(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Children's Library | Biodiversity Heritage Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans"

Google 



This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as part of a projcct 

to make the world's books discoverablc onlinc. 

It has survived long enough for the copyright to cxpirc and thc book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject 

to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books 

are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from thc 

publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitizfi públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to thc 
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prcvcnt abuse by commcrcial parties, including placing lechnical rcstrictions on automated querying. 
We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial p urpo ses. 

+ Refrainfivm automated querying Do noi send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machinc 
translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc thc 
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other 
countiies. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of 
any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organizc thc world's information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs 
discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through thc full icxi of this book on thc wcb 

at |http: //books. google .com/I 




600005767/ 




•:».■ 



«% 



./ 



CmLil-CAmLHLllTI-FRM-niiLiil. 



B0« 



\P>.V 



TOMO PBIMEB. 



jBamlona, 



EN LA IMPREMPTA J)E lOSEPtf TORNER. 
1S:9. 



Ja4. ^. 4é. 



. ■» 



Bs fropiedad de tos aulorei. 

~ r 




\. 




.V^;^ .^^ .W^V 



PRÒLEG. 



V, 



ergboyos y lamentable es per ceri P olvid en que jau de t^mps immemorial 
la Uèagpa catalana , la hermòsa Uèogaa en que foren escritaa las sapientíssi- 
mai Conslitaciòos de Catalunya, que son la admiració del univers, y en que con- 
oelnien y expressaren sos gallards é iogeniòsos pensaments lo facundíssim Ausias 
Marcb, j io inimitable Dr. García. ^Quí al vénrer la falta de Diccionaris de aques- 
ta llengua no creuria que èlla, lluny de ser sensilla, clara, coQcisa, precisa, 
eiacta, enèrgica^ numerosa y íidida, es una gerga de ona provincià bàrbara, desti- 
tnida de Ueys y de lletras , indigna de alternar, é incapaS de competir ab los pobles 
mes dvilisads de Europa f ^ 

En vista de est culpable descuid , tao es estrany que los DD. Esteve, Belvitges y 

Jngli distassen tant de donar à son Diccionari, lo únic que merex aquest nom, 

aquell grau de complement y perfecció que requirez una obra de esta naturalesa $ 

patx se pot dir que se engolfaren en un mar nou, sens tenir una carta de' navegar 

qne bastis i apartaries dels mòlts escolis ab que toparen. Tals son la falta de clare* 

dat, eiactitudy precisió en mòltas definicions $ la discordancia de algunas corres* 

pondencías castellanas y llatinas^ lo aplicar las accepcions dels vocables en lloc de 

de&oirlos, com se veu en los verbs avarar^ juny ir^ tastar y en mòlts altres j la re- 

ftódó de casi tots los articles que constan de mès de una veu , en dòs , tres d més 

llocs diferents , de la que es un eiemple lo refrà Vhome besa mans que voldria vài* 

rer crhnadas^ lo cual se troba en lo lloc alfabètic propi de cada nom y verb que 

tè, y per & la omissió de una infinitat dè termes castissos que deuen tenir aculli- 

ment en lo Diccionari de la llengua. No obrant son traball sempre seri digne del 

apreci dels amants de ella y de las glorias del nobilíssim principat de Catalunya. 



Mogads de igoal bon sel qae bs referidr autim, bos atsoclamn fa tèoips alguns 
catalans à fi de omplir aquell vuid,encuant ho permetèssen nostra» forsas, ta- 
lendnos de tots los medis que poguèssen conduir í bon étít nostra empresa. Fruit 
de èlld es lo Diccionari que oferim al pdblic, no cregods de que sia una obra que 
porte en sí lo sèllo de la perfeccitf, però sí persuadids de que h<im millorad j pujad 
nn bon tros lo edifici interminable y susceptil>le sempre de nous retocs y anyadiduras* 

Ademès,habend observad las infinítas relacions que per sa incomparable indústria 
& aquest Principat ab lo vebíregae de Fransa, j la seva passid cada dia mès vehement 
per la divina música qué immortalisa los noms dels sublimes poetas lírics de Itàlia , bem 
cregud litil anyadir à cada article la seva correspondència francesa é italiana ^^rapresa 
trabaUosa y dificilíssima , com se veu desde luego^putx un serio estudi y un incessant 
desvetllament hanhagud desgplir per una guia, que no ha estad possible haber, per 
no eiíistir^un Diccionari de la llengua catalana i la italiana yila francesa» No dubtam» 
doncs, que los naturals de est Principat acceptaran ab agrado aquest obsequi, si conside. 
ran que est Diccionari substituex ventatjosamèot per un delcastelUal itaKi y al francès, 
de que tenian necessitat pera traduir sos pensaments, als cuals poden donar la matcica 
expressió ó forsa que tenen en catali, atesa T afinitat de esta llbogua ab aquell iS. 

£n cuant à la ortografia, hem abrassad las innovacions fètas en lo Diccionari 
castelli-catali, que se publica en Reus lo any 1836, per habemos aparegud bas- 
tant filosòficas las lahòns en que se funda son autor» Sola en dòs-cosas^no hem con- 
vingud ab èll. La primera es la substitució de la » à la ny catalana ', putx encaraque 
nos creiem autorisads pera reformar millorand la ortografia de nostra llengua, si só 
pod donar lo nom de reforma i Padopciò de una ortografia sensílla, uniforme y fi- 
losòfica entre las mòltas que no merexen est^ calificacid y van* en Boga, no emperd 
pera introduir una lletra nova^ axí com no se han cregud facultadas, ni TAcademia 
Francesa ni la ItaKana, pera substituir à la seva gn, qae sona com* la nostra ny, hr 
referida n castellana. La segona es la col-locacid- del- accent circumfleio. Sens exa- 
minat la cuestid de si lo us de distingir los dòs sonidos que te* la x anteposand i 
ella ona i cuand no ti h forsa de es suau , es d no mès general y constant que lo 
de posar un accent circumfleio sobre la vocal- que se seguex cuand se deu pronun- 
ciar eom las^ dòs* consonants sòbreditas , exposarem sensillamènt las rahòns , 6 per 
dir|io millor, la necessitat qué nos ba obligad i adoptar un método diferent del que 
seguex lo referit autor relativament i la col-locaciò del signe ab que distingex los 
dòs sonidos que tè la consabuda lletra. Veènd HI que anteposand una -i i la x se 
anyadex i esta consonant un* sonido que It dònan solament los naturals de un petit 
territori de Catalunya, abrassà lo método de posar un accent circumfleio sobre la 
vocal que Panteeedex cuand pren la fbrsa de es suau, método mòlt m&s filosdfic que 
lo adoptad per lo erudit Dr. Ballot en la seva Gramàtica y apologia de lú liingua 
catalana^ per cuant lo accent circumflefio col-locad sobre la vocal posterior iltí x^ 
com ho practica est hamanista, no avisa ab anticipacid que esta perd lo sonido 
semblant al de la eh castellana. Perd, prescindind de sutilesas*, se ha de convenir 
forsosamènt en que , adoptandse cnalsevol de estos dòs métodos, la prosòdia no pod 
exercir lo sèu ofici en mòltas paraulas. Si pera indicar que la x pren la forsa de es 
suau, col-locam lo accent circumíieio sobre la vocal que se seguex, la a de exà^ 
metro no portarà accent agud, y per lo tant ningd podrà dirnos que fem mal pro- 



DoncianiJ exàmdtro. Y si per evitar èst inconyeniènt substituim en la mat^xa veu lo i' 
acctmagad al circamfle^o, com ho fao los aatòrs del Diccionari poblicad en 1803, t 
BO bi hauri uq catali que no tinga per eióúc lo esdrdxul exàmetro. percebind lo so- 
cíio semblant al de la eh castellana qne dea tenir en aquest cas la x. Igual incon- 
rcDÍènt resulta de posar lo accent circumfleio sobre la vocal que preceex i aquesta 
ilctn^ Goai ho practica lo autor del Diccionari imprès en Reus, putx que las dic- 
cions éxit^ màxima^ j pròxim copíadas de aquesta obra, si las pronunciam com re- . 
quirex la prosòdia de la gramàtica catalana, seran tal vegida veus de alguna llen- 
gua . però de ona llengua que no oonexem. 

A fi de ocórrer à estos inconvenients, nos hem vist precisads i introduir la no- 
Telat de col-locar lo accent ei reu mfleilo sobre la motèxa x en las veus en que prea 
li forsi de es suau , ménos cu^nd se seg^ex i èlla una consonant , putx en est cas 
ti ubaia la regla general de cpit se- deu* pronunciar sempre de aquest liltím modp^; 
tiseod evilentissim que ab est método quedan desembrassadas las vocals immedia- 
ta ila x per rébrer cuand convingaun acoènt agud tant tf mes necessari que lo 
eiicomfleio» No faltarà algun zoilo que tindrà per un solemne disbarat lo col-locar 
]•> referíi accent sobre la x, fundandse en que fins ara rnay se ha vist un accent sò- 
Lre ana lletra consonant, y en que tots los avantatje&indicads no son suficients per. 
abonar una innovació que abolex un us que conta sigles de eiistenoia. Però à esta' 
objecció, mòlt fútil en sentir de algunas personas literates consultadas per nosaltres^, 
responem diènd, que^ lo accent circumfle£o, en la llengua catalana, en rigor no 
merex aquest nom, putx no servex pera distingir las vocals Ikrgas de las breus <, 
ni las fbscas de; las claras d obertas, j sí solament p^a senyala», com se ha dit, 
que la x immediata à la vocal sobre la que estd col-locad pren- la forsa de oj suau, 
per lo que no ienind ningú na de las cualitats li oficis propis del nom que se li dòna,^ 
y send un signe admès en nostra llengua sols pera distingir los dòs sonidos que ih la 
X, oiagó, atesas las comoditats mencionadas , xleu tenir dificultat en col-locarlo so- 
bre elld matèxa per mès que sia consonant^ axf com no la tingueren los castellans 
CQ posar sobre la lletra que tèv lo sonido igual al de la ny catalana la titllacom- 
posta dels dòs accents llarg y breu, que la prüSoJia llatina col-loca sobre las vo«- 
ab pera seayalar la cuantitat de las síMabas. A mbs de que, si lo argument de 
qat una cosa per útil que sia no deu Jer se perquè fins ara may se hafèt en tòt temps 
hagués estat poderós é incontestable com voldran tal vegada que sia en aquest cas 
alguns subgèctes enemigs de que se altere en lo mes mínim la ortografia catalana,- 
com si esta tingués tota la perfecció de que es susceptible, ó fos de una llengua 
nl•3rta, segurament que ells ara no llegirian impresas aquestas refieiciòns , putx Gut- 
temberg hauria tingud que desistir de posar en practica la seva iageniòsa é inesti- 
üiible invenció, desaprobada per tots los que may haguèssen vist multiplicar los 
u^unplars de un escrit per medi de la imprèmpta. 

iltre de las variacions relativas i la ortografia, que se observaran en aquest Dlc- 
cjjam^ es la adopció de la c en tòtas las veus que se escribian ab 9, com en cuart^ 
cjoUtat^ etc. , excepte aquellas en que es in iispensable esta dltima lletra, com 
çie^ qui^ quinquenni y ahras^ babendnos acomodad en esta part i la moderna orto- 
gfifía castellana per militar las matèxas rahòns que impcl-liren i la Real Acadèmia 
Espanyola i adoptar aquesta innovació. 



Gom lo partícip de pretèrit de un verb qne tb dòt 6 mhs accepciòni , de las caala 
una ó mes soa anticaadaa, y altra d altras eatan en us, no es aoticoad respecte de 
las dltimas, lo escribiïn ab d final en la terminacid masculina, sens repetirlo escrit 
ab t^ per no acumular articles indtils; azí com escribim ab aquesta lletra final los 
partícips de pretèrit dels verbs antícuads en tòtas sas accepcions, per la rahò ob- 
via de que los vocables que ha desterrad lo us estan exempts de tota alteració com 
los de una llengua morta. 

En lloc de la V. (vide) tan usada en lo Diccionari publicad.en 1803, escribim 
en versaletas la veu, frase, ó tefrí corresponent mès castís d mès usad i que se re- 
met lo article, per exemple: ABORT. s. m. gastamàkt, GANASSA. s. m. ganàpia, 
MUNTADA, s. f. pujada, SUPORTAR, v. a. soportar. 

Suposad que se ba procurad evitar la repetició dels articles que tenen mès de una 
dicció, es menester advertir lo método y seglas que hem«adoptad à fi de que puga 
trobaries fàcilment lo qui los busque. 

I. Los articles que constan de dòs d mès veus , y entre èlias tèaen algun subs« 
tantiu, corresponen al lloc alfabètic propi de aquest, ó al del primer dels substan- 
tius , sin bi ba més de un. Sols se exceptua la veu cosa per ser tan general. 

II. Lo article de aquesta classe que no tinga cap substaíitiu , se trobari en lo 
lloc que per orde alfabètic to6a al adjectiu, sin hi ha, ó al primer dels adjectius sin 
tè varios. 

III. Lo article que no th cap substantiu ni adjectiu^ correspon al lloc alfabètic 
propi del verb, ó del primer dels verbs sin tè mès de un. Se exceptuan de aquesta 
dltima part de la regla los verbs auiiliars haber^ ser 6 ésser ^ j los que fan de auxi- 
liars, com anar, tenir ^ los cuals no se consideraran en aquest cas com verbs, per 
evitar la excessiva repetició, que dificultaria trobar luego lo que se b~üsca. 

IV. Lo article qne no tè cap substantiu ni adjectiu ni verb , deu buscarse en lo 
lloc qne per orde alfabètic correspon i la primera dicció, cualsevulla que sia. 

Estàs, doncs, son las innovacions fttas en la obra, que subjectam í h censura 
dels intel•ligents que saben apreciar en son just valor lo immens traball de formar 
un copiós Diccionari de la Uèngua catalana i la castellana, llatina y francesa. ÈIls 
judicaran si lo acert ha correspost als vius desitjs que tenim de ser dtils als naturals 
del industriós principat de Catalunya. 



EXPLICACIÓ 

VE LAS ABREVIATÜRAS EMPLEADAS EN EST DICCIO^AiQ. 



adr. . 
adr. ü. 
adr. mod 
adr. t. 



t: 



amb. . 

Jnai. • 

aot. . . 

Aní* . 

Ar{^, • 

jtt, • 

aura. • 

£ar. • 

Gir. . 

Cor. • 



Catópt 



eonp». 
cooj. . 

con), dist» 



Oon. ó 
dim* 

Mnópm O 

expr. . 



Cromd. 
Diòpt. 



Fmc. 

Ibr. 

fr.. 



GroB!.. 
trdiL • 

is?-: 

Jbrítp^ 



Adjectiu. 

Adverbi. 

Adrerbi de lloc. 

Adrerbl de modo. 

Adverbi de temps. 

Veu de la Agricultura^ 

Veu de rAlgebra. 

Ambieuo. 

Veu oe l'Anatomia. 

Veu ó firase anticuada.. 

Veu de l'Aritmètica.. 

Veu de'1'ArquitectUra. 

Veu de l'Artilleria. 

Veu de l'AstroaoHiía^ 

Aumeotatiu. 

Veu de la Botànica. 

Veu de la Catóptrica. 

Veu de la Cirurgia. 

Veu del Còrners. 

Comii de dos« 

Comparatiu. 

GoDJuucció. 

ICoujuncció distribu- 
tiu. 
{Conjuncció diiqunc- 
tiva. 
iConjuncció adversa- 
\ tiva. 

Veu de la Cronologia. 
Diminutiu. 

Veu de ia Dióptrica. 
Veu de la Escultura» 
Expressió. 
Familiar» 

Veu de la Farmàcia.. 
Veu de la Filosofia. 
Veu de la Física» 
Veu ó fcase forense. 
Frase» 
En francès. 
Veu de la Geografia. 
Veu de la Geometria. 
Veu de la Gramàtica. 
Veu de la Imprèmpta.' 
Impersonal» 
Interjecció. 
Irònic. 
Irregular» 
En Italià. 

{Veu de la Jurispru- 
dència. 



U. . . 
Loc. . 

Lóg. . 
Hat. . • 
Maq. . 
Mal. . 
Med. . 
met. . 
MiUfi. . 
Min, . 
mod» adv^ 
Múr. . 
n. p. ó n 
Ndut. . 
Ópt. . 
Orat. . 
Orto§r. 



pr 



p. p. . 
p. pres. 
p. us., 
part. comp, 
part. con^unc 
Per*. . 
pi.. . 
Pint. . 
Poét. . 



Foia. . 



prep. 
pron. 
Pros. 



pror. 
Quün. 
ref. 
Ret. 

8. f. 



s» m- » 



Sw m. 



sing. 
sup. 

t. . 

Teol. 



tèrrit. . 

V. . . 
■Y. a. . 
y^ imp. 
T. n. . 
v. r. . 

Tulg, . 



Lloc» 

Locuciów 

Veu de la Lògica. 

En llatí. 

Veu de la Maquinaria. 

Veu de la Matemàtica. 

Veu de la Medicina. 

Veu ó frase metafòrica. 

Veu de la Milicia. 

Veu de la Mineralogia. 

Modo adverbial» 

Veu <le la Miísica. 

Nom propi. 

Veu de la Nàutica. 

Ven deia Òptica. 

Veu de la Oratòria. 

Veu de la Ortografia» 

Particip. 

Partícip de pretèrit». 

Particip de present. 

Veu ò frase poc usada. 

Partícula comparativa. 

Partícula conjunctiva. 

Veu de la Perspectiva- 

Plural. 

Veu de la Pintura.. 

Veu de la Poètica.. 

Veu de la Política.. 

Preposició. 

Pronom. 

Veu de la Prosòdia. 

Proverbi ó proverbial. 

Veu de la Química. 

Refrà. 

Veu de la Retòrica^ 

SulMtantiu femení. 

Substantiu masculí. 

I Substantiu masculí j 

1 femení. 

Singular. 

Superlatiu» 

Temps. 

Veu de la Teologia. 

íVeu ó frase usada en 

^ algú D territori. 

Vide. 

Verb actiu. 

Verb impersonal.. 

Verb neutre. 

Verb recíproc* 

Vulgar». 



ADVERTÈNCIA. 



las definicions y las advertencias, y las corres' 
pt/ndencias Uatinas é italianas van de lletra 
rodona ; las castellanas y las francesos de 
lletra cursiva. 



9 



DICCIONARI 

« 



A 



. Primera lletra del abecedari y pri- 
mera de las YocalSf ia coal se pro- 
DOBCÍa del matèx modo en las ílèn- 
goH catalana, castellana f llatina) fran- 
cesa é italiana , ço es , obrind la boca, 
j dexaud surttr llibre la respiració so-' 
nora , sens mòorer la Uèngaa ni los Ua- 
bit ni las dents. Entre tos antias ca- 
talans la X e^ivalia il la prept>sició ab ^ 
X axí dejan : Ben viu i gran dolor qui 
perd 90n bon senyor: boilat I buila 
itor: mec Ma winok gran pena: y en 
Us Cróoicas del rey don Jaume , crón. 
16 , se Uegex : E vengueren sols k escut 
t i lanca ; mes val morir L honor (fue 
\Hurer i deshonor. També se serrian de 
èUaea lloc de la preposició de^ com se 
^ea en aqaestas locucions: laixar 1 
dir; teman 1 passar; lo ciud te ha i 
jutjar. A Tegadas signíficaba lo malèx 
que pera 6 d fi de; j en aquest sentit 
dín lo rej don Pere iii en las Ckmstitu- 
ciÒQsde Catalunya, Uib. iv, tit. xiii, 
cap. IV : i ocórrer la desídia (fue en los 
notaris é taheJUons fins oci es estada , 
vdem, staíuim, etc. 

à. La primera de las set-lletras aaomenadas 
dominicals , <{ue servexen pera assenya- 
lar k» dias de la semmana segons lo cal- 
ent cronològic. > 

^ Serrex pera la composició de mMts verbs 
j altres parts de la oració que . se fòr- 
man de substantius ó adjectius, com de 
bla ABUixin , de consell acohseL•lab. 

A- Ab èUa se íbrman mòltas frases ó modos 
adverbials, com i gratsiènt, i Toltas^, 
de cap i cap, de gòm i g&m. jÍ. iran. if. 

A. Prepdsició que denota l' acció del* Tcrb, 
cnand preceex als noms propis, ó apel- 
Utitts de las cosas, ó cuand se posa 
abans deb infinitius regids d'altres Terbs, 

TOM. I. 



com anar i dormir , anar i passetj* jf. 

Ad. jí, A* 
i. apressa la oercanía ó immediació à al" 

guua cosa ó lloc , com assentad i la tan- 
la. j/. Ad. jÍ. A. 
A. Significa lo paratge ó lloc abònt.suc^ 

ceex ó ha succeid alguna cosfi : com i la 

porta de la iglesia. jí. Ad. ^..A. 
À. Significa la distancia que bi ba de un 

lloc A altre , com de Figueras i Barce» 
• lona hi ba yint y set* horas. u/. Us- 

que. /í, A. 
i* Desprès dels rerbs que denotan moTÍ- 

mènt senyala lo par itge ahònt se ys^, 

com anar i la Habaua. Ji Ad, in. /ÍL 

A. 
i. Explica lo termini ó fi de algun^plasso, 

com de aquí i Nadal. jÍ. frau. jí. A- 
i. Significa lo temps en que se^ba fòt ò 

executad alguna acció , com A deshora, 

À las nou del tèspre, i mitjdía. J. 

fran. A. A. 
i. Significa lo modo de la acció , t. g. ^ 

peu, i caball, poc i poc. JÍ. fran. A» 

i. Expressa lo us ó costum, com À la es- 
panyola, i la italiana, i la marinesca. 
j/. ftAh. A. A. 

i. Denota la cnaotitkt ó ndqiero, com 
aquesta cosa yal de trenta i cuaranta 
mil Uiuras. A. fran. À. k. * 

k. SígniíGica lo preu de las cosas , y« g. la 
carn va k sis sous. A. frau. A. A. 

i. Expressa la connexió ó inconnexió de 
una cosa ab altra, com k propòsit de 

. axó , k diferencia de allò. A. msí' A. 
A. 

À. Se usa en sentit condicional al princi" 
pi de la oració junt ab temps de infini- 
tiu, y equival à la conjuncció si, v. g, 
k jsaberho no hauria riogud , a dir ye- 
ritat. A. Si. A. A. 



10 ABA 

4! interj. ant. ay. 

A* Abreviatura àe altesa. 

AA. Abreviatara de altesas y de autors, 
segons lo context del escrit. Se usa tam- 
bé en la Llengua castellana, llatina, 
francesa é italiana. 

AARON. s. m. babba de aarov. 

Afi. prep* que se usa pera explicar lo me- 
di, modo ó instrument ab que se fa 
alguna cosa. Con. Cum. j^vec. Cou. 
Deu advertirse que en italià forma con- 
tracció ab los articles ; y axí se diu : 

COL, COI, COLLO, COLLA, COGLI. 

Ab. Junt y en companyia. Con. Cum , si- 
muL jivec. Con. 

AB MÍ. Ablatiu de singular del pronom 
substantiu de primera persona ]unt ab 
la preposició ab. Comnígo. Mecum. 
jívec moi. Meco ó con me. 

ab $i. Ablatiu de singular y plural del 
pronom substantiu de la tercera per- 
sona en la significació recíproca jutít 
ab la preposició ab. Consigo. Secum. 
A<^ec soi. Con se ó seco. 

AB TAL. mod. adv. ab que se prevé algu- 
na condició ó calitat en un pacte ó 
tractat. Con tal. Dutnmodò. Pourvu, 
Purchè. 

AB TÒT. mod. adv. No obstant. Con todo. 
Tamen, nibilominus. Cependant. Non- 
diíneno, nnlla di meno. 

AB t5t axó. mod. adv. No obstant. Con 
todo esOf Attamen, nihilominus. jéi^c 
tout cela. Ciò uon ostante , nou ostante 
a questo. 

AB TÒT QUE. mod. adv. ant. ab tot ax6. 

AB tú. Ablatiu de singular del pronom 
substantiu de la se^na persona junt 
ab la preposició ab. Contigo. Tecum. 
j^ec toi. Con te ó teco. 

ABACH. $. m. ant. ARiTMfiTiCA. 

ABACIAL. adj. Lo que pertany al abad. 
jAacial, abadengo. Abbatialis, ad ab— 
batem pertinens. Abbatial. Abbaziale, 
attenente ad abbate ó ad abbazia. 

ABAD. s. m. Lo superior en alguns roo* 
nastirs. Abad. Abbas, coenobiarcha , 
monasterii pf aefectus. Ahb^. Abaté. 

ABAD BE5EID. Lo qui tu la seva iglesia y 
territori tè jurisdicció cuasi episcopal. 
Abad bendito. Abbas jure quasi epis- 
copal! fungens. Abbe^béhi. Abaté ordi- 
nato. 

ABAD BQTRAD. Lo qui eu ccptas ocasions 
usa de insignias episcopals, ço es, de 
mitra, crossa, etc. Abad mtrado. 



ABA 
Abbas infuid episcopal! insignitus. Ab' 
beí mttré'. Abaté mitriato. 

ABADCJO. s. m. bacallà. 

ABADESSA, s. f. La superiora de una co* 
munitat de religiòsas en la níajòr part 
dels ordes monacals y en alguns men- 
dicants. Abadesa, Abbatissa, sacrarum 
virginum antistita. Abbesse, Abbadessa. 

ABADIA. s. f. La dignitat del abad. Aba-- 
dia. Abbatia, abBatls dlgnltas. Abbaye. 
Badia ^ abbadia, abbazia. 

ABADIA. La casa en que habita lo abad. 
Abadia. Abbatis domus. Abbaye, Ba- 
dia. « 

ABADIA, territ. La casa en que habita lo 
pérroco ó rector. Abadia. Parochi do- 
mus. Presbjrtère* Presbiterio. 

ABADIAL. adj. abacial. 

ABADIAT. s. m. Lo territori ó districte 
assignad à cada abad pera eiercir la 
seva jurisdicció. Abadia, Abbatis terri- 
torium. Abbaye. Abbazia. 

ABALANSAD, DA. p. p. de abalínsar 
y ABAL\?rsARSB. Abalamado. 

ABALANSAR. v. a. Posar las balansas al 
fí, afinarlas. Abalanzar* £quare la.n- 
ces. Mettre en tíqimlibre la languette 
d'une balance» Bilaociare, a^iustare 
tl peso pell'appunto. 

ABALA7I8AR. Impd4ir« Abalonzor. Impelle- 
re, incitaré. Lancer, Spiugere, sven- 
tare, lanciare. 

ABAL AirsARSB. V. r. luclíoarse. júnUanzarse. 
Ferri, propendere. S'e'lancer, $€ ruer^ 
se lancer. Avvcntarsi. 

ABALAüSARsB. Acométrcr é àlgü tiréndselí 
sobre. Abalanzarse. Alium impetere. 
Se jeter sur. Gettarsi addosso ad alcu- 
no , sveutarvisi , scagliarvisi sopra. 

ABALLAR. v. sr. ant. Vestir. Festir. Ves- 
tiré , indnere. Habiüer. Vestiré. 

ABALLAT,DA. p. p. de aballab. Festido. 

ABALLIMÈNT. s. m. ant. Desitj. Aniojo. 
Vehemens appetitus. Caprice, caprice 

' extravagant , faniaitie. Capriccio, fan- 
tasia. 

ABANDONAD, DA. p. p. de abandonar 
y ABA!fD05ARSB. Abondonado i baldonor^ 
do; eiwUecido. 

ABANDONAMENT, s. m. jibaudòno. 

ABANDONAR, v. a. Dexar, desamparar 
una cosa , no fèr cas de ella. Abandó^ 
nar. DeróUnquere, deserere• Détaisser, 
abandonner, quüter, dfguerpir. Ab- 
bandonare , lasciare 9 lasciare to preda y 
in balia. 



ABA 
iiiTi>3TjLB• IXr fasügs à algii. Baldonar. 
bapioperare; injaria, Gootumeiüs affi- 
cne. Injurier^ mt^rUer enface. Svil- 

uiTMï.àa• Donar per niéaos preu algiuia 
cosa. Bacer barato. Miaori pretío, mi*- 
oos ]«slo Tendere. Fendre à bas prix , 
au rchais. Gettar YÍa. 

ABA.xi>o9AmsB. T . T. PérdreT lo animo, dei a- 
ientane. jébandonarse. Animo caclcre, 
deíioere. P^rrir^ courog^e.Scoraggiarsi. 

.11À5D05A1LSE. Entregarse del tot à alguna 
cosa Y €X>m à la pietat de algü , als tí- 
cis^ etc. jibandonarse. Se tradere. Se 
li\rery s^ adonner à une cho§e. Goníi- 
darsi, darsi intierantente. 

Aii5i»5JkR5E. Despreciarae^enTÜirse^ abar- 
n^auarse. Envilecerse. Vilescere. Se 
prostituer. Avvilírsi. 

AEi5D05AKSE. Pío cuidar de sas obIi|;acíòns 
ó interessos. Abandonar se, Socordix at* 
cpie igoaTÍae se tradere. S' abantlonner, 
Ic^rser alier les choses au hasord, Scio- 
p^rare, straccurare. 

AfiVM)Ò>'0. s. m. L' acció y efecte de 
abandoaar y abaudonarse. Abandono , 
abandonamienio, Derelictio, destitu- 
tio. Abandon , abandonnement, Abban- 
donamento, abbandono. 

ABANO. s. m. ant. va50. 

ABAMLLO. s. m. ant. y£TrALL. 

Alj^NS. prep. conjunc. que denota ante- 
rioritat de lloc ó temps, j se anteposa 
sempre à las partículas de y que. An- 
tes, Prtusauam , antequam. Avant, Pri- 
ma di, prima clie. 

ABi^^. adv. t. que denota preferència en- 
tre li? accions y desitjs , j equival à 
FiiMER. Antes, Imò, quinimo. Plutót, 
Piuttosto. 

iii>$. Denota també preferència de temps 
ó de lloc. Antes, Autea, prius. Aupa^ 
rai'anl, Innanzi. 

àBA.1». Parland del temps y sas divisions se 
acostuma usar com adjectiu , y equival 

à ÍL5T£CEDè?fT Ó ATfTERiÒR, V. g. lo dia 

ABA5S , la nit ABANS. Anlfs. Prior ^ an- 
terior. PrécédemmenJt, Prima, prcce- 
dentemente, da prima. 
Aiiüs ó ABAUs Bè. conj. adv. ans bè. • 
OAis DE TÒT ó BE tòtas cosas. mod. adv. 
Primera ó principalment. Ante toàas 
cosas ó ante todo, Primò, ante om- 
BÍa. Avant tout. Prima di tutto. 
x« ABANS. mod. adv* fam. Be temps ante- 
rior. De antes. Priori temp6re. D' au* 



ABA 11 

paravant. Prima cbe , da prima di. 

ABA^'Z. adv. 11. ant. avant. 

ABARATID , DA. p. p. de abaratib. Aba* 
ratado. 

ABARATIB. v. a. Disrainair, abaxar lo 
preu de alguna cosa. Se usa també 
com recíproc. Abaratar, Pretium mi- 
nuere, submittere. RabOisser, diminuer 
le prix. Scemare, menomare. 

ABARCA. 8. f. ant. Calsat nistic fèt de 
cuiro de bou, caball, etc, sense assa- 
bonar: tapa la planta t los dits del 
peu , y se lliga ab cordills ó corretjas 
sobre la empenja y tormèU. Abarca• 
Però. Chanssure rustique de peau non 
taniWe. Calzamento rustico proprio d'alr 
cuni paesani spagnuoli. 

ABARCA DE FUSTA. aut. SoC. Zu^CO, SOCCDS. 

Sabot, Zoccolo. 

ABARCAD, DA. p. p. de aba&car. Abar* 
cado. 

ABARCAMÈNT. s. m. L* acció y efècte 
de abarcar. Abarcadura, abarcamien^ 
to. Susceptio. Enihrassement , étreinte, 
Strctta , strcttura. 

ABARCAR. V. a. Encarregarse algd de. 
mòltas cosas ó negocis à un temps. 
Abarcar, Multa simul aggrrdi , moliri , 
suscipere. Etitreprendre, Intraprende- 
re, assumere. 

ABARRAGANAD, DA. p. p. de abarba- 
GANARSE. Amancebado, abarraganado. 

ABARRAGANAMÈNT. s. m. Amanceba- 
mènt. Antancebamiento , abarragana'' 
miento. Concubinatus, pellicatus. Coft- 
cubinage, Cobcublnato. 

ABARRAGANARSE. v. r. Amancebar- 
se, amistansarse. Antancebarse, abar^ 
raganarse, Pellicatum agere, pellici 
obstringi. Fivre dans le concubinage , 
s' amouracher. Invcscarsi, invagbirsi. 

ABARRAGANARSE. ABAUDONARSE. 

ABASSAMÈNT. s. m. ant. abaxamínt. 

ABASSAR. V. a. ant. abaxar. 

ABASSAT, DA. p. p. de abassar. 

ABAYSAR. ▼. a. ant. abaxar. 

ABAYSAT, DA. p. p. de abaysar. 

ABAST. s. m. La provisió dels víurers 
necessaris. Abasto, Annona. Pourvoie^ 
rie, provision de vivres, Vettovaglia, 
vivanda. 

DONAR LO ABAST. ÍV. ABASTAR , CU la SegÒn)l 

accepció. 
DONAR LO ABAST. fr. mct. quc exçrèssa la 
facilitat, desembras y promptitot que 
tè algd en lo despatx ó manetj dels ne- 



19 ABA 

gotís ò altras cosas ; y axí se diu : fula- 
no DÓNA LO ABAST à tòt. Tener expedien- 
tCp In oegotiís expedieiidis facilitatem 
habere. Etre hahile , instruït, intelli- 
gent. Attendere ad oguí cosa , ésser da 
tottOf ayer in capo ogni mestíere. 

HO PODER DOXAR tO ABAST. fr. mct. Na pO- 

der algtl donar cap als mòlts negocis de 
que està ple. Estar 6 verse ahogado; 
no poder dar vado. Premi, gravari, 
Etre acqabl^ d' affaires. Ésser insuffi- 
ciente, àver gran rompicapo, ésser 
nell'acqua fíno a gola. 

ABASTAD , DA. p. p. de abastar. Alcanó 
zado; abastecido, 

ABASTANT, adv. ant. bastant, 

ABASTAR. T. a. Haher lo que està en al- 
gun paratge alt ó distant. Alcanzar, 
Manu prelienderc. Atteindre. Staccare, 
arrirare una cosa. 

ABASTAR. Donar lo abast de gf^neros, ali- 
ments, etc. Abastecer. Alimoniarum^ 
aliarumque rerum coptam pararé. Ap- 

Íyrovisionner , pourvoir. ProTvederc, lar 
e provviste. 

ABASTAR. T. u. ScT sufíciènt ó bastaut. 
Bastar, SufBcere. Sufire, etre assez. 
Bastaré > essere abbastanza. 

ABASTONEJADOR, RA, s. m. j f. ant. 
Lo qui abastoneja. Apaleador. Fustihus 
^sdens. Cehti qui hdtonne, Bastonatore. 

ABASTONEJADÜRA. s. f. ant. L'acció 
y efecte de abastonejar. Apcdeamiento. 
Fustuarium , fustigatio. Bastonnade. 
Bastonatura. 

ABASTONEJAR. t. a. ant. Bastonejar. 
Apalear. Fusté csedere. Sdtonner, Bas- 
tonare, percuoter con bastone. 

ABASTONEJAT, DA. p. p. de abasto- 
TfcjAR. Apàleado. 

ABAT. 9. m. ABAD. 

ABATANAD, DA. p. p. de abatanar Aba- 
■ tanado , batanado, 

ABATANAR. y. a. Copejar lo panyo en 
lo batan pera tnlurerli I' oli , y donar- 
li lo cos corresponent. Abat anar, bata- 
nar. Pannum batuere, tundere. Fou- 
ler. Sodare i panni. 

ABATIMENT, s. m. L'acció y efecte de 
abàtrer. Abatimiento, Dejectio, e ver- 
sió. Abattement. Scadimento, lo sca- 
dere. 

ABATiMàüT. Postracló, falta de forsas. Aba- 
timiento. Virium dejectio, infirmítas. 
Abattement* Infralimento , sfinimento. 

ABATiMÈTT. mct. Dccaímènt, falta de animo. 



' 



ABA 
Abatimiento* Animi dejectio, demissío. 
Abattement. Fralesca, fierolezxa. 

ABATiMÍsxT. met. Hamiliactó. Abatimiento. 
Abjectio , depressió. Depression, Abbiz- 
ztoiie, aggecchimento , tapiuità. 

ABATiüÈNT. Entre mercaders l'acció y 
efecte de abàtrerse, snspeuènd son gi^ 
ro ó tràfic, sense pagar sòs deutes. 
Quiebra. Negotiatoris, qui soWendo 
uon est, à negotiatione cessatio; bouo- 
mm cessione , creditoribns oMata dis- 
solutio. FailUte. Fallimento. 

ABÀTRER. V. a. Fèr càurer , tirar à ter- 
ra. Abatir. Dejicere, evertere, pros- 
teruere. ^o/íre . 'Abbattere , atterrare, 
demoliré. 

ABÀTRER. met. Humiliar, envilir. Se usa 
també com recíproc. Abatir. Deprime- 
re , probro afilcere. Abaisser , depri- 
mer. Deprimere, aTTilire, riBtnzzare. 

ABÀTRER. Fèr pérdrcr lo animo, las forsas. 
Se usa mès comunmètit com recíproc. 
Abolir. Alicujus aoimum aut \ires frau- 
gere. Accabier, kumilier. Af&evolire, 
snervare , ahbattere^ fiaccare. ' 

ABÀTRER. ant. V£irCBR« 

ABÀTRtïl. ant. REBAtAR Ó OBSCONTAR. 

ABATRERSE. v. T. Suspéndrcr lo mercader 
sòn giro ó tràfic sèuse pagar sòs deutes. 
Quebrar. Creditores soluttone fraudare, - 
ibro .cedere, creditoribus dccoquere. 
Faillir. Falliré, £ar fiïllimento. 

ABATUD , DA. p. p. de abàtrer y ab í- 
TRERSE. Abatiao; tfuebrado. 

ABATUD. adj. que se aplica al mercader 
que ha fèt bancarrota. Quebrado , fa- 
Uido. Alieni xris decoctor. Failli. YúV- 
lito. 

ABATÜDAMÈNT. adv. mod. Ab abati- 
ment. Abatidamente. Abjecte, demissè. 
Bassement^ avec abattement. Abbietta- 
mente. 

ABAX. adv. II. En la part inferior. Aba- 
jo. Infra, deorsum. Sous, dessous ,par^ 
dessous. Sotto, di sotto. 

ABAXAD, DA. p. p. de abaxar y aba- 
XARSE. Bajado; tundido; agdfiado ; 
humiüado; menguado, vaciado; mer^^ 
ma do. 

ABAXADÒR. s. m. Lo qui ton ó obaxa 
los panyos. Tundidor. Panni tonsor. 
Tonaeur de draps. Cimatore. 

ESTAR E9 LOS abaxadòrs. fr. mct. j fam. 
territ. Estar algii en decadència. Dar 
baja, andar 6 ir de capa caida. In de- 
terius ruere^ à pristina fortuna deci- 



ABD 

ilere. Déthoir de safortune, de son 

KTédit. Faré acqaa. 
AI^XXAMÈNT. s. m. Dlsmiouoió del 

prea , Talòr j estimacid de alguna coïa. 

iaJA, Pretil remissió, diminutio. Baúsej 

diminution de prix* Díscredito. 
ABAXAMÈNT. aiit. davallamè^t. 

ABilAMÀüT. aot. ABATlllàxT. 

ABAXAR. T. a. Posar en lloc inferior ò 
mes bax alguna cosa que estaba alta. 
Bajar. Demittcre, submittere /depone- 
re. Rabaisser. Abbassare, díscendere, 
mettere io basso alcuna cosa. 

AiiiAB. Disminuir lo preu , valor j esti- 
mació de alguna cosa. Bajar. Rerum 
zstimationem tcI pretium minuere. Di- 
minuer , rabattre du prix. Minoraré, 
sminuire. 

AiAiAR. Humiliar , abdtrer ; y. g. jo li fa- 
ré ABAXAB i' orgull. Bajar, Humiliaré , 
«nbigere. Ravaler, abattre. Abbassare, 
íiaccar le coma. 

iBiiAB. Inclinar envers la terra alguna 
cosa; com abaxar lo cap, lo cos, etc. 
Bajar, Inclinaré, inflectei*e. Incliner , 
pencher, Inchinare, incurvare , piegare. 

iBAXui. Tallar lo pel dels panyos é igua- 
larlo ab las estisòras. Tundir, Pannos 
tondere. Tondre, Limare. 

ABiíAESE. V. r. Incliuarse, acotarse. Ago^ 

hiúTie, Incurvari. Se baisser , s'incli^ 

ner. Incbinarsi. 

4B4V&as£. Humiliarse. Abatirse, humiliar^ 

'^. Aò/tci, demitti. S* abattre, r amper, 

RÍDchinarsi. 

iswiRSE. Parland dels rius, disminuirse ó 
minvar T aigua. Menguar , s^aciar, Flu- 
«iom vel fluraen decrescere, aquas per- 
dere vel minuere. Décroitre , diminuer, 
Soemare. 

iSiíA&sE. Disminuirse, com lo blat de una 
pila , sac, etc. Menguar , mermar, De- 
crescere, imminui. Souffrir du déchet, 
Diminnire. 

ABDATE. 8. m. Lo clergue de ordes me- 
uòrs per io comd, vestid ab babits cle- 
ricals à la romana. Abaté, Clericus mí- 
ooribus ordinibns initiatus, veste non 
Ulari , at clericali indutus. Àbb^, Abaté. 

.4ECES. s. m. Gr, Espècie de tumor. Abs- 
ceso, Absceatus , tumor. Abcès. Ascesso. 

ABDICACIÓ, s. f. L'acció jr efecte de ab- 
dicar. Abdicacion. Abdicatio. Abdica- 
/«on. Abdicazione, addicazione. 

ABDICAD^ DA. p. p. de abdicar. Abdi^ 
cado. 



ABE 15 

ABDICAR, y. a. Renunciar. Se diu par- 
land de las autoritats soberaoas , com la 
corona, lo imperi. Abdicar. Abdicaré. 
Abdiquer, Rinuniiare la corona, diamet- 
N tersene. 
. ABDICAR, for. Renunciar de sa pròpia vo- 
luntat lo domini , propietat ó dret de 
alguna cosa. Abdicar, Abdicaré. Re^ 
noncer, Rinunziare. 

ABDOMEN, s. m. Anat, bax và!«TR£. 

ABDOS. adj. pi. ant. Uu y altre, Ibs dòs. 
Ambos , ambos d dos, Ambo , uterque. 
L'un et l'autre , tous les 'deux, Amoo , 
ambi, ambodue, ambidue> amendue^ 
amendune. 

ABDOSOS. adj. pl. ant. abdos. 

ABDUCAR. s. m. ant. aldlxar» 

ABDUY. adj. pl. ant. abdos. 

ABDUYS. adj. pl. ant. abdos. 

ABECÉ. s. m. p. us. abecedari. 

ABEce. met. Los primers rudiments ó prin- 
cipis de cuafsevol cípncia ó facultat. 
Abecé', Scientiarum eieiueula. Abc,coinr 
mencement d'un art, d'une science. Ah" 
bici. . 

iio SABER LO ABECÉ. fí*. fam. Ser mòlt ig- 
norant , no saber los principis de algun 
art ü ofici. No saber el cristus , la car^ 
filla. In summa ignorantiaversari; vel 
prima artis rudimenta ignoraré. Itne 
sait pas l'abc , ne savoir ni A ni B, Non 
sapere Tabbici. 

ABECEDARI, s. m. Uòrde ó sèrie de las 
lletras de cada llengua. Abecedario, al- 
fabet o , abec^, Alphabetum. Abc , abé- 
cédaire, Alfabetto, abbeccedario. 

ABECEROLAS. s. f. pl. carta, per lo lli- 
bret que conté lo abecedari. 

90 SABERS E LAS ABECEROLAS DE ALGUNA COSA. 

í'r. fam. Ignorar alguna cosa ó no po- 
der donar ralió de ella. JVo saber de la 
misa la media, Penitus ignoraré. Igno^ 
rer parfaitement une chose, Non sa- 
perne Tabbici, mancaré dell'inteiligeu- 
za de' principj. 

ABEDÜLL. s. m. Arbre de vint à trenta 
peus de altura , del cual per incisió 
destil-la una aigua que es un remej 
eficas contra lo mal ne pedra. Los seus 
brots ó rebrots servexen pera unir unas 
ab altras las bigas dels rat js de fusta , 
pera fèr paners, canastras^ etc. Abe^ 
dul Betub alnus. Bouleau, BetuUa. 

ABEGOT. s. m. ant. Insecte, burinot, en 
la segona accepció. 

ABEILAR. 8. m. ant. bvc de absllas. 



14 ABE 

ABELIMÈNT. 8. m. ant. L'acció y efec- 
te de abelir. Adorno, ornato, Decora- 
meu, exoroatío. Parure , embeUisse^ 
#lte;^^ AbbelUmento, íiregio. 

ÀBELIR. y. a. ant. embellir. 

ABELIT, DA. p. p. de abblia. 

ABELLA, s. f. Insecèe ab alas 9 de tres ó 
cuatrc líoeas de llarg , que junt ab al- 
tres indlvíduos de sa niatèxa espècie fa- 
brica la mel y la cera. Abeja. Apis. 
AbeiUe, Ape, pecchia. , 

▲BELLA. Herba de dòs peus de alsada , que 
fa la flor blanca , y té l'arrel eii fòrma de 
dòs cabessas semblants als testículs de un 
gòs. Compahon de pcrro. Orcbis biibiia. 
Testicule^e-^hien. Testicolo di caoe. . 

▲BELLA BÒKOA. Insectc. BUJUKOT,. eu la sego- 
na accepció. 

ABELLAH. s. m. Lloc en que hi ba cria 

' ò bucs de abellas. Colmenar, Alvear, 
alyeare, alvearíum, apiarium. Endroit 
ofí il y a des ruches, Alveario , alveo , 
alvearo. 

ABELLAROL. s. m. Aucèll. abellerol. 

ABELLÈR. s. m. Lo qui cuida de las 
abellas. Colmenero^ ^l^tf/>^o. Apiariua , 
mellarius. Gouverneur des abeüUs* Cu- 
ratore del melajo. 

ABELLEROL. s. m. Aucèll de unas tres 
pulgadas de llarg, que tè las alas de un 
blau y yerd mòlt bonic , y lo pit grog. 
Perseguex à las abellas y se las menja. 
Abejaruco , azulejo. Merops, apiastra. 
Guepier , m&ops, Vespajo , Tcspeto. 

ABELLETA. s. f. dim. de abella. Abeji- 
ca y ahejiüa , abejita, abejuela. Apicula , 
apecula. Petite abeiUe. Pecchietta. 

ABELLIMÈNT. s. m. ant. L'acció y efec- 
te de abellir. Adorno, ornato. Decova- 
men, exornatio. Parure, embellissement. 
Abbellimeoto 9 fregio. 

ABELLIR. V. a. ant. embellir. 

▲BELLIR. ant. agradar, en la tercera ac- 
cepció. 

ABELLIT^ OA. p. p. de abellir. 

ABELLOL. s. m. Aucèll. abellerol. 

ABERCOG. s. ni. Lo fmit del aberco- 
quèr. Es casi rodó , de una à dòs pul- 
gadas Y de color crog clar ó blanc , y ^ 
Tegadas tè part de eucarnad. Dins del 
pinyol tè una ametlla. Albaricoque, al" 
hericoífiíe. Armeniacum malum. Abri" 
cot. Meliaca, albicocca) albercocca. 

ABERCOQUÈR. s. va. Arbre fruiter mòlt 
frondós, que tè las full as de un yerd 
yiu j de figura de cor. Albaricoquero, 



ABI 

albarícoéfue f albericoifue. Malus arme- 
niaca. Abricotier. Meliaco, albicocco, 
albercocco. 

ABET. 8. m. Arbre, espècie de pi, del 
cual fluex la trementiua. La sèya fusta 
es preferida à las altras pera £èr ins- 
truments müsics de corda. AOeíOy pi* 
nabete. Pinus abies. A\^et, sapin. Abeto, 
abéte. 

ABETERNO. loc. llatina que usa i yega- 
das la gent instruïda , y significa: dès- 
de la eternitat. Abeterno. Ab stemo. 
De toute éiernii^. Fin dall'^temità. 

ABEURAD, DA. p. p. de abeurar. Abre^ 
\»ado, 

ABEURADOR, s. m. Lo qui abeura. 
Abrev^ador. Adaquator. Celui qui fíbreu' 
ve. Abbeyeratore. 

abeurador. Lo lloc ahòut se abeura al bes- 
tiar. Abrevadero, abrevador ^ piion , 
aguadero. Aquàrium, adaquat us. Abré'- 
voir. Abbeveratojo. 

ABEURADOR. Lo VBS en quc se posa l'ai- 
gua per béurer los aucèlls. Bebedero. 
Vasculum aquàrium. Auget. Beyera- 
tojo. 

ABEURAR, y. a. Donar béurer al bestiar. 
Abrevar. Adaquare , ad aquàrium du- 
cere. Abreuver, Abbeyeraré. 

ABEURAR, ant. -REGAR. 

ABIAXAD, DA. p. p. de abiaxar. Sesgado. 

ABIAXAR. y. a. Tallar ó partir à blax. 
Sesgar. Transyersè, obliquè secare, scin- 
dere. Echancrer. Incayare, tagliare a 
bioscio. 

ABILLAMENT, a. m. ant. L'acció y efec- 
te de abillar. Adorno, ornato. Deco- 
ramen, exornatio. Parure, ornement. 
Abbellitui*a, abbeilimento. 

ABILLAR. V. a. ant. adornar, en la pri- 
mera accepció. 

ABILLAT, DA. p. p. de abillar. 

ABINICIO. loc. Uatiua que se usa en ca- 
talà pera significar dèsdel principi ó de 
temps antig. Abim'cio. Ab initio. Dès le 
commencement. Dal principio. 

ABINTESTAT. adv. deriyad del Uatf,que 
se usa en català pera significar sense 
fèr testament ; y axí se diu : ha mort 
ABI7ITESTAT, ÇO cs, ha mort sense í%r 
testament. Abintestato. Ab intestato, in- 
testato. Ab^intesiat. Ab intestatò. 

ABIS. s. m. ant. abisme. 

ABISAR. y. a» ant. abismar. , 

▲ais^a. y. n. ant. evtrírsek, en lo sentit 
de eufònsarse. 



ABL 
hJXS ATj DA. p. p. deABisAR. 
Al^MAD , DÀ. p. p. de abismah j jais- 

«iisE. jAismado, 
ABISMAR. ▼* a. aot. Ck>aC6ndrer, abà- 

trer. jAismar. Deprimere, detrudere. 

Confondre, humüier. RoTÍnare. 
àMtsMAÈsz. ▼. r. Precipítarse eu na abÚH 

me, ò c^àurer en èli. Abismarse. Se íii 

barathruDi aut proi'andum iujícere, 

Tcl mere. Se preapitei\ Profoodarsi, 

sproTonclara, immergersí. 
ABISME. & m. Profítuditat mòlt gran. 

Abismo. Abjssus, barathrum, vorago. 

j&wne , gouffre. Abísso. 
jisi$]i£. Lo ia£ero. Abismo. Inferí , gehen- 

112. Enfer. Inferoo. 
iii»^fi. met. Lo que ea immens é incom- 

prehensible. Abismo. Immensnm, in* 

compreliensibile. Abíme. Voraginq, Yor- 

tice, ^^^o* 
ABITAMÈNT. s. m. ant. habitació. 
ABITATGE. s. m. ant. iiABrrAció. 
ABIECCiÓ. s. f. Àhatimèut, humiliacu5. 

.éfyeccion , abatimienío. Abjectio. jA^ 

jection, Abbiezione, aggecchimentOiab- 

biettezza. 
ABJECTAT, DA. adj. ant. Abatud, hu- 

miilad, menospreciad. Abyecto. Abjec- 

tus > TÍiis l'actus, contemptns. Abject, 

has, méprisabU. Abbletto, neglettO) 

depresso. 
ABICRACIÓ. 8. f. Uacció y efecte de ab- 

/arar. .íhjuracion, Oetestatio. Abjura^ 

tion, .^/ibiurazione. 
ABJURAD, DA. p. p. de abjurar. Abjii- 

rodo. 
ABJURAR. V. a. Desdirse , retractarse ab 

jurament del error ó equivocació que 

se habia patíd. Abjurar. Admíssum an- 

tea enrorem juramentp detestar! . Abju- 

rer, Abbinrare. 
ABLANID, DA. p. p. de ablaxir j abla- 

^iRSE. Ablandaao , emblandecido ; mu" 

liido; reblandecido. 
ABLAMDÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 

abianex. Abiandador. MolHens. Ceiui 

w amoUit. MoUitivo. 
ABLANIDÜRA. s. f. ant. abiaj^imàtít. 
VÜLAjVIMÈNT. 8. m. Lacció y efecte de 

aUanír. Aòlandamiento. Molíitudo, mol- 

íímeotam. AmoUissement.' MoUifica- 

mento , moUificazione. 
ABLANIR. ▼. a. Estovar. Ablandar, em' 

bUmdecer. Moiiem reddere, mollire. 

yiwiolUr y adoucir. Mollificare. 
AUAvim. Laiar, fuayifar alguna coaa. 



ABO 15 

AbL•iídar* MólIire, lenire. Attendrir, 
reldcher. Addolcire, rammorbidare. 

ablahir. met. Mitigar la feresa, la ira^ ó 
lo euutj de algú. Se usa també com re- 
cíproc. Ablandar. Iram sedare, anw 
mum lenire. Adoucir l'humeur , le cor 
ractère. Dtsasprire, moilire, abbonire. 

ABLASia. ant. Estovar lo llit ó cosa sem- 
blant. Muílir. Moilire. Amollir, rendre 
mou. AmmoUare. 

ABLA9IR. v. n* Temperarse. Se dia del 
temps cuaud dismmuex la seva fredor, 
y dels gels y uèus cuand comensan à 
ÜÒndrerse. Se usa mes oomunmènt com 
recíproc. Ablandar. Frigus mitescerCf 
gelu vel nives liquescere. Se tempefer» 
Temperarsi , attemperarsi. 

ABLA51RSB. v. r. Posarse blana ó tendre ab 
la rosada alguna cosa. Reblandecerse , 
relentecerse, rellenfecerse. Lentere^len- 
tescere. Se ramoüir à la roséíe, Le- 
nire. 

ABLASMAR. v. a. ant. vituperar , bz» 

PÉIfDRER. 

ABLASMAT, DA. p. p. de abiasmar. 

ABLATIU. s. m. Gram. Lo sisè y ültim 
cas de las declinaciòns del nom. AUa^ 
tivo. Ablativns, sextus casus. Ablatif» 
Ablativo. 

ABLATIU absolut. Gram. Lo qtti no depèn- 
ja de cap part expressa de la oració. 
AblatisH) absoUtto. Ablatiyns absolutua. 
Ablatifabsolu. Ablativo assoluto. 

ABLUCIÓ, s. f. ant. lavatori. 

ABLUCIÓ. Lo vi y aigua ab que lo sa- 
cerdot purifica lo cdlser, y ab que se 
renta los dits desprès de babersumid; 
y a\í se diu : sumir las ablucions. Ablur 
cion. Ablutio. Ablution. AL•luzione. 

ABNEGACIÓ: s. f. Sacrifici absolut y es- 
pontàueo que algú fa de sa voluntat y 
de sos gustos. Abnegacion. Abnegatio 
sui. Abn^ga/ion. Abnegazione. 

ABNEGAD) DA. p. p. de abnegar. ^6- 
negado. 

ABINÈGAR. V. a. Renunciar algú volon- 
tariamèut à sos desitjs. Se usa mès co* 
munmènt com recíproc. Abnegar. Su» 
quemque voluntati rennntiare. Renon- 
cer à ses désirs, ou à ses passions, An- 
negaré. 

ABOBAMÈNT. s. m. ant. Lacció y efòc- 

I te de abobar y abobarse. Abobamiento. 
Stupiditas. L'action de rendre quel-' 
qu'un sot y niais. Scioccbesza. 

ABOBAR. T. a. ant. Fèr tornar bobb i 



16 ABO 

algii , entorpírli lo us de las potencias. 
Se usaba també com recíproca Ahohar, 
anbobecer. Stupeiacere. Rendre sot, 
stupide. Stupldirc« 

ABOBAT, DA. p. p. de abobar. Aboba- 

' do, etnbobeciao, 

ABOBAT. adj. ant. Se diu del subgècte que 
tè trassa ó cosas de bobo. Abobaatf• 
Stulto tel stupido simllis. Celui qui' a 
l'air sot , niais, Scípito• 

ABOCAD , DA. p. p. de abocar y abo- 
CARSB. EmBrocado; echado ; derriba- 
do; trastornàdoj trabucado; derra^ 
mado , prodigado ; agolpado ; avalan- 
zttdo» 

ABOCAR. Y. a. Girar boca per arvtll al- 

' guna eina pera íkx passar de èlia é al- 
tra algan h'quíd. Embrhcar. Inrergere, 
tratisfuudere. Vtrser d'un vaisseau dans 
un autre. Traboccare. 

ABOCAR. Fèr passar lo lícòr de una eina à 
altra , com lo vi de l'ampòlla al got , à 
la copa, etc. Echar. Infundere. Fèrser, 
jeier. Versaré. 

ABOCAR, ant. Tirar i terra. Derríbar. Pros- 
temere. Renverser^ terrasser. Gittar 
giu, scagliare. 

ABOCAR. Girar cap à terra alguna cosa. 
Trastornar, trabucar. Invertere. Dé'" 
ranger , mettre dessus dessous , ren^ 
verser. Voltar soss6pra« 

ABOCAR. Acostar alguna cosa al paratge 
abònt ha de obrar, com abocar la ar- 
tilleria, las tròpas, etc. Abocar. Ad- 
moTcre, apponere, adducere. Fiser , 
pointer, mettre en mire. Pigliar di 
mira. 

abocar. Gastar mòlts diners ab lo (1 de 
conseguir alguna cosa. Derramar , pro^ 
digar. EíFusè expenderc, prodigero. 
Prodiguer, dissiper. Spandere. 

ABocARSE. ▼. r. Juntarsd de cop en algun 
lloc mòltas persònas ; -y axí se diu : to- 
ta la gent se abocà à la plassa. Agol- 
parse. Goníluere. S'assembler , se por^ 

' f <?r írt /o/ífc. Affollarsi , urtarsi in folla. 

ABOCARSE. Inclinarse , tirarse ab lo cos en- 
davant. Avalanzarse. Procumbere. S'é^ 
l(incer, se mer. Piegarsi. 

ABOLICIÓ, s. f. L'acció y cíècte de abo- 
lir. Abolicion. Abolitio. Abolition. An- 
uuUazione , cancellazione. 

ABOLID, DA. p. p. de abolir. Aboli-* 
do. 

ABOLIR. ▼. a. Anul-lar una Uèy , us ó 
costum ó cosa semblant. Abolir. Abo- 



ABO 

lere, delere. Abolir, effaoer. Aboliré y 
anauUare, abrogare. 

ABOMINABLE, adj. Lo que es digne de 
ser abominad. Abomincílct Abominan- 
dus, abominabüis* Abominable. Abon 
minabile. 

ABOMiNABLEMÈNT. adv« mod. Abam^ 
nabletnente. Abominanter. Abominable^ 
ment. Abominevolmeate , aboimnosa- 
mente. 

ABOMINACIÓ, s. f. L'acció y efi&cte de 

' abominar. Abominacion. Abomiuatio* 
Abomination. Abominazione , abomi- 
nio. 

ABOMiif Ació. La cosa digna de ser abomi- 
nada. Abominacion. Execratione dig- 
num. Abomination. Abominadone. 

ABOMINAD, DA. p. p. de abomivar. 
Abominado. 

ABOMINADÒR , RA. s. m. y f. Lo qui 
abomina. El que abominar Exsecrans , 
exsecrator. Celui qui déteste. Abomi-^ 
'^natore. 

ABOMINAR. T. a. Detestar, eiecrar. 
Abominar. Abomisari. DAester , exé^ 
crer. Abominaré, detestaré. 

ABONAD, DA. p. p« deABo?iAR. Abona^ 
do. 

ABONAD. adj. Se diu del subgècte de qui se 
pod fiar per sòn cabal y crèdit. Abo-^ 
nadó. Pecuuiosus, bene nummatns et 
probuB. Accrédite'. Accreditato, messo 
in credito , cbe ha capitale. 

ABONAD. Se diu del subgècte que ha pagad 
alguna cuantitat adelantaaa pera con- 
córrer 4 una diyersió publica , ó dís- 
frutar de alguna comoditat. Abonada* 
Qui symbolam dedit. Abonné. Abbonato. 

ABONAD. irón. Se aplica al subgècte à qui 
se considera disposad à dir ó fèr alga* 
na cosa mala. Abonado. Aptus. Capa— 
ble. Atto, capace. 

ABONADOR, RA. s. m. y f. Lo qoi abo- 
na. Abonador. Fldejussor. Gor^rní. Mal— 
levaSore. 

ABONAMENT, s. m. abono. 

ABONANSAD, DA. p. p. de abonansar. 
Abonanzado. 

ABONANSAR. v. n. Comensar à calmar 
la tempestad , ó à serenarse lo temps. 
En est últim sentit se usa mès comun- 
ment com recíproc. Ahonanzar. Seda— 
ri coelum aut mare. Se rassért'ner. Ras- 
serenarsi, tranquiUarsi , raddolcirsi il 
tempo. 

ABONAR. T. a. Acreditar, donar per bo« 



ABO 
Jhofutr, Probare. Accr^ditery {jualifier 
Mnt ckose de honne, Porre in credito , 
&T dK uaa ccwa sia stímata. 
àioüAi. Assentar en lo Uibre de comptes 
cv^serol partida à favor de algü. Tam- 
\é si^;iúfica péndrer à compte. Ahoruir, 
ftctuaèat sammain acceptam referre. 
Créiiter^ porter en compte. Mettere a 
coBtD, abonaré* 
110511. Erir fiador per algü. Abonar, 
Vadimoninm &cere, vadem se coasti- 
toere. Cautionner, Mallevare, fidanzare. 
iwfiisi. T. r. Pagar alguna cuantitat 
. adcUatada pera concórrer i una diyer- 
àé pdUíca , ó disfrutar de alguna co* 
sDO&tat. Àhonarse. Symbolam dare. 
S íàtmoier. Abbonarsi. 
110911a. ant. ABOifAXSAa. 
Ainc vTíDaÀ QUE ME AB05ARÍ. rcf. quc 
adTprtex que mòltas cosas se tenen per 
wài dolèntas fins que se ne experimen- 
tin <le pitjors. McUo vendrà que bueno 
me kard. Me maius excipiet pro quo 
Ímous ipse TÍdebor. Le pirefait oMier 
le mauvats. Cb' io sia si sapri quando 
VB aitro qui Terra. 
ABOXO. s. m. L'acció y efecte de abonar. 
JtbfmOj cbonandento. Probatio. CaiUion• 
nememt, Vaction d^accréiiter, Satisda- 
tuMie. 
àiow. Ea los comptes la admissió y apro- 
bacÀ6 à^ las partidas ; y també io re- 
cÜM> que se & , ó lo assento de lo que se 
cobn. Ahono. Praestita cautio^ acceptae 
pecaaijí reiatio. Vadion de crtfditer, 
aüau^r^ porter en compte. Abono. 
Aimo. Eo los assentes de rèndlas y altres 
contractes la fíansa que algü dona de 
qae lo qai contracta cumpUrà lo que 
promet. Abono. Cautio. Garantie. Mal- 
terena, malleradoría. 
iBoio. Lo dret que tè lo qui se abona , ó 
io reeibo que se li £i de la cuantitat 
adebntada. Abono. Jus quod babet qui 
f fmbüiani dedit, rel svm1>olae acceptae 
ntío. Abonnement. Abbonamento. 
«I9SO. Lo certificat que se dona d un per 
xo bè que se ba portad durant lo temps 
^ba estad en una casa .^Cfr///^caci07t. 
ik ninisterio recte praestito fidem fa- 
(«ales litterae. Certificat. Benserrito. 
i^llTEGAB 9 DA. p. p. de abonyegar. 

jpóüado. 
UOÜYEGADÜRA. s. f. Bònj. AbaUadu- 
r<L Caram contusione formatum. Bos• 



le-Bona. 



TOM. I. 



ABO 17 

ABONYEGAR. ▼. a. Fèr un ó mis bònya 

en una pèssa de metall copejandla. Ali^ 

llar. G)ntundere. Bossuer. Acciaccare, 

far qualcbe bozza sui mptalli. 
ABORDAD , DA. p. p. de abordar. Abor^ 

dado; arremètido, azuzado, 
ABORDADOR. s. m. Lo qui aborda. A- 

bordador. Qui bostiliter in nayim ir- 

ruit. CeL•l qui aborde. G)lui cbe ya 

airabbordo. 
ABORDADOR. Lo qui acomct ab fmpetu j 

fúria. Arremetedor. Aggressor. Agres- 

seur , assaillant. Assaiitore, quel cbe 

investe. 
ABÒRDAL*. Se usa com interjecció pera 

abissar als gossos. Cliucho, zuzo. Vox 

ad cànem incitandum. Xi, xi. 
ABORDAR. ▼. n. Ndut. Arrimarse una 

embarcació é altra, regularment pera 

embestirse. Abordar. Navem nari ap- 

plicari. Aborder. Abbordare. 
ABORDAR. Péndrer terra una embarcació* 

Abordar. Ad terram appellere navim. 

Prendre terre. Approdare, accostarsi 
** al lido, venir a riva. 
ABORDAR. V. a. Acomdtrer ab ímpetu y fú- 
ria. Arremeter. Irruere, impetum fa- 

cere. Attaquer , assaiüir. Assalire, at- 

taccare, urtare. 
ABORDAR. Abissar als gossos. A%u%ar. Ca» 

nes stimulare , incitaré. HcUer y exciier. 

Aissare, adizzare, instigaré, eccitare. 
ABORDATGE, s. m. 'Sdut. L'acció de 

abordar. Abordaje. Naviura commissio 

aut pugna proprior. Abordage. Ab- 

bordo. 
ABORRIBLE. adj. Lo que es digne de ser 

aborrid. Aborrecible. Odio dignus. Ha'iS' 

sablr. Odioso, increscevole. 
ABORRID, DA. p. p. de aborrir. Abor^ 

recido. 
ABORRIDÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 

aborrex. Aborrecedor. Osor. Haineux. 

Mnligno. astioso. 
ABORRIMÈNT. s. m. Odi , aversió. Abor^ 

recimiento. Odium. Aversion y haine. 

Odio^ malavogliensa. 
ABORRIR. v.a. Tenir odi y aversió é al- 

Èuna persona ó cosa. Aborrecer. Odio 
abere. Ablwrrer , haïr. Odiaré , abbo- 
minare. 
aborrir. abvrriRi en lo fientit de aventu- 
rar ó gastaf algup diner. 
ABORRIR* ABURRiR i CU lo Sentit de dexar per 

sempre alguna cosa. 
ABORT. s. m. gastamànt. 

3 



18 ABR 

ABORTADO, DA. p. p. dé aborTar, 
ABORTAMÈiNT. s. m. gastamèst. 
ABORTAR. V. a. gastarsb , en la accepció 

de malparir. 
ABORTIÜ, VA. adj. Lo qne nax abans 
de tèinps. Abortivo, Abortiyas. Né'avant 
le terme. Abortivo. 
180ATIU. Lo que tè virtut pera fèr abor- 
tar. Abortwo, Abortivus. Abortif, ec- 
boligiie. Abortivo. 
ABQTINAD, DA. adj. embotinad. 
ABOTXORNAD , DA. p. p. de abotxoh- 

ifAB. Abochornado. 
ABOTXORNAR. v. a. Fèr tornar à algú 
las galtas rojas ab accioní ó paraulas pi- 
cautas. Abochornar. Pungere aliquem, 
pudore suffundere. Faire rougir de 
honte, Svergognare. 
ABOÜRAR. V. a. aut, abeurab. 
ABOURAT , DA. p. p. de abourab. 
ABRANCAR. v. a. aut. agarrae. 
'ARRANCAT, DA. p. p. de abrancar. 
AÈRAHONAD , DA. p. p. de abbahok.ír- 

SE. Agarrafadot 
ABRAHONARSE. v. r. Agarbonarse, aga- 
farse fortament los que se barallan. 
Agarrafarse. Lacertis sese innodare. 
S'empoigner a^ec force en se battant. 
Abbrancare, Abbarmffarsi. 
ABRAS. 8. m. Lo acte de cenyir ab los 
brassos. Abrazo, abrazamientó, Ample- 
xus. Accolade , embrassement. Abbrac- 
ciata. 

]>ONARSE LO ÚLTIM ABRAS. ÍT. DcSpcdirse. 

Darse el úUimo ^ abrazo,, Ultimum vale 

dicfcre. Prendre conge% diré adieu. Far 

glí ultimi addii. 
ABRASAD y DA. p. p. de abrasar. Abra^ 

sado, 
ABRASADISSIM , MA. adj. sup. de abrap 

SAD. Abrasadisimo, Perustus. D-cí-ff/?!- 

bras^, Abbruciatissimo. 
ARRASADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 

abrasa. Abrasador, Ustor. Brúleur, lu- 

ceudiario. 

ABRASADOR. ant. INCENDIARI. 

ABRASADOR. adj. Lo quc abrasa. Abrasan^ 
tey abrasador, Adurens. Brúlant, Ab- 
bruciante. 

ARRASAMENT, s. m. L'acció j efòcte de 
abrasar. Abrasamiento, Incendium, ex- I 
ustio. Embrasement, Abbruciamento. 

ABRASAR, y. a. Cremar, reduir à bra- 
sa alguna cosa. Abrasar, Exurere. i?m« 
braser, brúler. Abbruciare^ aífiamma- 
re, infocare. 



ABR 

AÀR^tSAR. Assecar, marxitar las plaxitas 
lo excèsisiu calor ó fret. Abrasar, Exsic- 
care. Dessécher^ stérüiser, Inaridire, 
riardere , cuocere. 

ABRASARSB. T. r. Estar mòlt agitad de al- 
guna passió, com de ambició, de ira, 
etc. Abrasarse, Ardere^ inflammari. 
S'enflammer• Divampare. 

ABRASARSE DE VIU EN VIV. ír.JBUA, Sefetír UR 

ealòr extremad. Abrasarse i^Vo. Calore 
aummo adnri. S'embraser, brúler, Ar- 
dere, aver gran calda. 

ABRASARSE DE VIV EN VIU. fr. mct. ab quc 

se eíagèra Tardencia de una passió, 

Abrasarse wvo, Vebementiàs ardere 

cupiditate , ira aut alio aflEsctu. Élre 

, vioiemment agit^, Pigliar la vampa. 

ABRASSAD , DA. p. p. de abrassab. 
Abrazado, abareado, 

ABRASSADA. s. f. abaas. 

DONARSE LA ULTIMA ABRASSADA. fr. DONARSE 
LO ÚLTIM ABIUS. 

ABRASSADERA. s. f. La pèssa de fosta 
ó de mètalf en forma de anell que scr- 
vex pera cenyir y assegurar alguna co- 
sa , com laa que unexea lo canó ab lo 
cep dé las armas de fog. Abrazadera, 
MncK aut lignea zona rebus compri- 
mendís. Chignon j virde^ crampon, iien 
^ de fer, Ghierji , gorbia , viera. 
ABRASSADETA. 6. f. dim. de abrassada. 
Abracijo, Complexus, amplexus. Petite 
accolade, Abbraccíatiua. 
ABRASSADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 
abrassa. Abrazador, Amplectens. CeUU 
qui embrasse, Abbracciante. 
ABRASSAMÈNT. s. m. ant. U acció y 
eiiàcte de abrassar. Abrazamiento. Am- 
plexus. Uaction d'embrasser, Abbrac^ 
ciamento : l' abbracctare. 
ABRASSAR. v. a. Cenyir ab los brassos. 
Abrazar, Amplecti , complecti. Embraa^ 
ser , serrer, Abbracciare. 
ABRASSAR. RodejaT, cenyir alguna cosa. 
Abrazar, Circundare. Ceindre, entoa^ 
rer, Circondare, avvinchiare. 
ABRASSAR. Péndrer à son cérreg alguna co-^ 
sa. Abrazar, Suscipere. Embrasser, en* 
treprendre une affaire, Addossarsi, in- 
caricarsi d'un afiàre. 
ABRASSAR. Admétiier, seguir aignna cosa, 
com opinió, partit, consell, etc. Abra^ 
zar, Amplecti , sequi. Embrasser^ sui^ 
vre un parií, Abbracciare, appigUarsí. 
ABRASSAR. Compèndrer, contenir, enclou-- 
rer. AbroMor, abarcar, Indudere, con- 



ABR 

iaere^ comprehendere. Contenir, ren^ 

ffrmer. Contenerej compreodere. 

|oi MÒLT ÈMMJLSSA POC ESTREirT. ref. ab que 

te s^iifica qae qui empreu 6 preu à 

• noGírreg mòlts negocis en un temps, 

fer \o cooni no pod deaempen jaHos bè 

Ite. Quien muclio abarca poeo aprieia. 

Dtficne est continere quod capere non 

pons. Plortbas intent us minor est ad 

sÍBgiüa senstts. Qui trop embrasse mai 

étryéiai^Cin moltó abbraccia pocostringe. 

àBRE. S. m. AKBRB. 

ABIlEXT. s. m. L'oficial que en lo molí 

paperer £a los íalls. Laurenie. Unus ex 

pi^ni papYraceí mítiistrís. Cer/ain oiir 

srifT dons les fabriques de papier. Gar- 

xiMte d'on mulíuo dí carta. 

ABREnACIÓ. s. f. L'acció 7 efòcte de 
abreriar. Abreviacion, . Compendi um. 
AbrMotion . Abbrer iazio ne. 

ASaZTIAClÓ. p. us. EPtTOMB Ó COMPEXDI. 

AB&£VL\D, DA. p. p. de abreviar. j^bre- 

ABR£\1ADÒR , RA. s. m. y f. Lo qui 
abreTÍa. jébreviador. Qui in compeu- 
dnuB redigit. Abr6?iateur. Abbrevia- 
tore. 
jucviADOB. for. Lo ministre que en lo tri- 
banal de la Nnnciatura cuida de des- 
pacfaar los brèas. Abrevíador, Aposto- 
ucarum Utterarnm tabelfio. RéHacteur 
de bcdles. Gompilator di bollc. 

ABREVUDURA. s. f. Modo de escríurer 
I23 retis ah mi^oos lietras de las que cor- 
responen, jébreviatura , cifra. Nota, 
Utterarnm compendium. Abrés^iation , 
mp^ression de lettres. Abbreviatura. 

AÜREVIAR. ▼. a. Fèr breu, cscursar, 
reènÍT alguna cosa. Abreviar, In com- 
pendium redigcre. Abr^ger, accourcir. 
Abbreríare. 

issETiAi. £«críurer las veus ab ménos lie- 
tras de las qu^ correspouen. Escribir en 
abre%natura• Notarum ope scribere. En 
abr^gé', as^ec abréviation, Accorciare. 

lunxàm. Accelerar > apressurar. Abre- 
tfiíir. Brcri rem exequi. Accetérer^ dé"- 
^ker. Accorciare. 
^tstum. Fèr que duré ménos temps al- 
enat cosa. Abreviar, Brevius emcere. 
òmper ctntrt , presser. Accortare. 

àBRIBADAMBNT. adT. mod. ant. Fu- 
mamèot, ímpetoosamènt. Impetuosa" 
mente , Juriosamenie, Iropetuosè , fu- 
no9è,fnrentcr. Impétueusemeri. Impe- 
tnoiamenle» 



ABR 19 

^RIBAT, DA. adj. ant. Diligent, promp- 
te , velòs. Frontó , veloz, diligente. Ve- 
lox, celer, promptus in agendo. Agis^ 
sant , expeaitif, Operoso , attivo. 

ABRIG. s. m. Resguard del fret. Abrigo, 
Vestís, palUum, protectus quisque fri- 
gori arcendo. Abri. Coperta. 

ABBiG. Aniili , patrocini , amparo. Abri'- 
go. Patrocinin ro. Défense, protection. 
Patrocinio. 

ABRIG. Lo lloc abrigad ó guardad dels 
vents. Abrigo, abrigadero , abrigadò, 
abrigaho. A ventorum vi tutus locus, 
apricus locus. Abri, Heu à couvert du 
vent. Ricovero. 

ABRIG. Lloc pera amagarse ó refugiarse. 
Guarida, Refu^^ium, asylum. Asil., re- 
yi^g'^. Ricetto , rifugio. 

ABRIGAD , DA. n. p. de abrigar y abri- 
GAnsE. Abrigaao; atbierto. . 

ABRIGAR. V. a. Resguardar del fret. Se 
usa també com recíproc. Abrigar, Fo- 
vere. Abriter^ échauffer. Riparare, 
metter a riparo. 

ABRIGAR. Auiiliar, amparar, patrocinar. 

* Abrigar, Protegere, patrocinari. Met^ 
ire à Vabri, Diíendere,,proteggere, ía- 
vorire, 

ABRIGAR, territ. Cubrir, tapar. Cuhrir, 
Cooperire, tegere. Couvrir, cacher. Ri- 
coprire. 

ABRIGARSE. ant. ASSOLEYARSE. 

ABRiGARSE bè. fv, Taparsc bè, y emboli- 
carse ab la roba del llit, arrimaudla al 
COS. Arrebujarse, Stragulis scse obtc- 
gere. S^ garantir dufroid., en ramas^ 
sant autour de' soi les draps et les 
couvertures du lit, Invilupparsi. 

ABRIL. s. m. Lo cu art mès del any , se- 
gons nostre computo: te trenta dias. 
Abrii. Aprilis. A^ril, Aprile. 

BN ABRIL CADA GOTA NE VAL MIL. rcf. qUC 

manifesta lo mòlt abundants que solen 
ser las plujasen aquest mès. Abril aguait 
mil. Pluviosus aprilis : imbribus, innu- 
merís Campos bumectat Aprilis. AstíI 
pluvieux. Aprile conta trenta, se pio- 
vesse trent'uno non farebbc mal a ncs- 

SUDO. 

ABRILLANTAD , DA. p. p. de abrillatt- 
V TAR. AhriUfintado. 

ABRILLANTAR. v. a. Aumentar lo bri- 
llo de las pèdras preciòsas, t.^pecial- 
mènt dels diamants. Abrillantar. Gem- 
mas angulatim incisas poliré. Brillan" 
ter^facel•ler, BriUantare. 



20 ABS 

ABRIDLLS. 8. f. Flauta qàe trau varios 
trÒDcs que se estèDen per terra, y la uu 
fruit rodó que tè ciuc puuxas ea Ibr- 
ma de ràdios triangulars: Abrojo. Tri- 
bulus terrestris. Tribide, lierse. Tribò- 
lo. , ' 

ABROGACIÓ. s. f. Ànul-lació, revocació. 
Ahrogacion. Abrogatio. AbrogeUion» 
AiHiuüazione , abolitioue.' 
ABROGAD , DA. p. p. de abrogah. Ahro- 

gado, 
ABROGAR. V. a. Anul-lar, revocar lo 
que per llèj ó privilegi se habia esta- 
blert. Abrogar. Abrogare, resciudere. 
Abroger, annuUer. Abrogare^ anu ul- 
laré, aboliré. 
ABRÒMAD, DA. p. p. de abromaase. 

Abromndo. 
ABRÒxMARSE. v. r. Hfdut. ümplirse de ^ 
broma las naus. Abromarse. Garie na- 
ves conGci. Se rempUr de tarière, lo- 
tarlare. 
ABRÓTANO. 8. f. Herba, barba cuquera. 
ABRUMAD, DA. p. p. de abrvhak, Abru- 

mado. ^ 

ABRÜMADOR , RA. s. m. y f. Lo qui 

dL•T\xmià,.AbruTnador. Gravis, molestus 

homo. Accablant , fdcheux» Seccatore, 

pesante , £aiticoso. 

ABRUMAR. V. a. Oprimir ab algun pes 

grave. Abrumar, Gravi pondere oppri- 

mere. Accabler, assommer, Opprimere. 

ABRUMAB. mèt. Gausar gran molèstia à al- 

gii. Abrumar, Molestiam alicui creàre. 

Jncommoder, elre à charge, Seccare. 

ABRUiAt), DA. p. p. de abrusar y abru- 

SARSE. Tostado; achicharrado, 
ABRUSAR. V. a. Escalfar ab desmasiada 
activitat y forsa, com fa lo sol en lo 
rigor del estiu. Tostar. Adurere , exu- 
rere. Rotir , hdler , on le dit d*une 
chcdeur excessive. Abbrustolire , ab-. 
bronzare. 
ABRUSARSE. V. r. Abrasarse , escalfarse 
massa ab lo excessiu calor del fog ó del 
sol. Achicharrarse. Aduri, torreri. Se 
griller^ se brúler au feu ^ au soleu. 
Riardere. 

ABRUSARSE. mCt. ABRASARSE DE VIU EV VIU , 

en la accepció de aeutir un calor extre- 

mad. 
ABSGÈS. 8. f. ABcib. 
ABSÈNCIA. 8. f. AusEirciA. 
ABSENT, adj. ausènt. 
AB3ÈNTAD , DA. p. p. de abs^tparse. 
ABSÈNTARSE. t. r. AUsfczrrARSfi. 



ABS 

ABSÓLDRER. v. a. Donar per llibre de 
aleun cirreg d obligació. Absolyer, Ab- 
soTvere. Absoudre, Assolvere, prosaic- 
gliere. 

ABSÓLDRER. Rcmótrcr à un penitent sòa pe- 
cats en lo tribunal de la confeanó , al- 
sarü laa censuras en que bagues incurs. 
Absolver. A noxis abeoUere, absolutío- 
tiem impertiri sacrameotalem. ^«oiMÍr^ , 
remettre. AssoLvere. 

ABSÓLDRER.. for. Dooai* per llibre al rec 
contra qui se habia entaulad una de- 
manda civil ó criminal. Absoher. Ab* 
solvere. Innoceníer, délivrer, déókcur^ 
ger. Assolvere, sciorre. 

ABSÓLRER. V. a. ant. absóldbeb. 

ABSOLT , TA. p. p. de absóldrbr. Ab^ 
suelto. 

ABSOLTA, s. f. Lo responsori que apart 
del reso se diu per los difunts. Res-^ 
ponso. Responsorium , piacular^ pre- 
ces pro defuuctis. Réf)onfi qu'on thaníe 
pour les morts. Responsorio. 

ABSOLTA. Los iudíviduos de una comunitat 
ecclesidstica , que en cos van à la. casa 
del difant à cantar ona absolta. Los in- 
dividuos de una comunidad eclesiàstica 
tfue en cuerpo s^àn d la casa delfina^. 
do d responsar^ Ecclesiastici corporis 
membra ad defuncti domum congrega- 
tim euntia, responsorium caneudi cau- 
sa. Communauté' en aüant chercher Ic 
mort. La commuuità de' preti eantando 
il responsorio nel condur un morto. 

ABSOLUCIÓ. 8. f. L'acció y efecte de 
absóldrer. Absolucion. Absolutio. Ab^ 
solution. Assoluzione. 

ABSOLUCIÓ GB9ERAL. L'aplicació de induí- 
gencias y comunicació de bonas obras , 
que per privilegis apostòlics fan algú us 
ordes religiosos als fídels certs dias del 
anj. Absolucion general. Solemnis in- 
dulgent iarum erogatio in coenobitarum 
templis. AbsoUuion publique. AssoluBion 
generale. 
ABSOLUCIÓ SACBAMEBTAL. Lo actc de absól— 
drer lo confessor al penitent. Absolu" 
eion sacramental. Absolutio sacramen— 
talis. Absoàuion sacramentale. Assola- 
sione sagramentale. 
ABSOLUT, TA. adj. Lo que es inde- 
pendent , il-limitad y no te cap restric- 
ció. Absoluto. Quod a nuUo pendet, nul- 
lisque limitibus coercetur. AbsoL•, in•^ 
dépenJdanJt, Assobito, independente. 
ABSOLUT. Lo que no tè relació ab altra cíh 



ABS 
Si. jOfsciuto, Quod ad aliud non refer* 
ter. Sciiu rapport, sans relation. Aaso- 

AMoixT. Se diu del sobgècte de geni im- 
periot. jibsohuo. Imperíosus. Despo^ 
èfte. Imperioso, magtstrale. 
üïOLUTA. 8. f. Acció mala, exoès ó 
■aldat. Malhecko , fechoria , exceso , 
dtmasia. Ausum, factous, sceius. Ex- 
m, desordre , éhormitfí, Vülania. 
IfiSOLOTAMÈNT. adr. mod. Entera- 
ment, sens limitació ni restricció. ^- 
soimtíonemie, Omninò. Absolunient, sans 
restriction, sans hornes. Assolutamen- 

t£. 

JM^cTàsikvr. Sense cap relació. j^bsoUi- 
tameme. Nulia caeterorum rationc ha- 
bita, lyunc maniire absolue. Indepen- 
daitemeote. 
jKourrjufàsT. Generalment^ sens excep- 
ció de ningü. Ahsobuamente* ^emine 
«iempto. .4bsolument. Senza eccesione. 
•ansiLmaàxT. Ab independència, ab ple 
doaiai. ^bsolutamente, Liberè admo- 
dúm, libertate plenissima. Indépen- 
damment. Coo autorità assoluta. 
ARSOLÜTORI, RIA. adj. for. Se diu de 
U sentencia que declara absolt al reo 
contra qui se babta eutaulad una de- 
manda ciril ó criminal. j4l}solutorío. 
à]b•Qlatona sententia. Absolutoirc, As- 
solslono. 
ABSORBÈyr. p. pres. de absorbir. Lo 
ipie aàforfiex. A vegadas sé usa com 
sobstantia. Absorbente, Absorbens. jéb' 
^orhaat. Assorbente. 
ABSORBID, DA. p. p. de absorbir. ^- 

torbido» 
ABSOBBIR. T. a. empapar. 
èm mu ol Med. Atràarer, embéurer los 
hamòrs. Absorher, Absorbere. j4bsor- 
her, dessech^r Vhumidittí. Assorbire, as- 
torbere^ attraere. 
ABSORCIÓ. 8. f. L'acció y efecte de ab- 
sorbir. Absorcion, Absortio. Absorption, 
AMrbtmento, attrazione , attraimento. 
^SSORT, TA. adj. Admirad, pasmad. 
^tarto. Stnpefactus. Thansporte^ saisi 
^^mn ement. Stordito, stupefatto. 
ÍBSIBIIRSE. ▼. r. Privarse de alguna 
eaii. Abstenerse. Abstinere; se ab ali- 
fu re teinf>erare. ^abstenir, se pri- 
wgr. A ttenersi , contenersi, non faré. 
AKTE&GÈ^rr. ' p. pres. de abstergir. 
Med. Lo que purinca ó neteja. Se usa 
com fobstantia. Abstergente. 



ABS 21 

Abstergens. Abstersif , abstergent, 
Astersivo. 

ABSTERCHR. t. a. Med. PuriGcar ó ne- 
tejar. Absterger. Abstergere. Abster-^ 
ger, Astersivo, astergente. 

ABSTERSIÓ. 6. f. Med. L'acció de puri- 
ficar ó netejar. Abstersion. Tersus, abs- 
tersio. Abstersion. Astersione, uetta- 
mento. 

ABSTERSIÜ, VA. adj. Med, Lo que tè 
virtut pera abstergir ó netejar. Abster^ 

. sivo. Abstergere valens. Abstersif, 
Astersivo. 

ABSTINÈNCIA, s. f. Lo acte de abstenirse 
ó privarse de alguna cosa. Abstinència. 
Abstinentia. Abstinence , privation^ 
Astiuenza, continenza. 

ABSTiicEifciA. Virtut dc abstenirse, ó lo 
eiercici de ella. Abstinència. Al^inen- 
tia. Temp&ence. Moderazione, tem'pe- 
ranza. 

ABSTüTEIfCIA. DIETA. 

ABSTINENT, adj. Lo qui se absté ó priva 
de alguna cosa. Abstinente. Abstinens. 
Abstinent. Astinente , moderato. 

ABSTciÀüT. Se diu del subgècte temperad 
que mortifica sòs apetits , especialment 
lo de menjar y béurer. Abstinente. 
Abstinens, cibi p^rcus. Abstinent, sobre. ^ 
Sobrio. 

ABSTINENTlSSIM, MA. adj. sup. de 
ABSTINENT. Abstínentísimo. Valdè absti- 
nens. Très'sobre. Modera tissimo. 

ABSTINGÜD, DA. p. p. de abstemrse. 
Abstenido. 

ABSTRACCIÓ, s. f. Uacció y efècte de 
abstrdurer y abstràurerse. Ahstraccion. 
Abstractio. Abstraction. Astrazione. 

abstracció. Recullimèiit , retiro, Abstrac" 
cion. Ab hominum frequetitia recessus. 
Isde'rnent. Rapimento. 

ABSTRACTtSSIM , MA. adj. sup. de abs- 
TRÍ5T. Abstractísimo. Quaiúplurimò abs- 
tractus. Très-abstrait. Assortissimo. 

ABSTRÀÜRER. v. a. Filos. Considerar 
en una cosa un atribut ó una propietat 
sens atdndrer als demés atributs ó pro- 
pietats que tè. Abstraer. Abstrahere. 
Abstraire , faire abstraction. Astrarre, 
separaré. 

ABSTRAÜRERSE. v. r. Recullirse,se- 
pararse de la desmastada comunicació y 
tracte de la gent. Recogerse. Abstrahi , 
abducere se à saeculo. Se retirer du 
commerce des hommes. Concentrarsi, in- 
teruarsi in chicchessia. 



22 ABU 

abstríurebse. aat. bíimiese, escttsarsk. 
ABSTRERSE. v. r. ant. abstrIvrbrse. 

ABSTREBSC. Rtlt. EJClMlftSE , BSCUSABSE. 

ABSTRET , TA. p. p. de abstríuher y 
>ABSTRÍURERSE. Abstroido , abstructo. 

ABSTRET. 8. m. Lo que significa alga na 
cuaLitat ab exclusió de subgècte. Abs- 
tracto, Abitractum. A'/strait, séf^aré' 
par V ahstractioa* Assorto. 

ABSTRET, adí. Retirad ó separad de la' cò- 

jnunicació y tracte de la gent. Abstrai- 

<ío. Ab bominum frequeutia substrac- 

. tus. Retiríí, éioigné' de la socid^, Con- 

centrato. 

Ev ABSTRET, iiiod. adv. Ab exclusió del 
subgècte en qui se troba cualsevol cua- 
Utat. En abstracta, lu abstracto : à sub- 
jecto abstracta qualitate. Aòstractive- 
ment. In astratto. 

ABSTRUS, SA. adj. Recòndit, de dificil 
intel•ligència. Ajstruso, Abstrusus, ar- 
canus. Abstrus , cachtí, Astrqso, oscuro, 
difficile a capiré. 

ABSUMID , DA. p. p. de absumir. Asu-- 

midó» 
ABSÜMIR. V. a. Arrogarsc, assumirse. 

Asumirse. Sibi asciscere, assumere. 

S'arroger. Arrogarsi , attribuirsi. 
ABSURDAMENT, adit mod. Fora de ra- 

hó. Dispar aiadamente. Absurdè. Ah- 

surdement, Assurdameute, 8concÍ3-> 

mente. ^ 

ABSURDÍSSIM, ma. adj. sup. de absur- 
DO. Absurdisimo. Ab^urdissimus. Thcí- 
absurde, Ridicolissimo, assurdo assai. 

ABSURDO, DA. adj. Lo repugnant à la 
rabó. Absurdo. Absoiius, absurdus. Ab- 
surdè , absurdite'i ineptie. Assurdo, cli ^ 
ha. deir incredibile. 

ABSüBDo. s. na. Lo ditxo ó fèt repugnant íI 
la rabó. Absurdo, Absurdè dictum aut 
factum. Discours, actiorij opinion con- 
traire à la raison. Assurdo. 

ABTESA. s. f. xint. APrrruT. 

ABUFETEJAR. t. a. ant. bofetejar. 

ABUFETEJAT, DA. p. p. de abupetbjar. 

ABUGOT. 8. m. ant. Joc. mosca. 

ABULTAD, DA. p. p. de abultar. Aòul- 
tado. 

ABULTAD. adj. Gros, gran, de mòlt 1>u!to. 
Abultado^ rèl•iiltadv, Pergrandis. Grand^ 
gros : ramass^ en parlant d'un homme 
trapu, VoUirainoso. 

ABULTAR. V. n. Fer bulto alguna 'cosa. 
AbtiUar. In molem excresccre. Grossir. 
Iiigrossare. 






ABU 

ABiTtTAR. T. R. mct. Eiagcrar , ponderar, 
aumentar una cosa noèsde lo que ella 
es eo sí. Abultar. Angere \ nmplifioare. 
Augmenter^ accrottre. Accrescere, ag^ 
grandire , amplificaré. 

ABUNDAD , DA. p. p. de abukdae. Abun" 

• dado. 

i IVLVJOR ABUNDAMÈNT. loc. Per ma- 
jor seguretat ó ptoba. jí mayor abun^ 
damiento. Ad pleniàs struendum , fir- 
mandum. D'abondant , de plus. Oltrac- 
ciò. 

ABUNDÀNCIA, s. f. Gopia , gran coanti- 
tat. Abundància. Abundantia, copia , 
aíEluentia. Abondance. Abbondansa, ca- 
pia. 

DB l'aBUIVDANCIA DEL COR PARLA LA BÒCA. loC« 

• ab que se denota que per lo comii se 
paria mòlt de allò de que està mòlt pe«- 
netrad lo animo. De la a^iundancia del 
corazon habla la boca. Se va la boca 

. adonde esta el corazon. Ex abundan- 
tia cordis os loquitur. De tabondance 
' du cceur la bouche parle. Rifluísce il 

• labbro quel cbe 1 core rinserra. 
L*ABUirDAircu' MATA LA PAïu rcf. quc se 

usa cuand algú fa ostentació, ó dea» 
perdicia lo que tè en abundància. La 
abundància, es madre del despUfarro. 
Cui multum est pipcris etiam oleribus 
immiscet. Vabondance mine au gaspi^' 
liage. Cavami d'oggi,e mettimi in ao- 
mani. 

ABUNDANT, p. pres. de abuhoar. Lo que 
abunda. Abundante. Abundans. Abow 
dant, copieux. Abbondante, abbonde- 
vole. 

iLBt^DATT. adj. Copiós, en gran cuantitat. 
Abundante^, largo. Copiosus, affluens. 
Abondant , plein^ fécond. Copio80<, 
abbondante. 

ABUNDANTÍSSIM , MA. adj. sup. de 
abuxdaxt. Abundantisimo. Copiosissi- 
mns. Drès-fetond. Abbondantissimo. 

ABUNDANTÍSSIMÀMÈNT. adr. mod. 
sup. de ABUivDANTMÀST. Abundantisima" 
mente. Copiosissimè. Drès-capieusement. 
Abbondan tissi ni amente. 

ABUNDANTMENT, adr. mod. Ab abun- 
dància. Abundantetnente, abondo, abuït^ 
do. Abundè. Copieusement. Abbonde- 
Tolmente, abbondantemeute. 

ABUNDAR. ▼. n. Tenir abundància ó gran 
cuantitat de alguna cosa ; j axi se dia, 
que una horta abunda de fruita , de ai- 
gua, etc. Abundar. Abundaré. Aòo9i^ 



ACA 

ierj eire dons tabondance. Afaboada- 

ABC^DOS^ SA. adj. ant. AmmoATr. 
ABIÜ5D0SAMENT. adr. mod. aot. lainr^ 



J^CRRID, DA. p. p. de ABuaniR y abur- 
tasB. Aèmrrido ; oL•arrecido; expulsió. 

iBCRRDfkNT. s. m. Tedi, fastidí j de- 
larnènt, orígiíiads de disgustos y mo- 
lertias. jAurrímienio, Taedinm, fasti- 
diom 9 averiatío. Ennui^ chagrin. No- 
ji^ tedio. 

ABCRRDL T. a. Molestar, cansar, fastí- 
gvFJar i algú. j4burrir. Molestiam gra- 
vem alicui crearé. Etumyer, deplaire. 
Te&ve, annojare, seccare. 

AKiuia. Ayenturar ó gastar algun diner 

ab lo fi de lograr alffuna sanaocia ú di- 

Se diu també del temps , com 

on dematí. Aburrirj aborrever. 

Expendere. Hasarderj rísquer. Arris- 

cbiare. 

Aaiiiia. Dexar per sempre alguna eosa 
abrcnodla. Se diu ^s aucèUs que 
abonrexen lo niu , los petits ó los ous. 
^Hmrrirj ahúrrecer, Deserere, arersa- 
rL (^Her, akandotmer, Lasciare, ab- 
bandooare. 

ABURBl&SE. ▼. r. Exposarse. Exponer^ 
je. Se in discrimeu inferre. Se mettre 
en f&ü. CSnaentarsi, mettersi in ci- 
menilo. 

\BVS. s. m. Lo mal us de alguna cosa. 
.41mso. ^4basas, abusio. Ahus, Abuso. 

ABCSAD, DA. p. p. de abusar. Ahusado. 

ABUSAR. T. n. Fèr mal us de alguna co- 
sa. Abusar, Abuti. Abuser , user mal. 
Abusaré. 

ABUSIO. s. f. ant. abús. 

ABCSnj, VA. adj. Lo que se introduex 
6 se practica per abús. Abusivo. Per 
abusom uMknphim, Abusíf, Abusivo. 

ABUSIVAMENT, adv. mod. Ab abús. 
JhuMÍ%fam€nte, Abusivè. Abuswement. 
AbosÍTainente. 

ABUTBAR. ▼. n. ant. sobreiir , en la ac- 
cepció de excedir. 

MÒACH, GA. adj. ant. Infaust, iníelb, 
^apaciad , de mal auguri. Acingo. In- 
ntasv ominosus. Malheureux, Jur 
MtUe. Infausto, sciagurato. 

ACA. 

ACA. t. L BACA. 

'(^ ISTAITOLA* HACa aSFANTOLA. 



ACA 25 

ACA IVGIESA. BACA IIVGLBSA. 

NO HI HA TAL ACA. fr. fam. ÜO HI HA TAL 
BAGA. 

ACABAD , DA. p. p. de acabar y ACAtAE- 
SE. Acahado; apurado, agoiado. 

ACABAo. adj. Perfet , complert en sa línea. 
Acabada. Mumeris omnibus absolutus. 
Parfait , accompli* Perfctto, compiuto. 

ACABAD. Lo que esté espatllad , malparad 
ó en mala disposició ; y axf se diu : fu- 
laiio tè la salud bèn acabada. Acabadom 
Gòutritus, consumptus. Consuma, déí- 
truit , usé. Guastato, ro^inato, dauneg- 
giato. 

ACABADISSIM, ma. adj. sup. de aca- 
bad. Acabadisimo. Absolutissimus , per- 
fectissimué. Trti'Consomnte\ très^parfait. 
Perfettissimo , strabuono. 

ACABALAD , DA. adj. acavdaíad. 

ACABAiAD. met. p. UB. Abundaut , ric de 
alguna cosa. Rko. Abuudans. Riche, 
abondant, Dovizioso. 

ACABALAR. ▼. a. ant. acaudàlar. 

ACABALAT , DA. p. p. de acabalar. 

ACABALLERAD, DA. adj. Se diu del 
subgècte que en sas acciòus ó modals se 
porta com un caballèr. Acaballerado• 
Nobili et generosa indóle praeditus. No^ 
ble, distingué d^ns ses actions et mU" 
niires. Cavalleresco. 

ACABAIVIÈNT. s. m. Conclusió , fi. F!n. 
Perfectio, finis. Fi'n. Fine. 

ACABAMENT. Tcrmiuació, final. Final, re^ 
mate. Extremum, finis. Fin, bout. 
Estremo, capo. 

ACABAR. V. a. Posar fi , conclóurer. Aca-- 
bar. Absol vere, pcrficere. Aches^er ^ Ji" 
nir. Terminaré, finiré. 

ACABAR, met. Consumir , afligir , angiistiar. 
Acabar. AfBigere, angere, molestiam 
alicui crearé. Consumer, chagriner. Aï' 
fliggere, angosciare. 

ACABAR, met. Tràurer profit ó fruit de al- 
guna cosa; y en aquest sentit se diu: 
quén ACABAS de plorar ? Sacar. Prodes- . 
ïe. lïrer, obtenir. Ricarare. 

ACABAR, met. Conseguir. Acabar. Obtine- 
re, consequi. Obtenir. Ottenerc. 

ACABAR. Consumir, gastar. Acabar. Ab- 
sumere. Consumer. Logorare. 

ACABAR. Agotar lo liçòr coutingud en al- 
guna eina, com acabar la ampolla. Se 
usa mès comunmènt com recíproc. 
Apurar, agotar. Consumerc, exhauri- 
ré. J^uiser, tarir. E«aurire. 
ACABAR. Y. n. Terminar , rematar ; y axí se 



24 ACA 

diu que lo estoc acaba en puQta* Aca* 
bar. D.ísinere. Finir ..Fioire. 
' ACABAR. Morir, fiuar. Acabar, Morí, in- 
terire. Mourir, Moriré, chtudere gli 
occhi, uscír di vila. 
ACABAR. Usad Gom verb auiiliar junt ab 
ia preposició de , significa que no hi ha 
liiòlt que se ha fèt la cosa de que se 
parla , com acabar de arribar , de eaà^ 
xeuiV.' Acabar de. Nuper accessisse: 
nunc, hac ipsa hora accidisse. f^enir de; 
ü sfient de. En italti se usa del auxiliar 
-^ ayere ò essere^ y lo verb .que en cata- 
là està en infinitiu se posa en partícip 
ab or ora, lestè, poc' anzi, com: 

_ è GIUJíTO TESTÈ. 

AcABARSE. y. . r. Extingirse,' aniquUarse. 
Acabarse. Pçficere, evanescere. S' an€- 
antir. Annichilarsi ^ estingoersi. 

ACABARSE. Anar faltand las forsas. Acabar- 
se. Yiribus destituí. Défaiüir , s'affai- 
blir. Affiebolirsi. 

ACABA .DE UNA VEGADA, cxpr.. fam, ab qpie 
se manifesta lo desagrado ó eniado qne 

I causa la tardansa de algil en dir ó ier 
alguna :co6a. Acaba ya. Age sis. Finis 

. doitc, allons donc* Finiapiol^; su, su. 

•If*BEM ACABAD DE EX.IR. ÍT. fam. ab QUC SC 

. expressa lo gust de haber lograd aíguna 
cosa ó de haber ex.id de algun dubte 
.,, desprès de una llarga dilació. Acabdra- 
mos , ó acabàramos con ello. Tàndem 
aiiquando acta res est. Enfin. Ci siam 
giuQti al fine. 

ACABÜSSAD , DA. p. p. de acabussar. 

ACABÜSSAR. V. a. cabussar. 

ACADAR. V. a. ant. aquietar. 

ACADAT , DA. p. p. de acadar. 

. ACADÈMIA, s. f. Lloc ameno en los arra- 
bals de Atéuas ahònt Plató y altres fi- 
losops ensenyaban la filosofia. Acadè- 
mia. Acadèmia. Acadéhúe. Accade- 
mia. 

acadèmia. Secta de filosops que tingueren 
per mestre à Plató, la cual desprès se 
dividí en tres, anomenadas antiga aca- 
dèmia, SEGONA acadèmia, J NOVA ACA- 
DÈMIA. Acadèmia. Acadèmia. Acadè- 
mic. Accademia. 

ACJiDEMiA. La societat de literats ó facul- 
tatius establerta ab autoritat pública per 
lo adelantamènt de las . cieucias , arts, 
bonaa lletras, etc. Acadèmia. Acadèmia, 
eruditorum sodalitium litteris excolen- 
dis. Acadéhiie. Accademia. 

ACADÈMIA. La junta ó congi^egació dels 



ACA 

' acadèmics; y »ií se dia: éemi no ht i 
ha ACADÈMIA. Acadèmia» Çongreisusi j 
conventus. Aúadúnie. Aecademia. 
ACADÈMIA. Lo Uqo ahòut te tèneu las }antts j 
acaddmicas. Acadèmia. iBdes acaoemi- ] 
cae. Acad^mie. Accademia. j 

ACADÈMIA. En las universitats, j altras parts 
la junta que los professors tenen pera 
eiercitarse en la teòrica ó prictica da , 
sas respectivas facultats. Acadèmia. , 
Alumuis exerceudis ludus UlterariuSé | 
Assemblee. Raunanza. 
ACADÈMIA. La concarrencia de alguns aft- 
cionads à la poesia pera efiercLtarse en 
èlU. Acadèmia. . Poètica éxercitatio. 
Concoursj réunion de pokes. Raunanza. 
aCademu. La concurrència de professora 
. ó aficiooads à la miisica pera e£ercitar-> 
se. en ella. Acadèmia. Musica. exercita- 
tio, si ve musices. ludus* Acai^mie de 
musi(/ue* Accademia musicale. 
ACADJÉMIC , CA. Lo individuo de algú- ' 
na acadèmia. Académi^o» Academicm- 
Acad^mkien^ membre d' une acadànie. 
Accademiço. 
ACAoaific. Lo fil<>sQp que seguex la secta 
de. Plató anomenada acadèmia. Acade- 
mico. Academicus. Académicien , phi- 
. losophe de la secte de f^icad^mie. Ac- 
cademiço. 
.ACADÈMIC, adj. Lo que pertany à la escola 
dels filosops que seguexen la secta de 
Plató. Acad/fnico. Academicus. Acad^'" 
mique. Accademieo. 
ACADfiMic. Lo que es propi de acadèmia, 
com discurs acadèmic , oració acadèmw 
CA. Acadeímico. Academicus. Acadénii- 
que. Accademieo. 
ACALAR. V. a. ant. baxar , davallar, 
'acalar, ant. Agafar, cordar, lligar. Pren* 
der, abrochar, atar. Prehendere 9 fibu- 
lare, ligare. Aítacher, LegarCf abbot- 
tonare. 
ACALAT, DA. p. p. de acalar. Prendi" 

do, abrochado, atadp. 
ACALORAD , DA. p. p. .de acalorar y 

acalorarse. Acaloraao» 
ACALORADlSSIM , MA. adj. sup. de 
ACALORAD. Muy acolorado. Valde inflam- 
matus, incensus. Très-échaujf^. Riscal- 
datissimo. 
ACALORAMÈNT. s. m. Ardor causad per 
un excés de traball ó eicercici. Acalo^ 
ramienlo. Ardor. Échaiiffement , ejffer" 
' vescence. Riscaldamentç , riscaldaj&ione. 
ACALORAMÀNT. mct. Movimèut del àníoio 



ACA 
trjèat j efieas , causad pèr algün afec- 
te ó fissió vehement, jicatoranuenlo. 
A^lsbo, commotío. ímoíian vwe* £au>- 
úatr nMMkme. 
iCALOfilA. T. a. Enc^iidrer , causar ea- 
ik. Jcahrar» Galefiíeere y fovere. 
tshm§er, chauffer. fiiscalíUre, ia« 

iciioiAB. met. Excitar , promóurer. Acor 
lorar, fià exsequend» íastare. fresserj 
amer Affrettare j preasare. 

iCAiouisE, V. r. Eocéndrerae per rabó de 
as excés de traball ó eiercici. Acalo- 
rant, Agítarí, inflammart. S'enflam-' 
wr,frMrefe%u Accendersí, iofiam- 
wià. ^ 

iCiutjflE. met. Enardirse es la conver- 
»ó disputa. Acalorarse. Ipcaleace- 
re, dEertescere. Séchauffer dons une 
c(»^sation, dons une dispute. JM- 
KiiiIani,arraUMarsi) pigUar fuooo. 

AQMDÍAR. T. n. ant. gàmikar. 

ÍCÍMI5AT, DA. p. p. de ACAMiirAE. 

AQ3ÍPAD, DA. p. p. de acampar. 
Jcampado, 

ACAMPAMENT. s. m. Lo acte de acem- 
pir j aon^iane. Üamhé significa lo ier- 
rao fpe ocopa un eiércit acampad , j 
tmbélaiBatèxa tropa acampada. Cam^ 
f^tnentoyocampamento. Gastrametatio, 
ote. Campement y camp, arméè com- 
píe. Anastpimeiito• 

ACUíPifi. T. a. Allotjar eo tèndas ó bar- 
nasaa etérót ó part de èll pera fir 
a^nt itítosió. Se usa també com 
■eolne j oom recíproc. Acampar. Cas- 
tnneUrí, castra ponere. Càncer, Ac- 
oapre. 

ACA5ALU), DA. p. p. de acavalab. 
Manalado. 

<^ius. adj. Lo que passa per canal ó 
pmtge estret. AcaiuUado. Per canales 
ttt aagDstías .dactus. On le dit de ce 
f « fosse par un candi ou un endroit 
Ml Che passa per scanallatura. 

irisiua. Se diu de lo que fòrm^ una 
^iHat eo fiigora de canal. Acanalado, 
^íenlatus, imbrícatus. Cannel^,.Sc9í' 
^t accanalato. 

'^Ui^ Se dia del aire cuaad passa rper 
n paratge estret Colado , enealiejona- 
^ Ber arcta Iransieas. .FeMi-^eulis. 
AmcobU. 

ACAHALAR. .▼. a. Fèr alguna cosa en 
^nna ée canaL Acanalar. Canalícula- 
^ aB^id fabreCsraecD. Canneler, faire 

TOM. !• 



I 



ACA 85 

en canal, Scanalare, accapalare. 

ACAJ^EA. s. f. ant. macavsa. 

ACANTOJVAD , DA. p. p. de acaitohah. 
Acantonado. 

AC ANTON AMÈNT. s. m. Miliç. U acció 
y efòcte de acantoo^r la tropa 6 eiércit. 
Acantonannento, Statiror^m adsigna- 
tio. Cantonnement» Accantonamento. 

ÀcAHioxAMÈirT. Lo sítí abònt estan acanto- 
nadas las tròpas. AcantonamienUo. Sta- 
tiya prssidia. Cantonnement. Accanto* 
namento. 

ACANTONAR. ▼. a. Milic. Distribuir las 
trí^pas en difenènts paratges à fi de que 
esüfiueo ab camp^itat. Acanionar» In 
statiya pnesidia exercitem dividere. 
Cantonner. Ridurre im) acçaotonamento. 

ACANYADi, DA. p. p. de acahtar y aca- 
NYARSE. Ençaw'jado, 

ACANYAMÈNT. s. m. L'acció y eKcte 
de acanjar j ac^uyarse. Encanijamíen' 
to. Maçies, inf^rmitas. Maigreur d'un 
enjant ^i a sucé' mauvais lait> Ste- 
nuazione. 

AGANYAR. v. a. Fèr tornar macra ú la 
criatura y enmalaltirla dooaypdli Tlét do- 
lenta ó ppça. EncaMJar, Extenuaré. 
Rendre un enfantfaible et malade, en 
luifaisant sucer un mauvais Jait' Stf- 
nuarC) sm agriré. 

ACANYARSE. t. r. Enmagrirse y enma- 
laltirse la criatura, encaraqne lo. mal Dfi 
provinga de la llet. JSnçamjarse* £gn- 
tudine macrescere. Maigrir, s'affaiblir, 
d^érir un enfant. Dimagrarsi, divenir 
lanternuto. 

ACAPTA. s. f. CAPTA. 

ACAPTAD^, DA. p. p. de acaptah. 

AGAPTADÒR, RA. s. m. y f. ant. cap- 
tador. 

ACAPTAR. V. a. captar. 

ACARAD, DA. p. p. de acaraa y acarar- 
5£. Careadoy acarado, 

ACARAMENT, s. m. carbtj. 

ACARAR, y. a, for. Carejar ó confrontar 
unas persònas ab altras é fi de ayeriguar 
la yeritat de alguna cosa. Qirear, aca- 
rar, Homines coram sistere, conferre) 
compararé, «/ccorer, confronter. Con- 
frontaré. 

ACARAR. Cotejar, carejar ó confrontar una 
cosa ab eAtra* 'Careiar , acarar. Compa- 
raré , conferre. Confronter deux ouplu^ 
iiers choses. Confrontaré ^ paragona- 
re. 

Mij^ukUE. rf, jr. Jualarse íAa ó mès p^sò- 

4 



86 ACA 

nas pef^a traetar de alguna cosa. Ca- 
rearse, Coavenire. S'aboucher, Accou- 
tarsi , Tenir à coUoquio. 

ACARCAJVYAD, DA. p. p. de acarca- 
ifYARSE. Encharcado. 

ACARCAJVYARSE. ▼. a. que se osa sola- 
ment en la frase acarcanyarse db aigua, 
y significa béureme ab excés. Enchar- 
carse de agua, Aquà turgere. S'inon•' 
der Vcstoniac. Riempiere ío stomaco 
d' acqna. 

ACARICIAD, DA, p. p. de acariciar. 
Acariçiado^ 

ACARICIADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
acaricia. Acariciador, Biandiens. Ccl•' 
. ressant, Carezzante. 

ACARICIAR. V. a. Fèr cíiricias , tractar à 
algií ab carinyo y ternura. Acariciar. 
Blaudiri. Car ésser. Accarczzare, far 
▼czzi. 

ACARNïSSARSE. v. r. ant. EiíCARínssARSE. 

ACARNISSAT , DA. p. p. de agarnissarse. 

ACARREAD, DA. p. p. de acarkear. 
Acarreado. 

ACARREAR. v. a. Ocasionar, portar, 
ser causa de alguna cosa. Acarrear. Af- 
ferre. Aniener , attirer,, Cagionare, 
produrre. 

ACAS. s,. m. Casualitat, succés imprerist. 
Acaso, Casos, inopinatus eventus. Ha- 
sard. Eveuto, caso, accidente. 

ACAs. Ab interrogant significa lo matéx que 
per ventura. Acaso. Anne? Nonne? Est" 
ce-quel Forse. 

ANAR ACASARAD. fir. fam. que se usa 
pera expressar que algú té mòltas ga- 
nas de casarse. Morir ó rabiar por ca* 
sarse ; Uo^ar el ciira dehajo del hrazo. 
Nubendi desiderio flagrare. Désirer 
avec ardeur le mariage. Tracciar ii ma< 
trimonio. 

ACASSAD, DA. p. p. de acassar. 

ACASSAR. V. a. territ. empaitar. 

ACASSIA. 8. f. Arbre ple de punxas, del 
cual fluex la goma aràbiga. Acàcia^ 
acasia. Acàcia xgyptíaca, seu mimosa 
nilotica. Acàcia. Acàcia vera o egiziana. 

ACASSIA PAL9A 6 FALSà ACASSIA. Arbre que té 
las fuUas compostas de altras petitas, de 
' las cuals ixen unas punxas que ^ada una 
ne fa tres. Acàcia jalsa 6 falsa acàcia. 
Pseudo-acada. Faux-acacia. Acazia 
comnne. 

ACASSIA ROSA. Arhusto 6 arbre que tè las 
fuilas de un verd pujad, y fa uns poms 
de flors de color de rosa mòlt bonics. Se 



ACC 
cultiva en los jardins. Acasía rosa. Ro- 
binia bispida. Acàcia. Gaggla. 

ACATALÉCTIC, CA. adj. PcA. Se dia 
dels versos complets, perfèts, que te- 
nen tots los peus de qae han de con^. 
tar. AcataUíctico. Acatalecticus , acata- 
lectus. AccUalecti^pic. Acatalettico. 

ACATAD , DA. p. p. de acatar y acatar* 
SE. Acafado. 

ACATAMENT, s. m. Veneració , respec- 
te. AcaíamierUo• Reverentia. Féhéra- 
tion, rélférence , ^gard. Venerazioae, 
rispetto. 

AGATAAfàxT. Rnt. PRESENCIA. 

ACATAR, v. a. p. os. Venerar^ honrar, 
respectar. Acalar. Venerari, revererï. 
Respecter , ré^érer. Rispettare. 

ACATARSB. V. T. ant. ADOIVARSE , ADVERTIR. . 

ACAUDALAD, DA. p. p. de acaudalar. 
Acaudedado, atesoraao. 

ACAUDALAD. adj. Sc RpÜca al subgècte qne 
té mòlt cabal. AcatuUdado. Opnlentus, 
pecuuiosus. Argenleux , picunieux. 
Dovizioso. 

ACAUDALAR. v. a. Atesorar , ó amonto- 
nar riquesas. Acaudalar. Opes conge- 
rere. Tliésauriser. Tesaurixzare , am-»* 
massare denari. 

ACAUDALAR. mct. Adquírír , juntar alguna 
persona mòltas prendas, gracias ó per- 
feccions. Atesorar. Congerere. Thesau^ 
riser, entasser des tresors. Tesoreggiare» 

ACÀURER. V. n. ant. esdeve^rr. 

ACA YGÜT , DA. p. p. de acíurbr. 

ACCEDID, DA. p. p. de accedir. Accedido. 

.ACCEDIR, y. n. Adherirse al dictamen 
de algú. Acceder. Adhaerere. Etre de 
l'opinion de quelqu'un. Condiacendeí^, 
concorreré in opinione. 

ACCEDIR. Concedir é algd lo qne pretén ó 
sol-licita. Acceder. Annuere. Accorder, 
Acconsentire ^ cfmcedere. 

ACCELERACIÓ, s. f. L'acció y efecte de 
accelerar. Aceleracion, acderamienio^ 
Acceleratio, properatio. Accél&atiort. 
Acceleramento. 

ACCELERAD, DA. p. p. de ACCBLEnAR. 
Acelerado. 

ACCELERAR, v. a. Apressurar, etecntar 
alguna cosa ab diligència y pròmptitat. 
Àcelerar. Acceleraré, properare, rem 
ceieríÀs agere. Acceíérery hàter , prcs^ 
ser. AfFrettare. 
ACCENT, t. m. Gram. La pronnnciaoicS 
llarga de las síl-labas; y axí cuand se 
diu que k> ACcàxT es en la 6 r de 



ACC 

ma dicció, se d&na à entéadrer tjae 
Us Tocab se proDuncían ab més pausa 
6 detenció que las altras. Atento, Ac- 
cnitis. Accent, Acceolo. 
iccbr. Gram. Là Tirgoleta que se ^^ 
üsolMne alguna Tocal pera denotar lo 
to diferèot que tè respecte de las de- 
nès de la dicció. Lo accent se diyidex 
en agnd j grare. Lo agud se senyala 
»í ( ')í jr iograTC al contrari ( ^ ). Lo 
pHmer denota que es llarga la síl-laba, 
ooa ea rtxpé'j sisé^ j lo seson que es 
fòic lo 80 de èUa , eom en lo ref. més 
val 00 tè que dos te daré, ea que k 
eÓBtè, tercera persòna^ del si ngu lar del 
fRsèot de indicatiu del Terb tenir, se 
pTQBiicta Smca^ A diferencia de ta de te, 
pRwm, que ae pronuncia clara ü oberta. 
U Kcèot ctrcomfleio ( ^) se usa pera 
íadícar qae U x sobre la que estd coU 
bcad pren la iorsa de es soau , cotn en 
fitnici, etordi. Alguns lo posao sobre 
U tocal anterior ó postenòr à la x, 
Jcemo, Aocentus, àpex. Accent, Ac- 
cnto. 

Accbr. Lo to peculiar de oada proTiocía 
a b pronunciació ; y axf se diu : ic- 
cbr aadalus, acc^t arasones. Acento. 
Pftmacj» cajosque peculiaris pronon- 
tiationit sonos. accent. Acceato. 

ACCENTAR. t. a. aat« acc^situar. 

XCCfeülTAT, DA- p. p. de accíütar. 

ACCfe^TUidÓ. 8. f. L'acció j electe de 
soc^otear. AeevUaaeiòn, Accentuutn, 
apícom appositio. AccenJtuation. Lo ac- 
cMtnsre. 

ACCEirrOAD , D A. p.p. de AccàinruAR. 
Acentuado, 

ACC£KTDAR. ▼. a. Gram. Pronwnciar las 
panabi ab lo accent decud. Aceníuar, 
Verha proprio acceiitu expria)ere.^c. 
rfntim, AocentaaTe. 

icòntria. Posar sobre alguna vocal la 
virgaleta aaofneaada AcckxT. Acenluan 
Accentuora notas scrtpto appingere. 
üettr^des aecen$. Porre accenti. 

^(CEPao. s f . Lo sentit ó significat 
<B ({ue se pren una paraula. Acepcion* 
Sws^ aoceptio. Acception. Significa* 
toiienso. 

»^xat3^ na pbkAsas. Inclinació, pessió ó 
^fete que se tè més à una persona que 
i >itra sena aténdrer al mérít ó à la ra-* 
^. dcepcion t acemacwn de personas, 
^tiopenonae habita. AcçejHion de per* 
mnes. ~" 



^ ACC '27 

ACCEPTACIÓ, s. f. L'acció y cficte de 
acceptar. Aceptcu^ion, Aoceptio. Accep* 
tation. Accettazione 7 ricevimento, ac- 
cetto. 

ACCEPTACIÓ. Aprobació. Aceptacion, Ap- 
probatio. Approbation , applaudisse^ 
ment. Approuazione^ assenso. 

ACCEPTACIÓ. Aplauso ; j axí se diu : aques- 
ta comèdia no ba tineud acceptació. 
Aceptacion, aplauso. Plausus. Ràusite, 
Riuscita. 

acceptació, for. L'admissió de una herèn- 
cia ^ donació, etc. Aceptacion. Admissió. 
Acceptation, admihsion. Acoettasioae. 

ACCEPTAD, DA p. p. de acckptaa. 
Aceptado, ^ 

ACCEPTADÒR , RA. s ra. y f. Lo qui 
accepta. Aceptador. Acceptor. Accep- 
teur. Aocettatore. 

ACCEPTADÒR DE PERSòiTAs. Lo qui afaTorex 
à unas persònas mès que à altras per al- 

5UU motiu ó afecte particular sens atén«> 
rer al mèrit ó A la rahó. Aceptador de 
' persònas. Qui personis , non rebus con- 
. snlit. Cehu qui a un certain ^ard pour 
ifuelgues persohnes pltutít que pour 
daütres. Colui cbe favorisce alle pen- 
sone senza badar al pregio loro. 
ACCEPTANT, p. a. de acceptar. Lo qui 
accepta. Aceptante. Aoceptans. Acctfp^ 
teur, Accettatore. 
ACCEPTAR. T. a. Admétrer lo que algd 
dóna , ofèrex ó encarrega. Aceptar. Ac» 
cipere, admittere. Accepter, admettre. 
Accettare, ricevcre. 
ACCEPTAR. Com. Parland de una Uetra de 
cambi , obligarse per escrit en ella ma- 
tèxa à pagaria. Aceptar. Mensariam 
sjngrapham in se suscipere solvendam. 
Accepter une lettre de cUange. Accetlar 
una cambiale. 
ACCEPTE, TA- adj. Agradable^ bèn re- 
bnd ; j aii se diu qne la oració es ac- 
cepta à Dèu. Acepto. Gratas, acceptus. 
AgrAihley agr^é". Gradevole, accettO) 
grato, caro. 
ACCÈS. s. m. Acte carnal, còpula. Acce^ 
so. Concubitua. Copulation charneíle. 
Copula. 

Accà». Facilitat en dexarse parlar ó trac- 
tar. Regularment se usa ab los aJjec- 
, tius J'dcil ó di/icil: j axí se diu : fulano 
es de DIFÍCIL Accks. Acceso. Accessus, 
nditos. Accés, abard. Accesso, 
ACCESSIBLE, adj. que se aplica al lloc 
[ ahònt aepod arribar. Accesihie, Accés- 



^ Acx: 

su &cUts. Accessible. Accessibile. 

AccèssiBLE. Se diu de la persona que es de 
£icii accés f afable. Accesible. Comis, 
aíFabüis. Accessible. Di fàcil abbordo. 

ACCÈSSIÓ. s. f. Entrada 6 pujada de la 
fèbra. Accesion, Febris incrementura, 
accessus, accessio. Accés, éniotion. Pa- 
rossismo , accesso di febbre. 

Accfessió. for. Ull dels modos de adquirir 
lo doiniui de una cosa agena^ j tara bé 
la matèxa cosa adquirida axí. Accesion. 
Accessio. Accession• Accessioue. 

ACCESSORI, RIA. adj. Lo que se unex 
d lo principat , ó dependex de ell. Ac^ 
cesorio. Accessorius, adjectus, addi- 
titius. Accessoire. Accessorio , ayyentic- 
cio. 

ACCESSORI AMÈNT. adv. mod. Per ac- 
cessio ó agregació. Accesoriamente. Per 
accessionem. Accessoirement» Accesso- 
riamente. 

ACCIDENT. 8. m. La cualitat que no es 
de la essència ó naturalesa de la cosa. 
Accidente. Quod potest adesse, vel abes- 
se citra rei corruptionem. Accident. 
Accidente. - 

ACCIDENT. Casualitat , acas. Accidente. Ca- 
sus fortuitus. Accident, casfortuit. Ca- 
so, aYvenimento. - 

ACciDàxT. Indisposició ó malaltia que ve 
de repente, y priva de sentit ó de mo- 
yimènt. Accidente. Repentinus morbus. 
Attaque subite de mcUadie. Accidente. 

ACcmèxT. Malaltia que dóna convulsions, 
perturba las accions animals de alguna 
part del cos ó de tòtas , y lesia los sen- 
tits. Es mòlt frecuènt en las criaturas. 
Alferecia. Epilèpsia. ÉpUepsie. Epilessia, 
mal caduco , battigia. 

AGcmÈifTs. pi. En la Eucaristia sòn la figu- 
.ra , lo color , sabor y olor que quèdan 
desprès de la consagració. Accidentes. 
Accidentia eucharistica. Accident. Le 
specie , gli accidenti. 

PER UN AccmàNT. mod. adv. Per casuali- 
tat , per acas. Por accidente. Casu for- 
tuito. Par accident, par fiasard. A ca- 
so, fortuitamente. 

TENIR VN ACCIDENT, fr. Esser atacad de un 
accident grave que priva ^e sentit ó de 
moviment. Accidentar se. Repcntino 
morbo corripi. Tomber en défaillance, 
en syncope. Svenire. 
ACCIDENTAL, adj. Lo que no es essencial. 
Accidental. Quod ad rei essentiam non 
pertinet. Accidentel. Accidentale. 



ACC 

AGcioENTAi.. Cssual , forti&it. Accidental, 
Fortuitus. Contingent t fortuit. Gasuale, 
fortuito. 
ACCIDENTALMENT, adv. mod. Per an 
accident, per casualitat. Accidental-' 
mente. Casu. AcctdenteUement• Acci- 
dentalmente, casualmente, 
ACCIÓ. s. £ Acte Acçion. Actio, actus. 

Action, acte, Aeione. 
ACCIÓ. Fïsic. La forsa ab que an cos obra 
sobre altre, y lo efècte produid per 
ella matèxa. Accion. Actio. Action. 
Azioae, operazione. 
ACCIÓ. La impressió que lo pacient reb 
del agent. Accion. Agentis operatio. 
Action. Asione. 
ACCIÓ. Possibilitat ó facultat de fèr algu- 
na cosa; y axí de un home lligad de 
mans se diu que lo han^dexat sens acció. 
Accion. Agendi libertas. Facuke', pos^ 
sibilitéd^agir. Azioiie, facoltà d'operare. 
acció. Moviment del cos ó de alguna part 
de èll. Mo^imiento. Gestus. Manxenient, 
geste. Gesto , disinvoltura. 
ACCIÓ. Mostra de fèr alguna cosa. Ade^ 
mon. Gestus. Action^ geste. Attitudine, 
positura. 
ACCIÓ. Batalla, combat, reucontre. Ac- 
cion. Praelium. Action. Zuffa, combat- 
timento. 
ACCIÓ. for. Lo dret que se tè pera dema- 
nar alguna cosa eu -judici. Accion. Jus 
perscquendi in judicio quod sibi debe- 
tur. Action. Azione, dmianda fatta in 
giudizio. 
ACCIÓ. Poét. Lo assumpto principal de un 
poema èpic ó dramdticw Accion. Arga- 
mentum. Action. Soggetto. 
ACCIÓ. Com. Uaa de las parts ó porcions 
que componen lo capital de una com- 
panyia ó establiment piiblic de còrners. 
Accion. Sors in mercatorum.aoctetatt?. 
Action. Asione. 
ACCIÓ. Pint. L'actitut ó positura del mo- 
del 4o natural. Accion, Corporis habï— 
tus, figura. Attitude. Positura, atteggia- 
mento. 
ACCIÓ DE GRiciAS. Lts expressiuns de agraL•i- 
ment per los favors rebuds. Accion €Í^ 
gracias. Gratiarum actio. Rejnercimerte, 
action de grdces. RingraBÍamento , 
rendimento di grazie. 
EN ACCIÓ. mod. adr. En positura ó acti— 
tut de anar à eiecntar alguna oosa. JSn 
ademan. Cum gestu. En posíure^ en, 
(Utitude, In attitudine. 



ACE 
BTifl E^ ACCIÓ. £r. Milic. G>inbàtrer la 

tfòpa. Estar en accioiu Pradiarí. Ètre 

en mctton. Ésser io fatto d'arme. 
fka ica», ó l'acció, fr. Fèr mostra. JK2- 

ctr miemtan* Moostrare , yei simularé. 

fjB^ action y simider, Accennare. 
KjCIONAD , DA. p. p. de acciohab. Ac 

àCOO.XAR. t. o. JUt. Fer lo orador j 
lo actor tots los moTimènts del cos j de 
h cara corresponents à las expressions 
ab qoe iotèntan persuadir ó móarer 
als sèos ojènts. accionar. Rem gestu 
eiprimere. Gesticuler. Gestire , gesteg- 
giare. 

ACCIONAT, s. m. Ret, Lo conjunt de mo- 
limènts del cos v de la cara ab que lo 
unàor j lo actor acompanjan lo que 
dinen. Accion. Gestus. Action, Gesto. 

ACCIOfíISTA. s. m. Lo subgècte que tè 
ftl^na acció en nna companyia de co- 
men. Accionista. Mercatoriap socíetatis 
cQwors. Actionnaire, Azionarío. 

ACCORiVR. T. a. aut. afligir y aco5go- 

XII. 

AGCOBAT, DA. p. p. de accorar. 
ACCORDARSE. v. r. ant. Ajustarse, 

aUistane. Se usaba tambó com actiu. 

Aputarse , alistarst. Pacisci, consori- 

bi. Senrolcr. ArroUrsi. 
ACCORDAT, DA. p. p. de accordarse. 

^jusCodo^ aiistado, 
ACEFALISHE. s. m. La secta dels acéfa- 

ios. Acefatismo, Acephalismus. Acepha- 

Usmf, Sti\3L senza capo, senza superío- 

re. 
ACEFALO.» LA. adj. Se diu de la comu- 

DÍtit^ secta , ctc. que no tè cap. Acefa- 

lo. Acephalus. Acéphale. AceiaU). 
ACL•yDfL\D , DA. adj. que se aplica d lo 

oae esti parificad , y no tè cap taca ni 

ddecte. Acendrado. Purus , nuíndus, 

porgatos. Épuré y purifié', sans tache^ 

utMS déjfmti. Ri purgaré. 
iC£5S.\D , DA. p. p. de acetísar. Dado 

d cmso, tornado d censo. 
MIEMSAR. T. a. Donar una finca, e^igtnd 

hofaiif^ació de pagar una pensió aiinual. 
Bor d censo. Rem sub annua pensione, 

vctcanooe tradere. ^cera^r^r. Accensare. 
^■czvfUL Rébrer una finca, imposandse la 

oUgació de pagar una pensió annual. 

Ttmar d censo. Rem sub annua pensió- 

•c, tel canone accipere. Acenser. Ac- 

cosare , prender a censo. 
iCEKAD , DA. p. p. de acebar. Aceradç, 



ACE 29 

ACERAR. ▼• a. Posar cèr als instruments 
de ferro que servexeo pera tallar. Ace^ 
rar. Admixto cbalybe duritiem ferro 
addere. -r^c^rer. Attaccare, metterePac- 
ciajo ad un ferro. 

ACERAR. Barrejar polyos de cèr ab Taigua 
ó altre licor , ó bè ficar dins de ella un 
tros de dit inètall bruènt. Acerar. Can- 
deu tem chalybem in aquam sxpiíb im- 
mergere. Mettre de la teinture d'acier. 
Gettar acciajo. 

ACERBAMÈNT. ady. rood. Ab aspresa ó 
rigor, amargament. Acerbamente. Acer- 
bè, asperè. Aprement. Acerbamente, 
aspramente, rigidamente. 

ACERBlTAT. s. f. p. us. Crueltat, rigor. 
Crueldad^ rigor. Acerbitas. Cniaut^. 
Acerbesza. 

ACERBO , BA. adj. Cruel , riguròs. Acer^ 
bo. Accrbus, crudelis, asper. Rudcy 
cruel. Acerbo, crudele, aspro, fiero. 

ACERCA. adv. 11. y t. Prótima ó imme- 
diatament. Cerca. Propè , juxta , circa | 
Prèsy auprès. Circa, yicino. 

ACKRCA. adv. mod. Sobre la cosa de que 
se tracta, per lo que mira à ella. Acer^ 
cay cerca. Quoad> de, súper. A Pégard 
de. Presso di , in torno a. 

ACERCAD, DA. p. p. de acercar y acer- 
CARSE. Acercado , Uegado. 

ACERCAR. y. a. Acostar una cosa a al- 
> tra. Acercar y llegar. Admovere, ap- 
ponere, adjungere. Rapprocher. Avyici- 
nare. 

ACERCARSE. T. V. Acostarsc à algií. Acer- 
carse^ llegarse. Accedere. Se rappro- 
cher. Avvicinarsi , accostarsi. 

ACÈRRIM, MA. adj. sup. Mòlt fort, te- 
nas. Acer rimo. Acerrimus. Tenacey tres- 
courageux y très-obstiné'. Acerrimo. 

ACÈRRIMA MENT. adv. mod. Ab mòlta 
forsa, vicòr ó tenacitat. Acerrimamen- 
te. Acenimo Ímpetu, vi acèrrima, acer- 
rimè. Très-K'ivement . Acerrimamente. 

ACERT. s. m. L'acció y efecte de acer- 
tar. Acierto. Exitus fclix. Vaction de 
donner au Imt. Lo indovinare, colpi- 
ré, ags;iustare, ctc. 

ACERT. Tino, habilitat ó destresa en lo 
que se executa. Acierto. Consilium , so- 
lertia. Prudence, tact. Polso, maturezza. 

ACERTAD, DA. p. p. de acertar y 

ACERTARSE. Accrtodo. 

ACERTAD. adj. Bo, csbal, perfet. Acerta- 
do. Prudens, perfectus. Bon. Buono, 
perfetto. 



50 ACI 

ÀCERTADAMkNT. adv. mod. Ab acert. 
Acertadamenle. Probè, dexterè. In^^" 
nieusement. De^tramente. 

ACERTAR. T. a. Tocar allò i que se tira. 
Aceríar» Attinoere. Dormer au but. 
Dar nel bersaglio. 

▲GERTAR. Trobar k» que se Ta boscand. 
Jlcertar, Inveaire. Rencontrer, trou- 
Mer. Trovare. 

ACERTÀR. Atinar , endevinar lo cert en ma- 
terias dubtòdas. Acertar, Vera praedi- 
cere. Deviner. Indovinare, diciferaí^e. 

▲CBRTAR. met. Fèr ab acert alguna cosa ; 
j axí se diu : fulano ha acertad la to- 
cació. Acertar, Rem probè, vel recte 
agere. Réiissir. Riuscire, destreggiare, 

ACERT ARSE. T, r. Socceír alguna cosa im- 
pensadament j per casualitat. Acertar, 
Contingere, accidere. Arriver , surve^ 
nir sans qu!on s*y atíendc, Soprag- 
giungere. < 

AGETÒS, SA. adj. ant. agre. 

ACETRERÍA. s. f. ant. Art de criar, 
domesticar, ensenyar y curar los fal- 
cons j altres auoells de rapinja per 
cassar ab èlb. Cetreria, Aucupatoria 
ars. Fauconnerie. Falconeria. 

AGEVAR. T. a. ant. encevar* 

ACEVAT , DA. p. p. de acevar. 

ÀCIDO. s. m. Quün, Tota substància que 
combinada ab lo oiígeiio ó ab altre cos 
apte ha adquiríd lo gust agre , y la pro- 
pietat de fer tornar bermells los colors 
blaus vegetals , y de formar saU combi* 
nandse ao los àícalís y los- óiidds me- 
tél«lics. Aerdo. Acidum. Acide. Acido. 

ACIVADAMÈNT. s. m. ant. Mal que ve 
4 las bestias per causa de béurer mòlta 

- aigua desprès de haber mènjad desma- 
siada grana. Encebadamiento , aceba- 
damiento* Morbus ex nimio Itordeo ju- 
mentis praebito. Maladie des ches^mix, 
etc. , (/ui ont bu trop d'eaií après ax^oir 
mangé' beaucotíP d'avoine* Malaltia che 
accade allebestie per aver bevuto trop- 
pa acqua dopo aver mangiato delia bta- 
da, 

ACIVADARSE. v. r. ant. Agafar alguna 
bèstia lo mal anomenad acivadamènt. 
Encebadarse, acebadarse- Hordco ni- 
. mio jumeuta vesci. On le dit des che- 
snmX'i etc, qui contractem maladie 
pour a\*oir bu trop d'ea/u après a^foir 
mahgeí beaucoup d^avoine. JPigliar la 
malattia &piegata, nell' ariicolo prece- 
dente. 






ACL 

ACIVADAT, DA. p. p. de AcirADARSB. 
Encebadado , acebaaado, 

ACLAMAaÓ. 8. f. L'acció y éftcte de 
aclamar. Aclamadon. Acelamatio^ plau* 
ans. Acclamation, AcclamasioDe , ap- 
plauflo. 

PER ACLAMACIÓ, loc que se usa parland de 
eleccions pera denotar que ae fan per 
oomii consentiment, y soiise Totació in** 
dividual. Por acUunacion. Publico om- 
nium consensu. Par acclamation. Per 
acclamazione. 

ACLAMAD 9 DA. p. p. de aclamar. Ada^ 
mado. 

ACXiAMADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
aclama. Aclamador. Piausor, pLaudeus, 
aoclamator. Acclamateur. Applandente. 

ACLAMAR. T. a. Cridar la multitut en 
honor y aplanso de algana peraòna. 
Aclamar. Acclamare, píaudere. Ap- 
plaudir, approuvcr par acclamation. 
Applaudire. 

ACLAMAR. Elegir per aclamació. Aclamar. 
Aliquem onmium consensu ad aiiquod 
munus vocare. Proclamer» Aodamare. 

ACLAPARAD, DA. p. p. de aclaparar. 
Desjcwretado. 

ACLAPARAMÈNT. s. m. L'acció t efec- 
te de aclaparar. DebiUdad^ debiútaeion. 
Debilitas. DAUUe'j faiblesse. Fierolez- 
Ea. 

ACLAPARAR, t. a, DebiliUr, Uerar las 
forsas. Desjarretar, Enerrare, debili- 
taré. DébÚker^ affaiblir, IofieT<^lre. 

AGLARACIÓ a. f.' L'acció y efèdte de 
aclarar. Aclaracion. Illustratio, expla- 
natio. Éclaircissement. Dilactdazione > 
schiarimento. 

ACLARAD, DA. p. p. de acla&aa. 

ACLARAR. T. a. aglabir, en la accepció 
de posaren clar, explicar, elc. 

ACLARID, DA. p. p. de aclarir. Aclara^ 
do : enrarecido ; chapodado-; desenma" 
rahado , dtsoviUado , desenredtsdo ; 
vendimiado; despejado; serenado, 

ACLARIMENT, s. m. ant. sere^ta. 

ACLARIR. T. a. Tréurer lo que ofusca la 
clai^edat ó transparència de al^na cosa, 
donar claror. Aclarar. Tenebras, cali- 
ginem depeilere. ÉcUurer. Schiarare, 
rischiarare. 

aclarir. Fèr que sia major k> interval-lo 
ó distancia que bi ha de una coaa à al- 
tra; y axí AjCLARiR un bosc^ es dexar 
los arbres mónos espessos: aclaiub las 
. fil^s dels soldats, es ièr que hi haJA ma- 



ACL 

jòr distancia de uns à altres. Aclarar. 
Rareiàoere. Éclaircir, Díradare. 

icuim. Dísmionir lo espessor de alguna 
OQA qae sol ser densa ó atapaida. En^ 
rmcer, Rarefacere. Rarefier, éclair- 
cr. Rare£uie, diradare. 

ioan. TaUar los sarments dels ceps ò las 
ma» dds arbres, à fi de donar pas al 
àre, j eritar que estos gasten la seva 
far» ó firtut en brancas inilt'ils. Cha-- 
pn/jr. Resecare. Qtdtrer. Cbisciare. 

AOiUL oKt. Púsar en clar, ex.plicar , de- 
cbnir alguna cc»sa. jéclantr. Patefa- 
ccre, ennclcare, explicaré, euodare. 
Qmfier, Dilucidaré, scbiarli*e, ap- 

àCuio. aet. Posar en net algun negoci ó 
(fa^escia embolicada j confusa. Des^ 
eamarahar, desosfillar, desenredar, 
Eitriore, explicaré. DébrouiUer. Svi- 
hippare, dí^trigare, rassettare. 

Acuta. £un. Disminuir lo nilmero de al- 
çnu cosa, matar ; y axí se diu qa<e la 
pèsteicuAEi la gèut. P^endimiar, l^eca- 
re. tdaircir, Scemare , menomare. 

icuut Trinrer lo entorpimèut del cap ; 
f axí se dia : io te me ba acl.íkid lo cap. 
Se Qsa oórandamèDt com recíproc. Des-- 
ftí/dri^. Mentis aciem expediré. Revenir 
(Twi assoupissemeni, Rasserenarsi. 

KiaoR. t. r. Apartarse, dissiparse los 
oÚTok. icíoror ^ aclararse. Clarescere. 
S^ciairdr^ devenir serein, Rasserenarsi. 

iOiuisc. Posirse clar lo licor que estaba 
títhíi Jdararse , serenarse. Turbida 
«<bri. ín/oircir. Allungare. 

UTCicuias. loc. fam. tu me la pagaràs. 

OCI SC AauEscA5. loc. fam. que se usa 
pen jeooUr.que un no toI ser còmpli- 
ce a alguna cosa, ó que se separa del 
dictimen per pòr de una fatal resulta ò 
CMKCQeocia AUd se L•s campaneen, 
Ipfi TÍdaint. Je ne m*en milè pas, (/est 
bir affaire. Non me n' impiccio. 

AOLMATAaÓ. s. f. Uacció y efècte de 
v:|ÚDatar. AcUmatacion. Plantarum aut 
lúnalioni ad alienum clima accomo- 
^. Vaction et Peffet eP acclimater. 
^^<itttoraliixaEÍone. 

^CLflüTAD, DA. p. p. de acumatae. 
(cünatado, 

ACUMÍTAR. ▼. a. Se diu pròpiament de 
is i^aotas cnand se introduex lo cultiu 
^ èÜa en UB nats de diferent clima. 
^ va comunment com recíproc. Acli^ 
^'^^'tar. Fiantas seu animalia ad alienum 



i 



ACO 51 

clima accomodare. Acclimater. Couna- 
turalizxare. 

ACLIVILLAD, DA. p. p. de acuviuabsi. 

ACXilVILLAESE . t. r. cuvillaase. 

AGLOFAD ^ DA. p. p. de aclòparsc. 

ACLOFARSE. v. r. territ. arrepaparjí. 

ACLUCAD, DA. p. p. de aclucar. 

ACLUCAR. V. a. que sols tè us en la fira- 
se ACLUCAR LOS ULLS, j siguifica taucar- 
los. Cerrar. Claudere. Ferpter. Cbiu-* 
der gli occbi. 

ACLUCVRSE. V. r. ACLUCAR LOS ULLS, 
ACLUCARSE. FÀR LOS ULLS GROSSOS. 

ACOBARDID , DA. p. p. de acobardir j 
AcoBARDiRSE. Acobordado , acqUonado, 
aiebronado , alebrado, 

ACOBARDIR. y. a. Fèr pdrdrer lo espe- 
rit ó yalòr, fèr pòr. Acobardar^ aco- 
Uonar. Metum Incutere, iujicere. Dé^ 
courager, abattre le courage. Scorag* 
gire._ ' 

ACOBARDIRSE. T. r. Fultar lo esperit ó val&r. 
Acobardarse, íicolionarse, aiebronar^ 
se, alebrarse, estrecharse de dnimo* 
Animis, vel animo cadere, metu affici. 
Se déicourager. Scoraggirsi. 

ACÒLIT. 8. m. Ministre de la iglesia que 
' tè lo major dels cuatre ordes menors ^ 

Íf servex immediat al altar. AcóUto, Aco* 
jtns. Acofyte. Accolito. 

AGÓuT. Lo escolà que servex en la idLesia 
encaraque no tinga cap orde menor ni 
estigué tousuraa. AcóUto. Acoljrtus. 
Acolyte, Accolito. 

vo KECESsrTAR DE agólit. fr. mct. y fem. 
ab que se denota que algii sab manejar- 
se sense l'ajuda de. altre. Nadar sin ca^ 

' labazasy 6 no necesitar de calabazas 
para nadar. Industríum esse, alieno 
auxilio nou indigere. yoler de ses pro~ 
pres ailesy se suffire à soi^nxéme , tCor 
voir besoin d^aide. Volar da se, ,. 

ACOLLENSA. s. f. ant. AcüLLiMbíT. 

ACOMANAR. v. a. ànt. eitcomahar. 

ACOMANAT , DA. p. p. de acomamar. 

ACOMES , SA. p. p. de acométrer. 

ACOMESA. s. f. L'acció y efècte de aco- 
métrer. Acontetimiento ^ acometida. 
Aggressio, Ímpetus. Attaqtte', ciuwge, 
Attacco^ assalto. 

ALOMETEDÒR, RA. s. m. y f . Lo qui 
acomot. Acomcíedor. Aggrcssor, inva- 
sor. Agresseur 9 lUsaiUant» Assalitore. 

ACOMETIMÈNT. s. m. acomesa. 

ACOMÉTRER. v. a. Embestir i algú. 
Acometen Adoriri, impetere. Auor 



52 ACO 

ipters assaillir. Assalire^ investiré. 

ACOMIADÀK. T. a. aot. Despatxar ó 
despedir. Pesp^dir. Dlmittere. fiongé- 
diety renvayer. GoDgedare, licenziarc, 
mandar via. 

ACOMIADAT, DA. p. p. de acomodar. 
Despedido, 

ACOMODAD^ DA. p. p. de acomodar y 
AcoMODARSE. Acúmodcuio ; prestada ; 
aconchabado, 

ACOHODAD. adj. G>nTeQÍèiit, oportú, à pro- 
pòsit. Acomodado, Aptus, conveoiens, 
opportaiiBS , aoconnnodatas. Cómmode^ 
convenable , fortable, Gomodo, conve- 
nien te. 

ACOMODAD. Abundant de medis, lic. Aco- 
modado. Dives, pecuniosus. Accommc^ 
de% cdséy mediacrement riche. A^iato. 

ACOMODABLE. adj. Lo que se pod aco- 
modar. Acamodable, Aptus. Accom- 
modahle, Aggiustevole. 

ACOiVIODADAlVlÈNT. adv. mod. Del mo- 
•do que convé. Acomodéuiamtnte, Op^ 

. portuni , apte , accommodatè. Commo- 
déhierU , convemMementé Comodamen- 
te. 

' ACOMODADAMÍsTr. Ab comoditat ó convl^- 
ntencia. Acomodadamente. Commodè. 
Convenablement, Agiatamente.' 

ACOMODADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 
acomoda. Acomodador. Dissidentia ac- 
Gommodans. Cehii qui accommode• Ag- 
ginstatore. 

ACOMODAMENT, s. m. L'acció v efèc- 
te de acomodar. Acomodacioiu Accom- 
modatio. Accommodement ^ r action 
d^accommoder , d'ajuster, Accomoda- 
mento , couciatura. 

ACOMODAR. V. a. Ordenar , posar en lo 
modo degad. Acomodar. Accpmmoda- 
re , ordinare , componere , aptare. Ac~ 
commbder^ arranger, ajuster. Adat- 
tare, aggrastare. 

ACOMODAR. Compdndrer algona refiyina, 
disputa, plet, etc. Acomodar. Dissi- 
dentes componere^, conciliaré; ad con- 

- eordiam addnoere; litem componere, 
dirimere. Accommoder, mettrc d'oc- 
tord , terminer quelt/ue différence. Pa- 
cificaré. 

^CfiMODAR. CoMocar , •donar acomodo. Se 
Qsa també com recíproc. Acomodar. In 

- offioio, munere, aut dignitate aliqóem 
collocare. Placer, pòster, emph^er. 
CoUocare, stabilire. 

ACOMODAR. Pix>veir à algú de lo que neces* 



ACO 

sifal Acomodar. Rebüs becessarüsios- 
truere. Fourair à qaelm^un tout ce 
dont il a besoin. Proveaere, adagiare* 

ACOMODAR. Dèiar alcuna cosa de us ò ser- 

vey; y axí se. diu: acdmódam nn pa, 

un porró dis vi, ana gorra, etc. Pres- 

i tar. Gommodare. Prà<?r. Prestaré , da* 

re a prestansa. 

acomodar. Ser una cosa útil ó agradable à 
algú. Acomodar. Conteoire. Convenir , 
accommoder, ítre agreable. Piacere. 

ACOMODAR. Donar estat. Se usa també com 
recíproc. Dar estada. Honestam vits 
rationem alicui constituere. Duaner un 

' élat à quelqú^un. Acconciare, maritare. 

ACOMODARSE. V.' r. Couíormarsc, adaptar- 
se al dictamen , geni ó alcans de al»l. 
Acomodarse, aconchaharse. Alterius 
sententix adhaerere, alterius íngeaio 
indalgere. S accommoder .^ se con/hr' 
m^r.. Accomodarsi, adattarsi. 

ACOMODARSE i TOT. fij*. Estar resignad, 
conformarsé ab tòtas las cosas , no re- 
pugnar i res. Acomodarse d íodo. Om- 
nia libenti animo excipere. Se confor^ 
mer 9 se reh'gnír. Indnrsi a cbeocbessia. 

ACOMODATICI. V. sentit acomodatici. 

ACOMODp. 8. m. Empleo, destino, con- 
veniència. Acomodo. Munns, officium, 
commoditas. Emphi, place, tharge. 
Posto. 

ACOMPANYAD , DA. p. p. de acompa- 
RTAR y acompaiíyarse. Acompanado, 

acompakyad. for. Lo jutge nombrad pera 
acompanyar en lo cónexemènt y deter- 
minació de la causa al recusad per la 
part. Se diu també del notari nombrad 
per lo jutge pera acompanyar al recu- 
sad. Acompanado. Adjunctos^ comes 
datus. Adjoint , associa. Aggiunto , as- 
sociato. 

ACOMPA9TAD. Lo mètgc^ cirurgid ó cual- 
sevol perit que acompanya à altre ó al- 
tres pera determinar ab èUs alguna co- 
sa de la sèvà facultat. Acompanado. 
AdjunCtus^in societatem adsoitua. Asso^ 
cié', adjoint. Aggíuntò, aasociato. 

ACOMPANYADÒRi RA. s. m. y f. Lo 
qui acompanya. Acompanadar* Comes. 
Accompagnant, suiaant. Acoompagnan- 
te , accompagiiatore. 

ACOMPANYAMENT, s. m. L'acció y 
ieftcte de acompanyar. Acompanamún" 
to. Comitalos. Accompagnemeni. Ac- 
compagnamento. 

AGOMPAKYAMàicT. Lo .númeno de perrànaa 



A(X) 

(pie T» aoompanyand à algd. Acompcl•' 

iandento. G)mitum copia, frequentia. 

Sàte 3 cortége, Corteggío , seguito. 

wovrisTAM^TT. £a lo teatro las penònas 

'f|iir í\tnA las taulas, y no representan. 

jLíjmpana/iüenio. Personae mutae, as^ 

jeebr. Cc'nparse, Comparse. 

^jomxíjJksàsrT, Mds. La composició que 

le loca per acoinpanyar al cautòr. Acom- 

faiuamento. Numeri ad lyram yocem 

AccompagnemerU. Accom- 



AOOMPANYAA. t. t. Aoar en compa- 
mjkk de una ó mòltas persònas. Acom- 
fmiàtr, Comitari. Accoinpagner. Ac- 
conpagiiare, andar in compagnia. 

MymjsíiàM. £scoitar ó comboyar alguna 
oasL• EfcaUar , comoyar. Stipare, cus- 
todia cingcre; tueri in iidi, Escorter^ 
com^er, Scortare. 

joovfiVTAR. met. Agregar una cosa à aU 
tn. jécompanar. Adjungerc. Umr, join- 
dre. Rtunire , cooeiuogere. 

MOJiPUTÀa. Pint. Adornar la figura pria- 
dpal ab algunas altras pera que res- 
silte més. Acompahar. Ornaré aliaruni 
imiginum adjectione. Accompagner , 
i^cmíer des orncmens à une peirUure, 
Asortire , affiízsonare una pittura con 
ajunti. 

*Lo«r%5TAa. Mtis, Eicecufar las veus su- 

baLlemas de la harmonia mèutrcs altre 

toca 6 caota la part principal. Acom- 

panar. Socíare lyrae numeris vocíim ca- 

oeotis. Accompagner. Accompagoare. 

MLJUfàSTXRX. T. r. Cantar y tocar conso- 
Biad lo iostrumèut ab la veu. Acom- 
fcààzrse, Carmina cantaré tibiis aut ly- 
ri. Accompagner la propre \'0ix avec 
fteUfie instrument. Accompagnarsi, so- I 
■tr alcan strumento al concerto del 
canto. 

jcoafASTAKSE. Entre jutges y metges jun- 
tane ab altre ó altres de la s^ya facul- 
tat ^ fi de resóldrer ó determinar ab 
aoert. Acornpahar^e. G)nsilü comitem 
fÜN adscivsere, adjungere. S^adjoindre. 



ACO)LPAAACIÓ. 8. f. ant. comparació. 
ÜXMPARAD, DA. p. p. de acompàrar. 
ÍG03IPARADAMÈNT. adr. mod. ant. 

10)MPARAR. y. a. comparar. 
ACOMPASSAD, DA. p. p. de acompassar. 

Camfoscuio', pucsto d compàs, 
AOwrAi&AO. ad|. Lo que esté posad ab la 

TOM. I. 



ACO 55 

deguda proporció. AcompOiodo. Ad 
amussim exactus. Compassa, hien prO' 
pordonné'^ bien r^gUi Gompassato , pro- 
porzionato. 
ACOMPASSADAMÈNT. ady. mod. Ab 
regla ó mida, ab la. deguda proporció. 
Compasadamcnlc, Ad normam, concin- 
nè , modulatè. As^ec mesure, avec ordre. 
Ordiíiatamente. 
ACOMPASSAR. v. a. Amidar ab lo com- 
pàs alguna cosa. Compasar, Gircino me- 
tiri , describere. Compasser. Gompassa- 
re , misurare col compasso. 
ACOMPASSAR. mct. Posar las cosas ab la de- 
guda proporció. Paner d compds. Ad 
amussim ordinare. Compasser, r^gkr. 
Gompassare , proporcionaré. 
ACOMPASSAR. met. Arreglar, proporcionar 
las cosas de manera que no sobren ni 
falten. Composar, Gommetiri , excequa- 
re. Compasser, Gompassare, regolare, 
dispor bene. 
ACOMPASSAR. Mús. Dividir en t^mps iguals 
una composició, fènd rallas perpendi- 
culars sobre las horisontals del pap^r de 
solfa. Compasar. Lineolis tempus metiri 
in re musica. Marquer les mesures siir un 
papier de musique. Proporzionar bene. 
AGONDÜGTAD, DA. p. p. de AcoifDucr 

TARSE. Ajustada^ igualado, 
ACONDÜGTARSE. v. r. Gonvenirse una 
persona ab algun facultatiu pera que lo 
yisite ó li dòne las medicinas necessarias 
en sas malai tías, mediant una cuantitat 
annual de fruits ó de diners. Ajustarse, 
igualarse. Medicum , cbirurgum aut 
phiarmacopolam conducere. S'accorder, 
Jaire un accord, se concerter. Gonve- 
nirsi. 
AGONDÜID , DA. p. p. de aconduir. 
ACONDUIR, y. a. aconouctarsb. 
AGONGOXAD , DA. p. p. de acovgoxar. 

Acongojado, 
AGONGOXAR. y. a. Oprimir, fatigar, 
afligir. Se usa també com recíproc. 
Acongojar. Angere. Oppresser, inquié^ 
ter, afjliger, AíHiggere, opprimere , 
oppressare. 
AGÒNIT. s. m. Planta que tè dos peus de 
alsada , las fuUas compostas de cinc ti- 
ras, y las flors de color blau en forma 
de espiga. La sèya arrel tè la figura de 
fus, y es yenenòsa. Anapelo, napelo, 
acònito , acònito pardal y u^a versa , 
usfa lupina, Aconitum napellus. Aconit, 
tue-loup, Acònito. 






54 ACO 

ACONORTAD, DA. p. p. de aconortae y 
AG050RTARSB. Confortodo^ consolodo. 

ACONORTAR. y. a. ant. Confortar, acon- 
solar, animar. Se usaba també coro re- 
cíproc. Confortar, consolar. Confortaré, 
consolarí, animum aUevare. Con/brter, 
ranimer, animer , fortifUr , consoUr, 
Animaré , iucoreggiare. 

ACOirOBTARSE. V. r. ACOIVSOLAllSE. 

ACO^SEGUID, DA. p. p. de aconseguir. 

AUanzado, 
ESTAR AcoicsfiGvio. fr. Ettar empenjad ó 

endeutad. Estar ó andar alcanzado. 

Mre alieno graYari. Ètre arritír^^ etre 

crihUde dettes^ étre cò&é. Ésser iude* 

bitato, carico di debiti. 
ÀCONSEGÜIMÈNT. s. m. ant. cojíse- 

CÜCIÓ. 

ACONSEGUIR. ▼. a. Arribar à juntarse 
ab una persíma ó cosa que va endavant, 
./^anzar. Asseaui,consequi. Atteindre, 
attraper, joindhe. Rag^iungere, rin- 
tracciare. 

ACONSEGUIR. CONSEGUIR. 

ACONSEGUIR. Parland de las persònas , con- 
córrer ab èllas en un matèx temps, ser 
coetineo: partand dels temps, haber 
TÍ9cud en aquell de que se parla. ^Z- 
canzar. In haec aut illa tempora incíde- 
re. Ètre contemporain d'une personne 
ou d'une chose. Essere coetaneo. 

ACONSEGUIR, terrat, acreditar^ en la ter- 
cera accepció. 

ACONSELL. 8. m. ant. consell. 

ACONSELLAD , DA. p« p. de aconsellar 
y aconsellarse. jiconsejado. 

ACONSELLANT, p. a. ant. Lo qui acon- 
sella. Aconsejador. ConsUiarius, consl- 
liator. Conseiüer, ceba qui conseille. 
ConsisUante, consigliatore. 

ACONSELLAR, y. a. Donar consell, ^con- 
sejar, ConsíHum dare , suadere. Consei^ 
üer , dpnner conseü, Consigliare, dar 
consi^io. 

ACONSELLARSE. v. r. Demanar ó pén- 
drcr consell. Aconsejarse. Consulere, 
consultaré, i^^ conseiUer, Consigliarsi , 
pigliare o demandar consiglio. 

QUI SOL SE aconsella , SOL SE PENBDEZ. l*ef. 

cjue adyertex que es mòlt exposad j pe- 
rillós lo cobernarse un per sí sol en ne- 
gocis de importància. Quien d solos se 
aconseja, d solas se remesa ó desacon^ 
seja. Vx soli ! Vae omni prorsus consi- 
lio destituto ! Qui se consuluit sdum si- 
De teste dolebit. Cclui tjui seul se con* | 



ACO 

seiüe, setd se repení. Cbi & a suo mo- 

do con lui pur si lagna. 
ACONSOLAD, DA. p. p. de aconsolar y 

AcoNSOLARSE.^ Conforniodo, 
ACONSOLADOR, RA. s. m. y f. conso- 

LADÒR. 

ACONSOLAR. y. a. consolar. 
ACONSOLARSE. y. T, Conformarse oo ab aU 
guna cosa encaraque li sia perjudicial ó 
desagradable. Conformarse. Sese sub- 
mittere. Se confornvet, Conformarsi. 
ACONSOLARSE. Rcsiguarse à sufrir algno 
dan j ; y axí una persona que yeu cu- 
rada sens pensa rho la gangrena que se 
li feya en lo genoll diu : ]a me nabia 
ACONSOLAD dc pérdrer la cama. Confort 
mar se, Damnum ineyitabile credere. Se 
résigner. Uniformarsi, rassegnarsi. 
ACONTENTAD, DA. p. p. de acontentar 

y ^ ACONTENTARSE. IContentodo. 
ACONTENTAR, y. a. Agradar , satisfer 
fo gust i algd, donarll conten to. Con- 
tentar. Delectaré. Contenter. Contenta- 
re , appagare. 
ACONTENTARSE. y. T, Quedar oontèut. Con- 
tentarse. Conteutum esse. Se contenter. 
Ésser pago. 
SER DE RON ó MAL ACONTENTAR, ft. fam. Te- 
nir facilitat ó dificultat en acontentarse. 
Ser de buen ó mal contentar: ser de 
buen ó mal contento. Facilem yel diffi- 
cilem^benignum yel morosum esse. Ètre 
facile ou difficile à contenier. Ésser d i 
buona o mala pasta. 
ACONTÉXER. y. u. ant. Escàurer, esde- 
ycnir, succeir. Acontecer. Accidere, 
eycnire. Arrwer , survenir , a^^enir. 
Ayyeuire, accadere. 
ACOQUINAD , DA. p. p. de acoquinar. 

Acoquinado. 
ACOQUINAR, y. a. Amilanar, acobardir, 
fèr pdrdrer lo ànimo« Se usa també com 
recíproc. Acoquinar. Perterrere , de- 
terrere. Décourager, épouvaníer, ejffra* 
yer yfoire peur , /aire perdre courage. 
Disanimare, abbattere, disconfortare , 
inyilire, tor 1' animo. 
ACORAR. y. a. ant. afligir , acongoxar. 
ACQR.VT, DA. p. p. de acorar. 
ACORD. 8. m. ant. Ajust, cuuyeni. Ajus* 
te, cons^enio. Conreu tio. Accommode^ 
ment , control , pacte, Accordo , cou- 
yensione. 
ACORD. La resolució presa per tots los vots 
ó la major part d' ^tls en un tribunal , 
comunitat ó junta, jíçuerdo. Decretum 



ACO 

Arrite', decret. Decreto, onlln^nza, ar- 

rfsto. 
1C01D. ybis. loL unió de Tarlos sonidos que 

{unDin harmonia. Acorde, Musicus cod- 

ooihis. Accord, Accordamento, conceo- 

to. coiiscman^a. 
jí icoiLD. mod. adv. De conformitat , de 

coBcert , uniformement. Se usa per lo 

comd ab los rerbs estar 9 quedar j po- 

uuE. De acuerdo. Uno consensu. 

Uatcord, d'ifiteUigence, D' accordo. 
u coxc Acoao. mod. adv. De conformitat, 
lènt^ Acordadamente , de co^ 
acuerdo. Concorditèr, unanimitet. 

jy^uí eomnmn accord. D' unànime j>a- 



ACORDAD, DA. p. p. de acordar y acoht 
DiisE. Acordada \ ajustado, cons^enido. 

to icaaoAD. loc. for. Lo decret dels tri- 
baaals, ab cpie se mana observar lo re- 
tolt anteriorment. Lo acprdado» Deere- 
tom, jossam. Ce qui a élé arrite' , dií- 
íTfí/. Decret n to. 

iCOftOADAMENT. adv. mod. ant. de co- 
mú ACOKD.^ 

AOORDABfENT. s. m. ant. acord. 
ACORDANT, adj. ant. coucordatt. 
AGMDANZA. i. f. ant. Mús, co:vso:rA9- 

CtA. 

AOQBD&su. aat. acord. 
àC0KD\R. ▼. a. Determinar ó resóldrer 
de coHid acord ó per majoria de vots 
alffaaa cosa. Acordar. Decernere. Ar- 
rtter, déàder , après avoir recueiUi les 
ivix. Risoivere , decidere, stabilire. 
ACORD 11- V. B. Mds. Consonar. Acordar, 

GMMooare. Accorder. Accordare. 
fcrAa»^»^ T. r. ant. Ajustarse , convenir- 
se. Ajustar se , corwemrse, Convcnire. . 
Saecorder , faire un accord, convenir, 
Aeoordarsi. 
< AcnDARse. Poflarse de acord. Acordarse , 
ponerse de acuerdo. G>nvenire. S'accor• 
der , te mettre d' accord , de concert, 
Coavenire , passarsela d' accordo. 
àOQRDE. adj^ Conforme, igual y corres- 
ponent. Regularment se aplica als ins- 
tromènts de musica ó à las veus dels 
astors. Acorde, Consonus. Accordant, 
rmitonnant , ipd rúonne d'accord, Ac- 
oordaote. 
icmsE. met. Conforme, concorde, de un 
mat^x dictimen. Acorde, Concors. Obft- 
forme^ d'accord, d'une mime opinion, 
Gmferme , di símil forma. 
AOOKDL s. m. ant. acobd. 



ACO 55 

ACORRALAD, DA. p. p. de acorralar. 

ACORRALAR, v. a. encorralar. 

ACORREGÜD, DA. p. p. de acórrer y 
AcóRRERSE. CorHdo, 

ACORRER. V. a. Eiivergònyir y confón- 

drer. Córrer, Ruljore suífundere. Cò«- 

fondre , couvrir de honte , deconienanr 

cer, Coufondere , convincere, far rÍBia- 

ner confuso. 

ACÓRRER. aUt. SOCÓRRER. 

AcóRRERSE. V. r. Etivergòiivirse, empatxar- 
se. Correrse, Pudore ajmci. Rougir, avoir 
honte. Arrossire , aver vergogna , easer 
confuso.^ 

ACORRIMÈNT. s. m. ant. Vergonya, em- 
patx, rubor , confusió. Corrimiento, Pu- 
dor, rubor. Honle^ conjitsion, Vergo- 
gna, rossore. 

ACORRIMè?ïT. ant. SOCORRO. 

AcoRRiMè^T. ant. abuxdatícia. 

STAR EN ACORT. fr. ant. Estar de 
acord. Estar de acuerdo. Concordes 
esse. Ètre d'accord. Ésser d' accordo. 

ACOSSAD , DA; p. p. de acossar. For^ 
zado, constrenido , estrechado, 

ACOSSAR. V. a. territ. empaitar. 

acossar. met. Forsar, constreny er. For^ 
zar , constrehir , estrechar, Cogere , 
compellere. Forcer , ohüger, contrain-" 
d^re. Costringcre, violentaré, sforzarc. 

ACÒSSEJAD , DA. p. p. de acòssejar. 
Acoceado , coceado. 

ACÒSSEJAR. V. a. Donar ó tirar còssas. 
Acocear y cocear. Pede fenre , calcitra- 
re. Ruer. Sprangare , tirar calpi. 

ACOST. s. m. ant. Accès. 

ACOSTAD, DA. p. p. de acostar y acos- 

TARSE. 

ACOSTAD. adj. p. us. Próiim, cerca. Pró- 
ximo , cercano , allegado. Proximus , 
vicinus^ propinquus. Proche , voisin, 
Prossimo , vicino. 

SER DELS AcosTADs. fr. fam. Ser íntim amig 
de algú. Ser muy del^ asa. Intimà esse 
amicitià conjunctum. Ètre ami intiine de 
quelqu'un. Ésser intimo, moltó familia- 
re f intrinseco. 

ACOSTAMENT, s. m. ant. pRopixcxjitat. 

AcosTAM^^T. ant. Accè^. 

ACOSTAR. V. a. acercar. 

ACOSTARSE. V. T. ACERCARSE. ^ 

ACOSTES, adv. mod. ant. A coll. A cues^ 
las. Tergo , bumeris. Sur le dos , sur 
les epatdes. Sugli omeri. 

ACOSTÜMAD, DA. p. p. de acostvmab 
y ACOSTUHARSE. Acostuntbrodo* 



56 ACR 

ACOSTDMADAMÈNT; adv. òiod. ant. Se- 
gons costum. Acoítumbradamente, 'Ex 
morè , ' ut mos est. SeL•ii la coutume^ 
selon Fusage , habüueilement, Giusta il 
costame. 

ACX)STÜMAMENT. s. m. ant. costum. 

ACOSTUMAR. V. a. Fèr que algií prenga 
to costum de íhr alguna cosa. Acostiini» 
brar, Assuefacere. Accoutumer, Avvez- 
sare, assuefare. 

ACOSTUMAR. ▼. ú. Tenir de costum* Acos-- 
twnbrar* Sol&re, suescere. Avoir coutu- 
me. SolerCf costumarct usaré. 

ACOsTiJMARSB. Y. r. Péudfer lo costum de 
fir alguna cosa. Acostumbrarse. Assues- 
cere, assuefieri. S'accoutumer , s^kohi- 
tuer, Ay vezzarsi , assuefarsí , far i'ablto. 

ACOTAD , DA. p. p. de acotab y acotae- 
sc. Agobiado, encon^ado. 

ACOTAS... V. a. coTAR. 

ACOTARSE. V. T. IncUuar la part superior 
del cos enyers la terra. Agobiarse, en- 
corvarse, Incuryari. SincUner, Inchi- 
narsi. 

ACOTX'AD ,DA. p-p. de açotxarse. Abo' 
rujadoj arrebujaao, 

AÇOTXARSE. y. r. Embolicarse ab la ro- 
ba. Aborujarse. Involyere. se tegmíhe. 
Ramasser autour de soi les hàbits. In- 
yUupparsi. 

ACOTXARSE. Taparse y embolicarse bé ab la 
roba del llit arrimandla al cos. Arrebu^ 
jarse, Stragolis sese obtegere. Ramas^ 
ser autour de spi les draps , les coiiver- 
tures du Ut pqur se garantir dufroid. 
Inyilupparsi nelle lenzuola. 

ACpTXARSB. terri t. acotarse. 

ACRE. adj. que se aplica à lo que t^ un 
gust aspre ó fort, com lo suc de algú- 
nas bèrbas, arrels, etc, j també à los 
humors del cos. Acre. Acer. Acre. Acre, 
acro, agro, agrestoso. 

ACRE. met. Se diu del geni a^pre ó fort, j 
també de las paraules duras ó picants. 
Acre. Acer, acerbus. Aigre, rude , sé- 
vtre , dur. Duro, fiero, acerbo. 

ACREDITAD , DA. p. p. de acreoftar y 
ACREDiTARSB. Acreditcuio^ devengado. 

AGREorPAD. adj. que se aplica é lo que tb 
crèdit j reputació. Acreditada. Nomi- 
ne, opmione praeclarus. Accrédit^. Ac- 
creditato, messo in credito. 
ACREDITAR, y. a. Abonar, donar repu- 
tació é alguna persona ó cosa. Acredi^ 
tar, Commendare. Accréditer. Accredi- 
tare, lodare, por in istima. 



ACR 

ACREDITAR. Douar probas de la certesa de 
alguna* cosa. Acreditar. Approbare, fi- 
dem facere. Prouver , faire \^oir. Dl- 
mostrare , proyare , mauitestare, dichia- 
rare. 

ACREDITAR. Alcausar, tenir guanyad ó me- 
rescud. Devengar. Merere. Mériter, 
gagner par son tra^/ail. Ayer guada- 
guato, tirar paga. 

ACRBDiTARSE. y. T. Adquirir crèdit ó reputa- 
ció. Acreditarse. Bonam sibl famam ad- 
qui rere. Acquerir du crèdit ^ de la r^ 
putation. Farsi onore , acquistar mento. 

ACREEDÒR, RA. s. m. y f. Lo qui tè ac- 
ció ó dret à demanar lo pago de aigua 
. deute. Acreedor. Creditor. Créàncier, 
crédiieur. Creditore. 
.ACREEDÒR. met. Merexedòr, digne. Acree^- 
dor. Diguus , meritus. Digne de re'" * 
compense au autre chose bonne, I^egno, 

ACRIMINAció. s. f. L'acció y effecte de 

acriminar. Acriminacion» Crímiuatio, 

insimulatio. Crimination. Cnminazioue, 

incolpameuto. 

ACRIMINAD, DA. p. p. de acriminar. 

Acriminado , vituperaao. 
ACRIMIN ADOR , RA. s, m. j f. Lo qui 
acrímiua. Acriminador. Cnminator. Ac- 
cusateur. Accusante, incolpatoi*e. 
AOIIMINAR. y. a. Acusar de algun crim. 
ó delicte. Acriminar, Criminarl , insi- 
mulare. Accuser quelqu^un d'un crime. 
Accusare, iucolpare, accagionare, ca- 
lognare, calunniare. 
ACRiMnTAR. Abultar ó eilagerar algun delic- 
te, culpa ó defecte. Acriminar. Çulpam, 
delictum exaggerare, augere. Èjcagé'-- 
rer, aggraver un crime. Esagerare, ac- 
crescere, render piu graye un misfatto. 
ACRiMiXAR. Vituperar alguna acció. Pltiive- 
rar. Vituperaré. Bldmer , reprendre. 
Biasimare. 
ACRIMONIA. 8. f. La cualitat de aspre ó 
picant que tenen aleunas cosas. ^crimo^ 
nia , acritud* Acrimonia. Acrimome• 
Acrimonia. , 

ACRiMoviA. met. Aspresa en las expressiò:is 
ó en lo geni. Acrimonia^ acritud. As- 
pentas, acerbitas. Ddrete', rucLesse , 
mordacité dans les expressions ^ dans 
le caractère. Aspressa , durezza > aspri- 
tade. 
ACRISOLAD, DA. p. p. de acbxsolar. 

Acrisolado, 
ACRJSOLAR. y. a. ParifiGar en lo gre* 



ACT 

sol Tot ò altre mètaU. AvYisòL•r^ Tgne | 
pararé. Afintr , purifier par lefeu ou 
aatn mqjrea. Raffioare , purificaré. 

lOboui. met. Apurar ò actarar alguna ' 
cfloper medi de testimoais ó probas, 
csntaTirtut, La yeritat, etc. Se usa 
lunbé com recíproc. Acrisolar, Pdte- 
kerc Mettre aans taüt son jour. Fa- 
lcaré, esporre ona cosa in tutto ii suo 
lune. 

ICRÓSnC, CA. ad). Se aplica i la com- 
posició poètica eii que las Uetras ini- 
cials del mit j ó finaU forman uu nom ó 
oooe^te. Acròstico, Achrosticus. Acros' 
íúk. Acro&tico. 

