Google
This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project
to make the world's books discoverable online.
It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the public domain. A public domain book is one that was never subject
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the public domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover.
Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the
publisher to a library and finally to you.
Usage guidelines
Google is proud to partner with libraries to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the
public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying.
We also ask that you:
+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individual
personal, non-commercial purposes.
and we request that you use these files for
+ Refrain from automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine
translation, optical character recognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the
use of public domain materials for these purposes and may be able to help.
+ Maintain attribution The Google “watermark” you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it.
+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just
because we believe a book is in the public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner
anywhere in the world. Copyright infringement liability can be quite severe.
About Google Book Search
Google's mission is to organize the world's information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web
afhttp://books.google.com/
00000578
- — ER ec
m2
e.
^
SP
Ey
ISSIONMARE |
CATAL Á-CASTELLÉ-LLATHPIANOIS trat.
PER UNA SOCIETAT DE CATALANS. C
TOMO PRIMER.
Barcelona,
EN LA IMPRÈMPTA .DE JOSEPH TORNER.
1859.
Jed. de (3.
Es propiedad de los autores.
DI
——
— J
—_
Sy "a US,
PRÓLEG.
— P D
-
V ergonyos y lamentable es per cert P olvid en que jau de temps immemorial
la llengua catalana, la hermòsa lléngua en que foren escritas las sapientissi-
mas Constitucións de Catalunya, que son la admiració del univers, y en que con- :
cebiren y expressaren sos gallards é íngeniósos pensamènts lo facundíssim Ausias
March, y lo inimitable Dr. García. ¿Quí al véurer la falta de Diccionaris de aques-
ta lliengua no creuria que èlla, lluny de ser sensilla, clara, concisa, precisa,
efacta, enérgica, numerosa y flúida, es una gerga de una provincia bárbara, desti-
tuida de lleys y de lletras, indigna de alternar, é incapas de competir ab los pobles
ms civilisads de Europa?
En vista de est culpable: descuid , 'no es estrany que los DD. Esteve, Belvitges y
Joglá distassen tant de donar á son Diccionari, lo únic que merex aquest nom,
aquell grau de complemènt y perfecció que requirex una obra de esta naturalesa,
putx se pot dir que se engolfaren en un mar nou, sens tenir una carta de navegar
que bastás á apartarlos dels mòlts escolls ab que toparen. Tals son la falta de clare-
dat, efactitad y precisió en mòltas definicións; la discordancia de algunas corres-
pondencias castellanas y llatinas; lo aplicar las accepcións dels vocables en lloc de
definirlos, com se veu en los verbs avarar, junyir, tastar y en mòlta altres, la re-
petició de casi tòts los articles que constan de mès de una veu, en dòs, tres ó mès
llocs diferents , de la que es un etemple lo refrá l'home besa mans que voldria véu-
rei cremadas, lo cual se troba en lo lloc alfabétic propi de cada nom y verb que
tè, y per fi la omissió de una infinitat de termes castissos que deuen tenir aculli-
ment en lo Diccionari de la llengua. No obstant son traball sempre será digne del
apreci dels amants de èlla y de las glorias del nobilíssim principat de Catalunya.
4
. Moguds de igual bon zel que los referids autórs, nos associarem fa tèmps alguns
catalans á fi de umplir aquell vuid , en cuant ho permetèssen nostras forsas, va-
lendnos de tóts los medis que pogutssen conduir á bon éxit nostra empresa. Fruit
de èlla es lo Diccionari que oferim al públic, no creguds de que sia una obra que
porte en sí lo séllo de la perfecció, pero sí persuadids de que hem millorad y pujad
un bon tros lo edifici interminable y susceptible sempre de nous retocs y anyadiduras-
Ademès,habend observad las infinitas relacións que per sa incomparable industria
tè aquest Principat ab lo vehí regne de Fransa, y la seva passió cada dia mès vehemènt
per la divina música que immortalisa los noms dels sublimes poetas lírics de Italia, hem
cregud útil anyadir á cada article la seva correspondencia francesa é italiana ; empresa
traballosa y dificilíssima, com se veu desde luego, putx un serio estudi y un incessant
desvetllamènt han hagud de suplir per una guia, que no ha estad pessible haber, per
no efistir un Diccionari de la Hèngua catalana é la italiana y á la francesa. No dubtam:
doncs, que los naturals de est Principat acceptarán ab agrado aquest obsequi, si conside.
ran que est Diccionari substituex ventatjosamènt per un del castellé al italià y al frances,
de que tenian necessitat pera traduir sos pensamènts, als cuals poden donar la matèxa
expressió ó forsa que tenen en catalá, atesa l'afinitat de esta llengua ab aquell.s.
En cuant 4 la ortografia, hem abrassad las innovacions fètas en lo Diccionari
castellá-catalá, que se publicá en Reus lo any 1836, per habernos aparegud bas-
tant filosóficas las rahdns en que se funda son autor. Sols em ds cosas no hem.con-
vingud ab èll. La primera es la substitució de la 4 é la ny catalana, putx encaraque
nos creiem autorisads pera reformar millorand la ortografía de mostra llengua, si sé
pod donar lo nom de refórma á l'adopció de una ortografía sensilla, uniforme y fi-
losófica entre las mdltss que no merexen estu calificació y vam en boga, no emperó
peraintroduir una lletra nova; axí com no:se han cregad facultadas, ni l'Academia
Francesa ni lu Italiana, pera substituir é la sèva gn, que sona com la nostra ny, lu
referida # castellana. La segòna es la col-locació del accèat circumfleto. Sens efa-
minar la cuestió de si lo us de distingir los dòs somidos que té la x anteposand á
ella una ¿ cuand no tè la forsa de cs suan, es 6 no mès general y constant que lo
de posar un sccènt circumfleto sòbre la vocal que se seguex cuand se deu pronun-
ciar com las: dòs consonants sòbreditas, exposarém sensillamènt las rahòns, 6 per .
dirho millor, la necessitat que nos ha obligad á adoptar un método diferent del que
seguex lo referit autor relativamènt á la col-locació del signe ab que distingex los
dos sonidos que tè la consabuda lletra. Veènd èll que anteposand una 3 á la x se
anyadex á esta consonant un: sonido que li dónan solamènt los naturals de un petit
territori de Catalunya, abrassá lo método de posar un accent circumflefo sòbre la
vocal que l’ anteeedex cuand: pren la forsa de cs suau, método mòlt més filosófic que
lo adoptad perlo erudit Dr. Ballot en la seva Gramática y apología de la llengua
catalana, per cuant lo accent circumfle£o col-locad sòbre la vocal posterior á la x,
com ho practica est humanista, no avisa ab anticipació que esta perd lo sonido
semblant al de la ch castellama. Peró, prescindind de sutilesas, se ha de convenir
forsosamènt en que, adoptandse cualsevol de estos dos métodos, la prosodia no pod
efercir lo seu ofici en mòltas paraulas. Si pera indicar que la x pren la forsa de cs
suau, col-locam lo accent circumfle£o sòbre la vocal que se seguex, la a de exá-
metro no portará accent agud, y per lo tant ningú podrá dirnos que fem mal pro-
nonciand exámétro. Y si per evitar est inconveniènt substituim en la matèxa veu lo
accent agud al circumfle£o , com ho fan los autòrs del Diccionari publicad en 1803,
no hi haurá un catalá que no tinga per efótic lo esdrúxul exámetro. percebind lo so- '
cido semblant al de la ch castellana que deu tenir en aquest cas la x. Igual incon- :
rcnient resulta de posar lo accent circumfle£o sòbre la vocal que preceex á aquesta
letra, com ho practica lo autòr del Diccionari impres en Reus, putx que las dic-
cions éxit, máxima, y pròxim copiadas de aquesta obra, si las pronunciam com re- :
quirex la prosodia de la gramútica catalana, seràn tal vegada veus de alguna Hèn-
gua, peró de una llengua que no conexem.
A fi de ocórrer á estos inconveniènts, nos hem vist precisads á introduir la no-
velat de col -locar lo accent circumflefo. sòbre la matèxa x en las veus en que pren
la forsa de cs suau, ménos cuand se segnex 4 ella una consonant, putx en est cas
es sabuda la regla general de que se deu: progunciur sempre de aquest últim: modo;.
essend evi-lentíssim que ab est método: quedan desembrassadas las vocals iminedia-
ts é la x per rébrer cuand convinga un accènt agud tant ó mes necessari que lo
tircamflefo. No faltará algun zoilo que tindré per un solemne disbarat lo col-locar
b referil accent sobre la x, fundandse en que fins ara muy se ha vist un accènt sò- :
bre una lletra consonant, y en que tòts los avantatjes indicads no son-suficiènts per.
abonar una innovació que abolex un us que cònta sigles de. efistencia. Peró 4 esta"
objecció, mòlt fútil en sentir de algunas personas literatas consultadas per nosaltres,
responem diènd, que lo accent circumfle£o, enla llèogua catalana, en. rigor no
merex aquest nom, putx no servex pera distingir las vocals llargas de las brèus,
ni las foscas de las claras i obertas, y sí solamènt pera senyalar, com se ha dit,
que la x immediata 4 la vocal sòbre la que está col-locad. pren: la forsa-de es suau,
per lo que no tenind ninguna de las cualitats ú oficis propis del nom que se li dòna,
y send ua signe admes-en nostra llengua sols pera distingir los dos sonidos que tè la
+, niogú, atesas las comoditats mencionadas, deu tenir dificultat en col-locarlo sò-
bre ella matèxa per mès que sia consonant, axí com no la tinguèren los castellans
en posar sobre la lletra que tè, lo sonido igual al de la ny catalana la titlla-com-
posta dels dos accents llarg y brèu, que la prosodia llatina-col-loca. sóbre las vo-
cals pera senyalar la cuantitat de las síl-libas. A mès de que, si lo argumènt de
que una cosa per útil que sia no deu fèrse perqué fins ara may se ha fet en tot temps
bagués estat poderòs é incontestable com voldrán tal vegada que sia en aquest cas
alguns subgèctes enemigs de que se altere en lo mts mínim la ortografía catalana ,
com si esta tingués tota la perfecció: de que es susceptible, ó fos de una llengua
morta, seguramènt que ellsara no llegirian impresas aquestas refle&ións , putx Gut-
temberg hauria tingud que desistir de posar en práctica la seva ingeniosa é inesti-
mable invenció, desaprobada per tòts los que may haguèssen vist multiplicar los.
ti-mplars de un escrit per medi de la imprèmpta.
Altre de las variaciòns relativas á la ortografía, que se observarán en aquest Dic-
cionari , es la adopció de la c en tótas las veus que se escribian ab q, com en cuart,
cualitat , etc. , excepte aquellas en que es in lispensable esta última lletra, com
que, qui, quinquenni y altras, habendnos acomodad en esta part á la moderna orto-
grafía castellana per militar las matexas rahóns que impcl-liren ála Real Academia
Espanyola á adoptar aquesta innoyacid.
\
Com lo particip de pretérit de un verb que tè dès 6 mès accepciòns, de las cuals
una 6 mès soa anticuadas, y altra Ó altras estan en us, no es anticuad respecte de
las últimas, lo escribim ab d final en la terminació masculina, sens repetirlo escrit
ab t, per no acumular articles inútils, axí com escribim ab aquesta lletra final los
particips de pretérit dels verbs anticuads en tòtas sas accepciòns, per la rahò ob-
via de que los vocables que ha desterrad lo us estan exèmpts de tòta alteració com
. los de una llengua morta.
En lloc de la V. (vide) tan usada en lo Diccionari publicad en 1803, escribim
en versaletas la veu, frase, 6 refrá corresponènt mès castis 6 mès usad 4 que se re-
met lo article, per e£emple: ABORT. s. m. casraminT, GANASSA. s. m. GANAPIA,
MUNTADA. 6. f. PuJADA. SUPORTAR. v. a. soPORTAR.
Suposad que se ha procurad evitar la repetició dels articles que tènen mès de una
. dicció, es menester advertir lo método y reglas que hem: ‘adoptad á fi de que puga
trobarlos facilmènt lo qui los busque.
I. Los articles que constan de dós 6 mès veus, y entre ellas tenen algun subs-
tantiu, corresponen al lloc alfabétic propi de aquest, ó al del primer dels substan-
tius, sin hi ha mès de un. Sols se exceptua la veu cosa per ser tan general.
II. Lo article de aquesta classe que no tinga cap substantiu, se trobará en lo
lloc que per órde alfabétic toca al adjectiu, sin hi ha, ó al primer dels adjectius sin
tè varios.
III. Lo article que no tè cap substantiu ni adjectiu: ; Correspon al lloc alfabétic
propi del verb, ó del primer dels verbs sin tè mès de un. Se exceptuan de aquesta
última part de la regla los verbs aufiliars haber , ser Ó esser, y los que fan de aufi-
liars, com anar, tenir, los cuals no se considerarán en aquest cas com verbs, per
evitar la excessiva repetició, que dificultaria trobar luego lo que se busca.
IV. Lo article que no tè cap substantiu ni adjectiu ni verb, deu buscarse en lo
lloc que per Òrde alfabétic correspon á la primera dicció, cualsevulla que sia.
Estas, doncs, son las innovacións fètas en la obra, que subjectam á la censura
dels intel-ligènts que saben apreciar en son just valor lo immens traball de formar
un copiòs Diccionari de la llengua catalana 4 la castellana, llatina y francesa. Ells
- judicarán si lo acert ha correspost als vius desitjs que tenim de ser útils als naturals
del industriòs principat de Catalunya.
92 9 * c9 0 pp 0.
+
EXPLICA CIO
DE LAS ABREVIATURAS EMPLEADAS EN EST DICCIONARI.
Adjectiu.
Adverbi.
Adverbi de lloc.
Adverbi de modo.
| Adverbi de tèmps.
Veu de la Agricultura,
Veu de l'Algebra.
Ambiguo.
Veu de l'Anatomía.
Veu ó frase anticuada.
Veu de l'Aritmética.
. Veu del’Arquitectura.
Veu de l’Artilleria.
Veu de l' Astronomia.
Aumentatiu.
Veu de la Botanica.
Veu de la Catóptrica.
Veu de la Cirurgía.
. - Veu del Comers.
Comú de dos,
Comparatiu.
Conjuncció.
{ Cojuncció distribu-
tiva.
Conjunccié disjunc-
tiva.
Conjuncció adversa-
tiva.
Veu de la Cronología.
Diminutiu.
Veu de la Dióptrica.
Veu de la Escultura.
Expressió.
Familiar.
Veu de la Farmacia.
Veu de la Filosofía.
Veu de la Física.
Veu ó frase forense.
Frase.
En frances.
Veu de la afia.
Veu de la Geometría.
Veu: de la Gramàtica.
Veu de la Imprémpta.
Impersonal.
Interjecció.
Irónic.
| lar.
En italiá.
Mis de la Jurispru-
t dencia.
ll... . .
las e .
Mag. . . .
Ma ill
Med. . .
met. .
Milic.. . .
Min. . . .
mod. adv. .
| Mus.
P. P. - -
p. pres. .
p. us.. . .
part. comp. .
part. conjunc.
Pers. . .
pl.. .
Pint. .
Poet. . .
Polit. . .
prep. -
pron. .
- Pros. .
prov. .
ref. .
Ret. . . .
s. f.
9. m. o.
sm. y f.
Lloc.
Locució.
Veu de la Lógica.
En llatí.
Veu de la Maquinaria.
Veu de la Matemática.
Veu de la Medicina.
Veu ó frase metafórica.
Veu de la Milicia.
Veu de la Mineralogía. *
Modo adverbial.
Veu de la Música.
Nom propi.
. Veu de la Náutica.
Veu de la Óptica.
Veu de la Oratoria.
Veu de la Ortografia.
Particip.
Particip de pretérit.
Particip de presènt.
Veu ó E ase poc usada.
Partícula comparativa.
Partícula conjunctiva.
Veu de la Perspectiva.
Plural.
Veu de la Pintura.
Veu de la Poética.
Veu de la Política.
Preposició..
Pronom.
. Veu de la Prosodia.
e
o -
.
Proverbi 6 proverbial.
Veu de la Quimica.
Refrá.
Veu de la Retórica,
Substantiu femení.
Substantin masculí.
Substantiu masculí y
1 femení.
Singular.
Superlatiu.
Témps.
Veu de la Teología.
(Veu 6 frase usada en
algun territori.
Vide.
Verb actu.
Verb impersonal.
Verb neutre.
Verb recíproc.
Vulgar.
J ADVERTENCIA.
Las definicions, las advertencias, y las corres-
pondencias llatinas é italianas van de lletra
rodóna; las castellunas y las francesas de
lletra cursiva.
2 AO RIESI
DICCIONARI
CATABARGASTRELA=bLARI=PRANCESAITALLÀ,
A
À. Primera lletra del abecedari y pri-
mera de las vocals, la cual se pro-
suscia del matéx modo en las llèn-
catalana, castellana, llatina, frau-
cesa é italiana, co es, obrind la boca,
y dexand surtir llibre la respiració so-
nora, sens móurer la lléugua n los lla-
bis mi las dénts. Entre los antigs ca-
talans la 4 equivalia á la prepbsició ab,
vari deyan: Ben viu 4 gran dolòr qui
perd son Bon senyor: bollat i bulla
d'or: mec ohía sino À gran pena: y en
las Crónicas del rey don Jaume, crón.
16, se llegex : E vengueren sols A escut
e i lanca ; mes val morir i honòr que
vurer i deshonór. També se servian de
ella en lloc de la preposició de, com se
veu en aquestas locucións: /aixar i
dir; tenian 4 passar, lo cual te ha 4
jutjar. A vegadas sigaificaba lo matéx
que pera ó d fi de; y en aquest seutit
din lo rey don Père i: en las Constitu-
cions de Catalunya, llib. iv, tit. xu,
cap. tv: 4 ocórrer la desidia que en los
ndaris e tabellions fins aci es estada,
volem , statuim , etc. |
a. La primera de las set'lletras anomenadas
dominicals , que servexen pera assenya-
lar los dias de la semmana segòns lo cál-
cul cronológic. x
L Server pera la composició de mòlts verbs
y altres parts de la oració que. se fòr-
man de substantius 6 adjectius, com de
bla ascaxir , de consell ACONSELLAR.
4 Ab élla se fórman mòltas frases 6 modos
adverbials, com Á gratsiènt, 4 voltas,
de cap À cap, de góm 4 gòm. 4. fran. 4.
A.
i. Preposició que denota l'acció del verb,
cuand preceex als noms propis, 6 apel-
latius de las cosas, ó cuand se posa
abans dels infinitius regids d'altres verbs,
TOM. J.
A
com anar 4 dormir, amar 4 passetj. 4,
Ad. 4. A.
A. Exprèssa la cercanía 6 immediació á al-
guna cosa ó lloc, com assentad 4 la tan-
la. 4. Ad. A. A.
A: Significa lo paratge 6 lloc ahònt suc-
- ceex 6 ha succeid alguna : comá la
porta de la iglesia. vi Ad. d. A.
4. Significa la distancia que hi ha de un
lloc 4 altre, com de Figueras 4 Barce-
- lona hi ha vint y set hores. 4. Us-
que. 4. A. -—
i. Desprès dels verbs que denotan movi-
mènt senyala lo paritge ahònt se va,
com anar i la Habana. 4. Ad, in. 4
4. Explica lo termini ó fi de algun plasso,
com de aquí 4 Nadal. 4. fran. 4. A.
i. Significa lo témps en que se ha fèt 6
executad alguna acció, com 4 deshora
Á las nou del vèspre, 4 mitjdía. 4
fran. 4. A.
i. Significa lo modo de la acció, v. g. &
peu, 4 caball, poc 4 poc. 4. fran. 4.
i. Exprèssa lo us 6 costum, com À la es-
panyola, 4 la italiana, 4 la marinesca.
. fran. A. A. |
i. Denota la cuantitat ó número, com
aquesta cosa val de trenta 4 cuaranta
mil lliuras. A. fran. À. A. - | |
4. Significa lo preu de las cosas, v. g. la
Carn va 4 sis sous. Á. fran. 4. A.
4. Exprèssa la connetió ó inconnefió de
una cosa ab altra, com 4 propósit de
. axó, A diferencia de alló. 4. . A
A.
i. Se usa en sentit condicional al princi-
pi de la oració junt ab tèmps de infini-
tiu, y equival á la conjuncció st, v. g.
4 saberho no hauria vingut, 4 dir ve-
ritat. 4. Si. 4. A.
2
10 ABA
Al interj. ant. av.
A. Abreviatura de ALTESA.
AA. Abreviatura de aLTESAS y de AUTÒRS,
segònsio contèxt del escrit. Se usa tam-
bé en la llèngua castellaua, llatina,
francesa é italiana. |
AARON. s. m. BARBA DE AARON.
AB. prep. que se usa pera explicar lo me-
di, modo 6 instrument ab que se fa
alguna cosa. Con. Cum. vec. Con.
Deu advertirse que en italiá fórma con-
tracció ab los articles; y axí se diu:
COL, COL, COLLO) COLLA, COGLI.
As. Junt y en companyía. Con. Cum, si-
mul. Avec. Con.
as Mí. Ablatiu de singular del pronom
substantiu de primera persóna Junt ab
la preposició as. Conmigo. Mecum.
Avec moi. Meco ó con me.
AB sí. Ablatiu de singalar y plural del |
pronom substantiu de la tercera per-
sóna en la significació recíproca junt
ab la preposició as. Consigo. Secum.
Avec soi. Con se 6 seco.
AB TAL. mod. adv. ab que se prevé algu-
na condició ó calitat en un pacte ó
tractat. Con tal. Dummodò. Pourvu.
Purchè.
AB TÒT. mod. adv. No obstant. Con todo.
Tamen, nihilominus. Cependant. Non-
dimeno, nulla di meno.
AB TÔT axé. mod. adv. No obstant. Con
todo eso, Attamen, nihilominus. Avec
tout cela. Ció non ostante, non ostante
a questo. |
AB TÔT QUE. mod. adv. ant. AB TÒT AK6.
as TU. Áblatiu de singular del pronom
substantiu de la segóna persóna junt
ab la preposició as. Contigo. Tecum.
Avec toi. Con te ó teco.
ABACH. s. m. ant. ARITMÉTICA.
ABACIAL. adj. Lo que pertany al abad.
Abacial , abadengo. Abb
batem pertinens. 4bbatial. Abbaziale,
attenente ad abbate ó ad abbazia.
ABAD. s. m. Lo superiòr en alguns mo-
nastirs. Abad. Abbas, cœnobiarcha,
monasterii praefectus. 4bbe. Abate.
ABAD BENEID. Lo qui en la sèva iglesia
territori té jurisdicció cuasi episcopal.
Abad bendito. Abbas jure quasi epis-
copali fungens. .4bbe' beni. Abate ordi-
nato.
ABAD MITRAD. Lo qui en certas ocasións
usa de insignias episcopals, ço es, de
mitra, crossa, etc. Abad mitrado.
atialis, ad ab-.
, ABA
Abbas infulá episcopali insignitus. 48-
be mitre. Abate mitriato. — ^ -
ABADEJO. s. m. BACALLÁ.
ABADESSA. s. f. La superiòra de una co-
munitat de religiósas en la majór part
dels órdes monacals y en alguns men-
dicants. 4badesa. Abbatissa, sacrarum
virginum antistita. 4bbesse. Abbadessa.
ABADÍA. s. f. La dignitat del abad. 4ba-
día. Abbatia, abbatis dignitas. Abbaye.
Badia, abbadia , abbazia.
ABADÍA. La casa en que habita lo abad.
abadía. Abbatis domus. 4bbaye. Ba-
1a. a
ABADÍA, territ. La casa en que habita lo
párroco ó rectór. Abadía. Parochi do-
mus. Presbytère. Presbiterio.
ABADIAL. adj. asaciar.
ABADIAT. s. m. Lo territori ó districte
assignad 4 cada abad pera efercir la
sèva jurisdicció. Abadía. Abbatis terri-
torium. Abbaye. Abbazia.
ABALANSAD, DA. p. p. de ABALANSAR
ABALANSARSE. Abalanzado.
ABALANSAR. v. a. Posar las balansas al
fi, afinarlas. Abalanzar. Æquare lan-
ces. Mettre en equilibre la languette
d'une balance. Bilanciare, aggiustare
il peso pell'appunto.
ABALANSAR. Impel-lir. Abalanzar. Impelle-
re, incitare. Lancer. Spingere, sven-
tare , lanciare.
ABALANSARSE. v. Y. Inclinarse. Abalanzarse.
Ferri, propendere. S'elancer, se ruer,
se lancer. Àvventarsi.
ABALANSARSE. Acométrer é algú tirándseli
sòbre. Abalanzarse. Alium impetere.
Se jeter sur. Gettarsi addosso ad alcu-
no, sventarvisi, scagliarvisi sopra.
ABALLAR. v. a. ant. Vestir. Vestir. Ves-
tire, induere. Habiller. Vestire..
ABALLAT, DA. p. p. de ABALLAR. Vestido.
ABALLIMENT. s. m. ant. Desitj. 4nt0jo.
Vehemens appetitus. Caprice, caprice
" extravagant, fantaisie. Capriccio, fan-
tasia.
ABANDONAD, DA. p. p. de ABANDONAR
y ABANDONARSE. Abandonado ; baldona-
do; envilecido. .
ABANDONAMENT. s. m. ABANDONO.
ABANDONAR. v. a. Dexar, desamparar
una cosa, no fér cas de élla. 4ando-
nar. Derelinquere, deserere. Delaisser,
abandonner, quitter, déguerpir. Ab-
bandonare , lasciare, lasciare in preda,
in balia.
ABA
isispovaR. Dir fastigs á algú. Baldonar.
Improperare ; injuria, contumeliis affi-
cere. Injurier , mepriser en face. Svil-
iare.
ianveoxAR. Donar per ménos preu alguna
cosa. Hacer bardo. Minori pretio, mi-
nus justo vendere. Vendre d bas prix,
au rabais. Gettar via.
ABAYDOSARSE. v. r. Pérdrer lo ánimo, desa-
lentarse. Abandonarse. Animo cadere,
deficere. Perdre courage. Scoraggiarsi.
ssuvposarse. Entregarse del tot á alguna
cosa, com 4 la pietat de algú, als vi-
cis. etc. Abandonarse. Se tradere. Se
livrer , s' adonner à une chose. Confi-
darsi, darsi intieramente.
sapos aRsz. Despreciarse, envilirse, abar-
rse. Envilecerse. Vilescere. Se
prostituer. Avvilirsi.
asavpowanse. No cuidar de sas obligacións
è interessos. Abandonarse. Socordiz at-
que ignaviz se tradere. $* abandonner,
lasser aller les choses au hasard. Scio-
perare , straccurare.
ABANDONO. s. m. L' acció y efécte de
abandonar y abandonarse. Abandono,
abandonamiento. Derelictio, destitu-
tio. Abandon, abandonnement. Abban- | |
donamento , abbandono.
ABANO. s. m. ant. vano. :
ABANILLO. s. m. ant. vENTALL.
ABANS. prep. conjunc. que denota ante-
rioritat de lloc 6 témps, y se anteposa
sempre à las partículas DE y Que. An-
tes. Priusquam , antequam. Avant. Pri-
ma di, prima che.
asaxs. adv. t. que denota preferencia én-
tre las acciòns y desitjs, y equival á
FUMER. Antes. Inò, quinimo. Plutôt.
Piuttosto.
18115. Denota també preferencia de temps
ú de lloc. Antes. Ántea, priùs. Æupa-
ravant. Innanzi.
12135. Parland del témps y sas divisions se
acostuma usar com adjectiu, y equival
à ANTECEDÈNT 6 ANTERIOR, v. g. lo dia
ABaxS , la nit apans. ntes. Prior, an-
terior. Précédemment. Prima, prece-
dentemente, da prima.
auxs Ó ABANS BÈ. conj. adv. ANS BÈ. -
AUS DE TÔT Ó DE TÒTAS cosas. mod. adv.
Primera ó principalmént. Ante todas
cosas 6 ante todo. Primò, ante om-
ma. Avant tout. Prima di tutto.
M sans. mod. adv. fam. De témps ante-
rior. De antes. Priori tempore. D’ au-
| ABA 11
paravant. Prima che, da prima di.
ABANZ. adv. ll. ant. avant.
ABARATID, DA. p. p. de ABARATIR. ba
ratado.
ABARATIB. v. a. Disminuir, abaxar lo
preu de alguna cosa. Se usa també
com recíproc. Abaratar. Pretium mi-
nuere, submittere. Rabaisser, diminuer
le prix. Scemare, menomare.
ABARCA. s. f. ant. Calsat rústic fet de
cuiro de bou, caball, etc., sénse assa-
honar: tapa la planta y los dits del
peu, y se lliga ab cordills ó corretjas
sobre la empenya y tormèll. .4barca.
Pero. Chaussure rustique de peau non
tannee. Calzamento rustico proprio d'al-
cuni paesani spagnuoli.
ABARCA DE FUSTA. ant. Soc. Zueco. Soccus.
Sabot. Zoccolo.
ABARCAD , DA. p. p. de ABARCAR. 4bar-
cado.
ABARCAMENT. s. m. L'acció y efècte
de abarcar. Abarcadura , abarcamien-
to. Susceptio. Embrassement , etreinte.
Stretta, strettura. : |
ABARCAR. v. a. Encarregarse algú de.
mòltas cosas ó negocis 4 un témps.
Abarcar. Multa simul aggredi , moliri,
suscipere. Entreprendre. Intraprende-
re, assumere. .
ABARRAGANAD, DA. p. p. de ABAnBa-
GANARSE. Amancebado, d rraganado.
. ABARRAGANAMENT. s. m. Amanceba-
mént. .4mancebamiento , abarragana-
miento. Concubinatus, pellicatus. Con-
cubinage. Cohcubinato.
ABARRAGANARSE. v. r. Amancebar-
se, amistansarse. Amancebarse, abar-
raganarse. Pellicatum agere, pellici
obstringi. Vivre dans le concubinage,
s' amouracher. Invescarsi, invaghirsi.
ABARRAGANARSE. ABANDONARSE.
ABASSAMENT. s. m. ant. ABAxawEsT. .
ABASSAR. v. a. ant. ABAXAR.
ABASSAT , DA. p. p. de ABASSAR.
ABAYSAR. v. a. ant. ABAXAR.
ABAYSAT, DA. p. p. de apavysar.
ABAST. s. m. La provisió dels víurers
necessaris. Abasto. Annona. Pourvoie-
rie, provision de vivres. Vettovaglia ,
vivanda.
DONAR LO ABAST. fr. ABASTAR, en la segóna
accepció. | i
DONAR LO ABAST. fr. met. que exprèssa la
facilitat, desembras y promptitut que
tè algú en lo despatx ó manetj dels ne-
. 19 ABA
gocis ó altras cosas; y axí se diu: fula-
DO DÒNA LO ABAST á tôt. Tener expedien-
te, In negotiis expediendis facilitatem
habere. Etre habile, instruit, intelli-
gent. Attendere ad ogui cosa, esser da
tutto, aver in capo ogni mestiere.
HO PODER DONAR LO ABAST. fr. met. No, po-
der algú donar cap als mòlts negocis de
que está ple. Estar ó verse ahogado;
no poder dar vado. Premi, gravari.
Etre accable d’affaires. Esser insuffi-
ciente, aver gran rompicapo, esser
nell'acqua fino a gola. ,
ABASTAD, DA. p. p. de añastan. A/can-
zado ; abastecido.
ABASTANT. adv. ant. sasraxT.
ABASTAR. v. a. Haber lo que está en al-
gun paratge alt ó distant. Alcanzar.
Manu prehendere. Atteindre. Staccare,
arrivare una cosa.
ABASTAR. Donar lo abast de géneros, ali-
ménts, etc. Abastecer. Alimoniarum ,
aliarumque rerum copiam parare. Ap-
provisionner , pourvoir. Provvedere, far
e provviste.
ABASTAR. v. n. Ser suficiént ó bastant.
Bastar. Sufficere. Suffire, être assez.
Bastare , essere abbastanza.
ABASTONEJADOR , RA. s. m. y f. ant.
Lo qui abastoneja. Apaleador. Fustibus
cedens. Celui qui bátonne. Bastonatore.
ABASTONEJADURA. s. f. ant. L'acció
y efécte de abastonejar. Apaleamiento.
Fustuarium , fustigatio. Bastonnade.
Bastomatura.
ABASTONEJAR. v. a. ant. Bastonejar.
Apalear. Fuste cedere. Bátonner. Bas-
tonare, percuoter con bastone.
ABASTONEJAT, DA. p. p. de asasro-
XEJAR. Apaleado. l
ABAT. s. m. ABAD.
ABATANAD, DA. p. p. de ABATANAR. Aba-
- - tanado, batanado.
ABATANAR. v. a. Copejar lo panyo en.
lo batan pera tráurerli l'oli, y donar-
li lo cos corresponènt. 4batanar, bata-
nar. Pannum batuere, tundere. Fou-
ler. Sodare i panni.
ABATIMENT. s. m. L'acció y efècte de
abátrer. Abatimiento. Dejectio, ever-
sio. Abattement. Scadimento, lo sca-
dere.
ABATIMÈNT. Postració, falta de forsas. Aba-
timiento. Virium dejectio, infirmitas.
Abattement. Infralimento, sfinimento.
ABATIMÈNT. met. Decaimènt, falta de ánimo.
ABA
Abatimiento. Animi dejectio , demissio. |
‘ Abattement. Fralezza, fievolezza.
ABATIMÈNT. met. Humiliactó. 4batimiento.
Abjectio , depressio. Depression. Abbiz-
zione , aggecchimento , tapinità.
ABATIMÈNT. Entre mercadérs l'acció
efècte de abátrerse, suspenénd sòn gi-
ro ó tráfic, sénse pagar sós deutes.
Quiebra. Negotiatoris, qui solvendo
non est, á negotiatione cessatio; bouo-
rum cessione , creditoribus oblata dis-
solutio. Faillite. Fallimento.
ABATRER. v. a. Fér cáurer, tirar á ter-
ra. Abatir. Dejicere, evertere, pros-
ternere. Abattre.'Abbattere, atterrare, .
demolire. x
ABÁTRER. met. Humiliar, envilir. Se usa
també com recíproc. Abatir. Deprime-
re, probro aflicere. baisser , depri-
. mer. Deprimere, avvilire, rintuzzare.
ABÁTRER. Far: pérdrer lo ánimo, las forsas.
Se usa més comunmènt com recíproc.
Abatir. Alicujus animum aut vires fran-
gere. Accabler, humilier. Afhevolire,
suervare, ahbattere, fiaccare.
ABÁTRER. ant. vÉNCER.
ABÁTRER. ant. REBAXAR Ó DESCONTAR.
ABÁTRERSE. v. T. Suspéndrer lo mercader
són giro ó tráfic sénse pogar sós deutes.
Quebrar. Creditores solutione traudare,
foro cedere, creditoribus dccoquere.
Faillir. Fallire, far fallimento.
ABATUD, DA. p. p. de aBÁTRER y aBi-
TRERSE. "fbatido ; quebrado.
ABATUD. adj. que se aplica al mercadér
que ha fét bancarrota. Quebrado, fa-
llido. Alieni æris decoctor. Failli. Fal-
lito.
ABATUDAMENT. adv. mod. Ab abati-
méut. dlatidamente. Abjectè, demisse.
Bassement, avec abattement. Abbietta-
mente.
ABAX. adv. ll. En la part inferiòr. 4ba-
jo. lofra, deorsum. Sous, dessous , par-
dessous. Sotto, di sotto.
ABAXAD, DA. p. p. de ABAXAR y ABA-
xanse. Bajado; tundido; agobiado ;
humillado; menguado , vaciado; mer- |
mado.
ABAXADOR. s. m. Lo qui tón ó abaxa
los panyos. Zundidor. Panni tonsor.
Tondeur de draps. Cimatore.
ESTAR EN LOS ABAXADORS. fr. met. y fam.
territ. Estar algú en decadeneia. Dar
. baja, andar ó ir de capa caida. In de-
terius ruere, à pristina fortuna deci-
ABD |
dere. Dechoir de sa fortune, de son
credit. Fare acqua.
ABAXAMENT. s. m. Disminució del
preu, valòr y estimació de alguna cosa.
Baja. Pretii remissio, diminutio. Baisse,
diminution de prix. Discredito.
ABAXAMENT. aut. DAVALLAMENT.
ABATAMÈNT. ant. ABATIMÈNT.
ABAXAR. v. a. Posar en lloc inferiór 6
mes bax alguna cosa que estaba alta.
Bajar. Demittere, submittere , depone-
re. Rabaisser. Abbassare, discendere,
mettere in basso alcuna cosa. ]
assua. Disminuir lo preu, valór y esti-
mació de alguna cosa. Bajar. Rerum
zstimationem vel pretium minuere. Di-
minuer , rabattre du prix. Minorare,
sninuire.
uan. Humiliar, abátrer; v. g. jo li fa-
ré asavar l'orgull. Bajar. Humiliare,
subigere. Ravaler , abattre. Abbassare,
fiaccar le corna.
iam. Inclinar envers la terra alguna
cosa; com ABAXAR lo cap, lo cos, etc.
Bajar. Inclinare, inflectere. Incliner,
pencher. Inchinare, incurvare , piegare.
asavar. Tallar lo pel dels panyos é igua-
lario ab las estisóras. Tundir. Pannos
tondere. Tondre. Limare. '
ABAXARSE. v. r. Inclinarse, acotarse. 4go-
biarse. Incurvari. Se baisser, s' incli-
ner. Ynchinarsi.
iBatanse. Humiliarse. Abatirse, humillar-
‘e. Abjici, demitti. S' abattre, ramper.
Rinchinarsi.
uitis. Parland dels rius, disminuirse 6
:ninvar l'aigua. Menguar , vaciar. Flu-
vium vel flumen decrescere, aquas per-
dere vel minuere. Decroítre , diminuer.
Sceinare.
a:tansE. Disminuirse, com lo blat de una
pila, sac, etc. Menguar , mermar. De-
crescere, imminui. Souffrir du dechet.
Diminuire.
ABBATE. s. m. Lo clergue de órdes me- |
nors per lo comú, vestid ab habits cle-
ricals á la romana. Abate. Clericus mi-
moribus ordinibus initiatus, veste non
talari , at clericali indutus. .4bbe. Abate.
ARES. s. m. Cir. Especie de tumór. 4bs-
ceso. Abscessus , tumor. 4bces. Ascesso.
ABDICACIÓ. s. f. L'acció y efècte de ab-
dicar. Abdicacion. Abdicatio. 4fbdica-
ton. Abdicazione, addicazione.
MDICAD » DA. p. p. de aspicar. Abdi-
cado. '
ABE 15
ABDICAR. v. a. Renanciar. Se diu par-
land de las autoritats soberanas , com la
corona, lo imperi. 4bdicar. Abdicare.
Abdiquer. Rinunziare la corona, dismet-
, tersene.
. ABDICAR. for. Renunciar de sa propia vo-
luntat lo domini, propietat ó dret de
alguna cosa. Abdicar. Abdicare. Re-
noncer. Rinunziare.
ABDÓMEN. s. m. 4nat. BAX VÈNTRE.
ABDOS. adj. pl. aut. Un y altre, los dòs.
Ambos , ambos d dos. Ambo, uterque.
L'un et l'autre , tous les'deux. ;
ambi, ambodue, ambidue, amendue,
amendune,
ABDOSOS. adj. pl. ant. anos.
ABDUCAR. s. m. ant. ALDUCAR.
ABDUY. adj. pl. ant. Apos.
ABDUYS. adj. pl. ant. asnos.
ABECE. s. m. p. us. ABECEDARI.
ABECÉ, met. Los primers rudiménts 6 prin-
cipis de cualsevol ciencia ó facultat.
Abece. Scientiarum elementa. Abc, come
mencement d'un art, d'une science. hb-
bici. .
NO SABER LO ABECÉ. fr. fam. Ser molt ig-
norant, no saber los principis de algun
art ú ofici. No saber el cristus , la car-
tilla. In summa ignorantia versari; vel
prima artis rudimenta ignorare. Jl'ne
sait pas l'abc , ne savoir ni 4 ni B. Non
sapere l'abbici.
ABECEDARI. s. m. L'órde ó serie de las
lletras de cada lléngua. Abecedario, al-
. fabeto, abecé. Alphabetum. Abc, abe-
cedaire. Alfabetto, abbeccedario.
ABECEROLAS. s. f. pl. carta, per lo lli-
bret que conté lo abecedari.
NO SABERNE LAS ABECEROLAS DE ALGUNA COSA.
fr. fam. Ignorar alguna cosa ó no po-
der donar rahó de élla. No saber de la
misa la media. Penitùs ignorare. Igno-
rer parfaitement une chose. Non sa-
perne l'abbici, mancare dell'intelligeu-
za de’ princip)-
ABEDULL. s. m. Arbre de vint á trenta
us de altura, del cual per incisió
destil-la una aigua que es un remey
eficas contra lo mal de pedra. Los sèus
bròts ó rebròts servexen pera unir unas
ab altras las bigas dels ratjs de fusta,
pera fér panèrs, canastras, etc. Abe-
dul. Betula alnus. Bouleau. Betulla.
ABEGOT. s. m. ant. Insecte. suRINOT, en
la segona accepció.
ABEILAR. s. m. ant. BUC DE ABELLAS.
14 ABE
ABELIMENT. s. m. ant. L'acció y efec-
te de abelir. Adorno, ornato. Decora-
men, exornatio. Parure, embellisse-
. ment. Abbellimento, fregio.
ABELIR. v. a. ant. EMBÈLLIR.
ABELIT, DÀ. p. p. de ABELIR.
ABELLA. s. f. insecte ab alas, de tres 6
cuatre líneas de llarg, que junt ab al-
tres individuos de sa matéxa especie fa-
brica la mel y la cera. 4beja. Apis.
Abeille. Ape, pecchia. |
ABELLA. Hérba de dos peus de alsada, que
fa la flor blanca , y tè l'arrel en forma de
dòs cabessas semblants als testículs de un
gòs. Compañon de perro. Orchis bifolia.
Testicule-de-chien. Testicolo di cane. .
ABELLA BORDA. Insecte. BuRINOT, en la segò-
na accepció.
ABELLAR. s. m. Lloc en que hi ha cria
' 6 bucs de abellas. Colmenar. Alvear,
alyeare, alvearium, apiarium. Endroit
où il y a des ruches. Alveario, alveo,
alvearo.
ABELLAROL. s. m. Aucèll. ABELLEROL.
ABELLER. s. m. Lo qui cuida de las
abellas. Colmenero, abejero. Apiarius,
mellarius. Gouverneur des abeilles. Cu-
ratore del melajo.
ABELLEROL. s. m. Aucèll de unas tres
pulgadas de llarg, que tè las alas de un
lau y verd mòit bonic, y lo pit grog.
Perseguex á las abellas y se las mènja.
Abejaruco , azulejo. Merops, apiastra.
Guépier , merops. Vespajo, vespeto.
ABELLETA. s. f. dim. de amena. #beji-
ca , abejilla , abejita, abejuela. Apicula,
apecula. Petite abeille. Pecchietta.
ABELLIMÈNT. s. m. ant. L'acció y efèc-
te de abellir. Adorno, ornato. Decova-
men, exornatio. Parure, embellissement.
Abbellimento, fregio.
ABELLIR. v. a. ant. EMBÈLLIR.
ABELLIR. ant. AGRADAR, en la tercera ac-
cepció.
ABELLIT , DA. p. p. de ABELLIR.
ABELLOL. s. m. Aucéll. ABELLEROL.
ABERCOC. s. m. Lo fruit del aberco-
quér. Es casi rodó, de una á dós pul-
gadas, de colór grog clar ó blanc, y á
vegadas té part de encarnad. Dins del
pinyol té una ametlla. 4lbaricoque, al-
bericoque. Armeniacum malum. Abri-
cot. Meliaca, albicocca, albercocca.
ABERCOQUER. s. m. Arbre fruitér mòlt
frondós, que té las fullas de un verd
viu y de figura de cor. Albaricoquero,
ABI |
albaricoque , albericoque. Malus arme-
niaca. Abricotier. Meliaco, albicocco,
albercocco.