ÍLCS.S. DU Arbre corpulent que té la fus- 
ta darísima y pieua mòUas regadas de 
ta» i manera de ulls. Fa unas flors 
üacas, de mòltas fuUas, ficadas en 
uanseta, col-locada al mitj de un 
cilis, retaUad ordinàriament en cinc 

, farts igaals, Avere , arce. Acer. Éror 
^^keao, acera. 

ÀCIL s. f . Li relació escrita que conté 
^ (Uiberaeiòns y acords de cada una 
it bi swiòiis de una junta 6 corpora- 
oó. Se nsa comniimènt en plural en 
naterias ecdcsiasticas. Acta. Acta. Ac 
t^^cahiers. Atto. 

icTu. pi. Lu relacions ó hiatorías coetà- 

w>i ^ U TÍdas dels sants. Actas. Ac- 

^ tactonuD. Actes, Gli atti , le rela- 
aoni. 

iCIï. j. nt Acció ó fèt. Acto. Actus. 

jíif. Atto, operazíone, azioiie. 
^cre. Cada tiaa de Us parts en que se di- 

'fe ii oomposicid dramàtica. Acto. 

^^««wfa Tcl traecedix actus. Acte, 

Atto. * 

iCTL üs conclusions que se defensan en 
1* uÍTenitatS| cM^l-legis, etc. Acto, 
^^^"am propugoatio. Acte, Disputa , 

íifaíjteM. 

*CTl.AC!tClt3fAL. 

*a. Eacriptura que ae fa davant de 
■*n 7 testimonis pera Téndrer al- 
?■* COMÚ Carta de venta, Euiptio- 
«ijngrapba. Centrat de vente, Gm- 
^ oooTensione. 

*^OBAL- Còpula, accés. Acto carnal, 
^^oBitos. Cdiíy copulation charnelle. 



pii) 
bei 



^ » coTTiició. Lo acte de arrepentirse 
*« luWr ofes à Déu sols per ser èll 
1* èi. T^bé se anomena axí la &r- 
B«b ab qae se expressa aquetl dolor. 



ACT 57 

Acto de conlricion, G)ntritionis actus > 
poenitentiae testatio. Acte de contrition. 
Atto di contrizione. 

ACTE DB POSSESSIÓ. Lo eicrcici ó us d' ella. 
Acto de posesion, Actus posses^oríus. 
Acte de possession, Atto di possessione. 

ACTES DELS APÓsToi^. Lo lÜbrc sdgrad es- 
crit per lo evangelista sau Lluc , en que 
se referexcn los fets dels apòstols. Ac~ 
tos de los apóstoles, Liber actaum apos- 
tolorum. Actes des apStres, Gli atti de- 
gli apostoli. 

Ev ACTE. mud.•adr. £n acció, en actítut 
de fèr alguna cosa. En acto. In pro* 
ciuctn. En attitude , en posture. In at* 
teggiamento. 

lO ACTE MÈS BO QUE LO SAII POD F^R , BS DB 

cuiiPLoí LO SAXT VOLER. rcf. ab que^se 
reprèn à los que se glorian de saber 
moltas cienciaSf y viuen desastrada- 
mènt. Aquel sabé que se salva, que el 
otro no sabé nada, Nibil inanius quàm 
multa scirC) et quid sibi profit ignora- 
ré. // n*jr a pas de veritable sagease 
sans la vertu, Golui la propria vita ^ 
liik disteso, che quanto val 1' eterna à 
;n compreso. 

TEifiR. LO ACTE. fi*. En los cstudis públicg 
sostenir una opiuiò ó doctrina , respo- 
nend à las dificultats dels argüènts. De^ 
Jender actos ó conclusiones, Tbeses. 
propugnaré, snstinere. Soutenir une 
thèse, Difendere una tesi. 

ACTITAR V. a. ant. for. actuar. 

ACTITAT, DA. p. p. de actitar. 

ACTITÜT. s f. Situació, disposició ó posi- 
tura de cualsevol objecte. Actitud, Cor- 
poris babitusj dispositio. Attitude, At-- 
titudiue, postura, atteggíamento. 

ACTIU, VA. adj. Lo que obra ó tè fa- 
cultat de obrar. Activo, Activus, agens. 
Actif, Attivo, cbe agisce. 

ACTfu. Se diu del subgécte diligent y 

1>ròmpte en obrar. Activo. Impíger, ce- 
er in agpndo, actuosus. Actif, agis" 
sant , laborieux, Attivo, attuoso, ope* 
roso. 

actiu. Se aplica à lo que obra pròmpta- 
mènt ó fa luego sòn efecte, activo. £f- 
fic^x. Efficace, Attuoso, che ba attività. 

ACTIU. Gram, Lo^ que pertany à V acció 
del verb. Activo, Activus. Actif, Atti- 
vo, che ha significazione attiva. 

ACTIU. for. ' Se aplica al for de portar las 
causas à certs tribunals, del cual gosan 
algunas persònas per privilegi del cos 



38 ACT 

de que son membres. Actho. Fornm 
ciiiqiie ita proprium^ ut iii alio cum 
iUo nemo agere judicio yaleat. Actrf. 

AttÏTO. 

PER ACTIVA Y PER PASSIVA, mod. adv. De tols 

modos. De todos modos, Omnimodè. 

Entürement, etbsolunient , génerale-- 

ment. Per attíva e per passiva. 
ACTIVAD, DA. p. p. de activar. Afiti-- 

vado.' 
ACTIVAR. V. a- Acalorar, excitar, pro- 

móurer. Activar. Excitaré , urgere. Ac 

tíver. Spignere, incitaré, stimiolare. 
ACTI VÍSSIM , MA. adj. sup. de actiu. 

Muy activo, Diligentissimus. Très^actif, 

Atttvis<!Ímo , attuosissimo. 
ACTIVITAT, s. £. La facultat ó virtut de 

obrar. Actividad, Vis, virtus. Activité. 

Attività. 
activitat. Eficàcia, pròmptitut en obrar. 

Actividad. Vis , celeritas in agendo. Di- 

ligence, wVarïV(?', in/^/t5///. Fuoco, de- 

strezza, vivacità, prontezza. 
ACTOR. s. m. for. Lo qui demana alcuna 

còsa en judici. Actor. Actor, qui aïium 

in jos vocat. Demandeur. Addimaqda- 

tore. 
ACTÒR. Lo qui representa en los teatros. 

Actor. Histrió. Acteur. Attore da com- 

media. 
ACTÒRA. s. f. Comedianta. Actriz. Ac- 

trix scenica. Actrice. Attrice. 

ACTRIS. S. f, ACTÒRA. 

ACTUACIÓ, s. f. for. L'acció j «fècte de 
actuar. Actuacion, Causa instructio. 
L'action d^instruire un procés. II pro- 
cessaré. 

ACTÜAD, DA. p. p. de actuar. Actuado. 

ACTUAL, adj. Existent ó present. Ac 
(f/a/. Praesens, existens. Actuel , ^ff^c^ 
tify rM, pre'sent, existant, Attutde, ve- 
ro, efFettivo, reale. 

ACTUALITAT, s. f. Estat present y ac- 
tual de alguna cosa. Actualidad. Prx- 
sens rei status. État pre'sent et actuel de 
quelque chose. Attualità , attualitade. 

ACTUALMENT, adv. mod. Ara , al pre- 
sent. Actualmente. Nunc, in presenti. 
Actueüement^ présentement, à present. ^ 
Ora , al presenta , di presente. 

ACrrUANT. p. pres. de actuar. En ias 
universitats y col-legis lo subgècte que 
defensa conclusions. Actuanle. Thesium 
propugnator. Celui qui soutient une 
thèse puhlique. Difensor di test. 

ACTUAR. V. a. for. Instruir lo procés, 



ACU 

procelr judicialment. Actuar. Cansam 
iiistruere. Instruiré un procés: procéder 

■ juridiquement. Processaré, formar pro- 
cesso. 

actuar, p. us. Digerir, pair los aliments 6 
renïeys. Actuar. Concoquere^ digere- 
re. Digéher les alimens ou les remè^ 
des. Digeriré , smaltire. 

ACTUAR. Enterar ó instruir bè i algd en 
cualsevol matèria. Actuar. Admonere, 
instruere. Instruiré, infermer quel• 
fpjíun ; le mettre au fait de quelque 
chose. Informaré , ragguagliare. 

ACTUARI. s. m. for. Lo. escriba ó notari 
que entrevé en ta instrucció del procés. 
Acfuario. Actuarius. Notairej oj^citr 
puhlicy greffier. Attuario. 

ACUADRILLAD, DA. p. ^. de aovasri- 
LLAR. Acuadrillada. 

ACUADRILLAR. v. a. Formar cuadrillas, 
juntar en cuadriUa, gobernarla ó ma- 
naria. AaiadriUar. Catervas ducere. 
Attrouper ; assemlder plusieurs per^ 
sonnes en troupe. Raunar^ far eente, 
artrolare. 

ACUADUCTO. s. m. Conducto de aiguas. 
Acueducto. Aquseductus. Aqueduc, ca- 
nal pouí* conduiré les eaux. Acquidot- 
to, acquidoccio. 

ACUADUCTE. s. m. acuaducto. 

ACUARI. s. m. Un dels signes del sodíac. 
Acuario. Aquari us. Verseauy aquarius. 
Acquario. 

ACUARTELAD, DA. p. p. de acvartelar. 
Acuartelado* 

ACUARTELAMÈNT. s. m. L'acció de 
acuartelar. Acuartelamiento. Castrorum 
adsignatio. Vaction de ^istribúer un 
corps de troupes dons des tfuartiers : 
casernement. Lo^alloggiar nelle caserne. 

ACUARTELAR. v. a. Posar la tropa en 
cuartèls. Se usa també com recíproc. 
Acuartelar. Militum stativa castra dis- 
ponere , milites in stativis habere. Ca^ 
semer , distribuer des troupes dans des 
quartiers. Distríbuere i soldati De' quar- 
tieri , alloggiar nelle caserne. 

ACUATIC , CA. adj. que se aplica als am- 
fibis j à las plantas que naxen en V ai- 
gua. Acudtico. Aquaticns. Aquatique. 
Acquatico , palustre. 

ACUÀTIL. ad]. Lo que pertany al aigua. 
Se diu parncularmènt de lo que sols 
viu en ella. Acudtil. Aquatília. AqtuL• 
tique: en parlant de plantes, aquatile, 
A<M^ajuolo, che.ama T acqua. 



ACD 

ACCDID, DA. p. p, de acudie. jícudideí 
9(vrrido, 

iCüDIR. T. D. Arribar algú ai lloc ahònt 
\i ooré ó ea cndad. Acudir. Accurre* 
rt Àcourír. Aecorrve• 

ion, Aoar i douar ajuda A algúé jécu-* 
ir. Auüiaríf auxUtom ferrç. AUerf 
mr,cQmr, accGorir au secours de 
(fidfkm: aider^ secourir. Soccorrere, 
Jirjjato. 

JOixL Ocórrer, yeoír al penaamèiit al- 
pu epecie de repèutè y sèua esperar- 
kOcurrir, saitar. Repeatè oçcurrere, 
topcneiiire. S* off'n r u rimagtntUhn , ' 
vGurdans tesprk. Venir a tneutef sov- 

ioio. Eecdrrer i algü ò ralerse de èil. 
imè.Aaxilímií ab aliqoo petere.ite- 
iwnr: avoir reeours à qudqu'un. Ri- 
onere, níuggiíie y aver ricorso. ^ 

ACUDIT. I. m. Ocarrencia yira j pròmp- 
Uqoeios'esperaba. Arranque. Animi 
«Bai iooplnatuf . Sai'llie d'csprít , dii 
rmofuàde. Arguxia, mot to. 

A(X£0, A. adj. que se aplica é lo que 
es de aigy ó de Cbi naturalesa de aigua. 
ioKo.Aqualis, aqnanus, Aqueux; de 
la mm de íeau. , qui coniiení de 
f«a. Acq«oio , acquco. 

ACCUD, DA, p. p. de acvlabse. 

A(XliKS£. T. r. ABATREESB, Cü U acccp- 
óóAeiM^per lo ineix»der, etc. 

iaUBSl s. f. m%. AcuLiiMkxT. 

AClLLiD, DA. p. p. de acvllir y acu- 
"a«. ^cofido. 

ACCLUDA. S. f. ACULLIllè5T. 

ACULLMEW. ,. mu L'acció y efecte de 

™r. Jcogida, acogimiento, Recep- 

^^''Açam,AcaieH,récepiion,tmi- 

^«^.Aoco^ienia, accoglimento, ri- 
cenomto. 

ACCUffl. ▼. a. Admétrer i algü en sa 
^ í cofnpanjfa. Acager, Eicipere 
J•Vea hoipitio, ccmaortío. AccueUlir , 
'^*«ï&•, recesfcir, admettre quel- 
'^^^àeztoi, Accogliere, ríccTere. 
*^^^ ▼• r. Refugiarse, retlrarse , po- 
^ cobert. Acogerse. Confugere. 
^^^«r, $e mettre à cauvert: te re- 
^ f% (fueU/ue Heu ou auprès de quel- 
í**^ àre en surei^. Ricoverarsi , 

*^TttLEJAR. T. a. ant. Donar ga- 
^"^ ÀcuchiUar. Gbdio caesim fe- 
T; J^CT-i taiaader, estafita- 
^> ^fteter, donner des coups 



ACD 59 

de couteau» Frastagliare. 
ACÜLTELLEJAT, DA. p. p. de acultb- 

IXEJAR. Acuchillado, 
ACUMULACIÓ. 8. f. L' acció de acumu- 
lar. Se usa més comunament en lo estil 
forense. Acuntulacion, Cumulatio. Ac 
vumulalion: accumulatwn de droit, 
augmeíücUion de droit sur quelque cho^ 
se. Cumulo, ammassamcnto , accumu- 
Uzione di dirltto, accumutamculo. 
ACUMULAD, DA. p. p. de acoiular, 

Acufmdado. 
ACUMULADOR , RA. s. m. y f. Lo qui 
acumula. Acunudador, Accumulator, 
iusimuiator. Accumulaleur ^ celui qui 
accunuile. Accumulatore. 
ACUMULAR. ▼. a* Juutai* y amontonar. 
Acumular, Accumulare , coacerva^r^ , 
AçcuimUer, amasser^ entasser, Accu- 
mulare, ammassare, ammontai*e. 
ACUMULAR. Imputar algun delicte ó culpa. 
Acumular* Insimulare^ imputaré. //»- 
puter un crime , un delit. Imputar a de- 
litto. 
ACUMULAR, for. Uutr uns autos à altres. Acu^ 
fnular, Adjungere. Meltre ensemble, 
ajouierà des pièces d^ un procés de nou^ 
velles puces, ou un procés à un autre, 
pour ú/aire ji^ger plus promptement, 
Riunir gU atti gli uni cogli altri. 
ACUMULATIU , VA. adj. for. Se diu de 
la jurisdicció per la cual pod up jutge 
conéxer de las matèxas causas que al- 
tre , anticipaudse à èll. Acumulati\^o. 
Communis cum alio judice. S'applique 
- au droit qvCa un juge ou un tribunal 
de juger une affaire que diantres ju^ 
ges ou tribunaux pouvaienl aussi juger, 
Dicesi del diritto d' un tribunale per 

Eoter giudicar d'un negoxio che potreb- 
e ésser gindicato da un altn> tribunale. 

ACUMULATIVAMÈNT. adv. mod. for. 

. Ab preyenctó. Acumulativamente. Litis 
cogui tionepraeoccupaté. Parprécaution^ 
Con cautela. 

ACUMULATitAMk5T. for. Juut ab altre ó al- 
tres ^ en comú) pro indÍTÍso. Acunmla'' 
tivamente. Unà aimul. Conjointement , 
ensemble, en commutí* Uuitamente , in 
un. 

ACUÒS , SA. ad|. Lo que abunda en ai- 
gua ó se sembla à ella. Acuoso, Aquí 
abnndans, aquv similis. Aqueux, quid 
de Veau en ahondance, Acquidoso, che 
• ha^in se deU'acqua. 

ACÜÒSITAT. s. f. I^ cualiut de acuòs. 



40 ACU 

Acuosidad, Humiditas. Qualit^ de ce 
qui est aqaeux* Acquosità, acquositade« 

ACURSAD , DA. p. p. de acvrsar. 

ACURSAR. V. a. escvbsar. 

AGUS. s. m. En lo jog del tati y altres se 
aplica à determiuadas cartas ab que se* 
gòns Uèy de jog se guanya cert niíme- 
ro de pèdras , manifestant lo jugador 
en temps oportú que las tè. Acuse, 
Sors qiuedam in ludo çhartarum. Vac' 
tion par laquelle on accuse son jeu 
pour compter ou marquer des poinls, 
Dichiarasdon delle sue carte o gíuoco. 

ACUSACIÓ, s. f. L'acció y efecte de acu- 
sar. Acusacion, Accusatio. Accusation* 
Accusazione. 

ACUÇAD, DA. p. p. de acusar y agusahsb. 
Acusado. 

ACUSADOR , RA. s. m. y f. Lo qui acu- 
sa. Acusador. Accusator. Accusateur, 
Accusatore. 

ACUSAR, T. a. Entaular una dçmaada 
criminal contra alguna persona davant 
de jutge competent. Acusar. Accusare. 
Accuser. Accusare. 

ACUSAR. Notar , tatxar de alguna falta à al- 
guna persona. Acusar. Reprehendere , 
TÍtuperare. Bldmer, reprendre^ invul- 
per. lücolpare. 

ACUSAR. En lo jog del tutí y altres mani- 
festar un jugador en temps oportd que 
tè determiuadas cartas ab que segons 
Uèy de jog se guanya cert número de 
podràs. Acusar. Sortem iu ludo charta- 
rum prodere. Accuser son /^u. Dichia- 
rare , dir le sue carte, il suo giuoco. 

ACUSARSE. ▼. r. Dir los pecats al confessor 
en lo sagrament de la penitencia. Acu- 
sarse. Noxas confiteri. Saccuser, Accu- 

« 

sarsi , confessarsi. 

ACUSATIÜ. 8. m. Gram. Lo cuart cas en 
la declinació dels noms. Acusat wo. ko 
cusatÍTus casus. Accusatif. Accusativo , 
quarto caso. 

ACUSATORI, RIA. adj. for. Lo que per- 
tany à ia acusació, com delació acusa- 
tòria. Acusatorio. Accusatorius. Qui 
appartient à Haccusation. Accusatorio. 

ACÚSTICA. 8. f. La teoria dels souidos. 
^ca5^ic/x.SonorUm scientia. Acousíique, 
Scienxa o teoria de' suoni. 

ACUSTÜMAR. ▼. a. ant. acostumar. 

ACUSTUMAT, DA. p. p. de AcusTuaua. 

ACUYDAMÈNT. s. m. ant. desafio. 

ACUYDAR. V. a. ant. desafiar. 

ACÜYDAT, DA. p. p. de acuydar. 



ADA 

ACOYTAR. V. n. ant. cuctar. 

ACÜYTAT, DA. p. p. de acuïtar. 

ACER, s. m. ant. ckR. 

AÇÓ. pron. demostratiu, assó. 

AÇOMAR. ▼. a. ant. provocar. 

AÇOMAT, DA. p. p. de açobiar. 

AÇOT. 8. m. assot. 

ACUT. 8. m. ant. Màquina ab que se trau 
aigua dels rius pera regar los campi. 
Azuday zuda, zua. Rota aquai^ia. Mu" 
chine h^drauUque qui sert d élever des 
riviires Ueau nécessaire à Uarrose' 
ment des champs. Macchina idranlica 
che serve à cavar dai fiumi acqua per 
innafiíare i campí. 

AD. 

AD, prep. ant. À. 

ADAGI. 8. m. Sentencia breu, comuna- 
mèut rebuda, y que per lo remlar con- 
té algun avis ó precepte moral. Adagio* 
Adagium. A dage. Froverhío. 

adagi. Mds. Un dels cinc moviments fun- 
damentals de la música, que equival i 
moderad. També 9e dóna aquest nom & 
la matèxa oomposidó; y axC se diu que 
tocan ó cantan un adagi. Adagio. Mo- 
dus temperattts in musicis. Adagio. 
Adagio. 

ADALAD, DA. p. p. de adakarse. Des^ 
alado. 

ANAR ADAtAD. fr. fam. Anar'ab la boca ba- 
dada, desitjar ab ànsia alguna cosa. 
Andar balando. Inhiare, vebemeutèr 
cupere. Soupirer après quelque chose. 
Agognare. 

, AÍ>A.LARSE. V. r. Anar ó córrer ab mol- 
tíssima acceleració, tirarse ab ànsia so- 
bre alguna cosa. Desolar se, Praepeti 
cursu accurrere. Accourir les bras ou' 
verts. Andar alia volta d' unocolle braç 
ela aperte. 

ADALID. 8. m. ant. Capità de gèut di 
guerra. Adalid. Dux, militum ductot 
Commandant^ chef de gens de guem 
Duce. 

ADAMAD, DA. adj. Se diu del hom 
que tè acciòn^ ó faccions delicadas coi 
las de la dona. Adamado. Femlnea v< 
nastate praeditus. Efféminé'^ fnou. Y4 
fenominato. 

ADAMITAS. s. m. pi. Certs berètges qi 
anaban nusos com Adam en lo Parad 
entre altres errors teniaa per iíci 
a poligàmia ó multitut de danas» ^d 
mkas, Adamitae. Adamistes, Adam 



i 



ADE 

ADAPTABLE, adj. Lo que se pod acbp- 

tar. Adaptable, Quod aptarí , vel acco- 

modari potest. Qui pàu ttrt adapleí. 

AditUbUe. 

ABAPTIIX» DA. p. p. de adaptar. Adap^ 

iDAFTADAMÈNT. adr. mod. Acomoda- 
diunèoL Adaptadanieníe, Apte. Jusle^ 
moit , propremeni , com^enabUment, 
Adittataznente. 

ADAPTAR. T. a. Acomodar ó aplicar una 
cosa i altra. Se usa també com reeí- 
prcM:« Adaptar. Aptare , adaptaré. 
Jd:pter, AdattarC) assettare. 

ADARGA. s. f. Arma defensiva semblant 
V escud, feta de cuiro , y de figura ca- 
i\ oval. Adarga, Parma. JScií, bouclier. 

ADlAGARSE. ▼. r. ant. Gubrírse ab 
í'adarga per defensa. Adargarse, VdLt^ 
mi tneri. Se couvrir de fecu ou du 
hcrjili'er. Coprírsi col pavese. 

ADARGUETA. s. f. dim. de ad.irga. Ador- 
guiüa, Parmula. Petit écu, bcuctíer, 
Pavesetlo. 

ADASSO. pron. aot. assó. 

ADOICIÓ. f . f. L' anjadidura aue se po- 
n en alguna obra ó escrit. Aaicion. Ad- 
ditío. Addition. Addizione, aggiunta* 

ADDIQO^AD , D A. p. p. de addicionar. 
AdÍL\onado. 

ADDiaO^AL. adj. Se diu del article, clàu- 
sula ó expressió que se anyadex à un 
tnctzt ó rpslamènt ja Ibrmad. Adicio' 
nal. Additttius. AdditionneL Addisio- 
naie. 

ADDICIONAR, v. a. Fèr ó posar addicions. 
Alicionar, Ad sui aut aliorum scripta 
addere. Additionner, Aggtungere, ac- 



ADDICTE, TA. adj. Mòlt inclinad, 
aíèjte. Adicto, DeTotus, deditus. At• 
tache', d^*(Hié', iruliné', porté'à. Affe- 
lionaU», attaccato. 

ADEALA. s. f. ant. Lo que se dóna de 
gràcia sobre lo preu principal en lo que 
X compra ó Ten ; ó los emoluments que 
iF aereigan al sou de algun emploo ó 
comissió. Adehala* Additum supra pac- 
ti pretiom. Pot-d^e^vin, épingles, Man- 
eia. 

ÍDICDAD, DA. p. p. de adecuar. Ade^ 

auído. 
Auccko. adj. Lo que es à propòsit ó aco- 
modad pera algulia cosa. Adecuado, 
Aptus, idoneus. Assortissant ^ assoiii, 

TOM. I. 



ADE 41 

prcpre, Proprio, adattato. 

ADECÜADAMÈNT. adv. mod. À propò- 
sit, oportunament. Adecuadamente. 
Opportunè. A propos , à poiiU. Opor- 
tunamente, comodamente. 

ADECUAR. y. a. Igualar, proporcionar, 
acomodar una cosa d altra. Adecuar. 
Adxquare, aequare. Assortir , ajuster, 
proportionnèr. Assettare, acconciare. 

ADEFORA. adv. 11. apor.í. 

ADELxANTAD, DA. p. p. de adelaivtab. 
Adelantado ; progresado, 

ADELANTADÍSSIM, MA. adj. sup. de 
adelantad. Adelantadisimo. Valde pro- 
Tectus. Tris-précoce , très^prématurél 
Avanzatissimo. 

ADELAjVTAMfeNT s. m. L'acció y efto^ 
te de adelantar. Adelantamiento. Pro* 
gressio. A\»ancement, anticipation. Pco* 
gre.sso, avanzamento, vantaggio. 

ADELATTAMÀrr. mct. Progrés, Tcntatje ó 
millora. Adelantatniento. Incrementum, 
profectus. Accroissement, am^ioration, 
progrés , perfection, Accrescimento, in- 
grandimento, ri£icimento. 

ADELANTAR.' y. a. avatisar, en la ac- 
cepció de accelerar^ etc. 

ADELAüTAR. AVA5SAR, CD lo scntit dc antici- 
par, etc. 

▲DEL.\TrAR. met. Anmentar , millorar. 
Adelantar. Augere. A/iuíliorer <, au^- 
menter, Migliorare 4 ristorare , ristabi- 
lire, raccouciare. 

ADELATTAR. met- AVAÜSAR , CU U aCCCpciò 

de aventatjar ò excedir à algii. 

ADBLiTTAR. v. u. mct. Fèr progressos; t 
axí se diu , que las ciencias natura» 
han adelantad mòlt en lo sigle dinou. 
Progresar. Progredi. Faire des pro- 
grés. Progredire. 

ADELANTAT. s. m. Antiçuam^nt lo go- 
]>ernador militar y polític de una pw>- 
yincia fronterissa. Adelantado. Pra*- 
fectus, praeses. Célait anciennement le 
gouvemeur civil et militaire d^une prc 
K'ince, Podestà. 

ADELIL. s. m. ant. ADALm. 

ADELITARSE. t. r. ant. DEiErrARSE. 

ADELITAT, DA. p. p. de adeutarse. 

ADEMANT. s. m. ant. diama5t. 

ADEMÈS. adv. mod. À mès de axó 6 
allò. Ademas. Pratcrea, insuper. Outre, 
de plus. Oltre, inoltre. 

ADERN. s. m. Arbre. «lader5. 

ADERRARIAR. v. a. ant. enderrerir. 

ADERRARIAT, DA. p. p. de aderrariar. 

6 



' * 



42 ADJ 

ADÉS. adv. t. ant. ara. 

ABès. ant. LVEGO. 

Ajiksj Anks. ant. aba matez. 

ànhs^ ADÀs. mo(L adv. ant. poc i poo. 

ADESTE. adv. 11. ant. A La dreta. J l^ 

dereclia. A dexterà, ad dexteram. y^ 

droíte. A destra. 
ABESTRAD, DA. p. p. de adestaar y 

ADESTRARSB. Adestrítdo. 
ADESTUAK. v. a. EnsiHEsnuR. 

ADESTRAR. ROt. AMIDAR. 

ADESTRARSE. V. T. Eiercítarse, fèrse destre. 
Adestrarse. Exerceri. Sexercer. Eser- 
cítarsi , ammaestrarsi. 
ADEVINALLA. s. f. ant. ersevivalla. 
ADEVINAT. V. a. ant. E?rnEyiirAR. 
ADEVINAT, DA. p.p. de adeviitar. 
ADFORI. s. m. ant. Herba. Asaro. 
ADHEREACIA. s. f. Eullas, conueííd, pa- 
rentin. Adherència. Necessitudo, cog- 
natió, aí&uitas. Adhe'rence, Aderenza^ 
congiíinEÍone. 
ADHSiÈNT. adj. Se aplica à,lo qne cstd 
annexo ^ uníd^ ó agafad ab alguna cosa. 
Adherent e. Adbaerens. Adherent . At- 
taccato. 
ADHERENTS. 8. m, pi. Los OU 6 tònen adbe- 
rencia ab algü. AUegaaos. Consaugui* 
nei^ propinqui. Tous ceux ifui ad-- 
hèrenc, Consanguineo^ delia medesima 
slirpe. 
ADHERIMÈNT. 3. m. ant. adhesió. 
ADHERIR. V. n. luclinarse^ unírse, arri- 
marse al partit ó dictamen de algii. Se 
usa comunament com recíproc. Adhe- 
rir. Adhaerere. Adhérer. Essere attac-» 
cato, unito, appiccíato. 
ADHESIÓ, s. f. Lo acte j efecte de ad- 
bcrir. Adhesion. Adbaesio. Adhéiion. 
Congiunzione , unione. 
ADIAR. ▼. a. ant. Senjalar dia. Senal/ir 
ó Jijar dia. Diem dicere, indicere. 
Ajourner, assigner. Assegnaix;^ cita- 
ré. 
ADIAT^ DA. p. p. de adiar. Seiialado, 

fijado. 
ADINERAD, DA. adj. Se aplica al que 
tè mòlt diner. Adinerada y pendero. 
Pecuniosus. ArgetUeux, pécunieux^ 
fonce\ DotíeÍoso. 
ADINS. adv. U. ó t. dins. 
ADINTRE. adv. U. ó t. Dnrs. 
ADIVINAR. V. a. ant. endeviitar. 
ADIVINAT , DA. p. p. de adiviitar. 
ADJACENT, adj. Immediat, pròxim. Ad-^ 
yacente. Ad jacens , proximus 7 vicinns. 



ADM 
- . Adjacent, Adjacente. 
ADJECTIU. 8. m. Gram. Lo nom que se 

junta al substantiu pera denotar sa cua- 

litat, com groc, bermell, dolent. Ad-- 

jeiivo, adjunto. Adjectívam nomeo. 

Adjectif. Addiettivoi 
ADJORNAR. V. a. ant. Senvalar dia. 

Sehalar ó fijar dia. Diem dicere , in* 

dicere. Ajourner. Citaré. 
ADJORIVAT , DA. p. p. de aiworiiar. •$<— 

rudado^ fijado. 
ADJUDICACIÓ. 8. f. L'acció 7 efecte de 

adjudicar. Adjuddcaàon. Adjudicatio. 

Adjudication. Aggiudioatione. 
ADJUDICAD, DA. p. p. de adjudicír y 

ADjuoiCARSB. Adjudicado. 
ADJUDICAR. V. a. Dedarar en &vòr de 

algd la pertinència àe aignna cosa, la 

qtie regiuarmènt te ia ab autoritat de 

jutge, j per lo comd en berencias y 

Sarticiòns. Adjudicar. Adjudicaré , ad- 
icere. Adjugcr. Aggiudicare. 

ADJUOICARSB. V. r. ApixïpiaTse, aplica rse 
un à sí matèx alguna cosa. Adjudicar se. 
Sibi arrogaré. S*adjuger. Arrogarsi. 

ADJUNT , TA. adj. Lo que va ó està unid 
ab alguna cosa. Adjunto. Adjunctus. 
Ci-joint. Aggionto. 

ADxuifT. 8. m. Lo companj que 8e dóna al 
notari recusad. Aconipahado. Adjunc- 
tus , comes datus. Aajoinl. Aggiunio. 

AOJUírrs. pi. Les jntges que se dònan per 
companys al que conex de la causa. 
Adjimtosy jueces adjuntos. Judices ad- 
juncti , comitès dati. Personnes chosirs 
pour aider les juges par ses obsen^a^- 
/ibni.^Aggiunti. 

ADJUTOR. s. m. ajudadòr. 

ADJUTORI. 8. m. Ajuda , auAili. Ayuida, 
auxilio. Adjutorium ^ auxilium. Aide , 
secours. Ajuto , soccorso , aita. 

ADMÈS , A. p. p. de admétrer. Admi^ 
tido ; aceptado. 

ADMÉTRER. v. a. Rébrer , ó donar en- 
trada. Admitir. Admittere, excipere. 
Admettrej rece^oir. Rioevere, ammet- 
tere. 

ADMfiTRBR. Acccptar. Aceptar. Accipere^ 
admitlere. Accepter. Acceltare, ammet- 
tere. 

ADMÉTRER. Porm^trcr ó sufrir, y axí se 

~ diu: aquesta causa no admet dilació. 

. Admitir. Pati. Permeílre. Soffrire, per- 

mettere. 
ADMINICUL. s. m. Lo que servex opor- 
tunament de ajuda ò auxili à alguua 



ADM 
cosit 6 intent. Adnúniculo. Adminicu- 
hin. Adimnicíde^ Amminicolo , «ppog* 

£JO. 

^MIMSTRACIÓ. •. £ L'acció y efecte 
de jAnimstraur. jitlministracion. Ad- 
BciBtntio. jidministration, Ammioi- 
jtnxíone, mnneggiOf govemo. 

jBBEvurnucH^ Lo empleo de administra- 
dor, jídminisiracion. AdininistraDdi 
muanSw jddministration. Amministra- 



ifiMonnució. La casa ü <^ciiia ahònt lo 
idmiaistradòr y dependents eftercexen 
sòa emnleo. jéaministracion, Adminií* 
tntioQis officiua. Admimstratiofim Am- 
aúiistnBiooe. 
ADMÍUílSTRAD ^ DA. p. p. de jàSMims- 

nüL Mministrado* 
mVDQSTRADÒR, RA. s. m. j f. Lo 
qui administra, jédministrador, Admi- 
Hjtntor. jidministratew. Amministra- 
tore. 
ADXCOSTRAR. t. a. Gobernar ó ciiidar 
il^na cosa , com la hisenda , etc. Ad- 
mmiwar. Gubernare , administraré. 
Jdmimistrer. Amministrare , reggere. 
ADMIRABLE, adj. Lo que es digne de 
admiració. Admirable. Admirabiíis, ad- 
"inwdnf , mims. Admirable. Ammira- 
buen mirabüe. 
M)>aKXBLEMÈNT. adv. mod. Ab ad- 
núranò. Jdmirablemente. Mirb , mira- 
bííítèr. AdmirablemerU. Mirabiimente. 
AD3fíR.4ad s. f. L'acció y efecte de 
admirar. Admiracion. Admirat io. Ad~ 
miration. Ammirazione, ammiramento. 
x;.^sLACió. La sorpresa que causa la vista 
«'> consideració de alguna cosa extraor- 
d'-aana ó inesperada. Admiracion. Ad- 
miratio. Étonnement , surprise. Stu- 
pore, 
iimsiACió. Ortogr* Nota ab que se figura 
a admiració en lo escrit. Admiracion. 
Admirationis nota. Poini admiratíf. 
AmmiratÍTO. 
ADMIRAD, DA. p. p. de admirar. Ad" 

Tnirado. ^ 
ADMIRADOR, RA. s. m. y f. Lo qui ad- 
2Íra. Admirador. Admirator , admira- 
trli. Admiraieur. Ammiratore. 
ADMIRALL. s. m. ant. ALMiaAirr. 
ADMIRAR. ▼. a. Causar admiració. Ad* 
mirar. Admirationemmovere, iuferre. 
bonner , éhterveiíler. Sbalordire, sbi- 
gattirc. 
iMií&a. Mirar alguna cosa ab admiració. 



ADO 45 

Se usa també com recíproc. Admirar, 
Mirari. Adniirer. Ammirare. 

ADMIRATIU, s. m. admiració , en la ac- 
cepció de nota ab que se figura 9 etc. 

ADMISIBLE. adj. Lo que es di^ne de 
ser admès. Admisible. Acceptabiiis, ad- 
mitti dignus. Admissible. Ammissibile^ 
ricevevole. 

ADMISSIÓ, s. f. L'acció y eí%cte de ad- 
métrer. Admision. Receptio. AdmiS" 
sion. Ammissione, ricevimento. 

ADMONICIÓ, s. f. Advertència, avis, 
amonestació. Admonicion. Animadver- 
sió, admonitio. Admonition. Monizio- 
ne, ammonimento. 

ADM05ICIÓ. ant. AM05ESTACIÓ, cn U scgòna 
accepció. 

ADOB. s. m. Reparo, remèndo, ó com- 
posició de alguna cosa. Adobo. Refeo- 
tio, reparatio. Raccomodage^ repara- 
tion. Racconciameuto , racconciatura. 

ADOB. Amanimènt de las viandas. Condi- 
mento ^ g^isoy adobo. Condimentum. 
Daube. Condimento. 

ADOB. La mescla de yarios ingredients que 
se fa per assahonar las pells. Adobo. 
Mixtura quaedam pellibus macerandis. 
Melange, preparat ion de différentes 
choses pour le tannage. Conciatura. 

ADOB. Agr. Los fèms y cualsevol altra co- 
sa ab que se engr^xan las terras à fi de 
que produescan mès. Abono. Fimus, 
stercus, laetamen. Fumier^ engrais de 
v^^étaux en piUréfaction dqnt on amen" 
íl^ in terre. Concime , letamajo. 

ADOB AD , DA. p. p. de adobar y ado- 
BARSE. Remendadoy aderezado'i meja» 
rado ; adobado ; abonado ; trastejado. 

ADOBADOR DE CUIROS, s. m. assaho- 

NIDÒR. 

ADOBADURA. s. f. ant. ASSAno5AMÀ?fT, 
])er V acció y efecte de assabonar. 

ADÒBAMITJAS. s. m. Lo qui compon ó 
repara tota classe de mitjas. Caketerq. 
Tibialium refector, tibialia reficiens. 
Ravaudeur. Conciacalzette, rappezza- 
tore. 

ADOBAR. V. a. Compóndrer , reparar al- 
guna cosa que esté espatllada. Remen- 
dar , aderezar. Reficere , sarcire , re- 
concinna;*e. Rapiéier, rapetasser. Rap- 
pezzare, rabberciare. 

adobar, ant. adornar. 

ADOBAR. Compóndrer , alíviar , millorar al 
malalt. Se usa larabí5 com recíproc. 
Me j orar • £grotum reficere, resarcire. 



44 ADQ 

Se rdablir, RistabUirsi, ristorarsí. 
AOÒBAa. Ai»aboiiar las pèUs. Adobar. Pel- 
les subigere , macerare. Tanner, affa^ 
ter. Conciare. 
ADÒBjkR. Agr. Femar 9 engrexar las terras, 
Abonar, Agros steroorare , laetificare. 
Engraisser , amender. Concimare, le- 
tamare. 
ADOBAR, Reparar, conipóodrer las teula- 
das posaod teulas novas eu lloc de las 
trencadas. Trastejar, Tecta sarcire. Re- 
cowrir un toit, Ri&re un tetto, un co- 
perto. 
iüDOBARSE. ▼. r. Adquirir algun aum^nt ó 
perfecció. Mejorarse. Meíioresccre^ in 
melius xnutari. Accróttre , aiigmenter, 
pojvcnir à un poste plus considerable, 
Ammelíorarst. 
ADÒBARSB. Posarse mès benigne lo temps. 
Mejorarse. Melíorescere. Se metire au 
beau, Raddolcirsi, rassereuarsl. 
ADOBERIA. s. f. Lo lloc li oficina abònt 
se assabònan las p^Us ó cuiros. Tene^ 
ria , curiiduvia, Coriaria officiua. 7hn- 
nerie, Goncia. 
ADQCTRINAD, DA. p. p. de apoctrixar. 

. Doctrinado / adoctrinado, 
ADOCTRINAR, v. a. Ensenyar^ donar 
instrucció é algü. Doctrinari adoctri^ 
nar, Docere, instttuere. Enseigner^ 
endoctriner. Addottrinare , ammae- 
strare. 
ADÒJO. adv. mod. £aim. Ab mòlta abun- 
dància. A beca de costal, aporrillo, d 
pote, Abundè, afTatim.. Abondamment , 
àfoison, A bizzeíFe. 
ADOIXUR. V. a. aut. endolsib. 
ADQLCIT, DA. p. p. de adolcir. 
ADOLECÈNT. s. m. ant. Fadrí, jòve. 
Adolescente, Adolescens. Adolescent. 
Adolescente , giovine^to. 
ADOLESCÈNCIA, s. f. La edat dèsde ca- 
tòrse fins à rtnt j cinc anys. Adolescent 
eia. Adolescentia. Adolescence. Adole- 
scenza, giorineua. 
ADOLEXER. y. n. Patir de algun mal 
babitual. Adolecer. Jílgrotare. Ètre 
malade, indisposé. Infermarsi, essere 
travagliato ,. tener T anima co* denti, 
aver poca saníti^. 
jh2>0L£X£R.- met. Pa^land dels afectes ò pas- 
sions , es estar subjecte à èllas. Adole- 
cer. Alíquo animi affectu laboraré. Ètre 
enbutte à quelque passion violente. Sof- 
ferire , soggiacer a qualcbe passi<me. 
ADOLORID, DA. adj. Afligid, ple de do- 



ADO 
lor j de anguitia. Dolor ido^ adolorida^ 
Dolore aíTectut. T^iste^ ^(fflig^' Mesto, 
aíQttto, appenato. 
ADOLoaiD. Lo qui patex dolor en alguna, 
part ó membre del cot. Dolorido, da^ 
liente. Dolens. Souffrdnt, maiade. Pe— 
nante, tafiermo, ammalaszato. 
ADOLSAR. y. a. ant. EHootsut. 
ADOLSAT^ DA. p. p. de Aj>oLSJUt. 
ADOLZ^R. y. a. ant. bhdouir. 
ADOLZAT, DA. p. p. de adolzar. 
ADOMAR. y. a. ant. domar. 
ADOMAT, DA. p. p. de adoiiaa. 
ADONAD, DA. p. p. de adohaiisk. Ad-- 

vertidoj reparado. 
ADONARSE. y. r. Advertir, reparar al- 
guna, cosa. Advertir, reparar, ecluir 
de ver. Auimadvertere , perspicere. Rt - 
marifuer, ,s*aperc€voir• Ayvedcrsi, ac- 
corgersi. 
AD05ARSB. territ. Tenir còmptCf at^ndrer 
é alguna cosa ó tenir cuidado de èlIa. 
Tener cuenta. Incumbere in rem, rei 
animum intendere. Fair£ attention ^ 
quelípie ckose. Badaré, attendere. 
ADONCHS. ady. t. ant. A jlas horas. 
ADÓNIC. adj. Foéi. Se aplica i una espe» 
xie de vers que consta de uu dàctii y uu 
e&pondeu, j se usa al fi de cada estro- 
fa de versos sdfics. Adóaico, adonio. 
Adonicusy adoaium. Adonien, ado^ 
niffue,. Adoiitco. 
ADÓXIS. s. m. Nom pres de la mitologia, 
ne per comparació se aplica al noy 6 
^ve bonic y bèn dispost. Adonis. Ado- 
nis, pulcherrimus. Adonis. Adoníde. 
ADOPCIÓ, s. f. L'acció y efecte de adop- 
tar. Adopcion. Adoptio. Adoption. Ado- 
lione, adottaaione, adottainento. , 
ADOPTAD , DA. p. p. d« adoptar. Adap- 

tado. ^ 
ADOPTADOR, RA. s. m. 7 f. Lo qui 
adopta. Adoptador. Adoptator. CeUti 
ifui adopte. Adottatore, cbe adolta* 
ADOPTAR, y. a. Afillar. Adoptar. Adop- 
taré. Adopter. Adoltare. 
ADOPTAR, met. Rébrer, admétrer aleuiia 
opinió, parer ódoctrinay apvobandla 6 
secutttdla. Adoptar. Admittere> sequi. 
Adopter. Approyare. 
ADOPTIU, VA. adj. que se aplica al fiU 
que lo es per adopció. Adoptiva. Adop- 
tiyus. Adoptif» Adottiyo,, cbe attieoe 
per adozione. 
ADORABLE, adj. Lo que es digne de ser 
adorad. Adorable. Adorabilis. Adora^ 



z 



ADO 
tíe. Adorabile, degno d' adorazio- 

àDOlLMlÓ. s. f. L'ac.:ió j efecte de ado- 
ru. Jdoracion. Adoratio^-cultus^ ye- 
jídorati'ofu Adorazíone, ado- 



IDOftAD, DA. p. p. de adorar. Adorado. 

iIKiR.\DÒR , HA. 8. m. 7 f. Lo qui adò- 
n. Adorador. Adorator, cultor. Ado^ 
FiOfur. Adormtore, che adora. 

ADORAR. ▼. a. Honrar j reyerenciar ab 
cuito sagrad ò religiós ; lo que prtaci- 
pai j pròpiament se deo no mes ii D^u. 
Jdorar. Adoraré. Adoren Adoraré^ ri- 
wire, onorare. 

iSoia. met. Amar en extrem. Adorar, 
Adsnare, ardere. Adorer, Adoraré. 

aouL• Besar la ma al papa en seujal de 
T^^xiè\et\o per llegítím successor de 

- saial Pere. Adorai\ Adoraré. Adorer. 
Adoraré. 

ADOEATORI. s. m. Nom que lot espa- 
■yoli donaren als temples en qae los 
ada adoraban als ídols. AdorcUorio. 
Molomm fanum. Nom que les espa- 
puis de tAmérif/ue donnait aux tent" 
fL•i des idoles, Tcmpio o cbiesa de- 

ADORMID, DA. p. p. de adormir y ador- 
vafc. Endormecido ; dormido ; envw 
rodo. 

wsmr^a us .ujormtos. fr. Suscitar espe- 
cirs ab qae algii se mou à fèr 6 dir lo 
qoe DO se peiisaba. DesfJertar d quien 
anerme. Dnruiientem cxcitare, cxper- 
çefacere. É^^eiller le chat qui dort. Stnz- 
sicare il yespa)0, svegliare il can che 
dorme. 

»TJ insuni». mod. adr. ab que se denota 
Htit à'^i fa algnna cosa no enterament 
OÉ^pprt. Entre suehos; d duermc y iv- 
Liyà etttre diiemie jr s^ela, semidormi" 
do, Dormítando. En songe , en dar- 
mant. lu ^ogno, tn risione. 

ADOftMlMÈNT. s. m. L'accH> j efecte 
de AOOKJfiR j ADORMrasB. Adomieci" 
menfo, Tcirpor. Assotqjtssemenf. Sopo- 
»i «onoolenaa, cascaggine, addormen- 
tamto. 

AIMIMIR. T. a. Ginsar son ó fèr dor- 
aàr. Adormecer. Sopire. Endormir, 
Mswupir, Addorraentare y addorrej con- 
cífiar H aonao, sopire, insonnare. 

AWBOKE. T. r. Agafar lo son. Dormirse, 
Dormfre, somno se dare. Semlormir, 
fasscupin Addemúrsi, assonnarsi^ ésser | 



ADO 45 

soprappreso dal sonno, legar la gíu- 
menta. 

ADORMmsE. Endormiscarse algií j Téncerfo 
la son. Adormecerse, Dormitaré. «SV;»- 
dorniir, commencer à dormir. Addor- 
mentarsi, Lisciarsi sincer dal sonno. 

ADORMiRSE. Eotorpirse algun membre del 
COS. Adormet:er9e y. envartirse. Torpes- 
cére , torpore ai&ci. Sengourdir. Assi^ 
derarsí, aggbiadare, aggrancbiare. 

ADORMIRSE. mct. Descuidarse ^ obrar ab 
negitgcncia. Dormir. Negligenter agere^ 
rem parurn curaré. Dormir. Anneghit- 
tire, trascurarC) lellare. 

ADORN AD, DA. p. p. de adorn^ui. Adér* 
nadó, 

ADOIUXADÒR, RA. s. m#y f. ant. Lo qut 
adorna. Adormidor, Omator. Celui qiii 
ome , mti pare, qni embellit. Adorna- 
tore , alibellitore j ornatore. 

ADORNA MENT. s. m. ant. ADOR!fo. 

ADORNx\R, V, a. Hermosejar ab adornes. 
Adornar. Ornaré. Orner, emlteUir.. 
Ornaré , abbellire , fregiare , arredare , 
addobbare. 

ADOBXAR. mer. Se diu de las prendas 6 cir* 
cunstaucias que distingexen à alguna 
persona. Aiornar. Ornaré. Orner , 
douer , partager. Adornaré , arricchi- 
re, dotaré. 

ADORNO- s. m. í^ que seryex pera her- 
mosejar A alguna persona ó cosa. Ador~ 
no, Ornatus. Parure , emheUissemeuf. 
Adornamcuto, ornamento, abbellimcnto. 

ADORS. adr. mod. ant. detras. 

ADOSSAR. V. n. ant. Carregarse al coll ó 
k las espatllas alguna cosa. Echarse d 
aiestas, Tergo, humeris imponere. J5n- 
dosaer , meCtre sitr son dos ; se charger 
d^une tiinse, Addossarsi. 

ADOTSENAD , DA. p. p. de .^dotsexar. 
Adocemido, 

ADOTSENAD. adj. Sc apÜcd d lo que es co- 
mü , ó de quen hi ha abundància , com 
poeta AD0TSE5AD. Adocenado, Commu- 
nis , Titlgaris. Ordinaire, commiïn, à la 
douzaine: par exemple, poète à la 
douzainr^ Da doczina, dozzinale. 

ADOTSENAR. v. a. posar per dotsenasy 
ab separació alguns gdneros 6 merca- 
dcrías. Adocenar, Mercès in duodena- 
ríos fasces distribotas rcponere. Ranger 
par doitzaines. GiUocare^ asscttare in 
dozzine. 

ADOTSEXAR. Compéudrer ó confóndrer ú 
alg^ entre gent de inferior calitat. Ado^ 



46 . ADR 

eenar. Vulgo aduamerare^ acbcribere. 
Ranger quelqiCun parmi des gens peu 
considerés: compter à la douzaine. 
Gredere qualcheduno messo in dozzina. 

ADQUIRID , DA. p. p. de adquirir. Jd-- 
quirido. , 

ADQüiaiDOR, RA. s. m. y f. Lo qui 
adqairex. Adquiriior. Acquisitor. Ac'^ 
qitireur. Acquistatore. 

ADQUIRIR. V. a. Alcansar, guanjar, 
conseguir. Adquirir. Acquiriere. Ac 
quéi'ir, gagner. Acquistare, guadagoa- 
re, ottenere, &r acquisto. 

ADQUISICIÓ, s. f. L'acció y cfècle de ad- 
quirir. Adquisicion. AcquÍ3Ítio. Acqui» 
sition. Acquisto, conseguimento. 

ADQUISIT, D4[| p. p. ant. de adquirir. 

ADRASSANA. s. f. Lloc à ia bora del 
mar ahònt se fabrican', reparan y oon- 
aervan los bucs , y se guardan las mu- 
nicions, màquinas de guerra y demés 
oosas necessarias per eqaiparlos. Arse^ 
nal, atarazana. NaTale, vel navalia. 
Arsenal. Arsenale, arsanale, artaoale, 
armaiuentario. 

ADREDES. adT. mod. ant. adrbtas. 

ADREG. adj. ant. Dèsras. 

ADREITAMENT. adv. mod. ant. rectat 

MkxT Ó JUSTAMÈKT. 

ADRES. s. m. Adorno de or, plata ó pe- 
dreria de que usan las donas , y se com- 
pon de collaret, arracadas, maniUas, 
etc. Aderezo. Ornamentum mnliebre. 
Assortiment f gamüure de diamans, 
de perles y etc, Guarnizione di diaman- 
ti, monile, yetxo, ' 

ADRks DE CARALL. La manta > las tapafon- 
das y demés arreus que se posan al c<i- 
ball per adomarlo y »>bernarlo. Ade- 
rezo de cabaUo^ jaez. jPhalerae. Harnois 
de cheval. Bardatura, fbmimento d' un 
caTallo da sella. 

ADR^ DB CASA. RUt. rARABtfcTTT DE CASA. 

ADRESSAD, DA. p. p. de adress.vr. En- 

derezado ; levanlado ; jaharrado, 
ADRESSAMÈNT. s. m. ant. L'acció de 

adressar ó posar dret lo que està tort. 

Enderezamiento. Directio. Redressf*^ 

ment. Dirizzamento. 
ADRESSAR. t. a. Posar dret lo que esti 

tort. Se usa també com recíproc. £n- 

derezar. Rectum reddere. Redresser. 

Dirizzare, addiriszare. 
adressar. ant. biicamcvAr. 
ADRESSAR. Axecar , alsar lo caigud ó estes 

en terra. Levantar. Erigere. Levcr, 






ADü 
dresser* Alzare, lerarsu. 
ADRESSAR. mct. Arreglar , redressar ó re- 
formar. Enderezar, Recte disponere. 
Redresser, Rimettere. 
ADRESSAR. Aplauar ó igualar lo mestre de 
casas la pared , disposandla per eotblan- 
carla. Jaharrar. Paríetem asqnare, 
gyjpsare. Créf>ir une muraiUe avec du 
f^íre. Ingessare. 
ADRÉTAS. adv. mod. Expressament, de 
propòsit» Adrede , adredemenle. Con- 
sulto dedità operà. Exprés, à dessein, 
Eipiressamente, a posta. 
ADRIÀTIC, adj. ^e se aplica al mar ó 
gòlfo de Venècia. Se usa també com 
substantiu. Adridtico. Adriatieum ma- 
re , Adrià. Adriatique : on le dit de la 
mer .et du golfe de Fenise. Adriatico : 
dicesi del mare e del golfo dí Venezia. 
ADRISSAD , DA. p. p. de adrissar. Adri- 

zado. 
ADRISSAR. ▼. a Ndut. Adressar, alsar 
un barco que estil tombad. Adrizar. 
Erigere, sublévare. Redresser. Raddríc- 
zare. 
ADROGUER. 8« m. Lo qui yen drogas. 
Droguero, especiero, eonfitero, Aro- 
matarius , aromatum propola , aroma- 
topola. Droguiste, con^seur. Drogbiere, 
confetti<*re. 
ADROGUERÍ A. s. f. ant. Botiga de adro- 
guer. Drogueria, especeria, especieria. 
Aromatum taberna. Droguerie, confi•' 
sèrie. Drogberia. 
ADSEMBLA. s. f. ant. Mula ó matxo de 
càrrega. AcóniL•. Jumentnm. Som- 
mier , btte de somme, Somiere, giu- 
mento. 
ADSEMBLAR. adj. ant. Lo mie pertany 
a Tadsembla , ó al adsemmèr. Acemi- 
lar. Jumentaríus. Qui appartient à la 
bcte de sonune, ou à eelui qui la con- 
duit. Appartenente al somiere o mulat- 
tiere. 
ADSEMBLÈR. s. n^. ant. Lo qui cnidaba 
ó tiraba per lo ronsal é las adscmblaj. 
Acemilero. Mulio. Muletier. Mulatticre* 
ginmeuticre. 
ADUANA. s. f. Li oficina pública abònt 
.se registran los generós y mercaderíast 
y se cobran los drets que se pagan per 
Sils. Aduana. Màes públics vectigaii^ 
bus exigendis. Douane. Dogana. 
ADULACIÓ, s. f. L'acció y efèctc de adu- 
lar. Adulacion. Aduiatio, assentatio* 
AduUtíion. Adulazione 9 lusinga. 



ADU 

ADüLiD, DA. p. p. de adulir. AAiir* 
iado, 

ADULADOR , RA. s. m. y f. Lo qui adu- 
la. Jàdador , la*/acaras^ (fuitapeUUos. 
AdabtoFt assentator. AduUueur y ca- 
jaimr, Jiagorneur. Adula torc, lusin- 

ADCJLAR. ▼. a. Dir ó ftr ab estudi lo que 
tr crea que pod agradar à algil. Adu- 
lar. Adulari , blaodtii, assentarí. Adu- 

■ ler, Lüfingare. 

AD0L\TORI, KIA. adj. Lo que adula. 
Jdidatorio. Adulatoríus. Adulat if^flat- 
teur. Lusiugliiere. 

ADCLCIDURA. s. f. aiit. L'acció y cf^te 
fc aèslcLT ó endolair. Endulzadtira. 
IMcontio. u^dDucissemení , l'aciion 
d'údmdr. Acldolcimento. 

ADI3/3R. ▼. a. ant* endouir. 

ÍDCLCIT, DA. p. p. de aihjlcir, 

ADCLT, TA. a<l|. Lo qui esU en la edat 
tk ta adolescència. Adulio, Adultus. 
Jètke. Adulto. 

éDCLTER. s. m. aut. adultero. 

ADCLTERACIÓ. s. f. L'acció j efecte de 
adalterar. yiduUeracion , sqfisticadon. 
iduüeratío , fiíbatio. AduUeíration. 
AdalteramenCo. 

ADULTERAD , DA. p. p. de jidvltir.%r. 
Adulterada, sofisficado. ' 

àDCLTERADÒR , RA. s. m. j f. Lo qui 
adaltèra <V iaisífica. AdnUerador. Adul- 
firator. Cém, qui aduhire, alúre yfal- 
sífíe, FalMÍemtore. 

ADULTERAR, t. n. Com^trcr adulteri. 
-ídülterar. Adulteraré, moecliari.^/^/- 
trrer. Adulteraré. 

ADciTEaia. ▼. a. uiet. Viciar , falsificar al- 
gaoacoaa. Adulterar y sofisticar. Fal- 
ttnf^corrampere, adulteraré. Adidté- 
rfT^ falsificr. Adulteraré, falsificaré. 
ADULTERI. 8. m. Lo acte carnal de ho- 
ne ab dona cssend cualaevol dels dos 

casad. Adulterío. Adulterhàm, Adultere, 

Adulterin, 
ADULTEIRI , NA. adj. Lo que proceex de 

adulterin 6 lo pertanyent A à\. Adu/te- 

n'ao, hornecino. Adulterinus. Adulte^ 

n'n. Adaltcrioo. 
ADULTERO, RA. adj. que se aplica al 
que comet adulteri. Se usa tamb^ com 
snh((taDtiu en las dòs terminacions. 
Adúltera. Adúlter. Adultire. Adultero. 
ADURIR. T. a. aut. cre»ar. 
ADURIT, DA. p. p. de aditrir. 
ADL'R31E>TAD, DA. adj. ant. Adormid. | 



ADV 47 

Adormecido. Sopitus. Endormi. Ad- 
dormeutato. 

ADUST, TA. adj. que se aplica al sul>- 
gèctc de geni melancólic y aspi^e. Adus" 
to, Tetricus, asper. Cluigriny sombre. 
Tristo, maninconioso , cupó, mesto. 

ADUSTIÓ. s. f. ant. Uacció y efecte àt 
cn^inar. Adustion, Adustio. Adustiotu 
Adustione , infiammazione. 

ADUST! ü , VA. adj. aut. Lo que tè TÍr- 
tut de cremar. Adustwo. Ustivus. Adu" 
rent y combustible ; aui a la visrtu de 
bniler. Adustivo , cne ha iacoltà d' ina- 
ridire. 

ADVENEDIS, SA. adj. Se dloí per menys- 
preu de cualsevoi que ve de fora à es- 
tablirse en algun pais ó^ poble sens eifft" 
pico ü ofici. Adveneaizo, Exter, ex- 
traneus. // $e dit d*^un àranger sans 
as^eu, snnsemploiy satis profession. kn* 
venturiercr 

ADVEÜEIM». ESTRA^OÈR.. 

ADVEMDÈR, RA.adj. ant. estra^ngír. 

ADVENLMÈNT. s. m. vdigüda. 

ADVETfixlíTr. £lcvaci6, eialtacid de algii a 
una gran dignitat, com al trono, etc. Ad- 
s^enimiento. Ad insíguem aut supremam 
digiiitatem adreutus. Exaltation, éle^ 
vation. Esaltafionc 

ADVENT, s. m. Lo temps sant que celè* 
bra la Iglesia d^sdel diumenge pri- 
mer dels cuatre que preceexen d Nadal 
fins i la vigília de aquesta festa. Ad" 
vimto. Adventus. U avf!nt> L* avvento. 

ADVENTICI , CIA. adj. Lo gue es es- 
trany ú sobrevé, ü diferencia de lo que 
es natural y propi. Advent icio* Ad ven- 
títius. Ad\*^ntice , adi^entif. Awentizio. 

ADVERACIÓ. s. f. for. L'acció y efecte 
de adverar. Adveracion. Asseveratio. 
L'action d'assurer y d^affirmer, Assevc- 
razione. 

ADVERAD, DA. p. p. de aj)verar. Ad^ 
verculo, 

ADVERAR. V. a. for. Certificar, assegu- 
rar , donar per certa alguna cosa. Ad-^ 
s^erar. Asseveraré. Certifier y assurer. 
Assestare, assicurare* 

ADVERAR. ant. AVARAR. 

ADVERBI, s. m. Grani. Una de las parts 
de la oració que se junta al verb pera 
restringir^ modificar, y determinar la 
seva significació. Adverbio. Adverbium. 
Adverbe. Avverbio. 

ADVERBIAL, adj. Gram. Lo aue per- 
tany al adverbi. Ads^erbiaL Au advcr- 



48 ADV 

biuni píïrtiiiens. Ads^erhiaL AvTcrbiale. 

ADVERIjIALMÈNT. adv. mod. Gram. 

' A modo de adverbi , ó com adverbi. 

Adverhialmente. Adverbialiter. Adver- 

. bialenicnt. ATTerbialmeute, a maniera 

d' avverbio. 
ADVERS, SA. adj. Lo que es contrari ó 
desgraclad. Jdverso. Adversos, contra- 
rius. Advers, contraire. Avverso, con- 
trario, sfortunato. 
ADVERSAMÈNT. adv. mod. En contra- 
ri ó desgraciadament. Ads^ersamente. 
hAvmk* D'uae oianure contraire, ad^ 
ver se; contradictoiremetU. Sciagurata- 
mentc, avversameote, con avver&ità, 
malavventurosamente. 
ADVERSARI. •* m. Contrari ó enemig. 
Adversària, Adversarius, contrarius. 
Adversaire. Avversario, 
ADVERSATIÜ, VA. adj. Gram. Comuna- 
ment se usa en la teríninaciò femenina, 
y «e aplica à aqucllas partículas q^ue 
exprèssan alguna oposició y contrarie- 
tat entre lo que se ha dit y lo que se 
ra à dir. Adversativo. Particulae adver- 
sativa. Adversatif. Avversativo. 
ADVERSITAT, s. f. Succbs advers ó con- 
trari. Adversidad. Adversitas. Adver- 
site', accident fdchàux. Avversità. 
ADVERTÈNCIA, s. f. L'acció y efècte de 
advertir. Advertència, advertimiento. 
Monitum , documentum. Averlissement. 
Avvcrtimenta. 
ADVERTID, DA. p. p. de advebtik. Jd^ 

vertido. 
ADvKRTiD. adj. Expert, discret, capas. 
Advertido. Expettus, solers. A\'ise% 
. clairvoyant. Prudente , cauto , savio. 
ADVERTID. Previugud ó avisad pera que 
cuand algú li parle puga respóndrerü , 
ó no crega lo <^ue li diga. Orejeado. 
Prxmonitus, dictis praBOCCup?itus. Aver^ 
ti, instruït d^avance. Avvertito. 
ADVERTID AMÈNT. adv. mod. Ab ad- 
vertència. AdveHidanieitíe. Medita tè, 
seien ler. Avec attentivn, à dessein, 
sciemnienlp Scientemente. 
ADVERTIR. T. a. Adonarse , reparar ó 
oonéxer alguna cosa- Advertir. Animad- 
vertere. Remarquer, s' apercevoir. Av- 
vcdersí, accorgersi. 
ADVERTIR. Prevenir, avisar, aconsellar. 
Advertir. Admonere, suadere. Aver^ 
tir , prevenir. Avverlirc, avvisare. 
ADVOCACÍ A. s, f. La professió y etcr- 
cici de advocar. Abogacia. Causarum 



AEA 

I patiocinium, causidici lüanus. Plaidoi* 
rie. Piato. 
ADVOCACIÓ, s. f. ant. advocacia. 
ADVOCAD , DA. -p. p. de advocar. Abo-' 

gado. 
ADVOCAD. s. m. Lo professor de jurispru- 
dència , que ab títol üegítim defensa ea 
judici per escrit ó de paraula. Aòoga" 
do. Causarum patronus* Avocat. Avvo- 
cato , giuriseousulto. 
ADVOCA.D. met Intercessor , mediaoèri 
patró. Ahogajio. Protector , patronus, 
Avocatf intercesseur. AwocatOf pro-* 
tettore, intercessore. 
ADVOCADA, s. f. Intercessora , medía- 
n^ra, patrona. Abogada. Depnecatrix^ 
patrona. Avocate', nuídiattice. Media- 
trice. 
ADVOCAR. V. n. Defensjir en judici ije! 
escrit ó de paraula. Abogar. AUcuju) 
causam agere. Defendre en jnstice, d< 
vive voix ou par ecrit. Avvocare. 
ADVOCAR, met. lutercedir , parlar i favoi 
de algú. AlfOgar. Pro aliquo depreca* 
ri. Interafder: parler^ prier, soUicitei 
pour quelqtCun^ Intercedere. 
ÀDZABARA. s. f. PlanU que trau de$d< 
Tarrel un cono punxagud, compost d( 
fuUas eiirotlladas unas sobre aitras, qii< 
successivament se desplegan, y teuei 
la figura de tascó, puntagndas, acana* 
ladas, ab punxas en sa extremitat y ba 
ras, mòlt crassas, de color verd clar 
de tres à cuatre peus de Uai^, y ple- 
nas de fibras llargas, forUs y blancas 
de las cnals sòn fa lo fil anomenad pitn 
Al cap de deu ó dotse anys nax del cèi 
tro de las fuUas un tronc que arriba 
tenir dòtse ó çatòrse valms de alsada 
anomenad arbre de adzabara, ó etsal)^ 
ra, lo cual (r^iu en sa extremitat uii•i 
flors blancas ; y en aquell matèx an 
mor la planta. Pita. Agave americà 
na. Pite, aloes-pite: plante dont on in 
du fil. Aloè. 
ADZ ABELLA, s. f. ant. gaybta. 
ADZABEJA. s. f. ant. gateta. 
• ADZARÍ. 8. m. ant. Herba. ísaro. 
ADZEMBLE. s. f. ant. adsbmbla. 
ADZEMBLER. s. m. ant. adsembiAr. 
ADZUR. s. m. ant. blav dc cel- 



AE. 

AEANANT y AENANT. adv. t. ant. 1 
avant. En adelaate. Deinccps, in po« 



AFA 
roa. Dàormais. D' or innanú, in av- 
Tcoire. 

AOL s. m. ant. aire. 

àB£0, rea. adj. Lo que se compon 
jeaire, ò lo que pertany à ètl. Aéreo. 
ióÍQS, rel aérens. Aérien: qui est 
/«>, fd apparlient à Vair. Aereo. 

jOfo. met Lo que es va , fantistíc. ^i^ 
rfo. Iubís, Taciiusy phanlasticus. Vain, 
fantatíifie, chim^rique, Vano, faotastU 
00, ckuDeríco. 

ÀERJFORME. adj. Quini. Se diu de las 
nitsUnGias que tenen la fluides del ai' 
re. Àmforme. Aeri similis. A&iforme: 
m ce (pua Us propriéléi physUjues de 
IcòT. Aeríforme. 

AEROXINCIA. s. f. Art de endevinar 
Rperstíciosamènt per los senyals è im- 
pnoRÒns del aire. Aeromancia, Diyi- 
oitioei eís, quoe in aére obseryantur. 
Aàromaneie. Aerixnancia. 

AEROKAMTIC. s. m. Lo qui professa la 
aenmuicia. Aeromdntico, Aeromanti- 
cus, J&mnantique. Aerimante. . 

AERÓMETRO. s. m. Instrument que ser- 
vei pera eooéxer los graus de conden- 
ació ó nre&oció del aire. Aeràmetro. 
lostramentun aeris densítati dimetien- 
dx. AénmUre. Aerometro. 

AEROSTÀTIC, CA. adj. que se aplioa al 

fbo plede nn fliiido mès lleuger que 
MTCi 7 <pe per aquesta rahó se eie- 
neah ttmòi£era. Aereostdtico , aeroS' 
tdiico, GUboi fluido plenus, qui hac de 
Gassa ilta petit. Aterostatique. Aerosta- 
tico. 

AF. 

AFiSIUTAT. s. f. Suavitat^ dulsnra, 
>^o en la conTcrsació y tracte. Afu' 
l^tkbd. Abbilitas. AffabilM, cmliteí, 
oMt fúdle : manüre douce et hon- 
Wf de parler aux gens, de les rece^- 
^'oir. A&bílità. 

AFAfilLÍSSIM , MA. ad{. sup. de afable. 
4(^üúimo. Valdè affabUis. Tris-affor 
^ià(ux. A&bUtssimo. 

AFABiE. adj. SoaUfdòis, agradable en 
^cotTersació j tracte. Afable. Affabi- 
^f ^atus. Jfffabley liant j doux , 
HTóible. A&bile. 

^A8LEMÈ!fT. adr. mod. Ab a&bilitat. 
^í^iemente, Afiabiliter. Affaòlement, 
(t^üment, d^une mamire affable. Af- 
^Imeate, ÓTÍlmentef cortesemente. 

TOM. I. 



\ 



AFA 49 

AFADÍGAD, DA. p. p. de afadigaa. Fa^ 

tigado. 
AFADIGADAMfeNT. adv. mod. Ab fati- 

Sa. Fatigadamenle , fatigosamente. 
Ssrè, moiestè, dificultar. lyune ma^ 
nitrefcUigante^ avecpeine, avecdifi" 

' cult^; péhiblement , dificilement. Fati- 
cosameute^ penosamente, difficilmente. 

AFADIGADÍSSIM, MA. adj. sup. de 
AFABiGAD. FeUigodísimo, Valdè defatl- 
. gatus. Très'faiigu^, las^lass^. Moltó 
stancO) faticato. 

AFADIGAR. ▼. a. Causar fatiga. Se usa 
també com recíproc. Fatigar, Defati- 
gare, fatigaré. Fatiguer, lasser, harce-' 
ler , karasser, S tancaré, íiaccare. 

AFAENAT, DA. adj. ant. afeiitad. 

AFAENAMÈNT. s. m. ant. tarea. 

AFAIRG. 8. m. ant. negoci y qubf^. 

AFAITAD , DA. p. p. de afaitar. 

AFAiTAD. adj. vulg. Fèt, acostumad à al- 
guna cosa. Hecho, {scostambrado. As- 
snetus. Accoutum^. AvTezzo. 

AFAITAR. T. a. afbitab. 

AFALACH. s. m. ant. afaleg. 

AFALEG. 8. m. Demostració (de amor y 
carinyo per medi de accions ó parai:i- 
las. Haldgo, popamiento. Blanditic^ 
blandimentum. Caresse. Garezzamento. 

AFALEGAD, DA. p. p. de afaiegar. 
Halagado.^ 

AFALEGADOR , RA. s. m. y f. Lo qui 
afalega. Halagador, Biandiens. Celui 
qui caresse. Gareizante , careazevole. 

AFALEGAR. t. a. Donar i, algd mostras 
de amor y carinyo per medi de ac- 
cions ó paraulas. Halagar , pcpar. 
Blandiri, mnlcere, palpari. Caresser,, 
amadouer , màonner , anügnarder, 
amignoter, dorloter, cajoler , mijoier, 
Carezzare, accarezsare. 

AFAMAD, DA. p. p. de afamar. JKun- 
breado. 

AFAMAD. adj. Se diu del subgècte que té 
fam. Hambriento, famdico. Famelicus, 
esuriens. Affam^, famélique. AíFamato. 
famelico. 

AFAMAD. Se aplica à la persona que contí- 
nuament mostra tenir fam. Hambron. 
Esurio. Famélique, qui a toujoursfaitnK 
Famelico. 

AFAMAD. Desitjós; y axí se diu: estic afa« 
MAD de Téurer à fiílano 9 de anar à sa- 
rau, etc. Deseoso, hofnbriente. Cupi- 
dusi aTidttS. Avide 1 désireux. Avido, 
cupido. 

7 



50 AFA 

▲EAMAO. Famós. Afamado, mentado, re* 
nombrado. Famosus. Renomm^, fii" 
meux, céUbre. Famoso, rínomatOy cè- 
lebre. 

AFAMAR. T. a. Fèr patir fam d algii , 
impediadii la provUió de víurers. Heun- 
brear. Fame obstíugere. jiffamer,faire 
90uffrir lafaim. Affamare. 

AFAMAR, ant. Fèr veuir gana de menjar, 
obrir io apetit, uibrir las ganas de co^ 
mer, Cíbi appeteutiam excitaré. Ragoú" 
ter , /aire reprendre son appdit ordi- 
naire. Aguzzar V appetito , invogliar a 
úiangiare. 

AFANAD, DA. p. p. de afanar. Hurtado, 

AFANAR. T. 0. aot. afanyarse , eu la ac- 
cepció de aíadigarse en algun traball^ 
etc. 

AFAXAR. V. a. territ. Robar. Hurlar, Fura- 
ri , surripere. FoUr , d&ober, Rubare, 
involare, torre. 

AFANGAR. ▼. a. ant. ettfangar. 

AFANGAT, DA. p. p. de afangar. 

AFANNOS, A. ad], ant. afaüyòs. 

AFANY. s. m. Lo trabali desmasiad , soU 
licitat ò diligència que causa congòxa. 
jifan. Anxietas, labor improbus. SoUi-^ 
citude , anxiétfíyfatigue, tra\fail cor' 
porel excessíf. Soilecitudine , affanno^ 

AFANYAD, DA. p- p. de afakyar y afa- 
ÜYAR9E. í^anado, 

AFANYAR, t. a. Guanyar ab gran tra- 
bali. Ganar cohafan. Anxii laboris pre- 
tinm mereri. Gagner ou acquérir quel^ 
que chose après avoir iravaillé avec ejc- 
ces. Guadagnar a fatica, o darando una 
fatica da caoi : durar faticagraudissima. 

AFANY ARSB. V. r. Afadígarse en algun tra-» 
ball , sol-licitut ó diligència. Afanarse. 
. Aoxiari, defatigari. Sefatiguer, avoïr 
bien de la peine en Jaisant queUfue 
chose, AíFaticarsi. 

AFANYARSE. Dcspatxar, enllestírse. Menear 
las manos, dar se prisa. Properare, se- 
dulò laboraré. Se hàter. Affrettarst. 

AFANY03 ) A. adj. Lo que es mòlt penós 
ó traballòs. Afanoso. ^rumnosus, sol- 
'licitus, angore plenus. Pénible^ fati- 
gant, laborieux. Penoso, faticoso^ arduo. 

AFARDELLAD , DA. p. p. de apakoe- 
LLAR. Arrebujado. 

AFARDELLAR. v. a. Agafar malament j 
seus orde alguna cosa flexible, com la 
roba, tela, etc. Arrebujar. Confusè 
míscere, colligere. Cliiffonner , triper, 
mettre en desordre ^ en parlant du 



AFA 

luíge/des etoffesj etc. Spiegatsare, tci 

pare , conciar male. 
AFARMANSAR. v. a. ant. Fèr fiahsa. 
AFARMANS^T, DA. p. p. de afarma^- 

SAR. 

AFARTAD , DA. p. p. de afa&tar. Bar- 
tado. 

AFARTAMENT, s. m. ant. La repleci^ 
que resulta de menjar massa. Sartaz- 
go, liartura, tu^a, Saturitas^ satura- 
tio, satietas, cibi repLetio. Rassasie- 
ment , saxiúé. Sasietà. 

AFARTAR, t. a. Satisfer, saciar, lo apcti 

^ de menjar ò béurer. Se usa tambd con 
recíproc. Hartar. Satlare. Jtassasier 
souler. Saziare, satoUare , sfamare. 

AFARTAR, mct. Satísfèr lo gust ó de^itj d< 
alguna cosa. Se usa també com recí- 
proc. Hartar. Desideria explere. Ras- 
sasier: satisfaire emplement un bssoit 
quelconque. Stuccare. 

AFARTAR, mct. Ab alguos Boms y \i 
preposició de significa donar copia i 
multi tut de lo que exprèssan los nom: 
ab que se junrta ; j axí se dru : afartai 
à, algd de cops, de bastonadas, etc 
Hartar. Saturaré, implere, aíHcere 
Joint à un nom substantif pr^céle' di 
la préposition de y il en prend la signi' 
fication : par exemple: a&rtar de bas- 
tonadas, bdtoftner. Questo yerbo es- 
prime la significatione spiegata dal uo- 
me cbe vien dopo la prepotisione de 
come: afartar de bastonadas, bastO' 
nare; afartar de bofetadas, scbiaíTeg- 
glare ; afartar de cops de vimats, svío 
cigliare. 

AFATXAD, DA. p. p. de af atiar. Aòur 
rido. 

AFATXAR. Y. a. territ. Molestar, cansar 
fastiguejar à algd. Fastidiar , aburrir 
Molestiam gravem alicui crearé. Enmt 
yer,fdcher. InfastidirefSeccare, recai 
noja e tastidio, fastidiare. 

AFAVORID, DA. p. p.de afavorir. Fa 
vorecido, ^ 

AFAVORIDOR, RA. s. m. j f. La per 
sona que afavorex. Fas^orecedor ,J'au 
tor. Fautor, adjutor. Celui qui favorise 

Ífui prot^ge: protecteur. Favoritore 
àutore, iavoreggiatore. 
AFAVORIR. T. a. Ajudar , amparar , so 
córrer à algil. Favorece/^. Favere, ad 
jnvare. Favoriser^ aider , proté'ger, ap 
puyer, porter secours, assister. Pro 
teggere, ajutare, soccorrere. 



AFE 

iriToBn. Fer algun favor. Fas^oreeer, Ma* 

■ere, gratia, íaTore donaré. Obb'ger, 

serAr, rendre service, hienfaire, Fa- 

^oiixe^ CiTorare, faToreggiare, far gra* 



KFàYT. s. m. ant iFtrr. 
ÀFiTTAMÈNT. s. lO. ant. aféit. 
ifEAD^DA. p. p. de afeaü. Afeado. 
JFEABIÈXT. s. m. ant. L'acció y efecte 

iít afear. Dejbrmacion. Deforma tio. 

EnLudisMemeni. Bruttamcnto, dis(or« 



JÜFEàR* T. a. Fèr tornar Uètj. Afcar. 
Fxdire, delorpare. Enlaider, déjfïgw 
rer, d^ormer , rendre difforme, depa- 
nr^amirefairej rendre Udd. Dlsfor* 
wany brattare, imbrattare. 

tftiL «et. Tatxar, vituperar. Afear, 
Títaperare. Bldmer , déhigrer, censu'^ 
rtff critiguer, Dif&mare, sereditare, 
oisaderte, macchíare. 

AFEBLIR. T. a. aat. exflaquir j debili- 
lli. 

AFnUT^ DA. p. p. de apebiir. • 

ifECIAQÚ. s. f. Lacció y efecte de 
ifalar. AfecÈadon* ACíectatio. Affecta•' 
(ú». AfieUaaioiie^ art ifizio , cura sorer- 
diia,flUidío. 

AFECTAD^ DA. p. p. de afectar. Afec 
túdo. 

tfccTm. adj. Lo qui afecta ó presum. 
Jfeaúào > repulgaílo. Exquisitus nimis. 
Affeet^, mamére' , pincé'^ précieux^ 
amíraiMi. AiCettato, pizzicato, svene- 
▼ofe, lezíoso. 

AFECTADAMENT, adv. mod. Ab afec- 
taeíó. Afectadamenle. Aííectatò^ aíFec- 
\2\k. A^ec affectation. Aífettatamente , 
coa «ivercliia squisitezza, con aíTetta- 



AFECTAIL T. a. Posar desmasiad estadi 
ó coidado en las paranlas , moviments 
y ad&moa^ de manera que se fassan re- 
waihlet. Afectar. Verba , gcstum, ba- 
iitam stadiosius exquirere. Affecter: 
mettre írcp cU recherche dans ses dis' 
(ttrf, moui^eniens <f net ions: se parer. 
FneUar sol qainci e sui quindi, af- 
teatamente. 

incTüL Fingir , com afectar ignorància , 
ti de algana cosa ;. etc. Afectar. Fin- 
{ere, simularé. Affecter j feindre. Fin- 
gere« infiogere, íar vista di. 

üicTüt. Fèr impressió una cosa en altra^ 
cansand eo ella algana alteració. Afec' 
tar. Afiicere, comroovere. >í(^cwr. 



AFE 51 

Muoverc, conmiuovere> &r impressione. 

AFECTE, s. m. Cualsevol de las passions 
del animo ^ com de odi, ira, etc. Afec-- 
to. Animi aíTectio. Affection^ passion. 
A£fezionc9 desiderío, calorc, brama. 

AFECTE. Amor ó carinyo. Afecto. Aflfec-^ 
tus, aíTectio. Affection, sentiment, at- 
tachement^ amour , amiiie\ Affelto, be- 
nevolenza, affezioue, amore. 

AFàcTE. Los metges dònan aquest nom à 
algunas dolencias ó malaltías, com afec- 
te de pit. Afecto. Affectus capitis, pec- 
toris, etc. Affecte'y afflig^. Affezione. 

AFECTE, adj. Inclinad à alguna persona ó 
cosa. Afecto. Benevolens aiicui , sive ad 
aliquam rem pronus, propensus. Affecr 
tionnéy cutacM^ passionneí. Affettuoso , 
benevolo , cordiate , amorevole. 

AFÀCTE. Se aplica à vegadas à las posses- 
sions ó rèndas que estan subjèctas à al- 
guna cdrrega d obligació, j axí se diu 

. que una casa està afàcte é un cens de 
tantas lliuras. Afecto. Addictus, ob- 
noxius. Ajffecté'. Unito, aggiunto, ap- 
piccato. 

AFÈCtISSIM, ma. adj. sup. de afecte. 

Afectisimo. Amantissimus, amicitià con- 

junctissimus, valde benevolus. Très^af- 

fectionneíí Attaccatissimo, affettuosis- 

simo. 

AFECTUÓS, A. adj. Amorós, carinyòs. 
Afectuoso. Benevolas, blandus. Affec" 
tueux , touchant y cordial, sentimental. 
AíFezionato, cordiale, amico, sviscc- 
rato. 

AFECTÜOSAMÈNT. adv. mod. Ab afec- 
te, ab carinjo, ab mòlta bcnevoleucia. 
Afectuosamente. Amantèr, benèvola. 
Ajfectueiisement : d'une manière affec-^ 
tueuse, cordiale. Aífettuosamente, amo- 
revolmente, tencramente. 

AFECTÜOSÍSSIM, MA. adj. sup. dcafec- 
tuòs. Afectuosisimo. Benevolentissimus, 
amantissimus. Très'offectueux. Benevo- 
lissimo, amorevolissimo. 

AFEGID , DA. p. p. de afegir. Anadido; 
jnntado , pegado. 

AFEGIDÜRA. s. f. Lo que se afegcx à 
alguna coss. Aüadidura. Additio, ap- 
pendix. Addition , augmentation. Ad- 
dizione, gianta> a^giunta. 

AFECiDVRA. La part ó lioc en que se jun- 
tan j unexen dòs ó mbs cosas, juntura. 
Juntura. Commissura, junctura. Joini, 
joiníure, artictdation, emboUement: en- 
droit oà deux choses se joignent, Giuu- 



52 AFE 

tura, congiuQtura, commessara, com- 
mettítnra. 

AFEGIMÈNT. s. m. ant. AFsaiDimA. 

AF£GIR. ▼. a. Amnentar, anjadir. Anar 
dir. Addere. Ajouier, joindre^ aug^ 
menier, agrandir, mettre dephis. Ag- 
giuDgere, arrogere^^ accrescere. 

AFEGIR. Uoir, juntar unas cosas ab aitras. 
Juntar, pegar. Conjungore, jungere. 
Joindre, unir; assembler. Uniré, con- 
giungere, appiccare, attaccare. 

AFEGia. Dir mès de lo que realment hi ha. 
Afiadir. Rei yeritati addere. AmpUfier 
u/ie chose tfu'on raconte, une nouveUe 
qufon donne. Accrescere , aumentare 9 
mr maggiore, dar accrescimento. 

AFEINAD, DA. adj. Ataread, mòlt cn- 
trdgad al traball. Atareado, Operx in- 
tentas. Affair€^y embesogné', sujet: Af- 
faccendato. 

AFEIT. s. m. La mescla de diferents in- 
gredients per pintar lo coll y la cara , 
de qae nsan las donas à fi de agradar. 
Afeite, jalbegue^ ajo^ muda, Fucus, of- 
facia, pigmentum. Fard, Belletto, fat- 
tibello, liscio. 

AFEITAD , D A. p. p. de ateitar. Afeita- 
do y jalhegado, 

AFEriAD. adj. que se aplica ai sabg^cte qae 
estd compost ab aféits. Afeitado. Fuca- 
tos nimis comptus.. Farde. Lisciato. 

AFEITAD DE POC. Rapad de nou, de poc 
temps. Barbihedio. Barba recens ton- 
sus. Ras : qui vient cPctre rasél Raso di 
fresco. 

AFEITADET, TA. adj. dim. dcAFEiTAD. 
Afeitadilh. Mediocriter tonsus. Dirnin. 
de ras ou ras€. Tutto cincinato, rípu- 
lito. ^ 

AFEITADOR. territ. barbàr. 

AFEITAR V. a. Ffer la barba. Afeitar. 
Tondere barbam. Roser yf aire la harbe, 
faire le poil. Radere, far la barba. 

AFEITAR. Compóndrer ab aféits à alguna 
persona. Se diu particularment de las 
donas, y se usa també com recíproc. 
Afeitar, jalbegar. Pigmentis fucare. 
Fardery mettre du fard: donner un 
faux lustre, Lisciars!, imbellettarsi , az- 
zimarsi, imbiaccare. 

AFELI. s. m. Astron, Lo punt en que un 
planeta se troba ab sa òrbita mes dic- 
tant del sol. Afelio. Apheiios. Aphélie, 
Afello. 

AFEMAD , DA. p. p. de afebiar. 

ÀFEAIAR. y. a. femar. 



AFF 

AFEMINAaÓ. s. f. Lo acte y efecte d^ 
afeminar y afeminarse. A/eminacion 
Effeminatio. Effànination , manitre di 
femme: Vétat d'un homme effàniné 
EíFeminatezza. 

AFEMINAD, DA. p. p. de apemwar 
Afeminado. 

AFEMI5AD. adj. quc se aplica al 8ubgèct< 
que en sas accions 6 adòrnos aparei 
una dona^ j també A las matèxas cosai 
en que tè aquesta semblansa , com can 
AFEMI5ADA. Afeminodo. MoUis, cífemi< 
natus. Effaímin^y amóUipar lesplaisirs 
Effeminato, delicato, lezioso, morbido 
molle , donnesco , femminile. 

AFEMINADAMÈNT. adv. mod. Ab afe* 
mi nació. Afeminadamente , mugeril- 
mente y femení Imente. EfFeminatè, mu 
liebriter. MoUement y s^oluptueusement 
dune manière efféminéè, Sífeminata^ 
mente, femminÜmente,'a guisa di fem- 
mina. 

AFEMLVAR. v. a. Debilitar,' enflaquir 
ò inclinar & algü al geni y accions pro- 
pias de la dona. Se usa també com re- 
cíproc. Afeminar. Effeminare. Ejfémi' 
ner, Eifeminare, rilassare^ ammollire. 
ammorbidire, far divenir eíTeminato. 

AFER. s. m. negoci y quefír. 

AFER. T. a. ant. fír. 

AFERRAD, DA. p. p. de aferrar y afer« 
rarse» Aferrado-y incukado- 

AFERRAMÈNT. s. m. L'acció y efècU 
de aferrar. Aferramienio, Fortis et va 
lida compressió. Vaction de saisir y di 
lier, d'attacher. Pigliamento, ii piglia 
re, aíFerramento, Tafierrare. 

AFERRAR, t. a. Agarrar ó agafar forta* 
ment. Aferrar, Fortiter stvingere 
Prendre y saisir y Uer, attacher fortC' 
ment, Prendere, pigliare , torre, nnci^ 
care , grancire , afferrare. 

AFERRAR. Ndut, PlegRF la Ycla sobre la 
Yerga , y asseguraria ab una espècie d« 
faxa anomenada tomadòr. Aferrar. Ve 
la contrabere , et antennas aliigare. Fer* 
lery grqffer, bilter, serrer. Serrar Ic 
vele. 

AFERRARSE. mct lusístír tcnasmèut en algu< 
na opinió ó dictamen. Aferrarse , in-* 
culcarse. Alicui sententiae teiiaciter ad- 
haerere. Se butery s'opiniàtrer y s^cbsti" 
ner, Ostinarsi, intestarsi, volere ad 
ogni modo , sostener ostinatamente. 

AFET. 8. m. ant. fít. 

AFFALAGAMÈNT. s. m. ant. afaleg. 



AFF 
AFFAN. t. m. aat. apast. 
AFFAHAA. r. n. aot. AFAmrABSx^ en la 
iceqició <ie afiuligane en algun traball. 



àFFAIfiT^ DA. p. p. de jlFfaitab. 
AFFi2fYOS , A* adj. ant. afautòs. 
iFFAlVT. s. m. ant. apast. 
ilFAR. s. m. ant. afír. 
íFFAZENDAT, DA. adj. ant. ateikad. 
AFFEBLDL t. a. ant. bhflaqitib j debili- 



AFFEBUT , DA. p. p. de affebub. 

AFPECCIÓ. 8. f. ant. afició. 

AFTECnON. 8. r. ant. afició. 

IFFERMAMÈNT. s. m. ant. Lo apojo ó 
fwunèot s&bre qne se afirma alguna 
coa. lündamento. Fundameotum, sta- 
UiaeDtiim>, stabilímen. Fondement: 
ktx, principal appui. Appoggío, so- 



ifmxiíiàarr. ant. afiamació. 

AFFER51AR. ▼. a. ant AFiaMAR, en la 
fnnera accepció. 

ilTESMAT, DA. p. p. de afferbiar. 

AFFIBAILL. a. m. ant Gafet Broche, 
eorekete• Fibnla, hamus. Crochet, 
a§raffe. Fíbbiaglio, fermaglío. 

AFFIBLAR. ▼. a. ant. Cordar lo vestit ab 
gdèls, botons, eXc. Abrochar. Fibulís 
fertem stríngere. Boutonner, agrqffer, 
lacer^ aliacher avec unc agrcLffe, a^ec 
Hne kiuclf , asfec un lacec. Affibbiare, 



AFFIBLAT, DA. p. p. de affiblar. Abro- 



ÀFFOGA&. ▼• a. ant. Apretar. Apretar. 
Pr on e re , constringere. Étreindre, pres- 
KT, serrer avecjorce. Stringere, pre- 



AFFOGAT, DA. p. p. de affogar. Apre^ 
téda, 

AFFOLLAMÈNT. s. m. ant. bialpart. 

AFHMXAR. T. a. ant. Trepitjar, com- 
prioiir algana cosa posand sobre ella 
m peos. Hoüar. Calcaré, coDculcare. 
Fmder, presser sous les pieds en mar- 
éani» Calpestare , conculcare. 

«oujjL• ant. Malmétrer, maltractar ó es- 
fidlar algana cosa. MaUratar, efihar 
iperder , malear. Corrumpere, per- 
íerc Gdier, chiffonner, ternir ^endom" 
mager. Goastare , aconciare , danneg- 
P»e- 

ifKDUAa. ant. Oprimir. Oprimir. Oppri- 
nere. Opprimer, Opprímere. 

»QUAa. Espatllar, malmétrer algun mèm- 



AFI 55 

bre del cos. Lastimary Usiar. Lsedere. 

Blesser^ maltraiter. Sivmiiúre\ malme- 

nare. 
affoL•larse. t. r. ant. bialparir. 
affollarse. ant. Tornarse botj. Enloque-^ 

cer , voherse loco. Insanire , mente des- 

fitui. Devenirfou, perdre Fesprit, la 

raison, Insanire, impazzire. 
AFFOLLAT, DA. p. p. de affouur y 

affollarse. HoÜado; maltratado^ ma- 

leado ; aprimido; laslimado , Usiado ; 

enloquecido. 
AFFONDAR. ▼. a. ant Enfonsar. Ilun- 

dir. Mergere. Erifoncer^ ejfondrer y 

couler àjond, submerger.hnmerQérej 

tufiare. 
AFFONDAT, DA. p. p. de affoxdar. 

Hundido. 
AFFOYLAR. ▼. a. ant. affollar. 
AFFOYLAT , DA. p. p. de affoïlah. 
AFFREBOLIR. v. a. ant. aflaquir. 
AFFREBOLIT , DA. p. p. de affreboi•ir. 
AFFRENAR. v. a. ant. refrenar. 
AFFRENAT , DA. p. p. de affrenar. 
AFFREVOLIR. y. a. ant aflaquir. 
AFFREVOLIT , DA. p. p. de affrevoiir. 
AFFÜMAR. V. a. ant. Fumar. Ahumar. 

Fumiçare. Fúmer. Fummicare, Suf- 

fummicare. 
AFFÜMAT, DA. p. p. de appümar. Ahw 

mado. 
AFÍ. s. m. Y f. Lo parent per afinitat 

Afin. Amnis. Parent par alliance, par 

afinit^. Affine. 
AFÏANSAD, DA. p. p. de afiansar. 

Afianzado, 
AFIAJSSAMÈNT. s. m. ant. Fiansa. Fian- 

za. Fidejnssio. Cauiion , cautionnement. 

Satisdazione. 
AFIANSAR. V. a. Fèr fiansa per algií. 

Afianzar. Spondere, fidejubere. Ga- 

ranlir y nantir^ cautionner, assurer.. 

Fidanzare, mallevare. 
AFIANSAR. Afirmar, assegurar alguna cosa 

ab puntals, claus, etc. Afianzar. Fir- 
maré, fulcire. Assurer y úayer y úan" 

çonner. Sorreggere, punteliare. 
AFIBLAR. T. a. ant. Cordar lo yestit ab 

gafets, botons, etc. Abrochar. Fibulis 

vestem stringere. Boutonner y passer les 

boutotts dans les bouionnières ; agraf- 
fer. Affibbiare, abbottonare. 
AFIBLAT, DA. p. p. de afihlar. Abro- 

chado. 
AFIC. s. m. ant. Lo acte de fiicar. Fija- 

cion. Figendi actio. Fixation, l'action 






54 AFI 

dejixer, Fissaxione. 

AFic. met. ant. aplicació. 

AFICAR. T. a. ant. Fixar. Ejar. Figerci 
firmaré. Fixer. Fissare, fermaré. 

AFICAR. T. n. met. aot. aplicarse. 

AFICAT ,DA. p. p. de AFICAR. Fijado. 

AFIClO. s. f. Inciioació à alguna persona 
ó cosa. Aficion, afeccion. Amor, stu- 
dium. Affection, attachement, amour, 
inclination. AíFezione, afietto, amore, 
attaccamento , inciínazione. 

AFicKÍ. Eficàcia, activitat ó m&lta diligèn- 
cia ab qiíe se fa alguna cosa. Ahinco, 
eficàcia. Nixus, conatus, efficacitas. 
Efficacitéy empressement ^ soin, vifd^ 
sir, Efiícacia, cura, soUecitudine. 

FÈR PÉRDRBR l' ahció. fr. Fèr que algd de- 
xc de tenir amor ó inclinació à alguna 
cosa. Desaficionàr, Animum aballenare, 
ab aínorc disjungere, alienaré. Dúa^ 
cher , degoúter. Generar fastidio v syo- 
gliare. 

BflRARS'l•lO AB AFÏCiÓ Ó AB UlfA AFIClÓ. fr. 

que se usa pera expressar l'atenció ab 
que se mira alguna cosa que se desitja 
tenir. Echar el ojo ó tanto ojo. Intentis 
oculls aliquid expetere , inhiare. D^i- 
rer ardemment , etre tout yeux» Ago- 
giiare , striig<»ersi di desiderio. * 

AFlCiONAD, DA. p. p. de aficioxaa y 
AFiciONARSE. Aficionctdo. 

AFicioxAD. adj. que se aplica é la persona 
instruida en algun art que no es lo sèu 
ofici ó professió. Afícionado. Amator 
litternrum , artium , etc* Amateur. Di- 
lettantc. 

AFICIONADAMÈNT. adr. mod. ant. Ab 
afició. Aficionadamente. Amanterystu- 
diosè. Affectueusement. AffeiíoncTol- 
mente. 

AFICIONADÍSSIM, MA. adj. sup. de ah- 
cioNAD. Aficionadisimo. Amantissimus, 
Tres-attache» Afíezionatissimo. 

AFICIONAMENT. s. m. p. us. ahció , en 
lo sentit de inclinació , etc. 

AFICIONAR. ▼. a. Causar afició. Aficio- 
nar. Allicere, trabere. Attacher, plaire, 
inspirer de Vamour, de l'affecüon, Al- 
lettare, affesionare , adescare. 

AncioNARSE. V. r. Cobrar afició A alguna 
cosa. Aficionarse, Alieu j us rei aniore 
trabi. S'attacher, aimer, s'ajffectionner. 
Affeztonarsi , attaccarsi. 

AFICIONETA. s. f. dim. de afició. ^- 
cioncilla, Levicula tel tenella afíec- 
tio. Dim. d'nffection, ou d'ejficacit^. 



AFI 
AfTezionetta, afíecioncina* 

AFIGCRAD. JX^, p. p, de afigitrar y .vn- 
GURARsi. Divisado, cúlumbrado, vislum" 
brodo ;Jigur{ido. 

AFIGURAR. ▼. a. Diyisar, ovirar. D/V/- 
sar , coïumbrar f vislumbrar* Prospice- 
re. P^oir confusónent, entrevàir', apep" 
cevoir sans distinguer. Ra£Glgurare, 
•scorgere^ ravyisare. 

▲nGUBARSB. T. T. Passar à algd per la ima- 
ginació alguna cosqi que no es certa , 6 
formàrsela en ella. Figurar se. Fingere. 
Sefigurer^ s^imaginer, penser , croire. 
Figurarsi , ideaisi. 

AFILAD , DA. p. p. de afilar. Afilada. 

AFILADURA. s. f. ant. agudesa, en la pri- 
mera accepció. 

AFILAR. T. a. Aprimar lo fil ó punta de 
cualsevol instrument de tslL^/ilar, dar 
un filo. Acuere. Aiguiser, ctffiler: ten- 
dre aigu, plus'poiniu, phts tranchant. 
Afillaré, aguzzare. 

AFILLA D, DA. p. p. de afillar. Prohi" 
jadoy aJujado.' 

AFILLAMENT, s. m. aot. Uacció j efec- 
te de afillar. Prohijamiento. Adoptio. 
Adopiion. Adoziooe. ' 

AFILLAR. V. a. Adoptar j declarar per 
fill al que bo es de altre naturalment. 
ProMjar, ahijar. Adoptaré. Adopter, 
A dot ta re. 

AFINAD , DA. p. p. de afctar. Afinada ; 
ahalanzado. 

AFINADOR. 8. m. La persona destinada 
per lo gòbern pera igualar los pesos j 
midas, marçandlas à s^n temps. Can-^ 
traste. Ponderom ac mensurarum spo- 
culator. Étalonneur. Agcinatatorc : uíü- 
ciale che aggiusta i pesi e le misure. 

AFI5ADÒR. Lo qui puríuca los metalls. Afi' 
nador. Metalla ad purum excoquens. 
Affineur, raffineur. Affinatorè. 

AFINAR. T. a. Perfeccionar, fèr arribar 
las cosas al últim grau de perfecció. Afi- 
nar. Perficere , summam rei attiugere. 
Per/ectionner ; mettre la demière main 
à un ouvrage, Perfecionare ^ dar per- 
fezione , aífinare. • 

AniT.ui. Abalansar , posar las balansas al fi. 
Abalanzar. Lances xquarc. Mettre en 
éifuiiibre la languette d*une balance. 
Btlanciare, aggi«stare 1 peso per I' ap- 
punto. 

AFI5AR. Trempar ab perfecció los instru- 
ments de Tènt T de corda. Afinar. Ad 
harmonie normam exactos sonos edeit% 



. ( 



afí 

Acccrder; meUre un instrument de 

wm^ífue au ton ou ü doit étre, Accor- 

due. 

Amii. Parificar los mètalb , separand la 

ocoria eD lo gi^ool. Afinar* MetaLla ad 

parem cxcoqaere. Raffiner, affiner* 

iCnaref depuraré > purgaré, puriii- 



inTAi. Igualar j marcar los pesos 7 mi- 
(I& Poiar, Pondera meusuràsque ad 
tratuam revocaré. Étalonner, Aggíu* 
fht i pesi o le misure. 
insií. terri t. afilar. 
iraü. Èotre llibreters fér que las cuber- 
t» dd Uibre sobreiscan igoalmèat pçr 
tot» parts, afinar, Tegumentum iíbri 
eueqvare 7 pergolíre. Égaliser les bords 
it la coiiverturc d*un livre. Aggiustare 
ii coperta d'un libro iegato. 
tfuií. T. n. Conformar perfectament la 
fen ó lo instrument d las uotas de mú- 
sio. Jfiniur. Modularí. Accorder. Coa- 
iMttre, coo5onare. 
AFDíGAD , DA. adj. que se aplica al sub- 
gecte que te possessions ó flncas. Ar- 
rai^ado. Immobilia bona possidens. Qn 
k tStt de cekii qui a des hiens fonds , 
immeables. Posseditore. 
AFINITAT. 8. £. Pareutiu que se contrau 
per lo matrimoni consamad ó per col- 
pida 'd-licita entre 1' bome y los pa- 
rents ée\a dona , j ^ntre la dona y los 
parents dd marit. A/inidad. Affiuitas. 
^40ínite; parenXé par aUiance. Aíli- 
nità • aileaaxa 9 parentado. 
insrrAT. met. Analogia ó semblansa de 
una cosa ab altra. Afimdod* Analogia , 
Àmilitndo. Ajffinit^^ analogie, ressent-- 
hlance, conformà^, rapport. Convé- 
nteaia, similitudine , analogia , simi- 
cJianxa. 
AnsiTAT. Quim. La forsa ab que se atrauen 
recíprocament las mol-léculas dels cos- 
sos, j sfiL unexen m^s ó ménos estre- 
tament. A/inidad. Attractio seu affiui- 
tis corpusculorum. Affinit^: affinit^ 
iikirnique, Attraimento. 
AFIRMACIÓ, s. f. L'acció j electe de 
ifirmar. Afirmacion , afirmativa. Affir- 
isatio, assereratio, assertio. Afirmation. 
Affsrmazione, assereranza. 
^FIRMAD, DA. p. p. de afirmab j AnsL-' 

■iKse. Afirmaao. - 
AFIRMADAMÈJVT. adr. mod. Ab fer- 
Besa ó seguretat, jifirmadamente. Fir- 
aé) íinmtèr. Fermemenl, solidemeni. 



AFL 55 

Fermamente ^ saldamente , risoluta- 
mente. 

AFIRMAR, y. a. Posar ferm 1 assegurar. 
Afirmar, Firmaré. Ajffermir^ rqffer- 
mir y assurer ; rendre ferme , solide. 
Stabilire, fortificaré, consolidaré.. 

AFifiBUR. Asseverar alguna cosa. Afirmar. 
Asseveraré, asserere. AJïrmer, assu-- 
rer, attester, certifier. Affermare, con- 
fermare , ratificaré , accertare. 

AFiRMAESE. Estríbar ó assegurarse en al- 
guna cosa pera estar ferm, com en los 
estrèbs, etc. Afirmarse. Inniti. I^af- 
fermir , se raffermir. Confermarsi , ras- 
sodarsi , fortificarsi. 

AFiKMiRSE. Ratificarse 6 mantenirse cous<« 
tant algú en lo que lia dit ó declarad. 
Afirmarse. Ratum babere, confirmaré. 
Confirmer ce M'on a affirm^, insis- 

• ter , persister. JPersistere, perseveraré, 
duraré. 

AFIRALATIU , VA. adj. Lo que afirma 6 
assevera. Afinnativo. Aifirmativus. Af^ 
firmatif. AíTermativo. 

AFIRMATIVAMENT, adv. mod. Ab as- 
severació. Afirmativaniente. Af&rmatè > 
asseverautér. Affirnuüis^ment. AflFerma- 
tivamente: 

AFLAMAR. v. a. ant. ncFi.AMAR. 

AFLAMAT, DA. p. p. de aflamar. 

AFLAQÜID, DA. p. p. de aflaquüi y 
AFLAQuiRSE. Enflaquccido. 

AFLAQÜIMÈNT. s. m. L'acció y efèctede 
aílaquir. Enflaquecimiento. Extenuatio, 
atteuuatio, debilitatio. Amaigrissement, 
maigreur: diminution d'enibonpoint. 
Smagrímento , emaciazione. 

AFLAQÜIR. V. a. Fèr tornar magre ó 
fiac à algú, disminuind la seva corpu- 
lència ó Ibrsas. Enflaquecer. Extenua- 
ré, macrum reddere. Amaigrir: ren^- 
dre maigre. Dimagrare, smagrare. 

AFLAQuiRSB. V. r. Tomarsc magre ó fiac. 
En/laquecerse* Macessere. Maigrir: de- 
venir maigre. Ammagrire, stecchire, 
struggersi. 

AFLICCIÓ, s. f. Congòxa, mòlta pena ó 
sentiment. Afliccion, qfligimienlo. Af^ 
flictio, angor, aerunma. Ajfftiction, deso- 
lation^ abattemeni d*esprit. AíHisione, 
travaglio, ambascia. 

AFLICTE, TA. adj. ant. AFucm. 

AFLICTIU , VA. adj. Lo que causa aflic- 
ció. Se diu de las penas corporals que 
imposa la justicia. Aflictivo. Quidquid 
afflictionem corpori parit. Affliçtíj: on 



56 AFL 

l*use seulement au feminin dans la 
phrase^ peine qfflictive, Afflittiw, pe- 

nale. 
AFLIGID , DA. p. p. de Arno». jé/H- 

gido. 

AFLioíD. adj. que se aplica à la persona 
que tè aflicció. AJligido^penoso. JErum- 
nà laborans, Affiig€, dolent, abattu, 
plainíif. Afflkto , dolente. 

AFLIGIDÍSSIM , MA. adj. sop. de afli- 
GiD. Afligidhimo. Valdè afflictus. Tres- 
afjlig^. Afflittissimo , dolentissinio. 

AFLIGIMÈNT. s. m. afiicció. 

AFLIGIR. T. a. Causar congòxa ,^ imòlla 
pena ó sentiment. Se usa tainbé com re- 
cíproc. Afligir. Affligere. Affliger , 
tourmenier , désoler. Affliggere , trava- 

gliare. 

AFLUÈNCIA, s. f. Facuodia ó abundàn- 
cia de expressions. Afluència^ Copia, 
abundantia verborum. Facilité' d'elócu- 
tiofit grdce du dèbit: abondance, af" 
fluence d^expressions, Facondia, ia- 
condità. 

AFLUENT, adj. Se diu de la persona que 
es facunda ' ó abunda de expressions. 
Afluente. Verbis affluens. Abondant, 
riche en expressions , disert. Ornatore, 
dicitore, facondo. 

AFLÜXAD, DA. p. p. de afluxar y aflu- 
xabse. Aflojado; desencaleado ; Jo- 

llado. 

AFLÜXAMÈNT. s. ro. ant. Uacció y 
efecte de afluxar. Aflojamiento. Laxa- 
tio, laxamentum. Reldchement, ralen- 
tissement. Ralicntamento, allcntamento, 
rilassazione. 

AFLUXAR. V. a. Posar flux lo que està 
estret ó tibant. Aflorar, desencalear. 

■ Lapare, remittere. Ralentir. Rallenta- 
re, rilassare. 

AFLUXAR. T. u. Pérdrcr la forsa alguna co- 
sa; y en aquest sentit se diu que ba 
AFLUXAD la fèbra , la malaltia , ctc. Aflo- 
jar. Remittere. S^adoucir, diminuer, 
se modéher, s^apaiser. Raddolcirsi, 
calmarsi. 

AFLUXAR. met. Entibiarse, disminuirse lo 
fervor ó aplicació ab que se feya alguna 
cosa ; y axí se diu que algü ba afluxad 
en lo 'estudi, en la devoció. Aflojar. 
Tepesoere, defervere. Se reldcher^ se 
refroidir ; perdre, diminuer de sa pre- 
mière ardeur. RaUentare , sccraar il fer- 
Tore, la passione, lo zelo. 

aflvxarse. ▼. r. fam. Dexar anar ^dgana 



AFR 
▼entositat sense fèr sòroU. FoUarsè. SU 
ne crepitu pedere. Làcher un vent sans 
bruit; vesser, làcher une yesse^ Far 
una vescia. 

afluxarsb. desgordarsb. 

AFOGAR. ▼. a. aut. ofegar. 

AFOGAT, DA, p. p. de afogar. 

AFOLLAR. V. a. ant. affollar. 

AFOLLAT, DA. p. p. de afouar. 

AFÒNSARSE. t. r. ant. eicfòitsarse. 

AFÒNS AT , DA. p. p. de afòitsasse. 

ÀFORA. adv. 11. Fora del siti en que se 
troba la persona que parla; y axí se 
diu: auèm afora. Afuera. Extra, fo- 
ras. Dehors, en dehors. Fuori,fuore, 
fnora. 

AFORAD, DA. p. p. de aforar. Afo^ 

rodo. ^ 

AFORADOR. s. m. Lo qui afora. Afora- 
dor. Mercium sestimator. Celui qui af'" 
fore. Colut cbe flssa 1 preuo. 

AFORAMÈNT. s. m. L'acció y efecte de 
aforar. Aforaniiento. estimatiu. Ap^ 
préciation. Tassazione, il tassare o fis- 
sar il preEzo. ' 

AFORAR. V. a. Regonéxer y avaluar los 
fféneros ó mercaderías per lo pago dels 
drets. Aforar, Pendere, estimaré mer- 
cès ad exigenda vectigalía. Affeurer i 
priser, qfforer , ^aluer des tnarchan^ 
dises pour lafixation des droits qu^ellei 
doivenX payer. Fissar il preczo, preztai 
le derrate per imporre i daaj. 

AFORISME. 8. m. Sentencia breu y doc- 
trinal. Aforismo. Apborismus. Apho- 
risme: ce mot est> d'un très^-graru 
usage parmi les médecins. Aforismo. 

AFORNAR. V. a. ant. esforhar. 

AFOÏINAT, DA. p. p. de aforwar. 

AFORRAD • DA. p. p. de aforrar. 

AFORRADÒR, RA. s. m. y f. estal 

VÏATIT. 

AFORRAR. V. a. estalviar en la primè 
ra accepció. 

AFORRAR. FORRAR. 

AFORRO. FORRO. 

AFORTUNAD, DA. adj. Felis, ditxòj 
Afortunado. Fèlix, (ortunatus. Heu 
reux. Felice, fortunato, beato. 

AFOSSAR. V. a. ant. Fèr fosso al rededu 
de alguna cosa. Fosar. FossH sepirc 
vallare. Creuser , faire un foss^atUow 
Scavare, incavare. 

AFOSSAT, DA.p. p. de afossar. Fosadi 

AFRANCAR. v. a. ant. Dar llibertat al ei 
clau. Ahorrar, Servum manumïtter 



AFR 
Affranchir un escla^e. AíFrancare , do- 
naré la iibertà. 

utàscàM. ant. Enfranquir. Enframpiecer. 
Eiimere^ inmunem facere. Rendre 
eroftj affhanchir. Esentare) franca- 
iv. eamere. 
iniKiAE. ant. Alentar, confortar, jileit" 
tar , confortar. Animo vires , robnr ad- 
dere, confortaré. Encourager, animer. 
hcoraggiare , animaré. 
AFRANCAT, DA. p. p. de afravcab. 
Aorrado; enfranquecido ; alentado, 
. csmfortado. 

AFMNCE5AD , DA. adj. Se diu de la 
pmona qae imita ab afectació los nsos 
y eostnms deb francesos. Afrancesado. 
Gallkos mores affectans , Galiiam redo- 
loB. Francis^: qid imüe iwec (^ecta-- 
íàm L•s mceurs , Us manières Jrançai^ 
sa. Franceseggiato , che prende le ma- 
■iere firancesi. 

AFEANALLAR. t. a. ant. Ndut. Lligar 
los rms cuand se para de bogar. jé/re^ 
mSar , freniUar, nexnos inhibere, re- 
legaré, cobibere. ArriteVy aitacher les 
fmmít msomd on ne s'en sert pas. Dis- 
annar u remaggio o palamento. 

lFBA?iELLAT , DA. p. p. de atrake- 
lUkB. jifremUado , frenillado. 

AFBlAÜQUID, DA. p. p. de afrarquir. 

AFBASQUIR. ▼• a. exprauquir. 

JkFBEXAD, DA. p. p. de afretar. Afre^ 
tado. 

AFRETAR. t. a. NdtU. Fregar y netejar 
la emiíarcació à fi de tréurerli la bro- 
ma ò còrc. Afretar. Navím converrere, 
muiidare. Nettoyer le vaisseau avec le 
ftmhfTt ou auírement. JSettar la nave. 

AFREÜLIR. T. a. ant. e^fiaqvir j debi- 
litar. 

APRECLIT , DA. p. p. de afreulir. 

ÀFRICA , NA. adj. Lo qui es natural de 
Àfrica , ó lo que pertan j à ella. Afri- 
carfo, Africamis. Africain. Africano. 

AFRONT, s. m. Lo ditxo ó fèt de que re- 
solta deshonor ó descrèdit. També se 
dona aquest nom i la inGunia que se se- 
gnex de la sentencia pronunciada con- 
tra lo rec en causa criminal. Afrenta, 
Dedecos, igoominia. Affronty déshon' 
nntr , outrage , infamie , honie. A0ron- 
to^ingioria, sopruso. 
AFkOSTA. s. f. ant. AraòiiT. 
íFRÒNTACIÓ. s. f. ccHiFRÒifTAció en la 

sefgvWia accepció. 
AFRÒXTAD, DA. p. p. de afròutar j 

TOBff. I. 



AGA 57 

AFRÒTTARss.^ AfrefUodo. 

AFRONTADOR, RAvS. my ^• ant. Lo 
qui afronta. Afrenlador, Uedecorator. 
Ceiui qiii outrage , quifait un affront, 
Oltraggiatorc. 

AFROÍÍTANT. p. pres. de afròjítar. Lo 
que afronta. Corifrontante. Confinis , 
conterminus. Ce qui conftne , qui est 
contigu^ Umitraphe. Limitrofo, confi- 
nante, contiguo. 

AFRONTAR, v. a. Causar afront. Afren- 
tar. Dedecore, contumelià aliqnem af- 
ficere. Faire wi affront y Jlúrir y diffa" 
mer. Diífamare, screditare, attaccar 
sonagli. 

AFRÒKTAR. T. n. COTCFRÒirTAR. 

AFRÒNTARSE. V. r. EuTcrgònyirse , tornarse 
rotj. Se usa també com actiu. Afren- 
tarse. Erubescere. Rougir, avoir honte. 
Arrossire, arrossare, yergognarsi. 

AFRONTOS, A. adj. Lo que causa afront. 

. Afrentoso. Igoominiosus. Déshonorant, 
outrageant, ignominieux ^honteux. 01- 
traG;gíante> ignomiuioso , obbrobrioso. 

AFRÒNTÒSAMÈNT. adv. mod. Ab 
afront. Afrentosamente. Ignominiosè. 
Ignominieusement , avec ignominie. 
Ignominiosamente , vituperosamente. 

AG. 

AGA. s. m. Oficial del eiércit turc. Agd. 
Praefectus castrensis inter turcas. Offí•' 
cier de l'arm^e en Turquie. Agà, co- 
mandante^ custodc. 

AGAFAD ) DA. p. p. de agafar y aga- 
FARSE. Asido, tornado y cogido ; pega" 
do ; prendido ; agarrado ; enredado. 

AGAFADA, s. f. Lo conjunt de persònas 
ó cosas que se prenen ó agafan de una 
vegada ; y a\í se diu : ban fèt una aga- 
fada de lladres. Redada. Captura plu- 
rium. Nombre de personnes ou de cho~ 
ses qu'on prend a la fois. Gittata di 
reti. 

AGAFADIS, SA. adj. Lo que fàcilment 
se agafa ó se apèga. Pegadizo, pega- 
joso. Viscosns, glutinosus. Gluant , m- 
queux. Viscoso, viscbioso. 

AGAFADIS. Encomanadis, contagiós. Pega" 
dizo, pegajoso. Contagiosus. Conta" 
gieux. Coutagioso, appiccaticeio. 

AGAFADIS. Se diu del subgècte que fàcil- 
ment se arrima à algü ó se introduex ab 
èlU regularment per tràurerne algun 
profit. Pegadizo. Molestè adhaerens^ 

8 



58 AGA 

parasiticos. Qui s*nttache à tfuebfu'un 
pour le gruger. Appiccatiocio. 

AGAFADOA. s. m. La part per ahònt se 
agafa algutia cosa, com lo mànegy la 
nansa, etc. Asidero. Mauubríuin, ansa 
capulus. Prise > manchcy anse ; la par^ 
tic par oh Von prend ou I* on saisU une 
chose. Presó, maníco, impugoatura. 

AGAFADOR, met. Ocasíó 6 pretext. Asidero. 
Ansa, occasio. Occasion, mótif, pr^ 
texte dant on se sert pour faire ou ne 
pas f aire une chose. Pretesto. 

AGAFAMÈNT. s. m. ant. L'acció de aga- 
iar. Asimiento. Appreheusio. Frise, 
saisie. Presa. 

AGAFAR, y. a. Péndrer ab La ma alguna 
cosa. Asiry tomar, coger, Manu ap* 
prehendere, capere, prebendere. &/- 
sir, prendre, empoigner. Prendere, 
píglíare. 

AGAFAR. Apegar. Pegar. Gonglutinare, glu- 
tinare. Coíler, unir avec de la coUe, 
IncoUare, appiccare colla colla. 

AGAFAR. Péndrer à un reo, ó à algü que 
futç. Coger , prender. Capere, com- 
prependere. Prendre, arreter, mettre 
en prison. Arrestaré , sopratenere. 

AGAFAR. Sobrevenir à un alguna espècie ó 
afecte que lo incita ó mou violèutmènt; 
j axí se diu : m' ba agafad &on. To- 
mar. Incessere. Prendi^e, sentir, saisir. 
Soprapprendere. 

AGAFAR. Gontrdurer alguna malaltia, con- 
tagi, etc. Coger. Contrahere. Gagner 
itíie maladie. Appíccarsi. 

AGAFAR. Imitar ; y axí se diu : ba agafad 
lo estil , lo aire de fíilano. Tomar. Imi- 
tari, referre. Prendre: imiter les ma- 
niires, ie style, etc. Prendere. 

AGAFAR. Péndrer, dirigirse per alguna 

Sart ó camí; y axí se diu: agafar à la 
reta, à la esquerra. Tomar. Viam ar- 
rípere. Prendre le chemin de, s 'acfte^ 
miner vers. Atviatsi, ioTiarsi, audar 
alia Tolta di. 

AGAFAR. Péndrer , acceptar alguna cosa; y 
axí se diu: fulano agafa lo que li dò- 
nan. Tomar. Accipere, sumere, reci- 
pere. Prendre^, recevoir, accepter. Pren- 
dere, ricevere, accettare. 

agafar. Empéndrer alguna cosa , ò encar- 
regarse de alguna dependència 6 nego- 
ci. Tomar. Assumere, s^bi recipere. 
Prendre sur son compte: se charger de. 
Incaricarsi , accoUarsi^ addossarsi, pren- 
der r assunto di, assumersi rincombenxa. 



AGA 

AGAPAft« Experimentar en sí tos electes, de 
alff una cosa ; y axí se diu : agafar fret , 
calor, etc. Tomar. Percipere, afficí. 
Prendre, sentir, prendre froid, etc. 
Sentiré. 

agafar. Elegir ^ntre varios coaas que se 
ofèrexen al arbitri alguna de èllas. To' 
mar. Eligere. Prendre, choisir , prefé^ 
rer. Scegliere, eleggere. 

AGAFAR. Junt ab alguns noms, com forsa, 
esperit, etc, equival à cobrar ó adqui- 
rir lo que los matèxos noms signiíican. 
Tomar. Sumere, recipere animum,etc. 
Joüu à íjuelques noms, signide la 
mème chose que les verbes relati/ s à ces 
noms; exemple: agafar animo, s^ani-- 
mer, etc. Esprime I' arione cbe spiega- 
no i nomi con cul s' aecoppia : ago' 
far esperit , rincorarsi ; agafar orgull^ 
inorgogtirsi. 

AGAFAR. Junt ab los noms que denotan lo 
instrument ab que se fa alguna cosa^ 
significa posarse à fèrla ; y alí agafai 
la ploma , vol dir posarse à escríurer 
agafar I' agulla, posarse à cusir. To" 
mar. Hoc vel illua, operi, tncumbeu' 
do, capere. Joint aux noms de cer 
tains instrumens , il exprime l'aciion i 
laquelle ces instrumens sen^enl : agafai 
la ploma, prendre la fdume , éirire 
Questo verbo s'accoppia con certl nom 
e prende la significanza nou gíà dai uo 
mi , ma da ciò a cbe servano codesl 
• nomi : agafar la plòma^ vuol diré scri 
yere, poicbè la tradusion tttterale ^ 
pigliar la penna. 

agafar. Kdut. Arribar à algun paratge b 
pera fòmlejar. Tomar. Appeuere. Preí 
dre port, se mettre en Heu de súreti 
Arrivare, accostar alia riva. 

AGAFAR. Ocupar algun espay ò districte 
y axí se diu : la catifa agafa tòt lo ei 
trado , la viuya dos cuartèras de tem 
Coger. Extendl, implere, aequari. 0< 
cuper^ embrasserun espace ae terraiï 
Oceupare. 

AGAFAR. Sorpéndrer é. algü , descubrind 
son engany ó descuid. Coger, Mendj 
cium, dolum alicujus detegere. «Si« 
prendre^ attraper dons une Jburberi 
etc. Sorprendere. 

AGAFAR. V. n. Arrelar las plaiUas. ^si\ 
prender , pegar . Radicar i, radicea emi 
tere, coalescere. Prendre, jeter rac in 
Radicaré, abbarbicare, appigliarsi al 
terra coUe radici. 



AGÀ 

i&%T3M. Péodrer lo fog. Prender, pegar* 

Corrtpere, invadere. Prendre, te tom- 

amMifti^r. GmuntiDicani) appiecarsi. 

laiTAE. Sobrevenir alguna cosa y comeo- 

sar à sentiria fisicamèot , com agafaa 

na accident. Dar. Advanire^ sapcrrte^ 

, inradere. Suryemr, Sopraggio- 



iCiFAE. Sòbrerenir, sorpéodrer; j axí se 
dia: me agafà la nit, ia tempestat, etc. 
O^ger. Improviso occapare. Surpren* 
dre 9 ^n pettlant de la mdt, de la pUtiej 
de Vorage, eíc. Sop^arrenire. 

iCiFAB». T. r« Arribar à las mans los que 
tenen bamOas.- Asirse. Manos conser»» 
te^ congredi. Se aueteller^ te hattre, 
AiTÍHarsi<i eontendere, azzufiarsi, Te~ 
nir aUe «trette, attaccarela zuffií. 

iGiFàaa. Agnfiurae un ab alguna cosa re* 
gobnnènt pera sostenirse. Agarrartéf 
atirse. híàna nf^rehendere^ S'attacher, 
samTy prendre une chote pour te gor- 
nmtir d'utu chute ou de quelque autre 
accident. Atteoerai. 

Aciriasi. Ap^arse la vianda per fiüta de 
soc en In cassola ó en altra eina cnand 
se con ó rescalfa. Pegarte, Glutinart. 
S'attaeker, se coUer. Attaccarsi: at- 
taccarsi la vivanda alia pentola per man- 
caasa di sugo. 

A&AFkisc. Topar mia cosa ab altra que la 
deté ó Va embòlia , com agafabsb lo ves- 
tit en nn dan, lo fil en una bardissa- 
Aàrse, enredarse. Prebendi, copula* 
ri. S'emíortiBer, ^accrochér, Aggrap- 
paní. 

AG&71BSE. Enoomanarse ó apegarse algun 
mal; y axí se diu que la verola se aoa-* 
FA. P'egarse. Gommunicarí. Gagner une 
wudadíe , se comnuuvífuer une maladie 
roníagieuse. Appiecarsi. 

ACAFABse. Coirse naturalment una cosa ab 
altra , de modo que sia difícil separar- 
la. Pegarse. Haerere, copulari. Sejoinr 
ért, fattacher. Attaccarsi. 

^aaa. Péodrer ocasió ó pretext de al* 
çssa oosa pera dir 6 fèr lo qae se Tol. 
ÀàrK. Cansam rel occasionem capere, 
anipere. Prqfiter d'une occation, pren" 
dre me chase pcur pr^exte, Profittar 
delTdbcasKMie, cogliere il punto. 

AÇtrAKLA. DOlVAnLA^ PEGARIA. 

AGAFASÒPAS. s. m. Sorna, porra. Pel^ 
mazc, peima^ iardon. Plumbeus ho- 
mo^tmos, canctator. Lent, paretseux, 
mdótaa. Lento^ pigvx). 



AGA 59 

A6AFASÒPAS. Lo subgècte mòlt dewanyo- 
tat que se embrassa en tòt lo que fa. 
2cpo^ zompo. Hebes) tardus. Lourdaud, 
stupide, malitorne. Disadatto, balordo, 
goífo, sciocco, scimunito. 

AGAFATÒS, A. adj. p. us. agafadis, en 
la primera accepció. 

AGARBERÀD , DA. p. p. de agabberab. 
fíacinado, enhacinado. 

AGARBERAR. v. a. Posar las garbas unas 
sobre altras. Hacinar, enhacinar. Fas- 
ctculos congerere. Mettre det gerbet en 
tat. Ammanare. 

AGAR130NAD, DA. p. p. de agarboharse. 
^garrafado. 

AGARBOiNARSE. v. r. Abrahonarsc. 
Agarru^arte. Lacertis sese innodare. Se 
taitir, t'empoigner as^ec force en te 
baitant. Abbrancare, abbarru&rsi. 

AGARIC. s. m. EIspecie de bolet que nax 
en lo tr&nc de alguns arbres. Garzo, 
agdrico. Agaricum. Agaric. Agaríeo. 

AGARRAD, DA. p. p. de agarrar y agar- 
RARSB. Agarrado. 

itoARRAO. adj. que se aplica al subgècte 
que es de estatura mediana, g>*0Si ^ort 
y robust. Rehecho. Torosus, lacertosus. 
On le dit d'un homme de taiUe moyenne, 
mait gros et robutte, Tarchiato, fattic- 
cio, atticciato. 

AGARRANT. adj. Se diu de la persona 
que es del puny estret, coquina, ava<- 
ra. Agarrado. Avanis; sordidus, pe- 
cuniae tenax. Metquinj tenaç e , dur, 
chiche. Avaro , sordido , misero. 

AGARRAiiT« Se apUca al sul^ècte que pren 
ab frecuencia, facilitat ó descaro. Jo- 
majon , tomon. Facilis, frequens accep- 
tor. Qui aime à prendre. Lesto a rac- 
corre. 

AGARRAR. v. a. Agafar, fortament ab la 
ma alguna cosa. Agarrar. Prehendere, 
inferre manum. Prendre, empaumer, 
taittr avec la main. Impalmare. 

AGARRARSE. V. r. AGAFARSB , CU la scgòna ac- 
cepció. 

AGARRARSE. Vulg. AGAFARSB , eU U aCCCpció 

de péndrer ocasió ó pretext. 
AGARSA. s. f. ant. garsa. 
AGASAJAD , DA. p. p. de agasajar. Agor 

tajado. ^ 
AGASAJADOR, RA. s. m. y f. Lo qui 

agasaja. Agatajador. Gomis, urbanus. 

Pr^enant, officieux: ceba qui fait bon 

aceueil. Cortese^ graaioso, omsioso, pb- 

bligante. 



60 AGE 

ÀGASAJAÍl. ▼. a. Tractar ab atenció ex- 
pressiva y cariay&aa. jigasajar. Goxsi- 
tér, suayiter, officiosè tractaré, ^c 
ciieüUr ayeç amitié'^ caresser. Far btto- 
na, far grata accogUeota. 
AGASAJO. s.m. L'acció de agasajar. ^jgfo- 
sajo. Coi^itas. Fr^enance , accueil, ca^ 
resse, honnitet€\ Cortesia ) beile maDie- 
re V accoglienza. 
Àgata. s. f. Pèdra preci2»a sumamènt 
dura, clara, liustrosa y ab vetaa de 
diferèuts colors, ^gata. Achates. Agate. 
A^^ata. 
AGAVÈLL. 8. zn. AGAVEixAMk:iT. 
AGAVELL AD , DA. p. p. de agavellar. 

Atras^esado. 
AGAVELLADOR. s. m. La persona que 
se ocupa en lo tràfic abasiu j odiós de 
comprar tot lo genero pera estaucarlo 
y véjidrerlo à un preu alt. MonopoUsííU 
Monopolium agens, vel exerceiis. jlfo- 
nopoleur: ceku qui fail le monopok. 
Monopolista. 
AGAVELLAMÈNT. s. m. L'acció de aga- 
vellar. Monopolio. Monopolium. Mono^ 
pole: commerce ülkite entre les mains 
d 'un seul, Monopolio. 
AGAVELLAR. v. a. Ocuparse una com- 
panyia ó un particular en lo tràfic abu- 
siu y odiós de comprar tot lo genero 
pera estancarlo y véudrerlo à un preu 
alt. Atravesar los generós. Rei frumen- 
tariae vel cíbariae copiam pararé ut ca- 
. rius vend^tur. Accaparer des mar- 

chandises. Far un monopolio. 
AGAYTAR, v. a. ant. AOUAitAR. 
AGAYTAT, DA. p. p. de aoaytah. 
AGE , NA. adj. Lo que es de altre. Age^ 
no. Alienus, Qui est à auírui, ou d'au" 
trui. Altrui. 
AQt, met. Lo que es impropi, ó no cor- 
responent. Ageno. Indeoorus , indecens. 
Oppos^, contreure^ indigne, inconve- 
nant , mal sèànt. Contrario, indegno, 
. disconvenevole. 

AGEGANTAD, DA. adj. que se aplica d 
la persona de estatura extraordinària. 
Agigantado. Giganteus , proceríssimus. 
Giganlesque. Gigantesco. 
AGENCIA. 8. f. L'ofici ó encàrreg de 
agent. Agencia, Negotiorum cura. 
Agence , la charge , lafonction de Va* 
gent et son bureau. Agenzía. 
AGBTfciA. Diligència, sol-licitut. Agencia» 
Diligeutia. Diligence, scüicüude, af-^ 
faire. Diligenza^ sollecitudiae• 



AGE 

AGENCU nscAL. Lo cmpleo de agent fiscal. 
Agencia fiscal, Sobprocuratoris fisci 
.munos. ilemploi d* agent oudeprocu" 
reur fiscal. Agensia dd procuratore: 
I' impiego di agente del procuratore 
de' tribunali. 
AGENCIAD, DA. p. p. de agbitciar. 

Agenciado, 
AGENCIAR. V. a. Spl-licitar, f%r diligen- 
cias pera conseguir alguna cosa. Agerf 

• ciar. Solicitare, aliquid diligenter pro- 
curaré. Frocurer, soUiciter , faire ob^ 
tenir. Procuraré, procacciare, soUeci- 
tare. 

AGENOLLAD, DA. p. p. de age5ollar- 
SE. Arrodillado. 

AGENOLLAMÈNT. s. m. ant. Lo acte de 
agenoliarse. Arrodillamiento, Genu- 
flexió. Vaction de s'agenouillen Ingt- 
Docchiazione. 

AGENOLLARSE. v. r. Posar los genòlb 
en terra. Arrodillarse» In genua pro- 
cumbere, genua flectere. S^agenoui^ 
ller^ se mettre à genoux. luginoc- 
chiarsi. 

AGENT. 8. m. La persona ó cosa que 
obra y tè facultat per produir ó cau- 
sar algun efòcte. Agente. Agens. Agent: 
iout ce qui agit* Agente. 

AoàifT DE NEGOCIS. Lo subgèctc quc cuida 
negocis de altres. Agente de negocios» 
Negotiornm gestor. Agent d'ajjaires. 
Agente d' affarí. 

agínt fiscal. La persona destinada pera 
ajudar al fiscal en los negocis del sèa 
destino. Agente fiscaL Procuratorís (is- 
ci adjutor, subprocurator. Agent j ou 

- procureur fiscal. Ministre. 

AGENZAR. V. a. ant. AnoiucAR, en la pri- 
mera accepció. 

AGENZAT , D A. p. p. de agbvzar. 

AGERMANAD, DA. p. p. de ac^rmanar. 
Herrnanado; mancommado. 

AGERMANAMENT, s. m. ant. L'acci6 
eí'èctc de agermanar. Mancontunida 
Comraunio. Union ^ association pour 
une entreprise. Società. 

AGERMANAR, v. a. CJnir^ juntar, uni- 
formar. Se usa també com recíproc. 
Hermanar. Conformaré , coaequare. 
Joindre, unir , se joindre , s^umir. llui- 
ré, congiugnere, unirsi. 

AGERMAHAR. aut. Ajuutar en una massa co- 
muna los efèctes y géueros de . dtstlnc- 
tas classes y de distincts amos, tant pe* 
ra pagar los.nólitf) com las averías 



I 



AGI 
MdncomuFtar. lo oommaoe conferre. 
tótnzr les marchandises de phuieurs 
màbrts pcur les charger au prorata 
des mtéries. Accnmolare. 

SER DE AGIBlUBCS. ír. fam. Tenir ia- 
dbftria ò habilitat per procurarse la 
pròpia cooTeniencia. Ttner buen ó bror 
^ ogMUbus. In rebus agendis dexterí- 
tite« soiertiàv indústria poUere. As^oir 
i'eturegeni .- éire adrcit et actif dans 
k wumae, Arer destrexza , euer scal- 
tro. 

AGiWLLAD , DA. p. p. de aoibillaa. 

AGIKLLAR. ▼• a. coiipóüDaEa. 

ÀGIL. adj. Li^oger , prompte , expedit. 
JpL Agilis, expeditus, <;eler. Àgile, 
l^Sfr, prompt , expédilif, AgUe, snello. 

AGILISSIM , MA. adj. sup. de ígil. jégi- 
lifimi>• Celerrímas. Très-agile, expédi- 
tif, A^ílisaiiiio. 
ilHLMÈ^T. adv. mod. Ab agiUtat. ÀgiU 
wkode, Agtliter. jigilement, avec agi^ 
UèC AgUmenle, destramente, sm' 




AGIUTAD, DA. p. p. de agilitar, jégi" 
iitado. 

AGILITAR. T. a. Fèrigil, donar facili- 
tat pera fir alguna cosa. Se usa també 
com recíproc. jigiUtiur, Expediré, fa- 
cflem reddere. Dégourdir , rompre, 
rendre agile. RarrÍTare, dirozzare. 

AGILITAT, t. f. Lleugeresa, expedició 
pera fir alguna cosa. Agilidad. Agili- 
taa. Jl§akéy l^gcreiéy promptitude. Agi- 
lità, Ic^^gerezza. 

jdUTAT. Ted. Un dels cuatre dots del cos 
^oriòs. jigiUdad, Aeilitas, agiütatb 
«num. jiçilM. Agilita. 

AGIOTATGE. s. m. Com. Especulació 
que se ía cambiand lo paper moneda 
eo din^r efectiu, y lo dinèr efectiu en 
pap^r , aprofitand certas circunstancias 
pera lograr un interès crescud. Jtgio-- 
iage , agio. Nnmerat2e' pecuniae cum 
piiblica sjngrapba et bujus cum illa 
pesmotatio. jigiotage. Traífico, usura 
di TÍglietti , promesse ed altre scritture 
di comínercio. 
AGlOnSTA. s. m. Com, La persona que 
fe ocapa en lo agiotatge. jégiotisía, 
agicítiaor. Qui numeratae pecunix cum 
pobLica ayngrapba et yicissim permu- 
tróone qnaestam £icit. Agioteur, Golui 
cbe fil ii trafico usurajo de' viglietti \ 
clc. 
iGIIAaÓ. s. í. Kaccíó 7 efecte de agi- 



AGN 61 

tar. Agitacion, Agitatio, commotio, 
Agiiation. Agítasioue. 

AGITAD, DA. p. p. de agitar. Jgitado, 

AGITAR. ▼. a. Móurer ab frecuencia j 
Tiolentamènt. Se usa comunament com 
recíproc. Agitar. Agitaré, jactare. ^gi- 
ter , secouer, hattre, fotre frétiUer. 
Agitaré, smnorere. 

AGLÀ. s. f. Lo fruit de l' alsina, del rou- 
re y altres arbres del matèx genero* 
Beílota. Glans. Gkind. Ghianda. 

AGLÀ. La extremitat del membre riril cu- 
berta ab lo prepuci. Baiano. Glans. 
Balanus, gland, téte du membre viril. 
Ghianda , fava. 

DONAR inr AGLÀ PER FÍ^R CAGAR VV R&VRE. ÍT. 

vulg. Fèr algú un petit beneGci é fi de 
reportame altre major. Dar ó meter 
a^ija y sacar reja. Exiguum beoefi- 
cium tribnere ad majua commodum 
exeo reportandum. Donnerun ceufpour 
avoir un boeuf: donner l'oeuf pour 
avoir la poule. Dare un ago, per ater 
un palo jli ferro. 

AGLATZ. s. m. ant. AcuArr. 

AGNACIÓ. s. f. for. Lo parenttu de con- 
^nguinitat entre agnats. Agnaci'on. Ag- 
natio. Agnation. Agnazione. 

AG5ACIÓ ARTIFICIOSA, for. La quc se consi- 
dera per succeir en alguns patrimonis 
vinclads que demanan descendència de 
varó en varó , en la que si se interromp 
entra lò fill varó de la femella mes pró- 
iíima. Agnacion artificiosa. Agnatio 
ficta. Agnation artijïcielle. Agnazion 
artifíziale. 

AGNACió rigurÒsa. for. La descendència que 
ve del fundador del vincle per línea 
masculina no interrompuda. Agnacion 
rigurosa. Agnatio , propinquorum viri- 
lis successió. Agnation reelle , veritable. 
Agnazione reale. 

AG?íAD, DA. s. m. y f. for. Lo parent 
per consanguinitat respecte de altre, 
cu and los dos descendexen per varó de 
un pare comii , en que se inclou també 
la femella « però no los seus fills , per- 
què en ella se acaba Tagnació respecti- 
Ta à sa descendència. Agnado. Agna- 
tus. Agnat. Agnato. 

AGNATICI, CIA. adj. for. Lo que pertauj 
al agnat ó ve de varó en varó, com 
successió AGNATiciA, desccndcncia ag- 
üATiciA. Agnaiicio. Agnatitius, ad ag- 
natos pertinens. Agnatiquc» Dfgli ag* 
Dati. 



62 AGO 

AGNEL. 8. ni. ant. anyeli.. 

AGNIClü. s. f. Foú. Ea la tragèdia jr co- 
mèdia lo regonexemènt de ona perèòna^ 
cual calitat ae ignoraba, j al (i se des- 
' ciibrex. afa repentina mudanaa de fortu- 
na, jdgnicion. Agnitio. Reconnaissance, 
raction ds reçonnaíire une personne 
dans les pièces the'àtraJles. Riconosci- 
meuto, coguiziotie, agnizione. 

AGNOCAST. s. m. Arbusto. gatiilo casto. 

AGNÜ^ ó AGNÜSDÈI, s. m. pasta de 

AGXUS. 

AGOLAR. V. a. ant EifGOLiR. 

AGOLAT, DA. p. p. de agolar. 

AGOLEJAR. V. a. ant. igualar. 

AGOLEIÀT, DA. p. jp. de agoleiar. 

AGOJVALS. adj. pi. que se aplicaba à las 
fèstas que celebraba ia gentüitat en ho- 
nor del dèa Jano ò del dèn Agoai. Ago- 
naies, Agonalia. Agonatés. Agonaii. 

AGONIA. 8. f. Uangostia y congòxa en 
qoe està un moribundo. Agonia, Mori- 

•• bandí angastia. Agònic , dernier cont" 
bat de la naíure contre la mort. Ago- 
nia. 

AGoifÍA. Gran pena ó aflicció. Agonia. An- 

' 6^^) gravis animi cruciàtus. Agonie, 
angoisse. Angoscia^ ambascia, affanno. 

AGONISANT. p. pres. de agotosàr. Lo 
qui està en la agonia de la mort. Ago^ 
nizante. Animam ageas. Agonisant, 
Agonizxante, boccbegciante. 

ÀGOTTisAirr. 8. m. Lo religiós del orde que 
tè per institut aui^iliar als nforibunoos. 
Agonizante, Sodalis religiosi coetuS) cu- 
jus munus est piis exhortationibus mo- 
rientes adjuvare. R^ligieux d'un ordre 
doní Pinítitnt est d'assister les mori^ 
bonds, Religioso regolare che assiste i 
moribondi. 

AGONISAR. T. n. Estar lo malalt en la 
agonia de la mort. Agonitar. Animam 
asere. Agóniser^ (tre à Pagonie, Ago- 
nitzaré, boccbeggiare. 
AGORÈR , RA. s. m. y f. Lo qui endevi- 
na per auguris. Agorero, augur , ago^ 
rador. Augur. Augwre , devin. Augure, 
ariolo. 
AGOSADAMÈNT. adv. mod. ant. atrevi- 

DAMkxT. 

AGOSAR. 8. m. ant. gosar, atreviment. 
AGOSAT, DA. adj. ant. atrevid. 
AGOST. 8. m. L' octau més del anj. 

^^o.rf o. Augustns mensls. Aontt Agosto. 
AGOS TEJADÒR. s. m. ant. Lo Ilocli aliònt 

pastura lo bestiar en lo estiu. Agosta^ 



AGR 
dero. Pascua eestiva. Fàrenne, pdtis, 
Pascolo, pastura. 
AGOSTEJAR. v. n. ant. Pasturar lo bes- 
tiar durant lo taSbs de ftgott en los ros- 
tolls ó terras que han estad aembradas. 
Agostar. Pascere pecora in demessa s«- 
gete. Paítre pendarU Pét^dans les en- 
aroiís oà ia récoUe a jíí€ faiié. Pasoo- 
laré, pasturaré. 

AGOSTEJAT, DA. p. p. de aoostejab. 
jigosiado. 

AGOSTENC , CA. adj. qne se aplica k al- 
guns animab que per haber nad en lò 
més de agost soo débik y malaltissos. 
Agostizo. Augusto mense natus. On le 
dit de quelques animaux qui sont fai^ 
bles et nialadifs parcequiU sont nes au 
mois d'aoút. Àgostino. 

AGOTAD , DA. p. p.de agotar. Agotado, 

AGOTAR. v. a. p. us. Consumir, triurer 

l'aigua ó altre licor fins que non quede 

gens. Agotar. Exhauriré. Épuiser, ta^ 

' rir. Disseccare, votaré, cavar Tacqua, 

esaurire. 

agotar. met. Parlant de cosas immaterials, 
com del enteniment, del ingeni, etc, 
significa emplearlo tòt en alguna cosa. 
Agotar. Ad incitasingeninm redigere. 
Épuiser, mettre à bout. Rifintre, con- 
sumaré. 

agotar. met. Parland dels béns ó caudals, 
significa consumirlos ó dissiparies. AgO' 
' tar. Dilapidaré. Épuiser, dissiper, con* 
sanier son bien. Dissiparé , dilapidaré. 

AGOTSIL. 8. m. agusil. 

AGOVLAD, DA. p. p. de agoviar. Ago~ 
biado. 

AGOVIAR. V. a* Oprimir, agravar. Ago- 
biar. Opprimere. Opprimer, accabler. 
Opprimere, aggravare. 

AGOYTAR. V. a. ant. AGUAfTAR. 

AGOyTAT, DA. p. p. de agoytar. 

AGRACIAD, DA. p. p. de agraciar. 
Agraciado. 

AGRACIAD. adj. que se aplica & lo que tè 
gràcia ó es graci&s. Agraciado. Dcco- 
rus , puleher , venustns. /o/ó gracieux, 
agréable. Leggiadro , vagó , vezzoso , 
beüo, gentile. 

AGRACIAR. V. a. Donar d algtooa persiN- 
na ò cosa una perfecció que hi fassa 
agradable. Agraciar. Venustatem , de- 
corem alieni parere. As^antager, íionner 
de la gràce. Aflfazsonare. 

AGRACIAR. Fèr ó concedir alguna gràcia ó 
mercè ; j axf se diu : lo rej lo ha í^gra-» 



AGE 
ciio ab mui capítauia general, j^gra^ 
dar. Gratificart) beoeficiam tribuere. 
GratíJUr , favoriser y accorder utte 
friot. Graxiare , £ir graaia. 

UAilUBIUSSIMi MA. adj. snç. de 
laiaiwff ^gradahiüsimo. Gratíasimus. 
Int'^ígréMe. Moltó gradeyole, accet- 
ti, Ir^giaKlrcK 

ÍGIADABLE. adj. Lo que agrada, jígror 
idie, Gratot. jígréaUe, beau, doux, 
ntróuify gracieux. GradeTole> accet- 
to, ieg^iaciro. 

iG&ADAD^ DA. p. p. de agradar j 

' ifiíiinMg. Agrddadoy gustado, pren- 
éUdo. 

AGftiDAT^A. s. f. ant. agrado. 

Afi>\TI\B. V. n. Gompliarer, aconten- 
tar^ dooar giist. jégradar. Placere. 
Mmrty complaire 9 contenter, conve^ 
mirf res^eniry agréèr, Garbeggíare , pro- 
irar gusto o píacere , compíacere. 

tcaiati. Saber bo. &iber bien, gustar, 
Sapcie. Goúter, etre du goüt, Piacere, 
saper bsoso > andar a genio 9 a gi*ado , 
a gasto. 

jg*^**!^ Ser una cosa del gust ó aproba- 
ci6 de algii. Gustar. Placere , arrídei*e. 
jigréer , piaire j étre du goik de. Gradi- 
re, atU^iare , attalentare , andar a vo- 
^ïa. 

T. r. Tenir contento de alguna 
, eomnlinrerse en ella. jigradarse. 
Gratam alK{aid Tel jucundum esse. Se 
eamt/fiaire. DUettarsi. 

AGRADARSE. Desítjar, tenir gust de fer ó 
dir aigaaa cosa ; j asi se diu : fíilano 
se AGRADA de quedar bè. Gustar. Cupe- 
re^ Telle, placere. D^sirer, aimer, avoir 
èa goik pour. Amaré , ésser ya^o. 

ACÍ iDtMR. Enamorarse de las prèndas ó 
booas cuaiitats de algü. Prendarse. Do- 
tibas capi , allici. Sattaclier à, prendre 
du gout , de Vajfection pour. Inya- 
gbirsi. 

i «í ME AGRADA ; LO QUE ME AGRADA , ME 
.MADA; me AGRADA PERQUÈ BIE AGRADA. 

esp. fam. ab que algii contesta al car- 
reg que altre li fa, de que ele^ex ó 
aprecia lo (jue no deu, afirmant que èll 
mira mès i son gust que à lo rahouable. 
L• que me suena me suena: Quod pla- 
cel , optinaè sonat. II n'y a de bon , de 
jati <pie ce qui me plau. Tant'è per me 
layo'cos}. 
u ve AGRjkDA , 3ro ME AGRADA. Joc dc cartas 
CD qoe sen dona una é cada jugador, j 



AGR 65 

Comeusand io qui tè ma , si no esté con-* 
tènt de la sèya , la cambia ab la que tè 
lo del sèu costat : lo jugador quen tro- 
ba una de bona diu : estig content ; y lo 
qui tè un rey respon : cucut , j no cam- 
bia : lo ültim pren la carta de sota , que 
si es rey no li seryex per res , y descu^ 
bertas las cartas perd aquell que la tè 
mès baxa. MalcontentOy cuco. Ludus 
chartarum pictarum síe dictus. Jeu du 
coucouy ou de Veu qui court. Certo giuoco 
di carte cos! detto. 

AGRÀDATGE. s. m. ant. agrado. 

AGRADIR. y. a. ant. agrahir. 

AGRADIT , DA. p. p. de agradir. 

AGRADO, s. m. A&bilitat ó agasajo que 
se manifesta en lo tracte , en lo semblant 
• y altras demostraciiuis. Agrado. Morum 
suayitas, comitas. Agrément, douceur, 
bonne gràce , obUgeance , affabililé'. 
Grasia , yezzo , affitbtlità. 

AGRADO. Voluntat, gust; y axí se diu: 
axó no es del nSvL agrado. Agrado. 
Placitum , approbatio. Voloni^, plaisir, 
goút. yolontà, grado, piacere. 

AGRADÓS, A. adj. que se usa solament 
ab lo adycrbi bial , y significa aspre, poc 
carinyòs, esgarrapos. Seco, desabruio. 
Asper, durus, austerus. Sec, rude, 
dur, acre, sés^ire, de mauvaise humeur. 
Ruyido, aspro, intrattabile , arcigno. 

AGRAHID , DA. p. p. de agrasir. Agra- 
decido. 

AGRAHID. adj. Junt ab lo adverbi mal sig- 
nifica desagrahid. Desagradecido. Io- 
gratus. Ingrat , pçu reconnaissant. In- 
grato, sconoscente. 

AGRAFIIDÍSSIM, MA. adj. sufi. de agra- 
ri d. Agradecidisimo. Gratíssimus. Très^ 
sensible, obligé', reconnaissant. Gratis- 
simo, moltó riconoícente. 

AGRAHiMÈNT. s. m. L'acció y efòcte de 
agrabir. Agradecimiento. Grati tudo , 
gratus animus. Gratitude , reconnaiS" 
sance, remercíment. Riconosceuza, gra- 
titudiue. 

AGRAHIR. V. a. Manifestar un ab obras 
ó paraulas la sua gratitut per algun be- 
nefici rebud. Agradecer. Gratificar! , 
gratiam referre, gratum alicui se prx- 
bere. Reconnattre un bienfait, un ser^ 
vice : remercier , s^acquitter , savoir bon 
gre', ttre obligé', téhtoigner sa recon- 
naissance. Riconoscere. 

AGRAM. s. m. Herba medicinal que se 
esteu mòlt per terra , y tè las ínfias un 



64 AGR 

poc semblants à las tlel blat : crèx oosa 
de un païm , y fa tres ó cinc espigue- 
tas prímas. Grama. Gramen, Gramen, 
ckiendent , dent-de-chien. Gramigna. 

TÍURER Biks QUB LO AGRAV. fr. fam. VíurCF 

mòlt temps. Fivir mas anos que Sorra, 
ó (jiie MatusaUn. Diuturnà vità fruí. 
Ètre plus vieux qu*H&(des : itre extrt- 
niement vieux. Virer piu deiravo di 

Noè. 

AGUAMÈNT. adv. mod. met, Ab aspresa 
6 rigor. Jgriamente. Aceibè. Jigre^ 
ment, crúmeat, dprement, duremerU, 
rigoureusement. Aspramente, rigorosa- 
mente^ crudamentc. 

AGRANALL. s. m. EiíGRAVAti. 

AGRANALLAD, DA. p. p. de agrasaliar. 

AGRANALLAR. t. a. ehorawallar. 

AGRANAD, DA. p. p. de agraïíar. 

AGRANAR. v. a. ant. bdíoraïiailar• 

AGRANAR. tCrrít. ESCOMBRÀ^. 

AGRARI, RIA. adj. U> que pertany al 
camp, círtn llèy agrària. Jgrario. 
Agrarius. Agrairé. Appartcnentc ai 

campí. 

AGRAS. s. m. Lo raliim abans de madu- 
rar. Agraz. Üva acerba, labruscum. 

. Ferjus , raisin cueilli avant sa maturit^. 
Agresto , uva acerba. 

AGRAS. Lo suc que se trau del ralrim abans 
de madurar. Agraz. Omphacium. Fer- 
jus: le jus du raisin cueilli avant sa 
malunt^. Agresto , il liquore cbc si ca- 
va dcll' agresto prcmuto. 

AGRAS. La beguda que se fa de aigua, su- 

' cre y del suc del rabim abans de ma- 
durar. Agua de agraz, agrazada. 

■ Aqua ompbacio , saccaroque mixta. 
Eau composée avec du sucre et du ver- 
jus. Agrestata : bcvenda fatta con agre- 
sto, e con Kuccbero. 

E:r AGRAS. mod. adv. met. Abans del temps 
degut ó regular. En agraz. Jmmature. 
Hors de saison , preímaturémeni. Acer- 
bamente^ ansi tempo. 

AGRASSÈRA. adjv que se aplica à la par- 
ra cual fruit may madura.. Agracera* 
Labrusca. Fígne doni le raisin n'arrive 
jafiuiis à une parfaite maturii^. Vite 
arbustina. 

AGRASSIR. V. a. ant. agrahir. 

AGRASSIT , DA. p. p. de agrassih. 

AGRATSIÈNT. adv. mod. k gratsiínt. 

AGRAVAD, DA. p. p. de agravar. Agra- 

vado. 
AGRAVADAMÈNT. adv. mod. ant. Ab 



AGR 
gravdmen. Agravantemente. Gravatè. 

. D* une manitre aggravante. Gravosa- 
mente. ^ . - 

AGRAYAMENT. s.m.ant. L'acció y efec 
te de agravar y agravarse. Agravamien^ 
to. Gravamen , gravedo. L•-action d'ag- 
graver. Gravità, a£Einno. 

AGRAVANT. p. pres. Lo que agrava, 
com circnnstancia agravast. Agravan^- 
te. Aggravans. Aggravant: qui aggra-- 
ve. Aggravaate. 

AGRAVAR. V. a. Gravar ú oprimir. Agra- 
var. Gravdre, opprimere. Opprimer. 
.Gravaré, gravitaré, aggravare, ésser 
grave. 

AGRAVAR. Fèr alguna cosa més grave ó mo- 
lesta de lo que era. Se usa. també com 
recíproc. Agravar. Ingravescere, aggra- 
vescere, graviorero reddere. Aggraver: 
rendre plus grief, plus grave. Aggra- 
varsi, di venir pià grave. 

AGRAVAR. Ponderar ó abnltar la fealdat 
de alguna falta, ó mala acció. Agravar. 
Exaggerare. Exagérer. Iperboleggiare. 

AGRAVATORI, RIA. adj. ant. gravatori. 

AGRA VI. 8. m. Lo fèt ó ditxo que ofèn 
la bònra ó fama. Agrw^io. Injuria , no- 
xa,^oíFensio. Offense, injure. OíTesa, 
ingiuria. 

AGRAvi. Ofensa ó perjudici que se causa à 
una persona en sòs Interessos ó drets. 
Agravio. . Damnum. Pn^uHce, tort, 
dommage. Danno , sçapito , nocumeuto. 

AL-LEGAR DE AGRAvis. fr. for. Eu las causBs 
d& comptes demanar en justícia que se 
regonegan y desfassan los agravis que 
de ells fesultan. Decir de agroi'ios. 
Damni, in juris agere. Demander en 
justice la révision d'un compte^ pour 
reparer les torts qui en résukeni. Di- 
mandar al tribunale la revision d' un 
conto. 

AGRAVIAD, DA. Ji. p. de agraviar. 
Agraviadq. 

AGRAVIADOR, RA. s. m. j f . Lo qui 
agravia. Asra\nador. Injunam inferens 
• Offenseur, celui qui offensey qjidjait de. 
injures. Offensore, oífeuditore. 

AGRAVIAR. V. a. Fèr agraví. Agraviar 
Injurid aliquem afficere. Injurier , of 

. fenser, Offendere, oUraggiare, nuocei'C 

AGRAVIAR. Leslar algun nirvi. Se usa taiii 
hé com recíproc. Lisiar. Lsedere^ Fair 
du mal dans la partie organique d\ 
corps. Dolere , sentir dolore. 

AGRAVIAR. Perjudicar à algd en sos inte 



AGR 
TtSM» 6 «Irets. Agraviar y perjudicar. 
DiflUDum infierre. Préjudider, nutre. 
Pre^adícare^ naocere, £air daDDO. 

ifiuiFu&sE. T. r. Oféfàdrene , donarse per 
wàii òc atgana cosa teníudia per a^a- 
n. Jgra^úgrse. Aliqnà re offiBodi , de 
k^nà qiieri. S'ojfcnsery sepiquer. Rc- 

. orsi a maie , prendere U broucio , sde- 
panL 

ümE. adj. Se diu de aquellas cosas que 
eaaao noa sensació desagradable al pa- 
ladar « mès ó ménos semblant à la qut« 
cansa lo -rioagre. jigrioy acedo. Acer, 
aeidas. Aigr•e, acide , acéiemc. Agro, 
aoerbo, agrestoy aspro, afro. 

AfiíL floet. Se diu del camí, terreno ó lloc 
i|Be n aspre, ó esU ple de rocas j ma- 
lens. ji^rio, Arduus, asper. Ràboteúx, 
rmde, raide , escarpé', dpre, en par- 
iami des lieujc. Scabro, scabroso, aU 
pestro. 

met. Aspre, bròoc, com resposta 

jígrio. Asper, durus. Rude, àpre, 

dcre, acaridtre, fiitroso, íocrcsceTole, 



Se aplica als metalls que per sa as- 

sa no se dexan traballar t'dcilmènt. 

Asrio. Metatlnm acre, non ductile, oou 

flexibüe. Aigre : s^applique aux métaiix 

doni les parties ne soni pas hien liees. 

Cnado. 

.àfiíK. Pinf. Lo que es de mal gust ea lo 

eoforit T dibux. Agn'o. Iiijucundè pic- 

taai. Aigre: on le dit des cotdeurs qui 

me sant pas li^es par des passages qui 

les accordent, Crudo. 

s. m. Lo suc desapacible al gust que 

tèneo aignoas fruítas, com la lliroòua, 
taroaja j alt ras. Agrio. Succus ací d us. 
Aigreur. Agresza, agrestezza, acetosi- 
ti. bmscliezza, pontlcitade. 
i6t£. Costum ò bibit ; y axí cuand una 
persona no fa lo que abans solia , se diu 
que ha perdud lo agre de fòr aquella 
cosa. Costumbre, hdòito. Consuetndo, 
kabitos. Cotitume, habitude. Gostume, 
abitOi oso frequente. 

ItUEU i V9 AGRE A1GU5A COSA. ÍV, ab GUe 

se expressa la repugnància que tè algú 
i eiecatar ó empéndrer alguna cosa. 
BtcérseU de mal, hac&sele cuesta or» 
riba, iEgrè fcrrc. Rí^igner : faire une 
chose à contre^ceur. Parere aítrni agro 
dieccbè sia , arrecargU dispiacere , es- 
sersii ríocresceTole , íare una cosa a 
«ahaciiore. 

TOM. I. 



AGR 65 

tii ToRü AK AGSs. íí*. Fèr que alguna cosa 
prenga un sabjir desapaciole, mès ó mé- 

- nos semblant al del nnagre. Avinagrar. 
Acerbare, acrcm reddere. Rendre ai^ 
grcy aigrir. Far inagrire, diyentar agro. 

ToaïARSE AGRE. £r. Péndrcr un gust desa- 
pacible, mès ó méuos semblant al del 
vinacre. Agriarse , acedarse, Acidum 

. reddi, aoesccre. S' aigrir; s'eventer , se 

. gdter à fair. luagrare, di ventar agro. 

TORXARSE AGRE. fr. Parland del llerat , mal- 
métrerse ó passarse. Ahilarse. Acescc- 
re. Saigrir , en parlant du leK'oin du 
pain. Agrirsi. 

TOR5ARSE AGRE. fr. ParUud dels licors, es- 

. pecialmènt del tí, convertirse en vina- 
gre. Tòrcer se j volver se. Acescere vinum. 
S aigrir, tourner. Volgersi. 

TORNARSE AGRE. fr. ParUud de conservas j 
confituras fermentar ó malmétrerse. 
Re\^nirse, reherx'irse. Fermentcsccre, 
acescere. S aigrir , en parlant des confi-- 
túres : fermenter , s' aigrir , en parlant 
des conserves. Divenir agro o lasso, 
guastarsi. 

AGREDÒLS. adj. que se aplica é lo que 
tè mescla de agre y dòis. Agriduíce. 
Dulcacldus. Aigr'e-doux : qui a un goút 
mélé'daigre et de doux. Dolciamaro : 
misto d'amaro e dolce. 

AGREGACIÓ , 8. f. L' acció y efòcte de 
agregar. Agregacion. Aggregatio. Agré^ 
gation. AgajregaEÍoiie. 

AGREGADVdA. p. p. de agregar. Agre^ 
gado, 

AGREGAR, v. a. Anyadir, uniíid ó jun- 
tand unas persòoas ó cosas é altras. Se 
usa també com recíproc. Agregar. Ag- 
grcgare, adjuiigere, accumulare. Agre- 
ger , affecter, unir , annexer, assem» 
hler ^ joimlre , coapter. Aggregare, as- 
sociaré. 

AGREGAR. Destioar i alguna persona à un 
cos il oficina , però »^nse donarli plassa 
efectiva. Agregar. K^scTihev^.. Agre^ger, 
destiner. Ascrivere , metter nel numero. 

AGREGAT, s. m. Lo conjunt de mòltas ó 
varias cosas. Agregaao. Complexus, 
acervus, cumulus. Agregat, assembla'^ 
gey reunion de dijffe'rentes choses, Ag- 
gregato, unione, complesso. 

AGREGAT DE DISBARATS. Multitut dc èlls. 

Hato ó hatajo de disparates, Ineptia- 
rum acervus, copia. Des sottises en 
grand nombre. Copia , cumulo di spro- 
positi. 



66 ÀGR 

AGREGAT DE BOTJS 9 DB XIMPLES, CtC. CoIla Ò 

muUitut de èlU. GanfiUa de locos; ha-' 
' to de tontos , de simples , etc» Deliron- 
tium , ínsipientuim vel stultorum cater- 
. Ta, multi tu do. Compagnie , assembléè 
de foits , niais , etc, Ciurma di pazzi, 
sckier'a di serfedocchi , etc. 

AGR£JAR. T. u. Teuir punta de agre. 
Tener punta de agrio , ser agríllo» 
Acrículum esse. Ètre aigrelet^ aigret. 
Inagnre, ésser agrigao, lazKetto. 

AGRÈLLAS. s. f. pi. Planta perenne, (jue 
t^ las fullas retaUàdas , las cuaU agre]au, 
y se usau en lo amanimènt de yarias 
▼iandas. Alguns las mènjan cru as. j4ce^ 
dera, acetosa. Rumex acetosa. Oseiüe, 
Acetosa. 

AGREMÈNT. adv. mod. Ab aspresa ó ri- 
gor, jégriamenie. Acerbè. Aigrement^ 
crdment, dprement , durement. Agra- 
mente , mordacemente , asprameute, 
acerbamente. 

AGREMIN. s. m. ant. serraduras. 

AGRESSIÓ, s. f. atit. Acomesa. Agre^ 
sion, Aggressio. Agression , altaque» As- 
salimento , assalto. 

AGRESSOR , RÀ. s. tn. y f. Lo mii aco- 
met injustament à altre pera ferirlo ó 
matarlo. Agresor. Aggressor. Agresseur: 
celui qui attaque le premier injustement. 
Agç;res8ore, assalitore. 

AGRfeST, TA. adj. Se aplica al subgècte 
que tè modals grossers y ritstics. Agres* 
te. Agrestis, ferox. Agresie ^ sauvage, 
grossier, lucivile, scortese, rozzo, zo- 
tico. 

AGREST, ant. Inhabitad. Inhabitado, De- 
sertus. Desert, m/uzZ>íV^. Disabitato, iu- 
abitato, deserto. 

AGRET , TA. adj. dim. de agre. Agriüoy 
agretè. Acriculus, aciclulus, subacidus. 
Aigrelet , aigret y suret , acidide. Agret- 
to , acidetto , agrigno , bruscbetto^ 
agrestino. 

AGREUGER. t. a. ant. agraviar, perju- 
dicar. 

AGREUJAR. Y. a. ant. agraviar , perju- 
dicar. 

AGREUJAT, DA. p. p. de agreujar. 

AGREVIAR. V. a. ant. agraviar, perju- 
dicar. 

AGREVIAT, DA. p. p. de agreviar. 

AGRIAD , DA. p. p. de agriar. Agriado, 

AGRIAR. V. a. Èicasperar los ànimos, dis- 
gustar mòlt. Agriar. Exacerbaré, irri- 
taré , exasperaré. Aigrir, irriter, exas^ 



AGR 
pèher, mettre dons une disposition fd^ 
cheuse. Irritaré « esacerbare, esasperare. 

AGRICULTOR, RA. s. m. 7 f. Lo qui 
llaura ó cultiva la terra. Agricultor. 
Agricola, agriculton Agriculteur, celui 
qui cukÍK*e la terre* Agricoltore, agrícola. 

AGRICULTOR, s. m. Lo oui eosenja Çi agri- 
cultura, ú tracta de ella. Agricidlor, 
Agriculturae studiosus, peritus. Profes^ 
seur d'agriculture : celui qui écrit sur 
Vagricidture, Professorc d'agricoltura. 

AGRICULTURA, s. f. Lo cultiu de la 
terra. Agricultura. Agrícultara, agri* 
cultio. Labourage, culture de la terre. 
Agrícoltura : l'arte del coltivare. 

agricultura. Lo«art que ensenya lo cultiu 
y llauro de la terra.- Agricultura. Agri- 
cultura, ars agrària. Agricidture: Vari 
de cultiver la terre. Agrícoltura. 

AGRIFOLI. s. m. Arbre silvestre, que 
tòt lo any tè fullas , las cuab son cara- 
goladas, y tenen las boras plenas de 
punxas, y un verd fosc niòlt llustròs. 
Aceho, agrifclio. Agrifolium, agrifolia. 
Houx. AgrilbgliO) alloro spinoso. 

AGRIMENSOR, s. m. caitadSr de terras. 

AGRIMONIA. 8. f. Planta perenne, que 
tè las fullas Uargas, talladas y un p<)c 
aspras al tacto com tota la planta : crèx 
fins à l'altura de tres peus, y las sevas 
flors, que son de color de palla mòlt 
]>onic se emplean en algú nas parts pera 
adobar cuiros. Agrimonia* Agrimonia. 
Aigremonie: eupatoire. Agrimonia. 

AGRIR. V. a. ant. Fèr tornar agre algu- 
na cosa. Se usaba tamM com recíproc. 
Acedar y avinagrar. Acerbare, acidum 
redderc' Aigrir , aciduler ; remira 
aigrey faire devenir acide. Inagraix; , 
inngrire, diventar agrò. 

agrir. met. ant. agriab. 

AGRIT , DA. p. p. de agrir. Acedéuio , 
aK*inagrado. 

AGRÓ. s. m. Aucèll mòs petit que la ci- 
gonya; tè monyo, lo bèc llarg y casi 
tòt negre; part del coll de color de 
cendra ; lo cos gris , verdós per sobre ^ 
y pardo blanquinós per sota ; los peti j 

' grogs, y en fas alas una taca blanca < 
Garza. Ardea grisea. Hefron. Agbirone . 
airone. 

AGROPAD, DA. p. p. de agropab y agro^ 
PARSE. Juntado. 

AGROPAR. V. a. ant. ituar. 

AGROPARSE. V. r. Reuuirse^ ajuntarse , ar'^ 
replegarse. Juntarse. Coagregari. Sk 



w 



AGÜ 

réinir, se rassentbkr, s^unir. AfibU 

brsí. 
AGEOPS. s. xn. ant. geòp, nu. 
MjBlW. 8. m. Lo gust agre que tè algú- 

■leoa. jicediay agrura. Aculi tas^ acor. 

Jtiiit/, aigreur. Acetosità , acideua. 
IfifiORETA. s. f. dim. de agror. Agre- 

tf éi§rUlo. Suafís acídítas. Aigrelet, 

mgret, Agretto, agresto. 
AGftCPAIL ▼. a. ant. huar. 
AQUJPAT^ DA. p. p. de agrupar. 
íGRURA. s. f. ant. agror. 
ifiïni. met. ant. Aspres^ en lo tracte. 

Jeedia, Acerbitaa. Rudesse, aigreur. 



ÍGCÜT. s. m. L'acció j eí%cte de aguai- 
Ur. dcecho. Specoiatio. Affut, aguef , 
gKt: faciion d'^ier, de guetter. Ag- 

u jfiTtfT. mocL ady. Obaeryand j miraud 

Jtimagad y ab caidado. Al acecho, ò 

tMacecMo» lo apécnlis. uéuçi aguettj à 

V^pà, aujc écoutes. In aggoato. 

BTií A AGirArr. fr. Estar à la mira ó eu 

oberraòó. Estoc d la mira. Spectare, 

specnlarL Ètre aux agueis, velUer , 

éfkr. Adoccbiare, spiare. 

tfTiR a, MSTATT. fr. Estar la tropa em- 

teacada per assaltar al enemig descui- 

éad 6 dttpreTÍngad. Estar en celada, 

Iwdian. Èlre en embuscade. Essere in 



Eniii AL AGUAIT, fr. met. Estar esperand 
«fgd Ja ocasió de lograr sòa intent. Es' 
iar éd husmo ; estar al olor. Inrestiga- 
re. Èireàl'affút: épier Voccasionfa- 
fffíraUe. Spiare il momento. 

AGCATTAD , DA. p. p. de aguaitar. Ace- 
chado, atisbado. 

AGUAIT ADOR , RA. s. m. j f. Lo qui 
a«;oaita. Acechador > acechon. Specula- 
tòr. £spion ; celui qui guette , qui est 
écoutes, aux aguets. Spione, spia- 



AGÜATTAR. t. a. Mirar, observar ab 
cnidado algnna cosa , procurand no ser 
▼isl. Acechar, hacer Ca acechona, atis- 
har. Observaré, specolarí. Guetter, 
éj^ier: observer Sfcritement. Insidiare, 
saarc 



AGUAMÈNT. s. m. ant. L'acció de fèr 
aguda la pnnta ó tall de alguna arma ó 
iastramènt. Aguzadura^ aguzamiento. 
Exacntio. Aiguisement: Vaction d^ai- 
gaiser. Agnszamento, agnssatura. 

sccAxàrr. ant.. SatUesa del fil en los ins- 



AGÜ 67 

tmjnènts de tall. Agudeza. Acnmen. 
Finesse dujil ou de la pointe d* un ins' 
trument tranchant. Acume. 

AGUANT, s.. m. Fortalesa ó vigor pera 
resistir lo mòlt traball. Aguante. Ro-. 
bur , vires. Force , constance , courage^ 
xfigueur pour résister à un grand tra^ 
vaiL Vigore, sodezza. 

AGUANT. Sufrímènt, paciència. Aguante. 
G)nstantia, patien tia. Tolérance^ pa- 
tience^ resignation. Pazienza, soffe- 
renza. 

AGUANTAD , DA. p. p. de aguantar y 
AGUAifTARSE. Aguantodo. 

AGUA1VTAR. v. a. Sufrir, tolerar. Se 
aplica comunament à cosas mòlt graves 
ó molèstas. Aguantar. Toleraré, pa- 
tienter ferre. Supporter^, souffrir'^ en-- 
durer. Patiré , compartiré. 

AGUANTAR. Sostcuir , mantcoir alguna cosa 
en lo estat en que se troba , perquè no 
fu ja , caiga ó se aíluxe. Aguantar. Sus- 
tinere, coercere, continere. SotUenir, 
maintenir. Sostenere , reggere. 

AGUANTARSE. V. r. Afirmarsc ó assegurarse 
per no càurer, tenirse. efímer se. Con- 
sistere , casum vitare. Se tenir ferme 
pour ne pas tomber. Reggere, tenersi, 
attenersi, restaré. 

AGUANTARSE. Contcnirsc , reprimirse. Con' 
tenerse. Se cohibere , continere , frena- 
ré. Se contenir, se contraindre, se com" 
mander , s^arriter. Raffrenarsi, fer- 
marsi; 

AGUAR. V. a. ant. Fèr aguda la punta ó 
tall de alguna eina ó instrument. Agu- 
zar. Acuere. Aiguiser , rendre aigu, 
plus pointu , plus tranchant. Aguzzare. 

AGÜARDAD, DA. p. p. de aguardar y 
aguardàrse. Agitardado. 

AGUARDAR. v. a. Esperar alguna cosa. 
Aguardar. Sperare, spem babere. Espé^ 
rer. Sperare, avere speranza. 

AGUARDAR. Espcrar que vingà ó arribe al- 
guna persona. Aguardar. Expectaré, 
prxstolari. Attendre. Atteudere, spe- 
rare, aspettare. 

AGUARDÀRSE. V. r. Douar temps ó espera. 
Se diu comunament de la que se dóna 
al deutor pera que pagne. Aguardar. 
Prorogare diem alicui ad solvendum. 
Donner un terme, un délai. Aspettare, 
indugiare. 

AGUAT , DA. p. p. de aguar. Agiaado. 

AGUAYT. 8. m. ant. guarda, mira, cui- 

DADO. 



68 AGU 

AGVATT. Llas 9 emboscada, jíseèhànzar ce* 
lada. lasidue. Embúche, embuscade , 
trébuchet , jn^ge , tromperie. Aggaato, 
trappola, insídia. 

ESTAR B2C AQUAYT. fr. aut. ESTAR AL AGUAIT, 

eo I' accepció de estar la tropa embos- 
cada, etc. 

AGÜAYÏAMÈNT. s. ro. ant. aguait. 

AGUD , DA. adj. que se aplica à ia pun- 
ta, fil ó tall prim j sntií que tenen al- 
guns instruinènt», especialment las ar- 
mas de ferro , com La espasa , ganivet , 
etc. Agudo. Acutus» Pointu , aigu , 
ternuné^en pàinte tris^ne. Acuto. 

AGUD. met. Se diu del subgècte que es su- 
tíi , perspicas é ingeniòs. Agudo. So- 
lertià , ingeuü acumine prceditus. Fin , 
delit' y subtil 1 spirituel, ingénieux. Sot- 
tlle, fiuo, scaltro^ 

AGUD. met. Se aplica al ditxo ingeniòs, 
graciós y oportd. Agudo. Facetiae. Joli, 

• saiüant, d propos, ert parlant d'un 
mot. Acuto, piccante. 

AGUD. met. Se aplica al dolor yiu j pene- 
trant. Agudo. Vehemens dolor. PeH^ 
troni, aigu^ vi/i piquant, per^nt^ 
poignanty en parlant de la doxUeur. 
Acuto , títo , puDgente. 

AGin). met. Se diu de la malaltia eilecuti- 
Ta , grave j de curta duració. Agudo. 
Acutus , pr^Bceps morbus. Aisu. Acuto. 

AGUD. Se aplica al accent que indica que 
la vocal sobre la que esUi col«-locad se 
pronuncia ab mis pausa ó detenció que 
Iflsaltras. Agudo. Acntus accent us. Aigu. 
Acuto. 

AGUDAIVIÈNT. adr. mod. Ab agudesa. 
Agudamente. Ingeniosé, argntè-, acu- 
tè. Adroitement ,. spirituellement, Spi- 
ritosamente, yiyacemente. 

AGUDESA, s; f. Sutilesadel tall ó punta 
de algunas armas , instruments ó altras 
cosas. AfOidreza. Acumen, acies ferri. 
Fïnesse au fil ou de lapoiníed'un ins- 
trument tranchant, ou d'une arme- 
AcnmCiv 

AGUDES i. met. Pèrspicaeía 6 vivesa de i n- 
gení. Agudeza. Solertia, acumen inge- 
nu. Fhfocit^, péhúration , esprit. Viva- 
cità, acutezsa, perspicacità. 

AGUDESA, met. Lo ditxo agnd. Agudeza. 
Argutia^ facetia. Fointe, saillie, bon 
mot. Facezia , dctto arguto. 

AGUOlSSlM, MA. adj. snp. de agud. 
A^udisimo. Acutissimus. Tres-pointu, 
trcs^aigu. Acutissimo* 



AGU 

AGUDlSSIMAMÈNT. adv. mod. snp. de 

, AGUDABIÀ5T. Muy agudomentc, Peracu- 
tè. n'ès-'odroitemem , tris^spirituelle" 
ment. Vivaciasimameate^ argutissima- 
mente. 

AGOERO.'s. m. AUGUBi. 

AGUERRID, DA, adj. Eiercitad en la 
guerra. Aguerrido.^ Bello expertus. 
Aguerrij accoutwnéà la guerre. Aguer- 
rito , avveuo a' disagi delia guerra. 

ÀGUILA. 8. f. íliga. 

AGUILENC, CA. adj. Se diu del nas prim 
T ün poc corvo, semblant al bèede 
L' àlig^. Aguileho. Aquilimis, aduncus 
nasus. Aifuilin: courbé'en bec d'aigle; 
on le dit du nez. Aqoilino.. 

AGUINYAR. y« a. ant. Apuutar ó dirigir 
lo tir de canó., fletxa ó altra arma à 
part determinada. Asestar. >G)llineare , 
collimarey intendere. Fiser, potFiter, 
mettre en mire: on le dit ordinairc' 
ment des armes à feu. ou de trait. Mi- 
raré, prender di mira. 

AGUINYAT,DA. p. p. dcAGunitAa. Ases' 
tado. 

AGULLA.. 8. £.. Instrument de ferro, fus- 
. ta 6 altra matèria, que acaba eu punta 
per lo ua cap, y per lo altre tè un ull 
per ahònt se passa lo Gi , seda ó corda, 
etc, ab que se cus ó broda. Regular- 
ment se anomena, agulla de cusia. 
Amija. Acus. Aiguille. Agp, agu- 
glia. 

AGULLA. Trosset per lo oomii de fil de llau- 
tó , y à veeadas de plata li or en for- 
ma de agulla, ab la diferencia de que 
en lloc del ull tè- u» oapsiró. Regular- 
ment se anomena agucla de. cap. Alfi" 
ler. Acicula, acucula. Éffingle, Spilia, 
spillo,. spillettOi 

AGULLA. Pòx que tè lo morro llarg j prim 
en f^rma de agulla. Aguja, espeton , 
picudoi Acus, acicuU. AiguUle; poisson. 
Aguglia. 

AGULLA. La pua tendre de un arbre que 
servcx pera empeltar* Pua. Sorculus. 
Grejffh : brancHe d'arbre qi^on cnte sur 
une autne. Marzà, nesta4 

AGULLA. Lo ferro que en los rellotges de 
sol senyala las boras. Aguja j gnómon j 
estilo^ Goomon^ stiins. Aiguille iVhor^ 
loge. Ago. 

AGULLA. Lo assenyaladòr en los rellotges 
de corda. Maneeilla, mano, saeta, 
faetiUa* Gnomon. Aiguille de.montre, 
dependule: indexi aiguille tournant 



AGU 
«r un poiiii qui marqúe Ui heures, 
ktminuies. Ago. 

~ beiísco ò piràmide, jiguja. Ofae- 
ÜKw. jÜguiUe, obíihque, pyramide. 
G^jEii obeiisco. 

Pilar que «osté lo edifici per al- 
part prmcípal. Machon* P»a>.edi• 
icü Mcnuit ex opere lateritio seu cae- 
■eatitío. Contrec/ori, mur, fl•lUer , 
cmàre-éauiani. PcmteUo. 

iflous. pL lio regalo que 8(den fèr los 
pMiifg^n à las <n*iadasdels hostals cuand 
Kdespedexeo de èllas. Jttftleres, Pécu- 
saqaam à 'viatoribus diversorii famu- 
Is cxigaiit. fyingles: présens qu^on 
e aux servantes. d'une hoteUerie 
Its Services qu^eUes ont rendu. Be^ 
i uimío j maiuja. 

jficiükLa cantítat de diner que se se- 
mpàik à alganas sen^òras pera los gas- 
te del adorno de la àéfà persona. ^A- 
JfL•res• ftCnttttoríbas matrouae nobilis 
sampdlms consignata pecania. J^í/i- 
gies: ce qu'ordinairement dorment les 
moris d leursfemmes pour leur toileUe 
et pour leurs menús plaisirs. Spiile. 

JMsujtf. Joff de noys, que consistei en 
ponrcau hn una agnila de cap en 
terra óaobre alguna taula i procurand 
una creu dbr la del contrari , 
\a seva ab la ungla del dtt ^os, 
cada ^ve^jada que li toca ; j lo qui pri- 
mer encreua guanja I' agulla ad altre. 
jiUiieres. Acicularum ludus puerílís. 
Jeu d'emfatts an^c des éfnnglesi Giuoco 
dcgfi sfSii, 

Momík UL jkmoKTALLAA socaAS. L'agulla de 
cosir més grossa que usan los sastres j 
lai doaas. yíguja de verdugadò, Acus 
maTÍma quà sartores et mulieres utun- 
tur. La jSUss grosse aigmlle doní se ser- 
vaU les tailleurs>- Ago. 

iCoiXA DE E3ILLAKOAR. La quc scrvex pera 
ficar lallets de cansalada en la carn dels 
aacèlls ò en altras TÍandas que se han 
de rostir al asU Mechera. Veruculum. 
Lardoire. Lardatojo. 

íSiciLà. oc ESFAsràa. La que usa- est oficial 
pera cnsir estòras, sarrias, etc. ^guja 
espariera* Acus^ mattís rel storüs as- 
saencUs. Grosse aiguiUe doní se servent 
Us aumers en sparte. Ago, aguglia; 

ificUA DE rèa ruejA. Instrument semblant 
ca la figara à la llansadàra de texidòr , 
però sense lo ruid en que se posa lo ca- 
wó. Se feryexea de èia Us donas pera 



T 



AGtr 69^ 

fòr filats 7 sarréils y altras cosas. Lan^ 

%adera. Radius. Espicé.de navette qui 

sert aux femmei pour faire franges et 

autres omrages. Ago. 

AGULLA DB fír mpda. Fü de fcrro ó de 

. llaató, de un païm de Uarg, que servvx 

pera ièr«DÍtjas, mitjons y altius cosas 

semblants, Aguja de hacer media. Aci^ 

culae tibialibus texendis. AiguiUe à tri» 

eoter. Ferro da calse. 

AGVLLA DB CANxo. La dc fil dc ferro, cpie 

tè dos puntas en f&rma de forquilló , y 

serrex pera assegurar lo pentinat de las 

donas. Horquilla, Acus hirculae simiüs, 

[uà muliebrie coma stabilitur. JUguUle 

deux pointes doní se servent les 

femmes pour arranger Uurs cheveux. 

Forchetta , forcella da capellí. 

AOULLiF DB LA BTiSE DE oàu. L'agulU do Cap 

mès petita que se conex. AlfiUr de toca 
de monja.. Acicula par^issima. Ceunion. 
Spílletto. 

AGUIXA DB MaaEJAB. aot. AGULLA Dfe NAVEGAR,. 
AGVLLA DE MATALASsàa 6 DB BA87ÀB. Agulla 

llarga y grossa de que se servexen estos 
oficials. Agnja de ensalmar. Acus cli-> 
tellis et culcitris assuendis. CarreUt, 
grosse aiguiüe à pointe àngulaire dont 
se servent Us seliiers, etc. Quadrello. 

JGULLA DEL mònyo. La que las donas por- 
tan en èll, y es per lo comü de vidi^ 
d plata, ab una boleta de la matèxa 
matèria en cada un dels Ahs extrems. 
Aguja. Crinalis acus. AiguilU de téte. 
Aguglia. 

AGULLA DE NAVEGAR. Ndut. Flètxeta dc fer- 
ra passada per la pedra iman , que po- 
sada en equilibrí sobre una pua , se gi- 
ra sbmpre cap al nort, y col-locada 
al mítj de la rosa nàutica servex de go- 
bern ab uavegauts pera conéxer lo rum- 
bo de* la embarcació; Se anomena tam- 
bé BRÚxuLA. Aguja, aguja de marear , 
brújida, saeia, saetilla. Acus nàutica. 
Aiguiüe aimantée , aigidlU marine: 
la/ne mohile de la boussole, Ago cala- 
mitato. 

AGULLA DB pastòr. Planta annual que tè 
las fuUas retalladas^ y fa un fruit 
llarg y prím en íbrma de agulla. Agu- 
ja, aguja de pastor, aguja de Venus. 
Scandix. Aiguille-de-berger , bec-de- 
grue, Geranio. 

AGULLA DE PICAR. Se dòua aquest nom à las 
que tenen lo cap de vidre , las cuais re- 
gularment se clavan en los coiins de fèi; 



70 AGÜ 

puntas. Alfiler con cabedUa de vidrioj 
que suele cL•\Htrse en los mundiUos. 
Acícnla sic dicta. Épingle ordinaire^ 
ment de fer ou d'acier a^ec grosse 
téte de verre dant on se sert danjt fe* 
coussins pourfcdre de la dentèUe, Ago. 
AGULLA Vaquera, agulla de MATALAssàa. 

BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALL^H. ff. ab 

Sue se expressa lo mòlt difícil que es 
e conseguir alguna cosa. Quiíar cru" 
ces de un pajar, ^thiopem lavare. JSn- 
treprendre une chose difficüe^ chercher 
une aiguilie dans une botte de foUu 
Beccarsi i geti. 

AGULLADA. s. f. Lo bastó que en lo 
un cap tè i;na punta de ferro, ab lo 
cual los bovers y llauradors punxan als 
bous ó mulas. Jtijada, aguijada, Sti- 
mulus. Bdtoa avec pointe de fer dant 
on se sert pour piquer ou stinuder les 
boeuf. etc, :*aiguillMe. Pungolo , pun- 
glglione. 

. AGULLASSA. s. f. aum. de agulla, ^^u- 
jan, Acus grandior. Grosse aiguilie* 
Agone. 

AGULLÈR. 8. m. Lo qui fa ó ven agullas. 
Agujero. Acuum fabricator aút vendi- 
tor. Aiguiüier; celui qui fait ou qui 
K*end des aiguiUes, Acorajo. 

AGULLA R. La porció de fil , seda , estam ó 
altra matèria semblant filada , que pera 
cusir alguna cosa se passa per lo cos de 
una agulla. Hehra. Filum. Fil, brin, 
aiguiiléb de fil. Agugliata. 

AGULLÈR. ant. Canó en que se posan las 
agullas de cap y de cusir. Alfíletero, 
Tubnlus condendis acubus et aciculis. 
AiguiUér ; éiui oà l'on met les épingles 
et les aiguiUes. Agorajo. 

AGÜLLETA. s. f. dim. de agulla. A^- 
juela, agujica, agujilL•, agujita, kcx" 
Cula , acucula. Petite aiguilie. Aghetto. 

AGULLETÈR. s. m. ant. agullIr, -en la 
primera accepció. 

AGULLÓ, s. m. fibló. 

AGULLÓ. La punta ó extrem punxagud de 
r agullada. Aguijon. Cuspis , spiculum. 
Aiguülade, aiguillon. StuzziCatojo, pun- 
getto. 

CALCIGAR LO AGULLÓ, fr. mCt. RUt. Obsti- 

narse en resistir à la forsa superior. 
Dar 6 tirar coces contra el aguijon. 
Adversus stimulum calcitrare. Regimr 
her centre lYperon: regimher contre 
Vaiguillon. Contro lo stimolo calcitrare. 
AGÜLLONADA. s. f. ant. Punxada de 



AHI 

a^lló, fiblada. Aguijonazo, Aealei vel 

stimulí ictus. Coup d'aiguillon, Pugui- 

mento. 
AGULLONAR, v. a. ant. Punxar ab lo 

agulló. Aguijar, aguijoneàr, Stimula- 
- re, stimulis csedere. Aiguillonner, pi^ 

quer avec VaiguiUon, StuEzícare. 

AGULLONAT, DA. p. p. dc AGULLONAR, ^gui- 

• jado, aguijoneado. 

AGULLONEJAR. v. a. ant. Punxar ab io 
agulló. Aguijar, aguijonear. Stimnla*- 
re , stimulis fodere vel caedcre. Aigui" 
Üonner, Stuuicare. 

AGÜLLONEJAT, DA. p. p- de agullo- 
NEJAR. Aguijada 3 aguijoneado. 

AGUR. s. m. ant. auguri. . 

AGUSIL. 8« m. Ministre inferior de jus- 
ticia , que porta per insígnia uoa vai*a, 
y servcx pera agafar , y altres actes jn^ 
cKcials. Alguacil, corchete, ministril, sa- 
téiite, olguaciL Apparitor, accensus. 
Algtiaiil, archer, sergent, sbire, kxds- 
sier. Rirro , sbirro. 

AGUSTINO , NA. adj. Lo religiós ó reli- 
giosa del orde de sant Agustí. Agustina, 
agustiniano. Angustinianus , Augiistini 
regui am professus. Augustin, augus" 
tine,de V ordre de saint Augustin. Fra- 
te delí' ordine di santó Agostino. 

AGUT. s. m. ant. Clau petit. Clavo pe- 
queixo. Clavnlus. Petil clou. Chiodetto. 

AGUTSIL. s. m. agusil. 

AGUYON. s. m. ant. vibló^ 

AGUZAR. V. a. ant. Fèr aguda la punta 
ó tall de alguna arma 6 instrument. 
Aguzar. Acuere. Aiguiser, rendre aigiii 
plus pointu^ plus tranchant, Aí&larci 
af^uEzare. 

AGUZAT, DA. p. p. de aoüzar. Agu-^ 
zado. 

AH. 

AH! interj. de dolor ópena, que equiva 

úayI Ah! Ab! heu! Ah! Ah! deh 
AHÍ. adv. t. En lo dia antecedent , im 

mediat al dia en que se parla. Ayeí 

Heri. IRer. leri. 
AHI. Poc ha , poc temps fa. Ayer. Nupei 

Hier , il y a peu de temps , derruiré 
' ment, rétemment. leri, poco fa, d 

Iresco. 

BE AHÍ k AVUY« DE ARÍ ETTSA. 

DE AHÍ fivsA. loc. fam. Dàsde lo dia ant^ 
cedènt , immediat al dia en que se paí 
h. Desde ayer , de €^r d hoy ^ à 



AHÜ 

artr úicd. A die beiteriio. \Die^i5 }úer. 

Dl ieri. 
AHINA. s. m. terrít. ewi. 
ABUàDA. s. f. La tcq del caball. J?e- 

^Vio^ reiinetMo. Hinnítit». Hennme^ 

ïïíftí: cH naiurel du che>HiL Nitrito. 
AHI-IAR. T. n. Formar lo caball la seva 

leti. RHinehar, Htnnire. Hennir. Ni* 

tnrCiaDoHrire. 
AHIR. adr. t. ahí. 
àHISSAD, DA. p. p. de ahissab. hadtí*; 

azasado-i enunscaao. 
ABISSAR. T. a. Tirar amunt algun pes. 

kar, Lerare. Hisser. , AU are , issare. 
uissAt. Incitar als g^Msos pera que em- 

bestescao. jézuzar , ensnscan. Canes sti- 

mniare., incitaré, fídler, exciter. Ais- 

nre, aiixsare, instigaré. 
Al•lOM. adT. U. Usad ab Terbs de movi- 

méot «gjiiifica i quina PAat, ó A la 

PiSTQUB. Adonde. Qaò, quorsum. 0&. 

Ove^ ttOTC 
ABosT. ünd ab Terbs de quietut equival 

i D CUAL rARATGE , FH LO CVAL Ó EU QI7B. 

Ihmàe, übi , quò. .OiV. Oye , dove. 

lÈmm BOVA? mod. adr. que significa 
ABCvrr VA? Adònde bueno ? dènde bue^ 
no? Qoò? quorsum? Ou alUz-vcus? 
Verso dore ? 

AaÒ5T SE iruLLA. mod. adv. En eualserol 

paart. Dande quiera, do quiera, Ubi- 

cumque, abÍTia. En quelipte Heu que 

' ce mt f oà Vm, voudra 9 partout. Orun- 

qne, tn ogaí do-ve. 

DE Asòrr. mod. adr. que denota lo lloc 6 
prÍBcipi de que re ó se inferex ó de* 
onex alguna cosa. De donde. Undè. 
D'os. £b doTe. 

£D£ ABorr BOVA? mod. adv. que significa 
ar Asòrr te ? ^ Pe dónde bueno ? Un- 
dè? ondenam? 2>'oiV s^enez-vous? Onde 
«Tiene? 

PEB iaÒ9T. mod. adv. que denota lo pa- 
ratge per lo cual se olrigex ó encami- 
na ai^aa cosa. Par donae. Quà. Par 
^ 9 far qiiel endroit. Per ove. 
ABO^TTAH. T. a. ant. Aporronar^ apro- 
ioaar^ afrontarà Denostar, afreniar, 
CoÉtendià afficere, conyiciari. //i/u- 
rkr^ marager. Ingiuriare, oltraggiare. 

AHOTAT, DA. p. p. de ahontar. De^ 
nottado^ afrentado. 

ABI3C s. m. ant. alabit. 

ABÜJR , s. m. ant. augvbi. 

AHUR. Ven de que se usa pera despedir- 
se j equiyal i i nisu. Agur, ahur. Va- 



AIG 71 

' le , salve* Adieu, Addio. 
AHDRT. s. m, begany. 

AI. 

AIDAD , DA. p. p. de aioab. 

AIDAJR. y. a. territ. aivdar. 

AIGLA. s. f. ant. Altoa. 

AIGNELET. s. m. dim. ant. avyellet. 

AIGUA. s. f. Cos líquid y transparent de 

• que se forman los mars, rius, fonts , 
etc. Agua. Aqua. Eau, Acqua. 

ÀiGVA. Farm. Lo licor que se extrau de 
algunas hèrbas, flors j finiits, ó sas 
parts, destil-landlas ab aigua; com ai- 
gua de xicoiras , de rosa , etc. Agua. 
Liquor ex quibosdam olusculis, flori- 
bns , aut fructibus distillatus. Eau. Ac- 
qua : liquore acqueo cbe si caya dali' er- 
be , da' fiori , etc. 

AIGUA i COLL T PEU AiuT. cxu. fam. ab que 
se reprèn Pafectada ponderació de ca- 
rinyo cuand las obras no corresponen. 
Bien te quiera , bien te quiero 9 mas no 
te doy mi dinero: mucho os quiero. 
Pedra , no os digo lo medio. 
Te bene , te muítum , te summe dili- 

go, Fauste, 
Nil tamen ex nummis do tibi, Fauste,' 

meis. 
Je vous aime, Julien: de grdce, ren^ 
dezrmoi mon pain. Dare assai jpampa- 
ni e poca uya. II perdono di Serami- 
do: molti baci e pocbi quattrini. 

AIGUA AB y&u. La que se refresca ab esta. 
Agua de nieve* Aqua niye frigescens. 
Eau à la glace: eau rafraíchie avec de 
la neige au de la glace. Acqua diac- 
cíata. 

AIGUA AMUNT. mod. ady. Contra la cor- 
rent ó curs natural de l'aigua. Agua 
arriba. Adyerso flumine. A mont : con^ 
tre le courant. Di sopra: I' insu del 
fiume. 

AIGUA AlTGfiLICA. V. AlfGÉLICA. 

AIGUA AyALL. mo$l. ady. Ab la corrent ó 
cnrs natural de T aigua. 'Agua abajo. 
Secundo flumine. Avalant : en suivant 
le courant. Che cala, cbe discende. 

AIGUA BEVÉiTA. La quc beneex lo sacerdot, 
y senrex pera lo us de la iglesia y dels 
fidels. Agua bendita. Aqua lustralis. 
Eau béhite. Acqua santa, acqua bene- 
detta. 

AIGUA BEVÉiTA ! tnterj. territ. xvt marià ! 

AIGUA BONA PER BfiURER. La qUC UO CS mO- 



/ 



72 AIG 

. lla 6 no tè cap mal gust. j^gita bebedi^ 
zUj bebedora. Aqua potabilis. Eanbur 
vable^ potable: on le dit de Veaaqm 
est bonne , ijui est destinée à itre hue. 
Acqua da bere. 

JLIGUA DE AGBAS. AGRAS, CB V aCCCpcíÓ de 

beguda. 

AIGUA DE ViASTAXYAS. fam.. Se dòoa aquest 
nom ai xocolate clar. j^giia de costar' 
kas. Massa plurímà aquà diiuta vel dis- 
soluta. On le dit du chocolat trop clair, 
Dícesí delia cíoccolatta troppo liquida. 

AIGUA DE GOMA. La 60 qu£ 86 ba posad eo 
infusió uua proporcionada cuantltat de 
goma aràbiga. Ab ella los pintors dexa- 
tan los colora à fi de que tingan major 
consistència y viyacitat. Aguagoma. 
Oummi arabicum aquà dissotutum. E<m 
de gom/ne. Acqua di gomma. 

AIGUA DE LA RE19A DE UU5GRÍA. ÜcÒr clar 

com r aigua que se trau destil-Lmd la 
flor de romaní ab aiguardent, jégua de 
L• reina de l•lungría» Aqua stillatitia sic 
dicta. Boissonfaite avec lejus du roma^ 
rin et de l'eau devie. Acqua delia re- 
gina. 

AIGUA DE vku. La que proceex de esta 
cnand se desfà per lo calor. ^ígua de 
jiieve, Aqua ex nive liquefactà. Eau de 
neige. Acqua di nere. 

AIGUA DE vÀu. La que cau barrejada ab 
nèu. Agita nieve, Aqua nive intermÍKta> 

.. nlvalis. Ferglas, Gelicidlo. 

AIGUA DE oLÒa. La que està composta ab 
substancias aromàticas. Agua de clor. 
Aqua odorata , aromàtica. Eau de sen- 
teur, 'Acqua d' ancioli , acqua concia i 
acqua d' odore. 

AIGUA 'de ORDI, Beguda que se fa de est 
gra, semblant à la tisana. ffordiate, Po* 
tio bordeacea. Tisane d'orge, Orzata. 

AIGUA DE PLUJA. La quc cau dels nÚTols. 
Agua Uusfia , Uovediza. Aqua pluvia j 
pluvialis , coelestis. Eau plu\fiale, Acqua 
piovana. 

AIGUA EMBASSADA. Ls quc cstà cstancada^ j 
no tè corrent. Agua muerta> Aqua 
stagnans , pigra. Eau dorniante, Acqua 
morta , acqua stagnante. 

AIGUA ísxTRB CARü Y p^LL. Lo mal Rnome* 
nad iiidropesía. Agua entre cuero y 
carne. Aqua intercus. Eau entre cuir 
et chair, Umore aquatico subcutaneo. 

Aiov^TBRRAOA. AquelU en que los ferrers 
han apagad lo ferro ócèr bruént. ^§'(ia 
de herreros. Ferraria aqua. Eau dons 



' AIG 

ia<)aoHe on trempe le fer cu Vacier. 

Acqua ferrata: acqua in cui sia stato 

spento ferro iofecato. 
AiGUA iii9£R.iL. La que naturalment mana 

traènd en disolució alfiunas substancias 

minerals^ com sals, ,ferro, etc. Agua 
. mineral, Aqua míneralis. Eau míne- 

rale. Acqua miuerale. 

AIGUA MORTA. AIGUA EMBASSADA. 

AIGUA PASSADA , vo MOL MOU. ref. ab que se 
dóna à entèndreri que no vénen al cas 
los consells ó reflexions desprès de pas- 
sada la ocasió de haberlos pogud apro- 
fitar. Agua posada no muele moUno, 
De praeterltis ne curato. Au passé'^ pas" 
se^ffosse. Se sui passato tUscorri predl- 
45hi a' porri. - 

AIGUA ROS* Licor clar que se extrau de las 
rosas de olor destil-landlas ab aigua. 
Agua rosada. Aqua rosacea. Eau rosc, 
Acqua rosa. 

AIGUA s.iL. L'aigua dòlsa en que s'hi tira 
alguna porció de sal. Agua sal, Aqua 
salíta, salsa. Eau douce ou Von a mis 
une portiou de seL Acqua dolce in cui 
si getta del saLe. 

AIGUA TERMAL. La oue à mès de ser mine- 
ral ix calenta del manancial en tòtas las 
estacions del auj. Agua termal, Aqua 
thermalis. Eau thermole» Acqua ter- 
male. 

AIGUA VA. expr. ab que se avisa à los que 
passan per lo carrer, que se va à tirar 
per una finestra ó balcó aigua ó immuti- 
dicia. Agua va! Heus, apage, cave: 
aqua è fenestra jacitur. Gare Veaul 
Gaarda V acqua. 

AIGUA VIVA. La que raja j corre natural- 
ment. Agua s^ivoj agua de pie, Aqm 
viva, profluens. Eau de source. Acqus 
viva , acqua dl vena. 

AiGUAs. pi. Las medícinab per bdurer <! 
banyarse. Aguas, Aquas mèdics. Eaia 
méaicinales, Acque medictnali. 

AIGUAS. met. Los visos que fan alganas ro 
has de seda , imitand à la undulació d 
Taigua. Aguas, G>lores seríci textili 
uudarum specie descrípti. Ondes. I 

. onde. 

AIGUAS. met. Los vísos que fan algiinas pe 
, dras preciòsas. Acuas, ScintiUatio gein 
niae. Eaux. A onde. 

AIGUAS. met. Los visos que fan las ploma 
de alguns aucèils. Aguas. Pennarar 
co!ores, undulatd luce scintillaotei 
Eaux. Ad onde. 



AIG 

kicüAS. met. Los tísos qae fan lai Tetas 

*■ de algooas fustas trabaiUdas j emlMr- 

Buudbs, com la caoba, ia noguera, etc. 

- A^Èt:^ Venae aUqnorum lignomm ie- 

et gummi Uaitorum unila- 

speciem referentes. Ondes» Ad 



ifCTAS. Los orins ó la orina, jéguas. Uri- 
■a. Eau, Acqaa, orina. 

inn IftlTTAS. ilGUAf COMPOSTAS. 

Mscif coMTOSTAS. Las begudàs ane se fan 
. de a^oa, sacre j. del sac de alganas 
Cnwlas^ ó de las matèxas fraitas po6a- 
das en infosió 9 com aigua de taronja , 
de Uimú, etc. Agiuu compuestas, Aciua 
«ccbaro , frogum , fructuamqae succis 
coafita. Boissons Jaites a^ec le jus de 
fieiftes /ruiis. Acque acconcie. 
jKTis MAJoas T MENOBs. Se anomcnan ai- 
CTAS KAJÒas los excrements grossos del 
kome, j ME5ÒRS la orina. Agiuu ma* 
. Xortsy menares. Excrementüm eturi- 
aa. Excrémens solides et liquides i en 
ptrkaU de ceux de Vhomme, Escre- 
mcÈ/to^i orina, feccia. 
AKüAS TEdà^rn. Las qae baxan de las 
BoniaBTas ó aerras. Aguas vertientes. 
Aqoz e montibas scaturíentes , erara- 
. potes. Les eaux de pL•ie qui descens 
demt des moniagnes, Acque piorane 
dalle montagne. 
DE jugua. fr. Béurer aigua 
ab cxeis. Emcharcarse de agua, Aqud 
targert^ Boire beaucoup d*eau, s'inory- 
der Vestomac. Gonfiare, riemptere lo 
stismaeco d* acqiia. 
isKEEïAa L*AiGi7A. fr. Posarla k la serena. 
Sarmtr ei agua. Nocturno frigori ali- 
qaíd exponere. Mettre de Veau ra^ 
fraSààr au serein. Rinfrescar, raffred- 
ilaR l'acqua nel sereno. 
ti6 ES ccmAT AB AIGUA BEifÉrfA. cxpr. met. 
ab qne ae expressa la facilitat del re- 
maer 6 composició de alguna cosa. Eso 
se cura con tina telaraàa, Levi remedio 
ii£get. On le dil d'un mal auquel il 
est fúsé de remédier. Sara guarito col 
segno delia croce ; è mal da biacca. 
yium l'aigua DEVATt DEU ULLS. fr. fam. 
Evuerarse en eompUurer ó agradar A 
éfjL Bailar el agua, ó baitar el agua 
àdante. Offictosiasimè alicui assentari. 
Se meitre en quatre pour f aire plaisir à 
qaeUpíun. Pascer oi finocchio, e far 
monie. 
çon l'aniua na nas in matj. toc. fam. ab 

TOM. 1. 









AIG 65 

que se pondera lo mòlt desitjada que 
es alguna cosa. Se usa comunament ab 
lo verb espebar ó DEsrrjAR. Coma fi agua 

- de mayo. Avidissimè. Comme Veau 
dons le printemps: vivement. Come il 
cac io sui maccheroni ; come pioggia ai 
caldi giorni ; come il porto a' naviganti . 

D05AR l'aigua PER amòr DE dèu. ír. fam. 

PLÓURER i BÒT8 Y k BARRALS. 

evtrírsen tòt ab aigua. fr. ab que se ex- 
pressa que es mòlt copiòsa la pluja ó 
mòlt forta una tempestat. Venir se el 
cielo ahajo ; desgajarse el cielo ó las 
nubes, Nubes in pluviam dissoWi^ copio- 
sum imbrem effundi. Pleun/oir à verse. 
Strapiovere , piovere a ciel dirotto. 

ESTAR AIGUA Hvs i COLL. fr. met. Tfobarse 
en gran aprèto ó perill. Estar el agua , 
ó con el agua d la boca, ó hasta la gar- 
ganta: tener el agua d la garganía: 
verse ó estar con la soga d la gargan- 
ta : tener el lazo d la garganta. In pe- 
ricúlo summo esse, versari; gra ve aís- 
crimen adire. «S^ trom^r dans un grand 
périL Ésser nell' acqua sopra '1 capo, o 
sinó a gola. 

ESTAR èiiTRE dòs aiguas. fr. met. y fam. Estar 

- perpleio en la resolució de alguna cosa 
iènse saber que fèrse. Estar entre dos 
aguas. Animo, fluctuaré, bsesitare. Na- 
ger .entre deux eaux: ttre irre'sclu. 
Star fra le due acque. 

ESTAR rkT u:vA MAR de AIGUA. fr. fam. Es- 
tar mòlt snad. Estar hecho un agua, 6 
un pollo de agua, Plurimúm sudore 
madere. Bire tout en eaUf en sueur. 
Grondante di sudorc. 

làR AIGUA. fr. Fèr provisió de aigua una 
embarcació. Hacer agiuula. Aquari. 
Faire aiguade. Far acqua : provveder- 
si d' acqua dolce per servigio delia 
na ve. 

F^R AIGUAS. fr. Entrar Taigua en una em- 
barcació per algun forat, escletxa ó 
juntura. Hacer agua. Aquam navim 
per rimas ingredi: navem rimis, fatis- 
centem aquam accipere. Faire de Veau. 
Far acqua : dicesi delia nave uella qua- 
le per qualcbe apertura entri l'acqua. 

rka AIGUAS fr. met. Anar cap per avall ó 
en decadència 9 anar à m^nos. Ir cuesta 
abajo: andarde vití quebrado. In per- 
niciem vergere^ in preceps ire. De- 
choir, aUer en décudence. Scadere, 
venir in decadensa. 

ràa AIGUAS. fr. met. Confondrerse^ no tro^ 

10 



66 AIG 

bar exida eo lo discurs', ó do saber 
soitar alguna díGcultat. Perder piél 
Omniuò caecutire ; addequaque ease im• 
pedítum; alicui haerere aqua. «S'è con- 
fondre. Àndarsl coUe trombe iiel sacco, 
arrenare. 

pàa AiGUAS. fr. fam. Orioar. Hacer tzguas, 
Miugere. Ürinen Orinaré. 

GUARDAT DE AIGUA QUE HO GÒBRA T DB GAT 

QUE 50 MiÒLB. ref. ab que se dóna à en«^ 
téodrer que las persònas que- sembla 
que tenen un geni manso y apacible, 
solen ser més impefuòsas y terribles 
cuand arriban à cnfadarse. Del agua 
mansa me libre Dios, que de la recia 
(ó brasfa) me guardarà yo: gudrdtUe 
del agua mansa» Latentem mansueto 
pectore iram avertat Deus : praecípiti et 
apertae ipse obsístam. Prenez garde con- 
tre celui qiu taise, plus què contre ce- 
lui qui gronde. Dei torticoUi non tene 
fidare. 

B^ALAGUAIVYADA l'aIGUA QUE BBU. fr. ob qUC 

se dóna d enténdrer qoe una persona es 
mòlt bèstia ò que no es bona pera res. 
Qu^ldstima de pan hahiendo cebada^ 

' ó habiendo pajà y cebada ! Vel quajn 
potat non est digiius aquà. // n*est bon 

' qu*à manger. Essere una Bucca Tota. 

MALAGUA?fYADA l'aigua QUE BEU. fr. ab que 
se reprèn à una persona mandra j que 
fa lo dropo. Reniego de bèstia que en 
invierno tiene siesta. Pigròs^ quicum- 
que sint , odio habeo. Manger et dor^ 
mir, voilà ses d^sirs, Essere uno scan- 
napane, una bocca disutile. 

VO DIQAS DE AQUESTA AIGUA 90 BBURfi PER 

TÈRBOLA QUE SIA. ref. ab que se dona à 
enténdrer que ningd està llibre de que 
li succeesca lo que d altre. Nadie diga 
de esta agua yo no beberé. Nemo ab 
aliorum casibus se tutum credat. ^ Qai 
peul se croire à Vahri des calainités 
d'autrui? Mentre uno ha denti in boc- 
ca , e' non sa quel che gli tocca. 
no GUAVTA l'aigua QUE BBU. fr. que de- 
nota que es mòlt poc pagad lo traball 
de algii. No gana el agua que bebè. 
JEve meret parvissimo. // ne gagnepas 
sonpain. Nou guadàgna l' acqua da la» 
yarsi le mani. 

NO TROBAR AIGUA BIT LO MAR. fr. No COnse- 

guir algd lo que es més fócil de lograr. 
No hallar agua en la mar. In mag- 
na rerum copia indigerc. II ne trou" 
verait point de Veaa à la rivicre. 



AIG 

Affogàr nella bonaccia. 

OFEGARSE AB POCA AIGUA. fr. met. y fftm. 
Aíligirse ò acongoxarse per poca cansa. 
Ahogarse en poca agua. Levibos suc- 
cumbere malis. Se noyer dons un verre 
d*eau. AíFogare in un bicchier d' ac- 
qua, rompersi U collo in un fil di pa- 
glia, aflfogar ne' mocci. 

PASSAR PER AIGUA. fr. Rentar y ensabonar 
la roba qtfe ha de anar à la bugada. Ja* 
bon€sr , enjabon€ur. Sapone sordes abs- 
tergere, elnere , díluere. S<snfonr\er9 
nettoyer, blanchir an^c du savon. In- 
saponare , nettar col sapone. 

Passar per aigua. fr. met Fèr alguna co- 
sa deprèssa , y sense mirar que estiga 
bèn ó mal fèta. Atrabancat. Preprope- 
rè et inconoinnè aliquid facere. Bous" 
iÜer^faire à la hàie, sans se metire 
en peine si Vonfait bien ou maL Faré 
a occhio e croce. 

pfiïroRBR l'aigua DE LLUUT. fr. met. y íam. 
Comensar la relació de algun succés per 
las primèrascausas ó circunstancias que 
ocorreguèren en èll. Tomar de fitrds el 
agua. Rem altè^ à oapite, à fonte repe- 
iere. Remonter à la source. Incommin* 
ciar dal suo bel principio. 

PORTAR, Ó FÀR ATIAR l'aIGUA A SÒ5 llOLI. fr. 

met. que se diu del que solament cul* 
da de sòn interès ó profit. Llevar el 
agua d su molino. Sibr tantàm consu*- 
lere. JVi? penser qu^à sol, ne precher 
que pour son saint. Recar o portar 
r acqua al suo molino. 
POSAR AIGUA AL VI. fr. Aiguaür lo tí. Jtfir- 
rar el vino. Aquam cum yino miaoere ^ 
vinum aquà diluere. Tremper son vin. 
Iniíacquare il vino. 

SEMBLA QUE HO ES PER AIGUA EHTBRBOLia. fr. 

met. Se din del que aparentand sensi^ 
llesa ó innocència oculta lo talent ó ma- 
lícia que no se creja que tingués. JPa- 
rece que no enturbia el agua. Subdo- 
lum, Tafrum esse, oallidum. // n*€i pa^ 
Vair dy toucher. Far la gatta morta < 
o il gattone. 

sÀNSB DIR AIGUA TA. fr. Dict. y fam* qa< 
se usa çuand algd ocasiona à altre al-* 

- gon dany ó pesar intcmpestivamònt y 
sense prerenció. iSin decir agua i»^. I\e^ 
peuté, hospite insalulato. Soudain^ tom 
d coup , brusquement , ex-abruptc £x^ 
abruptO) in un tratto, senza pensaré ad 
altro. 

SBR un A COSA TAll CLARA Ó M^S CLAÜA QV| 



AIG 

l'uGCA, LO SOL) etC. fr. CLAR. 

mu AIGUA AI. MAR. fr. meLDonar alguna 

omaí qain tè molta abiuidaocia. Ecliar 

apia m, ei mar, llevar lena al moníe: 

ísar hierro d Vvuaya. Noctuas Athc- 

Bn nültere. Porter de l'eau à L• vi^ 

•íère ; /aire du bien à qui n'en a pas 

ksaiiL• Portaré U caToto a Leguaja. 

■DCAK Lis AiGVAS. fr. Evacuar la dona 

piwjrada lo humor que círcaex al fe- 

tD, lo «^ 10 et uo aenyal cert de la pvo- 

üulat^del part. Romper las agaas. 

■^ ' 1 iftam adesse.- Sortir les eaux. Far le 

príme aoque del parto. 

jom. rtss.u> fu aigua. fr. mot. y fam^ 

^«ev dia de la persona que dona al- 

fism noticia £aJ5a ó sens iouamènt. 

Traer los papeles mojadoe. Píugas mar- 

lare. Dtbiter de fausses notweUes, avan- 

cer des choses sans fondement, Esaer 

irfanrrhïitrit ésser andato a yeder pe- 

Bcane coUa gatta. 

AIGCJU^CiT. s.in. PasU forU, traospa- 

léat T apegadissa, que se & couènd las 

etlraaítats de las pells, j serres, pera 

ínatar ona cosa ab altra. CcUí, Gluten , 

fS^tinam, clotiniuni. Colle. Colla* 

AIGCiDA. s. (. La provisió de aigua que 

se porta en alguna nau. Se usa comú- 

naaèot ab lo verb rèn. Aguada. Aqua- 

tío. Aifuade. ProyTÍsione d' acqua. 

iicuAtu. Pni£. Lo coiòr líquid preparad 

hh aígna de gonu. Aguada. Pigmen- 

him mpià gammosa dilutum. Aqun•' 

reüe: cmdeur en ddrempe. Acquerello./ 

AIGUABÈR. 8. m. Lo qui no beu vi. 

Aguado, absiemio• Abstemius. Abs^ 

thwi , hydropote. Astemio : che non be- 

ve viao. 

AICTADèa. MBSTftE DE AIGUAS. 

ucrAoèa. Lo qui se ocupa en traginar ai* 
gua. Aguadon Aquarius, umilíaris 
aqas ^ovisor. Porteur d*eau. Colui 
cbe porta delí' acqua. 

acrioàa. Lo qui £a ó ven begudas gela- 
dií. Botillero. Potionum gelidarum 
ooodUtor aut venditor. Litnonadier, Ac- 
qaacedratajo. 

UGüAFORT. s. m. Lo écido nítric ano- 
■enad axí per l'activitat ab c(ue disol 
U plata V altres mètalb. Àcido nitricq, 
aguafuerte. Acidum uitricum. Nitri" 
(pe .« acide du nüre : eau forte. Acqua 
fert^. 

AIGU.VLID, DA. p. p. de AiouAua. Agvuk' 
do t merado» 



AIG 67 

' AiGUALm.' adj. Lo que esti ple ò mòlt ple 
de aigua. Aguatioso. Aquosns. AqueuXf 
abrem^, humide. Acquidoso. 

AIGUALIR. V. a. Barrejar aigua ab vi, 
vinagre 6 altre Hcòr. Aguar, merar. 
Aquam cum aliquo liquore miscere; 
aquà diluere. Mcler de l' eau avec du 
vin Oli auire liqueur. Iiiuacquare. 

AIGUAMANS. s. m. L'aigua que servex 
pera rentar las mans. Aguamanos, Aqua 
lavandis manibus. L*eau qui sert pour 
laver les mains. Acqua da lavar le mani. 

D05AA AIGUAMANS. fr. Donar à nlgü aigua 
ab lo gerro pera rèntarse las mans. Dar 
aguanianos. Aquam aUuendis manibus 
minis trare. Servir le lavcmain. Dar ac- 

Ïua col lavamane. 
UAMEL. 8. f. L aigua barrejada ab 
alguna porció de mel. AguamieL Hy- 
dromeli, aqua mulsa, meiicratum. tíy^ 
dromeL Idromele. 

AIGUAMOLL, s. m. Lo siti ahònt queda 
alguna porció de aigua detinguda. Agua" 
zal. I.míví^^úsxAqso^. Marécagt yjliíqiie• 
- Laguna^, palude, acquitrino. 

AIGUAMOX. s. m. aiguamoll. 

AIGUANAF. s. f. Licor clar que se extrau 
destil-land la flor de taronjèr ab aigua. 
Agua de azahar. Citri floris aqua. Nq/^ 
fe. Acqua lanfa , acqua naufa. 

AIGUAPOLL. adj. que se aplica al ou que 

• per no tenir grcll uo producx poll en- 
caraqué lo cove una lloca. Htiero. Slc- 
rilis, infoccuudus, uriíuis. On le dit des 
OBuJs qui nofií pas elc ftconde's, Uovo 
nou gallato. 

TORVARSB AIGUAPOLL. fr. fam. Frustrarse lo 

• que SC pretenia ó esperaba. Salir huero; 
h acer se ó voherse agua de c^rrajas. 
Rem evancscerc, frustrar í. Échouer, 
arrii'er tout atttrement qu'on ne s'y al- 

' tendait. Non corrisponaere all'cspetta- 
tiva; dare iu budclla. 

AIGUARDENT, s. m. Licor espirilòs que 
se extrau per destil-lació del vi y altras 
sübstancias. Aguardiente. Liquor ex 
vino dístillatus, aqua vitse. EaU'-de^ie. 
Acqua vi te. 

AIGUARDENT ANissAD. Sc diu dcl quc cstd 

• compost ab anis. Aguardiente anisado, 
Aqua vitae aniso coiidita. Fenouillette, 
anisette. Acquavite di auice. 

AIGUARDENT DE CANTA. ROM. 

AIGUARD^TF DE HOLANDA. Sc diu dcl que DO 

es anissad. Aguardiente de HoL•nda, 
I Aqua vita aniso carens. EMfrde^vie 



68 AIR 

(fffollandé, Acquavite d'Olanda. 

iiGUARoàirT REFiNAO. Lo primer y. més fort 
que se trau de cada olla ó alambí. jaguar- 
dièrUe de cabeza. Vini dístillati para 
purior, purga tissíma. Eau^de^ie deor 
ble. Acqua arzente, acquarzente. 

AIGÜAJRDENTÈR, RA. s. m. y f. Lo qui 
veu aiguardèut. jàguardentero, Aqu» 
yítae venditor. Marchand d^eau^de-^ie: 
brandevfimer, Ck>lui che va veudendo 
l'acquavíte. 

AIGUARDENTERlA. s. f. La tèoda ahònt 
se yen aiguardent à la meuuda. ^guar^ 
denteria. Liquoris ex vino dístillati, seu 
aqua yitae taberna. BoiUique oii ton 
vend de Veaunde^ie en détaü. Bottega 
ove si veude l'acquavite. 

AIGDAROL. s. m. aiguamoll. 

AIGUARRAS. s. f. L'oli de trementioa 
que servex pei*a íèr baruissos y altras 
cosas. uiauarrcM. Resinae terebmthinae 
pars purior^) stiUatim expressa. Esprit 
de t&ébenthine. Tremeutiua: liquore 
cbe esce dal terebiuto. 

AIGUAT, s. m. La pluja subtada é impe* 
tuòsa que po sol durar mòlt. Affuicero. 
Nimbus. As^erse, agaste : pluie subile et 
abondante, Rovescio. 

AIGÜERA. 8. f. Espècie de pica, mès 
llarga que ampla, y no mòlt fòuda, 
ahònt se posan los gibrèlls ó gabadak eu 
que se rèntan los plats. Eregadero , 
fregador* Locus catinorum sordibus 
abstergeodis. Daüe. Lavatojo in cucina. 

AIGÜERADA. s. f. Conjunt de plats, cas- 
solas, etc, per rèutar. Loza que fregar. 
G>ngeries catinorum abstergendorum. 
Grand nombre de vaisseUe à écurer. 
Vassellame in quantità da forbire. 

AIRADA. 8. f. Cop de aire; y axí de una 
persiEl•lia, que estand suada se ba posad 
al 9Íre , j li ha pegad un dolor en la es- 
patlla, per eiemple, se diu : ax6 es úna 
aiiUda. jdire. Aeris percussió. Mauvais 
ítín'coup d'nin Colpo d' ària. 

AIRE. s^ m. Quim, Fldido transparent y 
elàstic, que constituex principalment 
lo que anomenam atmosfera. Jire, Aér. 
^/r. Ària, aere. 

AiRi^. ^Vènt. Aire. Ventas. Air, vent. 
Ajria, vento. 

AiBB. Lo tirat ò configuració de la oara. 
Aire, Facies. Air, mine, Aspetto, volto. 

AIRE. La representació exterii^ en la cara^ 
de algun efecte intern ; y axí se diu : 
Vho he conegut ab lo aieb de la cara. 



AIR 
Semblante. Yultus , aspectus. Air, semr 
Uani. Ària. 
AIRE. Garbo, gallardia y gentilesa en la 

E raona y accions , com en lo caminar, 
Uaï*, etc. Aire, Élegàntia , decor per- 
sonse. Bon oir, GentUezxa, garbo, av- 
venenteEza , leggiadria. 

AIRE. met. Primor, gràcia ó perfecció en 
i%r las cosas. Aire. Venustas, concinni- 
tas, elegantia. ^onne grdce. Grazia, 
destrezsa, squisitezza. 

AIRE. Mús. Lo temps que se dóna à la mii- 
sica que se canta ó toca. Aire. Modorum 
musicalium mensura. Air,^ Ària. 

AiRi! intérj. ab que se expressa la estra- 
nyesa ó sorpresa que causa alguna co- 
sa. Caramba! tíml Malepèste. Cospetto. 

aire! interj. que servex pera expressar 
algun enfado. Vaya. Vah. Peste! Pof- 
&r il mondo. 

AOB. interj. ab que se alènta ó excita à 
ei^ecutar alguna cosa pròmptamènt ó ab 
- vigor. Siis. Eja , beus. Courage j éus, 
aliens! Orsü. 

aire acaivalad. Se diu del que passa per 
un paratge estret. Aire colado. Per arc- 
ta transiens. Fent coulis. Ària colata. 

AIRE DE TACO. met. Deseufado, desin voltu» 
ra, desèmbras. Aire de taco. Procaci- 
tas, petulantia. Air ais^: effronterie. 
Ària di malandrino. 

AIRES HATius. Los dci Uoc.0 pais en que un 
ha nad d s'ha criad. Aires nativos. Na- 
tàlia aura. Air natal. Aría natale. 

A^AR Eir lo AIRE, fi*, mct. Anar de flux. 
Procede^ de ligero. Levi fnndamento 
dnci. A la lé'gère, inconsid&ément. 
Pare al bacchio. 

A^AR MOLT EN LO AIRE. fr. Parlaud dels au- 
cèils volar mòlt ú\J Remontarse. In su- 
blimé ferri. S^élever, voler fort kaut^ 
Volaré moltó alto. 

CÓRRER AIRE. fr. Bofar ab forsa lo aire. 
Córrer viento. Ventum perflare. Sattf- 
fler fortemeni , en parlant du vent. Ti- 
rar vento. 

cRtuRER Ev LO AIRE. &. fam. Créurer de 
flux , donar crèdit fiicilmènt à lo que s^ 
ou. Creerse del aire. Leviter credere, 
Croire légèrement, étre crédule. Berst 
una cosa , ésser levato a cavallo. 

DOïTARSE AIRE. fr. Fèr ab pròmptituk y di- 
ligència alguna cosa ó caminai* deprèssa, 
Menearse. Properarc, agerc. Se hdeer^ 
se presser. Affrettarsi, aptcci*rsi. 

DÓ^fAT AIRE. fr. ab que algú que porta ék 



Am 

coü à altre li diu que no se carn» gue 

Uat. No ie cargues. Obus mihi miaue. 

jïKt^ ¥non pesant ami, ouje mcco/nbe 

le faix. Noa ti far pesaate: aei 

w AiKE. mod. adv. que se usa pera sig- 
flScar que alguaa cosa se porta ó Ta 
a^aae tòcmr i terra. En voUtndas. Per 
aenu £n /'oir. A predeUine, a predel- 
ivcoe* 

lo jiBS. mod. adT. «b que se sigotGca 
que un cos esti' penjant j sens descan- 
sw ea altre. £if W aire, en peso, en 
tfíZo. A terra eleratus, suspensus. En 
túír, Feocolone. 

mona mat to airb. fr. met. JProceir contra 
digi per mflilis que se conTerteiien en 
pnp ÒMnj.Escupir al cielo. In sui íp- 
sins damnam aliqaemjbedere. Cracher 
fl•ltair. Tiraré a'suoi colombi, cercar 
di firignaocio. 

vnuL D lo AIRE. fr. met. Elstar alguna co- 
sa peadèat^ no haberse resolt res en or- 
de i jUa. Est€ar en el aire. Pendere. 
Èire en suspens , en incertitude. Ésser 



lia m Aiac que tai^ ia cara. fr. Fèr un 
aire mkkt Iret. Córrer aire que carta, ó 
fHe úfeiia. Yentum Ingidissimum flare. 
SoMer un vent glacial. Tiraré un yento 
freXio freddo. 

jftuc Aiü. fr. Impel-lir algü cap à sí lo 

sm ab lo moviment del vano ó altra 

COSÍ. Bacerse aire. Au ras ílabeHo colli- 

feret leatum fietcere. Véventement, 

facíiom d'é^níer. Farsi vento. 

CCAIBAR los AIRES. ít. mct. Scguír à algd 
la teta j acomodarse ó atemperarse al 
sèm geei. Guardar d alguna el aire. Ad 
aticnpis arbitrium et nutum, totum se 
fogcrc et accommodare. SepUer au ca-* 
racüre de quel<ftCun, Dar nel genio. 

làuAR Ó BtIJRER AB AIRE ALGUNA COSA. fr. 

Ifònfiraela ó béorersela ab delé. Carner 
ó Mer con ànsia alguna casa. Avidè 
ejere vel bíbere. D6/arer. Manglar con 
appetíto canino. 

mAR UB AiBEs. fi*, quc SC díu de la per- 
sona que se ba emmalaltid en un lloc j 
pssa i altre à vénrer si se millora, iftfii- 
éar aires ó de aires. Coelum mutare. 
Ckanger d'oir. Cambtar ària. 

POftR lo AOiE. fr. Calmar. Echarse el aire., 
VcBtum aedarí. Sapaiser, tamber, cès^ 
ser, en parlant du sfent. Cessaré l' ària. 

!uua OBL AIRB. ÍT. ab que se expressa 



ÀIR 69 

Ïue es impossible executar ó enti•ndrer 
guna cosa. Hablar de ki mar. Rem 
difficilem tangere, aggredi. Parler de 
chases impasswles au incampréliensihles. 
Far castelli in aría. 
FARLAR E!r LO AIRB. fr. Parlar vagament, 
seus fonament ni oportunitat. Moblar al 
aire. Temeré, inconsuité loqui. Porter 
en Vair, sans fandement. Fayellar in 
ària. 

PÉlfDBER AB AIRE ALGirBA COSA. fr. met. Su- 

frír ó tolerar ab paciència v constància 
algun dolor, traball ó calamitat. Vèncer. 
£quo animo ferre, toleraré. Souffrir 

■ as^ec canstareee. Sofieríre pazientemente^ 
portar in pace. ' 

pfiNDRER LO AIRE. fr. PasscjaTse ó posarse 
en algun paratge deseu bert en que còr- 
ra lo aire. Tamar el aire. Au ram cap- 
taré. Prendre Pair, respirer le grand 
oir , se pramener au grand oir. Pigliar 
ària. 

PÉTTDRER LOS AIRES. fi*. Estar CU uu paratge 
ab lo fi de recobrar la salnd per medi 
de la mudansa de clima , de aliments, 
ete. Tomar aires. Vaietudiui indulgere 
coelum niutando. Prendre Vair aans 
quelque Heu pour le rétablissement de la 
santdí. Mutar ària. 

roRTAR EN LO AIRE ALGUNA COSA. fr. Portar- 
ia sens que toque d terra. Lie\'or en 
peso. Sustinere. Porter en üair. Portar 
sospeso. 

^QUE HA VINGUD PER LO AIRE DEL CEL? fr. ab 

que se reconvé à una persona que nega 
liaber posad una cosa en un puesto^ 
cu and ningd sinó ella ba pogud eitecu- 
tarbo. Lo habrd traido el duende. Hoc, 
ergo , sors paravit. Serait-^e Vosm're 
d! un géniel È stata qui la tregenda? 
9UEDAR EN LO AIRE. fr. met. Quedar sens 
determinarse dòs ó més personas que se 
liabian juntad pera fèr un tracte. Se 
diu també del matèx tracte. Quedar 
pendiente algun negocia. Rem injudica- 
tam reltnquere. Rester en suspens, en 
incertitude. Non conchiudere, nou de- 
cidere , restar in bilico. 

QUEDARSE EN LO AIRE. fr. mCt. QUEDARSE EN 

DEJÚ. ^ 

TENIR VN AIRE DE ALTRE. fr. ScmMarSO Utt 

en alguna cosa à altre, com en lo mo- 
do de caminar, en las faccions, etc. 
Darse ó darle un aire d otra. Vultuí 
facie, formà, babitu similem esse ali- 
eni. Ayoir Pair íua attíre, a\^ir queU 



70 'AIS 

•que ressenihlance. Rendereiaria) somU 

gliare) aricggiare. 

viuflEA DBL AiaB DEL CEL. fr. ab que ée pon- 
dera lo poc que menja alguna persona. 
Sustentarse del aire. Tenui ctbo uti. 
Fwré de Pair: martger iris^peu, Pa- 
scerai come U carallo del CíoUç. 

AIREJAD, DA. p. p. de airejabsb. Ji^ 

reado. 
AIREJARSE. V. r. Estar ó posarse al ai- 
re. Airearse. Auram captaré. Se mettre 
au grand oir, prendre Pair, Pigliar 
aría. 
AI^ET. s. m, dim. de aiee, JireciUo, ai- 
recito, aireeico. Veatulus. Dimin. d'air. 
VentollnoY ventcreUo, venticeílo. 
AIRÒS, A. adj. que se aplica al lloc eq 
que hi fa mòlt aire. Airo$o, Locus ven- 
to patens. A^re': venleux- Arioso , ,Ten- 
toso. 

AiRÒs. met. Lo que tè mòlt aire, garbo ò 
gallardia. Airoso. Elegans, venustus. 
Bien toiirn^, hiàn déboupUí, bien fait, 
de belle taille, qui a de la grdce àans 
ses manières, Gentile , svelto , elegante. 

AiRÒs. met. Se diu del que ix de algun 
assumpto ó negoci felismèut. Se usa co- 
munmènt ab lo verb <{uedí.r. Airoso, 
Summa cum laude rem assecutus. On 
le dit de celui qiú se tire bien d'affaire , 
qui retissit. Questo addiettivo s' accop- 

' pia col verbo quedar^ e. significa venir 
bene o fatto, riuscire, cavarsi d' impic- 
cip. 

AIROSAMENT, adv. mod. Ab aire , gar* 

- bo ó gentilesa. Airosamente. Elegàn- 
ter. Gentiment, joiiment, éiégammenty 
nohlement. Gentilmente, vagamente, 
ottímamente. 

AIROT. s. m. Aire ó vèot molest. Aire 
molesto. A&v molestus. Air importun» 
Aría spiacevole, nojosa, molesta, im- 
portuna. 

AISE d AIZE. s. f. ant. commodctat, es- 

PAY, L•LOC^ TèsCPS, OPOBTUyrrAt. 

AISLAD ., DA. p. p. de aislar. Aislado, 
AisLAD. adj. met. que se diu de lo que se 
troba sol ó redrad. Aislado. Interclu- 
sus. Isol^, seul, sépare". Isolato. 
AISLAR. Y. a. Rodejar ó circuir de aigua 
per tòtas parts algun siti ó lloc. Ai dar, 
Aqud intercludere, obsidere. Isoler , 
entourer d^eaa* Circondar da acqua. 
AisLAE. Dèxar algun edifiei sol , de mòdo 
' que no con fi ne ab altre per cap costat. 
A{slar. £díficium cxtruere ab alüs se- 



AJA 
ebisum. ísolerj faire qu'unJt chòle ne 
tienne pas à une autre. Staccar da tut- 
te le bande. 

AIUSTAR. ▼, 9' ant. j^ntaRi coirGASGAit. 

AIUSTAD , DA. p. p. de aiustae. 

AJ. 

.AJAD, DA. p. p* de ajar. 

AJAGÜD , DA. p. p. de ajauaer y a/íu- 
EsasE. Tendido : echado^ recostados 
$umbado; encamado, 

ASAovD. adj. que, se aplica ala sembrads 
cuand per causa de la pluja, vènb, etc. 
estan caíguds uns sobre altres. Actuiui- 
do. Vl veutornm aut pluvi» jacefis, 
prostratus. Couché', en parlant dés hles, 
íltt ckanvre, du linj éiCj que le s^ent 
ou la pUiie ont coucliés. Abbattuto > ul- 
let ta to, abbassato o npianato a terra. 

AJAR. V. a. territ. abastar , eu^la prime- 
ra accepció. 

AJASSAD , D A. p. p. de ajassarsp. Echa- 
do, tendido; encamado, 

AJASSARSE. ▼. r. vulg. Ticarse sobre la 
palla, llit, ete., pera dormir. ó descan- 
sar. Echarse d la larga , tejukrse. Re^ 
cubare. S'élendre^ se coucher toui de 
son long. Disténdersi, sdrajarsi. 

AJASSARSE. Ajàurerse lo cap de bestiar eii 
lo jas, ó en lo lloc abòot descansa. £n- 
caniarse, lü cubili decumbère. Se reti-^ 
fer dans son gíte^ en parland des ani- 
maux. Gíacersi. 

AJAURER. T. a. Abaxar alguna cosa qtie 
estaba dreta. Tem/er. Estendere. Éíen- 
dre. Abbassare, spianare a terra. 

AJÀURERSE. ▼. r. Tirarse sobre uu llit , ca- 
napè, étc. , pera dormir 6 descansar. 
Echarse, tenderse , recostarse, ium• 
barse, Recubere. Se couchet*. Sdrajarsi, 
mettersi a giacere, andarsi a dormiré. 

AjiuEERSE. Ficarse al llit per malalt. En^ 
caniarse ; caér en cama ó en la canta. 



Recubere ob cgritudinpmi S'aliíer , 



se 



coucher , se mettre au lit pòur cause de 
maladie. Coricarsi, mettersi a letto. 

íjíurbrs'bi. fr. met. No poder oumplir ab 
la obligació de sòn empleo. Acodiilar 
con la carga. Oneri succumbere. l^Urr 
sous le fardeau: ne pou^oir remplir ies 
de/oirs de son úat. Non esAer da tasito. 

AjiiTRERs'u. fr. met. y fam. adormcrib , eo 
r accepció de descutdarse, etc. 

ajjLurérs'm. fr. met. j fam. Passar per Í0| 
que Tol altra persona. Posar por ella. 



AJtJ 
iccípere conditimiem. Se confcmier. 
Coavenirsi, dírsi, affiírrif ésser coo- 



AJOCJAf DA. p. p. de ajòcarse. Iíec<^ 

AJOCULSE. ▼. r. abaxabsb. 

Aiiciig- AnmasB. 

üDCAUE. Asàrsen i ]òc las gallinas j al- 
tra aacèlU. Rccogerse.ln galiíaarium 
se Tcòpere. Se retirer dons son gtte ou 
dams son nid, en parlant des volatiles. 
AUwrjgarsi. 

AJÒGASSAD, DA. adj. que se aplica à 
b jpenòoa 6 animal qae jaga, salta y 
farum «b frocaencia. Jugueton, reto~ 
lam, reíazador. Lascivus, lascÍTiens. 
Fdéà^, bondissanl. Scherserole, gio- 
castv festerole, giotialone. 

JÜOXJOLf . 8. m. ALEoaÍA. 

AlQftNAIL T. a. aot. Senralar dia. Sena- 
lar éjíjar dia. Diem d^cere, indicere. 
j^oumer. Citaré. 

AIOBNAT, DA. p. p. de uorhab. SerüZ" 
ladó,fiJado, 

AJUDA. s. f. Socorro, faròr. jfyuda. 
Adjameatamf faiYor, juvamen, jüTa- 
■CBtnm, ad|atorium. Aide, secours, 
A]«tD, aita y socoorso. 

uuDu La cosa que senrex per ajudar. 
Jywda. Adjatoríam. Aide^ secours, 
A^atameato. 

AiCAA^ Scmcial, medicament bèa conegud 

qoè serrex pera descarregar y netejar 

Jo Teatre. Jyuda. Cljster , cljsterium. 

LofemaUs dystlre, Serviziale, cristeo. 

iienA. ast. zammcA. 

AiüikA. BofeCai ò cosa semblant ab no ca- 
laBet ea lo forad , que servex pera do- 
nar «rricials. Mangueta. Cljsterium. 
Sen'ngae, Sciringa, scUinga. 

UDïïA BC CAUAMA. s. m. Lo críad destinad 
pera afintar, pentinar y restir d son 
aso. Ayuda de cdmara. Servus à cu- 
kícalo , cnbicolarius. Vcdei de chambre. 



om ns CAMAWA del bíít. Criad que ser- 
fn en la càmara del rèy per ajudar à 



j aitras cosas. ufyuda de cd" 
mora del rey. Regis cubicularlus. Va- 
Ui de chambre du rai. Cameriere re- 

Aicsi X» COST. s. f. Lo socorro en diner 
(pe te sol donar à més del salari asse- 
Bf alad al snbgbcte que eiercex algun 
eapleo. Ayuda de costa. Mercedula. 
Gratification. Soprappiu. 



AJtJ Tl 

AJUDA DE ORATORI. 8. m. Lo cleTguc que en 
los oratoris de la casa real fa de sagris- 
td. Ayuda de òro/prio. Domús augustes 
sacrorum custos. Sacristain de Vora'- 
íoire du roL Sagrestano nell' oratorio 
del re. 

▲B AJUDA DE vEHiifs. loc. fam. Ab lo au- 
iili de altre ó altres. Con ayuda de ve^ 
cinos. Non sine alterius operà. As^ec le 
secours des autres. Coll' altrui soc- 
corso. 

90 HABER ME?rESTBE AHJDAS. fr. fam. NO NI>- 
CESSITAR DE ACÓtlT. 

AJUDAD, DA. p. p. de ajudar y aju* 
DARSE. Ayudado. 

AJUDAR. ▼. a. Donar ajuda , hvAWx. Ayu- 
dar, Adjuvare, opitulari. Aider , se~ 
courir. Ajutare^ soccorrere, favorire, 
concorretie. 

AJUDARSE. V, r. Fèr los medis pera conse- 
guir alguna cosa. Ayudarse. Sibi con- 
sulere. Prendre, chercher les moyens 
convenables , faire les démarches n^ 
cessaires pour parvenir à quelque hut. 
Procuraré di ottenere. 

AJUDARSE. ant. VALERSE. 

AJ17DAR k vk MORIR. fr. AuiUiar al morí- 
bundo. Agonizar; ayudar d hien mo" 
rir. In extremo agone laborant! pios 
aíFectus inspiraré. Aider un moribond à 
bien mourir. Dar lo ajuto spirituale al 
moribondo. 

AJUDAT QUE t' AJUDARÉ. Tcf. quc enscnva 
que un no se ba de refiar enterament del 
&TÒr de altre , sinó que ba de íèr ca- 
da bn de sa part lo que puga pera con- 
seguir lo fi que se proposa. Ayiidate , 
y ayudar te he, Nitere; nitentem, quà 
fas erit) ipse juvabo. Aide-toi, Dieu 
faidera, A jutati , e Iddio t' ajuterà. 

AJÜNTAD» DA. p. p. de ajuntar y 

AJUNTARSE. AcOplodo. 

AJUNTAMENT, s. m. La corporació com- 
{)osta del corregidor ó alcaldes y dels 
regidors , que gobernan una població. 
Ayutitamienio. Congressus , senatus , 
coetus. Municipalité', Municipalità ^ <[^n- 
síglio, comune.- 

AJUXTAUlfeNT. ant. JUNTURA. 
AJUNTAMENT. RUt. ACTE CARNAL. 

AJUNTAR. V. a. juntar. 

AJUNTAR. En alguns oficis meeàníds ajustar, 
unir, fèr venir ])è las pèssas que èn- 
tran en una obra. Acoplar, Apte copu- 
laré. Assembler, joinare, Congiungerc, 
uhire. 



72 AJÜ 

UUrrTABSE y. r. JXniTARSE. 

AJüNYlR-T. a. ant. juïítae. 

AJUPID , DA. p. p. de ajupirse. Aga-' 

- chado* 

AJUPIRSE. ▼. r. Inclinar mòlt lo cos en- 
vers la terra. Agacharse. Sese cunra- 
re. S^accroupir, se tapir. Aequattarsi. 

AJUST. $• m. GonTenit concert. -4/i«/tf, 
ajustamiento> Gonventio, pactio. Co/t- 
trat , composüiony dnrangement, accard, 
pacte, Acconcio) accordo. 

AJUST. ant. JUlfTA 9 C05GRks. 

VAL Mfes iTlf DOlJbTT AJUST QUE LO MILLÒR 

PL^T. ret que ensenya qae se deuen 
evitar los plets > encaraqué sia ab algu-^^ 
ua pèrdua, per la contingència que hi 
ha de no guany arlos, y la certitut dels 
gastos que portan. Mas vale mal ajus-^ 
te que buen pleilo: mas v(de mula a^e^ 
nencia que bueka sentencia. Praestat 
coacordialite. Pax vel injusta utilior 
est quàm justíssimum bellum. Un mou* 
i^ais accomodemeni yaut mieux qu*un 
bon procés. La miglior lite nou \ale 
quanto ü mal acconcio. 

AJUSTAD, DA. p. p. de ajustar y ajus- 
TARSE. Ajustado; entornado; empare- 
jado; iguaiado. 

AJUSTAD. adj. J^ist, recte; y ax{ se diu: 
fíilano té la conciencla ajustada. Ajus- 
tada. Integer, rectus. /i/</e> droit , 
^quitaMe. Giusto, debito, retto. 

AJUSTADAMENT, adv. mod. Igual y ca- 
balmènt, conforme à lo just. Ajustada- 
mente. £x ^quo et bono, appositè. 
Justement , conformement à ce qui est 
ju$te et raisonnable. Giustamente > pre- 
cisamente, a dovere.. 

-AlUSTADIS) SA. adj. ant. arreplegaois. 

AJUSTADÍSSIM, MA. adj. sup. de ajvs- 
tad. Ajustadisimo. Valdè integer, rec* 
tus. Trcs'juste, drok. GouTcneTolissimo, 
giustissimo, assai retto. 

AJUSTAMENT, s. m. ant. ajust. 

AjutfTMièirr. ant. acte car^tal. 

AjusT&iiàifT DE FRurrs. ant. garb^ra. 

AJUSTAR. V. a. Arreglar i lo just alguna 
cosa, com la vida, las accions, etc' 
Ajustar. Ad equum et bouum quid* 
quam conformaré : temperatis modera- 
tisque moribus Tivere. R^gler, confor- 
mer à la rtgle. Regolare, condurre, 
dirigere, governaré, reggere. 

ajustar. Igualar una cosa u) altra t arre- 
glaria ó acomodaria al vuid ó lloc en 
que ha de servir. Ajustar. Rem rei ap- 



AJÜ 

tare. Ajuster, assortir, proportionneí 
' egaUser, accorder, faire cadrer, adaf 

ter, conformer. Accomodare, accoc 

ciare, oonfarsi. 
AJUSTAR. Goncertar , capitular , concorde 

alguna cosa, com lo casament , la paí 

las diferencias ó plèts. Ajustar. De i 

aliqua convenire. Traiter, arrange. 

accommoder. Ordinare, disporre, adal 

tare, aggiustare. 
AJUSTAR. Goncertar lo preu de alguna cr 

sa. Ajustar. Pretium pacisci , ae preti 
. convenire. Marchander, faire le prij 

contenir du prix de quelque chos 

Ghieder il prezso , far mercato. 
AJU5TAR. Girar la porta ó la finestra <1( 

xandla mitj tancada. Entomar. Verter* 

versaré. Tourner une porte, unefew 

tre. Socchiudere. 
AJUSTAR. Tancar la porta ò la finestra, p< 

ro sense girar la clau ó posar los ba 

dons, etc. Emparejar, Glaudere. Pou 

• ser une porte y'une fenitre. Chiudere. 

AJUSTAR, ant. JUNTAR. 

AjusTARSE. V. r. Fèr algun ajust ó convec 

Ajustarse. De re aliqua convenire : p; 
. cisci. Saccorder, traiter, cons^enirjfai 

un accord, Accordarsi , passarsela d*a< 

cordo. 
AjirsTARSE. Gonvenirse sobre lo salari ó e 

tipendi de algun traball , servey , et 
. Igualarse. De mercede convenire. Co\ 

venir d'un salaire pour sontra^ail. Go 

venire. 
AJUSTARSE. Formar, alguns una espècie 

companyia pera fèr alguna empresa 

• negoci. Igualàrse. Se colligare, com 
nire. Saccorder, se liguer, s'associi 
Associarsi, far società. 

AJUSTARSE. ant. JUÜTARSE, UVIRSE. 

AJUSTAR nk 6 MAL. fr. Encaxarse bè ó n 
lo que se tanca ó se unex. Tener buei 
mal ajuste. Bene , aut malè jungí , coi 
paginari. Ètre bon ou mauvais l'ajus 
ment. Incastrare bene o male. 

AJUSTICIAD, DA. p. p. de Ajusiia 
Ajusticiado. 

AJUSTIGIAR. V. a. Gsstigar al reo ab ] 

- na de mort. Ajusticiar. Gapitls sup| 
cio afiícere. Exécuter, supplicier, jti\ 
cier, faire iustice ; punir de mort 
crimineL Giustiziare. 

AJUTAR. V. a. ant. ajudar. 



ALA 

AL• 

èL• CoBtracciò del article lo ab la prepo- 

wàòL jtí. Iran. jéu. Al, alio. 
ALL u f . Part del cos dels aucèUs é in- 
«ctes, de cjue se senrexen pera volar. 
JÈa* AU, penna. ^üe. Ala, ale. 
ju. Li de gailina, capó ó allre auoW, pl^ 
■ada. Mon, Ala implamis. Aüe sans 
fbuRe, Ala. 
Ui. Ia conjunt de ^pinu mès ó ménos 
dons, ooi-locadas eu fila y unidas ab 
■aa membrana que tenen los pèxos en 
U expena , ventre, costats y cua, y ab 
fascoals se ajudan pera nadar. Àlela, 
Kiaa, ala. Nageoire: aileton de pois- 
JM. Aletta , pinna de' pesci. 
AU. Filera ó fila. J(la. Series , ordo. Haie, 
JUe. FUa. 
au. Miltc. La part de tropa qae cubrex 
Vo centro del exèrcit per cualsevol dels 
dès costats. Ala. Ala, cornu exercltus-. 
ASe. Ala 9 como delí' esercito. 
AU. £a lo aombrèro la part que rodeja la 
c(^ Ala, Galeri alae. Aüe du chapeau. 
Ala del cappello. 
Ati. Lo declivi à pendent de una monta- 
■va ó de una altura per sos costats. 
Comuamèot se diu ala de montanya. 
haiera, Clivus, declivia montis. PetUe 
d^une mtonXagne, Pendice, declivio, 
peodío. 
AU. La part de la teulada que ix fora de 
iapared pera desviar de èila l'aigua de 
plafa. Comunament se diu ala db teu- 
UDA. -Aleró. Suggrunda. As^anl-'toit, 
mnfemt , subgrode : saillie d*un toit sur 
U me. Gronda. 
ju.' iaterj. que servex pera expressar aU 
II^OB eofiado. Vaya. Hui. Sorte d^nier- 
jetíion qui sertpour marquer le de'goút: 
wudefette. Olbo , diacine. 
AU^ ALA. interj. ab que se alènta, excita 
é mou à algú à eiecutar alguna cosa 
promptamènt ó ab vigor. Ea, sus, ra- 
«105. Eja, age.*»9ií5> bon, courage. Su, su. 
ULAS. pi. met. Llibertat , atreviment que 
lè algii confíad en lo carinyo ó protec- 
ció de alguna persona de autoritat. Alns. 
Andacia , temerària fiducia. Encoitrage- 
wiiffU, Uberte'que donne la protection, 
Tamiti^, le pouvoir, eic. Audàcia, ar- 
dirc. 
Aiis. Sdiít. Velas pètitas que se anyade- 
len i altras mès grans en temps de cal- 



TOM. I. 



ALA 81 

Btt» Alas. Panra vela majoríbtts super- 
posita, quibus meliús venti navem im-- 
pellant. Bonnettes: petites voiles ajou^ 
téès à de grandes» Coltellacci. 
ALAS DEL coa. Dos reccptàculos membranò- 
sos y musculosos apegads à la basa del 
cor, y arrimada un à altre. Lo de la part 
dreta reb la sang de las venas cavas , y 
lo de la esquerra la de las venas que los 
anatomies anomenan pvlmonabs. Alas 
del corazon, aurícidas. Cordis ventri- 
culi. Oreiüettes du cceur. Auricole del 
cuore. 

CAIGUD DE ALAS. ALABAX. 

cilTBER i ALGÚ LAS ALAS DEL COR. fr. met. 

Desmayar, faltar lo dnimo y constància 
en algun contratemps ó adversitat. Ca^r- 
sele d alguno las alas del corazon. Ani- 
mo deficere, linqui. Perdre courage» 
Scoraggiarsi. 
D05AR ALAS. fr. mct. Douar animo ó con- 
fiansa à algú perquè se at reveia à fèr 
alguna cosa. Dar alas. Animúm addere. 
Encourager. Gianger legne al fuoco. 
riba A5AR LAS ALAS. fr. Móurcr frecuent- 
mènt las alas ab violència y sens posar- 
se à volar. Aleíear, Alas quatere , mo- 
titare, concutere, jactare. Battre des 
ailes aveçforcey sans rompre Vair. Di- 
menar le ali. 
rka CAVRER las alas. fr. met. Fèr pérdrer 
la confiansa, desanimar. Cortar ó que^ 
brar las alas. Conatus refringere, ex- 
animare. Décourager. Scorare. 
SER TocAD DE l' VLA. fr. met. y fam. Ser aíi- 
cionad à aquella cosa de que sc parla. 
Ser tentado de la hoja. Aliqua re cap- 
tum, allectum esse. Ètre njfectionné, 
attacheí. Aver a cuore , andar a sangue, 
a genio. 
TALL.VR LAS ALAS. fr. mct. Detenir los pro- 
gressos de aigd en lo que pretén , in- 
tenta ó executa. Cortar los melós. Ob- 
sistere alicui. Couper les ailes. Troncar 
il volo. 
ALÀ. s. m. Lo g6s que nax de la unió del 
de presa ab la mastina. £s corpulent y 
fort, tè lo cap gros, las aurellas caigu- 
des, lo morro ròm y arremangad, la 
cua llarga y lo pel curt y suau. Alano. 
Molossus. Alain, alan, dogur. Alano. 
alA. Veu érabe que significa dèu. Ala. 
Nomcn quomabometaui Deum appellant. 
Alfah. Ala. 
AL ABAD, DA. p. p. de alabar y alabar- 
se. Alabado. 

II 



f 



82 ALA 

ALABADlSSlM, MA. ad}.sup»de ALAB;àD. 
AlcUfíLdisimo. Valdè iaudatus , laadatU- 
simus. Très-lou^, Lodatíssimo. 

ALÀBADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui ala- 
ba. Alabador, Laudator. Loueur, louan," 
gcur, proneur, Lodatore. 

ALABANSA. s. f. L'acció y efècte de ala- 
bar. Alabanza. Laus. ïíog€, louange. 
Lode, loda, lodameoto. 

TTMPUa I ALGÚ DE ALABA5SAS. ÍF. AUbarlo 

mòUíssim. Idenar d alguno de alaban- 
zas, Laudibufl ad coelum usque extoUe- 
re. Donner beaucoup de huanges, Bur- 
banzare. 

ALABAR, y. a. Elogiar , celebrar ab pa- 
raulas. Alabar, Laudare. Louer, vanter, 
proner, Lodare^ celebraré , encomiare. 

ALABAR5E. V. r. Jactarsc ó Tanaglorlarse. 
Aïabarse, Gloriari, jactare sese. .Se 
vanter, se glorifier» se Jlatter, s'applau- 
dir, Vautarsi, millautarsi. 

COM 5B alaba! loc. fam. ab que se reprèn 
als que acostuman elogiar y ponderar 
las sevas propias cosas. Como el viva no 
Jaltard quien le alabe. Si nemo laudet, 
se ipsojn , dum vita suppetat, nltrò lau- 
dabit. // n*a pas hesoin de próneur, 
Maogia carne di allodola. 

jrO SEIC ALABARÀ, Ó IfO TEN ALABARÀS. CXpr. 

ab que se ameoassa i la persona que ha 
isomes.rigun excés ó dolenteria , donaud 
ü enténdrer que tindrà lo càstig que 
merex. No se ira alabando, ó no te 
irds alabando, Non impune feret , Tel 
feres. // trouvera son compte : il le 
paierÀi. Non sene riderà; legherommela 
nel dito. 
TBif POTS B^N ALABAR, cxpr. iróu. ab que se 
fa burla dels que se vanaglorian de ha- 
ber fèt cosas de poca entitat ó impor- 
tància. AUlbate poÜa que has pues to un 
huevo, y ese huero, Egregium profectò 
factum. Expression ironique contin ce~ 
L•l qui se vante d'avoirfait de très-^e- 
tites clioses. Bella prodezza! 
ALABARDA. s. f. Arma ofensiva 9 que 
consta de un bastó de sis à set peus de 
llargària , y de un ferro , que va dismi- 
uuind fins acabar en punta, de dòs 
palms de llarg y de dòs dits de ample d 
poca diferencia , col-locad en un de sòs 
extrems. En aquest ferro bi ba una es- 
pècie de ganiveta plana atravessada y de 
dòs talls , que tè una punta aguda en nn 
costat , y la figura de una mitxa lluna . 
en lo altre. Alabarda, Hasta anciptti { 



ALA 
ferro per cuspidem transverso iustruc- 
ta. Halleharde', Labarda , alabarda, asta. 
ALABARüÈR. s. m. Lo soldad que usa de 
alabarda, y pertany à una de las cam^ 
panyías de la guardià del rèy. Alabar' 
dero, Hastatus. Hallebardier, Alabar- 
diere, laiuso. 
ALABASTRE. s..m. Pedra de guix, per 
lo comú blanca , poc dura , trauspareot) 
fibrosa y trencadissa. Alabastre, Ala- 
bastrites. Albdtre. Alabastre. 
ALABASTRE oRiBTTAL. Pèdia uu poc trans- 
parent y mès dura que lo marbre. Ne 
ni ha de blanc y de varios colors. Ala^ 
bastro oriental, Alabastrites orientalis. 
Albdtre : pierre de la naturedu marbre^ 
maisplus transparente. Alabastre: spe- 
zie di marmo bianchissimo e trasparente. 
ALABAX. adj. que se aplica al sombrèro 
que tè las alas caigudas. AUcaido, De- 
missus alis. Àvec les ailes abattues, G>U 
le ali cadute. 
ALABAX. met. y fam. Dèbil y flac de forsas 
per la mòlta edat ó per alguna indispo- 
sició. AUcaido, Gracills. Falble^ abat tu j 
dMle, Fievole, debole. 
ALABAX. met. y fam. Se aplica à la pex^na 
que ba caigtid de sòn estat de opulència 
ó poder. AUcaido, Viribus aut fortuna 
dejectus. Déchu dun úai fiorissant, 
Conquiso. 
ALACAYET. s. m. dim. de alacayo. La^ 
cayuelo, Pedisequus tener vel imberbus. 
Petit laquais , laqueton. Lacchettiso. 
ALACAYO. s. m. Criad de llibrea, que 
principalment se ocupa en seguir à lo 
sèu amo à peu, à caball ó en la trasèra 
del cotxe. Lacayo, Pedisequus. Laqua^is: 
valet de livrée qui suit son maitre, Lac- 
chè. 
ALACRAN. 8. m. ant. Pèx. escórpora. 
ALAD, DA. adj. Lo que tè alas. Alado. 
Alatus , pennatns , aliger. Ailé': qui u 
des ailes, Alato. 
ALADA. 8. f. Formiga ab alas. Akuicí, 
alaica. Formica alata. Fourmi aléé, For- 
mica alata. 
ALADàR. s. m. anl. Lo conjunt de ca-> 
Ik'Us que està als costats del cap, y 
cau sobre los polsos. Aladar, Ca pilli 
temporum. Faces , ailes-de^pigean : 
clieveux qui tombent sur les tetnp^s, 
Lendini. 
ALADERN. s. m. Arbre, lladbrn. 
ALADILLA. s. f. Ferro de dòs peus de 
llarg y de cuatre pulgadas de ample é. 



ALA 

poca diferencia f que se encaxa en lo 

Tvid de la pedra taperíor del molí, à 

la caal dona moTÍmènt per medi del 

ooUfeno que se introdaex en èll. Pa- 

UUorrD. Fesmm rotatUe qnò superius 

mJmnBi aaxam nititur. Espice aepel•' 

Je àsfer dons les mouUns à eau. ope* 

m di paletta di ferro. 

ilADRcL a. m. ast. abada. 

ALADAOC a. m. terríl. aaruncta. 

ALIFATA. a. f. Espècie de tela ó texid 
que aatíguaniènt sé feya de cotó, y 
■odenamònt de aeda. Anafaya» Tela 
gOHjpiíio filo olim contèxta, nnnc se- 
rioo. &^e d*étoffe, Sto& altrevolte di 
CBttone èd ora cu seta cbe si usa nelle 
ABUasie. 

ALAGOTAYAR. r. n. .ant. advlaa. 

JUAJL• s. f. Cualserol moble 6 adòrlio 
preÓMf 7 en sentit metafòric significa 
CBsUerol poasessió de mòlt valor j es- 
tiaa« Jlhaja, Id omne quod pretioaum 
ert, et ornamenti, forta«e etiam snpeU 
iedüís nomine continetur. Bijou, Gioja, 
srredo, gtojello. 

QCDrAALMArexpr. irún. que se aplica al 
fluprtf pícaro ó riciòs, y també al 
qne es astnt, sagas y trarès. Buena 
úSkaja, Non nàagno pretío permutandas. 
f oane jnice, bon drílle. Buona lana , ca- 



ALA]AI>,B\. p. p. de ALAjAB. jÚhajado. 

ALAIAJL• ▼• a. Adornar ab alajas. jtíha" 
jkr. PreCíflsa supellectile ornaré, para- 
ite. Gamir, meubler, emmeubler. Ar- 
ndare, guarniré. 

ALÜETA. s. f. dim. de alaja. AUtajuc 
IsL Cfepiuidia. Petü bijou. Arredino. 

ALÜLiRA. a. f. Trensilla ó cordó de se- 
da ab nn botó al un cap j un trau al 
aitre, que se cus al coll de la capa, 
aanlen ó armussa perquè no caiga. Fia- 
dor. PallU fibub. Attache d*un mají" 
teau: tresse gpi'on coud au coUet, a^fec 
■n houton d^un, c6t^ et une bouionniire 
ie Tauire. Alamaro. 

auxjula. Espècie de presíUa j botó, ó 
trau sobreposad, que se cus à la bora 
dd Testit ó capa , j serrex per cordar* 
le, j també per ^la y aiiòroo. jtía- 
flazr. Pataginom. Brandebourg, ganse: 
etpke de houtonniire. Trina , cappietto. 

iLuní. s.m. Eina de metall, TÍdre ó altre 
matèria , que ser vex pera destil-lar li- 
oòn. ÀUunbique, alquitara. Gacabns stil- 
lalorins. Alambic• Lambicco, limbicco. 



ALA as 

PA55AA PER TOTS LOS ALAMBINS. fr. met. Tc* 

. nir ó haber tingud una cosa sòn curs ó 
eiàmenper tots los medis corresponents. 
Posar por todas las aduanas. Éxactio- 
ri trutinà exjpendi. Passer par Véami• 
ne, Veder fil filo. 

ALAMBINAD, DA. p. p. de AiAMBmAa. 
Alambicado. 

ALAMBINAR. ▼. a. Trànrer per alambí 
ó retorta algun licor mediant Tacció del 
fbg. Alambicar. Distillare. Distiüer* 
Lambiccare, stUlare : far uscir per lam* 
bicco. 

ALAMBiiTAB. met. Examinar atentament al- 

Suna cosli, com paraula, escrit ó acció, 
os apurair lo sèu rerdadèr sentit, mè- 
rit ó utilitat. AUunbicar, Subtilliíks rem 
prospicere, perpendere. Alambiquer , 
repasser, examiner attentivemení et 
OK'tc un grand soin. Lambiccare : esa- 
minar una cosa accuratamente , ponde-* 
rarla bene. 

ALAMBOR. 8. m. ant. Lo pla inclinad que 
forma la muralla del cos principal de 
una plassa dèsde lo bocèU fins al fosso y 
contrascarpa , ó lo pla també inclinad 
que forma la pared que sosté la terra 
del camí cubert. Escarpa, Murus de- 
clivis. Escarpe, Scarpa. 

ALAMBRI. 8. m. ant. alambí. 

ALANAGAR. t. n. ant. reluscab. 

ALANCEIAR. t. a. ant. Donar llansadas, 
ferir ab Uansa. Alancear, alanzar. Lau- 
ceà feriré. BUsser , frapper avec la 
lance. Lanciare. 

ALANCEJAT, DA. p. p. de alancejaa. 
Alanceado, alanzado, 

ALARB. 8. m. L'home incult ó brutal. 
Alarbe, Homo rusticus vel ferus. Ailo^ 
broge , grossier, riistre, savoyard , bru- 
tal, qui a te sens de tràilers, AUobrogò, 
grossolano, tanghero. 

ALARDE. 8. m. ant. La revista que se 
passa als soldada. Alarde. Opiarum re- 
censió. Montre, resnie , parade de sol- 
dats. Parata, mostra. 

rilER ALARDE. fr. Fèr vanitat ó gala de al- 
guna cosa. Hacer alarde. Jactare , os- 
tentaré. Faire parade , faire monire, 
faire ostentalion^ se glorifier. Andare 
fastosovf faré pompa. 

ALÀRGUAR. v. a. ant. alljirgab. 

ALARIT. 8. m. Crid liastimiïs en que se 
proròmp per causa de alf:;un dolor, pe- 
na ó conflicte. Alarido, Vehemens cla- 
mor. Clameur , hurlement. Qamore, 



86 ALB 

▲LBERGRriA CASTELLANA. La qüe tè figurt de 
ou , de cuatre à sis pulsadas de llargà- 
ria , j un color morad clar. Berengena. 
Melongena. Espèce de melongcne* Spe- 
zie di petonctano. 

ALBERGIVIA GABATZA. AtBBRGIíaA CASTELLANA. 

ALBERGINIERA, s. f. planta annual de 
peu j mite à dòs pevs de alsada , ramò- 
sa j poblada de foUas grans , las ouals 
son de figura oralada , de color verd j 
plenas de punxas. Las flors son grans j 
de color morad. Berengena. Solanum 
melongena. Plante qui donne de me- 
hngènes. Planta che produce tl peton- 
ciano. 

ALBERGÜER, RA. s. m. y £ Lo qui al- 
berga à altre. Albergador. Hospes. Ce- 
liti qid loge. Alloggíatore, ricettatore, 
albergatore. 

ALBERNUZ. s. m. ant. Espeòae de capà ó 
capot ab caputxo , que se feya antígua- 
ment de un drap de llana molt fort pe- 
ra resguard de las plujas j neus. Jlbor- 
noz. Pallium ex tela lanea atrictiorí filo 
l3ontexta. Alhornxn. Sorta di cappotto 
introdotto da' mori e turchi, onde si 
coprono quando fa cattivo tempo. 

ALBEYLAN. s. m. ant. clavagüíba. 

ALBIR , ALBIRE , ALBIRI, s. m. ant. ab- 

BITRI, JUDICI, PAREB. 

ALBIRAR. V. a. ant. utoicar, ARBrr&AR. 

albirar, ant. ovirab. 

ALBIXERA. s. f. ant. Lo regalo que se fit 
per alguna bona nova. Aihricias, Stre- 
na j evàngelia. Étrennes que l'on dow 
ne à celui qui apporte une bonne nou- 
velle. Mancia, strenna* 

ALBIXERA. ant. Bona nova. Baena nueva. 
Faustum nuncium. B<mne noweUe.Bno•' 
na nuòva. 

ALBOR. s. m. ant. Blancura perfòta. AU 
bura, aJhor, Candor. Blancheur par- 
faite, Candidezza. 

ALBOROT. s. ra. Tumult, motí, com- 
moció de gent ab crids y soroll. Àlhoro- 
to. Tumultus. Tuniultei sédition,émeute. 
Tumulto> ammutinamento. 

ALBOROT- Bullici ó ruido ocasionad del 
gran numero ó concurs de persònas. 
Alboroto, Tumultnarium murmnr. 
Bruit, criaiüerie , vacarme , fracàs, 
Strepito , fracasso , cbiasso. 

ALBOROTAD , DA. p. p. de alboíotar j 

ALBOROTARSE. AtborOtOílo, 

ALBOROTAD. adj. que se aplica ^Ja persona 
que per massa vivesa obra precipitada- 



ALC 
mèat j sèíis «efleüó. Alborotado. Tu- 
multuosus, turbulentus. lUriufení•Tor- 
botento^ torbido. 

ALBOBOTAO. Se díu del soboicte que ab 
poc motiu se alberota ó inquieta» Jl^ 
borotadiato. TurboiaBtua. Jkurbulent. AU 
terato. 

ALBOROTADAMÈNT. adv. mod. Ab al- 
borot ó desòt^de. ^/^orote^^omeníe. Tur- 
bulenta j seditioaè.. TL•rbuUmmenl., avec 
turbulence, Torbolentemente. 

ALBOROTADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
alborota. Alborotador. Seditioanav tur- 
bator. Turbulent, crieur, criaiBeur, se- 
ditieux, Grídatore, garritore. 

ALBOROTAMÈNT. s. m. p. us. alborot, 
en la primera accepció. 

ALBOROTAPOBLES. com. Albòrotadòr. 
Alborotapueblos, Turbolentus, seditio- 
sus. Turbulent, iapageur , remuant. 
Scbiamazsatore. 

ALBOROTAPOBLES. fam. Lo qui té mèlt bon 
bumòr, j sempre mou buUa y tabola. 
Alborotapüeblos. Lekitíà gestians. Boute- 
enf*train: celui qui exciíe le plaisir. 
Quell' nomo allegro eh' eccita ^ altri 
a far cbiasso* 

ALBOROTAR. v. a» Mòurer no alborot, 
perturbar la pau , inquietar. A&arotar. 
Turbare. Soulever, ameuier. SoUeva- 
re, turbare, oommuovere. 

ALBOROTARSE. V. r. AMOTIffABSE, REVOLTAKSB. 

AEBOROTARSB. Altcrarsc, desassoBsegarse. 
Alborotarse. Turbari. S'inqtíiéler , se 
troubler. Torbarsi, alterarsij iatran- 
quillarsi. 

FBR BES SE ALBOROTA» fit*, fam. ab quo se ex- 
[Nròssa que algü se sònt j altera ab fa- 
cilitat j tÍHitamònt de cualsevol cosa 
que SC li diu. Solia como granizo en 
albarda, Pronus ad tracundiam est. 
A^foir la téte pris du bonnet ; pétri de 
salpetre: on le dit de celui qui se piqué 
de rien. Ésser stizKoso, trascorrer tosto 
all' ira , pigUar il broncio. 

ALBUDEGA. s. f. ant. Meló aigaaiíd é 
insípid. Badea. Melo insiptdus^ Melon 
très^jiíteux , insipide et jaundtre. Mel- 
lofie scipito. 

ALBUFERA, s. f. Estany gran qae nax 
del mar ó se fòrma de ks sè^as cre- 
xèntSi com I' albwí:ra de Valencià j la 
de Mallorca. Albufera^ Lacuna ex ma- 
rt nis aquis. Lagune, lacform^p^r VtauL 
de la mer. Lago. 

ALGABOT. s. m. ant. arcabot. 



ALC 

ALCiBOTABÍA. s. f. ant. arcabòtbkía• 
ALCAIC, CA. ad}, qae 'M aplica A una 
oyeds de rers compost de espondeu, 
janbo, oerara j dòs dàctils. Mcaico. 
Akiíaïm carmeo. AUàique, Alcaico. 
ALCiLDAOA. s. f. fam. Aesolació atrcH 
peüadaé imprudent. Cabildada^ Prae- 
c?ps, ÍBCCMuideFatom statutam, oonsi- 
tiaa. Déihéraüon précipitéè et inconsi- 
iétk. Tostano consi^tio. 
ALÜLDE. «• m. Lo jutge ordÍDari que 
idaiuitn justícia eu algnu poble. Al•' 
céde. Jadex. Akade , maire, juge. 
AldlJo. 
a^:.àL•at dz Biaai. En Barcelona j altres 
pottes grans lo jutge pedàneo que se 
ïBanaa aooualmènt pera cada barri. 
Mòe dt harrio. Judex pedaueus uui- 
tttluD TÍeo cottstitatus, Certain coni" 
BÒsan de qttarit'er, Giudice di pace. 
uauEBECAU T coAT. Jutgc togad dels 
qie a la oòrt composeu la sala anome- 
tÈAiiejUcaldcSf que junts forman la 
^aioti ala del consell de Castilla. ^Z- 
caldedecasa^ corie y rastro* Regiae 
doams et caríae ad jus dicendum prae- 
poàtos. Ju^e dans les tribunaux su-^ 
primes fd composent le conseil de Cas^ 
iiL• Giudice ne' tràbnuali supreini. . 
AiuiBciujòi. Jutge de Uetras que eier- 
tfilijamdioció ordinària en algun po- 
L•le.Timbéie anomena axí lo qui bi lia 
ea algam òntads ahònt lo corregidor 
ei ;a^ Uej, del cual es assessor. Al- 
cúldemjror, Judex primoris discepta- 
tíoois jadida exercens ; praetoris urba- 
oi eseaor. Juge ordinaire d'une viBe 
« viiífljí. Pretore. 
ALQLBESSA. s. f. La dona del alcalde. 
^fkaièeuL Judicis uxor. Lafemme de 
l'akade, ía moglie delí' alealdo. 
AlQpÍA. s. f. L'ofici de alcalde, ò lo 
ierrit<Nri de la seva jurisdicció. Alcal- 
dk. Maous, Tel dítio judicis. EmpL•i, 
^^íà'akade et son ressort, Digni- 
ti ed offiaÍQ delí' alealdo. 
^WiM 9. m. Quim. Nom genèric que 
ledoBai difinrènts substanctas sólidas ó 
^«das de sabor acre y corrosiu , que 
^ U propietat de combioarse fócíl- 
^it ab los àcidos y formar sals. jÍI- 
^. Sal aikaiinam. AkaU. Alcali. 
^^^ nio. Se dóna aquest nom al que 
^ K volatilisa ó erapòra al fog y se 
^ comanamènt de las cendras dels 
^^SeUls. ComUnad ab V oli fbrma sabó 



ALC 87 

de. llosa. Alcali fijo. Sal aikaiinam íi* 
xum. Alcali fixe. Alcalí fisso. 
ílcàu volàtil. Se dóna est nom al que se 
Tolatilisa ó evapora fàcilment al fbg y 
té un olor mòlt fort j estimulant. Co- 
munmènt es líquid, y se extrau per 
destil•lació de sal. amoníac. Jflcali x^oíd- 
tiL Sal alkalinum attenuatom, volati* 
cum. Alcali volatiL Alcali volatilç. 
ALCANS. s, m. £n matèria de comptes 
la diferencia que bi ba del c^rreg ò, la 
data. Alcance. In supputationibus reli* 
qua summa debiti. Débct., reliffuat , dè- 
ficit d^un compte. Dee , è debitpre , re* 
sto d' un conto. 
ALCAifs. met. Capacitat ó talent. Alcance, 
ó alcances. lugénium. Talent , capaciteí. 
-Talento y capacità. 
ARAR AL ALCANS. fr. Auar darrera del eue- 
mig que se retira ó fíitg. Seguir el al-- 
cance» Fusientes insequi. AUer à la 
poursuite de /'"e/i/temi. Inseguir alcuuo. 
ALCANS AD, DA. p. pr de algansar. Al^ 

canzado, 
ALCANSAA. v. a. Acoifseauta , eu la pri^ 

mera accepció. 
ALCA5SAA. Quedar acreedòr à alguna cuan- 
titat al ajustar comptes. Alcanzar, Su- 
periorem in supputationibus alicui ma- 
nere. Ètre creancier d'un reUquat de 
compte. Ésser creditore. 
ALCAXSAR. Enténdrer, compéndrer. Alcan- 
zar* Ingenio assequi, compreliendere. 
Comprendre, entendre, «^v^/r. Capiré, 
comprendere, intenc|ere. 
ALCANSAE. Gottseguir ó lograr. Alcanzar. 
Obtinere> impetrare. Obtenir, acqué'- 
rir, réUsvr, Qttcnere , impetrare , con- 
seguire. 
AI.CAVSAR. Farlamd de las anpas de fog es 
poder portar baU de un calibre deter- 
miuad; y axí. se diu, que lo fusell in- 
gles ALCAirsA bala de unsa. Calzar^ Ca- 
pacem esse. Porter, en parlant du ca- 
libre d'une arme à feu. Capere , com- 
prendere, prendere. 
ALCANTARA. s. f. En los telers de fer 
vellut una caxa gran de fusta én forma 
de baul, que se col-loca sobre las pi- 
calcas, y servex pera guardar la pèssa 
. que se va traballand. Alcdntara. Cap- 
sa textoria, ubi seríca tela inter texen- 
dum asservatur. Cassette pour receyoir 
le velours de dessus Vensuole. Spcaie di 
soppidiano ne' telai d i velíuto. 
ALCARXOFA. s. f. bscarxofa. 



88 , ALD 

ALCARXOFÈRÀ. s. f. escahxoiíaa. 

ALCASSAK. s. m. Ndat. Lo espaj qae hi 
ha entre lo arbre mestre y la entrada 
de la cémara alta de un yaxèll. Alcd%ar, 
Stega. ArcoAse; culasse du fiavire; 
gaUlard d'arriire. Cassero. 

ALCEA. s. f. Planta, malva ve&a. 

ALCOBA. s. f. Pèssa ó aposànto destlaad 
pera dormir. Akoba, Gubicalum. Al" 
cove. Alcovo. 

ALCOB'ASSA. s. f. aum. de ai.ooba. Ako- 
baza. Capacius cubiculum. Augmenta" 
tif d^alcove, Alcovazzo. 

ALCOBETA. s. f. dim. de alcoba. ALco- 
billa, alcohita. Angustum cabiculum. 
DimimUif d'ako^e. Alcovetto. 

ALGOFOLL. s. in. ant. antimoni. 

ALCOFOLLAR. v. a. ant. Pintar ab al- 
cofoll los cabells, cèllas j pestanyas. 
Alcoholar. Sttbio fucare. Teindre en 
noir, avec de Vantimoine prepara, les 
cheveiiXf les sourcils et les paupières, 
Lisciarsi i capei , le ciglia , e le palpe- 

* bre coll' aiitímonio prepara to. 

ALCOFOLLAT, DA. p. p. de alcofo- 
LLAR. Alcoholado. 

ALCOHOL. Qiiim. Lícòr mòlt díàfano j 
sens color, mòlt mès lleuger que 1' ai- 
gua > iuQamable, volàtil, de sabor acre 
y picant, que resulta per destiUlació 
del vi y de altres licors esperitòsos. 
Alcohol, cohoL Alcohol seu spiritus vi- 
ni purissimus. Alcohol: esprit'^le'vin» 
Spirito di vino raífinatissímo. 
ALCORA, s. m. Llibre en qae se conté la 
llèy de Mabòma y los seus ritus y cere- 
monias. Alcoran. Alcoranus, legis ma- 
hometicx codeiL. Alcoran, coran, ou 
Koran, Alcorano. 
ALDEA. Lloc curt sens jurisdicció prò- 
pia, que dependéx de la vila ó ciutad 
-en cual districte està. Aldea. Pagos. 
Hameau, vtílage. Borgo, casale^ viUag- 

ALDEA , NA. adj. Lo natural de alguna 
aldea. Aldeano. Pagauus. PlUageois , 
campagndrd , paysan, Borglüano, vil- 
lanello. 

ALDUCAR. s. m. La seda que rodeja ex- 
teriorment lo capoll del cuc de seda, la 
cual sempre es mès basta. Aducar. Se- 
ricum bombiciocapsulamcircumtegens. 
La soie extérieure et grossière du cO' 
con: cúntilles , strasses , rondeletlcs. 
Borra di seta. 

ALDUF. s. ra. ant. catúfol. 



ALE 
ALDUF. ant. PAKnkao. 

ALDUFER, RA. s. m. y f. ant. Tocador 
dé pandèro. Adufero. Tympanorum 
pulsator. Joueur de tamhour de basque, 
Sonator di cembalo , o di tamburello. 
ALDUFRABAL. s. m. ant. PANokao. 
ALÈ. s. m. Lo aire que despedex lo ani- 
mal per la boca cuand respira. Alien- 
lo. Halitus. Haleine. Alito , alena , íiato, 
lena, respiro. 
vo FA u:r ALfi DC AiBE. fr. ab que se ex- 
pressa que es cuasi imperceptible lo 
aire que corre. No hace , no corre nn 
pelo de aire. Nec minimus flat vent us. 
// ne fait pas un Uger souffie de i^enl. 
Non tira un soffio d' ària, .un fiato cli 
veuticello. 
PUDIR LO ALÈ A ALGÚ. fr. Fèr mal olor lo 
aire que despedex per la boca una per- 
sona cuand respira. Heder ú <der mal 
la boca d alguna persona. Halitum fe- 
tere. Puer l' haleine. Piusare, putire^ 
fetere V alito. 
ALEGRA, s. f. Instrument de ferro ab dòs 
talls mòlt fins y torts per la punta , del 
cual se servexen los cirurgians y ma- 
nescals pera descubrir y rascar lo crà- 
oeo , y registrar si hi ha en ell ruptura 
ó contusió. Legra. Scalprum chirnrgi- 
cum. Trepan. Trapano. 
ALEGRAD , DA. p. p. de albgrar y ale« 
\ GR.UISF. Alegrado. 

ALEGRADOR DE LLUjMlS. Una llenca 
llarga de paper retort , que servex pe- 
ra avivar las Hams torc^nd lo ble. Ale- 
grador. Fortilis chartula excutiehdo el 
lychnio, excitaudo lumini. Morceau di 
papier avec lequel on arrange la mcchi 
d^une chandeUe , afin quelle donne pL•i 
de lumière. Pezzo di carta avroltolati 
per raccender il lume. 
ALEGRAMENT, adv. mod. Ab alegrú 
Alegremente. Alacriter. Gaiefnent 
joyeusement. Allegramente. 
ALEGRAMkvT. Veu vulg. territ. ahur. 
ALEGRANSA. s. ï. ant. alegria. 
ALEGRAR, v. a. Causar alegria, .dlegrai 
Exhilarare. Égayer , réjow'r, donné 
de la joie. Rallegrare^ divertiré, ri 
crearé, tener allegro, allegrare, appij 
cere , dar diletto. 
albgrabse. V. r. Rébr«r 6 sentir alegri'i 
Alegrdrse. Laetari. Se ré/mur, s'é'gaye 
avoir de la joie. Soliazsarst , ricrearsi 
gioire, rallegrarsi, dirertirsi, giocoi 
dare. 



ALE 

XGMJíMSE. ant. Gaudir de alguna cosa, 

com privilegi, ejcempciò, etc. Gozar. 
Pqíütí. Ira i. Jouir , poss^er, Ooàere ^ 
ifomeàne^ fruiré. 

àlffilATGEL s. m. ant. alegbía. 

àf.BiJiF. s. m. ant. alegaía. 

adj. JoTÒs, content, jélegre. Ala- 
(, hetos, hilaris. Joyeux, gai, r^ 
fmi, conieni. AUegrOf giocondo, lieto, 
pjo, lèstaote, contento , giojoso. 

Aubcu. Se aplica à la persona que tè ale- 
isría per haber becud vi ó altres licurs 
íh algun exoès. Alegre. Vino calescens^ 
fíni brtitia gestieus. Gris, gai par le 
vói. Brillo y ciuschero. 

iikfiu. met. Se diu de Las cosas iuanima- 
dai« que per sa vbta agradable causan 
akpú , com casa al^orb , campinyà 
üAfiu. Alegre, Alacris, Ixtus. Gai, 
fiant ^ ré]omssant, agr^able. Ridente, 
vagjt, ameno , gradevoie. 

ii?nTi meC. Se diu dels colors mès vius y 
wpdUàes i la vista , com es lo encar- 
mà, verd, blau de cel, etc. Alegre. 
Abcríi, TÍvidiis, gratns. Fif, gai, en 
parL•iu des couleurs. Yivo , vivace , ac- 



iièciE. net. Fansto, felis , favorable , com 
noticia àúsotLE» Alegre. Faustus , l»tus. 
Hfurour , fat^raUe. Fortunato , felicc, 
avicÉtanlo, fausto , venturoso. 

ESTia Aucn. Cr. Tenir alegria per haber 
lM;i;ud vi 6 altres licors ab algun excés. 
Jíe^arse. Vini Ixtitià gestire. Se gri- 
$er, norer $on chagrin dans le vin. Eor 
•erbriÚo, alqaanto alto dal vino. 

iLEGaÍA. s. f. Jubilo, contènto deUni- 
wú^Megria. Alacritas, Ixtitia, gaudium, 
bitintai. Gaieté', Joie, r^oiussance, 
aSegrate. Ailegrezza , letizia , gioviali- 
ti.aikgría, gajezza. 

iiftaii. Planta de un peu de alsada , que 
té las camas y fulLas plenas de pelussa y 
la flor blanca , y fa una capscta , dins de 
U cual bi ba cuatre llavors ovaladas , 
comprínaídas y grogaencas. Alegria, 
^imjolí, alfonjoii. Sesamum orientale. 
Súame , jugoline : piante. Ginggiolena, 
aettfflo, aisamo. 

MiTuí ne AixcaiA. fr. Manifestar ab ex-* 
treois r alegria interior que se te. Dar 
mko$ de alegria , ó de contenta. Prs 
btitb saltaré, exsultare. Sauter de 
/«fX Tripiidiare. 

íLEGRÍSSIM , 3ÍA. adj. sup. de ALàoRE. 
jÉegrísimo. Letissimus. Dris-gM, tris- 

TOM. !• 



ALE 89 

riant , tris-^ontent. Lietissimo , giocon* 
dissimo , moltó allegro , gajo assai. 

ALEGRO, s. m. Mús. (Jn dels moviments 
fundamentals de la musica, que equt* 
val à viu 6 alegre. També se dóna est 
nom à la matèxa composició ; y axí se 
diu que tocan ó cantan un Aiieko. Ale^ 
gro. Modus celerior et bilarior. Aüé'" 
gro: mouvemení vif et gai. Allegro. 

TENIR LOS ALEGROIS. fr. fam. estar 

ALEGRE. 

ALELAD, DA. adj. que se aplica à la 
persona que se ba tornad lela. Alelado. 
Infatuatus. HAété', stupide. Stupido, 
mellone, bigbellone. 

ALELÜYA. 8. f. Veu bebrca que signifi- 
ca ALABAu A nkc. AleUiya. Allelnia. Al^ 
léltüa. AÜeluia. 

ALELUYA. Herba, lvjula. 

ALEM ANDA. s. f. Ball usad en Espanya 
en diferents temps. Alemana, aleman- 
da. Veterís tripudii bispanici genus. 
AUemande : espéce de danse. Danza te- 
desca. 

ALEMANY , A. adj. Lo natural de Ale- 
mania, ó lo que pertany à ella. AU- 
mon. Germanus. Allemand. Tedesco. 

ALEMAür. s. m. Lo idioma alemany. Ale- 
mon. Germanomm Ungua , sermó. Al^ 
lemand. Lingua tedesca. 

ALENA. s. f. Instrument que se compon 
de un ferro prim , de dos é tres pulga- 
das de llarg, un poc còrvo, ab una 
punta aguda , y de un màneg de fíista, 
de que se ser vexen los sa1>atèrs y altres 
oficials pera foradar , cusir y repunt ar. 
Lesna, alesna^ subilla. Subula. Alène. 
Lesina. 

ALENADA, s. f. L'acció y efècte de dcs- 
pedir lo alé. P^aharadíi. Halitús emis- 
sió. Soufjle , halenée. Alenamento. 

ALENAR. V. n. Respirar ó despedir lo 
a\é. Aíentar. Respiraré, spirare. Bes^ 
pirer. Alitare, alenaré. 

ALENDAR. v. n. ant. Respirar fort. Be- 
sollar. Anbelare. Souffler , respirer 
avec bruit. Respirar cou aíTanno. 

ALEXDAR. s. m. aut. Respiració forta. Be- 

suello. Anbelitus. Haleine , respiration 

forte et pressée. Alitare , fia to , respiro 

con affanno. 

ALENEGABLE. adj. ant. Lo que llisca 

fàcilment. Deleznahle > resbaladizo , tó- 

brico. Lubricus. Giissant , qui e'chappe^ 

Sdrucciolante. 

ALENEGAMÈNT. s. m^ ant. L'acció de 

12 



90 ALE 

lliscar. Resbalon, resbalanïiento, des* 
liz, desUzamienio. Lapsus. Glissade, 
Sdrucciolamento. 

ALENEGARSE. v. r. ant. Lliscar. /i«- 
bcUarse, deslizarse 9 escurrirse, Labi. 
Glisser. Sdracclolare. 

ALENS. s. m. aot. ALfi. 

ALENT. s. m. ant. alS. 

ALENTAD, DA. p. p. de alentar. Al^rt" 
tado, 

ALENTAD. ad). AdIiiiòs j valèut. AUntcuío. 
Fortis, streauus. Coitrageux, valeu- 
reux, vaiUarü* CoraggiosO) Taleote, 
bravo, prode. 

ALENTAR. V. a. Animar, esforsar, donar 
vigòr. Se usa també com recíproc. 
jilerUar. Animo vires, robur addere. 
'Enhardir, encourager, aninier. Inco- 
raggiare, riucorare, inauimire, avva-^ 
lorare. 

ALENTORN. adv. ant. estòrü. 

ALEP DE MOLÍ. s. m. Cilindro verti- 
cal, ab mòltas p;iletas horissòntats en 
fòrma de roda , las caals impel-lldas per 
la corrent de Paigua d&nau moviment d 
la pedra superior del molí. Rodczfio, Cy- 
lindrus cochlearibus quibusdam tns- 
. truc tus in moletrinis. Roue à aiibes d^un 
moulin à eau. Ruota di mulino con pa- 
le o aliette. 

j\LERTA. s. f. Lo avis que se dònan las 
centittèllas unas à altras per no ador- 
mirse. Alerta* Heus , eja , vigila. Alerteï 
All* erta. 

ESTAR ''alerta, fr. Estar ab vigilància. Es- 
tar, ó andar alerta. Vigilem esse. 
A^oir l'oeU au guet, Stare a occbio te- 
so , all' erta , spiare. 

'vks ALERTA, cxpr. ab que se amenaésa à al- 
gil , ò se li fa entènurer que estd expo- 
sad à algun perill ó càstig. Gudrdale 
del diablQ, Cave. Prends gai'ile à toi\ 
Badate a voi. 

ALET. s. m. Se diu de la persona astuta 
y dissimulaila. Pajarra^co, pua. Calli- 
dns,,vafer bomo. Personne rusé€;Jin 
matois, Volpone , catlivellol 

ALETA. s. f. dim. de ala. Aleta, alilla, 
aliéa, alica, Pennula. Aileron; petite 
aile. Aliè t ta. 

aleta. Ala de pix. Aleta, Pinna , pinnula. 
Nageoire: aileron de poisson, Aletta, 
pinna de' pesci. 
FER l'aleta. Fr. Móurer los aucèlls las alas 
manteuindse en lo aire sens apartarse 
del sili en que estan. Cernerse, Crebro 



ALP 
alanim motu aves velutí peudulas con- 
atstere. Planer^ en parlant des oiseanx* 
Librarsi su 1' ali. 

Ffca l'aleta, fr. met. y fam. Acudir lo pre- 
tendent de alguna senjòra als paratges 
abònt aquesta se troba , per lograr de 
sa vbta y mostrarlt sòn afecte ü obse- 
qui, ffacer la rueda, Ibi adesse^ ea loca 
adire amasium, quas illa , quam diligit^ 
adit. Fréauenter quelque Heu pour voir 
sa bien-atmés, Vagheggiàre. 

ALETAR. V. a. ant. Donar mamar. Aic^ 
tar. Lactaré. AUaiter, Allattare. 

ALEVÒS , A. adj. Lo qui comet alevosía, 
ó l'acció feta ab ella. Alevoso, luíidus, 
pérfidtis. Thaítre, perfide, déhyal, Tra- 
ditore, perfido, misleate* 

ALEVOSAMÈNT. adv. mod. Ab alevosía. 
Alevosamente. Perfidè. Perjidemtnt, 
Pcríidamente , fèlloneseameu te. 

ALEVOSÍA. s. f. Traïció, infidelitat, ma- 

. quinació cautelosa contra algil. Alevo^ 
sia, Proditio. Perfidie , traliison, infi- 
d^iteí; niacliination secrète, Tradimen- 
to, iufedeltA, perGdiíl•, malvagttà, mi- 
sleansa. 

ALEÍCANDRÍ. adj. que se aplica al vers 
de catòrse síl-labas , dividid en dos hc- 
mistiquis. Antiguamènt se nsd esta clas- 
se de versos en la poesia castellana ^ y se 
anomend axí per liaberse escrit en ^V\s 
lo poema de Ale^ndre. Alejandrino, 
Alexandrinus. Alexandrin, Alessan- 
drino. 

ALFABAGA. s. f. ant. alpíbrega. 

ALFÀBEGA. S. f. aut. ALFÍBRECA. 

ALFABET, s. m. ABECEDARr. 

ALFABÈTIC, CA. adj. Lo que pertany 
al alfabet. Alfahélico, Ad alphabetun 
pertiuens. Alphabétique. Alfabetico. 

ALFÀBREGA, s. f. Planta annual, pobla^ 
da de ramas y fuHas, de un veixl mòl 
bonic, de la cual se cnlttvan rarias e;; 
pecies per la fragància que llaosan. Al 
bahaca, alfdbega, Ocimum, vel ocy 
mum. Fàbrègue, Clinopodio. 

ALFAC. s. m. Banc de arena que se íbl 
ma en las costas del mar, y eu la boca 
entrada dels rius ó ports , com Icis ai 
FAcs de Tortosa. Alfaque. ,Syrtis. Bat\ 
de sable, Secca. 

ALFALS, s. m. Planta , espècie de tnel^ 
que crèx mès d ménos segons lo terrec 
en que se cultiva : comunmènt no pas 
de cuatre palms; las sèvas fullas estan « 
tres en tres, y las flors se compoacn < 



ALF 
cinc fuUas. Es un menjar mòlt saluda- 
Me T fresc pera las caballerías. AlfcUfa^ 
(dfcife. Medica, mèdicago sàtira. Xa* 
zerme. Cedrangola, erba medica. 

ALFiXET. s, m. Espècie de falcó , de co- 

liri^Dquioòs ab pics pai'dos, lo cual 

Mavad servex pera cassar altres au- 

alb.. jÉyaneifae. r alço laoarius. Crécó^ 

reüe. Cheppio, acertelio, fottívento. 

ILFA^E. 8. m. Arma blanca, ampla, 
carta j corra, que tè taü sols per un 
costat. Alfanjé, Acinaces. CoiUelas ; ait" 
cke; cimeterre : sabre caurt , large^ et 
recauràs. Sciïnitarra, squarciíia. 

uriscc caAX. alfxiíjas. 

AlfiXJAS. 8. m. aum. de alfa^tge; jII- 
fimjm, alfanfazo. Grandior acinaces. 
Jagmímtalif d'cdfange , coiUelas. Sci- 
■útarnHie. 

ILFAQUÍ. 8. m. Lo doctor ó sabi de la 
léj èatre los moros. Alfaqid, talismah. 
Makornetanae legís doctor. Fakir. Spe- 
síe £ Derris. 

ALPAIDÓ. 8. m. ant. bolattdàra. 

ILFAYATE. 8. m. ant. sastre. 

ALfXNYIC. 8. m. ant. Pasta de sucre 
•"'ftfíi^a ab oli de ametllas dòlsas. Ai/e» 
àifie. Massa è saccbaro et amygdala- 
nun oleo coofecta. Pdte faite a^ec du 
sacre ef de Vhuile d*amandes douces. 
Palla uB^astata con zuccbero ed olio di 
masdofie. 

ALFEAES. s. m. Milic Subtinènt de ca« 
hiüeríi. júférez. Praefectus castrensis 
iofcríor. Enseigne. Alíiere. 

ALFIL. s. m. òrfil. 

ALFOLBES. s. f. ant. siniGRèG, 

ALFOÜ. 8. m. Lo magatsem de la sal. j^lr 
foli Apotheca salaria. GaheUe. Granajo 

AUOXOECH. s. m. ant. Cisa publica 
dettinada pera la compra y venda de 
Uat jilhóndiga. £des publica: merca- 
tvr« frameutariaeexercendx. Hiúleyfonr 
di^, Piazia, mercato, bruletto. 

ALFONSO. 8. m. Pès. pbrsega. 

ALFORJA. 8. f. Espècie de talega que 
lòrma à cada extrem una bossa gran, 
per lo regular cuadrada, en que se re- 
prtpx lo pes pera portarlo mès cómor 
«Luuènt. Se usa més comunament en 
fcural. jélforja, Mantica, pera. Besace. 
Ksaccia , carniere. 

MfoRjAs DC pàLL. pi. Las de cuiro que usan 
loi viatjans. Bizazas^ hiazas. Mantica ' 
pallicea. Sacac^ , besace. Ksacc«. 



ALG 91 

ALFORJETA. s. f. dim. de alforja. ^/. 
/or j illa, alforjita, alforjuela, Manticu- 
la. Petile besace, Bisaccina , caruierino. 

ALFORRAR. v. a. nnt. Donar llibertat al 
esclau, jihorrar, Manumittcrç. Affranr 
chir im escla\fe. Aft'rancare. 

ALFORRAT, DA. p. p. de alforrar. 
Ahorrado. 

ALFORRE, RA. adj. ant. Lo qui es lli- 
bre , y àntes era esclau. Horro , manil•' 
miso. Manumissus. Libre^ affranchi.lÀ" 
l>erto. 

ALGA. 8. f. Herba mòlt lleugera que se 
cria en lo mar , ^ en los rius ^ safaretjs 
y pous. La matbxa aigua I' arranca fà- 
cilment , y va per sobre. Ox^a, alga» Al- 
ga, ulva. Algue , fucus , varec> Alga, 
àliga. 

ALGA LI A. 8. f. Substància resiaòsa , de 
consistència de mel , de color grog bax, 
de sabor un poc acre , j de olor aromà- 
tic fort y semblant al almesc. Se trau 
de nua bossa que t^ à la bora del ano 
lo gat de algalia. jàlgalia. Zibetbum. 
Ci\'€Ue. Zibetto. 

algalia. Cir. Espècie de proba un poc 
conve^a , vuida y foradada per los cos- 
tats solament , de la cual se servexen los 
facultatius pera las operacions de la bu- 
fa, especialment pera donar curs à la 
orina en las retencions de èüa. Algalia. 
Fistula cbirurgica. Algalie. Teuta scan- 
nellata. 

ALGARABÏA. s. f. Courusió de crids de 
▼arias persònas que parla n tòtas à un 
temps. Algarahia. Tumultuarius cla- 
mor. Charivari. Cbiasso, stiamazzo, 
baccano. 

ALGAR ADA. s. f. ant. Avalot gran cau- 
sad per algun tropèil de gent, j de or- 
dinari per la cuadrilla de caballcría que 
acometia improvisamènt al enemig. Al^ 
garada. Tumultus, bostilis clamor. 
Hurlemens. ür!o, nrlameuto. 

ÀLGEBRA, s. f. Part de la matemàtica 
que considera la cuantitat, ja sia conti- 
nua ò discreta , del modo mès general 
que se pod considerar, servindse pera 
representaria de las lletras del abeceda- 
ri , com signes mès universals. jÚgebra, 
Alcebra. Algèbre, Àlgebra. 

ALGEBRÀIC, CA. adj. Lo que pertany à 
r àlgebra. Algebraico. Ad algebram per- 
tinens. Ce qiii appartient à Valgibre. 
Algebraico. 

ALGEBRISTA. s. m. Lo qui esta íostroid 



92 ALI 

ea I' àlgebra , una de las parts de la 
matemàtica. Algebrista. Àlgebr» peri- 
tus. Mgébrisle, Àlgebrista. 

ALGEPS. 8. m. aut. guix. 

ALGORFA. s. f. aut. golfa. 

ALGOTZILAT. s. m. ant. L'ofici de agu- 
sU. Alguazilazgo. Aocensi muaus. Ser'^ 
genieríe. Ufficio di sbirro. 

ALGETZIR. s. m. aht. agusil. 

ALGÚ. proD. indef. ab que se significa 
una persona indeterminada. Alguien. 
Aliquis. QueUfu^Un , qutlque personne. 
Quaicbeduno, qualcuno. 

ALGÜAZIR. s. m. ant. agusil. 

ALGUIRANDO. s. m. ant. Lo regalo que 
se fa per Nadal. Aguinaldo. Streua. 
Él retines. Mancia. 

ALGUN, NA. adj. que se aplica ludeter- 
minadamènt à una persona ó cosa res- 
pecte de mòltas. Algun, alguno, Ali- 
quis. Qa^^Wi. Alcuno. 

ALGUN ÏANT. mod. adv. Un poc, col- 
com. Algun tanta* Aliquantum , nonni- 
hil. Quelque peu , un peu, Uu poco, aU 
quanto. 

ALGUTZIR. s. m. ant. agusil. 

ALHENYA. s. ro. aut. olivàlla. 

ALL s. m. En lo jog de seçansa se anome- 
nan axí dòs cartas de un matèx punt 6 
figura. AU. Sors quaedam in cbartarum 
iüdo, secansa apud nos dicto. Terme 
dans certain jeu de cartes, Termine 
d' un gluoco. 

ALI AGRA. s. f. ant. ictericia. 

ALIAD, DA. p. p. de aliabse. Se usa 
també com substantiu. Aliado, Foede- 
ratus. Confèdéréí Alleato, contederato. 

ALIANSA. s. f. Unió ó lliga , que en vir- 
tut de un tractad forman entre sí los 
prínceps ó estads pera defensarse de sos 
enemigs 6 pera oféndrerlos. Alianza. 

• Fcedus. AlUance. Alleansa , liga , cou- 

. federazione. 

ALiAnsA. Pacte, convenció. Alianza* Pac- 

. tum, conventio. Pac^« > convention.VdX- 
to , accordo. 

AUANSA. Connexió ó parentiu contret per 
via de casament. Alianza. Affi.nitas. Ab- 
liance, AUeanza, parentado. 

ALiji!*rsA. Lo anell ó tumbaga composta de 
dòs y enllassadas ó cucadenadas entre sí. 
Ne hi ha de uoa sola pèssa, ab dòs 
mans grabadas, que represèutan 1' ac- 
ció de encaxar. Union , concòrdia» An- 
nulus sic dictus. Union : sorte d^anneau* 
Alleanza. 



I 



ALI 
ALIARIA. 8. f. Planta de 1' alsada dé un 

EU , que tè las fullas de figura de cor, 
i flors blancas j petttas, y dóna per 
fruit una tavelleta plena de llavors mòlt 
meuudas. Tòt ella fa una fortor sem- 
blant à la del all. Aliaria. AUiaríum. 
Aliaire, alUaire. Scordeo, alliaria. 

ALIARSE. V. r. Unirse ó coMigarse en 
virtut de un tractad los prínceps ó es- 
tads uns ab altres pera defensarse de sos 
enemigs ó pera oféndrerlos. AUarse, 
Inlre foedus, consociari. S^aUier, Con- 
federarsi , collegarsi. 

ÀLIAS. adv. llatí, que se usa en catald; 
significa de altre modo ó per altre norn^ 
com lo Dr. Vicens García , àlias lo rec- 
tor de Vallfogona. Àlias, Àlias , alio uo- 
mi ne. Autretnenty niUrement dit. Àlias. 

ALICACABI. s. m. Planta de arrels llar- 
gas , pleuas de nusos y retortas ; tè las 
ramas bermellas , de un peu de llargà- 
ria, ab un BOC de pelussa, y fa un fruit 
semblant à la cirera, ple de llavors xa- 
tas y blanquinòsas. Fejiga de perro. So- 
lauum vexicarium. Espèce de soianian 
^ésicatoire, Solano a vesciche. 

ALICANTÍ, NA. adj. Lo natural de la 
ciutad de Alioant. Alicantino, lilicianus. 
D^Alicante, Alicantino. 

ALICÀTAS. s. f. pi. Espècie de estenallas 
ab puntas mòlt pètitas y de diferents 
figuras, de que se ser vexen varíos ar- 
tífices en obras menudas y delicadas de 
tota classe de metalls , ja pera retór- 
cer ó caragolar los fils^ ja per assegurar 
las pèssas pètitas que volen llimar 7 ò ja 
pera col*locarlas en los seus puestos , j 
altres usos. Alicates, Parv» forci pes. 
Pinces, Tauagliette. 

ALICIENT. s. m. Atractiu ó tncentin . ^/Z- 
ciente, Incitamentum, invitamentum, 
iuvitatio , stímulus. Moíif, aiguiUon » 
mobile , attrait, Esca<, stimulo, iu^tta^ 
mento, sprone. 

ALICORN. s. in. Animal semblant é uu 
caball petit, de coIòr pardo y bonic, 
que tè una sola banya, segons lo des* 
criuen los historiadors y poetas. Los; 

' naturalistasdònan alguna vegada lo nom 
de alicorn al rinoceront, que efectiva* 
mbnt no tè mès que un corn v rara. ve- 
gada dòs. Uniçornio, Umcornis, mono* 
ceros. L•corne , unicorne, Liocoruo , 
uuicorno. 

ALICUXNTA. adj. Se diu de cada una de 
las parts que no poden ser contingudas 



ALI 
eiactaiB^nt en un tòt , anomenancbe axí 

CcíMitraposíció à Us que poden ser- 
JUcuatúa• Aliquanta. Aliquante. 

tUCBOIk. adj. que se aplica à la part 

grfagndai eiaotamènt en un tòt cert 

lÉMTO de Tegedaa. AUcuota. Aiicuota. 

JUamde. Aliquoto. 

CmiDA. •• f. Geom, Lo regle movible 

en alguns instruments geo- 

j astronòmics pera amidar los 

jfíidada. Regula Tersatilis. ÀUr 

iúHe, Alidada , indice. 

lliENACIO. S. f. ElfAGEXAClÓ. 

JJJOAD, DA. p. p. de alienar. 

AUDia. adj. met. p. us. Transportad, 
fan it sí. Enagenado, Sensibus abs- 
tracta. Ravi , charmeí. £statíco, rapi- 
È9j rfordito. 

ÍUE3ÍAR. ▼. a. E!fAGE?rAR. 

AUFAFA. s. f. Butllofa ó tumor icueo 
^ « forma en las sefrajas de las ca- 
Ucaloras, y de quen hi ha varias es- 
pècia. Aliftrfe, Tumor aquosus in cru- 
rÜMu jttiDentorum eiiascens. Courbe. 
Corfaa. 

AUGÀ. s. f. Aucèll de rapinya , comuu- 

moit de color rotj encès y de vista 

perspícas^ que excedex à tots los de- 

«èi ca forsa y en la rapidesa del vol. 

4pBla. Aqaila. ^Aigle. Aguilà. 

iuGA. La ÍBWDÍa principal dels ei^rcits 
raanaa. JjpàL•i, Aguiln. Aigle. Aguilà. 

iiKA aòaoA. La que degenera de la seva 
e^ecíe, j tè ménos forsa y rapidesa en 
io ToL Aguiiiíchoy àguila bastarda, 
Aqaila degeaer. Aiglon^ aiibrier, Pi- 

àuci PESCADORA. Aucèll de rapinya, de uns 
«iòspcos de llarg, ciue tè la esquena de 
UB oolòr pardo, y lo vèutre blanc ^ lo 
UccHirro y mòlt fort, axí com las un- 
gias T los dits dels peus uuids ab una 
membrana eu tota la mi tat de la seva 
fiüpria. Se anomena axí perquè ab la 
lèva TÍsta agudíssima descubrex los pe- 
xos del mar y tirandse sobre las aiguas 
V cabossandsíe los trau ab las unglas. 
HaMeto. Falco balixtus. Balbitzard. 

Falco peacatore. 
<U6t REAL. La major entre tòtas las de la 

spva espècie. Agtu'ia real. Regius ales. 

'^le royal* Aguilà reale. 
íucA TRE7ICALOS. Especic dc falcó , que tè 

aa color ceodros , lo pit clapad de ber- 

lacU j las camas grogas. Es aucèll de 



ÀLI 95 

ÏRssa , y sols en lo ivern permanex eu 
Ispanva. Atahorma, Falco pygargus. 
Jean-'ïf^blanc , aigle queue bíanche, 
Sorta di falcone. 

DONARSB i LAS ÍUQA$. fv, fam. Enfadarsc 
mòlt , irritarse. Dar se d perros. Fren- 
dere. Fréhiir de raf;e, se mettre enfw 
rie. Dar de' pugni in cielo. 

SERiTE l'Alioa. íi*. mct. y fam. que se usa 
pera ponderar V habilitat^ comprehen- 
sió y destresa que algü tè en algun art, 
facultat ó ciència. Ser buen sastre. Ap- 
primè industrium, solertem ingeniosnni 
esse. Ètre un habile homme. E^re una 
àguila. 

ALIGOT, s. m. Lo poll de I' àliga. Agui*- 
lucho. Pullus aquilx. Aiglon. Aguilotto. 

ALIGOT. ^IIGA rÒRDA. 

ALIGOT. £n lo jog de secansa se anomenan 
axí tres cartas de un inatèx punt ó fi- 
gura. Trinca. Sors quaedam in charta- 
rum ludo, secansa apud nos dicto. Ter^ 
me d'un jeu de cartes. Gricca. 

ALIJAMA. s. f. ant. Junta de moros ò 
jubus. Aljama. Judaeorum aut mauro- 
ruin coetus. Réitnion des maures ou des 
juifs, Ghetto. 

ALIMARIAS. s. f. pi. ant. llumi5arias. 

ALIMENT, s. m. Cualsevol cosa que ser- 
vex per alimentar lo cos. uilimento. Ali- 
mentum, pabulum. Aliment y nourri" 
ture. Cilx>, alimento. 

ALIMENTS, pi. Las assistencias que dònau 
eu diuèr los pares ab fílls, los posses- 
sors de patrimonis vinclads als seus 
germans ó al parent que es immediat 
successor. Alimentos. Alimenta., AU- 
ment , pension alimentaire. Alimenti. 

ALIMENTA D , DA. p. p. de alimentar." 
Alimentada. 

ALIMENTAR, v. a. Donar aliment, sus- 
tentar. Se usa també com recíproc. 
Alimentar. Alere, pascere. Nonrrir^ 
alimenter. Cibare, uodrire. 

ALIMENTAR. Submiulstrar d alguna persona 
lo necesari pera la seva manutenció y 
subsistència. Alimentar. Alere, susten<« 
tare, alimenta praebere. Entretenir, 
Mantenere, far le spese. 

ALIMENTAR, mct. Parlaud de virtuts , vicis , 
passions y afòctes del inimo síguifioa 
fomentaríos , mantenirlos. Alimentar. 
Çolere, exercere, fovere. Alimenter, 
noun;ir , fomenter. Nutrire , nutricare , 
alimentaré. 

ALIMENTARI, RU. s. m. y f. fpr. La 



94 ALI 

persona qae gosa de aliments senyalads. 

AlimetUisia , alimcntario. Àllmentarius. 

Pensionnaire. Pensionario. 
ALIMENTICI, CIA. adj. Lo que pertauy 

al aliment. Alimendcio. Aumeutarius. 

Alipientaire, AUmentario : attenente 

agli alímeutl. 
ALlNEAD, DA. p. p. de aliweír. AU- 

neado, 

ALINEAR. V. a. Posar en línea recta. 
Alinear. Recto ordine collocare , disço- 
iiere. Aligner, affiler. Livellare, dis- 
porre a linea retti, far cordeggiare. 

ALINYAD, DA. p. p. de alinyar. Ali- 

nadó. 

ALINYAR. V. a. Adornar, hermosejar. 
Alihar, Ornaré. Parer, onier, enjoK'i" 
ler, AhbelUrc, fregiare, affazzonare, 
ornaré, agenzare. 

ALINYO. 8. m. Adorno, asseo, compos- 
tura. Alino. Oraatus. Proprete'y orne- 
ment, pararé, nettete". AbbelUmento, 
freglo, abbeUitara, ornamento. 

ALIOLI. s. m. Composició feta de alls pi- 
cada y oli. Ajiaceite. AUiatum ex oleq. 
Aiüade, Agliata. 

ALISADÜRA. s. f. ant, iliscada. 

ALISAR. V. n. ant. lliscar. 

ALlüRA. s. f. ant. aspi. 

ALIÜRAR. T. a. ant. aspiar. 

ALIVI. s. m. ALivio. 

ALIVIAD , DA. p. p. de alivur. Alwiado, 

ALIVIAR. V. a. Donar alivio ó deseans , 
parland dels traballs j fatigas corpo- 
rals ó del nnimo. Altuiar. Levare , alle- 
vare, sublevarc. Alleíger ; adoucir ; 
soulager ; délasser ; décharger, Alleg- 
gerire, alleviare, sgrarare, consolaré, 
soccorrere, raüeriare. 

ALIVIO. s. m. Disminució del cansaci, 
fatiga ó mal corporal ^ y també de las 
penas ó afliccions del dnimo. Alkno. Le- 
▼amentiim, levamen, animi relaiatio. 
AUégement, soidagement f reldche, re- 
pos. AUeggerimento , alleggiamento, sol- 
líevo. 

ALJABA. BuiRAc. 

ALJAMA. s. f. ant. Junta de moros ó 
jueus. Aljama. Judaorum aut raauro- 
rum coetus. Rtfurúon des itiaures ou des 
juifs, Radunanza di mori o ebrei. 

AUAMA. aut. Sinagoga de jueus. Aljútna. 
Synagoga judaeorum. Synagogtie. Si- 
na^o<i;a : adauazione degli ebrei. . 

ALJÓFAR. s. m. anl. Nom que se d«>na- 
ba i las pcrlas de figura irregular y co- 



ALM 
inunamèat mès pètitas. Aljófar. Mian- 
tiores et ina^quales margaritae. Semeii" 
ce de perles, Seme d i f^ei'le. 

AL JOFRE. s. m. ant. aviófar. 

ALJONOLIO. 8. m. aut. Herba. alcgrí&. 

AL J UB. s. m. anl. cisterna. 

ALJUfiA. s. f. Vestidura morisca que usa- 
ren també los cristians espanyols. Alju- 
ha, Vestis arabicae genus.' Fetemertí 
maitre , que les eapagnols portaient auS' 
si, Abito moro usato a' tempi andati íd 
Ispagua. 

ALJUVAR. s. m. aut. pARAiiàxT de casa. 

AL-LEGACIÓ. 8. f. L'acció de al-lecar, 
Alegacion, Aliegatio. Alléjgaiion. Aliè- 

. gazione^ citazione. 

AL-LEGAD , DA. p. p. de al-legae. Ale- 
gado. 

AL-LEGAR. v. a. Citar, portarà son fa- 
vor algun ditxo, eiem]:íe ó altra cosa 
que proba lo intent proposad. Alegar, 
Adducere pro se testímoniom. ^//«^ri^r. 
AUegare, citaré, produrreP altrui au- 
torità. 

AL-LEGAR. for. Portar lo advocad llèrsi 
autoritats y rabòns en defensa del dret 
del sèu client. Alegar, AUegare. AUe- 
guer. AUegare ,' esporre. 

AL-LEGAR. Fèr meució de alguna cosa , ci- 
taria. Alegar. G>mmemorai*e , rcccnce- 
re. Citer. Pi*odurre, addurre, citaré. 

AL-LEGAT. s. m. for. Lo escrit en que lo 
advocad exposa lo que conduex al dret 
de la causa ó part , que defensa. Ale^ 
goto, alegacion. In scriptis aliegatio. 
Factuni, plaidoyer, Atti, allegazioni. 
difesa , aringa , discorso d' un arvocato. 

AL-LEGORÍA. s. f. Figura retòrica, h 
cual consta de metàforas continuadasi 
Alegoria, Allegoria. Allégorie» Allego- 
ria. 

AL-LEGORIG , CA. adj. Lo que pertany 
à V al-legoría ó la compren. Alegórico 
Allegorícus. AUégorique. Allegoríco. 

AL-LEGÓRIGAMÈNT. adv. mod. Ab al 
legoría ó en sentit al-legóric. ^Ugóri 
cameníe. Allegoricè. AUéjgoriquemeni 
AUegbrica meu te. 

AL-LIórAClÓ. 8. f. Fisic, Mescla, unió • 
incorporació de una cosa ab altra. AU 
gacion. AUigatio. AUiage, Lega, Icg.-i 
tia. 

ALMADRABA. s. f. Lo filat ab que fl 
pescan las tunf tnas, Almadrnba, Ret 
quo capiuntur tbymni. Combríère. Rel 
da pigliar touni. 



ALM 

ILMAXAC. «. m. La illstribució del any 
p^r me»» j días , ab notícia de las fès- 
bs^TigtlíaSf' llaoaciòns y altros cosas 
çmlo gobern ecclesiàstic y citil^ j 
tioW b paper que conté esta distribu- 
dd Hmanaqueg almanac , calendario. 
Cdfiidntiun. Jtlnèanach , calendrier. 
Caientbiio^ calendarOf almanacco. 

íLUANCO. adT. 1 LO MAKos. 

ILMLVGONAR. y. a. ant. bhmaitqrah. 

ALMA^'GRA» s. f. Mescla natural de ald- 
mtoa j aitras terras ab óiido rotj do 
lerro qoe li dona lo color més 6 ménos 
eoo» i proporció de la cuantitat que 
vnbXLjSmaçre, aímagra , almazarron, 
íúmdMpi^na• Oxidum rubrum ferrí, ru- 
bnca. Ïïuhri4ftte : lerre rmge. Rubrica , 

AL^JiGUENA. s. f. ant. almancra. 

ALVARRAXA. s. f. ant. mor ratxa. 

ALMXRTECH. s. m. ant. litargiri. 

AlMEMlOT. s. m. ant. auiodroc. 

ALMÉ^iOS. adr. ▲ lo ménos. 

AUfEXYS. adv. ant. i lo Mfi50s. 

^LM£SC s. ni. Substància concreta de 
coiòr panlo tosc y mòlt olorosa que se 
tiaa de una bossa que té prop del Uom- 
brí^ lo cuadrúpedo anomenad dcs^ 
«Ja» qoe se cria en I' Asía. j4lmizcié , 
8UJC0. Moschus, moschum. Musc. Mu- 
icbio^ BUSCO. 

ALMIIVAR. t. m. Lo sucre disolfc en ai- 

^u r cut al fog fins que adquírex la 

coansteacia de axarop. Almibar, Sac- 

cJumm liquatuni. «Sfrop. Scíroppo, sci- 

loppo, síroppo. 

ALMIRALL, s. m. ant. AiMiRAxt, en la 
pnnièra accepció. 

ALMIRAifl. s. m. La persona que en las 
cos» de mar tenia jurisdicció ab mer 
T aíito imperi y ab mando absolut sò- 
f>re Us armadas ^ raxèlls y galeras. Al' 
cúramíe, almirante de la mar , almi" 
^vtíe majror de la mar, Classts mari* 
SfBc pnctor f pnefectus. Amiral» Am- 
viraglio. 

^:a:&s3rr. La persona que mana 1' armada, 

«*9c^ra ó flota desprès del capiti gc- 

KnL Alxnxrante. Qassís lesa tus, secun- 

<Íd5 à dace. Amiral. Ammiraglio. 

^LMIftAY. s. m. ant. acmiravt, en la pri- 

sèra accepció. 
ALMODROC. 8. m. ant. Salsa composta 

de oG , alls , formatge y aitras cosas ab 

«pie se jasaÚnan las albercinias. Almo~ 

éy)íe. Moretum. Sauce Jaiic avec de \ 



ALN 95 

Vhuüe^de Pati, etc*3 pour les auber^i- 
nes. Intíttgolo pellc petronciane. 

ALMOINA, s. f. La caritat que se fa per 
amor de Déu pera socórrer alguna ne- 
cessitat. Limosna. Stips, eleemosynp. 
Aumone. Ltmosina. 

i'albíòina cuaud la parís, ifo mires à qui 
LA FAS. ref. que ensenya que lo bè se ba 
de Rv fens nns particulars, fíaz bien y 
no mires ó no cotes d qiden* Egenti qui- 
cumque ille sit, benefòc. Vn bienfah 
avec arrière-penséè , n*est poitr rien 
compta. Si dée far la límosina colla 
borsa e nou col bossolo. 

ALMOINÈR. s. m. captador. 

ALMoiifàa. Lo qui fa almoina. Limosnero, 
Eleemosynae praebitor. Aumonier, Cari* 
tatevole. 

ALMoiifàR. Lo qui esté destí nad en los pa- 
lacis dels rèys, prelads ó aitras persò- 
nas pera dístriiiuir las almoinas. Limos- 
nero. Regiarum in egenos largitionum 
prxfectus. AnmSnier (Grandj. Limosi- 
niere> cappellano. 

ALMORSAR. ▼. n. ant. esmorsar. 

ALMOSTA. s. f. La porció de cosas me- 
nudas y no Uquidas, com gra y aitras 
llavors, que cab en las dòs mans juntas 
. y posadas en formà còncava. Almuerza» 
Quantum seminis, alteriusve rei simi^ 
lis ambx volae complecti possunt. Join- 
tee. Giumella. 

ALMUD. s. m. ant. Mesura castellana de 
grans, com sòn blat, ordi, etc. , y de 
fniitassecas, com atcUanas, castauyas, 
etc, que en unas parts correspon à mit- 
ja fanega, y en aitras d la duoddcima 
part de esta. Alnuid. Aridorum roensu- 
ra minor quae mensurae maximse ,y^n^ 
gn apud bispanos dicta: , in quibu^dam 
provinciis duas, in quibusdam duode- 
cim par tes capit. Mesure de grains et 
de fruits. Misura pelle biade e pe i 
frutti. , 

ALMUGÀVER. s. m. En la mílicia antU 
gua lo soldad de una tropa escuUida y 
mòlt destre en la guerra , que vivia en 
los boscos y camps, y s'empleaba en fèr. 
entradas y surtidas en lo pais enemig. 
Almogdvar, almogdrahe. Miles è túr- 
ma excursorum in bostÜes terminos. 
Militaire quifaisait des incursions dans 
le pays ennemi. Soldato che faceva cor- 
rerie nelle terre nemiche. 
ALMUSSA. s. f. ARMUsSA. 
ALNA. s. f. ant. Mida més curta que una 



96 ALR 

mitja cana, la cual se usa en algunas 
provínclas de Espauya. Ana, Ulua, 
mensura belgica quxdam. Aunc, Auna: 
sorta di niísura. 

ALÓ. s. m. ALA, U de gallina, capó, etc. 

ALÓ. interj. alon. 

ALOCÜGIÓ. 8. f. Discurs, per lo comú 
breu , y dirigid per un superior als seus 
gúbdits. Alocucion. Allocutio. JUoçu• 
Jion, Aringa, parlata. 

ALODI. 8. m. ALOU. 

ALODIAL. adj. for. Se aplica als béns 
cual domini directe no esU separad del 
ütil. Alodial. Ad allodium pertincns. 
AUodial. AUodiale. 

ALOELS. s. m. Planta, ce ver. 

ALOIGNAR. V. a. ant. alluxyar. 

ALOJA. s. f. ant. Beguda que se compon 
de aigua , mel y èspecias. Aloja, Aqua 
mulsa. Boísson contposee d'eau, de miel 
et d'epices, Bevanda fatta da acqua, 
mele % e spczie. 

ALOMÉ^'OS. adv. a to méxos. 

ALOX. iüterj. fam. que equival à asèm. 
Alon. Age, eamus. AUons, Andiamo via. 

ALONGACIÓ. s. f. ant. prolowgació. 

ALONGAMENT. s. m. ant. dilageó, de- 
mora. 

ALONGAR. V. a. ant. allargar. 

ALOPECIA. s. f. Med. Espècie de tinya 
que fa càurer los cabells. Alopecia , lo- 
picia , pelona , pelonia , peladera , pe- 
lambrera. Alopetia , proíluvies capillo- 
rum. Alopécie, pelade. Alopecia, alo- 
peziai peíatina. . 

AliORA. adv. t. ant. à las horas. 

ALOSA. s. f. Aucèll semblant al cotoliu: 
es del color de la terra^ y acuadrilLad ab 

• altres de la sèva espècie va sempre per 

• los ermots y terras llauradas. Algunas 
Tegadas se junta ab los cotolius y cugu- 
iladas. Terrera. Ayis sic dicta. Espice 
d'alouette. Sorta di allodola. 

ALOU. s. m. Heretat llibre. Alodio, Al- 
l<)dtum. Alleuja Allodio. 

ALQÜERÍA. s. f. MASIA. 

alquímia. 8. f. Art ab lo cual se creya 
que se podian trasmudar los metalls. Lo 
sèu fi principal era transformar en or 
los ttngods per ménos perfets. Alquí- 
mia. Alchimia, chimia. Alchiniie. Al- 
cbimia. 

ALQUITRA. s. m. ant. quitrà. 

ALRE. adj. ant. Altre, altra co^a. Olro , 
otra cosa, Aliud. Autre^ autre chose. 
Altro. 



ALS 
ALS. adj. ant. Altre, altra cosa. OtrOp 
otra cosa. Aliud. Autre, autre cliose. 
Altro. 
ALS. adv. ant. De altre modo ó manera. 
De olro modo , de otra suerte» Aliter, 
aliusmodi. Diffe'remtnetU. Altrimeiiti, 
in altro mpdo. 
ALSA. s. f. Tros de sola ó vaqueta, que 
los sabaters posan sobre U forma cuaad 
la sabata ba de ser un poc mès ampla d 
alta de lo que correspon al tamany de 
aquella. Aiza. Frustum crassioris corü 
calceo, dum à sutore conficitur, dila- 
tando. Hausse. Brietta. 
ALS AD , DA. p. p. de alsar y alsarse. Al- 
, zado, levarUaao; subido; remontado; 

volado. 
ALSADA. s. f. Alsaria , com la alsada de 
un caball, de una torra, etc. Alzcida, 
Altitudo. Hauteur. AUezza, altura, al- 
titudlue. 
DIR k l'alsaoa de uif CAMPANAR, fr. fam. 
Dir mòltas llibertats ó picardías. Decir 
de iino hasla ciento. Ingeminatís, pro- 
bris aliqucm lacessere. Quinterpouilles, 
couvrir dinjures. Dir un carro di villa- 
nie. 
FER alsada. (r. Imp. Posar en roda tòt»: 
las joroadas que se han tirad de un; 
impressió y traurer los fulls de un à un 
pera ordenarlps, de manera que cadi 
voliimeu tinga los que li tocan, y pug^ 
lo llibreter eucuaderaarlos. Ahar. Cliar 
tarum folia typis impressa binc ind< 
coUecta ordinare. Assembler desfeuiUe 
d'impression, Riuuir i fogU stampati. 
ALSADURA. s. f. ant. alsamè^it. 
ALSAMÈNT. s. m. ant. L'acció y efèct 
de alsar, AlzamientOy levantaniientc 
Erectio, levatio. L*action de hausser 
de lever , etc, Alzamento; 1' alzare 
r elevazione. 
ALSAMèxT. ant. Rebel-lió ó insurrecció. Ai 
zamiento, levantamiento. Rebellio, se 
ditio. Rei^olte , soidèi*ement. Ribellione 
soUevazioue. 
alsamànt de veda. L'acció y efòcte de al 
sar la veda. Desacoto. Prohib.tion 
substractio. L'action de le%*er une dt 
fense. Sospensione d' un divieto. 
ALSAPRÈM. s. m. Barra de ferro 6 fuj 
ta que servex per axecar cosas de mò 
pes, posand sota de èllas una punta, 
carregandse sobre V altra. Alzaprwu 
Ferreus vectis ad sublevanda ponderi 
Lex'ier , pied de chixre. Lieva, Ien 



ALS 

igm da sollevare o sollaizarc pesí. 
AL5APREMAD , DA. p. p. de auapre- 

«jjL Mzaprimado. 
A1SAPE£MAR. y. a. Axecar alguna cosa 
ib k alsaprèm. Alzaprünar, Vecte fer- 
m pondera sublerare. Les^r un far^ 
a^ec un le^'ier. Sollalzare qaalche 
ooUa stanga. 
il&ÜL T. a* Axecar alguna cosa^ ó po- 
«lia mes alta de lo qüe estaba. Al&ar , 
hfOMiar. Eierare , extollcre , attoliere. 
, lever, éleyer, rehausser. Al- 
I, ÍDoalzare, elevaré, far piu alto. 
jiiiA. Posar dret lo que estalia caigud ó 
cilei en terra. LeJantar. Erigere. Ze- 
wtr,dresser. Alzare, sollevare , metter 

AXiíL £n lo )Og de cartas , escapsar. 

AUii. Parland del entredit, arrest, des- 
terro , etc. , donarlo per fluid. Ahar. 
A censuris absol vere, poeuam levare. 
he^er. Togliere, rivocare. 

AXiML Pariand de las mans , dels ulls, etc, 
uecarlos, elevarlos. Alzar. Erigere, 
lenre. Lts^er , Uever. Alzare, volgere, 
ÍB£rizzare. 

iuiA. Péodrer ó poriàrsen alguna cosa de 
al^ Atzar. Auferre. Enlcver^ úter. 
Togliere, preudere , rapire , portar via. 

Uiia. Pujar, íer mès alta alguna cosa, 
coA UAAa una casa, uua parcd, etc. 
&i&cr•Ekvare , accrescere , augere. Éle- 
ver, exkauss4:r. Elevaré , inualzare , le- 
var ú alto , ergere. 

uíii. Avarar una grua. Remontar, Ele- 
varé. Élcy^er, Alzare. 

ALSAi. Fèr que lo auccU se axeque y vole 
pwa tirarii. Se usa també com recíproc. 
Vdar. Atís volatum incitaré. Fuire le- 
*w. Levare , far alzare a volo. 

ÀiSiL• Móurer, axecar, fèr fugir la cas- 
sa que oc vola. Se usa també com re- 
dproc. Levantar. Feras excitaré, di- 
movere cubilibus. Faire les^er le gibier, 
Levare, scovare. 

iUií. //rap. ràa als vda. 

usií. Reclutar, allistar, fèr gèat pera lo 
e^rcit. Levanlar, Milites cogerc, cons- 
cribere. Les^er , recruter. Levar genti , 
far soldati , reclutaré. 

AUia. Pariand de la veu, pujaria , axecar- 
U. Let^aniar. Vocem intendere. ÉLever 
(la víHXj' Alzar la voce , rialzarla. 

AiàiasE. V. r. Axecarse, posarse dret lo 
qui estaba ajagud ó asseu tad. Levantar- 
fi?. Surgere, exsurgere. Se le^'cr, se 

TOM. I. 



ALT. 97 

mettte debout, Rizzarsi, levarsl in piedi. 

ALSAASE. Axecarse > posarse dret lo qui es- 
taba agenollad. Alzar se. Genuflexnm 
erigí. 'ije les^er, se relever, Sorgere, le- 
varsi 8u. 

ALSARSE. Sublevarse , rebel4arse , revoltar- 
se. Alzarse , levantarse, Rebellare. 'Se 
soulei^er , se rél•oUer , se lever , s^amew 
ter. Sollevarsi, ribellarsi, commuoversi. 

ALSARSE. Llevarse^ cxir del llit. Lewmtar'^ 
se. Lectum relinquere, è lecto surgere. 
Se lever y sortir du //V. Alzarsi, levar- 
si, sorgere, uscir del letto. 

ALSARSE. Vèstirse, dèxar lo llit lo qui es- 
taba eu èll per alguna malaltia ó indis- 
posició, íevantarse. Cubantem valetn- 
diuis causà , dejecto morbo, vcsteque 
iuduta , è lecto surgere. Se relever d'una 
maladie. Levarsi , sorger dal letto, 
uscir di malaltia. 

NO PODER ALSARSE. fr. mot. No poder mè- 
drar ó fèr fortuna. JVò cubrirle pelo d 
algano. Haud proficere ; fortunam ali* 
cui adversari. Échouer dans toutes ses 
entreprises ; itre malheureux. Non po- 
ter rifarsi. 

ALSARIA. S. f. ALSADA. 

ALSIiVA. 6. f. Arbre ramòs, que tè lo 
tronc macis , las fullas ovaladas , oblòn- 
gas, blanquinòsas per sota, y dona per 
iràU los aglans. Encina. Quercus, ilex. 
Chene. Qaercia. 

ALsiXA SURERA. Arbrc , espècie de alsina de 
trenta ú. cuaranta peus de alsada ; te la 
fusta sumamèut dura, y la escorxa 
mòlt flonja, a la cual dònan lo nom de 
suro. Alcornoque. Quercus suber. Xie- 
ge. Sugbero, sugbera, suvero. 

ALSINAR. s. m. Bosc de alsiuas. Encisar, 
encinal. Quercetum. Chinaie. Querceto. 

ALSINERA. s. f. ant. alsina. 

ALSINETA. s. f. dira. de alsina. Encini- 
lla. Parva quercus. C/ieneau, petite 
chéne, Quercmolo. 

ALT, TA. adj. Elevad. Alto. Altus, su- 
blimis, celsus. HaxU y élevé'. Alto. 

ALT. Lo que tè gran estatura ó tamany, 
com arbre alt, casa alta. Alto. Altus, 
proccrus. Grand , haut, Grande , alto , 
clevato , eminente. 

alt. met. Arduo , difícil de compéndrer ó 
executar. Alto. DiíHcilis, arduus. Dif- 
fin'le à obtenir ou à comprendre. Alto, 
diílicile, malagevole, arduo. 

ALT. met. Se aplica als subgèctes, dignitats 
y empleos mòlt elevads. Alto. Exaltatus, 



98 ALT 

digiiítate praeceUens. Eminent , {les^(í. Al- 
to, emioente, sublime. 
ALT. Parland de la situació dels carrers, 
proTinclas, ó paissos, se diu dels que es- 
tan més elevads. AUo, Superior. Haut. 
Alto, altiero. 
ALT. Parland del preu de las cosas, car ó 
crescud. j^ào. Magni pretii. Cher,haut, 
excessif, par les nues. Alto , caro. 
ALT. Respecte de las fèstas movibles del 
any y de la cuaresmase diu cuand cauen 
mes tard que en altres anys; y axí se 
diu : aquest any la cuaresma es mòlt al- 
ta. Alto. Tardius celebrandam. Haut, 
tardif. Tardi. 
ALT. s. m. Mús. Gualsevol veu posada so- 
bre lo bai. Alto. Altior tox. Dessus, 
par-dessus. Soprano. 
ALT. adv. mod. £u veu alta. Alto. Magnd , 
intentd voce. Haut, à haute voix. Ad 
alta Toce. 
ALTS Y BAtos. Besigualtat en algun terre- 
no. Allibajos. Inaequale solum. Terrain 
ifWgal. Alti e bassi. 
ALTS y BAxos. mct. Desigualtat , ó varietat 
en los successos, ja pròsperes, ja ad- 
versos. Altibajos, altos y hajos. Rerum 
vicissitudo, temporum varietas. Ficissi-* 
titde, fluxet reflux des choses hutnai•' 
nes. Vicissitudiui , inegualità. 
AVT Y FLAC. Se dlu de la persona despro- 
porcionada per ser mòlt llarga y pri- 
ma. Langaruto. Nlmíiim lougus et gra- 
cilis. On te dit d'une personne grande, 
maigre, efflanqu^e, ilanc^ç. Segaligno, 
sparnto , spilungone. 
PER ALT. mod. adv. Parland de la conse- 
cució de algun empleo ó gràcia, signi- 
fica per particular favor ó protecció, y 
sens anar per los tràmits regulars. Se 
usa comunmènt ab lo verb tríurer. 
Por alto. Praeter communem ordinem; 
Par unefaveur particuliire ^ par pro^ 
tection. Dar un impiego per favore. 
rsR ALT. mod. adv. per sobre. 
ALTA. En lo gobern econòmic de la mi- 
licía es aquella nota per la cu al consta 
la eiistencia de algun subgècte , queba- 
bendlo donad de baxa per malaltia ó de» 
serció torna d servir. També significa 
lo paper que porta' lo soldad que ha es- 
tad malalt , per lo cual consta que tor- 
na al servey. Alta. Tessera seu schedu- 
la , qux invalidum^ aut desertorem mi- 
litem ad militiae munia redire testatur. 
Note pour çonster que quelqu^un rentre 



ALT 
dans te service après l'avoir auitte: 
Alte. ' 

ALTA. En los hospitals la orde que se co- 
munica al malalt à qui se dóna per sa, 
pera que dèxe la enfermería. AUa. Va- 
le dictum in nosocomio cgris, cum sa- 
ni sunt. Note pour renvqyer des hópl• 
taux les malades déjà rélablis. Alta. 

ALTAMENT. Pert'eU ó excel-lentmènt, 
en extrem, en gran manera. Altamen- 
te. Perfecte, praestauter, summe, mag- 
noperè. Hautenient^ parfaitement. AÏ- 
tamente, sublimamente. 

ALTAJVÈR, RA. adj. Altiu, va» supcrbo. 
Altanero. Arrogans, tumidus, super- 
bus. Haatmn,fier, arrogant. Altiero. 

ALTANERÏA. s. f. Altivesa, supèrbia. 
Altaneria. Animi elatio. Huuteur , ar^ 
rogance. Aiterigia. 

ALTAR. V. a. ant. alterar. 

ALTAR. s. m. En lo^ temples de la religió 
catòlica es una espècie de taula mès 
llarga que anipla, en la que se celebra 
lo sacrifici de la missa. Los gentils do- 
naban tamlié est nom al lloc en que fe- 
yan sacrificis als seus dbus fiílàos. Altar. 
Altare. Autel. Altare. 

ALTAR. Lo qui se compon de mesa de al- 
tar, graderia, retaule y altres adòrnos. 
Altar. Altare. Autel. Altare. 

ALTAR MAJOR. Lo principal ahònt per lo 
comii se col-loca lo sant titular. Altar 
mayor. Ara màxima, altare primarium. 
Maítre-autel, grand-autel. Altare mag* 
giore. 

ALTAR PORTÀTIL. Lo quí CS mOviUc J fàcÜ 

de transportar de una part à altra ? y se 
pod erigir en cualsevol puesto per fa- 
cultat ó privilegi. Altar portàtil. Altare 
' mobile quod ex privilegio ubivis erigi 
potest. Autel portatif. Altare portatilc. 
ALTAR PRIVILEGIAD. Lo qui tè coucedída in- 
dulgència plenària pera las missas que 
se celèbran en ^11. Altar de alma ó de 
anima. Altare privUegiarium. uàutel 
privfilégi^, Altare privilegiato. 

DESPARAR Uir ALTAR PER PARARUE ITS ALTRE, 

fr. ab que se reprèn als que per motiu 
particular aplican à un subgècte lo quo 
pertanyia à altre, no obstant de ser los 
dòs iguals en mèrit. Quitar de un santó 
para poner en oíro. Aliis eripiunt quod 
aliis largiantur. F^oler Pierre pour <?«- 
ricïur Jean. Spogliare I' altare maggio* 
re per la capella. 

nSVAKT ALTAR. Rllt. PilXT. 



ALT 

insTii LOS ALTARS, fr. Fèr alga na oració 

irocal daTant de cada ha de èiU per al- 

^ fi píadòs. Fisitar los aliares. Alta- 

m «ationis caosií adíre. Faire une sta^ 

Um à chaque autel. Faré le stazlooi. 

ALIiRET. s. m. dlm. de altar, jikari- 
my dtarUlo, altarito. Arvíà, Bim* 
toMteL Altaretto. 

íLTARIA. s. f. ant. alsada. 

ALTABSE. T. r. ant. Aficienarse^ enamo- 
rarse de alguna cosa 6 persona. 'Pren-' 
àane. Aliqaa re capi. S^altacher à, 
frendre du goút, de Caffectionpour. 
Aflencoarsi. 

uxiaic. ant. taitagloríarse. 

AUIERABLE. ad). Lo qae se pod alterar. 
JÈterable. Mutabilis. AU&able, Altera- 

ILICRACIÓ. s. f. Uacció y efecte de al- 
terar ó aiterarse. AUeracion, Mutatío ^ 
iaamtatio, alteratio. Alt&ation. Alte- 



iimició. Pertarbació ^ mutació conside- 

nUe en loi bamòrs del cos. Alteracion, 

Gnunotío. AUéiratiorit ^rnotion, Pertar- 

knone, alterazione. 

ALTiaAció. MoTinaènt de la ira ó altra ^s- 

só. JÚteracion. Animi pertarbatio. Ah- 

téraúaïu AUerazione 9 pertarbazione. 
aiiRició. ant. sed. 
MíTEIlU), DA. p. p. de alterar ó alte- 

aiase. JBierado. 
ALreRAMÈNT. s. m. alteració. 
ALTEHAR. v. a. Madar, iunovar. Se usa 

també com recíproc. Alterar. Alteraré , 

aiiqaid novare. Altérer. Alteraré , mu- 

taie. 
iiTEtiR. Commóurer ,. cansar enfado, in- 

qiietat ó alborot. Alterar. Commovere, 

]iertarbare. Troubler , étnous^oir , ameu" 

ter. Alteraré , turbare , «oUevare. 
ALTERAR. Rut. Causar sed. Cansar sed. Si- 

tím morere. Provoquer la soif. Risve- 

gltar la setè. 
ílterar. Viciar, corrómprer. AUerar. Vi- 

tiare, corrumpere. Alterer. Alteraré, 

^rfiastare. 
ALTERAT, DA. adj. ant. assedegad. 
ALTERCACIÓ. s. f. V acció y efècte de 

altercar. AUercacion , altercado. Alter- 

catio. AUercation y déoat. Altercaiione, 

dihattimento. 
ALTERCAD, DA. p. p. de altercar. Al- 
tercado. 

AITERCAD. 9. Tll. fOT. INCmèïTr. 

ALTERCADÒR , RA. s. m. y f. Lo qui al- 



ALT .99 

terca^ porfla ó es propens A disputar. 
AUercaelor, ahercante. Alterca tor. JEr- 
goteur y pointilleux. Brigoso, beccalite. 

ALTERCAR. T. u. Disputar , porfiar. Alter^ 
car. Altercari , verbís contendere. i5r- 
goter y disputery débaltre. Disputaré , 
contendere. 

ALTERN AD , DA. p. p. de alternar. Al• 
ternado. 

ALTERNADAMÈNT. adv. mod. ant. al- 
ternativament. 

ALTERNAR, v. n. Dir ó fèr una persona 
desprès de altra una matèxa cosa per 
orde alternatiu ó per tòra. Alternar. 
Alternaré, alterna vice agere. -^/Zí^rw^r. 
Alternaré, operaré a vicenda. 

alternar. Variarse las cosas, succeindse 
unas d altras. Alternar. Alternis vicibus 
erenire. AUerner. Alternaré. 

ALTERNATIU, VA. adj. Lo que se diu 
ó se fa ab àlternacíó. AUernativo. Al- 
tematus, alternus. AUernatif. Alterna- 
tivo. 

ALTERNATIVA, s. f. Opció entre dòs 
cosas. Alternativa. Alternatio. Alterna'- 
the. Alternativa , alternata. 

ALTERNATIVAMENT, adv. mod. Ab al- 
teruació. AUernatwamente y alternada'- 
mente. Alternatim, alternè, vicissim. 
Altcrnatwement. Alternamente , a vi- 
cenda, scambievolmente. 
ALTESA, s. f. ant. elevació, altura. 
ALTESA. Tractament que se dona als fills 
- dels reys , prínceps soberans , y à algu- 
nas corporacions. Alteza. Dígnitatis ti- 
tulus, quo regís filius aut etiam regius 
senatus nuncuperi solet. Altesse. Al- 

tezza. 
ALTIMETRÍ A. s. f. Part de la geometria 

prdctica , que ensenya à amidar alturas. 

AUimetria. Altimetria. Altimélrie. Alti- 

metria . 
ALTIMIRA. s. f. Planta perenne, de un 

pén de alsada : tè las fullas partidas y 

blanquinòsas per lo revés-, y las flors, 

que fbrman una espiga , son rodònas y 

blancas ab lo centro groj;. Artemisa , 

artemisia. Artemisia. Armòise. Artemi- 

sia. 
ALTISME. s. m. ant. altíssim. 
ALTÍSSIM, MA. adj. sup. de alt. Altisi-' 

mo. Altissimns. S:ip. de haiit. AUissimo. 
altíssim, s. m. Per excel-lencia se anomena 

axí à Dèu. Altisimo. Altissimus. Le Tres- 

^/7rff. L* AUissimo. 
ALTISSONANT. adj. Poét. Se aplica al 



100 ALT 

estU rehimbant. jiUisonante* Altiaooas. 
On le dit d'un sifle pompeux. Aitiso- 
nante. 

ALTITUT. 8. f. iXTURAf AtSADA. 

ALTIU9 VA. adj. Orgali&s, 9uperbo. jÍI- 
tivo, Elatufl, arrogans. Hautain, haut, 
al^ier, Altlero^ superbo. 
ALTIVAMÈNT. adv. mod. p. us. Ab al- 
tivesa. Akwamente. Elatè, tamidè, su- 
perbè. A\*ec haiaeur,arrogamment. AI- 
tieramente. 
ALTIVESA. 8. f. Orgull, supèrbia, j^lei- 
vez. El atio animi , arrogantía. Orgueil, 
haiueur^ superhe , fiertk» Orgoglio, al- 
terezsa. 
ALTO. s. m. MÜic. La detenció ó parada 
de ia tropa que va marxand. Alto. Mi* 
litaris statio. Eaíte, Fermata. 
ALTO. Milic, La veu que se usa pera ma- 
nar parar ia tropa. Jko. Sistite , state. 
Halte, Ferma. • 
ALTO. Aludind à la veu militar se usa pe- 
ra que altre suspenga la conversació , 
discurs ó cosa que està f^nd. AUo, Heus, 
sat est. HaUe-là , c*est assez. Ferma. 
ALTO aquí. exp. que se usa pera suspén- 
drer ó detenir à algd en lo pas ó en lo 
discurs. Alta ahL Siste gradum , vocem. 
Arrétez-vous là ; haUe-là* Fermi olà , 
alto là. 
vhh ALTO. fr. Pararse ó detenirse en al- 
gun Hoc. Hacer alto. Sistere, sisti. Faire 
nalte. Faré alto, fermarsi^ posarsi. 
ALTRE, TRA. adj. La persona 6 cosa 
distincta de aquella de que se parla. 
Otro. Alter, alius. Aitíre, Altro. 
ALTRE. Se usa à vegadas pera explicar la 
mòlta semblansa entre aos cosas ó per- 
sònas distinctas. Otro, ídem ac alter. | 
Autre. Un altro. 
ALTRE. Se usa com interjecció pera expres- 
sar lo enfado quens causa una persona 
quens importuna ab espècies molèstas j 
desagradables. Otro, Iterum atque ite- 
rura. AiUre, ün' altra ancora. 

ALTRE QUE TAL. CXpr. AQUESTA ES ALTRA. 

ALTRE TATTT. loc. Lo matèx , ó igual cuan- 
titat. Otro tanto. Tandidem, tantum- 
dem. Doublej autant. Altrettanto. 

AQUESTA ES ALTR.i. expT. ab que se explica 
que lo que se diu es un nou despropò- 
sit ó impertinència. Esa es otra. Simile 
quidem. Autre impertinence* Quest' è 
bella. 

ALTRE MENI. adv. mod. De altre modo. 
De otro modo, de otra suerte, Aliter, 



ALT 
' alio modo. Diff&emmerU, d*une autre 
maniire. Al tramen te, altrimenti. 
ALTRESt. adv. mod. ant. À més de axó, 
ademèa^ també. .0/ro5/^ tambien. Itenij 
itidem, parijjier• En outre, de plus. Al* 
tre»!. 
ALTRETAL» adv. mod. aott semblaiít- 

MÀXT , IGVALMàNT. 

ALTRL fi^dj. ant. altbe. 
ALTRUY. adj. ant ALxaE. 
ALTURA. 8. f. La elevació que té cual- 
aevol cos sobre la superfície dç la ter- 
ra*. Altura, alto. AUitudo. Hauteur, 
éïés'ation, Altezza, altura, altitudine. 
ALTURA. La montanja , coll ó lloc alt que 
domina à una plassa , dèsdel cual la po- 
den bàtrer los enemigs. PadrastrOy ao" 
minacipn. Móns vel collis urbi seu arci 
imminens. lAeu éles^^qui commande une 
place. Altura , eminenza. 
ALTURA. La regió del aire considerada ab 
alguna distancia de la terra. Altura. 
Ccelum, aether, aér. La haute région 
de Pair, Altura. 
ALTURA. Lo cim de las montan jas f"" colls ó 
llocs alts del camp. Altura. Cacumen. 
ffauteur, érnlnence. AltCEsa : l'estremi* 
tà alta delia distanza. 
ALTURA DE LA VISTA. Pers. La l/uea recta 
que baxa de la vista j es perpendicu- 
lar, al pla geomètric. Altura de la vista, 
Visús altitudo. Point de vue. Punto di 
/ vista. 

ALTURA DE POLO. Astron. Lo arc del meri— 
dià compres entre 1' horisont de algun 
lloc y lo pol del sèu hemisferi., Altura 
de polo. Poli elevatio. Hmtteur, él^a^ 
tion du póle. Altezza del polo. 
ALTURA DE UN ASTRE. Astron, Lo Rrc del 
círcul vertical compres entre lo astre x 
r horisont. Altura de un ostra. Astri 
altitudo. Hauteur d*un astre. Altez.za 
d' un astro. 
ALTuRi MERiDiANA. AstroH. U altura md— 
irima que lo sol ó altre cualsevol astre 
tè cada dia, y es cuand se troba en lo 
meridii. Altura meridiana. • Altitudo 
meridiana solis, vel astri cujuslibet. 
Hauteur méridienne. Altura meridià^ 
na. 
ALTURA VIVA DE l' AIGUA. Eo Ja hidrome— 
tria es U línea perpendicular tiracla. 
dèsde la superficie de T aigua à la pro- 
funditat del riu ó canal que se amida. 
Altura vis^a del agua. Linea pcrp'^dt^ 
calaria à superficie aquae ad imum di-> 



ALU 

TecU. HaíUeur de l'eau. Altura dell'ac- 

qoa. 

iucui.pl. Lo otlj j.en est seutit se diu: 

D» K bs ALTVRAS. AlíUTOs, Goeli^ cel- 

tt atliería. Le ciel, les cieux. II cielo. 

D QCI9A ^àLTURA Ó 19 QVIVAd ALTI7KA8 

»TMUM?fr. fam. que se usa pera 
ppatar eo quin estat se troba lo ne- 
pa i que ee referex. £/i qu^akura 
■of kJlamot ? Qaomodò res se habet 7 
Comoitf iwftf fto# affairet? Come va 
U^ocada? 
rtJDua l'iLTURA Dst POLO. fr. Astron. 
imtilar la elevació de est sobre P hori- 
«Dot Tondr íís aliura del polo. Poli al- 
útQ&aa metiri . Prendre la hauteur du 
pó^.Pnendere^ c»ssservare l'altezza d'uo 

iLCffiAQÓ. s. f. L* acció y efecte de 
àwtar ó alacinarse. Alucinacion, alu^ 
amaKnto. AliuciDatio. HaUucination. 
Sba^amento. 

ALCQ^AD, DA. p. p. de aivcivar 6 
iinxiiisE, Ahicinado. 

ALTCDíAíkíE^T. s. m. alvciitagiò. 

AIXCLNAR. T. a. Ofuscar, confóndrer. 
Se asa nès comunament com recíproc. 
^inar. ÀUacinari. Ébloutr, égarer, 
<**war, offusquer, fcuciner, Abba- 
s^^iüilnctiiare, oífuscare. 

ALCDLvLreojà. 

ALrnB. f. B. Fer referència à alguna 
cosL Jktér, Alludere , sensum alio re- I 
^rrr. Eàre aliusion. Alludere. 

ÍLC3L s. iii.Sai que resulta de la combi- 
^òà tí icido sulíiiric ab V alümina. 
Se tiolia formad naturalment en varias 
f^àn j terras , de las cuals se extrau 
per at& de I' aigua, y se reduex à 
cnsdb nès 6 ménos blancs y transpa- 

rèaC^Se iada j derritex al fog, y.ser- 

^ de oMirdènt pera tenyir. Alumbre, 
^iLDcii, snlphas alnminae. Aüin. Al- 

taae. 