ABET. s. m. Arbre, especie de pi, del
cual fluex la trementiua. La sèva fusta
es preferida á las altras pera fèr ins-
traménts músics de corda. Abeto, pi-
nabete. Pinus abies. 4vet, sapin. Abeto,
abete.
ABETERNO. loc. llatina que usa á vega-
das la gént instruida, y significa: dés-
de la eternitat. Abeterno. Ab eterno.
De toute éternité. Fin dall'eternità.
ABEURAD, DA. p. p. de asEUBAR. Abre-
Y . ,
ABEURADOR. s. m. Lo qui abeura.
Abrevador. Adaquator. Celui qui abreu-
ve. Abbeveratore. n
ABEURADOR. Lo lloc ahónt se abeura al bes-
tiar. Abrevadero, abrevador, pilon ,
aguadero. Aquarium, adaquatus. #bré-
voir. Abbeveratojo. |
ABEURADOR. Lo vas en que se posa l'ai-
gua per béurer los aucélls. Bebedero.
Vasculum aquarium. Auget. Bevera-
tojo. -
ABEURAR. v. a. Donar béurer al bestiar.
Abrevar. Adaquare, ad aquarium du-
cere. Abreuyer. Abbeveraré.
ABEURAR. ant. -REGAR.
ABIAXAD, DA. p. p. de asraxar. Sesgado.
ABIAXAR. v. a. Tallar 6 partir á biax.
Sesgar. Transversè, obliquè secare, scin-
dere. Echancrer. Incavare, tagliare a
bioscio. | o
ABILLAMENT. 8. m. ant. L'acció y eféc-
te de abillar. Adorno, ornato. Deco-
ramen, exornatio. Parure, ornement.
Abbellitura, abbellimento.
ABILLAR. v. a. ant. apoyan, en la pri-
mera accepció.
ABILLAT, DA. p. P. de ABILLAR.
ABINICIO. loc. latina que se usa en ca-
talá pera significar désdel priucipi ó de
témps antig. 4binicio. Ab initio. Dés le
commencement. Dal principio.
ABINTESTAT. adv. derivad del llatí, que
se usa en catalá pera significar sénse
fér testamént; y axí se diu: ha mort
ABINTESTAT, GO es, ha mort sénse fer
testamént. Abintestato. Ab intestato, in-
testato. 4b-intestat. Ab intestato.
ABIS. s. m. ant. ABISME.
ABISAR. v. a, ant. ABISMAB.
ABISAR. v. D. ant, ENTRARSEN, en lo sentit
de eníónsarse.
‘ ABL
AASAT, DA. p. p. de asisan.
ABISMAD , DA. p. p. de ABisMAR y ABIS-
mase. Abismado. .
ABISMAR. v. a. ant. Conféndrer, abá-
trer. 4bismar. Deprimere , detrudere.
Confondre, humilier. Rovinare.
ABISMARSE. V. T. Precipitarse en un abis-
me, ó cáurer en ell. 4bismarse. Se in
barathrum aut profundum injicere,
vel ruere. Se precipiter. Profondarsi,
sprofondarsi, immergersi.
ABISME. s. m. Profunditat molt gran.
Abismo. Abyssus, barathrum, vorago.
-fbime , gouffre. Abisso.
amsu£. Lo infern. Abismo. Inferi, gehen-
na. Enfer. Inferno.
ass. met. Lo que es immens é incom-
prehensible. Abismo. Immeusum, in-
comprehensibile. 4bíme. Voragine, vor-
tice, gorgo.
ABITAMENT. s. m. ant. maBITACIÓ.
ABITATGE. s. m. ant. mABITACIÓ..
ABIECCIO. s. f. Abatimènt, humiliació.
-fbyeccion , abatimiento. Abjectio. Mb-
jection. Abbiezione , aggecchimento, ab-
biettezza.
ABJECTAT , DA. adj. ant. Abatud , hu-
miliad, menospreciad. 4byecto. Abjec-
tus, vilis factus, contemptus. Abject ,.
bas, meprisable. Abbietto, negletto,
depresso. |
ABJURACIÓ. s. f. L'acció y efècte de ab-
jurar. Abjuracion. Detestatio. Abjura-
tion. Abbiurazione.
ABJURAD, DA. p. p. de assurar. Abju-
rado. .
ABJURAR. v. a. Desdirse , retractarse ab
juramènt del errór 6 equivocació que
se habia patid. 4bjurar. Admissum an-
tea errorem juramento detestari. 4bju-
rer. Abbiurare.
ABLANID, DA. p. p. de ABLANIR y ABLA-
smse. Ablandado , emblandecido ; mu-
lido; reblandecido.
ABLANIDOR, RA. s. m y f. Lo qui
ablanex. Ablandador. Molliens. Celui
qui amollit. Mollitivo.
¿BLA NIDURA. s. f. ant. ABLANIMÈNT.
ABLA NIMENT. s. m. L'acció y elècte de
ablanir. Ablandamiento. Mollitudo, mol-
umentum. Æ#mollissement.: Mollifica-
mento , mollificazione.
ABLANIR. v. a. Estovar. .Ablandar , em-
blandecer. Mollem reddere, mollire.
Amollir , adoucir. Mollificare.
AMa3ia. Lafar, suavisar alguna cosa.
ABO . 15
Ablandar. Mollire, lenire. Attendrir,
relácher. Addolcire, rammorbidare.
ABLANIR. met. Mitigar la feresa, la ira, ó
lo enutj de algú. Se usa també com re-
. cíproc. Ablandar. Iram sedare, ani
mum lenire. 4doucir l'humeur , le ca-
ractére. Disasprire, mollire , abbonire.
ABLAXIR. ant. Estovar lo llit 6 cosa sem-
blant. Mullir. Mollire. #mollir , rendre
mou. Ammollare. |
ABLANIR. v. n. Temperarse. Se din del
témps cuand disminuex la sèva fredòr,
y dels gels y néus cuand comensan á
fóndrerse. Se usa més comunmént com
recíproc. 4blandar. Frigus mitescere;
elu vel nives liquescere. Se temperer.
emperarsi , attemperarsi.
. ABLANIRSE. v. T. Posarse blana 6 tendre ab
la rosada alguna cosa. Reblandecerse ,
relentecerse, rellentecerse. Lentere, len-
tescere. $e ramollir à la rosee. Le-
nire.
ABLASMAR. v. a. ant. vITUPERAB, .BE-
PÉNDRER.
ABLASMAT, DA. p. p. de asrasuaR.
ABLATIU. s. m. Gram. Lo sisé y últim
cas de las declinacións del nom. Abla-
tivo. Ablativus, sextus casus. Ablatif.
Ablativo.
ABLATIU ABSOLUT. Gram. Lo qui no depèn-
ja de cap part exprèssa de la oració.
Ablativo absoluto. Ablativus absolutus.
Ablatif absolu. Ablativo assoluto.
ABLUCIO. s. f. ant. LAVATORI.
ABLUCIÓ. Lo vi y aigua ab que lo sa-
cerdot purifica lo cálser, y ab que se
rénta los dits desprès de haber sumid ;
y axí se diu: sumir las ablucións. Ablu-
cion. Ablutio. 4blution. Abluzione.
ABNEGACIO. s. f. Sacrifici absolut y es-
pontáneo que algú fa de sa voluntat y
de sos gustos. Abnegacion. Abnegatio
sui. Abnegation. Abnegazione.
ABNEGAD, DA. p. p. de ABREGAR. Ab-
negado.
ABNEGAR. v. a. Renunciar algú volun-
tariamènt á sos desitjs. Se usa mès co-
munmènt com recíproc. 4bnegar. Sua
quemque voluntati renuntiare. Renon-
. cer d ses désirs, ou à ses passions, An-
negare.
ABOBAMENT. s. m. ant. L'acció y eféc-
| te de abobar y abobarse. 4bobamiento.
Stupiditas. L'action de rendre quel-
qu'un sot , niais. Sciocchezza.
ABOBAR. v. a. ant. Fér tornar bobb á
! +
.16 ABO
algú, entorpirli lo us de las potencias.
Se usaba també com recíproc. #bobar,
embobecer. Stupefacere. Rendre sot,
‘stupide. Stupidire, |
. ABOBAT, DA. p. p. de añomar. Aboba-
- do, embobecido.
ABOBAT. adj. ant. Se diu del subgècte que
té trassa ó cosas de bobo. 4bobado.
. Stulto vel stupido similis. Celui qui: a
Pair sot, niais. Scipito.
ABOCAD, DA. p. p. de ABOGAR -y ABO=
carse. Embrocado; echado; derriba-
do: trastornado, trabucado ; derra-
mado , prodigado ; agolpado; avalan-
cado.
ABOCAR. v. a. Girar bòca per avall al-
' guna eina pera fèr passar de èlla 4 al-
‘ tra algun Kquid. Embrocar. Invergere,
. transfundere. Verser d'un vaisseau dans
un autre. Traboccare.
asocar. Fèr passar lo licòr de una eina á
altra, com lo vi de Pampólla al got, á
la cópa,etc. Echar. Infundere. Verser,
jeter. Versare.
ABOCAR. ant. Tirar á terra. Derribar. Pros
ternere. Renverser, terrasser. Gittar
giù, scagliare.
ABOCAR. Girar cap á terra alguna cosa.
Trastornar , trabucar. Invertere. De?
ranger, mettre dessus dessous, ren-
verser. Voltar sossópra.
añocar. Ácostar alguna cosa al paratge
ahónt ha de obrar, com ABocan la ar-
tillería, las tròpas, etc. Abocar. Ad-
movere, apponere, adducere. Wiser,
pointer, mettre en mire. Pigliar di
mira.
ABOCAR. Gastar mólts dinérs ab lo fi de
conseguir alguna cosa. Derramar , pro-
- digar. Effusé expendere, prodigere.
Prodiguer, dissiper. Spandere. |
ABOCARSE. v. T. Juntarse de cop en algun
lloc mòltas persónas; -y axí se diu: tò-
ta la gènt se asoci á la plassa. 4 gol-
parse. Confluere. S'assembler , se por-
- ter en foule. Affollarsi , urtarsi in folla.
ABOCARSE. Inclinarse, tirarse ab lo cos en-
davant. Avalanzarse. Procumbere. $'e-
lancer, se ruer. Piegarsi.
ABOLICIÓ. s. f. L'acció y efécte de aho-
lir. Abolicion. Abolitio. Abolition. An-
nullazione, cancellazione.
ABOLID, DA. p. p. de asouia. Aboli-
ABOLIR. v. a. Anul-lar una lléy , us ó
costum ó cosa semblant. 4bolir. Abo-
ABO
lere, delere. 4bolir, effacer. Abolire,
anuullare, abrogare.
ABOMINABLE. adj. Lo que es digne de
ser abominad. 4bominable. Abominan-
dus, abominabilis. .4bominable. Abo4
. minabile.
ABOMINABLEMENT. adv. mod. 4bomi-
nablemente. Abominanter. Abominable-
. ment. Abominevolmente, abominosa-
. mente. -
ABOMINACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
abominar. Abominacion. Abominatio.
Abomination. Abominazione, abomi-
nio.
ABOMINACIÓ. La cosa digna de ser abomi-
nada. 4bominacion. Execratione .dig-
num. Abomination. Abominazione.
ABOMINAD, DA. p. p. de AROMINAR.
Abominado. .
ABOMINADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
abomina. El que abomina: Exsecrans,
exsecrator. Celui qui deteste. Abomi-
natore. NE
ABOMINAR. v. a. Detestar, efecrar,
Abominar. Abomimari. Detester , exc
crer. Abominare, detestare.
ABONAD, DA. p. p. de añoxar. Abona-
0.
ABONAD. adj. Se diu del subgècte de qui se
pod fiar per són cabal y crédit. 4bo-
nado. Pecuniosus, bené nummatus et
robus. Acerédite. Accreditato , messo
in credito , che ha capitale.
ABONAD. Se diu del subgecte ue ha pagad
alguna cuantitat adelantada pera con-
correr á una diversió pública, 6 dis—
frutar de alguna comoditat. Abonado.
Qui symbolam dedit. 4bonne. Abbonato.
ABONAD. irón. Se aplica al subgècte á qui
se considéra disposad á dir ó fér algu—
na cosa mala. 4bonado. Aptus. Capa-
ble. Atto, capace.
ABONADOR, RA. s. m. y f. Lo qui abo—
na. Abonador. Fidejussor. Garant. Mal—
levadore. -
ABONAMENT. 6. m. ABONO.
ABONANSAD, DA. p. p. de AaBONANSAR.
Abonanzado. |
ABONANSAR. v. n. Comensar á calmar
la tempestad, ó á serenarse lo témps.
En est últim sentit se usa més comun—
mènt com recíproc. 4bonanzar. Seda-
ri.cœlum aut mare. Se rasserener. Ras-
serenarsi, tranquillarsi, raddolcirsi il
tempo. s
ABONAR. v. a. Acreditar, donar per bo.
— a a a — — = e la at — La
ABO
Abonar. Probare. Accrediter, qualifier
une chose de bonne. Porre in credito,
far che una cosa sia stimata.
moxaz. Assentar en lo llibre de comptes
carsevol partida 4 favor de algú. Tam-
Y significa péndrer à compte. Abonar.
Pecuniz summam acceptam referre.
Créditer, porter en compte. Mettere a
conto, are.
mosar. Exir fiador per algú. Abonar.
Vadimoninm facere, vadem se consti-
tuere. Cautionner. Mallevare, fidanzare.
mosarse. v. T. Pagar alguna cuantitat
. adelantada pera concórrer á una diver-
só pública, ó disfrutar de alguna co-
moditat. _4bonarse. Symbolam dare.
$ abonner.. Abbonarsi.
ABOJARSE. ant. ABONANSAR.
AUTRE vivDRÁ QUE ME ABONARÁ. ref. que
adrertex que móltas cosas se ténen per
mot doléntas fins que se ne experimen-
tan de pitjors. Malo vendrd que bueno
me hard. Me malus excipiet pro quo
bomus ipse videbor. Le pire fait oublier
le mauvais. Ch' io sia si saprà quando
un altro qui verrà.
ABONO. s. m. L'acció y efécte de abonar.
Æono, abonamiento. Probatio. Caution-
nement , l'action d’accréditer. Satisda-
rone. — |
18040. En los comptes la admissió y apro-
bació de las partidas; y també lo re-
cibo que se fa, ó lo assénto de lo que se
cobra. #bono. Prestita cautio, accepte
pecuaiz relatio. L'action de crediter,
allouer , porter en compte. Abono. |
go. En los assèntos de réndas y altres
contractes la fiansa que algú dòna de
que lo qui contracta cumplirá lo que
. Avono. Cautio. Garantie. Mal-
12, mallevadoria.
13030. Lo dret que té lo qui se abona, 6
Jo recibo que se li fa de la cuantitat
adelantada. .4bono. Jus quod habet qui
svmbolam dedit, vel symbolw accepte
ratio. 4bonnement. Abbonamento.
asso. Lo certificat que se dona 4 un per
5 bè que se ha portad durant lo temps
que ha estad en una casa. Certificacion.
De ministerio recté prestito fidem fa-
cientes litterz. Certificat. Benservito.
ABONYEGAD, DA. p. p. de aBÒNYEGAR. —
ABONYEGADURA. s. f. Bóny. Mbolladu-
ra. Carum contusione formatum. Bos-
se. Bozza.
TOM. I.
a
x ABO 17
ABONYEGAR. v. a. Fèr un é mès bònys
en una pèssa de mètall copejandla. 4b0-
llar. Contundere. Bossuer. Acciaccare,
far qualche hozza sui metalli.
‘ABORDAD, DA. p. p. de asdrpar. Abor-
dado; arremetido, azuzado.
ABORDADOR. s. m. Lo qui abòrda. 4-
bordador. Qui hostiliter in navim ir-
ruit. Celui qui aborde. Colui che va
all'abbordo.
ABORDADOR. Lo qui acomet ab ímpetu y
furia. Arremetedor. Aggressor. Agres-
seur, assaillant. ‘Assalitore, quel che
investe. | |
ABORDAL,. Se usa com interjecció pera .
ahissar als gòssos. Chucho, zuzo. Vox
ad canem incitandum. Xi, xi.
ABORDAR. v. n. Ndut. Arrimarse una
embarcació á altra, regularmént pera
embestirse. Abordar. Navem navi ap-
plicari. 4border. Abbordare.
ABORDAR. Péndrer terra una embarcació.
Abordar. Ad terram appellere navim.
Prendre terre. Approdare, accostarsi
al lido, venir a riva.
ABORDAR. v. a. Acométrer ab ímpetu y fu-
ria. Arremeter. Irruere, impetum fa-
cere. Attaquer , assaillir. Assalire, at-
taccare, urtare.
ABORDAR. Ahissar als gòssos. 4zuzar. Ca-
nes stimulare, incitare. Háler , exciter.
Aissare , adizzare, instigare, eccitare.
ABORDATGE. s. m. Naut. L'acció de
abórdar. Abordaje. Navium commissio
aut pugna proprior. Abordage. Ab-
bordo.
ABORRIBLE. adj. Lo que es digne de ser
aborrid. 4borrecible. Odio dignus. Hais-
sable. Odioso, increscevole.
ABORRID, DA. p. p. de asoRRIR. dbor-
recido. . '
ABORRIDOR, .RA. s. m. y f. Lo qui
— aborrex. Aborrecedor. Osor. Haineux.
Maligno. astioso.
ABORRIMENT. s. m. Odi, aversió. 4bor=
recimiento. Odium. _4version , haine.
Odio, malavoglienza.
ABORRIR. v. a. Tenir odi y aversió á al-
una persona 6 cosa. Aborrecer. Odio
haber». Abhorrer , hair. Odiare, abbo-
minare. |
ABORRIR. ABURRIR, en lo sentit de aventu-
rar ó gastar algun diner. .
ABORRIR. ABURRIR, en lo sentit de dexar per
sempre alguna cosa.
ABORT. s. m. GASTAMÈNT.
18 ABR
ABORTADO, DA. p. p. dé ABORTAR.
ABORTAMÈNT. s.m. casramENT. ——
ABORTAR. v. a. GASTARSE , en la accepció
de malparir. — 207
ABORTIU, VA. adj. Lo que nax abans
de tèmps. 4bortivo. Abortivus. Ne avant
le terme. Abortivo. :
asontiu. Lo que tè virtut pera fèr abor-
tar. Abortivo. Abortivus. Abortif, ec-
bolique. Abortivo.
ABOTINAD, DA. adj. EMBOTINAD.
ABOTXORNAD , DA. p. p. de AsoTxon-
mar. Abochornado.
ABOTXORNAR. v. a. Fèr tornar á algú
las galtas rojas ab accións ó paraulas pi-
cantas. 4bochornar. Pungere aliquem,
pudore suffundere. Faire rougir de
honte. Svergoguare.
ABOURAR. v. a. ant, ABEURAR.
ABOURAT , DA. p. p. de ABOURAR.
ABRANCAR. v. a. ant. AGARRAR.
'ABRANCAT, DA. p. p. de ABRANCAR.
ABRAHONAD , DA. p. p. de ABRARONAR-
se. Agarrafado,
ABRAHONARSE. v. r. Agarbonarse, aga-
farse fortamént los que se barallan.
Agarrafarse. Lacertis sese innodare.
S'empoigner avec force en se battant.
Abbrancare , Abbarruffarsi.
ABRAS. s. m. Lo acte de cenyir ab los
brassos. 4brazo , abrazamiento. Ample-
xus. Accolade , embrassement. Abbrac-
ciata.
DONARSE LO ÚLTIM ABRAS. fr. Despedirse.
Darse el último abrazo. Ultimum vale
dicere. Prendre congé, dire adieu. Far
[i ultimi addii.
AB RASAD, DA. p. p. de apnasar. Abra-
sado.
ABRASADÍSSIM, MA. adj. sup. de Anna-
sab. Abrasadisimo. Perustus. Très-em-
brase. Abbruciatissimo.
ABRASADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
abrasa. 4brasador. Ustor. Bruleur. ln-
cendiario. | |
ABRASADÔR. ant. INCENDIARI.
ABRASADOR. adj. Lo que abrasa. 4brasan-
te, abrasador. Adurens. Brúlant. Ab-
bruciante.
/ ABRASAMENT. s. m. L'acció y efécte de
abrasar. 4brasamiento. Incendium, ex-
ustio. Embrasement. Abbruciamento.
ABRASAR. v. a. Crémar, reduir á bra-
sa alguna cosa. #brasar. Exurere. Em-
braser , brúler. Abbruciare, affiamma-
re, infocare.
1
ABR
ABRASAR. Ássecar, marxitar las plantas
lo excèssiu calór ó fret. 4brasar. Exsic-
care. Dessecher, stériliser. Inaridire,
riardere , cuocere.
ABRASARSE. v. r. Estar mòlt agitad de al-
guna passió, com de ambició, de ira,
etc. Abrasarse. Ardere, inflammari.
S'enflammer. Divampare.
ABRASARSE DE VIU EN VIU. fr..met. Sentir un
calór extremad. 4brasarse vivo. Calore
‘ summo aduri. S'embraser , brúler. Ar-
dere, aver gran caldo.
ABRASARSE DE VIU EN viU. Ír. met. ab que
se efagèra l'ardencia de una passió,
Abrasarse vivo. Velementiús ardere
cupiditate , ira aut alio affectu. Ktre
,violemment agité. Pigliar la vampa.
ABRASSAD, DA. p. p. de. ammassan.
Abrazatlo , abarcado.
ABRASSADA. s. f. ABRAS.
DONARSE LA ÚLTIMA ABRASSADA. ÍT. DONARSE
LO ÜLTIM ABRAS.
ABRASSADERA. s. f. La péssa de fusta
6 de mètall en fórma de anèll que ser-
vex pera cenyir y assegurar alguna co-
sa, com las que unexen lo canó ab lo
cep dé las armas de fog. Abrazadera.
JEuea aut lignea zona rebus compri-
mendis. Chignon , virole, crampon, lien
, de fer. Ghiera , gorbia, viera.
ABRASSADETA. s. f. dim. de ABRASSADA.
Abracijo. Complexus , amplexus. Petite
accolade. Abbracciatina.
ABRASSADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
abrassa. Abrazador. Amplectens. Celui
ui embrasse. Abbracciante.
ABRASSAMENT. s. m. ant. L' acció y
efécte de abrassar. 4brazamiento. Am
plexus. L'action d'embrasser. Abbrac-
ciamento : l' abbracciare.
ABRASSAR. v. a. Cenyiv ab los brassos.
Abrazar. Amplecti, complecti. Embras-
ser , serrer. Abbracciare. .
ABRASSAR. Rodejar, cenyir alguna cosa.
Abrazar. Circundare. Ceindre , entou-
rer. Circondare, avvinchiare.
ABRASSAR. Péndrer á son cárreg alguna co-
sa. Abrazar. Suscipere. Embrasser, en-
treprendre une affaire. Addossarsi, in-
- caricarsi d'un affare.
ABRASSAR. Ádmétrer, seguir alguna cosa,
com opinió, partit, consell, etc. Abra-
zar. Amplecti, sequi. Embrasser, sui-
vre un parti. Abbracciare, appigliarsi.
ABRASSAR. Compéadrer , contenir, enclóu—
rer. Abrasar , abarcar. Includere, con-
ABR
tuere, comprehendere. Contenir , ren- .
fermer. Contenere , comprendere.
QUI MOLT ABRASSA POC ESTRENY. ref. ab que
se sgeifica que qui empren 6 pren á
- sem cárreg mo!ts negocis en un témps,
per lo comú no pod desempenyarlos be
its. Quer mucho abarca poco aprieta.
Difficile est continere quod capere non
poss. Pluribus intentus minor est ad '
singula sensus. (Qui trop embrasse mal
etreint. Chi molto abbraccia poco stringe.
ABRE. s. m. ARBRE. og
ABHENT. s. m. L'oficial que en lo molí
paperer fa los fulls. Laurente. Unus ex
istrini racei ministris. Certain ou-
e dans | s fabriques de papier. Gar-
rose d'on mulino di carta.
ABREVIACIO. s. f. L'acció y efècte de
abreviar. Abreviacion.. Compendiu m.
Abreviation. Abbreviazione.
AZREVISCIO. D. US. EPÍTOME Ó COMPENDI.
ABREVIAD, DA. p. p. de abreviar. 4bre-
ABREVIADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
abrevia. Abreviador. Qui in compen-
dmm redigit. Abréviateur. Abbrevia-
tore.
ssarviandn. for. Lo ministre que en lo tri-
bunal de la Nunciatura cuida de des-
pachar los bréus. Abreviador. Aposto-
y litteraram tabellio. Redacteur
de bulles. Compilator di bolle.
ABREVIADURA. s. f. Moto de escríurer
las veus ab ménos lletras de las que cor-
responen. Abreviatura, cifra. Nota,
litterarum compendium. Abreviation ,
supmression de lettres. Abbveviatura.
ABREVIAR. v. a. Fér bréu, escursar,
reduir. alguna cosa. breviar. In com-
pendium redigere. 4breger, accourcir.
Abbreviare.
aszeviar. Escriurer las veus ab ménos Île.
tras de las que corresponen. Escribir en
abreviatura. Notarum ope scribere. En
abrégé, avec abréviation. Accorciare.
wxeviar. Accelerar, apressurar. Abre-
dar. Brevi rem exequi. 4ccelerer, de-
pecher. Accorciare.
sæuvun. Fèr que dure ménos témps al-
cuya cosa. Abreviar. Breviús efhcere.
court , presser. Accortare.
ABRIBADAMENT. adv. mod. ant. Fu-
rosamént , impetuosamént. Impetuosa-
‘mente, furiosamente. Impetuosè, fu-
rios? , furenter. Impetueusement. Impe-
tnos mente, ZEE E
\
ABR 19
ABRIBAT, DA. adj. ant. Diligènt, pròmp-
te, velòs. Pronto, veloz, diligente. Ve-
lox, celer, promptus in agendo. Agis-
sant, expeditif. Operoso , attivo.
ABRIG. s. m. Resguard del fret. 4brigo.
Vestis, pallium, protectus quisque fri-
gori arcendo. Abri. Coperta.
ABRIG. Àufili, patrocini, amparo. Abri-
go. Patrocinium. Defense, protection.
Patrocinio.
ABRIG. Lo lloc abrigad ó guardad dels
vènts. Abrigo, abrigadero , abrigado,
abrigaño. A ventorum vi tutus locus,
apricus locus. Abri, lieu d couvert du
vent. Ricovero.
ABRIG. Lloc pera amagarse ó refugiarse.
Guarida. Refugium, asylum. Asil, re-
fuge. Ricetto, rifugio.
ABRIGAD, DA. p. p. de ABRIGAR y ABRI-.
GAnse. Abrigado; cubierto. . — a
ABRIGAR. v. a. Resguardar del fret. Se
usa també com recíproc. Abrigar. Fo-
vere. Abriter, echauffer. Riparare,
metter a riparo. .
ABRIGAR. Aukiliar, amparar, patrocinar.
. Abrigar. Protegere, patrocinari. Met-
tre à l'abri. Difendere, proteggere, fa-
vorire.
ABRIGAR. territ. Cubrir, tapar. Cubrir.
Cooperire , tegere. Couvrir , cacher. Ri-
coprire.
ABRIGARSE. An. ASSOLEYARSE.
ABRIGARSE BÉ. fr. Taparse hé, y emboli-
carse ab la roba del llit, arrimandla al
. cos. Arrebujarse. Stragulis sese obte-
gere. Se garantir du froid, en ramas-
sant autour de' soi les draps et les
couvertures du lit. Invilupparsi.
ABRIL. s. m. Lo cuart mès del any, se-
góns nostre cómputo: tè trenta dias.
Abril. Aprilis. 4vril. Aprile.
EN ABRIL CADA GÒTA NE VAL MIL. ref. que
manifèsta lo mòlt abundants que solen
ser las plujas en aquest mès. 4bril aguas
mil. Pluviosus aprilis: imbribus, innu-
meris campos humectat Aprilis. Avril
pluvieux. Aprile conta trenta, se pio-
vesse trent'uno non farebbe mal a nes-
suno.
ABRILLANTAD , DA. p. p. de aBRILLAX-
\ rar. Abrillantado.
ABRILLANTAR. v. a. Anmentar lo bri-
llo de las pédras preciòsas, especial-
mènt dels diamants. 4brillantar. Gem-
mas angulatim incisas polire. Brillan-
ter, facetter. Brillantare.
90 . ABS
.ABRIULLS. s. f. Plauta que trau varios
tróncs que se esténen per terra, y fa un
fruit rodó que té cinc puuxas en Í0r-
ma de radios triangulars. .4brojo. Tri-
bulus terrestris. 7ribule , herse. Tribo-
o. .
ABROGACIÓ. s. f. Anul-lació, revocació.
Abrogacion. Abrogatio. Abrogation.
Annullazione, abolizione.
ABROGAD, DA. p. p. de As&ocan. 4bro-
ado.
ABROGAR. v. a. Anul-lar, revocar lo.
ue per lléy ó privilegi se habia esta-
Blert. Abrogar. Abrogare , rescindere.
Abroger, annuller. Abrogare, annul-
lare, abolire. DO
ABROMAD, DA. p. p. de ABRÓMARSE.
_ Abromado,
ABROMARSE. v. r. Ndut. Umplirse de
bróma las naus. .4bromarse.
ves confici. Se remplir de tariére. lu-
tarlare.
ABRÓTANO. s. f. Hérba. nknBA CUQUERA»
ABRUMAD, DA. p. p. de ABRUMAR. 4bru-
mado. . o
ABRUMADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
abruma. 4brumador. Gravis, molestus
homo. 4ccablant , fácheux. Seccatore,
pesante, faticoso. — EE |
ABRUMAR. v. a. Oprimir ab algun pes
grave. Abrumar. Gravi pondere oppri-
mere. Accabler, assommer. Opprimere.
ABRUMAR. mèt. Causar gran molestia á al-
gú. Abrumar. Molestiam alicui creáre.
Incommoder , être à charge. Seccare.
ABRUSAD, DA. p. p. de ABRUSAR y ABRU-
SARSE. Tostado; achicharrado.
ABRUSAR. v. a. Escalfar ab desmasiada
activitat y forsa, com fa lo sol en lo
rigor del estiu. Zostar. Adurere, exu-
rere. Rótir, háler , on le dit d'une
chaleur excessive. Abbrustolire, ab- -
bronzare.
ABRUSARSE. V. r. Abrasarse, escalfarse
massa ab lo excéssiu calór del fog ó del
sol. Achicharrarse. Aduri, torreri. Se
griller, se brúler au feu, au soleil.
Riardere.
ABRUSARSE. MEt. ABRASARSE DE VIU EN VIU,
en la accepció de sentir un calòr extre-
mad.
ABSCÈS. s. f. aBcès.
ABSENCIA. s. f. AUSBNCIA.
ABSENT. adj. ausèxr.
ABSENTAD, DA. p. p. de amsÈxTamsr.
ABSÈNTARSE. v. r. AUSÉNTARSE.
arie na-
ABS :
ABSÓLDRER. v. a. Donar per llibre de
algun cárreg ú obligació. 4bsolver. Ab-
solvere. Absoudre. Assolvere , proscio—
gliere. :
ABSÓLDRER. Remétrer 4 un penitènt sòs pe-
cats en lo tribunal de la confessió, al-
sarli las censuras en que haguès incurs.
Absolver. À noxis absolyere, absolutio-
nem impertiri sacramentalem. 4bsoudre,
remettre. Assolvere. .
ABSÓLDRER.. for. Donar per llibre al reo
contra qui se habia entaulad una de-
manda civil ó criminal. 4bsolver. Ab-
solvere. Innocenter , délivrer, dechar-
ger. Assolvere, sciorre.
ABSÓLRER. v. a. ant. ABSÓLDRER.
ABSOLT, TA. p. p. de ABSÓLDASR. Ab-
suelto. '
ABSOLTA. s. f. Lo responsori que apart
del réso se diu per los difunts. Res-
ponso. Responsorium piaculares pre-
ces pro defunctis. Repons qu'on chante
pour les morts. Responsorio.
ABSOLTA. Los individuos de una comunitat
ecclesiástica, que en cos van á la casa
del difant á cantar una absolta. Los ¿n-
dividuos de una comunidad eclesidstica
que en cuerpo van d la casa del fina-
do d responsar. Ecclesiastici corporis
membra ad defuncti domum congrega-
tim euntia, responsorium caneudi cau—
sa. Communauté en allant chercher le
mort. La commuuità de’ preti eantando
il responsorio nel condur un morto.
ABSOLUCIO. s. f. L'acció y efècte de
absóldrer. Absolucion. Absolutio. Ab-
solution. Assoluzione.
ABSOLUCIÓ GEXERAL. L'aplicació de indul-
gencias y comunicació de bonas obras ,
que per privilegis apostólics fan alguns
ordes religiósos als fidels certs dias del
any. Absolucion general. Solemnis in—
dulgentiarum erogatio in cœnobitarum
templis. Absolution publique. Assoluzion
generale.
ABSOLUCIÓ SACRAMENTAL. Lo acte de absól—
drer lo confessòr al penitént. Æ#bsols-
eion sacramental. Absoluto sacramen—
talis. Absolution sacramentale. Assolu—
zione sagramentale.
ABSOLUT, TA. adj. Lo que es inde-
pendènt, il-limitad y no té cap restric-
ció. Absoluto. Quod i nullo pendet, nul-
. lisque limitibus coercetur. 4bsolu, in-
dependant. Assoluto , independente.
ABSOLUT. Lo que no té relació ab altra co-
a
ABS .
ss. Absoluto. Quod ad aliud non refer-
tar. Suns rapport , sans relation. Asso-
oto.
amour. Se diu del subgécte de geni im-
penos. Absoluto. lmperiosus. Despo-
gue. imperioso , magistrale.
ABSOLUTA. s. f. Acció mala, excés ó
maldat. Malhecho , fechoria, exceso,
demasia. Ausum , facinus, scelus. Ex-.
cés, desordre , énormité. Villania.
ABSOLUTAMENT. adv. mod. Entera-
méut, sens limitació ni restricció. Ab-
solutamente. Omninó. Absolument, sans
restriction, sans bornes. Assolutamen-
te.
ABS XUTAMÈNT. Sense cap relació. Absolu-
tamente. Nulla czterorum ratione ha-
bita. Dune manière absolue. Indepen-
dentemente.
AB&XrTAwksT. Generalmént, sèns excep-
ció de ningú. Absolutamente. Nemine
dempto. -fosolument. Senza eccezione.
assartauksr. Ab independencia, ab ple
domm. -4bsolutamente. Libere admo-
dum, libertate plenissima. Jndepen-
damment. Con autorità assoluta.
ABSOLUTORI, RIA. adj. for. Se diu de
la sentencia que declara absolt al reo
contra qui se habia entaulad una de-
manda civil ó criminal. Absolutorio.
Abeotutoria sententia. 4bsolutoire. As-
ABSORBENT. p. pres. de assorsir. Lo
que abeorbex. A vegadas sé usa com
substantiu. Absorbente. Absorbens. .4b-
sorbant. Assorbente.
ABSORBID, DA. p. p. de assorBir. 4b-
sorbido
ABSORBIR. v. a. EMPAPAR.
assozma. Med. Atráurer, embéurer los
hamórs. Absorber. Absorbere. Absor-
ber , dessecher l'humidité. Assorbire, as-
sorbere , attraere.
ABSORCIÓ. s. f. L'acció y efécte de ab-
sorbir. Absorcion. Absortio. Absorption.
Amorbimento, attrazione , attraimento.
SORT, TA. adj. Admirad, pasmad.
Lsorto. Stupefactus. Transporte, saisi
d'imnement. Stordito, stupefatto.
ABSTENIRSE. v. r. Privarse de alguna
cosa. Abstenerse. Abstinere; se ab ali-
qua re temperare. S'abstenir, se pri-
ver. Astenersi, contenersi, non fare.
ABSTERGENT. <p. pres. de ABSTERCIR.
Med. Lo que purifica ó neteja. Se usa
també com substantia. Abstergente.
/
ABS 21
Abstergens. Abstersif , abstergent.
Astersivo. '
ABSTERGIR. v. a. Med. Purificar ó ne-
tejar. .4bsterger. Abstergere. .4bster-
ger. Astersivo, astergente. .
ABSTERSIÓ. s. f. Med. L'acció de puri-
ficar 6 netejar. Abstersion. Tersus, abs-
tersio. Abstersion. Astersione, netta-
mento.
ABSTERSIU, VA. adj. Med. Lo que té
virtut pera abstergir ó netejar. Abster-
. sivo. Abstergere valens. Abstersif.
Astersivo.
ABSTINENCIA. s. f. Lo acte de abstenirse
ó privarse de alguna cosa. Abstinencia.
Abstinentia. Abstinence , privation.
Astinenza, continenza.
ABSTINENCIA. Virtut de abstenirse, ó lo
efercici de élla. 4bstinencia. Abstinen-
tia. Temperence. Moderazione, tempe-
ranza.
ABSTINENCIA. DIETA.
ABSTINÈNT. adj. Lo qui se abstè 6 priva
de alguna cosa. Abstinente. Abstinens.
Abstinent. Astinente , moderato.
ABsTINÈNT. Se diu del subgécte temperad
que mortifica sòs apetits, especialmènt
lo de mènjar y béurer. Abstinente.
Abstinens, cibi parcus. 4bstinent, sobre.
Sobrio. . ,
ABSTINENTISSIM, MA. adj. sup. de
ABSTINÈNT. Abstinentisimo. Valde absti-
nens. Très-sobre. Moderatissimo.
ABSTINGUD, DA. p. p. de ABSTENIRSE.
Abstenido.
ABSTRACCIÓ. s. f. L'acció y efècte de.
abstráurer y abstráurerse. Abstraccion.
Abstractio. Abstraction. Astrazione.
ABSTRACCIÓ. Recullimènt, retiro. 4bstrac-
cion. Ab hominum frequentia recessus.
Isolement. Rapimento.
ABSTRACTÍSSIM , MA. adj. sup. de ass-
TRÈT. Abstractisimo. Quamplurimò abs-
tractus. Très-abstrait. Assortissimo.
ABSTRAURER. v. a. Filos. Considerar
en una cosa un atribut ó una propietat
sèns aténdrer als demès atributs ó pro-
pietats que tè. Abstraer. Abstrahere.
Abstraire, faire abstraction. Astrarre,
separare. |
‘ ABSTRAURERSE. v. r. Recullirse, se-
pararse de la desmastada comunicació y
tracte de la gènt. Recogerse. Abstrahi,
abducere se à szculo. Se retirer du
commerce des hommes. Concentrarsi, in-
ternarsi in chicchessia.
22 ABU |
ABSTRÁURERSE. ant. EÉIMIRSE, ESCUSARSE. '
ABSTRERSE. v. r. ant. ABSTRÁURERSE.
ABSTRERSE. ant. ERIMIRSE, ESCUSARSE.
ABSTRET, TA. p. p. de ansraivner y
.ABSTRÁURERSE. Abstraido , abstracto.
ABSTRÈT. s. m. Lo que. significa alguna
cualitat ab exclusió de subgécte. .4bs-
tracto. Abstractum. Asstrait, separé
par l'abstraction. Assorto.
asstrÈT. adj. Retirad ó separad de la co-
municació y tracte de la gent. Abstrai-
do. Ab hominum frequentia substrac-
. tus. Retir&, éloigne de la societé. Con-
centrato. | .
EN ABSTRÈT. mod. adv. Ab exclusió del
subgècte en qui se troba cualsevol cua-
litat. En abstracto. lu abstracto: à sub-
-jecto abstracta qualitate. Austractive-
ment. In astratto.
ABSTRUS, SA. adj. Recóndit, de dificil
intel-ligencia. 4óstruso. Abstrusns, ar-
canus. 4bstrus, caché. Astruso, oscuro,
difficile a capire.
ABSUMID, DA. p. p. de assumir. #su-
- mido.
ABSUMIR..v. a. Árrogarse, assumirse.
- Asumirse. Sibi asciscere, assumere.
. S'arroger. Arrogarsi , attribuirsi.
ABSURDAMENT. adv. mod. Fora de ra-
hó. Disparatadamente. Absurdé. 45-
surdement. Assurdamente, sconcis-
mente.
ABSURDISSIM , MA. adj. sup. de assur-
. DO. Absurdisimo. Absurdissimus. Très-
absurde, Ridicolissimo, assurdo assai.
ABSURDO, DA. adj. Lo repugnant á la
rahó. Absurdo. Absouus, absurdus. .44-
surde , absurdité’, ineptie. Assurdo, clic
- ha. dell! incredibile.
ABSURDO. s. m. Lo ditxo 6 fét repugnant à
la rahó. 4bsurdo. Absurdé dictum aut
factum. Discours , action, opinion con-
traire à la raison. Assurdo.
ABTESA. s. f. ant. APTITUT.
ABUFETEJAR. v. a. ant. BOFETEJAR.
ABUFETEJAT , DA. p. p. de ABUFETEJAR.
ABUGOT. s. m. ant. Jo: MÓSCA.
ABULTAD, DA. p. p. de aBULTAR, 4éul-
tado. |
ABULTAD. adj. Gros, gran, de mòlt bulto.
Abultado, re: ultado. Pergrandis. Grand,
gros: ramassé en parlant d'un homme
trapu. Voluminoso.
ABULTAR. v. n. Fér bulto alguna'cosa.
Abultar. In molem excrescere. Grossir.
Ingrossare.
ABU
ABULTAR. v. a. met. Etagerar , ponderar,
aumentar una cosa més de lo que èlla
es en sí. Abultar. Augere; emplificare.
Augmenter, accroítre. Accrescere , age
randire , amplificare.
ABUNDAD, DA. p. p. de asumpan. #bun-
. dado.
A MAJOR ABUNDAMENT. loc. Per ma-
jor seguretat 6 proba. 4 mayor abun-
damiento. Ad pleniùs struendum, fir-
. mandum. D'abondant , de plus. Oltrac-
ció.
ABUNDANCIA. s. f. Gopia, gran cuanti-
tat. Abundancia. Abundantia, copia,
affluentia. Abondance. Abbondanza, co-
la.
De ABUNDANCIA DEL COR PARLA LA BOCA. loc.
. ab que se denota que per lo comi se
parla mòlt de alló de que está mòlt pe-
netrad lo ánimo. De la alundancia del
corazon habla la boca. Se va la boca
. adonde está el corazon. Ex abundan-
tia cordis os loquitur. De Pabondance
. du cœur la bouche parle. Rifluisce il
- labbro quel che 'l core rinserra.
L'ABUNDANCIA” MATA LA FAM. ref. que se
‘usa. cuand algú fa ostentació, 6 des
perdicia lo que té en abundancia. La
abundancia. es madre del despilfarro.
Cui multum est piperis etiam oleribus
immiscet. L'abondance méne au gaspi-
llage. Cavami d'oggi, e mettimi in do-
mani.
ABUNDANT. p. pres. de ABUNDAR. Lo que
abunda. Abundante. Abundans. Abon-
dant, copieux. Abbondante , abbonde-
vole.
isUNDAxT. adj. Copiòs, en gran cuantitat.
Abundante, largo. Copiosus, affluens.
Abondant, plein, fécond. Copioso,
abbondante.
ABUNDANTISSIM, MA. adj. sup. de
ABUXDANT. Absunduntisimo. Copiosissi-
mus. Tres-fevond, Abbondautissimo.
ABUNDANTÍSSIMAMENT. adv. mod.
sup. de ABUNDANTMÈNT. Abundantisima-
mente. Copiosissimè. Tres-copieusement.
Abbondantissimamente.
ABUNDANTMENT. adv. mod. Ab abun-
-dancia. Abundantemente, abondo, abun-
do. Abundè. Copieusement. Abbonde-
. volmente, abbondantemente.
ABUNDAR. v. n. Tenir abundancia ó gran
cuantitat de alguna cosa, y axí se diu,
que una horta asunpa de fruita, de ai-
gua, etc. Alundar. Abundare. Mon-
ACA
der, ¿tre dans l'abondance. Abbonda-
re. | |
ABUNDOS, SA. adj. ant. ABUNDANT,
ABUNDOSAMENT. adv. mod. ant. asux-
DISTMÁST.
ABCRRID, DA. p. p. de amunaIR y ABUR-
use. Aburrido ; aborrecido ; expuesto.