^ ac GOS. Lo excrement de est animal. 
^«•^ Caninum stercus. Excrànent 
^' fim. Escremento di cane. 
^^ % PüòmA. Lo qui se troba natural- 

3^ cnstaliisad en fils un poc sem- 

^^^Bh aU pels de una ploma. Alumbre 

^ piama, Aluuien scissile. Alun de 

?W. Allume di piuma. 
*^ « iocA. Lo qui se troba natural- 

^èst ea cristalls semblants à las rocas 

T^ sa figura. Alumbre de roca. Alu-^ 
. ^cft ra^uii formam referens. Alun de 



ALL' 101 

' roche, Allnme di rocca. 
ALUMAIRE. s. m. Lo qui arreplega lo alura 
do ^òs pera las blauquerías. Canin^ro. 
Caní oi stercorís collector. Celui qui ra- 
masse Vexcrànent de chien. Colui cLe 
va raccogiiendo l'escremento di canp. 
ALUMAR. ▼. a. ant. Donar claror, des- 
pedir la sèra claredat lo cos lluminós. 
Aüimbrar. llluminare. Éclairer, luire, 
illuminer. llluminare, alluminare: dar 
lume, luce, splendore a checcbè si sta. 
ALUMÈRA. s. I. La miua de abònt se 
trau lo alum. Ahimbrera. Fodina alu- 
miuis. Aluniire. Cava d 'allume. 
ALUMINA. s. f. Terra mòlt suau, grexò- 
sa y Uapissòsa al tacto , mès ó ménos 
blanca ségòns la sèra puresa: se agafa 
& la llengua, y despedex un olor térreo 
particularment cuand se malla. Alúml•' 
na. Alumina. Alumine. Creta. 
ALÜMNO , NA. s, m, y f. Lo dexèble 6, 

Í>érsòna criada ó educada dèsde la in- 
ancia per aigd. Alumno. Alumnus. Élè- 

ve, disciple. AUievo, alunno, scolare. 
ALÜSIÓ. s. f. La referència que se & d 

una cosa. Alusion. AUusio, rei ad ren 

relatiu, respectns. AUusion. Allusione. 
ALUSIU, VA. ad). Lo que aludex ó fa 

alusió. AL•isii^. Alliidens^ alio respi- 

ciens. Quifait aÜusion. Che allude. 
ALVEDRIU. s. m. ant. albedriu. 
ALVEO. s. m. La mare del riu. Jlsfco. 

Al veus. lÀi de rivière. Alveo: letto del 

fíume. 
ALVEOLO. s. m. Anat. La cavitat en que 

estan encastadas las dents en las barras 

dels animals. A^éàlo. Alveolus. Ah'éble^ 

Alveoli de' denti. 
ALXUB. s. m. ant. cisTsaifA. 

ALL. 



ALL. s. m. Planta auyal, de un peu y 
mitj à dos peus de alsada : tè las fullas 
llargas , estretas y comprimidas , y las 
flors pètitas y blancas. Immediat à l'ar- 
rel produex una cabessa composta de 
diferents grans ovalads, còrvos , coberts 
de una membrana estiraganyòsa , ano- 
menada comunm^nt esclofoUa , y unids 
entre sí per varios tels mòlt prims. Te- 
nen un gust acre y estimulant , y des- 
pedexen un olor fort cuand se pican. 
Ajo. Allium sattvum. Ail. Aglio. 

ALL. Cada un dels grans en que se divides 
la cabessa de alls, Ajo» AUium. Gous$es 



102 ALL 

d*aiL Spicchio d' aglio. 

ALL TENDRE. Lo qui 00 tè cocara formada 
la cabessa. Jjete. Alliumi teneruin. jíU 
tendre, AgUetto. 

ALL DB BAVxis. Especte de porro ^ que se 
dUtlngei del caitivad- en U'àurer las fa- 
llas de la cama rodòiias , j las Gbras pè- 
tïtas y violadas« Se cria en las vlnvas j 
oliverars. Puerro silvestre ó sahage, 
ajipuerro, ajete, ajo de vinas. Porrum 
silvestre. Poireaa sauvage» Porro sal- 
vatíco. 

SA COM UF ALL. ei^pr. que se aplica à la 

Eersòna mò't vigorosa , robusta j de 
on color. Sano conio una manzana. 
Validissimus. On [e dit d^ un hotwne 
forty robiiste, vigoureux. Sano come un ' 
pesce, verde come un a^lio. 
ALLÀ. adv. II. que significa en aquell 
lloc , ó à aquell lloc, com jo estaba alla, 
jo aniré allà. Mòltas vegadas se anya- 
dex est adverbi als noms de llocs pera 
denotar la distancia d' ells, com allI à 
V Habana. ^àlld. illic, illuc. Lihy. Là, 
colà. 

ALLÀ SE LAS HUA, Ó SB LAS HAJAX. loC. qUC 

se usa pera denotar que un no vol ser 
còmplice en alguna cosa, ó que se se- 
para del dictamen per pòr de un mal 
resultat, jíüd se lo haya , ó alld se las 
liaya; alld se lo avenga, ó alld te lo 
avengas. Tu videris, ipse viderit. Je 
m'en las^e les mains. Acconciusi V uova 
nel panicruzzo. 

ALLADA. s. f. ant. alioli. 

ALLARG. 8. m. La dilatació ó extensió de 
alguna \;osa , especialment parland del 
temps. Prolongacions prolongamiento. 
Dilatio, mora. Prolongation , prclon'^ 
gement. Prolot^aKÍone, prolougamento. 

allargs, pi. ALLARGAS. 

ALLARGA D, D A. p. p. de allargar y 
AL•LARGARSE. Alorgodo ; atrasado , di» 
ferido. 

ALLARGAR, v. a. Fér, alguna cosa mès 
llarga de lo que era , donarli major ex- 
tensió. Alargar, Extendere, protende- 
re , dilataré , producere. Alonger, prO" 
longer , étirer. Alluugare, slungare. 

AUARGAR. met. Prolongar alguna cosa, fèr 
que duré mès temps. Alargar. Fusiíïs 
aliquid exponere: rem procrastinare. 
Augmenter, ajouter. Indugiare, pro- 
lungare, diferiré. 

ALLARGAR, mot. Aumeotar lo ndmefo ó 
cuantitat senyalada, com allargar lo 



ALL 

salari, la racció. Alargar. Adaugere. 

Augmenter. Accrescere, aumentare. 
ALLARGAR. Donar alguna cosa à V altre qoe 

est& apartad. Alargar. Porrigere, prae- 

vére. Donner une chose à une personne 

tloignée, Porgere» 
ALLARGAR. Douar ó cedtr. Alargar. Cede- 

re. Céder, Dare, cedere. 

ALLARGAR. AMOLLAR. 

ALLARGAR. ParUud de las arraas de fog ar- 
ribar lo tiro à certa distancia ; y axí se 
diu: esta escopeta allarga mòlt. Alcan- 
zar. Pertingere. Porter. Arrivare, col- 
piré. 

ALLARGUI. Suspéndrer ó dèxar per mès 
tard la etecució de alguna cosa. Atra- 
sor, diferir, Procrastinare, differread 
aliud tempus , profatare. Suspendre, 
Sospendere, diferiré. 

ALLARGARSE. V. r. Anàrscu ó ausentarse ab 
prestesa una persona. Largarse, Festí- 
uanter abire. S^éloigner, s^en aller víte, 
Dileguarsi. 

ALLARGARSE. Parlaud del temps fèrse mès 
llarg ó de major duració^ y en est sen* 
tit se diu que se allargar los dias ó las 
nits. Alargarse, Grescere. S'alonger j 
croítre. Grescere. 

ALLARGAR POC, Ó NO ALLARGAR wàs. fi*. faTIl. 

Tenir poca capacitat , comprehensió < 
alcaus. Alcanzdrsele poco d alguno , i 
no alcanzdrsele mas. Mi nus mentis aci< 
poUere. '^^oír peu de talens. Sentir del- 
lo scexho. \ 

A5AR ALLARGAND. fr. mct. Anar donaoi 
allargas à algun negoci. Dar cuerda , i 
la cuerda, Negotinm senstm d i (Ferré 
Tirer une affaire en iongueur. Tirar i 
lungo. 

ANAR ALLARG AVD.fr. BuscRr allatgas per n 
fèr alguna cosa. Andar en vueltas. Di 
verticula, rei faciendae excusationeí 
qaxrere, User de détours , de subterft 
ges, Metter tempo in mezzo, mandai 
in lunga. 

IfO SB ALLARGUE TANT. fr. fam. MiaB C^ 

PARLA. 

ALLARGAS. s. f. pi. Dilaciòus. Latgns. M 
rx, Délais, remises, Soprattieni. 

DONAR ALLARGAS. fr. fam. Valcrsc de cuí 
sevol medi pera diferir ó dilatar io fi 
resolució de un negoci. Dar targi 
Moras nectere. Diffill•ir , tirer en lo 
gueur. Menar il can per 1' aja. 

ALLET. s. m. dím. de all. v//V^ 
ajillo, ajico, ajito. Parvuna alUai 



ALL 

Dini, íaiL Agliettino. 
ALLETAR. ▼. a. ant. Donar mamar. Ate^ 

tar. Lactaré. Aüaiter, AUattare, dar il 

UUe. 
ALLEüGERAD , DA. p. p. de auItob- 

&At. AUgerado» 
ILLEOGEUAMÈINT. s. m. L'acció 7 

fficte de fldlèugerar. AVgeramiento. 

Àileratio, allevamentum, levamentum. 

AU^ganefU. AUeggerimeoto ^ alleyia- 

mento. 
auxucjoumíiit. L' acció de' allòugerar la 

drrega de una oaa. Alijo. Exoneratio. 

Miégemeni (Pun navire. AUeggerímeQ- 

to d' una naye. 
ÀLlàOGERAR. Fèr lleugera ó ménoe pe- 

ttda alguoa cosa. Aligerar. Exolierare. 

leren reddere. j^éger, AUeggeríre, 

a^feriare, sgravare. 
AuicGBUkE. mét. AÜTÍar, moderai*. AU-- 

genfr. Lenire , mitigaré^ allevare. Sou- 

íflg^, tempt^er^ modéher. SoUerare, 

BMligarc. 
ALLÈÚJAD , DÀt p. p. de aix^ujah. ^V 

judo. 
ILLEGIADÒR, RA. s. m. 7 f. Lo qui 

allèaja. Alijador. ExoDerator. Cèiui qid 

úUege un navíre. Alteggeritore. 
ALLE.OJAMÈNT. a. m. allbügerabiènt. 

AUÈiXUAR. T. a. ALtètlGERAR. 

ALLfemia. Kduí. Allèugerar , aliviar la cdr* 
raga de uDa naa. Alijar, Exoneraré. 
A/l^rr un navire de sa ckarge, Al- 
/«çgertr no vasceüo. 
ALLEVADy DA- p. p. de alletar. Levan- 
tado , impaesto ^achncadó , prohijado, 
ALLEVAIL ▼. a. Fingir, atribuir, impu- 
tar falsa j maliciosamèiit alguna cosa. 
Levamar , imponer , achacar, prohi- 
/ar. loipatare, aífingere, rem alicui 
6ho tnbuere. I/nputer , attribuerfaus^' 
sement. Imputaré, attribuire, incoípare. 
ALLEYL^MENT. s. m. ant. allbugbra- 

«èrr V e& la seg&na accepció. 
ALLEVIAR. T. a. ant. alleujar , en lase- 

ffm^ accepció. 
ALLI. adr« IL En aquell lloc, d aquell 
V^ocAUi, lUic. Là, y, en ce lieu-ià. 
Li, qiiÍTÍ« 
JUi. adr. t. que ae usa pera significar lo 
DBoniéiit determinad en que succeí al- 
gojia cosa; j axf se diu: allí foren los 
trafaalls^ en lloc de llavors' ó en aquell 
temps. JtüL Tanc, ibi. Alors. Allora. 
at Auí xsTPoaA. mod. adr. Dèsde atií 6 
ikstàR aqnell lloc. De aüi, desde allL 



ALL lOS 

Inde. De là. T}\ là , da qttel punto. 

ALLIBERTADOR, RA. s. m. y f. ant. 
llibertador. 

ALLIBERTAR. t. a. ant. llibertar. 

ALLIMARIAS. s. f. pi. llvbii5arias. 

ALLISAD , DA. p. p. de alusab. Alisado, 
enrasado, 

ALLISADÒR, RA. Lo qui allisa. Alisa- 
dor. Pditor. PoUsseur, Liscíatore , pu- 
lítore. 

ALLISAMÈNT. s. m. ant. L'acció de alii- 
sar. Alisadwa, Politio, levigatio. Po- 
lissure , liasure. PuÜtüra , pulimento. 

ALLISAR. ▼. a. Posar llisa alguna cosa. 
Alisar. Poliré, levigare. Polir, lisser. 

. Pulire , lisciare , lustrare. 

ALLISAR. Igualar, posar planas y Uisas las 
pareds. Enrasar. Planaré, sequare. Ara* 
ser. AsguagUare , pareggiare. 

ALLÍSTAD , DA. p. p. de allistar. Alis' 
tado, listado. 

ALLISTAMÈNT. L'acció y efecte de allis- 
tar ó assentar en la llista. Alistamiento. 
Gonscriptio. L'action de mettre (pjtel•- 
qiCan sur une liste. Lo arrolare. 

ALLISTAR. V. a. Assentar ó escrínrer en 
. llista à algit. Se usa tamb^ com recíproc. 
Alistar, listar. Conscribere. Enregis- 
trer. Arrolare, scrivere alia lisla. 

ALLITARSE. ▼. r. ant. ajíurerse, en la 

' accepció de ficarse al llit , etc. 

ALLITAT, DA. p. p. de ALLrrABSs. 

ALLÒ. pron. demostratiu de alguna cosa , 
y se entén de la que està més distant 
respecte de altra. Aquello. lUud. Ce, 
cela. Quello. 

0E ALLÓ MiL•L&R. mod. adv. A propòsit, al 

cas, adecuadamènt. De mold^, de pe^ 

rilla. Appositè, aptissimè. A propos , 

fort hien , parfaitement. A maraviglia , 

in mirabil modo. 

DE ALLÓ MILLOR, mod. adr. B^, perfeta- 
ment. De molde, d maras^illa, mara- 
viüosamente. Mirabiliter , egregiè. A 
merveille^ merveilleusement, Mirabil- 
mente , marayigliosameute. 

DE ALLÓ MILLOR, mod. adv. DE to millòr. 

ALLOCARSE. v. r. ant. Tornarse^lloca la 
giUina. Aclocarse^ ponerse cbieea la 
gfülina. Oyis incubitionem appetere. 
Comer. Diventar coTaticcia. 

ALLOMAD, DA. p. p. de allòmar ó allò- 
marse. Deslomado , derrengado. 

ALLÒMADÜRA. a. f. V acció y elfete de 
allòmar y allòmarse. Deslomadura. 
Lumbifragium. Rupíurc des reins, twr 



104 AMA 

de^reins. DUombato, ii dilombare. 
ALLÒMAR. V. a. Maltractar, lesiar los 

lloms. Se usa també com recíproc. Des" 

lornarf derrengar, Delumbare. Ereiti" 

ter , éihiner. Dilombare. 
ALLUNAT , DA. adj. aut. uüxàtic. 
ALLÜNYAD, DA. p. p. de alluntae y 

AiLuríYARSE. Alejcido ; enmarodo, 
ALLUNYAMENT. &,\m. L'acció y efecte 

de allunyar y alluuyarse. Alejamiento^ 

Amotio. Éloignement. AUoatanamento 9 

dileguo. 
ALLUNYAR, v. a. Desviar, apartar mòlt 

uua cosa de altra. Alejar, Amovcre, se- 

movere, ablegare. Èloigncr^ écarter. 

AlloutaDàre,scostarc, rLmuovere. 
^ursvARSE. V. r. Apartarse mòlt de algun 

lloc. Alejarse. Longè recedere, procul 

abscedere. S*éloigner, sVcurler. AUon- 

tanarsi, scostarsi. 

AtLüXYARSE. ALLARGARSE , Cll lo Seutlt dc 

anàrseu ó ausentarse, etc. 
ALLVNYARSE. Apartafsc de la costa y entrar 
en alta mar. Hacerse d la mar, eivna^ 
rarse. Vela in altum dare. Mettre à la 
vo\le;faire voile , gítgfier la mer. Far 
▼ela. 

AM. 

AM. s. f. Ganxet de ferro 6 altre metall 

que pcnjad al cap de vall de una Uinya 

y tenind en la punxa lo esquer servex 

pera pescar. Aazuelo, Hamus. Uame^ 

'Con, Amo. 
AMA. s. f. ant. mestressa. 
AMABILITAT, s. f. La caliUt que fa 

amable à alguna persona. Amabïlidad, 

Amabiiitas. Amabilité'. Amabilità. 
AMABILtSSIM, MA. adj. sup. de amable. 

Ainahilisimo, Amabilissimus." Sup. d'ai" 

moble, AmabiUssimo. 
AMABLE, adj. Lo que es digne de ser 

amad. Amable. Amabilis. Aimable. 

Amahile, caro. 
AMABLEMENT, adv. mod. Ab amor ó 

carinjo. Amablemenie. Amabilitèr. Ai^ 

ninhleinent, Amabilmente. 
AMAD, DA. p. p. de amar. Amada. 
AMADÍSSIM, MA. adj. sup. de amad. 

Amadisimo. Dilectissimús. Sup. d^at- 

me'. AmalíSKÍrno. 
AMADOR, RA. s. m. y f. Lo qui ama. 

Amador. Amator. Amant, anioureux. 

Amatore. 

amador. AFICI05AD. 



AMA 

AMADRINAR. v. a. Juntar dòü mulas 6 
caballs ab la corretja dita madriaa. Ama^ 
drinar. Bina jumenta corrigta vincíre. 
Atteler enserrüfle deux chevaux ou deux 
mulets. Attaccar due cavalli , due mulL 
etc, con una correggia. 

AMAESTRAD, DA. p. p. de amaestraju 
Amaestrado.^ 

AMAESTRAMÈNT. s. m. aat. essbittajisa. 

AMAESTRAR. v. a. ant. Ensenyar ò adea- 
trar. Amaestrar. Dooere , erudire , ins- 
truere. Enseigner , instruiré, ílever. 
Ammaestrare. 

AMAG. s. m. Substància tova, groga j 
amarga que fan las abellas pera que los 
cucs no mènjen la mel. Amago. Com- 
mosis. SuhHance coriace jaune et amè- 
re y au* on traus^e nulee avec le miel<i et 
qui le rend dífsagrdable. Sostaiixa gíaU 
la ed amara delia quale le api ooprono U 
mele percbè gU inseUi non lo- n^angino. 

AMAGAGREUS. s. m. fam. Lo qui guar- 
da mòlt lo diner. Ata el goto. Avarus* 
Asfore, ladre, vilain. Morso dal gran— 
chio, avaraccio. 

AMAGAD , p. p. de amigai. Escondido > 
oculto. 

DE AMAGAD. mod. adv. Ocultamònt. A es^ 
condidas. Clauculum, occultè. En ciz.- 
chette , à la de'robée. Nascosameate 
furti vamen te. 

AVAR DE AMAGAD. fr. mct. Obrar secreta t 
ocultamèut. Andar d sombra de tej^x,- 
do, ó d sombra de tejados. ClanculCi.n 
agere. Se soustraire aux regaràs. Pa 
alia maccbia* 

MIRAR DE AMAGAD. fr. met. Mirar ab dissi 
mulo. Mirar de lado, ó medio laHi 
Furtim intueri. Regarder de còte", ct^H 
dédain. Guardaré sotto occhio. 

AMAGADAMÈNT. adv. mod, Oca\t^ 
ment. Escondidamente. Clam, lateat« 
Secritement. Secretamente , nasccu 
mente. | 

AMAGADET, TA. adj. dím. AmagadJ 
cuidado y reserva per no ser vist. J 
coiididillo, ocuUilo. La titans. Ccxc 
Ascosetto. I 

DE AMAGADET. mod. adv. De amagad j,] 
cuidado y reserva per no ser vist. .^ 
condiditlas. Latitanter, clanculun^. , 
cachette. Secretamente. 
AMAGADÍSSIM, MA. sup. de 
OcuUisimo. Occaltissimus. Sup. de 
Nascostissimo. 
AMAGADÒR, RA. s. m. y f. 



'2 



AMA 
amaga. OcuL•ador. Occuitator. Celui qui 
cacke, fía^csonditore. 

AMàGAMÈNT. s. m. Lo &t de amagar 
tüçma cosa. OcuUacion, Occultatio. 
L'údion de cacher. Nascondimento. 

AMifiiiirr. s. xn. ant. amagatílll. 

AiílGAR. ▼. a. Posar algana cosa en lloc 
fne no sia wistSL^ Se usa també com re- 
cíproc. Esconder, encubrir, Abdere, ce- 
laré, oeeoltare , abscondere. Cacher. Na- 
fcondere, celaré. 

ixifiia. met. Contenir ó inciòurer en si 
algana cosa que no es mauifòsta à tots. 
Escoader,^ Ck>ntuiere, includere. üen- 
/«miAr^ co/t/tfiur. Rincbíudere. ' 

AMAGATALL, s. m. Lloc per amagar al- 
g^ cosa. EscondUe , escondrijo. Lati- 
Uam.•Cbc^• Biscanto^ naacoddiglio. 

AJÜGATEJAIL ▼. a. ant. amagab. 

0£ .Í3AAGATÒNS. mod. adv. üe abiaga- 

MT. 

DE ASAGATOTIS. mod. adv. £Bun. be 

AMAGRID , DA. p. p. de abiagbir ó am a- 

<iana. Enfloéptecido, 

A3fAGaUf£NT. s. m. V acció ó efecte 

deamagrlr. Enfiaquecimiento, Macre* 

htào^ exteouatio. ^maigríssement , 

rao^rair. Smagramento , smagratara. 

AlL\GBia. T. a. Fèr pérdrer lo erèx à 

a^&- Emaagrecer. Magmm reddere, 

macrebooe. Amaigrir. Dimagrare 9 

i w i fiifig . T. r. Tornarse magre , pérdrer 
io grèx. Eamagrecer y ^nflaquecer. Ma- 
eraoere. Armugrir, s'amaigrir. Sma- 
grire, dimagrare. 

AMAISA&. ▼. a. Ndut. RecuUir del tòt d 
en jart las Telas de alguna embarcació 
i n de qoe no camine tant. Amainar. 
Vda cootrabere , coliigere. Ferler, lar- 
guer. Serraré le vele. 

AXAiSAi. met. Aflnxar ó ced'r en algun 
desitja empenjo ó passió. Amainar. 
BeunOere. Se mod&er , se d^rtir, 
Kreldcher. Moderaré, cedere. ' 

AMALGAMA, s. f. Quini. Barreja de ar- 
çhftvta ab altre metall. Amalgama. 
Maaa ex argento yívo et metallis com* 
picta. Amalgame. Amalgama. 

AU^LGAMACIÓ. s. f. Quim. V acció y 
cüide de amalgamar. Amalgamacion. 
Metdiomm Uquatio ope argenti tíyí 
vel faidrargyri. AmalgamaÜon. Amal- 



A3C\E/>AMAMÈNT. s. m. amalgabiació. 

TOM. 1. 



AMA 105 

AUALGAMAMÍ:Tr. met. Lo acte de barrejar 
varias cosas. MezcL•, mezcladura, 
mezclamienío. Gmimixtio. Müange. 
Mescolanza. 

AMALGAMAR, v. a. Quim. Barrejar j 
unir lo argèntviu ab altres metalls. 
Amalgamar. Argento vivo metalla oonk- 
miscere. Amalgamer. Amalgamaré. 

AMALGAMAR, met. Barrejar. Amalgamar. 
Commiscere. Amalgamer. Amalgamaré^ 
mischiare. 

AM ANAR. V. a. ant. meitaa. 

AMANCEBAD, DA. p. p. de amahcebar* 
SE. Se usa també com substantiu. Amanr 
cehado. Conc ubi narius , concubina. Ce~ 
lui qui a commerce HUcite avec une 
femme. Goncubinario. 

AMANCEBAMÈNT. s. m. Tracte il-lícit 
habitual de home y dona. Amancebon 
miento» Concubinatus , peliicatus. Con^ 
cubinage. Concubinato. 

AMANCEBARSE. v. r* Adquirir amance- 
bamènt. Amancebarse. Pellicatum age- 
re, pellici obstringi. Visfre dansle con" 
cubinage. Vivcre uel concubinato. 

AMANERAD, DA. adj. Lo qui en sas 
ohras ó accions g»i aní a certa uniformi- 
tat y semblansa. Comuuan^ènt se dia 
dels professors de las bellas arts, y de 
las obras de ells. Amanerado. Adfecta- 
• V tor , adfectatò agens. Manià'é', manne- 
quin^. Ammauierato. 

AMANESCUD, DA. p. p. de amaüíxe». 
Amanecido. 

AMANÉXER. v. n. Comcnsar d aparéxer 
la llum del diat Amanecer. Lucescere. 
Commencer à faire jour. Aggiomare^ 
spuntar il d^ , farsi giorno. 

AMAiTÉXEa. Arribar i algun lloc al aparé- 
xer La \lum del dia. Amanecer. Prima 
luce alicubi adesse. Arriver, se treuver 
à un endroit à la point'e du jour. Ginn- 
gere nello spuntar del di. 

AMANÉXER. Aparéxcr de nou ó manifestar- 
se alguna cosa al apuntar lo dia. Ama" 
necer. Apparere. Paraítre, apparaítre 
au point du jour. Apparire nel farsi 
giorno- 

AMANID , DA. p. p. de ama5ir y amasir- 
SE. Aprontado 9 aparejado; condimen" 
tado, adobado; aprestado, 
AMANIMÈIÍT. s. m. Prevenció , disposi- 
ció , preparatiu per alguna cosa. Apres'^ 
to. Apparàtus, preparatio. Appareit, 
apprtt , préparaltf. Apparccchio, appa- 
rato, preparalivo. 



•\" 



106 AMA ' 

ÀMAJXoAvt. 9JIUA. 

AMAHiMÀTT. Lo SUC oompost dc TiDagrey 
sal, oreagà, aUa y pebre que servex 
per assalionar y conserrar ias carns. 
jídobo. Gondlmeiitam. Daube. Appa- 
reccfaio, acconcíameato• 
AMAiiiMÍzrrs. pi. Los ingredients dei sac 
dels guisads. Ingredientes del moie. Jos* 
cull elementa. Ce qui entre dans la 
eamposiliott de la sauce. Condimcnti. 
ÀUÀjsiMknTs. pi. L'oü, yinagre j sal que se 
posa en los ensiams j yiandas bullidas. 
Jceües. Condimenta. Vhuile, le yiniur 
gre et le selpour la salade. Condimeuto 
per 1' insalata. 
AMANIA. T. a. Aparellar alguna cosa. 
Aproniar , aparejar. Pararé , prepara- 
ré. Fournir, powvoir, pr^arer. Pre- 
pararé , apparecchiare. 
AMAifra. Posar los amaniniènta à alguna 
▼ianda. Condimentar , adobar^ Condíre. 
jàssaisonner. G)ndire. 
AKàiriBse. T. r. Disposarse ó propararse 
algd. ^prestarse, aparejarse, Sese ex- 
pediré i pararé. Se preparer, se dispo* 
ser, DIsporsi , accbgersi , apparec- 
dtiiarsi. 
AMANLLEUTAR. t. a. maitubvtab. 
AMANSA. 8. f. ant. La amiga ab qui al- 
gd tè tracte il-lícit coutinuad. Mance» 
ba. Pellex , concubina. Concubine, mai'- 
tresse. Concubina. 
AMANSAD, DA. p. p.deAiiÀ/isAa. Anuin* 

sadom 
AMANSADÒR, RA. s« m. y f. Lo qui 
amaiua las bestias. jímansador, Paca- 
tor , sedator. Cehi qui apprivoise. Di- 
mesticatore. 
AMANS ADURA. s. f. ant. am a^tsamàivt. ' 
AMANSAMÈNT. s. m. L' acció y electe 
de amansar. Amansamiento. Lenimea-. 
tum, mitigatio. jipprivoisement. Dí- 
«nesticamento , dimesticazione. 
AMANSAR. V. a. Fèr manso, domesticar 
algun animal. Amansar. Mansoefacere , 
nansuetum reddere. Appri\foiser. Ad- 
dimesticare, mansuefare, ammansare. 
AifA'SAa. mat. Calmar, disminuir la còle- 
ra de algii. Amansar, Mitigaré , lenjre,' 
placare. Adoucir, apaiser, calmer, mi" 
tiger, Addolcire, acquetare, placare. 
AMANSIR. ▼. a. amausar. 
AMANT. p. pres. de amah. Lo qui ama. 

Amante. Amans. Aimant, Amante. 
AMANTAD , DA. p. p. de amaktar. 
AMANXAR. y. a, uimantab. 



AMA 

AMAVnNA. 8. f. Miiif. La corda que 
servex pera fèr estar plans y segurs los 
penòns. A/iuauiUo, Anguinat Balanci 
ne, Bilaucina. 

AMANTlSSIM, MA. adj. sup. de aiiaiit. 
Amantísimo, Amantissímus. Sup. d^ai'- 
mant. Amantissimo. 

AMANCJENSE. s.^ m. Lo qni eacriu à ma 
lo que altre dtcta« jfmanUense. Ama- 
nuensis. Écrivain à qui on diote. Ma- 
Quense , scritturale. 

AMANYAGAD , DA, p. p* de AauvYiOAK. 
Popado, acariciado. 

AMANYAGADOR, RA. a. m. jr f. Lo ooi 
fa caríctas. Acariciadcr. Blaoditor. us- 
ressoni. Gareacante. 

AMANYAGAR. ▼. a. Fèr carícias, trac- 
tar à algü ab notable araòr y teroura. 
Papar, ítcariciar. Blandiri. Cajoler,mi' 
tonner, amadouer. Careggiaie, lusin- 
gare. 

AAIAR. T. a. Teutr amor ó afici6 é algu- 
na persona 6 cosa. Amar. Amaré. Ai-- 
mer , affectionner. Amaré. 

QUI Bk AMA aà CASTiOA. ref. que ensenya 
que to Teidadòr cartnyo oonttstex eu 
aTÍsar y corretgir al amig en aHó que 
erra, estímandse més lo fruit qoe podrd 
produir la reprensiòque lo etttar ta ver- 
gonya de la matèxa. Ouien bien te qulc^ 
re te hard Uorar. Meliora suat vulnera 
diligentís quam fraudulenta oscula odien- 
tis: qui te flere facit te san^ diligit ip- 
ae. Ordinairement celui qui vans cares^ 
se plus vous trompe, et ceíui aui vous 
corrige vous aime. Chi ama aavTero* 
ai pari gastiga, 

QUI aà AMA TAan oltu>a. ref. que ensenya 

3[ue lo amor ó carinyo que f&a verd» 
èr no lo mudan las conttngeociaa de 
temps ni altras cireunstancias, ana que^ 
da sempre viu per mès que aparega 
fredarse. Quien bien ama tarde oL•^idk 
Verum amor oblivium nescit. La sfeir 
table affection ne connaít point Fi 
Chi ama moltó è tardivo nel dtmeut 
care. 

AMiÜI Màs. fr. p. us. BSTíMAaSI Mks,' pAéfj 

aiB. 
AMARANTÀ. s. C Planta que tè lo tròi 
verd, morad y dur, comunament Uai 
uns dòs palms y mitj : las fullas son i 
6gura de Uansa , no xicas y del col< 
AA tronc : del cap de munt de est bi 
ta la flor principal semblant é un pil 
de pirimidea més 6 ménos xicas : la 



AMA 

I amniit ó de cap de brot se aliar* 

fias à fimnar la figura de un mòc 

Icollv T per axó la, planta se dia 

%«■& moc de gall. jémarante. Ama- 

AmaranAe. Amaranto, seia*- 



I 




A. i. f. Flor de la planta de est 

També se diu gelosia , flor ^de 

; Jbmarànlo^fiar de amor, Ama* 

jímaranthe, jalouse. Ama* 



AMABADt DA. p. p. de amabar. Empa^ 

fmà>; enriado. 
■Kii YbfT AMAftAD. fir. íàxa. Estar ple de 
«far. EMtar hecho un agua, ó wi pollo 
de mpta. Plurtmikm sudore madere. 
Àe tota en eoih en suoir. Ésser insup- 
■ile di sadore. 
iUUBADÒRf BA. s. m. y f. Lo qni'posa 
S é cinam à amarar* Enriaaor• Im- 
Ceiui qui rouà du Un, du 
Maoeratore. 

T. a. Mullar alguna cosa de 

que qnede de duis j de fora 

la del líquid. Se sol usar com 

neúne apücad tant al solido , pene- 

trad per lo líquid , com al líquid que 

Ca dÍD9 del solido. Empapar, Im- 
, BMlefacere. Tremper, imbiber. 
!, immoUare• 
id de la cals , posaria en al- 

eJfoi^ L•i cal. Calcem aqud di- 
B. hemdre la chaux» Spegner la 






uuméL• Amr en aigua per alguns dias lo 
lu^ ofattm ó espart à fi de que se coga* 
Emiar, Caimabumf linum macerare^ 
aqiàsabigere. Rouir, Macerare. 

AMÀIG, GA. adj. que se aplica é las co- 
avqie tineo un sabor desagradable , 
aés ó méoos semblant al del fel. jimar^ 
fDi Amams « acerbus. Amer, Amaro. 
mel. Lo que causa disgust ó pena. 
ET^o. AmaruS) ingratus> injucun- 
las. Amer. Amaro. 

auGS. pi. Dòlsos que ían los sacrèrs ab 
Wrreja de ametllas amargas. Amargós. 
Dolcia amaris amjsdalis condita. Co/t- 
filares faitei avec ae» amandes amires. 
Confetti ebe hanno delí' amaro. 

UIAEGAMÈNT. adv. mod. Ab amargu- 
n. Jmargamente. Amaré. Amèremeni, 
Amaramente. 

aiaui^sT. met. Ab pena ó aflicció. 
Jmargamenie. Dolenter , amaré , acer- 
hè. Àmirement, elouloureutemenijavet 



AMA 107 

amertume, Amaramente , con cordo- 
clio. 
AMAaOANT.TA. adj. aiiaag. 

AMAAGANTlSSlM, MA. ad). sui>. de 
AMAHOAST. AmarguL•imo* Acerbissimns^ 
amarissimus. Sup. iamer, Amarissimo. 

AMARGAR, t. n. Tenir gust amarg. 
Amargar^ Amarescere, amarum ease. 
Etre amer. Amareggiare. 

A3ÍURGAR. met. Causar amargura ó pena* 
Amargar. Exacerbaré, afuigere. Cai^ 
ser de Famertume, Amareggiare, ama- 
rezaare. 

AMABGAB. mct. Suffir un efecte desagrada- 
ble de algun gust. Pagar caro. Poenam 
subire. Po^^r. Amareggiare. 

AMARGOR, s. f . Lo sabor 6 cust amarg. 
Amargo, amargura, Amantudo, ama* 
ror, amarities. Ameriume. Amareua. 

AMARGOR, met. Pena, dolor, disgust, sen- 
timent. Amargor, amargura. Afflic- 
tio, aogor, amaritudo. Ameriume. Ama-* 
reKxa,^cordoglio, amari tudine. 

AMARGÓS, A. adj. dim. Lo que tira 
à amarg. Amarguillo. Subamams. Dim. 
d* amer. Amaretto, amarognolo. 

AMARGOSAMÈNT. adv. mod. ant. ama»^ 

GAMÈ5T. 

AMARGOT, TA. adj. Lo que es dofent 

r;r amarg. Amargo, Amarus. Amer. 
jiaro, acerbo. 

AMARGOTEJAR. v. n. Tirar à amarg. 
Amargar un poco. Aliquantulum ama- 
rescere. Etre queUjue peu amer. Ama- 
rezsare. 

AMARGURA, s. f. amaegòr. 

AMARGUESA, s. f. ant. amargor. 

AMARGUlSSIM, MA. sup. de amam. 
Amarguitimo. Amarisúmus. Sup. dar 
mer. Amarissimo. 

AMARI NAR. ▼. a. ant. tripitiar. 

AMARRA, s. f. Ndut. Lo cap ab lo coal 
se assegura la embarcació en lo port ó 
lloc aboot dóna fons, ja sia ab àncora 
ó en terra. Amarra. Rudens. Amarrcy 
attrape , attrapage. Gomoiia, cavo. 

AMARRADÈRO. s. m. Lo pila ó argolla 
en lo cual se amarra algnna cosa* 
Amarradero. Lígamen, locus ubi alli- 
gari quidquam potest. Amarrage. Or- 
meggio. 

AMARRAD, DA. p. p. de amarjur. 
Amarrada. 

AMARRAR. ▼. a. Lligar j assegurar una 
cosa ab altra per medi de algunas cor- 
das, giimeras, cadenas, etc. Amarrar. 



108 AMA 

AlUgare, fuDÍbns yiacire. Amomr»- 

aUach^r, enchaíner. Ormeggiare. 
AMARTELLAR. v. a. Posar ai punt de 
' dalt uaa arma de fog. Amartillar, Ca- 

tapaltam ad jactoïn pararé. Bander une 

nrme àfeu. Armaré U fucíle. 
AMiETELLAB. Pícar 6 copejar ab martell. 

MartiUar. Malleo tandere. MarteUr, 

Martellare. 

▲MARTetLAE. aot. ATORMeUTAB. 

AMASSAD , DA. p. p. de amassae. jéma' 
sado, 

AMASSAD. adj. Se aplica à la pasU tapida. 
Comonamèot se dia del pa poc aUad. 
Tupido : metido en harina. Panis nimia 
farina infectns. On le dit du paia qui 
n*est pas spongeux. Sodo^ non lievito. 

AMASSAD. met. Se aplica al qui està gras y 
tè las caros macissas. Metido en harina* 
Solidus. Èire gros et gras, Fatticcio, 
ben tarchiato. 

AUASSADET , TA. adj. dim. de amas- 
siD. Amanadito, AUqoantalam stipatas. 
JDiminuttf d'AUASSXD. Sodetto, un poco 
attíccSatq. 

AMASSÀDÒR, RA. 8. m. y f. Lo qui 
amassa ó pasta. Amasador. Pistor, pifi- 
trix. Pétrisseur, Impastatore. 

AM.VS5ADURA. s. f. ant. L'acció y efec- 
te de amassar. Amasadara, Pistura. 
Pétrissage, Impastatura. 

AMASSAMÈNT. s. m. ant. amoïton AiiàsT. 

AMASSAR. ▼. a. terrít. Fèr la pasta bar- 
refand farina ó guix . ó cosa semblant 
ab aigua. Amasar, Massam conficere. 
Púrir, Impastare. 

AMASSAK. ant. AMOfrOTTAB. 

AMASSAR, met. ant. Preparar ó disposar bé 
ias cosas per conseguir lo intent. Ama- 
sor. Res apte prepararé, disponere. Af^x- 
niganner. Ordiré, archimlare. 

AMASSÒNA. 8. f. Nom de unas donas 
gaerreras de la ribera del Tanais y Ter- 
modon que no tenian sinó una mame- 
lla putx se cremaban la dreta pera po- 
der tirar millor. Amazona. Amazon. 
Amazone. Amauone. 

AMATENT, TA. aJj. Prompte, prest. 
Pronto. Promptns , celer. Prompt, To^ 
stano, presto. 

DE AMATküT. adr. mod. De prompte, de 
repènt. Prontamenle. Geleríter, festi- 
nanter. Au plus tot, promptement, To- 
sto , prestamente , subito. 

AMATINAD, DA. p. p. de amatika&se. 
Madrugado. 



y AMB 

' AMATINAD AMÈNT.adv. med. Antici- j 

padamènt. Anticipadamente. Cum an- •^ 

ticipatione. Avec anticipation, Antíci- i 

patamente. ] 

AMATINADÍSSIM, MA. adj. sap. de ahí- 
TCiAi). Anticipadisimo, Valdè anticipa- 
tos. Superlatif d'jMkTtSÀSi. Anticípatis- i 
simo. 

AMATINABSE. y. r. Anticiparw eo algo- 
na solicitut ó empresa. Madrugar, Prc- 
ripere, antevertere. Prevenir. Antici- j 
pare : Tantaggiarsi nel tempo , in faré i 
cbeccbèsia. 

AMATISTA. 8. f. PÀdra preciosa de co- , 
lòr violad, transparent, qaeaepnlex 
y aplica à la construcció de aoèUs y al- ^ 
tres adòrnos. Amatista , ametista. Ame- ^ 
thystus. Amdhiste. Amatista. 

AMATISTA oRiETTAL. 8. f. Pòdra dura , espe- \ 
cie de safir, que se distingex del comú «^ 
en lo color, que es un blau violad. Ama- , 
tista oriental. Saphirus amethystiniis. ^ 
Amdhtste orientaíe. Amatista orientale. 

AMA TORÍ , RIA. adj. Lo que tracU de 
amor ó lo inspira. Amatorio, erólico. 
Amatorius. Érotique. Amatorio, ero- 
tico. 

AMBA. 8. m. Pared prima de mahò de 
cantèll que comunament serrex per las 
divisi&ns interiors de las casas. Tabiquef 
sardineL Cratltins , tennis parles* Cioi- 
son mince de brúpses» Assito, tramet- 

EO. ^ 

AMBAR. 8. m. Betum fòssil de color grog, 
« transparent , lleuger y tant dar que un 
cop traballad y pulid servex per colla- 
rets y altres adòrnos. Si se frega se elec- 
trisa, y cnand se crema fa un oVòr un 
xic aromàtic. Jmhar, sucino» Bítumen 
succinum. Carab^, succin, ambre jau" 
ne. Carabe , ambra gialla. 

AMBAR GR's. Substaneia dura, de colòt 
cendrós ab taquetas blancas t de grú 
fosc , que se troba nadand en ias borai 
dels mars de índia. Es arométic af^ra 
dable, y cuand se crema fa mòlt €>lòr 
y servex pera perfums y altras cosa^ 
AmhoT gris. Electrum opacam. Amhr 
gris. Ambragrígia. 

AMBICIÓ. 8. f. Passió desordenada de cl 
tenir fama , bònras ó dignitats. Amb\ 
cion. Honorum cuptditas. Ambitioi 
AmbiEione. 

AMBIGIONAD, DA. p. p. de ambicim^ 
Amhicionado. 

AMBICIONAR, y. a. Desitjar ab ambíc 



AMB 

6 ànsia alguna cosa. j^mBicionar, Am- | 
bire, nimíúm capere. Àmbitionner.hm" 
Mxt^ ricercar cc•n ardore. 
XMfiSQOSf A. adj. Lo qui tè ambició. 

Jakiàaso• Cupidus, inaians, ambitio- 

w. Jmbitiaix. Ambíxioso. 
AïSaOSAMÈrfr. adr. mod. Ab ambi- 

05. J/nbiciosantente» Ambitiosè. jím^ 

Utiememeni. Ambiziosamente , con am- 

AMBIDEXTRE , A. adj. Lo qui uga igual- 
nèat de la ma dreta y de la esquerra. 
Midextro. Utraqae maou pro dex- 
trí Qteas. Ambidextre^ AmhiàL•tro. 

AMBlEXr. & m. Lo aire que circuex los 
tBíBOk Amhienie, kéT^^ ambieos, aura. 
Adàant. Ambiente. 

AMSIGU. s. m. Vea fraocesa noTamènt 
tttrodaida qae significa lo menjar com- 

CtdeTiandas calèntas y fredas, ab 
cnabse cnbrex la taula una vegada. 
i«&^. CoBTÍriam, epulum. j^mbigu. 
Sióeida a gnitfa di cena. 
AMffiGUÀMÈJHT. adr. mod. Ab ambi- 
^^t Ambiguamente. Apbísuè. jim- 
Üpimsnt. Ambigaamente, dubbiosa- 
Baté, ooQ ambiguità. 
.UtfBlGOlTAT. ». f. Dupte, confusió ó 
^>ccrtitat Ambigüedad. Ambiguitas , 
Mp^B^Mlo^a. jímbiguit^. Ambiguitade, 

AMrnCHK), OÜA. adj. Lo que tè ambi- 

giutst Jmkiçuo. AmbiguQS, dubius, 

^*cepL jímhigUf douteux» Ambiguo, 

dffUib, dnbbiosO) equivoco , incerto. 

iKBicio. adj. Gram. Se aplica al genero 
Us Boms que indistintament se nsan 
cttn i mascolins j femenins, jimhiguo. 
AiD]M|Biim. De deux genres, Ambiguo, 
cfce M i dne generí. 

AMIT. s. m. Lo espaj compres dins de 
cai3 limíts. j/mbito. Ambitus. Contour, 
circuit. CompresO) contegnenza, teni- 
tofío. 

AMSLADÒR, RA. adj. ant. Se deja de la 
caULería de bon pas. Amllador, Gra- 
^snm. Cheval qtd \^a tamble. Ambiante. 

A3fayHJRA. 8. f. ant. Lo bon pas^ de 
ffoi caballería. Ambladura. Folutaiíus, 
^■ficsKis. jímble. Ambio , ambiadura. 

A.MBLAïfr. ady. mod. ant. A bon pas. 
-^ buen ^oio, d pago de andadura. Fo- 
laórn. é grand pas. Di portante. 

A3fBL•àR. T. D. ant. Anar la caballería à 
boo^. Amhlar. Gràdl Aller TamUe. 
Amhutt, 



AME 10? 

' AMBO. s. m. £u io jog de loteria es la 
sort de dos números ab los cuals ^usk- 
nya lo jugador. Ambo* Cujusdam alea- 
torii ludi sors. Anibe. Amboi 
AMBOC. E. m. Pas de la bola per dins de 
r aoèlla en lo jog de mesa , ó lo pas de 
alguna altra cosa per part estreta. Em^ 
boque. Transitus per angustum locum. 
Passage dune boule par la passe, Pas- 
sagio dicbeccbè si sia per parte stretta. 
AMBRE. s. m. Ambar. 
AMBRETA. s. f. ditn. de ímbar. Amba- 
rito, Abreta, leviculum ambar. Dim. 
d* ambre. Ambretta. . 
AMBROSIA j NA. adj. Se diu de algunas 
cosas que prenen nom de sant Ambros. 
Ambrosiano, Ambrosianus. Ambrosien, 
Ambrogtano. 
AMBROSIA, s. f. Menjar dels déus de là 
gentilitat. Ambrosia. Ambrosia, y/m- 
broisie. Ambrosia. 
AMBROSIA, met. Menjar ó beguda de gust 
delicad. Ambrosia. Suavior esca vel po- 
tus. Ambroisie. Ambrosia, cibo degli 
dei. 
AMBROSIA MARi:<CA. s. f. Plauta an^^al que 
sols crèx fins à V altura de un peu , tè 
las fullas mòlt retaliadas , mòlt blancas 
y peludas. Ambrosia. Ambrosia marí- 
tima. Armoise. Tè del Messico. 
AMBRUNAL. s. m. Ndut. Cada un dels 
forads que bi ba demunt la coberta de 
la' embarcació pera que isca l'aigua que 
sol entrar en èUa. Embornal. llavis ib- 
ramen ad aqux emissiouem. D alat, or" 
gue. Imbrunalo. 
AMDOS, AMDUES, AMDOSSOS, AM- 
DUY. adj. pi. ant. Tots dòs. Ambos , 
ambos d dos. Ambo, uterque. Tous les 
deux, Vun et Pautrei Ambo, ambi, 
amendune. 
AMEBEU, EA. adj. Se aplica als versos 
ab que parlan ó cantan à com.petencia j 
alternativament los pastors que se in- 
trodueien en algunas églogas , com en 
la tercerd de Virgili. Amebeo. Amoe- 
bsus. Pastoral. Pastorale 9 del pasto^í ^ 
buccolico. 
AMELLERAL. s. m. ant. ambtujüi. 
AMEN. Paraula bebréa que se diu al fi 
de las oracions, y significa Aií sia. 
Amen. Amen. Amen. Ammen. 
AMBir DB DEU .' loc. ab la cual se exprbssa 
lo desitj de que se verifique alguna co- 
sa. Qjald ! Ütinam ! Plút à Dieu. Vo- 
lesse il cielo ^ magari. 



110 AME 

MÒLTS Àifsirs puiAir ÀL CBL. ref. qae denota 
U eficàcia de las oracions repetidas per 
alcansar lo que se demana. Muchos ame- 
fies Uegan al eieh : amen , amen al cie" 
lo llega. MoltipUcatis intercessoribus. 
n faul (tre constant dans la prière. 
Prega con zelo et* udrà it ctelo. 

AMENAR. T. a. ant mbitar. 

AAIENASSA. s. f. L'acció ò las paraulas 
ab que se dóna à enténdrer que se vol 
fer algun mal d altre. Jmenaza. MinSf 
miuatio. 3íenace. Mlnaccia, minaccio, 
miaacciatura. 

AMENASSAD, DA. p. p. de ambitassah. 
Anienazado. 

S05 Mks LOS AMEffASSADS QVEtS ITAPaAIIS. rof. 

ab lo cual se dóna à enténdrer que es 
mès fíctl amenassar que pegar. Mas son 
los amenoMulos que los acuchillados. 
Quo mlnacior quisque , eo minus tlmen- 
dus. II y a plws de s^aines menaces que 
de coups dépét. Dt minacce aon teine« 
re s di promme non godere. 

AMEN ASS ADOR t RA. s. m. y f.Lo qui 
amenassa. Amenazador. Mínax. Mena" 
cant. Minacciatore. 

AMENASSAMàNT. s. m. ant amevassa. 

AMENASSAR. v. a. Donar à enténdrer é 
algú ab acció ó paraulas. que se U toI 
fèr algun mal. Amenazar, Minarí, mi- 
^ nas inferre. Menacer. Minacciare. 

AKB!(ASSAa. ▼. u. Estar en próiim perill ó 

contingència de succeir alguna cosa, 

com AMEfVAssAR una tempestat. Amenar» 

zar. Imminere. Menacer; gronder la 

foudre. Minacciare. 

AMENÍSSIM, MA. adj. sap. de akeito. 
Amenisimo, Amaenisstmus , valdè amae* 
nus. Superlatif ií'ambvo. Ameníssímo , 
assai ameno. 

AMENISAR. Y. a. Donar amenitat. Ame^ 
nizar. Amaenum facere. Donner de 
Vaméhüé. Render ameno, dare ame- 
nità. 

AMENITAT, s. f. La frondositat r her- 
roosura que presenta en lo camp la mul- 
titut de arbres, plantas/hèrbas y flors. 
Amenidad. Amaditas. Améhitéi Ame-^ 
uitadC) ameniti. 

▲MEtriTAT. met. h\ Tarietat j adorno ab 
que se Testexen los discursos j se fan 
agradables» Amenidad. Serraonis re- 
nustas, elegantia. Amétdt€. Amenità, 
amenitate. 

AMENO, NA. adj. Frondós, bermós i la 
tbta per la multi tut de arbres, plantas 



AME 

Lhèrbas. Ameno. Amanas. Agréable à 
vue , qui a de CamàiUéi Ameno, che 
ha amenita. 
AUEsro. met. Se aplica als escrits ó disenr* 
sos que tenen amenitat. Ameno. Sermó 
venustus, ornatus. Beau^ charmant, 

Íui a de üamMt^. Ameno, piacevole, 
ello. 

AMENLA. 8. f. ant. ambtixa. 

AMENUT. adt. t. Significa móltas vega- 
' das , repetidament y ab continuació. À 
menudo. Crebró, frequenter, assiduè. 
Sou^^nty coMinueUèment. SoTente. 

AMERAR. t. a. ant Barr^ar un licor sb 
altre ó per aumeatarli ta Tirtnt ó per 
suavisarla. Se deja especialment del ac- 
te de posar aigua al tí. Merar. Misce* 
re, aqud diluere. 3§ilet unc Üqueur 
a^ec une aiUre : ^ tremper son vm. Me- 
scere i liquori ; inacquare. 

AMERIC. adj. ant. ambbicí. 

AMERICA. 8. f. Una de las cinc parts en 
que generalment se dhrides la terra. 
Amèrica. America. Atnériquè. Ame- 
rica. 

AMERICA, NA. adj. Lo natural de Amè- 
rica. Americana. Amerícanus. Am&i^ 
cain. America no. 

AMÉS. adv.. mod. ab que se expressa lo 
que se anvadex i alguna cosa; y axí se 
diu : AMàs de la casa tè una ^viny a. A 
mas. Pr»ter. De plus j en otUre. Inol- 
trc. 

AMESARAD , D \. adj. ant. mesueau. 

AMESURADAMÈNT. adr. mod. ant. m- 

SUEADAMÀHT. 

AMETLLA, s. f. La Uaròr qae ne troba 
dins del pinyol del fruit del ametller , 
euberta ab un tel de color de canjeUa. 
Almendra. Am jgdalum. Anusnde^VLx^- 
dorla^ mandola. 

AMiTUA. La llaTÓr que se troba díos del 
pinyol de las fruitas. Almendra. Nadel 
pars interior eduUs. Amande. L* anima 
il seme cbe si conserva dentro al noc^ 
ciolo. 

AMBTUA. Se diu ddi diamant 6 altra pèdr 
preciosa que tè la figura de tal llavòi 
Almendra. Adamas amygdaii* ficaran 
referens. Amande. Diamante ^ soan 
dorla. 

AHBTLtA CUBBRTA. AHRTLIA BlfSITC&ADA. 
AMSTtLA DB SVGRB. AUBnx^ BSTSI/ClLADA . 

AMBTXLA BirsucBADA. Ls quo estú euberta i 
sucre. Peladilla. Amjgdalom saccbai 
oblitum. Amandes constes et coujk^erii 



AMF 
iesitcre, MaiulorUí ínzuccherata. 
AMETLLAR. s. m. Terreno poblad de 
u jiimendraL Locus amjsdalis 
1. Terrain pianté cfamandiers. 
pieDo dl mandorli. 

'^A. s. f. aum. de ametlla. 

u Am jgdalam grandiós, ^ug" 

tút£fd'amana€, Mandorlaxsa. 
ÜBETLLAT. s. m. Beguda composta de 
lètde ametilas picadas y sucre. Almen^ 
^ ' . Amygdalína potio , amjgdalious 
r. Amandée. Maudorlato, emul- 
di mandorle. 
àSBESULÈSi. s. m. Arbre que crex à ve^ 
«dat fioi à Tint peus de altura , tè las 
Mm prioij» j de un Terd clar : sim 
oralad, de una pulgada de llarg, 
de nua escorxa Terda j dura 

31 on pinjol Uenyòt y ple de po- 
t TÍtibies. Dit pinyol conté la 
ó ametlla, jilmendro, abnendre^ 
fa. Aínjgdalus communis. Amandier. 
Ihadofio• 
ÍMEILLETA. a. f. dim. de ametlla. Al•" 
wuminta , abnendríca , almendriüa. 
Amjmiaànxn parrum. Dim. d'amande, 
IfaadnrlÍBO, maodorletta. 

s* f. Llima que usan los ma- 
j finex en figura de ametlla, jún 
, aimendrica , almendrilla. 
.ia amjgdali faciem turbinata. Li' 
me ̀ HTrurier qui a la forme d*une 
itmam ile. lina a mandorla. 
AMETLLÓ, i. m. Lo fruit del ametller 
caiad lé encara verda la primera pell, 
j la esdòfbUa no se ha endurid , j la 
cara iateriòr està à mitj péndrcrse. 
ÉmnJruco. Amjgdala mollis, imma- 
tan. Jmand^ verte avec sa première 
éterte. Bfandorla immatura. 
AMFALONIR. t. d. ant. eiífallostirse. 
mPES TUAR. V. n. ant. fastiguejar. 
UIFIBI, A. adj. que se aplica als ani- 
■ib que riuen tant en la terra com eu 
rikna. Anfibio. Ampbibius. Amphibie, 
Aanb io. 
AlfflBOLOGlA. s. f. Paraula ó senten- 
cia que pod enténdrerse de dòs mane- 
ras. Anfibologia. Amphibologia , am- 
pkiboUa. Amphihologie. Aufibologta. 
uffiioLOGLA. Rei. Figura que consistex en 
isar paraoLas ó sentencias que poden 
eatéadrerse en diferents sentits. Aft/i^ 
Mogia. Amphíbologlà , amphlbolia. 
Amphihologie. Anfiljologia , discorso 
che ha sentimento equivoco. 



AMI 1 1 1 

AMFIBOLÓGIC, CA. adj. Lo que indou 
amfibología. Anfibològico. Amphibolus, 
amphibologicus. Amphibologique. Aafi- 
bologico. 
AMFIBOLÓGICAMÈNT. adv. m. Ah 
amfibología. Anfibològicamente. A'm- 
phibologicè, amphiboücè. Amphibolo^ 
giquement. Anfibològicamente , con am- 
bigoità. 
AMFITEATRO. s. m. Edifici de figura 
rodona d oralada ab cradas al entorn, 
ahònt se celebraban diferents especta- 
cles, com los combats dels gladiadors ó 
de feras. An/iteatro. Amphitheatrnm. 
Amphithédtre. Anfiteatro. 
AMIANTO. s. m. Mineral de color re£u- 
larmèut blanc brut, lleuger, trencadis, 
compost de fils prims, suaus y fleii* 
bles: resistex à l'acció del fog. Amiant 
to. Amianthus. Amiant e. Amianto. 
AMIGAR, t* n. ant. ràasE amics. 

AMIDAD, DA. p. p. de amidar. Medido. 

YENiR AMiD^o. fv, Vcnir just. Venir dpla" 
na rendon. Ad mensuram venire. On 
le dit d'une chose par/aitement assor^- 
tie , jiute à une autre. Ésser a misura ; 
far gíasta misura. 

AMIDAR. V. a. Examinar la grandària ó 
extensió de alguna cosa valendse de ins- 
truments à propòsit. Medir. Metiri. 
Mesurer, Misurare. 

AMIDAR, met. Igualar ó comparar alguna 
cosa no material ab altra, com amidar 
lo ingeni, las forsas, etc. Medir, Meti- 
ri , compararé. Mesurer , comparer , 
proportionner. Misurare, pesaré, com- 
passaré. 

AMIDO. s. m. ant. midó. 

AMIDONAR. y. a. ant. e^midonar. 

AMIDONAT, DA. p. p. de amidonar. 

AMIG, GA. s. m. y f. Lo qui tè amistat. 
Amigo. Amicus. Ami. Amico. 

AMIG. met. Afícionad ó iuclinad «4 alguna 
cosa, com amig de tertulias. Amigo. 
Propensus, procliris. Amateur. Aman- 
te, vago, dilettante. 

AMIG coral. Lo qui ho es íntim , de cor y 
de mòlta couuansa. Amigo del alma, 
amigo cordial. Amicus ex animo, ca- 
rissimus. Ami du coeur y ami intime. 
Fido Acate. 

AMIG DE irOTiciAS. Lo qui ya à la cassa de 
èllas. Paradislero. Nuntiarum captator. 
Personne qui est à la qufte des nouvel^ 
les. Amante di notisie i appassionato ad 
esse. 



y 



112 AMI 

AMIG DE PEVOBsrciAS. AMIG DE RAHOSTS. 

AMiG DE AAUÒNS. Lo qui cs propeos à ba- 
raUai*se ó mòurer pendencías. Penden- 
ciero, qiúmerista, camorrista, renci- 
?/oíO. Rixator. OUndeur, querelleur. Li- 
tigtoso ) cercator dí brigUe. 

AMlG DE RE5TIKA8. AMIG DE BAH&NS. 

AMIGS FUfS AIS OCS; i LA BÒSSA NO M* HI 

TOCS. ref. AIGUA A COIX y peu axut- 

AMIG REC05CIIIAD, EJÍEMIG DOBLAD. FCf. GUÀE- 

DAT DE AMIG BECOTCCIL•IAD. . 
AMIG Y TRASTO QUE KO SERVEX, Al CARBUR. 

ret\ ab que se dóna à eDtéodrer lo poc 
que importa que se perdan las cosas 
iniitils. El amigo que no presta y el cu- 

^ chillo que no cor ta, que se pierda poco 
importa. Ayari amici et obtusL gladii 
non magua est jactura* Pour des choses 
inutiles , ne \f0us donnez de L• peine. 
Roba che a auUa serva , po' ml cale che 
si perda. 

Al AMIG Y cABALi.Ko CAUSAL, ref. que ad- 
tertex que no convé importunar als 
- amigs. Al amigo y al caballo no apre- 
tallo. Amicorum gratia non abnteudum. 
De ramitié'^ U nefaut pas abuser. Chi 
Tuol amici assai, ne provi pocbi. 

COM Mks AMIGS uhs CLARS. ref. que ensenya 
que la seguretat y formalitat en lo que 
se tracta no deu tenirse per desconüan- 
sa de 1' amistat, ans bè servex pera 
ftrla més duradora. Entre dos amigos 
un notario y dos testigos: entre dos 
hermanos dos testigos y un notario. 
Etiam inter amicos . res certò coustet. 
Dans un contrat la suret^y Vomitin à 
part. Conti chiari) amici cari. 

ÈKTRE AMlGS Y SOLDADS LOS CUMPLIM^irTS SÒ5 

EscusAOs. ref. que ensenya que entre 
los que se tractan ab amistat y fran- 
. quesa no se deu reparar mòlt en cere- 
monias. Entre amigos y soldados cuntr 
plimientos son escusados. In sodalium 
fi-equentié ab officiosís salutationibus 
abstinendnm. Entre amis, sansfaçon, 
sans c&émonie. Non stan gU amici in 
su' convenevoli. 

ESTAR BÀ AB SOS AMK^s. fr. faHi. Estar gras 
y bo. Estar de buen ano: no estar de 
mal aho. Niteroi pinguem et uíttdnm 
esse. Emplir bien son pourpoint. Easer 
fiori e baccellí. 

rfea AMIGS. fr. tornar en amisTad, en la ac- 
cepció de reconciliar, etc. 

pàRSB AMIGS. fr. Contràiirer amistat alguns 
entre sí. Hacerse amigos. AmicitíA con- 



AMI 

jungi. Se lier d'amiti^. Darsi per anlico. 

FÍRSE AMIGS. TORNAR EN AMISTAT. 

GUARDAT DE AMIG REcoNciuàD. ref. que ad- 
vèrtex que no deu un fiarse de un ene- 
mig ab qui se ha tornad en amistat. 
Amigo reconciliado. enemigo doblada. 
Paci cum inimico pacta» non maximè fi- 
dendum. On ne doit pas sejier à Vanú 
reconcilia. Cavolo riscaldato non fu^mai 
buono. 
sfcR MÒLT AMIGS. fr. fam. Anar alguns sèni'> 
pre junts , tractandse ab amistat y fran- 
quesa. Ser compinches, camaradas. 
Summa familtaritate coujungi. Et re ca' 
marades. E^ser come pane e cacio. 
TAN AMIGS COM ANTEs. loc. fam. ab que un 
manifesta que li es indiferent que se ü 
concedesca ó no lo que den^ana à altre. 
Tan amigos como de dntes. Incolumi. 
vel salvd amicitià. Amis comme aupa- 
rascant. Amici sempre. 
AMIGA. 8. f. Concubina. Manceba > har^ 
ragana^ amiga, daifa. Pellex. Concu•^ 
bine , maítresse. Concubina , druda. 
AMIGABLE, adj. amistós. . 
AMIGABLEMENT, adv. mod. Ab amb- 
tat. Amigablemente. Amic^. Amicaic" 
ment. Amichevolmente. 
AMIGAMÈNT. s. m. ant. Amancebamèot , 
abarraganamènt. Amancebafniento , à- 
barraganamienio. Pellicatus, concubi- 
natus. Concubinage. Concubinato. 
AMIGAR. V. a. ant. Unir en amistat à dò< 
persònas. ffacer amigos. In amicitian 
conjungere. Rapatrier. Rap&ttumare. 
AMIGAR. V. n. ant. pírse amigs. 
.AMIGAT, DA. adj. ant. amancebad. 
AMIGATXO, XA. s. m. y f. aum. fam 
de AMIG. Amigazo. Amicus carissimus 
Augmentatif d'ami* Amicone. 
AMIGUET , TA. s. m. y f. dim. de amig 
Amiguillo, amiguito. Amiculus. Dim 
d'amic Amichetto. ^ 
AMIGUiSSIM , MA. adj. sup. de amic 
Amiguisimo. Amicissimus. Sup. iVam 
Amicissimo. 
AMILANAD, DA. p. p. de AMiLjLTfAB 

AMiiANARSE. Amilanodo. 
AMILANAR. v. a. Fèr mòlta pòr al algí 
dexàndlo aturdid y sèns acció. Se u 
també com recíproc. Amilanar, T'em 
re, metum injioere. Effrayer, éf^tfuva 
ter. Stordire, far nmanere attoniti 
sbilordíto. 
AMIi^VAR. y. a. ant. Agotar. A§o(ii 
Exhauriré. Èpuiser. Esaurire. 



Aivni 

AMISTANÇA, s. f. ant. amistat. 
ABÜSTA^ÏSA. t. f. ant. auahsa, en U pri- 
mer i accepció. 

AlUSTANS AD , DA. p. p. de AMisrisisAa- 
u, Jmancebado , (àarrof^anado. . 

AMBrANSARSE. t. r. Amancebarse, te* 

- m tracte il-lícit habitual home j do- 
a. Jmancebarse, abarraf^anarse, ami^ 
garse, Peliici deTinetum esse, pellica- 
tam asere. f^ivre dons le conciíinage» 
Stire in drodería. 

AMISTAT, s. f. Afòcte recíproc àntre dcn 
ó wis persònas , fundad en un tracte y 
OMTespondeneia honesta, jimistaa. 
Amicitia. Amitié. Amicizia , amistà^ 
■■istade, amistança. 

UKUT. Lo tracte il-lícit entre home y 
don. Amistad, Coucubinatus* Coneubi' 
Mige. Concubinato. 

m nsk AMISTAT, fr. fam. Besar la ma^. JBe» 
ur la mano. Manum oscvXdXt. Baiser 
L• main. Bacíar la mano. 

louLAi £5 AMISTAT. ít. RecoDcíliarse los 
ODÍ eraii eoemigs. Amistarse. Reconci- 
liari. Se réconcüier. Rappacificarsí, tor- 
nireimlco, riconciliarsi. 

TmjkM Eü AMISTAT. ít. ReconcUíar als ene- 
m'^^ads- Amistar, Reconciliaré. Rapa- 
trier. Rapattuiiiare) metter d' accoi*do. 

-WISTAYAR. ▼• a. ant. torxar ex amis- 

tit^caT accepció de reconciliar, etc. 

AMISIOS^ A. aaj. Lo que toca ú pertany 

i r amistat, com correspondència awS" 

T«2f A. Am/stoso , amigalile , aniigo. Ami- 

ctbifís. amical is. Amiable» AmicheTole. 

AVIST0SA3IENT. adv. mod. Ab amis- 
Ut. AmiMtosamerüe. Amicè. Amiatíe^ 
. ni'nf. Amiche vol ment e. 

AMIT. s. m. Tela de uns cuatre palms en 
caadro ab una creu al mitj, que se po- 
S9 »bre lo cap, y de «nllí se baxa y ce- 
■rex al coll ^ y es part de las vestí ou ras 
sajíradas. Amito. Amictus;linteum qno 
sacra (acientes caput primò, deinde 
kuneros tegunt. Amict, Ammitto. 

^MTTJA^AD, DA. p. p. de amitjaxar. 
Promediado, 

AWTJANAR. V. a. Igualar ó repartir al- 
noa cosa en dòs parts iguals, ó que 
DO «ian ah poca diferencia. Promediar. 
b medias partes dividerc ; medium te- 
aere. Dwiser, partager par moiti^. 
immezzare. 

WMORZAMÈNT. s. m. ant. L* acció y 
'ftcte de ammortar. Amortiguamíentò, 
^mortiguacion, Mitigatio , languor. As- 

TOM. I. 



AMO H5 

soiipíssément. Lo smorzare. 

AMMORZAA. V. R. ant. APAGAR. 

AMMORZAR. iiiet. ant. Temperar ^ moderar, 
mitigar. Amortiguar, Temperaré, li- 
tigaré. Temperer^ modúrcr. Ammorza- 
re-, attutire. 

AMNL s. m. amxió. 

AMNIÓ. 8. m. Planta de dòs peus de al- 
sada: las sèvas fullas se parexen à las 
del foitòUy y fan un olòr semblant al de 
la orenga : las flors son pètitas y dispo- 
todas en forma de parasol , y la llavor^ 
que es menuda, conveica, estriada y 
aromàtica, se usa en la medicina. Ameos, 
anúi fistra^ Ammi, ammium. AmmL 
Ammi. 

AMNISTÍA. Perdó ó indult, general que 
decreta un soberà en favor de algun 
poble ó persònas. Amnistia. Criminum 
anteè admissorum venia et oblivio à 
prinòipe oblata. Amnistíe. Amnistia. 

AMO. 8. m. Lo cap de casa ó iamilia. 
Amo. Heras, pater familias. Jiailre. 

' Padrone, il capo di casa, il'principalo 
delia famiglia. 

JkMO. Lo senyor respecte del criad. Amo^ 
dueno. Dominns. Maitre, patron. Pa- 
drone, sígnore. 

AMO. Lo senyor propietari de.alguna cosa. 
Amo, dueno. Dominus. Mmtre , prO" 
priétatre. Padrone. 

AMO. Lo que ho es de alguna casa que té 
llogada à altre. Casero. Mà\s conductae 
dominus. Loueur, Padrone , signore. 

AMO. ant. La persona encarregada de la 
criansa de algun noy. Ayo. Éducator. 
Gouverneur, Ajo. 

AMO. ant. La persona cncarre^da de la 
educació de algun noy. Ayo , pedago- 
go. Paedagogus. Précepteur. Precettore^ 
pedagogo. 

amo que TÈ mossos Y NÒlS veu , SE FA POBITE 

Y xo s'ho creu. ref. que indica los per- 
judicis à que per lo comii està subjecte 
lo qui abandona las sèvas cosas al cui- 
dacio de altre, ffacienda , tu dueno te 
s^ea. Curator dominus melior fit sem- 
per agrorum. Vceil du maitre engrais" 
se le cheval, sa n^gligence letue. Do ve 
non son gatti i topi vi ballano. 

fèrse AMO. Fèrse senyor de alguna cosa , 
apropiàrsela. Alzarse con algo. Aliquid 
sibi usurparé. Semparer de ce qui ap" 
partient à un autre. Impadronirsi. 

GIRARSE coxTRA LO AMO. fr. met. Eugreírse, 
entouarse i desvknéxerse. Alzarse d mor 

15 



ri4 AMO 

yores. PrímaSf pnoreii partos affacture. 

Lever L•' crke , ^enorgueüUr. AIxar \t 

oorna ^ ierarsi in supèrbia. 
"HO se' poo siaviR 1. dòs amos. ref. que eo^ 

senja que no se poden cumplir perfiec- 
' tamènt las cosas cuand sen emprenen ó 

tractan m^ltas à un matòx temps. Qúieh 
- d muehQs amos tsirve, d^alguno^ ó d 

uno ú oiro ha de hacerfaàa. Nemo 

potest dnobns dominis sertire« Qui a 
" dexLx niattrcss doit maiufuer à un, Chi 

dne bocche bacía , I' una convíen che 

gii puta. 
iro sBi AMO OB rkK ALGUiTA COSA. ff. ab que 

se explica la lalta de llibertat que aígü 

tè pera obrar. No ser dueho de alguna 
' cosa. In sua íion esse fecultàte aliqutd. 

• IPétre makre de rien, I^on poter jpa- 
droneggiare» 

irosTftfi Atto. Ndvt, La persona que mana 
las maniobras del bar^ , j cuida de la 

• marineria bax las ordes del oficial de 
guerra. Contramaèstre* 'Navis, nauta- 

' rpmqive si^bproefectos* Contre^maítre, 

Contramaestro. 
«ea LO AMO DE l'auca, fr. fam. Tenir aigii 

• mòlt ascendent en alguna casa^ 6 en al- 
tras persònas. Ser el dueho del cuchi" 
ihn y del ható y de los cubos, etc. Mag«< 

~ na àpud alíquem auctoritate- valere. 
Ètre le faciotum. Tener la mestola, far 
il messere. 

ttlL lo AMO DEL TRULL. fr. fsm. SÉA LO AMO 

DE l'auca. 
SER LO AMO DSLS DAUS. f^. fam. SER LO AMO 

DE l'auca. 

AMODORRIRSE. v. r. aiit. Ensòpirse. 

• uémòdofrarse, C^ttsopiri. S*assoupif^, 
' ' Addormentarsi. 

AMODORRIT, DÀ. p. p. de amodorrir- 

SE. Amodorrado. 
AMOHINAD, DA. p. p. de amouivar ó 

AMoaiiTARSE. Atronado, aturdido. 
AMOHíNAR. V. a. Perturbar los sentits 

à algd ) férli mal de cap. Atronatj atur^ 

dir, Obtundere. Étottrdir, Stordire. 
Ímdbikah. met. Molestar ^ cansar 4 aïgd ab 

discursos impertinents. Romper la ca- 

heza ó los cascos. Gaput obtundere. 

fiompre la téte , fatiguer, Sbalordire , ' 

ipezzar la testa. 
AMOBiNARSE. V. r. met. Catisarse ò afadi- 

Sarse mòlt ab lo estudi 6 aiveriguació 
e alguna cosa. Romperse la cabeza ó 
' los cascos. Nimio studio defotigarí. Se 
' 'fatiguer. Ater la testa aggravata, ayer 



AMO 
d capo oonie an cestone/ ' 

AMOHINO. 8. m, Auido j confusió gran. 
Baraunda. Strepitns. Grànd kruit, con* 
/usion. SeompigUo, confuiieoe^ per- 
turbamento. 

ASiOBoro. met. Trenoacap, mal. de cap. 
Quebradero de cabeza* Mcilestam ne- 
gotiup. Souoi, inquiifhtde. Scompiglia- 

• mento ^ pafapíglia. 

AMOLLAD, DA. p» p. de amoxxab. Amo^ 

llado, 
AMOLLAR, y. a. AQuxar, dexar anar 

poe à poe. largétr. Laxaré. Ldchen 

AUentare, mollare. 
AMOL•LAM. En alguns jogs de cartas es dexar 

passar la basa jugand una carta inferior 

A la i^ue va jugada , temndne blguiia de 

- supertòr «b que poder matar; Amollar, 
Potentiori cbartas eedere. Ganer; la- 
chér au feu, Lasinar andare. 

AMOLLtD ) DA. p« p. de amoliir. Atían- 

dado, enmaUecido. 
AMOLLIMÈNT. s. lai. Uaeoió y efecte de 

amollir. Ablanddmienta^ MolUtudo, moU 

- limentum. A/nolb'ssement* MoUificamen- 
to, moUificasione. 

AMOLLIR. V. a. Estovar ^ suavisar, po^ 
sar tova alguna cosa. Se usa tainbé com 

• recfproc. AbUmdar, enmoUecer, Mol- 
íem reddere. Amollir^ atiendrír, ven- 
dre mou. MoUificare , intenerire , ram- 
morbidare. 

AMOLLONAR. v^ a. MoitoKAR* 
AMOMO. s. m. oiBGèBRE. ' 
AMONESTACIÓ, s. f.GonselU avis, ad- 
vertència. Amoaestacion. Àdmoniiio 

- roonítum', monituk. Consed, Onús, Am- 
monizione. 

AM05BSTACtó. Ls pnbiicaci6 qne se fa ei 
~ la missa major d# las persònas que to 
Ien conInAurer matrimoni dordenarse 
pera qoe si algd aab algun impedimèi; 
< lo denu noie. Amonesiacian. Edicta eccl 
siastica nuptiarum aut sàcri ordiBia cai 
sà) monilienes. Ban de mariage, Bai 
do > denunaiamento d'e' matrimòi^ j. 

TIRAR LAS AMOITESTACIÒMS. fr. AMOKBSTAR , i 

r aòeepoió de publicar en la iglesla, et 
AMONESTAD , DA. p. p. de am okbsta 

• Amonestado, 
AMONÉSTADOR^ RA. adj. ho qui am 

nèsta. Tqmbé se usa com substanti 
Amonestador , amonestant^* Monito 
admonens. Admomteur, Ammonítore. 
AMONESTAR, v. a. Prevenir, advert 
Amonestar. Admonere, monere. Prti 



AMO 
nwy averíir. Auunoaife, aTrerlu^. 

iHOTESTjJi. Publicar en la iglesia al tèiçps 

de la miasa ipajòi' las p^rsòaas que yo' 

\ea ooatriarer matrímoi|i ü ordeaarjse, 

pen qoe si algii sab algun impedíiqèat 

b ^uncíe. AmoneHar. Instantes ipnp- 

tks ant sacro^ ordiues in ec'clesia pu- 

iíícè edicere. Publier des bani .de mar 

nage. Far U bando , o la .deQu^úaatoniç 

de' inatriíiioDJ. 

iWKruTAasE• Ser la persona de la cual se 
ína las amonestacions. Ser amonesta^ 
do. la ecciesla publtcari. On le dit d» 
tebd doni les bans de mariage onl éttí 
pmliéi» Ésser pobllcato in bii^do- 

i^OidAC s. m. Quim, Substància en 
Çisrm de aire, sumamènt volitil, de 
oiòr brt j penetrant , que eihalan las 
üttterias aiiiinaU cnand $e pudrexen ó se 
crèiaan. Si esU disolt en aiguü) se diu 
iiGAu voLATft• jimoniaco* Amitionía* 
cnm. Anunoniac , ammoniiupie. Amttio- 



üKxsúc Goma rebtnòsa eo Bgura de Uà- 
gnotts, ó eo pasta composta de croms 
grogs rojeocs per fora, y blancs de Uèt 
po dias, dè sabqr un xic amarg : & as^ 
cos, j tè an olor desagradable. Jlmo^ 
nsaco. Gnmaii ammomacum. Gommà 
anmtmiaaae. Gomma ammoniaca* 
AMOn.aiv. IL ant. aiíuiit. 
AMOTri!^\lL. V. a. ant. Aiso9;ro9Aa. 
AAfOTrAJTAR. ▼. a. ant. AMoirroifiai.' 
ÀMOXrOXAD^ DA. p. p. de A•foirT<»íAa« 

ÀnnotUofícudo• 
IMO^rronADAMÈNT. adr. mod. p. us. 
Ea fòrma de montó. Amontonadamen' 
te, icerratím. Par utSj par moneeaux. 
la aaocbio. 
AifOJIONADET , TA. adj. dim. de 

ÀstoBrmstATk. jímonionadito. 
ASfOflTONADÒR, RA. s. m. 7 f. Lo qui 
aauNitÒBa• Amontonador. Accnmulator, 
scerratim ooogerens. Ramasseur. Am- 



X]f09nOMAMèRT. s. m. L'acció j eftc- 
teéeamootonar. jérnontonamiento, Coa- 
oBTatio. jíccumulation, agglomeration, 
a^MMsemeni. Accumolasione , ammas- 
ftaento, adanamento. 

AKnmsrjji^srr. met. Lo conjunt de Tarias 
opedgi y Tens. ^mon^OfMmien/o.Con- 
^oaseratio, turba. Confiísion de mots 
oa ^idés9. Mnccbio , oonfusione 9 invi- 
lappo. 

IMOmONAR* w. a. Posar uoas oosas 



ABfO 115 

'dtmtotde altras sens brde oi ceaoert. 
Amonionac. ladiscriminaitim oongierere. 
AccmnxJer, éniasser, íasstr. Ammon- 
tare, ammassare, ammuQcbiafe^ ram»- 
muechiare. : 

4teojrroiiAm« met. Juntar y nseselar ^arias 
espècies sins orde ni elecei<^i y aií se 
diu comnnamèut que lUn Uetrau Moif- 
TOHA textos, y un predicador concep* 
tes. AmoMànar. Inepte atqüe iqordina<- 
tè multa efftttire. Entasser, c^nfcmire. 
IçtTiluppare. 

AAdOR. s. m. Inclinació 6 afecte é algn-* 
aa persona à cosa. Amor. Amor. Amour* 
Amorcb 

Aiaba. La persona .amada. En aquest sen* 
tit los amants solen dirse AMÒa uhj^ 
MÒs AMÒas. Amor. Res amata. La p^r-» 
sonne, Pobjet aimt'. Amore. 

AMÒà. Blanura, suavitat; y axí se dUi 
que los pares castigau ak fiUa ab amí^r. 
Amor 4 Blandities. Douceur* Amore ^ 
dolcesaaf soavitè. 

AMoa DB aoaTOLi. Planta de àò$ peus de 

altura , que tè la cama cuadrada y fit" 

na de punxas, y las fullas estretas y 

posadas de Tuit en vuit ab punxas per 

•demnot: las flors son \Uíbs y grogas. 

' £u alguns llocs ne diuen i^a€>AUM05. 
Amor de horídano. Galliam ^ apparine, 
lappa, persooata. Graleron, rèble, ou 
rièble. Aparine. 

AHÒa P1.ATÓHIC. Amor par sens mascla de 
interès ni sensualitat. Amor pUuònico. 
Amor platonicus. Amour jdatonique. 
Amore platooico. 

AMOR pnopi. Lo amor desordenad ab que 
un ama é si matèx y d sas cesas. Amor 
propio. Effrenatos amor sui. Amcwr pro* 
pre. Amore proprio. 

AMÒa DB GÒs. Tulg. AqucU que sols tè per 
objecte lo gust sensual , y sols dura lo 
temps de gosar. Amor lascL•fO. Amor li- 
bidinosua. Amour lascif. Amore, dasi- 
derio libidinoso. 

P£R AMOR. loc.^que se aplica à lo que se fa 
per causa, per rahó de, etc. Por amor. 
Gratia, ergo. A cause. Per amore, per 

-" rispptto ^ per cagione. 

PER AMOR DB oku. loc. ab que se expressa 
que se fa alguna cosa sens interès tem- 
poral. Por amor de Dios. Per Denm 9 
' propter amorem Dei. Au nom de Dieué 
Per r amor di Dio. 

PER AMOR DB D^u. loc. fam. ab que se s^- 
niCca que no se ha cobrad la. rccom- 



116 AMO 

. pensa àel érsibati; y axí dieín l•s& trabà- 
uad PBR Kuòti DB Dèu. Por amor de 
Dius, Gratis > amore Deí. Gratis. Gratis. 

VEB AMÒa DE D^u. loc. pcra demanar ença- 
ridamèat alguna cosa. Comunamònt se 
usa pera demanar earitat. Por amor de 
Dios. Propter Deum« jéu nom de Dieu, 
Per amor del cieLO) per carità^ per 
Dio. 

AMOR àA AMÍHl 8S PAGÀ. ref. ab que se de- 

• nota la mútua correspondència de al- 
gunas persònas en cualsefol cosa favo- 
rable ó contraria. Atnor con amor- se 

■ paga. Amor amore refértur : solus amor 
pretiiim digoum reperítur amorís. /í 
bori chat, bon rdt, Render pan per fo* 

• cacdta. 

AMÒa be GBiroRB, bugada sknsB CEVDEA. rcf. 
que denota la fredor y poca duració de 
I' atinistat entre sogres y gendres. Jmis^ 
tad de yerno sol en ifwierno. Talis 
amor generi qualis sol tempore brumae; 
amicitia inter generum socerumque non 
sati^ (ida. ÀmiMde gendre et sçleií 
d'hi^er ne durent pas. L'amor di gene- 
ro è come seren di verno , nugoTo dt 
^tate ) e Tecchia prasperitate. 

aMòr de SE!f yòr aigua ek cistàlca. ref. que 
denota la poca seguretat que se ha de 
tenir en lo carinyo dels senyors. Los 
castellans ho dinen dels noys. Amor de 
nirio agua en cesto ó agua en cestiüo. 

' Pueri amor, nugae. Anúíié d!enfant y 
c'est de Veau dans un panier percé. 
Amor di nobile , amore mobile. 

PER AMÒR del bou llepa LO LLOP LO JOU. 

ref. RBMEVA LA CUA 10 CA ^ NO PER TÚ , 

SrifÓ PER LO PA. 
PASSAN L0$ AMORS Y QUEDAN LAS DOLÒRS. ref. 

que dóna à entéodrer que los acaba- 
Aiènts dels amors solen ser ordinària-' 
m^nt amargs y tristos. Vanse los amo- 
res y ijfuedan los dolores. Extrema gau- 
' dit luctus occupat. L'Mnour s'en va, 
en nous laissant la peine. Si estingue 
r amore , e nasce il cruccio. 

AMORATAD , DA. adj. que se aplica à 
<lO que tira à morad. Amoratado. Liri- 
dus. Livide. Ltyido. 

AMORBAD, DA. p. p. de amorbarsb. 

AMORBARSE. y. r. ant. exmalaltirse. 

AMOREJAR. y. a. ant. apalbgàr. 

AMORET. s. m. dim. de amor. Amorcülo. 
Tenellus amor. Amourettes. Amoretto. 

AMORETAS. s. f. pi. Las seoyas ^ gestor 

' y altras accions w ^Q se maniftsta lo 



ÀMO 
amor que se tè A alguna persona. AmO" 
ricones. Amatoríi gest us. D/monstra^ 
tions j signes par lesqaeis on, manifeste 
ramnur, AmoreyolesEe. 

AMORÓS, A. adj. Cartnyòs , amable. 
Amoroso, Amabilis, blandus, benevo- 
lus. Affectueux, sensible, ainíahle, Amo- 
roso, earo. 

iiifoR&s, A. Parland de cosas materials, 
bla , suau , pastós. Amoroso. Suavis, le- 
nis. Doüx, teftdre. Tenero, dolce, pie- 
gheyole. 

AMOROSAMENT, ady. m. Ab amor. 
Amorosamente. Amantèr. Amoureuse^ 
ment. Amoreyolmente.* 

AMOROSET, TA. adj. dim. de amorós. 
Afgo amoroso. Aliquantnlum amabilis. 
Dim. d*affétíueux. Amorosetlo. 

AMOROSÍSSIM, MA. ^dj. sup. de amo« 
RÒs. Amorosisimo. Amantissimus, sua- 
yissimus. Sup, d'affectueux. Amorosis- 
simo. 

AMOROStSSIMAMÈNT. adv.mod.p. us. 
sup. de ÀMORosAMküT. Amorosisitnamen^ 
te. Valde amanter. Tl•ès^amoureusemeni, 
Amoreyolissimamente. 

AMORRAD , DA. p. p. de amorrar y 
AMÓRRARSB. Puesto de hodcos. 

AMORRAR, y. a. Posar las bestias , de 
m&rros é algun Uoc. Paner de hocicos. 
Rostrum alicubi appropinquare. Mettre 
de mufte. Legar una bèstia in qualche 
luogOé 

AüÒRRAR. met. ydg. Fèr yiolencia i algu« 
na persona per fèrla topar de cara ó de 
boca en algun lloc. Empujar con violen^ 
eia d alguno para hacerle dar de ho^ 
cicos en alguna parte. Aiiquem yiolen- 
ter impellere ut in aliquid faciem se of- 
fendat. Pousser quelau^un deface contre 
un objet. Far dare il muso contro qual- 
che cosa. 

AMÒRRARSE. y. r. Posarsc las bestias de mor- 
ros à algun Uoc. Ponerse de hocicos d 
alguna parte. Rostrum alicubi appjro- 
pinquare. Se mettre de mufle les ani» 
maux quelque part. Mettere. il musc 
sopra qualche cosa. 

AMÒRRARSE. mct. yulg. Posarsc de llabis i 
algun lloc. Acercar los labios d al^nc 
parte. Labra alicubi appropinquare. «$< 
mettre de mxtfle. Mettere te labbra so- 
'yra qualche cosa« 

AMORRAGIA. s. f. ant. hemorràgia. 

AMORSAR. y. a. ant. esmorsar. 

4BIOIL9AR. 8. tt» ant. BSBIORSAa* 



AMO 

AMORTALLAD , DA. p. p. de amobta- 
LUB. jimortajado, 

AMORTALLAR, r.a. Embolicar lo mort 
tbií mortalla. Jlmorlajar. Mortuòria 
Tcstiaienta corpori induere. Ensevelir, 
Sop€tlii*e• 

iüORTAR. T. a. ant. apaojüi. 

iXORTIR. T. a. ant. apagar. 

AICORTISAD , DA. p. p. de amobtisab. 
Jmcrtizado• 

AXORTISAGIÓ. 8. f. L'acció y efòcte de 
lisortísar. Amortizacion. Bouorum ad$- 
en'ptio in perpetuum ea conditlone ut 
alieDirí nequeant; redemptio. jémortís" 
wmenu Amaiortimeuto. 

àSIOBTISAR. T. a. Piissar los Lèns à mans 
mortas que no pugjan eoaeenarlos, viu- 
caUadloa en alguna família ó en algun 
esbUimènt. Amoríizar. Bona in perpe- 
bmm legare ut alienaui nequeant. jànioC' 
dr, Ammorttre. 

AswnsiB. Parl^ind de censos, censals, y 
aknt obligacions, es lluir, qaitar, re- 
dimir lo capital, jémonizar, Redimere. 
Jmartir. Ammoraare. 

AMOSCÀD, DA. p. p. de amoscabse. 
Atufado, amoscado. 

AMOSCABSE. ▼. r. Enfadarse, enujarse^ 
Se «a també com actiu. Aíujarsc , 
anotcarte. Irasci. Ssfdcher^ se d(piierj 
fiunn àe^coiire. Adtrarsi , annojarsi. 

AMOSSADOR , RA. s. m. ant. amvssaoòr. 

AMOSSAMÈST. s. m. ant. amussamínt. - 

AMOSSAL• ▼. a. ant. amus^ab. 

AMOSSAT, DA. p.p. de amossaa. 

AMQSTRAD , DA. p. p. de amostbab. 

AMOSTRAR. t. a. mostbab. 

AMOIARSE. ▼. r. Créxer las plaotas à 
notai^ AmacoUarse. In manipules cres- 
eene. Tasser, crottre en se ramassafii» 
Amautcchíarsi. 

AMOTDIAD, DA. p. p. de amotinab y 
AJanDABSB. Amoiinaao. 

AMOUNADAMÈNT. adv. mod. En fòr- 
ott de motí. Sediciosamente. Seditiosè, 
taamltttoaè. Sediiieusemer^, Sedisiosa- 
aente- 

AMOTINADÒR , RA. s. m. y f. Lo qui 
2aotina ò mon motí. Amotinador. Se- 
«bionis anctor. Muiin, sédiüenLX. Sedi- 
xioío. 
AMOTINAMENT, s. m. L' acció de amo* 
tioarte, y lo mat^x moiL Amolinamien' 
to. Se£tK>, tumnltnatio. R^olte, sedi- 
íion. Sediaione> abbottinameoto, sobu- 
^io. 



aMp nr 

AI^TINAR. T. a. Coucitar, commóurcr 
aigua regne, poble, repdblica ó eiér- 
cit contra sòu superior. Se usa també 
com recíproc. Amotinar. Tumultuari^ 
• seditionem movcre. Ameuter, soule%^r. 

Ammotinare, soUeyare. 
AHOTiifAB. Perturbar ó inquietar las po^ 
' tencias de l'ànima y los sentits. Amoti-*, 
nar. Turbare, commoYerc. Émouvoir, 
agrter, troubler. Turbare, iutranquil- 
lare. 
AMOTLLAR. ▼. a. ekmotllab. ^ 
AMOVIBLE. adj. m. Se diu de aquells 
destines que no son Ci^os , y que sòs ob- 
ten tors poden ser remoguda sens qua 
degà resultàrlos descontento ui ofensa. 
Amwible, Amorendus. Amovihle. Amo* 
vibile. 

AMOVIBLE Ó AMOVIBLE AD NUTCST. adj. for. Se 

aplica al benefici ecclesiéstic que no eA 
col-latiu, pera denotar la facultat que 
queda al donadòr de remóurer al ob*^ 
tentòr. A movible ó amwible ad nuíum. 
Ad nutum, ad arbitrium amoveiidns. 
Amovible. Amovibilc. 

AMOXAD, DA. p. p. de amoxab. Haia'^ 
gado, popado. 

AMOXADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
amòxa. Nalagador. Delinitor. Celui qui 
careM. Vagheggiatore , lusingbiero. 

AMOXAMÈNT. s. m. ant. L acció dç 
amoxar. Mimo, halago. Blanditis, blan-^ 
dimentum.* Caresse , Jlatterie. Lusinga , 
lisciamento.. 

AMOXAR. V. a. Acariciar, halagar. Po- 
par , mimar, posar la mano por el cer- 
ro, Blandiri , eblandiri , mnlcere. Caresn 
ser,flauer du plat de la main. Lusin-> 
gare, lisciare, grattar le orecchie. 

AMPARA. s. f. for. Detenció, embarg. 
Ampara* Sequestratio. SeT/iiestre, Stag- 
gina, sequestro. 

AMPARAD, DA. p. p. de ampabab. £m<-v 
bargado» ^ 

AMPARADOR , RA. s. m. y f. Lo qni po- 
sa l'ampara. Embargador, Sequestra**. 
tor. Celui qui séiiuestre. Sequestratore.. 

AMPABADÒB. Lio qui ampara ó protegex. 
AmparadoC' Protector. Défenseur , 
protecteur. Protettore. 

AMPARAR. V. a. for. Detenir béns ó 
fruits per orde superior. Embargar, 
Sequestrare. Sébuesirer. Sequestrare. 

AMPABAB. Impedir la prosecució de alguna 
obra. Embargar, Impediré. Satsir. St»g- 
gire. 



Ï18 AMP 

AMPARO. s. m. Favor ó protecció, jíín» 

;>iiro. > Protectio ) patroctnlum. Faveur, 

protection. Protexione, favore. 
▲MPARO. Lo abrig ó defensa de que al^ se 

ampara. A/nparo. Tutamen, praesidiom. 

Asile ) refuge. Asilo , ricovero. 

AMPLADA. S. f. AMPLAEIA. 

AMPLAMENT, adv. mod. Ab aroplarlf 6 

extensió. Ampliamente , ampCzmente. 

Latè, difFusè, ample. Jmplement, lar- 

gement. Ampíamente , Largamente. 
AMPLÀRIA. s. f. La dimensió contrapo** 

sada é lo Uarg. Ànchura > ancho. Lati* 

tudo. Largueur, Larghezza. 
AMFLAKiA. La dc ias telas. Jlncharia. Lati- 

tudo. Le'. Larghezza d' un pauno. 
AMPLAS, SA. adj. anm. de ample. Muy 

ancho. Valde iatus. JugmenUUif de 

large. Larghotto. 
AMPLE , A. adj. Lo que tè amplaria. ^/i- 

eho, Latus. Large. Largo. 
AMn.B. Lo extes j düatad. Amplio , omplo. 

Ampltts. Ample, large, étendu. Largo, 

arapio. 

AMPLE. S. m. AMPLARfA. 

▼ÈKiR AMPLE. fr. ab que se expressa que la 
roba ó calsat es major de la mida que 
H correspon. Fenir hdlgado. Nimium 
esse laxum. Ètre antple, large» £ssere 
hrgo. 

TEiriR AMPLE. fr. VEVIR BALDàl•l. 

AMPLECURT, TA. adj. Lo que es mès 
ample que llarg. Anchicorto. Latitudi- 
ne amplus , stnctus longitudine. Ce qui 
ést court èt large. Giò eh' è ampio e 
corto. 

AMPLESA. s. f. ant. amplaria. 

AMPLET, TA. adj. dim. de ample. An- 
chuelo. Aliquantulum latuS. Dim. de 
large. Largtietto. 

AMPLIAD, DA. p. p. de ampuar. Am^ 
pliado. / 

AMPLIACIÓ, s. f. U acció j efecte de 
ampliar. Ampliacion. Amphficatio. Am- 
piiation. AmpUazion^. 

ÀMPLIAMENT, s. m. ant. ampliació. 

AMPLIAR. ▼. a. Exténdrer, dilatar, ^m- 
pliar* Ampliaré. Agrandir. amplier , 
fendre. Ampliaré, ampiare. 

AMPLIFICACIÓ, s. f. Ret. Figura ab la 
cuftl )!> orador explica circunstanciada- 
ment las diferents parts ó diferents punts 
de uoa proposició pera mostrar ab níès 
evidencia la veritat ,que toI persuadir, 
Amfflj/ícacion. AmpUficatio. Amplificar 
ti9n. Ampllf^caiiòne. 



A»^P 

AMPLIFICAD ,. DA. p. p. de AMPtiFicAa. 
Amplificado. 

AMPLIFICAD AMÈNT. ady. mod. Ab am- 
plificació. AmpUficadamenie. Cum am^» 
plificatipne. Avec ampl^ceUion. Con 
ampli ficazione. 

AMPLIFICADAS , SA. adj. anm. de am* 
PLiFicAD. pemasiado amplificado, Cum 
nímia amplificatione. Augmentat, d'an^^ 
plifi^. Amplificatuzzo. 

AMPLIFICADET , TA. adj. dim. de am* 
PLiFicAD. Algo amplificado. Cum aliqua 
amplificatione. Dim. d'amplifiéi Am- 
pliucatino. • 

AMPLIFICADÍSSIMt MA. adj. sup. de 
AMPLIFICAD. Amplificadísimo. Cum molta 
am|>lificatioiie. &f. d'ampUfi^* Ampli- 
fícatissímo. 

AMPLIFICADOR, RA. s. m. j f. Lo qni am- 
plifica. Amplificador. Amplificator, am- 
plificatrix. Amplificateur. Amplíficatore. 

AMPLIFICAR. V. a. Ret. Usar de T am^ 
plificació. Amplificar. Amplificaré. An^ 
pUfier, Amplificaré. 

AMPLÍSSIM, MA. adj. sup. de amplf. 
Anchisimo. Latissimus. Sup. de large* 
Ampissimo. 

AMPLITUT. s. f. ant. amplaria. 

AMPLOYA. 8. f. Pèx blau ó espècie de 
sardina mòlt poc estimada cuand es fres- 
ca y pero comunapdèot se «ala ^ y é las 
horas se diu arengada. Sardina* Alex* 
Sardine. Sardélla. 

AMPLURA. s. f. ant. amplaria. 

AMPOLLA, s. f. Pot de vidre 6 de cris-- 
tall t que tè lo ooll llarg y estret 9 7 lo 
cos ample y rodó de sota. Ampolla. Am- 
pulla. Ampoule. Bottiglia. 

AMPOLLA. Pot de vidre ó de cristall , ample 

• de bax<) que va eàtrenyendse cap à la 
Iiòca. Reaoma. Ampulla vitrea ; paiala. 
BouleiUe,fiole. Fiasco, bottiglia. 

AMPOLLA. La que tè lo coU mòlt estret , y 
comunament no bi cab xíAs de nu pornS 
de vi. Botella. Laguncola vtnaria. Bou'^ 
teille. Ampolla. 

vo ES BUFAR T FER ampòllas. fr. ab qae se 
expressa que alguna cosa no es molt ofi- 
cií. Tener unas. DifficUe esse. On Ic dit 
d'une affaire (pineuse, dificilem Non è 
parlaré e foir sermone. 

AMPÒLLETA. s. f. dim. de Àmpòua. .^/n- 
pollita, ampollica, ampoUuela^ ampo^ 
Ueta, redomica, redomilla, redomita• 
Parva ampuUa. Pétite bouieilU., Am-pol^ 
letta. 



AMÜ 

AIGUA DE OLüH. PomO. Vi* 

trcom pomum. Flaconpowr Us eaux de 
Boccetta. 

. Se dòoa èx nom al rellotge dè 

perqaé esU compost de dòs am- 

jimpoUeta. Horologium areua- 

jímpouiètte. AmpoUetta, oríuolo 




arosri. I 



__^ '. t. m. EUFósrr. 

"SVRAR. T. a. terrít. eümastllivai. 
WFUOS. s. m. pi. Terra comuna de aU 

CpoUe qae ao està cultirada. Baldio. 
ans, incultus, otiosus ager. Qui est 
eRjriche , inculte, Landa, fratta. 
IMPUTACIÓ; t. f. Cir. La operació de 
tdbr j separar algun membre del cos 
à. Amputacion, Amputatio, muti* 
Am/HUatíon, Troncamento, am- 
■itwíoiic, 
HtPCTAD, DA. p. p. de AMPirrAa. Jm• 

AMPCTAR. ▼. a. Crr. Tallar ó separar del 
lltalgaB membre. Amputar, Amputa- 
re, antiüire. Amputen, Tagliare , trou- 



AMULiTAD, DA. adj. que se aplica à 
h Denooa qoe tè color semblant al dels 
■uilos. Amuiatado. Fuscus , subniger. 
iaia couL•ur d'un muldtre, Di color 



Vnie, «rsiocio. 
ÀWIIXT. s. m. Remey supersticiós pera 
y mum de algun mal ó perill. Amu- 
!eíú, AffldUtum. Amulet te, Amuleto. 
AWryr. ad?, ll. ab lo cu al se denota la 
firt alfa ò lloc de dalt. Èx adverbi in^i* 
doB la idea de moviment, y en axó se 
dífeteacía de 'demuth* y de dalt. Arriba. 
Smiua, supra. Dessus, Sopra, su. 
Avrr. meU Se pren per lo lloc pfeemi- 
icat ea qae està col•locada alouna per- 
SMi ca rahó del empleo , destino ú bo- 
BÒis. Arriba» In loco superior i, in gra* 
(b saUimiorí. En haut. In alto. 
iicn. aiet. £n los escrits equival a ava5s ó 
iiTECEDESTMàxT. Arriba. Supra. Avant. 
Prima, avanti. 
ünT. onet. £n los guarismes denota ex- 
cés de aquella cantitat que se anomena, 
». ç.: de deu en AMiríCT. Arriba. Supra. 
Judessus, In su. 
s iiiüTT ATALL. mod. adv. que equival à 
dèfdel principi fins al fi. De arriba 
àhajo. A sammo usque deorsum , à ca- 
pitead calcem. De haut en bas;du com- 
fiiencement à lajin. Da cima al fondo, 
^ alto ia bass*). 



AMÜ 119 

rèa A^AA DE AMU!tT AVALL. fr. que significa 
desordenar , regirar en contusió. Revot- 
ver , desordenar. Confundere, pertur- 
bare, miscere. Mettre dessus aessous. 
Andare , mettere sossopra. 

AMURA. s. f. Ndut, Mida del barco en 
lo punt de la cuarta part de la llarga*^ 
ria de cuberta y de la llargària exterior 
coutand dèsde la proa. Amura. Dimen- 
sió qucdam in uavibus. Mesure d'un 
\\aisseau au quart de sa longueur du 
cot é' de laproue. Mezzo, siotta. 

AMURA. Ndut. G>rda que penja de las velas 
major y triquet, y servex'per amarrar* 
las à la proa. Amura. Punis è velis pen- 
dens, et ad proram pro oportunitate 
ducendus. Couet, étouet. Contre. 

AMURAD, DA. p. p. de amurab. Amu^ 
rado. 

AMURADA. s. f. Ndut. Un dels costaU 
de la nau per la part interior. Amura^- 
da. Navis interios latus. Cot^ ou flanc 
d'iui vaisseau en-^dans. Fianço interno 
df^lle na vi. 

AMURAR. V. a. Ndut. Tirar la amara 
acostand la vela al punt de proa abònt 
aquella està assegurada. Amurar. Fu- 
nem veli ad proram dedncere. Amurer. 
Tirar la fnne. 

AMURRUDÒR. s. m. Lo lloc abònt lo 
bestiar passa la mitjdiada. Sesteadero, 
sestero. iEstiva, aestivus locus. Ueu ou 
le b^tail fait la m&idienne. Stallaggio. 

AMURRIAR. V. n. Passar lo bestiar la 
mitjdiada dormind ó descansand. Ses-- 
tear. Meridiari. Faire le betail la meri^ 
dienne. Meriggiare. 

AMUSSAD, DA. p.p. de amussaa y ancs- 
SARSE. Embotàdo , enm^decidox 

AMÜSSAMÈNT. s. m. L'acció y efecte 
de amussar. Embotamienfo. Obtusiu, 
hcbetatio. Vaction dVmousser. Ribtuz- 
lainento. 

AMUssAMÀüT DE LAS oisKTs. Certa sensació 
aspra y desagradable que fa en las dents 
lo agre de las fruitas y de altrds viandas 
de manera que sembla que no poden ta- 
llar. Dentera. Stupor. Agacemení. Al- 
legamento de'denti. 

AMUSSAR. V. a. Engruxir lo tall ó punta 
de las armas ó de altres instruments. Se 
usa també com recíproc. Embotar. He- 
betare, obtundere. Émousser. Rintus- 
Eare. 

AMVSSAR. Causar amussam^nt à las dents. 
Se usa també com recíproc. Dar dcn• 



120 ANA 

tera- Hebetare dentes, jigaçer les dents, 
Aücgare i denti. 

aml'ssàr. met. Tràurer 4 algii las ganas de 
parlar. Se usa també com recíproc. Ert" 
mudecer. Ad silentiam adigere. Faire 
taire, rendre muet. Far ammutolire. 

>iius3AR. met. Debilitar , fèr méoos activa 
y eGcas ^Iguna cpsa. Se usa també com 
recíproc. Emhotar. Enerrare, hebeta- 
re. £nen'erj affaiblir, Eoerrare, am- 
morzare. 

AN, 

AN. s. m. ant. axy. 

ANA. 8. f. Mida aproiimada à la mitja ca- 
na , usada en algunas provincias de Es- 
panya, j^na. Úloa> qusedam mensura 
belgica. ^éune. Sorta ai misura usata in 
Spagna. 

▲NA. Xifra que usan los.mètjes en sas re** 
cèptas pera denotar que los ingredients 
han de ser de pes ó parts iguals, u^na. 
Ana. Ana. Ana. 

ANABAPTISTA. s. m. Lo heretge que 
creu que los infants no se han de bate- 
jar fins que tingan us de rahó , y que si 
se han batejad essend petits se han de 
batejar altra vegada cuand son grans. 
Anabaptista, Auabaptista. Anahaptiste. 
Anabattista. 

ANAC. s. m- y f. àsec. 

ANAGARD. s. m. Arbre gros de la ín- 
dia , que tè la escorxa de color cendrós 
fbsc y las fuUas ea f&rma de tascó , gros- 
sas j serobradas de pels clars. Lo fruit, 
que es tòn j de figura de cor, tè dins 
un pinyol prenyad de una llavor de la 
matòxa figura. Esta llavor servex en la 
medicina. Anacardoi Semecarptts, ana- 
cardium. Acajou, anacardien Anar 

cardo. 

-ANAGARDÍ , NA. ad j. Lo que es com- 
post de anacards. Anacardino, Ana- 
cardio confectora. I^ composé' d'anar 
cardes. Gomposto d'anacardi. 

ANAGARDINA. s. f. Med, Confecció que 
se íieya de anacards , à la cual se atri- 
biiia la virtut de restituir la memòria. 
Anacardina, Anacardii confectio. Con^ 
fection d'attacarde paur fortiüer la 
mónoire. Gonfezione d'anacardi, 

ANACORETA, s. m. La qui viu en lloc 
solitari, apartad del tracte hum^,y 
entregad ael tòt à la virtut y peniten- 
cia. Anacoreta* Anachoreta. Aihachorè" 
te. Anacoreta , eremita. 



ANA 

ANACORETIC , CA, adj. Lo que pcrtaai 
al anacoreta. Anacoréiico. Ad anacfao 
rctam pertinens. Anachortíique, Anaco 
rettco , ipremitico. 

ANACREONTIC, ca. adj. qne se apUa 
à las poesías fòtds é imitació de las è 
Aoacreoote. Anacreómico* AnacreoD* 
teus. Anacrébniique. Anacreontico. • 

ANACRONISME, s, m< Error que con- 
sistex en col-locar un fèt ans ó desprèi 
del temps .en lo cual succeí. Anacro- 
nisma^ Anachronismus ^ vitiosa teropori 
compntatio^ Anachronisme. Anacro• 
nismo. 

ANAD , DA. p, p. de axar, Ido. 

ANADA. 8. f. inac. 

ANADA, s, f. Lo acte de anar de on li(x 
à altre. Ida. Profectioi AUée. Aadata 

AVADA. DESCART. 

ANADA. En lo joç de mesa , y en lo de vi 
llar, es la surtida de la bola del que ju 
p à fora de là mesa. Ida. Globuli er 
itus. Saut d'une bille de billard pa 
dessus la bande. Salto ddla.biglia. . 

AB DÒS AITADAS Y VITfGÜDAS. loC. fam. BrCU 

ment, promptamènt. En dos l'das y ve 
nidas. Brevi , brevíter. Brievemeni 
prompiemenl. In un tratto. . 
l'axada del fum. loc. ab la cual cnand ai 

5ü seu va donam à enténdrer lo desit 
e que no torne. La ida del hurm 
Abeat non reditnrus. On le dit du de 
part d'une personne ça*on désire n 
plus revoir. Andata del fumo. 

iro nèxAR l'aüaoa per ia' vinguda, fr. qv 
explica la eficàcia y vivesa ab que aljg 

. pretén ó sol•licita alguna cosa. No d/i 
ó no dejar la ida por la vsnida. Max 
ma soUicitudine affici. Prèbipiter m 
affàire , ne pas laisser le temps de i 
miírir. Non (asciarla delle mani. 

ANADEJAR. v. a. Caminar movènd h 
cadèras de un costat à altre com 1( 
ànecs. Anadear. Anatis iQore inceder 
Caneter. BarcoUare. 

ANADÍ^ s. m. Lo pollet del ioec. Anad 
no. Pullus anattnus , anatieula. Canetoi 
canefte, albran. AnítreUa. 

ANADO. s. m. ant, surtidòr. 

ANADOR. .s. m. ant. andaoòr. 

ANADURA. s. f. ant. anada, ea la primi 
ra accepció. 

ANAFIL. s. m. ant. Instrument müsic è 
boca mòlt usad bntre los moros ^f sem 
blant à una trompeta recta. Ahafil. Ti 
ba púnica. Sorte de trompette droite t 



ANA 
Mtage chcz Us maures. Tromba pu- 
■ica. 
|il&GALLS. s. m. j^. Planta silvestre que 
r 1l na cama de uns cuatre peus de al- 
wb, j en ella iinas flors bermellas 
^■Ut semblants à las de ia escabiòsa. Tè 
-aUtas Tirtuts, especialment contra la 
'leocia. j^nagdlide, Anagallis. Mou- 
Anagallide. 
rifiOGÍA. s. f. Sentit místic de la Sa- 
fnda Escriptura , de que se usa cuand 
se aplican - degudament alguns textos 
pfra explicar las excel4encias de la glò- 
ria. Anagogia, anagoge. Anagogia. 
Sau spiriiuel et mystique de PÉcriture 
uÒMte. Anagogia. 
AMGÓGIC, CA. adj. Lo que pertany à 
I* aiagogía. Anagógico. Anagogicus. 
Amtgo^que, Anagogico, che ha ana- 

uEgÓGICAMÈNT. adv. mod. Ab ana- 
Ipgii. Anagògicaniente, Anagogicè. 
Ume manicre anagogique, Anagogica- 
9tMtoj con anagogia. 
lUGRAMMA. 8. m. Transposició de las 
Setras de nna paraula ó sentencia, clc 
ape resnlta al(ra paraula ó sentencia 
fflidacta. Tambd se anomena axí la ma- 
teu Ten ó sentencia en que se ha fot 
W tmsposicíò , com Roma de amor. 
jUa^inma, Anagramma. Aiiagramme. 



AXiGíJ.15. $. f. pi. EXAGUAS. 

i-V.ÜiSAi)., DA. p. p. de axalisar. ^mi- 
Icúdo, 

A5ALISAR. ▼. a. Fèr anàlisis de alguna 
ooa. jiaalizar. Rem perpendere, sin- 
çttitini consideraré. Ànaliser. Far l' a- 
BaU. 

AJAUSIS. s. f. Resolució ó separació de 
bs parts de un tòt fins arribar à coné- 
xer los sèos principis ó elements. And- 
Usit. Analrsis, resolutio. Analyse, Anà- 
lisi. 

AsiíBB. Mal. Lo art de resóldrer los pro- 
blemas per medi de I' àlgebra. Andli^ 
ds. Anaiytica methodus. Analyse. Ana- 
lUi. 

i^íusif. met. Eiàmen per menor que se 
ia de alguna obra, discurs ó escrit. 
Anàlisis . Litterarii opei^s examen, per- 
peftsatio. Analyse. Anàlisi. 

A!(.\LISTA. ft. m. Lo qni escriu anals. 
Analista, Annalium scriptor. Annalis- 
t*. Annalista. 
Í^\LÍT1C, CA. adj. Lo que pertany à 

TOM. I. 



ANA 121 

V anàlisis. Analitico. Analyticos. Ana^ 
lytiqiie. Analittico. 

ANALÍTICAMENT, adv. mod. Ab anàli- 
sis ó método analític. Analüicamente. 
Analysis ope, per analysim. Analyti- 
quement. Per via d' anàlisi > in modo 
analittico. 

ANALOG, GA. adj. Lo que pertany à 
Tanalogía. Analógico, andlogo. Analo- 
gicus. Analogique. Aualogico. 

ANALOGIA. s. f. La relació y proporció 
ó correspondència que tenen unas co- 
sas ab altras. Analogia. Analogia. Ana- 
logie. Analogia, proporzione, conve- 
nienza, simililudine. 

ANALOGIA. Gram. La segona part de la 

Í;ramàtica, que tracta de las parts de 
a oració separadas , y de las sèvas pro- 
pietats , variacions y circunstancias. 
Analogia. Analogia. Analogie. Analo- 

ANALÒGIC, CA. adj. attalog. 

ANALÓGICAMÈNT. adv. mod. Ab ana- 
logia. Analógicamente , andlogamente. 
Per analogiam. Anatogiquenient. Per 
analogia. 

ANALS. s. m. pi. Las historias que se es- 
criuen referí nd los successos de cada 
any separadament. Anales. Annales. 
Annales. Annali. 

ANAMENT. s. m. ant. anada. 

ANANA. s. f. Planta anyal de dòs peus de 
alsada, las sèvas fullas son llargas y 
plenas de punxas, y acaban en una pun- 
ta dura: las flors sòn de un color vio- 
lada y lo fruit, semblant à una pinya 
en la figura, tè mòlta molsa, y es grog, 
mòlt fragant y saborós cuand es madur. 
Anana^ ananas. Bromelia ananas. Ana- 
nas , nanna. Ananas. 

ANAP. s. m. ant. Copa cran que usaban 
los antigs en los brindis. Copa, taza, 
Patera, poculum, calix. Tasse. Nappo* 

ANAPESTO. s. m. Peu de vers compost 
de dòs síMabas breus y una llarga. 
Anapcsto. Anapasstus. Anapeste, Ana- 
pesto. 

ANAR. V. n. Caminar ó móarcrse de un 
lloc à altre. Ir. Ire. AUer , passer. An- 
dare, ire. Questo verbo congiuuto a 
diversi nomi, o talora a mocti avver- 
biali, forma moltissime maniere di di- 
ré, e varie frasi. 
ATIAR. Aposti r; y axí se diu: va un duro, 
vATí dòs doblas de cuatre. Ir. Sponsio- 
ucm facere ; sponsione provocaré , la- 

i6 



122 ANA 

cessere. Gager, parier, Scometterc. 
JiifAR. Cousístir ó depeadir; y axí se dia: 
en axó li va la vida à fulaoo. /r. Situm 
esse, coosistere. Consister, dependre. 
Aadarne. 
ANAR. Importar, interessar; y axí se diu: 
en ax6 no me hi va res. /r. Interesse. 
Importeri interessen. Calere, premeré. 
jjsAR. Distingirse , dífereuciarse una per- 
sona 6 cosa de altra , y axí se diu : lo 
que VA de gobernad à gobernant. ür. 
Distaré. Ètre dislingwí, différent, Es- 
sere diíFerenza. 
ANAR. Se usa pera denotar cap ahònt se 
dirigex un camí; y axí se diu: est ca- 
. mi VA à tal part. Ir. Ducere. Aller , 
conduiré, aboutir. Andar alia volta di, 
andare in là. 
ANAR. Obrar, proceir. Ir, andar. Agere. 

-^gir. Agire. 
ANAR. Ser algun nom ó verb de la matèxa 
declinaciò ò conjugació que altre; y 
axí se diu : lo verb casar va com amar. 
Ir. Verbum, nomeu alterius instar flec- 
ti. Se conjuguer, se décliner. Congiu- 
garsi, declinarsi. 
ANAR. En lo jog de cartas entrar, 6 elegir 
coll. Ir. Sortem lusoriam intentaré , ag- 
gredi. AUer. Giuocar solo^ andar solo. 
ANAR. Parland del cor ó del pols bdtrer, 
palpi tar. Latir , ptdsar. Pulsare. Batíre. 
Battere, palpitare. 
ANAR. Junt ab los gerundis de altres verbs 
denota 1' acció ae ells, y dóna à en- 
tdndrer 1' actuat execució de lo que 
dits verbs significan. Ir , andar* fran. 
Aifec un g&ondif, marque l'action dé'- 
signde par le verhe. Ex. anar jugand , 
jouer. Andare. 
ANAR. Junt ab alguns verbs significa lo 
modo de anar , com anar d peu , é ca* 
ball, etp. Ir. Ire. AUer. Andare. 
ANAR. Junt ab la preposició d y algun in- 
finitiu significa disposarse pera V acció 
del verb ab lo cual se junta. /r. fran. 
AUer. knà2íre. 
ANAR. Junt a^ la preposició ab equival à 
tenir ó portar lo que lo nom significa ; 
y axí se diu : anar àb tiao, tíb por, etc. 
Ir , andar. fran. Agir avec* Operaré, 
procedere. 
anar. Junt ab la preposició contra equi- 
val à perseguir , y també sentir ó pen- 
sar lo contrari de lo que significa lo 
nom ab lo cual se junta; y axí se* diu: 
ANAR çQnira la corrent , contra la opi- | 






ANA 
nió de algd. //*. fran. AUer, s^opposer. 
Opporsi. 

ANAR. Junt ab la preposició fora de signi- 
fica 1' acció contraria del verb ó nom 
ab lo cual se junta. Ir. fran. AUer con- 
tre* Giuocare a rovescio, fare^ operaré 
al contrario. 

ANAR. Véndrerse à tal preu las cosas. Fa-- 
ler. Valere. Vialoir. V alere , costaré. 

ANAR, Córrer per tants ó cuants anys ; y 
axí se diu : VA^per los setanta anys; Ir. 
Annos agere. Ètre de tel ou tel dge. És- 
ser a un dl presso di tal età. 

ANAR. Estar, trobarse; y axí se diu: va 
tòt trist. Andar. Esse, vel se habcre. 
Ètre. Stare, andare* 

ANAR. rka DE COS. 

ANAR. Parland de algunas méquinas sigoi- 
íica lo matèx que móurerse; y axí se 
diu : que va lo rellotge , lo molí , etc. 
Andar. Moveri. AUer, Andare: dicesí 
di molti stromenti cbe abbiano moto 
artifíciale, oome oriuoU, mulini, etc. 

ANAR. Ab la partícula d y alguns nq^ns, 
com ANAR d puny aladas , d gauivetadas, 
etc.) significa barallarse ó pelear ab es- ' 
tas armas ó de est modo. Andar. Pug- i 
nis , cultris oppetere. Se battre à coups 
de poing, à coups de couteau. Faré a. 

anírsbn. V. r. Apartarse de alguna perso- 
na ó lloc , ausèntarse. Irse. Abire , dis- i 
cedere. S'en alier. Andare in dileguo, ; 
andare pe' fatti suoi. I 

ANARSEN. Éiquinsarse , f%rse trossos alguna , 
roba, y també íèrse vella. Irse. Dirum- 
pi , seoescere. Se rompre , se déchirer , ; 
s'user. Stracciare, squarciare. i 

aníRsen. Morirse ó estarse morind. Irse, 
Animam agere ^ vitam edere, exlialare. i 
S*en aUerj étre mourant. Andare tra 
que' piu , andare al mondo di là , essere 
alia candela, conteggiare colla niorte. 

ANÍRSEN. Exir algun líquid insensiblemèiit 
de la eina abòut esti. Tambd se diu de 
la matèxa eina que lo conté ; y ax.í se 
diu : èxa bota sen va. Irse. Dcfloere. 
S'en aUer, sYcouler ; fuir. Andarsene, 
scemare , diminuire. 

ANARSEN. Gastarse , consumirse. Irse. fl^ra— 
nescere. S'exhaler. Andare in bx^ocla. 

ANARSEN. Fèr algú las sèvas necessitats sens 
adondrsen. Irse. Yentrem sol vi. ^Uer 
sous 501. Gaearsi sotto. 

ANAR* i LA QüE SALTA. fr. Donarsc & la 1>]rl~ 
bonería y à no traballar. Andar €Í Irz 
que sal(a. Turpi otio et seguitix se Ira^ 



ANA 
àere. Se li\^rer à la/riponnerie. Víve- 
TC cU írate gaadeote. 

tfii i LA QUE SALTA. fr. AprofiUrse un de 
«uiseTol ocasió que se presenta pera 
CMBguir lo que desitja. Jndar d la 
fe salia,^ Nil non tentare, dum sibi 
MBulat. Èíre à PaJfiU, Tirar i'ajuolo. 

JM 1 LAS BOfficOTAS. tr. que se usa cuand 
Ai pers&nas tíran la püota de una ma 
iaiha, jagand sens déiarla càurer à 
tom. També se dia de altres jogs cuand 
w se juga interès. Jugar d L•s bonicas, 
lecreationis gratid absque mercede col- 
Iwfere. Renvoyer alternativement L• pe- 
ItHe d'une main à faxilre sans la lais- 
itrtomber. Far saltaré la palla vicen- 
èfolmeole dalla man d' uno , alia ma- 
ni' un altro. 

lui i LiS BOincoTAS. fr. met. No empe- 
tpne ni esforsarse en alguna cosa , si- 
ú péodrerla sens traball y còmoda- 
wuL Andar d las bonicas. Lenitèr, 
prà, leritèr rem tractaré. Faire une 
éase à son ai se. Andare a bell' agio. 

lUi A Mfsos. fr. Anar decaiend de son 
alaJ. Reírasar ; ir d nienos, A pristi- 
ttisrtiuia decidere, ad ruinam verge- 
le. Déchoir de sa fortune, Andar in 



isia i niuT. fr. fam. Caminar sens íer 

toriA. Ir ó andar chiticallando. Silen- 

ler, tiéti incedere. AUcr très-douce- 

wsaty marcher à pas de loiip. Andare 

aptaapmo, adagio, muoversi lenta- 

raeste. 

ASií i AOÍSEG95S. fr. Anar arrossegandse. 

h arrastrando. Serpere, reptaré. Rani- 

fer. Strísciare. 

▲'«11 i mossEGÒxs. fr. Anar alguna cosa 

jKf terra per despreci ó descuid. /2o- 

dar. Pessamdari. Roider, Andar a bam- 



asAA i T01IBALLÒ5S. fr. Rodolar, càurer 
per algun deoliri. Rodar. In praeceps 
cadere. Rouler. Rotolare, voLtolare. 

ísaa i TOMBALLONS, fr. Tropessar ó enso- 
pegar ab frccuencia y violència. Trom- 
jHcar. Caespitare. Broncher sou\^ent. In- 
cíampare spessissimo. 

ASAS AB ALGÚ. fr. Ser de la seva part , es- 
tar à son favor. Ir con alguno.^ Alicui 
anxUio essCi, ab aliquo esse. Ètre de 
foinsj prendre le partí de qitelqu^un. 
Convenlre^ ésser delia 'stessa opinione, 
e>»er concorde ;, concordaré , star d' ac- 
cordo. 



ANA 125 

A?rAR BO ò 6)s , ó MAL. f r. Trobarse en bo» 
(S mal estad alguna cosa. Ir bien , ó maL 
Bene vel malè sese habere. Àller bien 
ou mal. Andar bene o mate. 

ANAR BÀ. fr. ANAR MILLÒR. 

ANAR DALTABAX. fr. ANAR DE DALT ABAX. 

ANAR DAMUNT Ó PER DAMUNT, fr. Surar; J 

axí se diu: que V oli va damunt de 
I' aigua. Nadar , sobrenadar. SupérnsL- 
tare. Nager, surnager. Andar a galla. 

ANAR DARRERA , Ó AL DARRERA, fr. Scgulr 

desprès de altre en V orde ab que se 
camina. Ir detras. Pone sequi. Aller 
derrière, après. Andare dietro, segui- 
tare, venir dopo. 

ANAR DARRERA DE ALGÚ. fr. ANAR DETRAS DE 

ALGÚ , en I' accepció de no dexarlo, etc. 

ANAR DARRERA DE ALGÚ. fr. Auarlo scgulnd 
ó córrerli detras. Ir ó andar tras al" 
guno. Aliquom \n*ieqxi\.*Aller , courir 
après (jueUju'un. Andare dietro passo 
passo. 

ANAR DARRERA DE ALGÚ. fr. Buscarlo ab di- 
lif^encia pera péndrerlo ó per altre fi. 
Andar ó ir Cras al guno. Insequi, pcr- 
sequi. Aller, courir après auelqu'un. An- 
dare in traccia , andare alia seconda. . 

ANAR DARRERA DE ALGUNA COSA. fr. Fèr mf- 

dis eflcassos per lograrla. Andar ó ir 
tras alguna cosa. Sol•licitaré, quaerere. 
Courir après quelque chose^ tras^ailler 
à l'obtenir. Gorrer dietro a qualche 
cosa. 

ANAR DARRERA DE ALGUNA PERSONA, fr. Vo- 

lerla en extrem. Ir tras alguna perso- 
na. Ardentius diligere. Aimer passione- 
ment quekju'un. Amaré svisceratamen- 
te^ pisciar maceroni d' uno. 

ANAR DAVANT, fr. Prcccir. Ir delante. Prje- 
cedere, anteire. Devancer, aller de- 
vant. Anrlare innanzi. 

ANAR DE Assi Y DE ALLÍ. ff. fam. Anar de 
una part à altra, no establirse en lloc. 
Andar de acd para aüd , ó de acd pa- 
ra acuÜd. Nullibi sedem figere, vagari, 
non proprias habere sedes. Çà et là, 
de-cà ae-là. Andar vagando in qua e 
in là, andar di qua e ai là. 

ANAR DE BO. ff. Anar Ap veras. Ir de veras. 
Serio agi, loqui. Agir , parler serieu- 
senient. Faré daddovero. 

ANAR DE DALT ABAX. fr. CinfPr dc dalt 
al)ax. Dar ahajo. Pra?cipitem ferri. 
Tomber d'en haut. Cader da cima in 
fondo. 

ANAR DE LA CECA A LA MECA. fp. fam. AuRV 



lii ANA 

divagaad ocfiòsa é iaiitUmènt de una 
part d altra. Andar de ceca en meca ; 
undar de zoca en coLod'^cí' Huc illuc 
vagam vitam agere. Errer çà et là, An- 
dare a zonzo. 

ANAR DE MAL i PITJOR, fr. faiu. ab que se 
denota que alguna cosa se va deterio- 
rand ó pitjorand. Ir de rocin d ruin, 
de mal en peor. Ab equis ad asinos, de 
calcar íd in carbonariam. Aller de mal 
en pis. Audare dl male in peggio. 

ANAR/DEpakssA. fr. Fèr las cosas ab pressa. 
Andar de prisa y 6 priesa, Festinanter 
asere. Se pr ésser, agir à la hdte, Spic- 
ciarsi. 

A!¥Aa DEPRàssA. fr. Portar pressa f no po- 
derse detenir per haber de acudir à al- 
tra cosa. Estar de prisa , ó priesa, Fes- 
tinanter progredi. Ètre pressa, Andare 
a spron battuti 9 andare/in firetta. 

ANAR DBTRAS. fr. ANAR DARfiàRA. 

ANAR DETRAS DE ALGÚ. fr. ANAR DARRERA DE 

ALGÚ , en 1' accepció de anarlo seguind , 
etc. 
AMAR pÉtRAS DE ALGÚ. fr. No dèxarlo^ se- 
gui rlo en tots llocs. Ir al robo. Instan- 
ter insequi. Suivre quelqiCun partout, 
itre sans cesse sur ses talons. Audare 
dietro, seguitare. 

ANAR DETRAS DE ALGÚ. fr. ANAR DARRÀRA DE 

ALGÚ^ en l'accepció de buscarlo, etc. 

ANAR DBTRAS DE ALGUNA COSA. fr. ANAR DAR- 
RERA DE ALGUNA COSA. 

ANAR DBTRAS DE ALGUNA PERSÒna. fr. ANAR 
DARRERA DE ALGUNA PERSÒNA. ^ 

ANAR ENDARRERA, fr. ENDARRERIRSE. 

ANAR ENDAVANT, fr. Avausàv, fèr algun 
nou progrés. Adelantar. Progredi. 
As^ancer, devancer , faire des progrés. 
Progredire. 

ANAR ENDAVANT, fr. No detcnírse , prose- 
guir en lo que se està fènd ó tractand. 
Ir adelante, Haud cessaré. Aller en 
avant , poursuivre une entreprise. Con- 
tinuaré, seguitar a faré. 

ANAR MILLOR, fp. AnRT recobrand la salud. 
Mejorar. Melius se habere. Se retablir. 
Guariré , ricoverar la sanità. 

ANAR PER ALGUNA COSA. fr. Fèr diligcncias 
pera conseguirla. Andar por una cosa. 
Ambire. Faire ses diligences pour ob- 
tenir (juelque chose. Andare pe* fatti 
suoi , córrer dietro ad una cosa. 

ANAR PER Bà. fr. ANAR MILLOR. 
ANAR PER MILLOR, fr. ANAR MILLOR. 
ANAR P£a 9ÒBRE. fr. A^AR DAMUNT. 



ANA 

ANÀM, VAJA. 

i POC A POC ANIREM L•LUNT. ref. quc ense- 
nya lo mòlt q|ue se adelanta perseve- 
rand en lo traball. Poco dpoco hüa la 
vieja el capo. Festina lentè. Petit à pe-- 
tit Uoiseaufait son nid. Pian piano si 
▼a beu ratto. 

AHÒNT YAJES DELS TÈUS HI HAJA. rcf. qUC CD* 

senya lo mòlt iltil que es trobar parents 
ó coneguds en pais estrany per rabó de 
r assistència que se pod prométrer de 
' ells. Donde vayas de los tuyos hayas, 
Quocumque advenias noti yel sanguine 

juncti 
Sint aliqui, póssint bic ut adesse tibi. 
En de pays lointains , on a besoin des 
siens. Se di pàtria sei assente, cura aver 
di tua gente. 

ALLÍ VA QUE TRONA. loc. fam. ab que se 
expressa que algd fa ó empren alguna 
cosa sens considerar los resultats. AUd 
va con mil pares de pipas. Quisquis sit 
eventus, quidquid tàndem accidat , eat. 
II marche en aveugle , à tdtons. A oc- 
cbio e croce. 

Axó VA MAL. loc. fam. ab que se dóna à 
enténdrer que algun negoci no camina 
favorablement. A mal viento va L• par^ 
va. Male agitur. L^affaire n* est pas en 
bon train. Non andar in regola. 

FAR VAHI TÒT , Ó UN VAHl TÒT. fr. Ell- 

vidar en lo jog tòt lo diner que un te 
en la taula. Ecíiar el resto, envidar el 
resto. Omnem pecuniam sorti lusoriae 
committere. Jouer de son reste. Far 
del resto. 
Fèa UN VAHI TÒT. ,fr. met. y fam. Fèr tots 
los esforsos possibles pera lograr alguna 
cosa. Echar el resto , envidar el resto. 
Totis viribus niti. Jouer de son reste , 
faire les derniers efforts. Faré uuo 
sforzo, arriscbiar il tutto. 

JERUSALEM, JERUSALEM, COM MÈS ANAM Ma:SCO 

ó MfiNos VALEM. loc. fam. ab que se ex- 
pressa que una cosa lluny de millora rse 
se pitjòra cada dia. Mientras mas s^ieju 
mas pelleja : Martin^ Martin^ cada. dia 
mas ruin. Quotidiè in pejus ruimus. 
De mal en pis^ chaque jour de pis ^n 
pis. Andar ognora di male in peggio. 

MAL ME ANIRIA , Ó MAL ME HAURIA DE ▲XAR. 

cxpr. ab que se manifesta la confia nsa 
que se tè en la pròpia indústria ó vali- 
ment pera conseguir alguna cosa. ^lai 
me andar dn las manos ^ ó mal me htzn 
de andar las mariQs. Male res cesscrit 



ANA 

mioiïs processerit. Oest mon affaire , 
ftmrpeu que je puisse. Sara mia cura. 
■IX là VA. loc. irón. ab que se expressa 
^ina cosa do Ta com deu. Bueno va 
ééleo: buena va la danza, Beilè, op- 
ità agitar. On le dit ironiqnemcnt 
Ame ckose mal concerttíe. Va beuone. 
Bma CATRE. fr. ant. No tardar mòlt à 
Mteeir algana cosa. No tardar mucho; 
mfosar mucho tiempo. Non multo post. 
1k tarder pas beaucoitp. Nou iudugiar 

wruE T15 DEPRESSA. expr. iam. ab que 
le adTertex à algii que se dctinga , ó 
^opere. Tenga , ó sufra Fhi, el resue-- 
lo. Siste , es.specta. Attendez un mo- 
\:un peu de patience, Abbiate pià 



IllilÒsrr ANIRÀS, FARÀS LO QUE VEURÀS. 

nCqueadrertex. que deu cada haaco- 
Mone als usos y estils del pais ahòut 
«troba. Por donde fueres , ó donde 
filtres, hizz, conto vieres, Dum fueris 
Jofflz, rornano TÍTÍto morè. Accomo- 
da-vcus aujc moeurs du peuple dont 
«M «wí^ : dans Ronie soyez romahu 
h dúesa co ' saiiti , e alia osteria 
co' |bk>ttoiii. Paesi ,cbe vaí, usi chc 
tnm. 

R& «uAxkiT QUE VAJE. loc. fam. Per mal 
4|&e Tiiem las cosas, p«r desgraciada- 
■Mt qie succecscan. A turhio córrer y 
ò cmadotodo turbio cerra. Üt ut raa- 
fc fo cedant. Au pis aller. Al peggio 



çn MAI TA , XAL ACABA. rcf. ab que se de- 
■ota que la persona que viu desordc- 
Badamént tè per lo comii un (i desas- 
trad. Quien mal únda, mal acaba. Si- 
cul TÍta fíols. Telle vie telle Jin. Tal si 
maore qaal si visse. 

flCi TA ALLÀ? expr. que se usa regularment 
i la nit cuand se descubrex algun buU 
to ó se sent al<;un soroll , y no se veu 
qui lo f^nsa. Quien va? quien va allà? 
Qnis es tu? qub adest ? Qui est là ? qui 
^•fltí^Cbi ^?cbi valà? 

msòyy COM A5IBA. cxpr. fam. ab que se 
dona à entéodrer que una cosa se farú 
ó DO segons las circunstancias. Confor- 
me cayertn las pes as : conforme diere 
tï dado. Prout res , vel sors tulerit. 
Selon, que le deítournera. Giusta il vol- 
tar ddia Inoa. 
ibís i COM VA 51 À COM COSTA. enfT. fam. 
Sèos preparació , sens avis 9 de un mo- 



ÀNA 125 

do irregular^ J secas y sin llover. íJos- 
pite insalutato. Sans consulter , sans 
avis , contre les regles. Correndo a fú- 
ria. 

sÀ^s i COM VA 711 À GOM COSTA. cxpr. faui. 
Sens motiu , sèus causa ui rabó. Sin que' 
ni para queí: sin qué ni por que'. Sine 
causa , absque uulla causa. Sans raison, 
sans motif. Senza motivo. 

sèirs ANABLi NI vENiAu. cxpr. quc se usa 
pera donar à enténdrer que à algú no le 
importa res allò de que se tracta. Sin 
irle ni venirle. Quin sua referat. Sans 
què cela lui importe. Senza cbe gli pre- 
ma. 

VAJA. interj. que servex pera expressar al- 
gun enfado , y també per aprobar algu- 
na cosa, y pera excitar ó contenir; y 
axí se diu: vaja estigué quiet; vaja, 
VAJA, cuitem, etc. Vaya, vamos. Eja, 
age, age dum. AUons , soit,fort bien. 
Sia, COSÍ sia. 

VAJE UNA COSA PER ALTRA. loC. fam. quC SC 

. usa cuand lo defecte ó imperfecció de 
una cosa se compensa ab la bondat ó 
perfecció de altra. Vdyasc mocha por 
cor mida. Hoc unum alio compensetur 
vel reprendatur. Les de'fauts dhine cho - 
se son compensés par la bonteí d'une 
autre. Vada una cosa per T altra. 
VATJ AB qm VATj. loc. fam. ab que un se 
jacta de ser del partit ó dictamen de 
alguna persona de ralimènt. Con quien 
vengo, vengo. Auctoritate pollentis par- 
tes sequor. Je suís de l'avis du plus 
sage. M'appiglio al parer di cbi vo*. 

VAYA. VAJA. 

vfes DE AQUÍ. loc. Futg dc aquí , Rpdrtat de 
aquí. Abaté y quitate alld^ apdrtate de 
ahi. Apage te. Gare. Va a farti benedlre. 

I vis, vksTE5 ENHORAMALA. CXpr. dc Cufado 

y despreci. Anda; anda noramala. Abi 

in malam crucem. F^a: va-t'en à la 

maleheure. Va nella malora. 
ANARQUIA, s. f. Lo estad que no tè cap 

que lo goberne. Anarquia. Anarcbia. 

Anarchie. Anarcbia. 
ANÀRQUIC, CA. adj. Lo que pertany h 

r anarquia. Andrquico, Anarcbicus. 

Anarch'ique. Anarcnico. 
ANASARCA. s. f. Med. Espècie de liidro- 

pcsía. Anasarca. Hidrops. Anasarque. 

Anassarca. 
ANATEMA, s. m. excomunió. 
ANATEMATISAD , DA. p. p. de anate 

MATISAR. 



126 ANA 

ANATEMATISAR. v. a. i:scomu5icaii. 

ANATEMATISME. s. m. mcomunxó. 

AJVATISTA. s. m. L'oficial que en la cú- 
ria romaua tè à sòu càrreg los llibres y 
despatx de las mitjas annatas. analista. 
Tabellio proveutuum dimidü anoi ratio- 
ues et acta referens. Eniployede la da* 
teríe chargé du registre des annates. 
Annatista. 

ANATOMÍA. s. f. Dissecció ó separació 
artificiò.ia de las parts del cos humà à 
íi de que se conega l'ofici de cada una, 
y se cureu ab acert las malaltías. Ana- 
toniia. Anatomia. Anatoniie. Anatomia, 
uotomia. 

attàtomía. La ciència que tracta del cone- 
xemènt de las parts sólidas del cos hu* 
mà y del animal pera saber sa figura, 
situació, enllas, oficis, etc. anatomia, 
Ars secandi , anatomia. Anatomie» Ana- 
tomia. 

A?iATOMÚ. Pint. La organisació, tamany, 
forma j situació de tots los membres 
que componen lo cos humà, y lo de 
cualsevol altre animal. Aiuuomia. G>r- 
poris humani structura , compago. Tow- 
te l'organisation d'un corps animal. 
Anatomia. 

vkvL ANATOMIA, fí*. mct. Ei^amiuar per parts 
alguna cosa. Hacer anatomia, Accuratè 
SC ru tari, excutere. Faire Vanaíomif*. 
Píotomizzare , far notomia di qualclie 
cosa. 

FÀR ANATOMIA, fr. met. Trossejar, esmenns- 
sar. Hacer anicos» In fiustula redigere. 
Bresiller, mettre en pièces, Sbrizzare, 
sminuzzolare. 

ANATÓMIC , CA. ad). Lo que pertany à 
1' anatomia. Anatómico, Anatomicus. 
Anatomique. Anatómico. 

ANATóMtcT. Lo professor de anatomia. Ana^ 
tómico, Anatomix magister, praeceptor. 
Anatonüste ; professeur d'anatomie, 
Anatómico. 

ANATOMICAMÈNT. adv. mod. Segí>ns 
reglas de anatomia. Anatómicaniente, 
Secundum anatomix praecepta. Anato^ 
miquement, Anatomicameute. 
ANATOMISAR. v. a. Fèr anatomia de 
algun cos. Anatomizar, Anatomiam ex- 
ercere. Anatomiser, Notomizzare. 

AXKTOMISAR. FÈR AVATOMÍA. 

ANATOMISTA. s. m. anatómig, en la se- 
gona accepció. 

ANAURISME. s. m. Cir. Tumor que se 
íi>rma per reiaiació ó ruptura de algu- 



na artèria. Aneurisma, neurisma. Tu- 
mor ex debilita te, vel sectiooe arteriae 
saccrescens. Anél•risme* Aneurisma. 

ANC. adv. t. ant. mat. 

Aïc. adv. mod. ant. evcara , EüCAflA Mfes, 

TAMBÉ. 

ANCA. s. f. Tros carnós y rodó de la part 
de darrera del home mès amuat de la 
cuxa. Nalga, Clunis, nates. Fesse. Na- 
tica, chiappa. 

A9CA. La part de darrera de las beslias. 
Anca. Clunis, coxendix. Croupí. Groppa. 

AHCAS. pi. ant. Pica de la font. Taza, Cra* 
ter. Bassin de fontaine, Vasca. 

posARSE DE A^xAS i LA PARED. fr. met.y fam. 
Manteuirse ab tenacitat en la seva opi- 
nió. Poner pies en pa^ed. Sujts senten- 
tiae tenaciter adhxrere. Stre tenace. 
Incocciarsi. 

ANCALSAR. v. a. aconseguir. 

ANCL\ . NA. adj. Lo qui tè mòlts anys. 
Anciano. Senex, vetnstus. Agé. Vec- 
chio, veglio, attenipato. 

ANCIANAMÈNT. adv. t. ant. astigua- 

ANCIANÍA. 8. f. ant. ancianitat. 

ANCIANITAT, s. f. Edat avansada, ó vè. 
llesa. Ancianidad, Seuectus, sentum 
senilis setas. Longévit^. Veccbiezza. 

ANCOR. adv. mod. ant. encara. 

ÀNCORA, s. f. Instrument de ferro, con 
un am de dos Uenguas, que Uigad a 
capdevall de un cap ò giimera , y tirat 
al mar servex per aferrar las embarca 
ciÒQs y assegurarlas del cop dels vèuts 
Ancla, dncora. Anchora. Ancre. An 
cora, ferro. 

Ancora oe la esperansa. La mès grossa qu 
servex en un gran perill de mar. S 
anomena axi perqud es de major segurc 
tat y lo sol recurs y sola esperansa qu 
queda. Ancora de la esperança» An 
chora magna. Aacre d'espérance ; ma 
tresse ancre. Ancora delia speranra. 

ESTAR À l' Àncora, fr. Ndut. Eistar la en 
barcació aferrada y assegurada ab i 
àncoras. Estar sobre las dncoras^ ó a\ 
clas. Navim factis anchoris sistere. £t 
à l'ancre* Stare in ancore. 

tXEvAR ÀNCORAS. fr. NdiU. Tràarerias à 
fons à fi de que no detingan la emba: 
cació. Lci^ar anclas. Anchoras tollei 
Lever les ancres. Sarpare, levar l'aj 
cora. 

TiRvR 4NC0RAS. fr. Ndut. Donar (ons. JErhi 
anclas d dncora. Anchoras jacere. /7o 



nirfondyjeter Vancrt, mauiüer, Anco- 
Tvsi , dar fondo. 

à?iCORATG£* 8. m. Ndui. Lo acte de ti- 
nriocoras al mar. Anclaje, ancoraje, 
Anchorae jactus. ^ncrag^. Aocoramento. 

ucniTGB. Lo lloc é propdsit pera tirar 
iacoras. jínclaje, ancoraje. Locus ja- 
omdU ascfaorís opportitnus. MomUa^e, 
aicrage, Ptaggia: luogo doye sí possa 



i^cosiít». Lo dret qae se eiígex en los 
ports de mar per permétrer que las em* 
bircadòiis hi donen fòns. Anclaje, an-^ 
coraje. Vectigal anchorariam. Droit 
à^ancrage. Ancoraggío. 

À!ïCüSÀ. s. f. Planta medicinal que tè 
Us hillas Uargas y armadas de punias. 
Fa aaas flors blaTas en figura de embut 
T snccesiTanièut cnatre llavors un xic 
fiargas j ròmas en cada flor. £n las 
apoteearías ne diuen buglosa. També se 
dia uè^TGUA BOviH A. Lengua de huey^ 
aneusa. Baglossam, buglossa, bulglotis. 
Jtckti^, orcnnette. Ancusa. 

lyOADÒR. s. m. Lo ministre inferior de 
Us coQ^rarfas qae passa los avisos als 
conCnres. Muhidor , muUidor , llama'- 
dcr. Monitor, invitator, Tocator. Be^- 
djpst de confrérie, ATvisatorc. 
^M^XLCS, SA. adj. Loiiatural de Anda- 
lusa, 6 W qae pertanj als regnes que 
èOi compren. Andaka. Bsticus. yinda* 
loas, Aadaloczo. 

A.YDALCSAOA. s. f. FAVFAaRÒvADA. 

iADA3ri. s. f . La renglera de aigunas co- 
sas posadas en fila ; j axí se diu que en 
lo port hi ha deu avdaitas de baroos. 
Andoíuu Series, ordo. Ffle, rang. Fi- 
ta, sèrie. 

i.VDAJfADA. 8. f. Descarrega cerrada de 
uaa ndana ó bateria que hi ha en un 
costat de la embarcació. Andanada, 
Formentomm bellicorum' in nari stmul 
g r ump e ati nm. explosió. Fòlée. Scarico 
£ piu cannonate insieme. 

A9&4SUU. met. Repreenstò, recouTenció 
spn y serera. Andanada, Aspera et 
dan animadversió. Rtíprimande sé^re, 
Rabbuflb , bravata. 

4>DA^iTE. s. m. Mdi. Un dels moviments 
^ndamentals de la musica que equiral 
i cmtci&s. També se aplica A la matèxa 
compo si qó ; j axí se diu que cautan ó 
tocaa nn A3rDA5TE. Andante, Modns 
te m p e ratns et jucundus. Andante, An- 
dante. 



ANE 127 

ANDAR. ▼. n. ant. ai«ar. 
ANDERRIS. s. m. ant* ciamastecs. 
ANDES. s. f. pi. ant. llitera. 

ANDES. ant. LLIT DE MORTS. 

AJNDIRA. s. f. Arbre de cuaranta i cin- 
cuanta peus de altura, que tè la»fullas 
sçmblants d la noguera. Sas flors $òn xí- 
cas j posadas en forma de rahims, y 
sòn fruit es ovalad , de dòs pulgadas de 
llarg, ah una juntura llarga que fa re- 
baba. Tè adins una ametlla dura j ro- 
jenca, plena de una pasta de un gust 
mòlt desagradable entre amarg y agre. 
Pangelin, angHin, Andira raccmosn. 
Angelin, Quattpo foglie. 

ANDRESSAMENT. s. m. ant. adressa- 

MÀRT. 

ANDRESSAR. t. a. ant. adressar. 

ANDRIANA. s. f. Espècie de bata que 
usaban abans las donas : era mòlt ampla 
j no ajustaba al cos. Andríann, Cjclas 
muliertbus olim usitata. Andrienne. 
Andrienne. 

ANDRíVjINO. S. m. üERMAmODlTA. 

ANDRÒMINA, s. f. Embustería, enredo 
ab lo cual se procura enganyar. Se usa 
més comunament en plural. Andrótni'•^ 
na. Fraus, fal•làcia. Mensonge, conte, 
fable. Conto , faTola. 

AifDRÓMivAs. pi. Bagatèl-las, trastos petits 
de mòlta Tarietat y poca importància; 
y axí se diu trau de aquí tòtas aqnestas 
A^rDRÓMiifAS. Chismes, Scruta, utensilta 
detrita. Brimborions , colifichets , habio- 
les. Frascherie, cianfransaglie. 

ANDRÒNA. s. f. Espay com & carreró ó 
cel obert que se dèxa entre pared y pa- 
red é fi de péndrer llum. Callejon, An- 
dron. AÜée , ruelle. Atiassuolo. 

ANDULLO. s. m. La fulla llarga de tabaco 
caragolada. AnduUo, Tabaci folia teplt* 
ca ta. Tabac en rouleau, carotte de ta-- 
bac, Rotolo. 

ANDÜRAIR. ▼. n. ant. eicburirse. 

ANDÜRRIALS. s. m. pi. Llocs extrariads 
ó fora de camí. Andurriales. Loca iu- 
▼ia. Lï'eux écartés et sans chemins, 
Cammini alpestri. 

ANEC. s. m. Aucèll de aigua de un peu 
de alsada , que tè las camas rojas y mòlt 
curtas , los dits juntads ab una membra- 
na , lo bèc rodó de la punta , y lo cos 
clapad de blanc , negre y blau , ab tí- 
sos que reflectexen la llum. Anade, 
Anas. Canard , cane. Anitra. 

A5EC BoscJl. Lo qui no es domèstic ó caso* 



/ 



128 ANE 

La. Lavanco. Aaas fluviatUis. CanOrd 
sauvage. Anatra sal vaticà. 

AíXÉCDOTÀ. s. f. Noticia, novedat, ocur- 
rència ignorada avans. Pròpiament sic- 
nifica lo que encara uo se ba divalgad. 
yé/iécdota. Novum ^ uovitèr notum i sci- 
tu recens. Anecdote, Aneddoto. 

ANEGAR. V. a. ant. ofegar, i^uxdar, ab- 
sorbir. 

ANELL. s. m. Pèssa petita de metall ó de 
altra matèria en forma de círcul) que 
comunament se porta per adorno en los 
dits. Anillo. Annulus. Anneati, Anello. 

ANELL DE l'arada. Círcul dc ferro ó de fus- 
ta per dins del cual passa lo timó de 
1' arada. Barzon, Annulus ferreus aut 
ligneus aratri timonem astringens. An^ 
necuí qui joint le timon de la charrue 
au paittnillon. Anello che unisce il ti- 
mone delí' aratro col ferro. 

avèll del pescador. Lo que usan los pa- 
pàs per sèllar los breus. Anillo delpes^ 
rddor, Annulus piscatoris. Anneau du 
pécheur. Anello del pescatore. 

.AXELL DE SAcèiLL. Lo quB SC usaba pera sè- 
llar. Anillo de sello. Annulus sigillarius 
vel signatorius. Sceau antiqive, Ü anello 
cb' usa U Papa per mettere il sugello 
ai' brevi. 

vEViR GOM LO ATfÈLL AL DIT. fr. fam. que 
signiüca que una cosa se ha dit ó fèt ab 
oportunitat. Venir como anillo al dedo; 
venir como nacido ; venir como pedra- 
da en ojo de bolicario. Opportunè fac- 
tura vel dictum. Fait ou dit à propos. 
Stare como il cacio sui macberoni. 

,ANELLA. 8. f. Pèssa de ferro ó bròn- 
se de figura circular mès ó mdnos re- 
gular ) que sol posarse en las portas pe* 
ra trucar ab ella. Aldaba, Uncinus, 
marcnlus ferreus quo pulsautur fores. 

. Marteau de porte , heurtoir, Campa- 
nella. 

AXÈLLA. ZooL £n los insectes j altres ani- 
mals cada una de las faxas circulars en 
que tenen dividid lo cos. Anillo, Seg- 
mentumf annulus. Anneau. Anello. 

ANELLA. Cada una de las nansas de ferro 

. semblants é las anèllas de las portas, 
que tenen los bauls y coires d cada cap 

. pera poderlos agafar y mónrer de un 
lloc à altre. Aldabon. Ferreus annulus 

. çrandior. Crochety main. Anello. 

A!«kLLA. Ferro' del cap de las bigas. Anillo > 
Fibula, clavus lignorum. Anneau- 
Anello. 



ANF 
aníella. Cada punt de las cotas que usab: 
antiguamèiit los guerrers , ditas cot 
de malia. Eslabon, Annulus loricx. A\ 
neau de la cotte de maiüe. Maglia. 
anella. Cada malla de las cadenas y coll 
' rets. Eslabon, torce, Annulus catei 
vel torquis. Chaínon. Anello di cateo 
AifísLLA. Cada una de las que se po» 
dalt de las cortinas pera que pogj 
córrer per la barreta. Sor tija, Annuk 
Anneau de rideau. Campanella. 
ANÈLLAS. s. m. aum. de a^èll. Anii 
grande^ sortijon, Annulus grandic 
Augmentatif d^ anneau. Anellone. 
ANELL ASSA. s. f. aum. de an^ll/i. An 
Üo grande , eslabon grande, sortí jc 
Annulus grandior. Augm, d^annea 
Magliotta, anellone. 
ANÈLLET. s. m. dim. de atcàll. AniÜ 
to, anillico, anillejo, anillete. Anne 
lus, anellus. Dim. d^ anneau. Anellin 
ANELLETA. s. f. dim. de abella. Aldi 
billa: anilUto , anillefo; sortijita, se 
tijuela. Parvus uncions ; annellus. Di 
de heurtoir, et d^anneau. Campanellil 
anelletto, maglietta. 
ANÀLLETA. La dc or ó plata que penja 
un forad xic en la part de bax de Vb 
rella. Servex per adorno de las dona 
y de alguns homes especialment d 
negres y esclaus. Lo us comii es port^ 
ne dos , y per axó sol usarse en pluï 
Zarcillo ^ ariüo, Inaurís , annellus au! 
cularis. Joncy oreillette , bague d'oreiï 
boucle d*oreiUe. Orcccbino. 
ANkLLOT. s. m. Anell dolent. AniL• n 
lo ó ruin. Annulus malus. Anneau. 
mauvaise ifualU^, Anellaccio. 
ANÈLLOTÀ. s. f. Anella dolenta. Anü 
' eslabon, torce'malo , ó sortija mà 
Annulus malus. Anneau, ckainon 
mouvaise quaUte: Anellaccio > maglia 
eia. 
ANEMÓMETRO. s, m. Físic. Instnuni 
que servex per amidar lo vent. A\ 
mómetro. AnenAornetrum. Anúnonui 
Anemometro. 
ANÉMORA. s. f. KÉMORA. 
ANET. s. ra. aut. ànec. 
AifET. H^rba medicinal mòlt semblant 
fonoll , y que fa venir son. Fa la i 
en forma de girasòL, y las llavors 
dòs en dos, ovaladas, planas» estriai 
y ribetejadas. Eneldo. Anethum. At\ 
Aneto. 
ANFFALONIR. v. n. ant. bjífadarse. 



ANG 

AXFTSCIS. f. m. pi. Los hàbiUnts de la 
SÒ0.1 tòrrida, U sòmbra dels cnals mi- 
rt ja à aeptentrió ^ ja i mitjdia. AnfU~ 
riiu. Aniphbcü. Àmphitciens• Anfiacj. 

ANFUQUAIR. ▼. a. ant. aflaquu. 

A>GL\[LLAS. s. f. pi. Espècie de cadí- 
n, fita de corretjas y lirassos de fiísta 
Ilarp, qae aerrex pera que las donas 
pa^ anar aegadas eo las caballerías ab 
algaoa comoditat. Se col-loca y lliga 
dimaat del bast ó albarda. Jamtma ò 
jamugas» Epbippinuí muUebre. Sorte 
d* sfUe de cïieval pour fenmie, Sorte 
di sedia suUa qaale Yaano a cavallo le 
donoe. 

X>X£L s. m. Esperit celestial que Dèu 
era per sòa ministeri. Se diu general- 
ffièat àe cualsevol espierit celestial. Jii" 
f^. Angelus. Alfige. Ànsíolo. 

i.«ïa. CaaL9ev«>l dels esperits celestials que 
pertanyen al liltim dels nou cors. Jn^ 
^ Angelus. y^nge. Angelo. 

itco. Pex. f espècie de escat 9 que crèx 

fiss i la llargària de sis peus. Es xato, 

j te algaoas espinas en lo cap j ventre, 

j Us uetas del pit , que son mòU am- 

pbs, ni com la del vèotre que estd 

piitida en dos , semUan unas alas. Alw 

i^kie. Sqoalns squatina. Ange, sqi$ale. 

kn^ino. 

KyfXL. 10 ó ne ixini. Lo qui no prevaricé. 

Jn^d èueno ó de ba, Bonus angelus. 

^ A^^, ange de lumière, Angelo 

baoao, 

1%U CDITOM Ó DE LA GUARDA. Lo qui CS- 

tà seojaUd à cada persona per sa gnar- 

(b ó eostodia. jíngel custodio óde la 

piorda, Angelus custos. Ange gardien, 

Aa^ cnstode. 
i^cti K LA GUARDA, met. Lo Yaledòr ó 

protector de algd en sas pretensions. 

^igd de guarda. Patronos. Atige gar^ 
^f^n, proiecieur. CustQ<le, protettore. 
•^cn TUL 6 DE TE^àBRAS. Diable ^ dimoni. 
^ngd Fnalo ó de linieblas. Diabolus, 
dzmoo. Mau^ais ange, ange de t^nt- 

«Yj. Aogelo catÜTo. 
<^&nu COM vs A5GBL. fn fam. ab la cual 
«eexpri^sa la dukura j destresa ab que 
al^ caota. Cantar como un dngeL Dul- 
citer caoere. Chanter comme un ange. 
Cuitaré oome un angelo. 
^« 1:5 ÀïGEL. ezpr. iam. ab que se ponde- 
ra U bermosnra ó bou genial de algd. 
£i un dngel, ó coma un dngeL Non 
luMno j oon angelus illo pulchnor f mi- 

TOM. I. 



ANG 129 

tior. C*est un ange. fe un' angdow 

Bs ws ÀN6BL. expr. famu. ab que se pondè-^ 
' rala ioDocencia ó puresa de alguna per- 
sona. Es un dngeL Miré inooceotià^ 
puritate polleL C^esl un, ange. Egli è 
un angelo* 

rka LO iaoBL. fr. ant. que en k> jòg de 
mesa aignificaba lo venlatje de pujar 
damont de la mesa pera jugar las bo- 
las cuand no se hi arribaba dòsde fora. 
Dar, tomar ó llevar dngeL Optio data 
ailTcrsariis , qui slobulis eburneis ad ta- 
bulam rotandís Luduntt ut è terca su- 
blevati ínnitantur tabol». Joutr de cer- 
tain a^an/tage au jeu de billard. Far 
1' angelo. 

ANGEI^T. s. m. dim. de ísoel. Se apli« 
ca als infants per la innocència. Ange- 
lito , angelico. Puellus innoceus. Petit 
ange, Angelino, angeletto. 

ANGÈLIC, CA. adj. avouigii. 

ANGÈLICA, s. f. Planta perpetua, de peu 
y mitj de alt , poblada de ramas , ab 
las fuUas compostas de altras ovaladas 
de la bora, y las flors pètitas que na- 
xen en fòrma de parasol. Angèlica ^ 
yerba de los lazarasos. Angèlica silves- 
trls. Angéliaue ; podfigraire. Angèlica. 

A^TGÉucA. Unsi llissó que cantan lo díssapte 
sant en la benedicció del ciri. Se diu axí 
perquè comensa ab las paraulas bsul*- 
TBT JAM ANGBLiCA TURBA cobiorum'. An- 
gèlica. Lectio in benedictioue cerei can- 
tari solita. AngéUque. Angèlica. 

AiTGÉUCA. Med. Beguda purgant compos- 
ta de mannà y altras cosas. Angàica. 
Angèlica potio, vel aqua. Eau angeli^ 
que. Àcqua d' angeli. 

ANGELICAL, adj. Lo que pertany à se 
sembla als àngels. Angelical^ angelico. 
Angelicns. Angèlique. Angelico. 

ANGELICALMÈNT. adv. mod. Ab cau- 
dòr 6 innocència. Angelicalntente. Can- 
didèi puré. Angéüquement. Angelica- 
mente. 

ANGINA. 8. f. Inflamació de la gorja, ^/t- 
gina, engina. Angina, faucium mflam- 
matio. Angine. Ansiua , scberanzia. 

ANGIR. ▼• a. ant. Rodejar ó circuir algun 
terreno ab yall, tapia, tanca ó pared, de 
manera que quede clos, resguardad y 
separad de altres. Cercar. Sepire , val- 
lare. Ceindre, entoúrer , clore. Cinge- 
re, circoudare, cercbiare, assiepare» 

ANGL\NXINA. s. f. eivglantiiia. 

ANGLE. s. m. ant. íngul. 

'7 



130 ANG 

ANGLES , A. adj. aiit« iircus. 

ANGLOAMERICÀ, NA. adj. Lo natural 

< deU £stads-aníds de l' Amèrica septen- 
trional , j lo pertanyent A èlb. Angloa" 
merícano. Angloamericanns. Anglo^ 
Américain. Angloamericano* 

ANGLOTAYR. ▼. a. ant. exolutih. 

ANGOISSAR. V. a. ant. aconooxab. 

ANGOISSA, ANGOIXA, s. f. ant•coiiGÒ- 

XA, ANGU5IA. 

ANGOISSOS , ANG0IX05. adj. ant. coif- 

GOXÒS, AVGUNIÒS. 

ENGONAL. 8. f. La part del cos en la 
cnal se juntan las cuxas ab lo rèntre. 
IngU. Inguen. ^ift«. Anguinaja. 

ANGUILA, s. f. Pèx un xic semblant i la 
serp., que à vegadas crèx fins é mitja 
cana de llarg , tè lo cos cilíndric , j en 
la cua ó part inferior aplanada, està 
tot cubert de una substància viscosa 
que lo fa mMt relliscós. Anguila, An- 
guilla. Anguiüe, Anguiüa. « 

ANGUILA. Pal ó biga que tè nua osca al 
mitj ^ y se uníta ab seu pera que enca- 
xada allí la quilla de una embarcació, 
llisque y còrra al botaria à V aigua. 
Anguila, Tignum canali instructum, 
per quod recenter fabricata navigta in 
mare delabuhtur. Anguiüe, Curvo. 

4^GviLA. Ndut, Cada un dels dòs pals llargs 
col-locads en pendent à la bora del mar, 

' pera que per ells llisque y entre en l'ai- 
cua la embarcació que se arara. Angui^ 
la, GeminsB trabes declivcs ad ripam , 
quÉ constructae nares in aquam dedu- 
cuntur. AnguiUes y coittes. Ansailla. 

ANGUL. 8. m. Mat. La inclinació de dòs 
líneas que se juntan en un punt. jín- 
guio, Angulns. Angle, Augolo. 

íngvl agud. Lo menor ó mès clos que lo 
recte. Angulo agudo, Angulus acutus. 
Angle aigu. Angol acuto. 

íngui cuRvarirBO. Lo qui se forma de flòs 

' líneas curras. Angulo cwviUneo, Angu- 
lus cunratns , currus. Angle cutviligne, 
Angolo curyilineo. 

A5GVL ENTRANT. Fort, Lo qui th la punta 
cap à la plassa. Angulo entrante, dn- 
guio muerto. Angulus recedens. Angle 
r entrant, Angol entrante. 

íngul muto. Lo qui se f6rma de una lí- 
nea recta y una curra. Angulo mixtos 
mixtilineo. Angulus mixtus, rectÉ et 
currÀ lined constans. Angle mixtiligne, 
Angolo mistílineo. 

ivouL OBTÚS, Lo mbs obert que lo recte. 



ANG 
Jngulo obtusa* Angulus obt«$u8. Angle 
oUus, Angol ottttso. 

íkouL• pla. La concurrència de dòs plaus 
en una línea. Jugulo plano* Angulus 
planus. Angle plain. Angolo piano. 

ÀSQVL BBGTB. Aouell CU lo cual lu líneas 
cauen perpeadicularmènt una sobre al- 
tra. Angulo re<Ao* Angulus rectus. An- 
gle droit, Angolo retto. 

íngul BECTaíifEo. Lo formad per dòs lí- 
neas rectas. jíngulo reclUineo, Angulus 
rectis lineis. Angle rectiligne* Angolo 
rettilineo. 

Angul sóuoo. Lo qui se forma de mès de 
dòs ínguls plans que no estan en uoa 
matèxa superficie plana. Angulo solido, 
Angulus solidns. Angle solide, Angol 
solido. 

iiTGuc DEL uu. Akot• Lo racó ahònt se 
juntan las dòs peslanyas. Angulo del 
ojo, Angulus oculi, locus ubi jnn^un- 
tur palpebrae et angulum efformant. 
Coin de tosü. Coda delí' occhio. 

ANGULAR, adj. Lo que pertany al àn- 
gul, ó tè la figura de èll. Angular, 
Anfi;ularis. Angulaire, Angolare. 

ANGUNIA, s. f. Passió de animo ab aflic- 
ció y congòxa. Angustia, congoja. 
Animi angor, anxitudo. Chagrin, tour- 
meni, angoisse, Angoscia, travaglio, 
aíFanno, afuisione. 

SUAR DE AifGUNU. fr. LUnsar de sí un suor 
tènue y leve , causad regularment per 
alguna dolencia, ànsia ó pesar. Trasu- 
dar, Auxiè sudare. Suier d'angoisse, 
Sudar da angoscia. 

TENIR ANGUNIA, fr. Estsr impacíèut , ab te* 
mòr ó dubte. Estar en brasas. Cura 
sollicitudine angi. Ètre sur les épines 
Ésser angoscioso. 

ANGUNIAD, DA. p. p. de akguniakse 
Acongojíido, 

ANGUNIARSE. t. r. Donarse angunia 
Acongojarse, Angi, anxiari. S*inqiiié 
ter, s'affliger, Angosciarói, aíTannarsi 

ANGUNIÓS, A. adj. Lo qui patex angu 
nia. Congojoso, Angore aíTectus. ^r 
goisseíy affligtíj chagrin, Angoscio&o. 

ANGÜSTIÀ. S. f. ANGUNIA. 

ANGUSTIÀD, DA. p. p. de akgustia: 

Angustiado, 
ANGUSTIAR. t. a. Causar angustia. ^i 

gustiar, Angere^ affligere. Chagrin ^g 

attrister, Angosci^re, dar angosoi^ 

travagliare. 

ANGUSTURIB. T. r. AHOVNIARSB. 



aní 

ÍNGDXAR• t. a. ant. acovcoxab. 

A>GUYàR. t. a. aot. jummiooiab. 

A.MÍELO. s. m. delé. 

ÀMÜILLAR. T. a. aat. A:fiQViLJMi* 

ÀMMÀ. 8. f. Lo principi ioterior da tòt 
CM TiTèot. Se dividex eo vegetativa 
qae Diidrex j fa çréxer las plantas : en 
«BsitiTa, que dona vida y sentit als 
animals : j en racional , la cttal es espí- 
rítaal é inmortal, capas de eoténdrer, 
ducórrer é ioformar al cos humà, junt 
ab lo <mal coostituex la essència del ho- 
Bie, que tanabé reanex lo sensitiu j lo 
TçgetaL jíhnam Ànima) animuS) meos. 
Ame. Anima. 

Ànm. Lo Tuid de las pèssas de artilleria 
akòot èatra la hala j la pólvora. Abna, 
dmma.^ Oris diametros in tormentis bel- 
bas. Ame. Anima. 

iiou. Lo bastònet que se posa dins dels 
iflitruniènts músics de pont, com violí, 
oootrabax , etc., à fi de qne las dòs ta- 
pu se mantiagan à igual distancia* Al' 
ma, Line, citharsB et similium fulci** 
mentnm iaieriíis, quo summa et ima 
saperfides ioter se firmitèr suffultx 
aaat. Atne^ Anima. 

úuu. ncÀTALL. 

ísDu. met. Lo home ; j axí se diu : no hi 
Wi uia Í5I1KA, DO se veu una Xnima. Al» 
jiia.Boino, aliquis. Ame. Anima. 
Í51H1. neLio que dóna esperit, forsa ó 
JDOTÍinènt i alguna cosa; y axí se diu : 
lo esaenk es I' ívima del eiércit, lo 
amor i la pàtria es I' AiriBiA dçl estad. 
^Úma. Vigor, robur. Ame. Anima, 
isnu. mel. Lo principal ó la substància 
de at^oa «»sa ; y en èx sentit se diu : 
anam à V i.vof a oel negpci. Abna. Rei 
capot, medoUa. Ame. Anima. 
Í5I1I4. met. La eonciencia ; y axí del qui 
obra sèas lemòr de Déu y ab malicia se 
dia cocDimamént goe no ih íníma. Al'-* 
ma. OMBcientia. Ame. Anima, 
iticà. met. Lo que se posa dius de alguna 
cott de poca consistència pera darli for* 
Si j sotmesa. Alma. Fulcimentum ín* 
tenus. Ame. Anima. 
i^ivA. met. Vivesa, esperit, forsa, exprés^ 
liò; Taxí se diu: representar, pmtar 
ah molta ahima, aqu^t cuadro té mol* 
ta^ i3iuà^Aíma. Vis, acumen, virtus* 
Ame. Anima. 
ivasà na aoTó. La pètila rotllana de i» ó- 
fusla, que se |x»sa dins dals botons. 
HormUla, dmÚlà, GlobttU aatrictorü 



ANI 151 

fttlcimentum interius. Moule de bouion. 
L' anima , la parte interiore del bottoue. 

ínima de cabaix. expr. £un. que se diu de 
la persona de cor pervers , que sens es- 
crúpol comet maldats. Alma de cabar 
üo, Effrenus, eífrenatis moribos homo. 
Honime mnsfoi ni loi* Uomo sviscerato. 

iifiMA DE CANTI. cxpp. fam. quc se aplica à 
la persona mòlt neoia 6 tònta. Alma de 
cdntaro, Homo stolidus. Niais , sot, 
stupide. Avannotto, bambo. 

iiviMAS BEifÉiTAs ! iutcrj. oue expressa de- 
sitjV Animós de Diosl Utinam' Taxit 
Deus. Plút à Dieu. Magari. 

iffiMA DB DÀu. Se diu del que es bonatxas 
y sensill. Abna de Dias. Vir simplex 
caodidusque. Bon diable, bonasse. Bo- 
naccione. 

iiriMA E3V PEZTA. La que patex en lo purga- 
tori. Alma en pena. Anima in purgato- 
río luens peccatorum poenas. ^me en 
peine. Anima ia pena. 

AifiMA ETT PE?iA. mct. Lo qui va sol , trist y 
melancólic. Alma en pena. Homo soLi-. 
tarius, soUvagus. Personne triste , me'" 
lancolique. Anima in pena. 

AiriMA ENTRAVESSADA. AnIBIA DB GABAIX. 

iviMA FREDA. met. , La persona de poc es- 
perit y vivesa. Ave fria. Pusillanimis, 
insulsus. Personne froide , sans vis^aci" 
te\ Uomo da poco. 

iiiiMA míva. expr. de carinyo. AUna mia, 
mi alma. Anima mea, animae dimidium 
meae. Jlfon amour, m' amour. Anima 
mia. 

isiMA vivkifT. expr. que se usa sempre ab. 
negació , y equival i ningú , y es pon- 
derativa. Alm^a viviente. Prorsus nemo. 
Ame snvaníe, personne. Anima nata, 
anima viva. 

ARRANCAR L* ANIBIA A ALGÚ. fr. mCt. Fèrlí 

gastar tòt lo que tè. Sacar el alma, eL 
corazon, las enlrahas, los tuèlanos d 
alguno. Fortunas alieu jns absumere. 
Sucer quelgu'un jusqu! à la moeüe des 
os. Cavaré l' ultimo quatriíio. 
ARRANCAR l'ínima k ALGÚ. fr. mct. Matar- 
lo ó í'èrli mòlt mal. Comunament se diu 
amenassand. Sacar el alma , el corazon, 
las enlrahas ó las tripas d alguno. La- 
ceraré, trucidare, euecare. Arracher 
les yeux, l' ame. Cavaré V ultimo qua- 

tríno. 

ARRANCABSE l'aniha 1 ALGv. fr. met. ab la 
cual se eiagèra lo doLòr^ ó compassin 
que se tè per alguna cosa llastimosa. 



lli km 

j4rrancar9€ d uno el almà, el cotaibny 
las entrahas y etc. Animum dolore aut 
commiseratione affici. Rendre Vàmey 
d^chirer le cotat, StraÉziarsi il core. 
DBSPEDia l'Iihma. fr. Expirar, morir. Dar 
ó despedir el alnta. Aninaam agere^ ef- 
flare. Rendre Vdme. Rendere lo spiríto. 

SÓLDRBa k ALOU EH L* imMi. ALOUKA GOSA. 

fr. fam. Sentírla vivament. Sentir en el 
ahna alguna cosa. ,Qaàm maximè dole- 
re, aegerrimè ferre. Sentir wement. 
Rincrescer molto. 

i>o?iAa l'Ahima k Dèu. fr. Morir, expirar. 
Entregar el alma ó su alnia d Dios, 
Spiritum Deo reddere , animàm efflare. 
Rendre Vame, mourir. Render I* anima. 

ssTAa AB l'ahima jL LAS dàxts.' fr. fam. ab 
la coal se explica la graó por que patex 
algú, que sembla posarlo en perill de 
morirse. Estar con ótener el alma en^ 
tre los dientes, Vehemenlcr timere , pa- 
Yere. ji^oir unefrayeur extreme. Star 
coir anima a'denti. 

LLEVAR l'Í5IMA k ALGÚ. fr. mct. ARRAITCAR 
1* ÀiriMA k ALGÚ. 

HO GOSA DIR QUE l'íxiua SIA 5&VA. fr. fam. 
Se diu de la persona que està aturdida. 
No osa chistar, Nec hiscere aadet. // 
rCose poiní desserrer les dents. Non ar- 
disce aprír bocca. 

SEHTiR E5 l'íüima. fr. Ssutir viTamènt al- 
gun mal succés ó contratemps. Pesarà 
le d uno ó sentiria en el alma. Qaàm 
maximà dolere, aegerrimè ferre. Sentir 
vi\»ement. Giunger al core. 

TE5IR l' íhim a píTüjada DE w FIL. fr. met. 
fam. Agitarse per pòr de algun gran 
perill. Estar con el alma en un hilo. 
Vehementissimè angi. Ètre affect^par 
la peur ou la crainte. Essere assalito di 
finimondo. 

TETTiR l'àhima ehtravessaba. fr. fam. Tenir 
un cor pervers. Tener un corazon per-' 
verso, E^se pravi animi. Ètre d^pravé. 
Essere scellerato. 

175A i^lMA SOLA ITI CATFA HI PLORA. ref. qUC 

denota que un tòt sol sens ajuda de al- 
tres no pod servir de res. Una dnima 
sola ni canta ni Uora. Vs soli! unus 
vir, nullus vir. Un, synonyme de rien, 
llomo solo a nnlla è buono. 

ANIlhfAGIÓ. 8. f. L' acció de animar ó in- 
fnndir T ànima en lo cos. Afdmacioii. 
Animatiò. Animation. Animazione. 

ANIMAD , DA. p. p. de ahimar. Animado. 

ANIMADET, TA. adj. dim. de ahimad. 



AKI 

Algo animada. Non nihil vividus, ar 
' dens , vebemens. Dim, d^ànim^. Ànim] 

tino. 
AMMADlSSIM, MA. adj. sup. de ahimai 

Muy animado, Valdè vivíaus , arde» 

vehemens. Sup, d'anima. AnimatÍ8sim( 
ANIMADOR, RA. s. m, j f. Lo qui aoi 

ma. Animador. Animator. Celui qi 

anime, Animatore. 
ANIMAL, s. m. Gos que tè sentit y mori 

mèat. AnimaL Animal. Animal. Aoi 

male. 
ahihal. Comunmènt se pren per lo irraci< 

nal. Animal. Bèstia , pecus. Bete. Aai 

male, bèstia. 
AHiMAL. met. Lo bome incapas ó mòlt i^ 

norant. AnimaL Stupidus, stoliduj 

Btía, bete. Animalaccio. 
AHIMAL. adj. Lo que pertany al cos aoimai 

y que tè sentit. Animal. Animalis. Ani 

i7ta/. Animale. 