ABCRRIMENT. s. m. Tedi, fastidi y de-
xamènt, originads de disgustos y mo-
lestiss. Aburrimiento. Tædinm, fasti-
dium , aversatio. Ennui, chagrin. No-
ja, tedio.
ABURRIR. v. a. Molestar, cansar, fasti-
guejar 4 algú. Aburrir. Molestiam gra-
vem alicui creare. Ennuyer, deplaire.
Tediare, annojare, seccare.
amcaziz. Aventurar ó gastar algun diuèr
ab lo fi de lograr alguua ganancia ó di-
versé. Se diu tam del tèmpe, com
arar un dematí. Aburrir, aborrecer.
Expendere. Hasarder, risquer. Arris-
chiare.
arar. Dexar sèm alguna eosa
aberriodia. St diu dels an ls que
aburrexen lo niu, los petits 6 los ous.
Aburrir , aborrecer. Deserere, aversa-
rL Quitter , abandonner. Lasciare, ab-
bandouare.
ABURRIRSE. v. r. Exposarse. Exponer-
se. Se in discrimen inferre. Se mettre
en péril. Cimentarsi, mettersi in ci-
mento.
ABUS. s. m. Lo mal us de alguna cosa.
Abuso. Abusus, abusio. Aus. Abuso.
ABUSAD, DA. p. p. de asusan. Abusado.
ABUSAR. v. n. Fér mal us de alguna co-
sa. .fbusar. Abuti. Abuser, user mal.
Abusare.
ABUSIO. s. f. ant. asus.
ABUSIU, VÀ. adj. Lo que se introduex
ó se practica per abus. Abusivo. Per
abusum usurpatus. #usif. Abusivo.
ABUSIVAMÈNT. adv. mod. Ab abus.
Abusivamente. Abusivè. Abusivement.
Abusivamente.
ABCYRAR. v. n. ant. SOBREXIR, en la ac-
cepció de excedir.
MACH, GA. adj. ant. Infaust, infelis,
dngraciad , de mal auguri. Aciago. In-
frutas , Oininosus. Malheureux , fu-
nexe. Infausto , sciagurato.
ACA.
ACA, s. f. maca.
ACA ESPASTOLA. HACA ESPANYOLA.
ACA 25
ACÀ INGLESA. HACA INGLESA.
NO HI HA TAL ACA. fr. fam. NO HI HA TAL
HACA.
ACABAD, DA. p. p. de ACABAR y ACABAR=
se. Acabado; apurado , agotado.
ACABAD. adj. Perfèt, complert en sa línea.
Acabado. Numeris omnibus absolutus.
Parfait , accompli. Pertetto, compiuto.
ACABAD. Lo que está espatllad , malparad
ó en mala disposició; y axí se diu: fu-
lano tè la salud bèn AcaBADa. Acabado.
Contritus, consumptus. Consume, de-
truit , usc. Guastato , rovinato, danneg-
iato.
ACABADÍSSIM, MA. adj. sup. de aca-
BAD. 4cabadisimo. Ábsolutissimus , per-
fectissimus. Trés-consomme, très-parfait.
Perfettissimo , strabuono.
ACABALAD, DA. adj. ACAUDALAD.
ACABALAD. met. p. us. Abundant, ric de
alguna cosa. Rico. Abundans. Riche,
abondant. Dovizioso.
ACABALAR. v. a. ant. ACAUDALAR,
ACABALAT , DA. p. p. de acaparar.
ACABALLERAD, DA. adj. Se diu del
subgécte que en sas accións ó modals se
porta com un caballèr. '4caballerado.
Nobili et generosa indole preeditus. No-
ble, distingue dans ses actions et ma-
nieres. Cavalleresco.
ACABAMENT. s. m. Conclusió, fi. Fin. :
Perfectio, finis. Fin. Fine.
ACABAMExT. Terminació, final. Final, re-
mate. Extremum, finis. Fin, bou.
Estremo, capo.
ACABAR. v. a. Posar fi, conclóurer. 4ca-
bar. Absolvere , perficere. Achever, fi-
nir. Terminare, finire.
ACABAR. met. Consumir, afligir , angustiar.
Acabar. .Affligere, angere, molestiam
alicui creare. Consumer , chagriner. At-
fliggere , angosciare.-
ACABAR. met. Tráurer profit 6 fruit de al-
guna cosa; y en aquest sentit se diu:
quén acaBas de plorar? Sacar. Prodes- .
se. Tirer , obtenir. Ricavare.
ACABAR, met. Conseguir. Acabar. Obtine-
re, consequi. Obtenir. Ottenerc.
ACABAR. Consumir, gastar. Acabar. Ab-
sumere. Consumer. Logorare.
ACABAR. Agotar lo licór contingud en al-
guna eina, com ACABAR la ampòlla. Se
usa mès comunmènt com recíproc.
Apurar , agotar. Consumere, exhauri-
re. Épuiser , tarir. Esaurire.
. ACABAR. Y. D. Terminar, rematar; y axí se
24 ACA
diu que lo estoc acasa en punta. 4ca-
bar. Desinere. Finir.. Finire.
' ACABAR. Morir, finar. 4cabar. Mori, in-
terire. Mourir. Morire, chiudere gli
occhi, uscir di vita. .
ACABAR. Usad com verb aufiliar junt ab
la preposició De, significa que no hi ha
mòlt que se ha fèt la cosa de que se
parla, com acasar de arribar, de esdé-
. .venif. Acabar. de. Nuper accessisse:
nunc, hac ipsa hora accidisse. Venir de;
il vient de. En italiá se usa del au£iliar
avere 6 essere, y lo verb que en cata-
lá está en infinitiu se posa en particip
. ab or ora, testé, poc' anzi, com:
-, È GIUNTO TESTÉ.
ACABARSE. V. T. Extingirse, aniquilarse.
Acabarse. Deficere, evanescere. S' ane-
antir. Aunichilarsi , estinguersi.
ACABARSE. Anar faltand las forsas. Acabar-
se. Viribus destitui. Defaillir , s'affai-
blir. Afhebolirsi. | | |
ACABA DE UNA VEGADA. expr. fam. ab qne
se manifésta lo desagrado ó enfado qne
! causa la tardansa de algú en dir 6 fer
alguna .cosa. Acaba ya. Age sis. Finis
donc, allons donc. Fintamola; su, su.
.N HEM ACABAD DE EXIR. fr. fam. ab que se
. expréssa lo gust de haber lograd alguna
cosa ó de haber exid de algun dubte
^. desprès de una llarga dilació. 4cabdra-
mos, ó acabáramos con ello. Tandem
aliquando acta res est. Enfin. Ci siam
. — giubti al fine.
ACABUSSAD, DA. p. p. de ACABUSSAR.
ACABUSSAR. v. a. CABUSSAR.
.ACADAR. v. a. ant. AQUIETAR.
ACADAT, DA. p. p. de acapar. .
. ACADEMIA. s. I Lloc arneno en los arra-
bals de Aténas ahónt Plato y altres fi-
losops ensenyaban la filosofía. 4cade- |
mia. Academia. Æcadémie. Accade-
mia.
ACADEMIA. Secta de filosops que tingueren
per mestre 4 Plato, la cual desprès se
ividí en tres, anomenadas ANTIGA ACA= —
DEMIA , SEGÓNA, ACADEMIA, Y NOVA ACA-
DEMIA. Academia. Academia. Acade-
mie. Accademia.
ACADEMIA. La societat de literats ó facul-
tatius establerta ab autoritat pública per
lo adelantamént de las ciencias, arts,
.. bonas lletras, etc. Academia. Academia,
eruditorum sodalitium litteris excolen-
dis. Académie. Accademia.
-ACADEMIA. La junta ó congregació dels
ACA
' acádémics; y axí se din: demá no hi
ha acanemia. Academia. Congressus,
conventus. 4vadémie. Aecadenua.
ACADEMIA. Lo llac ahònt se tónen las juntas
académicas. Academia. Edes academi-
ce. Académie. Accademia.
ACADEMIA. En las universitats. y altras parts
la junta que los professórs ténen pera
efercitarse en la teórica ó práctica de
sas respectivas facultats. .4cademja.
Alumnis exercendis ludus litterarius,
Assemblee. Raunanza.
ACADEMIA. La concurrencia de alguns afi-
cionads á la poesía pera exercitarse en
_ a A€— — ac - - —
" èlla. Academia. . Poética exercitatio. |
Concours , réunion de poctes. Raunanza.
ACADEMIA. La concurrencia de profespors
6 aficionads á la música pera e&ercitar-
se en élla. Academia. Musica. exercita-
tio, sive musices ludus. Academie de
musique. Accademia musicale. ,
ACADEMIC, CA. Lo individuo de algu-
na academia. Académico. Academicus.
Academicien, membre d'une academie. '
Accademico.
ACADÈMIC. Lo filosop que seguex la secta
.. de Plato anomenada acapemra. Acade-
mico. Academicus. 4cadémicien , phi-
losophe de la secte de l'académie. Ac-
cademico.
ACADEMIC. adj. Lo que pertany á la escola
dels filosops que seguexen la secta de
Plato. Académico. Academicus. Acade-
mique. Accademieo.
AcADEMIC. Lo que es propi de academia,
com discurs ACADÉMIC , OrACIÓ ACADCMI-
cA. 4cadémico. Academicus. Acadenu-
ue. Accademico. —
ACALAR. v. a. ant. BAXAR, DAVALLAR.
' ACALAR. ant. Agafar, cordar, lligar. Pren-
der, abrochar, atar. Prehendere , fibu-
lare, ligare. Attacher. Legare , abbot-
tonare. |
ACALAT, DA. p. p. de acavar. Prendi-
do, abrochado, atado.
ACALORAD, DA. p. p. de ACALORAR y
ACALORARSE. Acalcrado.
ACALORADISSIM, MA. adj. sup. de
ACALORAD. Muy acalorado. Valde inflam-
matus, incensus. 7rés-cchauffe. Riscal-
datissimo.
ACALORAMENT. s. in. Ardòr causad per
un excès de traball 6 e&ercici. Æcalo-
ramiento. Ardor. Échauffement , effer-
" vescence. Riscaldamento, riscaldazione.
ACALORAMENT. met. Movimènt del ánimo
ACA
srdéat y efcas, causad pèr algun afèc-
te ó passió vehemènt. Acaloramiento.
Miilio, commotio. Emotion vive. Emo-
mw, MOZIONE.
ACALORAR. v. a. Encéndrer, causar ea-
in. Acalorar. Calefacere , fovere.
bhefer, chauffer. Riscaldare, in-
fanmare.
suona. met. Excitar, promóurer. Áca-
brar. Rei exsequendz instare. Presser,
aimer. Affrettare , pressare.
MULOMRE, v. r. Encéndrerse per rahó de
ua excès de traball 6 e£ercici. Acalo-
rase. Ágitari, inflaromari. S’enfam-
mer, prendre feu. Accendersi, infiam-
mri.
sos. met. Enardirse en la conver-
ació disputa. .Acalorarse. Incalesce-
re, efervescere. S'échauffer dans une
cowersation, dans une dispute. Ri-
scaldarsi, arrabbiarsi, pigliar fuoco.
ACAMINAR. v. n. ant. CAMINAR.
ACAMNAT, DA. p. p. de ACAMINAR,
ACAMPAD, DA. p. p. de ACAMPAR.
Acampado.
ACAMPAMENT. s. m. Lo acte de acam-
pu y acamparse. També significa lo ter-
reso que ocupa un efércit acampad , y
també la matèxa trópa acampada. Cam-
pamento, accampamento. Castrametatio,
tastra. (ampement , camp , armée cam-
pé. Accampamento.
ACAMPAR. v.a. Allotjar en tèndas 6 bar-
racas un efércit Ó part de ell pera fèr
alguna detenció. Se usa també com
mentre y com recíproc. Acampar. Cas-
trametari, castra ponere. Camper. Ac-
campare. |
AGMLAD, DA. p. p. de: ACANALAB.
4malado. |
“nu. adj. Lo que passa per canal 6
paratge estret. Acanalado. Per canales
tut angusfias ductus. On le dit de ce
qu passe par un candl ou un endroit
dret. Che passa scanallatura.
“sun Se diu de lo que forma una
antat en figura de canal, Acanalado.
Guliculatus, imbricatus. Cannele. Sea-
tito, accanalato.
«sun. Se diu del aire cuand passa per
ta pratge estret. Colado , encallejona-
do. Per arcta -transiens. Jegi-coulis.
Aria colata.
AQXALAR. v. a. Fer alguna cosa .en
forma de canal. Acanalar. Canalicula-
tua aliquid. fabrefacere. Canneler, faire
TOM. I. . |
ACA ' 95
en canal. Scanalare, accanalare.
ACANEA. s. f. ant. HACANEA. :
ACANTONAD, DA. p. p. de ACARTORAR.
Acantonado.,
ACANTONAMENT. s. m. Milic. L'acció
y efècte de acantonar la tròpa 6 etércit.
Acantonamiento. Stativorum adsigna-
| tio. Cantonnement. Accantonamento.
ACANTONAMÈNT. Lo siti ahónt estan acanto-
nadas las tròpas. 4cantonamiento. Sta-
tiva presidia. Cantonnement. Accanto-
namento.
ACANTONAR. v. a. Milic. Distribuir las
tropas en difenènts paratges 4 fi de que
estiguen ab c itat. fcantonar. In
stativa presidia exercitum dividere.
Cantonner. Ridurre ad accantonamento.
ACANYAD, DA. p. p. de AcANTAR y ACA-
NYARSE. Encarijado. o
ACANYAMENT. s. m. L'acció y efécte -
de acanyar y acanyarse. Encanijamien-
to. Macies, infirmitas. Maigreur d'un
enfant qui a suce mauvais lait. Ste-
nuazione.
ACANYAR. v. a. Fér tornar magra á la
criatura y enmalaltirla donapdli llèt do-
lénta ó poca. Encanijar. Extenuare.
Rendre un enfant faible et malade , en
lui faisant sucer un mauvais lait. Ste-
nuare, smagrire.
ACANYARSE. v. r. Enmagrirse y enma-
laltirse la criatura, encaraque lo, mal no
provinga de la llòt. Encanijarse. Egri-
tudine macrescere. Maigrir , s'affaiblir,
deperir un enfant. Dimagrarsi , divenir
lanternuto. |
ACAPTA. s. f. capra.
ACAPTAD. DA. p. p. de ACAPTAR.
ACAPTADOR , RÁ. s. m. y f. ant. car-
TADÓR.
ACAPTAR. v. a. CAPTAR.
ACARAD, DA. yp. p. de AcABAR y ACARAR- ©
se. Careado, acarado.
ACARAMENT. s. m. cARETJ.
.ACARAR. v. a. for. Carejar 6 confrontar
unas personas ab altras á fi de averiguar
la veritat de alguna cosa. Carear , aca-
rar. Homines coram sistere , conferre,
comparare. «fccarer , confronter. Con-
frontare.
&CARAR.- Cotejar, carejar ó.confrontar una
cosa ab altra. -Caraar , acarar. Compa-
rare, conferre. Confronter deux ou-plu-
siers choses. Confrontare, paragona»
re.
ACARARSE. Y. y. Juntarse dòs. 6 més persò-
| 4
26 ACA
nas pera traetar de alguna cosa. Ca- '
rearse. Convenire. S’aboucher. Accon-
tarsi, venir à colloquio.
ACARCANYAD, DA. p. p. de acanca-
NYARSE. Encharcado.
ACARCANYARSE. v. a. que se usa sola-
mént en la frase ACARCANYARSE DE AIGUA,-
y significa béurerne ab excés. Enchar-
carse de agua. Aquà turgere. S'inon-
der Pestomac. Riempiere lo stomaco
d'acqua. . |
ACARICIAD, DA. p. p. de acarician.
Acariciado. | |
ACARICIADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
acaricia. Æcariciador. Blandiens. Ca-
. ressant. Carezzante. |
ACARICIAR. v. a. Fèr caricias, tractar á
algú ab carinyo y ternura. ÆCariciar.
Blandiri. Caresser. Accarezzare, far
vezzi. :
ACARNISSARSE. v. r. ant. ENCARNISSARSE.
ACARNISSAT , DA. p. p. de ACARNISSARSE.
ACARREAD, DA. p. p. de ACARREAR.
Acarreado.
ACARREAR. v. a. Ocasionar, portar,
ser causa de alguna cosa. Acarrear. Af-
ferre. Amener, attirer., Cagionare,
produrre.
‘ACAS. s. m. Casualitat, succès imprevist.
Acaso. Casus, inopinatus eventus. Ha-
sard. Evento, caso, accidente.
acas. Ab interrogant significa lo matèx que
PER VENTURA. Acaso. Anne? Nonne? Est-
ce-que? Forse.
ANAR ACASARAD. fr. fam. que se usa -
pera expressar que algú tè móltas ga-
nas de casarse. Morir ó rabiar por ca-
sarse ; llevar el cura debajo del brazo.
Nubendi- desiderio flagrare. Desirer
avec ardeur le mariage. Tracciar il ma. -
trimonio.
ACASSAD, DA. p. p. de acassar.
ACASSAR. v. a. territ. EMPAITAR.
ACASSIA. s. f. Arbre ple de punxas, del -
cual fluex la góma arábiga. Acacia,
acasia. Acacia egyptiaca, seu mimosa
pilotica. Acacia. Acacia vera o egiziana.
ACASSIA FALSA Ó FALSA ACASSIA. Arbre que té
las fullas compostas de altras petitas, de
las cuals ixen unas punxas que cada una
ne fa tres. Acacia Falsa ó falsa acacia.
Pseudo-acacia. Faux-acacia. Acazia
comune.
ACASSIA ROSA. Arbusto 6 arbre que tè las
fullas de un verd pujad, y fa uns póms —
de flors de colór de rosa mòlt bonics. Se
ACC
caltiva en los jardins. Acasia rosa. Ro-
binia hispida. Acacia. Gaggla.
ACATALECTIC, CA. adj. Poet. Se diu
dels versos compléts, perféts, que té-
nen tòts los peus de que han de eons-.
tar. Acatalectico. Acatalecticus, acata-
lectus. Acatalectique. Acatalettico.
ACATAD, DA. p. p. de ACATAR y ACATAR>
se. Acatado.
ACATAMENT. s. m. Veneració , respèc-
te. Acatamiento. Reverentia. Venera-
tion, révérence , égard. Venerazione,
rispetto.
ACATAMÈNT, ant. PRESENCIA. i
ACATAR. v. a. p. us. Venerar, honrar,
respectar. Acatar. Venerari , revereri.
Respecter , réverer. Rispettare.
ACATARSE. V. T. ant. ADÒNARSE, ADVERTIR. .
ACAUDALAD, DA. p. p. de ACAUDALAR.
Acaudalado , atesorado.
ACAUDALAD. adj. Se aplica al subgécte que
tè mòlt cabal. 4caudalado. Opulentus,
pecuniosus. Æ#rgenteux , pecunieux.
- Dovizioso.
ACAUDALAR. v. a. Átesorar , ó amonto-
nar riquesas. Acaudalar. Opes conge-
rere. Theésauriser. 'Lesaurizzare, am—
massare denari.
ACAUDALAR. met. Adquirir, juntar alguna
persóna moltas prendas, gracias ó per-
feccións. Atesorar. Congerere. Thesau-
riser, entasser des trésors. Tesoreggiare.
ACAURER. v. n. ant. ESDEVENIR.
ACAYGUT, DA. p. p. de aciurer.
ACCEDID, DA. p. p. de acceoir. Accedido.
.ACCEDIR. v. n. Adherirse al dictámen
de algú. Acceder. Adhzrere. Etre de
l'opinion de quelqu'un. Condiscendere,
coucorrere in opinione.
ACCEDIR. Concedir 4 algú'lo que preten 6
sol-licita. Acceder. Aunuere. 4ccorder.
Acconsentire . concedere.
ACCELERACIÓ. s. f. L'acció y efócte de
accelerar. Aceleracion, aceleramiento.
Acceleratio, properatio. Accéleration.
Acceleramento.
ACCELERAD, DA. p. p. de ACCELERAR.
Acelerado.
ACCELERAR. v. a. Apressurar, efecutar
alguna cosa ab diligencia y pròmptitat.
Acelerar. Accelerare, properare, rem
celeriús agere. Accelérer, háter , pres—
ser. Affrettare.
ACCENT. s. m. Gram. La pronunciació
llarga de las síl-labas; y axí cuand se
diu que lo acckxr es en la aóe de
ACC
una dicció, se dòna á enténdrer que es-
tas vocals se pronuncian ab més pausa
6 detenció que las altras. .4cento. Ac-
centes. Accent. Accento.
dr. Gram. La virguleta que se po-
s sobre alguna vocal pera denotar lo
lo diferent que tè respécte de las de-
més de la dicció. Lo accènt se dividex
en agud y grave. Lo agud se senyala
iii (^), y lograve al contrari ( * ). Lo
primer denota que es llarga la síl-laba,
com en rape, sise, y lo segon que es
fisc lo so de èlla, com en lo ref. mès
val os té que dos te daré, en. que la
. ede té, tercera Ona del singular del
perat de indicatiu del verb tenir, se
provascia fósca, 4 diferencia de la de te,
prosan, que se pronuncia clara i oberta.
Lo acèst circumfleto (^) se usa pera
indicar que la x sòbre la que está col-
locad pren la forsa de cs suau, com en
etercici, ekordi. Alguns lo n sòbre
h vocal anteriòr ó posteriòr 4 la x.
Acento. Accentus, apex. Accent. Ac-
cento.
scr. Lo to peculiar de -oada provincia
en la pronunciació, y axí se diu: ac-
cèst andalus, ACCÈNT aragones. Acento.
Pronacie cujusque peculiaris pronun-
tiationis sonas. .4ccent. Accento.
ACCENTAR. v. a. ant. aCCÈNTUAR.
ACCÈNTAT, DA. P. P. de ACCÈNTAR.
ACCENTUACIÓ. s. f. L'acció y elécte de
accéntuar. Acentuacion. Accentuum,
apicum appositio. Accentuation. Lo ac-
centnare.
ACCENTUAD, DA. p. p. de accèxruar.
dcentuado.
ACCENTUAR. v. a. Gram. Pronuncior las
paraalas ab lo accent degud. Acentuar.
Verba proprio accentu exprimere. 4c-
certuer, Accentuare.
«cetvas. Posar sòbre alguna vocal la
"rguleta anomenada Accityr. Acentuar:
Áctentuum motas scripto appingere.
Vettrddes accens. Porre accenti.
MCEPCIO. s f. Lo sentit 6 significat
* que se prem una paraula. 4cepcion.
Seus, acceptio. Acception. Siguifica- —
to, senso.
ICE DE PERÍÓNAS. Inclinació , tó 6
afécte que se tè mès á una persona que
i altra sens aténdrer al mérit ó á la ra-
ho. Acepcion , ac ion de personas.
Ratio personæ habita. Acception de per-
sones. Riguardo.
ACC 27
ACCEPTACIÓ. s. f. L'acció y efécte de
acceptar. Aceptacion. Acceptio. Accep-
tation. Accettazione, ricevimento, ac.
cetto,
ACCEPTACIÓ. Aprobació. Aceptacion. Ap-
probatio. Approbation , applaudisse-
ment. Appro azione, assenso.
ACCEPTACIÓ. Aplauso; y axí se diu: aques-
ta comedia no ha tingud ACCEPTACIÓ,
Aceptacion, aplauso. Plausus. Reussite.
Riuscita.
ACCEPTACIÓ. for. L'admissió de una heren-
cia, donació, etc. Aceptacion. Admiseio. .
Acceptation , admission. Accettazione.
ACCEPTAD, DA p. p. de accxrran.
Aceptado. ,
ACCEPTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
accépta. Aceptador. Acceptor. Accep-
. teur. Accettatore.
- ACCEPTADÒR DE PERSÓNAS. Lo qui afavorex
á unas persónas més que á altras per al-
n motiu ó afécte particular séns atén-
rer al mérit 6 4 la rahó. 4ceptador de
‘ personas. Qui personis , non rebus con-
. sulit. Celui qui a un certain égard pour
quelques personnes plutót pour
d'autres. Colui che favorisce alle per-
sone senza badar al pregio loro.
ACCEPTANT. p. a. de accgrran. Lo qui
accèpta. Aceptante. Acceptans. Accep-
teur. Accettatore.
ACCEPTAR. v. a. Admétrer lo que algú .
dòna, ofèrex 6 encarrega. Aceptar. Ae-
cipere , admittere. Accepter, admettre.
Accettare, ricevere.
ACCEPTAR. Com. Parland de una lletra de
cambi, obligarse per escrit en élla ma-
tèxa á pagarla. Aceptar. Mensariam
syngrapham in se suscipere solvendam.
Accepter une lettre de change. Accettar
' una cambiale.
ACCEPTE, TA. adj. Agradable, bén re-
bud; y axí se diu que la oració es ac-
ckera á Déu. Acepto. Gratus, acceptus.
Agréable, agréé. Gradevole, accetto,
grato, caro.
ACCÈS. s. m. Acte carnal, cópula. Acce-
so. Concubitus Copulation charnelle.
Copula.
accks. Facilitat en dexarse parlar 6 trac-
tar. Regularmént se usa ab los adjec-
. tius facil à dificil; y axí se diu: fulano
es de prricin accks. Acceso. Accessus,
aditus. Accés, abord. Accesso.
ACCÈSSIBLE. adj. que se aplica al lloc
ahònt se pod arribar. Accesible. Acces-
/
L
: ACC
su facilis. Accessible. Accessibile.
AccÈssimLE. Se diu de la persóna que es de
fácil accès, afable. Accesible. Comis,
affabilis. Accessible. Di facil abbordo.
ACCESSIÓ. s. f. Entrada ó pujada de la
fébra. Accesion. Febris incrementum,
accessus, accessio. Accès, emotion. Pa-
rossismo , accesso di febbre.
accèssié. for. Un dels modos de adquirir
lo domini de una cosa agena, y també
la matéxa cosa adquirida axí. Accesion.
Accessio. Accession. Accessione.
ACCÈSSORI, RIA. adj. Lo que se unex
á lo principal, ó dependex de èll. 4c-
cesorio. Accessorius , adjectus, addi-
titius. 4ccessoire. Accessorio, avventic-:
cio. |
ACCESSORIAMENT. adv. mod. Per ac-
céssió ó agregació. Accesoriamente. Per
accessionem. Accessoirement. Áccesso-
riamente.
ACCIDENT. s. m. La cualitat que no es
de la essencia ó naturalesa de la cosa.
Accidente. Quod potest adesse, vel abes-
se citra rei corruptionem. Accident.
Accidente. :
ACCIDÈNT. Casualitat , acas. Accidente. Ca-
sus fortuitus. Accident , cas fortuit. Ca-
so, avvenimento. :
ACCIDÈNT. Indisposició 6 malaltia que ve
de repente, y priva de sentit ó de mo-
vimènt. 4ccidente. Repentinus morbus.
Attaque subite de maladie. Accidente.
ACCIbkxT. Malaltía que dòna convulsiòns,
perturba las accións animals de alguna
part del cos ó de tótas, y lesia los sen-
tits. Es mólt frecuént en las criaturas.
Alferecia. Epilepsia. Épilepsie. Epilessia,
mal caduco, battigia. .
ACCIDÈNTS. pl. En la Eucaristía sòn la figu-
ra; lo colór, sabór y olór que quedan
desprès de la consagració. Accidentes.
Accidentia eucharistica. Accident. Le
specie , gli accidenti.
PER UN ACCIDENT. mod. adv. Per casuali-
tat , per acas. Por accidente. Casu for-
tuito. Par accident, par hasard. A ca-
80, fortuitamente.
TENIR UN ACCIDÈNT. fr. Esser atacad de un
accident grave que priva de sentit ó de
moviment. Accidentarse. Repentino
morbo corripi. Tomber en défaillance ,
en syncope. Svenire.
ACCIDENTAL. adj. Lo que no es essencial.
Accidental. Quod ad rei essentiam non
pertinet. 4ccidentel. Accidentale.
ACC
ACCIDENTAL. Casual, fortúit. Accidental.
Fortuitus. Contingent , fortuit. Casuale,
fortuito.
ACCIDENTALMENT. adv. mod. Per un
accident, per casualitat. Æccidental-
mente. Casu. Accidentellement. Acci-
dentalmente, casualmente, |
ACCIÓ. s. £. Acte. Accion. Actio, actus.
"Action, acte. Azione.
acció. Físic. La forsa ab que un cos obra
sobre altre, y lo efécte produid per
élla matéxa. Accion. Actio. Action.
Azione, operazione. |
acció. La impressió que lo paciént reb
del agént. Accion. Agentis operatio.
_ Action. Azione.
Acció. Possibilitat 6 facultat de fèr algu-
na cosa; y axí de un home lligad de
mans se diu que lo han dexat sèns acció.
Accion. Agendi libertas. Faculté, pos-
sibilité d'agir. Azione, facoltà d'operare.
Acció. Movimént del cos ó de alguna part
de éll. Movimiento. Gestus. Maniement,
geste. Gesto, disinvoltura.
acció. Mostra de (ér alguna cosa. Ade-
. man. Gestus. Action, geste. Attitudine,
positura.
acció. Batalla, combat, rencontre. .4c-
. cion. Proelium. Action. Zulfa, combat-
timento.
acció. for. Lo dret que se té pera dema-
nar alguna cosa en judici. 4ccion. Jus
persequendi in judicio quod sibi debe—
tur. Action. Azione, dimanda fatta in
giudizio.
acció. Poet. Lo assumpto principal de un
poema épic 6 dramàtic. Acción. Argu-
mentum. Action. Soggetto.
acció. Com. Una de las parts ó porcións
que componen lo capital de una com-
panyía ó establimént públic de comers.
Accion. Sors in mercatorum societate.
Action. Azione.
acció. Pint. L'actitut 6 positura del mo-—
del-lo natural. Accion. Corporis habi—
tus, figura. Attitude. Positura, atteggia-
mento.
ACCIÓ DE GRACIAS. Las expressions de agrahi-
mènt per los favòrs rebuds. Accion «de
gracias. Gratiarum actio. Remercime nt,
action de gráces. Ringratiamento ,
rendimento di grazie.
EN ACCIÓ. mod. adv. En positura 6 acti-
tut de anar á efecutar alguna cosa. 7;
ademan. Cum gestu. En posture, en
attitude. In attitudine.
. ACE.
mr EN acció. fr. Milic. Combátrer la
tropa. Estar en accion. Preliari. Etre
en action. Esser in fatto d'arme. :
rèn acció, 6 L'acció. fr. Fér mostra. Ha-
cer edeman. Monstrare, vel simulare.
Faure action, simuler. Accennare.
ACCIONAD , DA. p. p. de accionar. Ac
cionado,
ACCIONAR. v. n. Ret. Fer lo oradór y
lo actòr tòts los movimènts del cos y de
la cara corresponènts à las expressións
ab que inténtan persuadir 6 móurer
als seus oyénts. Aecionar. Rem gestu
exprimere. Gesticuler. Gestire , gesteg-
ACCIONAT.. s. m. Ret. Lo conjunt de mo-
vimènts del cos y de la cara ab que lo
orador y lo actór acompanyan lo que
dimen. Accion. Gestus. Action. Gesto.
ACCIONISTA. s. m. Lo subgécte que té
alguna acció en una companyía de co-
mers. .fccionista. Mercatoriæ societatis
cousors. fc{ionnaire. Azionario.
ACCORAR. v. a. ant. AFLIGIR y ACONGO-
XAR.
ACCORAT , DA. p. p. de accoran.
ACCORDA RSE. v. r. ant. Ajustarse,
allistarse. Se usaba també com actiu.
Ajustarse , alistarse. Pacisci, conscri-
bi. S'enróler. Arrolarsi.
ACCORDAT, DA. p. p. de accorDarsE.
Ajustado, alistado.
ACEFALISME. s. m. La secta dels acéfa-
los. L£cefatismo. Acephalismus. -fcepha-
lisme. Setta senza capo, senza superio-
re.
ACEFALO, LA. adj. Se diu de la comu-
pitat, secta , etc. que no tè cap. Acefa-
lo. Acephalus. 4cephale. Acefalo.
ACENDRAD, DA. adj. que se aplica á lo
e está purificad, y no té cap taca ni
defecte. Acendrado. Purus , mundus,
purgatus. Epuré , purifié, sans tache,
sans defaut. Ripurgare. ,
ACENSAD , DA. p. p. de acexsar. Dado
d censo, tomado d censo.
ACENSAR. v. a. Donar una finca, exigind
hobligació de pagar una pensió annual.
Ber d censo. Rem sub annua pensione,
vd eanoue tradere. 4censer. Accensare.
acrusa. Rébrer una finca, imposandse la
obligació de pagar una pensió annual.
Tomar d censo. Rem sub annua pensio-
ne, vel canone accipere. Acenser. Ac-
cessare , prender a censo.
ACERAD ; DA. p. p. de acenar. Acerado.
ACE 29
ACERAR. v. a. Posar cér als instruments
de ferro que servexev pera tallar. 4ce-
rar. Admixto chalybe duritiem ferro
addere. 4cerer. A ttaccare, mettere l'ac-
ciajo ad un ferro.
ACERAR. Barrejar polvos de cér ab l'aigua
6 altre licor, 6 bè ficar dins de ella un
tros de dit mètall bruènt. Acerar. Can-
dentem chalybem in aquam sepiùs im-
mergere. Mettre de la teinture d'acier.
Gettar acciajo.
ACERBAMENT. adv. mod. Ab aspresa ó
rigor, amargamént. Acerbamente. Acer-
bé, asperé. Aprement. Acerbamente,
aspramente, rigidamente.
ACERBITAT. s. f. p. us. Crueltat, rigór.
Crueldad, rigor. Acerbitas. Cruaute.
Acerbezza.
ACERBO, BA. adj. Cruel, riguròs. Acer-
bo. Acerbus, crudelis, asper. Rude,
cruel. Acerbo, crudele, aspro, fiero.
ACERCA. adv. ll. y t. Próxima 6 imme-
diatamènt. Cerca. Propè, juxta, circa,
Pres, auprès. Circa, vicino.
ACERCA. adv. mod. Sòbre la cosa de que
se tracta, per lo que mira á ella. 4cer-
ca, cerca. Quoad, de, super. A l'egard
de. Presso di , intorno a.
ACERCAD, DA. p. p. de AcERCAR y ACER-
CARSE. Ácercado , llegado.
ACERCAR. v. a. Acostar una cosa á al-
, tra. Acercar, llegar. Admovere, ap-
ponere, adjungere. Rapprocher. Av vici-
nare.
ACERCARSE. Y. T. Ácostarse á algú. Acer-
carse , llegarse. Accedere. Se rappro-
cher. Avvicinarsi , accostarsi.
ACERRIM, MA. adj. sup. Molt fort, te-
nas. Acerrimo. Acerrimus. Tenace, trés-
courageux , trés-obstiné. Acerrimo.
ACERRIMAMENT. adv. mod. Ab mòlta
forsa, vigòr ó tenacitat. Acerrimamen-
te. Acerrimo impetu, vi acerrima, acer-
rimè. Très-vivement. Acerrimamente.
ACERT. s. m. L'acció y efècte de acer-
tar. Acierto. Exitus felix. L'action de
donner au but. Lo indovinare, colpi-
re, aggiustare, etc. |
ACERT. Tino, habilitat ó destresa en lo
que se efecuta. Acierto. Consilium, s0-
lertia. Prudence, tact. Polso, maturezza.
ACERTAD, DA. p. p. de ACERTAR y
^. ACERTARSE. Ácertado.
ACERTÀD. adj. Bo, cabal, perfét. Acerta-
- do. Prudens, perfectus. Bon. Buono,
perfetto.
50 ACI
ACERTADAMENT. adv. mod. Ab acert.
Acertadamente. Probé, dexterè. Ingc-
nieusement. Destramente.
ACERTAR. v. a. Tocar alló á que se tira.
Acertar. Attingere. Donner au but.
Dar nel bersaglio.
ACEBTAR. Trobar lo que se va buscand.
4certar. Invenire. Rencontrer, trou-
ver. Trovare.
ACERTAR. Atinar, endevinar lo cert en ma-
_ terias dubtòsas. Acertar. Vera prædi-
cere. Deviner. Indovinare, diciferate.
ACERTAR. met. Fèr ab acert alguna cosa;
y axí se diu: fulano ha acertap la vo-
cació. Acertar. Rem probé, vel recté
agere. Reussir. Riuscire, destreggiare,
ACERTARSE. Y, r. Succeir alguna cosa im-
pensadamént y per casualitat. 4certar.
Contingere, accidere. Arriver , surve-
nir sans qu'on s'y attende. Soprag-
giungere. '
ACETOS, SA. adj. ant. AGRE.
' ACETRERIA. s. f. ant. Art de criar,
domesticar, ensenyar y curar los fal-
cóns y altres aucélls de rapinya per
cassar ab èlls. Cetrería. Aucupatoria
ars. Fauconnerie. Falconeria.
ACEVAR. v. a. ant. ENCEVAR.
ACEVAT, DA. p. p. de aCEVAR.
ACIDO. s. m. Quim. Tóta substancia que
combinada ab lo ofígeno ó ab altre cos
apte ha adquirid lo gust agre, y la pro-
- petat de fér tornar bermells los colórs
laus vegetals, y de formar sals combi-
nandse ab los álcalis y los ófidós me-
tál-lics. Acido. Acidum. Acide. Acido.
ACIVADAMENT. s. m. ant. Mal que ve
á las bestias per causa de béurer mólta
aigua després de haber ménjad desma-
siada grana. Encebadamuento, aceba-
damiento. Morbus ex nimio hordeo ju-
mentis prebito. Maladie des chevaux,
etc. , qui ont bu trop d'eau aprés avoir
mangé beaucoup d'avoine. Malattia che
accade alle bestie per aver bevuto trop-
pa acqua dopo aver mangiato della bia-
ACIVADARSE. v. r. ant. Agafar alguna
bestia lo mal anomenad acivadamént.
Encebadarse , acebadarse. Hordeo ni-
. mio jumenta vesci. On le dit des che-
vaux, etc., qui contractent maladie
pour avoir bu trop d'eau aprés avoir
mangé beaucoup d'avoine. Pigliar la
malattia &piegata, nell’ articolo prece-
dente. .
ACL .
ACIVADAT, DA. p. p. de actvapanse,
Encebadado , acebadado. .
ACLAMACIÓ. s. f. L'acció .y efècte de
aclamar. Aclamacion. Acelamatio, plau-
sus. Acclamation. Acclamarione, ap-
plauso.
PER ACLAMACIÓ. loc. que se usa parland d
eleccións pera denotar que se fan per
comú consentimènt, y sènse votació in-
dividual. Por aclamacion. Publico om-
mum consensu. Par acclamation. Per
acclamazione. - |
ACLAMAD, DA. p. p. de Acrawan. Ácla>
mado. . )
ACLAMADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
. aclama. Aclamador. Plausor, plaudeus,
soclamator. 4cclamateur. Applaudente.
ACLAMAR. v. a. Cridar la multitat -en
houòr y aplauso de alguna persona.
Aclamar. Acclamare, plaudere. .4p-
plaudir , approuver par acclamation.
Applaudire.
ACLAMAR. Elegir per aclamació. Aclamar.
Aliquem omnium consensu ad aliquod
munus vocare. Proclamer. Acclamare.
ACLAPARAD, DA. p. p. de ACLAPARAR.
Desjarretado.
ACLAPARAMENT. s. m. L'acció y eféc-
te de aclaparar. Debilidad, debilitacion.
Debilitas. Debilité, faiblesse. Fievolez-
ra. .
ACLAPARAR. v. a, Debilitar, llevar las
forsas. Desjarretar. Enervare, debih-
tare. Débiluer , affaiblir. Infievolire.
ACLARACIO 5s. f. L'acció y efécte de
aclarar. Aclaracion. lllustratio, expla-
natio, Éclaircissement. Dilucidazione,
schiarimento.
ACLARAD, DA. p. p. de actaran.
ACLARAR. v. a. acLama, en la accepció
de posar en clar, explicar, etc.
ACLARID, DA. p. p. de actaria. Aclara-
do ; enrarecido ; chapodado-; desenma-
ranado, desovillado, desenredado ;
vendimiado ; despejado; serenado.
ACLARIMENT. s. m. ant. serena. — —
ACLARIR. v. a. Tráurer lo que ofusca la
claredat ó transparencia de alguna cosa,
donar claròr. Aclarar. Teuebras, cali-
ginem depellere. Éclairer. Schiarare,
rischiarare.
acLARi, Fér que sia major lo interval-lo '
6 distancia que hi ha de una cosa à al-
tra; y axí Actami& un bosc, es dexar
los arbres ménos es : ACLARIR las
. . filas dels soldats, es tér que hi haja ma-
- Ma a = a. — -—
—— 2 — -—
ACL
jor distancia de uns á altres. Aclarar.
Rarefacere. Eclaircir. Diradare. |
sa, Disminuir lo espessòr de alguna
coa que sol ser densa ó atapaida. En-
racer. Rarefacere. Rarefier, eclair-
ca. Rarefare, diradare.
sur, Tallar los sarménts dels ceps 6 las
ranas dels arbres, á fi de donar pas al
aire, y evitar que estos gasten la séva
fora 6 virtut en brancas inútils. Cha-
podar. Resecare. Chátrer. Chisciare.
icum. met. Posar en clar, explicar, de-
darar alguna cosa. Aclarar. Patefa-
cere, enucleare, explicare, enodare.
Carifier. Dilucidare, schiarire, ap-
cu, met. Posar en net: algun negoci ó
depeadencia embolicada y confusa. Des-
enmarañar , desovillar , desenredar. .
Estricare, explicare. Débrouiller. Svi-
luppare, distrigare , rassettare.
suena. fan. Disminuir lo número de al-
guna cosa, matar; y axí se diu que la
peste icvanex la gent. Vendimiar. Neca-
re. Édaircir. Scemare , menomare.
xum, Tráurer lo entorpimént del cap;
vazi se diu : lo te me ha acranip lo cap.
Se usa comnnamènt com recíproc. Des-
pejarse. Mentis aciem expedire, Revenir
d'un assoupissement. Rasserenarsi.
saunas, t, r. Apartarse, dissiparse los
núvols. Adarar , aclararse. Clarescere.
Selaircir, devenir serein. Rasserenarsi.
scuse. Posarse clar lo licór que estaba
térbol. Aclararse , serenarse. Turbida
sedari. Eclaircir, Allungare.
la TE scusi. loc. fam. TU ME LA PAGARÁS.
QE se acunrscax. loc. fam. que se usa
pera denotar. que un no vol ser cómpli-
ce en alguna cosa, 6 que se separa del
dictámen per pòr de una fatal resulta ó
comecuencia AÁlld se las campaneen.
lps viderint. Je ne m'en méle pas, c'est
lur affaire. Non me n’ impiccio. —
MLIMATACIO. s. f. L'acció y efècte de
dimatar. Aclimatacion. Plantarum aut
umjiom ad alienum clima accomo-
dto. L'action et Peffet d acclimater.
uralizzazione.
ACLMATAD, DA. p. p. de ACLIMATAB.
Alimatado.
MUNATAR. v. a. Se din propiamènt de
ls plantas cuand se introduex lo cultiu
dis en um pais de diferént clima.
Se usa comunmènt com recíproc. #cli-
matar. Plantas seu animalia ad alienum
. ACO 51
clima accomodare. Acclimater. Conna-
turalizzare.
ACLIVILLAD, DA. p. p. de acLiviLLABSE.
ACLIVILLARSE. v. r. cuviLLARsE.
ACLOFAD; DA. p. p. de acuoranse.
ACLOFARSE. v. r. territ. ARREPAPARSE.
ACLUCAD, DA. p. p. de acrucan.
ACLUCAR. v. a. que sols té us en la fra-
se ACLUCAR LOS ULLS, y Significa tancar-
los. Cerrar. Claudere. Fermer. Chiu-
der gli occhi.
ACLUCARSE. V. T. ACLUCAR LOS ULLS,
ACLUCARSE. FÈR LOS ULLS GROS6OS.
ACOBARDID , DA. p. p. de Acosanpm y
ACOBARDIRSE. Acobardado , acollonado ,
alebronado , alebrado.