AHIMAL AB SÍBGHS. ant. IHSBCTE. 
AHIMAL BHCUBBRTAT. ant. RIHOC£ROHT. 

ANIMAL \i5. s. m. aum. de ahimal. An. 
malazo, animalan, animalote. Ingei 
bellua. Augment, d 'animal. Animalott< 

AHiMALAS. met. Lo qui es sumam^ut igno 
rant. Animalazo. Paenè sttpes, plum 
beus, rudis. Gros Ma, grand lout 
daud. Animalaccio. 

ANIMALET. s. m. dim. de ahimal Am 
mcUejoj animalito, animaliUo , animt 
lico, Parvulum animal, bestiola. An 
malcule, bestiole. Animaletto. 

ANIMALÓ, s. m. dim. de ahimal. ahimj 

LET. 

AHiMALÓ. Se diu dels insectes que viuen i 
aigua ò llocs bumids. Gusarapo. Veí 
mis aquaticus. Espice d ^insecte ou i 
ver aqiuuique. Animaluocio. 

ANIMALOT. s. m. Animal de mala fig^ 
ra , ó llètj , ó estran j , que no tè no 
conf gnd. Anrmcducho. Djforme ànim; 
Animal hideax i difforme et peu conn 
Animalucso. 

AHIMALOT. met. AHMALAS. 

ANIMAR. V. a. Infundir l'ànima. Aninu 
- Animaré. Animer. Animaré, infoudc 

l'anima. 
AHIMAR. Donar ànimo ó valentia. Se i 

també com recíproc per cobrar àuiíi 
Animar. Animum addere, reddere. Ai 

mer, enhardir. Incoraggiare. 
AHIMAR. met Se dio de las coaas inanin 

das naturab y artificials à las cuals 

naturalesa ó lo art infundex TÍgòr , j 



AW 
certa maQèra vida j esperit, jíntmar. 
VÍTÍ6care, TÍtam TÍgoremqne dare* 
Anímer, Animaré , ▼ÍTiíicai'e. 

^UAER , s. m. Lo -aui capta per las 
éaüaias del purgaton. Animero. Elee- 
Bflsynarum coiTector ad safiragís^ ani- 
Biniiii ia pargatorio degeotium. Celui 
fú tfuAe pour Us dmes au purgatoire. 
L'iocaricato dí chíeder clemosiua pelie 
aníme. 

AM.IIETA. s. f. dim. de imuA. írima d£ 

CIBUX. 
ifUETl. PALIA. 

AMMO. s. m. L'iníma ó lo esperit en 
caiot es principi de las operacions ra- 
óoais. Mimo. Animus. Esprit. Spiríto. 
i^iw. Valentia 6 esfors. Animo. Virtus 
uiffiL Valeurj courage. Virtute, való- 
re 

in». Intenció ò voluntat, jínimo. Consl- 
liom, ^ropositam. Dessein, volonté^ 
Bisegno , proponimento. 

iTmo! interj. de que se usa per alentar ó 
ei&n^i a\^ú. j/nimo! Buen animo! 
Macte, Quicte animo. Cotirage! fermel 
or cal Orsu, coraggio. 

owLia ismo. fr. Esfonarsct aleutarse. 
Oihrúr animo ^ valor, espirilu, elc. 
Xnimiiin vires capere, erigere. 5Vn- 
Wdifr. Ralleatarsi. 
S0911 xsao. fr. alentar ó esforsar é algü. 
Animar, Incitaré , animaré. Ammer, 
lacuonre. 
fil ismo. fr. Tenir intenció de alguna 
ca». Encer ó tener animo. In animo 
liabefv, deliberaré. A\H)ir dessein. Fa- 
ré proposito. 

rks pcsaua lo Iüimo. fr. Desanimar ^ des- 
tüestar. Desanimar, desalentar. Ex- 
snioafe• Décourager. Scoraggiare. 

TtcoiM ne Í5IXO. fr. Variar la intenció. 
rariar de intento. Mutare coiisilium. 
Changer de dessein. Cangiar disegno. 

ftuaxM u> Í5IXO. fr. Acobardirse. Eslre^ 
fharse de animo. Animum reprimere. 
Se d^ourager; perdre courage. Sco- 
n^inrsi. 

AXIHÒS) A. adj. Valerós, esforsad. Ani- 
mosa. Attimosus, imperterritus, gene- 
rosos. Courageux. Valcroso, coraggioso. 

A5JMOSAM&NT. adv. mod. p. us. Ab 
iotmo. Animosamentf. Animosè , forti- 
tèr, slxennè. Courageusemení. Gorag- 
RÍosamente, animosamente. 

ÀXlMOSlSSIM t MA. adj. sup. de avimòs: 
Animosísimo, Fortissimus, strenaissi- 



I 



ANI 153 

mus. Sup. de courageux. Coraggiosissi- 

mO) animosissimo. 
ANIMOSITAT, s. f. Valentia, atreviment. 

Animosidad. Auimositas , audàcia. Har' 

diesse, courage. Ardire, auimosità. 
ANIQUILABLE. adj. Lo ^ui fócilmèut se 

pod aniquilar ó destruir. Aniquilable. 

Destructius , destructibilis. Qui peut 

ílre an^anti. Auuicliilabiie. 

ANIQUILACIÓ. S. f. AÜIQUILAMÀNT. 

ANIQUILAD, DA. p. p. de atiiquilar y 
AViQUiLABSE. Aniquilodo. 

ANIQUILADÒR, RA. Lo qui aniquila. 

. Aniquilaílor. Destructor , extinctor. 
Destrtícteur. Anuicbilatore. 

ANIQUILAMÈNT. s. f. L'acció y efecte 
de aniquilar. Aniçuilamiento , anÍ4fui' 
lacion. Destructio , in niliilum redactio. 
Annihiiation , an^antissement. Annichi* 
lasionc. 

ANIQUILAR. V. a. Resóldrer ó reduir d 
ser alguna cosa. Se usa també com recí- 
proc. Aniquilar^ Ad nihilimi redigere. 
Annihiler, anéàntir. Annicbilare, an- 
nicbilire. 

A?riQuiLAR. met. Destruir ó arruinar ente- 
rament. Se usa també com recíproc. 
Aniquilar. Deslruere, funditus everte- 
re. Annihiler , anéàntir. Annicbilire. 

A51QUILAESE. V. r. mct. Dctcriorarse mòlt 
alguna cosa, com la salud, la bisènda. 
Aniquilarse. Deteriorem Ceri. Sanéàn- 
tir. Aunicliilarsi. 

A9IQUUARSE. mct. Humilíarse, abàtrerse 
fins d no res en la consideració pr(«pia. 
Aniquilarse.^ Demissè de se ipso sentiré, 
pro nihilo reputari. Sanéàntir , s'hu" 
milier profondément. Prosternarsi , ab- 

' battersi. 

ANÍS. s. m. Planta anyal de cosa de un 
peu de alt, que tè las fullas rodònas y 
retalladas d pomets, las flors pètitas en 
forma de patasol , y la llavor menuda, 
de un sabor agradable. Anis. Anisum, 
anicetum. Anis. Aní ce. 

AXIS. La llavor de la planta de èx nom. 
Anis. Aoiium. Anis. Anice. 

ANIS. Espècie de confits mènuds. Anis, 
anises. Anisum saccharo candiium. 
Dragées d'anis. Anici inzuccherati. 

Aüis ESTRBLLAD. Ai'brct dc ludias que fil 
un fruit, garrofa, ó tabèlla, d modo de 
estrèllas, dins de las cuals hi lia una 
llavor menuda , Uustròsa , de un gust 
suau ^ntre fonoll y anis , y se usa en la 
medicina. Badian. Auisum stellatum. 



154 ANN 

Badiane, Aníce delia Cina. 

anís estreuad. Arbusto de Filipinas y de 
la Xina, que fa un fruit en figura de 
estrella, lo cual contd una llavor parda 
de sabor y olor aromàtic. Badiana, 
anís de la Ckina , anis estrellada (Í£ las 
hidias, Anisum stellatum. Badiane. 
Anice chinese^ 

AJfis ESTAÈLLAD. L'i llavòr dcl arbret del 
matèx nom. Anis estrellado* Anisum 
stellatum. Anis eíoile\ Anice chinese. 

ANISSAD, DA. adj. Lo que estd compost 
ó adobad ab anis ò tè gust de anis. Ani^ 
sado. Aniso conditus. Composa'' d' anis, 
Coperto d'anici. 

ANISSAR. V. a. Posar anis, barrejar espe- 
rit de anis ab alguna cosa. Anisar. Ani- 
so condire. Aniser, Gondire coll' anice. 

ANIVELLAR, v. a. Tirar lo nivell pera 
examinar si un pla esta icual. Nisfelar, 
Perlibrare, ad libcllam vel perpendicu- 
lum exigere. Niveler. Livellare. 

ANIVELLAR. Posar un pla en la posició ho- 
rjsontal justa. Nis^elar, 51f|uare, ad 
amussim planum reddere. Niveler, Li« 
vellare. 

ANIVELLAR. Posar cn equilibri ó igualtat 
cnalsevol cosa material. Ni^elar. Ad li- 
bellum ducere, ad aímussium dirigere. 
Mettre de nivean ou en fquilibre. Equi- 
libraré. 

AjrrvBLLAR. met. Guardar igualtat ó equi- 
tat en lo que se executa. Nis^elar. Ad 
aeqnum exsequi. Observen wie juste 
f^^alit^, une équité" parfaite, Livellare. 

ANiVERSARL s. m. L'ofici ó missa que 
en sufragi de algun difunt se celebra en 
lo dia que cumplex lo any de sa mort. 
Aniversario, Anniversarius. Obit. An- 
niversario. 

ANIVERSARI. Lo dia que fa un any dèsde 

»ue succeí alguna cosa. Anii'ersario, 
les anniversaria. Annis^ersaire. Anni- 
versario, annuale. 

ANJALITS. s. m. pi. Planta anyal, que 
crÀx fins à tres peus , y trau varias ra- 
mas pobladas de fullas estretas y de 
flors grossas de un blau herm^s. Azu- 
lejoy Uebrecilla. Ccntaurea cianus. Au- 
hifoin , bhtet, Fioraliso , oattisegola. 

ANLASSAR. v. a. ant. enllassar. 

ANLLA. adv. II. ant. bnilí. 

ANMARSIR. V. D. ant. ei^mustíoar. 

AN>í\LISTA. 8. m. analista. 

A N'N ALS. s. m. pl. A\Ats. 

ANNATA. s. f. La renda, fruits ò utilitats 



ANO 

que prpdnex en un any cualscvol ])& 
nefict ó empleo. Anata. Annuus reddi< 
tus. Revenu annuel d'un bffnéjfice , d'w 
emploi, Rendita annuale(9 annata. 

MBDiA ANNATA. Dret que se paga en Lo in^ 
gres de cualsevol benefici ecdesiéstici 
pensió ó empleo secular, y es la mlta 
de sòn valor en io primer any. Tamb 
se anomena axí lo que se paga per lo 
títols , y per lo bonorífic de alguns em 
pleos y altras cosas. Media anota, Di 
midia proventuom annuorum pars. An 
nate. Annata. 

ANEaO , A A. adj. Lo que estd unid à al 
tra cosa ab dependència de ella. Anexc 
ane/o. Annexos. Annexe. Annessc 
nnito. 

ANNOBLIMÈNT. s. m. ant. ENNOBLnikn 

ANNOBLIR. V. a. ant. ennoblir. 

ANNOBLIT , DA. p. p. de annoblir. 

ANNUAL. adj. Lo que se fa ó sncceex ca 
da any. Anual., anuo, anal, Annaiu 

' AnnneL Annuario. 

ANNÜALITAT. s. f. La renda ó pensió d 
un any. Annalidad, Annuus redditu 
Annnalité'. Annata. 

ANNUALMÈNT. adv. t. Cada any. Anua 
mente. Singulis annis. AànueUemen 
Annualmente. 

ANO. s. m. Cir, Li part del cos bumà pí 
abònt se expel-lex lo excrement. An 
Anus. Anus, Forame, ano. 

ANODl, NA. adj. Cir. j Med. Se diu d 
medicament quetè virtut de suavisar 
calmar los dolors. També se usa co 
substantiu. Anodina, Medicamentuí 
temperans. Anodin, Anodino, lenitiv 

ANOLïEJAR. V. a. ant. fietar. 

ANOMALIA, s. f. Gram. La irregularit 
de alguns nom^ y verbs que en sa ài 
cl i nació y conjugació se apartan de 
rè^la comuna. Anomalia. Anomali 
Anomalie. Anomalia. 

ANOMALIA. Astron. La distancia angular d 
lloc verdadèr de un planeta íins à sí 
afeli vista dèsdel centro del sol. An 
malia. Anomalia. Anomalie, La dista 
za cb' è tra un pianeta e U suo afelio. 

ANOMALIA. IRREGULARITAT. 

ANÓMALO , LA. adj. Grani, Se di>i c 
nom ó verb que tè alguna irresularit^ 
Anòmala, Anomalus. Anomai, Anòmal 

ANOMENAD, DA. p. p. de anomen.^ 
Llamado, nombraao, apeÜidado, 

ANOMENADA, s. f. Nom, fama. Nombt 
nombradia, Nomen. Nom 9 renom* Gu 



ASS 

dor oone, nomauza) nomea^ uoini- 
i BíBia. 
AüOMENADAMÈNT. adv. mod. aot. Ab 
^sboció del uom. Noníbradamente» 
üiaioatioifSÍgnanter. Nomménent, No- 
sintuneote. 

i\QSOAR. r. a. Designar à alguna 
fOWBi ó cosa per sòu nom. JJamar, 
mhrar, apeüidar. Nomínare , vocare, 
ippfiUre. AjjpeUr, nommer. Nomare^ 
Kainare. 
iV)KtiL Elegir per algnn càrreg ó em- 
plfo. Sombrar. Nomínare. Nommer. 

i^OUENARSE. ▼. r. Dirse ò tenir uom. 
Ihwin^j apeUidarse, Appeliarí. Se 
^■ner, s*appeler. Nominarsi , aver 
1^. 

i^ariitsc. Dir sòn nom i ó dir qui es 
pentpe lo conegan. Decir qtúén es. 
S«iomÍDare^ notum facere. Déclarer 
ason. Ifomarsi. 

»KU)i50Me?rE• expr. ab que algú ex- 
p^ la repagoancia de que li fiïssau 
KaoHa de U persona que aborrex , ó 
m en atrèin. No me lo nofnbre. Nec 
Miioetar. JV* m'en parlez pas. Non lo 
jir. Mfl oomarlo. 

^^^NLM.MA. adj. Lo que no tè nom. 

^iW. AnoDjmtts. Anonyme, Ano- 
tar. 

.iWjQCtt. T. a. ant. disminuir. 
A59CETÍ s. f. dim. de aüca. Nalguiia, 
^^^pi8à, nalgiíícçi. Clunicuia, cluiii- 
^^ Ikn. defítsse. Naticbetta. 
^UKnnjA AiTQUETA. fv. &m. Estar mal 
^i^, assentad à mitjas. Esíar de 
^k ajupieta. Incommod^ assidere : 
^niile natibus tangere. Èire mal as- 
^fs'are assis que sur unefesse, 

AHiraONAR. ▼. a. ant. rodeur , cia- 

cni 

A^BEKA. ad?. U. EHDAMlkRA. 

^^^BJQÜHR. T. a. ant. EURiquiR. 

^^• idf. ABA9S. 

'■\ ú ix$ 1^. conj. adr. Al contrari , per 
^^ miUòr. Jíntes , dntes bien. Imò, 
V^^ potíus. Au coiUrtüre, plutot. 
|fa»piotlo«to- 

^"A. S. f. 9AX8A. 

^«Asu. mct. Donar pretext , motiu. 

^^ ata. Ocasionem praebere. Donner 

M«tf. Dar adilo. 
^ ^^GUIR. y, a. ant. seguir , prosboüir, 

-•SA5G0NAR. V. a. ant. ersaugrehtar. 



AST 155 

ANSAT. 8. m. terril. tupí. 

ANSEATICÇA. adj. que se aplica als 
pobles y ciutads llibres 9 y reunidas 
mútuament pera lo còrners. At^sedtico, 
Civitates anseaticae foederatx. Àns^ati' 
que. Auseatico. 

ANSEGUIR. V. a. ant. seguir 9 paoseguir, 

PERSEGUIU. 
ANSETA. S. f. 5A7ISETA. 

A^SLA. 8. f. CoDgòxa ó fatig que causa en 

lo cos ínquietut ó moirimènt yiolèut. 

Atisia. Anxietas. Anxiét^. Ausietà, af- 

faimo, ambascia. 
ANSiA. Aiigustia ó aíQicció del animo. An* 

sia. Afflictio. Angoisse. Angore. 
A5SIA. Desttj vehement. Ànsia. Cupido, 

cupiditas. Avidit^. Àvid i ta. 
AjrsiAS. pi. Basquetj, ganas de vomitar. 

Bascas , arcadas. Nàusea. Nàusees. 

Nàusea, stomacaEÍone. 
> DO!«AR A\siA. (i\ Causar temor , recel , ó 

espant lo mal estad de alguna cosa. 

Dar cuidado. Curam injicere. Mettre 

en peine. Far temeré , dar pensiere. 

DONARSE AlfSlA* fr. DONARSE BRASA. 
ESTAR AB AITSIA. fr. ESTAR AB CUIDAPO. 
PASSAR A58IA. fr. PASSAR CUIDADO. 

ANSIETAT, s. f. a5sia. 

ANSIÓS, A. adj. Lo qui tè ànsia» An- 
sioso. Anxius, soUicitus, cupidns. Aviw 
de, cofwoiteur. Sollecito, accurato. 

ANSIOSAMENT, adv. mod. Ab ànsia. 
Ansiosatnente. Anxiè , sollicitb , avidè , 
cupidè. Avidement. SoUecitamente, ac- 
cnratamente. 

ANTA. s. f. Espècie de cèrvo mes gros 
que lo comü , del cual se diferencia 
principalment en que sas baiiyas dèsdel 
matèx naxemènt de èllas, estan dividi- 
das com los dits de una ma. Anta, Cer- 
vus alces. Tapir. Sorta di cervo. 

A!(TA. La pUl adobada de la danta ó bdía- 
lo, y també de alguns altres animals. 
Ante. Coríum bubalinum. Peau de 
huffle ou d'autres animaux. Cuojo di 
bufalo. 

ANTABAIR. v. n. ant. entibiarse. 

ANTAGONISTA, s. m. Lo qui es oposad 
ó contrari à altre. Antagonista. Ad ver- 
sarius, antagonista, aemulus. Antago^ 
niste. Antagonista , compctitore. 

ANTANY, adv. t. En lo any próicim pas- 
sad. Algunas vegadas se aplica extensi- 
vamènt als ,anys anteriors. Antano. Aii- 
no proximè elapso. Anian. L' anno 
scorso. 



156 ANT 

ANTÀRTIC, CA. adj. Mtron, Se diu del 
polo oposad al értic. Antdrtico. Autarc- 
ticus. Antarctique. Antartico, australe. 

A!íTARTic. Lo quc pcrtaiiy al polo antàr- 
tic. Antdriico, Ad australem vel atitarc- 
ticum .polum pertineiis. Antarctique. 
Antartico. 

ANTE. s. f. AXTA, en la segona accepció. 

ANTECEDENCIA. s. f. axtecedèst. 

ANTECEDENT, p. prr». de ASTECEDm. 
Lo que anlecedex. Aittecedeníe. Ante- 
cedens. Precedent. Precedente. 

ANTECEDÈ!ÇT. s. m. Lòg, La primera pro- 
posició de un entimema ó de un argu- 
ment que tè dòs proposicions. Antece^ 
dente, Antecedens, prior proposi tio cn- 
thymcmatis. Antecedent. Antecedente. 

AXTScEDkNT. Gèom. y Arit. Lo primer ter- 
me de una rahó que se compara ab lo 
segon. Antecedente. Antecedens. Anteí- 
céaent. Antecedente. 

ANTECEDENTMÈNT. adv. t. asterioh- 

ANTECEDIR. v. a. Anar davant en temps, 
orde 6 Uoc una cosa d altra. Antece- 
der. Antecedere. Dc\^ancer , pr^cdder. 
Preccderfí, precorrere, andare avaiiti. 

ANTECESSOR, RA. s. m, y f. Lo qui 
preoeí d altre en alguna dignitat, em- 
pleo, ministeri ó encdrrej^. Antecesor. 
Antecessor, qui antecessit, praecessit. 
PréHécessenr , devancier, Predecessore, 
antecessore. 

antecessors, pi. Los antcpassads dels cuals 
algú descendex. Antecesores; Majores, 
avi. Ancétresy devanciers, aXeux. An- 
tenati. 

ANTECO , CAr adj. que se aplica als ha- 
bitants del globo terrestre que estan 
sota de un matèx mertdid, y ^ igual 
distancia del ecuadòr, los uns per la 
part septentrional , j los altres per la 
meridional. Ameco. Popnlt è recione 
oppositi sub uno eodemque meridiano , 
et ab aequatore aequè distantes. Antoeci. 
Antisciens. Antecni. 

ANTECOR. s. m. La pèssa que estd abans 
del- cor. Antecoro. Anterior chorus. 
As'/int'chcetir, Anticoro, arancoro. 

ANTECÜART. s. m. Lo senyal que fan 
alguns rellotges un poc abans de tocar 
los cuarts. Antecitarto. Horologii pre- 
ventiva pulsatio. Bruit de certains hor- 
loges a\*ant desonnerles quarts. Rumor 
che fan alou ni oriuoll poco prima di 
suonare. 



ANT 
} ANTELACIÓ, s. f. Preferència de uní 
cosa d altra en temps. Antelacion. An* 
tecessio > prselatio. Ante'riorUe'. Anterío 
.rità. 

ANTEMURAL. s. m. La fortalesa, roc: 
ó muralla que servex de reparo ó cio 
fensa. Antemural. Propuguaculum , sei 
rupes murum protegens. Rempart. lla* 
stione , baluardo. 

ANTEMURAL. mct. Rcparo 6 defensa, con 
ANTEMURAL dc la Cristiandat. Antenin^ 
ral. Praesidium. Rempart , dtfense. Dl- 
fesa, riparo. 

ANTEMURALLA. s. f. antemural, en 1; 
primera accepció; 

ANTENA, s. f. Ndttí. Pal llarg, al cua 
estd assegurada la vela llatina en la 
embarcacions de esta classe. Se dife 
rencia de la verga , que servex per la 
^ velas cuadradas, eu ser més llarga j 
formar curva. Entena, Anteuna. j^n- 
tenne. Antenna, pennone. 

ANTEPASSADS. s. m. pi. Aquells del 
ciials descendex algd. Antepasados. ]Mu 
jorcs, avi, proa vi. Ancítres ,. de\'an 
ciers. Antcnati. 

ANTEPENÚLTIM, MA. adj. que se apU 
ca d la persona ó cosa que esta iumc 
diatamènt abans de la peoiilt ma. Ante 
peniíllirno. Penultinlo anterior. Antci 
pswütième. Antepcnu I tima. 

ANTEPOSAD, DA. p. p. de anteposar 
anteposarsb. Antepuesto. 

ANTEPOSAR, v. a. Preferir, cstiSiiavs 
m^s. Anteponer. Antepouere prefaerr< 
Pr^eVer. Anteporre. 

anteposarsb. V. r. Posarse davant ó a 
preferència d algd. Anteponerse. Se<i 
anteponere, prasponera. Se mettre tle 
vant. Porsi avanti. 

ANTEQUERA, NA. adj. Lo natural d 
Antequera, ó lo pertanyent d esta ciii 
tad. Aíilequerano. SingUia oriünd ui 
D 'Aatt;quera. D' Antechera. 

ANTERIOR, adj. Lo que preceex en lin 
ó temps. Anterior, Anterior, prloii 
antiquior. Anteriear. Anteriore. 

ANTERIORITAT, s. f. Prccedencia tem 
poral de una cosa l'llatí vamènt a altr^ 
Anterioridad. An tecessio , praeceden 
antiquitas , major aatiquitas* Anterio»i\ 
te A ntprion \sí 

ANTERIORMENT, adv. i. Ab aütcriori 
tat. Anteriormente. Prii\s, aateriu*^ 
Anterieurement. Anteriormente, preccj 
dentemente. 



AMT 

ÀXrES. prec* y acIt. abaics. 

irrss Bè. coo). adr. Airs bà. 

ísTEs DE ^at. mod. adv. Dòs dias abans del 
presèot. Anleayer^ tintes de ayer, anr' 
tier. Nadius tertias. Avant^hier, leri 
Valtro^ arant' ierí) V altroierí. 
ÀXIESALA. s. f. La pèsaa que està iotes 
èí la sala ó salas principals de alguna 
casa. Jínteséiia. Interins yestibuiíim , 
piimas intra aedea. aditos. Anticham^ 
hrt. Aoticamera. 

rà imsAiJi. ír. Esperar en òlIa. Hacer 
aatesaia, lo intèriori v^tíbulo praestt^• 
bri, aodieotiam expeetare» Attendre 
dons tantichambre. Àspettar nelP anti- 



ÀSIEVIGILIA. 8. f. Lo dia abans de la 
viçüa. Antevispera. Pridie vígiliam ec* 
cfesiaBticam. A^^ant^^eille. AattTigUia. 
A.Y11. Preposició inseparable presa del 
pè^i que entra en la composició de al- 
paa paraulas^ j significa contra ^ ó lo 
^ es contrari 9 com . ahtipapa , lo qai 
es oootra del. papa. Ami. fran. Ami, 
Antí. 

ÀXnCAMBRA. s. f. ant. La pèssa que es- 

U immediata abans de la sala ptnncípal 

ó saSai prtDcipab de alguna casa ó pa- 

W:i. Amecdmara. Anterior cubicnli 

»^Btafi. Jatic/uunbre, Anticamem. 

À!^TV:S^MaÓ« 8. f. L' acció 7 efecte de 

M^pf ó aoticiparse. Amicipacion. 

Aabof96i^,AiUicip€Uion. Anticípazione, 

«rócfluBeflfCo. 

AVTtcfPACió. Rei. Figura que se comet 
coand en lo discurs se anticipa ó pre- ' 
vé io ^ne algd podria dir ó alegar en 
«oetun. Anticipacicn. Prolepsis f occu- 
P^ Amicjpaiion. Auticipasiooe. 

A.tnciria6. Lo acte de madurar los fruits 
aiKifli de temps. Per extensió se diu 
tasibé de altras cosas. Precocidad. Ma- 
toritalis anticipatio. Hàtivet^. Anticipa- 
meato. ' 

iXnClPAD, DA. p. p. de AKTtciPAR. An- 
údpado. 

i^nOPADAMÈNT. adr. t. Ab antíci- 
picíó. Amicipadameme, Cum anticipa- 
tione. A^ec /xn/tc^o/ioit. Auticipatamen- 
tf « con anticipastone. 

LVnaPADOR, RA. s. m. j f. Lo qui 
afltidpa. Aniicipador. Anticipator. Ce^ 
iui qui anticipe. Colui cbe' anticipa. 

A>TiaPAR. ▼. a. Pawar avant ó fèr al- 
fcaaa cosa abans del temps regular ó 
«oyalad. També se lua com recíproc. 

TOM. 1. 



ANT 157 

Amicipar. Anticiparé , ant€<iapere. Aü" 
liciper. Anticiparé. 
ANTICRI5T. s. m. Aquell kome pervers 

Í^ diabòlic que ba de perseguir à ta 
glesia Catòlica j i sjto fiels en la (i del 
mon. Amecn'sia, amicristo. Antichri»* 
tus. Amébhrisí, Anticristo. 
ANTIGRlTia s. m. Lcx oposad ò contrari 
del crític. Amicridco. Critico adversus, 
infensus. Amicritiqae, Anticritioo. 
ANTICUAD, DA. adj. Lo que mòlt temps 

- ha que no està en us. Comunament se 
aplica à las Uèys de una nació, ó à las 
paraulas j frases de una llengua. Ami'^ 

■ cuadom Inusitattts , obsoletus. Suranne* 
Antico. 

ANTICUARL s. m. Lo qui fa professió é 
estudi particular del conexcniènt de las 
cosas antiguas. Amicuario, Antiquarius. 
Amiqiiaire, Antiquario. 

ANTICÜELA. s. f. Planxeta i-odòna de 
plata ó de altre metall , la cual servex 
pera brodar, asseguraodla en la^oba ab 
puntadas que passan per un foradet que 
tè en lo oentro. Lamejuela, íemeji*ela^ 
te/nide<iue. Lenticula. Paillette pottr les 
broderies. Bisantím , bisanti. 

AirrrcuÀLA. Planxeta mòlt prima y rodo- 
na que dèxan en la pell los grans cuand 

' se ha» as^secad. Lantejuela, Crustula. 
Petite croúte que laisse un bouton se^ 
che'suy la peau, Crostetta. 

ANTÍDOTO. s. m. Composició ò medi- 

- oamèat contra lo veneno. Per exten^tó 
se diu de cualse^ot preservatiu de al- 
tre mal. ArUidato. Autidotum , antido- 
tus. Aniidote. Antidoto , contraweleno. 

AUTÍDOTo. met Lo medi ò preservatiu ner 
no càurer en algun vici ò falta. Amidt^^ 
to. Prscautio, cautela. Amidoie. Anti- 
doto. 

ANTÍFOJVA. s. f. L> verset que en lo re- 
so ecclesiàstic se diu ó canta abans y 
desprès de cada salm. Amifona. Anti- 
phona. Amienne* Antifona. 

ANTIFONARI. s. m. Llibre de cor que 

conté las antffonas de tòt lo any. Amí" 

fona 9 amifonario. Antipbonarius, an- 

tipbonarium. Amiphonier, amiphonai" 

re. Antifonario. 

ANTIFONÈR. s. m. La persona destina- 
da en lo cor pera entonar las antiTonas. 
Amifonero. Antiphonarum praccentor. 
Celui qui emonne les antiennes. Antifo- 
nario. 

AJÍTÍFRASIS. s. f. Ret. Figura que se 

. 18. 



138 ANT 

comet caand se deoota una cosa ab veus ! 
qne 'signiíicaa lo. contrari, jintifrasis, 
Antiphrasis. j^iuiphrase. Antlfrasi. 

ANTIG, GA. adj. Lo que tè antiguitat. 
AfUigiio. Antiqnus. Antique. Antico. 

AifTiGs. 8. m. pi. Los que visqueren en los 
sigles remots, y los homes cèlebres de 
I' antiguitat. Antiguos. Veteres, prtsci 
sapieutes. Anciens. Maggiori. 

X l'antiga, mod. adv. i l'antigalla. 

ANTIGALLA, s. (. Monument de l'anti- 
guitat. Antigualla. Monumeuta perve- 
tusta. Antique, Anticaglia. 

ANTiGALLAs. pi. Notícias antiguas. Antiguor 
llas, Aatiqui usus , reteres consuetudi- 
nes. Aniiquailles, AnticagUe. 

k l' antigalla, mod. adv. Secòns lo us ó 
costum del temps antig. A lo antiguo. 
Morè anticj^uo. A fantique. All' antica, 
all' uso antico. 

ANTIGÜAMÈNT. adv. t. En lo temps an- 
tig. Aatiguamenle, Antiquè^ antiqui- 
tus, olim. Anciennement* Anticaraen- 
te. 

ANTIGÜÍSSIM, MA. adj. snp. de an- 
tig. Aiuiquisimo y antiguisinío, Antíquis- 
simus. Sup, d'ancien. Antichissimo. 

ANTÍGÜÍSSIMAMÈNT. adv. t. sup. de 
ANTiGVAMÀNT. Antiquisimamcnte, Anti- 
quissimè. Sup. etanciennement. Anti- 

' chissimamente. 

ANTIGUITAT, s. f. La calitat de antic; 
com la ANTIGUITAT dc una' ei n tat, de 
una familia, etc. Antigüedad. Anti- 
quitas. Antiquiié'. Anttchità. 

antiguitat. Lo temps antig, y tam})è las 

- cosas qne en èll succeiren. jitHigiiedad. 
Antiquitas. AiUiquit^, Antichità. 

ANTIMONI, s. m. Fòssil que casi no se 
troba sinó combinad ab altras substan* 
cias. Lo més comú es mòlt pesant , me- 
-dianamènt dur , j de color gris ó ménos 
clar. Aatimonio, estibios alcohol. Sti- 
bium. Anlimoine. Antimonio. 

ANTIMONIA. s. f. ant. antimoni. 

ANTIMONI AL. adj. que se aplica à la 
composició en aue hi entra antimoni. 

' Antimonial, Anttmonialis. Antimonial. 

' Antimoniale. 

ANTINÒMIA, s. f. for. Contrarietat de 
Uèjs en lo dret escrit, ó de dòs Uoos 
de una matèia llèy. Antinòmia, Anti- 
nòmia. Antinomie, Antinòmia. 

ANTIPAPA. s. m. Lo qui no es canòni- 
cament elegid per papa , y pretén ser 
regonegud per tal contra lo verdadèr y 



ANT 
Uegítim. Aniipapa. Antipapa. Antipapt 
Antipapa. 

ANTIPAPAT. 6. m. La il-lesítima digoi 
tat del antipapa ^ y també To temps qu 
dura. Aniipapado, antipúntíjicaao.ki 
tipapatns. Antipapauttí, Antipapato. 

ANTIPARA. s. f. ant. Cancell ò biòm 
bo que se posa davant de alguna cos 
pera taparia. Antipara. Opercnlun 
jScran , paravent. Coperchio : paraven 
to , parafuoco , etc, secondo l'uso a cv 
è destinato. 

ANTIPARRAS. s. f. pi. fam. UUèras.^^ 
tiparras. Vitra ocularia. Besicles. Oc 
chiali. 

ANTIPARRES. s. f. pi. ant. calsó. 

ANTIPATIA, s. f. La contrarietat d opo 
sició de geni , hum j^r ó naturalesa qa 
uns subgèctes ò cossos, tenen ab altres 
Antipatia* Antipathia. Antipathie. Au 
tipatía. 

ANTIPÀTIC, CA. adj. Lo que tè antip 
t(a. Antípdtico. Repuguans , contraríu 
dtscors. Antipathique. Antipatico. 

ANTIPERISTALTIC , CA. adj. Anat. I 
que obra de bax i dalt« Antiperistdlt 
co. Antiperistalticus. Antip&istaltiqu 
Contrario a peristaltico. 

ANTIPERlSTASIS. s. f. L' acció de d< 
cualitats contrarias, ana de las cua 
excita per sa oposició lo vtgòr de I' a 
tra. Antiperistasis. Antipcristasis. Ai\ 
tipé^istase. Andiperistasi. 

ANTIPERISTÀTIC , CA. adj. Lo qc 
pertany à I' antiperistasis. AtuiperisU 
fico. Antiperistasis proprius. Antipéri 
tatique. Andiperistatico. 

ANTÍPODA, s. f. Lo habitant del gloi 
terrestre diametralment oposad per ! 
situació d altre. Antípoda. Antipodcj 
anticlithones. Antipoac. Autipodo. 

antípoda, met. y fam. Lo qui es de ge 
contrari à altre. Antípoda. Adversui 
contrarius. Antipode. Antípodo. 

ANTIPüTKIDO , DA. adj. Lo que es coi 
trari à la corrupció. Anlipútrido y a\ 
tfs^tico> Quidquid putredinera vetí 
Antipiítride. Quello che impedisce 

Jr>utrefaxione. 
tiQüiÒR. adj. Lo mès aiitig. Aní 
quior. Autiquior. Ancien. Piu autico. 
ANTIQUÍSSIM , MA. adj. sup. de asti 

ANTIGUI'SSIM. 

ANTÍTESIS, s. f. Ret. Figura qne se c 
met cuand en la oració se juntan coi 
cèp^e^ ó paraulas de sentit contrai 



ANT 
AntUesis. Aatltheus, antilheton. Anti^ 
tkèse. Aotítesi. 

iiTíTEsis. Gram. Figura que se coipet 
coand ae muda una lletra en altra. An• 
tèeíif. Antathetis. AfUithise. Antítesi. 

AMONOMASIA. 8. f. Ret. Figura que 
K comet coand per excel•lència se apli- 
a j pren noa veu apel•lativa en lloc 
dd Dóm propi de alguna persona, y. g.: 
loApóstiH en lloc de sant Pau 9 lo Filo* 
iop en lloc de Aristóteles. Antonoma" 
líd. Antonomàsia. AfUononmse. Anto- 
KHiusia• 

AXIONOMASTIC , CA. adj. Lo que per- 
tiBj à 1' antonomàsia, Antonomdstico. 
Astonomasiae proprius. Qui a rapport 
à taaíonamase, Antonomastico. 

A>T0NOMASTICAMÈNT. adv. mod. 
Per antonomàsia. Anionomdslicamenie. 
AiitoaoniaAttcè ^ per antonomasiam. Par 
antonomase• Antonomastícamente* 

A3ÍT0RXA. 8. f. Atxa pera Cèr llum. An^ 
fonrfcúvFaXf fonale. Fíambeau. Face* 
beéU. 

AXIORXETA D£ TERAA. Espècie de 
caodelèro fet de terrissa que usaban eu 
Us cataas pera Cèr llum. Candelero de 
barro. Canaelabrum (ictile. ChandeUer 
dilimon. Lamiera) lustro. 

XMC^A. territ. escudeílír. 

ÀMOL s. m. Lo desitj vehement de al- 

sua ova, y comunmènt s' entén del 

fiie ioU va gobernad per lo gust ó ca* 

pritio, Aítíofo , capricho. Libido. £n* 

^'if^, eafl•liee• Capriocio. 

AMOXàD, DA. p. p. de antòxabse. Anr 

A5T0IADIS , SA. adj. Se diu de la per- 
^ qne ab mòlta facilitat varia de an- 
tòutt. Antojadizo. Inconstantis ingenu 
iuMBo. Fanianfue, capricieux» Fanta- 
stioo, capriccioso. 

AyrpXAMfeííT. s. m. awtòx. 

AXTOKARSE. T. r. Apetéxer 6 desitjar 
^ vehemència alguna cosa , y casi sem- 
pre per mer capritxo. Solament se usa 
ea lÀi tercèras persònas, y posposad al 
jVMom se y i. algun dels pronoms me, 

^f te, etC., V. g. : SE LI ATTOXA, SB TE 

ATTÒxAf etc. AíUojarse. In aliquid ferrí 
aaimi lerttate, vel libidtne. Con\^oUer. 
A^ognare , ardentemente bramaré. 
AJToiiBsm k ü5 ALGinrA COSA. fr. For- 
mir judici ab poc eiàmen ó sens èll. 
AiUojarse d uno alguna cosa. Aliquod 
animo lingere, sibi leviter persnadere. 



ANÜ 159 

Juger d'une chose sans fondement. Far 
giudísio sulle prime. 

ANTRAGAMBIAR. v. n. ant. alterhab, en 
la primera accepció. 

ANTRETAYAR. v. a. ant. ewtbetaliar. 

ANTKISTAIR. v. a. ant. entristir. 

ANTROPÓFAGO. s. m. L' home que 
menja carn humana. Antropòfago. An- 
thropophagus. Aniropopbage. Antro- 
pofago. 

ANTUVIO. s. m. fam. Cop ó cas repentf. 
Antuvion, Repeutina aegressio ^ impro* 
v!su^ ictus. Action smite et imprk'ue» 
Colpo improvviso. 

AI, PRiMÀR ANTVvio. mod. adv. fam. En lo 
principi de un negoci ó assumpto. Alàs 
primeras de cambio. Peno iucepta re. 
Au commencement, Sulle prime. 

ANUENCIA. S. f. CONDESCEHDEXCIA. 

A?}UJAR. V. a. ENVJAR. 
ANUJOS , A. adj. ehujòs. 
ANVANAIR. V. a. ant. desvan éxeb , dissi- 
par, ANIQUILAR. 

ANVANCIR. V. u. ant. desvanéxebse. 

ANVAYR. V. n. ant. ENvèLua. 

ANVERGOYR. v. n. ant. EHVERGÒmriasB. 

ANVILAIR. V. a. ant. envilib. 

ANUL-LABLE. adj. Lo que se pod aoul- 
lar. AmUable, Quod aboleri vel rescin- 
di potest. QuipeïU etre annuU^. Annul-* 
labile. 

A?ÍÜL-LACIÓ. s. f. L' acció y efòctc de 
anul•lar. Anulacion. Abolitio t rescissió, 
abrogatio. Annullation. AnnuUazione , 
annullamento. 

ANÜL-L AD , DA. p. p. de ajiül-iab. Anu- 
lado. ^ 

ANÜL•LADOR , RA. • s. m. y f. Lo qni 
anuUla. Anulador, Abrogator, abro* 
çftïïis. Celuí qui anruUle. AnnuUatore. 

ANÜL-LAMÈNT. s. m. ant. akiquu.amíiit• 

ANÜL-LAR. V. a. Invalidar, donar per 
nuUlo algun tractada contracte fi pri- 
vilegi. Anular. Abrogare , irritam fa- 
cere, rescindere. AnnuUer. AnnuUare. 

ANüiNCI. 8. m. Presagi , pronòstic. Anunr 
do. Omed, augurium. Augure, presa- 
ge. Augurio, presagio, iudiEio* 

ANUNCI. Noticia que se dona per escrits al 
públic de la venda de alguna obra lite- 
rària ó de cualsevol altra cosa. Anun- 
cio. Enuntialb publicè edita de qnibus- 
dam rebus venalibus. Annonce , qfiche, 

C^rtello. 
ANUNCIACIÓ, s. f. p. us. ANUNCI. 
ANUNCIACIÓ. Per antonomàsia la embaxada 



140 ANY 

qae lo àngel sant Gabriel portà à la 
Verge Santíssima del misteri de la En- 
carnació. Anunciacion. Ànnantiatio bea- 
ts Virgínia Bíarís. Annonciadon, 
Ànnanziazione. 

ANÜNCIAD, DA. p. p. de anu5cue. 
Aruínciado, 

ANUNCIADOR, RA. s. m. y f . Lo qui 
anancia. Anunciador. Anuutiator. Celui 
qui annonce. Annunziatore. 

ANÜNCIAMÈNT. s. m. ant. AifU5ci. 

ANUNCIAR. V. a. Donar la primera noti- 
cia ó avis de alguna cosa. Anunciar, 
Nuncíare , annuntiare. Annoncer. Au- 
nuuziare. 

A!fU9rciAR. Pronosticar bons ó mals suc- 
cèsos. Ammciar» Augurari , praedicere. 
Annoncer, prtísager. Presagiaré, augu- 
raré. 

ANUÏJ. s. m. E5ÜTJ. 

ANÜVOLARSE. v. r. ant. EirHuvoLARSE. 

ANVOLTAR. v. a. ant. embolicar. 

ANXOVA, s. f. Nom que se dóna al sai- 
tó cuand està salad. Anchoa, ancho- 
wa., Apua, aphya. Anehois. Acciuga, 
alice. 

ANXUP. 8. m. Caseta ó depòsit que se fa 
per rébrer 1' aigua y repartiria. Arca 
de agua, canwija. Gastellum, aqua- 
rum receptaculum , dlvidiculum. Chd* 
teau d'cau. Serbatojo. 

ANY. s. m. Lo temps que està lo sol a do- 
nar la Tolta à la eclíptica , en virtut de 
sòtt moviment aparent al rededòr de la 
terra. Ano. Annus. An, Anno. 

AXY. Tèm^ mès Uare que lo regular 6 
necessari pera fèr alguna cosa ; y axf se 
diu: ha tardad un a:«y, ha estad un 
ANY, etc. Ano. Diu, muítum, diutius. 
Long-tempsi Anno. 

ATfY. En las universitats y col•legis lo 
temps senyalad en cada any per assistir 
à la càtedra. Curso, ano. Cursus, cnr- 
riculus litterarius, academicus. Cours. 
Corso degli studj. 

AüY AXOMALisnc. Lo tèmps que tarda la 
terra dèsde que \x del afeli de la seva 
òrbita fins que torna à ella: es mès 
llarg que lo astronòmic y lo' tròpic , y 
consta de 565 dias, 6 horas, 15 minuts 
y 25 segons. Ano anomalistico. Annus 
sic dictus. Annéè anoniaUstique. Anno 
anomalistico. 

ANY ASTRo>'ÒMic. Lo qui consta de 565 dias, 
6 horas, 9 minuts y 24 segòus. Ano 
aslronómico, astral, sidercU, sUl€reo, 



ANY . 

Annus astronomicus. Année astronomia 
que. Anno astronomico. 

ANY VIGÀST. ANY DE TRASPÀS. 

ANY CIVIL. Lo qui consta de un número ca- 
bal de dias, 565 si es comii, ò 566 si 
es bigèst. Ano civil, poUíico. Annus ci- 
vilis. Année civile. Anno civile. 

ANY CLiMATÉRic. Mcd. Lo Rfly scté ó novè 
de la edat de una persona y los s^us 
multfplices. També se dona aquest nom 
per extensió al any calamitòs. Ano cii^ 
maíé'rico.. Annus climatericus. Année 
clifnaté'ique. Anno climaterico* 

ANY COMÚ. Lo qui consta de 565 dias. Ano 
comun, usual, vulgar. Annus usualis. 
Ann^e comnmne. Anno volgare. 

ANY CORRENT. Lo prcsènt en que succeex, 
se executa ò mana fèr alguna cosa. Ano 
corriente. Hic ipse annus, annus prae- 
sens, annus vertens. Ann^ couran/e. 
Aínio corrente. 

ANY DE GRACIA. Lo del naxémèut de nostre 
Senyor Jesucríst. Aào de gràcia , ó de 
nuestra salud. Annus nativitatis Domi- 
ni nostri Jesu Christi. An de grdce. 
Anno di salute. 

ANY DE Nàu ANY DE dàu. rcf. quc dòua a 
entdndrer que en lo any que neva mòlt 
sol ser abundant la culfita. Ano de nie^ 
ves ano de bienes. Dulces satis ni ves. 
Neige sans gelée , annonce'honne levée. 
Sotto acqua fa me, sotto neve pane. 

ANY de traspàs. Lq quí tè un dia mès que 
lo comii , ço es , 566 dias: vè cada cua- 
tre anys , à excepció del últim de cada 
. sígle. Ano bisiesto. Annus bissextus, 
bissextilis. Anne'e bissextile. Anno bi- 
sestile. 

ANY emergent. Lo qui se comensa à oontar 
dèsde un dia cualsevol que se assenyala 
fins à altre igual del any següent ; com 
lo qui se dona de temps en las pragma- 
ticas y edictes, comeusandse à contai 
dèsde lo dia de la fètxa. Ano emergent 
te. Annus emergens. An emergent. Au* 
no emergente. 

ANY ECCLB9IASTIC. Lo qui gobcma las so- 
lemnitats de la Islesia, y comensa ei 
la pnmera dominica de advent* ^fa 
eclesidstico. Annus ecclesiasticus. ^n 
née eccUsiastique. Anno ecclesiastíco. 

ANY fatal. for. Lo any senyalad com é tèr 
me peremptori pera interposar y mtilo 

• rar las apel-laci&ns en certas causar 
Ahofaxal. Fatalis annus. Annés/izUiU 
Anno fatale. 



ANY 

i5T uinfAE. Anjr propi dds drabes j altres 
poUes orteotaU, y consta de 554 dias. 
Jno lunar. Aooos lanarís. Ann^ lunair 
re. Anno lunare. 
AST 900. Los pnmers días del any. Afto 
vatto, Calends, januaríi. Nowel an. 
L'ifloo niioTO. 
JOTUST. Lo del jabilea anivçrsai que se 
edèbn en Roma en certas épocas, y 
«fespris per medi de butlla se sol conce- 
dir en Iglesias senjaladas pera tots los 
poUes de la cristiandat. Aho santó , ó 
dejMieo. Jubtiaeus annns. Année de 
jvJíUéè. Aimo saoto. 
è5j Tlópic. Lo temps que està lo sol à tor- 
nr al matèx punt equinoocial , y cons- 
ti ^ 565 dias, 5 horas, 4^ minuts y 
50 leg&DS. ^no irópico, Annus sic dic* 
tits. Ànnés trcpíque. Anno tropíco. 
OTi. pL Edat aTansada ; y axí se diu : fu- 
bao tè AXTS. Ahos. £tas ingraTescens. 
A^e avancí. Anni. 
i càn ASTS corsTA verda. ref. que reprèn 
iÍ5 TèUs que se afeitan y adornan com 
àfinea joves. A tocin vicjo cübezadas 
nBCvai: d la vej^z yiruelas. In senécia 
facss. Lt fard est hors de saison dans 
\a ÀeBUsse. Qaanto è pi& vecchio l'ar- 
GoLaÍD^meglio gira. 

àsi àStS SA qCE ES MORT LO MVO, Y EKCA* 

u UI asLu F17D. ref. vulg. ab que se 
repffa sSsqae renovan quèxas de agra- 
^ "tig^ Jniano murió el mulo y ho^ 
§am}le àiede el culo. Post annum fun- 
di nuïc fietet culus aselli. Le temps 
dat amertir toute rancune. Null'altro 
die tva raseu ra al mondo dura. 

«"teli u> AST. fir. Estar actualment pas- 
asd los dias del anj. Gorrer el ahó, 
AsoMD pTKteríre , labi. S'éboukr ran- 
mar. Pusaie , trascorrere l' anno. 

cútsEi u> AXT ó TAL ANT. fr. ab quc se ejL' 
pfèaa lo any en lo discurs del cual suc- 
orí 6 se fta alguna cosa. Córrer el aho, 
Fliíerev decnrvere annum. C'éiait dans 
Vaanée• Cera nell'aono. 

csvuK AHTS. fr. Ffca A9TS, cn l' accepció 
de arribar algii, etc. 

Kcàrr m cksr avts, de wl E5 mil anys 

G9A TBGADA. loC. qUe SC USS pCta CXpU- 

car que alguna cosa succeex rara vaga- 
da. Par jubüeo ; rara vez. Barb. Rare- 
taem* Dí rado, da cento in cent' anni. 
licaAa ASTS T PAUTS. Ir. Durar per llarg 
temps; y axi se diu de un bon drap que 

DVEARÀ A5TS T PAVYS. DuTOT por pehOS. 



... ^^^ ^^* 

Diutissimè durara, snbsistere. Durer 
long'temps. Durar anni e anni. 

èïiTRE AST. mod. adv: En lo discurs del 

* any ó durant èst. Entre aho. In ipso 
anni cursu , labente anno. Dans U courà 
de tanne'e, Durante l' anno. 

rkR ANTS. fr. Arribar algii eo cada any al 

, dia que correspon al de sou naxemèut. 
Complir ahos ò dias. Natalem cujusque^ 
diem esse. Etre aujour anniversaire de 

' sa naissance. Essere il natale d' uno. 

fíïr akys. fr. Haberbi anys que ha succeid 
alguna cosa. Hacer ahos. Àliquod iluxis- 
se annis. ¥ avoir. -Anni fa. 

rèa ANTS. fr. Cuidar de la vida', evitand 
lo que pod ser danyós à la salud 6 à la 
quietut del éuimo; y axí se diu à una 
persona que està apesarada: vòsté lo 

' que ha de procurar es fàr ants. Vivir. 
Vitam curaré. Avoir soin de íoi..Invec- 
cbiare. 

lUGARSE LOS ANTS. fr. fam. Jugar per .mera 
diversió ó entreteniment , sens atravei- 
sar cap interès. Jugar los ahos. Ludum 
nuUo proposito proemis exercere. 
Jouailler. Giuocar oi niente. 

LO ANY DE LA MARIA CASTANTA, Ó DEL ANY DE 

LA MARÍA CASTANTA. cxpF. fam. En tèmps 
ó de tèmps antig. En tiempo de Mari" 
castaha , ó del tiempo de Maricastaha. 
Olim, antiquitus. Anciennement ; des 
les siicles reculés. Al tempo cbe Berta 
filava. 

LO ANT DEN MÍRRAS. ÇXp. fam. LO ANY DE LA 
MARÍA CASTANYA. 

LO ANT DEN MÀRRAS. cxpr. fam. quc se usa 
pera donar à ' enténdrer que tardari 
mòlt tèmps à eiecutarse alguna cosa , ó 
que se dubta de la possibilitat de que 
succeesca. Cuando la rana tenga ó crie 
pelos. Ad calendas graecas. Quand les 
poides auroni des dents, Quando la r:i- 
nocchia avrà denti. 

LO QUE NO ES EN MON ANY, NO ES EX mÒX 

DANY. ref. que expressa que no debem 
tenir sentiment per los successos passads 
que no estigueren al nostre cuidado. Lo 
que nofue en mi aho, nofue en mi da- 
ho. Res sme me acta , mea nou ipterest. 
Les faits d'aulrui, à sa charge mon 
ami. Di ciò cbe nou bo ammiuistrato 
nou rispondo. 

LO QUE NO SUCCEEX EN UN ANY , SUCCEEX EN 

VJf INSTANT, ref. que denota la contin- 
gència y varietat dels successos huma^ns. 
Lo que, no acaece , sucede ó se hace en 



142 ANY 

tm ah09 acaece en un ralo, Quod dls- 
tiült annus , tralxlt dies. Ce qui n'arrwe 
en un an, arrive en un moment, Ci^ 
che Don accadde in ud anno aTTÍeae in 
un giorno. 
MAL A?rr LO PEL. imprcc fam. ab que se 
desitja mal é algd. Mal ano para A 
Malum! Pestel nuUepeste! Lo colga il 
malanno. 

QUI VOL SER RIC MASSA AVIAT , ABAVS Í)EL ANY 

ES pèxjAD. ref. que amenassa à las per- 
sònas^ que per medis il-lícits volen fèr- 
se rics en poc temps. Quien en un ano 

fuiere ser rica, al medió le ahorcan, 
^raecoces fortunae ruunt. La fortune 
improviséè, tomhe de'mcnte, Chi vuol 
4 ésser ricco in breve tempo è facile 
ch'abbia la forca per termine. 

BEGORDARSe DEL ANY DE LA FAM. fr. fam. ab 

que se dóna à enténdrer que una cosa 
es mòlt antigua. Acordarse del tiempo 
• del rey (jue rabió, ó ser una cosa del 
tiempo del rey que rabió , ó del rey que 
rabió ppr gachas. Obsolevit. Se souve^ 
nir de hin: étre vieux. Rammentarsi 
del tempo di Berta. 

VISCA VÒSTÉ MÒLTS ANYS, Ó Mtt ANYS. CXpr. 

cortesana que se usa pera expressar lo 
agrabimènt per la dàdiva ó benefici re- 
buda axí com també per las mostras de 
afecte y amistat. Fis^a V. mil ahosy ó 
muchos ahos. Sis felix et longaevus. Je 
\*ous suis hien òhligé'. Graiie a lei. 

ANYADA, s. f. Los fruits de cada espècie 
que se cullen en un any. Ahada. An- 
nus. LeK»^€ annueüe. Raccolta annuale. 

ANYADID , DA. p. p. de anyaoir. ^na- 
dido. 

ANYADIDURA. s. f. Lo que se anyadex à 
alguna cosa. jiOadidura. Addino, ap- 
pendix. Àddition. Addizione. 

ANY ADIR. V. a. Aumentar ó afegir. Aha^ 
dir. Addere. Ajouter , joindre. Con- 
giungere, appiccare. 

ANY ADIT. s. ra. Lo cabell sòbreposad ó 
postís. Postizo , ahadido. Adscititia co- 
ma. Postiche. Posticcio. 

ANYAL. adj. anual. 

ANYELL , LLA. s. m. y f. Nom que se dò- 
ua al fill de la ovella fins que ha cum- 
plert un any , passad lo caal se anome- 
na bòrreg. Cordero, cordera. Agnus, 
a«na. Agneau. Agnello. 

AtfY^LL. met. Manso, dòcil y hnmil. Cbr- 
dero. Mttlsvtenis. Agneau, docile, Do- 
cile, agnello. 



ANY 

ANràLL DE Lukr. Lo qui mama. Cordero de 
leche, lechalj lecnar, Uçental, de so^ 
cesto. Agnus laçtens. Agficau de lait, 
Agnello che latta, 

ANYELL XISCLO. Lo qui tò UD testicul dint j 
altre fora. Cordero rtncoso. Agnus al- 
tero testiculo pensiliv altero ooculto. 
Agneau qui a un testicule cachff* Agnel^v 
lo 'che ha un testicolo eoso, 

CUAND DE BIAL JUST VÀ LO ANYÀLL, MAL PRO- 
FIT FA LA PELL. ref. que advertex la &• 
cilitat ab que se solen dissipar los bèos 
mal adquiípids. Lo hien ganado se lo lle- 
va el diablo , y Ip midó d ello y d su 
amó: de mah vino el conejo, con el 
diablo ird el peüejo, Male parta , malè 
dilabuntur. Ce qui vieni du diable , au 
diable s^en va4 La farina del diavolo va 
tutta in crusca. 

ES UN ANYèL•L DE PA. expr. fàm\ ab que se 
pondera Tafabilitat j bon natural de 
alguna persona. Ss un 'dngel. Angell- 
cam redolet indolem. C'est un ange. È 
un'agnelUno. 

81 DE MAL JUST vè LO ANYELL 9 MAL PROFIT 
SARA LA PÀLL. TCf. CUAND DE MAL JUST \h 
EO ANYÀLL > MAL PROFrT FA LA PÍLL. 

ANYELLAR. v. a. Parir la òveUa. Parir. 
Parere. Mettre has* Partoríre. 

ANYÈLLET, TA. $. m. y f. dim. de 
ANYfcLL. Corderico, corderillo, corderi* 
to, corderuelo, corderica, corderiiia, 
corderita, corderuela. AgnetiuE. uíg- 
nelet. AgneUetto. 

ANYETARSE. v. r. ant. Rébrer alteració 
algunas cosas ab lo transcurs del tèmps^ 
ja millorandse, y ja deteriorandse. Ane^ 
jarse, Senescere, mútari. VieilUr, pas-^ 
ser. Passaré. 

ANYINA. 8. f. ant. Llana de anyòU de 
llet. Aninos. VtsUus agnioum. Laine des 
agneax de lait, Lana d' agnello. 

ANYINES. s. f. pi. ant. Polls de anyèXh 
de Uèt ab sa llana , las cuals adòbadaj 
servexen pera varios usos. Aninosm PeU 
les agninae. Peaux des agneaux de luit 
Bassette. i 

ANYÍVOL. adj. que se aplica als arbre 
y plantas que en un any dònan moll 
fruit , y poc ó ningun en altre. P'^cero 
Altemts annis fructificans. On le dii de\ 
s'é'gétaux qui ne donneni pas du. ^rui 
toutes les années, Dicesi de' vegetali ch^ 
non íruttano tutti gli anni. 

ANYÒRAD, DA. p. p. de antòaaa | 

ANYÒRABSE. 



APA 
Aj!nrORAK. T. a. Tenir sentimèut j pena 

rr l'aiiieiicia de algaoa periòaa 6 per 
falta de alguna cosa. Echar menos. 
Hominia alisentiani , rei íooptam deflere. 
Ktp^ler. Rammaricare. 
ÈSíhuasK, T« r. Entar algd dUgustad en 
nfioc, }a sia per i'aosencta de aigu- 
Ba ó aigaoas penònas ) ó ja per los ob- 
jectes que lo rodejan. No haUarse. Ma- 
feaiícabt ae habere, inTÍtuin esse. Ne 
point Me írow^er inen quelque part. Tro- 
rar a meoo. 
AXQANAMÈVT. adr. t. ant. autiqüa- 
«br. 

AO. 

AOMSaAR* ▼. a. ant. Fèr ombra una 
cotti allra. Asombrar. Inumbrare, ob- 
(■abrare. Ombrager. Ombreggiare , ad* 
ombraré* 

ittouR. ant. Atemorisar^ espantar. Asoni* 
ferar. Terrere. Époiwanter. Spaventare. 

AOMADAMÈNT. adv. mod. ant. athon- 

AÜXTAR, T. a. ant. AmÒNTAà. 

AORRIR. T. a. ant. aborrib. 

AOBTA. 8. f. Anat. \J artèria major del 

CMkaaii, que nax del Tentrícnl es- 

<çi» del cor. Aorta, Aorta. Aòrte. 
Aíïrta. 

AP. 

APACmaisSIM , MA. adj. sup. de ai^a- 
ApacibtÜsimo, Mansuqtissimus, 
Sup. étaffaUe. Mansuetis-^ 



APAOBIUTAT. s. f. AfabUítat, dòlsura 
(Smiilat en lo tracte. Apacibilidad. 
Leokag, mansuetndo, affabüitas. Ajffcf 
^^, douceur. Mansuetudine. 

APictBnjTAT. Lo bon temple ) amenitat y 
íaantat de alguna cosa. Apacibilidad. 
Lenítas, suayttas. Douceur , améhit^. 
lestà. 

^PiCIBL£. adj. Se diu de la persona dó. 
àl T a&ble en lo tracte. Apacible. Le- 
tk, mitís, suaTÍs. Affable, docile. Man- 
meto. 

^AcmE. faat. Agradable , de bon temple, 
com dia apacible , siti apacible. Apàci" 
hU, Araaemis , jucnndns , placidus. 
AgréSsMe, doax. Benígno, píacerole. 

APAClBLEMfelfr. adv. mod. Ab apací- 
Iniítat. ApaciUemerUe. Leniter, placidè. 



APA 145 

Affahlement , a^réàhlement, Mansueta- 

* meute. 
APACIGUAD, DA. p. p. de apaciguab.' 

Apaciguado. 
APACIGUADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 

- apacigaa. Apaciguador. Pacator, pacis 
conciiiator. Celui qui apaise. Pacifica- 

- tore. 

APACIOUAR. T. a. Posar en pau ^ assos- 
segar , aqnietar. Se usa també com re- 

- cíproc. Apaciguar. Pacare, conciliaré, 

• sedare. Pacifier , apaiser. Rappattu- 
mare, rappaciare, metter d'accordo. 

APADASSAD, DA. p. p. de apadassab. 
Ranendado, aderezado. 

APADASSAR. v. a. Reforsar lo que es 
vell, foradad ó esquèxad, posandhi al- 
gun padasi. Remendar , aderezar. Sar- 
cire, resarcire, assuere. Rapiécer, ra- 
petasser. Rappeszare, racconciare. 

APADRINAD, DA. p. p. de apadri^vab. 

- Apadrinado, 
APADRINAR. ▼. a. Fèr ofici de padrí, 

acompanyand ó assistí od é altre en al- 
gun acte piiblic. Apadrinar. G)mitari, 
patrocina ri. Sersnr de parrain danà 
certaines c&ànonies* Servir di patrino. 

▲PABBiifAB. Patrocinar, protegir. Apadri-* 
nar. Patrocinari. Prottfger ^ defendre. 
Proteggere, arer in protesione, patró* 
cinare. 

APAGADi^DA. p. p. de apagar. Apagada. 

APAGADOR, RA. s. ra. y f . Lo qui aça- 
ga. Apagador. Exstingucns , restin- 
guens. Celui qui úeint. Smorzatore. 

APAGABÒB. APA6ALLUMS. 

APAGADOR. En varlos instruments de corda 
cada una de las massetas cubertas de 
cniro que corresponen à cada tecla y 
servexen pera apagar lo so. Apagador. 
Parvissima tudes corio cooperta qua 
iustrnmentorum sonus exstiuguitur. Ce 
qui éleint le son dans certains instru^ 
mens. Sordina. 

APAGALLUMS. s. m. Pèssa vuida de me- 
tall en figura cònica que servex pera 
apagar los llums. Apagador, matacan» 
delas. Exstinctorium. Éteignoir. Spe- 
gnitojo. 

APAGALLUMS. Planta ^ espècie de escorsonè- 
ra, que crèx A l'altura de un peu, y 
que se diferencia de la comuna en que 
las sèvas fuUas sòu mòlt estreta:» y es-^ 
trelladas en fòrma de dèntetas. Barba- 
ja. Scorzonera laciniata. Scorsonère 
lacini^e, Scorzonera. 



144 , APA 

APAGAMÈNT. 8. m. Lo acte j electe de I 
apagar. Apagamiento. Restlnctio) exs- 
tlnctio. Extinction, Spegnimento. 

APAGAR. V. a. Extingir. Se usa també 
com recíproc. Apagar. Exstingaere, 
restinguere. Éteindre, Speguere, estiu- 
guere, smorzare, ammorzare. 

APAlSSAn, DA. adj. Se diu de la piotu- 
ra que tè mès de ample que de Llarg, 
en éémblansa dels cuadros en que se 
piatan paíssos. Apaisado. Pictara in la- 
tum quàm in longum extensior, Oblong. 
Bislungo. 

APAMAD, DA. p. p. de APJunAa. Medido 
d palmos» 

TExiR BÈN APAMAD. fr. met. Teolr perfèt 
conexemènt de alcun lloc ó de alguna 
cosa. Tener niediao dpoLnos, Perspec- 
tum, exploratum habere. Avoir sondé' 
le íerrain. Esserne conoscitore. 

APAMAR. V. a. Amidar à pams. Médir d 
palmos. Pald^is metiri. Mesurer à pal^ 
mes, Misurar a palmi. 

APANAD, DA. p. p. de APAifAa. MatUe» 
nido, €ilimentado. 

APANAR. y. a. fam. Mantenir, alimentar, 
afartar, atipar. Mantener , hacer el pi- 
co, hartar, Alere, saturaré. Nourrirj 
entretenir. Nutrire. / 

APA?fAasE. V. r, fam. Mèojar eu algun lloc 
à costa de algd. Conier de mogoUon. 
AUen& Tivere quadrà. Piquer Fassietle* 
Appoggiar la labarda. 

APANYAD , DA. p. p. de apakyah. Apa-- 
hado. 

APANYADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 
apanja. Apahador. Qui aptat. Cel•ii qui 
arrange, Acconciatore. 

APANYADÜRA. s. f. V acció de apanyar. 
Apahadura , apaho 9 apahamiento* Ap- 
tdtio. L•açtion d^amanger, Acconcia- 
mento, assetto, ordine. 

APANYAMÈNT. s. m. APAirtADraA. 

APANYAR. V. a. tefrit. Compóndrer, 
guarnir, endressar, adornar. Apahar, 
Aptare, poliré 1 ornaré. Arranger /pa- 
rer , orner. Assettare, acconcíare, or- 
dinare. 

APARACIÓ. s. f. ant. epifawía. 

APARADOR, s. m. La taula en la cual 
està preparad tot lo necessari pera ser- 
vir lo dinar ó sopar. Aparador. Aba- 
cus. Dressoir. Çredenza. 

aparador, credbxsa. 

APARiDÒR. Espècie de armari ab portas dtí 
vidre ò de cristall, que servex pera 



APA 
guardarhl imatge ó alajas Gnas y deli- 
cadas. Escaparate* Armariom. Chàste. 
Armario. 

APARADOR. Se diu cspecialmènt dels arma- 
ris movibles ab portas de crístaU, que 
tenen en la botiga los (Yuinouillaires, ar* 
gentèrs y altres venedors ae oosas delí- 

. cadas. EscaparíUe, Armarium. iSòr(e 
d'armoire. Armadio. 

AFARATO. 8. m. Prevenció , preparatiu, 

.. d'isposició , reuqió de lo que se necessi- 
ta per algun objecte. Aparaío, tipres^ 
to 9 aparejo. Apparatos , apparatio, 
praeparatio. PréparcUif, apprtt, dispo^ 
sition. Apparato, apparecchio, prepa- 
ramento. 

APARATo. Pompa, ostentació. Aparato. 
Pompa. Pompe, appareiL Pompa. 

APAREDAR. v. a. paredar. 

APAREGUD, DA. p. p. de apabaur. 
Aparecido, pareciao. 

APARELL. 8, m. aparat6. . 

APARELL. Los RiTeus ó guarsíiaènts de las 
cabalcaduras per moAtarlas, carregarlas 
ó posarlas à tirar. Aparejo. Dorsoalia, 
epbippium. Harnais. Arneie, barda- 
tura. 

APARELL. Ndut. Lo conjunt de velas 7 al- 
tres guarniments de las embarcacions. 
Aparejo. Armameota, funalia navis. 
Apparaux. Apparecchio. 

apareCl. NdiU. Màquina composta de anj 
ternals ab un cap ò'corda aue passa del 
un al altre , y servex pera alsar cosas de 
pes. Aparejo. Machina levandts pond& 
ribus in navi. Moufle, palau. Paranco 

APARELL. La mescla de varíos ingredient; 
que' se fa per adobar las pèils , y donai 
cos y llustre à las robas. Adobo. Mxx- 
tura quxdam pellibus maoerandis vei 
telis parandis. MéUmge, pré^araiior 
pour le tannage. Preparaaion per 1; 
conciatura de'pelli. 

APARELL. ARREUS, ORMETJ. 

APARELL. Pint. Bany ó primers colors a 
que se preparan las telas pera pintaria. 
Imprimacion. Linimentom prasp.^rato 
rium. Invprimure. Mestíca. 

APARELL. Eu las víaudas es lo que aerve 
pera assahonarlas y donar bon gus 
Condimento. Condimentum» Coruíimen 
Condimento. 

APARELL de GUERRA, ant. Mttoiciòns ^ ai 
mas, maqui nas y demés ormetfs p< 
fèr guerra. Solia usarse en plarad. Pe 
trechos. Apparatus betlici. Munuion 



APA 
armes, HanUioni , proTmíoni dí guer- 



ra. 



APARELLADf DA. p. p. de apabbllab. 
Afarejado , impriaiado* 

àPÍRELLABÒR , RA. 8. m. 7 f . Lo qui 
apoeUa. j^i>arejador, .líutrnctOT. Ap^ 
ffkmr. Apparecchiatore. 

iPlRELXiAR. T. a. Preparar, preyenir, 
anaair. També se usa com recíproc. 
Alejar, Pararé, praeparare, dispo- 
nere. Préji>arer ^ disposen. ApparAcchia- 
re, metter io ordme, prepararé, ap- 
prestare. 

AfUEL•LAa. ant. Posar los aparella i las ca- 
bakadaras. jiparejar. CUtelIas jomen- 
tis impjoiiere. jEmÀ^/^r. Mettere il basto 
iddosso. 

ífoulía. Naut. Posar las relas y demés 
aprells à la embarcació pera tenirla à 
nat de poder navegar, jéparejar. Ma- 
u>, feUsqae navem instraere. Agrésr, 
^&r. Gaamire. 

ATUEium. Pf 11/. Preparar ab lo banj ó 
primers colors las telas que se ban de 
patir. Tambd se diu èotre los daura- 
dors 'al donar la cola, guix y bolarmiíii 
i U pèssa que se ba de daurar. Imprí^ 
mar. Píctoriam tabulam incrustaré, 
prepararé. Imprimer. Mesticare. 
KPVB£5C1A s. £. APABiE^cu. 

\?XK£lSi. S. f. APAaiE5CIA. 

APyifefl. adj. Lo que sembla y no es. 
^^piB-enu. Apparend. jípparent, Appa- 



iíiJLETTiD , DA. p. p. de apabbhtar. 

AparetUado. 
irismAB. T. a. Manifestar ó donar é en- 

téadicr to que no es ó lo que no bi ha. 

Ap«reni4tr, Simularé, fiocere. Feindre. 



i^AurrAa. ▼• n. empabehtar. 

APi&ENTBfÈNT. adv. mod. Ab aparien- 
ca. Jparentemente. Specie , in speciem. 
En opfHsrence. In apparenza. 

APA&ER. T. n. ant. SEaiBLiB. 

^MLIRxRR. T. n. scmblab. 

^otuE. Dexarse Téurer alguna cosa. Se 
aacoma^amènt com recíproc. Apare^ 
«Tí aparecer$e, parecer, parecerse, 
ipparere. jfyparditre. Apparere , com- 
pànre.* 

AfAtfiXEa. Formar judici ó parer de algú* 
Gomunamènl se usa com im- 
Farecer* Videri. Faraítre, 
'• Parere, ombraré. 
Ti^faarpe lo que se- te^ia per 

TOBL I. 



APA a45 

Esrdud. Ptfr^c^r. luveniri. Se retrower, 
itroyare, rinvenire. 
i M^ APABJftXEU. mod. adv. Segons ó con- 
forme al propi par^r ó dictamen, ^nii 
ver, Meo judicio. '^//lon avis. Giústa U 
mio parere. 

RO SÉ APAREX ; KI MÉ50S SE APABEX ; TOT iVgt 

SE APAREX. loc. ab que se denota que 
alguna cosa es poc perceptible ò mò\i 
petita. No se parece, apenas se pare* 
ce, Non percipitur, tíx percipitur. Est 
à peine apercevable. Si scorge a stentOw 

PEB iià!r APABÉXEB. loc. ab que se dóna d 
entéadrer que algü obra jper atenció y 
respecte à lo que poden dir ó pensar de 
èü , y no segons sa pròpia incliüació 6 

• geui. Por el hien parecer, Ut alioram 
offensio yitetur. Par respect humain. 
Per soddisíar al inondo. 

APARIAD, DA. p. p. de apariar. Parea* 
do ; apareado ; emparejado, 

APARIAR. T. a. unir èotre sí cosas iguals 
ò semblants , fèndne parells ó posandlas 
de dos en dos. Parear. JEcma aut simi- 
lia copularé, jungere, conjungere; bi- 
narios facere. Jssenibler par pàires, 
Accoppiare. 

APARIAR. Igualar 6 ajustar. una cosa ab al- 
tra de manera que queden iguals. Apé^-^ 
rear. £quare coasquare. Égaler, njus^ 
ter, Cougiuuger insieme, uguagliare. 

APARIAR. Posar un mascle y una femella 
en lloc estret à fi de que se aviogan per 
(èr cria. Emparejar. Masqulum et fa;- 
minam conjugaré. Appareiller. Far 
coppia* ^ ... 

APARIAR. ADOBAR, CU la prímcra y tercera 
accepció. 

APARIAR. AMANIR. 
APARIAR. EHDRÍSSAR. 

APARiaÓ. s. f. L'acció y efictede apa- 
réxer, ó aparéxerse. Aparicion, apare* 
cimiento. Apparendi actic Appsuriiion, 

ApparUione.* 
APARIENCIA. s. f. La presencia exterior 

de alguna cosa. Apariencia, Species. 

Apparence. Apparenaa. • 
APARROQDIANAD, DA. p. p. de apab- 

ROQUUlfAR y APARROQVIA9ARSE. AparfO' 

quiado» 
APARROQUIANAR. y. a. Adquirir ó 

portar parroquians à una botiga, fò- 

brica ó altre establiment. Aparro^tiar. 

Emptores addncere , allicere. Aehaktsnr 

der. Allettar gli ayyentort. 
aparroquukabse. t. r. Fèrse parròquia de 

»9 



146 APA 

alguna bottga ó de altre establimèat. 
Hacerse parroquians. Fierí aMuetos 
emptor. Ètre chaland. Farsi aTTentore. 

APART. ady. niod. ab que ae significa al 
qui escriu que acabe lo pàrrafo , y co- 
mense altre. Aparte. Paragrapfaum 
conclude , et alium incipe. Alineà* Da 
oapO) a linea. 

APART. Separadament, ab distinoció. Apar- 
te. SeparatinHf diràim. Séjoarément, In 
disparte. 

jiPART. En las comedias las paraulas que lo 
representant diu suposand que nòl sen- 
ten. També se usa com substantiu pera 
denotar las paraulas que se han de dir 
axí. Aparte. Verba qnae profert comoe-» 
duS) tamquam sibi solis loquens in sce- 
na. Apartés A parte. 

APARTAD , DA. p. p. de apartar j apar- 
TARSE. Apartada, 

APARTADAMÈNT. adr. mod. ant. sbpa- 

' RADAnibvT. 

APARTADÍSSIM, MA. adj. sup. de apar- 
TAo. Muy apartada, Valdè remotus, 
distana. Très-distant* Lontanissimo , as* 

. aai discosto. 

APARTAMENT, s. m. ant. separació. 

APARTAMklTT. ant. DIVORCI. 

APARTAR. T. a. Separar, desunir, divi- 
dir. També se usa com recíproc. Apar- 
tar, Separaré. Étoigner, ícarter. Al- 

• lontanare, dísooétare, dilungare. 
APARTAR. Tràurer una cosa del lloc ah&nt 

• estabaperadexarlodesembrassad.^or- 
tar, Amoyere, avertere, arcere. Jïrer, 
retirer. Ritirare, cavaré, togliére, le- 
vare. 

APARTAR, met. Dissuadir à algii de alguna 
cosa , fèr que desistesca de ella. Apar^ 
tar, Dissuadere , dehortari. Détaurner , 
détachtr, Dltornare, sconsigliare , dia- 

• suadere, distrarre. 

APARTAR, ant.. BffOAHYAR. 

APARTARSB..V. r. Dcsviarsc ó retirarse del 
siti ò paratge ab&nt s' estaba. Ap<trtar• 

. se, Absce&re^ recedere. S*àoigner. 

Dtleguarsi, allontanarsi. 
APARTAT. 8. m. £n las administracions 

' .de correus las cartas que se separan 
pera donarlas als interessads àntes de 
posar la llista. Apartada, Litterae in 

- publica tabellariomm oíEcina, pactà 

> mercede, primo veredariornm aaven- 
tu seoernendse ut maturi&s suis nomini- 
bus tratantur. Lettres qui doivent etre 
distribuïes aux persannts qui iabon* 



APfe 
• nent pour ks asfoir as^nt ie públic. Ab- 

bonamento alia posta. 
apIrtat; apIrtít db aquí, 6 de davakt. 
fr. íam. ab que se advertex é algd que 
dèxe de fèrnos nosa, 6 iocomodarnos ^ 
ò privarnos la vista. Quita ; quitate de 
ahi; quUate de delante. Apagesís ; apa- 
ge te à me. Và-t-en. Va via. 

APASSIONAD, DA. p. p. de apassionah 
Y apassioharse. Apasianado'. 

APASSIONADAMENT, adv. mod. Ab 
passió ó desitj vehement. Apasionada- 
mente. Gupidè, vehementèr, perdité. 
Passionn^/nent, Ansiosamente, sviscera* 
tamente. 

APASSIONADlSSIM , MA. adj. sop. de 
APASsiONAD. Apasionadisimo. Vehemen- 
tèr accensus. Sup, de passionn^, Ap-> 
passionatissimo. 

APASSIONAR. V. a. Causar, excitar algu- 
na passió. Apasíonar. Aíiectus acceo- 
dere , muovere, eiere, inflammare. Ren- 
dre passiann^. Muovere passione. 

APAssioiTARSB. V. T. Aficionarsc excessiva- 
ment à alguna persona ó cosa. Apasio^ 
narse. Impensè aliquid diligere , affectu 
accendi , alicujus desiderio flagrare. Se 
passionner. Appassionarsi. 

APASGURÀR. V. a. ant. Donar menjar. 
Dar de carner, Pascere. Donwer de quol 
manger. Dar da mangiare. 

APAstüRAR. ant. Dar pastura à las bestias. 
Apacentar. Pascere. Faire paStre. Pa- 
, scere. 

ÀPAT. 8. m. vülg. Lo dinar, barenar ó 
sopar en que ni ha mòlta abundància 
de viandas. Afgunas vegadas se pren 
també per lo menjar ordinari; j ax( s« 
diu : jo fas tres Àpats cada dia. Comilo* 
na; camida, Comessatio; comestio. Sa* 
fre, repàs. Pasto, pappata, mangiatai 

APATÍA. s. f. Dèxadesa, insenstbüttait 
Apatia. Affectunm vacuitas, àpat Via 
Apathie, Apatia, indolensa. 

APÀTIC, CA. adj. Lo qui eamòlt dèxa^ 
ó poc sensible. Apdtica, Iners. .A^putlii 
que. Spassionato, apatista. 

APEAD, DA. p. p. de apear j apearsi 
Apeada, 

APEAR. V. a. averiouar. 

APEAR. Llevar lo empleo à algú. .j£pem 
Dlgnitate privaré. Destituer. I>eporrc 
rimnovere, privar d' un impieço. 

APEARSB. V. r. Baxar de caball, oíel cat 
ruatge, etc. Apearse. Equo, ciRi-na d^ 
sUire , descenoerew Mettre pieA ^ terr 



Sce&der» da c^TaUo, o 44 carro VA 9 

mettere piede a terra, 
APEDESAR. T. a. aat. APADASÇAa. 
ÀPÈDRÉGAD , Ï)À. p. pf de ap^oesgar. 

ÀPQ)R£GADORt BA» •« m, 7 f. Lo qui 

ipèirega. j/pedreadop^ Lapidator. Ce~ 

hifdjeíte despierres, Aliapidatore. 

jiDUOAjKMi. I4oQ ab^at solen reanirse l^fi 

liooU pera i%r pèdradas» .^^^ireo^i^ro. 

LipídatíoBÍs arena. Endroit ou les ert' 

fmu se rdÀuissení pour se battrt àcwps 

iepierres» Luogo ove i ragazai si nr 

danano per dàrsi' pietrate. 

ÀPEDftEGAMfiNT. s. m. L'acció y efito* 

te te apedregar, jípedreamiento ^ ape^ 

ireo. Lapidatío. Lapidation, AUapida- 



AFSHIEGAR. ▼. a. Tirar pèdraa. Jpe- 
drtar. Lapidiire , làpides jacc^re. Lapir' 
der, Allapidare. 

AROtEGAB. ▼. &• p. us. PàORÉGAa. 

APEGADv DA. p. p. de ap^gae, y ate^ 

ciisE. Pegada. 
APEG.VpiSt SA. adj- ACiArAms. 
iruAiNs. uAçiss^ 
Ai^GAua. met. Suao, atractiu j gustos; 7 

m se diii : Teé afboadissa. PegajosOk 

MeUUuSf aaavis, Uandns, aUíciens. 

Oo«x » ^grútble* Melodico v dolce. 

APEi^àfiOS, À. adj. AGAFADES. 
APEGAIÒSOS. 8. m. pi. Planta. AMÒa dk 

àPEGàMkST. s. m. Lo acte de ap^r 
óengiAiar apa cosa ab altra. Pega" 
mteato. Conglatioatip. J/adion de col'- 
2rr. Con^atinameoto , appiasticciamen- 

AFEGAA. T. a. agafaa^ en la segona ac- 
cepció. 
incAise. T. r. agafar, eu la quinta ac- 



^n&AasE. AGAFAESE^ en la quinta 7 se^^ta 

accepció. 
^'B&àasB. lotroduirse ó agregarse algd 
iboot 00 U demanan ni tè motiu per 
■erkjL Pegarse. Adhaerescere , impor- 
t«ae adjangi. S' introduiré , se couler, 
íiitroinettersi , ficcarsi. 
^n^Atsa. Introduirse ó insinuarse alguna 
cosa en lo animo de manera que caose 
awt ó afictó; 7 aii se diu: las parau- 
la de liilaao ab lo tracte se ap^gax. 
Ptgarse* Animo iosiuuart. S^insinuer 
dons l'espr'a. Tiraré, aUettarc, attrsurre. 



APÈ 147 

A^zoAaiE. Aficionarse ó incUftarse mòlt.é 
alguna cosa ) de manera qoe sia difícil 
desaria ó separarse de ella. Pegarse^ 
Jnescari y trahi. Prendre goél. Attac* 
carai 

APEGABSB coLcoM. fr. Triurer alguna oti* 
litat de lo que se maneja , tracta ó ad- 
ministra. Pegarse algo, Utilitatera au- 
cupari. Tirer profit, ferrer la. ntuSk, 
Trar vantaggio, fai^ agresto.. 

APEGO. s. m. Aíició ó inclinació parti- 
cular, uípego. Adbaesio , propensió ire- 
heroens. ^f ^^ic^m^/tf. Attaccamanto< m 

APELFAD, DA. adj. Lo que estA fòt ó 
lextd en fòrma de pel£i. Afelpado yfelr 
pudo, felpado. Instar serici lanoginosi 
contextos. Fielouté', peluchéi Vellutato. 

APEL•LABLE. Lo. que admet ajpel-lació. 
jépeL•L•le, Nou irrei^ocabile. Ce qid est 
rérocable. Appellabile.' 

APEL-LACIÓ. s. f. for. Lo acte de apel- 

. lar, ó reme7 que la Uè7 concedex al 

3ue se creu perjudicad per una provi- 
encia de un tribunal inferior , facul- 
tandlo per acudir al superior à fi de 
que miUore ó revoque dita proTÍdencia. 
jipelacion. Appellatio. ^ppel, appeUa" 
tion> Appellagione 9 appella£Íone 9 ap- 
pellameuto. 

DESAMPARAR L* APEL-LAClÓ. fr. for. No SC- 

iguir algú la ' que interposà. Desampc^ 
rar la apelacion, AppcUationem dese- 
rere> derelinquere. jibandonnerrap^' 
peüatiofi. Abbandonare 1' appellatione. 

P09AR PER OESERTA l' APEL-LACIÓ. fr^ for. 

Declarar lo jutge que ba passad lo ter- 
mini dins dei cual lo qui apel-là debia * 
portar lo plet al tribunal superior se-^ 
gòns la liéy. Dar por desierta la ape-r 
lacion. Appellationem, vadimonium de- 
relictum declararé. DécL•rer tout e^el 
md, Dichíarar iuTalida l' appellaaione^ 

iirrBRPosAR l'apeí-lació. fr. for. Apel•lar 
pera davant del jutge superior de la 
sentencia dictada per lo inferior. /it- 
terponer apelacion. Ad superioifem ju- 
dicem provocaré. IrUerjeter appkU In- 
terporre appellazione. 

MILLORAR l' apel-lació. fr. for. Fundaria ^ 
davant del superior desprès de haber 
apel-lad pera davant de èll, 7 fèrpre-. 
sent lo agravi que se sèut en algun aq-: 
to donad per lo jutge inferior. Mej^rar 
la apelacion. Ad snperiorem judicem . 
adire. Appu^er FappeUation. MigUorar 
r. appellazione. 



150 APL 

Ipit oe MAceooxiA. Planta qae se cria # en 
Macedònia , j es mòlt pareguda al am- 
ni, sinó que fa més olor. Pkregil ma^ 

cedonio. Apium macedonium, sexatUe. 

Persil de Macédoine. Ipposelino. 
APITRAD , DA. p. p. de apitrar. 
APnilAR. T. a. vaig. emb^stir. 
APLAER. adv. mod. ant. apler. 
APLANAD, DA. p. p. de aplaxar. Ma" 

nada, aplanado; apiíntado» 
APLANADÒR , R A. s. m. y f. Lo qui 

aplana. AUanador, aplanador. Gom- 

planator. CeliU qiU aplanü. Spianatore* 
APLANADÜRA. s. f. ant. U acció de 

aplanar. AUanamiento , aplanamiento, 

Gomplanatio y exaequatio., Aplanisse^ 

ment. Spianamento. 
APLANAR. ▼. a. Posar plana ó igual la 

superfície de un terreno, sol, ó de cual- 

sevol altra cosa. AUanar , aplanar. 

£quare, complanare. Aplanir, Appia- 

uare, spianare. 
APLATTAR. Parland de la escopeta ó altra 

arma de fog, apuntar. Apuntar. Colli nea- 

re, coUimare. Pointer , mirer , viser. 

Miraré I, prender la mira. 
APLASSAD > DA. p» p. de aplassai. Apla^^ 

zado. 
APLASSAR. V. a. Conyòcar, citar, ori-* 

dar pera -temps y siti senyalad. Aplazar, 

Gondicere locum tempusque coéondi. 

Cqnvoquer. Gonvocare* 
APLÀTAR. ▼. a. ant. amagar. . 

▲PLATARSE. ▼. r. AJUPIRSE, AJÒCARSB. 

APLAÜDID, DA. p. p. de aplaudir. 
Aplaudida. 

APLAUDIR. V. a. Celebrar ab paraulas ó 
demostracions de jubilo à alguna p€|r- 
sòna ó cosa. Aplai$dir. Plaudere^ ap- 
plaudere. Applaudir. Applaudire, lo- 

■ ddre. 

' APLAURER. V. n. ant» plaurbr. 
APLAUSO. s. m. Aprobació ó alabansa 
pilblica ab demostracions de alegria. 

■ També se anomena axf la que ab pa- 

• raulas £a un particular à altre. Aplau^ 
- so, plauso. Plausus, applausus. Ap" 

plauaissement. Plauso, applauso. 
APLEG. 8. m. Multitut de gent reu- 

• nida en un matèx lloc. Golpe de gente. 
MuUitado, turba. Foide. Folla , calca. 

APiBG. La concurrència de mòltas cosas en 
un matèx siti, com apleg de aigua. 
Acogida. GonfluYium. Affiuence. Co« 
pia, folta. 

APLEG. Rotllo de gent. CQrrop corriUo^ 



rueda, rolde-* Circulus; ccironswCer^ 

èle. Radunanza. 
APLEG. L•idigestió del ventrell. AsientQ. 

Cruditas. Indigest ion. Indigestioae. 
APLEGA. 8. f. CAPTA. . 
APLEGA. APLEG, cp U tcrcèra accepció. 
APLEGAD , DA. p. p. de apléoar y apl^ 

GARSE. 

APLEGADIS, SA., adj. arreplegadis. 

APLEGADÒR, RA, «. m. y t captador. 

APLEGADÒR. Espccíc dc cRxó do fusta sèose 
tapa ni post davant, y ab un. n^4neg af 
detras , de uns cuatre palms de llarg , 
que serrex per arreplegar las escòm- 
brarías. També se anomena axt lo estò* 
ret petit de espart que senrex pera lo 
matèx ÍL Cogedor. Excipulus domesti-» 
, . cis sordibus colligendis. Sorle de hotte 
pour ramasser les balayures. Sorte di 
cassa colla qnale le &nti raccolgono le 
spazzature quando scçpano le camere, 

APLEGAR., tr. a. arreplegar. 

APLEGARSC. T. r. ARREPLBGARSE. 

APLER. adv mod. Sèos íer soroll « ó ab 
veu baxa. Quedo , guediio , poso , pa- 
sitó, pasitamente. Subm'ssè, snbmissa 
. voce. Bas, Pian piano, 90tto voce. 

APLER. adv. mòd. Ab cuidado, sens pre- 
cipitació: Quedo, ifUedito f pasito^ pa^ 
sitamente. Pedetentim. Doucemetu^ 
. Adagio. 

APLER. A poc à poc , despaj. Paco d po- 

co,poquito d pocoi poso d poso, paso 

ante paso , paso entre paso. Lentè , pau^ 

latim , pedetentim. Pas à pas. Poco a 

. poco, pian pianiuo. 

APLERET. APLER. 

APLETAR. y. n. Fèr nit lo bestiar en al-, 
guna plèta^ albergarse en alguo parat- 
ge. Majadear , cubilar. In ovilia pecas 
se recipere. Passer la nuit quelque 
part i en parlant des troupeaux. Passar 
la mandra la notte in un luogo cbia- 
mato plita, cioè^ ovile. 

APLICABLE, adj. Lo que ae pod aplicar. 
Aplicable. Applicationis capax. Applica^ 
ble. Applicabile. 

APLICACIÓ, s. f. U acció de aplicar 6 
apltcarse. ApUcacion. Applicatio cujos- 
que rei ad aliam: artium, litlerarum 
studium. Application. Applicamento , 
adattamento. 

APLICACIÓ. Lo esmèro, diligència j cui- 
dado ab.qne se fa alguna cosa. Se di«L 
particularment del estudi. Aplicacion. 
Assiduitas. Assidmt^> Applicasioae. 



APO 
iPUCAÏ), DA. p. p. de APticis y a^i- 

ciisE. jipUcado. 
tfucAD. aaj. Lo qui lè apltcació. .«^i- 

tedo, latentiM rei) stuuLosus. Assidu, 

bAfefiti», stadioèa. 
APUCàDlSSIM , MA. adj. raç. de apli- 

C18. .i'^»Afca<ftnmo• Stadiosissinnis, in- 

tetÍBimns Tei. Sup. d^assidu, IntentU- 



iPUCAR. T. a« Arrimar ana cosa é al- 
tra. Judicar. Applícare, adjungere, ap 
pooere. jlppliauer. Adattare. 

imcu. aset. Àaaptar, apropiar ó aco* 
modir ai |Hnopdsit de lo que se tracta 
il^n pensamèot, doctrina, etc. uipli*- 
car. Acconimodare. jídapter. Adatta- 
^, appronriare. 

iruco. Destinar alguna cosa i algun us. 
Jf£car. Adjicere, destinaré, designaré. 
Datiner. Destinaré, assegnare. 

inicia. Cbr. Adjudicar béns ó efictes per 
«ntettcia de jutge. Aplicar. Adjudica- 
ré. Jijuger. A^udicare , assegnare. 

ifncüSE. T. r. Dedicarse à algun estudi 
ó e&ercici. Aplicarse. Incumbere , se 
tradere. S'adonner. Addarsí , darsi. 

AfucAisE. Posar cran diligència j esmèro 
ea eftecntar a^na cosa , especialment 
ca ertwdiar. Afmcarst. Littens, rel alio 
iasüitiito studiosè operam dare , animum 
ValcttAcR. S'appliqiter. Applicarsi. 
APOVUldÜrr. s. m. ant. EMPoBamàirr. 
APOTULt. a. ant. bmpobrib. 
AFOC, AFOC mod. adv. i roc 1 roc; 

4^00, irOC OB POC £5^ POC. 

APOCA. s. £ Instrument pdUic ó prirad, 
ea que lo acreedòr conf%sfta faaber re- 
hoà del deudirr la cantitat que li de- 
bia. C0ta de pago. Apocha. Mandc' 
amfj acipiii. Quitanaa, riccTuta. 

lasuM Ipoca. fr. Otorgarlà. Otorgar ó 
dàtr carta de pago. Fccunix accepta? 
testímomnm Td chirograplium dare. 
Ikmner CLcquit. Donar quitanza. 

APOCAD , DA. p. p. de apocarse. Apo^ 



Afoua. 9d\. que ae aplica i la persona de 
pac esperit, ^pocoao. Debiiis, abjectus 
OBo. PusiUanime. Timido, rimesso, 
^nluiuno• 

iMeAB. p. us. Mesquí. Meztpiino, apreta- 
do. Parcus, soroídus. Mesquin, chiche. 
Sdtioo , guitto , mignata. 

APOCAlJPSIS. s. m. Lo llibre canònic 
qoe compren las revelacions misteriò- 
^ot tingué i j escrigué lo evange- 



APÒ 151 

lista S. Joan. Apocalipsis. Liber Apoca- 
lypsis. Apocalypse. Apocat issi. 
APOCAMENT, s. m. Encugimènt, aba- 
timent, falta de énimo ó de esperit. 
Apocamiemo. Animi abjçctio, tiiniditas. 
Pusillanimit^. Pusillanimità, timidità, 
debolezta d' animo. 

APOCARSE. T. r. HamUiarse,abdtrerse, 
tenirse en poc. Apocarse. Sese abjice- 
rfc. S*abaisser , se ran/aler. Umiliarsi^ 
abbassarsi. ' 

APÓCOPE. 8. f. Gram. Figura que se 
comet sujprímind alguna lletra ò síl-laba 
al fi de la dicció; com quón donard? 
en que se calla ta e del pronom me. Apó' 
ca>e. Apocope. Apocaré. Apocopa. 

APÒCRIF, FA. adj. Fabulós, suposadj 
fingid. Apócrifo. Apocryphus. Apocry- 
phe. Apócrifo. 

APÓCRIFAMÈNT. adr. mod. Ab fona- 
ments falsos ó incerts. Apócrifamente. 
Incertè , dubiè, yel faisò. lyune manil•- 
re apocryphe. Apócrifamente. 

APODAMENT. s. m. ant. Motiu, ditxo. 
Apodo. Cognomen alicui iuditum ob 
corporis yitium, propnetatem seu cir^ 
cumstantiam notatu digoam. Scbriquet. 
Soprannome. 

APODAR. ▼. a. ant. Motejar. Apodar. Ca-* 
villari, callidè irridere, jocari. Donner 
des sobriquets, apostropher. Motteg- 
giarè , dar soprannome. 

APODERAD, DA. s. m. ^ f. Lo oui té 
poders de altre pera administrar alguna 
nisènda ó executar cualseyol altra cosa.- 
Apoderado, poderhabiente. Procnra- 
tor. Procureuf. Procuratore. 

coNSTiTuiB APODEBAD. fr. for. Auomeuar 
ab las formalitats establertas per . las 
llèys àalgd, pera que-puga representar 
llegítimamènt la seva persona en judici 
y fora de èll. Constituir apoderado. Pi*o- 
curatorem nominare. Nommer procu- 
rewr* Nommare, faré , scegliere procu- 
ratore. 

APODERARSE. ▼• r. Fèrse amo de una 
cosa , ocuparia , posaria bax sòn poder. 
Apoderarse. Occupare , in potestatem 
redigere. S*emparer, se saisir. Impa- 
dronirsi, impossessarsi. 

APOGEO. s. m. Astron. Lo punt en que 
un planeta se troba mès distant de |a 
terra. Apogeo. Apogeum. Apogéè. Apo^ 
geo. 

APOL-LINAR. adj. Poú. Lo pertanyent 
à Apolo. Apolineo, apolinar, ApoUi- 



152 APO 

neus. Apollinaire, ApoUlnarío. 

APOL-LINARISTA. s. m. Heretge secta- 
ri de Àpol-linar. Apdinarista. ApolU- 
naris sectator. Apollinariste, Apollina- 
ristji. 

APOLOGÈTIC , CA. adj. Lo qoe pertànj 
à r apologia. Apologéíico. Apologeticus. 
Apolagdique, Apologetíco. 

APOLOGÍA. 6. f. Discurs que se fa de 
paraula ó per escrit en defensa de al- 
guna persona ú obra. Apologia. Apolo- 

. gia. Apologie. Apologia. , 

APOLÓGIC, ÇA. adj. Lo que pertany, al 
apóLogo ó fàlmla moral. Apológico. Ad 
apologum pertinens. Apologique» Apoló- 
gico. 

APÓLOGISTA. s. m. Lo qui fa alguna 
apologia. Apólogista. Apologiam scri- 
beus. Apologisté, Apólogista. 

APÓLOGO. 8. m. Espècie de fàbula ep la 
cual bax lo vel de la ficció s' ensenya 
\jLnà yeritat moral. Apólogo. Apologus. 
J//ío/ogíie. /Apologo. 

APOPI,iÈTIC, ÇA. adj. que se aplica al 
accident de apoplei^ía, ó al qui la pa- 
tex. Apoplúico, Apopleticus* Apopliti- 
que. Apopletico. 

APOPLEXIA. 8. f. FEWDÜRA. 

APORISMA. 8. m. Cir. Lo tumor que se 
. fa per derramamèut de sang entre carn 
. y pell ^ cuand al donar la sangría se fa 

ménos oí>ertura en lo cutis que en la 

vena. Aporisma. Aporisma. Aporisme. 

Aporisma. 
APÒRREJAR. V. a, ant. Copejar ab pòr- 
. . ra ó bastó , ó donar bastònadas y pòr- 

radas. Aporrear. Fusté percutcre , fus- 
• tem alicui impingere. Rondiner , rosser, 

]Bastonare, legnare. 
APÒRRONAD, DA. p. p. de àpòrroïtah. 

Denostado. 
APÒRRONAR. V. a. Dir fàstigs, injuriar 

de paraula , aprofanar , atrutinar. J9e- 
. nostar ; pontr d alguna de lodo. Con* 

TÍciarí) probris oncrare. Injurier, ou^ 

trager. Oltraggiare. 
APORTAD, DA. p. p. de APoaTAK y 

APoaTARSE. Aportado ; portado* 
APORTAR. V. n. Ndut. Péndrer port ó 

arribar à èll. Aportar. Appellere. Abor* 

der. Approdare. 
▲«oETAA. for. Portar. Aportar, Ferré. 
- Produiré, Portaré, produrrc. 
àportabse. V. r. Portatse, góbernàrse en 

aWuna dependència ó negoci ab acert, 

t^6r 6 discreció i 6 al contrari ab'tte* 



APO 
cedad, cobardía, falsedat ó engany. 
Fortarse. Praeclarè vel inepte se gere- 
re. Se comporter^ se conauire. Coa- 
dursi. , 

APOSAD, DA. p. p. de aposar. Aplicado. 

APOSAR. y. a. allevar. 

AP0s.\R. ant. Aplicar una cosa à altra. 
Aplicar. Apponere j applicare. Appli^ 
quer. Adattare. 

APOSENTAD , DA. p. p. de aposentar. 
Aposentado, 

APÓSENTADÒR , R A. s. m. y f. Lo qui 
a posen ta. Aposenlàdor, Hospitium de- 
signans. Cèlui qui logc. AllQgglatore. 

AfoscNTADOR. Lo quí tèjpcr otici aposea- 

. tar. Aposentador. Hospitiis dcsigoandis 
praefectus. CeL•i qui loge. AUoggíatore. 

APOSE5TADÒR. Eu U miÜcia antiga lo qui 
destinaba lo camp que hàbia de ocupar 
lo e^drcit. Aposentador. Stativorum 
metator , designator. Fourrier. Foriere. 

AP0SE!fTA00R. OE CAMi. Lo qui CU las joroa- 
das que fan las persònas reals se avansa 
pera disposar lo sèu . aposèuto y lo de 
las sèvas familias. Aposentador de cu' 
mino. Regii hospitii designator. Mare'- 
chal'des-Jogis. Quartiermastro. 

APOSENTADOR DE CASA Y cÒRT. Una dc lii 

persònas que componian • la junta de 
aposènto, y tenian vot en ella pera tòl 
lo pertanyent i la casa de aposèuto 
Aposentaaor de casay corte, Regii lios 
pitii regendi curiae vocalis. Membn 
d'une junte dans le palais du roí, qu 
s'occupait de tout ce quipouí^ait concer- 
ner le logement. Membro del palasz< 
de' Re, sotto la cui direzione era tatt< 

Íruanta riguardavai'alloggiamento delí 
amíglia regale. 

APOSENTADOR MAJÒR DE CASA Y cÒRT. Lo pFC 

sidènt de la Junta de aposento. aposen- 
tador mayor de casa y cortc* Kegi 
hospitii regendi curíx praeses. Pr^i 
dent de la junte de logement, II prim 
dei regali alloggiatori. 

AP0SE5TAD&R MAJÒR DE PAtACI. Lo <]UÍ tè 

s&n càrreg la separació dels cuartos d 
las persònas reals, y la desigoació d 
paratges pera las oficinas y habitaci 
dels subgèctes que deuen viurer dii 
de palaci. Aposentador nuwor de pe 
lacio. Regis aedibus dividendis et desic 
nandis pra^feçtus. Grand marécfuil d 

Salais. Maliscalco del palaxso. 
3SENTAR. v: a. Donar habitació 
hospedatge i la penòoa que arriba c 






APO 
' viatge. Csad rom recifroo eqüiral é 
aüòtjarse. Jposentar. Hospítiam desig- 
naré , hospíao excip^re. Logen AUog- 
gtare. 
APOSÈNTO. s. m. Cnalserol coarto ó 
pèssa de anà casa. Aposento* Gubicn- 
iaiD. Chambre, Camera. 
APosàTio. Posada, hospedatge. Apoàento, 
aposeniamienio• Hospitiom, direrso- 
nnm. LogemenL Allo^gio, osteria. 
AposksTo OB còaT« L' habitació que se des- 
tina als críads de ias casas reals j dels 
ministres que yiuen de assento en la 
QÒrt. JpoBtnta de corie. Hospitia regis 
fimolts iií urbe regia designata. . Loge^ 
mení des personnes aiiathées à la'cour• 
AUoggío de'.serTÍton di oorte. 
OPOSICIÓ. 8. í. Gram:, Figura que se co« 
fliet posand dòs ó i|>ès substantius se- 
gnids sèos oonjunccíò ; com Lisboa, cort 
àd rèj de Portugal. Apogieiòn, Appo- 
«tio. jéppomlion• Apponimento, appo- 
siúone. 
APÒSIT, s. m. Med. Remejr que se apli- 
ca exteriorment à algun malalt, jipóii" 
io,pictimà• Appoaitum. Topk/ue, Topi- 
co. 
\POSTA. a. f. PosTi, jtJCtTBStà. 
iífistk. adr. mod. Adretas , de propòsit, I 
nfressamènt. Agosta, apostadamente. ^ 
Caasateò , datà operà. E.rprès. A posta. 
m riA APosTji. fr. ifosTAR , eo la primè- 
' ra àceep^ó» 
APQS7AD, DA< p. p. de apostar. Apos^ 

tado. 
APOSTAR. ▼. a. Pactar entre sí di» à 
fflès peraònas que dispuftao , que si no 
se verifica lo que algd deèllas assegura 
perjrà alguna cantitat ó altra cosa. 
.é^pott'ar, Sponsionem fitcere. Farier, 
çafer. Scomettere. 
tforria. Posar una ó més persònas ó ca- 
balierias en puesto ó paratge senyalad 
per algun fi. Se usa també com recí- 
proc. Apostar. Catervà seu turmà 
qnemltfael loeum occupare. Veredos aut 
cursores certo loco sistere. Pòster* Por* 
re in posto. 
APOSTÀSlA. 8. f. Negació de Id fe de 
Jesnorisl rebuda en io baptisme. Apos^ 
tasta, AMstasia, defeotio à vera reli- 
giobe. Apostasie. Apostasia. 
APosTASÍA. L•i. deserció ó abandono pdblic 
del institut ó religió ^e algii professa- 
. ba. Apostn0la. Ab aliquo raligioso ins- 
tí tato defectio.'^j^oiía«ie,. Apostasia. 

TOM. I. 



APO 155 

APÓSTATA. s. m. Lo qui comet lo de- 
licte de apostasia» Apóstata^ Apostata : 

- religiosi institttti aesertor. Apostat. 
Apostata. 

APOSTATAB, DA. p. p. de apostatar. 
Apostatado, 

APOSTATAR. v. n. Negar la fe de Jesu- 
crist x^bnda en lo baptisme. Per exten- 

. stó se diu també de la persona que 
abandona lo sèu institut ó religió. Apos" 
tatnr. Deficere à íide ^ ireram religio- 

• nem deserere: ab aliquo. institu to reli- 
gioso deficere. Apos$asier. Apostatare. 

APOSTÈRMA. s. f. ant. postíriia. ^ 
APÒSTOL, s. m. Segons sòn orígeu signi- 
fica enyiad. Là Iglesia dòua èx nom als 

• dòtse principals dexèbles de JesuCríst^ 
als cnals enyíà à predicar lo Etangeli 
per tòt lo mon. Apòstol•. Apoatolus, 

. Apótre. Apoatolo. 

AEÓSTOLs REVERBifciAis. for. Tcstimoní ó 
certificació del auto de. apel-lació. Tes-^ 

. timonio de apelacion. Apostolí. Certifi^ 
.cat d'appellation. Attestato d' a]^pdíla- 
zione. 

isa un B09 APÒSTOL, fr. met. y fam. que se 
usa pera denotar que algd es' m&it do- 
lent, sagas, astut ó bellaco. Ser bttena, 

. brava ó linda càha de pescar. Sóller- 

. tem eiise, astutUm, sagacem^versipel- 
lera. Cest un bon oiseau, c'est un fin 

: merlè. Putta scodata, sorcio i^icotto. 

APOSTOLAT, s. m. La dignitat de após- 
tol. Apostolado. Apostolatus. Apostolat. 

. Appostolato. 

APOSTOLAT. La congregació ó col-legi dels 

. 'sants apòstols. Apostolado. Apostolicum 
collegium, apostolotum cotus. Aposto^ 
L•t. Appostolato. 

APOSTOLAT. Las imatges dels dòtse apòstols. 
Apostolado. Apostolorum omoium effi- 
gies, imagines. Les images des dotize 
apòtres. II quadro dove etiaoo dipínti i • 
dodiei apostoli. 

APOSTÒLIC, CA. adj. Loqüe per algun 
títol pertany als apòstols , ó se derivà de 
ells. Apostólico. , Apostoticus. Apostoli^ 
que. Apostólico. 

APOSTÒLIC. Lo que pertany al papa ò di- 
mana de là seva autoritat apostòlica; 
com jutge APOSTòuc, indult apostòlic. 

. Apostólico. Apostolicus, ab auetoritate 
pontificis summi ímmediatè exçriens, 
prodtens. Apçstolimie. Apostólico. 

APOSTOLICAL. adj. ant. apostòuc. 

APÒSTROF. 8. m. APòsTaoro. 

so 



154 APO 

APOSTROFAR. v. u. Dirigir lo discurs 
ab vehemència à alguna persona ó cosa 
presèut ó ausèot. Aposirofar, Vehemen- 
tér orationem in aliqaem rel in aliquam 
rem convertere. Apostropher, Far uu' 
apostrofe. 
APÓSTROFE. s. f» Ret. Finirà que se 
comet cuand lo qui parla dirígex la pa- 
raula à alguna persona 6 cosa present 
ó ausènt. Apòstrofs. kjOi\rof\ké* Apos- 
irophe. Apostrofe. • 
APÓSTROFO. 6. m. Virgulcta que se po- 
sa en la part superior de la consonant 
anterior à la vocal que se suprímex 
pera evitar la cacofonia ; com l'aurora, 
l'agulla. Apóstrqfo. Suppresse vocalis 
orthographica nota. Apostrophe. Apo- 
strofe. 
APOT£GÀRI. 8. m. Lo qui prepara j ven 
las medicinas. Boticario , farmacópola. 
Pharmacopola. Apothicaire. Speziale. 
APOTECARiA. s. f. La oficina y botiga 
afaònt se fan y venen las mcdiciDas ó 
remeys pera la curació dels malalts. Bo* 
tica. Pbarmacopolae oí&cina, pharma- 
copolium. Pharmacie , apothicairene• 
Speileria. 
APOTEGARIESSA. s. f. La muller del 
apotecari. La muger del hoticario. 
Pharmacopobs uxor. Apothicairesse, 
Moglie deíio spesiale. 
APOTEGMA. 8. m. Sentencia breu dita 
ab agudesa. Apotegma. Apopbthegma. 
Apophtegme. Apotegma. 
APOTEOSIS, s. £ La ceremonia supers- 
ticiosa ab que los geutlls coi-locaban 
algun héroe entre ste déus. Apoteíosis. 
Apotheosis. ApotMose. Apoteosi, deifi- 
caEione. ' 

APOYAD, DA. p. p. de apoyar j apo- 

YARSB. Apoyado. 

APOYAR. V. a. Afavorir, patrocinar, 

• ajudar. Apoyar. Patrocinari , adjuvare, 

opem ferre. Appuyer. Proteggere , fa- 

Torire, aíjutare, patrocinaré. 

APOYAR. Confirmar, probar, sostenir 

alguna opinió ó doctrina ; j axí se 

diu: sant Agustí apoya èxa sentencia. 

Apqyar. Confirmaré. Appuyer. Appa* 

garsi. 

iPOTARst. V. r. Carregar, estrèbar una 

cosa en altra ; v axí se diu : la columna 

8B APOYA sobre Ió pedestal. Apoyar. In- 

niti. Appuyer » poser sur. Aj^posgiare. 

APOYARss, Servirse de alguna per&na ó 

cosa per apoyo. Apoyarse. Alicujus par 



APR 
frocinio iiuriti. S^appayér, Appoggiar- 
€1, íondaTsi. 
APOYATÚRA. 8. 1 mL•.XSmtt figura pe- 
tita que servex pera^onar oertft gràcia 
j spoyo à la nota que se sèguex. jéfo^ 
y atura. Modus anteriori modo levttèr 
insistens , quò gratior sonet. Port de 
uoúr. Appoggtaturaé 

APOYO. s. m. Lo que servex pera soste- 
nir alguna cosa ; com lo puntal respec- 
te de una pared , y lo bastó respecte de 
una persona. Apoyo, costrivo. Susten- 
taculukn^ fulcrum, fulcímentum. Ap^ 
pui, support, accotoir. Appoggio, ap- 
poggiatojo. 

APoto. met. Protecció, auiili ó favor. 
Apoyo. Protectio, favor. Appui,pro^ 
tection. Ajuto, favore. - 

APREGI. s. m. La estima que se & de las ca- 
sas ó p^rsbnas dignas de aprobació ó ala- 
bansa. Aprecio, ^stimatio, commendatio. 
Estime, considéiration, Pregio, stima. 

APRECIABLE, adj. Lo ^ue es dtgne de 
apreci. Apreciable, fstimabilis. Appré^ 
ciaMe, Pregiabile. 

APRECI AD, DA. p. p. de apreciar. 
Apreciado. 

APRECI ADiSSIM , MA. adj. sup* de apr^ 
ciAD. Apreciadisimo. Valdè «stimabüïs. 
Sup. d*apprébití. Pregiatissimo , stimatis- 
simo. ^ 

APRECIADOR, RA. $. m. y f. Lo qui 
aprecia. Apreciador. £sttmator. Esti» 
mateur. Pi^egiatore, appreuatore. 

APRECI AMBNT. s. m. ant. aprecí. 

APRECIAR. V. a. Avaluar, poèar.prea i 
las cosas vendibles. Apreciar, estima- 
ré, taxaré, pretinm alicui rei íacere. 
Apprécier, estimér, évaluer. Appresza- 
re, valutare. 

APRECIAR, met. Estimar , fèr apreci ó ^esti- 
ma de alguna cosa ó pers^a. Apreciar. 
JEstimare. Apprétier, estimer, faire 
cas. Pregiare , aver in pregio, in istima, 
in veneraEione. 

APRECIATIU , VA. adj. Lo que pertMiy 
al apreci ó estima que se ía de alguna 
cosa. Apreciativo. Ad aestimationem 
pertinens. AffrécuUif. Pregioso. 

APREGONIRSEé v< r. ant. Sé d^a dels 
rius que corren entre serras per fraua 
ó terràs trencadas , estretas y fòndas. 
Ahoànarse. lé fiíucas ooarcUprr. Se 

• resserrer, í*«f r«cir. RistringerM-^^ 
APtlEGONIT , DA. p. p. de APRlaoNiasc. 
Ahocinaào* 



APR 

APREHEND&E&. ▼. n. GooceVir àkana 
COM per lo qae sembla, d ab poo fona- 
mèat. j^rekefuter. Imagioari, fiogere. 
Imaginer, croire sur léger fondctncfU• 
Compreflderet iotendere. 

amÈsnaíWk, Filoi. Conçebír las esDecies 
debs cosas sèsa fèr jadici de èllas ò 
9m afiraiar ni negar. Jíprehender, Ap- 
prekeadere y nente coocipere. Prendre 
me idée Mans porter jugement. Ap- 
preadef^. 

APR£H£NSIÓ. 8. f. L'acció j efecte de 
«prehéadreré j^^rehension. Apprehen- 
m. Jffprthension, PercesioDe: I' atto 
delí' apprendere. 

Afincwd. Lo fals concepte atte la ima- 
^sacíó fil formar à algd sobre tlgnna 
CQB. j^prehension. Pneoepa coooeptHS. 
Imapnaiion, préoccupiUion. Capriccio» 
újea t immaffinaxione mal forjoata. 

iranzwió• FUà$. Lo primer acte del ente- 
Btflwat qae oonststex en la simple per- 
oepctd de ona idea. jíprehension, Per« 
c^io , idea . . Appríhetision• Perceaiooe: 
U eaa appresa. 

AP&EHEMSIU , VA. adj. Se din de la 

persona qae aprehèn 6 ooncibex ab ve- 

ofiufcta alguna espècie ; y més oomuo- 

nèat del qui ab poc motiu concibex 

tAeas de teoiòr 6 recel. Jprehensivo. 

, ttmidtts , ad vanas imagines 

j^^réèensif- Percettibíle. 

APtEusKo. U» qae pertany à la facultat 

de «ipfdhdMlrer en V home. jiprehensi' 

»v. PkaaCasis proprítt&. Qui appartíent 

d tapprékension. Percettibíle, che li 

pw a^Heoder^. 

AP&EMI. s. m. for. Manament del jutge, 
o firtnt dei cnal se compel-lex é un al 
Cttfflpümènt de algnna cosa. AprenUo. 
Mandatam jadicis. Ordonnance, sam^ 
mmiiuu Seniensa, decreto, decisíoue 
éé giudioe. 

APEEMIAD^ DA. p. p. de APaEnua. 
Jpremiado• 

APkEMIAR. ▼. a. for. Gompel-lir ü obli- 
pri algd ab manament de jutge à que 
^ a^ana cosa. Apremar. Gogere, 
caBpdLere. Conlraindre. Gistringere, 
òr condaiBttare in giudicio. 
AP&EüfeNT 9 TA. s. m. j f. Lo qui aprèn 

aknn art <i ofici, jiprendiz , aprenaiza. 

Tno; timncnla. Apprenti. Fattore, fat- 

taríao,.Mrcott di hottega. 
APEENÈNTATGE. s. .m. Lo acte de 

a p éndrcr algun art d.o&cl, j. lo temps i 



APR 155 

qae s^hl emplea. jéprendizage. Tiroci- 
jiiom. Jlpprentissage. Scuula, occupa- 
aionedi cni impara un^arte: tempo che 
U fattore dea star col maestro. 

APRÈS 9 A. pw p^ de APÉvnaER, Aprendido^ 

Apftis. adt. ant. irstevio, bducad. 

APA^s* aav. t. U. y òrd. naspsàs. 

APaès, adr. U. y t. ant. Cerca, prop. Cer^ 
ca. Propè, |axta, circa. Pres, auprès. 
Preaso, circa, vicino. 

APRESSAD , DA. p. p. de APasssAB. Jprt- 
sado^ 

APREssADAMànT. sdv. mod. ant. APasssimA- 

DAMàüT. 

APRESSADÒR , RA. s. m. j f. Lo qui 
apressa ó fa presas de naus. Apresador, 
Pirata, praeuo. Capteur , captureur. Pi- 
rata, corsale, rnbator di qiare. 

APRESSAMÈNT. s. m. L'acció y efòcte 
de apressar. Apresamiento. 'Captura, 
praeda capta. Prise, capture. Presa. 

APRESSAR. ▼. a. Péndnsr alguna nau^ 
apoderarse de ella. Apresar. Prsdari, 
Ti au&rre. Prendre, capturer. Preuder 
rof rubare^ torre, portar via, pigliare. 

APRESSAT , DA. ad), ant. APBBssuaAD. 

APRESSURACIÓ. s. f. L' acció y efecte 
de apressurar. Apresuracion, Properar 
tio, festinatio. Précipítatio(i. Fretteria^ 
fretta, prestezza. 

APRESSURAD, DA. p. p. de apaessubar. 
Apresurado* 

APRESSURAD. adj. Lq qui va deprèssa , ó fa 
las cosas deprèssa. Apresurado, aceU'» 
rodo» Festinus. Qui se hdie, qui se 
presse, qui/ait ditígence. Frettoioso. 

APRESSURADAMÈNT. adv. mod. Ab 
apressuramènt. Aprtsuradamente. Pro- 
pera, properantèr, festinantèr. Fíte, à 
la hàie. Frettolosamente , affrettata- 
mente. 

APRESSURAMÈNT. s. m. L'acció Jr 
efecte de apressurar. Apresur€unienio. 
Festinatio, properatio. Précipiíaiion , 
hdte , ditígence. FreUa , sòUecftudíae. 

APRESSURAR. v. a. Donar pressa , acr 
celerar. Se usa també com recíproc. 
Apresurar. Urgere, instaré, festraan- 
tèr agere. Hàter , presser, activer. Af- 
frettare , soUecitare , spronare , accele- 
raré. 

APRETAD , DA. p. p. de aprbtar. Apre^ 
tado. 

ESTAR APRETAD, Ó MOLT APRETAD. íl*. Íim. 

• Trobarse en gran risc ó perill. 5e diu 
comunament dels malalts. Estar, muy 



156 ÀÏ^R 

4xpr^Uiào. In siimiao es$d' dUcríli^òet 
haerere in ati^ttàtiís. Ètre en grand 
danger, Essere in grantli angustie ^ ave- 
re il fuoco at culo^ essere iu bocca al- 
ia inorte. 

APRETADA. *, í. U acció j cfòcte de 

, apretar. Apreton; Òppressio, pressara, 
pressas. Étreinte, serremenl, Stretta) 
strigaimeiUo , strignitura« 

APRETADAMÈNT. adv. mod. ant. De 
UQ modo apretad, estretamèut. Apre^ 
tadamente, Arctè , strictè. ÉCroiiement, 
Strettamente. 

APRETADÍSSIM , MA. adj, sup. de apre- 
TAD. Apretadisimo. Strictissimus. Très^ 
pressa, Strpttissimo, ristrettísaimo. 

APRETADÒR, RA. s. m. y f. Lo ^ui 
aprèta. Apretadòr, Premens, constrin- 
gens ) stringeas , astriogens ^ opprímèiis. 
Celui qui serre , qui élreint , qui presse, 
Colui che stringe o comprime. 

A?RETADÒR. Instramènt que ^rvex per 

apretar, de quen hi ha Tarias espècies. 

' Àpretador, Quidqaid stringendis cor- 

poribus seryit. Instrument qui serre, 

Strumento a striogere. 

APRETAMÈNT. s. m. ant. aprbtada. 

APRETAR. Y. a. Estrènyer ab fersa, 
comprimir. Apretar. Striugere, cons- 
tringere , premeré. Étreindre , presser. 
Serraré, stringere, ristrignere. 

apretar. met. Afligir, angustiar. Apretar. 
Aflíligere. Affliger, chagriner. Afflig- 
^erc, cruciare. 

APRETAR. Instar ab eficàcia. Apretar. Ins* 
tare, argere. Presser. SoUecitare, af- 
frettare. 

APRETAR À CÓRRER, fr. fam. Posafsc à cór- 
rer. Apretar d córrer. Gursum arripa- 
re. Se mettre à coürir. Mettersi la yia 
tra le zampe. 

APRÈTO. s. m. Perill , confiicte. Aprieto, 
apretura, esirecko, estrechez, estre^ 
chura. Discrlmen, periculum, angus- 
tiae. Péhil, risque, danger. Pericolo, 
rischio , cimento , conflitto. 

APRETO. s. f. Opressió causada per un 
concurs números de gent mòlt apinya- 
da. Comunmènt se diu apretó de gànt. 
Apretura, aprieto. Multitudinis , turbae 
compressió. Foule, presse, oppression. 
Folla, pressa, calca. 

APRIMAD, DA. p.p. de aprimar y 4PR1- 
MARSE. Adelgazado. 

APRIMADÍSSIM , MA. adj. sup. de apri- 
MAD. Muy adelgazado. Attènuatissimus. 



APll 

Tris^minee. AssoUi^iatSnimo. 
APRIMADÒR^ RA. s. m. y f. Lomii 

aprima. Adelgat€uior. AUenuaos. Qui 
• amiVtc'tV.Assottíglíatore. 
APRIMÀDURA. 8. f. APRSifAtiàsíT. 
APRIMAMENT, s. m. L'aocló y efècte de 

aprimar. AdelgazamientCK Atteuuatio. 

L*action d'amiricir. AssottigUamento. 
APRIMAR. T. a. Fèr tomar prima alga- 

ua cosa. Adelgazar. Atteouare, tenaem 

reddere. Amincir. Assottigliare , ridur- 

ré a sottigliezsà.' / 
APRIMAR, met. Discórrer ab sutilesa. Adel- 

gaiar. SubtUitèr disserere, cogitare. 

Penser , raisonner avec beaucoup de 

subtilit€. Afinaré, lambiccarsi ii Cer- 
velló. 
APRiMARSE. T. r. Posarse prim , amagrirse. 

Adelgazarse. Gracilescere» Amincir, 

maigrir. Iminagrire. 
APROAR. ▼. n. Ndut. Girar lo barco la 

Sroa à alguna part. Aproar. Proram 
irigere, adverlerc. Diriger la roiue, 

Appruare. 
APROBACIÓ. 8. f. Lo acte y efecte ii 

aprobar. Hprohacion, Approbatio. Ap* 

probatïon, Approbasione. 
APROBAD , DA. p. p. de aprobar. Apro 

bado. 
ÀPROBADÍSSIM , MA. adj. snp. de apro 

BAD. Aprobadisimo. Approballsslmus 

Sup. d'approuv^. Approbatissimo. 
APROBADÒR, RA. s. m. y f. Lo qu 

aproba. Aprobador. Probator, appro 

bator. Approbateur. Approbatore. 
APROBAR. V. a. Caliíicar ó donar per bo 

Aprobar. Approbare , laudare. Approii 

ver. Approbare. 

APROBAR. ant. PROBAR. 

APROFANACIÓ. s. f. peofaitació. 
APROFANAD^, DA. p. p. de APiofisii 
APROFANADOR , R A. s. m. y £. peofí 

VAOÒR. 

APROFANAR. y. a. noFAVÀR. 

APROPAHAR. APORROZTAR. 

APROFITABLE, adj. Lo ^ue se p< 
aprofitar. Aprovechabie. XJtile, qu< 

{>rodesse potest. Pr^table. Profittev 
e, yantaggioso. 
APROFITAD , DA. p. p. de aprofita» 

APROFITARSB. AprOV^chéulo. 

APROFITADAMÈNT. adv. mod. Ab pi 
fit, ab utilitat. Aproveclutàamente. Ü 
litèr, cum proventa. üiilemeni. Va 
taggiosamente , utilménte. 

APROFITADÒR, RA- s, m. 7 f. Lo ^ 



APR 

aprofita, j^proveckante» ProBcieni. Qúi 
pro/b^. Coiui che profitta. 

ipiortrABÒB. aïl). que se aplica al qne 
aooitama aprofitat* oosas qae los altres 
«la despreeiar. Aproveckado. Parcus, 
inabos sumpttbos parcens. JÉconome, 
Asre. EconoiDO. 

AffiOFITAMÈNT. s/m. Profit, utilitat. 
Jpra^chofnienio• Profectus, utUttas. 
Profit, Profitto, goadagoo, yantiggio, 
l^ofaniciito. 

APROFITAR. ▼. n. Ser profitós, servir 
de profit, atUitat ó adriantamèiit. jipro- 
veíkar. Prodesse, jurace, profícere. 
Prífiter. Approfittare, profittare, far 
pròfitto• 

inoriTiE. T. a. Eraplear ütilmèot alguua 
cflOfCom APBonTAR la tela, lo temps, 
etc Aproi^echar. Utilitèr col•locaré, 
£nictaosè impendere. Màiager» Esaer 
«tüe, recar profitfo. 

iHcnTiBSE. T. r. Parland de virtut, es- 
tadis, arts, etc, significa adelantar. 
Jprwechar ó apro^echarsè. Progressus 
íkere- Profiter, faire des progrés. 
ÀTaatanú 

inormasE. Utitiaarse, tràurer profit de 

alpu cosa. Aprovecharse. Ex alicujus 

TA usa commodum Tel utilitatem re- 

tene. frofiter , faire sa main. Acqui- 

!Ur> judagnare. 

APROmCIÒ. s. f. L' acció y efecte de 

apropiar 6 apropiarse. Apropiacion, 

Aàsctipíioj aaiiimptio. Appropriaiion. 

ippndpnaxtoiie. 

iP£OPLiD, DA. p. p. de APRonia j 
Anoriiiss. jdpropiaao. 

moniOL adj. Propi , à propòsit, propor* 

oasad pera lo fi à que se destina. AprO' 

piado* Accomodatus, aptus. Prcfpre , 

cammutble. Proprio, acconcio, conye- 

nevole. 

APROPI ADiSSIM , MA. adj. sup. de 
iPBopiào. jàprcpiadisimo, Valdè acco- 
BMdatas , aptus , proprius , conventens. 
S^. de prcpre. Appropiatissimo. 

AAOPIAMÈNT. s. m. p. us. apeo^ia- 

(99. 

ÍAOPIAR. y. a. Adjudicar, Cèr pròpia 
de algii cnalseyol cosa. Apropiar. Rem 
alicat adiadicare. Dormer en pr(y}ríél^. 
Approfpnare, far proprio, recaré in pro- 
pnetà. 

inonàtL. Aplicar i cada cosa lo que li es 
propi j mès oonyeoièot. Apropiar. Ap- 
tare. jipproprier. Adattare.* 



XPC 157 

▲pàoïuR. mèt. Aplicar ab {>ropÍ9tat las 
circuostancias ò moralitat de .una cosa 
ó de un' succés d la cosa ó cas de que 
se tracta. Apropiar. Accomodai^ , ap- 
tare. Accommoder. Applicare. 

APROPiAHSE. y. r. Péndrcr pera sí alguna 
cosa fèndse amo de ella. Apropiarse. 
Rem assumere, sibi arrogaré, vindíca<- 
re.^ S^approprier. Appropriarsi , arro- 
garsi. 

APROPINCAR. y. a. ant. acebcar. 

APROPI9CARSE. y. r.ant. acercarse. 

APROPINCAT , DA. p. p. de apropuvcaI» 

y APROPIlfCARSE. 

APROPÓSIT. s. m. ant. propòsit. 
APRO^^IMACIÓ. s. f. Lo acte j efecte de 
acostar. Aproximacion. Appropinqua- 
tio. Rapprochemént. Approssimamento. 
APRoiiMAciò. Espècie de sort en la loteria, 
que la guanja lo número mes imme- « 
dtat al que ix premiad. Aproximacion . 
Proximitas numeri ad numerum sorti- 
tum. Approximation. Aprossimazione. 
APROilMAD, DA. p. p. de aproximar y 

ApRoiiMARSE. Aproxiuicuio* 
APROXIMAR, y. a. Arrimar, acostar al- 
guna cosa. Se usa tamb^ com recíprpc. 
Aproximar. Admoyere; appropinqua- 
re , accedere , approximare. Approcher. 
Approssimare , appressare. 
APTAMÈNT. ady. mod. Ab aptitut. Ap- 
tamente. Apte. Proprement. Attamente. 
APTE. adj. Idòneo, hàbil, d propòsit pe- 
ra fèr alguna cosa. Apto. Aptus, ido- 
neus. Apte. Atto , acconcio. 
APTISSIM, ma. adj. sup. de apte. Ap- 
tisimo. Aptissimus, yalaè idoneus. Sup. 
d*apte. Attissimo. 
APTITÜT. s. f. La suficiència ò idoneïtat 
pera obtenir ò eiercir algun em{>leo ò 
cérreg. Aptitud. Habilitas, aptitudo. 
Aptitude. Attítudine. 
APUNT, ady, mod. i puht. 
APUNTACIÓ. s. f. U acció y efecte de 
apuntar. Apunlacion, apunte , apun^ 
tamienio/ kdnolàúo , annotatio. Vaction 
de pointer. Lo appuntare, appunta- 
tura. 
APiniTACiò. Mils. L'acciò de posar las no- 
tas y punts de la solfa ab tota eiacti- 
tut y claredat, y també las matèxas 
' notas. Apuntacion. Notarum mnsicarum 
accurata descriptio. Note. Annotaaione. 
APÜNTAD , DA. p. p. de apuutar. Apun- 

tado. ^ 
APÜKTADOR, RA. s. m. y L Lo qui 



158 APü 

apunta. Apuntador. Anndtator. Pobi'^ 
teur, Golui che appuota. 

APuiTTADÒR. Lo qui Ta Ue^nd los versos 
pera que lo representaot. los recite. 
Apuntador, consueta. Qui hístríoDÍ rer- 
sas recitandos suggerit. Soaffiewr. Sug^ 
gerítore. 

APUTTAOÒR. Lo qui CU las catedrals nota 

las íaltas al oor. Pitancero. Absentium 

annotator in choro. Chanòine qui poin•' 

te ceux qid ne sont pas presents à l'of- 

fice, Canoiiico appuntatore. 

APimTADÒR. En los jogs de cartas lo qui 
assenyala los tantos pera saberse qui 
guanya. Tanteador. Notator. Marqueur. 
M arcatore. 

APUNTADOR. La veu del apuntador que va 
Uègind io que han de recitar los repre- 
sentants ; y axi se diu : no me agrada 
estar prop de las taulas perquè se siut 
lo APUNTADOR. Apunte. Vox praelegentis 
histrionibus versus recitandos. Foix du 
soufíïeur, Voee del suggeritore. 

APÜNTALAD , DA. p. p. de apu^taiar. 
Apuntalado. 

AlfAR APuffTALAD. fr. Obrar ab mòlta pre- 
caució , tino , consideració y prudència. 
Andar ó ir con pié ó con pies de plo~ 
mo. Cautè , prudentèr agere. Procéder 
avec lenteur. Gautelare , ésser cauto. 

APUNTALADÒR. s. m. En las minas lo 
qui las apuntala. Entibador. Fodina- 
rum cuniculos fïilciens» Cehd qui éíaye 
les mines. PunteUatore. 

APÜNTAL\R. V. a. Posar puntab. Apun- 
talar. Falcire. Ètayer , étançonner. 
Puntellare. 

APv^vTALAR. En las minas posar puntals A 
fí de que no s'esUabissen. Entihar. Fo*!- 
dinarum cuniculos fulcire. Éiayer les 
mines. Puntellare. 

APUNTALAR. Sostenir ab puntals, bigas ó 
alt ras cosas las parts de un edifici que 
han de subsistir, pera tirar é terra las 
immediatas, ja sian inferiors ó laterals, 
que per sòn mal estad es necessari re- 
novar. Apear. Diruendae domils partem 
stabilem sustentaré , fulcire. Chevaler , 
étayer. Puntellare , por sostegno ad al- 
cuna cosa. 
APUiTTALARSE. V. r. met. Procurarse bons 
medis, ó protecció per assegurar lo* re- 
sultat de una empresa. Pertrechítrse. 
Muniri , fulciri. Disposepy préparer tout 
pour une entreprise. Manirsi pef la 

. riuscita. 



APÜ 
APU^AMÈNT. 8. m. apv^agió; 
APUNTAR. V. a. Péadrer la direcció del 

Í)unt ahònt se vol dirigir lo lir^ posand 
'arma en posició de tirar dret. Apun-^ 
tar, asestar , zaUar. ColUneare^ colU- 
mare. Pointer, mirer, viser. Appan- 
tare. 

AVUNTAR. Posar en escrits breumònt aU 
guna idea que se vol conservar. 'Apun- 
tar. Adnotare, commentariam facere. 
Marquer , noter. Notaré, scrívere. 

APUTTAR. Fèr alguna senyal en alguna part 
del escrit à fi de trobaria fàcilment. 
Apuntar. Notaré. Marquer, noter. Se- 
gnare. 

AVUXTAR. En las iglesias catedrals, col^le- 
giatas y altras que tenen horas caB<Sni- 
cas, es notar las faltas que sòs individuos 
&H en r assistència al cor , ó en alguna 
altra ^e llurs obligacions. Apuntar ^ 

{mntar. In ecclesiis cathedralibus et col- 
egíatis , annotare quoties quisque canó- 
nicus aut portionariuA oSicium deserat. 
Pointer. Appuntare. 

APUNTAR. Insinuar ó .tocar Ueugeraxaènt 
alguna espècie ó cosa. j^untar. Levitèr 
attingere. Insinuer. Insinuaré, dimo- 
strare. 

APUNTAR. Senyalar ó' indicar. Apuntar^ Id- 
dicare. Dékigner, indiqtier. A.cçenfï2iTe^ 
d i notaré. 

APUNTAR. Gocnensar à clavar ó col-locar 
alguna cosa interinament, com cuaud 
se comensa à clavar una post ó un drap 
sens reblar los claus» Apuntar. LeTÍlèr 
aífigere. Attacher. Appuntare. 

APUNTAR. Gomensar à manifestatse alguna 
cosa , com APVNtAa lo dia, la barbat etc^ 
Apuntar. Apparere, elucere, incipere^ 
prodire, e^Loriri. Poindre. SpuAtare. 

APUNTAR. En lo jog de la banca es posat 
damunt de uua carta la cantitat que s« 
vol ju^ar. Apuntar. In ludo chartarun 
pecuniam sorti objicere* Metire um 
qaantit^ quelconqae d'argent stir í^íh 
carte au pharaon. Mettere nel giinoc^ 

' che si dice .bassetta. 

APUNTAR. En las comedias es anar llegint 
lo apuntador los versos é fi de que l| 
representant los recite. Apuntar, W\% 
trioni recitanda suggerere. Sou/yiet 
Suggeriré. 

APUNTARSE. V. r. CONTRAPUNTARSS. 

APÜNYEGAD, DA. p.p. de AKniYEOA.^ 

Apuheteado, iipuneado, 
APUNYEGAR. v. à^ Bonar ó pegMr pu 



APC 
ondts, 6 cops de poDy. Apuhètear, 
apukear. Crebris pogDoruin ictibuv 
percttiere. Donner dei coups de fomg. 
Ikr deiie pugna. 

tfOTiGABSE. V. r. Donarse punyadas. 
CumI sòa dòs que se las pegau uo é al* 
tRK diu també na fithtadis. Darse de 
fmadas* Pugnis sese contundere ; pug* 
w cerlare, contendere. Se baitre à 
ciJtfs de poi'ng. Faré alle pugna. 

APURAD, DA. p. p: de apubab y apu- 
&asE. Apurado. 

ytçuèsit APORAD. fr. Trobarse en apuFos 
V fèos recurs. HalUw$e apunuio. Neg^ 
dre ad quid confugere. Ètre aux abois. 
hser ridotto agii estremi. 

APCKADAMÈNT, adr. moà. fam. Preci- 
aatèat , cabalmènk. jépuradamente, 
Asctié. Ponctuellement. Esattamente , 
poatoalroente. 

iPCRADÒR, RA. s. m. y f. ant. Lo qui 
apara« jipurador* Perscrutator. Celui 
fúexamine, qui apure. Golui che affi- 
sa, ripurga, o esaurisce. 

APCRASiÈirr. a. m. L'aoció j efèctc de 
aporar. .^jmramiento. Perscrutatio. 
Ixosten^ ohservaiion^ recherche, Qsser- 
vuione, esame, perquisisione , ricerca. 

APURAB. T. a. Purificar y netejar aigu* 

la-aiatena de las parts impuras ò es« 

tnayik Jpurar. Expurgare, ad pu- 

ïwtt iees«pere. Piirífier, épurer. Ri- 

psijaie, perificare. 

^rouL• Afermar y arrüiar à saber mdu 
csUat usa cosa. Ajmrar. Peracmtari, 
■afBÍiere. ÉJaircir, vérifier , e^xami» 
«r àfmtd. Afinaré. 

^fcuL Acabar ó consumir alguna cosa 
fiaiilaüitinia part. Jpurar. Consume- 
ft. exbanrirc. Épuiser. Esanrire. 

^mia. Ifoleatar ò incomodar à algii fins 

Joe arribe é pérdrer la pacíenota. Se 
io també Annum la paciència , y equi- 
▼il à lèrla pérdrer. Àpurar. In^itarCf 
aaoerbare. Outrer. Stizsire. 
t^nuMst, T. r. Enfiídarse al cap de mòk 
ttftir ab pacieocia la molèstia ó tnco- 
■aütat. j^mrarse. In*itarí , exaoerbari. 
brepousMé'à boul. Annojarsí. 
A^niasE. Acòagosarse^aflígifse. Aparar^ 
*e. Mcerore ai&ci; tristari, moerere. 
S'úflBgtr• AíBiggersL 
APCBO. #• m* Conflicte T aprèto, escas» 
sem fjrmiv fidta dt reeunos. Apinro. 
Aamatiae, inopia. Dúr^te, extrékiit^. 
Ti 



APU 
AQ. 



159 



AQÜEFERAT , DA. adj. ant. Eslar mòlt 
dedicat à mòUas. cosas ü ocu))aciònah 
Atareado. Pluribus intentus, addictus. 
Afíairéf embesognél Affaccendato. 

AQUELL, LLA. prou. demostratiu de 
alguna persona ò cosa , y s*enteu de la 
que esti mès lluny respecte de altra. 
Aquel, aquella, Ule , illa. Le, cel, celui, 
celui'4à: cette, celle , ctUe-là. Quel^ 
quello. 

AQUEST, TA. pron. demostratiu de lo 
que està ó se té pcesènt, ó se signa, ó 
toca. Es(e, aqueste, esta, aquesta. Is- 
te, ista. Ce, cet, celui^i, cetíe , celle^ 
ei, ce, ceci, Questo, costui. 

AQUEX, XA. pron. demostratiu de al- 
guna cosa pi^ut, però mès lluny que 
altra. També se usa en lloc de aquest. 
Ese, aquese; esa aquesa. Is, ea. Ce, 
cetíe, cela. Codcsto. 

AQUl. adv. U. En aquest lloc , ò à aquest 
lloc. Aqui. Hicy buc. d, ici. Qui. 

AQUÍ. Auteposada la partícula de significa 
dèsde aquest lloc , 6 dèsde aquest temps, 
Aleunas vegadas se referex à lo succeid 
ò dit , y yal lo matèx que de axó. Aquí, 
Hittc, indè, ex hoc. De là, de cela, 
de ceci, Da qui. 

aquí. En assó , com aquí està la dificultat. 
Ahi,\h\, Là, en ceci, en cela. Qui. 

▲QUI. A poca distancia, com aquí é dòs 
portas. AhL Hic. Là. Qui , qua. 

AQUÍ. Lo lloc ahònt se troba la pers&na 
que parla. Acd. Huc. Ici, çd. Qui-, 
qua. 

aquí , AQUÍ. Veu repetida que se usa pera 
animar cu batalla ò baralla^ J eUos. 
Invade. Suí, or sus. Su, su. 

AQUÍ Y ALLÍ. mod. adv. que denota inde- 
terminadamènt diferents llocs , y equi- 

ral A AQUESTA PaXT T i l' ALIIRA. Acd y 

aüd. Huc , illuc. Çà et là. Qua e. là. 

DE AQUÍ r DE ALLÍ. mod. zAi. De una part 
à altra, sèos permainéxer en cap. De* 
aqui para alli. Hinc inde; nunc huc, 
nuttc illuc. De^ffà, de^là. Da qua e da 
la. 

VET AQUÍ; TBOs AQUí•loc. dcmostratiras que 
se usan pera senyalar alguna persona <S 
oosa. Uéaqui; hete ahi ; cota ahi; V^ ó 
ves aquí; ved ahi. Ea; eoce; eccere; 
ecere. Pbici, voilà. Eoco. 
I vàTEL AQUÍ; vÉTOiA AQUÍ. ioc» demostmliyas 



160 AHA 

que se usau pera senyalar alguna persi- 
na ó cosa. Étele ; élela. Eccum ; eüam ; 
eccam ; ellam. Le voilà; la voicú Eccolo, 

' eccola. 

AQÜIETAD, DA. p. p. de aquietar y 

. AQuiETARSE. Aquictado, 

AQUIESCÈNCIA, s. f. for. AQuiETAMèut. 

AQÜÏETAMÈNT. s. m. for. Assentiment, 
consentiment. Aquiescència. Assensus, 
consensus. Assentinieiü , a^quiescement' 
Assentimento. 

AQÜIETAR. V. a. Assossegar, apacigaar, 
tranquilisar. Se usa també com recí- 
proc. Aqmetar, quietar. Seàare. Apai^ 
ser r tranquUliser ,. cabner. Rappattu- 
mare, rappacificare, metter la pace, 
appaciare. 

AQUIETARSE. V. T. C05«B2fTIR, dofTFORMARSE. 

AQÜILEGIA. s. f. Planta que crèx fins d 
r altura de dòs peus, tè las fullas Uar- 

. gas y.estretas, meoüdamèat retalladas 
en tíras.; Las flors li naxen en lo cap 
dels brots y sòn pétitas , blancas ó en- 
carnades, y fòrman ramets espessos y 
enterament plans. Milenrama , aquilea. 

' AchiUea, millefolium. Achilléè , miUe"' 
feuille, Àcíllea. . 

AQÜILONAR. adj. Lo que pertany à cers, 

. nort ó tramontana. Aqmlonar ^ aquilo^ 
nal. Aquilonalis, aqiulonaris, borealis. 
Aquilonnaire. Boreale. 

AR. 

ARA. s. f. En sòn sentit rtgaròs es lo al- 
tar en lo cnal se ofereien sacrificis. 
Ara, Ara. AuteL Altare. 

ARA. La pedra consagrada demunt de la 
cual lo sacerdot extèn los corporals 
pera celebrar lo sant sacrifici de la mia- 
sa. Ara, Ara sacris celebrandis conse- 
crata* Pierre sacréè sur laquelle on 
éiend le corporal. Ara. 

-ARA. conj. dist. ab la cual se denota que 
yarias cosas distinctas se confòrman en 
alguna cosa , y en aquest sentit servex 
pera distingir las clàusulas, y assenya- 
lar perfectament las accions y objectes, 
y Yal com ia, tatt^si, v. g.: ara se- 
guescas las armas, ara la isíesia, .sem- 
pre te serdn dtils los estudis. Ahora, 
ora , ya, Sive , seu. Soit que» Ora. 

•ARA. adr. t. que significa lo.actnaLò pre^ 
sent en que sacceet,.ó se fa. alguna 
cosa. Ahora. Nunc , presenti ..tempore. 
Maintenant # à present. . . Adesso , {ora, 

< . prtseutemenle• 



ARA 

ARA. Alganas Tegadas denota temps mòlt 
prop , passad ò yenidèr , com ara me 
nao dit tal cosa; ara &ré tal altra. 
Ahora, Nunc. Tout à l'h&ire, Poco fa, 
adesso. 

ARA ABA5S ARA. loc. ab quc 86 siguifica la 
peremptorietat ab que va à succeir al- 
guna cosa. De un momen$o d otro» Pro 
nunc. A l'irutant, sur^le^hamp. Ad 
or , ad ora. 

júUí ARA. loc. ab la cual se denota lo tèxnps 
passad poc distant. Ahora ahora. Nu- 
perrimè. Tout à I* heure* Poc'anxi. 

ARA Bè. mod. adv^ Val lo mates que sv- 

. posAD. Aió. Ahora bien* Age dum , age 
verò. ffeíbièn. Dato çhe. 

ARA MATAS. mod. adv. Significa lo temps, 
passad ó venidèr mòlt poc distant. Aho^ 
ra mismo, Ntuic , jam jam , mox. ToiU 
à l' heure. Or ora. 

Ira poc ra. Ara matèx, en to sentit de 
temps passad. Ahora mismo , ahora po- 
co, Pudum , modò , nuper. Tout à 
V heure, Poco fa , testo. 

ARA TÒT JUST. ARA POC OA. 

ARA T ADàs. loc. p. US» ab la cual se ex- 
pressa r alteració de cosas oontrarias 
ab inconstancia del qui las ía. Ahora. ' 
Nunc. Maintenant, Adesso, ora. 

PBR ARA. mod. ady. Per lo temps present. > 
Por ahora* ,üt nunc est; intereà. Potir^ 
le present. Per ora. . 

ÀRABE. adj. arabig. 

Írabe. s. m. ARXarc. 

ARABESC, s. m. Pini* Adorno de fullas po- 
sadas en forma de festó, que se usa en 
los frisos y taulells de pintura. Comu- 
nament se usa eo plural. Arabesco. In 
pictura, fdliarum oroatus. Arahesfues, 
Arabesco. i 

ARÀBIG, GA. adj. Lo natural de T Arà- 
bia, jfrabe. Àrabs. Arabe. Arabo. 

ARABIG. Lo que pertajíy k T Aràbia. Ard- 
bigo.3 arabesco, drabe, Arabicus, ara-i 
bius , arabns. Arabe, Arabigo. 

aríbig. s. m. Lo idioma aràbic. Arahe\ 
ardbigo, Lingua aràUca. Arabe. Arabo i 

.ARADA. s. f. Instrument de agrícuUar 
ab lo cnal se llaura la terra forma nri 
solcs.. Arado. Aratram* Chàrrue. Ara 

. .tro. 

ARADRA , ARADRE. s. f. ant. arada. 

ARAGOJVESi A. adj. Lo natural de Ara 

. gd, ó lo pertanyènd é aquell rè^c, 

. , Aragón^. Ar^soniua* Aragonais. Ara 
gonese , figlio d' Aragouo* . \ 



ARI 

ARAM. 8. m.' Espècie de còare obscur 
que sol serrir pera pèssas de planxa 
prima. Antígaamènt aquest nom com- 
prenia lo bronse, lo llautó y lo coure. 
Alanhrt. JEs. Cuivre. Rame. 

ABur. £s Teu col-lectÍTa.que compren las 
eioas Ó lo parament de cuina fèt de' 
aquell metall. Bateria de cocina ; cobre, 
Gulinae irasa vel instrumenta xrea. Bat" 
terie de cuisine en cwvre, Stoviglie. 

ARANCEL. s. m. Reglament fèt ab auto- 
ritat pilUica, en fo cual se assenyalan 
tos drets que se ban de cobrar, ó los 
preus à que se han de yéndrer las co- 
sas. Arancel, Edictum de venalium pre- 
tio. Taríf. Tarifia. ' 

ARAXY* s. m. ant. Filat mòlt prim pera 
cassar aucèUs. Aramielo. Retioulum 
pertenue ad passeres implicandos. j^rai" 
gne. Reté fimssimà per cacciare gli uc- 
cdli. 

ARANYA, s. f. Espècie de insecte xic, 
qne té ruit camas y Tuit ulls posads en 
la part anterior del cap , y dòs brassèts 
ò tenalletas pera agarar. Fa un texid 
de fils snmamènt prims , de una subs- 
tància particular qne li ix de la boca. 
Araha* Aranea. Anxigruíe, Ragno. 

iuiTi. Espècie de pòx que sol tenir un 
ik mès de uu pam , la esquena de un 
m^ fòsc 9 los costats y ventre plate- 
jiL•^ y esti tacad de' pardo à rallas 
trummaU :' tè lo quèx de bax mòlt 
mès flarg que lo de dalt , y puja en for- 
ma de arc. Las aletas del llom y de la 
paaxa sou casi tan llargas com lo cos, 
T damunt de la arrel del cap ne tè al- 
tn en f&rma de vano. Peje arana, 
araka. Trachinus draco. Araignéè-'de• 
mer. Ragao di hiare. 

A&Í5TJL. Espècie de candèlero sens peu y 
ab mòlts brocs pera posarhi llums. Ser- 
vex pèojad en las salas qne se volen U« 
inininar, j ordinàriament es compost 
de pètitas pèssas de cristall, juntadas 
unas ab altras jper medi de filferro , 6 
be enfiladas. Araha, Gmdelabrnm muU 
tifidum pensile ex cryStallo. lustre, Lu- 
mieni^ lostro. 

jLtwTA. Naut. Tros de fusta llargarud, ple 
de forads per hònt passan las cordas 
rvnas. Servex pera que no s'enrede 
vela ab los caps que guamexeu To 
arbre de la nau. Araha. Lignum mul- 
ti fioram, multisque funiculis in araneas 
speciem instructum. Araignéi. Pezzo 

TOM. I* 



f: 



ARB 161 ' 

di legno per legare le corde sottili delia 
na ve. 

i l'arakta. mod. adv. fam. que se aplica 
à l'acció de ser mòlts en tropèll per 
arreplegar alguna cosa prenèndsho^ de 
las mans. jÍ la rehatiha. Raptim. A la 
gribouiUette, Rapacemente. 

i l'aranta estira cabells, mod. adv. fam. 

i L'ARA!nrA. 

FÈR l'aranya, fr. met. y^ fam. f^r córrer. 
ARANYAD , DA. p. p. de aranyar. 
ARANYADA. s. f. L'acció y efecte de 
aranyar. Araho. Ungoibus lacta sau- 
ciatio. L'actioh d*égraiigner. Graffia- 
mento. 
ARAiTYADA. Ferida lleugera. Araho. Per- 
cussió levis. Égratignure. Grafilatúra. 
ARANYAR. v. a. esgarrapar. 
ARANYASSA. s. f.^ aum. de aranya. Ara» 
na grande. Aranea grandlor. Augment» 
d'araigné'e. Ragnone. 
ARANYETA. s. f. dim. de arahya. Ara- 
nuela. Araneola, araneolus. Diminutif 
d'araígnéè. Ragnetto. ' 

ARANYÓ. s. m. Lo fruit del aranyonèr, 
que es petit y mòlt aspre. Endrina, 
amargaleja, Prunum silvestre. PruneU' 
le ; prune de Damas. Snslna silvestre. 
ARANYONÈR. s. m. Arbre que tè las 
ramas plenas de punxas y las fullas en 
figura de Uansa y llisas. Endríno. Pni- 
nus spinosa. Prunelier de Damas, Pru- 
gnolo, susino salvatico. 
ARAR. V. a. aiit. llathur. 
ARAU. 8. -m. ant. vkr db armas. 
ARAÜT. s. m. ant. wunci y enviad. 
ARBERGAR. v. a. ant. albergar. 
ARBITRACIÓ. s. f. ant. arbitrabiísiit. 
ARBITRABLE. ad]. Lo que dependex del 
arbitrí. Arbitrable. Arbitralis. Arbi- 
traire, Arbitrario, 
ARBITRAD, DA. p. p. de arbitrar. Ai^ 

bitrado, ^ 
ARBITRADOR. s. m. írbitre. 
AÉBITRAL. adj. arbubari , en la segona 
' accepció. 

ARBITRAMÈNT. s. m. for. La facultat y 
acció de arbitrar. Arbitramento , arbi" 
tramiento, arbitraje, Arbitrium. Arbi' 
trage. Arbitramento. 
ARBiTRAMèvT. for. Lo judici ó séutencía 
del jutge àrbitre. Afbitramento , arbi- * 
tramiento, arbürío, Arbitratus. Arbi- 
trage, Arbitraggio. 
ARBITRAR, v. a. for. Judicar , determi- ^ 
nar com à àrbitre. Arbitrar, Arbitrari. 

21 



162 A&B 

Jrhitrer. Arbitraré, g'iudicar come ar- 
bitro. 

AaaiTAAB. ant. gomidbrab. 

ARBITRARI, RIA. adj. Lo qae depeadex 
del arbitri, ^rbitrario, arkürcUufo• kV" 
bitrarias. Arhitraire, Arbitrario. 

AaBiTaABi. Lo que pertanj als jutges àrbi- 
tres, ó als seus judicis j senteocias. Ar^ 
hürario , arbüratiyo. Arbitrarius. ^r- 
hitral. Arbitrato. 

ARBITRÀRIAMENT, adr. mod. Al arbi- 
tri. Arbitrar iamente. Pro arbitrio , pro 
Toluatate. Arbitrairement• Arbitraría- 
mente, a proprlo senuo. 

ARBITRARIETAT, s. f. Proceimèot ó 
díctémen segònS 4o propi capritxo, y 
contra las règlas de la rahó'• Arbitra- 
riedad. Actío ex libidiue orta et ratio- 
dí repugaans. Procedí arbitr aire. Ar- 

, .bitrarietà.. 

ÀRBITRE, s. m. La persòoa eu mans de 
la cqal dèxan de comii acord las parts 
la decisió de sas respectivas pretensions. 
Arbitrx) , arbitrador. Arbíter. Àrbitre. 
Arbitro. 

Arbitse. Lo qui nò depcndex de altre pe- 
ra fèr alguna cosa. Arbitro. Qui sui ju- 
ris est. Àrbitre. Arbitro. 

iBBITaE ARBITRADÒB , Y AMIGABLE COMPOTTE- 

DÒa. for. Àrbitre. Arbitro arbitrador , 
y amigable componedor. Arbiter. Ar^ 
bitre. Arbitro, arbitratore. 

ARBITRI, s. m. Facultat de determinarse 
à alguna cosa ab preferència 'à altra. 
Arbitrio. Arbitri uai, arbitratus. Arbi" 
tre. Arbitrio. 

ARBiTAi. Lo medi extraordinari que se 
propoNL pera lograr algun fi. Arbitrio. 
Consilium, vis\, ratio ad aliquid asse- 
queudum. Expedient, moyen. Mezzo, 
verso, modo. 

ARBITRIS. . pi. Los drets que mòlts pobles 
iiuposau ó tenen imposads ab compe- 
tent facultat sobre certs gdneros ò rams 
pera satisfer las sèvas cdrrcgis ó cubrir 
los sèas gistos. Arbitrios. Vectígal ex 
rebus TeuaUbus populis regiu facultate 
conce^um. P^oies et moyens. Gabclle. 

ARBITRISTA. s. m. Lo qui proposa al- 
pin arbitri, pretenènd que es en befie- 
íici del estad. Arbitrista. Qai consulere 
rei publicae aliquo consilio seu ratioue 
existlmatur. Celid tjtUfait des projets 
en fa\'ew de VdaJt. Golu! cbe propo- 
oc fçibellc. 

ARBOLÀD , DA. p. p. de arbolar. 



ARB 
ARBOLADURA. s. f. Ndut. Lo conjunt 

de arbres de un baroo. Arboladura. 

Mali, arbores nat is. Mdture. Albera- 

tnra. 
ARBOLÀM. 8. m. ant. noaTAtissA. 
ARQOLAR. v. a* abrasar , en la primera 

accepció. 
ARBOLEOA. s. f. Lo siti poUad de ar- 
bres. Arboleda. ArbustiVus locus. Fu- 

taie , bois. Arboreto. 
ARBORAR. T. a. ant. énarbolab. 
ARBpREDA. s. f. ant. abbo&bda. 
ARBOS. s. m. Arbre que té la escorxa 

aspra y clivillada, j las ramas de ia 

Eart superior un xic bermellas ; las fu- 
as sòn semblants d las del llorer; las 
flors de figura de globo. y uoidas eo 
fòrma de rabim; y lo fruit, que té lo 
nom de cirera de arbòs, es esfóriCf al 
principi verd , desprès grog , y Ultima- 
mèut de un bermòs encaruad y de gust 
dòis ab nna punta de agre. ifadroho, 
Arbutum , arbntus. Arbousier. Corbet* 
Eolo. 

ARROSSER, s. m. ant. arbòs. 

ARBRAD, D\. adj. que ss apUoa al ter- 
reno poblad de arbres. Arbolado. Ar- 
bustivns> arboribus consitus. Peuplé 
d'arbres. Pieno d' alberi. 

ARBRAS. s. m. aum. de arbre. Arhola- 
zo. Arbor procera.,^»^. d^arhre. Al- 
beronaccio. 

ARBRE. s. m. Planta que se diferencia de 
las demés per sa corpulència^ que t« 
per lo comii un sol tronc > y ès llcnvòs 
axí com també las ramas, ^y que viu 
mòlts anys. Jrbòl. Arbor. Arbre. Al- 
bero. 

ARBRE. Cualsevòl dels que se col-loCAii et 
una nau perpendicularment à la quilla' 
los cuals junt ab los méstils servciet 
pera sostenir las vergas y las velas. Co< 

• munamènt se anomena arbre de barc<i 
Arboly polo. Malus. Mat. Al bero di oa 
ve. 

XliBRE. E'J la camisa lo qos sol de ella sèu 
se las mdnigas.' ArboL Subucnla ci 
nondum manicdc suot assutae. Cor ps ri 
chemise sans manches. Corpo di cam 
seia. 

arbre de adzabara. Lo tronc que trau èi 
planta. Pitaco, piton, pitreo. Usen 
Agare americauae truncus. Tlge t 
ValatS'pite. Tronco d' aloè. 

ARBRE OELAMÒR. Arbre de uns den peus ( 
alsada , que al principi de la primaf < 



AKB 
ra se vestex de mòltas flors bonicas de 
color carmesi , las coals produexen iinas 
llegums del matèx color, encaraqué un 
poc mès bax , en ocasió que lo arbre se 
cabrex de fuUas de figura .de cor. G» 
damor. Gereis sílíquastrum. . Gatmer* 
Albero di S. Gdnaeppe. 

AUIE DK COHSAHGinsrrrAT. AIBRE GBirBAlÓ- 

GIC. 

iUBE OE DUTf A. Quún. Amalgama de plan- 
ta j argèotTÍu, qae pren la figura de 
BO arbret oietàl-ílc, posaudse dins de 
nua disolució de mercuri fèta en écido 
oítric j un poc dèxatad en aigua un 
troiset de plata. Jrbol de Diana. Ar- 
bor Dianae. Arhrt de Diane. Albero d i 
Diana, albero filofofico. 
tiBU DB FOG. Màquina de fusta cuberta 
de rarios ïo%% artificials ^ que en la fi- 
gara se sembla un poc d un arbre, i/r- 
M de fuego. Macnina lignea , arbori 
àmiiis, pyropolis siye ignibus missilibus 
circumdata. Arbre de feu. Pianta di 
bocbi d' artíficio. 
itUEOB BOTjAiTA. VàiU. Lo arbrc de la 
un immediat i la popa. Mesana. Epi-* 
droiDoo. Misa-íne. Albero di trinchetto. 
UQU DEL PJU14DI8. Afbrc de dòtse à quln- 
tenasde aUada , que tè lo tronc blau* 
^tBÒs j las fullas de una pulgada de 
^1 UQStr&»as y estretas de un j altre 
<ap, y fa un fruit semblant à. la oliva. 
fW per lo matj y juny; y tant las 
^^ qae sòa pètitas , blanquin&sas y 
^^rogneàcas per dins, com las fullas, 
<bpedexen un olor arom<1tic mòlt fiírt. 
Mol del paraiso. El^agnus aagustifo- 
^ É^agnus p divier de Bóhime, Ele- 

^<>tt Dz TXfQucT» Naut. Lo tercer arbre 
csp à la part de proa en las naus ma- 
jors, y lo segon en las menors. 7}*/it- 
<fíetc, Malus in nayis prorÀ erectns. 
^ót de m$aine dons les gros vaisseaux: 
trinqiiet dans Us galeres. Trinchetto. 

A^>u OE YAxkL•i. AEBRB , CU la segòua ac- 
cepció. 

uiu vRurrkR. Lo qui fa fruita. Frutal, 
drbd frulal. Arbos. Fruitier. Albero 
íhittifico» 

'ittB GUEALÓGic. La dcscripció fisurada 
ca forma de arbre , en que se demos- 
tra la ascendència ó descendència de al- 
gnaa família. ÀrM genealògica, drbol 
de coitados. Progenitoram series ia ar- 
boris imagÍBe descripta. Arbre g/néülo' 



ARB 165 

giifue. Albero genealogico. 
ARaas MBSTRB. Ndut. Lo arbre major col- 
locad al mitj^ de la nau. jPo/o ma^or, 
drbol mayor. Altior malus in raedio 
navis erectus. Grand mat. Albero maes- 
tro. 

ARBRE POHIFÀR. aut. ARBRB FRUITÍA^ 

ARBRB SOVINT TRASPLÀNTAD IfO POSA ARRB&S. 

ref. ab que se reprèn la incoostaocia de 
alguns, que en cap estad estan contents, 
• y mudand simpre, no mèdran may. 
Planta mucluu s^eces íraspuesta, ni 
crece ni medra. Goelutn oon animnm 
mutant qui trans mare curruot. Arbre 
sowent iransplant^, jamais enracine'. 
Albero cbe sovente traspiantasi non ali- 

i ARBRB SBC. mod. adv. NiUu. Se diu de 
una nau cuand camina portand las yelas 
plegadas. J palo seca. Velis plicatis. A 
sec. Correré ad alberi e corde. 

cóRRKR i ARBRE SBC. fr. Ndut. I^RTCgar en 
temps de borrasca portand las yelas 
plegadas. Córrer d drbol seco , ó d pa- 
lo seco. Contractis in procella velis , jia- 
vim flnctibus et ventis committeré. JVa- 
viguer à mat ei à cordes* Correré ad 
alberi e corde. 

DB DOLàVT jIrBRE VÒ3 ESPERES BON FRUIT. 

ref. que ensenya que de homes de baxa 
ma no poden esperarse obras ni accions 
nobles. De robo de puèrco nunca buen 
sfirote. Mali cor vi malum ovnm. iIftiM- 
s^ais arbre, màfivais fruit. Da albero 
cattivo non n' aspettar buon frutto. • 

BV ARBR1I CÀIGUO TÒTBOBI BI FA LsL•lltA. FCf. 

que dona A enténdrer lo despreci que se 
fa comunament de aquell à qui ha es- 
tad contraria la sort, y la utilitat que 
alguns ne trauen de la seva desgracia. 
Del drbol caido todos hacen lena. Ul- 
trò secant omnes excisA ex arbore ra- 
mes. Quand le lion est malade tdne 
víent hu donner son coup de^ied. Cane 
eh* inveccbia la volpe gli piscia addosso. 

SI LO ARBRB GRA5 VIlfCLAa VOIj^RÍS , ABAVS 

QUB LO VINCLES LO trbncarís. rcf. que 
ensenya que se deuen corretgir y casti- 
gar las malas inclinacions que solen 
mostrar los noys , perquè ab la edat se 
fan incorretgibles. Los m'nos, de pe-- 
quehos, que no hay castigo despues 
para eUos. 
' Corripias pàeros, nam plectes posteà 
nuílum : 
Cum mala per lougas invalnere moras. 



164 ARC 

Le chdtimerU dans l'enfance , dans 
l'àge mur la punitíon. Chi d' ammonir 
lia tempo , non aspetti tempo. 

ARBRET. 8. m. dim. de abb&b. jirboUco, 
arboliUo, arbolito, arbolecico, curbole^ 
ciüoj arholejo, orhokillo. Arbor par- 
Ta. Dim. d* arbre. Arboscello. 

ARBUSTO. 8. m. Planta llenyosa^ qae 
per lo dèbil ó bax de sòa tronc y ra- 
mas no arriba à tenir lo nom de arbre. 
Arbusto. Arboscola, fratex. Arbuste. 
Arbusto. 

ARC. 8. m. Una porció de cunra, com 
per exemple de una elipte^ de un cír- 
cul,-etc. Arco. Arcus. Arc* Arco. 

ABC. Arma feta de ferro , fusta ó altra ma- 
tèria elàstica, la cual oprimida per los 
extrems ab una corda, fbrma una part 
de círcul , y servex pera tirar flètxas. 
Arco. Arcus. Arc. Arco , saeppolo. , 

ARC. Arq. Obra en forma de arc. Arco. 
Arci^s, fornix. Arc, arcade , arche, 
cintre. Arco volto , centina. 

ABC A HI VALL. Arq. Lo qui vè à degene- 
rar en linea recta. Arco adinteíado, 

^ degenerante , ó d nwel. Fornix parum 
arcuattts , ferè planas. Arc qui dégéhc" 
re en Ugne droiie. Arco a livello* 

ABC APUNTAD. Lo qui consta de dòs por- 
cions àfi círcul que f&rman àngul en la 
clau. Arco apuntado. Acuminatus ar- 
ços. Arc form€ par deux portions de 
cercle qui font angle ensemble à la cle/ 
de la'voute. Arco di ponte. 

ABC DE CÍRCUL. Geom. Una part de la. cir- 
cumferència del círcul. Arco de circu- 
lo. Arcus, circuli pars. Arc. Arco. 

ABC DE 8AifT MARTÍ. Arc celcstc dc Taríos 
colors que se veu en los núvols. íris, 

' arco iris, arco del cielo. Iris, arcas. 
ArC'en-ciel. Arcobaleno, iride, arco 
celeste. 

ARC IRIS. ARC DB SATTr MARTÍ. 

ABC TRtuMFAL. Obra magnífica en forma 
de arc, adornada de estatuas y baxos 
relleus, constraida à la entrada de las 
ciutads ò en algun altre paratge públic 
en honor del vencedor à qui se había 

• concedí d lo triumfo per alguna con- 
quista ó victorià senyalada. Ara se do- 
na -també èx nom als que s' erïgexen en 
las entradas púbticas dels prínceps, ó 
en celebració de algun succés notable. 
Arco triwrfal. Arcus tríumpbalisj for- 
nix. Arc de triomphe. Arco trionfale. 

ARGA. 8. í. ant. gaxa. 



ARC 

ARCA DEL TESTAiikicT. L* arcB en qoe se 
guardaban las taulas de la llèy , lo msD- 
ni y la vara de Aaron. Arca del itita^ 
mento. Arca testamenti. Arohe d'al* 
liance. Arca del testamento, delí' al- 
leanza. 

ARCA DE irofi. Espècie de embarcació, ea 
que fou preservad del diluvi lo genero 
humé en las persònas de Noé, la seva 
dona, y los seus tres fills ab las sèvas 
mullers , com també los animals y au- 
cèlls que se tancaren en ella. Arca de 
No^, ó del diluvio. Arca diluvii. Arch 
de No^. Arca di Noè. , 

ARCABOT, TA. s. m. y f. La persona 
que solieita ó sostrau à alguna dona pe- 
ra usos lascius ab algun home, ó tapa, 
concerta ó permet eu sa casa èia il- 
lícita comunicació. Alcahuete , echor 
cuervos, zurcidor, corredor de oreja: 
alcahueta^ trotaconventos. Leno; lena. 
Maquignon > maquereàu , mercure , en- 
tremetteur. Ruffiíapo. 

ARCABOT. met. y fam. La persona que ser- 
vex pei*a encubrir lo que se vol pcul- 
tar. Alcahuete: alcahueta. Occultator, 

. celator. Recíleur. Rufiauo , metzauo. 

ARGÀBOTAS , SA. s. m. y f. aum. de 
ARCABOT y ARCABOTA. Alcahueion, al' 
cahuetazo: alcahuetona, akahuctaza. 
Insignis leno vel lena. Augm. de maqui' 
gnoru^ Rufiianaccio. 

ARCABÒTEJAR. v. n. Servir de arcabol 
ó fèr actes de tal. jÉlcahuetear , rufià- 
hear. Lenocinari. Flaire le fnaquereau 
Arruffiíanare, ruf&anare. 

ARGÀBÒTERIA. s. f. Lo acte de arcabò 
tejar. Alcahueteria , rufianeria. Lena 
ciuium. Maquerellage ^ maquignonna 
gtf. Ruí&aneria, ruffianesimo, ruf&adii) 

arcabòteria. met. y fam. Loactedeocul 
tar ó encubrir & alguna persona per 

. que eiecute lo que ob vol ó no li con 
vé que se sapia. Alcahueteria. OccuU 
tio. Recilement, cachetterie. Ruffiaoi 

- simo , artiíjxio. ^ . 
ARCABOTET, TA. s. m. y f. dim. < 

ARCABOT y ARCABOTA. AícahuetiUo f ak 

huetilla. Juvenis leuo. Dim. de maqi 

gnon. Ruffianetto. 
ARGABUS. 8. m. Arma de fog que se p( 

taba al coll com ara lo fucüèll , y de q 
^ ne bi babia varias espècies. Arcabi 
.. Tormentum bellicom minus , iguea í 
• tttla , sdoppetum. Are/uebute» Archil 

- so, arcobugio. 



ARC 

ARUBUSSADA. s. f. Lo tiro disiMrad ab 
arcabas. Jrcabusazo• Sclpppeti eiplo- 
sío. Arqitebwtade. Archibusata. 

ARGABOSSEJAD, DA. p. p. de arga- 
iviscjAR. Artabuceado. ^ 

ÀRCABÜSSEJAR. y. a. Passar per las 
armas. Arcabucear. DtspLosis scloppetís 
capite damnatum iaterucere. Arquebu-' 
ser, Archjbttsare. 

íRCABUSSÈR. s. m. ant. Lo soldad que 
porUba arcabas. Arçalfucero. Catapul- 
tarius miles. Arquehusier, Arçbibusiere. 

&KCABUSSET. s. m. dim. de arcabus. 
Arcabucete. Galapulta parra. Dim* iVar- 
(^uebute. Arcbibusetto. 

ARCiDA.s. f. Lo conjunt ó sèrie de arcs 
CQ lasobras, especialment en los ponts. 
ComunmèBt se usa. en plural. Arcada, 
Àrcam series , arcuatio. Arches , arca^ 
éet. Volta. 

ARCADE. adj. Lo natural de V Arcadia , 
jlo pertaojènt à aquella provincià. ^- 
cade, Arcadius. Arc^dien. Arcadio. 

^>i^u)E. Lo indtyiduo de 1' acadèmia de 
poes/a y de bonàs lletras anomenada 
^ ÍACADBS , establerta en Roma. Ar^ 
(de. Arcas. Arcadújue. Arcadio. 
^CÀtSME. 8. m. Us de yeus ó frases 
ttticnadas. Arcaismo. Arcbaismus. Ar- 
t^flv. Arcaismo. 

^ÚIGEL. s. m. Esperit celestial que 
^tatre los àugeU y los principats^ 
^'^^d. Archangelus. Archange. Ar* 

AfiQJíO. 8, m. Secret mòlt reservad y 
<K importància. Arcano. Aroanum: ab- 
diU et oqinibtts incògnita res. Mystèrc 
Mond: iecret important. Arcano. 

WCBOTANT. 8. m. Arq. Arc de pedra 
ódemahó arrimad à alguna pared^.la 
^ soaté la empenta de al&una bóveda 
^ «re Arbotante. Anterides, erisma. 

^rc4outant. Pilastro. 

•^ÇELLANT. s. m. ant. Instrument mü- 
"^1 espècie de llaüt y major que èll. 
^c, à més de la caxa regular, uu mà- 
Kg ample, lo cual se diyidex en certa 
proporció, quedand la part inferior 
P^ lligar las cordas pnmas que sòn 
^ tiples; y per la part superior se ex- 
tèo j dilata altre tant més , en cual re- 
^to se lligan los bordons que sòn los 
*ios. Archilaud, Cithara. magna. Arr 
*W. Arciliüto. 

AAÇHER. 8. m. ant. S<^ad de la guar- 
^ póodpal pròpia de la casa de Bor- 



ARD. 165 

Sònya que portà d Castèila lo empera- * 
òr (^rlos V. Era guardià noble, y se 
reformà à la entrada de Felip V en Es- 
panya. Archero. Regius stipator sici* 
instructus. Archer. ArcierC) arciero, 
. sagittario. 

ARCTIC, CA. adj. Astron, ianc. 
ARDENT, adj. Lo que tè ardor. Ardien-- 
te. Ardens. Brúlànt, ardent. Ardente, 
abbruciante. 
ABoà^. met. Feryoròs , actiu , eíicas. Ar- 
diente. Ardens. Ardjsnt. Ardente , ener- 
gico^ 
ARDENTÍSSIM, MA. adí. supi. de ar- 
DÀ5T. Ardentisimo. Ardentissimns. Sup. 
d'ardent. Ardentissimo. 
ARDER. y. n. ant. Gosar, atreyirse. 05ar. 

Audere. Oser. Osare. 
ARDIACA, s. m. Lo primer dels diacas. 
Ara es diguitat en las.iglesias catedrals. 
Arcediano. Arcbidiacouus. Archidia" 
cre. Arcidiacono. 
ARDIACONAT. s. m. La dignitat de ar- 
diaca , ó lo territori de la sèya jurisdic- 
ció. Arcedianato. Arcliidiaconatus. Ar^ 
chidiaconat. Atcidiaconato. 
ARDIDAMÈNT. ady. mod. ant. Animosa- 
mènt , iutrépidamènt , atreyidamènt. 
Denodadamente , osadamenie, Intrepi- 
dè , animosè , strenuè , audactèr. Cou^ 
rageusement. G>raggiosamente. * 
ARDIDESA ó ARDIESA. s. f. ant. Va- 
lor, intrepiditat , atreyimèut, esperit. 
Ardimiento , denuedo , osadia , animo. 
Strenuitas , audentia , audàcia , animus. 
Bravoure , courage. Ardimento , ardire* 
ARDILLON. 8. m. ant. pungaht. 
ARDIMÈNT. s. m. ant. ardioesa. 
ARDIR. s. m. ant. ardidesa. 
ARDia. y. n. ant. Gosar, atreyirse. Osar. 

Audere. Oser. Ardiré, osare. 
ARDIT, DA. adj. ant. Atreyid, animós, 
. intrèpid. Denodado , osado, animoso. 
Audax , animosus ^ strenuus. Courà-- 
geux, hardi, intrepide. Ardito, ani- 
moso, coraggioso. 
ARonr. ant. Axèrid. Hvo. Alacer. Fi/. Sycl- 
to. 