ACOBARDIR. v. a. Fér pérdrer lo espe-
rit 6 valòr, fér pór. Acobardar, aco-
llonar. Metum incutere , injicere. De
courager, abattre le courage. Scorag-
ire. .
ACGBARDIBSE. v. r. Faltar lo esperit 6 valór.
Acobardarse , acollonarse , alebronar-
se, alebrarse, estrecharse de dnimo.
Animis, vel animo cadere, metu affici.
Se décourager. Scoraggirsi.
ACÓLIT. s. m. Ministre de la iglesia que
-té lo majòr dels cuatre órdes menors ,
servex immediat al altar. -4cólito. Aco-
(ytos. Acolyte. Accolito.
acôur. Lo escolá que servex en la iglesia
encaraque no tinga cap òrde menòr ni
estigue tonsurad. .fcólto. Acolytus.
Acolyte. Accolito.
WO NECESSITAR DE ACÓLIT. fr. met. y fam.
ab que se denota que algú sab manejar-
se sénse l'ajuda de. altre. Nadar sin ca-
- labazas, 6 no necesitar de calabazas
para nadar. Industrium esse, alieno
auxilio non indigere. Voler de ses pro-
pres ailes , se suffire à soi-même , n'a-
voir besoin d'aide. Volar da se. .
ACOLLENSA. s. f. ant. ACULLIMÈNT.
ACOMANAR. v. a. ant. ENCOMANAR.
ACOMANAT , DA. p. p. de ACOMANAR,
ACOMES , SA. p. p. de acomeTRER.
ACOMESA. s. f. L'acció y efécte de aco-
métrer. Acometimiento, acometida.
Aggressio , impetus. Attaque, charge.
Attacco, assalto. |
ACOMETEDÒR, RA. s. m. y f. Lo qui
acomet. .fcomctedor. Aggressor, inva-
sor. Agresseur, assaillant. Assalitore.
ACOMETIMENT. s. m. AcowEsa.
ACOMETRER. v. a. Embestir 4 algú.
"cometer. Adoriri, impetere. Alla”
52 ACO
er, assaillir. Assalire , investire.
ACOMIADAR. v. a. ant. Despatzar 6
despedir. Despedir. Dimittere. Conge-
dier , renvoyer. Congedare , licenziare,
mandar via.
ACOMIADAT, DA. p. p. de acomiapar.
Despedido. |
ACOMODAD, DA. p. p. de acomoDar y
ACOMODARSE, Acomodado ; prestado;
aconchabado.
acomonaD. adj. Conveniènt, oportú, á pro-
pósit. Acomodado. Aptus, convemens,
opportunus , aoconnnodatus. Commode,
convenable , sortable. Comodo , conve-
niente.
ACOMODAD. Abundant de medis, ric. 4co-
modado. Dives, pecuniosus. 4ccommo-
, de, aisé, médiocrement riche. Agiato.
ACOMODABLE. adj. Lo que se pod aco-
modar. Acomodable. Aptus. Accom-
morlable. Aggiustevole.
ACOMODADÀMÈNT. adv: mod. Del mo-
do que convé. 4comodadamente. Op:
portuné , apté , accommodatè. Commo-
dement , convenablement. Comodamen-
te.
' ACOMODADAMÈNT. Ah comoditat 6 conve-
niencia. Acomodadamente. Commode.
Convenablement. Agìatamente.
ACOMODADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
acomoda. Acomodador. Dissidentia ac-
commodans. Celui qui accommode. Ag-
. giustatore. ,
ACOMODAMENT. s. m. L'acció y eféc-
te de acomodar. Acomodacion. Áccom-
_ modatio. Æccommodement, l'action
d'accommoder , d'ajuster. Accomoda-
mento., couciatura.
ACOMODAR. v. a. Ordenar, posar en lo
modo degud. 4comodar. Accommoda-
re, ordinare, componere , aptare. 4Ac-
commóder , arranger , ajuster. Adat-
tare, aggrustare.
AcoMODAR. Compóndrer alguna rehyina,
disputa, plét, etc. Acomodar. Dissi-
dentes componere, conciliare; ad con-
: cordiam adducere; litem componere,
dirimere. Accommoder , mettre d'ac-
cord , terminer quelque différence. Pa-
cificare.
uchmoban. Colelocar , donar acomodo. Se
usa també com recíproc. Acomodar. In
officio, munere , aut dignitate aliquem
collocare. Placer, poster, employer.
Collocare, stabilire.
acomonar. Proveir á algú de lo que neces-
- ACOMPANYADOR, RA. s. m. y
,ACO
sita. Acontòdar. Rebus necessaris ins-
truere. Fouruir à quelgu'un tout ce
dont il a besoin. Provedere, adagiare,
acomonar. Dèxar alguna cosa de us 6 ser-
vey; y axí se diu: ACOMÓDAM un pa,
un porró de vi, una górra, etc. Pres-
i tar. Gommodare. Préter. Prestare, da-
re a prestauza.
ACOMODAR. Ser una cosa útil ó agradable á
algú. 4comodar. Convenire. Convenir,
. accommoder, être agreable. Piacere.
ACOMODAR. Donar estat. Se usa també com
recíproc. Dar estado. Honestam vite
rationem alicui constituere. Donner un
‘ état à quelqu'un. Acconciare, maritare.
ACOMODARSE. v. r. Couformarse, adaptar-
se al dictámen, geni 6 alcans de algú.
Acomodarse, aconchabarse. Alterius
sententie adhærere, alterius ingenio
indulgere. Saccommoder, se confor-
mer..Accomodarsi, adattarsi.
ACOMODARSE Á TOT. fr. Estar resignad,
conformarse ab tòtas las cosas, no re-
puguar á res. Acomodarse d todo. Om-
nia libenti animo excipere. Se confor-
mer , se resigner. Indarsi a cheochessia.
ACOMODÀTICI. V. SENTIT ACOMODATICI.
ACOMODO. s. m. Empleo, destino, con-
veniencia. Acomodo. Munus, officium,
commoditas. Emploi, place, charge.
Posto.
ACOMPANYAD, DA. p. p. de acomPa-
NYAR y ACOMPANYARSE. Acompañado,
ACOMPANYAD. for. Lo jutge nombrad pera
acompanyar en lo conexemént y deter-
minació de la causa al recusad per la
part. Se diu també del notari nombrad
per lo) utge pera acompanyar al recu-
sad. Acompañado.. Adjunctus , comes
datus. 4djoint , associé. Aggiunto, as-
sociato. |
ACOMPANYAD. Lo mètge, cirurgiá 6 cual-
sevol perit que acompanya á altre ó al-
tres pera determinar ab èlls alguna co-
sa de la sèvà facultat. Æcompañado.
Adjunctus, in societatem adscitus. Asso-
cié, adjoint. Aggiunto, associato.
f. Lo
qui acompanya. Acompañador. Comes.
Accompagnant, suivant. Ácconrpaguan-
te , accompagnatore.
ACOMPANYAMENT. s. m. L'acció y
'efècte de acompanyar. Acompañamien-
to. Comitatus. Accompagnement. Ae-
compaguamento.
ACOMPANYAMÀRT, Lo número de personas
ACO
que va acompanyand á algú. 4compa-
ñamiento. Comitum copia, frequentia.
Suite , cortege. Corteggio, seguito.
icomparramÈxT. En lo teatro las personas
que ixen,á las taulas, y no representan.
4 omputamiento. Persone mute, as-
edr. Comparse. Comparse.
imupisyauksT. Ms. La composició que
se toca per acompanyar al cantór. 4com-
pañamiento. Numeri ad lyram vocem
sequentes. A:compagnement. Accom-
psgsamento.
ACOMPANYAR. v. a. Anar en compa-
ayía de una 6 mòltas persónas. Acom-
pañar. Comitari. Accompagner. Ac-
compagnare , andar in compagnia.
acouwesrar. Escoltar 6 comboyar alguna
cosa. Escoltar , convoyar. Stipare , cus-
todia cingere; tueri in via. Escorter,
convoyer. Scortare.
acowtasrar. met. Agregar una cosa à al-
tra. .fcompanar. Adjungere. Unir, join-
dre. Riuntre, congiungere. —
acourasTar. Pint. Adornar la figura prin-
cipal ab algunas altras pera que res-
salte més. Acompañar. Ornare aliarum
imaginum adjectione. Accompagner ,
ajouer des ornemens à une peinture.
ire , affazzonare una pittura con
agenti.
acOowPixYaR. Mis. Efecutar las veus su-
balternas de la harmonía mèntres altre
toca ó canta la part principal. Acom-
pañar. Sociare lyre numeris vocem ca-
nentis. 4ccompagner. Accompagnare.
ACIMPANTARSE. V. T. Cantar y tocar conso-
and lo instrumènt ab la veu. 4com-
pañarse. Carmina cantare tibiis aut ly-
ri 4ccompagner la propre voix avec
quelque instrument. Accompagnarsi, so-
sar alcun strumento al concerto del
canto.
scvarasransE. Entre jutges y mètges jun-
. tarse ab altre ó altres de la seva facul-
tat { 6 de reséldrer ó determinar ab
acert, Æcompañarse. Consilii comitem
sibi adsciscere, adjungere. S’adjoindre.
MOMPARACIÓ. s. f. ant. comraracté.
ACOMPARAD, DA. p. p. de AcoMPARAR.
ACOMPARADAMENT. adv. mod. ant.
COMPARATIVAMÈNT.
ACOMPARAR. y. a. comparar.
ACOMPASSAD, DA. p. p. de acompassar..
Compasado ; puesto d compds.
acompassan. adj. Lo que está posad ab la
TOM. I. °
ACO 33
deguda proporció. Æcompasado. Ad
amussim exactus. Compassé, bien pro-
portionné , bien réglé. Compassato , pro-
porzionato.
ACOMPASSADAMENT. adv. mod. Ab
régla ó mida, ab la.deguda proporció.
Compasadamente. Ad normam , concin-
nè, modulaté. Avec mesure, avec ordre.
Ordinatamente.
ACOMPASSAR. v. a. Amidar ab lo com-
pas alguna cosa. Compasar. Circino me-
tiri , describere. Compasser. Compassa-
re , misurare col compasso.
* ACOMPASSAR. met. Posar las cosas ab la de-
guda proporció. Poner d compds. Àd
amussim ordinare. Compasser, régler.
Compassare , proporzionare.
ACOMPASSAR. met. Arreglar, proporcionar
las cosas de manéra que no sobren ni
falten. Compasar. Commetiri , excequa-
re. Compasser. Compassarc, regolare,
dispor bene. |
ACOMPASSAR. Ms. Dividir en temps iguals
una composició, fénd rallas perpendi-
culars sóbre las horisontals del paper de
solfa. Compasar. Lineolis tempus metiri .
in re musica. Marquer les mesures sur un
papier de musique. Proporzionar bene.
ACONDUCTAD, DA. p. p. de acoxpuc-
TARSE. Ajustado, igualado.
ACONDUCTARSE. v. r. Convenirse una
persóna ab algun facultatiu pera que lo
visite ó li dóne las medicinas necessarias
en sas malaltías, mediant una cuantitat
annual de fruits ó de dinèrs. Ajustarse,
igualarse. Medicum , chirurgum aut
pharmacopolam conducere. S'accorder,
Jaire un accord , se concerter. Conve-
nirsi.
ACONDUID, DA. p. p. de acoxpure.
ACONDUIR. v. a. ACONDUCTARSE.
ACONGOXAD , DA. p. p. de acosGoxar.
Acongojado.
ACONGOXAR. v. a. Oprimir, fatigar,
afligir. Se usa també com reciproc.
Acongojar. Angere. Oppresser, inquie-
ter, affliger. Affliggere, opprimere ,
oppressare.
ACÓNIT. s. m. Planta que tè dos peus de
alsada , las fullas compostas de cinc ti-
ras, y las flors de colór blau en forma
de espiga. La sèva arrel té la figura de
fus, y es venenosa. Anapelo, napelo,
acónito , acònito pardal , uva versa,
uva lupina. Aconitum napellus. Aconit,
tue-loup. Aconito.
[A
9
t
34 ACO
. ACONORTAD, DA. p. p. de ACOXORTAR y
. . ACONORTARSE. Confortado, consolado.
ACONORTAR. v. a.ant. Confortar, acon-
solar, animar. Se usaba també com re-
cíproc. Confortar, consolar. Confortare,
consolari, animum allevare. Conforter ,
ranimer, animer , fortifier 3 consoler.
Animare , incoreggiare.
ACONORTARSE. V. I. ACONSOLARSE.
ACONSEGUID, DA. p. p. de ACONSEGUIR.
Alcanzado. U
ESTAR ACONSEGUID. fr. Estar empenyad ó
endeutad. Estar ó andar alcanzado.
Are alieno gravari. Être arriéré, être
crible de dettes, étre obere. Esser inde-
bitato, carico di debiti. '
ÀCONSEGUIMÈNT. s. m. ant. coxse-
cució.
ACONSEGUIR. v. a. Arribar á juntarse
ab una persóna ó cosa que va endavant.
Alcanzar. Assequi, consequi. Atteindre,
attraper, joindre. Raggiungere, rin-
tracciare.
ACONSEGUIR. CONSEGUIR.
ACOxsEGUIR. Parland de las personas , con-
córrer ab éllas en un matéx témps, ser
coetáneo: parland dels témps, haber
viscud en aquell de que se parla. 4/-
canzar. In hec aut illa tempora incide-
re. Étre contemporain d'une personne
ou d'une chose. Essere coetaneo.
ACONSEGUIR. territ. ACREDITAR, en la ter-
cera accepció.
ACONSELL. 8. m. ant. CONSELL, |
ACONSELLAD, DA. p. p. de aCONSELLAR
ACONSELLARSE. /fconsejado.
ACONSELLANT. p. a. ant. Lo qui acon-
sella. Aconsejador. Consiliarius , consi-
liator. Conseiller, celui qui conseille.
Consigliante , consigliatore. |
ACONSELLAR. v. a. Donar consell. 4con-
sejar. Consilium dare , suadere. Consei-
ller , donner conseil. Consigliare, dar
consiglio.
ACONSELLARSE. v. r. Demanar ó pén-
drer consell. 4consejarse. Consulere,
consultare. Se conseiller. Consigliarsi ,
. pigliare o domandar consiglio.
QUI SOL SE ACONSELLA , SOL SE PENEDEX. ref.
que advertex que es mólt exposad y pe-
rillós lo gobernarse un per sí sol en ne-
gocis de Importancia. Duien d solas se
aconseja, d solas se remesa d desacon-
'seja. Ve soli! Va omni prorsus consi-
lio destituto! Qui se consuluit solum si-
ne teste dolebit. Celui qui seul se con-
ACO
seille, seul se repent. Chi fa a suo mo-
do con lui pur si lagna.
ACONSOLAD, DA. p. p. de Acoxsoran y
ACONSOLARSE. Conformado.
ACONSOLADOR, RA. s. m. y f. conso-
LADÓR.
ACONSOLAR. v. a. consoLan.
ACONSOLARSE. v. r. Conformarse un ab al.
guna cosa encaraque li sia perjudicial ó
agradable. Conformarse. Sese sub-
mittere. Se conformer. Conformarsi.
ACONSOLARSE. Resiguarse á sufrir algun
dany; y axí una persóna que veu cu-
rada sens pensarho la gangrena que se
li feya en lo genóll diu: ja me habia
ACONSOLAD de pérdrer la cama. Confor-
marse. Damnurh inevitabile credere. Se :
resigner. Uniformarsi, rassegu arsi.
ACONTENTAD, DA. p. p. de acoxTENTAR
' ACONTENTARSE. Contentado.
ACONTENTAR. v. a. Agradar, satisfèr
lo gust 4 algú, donarli contento. Con-
tentar. Delectare. Contenter. Contenta-
re , appagare.
ACONTENTARSE. V. r. Quedar contèut. Con-
tentarse. Conteutum esse. Se contenter.
Esser pago.
SER DE BON Ó MAL ACONTENTAR. fr. fam. Te.
nir facilitat ó dificultat en acontentarse.
Ser de buen ó mal contentar: ser de
buen 6 mal contento. Facilem vel difi-
cilem, benignum vel morosum esse. Etre
facile ou difficile à contenter. Esser di
buona o mala pasta.
ACONTEXER. v. n. ant. Escáurer, esde-
venir, succeir. Acontecer. Accidere,
evenire. Arriver , survenir , avenir.
Avvenire, accadere.
ACOQUINAD, DA. p. p. de ACOQUINAR.
Acoquinado.
ACOQUINAR. v. a. Amilanar, acobardir,
fèr pérdrer lo ánimo. Se usa també com
recíproc. Acoquinar, Perterrere , de-
terrere. Decourager, epouvanter, effra-
yer, faire peur , faire perdre courage.
Disanimare, abbattere, disconfertare ,
invilire, tor l' animo.
- ACORAR. v. a. ant. AFLIGIR , ACONGOXAR.
ACQRAT, DA. p. p. de aconar.
ACORD. s. in. ant. Ajust, conveni. 4jus-
te, convenio. Conventio. Avcommode-
ment , contrat , pacte. Accordo, con-
venzione.
ACORD. La resolució presa per tòts los vots
ó la major part d' èlls en un tribunal ,
comunitat ó Junta. Acuerdo. Decretum
ACO
Arréte”, decret. Decreto, ordinanza, ar-
so. Ms. La unió de varios sonidos que
forman harmonía. 4corde. Musicus con-
centus. #ccord. Accordamento, concen-
to. consonanza.
XM 1corp. mod. adv. De conformitat , de
concert , uniformemènt. Se usa per lo
comú ab los verbs ESTAR, QUEDAR y PO-
use. De acuerdo. Uno consensu.
D'aècord, d'intelligence. D' accordo.
BE cont ACORD. mod. adv. De conformitat,
unanimamént. Acordadamente , de co-
mun acuerdo. Concorditèr, unanimitet.
D'un commun accord. D' unanime pa-
Tere.
ACORDAD, DA. p. p. de ACORDAR y ACOR-
pas. Acordado; ajustado, convenido.
Lo »coanaD. loc. for. Lo decrèt dels tri-
bunals, ab que se mana observar lo re-
solt anteriormènt. Lo acordado. Decre-
tam. jussum. Ce qui a été arrêté’, de-
créé. Decretato.
ACORDADAMENT. adv. mod. ant. pE co-
WC ACORD.. |
ACORDAMENT. s. m. ant. ACORD.
ACORDANT. adj. ant. cONCORDANT.
ACORDANZA. s. f. ant. Mis. coxsoxan-
Cu. s
ACORDASZS. ant. ACORD.
ACORDAR. v. a. Determinar 6 resóldrer
de comú acord ó per majoría de vots
ma cosa. Acordar. Decernere. 4r-
réter , dérder ,
voër. Risolvere , decidere, stabilire.
acompaz. v. n. Miis. Consonar. Acordar.
Consonare. Æccorder. Accordare.
ACORBARSE. v. T. ant. Ajustarse, convenir-
se. 4justarse , convertirse. Convenire. .
Saccorder , faire un accord, convenir.
rsi.
acompanst. Posarse de acord. 4cordarse ,
ponerse de acuerdo. Convenire. S'accor-
der , se mettre d'accord , de concert.
Coavenire , a d' accordo.
ACORDE. adj. Conforme, igual y corres-
ponent. Regularmént se aplica als ins-:
trumènts de música 6 4 las veus dels
aatòrs. Acorde. Consonus. 4ccordant,
ronsonnant , qui resonne d'accord. Ac-
cordante.
some. met. Conforme, concorde, de un
matèx dictámen. 4corde. Concors. Con-
forme, d'accord, d'une méme opinion.
Conforme , di simil forma.
ACORDL s. m. ant. Acoso.
1
res avoir recueilli les :
ACO 35
ACORRALAD, DA. p. p. de AcORRALAR.
ACORRALAR. v. a. ENCORRALAR.
ACORREGUD, DA. p. p. de acórnea y
ACÓRRERSE. Corrido. |
ACORRER. v. a. Envergónyir y confón-
drer. Correr. Rubore suffundere. Con-
fondre , couvrir de honte , decontenan-
cer. Coufondere , convincere, far rima-
ner confuso.
AGÓRRER. ant. SOCÓRRER.
ACÓRRERSE. Y. r. Envergónyirse, empatxar-
se. Correrse. Pudore affici. Rougir, avoir
honte. Arrossire, aver vergogna , esser
confuso.
ACORRIMENT. s. m. ant. Vergònya, em-
patx, rubor, confusió. Corrimiento. Pu-
dor, rubor. Honte, confusion. Vergo-
gua, rossore.
ACORRIMÈNT. ant. SOCORRO.
ACORRIMÈNT. ant. ABUNDANCIA.
STAR EN ACORT. fr. ant. Estar de
acord. Estar de acuerdo. Concordes
esse. Etre d'accord. Esser d' accordo.
ACOSSAD, DA: p. p. de acossar. For-
zado, constrenido , estrechado.
ACOSSAR. v. a. territ. EMPAITAR.
acossar. met. Forsar, constrényer. For-
zar, constreñir , estrechar. Cogere,
compellere. Forcer , obliger, contrain-
dre. Costringere, violentare, sforzare.
| ACOSSEJAD ; DA. p. p. de ACÒSSEJAR.
Acoceado , coceado.
ACOSSEJAR. v.a. Donar 6 tirar cossas.
Acocear, cocear. Pede ferire, calcitra-
re. Ruer. Sprangare, tirar calci.
ACOST. s. m. ant. accès.
ACOSTAD, DA. p. p. de AcosTaR y ACOS=
TARSE.
ACOSTAD. adj. p. us. Prófim, cerci. Pró-
ximo , cercano, allegado. Proximus,
vicinus, propinquus. Proche, voisin.
Prossimo , vicino.
SER DELS ACOSTADS. fr. fam. Ser íntim amig
de algú. Ser muy del asa. Intimá esse
amicitiá conjunctum, É/re ami intime de
quelqu'un. Esser intimo , molto familia-
re , intrinseco.
ACOSTAMENT. s. m. ant. PhoPINCUITAT.
ACOSTAMÈNT. ant. ACCÈS.
ACOSTAR. v. a. ACERCAR.
ACOSTARSE. V. T. ACERCARSE. , —
ACÓSTES. adv. mod. ant. Á coll. 4 cues-
tas. Tergo , humeris. Sur le dos, sur
les épaules. Sugli omeri.
ACOSTUMAD, DA. p. p. de ACOSTVMAR
y ACOSTUMABSE. Acostumbrado.
-
56 ACR :
ACOSTUMADAMÈNT: adv. mod. ant. Se-
gòns costum. 4costumbradamente. Ex
more , ut mos est. Selon la coutume,
selon l'usage , habituellement. Giusta il
costume. —.
ACOSTUMAMENT. s. m. ant. costum.
ACOSTUMAR. v. a. Fér que algá prenga
lo costum de fer alguna cosa. Acostur-
brar. Assuefacere. Accoutumer. Ávvez-
zare, assuefare.
ACOSTUMAR. v. n. Tenir de costum, .4cos-
tumbrar. Solere, suescere. Avoir coutu-
me. Solere, costumare , usare.
ACOSTUMARSE. V. r. Péudrer lo costum de
fèr alguna cosa. 4 costumbrarse. Assues-
cere, assuefieri. S'accoutumer , s'habi-
tuer. Avvezzarsi, assuefarsi , far l'abito.
ACOTAD, DA. p. p. de ACOTAR y ACOTAR-
se. 4gobiado , encorvado.
ACOTAR. v. a. COTAR.
ACOTARSE. v. T. Inclinar la part superior
del cos envers la terra. Agobiarse, en-
corvarse. Incurvari. Sincliner. Inchi-
narsi. |
ACOTXAD, DA. p. p. de acorxarse. 4bo-
rujado , arrebujado.
ACOTXARSE. v. r. Embolicarse ab la ro-
ba. Aborujarse. Involvere. se tegmihe.
Ramasser autour de soi les habits. In-
vilupparsi.
ACOTXARSE. Taparse y embolicarse bé ab la
roba del llit arrimandla al cos. #rrebu-
jarse. Stragulis sese obtegere. Ramas-
ser autour de soi les draps, les couver-
tures du lit pqur se garantir du froid.
Invilupparsi nelle lenzuola.
ACOTXARSE, territ. ACOTARSE,
ACRE. adj. que se aplica á lo que tè un
gust aspre ó fort, com lo suc de algu-
nas hèrbas, arrels, etc., y també á los
humòrs del cos. 4cre. Acer. 4cre. Acre,
acro, agro, agrestoso.
ACRE. met. Se diu del geni aspre ó fort, y
també de las paraulas duras ó picants.
Acre. Acer, acerbus. Aigre, rude, se
vére , dur. Duro, fiero, acerbo.
ACREDITAD, DA. p. p. de aCREDITAR y
ACREDITARSE. Acreditado, devengado.
ACREDITAD. adj. que se aplica á lo que tè
crédit y reputació. Acreditado. Nomi-
ne, opinione preclarus. Accredite. Ac-
creditato, messo in credito.
ACREDITAR. v. a. Abonar, donar repu-
tació 4 alguna persóna 6 cosa. 4credi-
tar. Commendare. Accrediter. Aecredi-
tare, lodare, por in istima.
ACR
ACREDITAR. Donar probas de la certesa de
alguna: cosa. Acreditar. Approbare, fi-
dem facere. Prouver, faire voir. Di-
mostrare , provare, manifestare, dichia-
rare. :
ACREDITAR. Alcansar, tenir guanyad ó me-
rescud. Devengar. Merere. Meriter,
gagner par son travail. Aver guada-
guato, tirar paga.
ACREDITARSE. v. T. Adquirir crédit ó reputa-
ció. Acreditarse. Bonam sibi famam ad-
quirere. Acquerir du crédit, de la ré
utation. Farst onore, acquistar merito.
ACREEDOR, RA. s. m. y. f. Lo qui té ac-
ció ó dret á demanar lo pago de algun
. deute. Acreedor. Creditor. Créancier,
créditeur. Creditore.
ACREEDOR. met. Merexedòr, digne. Acree- -
dor. Diguus, meritus. Digne de re--
compense ou autre chose bonne. Degno,
meritevole. | |
ACRIMINACIO. s. f. L'acció y efècte de
acriminar. Æcriminacion, Criminatio,
insimulatio. Crimination. Criminazione,
incolpamento.
ACRIMINAD, DA. p. p. de ACRIMINAR.
Acriminado , vituperado.
ACRIMINADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
acrimina. Acriminador. Criminator. 4c-
cusateur. Accusante, incolpatore.
ACRIMINAR. v. a. Acusar de algun crim
ó delicte. Acriminar. Criminari , insi-
mulare. Accuser quelqu'un d'un crime.
Accusare , incolpare , accagionare, ca-
lognare , calunniare.
ACRIMINAR, Abultar 6 efagerar algun delic-
te, culpa 6 defècte. Acriminar. Gulpam,
delictum exaggerare, augere. Exage-
rer, aggraver un crime. Esagerare, ac-
crescere, render più grave un misfatto.
AGRIMINAR. Vituperar alguna acció. Fitupe-
rar. Vituperare. Blámer , reprendre.
Biasimare.
ACRIMONIA. s. f. La cualitat de aspre 6
picant que ténen algunas cosas. Acrimo-
nia, acritud. Acrinionia. Acrimonie.
Acrimonia. ,
ACRIMOXIA. met. Aspresa en las expressid:1s
6 en lo geni. Acrimonia, acritud. As-
peritas, acerbitas. Dureté, rudesse,
mordacité dans les expressions , dans
le caractère. Asprezza , durezza , aspri-
tade.
| ACRISOLAD, DA. p. p. de ACRISOLAR.
Acrisolado.
ACRISOLAR. v. a. Parificar en lo gre-
ACT
sol l'or ó altre métall. Acrisolar. Igne
purgare. 4finer , purifier par le feu ou
aure moyen. Raflinare, purificare.
sol, met. Apurar 6 aclarar alguna
ca per medi de testimonis 6 probas,
com la virtut, la veritat, etc. Se usa
també com reciproc. Acrisolar. Pate-
lere. Mettre dans tout son jour. Pa-
Irure, esporre una cosa in tutto il suo
lume.
ACRÚSTIC, CA. adj. Se aplica á la com-
posció poética en que las lletras ini-
cals del mit) ó finals fórman un nom ó
comente. Acrostico. Achrosticus. Acros-
the. Acrostico. |
AG. s. m. Arbre corpulént que tè la fus-
ta durissima y plena mòltas vegadas de
besá manèra de ulls. Fa unas flors
Ma, de mòltas fullas, ficadas en
wa roseta, col-locada al mit) de un
dis, retallad ordinariamént en cinc
, Brisiguals. Avere , arce. Acer. Era-
He. Acero, acera.
ACTA s. f. La relació escrita que conté
bs deiberaciòns y acords de cada una
de las sessidos de una junta 6 corpora-
Go. Se usa comunmènt en plural en
materias ecclesiásticas. Acta. Acta. Ac-
tes, cahiers. Atto. |
icis. pl, Las relaciòns ó historias coetá-
vas de las vidas dels sants. 4ctas. Ac-
la ssoctoruam. Acées. Gli atti, le rela-
Doni,
ACTE. s m. Acció 6 fét. Acto. Actus.
4te. Atto, operazione, azione.
scre. Cada una de las parts en que se di-
"der la composició dramática. Acto.
conda vel tragoediz actus. Acte.
ACL. Las conclusiòns que se defensan en
ls universitats, col-legis, etc.' Acto.
Tesem natio. Acte. Disputa
lien, wr Pub puta,
ACTE ACTE CARNAL.
Exriptura que se fa davant de
an y testimonis pera véndrer al-
sm cosa. Carta de venta. Emptio-
wsographa. Contrat de vente. Con-
convenzione.
«Rami. Cópula , accès. Acto carnal.
citas. Coit, copulation charnelle.
‘te cormició. Lo acte de arrepentirse
de haber ofes 4 Déu sols per ser ell
qu à. També se anomena axí la fór-
Bal ab que se exprissa aquest dolor.
-
ACT 57
«ceto de contricion. Contritionis actus,
cenitentize testatio. 4cte de contrition.
tto di contrizione.
ACTE DE POSSESSIÓ. Lo efercici ó us d' èlla,
Ácto de posesion. Actus possessorius.
Acte de pssession. Atto di possessione,
ACTES DELS APÓSTOLS. Lo llibre sagrad es-
crit per lo evangelista san Lluc, en que
se referexen los fèts dels apóstols. .4c-
tos de los apòstoles. Liber actaum a
tolorum. Actes des apótres. Gli atti de-
gli apostoli.
EN ACTE. mud..adv. En acció, en actitut
de fèr alguna cosa. En acto. In pro-
cinctu. En attitude, en posture. lu at-
teggiamento.
LO ACTE MÉS BO QUE LO SALI POD FÈR, ES DE
CUMPLIR LO SANT VOLER. ref. ab queNse
repren á los que se glorian de saber
mòltas ciencias, y viuen desastrada-
mènt. 4quel sabe que se salva, que el
otro no sabe nada. Nihil inaniús quàm
multa scire, et quid sibi prosit iguora-
re. Jl n'y a pas de veritable sagesse
sans la vertu. Colui la propria vita à
più disteso, che quanto val eterna à
n compreso.
TENIR LO ACTE. fr. En los estudis públics
sostenir una opinió ó doctrina, respo-
nend á las dificultats dels argüènts. De-
fender actos ó conclusiones. Theses.
propuguare, sustinere. Soutenir une
thèse. Difendere una tesi.
ACTITAR y. a. ant. for. ACTUAR.
ACTITAT, DA. p. p. de acrtiTan.
ACTITUT. s f. Situació, disposició ú posi-
tura de cualsevol objécte. Actitud. Cor-
poris habitus, dispositio. Attitude. At-
titudine, postura, atteggiamento.
ACTIU, VA. adj. Lo que obra 6 té fa-
cultat de obrar. Activo. Activus, agens.
Actif. Attivo, che agisce.
acriu. Se diu del subgécte diligént y
rómpte en obrar. 4ctivo. Impiger, ce- .
lor in agendo, actuosus. Actif 3 agis-
sant , laborieux. Attivo, attuoso , ope-
r'os0.
ACTIU. Se aplica 4 lo que obra prómpta-
mént 6 fa luego sòn efècte. 4ctivo. Ef-
ficax. Efficace. Attuoso, che ha attività.
ACTIU. Gram. Lo que pertany à l'acció
del verb. Activo. Activus. Actif. Atti-
vo, che ha significazione attiva.
ACTIU. for. Se aplica al for de portar las
causas 4 certs tribunals, del cual gosan '
algunas persònas per privilegi del cos
+ 38 ACT
de que son mèmbres. Activo. Forum
cuique ita proprium, ut in alio cum
illo nemo agere Judicio valeat. Æctif.
Attivo.
- PER ACTIVA Y PER Passiva. mod. adv. De tòts
modos. De todos modos. Omnimodè.
Entièrement, absolument, générale-
ment. Per attiva e per passiva.
' ACTIVAD, DA. p. p. de “activar. Ácti-
vado. °
ACTIVAR. v. a. Acalorar, excitar, pro-
móurer. Activar. Excitare , urgere. 4c-
tiver. Spignere, incitare , stimolare.
ACTIVÍSSIM, MA. adj. sup. de ACTIU.
Muy activo. Diligentissimus. Trés-actif.
Attivissimo , attuosissimo.
ACTIVITAT. s. £. La facultat ó virtut de
obrar. Actividad. Vis, virtus. Activite.
Attività. |
ACTIVITAT. Eficacia, prómptitut en obrar.
Actividad. Vis, celeritas in agendo. Di-
ligence , vivacité , intensité. Fuoco , de-
strezza, vivacità, prontezza.
ACTOR. s. m. for. Lo qui demana alguna
cosa en judici. Actor. Actor, qui alium
in jus vocat. Demandeur. Addimanda-
tore.
actòr. Lo qui represénta en los teatros.
Actor. Histrio. Acteur. Attore da com-
media.
ACTORA. s. f. Comedianta. Actriz. Ac-
trix scenica. Actrice. Attrice.
ACTRIS. s. f. acròRA.
ACTUACIÓ. s. f. for. L'acció y efècte de
actuar. Actuacion. Cause instructio.
L'action d'instruire un procès. Il pro-
cessare.
ACTUAD, DA. p. p. de actuar. Áctuado.
ACTUAL. adj. Efistènt ó present. 4c-
qual. Presens, existens. Actuel, effec-
tif, réel, present, existant. Attuale, ve-
ro, effettivo, reale.
ACTUALITAT. s. f. Estat presènt y ac-
tual de alguna cosa. Actualidad. Prz-
sens rei status. État present et actuel de
uelque chose. Attualità , attualitade.
ACTUALMENT. adv. mod. Ara, al pre-
sènt. Actualmente. Nunc, in presenti.
Actuellement, présentement, à présent.
Ora, al presente, di presente.
ACTUANT. p. pres. de actuar. En las
universitats Y col-legis lo subgècte que
defensa conclusiòns. Actuante. Thesium
propugnator. Celui qui soutient une
thèse publique. Difensor di tesi. .
ACTUAR. v. a. for. Instruir lo procès,
° ACU
roceir judicialmènt. Actuar. Causam
instruere. Instruire un proces: procéder
. juridiquement. Processare, formar pro-
cesso.
ACTUAR. p. us. Digerir, pair los aliménts 6
remeys. 4ctuar. Concoquere, digere-
re. Digerer les alimens ou les remé-
des. Digerire , smaltire.
ACTUAR. Enterar ó instruir bé á algú en
cualsevol materia. Actuar. Admonere,
instruere. Znstruire, informer quel-
qu'un; le mettre au fait de quelque
chose. luformare , ragguagliare.
ACTUARI. s. m. for. Lo. escribá ó notari
que entrevé en [a instrucció del procés.
Actuario. Actuarius. Notaire, officier
public, greffier. Attuario. -
AGUADRILLAD, DA. p. p. de acuaru-
LLAR. Acuadrillada. |.
ACUADRILLAR. v. a. Formar cuadrillas,
juntar en cuadrilla, gobernarla ó ma-
narla. Acuadrillar. Catervas ducere.
Attrouper; assembler plusieurs per-
sonnes en troupe. Raunar, far gente,
arrolare.
‘ ACUADUCTO. s. m. Conducto de aiguas.
Acueducto. Aqueductus. 4Aqueduc, ca-
nal pour conduire les eaux. Acquidot-
to, acquidoccio.
ACUADUCTE. s. m. ACUADUCTO. .
ACUARI. 8. m. Un dels signes del zodíac.
. Acuario. Aquarius. Verseau, aquarius.
Acquario.
ACUARTELAD, DA. p. p. de acuARTELAR.
Acuartelado.
ACUARTELAMENT. s. m. L'aeció de
acuartelar. 4cuartelamiento. Castrorum
adsiguatio. L'action de distribuer un
corps de troupes dans des quartiers:
casernement. Lo alloggiar nelle caserne.
ACUARTELAR. v. a. Posar la. trópa eu
. euartéls. Se usa també com recíproc.
Acuartelar. Militum stativa castra dis-
. ponere, milites in stativis habere. Ca-
serner , distribuer des troupes dans des
quartiers. Distribuerei soldati ne” quar-
tieri , alloggiar nelle caserne.
ACUATIC, CA. adj. que se aplica als am-
fibis y á las plantas que naxen en l' ai-
gua. 4cudtico. Aquaticus. Aquatique.
Acquatico , palustre.
ACUATIL. adj. Lo que pertany al aigua.
Se diu particularmént de lo que sols
viu en Mila. Acudtil. Aquatilis. 4qua-
tique: en parlant de plantes, aquatile.
Acquajuolo, che.ama l acqua.
ACU
ACCDID, DA. p. p. de acunir. Acudide;
aurido.
ACUDIR. v. s. Arribar algú al lloc ahònt
li curé 6 es cridad. 4cudir. Accurre-
re. courir. Accorrere.
ia, Agar à domar ajuda á algú. 4cu-
dr. Auxilia, aeuxilium ferre. Aller,
venir, (ON, acconrir au secours de
quedas un: aider, secourir. Soccorrere,
der ajuto. .
tuu, Ücórrer, venir al pensamént al-
gua especie de repente y séus esperar-
h0arrir, saltar. Repentè occurrere,
uptrvenire, $ offrir à l'imagination , :
venir dans l'esprit. Venir a meute, sov-
venire.
xa. lecórrer 4 algú ú valerse de èll.
ddr. Auxilium ab aliquo petere. Re-
mr: avoir recours à quelqu'un. Ri-
ane, riluggire , aver ricorso. \
AUDIT. s. m. Ocurrencia viva y pròmp-
ü que no $ esperaba. Arranque. Animi
vie wopinatus. Saillie d'esprit, dit
m . Árguzia, motto.
ÁGcEO, A. adj que se aplica á lo que
6 de aigua 6 de la naturalesa de aigua.
4cueo. Aqualis, aquarius. Aqueur; de
ls nature de Peau, qui contient de
l'eau, Acquoso, acqueo. >
ACCLAD, DA, p. p. de acuLanse.
ACULARSE. v. r. api TRERSE, en la accep-
có de supéudrer lo mercader, etc.
ACULLEXSA à f. ant. ACULLIMÈNT.
ACULLID, DA. P. p. de ACULLIR y acu-
uns. Acogido,
MULLIDA. s. f. acuLLimbsT.
ACULLIMENT. s. m. L'acció y efècte de
lir. 4cogida , acogimiento. Recep-
tas m. Accueil, réception, trai-
‘ment. Accoglienza , accoglimento, ri-
ALL. v. a. Admétrer à algú en sa
6 companyía. Æcoger. Excipere
“qn hospitio, consortio. Accueillir,
malr, recevoir, admettre quel-
Am chez soi. Accogliere , ricevere.
“az. v.r. Refugiarse, retirarse, po-
‘Ri cobert. 4cogerse. Confugere.
MET, se mettre à couvert : se re-
"quelque lieu ou auprès de quel-
PU pour dre en súreté. Ricoverarsi,
Mans .
QUTLLEJAR. v. a. ant. Donar ga-
Rey Acuchillar. Gladio cæsim fe-
rper, taillader, ‘estafila-
lr, liqueter, donner des dn
ACU 59
de couteau. Frastagliare.
ACULTELLEJAT , DA. p. p. de acuLte-
LLEJAR. 4cuchillado, -
ACUMULACIÓ. s. f. L' acció de acumu-
lar. Se usa més comunament en lo estil
forense. Acumulacion. Cuinulatio. Æ#c-
cumulation: accumulation de droit,
augmentation de droit sur quelque cho-
se. Cumalo, ammassamento , accumu-
lazione di diritto, accumulamento.
ACUMULAD, DA. p. p. de actmutaR,
Acumulado. .
ACUMULADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
acumula. 4cumulador. Accumulator,
iusimulator. Æccumulateur, celui qui
accumule. Accumulatore.
ACUMULAR. v. a. Juutar y amontonar,
Acumular. Accumulare , coacervare,
Accumuler, amasser , entasser. Accu-
mulare, ammassare, ammontare.
ACUMULAR. Imputar algun delicte 6 culpa.
Acumular. Insimulare, imputare. Zm-
puter un crime y un delit. Imputar a de-
litto. .
ACUMULAR. for. Unir uns autos á altres. 4cu-
mular. Adjangere. Mettre ensemble,
ajouter à des pièces d'un procès de nou-
velles pièces, ou un proces à un autre,
pour le faire juger plus promptement.
Rianir gli atti gli uni cogli altri.
ACUMULATIU, VA. adj. for. Se diu de
la jurisdicció per la cual pod un'jutge
conéxer de las matéxas causas que al-
tre, anticipandse á ell. Æcumulativo.
Communis cum alio judice. S'applique
— au droit qu'a un juge ou un tribunal
de juger une affaire que d'autres ju-
ges ou tribunaux pouvaient aussi juger.
Dicesi del diritto d' un tribunale per
oter giudicar d'un negozio che potreb-
be esser giudicato da un altro tribunale.
ACUMULATIVAMENT. adv. mod. for.
. Ab prevenció. Acumulativamente. Litis
cognitione præoccupatä. Par précaution.
Con cautela.
ACUMULATIVAMÈNT. for. Junt ab altre 6 al-
tres, en comú, pro indiviso. Acumula-
tivamente. Uná simul. Conjointement,
ensemble , en commurt. Unitamente , in
un,
ACUOS , SA. adj. Lo que abunda en ai-
gua ó se sembla á élla. 4cuoso. Aquâ
abundans,'aque similis. 4queux, qui a
de l'eau en abondance. Acquidoso, che
‘ha in se dell'acqua.
ACUOSITAT. s. f. La cualitat de acuòs.
40 ACU .
Acuosidad. Humiditas. Qualité de ce
ti est aqueux. Acquosità, acquositade.
ACURSAD, DA. p. p. de acursar.
ACURSAR. v. a. ESCUBSAR.
ACUS. s. m. En lo jog del tati y altres se
aplica á determinadas cartas ab que se-
gons lléy de jog se guanya cert núme-
ro de pàdras, manifestant lo jugador
en tèmps oportú que las tè. Acuse.
Sors quzdam in ludo chartarum. L'ac-
tion par laquelle on accuse son jeu
pour compter ou marquer des points.
Dichiarazion delle sue carte o giuoco.
ACUSACIO. s. f. L'acció y efècte de acu-
sar. /f-usacion. Accusatio. Accusation.
Accusazione.
ACUSAD, DA. p. p. de ACUSAR y ACUSARSE.
Acusado.
ACUSADOR, RA. s. m. y f. Lo qui acu-
sa. Acusador. Accusator. Accusateur.
- Accusatore.
ACUSAR. v. a. Entaular una demanda
criminal contra alguna persóna davant
de jutge competènt. 4cusar. Accusare.
Accuser. Accusare.
acusar. Notar, tatxar de alguna falta á al-
guna persòna. Acusar. Reprehendere,
vituperare. Blámer , reprendre, incul-
per. Incolpare.
acusar. En lo jog del tuti y altres mani-
festar un jugador en tèmps oportú que
té determinadas cartas ab que segons
llèy de jog se guanya cert número de
pèdras. Acusar. Sortem in ludo charta-
rum prodere. 4ccuser son jeu. Dichia-
rare , dir le sue carte, il suo gtuoco.