I ARDIT. 8. m. Certa moneda de poc yalòr 
que corregué antiguamènt en Castella. 
En Catalunya encara ne bi ha y yal un 
diner, Ardite. Minimam numisma obo- 
lo persimile. Patard, mailU, obole. 
Patacca. 
ARorr. Estratagema , astúcia ó art ab que 
. se pretèu lograr algun 6. Ardéd. Astus. 



166 ÀRE 

Astuccj ruse. Astúcia, ingaano, ac- 
cortezza , f rodo , artificio , tcaltrí* 
mento. 

vo VAL UN ARDIT. fr. ab qae se expressa lo 
poc Tatòr de alsuna cosa, ó lo poc 
aprecl que se fa de èlia. JVò vale un or- 
dite , ó no se estima en un ardite ó dos 
ardites. NuUtus est pretü, teruncü non 
facio. // ne vaut pas úne obole , une 
maiUe. Nou val un obolo. 

ARDIU. adj. ant. Atrevtd, animós, intrè- 
pid. Denodado, osado, animoso. Au- 
dax, anknosus, streuuus. Courageux, 
hardi, intrepide. Ardito, òorasgioso. 

ARDOR. s. m. Calor gran. Ardor. Ar- 
,dor, aestus. Ardeur, Ardore, arsura. 

AROÒR. met. Vivesa, e&cacia. Ardor, Vis, 
eí&cacia. Fougue, feu, ardeur. Ardo- 
re, de3Íderio mtenso, affetto. 

ÀRDRER.'v. u. ant. Cremar. Arder. Ar- 
dere. Bruter^ Abbruciare. 

ÀRDÜAMÈNT. adv. mod. Ab gran difi- 
cultat. Arduàmente. pifficilitèr, difÉ- 
cultèr, segrè. P^niblemení/Penosàmevir 
te, fatlcosamente. 

ARDüíSSIlVf, MA. adj. sup. <le Ahduo. 
Arduisimo. DifficHlimus. Tris-difficile. 
Arduissimo. 

ARDüO, DÜA. adj. Lo que es bastant 
difícil, Arduo. Arduus, dificilis. Dif- 

, ficile, Arduo, diflicile. 

ÀREA. s. f. Geom. Lo espay que compren 
una figura. Àrea, Spatium liueis con- 
clusum. Aire, Àrea, superficie. 

írea. Lo espay de terra que ocupa un 
edifici. Àrea, Aresi, Aire. Arèa. 

ARECH, 8. n/. ant. Cultiu de ia terra. La* 
branzn. Agricultura. Labourage, Lavo- 
reccio delia terra. 

ARENA. s. f. Lo conjunt de partículas 
despresas de las rocas j pen jas , y acu- 
muladas comunament en Us boras del 
mar y dels rius. Arena. Arena. Sable > 
arène^ gravier. Sabbiay arena ^ sabbio- 
ne, reua. 

AACtíAS. pi. Pèdretas ó ^concrecions pètitas 
que se troban en la bufa, é ixen ab la 
orina. Arenas. Calculi per urinam ejec- 
ti. Gvíwelle. Reuella. 

BDTFICA& 5ÒBRE A&EXA. fr. mct. all quc se 
denota la iustabilitat y poca duració de 
alguna cosa. Edificar sobre arena. Ca- 
ihica et lacilò labentia construere. Bd- 
tir sur le salde. Edificaré sulla reua. 
BscRÍüRER E:í L* ARENA. tr. mfit. ab quC se 
dÒ!ia u euténdrer la poca fermesa 6 du-* 



ARE 
ració en lo que se • reaol ó determina. 
Escribir en la arena. Areïue iiuoríbere. 
Écrire sur le sable. Scrivere nelia rena. 

SEttBRAR EN i' ARE?f A. fr. met. 006 86 Uia 

pera denotar lo traball va ó uifructnòs. 
Sembrar en' la arena. Aren« mandare 
semina. Semer sur le sable, Seminare 
nella rena. 
ARENAL, s. m'. Lo terreno çn que bi ba 
mòlta arena. Arenal. Arenosum solum. 
■ Grève, Spiaggia. 
ARENAR. s. m. ant. aladar. 
ARENC. 8. m.' Pèx de vuit à deu pulga« 

das de llarg, estret de cos, de color 

verd blanc y platejad. Se menja fresc, 

salad y dessecad al fum , y en algunas 

parts ne fan oli exprimindlo. Arenque* 

Halex-, alec. Hareng, Arlnga» 
ARENER. s. m. ant. aladar. 
ARENETA. s. f. dim. de arkka. Afenicas 

arenilla, Arenula. Dim, de sable. Sab^ 

bietta. 
ARENGA, s. f. Oració ó discurs dirigid d 

una comunitat ó persona de respecte. 

Arenga, Concio , oratio. Harangue^ 

Aringa, aríngo. 
AREXGA. ii*ón. Discurs ó enrabonamèn' 

afectad é impertinent pera persuadir i 

enganyar é algd. Arenga. Oratio sub« 

dola et argutiis plena. Harangue éttt^ 

dieb, Filatera, fílastroccola. 
ARENG.\DA. s. f. L' amploya salada 

Sardina salada. Muriatica alex. «Sor 

dine salée, Sardella. 
ARENGADER, RA. s. m. y f. La persi^ 

na que ven arengadas. Sardinero. Mu 

riaticx balecis negotiator. Marchani 

de sardines, Sardellajo. 
ARENGAR, v. a. Fèr en pilbUo algutí 

arenga. Arengar. Goncionari. Haran 

guer, Ariugare. 
ARENGAR, ant. Arreglar, ordenar. Arré 

glarj ordenar, Ordinare. Réjgier , aju 

ter y orHonner, Regolare, ordinare. 
ARENILLA. s. f. Pòlvos de escriure 

Arenilla, Arenula litteris recens scrl] 

tis exsiccandis. Sablon. Sabbia , pol vel 

per mettere in sullo scritto. 
ARENOS , A. adj. Lo que té molta ar^n 

Arenoso. Arenosus. SaUenx. Sabbï 

noso. 
ARENÒ5. Lo que t^ mescla de arena, ^r 

fiisco. Arenosus. Sablonneux* Sabbloí 
ABENÒs. Lo que consta de la naturalesa! 
caiitats de l' arena. Arenoso > mrendci 
Avenaceus. Sableux* Sabbioso. 



ARG 

AREÒBIETAO. $.m. Instrument qne ser- 
T«x pen eonéxer la relació que hi ha 
kire lu densitats^ 6 los pesos específics 
iài ííquids que se comparan. Aceéme-' 
ímAérometrum. Aréamkre, Areome- 
troL 
AfiEOPAGITA. s. m. CtiabeTol dels }iit- 
^dd areòpago. ^reopagita. Areopa- 
^\i. Jrébpagiíe, Areopagita. 

iiEOPAGO. s. in. Ti'ibuoal superior en- 
kiésM, jéreàpago. Areopagios. Aréàpa^ 
fíf. Areopgo. 

A£k$TA. 8. f. La punta llarga 7 aspra en 
(pe termina lo bòU que embolica lo gra 
Ú bbt y de altras plantas semblants. 
Mtía, raspa. Arista. Barbe ou pòinte 
jt^^idebUr.Kest^i. 

^1. La panxa ó cstèlleta de ciialsevolf 
coaqae se clava en la carn. Espina, 
rattajo. Assnla tenuissima camí infixa. 
Èckúrde. Srerza. 

^üjTi. EspiiA , per la del pèx. 

ABGi. s. F. Mdqttina pera móurer cosas 

(^ Ottlt pes, la cual coasistex en un 

(ilÍBilro davad en unas pèssas de fusta, 

de tal modo que empenjènd dòs ó mès 

bomes las palancas que per la part sn- 

perik io atrarèssnn , lo mouen al ro- 

^^t ak caal toorimènt se li va en* 

Mlij^aod nn rèst^ ^oe per un extrem 

^&Kid en lo matèx cilindro, j per 

loïltic i\2 pèssa que se ha de móurer. 

^^^^ittítfCabe^rante, Machiua trac* 

'««.firfprtan. Argano. 

U6ilfi£A. s. f. Mesda feta principal- 
[B^t de arena j cals, que aenrex pera 
jQotar [as pèdras dels edificis j altras 
^ qoe fan los znestres de casas. Ar-^ 
^^'^^y mezda. Calx aqné sabnloque 

^F^. Mortier. Smalto , calcina da 

oonre. 

« iWim«A. fr. Pèr morter. Argama- 
^; Calcem aquS sabuloque miscere, 
*ïÍBjçcre, Fotre du mortier. Faré calci- 
's da miirare. 

*'M£LL. s. m. NdiU. U anella de Wn- 
^• ^gdaeo. Circnlus , annulns an- 
^^' jérganeauj organeau. Occhio 
3Í ferro. 

*^*ïm, Cfrcul jïètit de metall gue entra 
'^ U construcció del astrolabi. Arga- 
'^Cuxmlus, qtto astrolabinm instrui- 
^w- ^etü cercle de métal quifait par^ 
tkà^ Vastrolabe. Anello di metallo. 

^".^ttí. pi. terrít. ÍRGVE5S. 

^OELAGA. s. f. Planta perpetua 9 que 



AKG 167 

tè las ramas totas plenas de pXiHxas, las 
fullas mòlt pètitas y las flors de un co- 
lor grog bonic. Lo sèü fruit es una ta- 
Tèlla xica. AUaga, drgoma. Ulex. Jonc, 
ajoncn Robbia. 

ABcàL^GA vBRA. Mata plena de puuxas, qua 
tè las fullas semblants à las del hòx ó 
murtra , y se cria ep paratges ombrí^ 
Tols y humids. Tamujo, Rhamuus kís- 
panicus buxiíblius. Arhuste epineux 
dont leafeuiUes ressembleni à cel•les du 
buis, Spmi. 

SSB AMOBOS COM vvA argèlaga. fr. ab que 
se denota que una persona es aspra y 
desapacible en lo sèu tracte y en las se- 
ràs paraulas. Ser como unas ortigas. 
Asperae, pongentis, urentisTC naturae se 
praebere. Etre d*une humeur aigre y 
acariàtre , pUfuer par tous les bouis. £s- 
serè soare quan to una ortica. 

ARGELÍ, NA. adj. Lo natural de Argel, 
y lo que pertany à èxa ciutad. Argelina, 
jazarino* Algeriensís. Algetien* Alge- 
- rinò. 

ARGÈNS. s. m. La mítat de un dragma. 
Adarme. Diinidia drachmae pars. Demi- 
gras. McKza d ram ma. 

ARGÈ?(T. s. ra. ant. plata. 

AXGBIfTAB. V. a. aut. PLATEJAB. 

ARGENTER, s. m. Lo artífice que traba- 
Ua la plata fènd de èla Tarias cosas. 
Platero. Argentar! us artífex vel cxla- 
tor. Orjèsfre, Orefice , orafo. 

ARGENTERIA, s. f. Lo carrer en que los 
argenters tenen las sèvas botigas. Pla" 
teria. Via argentaria. Rue des orjvsfres. 
Via degli orelicí. 

ABGÀNTEBÍA. BUt. PLATA ÒBBAD.4. 

ARGÈNTVIU. s. m. Metall de color blanc, 
sumamènt pesant, que se manté natu- 
ralment fldido* Azogue, Argentum \í- 
vum , .hydrargyrum vel hydrargyrus. 
Mercure, vif-'àrgent, Mercurio , argen- 
to vivo. 

SEBfBLA ó ES U5 argàntviu. fr. mct. y fam. 
ab que se denota que alguna persona es 
mòlt inquieta. Es un azogue, Irrequie- 
tus, bydrargyro afflatus. llest vif coni' 
me le salpéire, Essere moUo vivace. 

ARGILA, s. f. ALÚMiNA , ab la diferencia 
de que per lo regular se li dona lo nom 
de ABGiLA cuand estd barrejada natural- 
ment ab altras torras y ab altres óilidos 
de ferro que li dÒH$n lo color grog 
bermellenc j altres. Serv<>x pera fer 
pisa ordinària , teulas , mahòns y altras 



168 ARG 

cosa4. Arcilla, argiUa. Argilla. ^rgilc, 
glais^. ArgUla, argigUa. 

ARGILOS, A. adj. Lo que tè argila, ó se 
sembla à ella. J/rcUloso. Argillosos, ar- 
gillaceas. ArgUeux, glaiseux. ArgiUoso. 

ARGOLLA. 8. f. Espècie de anella gran 

> que regularment es de ferro. Argolla. 
Annulus ferreus. Annec^u de fer gro^ et 
grand. Gogna. 

AROÒLLJk. Jog que se anomena axi per ser 
lo sèu principal instrument una argolla 
de ferro Y la cual^ab una punta aguda 
que tè se clava en terra , dé modo aue 
puga móurerse fàcilment al rodedor. 

' Lo fi de est jog es fèr passar per dins 
de la ARGOLLA unas bolas de fusta , per 
medi de unas palas cóncayas de la ma- 
tèxa matèria. Argolla. Ludus, in quo 
globolt per medium annulum ferreum 
transmittendi impelluntur. Sorte de Jeu. 
Sorta d i giuoco. 

ARGOLLA. Càstig públic que en mòltas parts 
se dóna à alguns delincuènts posandlos 
é la vergonya , ficad lo coll en una ar- 
golla. Argolla. Vinculum ferreum quo 
noxiorum collum constringitur. Peine 
du^carcan. Gogna. 

ARGÒLLASSA. s. f. aum. de argolla. 
Argollon. Annulus ferreus grandior. 
Anneau de fer très-gros. Gogna graode. 

ARGÒLLETA. s. f. dim. de argolla. Ar- 
gollita, argóllica, argolleta. Parvus an- 
nulus ferreus. Petit anneau de fer, 
Gogna piccola. 

ARGONAüTA. s. m. Nom que se donà als 
que anaren à Cólcos ab la nau Argos, 
à la conquista del velló de or. Argonau* 
ta. Argonauta. Argonaute. Argonauta. 

ÀRGOS. s. m. Se usa solament en la frase 
SER trr írgos, pera significar la mòlta 
vigilància de algú. Argos. Sollicitus, 
vigilans. Argus: espíon. Argo. 

ARGüENS. s. m. pi. Arreus un poc sem- 
blants à una sàrria , fets de vímets ó al- 
tra matèria fleüble, que se coMocan 
sobre lo bast 6 albarda de una cabalca- 
dura pera transportar cosas . delicadas, 
com vidre, terrissa, etc. Arganas. Vec- 
tabulum arcuatum vimineum. Sorte de 
panier ou de <:orbeiÜe pour mettre aux 
betes^ de somme. Argano. 

ARGÜENT. p. pres. de argüir. Lo qui 
arguex. Arguyenle. Argoens. Argumen- 
tant : gai argumente. Arguente. 

ARGOID, DA. p. p. de argüir. Argüido. 

ARGÜIR* V. n. Disputar impugnaad la 



ARG 
sentencia ú opinió de aitre. Argüir, ar^ 
gumentar. Argnere ^ disputaré , discep* 
tare. ^r^fuinenr^r. Disputaré f argomen- 

- tare. 

ARGÜIR. V. a. Donar indici ó mostrar algú-- 
na cosa» com la vivesa dels ulls argüex 
ingent. Argüir. Indicaré. índUfuer , 
prouver., marquer. Accennare, indica- 
ré , mo&trare. 

ARGÜIR. Inferir, deduir. Se usa també com 
recíproc. Argüir. Inferre, argumenta- 
ri. Induiré, inférer , concbire. Dedur- 
re, inferiré. 

ARGÜLLOS , A. adj. ant. Agud ^ ingeniòs. 
Agudo, ingenioso. Aoutus, ingeniosos. 
Pïn, dúi€, subtil, j/uW/oe/. Sottile, 
scaltro. 

ARGÜLLOSAMÈNT. adv. mod. ant. Ag;u- 
damènt, ingeniosamènt. Agudament^, 
ingeniosamente. Ingeniosè. Adroite- 
ment, spirituellement. Destrameate, in- ' 
gegnosameute. •' 

ARGUMENT, s. m. La objecció que se 
oposa d la sentencia ú opinió de altre, 
disposada segons las reglas de la dialèc- 
tica. Argumento. Argumentum. Argu^ 
• ment. Argomento. 

ARGUMENT. Lo assumpte ó matèria «de que 

- se tracta en alguna obra; com.AROUMÈifx 
' de la Eneida. Argumento. Libri mate— 

ria*, argumentum. Argument. Argo«- 
mento, soggetto. 

ARGUMàNT^. Lo sumari é epítome del llibre^» 
del poema ó cant que se sol posar al 
principi de èil , ja sia en prosa ó eu vers. 
Argumento. Argumentum. Épiíonte' , 
sommaire. Sommario. 

ARGUxisrrT. Indici ó senyal. Argumeru<y^ 
Signum, indicium. Argument, indicc, 
marque , prew^e. Argomento V segno. 

ARGUMENT NEGATIU. Lo oui SC pren del si ^ 
lenci de aquells subgectes ae autoritat^ 
que sènd natural que sabèssen ó parl&s* 
sen de una cosa , per ser coneernènt si 
la matèria que tractan, la omttexen. ,^/-. 
gumentó negativo. Argumentum negatiu 
vum. Argument négatif. Argomento t^o 
gativo. 

APRETAR LO argumàxt. fr. fam. Ser de mol 
diiïcil solució. Apretar el argumente 
Argumentum esse magni ponderis, ^v•o/ 

' une sqlution difficile. Essere di dif&oil 
sconfitta. 

desfír lo argument, fr. soltar lo ARc^xj 

M^5T. 

soltar 10 ARQUicàxT. ít. Donarli toluoi^ 



AHI 
Soitar ó desolar el argumento, Qo»«- 
tíooem dirimere, nodam solvere. J?^ 
soudre taie diJicuU^. Risolvere l'argo- 
meato. 

AIGUMENTÀCIÓ. s. f. Lóg. V acció de 
lamentar. Argitmeníacion. ArgumcD- 
Ubo. Argumeniation, Argomentazíone. 

ÀIGÜMENTAD, DA. p. p. de abgvmen- 

TIL 

ütGUMENTADÒR. 8. m. Lo qai argu- 
aè&ta. jérgumentador , argumentista. 
irgameotator. Argumentateur, Argo- 
meotatore. 

^^BGÜMENTAR. t. n. abgüir. 

ARGUMENTET. s. m. dim. de AaGimèvT. 
ArptmefUillo, argumeniito , argumen" 
tiiXf, Lere argumentum. Dim. a'argu* 
a?H<. Argomentetto. 

AiU. 5. f. Ck>mposicíó mireical pera can- 
ür ona sola veu cert número de versos. 
Jria, Cantiancnla. Air, composition de 
misique. Ària. 

AKlDilfÈNT. adT. m. ant. secimàtt. 

iü/DITAT. s. f. ant. Sequedat gran en la 
tem. AHdex, Siccítas , ariditas. Aridi" 
t^f sécheresse. Aridezza, síccitàf adu- 

. stiofie. 

i^KIDO^ DA. ad), qne se aplica principal-* 

i&éat à la terra que està seca. També se 

& de aitras coias que tenen poc suc ó 

lunaiiiL Arido. Aridus. Aride y sec. 

, Anèo, iBQoo , adusto. 

AftlES. s. n. Lo primer signe dd Zodíac. 

Jfies. Ana, coeleste signom. Le Bílier, 

àries. Aiíele, montone celeste. 

.iAíETA. s. í. dim. de abu. Aríeta. Le* 
▼"9 «aotíiincala ; cantiuncula pretiosa. 
JríeUe, petà air. Arietta. 

AElEIAR] , RIA. adj. Lo que pertanj d 
la iBiqnina dita aríete. Arietario, Aríe- 
tarios. Qui appartient à la mackine b(^ 
for. C be appartiene al bolcione. 

A&IETE. a. m. Màquina militar que usa- 
baa aBtiguamènt pera bàtrer fas mn- 
uL•s de las ctutads. Li donaban aquest 
aan perquè en la punta de la màquina, 
^ era una gran biga, se hi posaba 
m pèsaa de ferro colad que tenia la 
%ura de un cap de moltó. Ariete. Àries. 
Béier. Aríete, montone, bolcione. 
A&ISMETICA. s. £ AamifiTicA. 
XaCSMÉnC, ca. adj. AaiTManc. 
.VBJSSAD, DA. p. p. de arissar j àssè^ 

«I 



T. a. saissAA. 
AkiSSÓ. s. m. Animal cubert de punzas, 

TOM. I. 



ARI 169 

X\c de cos j paregnd al porc Cuand té* 
pòr se plega com una bola. Erizo. He- 
ricius, beres, herinaceua, ericius. Hé^" 
rísson. Riccio. 

íaissó. Marisco que iè la closca rodona y 
plena de punxas com lo arissó de terra, 
tè la boca en lo centro de part de sota. 
Erizo. Echinus marinus. B&isson ou 
chdtàigne de mer. Riccio marino. 

ABissò. La escorxa aspra y espinosa dins de 
la cual se cria la castanya y alguns al* 

' tres fruits. Erizo. Ecbinus calyx. Cogué 
ou peau qui enveloppe la chdíaigne. 
Guscio delia castagna. 

ABissó MABÍ. Animal de closca de flgura 
rodònenca , la part superior plana ab sis 
renglas de puas Uargarudas y una ber- 
rugueta en la soca de cada una. Erizo. 
Echinus esculentus. Oursin. Riccio di 
mare. 

ARISTARCO. 8. m. Lo censor ò critica- 
dòr dels escrits agens. Se diu per alu-> 
sió à Aristarco, famós crític del temps 
antig. Aristarco. Aristarchus. Aristar^ 
que. Aristarco. 

ARISTOCRÀCIA, s. f. Gobern en lo ona! 
tèuen part sols los nobles , com succebia 
en lo de Venècia , Gènova , etc. Aristo* 
cracia. Aristocratia. Aristocralie. Ari- 
stocrazia. 

ARISTÒCRATA, s. m. Lo qui es afecte 
al gobern aristocràtic. Aristòcrata. Aris- 

' tocraticus. Aristocrate , partisan aris- 
tocratique. Aristòcrata. 

ARISTOCRÀTIC, CA. adj. Lo pertanjènt 
à la aristocràcia. Aristocrdtico. Ansto- 
craticus. Aristocràtiques ce quioppaT" 
tient à V aristocralie. Aristocratico. 

ARISTOL. s. m. La virolla del cap devall 
de la llànsa. Cuento^ regalon. Contus. 
Bout d'une piqué, d'une haUebarde. 
Im pugnat ura da piè. 

ARISTOLOQÜLV. s. f. Bot. Herba medi- 
cinal de la cual se distingexen tres espè- 
cies, de arrel llarga, rodona, ó tènue 
ó clemàtica. Aristoloquia. Aristoloçhia. 
Aristoloche. Aristologia. 

ARISTOTÈLIC, CA. adj. Lo que pertany 
à la doctrina y sistema de Aristóteles. 
Aristotélico. Aristotelicus. Qui oppar* 
tient à Aristota. Che appartien aa Ari- 
stotele. 

ARITMÈTIC , CA. adj. Lo que pertany à 
la aritmètica. Aritmdico, arisméiico, 
Aríthmeticns. Arithmétique. Arisme- 
tico. 



32 



170 AHM 

ARITMÈTICA; s. f. Part de las matemà- ' 
ticas qae considera lo valor y propietat 
dels números. Aritmètica, arismética. 
Arithmetica. Arithmúique , science des 
nombres, Arísmetica, arímmetica) arit- 
mètica. 

ARITMÈTICAMENT, adv. mod. Segons 
règlas ó m^todo de aritmètica. Arítmè-^ 
ticamente» Arithmetlcè. lyune' mahière 
arithmétique y arUJwiéíiquemefU. Arit- 
meticamente, per via d'aritmètica. 

ARJANT. 8. m. fam. Diner. Cuatrin^ mo- 
ga, PecvLüia, Argent, Danaro. 

ARLEQUÍ, s. m. Un deU-personatges gra- 
ciòsos de la fairsa italiana ^ y de algunas 
companyías de volatins. jirlequin, Mi- 
mus. Arleqmn, bujffbn des pantomimes, 
Arlecchino , zanni. 

ARLOTERÍ A. s. f. ant. dbopería. 

ARLOTZ. 8. m. ant. dropo, bribó.. 

ARMA. 8. f. Tòt genero de instrument 

destinad à oféndrer al contrari ó à de- 

fensarse , y per axó las armas se divide- 

xen en ofensivas y defensivas. Arma. 

' Arma. Arme, Arma , arme. 

ARMA. uLxvQk, La quc no es de fog, per 
eièmple lo punyal , la espasa > etc. Ar- 
ma blanca, Gladium, sicca^ ensis, etc. 

. Arme blanche, Arme bianca. 

-ARMA DE FOG. La quc SC Carrega ab pólvo- 
ra, per ei^èmple la escopeta, la pistola, 
etc. Arma de fuego. Arma ignifera, 
igniflna , tormentum ignarium. Arme à 
feu. Arma da fuoco. 

ARMA PuiTKAGUDA. La quc tè puuxa, com 
la espasa. Espiche, Spiculum. Rapière, 
estoc. Arma da punta. 

ARMAs. pi. Las tròpas ò eíércit de alguna 
potencia, per exemple , las armas de Es- 
panya, del Imperi, etc. Armas, Exer- 
citus, agmina. Arme'e, armes, Arme, 
armi. 

«^RMAS, Los medis que servexen pera con- 

seguir alguna cosa. En èx sentit se dia: 

no ting mès armas que la veritat y la 

. justícia. Armas, FacuUas , via , ratlo. 

Armes, argiuies, Arme* 

ARMAS. Las insignlas que usan las familias 
nobles en sòn escud pera distingirse 
^unas de altras. També se dóna èx nom 
als matèxos escuds, y d las insignias 
dels prínceps, regnes, provi ncias, y 
ciutaJa. Armas, Gentilitia signa ^ stem- 
m.^ta, familiae tessera. Armoiries, bla- 
5on. Arme, insegna, stemma, scudo 
gentilizio; 



ARM 

ARMAS BtANCAS. Lrs que antigúRitaènt vcstia 
lo caballèr ü home de armas. Armas, 
Lorica. Armes des atUiens ckevaUers, 
Loriga. 

ARMAS FALSA5. Las iusígnias úial formadas 6 
contra las règlas del SLtt.Ahnasfalsas, 
Tesserae gentilitíae absormes. . Fausses 

- armes, armes en enqwsrre, Arme talse. 

ARMAS NO ESTAN BÈ EN MANS DE BESTIAS. rcf. 

3ue avisa que pera que las armas sian 
e profit convé que estigueu en mans de 
qui las sapia manejar.. Armas y dine- 
ros buenas manos quieren, Ne pnero 
gladium.Ze^ armes et V argent ne soni 
point ponr les mains de cerlaines gens. 
Arme chiedon mani esperte. 

AB LAS ARMAS EN LAS MANS. loC. Ab qUC SC 

expressa estar armad y disposad pera 
fèr guerra. Con las armas en la mano• 
Armatus, armis paratus. Pret àfaire la 
gtíerre. Ésser ad arme , ésser per guer* 
reggiare. % 

DESCANSAR SOBRE LAS AR3IAS. fr. MtllC, ApO* 

yar lo fusell en terra al costat del peu 
dret. Descansar sobre las armas. Ar- 
mis Inniti. Se reposer sw ses armes. 
Riposarsi sull'armi. 
DèxAR LAS ARMAS. fr. Retlrarsc del serve^ 
de la mllicia. També se usa pera ex- 

f>re8sar que cuand la tropa està sobre 
as armas, las arrima pera descansar 
Dejar las armas, A niilitla dlscendere 
arma deponere. Prendre conge'du ser 
vice militaire, mettre de cótéles arMes 
Lasciar il servisio delí' armi. 

DONAR ARMAS AL BNSBilG. fr. Diet. Suhmi 

nistrar à altre medis que poden pro 
duir perjudici al qui los dóna. Dar aJ 
mas contra si. Alteri in sui ipsius per 
niciem instrumenta praestare. Donne 
des armes contre soi^mime. Dar arm 
contra se stesso. 

ESTAR SOBRE LAS ARMAS. ít, EstRF la trb| 

previnguda y preparada en sòs piiestt 
pera lo que paga ocórrer. Estar soh\ 
las armas. In armis esse* Ètre soiis I 
armes, Essere sotto Parmi. 

FÈR ARMAS. fr. Péttdrer part ab las arni 
en alguna guerra 6 discòrdia» Iftzé 
armas, Praliari. Prendre parti av^c i 
armes, Adoperar d' arme, operar ia I 
ti d' arme. 

rka ARMAS. fr. met. HostUisar ó f%r la c< 
tra ab escrits ó paraulas. Hacer ésimi\ 
Praeliari. Faire des armes. Far cl* arr 
ésser in arme. 



ARM 

fktoE i US ARVAs. iV. AeoftQjniTse al 
e&ercici de èUas. Hacerse d las armas. 
Ama tractaré. S'aocmàtumer aux nr- 
mes. Arretsarsí all' armí. 

-fàasE 1 L•is iBsf Afl. fr. met. Acostumarte y 
fteomodarw à algana cosa à qoe oUSga 
ka aecessitat. Hacerse d las armas. As- 
soefiert, tempori ioserrire; Faire de 
n/^cessUif vertu^ Aecomodarsi a checcbè 
sia. 

fL•SUkM PBm lA» ARMAS. 4r. Fusellar à algii, 
matarlo ab tirs de fusell. Pasar por las 
armas, arcabucear , /usilan jy^Sf^otis 
sdoppetis capite plectendum intenice- 
re. Ari/uebuser^ fmsser par les armes. 
Passar per Parmi. 

rtiDasa^LAs aamas. fr. Inserí arerse en la 
forsa arflsada. Ir d las armas. In mili- 
tia inscribí. S^engager, s^enróler. Ar- 
rolarsí. 

ictoasa LAS abmas. fr. Aga&rlas pera fèr 
los honors militars & tas persònas d las 
coals corresponoD per òrdenansa. Tomar 
Us amsns» Arasa honoris causa sumere) 
militaria obsequia alicui tribuere. Pren- 
dre les armes, Prender l' armi , córrer 



ftlDaei LAS ARMAS CONTRA MAt, ÍV, mct. 

Dedararse son contrari, j fèrli giierra 

cMn à tal. Tomar las armas contra uno, 

Cntra aiiqvem arma snmete.-•S'^K'Outfr 

^^soni ile quelqu'un, Prender l' armi, 

niBOTtr guerra, leTarsi ad arme. 

rupiíAA LAS ARMAS. fr. Alsar la clau de las 

armas de fog posandla en lo disparador 

^» punt de dalt. Preparar ò montar las 

armas, Tormenta pararé. Bander les 

<srmes, Appareccbiare , disporre l'armi. 

ruinTAa las armas. fr. Müic, Posarlas lo 

«Uad en ona posició qne se vejan del 

tot. Preseniar las armas. Armas osten- 

dere. Prétenter les armes* Presentar 

I armi. 

UJKR LAS armas. fr. Milk, Fèr los honors 

al Santíssim Sagrament pdsand en terra 

lo gènoU dret, indinand lo fusell de 

manera que la boca del canó toqne en 

terra. Rendir las am^fis. Arma snbmit- 

tere honoris causa. Rendre les armes, 

Render l'armi. 

usMR LAS ARMAS. fr. Eutregar la tropa sas 

armas à la tropa enemiga donandse per 

Tcasoda. Kénair las armas, Manus da- 

re, cedere TÍctori, arma TÍctòri dede- 

re. Se tívrer aux ennemisy mtttre has 

les armes. Render 1' armi. . 



ARM 171 

irzsnRse las armas. fr. Pos^rselas pera eu-* 
trar en combat, ó armarse ab èllas. 

- Fesiir las armas. Arma tnduere. S*ar- 
mer, Armai^si» 

VfeTLLAR LAS ARMAS. fr. • Eo lo ftutig era 
guardarlas lo qui habia de ser armad 
oaballèr, fènd centinèlla de nit prop de 
èilassèns p^rdrerlas de vista. També se 
deya fèr la yètlla. FeUtr las armas, 
Anta arma excubare. Feiller, prendre 
soin des armes, Yegltare 1* armi. 

ARMAD, DA. p. p. de armar. Armado, 

AniAD. s. m. Caaa un dels que vestids de* 
soldads romans , van íl las paofessòns de 
la semmana santa representand la guar- 
da pretoriana. Armado, soldado roma" 
no, Miles prcloríanus. fíomme arme' à 

" Vantique pour aller en procession, ou 
garder la chapelle oà est exposa le 
smfU^sacrement le jeudi et le vendredi 
saints. Uom yestito da soUlato romano 
antico. 

ARMAD. Cada una de las figoras de soldad 
romà que solen posane en los monu- 
ments cfe la semmana santa com é guar« 
das. Armadoy soldado romano. Milcs 
pretorianus. Figures qui représentent 
garder le saínt sepulcre d la semaine 
sainte. Figura travestita da soldato ro- 
mano antico. 

AAMAD DB PUSITA Eir BLAITC , Ó DE CAP i PEUS, 
Ó DE TÒTAS ARMAS , Ó DB TÒTS PUIITS. fr. 

que se diu del qne porta posadas tòtas 
las armas de costum é punt de entrar 
en combat. Armado de punta- en blan-- 
co, ó de todas armas, Cataphractus. 
Ètre armé de but en blanc. Apparec- 
cbiato di tutteParme in punto. 

vkjns MÒLT ARMAD. fi*, fam. ob la cual sé 
sol expressar à algú que se presenta en- 
fadad j disposad à renyir. Plenes con 
lanza en risíre^ ó dispuesto d romper 
lanzas, Hostiliter Tenis. Arriver la lan- 

" ce en arret , (fre disposa à hrouiller, 
Hai la muffa al naso. 

ARMADA. 6. f. ant. síércit. 

ARMADA. Conjunt de forsas marítimas de 
alguna potencia. Armada. Ctassis. Ar- 

' méè navale , division de force mariti" ' 
me, Armata. 

ARMADOR, s. m. Lo qui arma ó avia al- 

' guna embarcació. Armador, Navis ins- 
tructor. Armateur, ceba qui arme à 
ses frais un ou plusieurs vaisseaux 
pour aller en course, Armatore. ' 

ARMADOR. Lo quí busca y allista mariners 



i'J^ ARM 

Ïera la pesca de U balena ò -del baca- 
à. Armador. Piscatonim conductor. 
Jrmateur, cebu qui enriU des hommes 
pour la peche. Armatore. 

JLRMADUEm. s. f. Lo conjunt de armas 
de ferro 6 cèr que yestian antiguamènt 
los que habiau de combàtrer. Armadw 
ra. Àrmatura, lorica. Armaré. Arma- 
tura, armadura. 

.:iiiMADURA. Lo conjunt de las pòssas prin- 
cipals sobre de las cuals se arma alguna 
cosa. Armadura. Sustentaculum^iulci- 
mentum. Monture, charperUef arma^ 
iure. Aj^niadnra , armatura* 

-ARMAMENT, s. m. Preparatius de guer- 
ra f prevenció de tòt lo necessari pera 
fèrla. Armamento. Apparatus bellicus. 
AppareiU de guerre, armement. Ar- 
mamento. 

^RMALA. 8. m. Herba ramòsa, de cosa 
de dos peus de alt, que tè las fullas 
llargas, talladas de mòltas parts, lo tronc 
verdós, fòsc, la flor un poc pareguda 
à la de la camamilla ab las fulletas blan- 
cas. Gamarza. Pegamum barmala. Uar- 
male. Armora. 

.ARMAR. V. a. Vestir ó posar à altre las 
armas ofensiyas ó defeusivas. Se usa 
també com recíproc. Armar. Armaré, 
armis instruere. Fournir d'armes, ar- 
mer , revííir d ^ armes à quelqiCun. Ar- 
maré. 

^RMAR. T. n. Guadrarli bè à algd alguna 
cosa, sentarli bè, acomodarse à sòn ge- 
ni ó parer. Armar. Apte convenire. 
Donner à quelqu^un ce dont ü a besoin, 
agréer, aller bien à une personne quel' 
que chose. Andar a genio. 

ARMAR. fam. y met. Disposar, forjar , for- 
mar alguna cosa , com armar un sarau , 
una disputa, etc. També se usa com 
recíproc. Armar. Moliri , evenire , sus- 
citaré, movere. Pré^arer, disposer. 
Promuoyere, commucvere, dar moto, 
com'l nciamen to. 

ARMAR. Guarnir alguna cosa damunt de 
altra que li seryex de sosteniment per 
fèrla aguantar, ó guardar una certa fi- 
gura. Armar. Inniti , incumbere. Joinr 
dre une chose à une aiUre pour la 
faire tenir roide. Si l'on parU des ve- 
temenls , douhler. TrayagUar una cosa 
sopra un' altra. 

ARMAR. Parland de embarcacions significa 
posarlas à punt y proveirlas de t&t lo 
necessari. Armar* Instruere. Équiper, 



ARM 
àrmer un s^aisseaa. Armaré i provTV•' 
dere, muniré. 

ARMAR k AiiGÚ. fr« met. j fam. Donarlt lo 
que necessita per algun fi, com per co- 
merciar , obrir botiga, etc. Armar. Ne- 
cessariis aliquem instru^ere. Donner à 
une personne ce doní il a besoin pour 
s'eüabUrM Forniré > proyyedere di ciò 
cbe fa di bisogno altrui per qualche 
particoUr impresa o affare. 

ARMAR i ALGÚ. fr. met. y fam. carregar ds 

L•LUQÜETSv 
ARMAR i AtQÚ. F^R BlfFADAR. 

ARMARL s. m. Caxa de líista ab sas por- 
tas y que dins tè pots 6 prestatges pera 
posarhi -roba y altraS cosas. Armario. 
Armarium, pluteus. Armoire^ huffet, 
serre^papiers j et chapier si Von parle 
des armoires d*une éjglise. Armadio, 
armario. 

ARMARI DB PARBD. Vuid fèt 60 lo tòtt de Ift 

pared à manera de finestra, ab sas por- 
tas.y prestatges pera gnardarhi alganas 
cosas. Alacena. Riscus. Armoire pra-^ 
tiquéè dons Vtpaisseur d*un mur. Ar-> 
madlo nel muro. 

ARMATOST. s. m. ant. Màquina ab que 
se armaban antiguamènt las ballestas. 
Armatoste. Yertibulum arcuariura. Ins- 
trument avec lequel on bandait l 'arb^ir- 
Icte. Lieya, o martiriello. 

ARJVIATOSTA. s. f. Gualseyol méquina cS 
moble , gros y pesad. Armatoste. Intens 
et inutilis supfulex, aut moles. Meuble 
mal travaill^, qui est plutot embarras^ 
sant que commode. Qualsivoglia mole 
grossa ed inutile. 

ARMEJAR. y. u. ant. pelear. 

ARMELL s. m. ant. armiüto. 

ARMÈLLA. ^ f. Anella de ferro ó de aU 
tre metall, que comunament sol teuir 
una espiga pera clayarla en part sòUda<, 
com son aquellas per las cuals entra lo 
forrallat. Armella. Annulus ferreu». 
Anneau, piton^ sor te de clou dont l^ 
tcte est percéè en anneau. Gbiera , ghe- 
ra , yiera. 

ARMENI , mk. adj. Lo natural de Ar- 
menia , ó lo pertanyent à aquell pais 
Armenio. Armenius. Arméhien , totdi a 
qu'appttrtient à l'Arméhie. Armenio. 

ARMÈR. s. m. Lo mestre 6 artista qu^ 
fabrica armas. Armero. Armoruot fa^. 

- her. Armurier , ouvrier qui fabrií/uc oi 
qui vend des armes. Armajuolo. 
[ armar. Lo qui en las armerías guarda la 



armas j calda de sa oetedaL Armero. 
Armoram castos. Garde d'arsenal, 
conlrokur. Gnstode delí' armeria. 

àMsàt, Fasta ab mòitas oscaa ó encaxos que 
eo los 009809 de guarda servex pera que 
los soldads col-ioqueu los fosèlls ab se- 
paració. Armero. ArniarlolQiii armis iu 
statione deponendía. Rdtelicr, Aastpel- 
liera. 

itxia ifjjòi. Lo qui en palaci tè 4 sob 
càrreg l' armeria del rèy , y é sas ordes 
los dependents de ella. Armero mayor, 
Regü armameotaríi castos praefectus. 
SurintendarU de V arsenal particidier du 
roi, Soprantendente delP armeria. 

AKMERÍA. 8. f. Lo edifici ó lloc ahònt se 
gaardao diFerèota géoeros de armas per 
caríositat d ostentació. Armeria. Armit^ 
meDtariam, Arsenal, niagasin d'ar^ 
mes en tout genre^ soitpotu* la terre, 
soà pour la mer. Armeria. 

ARMILLA, s. C Pèssa de roba ajustada al 
cos, sèos mdnegaSf que se porta sota la 
casaca^ japa , eto. Clialeco. Thorax. Gi^ 
y. Farsetto, giubbettino. 

Auuuu. Gipò clos per tòtas* parts ^ escó- 
tïd, ab mitjas minegas sèos arribar al 
cobe, qoe soliao posarse los antigs ca- 
Ulèrs ÈÒta. de 1' armadura. AlmiUa. 
Mor thorax. Ckemisetle , camisole: 

^d'armes qu^on portaii dessous la 

^me, Iml»ottíto. 

^>>Ba aot. BaLASSAlBT Ó MAirniA. 

iUlL-LAR. adj. bsfàba abhil-lab. 

^UíINI. s. m. AfiMiNTO. 

AftiOXYO. 8. n». Animal cuadrdpedo, de 
Toit à dea pulgadas de llarg , ab la cua 
est tant Uarga com èll. Tè tot lo cos 
Uanc de nèa , ménos la extremitat de la 
ena qae es negra. Armiho, Mostela er- 
iB^nea, mus ponticus. Hermuie, Ermel- 
^i armeliino. 

^>iu9To. La pell del animal de aquest 
Dom. Armiho, Pellls mustelae ermineae , 
maris poaiict. jP^ou d'hermine. PeUic- 
eia d' armeliino. 

^^9To. La armussa dels canonges cober- 
ta de pells blancas. Armino. Canonico- 
fom amicolum bumerale. Céunail cau" 
"ferí a^ec une peau Uanche. Ermellinòf 
pellaecta de' canonici. 

AUfOTo. Figura dels escnds de armas que 
i manera de mosqueta negra s&bre 
camp blanc f imita las pells j cuetas 
dels amüajos. AmUno. Nlgr» imagíaes 



ARN 173 

in alba snperficie scnii gentilitii depic- 
t». Hermine , il se dit d'une des deiix 
fourrures du blason* ArmelKuo. 

ARMIPOTÈNT. adj. Poet. Lo poderós en 
armas. Armipotente* Armipotens. -fieZ- 
litpieux , guerrier, puissant en armes., 
Potcnte neli' armi , armigero. 

ARMISTICL s. m. Suspensió de armas. 
Armislicio. Inducíse. Armistíce^ sus^ 
pension d'armes, Armistizio, tregua, 
sospeu^íon d' armi. 

ARMOLL. s. m. Planta, moll. 

ARMONIA. s. f. La consonància en la 
nuísica que resulta de la • yarietat de 
veus posadas en deguda proporció. Ar^ 
monia. Harmonia. Harmonie^ accord 
de divers sons. Armonia. 

akmovía, met. La conreniènt proporció y 
correspondència de unas cosas ab al- 
tras. Armonia, Concòrdia, conyenien- 
tia. InielUgence, accord, Armonia, 
proporaiooe, proporxionata corrispon- 
denza dl parb. 

▲RMONÍA. Amistat y bona correspondència. 
Armonia. Necessitudo, famiharitas. ^5- 
sortimení , amiti^. Armonia , concòrdia. 

ARMO NI AC s. m. amohiac. 

ARMÜNIC, CA. adj. Lo que pertany à 
r arnrionía; com instrument armónic, 
composició ARMÓmcA. Armónico, Har- 
mouicus. Harmomque, qui produït de 
r harmònic. Armónico. 

ARMONIOS , A. adj. Lo sonoro y agra- 
dable al oido. Armonioso. Harmonicus. 
Harmonieux, qui a de l'harmonie. Ar- 
monioso. 

abmoniòs. met. Lo que tè armonia, ó cor- 
respondència entre sas parts. Armonio» 
so. Harmonicas. Harmonieux , quia de 
la proportion , de la symélrie. Armóni- 
co, armonioso, armoniale, armotaiato. 

ARMONISTA. s. m. Lo qui sab lo art de 
I' armonia ó nlüsica. Musico, Musicus. 
Musicien. Musico, maestro di musica. 

ARMUSSA. s. f. Pèssa de roba à manera 
de esclayina que los prelads ,portan en 
las espatllas j se corda ab botons en la 
part de devant. Los capellans la portan 
també en lo cor , però es oberta de de- 
vant 7 ab giras bermellas si sòn doc- 
tors , y si no bo sòn , ab giras negras. 
Muceta. Amiculum bumerale. Mante^ 
let , camaü de chanoine, d*éveque. Man- 
telletta, sorta d ' iosegna ornamentale di 
dignità, cbe cuopre le spalle ed il petto. 

ARNA. 8. f. BUC DJB ABSLLAS. 



íU ARO 

iiaxA. Guquet qiie se cria eii la ròlïa y la 
rosega. Polilla. Tinea, blatta. Fer, in- 
secte qui ronge les étoffes. Tigmiola. 
Aft5A. Espècie de papailouet ó. inarip^ 
de dòs ó tres líneas de llarg, que té lo 
cap grog y las alas llarearadas arrima- 
das al cos , de color gns , ab una taca 
al mitj. Se alimenta de llana , y ab lo 
pel de esta forma una bòsseta en figura 
ue canó, dins de la cual viu en estad de 
lar?a. PoliUa. Phalaena Tcstianella, ti- 
nea. Teigne» Tignuola. 
AB5A. Planta perenne de un peu à peu y 
mítj de altura , ab las fullas senceras y 
las flors grossas , blavas , y lo centro 
grogas. En algnns paratges se cultiva 
per adorno dels jardins. Atnelo, Aster 
namelus. Espargonte , petit-muguet. 
Aster attico, bubonio, inguinale, aste- 
roide. 
ARTÀ. met. Lo que espatlla-ó destruex in- 
sensiblemènt alguna cosa. Po/i/Za. Quod 
sensim nocet, corrumpit. Tout ce qui 
mine , détruit insensiblement. Logora*- 
tore. 
TRAURER LAS ARTTAS. fr. EspolsRr, sacudir 
ó picar la roba ó altra cosa que tè ar- 
ufts ji fi de que caigan. Desapolillar. 
Fineas depeltere, excutere. Oler les mi- 
tes , les teignes. Lerar le tignuole. 
ARNAD, DA, p. p. de arjcarse. Apoli- 

Uado, 
ARNARSE. Y. r. Destruirse ó deteriorar- 
se alguna cosa per causa de las arnas 
que la rosegan ó penetran,, Apolülarse, 
Tinea corrodi , blattis exedi. Se ronger, 
se dúffriorer quelque chose. Deteriora r- 
si , logorarsi , ridursi in cattiyo stato. 
ARNES. s. m. Conjunt de armas de fer- 
ro defensiras que se acomodaban al cos, 
assegurandlas ab corretjas y sivèllas. 
Arneís. Lorica. tíarnais, Varmure com- 
plète d'un homme d'armes. Arnese. 
ARNETA. s. f. fam. Se aplica al que es 
mòlt sutil , y ab art y dissimulo conse- 
guex lo que vol. Picarilloí taimado. 
Gallidus, astuttts, vafer. Astucieux, 
rustf, petit coquin, Volpone, scaltrito. 
ARO. 8. m. Herba comuna que tè la cama 
alta casi un peu, rodona y é solcs, y las 
fullas liargas, casi triangulairs, Uuéntas y 
venòsfls. Lo fruit se compon de raòltas 
bayas unidas com en una tabèlla llar- 
gueta , encarnadas y rodònas. Tota la 
planta crema la llengua ab sòn gust 
acre. Taro, hrwm, Pied^de*véau: plan- 



ARP 
te. Glcliero, jaro, colocasia, colloeàs- 
sia. 
AROMA. 8. f. La flor del arbre dit aro- 
MÈR, Es com una bola de mitja pulga*- 
da de diàmetro, composta de borletas 
de color grog de or , y sostinguda per 
una cua Tiargueta. Despedex un olor 
mòlt agradable. Aroma. Aroma. Àrome. 
Aromo. 

AROMA.' 6. m. Nom genèric que se dóna à 
tots los olors. Arbma, aromaticidad. 
Aroma, aromaticus odor, fragantia. 
Príncipe odorant de ckaque plante, 
Aromato. 

AROIVLATIC, CA. adj. Lo qu« tè olor ó 
fragància. Aromdtico. Aix>maticus. Af*0' 
matique. Aromatico. 

AROMÀTICS, pi. Nom col-Jectiu que so 
aplica k las gònas , b«ilsams , tustas , 
herb)s, es dir generalment «4 las dro- 
gas olorò^is. Aroma. Aromata. Qüi est 
de la nature des aromntes oii cpii a son 
odeur. Aromatico. 

AROMATlZàClÓ. s. f. a«t. L' acció y 
efecte de aromatizar. j^romatizacion. 
Odoratio ope aromatum lacta. Aroma'- 
tisalion y kaction d'aromatiser. Lo aro- 
matizzare , aromaticità. 

AROMATIZAR. v. a. ant. Dar ó comuni- 
car olor à alguna cosa. Aromathar. 
Aromatibus perfundere, condire. Aro" 
matisery meler des aromates as^ec quel- 
que cjiose, Aromatizsare. 

AROMER. s. m. Arbre que crèx fins à 
1' altura de vint peus en los d i mas ca- 
lents de Espanya ; tè las ranias tòtas ar- 
madas de espiíias, y las fullas com|K»$•* 
tas de varias fulletàs ; las flors fan un 
olor mòlt agradable y sòn grogas. Lo 
fruit es una garrofa negra , forta y tor- 
ta. Aromo. Mimosa famesiana. jicacia, 
arbre. Acazia; 

ARONDETA. s. f. ant. ori5bta. 

ARPA. s. f. Instrument músic de figura 
triangular: se compon de unas postetas 
primas , juntadas en fbrma de caxa de 
morts, cuberta ab una tapa plena de )>o- 
tonets, en los cuals se assegura o las cor- 
das que van é parar al cap, y se posan 
en unas clavHlas de ferro, que mogu- 
das ab la clau 6 trempadòr, serrexeu 
pera posar lo instrument acorde ; se to- 
ca ferind las cordas ab las unglas. Ar^ 
pa. Lyra grandior, faarpa. Harpe, Ar- 
pa, arpe. 

ARPA. ORAPV 



ARQ 

iftPADf DA. p. p. de ▲epàb, Agarràdo^ 
tarpado. 

ARPADA. s. f. L'aoció de procurar agar- 
rar ab las ungUs, especialment U» aní- 
nalt que las tènea còrvas* També se 
di« de caalseTol antmai , y fins del .ho- 
JUL Gwrfaàa , garfiada. Unguium ic- 
tüs. Coup de griffe ; . accrocher, saisir 
éfec Us ongles quelque chose, Ferimen- 
tocoU' artiglio. 

iiPAR. ▼• a. Donar arpadas. Ecliar Ui 
zúTfa, agarrar» Arrípere. Mettre la 
mén sur un. objel. Artíglíare , preade- 
re, ferir coU' artiglio. 

ilPll. met. BAPOITAB. 

AEPER. s, m. ant. aepista. 

■ 

AKHA. a. f. Aacèll fabulós , crael y brut 
tb cara de dona , y lo restant de aucèll 
(le npisja. Arfia* Harpya. Harpie , 01-^ 
s^A de proic jfabuleux et ail^, Arpia. 

i£Ki. met. fam. Se dia de la dona de ma- 
b oomlició , ó mòlt Uèt ja y flaca. Ar- 
pú. Defomiis, aspera, et immitis ferai- 
SL Fenune a^are, escroqueuse. DiaTol 
ia came. 

ARPU. s. f. Bastó que al capdevall tè un 

íerro petit coïn ana fitòra , ab lo cnal 

3pm y no dèxa. Garrocha , garlocha, 

Sçiciiliun. Sorte de dard ou d ^aigatí" 

U à crochet. Perticà con unctno. 

^fuv|I.C. Eina de pagès pera recullir 
^ VièA» secas y brossa y altres ob- 
|èci^ Se compon de un màneg llarg 
de ós pau poc més ó ménos 9 que al 
capderafl li nn travesser ab dents. Ras* 
tro. ftaitnun. Bdion long à Vusage de 
^ eamoagne pour ramasser les herbes. 

AEPIILÈRA. 8. f. xARrAuàftA. 

MFISTA. Lo ({ui tè per ofici tocar l' W" 
^Jqntía, Harpae pulsator. /oueur <2e 
hérpf. Arpeggiatore. 

ARQUEBISBAL, adj. Lo que pertany al 
arquebisbe. Arzcbispal. Archiepiscopa- 
ik Archi^iscopal, ce qui appartieni à 
l'úrchevéipie. Arctyescoyale. 

A&^CEBISBAT. s. m. La dignitat de ar- 

^H^^be 1 7 lo territori de sa jurisdtc- 

òà, ArL•obiipado. Arcbieptscopaf us , si- 

ve arciliepiscopalis dioecesis. Areheví^ 

che, digttit^ d'archevíque• Arciresco- 

▼ido. 

AKOUGMSBE. s. m. Lo bisbe metropo- 

iia^óïa principal de la proTÍncia. Ar* 

^Mspo, Archiepiscopns. Arches4que^ 

prelat mdropoUtainf qui a un ceriain 



I 



ARQ 175 

nombre d'oques pour suffragàns, Ar- 
cirescoTO. 

ARQUEJAD 9 DA. p. p. de irquejab. Ar^ 
queado, 

ABQUEJAB.. V. a. Donar A alguna cosa la 
fòrxna de- arc. Arquen r, Arcuare y cur- 
Tare. Arquer, courber en arc. Archeg- 
giare. 

ARQUEOLOGIA, s. f. Estudi dels monu- 
ments de r antiguitat. Arqueologia, Ar- 
chéologi^. ArciuMogie, Archelogia. 

ARQÜEÒLOGO. s. m. Lo qui se dedica 
i i' arqueologia. ArqueóL•go, Arcbéolo- 
gise addictus. ArcMologue^ Arcbelogo. 

ARQUER, s. m. Lo soldad que peleaba 
ab arc y flètxas. Flechero, Sagittarius. 
Archefy faiseur de fliches ancienne» 
meni. Arciere , arciero. 

ARQUERÍA. s. f. Conjunt de arcs. Ar-r 
queria. Arcuatio, arcuum copia. Arca' 
de , s^ie d *arcs quiforment une ouver- 
ture , un passage. Reunien d' archi. 

ARQUET, s. m. Bastònet prim y corro 
que ab unas cerdas asseguradas en los 
caps serv.ex pera tocar las.cordas dels 
instruments mi&sics. Arco. Plectrum. 
Archet. Archetto y plettro. 

ARQUETA, s. f. dim. de abca. Caxa pe- 
tita. Arquita, arqueta, arquiüa. Arca 
minor. Cassette, petit coffre. Cassetta. 

ARQUETECLIN. s. m. ant. refetouàji. 

ARQUILLA. s. f. Espècie de armariet ó 
caxònet primorosamènt traballad, ab 
embatids de marfil ò de ébano ó ab al- 
tres adornes, ab sòs calaxets y prestat- 
gets pera guardar alajas, que antigua-» 
ment serna pera adornar la sala. Es-^ 
criiorio. Armariolum pluribus capsulis 
aíEabrè constructis ebore àtque ebeno 
ornatis. • Sorte d ^armoire en marqtiete^ 
rie orné'd'ivoire, d'écaille , as/ec plu^ 
sieurs compartimens en dedans. Scri^ 
gno. 

ARQUISINAGOG. s. m. Lo principal de 
la sinagoga. Arquisinagogo. Arcbisjna- 
gogus. President > principal personna^- 
ge (Ttme synagogue. Arcisinagogo. 

ARQUITECTE, s. m. Ld qui està instruid 
eu tòtas las parts de L^ arquitectura , y 
la e&ercex ab títol de tal. Arquitecto. 
Arcbitectus. Architecte , celui qui exer-^ 
ce Varchitecture , Vari de bdtir. Ar- 
cbitetto. 

ARQUITECTÒNIC, CA. adj. Lo que per^. 
tany à V arquitectura. Arquiíectónico. 
Archítectouicus. Architectonique , qui 



176 ARR 

appartient à l'architecture. Architetto- 
nico. 
ARQUITECTURA, s. f. Lo art de cons- 
trair y fèr edificis pera us y comodi- 
tat deb homes. Aquesta se diu arqui- 
TflGTi7RiL civil, arquitectura, Architec- 
tura. Architecture , Vart de disposer fit 
d'orner les édifices. Architettura. 

ARQUITECTURA HfDRiULlGA. Lo art de COUS- 

truir obras en las aiguasy de fèrdeèllas 
lo us mès cómodo y fàcil, com canals, 
resolosas, ponts, etc. Arquitectura hi* 
drdulica. Architectura hydraulica. Ar^ 
chitecture hydrauUque , l^art de cons^ 
truire dans Veau. Architettura idrau- 
lica. 

ARQUITECTURA MILITAR. Lo art de fortiíicar. 
Tamb^ se diu fortificació. Arquitectura 
militar , fortificacion. Architectura mi- 
litaris. Archàecture militaire^ art defor^ 
tifier les places. Architettura militaré. 

arquitectura iTAVAL. Lo art de construir 
las embarcacions. Arquitectura naval. 
Architectura uaralis. Architecture nava- 
le-t l'art de construiré les vaisseaux. Ar- 
chitettura navale. 

ARQÜITRAU. s. m. Ara. La part infe- 
rior del enteulamènt, la cual descansa 
immediatament damunt del capitell de 
la columna. Arquitrabe. Coronae pars 
inferior. Architrave. Architrave. 

ARRÀBAL. 8. m. Població ó barri imme- 
diat à las ciutads populòsas, però fora de 
las murallas. Comunament se diuen tam- 
bé ABRABALs los extrèms de una població 
gran encaraqué sian dins de murallas. 
Arrabal. Suburbium, vicns urbanas. 
Faubourg , la partie d'une ville qui est 
au-'delà de son enceinte. Borgo, sob- 
borgo. 

ARR ABASSAD , DA. p. p. de arrabas- 
sar. Rozado; descepado; arrancado; 
arrebatado. 

ARRABASSAMÈNT. s. m. p. us. L'acció 
de arrabassar. Roza; arranque; arre^ 
batanüento. Runcatio , aberruncatio ; 
eTulsio; raptus. EnUvemeni, ravisse* 
ment, arrachement. Rapimento. 

ARRABASSAR, v. a. Arrancar las matas 
de un terreno pera cultirarlo. Rozar. 
Runcare , aberruncare. Déraciner , 
échardonner, Ster les mausfaises herbes. 
Syellere. 

ARRABASSAR. Arraucar de arrel arbres y 
plantas que tenen rabassa. Descepar. 
Eradicaré, radicitus eyellere. Pi\*oter. 



ARR 
Sradicare, diradicare. 

ARRABASSAR. Arrancar ab violència nna co* 
sa del lloc ahònt està clavada , com ar- 
rabassar un clau, un caxal, etc. Jr* 
rancar. Evellere, exstirpare, radicitus 
eruere» Arracher» Divellere. 

arrabassar* PtSndrer alguna coaa ab vio* 
lencia ó precipitació. Arrebatar. Rape- 
re, ^rripere. Ravir^ enlever, empor- 
ter. Rapire. 

ARRACADA, s. f. Cualsevol dds adòrnos 

aue las donas se posan pèn jads à las ore- 
as. Arracada , pendiettíe , perenden• 
gue. Inauris, stalagmium. Pendeloque, 
parure de pierreries ajoutées à des ioii* 
eles d^oreille. Peudente di oreccbiui. 

ARRACADASSA. s. f. aum. de abraçada. 
Arracada ó pendienie grande. Mag< 
num stalagmium , inauris magna. Gran' 
de pendeloque. Pendeutacci. 

ARRACADETA» s. f. dim« de arracada. 
Arracadiüa. Inauris miner, partom 
stalagmium. Petite pendeloque. Peoden 
tini. 

ARRACONAD , DA. p. p. de arracoxai 
y ARRACONARSE. Arrinconodo ; arrima^ 
do; retirado, 

ARRACONAR, v. a. Posar alguna cosa ei 
un racó. Se diu també de las persòoa 
cuand las obligau à (icarse en uu racó 
Se usa mòlt com recíproc. Arrinconar 
In angulo collocare , con jicere , ahstru 
dei'e. Mettre de coté, jeter dans u 
coin. Metter d'accaulo. 

ARRACONAR. Dèsar alguna cosa per inütil 
Arrimar. Rejicere. Cesser de se seni 

. d'une chose. Scartarcy ricusare, rigcl 
tare. 

ARRAC05AR. ARRIMAR. 

ARRAcoiTAR. met. PHvar d algü del rnanet 
confiaiisa , iavòr ó empleo de que gosa 
ba. Arrinconar. Gratia privaré , amc 
vcre, deponere. Pris^er d*un emfioi 
quelqu'un, reléjguer. Relegaré, sfra 
tare. 

ARRAC05ARSE. V. r. AaRlNARSE. 

ARRAcóNARSE. Rctirarse del tracte de 

gèut. Arrinconarse s retirarse. Hom 
• num frequentiam fugere. Se retirer i 

la société', se mettre dans un coin. h 

larsi. 
ARRAIGAD , DA. adj. Lo qui te béns ii 

mobles. Arraigado. Iitiniòbilia bo 
- possidens. Celui qui posside des biei 

Jfbnds. Possessor di poderi. 
ARRAIGO. 6. m. sana iMnoBtis ; però » 



ARR 
se u^a en estàs expressions : es home de 
itiiiGo j tè AARAiGO f j fincas de akilu- 
Go. Arraigo. Fortuna; ) bona ^ possessío- 
oeSf fbodi. Biens immeubles. Poderi, 
\m immobtli. 

Aft&AHONAR.'v. o. ant. eitrahokab. 

ARMMANGAR. y« a. aeremaügab. 

AHfiA)IBAD , DA. p. p. de arrambar. 

AiÜMBAR. y. a. abordar , en la primè- 
n accepció. 

ilUOAl. ARRIMAR. 

AE&AMBATGE. s. m. abordatge. 

iii^ttATGE. met, fam. pitrada, eo lo sen- 
Ht de reprehensió. 

A&RAMIR. ▼• a. aut. arremétrer. 

A&EAN. adv. mod. Junt à alguna cosa ó 
Uii prop de èlia que no quede les én- 
tccmitj ) T. g.: ARRAif de la carn. J raiz, 
Adradicem. jÍ cru, sur la peau nue. 
Afior. 

A&LVSàD y DA. p. p. de arraxar. Cor- 
taio de raiz , d cercen > d rapa terron, 

iMiA5AR. V. a. Tallar arran. Cprtar 
àf rais, d cercen, d rapa terron. Ad 
ndiccm sciodere , amputaré. Écouríer, 
I^W di radíce. 

A&.K\X. S. m. RAMPÀLL. 

AKRAÜCACAXALS. s. m. La persona 

<^e «e dedica a arrancar los caxals. Sa^ 

(^mtiàu t sacamolero. Dentium mola- 

raia id maiillarium ayulsor , exlor- 

loc.irratfcttr de dents. CaTadenti. 

ARRAfCyj, DA. p. p. de arrancar. 

JrrmdK 
ABE1KÍ01, s. f. Lo primer moviment 
«0 ucQsqne estaba qniet j comensa 
i ndnene ab furia. Arramfue. Primus 
""*» fnmer mouvement d'un corps. 
^«•i anentamento. 
AMAiCttà. L'acció y efecte de arrancar. 
ArroKfie, EvrIsío. Arrachement, l'oc- 
llim d'arracher, SveilImQpto. 
oiAfCAfti. Jrq. Naxemèut ó comensa- 
mèut de QD arc formad damunt de pi- 
f^stm ó ptlaos que carrega sobre la 
^jwsta ó cornisa. També se diu mo- 
nt dei arc. Arranque, Arcus aut 
■tts ÍDÍtium. Vendroit par oàune 
commence à se former en ceintré. 
IsímiU. d'nu arco. 
4&&Í5CADÒRI, RA. s. m. y f . Lo qui 
arioca- Jrrancador. Avulsor, cxstir- 
pater. Arracheur, celui qid arrache. 
Strappatore, svelUtore. 
ABRANCADÜRA. s. m. ant. ai^eancada 
tt la segona accepció. 

TOM. I. 



ARR 177 

ARRANCARIÈNT. s. m. ant. amakcada. 
en la segona accepció. 

ARRANCAPINS. s. m. Motiu que se apli- 
ca als homes petits. Arrancapinos. Ho* 
muncio. Petit homme , de petite, stature 
ou hauteur de taiUe , et nabot par so^ 
briauet, Omiciattolo. 

ARRANCAR, v. a. Tràurer de arrel lo 
que està plantad, com arbres, plantas, 
etc. Arrancar, Vellere, eveüere^ cxs- 
tirpare, radicitiis eruere. D&aciner, 
Sradicare. .f 

ARRANCAR. Tràurer dd pit las reumas. Ar* 
rancar. Pituitam exscreare. Arracher 
les rbumes quand on est nuüade de la 
poitrine, expectorer, cracher avecfor^ 
ce. Esporgaré , mandar fuori dal petto. 

ABRA5CAR. Triurer ab violència alguna co- 
sa de sòn lloc , com un clau , uu caxal, 
etc. Arrancar. Eruere , vi eripere.- Ex'^ 
torquer. Svellere, strappare. 

ARRANCAR. Tràurer las matas y bèrbas de 
algun terreno pera cultivarlo, Rozar^ 
Runcare. Sarcler^ éíchardonner. Sar- 
chiellare, chisciare. 

ARRANCAR. ARRABASSAR, CU laciiarta accepció. 

ARRANCAR. V. n. Arç. Parland de arcs y 
bóvedas comensar d formar la seva cur- 
vatura sobre la cornisa ó impósta. Mo^ 
ver , arrancar. Incipere. Cominencer à 
former la courbure d^une voúte, Com- 
minciare un' arco. 

ARRANCAR. Comcnsar à móurer ab furia 
pera prosseguir corrènd. Arrancar. Ar- 
ripere cursum. Prendre la coitrse, íV- 
lancer. Lancia rsi. 

ARRANCAR, fam. Partir ò exir de alguna 
part. Arrancar. Exire , abiré , proucís- 
ei. Partir, sortir, quitter un Beu. Par- 
tiré, uscire. 

ARRANCAR À CÓRRER, fr. Posarsc é Córrer. 
Echar d córrer. Cursum arripere. Se 
mettre à courir. Lanciarsi a correré. 

ARRANCAR i UN ALGUNA COSA. fr. met. CoU- 

seguirla ab mòlta instància é importu- 
nació. Arrancar d uno alguna cosa. 
Extorquere. Obtenir quelque chose par 
importunitf^ avec empressement. Strap- 
pare cbecchessia ad uno. 

ARRAPAD, DA. p. p. de arrapar y ar- 
raparse. Rapado. 

ARRAPAMÈNT. s. m. ant. L'acció y 
efecte de arrapar ó rapar los cabells. 
Rapaduray rapamiento. Pilornm abra* 
sio. Vaction de raser. Radimento, ra- 
sura. 

23 



178 ' AUR 

ARRAPAR. V. a. Péadrer ab YiolencSa. 

Rapar, garr afinar. KíLfeTe.^Foler , em- 

porter aeforcc le bien d'aulrui. Raplre. 
ARRAPAB. ant. Tallar los cabells ab la na?a- 

ja. Rapar. Pílos radere. Raser, Radere. 
ARRAPAR, terrít. Agarrar fortament alguna 

cosa. Engarrafar. Arripere , apprehen- 

dei*e. Accrocher , harpcr , saisir fortC'^ 

ment. Pigliare, torre. 

ARRAPARSE. V. r. AGAPARSE | 60 U Segòna JT 

sexta accepció. 
ARRAS. 8. í. pi. for. Rscafex. 

ARRAS. for; JOYAS. 

ARRASSAD, DA. p. p. de arrassar. Ar~ 
rosada, ra$ado , raido. 

ARRASSAR. r. a. Aplanar la saperficie 
Ae alguna cosa, posaria rasa. Arrasar. 
Eiaequ^re, complanare. Aplanir , ren^ 
dre iígale une surface. Spianare. 

ARA \ss4R. Assolar , tirar à terra , arruïnar. 
Arrasar. £qaare solo. Dtfmantder , 

, délruirc. Distruggere, royinare, de-^ 
molire. 

ARRASSAR. Igualar ab la rasadòra las mesu- 
ras del blat , ordi y altres grans. Rasar, 
raer. Hostorlo vel radio adaequare. Rw 
der. Radere. 

ARRASTRAD, DA. p. p. de arrastrar. 

ARRASTRAD. adj. quc 86 aplica i la persona 
que viu en mòlta pobresa y necessitat, 
y també à la vida y port de ella. Ar- 
rastrado. Infortiinatus , miser. Pàuvre. 
nialheureux, homme mis&able. Scia- 
gurato. 

ARRASTRADA. adj. que se aplica à la 
dona prostituta. Alguna vegada se usa 
com substantiu. Arraslrada. Prostitu- 
ta ; prostibula, prostibolum. Traíiieuse, 
femme prostitiufe. Donna prostitut^^. 

ARRASTRADAMÈNT. adv. mod. fam. Ab 
traball ó escnssesa. Arrastradamente., 
Miserè, infelrcilèr. Pitoyablement. Mi- 
ser amen te. 

ARRASTRADÜRA. s. f. ant. L'acc'ó y 
efecte de arrastrar. Arrastramiento. 
Tractus. Rampemcnt. Strascinamento. 

^ARRASTRAR. v. a. arrossegar. 

ARRASTRAR. mct. Portar, atrànrcr un à al- 
tre d sou dictimen ó voluntat. Arras- 
irar. Adducere, trabere aliqnem in 
suam seatentiam. Enlrainer, persuader. 
Attrarre. 

ARRASTRAR. v.'n. En varios íogs de cartas 
surtír jugaud alguna del coll que es 
truufo. Arrastrar, In chartàrnm ludo 
tà cbartà uti , cui omnes pareant. En 



ARR 

jmant aiix cartes ,f aire à^tout* Trion- 

farc. 
ARRASTRE. 8. m. En varíos jogs de cartai 

l' acció de arrastrar. Arrastre. In cbar- 

tarum Indo ejus cbartae emissió, cui 

omnei pareant. L'action defaire à-tout 

U atto di giuocar trionfo. 
ARRAÜLID , DA. p. p. de arraulirse. 
ARRAULIRSE. ▼. r. Arronsarse^arrimai 

mòlt la roba al cos per abrigarse. Acur 

rucarse, acorrucarse. In semetipso ooo* 

volvi. S'accroupir, se blóttirn Rannic 

cbiarst. 
AR&AUuasE. Enmagrirse, ennealirse. f^a 
^ rearse. Macrescere^ languescer»*. Mai 

grir, s'ajffaiblir. Infiel>olirsi , diveota 

magro. 
ARRAX. s. m. Capità de embarcació ibo 

risca. Arraez. Maurusiacae navis du 

vel prsfectus. CapUaine d'un vaissea 

morisquc Arraxzo. 
ARIiAYGAR. v. n. ant. arrelar. 
ARREAMÈNT. s. m. ant. arreu. 
ARREAR. V. a. ant. adorjtar , ataviar. 
ARREARSE. V. r. aut. Provehirsc. Prox^eer 

se. Se instruere. Se munir. Arredars 
ARREAT , DA. p. p. de arrear y arrsa] 

SB. Proveido. 
ARREAT, adj. ant. Disposad , apaiQellad. />/' 

puesto, aprestado. Paratus, promptu 

Disposa. Arredato. 
DE ARREBAT. mod. adv. ant. arrebj 

TADAMkllT. 

ARREBATAD, DA. p. p. de abrebatab 
arrebatarse. Arrebatado , arrobado. 

ARREBATAD. adj. Precipitad , velòs é imp 
tuòs; com proceiment arrebatao, me 
ARREBATADA. Arrebotodo. Rapidus, pr 
ceps. Outrtí, emporta. Stizzoso, iui 
bondo, impetuoso. 

ARREBATAD. mct. Sc diu del bome iocons 
derad ó violònt en sas operacions. A 
r^batado. Inconsultns, praeceps. Pi 
cipit€, impétiteux. Mat to, sconsi|;lia! 

ARREBATADAMfeNT, adv. mod• Pi-f? 
pitadamènt , sèns consideració, ^rre 
tadamtnie. Raptium , temeré , pro] 
rantèr. Précipitammeni , incortsidé 
ment. Frettoiosamente ^ precipitem 
mente. 

ARREBATAMÈNT. s. m. UacítiiS de I 
rebatar. Arrebatamiento, Raptiis. í 
lèventent, ravissement. Rapimeiito. I 

ARREBATAMÈNT. mct. Furòr, ímpotu cl 
sad per algun afecte ó passiu velicnM 
Arrebatatnientà. Furor, vehemeusi^ 



ARR 

mi pertarbatio. Transport,, dAhaíne^ \ 
rnítu. Scatenaméoto , trasporto. 
iiii£unMè.Tr. Èxtasis, rapto. Arroba- 
miento. Mentis altenatio. Èxtoie, rd^isr 
tement d'csprit, emporCement. Estasi, 
ntto» 

lUOAUldQfT. aot. BOBO. 

A&RCBATAft. V. a. ant. abrabassab, eo 
(a coarta accepció. 

inaATAiL meL Suspéodrer lo énimo, los 
sentits. Se dia de laf hernioeura > de la 
mtlsíca , de la poesia ^ etc. Arrebatar, 
Mentem, ^ensiis abripere. EjuhousietS" 
mer, transporter. Estasiare ^ rapíre. 

iiuuTABSi. T. r. Eufarismarse. Arreba^ 
tarse, Fnrere. Se mettre en colire , en 
fme. lofariarsi. 

iiUBiTAnsB. Elerarse , tenir èxtasis. Ar^ 
réarse, arrebaiarse. A seusibos alíe- 
uri, meatls deliquiain patí. Sexiasier. 
Estasiani, rapirsu 

MEBOL 8. m. ant. Color rotj dels Dii- 

Tob. ArrehoL Rubor > color rubeus. 

^tf couleur efue prennerU les nues 

í^appéís des rajrons solaires pendant 

ladeux cr^uscules. II rosaeggiar del 

nle cke riflette nelle niibi. 

^BOSSAD, DA. p. p. de ahabsossah 

y iUcBossABSE. Revocodo , embazado, 

^fénado, fapt^ado, 

^^KQífiSADÒR 8. m. Lo qai arreb&s- 

&• Itwador. Qai parietea arenato 

^b rel lorícak. Maçon qui s'occupe 

^fiòtrtf. Ingessatore. 

^fiOSSAMÈNT. 8. m. L'acció de ar. 

'^Wr. Revoque, revoco. Actio deat- 

loadí aienato panétes. Reufomús, Rio* 

^BBOSSAR. T. a. Exténdrer una ca- 
Pt mortir en la pared. Revocar. Pa- 
^|4 areoato dealbare Tel lorieare. 
fidtrer, eaduire de pldire. logessare. 

^'^^^(KiiUE. T. r. AxaEMAifGABSB f en la 
primera accepció. 

^'^^'onAASE.Gabrírse la cara ab lo embòs, 
^i^lMMsane. Embozarse, arrébozarse, 
^ane. Faciem Telaré , obtegere pal- 
"0 tel alio tegomento. Se couvrir le w- 
^^jusqu'à la hautewr desyeux, s^en- 
^^er. Innlopparsi. 

JHHECONAD, DA. p. p. de ABBEcoirAfi. 

JJ^ECONAR. T. a. abracovab. 

-^H&EDOLAR. T. n. ant. bodolab. 

AftREDRAD, DA. p. p. de abbedbab. Ar- 
redrado. 

*iEDRAR. T- a. Pèr tomar endarrera. 



ARR 179 

Se nsa en sentit metafòric. Arredrar. 
Deterrere. Éloigner. Arretrarsi. 

ARREGLAD, DA. p. p. de abbbglab y 
ABBBGLARsB. Arreglodo. 

ARREGLADAMÈNT. adv. mod. Ab mi- 
da ó regla. Regladamenie. Ad normam, 
parcè , moderatè. Régleinent , avec re- 
gle, d*une manière réjglée. Regolata- 
mente. 

ARREGLAMÈNT. s. m. Ckmcert , orde, 
disposició. Reglamento, regla. Ordo, 
dispositio. £/a6/»5«in«n/ ^ ordre pres^ 
crit par un supérieur* Regoiamento, 
ordinamento. 

ARREGLAR, r. a. Poaar las cosa& en re- 
gla ó en orde. Arreglar. Ordinare , re- 
Salaré. Régler, arranger. RegoUre, or- 
inaré. 

ABBBGLAB. G>nformar las accions d la re- 
gla. Reglar. Ad normam agere. Con/or^ 
mer, reduiré à la regle. Regolare.^ 

ABBEGLABSE. T. r. Conformarse, seguir la 
Uèj 9 regla ó costum que bi ba en al- 
guna cosa. Arreglarse. Legem exsequí, 
legi confbrmari. Se conformer. Gonfbr- 
marsi , seguiré la legge ^ la regola. 

ABBEGLABSE. Rcduirsc ó reformarsc Re- 
glarse. Moderari ^ temperarí. Se r^or- 
mer, se régler, Rifonnarsi, ridursi. 

ARREGLO, s. m. R^la , orde , coordina- 
ció. Arreglo. Regula ^ rei ordinatio, 
dispositío. Riglemeni, ordre, ajuste- 
ment. Regolamento , ordine , regola. 

ARREL. s. f. La part ínfima dels cossos 
pertahjènts al regne vegetal que està 
ficada en la terra , j per ahònt reben 
lo bumòr ó substància que los aumenta 
j conserya. Raiz. Radix. Racine. Ra* 
dioe. 

ABBEL. met. La part de cualsevòl cosa , de 
la que quedand oculta proceex lo que 
està manifest. Raiz. Rauix. Partie ca- 
chee d*une chose. Radice. 

ABBEL. met. La part inferior de cnalscTol 
cosa. Raiz. Radix, basis. Partie infe'-' 
rieure d'une chose vivante. Radice. 

ABBEL. met. L'origen ó principi de que 
proceex alguna cosa. Raiz. Radix , ori- 
go, stirps. Príncipe, commencement. 
Radice, sorgente, principio. 

ARBEL DE BOTj. mct. Ix) geni inconstant ó 
voluble. F^ena de loco* Furor , incons- 
tantia animi, mentis. Avoir un grain 
defotie. Vena di pazxo. 

ABBEL DE cAMPAjíAB. Fianta quc se cria or- 
dinàriament en llocs montany^ps ü om- 



180 ARR 

l>rÍTok : trau una cama de uns ítea 
palms de aUada^ grossa à proporció, 
cantelluda y peluda : la seva ilòr es 
groga , y las fullas semblants ^ las de la 
Menèra , encaraqué un xic màs aspras 
y Uargas ; y la seva arrel, que es medi- 
cinal ) es grossa , blanquinosa , olorosa y 
de un gust acre. j4la, Helennium. ^u- 
néb. Euula campana. 

AaaeL ob caxal. La part de est os que es- 
tà fícada dins de la barra. Raigon, Mo- 
laris vel maxillaris dentis radix. Grosse 
et vieiUe racine , racine des dents mO'^ 
L•ires, Radice dl dente. 

ARRELS, pi. Las prímas, à manera de fils, 
que tenen los arbres y plantàs. Barbas. 
Tenuiores radices. Barbes, chevelu. 
Barba, capellatura. 

BB ARREL. mod. adv. Enterament. De raiz., 
Radicit&s. RadkaUment , entièrement. 
. Da radice. 

POSAR ARRELS, fr. ARRELAR. . 

ARRELAD, DA. p. p. de arrelar y ar- 
RBLARSE. Arraigado. 

ARRELAM. s. f. Lo conjunt de arrels 
que espargex per la terra un 6 mòlts ar- 
bres ó plantas , unidas y trabadas entre 
sí. Raigambre, Radices. Assemhlage de 
racines erUrelaoées, Radicame. 

ARRELAR, v. n« Criar 6 produir arrels 
un arbre 6 planta. Se usa també com 
recíproc. Arraigar , radicar, echar 
raices. Radicari , radices agere. Pren- 
dre racine. Radicarsi. 

ARRELARSE. V. r. mct. Adquirir béns algú 
en lo paratge en que se ha establert. 

' .Arraigarse. Imnaobilia bona aliquem 
adqnirere in eo loco, ubi domicilium 
sibi constitnit. Jeter , pousser des raci" 
nes. Porrcf iarci gittar radici^ 

ARRBLARSB. met. Fortificarse algun us, vir- 
tut, vici. ó costum. Arraigarse. Diu- 
turno usu aliquid firmari. Se forlijíer, 
encourager ou s*établir pL•is fortement 
une veríu, usage , etc» Radicarsi. 

ARRELASS\. s. f. aum. de arrel. Raigon, 
Vetu», grandior radix. Grande racine* 
Radlciaccia. 

ARRELETA. s. f. dim. de arrel. RaiciUa^ 
raicila, raicica, raiceja. Radicula. 
Petite racine. Radicina. 

ARREMA. adv. mod. Lluny , fora del cò- 
rners. A irasmano. Procul ^ extra ho- 
minnm frequentiam. fíors du commerce 
des hommes. Lunsçi dagli uomini. 

ARREHANGAD , DÀ. p. p. de AàRBif ait- 



ARR 
6AR y ÀRRÉMANOAR8E. Arremungodo, r^- 
mangado r enfaldado , arregazado, re* 
gazodo. 

ARRBMAiTGAD. adj. Lo quc tè la punta cap 
amunt; y axí se diu: nas arremahgad. 
Arremangada, arregazado. Arrectus. 
Troussé. Camuso , uaso alia francese. 

ARREMANGAR, v. a. Doblegar 6 tim 
las mànigas per amunt. Arremangar, 
rernangar. Mànicas succingere. RepUcr 
relever : on dit , bras retrousseíjusqu'au 
coude. Ripiegare, aUare. 

arrbmahoarse. v. r. Dobleear ó tirar pei 
amunt la part inferior del vestit talar< 
Enfaldarse*, arremangarse , arregazar* 
se, regazarse. Vestes difluentes colli* 
gere. Les^er, hausser I* hàbit. Alzare la 
veste, l'abitó. 

ARREMANGARSE. mct. Posarse de véras à eitr 
cutar alguna cosa ; y axí se diu : si jc 
m'bi ARREMANGO, ctc. Arreman^arse, 
Aggredi efficaciter. 5^ rèsoudre , pren.' 
dre à coeur. Sbraociarsi. 

ARREMANGO, s. m. Senyal ó acció d( 
voler ei^ecutar alguna cosa. Amago 
ademan. Gestus , minse , minitatio. Air 
mine. Ària. 

rka ARREMANGOs. fr. Donar. à enténjrer al 
accions ó paraulas que se vol fèr algú i 
mal à altre. Amagar. Minarí , minitari 
Menacer , avoir Vair de vouLoir iombi 
sur guelqu'un. Far minaccte. 

ARREMATAD, DA. p- p. de arrematai 

ARREMATAR. v. a. rbmatax. 

ARREMES, A. p. p. de ARASMfiTRER. Ji 
' remetido. 

ARREMESA. s. f. ant. L'aoctó de arreml 
trer. Arremetida. Irruptlo. Altaqii 
irruption. Attaccò. 

ARREMÉTRER. ▼. a. Acométrer ab ía 
petu y fúria. Arremeler. Irruert, in 
.petere. AssaiUir, cUíaquer brusquemo 
Assaltaré. 

ARREMIR. T. a. ant. ambnassar. 

ARRENCAR. ▼. a. arrancar. 

ARRENDABLE. adj. Lo que se pod i 
rendar. Arrendable. Locaiitius, c^ 
dnctitius. Qui peui etre affermé, lo 
etc. Fittabile. 

ARRENDAD , DA. p. p. de arrendar. * 
rendado. 

ARRENDADOR, RA. a. m. y f. Lo i 
dóna i arrendament aicuna cosa. J 
rendador. Locator. ftnancier, louà 
preneur. Allogatore. 

ARRENDADOR DB bÍrBAS. Lo qul dòüt i I 



ÀRR 
reodamèat lo hèrbatge dels seus prats 
ó devesas. Herhajero, Paacuorum loca- 
tor. Qui donne les herbes de ses prai- 
ries, pres, ou ses pdturages en baiL 
Fíttajaoio d'erbe. 

ARRENDAMENT. 5. m. U acció de arreiir 
dar. Jrrendamienío , arrendacion* Lo- 
catio, condaclio. Louage, arreniement, 
Logaiione. 

iiuüDAMfefT. Lo preo conviogud en lo 
arrendament. Arrendamiento, Goiidac- 
tíoDÚ pretiam. Amodiation, baH,prix 
àtftrme. Fítto. 

iUDomíarr. G>iitracte per lo cnal un go^ 
sa, per prea eonrijigttd, de la finca ó 
lieretat de qne altre es propietari.' ^- 
rendamienio , arriendo, locacion, Lio- 
catío. Contrai de location ei conducíion. 
Fítto. 

ARRENDAR. ▼. a. Donar ó péndrer en 
sireodamèot alguna cosa. Arrendar, 
locare, conducere. Arrenter, amo^ 
iier. Affittare. 

AE&BDATARI , RIA. adj. Lo qui pren 
íarreodamènl alguna cosa. Arrenaata^ 
no. Condoctor. Fermier, Fittajuolo. 

^^oiTAU DE EsroLis. Lo quí pren à ar- 

mdanènt los espolis de algun prdad 

&ot. Espolista. Bonomm epíscopi 

xxicDtis conductor. Celui qui afferme 

^ié^ouiüe d 'un é^tque mort, Fittajuo- 

'^Afoglie. 

^Ufoiri&i DB híbbas. Lo qui pren A ar- 

'^^ènt lo bèrbatge dels prats ó de- 

^ïsis* Herbajero» Pascuorum conduc- 

^r. Uid qui prend des herbes en ar^ 

dement. Fitta)uolo d'erbe. 

^NDID, DA. p. p. de ABRBiiniB. 

•^ÜEJÍDIR. •▼. a. REsrDia. 

'^ícnnsE. T. r. sekdibse. 

^^ÍEPAPAD 9 DA. p. p. de AaBBPArARSB. 
^>miigado, repanchigado , arrella^ 
^» recalcado , aculado. 

AÏREPAPARSE. Y. r. Axamplarse y er- 
tàdrerse en lo assento ab tota comodi- 
^j regalo. Repaatigarse , repanchi" 
§arte, arreUanarse, recalcarse, acu- 
^te» Pigrè admodum sedere; in sella 
^^Kombere. Se càUner, ^asseoir à son 
oúe. Baloccarsi. 

^^BEPAR. T. a. ant. Aal•lAPAi. 

^^^^£FEL. adr. mod. Contra la caiguda 
^ direoció natand del pel. JÍ contrapès 
^tjfelo arriba, d pdspelo. Filo contra- 
^' A tonir&fHïil. A contrappdo. 

'^^Qci. met Gost^ la propensió 6 íncU- 



ARR 181 

nació natural , ab repugnància. Apòs^ 
pelo, Cuesta arriba. Invità miuervS, 
segrè. Ay^ec contrariet^, aversion , pei^ 
ne, à contre'coeur, A contraggenio , a 
controstomaco. 
ARREPENTID, DA. p. pi de arrekk- 

TIBSE. 

ABBEPB5TIDA. s.f. La doua que babend co- 
negud sòs errors j mala yida , se arre- 
pentex y se tanca en clausura 6 monas- 
tir , fundad pera est fi , é víurer reli«- 
gtosamènt y en comunitat. Arrepentida . 
Peccatnx mulier, qux ad meliorem 
frngem conversa monialibas spontè as- 
cribitur. Femmedu monde qui s*enfer^ 
me dans un ciottre pour epien ses faules. 
Meretrtce pentita. 

ARREPENTIMÈNT. s. m. Pesar de bà- 
ber fèt alguna cosa. Arrepeniimiento, 
Pcenitentía. Repeniir , repentance. Pen- 
timento. 

ARREPENTIRSE. ▼. r. Penedirse algü de 
baber fèt alguna cosa. Arrepentirse,* 
Pcfioitere. Se reconnaftre , s^ regretier. 
Pentini. 

ARREPLEGAD, DA. p. p. de arreplegar 
y ARaBPtBCARSB. Mecogioo ,'funiado , Ue-' 
gado, aüegado; cogido; akado. 

ARREPLEGADIS , SA. adj. Lo qne se 
arreplega y junta sens elecció , y sols 
per aumentar lo ndmero. Allegadizo, 
Gollectitins. RéUni, r amassa par^ci, 
partia, sans choix. Raccolto •seiiza etig-' 
gcre. 

ARREPLEGADOR) RA. s. m. y f. Lo qúi 
arreplega. Recogedor, aUegador. Cot- 
ligens. Ramasseur. Raccoglitore. 

ARRBPLEGAS&R. CAFTAD&H. . ' 

ARRBPXEGADÒR DB SAttÓ T ESCAMPADÒR DE FA- 

RIBA. ref. ab que se reprèn lo mal go- 
bern y economia de la persona què se 
aplica à guardar las cosas de poc tbUnt, 
y no cuida de las de mòlta importància. * 
AUegador de la ceniui , y derramador 
de la harina. Furfuris aTarus, farina»' 
prodigus. f^òïlà le sieur Jean, qui ^ar^ 
gne les croúles ei déf^ente l'argent. 
Guarda un po' messer Pietro, bntta 
l' argento e raccoglie il yetro. 

ARREPLEGAR, t. a. Jnntar , unir 6 con- 
gregar algunas oosas separada^ ó desu- 
nidas. Recoger. GoUigere. Rassembler, 
amasser. Riadunare., raccogliere. 

ARREPLEGAR, AuRT juntaud de poc en poc, 
y guardand especialment lo diuèr. Re^ 
cogedor. Sensim recoUigere in fatunun 



182 ARR 

vel reponere. Recueillir, aniasser de 
V argent, RaccogUere» 

laaBPLEGAB* Recobrar lo que se habia dè- 
xad «n algan lloc 9 6 d alguna persòaa. 
Recoger. Recipere. Reprendre, prei^e 
. une secortde fois. Ricuperare. 

ARREPLEGAR. Jaotar j fèr provisió, com ar- 

. REPLEGAR víurers. Juntar, recoger, Ue^ 

gar , 'oUegar. 0>lligere , • compararé. 

. Joindre , assembler, Uaire, raguaare. 

ARREPLEGAR. ReculUr à algü. Recoger. Re- 
cipere. Accueiüir, recevoir queltfijCun 
chez soL Accogliere. 

ARREPLEGAR. Recullír tos fruits de la terra, 
com ARREPLEGAR lo ví , Us olívas , etc. 
Recoger , coger* CoUigere. Faire la r^ 
colte. Far la raccolta. 

ARREPLEGAR. RecuUir ó posar en cobro lo 
que estaba dispers 6 esbarriad ; y axí se 
diu: ARREPLEGA Rquexos papèrs. RecO' 
ger. la custodiam recipere. RecueilUr, 
ramasser, Rammucchiare, rammontare. 

ARREPLEGAR. Gullír de terTR alguna cosa. 
Atzar, Ui'antar del suelo. ToUere. 
Uausser , lever quelque chose du plan^ 
cher» Alzare. 

ARREPLEGAR. Recullir alguna cosa é la cual 
se hàbia donad sòn curs , pera esmenar- 
la 6 pera altre íi, com arreplegar un 
paper que se habia escampad. Recoger. 
Revocaré. Reprendre, Ripreudere, ri- 
. chiamare. 

ARREPLEGAR. Notar, apaqttar, recullir las 
espècies ó noticias que se troban en va- 
ríos autòk^ ó estan espargídas. Recoger, 
Goüigere. Rassembler desi passages 
d*aiueurs, Raccogliere. 

ARREPLEGARSE. V. T. Reunírse mòlts en un 

- matèx lloc pera algun (1 particular. Junr 

tarse. Gonvenire, congregarf. S^asso- 

cier , ie réUnir , se rdssembler dans un 

endroit. Gongregarsi, rammassarai. 

ARRBPEBGARSBk ABOGARSE, en la primera ac-, 
cepció. 

ARRÈRA. adv. U. Darrera, endarrera, 
«tras. Detras , tras , atras. Post , ponè, 
retrò, à tergo, post tergum. Dernire, 
en arritre, In^íietro* 

ARRES. s. m. p). ant.' arreus. 

ARRESAR. V. a. ant. adornar, ataviar. 

ARREST, s. m. L' acció de arrestar é al- 
gú. Se usa comunmènt en la milícia. 
Arresto, Detentio. Arrií, arresiation, 
d^ention. Arresto. 

ARRESTAD, DA. p. p. de arrestar. Ar- 
reitado. 



ARR 

ARRESTAR, v. a. Detenir, posar pres d 
algii» Se usa comunament en la müicia 
Arrestar, Detinere, in carcerem conjl- 
cere. Mettre aux arriïs, en prison, 
arriter. Arrestaré, porré tn arresto. 

ARRESTELLAD, DA. p. p. de arreste- 

LLAR. 

ARRESTELLAR. v. a. Posar aignnas co- 
sas sobre altras ab cert orde, fèr una 
restallèra* Hacer un rimeto à rima, Sub 
ordine congerere, struere. Faire une 
pile, un monceau de choses di\'erses 
par ordre. Ammassare con ordine. 

ARREU. 8. m. Adòmo , atavíu. Arreo. 
Omatus , cultus. Orntmenit, aptstement. 
Ornamento, fregio. 

ARREUS, pi. Las cosas necessaiias per algun 
fi; y axí se diu : fulano portaba tots los 
ARREUS pera cassar. Arneses, arrees, 
aparejos, pertrechos, trehejos. Instru- 
mentum. Apprits , moyens , attirails. 
AtrezEÍ, arredi. 

TÒT ARREU , ó PER tòt ARREU. mdd. adv. eii 
cnalsevol pairt, ahònt se vuUa. Donde 
quiera, do quiera. Ubicumque, ubivis^ 
ubilibet, uoïquaque. Par taüt, par 
toute part. Per ogni dove. 

ARRI. Veu de que se usa pera fir cami- 
nar las cabalcaduras. Arre* Age. Bàte, 
Hi. 

ARRr! interj. que se nsa pera eipressar la 
dissonància quens fa una espècie eiage- 
rada. Mas oca kay posada. M« istud 
niminm est. Male-peste. Oh diamine! 
ba! 

ARRI , ARRI. mod. adv. ab que se reprèn h 
importuna repetició de alguna cosa. Olm 
al dicho Juan de coca, Crambe repetí- 
ta. AUez, allez aufait. Dalle, dalie. 

ARRIÀ, NA. adj. Lo qui seguex los er- 
rors de Arno , j lo que pertan j ú ia sè^ 
va secta. Arrianp. Amanus. Arrien 1 
sectaire de la doctrine d*Arrius. Ar- 
riano. 

ARRIAD , DA. p. p. de arriar. 

ARRIALLAMÈNT. 8. m. ant. rialla. 

ARRIALLAT, DA. adj. ant. ríall^r. 

ARRIANISME. s. m. La heretgia de Ar 
rio ó la seva secta. Arrianismo, Arria 
nismus. Arrianisme, secte, doctrin 
d'Arrius. Arrianesitno. 

ARRIAR. V. a. Estimular ò avivar i la 
bestias ab crids ò accions à fi de qu 
caminen. Arrear. Stimulare*^ concitan 
Animer les chevaiix et autres hetes d 
somne pour les faire marcher, Aissait 



ARR 

iiUAB. Ndut, Baxar las Tdas ó bandèras. 
Jrriar. Vela contrahere, Tcxilla suh- 
mittere. Amener^ arisser les voiles, 
Ammaioare. 

miAK. Ndut. Aflaxar ó dèxar córrer los 
caus é poc à poc. Arriar. Funes paa- 
latim laxaré, remittere. Filer la coreU^ 
kcabU tota doucenieni. MoUare, filar. 

iifiAS cr BA5DA. fr. Ndul. Dèxar anar en* 
teramènt los caps. Arriar en banda, 
Solrere, dimíttere. Lddíer tout afait 
U cable. Calaré. 

AARIATA.xS. f. La mula que se anyadex 
al carro ó altre carruatge de camí ó 
Inasport pera que tíre devant de las 
altras. Reata, Mula aoteríor vel praevia. 
Ide ou che%^ai d'arbalète.-^rapeh. 

laiiTi. La corda que uaex dòs ó mès 
dialcadoras pera que Tajeu en líoea 
nu detras de 1' altra. Reata. Religa- 
sBea, Corde q^d attache plusieurs cke~ 
t'isur à la queue les uns des autres, 
FaK que serve a legare gli animaU dl 
soo^a I' uno díetro V altro. 

i£tuTA. met. La conformitat cega de al- 
^ al parer bo ó mal dels altres. Reata. 
Pàiíbas aiterlus sententiam íre. Condes- 
cendanee a^eugle aux sentimens de ce- 
l^ fd fkzrie U premien Condiscendeu- 
uü parere altrui. 
.HMÜUJ), DA. p. p. de ABRiBAB. Llega'' 

^sOF^kado. 
ARHIBJU)À. I. f. L' acció y efecte de ar- 
ríbw. Utgada, arribo ; arribada, ar^ 
ri^je. Appulsus. Arrivée. Arriyo, 
minuta. 

AKEIBAMÈNT. s. m. ant. abbuada. 

A&&IBAR. T. D. Tocar lo punt ahònt 
se Ta Tenind de altre. Llegar , arribar, 
ftmenirc, ad ventaré. Parvenir, ar~ 
ri/er, Gtuogere^ arrivare. 

i^Aii. Anar é paratge determinad que 
^ i prop. ïAegarse. Accedere. jfíler 
dans un endroit voisin, Glungere a un 
^io ricioo. 

A^nau. Bastar ó ser suficient per alguna 
casa ; j ax.í se diu : lo diner no ABaniA- 
tà pera pagar t&ts los deutes. Alcan- 
2£r. Sofficere. Saffire, Bastaré, essere 
3 safficieoza. 
Auaia. Compéndrer , entdndrer; y axi se 

&i que ABBiBA mòlt per amunt qui tè 

snlt talent. Alcanzar. Assequi. Còm- 

preadre, entendre. Arrivare. 
axiBia. Veolr per sòn orde ó tocar per 

Km torn alguna cosa ó . acció à algú. 



ARR 185 

Llegar, Snccedere. Arriver à son tour. 
Vcnire alia volta. 

ABBiBAB. Conscguir lo fi é que se aspira; 
y axí se diu : abbibí à ser general. Lle^ 
^ar. .Assequi. Atteindre , arriver. Par- 
veoire, giuugere. 

abbibar. Tenir prou llargària ó moviment 
fias é un punt determinad ; y axí se 
diu: la capa araxba als talons, la bala 
no hi ABBiBA. Alcanzar , llegar. Pertiu- 

. gere. Avoir la force, la longueur né^ 
cessaire. Giungere. 

ABBiBAB. Tocar la nau en lo port. Arribar, 
Appellere. Arriver , aborder. Arrivare, 

- approdare. 

ABBiBAB. Ndut. Tocar en algun paratge pe- 
ra reíugiarse una nau fugind de tem- 
poral ó altre pèriU. Arribar. Confage** 
re. Relacher a cause du mauvais temps 
ou d'un danger -quelconque. Surgere^ 
pigliar terra. 

ABBiBAB. Junt ab algun verb tè la signifi- 
cació del verb ab qui se junta ; y axí se 
diu: abbibí à oir, abbibÍ à enténdrer, 
per oi, BUTERGuB. Llegar, fran. Com- 
mencer à entendre, à comprendre, à 
réíissir. Giungere. 

ABBIBAB A POC, 50 ABBIBAB i uhs, fr. ALLAR- 

OAB POC. 
ABBIBAB MÒLT MAL , Ó MÒLT PEB EHLL.i. fr. ab 

que. se explica lo pèrül en que lia estad 
un malalt. lAegar al cabo. In extremo 
agone versari. Arriver à et re bien ma- 
lade. Giungere aeli ultimí. 
ABBIBAB PIB ENLLÀ. fr. Arribar algun ne- 
goci al major aprèto. Llegar a las dq^ 
gas. In arcto rem esse. Etre quelque 
chose en danger. Giungere agli stremi. 

ABBIBAB POC E5tLÍ , VO ABBIBAB MÀS EBLLA. 
fr. ALLABGAB POC. a 

ABBIBAB PBiMka. ít. Àcudír àntcs que los 
altres à algun congrés , junta , etc. Ga^ 
nar Iq palmatoria ó la palmeta. Pal- 
prxripere, omnibus praeire. Arriver le 
premier. Giungere il primo. 

ABBIBAB Y móldbeb. loc. ab qnc s' explica 
la bre vedat -ab que se logra alguna co- 
sa. Llegar y besar, ó llegar y besar el 
santó. Brevi rem. conficere, expediré. 
Arri\*e^, et obtenir sa besogne. Giungc* 
re e far farina. 

SI ABRIBA KO ABBIBA. fr. ab U COal 86 dc-. 

nota que una cosa es tan tacada y es- 
cassa que apénas basta pera lo que Ua 
de servir. Si alcanza no llega. Mgrò 
sufficit. Si cela ne suffit pas, il s*en 



184 ARR 

faut de peu. Se basta noi> basta. 

ÀRRIÈROr s. m. Lo qui tè per ofici anar 

' de un lloc à altre menand algun car- 
ruatge. Calesero. Carrucarius , qui pi- 
lentum regit. Conducteur de calèche. 
Veturiere. 

ARRIMA, s. f. Pila , pilot , deposi t de co- 
sas que uo ser vexen d estan desada^. 
JUonton. Acervus. Tos, amos. Muc- 
cbio, stipa. 

ARRIMàD, DA. p. p. de arrimar y ar- 
RíMARSE. Arrimado. 

arrima D k LA sèvA. loc. ab que se exprés-^ 
sa que algii està pertioas en sòn dicta- 
men. Temoso, temdlico. Proprü judicii 
nimium tenax. Titu, opinidtre, Ostina- 
to, pertinacc. 

ARRIMADEROS. s. m. pi. Los adòrnos 

. ab que se vestexen las pareds, que re«- 

, gularmènt eran de estora de palma, y 
ara se fan de pioturaS) de tafetà, ó de 
altra cosa lluida. Frisos. Storea rel au- 
Isea parietlbus affixa ; ornatus inferio- 
rem muri par tem cooperiens. Tapisse- 
ries à hauteur d'appui au tour d'un 
salon. Tapͣzerie attaccate al muro. 

ARRIMADET, TA. adj. dim. de arrímad. 
Arrimadito. Aliquantulum adhaerekis. 
Etre bien aUacheí, bien joint à (fuel- 
qu'un. Attacoattino. 

ARRIÍVUDÍSSIM , MA. adj. sup. de ar- 
rímad. Muy arrimado. Vaidè adhafirens. 
Très-approche'. Attaccattissimo. 

ARRIMADURA. s. m. L' acció de arri- 
mar. ArHmadura. Admotio. Approche. 
Attacoameuto. 

ARRIMAR, y. a. Acostar una cosa à al- 
tra. Arrimar. Admovere, applicare. 
Rapprocher. Attaccare, accostare. 

ARRIMAR. Dèxar deservirse de alguna co- 
sa per ser indtíl. Arrimar. Rejicere.' 
Mettre une chose de cotél Lasciar da 
banda. 

ARRIMAR, met. Dèxar ò abandonar; y axí 
se diu ARRIMAR lo bastó ) per dèxar lo 
mando : arrimar los llibres , per dèxar lo 
estadi. Arrimar. Deponere, dimittere. 
Laisser^ quitíer, renoncer, Lasciare. 

ARkiMAR. met. Eíonerar d algd de sòn em- 
,pleo , ó dèxarlo sens lo valimènt y au- 
toritat que abans tenia. Arrimar. £xau- 
torare > dignitate privaré. Deímettre > 
deslituer d'un emploi, pruner de lafa- 
\feur. ScaricarC) aestituire. 

ARR1MARSB. V. r. Apoyarsc sobre alguna 
cosa , com pera descansar ó sostenirse. 



ARR 
Arrimarse. Innitt, incumbere. Se sou^ 
tenir, se reposer en s'appuyant. Ap- 
poggiarsi. 

ARRIMARSE. Agrcgarsc, juntarse ab altres 
formand ab èüs un matèx cos. Arri^ 
marse. Consociari, conjungi. S^agré'- 
^er, se reunir à d'autres^ personnes. 
Unirsi j' congiungersi'. 

ARRIMARSE. Posarse bax la protecció y am- 
paro de algii. Arrimarse. Confugere. 
S^dayer de la protection de quelquun. 
Accostarsi, coricarsi sotto alçüno. 

ARRIMARSE. mct. Arribar i prop de con^- 

, xer ó endevinar akuna cosa. Arrimar^ 
se. Propiàs acceoere. Commencer à 
saisir le point d'une dificulta. Avvici- 
narsi. 

ARRIMO, s. m. apoyo. 

ARRIPAR. y. n. ant. arribar. ' 

ARRISC. s. m. Contingència ó proximitat 
de algun mal. Riesgo. Discrimen , pe- 
riculum. Risque, danger. Riscbio. 

GORRER ARRISC ó RISC. fr. Estar exposad A 
algun mal ó à pér^rerse , ó estar en pe- 
rill. Córrer riesgo. lu discrimiíic ver- 
sari. Èíre en p&il, en danger. Corre- 
ré riscbio. X 

ARRISCAD , DA. p. p. de arriscar. Es^ 
puesto. 

ARRISCAD. adj. ATREVID. 

ARRISCAR. V. a. Exposar, ó posar en con- 
tingència de algun dany ó pèrdua. So 
usa també com recíproc. Arriesgnr. 
Fortunae coinmittcrei sorti dare,in dis* 
crimen conjicere. Risquer , exposen , 
mettre en danger, Rischiare. 

QUI 5o SE arrisca nox pisca. rcF. que avisa 
que mòlt as vegadas es necessari expo- 
sarse pera conseguir alguna cosa. Quit?ra 
no se oí^entura no posa la mar. KxxAsk^ 
ces fortuna juvatt tímidosque repellit. 
Qid ne veut rien hasarder ne fera p^zj^ 
fortuna. Chi non s' abbruccia nou sí 
riscalda. 

ARRISSAR. V. a. Ndut. Lligar los ri&soí 
de las velas. Arrizar. Vela contraher^ 
Accourdr une voile avec des n'drs. Ac^ 
corciare , accortare, 

ARRISSAR. NdtU. Trincar, ó assegurar zk] 
cordas alguna cosa en las embarcació ci?j 
Arrizar. Funibus firmaré vel retig^ir^ 
Attacher , garrotter queUjue chose ct^i^ri 
le vaisseaU. Attaccare. 

ARROBA. s. f. Pes de vint y sis IIí^t-ü 
en Catalunya ) y vint y cinc en Ga^t«^ 
lla, però aquestas son Uiuraa de set;i 



ARR 

. Qflsas. Àrrcheu Pondus YÍginti sex aut 
vígintl qainque ilbrarum. AmAe. No* 
me & peso ipagnaolo equÍTaleote a 40 
lire. 

AüROCAR, V. a. ant. destbossar. 

ÀRRODILLÀD, DA. p. p. de arrooi- 

LUASE. 

ARRODILLARSE. ▼. r. AGEvoLL•Aass. 

ARROBONID, DA. p. p. de Aaaoooimi. 
Redondeado, 

ÀRRODOríER. Y. a- Fèr rodona una co- 
sa. Redondear. Rotundare. Arrondir , 
rmdre rond. Rotondare. 

iUODOJViRSE. y. r. Descarregarse de 
gasto j acomodarse ó ceoyirse à lo qae 
se tè propi,' ó à la renda. Redondearse. 
Samptas ad proTeatum redigere ; pro 
proYeatu somptam facere. Se débar» 
raser de tout soin, et réformer son 
ir(ún , sa dépense, Ridursi. 

ÜROGACIO. s. f. L' acció de arrogarse. 
^rrogacion. Attributio. L*action de 
s'arroger. Arrogarsi. 

«loGició, for. L' adopció que se ^ del 
(pe DO tè pare ^ ó del que està fora de 
l^ pàtria potestat ; lo que no pód fèrse 
(^Qs rescrípte del príncep. Arrogaeion* 

^J^zúo, £spèce d'adoption. Arroga^ 

òne. 

^OGiD , DA. p. p. de aerogasse. Jr^ 

^«RO&ADOR. s. m. Lo qui se arroga al- 
^ cosa. Arrogadúr. Slbi arrogans. 
^fii s'attribue qui s'arroge quel" 
f^chose. Arrogatore. 

^MOGANCIA. 8. f. Cert sentiment dd 
^010 ab lo cual algú se atribuex uua 
tïtorilat y superioritat que no tè , de- 
^^Hüdser tractad per. los demés com 
«1 fiïssen inferiors. Arrogància. Arro- 
Ç^ntia. Siifflsancç, arrogance. Arro- 
gïnw, alterigia. 

^oGAHCiA. Lo aire exterior del que 
^eta ab los demèsr segò^is li dicta lo 
*tt seotimèut de superioritat. Arrogan-- 
tia. Arrogantia. Fiert^, Arroganza , or- 
S^lio , tracotaoxa. 

^OGilCU. GALLABOÍA. 

ARROGANT, adj. Lo qui tè arrogància. 
^frogante. Arrogans. Arrogant ^ fier , 
''éoiitant» Arrogaote, superbo^ altte- 
fOj presontuoso. 

*^0fAyT. i^ qui. presenta un exterior 
oruH, valent , aleiitad. Arrogante.Stre" 
««iM, fortis. Courageux , orave s va^ 
díant. Coraggioso, bravo,. prede« 

TOM. I. 



ARR ' 185 

ARKOGAirr. GAXtAUD. 

ARROGANTiSSIM, MA. adj. suo. de ar- 
rogant. Arrogantisimo. Valdè arro- 
gans; strennissimus. Très'-orgueilleux , 

' iniréffide* Presootuosissimo , assai ar* 
rogante. 

ARROGANTMÈNT. adv. mod. Ab arro- 

. gancia. ArroganUmente. Arrogantèr. 
Avec hauteur, arrogamment. Arrogan- 
temente^coo aiTOganza, superbamente» 

ARROGARSE. r. r. Atribmrse, apro- 
piarse. Se diu comunament de cosas im-. 
materials, com jurisdicció, £»cultat, 
etc. Arrogarse, Sibi arrogaré , ascisce- 

- re. S'attirer, s'arroger, s'attribuer^ 
Arrogarsi, attribuirsi, ascriTersi. 

ARROJ AR. V. a. ant. llahsab , rrjeGàa. 

ARROJAT , DA. adj. ant. abeuxadj 

ARROMAMSAR. y. a. ant. Posar en ro- 
mans lo que estd escrit'eu altra llengua. 
Romancear, romanzari In Ternaculam^ 
linguam vertere. Traduiré en romance 
qaelaue chose, Tradui're in ispagnuolo. 

ARRONSAD, DA. p. p. de ahroasar. En-* 
cogido. 

POSARSB TÒT ARROSSAÍ^^ fr. P09ARSE TOT AR- 

Rvpm. 

ARRONSAMÈNT. s. m. U acció de ar- 

' ronsar. Encogimiento, Gontractio. /!/- 

trébissement , raccourcissement, Stri- 

• giiimento, accorciamento. 

ARRONSAR, t. a. Reduir à ménos llargà- 
ria sens alterar la cosa. Se usa també 

. com recíproc. Encoger. Cóntrahere, 

- retrabere. Resserrer, retirer. Contrar- 
re, ristrígiíere. / 

AREOirSARSB. V. T. AR&UPIRSE. 

ARRONSAR LAS ESPATUA8. fr. qUC slgnifica 

péndrer paciència. Encoger los hom- 
hros, ó encoger se de hombros. Hume* 
ros cóntrahere. Hausser les épaules. 
Stringersi nelle spalle. 

ARRONSAR iiAS E8PATLLAS. fr. ab que se ma- 
nifesta' aquell moTimènt natural que 
causa la pòr. Encogerse de hombros, 
Humeros cóntrahere. Avoirpeur, àre 
timide , sans courage. Mostrar paura. 

ARRONSAR LAS ESPATLLAS. fr. .Negar la con- 
testació à. alguna coça.- Encogerse de 
^om^rof.Silentio premeré, diffiteri. Ne 
faire aucune r^ponse. Stringersi nelle 

- spalle. 

ARROP. s. m. Lo most cuit al fog fins que 

, pren la consistència de ínel ó axarop. 

Arrope, Sapd. Moút de vin cuit au feu, 

' sirop de raisin. Sapa: mosto cotto e al- 

24 



186 ARR 

quauto condensa to nel bolllre. 
ARROPAD, DA. p. p. de arropab. Arro^' 

£ado ; provisto àe ropa, 
[lOPAMÈNT. s. m. ant. L' acció y 
efecte de abrigar ab mòlta roba. Arro^ 
pamiento. Vestlam frigori arcendo mul- 
tipUcatío. L*aotion de se ^itir , de se 
couwr soigneusenient quandonafroid, 
Involgimeato nella veste. 

ARROPAR. V. a. Abrigar ab mòlta roba. 
Se usa també com recíproc. Arropar* 
Yestibus, vel stragifUs tegere. Couvrir 
de hordes, InyolgersL ne' panni. 

ARROPAR. Proveir de roba. Se usa també 

• com recíproc. Proveer d alguno de ro- 
pa. Vestes suppeditare. Pourvoir quel- 
qu*un d'IutbillemerUs, Foroire d' abiti. 

ARROPAR. Tirar arrop al vi. Arropar. Vi- 
num sapa condere. JeUr ou miler le 
rnofít as^c le vin. Metter sapa al vino. 

ARRÒS. s. m. Planta gramòsa pareguda 
al míil, que fa lo fruit dit també ar- 
ròs. Arroz, Oryza sativa. Riz , plante. 
Riso. ' ; 

ARRÒS. Lo fruit de la planta del matèx 
jiom'. £<( de figura ovalada ^ de dòs li- 
neas de llarg , ab uu solc que U corre 

- de cap i cap: cuand se li ha tret lo 

- bòU , es blauc y farinós ; després que es 
cuit es un aliment agradable y mòlt 
usad. Arroz. Oryia. Riz, le grain de 
ta plarue de ce nom, Riso. 

CARROS Y GALL MORT, Y GALLINA A LA OLLA. 

expr. ab que se pondera la esplèndides 
de algun menjar ó convit. Arroz y ga- 
ih muerto, Lautissimae dapes. Chez mon 
s^oisin il y a un banquet y ou les chiens 
mangent le blanc des paulets, Lanta 
pappatà. 

ARROSSEGAD, DA. p. p. de arrosse- 

. G%R. Arrastrado, 

ARROSSEGAMENT, s. m. L'acció y efec- 
te de arrossegar. Arrastramienio , ras^ 
tro, Raptio. L *aclion de tra'ner quel- 
qu*un, Trascinamento. 

ARÍROSSEGANT. adj. que se aplica à lasx 
vestiduras vistòsas y mòlt üargas. Roza- 
gante,. Splendida vestis talaris. Habk 

' traínant, niagestueux, Veste addeg- 
giante^ vestito pomposo. 

ARROSSEGAR, v. a. Fèr córrer alguna 
cosa per terra f%ndla. seguir tirand. Ar- 
rastrar, llevar d la rastra. Raptaré, 
trahere. Eniratner, tírer après soi, 

' avec sot, Strascinare» 

ARROSSEGAR. ?. D. Anar alguna cosa frega nd 



ARR 
en terra. Arrastrar, Reptaré, serperc. 
Rompen Strisciare. 

ARRossEGARSE. V. r. Anar per terra fre- 
gand , ó revolcandse com solen fèr los 
uoys. Jrrastrarse, Repere, serpere. 
Se traínen Strascinarsi per terra. 

ARROSSER, s. m. Lo qui cultiva ó veu 
lo arròs. Arrozero. Oryiae cuUor vel 
venditor. Hommc qui cukive ou qui 
vend le riz, 

ARROSSAR. Lo camp scmbrad de arròs. Ar^ 

. rozal, Àger oryzà satus. Riziire, Risiera. 

ARROSTIR. V. a. ant. rostir. 

ARRUFAD, DA. p. p. de arrufar. Ale^ 
chugado ; arrufado, 

ARRÜFADÜRA. s. f. NdiU. La curvatu- 
ra de la^ parts de la embarcació. Arni- 
fadura , arrufo. &>uvexitas in navibus. 
Convexit^ d'un vaissedu doni le núlien 
est bos et les extréhiites soiU relevces, 
Arcbeggio. 

ARRUFA MENT. s. m. ant. erissams:«t. 

ARRUFAR. V. a. Arinigar ó disposar al- 
guna cosa en figura de fulla de enciam^ 
com se usa en las guarnicions j adòr- 
nos dels ve^tids, principalment de \m 
donas« Aleckugar, escarolar. In lactu* 
csB formam plicare. Fraíser, pUsser t] 
la manière éCune fraise, Increspare. 

ARRUFAR. }ídut, DonRT curvatura i alguns 
cosa. Arribar, Arcuare. Courber et 
arc, Archeggiare. 

ARRUGA, s. f. Lo dobleg ó pleg que f 
la pèU arronsada. Arruga, ruga, Kuga 
Ride, Ruga, grinta. 

ARRUGA^ Lo pleg que fa la roba per oo ve 
nir justa, ó per estar mal plegada 
mal cusida. Arruga, ruga^faelle^ Ri| 
ga. Pli, pince. Crespa , piega. 

ARRUGAD, DA. p. p. de arrugar y ah 
RUGARSB. Arrugado, rugado, 

ARRUGAMÈNT. s. m. L' acció y efècl 
de arrugar y arrugarse. Arragamient\ 
arrugacion, Rugandi actio. État ^uj 
ckose ridéè, qui a des plis, Raggriuz 
mento, crespczxa. 

ARRUGAR. V. a. Arronsar la pèll iei 
pli'gs. Se usa també com recíproc. ^ 
rugar, rugar, Rugare. Rider , /ranci 
CoiTugare , aggrinRare. 

ARRUGAR. Fèr arrugas ó plegs eo la rol 
paper y altras cosas. Arrugar , ru^i 
Rugare*, cormgare. Gréuller , fa\ 
des plis dons des hordes, dans fiu f 
pier. Increspare 7 raggrinsai-e ^ riduí 
in crespe. 



ABU 

AfiRCTINAD, DA p. n. de AiKVuTAt j ia- 
BrifAtsE. ^rruinaaa, 

iRRU(NADOR, RA. 8. m; y f . Lo qui 
arruioa. jirruinador, ETersor. Cdià qui 
dúruk , qui délabre. RoTioatore» 

A&aUINAMÈNT. s. m. L'acció y efecte 
de arrainar. Arfuinamienlo* Everaio, 
acidiam. Eenversement , ruine, Rotí• 
laxDeato. 

AaaUINAB. T. a. Fèr cànrer algan edi- 
fici. Se naa també com recíproc. Armi' 
nar. Evertere, diruere. Auiner, d^ 
trmre, rai^ager. Rotinare, ruinare, at- 
terrare, ^rcadere. 

aurnriB. met. Destruir , cansar gran 
dany. Se usa també com recíproc, jér^ 
minar. £rertere, perdere. Rompre j 
iàoler , délahrer. B^vioare^ ruinare. 

atnjia. met. Ocasieaar A algd ia pèrdua 
de m béns. També se U9a com recí- 
proc. Arruinar^ \n egestatem adducero. 
ienverser la/brtune de qaelqu'uri, Ro- 
rÍBïre^ mandare in preciptzio, impote- 
nre. « 

AREüPID, DA. p. p. de laaupnisE. OW- 
íladoy aeurrucado, acormcado, aovi" 

rosufs TOT jiaairnD. fr. Arronsarse mblt 
per pòr ó per causa de algun dolor* 
HíL•itrK un o^nlio* íncorrescere. Se met" 
tre e% ydoton. Aggomitalarsi. 
AKKISFlIISE. ▼. r. Posarse arroosad oom 
sí íüs Btt ap Jèil per tenir méaos fred 
ópsrür ménos butto. O^illarse , aeur^' 
rucúrse, acorrucarse, aoviUarse. In- 
correioere, in semetípso concolvi. Se 
ramasser, te tapir, AecoTacciarsi , ac-. 
tputtarti. 
AftftUX. s. m. BAHràLt. 
AAHUXAD, DA. p. p. de AaatrxAa. ilo- 

ctado: esfntrriadrO» 
iinrcio. adj. Se aplica d la persona de 
poc jttdict , desbaratada é imprudent. 
Laco. Imprudens, deliràs. Fou, incon^ 
sidéh/', qui agit sans réflexion. Sbale- 
stnto. 
^ttruD. ant. ATaaTro. 
A&EUXAR. T. a. ant. llansab. 
^riAB. Espargir en gòtas mènudas l'ai- 
ena ó cftaiseTol licòr. Rociar. Aqperge- 
re. Bruiner. Spruzsare) bagnare colle 
dita. 
Altri %a. Humitejar alguna cosa ab uua 
«fopsdi dé aigua, com se fe ab la roba 
btioca que se ha de planxat. Sspur- 
riar, CoospeTgere. Arroser, Spruasare: 



ART 187 

ba^nar leggtermente colla bocca soc 
cbiusa, mandaudo Aior con foraa il li- 
quorCf cbe vi s' ha deutro. 

ARS. s. m. Rabi»U que tè las ramas ple- 
. oas de punxas, las fnllas un xic sem- 
blants i las del àpít, y la fusta dura. 
Fa unas bayas rodònas ab melic , car- 
DÒsas y bermellas , de las cuak seu úi 
una conserra medicinal. Espina majuey 
/o, pirlitero, mojera, niojuelo, espina 
albor, Crataígus oxyacantha. Aubepine. 
Bianeospino. 

ARSÈNIC, s. m. Metall dç color gris de 
cèr, mòlt trencadís , qne se entela y 
robella fi&cilmènt , y posad al fog se dis- 
sipa y f a ua olor paregud al del all. Se 
usa combinad ab altres metalls, com 
estany , coure ó zinc pera íèr peitre y 
altras composicions. Es un Tcneoo moll 

- actiu , majorment en estad de cals ó de 

- óiido blanc , que es lo que se anomena 
comunamèat AastKic. També se diu Aa- 
sÉNic lu.Airc. Arsékico. Arsenicum. Ar^ 
senic. Arsenico. 

Aasa?riC GBOG. BEAIGAB. 

ARSBNIT. s. m. absénic. 

ARSEPELEC. s. m. ant. Alguna part del 
mar poblada de islas. Se diu axí per 
excel-lencia lo mar Egeo en lo Mediter- 
rAneo. Archipiélago. Arcfaipeiagus. Ar^ 
chipeL Arcipdago. 

ARSO. %.m.ljíL fusta de darant ó de dar*' 
rera de la sella de anar é cafaall. Arzan» 
Ephippii pars anterior vel posterior ar- 
cuata* Areon* Arcione. 

ARSURA. s. í. ant. abdòb. 

ART. s. m. G)njunt de preceptes y riglas 
pera fèr bé alguna cosa. En plural se 
usa també ab lo article femení. Arte. 
Ars, disciplina. Art, Arte. 

ABT. Tot lo que se fa per indústria y ha- 
bilitat del home, y en aquest sentit se 
contraposa à naturalesa. Arte, Ars, in- 
dústria. ToíU ce qui se fait par indus^ 
trie, Arte. 

ABT. ABTfncr , en la segona accepció. 

ABT. Instrument de fils ó cordas texid ú. 
mallas que serrex pera pescar. Red, 
Reté. Fiiet de péckeur. Reté. 

ABT DE BBuxEBÍA. Ls supcrstició y eogauys 

en qne rulgarmènt se creu que se eiceí^ 

citan las bruxas. Bmjeria^ Malefictum*. 

Ensarcellement , diablerie, Malia, ma- 

ieíizio. 

ABT DE ENDEviHAB. La habilitat de conjec-* 
turar , dir ò assegurar lo que ha de suc- 



\ 



188 

oeir. jirte de adMnar, Mantice. jérí du 

devin. Àrte d' «ndoviao. 
jkM DB PAGÈS. La^ professió de culti?iir la 

ierra. Labranza, agricuhura. Agricol- 

tura« Labouragej art' de labaurer les 
. terres. Agricoltura, coltura, bifolcbe- 

ria. 

JLBT MÍGIC. MÍGICA. 

ARTS LUBERÀLS. Se coDexeo per aquesta ca- 
liíicació las arts eo las cuab tè mès part 
lo íngenl qae ia pràotica y lo eiercici 
de la ma. ^rtes liberales, Artes Itbera- 
les. jért liberal. Arti liberalí. 

ARTS MBciífics. Al reyès de las lliberals, 
sÒD aquells en los cuals tè mès part la 
prdctica y exercici de la ma , que lo io- 
geni. Jrtes'mecdnicas. Mecanicae artes. 
^rt mécanique. Arti meccanicbe. 

:bbllas ó iroBLEs ARi^. Lis que tèneo per 
. basa lo dissenyo ó díbux , com ia pm-^ 
tura, la arquitectura y la escultura. Be* 
Has ó nobles artes. Quae in arte graphi- 
ca fundamentum habent. Beaux aris, 
Belle arti. 

.DONAR LO ART A QUI LO HA. rcf. ab lo CU al 

•se aclvertex que uingii obre ni parle sí- 
•nó en matèria que la enteuga. El que ó 
guien las sabé las tahe, Tractent fa- 
brilia fabri. La musique, mon enfant, 
c*est pour celui qui la comprend. Gbi 
nou sa scorticare , intacca la pelle. 
110 TEHiRHi ART VI PART. fr. No pertànyer à 
algú alguna cosa , ó estarne' enterament 
exclòs per no ser de sòn interès. Nç ser 
ó no tener arte ni parte. Nullatenus iu- 
teresse. ITavoir aucune connaissance 
süt une affaire. Nou tenervi parte. 

YBR ART DE ENCANTAMENT, loc. fam. ab la 

cual se denota baberse fèt alguna cosa 
per medis ocults y extraordinaris. Por 
wte de birli birloque. Pneter spem , in- 
opiuatò f occultà ratione et ^\k. Fars^e^ 
nir à ses fins par Part de Machiavel, 

" Per l' arte del fascino, 

PER MAL ART. cxpr. fam. ab que se expressa 
que alguna cosa es feta per medis] que 
estan fora del orde natural. Por arte 
del diablo. Diaboli ope^ preter naturae 
ordinem. Par l'art de' sor celler ie. Per 
sortilegj. 

ARTECH. adj. ant. astut. 

ARTELL. 8. m. ant. garra. 

ARTEMISSA. s. f. planta, altxmira* 

ARTER. adj. ant. astut. 

ARTÈRIA, s. f. uimtí. Conducto destinad 
à rdbrer la sang del cor y portaria é tò- 



AUT 
tas las parts del cot , axí com la ^ena 
porta la sang al cor dèsde las parts del 
qos.que la reben de la Aarsau. Artèria* 
Artèria. Artère. Artèria. 

ARTESA. 8. m. Lo qui eiercex algun art 
mecànic. Artesano. Artifex , faber. Ar- 
tisan. Artigiano, artefice, artista. 

ARTET. 8, m. filat TRAYEssèn. 

ARTET. dim. de art. Redecilla, rededia, 
rediUa, redita., redica. Rettcnlum, re* 
ticulus, retiaculum. Petit filet. Reti- 
cella. 

ARTÈTIGA. 8. f. Lo mal de gMa en las 
mans. Quiragra, gota artética. Chira- 
gra, artbritis. Goutte desmaiiis. Chira- 
grà, ciragra. 

ARTETICü Y CA. adj. ant. Lo qui patex 
de gota en las mans. Artúico. Cbira- 
grícus , artbríticus. Arthritique. Arteti* 
co, artriticO) articolare. 

ÀRTIC 9 CA. adj. Asiron* Se aplica al pol 
septentrional , y ala mars y regions que 
li sòn vehinas, Artico. Articus. Arctique, 
Artico^ settentrionale. 

ARTICLE, s. m. Una de las parts en qoe 
solen dividirse los escrits. Arlicido» Ar- 
ticulus. Article , partie d 'un e'crlt. Ar- 
ticolOf capo o punto di scrittura. 

ARTICLE. En los dicotooaris es cualseToi vo- 
cable ó accepció que se definex separa- 
dament. Articulo. ArticaluSf Article. 
Articolo. 

ARTICLE, for. Cuestiò incident en la causa 

- principal. Articulo. £xceptio dUatoriai 
Exception dilatoire. Articolo. 

ARTICLE, for. Cada una de las preguntas (1( 
que se compon un interrogatori. Arti- 
culo. Articoius interrogatorios. Deman 
defaitedans un interrogatoire , arti 
ctè. Articolo interrogati^o. 

ARTICLE, En los tractada de pau 6 capitula 

: ciòns 9 etc, significa cada un dels punt 

. convinguds que^ conièuen y en los cual 
ordinàriament se dividexen. Articuli 
Conditio. Condition, chacun des poini 
d'un traite' de paix j d'wye capitulatiot 
Articolo. 

ARTICLE. Gram. Part de la oració que so 
se junta ab lo nom substantiu pera d( 
terminar la persona , cosa ó acció sigo 
ficada per lo raatèx substantiu. Artict 
lo. Articulus. Article. Articolo. 

ARTICLE ns F£. Veritat que debem créun 
com à peTclada per Dèu -y propo$a< 
com à tal per la Iglesia. ^rticido dej 
Christianse fidei capat í verUascatbol 



ART 

ca fide eredcnda. Article de /oi* Arti- 
colo di fede. 

aneu Dl u MORT. Aquella part de temps 
milt i prop de la mort. Articulo de la 
muerte. Soprema j\Km born. Article de 
la mort. Artícolo di morte^ o delia 
morte. 

FoiXAB íbticis. fr. for. latroduir ó entaa- 
lar ia cuestiò dita aaticle. Fbrmar oT" 
tiado, QiiestíoDem movere incideutem, 
príusooam príncipalis qusstío absolva- 
tar decídendam. Opposiiion susdtée 
daas un procés pour en retarde/', ie JU" 
^eiMjit, Suscitaré , produrre una quc- 
stioDe per ritardar la sentenza. 

ARTICULACIÓ, 8. f. üttió, conjuntura 

ie dos ò més. ossos que se mouen. Ar-^ 

I ticulacion» Articulatio. Jointure des os. 

Artícolasione, giuntura. 
I i^nciució. Pronunciació clara j distincta 
de las paraulas. Articulacion. Aperta 
I Tocom pronuntiatio. Articidation : pro^ ' 
^nciation distincte des mots. Articola- , 
noae, rartícolare. 

^HllCULAD, DA. p. p. de aeticular. 
Micdado. 

TOCÜLADAMÈNT, adv. mod. Ab pro- 

Duciació clara j distincta. Articidada- 

'«n/í. Articulatim. Qairement, d*une 

"*ijfrf articiüéè. Articolarmeote. 

««ICLADÒR, RA. 8. m. y f. fam. Se 

^Uque es iocUnad à disputar, ó tè 

I ^^fSrho fins en las materias més 

^. Dísputador. Disputator. Dispu• 

^^. Gootenzioso. 

^bTICCL\R. V. a. Pronanciar las parau- 
« dara y distinctamènt. Articular, 
Articularé. ArticuUr, prononcer dis^ 
^^'^cmcnt les mots. Articolai•e. 

'iT!crLu. for. Posar preguntas dins del 
(«nnini de proba pera que sobre de èllas 
^uo eiamiuads los testimonis. Articidar, 
^^uàr por artkulos. Interrogationes 
^ rationem legis dispoiiere. Deduiré 
P*" articles, articuler des faits, les 
Mposer par ordre interrogatoire pour 
^xaminer des térnoins. Dedur per gli 
*rticoli , contendere , dilucidaré. 

^^ncruH. fam, dispvtak, disgvtik. 

^ma. adj. Lo que pertanj als nusos ó 
iwturas, com malaltia articulab. Arti-- 
*^. Articnlarts. Jointure des os dans 
'í corps de V animal. Articolare, appar- 

iií?"'® a giuntura. 

AfiTlCCUTA. s. f. for. Lo escrit de ar- 
tídes que se oferexen i proba en lo plet. 



ART 189 

' tnterrogatorio, loterrogalionca. Inter* 
rog€Uoire. Interrogatorto. 

ARTIQULAIA. fam. DISrUTA. 

ARTÍFICE. 8. m. Lo qui fa lalguna obra 
mecànica Bésòns art. Artjfice. Artífex, 
Artiste , artisan i ouvrier. Artefice , ar- 
tigiano. 

ARTiFICL 8. m. Lo art ó primor ab que 
estd feta alguna cosa. Artificio, Artifi- 
cium , ars. Artifice , art , ifidustrie. Ar- 
tificio. 

ARTIFICI, met. Dissimulo Y manya, cautela. 
Artijicio, arte. Artifícium, caUiditas, 
astutia. Hahileté , finessc > ruse. Artifi- 
ci o , inyenzione astuta. 

ARTIFICIAL, adj. Lo que se fa per art ó 
indústria del bome. Artificial. Indus- 
trie, aut iugenio factum. Artificiel, 
factice. Artificiale. 

ARTIFICIÓS,- A. adj. Lo fèt ab artifici ó 

' primor. Artificioso. Artificiosus, affa* 
brè factus. Artificiel, ingéhieux , 
adroit. Artificioso. 

ARTIFICIÓS. Se diu de la persona que usa de 
artifici ó cautela. Artificioso. CalUdus, 
- astutus. Astutieux , fourhe , cauteleux. 
Artificioso, ipgpgnosOy astuto. 

ARTIFICIOSAMÈNT. adr. mod. Ab ar- 
tifici. Artificiosamente, Artificiosè. ^r- 
tificiellement. Artifizialmente , artifixia- 
tàmente. 

ARTIGA. s. f.. La terra que de nou se 
romp , se llaura y se sembra pera que 
dòne fruit. Arrompido. Novaljs. ferre 
nous^eüement dcfrichee , novale. Novale, 

• maggese, maggiatica. 

ARTIGAD , DA. p. p. de artigar. Eoto. 

ARTIGAR.'T. a. Llaurar per primera ne- 
gada la terra que no se babia cultiyad 
may. Romper. Proscindere, arare in- 
cuhum agrum. Rompre , mettre en va- 
leur un terrain inculte, Dissodare. 

ARTILLER, s. m. Lo qui professa per 
principis teòrics la facultat derartille- 
rfa. Artillero. Machinariae artis peritus. 
Le professeur de Vart de VartiUerie. 
Artigliere. 

artiller. Lo soldad que servex en l'arti- 
lleria. Artillero. Tormentarius miles. 
Artilleur, canonnier, bomhardier. Ar- 
tigliere. 

ARTiLLàa DE MAR. Classc en la marina mili- 
tar , é la cual se puja désde la de mari- 
ner. Artillero de mar. Ignifer naTalis. 
Canonnier de marine. Artigliere di 
mare. 



190 ART 

ARTILLERÍA, 8. f. Lo art de constrairi 
de conservar y fèr os de tòtas las armas, 
màquínas y municíÒQS de guerra. Arii" 
lleria, arie tormentaria* Altlitares ma-» 
cliinas fabricaodi adbibendique ars. Ar- 
tiUerie. ArügUeria. 

ARTILLERIA. Tot lo treo de canons , morters, 
obusos, pedrers y altras màquínas Ah 
guerra que tò una plassa , un eiércit ó 
un Yaxèil. Artilleria. Tormcntorum, et 
inachiaarum apparatus bellicus. Tout 
Valiirail de guerre qiU comprend les 
canons, les mortiers, les hommes, Ar- 
tiglieria. 

^rtillerCa. Lo cos militar destinad é èx 
ser?e)% Artilleria. CoUegium seu legió 
roilitum qui turmenta heilica curant; 
Corps d'artillerie, ArtigUeria. 

ARTíLLERÍA DE CABiPAffYA. La destíuada als 
ekéróXA pera sostenir y auiiliar las trò- 
pas en campanya, y làcilitar las sèvas 
evolucions davant del enemig; y se 
compon de pèssas de mitjà y gros cali- 
bre. Artilleria de campana à de baiaUom 
Tormenta tractu leviora. ArtiUerie de 
campagne. Cannoni da campagna. 

ARTiLLELÍA DE siTi 6 GROSSA. La quc s' em- 
plea en lo siti de las fortalesas 6 plassas 
Ibrtas pera demolir sas obras y arrui- 
uar sas defensas: se compon de pèssas 
de gros calibre. Artilleria de sitio ó 
gruesa. Tormenta majo'ra,quarum usus 
in obsidionibus. Grosse artíUerie , arti-- 
Uerie de siége, Artiglieria da assedio. 

j^tTaLERiA OBL TAB5. La que va tirada per 
caballs ó mulas , y esÜ, servida per ar- 
tillers muntads , y se destina principal- 
ment à protegir y auiciliar los movi- 
ments de la caballería : se compon so- 
lament de pèssas de mitjà y petit cali- 
bre. Artilleria de d caballo ó ligera. 
Tormenta cquitatui propria. Train 
d'artiUerie. Arnesi de*pèMÍ d' artiglie- 
ria. 

ARTILLERIA VOLAJlT. ARTILLERIA DEL TRE5. 
CLAVAR l' ARTILLERIA, fr. TapRT loS fogÒnS 

de las pèssas ab uns claus ó ferros pera 
que no pugan servir. Clavar la artiüe-^ 
ria. Tormenta belLica clavis obstruere, 
inutilia redderé. Enclouer Vartillerie. 
Cbiovare , incbiodare le artiglierie. 
DESMUiiTAR l'artuxeria. ff. Tràurcrla dé la 
curenya. Desmuntar la artilleria. Tòr- 
meuta carris deponeré. Déínonter Vàr^ 
. tillerie , Ster la pièce de dessiis son af^ 
fdt* Smontar i canuoni. 



ARX 

I B5CLÍVAR l'aRTIUÍBRÍA. ÍV. CLXvAR L*AtTlbLC- 
RÍA. 

MUKTAR l'artillerIa. fr. Posaria ó col-lo«- 
carla en la curenya, dispoiandla pera 
usar de èila especialment en la muralla 
ó atacos. Montar ó encabalgar la arti•' 
Ueria, Tormenta carris imponere: mis- 
silíumque pròjectioni pneparare. Afon-* 
ter les canons sur ieurs affúís. MetUr 
au i cannoni. 

ARTIMANYA. s. f. ArtíBci ó astúcia de 
que algd se val per enganyar à altre. 
Artimaha. Ars, aolns. Industrie, four- 
bene, Sagacitè , scaltrimento. 

ARTISAN. 8. m. ant. abtésa. 

ARTISTA, s. m. Lo qui efcercex algnu 
art. Artista. ArtifeK. Artiste, Artista, 
artefice. 

ARTISTAMÈNT. adv. mod. ant. aetífi- 

CIOSAMè!(T. 

ARTISTIC, CA. adj. Lo que perUoj à 
las arts , especialment à las que se ano- 
menah nobles. Artistico. Ad artes pcr- 
tinens. Artistique. Appartenente ad arlc 

ARUGA. s. f. Guquet mòlt ^ nociu que 
s'engendra de las fnllas yerdas de la 
hortalissa , lo cual ciiand es vell se aga' 
fa à un tronc de arbre, y sol fer un 
capoll grog, del que ixen dcspi-ès la» 
papallòiis. Oníga. Campe , eruca. Chf- 
nille 9 insecte. Bruco. 

ARXIDUC, s. m. En son origen íòu ni 
duc revestid de autoritat superior A 1. 
dels altres ducs. Ara es dignitat de so 
berà de l' Àustria, y se anomenan ai 
tots los sèos fills. Àrchiduqiie. ArcVi 
dux. Archiduc , fit re des princes de I 
maison d'Autriche. Arciduca. 

ARXIDÜCAL. adj. Lo que pertany ai ai 
xiduc ó al arxiducat. Archiducal. Ar 
cliiducalis. Qui appartient à tarchidu 
ou à Varchiduch^. Arciducale. 

ARXIDUCAT. s, m. La dignitat de an 
duc , ó lo territori pertanyent a èll 
Ara sols se anomena axi lo de la casa 
Àustria. Archiducado, Archiducati 
Archiduch^, seigneurie d'archiduc- ^ 
ciducato. 

ARXÏDÜQÜESSA. s. f. La inuUèr,fiUí 

Sermana del arxiduc, ó la possessi 
el cstad de Àustria. Archiduqnr 
Archiducissa. Archiduchesse. Arcií 
chessa. 
ARXIPÈLAG, s. m. Alguna part del fi 
poblada de islas. Se anomena axí | 
cxcel-lencia lo mar Kgeo en lo Vli 



AS 
terrineo. ^rchipiéfago, Arcktpelagas, 
mare Mgeum. Àrchipel, étendue de 
merparsemée d'Ues, Arcipelago. 

ARXIPÈSTRAT. s. m. La digoitat de ar- 
lipèstrc j ó lo territori de sa jurisdic- 
ció, j^rcíprestadgo , arciprestazgo, Ar- 
Aipresbjteratus. jérchiprílrif^ Arcipre- 
tiío. 

ifiUPÈSTRE. s. m. Dí^itat ecdesiisti- 
d que significa lo principal ó primer 
dels preberes. Arcipresle. Archipresby- 
tpr. Archtpràrc , titre de dignité' eccU- 
tiastime, Arciprete. 

A&XITRAC 8. m. ant. ^bquítrau. 

\RXIU. s. m. Lo lloc en que se conser- 
Tio ab separació j seguretat papers ó 
•lo^umials de importaocia. Arc/uvo. ' 
IiUínum, tabularium, tabulinum. ^r^ 
(•«.vff. Arcbivio. 

ARIiVAD) DA. p. p. de ahxiyar. jír^ 
chivado. 

ARXIVAR. T. a. Posar j guardar alguna 
cthi en arxiu. Archivar. la tabulario re- 
íonJcre, serraré. GarcUr, deposen dans 
'ift arihí^/rs. Conservar nell'arcbivio. 

^RXIvkR. s. fD. Lo que té d son carrcg 
aïzaa an.ia• Arclmerq , archivista, Tn' 
l> vio pncpositns. Arcluyiste , garde des 
«iTikiVfi. Arc1iÍTÍ$ta. 

V^\OT.\. s. f. Pasta bermeUa que se fa 
<Hi gruBdel fruit de un arbre de Nova- 
Espiojï^y servex pera tenyir. Àchio^ 
te, a^ae, bija. Lignum indicum. 
^hjotj roucou. Oriana. 

rrrra x abiota. fr. Embijar. Ligno in- 
dico ttagere. Teindre d*achiot. Tinger 
lU oriïna. 



AS 



AS. prep. ant. a. 

>'• s. m. En lo jog de cartas la primera 

^ cada coll, que porta lo numero 1. 

^^ In chartis lusorüs monas. jÍs , un 

wÚHí seul marque'sur un des cotes d^une 

•a•/e•. Asso. 

L^- Eii los daas es un sol punt sen jalad en 

■■i de las sis caras. As* In talis monas. 

^t, poinl seul marqui sur un des cSt^s 

d'un déí Asso. 

A« Jog de cartas en que sen dònan tres à 

cada jogad&r; se gira la que queda sò- 

in-e de las que sobran pera senyalar lo 

tromfo: èotra lo que vol, j guanya à 

proporció de las basas que fa. Burro, 

Ctartamm qàidam Indus. Espèce de 



ASC \9V 

jeu de cartes. Sorte di giuóco da cartc. 
-as. Moneda de coure dels romans, que en 
los primers temps uo estaba encunyada, 
y pesaba una lliura. Desprès s'encunyd, 
y se li disminuí lo pes , però conserTanil 

- sòo valor de dòtse unsas. As, As. An» 

- cienne monnaie romaine, Moneta antira 
de' romaní. 

AS. for. Lo (òtal de la heretat. As- As. As. 
Fondo. 

vàR ASOS. fr. mrt. Exirli mal à algii lo que 
solicitaba. Eehar azar, Adversam sor- 
tem experiri. As^oir du malkeur, Jouer 
de guignon. Riuscir al roTescio. 

ASARO. s. m. Planta perenne, de cual 
arrel naxeu las fbllas en forma de ro- 
nyó, y del centro de èstas la cama, que 
sosté en sa exti*emitat las flors , que sòn 
de un cdòr bermell que tira A negte. 
Jsaro^ asdracA 9 asarabdcara, Asarurfi 
europea ro. Asarum , píante : nard sau'^ 
vage, Asaro, spigo salvatico. 
^ASATS. adv. mod. ant. bastantam^kt , 

MÒLT. 

ASAZ. aplv. mod. ant. BASTAVTAiièiiT, mòlt. 

ASBAGENAR. v. a. ant. G)arer la vianda 
dèxandia mitj crua y sens assahonar. 
Saicochar , sancockar, Leviter coquere; 
scmicoctum relinquere. Fotre cuire de 
la viande sans l'assaisonner, Cuocere 
il cibo sensa oondirlo. 

ASBAGEIVAT, DA. p. p. de asbagenaí. 
Salcochadoy sancoc hado, 

ASBALAYR. v. n. ant. Patir suspensió ó 
pèrdua dels sentits y del moviment dels 
esperits. Pasmarse, Spasmo affici , cor- 
ripi. Se pdmer, tomber en défaiUance, 
Svenire. 

ASBEST. s. m. Fòssil fibròs de color 
blanc , que tira à grog ó bermell , més 
ó ménos pojad , mòlt bla , j que no obs- 
tant no se romp fàcilment. Cuand se 
talla en planxas mòlt primas es fleiible. 
Asbesto* Talcum asbestum. Asbeste , 
pierre fibreuse, Asbesto» 

ASGABRANTAR. v. a. aot. coysTiairAR. 

ASGALONITA. adj. Lo natural de Asca- 
lotaia, ciutad de Palestina; com Hero- 
des AscALO^iTA. AscoL•nxta, Ascalonita, 
ascalonius. Ascaloníte, Ascalonita. 

ASCAMPAR. V. a. ant. escampar. 

ASGENDENCIA. s. f. La sèrie de pares y 
avis dels ouals descendex cualsevol per- 
sona. Ascendència, Majorum series. 
Origine d'oà queltpiun tire sa naissan." 
ce. Ascendenxa. 



192 . ASC 

ASCENDENT , TA. 6. m. jr f. Lo pare ó 
caalsevol dels avis de qui algú desceD- 
dei. Ascendiente. MajoreS) patres. As- 
cendent. Asceadente. 
AscEifDèirT. Predomini ó autoritat sobre al- 
gii. Ascendieníe, Auctoritas. Asceri'^ 
dant, influence. Ascendettte, superio- 
rità. 
ASGENDRER. v. a. ant. excéndreb. 
ASCENSIÓ. 8. f. L* acció de pujar. Per 
exceUlencia s' euten V ascensió de Gris- 
to nostre redemptor al cel, j la iièsta 
ab queannualmènt se celebra èx misteri. 
Ascensions Ascensió: Christi in coelum 
ascensió, dies Ghristo in coelum ascen- 
denti sacer. Ascension, L' Ascensione , 
La salita al cielo di N. S. Ges& Gristo. 
ASCENSIÓ oBL•icvA. Astron* Lo arc del Ecua- 
dor pres dèsdel principi de Artés cap 
al orient fins à aquell punt que hax ó 
^ arriba al horisòut al matèx temps que 
lo astreen la esfera oblicua. Ascension 
óblicua. Ascensió obliqua. Ascension 
ohlique, Ascensione , ascenso obllquo. 
ASGE^sfsió RECTA. Astron. Lo arc del Ecua* 
dòr compres entre lo principi de Àries, 
. y lo punt que arriba al horisònt al ma- 
tèx temps que lo astre en la esfera rec- 
ta, ó bè lo meridià en cualsevol esfera. 
Ascension recta* Ascensió recta. Ascen- 
sion droite. Ascensione retta. 
ASCENSION AL, adj. Astron. Lo que per- 
tany à r ascensió dels astres. Ascensio- 
ns* Ascensionalis. AsccnsionneU As- 
cénsiouario. 
ASCENSO. s. m. Puj^a, adelaotamènt ó 
promoció à major dignitat ó empleo. 
Ascenso. Promotio. Ai'ancement , pro-- 
motion. ATanzamento , vautaggio , ,pro- 
mozione. 
ASGÉTIG, CA. adf. que se aplica à las 
persònas que se dedican particularment 
i la pràctica y eicercici de la perfecció 
cristiana. També se anomenan axí los 
escriptors j obras que tractan de èxa 
inateria , com TÍda ascètica , llibre as- 
cètic Ascético. Asceticus. Ascélitfue, 
- qui a rapport aux exercices de la vie 

spirituelle. Ascetico. • 
ASCLÀ. s. f. territ. s^rèLtÀ. 
ASGLÀ.D^^ DA. p. p. de asclar. 
• ASCLADÒR. 8. f» tetrit. ESTELLAtik!f ya. 
ASCLÀR. V. a. territ. estellar. 
ASGLEPIADEÜ. s. m. Espècie de vers [ 
' llatí , inventad per lo poeta Asclepíàdes, 
que se compon de cuatre ^eus , un es** i 



ASE 
ponden, dos coriambos j uo pirriqul: 
ó de cuatre peus y una cesura , lo pri- 
mer espondeu, lo segon dàctil, cesara, 
y los dòs últims déctils. Asclepiadeo. 
Asclepiadaeum earmen. AsclépiadCiSfen 
grec ou latin. Asclepiadeo. 

ASGO. 8. m. Alteració del Yéntrell , cau- 
)sada per la repugnància que se tè à al- 
guna cosa que incita i vòmit. Jsco, 
Nàusea. Nausííe, d^goút. Nàusea, schifo. 

ASGO. ant. Ròt, yentositat. Eructo, re- 
gUelde, Eructatio , ructus. Rot , vofHur 
qui sort de l'estomac , rapport. Rutto. 

Ascos. pi. Moviment violent y penós del 
ventrell que excita à vòmit. Arcaàat^ 
Nàusea.* Bondissement de costir, nau- 
sée. Nàusea. 

ES ux 4SC0. expr. fam. ab que se mani' 
festa que una cosa es despreciable. £ 
un osco. Nihil sanè vilius. Fi doncl ce 
la ne vaut rien. È* lordezza. 

r^R ASGO. fr. fam. Fèr féstig, ó ser des 
preciable ó indecent alguna cosa. Hn 
cer ascos. Nansèare, fastidire. Fai'' 
des minauderies , affecter en meprism 
quelque chose. Portar fastidio. 

Fàa AScos. fr. fam. que se usa pera r< 
péndrer à la persona que diu cosas fa^ 
tigòss^s, indecents ó porcaSi ó pet 
despreciar alguna cosa. Provocar d vi 
mito. Fastidium , nauséam movere. Ha 
celer y inciter quelqu'un à voniir. Ess 
nanseosQ , riuscir cariie grassa. 

ASCÓ. s. m. Espècie de banc ab espa 
tlèr , de bastant amplaria , en que pod 
assentarise tres ó cuatre persooas. 1 
cafio. Scamnum, subsellium. SorU 
banc à dossier pour trois on qnQ\ 
personnes, Panca. 

ASCÒN. s. m. territ. ascó. 

ASCONET. s. m. dim. de ascó 6 asc) 
EscafdÜo. Scamnellum , scammllu 
Petit banc à dossier. Piccola panca^ 

ASDELANAGAR. v. n. aat. Lliscar. \ 
balarse, deslizarse, escurrirse. L 
Glisser, faire un f aux pas. Sdrucí 
lare. 

ASE. s. m. Animal cuadrü}>edo ab cas 
de cuatre à cinc peus de alsada,.de 
lòr cendrós per lo comú : tè las a| 

*. Itàs mòlt llarcças y la exti'émitat d 

- cua poblada decerdas.-.Se: aliqiènti 
bèrbas y llavors , v e» mòlt sufert. 

i no. Asuius. Ane , '. bete \ de son 
Asino. 

ASE. met. La persona ruda;y de poqui 



ASE 
alcaos. Asno, Stolidus. Cdai tjui a un 
esprit iourd ei grossier. Asíqo , lotico. 

iSL. Mable compost de cuatre fustas , dòs 
eo la part inferior j dos en U superior, 
MÍdasper medi de Tuit travessen ^ lo 
caal senrex pera estafar 1» roba del Uit 
y escalfaria ab unas coantas Í>rasa8 po* 
tidas dins de una cassola 6 braseret que 
9t col-loc:a sobre una posteta engalsada 
ea las dòé fustas de la part de sota. 
TumMla, Machinula lignea ad lecti ca- 
lefunendi sindonem sublerandani.. Jffoi- 
nej meubU pour chauffer le Ut. Trabic* 
colo. 

is ci&asGAD DE ixsraAS. Lo qui ha estu- 
diat molt , j no tè discerniuiènt ai in- 
pL Burro cargado de letras\ Studio- 
iBs, sed tngénii acumine carens. Celui 
fà a beaiicoup étudiVj qui a beaucoiip 
k sans discememeru, sans crüique, 
Stodente di grossa pasta , di capo duro. 

OL M iiDLis. aot. AL•icoair. 

AU OE TOTS cuATas cu^aTos, Se diu de la 
persona sumamènt ruda j tònta. Tonto 
ie cuatro sueias. Summe stolidus. f£x- 
írhnanent sot. Asioaçcío. 

ia nsoissBa. Lo qui està destinad pera 

cobrir las èugas j las burras. Qarahon^ 

panuu Admissarius asinus. Étalqn, on 

kiitde l'dne, du cheval et du cha- 

neoa. Staltone. 

ía aiuK m ó cAaftBGAD DE hòscas. rcf. 

que Smk i entéudrer que al pobre^ mi- 

ienUe j abatnd tots li van sobre y 

fnscviM redotrlo à major misèria, Èl 

fOTúfiaco todo es pulgas. Quem for- 

tnia deserit omnes impetunt. Quand 

l*arbre est à has, chacun se plait à hti 

orraAer des branches. Alia nave rotta 

0^ vento è contrario. 

ASE fiívÀsTBC 6 FEEBSTeo. Lo qui no est^ 
domesticad. Onagro. Onager. Onagre, 
dne sau^age. Onagro , asino salvatico. 

iè foDs xnriiAa si lo ase iro vol bíveer. 
TtL qne significa que es precisa la ca- 
pacitat y dispoàctó en üna cosa pera 
fse los medis que se volen aplicar no 
nas ▼»!• ò infructuosos. La cüola es 
por densos cuando el molinero es fon- 
do. Ittcassum surdis canitur. On ne 
taarait faire hoire un dne quand il n*a 
pas scif* Puoi darie canapo se non vuol 
ffiare. 
ciirsEa OKI* ASE. fr. fam. Conéxer que ba 
errad en alguna cosa lo matèx que la 
tenia ^ defensaba com é acertada. Caer 

TOM. I. 



ASE 195 

de su asno, de su hurra ò de su horrl• 

co. Errorem suum tàndem agnoscere, 

confiteri. Beconnaítre son erreur. Ai- 

conoscer il suo fallo. 

rsaBU 6 lliga lo asb abòht lo amo vol. 

ref, que dóna é enténdrer lo mòlt esti- 

mad que es del amo lo criad que i'obeex 

puntualment. Haz lo que tu amo te 

numda y sentardste con tl d L• mesa, 

Obsequentcm servum amat berus. Fais 

ce que ton maílre te commande, et 

. mets^tois sans crainte à table auprts de 

. luú Lega 1' asino dove vuol il padrqne , 

e s' e' si scortica suo. danno. 

ü> ASE r A un ÒÒMpTE Y LO TBAQIlfÀR EH FA VK 

ALTEE. ref. que advertex lo diferent mo* 
do ab que pensan los que manan j los 
que obeexeu, Vno piensa el hayo y otro 
el que le ensiüa* .Altera tentat equus , 
sellam cupit altera cingens. Le compte 
de Fahien n^est pas celui de son chien. 
Un conto fa il gfaiotto 9 e V altro il ta- 
vernajo. 

.LO ASE PEE FAM M^NJA AGBAM. ref. ab qUC 

se dona à enténdrer que c^and aprèta 
la necessitat no se repara en delicade- 
sas. J hambre no hay pan bazo : d la 
hambre no hay mal pan: d buena 
hambre no hay pan duro , ni falta sal" 
sa d ninguno : d gran hambre no hay 
pan maíoy ni duro ni bazo. fiil come- 
dendum respuit famelicus. U n*est sou- 
ce que d'appétit. A &me pane , a sonno 
panca. A tempo di. carestia pan vec- 
cioso. 

MÒLTS ASES BI HA AL MEXCAD QUE &B SBMBLAJf . 

ÍT. mòlt usada per via de comparació 
cnand se vol esousar à una persona deter- 
minada de que no ba fèt alguna cosa^ 
diènd: no seré èll, mòlts ases bi ba al 

MEECAD QUE SE SEMBtAlT. Jlay Un diobio 

que se parece d otro, ò hay muchos 
diablos que se parecen unos d otros. 
Est vel inter daemones similitudo. ily 
a à L• foire beaucoup d 'dnes qui s'ap^ 
pellent Martin, Gli asini si rassomi- 
gliano. 

QUÈ SAB LO ASE QUE COSA ES SAFBX 81 MAT HA 

ESTAD ADBOGuàa ? Tcf. ab Quc SC dòua à 
enténdrer que no se pod judicar bè de 
una cosa de que no se tè conexemènt. 
El ciego no distingue de colores. Memo 
potest coecus discrimina nosce colorum. 
L^ctveu^ ne juge des cculeurs. Cbi vi- 
no non beve non sa d' ubbriaccbezza. 

QUI DIV MAL DEL ASE AQUEU LO cÒmPEA. rcf. 

«5 



/• 



194 ASP 

ab (jae se reprèn à la persona que dis- 
simula la yoluntat ó ganas que tè de 
alguna cosa ^ posandü afectadament tat- 
xas ó defectes. Qiden dice mal de la 
pera ese la lleva. Qui respuere affectat, 
ipse appetit. Qui parle mal de la hique 
celui Vemporte. Chi fiashna yuol com- 
perare. 
-SEGÒ5S LO ASE l'albarda. rcf. que explica 
qne d cada cosa se li ha de donar allò 
que li correspon ó ha menester. J ca^ 
na ollaza su coherteraza : d chico pa^ 
jaritlo chico nidillo. Pauperem domi- 
num exigua decet domus. Selon l^ha^ 
bit la doublure. Gli asini si conoscono 
a* basti. 

*sè.vsE OIR ASE in BÈSTIA. Modo Yulgar de 
parlar que significa sense dir paraula; 
y axí se diu : sen and sàNSE dir ase ni 
BESTii. Sin decir oxte nimoxte, Hospi- 
te insalutato , nec verbo dicto. Sans di- 
ré gare. Seuza far nè motto , nè totto. 

taAurer lo ase del cos. fr. fam. Fèr pér- 
drer d algil la rudesa ó trdurerii la rus- 
ticitat ab la ensenjansa. Desasnar, So- 
cordiam alieu jus excutere. Débourrer, 
difniaiser, Dígrossare, scaltrire. ^ 

JÀSEJAR. T. a. ant. que se. usaba sola- 
ment en la frase asejar vEirruRA , y sig- 
nificaba exposarse ó preténdrer alguna 
<;osa en que se consiçíèra algun risc 6 
. graye dificultat qiíe posa en dubte la 
seva consecució. Probar ventura. For- 
tuóam tentare. Tenter fortune, Arris- 
chiarsi. 

ASENADA. 8. f. BVRRICADA. 

ASENAL. adj. ant. Lo pertanyent al ase. 
j4snal, àsnino, Asininus, asinarius. jési- 
ne, qui concerne les dnes. Asinile, asi- 
nesco. ' 

ASENAS. s. m. aum. de asb. Asnazo. Asi- 
nus pergrandis. Grand dne, Asinaccio. 

:àSE!fAS. met. La persona mòlt ruda, tònta 
ó brutal. Asnazo. Stolidissímus. Sttipi^ 
de, excessivement bete. Asinaccio, zo- 
tico, ignorante. 

ASENET ó ASET. s. m. dim. de ase. As- 
hilloy asnico. Asellus. Anon. Asinello, 
asioino. 

ASFALT, s. m. Betum solido, llnstròs, 
mòlt trencadís j de color comunament 
negre, que se encén j se derritex al fog 
com la pega. Va per damunt de las ai- 
guas del estany Asfdltic en Judea , y en 
altras varias parts de Europa y Amèri- 
ca. Se usa en la medicina, y entra en 



ASP 
la composició de alguns barulssos. Ai- 
falto, pisajako. Asphaltum. Asphalte, 
espice de bitume solide. Asfalto. 

ASFORSAR. V. n. ant. Refèrse ó anar 
convalexènd de alguna malaltia grave. 
Alear, ir aleando. Sanitatem semim 
recuperaré. Se remettre d'une indispo- 
éition. Rtarersi , ésser couTalescenle. 

ASGORDAR. t. a. ant. mirar. 

ASIGHATS. s. m. ant. Espècie d' espaela 
que sols tè una punta de ferro pera pi- 
òar al caball , y en ella un botó é dis- 
tancia proporcionada pera impedir que 
entre mòlt la punta. Acicate. Calcar 
arabicum. Èperon tturc. Pungelto , spe- 
rone. 

ASILE. s. m. ant. Assito. 

ASlüRER. y. n. ant. s^urer. 

ASMA. 8. f. Malaltia de pit , qne codsís- 
tex en la dificultat de respirar. Asma, 
Astjbma. Asthme, courte haleine. Asma. 

ASMÀTIC, CA. adj. Lo qui patex de 
asma, ó lo que pertany d èxa malaltia 
Asmdtico. Asthmaticus. Aslhmatiqnt 
Asmdtico. 

ASNA. s. f. ant. bvrra*. 

ASNET. 8. m; ant. aseitbt. 

ASOLDAR. y. a. ant. assalarur. 

ASPA. s. f. Dòs fiístas'entrayessadas udí 
sobte altra, que fòrman la figura i 
una X. Aspa,, DecusM lignéa ca\us fi 
gura est latina X. Pièces de bois join 
tes en saúíoir. Due trayerse in croce c 
sant'Andrea. 

ASPA DE SA5T aïtdrííu. Cfcu de pRDyo ó h 
yeta bermella en figura de aspa, qvi 
se posaba en lo capotillo grog que poi 
taban los penitenciads per la inqulsicít 
Aspa de san Andrés, Decossis rob) 

2ud insigniabetur sagum eorum , qoi 
de catholica deficiebanl. Croix d^àoj^ 
roHge que portaient ceux^que Pinquis 
tion punissait, Croce di panno rosso d 
portayano coloro a chl V iuquisizio 
puniya. 

aspa de saüt ANDRàir. Insignia de la casa ( 
Borgònya, que se posa en lat bandèr 
d* Espanya. Aspa de san Andrés. D 
cussis , burgundae domos insignp. Crc 
de saint'AndreT^ sautoir, Croce 
sant' Andrèà. 

ASPARGATA. s. f. ant. espardetití. 

ASPARREG. s. m* espírreg. 

ASPASSAGAR. y. a. ant. Fèr alguna \ 
sa mòltas yegadas^ repetir un actj 
men^d. Frecuentar, mcnudear* Fi 



ASP 
qoeoUre, firequentèf agere« Fré/ueh' 
ter, réit^^r plusieurs/ois.SipesaegfjíZTe, 

ASPATXAMÈNT, s. lo. ant. despatx, per 
Tacció de despatxar. 

ASPEATXAMÈNT. s. m. aut. despatx, 
per i' acció de despatxar. 

iSP£CTE. s. m. Lo qae parexen los ob- 
jèetes à la vista, com ío asfícte del 
air, del camp. Aspecto. Aspectes, 
coQspectus, species. Jspect, me iíun 
éjH. Aspetto. 

iSrtcTE. Lo semblant; y axí se diu: as- 
rccTE irçÍBeraUe, aspecte graciós, etc. 
Jtpecto* Vultus, facies. Aspect, avoir 
un bon ou un mawais aspecte fdce, 
mne^ coiUenance. Aspetto, volto, sem- 
lúote. 

TSn BOW 6 MAlT ASPkcTE ALGU5A COSA. fr. 

B£L Xrobarse ona cosa ab bon ó mal 
estid ó disposició. Tener buen ó mal 
a^eclo alguna cosa. Rem boni aut ma- 
ü efentus iadicia prsbere. En parlant 
d*me affaire , ttune entreprise , pré- 
finter, oj^rir un bon aspect. Ayct buo- 
Bo cattiTO aspetto. 
ASPERESA. si f. ASPRESA. 
ASPEEGES. s. m. Veu llatina usada en 
etil jocós, que significa aspebsió. As^ 
p»|ci. Àspersio. Aspersíon ; on ne ien 
Kr( ffien plaüanlant. Aspersionç. 
A3KUIS. Bastó curt j rodó que tè en una 
cüxwtat un manadet de cerdas ó una 
Lola de nètall vuida ab forads ; dins de 
U cad estan ficadas las cerdas, j ser- 
ra eo las Iglesias pera donar aigua be- 
Beiti 6 espargiria al poble. També sol 
ktIo mineg de plata. ó altre metall. 
^*^, aspersorio, Aspersorium lus- 
tr^ GoupiUon , aspersoir. Aspersorio. 
'^i ifl«iGE8. fr. Arruxar ó tirar aigua ab 
^«pérgeso Eisopear. Aspergere. As*- 
f^er , arroser par petites gouttes. 
ispergere, sproszare. 
iSPERITAT. s. f. ant. aspbesa. 
^PEfiSlO. s. f. Lo acte de arruxar ab 
i^goa 6 coataeTol cosa líquida, ^^jp^r- 
fi»i, rodada, rociadura, rociamien" 
'^* Asperrio. Aspersion, Vaction d'as- 
Pf^ger, Aspersbne, I' aspergere. 
^<Rsaó DE SAiro. ant. Derramamèut de 
S2iig. Derranuuniento de sangre. San- 
foinis efibsio. Effusion de sang. Effu« 
sioo di sangue. 
ASPÉRULA DE OLOR. s. f. Planta pe- 
\ renoe crae crèx cosa de mitj peu : las 
ramas aoo mòlt primas j compostas de 



ASP - 195 

nusos, en cada un dels cuals naxen al 
rodedòr vuit fuUas pètitas; y lo sèu 
fruit, que es rodó, està ple de puntas 
escabrisas. Tota la planta despedex un 
olor agradable. Asperilla, Asperula oda< 
rata. Aspérule. Aspertigine. 
ASPL s. m. Instrument mòlt comd de va- 
rias fbrmas : la mès usada es de un bas- 
tó de uns tres palms de llarg en que 
s'entravessa altre mès prim per la part 
superior , y altre igual à est per la part 
inferior al través del de dalt. Servex 

Era recullir lo estam, seda, fil ó Ui fi- 
U Cèndae madèxas. Aspa. Decussts 
ligoea aut canuea circulis dansa, cir- 
ca quos obvoluti fili, spirae fiuot. Fièces 
de bois j pintes en sautoir, Aspo , nàspo. 

ASPIA. s. f. ant. aspi. 

ASPIAD, DA. p. p. de aspiar. Aspado. 

ASPIAR. V. a. Recullir lo estam, ni. etc, 

. en lo aspi, fèadne madèxa. Aspar. Ro- 
tata decussi filum vel stam'en in spiras 
coQvolvere. Mettre en ^cheveau léfil qui 
est sur le Juseau. Avvolger la ma tassa 
suir aspò. 

ASPIERA. s. f. ant. espitliàra. 

ASPIRACIÓ, s. f. L'acció de aspirar. As- 
piracion, Aspiratio. Aspiration. Aspi- 
razione. 

ASPIRACIÓ. En la teologia mística lo afècte 
ardent de l' dnima envers Dèu. Aspira" 
cion. Ardentior erga deum affectus. 
Aspiration de l'dme à Dieu. AíFetto 
verso Iddio. 

ASPIRACIÓ. Gram. La forsa ab que se pro.- 
Duncian las vocals , que en algunas llèn-, 
guas se denota ab la Uetra h,y en ca- 
talà y en castellà sols en algunas inter- 
jeccions. Aspiracion. Aspiratio. Maniè- 
re de prononcer en aspirant , aspira- 
tion. Aspirazione. 

ASPIRACIÓ. Mús. Lo espay menor que la 
pausa mèntres se dona lloc à respirar. 
Aspiracion. Respirandi mora, interval- 
lum, spatium. Soupir, pause du tiers 
ou du quart d!une mesure. Aspirazione. 

ASPIRAD , DA. p. p. de aspirar. Aspi- 
rado. 

ASPIRADAMÈNT. adv. mod. Ab aspira- 
ció. Aspiradamente. Gum aspiratione. 
En^ aspirant, as^c aspiration. Gon 
aspirazione. 

ASPIRAR. V. a. Atrdurer lo aire exte- 
rior , introduindlo en los pulmons. As^ 
pirar. Aspiraré. Aspirer, attirer l'oir 
avec la bouche. Spirare , respiraré. 



196 . 'AiSP 

AsnaAa. Pi^eténdrer ó desitjar ab àüsia ai- 
gua enapleO) dignitat ó altra cosa. 
Aspirar, AíFectare, appetere aliqüid. 
Tendre , buter, aspirer à quekjue chòse. 
Aspiraré. 

ASPiaAa. Gram. Pronunciar ab forsa las 
vocals, lo cual se denota en algunas 
Jlènguas ab la lletra ft ^ j en català y en 
castellà sols en algunas interjeccions. 
Aspirar^ Lttteram vel vocem cum as- 

^ piratione proferre. Aspirer. Spirare. 

ASPIT. s. m. Culèbra de un peu de llarg, 
bermella, que tè en lo ventre unas ra- 
llas que semblan lletras. La seva pica- 
da es venenòsa. jíspid. Aspb. Aspic, 
petit serpent, Aspe, aspide. 

.ASPOKDIR. V. a. ant. Espavordir, espo- 
ruguir. Amedrentar. Terrcre, metum 
incutcre. Intimider^ ^ffrayer y épau^an' 
ter, Sgomentare. 

ASPRA. s. f; Lo pal ó estaca que se posa 
als ceps y arbres pera sostenirlos. Ro" 
drigon. Ridtba. Echalas , tuteur. Bron- 
cone. 

ASPRE,vA. adj. Lo que es desapacible al 
tacto perquè tè la superficie desigual ó 
escabrosa , com la pèara' ó la fusta sens 
brunyir, lo drap grosses, etc. Aspero. 
Asper, scaber, scabrosus. Aprcj dur, 
ndfoteux. Aspro. 

ASPRE. Parland del terreno significa lo ma- 
tèx que desigual , escabrós , difícil pera 
caminar. Aspero. Asper. Rude, an/rac- 
tueux i àpre. Rozzo , alpestre. 

ASPRE. met. Se diu de las cosas desapaci- 
bles al gust ó al oido. Aspero, Asper, 
acerbus. Acre , acerbe, rude au gout, à 
l'oreille. Aspro, ingrato. 

ASPRb. met. Se diu de tòt allò que es con- 
trari à la afabilttat y suavitat de gïsui, 
com paraulas aspras. Aspero, Austerus, 
se Ver us , immitis , asper. Brust/ue, dést^ 
obligeant , loup^garou. "RottOy ruvido, 
aíspro. 

ASPREDAT. s. f. ant. aspresa. 

ASPREJAMÈNT. s. m. ant. .upresa. 

ASPREJAR. V. Ti. Tenir lo sabor aspre. 
Se diu de las fruitas y dels licors. As- 
prear, ruspar. Acerbi saporis csse. Ètre 
àpre , acide au goút. Aspreggiare. 

A^PREMÈNT. adv. mod. Ab aspreaa; As- 
peramente. Asperè, asperiter. Apre^ 
ment, rudement , s^irement. Aspra- 
mente. 

ASPRAR. S. m. ASITRA. 

ASPRESA. s. f. La calitat de aspre que 



ASS 

tèpen algunas cosas. Aspereza, Asperi- . 

tas, asperitudo. Apreté'. Asprezia. 
ASPRESA, En lo terreno es la desigualtat que 

lo Cl escabrós y difícil pera caminarhi. 

Aspereza. Asperitas loci, scabrum. As^ 

perita, anfractuosit^ d'un diemin. Dis- 

ugualtè, rozzezza. 
ASPRESA. met. Se diu de las cosas desapaci- 

bfes al gust y al oido; com de las fruitas 

que per falta de ser taaduras sòn desa» 

Sradables al gust, de la veu ò música 
lesapacible , del estil desigual , etc. ués^ 

pereza. Asperitas, acerbitas. Aigreur, 

dpreté. Asprezsa) amarezza. 
ASPRESA. met. Rigor, rigidesa ó austeritat 

en lo tracte, geni ò costums. Aspereza* 

Asperitas, severitas, durities. Aitstéirite'y 

dureté. Durèzza, ruvidezza. 
ASPRET , TA. adj. dim. de aspre.- Aspe^ 

rillo. Acidulus , subasper. 17» peu apre. 

Aspretto. 
ASPRETAT. s. f. ant. aspresa. 
ASPRISSIM , MA. adj. sop. de asfIie. As^ 

trisimo, aspéhrimo. Asperrimus, a<^er- 
issimus. Très^re. Aspnssimo. ' 

ASPROR, com. aspresa. 

ASPRÒSETA. 8. f. Lo gustet un xic agre 
de la fruita i y de alguns licors y men- 
jars. Asperillo, asperetè. Acidulo^ sa— 
por. Un peu aigre €u acide. Aspr^tne, 
asprí tà. 

ASPRÒS, Ai adj. dim. de aspre. Aspe^ 
rillo. Acidulns , subasper. Un peu dpre. 
Asprígno. 

ASQUERÒS, A. adj. Lo que causa aiccs. 
Asqueroso. Nauseosus , supurus ^ squa- 
Üdus, immundus. Sale, malprcpre , sn-^ 
lope. Scbifo, sndicio. 

ASQUEROSAMÈNT. adv. mod. Ab as- 
queròsitat. Asquerosamente. Immunda 
sordidb. Salemeni, salopement, maipro^ 
prement. Schifamente, sporcamente. 

ASQUEROSlSSIM , MA. adj. sap. de as* 
QUERÒs. Asquerosistmo. Valdè iRicnun* 
dus. TreS'Saligaud , très-maiprapr^ 
Sporcliissimo ^ sucidissimo. 

ASQÜERÒSITAT. s. f. Porqueria ó I^ym 
ticia que fa ascos. Asqiterosidad. Im 
munditta, sordes. Satet^, grande mai 
propret^. Lordura, sporcbezza, soci 
du me. 

ASSABENSAR. v. a. ant. rkn sabbr. 

ASSABIRIR. V. a. ant. svavisar. 

ASSABORAR. v. a. ant. assaborir. 

ASSABORID, DA. p.p. de assaborir y ^ 
SABORiRSE. Catado, probado, gust^zda 



ASS 

iSSABORIMÈNT. t. m. L'acció y efècte 
de assaborir. Sabareamunto. Saporis 
peroeptio. L*acthn et l'effet de^savoii^ 
rer. Assaporimento. 

ASSABORIMÈTÍT. s. m. apt. siaòa. 

ASSABORIR. v«a. jifiSAHosiia, eu la segona 
accepció. 

iJUBoaiB. Tastar, menjar ó béurer de es» 
jay alguna cosa pera sentir bè lo gust 
ó sabor. . Calar, probar, gustar. Deli- 
beraré, degustaré. Goúter avéc atten- 
üan i f aire Vessai d W mels. Assaporíre. 

iSABamse. v. r. sabobejarse. 