ACUSARSE. v. r. Dir los pecats al confessor
en lo sagramént de la penitencia. 4cu-
sarse. Noxas confiteri. S'accuser, Accu-
sarsi , confessarsi.
ACUSATIU. s. m. Gram. Lo cuart cas en
la declinació dels noms. Acusativo. Ac-
cusativus casus. Accusatif. Accusativo,
uarto caso.
ACUSATORI, RIA. adj. for. Lo que per-
tany á la acusació, com delació Acusa-
Toma. Acusatorio. Accusatorius. Qui
artient à l'accusation. Accusatorio.
ACÚSTICA. s. f. La teoría dels sonidos.
Acústica. Sonorum scientia. 4coustique.
Scienza o teoria de' suoni.
ACUSTUMAR. v. a. ant. ACOSTUMAR.
ACUSTUMAT, DA. p. p. de ACUSTUMAR.
.ACUYDAMENT. s. m. ant. pssario.
ACUYDAR. v. a. ant. DESAFIAR.
ACUYDAT, DA. p. p. de acuvpaz.
ADA
ACUYTAR. v. n. ant. currar.
ACUYTAT, DA. p. p. de acurraz.
ACER, s. m. ant. cin.
ACÓ. pron. demostratiu. Assó.
ACOMAR. v. a. ant. PROVOCAR.
ACOMAT , DA. p. p. de açomaa.
AÇOT. s. m. assor.
ACUT. s. m. ant. Máquiua ab que se trau
aigua dels rius pera regar los camps.
"fzuda , zuda , zua. Rota aquaria. Ma-
chine hydraulique qui sert d élever des.
rivières l’eau nécessaire à l'arrose-
ment des champs. Macchina idraulica
che serve a cavar dai fiumi acqua per
innaffiare i campi.
| AD.
AD, prep. ant. 4. |
ADAGI. s. m. Sentencia bréu, comuna-
mént rebuda, y que per lo regular con-
té algun avis ó precépte moral. .4dagio.
. Adagium. 4dage. Proverbio.
ADAGI. Mis. Un dels cinc movimènts fun-
damentals de la música, que equival á
moderad. També se dòna aquest nom á
la matéxa composició: y axí se diu que
tocan 6 cantan un ADAGI. Adagio. Mo-
dus temperatus in musicis. Adagio.
Adagio.
ADALÁD, DA. p. p. de apatanse. Des-
alado.
ANAR ADALAD. fr. fam. Anar'ab la bòca ba-
dada, desitjar ab ansia alguna cosa.
Andar balando. Inhiare, vehementèr
cupere. Soupirer aprés quelque chose.
Agognare.
.ADALARSE. v. r. Anar 6 córrer ab mol-
tíssima acceleració, tirarse ab ansia só-
bre alguna cosà. Desalarse. Prapeti
cursu accurrere. Áccourir les bras ou-
. verts. Andar alla volta d' uno colle brac
cta aperte.
ADALID. s. m. ant. Capità de géut d
guerra. Adalid. Dux, militum ductor
Commandant , chef de gens de guerr«
Duce.
ADAMAD, DA. adj. Se diu del hom
que té accións ó faccións delicadas co:
las de la dona. 4damado. Feminea v:
nustate preditus. Efemine, mou. E
femminato.
ADAMITAS. s. m. pl. Certs herátges q
anaban nusos com Adam en lo Para
. Y èntre altres erròrs tenian per líc
A poligamia 6 multitut de donas. 4a
mitas. Adamitz. Adamistes. Adam
ADE
ADAPTABLE. adj. Lo que se ad:
tar. Adaptable. Quod aptari P CD
modari potest. Qui peut être adapté.
Adattabile.
ADAPTAD, DA. p. p. de apartar. Adap-
UTI.
ADAPTADAMENT. adv. mod. Acomoda-
damènt. Adaptadamente. Aptè. Juste-
ment, proprement, convenablement.
Adattatamente.
ADAPTAR. v. a. Acomodar 6 aplicar una
cosa 4 altra. Se usa també com recí-
proc. Adaptar. Aptare, adaptare.
41 inter. Adattare, assettare.
ADARGA. s. f. Arma defensiva semblant
a. escud, fèta de cuiro, y de figura ca-
si oval. Adarga. Parma. Écu, bouclier.
Pavese.
ADARGARSE. v. r. ant. Cubrirse ab
l'adarga per defensa. 4dargarse. Par-
mà tueri. Se couvrir de l'écu ou du
bouclier. Coprirsi col pavese.
ADARGUETA. s. f. dim. de Apanca. Ádar-
quilla. Parmula. Petit ecu, bouclier.
Pavesetto.
ADASSO. . ant. Asso.
ADDICIO. s. f. L' anyadidura que se po-
sa en alguna obra 6 escrit. Adicion. Ad-
ditio. Addition. Addizione, aggiunta.
ADDICIONAD , DA. p. p. de ADDICIOXAR.
Adivionado.
ADDICIONAL. adj. Se diu del article, cláu-
sula 6 ex ió que se anyadex á un
tractat ó reglamént ja formad. Adicio-
nal. Addititius. Additionnel. Addizio-
nale.
ADDICIONAR. v. a. Fèr ó posar addicións.
Alicionar. Ad sui aut aliorum scripta
addere. Additionner. Aggiungere, ac-
crescere.
ADDICTE , TA. adj. Molt inclinad,
afecte. Adicto. Devotus, deditus. Ale
tiche, dévoué, incline, porté à. Affe-
rionato , attaccato.
ADEALA. s. f. ant. Lo que se dóna de
gracia sobre lo preu principal en lo que
se compra Ó ven; Ó los emolumènts que
æ ag n al sou de algun empleo ó
omissió. Adehala. Additum supra pac-
ti pretium. Pot-de-vin, epingles. Man-
cia.
ADECUAD, DA. p. p. de ADECUAR. Ade-
cuado
ecran. adj. Lo que es 4 propósit 6 aco-
modad pera alguna cosa. Adecuado.
. Áptus, idoneus. Assortissant , assorti»
TOM. I.
ADE 41
propre. Proprio, adattato. |,
ADECUADAMENT. adv. mod. Á propó-
sit, oportunamènt. Adecuadamente.
Opportunè. 4 propos, à point. Opor-
tunamente, comodamente.
ADECUAR. v. a. Igualar, proporcionar,
acomodar. una cosa á altra. Adecuar.
Adaquare, æquare. Assortir, ajuster,
proportionner. Assettare, acconciare.
ADEFORA. adv. ll. Arona.
ADELANTAD, DA. p. p. de ADELANTAR.
Adelantado ; progresado.
ADELANTADISSIM, MA. adj. sup. de
ADELANTAD. Ádelantadisimo. Valdè pro-
vectus. Très-pretoce, très-prémature.
A vanzatissimo.
ADELANTAMENT s. m. L'acció y efec-
te de adelantar. Adelantamiento. Pro-
gressio. Avancement, anticipation. Pro-
gresso, avanzamento, vantaggio.
ADELAXTAMÈNT. met. Progrès, ventatje 6
millóra. 4delantamiento. Incrementum,
profectus. Accroissement, ametioration,
progrès, perfection. Accrescimento, in-
grandimento , rifacimento.
ADELANTAR. v. a. avansar, en la ac-
cepció de accelerar, etc.
ADELANTAR. AVAXSAR, en lo sentit de antici-
par, etc.
ADELANTAR. met. Aumentar, millorar.
Adelantar. Augere. Ameliorer, aug-
menter. Migliorare, ristorare , ristabi-
lire, raccouciare.
ADELANTAR. met. avaxsan, en la accepció
de aventatjar ó excedir á algú.
ADELANTAR. V. n. met. Fèr progressos,
axí se diu, que las ciencias natura
han adelantad mòlt en lo sigle dinou.
Progresar. Progredi. Faire des pro-
grès. Progredire.
ADELANTAT. s. m. Antiguamènt lo go-
bernador militar y polític de una pro
. vincia fronterissa. Adelantado. Pra-
fectus, præses. C'était anciennement le
gouverneur civil et militaire d'une pro-
vince. Podestà.
ADELIL. s. m. ant. ADALID.
ADELITARSE. v. r. ant. DELEITARSE.
ADELITAT , DA. p. p. de apELITARSE.
ADEMANT. s. m. ant. DIAMANT,
ADEMES. adv. mod. À més de axó ó
alló. Ademas. Preterea, insuper. Outre,
de plus. Oltre, inoltre.
ADERN. s. m. Arbre. BLADERX.
ADERRARIAR. v. a. ant. EXDERRERIR.
ADERRARIAT, DA. p. p. de apERRABLA.
| 6
42 ADI .
ADÈS. adv. t. ant. ana.
ADÉS. ant. LUEGO.
ADÈS, ADÈS. ant. ARA MATÈI.
ADÈS, Apks. mod. adv. ant. POC i POC.
ADESTE. adv. ll. ant. A la dreta. 4 la
derecha. A dexterà, ad dexteram. 4
droite. A destra. |
ADESTRAD, DA. p. p. de ADESTRAR y
ADESTRARSE. Ádestrado. '
ADESTRAR. v. a. ENSINESTRAR.
ADESTRAR. ant. AMIDAR,
ADESTRARSE. V. T. Efercitarse, fèrse dèstre.
Adestrarse. Exerceri. S'exercer. Eser-
citarsi , ammaestrarsi.
ADEVINALLA. s. f. ant. ENDEVINALLA.
ADEVINAT. v. a. ant. ENDEVINAR.
ADEVINAT, DA. p.p. de ADEVINAR.
ADFORÍ. s. m. ant. Hèrba. Ásano.
ADHERENCIA. s. f. Eullas, conue£ió, pa-
rentiu. Adherencia. Necessitudo , cog-
natio, afünitas. Adherence. Aderenza,
congiunzione. |
ADHERENT. adj. Se aplica á lo que está
apne£o , unid, 6 agafad ab alguna cosa.
Adherente. Adhærens. Adherent. At-
taccato.
ADRERÈNTS. s. m, pl. Los que tènen adhe-
rencia ab algú. llegados. Consangui-
nei, propinqui. Tous ceux qui ad-
hérent. Consanguineo, della medesima
stirpe. |
ADHÉRIMÈNT . 9. m. ant. ADHESIÓ.
ADHERIR. v. n. Iuclinarse, unirse, arri-
marse al partit 6 dictámen de algú. Se
usa comunamènt com recíproc. 4dhe-
rir. Adherere. Adherer. Essere attac-
, cato, unito, appicciato.
ADHESIO. s. f. Lo acte y efècte de ad-
herir. Adhesion. Adhesio. Adhesion.
Congiunzione , unione. |
ADIAR. v. a. ant. Senyalar dia. Señalar
ó fijar dia. Diem dicere, indicere.
Ajourner , assigner. Asseguarc, cita-
re.
ADIAT, DA. p. p. de aprar. Señalado,
fijado. .
ADINERAD, DA. adj. Se aplica al que
te mòlt dinér. Adinerado, perulero.
Pecuniosus. AÁrgenteux, pecunieux,
fonce. Dovizioso.
ADINS. adv. Il. ó t. piss.
ADINTRE. adv. ll. ó t. pres.
ADIVINAR. v. a. ant. ENDEVINAR.
ADIVINAT , DA. p. p. de apivimar.
ADJACENT. adj. Immediat , prótim. 4d-
yacente. Adjacens, proximus, vicinus. -
ADM
1. Adjacent. Adjacente.
ADJECTIU. s. m. Gram. Lo nom que se
junta al substantiu pera denotar sa cua—
itat, com groc, bermell, dolent. A4d—
jetivo, adjunto. Adjectivam nomen.
Adjectif. Addiettivo.
"ADJORNAR. v. a. ant. Senyalar dia.
Señalar à fijar dia. Diem dicere, in—
. dicere. Ajourner. Citare.
ADJORNAT, DA. p. p. de ansonnan. Se—
ñalado, fijado.
ADJUDICACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
adjudicar. 4djudicacion. Adjudicatio.
Adjudication. Aggiudicazione.
ADJUDICAD, DA. p. p. de ADJUDICAR y
ADJUDICARSE, Adjudicado.
ADJUDICAR. .v. a. Declarar en favòr de
algú la pertinencia de alguna cosa, lo
que regularmént se fa ab autoritat de
jutge, y per lo comú en herencias y
particióna, Adjudicar. Adjudicare , ad-
icere. 4djuger. Aggiudicare.
| ADJUDICARSE. V. T. Apropiarse, aplicarse
un 4 sí matèx alguna cosa. Adjudicarse.
Sibi arrogare. S'adjuger. Arrogarsi. *
ADJUNT , TA. adj. Lo que va ó está unid
ab alguna cosa. Adjunto. Adjunctus.
Ci-joint. Aggiunto.
ADJUNT, s. m. Lo company que se dòna al
notari recusad. 4compañado. Adjune-
tus , comes datus. 4djoint. Aggiunto.
ADJUNTS. pl. Les jutges que se donan per
companys al que conex de la causa.
Adjuntos, jueces adjuntos. Judices ad-
juncti , comites dati. Personnes chosies
pour aider les juges par ses observa- .
‘tions. Aggiunti.
ADJUTOR. s. m. AJUDADOR.
‘ ADJUTORI. s. m. Ajuda, au£ili. Ayuda,
auxilio, Adjutorium , auxilium. Aide,
secours. Ájuto , soccorso , aita.
ADMES, A. p. p. de aoméTRER. Admi-
tido ; aceptado.
ADMETRER. v. a. Rébrer , 6 donar en-
trada. Admitir. Admittere, excipere.
Admettre, recevoir. Ricevere, ammet-
tere.
ADMETRER. Acceptar. Aceptar. Áccipere ,
admittere. 4ccepter. Accettare, ammet-
' tere.
" ADMETRER. Permétrer 6 sufrir, y axí se
- diu: aquesta causa no ADMET dilació.
, Admitir. Pati. Permettre. Soffrire, per—
mettere.
ADMINÍCUL. s. m. Lo que servex opor-
tunamént de ajuda y aufili 4 alguna
ADM t
cosa, © intént. Adminiculo. Adminicu-
lum. 4dminicule. Amminicolo , appog-
go. A
ADMINISTRACIO. s. f. L'acció y efècte
de administrar. Administracion. Ad-
mcstrabo. Administration. Ammini-
strasione, maneggio, governo.
sarustrsció. Lo empleo de administra-
dor. Administracion. Administrandi
munus. Administration. Amministra-
zione.
amuwisTRaCIÓ. La casa d oficina ahônt lo
admisistradòr y dependènts efercexen
son empleo. Administracion. Adminis-
trahionis officina. Administration. Am-
misistrasione.
ADMINSTRAD , DA. p. p. de apmms-
nu Administrado.
ADMINISTRADOR, RA. s. m. y f. Lo
qui administra. Administrador. Admi-
nistrator. 4dministrateur. Amministra-
tore.
ADMINISTRAR. y. a. Gobernar 6 cuidar
alguna cosa, com la hisenda, etc. 4d-
amistrar. Gubernare , administrare.
Alministrer. Amministrare, reggere.
ADMIRABLE. adj. Lo que es digne de'
admiració. 4dmirable. Admirabilis, ad-
mirandus , mirus. Admirable. Ammira-
bile, mirabile. - .
ADMIRABLEMENT. adv. mod. Ab ad-
miració. Admirablemente. Mir? , mira-
bilitèr. _4dmirablement. Mirabilmente.
ADMIRACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
admirar. 4dmiracion. Admiratio. 4d-
miration. Ammirazione, ammiramento.
1visació. La sorpresa que causa la vista
‘ consideració de alguna cosa extraor-
d'naria ó inesperada. Admiracion. Ad-
miratio. Ézonnement , surprise. Stu-
pore.
wuzsció. Ortogr. Nota ab que se figura
a admiració en lo escrit. Admiracion.
Admirationis nota. Point admiratif.
Ammirativo.
ADMIRAD, DA. p. p. de anmiñar. 4d-
mirado. .
ADMIRADOR, RA. s. m. y f. Lo qui ad-
ara. Admirador. Admirator , admira-
tx. Admirateur. Ammiratore.
ADMIRALL. s. m. ant. ALMIRANT.
ADMIRAR. v. a. Causar admiració. #d-
mirar. Admirationem movere, inferre.
Éonner , emerveiller. Sbalordire , sbi-
gAtire.
amar. Mirar alguna cosa ab admiració.
Se usa també com recíproc. .fdmirar.
Mirari. Admirer. Ammirare.
ADMIBATIU. S. m. ADMIRACIÓ, en la ac-
cepció de nota ab que se figura, etc.
ADMISIBLE. adj. L due ga digne de
. ser admes. Admisible. Acceptabilis, ad-
mitti dignus. 4dmissible. Ammissibile,
ricevevole.
ADMISSIÓ. s. f. L'acció y efécte de ad-
métrer. Admision. Receptio. Admis-
sion. Ammissione, ricevimento.
ADMONICIÓ. s. f. Advertencia, avis,
amonestació. Admonicion. Animadver-
sio, admonitio. Admonition. Monizio-
ne, ammonimento.
ADMONICIÓ. ant. AMOXESTACIÓ, en la segòna
accepció.
ADOB. s. m. Reparo, reméndo, ó com-
posició de alguna cosa. .4dobo. Refec-
tio, reparatio. Raccomodage, repara-
tion. Racconciamento, racconciatura.
ADOB. Amanimént de las viandas. Condi-
mento, guiso, adobo. Condimentum.
Daube. Condimento.
ADOB. La mescla de varios ingrediènts que
se fa per assahonar las pells. .4dobo.
Mixtura quedam pellibus macerandis.
Melange, preparation de differentes
choses pour le tannage. Conciatura.
ADOB. Agr. Los féms y cualsevol altra co-
sa ab que se engrèxan las terras á fi de
que produescan més. .4bono. Fimus,
stercus, letamen. Fumier, engrais de
végétaux en putrefaction dont on amen-
de la terre. Concime, letamajo.
ADOBAD, DA. p. p. de ADOBAR y ADO-
BARSE. Remendado , aderezado; mejo-
rado ; adobado ; abonado; trastejado.
ADOBADOR DE CUIROS. s. m. assamo-
NADÒR.
ADOBADURA. s. f. ant. Assanoxawkwr,
per l'acció y efècte de assahonar.
ADOBAMITJAS. s. m. Lo qui compon ó
repara tòta classe de mitjas. Calcetero.
Tibialium refector, tibialia reficiens.
Ravaudeur. Conciacalzette, rappezza-
tore.
ADOBAR. v. a. Corapóndrer , reparar al-
guna cosa que está espatllada. Remen-
dar, aderezar. Reficere , sarcire, re-
concinnare. Rapiecer , rapetasser. Rap-
pezzare , rabberciare.
ADOBAR. Ant. ADORNAR.
ADOBAR. Compóndrer, aliviar, millorar al
malalt. Se usa també com reciproc.
Mejorar. Ægrotum reficere, resarcire.
ADQ
Se reablir, Ristablirsi, ristorarsi.
ADÒBAR. Ássabonar las pèlls. Adobar. Pel-
- les subigere, macerare. Tanner, affas-
ter. Conciare.
ADÒBAR. 4gr. Femar , engrexar las terras.
Abonar. Agros stercorare, letilicare.
Engraisser , amender. Concimare, le-
tamare.
ADOBAR. Reparar, compóndrer las teula-
das posand teulas novas en lloc de las
trencadas. Zrastejar. Tecta sarcire. Re-
couvrir un toit. Rifare un tetto, un co-
to.
AD manes. v.r. Adquirir algun aumènt 6
perfecció. Mejorarse. Meliorescere, in
melius mutari. Accroltre, augmenter,
parvenir à un poste plus considerable.
Ammeliorarst. |
ADOBARSE. Posarse mès benigne lo temps.
Mejorarse. Meliorescere. Se mettre au
beau. Raddolcirsi, rassereuarsi.
ADOBERIA. s. f. Lo lloc ú oficina ahónt
se assahònan las pèlls 6 cuiros. Tene-
ría , curtiduría. Coriaria officina. Tan-
nerie. Concia.
ADOCTRINAD, DA. p. p. de ADOCTRIMAR.
. Doctrinado y adoctrinado.
ADOCTRINAR. v. a. Ensenyar, donar
instrucció 4 algú. Doctrinar , adoctri-
nar. Docere, instituere. Enseigner, -
Addottrinare, ammae-
endoctriner.
strare.
ADÒJO. adv. mod. fam. Ab mòlta abun-
dancia. 4 boca de costal, aporrillo, d
pote. Abundè, affatim. 4bondamment ,
a foison. A bizzeffe.
ADOLCIR. v. a. ant. EXDOLSIR.
ADOLCIT, DA. p. p. de aporcir.
ADOLECÈNT. s. m. ant. Fadrí, jòve.
Adolescente. Adolescens. Adolescent.
Adolescente, giovinetto.
ADOLESCENCIA. s. f. La edat dèsde ca-
tòrse fins 4 vint y cinc anys. 4dolescen-
cia. Adolescentia. Adolescence. Adole-
scenza, giovinezza. |
ADOLEXER. v. n. Patir de algun mal
habitual. Adolecer. Ægrotare. Étre
malade , indispose. Infermarsi, essere
travagliato, tener l'anima co' denti,
aver poca sanità.
ADOLÉXER. met. Parland dels afèctes ó pas-
siòns, es estar subjècte 4 ellas. 4dole-
cer. Aliquo animi affectu laborare. Être
en butte a quelque passion violente. Sof-
ferire, soggiacer a qualche passione.
ADOLORID, DA. adj. Afligid, ple de do-
ADO
lor y de angustia. Dolorido , adolorido..
Dolore affectus. Triste, afflige. Mesto ,
afflitto, appenato.
ADOLORID. Lo qui patex dolor en alguna
part ó mémbre del cos. Dolorido , do-
liente. Dolens. Soufrant, malade. Pe—
nante, infermo, ammalazzato.
ADOLSAR. v. a. ant. ENDOLSIR.
ADOLSAT , DA. p. p. de aporsar.
ADOLZAR. v. a. ant. ENDOLSIR.
ADOLZAT, DA. p. p. de apOLzaR.
ADOMAR. v. a. ant. pOMAR.
ADOMAT, DA. p. p. de apoman.
ADONAD, DA. p. p. de anonanse. Ad-
vertido, reparado. |
ADONARSE. v. r. Advertir, reparar al—
guua. cosa. Advertir, reparar, echar
de ver. Auimadvertere, perspicere. Re—
marquer , S'apercevoir. Avvedersi, ac-
corgersi.
ADONARSE. territ. Tenir compte, atèndrer
4 alguna cosa 6 tenir cuidado de ella.
Tener cuenta. Incumbere in rem, rci
animum intendere. Faire attention à
o quelque chose. Badare, attendere.
ADONCHS. adv. t. ant. Á Las monas.
ADONIC. adj. Poet. Se aplica 4 una espe-
cie de vers que consta de uu dáctil y un
espondeu, y se usa al fi de cada estro—
fa de versos sáfics. Adónico, adonio.
Adonicns, adomium. Adonien, ado-
nique. Adonico.
ADONIS. s. m. Nom pres de la mitología,
ue per comparació se aplica al noy ó
Ave bonic y bèn dispost. Adoris. Ado-
nis, pulcherrimus. 4doxis. Adonide.
ADOPCIÓ. s. f. L'acció y efècte de adop-
tar. 4dopcion. Adoptio. Adoptior. Ado-
zione, adottazione, adottamento. ,
ADOPTAD, DA. p. p. de ADOPTAR. #dop-
tado.
ADOPTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
adòpta. Adoptador. Adoptator. Celui
qui adopte. Adottatore, che adotta.
ADOPTAR. v. a. Afillar. 4doptar. Adop-
tare. Adopter. Adottare.
ADOPTAR. met. Rébrer, admétrer alguna
opinió, parer 6 doctrina, aprohandia ó
seguindla. Adoptar. Admittere, sequi.
Adopter. Approvare.
ADOPTIU, VA. adj. que se aplica al fill
ue lo es per adopció. .4doptivo. Adop-
tivus. Adoptif. Adottivo, che attiene
er adozione. . .
ADORABLE. adj. Lo que es digne de ser
adorad. Adorable. Adorabilis. 4dora=
ADO
He. Adorabile, degno d' adorazio-
ne.
ADORACIÓ. s. f. L'acció y efecte de ado-
rar. oracion. Adoratio, cultus, ve-
neratio. Adoration. Adorazione, ado-
rasento.
ADORAD. DA. p. p. de aponar. 4derado.
ADORADOR , RA. s. m. y f. Lo qui adò-
ra. 4dorador. Adorator , cultor. .4do-
rateur. Adoratore, che adora.
ADORAR. v. a. Honrar y reverenciar ab
culto sagrad 6 religiós; lo que princi-
pal v propiamént se deu no més i Deu.
#dorar. Adorare. Adorer. Adorare, ri-
verire, onorare.
moss met. Amar en extrèm. .4dorar.
Adamare, ardere. Adorer. Adorare.
aporsa. Besar la ma al papa en senyal de
rgoéxerlo per llegítim successòr de
- sut Pere. Æ#dorar. Adorare. Adorer.
Adorare.
ADOBATORI. s. m. Nom que los espa-
ayds donaren als temples en que los
mds adoraban als ídols. Adoratorio.
Idolorum fanum. Nom que les espa-
gnols de lArmérique donnait aux tem-
ples des idoles. Tempio o chiesa de-
gl’ idoli.
ADORMID, DA. p. p. de ADORMIR y Apon-
wese. Endormecido ; dormido; enva-
rado.
DESPERTAR ALS ADORMIDS, fr. Suscitar espe-
cies ab que algú se mou á fèr ó dir lo
que no se pensaba. Despertar d quien
uerme. Dorinientem excitare, exper-
celacere. Éveiller le chat qui dort. Stuz-
tcare i vespajo, svegliare il can che
dorme.
7; vosamp. mod. adv. ab que se denota
ne algú fa alguna cosa no enteramènt
despert. Entre sueños; d duerme y ve-
li, 6 eretre duerme y vela, semidormi-
do. Dormitando. En songe, en dor-
mant. lu sogno, in visione.
ADORMIMENT. s. m. L'acció v efécte
de ADORMIR y ADORMIRSE. /dormeci-
mento. Torpor. Assoupissement. Sopo-
rr, sonnolenza , cascaggine, addormen-
mento.
ADORMIR. v. a. Causar son 6 fer dor-
gx. Adormecer. Sopire. Endormir,
asoupir. Addormentare, addurre, con-
eliar il sonno, sopire, insonnare.
&emnesE. v. r. Agafar lo son. Dormirse.
ire, somno se dare. S'endormir,
rassoupir. Addormirsi, assonnarsi, esser
ADO 45
soprappreso dal sonno, legar la giu-
menta. '
ADORMIRSE. Endormiscarse algú, véncerlo
la son. Adormecerse. Dormitare. S'en-
dormir, commencer à dormir. Addor-
mentarsi , lasciarsi vincer dal sonno.
ADORMIRSE, Entorpirse algun mémbre del
cos. Adormecerse , envarurse. Torpes-
cere, torpore affici. S'engourdir. Assi-
| derarsi, agghiadare , aggranchiare,
ADORMIRSE. met. Descuidarse, obrar ab
negligencia. Dormir. Negligenter agere,
rem parüm curare. Dormir. Anneghit-
tire, trascurare, lellare.
ADORNAD, DA. p. p. de anorxar. Ader-
nado.
ADORNADOR, RA. s. me-y f. ant. Lo qui
- adorna. Adornador. Ornator, Celui qui
orne , qui pare, qui embellit. Adorna-
tore, abbellitore , ovnatore.
ADORNAMENT. s. m. ant. ADORNO.
ADORNAR. v. a. Hermosejar ab adornos.
Adornar. Ornare. Orner, embellir.
Ornare , abbellire , fregiare , arredare,
addobbare. ,
ADOBYAR. mer. Se diu de las préndas 6 cir-
cunstancias que distingexen á alguna
persona. Altornar. Ornare. Orner,
douer , partager. Adornare , arricchi-
re, dotare.
ADORNO. s. m. Lo que servex pera her-
mosejar à alguna persòna 6 cosa. Ador-
no. Ornatus. Parure, embellissement.
Adornamento, ornamento, abbellimento.
ADORS. adv. mod. ant. DETRAs.
ADOSSAR. v. n. ant. Carregarse al coll ó
á las espatllas alguna cosa. Echarse d
cuestas. Tergo, humeris imponere. En-
dosser , mettre sur son dos ; se charger
d'une chose. Addossarsi.
ADOTSENAD, DA. p. p. de arorsexan.
Adocenado.
ADOTSENAD. adj. Se aplica á lo que es co-
mú, 6 de quen hi ha abundancia, com
poeta ADOTSEXAD. Adocenado. Commu-
nis, vulgaris. Ordinaire, commun, à la
douzaine : qa exemple, pocte à la
douzaine. Da dozzina, dozzinale.
ADOTSENAR. v. a. posar per dotsenas y
ab separació alguns géneros ó merca-
derías. Adocenar. Merees in duodena-
rios fasces distributas reponere. Ranger
par douzaines. Collocare , assettare in
dozzine.
ADOTSEXAR. Compéndrer 6 confóndrer à
algú entre gènt de inferior calitat. 4do-
. ADR i
eenar. Vulgo aduumerare, adscribere.
Ranger quelqu'un parmi des gens peu
consideres: compter à la douzaine.
Credere qualcheduno messo in dozzina.
ADQUIRID, DA. p. p. de anquinin. 4d-
uirido. ,
ADQUIRIDOR, RA. s. m. y f. Lo qui
adquirex. 4dquiridor. Acquisitor. 4c-
quereur. Acquistatore.
ADQUIRIR. v. a. Alcansar, guanyar,
conseguir. Adquirir. Acquirere. 4c-
guérir , gagner. Acquistare, guadagua-
re , ottenere, far acquisto.
ADQUISICIÓ. s. f. L'acció y efécte de ad-
quirir. Adquisicion. Acquisitio. Acqui-
sition. Acquisto, conseguimento.
ADQUISIT, Dig p. p. ant. de anque.
ADRASSANA. s. f. Lloc á la bora del
mar ahónt se fabrican, reparan y con-
servan los bucs, y se guardan las mu-
nicións, máquinas de guerra y demés
cosas necessarias per equiparlos. #rse-
nal, atarazana. Navale, vel navalia.
Arsenal. Arsenale, arsanale , arzanale,
armamentario.
ADREDES. adv. mod. ant. ADRETAS.
ADREG. adj. ant. DÈSTRE.
ADREITAMENT. adv. mod. ant. RECTA-
MÈNT Ó JUSTAMÈNT.
ADRES. s. m. Adórno de or, plata ó pe-
drería de que usan las donas, y se com-
n de collaret , arracadas, manillas,
etc. Aderezo. Ornamentum muliebre.
Assortiment, garniture de diamans,
de perles, etc. Guarnizione di diaman-
ti, monile, vezzo. '
abris DE CABALL. La manta, las tapafon-
das y demés arreus que se posan al ca-
ball per adornarlo y gobernarlo. #de-
rezo de caballo, jaez. Phalere. Harnois
de cheval. Bardatura, fornimento d' un
cavallo da sella.
ADRÈS DE CASA. ant. PARAMÈNT DE CASA.
ADRESSAD, DA. p. p. de apaessar. En-
derezado ; levantado ; jaharrado.
ADRESSAMENT. s. m. ant. L'acció de
adressar ó posar dret lo que está tort.
Enderezamiento. Directio. Redresse-
ment. Dirizzamento.
ADRESSAR. v. a. Posar dret lo que está
tort. Se usa també com reciproc. En-
derezar. Bectum reddere. Redresser.
Dirizzare , addirizzare.
ADRESSAR. ant. ENCAMIVAR,
ADRESSAR. Axecar, alsar lo caigud 6 estes
ep terra. Levantar. Erigere. Lever,
ADU
dresser, Alzare, levar su.
ADRESSAR. met. Arreglar, redressar 6 re-
formar. Enderezar, Rectè disponere.
Redresser, Rimettere.
ADRESSAR. Aplauar ó igualar lo mestre de
casas la pared, disposandla per emblan-
carla. Jaharrar. Parietem æquare,
gypsare. Crepir une muraille avec du
. platre. Ingessare.
ADRETAS. adv. mod. Expressamènt, de
proposit. 4drede, adredemente. Con-
sultò dedità operà. Exprés, à dessein.
Espressamente, a posta.
ADRIATIC. adj. que se aplica al mar ó
golfo de Venecia. Se usa també com
substantiu. 4dridtico. Adriaticum ma-
re, Adria. Adriatique: on le dit de la
mer et du golfe de Venise. Adriatico:
dicesi del mare e del golfo di Venezia.
ADRISSAD, DA. p. p. de ADRISSAR, Adri-
zado.
ADRISSAR. v. a Ndut. Adressar, alsar
un barco que está tombad. Adrizar.
Erigere, sublévare. Redresser. Raddriz-
zare.
ADROGUÈR. s. m. Lo qui ven drogas.
Droguero, especiero , confitero. Aro-
matarius , aromatum propola, aroma-
topola. Droguiste, confiseur. Droghiere,
eonfettiere.
ADROGUERÍA. s. f. ant. Botiga de adro-
er. Drogueria , especeria , especieria.
romatum taberna. Droguerie, confi-
serie. Drogheria.
ADSEMBLA. s. f. ant. Mula 6 matxo de
càrrega. Acemila. Jumentam. Som-
mier, béte de somme. Somiere, giu-
mento.
ADSEMBLAR. adj. ant. Lo que pertany
á Vadsembla, ó al adsembler. Acemi-
lar. Jumentarius. Qui appartient à la
béte de somme, ou à celui qui la con-
duit. Appartenente al somiere o mulat-
tiere.
ADSEMBLER. s. m. ant. Lo qui cuidaba
ó tiraba per lo ronsal é las adscmblas.
Acemilero. Mulio. Muletier. Mulattiere,
ginmeuticre.
ADUANA. s. f. La oficina pública abónt
se registran los géneros y mercaderías,
y se cobran los drets que se pagan per
ells. Aduana. Edes publicæ vectigali-
bus exigendis. Douane. Dogana.
ADULACIO. s. f. L'acció y efècte de adu-
lar. Adulacion. Adulatio, assentatio,
Adulation. Adulazioue , lusinga.
|
| "| ADU -
! ADULAD, DA. p. p. de aptas. du
lado
ADULADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui adu-
la. 4dulador , lavacaras, quitapelillos.
Adebtor, assentator. Adulateur , ca-
jobur, flagorneur. Adulatore, lusin-
luere. .
ADULAR. v. a. Dir 6 fér ab estudi lo que
se creu que pod agradar à algú. Adu-
lar. Adulari, blandiri, assentari. 4du-
- der. Lasingare. |
ADULATORI, KIA. adj. Lo que adula.
4dulatorio. Adulatorius. Adulatif, flat-
teur. Lusiughiere.
ADULCIDUR À. s. f. abt. L'acció y efècte
de adulcir 6 endolsir. Endulzadura.
Dulcoratio. -Adoucissement , l'action
d'adoscir. Addolcimento.
ADULCIR. v. a. ant. EXDOLSIR.
ADCLCIT , DA. p. p. de apuLcin.
ADULT, TA. adj. Lo qui está en la edat
de la adolescencia. Adulto. Adultus.
Adulte. Adulto.
ADULTER. s. m. ant. ADÚLTERO.
ADULTERACIO. s. f. L'acció y efècte de
adelterar. Adulteracion , sofisticacion.
Aduiteratio , falsatio. Adulteration.
Adulteramento.
ADULTERAD, DA. p. p. de ADULTERAR.
Adulterado. sofisticado. ,
ADCLTER R, RA. s. m. y f. Lo qui
adultera è falsifica. 4dulterador. Adul-
terator. Celui qui adultire, altére , fal-
sifie. Falsfcatore.
ADULTERAR. v. n. Cométrer adulteri.
Adulterar. Adulterare, mechari. .fdul-
terer. Adulterare.
ADCLTERAR. v. a. met. Viciar, falsificar al-
gnua cosa. Adulterar, sofisticar. Fal-
sare, corrumpere , adulterare. 4dulte-
rer. falsifier. Adulterare, falsificare.
iDULTERÍ. s. m. Lo acte carnal de ho-
me ab dona essend cualsevol dels dòs
casad. Adulterio. Adulterium. Adultére.
Adulterio.
ADUCLTERI, NA. adj. Lo que proceex de
adulteri, 6 lo pertanyènt 4 ell. 4dulte-
rino, hornecino. Adulterinus. Adultes
rin. Adulterino.
ADLLTERO, RA. adj. que se aplica al
que comet adulteri. Se usa també com
substantiu en las dós terminacións.
Adúltero. Adulter. 4dultére. Adultero.
ADLRIR. v. a. ant. CREMAR.
ADURIT, DA. p. p. de ADURIR.
ADURMENTAD, DA. adj. ant. Adormid.
ADV . 4
Adormecido. Sopitus. Endormi. Ad-
dormentato.
ADUST, TA. adj. que se aplica al sub-
gécte de geni melancólic y aspre. Adus-
to. Tetricus, asper. Chagrin, sombre.
Tristo , maninconioso , cupo, mesto.
ADUSTIO. s. f. ant. L'acció y efécte de
cremar. -Adustion. Adustio. Adustion.
Adustione, infiammazione.
ADUSTIU, VA. adj. ant. Lo que té vir-
tut de cremar. Adustivo. Ustivus. 4du-
rent, combustible, qui a la vertu de
bruler. Adustivo, che ha facoltà d'ina-
ridire.
ADVENEDIS, SA. adj. Se dis per menys-
preu de cualsevol que ve de fora á es-
tablirse en algun pais 6. poble séns emà-
pleo ú ofici. Advenedizo. Exter, ex-
traneus. Il se dit d'un etranger sans
aveu, sans emploi, sans profession. Ay-
venturiere,
" ADVENEDIS, ESTRATGÈR.
ADVENIDER , RA. adj. ant. zernaxcka.
ADVENIMÈNT. s. m. vmcuna.
ADVENIMÈNT. Elevació, efaltació de algú à
una gran dignitat, com al trono, etc. 4d-
venimiento. Ad insiguem aut supremam
dignitatem adventus. Exaltation , ele-
vation. Esaltazione.
ADVÈNT. s. m. Lo témps sant que celè-
bra la Iglesia dèsdel diumènge pri-
mer dels cuatre que preceexen i Nadal
fins á la vigilia de aquesta fèsta. Ad-
viento. Adventus. L' avent. L' avvento.
ADVENTICI, CIA. adj. Lo que es es-
tranv 6 sobrevé, à diferencia de lo que
es natural y propi. Adventicio. Adven-
titius. Adventice, adventif. Avventizio.
ADVERACIO. s. f. for. L'acció y efécte
de adverar. Adveracion. Asseveratio.
L'action d'assurer , d'affirmer. Asseve-
razione.
ADVERAD, DA. p. p. de apveran. £d -
verado.
ADVERAR. v. a. for. Certificar, assegu-
rar, donar per certa alguna cosa. #d-
verar. Asseverare. Certifier, assurer.
Assestare , assicurare.
ADVERAR. ant. AVARAR.
ADVERBI. s. m. Gram. Una de las parts
de la oració que se junta al verb pera
restringir, modificar, y determinar la
seva significació. Adverbio. Adverbium.
Adverbe. Avverbio.
ADVERBIAL. adj. Gram. Lo que per-
tany al adverbi. .4dverbial. Ad adver-
48 ADV
biund pertinens. Adverbial. Avverbiale.
ADVERBIALMENT. adv. mod. Gram.
' À modo de adverbi, 6 com adverbi.
Adverbialmente. Adverbialiter. Adver-
. bialement. Avverbialmente, a maniera
d' avverbio. '
ADVERS, SA. adj. Lo que es contrari 6
desgraciad. Adverso. Adversus, contra-
rius. 4dvers , contraire. Avverso y con-
'trario , sfortunato. |
ADVERSAMENT. adv. mod. En contra-
ri 6 desgraciadamènt. Adversamente.
Adversè. D'une manizre contraire , ad-
verse: contradictoirement. Sciagurata-
‘mente, awversamente, cou avrersità,
malavventurosamente.
ADVERSARI. s, m. Contrari 6 enemig.
Adversario. Adversarius, contrarius.
Adversaire. Avversario.
ADVERSATIU, VA. adj. Gram. Comuna-
mènt se usa en la terminació femenina,
y se aplica 4 aquellas partículas que
exprèssan alguna oposició y contrarie-
tat èntre lo que se ha dit y lo que se
va à dir. Adversativo. Particulæ adver-
sativa. 4dversatif. Avversativo.
ADVERSITAT. s. f. Succès advers ó con-
trari. Adversidad. Adversitas. Adver= |
site, accident fácheux. Avversità.
ADVERTENCIA. s. f. L'acció y efècte de
advertir. Advertencia, advertimiento.
Monitum , documentum. Avertissement.
Avvertimento.
ADVERTID, DA. p. p. de ADVERTIR. 4d-
vertido.
anvertiD. adj. Expert, discrét, capas.
Advertido. Expertus, solers. Ávisé,
. clairvoyant. Prudente, cauto , savio.
ApvERTID. Previngud 6 avisad pera que
cuand algú li parle puga respóndrerli,
ó no crega lo que li diga. Orejeado.
Præmnonitus, dictis preoccupatus. 4fver-
ti, instruit d'avance. Avvertito,
ADVERTIDAMÈNT. adv. mod. Ab ad-
vertencia. Advertidamente. Meditatè,
scienter. Avec attention, à dessein,
sciemment, Scientemente, |
ADVERTIR. v. a. Adonarse, reparar
conéxer alguna cosa. Advertir. Animad-
vertere. Remarquer , s' apercevoir. Ave
vedersi, accorgersi.
ApvERTIR. Prevenir, avisar, aconsellar.
Advertir. Admonere, suadere. Aver-
tir, prevenir. Avvertire, avvisare.
ADVOCACÍA. s. f. La professió y efer-
cici de advocar. 4bogacia. Causarum
ARA
patrocinium, causidici niunus. Plaidoi
rie. Piato.
ADVOCACIO. s. f. ant. apvocacia,
ADVOCAD, DA. p. p. de apvocan. 4bo-
gado. .
apvocan. s. m. Lo professor de jurispru-
dencia, que ab títol llegítim defensa en
judici per escrit 6 de paraula. 4)oga-
do. Causarum patronus. Advocat. Avvo-
. cato, giuriseonsulto.
apvocan. met. Intercessòr, medianèr,
patró. Abogado. Protector, patronus,
Avocat, intercesseur. Avvocato, pro-
tettore, intercessore.
ADVOCADA. s. £. Intercessóra , media-
nera, patròna. Abogada. Deprecatrix ;
patrona. Avocate, mediatrice. Media-
trice. È
ADVOCAR. v. n. Defensar en judici pel
escrit 6 de paraula. Æbogar. Alicuju:
'eausam agere. Défendre en justice, de
vive voix ou par ecrit. Avvocare.
apvocar. met. Iutercedir, parlar à favo!
de algú. .4bogar. Pro aliquo depreca-
ri. Interceder: parler , prier, sollicite
, pour quelqu'un. Intercedere.
ADZABARA. s. f. Planta que trau desde
l'arrel un cono punxagud, compost di
fullas enrotlladas unas sòbre altras, qui
successivamént se desplegan, y ténet
la figura de tascó, puntagndas, acana-
ladas, ab punxas en sa extremitat y bo
ras, mòlt crassas, de color verd clar
de tres á cuatre peus de llarg, y ple
nas de fibras largas, fortas y blancas
de las cuals sàn fa lo fil anomenad pit:
Al cap de deu ó dotse auys nax del cèl
tro de las fullas un trónc que arriba
tenir dòtse 6 çatòrse palms de alsada
anomenad arbre de a ra, Ó etsab:
ra, lo cual trau en sa extremitat un:
flors blancas; y eu aquell matéx an
mor la planta. Pita. Agave americ:
na. Pite , aloés-pite : plante dont on !
du fil. Aloe
ADZABELLA. s. f..aut. GAYETA.
ADZABEJA. s. f. aut. GAYETA.
* ADZARÍ. s. m. ant. Hèrba. ÁsAno.
ADZEMBLE. s. f. ant. ADSEMBLA.
ADZEMBLER. s. m. ant. ADSEMBLÈS.
ADZUR. s. m. ant. BLAU DE CEL.