ASSACIAD, DA. p. p. de assacub. So' 
tiaào, harto^ 

ASSACIAMÈNT. s. m. ant. sacietat, fabt. 

ASSACIAR. ▼• a. Satisfer de menjar ó 
bénrer. Se usa també com recíproc. Sa* 
oar. Satíaret saturaré. Eassa^ier, Sa^ 
aire, satoUare, sfamare. 

iHiOAB. met. Satisfòr en las cosas del 
ioimo. També se usa com recíproc. Sa- 
dar. Satiare. Rassasier, au propre et 
aufiguréí Sbramare. 

ASSADOLLAD i DA. p. p. de assadollar. 

ASSADOLLAMÈNT. s. m. ant. sacietat, 
rur. 

ASSàDOLLAR. V. a. ant. assagiíb, afab- 

ASSíl FÈTIDA, s. £ Goma rehiní^sa^ con- 
cTtU, de color groguenc brat, ab 
{fUKnès ó ménòs blancs, de olor sem- 
blast ÀU porro mòlt fort 7 pudent, 
rde mt nbbr amarg que fa ascos. Fluex 
■sfmBfaiént j per incisió de una .plan- 
ta dd matèx nom que se cria en Àfrica 
j m Fersía , 7 se usa en la medicina 
cofliBB remey antiespasmódic. Asafúi- 
da. AssB fcetida. Jss4>fmtida. Assafetida. 
AiSiG. s. m. ant. ehsatj. 
iSSAGELLAR. ▼. a. ant. sellab. 
ASSAGETEJAR. ▼. a. ant. Tirar saetas i 
algd pera ferírlo ó matarlo. Maetear, 
SagíUia configere. Tírer de l'arc, de 
VarbaUie ,percer de traïts, deJUches. 
Preccíarej saetare, 
.^SSAHOMAD, DA. p. p.\ de assaboxab. 

Cartido , adrhado, sazonado, 
iSSAHONADOR. s. m. Lo qui té per ofi- 
ci adobar las pells. Zurraior, çurtidor, 
ntíqutero, Coriaríus, pdlio, pellionarius. 
Maromünier, carroyeur, Cnojajo. 
ASSAHOI9AMÈNT. s.m. L' acció y eí%c- 
te de assabonar la^ pells. Curtimienío» 
Goriontm maceratio. Vaction de tan" 
ner, L•iiitramento. 



, ASS 197 

ASSAB05Aiiiiit. aot. Sab&T de las tiaiid^s 
assabonadas. Sazon^ Sapor, gustus. 
Temps de la maturít<í des fiuits , et le 
goút qu^ils produisent. Maturita. 

ASSAHOMR. T. a. Parland de las pells, 
significa picarlas, tréurer de éllas lo 
grex y lo pel , posandlas en disposició 
de servir pera los diferents usos que se 
& de èlias. Zurrar, curtir, aaobar. 
Coria subigere , macerare. Tanner, qf' 
feuter, corrcorer* Lustrare, poliré il 
cuojo. 

ASSABONAB. Parlsud de yiandas es donar à 
èllas bon sabor de manera que estigueu 
en lo punt que correspon pera que sian 
gustòsas. Sazonar, sahorear. Goudire.^ 
jéssaisonner, Condire^ - 

ASSABOBAB. Posar las cosas al punt y madu- 
resa que deuen tenir ; y axí se diu que 
lo sol ASSABÒNA Ibs fruitos ; y per trans- 
lació se diu també de las cosas del íiní- 
mo. Se usa també com . recíproc. Sazo- 
nar. Maturare , maturè*disponere. Mú" 
rir , venir à maturita. Maturare. 

ASSAIG, s. m. ant. eksatj. 

ASSAILLER. ▼. a. ant. acom^theb. 

ASSAJAD^ DA. p. p. de assajab. 

ASSAJADOR. s. m. ant. bbsajadòr. 

ASSAJAMÈNT. s. m. ant. b5satj. 

ASSAJAR. T. a. ant. eksajab. 

ASSALARIAD, DA. p. p. de assalariar. 
Asalariado^^ serudado , conducido, 

ASSALARIAR. ▼. a. Donar salari. Jsala- 
riar, salaríar. Mercede conducere. Sa^ 
larier, gager, donner un salaire. Sala- 
riare. 

ASSALARIAR. Triar, destinar ó assenjalar 
una cosa entre mòltas. Senalar, Desig- 
naré. Marquer, indiquer, désígner. Ac- 
cennare, destinaré. 

ASSALABiÀBse. V. r. Llogarsé per un. cert im- 
larL Conducirse , ponerse d salaria. 
Conduci. S'engager^ s'obltger à sèrsir 
quelqu^un pour un certain tenips , mo~ 
yemant un prix converiu. Assoldai'si. 

ASSALT, s. m. La embestida impetuosa 

que se dóna à las murallas de una plassa 

' ó fortalesa à fi de entrarbi ú foi^a de 

armas. ÀsaUo. Aggressus, oppugnatio, 

aggressio. Assaut, Assalto. 

ASSALT. Lo acte de sorpéndrer de reuènt a 
las persònas , com fan los lladres als pas- 
satgers en los camins. Asako. Improti- 
sa aggressio, invasus repentinus. Uac- 
tion de surpendre quelqiCun. Sorpresa. 

ASSALT. En la esgrima es la embestida que 



198 ^ ASS 

se dóna entraad al inàtèx tèmp3 lo peu 
dret y la espasa. £s paraaia de la esco- 
la italiana. Jsalto, Àggresío quaedam in 
arte gladiatoria. Se baltre au Jlevret 
poiir sexercer , faire assaut. Dar T as- 
salto. 

DONAR. ASSALT, fr. ASSALTAR, en la primera 
accepció. 

ASSÀLTAD , DA, p, p. de assaltar. Asal- 
tado. 

AS§ÀLTADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui ^- 
^dXidi. Ascdtador, Expiígnator, oppugna- 
tor. Assaitlant, Assalitore. 

ASSALTAMÈNT. adr. mod. ant. beíla- 

MÍ5?IT. 

ASSALTAR, v. a. Embcstir impctnosa- 
mènt una fortalesa à fi de entrarbi à 
forsa de armas. Asaltar. Oppognare. 
Assaillir, attaquer une forteresse , motí" 
ter à VasscMt, Assalire. 

assaltar. Sorpéndrer , acométrer à algü 
de repènt , com ho fan los lladres en los 
camins. Asaítar^ saltear. Invadere, ag- 
gredi ex improviso. Attaquer inopinií-' 
ment^ assaiUir. Assalire, attaccare. ' 

assaltarsb. V. r. ant. emprcndarse. 

ASSALTHOM. s. m. ant* Lo qui està ador- 
nad de bonàs cualitats ò perfeccions ab 
que la naturalesa afavorex als homes. 
Homhre de prtf ru/aí. Egregius vir. Honi' 
me marquéaii bon coitu Domo egregio. 

ASSALUDAOÒR. S. m. SALUDA dÒR. 

ASSAMARRAR. V. a. Tractar mal à algü 

portandio de una part é altra ab violen- 
' eia y cops. Zamarrear. Hinc inde con- 

cuteré. Secouer , hattre quelqi£un con^ 

fre terrè. Scuotere, battere. 
ASSAMBLEA. s. f. Junta 6 congrés. Asam- 

blea. Conventus , coetus. A&serMée, As- 

samblea. 
ASSAMBLEA. Tribun^d especial del orde de 

S. Joan , compost de caballèrs profèssos 

y capellans de justícia del matèx orde. 

Asamblea. Tribunal sancti Joannis hie- 

rosolymitani militi bus peculiare. As^ 
- sembWej tribunal de l'ordre de Saint- 

Jean, composa de chevaliers pro/es et de 

ckapelains. Assamblea. 
A9SAMBLEA. MiL Toc pera que la tropa se 

reunesca y fòrme en sos cossos respec- 

titis y llocs destinads. Asamblea, Clas- 
, sionm. Appei Ghiamata. 
ASSARID ó ASSERID, DA. adj. estürdid. 
ASS ARRONAD , DA. p. p. de assarrovar. 

ï\indido, 
ASSARRONAR. r. a. Castigar pegand 



ASS 
mòlts cops ab bastó ó assots. Tundir. 
Crebrò vcrberare .vèl percutere. Chd- 
iier à coups de bàton, de fouet, etCf 
Dar un fracco di legnate. 

ASSATG. 8. m. ant eksatj. 

ASSATIAR. T. a. ant sitiar. 

ASSATJAR. V. a. ant. e^sajar. 

ASSATS. 8, m. ant. e^isatj. 

À88ATS. adv. mod. ant. faoü. 

ASSAYAR. Y. a. ant. exsajar. 

ASSEAD, DA. p. p. de assbar. Aseado. 

ASSEAR. V. a. Adornar , x^ompóndrer al- 
guna cosa ab curiositat y limpiesa, 
Asear. Mundare, expoUre. Orner, pU' 
rer\, mettre dans un état de propreiC 
Pararé, fregtare. 

ASSEGAD, DA. p. p. de jissbcar y asse- 
CARSB. S^cadO' 

Assecador, s. m. Lo Uoc destínad pen 

posar à assecar alguna cosa. SecaatrOi 

' Locus ubi aliquid slccandum exponitur, 

Endroit destiné pour Jaire secher çuci- 

. que chose. Asciu^atojo. 

ASSECAR, y. a^ Extràurer la humitat < 
fèr que se eithale de un cos muUad pel 
medi del aire ó del calor. Secar, Sícca; 
re. Essuyer, sdiher. Asciugare , seccare 

AS8ECARSE. V. T. Axugarsc U humitat di 
algun COS evaporandse. Secarse. Exsic 
cari, àrescere* Se dessétherj deveni 
sec, Seccarsi. 

A8SECARSE. ParUnd de rius^ foots, Uac 
etc, significa faltaries V aigua. Secarsi 
Exsiccari. Se tarir. luarldire, seccan 

ASSECARSE. Parlaud de Us plantas signific 
pérdrer son vigor , ufana y verdor à I 
forsa dels aires y del sol. Secarse. Are 
cere, exarescere. Se faner , sejlctri 
Appassire) lllanguidire. 

ASSECARSE. Fastiffuejarsc , aburrlrse. Seca^ 
se. Taedio amci. S*ennuyer. ,Aniiojars 
secqarsi. 

ASSECARSE. mct. Parlaud de animals es ei 
magrirse^ extenuarse ú causa de mal^ 
tia ó vellesa que li consum la humit 
del COS. Secarse. Macrescere. Maigr\ 
perdre son enibonpoint. immagrire. 

ASSEDEGAD , DA. adj. Lo qui tè s^ 
Sediento. Sitibundus. Ètre alt&e', \ 
a sojf. Assetato. 

ASSEGUD , DA. p. p. de assíurer y i 
SÉURERSE. Seniado. 

ASSEGURAD, DA. p. p. de assegvrj 
Asegurado. 

ASSEGURADAMÈNT. adv. mod. Ab i 
, guretat , ab certesa , sens perill. Se^ 



ASS 

ramenff. Totè, securè. SüremefU. Si- 
ctirameatp. 

Í55EGURADÒB. s. tn. Lo qoi assegura. 
Se aplica comanamènt al qui per un 
cert interès respon del perill que poden 
córrer algnnas mercaderías ó altras co- 
sa». Jsegurador, Assertor , sponsor. 
hureur, quiassure un vaisseau ou les 
Mordumdises de son chargevtent. As* 
úcaníore. 

iSSEGDRÀCIO. 8. f. A58EGimAMÍEicT , eo la 
spgÒDa accepció. 

ASSEGURAMENT, s. m. L' acció de as- 
segnrar. Aseguramiento, Securitas. jés- 
awance, Assicnramento. 

^SGUiinàsT. Lo contracte de comers per 
oedi del cual se assegura lo perill de 
M, Segura, aseguracion, Cautio, sà- 
tàdatio. Caution, sau^-conduit. Cau- 
Done. 

ASSEGURAMENT, ant. seguretat. 

ASSEGÜRANSA. s. f. si^guhítat. 

ASSEGORAK. ▼. a. Donar fermesa d se* 
^Mat é alguna cosa material pera 
praerrarla de mina, ó pera que se 
luatiaga en lo lloc ahònt se posa , v. g.: 
^SEsna b edifici, assegurar lo clau 
«aUpired. j^segurar, segur or. Firma- 
^• Àffsrnu'r, cansoUder, Assicurare, 

^'^^'^ jSwif. Respóndrer lo assegura- 

^ BcSiDt lo interès pactad , de tots 

ódeil^ Jeis perills y danys que po- 

^F^en lo mar las mercaderías ó 

cwboabarcads, y los bucs en que 

l^oQB^iiexen. També se asseguran de 

^^^^^ tos edificis y lo que contenen. 

«^fwar. Pactà merccde rei alienae 

QiaiaQiD praestare. Garantir ^ moyen" 

^wecertaine soníme, les marchan- 

*'« dont un vaisseau est charge' Assi- 

*^«, garantiré. 

•*Kmi. Posar en lloc segur. Se aplica 

^Qoamènt é las persònas en significa- 

chj de posarlas presas. Asegurar. Secu- 

^looacustodipe, in tutò locare. Arri- 

'•^f meure en súreté , emprisonner. 

^ciia, met. Afirmar , asseverar , cer- 
"ficar lo que se conta. Asegjurar, Asse- 
'fwre, atserere. Jssurer , qffirmer, 
*^emr. Assicurare, a&rmarè. 

**j*^^^^«. met. Preservar ó resguardar de 
f^of i las persònas 6à las cosas, ó de- 
^rUs y destorbar que passen à po- 
«ï àe litre. Jísegurar. Sartnm tectum 



ASS 199 

servaré, tueri. Preserver, defendre, 
meítre à com^ert. Preservaré, custudi-* 
re, esentare. 

ASSEGURAR, met. Donar fermesa ó segure- 
tat per medi de bípoteca ó fiausa ó pe- 
nyora, que fassa cert lo cumplimènt de 
lo que se contracta. JÍsegurar, Pignus 
dare. Donner caution ou des assuran^ 
ces, Cauzionare. 

ASSEGURARSB. V. r. Preveuirsc de defensas. 
Fertrecharse. Muniri. Se pouryoir, se 
munir. Munirsi. 

ASSEGURARSE DE ALGÚ. fr.. ASSEGURAR , CU Sa 

tercera accepció» 

ASSEGURARSB DE ALGUHA COSA. fr. AvCríguaT • 

bè fins à saber la certesa. Cerciorarse ' 
hien* Aliquid usque ad certitudinem in- 
vestigaré. S'assurer, se certifier , s'af-- 
firmer. Assicurarsi , confermarsi. 

ASSEGURARSE DE FÀR ALGUHA COSA. fr. Fèr 

dguba cosa bèn complerta ó casi so- 
brant. Na auedarse corío, Jïibil incom- 
pletum relinquere. Mettre taüt en oeuvre 
pour réíssir à quelqiíe chase, Grantirsi. 

QUI. AèsEGURA , DURA. Te1(. quc dcDota lo 
ouidado ab que se deuen guardar algu- 
nas cosas. J cada puerta su duena. In 
domús custodia nil negligendum. Qui 
garde soigneusemení sa nuUe ne la per^ 
ara pas, Chi va piano, va lontano. 

ASSEMBLAR, v. o. ant. semblar. 

ASSEMBLAR. V. R. ant. Fèr una cosa semblant 
à altra, ^«emc/ar. Assimilaré. ^£^<mi- 
ler. Assimilaré» 

ASSEMEJAR. v. a. ant. semblar. 

ASSENAT, DA. adj. aut. Lo qui tè mòlt 
seny. Sesudo, àsesado, Cordatus. Sage, 
judicieux, sensél As^eandito, ^ 

ASSENTAD , DA. p. p. de assentar y as- 
SEiiTARSE. Asentado» sentado» 

asseiÍtad. adj. Judiciòs,. prudent. Sentado, 
Quiettts aniípo., maturus. Tranépiille, 
pps^, gra^. Posato, quieto. 

. ASSENTADA, s. f. fam. conferencia. 

DE UNA assentada, mod. adv. fam. De una 
vegada. De una asentada, Continentèr. 
D'un seul coup > d'une seule fois. 1» 
una sola volta* , 

ASSïlNTAMÈNT. s. m. ant. conferencu. 

ASSENTAMENT, ant. RESQLVCIÓ. 

ASSENTAR, v. a. Posar à algú de i^ncas 
en alguna cadira, banc ó al^re siti. Se 
usa comunament com recíproc. Asen^ 
tar , sentar. In sede collocare. Asseoir, 
meítre dans un siege. Sedere. 

AssEiiTAR. Col-lqcar alguna cosa de manera 



fSOO ASS 

que estigae fei;ina. Tambd se usa com 
recíproc. Asentar. Firmaré. Affermir, 
poser. Posaré, porre. 

ASSBXTAR. Posar algana cosa per escrits 
pera que conste. Asentar. Notaré, scrip- 
to traderc. Noter, enregistrar. Notaré. 

ASSENTAR. Presuposar. Asentar, Poneré, 

- supponere. Supposer, convenir de queU 
que chose. Suporre. 

ASSBNTA.RSE sk. fr. Parlancl de menjar ó 
héurer , vol dir fèr bou profit eu lo Teu- 
trell. Sentar, Stomacum bene accipere. 
N'etre point incommod^ de ce qu'on 
mange, le bien digé*er. Far pro. 

ASSENTÍRSELI BÀ i ALGÚ VSA COSA. fr. Po- 

s^rseli , veuirli bè ; com ASSSifTÀRSELt sè 

lo restid. Asentar, Convenire. AUerJbien 

une chose à quelqi^un^ un hàbit, etc, 

. Adattarsi bene ad alcuno quaicbe cosa. 

ASSEITTÀRSELI sà Ó MAL i ALGÚ V5A COSA. fr. 

met. que significa agradar ó no, ser 6 
no conforme, al gust ó parer de algú. 
Sentar bien 6 mal, Arridere, placere, 
displicere. Plaire , agréer ou d^sobli^ 
ger quelque chose, Andar bene ó male^ 
Stare o non istare. 

ASSENTIMENT, s. m. aut. Consentiment. 
Asenso, Assensns, assensio. Assentiment, 
consentement, Asscnso, consenso. . ' 

ASSENTISTA. s. m. Lo aui fa contracte 
ab lo estad 6 ab lo pdblic obligandse à 
donar provisions , vestids , etc; Asentis- 
ta. Redemptor , annooartus. Assentisle, 
fournisseur, entrepreneur des vivres, 
Assentista , prorveditore. 

ASSENTO, s. m. situ 

Assirro. En los edificis es la unió dels 
materials causada per lo pes de uns so- 
bre altfes que produem mis solidesa j 
fermesa , per lo cual desprès de algun 
temps que es acabada una obra diem 
qcie ha fèt Assèjrro. Asiento. £dium 
consolidatio proprio pondere facta. Ba^ 
se, repòs, placement d'une chose sur 
une autre, Rtposo. 

ASSENTO. Contracte que se fa pera proreir 
de diner, vi'arers ó generós à algun 
exèrcit, provincià , etc. Asiento, ne- 
demptura. Úonfrat pour faíre les four- 
nitures,fournir desK*ivres, argent, etc,^ 
d*une drm^e, Gontratto di municioni di 
guerrír. 

ASSB?rTo. Apuntació de alguna cosa per es- 
crits pera que no se olvide. Asiento: Ad- 
notatio. Note qu*on ébrit pour servir de 
süu^enir, Annotasione. 



ASS 
ASsàivTO. Cordura, prudència, madarm. 
Asiento, Prudentia, sana mens. P/iu- ; 
dence, circonspection , tènue, Senoo. 

BSTAR Ó QVBDiaSE D6 ASSèxTO E?r ALOUIT UOC. ^ 

fr. Establirse en alnun poble ò altre pa- ' 
ratge. Estar ó queaarse de asiento. Se- ^ 

. dem figere. Résider, et re fixédaju un ' 
endroit, Fissarsi. 

ASSENYALEU , DA. p. p. de assenvaur. i 
Sehalado, apuntado, 

ASSESTYAtAD f OA. ftdj. Insignc , fiíuiòs. «S^- ' 
halado^ Insignis. Distingu^, célibre, ^ 
fameux. Famoso^ cèlebre. 

ASSENYALADAMENT, ad?, mod. Ab 
especialitat 6 singularitat, ab e\presii» 
determinada. Sehaladamente, Maxiroè» 
speciatim. Expressement , spécialemenl. 
Specialmente . singolarmeate. 

ASSENYALEDÍSSIM,MA. adj. sap. de 
ASi^EXTALAD. Seholadisimo, Valdè ínàg- 
nis. Tris^signalé , très^di$tingu€. Spe- : 
cialissimo. ^ i 

ASSENYALADOR. s. m. AotaLA, eo la \ 
quinta accepció. 

assekyaladòe. agulla, en la sexta accepció, i 

ASSETTTALAD&R. Lo bastoiict ó sgulla ab que 
los mestres de noys tocan las lletras pe 
ra que las pronnncie lo dexèble. Pun- , 
tero, Index, stilus. Touche, baguette 
Tocco. I 

ASSENYALAMENT. L' aocíó Ac assenya 
lar. Senalamiento* Àssignatlo, desig 
natio. Assignation , Vaction de mat 
quer , désigner, etc, Sigoalamento. 

ASSENYALAR, r. a. Posar senyal eo al 

5 una cosa pera distingiria de altra, 
onarla é con^xer , ò recordarse de a 
giina espècie desprès. Sehàdar, Slgüar 
Mettre une marque , faire des signau 
pour reconnaüre une chose, Mettere d 
signali.. 

ASSENYALAR. Determinar, fiiar persba 
dia, lloc, etc, per algun B. SehaU 
Designaré. Assigner ^ Jixer l' heure > 
jour, etc, Fissare', signalare, 

ASSBïrrALAR. Fèr algana senyal en lo c< 
particalarrabpt en la cara ah alguna i; 
rida visible. Sehalar, . Volnere stgoaj 
Dé^isager, balafrer , faire une bl€ts\\ 
au visage, Svisare^ agraffiare. 

ASSENTALAR. Tocar lo oiestre ab lo asseoj 
ladòr ó tocador las Uetras pera qual 
proBuncie lo* dexèble. apuntar. ^ 
monstrare, signaré. Pointer , mon] 
avec le doiet ou la baguette, Toccai 

Asse!VYALAR. Fér alguna senyal per d<i 



ASS 
Qoticía de algana cosa. Sehalar. Dare 
v^nara. Donncr {m's par des sigmtux. 

Farde'simií• 

lïSDTAua. roíar lo dit, bastó ó altra co- 
sí ah la pantà dirigida à algana pers&" 
II ó cosa pera donaria à conéxer. Se- 
idsr. Disito monstrare ^ signaré, üf on- 
tftr au doigt. Àdditare. 

L^ETTiLiB. £d lo jog es posar tantos ó 
nilas ó altra senyal pera contar los 
puts qne gnanja lo jagadòr. Sefudar, 
Pancta notaré. Marquer au jeu les points 
p'm^ne. Marcaré i punti. 

i*striURss. ▼. r. Distingirse ó singnla- 
risane, especialment en inaterias de re- 
putació, crèdit j honra. Senalarse* 
bmn^ exceUere. Se signaler, se 
< «fizrtitfr. Distioguersi ^ signalarsi , il- 
li$(nrsi. 

^^SEQUIBLE. adj. Lo que pod conse- 
pÍFse ó alcansarse. AsetfidbU. Quod 
<«qui possamus. Ce qu'on peut obte^ 
1'^ ou se procurer, Ottenibue. 
1>S£R. s. m. cÈR. 

^Stt\a. ▼. a. ACERAH. 

l^ERCtó. 5. f. Afirmació. Asercion, As- 
^. Atsertion , affirmalion, Asscr- 
tow. issereraxione. 
^VSERENAD, DA. p. p. de asserexar y 

wotxttst. Serenado. 

^ïffisa. ▼. a. Aclarir, assossegar, 

^^^^^T^ó^tiguna cosa , com lo temps, 

u D»r. Se Ba també com recíproc. Se^ 

'■''*'• Serfare, serenare. ife rassurer, 

^^nelíreen beau, de/enir calme la 

'^i oa terein le temps. Rasserenarsi. 

^^'tUfu. Ponr i la serena algun licor ó 

^^^ cwa. Serenar. Noctnrno frígori 

í'^pridaponcre. Mettre de Feau ra^ 

/•jíliíf au serem. Rinfrescar col se- 

^'*ana. mçt. Apaciguar ó sossegar dis- 

^ ó aiborots. Serenor. Sedare, pla- 

•*• foMer, aUmer un tunudte, une 

TrancpiUlare, pacificaré. 

liue. T. r. Cessar en algú l'agitació 

ilgaoa pasrió, desaparexènd del 

|f^Bt los senyals de èUa. Serenarse. 

^"*tem serenare. Se rassurer, se re- 

"^^rtdeson trouble. Rifarsi, rasse- 

• y. a. ant. AraicAR , asseterar. 
^tRTIVAMENT. adr. mod. Afirmati- 
[•«»eftJ. Asertivamente. AfBirmatè. Jf- 
''^füivement, avet qfirmation. As- 
ItTunenie. 

TOK. I. 



^We. 



ASS i201 

ASSESt. s. m. p. us. assessivo. 

ASSESSINÀD , DA.^ p. p. de assessih ar. 
jisesinado. .^ 

ASSESSINAMÈNT. s. m. ant. assessutat. ^ 

ASSETlARr. v. a. ant. smAR. 

ASSESSINAR. ▼. a. Matar alerosamèat à 
algd. Asesinar. Per insidias interficere. 
Assassiner, massacrer, homicider. As- 
sassinaré. 

ASSESSINÀD , DA. p. p. de assessikar. 
Asesinado. 

ASSESSINAT. s. m. L' acció de matar à 
algü alevosamènt y també lo delicte que 
en aquest cas se comet. Asesinato. Pro- 
ditona caedes. Assassinat^ meurtre en 
trahison et de guet^à-pens. Assassina- 
mento, assassinio. 

ASSESSJNO. s. m. Aquell qui mata ale- 
Tosamènt. Asesino. Siccarius. Assassm^ 
meurtrier de dessein préméílite' et en 
trahison. Assassino. 

ASSESSOR, s. m. Lo adyocad ab qui se 
acompanya lo jutge no lletrad per pro- 
veir y sentenciar en las causas. Asesor. 
Assessor. Assesseur, celui qui donne 
i des conseils. Assessoro. 

ASSESSOR AD, DA. p. p. de assessorar- 
se. Asejsorado. 

ASSESSORARSE. y. r. Péndrer assessor. 
Asesorarse. Assessorem judiciis adbibe- 
re. Prendre un assesseur , s'aider de 
ses conseils. Prendere assessore. 

ASSESSORIA, s. f. Lo empleo y càrreg 
de assessor. Asesoria, Assessoris munus. 
Vemploi, place d'assesseur. L'impiego 
d' assessore. 

ASSESTAMÈNT. s. m. ant. L' acció de 
assestar. Asestadura. DirecUo. Braipie- 
ment, Facdon depointer, de viser. As- 
sestamento. 
ASSESTAR. T. a. ant. APVirrAR. 
ASSETGE. ft. m. ant. sm. 
ASSETIAMÈNT. s. m. ant. acampa- 

MÈNT. 

ASSETIAR. y. a. ant. sitiar. 

ASSETIAR. T. R. ant. ACAMPAR. 

ASSETJAMÈNT. s. m. ant sm. 

ASSETJAR. T. a. ant. asseutar, en la pri- 
mera accepoió. 

ASSETJAR. ▼. a. ant. sniAR. 

ASSEURER. T. a. assektar, en la prime- 
ra accepció. 

ASSEYERAaÓ. 8. f. L' acció de asseve- 
rar. Aseveracion* Asseveratio. Afirma-- 
tion, assurance. Assicaramento, asseve- 
razione. 

s6 



204 • ASS 

blica. Astínada. Tamultuarla copiarum 
collectio. Rassemblement tumultueux. 
Tu mul to ) schiamazzò, tramazzo, gar- 
bugUo, trambttsta. 
ASSONANCIA. s. f. La correspondència 
de un sonldo ab altre. Asorumcia, Con- 
sonantia) concentus. Accord de deux 
sons, consonnance, Goasonanza. 
AssoifANciA. Poél. La correspondència que 
bi ha entre uns assonants y altres. Aso^ 
nancia, Slmilitudo Tocam q[uarum duae 
ultimse sillabae iisdem vocalibus aspiran- 
tur. Assonnance. Simile disinenza. 
ASSONANT. p. pres. de assouar. Lo que 
fa assonancia. AsonantCm Similitèr so- 
na ns. Assonnant, Assonante. 
AssojCAüT. Pod. Se diu de la última pa- 
raula del yers, que dòsde la vocal en 
que se carrega lo accent , tè las matè- 
xas Tocals que la del vers ab que deu 
assonar , y també se dòn^ aquex nom z\ 
matèx vers axí construid. Asonante, 
Voces quanim duàc últims sillabae iis- 
•dem vocalibus aspirantur. Mots qui ont 
une ressemblance imparfaite dans leurs 
terminaisons , assonnant. Assonante. 
ASSONAR. V. n. Foet. Fèr assonancia. 
Asonar. Assonare, similitèr sonaré. For~ 
mer assonnancfft ítre assonnant. Far 
aisonanza. 
ASS05AR. ant. Fèr son. Adormecer. Sopi- 
rC) soporem inducere. Endormir^i as- 
soupir, Addormentare ) assonnarci so- 
pirc. 
ASSORTID, DA. p. p. de assortia. Surtido» 
ASSORTIMENT, s.m. L'acció y efecte de 
assortir. Surlimiento. Provisió. L'action 
defournir, Provvedimento. 
ASSORTiatàNT. Lo matèx genero de que se 
està assortid; com un assortimè^tt de 
panyos. Surtido, Copia, provisió. As- 
sortiment <i apprét y foarni, Sortimento. 
ASSORTIR. V. a. Proveir de lo necessa- 
ri. Surtir, Necessària praebere, suppe- 
ditare. Pourvoir, assortir. Assortiré, 
provvedere. 
ASSOSSEGAD, DA. p. p. de assossegar. 

Sosegado. 
ASSOSSEGAD. adj. Pacífic , quiet. Sosegado , 
quieto y reportado j sesgo. Quietus, 
tranquillus. Calme , paisible. Tranquil- 
lo, quieto. 
ASSOSSEGADAMENT, adv. mod. Ab 
sossègo. Sosegadamente. Sedatè. Tran- 
qiullementf paisiblement, Tranquilla- 
mente. 



•ASS' 

ASSOSSEGAMÈNT. s. m. ant. sosskoo. 

ASSOSSEGAR, v. a. Aquietar alguna co- i 
sa. Sosegar. Sedare^ placare. Carner, i 
apaiser, pacifier. Tranquillare, paci- : 
fícare. 

ASSOSSEGAR. V. n. Aquictarsc ò descansar i 
de alguna turbació ó movimèot Sose- 
gar, sosegarse, serenarse. Qmescere, i 
placari. Se r^oser,.se dÜasser, se \ 
tranquilliser. Riposare, tranquillarsl. 

AssossEQARSB. v» T. ASSOSSEGAR, enlasegò- 
na accepció. 

ASSOT. 8. m. Instrument que servei pei 
assotar. Azote. Flagrum. Fouet, imink- , 
ment pourfouetter. Frusta. 

ASSOT. Lo cop donad ab lo matèi assot 
Azote. Flagri ictus. Coup de foaet 
Frustata. 

ASSOT. met. Calamitat , desgracia. Azoit , 
Calamitas, afflictio. Fïéau, cdamiu 
Galaniità , flagello. 

ASSOTS, pi. Espècie de pena infamator'u 
que se eiecnta assotand piiblicaméo , 
al deUncuènt. Azotes. Supplvcíuni fia- 
gellorum infàmia affi.cieos. Peine à 

' foaet infligéè aux crimineL•. Frusta. | 

ASSOTS. Céstig que dònan als noys en lo a 
tudi. Pagès. Verbera puens impacU 
JÉtrivières ^ fouet qu'on donne aux eco 
Uers.. Staffilate. 

ASSOTS Y A GALERA, loc. met. ab qoe se de ^ 
nota la repetició continua de una mate 
,xa cosa, com del menjar ordinari coti 
dià. Azotes y gaUras. Crambe repeti 
ta, recocta. Mon oncle Bastien toujota 
m^ donne à manger des carottes a^t 
duvain. Ne vivre que de carottes* Paí 
asciutto e poi farina. 

ASSOTAD, DA. p. p. de assotar. Azi 
tado. 

ASSOTAMÈNT. s. m. L'acció de assota 
Vapulamiento fvapulacion ,flagelacio 
Verberatio. L 'action de fouetter. 1 
sferzare, frustatura. . 

ASSOTAR. V. a. Castigar à algii ab ai 
sots. Azotar, vapular. Verberare, Ú 
gellare. Flageüer, fouetter. SferuS 
frustare. 

ASSOTILLAR. y. a. ant. sutilisar. 
ASSUETO. s. m. Lo dia ó tarde qpej 
concedex de vacaciíms aU estudian 
Asueto. Consiieti dies qnibus abstad 
et uegotüs vacamas. Campos, coi 
donntí à des écoUérs , jours de vacc 
ces. Vacansa. 
ASSUM1RS£« V. r. Apropiarse algan dl 



ASS 
procurar n curació. Àsistir. £groto 
vssiim. Garder, soigner, gow^erner 
un malade. lofigUare , carare. 

iHrsni. ▼. D. Estar pretènt. Jsisiir, As- 
íiiíere. Atutter, concourír, ttre pré'" 
tnt. Aswstere. 

üSSniAD,^ DA. p. p. de assitiab. 

isiriADÒR. s. m. smADÒa. 

iS^ÀMÈNT. 8. m. stn. 

tíOTAR. r. a. smAi. 

^lORE. t. D. ant sévesb. 

ii)Ó. proo. iió. 

\SSOa\BL•E. adj. Lo qai oataralmènt 

fiioclioad i la societat, ó tè disposició 

pera ella. Sociable. Sociabilis. Sociable, 
fit éme nalarMement la compagnie^ 

Ai^ÀQÓ. s. f. V acció y eftcte de 
aciar j associarse. A$ocïacion. G>ii^ 
Ma, socíetas. Assoàatian. Associa- 
MK, aaMnsíameoto. 
ASSiXlÀD, DA. p. p. de AssociJka y la- 
nansa. Jsodado, 

^^SGOAMÈNT. 8. m. ant. assocució. 
^^lÀL T. a. Donar à un per com- 
purialgnoa persona ó empresa, u^so- 
nor. Goiaociare• jéssocier, adjoindre, 
Asocitit, 

^^KuuLT. r. Jttntarse ó acompanyar- 
«i filtre per algun efecte t com los 
^woula per Cm sèos tractes, los 
JBtga^u tribanal ab loa de altre 
ferbktu plat. Asociarse. Conso- 
^J*- S'móeier, s*agréger, s'ad- 
l^dreiwiautre• Aasociarsi , onirsi. 

i^SOOAL a. m. ant. coiaPAinr. 

^^SOLioL Substància simple que en 
romi de gas èntrm en la composició 
<isiaiie atmosfèric: per sí sol no es res- 
i^'^) y en èU no hi pod TÍurer 
Bíagoa aatinsl , ni cremarhi ningun cos. 
./:af. Gaa aroticum. Aioíe. Azoto. 

^UD, DA. p. p. de issoijlr 7 asso- 

joit Auiado. 

«SOIADOR, EA. 8. m. y f. Lo qui des- 
*ran ó arrasa alguna cosa. júolador, 
ïrtator, erersor. Dúolateur , des' 

^Qir. Desolatore« 

^LADURA. 8. f. ant desolació. 

^LAR. T. a. Destruir, arruïnar ^ ar- 

'^or. dfolar. Vastare, depopulari. Bar 

''Htr, défoMer. Derastare, depredare, 

^««rnggere. 

>iUK. C^osar ala enemigs danys y es- 

^^ ab tocursi&ns, destruind y cre- 

Baad sembrada 7 edificis. Infestar, ta^ 



ASS 205 

lar. Devastaré, depopulari. JUdner , 
saccager, ravager, Distroggere, spo- 
polare. 

ASSOLAR. ]>rrERMmAR, B8SÓLDBKB. 

AssoLABSE. ▼. r. Adarírsc los lici^rs baxand 
lo solatge al fondo del vas. Asólarse , 
reposar, Desidere, subsideré. S*éj9urer, 
s^éclairciry d^ser. Purificarsi , ripnr- 
garsi. 

ASSOLDAR. T. a. ant. solbab. 

ASSOLEYAD, DA. p. p. de assoletar y 

ASSOLETARSE. ^^50/^a<Í0. 

ASSOLEYADÒR. s. ra. Lloc descubert bo 
pera péndrer to sol. Solànn^ soiejar. 
Soiarinm. Endroií ou le soleil donne 
en plein, Solatio. 

ASSOLEYAR. t. a. Posar al sol alguna 
cosa. Asolear, sólear, insolar. Soii ex- 
ipovLtTt. Insoler ^ mettre , exposer queln 

que chose au soleil, Sçlcegiare. 

AssoLETABSE. ▼• r. Péudrcr lo sol. Tomar 
el solj coger el sol. Solem captaré. 
Prendre le soleil. Soleggiarsi. 

ASSOUDOR. 8. m. ant. Lo qui acoose- 
guex à algd. Akanzador. Qui accedit 
ad eum quem consequendo assequitur. 
Cehd qui atteint , qui obtient, Incalxa- 
tore. ^ 

ASSOLIMENT, s. m. V acció de aconse- 
guir. Alcance. Accessio ad eum quem 
consequendo assequimur. L*action d'al" 
teindre. Incalsamento. * 

ASSOLIR. ▼. a. Alcansar, aconseguir. Al- 
canzar. Assequi, consequi. Atteindre , 
àttraper, joindre. Arrivare, ragiu- 
gnere. 

ASSOLIB. ant. ATAAPAa. 

ASSOMAR. T. n. ant. Aparéxer, dexarse 
Ténrer. Asomar. Ostendere, proferre. 
Poindre, commencer à paraítre. Gua- 
tare, far capolino. 

ASSOMBRAR. ▼. a. Causar admiració. 
Asombrar, Stupefacere. Étonner, 5/u- 
p0er. Stupefare, sbalordire. 

ASSOMBRAR. ant. Espantar. Asonïbrar. Ex- 
terrere. Épouvaníer, effrayer. Sbigot- 
tire , iropaurire. 

ASSOMBROS , A. adj. Lo que cansa es- 
pant ó admiració. Asombroso, pasmo^ 
so, prodigioso. Mirabilis, stupendus. 
Élonnant , merveilteux , surprenanl. 
Meraviglioso, stupendo. 

ASSONAD, DA. p. p. de asschíar. Aso^ 
nadó. 

ASSONADA. 8. f. Junta tumultuaria de 
gent pera perturbar la tranquilitat pd- 



206 . ATA 

A èxa vana cidocia se donaba lo nom 
de ASTROLOGIA juoicuKiA. Astrologia, 
Astrologia. Astrològic, Astrologia. 

ASTROLÒGIC, CA. adj. Lo que pertany 
a I' astrologia. Astrológico, astrólogo, 
Astrologicus. Astrologique, qui ap^ 
pnrtient à l*astrologie, Astroiogico, 
d' astrólogo. 

y\STROL01VÏÍ A. s. f. ant. astronomia. 

ASTRONOMIA, s. f. Ciència <joe tracta 
de la grandària , mida y moviment dels 
cossos celestes. Astronomia. Astrono- 
mia. Astronomie y science des astres. 
Astronomia. 

ASTRONÒMIC, CA. adj. Lo que pertany 
a I* astronomia. Astronómico, Astrono- 
micus. A^tronomiqite, Astronómico. 

ASTRONÒMICAMENT, adv. mod. Se- 
gons los principis y règlas de V astro- 
nomia. Astronòmicamente. Astronòmi- 
ca ratione. D'une manière astronomia 
qtie, astronomiquement, Astronomica- 
mente. 

ASTRÒNOMO. s. m. Lo qni professa 
1* astronomia. Aslrónomo. Astronomus. 
Astronome, Astronomo. 

ASTRUCH , CA. adj. ant. afortuitad. 

ASTÚCIA. 6. f. Ardit, manya, sagacitat. 
Astttcia. Astus , astutia , calliditas , ver- 
sa tia, vafritia. Astuce , ruse, subtiliteí, 
finesse, Astuzia, furberia, accortezza, 
sottigliezza, scaltrimento. 

ASTÜCIÒS , A. adj. ant. astut. 

ASTURDID , DA. adj. esturdid. 

ASTUT, TA. adj. Lo qui té astacia. As" 
tuto, Astutus, calUdos, versutus, va- 
fer. Astucieux, rustf, sagace , finaud. 
Astuto, scaltro. 

ASTÜTAMÈNT. adv. mod. Ab astúcia. 
Astutamente, Astutè , callidè , versatè j 
vafrè. Avec astuce, Astutamente. 

ASUAVAR. V. a. ant. svavisar. 

ASUBTILiAR. v. a. ant. sutilisar. 

ASUSAUGAR. v. n. ant. sosssgar. 

AS US AUJAR. V. n. ant. sossegar. 

ASVAYR. V. a. ant. ettderrocar. 

AT. 

ATÀBAL. 8. m. ant. tabal. 

ATABALAD, DA. p. p. de atabalar. 

ATABALAR, v. a. atolokbrar. 

ATACAD, DA. p. p. de atacar. Atacado. 

ATACADÒR. 8. m. Instrument per atacar 
los canons de artilleria. Atacador, e5- 
tiva, roquete. Asserculus lígneus, sti- 



£ 



ATA 
çandò nitrato pulveri In tormentis bel- 
licís. Fouhir, refouloir, Battipalle. 

ATACAR. V. a. Acométrer, embestir. 
Atacar, Oppugnare , aggredi. Alta" 
quer , assaillir, Assalire , assaltaré. 

ATACAR, met. Apretar à altre en algun ar- 
gument ó sobre algana pretensió. Ata- 
car. Urgere , instaré , in ansustias redl- 
gere. Serrer de pres, combattr^ quel- 

[ru*un par le raisonnement, Prenderse- 
a contra qualcheduno. 

ATACAR. Ficar y, apretar lo taco en la es- 
copeta ó en cualsevol altra arma de 
fog. Atacar, Pulverem nitratum ia ca- 
tapulta stipare. .Bourrer, refouUr la 
charge dans une arme àfeu. Metter 
lo stoppaccido nell' arme. 

ATACO. s. m. L'acció de atacar, acomé« 
trer ó embestir una plassa , eibércit, etc. 
Ataque, Aggressio, oppugnatío. Atta- 
que, charge, Attacco, assalto. 

ATACONAD, DA. p. p. de atacohír y 
ATAC05ARSE. Bemendodof zwrado: atra- 
cado, ^ 

ATACONADOR. s. m. Lo qui sols adoba 
las sabatas vèilas , foradadJas ó gastadas. 
Zapatero de viejo , zapatero remendon, 
Veteramentarius , sutor cardo. Sa^etier. 
Ciabattino. 

ATACONAMÈNT. s. m- adob , en la pri- 
mera accepció. 

ATACONAR. v. a. Adobar las sabatas 
vèllas. Remendar, Resarcire. Rapiécer, 
rapetasser, Rattoppare , racconciare. 

ATACONAR. Castigar à algd pegandli , espe- 
cialment ab assots. Zurrar, santiguar, 
solfear , sóbar , tundir. Verberare, 
tundere. Chàlier à coups de fouei , àt 
bdton, «re. Sferzare. 

ATAcoNARSE. V. T, volg. Atiparse. AlibOT' 
rarse, reUenarse , tupirse* Cibis opple- 
ri , ingluviem refercire. Farcir son es- 
tomac , se bourrer, Impinaarsi. 

ATALAYA. s. f. Torra fètà regularmèot 
en lloc alt pera registrar dèsde allí la 
campanya , 6 lo mar , y donar avis de 
lo que se descubrex. jitalaya, s^igioi* 
Specula. Échauguette , beffroi. Vedetta. 

ATALAYA. La quc antiguamènt ocupaba una 
part interior del recinto de la plassa. 
Roqueta. Speculae, ac propoanaculi ge- 
nus. Sorte de chevalier en parlant df\ 
fortification, Gavaliere: emioenra di 
terreno fatta per ofTendere. 

ATALAYA. Cualscvol altura desde la cual se 
descubrex^mòlt terreno. Atalaya, viso^ 



ATA 

visiiUas. Specula. Lieu élev^ d^oà l'on 
décowre une grande élendue de ter^ 
rain, Veletta* 
atalata. 8. m. Lo home destinad à regis- 
trar dèsde i' atalaya , y donar avis de lo 
que deacttbrex. Àíalaya, s^igía, atala- 
yador, ojeador. Speculator. L'homme 
ífu'onpasle sur iVchauguettCy sur U bef* 
i'roi. Veletta , vedetta. 
.ilAIAYAD, DA. p. p. de atalayar. ^/a- 

iajrado ; columbrado ; atisbado. 
ATALAYADÒR,RA. s. m. y f. atalaya, 

lo home destinad , etc. 
iTiUYAoàtt. ant» Lo qui piy>cura averi- 
gaar tòt lo qae passa, jétalajrador, 
aüsbador, ScruUtor, in?estigator. 0« 
iu i/ui guétie. Spiatore. 
ATíLAYAR. ▼. a. Registrar la campa- 
nji 6 lo mar dèsde alguna altura pera 
dour avis de lo que se descubrex. y^ta^ 
layar, vigiar, Speculari. Btre en vè^ 
dàie, guetter, Stare alia veletta , osser- 
Tire. 
tTUATAt. Oyirar de Uuuy alguna cosa,. 
Odambrar, Prospicerc. jépercevoir, dé^ 
i^Qumr de loin, Soorgere. 
ATiUTAE. met. Observar ó espiar las ac- 
oblis de algii. jitalay'or , atisbar, Ob- 
KTfire, attentè inspicere. Épier, guet^ 
tfT. Àdocchiare. 

ATAL»Alft. V. r. ADOlf ABSE. 

ATAIAiriAR. V. n. ant. Agradar. Aia- 
iamar, agradar, Placere^ arridere. 
Piaire,eom^nir, Piacere. 
J^TALSSSkSi* V. a. Tallar una montanva 
à na lerreiio posandlo en pla incUnad ó 
peadént oom ko que ibrma la muralla 
de oaft fortificació. Escarpar. Declivem « 
mUere. Couper un urrain en pente. 
Bir cbina. 
ATALLADOR. s. m. ant. Lo qui surt do- 
▼lat per una dresséra. Atajador. In- 
tereepior. Cehu qui arrete» qui coupe 
themin, Colui che va per seorciatoja. 
ilALLAftlÈNT. 8. m. ant. OASsskaA. 
iTiuAsftTrr. ant. Aledi pera terminar al- 
^^Qfla desavenencia. Corte, ajuste. Via, 
ratio fioem discordiae imponendi. Ar- 
ranger , accommoder une affaire , 
moyen adapta pour terminer un diffí" 
rent. Assetto. 
ATALLAjÜT. mod. adv. ant. psa la daes- 



ATA LLAR. ▼• a» ant. Exir al encontre à 
algú per ana dresséra i fí de detenirlo. 
Jtajar. laterciperct intercludere. Pren^ 



ATA 207 

dre un chemin de traverse potir anétn* 
quelqu'un, Tagliar la strada. 

ATAiLAa, ant. Escunuir camí anand per la 
dresséra. Atajar. Breviori via ire. Cou^ 
per chemin, PIgliar la seorciatoja. 

ATALLAR, mct. ant. Detenir lo curs de al- 
guna cosa , com lo fog , los plets , etc. 
Atajar. Coércere , restinguere. Arríter 
les progrés , les ejffets de quelque chose. 
ReprímereY affrenare. 

ATAIfLS. 8. m. pi. ant. pler. 

ATAMBOR. 8. m. Certa màquina pera 
pujar tota classe de pesos. Grua. Tyui- 
pannm. Grue, escoperche. Grua,, ar- 

ATANASIAk s. f. Espècie de Uetra de im- 
prémpta un grau major que la de cice- 
Ro. Atanasia. Characteris typograplii- 
ci^enus. Saint^Au gustin, Silvio. 

ATATTASiA. PUuta ramòsa , alta de un pam 
y mòljt pareguda é la orenga ; al ca]} de 
munt fa un pòm ab certas íloi*s com 
]>ombòllas doradas que duran mòlt 
temps. Yerba de/ santa Maria, atana-- 
sia. Costus hortensis, tauacetum. Ta- 
naisie. Atanasia. 

ATANASIA MARINA. Plauta dc UU pCU dc ül- 

tura> ab las fullas en figura de ferro 
de Uansa , y las flors grogas. Està tota 
Guberta de un borrissoY blanc mòlt llarg 
que sembla cotó. Algodonosa. Athana- 
sia maritima. Tanaisie marítitne. Tana- 
ceto. 

ATANS. 8. m. p. us. aproÍímació. 

ATANSAD, DA. p. p. de atassar y atan- 
sarse. Acercado , aproximado. 

ATANSAR. V. a. p. us. acercar. 

ATA9SARSB. V. r. p. US. ACERCARSE. 

ATÀNYER. V. u. p. us. pertànyer. 

ATAPAID , DA. p, p, de atapair. Tupido. 

ATAPAm. adj. Se aplica al panyo que estil 
bén apretad cuand ix de la perxa. Ad- 
pado. Compactus. Serré', uni ; çnledit 
du drap. Gompresso. 

Bkt ATAPAm. mod. adv. Mòlt pitjad. /le* 
cakadamente. Confertím. D'une ma-; 
nière serrés , presses. Galcatamente. 

ATAPAIMfeNT. s. m. L'acció y efecte de 
atapair ó atapairse. Tupa. Stipatio. 
L'action d*entasser , et Veffet de cette 
action. Stivamento. 

ATAPAIR. V. a. Pitjar mòlt alguna cosa 
tancandli los porós. Se diu especialment 
de las pastas, y se usa també com re- 
cíproc. Tupir. Stipare. Enlasser , ser^ 
rer,presscr, Slirare, serraré, ufiire. 



508 ATE 

ATAPAR. t. a. ant. tapar. 
ATARANTAD , DA. ad j. que se aplica i la 
persona crac fa las cosas deprèssa y 
sens consideració. Atronado. loconside- 
ratus, praeceps. ílourdi, 6^erU(í. Sveu* 
tato, stordito, cervcllino. 
ATARANTAR. v. a. Excitar ó persuadir 
à algií pera que fassa alguna cosa in- 
• consideradament. Levantar de cascos. 
' Ad aliquid iuconsultè faciendum excita- 
ré. Exciter /fomenter , etre cause. Ec- 
cítare, provocaré , muovere , stimolare. 
ATASCAD, DA. p. p. de atascause. 
ATASCARSÈ. v. r. Obstinaree o mante- 
nirsc ferm en la seva opinió ó dictamen, 
sens escoltar las rahòns y persuasions en 
contra. Encastillarse , cerrarse de com- 
piha , cerrarse. Sux sententia tenacem 
esse, vel tenaciter adhaercre. Tenir fer^ 
mr, persister. Intestarsi. 
ATATXONAD , DA. p. p. de atatxonar. 

Tachonado; claveteado ; embiUido. 
ATATXONAR. t. a. Adornar aleuna co- 
sa sobreposandli algun dibux de tatxe- 
tas. Tachonar. Tasciolas ad omatum ' 
superassnere. Garnir de clous dorés ou 
argeniéi. Guarniré dl chiavelli. 
ATATxoxAR. CUvar en una cosa mòLtas tat- 
xas, com en los bauls. Tachonar , elave" 
tear. Clavis ornaré. Clouter. Guarniré 
di bullette. 
AT.\Tto?fAR. Ümplir alguna cosa pitjand lo 
que se fica en ella. Embulir. Farciré. 
Mettre , presser une chose dans une au* 
tre. Calcaré. 
ATAVl AD , DA. p. p. de ataviar. Jta- 

\^iado, 
ATAVIAR. V. a. Adornar, compóndrer, 
assear. Ataviar. Ornaré. Parer, em- 
bellir. Ornaré, fregíare, abbellire. 
ATA VIU. s. m. Lo adorno y compostura 
de la persona. Atavio, Ornatus, cultus. 
Atoury parure. Ornamento, acconcia- 
mento ^ assetto. 
ATEIRADAMENT. adv. mod. ant. arre- 

GLADAMÈNT. 

ATEIRAMÈNT. s. m. ant. orde, regla. 
ATEISME, s. m. Opinió impía dels que 

nè<;an la eícistencia de Dèu. Aleismo. 

Atlieismus, atbeia. Athefisme. Ateismo, 

d' Ateo. 
ATEISTA. s. m. Lo qui nega la etistencia 

de Dèu. Ateista, Atbens, atbeos. Athe'e, 

Ateo, ateista. 
ATEMORÍS AD, DA. p. p. de atemori- 

SAR. Atemorizado. 



ATE 

ATEMORISAMÈNT. s. m. ant. L'acció y 
efècte de atemorisar. Aterramiento. 
Terroris injectio; terror. Vactiond^at-- 
terrer. Sbigottimento. 

ATEMORISAR. v. a. Cansar temor. Ate- 
morizar. Terrorem injicere. íntimider, 
alarmer. Intimorire^ sbigottire, spa- 
ventare , impaurire. 

ATEMPERAD, DA. p. p. de atempbrar. 
Atemperadoy temperado. 

ATEMPERADAMÈNT. adv. mod. ant. 
Ab templansa ó moderació. Tentplada^* 
mente , temperadamente, Temperatè. 
Modérément. Moderatamente, ammisu- 
rataroente. 

ATEMPERAR. v. a. Reduir alguna cosa 
al sèu temperament. Atentperar, tem- 
perar. Temperaré. Reduiré tjuelque cho^ 
se à son temperament. Temperaré, mo- 
deraré, attemperare. 

ATEMPERAR. Módcrar^ calmar , mitigar al- 
guna cosa. Atemperat, Mitigaré, TVm- 
perer, adoixir , mod&er. Mitigaré, 
modificaré, appiacevolire. 

ATEMPERABSE. V. r. Acomodarsc à aleuna 

cosa. Aicmperarse,' Sese accomodare. 

Se rtfgler. Accomodarsi a checchè sia , 

indurvisi, adattarsi. 

ATEMPTAR, v. a. ant. iwtentar , projec- 

TAR. 

ATEiVALLAR. v. a. Arrancar trossos de 

carn à alguna persona ab esteiiallas. 

Atenacear, atenazar, fenacear. Forci- 

pibus dilaniare. Tenailler. Attanagliare. 
ATENCIÓ, s. f. L'acció de atéiidrer. Ateu- 

cion. Attentío. Altention. Attenzionc , 

attendi mento. 
ATExció. Cortesia, urbanitat, respecte ü 

obsequi. Atencion. Comitas, obserran- 

tia, urbanitas. Égard, respect. Riguar- 

do, rispetto. 
ATENCIÓ. Consideració, mirament ; y axí se 

diu en ateució é sos mèrits. Atencion. 

Respectus. Conside'ration > attenfion. 

Considerazione. 
ATEND. s. m. ant. atenció. 
ATENDARSE. v. r. ant. Jkfr7. acamfarse. 
ATENDAT, DA. p. p. de atewdarse. 
ATENDEMÈNT ó ATENDIMÈNT. s. m. 

ant. atenció. 
ATENDENCIA. s. f. atenció. 
ATENDRER. v. n. Estar ab cuidado ó 

aplicació à lo que se mira, ou, fa 6 

dui. També se usa com actiu. Aiendrr. 

Attendere , aoimum intendere. Écouter , 

preter attention. Attendere, por mente) 



A7E 

fUriB atteolo» 
ATtirom. Tentr consideració i algana «v* 
M. ^tender, C^ntiderare, expendere. 
Considérúr, of^aàr é'gard. Attenderoi 



iTt'oiEt. BCrar per alguna cosa ó coídar 
fc éUa. jítender, Àiicaí rei diliganter 
prospicere ; stodiosè allquid curaré, 
Preadre soin de quelque chose. Carare, 
teoer conto. 

iTÉHARaa. ▼• a. aat. cspebab. . 

ATENIES , A. adj. Lo natural de Aténas, 
ó lo qu6 pertany à aqa^a dutad. ^tó- 
merue. Atheniensis. jifthéhien, d'Àthè-- 
JK#. Àteoieuse, d'Atene. 

ATENIRSE. T. r. ArrímarMtadherírse é 
algana persona ó oosa teniodi^ per mès 
«ginra. Mener§e.^\c\3X adhxrere, opí- 
lioai alieu jos stare. S'en tenir d... 
te rapporter d.f.. Riferin», attenersi, 
appagarsi. 

ATS?rr, TA. adj. Lo qui tè ó fita l'ateu- 
ció en alguna cosa. Menío* Attentus, 
inteatus. Aitentif, 6feiUé. Attento* 

atrt. Lo qui tè urbanitat ó oortesía. 
Àietdo. €c>inÍ8 , urbanós.'üòfin&tf , còur' 
tms,poU. Cortese, gentile) garbato, 

ATEüTADf DA. p, p. de ateictah. Alen" 

hJSSÏKMkNT. adv. mod. Ab atenció. 
ÀVeiiamente^ Atteotè, uluentkemeni. 
AttataentOt oon atteni^ione. 

ATrTTAnàn.Ab urbanitat ó cortesia. Alen* 
tamenU. Gomitèr, urbanè. Poliment, 
konnàement» Gentilmente. 

AIEJflAR. ¥• a. Intentar ó com^trer aU 
gaa delicte. Atentar. Maohinari > con- 
tra jas et £ks atiquíd facere, AUenter* 
OMxaiettere ^ far un attentato. 

AIETTAT. s. m. Delicte 6 excés gran. 
Jt^aiado. Pergrave facinus , soelus. Ai' 
tatuat, grand crime, Attentato, delit* 
to^. BÜsfatto. / 

iisrriT. Prooeimènt de jutge sens prou 
jurisdicció , ó contra V orde y f&rma 
joe preré lo dret.' Aleniado. Ulegalis 
indicis actus.. Subversion des lois par 
ua juge qiii s^arroge la jurididion 
ffA'ii n'à pa*. So^yersione delle leggi. 

ATEyrtSSIM , MA. adj. sup, de ATànr. 
Atentísimo. iDtentissimuSv urbanissimas. 
L Tres-'Oüentif, très-honníte, Geotilissi- 
BM, asaaf garbato. 

ATÈNYER. ▼. n. ant pBRTiirvEa. 

«nVTEA. aat. AERIBAR. 

ATtsTEn. V. a. territ, AG05SSGViBf en 

TOBf. I. 



ATE 009 

la primera accepció. 

Al^O. S. m. ATEJ8TA. 

ATERMENADÒR. s, m. aut. Lo qui posa 
fitas é las terras. Amojúnmdor, f1nitor< 
CehU fui plante des barnes,' Golui cbe 
pone termini, 

ATERMENAR, ▼. a. ant. Fitar, Jmojo^ 
nar, mojonar. Agros terminaré. A^or^ 
ner, mettre des homes, planter des U^ 
mites. Limitaré, oonfíuare, por còníint. 

ATERRAD, DA. p. p. de ATaaaAA y ater* 
RABSE. Aterrado, 

ATERRAMENT, s. m* ant. V acció y 
efòcte de aterrar. Aterramiento, Ever- 
sio : terror, Vaction d^atterrer, Atter* 
rimento. 

ATERRAR. ▼. a. Tirar à terra. Aterrar. 
Frosternere, cvertere. Renverser par 
terre, Atterrare, abbattere, gettar a 
terra. 

aterrar. Cansar terror. Se usa tamlxS com 
recíproc. Aterrar , aterrorizar. Tcrr^- 
re. Epoui^anter, consterner, remptir de 
terreur, d^effroi. Atterrlre. 

ATERRÀRSE. V. r. Ndut, Arrimarsc los bar« . 
cos à terra. Aterrarse. Oram legere. 
Prendre ierre les vaisseaux^ Approda» 
re alia terra. 

ATERRIT, DA. adj. ant. Aterrad^ ater- 
rorisad. Aterrorizado. Exterritus , ter<- 

. ritus. Effray€, éf^oiwant^* AtterrttOj 
sbigottito. 

ATERRORISAR. ▼. a. atbrbar, en la se- 
gona accepció. 

ATERROSSAD, DA. p. p. de atbbrossar. 
Aterronado. 

ATERR05SAR. ▼. a. Fèr terrossos de al- 
guna cosa. Se usa també com recípriíc. 
Attirronar. In glebas conere. Diviser la 
terre ou autre matière aure en parcel- 
les, en mottes, en grameaux. Ridurre 
a Eolle. 

ATÈS, A. p. p. de ateitorer. Atendido, 
atenío» 

ATE5. adv. mod. En atenció ó considera- 
ció à alguna cosa ; y axí 9e diu : atès 
que es mòlt docte,, etc. Atento. jQuo- 
niam, quaprópter, quocirca. '^//6n<ífi 
iftíe.,, vu que,.,, en ijgard d.... A^uto 

. rigoardo, rispetto a. 

ATÉSAR. ▼. a. Ndut, Estirar ó posar ti- 
bants los caps ó Telas. Atesar, Vela, 
rudentes extendore. Roidir, tendre un \ 
cordage, une voile, Tesare. 

ATESORAD, DA. p. p. de àtesorar. Ate^ 
sorado, 

«7 



tlO ATI 

ATESORAR. T. a. RecaUIr j giurdar 

tresors j riqaesas. Jttsopar• . Dívitias 

j coadere , accumulare. Jh^aurísar , 

amasser des tresors. Tesaurixtare ^ teso- 

r«^gtare, accomalar tesori. 

ATESTACIÓ. 8. f. Declaració de testimo- 
ni ó de persona qae testifica ó afirma 
alguna cosa. Alesiacion. Testificatio, 
attéstatio. Auestation, ténoignage. At- 
testato^ certificato* 
. ATESTAT. 8. m. tístimovials. 

ATIAD ^ DA. pi p. de ATiAa. Atizado, 

ATIADÒR I BA. s. m. y f. Lo qui atia. 
Atizador; soplador. Excitator, oonct- 
tatoc. AtUsear , cehU ifui attise. AíMtSi'^ 
tore, coiui che attisaa. 

ATIAR. r. a. Arivar lo fi>g ó removènd 
los tíòos ó bufand pera que no se apa- 
gue. Atitar, Ignem excitaré. Attiser , 
approcher les tisora tun de Vautre pour 
les /aire mieUx hrúler. Attiszare. 

. ATiAB. met. Fomentar ó ayivar las passions 
j aftetes. Atizar, Ciere, excitaré. Fo~ 
menter > aüumer les passions. Incitaré , 
. stímoiare, aiizare. 

.4TIC. 8. m. Lo C08 de arquitectura que 

• se cd-loca per adorno damunt de ia 
cornisa de un edifici, y ocupa à yega- 
4a& la mitat jr à vegadas tota la facna- 

• da de éll. Atico. Frons aedium atticur- 
. ges. Attique* Attica. 
Xtic y CA. adj. Lo pertanyent à Aténas. 

jítico, Attícns. Qui est defaqon du pajrs 

d*Athines, attique. Attico. 
ATINaD, da. p. p. de ATRiAR. Atinado, 
ATINADAMÈNT. adr. mod. Ab tíno, ab 

aoert. Atinadamente. Dexterè, probè. 
. Adr^ement, habilement, Destramen- 

ie, giudisiosaraente V <^° discerni- 
mento. 

ATINAR. V. a. Acertar, donar én lo blanc. 
Aíinar, Scopum attingere. Frapper au 

. éut, Imbroccare , imberciare. 

ATiHAR. met. Acertar alguòa cosa per con- 
jecturas ó sense Téurer T objecte. Ati'- 
-nar. Rem ecu tangere. ^ous^er une 
chose par hasard, par confecture, ,Af^ 
porsi. 

ATIMGUD , DA. p. p. de atsitirse. Aie^ 
nido. 

ATIPAD) DA. p. p. de ativaí^, Hariado. 

ATIPAR. T. a. Satisfer la gana de menjar 
ó de héiiren» Se usa també com recí- 
proc. Hartar. Satiare. Rassasier, gor» 
gerde nourriture, Sfamare, soddis&re. 

ATIPAR, met. Satisfer lo gust ó desitj de 



ATM 
alguna coaa. Se usa eoinaoaAèat «om 
recíproc. Bartar. I^ideria explere. Sa- 
tisfaire aràplemerU un bésoin fuelcon- 
çue» Satollavef s&nare, assàsiare. 

ATiPAl•l. met. Fastiguejar, cansar. Tsmbé 
se usa com recíproc. Hartar, Fastidi- 
re, taedittm inferrç. Déjgoiter, ennur 
yer. bifastidire, stuccare. 

ATIFLAD , DA. adj. Lo íspiò^ la na ó 
to de tiple. HpUsonante» Acuta toce 
praeditus. Qtd a une voix de detsus. 
Cbe ha Vooe di soprano* ' 

ATIRIZIA. 8. f. ant. icmiciA. 

ATLÀNTIC, CA. adj. Lo que perUnj i 
Atlante t com mar ATLiírrtc , isla atiÍ5- 
TiGA. Atldntico, AtUnticus. Atlantiquf, 
Atlaotico. 

ATti?mc. Se aplica i un òi*dc de arqui- 
tectura que sé distingex dels ciac co- 
negnds en que en lloc de columoas so- 
len posar en lo tosca j en lo dòric fi- 
guras ò estatuas. Atldntico, AtlaDticu>. 
Atlantiifae, ordre d'archiiecture, At- 
lantico. 

ATLAS. 8. m. Geog. Col-lecció de inapt^. 
Se digué axí aludind à la fóbula de At- 
las ò Atlant, que sostenia lo mòo sobre 
las espatllas. Atlas. Atlas geograpíticus. 
chartarum geograpbicarum votamen. 
Atlas. Atlante. 

ATLETA. 8. m. Lo qui pelea. Luchador 
atleta. Athleta , luctator. Athiète. Atle 
ta, lottatore. 

ATMOSFERA, s. f. Fis. FIdido sutil 
eléstic que rodeja na eos^ per tota 
parts, j participa de sòs moTimèot) 
Atmosfera. Atmosphaera. Atmosphm 
Atmosfera. 

ATMOSFERA. Tota la massa de aire-, ah s<' 
vapors, exbalaciÒJis , nit vols y metiV 
ros, que rodeja lo glolio de'lattií 
fins à una altura considerabíp. A(mò^ 
fera. Atmospbaera terreïrtrw. Jífff^ 
phère terrestre. Atmosfera. 

ATMÓsPEaA. met. Lo espaj* al cual s' <^itè 
nen las emanacions y los influios <ü 
cualsevol cos, com atmósAra magotl 
ca, elèctrica, etc. Atmosfera. Atmo 
pbaera. Atmosphère. Atmosfera. 

ATMOSFERA. Lo flúido 911 ttl qUC SC SlipO^^ 

rodedòr del sol, de la lluna ▼ dem 
planeta$. Atmosfera. Atmosphàrra se 
ant planetarum. uétmosphire. AtoK 
fera. 
ATMOSFÈRIC, CA. adj. Lo que pcrta 
à V atmosfera. Atntosférico. Àtmospb 



ATO 

ricas. Jimoiph&iqiie » ^ui a rúppoH à 
Vatmosphtre^ Atmosferíoo» cbe appar-, 
tirae all' atmosfera. 

^TüLONDRAD, DA. p. p. de àtoloit- 
Dao. ALurdido, atolondrado, atro^ 
nadó, 

iT«^voRjkD. adj. que se aplica i la períò- 
B3 que obra ab desma^^iada ylvesa J 
tfme reüeiifS. Atolondrado. locousíde- 
ntaSf praeceps aoitno, íd consílüi cai- 
CBS. Éíourdit turbulent, Slordito> io- 
considera to. 

ilOLO-NDRAMENT. «. m. U acció y 
t^zie de atolondrar ó atolondrarse.. 
Afoloadramiento. Perturbatio. Éioiir^ 
ilisemeat, élourderie. Stordimeiíto, 
^traaameQto. 

AT&atoRAMèTT. Acceleració confusa j des- 
onlenada. Tropelia. loordiuata prope- 
ntio, festiiiatii), Foule, precipitation 
aijccaip€ígn£e de d^ordre , de confu^ 
*m, ConfusíoQe, fretta disordinatà. 

tTOLONDRAR. y. a, Pertur^ar los sea- 
ÒU i aigii, amohlaar. Se usa també 
cooà recíproc. Aturdir, atolondrar, 
atronar» Per turba re ^ obtuudere. Étoar- 
dir,fdch^r. Sbalordire, stordire. 

\TOMISTA. 9. m. Lo qui seguex. ó de-, 
feom lo sistema dels dtomos. Atomista. 
XUsoDrum sec talo r. P art i sa n du s/t-. 
um Í€$ atomes. Àtom is ta. 
ilOMtenCt CA. adj. Lo quo pertany 
ab aUMBit45: Atomistico. Atomorum 
iQ/atfí» congruus, coiiseutaueus. Qui 
a rapport aux partisans ou à la doc- 
trine des atomes, A tomis tico. 

ATOtfO. s. m. Lo cos mès petit que se 
«ipoa íad i risible. Atoino> Atomus. Aló^ 
«ir. Atomo. 

•^lyVIA. V. a. aot. ATuBoia, espautaa. 

irÓ.Vrr^ xa. adj. P»mad do algun ob- 
iécte 6 succés raro. Aiónitp. Attonitus, 
str4pe£»ctus, stupens, obstupefactus. 
Senp^aii 9 étonn^. Stupefutto, altouito. 

ITOifrLlIÈNT. s. m. ant. L'acció y cffic- 

fie de atootír. Atontaniiento, Stupor , 
tfapiditas. Abrutissem^nt , dourdiste^ 
ment. Stupidezza, stoliJezsa. 
*.TONTIR. T. a. ant. Aturdir ó atolon- 
drar. Atonlar, Stu^:tacere, obtunde- 

re. Assoter, abrutir. Sbalordire. 
i'mmftn• ▼. r. ant. Tornarse tòuto, en- 

tootirse. ErUoníecer, entontecerse. In- 

r^taari, stopidum yel stoUdum reddi. 

.i* rendre inibéi'ile, stUpide, héhíté', 

5tupídlre. 



ATR 811 

ATONTIT, 1)A. p. p. de AToirmy atoit- 

TiasE. Atontado; erUontecido. 
ATO.WAD, DA. ad). Apretad. Àprei^^ 

do, prieto. Compactus. Serréf COK^ 

traint, Ristretto , riserrato* 
ATORDIMENT, s. m. ant ATuapiMkrr. .. 
ATORDIÈ. V. a. ant. ATuaoia. 
ATORGAO ^ DA. p, p. de atobgae. 
ATORGrAMÈNT. s. .m. otorgam^2«t« 
ATORGANT, p. prea. de atorgai. otoi- 

GA»T. ' 

ATORGAR. V. a. otorcar. 

ATORMEiNTAD, DA. p. p.de atobotj- 
TAR. Atormentado. 

ATORMENTADÒR, RA. s. m. y f. Lo 
qui atormènta. Atormentador. Fortor, 
cruciator. Cçlui qui tourmente , impor^ 
tun , Jatig^nt, Tormeutatore. 

ATORMENTAR. v. a. Afligir ó molestar 
oorporalmènt d altre. Atormentar. Tor-, 
qucre j cruclare. Tourmenter , faire 
sòuffrir queíque tourment dç carps» 
Tormeotare. 

AToaMEüTAR. met. Causar aflicció, molès- 
tia ó enfado. Se usa alguna Tegada com 
recíproc. Atormentar, Afficere aliquem 
dolore , molesHa ; Tcxare, Obs^der , 
harceler, affliger. Affliggere, tribolare. 

AToRMEnTAR. aut. Douar tormènt 4 algü 
pera que confèssc la veritat. Dar tor- 
mento, Extorquere aliquem. Donner la 
question à un criminel. Dar tórtora, 
dar corda. 

ÀTOROSAT, DA. adj. ant. queaeapli- 
caba d la bastia que patex torsó. 7br- 
zonado. Torminosus. Qui a des ir^an-* 
chées, en parlant ttun chmal, eic• Chd 
patisce pondi. 

ATORRpLLAD, DA. p. p. de atorbo- 

LLAR. 

ATORROLLAR. t. a. aturruixar. 

ATORSOxNAT, DA. adj. aut. atorosat. 

ATRARIUARI, RIA. adj. ilftfíi. Lo per- 
tanyent à V atrabtlis» Atrabiliario ^ 
atrabiliosQ, Atra bili aSectus. Atrabi^ 
laire. Atrabiliario. 

ATRABÍLIS. 8. f. Med. La còlera ó bUis 
negra. Atrabüis. Bilis atra. AtrabiU , 
bile noi're, Atrabile. 

ATRAC AD, DA. p. p. de atracar. Atra' 
cado, 

ATRACADÈRO* s. m. Paratge abònt po- 
den seus perill arrimarse à terra las em* 
barca ciòus menors. Atracadero, Statio. 
/ Attérnge. Ancoraggio. 

ATRACAR. V. , a. rarland de embarca- 



2ÏS , ATR . , . 

eiÀQS i arrimarlas à terra , ó irnas à al» 
tras. Se usa també com recíproc, jíira- 
car, Navim appellere. jipprocher un 
' vaisseau de terre tm tPun aiUre vais^ 
^eau. Àpprodare. 

jkTAACAR. Meujar y béuref mòlt, atiparse. 
Se usa comunament com recíproc. jítrO' 
car, aliborrar, embarrar, e/hbuchar, 
embtuir, zampar. Cibís oppleri, edere 
ad satietatem. Bdfrer, gorger^empi- 
frer. DUuylare, paccbiare, divorare. 

ATRACCIÓ. «. f. L'acció ó virtut de 
' atriurer. Atraccion. Attractio, attrac- 
tus. Attraction, Vaction d*altiter, At- 
traEÍone , attraimento. 

ATRACTIU, VA. adj. Lo que atrau ó tè 
TÍrlttt de atràarer. Atractiva, Attra- 

• hendi vim habens. Attrait , appas. At- 
trattÍTo, allettamento. 

ATA.4CTIU. s. m. Gracia en lo semblant ò 
en tas paraulas, accions j costums que 
cautiva la -voluntat. ^rocfiVo. Illecebrae, 

• illícium, iUectamentum , íLlectatio. At^ 
; tractiff attirant, s^diiisant, ravissant, 
' Vetzo, attrajttÍTO. 
ATRAFAGAD , DA. p. p. de ATBjiFÀOAa- 

• SB. Atrafagado. 

jkTaArAGAD , DA. adj. que se dplica à la per- 
sona que esti dedicada à mòltas cosas 
ú ocupacions. Atareado, Piurtbus in- 
tent us, addtctus. Affair^y cmbcsogn^, 
Affaccendato. 

ATRAFAGARSE. v. r. Afanyarse. Atra- 
fagar. Defatigari. Sefatiguer, íVxcc- 
der de tra^aÜ, Afficcendarsi. 

ATRAIRER. t. a. ant. atrAvaer. 

ATRAPAD, DA. p. p. de atrapar. Aïra-- 
podo 9 cogido, 

JA TB HB ATRAPAD. cxpr. fam. ab que se 
significa que à algii se li ba fèt confes- 
sar' ab manya lo que vol negar. Cogite, 
Teuco te. Je te tiens, T' ho colto, ei 
sei cadnto. 

ATRAPAR. V. a. Agafar à ia persona que 

fatg ó va deprèssa. Atrapar , coger, De- 

prenendere, deprendere. Atteindre , 

saisir quelqu'un qui/uit. Arrirare , rag- 

' giuogcre. 

ATRAPAR. AC05SBGU(R, en la primera accep- 
ció. 

jiTRAPAR. Sobrevenir , sorpéndrer; y axí se 
- diu : lo atrapí hi pluja , la nit, etc. Co- 
ger. Improviso occupare. Surprendre, 
Cogliere, sorpre^dére. 

jkTRAPAR. Trobar, cncoutrar; y axí se diu: 
me ATRAPÍ descuidad. Coger. Depre- 



AtR 
bendere* Troa^r, rencontfer, Trovarc. 

ATRAPAR. Sorpéndrer à algd, descabriod- 
li sòu engany ó descuid. Óoger. Menda- 
cinm , dolum alicujus detegere. iSur- 
prendre, attraper dans une fourherie y 
etc. Sorprendere, cogliere. 

ATRAS. adv. 11. ab que se denota la part 
posterior de alguna cosa, ó lo qae esU 
ò queda endarrera. Atras.k tergo. Ar^ 
rière, derrière. Dietro. 

ATRAS. adv. t. Se dia de cualsevol cosa ja 
passada. Atras. Retrà. Avant » aníérm- 
rement', ci-devant. Di dietro. 

ATRAS. 8. m. Lo eCècte de atrassar 6 atras- 
sarse. Atraso. Retardatio : booorom 
amissio, aeris alieni magnttodo,appre9- 
sio. Retard , délai. Indugío , ritardo. 

ATRAS. Lo que se ba dèxad de pagar en lo 
temps degud. Se usa comunaoitot en 
plural. Atrasados , caidos. Reddítus, 
vegtigalia constttuto die non solata. 
Payement arriér^. Resto di debito. 

ATRAS QUB , ó ATRAS DB. mod. adv. No obs- 
tant que , àmès de ; y axf se diu: atbís 
QUE vè tard encara renya. Tra$ de, 
Praeterquam quod , insupér. OtUre qae^ 
Oltre che. 

ATRASS AD , DA. p. p. de atrassar. Àtra- 
sado. 

ATRASSAD. adj. Empcnvad, endeutad. Atra* 
sado. Multis nominifoua oUigatos , «re 
alieno obrutus. Arriéré, court d'ar- 
geni , endett^. Indebltalo. 

ATRASSAD DB «oTtciAS. Se diu dc U perso- 
na que ignora lo que sabeu tots , ó lo 
que es nàolt comd. Atracada de noti- 
cias. Notissimarum rerum ignarus. Qu 
n*eit pas au courant^des connatssanceí 
les plus communes à tous. Searso di oo- 
tizie. * 

AiTAR ATRASSAO. fr. Estar aconsegnid, tro- 
barse faltad de medis. Andar d trt\ 
menos cuartillo.' Panpertate , inopil la- 
boraré, Ètre court d ^argent. Aver po- 
cbi pezzi lu tasca. 

ATRASSAR. V. a. Retardar. Atrasar 
Procrastinare. Retardar. Ritardare, itií 
dugiare, differire. 

ATRASSAR. aut. CAUSAR. 
ATRASSAR. PROPOBCtOlTAa. 

ATRASSAR. Pèr U trassa de algun edific 
Trazar. Delinearé. Donner ïe plan , 
dessin d'un éUifice. Far il diseguo. 

ATRissARSB. V. r. Auar d.ménos en algui 
cosa , com en la hisenda , eu los esti 
dis| etc. Retrasar. Retrorsana ire. D 



ATR 

neureren arrüre, $'arrí&er, Arre- 
tnni. 

ATRAÍRER. v. a. Portar cap k sf algu- 
n cosa, com lo tmaii ai ferro ^ la ga- 
Htk i Ía palla. Atraer. Attrahere. M~ 
arer, tirer à ioi. Mtrarre. 
iníTui. met. Inclinar à altre 4 la sèta 
nlaotatj opíaió, etc. Airaer* AUícera, 
dieetare, attrahere alíquem ad se. ^í- 
Wf, inciiner, gagner la \H>lontéd'au^ 
fmi. Attrarre, aliettare. 

JliliVESSADf DA. p. p. de ATHATBSéAa 
lim^ESSARsc. Atra^esado, trof^esado. 

iiinssAD. adj. que se aplica al animal 
lucad de pare y mare ae diferents cas- 
tís. Mestho, HybridttS. Mctis, engen^ 
^(d^animauT difféhens. Metíecío. 

iTunsiio. adj. Se diu del gos de diversas 
^ms,Atrmfe8adQ. Hybrida canis. Chien 
•4if, àe dcux races, Meticcío. 

'-^Ji inuf essAD. fr. ataàvbssai, en la 
pfimèra accepció. 

^TRAVESSAR, t. a. Posar óna cosa de 
<"tt pirt à altra y com una biga de nua 
* ï'tra psired. At r avesar , travesar, 
rrusTeríè ponere. Traverser , croiser, 
AUraTttfare. 

^iraui. Passar de part à part lo cos ó 

Mu membre de èll ab espasa, fletxa, 

■**tílc Alrasfesar, Transfodere, trans- 

'''^««t Percer. Trafiggere i passar 

^'^abaftda. 

^Tïifíim. hssar cf nsand de una part à 
^t<i< com ATBA VESSAR la plftssa ) lo car- 
^^^'Àtravesar. ïranslre. Traver* 
^' Tnvenare , passaré a traverso.' 

'^*n«tt. 2q (q j^g^ f;^|. travèssas ," apos- 
Jï'aÇttBa eosa fora de lo que se juga: 

J fK Mlea fèr també los miradors à 

"w<fc algun de los qoe jugaa. Atra-- 

^ttar. £(tf2 póacipalem ludi sortem 

«qiifspoodere. Parier» Scommettere. 
^^• iTïRust. r. r. Posarse alguna cosa en- 

tfflDÍiji ííc altras. Alra^fcsarse, Sese in- 

'^íwaere. S^ihterposer, Frappors!. 
•'J^Wiuss. loterposarse y tnteressarse , 

^^^« ea aigua empenyo d At de aU 

^"^^ ^ravesarse. Intercedere. S^mmis* 

^^y intervenir dans une ajffkire d 'au^ 

^'^. Mticbiam , tntrare. 
^»'KiaiE. Intervenir, ó córrer alguna 

^^ qne iopedeit lo curs de altra. 

^'/"(^^eiorse. lotervenire. &i uteífre en 
frofcrs demani queli/ue chose, et servir 

^^obtíacle. Attraversare. 

uvbuasE« Eo los jogs de interès se diu 



ATR j»5 

de la cantitat qoe se ha perdud ó gua- 
nyad. Atravésafséé Ahcujus summae 
jacturam in iado fierí. «Se monter, en 
parlant du gain au de la perte au Jeu. 
Ginocarsi. 

ATRAUMÈNT. s. m. ant.•ATUicció* 

ATRESSI. adv. mod. ant. A mès de aió, 
ademès. Otrost ítem insuper. En oiUre, 
de plus. Oltrecoiò. 

ATRESORAR, v. a. atesobae. 

ATRET , TA. p. p. de ateIuree. Atraido. 

ATREVID, DA. p. p. de ATREviase. .^/re-* 
vido, } 

ATaevm. adj. Lo qui se atrevex , y lo Üèl 
àb atreviment. Atrevida. Audax. Har'^ 
di, audacieux. Ardito, audace. 

ATREVIDAMÈNT. adv. mod. Ab atre- 
viment. Atrevídamente. Audactèr. Mar» 
diment, intrépidement , Audàcia. 

ATREVIDET, TA. adj. dim. de atbevip. 
Atrevidillo. Audacnlus. Petit entrepre- 
nant , petit audacieux , petit gaiüard. 
Audacino. 

ATREVIDiSSIM. MA. adf. sup de atee-^ 
vtD. Atrevidisimo, Andaeissimiis. Très^ 
téineraire , tris^ose': très-HUcidéi Anda- 
cissimo. 

ATREVIMkNTv s. m. L"^ acció y efècte 
de atrevirse. Aíre\nmienlo. Audàcia. 
Hardiesse, audace. Audàcia, ardire. 

ATREVIRSE. v. r. Determinarse à algun 
fèt ó ditxo arriscad , irreverent ó inso« 
lent. Atreverse, Audere. User de eer^ 
taines libertèí , man^ieres ou paroles ha^^ 
sardeuses , instrientes. Ardii:e. - 

ATRIBUCIÓ, s. f. Filús. L'acció de atri- 
buir. Atrihttcion. Attributio. Attribu^ 
tian. Attribuimento.. 

ATRtBució. Facultat, íurtsdtcció, càrreg. 
Airibucion. 'Facultas , jus , munus. /b- 
cult^, juridictiony autarit^ qui appar" 
tient à quelqu*un, Facolti , attribn- 
none. 

ATRIBÜIO, DA. p. p. de atribuir. Atri-- 
buido , tribuido. 

ATRIBUIR. V. a. Doaar ó aplicar à un at- 
^una cosa. Se usa també com recíproc. 
Atribuir. Attribuere. Attribuer, impu^ 
ter, Attribuire, ascrívere. 

ATRIBULAD , DA. p. p. de ATRiBm.AR j 
asaiBULARSR. Amoíinado ; atribulado. 

ATRmULAD. adj. TRIBULET, ATOLOVDRAO. 

ATRiBUL\R. V. a. Perturbar las poten- 
. cias de l'ànima y los sentits. Se usa tam- 
bé com recíproc. Amotinar. Tnrbare, 
commovicre. Émouvoir, agiter, trou^ 



214 ATR 

blen Turbare, intorbidUre. 

▲TaiBULARss. ¥. v. Patir tríbuUció. Se usa 
també com actiu, jitribular^. £rum- 
nis an^i. S*qffliger, se chagrineré Ac- 
corairat, augosciarsi, addoloranH, 

ATRIBUT, s. m. Cada una de las cuali^ 
tats ó proprietats de uaa cosa. Mríbu" 
to, Attributío. AttribuU Attrlbuto. 

ATRIBUT. TeoL Cualsevol de las perfeccious 
de la esseacia de Dàu , com la seva om*' 
nipotencia , ta ^aéva sabtduría , lo sèa 
amor, etc. Atründo. Attributa diviua. 
AuribiUs de la divinite' Attributo. 

ATaiBUT^ Símbol ò senjal que deaota lo 
caràcter y oGcí de las (i^uras, t; g»: la 
palma, atribut de la victorià, lo cadds- 
seo de Mercuri, etc. Atributo, losigne, 
<{UQ figura qusvis digaoscitur. Sytnbo^ 
le qui caractérise Us personnages ou fi- 
gures ^ comme la palme, le laurier: 
Simbolo , attributo. 

ATAIGIÓ. s. f. Dolor de haber ofès a Dèu 
per la gravedat y fealdat dels pecats, 
per temor de las peaas del iuferu , 6 de 
pérdrer la benaveoturansa , ab propó- 

' sit de la esmena. Atricion. Attrílio. At- 
trition. Attrízione. 

ATRINXERAD , DA. p. p. de ATancxERAa 
y ATRiirzERAESB. Atrinckerado i bar- 
reado, 

ATRINXERAMEWT. s. m. TRisxfeRA. 

ATRINXERAR. ▼. a. Tancar ó cenyir ab 

trÍQxèras alguna cosa pera defensaria. 

Atrincherar. Aggere, cingere, vallare. 

Retrancher , faire des retrancliemens, 

>Trincierare. 

ATHurxEBARSB. T. r. Posarse en trinxèras 
é Cttbert del enemig. Atrincherarse , 
barrearse, Aggere , vel rallo se muniré. 
Se retrancher. Trincicrarsi. 

ATRISSAR. T. a. ant. Reduir d pols. Pul- 
s^erizar* Pulverare. Brovèr, piler. Tri- 
tare , sroinuzzolare , ridur in polrere. 

ATRISSAT , DA. p. p. de atbessab. Pm/- 
^ \*erizado. 

ATRIT, TA. adj. Lo qui tè atrició. AtrÍT. 
to. Attrítus. Qui a de Vattrition. Glii 
bti attrÍBtone. 

ATRIVENSA. s. f. ant. atrevimíiit. 

ATROBAR. ▼. a. ant. tbobae. 

ATROGÍSSIM , MA. adj. sup. de atbos. 
Atroúisimo, Atrocissimus. Irès-tínorme, 
très-atroce, . kttoclssimo. 

ATROCITAT, s. f. Crueltat gran. Atro- 
cidad, Atrocitas. Atrocit€. Atrocità. 

ATROMPETAD, DA. adj. que se aplica 



ATR 

al eaoó de trabup., carral>liM,aU«, qu 
tè la boca en fbrma de trompeta. Aha- 
çardadoy ttírompeiado. lu tub» Cot-* 
mam. ore oomposito. Qui est enforme de 
tr^mpette» CKe ha forma dí trombetU. 

ATRONAD y DA. p. p* de atuqta^. Jtro- 
nadó. 

ATBONAo. adj. atolondbad» 

ATRONABr. r^ a. Fèr gran soroll i ími« 

' tació del tro. Atronar, Strepereitooi- 
re. Faire un bruit sem^laUe à cehU du 
ionnerre. Riutronare. 

ATROPELLAD , DA. p. p. de atiopoiu 
y ATROFELLABSB. Atropellado. 

ATROPELLADAMÈNT. adv. moa. Ab 
d.esòrde y confusió , mòU depréi». 
AtropeUadaniente. Tumultuosè , tamul- 
tuatim, tumnltoarià. Brusquemeat , tth 

. multueusem^nt, Tumultuosameuto, fret- 
tolosissimamente. 

ATROPELLADÒR, RA. s. m.j f. U 
qui atropella. Aíropeüador, Codcu\- 
cans. Celui^ qui foule, qui brusfiei 
Brusco, frettoloso, pugoitopo. 

ATROPELLAMENT, s. m. U acció r 
efecte de atropellar. Airopdíamem^ 
Conculcatio, couculcatua. L'aciiondt 
fauler, de brusquer. CalpestameotO) 
fretta ,. scortesia. 

ATROPELLAR, t. a. Paasar preolpjto- 
damèut per sobre de alguna pem^^ 
Atropellar, Conculcare. Fawe choir 
pofser brusqaement par des$u$ f^A 
qu*un, Calpestare. 

ATaopEUJiR. met. Parlaud de Uèjs^ reipèc 
tes ó inconTeuiènts , no ièr cas dee$la 
cosas: passar per sòbi^e de èllas sèf 
nin^un reparo. Atropellar, Parviia^ 
nihili pendere. Ne faire aitention 
rien, Conculcare. 

atropellar, met. jUltrajar é algú de parin 
la sens do^arli lloc de purlar ó eipo« 
las sèyas rab&qs. Atropellar. Cootuav 
liosè agere. Brusquer, ofíenser j^u^^ 
qu'un par des paroles rufiíes , inàvde 
Oltraggiare. . 

ATRopBLLARSB. Y. r. Apcessararsc massa 

' Ub obfas 6 paraulas. u^trapeüarse. Pr 
cipitaotér agere. Se précipiter, s^ H 
ter trop dans l'extícution d^une t'A<> 
Precipitarsi. 

ATROPELLARSE. DoQarse emMpt|tf uns a 
tres en algun conoars. AiropeUarse. 
mutoo protmdere. «Se ptHssser les 
Ics auJtres, se precipiter. Spiogei 
estrudersi. 



ATS 

ATROS; adj. Enorme, grave. Jtrai. 
Atrox* Enorme, Atroce. 

ATAOf. per, cruel, iolmmà. Àtroz, Atrox. 
idtroce, cruel f inhumain, Atroee, cru-* 
ílcle. 

ATROK^ÈNT. a4v. mod. Ab atrocitat. 
Atpozmeníe. Atrocitèr. Bxcesswement , 
cnieUéfïïunt* Atrocemenle. 

ATAOSSAD, DA. p. p. deATRossAR. &>- 
faldado. 

ATROSSAR. V. a. Axecar las faldas. i$o- 

faldar, Vestetn , lasciniam aUevare , 
succiogere Testem. Lt^er 9 troiisser sa 
rcbe^ Alsare. 

ATROTINAD, DA. p. p. de ATRirrwAR y 
jàTRtrri^ARSE. Ermleciao. 

iTKim^AO. adj. VIL, bax. 

ATROTINAR, v. a. apobro^ar. 

irRimiTABSE. Y. r. Abàtrerse , pérdrer un 
la estimació que tenia. Envilecerse. VI- 
lescere, degeneraré. S*a\^ilir, devenir 
W/, abjecty se d^grader. Arvilirsi. 

ATSAR. s. m. acas , casualitat. 

atsar. Eo lo jog de yiilar, cuaUevol deis 

dos costats del ou que miran à la mesa, 

7 en b> de la pilota las cantònadas, por* 

tas, finèstras j altres destorbs. Azar, 

la çlobalorum aut in pilae ludo quod- 

cnioque certos ducere jactus probibet. 

léòrd de blouses au jeu du billard , ei 

^ titícaiffntires au jeu de paume, RisaU 

t« tnA |tttoco del bigUarao ; cantonata 

*d gmco delia palla. 

AISlAENA. s. f. aut. Certa vestidura 

i/ai]ea j rodona que usaren antiguamènt 

Í2S donas. Cíclaila, Cyclas. Sorte de ro^ 

*í traínante et arrondie par le bas y à 

i'tíage des femmes, (jronnetla. 

ATSAVARA. s. f. Planta. Adzabara. Pi- 
fa, ntagey. Agave americana. Pite , 
alïtS'pitej plante d'Am&ique doni on 
tire au fil. Aloè. 

ATSBGAYA. s. f. ant. Llansa ó dard pe- 
tit, jízagajra. Missile telum. Zagaie, 
javelot. Zagaglia. 

AISEROLA. s. f. Lo fruit del atserolèr : 
tè lo color encarnad ó grog, lo gust 
a^re però saborós , y dins tres pin jolets 
ttoids mòlt forts. Acerola. fratf. Azero- 
le , fruit. Awseruola. 

ArSEROLÈR. s. ra. Arbre de trenta ií 
cuaranta peus de alsada, que fa las flors 
bljDcas j en forma de rabims, y las 
ínllas retalladas. La seva fusta ,' que es 
duri j de an color de carn , es mòlt 
«itimada. ^c^roía. fran. ^s^otiírr^^ar* I 



ATÜ 215 

hre juiporíeles azerotet\ Atzemolo. 
ATStBAR. T. a. ant. btubar. 
ATIANYÈNT. p. prea. ant. rBBTAüYkiiT. 
ATTENDAR. y. n. ant. acamparse. 
ATTEMEDOR , RA. adj. ant. Lo que es 

digne Me atenció ó roerex ser atcs. 

jétendible. Consideratiooe diguus. Qui 

meUte itre e'cout^. Chi merita d' ésser 

atteso. 
ATUFARSE. ▼. r. ant. Enfadarse, enn- 
' jarse. Atufarse. Irasci. Se fdcher, se 

dépiter, Stizsirsi. 
ATülR. ▼. a. yiilg. Matar. Apiolar. We- 

care. lúer , 6ter la w>. Amazzare, uc- 

cidere. 
ATUR AD, DA. p. p. de aturar y atu- 

RARSB. Detenido, parada; retenido. 
ATURAO. adj. Encugid, parad , descuidad 

en sas accions y moviments* Parada, 

Seguis , remissus > ban:iens. Lent , indo^ 

lent , avoir un ccsur de gface, Agghiac- 

cíato, lento, immobile. 
ATURADA, s. f. L'acció de aturarse. Pa- 
rada, deíencion. Statio, mansió. Sejour, 

statian^ dclai. Soggiorno.» possa. 
xNO TENIR ATURADOR, fr. met. Eulre- 

garse desordenadament als vicis. Cor- 
• rer sinfrejto, EíTreuatè agere. Se lals-r 

ser emporter sansfrein par des s^ices, 

Essere sfrenato. 
ATURAMENT, s. m. EscAifTAMàhT, 
ATURANSA. s. f. ant. aturada» \ 
ATURAR. V. a. Su»péndrer alguna cosa , 

impedir , destorbar l[ue passe endavant. 

Detener , parar, Morari, sistere. ^nv- 

eer, suspendre, Trattenere, sospende- 

re, arrestaré, fermaré. 
A'FuRARSB. V. r. Cessar eii lo moviment ó 

en r acció, no passar endavant en èlln. 

Parar , parar se , detenerse, Morari , 

sistere. S'arreter. Fermarsi, arrestarsi, 
atuRAttsE. Dctenirsc lo que es de altre. 

Retener, detener, Detioerc, retinere. 

Retenir, garder ce ffui appaf*tient à 

autrui, Rattenersi. 

ATURARSE. ant. ENVBRGOaVDISe. 

ATURAT, expr. fam. ab que atgii s' 'excusa 
de fór lo que altre li demana. No en 
mis dia$, Nunquam per me licebit. De 
ma i^ie, n^ de mes jours. Ce la vedremo. 

ATURAT, exp. fam. ab que algii manifesta 
que evitanr lo fèr alguna cosa de que 
judica que lin pod resultar dany. Gitar- 
da Pablo, Cavè, absit. Gare , prenez 
gartie; reveneZ'•y• Aspetta an pò. 

JA LO ATURARAN, fr. mct. j fam., ab. que se 



216 ATX 

dona i enténdrer que i la pelrsòna que 
▼iu entregada ab plera li Ytodré dU en 
que tinga que safrir j patir, fa k ven*' 
ard 6 le Uegard su son Martin, Extre- 
ma gaudii luctus occupat On lui arriv^^ 
ta son mardi. Ei farà gíudisío. 
ATURDIO , DA. p. p, de atuedid. Atur- 
didof aíronado, 

OàXAR ATUIIOID. fr. okxKn PAR AD. 
QU£DA.n ATUBOID. fr. QUEDAR PÀRAO. 

ATVRDiD. adj. E^pantadi acoquinad. Ta- 
manito. Pa vidus, Craintif, timide* Ti- 
midoi pauroao. 

ATÜRDIMÈNT. s. m. Perturbació dels 
sentits , que s'experimenta regularment 
en lo cap. Aturdimiento. Perturbatio, 
commotio. Étourdi'ssement , ébahisse-- 
ment, Sbalordtinento. 

ATURDiMÈirT. Admiració gran. Asombro, 
pasmo^ Stupor. Étonnenieni , surprise. 
StuporCv ammirazione. 

ES ut ATURDUffexT. fr. fam. ab que s' ex- 
pressa lo excés ó multitut de alguna 
cosa. Es una atrocídad ; es un juicio, 
Nequit verbis exprimí quantum sit. 
C^est un excés ^ c^est une chose enor^te, 
È una barb ari ta. 

ATURDIR. y. a. Perturbar los sentits à 
algU. Aturdir, atronar, -Perturbare. 
Étourdir, Tiirban?, ^balordtre. 

ATURDiR. Ciusu;* mòlta admiració. Se u«a 
tambd com recíproc. Alurdir. Stupofa- 
ccre. Admirery étomier , donner de 
Vadmiration, Stnpire. 

ATÜRRÜLL\D, DA. p. p. de aturru- 
LLAR. Afurruilado. 

ATÜRRÜLLAR. v. a. fam. Confóndrer, 
dèxar à algii sense paraula. Aturrullar, 
Coirfundere, jus verborum adimere. 
Deconienancer , confondre, Imbroglia- 
re, confoudere, conturbare. 

ATXA. 8. f. Giri llarg y gruxud d^ figue- 
ra cuadrada y ab cuatre ])lens. Hacha. 
Fax, funale. Flambeau de cire, Tor- 
chio, face. 

ATXA. ant. DESTRAL. 

ATtK Dí VÍ6XT. La quc se fa de espart y 
pega ^ que resistex al vent seus apagar- 
^e. Hacha de i^iento, hachon* Fax Spar- 
tea picataqúe vento resistens. Torche de 

' résine , etc. 'torcia da vento. 

PASSAR ó REGALAR L* ATtA. fr. Fóndrcrsc ó 
derritirse ab excés fénd canal la cera. 
Correrse la hacha, Fuoale liquefieri* 
Coíder le flambeau j la chandelle, Scor« 
rere, liquefarsi. 



. ^ AÜC 

ATXAGOS y A. adj. Lo qdi pàtex algaii 

atxaque ó mal habitual, Achacoso, 

acluíquiento, Valetudinarius, inraletu-' 

dioarius. Maladif, infinne^ gr/tboíai-^ 

, re, Valetudinario. 

ATXADA/ 6. f. Cop de .aUa. Sachazo. 
Ictos face impactus. Coup dé hache ou 
de flambeau. Torchtata, 

ATXAQUE. s. m. Indisposíoió ó malaltia 
habitual. Achatfue , difafe^ aje» InTa-* 
ietudo, Infirmité» maJLadie habitudL•, 
Malore abituale. 

ATXARL 8. m. Herba. Isard. 

ATXÈRA. s. f. Lo candòlero en fòrma 
de palmatoria^ ahòot se posa V atxa. 
Hachero, Candela brom in formam fe^ 
rulaa manuale funaliboa susttoeadis, 
Grand chandelier pour les Jlamheaux. 
Viticcio, 

ATXETA. s. f. dim. de atea. ffachuela , 
hacheta. Par va fax. Hachereau, as^ 
s^te, Ascetta. 

AU, 

AU. s. m. ant. AUcèLL. 

AUBADA. S. f. ALBADA. 

AUCA. 8. f. ant. oca. 

. AUCA. Jog. OCA. ^ 

AUCEL4D0R. s. m. ant. Cassadòr de an- 
célls. Cazador de- aves, Aucepa. Chax" 
seur d'oiseaux. Uccellatore. 

AÜCELEOADOR. s. m. ant. Cassadòr dp 
aucòlls. Cazador de a^*es. Auceps. Chat- 
seur d'oiseaux. Uccellatore. 

AUCELL. 8. m. Nom que se dònaà aquells 
animals que tenen tot lo cos ó uiia 
gran part de èll cubert de plòmas , y 
que tenen solament dos peus y dos alas, 
mediant las cuals la major part de ells 
volan. A^e , pdjaro. Avis, ales, Tola- 
cris. Oiseau, Uccello. 

AVcfeLL. met. Astut, aagas.j cautelòs. i?//- 
jaro, Sagax, callidns, versutos. Hom^ 
me fin, riïs^, Volpe. 

AUcèLL de LA CUA LLARGA., fam. TCRrRGA« 

AVCBLL DEL PARAOfs. Aucèll dc mitf pcu de 
alsada i que té lo cos de color de palia^ 
lo pit blau, lasalas negras> y lo ventre 
cendrós. Sota de Us al as li naxen una 
porció de plòmas mòlt prinfas y dòs ve- 
gadas més llargas que lo séu cos. jí^'r 
del paraiso, pdjaro del sol, manuro^ 
diqtak Paradisea apoda. Oiseau^du^pa- 
radis, Ucóello del paradiso. 

ivcàLL D8 PASSA. Lo qui en^ certas esta« 



ACC 
ciòòi difi anj se muda de ana regió i 
altra, jés^e pasagera , de poso. Avís pe^ 
regrioa. Oi$eau de passage, OectUo dí 
passo. 

AVckiL os aAPiVTA. Lo qoi se nunté de 
aacèUs j caadrdpedoe a«e cassa y ina«- 
U: com tòU los de la seva espècie, tè 
\o bèc corro y fert ^ J las unatas ffra- 
xodas y més fertasiambé que los altres 
aaeèUe. jive de rapiha» Avis rapax. 
Oiseau de proie, Cccello di preda. 

AücàLL iroCTVRiro. Lo qui de dia s' estü 
anugad j vola solament de nit^ jíve 
nocturna. Atis ooctama, noctivaga. 
Oiseau nocturne. Ucceilo nottumo. 

AUCktX pJàSSAB iro ES B9GABUD. rcf. Aücàu 
fiSLt irO ÀaTHA BIf OABIA. 

Accàcx flALTATGE. Lt> quí maj ó rara ve- 
gada se domestica y futg de poblat* 
A^e sib^ttre ó hra^a. Avis sÜTestrís- 
OiseiOi tamage» Ucceilo ramtngo. 
iijckix T^L•L ifo kmraA en gabu. ref. que 
ensenya que no es íéaíl enganyar ab 
que estan versads en alguna cosa ò tè- 
oea experiència de èUa. Pdjaro viejo 
no entra en jaula. Annosa vülpes haud 
cipitor iaqueo. Contre V oiseau vieux 
ifest inuitle la cage. Non torna mai in 
g^ll•la i' nccel che ne fuggt. 
u nxHo LO AUcàu DB LA GABU. ff. met. 

U nOID LO AVcàlX DEL If IV. 

li mm LO AUcisLL DEL 5IV. fr. met. ab 
foe ^explica que algd à qui se busca- 
in ab caidado na fugid del siti ó pa- 
ntgs abònt se creya trobarlo. Saüó el 
pdjaro del nido, ÉyolaTÍt « ant fugit , 
eraàt. Les oiseaux soni dMchék/se 
sont enfuis, él/adés, U ucceilo se n' andò. 

«b TU. SEE AUeàLL DE ÍOSC QUE DE GABU. 

ref. ab que se denota lo mòlt apreciable 
que es la llibertat El baey suelto bien 
se lame. Non bene pro toto libertas 
venditur auro. Des tresors le plus grand 
éest la libert^. Cavallo scíolto ratto 



als TAL SEB AUcèLL PE BOSC QUE DE GABU. 

ref. ab que sç maniíèsta que es millor 
la condició del reo que futg. Mas vale 
salto de mata, ^ue ruego de huenos. 
Fuga patrono melior. H vaut mieux at- 
tendre de loin que de pres. Fuggi, fug- 
gi , e non morrai. 

Vàs VAL U5 AUCiOJ. E1C LA MA QUE Ul•l' ÀLIGA 
ex to AIRE Y Ó nès TAL U2f AUCÍLL E5 LA 
MA QCB DÒS QUE VZJAS ' YOLAB. ref. qUC 

aconsella que no se dèien las cosas se- 

TOM. 1. 



ADD 2\T 

goras -enearaqué skn pètitas, per U 
esperansa de altras majors que sòn con« 
tingèuts. Mas vale pdjaro en la manü 

' que Mtre ^^olando. Cerhím pro incerto 
ne mutato. Le moineau pris vaui mieux 
que Foie qui vole. Meglio è fiinguella in 
man , cbe tordo in frasca. 

AUCELLAS. s. m. anm. de aucàll. Pa^ 
jarote. Avis grandtor. jíug. d^oiseau. 
Uccellone. 

ADCELLET. s« m. dim. de avc^ll. Jveç 
dea, aveciUa, avecita, pajarico, pa* 
jarillo, pajarito. Avicula. Dim* d' oi-' 
seau. Uocdlino. 

AUGELLOT. s. m. Lo aucèll gi^i des* 
conegud ó que no se li sab lo nom. Par 
jarraco, pajaruco, avechucho. Imma- 
nis i'gnotaque avis. Gros oiseau dont on 
ignore le nom. Ccceliotto. 

AUGIR. V. a. ant. matab. 

AUCIDERE. V. a. ant. matab. 

AUGIUAE. V. a. ant. matab. 

AUDAGIA. 8. f. Seguretat ó excessiva 
eonfiansa ab que algd sens témer lo pe- 
rill ^ó sens respectar lo pudor se atre*- 
vextt alguna cosa temerària. Audàcia, 
osadia. Audàcia, jiudace. Audàcia. 

AUDAGIOS , A. adj. ant. audas. 

AUDAQOSAMÍ^T. adv. mod. aot. Ab 
audàcia. Osadamente, Audactèr. Auda* 
cieusement. Audaoemente. 

AUDAS. adj. Lo qui obra ab audàcia. 
Audaz^ osado. Audax. AudacieuXy 
hardi. Audace , ardito. 

AÜDIGIÓ. s. f. ant. avdieucia. 

AUDICIÓ, for. ant. afiiMEir de testimonis. 

AUOIENGIA. s. f. Lo acte de oir los so- 
berans^ superiors y ministres à las per- 
sònas que tenen que parlarlos. Audièn- 
cia. Audientia. Audience. Audienfa. 

AUDfENcu. Tribunal de justícia que com- 
pren c6rt territori y se compon de mi- 
nistres togads. Audiència. Gonventus 
jurtdictts. Audience. Udienza. 

AUDtEvciA. Lo edifici abònt se reunex lo 
tribunal del matèx nom. /iudiencia• 
Gonventus juridici sedes. Audience. Ao- 
dienza. 

DOVAB AUDIÈNCIA, fr. Admétrer lo rey ò 'al- 
gun ministre , superior ó autoritat à las 
persònas que tenen negocis ó preten- 
sions pendents, y enterarse de las ra- 
bòns en que las londan. Dar audiència. 
Audientiam impertiri ^ pnebere , tribue- 
re. Donner, aceorder audience. Cou- 
cedere audicnsa. 

sB 



. ' 



218 AGG 

AUDIENSA. s. f. ant. audieitcu. 
AUDITOfi. 8. m. ant. orkvtT. 
AUDITOR DB GVBRQA• Jutgo Uctrad que co- 
' nex de las eausas del for militar ea pri- 
mera instància. Auditor de^ guerra. 
• Jadex militaribos causis. Juge qui con- 
naít en premii^e instance des causes 
relatives aux irtHUaires. Assessore di 
guerra. 

AUDITOR DB MARIIIA. JutgC llctüad qUC CO- 

' oexde las eausas del iot de mar en 
primera instància. Auditor de marina. 
Judex marinis causis. Júge des causes 
relatives à la marine. A^efsore di ma- 
rina. 

AUDITOR DB LA irUSCIATURA. AsSCSSÒr dcl 

nunci en Espanya, lo cnal per nombra- 
mènt real y confirmació del papa conex 
de las eausas ecclesiésticas en apel4ació 
dels ordinaris j metropolitans. Auditor 
de la nunciaiura. Judex delegstus pro 
causis ecclesiasticis in gradu appellatio- 
nis. Assesseur du nonce du pape en Es' 
pagne. Segretario del nunzio aposto- 
lico. 

AUDITOR DE ROTA. Un dcls dòtse prelads 
que en lo tribunal romà , anomenad ro- 
ta , tè jurisdicció pera conéxer en apel- 
lació de las eausas ecclesiàsticas de tò- 
tas las provincias j regnes catòlics. Au- 
ditor de rota ó de la rota. Sacrae rotae 
roman» judex. Audiieur de rote. Udi- 
tore di rota. 

AUDITORI, s. m. Concurs de oyènts. Aur 
^Vono. Auditorium, concio. Auditoire, 
Auditorio, nditorío. 

DÒ9AR AUDITORI, fi*, fam. quo significa es- 
coltar à algii. Dar oidos. Aures praebe- 
•re. Écouter. Porgere orecchio, dar 
reta. 

AUDITORIA. 8. f. Lo empleo de auditor. 
Auditoria. Judicis munus. Emploi d^au- 
diteur. Aséessoria. 

AUDITORIA. Lo tribunal 'del auditor. Audi•' 
torta. Judicis forum. ïï'ibunal de Vau" 
diteur, Tribnnale delí' assessoria. 

AUGE. s. m. Elevació gran en dignitat ó 
fortuna. AugiS. Opes, fortuna , dignita- 
Xg&. Apog^e: Potenra, fortuna , prospe- 
rità. • 

AUGMENTACIÓ. s. f. ant. aum^t. 

AUGMENTAR, t. a. ant. aumbhtar. 

AUGMENTAT, DA. p. p. de augmbwtar. 

AUGURADOR. s. m. p. us. AGORàa. 

AUGURAL, adj. Lo que pertany al augu- 
ri y als agorèrs. Augural. Auguralís. 



■AÜM 
Augural» Augurale. 

AUGURAMÈNT. s. m. ant. Lo acte de 
endevinar per lo vol dels aucèlis. Au- 
guracion. Auguratio. Augure. Aogara- 
sione. 

AUGURAR. Y* a. p, us. Endevinar ó pro- 
nosticar lo que succeiré per la vana 

. observació de algunays cosas que no te- 
nen ni poden tenir cap influencia en los 
íèts venidèrs. Agorar, augurar, orni- 
nar. Auguraré. Augurer. Auguraré. 

AUGURI. 8. m. Pressagi ò senyal de cosa 
Ycnidèra, ó pronòstic favorable ó con- 
trari de cosas futura»» formad súpers- 
ticiosamènt per senyals ó casualitats in- 
fundadas , com feyan los gentils obser- 
vand lo cant y altras cosas deb aucèlls. 
Agüero, auguriOé Augurium, auspi- 
cium , ornen. Au^e. Augurio. 

AUGUST, TA. ad|. Lo que merex veue- 
ració per la dignitat y excel-lencia. Au- 
gusto. Augusttts. Auguste. Augusto. 

AUGUST. Nom que prenian los que puja- 
ban à ser emperadors romans , afegiud- 
lo al de Qísat, desprès que aquest pas- 
sà i ser nom de dignitat. Augusto. Au- 
gustus. Auguste. Augusto. 

AULA. 8. f. La sala ahont s'ensenya algun 
art ó faicultat en las universitats ò casas 
de estudis. Aula , general. Aula littera- 
raria, litterarius ludus^ schola. Salle ^ 
classe. Classe ) scnola. 

AVhx. ant. Lo palaci de algun príncep so- 
beré. Se prenia també per la reunió 
dels cortesans. Aula. Aula. Palais. Cú- 
ria. 

AULES A. 8. f. ant. bei•laqubría. 

AULET. 8. m. territ. alsinar. 

AULIC ) CA. adj. Lo cortesà ó palaciego^ 
ó lo que pertany à la c&rt ó palaci. 
JfuUco. Aulicus. Aulique. Gortigiano. 

AULINA. s. f. ant. ais» a. 

AULTRE, TRA. s. m. y f. ant. adúltcro. 

AULLADOR ^ RA. s. m. y f. ant. Lo qui 
ullprèn. Aojador. Fascinator. Enchan- 
teur. M'iliardo. - , 

AULLAMÈNT. s. m. ant. L'acció y efecte 
de ullpéndrer. Aojanúento , aojo, aojar- 
dura. Faacinatio. Fascination. Malia, 
&ttura. 

AULLAMÀ2rr. ant. uoòl. 

AULLAR. V. a. ant. ullpBitorbb. 

AULLAR. ant. UDOLAR. 

AUMÍ^NT. 8. m. L' acció y efecte de au- 
mentar ó aumentarse. Aumento, acre^ 
centamiento. Augmentum, incremen- 



AUN 
tara. jíugmentation. Accreseimeato , 
somento. 

inàm. pi. Los adeíantos j miHòraa cu 
coDTeaiencias ò empleot. jiumeniàs^ In 
ooiieríbiu pvofeotiO) inopibiis «eaia- 
calutibiu incvementaiiu GtniUf prt^ts. 
PrograsBÍ, profitti• 

iiü DE AUMàrr ó kt AuuàMT. fr. qóe de- 
B4ta l' acció progteflfífa de aumentarBe 
ligQoa oon. £r ettaamemò* Aagescere. 
Ait^mertí^r. Aocrescere, ingranaire. 

AüM£!fTACiO. s. f. Ret. Figara «{ne se 
comet caand poc é poc se va pujand la 
poaderaci6 en algaa disoun. Aumenid^ 
cion. Gmdatío. wadathn* Gradasioue. 

\L)(ENTAD y DA. p^ p. de ÀvutrTjJi. 

iCXENTAràR, RA. s. m. y f. Lo qai 
uQiènta. jiamentador. Aínplificator, 
«npliator. jéugmenàtíeur. Aumeotatore. 
AÜ»E!fTAR. T. ^• Donar maj&r eitensíó 
a ilgana eosa. Se usa tambíé oom recí- 
proc. jéamerUOTy at^^eentar, acrecer, 
Àagere. AugmerUer, accróUre.tí^cct-- 
«cere^ allargaré i iograndire. 
incrrAa. ▼. n. Parland de animals j plao- 
bs se pren per créier^ j parlaod de 
bèos de ibrtona és^anarue adqtimnd 
niès. Medr€w. Creseer&T progressam fa» 
eere, eaakscere. Chrfirre j faire des pro- 
çrè». Cceioere. ^ ... • 

AtnntMK. T. Y. Crtfxer alguna cota oo 
notaria» tre^alecer* Iitralere ,* coalere, 
mnkteat, CroUre , augmenta. Pigliar 
f^tétf cnBsoeifü• 
AUÉESTATttJ. adj. Gram. Se aplica als 
eoau què aumèntan la significació dels 
poBdoi* jímmeruaiisfo. Augmeetoin af- 
èruB.- jéugmentatíf, Acorescitivo^ au- 
'aestativo» 
irifOSTA. 8. £1 La porció de ceea solta 
T no liqfüda què cab en las dòs mans 
jnotas pasadas en forma còncava, jil^ 
maerta. Quantnni ambabotf volis V se- 
mms reive-siodib comprehendi |K>te8t. 
JoiiUéè. GiamelUi-gíoBielUi. ' *. 
iraofrx. tetAtí iMiàPAT. 

kOfAD^ 'DA.'p.*p. de iinriat iéúàiàào. 

^C5AR. 'ir• a. ant. Jnntar varies^ oosas de 
manera qne fisica ó moralment vittgan 
i femuET im sol cos. Se xàk tamAé com 
recíproc. Adtinar , oiÉMr. Adnnare. 
MBer piüsieurs choses pourn'enfor" 
nier_M^cm foitf . Adonaré. 

CNATGrE- «•' Bi.' ant. La mida qne se fa 



AUR 219 

Eer aonas. jineaje. Mensüra íper ulnàs 
eljzicas. jéunage.lA misura delie stoíTe. 

AUNEJAR. y. a. ant. Amidar ab l^ aunai 
jinear. Ulné belgicA metirí. Auner. Mi- 
snrare coll' auna. 

AUR. s. m. ant. oa. 

AURA. s. f. Poét. Lo aire mis siHil , ó lo 
vànt suan y >apaoible. Aura. Aara. Souf-- 
fle duz^pkjrr, Anra. 

AURA POPULAR, mct. Lo aplauso j accepta- 
ció del poble. Aura poptdar. Popolaris 
aura. Foix pübUmé , approbatian gént^ 
rale. Aura populare. 

AUREJ AD , DA. p. p. de aübbja«. 

AUREJAR. T. a. orejar. 

AURELLA. s. f. Tendrum cubert de pèlk, 
qne tà lo animal é los dos. costats del 
,cap; lo cual servex pera qne se intro- 
duescan los sons que percebex lo oido. 
Oreja. Auns. OreUie. Orcoehio, orec- 
chia. 

AURÈLIA. Per metonímia ^ entén T oido. 
Oreja* Auris, auditus. Vo^Oe. Udito, 
oreccbio. 

AURBLLA. La part de la sabata ^ que surtind 
més per un costat y altre serves per 
ajustar la empenja del peu , per medi 
de betas, botons ó sivèUas. Oreja. Atí^ 
aula calcei« OreiUe de souUer. Orec- 
cbio. 

AURBLLA 1» MOHTo. Planta, de cual arr^ 
ixen en lo ivem una porció de fullas 

3ue tenen la forma de una paperínit, y 
estruidas estàs en la primavera nax la 
cama que tè la Ihirgana de un peu , y 
qne sosté las flors que sòn pétitas y 
blancas. "OmbUgo de PYrms, oreja de 
abad, oreja de monge. Gotyledon. Nom- 
hril de Vaua. Ombelioo di Venere. 
AURBiLA DB RATA* Planta quc tÀ'i'arrei com- 
porta defibras mòlt prímas, las camas 
ctlindrioRS, las íullas Uargar y estfetas, 
ylas flors pètitas y blancas* Oreja de 
ratony picagaiiina, dUbUy pas^erina. 
Anricula muris, alsine. Oreiüe^d'e^rat , 
piloseüe. Oreccbia di topo. 
ABAXAR LAS AURELLAS. fr. met. y fam. Ce- 
dir ab bumilitat en alguna disputa ó 
rèplica. Bajar ias orejas^ Auricnlas di- 
mittere. BaUser les oreiUes. Ritasciarsi 
scemardi vigore. 
BSGALVAR' iRS avreílas i A£oú. fr. mct. >y 
íam. ilepéndrcrlo ab mòlta severitat. 
Calentar d aigano las orejas : pomer las 
orejas coloradas. Asperè', rigidè, se- 
I verè argnere> increparà. Fotre rougir 



$90 ADR 

Meti/u^un fuií/u'aux oreittes* Riscaloar 
le orecchie. > 

ISTAE ^BIUAD i l' AVBILLà. fr. Diet. J fam. 

que se dia del que està sempre ab al- 
tre, seus apartarse de èil , ni donar Uoc 
i que ií parlen reservadamènt. També 
«e dia dd qai està instand 7 porfiand 
sobre alguna pretensió. Estar d la orc 
ja. Aun jugitèr snsnrrare. Ètre pendu 
à roreiUe. Confiar gU orecchí. 

«iTiaAA l'axjrbua a£ gat. fr. met. y £im. 
Jugar i cartas. Tirar las orejas ó la 

, oreja; mirarse las unas. Ludo cbarta- 
rum /vaoare. Jouer aux cartes. Aver 
V assoüel Tentriglio. 

rka AvaBtLAS be MBBCàpka. fr. Fer lo des- 
entès « fir com qui no oa. ffacer ore^ 

• jos de mercader. Sardum agere, sur- 
4as alieni aures prsbere. Fmre la 
sourde w^lle. Far orecchie di mer- 
cante. 

Fka ó :piíkAR VVAB AuiBUAS. fr. met. y fam. 
EsQoItar ab mòlta atenció ó curiositat 
lo que altre proposa ó còuta. jéòrir 
iatuo el oido. Aures arrigere. Pràer 
l'oreiUe, Dar orecchie f star cogU orec- 
chí tesi. 

-UEVAB 6 TALLAR LAS AUBELLAS. fr. DeSOre^ 

jar. Auriculas mutilaré, amputaré*. £5- 

soríller. Mozzare le orecchie. . 
PABAB l'adrella. ít. Elsooltar ab atenció* 

Aplicar el oido, obrir los oidos. Prae- 
' bere anrem, aures intendere. Écouter 

attenlivemeni. Prestaré orecchio. 
PABAB LAS AURELLAS. fr. Escoltar ab gust j 

apreci lo que se diu. D(^ oidos. Aures 

praeberCf arrigere« Écouter. Porgere 

orecchio. 

PBB V9A AÜRBLLA m'^RTRA T PBR l'alTRA MJt 

iK. fr. Inet. y fam. ab que s' expressà 
que no se fa cas ni apreci de lo que al- 
tre dia 9 ó del ayis , noticia Ó consell 
^ue dóna. Por un oido me entra xpor 
otro níe sofe. Surdo canitur. Cela m^'en- 
4re par unt oreiüe, et sort parVautre. 
Mi entra per un* orecchio e mi esce 
dall' altro.' 

«ACUDIR Ó SACUDIRSe LAS AVRRLLàS* fr. MÓU- 

rerlas lo animal espdséndselas. Qrejear, 
Aures excoiere rel agitaré. Seoouer les 
oreilles. Scuotere le oreochie, 

TAPARSB lAS AÜREtiLAS. fr. ab QUC SC pOudè- 

ra la dissonància é eseindol que causa 
alguna cosa que se diu « y que per no 
oina deuen taparse los oidos. Taparse 
ia$ orejas ú óidos. Aores obturarei oc- 



. AÜR 

cladère« Se boucher les oredbi. Tarar: 

si le orecchie. 
XIULAR X l' aurblla. fr. nwt y fam. EiUr 

suggerind à altre algiuia espècie eooti- 

nuamènt y ^b empento, laarar al ddo 
. ó d la oreja. In aurem obganBÏre. Sol' 

liciter , presser snçementí Torre gli orec- 

chi. 
XIULAR LAS aürbllas. fr. SeQtirxiuleto diiu 

de èllas. Zumhar , vurrir los ^idos. Bom- 

bitare^ tinnire aures» Brmre, bouràonr 

ner les oreiUes. iELonunoieggiare gli 

orecohi. 
ADBELLANA. s. f. òrellava. 

AVRBL•LAHA ]>B PARBD. terrít. .CQüSOLVÀ. 

AUa£LLETA. s. f. dim. de ai;bclu. Ort^ 
jilla, orejita, orejica, orejeta. Kv^n- 
cUla, orioHla. Dim. , d^orélU. Orec- 
chino. ^ •■ • 

AUAELLONS. s. m. pi. oReuòsi. 

AUAELLUD, DA» adj. que sé aplica al 
inimal que tè las aurelias gressaa ; \^at 
gas. Orejudo, Auritu9» Qui a de pm 

' des oreilies. Ocecchiuto. 

AUBELLUD. tcrrit. LLAVUD, TOlTrO. 
AUHEMETA. 8. f. ÒERlfBTA. 

AUREO. s. m. Moneda antiga dW qn<i 
corria en. (èmps- de aan Fernando. Ju\ 
reo. Nummoa. aureuB. . Al•lcifnne mon* 
naied'or du regne de saint Ferdinand 
Antica moneta d' oro, 

ivRBO'RiíaiBRO» Cronm XiO.períQdode diiK^ 
anjra, en que laaooD)unct(>a$•de ia Uq 

- . na tòman i supceür en I09 naatèBos & 
Se anomeni ax( perquè los romans I 
seoyalabau en sòs calends^a^ab Uetras 
números d' or. Auteo número, cic 
decemno^nal ó decemnd^rmrio , eh 

>. L•nar. Aureus notnero•• Hpmbre i(» 
CYcU L•naire. Numero aureOt nuïaer 
d' oro.' I . 

AURÈOLA* s» f. Diadema, Qoronaó cü 

. cul de UuA que se pOas^en lo cap \ 

las imatges dels tants^ Aurèola. H^* 

ma (éaodida• Auréok ^.nímbe" Aoreol 

AURETJ. .s« nu ORm. 

AURICULAR, ad). Lo ou^ pertaa; 
oido. Comunmènt se aplica à la cooCi 
iié ^re los eatólics• júsri&dar. An 
Qubris, auricttlartua. Auriadaire. I 
rioolaf^i, aurículare. 

AVBicteAR. Se aplica al dk xic^ ftf^ 
re^larmèat ab èU se o^tejan las sa 
llas. Auricular. Digttua roinimos. Ji 
culfdre. U auricolarev ü dito mig» 

AURORA, s. t La Uum rosada quep 



AUS 
cees íttimfdbtaiiièat à la etUa del «oi. 
AwTüra• AttTorà. Aurçre* Aurora. 

AdòiA» Foét> Lo prÍDcípi 6 los primers 
tèmpa de algaoa cosa. Aurora, Orius. 
jàmrare. Aurora. 

àotímk• Beguda composta de Uèt de ameirr 
lla j ai|pa de eanjèlia. Àiuvra* .Potío 
ex amTgdalí et cÍDuamomi socpo opn- 
dita. ÓrgetU auquel (^h- ajoute de la 
cdimelle^ Ori^ta.coQ oanoella. 

loacMu. BoasAL- [Físic^ Feoómeao Uu^inòs 
que apa^res aí^fiai yegadas ^ lo cel à 
la part, dot BOrt j4urof,^.Jbçrcal\ Auro- 
ra borealM» Juraré boréale. Aurora bo- 
realc. 

innrrau l'avbj^a. fr. Comensar i apuntar 
lo dia. Deipuntar la aurora, Lucçace- 
re. Pomdre l•aurore* Spuptar I' au- 
rora. 

naujL i•Uiuiòa&• fr. P,oA» Ciurer la roaa.- 
ÒM al ièaaps de.cïi;ir \o sol. I^orar la.ftú* 
rora. Rorare. Tomberja rofi^, l9rugia- 
daie,l>S'ogiàdai^ , 

ADS. s. na* aut. Apclu.» 

lOSAOES. ^ AUSA9 £S. ;<!?^pr. ant Se 
usaha pera ,dpuar per cert ó assegji^ar 
\a qae.se di^ja. Çlaroetldy y.4 se ye. 
Patet, Uqoet. C^est clair. Certpi Wiffro, 

kJSSSL• a.in« «at. i^vcjlju^ ,, . • \.".j 

kV^LkBi* ▼. a. ^ükt, .Cassar a^cél^U.. pa- 
Aucupa^. ÇhoMàer . oiscaiiix. 



iUSELURÏ:. s, ml ant:C:;aÍM^^ ^e ^^' 
céfliL CgL•odor. de a^e$. Auç^ps. C/uur 
tem- d^aiseaux* Uccellftoee, 

iOSEUCIA. a. f. L' accii y efi&cte de^au- 
seulane ú de estar ajuèfif. Jimencia, 
A b a eiiU a. Jbsence^ Assei|aa«^ . . , - 

AOtsciA. Ix). tèmpa en -i^e^algil està ao- 
sifit. jkísencia, Afaseiitia«.4S#tfnce..As- 
lensa, assentamento. 

c'AiacPsiA: Ç^v^ OLTiD. reC que. deoota 
que d> I* auaencía se olifid^ T^^ que se 
anut. jéuseficia, enemiga de amor; 
€uan lejos de ojos^ taníejos de cora^ 
zon r d muerios y d idos no, hajr ma$ 
amdg09* Absentes ut TÍtA{i|oçl0S) obli- 
tíu maoet Lei o^senM ont iòrt. La lon- 
ogní gran .piaga salda. 

k MSUOíà BORAS Ó MM.AS AUSBRCIAS. fr. 

£un. Parlar bé ó mal de èll cuand estA 
anaèntr Tçner- bueuas ó molas auten^ 
cias. Bene ant malè de absente loqui. 
Afoir des prSneurs ou de$ d^racteur$ 
doMM son mence. Parlar bene o spai^ 
lace d' «D assenle. 



AUS 981 

TB9IU LAS AUSBIICIAS Y. BHPSRMBDATS. fr. 

Substituir é algd en sou empleo mentre 
que esti ausènt ó malalt. Servir ausenz 
cias jr enfermedades. Absentis Tel 
aegrotí munus explere. Remplaver quel^ 
i/u^un dons ses fanttions toutes Us /ois 
m'l/ s' absente ou qu^il tombe malade. 
Far le tccí. 

AUSÈNT, adj. Lo qui està separad de aU 

. gnna persona ó de algun Uoc. Ausente. 

. Abseos. Absent" Assento. 

AUSENTAD, DA. p, p. de ausentarse. 

. Ausentado. 

AU^NTABSEf r, r. Separarse de alguna 

. persona ó de algun lloc» Ausentarse. 
Discedere^ abire. S'absenter. Assisp-* 
tarsi. 

AUSEfipA•.a• í. ant. açtau. 

AUSIR. -Y. a. ant. matah. 

AUSÍURER. y. a. ant. matar. 

AUSPICI, s. m. Augurí , Tatícíni que fe- 
yan los gentils pçr lo cant , toI j altras 
senyals que obserTsban en los àucèUs. 

. , ^gúero, auspicio, Auspícium. Auspicei 

^ . ^Auspicio ) aruspicío. 

Ms^if^i^ Protecci^) favor. Auspicio, I^ro- 
tectío. ^M^ice^. .Auspiíio, protezíone. 

AUSXEa, RA*. adj. B^etlrad, mortiCcs^d 

. . j.pçnként. ^Austero* Poeuítens, solita- 

^ rlus'.» .^^fère^ pdhitenl. Austero,'vi- 

. gído; 

Aüsrka. Serèr, ríguròs. Austero. Auste- 
ruSf se.?erns. Austers, só^ire, Severo, 
Cero. 

^AUSTERAMÈNT. adv. rood. Ab austeri- 
tat. Austeramente, Austerè. Anstère-- 

• ment, Austeramente. 

JiUSTERÍSSIM , MA. adj. sup. de avíS- 

_. tíb. Austerisimo. Seyeríssimus. St^p. 
d'austire, s^ère. Austerissimo , rigi- 
disi^ímo. 

AUSTERITAT, s. f. Mortíficacld dels sen- 
Cts j passions , rlgòr en lo tracte del 
COS. Afusteridad. Corporis voluntària 
ilfflictlo. Aust&it^. Attsterítà, mortifi- 
easionci rígore di TÍtà. 

AUSTBarfAT. met. Severitat, rigidesa. Au$^ 
' teridad. Severítas, aspentas, austeri- 
tas. Austéirii^, Austerítà. 

AUSTOR. s. m. ant. astor. 
AUSTRAL, ad). Lo que pertany al mitj- 
dfa. Austral, Austràlia. Austral, Au- 
strale. 
AUSTRIAC, ca. adj. Lo natural de Àus- 
tria ó lo que pertany é ella. Austriafoí 
Attstriacus. Autrichien. Austríaco. 



222 AÜT 

AUT, TA. adj. ant. alt. 

AUTÈNTIC, CA, adj. Lo autorisad ó le- 
gailsad que fa fe pdbtica. AtUéhtico. 
Àuthenticus. Authentique. Autentico > 
valido. 

AüTÈNTÍCA. 8. f. Lo despatx ó certifi- 
cació ah qué se testifica la identitat de 
alguaa relíquia 6 de alguu miracle. Au" 
téhtica, Certisiímae aüctoritatis scrip- 
tum quo miracalorum vel sacraram re- 
üquiarum veritas comprobatur. jÍU" 
theiuiqiie. Autentíca. 

AUTÈNTICA, tbr. Caalserol de' las constitu- 
ciòus recopiladas per orde de Justinia*- 
110 al fi del cjódig. jíutiínXica. Authénti- 
ca imperatoirum lexl AatherUique. L* au- 
tentica. 

AUTÈNTIC ACIÓ. «. f. L' afccídy efecte 
de autenticar. Atitenticacion, Compro* 
batio publicà auctoritate firmata. Pao 
tion d autheiUiquer. Aut'eiiticazione. ' ' 

AüTENTICAD, DA. pj p. de autenticar. 
Autenticado. 

ALTÈNTlCAMfeNT. &dv. mod. Ab au- 
tenticitat , ó en fbrma que fassa fe. Aa^ 
t^nticamente. PuUicà' et firma auctoH- 
tate. AuihentiqaemetU. Autenticamente. 

AUTENTICAR. ▼. a. Autorisar ó legàlisar 
jurídicament alguna cosa. Autenticar. 
Auctoritate firma, et publica fide ^li- 
qoid comprobare. Authentujuer, Auten- 
ticaré. 

AUTENTICITAT, s. f. La circunstançia ó 
requisit que fa autèntica alguna cosa. 
Autenticidad. Auctoritas, fides. Aif 
theniicit^. Autenticità. 

AUTO. s. m. Decret judicial dictad en al- 

funa causa civil ó criminal. Auto. Ju- 
ícatum, sententVa. Acte, decret, ar^ 
reteíf arrit , ordonnance , sentence. De- 
creto , senteuza , ordinanza. ^ , 

AUTO. Usad en plural significa lo proéè^. , 
Autos, Acta forensia. Prooès^ actes. 
Atti. 

AUTO ACORD íd. La determinació que pren 
per punt general algun consell ó tribu- 
ual supremo ab assistència de tòtas las 
salas. Auto acordada, Supremt conven- 
tiis judicum HIspaniae decretum. Arrét 
rendu à runanimité pa^ un conseil ou 
im tribunal supreme, klio accordato, 
con ven u to.* 

Airro DE FE. Lo del tribunal de la inquisi- 
ció en públic, traiend los reos A uii ca- • 
tafal, als cuals se ílègian públicament 
los seus processos desprès de senten* 



AüT . 

. ciads. Aato de/e. Publica lectio acto» 
rum in causa reiigionis, et selitentíeab 
inquisitione latae. Aut(Mla^. Auto da 
íi. • 

AUTO DEFINITIU. Lo quB tè fd^Tsa de senten- 
cia. Auto defifdtwo. Ultima definitiva 

' senténtia. Sentence d^niHvé* Seutenza 
definitiTa. 

AUTO DE IirQUfSrciÓ. AUTO DÍB FE. 

AUTO DE oricr. Lo qtie pro^eex k> jutge 
sens pedimènt de part, Aato de' oficio, 
Decretum ex dfiScto judicis. 'JiAgement 
d'ojffice. Gradizio, gindreato d' iiIEeío. 

AUTO nrrEftLocüTORr. Lo que nb deeMex dc- 
finitivaàmènt lo plet, ò lo artiete. Auio 
interlocutorio, Dècretam de auMma li- 
tis ndn decernetas. Sentence- h/tièrlocu" 
toire. Sentenzi interlocatoría ; che noo 
decide il merito, che nan è definitira. 

aUTo 8ACBAME!rtAL. Gomp08ÍèÍÓ'jíi^Mitica 

' en la cual se intròdueten pét^ interlo- 
cutors peli*i5nas aMcgórlcas, «y fcc des- 
criuen comanamèot accions aagradas. 
. Aato sacramental. Dramatis/'genus al- 
legoricis piersonis decoratam. Piïce dfA- 

' matíjue dans tarfueUe on ihJttoduU des 
persónnages nB^goriqués,' Divina com* 

' rnédià. •' ■ • .?•'».. 

CQNSTAa DB AUTOS ò ifif At^t^a.''fr. íbr. Es- 

' '' tar probada en'èlb slgnna cost; Contar 
de autos d'en àútoi, Actis' In' jttdicío 
rem esse probatam , patereJ Cònster des 
actei. Constaré negit atti.- 

"óaroAR tos AUTOS., f^. fer. Manai^ lo jutge 
que li pórtdn. lo procés. Ltamttr los au- 

"^ tos. Acta litiï ad -se 'vocare/ Appekr les 
i3*cf w. Chieide^ gU aCti. '^ ' . 

ESTAB 1^ AJfTOs. ft. fSim. Éstar eoterad de 
alguna tà^^'Sèt'àr én hi autos. Rem 
' probè tènerè. Ètre initnui é^üne affúi- 
re^ Arer contesta. 

fosARSB tü'Atrfòs. fr. fath. Enterarse he 
de lo que altre conta ó lo ÍD8ti:*uex. Po- 
nersè en tos autos. K^m cattere. SHns- 
truire d'ane;affaire. Inforoiafsi , pigli^r 



notizia'. 



AÜTÓGRÀFO. ò,m, Cualsevol ott^ndl 6 

escrit de ma del matèl autòf .' Se uss 

alguna regada tom adjeóliü. Adtógra' 

fq, Autographum. Autúgraplie. Autò- 

críjfo. . , '* 

AüTÒR, RA. s. mr. y T Dò qui es causí 
de algunn cosa. Tadbd se dia del pri 
mèr que la inventa. Autor: Atictbr, cau 
sa, origo. Auteur. Autore. 

AUToa. Lo qui compon algtina obra Ittera 



ADT' 
rú. Autor. Àuctori scriptor. ^uieur, 
Aatore. 

iUTÒR. Eo las compaDjías de comediants 
es lo qoi cuida ael gobern econòmic de 
èUas y de la l'epaitició dels caadals. 
Autor, Histrionum praefectus et minis- 
tntor. Directeur drun thédtre. Oiret- 
tor d' un teatro. 

AüTÒE DE SOTA. Lo autòi* de fama I nom j 
estimació. Autor de nota , ó de buena 
noia. Auctor probatissimus, laudatissi- 
mos. Auleur renomnW, cèlebre» Autore 
ríoomato. 

ACTOBÍA. 8. f. Lo empleo de autor en 
b% ccHnpanyías cómicas. Autoria. His- 
triomun praefecti munus. Direction. Di- 



AUIORISACIÓ. s. f. L'acció y eíScte de 

aatorisar. Autorizadon. Testificatio 

iBCtoritate firmata. jíulorisation^ Au* 

{oiissasione, coosenso, approvazione. 

iUTO&lSAD, DA. p. p. de autorisab. 

Àaorizado. 

irroau&D. adj. Se aplica é la persona que 

per ta cali ta t^ empleo ó circanstancias 

d digna de respecte ó respectada, Au^ 

toraado, Auctoritate et digui ta te poi- 

\ea&^ potensque. Respectable, recom^ 

mtmdMe• Commenjdabile 9 ragguarde- 

ÀUTQ1]SU>ÀMÈNT. adv. mod. Ab au- 
tnntadL Jítorizadamente. Cum aucto- 
ritate. Ji/tíautorite'. Con autorità, au- 
tonmimaií^ 
AVTOtJSASQK. s. m. Lo qui autorisa. 
Aaiaraador^ Auctoritate sua aliquid 
fi rniif . Cehii qui autorise* G)1qí cbe 



ACTOUSAMÈNT. s. m. autobisagió. 
AirroUSAR« V. a. Donar autoritat ó fa- 
cultat à algú pera fèr alguna cosa. Au~ 
totizar. Auctoritatem , potestatem ali- 
eni confierre. Autoriser, Autorizzare. 
viomuL Legalisar lo notari alguna es- 
, crzptnra 6 document de manera que 
basa fie piiblica. Autorizan Publica no- 
itarii fide scriptum firmaré. Authenti" 
ffer, kffoliser, homotoguer. Autenti- 
mre, omolo^re, ayer per rato. 
PkttiSAA. GMinrmar, comprobar alguna 
j cosa ab autoritat, sentencia ó text de 
MguD aatòr. Autorizar» Frobati aucto- 
/-ns testiinooío comprobare, firmaré. 
ÈgConfirmer par Vautorité, Autorizzare, 
/ ^r aotoTita. 
J^D&iSAB. Aprobar ó calificar alguna co- 



AUi ' 225 

sa* Autorizar. Auctoritatem. dare. ^* 
prower , avouer une chose, Appro- 
vare, 

AUTORITAT, s. f. Lo caràcter ó ré^pre- 
sentació que tè alguna persona per sòn 
empleo, mèrit ó naxemèut. Autoridad- 
Auctorítas. Autorité. Autorità, autori- 
tade. 

AUTORITAT. Potcstat, facultat. Autoridad, 
Potestas y facultas , auctorit^. Comman- 
dement, Autorità, facultà, podestà. 

AUTORITAT. Lo crèdit y fe que se dóna à 
alguna cosa. Auioridad, Auctoritas, fi- 
des. Autoriuí* Autorítà, credenza. 

AUTORITAT. Ostcntació , fausto, aparato. 
Autoridad. Apparatio, magnincentia. 
Majesté, grandeur. 'Pomposa mostra, 
ostentazione. 

AUTORITAT. Lo tèxt ó las psraulas que se 
citan de algun escrit per apoyar lo que 
se diu. Autorídad. Verba scripta alieu- 
jus auris in testimonium adducta , auc- 
torítas. Autorité', texte. Antorità. 

PASSAD E5 AUTORITAT DE COSA JUDICADA. for. 

Se diu de lo que està eiecutoriad. Pa- 
sado en cosa juzgada , ó en autorídad 
de cosa Juzgado. Res júdicata. Ayant 
for ce de chose Jugée. Avendo forza d i 
cosa giudicata. 

PASSAD EH AUTORITAT DE COSA JUOICADA. met. 

Se diu de cualsevol cosa que 'ja se su- 
posa y de que es inútil parlar. Posada 
' en cosa juzgada , ó en autorídad de 
cosa Juzgado. Res júdicata. Cest chose 
jugéíe. Cosa giudicata. 

AÚTREIAR. y. a. ant. eutregar. .' 

AÜTÜMNAL. adj. Lo pertanyent d la tai;^ 
dòr. Autumnal. Autumnalis. ^utomnal, 
Autunnale, d'autunno. 

AUTUMNO. s. m. ant. tardor. 

AUaILI. s. m. Ajuda, socorro. Auxilio. 
Auxilium. Secours, assístance. Soccor* 
so, ajuto, aita. 

AUXILIAD, DA. p. p. de auSiuar. Au- 
xjliado. ^ 

AUXILIADOR , RA. s. m. y f. Lo qui au- 
xilia. Auxiliador, Auxihator, opitula- 
tpr , opifer. Celui qui aide. A jutatore. 

AU&ILIAR. ▼. a. Donar auiUi , protegir, 
amparar. Auxiliar. Auxiliari , opitula- 
ri. Aider, secourir, Ajutare, soccorre- 
re , sovYenire , porger ajuto. 

AuiíLUR. Ajudar à be morir. Auxiliar, 
agonizar. In extremo agone laboranti 
pios affectas inspiraré; moribundum 
piè adbortari. Éxhorter à la mort. 



224 AVA 

Esortar alia morte, confortaré i assrste- 
re a ben moriré* 
AuicitiAE• adj. Lo que auicUia. Auxiliar, 
Auxiliaria , auxiiiarias.. Auxiliaire, An- 
siliariO) ajutatÍTO, soccorrevole. 

AuiciLUR. BISBE AvilL•IAR, 

AüilLIATORI, RIA. adj; for. qoc se 
aplic^ al despatx ó provisió que se dó- 
na per los tribunals superiors pera qüe 
se obeescàn y cumplan los mandatos y 
protidencias dels inferiors, -f de altres 
tribunals j jutges. Auxiüatorio, Auxi- 
líarius. On le dit de Varrtt d*une cowr 
supéf'ieiwe qui ordonne l^exébuiion des 
arrits des tribunaax inférieurs. Ausi- 
Karío : s' appropria a' decrr ti de* tribu-* 
nalt snperiori per far ubbidi)*e quei de- 
gl' inferior!. 

AUYAR. V. a. ant. uuar. 

AUZIR. T. a. ant. om. 

AV. 

AVALAR, r. n. ant. davalhír , baxar. 

À VALORAT, DA. adj. ant. vAtàirr. 

AVALOT, s. m. motí. 

AVALOT. Confusió do crids. Griteria, gi* 
nebra, zambra. Multorum Tociferatio, 
clamor, tumultus. Criaillerie, Gridio. 

AVALOTAD, DA. p. p. de avalotar. 

AVALOTADAMÈNT. adv. mod. ant. En 
tu multo , motí ò alborot popular , seus 
orde ni concert. TUmuUuariamente , rw- 
mukuosamente. Tumultuarie, tumul« 
tuos^. J\unukueusemenu Tumultóaria- 
mente. ^ ^ 

AVALOTADOR, RA. s. m. y f. amotiüa- 
DÒa. 

AVALOTAR. t. a. amotivae en la prime- 
ra accepció. 

AVAioTAB. Donar xasco, sumbarse ó trum- 
farse de algd , fèr burla. Dar matraca, 
dar brega, dar vaya, Jocose cavillari, 
scommatibu» urgere. Brocarder. Uc- 
cellare, sbottoneggiare. 

AVALUACIÓ. 8. f. Lo acte de avaluar al- 
guna cosa. Faluacion , avaUíocion, aK*a~ 
lúo. £stimatio. ÈfobuUion. Estimasio- 
ne^ appreczamento. 

AVALUAD, DA. p. p. de avaluar. Va- 
luado, avaluado, a^^alorado, valorada, 
valoreado, 

AVALUAR. T. a. TaSar , senyalar ó deter- 
minar lo preu ó estimació de alguna co- 
sa, f^akiar, a\^aluar, acalorar, valo^ 
rar, valorear. £stímarc, pretium ali- 
cui rei facere , arrogaré , statuere, ci^us- 



AVA 

tituere, impooere. É^alaer, priser, es' 

timer. Valutare, apprezxare, stimare, 

dar U valore. 
AVALL. adr. U. En la part inferior. Aba-- 

jo. Deorsum. Sous, déssoui, Sotto, dí 

sotto. 
AVALLAR, T. a. ant. davaliab , baxai. 

AVANS. 8. m. AVA5TATJE. 

AVANSAD, DA. p. p, de avaitsab y avax- 
SABSB. Adelantado , avanzado» 

TBifiB MÒLT AVAirsAD. fr. mct. Haber vensud 
la major part de las dificultats que ofe- 
ria un negoci. Tener muy adelantado. 
Ret difficnltates penè superasse. Èirt 
au bout. RavTÍare ii baodolo. 

A VANSA DA. s. f. L'acció de avansar 6 
acométrer. Avance. Invasió, aggressio. 
Attaque. Attacco ^ assalto. 

AVAifSAOA. Partida de soldada apartada i 
certa distaneia del cos principal pera 
observar de prop al enemig y prevenir 
fas sorpresas. As^anzada, Exploratoram 
manus. Troupes avancéès, Guardia avan* 
cata. 

AVANSAMÈNT. s. m. ant. A]>eLA5TAiiàsT, 
en la primera accepció. 

AVANSAR. V. a. Accelerar, apressnrar. 
Adelantar. Festinare, acceterare.^i^art- 
cer, anticipen, acciUrer. Avanrarp^ 
anticiparé. 

AVANSAR. Anticipar, com la paga, lo sala- 
ri, etc. Adelantar, Anticiparé. Avan* 
cer. Anticiparé. 

AVAirsAB. Guanyar la delaqtèra à algiS ca« 
minand ó corrènd , dèxarlo endarrera. 
Se usa també com recíproc. Adelantar, 
PríBcurrere, praeire. Devancer. Anti- 
correre, precedere. 

A vAxcsAR. met. Aventatjar , excedir à algú 
Se usa també com recíproc. Adelantar 
Praecellere. Devancer, surpasser, Avan 
zare, superaré. 

AVA9SAB. met. Aumenta», millorar. Aàt 
lantar, Augere. Améliorer, augmentat 
Migliorare , ridur in migliore stato, aa 
mentare, crescerQ, andar avanti, f^^^ 
muovere. 

AVAíTSAR. V. n. Mitic* Embcstir , acoroétrei 
Ax'anzar, Invadere, aggredi. Attaqu^\ 
Assalire, assaltaré)^ aíTrontare, investir 

AVANT. adv. 11. eiídavant. 

AVAvr. adv. t. bnoavakt. 

AVANTAD , DA. p. p. de avaiítai^b. 

AVANTARSE. v. r. AtABAASB. 

AVANTATJAD , DA. p. p. de avattatja 
A^ntajado, 



AVA. 

AVASTATJADAMÈNT. ad?, mod. Ab 
aTantatj'e. Jventajadameníe. Prastan- 
ter. Af/antageustment, .Vantaggiosa- 
inente. 

.ÍVIXTATJAR. ▼• a. Portar aTantatje, 
eicedin Se nsa també, oom recíproc. 
Jifentajar. Excelfóre , praestare. Devarl•- 
cer , surpojtser» Superaré, avanzare. 

AVAiNTATJE. s. m. Ia superioritat que 
comparadvamèot tè^unapersòoa ó cosa 
lòbre altra ea cuaUeW líuea. p^entaja. 
Pnwtaatía, excelleotía* AvarUage. Av- 
Tsntaggio, superiorità. 

iTmiTiE. Lo partit ó ganancia. anticipa- 
da (jue se coDcedex à altre per igualar 
lo excés cpe seregonex en habilitat ó 
destresa. Fcntaja4 Cooditio excellens. 
À'OJtíage. Vantaggio, utHe, utüiti, pro, 
arrantsggio , jrt'Dfitto• . 

GriTTiR 10 AVAiTTATjE. fr. Scr uiès diU- 
jèot qoe altre. Ganar la gurupa. DHi- 
l^tià praeire. Prendre les devans. 
Pre c o r rerft, andar innand. 

AVAXTATJÒS, A. adj. Lo cjae^es aupe- 
rior comparativament à< altra cosa en 
sa líoes. Fentajoso. Praestans , excellens. 
^Küda^eux. A^vantaggioso. - 

AVAlfTBRAS. s. m* ant. Pèssa de l'ar- 

^«n antiga , que servia p^'a cnbrir 

3 4deasar ta part del bras que hi ha 

^la colae fins à la ma. Asfombrazo^ 

^mÀtara. AvarUrhras, Armatara 

iFiYG(/iRDA. s. f. La part mès avan- 
^ db on eiércit 6 armada. FangiuiT' 
àia. Prima acies. Avant^gardc. Van- 
cuaríTia, aranguardia, avantiguardia. 

AVAftAO, DA. p. p. de avarar. Remon» 



^VAR\R. V. a. Botar una nau à P aigua. 

Botar al agita, Navim in aquam dedu- 

cere. Lancer un bdtimeni à femi* Va- 

nre. . 
i^uiB. Parland de gruas fèrlas alsar. Re- 

moniar. Elevaré. Éíever. Innahare^ le* 

rar in alto. 
I AVAREZA. a. f. ant. avabicia. 
AVARÍCIA. 8^ f. Apetit desordenad de 
^ ïílqnirir j retenir riquesas. Acaricia. 

ATarítia, cuplditasi) avarítie^. Aiforice. 

Aramía, spilorceria, pidocchieria. 
AVARlCiÒS, A. ad{. ant. ataro. 
AVABICIOSAMENT. adv. mod. ant. Ab 

ïTaricia. Avariciosamente , avarienta' 

mente, ot^aramente. Avarè. As^aricieu^ 

ienent, Avaramente, con ayarizia. 

TOM. I. 



AVE 925 

AVARO, RA. adj. Lo qui tè avarícia. 

Avariento, avaro, avaricioso, Avarus. 

Avaricieux. Avaro, spilorcio. 
AVASSALLAD , DA. p. p. de avassallar. 

A\fasallado. 
AVASSALLAR. v. a. Subjectar, rendir. 

As^asaUar. Subjicere, subdere. Assujet- 

tir, Sottomettere , soggiogare, sogget- 

tare. 

AVEGADAS. adv. L vegadas. / 

AVEHINAMENT. s. m. ant. L* acció de 
acostar ó de acostarse à aleun lloc. 
Aproximacion. Appropinquatio , admo- 
tio. RapprochemenL Avvicinamebto, 
aocostamento. 

AVEHUVARSE. v. r. ant. EstaWirse en 
alffun lloc. Avecitidarse. Inter cives ads- 
cnbi, adnumerari. S'éiablir. Fissar il 
domicilio, stanziarsi. 

AVEHiNARSE. Rut. Acostarse una cosa é altra. 
Ayfecindarse. Accedere, appropinqua- 
re, approximare. S'approdicr. Atvící- 
narsi. 

AVELLANA, s. f. Lo fí-nit del avellaner, 
que es rodó , de mitja pulgada de dià- 
metro, y se compon de una escloíoUa 
dura, prima, de color entre rotj y 
grog, dins de la cual hi ha la molsa ó 
ametlla cuberta de un tel del matèx co- 
lor. Èxa ametlla es blanca , oliosa y de 
un gust agradable. Asfellana. Avellana. 
Noisette , Ok'eline. Mocciuola, nocella, 
avellana. 

AVELLANAL. s. m. ant. avellakar. 

AVELLAííAR. s. ro. Lo siti poblad de 
avellaners. Aveüanar. Ck)ryletum. Cou- 
draie. Lnogo píantato di nocciuóli. 

AVELLANER, s. ra. Arhnsto que trau 
dèsde l' arrel varias ramas dretas , flexi- 
bles y de vuit à deu peus de alsada : las 
fnllas sÀp grans y roilònas , las flors poc 

- vistòsas, y lo fruit rodó. A\»eUano. Co- 
rylns. Avelinier , noisetier , coiidre , 
emidrier. Nocciuolo, avellano. 

AVELLANETA. s. f. dim. de avellana. 
' AsfeUanicay avellanita. Avellana parva. 

Dim, de noisette, Nocciuoletta. 
•AVE-MARIa. s. f. La oració composta do 

- las paranlas ab que lo arcàngel S. Ga- 
briel saludà à la Mare de Dèn , y d« las 
que digué sant;^ Isabel y altras que 
auyadí la Iglesia. Ave Maria. Salutatio 
angèlica. A\'^, asfé'•'maria. L'ave, l'a ve 
Maria, o Avemmaria. 

AVE ïiaría! interj. jesus! 

AVE HARÍA? expr. QUI HA DAiT? 

«9 



226 AVE 

AL AVB-MARÍi. mod. adr. que significa lo 
matèx que i. entrada de fosc. Se diu 
ax( per lo lloable costum de tocar ea 
aquesta hora las campanas y resar la sa- 
lutació angèlica en memòria de la en- 
carnació del Verb diví. Al Ave MarUu 
Luminibus acceusis. A la brune. Verso 
la serà. 

ínt ujf ATE-MARÍA. loc. fam. En un instant. 
En un A\'e Maria. Momentò. En un 
instant. In un credo. 

AVENEDITZ. adj. ant. ESTKAWGèB. 

AVENIDÈR, RA. adj. ant. esdevehidòb. 

AVENIMÈNT. s. m. ant. vinguda. 

AVENIR. V. a. Ajustar, fer concordar als 
desavinguds. Se usa comunament com 
recíproc. Avenir. Conciliaré 9 compoue- 
re. Accommoder y arranger. Rappattu- 
mare, rappaciiicare. 

AVE5IR. V. n. ant. arribar. . 

avenirsb. y. r. Estar concordes en los ini- 
mos. Avenirse. Concordaré , convenire. 
S* accommoder. Ésser d'accordo, star 
d'accordo, concordara. 

AVE5IRSB. Apariarse , venir hè una cosa ab 
altra. Concertar • Convenijre, quadraré. 
Cadrer, convenir. Avvenirsi. 

ALLÀ SA LAS AYIHGAV. loC. ALLÀ SE LAS BAJA. 
AVEITTATJA. 6. f. AVAATATJE. 

AVENTATJAR. v. a. avantatjar. 

AVENTURA, s. f. ant. ventura. 

i^VENTURA. Succés cstrany. Aventura. Ca- 
sus, eventus inopinatüs vel siugularis. 
Aventure. Awentura, caso, accidente. 

AVENTÜRAD, DA. p. p. de aventurar. 
Aventurado. 

AVENTURAR, v. a. Arriscar, posar en 
perill. Aventuifar. Fortanse committere. 
Aventurer* Avventurare , arriscliiare, 
venturare , sporre. 

AVENTURER, s. m. Lo qui busca aven- 
turas. Aventurero. Inconsideratè et te- 
meré pericula tentans. Aventurier. Uom 
d* indústria , damerino , avventuriere. 

AVBNTURèR. adj. En la milícia se aplica al 
que entra en ella voluntàriament, y 
servex al réy sense sou. Antiguamént 
se deya també dels que entraban volun* 
tariamènt en las justas y tornetjs. Aven- 
turero. Miles voluntanus , proprüs mi- 
lita ns stipendiis. Aventurier y volontaire. 
Avventuriere. 

AVENTURAR. ADVENEOIS.' 

AVENTURÒS, A. adj. ant. venturós. 
AVER. V. a. ant. raber. 
AVERAMÈNT. s* m. ant. Asseveració. 



AVE 
Aseveraciòn* Asseveratio. Ajfftmuuicn^ 
Afiermaziotíe• 

AVERAR. t. a« ant. Asseverar. Aseverar. 
Asseveraré. Afirmer, Gonfermare , as- 

. sicurave. 

AVERIA. 8. f» terrít. cabatxadurà. 

AvERÍA. Dany que patexen las mercaderies 
ó generós. Se dia més comunament del 
que patexen en lo mar. Averia. Jactu- 
ra mercium. Avarie. Avarià. 

AVERÍA. Detriment ó dany que reb la em- 
barcació per la forsa del vent ó los em- 
bats de^ mar. Averia, Jactuia, daninum. 
Avarie. Avaria. 

AVBBiA. fam. Cualsevcrf desgracia impensa- 
da , dany ó perjudici. Averia, Damnuiii, 
detrimentum. Accident, maïkeur. Ava- 
ria, danno, pregiudicio, detrimeuto. 

AVERIAD, DA. p. p. de averiabsb. Avt- 
riado. 

AVERIARSE. v. r. Malmétrerse ó fèrse 
malbé alguna cosa. Se diu més comun- 
mént dels generós ó mercaderias que se 
portan en las naus. Averiarse. Deterío- 
rari , jacturam pati. S'ai•arier. Danneg- 
giarsi. 

AVERIGUABLE. adj. Lo que se pod ó es 
fàcil de averiguar. Averiguable» Inves- 
tigabilis. Qui peut etre ejcaminéi Cbe si 
può investigaré. 

AVERIGUACIÓ. s. f. U acció y elJcte de 
averiguar. Averiguacion: Inquisitio, in- 

' vestigatio. Exanieh. Ricerceimento , in- 
vestigagioue , iuvestigazioiie , ricerca. 

AVERIGUAD, DA. p. p. de averiguar. 
Averiguado. 

AVERIGÜADÒR , RA. s. m. y f. Lo <jui 
averigua. Averiguador. loquisitor, ni- 
vestigator. Investigateur. nicercatore, 
invcstigatore. 

AVERIGUAR. v. a. Descubrir la veritat, 
inquirirla, buscaria. Averiguar. Inves- 
tigaré, perquirete, inquirere. Enqu^' 
rir y recherclier. Inquiaíre, ricercare, 
investigaré. 

AVERIMÈNT. 8. m. ant. costum, hàbit. 

AVERSIÓ, s. f. Repugnaucia, oposició. 
Aversion. Adversatio. A%fersion. Avver- 
sione, antipatia uaturale. 

AVESAD, DA. p. p. de avesab j avisabse. 

AVESAR. T. a. acostumar. 

avesarse. v. r. acostumarse. 

AVESCHA. 8. m. ant. bisbe. 

A VESPA. s. f. ant. vsspa. ' 

AVESTRUS. 8. m. Ancéll de una cana de 
alsada , que té solament dòs dits en ca- 



AVI 

àjeaylMB eimas wiAt Ilargas, lo coll, 
io ctp, lo pit j Tèotre «ème pl^as, j 
ïi$ alas mòlt curtas é iniitils pera Tolar. 
Ifestru%, Strathio, strataíocamelus, 
ptfier mariuos. Autruche* Stmtco, 
ttniuolo. 
iVEXIGÀD, DA. p. p. de ATBXiGAaae. 

AVEXIGARSE. ▼. T. BUtlUMTABSE. 

AVI. I. m. Lo pare de la mare 6 del pare 
de aigií. Jbueio. Ayos. jileul* Avolo, 

DODDO. 

in. bm. L'iiome Tèll ò ancU. Abaelo. 
Km, Pere, Attempato. 

iTi. íàm. Se dia de la persona que tè cos- 
toffl de reojar per cualaevof cosa. Re^ 
gtmoA. Asper, mínax. Grondeur. Vec- 
càíanlo* 

ítis. pi. Los panads ò ascendents* jíbue^ 
los. Majores, proari , aTÍ. Aleux» Ante- 
nti, afoUt maggiori. 

iVIÀ. s. f. I^ mare del pare ó de la ma- 
re (le algú. jÚfuela• Atia. Aieule, Ato- 
Uf Dooaa. 

iiícoii MAfu. ezpr. fam. ab que se nega 
ó dubta to qoe algd referex per cert ó 

S; j axf de ia pei^sòna qae vana- 
le crea lograr algnn empleo ó dig- 
nititiedia: ho consegúird axí com m'a- 
^ Como mi abuela. Vana spes. Com" 
^}tàante, Come le morè in gennajo. 
cuinin i uT^TA ATIA. fr. &m. ab que 
Kddtoónèga algnna cosa que se re- 
uní o« i certa. CuérUaselo^d tu abue^ 
^ Grabt judaeus Apella. A d 'auires. 
'^oeUficcate. 
ATIAD. DA. p. p. de aviar. 
AVIAMÈürr. s. m. ant. paruda , haria. 
^VIAR. T. a. Prevenir ó disposar alguna 
<^ pera lo camí. Aviar. Ad yiam pa- 
nreaiiqmd. Préj>arer, disposen ApJ«- 
nccbiare, disporre, allestlre. 
^'<u. Oèxar anar ; j axi se diu : be ati ad 
u ancèlL Soliar. Solvere. Ldcher. Di- 
«cacciare. 
tnu. Disparar un' arma de fog. Se usa 
%Diis vegada com recíproc. Disparar. 
Eiploderei displodere. Tirer. Tiraré. 
A'UL T. B. ant. PosaTK en camí. Pofurse 
fn, camino. Viae se committere. Se mel* 
^^ tn chemin. Inviarsi. 
fOü Avua. fr. ant. Trdnrer fora. Echar 
fiera. Foras peUere, ejicere. Mctire de* 
hors, fifandar via. 
AVIAT. tdr. t. Lnègo, prest. Luego, 
YTtúQ. Hox, pnasto. AussitSt, Tostoy 
sobito. 



« • 



AVI 227 

COM nks AvuT MILLOR, expr. ab qne s'ex- 
plica lo desitj de que succcesca una co^ 
sa promptamèut j seus dilació. Antes 
hoy <pie manana, Quantò cítius , tantÀ 
meliiis. Le pius tSi possible. Presto 
quanto è piü possibíle. 

AVIGIAO, DA. p. p. de aviciar y avi- 
ciARSB. Mimadoj viciado, enviciado. 

AVicuD. adj. que se aplica als que per es- 
tar acostumads d una cosa mòU tèmps^ 
tenen dificultat en dèxarla. Taiiudo. In- 
veteratus. Qui a pris son pli. Ghe ha 
presó mala piega. 

AVICIADURA. s. f. Contemplació desma- 
siada , regalo y condescendència exces- 
siva ab que tractan, especialment las 
mares , d las criaturas. Mimo. Blandi- 
mentum, nimia indulgentia. Cajoleriem 
Gaccabaldole , careszine, moine. 

AVICIAR. V. a. Contemplar massa à una 
criatura, tractaria ab excessiu regalo y 
éondescendencia. Mimar. Blandiri , pal- 
paré, plus aec^uo indnigere. Cajoler, 
amadouer. Lusmgare, far veszi, careg- 
giare. 

AViciARSE. V. r. Acostumarse ó aficionarse 
mòlt d una cosa. Viciarse, enviciarse. 
Nimia cupiditate ferri. S'affectionner• 
AíFezíonarsi , porre l' animo. 

AVIDAMÈNT. adv. mod. aut. ahsiosa- 

A VIDITAT. s. f. p. os. ànsia , en la terce- 
ra accepció. 
AVIDO9 DA. adj. Codiciòs, ansiós^ vo- 

ras. Avido. A vidus. Avide. Avido, vo- 

glioso. 
AVILANIRSE. v. r. ant. Degenerar afgii 

de sa noblesa y proceir com un villd. 
. Avillanarse. Ignobilàn , degenerem red*- 

di , eíBci. S'encanuilier, Tralignare da- 

g^i antenati. 
AVILANIT, DA. p. p. de aviianiuss. A\'i^ 

Uanado. 
AVILAR. V. a. ant. Envilir. Envilecer. 

Vilem reddere , viiitare. Avitír, Awili- 

re, aggecchire, abbassare, svilire, de- 

primere , smaccare. 
AVILAT, DA. p. p. de aviíar. Erwikcldo» 
AviLAT. adj. ant. Aturdid , amilanad. Ami" 

lanado. Terrítus. Décourag^, effrayt. 

Stordito. 
AVIUMÈNT. s. m. ant. L'acció 7 efecte 

de avilar. Envilecimiento. Contemptus , 

despectus. Avilissement. AvvilimenlOt 

depressione, aggecchimento. 
AVIUR» T. n. ant. Amilanarse , acoqai- 



228 AVI 

jBarse. Amlanarse. Gadere anímb, ter- 
r€ri, perterreri. i^'^Z/r/i/er. Sbigottir- 
si) spaventar^i. 

AyiuR. V. a. a»t, Eiivllir. Envilecer. VUem 
reddere , yiUtare. As^ilir. Àbbassare 9 
deprimere, avyilire. , ' 

AVILIZIR. V. a. ant- ÉiivíUr. Envilecer. 
Vilem reddere, vilitare. AviUr. Avvili- 
re, smaccare , l'endere sprege^ole. 

AVINEN. adj, ant. apacible, tractable. 

AVINENSA. s. f. Coüveiú, ajust, coucçrt. 
yís^enencia. Foedus, pactio, coDTcntio. 
Accord^ cons^ention , pacte, Accordo, 
coDvenzione , concòrdia. 

FÈR AVINENT, fr. manifestar, fèr pre- 
sent. 

SER AvwfejíT. fr. Estar cerca ó prop. Estar 
d mano. In proximo esse. Etre à la 
porte'e, sous la niain. Essere a mano. 

AVINENTEA, AVINENTESA, AVI- 
NBNTEZA. s. f. ant. Facilitat, propor- 
ció pera fèr alguna cosa. Proporcion, 
Occasio, commoditas. Occasion, Opor- 
tunità , congiuntura , occasione , accou« 
cezza. 

AVINENTMÈNT. adv. mod. ant. Hermo- 
samènt , ab gràcia, Hennosamente, gra^ 
ciosamente,- Bellè, venustè. Joliment, 
agréiihlement, Leggiadramente, gar!ba- 
tamente. 

AVINGÜD , D A. p. p. de aveüir j ave- 
iffRSE. Avenido. . 

ràiv ó MAL AYiNGVDs. Se dítt dels que estan 
concordes ó discordes en los animós. 
Bien ò mal avenidos. Animis disjuncti 
Tcl concordes. Vwre en bonne ou maw 
vaise intelligence, Star di buon o mal 
accordo. 

AVINGUDA. 8. f. Crexènt impetuosa de 
algun riu ó riera. As^enida, venida, 
AliuTies, ailuvio. Inondation, Inouda- 
' zione. 

AYOTGUDA DE LA LL^T. L'abundaucia de èxa 
substància 6 licor que acud als pits de 
las femèllas cuand dònan mamar. Apo^ 
yadura. Lactis exuberantia. Effort de 
lait quand une femme allaite^ Soprab- 
^ bondanza dilatte. 

AVIÓ. S. m. FALSIA. 

AVIRONAR. v.^ a. ant, Circuir , rodejar. 

Grcui'r, rodear. Circumdaré. Encein" 

dre, Circondarc. . 
AVIS. s. m. Noticia donada à algd. Aviso, 

Nuncius, nuncium, denuntiatio. Avis, 

Annuuzio, ayviso. 
AyiSt Advertència. Aviso, Monitum , admo- 



AVI 
Ditio. Averüistàímnt. Avvertimento. ' 

ATIS. ant. DISCRECIÓ, PAUPEJfCIA, CORDURi. 
ANAR Ó ESTAR SOBRE LO AVIS. íl*. Estaf pre- 

vingud y ab cuidado. Andar à estar 
sobre aviso, Caatum.esse. Ètre sur sa 
gardes. Essere assentito, essere ac- 
corlo. 

AVIS AD, DA. p. p, do avisar. Aviscuio, 

Vü AviSAD VAL PER DOS. ref. quc denota que 
es mòlt útil no estar descuidad. Honirc 
prevenido vale por dos, Praçm^oituí 
damni ptkelius sua , seqoe tuetur. ün bon 
averii en vaut deux. Domo avvisato ne 
val cento. 

AVIS ADOR, RA. s. m. y f. Lo qui avi- 
sa. Avisador, ludicator , mquitor. Ctlui 
qui avertit, Avvertitore. 

AVISAR. V. a. Donar notícia de alguna 
cosa. Avisar, Nunciare,- notum facere. 
Avertiry annoncer, Annunziare, dar 
uotizia. 

AVISAR. Advertir, aconsellar. Avisar. Mo- 
nere, suadere. Conseiller, Consigliare. 

AVISAT, DA. adj, ant. Sagàs, discret, 
prudent. Avisado, Joiers, cautus. 
Adroitj avisé, Accorto. 

AVISPAD, DA. p. p. de avisparse. 

AvisPAD. adj. Viu , despert ó agud. A^it' 
podo, Solers, acut us. Vif, alerie, 
é^eill^, Arguto, scaltro. 

AVISPARSE. V. r. fam. Fèrse mès adter. 
tid, discret y entès lo qui aDles era 
rudo, ó tenia cosas de bobo ó ximplev 
Se usa també com actiu. Despertar, Os- 
citantiam, tarditatem ingeuií deponere. 
Devenir plus avisé, Diventar vivace. l 

AVIST , TA. adj. Discret, sagas, advertid.] 
Avisado i advertido, Solers, cautus, 
prudens. Aviseí, prudent. Sagace, ac- 
corto. 

AVISTAD , DA. p. p. de avistar. A^- 
tado, 

AVISTAR. V. a. Arribar ab la vista i di- 
visar alguna cosa. Avistar , dar vista d 
alguna cosa, Prospicere, conspicere. 
Decouvrir de loin, ScoprirCf vedcrdA 
lontano. 

▲visTARSE. V. r. Véorerse alguna cosa i 
• mòlta distancia. Ax^isiarse* G>iispicii 
S'entrevoir. Scorgere. 

AVisTARSE AB ALGÚ. fr. Yéurersc una pen 
sona ab altra pera tractar algun oeg^ 
ei. Avistar se con <ilgunOm "Convenirei 
^^ahoucher avec queUfu*un. Abboccanij 

AVITUALLAR. v. a. ant. MiUc. Provei^ 
de víurers. Avituallar, Cibaría conipai 



AVÜ 

rare. Js^iiailkr, Vettavogliàre. 

àVITüALLàT, DA. p. p. de avititallab. 
J^itaaUado* 

AVIVAD, DÀ. p. p. de avivab. Avkado* 

AVIVAR. V. a. YívUicar, donar vida. 
AAvar. Vivificaré. Animer, vmjier, 
VÍTificare. 

ivivAR. fiaoar vivesa y excitar , animar. Se 
Dsa també com recíproc. Avivar. Ex- 
citaré, stimulare. Exciten, ranimer. 
Sprooare, eccitare. 

aïfiL• met Enoéudrer , acalorar. Se usa 
també com recíproc. Avivar. Inflamma- 
re^ ioceodere. Exciter , stimuler. In- 
fianunare , - spronare , riscaldare « in- 
darre. 

íTITAI. AVI3PAR. 

imia. Parland dels colors significa po- ^ 
Sark» més vins, encesos, brillants j 
pojads. Avivar. Golorem magis vividum, 
spleodidiorem fulgentioremqueefficere.* 
A^iver, rqfraíchir. Àvvivare, rifiorire. 

immz, V. r. Vivificarse ó rébrer vida. 
Mvarse. Vivescere. .S'è ranimer, ïe 
mfier. Ranimarsi , avvivarsL 

AVO. i, m. Arit. Paraula ab la cual se ex- 
prèssao los qaebrads de una cantitat. 
^> Uaitatis minim^ pars. Terminai- 
^m ie$ nombres fractiormaires. Àvo. 
WOüaÓ. s. £• for. L'acció de avocar, 
'^Kttàon, avocamienlo. Advocatio. 
Wion. Lo avocare. 
^^'ocioé. aat. La professió ^y eiceroici de^ 
^f^Kar. Abogacia. Gausidicina. Piot- 
^. Avvocheria , jawocaxione. 
^^OCAD, DA. p. p. de Arocàik. Avocado. 

A'^OCAR. ▼. a. for. Atr^nrer 6 fèrse 
F^ar lo tribunal superior, durant la 
primera instapcia, un plet que. se se- 
ff^ta altre inferior. Avocar. Causam 
jT«ïcare. Évoquer. Avocare. 

^VOL. adj, ant. doiAüt. 

^VONCLE, s. m. ant. Ò5cu. 

AVORRIR, V. a. ant. ABOBRitt. 

I^TíCASTA. 8. f. ant. avütarda. 

MtTARDA. s. f. Aucèll mòlt «omü en 
^Dja, de un peu j mitj de llarg, de 
^òr rotj clapad de negre, ab las plò- 
loas Rargas, de la bora de I' ala blancas, 
Tiasaltras negras, y lo coll Uiírg j 
prím. Tè las alas xicas , y per axó sòn 
▼oi es curt y pesad. Avuiarda, avucas' 

^> avetarda | oto. Olis. OiUarde. Ot- 

Urda. 

àmwkk PETITA. Aucèll semblant à la avo- 
Ma, tè disset pulgadas de Uaif ; los 



AXA 229 

costats del* cap , la barba y la gorja par- 
do blanquinós; lo coll negrenc ab dòs 
collarets blancs: lo restant del cos jas- 
pejad de negre, pardo y cris, y las ca- 
mas Uargas. Gaüaron. Olis tetrax. Es^ 
pece d *oitíarde. Sorta d* ottarda. 

AVÜY. adv. t. En aquest dia, líoy. Ho- 
die. Aujourd^hui. Oggi. 

AVÜY PER AVÜY. mod. adv. Precisament en 
aqbest dia. Hojr mismo. Hodie. Dans . 
ce jour méme. Oggi stesso. 

DB AVÜY A dbmí. mod. adv. ab que se do- 
na àeuténdrer que alsuna cosa succeí- . 
rà prest ó està próiima à eiecutarse. 
De lioy d mahana. Mox. Du soir au 
lendemain. D' oggi in domaqi. 

DE AVÜY ENDAVAMT; DE AVUY EW E5LLA. loc. 