AE.
AEANANT y AENANT. adv. t. ant. 1
avant. En adelante. Deinceps, in pos!
AFA
ma. Déjormais. D' or innanzi, in av-
venire.
AER. s. m. ant. AIRE. -
| AEREO, REA. adj. Lo que se compon
| deam, ó lo que pertany é ell. Aereo.
lius, vel aérens. ferien: qui est
dir, qui appartient à l'air. Aereo.
stro. met. Lo que es va, fantàstic. 4€
reo. lvanis, vacuus, phantasticus. Pain,
fantastique , chimerique. Vano, fantasti-
co, chimerico.
AERIFORME. adj. Qué. Se diu de las
substancias que tènen la fluides del ai-
re. deriforme. Aëri similis. Aeriforme:
tut ce qui a les propriétés physiques de
l'ar. Aeriforme.
AEROMANCIA. s. f. Art de endevinar
mpenticiosamènt per los senyals è im-
pressións del aire. Aeromancia. Divi-
natio ex eis, quee in aére observantur.
déromancie. Aerimanzia.
AEROMANTIC. s. m. Lo qui proféssa la
aeremancia. Aeromántico. Aeromanti-
cus. Afromantique. Aerimante. .
AERÓMETRO. s. m. Instrumént que ser-
ver pera conéxer los graus de conden-
saciò 6 rarefaccié del aire. 4erómetro.
Instrumentum aérts densitati dimetien-
dz. Atromttre. Aerometro.
AEROSTATIC, CA. adj. que se aplica al
pos ple de un flúido més lléuger que
9 aire, y que per aquesta rahó se ele-
va en la stméefera. Aereostdtico , aeros-
tdtico. Globes fluido plenus, qui hac de
causa alta petit. erostatigue. Aerosta-
tico.
AF.
AFABILITAT. s. f. Suavitat, dulsura,
agrado en la conversació y tracte. Afa-
bilidad, Affabilitas. Affabilite, civilite,
abord facile: manière douce et hon-
we de parler aux gens, de les rece-
var. Affabilità. ,
AFABILISSIM , MA. adj. sup. de AFABLE.
4abilisimo. Valde affabilis. Très-affa-
Ne, doux. Affabilissimo.
AFARLE. adj. Suau, dòls, agradable en
lemversació y tracte. A4fable. Affabi-
. Affable, liant, doux,
agréable. Affabile. '
AFABLEMENT. adv. mod. Ab afabilitat.
dfablemente. Affabiliter. Affablement,
cwilement, d'une manière affable. Af-
fbilmente, civilmente, cortesemente.
TOM. L TN
| AFA
| AFADIGAD, DA. p. p. de aranican, Fa-
49
tigado.
AFADIGADAMENT. adv. mod. Ab fati-
ge Fatigadamente , fatigosamente.
grè, molestè, difficulter. D'une ma-
niere fatigante, avec peine, avec diffi-
culte, pentblement, difficilement. Fati-
cosamente, penosamente , difficilmente.
AFADIGADISSIM, MA. adj. sup. de
AFADIGAD. Fatigadisimo. Valde defati-
.gatus. Tres-fatigue, las ,'lassé. Molto
stanco , faticato. .
AFADIGAR. v. a. Causar fatiga. Se usa
també com recíproc. Fatigar. Defati-
gare, fatigare. Fatiguer, lasser, harce-
ler , harasser. Stancare, fiaccare.
AFAENAT, DA. adj. ant. AFEIXAD.
AFAENAMENT. s. m. ant. TAREA.
AFAIRE. s. m. ant. nEGOCI y QUEFÈR.
AFAITAD, DA. p. p. de ararrar.
APAITAD. adj. vulg. Fét, acostumad á al-
guna cosa. Hecho, acostumbrado. As-
suetus. Accoutume. Avvezzo.
AFAITAR. v. a. AFEITAR.
AFALACH. s. m. ant. ARALEG.
AFALEG. s. m. Demostració de amór y
carinyo per medi de accións ó parau-
- las. Halago, popamiento. Blanditie ,
blandimentum. Caresse. Carezzamento.
AFALEGAD, DA. p. p. de aFALEGAR.
Halagado.,
AFALEGADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
afalega. Halagador. Blandiens. Celui
qui caresse. Carezzante , carezzevole.
" AFALEGAR. v. a. Donar 4 algú mostras
de amòr y carinyo per medi de ac-
cións ó paraulas. Halagar , popar.
Blandiri, mulcere, palpari. Caresser ,
amadouer , mitonner , amignarder ,
amignoter , dorloter , cajoler , mijoter.
Carezzare, accarezzare.
AFAMAD, DA. p. p. de aramar. Ham-
breado.
AraMAD. adj. Se diu del subgècte que té
fam. Hambriento , fumeéiico. Famelicus,
esuriens. 4ffame, famélique. Affamato.
famelico.
AFAMAD, Se aplica á la óna que conti- :
nuamént mostra tenir fam. Hambron.
Esurio. Famelique, qui a toujours faim.
Famelico.
AFAMAD. Desitjòs, y axí se diu: estic AFA-
MAD de véurer á fulano, de anar á sa-
rau, etc. Deseoso, hambriente. Cupi-
dus, avidus. Avide, desireux. Avido,
cupido. i
7
50 AFA ò |
AFAMAD, Famds. #famado, mentado , re-
nombrado. Famosus. Renommé, fa-
meux , célèbre. Famoso, rinomate, ce-
lebre.
AFAMAR. v. a. Fèr patir fam á algú,
impediadli la provisió de víurers. Ham-
brear. Fame obstingere. 4ffamer, faire
souffrir la faim. Affamare.
AFAMAR. ant. Fér venir gana de menjar,
obrir lo apetit. Abrir las ganas de co-
mer. Cibi appetentiam excitare. Ragoú-
ter, faire reprendre son appetit ordi-
naire, Aguzzar l' appetito, invogliar a
mangiare. '
AFANAD, DA. p. p. de aranar. Hurtado.
AFANAR. v. n. ant. AFANYARSE, en la ac-
cepció de afadigarse en algun traball,
etc.
AFANAR. Y. a. territ. Robar. Hurtar. Fura-
ri, surripere. Voler , derober. Rubare,
involare, torre.
AFANGAR. v. a. ant. ENFANGAR.
AFANGAT, DA. p. p. de arancan.
AFANNOS, A. ad). ant. aranrós.
AFANY. s. m. Lo traball desmasiad , sol-
licitat ó diligencia que causa congòxa.
Afan. Auxietas, labor improbus. Solli-
citude , anxiete, fatigue, travail cor-
porel excessif. Sollecitudine, affanno.
AFANYAD, DA. p. p. de AFANYAR y AFA-
NYARSE. Afanado.
AFANYAR. v. a. Guanyar ab gran tra-
ball. Ganar con afan. Xnzii laboris pre-
tium mereri. Gagner ou acquerir quel-
que chose aprés avoir travaillé avec ex-
cés. Guadaguar a fatica, o durando una
fatica da cani : durar fatica graudissima.
AFANYARSE, V. T. Afadigarse en algun tra--
ball, sol-licitut ó diligencia. 4/anarse.
Auxiari, defatigari. Se fatiguer , avoir
bien de la peine en faisant quelque
chose. Affaticarsi.
AFANYARSE. Despatxar , enllestirse. Menear
las manos , darse prisa. Properare, se-
dulò laborare. Se háter. Affrettarsi.
AFANYOS, A. adj. Lo que es molt penós
6 traballós. 4fanoso. Ærumnosus, sol-
'licitus, angore plenus. Penible, fati-
gant, laborieux. Penoso, faticoso, arduo.
AFARDELLAD, DA. p. p. de aranpe-
LLAR. Arrebujado. |
AFARDELLAR. v. a. Agafar malamént y
sèns drde alguna cosa flexible, com la
roba, tela, etc. #rrebujar. Confusè
miscere, colligere. Chiffonner , triper,
mettre en desordre, en parlant du
AFA |
linge , des etoffes , etc. Spiegatzare, sci
are, conciar male.
AFARMANSAR. v. a. ant. Fér riansa.
AFARMANSAT , DA. p. p. de aranuax-
SAR.
AFARTAD , DA. p. p. de arantar. Har-
tado.
AFARTAMENT. s. m. ant. La replecit
que resulta de ménjar massa. Harta:-
go, hartura, tupa. Saturitas, satura-
tio, satietas, cibi repletio. Rassasie-
ment, satiété, Sametà.
AFARTAR. v. a. Satisfér, saciar lo apeti
> de ménjar 6 béurer. Se usa també con
recíproc. Hartar. Satiare. Rassasier
souler. Saziare, satollare , sfamare.
AFARTAR. met. Satisfér lo gust 6 desit] di
alguna cosa. Se usa també com reci-
proc. Hartar. Desideria explere. Rus:
sasier: satisfaire emplement un besoi
quelconque. Stuccare.
AFARTAR. met. Ab alguns moms y l:
preposició de significa donar copia c
multitat de lo que exprèssan los nom:
ab que se junta; y axí se diu: AFARTA!
á algú de cops, de bastonadas, etc
Hartar. Saturare, implere, afficere
Joint à un nom substantif precede de
la preposition de , il en prend la signi
fication; par exemple: afartar de bas
tonadas, bátonner. Questo verbo es-
prime la siguificazione spiegata dal no-
me che vien dopo la preposizione de
come: afartar de bastonadas , basto-
nare; afartar de bofetadas , schiaffeg-
giare; afartar de cops de vimats , svin
cigliare.
AFATXAD, DA. p. p. de AFATIAR. 45ur
rido.
AFATXAR. v. a. territ. Molestar, cansar
fastiguejar à algú. Fastidiar , aburrir
Molestiam gravem alicui creare. Ennu
yer, facher. Infastidire, seccare, reca!
noja e fastidio, fastidiare.
AFAVORID, DA. p. p. de aravorIR. Fu
vorecido. , |
AFAVORIDOR, RA. s. m. y f. La per
sóna que afavorex. Favorecedor , fau
tor. Fautor, adjutor. Celui qui favorise
qui protege: protecteur. Favoritore
autore, favoreggiatore.
AFAVORIR. v. a. Ajudar, amparar, so
córrer á algú. Favorecer. Favere, ad
juvare. Favoriser, aider , proteger, ap
puyer, porter secours, assister. Pro
teggere, ajutare, soccorrere.
AFE
æavonns. Fer algun favor. Favorecer. Mu-
Bere , gratia, favore donare. Obliger,
servir , rendre service, bien faire. Fa- -
vorire, favorare, favoreggiare, far gra-
zia.
AFAYT. s. m. ant. argiT. -
AFATTAMÈNT. s. an. ant. artrr.
AFEAD, DA. p. p. de arear. Afeado.
AFEAMENT. s. m. ant. L'acció y efècte
de afear. Deformacion. Deformatio.
Enladissement. Bruttamento, disfor-
mamento. .
AFEAR. v. a. Fèr tornar llètj. 4/ear.
Fadare, deturpare. Enlaider, defigu-
rer, défarmer , rendre difforme, depa-
rer, contrefaire , rendre laid. Disfor-
mare, bruttare, imbrattare.
atu met. Tatxar, vituperar. .ffear.
Vitaperare. Blamer , denigrer , censu-
rer, critiquer. Diffamare, screditare,
. ofeadere, macchiare.
AFEBLIR. v. a. ant. EXFLAQUIR y DEBILI-
TAL |
AFEBLIT, DA. p. p. de Aremun. -
AFECTACIO. s. f. L'acció y efécte de
afectar. Afectacion. Affectatio. Affecta-
ton. Affettazione, artifizio, cura sover-
chia, studio.
AFECTAD, DA. p. p. de arectar. Afec-
tado.
artcran. adj. Lo qui afecta 6 presum.
4jectado , repulgado. Exquisitus nimis.
Affecté, maniere, pincé, précieux,
comiraint. Affettato, pizzicato, svene-
vole, lezioso.
AFECTADAMENT. adv. mod. Ab afec-
tació. Afectadamente. Affectatò , affec-
tate. Avec affectation. Affettatamente,
cos soverchia squisitezza, con affetta-
noue.
AFECTAR. v. a. Posar desmasiad estudi
ó cuidado en las paraulas, moviménts
v adórnos, de manera que se fassan re-
Afectar. Verba, gestum, ha-
tan studiosiùs exquirere. Affecter:
mettre trop de recherche dans ses dis-
ws, mouvemens, actions: se parer.
Favellar sal quinci e sul quindi, af-
, Matamente.
area. Fingir, com AFECTAR ignorancia,
xl de alguna cosa; etc. 4/ectar. Fin-
gere, simulare. 4/fecter, feindre. Fin-
gere, infingere, far vista di.
o mena. Fèr impressió una cosa en altra,
Cansand en èlla alguna alteració. Afec-
tar. Afficere, commovere. - Affecter.
AFE 51
Muovero, commuovere, far impressione.
AFECTE. s. m. Cualsevol de las passións
del animo, com de odi, ira, etc. Afec-
to. Animi affectio. Affection, passion.
. Affezione, desiderio, calore, brama.
AFÈCTE. Amòr 6 carinyo. Afecto. Affec-^
tus , affectio. A/fection , sentiment, at-
tachement , amour , amitié. Affetto, be-
nevolenza , affezione , amore.
AFÉcTE. Los mètges dónan aquest nom á
algunas dolencias ó malaltías, com aféc-
te de pit. Afecto. Affectus capitis, pec-
toris, etc. Affecte, affligé. Affezione.
AFÈÇTE. adj. Inclinad á alguna persona ó
cosa. Afecto. Benevolens alicui , sive ad
aliquam rem pronus, propensus. 4 ffec-
tionné , attaché, passionne. Affettuoso ,
. benevolo, cordiale, amorevole.
AFÈCTE. Se aplica á vegadas á las posses-
siòns ó rèndas que estan subjèctas á al-
guna càrrega ú obligació, y axí se diu
. Que una casa está AFÈCTE 4 un cens de
tantas lliuras. Afecto. Addictus, ob-
noxius. Affecte. Unito, aggiunto, ap-
piccato. >
AFECTÍSSIM, MA: adj. sup. de Arkcrz.
Afectisimo. Amantissimus, amicitiá con-
junctissimus, valde benevolus. Tres-af-
fectionne. Attaccatissimo, affettuosis-
simo.
AFECTUOS, A. adj. Amorós, earinyòs.
Afectuoso. Benevolvs, blandus. .4ffec-
tueux , touchant , cordial , sentimental.
Affezionato, cordiale, amico, svisce-
rato. . |
AFECTUOSAMENT. adv. mod. Ab aféc-
te, ab carinyo, ab mólta benevolencia.
Afectuosamente. Amantér, benevole.
Affectueusement : d'une manière affec-
tueuse, cordiale. Affettuosamente, amo-
revolmente, teneramente. :
AFECTUOSISSIM, MA. adj. sup. de afec-
tuds. Afectuosisimo. Benevolentissimus,
amantissimus. Tres-affectueux. Benevo-
lissimo, amorevolissimo.
AFEGID , DA. p. p. de arecir. Añadido;
juntado , pegado. -
AFEGIDURA. s. f. Lo que se afegex A
alguna cosa. Anadidura. Additio, ap-
pendix. Addition , augmentation. Ad-
dizione , giunta , aggiunta.
AFEGIDURA. La part 6 lloc en que se jun-
. tan y unexen dos ó més cosas, juntura.
Juntura. Commissura , junctura. Joint,
jointure , articulation, emboitement : en-
droit où deux choses se joignent. Giuu-
Cat
52 AFE
tura, congiuntura , commessura , com-
mettitura.
AFEGIMENT. s. m. ant. AFEGIDURA.
AFEGIR. v. a. Aumentar, anyadir. 4ña-
dir. Addere. Ajouter, joindre, aug-
menter , agrandir , mettre de plus. Ag-
giungere, arrogere, accrescere.
AFEGIR. Unir, juntar unas cosas ab altras.
Juntar, pegar. Conjungere, jungere.
Joindre , unir: assembler. Unire, con-
giungere, appiccare, attaccare.
AFPGIR. Dir mès de lo que realmènt hi ha.
Añadir. Rei veritati addere. Amplifier
une chose qu'on raconte , une nouvelle
quon donne. Accrescere, aumentare,
ar maggiore, dar accrescimento.
AFEINAD, DA. adj. Ataread, mòlt en:
tregad al traball. Atareado. Opera in-
tentus. A/ffaire, embesogne, sujet: Af-
' faccendato. MEM
AFEIT. s. m. La mescla de diferents in-
grediènts per pintar lo coll y la cara,
e que usan las donas á fi de agradar.
Afeite, jalbegue, ajo, muda. Fucus, of-
fucia, pigmentum. Fard. Belletto, fat-
tibello, liscio.
AFEITAD, DA. p. p. de arerrar. 4feita-
do, jalbegado.
AFEITAD. adj. que se aplica al subgècte que
está compost ab aféits. .4feitado. Fuca-
tas nimis comptus.. Farde: Lisciato.
AFEITAD DE POC. Rapad de nou, de poc
temps. Barbihecho. Barbá recens ton-
sus. Ras: qui vient d'étre rase. Raso di
fresco.
AFEITADET, TA. adj. dim. de AFErTAD.
Afeitadillo. Mediocriter tonsus. Dimin.
de ras ou rase. Tutto cincinato, ripu-
lito.
AFEITADOR. territ. sanska.
AFEITAR v. a. Fer la barba. 4feitar.
Tondere barbam. Raser, faire la barbe,
faire le poil. Radere, far la barba.
AFEITAR. Compóndrer ab aféits á alguna
persóna. Se diu particularmènt de las
donas, y se usa també com recíproc.
Afeitar, jalbegar. Pigmentis fucare.
Farder, mettre du fard: donner un
faux lustre. Lisciarsi, imbellettarsi , az-
zimarsi, imbiaccare.
AFELI. s. m. Astron. Lo punt en que un
planeta se troba ab sa órbita més dis-
tant del sol. Afelio. Aphelios. Aphelie.
Afelio.
AFEMAD, DA. p. p. de AFEMAR.
AFEMAR. y. a. FEMAR.
AFF
AFEMINACIÓ. s. f. Lo acte y efécte di
afeminar y afeminarse. Afeminacion
Effeminatio. Effémination , manicre di
femme: l'état d'un homme effémine
Effeminatezza. |
AFEMINAD, DA. p. p. de aPEMINAR
Afeminado.
AFEMINAD. adj. que se aplica al subgècti
que en sas accións 6 adórnos aparei
una dona, y també á las matèxas cosa:
en que tè aquesta semblansa , com car:
AFEMINADA. 4feminado. Mollis, effemi:
natus. Effemine, amolli par les plaisirs
Effeminato, delicato, lezioso , morbido
molle , donnesco, femminile.
AFEMINADAMENT. adv. mod. Ab afe-
minació. Afeminadamente, mugeril-
mente , femenilmente. Effeminaté , mu
liebriter. Mollement , voluptueusement
d'une manière efféminee. Effeminata-
mente , femminilmente, a guisa di fem-
mina. |
AFEMINAR. v. a. Debilitar, enflaquir.
ó inclinar á algú al geni y accións pro-
pias de la dona, Se usa també com re-
cíproc. Afeminar. Effeminare. Effemi-
ner. Effeminare, rilassare , ammollire.
ammorbidire, far divenir effeminato.
AFER. s. m. NEGOCI y QUEFÈR. |
AFER. v. a. ant. FÈR.
AFERRAD, DA. p. p. de AFERRAR y AFER
RABSE, Aferrado,, inculcado.
AFERRAMENT. s. m. L'acció y efécte
de aferrar. Aferramiento. Fortis et va
lida compressio. L'action de saisir , de
lier , d'attacher. Pigliamento, il piglia
re, afferramento, l'afferrare.
AFERRAR. v. a. Agarrar ó agafar forta:
mént. .fferrar. Fortiter stringere
Prendre, saisir, lier, attacher forte-
ment, Prendere, pigliare, torre, unci-
care, grancire , afferrare.
AFERRAR. Ndut. Plegar la vela sobre la
verga, y a rarla ab una especie de
faxa anomenada tomadòr. Afercar. Ve
la contrahere, et antennz alligare. Fer-
ler, graffer, bitter, serrer. Serrar le
vele.
AFERRARSE. met. Insistir tenasmènt en algu:
na opinió 6 dictámen. Aferrarse , in-
culcarse. Alicui sententiz tenaciter ad-
hzrere. Se buter , s'opiniátrer , s'obsti-
ner. Ostinarst, intestarsi, volere ad
ogni modo, sostener ostinatamente.
AFET. s. m. ant. rir.
AFFALAGAMENT. s. m. ant. AFALEG.
AFF
AFFAN. s. m. ant. arasy.
AFFANAR. v. n. ant. AFANYARSE, en la
accepció de afadigarse en algun traball,
etc.
| AFFAMT ; DA. p. p. de ArFANAR.
AFFANYOS , A. adj. ant. aFANTOS.
AFFANT. s. m. ant. AFANY.
AFFAR. s. m. ant. arkr.
AFFAZENDAT , DA. adj. ant. AFEINAD.
AFFEBLIR. v. a. ant. ENFLAQUIR y DEBILI-
TAR.
AFFEBLIT , DA. p. p. de arresLIR.
AFFECCIÓ. s. f. ant. arició.
AFFECTION. s. f. ant. aFició.
AFFERMAMENT. s. m. ant. Lo apoyo ó
fosamènt sóbre que se afirma alguna
com. Fundamento. Fundamentum, sta-
bhmentum, stabilimen. Fondement :
base, principal appui. Appoggio, so-
AFFERMAMENT. ant. AFIRMACIÓ.
AFFERMAR. v. a. ant. AFIRMAR, en la
primera accepció. |
AFFERMAT , DA. p. p. de AFFERMAR.
AFFIBATLL. s. m. ant. Gafet. Broche,
corchete. Fibula, hamus. Crochet,
agraffe. Fibbiaglio, fermaglio.
AFFIBLAR. v. a. ant. Cordar lo vestit ab
gafets, botons, etc. Abrochar. Fibulis
vestem stringere. Boutonner, agraffer,
lacer , attacher avec une agraffe, avec
une boucle, avec un lacet. Affibbiare,
attaccare.
AFFIBLAT, DA. p. p. de AFFIBLAR. Abro-
ckado.
AFFOGAR. v. a. ant. Apretar. Apretar.
Premere, constringere. Etreindre, pres-
ser , serrer avec force. Stringere , pre-
mere, serrare.
AFFOGAT, DA. p. p. de arrocan. Ápre-
Lado. |
AFFOLLAMENT. s. m. ant. MALPART.
AFFOLLAR. v. a. ant. Trepitjar, com-
pair alguna cosa nd sobre èlla
peus. Hollar. Calcare, conculcare.
Fouler , presser sous les pieds en mar-
dant. Calpestare, conculcare.
svuar. ant. Malmétrer, maltractar 6 es-
pillar alguna cosa. Maltratar, echar
á perder , malear. Corrumpere, PU
dere. Gáter, chifjonner, ternir ,endom-
mager. Guastare, sconciare , danneg-
wrouan. ant. Oprimir. Oprimir. Oppri-
mere. Opprimer. Opprimere.
ran. Espatllar, malmétrer algun mèm-
55
bre del cos. Lastimar, lisiar. Ledere.
Blesser, maltraiter. Straziare, malme-
nare. -
AFFOLLARSE, V. T. ant. MALPARIR,
AFFOLLARSE. ant. Tornarse botj. Enloque-
cer , volverse loco. Insanire , mente des-
fitui. Devenir fou, perdre l'esprit, la
raison. Insanire, impazzire.
AFFOLLAT, DA. p. p. de AFFOLLAR y
AFFOLLARSE. Hollado ; maltratado, ma-
leado; oprimido; lastimado, lisiado ;
enloquecido.
AFFONDAR. v. a. ant. Enfónsar. Hun-
dir. Mergere. Enfoncer, effondrer ,
couler à fond , submerger. Immergere,
tuffare.
AFFONDAT, DA. p. p. de ArFONDAR.
Hundido.
AFFOYLAR. v. a. ant. AFFOLLAR.
AFFOYLAT, DA. p. p. de AFFOYLAR.
AFFREBOLIR. v. a. ant. AFLAQUIB.
AFFREBOLIT, DA. p. p. de AFFREBOLIR.
AFFRENAR. v. a. ant. REFRENAR.
AFFRENAT, DA. p. p. de AFFRENAR.
AFFREVOLIR. v. a. ant. AFLAQUIR.
AFFREVOLIT , DA. p. p. de AFFREVOLIR.
AFFUMAR. v. a. ant. Fumar. Ahumar.
Fumigare. Fumer. Fummicare, Suf-
fummicare.
AFFUMAT, DÀ. p. p. de arruwar. Ahu-
mado.
AFÍ. s. m. y f. Lo parent per afinitat.
Afin. Affinis Parent par alliance, par
affinité. Affine.
AFIANSAD, DA. p. p. de 'aFIANSAR.
dentado.
AFIANSAMÈNT. s. m. ant. Fiansa. Fian-
. £a. Fidejussio. Caution , cautionnement.
Satisdazione.
AFIANSAR. v.a. Fér fiansa per algú.
Afianzar. Spondere, fidejubere. Ga-
rantir , nantir, cautionner , assurer.
Fidanzare, mallevare.
AFIANSAR. Afirmar, assegurar alguna cosa
, ab puntals, claus, etc. 4/tanzar. Fir-
mare, fulcire. Assurer , etayer , étan-
conner. Sorreggere , puntellare.
AFIBLAR. v. a. ant. Cordar lo vestit ab
gafets, botons, etc. Abrochar. Fibulis
vestem stringere. Boutonner , passer les
boutons dans les boutonnières ; agraf-
fer. Afibbiare, abbottonare.
AFIBLAT, DA. p. p. de aFimLAR. AÁbro-
chado.
AFIC. s. m. ant. Lo acte de fifar. Fija-
cion. Figendi actio. Fixation, l'action
54 AFI
de fixer. Fissazione.
AFIC. met. ant. APLICACIÓ.
AFICAR. v. a. ant. Fizar. Fijar. Figere,
firmare. Fixer. Fissare, fermare. — -
AFICAR. Y. n. met. ant. APLICARSE.
AFICAT ,DA. p. p. de arican. Fijado.
AFICIO. s. f. Inclinació á alguna persóna
6 cosa. Afición , afeccion. Amor, stu-
dium. 4/fection, attachement , amour,
inclination. Affezione, affetto, amore,
attaccamento , inclinazione.
arició. Eficacia, activitat ó mólta diligen-
cia ab que se fa alguna cosa. Ahinco,
eficacia. Nixus, conatus, efficacitas.
Efficacité, empressement , soin, vif de
sir. Efficacia, cura , sollecitudine.
FER PERDRER L' AFICIÓ. fr. Fèr que algú de-
xe de tenir amòr ó inclinació á alguna
cosa. Desaficionar. Animum abalienare,
ab. amore disjungere, alievare. Deta-
cher , degoúter. Generar fastidio; svo-
gliare. |
MIRARS HO AB AFICIÓ © AB UNA AFICIÓ. fr.
que se usa pera expressar l'atenció ab
que se mira alguna cosa que se desitja
tenir. Echar el ojo ó tanto ojo. Intentis
oculis aliquid expetere, inhiare. Desi-
rer ardemment , étre tout yeux. Ago-
gnare, struggersi di desiderio. *
AFICIONAD, DA. p. p. de AFICIONAR y
AFICIONARSE. Aficionado.
AFICIOYAD. adj. que se aplica & la persòna
instruida en algun art que no es lo séu
ofici ó professió. Aficionado. Amator
litterarum , artium, etc. 4mateur. Di-
lettante.
AFICIONADAMENT. adv. mod. ant. Ab
afició. Aficionadamente. Amanter ; stu-
diosé. Affectueusement. Affezionevol-
mente. .
AFICIONADISSIM, MA. adj. sup. de arr-
cioxAp. Aficionadisimo. Amantissimus,
Tres-attache. Affezionatissimo.
AFICIONAMENT. s. m. p. us. ariciò, en
lo sentit de inclinació, etc.
AFICIONAR. v. a. Causar afició. Aficio-
nar. Allicere, trahere. Attacher, plaire,
inspirer de l'amour, de l'affection. Al-
lettare, affezionare, adescare.
AFICIONARSE. Y. Y. Cobrar afició A alguna
cosa. Aficionarse. Alicujus rei amore
trahi. S'attacher , aimer, s'affectionner.
. Affezionarsi, attaccarsi.
AFICIONETA. s. f. dim. de afició. Afi-
cioncilla. Levicula vel tenella aflec-
tio. Dim. d'affection, ou d'efficacité.
- " AFI
Affezionetta, affezioncina.
AFIGURAD. DA. p. p. de AFIGURAR y art-
GURARSE. Divisado, columbrado, vislum-
brado ; figurado.
AFIGURAR. v. a. Divisar, ovirar. Divi-
sar , columbrar , vislumbrar. Prospice-
re. Voir confusément , entrevoir , aper-
cevoir sans distinguer. Raffgurare,
«scorgere; ravvisare.
AFIGURARSE. Y. r. Passar á algú per la ima-
ginació alguna cosa que no es certa, 6
ormàrsela en èlla. Figurarse. Fingere.
Se figurer, s'imaginer, penser , croire.
Figurarsi , idearsi.
AFILAD, DA. p. p. de armar. Afilado.
AFILADURA. s. f. ant. acupesa, en la pri-
méra accepció.
AFILAR. v. a. Aprimar lo fil ó punta dc
cualsevol instrumént de tall..4ftlar, dar
un filo. Acuere. Aiguiser, affiler: ren-
dre aigu, plus pointu , plus tranchant.
Affilare, aguzzare. °
AFILLAD, DA. p. p. de armar. Prohi-
jado , ahijado.
AFILLAMENT. s. m. ant. L'acció y efèc-
te de afillar. Prohijamiento. Adoptio.
Adoption. Adozione. :
AFILLAR. v. a. Adoptar y declarar per
fill al que ho es de altre naturalmènt.
Prohijar , ahijar. Adoptare. Adopter.
Adottare. ,
AFINAD, DA. p. p. de arra. Áfinado ;
abalanzado.
AFINADOR. s. m. La persona destinada
er lo.gobern pera igualar los s
P idas , E arçan lles 4 sòn témps. Cone
traste. Ponderam ac mensurarum spe-
culator. Étalonneur. Aggiustatore: uffi-
ciale che aggiusta i pesi e le misure.
arivapòR. Lo qui purifica los mètalls. .4f-
nador. Metalla ad purum excoquens.
Affineur, raffineur. Affinatore.
AFINAR. v. a. Perfeccionar, fèr arribar
las cosas al últim grau de perfecció. #/-
nar. Perficere, summam rei attingere.
Perfectionner ; mettre la derniére main
à un ouvrage. Perfezionare , dar per-
fezione. affinare. :
AFINAR. Abalansar , posar las balansas al fi.
Abalanzar. Lances equare. Mettre en
équilibre la langueite d'une balance.
Bilanciare , aggiustare 'l peso per l' ap-
punto. |
AFINAR. Trempar ab perfecció los instru.
ménts de vent y de corda. 4/finar. Ad
harmonie normam exactos sonos ederc:
AFI
Accorder; mettre un instrument de
musique au ton oú il doit étre. Accor-
dare. -
ama. Purificar los mètalls, separand la
exora en lo gresol. 4finar. Metalla ad
prm excoquere. Haffiner, affiner.
Afinare, depurare, purgare, purifi-
are. |
armat. Igualar y marcar los pesos y mi-
da. Potar. Pondera mensuresque ad
trotisam revocare. Etalonner. Ággiu-
star i pesi o le misure.
ans. territ. AFILAR.
was. Entre llibretèrs fer que las cuber-
tas del llibre sobreiscan igualmènt per
tias parts. 4/inar. Tegumentum libri
exxquare , pergolire. Égaliser les bords
de la couverture d'un livre. Aggiustare
h coperta d'un libro legato.
anus. v. n. Conformar perfectamént la
veu ólo instrumént á las notas de mú-
sca ffinar. Modulari. 4ccorder. Con-
sionare, consonare.
AFINCAD , DA. adj. que se aplica al sub-
gècte que té possessiòns ó fincas. 4r-
rizado. Immobilia bona possidens. On
le dit de celui qui a des biens fonds,
immeubles. Posseditore.
AFINITAT. s. f. Pareutiu que se contrau
per lo matrimoni consamad 6 per có-
N-licita entre l’ home y los pa-
rénts dela dona, y èntre la dona y los
parents del marit. 4/inidad. Alíuitas.
-ff&nue; parenté par alliance. Afi-
mità . alleanza , parentado.
arisrrar. met. Analogía 6 semblansa de
una cosa ab altra. 4finidad. Analogia ,
simbtudo. Afinite, analogie , ressem-
biance, conformité, rapport. Conve-
mezza, similitudine, analogia, simi-
chanza. È
arisitar. Quim. La forsa ab que se atrauen
recíprocamènt las mol-léculas dels cos-
sos. y se unexen mès ó ménos estre-
tament. Afinidad. Attractio seu affiai-
ts corpusculorum. Affinite: affinite
chimigue. Attraimento.
AFIRMÁCIÓ. s. f. L'acció y efécte de
afirmar. Afirmacion , afirmativa. Afhr-
ralio, asseveratio, assertio. 4firmation.
Aflermazione , asseveranza.
AFIRMAD, DA. p. p. de AFIRMAR y AFIR-
WARSE. firmado. . | 7 |
AFIRMADAMENT. adv. mod. Ab fer-
mesa ó seguretat. Afirmadamente. Fir-
mè, firmiter. Fermement , solidement.
AFL 55
Fermamente, saldamente, risoluta-
mente.
AFIRMAR. v. a. Posar ferm, assegurar.
Afirmar. Firmare. Affermir, raffer-
mir, assurer; rendre ferme, solide.
Stabilire, fortificare, consolidare..
AFIBMAR. Asseverar alguna cosa. 4firmar.
Asseverare, asserere. .ffirmer, assu-
rer, attester , certifier. Affermare, con-
fermare , ratificare , accertare.
AFIRMARSE. Estribar 6 assegurarse en al-
guna cosa pera estar ferm, com en los
estrèbs, etc. Afirmarse. Inniti. Saf-
fermir, se raffermir. Confermarsi , ras-
sodarsi , fortificarsi, |
AFIRMARSE. Ratificarse 6 mantenirse cons.
taut algú en lo que ha dit 6 declarad.
Afirmarse. Ratum habere, confirmare.
Confirmer ce qu'on a affirme, insis-
- ter, persister. Persistere, perseverare,
durare.
AFIRMATIU, VA. adj. Lo que afirma 6
assevera. 4fermativo. Affirmativus. 4f-
firmatif. Affermativo. j
AFIRMATIVAMENT. adv. mod. Ab as-
severació. Afirmativamente. Affirmaté ,
asseverautèr. Afirmativement. Afferma-
tivamente: . |
AFLAMAR. v. a. ant. INFLAMAR.
AFLAMAT, DA. p. p. de artamar.
AFLAQUID, DA. p. p. de arraquim y
AFLAQUIRSE. Enflaquecido,
AFLAQUIMENT. s. m. L'acció y efècte de
aflaquir. Enflaquecimiento. Extenuatio,
attenuatio, debilitatio. Amaigrissement,
maigreur: diminution d'embonpoint.
Smagrimento , emaciazione.
AFLAQUIR. v. a. Fèr tornar magre ó
flac á algú, disminuind la sèva corpu-
lencia ó forsas. Enflaquecer. Extenua-
re, macrum reddere. Amaigrir: ren-
dre maigre. Dimagrare, smagrare.
AFLAQUIRSE. v. T. Tornarse magre ó flac.
Enflaquecerse. Macessere. Maigrir: de-
venir maigre. Ammagrire, stecchire,
struggersi.
AFLICCIO. s. f. Congóxa, mòlta pena ó
sentimènt. Afliccion , afligimiento. Af-
flictio, augor, erumna. Affliction, deso-
lation, abattement d'esprit. Afflizione ,
travaglio, ambascia.
AFLICTE, TA. adj. ant. ArLIGID.
AFLICTIU, VA. adj. Lo que causa aflic-
ció. Se diu de las penas corporals que
imposa la justicia. 4flictivo. Quidquid
afflictionem corpori parit. Aflictif. on
56 AFL
Puse: seulement au féminin dans la
phrase, peine afflictive. Afflittivo, pe-
nale.
AFLIGID, DA. p. p. de armor. 4fi-
ido.
artico. adj. que se aplica 4 la persona
que tè aflicció. Afligido, penoso. Erum-
ná laborans. Afflige, olent , abattu ,
plaintif. Afflitto , dolente.
AFLIGIDÍSSIM, MA. adj. sup. de ArLI-
cin. Afligidisimo. Valdé afflictus. Tres”
afflige. Afflittissimo , dolentissimo.
AFLIGIMENT. s. m. AFLICCIÓ.
AFLIGIR. v. a. Causar congòxa ,' mòlta
pena ó sentimént. Se usa tainbé com re-
cíproc. Afligir. Affligere. Affliger,
tourmenter , desoler. Affliggere , trava-
gliare.
AFLUENCIA. s. f. Facundia ó abundan-
cia de expressións. A/luencia. Copia,
abundantia verborum. Facilité d'elócu-
_ tion, grâce du débit: abondance, af-
fluence d'expressions. Facondia, ta-
condità.
AFLUÈNT. adj. Se diu de la persòna que
‘es facunda: 6 abunda de expressións.
Afluente. Verbis affluens. 4bondant,
riche en expressions, disert. Ornatore,
dicitore, facondo.
AFLUXAD, DA. p. p. de AFLUXAR
xarse. Aflojado; desencalea
llado.
AFLUXAMÈNT. s. m. ant. L'acció y
efècte de afluxar. 4flojamiento. Laxa-
tio, laxamentum. Reláchement , ralen-
tissement. Rallentamento, allentamento,
rilassazione. |
AFLUXAR. v. a. Posar flux lo que está
- estret 6 tibant. Aflojar, desencalear.
- Lapare, remittere. Ralentir. Rallenta-
- re, rilassare.
AFLUXAR. v. n. Pérdrer la forsa alguna co-
sa; y en aquest sentit se diu que ha
ArLUxAD la fébra, la malaltía , etc. 4flo-
jar. Remittere. S'adoucir, diminuer ,
se modérer, s'apaiser. Raddolcirsi,
calmarsi.
AFLUXAR. met. Entibiarse, disminuirse lo
fervór ó aplicació ab que se feya alguna
cosa; y axí se diu que algú ha AFLUXAD
en lo estudi, en la devoció. Aflojar.
refroidir; defervere. Se relácher , se
AFLU-
refroidir ; perdre, diminuer de sa pre-
micre ardeur. Rallentare , scemar il fer-
vore , la passione, lo zelo.
AFLUXARSE. v. r. fam. Dexar anar alguna
; fo- :
ventositat sònse fer sòroll. Follarse. Si-
ne crepitu pedere. Lácher un vent sans
bruit, vesser , lácher une yesse. Far
una vescia.
AFLUXARSE. DESCORDARSE.
AFOGAR. y. a. ant. OFEGAR.
AFOGAT, DA, p. p. de arocan.
AFOLLAR. v. a. ant. AFFOLLAR.
AFOLLAT, DA. p. p. de Arorzan.
AFONSARSE. v. T. ant. ENFÓNSARSE.
AFONSAT, DA. p. p. de aròmsanse.
AFORA. adv. ll. Fora del siti en que se
troba la persòna que parla, y axí se
diu: aném Arona. fuera. Extra, fo-
ras. Dehors, en dehors. Fuori, fuore,
fuora.
AFORAD, DA. p. p. de arorar. /o-
rado. .
AFORADOR. s. m. Lo qui afora. Afora-
dor. Mercium æstimator. Celui qui af-
fore. Colui che fissa 1 prezzo.
AFORAMENT. s. m. L'acció y efécte de
aforar. Aforamiento. stimatio. Ap-
préciation. Tassazione, il tassare o fis-
sar il prezzo.
AFORAR. v. a. Regonéxer y avaluar los
géneros ó mercaderías per lo pago dels
rets. Aforar. Pendere, estimare mer-
ces ad exigenda vectigalia. Affeurer ,
priser , afforer , &aluer des marchan-
dises pour la fixation des droits qu'elle:
doivent payer. Fissar il prezzo, prezzai
le derrate per imporre i das).
AFORISME. s. m. Sentencia bréu y doc-
trinal. Aforismo. Aphorismus. Apho-
risme: ce mot est. d'un trés-grar«
usage parmi les médecins. Aforismo.
AFORNAR. v. a. ant. ENFORNAR.
AFORNAT, DA. p. p. de AFORNAR.
AFORRAD , DA. p. p. de ArORRAR.
AFORRADOR, RÁ. s. m. y f. ESTAL:
VIANT.
AFORRAR. v. a. esraLviar en la prime
ra accepció.
AFORRAR. FORRAR.
AFORRO. ronao.
AFORTUNAD, DA. adj. Felis, ditxò:
Afortunado. Felix, fortunatus. Heu
reux. Felice, fortunato, beato.
AFOSSAR. v. a. ant. Fér fosso al rededù
de alguna cosa. Fosar. Fossú sepire
vallare. Creuser , faire un fosse autoui
Scavare , incavare.
AFOSSAT, DA. p. p. de arossan. Fosad.
AFRANCAR. v. a. ant. Dar llibertat al es
clau. Ahorrar. Servum manumitter
AFR |
Affranchir un esclave. Affrancare , do-
mre la libertà.
artascar. ant. Enfranquir. Enfranquecer.
Eximere, inmunem facere. Rendre
exempt, affranchir. Esentare , franca-
re, esimere.
amscag. ant. Alentar, confortar. Alen-
lar, confortar. Animo vires , robur ad-
dere, confortare. Encourager , animer.
hcoraggiare , animare.
AFRANCAT, DA. p. p. de arnaxcan.
dhorrado ; enfranquecido; alentado,
ado
AFRANCESAD, DA. adj: Se diu de la
ù e imita ab afectació los usos
y costums dels francesos. 4/rancesado.
Gellicos mores affectans , Galliam redo-
lens. Francisé: qui imite avec pa
ton les mœurs, les manicres françai-
ses. Franceseggiato , che prende le ma-
mere francesi. |
AFRANALLAR. v. a. ant. Ndut. Lligar
los rems cuand se para de bogar. #fre-
alar, frenillar. Remos inhi , re-
ligare , cohibere. ^frréter , attacher les
rames quand on ne s'en sert pas. Dis-
armar i remaggio o palamento.
AFRANELLAT, DA. p. p. de ArRANE-
sas. Afrenillado, frenillado.
AFRANQUID, DA. p. p. de AFRANQUIR.
AFRANQUIR. v. a. EXFRANQUIR.
AFRETAD, DA. p. p. de arneran. Afre-
tado.
AFRETAR. v. a. Ndut. Fregar y netejar
la embarcació á fi de tráurerli la bro-
ma 6 corc. Afretar. Navim converrere,
mundare. Nettoyer le vaisseau avec le
faubert ou autrement. Nettar la nave.
AFREULIR. v. a. aut. EXFLAQUIR y DEBI-
LITAR.
AFREULIT , DA. p. p. de AFBEULIR.
AFRICA, NA. adj. Lo qui es natural de
Africa, 6 lo que pertany á élla. 4/ri-
o. Africanus. Africain. Africano.
AFRONT. s. m. Lo ditxo ó fèt de que re-
salta deshonor 6 descrédit. També se
dòna aquest nom á la infamia que se se-
guex de la sentencia pronunciada con-
tra lo reo en causa criminal. .4frenta.
Dedecus , ignominia. Affront, deshon-
reur , outrage , infamie , honte. Affron-
to. ingiuria, SOpruso.
AFRONTA. 8. f. ant. AFRÓNT.
AFRONTACIÓ. s. f. coxrmòxtació en la
segóna a té. |
AFRONTAD, DA. p. p. de AFRÓNTAR y
TOM. 1.
AGA 57
APRONTARSE, Afrentado. :
AFRONTADOR, RA. s. m. y f. ant. Lo
qui afrónta. Afrentador. ecorator.
Celui qui outrage , qui fait un affront.