Dèsde aquest dia. De hoy mas ; de hoy 
en adelanie. Exií^dè , deinceps , ex hac 
die. Doréhavant, dt^ormais. D' oggi in 
^ poi, d'or inuanzi. 

AX. 

AX. Veu dels noys ab que dònan à en- 
téndrer algun mal que no saben expli- . 
car. Pupa. Puerorum vox pupulam de- 
monstrans. Moi des enfans qui se plai" 
gneru. Esclamazione de' ragazzi. ^ 

AXA. s. f. Eina de fuster composta de un 
màneg curt, y de un ferro ample mòlt 
af]lad« Servex pera desbastar fusta.. 
Azuela. Ascia, dolabra. Herminette. 
Ascla torta , ascetta da'legnajuoli, 

AXA. Lo instrument de cèr que usan los 
botèrs pera treballar las galledas, por-\ 
tadòras y altras cosas de sòn ofici. Se^ 
gur doíadera. Dolabra. Doldre. Man-' 
naja. 

AXA» ant. DESTRAL. 

PASSAR FER AXA. fí*. Desbastsr la fusta ab 
I' axa. AzoL•r. Dolare. D'^grossir. 
Sgrossare, sbozzare. t 

AXADA. s. f. Agr. Eina pera cavar la 
terra. Es una planxa de ferro plana y . 
xata, ab un mdneg de fiísta de una 
mitja cana de Üarg, Azada, azadon. 
Ligo, pastinum, vanga. ^ecAe> houè^ 
pioche. Vanga. 

AXADA DE GALLó. La quc CD la part oposa- 
da à la pala tè un ferro semblant à la 
escòda, de uns dòs dits de amplaria^ y' 
. servex pera ficaria per entre las arrels 
y pèdras y fèr forsa ab ella. Azadon 
de peto. Ligo hi ne lato, hi ne aquto fer- 
ro prsefixuÀ, .ffojrau à bec* Zappane. 



250 AXA 

AXADAGAT , DA. adj. ant. issbosgao. 

AXADÈLL. 8. m. dgr. Eina torta d^ íer- 
ro ab sòu màoeg , qae servex pera axar- 
colar. Es paregad à la axadeta sinó qae 
es més xic j maaejable. EscardiUo, es^ 
carda , escardiUa^ , iacho , zarcíUo. Sar- 
culam, mateola. Sarcloir. Sarchieuo, 
sarchiella. 

AXADÈLLA. s. f. terrít. AXADÈLt. 

AXADETA. 8. f. dim. de axada. Auidica, 
azadiUoi, azadita, azadoncillo. Ligo 
leris. Dim. de biclie. Vangheta. 

AXADÓ. 8. m. tendit, dim. de axada. 

AXADETA. 
AXADÓ. AXADA DE GALLÓ. 

AXALABRAD, DA« adj. Lo desatènt, 
desatioad , qae do tè tíoo ea lo que fa. 
Se nsa algana yegada com sabstantia. 
Tolondro, tolondron, torheUino, tw 
riwibon. Inconsaltus, praceps. ÉtourdL 
Sconsigliato. 

AiALABRAD. La persòoa de poc jadici, des- 
baratada é imprudèot; Loco. Impra* 
denSf deliràs. Fbu. Scoosigliato, paz- 
saccio. 

AXALAD I DA. p. p. de axaxiAR. Üesa^ 
' lado. 

AXALAR. T. a. Tallar 6 çscapsar las plih 

mas de las alas à algan aucèll i fi de 

que no paga volar. Desolar. Pennas in- 

. cidere. Couper les aiíei.'Tagliar le ali. 

AXàLàfi. met. Destruir los prc^ressos de 
algii en lo que pretén 9 intenta ò ei^e- 
cuta. Cortar los vuelçs. Alieni obsisie- 
re. Couper les ailes. Taglíar lé gambe. 

AXALAVADf DA. p. p. de axalavar. 
Enjuagado. 

AXALAVAR. t. a. terrít. Passar per ai- 
gua. Comunament se diu de la roba que 
surt de la bugada. Enjuagar. Abluere, 
abstergere, detergere, larare. jíigayer^ 
ríncer. Sciacquare. 

AXALOC. s. m. xaloc. 

AXALSAT, DA. adj. ant. evsauad. 

AXAM« à. m. Ndmero de abellas ab sa 
mara que se juntan é ixen del buc. En- 
jamhre. Examen. Bssaim. Sctame, 
sciamo. 

▲XAM. met. La multitot de persònas 6 co^ 
sas juntas. Enjambre. Multitado, cx^ 
pia. Essaim. Sciame. . 

AXAMANARSE. r. r. Apilarse las abellat 
en fòrma de rahim. Arracimarse, lu 
racemorum spectem, tel fbrmam con- 
globari. Se grou^r. Ridorsi) mettersí 
in scÈamei £ursi uüo sciamo. 



AXA 

AXAMBRAR. T. D. Fèr las abellas seg&na 
cria desprès de la principal yj separarà- 
se de la mare un curt numero ab sarnes* 
tra. Jahardear , pavordear, escanw^ 
chear. Apes examina edere. Essaimer» 
Far lo sciame. / 

AXAMENAR. ▼. a. Agafar las abellas qne 
ran dispersas ó los axams que estan fo- 
ra dels bucs pera tancaries en ells. En^ 
/amiror. Yernacala examina capere, al- 
Tearibus cogere. Rnmasser un essaint 
d*abeiües dans une ruc^. Pigliare ano 
sciame. 

AXAMEiTAa. Tr^urer de un buc un axam ó 
un ndmero de abellas ab sa reina cnand 
està mòlt poblad j à punt de exirse. 
Enjambrar. Examen ex alreariO'^ prop- 
ter apum nimiam copiam, extrabere. 
Tirer, relirer d*une ruche un essaim 
d 'abeiUes. Trarre uno sciame. 

AXAMEifAR.Tràarer las abellas del bac. Des^ 
abejar» Apes alreario- extrabere. Oter 
les abeilles d'une ruche. Trarre Le api 
dall' arnia. 

▲XAME^TAR. T. D. Criar an buc tantas abe- 
llas que estigan en disposició de sepa-> 
rarse un ndmero de èllas ab sa reina. 
Enjambrar. Altearia novis foetibus ex- 
undare. Essainier. Far uno sciame. 

AXAMENÈR. s. m. Lo lloc ahònt los abe- 
llòrs axamenao sòs bucs. Enjambradc- 
ro. Apiarium. V^ndroit oà essOimenl 
les abeilles. U luogo ore si condace uno 
sciame. 

AXAMORADv^DA. adj. Lo que està hu- 
mid y no del tòt muUad. Lienio. Humi- 
dus 9 madtdus. Moite, humide. Umido^ 
acquoBO. ^ 

AXAMOliAR. ▼. a. ivavisar. 

AXAMPLAD, DA. p. p. de AXAatnAx j 
AXAMPLAasE., Ensanchado. 

AXAMPLADOR, RA. s. m. j f. Lo qui 
axampla. Ensanchador, Amplificator. 
Celui qui Sargit. AUargatore. 

AXAMPLAMÈNT. s. m. ant. axamílb. 

AXAMPLAR. T. a. Extèndrer, dilatar 
alguna cosa en amplaria^ fèrla ocupar 
major lloc. Se usa tambtf com recíproc. 
Ensanchar. Ampliaré, extendere 9 am- 
plificaré , laxaré. Agrandir^ élargir. 
Allargaré. 

ATAMnAB. OBtlt. 

AXAMPLE. s. m. Dilatació , ext»ssió en 
amplaria. Ensanche, ensanehamienio , 
ensancha. Extensió t amplificatio , laxa «• 
mentum. ÉlargissemcíU. AUargamesto• 



AXA 

iUMPLE. La part de roba qúe'se dèxa dins 

I de la costura pera poder alamplar lo 

vesúd coaod coQTÍnga. Comnnanièat se 

lua eo plural. Ensanche. Laxamentom. 

Remptí, Hargisture. Rípíegamesto. 

llÜifLE. met. DCSAIOGO. 

: DoiiB AiikABs. fir. met Significa donar 

i missa llibertat ó Ilicéncta oera algnnas 

accions. Dar ensanchcu. Nimiuin alicui 

coacerfere, iodalgere. Laisser prendre 

hpieds. Seior k brigiia. 

J9PÍ1 iiuinjEs iLGím iiBGOci. fn met. Do* 
nartèmpi ò medis per ajnstarlo ó oom- 
])^r8rio. Dar ensimchas. Negoliom 
diferrí. Pr/senter des ressources^ Dar 
Iqo|;o. ' ' 

ilülíCARRAD, DA. p. p. de aiajtcab- 
uKse. Esparrancado. 

iiifciBiiD. ad/. Lo qni camina ó eati 
mòlt obert de cnnas. Esparrancado. 
Díraricatoa pruribus. Qui a les jambes 
tuTifàlUès» Spalancato. 

iucaiABiB. T. r. fiím. Obrirae At ea- 
Wf separariat. Espcwrancarse• Olira 
^iraricare. Écarquàier les jambes» Spa- 
iaflcarsi^allftrgarrii 

iiXANOUER. 8. m. La corretja forta j 

sffipií ò corda de cinam ab que se aub- 

^V) cama timó de 1' arada al jòu. 

%uk Lorum jagi. Oourroie potir 

'f^aàer les boeufs mi joug. Correggia 

vo leqn I baoi al gíogo. 

^^^^iaSE. r. r. Eesgnardarse de 

^^.njiQuarecerse de la liana, PIu- 

"*a «rcepc. Cherclter un asile pour se 

^ora^r de la plme. RicoTerarsi. 

Alifi^^GALL s. m* xaragalu 

AlULiGALLAR. ▼. a. Fèr la pluja «òlcs 
oxangalls ea lo camp portindaeii la 
^* Per lo comü se usa com recí- 
proc. Anoyar. Plutíam fbssas proscin- 
^. Entraíner. Solcaré o far solchi 

per mezzo delia pioggia. 

^liBCOLAD, DA. p. p. de axabooiab. 

^fcardado, sachado. 
«ARCOLADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui 

sisrc^. Escarílador, Sarritor. Celui 

'pd ^hardonne, Quello cbe toglie i car- 

íoni; sarcbtatore. 

^UscotMK». AXAOkLt , MAGALLÓ. 

^U&COLAMÈNT. a. m. Lo tmbaU de 
surcolar los sembrads. Escarda, es^ 
fúrdadura, sacluidura• Sarritio^ aar- 
"Inra, aarculatio. SarcUge. Sarcbiel- 
lamento. 

AlARCOLAR. v. a. Eutretréurer y ar- 



i 



AXA S51 

rancar las bèrbas dels sembrads cuand 
estan tendres, j ea herba. Escardar, 

u sacliar, Sarrire, sarculare. Échardon^ 
ner, sateltr* Torre icardoni, sarcbia- 
re Y wircbiellare. 

AXADOR. 8. m* Escalf&r gran. jtrdor. 
Ardor, SBstas. Ardeur. Arsui^a. 

AXARI. 8. m. ant. jIsabo. 

AXARID, DA. adj. Lo qui en lo exterior 
ja presenta la mòlta Tircsa de sòn geni. 
Vwaracho, despabilado* Alacris, ala- 
cer. Bxtrimement vif* Vivace. 

AXARM£NTADÒR , RA. s. m. j ï. Lo 
qui arreplega los sarments podads. Sar^ 
mentador. Sarmentorum oollector. Ce^ 
Itd qui ramasse les sarmens, Raccogli- 
tor di sarmeuti. 

AXARMENTAR. ▼. a. Arreplegar los sar- 
ments podads* Sarmeníar, Sarmenta 
coUigere. Ramasser les sarmens. Rac- 
cogliere i sarmenti. 

AXAROLAR. ▼. a. eviabolar. 

AXAROP. 8. m. Beguda dòlsa y medica* 
nal que componen los apotecaris fins à 
la consistència del sucre clarííicad. Sol 

- péndrer nom dels ingredients de que se 
compon, com axíbop de xicoira, de 
cascall, 'etc. Jarabe. Ecligma , sirupui. 
iSrrop. Sciroppo , siroppo. 

AXABOP DE GERs. La pBsta fòta de aquesta 
fruita j sucre, que dexatada ab aigua 
servex pera refrescar. Churdon, chor^ 
don* Massa ex fragb saccliaro condita. 
Sirop de framboises. Siroppo di iam- 
pione. 

AXABOP DE MBi T VI^AOBE. Composiciò que 

. se fa barrejand dos parts de mel y una 
de TÍnasre blanc, y se dèxa còurer (Ins 
é posaria en lo punt de axarop« També 
se fa compost afegindli la decooció de 
las cinc arrela aperitÍTas, y las Uatòrs 
de julivert y fonoll. Ojimel, ojimieL 

• Oxymeli. OxymeL Ossiniele. 

AXABOP DB pAmpol. fam. Lo vi. Agua de 
cepas. yinum. Eau de cep. Siroppo di 
cantina. 

AXAROP DB TABoyjA. Beguda feta de taron- 
jas y sucre clariíicad. Naranjada. Po- 
llo ex a#rantiis pomis et saccliaro con- 
dita. Orangeade. Aranciata. 

AXAROPAD , DA. p. p. de axabopabse. 
Jarabeado. 

AXAROPARSE. t. r. Péndrer axarops 
regularment pera disposarse y preve- 
nirse cuand se ha de péndrar purga, 6 
péndrerlos ab frecueocia. Jarabearse. 



252 AXE 

Edtgmatikos vel sirapis freqüentar «tí. 
Boire dn sirop paitr se prtfparer à pren^ 
(irc médecine. Siropparsí , berc siroppi. 

AXARPALLARSE. v. r. axajicabrarsb. 

AXARRAID, DA. adj. Sec, faltad de hii- 
mltat. Se aplica comanamèot à las vian- 
das. Se^ieroso, Siccue ^ aridus. Sec. Sec- 
co, arido. 

AX\RT. s. m. BMPEiT. 

AXARTÈLL, s. m. axadíiii. 

AXATAR. v: a. ant. dbxatar. 

AXAUGAR. ▼. a. Ndut. remolcar* 

AXAüS. s. m. pi. CaDtitat que ea los en- 
cants se proposa per premi d^ aquell 

- que dona dita, j la guanya en lo cas 
de que lo tregan de dita millprand la 
seva. Prometido. Licitat» pecuniae mer- 
cès, prsemittm. Enchère. Incanto: of- 
ferta clie si fa in una vendita àllo in- 

-' canto. ^ ; 

AXECAD , DA. p. p. de axbcab y axb- 

CARSE. 

AXECAMÈNT. s. m. L'acció y efecte de 
axecar y axflcarse. Àlzamientoy Uvanr 
(amiento, Erectio, levatio. Vaction de 
hausser, de lever.- Levameato', alxa- 
ménto. 

AXEC.\MÈXT DE VEDA. ALSAVíàxT DE VBDA: 

AXECAR. V. a. alsar. 

axecarse. V. r. alsarse. 

AXEDRES. s. m. Jog bèn conegod, (pie 
sexompon de varias pèssas, la mitat 
blancas y la mitat negras ^ que sòn dòs 
rèys, dòs ròinas, cuatre orlils, cuatre 
caballs , cuatre torras y setse peons, èe 
juga entre dòs en una fa^ta ó tauleta 
cuadrada dividida en sexanta cuatre ca- 
setas iguals blancas y negras alternati- 
vament. Cada pèssa de las majors tè sa 
especial marxa , y lo jog es una idea de 
b:\talla. Ajedrez, Latrunculorum Indus. 
Échecs. Scacco. 

AXÈLLA. s. f. La concayitat que f5rma 
I' arrancada del bras ab lo cos. Soòaca. 
Axilla, ala. Aisseüe. Ascella. / 

6ÒTA l' AXÈLLA. loc. ab ouc se expressa lo 
espay del àngul que ul lo bras ab lo oos. 
Debajo del sobaco, Síib axilla. Par- 
dessous V aisseüe. Sotto l' ascella. 

PORTAR SOTA l'axàlla. fr. Trasladar alguna 
eosa que fassa bultp posada entre lo bras 
y lo COS. Sobarcar. SuíFarcinare ; bra- 
chio sarcinam cin^ere. fiorter f^mpor» 
ter sous le bras. Portaré sotto 1' ascella. 

AXELLERÓ. s. m. Pèssa cnadradï que 
ic posa en la part de la oamiia, que 



AXI , 

•orrespon à 1* atèUa, pèr' refórs, per 
ser allí de abònt pàtex més, y per do- 
nar jog à la mdnega. Cuadrado. 5ubu- 

. colarum quadrata ^cia. Gousset de 
chemise sous l'aisseUe. Gberonedi tela. 

AXERID , DA. adj. axarib. . 

AXERIRSE. v. r. Aliviarse algd del enso- 
piment que tenia. Despejarse. £ sopo- 
re vel torpore eihergcre. Revertir d\in 
assoupissement. Rasserenarsi , rivenire. 

AXERRL s. m.' Fiem de bestiar de llana 

- y cabriu. Sirle , sirría. Stercus ovile vel 
caprinum. Excrèhiens des betes à laine. 
Sterco pecoríno. 

AXERRIS. 8. m. ant. pàiis. 

AXETA. s. f. Canó que se posa en la part 
inferior de las bòtas y de altras eioas 
pera facilitar ó impedir la exida del lí- 
quid. Canilla \ espità , llave: Fistala , 

. epistomiam. Cannelle , brüche. Can- 
nellà. 'i 

AXETA. La grossa ;de coure ó altre metall 
què se posa enlas fonts pera donar exi- 
da 'à r aigua. GrifoM* Fontís episto- 
minm^ fistuta snea. \Robinei Ue fon- 
taine. Chiave.d* una iontana. 

posar AXETA. .fr. Golrlocarla y ajiMarla en 

- lo forad de La bota j gerra ó altra eina. 
. Espitar. Epistòmhim cupae affigere. 

Mettre une.çanneUe àun tonneau. Met- 

' tere cannella. 

AXETAR. V. a. ant. dbxatar. 

AXl* adv. mod. De aquesta manera. AsL 
Slc, sicce; ita. Ainsi. Cosi»« 

Axí. adv. afirmatiu que .se .usa ab lo verb 
ser.ó estar , com per eièmpte: axí ^, 
ó no es AXÍ. ^Asi. Sic est^ ita^sanè. Ain^ 

' SI. Goai. . . / 

AXÍ. adv. de desitj , • com axí fòs jo sant. 
AsL Utinam. Plút-'à-Dieu. CosL 

AXÍ. part. causal que equival à esa axó , 
PER LO GUAL. Gomuiiamènt SC li .RDtepo- 
sa la conjanoció t. Y asi. Itaque, qua- 
propter, qu» cnm ita sint, proptèrea, 
idcircò, quocirca. C^est pourquai. Gos\. 

▲xí. Cuand preceex immediatament à la 
partícula com, equival & dbl xATkt mo- 

DO, DB LA IfATàXA MAïitRA Q17B,«V. g.: AXÍ 

com la modèstia atrau > axí retrau la di- 
solució. Però cuand la partícula com 
està en lo segòp extrem de la compara- 
ció, AXÍ val lo matèx que TAirr. Asi ca-- 
mo. Quemadmodum. De meme qjue. Gosi 
come. 
AXÍ AXÍ. adv. mod. que denota la mitjanía 
de alguna cosa. Asi asU Mediocritòr. 



AXO 

U la; caiàcouci; iel^L Cotl eosl. 

iiícoM,ó Axí.Qve. lAàge que. ji$( co- 
mo, asi fm. Vi prtmum, simul ae. 
Comme^ ntot que^ Subíto che. 

iii con ixi. Be cnabevol manen, de tots 
modos. Jsi como asi, asi que, asL Ut- 
cumque erít. Quoi </u*ii en soiL Goman- 
qttc àa. 

ui MiXBx. adr» mod. for. Significa lo ma- 
tèx qoe i h^ dk axò , ENCAaA mís. OirO" 
li. Iteoi) itideim. Bn oatre, de phss. Oir 
trecciò. 

ai on Axi. àii GOif àxL 

AIILiR. ▼. a. aat. oesn^aAa* 

AIQÍPLAHSE. Y. r. Tornarae ximple. 
kfatuarse,£nsandeoer, lafatuari* S^inr 

fatuer. Impazxire. 

diOMA. s nr. SenteocSa, proposició ó 
principi seatad. .dxionuL• Axioma. Axio- 
ma., Antoma. 

iXIQÜID, DA. p. p. de Aiiquia. Acki- 

rodo, 

iXlQCIDORA. 8..£ aut. L'acció j efòcte 

ée axiquir. Achicadttra. lanninutio. 

jfyeliitement , dinumUion• Àppiccota• 

niento. 
AUQCIXÈNT. s. m. ant. jutiQVimnA. 
AXIQCIL ▼. a. Redoir i méuos la gfati^ 

^m de aaa cosa y fèr tomar xic. Tam- 
V. « osa com recíjproc. Aducan im- 
c^awe, mtavere. ApetU$er. Appiccir 
àn^ifficcolare* 

Ai/ltIHlx, ▼. r. AXBaiasB. 

AÏÍS. alf. mod. axí. 

^tSi^ ▼. r. Poeane alegre ab lo 

n\ ó cmborratxarae un poc. Achispar- 

tt Viao calescere. Se gríser. Inneb* 

knarn, 
AIO. proo. demestratia de lo que esté ó 

^ti present. Est^ Hoc, istod, id. Ce^ 

r^ci. Ciò^questo. 
^i j £) iiTu, ó Ai.nu COSA. loc« ab qne se 

(postra que alguna idea ó cosa es cU- 
Mot de lo qiie pensabam y nos fa ikn*- 
<ltf de concepte» S90 es atra cosa;' em 
ri (uro cantar. Atiud est, direranm est* 
Ctst ature chose. Questo è altro. 
^1) Ei Aiú, loc. nfirmativa qoeaervex per 
apmhar lo qoe altre diu ò fií. Sso es, 
"to miimo. Id ipeunu CM míme. Y! pur 
(fnesto, è ben questo , eos\ è. 

^l'j lATÈX. loc. AXÓ ES AtÓ. 

<^ j na AXÓ. loc. AXÓ es aïó. 

i^''> na AXÓ. loc. Per aquest matèx mo- 
í»n. Por eso mismo; ^por lo mismo, 
Propterea, idcircò, ideo. Par cdà mC" 

TOM. f. 



AXÜ 255 

wíeJ Vet ouesto stesso 1 è per ciò che. 

MM Azd. mao. adr. Eitand en axó, eu 
aquest temps, sncceind alio de que se 
parla. Bn esio. Interea, dom. Pemiane 
ce iempe-^à. In qoesto. 

AXOrain. Y.^a. terrít. axobbih. 

AXOL DE DOS CAPS. s. m. Eina de 
mestre de axa. Se compon de un mà- 
neg com lo de un martdU, encaraqué 
mes llarg, j de un ferro que per un 
costat es en fi>rma de axa y per lo al- 
tre en forma de destral. Aicoiana. As- 

- eia. Hachette, détíniroir. Gravina. 
AXOLLAR. ▼. a. ant. xuuAa» 
AXOLLAT, DA. p. p. de axouab. 
AXONAR. T. a. espaspòlae. 
AxoxAR. EsfttUar loa arbres. Deskojar.Fo' 

lia decerpere. Bffeuilier. Sfogliare. 
AX05AB. Culiir oli vas, agafand las brancas 

ab la ma j tirand per afull. Ordenar. 

Oleas vel olivas ex arbore decerpere. 

Cueiliir les olives én^ec la mam. Cogiie- 

re ulive colla mano. 
AXORBAR. V. a, ant. espattab. 
AXORBIR. V. a. majencab. 
AXORGA. s. f. Espècie de argolla d' or 

ó plata que per adorno portaban las 

donas en las munyeoas y en lo coll de 

la cama. AJorca, Armilla moliebris. 

Bracelet, bagiie. Maniclia, braccialetto. 
AXORDAD , DA. p. p. ée axosoah. Asor- 

dadOé 
AXORDAR. V. a. Entorpir l' oido d algii 

ab soròli ó crids de manòra que no ni 

senta ; com succeex al qui està prop de 

las campanas cuand se tocan. Asordar. 

- Exsurdare, anditum obtundere. Ahas" 
sourdir, assourdir. Assordare, assor- 
diré. 

AxoRDAE. lotroduirse ó í%rse sentir ab 
gmn eficàcia en 1' oido algunas veus 
per lo agud del to ab qne se pronun- 
cian. Tmadrar. Auditura acutè pcrcu- 
tcre. Briser le tynipan. Strappar l' orec- 
chie, for buttar sangne dagli orecchi. 

AXOVAR. s. m. ant. parament db caaa. 

r^R LO AtOVAR. fr. PiíR to PA5ERBT. 

AXÜGAD , DA. o. p. de axuoar y Axr- 
GARss. Bnjugaao; secado; agotado. 

AXUGADÒR, RA. s. m. y í. Lo qui axu- 
ga. EnJHgador. Exsiccator. Celui qui 
essw'e. Asctugatore. 

AXvoADÒR. Eitpecíe de timbal de fusta pri- 
ma ó riscle que tè dins un eiirexad do 
cordill , damunt del cual se posa la ro- 
ba per axugarla ó escalfaria. Servcx 

30 



254 AXO 

principalment pera ia roba deb malalts 
y ia de bolcar las criataras. En alguns 
teri'Itoris se fa també de figura cuadra* 
da y plaoa com una tauleta. JEnjuga" 
dory zahunuuLor, camilla. Mensuia ex- 
siccandís calefaciendísque yestibus. &>m- 
froir, se'çhoir, Seccatojo. 

AXUGAMA. s. m. Drap que servex pera 
axugarse las mans desprès de rentadas. 
Comunament es cuadrad, de nns tres 
palms à cuatre , y sol .tenir una baga de 
veta pera poderlo penjar en un clau. 
JPano de manos, Míippa , mantUe , man- 
telium. Essuie^main, Bandiuella , asciu- 
gatojo. 

▲xvGAMA. Lo drap que servex per axugar 
los plats. Albero, Linteum detergendis 
patinis seu lancibus. Torchon. Stroti- 
naccio. 

AXUGAR. y. a. Tràurer la humitat de 
alguna cosav Comunament se diu de la 
roba humida ó mullada. Enjugar. Slc* 
care. Sécher. Asciugare. 

AXUGAR. Assecar. Secar. Arefacere. Secher. 
Asciugare. 

AXUGAR. Consumir y àgotar l'aigua 6 altre 
líquid de algun depósit ó noanantial. 
jígotar. Exsiccare, exhauriré. Èpuiser, 
tarir. Inaridtre, yotare, esauríre. 

AXUGAR. Xrdurer la humitat que Uansa de 
sí lo cos; com las llésrimas^suòr, etc; 
ó la que reb mullanose, com las maus, 
cara, etc. Se usa comunament com re- 
cíproc. Enjugar. Detergere^ muudare. 
Essuyer, Asciugare ^ tergere. 

AXUGARSB. y. r. Assecarse ia humitat de 
alguna cosa eyapdrandse. Secarse, Ex- 
slccart, arescere. Sécher, devenir sec. 
Seccarsi. 

AXVOARSK. Se diu de las fonts, rius, es* 
tanys, etc, als que falta l^ aigua. Se» 
carse. Arescere. Se dessecher , • tarií*. 
Asciugarsi, esaurire. 

AXVGAT QVB svAS. loc. irón. que se diu de 
la persona que habend traballad poc , 
aparenta estar mòlt cansada. Arrópate 

2ue sudas. Multum sanè insudasti. On 
* dit à celid qui après a\foir travcuU/ 
peu paraíí fatigwí. Siedi che moito 
V hai affaticato. 
AXDLLAR. y. a. ant. xuuar. 
AXURMAR. y. a. ant. Remar per ajudar 
la nau que ja ya ah lo yèut. Remar par 



> 



ATT 

líe&i/^?. Sobremigare. Aimer pour poiu- 

■ser íe wtusseau. Remaré. 
AXUT, TA. adj. Lo que. no tè humitat. 

Enjuío 9 seco. SIccus. Sec. Secco , arido. 
AXVT. met. Home de pooas paraulas. Seco, 

Aspes -^ austenia. Sec, rude. Seeco, 

asciutto. 
AXUT. ^arland del yi lo qui no tè dolsòr. 

Seco. Dulcedine carens. Sec, dpre* 

Aspro. 
AXUT. 8. m« Sequedat en la terra per ül- 

ta.dc pluja. Seguia, seca, sequedad* \ 

Siccitas, pluyiarum penaria. Sécheres- 

se. Siccita > secchezsui , aridità , asciu- , 

^a^ne. . . 

AXUTESA. 8. f. ant axut, en la ultima 

accepció. 
AXUTESA. Falta de paraoias , asperesa en lo , 

tracte. Sequedad, d^sabrimiento* As- , 

perítasi austeritas. Sécheresse, froi' 

deur^ Fridezsa, ^prezam. 

. AY. 

AY. interj. de dol&r. jíy. Heu, hci. -^/' 

ah! aic! eh! Ahl ahi! 
AY. !iuterj< ab que s' expressa l' admiració 

que causa alguna cosa ; y axi se diu : 

AY qutn fret fa! Fuego. Papse! Pfste! 

malpeste! Cospetto! 
AY QUB DB QU&! expr. fam. Per poc. Por 

poco. Parum abfuít qnin. Pourpeui 

il s^en est peu/aUu. Poco.è mancato. 
AYADE. s. f. ant. axada. 
AYGUADA. s. f. ant. aiauat. 
AYGÜADüIT. s. m, aat. acvadücto. 
AYGÜOSITAT. s. f. aut. acuositat. 
AYL. s. m. ant. ALL. 
AYLÈ, NA. adj. ant. Aofi. 
AYLÍ. adr. 11. y t. aat. allí. 
A.YLÚ. pron. demostratiu ant. allò. ' 
AYMIA. s. f. aut. amiga* 
AYNA.* 8. f. ant. bih a. 
AYO, YA. s. m. y f. ant. didot y dtda- , 
Aro. ant. La persòlia. encarregada de U 
/ criansa de algnna criatura. Ayo. Pz^^l 

gogus, custos. Gow/erneur. Ajo. 
AYOLL s. m. territ. axioli. 
AYONOLAR. y. n. ant. AOKNOLtABse. 
AYROLA. s. f. ant. kaA. 
AYTAL..adj. ant, tal. | 

AYTAt. adv. mod« ant. oom. 
AYTAMBE. oouj. aut. 



BAB 
AfTA*. tJ/. ant. taht. 
AïTANTtTA. adj. ant avole jkirv. 
iiTi5rT. adr. mod. ant. Fins à taqt. Uasia 

tanto, hasta que. Quoadusqae. Jttíqt^à 

tant. Fin ehe, inaÍD cbe. 
AYTANTBEN. oonj. ant. tambS. 



BAB 

» 

AZ. 

AZ. prep. ant. i. 
AZAKYA. i. f. ant. hassasta^ 
AZOR. s. m. ant. astòb. 
AZDlt. adj. ant. luu oe cxl. 



8S5 



B. 



B 



. Segòaa lletra del abecedari y la pri- 
mera de las consonants anomenadas Ua- 
bíab, perquè se pronuncia Uansand lo 
alé saaamèot al temps de obrir ó sepa- . 
rar los Uabis. Eti temps antíg era nu- 
meral j searalaba 300. 
Bi, 6.\. Síl•laba repetida que usada com 
ioterjeccró servex per expressar en cou- 
Tersacíó que no se fa cas de lo que al- 
tre diu, ó per expressar algun eulado^ 
6 per coatenir ó trencar la conrersa , y 
aiíscdiu: ba, ha, axó son rabòns; ba 
BA, no me enfades; ba ba, ja bo ting 
ntes, etc. Lo signiGcat de esta síUaba 
depeodex del to ab que se pronuncia. 
^di ^ayay bien* Sat, cja. Assez, 
^^,plaisarUerie, c'est bon, c'est bon, 
BisU) tanto basta, va bene, bravo, oibò. 
^^^if. La humitat que raja de la bò- 
^ fiíAi. Saliva deflua. Ba^/e. Bava. 
tULUinmòr viscòs de alguns insectes, 
^^ dd caragol , del cuc de seda , etc. 
^ Saliva deflua. Glaire: humeur 
^^ifKftte de t/uelques animaux comme 
^y «iolL•Mfuei, Bava , scbiuma , umor 
TtfciJo. 
cinou i& BABA k ALGÚ. fr. met. y fam. 
'b (|ae s' expressa lo gran gust que alffü 
\it(i Téttrer lo primor ab que fa ó diu 
ilgona cosa la persona de sòn carinyo* 
Cúértele la baba d al^no, Snspensa 
^ tenere. S^extasier à la vue de queU 
fif chote ou en entendant quelque cho* 
íí. Provar sommo piacere. 
^> MUi BABA. fr. met. Ser murmura* 
íiòr y desUengnad. Tener lengua de es^ 
^orpion. Maledicum esse. Langue de vi** 
pire, méchaní cahmnialeuK Axer liu'*. 
gna tabana. 
fiABADÈRO. 8. m. Pedas de tela regular- 
OKot cuadptiongo que per netedat do- 
mo al pit de las cnaturas y dels xim- 
plets. Babador, babero, pechero. Lin- 
t<^lam munditis gratid pectori apta» 
Um. Bavette» Bavagllo, bavaglino. 



babadíro. Entre sastres es cualsevol de la» 
pèssas ó Uencas que posan en los ex* 
trèms del vestid, com en los devants y 
bocamdnegas per part de dins, perç que 
tingan mès resistència. Bebedero. Tae- 
niae vestium oris interi&s assutae. Bandes 
de toile dont les taiUeurs doMenl les 
bords d'une élojffe pour les renforcer, 
Pezzo di panno li ho cbe adoperano i 

^ sarti per rínforzare i lembi d* un abito. 

A LA BABALÀ, mod. adv. fam. Ab poc 
cuidado, atenció y miriimènt. À medià 
tcdla* Per functoriè. Ala hdte, sans 
soin , sans atlention. A occhio e croce. 

BABALLAS. s. f. pi. Lo que se dèxa en 
lo plat desprès cie baber menjad. Esca" 
camochos, Rcliquiae, residua mensae. 
Restes de ce qufon a mangé, bu. Avanci* 

BABALLAS. La palla dura ó los nusos que 
dèxa lo bestiar en la .menjadora. Gran^ 

' zones, Palearum pars durior. Restes de. 
pailles que laissent les bestiaux, Avanzi 
di paglia cbe lascia ii bestiame. . 

BABAR. V. a. babejar. 

BABARA. 8. f. Espècie de cotxo anome*- 
nad axí per baber vingud de Baviera 
los primers. Bdbara, Essedum bava* 
rium. Berline , espèce de voiture bava" 
roise, Berlina. 

BABASAY. s. m. territ. b&badero. 

BABASSA. 8. f. Lo humor écuco, espès y 
agafadis que ix de alguns animals y 
píantas. Bahaza, Glutinosus liquor sali- 
vfle instar defluentis. Bave, écume épais" 
se des animaux ou des plantes. Bava, 
scbiuma, umor viscoso. 

BABASSA. LLIMAC. 

BABAU. s. m, bahog. 

BABAU. T05T0. 

BABEJAD, DA. p. p. dcBABBjAR. Babea^ 

do, baboseado, 
BABEJAR. T. a. ExpeUír ò trdurer de sí 

la baba. Babear, desbabar, Flnentem- 

salivam emittere. Baver j'jeter de la ba* 

ve. Far bava. 



3SG BAB 

babèjar. Mallar ó umplir de babas. Babo* 
scar. Saliva defloa inquinare ^ conspue- 
re. Laisser toniber de ia basfe sur quel• 
que chose. loumidir colla bava. 

BABEJAR. V. n.met. CAUR^RLI la baba i ALGV» 

BàBÈRÀ. 8. f. Pessa de TariDadura antU 
f;a que tapaba la boca v barba y barras. 
Éahera, haberol , harbote, J3uccula. 
Menlonnière, partie d'fin casque sous 
le menton. Guanciale: parte aeirelmo 
che dífende la^gaancia e il mento. 

VENIR DE LA BABiA. tV. fam. Estar distret j 
ab lo penaamèut mòlt distant de lo que 
> se tracta. Estar en Babia. Alio inten- 
tam essc. Bayer , regarder la bouche 
béante. Baloccare, stare a badalucco, 
piantar una vigoa. 

BABIECA. s. m. fam. Bobo, tòoto, xim- 
ple. Babieca. Bardus, stnpidos, hebes. 
ffigaud , idiot , stupide, Minchioue, ba- 
lordo, pecorone, baggianaccio) sciocco, 
babbuiDO. 

BABILONI , NIA. adj. Lo natural de Ba- 
bilouia. Babilonio. Babylonius, babylo- 
niensis. Babylonien* Babilonio. 

ES UNA BABILONIA. fr. fam. ab c^uese 
dóna à enténdrer la confusió originada 
de la mòlta: concurrència de gent en 
algun lloc. Es una Babilonia, Confusus, 
perturbatus est rerum ordo. C^est la 
tour de Babel. E' una Babilonia. 

BABILÓNIG, CA. adj. Lo oue és propi de 
Babilonia ó pertany à ella. Babilónko. 
Babylonicus. Bahylomen, qui appar^ 
tient à Babylone. Babilonico. 

BABILLA. 8. f. La pell prima que junta 
la illada ab la cuxa del caball, mula, 
etc. Babiüa, Tennis pellicula quae ilia 
crüribns equorum adnectit. Lepli sail•' 
lant quefait la peau des quadrúpedes 
entre la cuisse et le ventre, et qui semble 
per ces deux parties ensemble. Piega 
cbe fa la pelle de' quadrupedi fra la co- 
9cia ed il ventre. 

BABÒR. 8. m. Lo costat esquerre de la 
embarcació , mirand de popa d proa. Se 
usa ab las partículas A ^ de , por. Babor. 
Sinistrum navigii latus. Babord, c6i^ 
gauche d'un vaisseaa à partir de la 
ponpe. Bordo a sinistra. 

BABOS 1 A. adj. que se aplica à la perso- 
na que fa mòltas babas. Bahoso* Saliva- 
ríus. Bm^eux , qui bave* Bavoso. 

BiBÒs. roet. MOCÒS. 

BABOT. 8. m. gotim. 

BABOYA. 8. m. Lo tòuto v bobo. Mame• 



BAÇ 

Uico, Stupidns, stolidas. JVmiV^ gruk, 
dandin, Balordo, scimunito^ babbuas- 
sOf gufaccio, allocco. 

BABDTXA. s. f. Sabata prima ab una so- 
la costura y de una soU. Escarpin, Zd' 
patiUa, Gaíceus levior. Escarpin, sow* 
lier à une simple semelle, Scarpino, 
scarpetta. 

FÈR UNA BACAINA. fr. Quedarse dor- 
mid una estoneta lo qui estd molestad 
de la son. Descabezar el sueho, Doru»» 
tare , brcTissimum soinnum capere* 
Dormir un moment. Dormiré un sonno. 

BACALLÀ. 8. m. Pèx que tè dòs ó tres 
peus de llarg, que se pesca ab mòlta 
abundància, especialment en lo banc de 
Terranova « y se conserva aalad. Jba" 
dejo, bacalaoy bacaUao. Gadus mor- 
bua. Morue, poisson de mer, Merluzio, 
baccalà. 

BACALLÀ, met. Home flac y sec. Bacalao. 
Homo macer. Homme maigre ,sec, Uom 
lantcrnuto. 

bagallí prim. Pèx de la matèxa espècie del 
bacallà però que no tè tanta gnrta« 
Jhicïuiela, Asellus salitus grassilior. Pe- 
tite merlnche scche* Merluzza spoljpata, 
nasello salato. 

BACANALS. adj. pi. que se aplicaba ú las 
fèstas que feyan los gentils en honor da 
Bacó. Se usa també com substantiu. 
Bacanales. Bacchanalía. Bacchanoles» 
Baccanali. 

BÀCARA. s. f. Herba olorosa que entre 
los autigs sei*via pera fèr garlaodas. Bd' 
cara, bacaris. Baccbaris. Baccharis, 
pL•inte corimbifcre. Bacchera, baccato. 

BACt. s. m. Orinal. Bocin. Lasanum, sca- 
phinum. Pot-dc-chambre, Cantero, ori- 
nale. 

BACÍ. ant. BACTITA. 

BAci. ant. Gibrèll ó conca pera rentar los 
peus. Baho. Pelvis, pelluvium, pollu- 
via. Bain , terrine non verniss/e, Tinoí- 
za, bagno. 

BÀCIGA. 8. f. Jog de cartas eu lo cual se 
diu Bi(ciOA lo punt que componen las 
tres cartas de cada jugador ab tal que 
no passe de nou. Bdciga. Triafolia no- 
venum numerum non oicedentia in 
qnodam cartbarum kido. Jeu de cartes 
qu'on joue A deux ou à plusieurs per^ 
sonnes , avec trois cartes chacune. Spc- 

- eie di giuoco di car te cliiamato bdciga* 

BAGINA. 8. f. Espècie de plata gran , re- 
[ gularmènC de metall que serves pera 



BAD 

molts uaoi. litente, bac(a.VAyÍB. OfMd 
plat oubauin. Bteino^ bacUe. 

uaf A. La gibrèlk de uoa figura especial 
qae usan los barbers pera remttl)ar las 
krinis. Bticia. PelTÍs, Bassin à barbe. 
GatíoeUa. 

BiCCTA. Lo que scrrex pera captar. Boci-' 
neta, bacinica, baeiniüa, bocin. Parva 
pdTÍs. Petíte soucoupe qui ferí aux ífué" 
teurs pour recevoir l'aumSne. Bacile. 

RACDíADÀ. s. f. La iomondicia Uansada 
del orinal. Badnada. Excrementa è la- 
sano projeeta. Uimmondice dont on àé- 
harrasse un poí^e-chambre, L'escre- 
mento che si bat ta dal cantero. 

BACOTTT. s. tn. dim. de bací. Bacinejo* 
Pamun lasanum. Petit pot-de-chanibre, 
Gaaterello. ^ 

iia5£T. Pèssa de V armadara antiga que 
defensaba lo cap. Bacinete. Cassis. Bas-^ 
singty sori€ de chapeau de fer des an~ 
dens homme»^' armes, Cappelletta. 

fiACl^TA. 8. f. dim. de baoxa. Bacine^ 
ta, bacinica, baeiniüa. Parva peliis. 
Paitpüst ou bassin. Bacinella 9 bacioet- 
ta. 

uosETA. La que usan las donas y criatu- 
ns pera íer sas necessitats corporals. 
iadniSa, bacifkica. Panrum lasanum. 
P«w fot-de^hambre à Vusàge des/em^ 
mi fi des enfants. Gautardlo, orínsl•- 
ktte. 
BACÓ. Sí, m. PORC 
BiQTLO. I. m. CROSSA ^ gatato. 

sicmú. La crossa ó gayato que usaban los 
agorènr com d insígnia de sa dignitat. 
Útw), I^uns. Baguette de magicien. 
BicclidMa (iiTinatoria. 

licsio FASToUAt. La crossa qne portan los 

b'tíhs y està (èt en figura del gayato 

que solen portar los pastors de òvellas. 

Bdculo pastoral. Pednm pontificaie , li- 

taas epiacopomm. Crosse, bdton d*un 

é^qiie Oli d un abbé: Pastorale , bastone 

▼escoTÍle. 
MDA. s. f. ant. cscòlta , cEmniíiXA. 
SAD.tD , DA. p.. p. de badar. Hendido, 

rajadfi , abierto. 
BADADÒR. B. m. ant. mirador. 
BADAOURA. s. f. ant. escletxa. 
ÍADALOT. B. tn. Obertura ó claraboya 

qoe se ía en los sostres ó en las pareds 

en Uoc de finestra: regularment es un 

ovalo ab declÍTi ei recalar, d fi de que 

eotraad per atií la llum , se espargesca 

per lo aposento ahònt dóna; Trafoluz, 



BAD- 25T 

Sublimis fenéstra lumen drffiuàdens. JU^- 
carne, miUde^bceuf. Abbaino. 

BADALOT. La oaxa ó lo ynid en que se cona- 
truex la escala de un edifici. Caja. Àrea 
scalae spatium, àrea ubi aedium scals 
locantur Tel .constrnuntur* Endroit úk 
Von pratiipie un escalier. Luogo oye si 
pratica la scala. 

BADALL, s. m. L'acció y efècte de bada- 
li^.Bostezü. Oscitatio. Bàüiement. Shür 
diglio, sbadígliamento. 

BADALL. Lo tall que se fa en las plòmas de 
escríurcr. Badajo, obertura. Incisió^ 
Fente, crevosse. Fesso, fenditura. 

BADALL. La obertura , tall ò escletxa de al- 
guna cosa. Raja, quebradura, quebra^ 
jo, romra. Scissura, fissura. Fente j 
coupure. Fessura, fenditura. 

badaíex. Obertura en la terra .^ HendeduraJ 
grieta, quiebra, resquebrajo , resque^ 
brajadura. Htatus^ abmptio. Cre^^asse 
qui se fait dons lo terre pendant les 
gràndes chaleurs. Crepaccia, spacca-^ 
tura. 

BADALL. La escletxa que h lo Tèiit' en la 
fusta. Venteaduro. Rima. Soiifjlure, on 
le dit d 'un certain défdiU dons le bois.. 
Crepatura, fessura. 

BADALL, terri t. batall. 

ràa BADALLS T CREUBTAS. ít. fam. No haber 
mènjad. Se diu axis perquè lo no baber 
mènjad é estar dejd sol denotarse fènd- 
se una creu en la boca. Hacerse cnices, 
estar por esta cruzde Dios. Incxnatum, 
impransum esse. mre à jeun. Aver tt 
mal delia lupa ; rimaner co'denti asciut- 
ti. 

ràR* LO ÚLTIM BADALL, fr. que significa estar 
à punt de m'orirse. Dar la última bo^ 
queoda. Animam exhalaré. Rendre Vd^ 
me , Vesprit , les derniers soupirs. Con- 
teggiare coDa morte ; essere colla morte 

• in bocca. 

LO BADALL 90 POD MElfriR , FAM Ó SON Ó SER 

Rvf. ref. qne iiidíca las causas comunas 
del badallar. Hanibre 6 suerío ó rutndad 
del dueho. Somnum , famémTC signat 
oscitatio frequens, malam vel indolem. 
Bouche que bàille a faim , amour ou 
sommeil. La cagion deilo sbadigliamen* 
' te è sonno , , negghienza , o rincresci- 
mento. 

♦ 

10 BADALL KO POD MENTIR , VOL MÈNJAR Ò TOL 
' DORMIR , Ó DOLENTERIA MANTENIR, ref. que 

significa lo matèx que lo anterior. 
BADALLAR, t. n« Respirar obrind iato* 



258 BAF 

luatanasiònt la boca més Ag l<» regtilar. 

Bostezar. Oscitare. BdilUr, Sbadlgliare. 
BAÜANA. s. f. La pell de moltó ó de 

ovella adobada. Badana* Aluta. Basa' 

ne. Aliada. 
VAOA?íA. met. Tòiito, ximple. Badulagiíe, 

Inanis^ futilisqae homo. Béjgault, i'au" 

rien. Barbagianni, stupldo^ iosensatOf 

balordo. 
Toc\a LA BAOAXA. fr. fam. Pegar à algd. 

Znrrar la badana. Gontundere. Repàs* 

ser le buffle à qaelqu^un, le rosser, le 

battre. Dar percosse, dibattcre. ' 

BADAR. V. a. Fèr alguna obertura llarga 

en un cos dur sens acabarlo de dividir 
. del tot. Stí usa també com recíproc. 

líenderj rajar. Fiudere. Fendre, tra* 

verser. Fendere, spaccare. 
BADAR. Parland de la boca de pers&na, 

animal ó cosa insensible, com boca de 

sac 1 etc, es lo matèt que obeir. Abrir. 

Explicaré. Oiwrir. Aprire. 
BADAR. y. n. Contemplarse alsuna cosa ab 

admiració de tònto. Embebecerse. Sto- 

lidè inspioere. Denieurér interdit , raw> 

stupéfail. Incantarsi. 
BADAR. Apartar T atenció del objecte que 

deu ocuparnos per mirar sens olijècte 

determinad. pislraerse, Antmum aver* 

tere. Se distraire. Distrarsi. 

BADAR. ant. ATÉ5DRER. 

BAOEJO. s. m. bacallJL. 

BADEYAR. ▼. n. ant. baoaL•lai. 

BADIA. s. f. ant. abadía. 

BAD(^. Entrada del mar en ^ costa > y de 
mòlta extensió, que resguarda las em- 
bircaciòns. Bahia, rada, ahra, an-^ 
gra. Sinus, statio. Baie, rade. Golfo, 
baja , seno di mare. 

BADIL. s. m. ant. pala, paletv. 

BADOC. s. m. Se aplica al que se encan- 
ta à contemplar tontamèut cualsevol co- 
sa , y se admira de tot lo que reu y ou. 
Pazguató, pdparo. Stupidus, stultus, 
qui omnia miratur. Badaud , ignorant 
que totU étonne. Babbeo, goffone. 

BADOC. Home de poc talent. Bodoqne. Sto- 
lidus, ineptus. Miisard, nigaud. Bar- 
bagianui, bescio. 

BADOC. I^a figa euand està badada. Higo 
abierto. Ficus apertus. IJneJigue ouver* 
te. Fico aperto. 

BADOlVf ERt AS. s. f. pi. ünt. Gosas de po- 
c\ entitat. Fruslerias. Quisquiiix , inep- 
tiíc. FutUiteí, frivolit^. .Glanciafru$cole. 

BAP. 8. m. vAr, ' 



BAG 

Baga. s. f. Part de là llaanida que com* 
pren la doblada q«e se dèxa del nxxn 
en amunt sèns^acaliar de passar lo cap 
à d de que tirand de aquest se puga 
fàcilment. desfer la Uigadura. Lazo , la- 
zada, Nexus. Lacety nooud cóulani- 
Vincolo. 

BAOA. AnèUa de ferro ó de altre metall , 
que comunament sol tenir una espiga 
pera clavarse en paratge dur, com 
aquellas per dins de las cuals entra lo 
forrellat. ArnielL•.iAnnulns ferreus. P/* 
ton , sorte de clou dont la tite est per^ 
cée en anneau, Gbiodo con un foro nel- 
la testata. 

BAGA. La corretja que se entortolligaba en 
la fletxa ó en lo dard pera tirarlo ab 
mès fúria. Amienlo. Amentum. Cour- 
roie, lanière. Soatto , staffile. 

BAGA. L' anella que assegura lo espigó Asa 
V arada. Belorta. Ferreus annulus ad 
temonera aratri firmandum. Anneau 
qui fixe la fliche dune chai^rue. Vitc 
che tien forte il timone delí' aratro. 

BAGA DE BALDÓ. Espccic dc lligada de fer- 
ro que se posa en los panys à fi de que 
lo baldó corra par dins de ella. Pico-' 
lete. Gompago ferrea. Picolet, petit 
crampon qui soutient le pinc dons la 
serrure. Ptegatelli. 

BAGARRO. 8. m. vagarro. 

BAGASSA, s. f. Nom injuriós que se do- 
na é las donas de mala vida. Gorrona , 
pdtforra , pelleja , pendanga , perende• 
ca, escaldada , zorra a mozcorra , zur-» 
rona. Seortum. Femme gueuse , puhli- 
que , prostituéè , bagasse , coureuse de 
reinparts. Bagascia, baldracca^ scrofa. 

BAGASSEJAR. ▼. o. putejar. 

BAGASSÈR. s. m. putíro. 

BAGASSERÍ A. s. f. ant. BORDàtt. 

BAGATEL-LA. s. f. Gosa de poca subs- 
tància y valor. Bagatela, chilindrina , 
frusleria, papasal, tenuidad, fmili* 
dad, minúcia, niheria"; niqidscocio. 
Res futllis. Bagaielle, minatie. Baga«* 
tella. 

BAGATGE, s. m. La bèstia de càrrega 
que serrex en lo efiércit. Bagaje. Ju- 
mentum sarcinarium. Bete de somme , 
chevíd de bagage. Bèstia da sorna, ca-* 
rallo da rettura. 

J9AGATGE. L(i càrrega que porta lo bestiar 
que senret en lo ei^rcit. També se pren 
per lo conjunt ^e bestias carregadas. 
fiagaje, In^pedimentay jurenta sarjcioa* 



m. Bagage, éifàpage de guerre. Sal- 
mería, bagagUo. 

BAGATGÈR. Lo qui mena lo bagatge* 
Bagafero. Mulio. ConJucteur de bagor 
ge. Condultor di salmería. 

BAGOL. 8. m. terriL ci.am&b, can). 

BAGOLAR. ▼. n. territ. cBiD^a. 

BAGOLAYRE. s. m. territ.. chioaibe*' 

BAGOT. s. m. Una de la^l parts en que se 
dÍTÏdex lo rakim. Gajo. Botrus exíguiia. 
Grappe de raisins. Racnnolo• 

&MSOT. Lo rahim de pocs grana que aolen 
dèxar endarrera m Ytremadòrs, ó que 
qoèda desprès de la ▼erema• Cencerron, 
redrojo. Botryon exigaus* Grappe de 
rmàn qui rette daus une s^igne vendanr 
gée. Racimolo cfae riman neUa vigna do- 
po la Tendeaunia. 

iiGOT. ant. Bi7Bi90T,en lasegi^a accepció. 

Bu^GRA. 8. f. Pàx leomü en los rius de 
Espanya, tè U coa cilíndric , lo c^lòr 

f\e\id 9' y las alàtas casi L•lancas• • Es 
per menjar. Boga* Cyprípu^ grisla- 
gtne. OEil•^de-bcBuf, nom Sun poiison. 
Reina: apecie di.peíoe. 
LAHÍA. s. f. nu>ÍA. . 
&àILA&l. s. m. Lo qui balla. Hès pro- 
pamint ae diu del qui bo ^ per ofici. 
Ba3arins saliarirti danzan^e, danza^- 
na. Saitator» Damseur, cehiquipro^ 
fem fart de la danse, Balleriqo. 
B&QAUNA. s. £. La dona que tè per 
ofici /o ballar, 6 balla» ab destresa. Boi" 
imuÈ, ^aüatriz. Sàkskir'ix.' Danseuse^ 
/emme ipU a ie métíer de danser, Bal- 



BAILE. s. m. ant. BAtixi. 

&AILET. s. m. xicot. . 

lA&ET. Lo sagal qiie guarda la roba ò far- 
oeilet dels pastors. Bfipfiro. Puer pasto- 
nun snpelfeetilis custos. Berger §harg^ 
auMsi de fcUre les fmmage** Ragaszo 
eiie serre i pastorí. 

ufLcr. Lo xicot de las casas de camp que 
cuida de anar al poble per los recados. 
Scbajanero, Famulus ín yjUis. Falet de 
wmétairie, etc>, pour faire les conimis" 
nans. Ragazzo, valeito d' un poder af- 
fittato, d' una YÍUa. 



SAGAB-. 

lAiuBT. Lo xicot que sertex als pagesos 
pera portar recados als treballadors ó 
dels treballadors del caQip. Mochil^ mo^ 
triL Operariorum fainulos. Falet de la^ 
kottreur, BagazEOcbeserTea'cQDtadini. 

BAIUiR. y. a. ant. oouairAB» 



, »AL 259 

BAINA RIQÜE. s. m. Insecte mòlt comú 
en Espanya de mitja pulgada de llars t 
enterament negre ab la^ banyetas v^ 
llaraas que lo cos. Jlgavaro. Cerambix 
eeróo,. Espice d^insecte ; cerambix. Spe- 
cie d' insetto. 

BAIS.AR. s. m. ant. aès. 

BAJA 9 NA. adj. Lo qui es de poc enteni- 
BÍènlT capacitat. Bobo-, bçbaiel, san^ 
.dio. Stolidos. Solj imbeciL•. Balordo, 
scimunito, babbuasso, babbaccio. 

BAJANADA, s. f. Uua expressió ó un fèt 
neci. Boberia^ sandez, badada, .Stoli- 
ditas* Biii^e, niaiseríe, simpUciie'. Scioc- 
«bena, babbuassaggiue. 

BAJAIlAS. s. m. avini.. de ba^í. Robalkon,^ 
boboíti bofl•lizo, bobarrot^j bokalias. fito-' 
lidissimus, stultÍBsJA^us. Godkiiei blanc^ 

' bec. Sgangherato, scemo. • 

BAJANIA. S. f. B^IAlfAJ^A. 

BAJANOT. s. m. aum. de bají. bajaiias. 

BAJOC1 CA. adj. aA:iA. 

BAJoc. MonfMla de coure que corre en Ro- 
ma y gran paft de Itàlia j y correspon•* 
gué en algun temps à un cvarto, y en 
altre. .é tres ^mars(vedí$sos. Bàyoco,ba'- 
yoque* Monet^ itala quosdam. Bàloque, 
petite mOruiaie dltaiie. Bajocco. 

B AJOCA. s. f. territ. movjEta tezvjdba. 

BAJOCA. territ. tav^llai en la primera ac- 
cepció. 

BALA. s, f. Globo 6 bota de di&rènta 
midas que se fa de ferro , plom ó pedra 
per carregar las armas de fos. Bala. 
Globus catapultarius. Balle. Pmla. 

BALA. Èotre mercaders significa cualseToI 
fardo de mercaderías apretad 9 y espe* 
cialmènt loa que se transportan emhar^ 
cads. Bala. Mercium fasqis. Paquet de 
marcJiandises y enveloppé'de grosse toi^ 
.fc et bV de cordes pour eire transporté 
d*un Heu à im^auire. Balla. 

BUA. Parland de paper significa deu rai- 
mas. Bala. Fascis duscentis scapis cons- 
tans. Balle. Balla di carta. 

SALA. Hnp. Coxinet compost de una fusta 
rodona y còncaya ab son méneg 9 en la 
cual se col-loca una porció de llana , y 

. se cubrex ab un baldres ó tros de pell díe 
crestat ó de gòs. Servex pera péndrer la 
tinta y distribuiria sobre la lletra. Bala. 

' PulTÍoeus pellieeus. Balle. Maxso. 

BiLA. Cada un dds globos petits fets regu- 

. larmènt de vidre j pedra ó barro ab los 
Guals jngan los noys donandlos imppls 
ab un dit pera que oorrènd Tajen à to- 



H6 «At 

' car lo globo contrari. Baíila. Globolos* 
r Petitebnlieàjouer.PB&ottA. 
«IAIA B9c&]>£.vADA. La òq feiTo partida eu 
dos meitats agafadas per part de dius 
ab ana cadeneta. Se carrega ab ella la 
pèssa de artilleria, y servex reguiar- 
mènt contra las embarcaciòifs ^ perquè 

* al exir lo tret se extèa ta eadeneta j fa 
io efecte de desarboiarlas^ Bala enra- 

1 inada, bala de cadena. DimidiatHS|;lo- 
bas tormentarius catenà ligatus. BmUet 
tútipé' ou ram€. Palla iucatenata. 

BALA RASA. La quc se posa sola en t'arma 

- de fog. Bala r^t^^z. Globus catapultafius. 
Balle sèche. Palla a seceo. * 

PAtA aojA. La de ferro bermella de fog^ 

- que se^fica dln^ de la' pèssa de artille- 
ria, f disparada encén de cop la matè- 
ria combustible que troba ; per a\d se 
usa regularment d' Q. de pegar fbg als 

• magatsems de* pólvora, etc. Bala roja. 
Globus tormentarius igne candescens* 

- Boulet róàge. Palla infotata. 

BALA lyB TEaaA.' La pilota de bat^ro assecada 
' al aire que servia p6ra (irar ab ia battes- 

- ta. Bodoque.- ijAolmlu^ fictilis balltstae. 
BaUe de teh*e qu*on íancait a^ec Tòr- 
halèíe. Palla di terra per le balesire. 

COM ü!TA BALA. loc. fam. ab la eual sé pon* 
' dèra la promptitut y Uestesa ab que se 
corre. Como una heda, Citissimè , velo- 
eissimè. 7/*íí-víïl? , comme un éclairt 
Come un lampo. 
tíOM vxA BALA. loc. fam. ab la cual parland 
de las viandas se pondera la duresa de 
f^llfts. Como un alcornoque, Durisslmus. 

* Dur comme une pierre, Durlssimo. 
B/^L.\Dt^ NA, adj. que se aplica A las co- 
' sas que sòn mòlt débiU ó primas j de 

poca consistència. Endeble , rompedero. 

Debilis , inanis. Faible. Debole , fievòle. 
BALADRAYRE. s. m. arit. baladrer. 
BALADRE, s. m. Atbret hérmos per s&s 
' rams de flors de color de rosa. Tè las 

fullas pareghdas à las del llorer, bè que 

mès estretas y ménos lluents , y se con- 

sèrTan tf>t lo aujr. Es planta veriní^sa. 

Adelfa , baladre, Nerium , rodpdaphne. 

Ol^andre , lúuríer rosè. Oleandro, ner- 

* TÍo, alloro rosa. 
BALADREJAIRE. s. m.feAL\DRfeR. 
BALADREJAR. t. a. Fèr drids, alsar ó 
' esforsar mòlt la Teu. Vocear , ajordar , 
' xfociferar, gritar. Vociferare. Crier, éle^ 

* i•f•r la voix ,pousser des crís. Vocifera- 
re, gridare quanto se n* ha ncila gMi, 



lAt 

tiÀXAD&ÈRf' RA. çid). Lo qai crida 6 
parla mòlt fort. Fbcingiero r voceador, 

' clamhroso, gPitador, griton, jarra. 

' Clamosús, garrulus. CriaiUeur, brai^ 
llard, Yociferante, che grida ibrte. 

BALANGEGAR. v. a. ant JPosar en equt- 
lirbri una cosa ab altra en Us baiansas* 
Balancear, boL•nzar, Librare. Mettre 
en IfquilUfre.danà la balónoe, Bilanciare. 

BALAIMCEJAR. r» n. VAiAirnBEiAR•. 

BALAifCEJAR. mel. Dfibtar en la resolució de 

' alguttir eosa. f^acilar , fit§ciuar,^ntavc^ 
TacUla4fe , in ditbio Terscnri. Shanceler , 
branler, Ssítate, «tar dubUaso. 

BALANCÍ, s, m. Fusta que se entravessa 
al cap devall de la estijK^ra dels carros y 

- còtxos abòttk ètttra la Uanaa. Aauest ae 
diu BALAKcí çros, à düerencia dels pe- 
tits quesòn^fd» qae se posan agafeids -k 
sRjuest y serresea p€va asaegaraip los 
tirants^ Balancin. Trabs qumam 'car- 
ruearia. Fbléií, p!èè9 d9boi$ de tra^^er^ 
se qai í*atíaehe úí* timon d/une vokurc. 
BUancioo. ' 

BALANCÍ. La barra* Uafga qiae portan àlas 
mans los volatins, y aervèii de contra* 
pes. Balancin, Fnnambuloruai. «qul- 
pondium. Bala^ier yccntre-fwds, Bi- 

' lancierè. 

1IAX.A9C1. En las casas de moneda es la mà- 
quina de sellarla.•Sii&mcm.Machinula 
cudend» mofvetse^ Balander de monn 
nayeur, Torcfaio. 

BALANDRA, s. f. Embarcació de un sol 

Í>ont j un sol arbre >ab. una reia cnadri- 
àtera mès ampla per la part . inferior. 
Balandra, Natlgü veèteni gmms. J^a*- 
landre, Nave cosí cbiamata. 

BALANbRÀJVf .' SJ m. Vestidura talar am- 
pla que se porta sons éen vir ^ lr per la 
part que cubrex las espatllaa -pènian de 
ella 'uiias mànegas curtas :, se fa de va- 
rias robas , y se sèrvexen de èiia parti- 
cularfúènt los ecdesi^tíes ver anar per 

• casa ab decència y comoditat. Salan- 
dran. Talaris túnica tfyíSL ecclesiastict 

' viri domi utuntur. Balandran ou haiati' 
dras, Palandrano. 

BALANDREJAR, v. m Móuirerae alguna 
cosa de un costat à altre sens pérdrer 

' lo siti que ocupa. 8^ usa tambd com re- 
cíproc. Bamholear, Nntare, vacillare. 
Brimbaler , mous^oir en balançant, Don" 
dólare. 

BALANDRETJ. s. m. Lo moviment que 
tè un cos que se balandreja. Samboleo , 



BAL 

' ' íamkdco, balànce. Nntàtio ^ vaoiUàtío. 
Branle, bdancement, BarcoUameftto. 

B.iUNS.•S.m. BALANDHETJ• 

BÍU.1S. Com. Lo. compte de €rédits y 
dentes qoe fan los <:omeroiattt8 à certas 
épocas pera saber lo estad dels sèas ne- 
gocis, Jvtmzo , hcdancC', air<i/ic«. Ratto- 
nam oomputatio. Resultat du commerce 
Qüifelpassíf d'une màison. JBilaucío. 

BiLLNSA. B. f. Lo setè sigoe del Zodíac, 
primer deb anstraU , qae correspon al 
més de setembre. lÀbrcu Libra» Balan- 
te, septiime signe du zodiaque. Libra. 

lúiisàs, pi. Màquina que servex per pe^ 
ar j se compon del canastrò ab sòn piu 
defcoal pènjandos plats per posar en 
\o 00 lo pes 7 en lo altre la cosa que se 
deu pesar. Balanza. Libra , trntina. Ba* 
iMce , instrument pour peser. Bilancia. 

uujsis. Los dÒ6 plats sens lo canastrò. 
ialamas, Librae lances. Les deux bas^ 
sins de la halance pris sépar^meat• Gu- 
sciodella bilancia.. 

cinia lA BALA98A. fr. laclinarse à una 
pirt mès que à altra. Caer la balanza. 
bdioarí, propendere bilanlbem. Pen^ 
cher, t'incUner. lucliuarsi. 

BkUR. T. O. BELAB. 

B^uz. T. a. ant. baliab. 

iViAï.s. m. ant. balax. 

^UL s. m. Espècie de mineral de co- 
iòt n^, obscur , dur, pesad, llustròs 
T DO poc transparent y trencadís. Ba^ 
^j- Sia schorbus ruber. Bcdais. Ba* 

^U, M. adj. Lo qui no pod yalerse de 

^ ouat per haberhi perdud la seosibi- 

^^ j movimèat' à causa de un gran 

ü^ Arrecido» Manibus pr« frígore 

^^T». Engourdh per dus par lefroid. 

ffitinaito; non poter far pepe. 

BiLBUdÈm, TA. adj. Lo qui no pod 

proBniicíar ab claredat. Bcübuciente. 

Bdbos, balbutiens. Begues qui balòutie, 

Salbettaote , Itnguèttaate, baibetticante. 

^^Ó. s. m. Obertura que se fa en las 

P^feclg exteriors de (as casas y comensa 

^ oivèll dd sostre de cada pis , en la 

ciui si posa una barana de ferro ó fusta 

fie acostama exir en fora per sortirbi 

í mirar sètis perill de céurer. Sakon. 

Ucenianum. BaL•on, petite saillie atta^ 

<h6: à un bdtitment, et entouréè d^une 

p'iüe ou tra^^e d'appui, Balcone. 

y^ONADA. s. £. Tòt lo jog de balcons 

^e tè un edificL B/dconaje* Mceniano- 

TOM. !• 



. -BAL 241 

runa ordo,' series. Séhie , rang ,fiie de 
balcons qui composent la fa^ade d'un 

' édtfíce. Balcenata. 

BALD, DA. adj. ant. alegre. 

BALDA. Stf f. Pèssa de ferro en figura de 

. barra que servex per assegurar las por- 
. tasr desprès de tancadas.- Aldaba» Serà, 
pessulus, repagulum. Férrou. Cbiairi- 
stello. 

BALDAD, DA. p. p. de baldab y baldar- 
SE. Baldado, 

BALDAMÈNT. iilterj. que serrex per ma- 
nifestar lo desitj que tenim de que suc- 
ceesca alguna cosa. Ojald. Utinam. PUit 
à Dieu! Dieu veuille que! Magari, vo- 

- lesse Iddio. 

BALDAR, y. a. Impedir ó priyar alguna 
malaltia d accident lo us dels membres 
ó de algun de èüs. Baldar. Membra Uc- 

- dere, contrahere. Rendre perclus. Bat- 
trappare. 

BALDABSE. V. r. Quedar impedid dels mem- 
bres ó de algun de ells. Baldarse. Mem- 
bris capi. S*estropier, se priver de 
Pusage d'un ou de plusieurs membres. 
Rattrapparsi. 

BALDER, s. m. ant. alegria* 

BALDER, RA. adj. Lo que es ample y 
sobrad à proporció de lo que deu en- 

• clóurer. Holgado. Laxus , amplus. ^m- 
ple, large, spacieUx. Largo, amnlo. 

TENIR BALOBR. fr. Vcuir ttUR cosa molt am- 
pla à altra que deuria yenirlt ajustada. 
Nadar, Nimis laxum esse. Ètre trop 
large, en parlant d* un hàbit, etc. Es» 
serè largo. 

BALDERA, s. f. ant. alegria. 

BALDILLÓ. s. m. terrít. baldó, en la se- 
gona accepció. 

BALDÓ. s. m. Balda petita. AldabiUa. 
Parrus pessulus. Petit verrou. Cbiavi- 
steilino. 

BALDÓ. Tròsset de fusta clavad en las por- 
tas y finèstras que tanca féndlo rodar. 
Taravilla. Retinaculum ligneum mobi- 
le. Sorte de petit tourniquet en bois 
pour/ermer une fenétre^ etc, birloir. 
Sprangbetta* 

BALDÓ. Pèssa de ferro que se posa per 
. tancar las por tas fèndla córrer borison- 
talment, é introduind la punta en un 
fbradet fet ú propòsit. Passador, pes^ 
tillo, colaniUa. Pessulns. Sorte de tar- 
gette ou de verrou. Sorta di cbiayi- 
stello. 

BÀU>ó# Afront , injuria y paraula aírentò- 

31 



m ^ BAL 

aa. BaldQn• Improperium , conviciom. 

.Opprobre, o^onT. Obbrohrio. 
BALJ)ONAD, DA. p. p. de baldohib. 

Baldonado. ^ 

BÀLDONAR. ▼. a. Afrontar y iojariar à 

aigd d6 paraula é la cara. Baldonar, 

ImproperarCf coDtumeHU affioere« //i- 

jurier, méf^riser enface. Obbrobriare, 

ÏQgiuriare. 
"BALDONET. s. m. dím. de baldó. JUa» 

biUa. Parvtts pessulus, parram repa- 

gttlum. Petit verrou. SpraoghettÍDa. 
BALDRES. 8. m. ltjdi. 
BALDUFA. & f. Pèssa de fusta de figura 
' €asi cònica ab una punta de ferro ela- 

Tada al extrem, que servex per ju- 

Sarbi los noysy los cuals la fan ballar 
ígandhi una corda al vol y tírandla 

. desprès à terra. Peon, trompa. Tro- 
cbus, turbo. Toupie, 9abot,jouet d'en" 
fant. Trotlola. 

YUGAB i BALDiJFA. fr. Divertirsc fèndla ba- 
llar. Drompar, trompear. Turbine lu- 
dere. Jouer à la toupie. Giuocare alia 
trottoja. 

BALEJAD> DA. p. p. de baiejab. ^a- 
leado. 

li ALEJAR. ▼. a. Netejar lo blat , ordi j 
altres grans desprès de yentads y sepa- 
rad lo gra de la palla : se fa «regular- 
ment ab una escombra de alguna planta 
mMt aspra. Ahalear, Evallire. Vanner, 
nettoyer le grain avec un van, Vento- 
lare, sventare le bíade. 

BALENA. 9, f. Espècie de pèx lo mès 
gros que se conex , que arriba i, tenir 
fins à vint j cinc y trenta canas de 
llarg ) tè lo cos rod6, de colbr fbsc, ab 
dòs aletas prop del cap y altra igual en 
la part posterior del cos ; despedex à 
gran distancia tota V aisua que traga, 
per dòs forads que tè sobre lo cap, y 
aquest y la boca sòn mòlt grossos. Jè 
tot lo cos irapregnad de una substància 
coneguda ab lo nom de oli de balena; 
viu en la mar; però surt à la platja, 
abolit la femella parex los seus ulls, als 
cuals alimenta ab los pits com los cua- 
drdpedos. Ballena. Balaena. Baleine^ 
eéiacéè d'une gramdeur extraordinaire. 
Balena. 

B\LIGABALAG\. s. m. fam. Home de 
poca formalitat , de poc fonament, sens 
substaocia. Badultupie, luanis, futiiis 
bomo. Béjgault. Balordo. ^ 

BALMA. s. f. COVA. 



BAL 

BALÓ. t. m/ dim. ant. FaxiioUeL Baleta. 
SarcinuLa, fiasciculof. Petit battót. Bal«^ 
letta. 

BALÒNA.^ s. f. TALÒijA. 

BALONS, s. m. pU ant. Espècie de calso* 
tets. Bragas. Braoce, femoralia. i9rat>^; 
on dit, sortir d^üne affaire les braies 
nettes, Brache. 

BALS. 8. m. Lloc elevad per lo cnal no 
pod passarse sens perill de ciurer de 
alt d bax. Derrumbadero , despenadc^ 
ro. Praeceps , praemptus locus. Préci^ 
pice, Precipizio. 

BÀLSAM, s. m. Substància mòlt semblant 
é la resina, de olor suau y íragant, 
principalment cuand se crema, que ra- 
ja naturalment y per incisió dels troncs 
j ramas de algunasplantàs, y conté ua 
àcido particular isom lo del Peni y al- 
tres. Bdlsamo. Balsamum. Baume. B9I- 
samo. 

bílsam. Farm. Medicament compost de 
substancias regularment aromàticas que 
se gastan per curar feridas, Uagas y àU 
tres mals. Bdlsamo. Unguentum medi* 
catum. Baitme. Balsamo. 

SBR uir , BÀLSAM, fr. fam. que a' emplea 
per manifestar que algun menjar ó li- 
cor es mòlt delicad y suau. Ser un bdl^ 
samo. Suavissimum esse , gratnm odo- 
rem emittére. Ètre ex^uise une \^iandep 
etre un nectar le vin ou les liqueiírs, 
Essere un balsamo. 

BALSAMAR. ▼. a. ant. bhbauaiiab. 

BALS^MÈRA. s. f. Vas petit y tapad 
que se fa de diferents materías y ügn- 
ras y servex pera posarhi bélsam. Bal'- 
samerita. Vasculum ad opobalsamum 
servandum. Petit vase à meitre du 
baume. Vaso dové si tiene il balsamo. 

BALSÀMIC, CA. adj. que se aplica à lo 
que tè cualitats de bàlsam. Balsàmica» 
Balsamictts. Balsamujue , qui tieni du 
baume. Balsamico. 

BALSAMILLA. s. f. Planta anyal que 
crèx fins à dòs ó tres peus, tè las bran* 
xsas com sarments , las flülas pactídas à 
Uencas,, las flors pètitas, y lo firoit ora* 
lad , molsud y de un color que túra é 
taronja. Bcdsamina, Momordica balsa- 
mita. Balsamine. BaUamina. 

BALSAMILLA DE PBAT. Planta que crèx fins à 
uns dòs peus, tè las fuUaa Uargas y es- 
tretas, y estan retalladas à llencas mòlt 
pètitas; las flors que nKten al extrèn» 
de las branoas sòn pètitas y blaoci^ d 



\ 



BAL 

benndÜàs^y f&rman pòmets m&lt espès** 
sos j dd tot plans. Milènraraa, muka^ 
jos. Achiiea, miUefoliuin. SBÜe/emlle j 
planic. Milldoglie. 

BALSAMINÀ. s. £• fkuàunxk* 

BALSAMITA MENOJEl. s. f. Planta qne 
te las íiillaa^Ilargas j ias flors ea i&rma 
de ^rasol pètitas j groga». Jgeraio, 
Achilea ageratam. Eupaloire de Nie^ 
iW, plante. Erba gíulia. 

BALUART. 8. m. Obra de fortificació en 
forma de tríàogiil que se ool4ooa en la 
part exterior de las mnraUaa pera de- 
fensailas. BóUuanie, haslion. A^er, 
propogaacalum. Boulevart. Bastione ^ 
balnardo. 

tàuixaT. met. Amparo, defensa^ com bí^ 
LUART de la religió. Baluarte^ Propug- 
nacolam. O fiu défend, quiprot^ge. 
PropugiMcolo, riparo. 

KALUSTRADA. s. £ Òcde ó sèrie de ba- 
lostres poaads proporcionadamènt* Bar 
leustrada^ Golnmiíellaruin septuni* Ba- 
htstrade. Balaoatrata. ^ 

BALUSTRE. s. m. Espècie de colamna 

petita fita de di&rents manèras, la 

ünA wartex per formar Jas baranaa deb 

Iniobos, escaias j Aires ipoefitos^Bédaus^ 

tfe., Columnella ad septa exstraenda. 

Mostra ji petit pUierfaqonn^, balusire 

if w rumpe d*escaüer. Balaustro. 

BALL f. m. L' ordeoad ndmero de pas- 

a» j figaras que deuen f&rse baliand , 

• f qne per sa varietat li dònaa los dife- 
lents noms de eontradansa, rals 9 etc. 
Saüe. Numerosa sakatio» Ikmfe, bal. 
Dansa.. 

nu. Ia reunió de varias persònas que se 
jantan pera ballar. BàUe. Saltatio, tri- 
pudittm, chorea. ÀssembUe pcur dan^ 
ser, bal. Ballo. 

iUL or Bàtmbfss. Ball nistíe en lo enal los 
balladors portan en las mans uns bas* 
tons com baqnetas de tabal y y los £wi 
pegar uns ab altres al eo de la miisica. 
Baioieado. Tripndinm crepitantibus 
baciUia. Danse dons iaqitelle les dan^ 
t•urs ont des bagueites qu*Us/rappení 
les unes ctmtre les aatres* Ballo in coi 
i daazatori hanno de' picooli basto- 
ai eo' qvali battono I' udo contro I' al- 
txoi seguendo la battuta delia mu- 
úca- 

tàVL 0B Btfi&vs. mét. vulg. Disputa rui- 
dòsa qoe.paKi en bastonadas. Palotea" 
do. Eixa tteratis ictíbus. Dispiue oit 



BAt 245 ^ 

i 'dit en vieht aux cw^i* Disputa cbe 
fintsce cd bastonarsi. 
riCAR Bv hd BALL. fr. meté Endóorer i al- 

Í li en un negoci ab persuasió ó engany. 
íeter en la danza* Negotio aliquem 
implicaré. Entrer, se mettre dons la 
nasse, Mettere nella danza. 

BALL AD AS. s. f. pi. bail, enla segbna 
accepció. 

BALLADOR, RA. s. m. y f. ^^^'^^^^ 
ó es aficionad à baUar. BaUador. Salta** 
tor. DonMir. Danzatòre , ballatore. 

BALLAR. T.. n. Fèr certa movimònts ab 
lo COS) y particularment ab los peus^ 
ab determinad òl'de y compàs. BaUar» 
Saltaré, tripudiare* Danser. BaUare. 

BALLla. Móurerae alguna cosa acceleiíada- 
mèot donand Toltas sens aparfcarse del 
matèx puesto com la baldufií. Bailar* 
Circumagi, circnmTolvi. Tourner rapi- 
dement sans changer de place. Giraré, 
baJlare. 

BÀitAB. Venir ó estar nna cosa més ampla 
de lo que deuria , com las sabatas^ ala 
peus. Nadar, Nimis•laxum esae. Btre 
une chose trop large* Eàser lafgo e 
grande per ogni verso. 

BiUAB. Eatreveacr ó tenir part en algun 
negoci. Jugar, danzar. Intervenire 
immiscer!. Intervenir, se mSer dans 
une afíaire, Danzare,^ entraré in dania. 

BALLAROLA. s. f. Insecte de cuatre alas, 
llarguerud , on poc aplanad , de cdòr 
pardo obscur, ab dòs antenas llargas 
en lo cap à manera de pels de porc, y 
dòs banyetas é la cua : se cria en loa 
- paratges humtds de las casas y abòot , 
troba pa , farina ó altres,, comestibles : 

. es mòlt lleuger, fntg de la llum^y fa 
pudor. Cucaracha. Blatta orientaliSi 
Cloporie, insecte. Porcellino terrestre. 

BALLARUGA, a. f. gala. 

BjUfLAauaiis. 8. f. pL Diversió que fa la 
gent ordinària 6 los que volen imitaria. 
Baiie de boton gordo, de candil ó de 
cascabeí gordo. Tripudium plebeiura, 
rusticum , tririale. Bastringue. Tripu-^ 
ditfi ' 

BALLC* s, m. ant. batlle. 

BALLESTA, s. f. Espècie de arma qne 
servex pera di^arar flètxas, balas de 
fang y altras cosas. Consistex en on 
bastó de cuatre ó cinc pams de llarg ,. 
lo cual en un dels extrems tè un arc de 
• oèr ab una corda lligada à cada cap , 
que estirandia fins que arribe í la nou 



844 .BAN 

* que hi ha à mitj bastó jr disparanBIa 
desprès, despedex ab gi*ao forsa b.flèt- 
xa , bala 6 lo que sia. Ballesta. Baüista. 
ArbaUtey arme de trait. Bal«stra. 

BALLESTA. Aotísa .mimiúa de guerra que 
servia per tirar pedras y saetas grossas. 
Ballesta. Bailttta. Arbaítie. Balestra. 

BALLESTEJAR. V. a. ant Tirar ab la 
ballesta. Ballestear. BallistS jacalari. 
Tircr de Vàrhalke. BaleArare. 

BALLESTER. ^. m. Lo qaí tira ab ba^ 
llesta. BaUestero. Ballistarius. JrbaU' 
trier. Balestrajo. •:.'./ 

BALLESTER. Lo qui fa ballestas.. ^a^^íero. 

. Ballistarias faber. CeUíi dont le métier 
est de faite des arbàUtes.'búesXxïsíe. 

BALLESTÈRA. s. f. Planta pereone que 
crèx fins à Taltura de. cinc ó ais pams; 
tè las fuUas fortas, petudas y de un co- 

- lòr verd blanquinós^ las flors bermis- 
Has y. coMocadas à la extremitat dels 
brots. Aguàvientos, Phlomis, herba ven- 
ti. Pldomis, Violetta, 

BALLIA. 8. f. ant. batixía. 

BAMBA. s. f. xiEiPA. * 

BAMBALEJAR. t. n. ant. Estar ino^t, 
titubejar. Balaneear. H«rere) ònneta- 
ri. Douier» étre irrésolu^perpkxe. Es-^ 
serè fra doe acque. . • 

BAMB\RRIA. s. í. xibipa. 

BAMBÈRO. s. m..xiRipàRo. 

BAMBOLEJAR. r. n. .No estar segur > 
m<}nrer$e de un costat à altre. Bainbo* 
lear , bamholearse y cabecear. VaciUa- 

' re. Brimbaler. Bondolare. 

BAMBOLINA, s. f. Tros de drap que en 
los teatros se posa de bastidor à basti- 
dor , pintad de modo que fígure la part 
superior de lo que .vol imitar tota la 
. decoració. Bambcdina. Linteae fasciae 
. fastigio theatri pendentes. Pièce de toi- 
le peinte quiforme la partie supeVieure 
d'une décoration de the'dtre. Zendado 
di tpatro. 

BAMBOLU^. s. f. ant. bombolla. 

BAMBOLLAR. v. n. ant. BinxLOFARSE. 

BAMBÚ s. m. Espècie de jonc ple de nu- 
sos , ó canya de Indias que s'emplea en 
bastons y altres usos. Bambú , bantínic. 
fran. Bambou, Caona indiana. •' .. . 

BAN. s. m. bíndol , crida. 

BAV. MVLTA. 

BANASTA. 8. f. ant. Espècie de cistell 
gran fèt de vímets ó de ilenguetas de 
fusta primas y entretexidas , que tè oo- 
muDníènt una figura Uargaraaa , y ser- 



JSAN 

▼ex per portar fruita "y altras coas. 
Sanasta, Cophibus. Grandpamer^ gran* 
\ de corbeüle* Corba , cesto. 

BANC. 8. m. Assento que regularmèot es 
fèt de fusta y en io cual poden sentar* 
se en un matèx /èmps varlas persòuas: 
uns tenen espatllèr y altres na Banco, 
Sedilé^ scanittum•^ónc> long sie'ge ou 
peui^nt s'asseolr plmiears personnes* 
Banco, scauno. - 

BAVC. Lo lloc ahòat ab autoritat pübiia 
se podeu depositar diners , percibind de 
èlLs los Gorrespoii4uts interessos. Baruo, 
Argentaria 9 nuramularii mensa. Ban" 
que y caisse pMique À LaqueÜe chacun 
peut s'inte'r ésser» Banca. . 

BAifc. En los molins de oli es Jo lloc ahònt 
se posan las olivas ja moitaà y que regu- 
larment es de^pèdra, y tè una caoaleta 
al rodedòr per la cual passa lo iicòr 
que la fimrsa de la prèmpsa fa sortir de 
la oliva. Alquerque* Locus ubi oliva pre* 
mitur. Pierre sur laquelU on plact 
pour les presser. les cabàs d'oUves ecra' 
séíes. Banco. .. < 

banc db arexa. Munt de arena que se íòr* 

' ma dins del mar^^ dels rius. y que co- 

' màmmènt no Xè sídire prou aigoa pei 

. hevegarhi sens pè^tll. > Banco de arena^ 

bajio* Syrtis^' arenie agger,* dorsum 

Ensablement y.banc de sable, Banco sec 



co. 






BAVC DE TBRxka. Lo quí jtèoen los ferrèi 

per col-kx^ar la enclusa pètUa. Mackt 

banco. - Soamnnm ferranum. Banc ú 

' Jorgeron sur hqwd est une peíiie u 

clume. Banco. 

' BA!fc DE FUSTÍ». Lò:qt)0'sé lorma de ni 

- post grnxuda ab^^untrecamas , del co| 

• se serrexen los fusters per trebalk 
Servex també per altres oficis. Banc 

' Abacns oper&riusj Banc. Banco del £ 

legname. .> i 

BAiic DÉ GALEAA...Lo assèüto CO quc tec<> 
. lòcan los qui retnao en las galeras y ^ 
' tf as embarcaciòos. Banco. Translroi 

Banc de galèrè. Banco dt galera. 

BAUC DE lA f ACIEXCU. CAXABA2kC. 

ByiKCDE lA pioaicu. Banqaeta ahònt 
mestre ía sentar los ttoys que hao 
' alguna falta. Cdncana. Sedtcula , scii 

• nulum. Banc de péiiitence , dans Ú 
ecole. Sgahello. 

BAXc BSPATLiJíR. Lo-qai tè al detras al 
' fusta pera reclínarse* £scaho* S 
. num , subseUiom. Sorie de banc à 



sier pour trois ou fjucUre personnes. 
Scanno. 

BTil KX LO B49C DB LA PAClSlfaA, fr. XütU 

Estar safríad algaoa molestia• Estar en 
el banco de la paciència. Patloater fer- 
re, mttaere , toleraré. Souffrir patiem- 
ment. Sedere ndla pmca deUa paxiensa* 

8A3fCA. s. r. Assento sens espatUèr, fèt 
de fusta j à manera de ona tauleta ba- 
xa. Banca. Sedíie ibrso carena. Banctir 
Uy petit banc sans dossitr. Bancbtna. 

lixci. Jog de cartaaque consistex en qiue 
lo qai & lo jog posa certa cuantitat üe 
diners , que també ae diu banca ^ y los 
qui j'uganconlra ^.posab sobre las: 
cartas que etigesea.la cuantitat que yo- 
leo. Lo banquer las va traient por': la 
part de sòbne tirandlaa A iketa y esquisr- 
n. Las cartaa de U^part dreta ^son à be- 
Be&ci del qui tè la ba^tgI , y las <te ! la 
paït esquerra i benefici jAés altres iu- 
\iiòn. Banca. Quidani chartarum íu- 
dus. Bcuufue > noni d'un "jeu et dufond 
i' ardent qu^a d^ant .lui ceiai qui ticnt 
{'/>u.£aoca. 

m cicSEa DE LA BAlfCA. fr. DBSBAUCAa. 

MNCàDA. 8. f. Post prima de uns cinc 
àits de grux y set de. ample que servex 
R^^^armènt per fir |Mrtas y finèstnas. 
^íifki, idfarjia. E^iguae crascitici et 
wima lignum. Soliveau^ petíie so^ 
£««. Imicello. 
tvciM.!* eapay qne hi ha' en las Tinyaa 
i ofiíorars èotre cada. filera de ceps- ü 
oit>érh Bntreliiio* Vinetorum ^ vel dl- 
Tdonutt viae ioterjectfic. Espaee entre 
2» rangéèà des ceps de vígnes, d'oli" 
w. Spazio cbto media neUe fiie degli 
sifcti, e delle ^fti. 
BUCAL. a. m, Pra^ per cubrir loa bancs 
y per altres usos. Bàneal. Stragulum. 
Tapis pcstr couvrir une iit^fe..Goperta• 
iiTcu. terrít. ba^cada, en la segona Ac- 
cepció. 
U;\CAaaOTA. A f. Uaccàó-y ^fècte de 
abétrerse. Se usa més comunament en 
ia frase fàa bascajulota. Quiebra, banr» 
carroia. Creditorum fraudatio. Faillite, 
hanquerciUe. FaUimento. 
BÜÍDA. a. f. Certa insígnia que usaban 
aotigoamènt los militars y consistia en 
uaa cinta 6 taiettf que passaba de la ea^ 
patlla esquerra al costat dret. Se con- 
lenra encara en algnns hrAes y per al- 
trei usoa. Banda. Balteust cingulum 

militaré* ibfftm de9 çh^aticn de ç<r^ 



BAN 345 

tains ordres militaires , étharpe. Gar- 
pa. 

BAia>A. Costat, part. Banda. Latus. Coté: 

Lato. , 

BANDA. Paratge. Sitio , parage. Lociis , si- 
tus. Lieu, endroit. Sito^ Itiogo, posto. 
BAH DA. Partit, &cció. Banda. E\ictio. Ban^ 

de, porti, ligue. Partitor, lega. 
UANDAR&A. adj. vulg. que se aplica d 
la dona que futg del traball , vagamuu- 
- da. Se usa també com substantiu. Uü" 
vagana^, h(Hga%ana. Deses. Cognarde. 
Inflogarda. 
BANDAjaiUÀ. s. f. Massa de ferro ab un 
màueg de fuata , que servex en la mari- 
na pera clavar los claus grossos. Ban» 
darria. Malleus uavalis. Onís marieau 
dont on se sert sur les vaisseaux: Mar- 
. tello marino. 

BANDEIG. s. m. ant. desterro. 
BANDEIX, s. m. ant. iSestebro. 
BANDEJAMÈNT. s. m. ant. desterro. 
BANDEJAR, y. a. ant. desterbab. 
BANDÈBjV. s. f. Insignia 6 senyal que se 
compon de un tros de tela, tafetà, 6 
altra roba, de figura cuadrada ó ena- 
drilopga ,' que per un dels costats se fa 
ferma en una basta , y que per sòn co- 
lor d per lo escnd de armas que bi ba 
dóna à conéxer la potencia d que per- 
tany lo lloc 6 cosa ahÍMit està posada ; 
com la embarcació, lo castell. Bandera. 
Vexillum. Drapeau, banniire. Bandie- 
ra, yessUlo, stendardo. 
BAHDàRA. Tros dc tçla que acostuma ^sse^ 
de Tarios colors, y serrex per adornar 
. alguna tò^ra ó embarcació en las grans 
festivitats, y també en las escuadras j 
torras da la costa pera íèr senyals. Ban* 
. dera., Siguum , vexillüm. Drapeau 9 pa- 

s^illon. Bandiera. 

BANDERA. La que usan los regiments de in- 

. fantería y acostuma tenir uns sis peua 

en cuadto ab lo escud de armas ae la 

potencia à que servex lo resimènt. Ban* 

dera. Vexiilum. Enseigned'infanterie, 

drapeau. Bandiera, iosegna. 

BAKDkBA. La que usan los regiments ile ca- 

. ballaria. Estandarte. Vexillum. J&afi- 

dart, drapeau, banniire. Stendardo. 

BABnkaA. La que usaq los regiments de 

. dragons, y en la marina es insignia 

. particular dels almirants, la cual tè dos 

puntas à' manera de cua de milà. Cor^ 

neta. Vexillum. Cornette, üend^rt de 

cavo/^nV* Cornetta. 



216 BAN 

B^noànA. La partida de tropa manada per 
uu oficial ó sargèotQ que està destinada 
à eof^anzar reclutai, com la band^ba 
de r Habaiia. Bandera de recluta, Par- 
va militarís manus conacribendis yolun* 
tarüs mUitibiu deatiaata» Bannière de 
recrue, Bandiera di recluta. 

BA5oèRA. adj. fan), que se aplica à aquell 

que roda mòlt sens cap necessitat. Ari" 

dariegOf andador, Vagus, ambulato^^ 

rius- Baíteur de paf^éy àaureur, mar- 

. cheur, Ambulante, vagamoqdo. 

BAXDkKA DE PAU. I^a bUnca que se alsa en 
las fortalesas, embatoacions y altres 
puèstos en senyal de que vol tractarse 
alguna cosa amUtosamònt fènd cessar 
las hostilitats. Bandera de paz: Pacis 
▼exillum. Drapeatí blanc qu'on arbore 
pour demafuler à capitulen Bandiera 
bianca. 

ASSEGURAR CA BAKoàRA. fr. En ia mariqa 
disparar una canonada ^b bala al ma- 
te^ temps de enarboUr la bandera : y 
esta es la setiy^ més segura de que aque* 
lla batidèr^ es la nacipnal , per ser con- 
tra lo dret de gents disparar ab bala 
sens la pròpia bandera, jfyegurar la 
bandera. Jacto globo é tormento belli- 
co vexillum navis ai&gere. Assurer son 
pa^iUon. Assicurare lo steodardo. 
AXECAR ó ALSAR BAüf okRA. fr. met. Fèrsc cap 
de algun partit, tevantar ban4^ra, 
Pactioni alicui aut seditioni prsesse. Se 
f aire chef d'un par ti. Alçar bandiera. 

SEGUIR LA BAtroíSRA DE ALGÚ; fr. met. SCV 

de sa opinió, bàndol ó partif.' Militar 
debafo de la bandera de alguno ó se^ 
giiir su bandera, Alicufus pa'rtes aut 
consilía sequi. Maccher sous les ensei" 
gnes de quelmCun , embrassef son opir 
nion. Seguir il partito d' alcuno , seguir 
le sue orme. 

BANDÈRADO. s. m. Uoficial de infante- 
ria destinad à portar la bandera. Aban^ 
derado, Vexillarius, signifer. Borte- 
banniire , porte-rdrapeau, Alfière. 

BA9ofeRADo. L'ofícial dc caballeria que por- 
ta la bandera del sèu cos. Portaestan» 
darte, Signifer. Porte-bannière , corr 
nette. Cornctta. 

BAirofeRADO* Cualsetol dels que én lais «ro^ 
fessòns portan las bandéras de las dife- 
rents coafrarías. Abanderada. Sacrae 
pompae signifer. Celui qui porte I* esten- 
dard dans les processions. Quello che 
porta uua bandiera uelle]processioní. 



BAH 

BANDERER. a. m. aot. BAVBkBAoo. 

BANDEREÏTA. s. f. dim. de BAVofcaA. Btfn- 
dereta , bunderica , banderilla. Par vum 
yexillnm. Petit drapeau. Drappellino. 

BAVoÀarrA DB CABiPAKAR, Bandera petita 
que se posa en algont campanars pera 
senyalar ab lo sèu mortuènt de quiua 

5 art Té lo vent. P^éleía. Ventorum iiw 
ex. Gíroaetie. Banderucb. 

BA!rnfeBBTA nB cAHPAiraB. met. La persona 
inconstant y YariaMe. Feteta. Homo 
vento m<riiihor vA tadice yentomm ma- 
tabilior. Giròuette , personne Ugère^in^ 
eonsíamè. Girellajo. 

BANDERILLA, s. í Bastó pnm de uns 
djis peus de Uai^ ab una llèngueta de 
ferro en una de las panlas que serTei 
pera torejar: té riques! nomfperqué la 
empunyadura se f dirna regnUrment ab 
llèngüetas de papir en fiaura de bandè- 
retas. BanderiUai Spíomam. bamatnm 
ad agitandos io oirco tovfos, deservieos. 
Dard arn^d'une banderolè ipíon jette 
aux taurettux. Dardo con Una baode- 
ruola , col quale si ferísoe al toro nei 
ginochi torescbi» 

CLATAB TOA BAimBaciu. fr* met. y fam. Dic 
à altre algapa pai^aula picant ó satírica. 
Pof^er d anowutbanderiUa. Scomma- 
te laoe98ere) cairSlo mordere. Diré à 

' queujfu*un des chost» piquantes» satiri^ 
ques, Satirizsare qualcuno. 

BANDàlIlOLA. s. f. Bandera petita de un 
peu en cuadro ^ que olqrrada en una bas- 
ta de unas db» canas, serves pera mar- 
car distanoias j tirar 1/neas en los carn* 
pamènts y altres' pnéstos ahònt se volen 
ftr obras. Banderola. Vexilbim bren 
fascia , quo terra al&xo castrorum spa-? 
tSa'ac directiones 4^^ftBt*^' Bande* 
role. Banderoola. - ^ 

BA^bàROLA. Ndut. La bandera Harga y es- 

• treta que fa punta, la cuil* se col•loca 
en la part mès alta dels mastelèrs. (Jrów- 

• 'púla. Vexütum taaVale. Plamnte> lon- 
gue banderolè de sfoisseau. Fíamma. 

BANo^ROtA. Lt bandereta que acostuman 
portar las imatges de Cristo peàuscitad, 
sant Joan Baptista y altres sants. Ban^ 
derold.Brere vexilluin. Bandérok.w^ 
deruola* '» , 

BAiroèROLA. Llenca de roba en fòrma <*« 
bandera que alguns dels soldads de ca- 
ballería portan per adorno IHgad sota 
lo ferro de la llansa. Banderola^ ^^^^^^^ 
fa^ciola miUtum lancèts i>rnandis dw * 



BA» 

juta. BandertJe, sortè d*éeniard qui 
$ert d'í^neméhi. Ban^eraoU. 

BANDO. s. m. mÀimou 

BÀNDOL. 8. m. Cnaberol edicte pnfalicad 
tolemneia^de orde Mrperi^, y taiu«- 
U lo mtíilk acte de pabticario. Bando, 
EJichim, lei vel ipsa edictt promulga* 
tio. BoM, €dil, oraonnmce. Baodo. 

úim. Facció^ partit Bando. Factlo. 
Banie, parli p faction. Fafiione. 

HTiDiB EI BÀiiixiLs« fi*. MóurcF discofdías 
j pardalitaU entre los que estan unids. 
/banderiíar , banderizar. Sedltiooem 
facere, in factiones dlstrahere. Bander, 
former des portis, des càbales. Far 
coDgiare, alzar partito. ^ 

fnuciB UN Bl5DOL. Fèr saber al pdblic 
alguna llèj ó edicte ab la deguda so- 
lemnitat. Èchar bando. Edlctum pro- 
mulgaré. Pubiier un mandement par 
han, PabUicare un bando* 

üixYDOLA. t. f. Instrument mdsic petit 
decaatreoordas qííe tè una 6gnra còr-. 
n, Bandoia. Cíthara minor. Mandore, 
fspke de luíh. Mandola. 

&IM)0L£JAR. ▼. a. ant. Fèr yida de 
bodolèr. Saltear. Viatoríbus insidiari, 
(n»ri. Brigander. Assaltaré, gíttarsi 
tlU ftnda. 

^l^lkR. s. m. Lladre y sattejador 
ieciaiof. BandoUro , handido. losi- 
^«1 (rassator , latro. Bandoulier, 
^'V^tf alandrino, masnadiero, sche- 

^M^k, g. f. Banda de cuiro que 
'dtoidads de caballería portan tòbre 
^ espatlla esquerra j que per davant 
tí p( passa cap al costat dret , j ser- 
^i^ pera penjar la carrabina. Bando- 
^ Baltens, cingulum militaré. Ban* 
dmlière. Bandoliera. 

ítWDOJíER. s. m.^^nt. PEüDonàn. 

B^XDOSITAT- s. f. ant. parcialitat. 

^^M)UftRIA. s. f. Instrumònt miSsíc de 
CQatre ó cinc c(«rdas que se toca ab ia 

rota de una ploma. Es mès petit que 
atara y tè la caxa composta de uòs 
^tas planas que servexen de cul y tapa 
aiaod en disminució fins al méneg , que 
tt rsíAi curt T està dividid en sia 6 set 
lyh eom lo de la guitarra. Algú nas 
t^nen la figura de una mitja carabassa. 
hmdurria. Cíthara minor. Mandcre, 
snrte de luth. Mandola , sorta di liutò. 
»TOVA. s. f. Cuberta del llit mès pri- 
^ qae la coixa. Bdnova- Lodiíi;, lecti 



BAN 247 

operímentum. Couverture de Ui, courte^ 
poiníe. Coltre. 

BANQUER, s. m. Loçinitè per ofici ré- 
brer Cnaotitata de diners per fèrias en- 
fregar en altre puèsto , mediana una lle- 
tra de Gambi d carta òtie , y cobrand 
per axò lo corresponent interès. Ban^ 
(fueroj cambista. Argentarins^ nummu- 
larius, mensarius, campsor. Banquier^ 
celui qui fait commerce d* or gent de 
place en place^ Baocbiere, colui che 
tien banco. 

BAXQuàa. Lo qui tè la banca en lo jog dè 
cartas axi anomenad. Banquero. Men- 
sarius^ prínceps cujusdam chartarnm 
ludi. Banquier, ceL•i qui tient le jeu de 
la banque. Banchiere, colui che tiene 
la banca. 

BANQUET, s. m. dim. de bahc. Banqui^ 
tto. Parvum aedile. BenceUe, escabeau. 
Panchetta. 

BAifQVBT. Menjar esplèndid al que assiste- 
xen mòlts coïíVxAíàs. Banquete. Epulap, 
solemne convivium.^/in^f^^ repets ma- 
gnifique. Banchetto, convite, corredo^ 
pasto. 

BANQUETA, s. f. Banc petit de tres çcns, 
que acostuman fèr sei*vir los sabaters y 
altres menestrals. Banqueta. Tripus. 
Banquette ,petit^anc à trolspieds. Tre- 
piede. 

BANQUETA. Banc petit que se posa davant 
de las cadiras y servex per posar loit 
peus. Escanuelo, escaheL ScabeUum. 
Escabeau, escabelle. Sgabello. 

BAUQUBTA. Espccic dc pcdrís qne hi ha en 
la muralla 6 cualsevol altra fortificació 
al peu del parapeto , y que servex pe- 
ra que los soldads hi pogan pujar pera 
tirar y desprès baxand à terra pugaa 
carregar I' arma à cos cubert. Banque^ 
ta. Pòdium interins circum ambuian- 
dis moeuibus exstmctum. Banquette , 
petite él6Hitionderriire un parapet. Zoc- 
colo, bauchina. 

BAHQUETA. Eu las fortificaciòtts es també 
. cei^ espay que hi ha al peu de la mu- 
ralla arrimad al declivi exterior del ter- 
raplé , y servex pera que la terra y pè- 
dras que' cauen de ella cuand lo enemig 
la bat , se detingan y no caigan dins del 
fbfiso. Berma, lisera. Spatium extenua 
infímo muro vicinum excipiendis ejus 
rudertbus. Berme, chemin entre le pied 
du rempart et le fosse'. Viottolo, spou- 
da di riparo* ' 



\ 



248 BAN 

- BANQUETA.* Arq. Lia basa llarga y oòatloua• 

da sobre que se apoya tòt lo edifici ó 
• ' part de èU.' Enóasamenio^- IBàSj&cW ba- 

• sis. SoubassemenU Basamehto, ^ocçolo. 
BANQUETA. Tros de arquitectura que surt 

fora del pla terreno abònt està coMocad 

y servex per a sostenir alguna cosa. Jlfe/i- 
' sula* £díQdi alicupis basis. Gorbeaa, 
. membre d*architecture qui ressort du 
: plan ou il est placieí, et qui sert à rece- 

voir ou à soutenir quelque chose. Al eu- 

sola. 
BANQÜETEJAR. v. n. ànt. Donar ban- 

• quets ó anarhi. Banqtietear. Epulari, 
conrivari. Festiner, banqueter. Bau- 
chettare , pasteggiare. 

BANY. s. in, L'acció y efecte de banyar- 
se ab aigua ó altre licor. Baho* Lavatio.- 
Bain. Bagiiatura. 

BA>'Y. Pèssa gran de fusta , llauna ó altra 
matèria , que servex pera banyarse. 

• Sano. Vas balnearíam vel balneato- 
rium, balneum, balnearium. Baignoire, 

• BagQo. 

BAXY. La capa de sucre ^ cera ó altra ma* 
teria ab que se cubrex alguna cosa. 

f Baho. Incrustatiof illinimentum. Cou" 
verte, enduií, Intonaco. 

BA5Y. Quim. Cilòr moderad per la inter- 
posició de alguna matèria entre lo fog 
y allò qiie s' escalfa. Tè diferents noms 
segons las varias matèriasinterposadas; 
y axi se diu: bany de arena, de cen-** 

.. dras, etc. Bano. Ignis per interpositam 
substantiam applicatio. Bain. Bagno. 

BANY OE MARIA. Aqucll CU que l'aigua ser- 

' vex pera moderar lo calor del fog. Ba^ 

' no de Maria. Ignis balnei Marise. Bain- 

', Marie. Bagnpmaria. ' 

BANY DE PEGA. Li capa de pega qne se dò- 

• xia als bots y altras ei nas que deuen ser* 

- Tir per posarbi líquids. Pega, Picatio, 
. picis littimeutum. Enduit qu*on met 

à la poterie, aux outres. Stratto di 
pece. 

BANYS. pi. Las aiguas que servexen pera 

' banyarse y lo lloc ahònt sòn; y axí 
diem: los banys de Caldes, de Arenys, 
etc. Bahos. Balne», thermae. Bain, l'eau 
ou dutre chose dans laqueüe on doit se 
baigner, Bagni. - 

banys de peus. Los que se prenea en aques- 
ta part del cos per acarrearbi los Im- 
mòrs. Pediluvios. Pedum in aqua tepi- 
da immersió. Pédiluve. Pediluvio. 

PÈNORCii banys. ír. Binyarsc repetidas ye- 



BAN 

gadas. Tomar banos.BúÚMvXL Pren- 
dre les òains. Bagaarsi. ■ ^ 
BANXA* s. f. L'arma qde alguns animals,' 
•' com lo bóii, lo ^ moltó y altres tenen 

* en lo cap perar defentorse. Cuerno, as- 
ia, modera del aire. G>rnu. Corne, 
partie duré qui sort de la tite de quel- 
ques animaux. Gomo. 

banya. Cada una de las dàs puntas cnie al- 
guns- insectes com la màripòsa y lo ca- 
ragol tenen ea lo cap. Cuerno, anlena. 

. Coruiculum. Antenne , chacune des 
contes mobiles ou aigrettts des l'osec- 
tes. Antenna. 

banya. Lo bony que surt en lo cap de re- 
sultas de algun cop. Ckichon , tolondro, 
tolondron fburujon , boUo. Tuber ex 
ictu proveniens. Bosse au front. Boua» 
corno. 

ABATRSa L.iS BANYAS I ALGÚ. fr. met. aOt. 

Reprimir la altivesa de algd , bumiliar- 
lo. Bajar los brios d alguho. Alieu jus 
audaciam frangere 9 humiliaré , subige- 
re. fíumilier quelqu'un, Fiaccar Ic 
corna. 
FÍsa PORTAR ó POSAR BANYAS. fp. met. quc 
se aplica à la dona que falta à la (e del 
matrimoni ; y també del còmplice en lo 
adulteri se dia que posa las bí5tas al 

■ marit. Poner los cuernos > encormdar, 
Currucam facere, torum violaré. ïoi' 

. re porter des cornes , /aire coeu. Far It 

corna. 
BANYAD, DA» p. p. de banyar y bx 

• NYARSB. Bahüdó. 

BANYADA, s. f. Cop de batiya. Corria 
' amurco, Gòrnu ictus. Coup de com 

■ Gprnats^. 

BANYADOR, s. m. atit. bany&r. 

BANYAD&R. Lo Uoc &ngò& en que se reTÒi 
can los porcs senglars y altres aoirns^l 
salvatges. Banadero , bona , bahii Lj 
cui limosus. Bauge , lieujan^cux '^ 
bourbeux, oii se vaiUre ie sangli^>^ 
Guaczo. 

BANYAMÈNT. s. m. ant. bany, enVapr 
mera accepció. 

BANYAR. V. a. Ficar lo cos, algnna pa 
de èll ó cualsevol altra cosa dins de l'^ 

' gua per limpiesa , necessitat ò altre m 
tiu. Banar, Lavare, ablaerO) madeC 
cere. Baigner, daucher. Baguare. 

BANYAR. Mullar , regar ò tocar l' aigua i 
guoa cosa , com ua ria las murallas 
una ciutad. Banar^ Alluere. Arros' 
Irrigare, bagn^re. 



BAQ 

siTrií. Untar alfiana cosa ab un líquid de 
coosistencia , de modo qae desprès de 
sec fiyrioe ana cA>steta. Bahar, Crusta- 
re. Ghcer, em parlant des confitures. 
locrostare^ iiitonacare. 
iisrAtse. T. r. Péodrer banys, ficarse en 
as ban^. Baftarse, Se iavare, abluere. 
Sí baigmer, Bagnarsi , prendere bagat. 
BAXYER. »• m. Lo amo dels banys , ó lo 
qui cttída de ells. Bahero. Balneato'r. 
Bai^neuTj tíwfiste. Bagnajuolo, stofa- 
joolo. 
CA.WETA. s. f> dim. de BAWTÀ^ Cuerne- 
c'dlo, cuernecico , cornezuelo , piton. 
C!>roicalani. Petite còrne. Cornetto. 
unTETi. La banya que comensa d exir 
)ls animals^ com al moltó, anyèli, ca- 
brit f etc. Piton, panzon. Gornu novunl. 
Comichon , petite corne et un jeune che- 
vreau, Comicína. ^ 

tiSTCTi. hm. Nom qae se dòna'al dlmo- 
m, Patiüas. Càcodxmon. Le diable , pe* 
tit dénon. Far£sirc]io. 
M5YUD, DÀ. adj. Lo qnt tè banyas. 
Cvnudo• Cornatns. Cornii, qni a des 
cames. G>rnuto. 
OAO. t. m« Naut. Cada una de ias bigas 
<{3e ie posan de un costat ai altre , y 
ientxen pera subjectar los costats* y 
«nrtaír lo pont ó cnberta de las em* 
InoMos. Bao. Trabes in naví crassto- 
res. ÈmUf solies mises par le travers 
d'ua pmtseéUi pour soutenjr les tiHa^s, 
&^ 
BAPTISMÀL. adj. Lo qae pertany al bap- 
tsate. BaudsmaL Baptismalis. Baptis^ 
mal, fiattesimale. 
BAPTISME, s. m. Lo primer sagrament 
àt b í^èm lo coal fa al liome cristià 
paiificandlo del pecat original. Bautis" 
mn, Baptismns. Bapttme. Battesimo. 
íAPUSTE&I. s. m. Lo lloc ahònt estan 
cof^ocaiias las fonts baptismals. Bautis" 
f^rio 9 òapti^erio^ Baptisterium. Baptis- 
tère, fiattisterío. 

AQOETA- 8. f. Barreta de ferro ó de 
^isía qae tè ea la una. pauta un boto» 
net de banya ó de metall y serves per 
Atacar las armas de fog. Baqueta. Vir- 
1^ ad Malpboreum polrerem globulos- 
^ne plonuMos in tormento^bellico mino- 
n premeados. Bagaette de fer, de bois, 
de balein^ pour les armes àfeu, Bac- 

cbefta. 

^rcTAS. pà* G&stig qae se dóna en la mi- 

iicta per ^ifiuasdebctesi y consistexen 

TOU. I. 



BAR 249 

ier passar lo deüocuent per èutre dos 
íiias de soldads , los cuals mèntres pas- 
sa, li yan pegand ab corretjas ò ver- 
sas. Baquetas. Verbera loco pcenx mi- 
fítibas infligí solita. Passer par les ba^ 
guettes. Passar le verghe. 

BAQUETAS. Dòs bastòucts rodons y de grux 
proporcionad , que rematan en un botó> 
y servexen pera tocar lo tabal. Baque^ 
tas, paliUos. Bacilli quibus tympana 
pulsantur. Baguettes de tanòour. Bac- 
cliette da tamboro. 

MANAR À BAOVBTA. fr. fam. Manar absoluta 
y despóticamènt. Mandar d baqueta ó 
d la baqueta. Tirannicè imperaré. Com" 
mander a^ec hauteur et durete". Coman- 
dar a baccbetta. 

PASSAR P£R lAS BAQUETAS. fr. EtcCUtar lo 

càstig de ba^uetas. Dar baquetas. Sco- 
pare , scopere , reum militem virgis ex- 
dei'e. Frapper (pselqu'un a^ec les ba^ 
guettes. Passar le vergbe. 

TRACTAR A BAQUETA, fr. TractRr i algü ma- 
lament ó ab despreci. Tratar d baqueta. • 
Duré in aliquem se gerere. Meryer 
* commander a la baguette , a^^ec dure^ 
té. Trattare a baccbetta. 

BAR , BARÀ , BARE. s. m. ant. Traidòr. 
Traïdor y alevoso, Proditor, perfídus. 
Traitre , perjide. Traditore. 

BAÈALLA. s. f. Disputa acalorada entre 
dòs ó mes persònas en la que regular- 
ment se hi berrejan patacadas. Se usa 
mòlt comunmènt en plural. Rina» pen- 
dencia, quimera, brega, escarapelay 
zui'za. Rixa. Querelle, dispute. Dispu- 
ta, zuíFa. 

BARALLAR. ▼. a. terri t. re5yar. 

BARALLARSE» ▼. r. Tenir barallas. Refdr, 
pendenciar , bregar , rifar. Rixaríj con- 
tendere, jurgare. Quereller, disputer, 

' G>ntcndere, disputaré, arriasarsi. 

BARANA. 8. f. Sèrie de balustres unid? 
èntrc sí , que se col-locan en los bal- 
cons, escalas y altres pnèstos per aga- 
&r8e y privar de càurer. Barandilla, 
baranda. Clathratam , septum columel- 
lis distinctum. Garde^fou a»ec balus^ 
' tres pour les balcons et rampes d 'esta-^ 
liers. Spalletta, sponda. 

BABA5A. La pared que en lloc de balustres 
se constmex à la bora dels terrats y de 
altres* puèstos. Pretil, antepecli». Ma^- 
ceria, maoeries. Mur d*appui, garde^ 
fou. Parapetto. 
BARANDAT. s. m. ant. entí. 

3? 



550 BAR 

B.\RA3VDILLA. s. f. barana. 
BARAT. 8. m. varat. 

ÏARAT. ant. ENGAI^Ï, TRAMRA. 
BARAT. aut. BARATA. 

BARATA, s. f. Cambt de una cosa dl> al- 
tra. Traequej cambio , truecoj barata, 
P^rmabatio, commiíULtlo. Échange, troc. 
Baratto, camlMO. 

BARATA. Lo cambr ríiUcul de futesas ó 
cosas de poca importància. Tracamun," 
dana, camhalach^. Ridícula permuta- 
tio, confusió rerum parvi momenti. 
Échange , troc rídicide au de choses de 
peu de valeur. Baratto. • 

BARAT aD, DA. p, p. de baratar. ï^oca- 
do , camhjado : permutado. 

BARATADOR. s. m. aut. trampista, ew- 
oanyadòr. 

BARATAR, y. a. Fèr al^na barata. Tra- 
çar, cambiar y permutar* Permutaré, 
commutaré. Cammuer^ éíohanger. Far 
baratti. 

BARATÈR. s. ra. Lo qui de grat ó per 
forsa cobra lo barato en las casas de )Og. 
Baratera, Qui à superantibos in ludo 
donationem erigit. Trampeur. Bulo. 

BARATÈR. Lo quí frccuènta las casas de 
jog. Garüera , tablajero , leonera. Alea- 
tor. Bretandier , joueur de prafessian , 
aui fréquente les acadèmies, Btscajuo- 
lo, bíscazziere. 

BARATAR, ant. TRAMPISTA , B^GANYADOR. 

BARATERÍA. s. f. ant. Engany , embús- 
tería. Embuste j engano, fcdsedad. 
Fraus, deceptio. Mensange jjhurberie. 
Bararia, truíferia. 

BARATERÍA. Lo Yici dc frecucntar las casas 
de j'og. Tablajeria, tahureria, Aleato- 
rium vitium. FUauterie ,vice , dtfauX de 
jauer. Truffií, marioleria. 

BARATET, TA. adj. dim. de BARATo.i^a- 
ratilla. VIU pretio emptum vel vendi- 
tum. Qui se vend au dessous du prix 
ardinaire, Buon mercato. 

BARATO, TA. adj. Lo que se compra ó 
se vend per poc preu. Barata. Res par- 
vo pretio empta vel veoditR. Ban^ntar* 
cM* Buon mercato. 

BARATO. 6. m. La porció de diner que lo 
€p\ guan ja eit lo jog dòaa k aquells que 
▼oi. Barata, Gratuïta donatio superao- 
íis in ludo spectatoribus facta^. L'argent 
é/u^un faueur qui gagne au jeu danne 
valarUairement à quelqu'un. Una parte 
del guadagno cbe i buli si fiuino dajr dai 
giuocaton» 



BAR 

F^a ó vÈRSR BARATO, fr. Vàidrer algun f/í^ 
nero é preu bax per despat&arlo luègo,. 
Hacer barato. Minori pretio vendere. 
Vendre à bas prix, au rabaís. Far a 
basso prezzo. 

LO BARATO ES CAR. ref. ab que se easenra 
que lo que. costa pocs diners resulta 
mòltas Tegadas okes car per sa mala ea— 
li tat y poca duració. La barata es caro^ 
Quod parvo emitur carius esse solet. 
On n*a jamais bon marchéde maw^ai'- 
ses marchandises* 11 buoa mercato ri- 
escecaro. 

BARAYAR. v. n. ant. rrütar. 

BARB. s. m. Pè& mòlt comif en varios 
rius de Espanya. €rèx d vegadas fins à 
dos peus de llarg ,. tè lo cos mès estret 
que alt , de un color blanc fosc , lo cap 
xato, dòs barbetas sota la barra infe- 
rior y altras dòs mès lUurgas en la puo- 
ta de la matèxa. Barba, Barbns, mol- 
lus, muUus barbalus. Barbeau^ paissQn 
d^eau douce, Barbto. 

BARss. pi. Espècie d0 tacas y grans que 
ixen à la cara particularment coand se 
comensa à posar barba. Barvos, Vari. 
Boutans, petites élei'ures roikges qui 
viennent sur la peau, BoUe cbe nascono 
nel Ttso. 

BARBA. s. f. La part do la cara que està 
sota la boca. Barba. Meiitum. Menlon. 
Mento. 

BARBA* Lo pel que nax ei» la part inferior 
de la cara. Barba, Barba. ïïarbe. Barba. 

BARBA. Lo qui fa ios papèrade tòU en las 
comedias. Barba, Dramatis persona se- 
nem agens. Acteivr qui foue au théàtre 
les rotes de vieitlard, Padre nobile. 

BARBA DE AAROTT. PUuta percnnc, que tè 
r arrel mòlt gruxuda , de la cuai ixen 
una porció de fuUas èe í^nra de ferro 
de Uansa , erossas , y de un yerd fosc , 
y del mitj oíe èllas surt la cama que sos- 
té las flors. Barba de jéaron ó Aran, 
jarilla, zumillo, Arum dracontiain^ 
Pied'de^eau. Gicbero, jaro.. 

BARBA DB CABRA. Planta pérpetuR , que 
crèx (ins i l*^ alsaria de im peu y mitj: 
tè las fuUas ovals y Uüsas, y las nors de 
color groc. Barba cabruna, Iragopogon 
pratense , l>arbul«> hirci. Barèç^de'òoac• 
Barba di becco , sassefrica. 

B-ARBA DE CABRA. Planta pcrenoe, que crèx 
fins à' Palsada de tres ó cuatre peus : tè 
las fullas partidas, dnras, aspras y ar- 
rogadas , y las flors y que pèo jaa eo (òr- 



BAR 
au de paootJAS^ son blancas ^ y despe« 
dexen mòlt bon t>lòr. Barba de cabran 
Spiroia uruBCttS. Jrbrc-^-bouc, Barba 
dl capra. 

BiUA DZ CALL. «Qt. BARBAL•Làai y CD U 56* 

gòoa accepció. 

ias.% DE /vFiTsa. Planta. pu5TkRA. 

ípc.ttàa la barba. fr« Comènsar I' home d 
tenir barba. Bàrbar, apuntar el boto» 
Pubescere« meatura barba imluere. 
Coinmencer à prendre de la barbe, 
paindre la' barbe, Aver iauugiíie. 

COM MBS POCA9 BABBAS uhs POCA VBaOÒ^TA. 

ref. que eii$eiiya qae los pocs anjs fan 
regularment aís homes atrev'uls. Jí poca 
barba poca vergüenza. Facllè procax 
adolesceiitia esse solet. La jemnesse est 
íutdacieuse. Poca barba e men colore^ 
sotto il clei Qon è il peg^çlore. 

tCilD VCIAS LA BAABA DE TÒX VEUI PELAR , 

rosA LA TÍsvA A REMULLAR, rcf. quc ense- 
Dja que debeia aprofitaruos de lo que 
sacceex à altres pera escarmentar y 
tiarer ab cnldado. Cumdo la barba de 
tu vecino vieres pelar ecka la íajra en 
remojo ó d remójar. Tunc tua res agi- 
tar, paries carn proxímus ardet. Alie- 
no perículo expertus fias. Qiiand Vdne 
àf ton, voisin regimbe , gare > gare, Met- 
^ú u «lardia quando la casa del vicl- 
» &' iSbraccia. 
fill i LtsuoBAs. fr. Afear alguna cosa à 
algn a fil presencia. Echar d las bar^ 
ku. üiqQid apcrtè alicui exprobrare ; 
is L•àeax objtcere. Sur la iiioustache de 
fidjt^üa, en sa présence et malgré 
bu. Oir aila barba ^ in faocia. 
^à u BARBA. fr. Afeitar. Híícer la barba. 
Barbam tondere. Roser , faire la bar^ 
be. Far la barba , radere. 
^ïf,\L oc BAHBA. Lo quí tè la liavba neera. 
BaHnnegro. fiarbií nlger. Qui a la bar- 
1^ noire. Che a la barba nera. 
Fniasnr las barb as. fr. Manifestar ab ac-. 
cloas gran sentiment , ira 6 altra pas- 
sió semUant. Pelarse las barbas, Prx 
iraeuodia et indigoatione excruciari. 
Ètre íians ttne violente coUre, Cruc- 
ciarsi. 
m BARBA. mod. adv. que significa lo ma* 
tèx qae per cap ó per persona ; j axí se 
dia: pollastre per barba, etc. Por bar" 
ha, Viritim, per singula capità. Tant 
par ttte , à pique^mique. Per uno. 
ftHui BABBA. fr. Nàxer los pels en la bar- 
bi. Embarbecer. Pabescere. Poindre , 



BAR 251 

commencer à avoir de la barbe, Spun- 
tar la barbd. 

PITITYIR LA BARBA. fr. Bttt. APUIfTAR LA BARBA. 

R&s DE BABBA. Lo qui tè la barba rossa. 
Barbirubio. BarbS rufus. Qui a la bar• 
be blonde ou rousse. Che ha la barba 
hionda. 

TB?riR pocAS BARBAS. fr. fam. Tenir pocs 
anyS) poca experiència. Tener pocas 
barbas, Nimis jiivenem , inexpertum es- 
se. Èlre un enfant, un morveux- Aver 
poca barba. 

BARBABLANG, CA. adj. Lo qui tè blancs 
los pels de la barba. Barbiblanco. Bar- 
ba albos, candidos. Qui a la barbe 
blanche. Blanco di barba. \ 

BARBACANA, s. f. La part de tanlada 
que surt mes que la pared per desviar- 
ne I' aigua. Aleró, socarren, \ntelo , 
alar. Subgrunda. Saillie d^un toit sur 
la rue, sex^eronde» Aggetto, 8porto,da- 
Yanzale. 

BARBAGA5A DE MURALLA. ForttficaCÍÓ 'que 

antiguamèntse col-locaba dayant de las 
OHirallas: era mès baxa que la princi* 
pal y servia pera defensar lo fosso. 
Barbacana. Antemurale. S^conde en" 
ceinte dont le terreplein joint Vescarpe 
de la premièrefaussef-braie. Falsabraca. 

BARBACERRAD , DA. adj. Lo qui tè la 
barba espessa. Barbiespeso , cerrado de 
barba. BarbÀ densus, hirsotiís. Qui a 
la barbe epaisse etforte. Che ha la bar- 
ba densa. 

BARBAD, DA. adj. que se aplica al ho- 
me que tè barbas. Barbado. Barbatus. 
Barba j qui a de la barbe. Barba to. 

BARBADA. s. f. La part inferior de la 
barra de bax en los cabaUs y mulas* 
Barbada. Inferior mexills pars in equis , 
et mulis. Ganache , extrànit^de la md" 
choire inffrieure du cheval. Ganascia. 

BARBADA. La cadcncta ó ferro tort que se 
posa als caballs ó mulas per sota de la 
barba , atravessand de la una cama dei 
fre à l'altra, pera regirlos y subjectar- 
los. Barbada. Catenula adstríctoria 
atrinque freno affixa. Gourmette, chat" 
nelie de fer aítachéè à la branche de 
la bride, Barbaczale. 

BARBAFORT, TA. adj. Lo qui tè los pels 
de la barba forts y aspres. Barbitaheho, 
Homo aspera et rígida barba prsditus. 
CeL•i qui a la barbe duré , rude. Irsuto 
di barba. 

BARBAFRESG, CA. adj. afeitad d£ poc. 



252 BAR 

BARBAGRIS , A. ad). Lo qui tè los pels 

de la barba barrejads de bla'iic y negre. 

Barbirucio. Barba peaè cauesceute. Gri" 

son. Caiiuto di barba. 
BARBALLÈRA. s. f. La carn qne crèx- 

sota la barba. Papada , papadiiia. Gut*- 

tur obesum. DoiMe rnenton. Doppio 

mento. 
BARBALLÈRA. Lo tros de pell bermella qac 

pèuja als galls sota del bèc. Barbas, 

GalH palea. Barbe. Bargiglioue, bargi- 

BARBALLO. s. m. territ. espígol. 

BARBAM £C. adj. Lo qaí tè poca barba. 
BarbUanipino. Raripilus. Qui a peu de 
barbe. Lanugiuoso , di poca o di prima 
barba. ' 

BARBANEGRE , A. bbcuib de barba. 

BARBAPÜJSYÈNT. adj. ant. Lo qui co- 
mensa'à posar barba. Barbiponiente. 
Pubescens, barbatulus. Qui est en dge 
de puberlfí^ à (fiu vient le poil follet. 
Pubescente , di prima o di poca barba. 

BÀRBAR. V. n. ant. Posar barba. Bar- 
bar, Pubescere, pubere. Commencer à 
pousser la barbe. Aver la prima barba. 

SANTA BÀRBARA. Nom que se dóna al 

Í més to en que se guarda la pólvora en 
as embarcacicnis..^an/a Bàrbara. Pul- 
▼eris pyrii apotbeca in nayi. Sainte" 
Barbe, La santa Bàrbara. 
-' BÀRBARAMÈNT. adr. mod. Ah barba- 
ritat ^ ab grossería. Bdrfiaramente , bar* 
bdricamente, Barbarè, rusticè. Barba- 
remeni, grossièrement. Barbarescamen- 
te^ cruJelmente) ruvidamenie. 

BARBARL\. s. f. barbaritat. 

barbabia. ant. barbarisme. 

BARBARIC Y CA. adj. ant. bàbbaro. 

BARBARISIVIE. s. m. Vici contra las rè- 
glas y puresa del llenguatge. Barbaris- 
mo. Barbarismus. Barbarisme, Barba- 
rismo. 

BARBARITAT, s. f. Peresa, crueltat. 
Barbaridad. Feritas, inhnmanitas. jffar- 
barie , cruauttf. Barbàrie , crudeltà. 

barbaritat. Grossería, falta de cultura. 
Bar baridad, barbàrie, barbarismo. Rus- 
ticitas, inurbanitas. Grossièret^, défaut 
de poUtesse, ZoticheEsa , rusticaggine , 
incÍTiità. 

BARBARITAT. Excès; j axí se diu: es una 
BARBARfrAT lo que menja. Jtrocidad. 
Excessus. Énormit^i on dit, il mange, 
il trasfoüle dhormàínent. Eccesso, enor- 
mità. 



BAR 

BAfmARiTAT. TonteríR, disbarat. Barbàrie' 

' dad, Stultum, incousuUum dictum vel 
factum. Sotiise, exírasuigance. Scioc- 
cberia, stravaganza. 

BÀRBARO, RA. adf. Cruel, inbamii. 
Bdrbaro, Barbarus , ferox. Barbare , 
cruel, inhumaim Barbaro, crudele ^ ia— 
umano. 

BARBARO. lucfilt, crossèr. Bdrbaro :'íixxsii^ 
cus, iucivflis. èrossier, sauwage^ sans 

. polàesse. Rozzo, incolta, ruTÍdo. 

BARBARO. Atrevida temerari. Bdrbaro. Te- 
merarias. Hàrdi, téme'raire, aadacietue• 
Audace, temerario, s&cciato, ardito. 

BARBARRÒS « SA. adj. ros de barba. 

BARBARROTJ , OJA. adj. Lo qui tè rat j 
lo pel de la barba. Barbirubio, taheho. 
Barba rnfus , acnobarbus , aenéobarbus. 
Qui a la barbe rousse. Rosso di barba. 

BARBASSA. s. f. auni. de barba. Barba-» 
za,' Promissa barba. Grande barbe, 
grand menton. Barba grande i gran 
mento. 

BARBER, s. m. Lo qui tè per ofici afei* 
tar ó lèr la barba. Barbero, rapista , 
rapador, Tonsor. Barbier, celui dont 
la projession est de f aire la barbe. Bar* 
bíere. 

BARBERÀ. 8. f. La dona del baribèr.i^^r- 
bera. Tonsoris uxor. Lafemme du bar- 
bier. Barbiera, la moglie del barbiere. 

BARBERÀ. Rut. Pèssa dc T ansadura antiga 
que cubria la boca, barba j barras. 
Babera , bttberol, barbote. Buccula j 
buccae tegmen. Mentonnière, Buila. 

BARBERÍA. r. f. Botiga de barber. Bar- 
beria. Tonstrina, tonsorium. Boutique 
de barbier. Barberia. 

BARBERIA. UoCci de afcitar. Barberia. Ton- 
soris opera. Múier de barbier. Mestier 
di barbiere. 

BARBERIA. La pèssB ò saU que las comuni- 
tats tenian destinada per afeitar. ^or- 
beria. Coeaobiorum tonstrinii. Salon des* 
tin^àfaire la barbe. Barberia , barbie- 
ria. 

BARBETA, s. f. dim. de barba. Barbita, 
barbica , barbiüa. Barbula. Petit men-^ 
ton. Piécolo mento. 

BARBOTEJAR, t. n. Parlar entre dents 
pronunciand confusament. Barbotar, 
musitar. Mussare, mussitare. Marmot'- 
ter , parler entre tes dents confusànent. 
Borbottare, brontolare. 

BARBUD , DA. adj. Lo qui tè mòlta bar* 
ba. Barbudo* Stipatai^L «t productam 



BAH 
hxrhèm habens. Qui a beaucoàp de 
barhe, Barbuto. 
BARCA. 8. f. Embarcació petita pera pes* 
car, traficar en las costas del mar, y 
passar los rius. Barca, Gyniba ^ scaDha, 
acatiam. Gabarre, boc. Ma viceUo , bar- 
ca pescbereccia. 
uicA. Embarcació de ^eia llatina ab un ó 
dòs arbres , que servex pera càrreg , j 
pod portar fins à trescèiitas toneladas. 
Fusta. Navicola vectoría. Fusté, bati'- 
ment de cluvrge long et de bas bord. 
Fusta. 
UBCA. metl íam. Lo os del pit dels ancèlls. 
CabaBeie. Os pectons avis. Os qui/or* 
meunepartie de la poitrine des oiseaux. 
Ossó del petto degii uccelli. 
uscí pjolipa 90 GUANYA HÓUTS. rcf. qne 
indica que la ganancia es fruit del tra- 
bali. Attdando gana la acena que no 
parada, Nnlla naris lucrum , ni mercès 
txansrehat, aíFert. C'est en travaiUant 
^'m gagne de I* argent, Moliuo fer- 
mo Don fa farina« 
Ei&CADA. 5. f. La cdrrega que porta una 
barca eu cada viatge. Barcada, Vectu- 
xa cjmbae• Satelée, na^ée: la charge 
<ttm bateau, d'une barque, Barcaïta. 
BàlCiSSA. 8. f. aum. de bahca. Barca» 
^ Cymba major; Grande gabarre, 
faíftamo grande. 
aiacAOi. Inbarcació qne té la proa ro- 
dòoajade-iiaa sola cuberta: sa ar- 
hobian j Telam se reduex à un gran 
ar^e posad al mitj , que no tè sinó una 
veia qne ocupa la embarcació de popa 
i proa. Son de diferents grandarias. 
^arcohngo^ barcoluengo, Navis oblon- 
gL Barque longue, Musciera. 
i tfruu . Embarcació xata j sens carena 
ipe serTcx pera portar caballs. Ta/ur^ 
ca, Hippago | hippagum , hippagus. Bd-- 
timenl plat pour le transport des che» 
^foujc. Ptatta. 
MftCELOItESt A. adj. p. us. babceloni. 
RiBCEXO^, NA. adj. Lo natural de 
fiarodòna ó lo pertanyent à esta cíu- 
tad. Barcelonès, Barauonensis. 'Satif 
de BarceL•nnCf qui appartient d Bar» 
celonne. Barcdonese. 
lARCÈLL•A. 8. f. terrít. Una mesura de 
gra. f^archiÜa• Mensura quasdam fru- 
, meotaria. Mesure de grain, Yaso col 

qnale si misara grano , biade e siroili. 
B&IUCO. ^ nft. Coaberol embarcació, Bar» 
€0> pmo. HaTÍgium. Barque j bateau 



BAR 255 

à quiBe. Bzrc^, bastimeuto. 

BiRCo. Embarcació de veia llatina que era 
mòlt comuna en los mars de llevant y 
era de cent toneladas poc més ó ménos. 
Galizabra, Celox. Sorte de bdtiment à 
voile latine, dans les mers de I* occí» 
dent, Spexie di fregata usata dagLi anti- 
chi. 

BARco PBSAD. La cmbarcació que no nave-« 
ga lleugera. Barco zorrero. Tarda na- 
vis. Faisseau mauvais voilier^ qui a 
peine à suivre les autres, Nave grave, 
pesante. 

BAftco PLA. La embarcació que pod nave- 
gar en poca aigua per tenir massa pla. 
Barco planudo. Navigium planum. Ba» 
teau plat, ViAtia, 

BARDANA. s. f. Planta. Amor de horto- 
U. Amor de korteL•no , bardana , lam" 
pazo, purpúrea, Aparine, persolata^ 
personata^ lappa^ asperula. Bardane 
ou glouteron, Bardana, lappola mag- 
giore. 

BARDAX. s. m. ant. Lo minyó del cual 
aEusan los llibertins. Puto, Cinsedus, 
puer meritoritts. Jewus gar^çon dont les 
débauchès abusent, Bardache, baga- 
scione 9 zanzero. 

BARDAXA. s. f. ant. La puta sodomitay 
Sodomita. Meretrix sodomita. Sodomi» 
te„ Sodomita. 

BAROAXA. p. US. PVTA. 

BARDISSA, s. f. Lo Hoc ple ó poblad de 
esbarsèrs. Zarzal. Rubetum. Buisson,, 
Veu cous^ert de ronces, Macchia> Lu- 
scioue. 

BABDissA. La tanca feta ab esbarsèrs 7 ra- 
mas ó abriuUs pera privar que entren 
en un hort, camp, etc- Bardal, Seps 
dumiscontecta. Cl6ture,enceiute, Siepe. 

BARENA. S. f. BAREVAR. 

BARENADA. s. f. La barena esplèndida y 
abundant. Merendona, Lauta merenda* 
Goúter abondant , splendide, Lauta me- 
renda. 

BARENAR. s. m. Lo menjar que se fa i 
la tarde abans de ^opar. Merienda. Me- 
renda. Léger repàs entre le diner et le 
seuper, goúter, Merenda. . 

BAREBAR. V. u. Mèujar alguna cosa à la 
tarde entre lo dinar y sopar. Merendar„ 
Merendamv sumere. Goúter, manger 
entre le diner et le souper, Merendare. 

BARGANT, TA. adj. Dolent, sens honra 
ni rergònja. Bergante , picaro, Impro- 
btui)Dequam. Coquin, effront^^ poUs'^ 



254 BAR 

son. firícConC) furíante, llrbaate. 

BABGAXT. Lo miayó maL crlad que . no te 
modos ni vergòn ja. Pillo. Male educa- 

. tus et ioipMdens, Maraud , frípon. Ba- 
roncioi Qionello. 

BARGANTADA. s. f. pxcARoÍA, pill.\i>a. 

B^MIGAN XAS , SA. s- m. y f. aum. de 
BARGàST. Bergantorij pícarou. Valdè 

' ímprobas<, nei{uísslinus , impudentissi* 
mus. Mauvais sujcU Ríbaldonc. 

JBARGANTASS.VS. s. m. aum. de bargas- 
TAS. Berganlonazo, picaronazo. Ife- 
quisslmus , impudentissimus. Trh-'impu- 

' dent , trcs-maroujle. Ribaldonaccio. 

BARGANTEJAR. v. n. Fèr ó executar 
picardías ó plUàdas. Picardear, Nequi- 
tèr agere. Foldtrer, pUUsaiUer. Ribal- 

- deggiare, bírboneggíare. 

BARGANTERÏA. s. 1". picardia. 

jBARLET. s. m. Ferro gros de figura de 
un set, ab que los fusters j altres menes- 
trals asseguran la fusta damunt dels 
bancs pera poderla traballar. Barrilete. 
Ferrnm qoo consfringuntur et finnau- 
tur lígna^olauda. Fàlety insírwnení de 
fer en forme du chiffre 7 qui sert aux 

• menuisiers à tenir le bois sur l 'etaUi. 
Barletto. 

3BARLIQÜ1BARL0QÜI. s. m. Lo xarrairc 
que posad damunt de un banc ó tanta 
reune!^ la gent, y relata las "virtuts de 
algunas hèrbas ^ confeccions ó quíntas 
essencias que porta y que,ven com à re- 
loeys singulars. Scuuíanco, saltaban- 
cos, salta en banco, salta en bancos, 
saltimbanco. Circula tor. Saltimbanque. 
Cantambanco , ciarlatano. 

BARUQVIBARLOQUt. BALIGABALAGA. 

BARLOVÈNT. s. m. NdiU. La part de 
ahònt yrè lo yènt i^espècte d un punt ó 
lloc d^terminad. Barlovento. Píaga, un- 
de ventus spirat. Lieu, point d^oà 
soujyie le vent. La parte d' ondc soffia 
ïl vento. 

BARNABITA. s. m. Lo clergue regular de 
la congregació de san Pau, que pren- 
gué aquest nom per bal>er comensad 
los seus exercicis en la iglesia de san 
Bernabd de Milan, lo anj 1533. Bar- 
nabita. Barnabita , congregationis sanc- 
ti Pauli frater. Barnabite , clerc regu^ 
lier de Saint Paid. Barnabita. 

BARNATZ. s. m. ant. valor , esperit. 

B ARNIS. s. m. Composició líquida ab la 
caal se untan las pinturaa, las fustas fí- 
9as y altras cosas pera que tingan mès | 



BAR 
llustre y se conserven miUòr. Barniz. 
Ltquor gummosus. Fernis , enduit li^ 
quide qui se dessiche à Vair. Vernice, 

BARffis. oferta composició feta de tremeu- 
, tina y oli bullid, ab lo. cual y lo fum de 
estampa ó altra matèria colorant se fa 
la tinta pera imprimir. Barniz^ Resina 
terebintliina, oleo liquata. Fernis, Ver^ 
eice. 

BARMs. Lo bany lluent ab que se cubrex 
alguna cosa, com lo de la terrissa. Mo^ 
gate. Vitreum Itnimen. Fernis qui cou^ 
* prelaftüence,etc* Vernice. ' 

BARÓ. s. m. Nom de dignitat de mès ó 
ménos preemineucias segons los paissos. 

. Baron. Baró. Baron, titre de noblesse. 
Baroue. 

BAROMETRO. s. m. Instrument de vidre 
ab lo cual per rnedi del argent viu se co- 
nexeu la gra vedat del aire y las varia- 
ciàtis de r atmosfera* També servex per 
amidar T altura del globo. Baròmetre. 
Barometrum. Baròmetre. Barometro. 

BARONA. s. f. ant. baronessa. 

BARÒXESSA. s. f. La muller del baró 6 
la que gosa de alguna baronia. Barone- 
sa. Baroiiis uxor. Baronne ^ lafemme 
d'un baron. Baronessa. 

BARONIA, s. f. Lo territori ó dignitat 
del baró. Baronia. Baronis dignitas^ 
terri torium. Baronie , seigneurie et ter» 

" re d'un k(tron. Baronia. 

BAROx\ÍVOL. adj. ant. varonil. 

BARONIVOLMÈNT. adv. mod. ant. va- 

ROltlLMklfT. 

BARQUE JAR. v. n. Anar ab la barca de 
una part k altra. Barquear. Cjmba 
trausvehere, trajicere. jiller et venir 
sur une bar que , la conduiré çà et là, 
Condur la barca quà e là; andare e 
ven i re colle barcbe. 

BARQUER, s. m. Lo qui goberna la bar- 
ca. Barquero. Navicularius. Batelier , 
celui qui conduït un bàc, un batelet. 
Barca juolo, barcarolo: 

BARQUET. 8. m. dim. de barco. Sarqiti•' 
to, barquUlo, barquete. Navicella. Pe^ 
tit bàtiment Uger^ esquif. Barchetto , 
bavchettino. 

BARQUETA, s. f. dim. de babga. Bar^ 
queia, barquilla, Scaphula, cjrtnbaia• 
Petit bac, bacliot. Barchetta, barchet- 
tina. 

BARQUiLLA. s. f. Espècie de petxina 
mès ampla , que alta , rallada de fora ^ 
poc lluèBta> 7 que Taria .mòlt en sos 



BAÍl 

cdòn, Almqa^ telina, tellina, clúria^ 
Mitnlns. Mftule, coquUlaçc bwaiue , 
moule» Forma, cooclkíglia bivaUa. 

monuA. U CRpsetft que e» figur» reçi- 
laroièot de barca aervex en las Iglesias 
pera mbistrar lo encens en la eerimo- 
nia de inceosar. Naveta. Acerra» Noi^t" 
tej^ateenforme de naxir^ pour í'en^ 
cm, NaTÍoeHa deü' incenso. 

tütouiíiA. ant. Eipecie de gpt per véarer 
úx es (igara de barca. Banjuillo. Cjm- 
biom. Espèce de %^rre ou va$e* Sorta 
dí bicchiere. 

MRQUITXÓ. s. m. dtm. de ssbco. Bar- 
fichuelo. Navícelia^ nayíciíU. Batelet^ 
pHü òateau. Barchetiina. 

fi^RRA. s. f. Palanca de ferra que senrem 
per altar 6 móurer cosas de mòlt pes. 
Barra. Vectis. Barre. Barrat stanga. 

mu. Lo tro» de or ò plata ó- altre metall 
ièn traballar. Barra. Rudís argenti vel 
tm massa. Ungot , masse de meléd qtd 
^tm pa» mis en musn^e. Verga d* oro o 
(Tarveoto. 

itni. En lo ]og de la meaa es nn ferro 
a forma de arc qoe està col-4ocad uns 
citttre pams lluny de la liaraiia. Barra. 
lutrtidiciilonim ludo arcus ferreus ta* 
tóï ifiías. Pasae > petiie verge de fer 
'^ otfixét sur une tabte de biüard. 

i^tt. ftnede arena d roca que se extèn 

^^ettoda àò algoi» port d riu y la 

^3 M y perillosa majorment en la 

iv^bna. Barra. Erecta, syrtis in 

^portAi aut fkimtnis. Barre, banc 

^ üííe qm barre une ri\níre ou um 

1*t Aaoco, scoglío. 

^•iiA.aot En los panyos es cert defecte 

^fo trcid, nn senyal de deferent color 

^sembla una TÍa ó ttó. Barra. Fas* 

^ (Ksoolor panDÍs contexta. Dons les 

^opi, c'est la tache ou trait d*une 

"J^ díffifirente de ceOè de la püce 

^ière. Verga : lista ne' drappi e ne' 



^i' Pissa de ferro- llarga de diferent 
P^ 7 Sgnra , ab la cusi se juga y tt*- 
nodla dMe on lloc determinad, y 
{UQTS lo qat la fe arribar mès lluny 
^ tai que catga de punta. Barra. Vec* 
tí» ferreus. Barre d jouer. Barra. 
*»A. Eo los escuds de armas es caifoana 
^ las TÍas rectas y paralelas ^de dife- 
^ colir qoe lo camp ; y axl àimn las 
>auide Arag^w Barra. Fascta. Bar-- 



BAR 255 

re, püce de Vécu qui va du haut de la 
gatÈche au ba$ de la droite. Sbarra. 

BARBA. Pal gruxnd que se posa detras de 
las portas ó finèstras pera tancarlas, ú 
bé apuntad en terra ó ficad en algun 
focad ó encax. Dranca. Repagulum , 
vectis I repages. Barre pour fermer et 
assurer une porie , etc» Stanga. 

jiAinbi. Lo os del cap en que estan encas«^ 
tadas las dents y los caxals. Qutjada, 
mand&ula, carriUera, qui j al, quijar , 
ingina. Mandibub. Màchoire. Mascel- 
ia^ ganascta. 

BARRA. PERXA. 

BABRA. En los còtxea y altres carruatges 
semblants es cada un dels dos pals entre 
Ins cuals se posa y assegura la caxa. Va'- 
ra. Rhedse perticas conti. Bnancards 
íPune voiíure. Stanga. 

BARRA. En lo teler de brodar cada un dels 
llist&ns de fusta, mès gruxuds, ahònt 
se olavan dòs llencas de tela en que se 
cus la roba que se- bà de brodar. Ban^- 
zo. Teni» ligneae quibus ünteum acu 
pingendum assuitur. Ensoiqfle du nt^ 
tier d broder. Subbio. 

aARRA. La palanca de la tnat se servexeu 
los bastaxos pera traginar entre dòs un 
gros pes. Faianea. Plialangaa, palangx. 
Barre de portefaix. Barra. 

aARBA. En los escrits es la ralla ò rasgo 
que se tira ▼duntariamént pera csbor» 
rar alguna cosa. Tachoti. Litura» Ratw* 
re. Linea, concellatnra. 

BARRA. En los carros y galeras es lo pal 
de las baranas. Tolero. Gurmum stipi<» 
tes. Morceaux de bois qui composem les 
Usses d'appui, dons les galeres, et les 
ridelles dans tes charrettes^ Sorta di 
rastroHiéra ne' carril. 

VABRA. Cada un dels trossos de er pur que 

se troba en lo fond» de las minas. Pa^ 

lucra, palacrana. Palacra, palacraoa- 

' Lingot, morceau d'or natif dans une 

mine. Pesao d' oro. 

BARRA. Lo peu dret que en las siquias sub- 
jècta las comportas ó resclosas à' fi de 
que l'aigua puje fins als repartidors. 
Brenea. Vectis ad eataractas Talidiíis 
occludendas. Pilces de maqonnerie qui 
soutiennent les aloses. Peaai di strutto^ 
ra che sostengono le imposte. 

BMiRA. En alguns carruatges es cad^una 
de las fbstas llai^s que fbrman sòn si» 
tial. Umonera, limon. Plaustri asser.. 
Espice de brancard formí par hi dtux 



B56 BAA 

Unions adaptes au deixant d*une vmtU'- 
re. Staqghe d'ona carretta) timoDe 
d' un carro. 

•àrrís. pi. En los panys de las armas de 
fog lo ferro en que està col-locada la 
pedra , ó que pega sobre lo pistó. Ga" 
tillo. In catapultis, clavis seu fòrceps 
quae sllicem tenent. Noix d^une arnie à 

' feu, Noce. 

ALSAR LAS BARRAS. £t, PosatTarma al punt 

de dalt. Calar el can. Scloppetum ex- 

plosiont aptare. Bander une arme à 

feu, Metter un' arma da fuoco in istato 

di tiraré. 

DE BARRA i BARRA. mod. adv. faiu. Ferma- 

• ment, rodonamènt, ab mòlta porfía y 
terqaedat ; j aiLÍ se diu : ho ka negad 

DB BARRA A BARRA. A^ pi€ jUntiUoS y Ó d 

pie juntülo, Firmitèr, tenacitèr. Opi^ 
niàtrete% avec ohstination. A bastalena. 
rka MALBÉ LAS BARRAS A ALGÚ. fr. Fèr mòlt 
mal à algd en la cara pegandli mòlt 
fort. DescarrUlar, Maxiltas convellere, 
concutei^. Démantibtder , de'chirer les 
mdchoires. Smascellare. 

JUGAR À LA BARRA, Ó A TíRAR LA.BABRA. fr. 

Eiercitarse en lo jog de fèr arribar 
lluny una pèssa de ferro llarga y fèrla 
caurer de punta. Jugar 6 tirar d la 
barra, Vecti ferrco jaciendo exerceri. 
Jeter la barre, lancer la barre, Gettari 
lanciar la barra. 

PASSAR BARRA. fr< ESBORRAR. 

POSAR BARRAS. fr. BARRAR, en U scgòna ac- 
cepció. 

POSAR BARRAS. ff. EMBARRAR. 

SER DE BARRA Ó TEYIR BOVA BARRA. fr. qUC 

expressa que algd es mòlt menjador. 
Tener buen diente. Edacem esse. A\/oir 
un grand appéïit, manger beaucoup. 
DtiuTiare; far ben ballaré i denti; es-v 
serè una gola disabitata. 

TIRAR LA BARRA. LUnsarU tant lluny com se 
paga ab tota la forsa sens atenció al 
)og, ni cuidado de fèr bona ma. Des^ 
barrar. Vectem ferreum sine artis ra- 
tione projicere. Lancer une barre de 
íoute sa force sans viser à aucun but. 
Lanciar la barra con tutta sua forza 
spnza battere a un segno. 

BARRACA, s. f. Caseta tosca y riistica 
pera recullir^. Barraca^ chaza. Tugn- 
riam. Barague, hutte. Baraoca, tenda. 

BARRACA. Cabanya de' pastors. Tugurio, ca' 
breriza. Tugurium. Cabane de berger. 
Jugurio. 



BAR 

BARRACA. La caseta de fusta ab son siti en 

• alt que usan las que venen en la plassa. 
Garabito. Olitona in macello taberna. 
Petite boutique portative ou Von yend 
sur la place du fruit, etc. Baracca , bot- 
tega dl legno. 

BARRACA. Caseta de palla gran de una sola 

- pèssa y sens pis. Bohio. Tugurium, ca- 
sa. Chaumière, cabane. Capanna, tugu- 
riò, cesnccia ooperta di paglia. 

BARRACA. Cobertis fèt de uns pals drets y 
altres entravessads damunt, y tapad ab 
ramas pera fèr sòmbra en lo estiu. 
SombrajOf somèraje* Umbraculum. Fe- 
nillée, couífert fait de branches d'or- 
bres pour se mettre à Vombre. Frascato. 

BARRACA. Espècie de caseta feta sobre pals 
ó arbres pera los que guardan-las vi- 
nyas. Gayola. Tugurium. Cabane de 
garde de vigne* Capanna. 

BARRACA DE P0|ic. Rnt. Còrt dc tòcinos. Fo- 
cilga , zahurda. Hara , suile. Étable à 
cochons. Porcile. 

FicARSE EX BABRACAS. fr. Posarse a cobert 
dins de èllas. Abarracarse. Tiiguriis se 

Erotegere. Se baraqtter , se huíter, Al- 
ergarsi in una baracca. 

BARRAD, DA. p. p. de barrar. Barren- 
do, barreteado. 

BARRADOR. s. m. . En los molios de oU 
es cada un dels taulons que se posan 
«Btravessads sò^re lo cap de la biga ó 
prèmpsa pera no dèxaHa ro^urer cap i 
munt , à fi de esprémer millor las oli- 
vas. Trabon. Lignum' ad torculariam 
tra})em supernè firmandam. Otacun des 
madriers qu^on met sur une presse 
dons tes moulins d' clisses pour qu'elle 
• ne bouge pas. Tavoloue , pancooe. 

BARRAGAM. s. m. Drap de llana de am- 
pla ria poc roès de mitja cana. Barra- 
gan. Tela lanea genus< Bourracan, 
gros cameht. Ciambdlotto. 

BARRAGANA. s. f. La amiga ó concubi- 

' na que se conscrvaba en la caça del que 
estaba amancebad ab ella. Barr^ana, 
Concubina. Fenune entretenue, concu- 
bine gui detneurait dans la- maUon de 
ceL•i (fui Ventretmait* Concubina. 

BARRAL. s. m. Espècie d« fortadoreta 
tapada, feta à propdsit pera transjpprtai 
en carros vi ó bè oli. CarroL Cu^ 
cadus. Baril propre à transportar ^ 
vin sur des charrettes. Caratello. 

BARRAtLADA. s. f . Lo cop que «e don* 

. «b U barra. TrancoM. V^ctis iciu*. 



/ 



BAR 

Cvi^ ie larre» Golpo o percoasa di 

barra. 

nfiíi ó 0oni BiRBALLAOM ff. met* y fam. 
Péndrer aigaoa resolocíò extraordinà- 
ria pera fortir de aignna díGcuUat. 
Eckar por en medio. Lubricam TÍam 
ladactcr arriperc. Prendre un pòrtic 
ítíie resolution extraordinaire. Appi- 
gliarsi ad una rísòloaBÍone. 

BAARANC «. m. Obertura fònda qne fan 
CD U tem las corrèuts de las aiguas. 
isrraaca, barranco, harranquera. 
Cnaoi allnríonis deíòssum , anfractus. 
UevLcavépar les eaux de pluie^/on- 
driire. FraBa^'SCDscendimeoto di terra. 

iai&5c. met. Dificultat , embras , destorb 
es lo que se íotènta ó executa. Barran- 
co. Dificultas, labor, arduítas. Difi- 
caUé, ohstaeie, emharras dons uneen- 
trtprise. Dtfficoltà, impaoeío, ísibro- 

cm 0E£ BABJUHC. fr« met. Desembrassarse 
de il«;Biia gran diríicaltat « ó deslliurar- 
te de alsttií eran traball. Salir del bar- 
ronco. £ Tadis emergere , e gravi discri- 
mine eradere. Se tirtr du bourbier, sor^ 
^ir d*embarras. üscir d'un g^ueprajo. 
Tum n vs BARttAirc. fr. ^ibarbakcarse. 
»auiD IUBBA5CS. oiod. adv. Depr^ssa, y 
«a&tft J trancos» Saltibus. A sauls, 
fi id \iiie, sans ordre. Alia riofusa, 
^coB^N^tanaente. 
MRJJgÍGErA. s. f. dim. de barbaca. 
hrafdUa. Casula, tugurlolura , tu- 
^íiffliCBlom. Petüe çliaumitre, Banrac- 

BilfflAR. ▼. a; Tancar, assegurar ó for- 

^r aignn lloc obert al» barras de 

^n faxína 6 altra cosa. Barrear^ 

7/us?enis ligBÍ»-aut TÍrgaiatorum fas- 

^hs locum sepíre, muniré. Barrer, 

h&ricaderf fortifier. Sliarrare, stan- 

?5re, ftbbarrare. i 

)«uii. Fortificar ó assegurar alguna cosa 

3& Iiarras de ferro ó de altre metall com 

^ fa PB los banls , caxoos , etc. Barre- 

^v, rransTersi• ferri alterinsve raetal- 

ii Tectibus firmaré , muniré. Renforcer 

^"^ec des barres de mdal. Un coffve, 

^*e maUe, une caisse. Afforzare con 

«tan»a o barra. 

^tie. EMBABBAB. 

tàllKVT, DA. adj. ant. vi ad.. 
lifi.R£lG. s. m. ant, saquctj, piilatge. 
I^K£J K, f . f. Confusa reunii), de cosas 
' A'ferènti. (hnnustím ,. Uga^on , pepito- 

TOM. I. 



HiLR 257 

ria. Mixtió. Amos confús de choses dl• 
verses, Mucchio. 

BARBejA. Unió de cosas bo materials , com 
BeHtimèntSy paraulas , etc« Conglóbacion, 
O>nglobatio. Réimion de pretwes, d'/w- 
gumens, de nietf, etc. Riunioae di co- 
se immateríali. 

BARREJA. Cert pas de foruetj qne se eiecu- 
Uba desprès de haber tornejad cada Im 
ab lo mantenidor dividindie en dos ciía- 
drilias, y embestind uns contra altres 
se ferían donandsc cops de espasa à dre- 
ta y esquerra seus orde ni concert , de 
manera que semblaba qne cstaban fora 
de sí. Foila. Eqüestre certameta confu- 
fiis et eoDcitatis motibu^ actum. Combat 
des cavallers d'un tournoiy qui, après 
les courses, se chargent sans ordre, 
Sorta di combattimeuto nel tornea- 
mento. 

BARREJA. La confusa unió de varios Ingre- 
dients. Menjurje. Liquida mixtura. Me- 
lange liquide et de mauvais gont, de dl' 
vers ingrédiens. Miscuglio. 

BARREJA. La incorporació de una cosa ab 
altra. Mezcla, mezcladura, mezcla- 
miento , .mistion f mistura. Mixtió. Me'- 
lange. Mescolamento. 

BARREJA. La confusió de algunas cosas re- 
gularment líquidas. Fernustion. Per- 
mixtio. Mixtion, Mistione. 

BARREJA. Lo agregad de cosas estranj y ri- 
dícul. Mescolanza. Eidicula congeríes. 
Bigarrure. Screcíou 

BARREJA. Parland de metalls es la unió ó 
confusió de uns ab altres. Confragiui- 
cion. Metalloram copalatio. AlUage de 
méiaux. Legatia , lega dl metalli. 

BARBEJA. MI5TELA. 

# 

posARSE A lA BARREJA» fr. usada en alguna 
jogs de cartas que significa rendirse , ó 
donar per perduda la passada. Entrar- 
te ó meterse en baraja. Manus dare , se 
YÍctum fateri in Itïdo chartarum. Don- 
ner gain de cause. Darsi per vinto. 

BARREJAD , DA. p. p. de babrejar. Mez- 
clado , misturàdo f barajado. 

BARREJAR, v. a. Juntar, incorporar una 
cosa ab altra. Se usa també com recí- 
proc. Mezclar, misturar. Commíscere. 
Miler, mélanger, mixtionner. Mesco- 
lare, miscbiare, mescere. 

BARREJAR. En lo jog dc cartas es ficarlas 
unas entre mitj de altras'sèns orde abans 
de repartirlas. Barajar. Pagellas luso* 

• rias subagitare, immiscere. Batire, tni* 

- 33 



258 . BAR- 

• Ur les cartes au jeu. Mescòlar Te carter 
BARREJAR. lucorporar ó ccofóudrer una 6 

mès cosas ab algun líquid fins à fèrnc 
una pa'sta mès ó ménos dura ; com cu and 
los apotecaris fan las confeccions, opia- 

• tas , píndolas , etc. Con/ingír. Confinge- 

• re. Faire des prèparations pharmaceu-- 
. tiques, Manipolaro i farmaceutici. 
Barrejar. Menjar carn y pèx en dia ma- 
gre. Promiscuar. Garne piscibusque 
promiscuè tesci. Manger gras et mai" 
gre les jours maigres, Mangiare pro- 
miscuameute. 

BARREJAR. RUt. SAQUEJAR. 

barrejarse. V. r. entremétrerse. 

BARRELETS. s. m. pi. aurei•la de movjo. 
, BARRELIj. s. m. aut. barra , eu la sego- 
na accepció. 

BARRÈLLA. 8. f. IHanta que crèx en las 
boras de mar y altres terrenos salitrò- 
sos. Puja fins à V altura de tres peus ; es 
ramòsa y de color rojenc. Tè las fullas 
pètitas, grassas y punxagudas, y las 
flors mòlt petitas. En Espanya seculti- 
▼a per aproíitarse de la seva cendra. 
Barrilla. Salsola soda. Plante doní les 
cendres donnent de la soude. Erba cali. 

BARRèuA. L•i cendra de la planta del ma- 
tèx nom ú bé de la sosa , que ab la ac- 
ció del fog se torna dura ^ manera de 
pedra , y servex pera fòr vidre , sabó y 

. aitras cosas. Barrilla. Favilla, cinis sal- 
solae sod». Kali. Cali. 

BARRERA, s. f. En las plassas de toros 
es la barana de posts ab la cual se tan- 
ca tot voltand à fi de que no iscan los 
toros, y pugan defensarse los especta- 
dors y los toreros. Barrera , talahque- 
ra. Septum, repagulum, vallum è ta- 
bulis. Barrière, enceinte pour les tour^ 
nois et les courses de taureaux, Stec- 
cato. 

BARRERA. La fusta que se posa entravessa- 
da en los ponts y camins pera aturar al 
passatger y que pagne lo dret de pon- 
tatge ó portasgo. Barrera. Transversa 
lígna YÍarum transítum vel pontium 
adítum recludentia. Barrière, pieux 
en/oncés en terre et garnis de tranferses 
sur une route, sur un pont, pour /aire 
payer un pefàge , un impót. Barriera. 

BARRERA. La fusta entravessada que wcA po* 
Barse en los carrers pera que no bt pas- 
sen carruatges cuand bi ha algun ma- 
lalt « d pera que no bi passe la gent 
cuand hi fan obras. Barrera* Transver» 



BIR 
sam lignum viam redudens'i» repa|;u- 
lum. Barrière. Barrtera. 
BARRARÀ. Tanca composta de' dòs pab y 
tres posts davadas en ells, de prop de 
dòs canas de Uarg, y servex pera tan- 
car bestiar de llana. Telera. Vallum. 
Barrière pour enfermer le bélail. Stec- 
cato. 

FARLAR DàsDE LA BARRàsA , 6 MlftAR DÍSDE L•A. 

BARRERA, fr. met. ab que se dòaa à en-> 
' téudrer la facilitat ab que jadican ò 
murmura» de accions ageoas y perillo- 
sas los que estan en lloc segur. Hahiar 
de ó desde la talanqaera. Extra peri- 
culum garrire. Faire le brave, qiuind 
on est en Heu de suretél Ésser prode 
dal campanile. 
BARRET, s. m. Part del vestid pera abrig 

Ír adorno del cap. G>munmènt se fa de 
lana y pel de camell ó conill. Sombre^ 
ro. Pileus. Chapeau. Cappello. 

BARRET. En las torres 6 campanars es lo 
cap de munt que se alsa en figura pi- 
ramidal. ChapiteL Tun*is capitellum. 
Sommet d *une (our de forme pjrrami^ 
dale. Somttà de^campanili a guisa di 
cappello. 

BARRET ALABAT. Lò rodó que SC pOTta ab 
1^ ala estesa. Sombrero^ gacho. Incurvis 
oris pileus. Chapeau dont les ailes soni 
abattues. Cappellone di graodt tese« 

BARRET APUUTAD. BARRET DB TUBS PtCS. 
BARRET DE CAVAL. BARRET DE TBVLA. 
BARRET DB CaPELLÍ. aut. B05BT0. 
BARRET DE CRESTA. BARRET DE TR88 PICS* 
BARRET DB CVATRE CORNS, ant.' BOHEIO. 
BARRCT DE ORASOL. BARRET DB TRES PICS* 
BARRET DE LLUM. BABRBT DE TRBS PICS. 
BARRET DB RJALLAS. fa». HomC TOC Ó de 

poca substància. Naranjo, Homo inams. 
Calin , btUor. Babbaccio , baggiano. 
BARRET DB TEULA. Lo acRualad quc usan tos 
ecclesidstics• Somòrero detefa. Pileus 
canaliculatus. Chapeau relev^ en fbrme 
de tuile. Sorte di cappello ch'tua il de- 
ro in Ispagna. 

BARRET DB TRBS COBUS. BARRET DB TRES PICS. 

BARRET DB TRBS PICS. Lo quí té fòrma de 
tridngul. Somhrero de tres picos. Trian- 
gularis pileus. Chapeau à trms cornes» 
Cappello a tre pizzi. 

ABÒ5T BI SA BARRETS NO CAMPAV CAPUTXAS. 

ref. que manifòsta que dea donarse la 
Preferència tf las cosas de majòr excel- 
lencia 6 autoritat. Juego mayor quita 
menor. Pnsstantiua pneponoidam ve» 



BAR 

nit. le fbtífúrt l 'emporie. Dottt d 
no caboal taocíoao le gonneile. 

OdiSU BiBIBT, DÍGASLI SOMBRàllO. FCf. que 

lol dirse ali que gasUn U» temps bus- 
ood £feíeBCÍ«t ea las cosas que subs- 
tiocialiniat no las tèoea; j també als 
que ab uopertijieiicia repetexea tinaH^o 
«I, W qie sb diforèat oom ó diferents 
pannlas. OUvo y aceitmnò todo es itno* 
Nil olese distat, si res spectetur , oliva. 
Bonna UoHc et blanc bomnet. Ésser l' is* 
tesfio. 

uifjME LO BAsarr. fr. Descabrir lo cap 
cabert di ell ea sesyal de cortesia 7 
impècte. Quümrse eljmnbrero, desgor* 
rane, Gaput aperíre. úter son chapeau, 
tt décowrir. Sberrettarsi. 

roiasi u) BAsasT. ír. ColJocarlo ca lo 
ap. Ponerse el sombrero , cubrírse. Ca- 
pat pileo operíre. «Se couvrir, meUre son 
ckapuH. Poni U cappello* 

BIBRETÀ. s. f. dim.. de siaai. BarríUa, 
harreta, barrita^ Parrus Tectis. Feiàe 
iorre. Stapga. 

lauTA. Barra de ferro Uar^, prima y 
ndons que se usa pera tenir pèojadac 
hscoitÍBas• VariÜa, varita. Virga ro- 
taobferrsa. THngle de lit , etc. Verga. 

uutrA.Caik uadeb ferros del fre ahoDt 

^apfada la brida. Cama, camba, 

^ Freai retioaculum. Chaame des 

^'nàct ^ui souiienneïU le mors de la 

M.]||rreta. 

■Aumi Kd io teler de brodar dòs llis- 

^^ fiísta prims que ae fican ea las 

Avns, loa coala tènea diferèots forads 

|ien estirar 4S aflaxar lo teier, posand- 

ksaas eiarillas qoe lo tenen tibant* 

^01. Taeniae ligneae leviores ia zba- 

^Bog ad acn pingendnm aptata. Les 

^piices du mélier à broder qui sont 

fercéès de traus pour étendre Veloffe au 

f^nt qu!on veut. Verghe. 

fiURETÀDÀ. 6. f . Cop de barret. Som*. 

hrerazo. Peicassio impacta. Coup de 

ckapeau. Cappellata, ocupo di cappello. 
'ttnADA. Gertesía qoe se fit lleranose lo 

barret. Cortesia hecha con el sombrero. 

Aperto ob reTer&itiam capite salatatio. 

R6f&ence qu^on fiut avec le chapeaté* 

Sberrettata. 

ib llRICTAOA. fr. USVABSV to BABJKST. 

k^RETÀS. 8. m. Biun. de BABarr. Som" 
^erazo, logeos pileus^ petasus. Grand, 
àufrme chepeíuu Cappellone. 

l.lftftEXÈE• s. m. soMBaiakB. 



BAR ' 259 

BABarria de agulla, ant. Lo .qui tè per 
ofici fèr gòrras. Gorrer 0. Pilcomm opi- 
fex. Bonnetier, calotier , ous^rier qui 
faxt des bonnets. Berrettajo. 

BARRKTET. s. m. dim. de barbet. Som^ 
breriUo, sombrerito, Pileolus^ petasun- 
culns. Petit cliapeau. Cappellino. 

BARRETINA, s. f. territ. gorra. 

BARRI. 8. ni. Una de las parts en qoe se 
dividexen los pobles grans. Barrio, bar* 
riada. Vicus. Quartier, partie d'une 
viüe qui comprend un certain nombre 
de rues et de maisons. Rione. 

barri. La pared ó tapia qoe se posa pera 
tancar alguna casa <1 fi de que servesca 
de resguard ó dirisió. Cerca. Septnm, 
sepimentum. Enceinte , mur, eticlos. 
Chiuso, recinto. 

alborotar lo BARhí. fr. met. y fam. Inqnie- 
tar lo vehinat. jílborotar la calle. Vi- 
ciniam contorbare. Troubler le voifina" 
ge. Far un bordello. 

BARRIL. 8. m. Eina de fusta en fòraia de 
bota que servex pera conservar y 
transportar varias cosas. Se fa de mÒl- 
tas midas. Barril, tonel, pipote.^DoWo- 
lum. Baril, petit tonnequ. Barile^ car- 
ratello. 

DESCARREGA BARRILS. 8. m. Jog de OOJS qUC 

coosistex en agafarse dòs de ells per la 
cintora capiculads, y apoyand alterna* 
tivamènt los pens en terra se capgiran 
mútuament damunt de la esquena de 
altres dòs qoe se posan de cuatre gra- 

Sasv quedand axi una ve&ada lo un 
ret y lo altre cap per avalí. Quchran" 
tahuesos. Ladus puerorum sic dictns ex 
conversione corporis. Sorte de jeu 
d'en/é^fits. Giuoco de'ragazzi. 

BARRILET. s. ra. dim. de barril. Barri' 
lejo, barrUico, barrüiilo, barrilito, rw 
hete. Parvum doliolnm. BariUet, bari* 
quaut, petit ^ixrf7..Bariletto. 

BARRINA. 8. f. Eina que consistex en un 
ferro mès 6 ménos llarg y gruxiíd , lo 
cual tè en lo un cap una maneta de fus- 
ta entravessada, y en lo altre unas ros- 

. cas, y servex pera foradar la fusta. 
Barrena. Terebra. Frille, outil propre 
à percer le bois. Saccbio. 

BABBiHA. Barra de ferro ab tall é la punta, 
que servex pera foradar las rocas que 
se ban de volar ab pólvora. Barrena, 
barreno. Terebra perforandis ropibus» 
F^rille, tariire. Succbio. 

8ABBI9A. met« fam. BiSCVBSy MtínTACIÓt 



260 



BAR 



BARRI5Í anossjl. b;íeíri:ias8a. 

BARRIN AD, DJi» p» p. de BARntüAR. BafTe» 
nado^ taladvaao* v 

BARRINADA. s. f. Forad que se fa ab la 
barrioa. Barreno, taladro. Terebratío, 
terebratos. Le trou fait avec la vriüe. 
Bucco fatto dal succhicK 

BARRi5ADA« Lo forad que se fa en las rocas 
pera umpUHo de pólvora y yolarlas. 
Barreno. Terebratus nitratp pulvere 
infarciendus. Trou percé' datis Une ro- 
che poíir itre rempli de pondre et la 
faire sauter. Mina di fuoco. 

BARRINA IVIÈNT. s. m. ant. barrutada. 

BARRINAR, v. a. Foradar ah barrina. 
Barrenar, taladrar. Terebrare. Per^ 
cer^forer a^/ec la vriíle, avec le foret. 
Succhlellare. 

BARRINAR. Foradar algana embarcació pe* 
ra que vaje d ÍÍhis. Dar barreno , bar^ 
renar. Na vern sumergendam terebrare 
rel perforaré. Percer un vaisseau pour 
le couler à/ond. Succhiellare. 

B\RRiXAR. met. fam. discórrer. 

BARRINASSA. s. f. aam. de barrina. 
Barreno* Magna terebra» Grande vrHle, 
grande tariej^e. Succhione. 

BARRINETA. s. f. dim. de barrinÀ. Bar- 
rena chka. Terebella. Peiite vrille. 
Sacchiello. 

BARRO. La pasta resultant de la barreja 
de terra y aigua, que servex pera fèr 
terrissa, esfatuas, relleus , j altras co- 
sas. Barro. Lutum. Boue} crolíe, li- 
mon. Fango, loto. 

BARRO. s. m. La fusta que se posa en- 
travessada damunt de altras pera refor- 
sar. Barrote. Louguríus, palus trans- 
versariu»r Bar re de fer ou diantre ma- 
tière propre à former , soutentr , lier 
plusieiirs svrtes depièces. Pertíca<lunga. 

BARRÒNTAR. t.ti. ant. Prevéurcr ó con- 
jecturar per algun senyal ó indici. Bar^ 
runtar. Conjectare. Prévoir^ aagurerj 
sentir. Congetturare. 

BART. s. m. Armadura de cuiro ó de fer- 
ro^ ó de un y altre, a)> la cual se cubfia 
antiguamènt lo pit , los costats y las an- 
cas del caball pera sa defensa en la 
guerra y ea los tornet}s. Barda. Mu- 
nimentum ex corio aut ferro, quoequl 
Bellatoses tegebantur. Barde, armure 
en lames sur le poítrail, lesjlancs et la 
croupe du cheval. Barda. 

lART. adj. ant. que se aplicaba al caball 
cvbert ab la armadura del matèx aosw 



19 

li 



BAS 
Bardado, Loricatus. ïïarííéf on lé iU ii 
sait du cheval couvtrt d W hade» a| 
Bardatow ^ 

BARTZ. Sv m. ant. barro. i\ 

BARULLO. 8. m. Confusió , deshrdcy bar- y 
reja de gent dè tòtas classes, fianço, ji 
IFurba , tumtritus. Confusió», dúordrt, q 
trouble. Bordello, chiasso, frastvoooi t 

BARUTELAR. t. a. aiil. passar fíalu. .|| 

BARUTEILZ. s. m, ant. cboas» 

BAS. prep. ant. bax, sota. 

BAS, SA. adj. ant. bax. . | 

BASA. s. f. Lo assento sobre lo coali^^^ 
coMoca la columna, esta<tub, etc. Ja«^^ 
sa. Basis. Base, ce i/ui souííent, cf <fi 
supporte une colonne^, une stotue ou ua^^ 
piedestal. Imbasamento. ^ 

BASA. Mat. £n las (isuras planas la lÍQe%^ 
damunt de la cual carre^an las <leisè|.f 
de la figura ,.t en las sòLidaíS la tuperfi- ., 
cie sobre que estrèbail• la& altras. Boif^ 
'Basis. Base. Base. 

BASA. met. Fonamèut ó principi de al^QM 
cosa. Basa. Fundamentufn , priocipiuiilï 
• Príncipe, /bndement. Base « sóstegoo. . , 

BASA. En lo jog de cartas es lo mSmero dl 
las que arreplega lo qài guanya k pas* 
sadt. Baza. Cbart aram. series ía iüdo 
pagelUi'um colledta « ytctoite. Levés, OK. ' 
Jeu