Oltraggiatore. |
AFRONTANT. p. pres. de arróxTaR. Lo
que afrónta. Confrontante. Confinis,
conterminus. Ce qui confine, qui est
contigu, limitrophe. Limitroto, confi-
nante, contiguo. |
AFRONTAR. v. a. Causar afrònt. 4/ren-
tar. Dedecore, contumeliá aliquem af-
ficere. Faire un afront, flatrir, diffa-
mer. Diffamare, screditare, attaccar
sonagli.
APRÒNTAR. Y. N. CONFRÒNTAR.
AFRÓNTARSE, v. r. Envergónyirse , tornarse
rotj. Se usa també com actiu. 4fren-
tarse. Erubescere. Rougir , avoir honte.
Arrossire, arrossare, vergognarsi.
AFRONTOS, A. adj. Lo que causa afrónt.
. Afrentoso. Iguominiosus. Deshonorant,
outrageant, ignominieux , honteux. Ol-
traggiante, ignominioso, obbrobrioso.
AFRONTOSAMENT. adv. mod. Ab
afrónt. Afrentosamente. Ignominiosè.
Ignominieusement, avec ignominie.
Ignominiosamente , vituperosamente.
AG.
AGA. s. m. Oficial del etércit turc. 4gd.
Praefectus castrensis inter turcas. Offf-
cier de l'armée en Turquie. Agà , co-
mandante, custode.
AGAFAD, DA. p. p. de AGAFAR y AG4-
FARSE. Ásido, tomado, cogido; pega-
do; prendido; agarrado ; enredado.
AGAFADA. s. f. Lo conjunt de persònas
Ó cosas que se prenen ó agafan de una
vegada; y axí se diu: han fèt una Aca-
FADA de lladres. Redada. Captura plu-
rium. Nombre de personnes ou de cho-
ses qu'on prend a la fois. Gittata di
reti.
AGAFADIS, SA. adj. Lo que facilmént
se agafa ó se apéga. Pegadizo, pega-
joso. Viscosus, glutinosus. Gluant , vis-
queux. Viscoso, vischioso.
AGAFADIS. Encomanadis, contagios. Pega-
dizo, pegajoso. Contagiosus. Conta-
gieux. Contagioso, appiccaticeio.
AGAFADIS. Se diu del subgécte que fácil-
ment se arrima á algú ó se introduex ab
ell, regularmènt per tráurerne algun
profit. Pegadizo. Molestè adhærens,
/
58 AGA
parasiticus, Qui s'attache à quelqu'un
pour le gruger. Appiccaticcio.
AGAFADOR. s. m. La part per ahònt se
agafa alguna cosa, com lo máneg, la
nansa, etc. #sidero. Manubrium, ansa
capulus, Prise , manche, anse ; la par-
tie par où l'on prend ou l'on saisit une
chose. Preso, manico, impugnatura.
AGAFADÓR, met. Ocasió 6 pretéxt. Asidero.
Ansa, occasio. Occasion, môtif, pré-
texte dont on se sert pour faire ou ne
pas faire une chose. Pretesto. .
AGAFAMÈNT. s. m. ant. L'acció de aga-
far. Asimiento. Apprehensio. Prise,
saisie. Presa.
AGAFAR. v. a. Péndrer ab la ma alguna
cosa. #sir, tomar, coger. Manu ap-
prehendere, capere, prehendere. Sai-
sir, prendre, empoigner. Prendere,
pigliare.
AGAFAR. Apegar. Pegar. Conglutinare, glu-
tinare. Coller , unir avec de la colle.
Incoliare, appiccare colla colla.
AGAFAR. Péndrer á un reo, ó á algú que
futg. Coger, prender. Capere, com-
prehendere. Prendre , arréter , mettre
en prison. Árrestare , sopratenere.
AGAFAR. Sòbrevenir á un alguna especie ó
afécte que'lo incita 6 mou violentmént;
y axí se diu: m' ha AGAFAD son. To-
mar. Incessere. Prendre , sentir , saisir.
Soprapprendere.
AGAFAR. Contráurer alguna malaltía, con-
tagi, etc. Coger. Contrahere. Gagner
une maladie. Appiccarsi.
AGAFAR. Imitar; y axí se diu: ha AGAFAD
lo estil, lo aire de fulano. Tomar. Imi-
tari, referre. Prendre: imiter les ma-
niéres , le style, etc. Prendere.
AGAFAR. Péndrer, dirigirse per alguna
rt ó camí; y axí se diu: AGAFAR á la
reta, á la esquerra. Tomar. Viam ar-
ripere. Prendre le chemin de , s'ache-
miner vers. Avviatrsi, inviarsi, andar
alla volta di.
, AGaran. Péndrer , acceptar alguna cosa; y:
axí se diu: fulano acara lo que li dò-
nan. Tomar. Accipere, sumere, reci-
re. Prendre, recevoir, accepter. Pren-
ere , ricevere , accettare.
AGAFAR. Empéndrer alguna cosa, ó encar-
regarse de alguna dependencia ó nego-
ci. Tomar. Assumere, sibi recipere.
Prendre sur son compte: se charger de.
Incaricarsi , accollarsi; addossarsi, pren-
der l’ assunto di, assumersi l'incombenza.
AGAPAR, Experimentar en sí los eféctes de
alguna cosa; y axí se diu: acaran fret,
calòr, etc. Tomar. Percipere, affici.
Prendre, sentir, prendre froid, etc.
Sentire. |
AGAPAR. Elegir ¿ntre varias cosas que se
oférexen al arbitri alguna de èllas. To-
mar. Eligere. Prendre, choisir , prefe-
rer. Scegliere , eleggere.
AGAFAR. Junt ab alguns noms, com forsa,
esperit, etc., equival á cobrar ó adqui-
rir lo que los matèxos noms significan.
Tomar. Sumere , recipere animum, etc.
Joint à quelgues noms, signifie la
meme chose que les verbes relatifs à ces
noms; exemple: agafar ánimo, s'ani-
mer , etc. Esprime l' azione che spiega-
no i nomi con cui s'aecoppia: aga-
Jar esperit, rincorarsi ; agafar orgull,
inorgoglirsi.
AGAFAR. Junt ab los noins que denotan lo
instrument ab que se fa alguna cosa,
significa posarse 4 férla; y ati AGAFAE
la plóma, vol dir posarse á escriurer
AGAFAR l'agulla, rse á cusir. 7o-
mar. Hoc vel ill ad , operi, incumbeu-
do, capere. Joint aux noms de cer
tains instrumens , il exprime l'action c
laquelle ces instrumens servent : agafai
la plòma, prendre la plume, etrire
Questo verbo s'accoppia con certi nom
e prende la significanza non già dai no
mi, ma da ció a che servano codes!
- nomi: agafar la plòma, vuol dire scri
vere, poiché la traduzion litterale +
pigliar la penna.
AGAFAR. Ndut. Arribar á algun paratge b
pera fóndejar. Tomar. Appeliere. Pre,
dre port, se mettre en lieu de suúret
Arrivare, accostar alla riva.
o AGAFAR. Ocupar alguna espay ó districte
y axí se diu: la catifa acara tôt lo es
trado, la viuya dós cuartéras de terr:
Coger. Exteudi, implere, uari. O
cuper , embrasser un espace de terrai
Occupare.
AGAFAR. Sorpéndrer á algú, descubrind
son engany ó descuid. Coger. Mend:
cium, dolum alicujus detegere. Su
prendre, attraper dans une fourberi
etc. Sorprendere.
AGAFAR. v. D. Arrelar las plantas. si
prender , pegar. Radicari, radices emi
tere, coalescere. Prendre, jeter racir
Radicare , abbarbicare, appigliarsi al
terra colle radici. :
AGA
i5 ran. Péndrer lo fog. Prender , pegar.
Corrtpere , invadere. Prendre, se com-
muniquer. Communicarsi, appiccarsi.
Ms iFAR. Sòbrevenir alguna cosi È comen-
| sar à sentirla fisicamént, com AGAFAR
us accidènt. Dar. Advenire, superve-
mre, invadere. Survenir. Sopraggiu-
gnere , assalire.
scien. Sobrevenir, sorpéndrer; y axí se
diu: me acari la nit, la tempestat, etc.
Coger. Improvisò occupare. Surpren-
dre, en parlant de la nuit, de la pluie,
de l'orage , etc. Soptavvenire.
AGAFARSE. v. T. Arribar á las mans los que
tenen barallas. Asirse. Manus consere-
re, congredi. Se quereller, se battre.
Arrmmrsi, conten , azzuffarsi, ve-
nir alle strette, attaccare. la zuffa.
scaranse. Agafarse un ab en cosa re-
rmènt sostenirse. 4garrarse,
sia Manu apprehendere, S’attacher,
saisir, prendre une chose pour se ga-
rantir d’une chute ou de autre
accident. Attenersi.
ac«ranse. Apegarse la vianda per falta de
suc en la cassola 6 en altra eina cuand
se cou ó rescalfa. Pegarse. Glutinari.
S'attacher, se coller. Attaccarsi: at-
taccarsi la vivanda alla pentola per man-
caaza di sugo.
acariase. Topar una cosa ab altra que la
deté ó la embulla , com acaranse lo ves-
tit en un da, lo fil en una bardissa.
Meirse, enredarse. Prehendi, copula-
ri. S'entortiller , s'accrocher. Aggrap-
pars.
acaranse, Escomanarse 6 apegarse algun
mal; y axí se diu que la verola se AGa-
ra. Pegarse. Communicari. Gagner une
maladie , se communiquer une maladie
contagieuse. Àppiccarsi.
icaranse. Unirse naturalmént una cosa ab
altra, de modo que sia difícil separar-
la. Pegarse. Hærere, copulari. Se join-
dre, s'attacher. Attaccarsi.
karaæ. Péndrer ocasió 6 pretéxt de al-
gua cosa pera dir 6 fer lo que se vol.
Asrse. Causam vel occasionem capere,
arripere. Profiter d'une occasion, pren-
dre ume chose pour prétexte. Profittar
dell’ decasione , cogliere il punto.
AGAFARLA. DONARLA , PEGARLA.
AGAFASOPAS. s. m. Sórna, pórra. Pel-
mazo, pelma, tardon. Plumbeus ho-
InO, us, cunctator. Lent, paresseux,
iadolent. Lento, pigro.
AGA 59
AGAFASÒPAS. Lo subgécte mòlt degmanyo-
tat que se embrassa en tòt lo que fa.
Zopo, sompo. Hebes, tardus. Lourdaud,
stupide , malitorne. Disadatto, balordo,
offo, sciocco, scimunito.
AGAFATOS, A. adj. p. US. AGAFADIS, en
la primera accepció.
| AGARBERAD, DÀ. p. p. de acanpenan.
Hacinado , enhacinado.
AGARBERAR. v. a. Posar las garbas unas
sòbre altras. Hacinar , enhacinar. Fas-
ciculos congerere. Mettre des gerbes en
tas. Ammanare.
AGARBONAD, DA. p. p. de AGARBONARSE.
Agarrafado.
AGARBONARSE. v. r. Abrahonarse.
Agarrafarse. Lacertis sese innodare. Se
‘Saisir, s'empoigner avec force en se
battant. Abbrancare, abbarrufarsi.
AGARIC. s. m. Especie de bolet que nax
en lo trónc de alguns arbres. Garzo ,
drico. Agaricum. Agaric. Agarico.
AGARRAD, DA. p. p. de AGARRAR y AGAR-
RARSE. Agarrado.
£GARRAD. adj. que se aplica al subgècte
que es de estatura mediana, gros, fort
y robust. Rehecho. Torosus, lacertosus.
On le dit d'un homme de taille moyenne,
mais gros et robuste. Tarchiato, fattic-
cio, atticciato.
AGARRANT. adj. Se diu de la persóna
que es del puny estret, coquina, ava-
ra. Agarrado. Avarus; sordidus, pe-
cuniæ tenax. Mesquin, tenace, dur,
chiche. Avaro , sordido , misero.
AGARRANT, Se aplica al subgècte que pren
ab frecuencia, facilitat ó descaro. To-
majon , tomon. Facilis, frequens accep-
tor. Qui aime à prendre. Lesto a rac- .
corre.
AGARRAR. v. a. Agafar, fortamént ab la
ma alguna cosa. 4garrar. Prehendere,
inferre manum. Prendre, empaumer,
saisir avec la main. Impalmare.
AGABRARSE. V. T. AGAFARSE, En la segòna ac-
cepció.
AGARRARSE. vulg. AGAFARSE, en la accepció
de péndrer ocasió ó pretèxt.
AGARSA. s. f. ant. cansa.
AGASAJAD , DA. p. p. de acasazar. Aga-
sajado. .
AGASAJADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
agasaja. Agasajador. Comis, urbanus.
Prévenant , officieux : celui qui fait bon
aceueil. Cortese , grazioso, offizioso, oh-
bligante.
60 AGE
AGASAJAR. y. a. Tractar ab atenció ex-
pressiva y cariuyòsa. Agasajar. Comi-
ter, suaviter, officiosè tractare. 4c-
cueillir avec amitié, caresser. Far buo-
na, far grata accoglienza.
AGASAJO. s. m. L'acció de agasajar. Aga-
sajo. Comitas. Prevenance , accueil, ca-
resse , honnétete. Cortesia , belle manie-
re,. accoglienza.
ÁGATA. s. f. Pàdra preciósa sumamént
dura, clara, llustròsa y ab vetas de
diferènts colors. Agata. Achates. Agate.
Agata.
AGAVELL. s. m. AGAVELLAMÈNT.
AGAVELLAD, DA. p. p. de AGAVELLAR.
. Atravesado.
AGAVELLADOR. s. m. La persóna que
se ocupa en lo tráfic abusiu y odios de
comprar tot lo género pera estaucarlo
y véndrerlo á un preu alt. Monopolista.
Monopolium agens, vel exerceus. Mo-
nopoleur: celui qui fait le monopole.
Monopolista.
AGAVELLAMENT. s. m. L'acció de aga-
vellar. Monopolio. Monopolium. Mono-
pole: commerce illicite entre les mains
. d'un seul. Monopolio.
AGAVELLAR. v. a. Ocuparse una com-
panyía ó uu particular en lo tráfic abu-
siu y odiós de comprar tòt lo género
pera estancarlo y véndrerlo á un preu
alt. Atravesar los géneros. Rei frumen-
tariz vel cibarie copiam parare ut ca-
, mus vendgtur. Accaparer des mar-
chandises. Far un monopolio.
AGAYTAR. v. a. ant. AGUAITAR.
AGAYTAT , DA. p. p. de Aca rTAB.
AGE, NA. adj. Lo que es de altre. 4ge-
no. Âlienus. Qui est à autrui, ou d'au-
. trui. Altrui. mE
AGE. met. Lo que es impropi, 6 no cor-
responént. Ageno. Indecorus , indecens.
Opposé, contraire, indigne, inconve-
nant, mal seant. Contrario, indegno,
. disconvenevole.
AGEGANTAD, DA. adj. que se aplica á
la persóna de estatura extraordinaria.
Agigantado. Giganteus , procerissimus.
Gigantesque. Gigantesco.
AGENCIA. s. f. L'ofici ó encárreg de
agént. Agencia. Negotiorum cura.
Agence, la charge, la fonction de l'a-
gent et son bureau. Agenzia.
"AGENCIA. Diligencia, sol-licitut. Agencia.
Diligeutia. Diligence , sollicitude, af-
faire. Diligenza, sollecitudine.
-
AGE
AGENCIA FISCAL, Lo empleo de agént fiscal.
- Agencia fiscal. Subprocuratoris fisci
munos. L'emploi d'agent ou de procu-
reur fiscal. Agenzia del procuratore:
.V impiego di agente del procuratore
de' tribunali. |
AGENCIAD, DA. p. p. de acexciar.
Agenciado.
AGENCIAR. v. a. Sol-licitar, fér diligen-
cias pera conseguir alguna cosa. Ageri-
. ciar, Solicitare, aliquid diligenter pro-
curare. Procurer , solliciter , faire ob-
tenir. Procurare , procacciare, solleci-
. tere. i
AGENOLLAD, DA. p. p. de AGESOLLAR-
sg. Arrodillado.
AGENOLLAMENT. s. m. ant. Lo acte de
agenollarse. Arrodillamiento. Genu-
flexio. L'action de s'agenouiller. Ingi-
nocchiazione.
AGENOLLARSE. v. r. Posar los genólls
en terra. Arrodillarse. In genua. pro-
cumbere, genua flectere. S'agenoui-
ller, se mettre d genoux. luginoc-
chiarsi.
AGENT. s. m. La persòna ó cosa que
obra y t? facultat per produir ó cau-
sar algun efécte. 4gense. Agens. Agent :
tout ce qui agit. Agente.
AGÉNT DE NEGOCIS. Lo subgécte que cuida
negocis de altres. 4gente de negocios.
Negotiorum gestor. Agent d'affaires.
Agente d’ affari.
AGÈNT FISCAL. La persòna destinada pera
ajudar al fiscal en los negocis del sèu
destino. Agente fiscal. Procuratoris fis—
ci adjutor, subprocurator. #gent, ou
procureur fiscal. Ministro.
AGENZAR. v. a. ant. ADORXAR, en la pri-
méra accepció.
AGENZAT , DA. p. p. de acenzar.
AGERMANAD, DA. p. p. de AGERMANAR.
Hermanado; mancomunado.
AGERMANAMENT. s. m. ant. L'acció y
efècte de agermanar. Mancomunidact.
Communio. Union, association pour
une entreprise. Società.
AGERMANAR. v. a. Unir, juntar, uni-
formar. Se usa també com recíproc.
Hermanar. Conformare, coæquare.
Joindre, unir, se joindre, s'unir. Uni-
re, congiuguere, unirsi.
AGERMANAR. ant. Ajuntar en una massa co-
muna los eféctes y géneros de, distinc-
tas classes y de distincts amos, tant
ra pagar los nólits; com las averías
v
AGI
Mancomunar. la commune conferre.
Bésnir les marchandises de plusieurs
maîtres pour les charger au prorata
des series. Accumulare.
SER DE AGIBÌLIBUS. fr. fam. Tenir in-
destria ó habilitat per procurarse la
propia conveniencia. Tener buen ó bra-
n agibllibus. In rebus agendis dexteri-
tte, solertià, industriá pollere. .4voir
d'entregent : étre adroit et actif dans
le monde. Aver destrezza, esser scal-
tro.
AGIBILLAD , DA. p. p. de AGIBILLAR.
AGIBILLAR. v. a. COMPÓYDBER.
AGIL. adj. Llèuger, prómpte, expedit.
Ágil. Agilis, expeditus, celer. pex
lézer , prompt , expéditif. Agile, snello.
AGILISSIM , MA. adj. sup. de ÁciL. Agi-
lisimo. Celerrimus. Trés-agile , expedi-
, tif. Agilissimo.
AGILMENT. adv. mod. Ab agilitat. Ágil-
mente. Agiliter. Agilement, avec agi-
kt. Agumente, destramente, snella
mente.
AGILITAD, DA. p. p. de acititar. Agi-
litado
AGILITAR. v. a. Fer ágil, donar facili-
tat pera fér alguna cosa. Se usa també
com recíproc. Agilitar. Expedire, fa-
clem ere. Degourdir, rompre,
rendre agile. Ravvivare, dirozzare.
AGILITAT. s. f. Lléugeresa, expedició
pera fér alguna cosa. Agilidad. Agili-
tas. Agile, légèreté, promptitude. Agi-
lità, leggerezza.
acuitar. Teol. Un dels cuatre dots del cos
oros. Agilidad. Agilitas, agilitatis
um. Agilite. Agilita.
AGIOTATGE. s. m. Com. Especulació
se fa cambiand lo papér moneda
en diner eféctiu, y lo diner eféctiu en
paper . aprofitand certas circunstancias
pera lograr un interes crescud. Agio-
tage , agio. Numerate: pecunie cum
publica syngrapha et hujus cum illa
utatio. Agiotage. Traffico, usura
di viglietti, promesse ed altre scritture
di cominercio.
AGIOTISTA. s. m. Com. La persòna que
se ocupa en lo AGIOTATGE. Agiotista,
agiomdor. Qui numeratz pecuniz cum
publica syngrapha et vicissim permu-
tatione um facit. Agioteur. Colui
che fa il traffico usurajo de’ viglietti4
etc. |
AGITACIÓ. s. f. L'acció y efécte de agi-
AGN 61
tar. Agitación. Agitatio, commotio,
Agitation. Agitazione.
AGITAD, DA. p. p. de acitar. Agitado.
AGITAR. v. a. Móurer ab frecuencia y
violentamént. Se usa comunamént com
recíproc. 4gitar. Agitare, jactare. Agi-
ter, secouer, battre, faire fretiller.
- Agitarc, smuovere.
AGLA. s. f. Lo fruit de l' alsina, del róu-
re y altres arbres del matéx género.
Bellota, Glans. Gland. Ghianda.
AGLÁ. La extremitat del mèmbre viril cu-
berta ab lo prepuci. Balano. Glans.
Balanus , gland ; téte du membre viril.
Ghianda, fava.
DONAR UN AGLÀ PER FÈR CAGAR UN BÒURE. fr.
vulg. Fèr algú un petit benefici á fi de
reportarne altre majòr. Dar ó meter
aguja y sacar reja. Exiguum benefi-
cium tribuere ad majus commodum
exeo reportandum. Donner un ceuf pour
avoir un bœuf: donner l'œuf pour
avoir la poule. Dare un ago, per aver
un palo di ferro.
AGLATZ. s. m. ant. AGUAIT.
AGNACIÓ. s. f. for. Lo parentiu de con-
sanguinitat éntre agnats. Agnacion. Ag-
natio. Agnation. Agnazione.
AGXACIÓ ARTIFICIOSA. for. La que se consi-
déra per succeir en alguns patrimonis
vinclads que demanan descendencia de
varó en varó, en la que si se interrómp
entra lo fill varó de la femélla mes pró-
£ima. Agnacion artificiosa. Agnatio
| ficta. Agnation artificielle. Agnazion
artifiziale. .
AGNACIÓ RIGUROSA. for. La descendencia que
ve del fundadòr del vincle per línea
masculina no interrompuda. Agnacion
rigurosa. Aguatio, propinquorum viri-
lis successio. Agnation réelle , veritable.
Agnazione reale.
AGNAD, DA. s. m. y f. for. Lo parent
per consanguinitat respécte de altre,
cuand los dos descendexen per varó de
un pare comú, en que se inclou també
la femélla, peró no los séus fills, per-
qué en èlla se acaba l'agnació respecti-
va á sa descendencia. 4grado. Agna-
tus. 4gnat. Agnato.
AGNATICI, CIA. adj. for. Lo que pertan y
al agnat ó ve de varó en varó, com
successió AGNATICIA, descendencia AG-
NATICIA. Agnaticio. Agnatitius, ad ag-
natos pertinens. Agnatique. Degli age
nati.
62 AGO
AGNEL. s. mí. ant. axrELL.
AGNICIÓ. s. f. Poet. En la tragedia y co-
media lo regonexemént de una persóna,
cual calitat se ignoraba, y al fi se des-
' cubrex ab repentina mudansa de fortu-
. na. Agnicion. Agnitio. Reconnaissance,
l'action de reconnaitre une personne
dans les pièces thedtrales. Riconosci-
mento, cognizione, aguizione.
AGNOCAST. s. m. Arbusto. GATILLO CASTO.
AGNUS 6 AGNUSDEI. s. m. PASTA DE
AGNUS.
AGOLAR. v. a. ant. ENGOLIR.
AGOLAT, DA. p. p. de Acorn.
AGOLEJAR. y. a. ant. IGUALAR.
AGOLEJAT, DA. p. p. de AGOLEJAR.
AGONALS. adj. pl. que se aplicaba á las
féstas que celebraba la gentalitat en ho-
nòr del déu Jano 6 del dèu Agoni. 4go-
nales. Agonalia. Agonales. Agonali.
AGONÍA. s. f. L'angustia y congóxa en
que está un moribundo. 4gonia. Mori-
- bundi angustia. Agonie, dernier com-
bat de la nature contre la mort. Ago-
nia.
agonia. Gran pena 6 aflicció. Agonía. An-
, gor, gravis animi cruciatus. Agonie,
angoisse. Angoscia , ambascia, affanno.
AGONISANT. p. pres. de acomsar. Lo
‘ qui está en la agonía de la mort. Ago-
nizante. Animam agens. Agonisant.
Agonizzante, boccheggiante.
AGONISANT. 8. M. Lo religiós del órde que
té per institat aufiliar als wrtoribundos.
Agonizante. Sodalis religiosi ceetus, cu-
jus munus est piis exhortationibus mo-
rientes adjuvare. Religieux d'un ordre
dont l'institut est d'assister les mori-
bonds. Religioso regolare che assiste i
moribondi.
AGONISAR. v. n. Estar lo malalt en la
agonía de la mort. 4gonizar. Animam
agere. Agoniser, étre à l'agonie. Ago-
. mizzare, boccheggiare.
AGORER, RA. s. m. y f. Lo qui endevi-
na per auguris. Agorero, augur , ago-
rador. Augur. Augure , devin. Augure,
ariolo. |
AGOSADAMENT. adv. mod. ant. ATREVI-
DAMÈNT.
AGOSAR. s. m. ant. GOSAR, ATREVIMÈNT.
AGOSAT, DA. adj. ant. ATREVID.
AGOST. s. m. L'octau més del any.
Agosto. Augustus mensis. Áorit. Agosto.
AGOSTEJADOR. s. m. ant. Lo lloch ahònt
pastura lo bestiar en lo estiu. Agosta-
AGR
dero. Pascua estiva. Varenne, pdtis.
Pascolo , pastura.
AGOSTEJAR. v. n. ant. Pasturar lo bes-
tiar durant lo mès de agost en los ròs-
tolls ó terras que han estad sembradas,
Agostar. Pascere pecora in demessa se-
- gete. Paítre pendant lete dans les en-
droits où la récolte a été faite. Pasco-
lare, pasturare.
AGOSTEJAT, DA. p. p. de AGosTEJAR.
Agostado.
AGOSTENC, CA. adj. que se aplica á al-
guus animals que per haber nad en lo
més de agóst som débils y malaltissos.
Agostizo. Augusto mense natus. On le
dit de quelques animaux qui sont fai-
bles et maladifs parce-quils sont nes au
mois d'aout. Agostino.
AGOTAD, DA. p. p.de acotar. Agotado.
AGOTAR. v. a. p. us. Consumir, tráurer
Paigua ó altre licór fins que non quede
gèns. 4gotar. Exhaurire. Épuiser , ta-
- PIP, Disseccare, votare, cavar l'acqua,
esaurire.
AGOTAR. met. Parlant de cosas immaterials,
com del entenimènt, del ingeni, etc.,
significa emplearlo tòt en alguna cosa.
Agotar. Ad incitas ingenium redigere.
- Épuiser , mettre à bout. Rifinire, con-
sumare. |
AGOTAR. met, Parland dels bèns 6 caudals,
significa consumirlos 6 dissiparlos. 4go-
- tar. Dilapidare. Épuiser , dissiper , con-
sumer son bien. Dissipare, dilapidare.
AGOTSIL. 8. m. AGUSIL.
AGOVIAD, DA. p. p. de acoviar. 4go-
biado.
AGOVIAR. v. a. Oprimir, agravar. 4go-
biar. Opprimere. Opprimer, accabler.
Opprimere, aggravare.
AGOYTAR. v. a. ant. AGUAITAR.
AGOYTAT, DA. p. p. de aGoYTAR.
AGRACIAD, DA. p. p. de acracur.
Agraciado.
, AGRACIAD. adj. que se aplica 4 lo que tè
gracia ó es graciós. Agraciado. Deco-
rus, pulcher, venustus. Joli, gracieux,
agréable. Leggiadro, vago, vezzoso,
bello, gentile.
AGRACIAR. v. a. Donar á alguna persò-
na ó cosa una perfecció que la fassa
agradable. Agraciar. Venustatem , de-
corem alicui parere. Avantager, donner
de la gráce. Affazzonare.
AGRACIAR. Fèr ó concedir alguna gracia 6
mercé; y axí se diu: lo rey lo ha agna-
AGR
cup ab una capitanía general. .4gra-
car. Gratificari, beneficium tribuere.
Gratifier , favoriser , accorder une
ice. Graziare , far grazia.
AGRADABILISSIM, MA. adj. sup. de
xusasie. Agradabilisimo. Gratissimus.
hu-agréable. Molto gradevole, accet-
ARADABLE. adj. Lo que a. 4gra-
dable. Gratus. V dgréable agrada 9 doux,
réréatif » gracieux. Gradevole, accet-
io, ro.
AGRADAD, DA. p. p. de acnmapan y
' POR . Agrádado, gustado, pren-
AGRADANSA. s. f. ant. AGRADO.
AGRADAR. v. u. Compláurer, aconten-
tar, donar gust. 4gradar. Placere.
Pisire, complaire, contenter, conve-
ar, revenir; agréer. Garbeggiare , pro-
var O piacere, compiacere.
acmansa. Saber bo. Saber bien, gustar.
Sapere. Gouter , étre du gout. Piacere,
saper buono , andar a genio, a grado,
a gusto.
aGRiDAR. Ser una cosa del gust 6 aproba-
ció de . Gustar.. Placere , arridere.
Agréer , plaire , être du gout de. Gradi-
re, attagliare , attalentare, andar a vo-
glia. |
AGRADaRSE. v. Y. Tenir contento de alguna
cosa, compliurerse en èlla. 4gradarse.
Gratum aliquid. vel jucundum esse. Se
complaire. Dilettarsi.
acraDarsz. Desitjar, tenir gust de fer 6
dir alguna cosa; y axí se diu: fulano
se AGRADA de quedar bé. Gustar. Cupe-
re. velle, placere. Desirer, aimer, avoir
du gout pour. Amare, esser vago.
AGRiDARSE. Enamorarse de las préndas ó
bonas cualitats de algú. Prendarse. Do-
tibus capi, allici. S'attacher à, prendre
du gout, de l'affection pour. Inva-
ghirsi.
i Vi ME AGRADA; LO QUE ME AGRADA, ME
MRADA; ME AGRADA PERQUE ME AGRADA.
exp. fam. ab que algú contèsta al càr-
reg que altre li fa, de que elegex ó
aprecia lo que no deu, afirmant que ell
mira més á son gust que á lo rahonable.
Lo que me suena me suena. Quod pla-
cet, optimè sonat. Il n'y a de bon, de
joli que ce qui me plaít. Tant'è per me
la vo cos). F
U ME AGRADA, SO ME AGRADA. Joc de cartas
es que sen dòna una á cada jugador, y
| AGR ‘65
comensand lo qui tè ma, si no està con-
tént de la seva, la cambia ab la que té
lo del sèu costat : lo jugadór quen tro-
ba una de bona diu : estig contént; y lo
qui tè un rey respon : cucut, y no cam-
bia : lo últim pren la carta de sòta, que
si es rey no li servex per res, y descu-
bertas las cartas perd aquell que la tè
mès baxa. Malcontento, cuco. Ludus
chartarum pictarum sic dictus. Jeu dic
coucou, ou de l'as qui court. Certo giuoco
di carte così detto.
AGRADATGE. s. m. ant. AGRADO.
AGRADIR. v. a. ant. AGRAHIR. |
AGRADIT , DA. p. p. de AGRADIR.
AGRADO. 8. m. Afabilitat 6 agasajo que
se manifèsta en lo tracte , en lo semblant
. y altras demostracións. Agrado. Morum
suavitas, comitas. #grément, douceur,
bonne grâce , obligeance , affabilite.
Grazia, vezzo, affabilità.
AGRADO. Voluntat, gust; y axí se diu:
axó no es del méu acRaDo. 4grado.
Placitum , approbatio. Volonte, plaisir,
gout. Volontà, grado, piacere.
AGRADOS, A. adj. que se usa solamént
ab lo adverbi mat, y significa aspre, poc
cariuyós, esgarrapis. Seco , desabrido.
Asper, durus, austerus. Sec, rude,
dur , ácre, sévère, de mauvaise humeur.
Ruvido, aspro, intrattabile, arcigno.
AGRAHID, DA. p. p. de aGRauIR. Agra-
decido.
acrazin. adj. Junt ab lo adverbi maz sig-
nifica desagrahid. Desagradecido. In-
gratus. Ingrat , peu reconnaissant. In-
rato, sconoscente.
AGRAHIDISSIM , MA. adj. sup. de 4ení-
ni. Agradecidisimo. Gratissimus. Très
sensible, obligé, reconnaissant. Gratis-
simo, molto riconoscente.
AGRAHIMENT. s. m. L'acció y efécte de
agrahir. Agradecimiento. Gratitudo ,
gratus animus. Gratitude , reconnais-
sance, remercíment. Riconoscenza, gra-
titudine.
AGRAHIR. v. a. Manifestar un ab obras
ó paraulas la sua gratitut per algun be-
nefici rebud. Agradecer. Gratificari,
gratiam referre, gratum alicui se pra-
bere. Reconnaitre un bienfait , un ser-
vice : remercier , s'acquitter , savoir bon
gre; être obligé, témoigner sa recon-
naissance. Riconoscere.
AGRAM. s. m. Hèrba medicinal que se
estén mòlt per terra, y tè las fullas un
á AGR
poc semblants á las del blat: créx cosa
de un palm, y fa tres ó cinc espigue-
tas primas. Grama. Gramen. Gramen,
chiendent , dent-de-chien. Gramigna.
viurer más QUE LO AGBAM. fr. fam. Viurer
mòlt temps. Vivir mas años que Sarra,
ó que Matusalen. Diuturná vitá frul.
Être plus vieux qu Herodes: étre extré-
mement vieux. Viver più dell avo di
Noé.
AGRAMENT. adv. mod. met. Ab aspresa
6 rigòr. Agriamente. Acerbè. 4igre-
ment, crúment, áprement , durement,
rigoureusement. Aspramente , rigorosa-
mente , crudamente. '
AGRANALL. s. m. ENGRANALL.
AGRANALLAD, DA. p. p. de AGRANALLAR.
AGRANALLAR. v. a. ENGRANALLAR.
AGRANAD, DA. p. p. de AGRANAR.
AGRANAR. v. a. ant. EXGRANALLAR.
AGRANAR. territ. ESCOMBRAR.
AGRARI, RIA. adj. Lo que pertany al
camp, com .lléy AGRARIA. «Agrario.
Agrarius. Agraire. Appartenente al
campi.
AGRAS. s. m. Lo rahim abans de madu-
rar. Agraz. Uva acerba, labruscum.
Verjus, raisin cueilli avant sa maturité.
Agresto, uva acerba. D.
acras. Lo suc que se trau del rahim abans
de madurar. 4graz. Omphacium. Ver-
jus: le jus du raisin cueilli avant sa
maturité. Agresto, il liquore che si ca-
va dell agresto premuto. |
acnas. La beguda que se fa de aigua, su-
cre y del suc del rahim abans de ma-
durar. Agua de agraz, agrazada.
Aqua omphacio, saccaroque mixta.
Eau composée avec du sucre et du ver-
jus. Agrestata : bevenda fatta con agre-
sto, e con zucchero. ,
Ex acras. mod. adv. met. Abans del tèmps
degut 6 regular. En agraz. Immature.
Hors de saison , premalurement. Ácer-
bamente, anzi tempo. |
AGRASSERA. adj. que se aplica á la par-
ra cual fruit may madura.. Ágracera.
Labrusca. Vigne dont le raisin n'arrive
. jamais à une parfaite maturite. Vite
arbustina.
AGRASSIB. v. a. ant. AGRAHIR.
AGRASSIT , DA. p. p. de AGRASSIR.
AGRATSIENT. adv. mod. A GRATSIÈNT.
AGRAVAD, DA. p. p. de acnavan. Ágra-
vado. |
AGRAVADAMENT. adv. mod. ant. Ab
Li
\
i AGR
gravàmens. Agravantemente. Gravatè.
D'une manière aggravante. Gravosa-
mente... - .
AGRAV AMENT. s. m.ant. L'acció y efèc-
te de agravar y agravarse. 4gravamien.
to. Gravamen, gravedo. L'action d'ag-
. graver. Gravità, affanno.
AGRAVANT. p. pres. Lo que agrava,
com circunstancia AGRAVANT. Agravan-
te. Aggravans. Aggravant: qui aggra-
ve. Aggravante.
AGRAVAR. v.a. Gravar ú oprimir. 4gra-
var. Gravdre, opprimere. Opprimer.
Gravare, gravitare, aggravare, esser
grave.
AGRAVAR. Fer alguna cosa més grave 6 mo-
lésta de lo que era. Se usa també com
recíproc. Agravar. Ingravescere, aggra-
vescere, graviorem reddere. Aggraver:
rendre plus grief , plus grave. Aggra-
varsi, divenir più grave.
AGRAVAR. Ponderar ó. abultar la fealdat
de alguna falta, ó mala acció. Agravar.
Exaggerare. Exagerer. Iperboleggiare.
AGRAVATORI, RIA. adj. ant. GRAVATORI.
AGRAVI. s. m. Lo fét ó ditxo que ofen
la hónra ó fama. Agravio. Injuria, no-
Xt». offensio. Offense , injure. Offesa,
ingiuria.
AGRAVI. Ofensa 6 perjudici que se causa á
una persóna en sós interessos ó drets.
Agravio. . Damnum. Prejudice, tort,
dommage. Danno, scapito, nocumento.
AL-LEGAR DE AGRAVIS. fr. for. En las causas
de cómptes demanar en justicia que se
regonegan y desfassan los AGRAVIS que
de élls resultan. Decir de agravios.
Damni, injuriæ agere. Demander en
justice la révision d'un compte, pour
réparer les torts qui en résultent. Di-
mandar al tribunale la revision d' un
conto. .
AGRAVIAD, DA. p. p. de AGRAVIAR
Agraviado.
AGRAVIADOR, RA. s. m. y f. Lo qu
agravia. Agraviador. Injuriam inferens
‘ Offenseur, celui qui offense, qui fait de.
injures. Offensore, offenditore.
AGRAVIAR. v. a. Fèr agravi. 4graviar
Injuriá aliquem afficere. Injurier , of
. fenser. Offendere, oltraggiare, nuocere
AGRAvIAR. Lesiar algun nirvi. Se usa tam
bé com recíproc. Lisiar. Ledere. Fair
du mal dans la partie organique d
corps. Dolere, sentir dolore.
AGRAVIAR. Perjudicar á algú en sòs inte
AGR
ressos ó drets. Agraviar, perjudicar.
Dimnum inferre. Prejudicier, nuire.
. Pregudicare , nuocere, far danno.
MRAVURSE. v. r. Oféndrerse , donarse per
sentid de alguna cosa tenindla per agra-
vi 4graviarse. Aliquá re offendi, de
uunà queri. S’ofjenser , se piquer. Re-
| ar a male , ore dere il brontio, sde-
gum .
IGRE. adj. Se diu de aquellas cosas que
causan una sensació desagradable al pa-
ldar. mès 6 ménos semblant á la que
cansa lo vinagre. 4grio, acedo. Acer,
acidus. Aigre, acide, aceieux. Agro,
acerbo, agresto , aspro, afro. —
aus. met. Se diu del camí, terreno 6 lloc
que es aspre, ó está ple de rocas y ma-
less. 4erio. Arduus, asper. Raboteux,
rude, raide, escarpe, ápre, en par-
dans des lieux. Scabro, scabroso, al-
acaz. met. Aspre, brònc, com resposta
sere. Agrio. Asper, durus. Rude, dpre,
dere, acaridtre. Ritroso, increscevolc,
brusco.
acze. Se aplica als métalis que per sa as-
no se dexan traballar fácilmént.
Azrio. Metallum acre, non ductile, von
flexibile. 4igre : s'applique aux métaux
dont les parties ne sont pas bien liees.
Crudo.
ant. Pint. Lo que es de mal gust en lo
colorit y dibax. Agrio. Injucundè pic-
tum. .figre: on le dit des couleurs qui
me sont pas liées par des passages qui
les accordent. Crudo.
acat. s. m. Lo suc desapacible al gust que
tenen algunos fruitas, com la llimòua,
taromja y altras. 4grio. Succus acidus.
Aigreur. Agrezza, agrestezza, acetosi-
tà. bruschezza, ponticitade.
sere. Costum 6 hábit; y axí cuand una
ona no fa lo que abans solia, se diu
que ha perdud lo acre de fèr aquella
cosa. Costumbre, hdbito. Consuetudo,
habitas. Coutume , habitude. Costume,
abito , uso frequente.
MASELI À UN AGRE ALGUSA COSA. fr. ab que
se expréssa la repugnancia que té algú
á efecutar ó empéndrer alguna cosa.
Hacersele de mal , hacérsele cuesta ar-
riba. Egrè ferre. Repugner: faire une
chose à contre-cœur. Parere altrui agro
checché sia, arrecargli dispiacere , es-
ep rincrescevole, fare una cosa a
TOM. I.
AGR | 65
FkR TORNAR acre. fr. Fér que alguna cosa
prenga un sabór desapacible , més 6 mé-
- nos semblant al del vinagre. Avinagrar.
Acerbare, acrem reddere. Rendre ai-
gre, aigrir. Far inagrire, diventar agro.
TORYARSE AGRE. fr. Péndrer un gust desa-
pacible, més 6 ménos semblant al del
vinagre. - Agriarse , acedarse. Acidum
. reddi, acescere. S'aigrir; s'eventer , se
. gáter à l'air. Inagrare, diventar agro.
TORNARSE AGRE. fr. Parland del llevat, mal-
métrerse ó passarse. {hilarse. Acesce- :
re. S'aigrir, en parlant du levain du
pain. Agrirsi.
TORNARSE AGRE. fr. Parland dels licórs, es-
. pecialmènt del ví, convertirse en vina-
gre. Torcerse , volverse. Acescere vinum.
S'aigrir, tourner. Volgersi.
TORNARSE AGRE. fr. Parland de conservas y
confituras fermentar ó malmétrerse.
Revenirse, rehervirse. Fermentescere,
acescere. S'aigrir , en parlant des confi-
tures: fermenter , s'aigrir , en parlant
des conserves. Divenir agro o lazzo,
uastarsi.
AGREDOLS. adj. que se aplica á lo que
té mescla de agre y dols. Agridulce.
Dulcacidus. Aigre-doux : qui a un goût
méle d'aigre et de doux. Dolciamaro :
misto d'amaro e dolce. |
AGREGACIÓ, s. f. L'acció y efècte de
agregar. 4gregacion. Aggregatio. 4gre-
gation. Aggregazione.
AGREGAD, DA. p. p. de AGREGAR. -4gre-
gado.
AGREGAR. v. a. Anyadir, unind ó jun-
tand unas persónas ó cosas á altras. Se
usa també com recíproc. Agregar. Ag-
gregare , adjungere , accumulare. 4gre-
ger, affecter, unir, annexer , assem-
ber , joindre , coapter. Aggregare , as-
sociare.
AGREGAR. Destinar á alguna persona á un
cos ú oficina, peró sènse donarli plassa
electiva. Agregar. Adscribere. Agreger,
destiner. Ascrivere, metter nel numero.
AGREGAT. s. m. Lo conjunt de moltas ó
varias cosas. Agregado. Complexus,
acervus , cumulus. Agregat, assembla-
ge» reunion de differentes choses. Ag-
gregato, unione , complesso.
AGREGAT DE DisBARATs. Multitut de èlls.
Hato ó hatajo de disparates. lneptia-
rum acervus, copia. Des sottises en
grand. nombre. Copia , cumulo di spro-
positi.
9
66 AGR
AGREGAT DE BOTIS, DE XIMPLES, etc. Colla ó
. multitut de èlls. Gavilla de locos; ha-
' to de tontos , de simples, etc. Deliran-
. tium , insipientium vel stultorum cater-
. va, multitudo. Compagnie, assemblee
de fous, niais, etc. Ciurma di pazzi,
schiera di serfedocchi, etc.
AGREJAR. v. n. Tenir punta de agre.
Tener punta de agrio, ser agrillo.
Acriculum esse. Etre aigrelet, aigret.
Inagrire, esser agrigno , lazzetto.
- AGRELLAS. s. f. pl. Planta perenne, que
té las fullas retalladas las cuals agrejan,
y se usau en lo amanimént de varias
viandas. Alguns las ménjan cruas. Ace-
dera, acetosa. Rumex acetosa. Oseille.
Acetosa.
AGREMENT. adv. mod. Ab aspresa ó ri-
gòr. Agriamenie. Acerbè. Aigrement,
. crument, áprement , durement. Agra-
mente , mordacemente , aspramente,
acerbamente.
AGREMIN. s. m. ant. SERRADURAS.
AGRESSIÓ. s. f. ant. Acomesa. Agre-
sion. Aggressio. 4gression , attaque. As-
salimento , assalto. |
AGRESSOR, RA. s. m. y f. Lo qui aco-
met injustamènt 4 altre pera ferirlo 6
matarlo. Agresor. Aggressor. Agresseur:
celui qui attaque le premier injustement.
Aggressore, assalitore.
AGREST , TA. adj. Se aplica al subgècte
que té modals grossers y rústics. 4gres-
te. Agrestis, ferox. Agreste, sauvage,
grossier. Incivile, scortese, rozzo, 20-
tico.
AGRÈST. ant. Inhabitad. Inhabitado. De-
sertus. Desert, inhabité. Disabitato, in-
abitato, deserto.
AGRET , TA. adj. dim. de acre. Agrillo,
agrete. Acriculus, acidulus, subacidus.
, 4lgrelet , aigret , suret, acidule. Agret-
to, acidetto , agrigno , bruschetto;
agrestino.
AGREUGER. v. a. ant. AGRAVIAR, PERJU-
DICAR. 4
AGREUJAR. v. a. ant. AGRAVIAR, PERJU-
DICAR.
AGREUJAT, DA. p. p. de AGREUJAR.
AGREVIAB. v. a. ant. AGRAVIAR, PERJU-
^. DICAR. | |
AGREVIAT, DA. p. p. de AGREVIAR.
AGRIAD, DA. p. p. de Acriar. Agriado.
AGRIAR. v. a. Efasperar los ánimos, dis-
gustar mòlt. Agriar. Exacerbare, irri-
tare, exasperare. Álgrir, irriter, exas-
-
| AGR
pérer, mettre dans une disposition fà-
cheuse. Irritare, esacerbare, esasperare.
AGRICULTOR, RA. s. m. y f. Lo qui
llaura 6 cultiva la terra. .Agricultor.
Agricola, agricultor. Agriculteur, celui
qui cultive la terre. Agricoltore, agricola.
AGRICULTOR. s. m. Lo qui ensenya la agri-
cultura, ó tracta de èlla. Agricullor.
Agriculture studiosus , peritus. Profes-
seur d'agriculture: celui qui ecrit sur
l'agriculture. Professore d' agricoltura.
AGRICULTURA. s. f. Lo cultiu de la
terra. Agricultura. Agricultura, agri-
cultio. Labourage , culture de la terre.
Agricoltura : l'arte del coltivare.
AGRICULTURA. Lo-art que ensenya lo cultiu
y llauró de la terra. Agricultura. Agri-
cultura, ars agraria. Agriculture: Part
de cultiver la terre. Agricoltura.
AGRIFOLI. s. m. Arbre silvestre, que
tói lo auy té fullas, las cuals son cara-
goladas, y ténen las boras plenas de
punxas, y un verd fòsc mòlt llustròs.
- Acebo, agrifolio. Agrifolium , agrifolia.
Houx. Agrifoglio, alloro spinoso.
AGRIMENSOR. s. m. CANADOR DE TERBAS.
AGRIMONIA. s. f. Planta perenne, que
té las fallas llargas, talladas y un poc
aspras al tacto com tota la planta: créx
fins 4 l'altura de tres peus, y las sèvas
flors, que son de colòr de palla mòlt
bonic se emplean en algunas parts pera
adòbar cuiros. Agrimonia. Agrimonia.
Aigremonie : eupatoire. Agrimonia.
AGRIR. v. a. ant. Fèr tornar agre algu—
na cosa. Se usaba també com reciproc.
— Acedar, avinagrar. Acerbare, acidum
reddere. Aigrir, aciduler; rendre
aigre, faire devenir acide. Inagrare ,
inagrire, diventar agro.
AGRIR. met. ant. AGRIAR.
AGRIT, DA. p. p. de acrir. Acedado ,
avinagrado.
AGRO. s. m. Aucèll més petit que la ci—
gónya; té monyo, lo bèc llarg y casi
tot negre; part del coll de color de
cendra, lo cos gris, verdòs per sòbre ,
y pardo blanquinós per sóta; los peu:
‘ grogs, y en las alas una taca Blanca,
Garza. Ardea grisea. Heron. Aghirone .
airone.
AGROPAD, DA. p. p. de scropar y AGRO-
PARSE. Juntado.
AGROPAR. v. a. ant. NUAR.
AGROPARSE. v. Y. Reunirse, ajuntarse , ar—
‘ replegarse. Juntarse. Congregari. Se
AGU
reuur, se rassembler, sunir. Affol-
AGROPS. s. m. ant. GRÓ?, NU. |
AGROR. s. m. Lo gust a ue t? algu-
M cosa. Acedia, agrura. Acditas, a or
dodité, aigreur. Acetosità , acidezza.
AGORETA. s. f. dim. de aGRÒR. Agre-
te, agrillo. Suavis aciditas. Aigrelet,
gret. Agretto, agresto. —
ICRUPAR. v. a. ant. NUAR..
AGRUPAT, DA. p. p. de acruPAR.
AGRURA. s. f. ant. AGRÓR.
sarta met. ant. Aspresa en lo tracte.
deedía. Acerbitas. Rudesse , aigreur.
Breschezza , rozzezza.
AGUAIT. s. m. L'acció y efècte de aguai-
tr. 4cecho. Speculatio. 4ffüt, aguet,
pet: l'action d''epier, de guetter. Ay-
u tar. mod. adv. Observand y mirand
deamagad y ab cuidado. Al acecho, 6
er acecho. In speculis. dux aguets, à
l'efat , aux écoutes. In agguato.
era a AGUAIT. fr. Estar á la mira ó eu
observació. Estar d la mira. Spectarc,
speculari. re aux aguets, veiller,
éier. Adocchiare, spiare.
estar AL acuarr. fr. Estar la trópa em-
bòscada per assaltar al enemig escut
dad 6 desprevingud. Estar en celada.
Inidiari. Être en embuscade. Essere in
ESTAR AL AGCAIT. fr. met. Estar esperand
algú la ocasió de lograr són intènt. Es-
tar al husmo ; estar al olor. Investiga-
re. Etre à l’affiit: epier l'occasion fa-
vorable. Spiare il momento.
AGUAITAD , DA. p. p. de AGUAITAR. Áce- .
chado, atisbado.
AGUAITADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
aguaita. Acechador , acechon. Specula-
tor. Espion ; celui qui guette, qui est
aux écoutes , aux aguets. Spione, spia-
tore.
AGUAITAR. v. a. Mirar, observar ab
cuidado alguna cosa, procurand no ser
vist. Acechar , hacer la acechona, atis-
bar. Observare, specolan. Guetter,
épier : observer sgcrétement. Insidiare,
sare.
AGUAMÈNT . s. m. ant. L'acció de fèr
aguda la punta ó tall de alguna arma ó
iastrumént. Aguzadura, aguzamiento.
Exacutio. Aiguisement: l'action d'ai-
ser. zzamento , aguzzatura.
der ar Sutilesa fil en los ins-
AGU 67
trumènts de tall. 4gudeza. Acumen.
Finesse du fil ou de la pointe d'un ins-
trument tranchant. Acume. |
AGUANT. s.. m. Fortalesa 6 vigór pera
resistir lo mòlt traball. 4guante. Ro-.
bur, vires. Force, constance , courage,
vigueur pour résister à un grand tra-
vail. Vigore, sodezza.
AGUANT. Sufrimént, paciencia. Aguante.
Constantia, 'patientia. Tolerance, pa-
tience, resignation. Pazienza, soffe-
renza. .
AGUANTAD, DA. p. p. de AGUANTAB y
AGUANTARSE. 4 uantad, oc
AGUANTAR. v. a. Sufrir, tolerar. Se
aplica comunamént á cosas mólt graves
6 moléstas. Aguantar. Tolerare, pa-
tienter ferre. Supporter, souffrir , en-
durer. Patire , compartire.
AGUANTAR. Sostenir , mantenir alguna cosa
en lo estat en que se troba, perque no
fuja, caiga ó se afluxe. Aguantar. Sus-
tinere, coercere, continere. Soutenir ,
maintenir. Sostenere , reggere.
AGUANTARSE. v. r. Afirmarse ó assegurarse
per no cáurer, tenirse. Fenerse. Con-
sistere , casum vitare. Se tenir ferme
pour ne pas tomber. Reggere , tenersi,
attenersi, restare.
AGUANTARSE. Contenirse, reprimirse. Con-
tenerse. Se cohibere , coptinere , frena-
re. Se contenir, se contraindre, se com-
mander., s'arreter. Raffrenarsi, fer-
marsi:
AGUAR. v. a. ant. Fèr aguda la punta ó
tall de alguna eina 6 instrumènt. Agu-
zar. Acuere. diguiser, rendre aigu,
plus pointu , plus tranchant. Aguzzare.
AGUARDAD, DA. p. p. de AGUARDAR y
AGUARDARSE. Aguardado.
AGUARDAR. v. a. Esperar alguna cosa.
Aguardar. Sperare, spem habere. Espe-
rer. Sperare, avere speranza.
AGUARDAR. Esperar que vinga ó arribe al-
guna persona. guardar. Expectare,
præstolari. Attendre. Attendere, spe-
rare, aspettare.
AGUARDARSE. V. T. Donar temps 6 espéra.
Se diu comunamént de la que se dòna
al deutór pera que pague. Aguardar.
Prorogare diem alicui ad solvendum.
Donner un terme, un delai. Aspettare,
indugiare.
AGUAT, DA. p. p. de acvar. Aguzado.
AGUAYT. s. m. ant. GUARDA, MIRA, CUI-
DADO.
68 . AGU
aGuarT. Llas, embóscada. Asechanza, ce-
lada. Insidis. Embúche, -embuscade,
trébuchet , piége , tromperie. Agguato,
trappola , insidia.
ESTAR EN AGUAYT. fr. ant. ESTAR AL AGUAIT,
en l' accepció de estar la tròpa embós-
cada, etc.
AGUAYTAMENT. s. m. ant. AGUAIT.
AGUD, DA. adj. que se aplica á la pun-
ta, fil ó tall prim y sutil que ténen al-
guns instrumènts, especialmènt las ar-
mas de ferro, com la espasa, ganivet,
etc. Agudo. Acutus. Pointu, aigu,
terminé en pointe très-fine. Acuto.
AGUD. met. Se diu del subgécte que es su-
til, perspicas é ingeniòs. Agudo. So-
lertià, ingenii acumine prœditus. Fin,
delie, subtil, spirituel, ingénieux. Sot-
tile, fino, scaltro.
AGUD. met. Se aplica al ditxo ingeniòs,
graciós y oportú. Agudo. Facetiæ. Joli,
saillant, à propos, en parlant d'un
mot. Acuto, piccante.
AGUD. met. Se aplica al dolòr viu y penc-
trant. 4gudo. Vehemens dolor. Pene-
trant, aigu, vif, pi > pereant,
poignant , en parlant de la P louleur.
Acuto, vivo, pungente.
acup. met. Se diu de la malaltia efecuti-
va, grave y de curta duració. Agudo.
Acutus, præceps morbus. 4igu. Acuto.
AGUD. Se aplica al accént que indica que
la vocal sóbre la que está col-locad se
pronuncia ab més pausa ó detenció que
las altras. Agudo. Acutusaccentus. Æigu.
Acuto. ,
AGUDAMENT. adv. mod. Ab agudesa.
Agudamente. Ingeniosè, argutè:, acu-
tè. Adroitement ,. spirituellement. Spi-
ritosamente, vivacemente, '
AGUDESA. s; f. Sutilesa del tall 6 punta
de algunas armas, instruments ó altras
cosas. Agudeza. Acumen, acies ferri.
Finesse du fil ou de la pointe d'un ins-
trument tranchant, ou d'une arme.
Ácume..
AGUDESA. met. Perspicacia 6 vivesa de in-
‘ - geni. ÁAgudeza, Solertia, acumen inge-
nii. Pivacite, pénétration, esprit. Viva-
citá, acutezza , perspicacità.
AGUDESA. met. Lo ditxo agud. Agudeza.
Argutia, .facetia. Pointe, saillie, bon
mot. Facezia, detto arguto.
AGUDÍSSIM, MA. adj. sup. de acur.
Axudisimo. Acutissimus. 7rés-pointu,
| trés-aigu. Acutissimo,
AGU
AGUDÍSSIMAMENT. adv. mod. sup. de
, AGUDAMÈNT. Muy agudamente. Peracu-
tè. Tres-adroitement, très-spirituelle-
ment. Vivacissimamente , argutissima-
mente,
AGUERO. 's. m. AUGUAL.
AGUERRID, DA. adj. Efercitad en la
guerra. Ayuerrido. Bello expertus.
Aguerri, accoutume à la guerre. Aguer-
rito, avvezzo a’ disagi della guerra.
ÁGUILA. s. f. Arica.
AGUILENC, CA. adj. Se diu del nas prim
y ún poc corvo, semblant al bèc de
" áliga. Aguileño. Aquilinus, aduncus
nasus. Aquilin: courbe en bec d'aigle,
on le dit du nez. Aquilino..
AGUINYAR. v. a. ant. Apuntar ó dirigir
lo tir de canó, flètxa 6 altra arma á
part determinada. 4sestar. Collineare,
collimare, intendere. Piser, pointer,
mettre en mire: on le dit ordinaire-
went des armes à feu.ou de trait. Mi-
rare, prender di mira.
AGUINY AT, DA. p. p. deacurnyan. 4ses-
tado.
AGULLA..s. £. Instrumènt de ferro, fus-
. ta ó altra materia, que acaba en punta
per lo un cap, y per lo altre tè un ull
per ahónt se passa lo fl, seda 6 corda,
etc., ab que se cus ó broda. Regular-
mént se anomena, AGULLA DE CUSIR.
aguja: Acus. Aiguille. Ago, agu-
roma. Frosset per lo comú de fil de llau-
tó, y á vegadas de plata ú or en for-
ma de agulla, ab la diferencia de que
en lloc del ull tè um capsiró. Regular-
miént se auomena AGUILA DE. CAP. Alfi-
ler. Acicula, acucula. Apingle. Spilla,
spillo, spilletto:
XGULLa. Pèx que té lo morro llarg y prim
en fórma de agulla. Aguja, espeton ,
picudo; Acus, acicula. 4iguille: poisson.
Aguglia.
AGULLA. La pua tendre de un arbre que
servex pera empeltar. Pua. Surculus.
Gre[f^ : branche d'arbre qu'on ente sur
une autre. Marza, nesta.
AGULLA. Lo ferro que en los. rellotges de
sol senyala las horas. Aguja , gnómon ,
estilo. Gnomon, stilus. Aiguille d’hor-
loge. Ago. . |
AGULLA. Lo assenyaladòr en los rellotges
de corda. Manecilla, mano, saeta,
saetilla. Gnomon. Aiguille de. montre,
de pendule: index: aiguille tournant
AGU
ar un point qui marque les heures, |
les minutes. Ago.
agua. Obelisco 6 pirámide. Aguja. Obe-
haces. diguille, obélisque, pyramide.
Gesta, obelisco. o,
MU. Pilar que sosté lo edifici ra
rt cipal. Machon. Pila, edi-
Es fücrem. Pr er tdm lateritio seu cze-
mentitio. Contre-fort, mur, piler,
contre-boutant. Puntello. den ri
Guns. pl. Lo regalo que solen os
e á las criados dels hostals cuand
se despedexen de ellas. Alfileres. Pécu-
ma quam è viatoribus diversorii famu-
le exigunt. Épingles: presens qu'on
donne aux servantes d'une hótellerie
pour les services qu'elles. ont rendu. Be-
9 mancia.
sera La cantitat de diner que se se-
ayala á algunas senyóras pera los gas-
tes del adórno de la sèva persòna. Al-
fileres. Minutioribus metronz nobilis
samptibus consignata pecunia. Lpin-
gles: ce qu'ordinairement donnent les
maris à leurs femmes pour leur toilette
et pour leurs menus plaisirs. Spille.
MULLAS. lg de noys, que consistex en
posar
hu una agulla de cap en
terra ó sobre alguna taula, procurand
formar usa creu ab la del contrari,
movènd la sèva ab la ungla del dit gros,
cada vegada que li toca; y lo qui pri-
mér encreua guanya l' agulla al altre.
Alfileres. Acicularum ludus puerilis.
Jeu d'enfans avec des épingles: Giuoco
degli spilli. |
AGULLA DE AMORTALLAR SOGRAS. L'agulla de
cusir mès que usan los sastres y
las donas. Aguja de verdugado. Acus
maxima quà sartores et mulieres utun-
tur. La plus grosse aiguille dont se ser-
vent les tailleurs.. Ago.
AGULLa DE EXLLARDAR. La que servex pera
ficar tallets de cansalada en la carn dels
ancèlls 6 en altras viandas que se han
de rostir al ast, Mechera. Veruculum.
Lardoire. Lardatojo.
KGLLA DE ESPaRTÈR. La que usa est oficial
pera cusir estòras, sarrias, etc. Aguja
espartera. Acus mattis vel storiis as-
saendis. Grosse aiguille dont se servent
les ouvriers en sparte. Ago, aguglia.
MILLA DE FER FiLOJA. Instrumént semblant
en la figura á la llansadòra de texidór,
peró sènse lo vuid en que se posa lo ca-
26. Se servexen de è.la las donas pera
|. Servex pera assegurar lo
AGU 69
fèr filats, sarrélis y altras cosas. Lan-
. zadera. Radius. Espèce de navette qui
sert aux femmes pour faire franges et
autres owrages. Age. :.
AGULLA DE FER MITIA. Fil de ferro 6 de
. llautó, de un palm de llarg, que servex
pera fèr anitjas, mitjòns y altras cosas
semblants. Aguja de hacer media. Aci-
. cule tibialibus texendis. Aiguille à tri-
coter. Ferro da calze.
AGULLA DE GANXO. La de fil de ferro, que
‘ tè dès puntas en forma de forquilló, y
ntinat de las
donas. Horquilla. Acus farcule similis,
uá muliebris coma stabilitur. Aiguille
deux pointes dont se servent les
femmes pour arranger leurs cheveux.
Forchetta , forcella da capelli.
AGULLA DE LA MARE DE DÈU. L'agulla de eap
mès petita que se conex. Alfiler de toca
de monja.. Acicula parvissima. Camion.
Spilletto. ' 7
AGULLA DE MAREJAR. ant. AGULLA DE NAVEGAR,
AGULLA BE MATALASSÈR Ó DE Bastèr. Agulla
llarga y grossa de que se servexen estos
oficials. Aguja de ensalmar. Acus cli-
tellis et culcitris assuendis. Carrelet,
grosse aiguille à pointe angulaire dont
se servent les selliers , etc. Quadrello.
ACULLA BEL MÒNYO, La que las donas por-
tan en ell, y es per lo comú de vidre
ó plata, ab una boleta de la matexa
materia en cada un dels dós extrèms.
Aguja. Crinalis acus. Aiguille de téte..
Aguglia..
AGULLA DE NAVEGAR. Ndut. Flétxeta de fer-
ro: passada per la pèdra iman, que po-
sada en equilibri. sobre una pua, se gl-
ra sempre cap al nort, y col-locada
al mitj de la rosa náutica servex de go”
bern als navegauts pera conéxer lo rum-
bo de: la embarcació: Se anomena tam-
bé BRÚXULA. Aguja, aguja de marear,
brújula, saeta, saetilla. Acus nautica.
Aiguille aimantee, aigulle marine:
lame mobile de la boussole. Ago cala-
mitato.
AGULLA DB PASTÒR. Planta annual que té
las fullas retalladas, y fa un fruit
llarg y prim en fórma de agulla. 4gu- *
ja, aguja de pastor, aguja de Vénus.
Scandix. Aiguille-de-berger, bec-de-
grue. Geranio.
AGULLA DE PICAR. Se dòna aquest nom à las
que tènen lo cap de vidre, las cuals re-
gularmènt se clavan en los coxins de fór-
70 AGU
puntas. Alfiler con cabecilla de vidrio,
que suele clavarse en los mundillos..
Acicula sic dicta. Épingle ordinaire-
ment de fer ou d'acier avec grosse
téte de verre dont on se sert dant les
coussins pour faire de la dentelle. Ago.
AGULLA SAQUÈRA. AGULLA DE MATALASSÈR.
BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALIAR, fr. ab
que se expréssa lo mólt dificil que es
e conseguir alguna cosa. Quitar cru-
ces de un pajar. Ethiopem lavare. En-
treprendre une chose difficile, chercher
une aiguille dans une botte de foin.
Beccarsi i geti. ’
- AGULLADA. s. f. Lo bastó que en lo
un cap té una punta de ferro, ab lo
cual los bovérs y llauradórs punxan als
bous 6 mulas. Aijada, aguijada. Sti-
mulus. Báton avec pointe de fer dont
on se sert pour piquer ou stimuler les
bœuf, etc. :*aiguillade. Pungolo, pun-
iglione.
, AGULLASSA. s. f. aum. de AGULLA. Agu-
jon. Acus grandior. Grosse aiguille.
Ágone. — |
AGULLÈR. s. m. Lo qui fa ó ven agullas.
Agujero. cuum fabricator aut vendi-
tor. Aiguillier; celui qui fait ou qui
vend des aiguilles. Agorajo.
AGULLÈR. La porció de fil, seda, estam 6
altra materia semblant filada, que pera
cusir alguna cosa se passa per lo cos de
una agulla. Hebra. Filum. Fil, brin,
aiguillee de fil. Agugliata. |
AGULLÈR. ant. Canó en que se posan las
agullas de cap y de cusir. Alfiletero.
Tubulus condendis acubus et aciculis.
Aiguiller ; étui où l’on met les épingles
et les aiguilles. Agorajo.
AGULLETA. s. f. dim. de AGULLA. Agu-
juela, agujica , agujilla, agujita. Aci-
cula, acucula. Petite aiguille. Aghetto.
AGULLETÈR. s. m. ant. acuLika, en la
priméra accepció.
AGULLÓ. 8. m. FIBLÓ.
AGULLÓ. La punta ó extrèm punxagud de
l' agullada. 4guijon. Cuspis, spiculum.
Aiguillade, aiguillon. Stuzzitatojo, pun-
| getto.
CALCIGAR LO AGULLÓ. fr. met. ant. Obsti-
narse en resistir á la forsa superiór.
Dar ó tirar coces contra el aguijon.
Adversus stimulum calcitrare. Regim-
ber contre l'eperon: regimber contre
l’aiguillon. Contro lo stimolo calcitrare.
AGULLONADA. s. f. ant. Punxada de |
ARI |
agulló, fiblada. Aguijonazo. Aculei vel
stimuli ictus. Coup d’aiguillon. Pugui-
mento.
AGULLONAR. v. a. ant. Puuxar ab lo
agulló. Aguijar , aguijonear. Stimula-
- re, stimulis cedere. Æiguillonner, pi-
quer avec l'aiguillon. Stuzzicare.
. AGULLONAT , DA. p. p. de AGULLONAR. Agui-
. jado, aguijoneado. 2
AGULLONEJAR. v. a. ant. Punxar ab lo
agulló. Aguijar , aguijonear. Stimula-
. Te, stimulis fodere vel cedere. Aigui-
llonner. Stuzzicare.
AGULLONEJAT, DA. p. p. de acutto-
NEJAR. Aguijado, aguijoñeado.
AGUR. s. m. ant. AUGURI. .'
AGUSIL. s. m. Ministre inferiór de jus-
ticia, que porta per insignia una vara,
y servex pera agafar, y altres actes ju»
dicials. Alguacil , corchete, ministril, sa-
telite, alguacil. Apparitor, accensus.
Alguazil, archer , sergent, sbire , huis-
sier. Birro , sbirro.
AGUSTINO, NA. adj. Lo religiós ó reli-
giòsa del òrde de sant Agustí. 4gustino,
agustiniano. Augustinianus , Augustini
regulam professus. Augustin, augus-
tine, de l'ordre de saint Augustin. Fra-
te dell” ordine di santo Agostino.
AGUT. s. m. ant. Clau petit. Clavo pe-
queño. Clavulus. Petit clou. Chiodetto.
AGUTSIL, s. m. AGUSIL.
AGUYON. s. m. ant. FIBLÓ,
AGUZAR. v. a. ant. Fér aguda la punta
ó tall de alguna arma ó instrumént.
Aguzar. Acuere. Aiguiser , rendre aigu,
plus pointu, plus tranchant. Aftilare,
aguzzare. -
AGUZAT, DA. p. p. de acuzar. Agu-
zado.
AH.
AH! interi. de dolór ó pena, que equiva
á av! Ah ! Ah! heu! A a Ah 1 deh
AHÍ. adv. t. En lo dia antecedènt, im
mediat al dia en que se parla. yer
Heri. Hier. leri.
| ani. Poc ha, poc tèmps fa. Ayer. Nuper
Hier , il y a peu de temps, dernière
‘ ment, rétemment. leri, poco fa, €
resco.
DE AHÍ A AVUY. DE ARÍ ENSÁ.
DE ani EXsÁ. loc. fam. Dèsde to dia ante
cedènt, immediat al dia en que se par
la. Desde ayer, de ayer d Roy, d
AHU .
ayer acd. A die hesterno. Depuis hier.
Da teri.
AHINA. s. m. territ. r1na.
ABINADA. s. f. La veu del caball. Re-
tincho, relinchido. Hinnitus. Hennisse-
ment: cri naturel du cheval. Nitrito.
AHINAR. v. n. Formar lo caball la sèva
veo. Relinchar. Hinnire. Hennir. Ni-
trire, annitrire.
ABIR. adv. t. ant.
AHISSAD, DA. p. p. de anissan. Fado;
musedo, enviscado.
ABISSAR. v. a. Tirar amunt algun pes.
Ear. Levare. Hisser. Alzare, issare,
issus. Incitar als góssos pera que em-
bestescan. .Lzuzar , enviscar. Canes sti-
mulare, incitare. Hdler, exciter. Ais-
sare, adizzare, instigare.
AHONT. adv. ll. Usad ab verbs de movi-
mènt significa Á QUINA PART, Ó Á LA
rar QUE. Adonde. Quò, quorsum. Où.
Ove
auosr. Usad ab verbs de quietut equival
à ES CUAL PARATGE , EN LO CUAL Ó EN QUE.
Donde. Ubi, quo. Où. Ove, dove.
¿Ar mowA? mod. adv. que significa
aiont vA? 4Adónde bueno ? dónde bue-
ro? Quo? quorsum? Où allez-vous ?
Verso dove ?
andst se vuta. mod. adv. En eualsevol
part. Donde quiera , do quiera. Ubi-
cumque, ubivis. En quelgue lieu que
- ce sot, où l'en voudra, partout. Ovun-
que, in ogni dove.
DE a8ÒYT. mod. adv. que denota lo lloc 6
principi de que ve ó se inferex ó de-
duex alguna cosa. De donde. Undé.
D'où. Da dove. d
¿DE AnüsT sowa? mod. adv. que significa
pe asòsT ve? ¿De dónde bueno? Un-
dé? undenam? D'oú venez-vous ? Onde
a viene?
PES ABOST. mod. adv. que denota lo pa-
ratge per lo cual se dirigex 6 encami-
sa algana cosa. Por donde. Quà. Par
ss, par quel endroit. Per ove.
ABONTAR. v. a. ant. Aporronar, apro-
ícear , afrontar. Denostar, afrentar.
Costemelià afficere, conviciari. Jnju-
rier, eutrager. Ingiuriare, oltraggiare.
AHOSTAT, DA. p. p. de amoxTar. De-
rosado , afrentado.
ABUC. s. m. ant. ALARIT.
ABUIR. s. m. ant. AUGURI.
AHUR. Ven de que se usa pera despedir-
se y equival 4 À pÈv. Agur, ahur. Va-
mE AIG 71
' le, salve, Adieu. Addio. .
ABURT. 8. Ul, REGANY.
Al.
AIDAD , DA. p. p. de apar.
AIDAR. v. a. territ. AJUDAR.
AIGLA. s.-f. ant. ÁLIGA.
AIGNELET. s. m. dim. ant. ANYELLET.
AIGUA. s. f. Cos liquid y transparent de
- que se fórman los mars, rius, fonts,
- etc. Agua. Aqua. Eau. Acqua.
AGUA. Farm. Lo licór que se extrau de
algunas hérbas, flors y fruits, ó sas
parts, destil-landlas ab aigua, com ai-
Gua de xicoiras, de rosa, etc. Agua,
Liquor ex quibusdam olusculis, flori-
bus, aut fructibus distillatus. Eau. Ac-
qua: liquore acqueo che si cava dall' er-
^ be, da’ fiori, etc.
AIGUA Á COLL Y PEU AXUT. exp. fam. ab que
se repren l'afectada ponderació de ca-
rinyo cuand las obras no corresponen.
Bien te quiero, bien te quiero , mas no
te doy mi dinero: mucho os quiero,
Pedro , no os digo lo medio.
Te bené, te multum, te summé dili-
go, Fauste,
Nil tamen ex nummis do tibi, Fauste,
meis.
Je vous aime, Julien: de grâce, ren-
dez-moi mon pain. Dare assai pampa-
ni e poca uva. Il perdono di Serami-
do: molti baci e pochi quattrini.
AIGUA AB NEU. La que se refresca ab esta.
Agua de nieve. Aqua nive frigescens.
Eau à la glace: eau rafraíchie avec de
la neige ou de la glace. Acqua diac-
ciata.
AIGUA AMUNT. mod. adv. Contra la cor-
rènt 6 curs natural de l'aigua. Agua
arriba. Adverso flumine. 4 mont: con-
tre le courant. Di sopra: l'insu del
fiume.
AIGUA ANGÉLICA. V. ANGÉLICA.
AIGUA AVALL. mod. adv. Ab la corrènt ó
curs natural de l'aigua. Agua abajo.
Secundo flumine. Avalant: en suivant
le courant. Che cala, che discende.
AIGUA BENRITA. La que beneex lo sacerdot,
I servex pera lo us de la iglesia y dels
dels. Agua bendita. Aqua lustralis.
Eau benite. Acqua santa, acqua bene-
detta. |
AIGUA BENËITA ! inter). territ. ave Mania!
AIGUA BONA PER BÉURER. La que no es mo-
/
72 - AIG
. lla 6 no tè cap mal gust. 4gua bebedli-
za, bebedora. Aqua potabilis. Eau bu-
vable, potable: on le dit de l'eau qui
est bonne, qui est destinée à être bue.
Acqua da bere.
AIGUA DE AGBAS. AGRAS, en l' accepció de
beguda. | |
AIGUA DE CASTANYAS. fam. Se dóna aquest
nom al xocolate clar. 4gua de casta-
ñas. Massa plurimá aquá diluta vel dis-
soluta. On le dit du chocolat trop clair.
Dicesi della cioccolatta troppo liquida.
.AIGUA DE GÒMA. La en que se ha posad en '
infusió una proporcionada cuantitat de
goma arábiga. Ab élla los pintórs dexa-
tan los colòrs á fi de que tingan majòr
consistencia y vivacitat. Æguagoma.
Gummi arabicum aquà dissolutum. Eau
. de gomme. Acqua di gomma.
AIGUA DE LA REINA DE HUNGRÍA. Licór clar
com l'aigua que se trau destil-laud la
flor de romani ab aiguardént. Agua de
la reina de Hungria. Aqua stillatitia sic
dicta. Boisson faite avec le jus du roma-
rin et de l’eau devie. Acqua della re-
gina.
AIGUA DE Nku. La que proceex de esta
cuand se desfà per lo calór. Agua de
nieve. Aqua ex nive liquefactá. Eau de
neige. Acqua di neve.
AIGUA DE mÈu. La que cau barrejada ab
néu. 4gua nieve. Aqua nive intermixta,
. mivalis. Verglas. Gelicidio.
AIGUA DE OLOR. La que está composta ab
substancias aromáticas. 4gua de olor.
Aqua odorata , aromatica, Eau de sen-
teur.'Acqua d'ancioli, acqua concia,
acqua d* odore.
AIGUA ‘pe ORDI. Beguda que se fa de est
gra, semblant á la tisana. Hordiate. Po-
tio hordeacea. Tisane d'orge. Orzata.
AIGUA DE PLUJA. La que cau dela núvols.
Agua lluvia, llovediza. Aqua pluvia,
pluvialis , ccelestis. Eau pluviale. Acqua
piovana.
AIQUA EMBASSADA. La que está estancada, y
no té corrént. Agua muerta. Aqua
stagnans, pigra. Eau dormante. Acqua
morta, acqua stagnante.
AIGUA ÈNTRE C4RN v PÈLL. Lo mal anome-
nad hidropesía. gua entre cuero y
carne. Aqua iutercus. Eau entre cuir
et chair. Umore aquatico subcutaneo.
MGYA FERRADA. Aquella en que los ferrèrs
han apagad lo ferro 6 cèr bruént. 4gua
de herreros. Ferraria aqua. Eau dans
- ' AIG
laquolle on trempe le fer ou l'acier.
Acqua ferrata: acqua in cui sia stato
spento ferro lafocato.
AIGUA MINERAL. La que naturalmènt mana
traèad en disolució alguaas substancias
minerals, com sals, ferro, etc. Agua
. mineral. Aqua mineralis. Eau mine-
rale. Acqua miuerale.
AIGUA MORTA. AIGUA EMBASSADA,
AIGUA PASSADA, NO MOL MOLÍ. ref. ab que se
dòna á eutèndrer, que no vénen al cas
los consells ó reflexions desprès de pas-
sada la ocasió de haberles pogud apro-
fitar. 4gua pasada no muele molino.
De præteritis ne curato. du passé, pas-
se-passe. Se sul passato discorri predi-
chi a’ porri.
AIGUA ROS. Licór clar que se extrau de las
rosas de olór destil-landlas ab aigua.
. Agua rosada. Aqua rosacea. Eau rose.
, Acqua rosa.
AIGUA SAL. L'aigua dèlsa en que s'hi tira
alguna porció de sal. 4gua sal. Aqua
salita, salsa. Eau douce où l'on. a mis
une portion de sel. Acqua dolce in cui
si getta del sale.
AIGUA TERMAL. La que á més de ser mive-
ral ix calénta del manancial en tòtas las
estacións del any. .4gua termal. Aqua
thermalis. Eau thermale. Acqua ter-
male.
AIGUA va. expr. ab que se avisa á los que
passan per lo carrér, quese va á tirar
per una finéstra ó balcó aigua ó immun-
dicia. Agua va! Heus, apage, cave:
aqua é fenestra jacitur. Gare l'eau!
Guarda l' acqua. |
AIGUA VIVA. La que raja y corre natural-
mént. dgua viva; agua de pie. Aqua
viva, profluens. Equ de source. Acqui
viva, acqua di vena.
AIGUAS. pl. Las medicinals per béurer <
banyarse. Aguas. Aquae medica. Eau;
médicinales. Acque medicinali.
AIGUA. met. Los visos que fan algunas ro
bas de seda, imitand á la undalació d
l'aigua. Æguas. Colores serici textili
undarum specie descripti. Ondes. |
. onde.
AIGUAS. met. Los visos que fan algunas pé
. dras preciósas. 4 uds. Scintillatio gem
rue. Eaux. A onde.
arcuas. met. Los visos que fan las plòma
de alguns aucèlls. _4guas. Pennarur
colores, undulatá luce scintillante:
Eaux. Ad onde.
AIG a
ucras. met. Los visos que fan las vetas
- de algunas fustas traballadas y embar-
Y , com la caoba, la noguèra, etc.
- Aques. Venæ aliquorum lignorum le-
- vigatsram et gummi linitorum unda-
- ram speciem referentes. Ondes. Ad
- cade.
“ras. Los orins 6 la orina. .4guas. Uri-
sa Bau. Acqua, orina. |
MBUAS BRUTAS. AIGUAS COMPOSTAS.
MGUAS COMPFOSTAS. Las begudas que se fan
» de aigua, sucre y. del suc de algunas
fraitas, 6 de las matéxas fruitas posa-
das en infusió, com aiGua de taronja,
de llimó, etc. -4guas compuestas. Aqua
ssccharo , frugum , fructuumque succis
condita. Boissons faites avec le jus de
quelques fruits. Acque acconcie.
MGTAS MAJORS Y MENORS. Se anomenan AI-
- Gras majòns los excreménts grossos del
home, y mesòrs la orina. Aguas ma-
. yores y menores. Excrementum et uri-
na. Excrémens solides ‘et liquides, en
de ceux de l'homme. Escre-
mento, orina, feccia.
aras vrssawTs. Las que baxan de las
as Ó serras. Aguas vertientes.
Aquz é montibus scaturientes, erum-
. pentes Les eaux de pluie qui descen-
dent des montagnes. Acque piovane
vegaeab dalle montagne.
ACARCAXTARSE DE AIGUA. fr. Béurer aigua
ab excès. Encharcarse de agua. Aquà
turgere. Boire beaucoup d'eau, s'inon-
der l'estomac. Gonfiare, riempiere lo
stomacco d' acqua.
ISSERESAR L'AIGUA. fr. Posarla á la serena.
Serenar el agua. Nocturno frigori ali-
id exponere. Mettre de l'eau ra-
raichir au serein. Rinfrescar, raffred-
dare l'acqua nel sereno.
110 ES CURAT AB AIGUA BENÉITA. expr. met.
- ab que se expressa la facilitat del re-
mey ó composició de alguna cosa. Eso
se cura con una telaraña. Levi remedio
mdiget. On le dit d'un mal lil
est aisé de remédier. Sarà guarito col
segno della croce; è mal da biacca.
© BAILAR L'AIGUA DEVANT DELS ULLS. fr. fam.
Esmérarse en compliurer ó agradar 4
dgú. Bailar el agua, 6 bailar el agua
delante. Officiosissimè alicui assentari.
- Semettre en quatre pour faire plaisir à
quelqu'un. Pascer di finocchio, e far
mome
con L'AIGUA DEL MÈs DE Mars, loc. fam. ab
TOM. I.
AIG 65
que se pondéra lo molt desitjada que
es alguna cosa. Se usa comunamént ab
lo verb ESPERAR 6 DESITJAR. Como el agua :
- de mayo. Avidissimè. Comme l’eau
dans le printemps: vivement. Come il
cacio sui maccheroni; come pioggia ai
caldi giorni; come il porto a’ naviganti.
DONAR L'AIGUA PER AMÒR DE DÈU. fr. fam.
PLOURER Á BOTS Y A BARRALS.
ENTRARSEN TÓT AB AIGUA. fr. ab que se ex-
prèssa que es mòlt copiòsa la pluja ó
mòlt forta una tempestat. Venirse el
cielo abajo; desgajarse el cielo ó las
nubes. Nubes in pluviam dissolvi, copio-
sum imbrem effundi. Pleuvoir à verse.
Strapiovere , piovere a ciel dirotto.
ESTAR AIGUA FINS Á COLL. fr. met. Trobarse
en gran apréto ó perill. Estar el agua,
ó con el agua d la boca, ó hasta la gar-
ganta: tener el agua d la garganta:
verse ó estar con la soga d la gargan-
ta: tener el lazo d la garganta. In pe
riculo summo esse, versari; grave dis-
crimen adire. Se trouver dans un grand
peril. Esser nell’ acqua sopra ’l capo, o
sino a gola. |
ESTAR ÈNTRE DOS AIGUAS. fr. met. y fam. Estar
: perple£o en la resolució de alguna cosa
sense saber que fèrse. Estar entre dos
aguas. Animo fluctuare, hesitare. Na-
ger entre deux eaux: étre irresolu.
Star fra le due acque.
ESTAR FÈT UNA MAR DE AIGUA. fr. fam. Es-
tar mòlt suad. Estar hecho un agua, 6
un pollo de agua. Plurimùm sudore
madere. Etre tout en eau, en sueur.
Grondante di sudorc.
FÉR AIGUA. fr. Fèr provisió de aigua una
embarcació. Hacer aguada. Aquari.
Faire aiguade. Far acqua: provveder-
si d' acqua dolce per servigio della
nave.
FER arcuas. fr. Entrar l'aigua en una em-
barcació per algun forat, esclétxa ó
juntura. Hacer agua. Aquam navim
per rimas ingredi: navem rimis. fatis-
centem aquam accipere. Faire de l'eau.
Far acqua: dicesi della nave nella qua-
le per qualche apertura entri l'acqua.
rka arcuas fr. met. Anar cap per avall 6
en decadencia, anar á ménos. Ir cuesta
abajo: andar de pie quebrado. In per-
niciem vergere, in preceps ire. De-
choir, aller en decadence. Scadere,
venir in decadenza.
FÈR AIGUAS. fr. met. Confóndrerse , no tro-
10
66 AIG
bar exida en lo discurs. 6 no saber
soltar alguna dificultat. Perder pie.
Omniuò cecutire; undequaque esse im-
peditum, alicui harere aqua. Se con-
fondre. Andarsi colle trombe nel sacco,
arrenare.
FÉR AIGUAS. fr. fam. Orinar. Hacer aguas.
Mingere. Uriner. Orinare. /
GUÁRDAT DE AIGUA QUE NO CÒRRA Y DE GAT
QUE NO MIÒLE. ref. ab que se dòna á en-
téndrer que las persónas que. sembla
que ténen un geni manso y apacible,
solen ser. més impetuósas y terribles
cuand arriban á enfadarse. Del agua
mansa me libre Dios, que de la recia
(ó brava) me guardaré yo: gudrdzue
del agua mansa. Latentem mansueto
pectore iram avertat Deus: precipiti et
aperte ipse obsistam. Prenez garde con-
tre celui qui taise, plus qué contre ce-
lui qui gronde. Dei torticolli non tene
fidare. :
MALAGUANYADA L'AIGUA QUE BRU. fr. ab que
se dòna á enténdrer que una persóna es
mòlt bestia ó que no es bona pera res.
Que lastima de pan habiendo cebada,
‘ ó habiendo paja y cebada! Vel quam
potat non est diguus aquá. Il n'est bon
‘quà manger. Essere una zucca vota.
MALAGUANYADA L'AIGUA QUE BEU. fr. ab que
se repren á una persóna mandra y que
fa lo dropo. Reniego de bestia que en
. Invierno tiene siesta. Pigros, quicum-
que sint , odio habeo. Manger et dor-
mir , voilà ses desirs. Essere uno scan-
napane, una bocca disutile.
NO DIGAS DE AQUESTA AIGUA NO BBURÉ PER
TÉRBOLA QUE sia. ref. ab que se dona á
enténdrer que ningú está llibre de que
li succeesca lo que á altre. Nadie diga
. de esta agua yo no bebere. Nemo ab
aliorum casibus se tutum credat. ¿Qui
peut se croire à l'abri des calamites
d'autrui2 Mentre uno ha denti in boc-
ca, e” non sa quel che gli tocca.
NO GUANYA L'AIGUA QUE BEU. fr. que de-
nota que es mólt poc pagad lo traball
de algú. No gana el agua que bebe.
Ære meret parvissimo. JI ne gagne pas
- son-pain. Non guadagua l’ acqua da la-
varsi le mani.
NO TROBAR AIGUA EN LO MAR. fr. No conse-
guir algú lo que es mès fácil de lograr.
No hallar agua en la mar. In mag-
na rerum copia indigere. 7] ne trou-
verait point de l’eau à la rivière.
AIG
‘Affogar nella bonaccia.
OFEGABSE AB POCA AIGUA. fr. met. y fam.
Afligirse ó acongoxarse per poca causa.
Ahogarse en poca agua. Levibus suc-
cumbere malis. Se noyer dans un verre
d'eau. Affogare in un bicchier d' ac-
qua, rompersi il collo in un fil di pa-
glia, affogar ne' mocci.
PASSAR PER AIGUA. fr. Réntar y ensabònar
la roba que ha de anar á la bugada. Ja-
bonar , enjabonar. Sapone sordes abs-
tergere, eluere, diluere. Savonner,
nettoyer, blanchir avec du savon. In-
saponare , nettar col sapone.
PASSAR PER AIGUA. fr. met. Fér alguna cò-
sa depréssa, y sènse mirar que estiga
bèn 6 mal feta. Atrabancar. Preprope-
ré et inconcinné aliquid facere. Bous-
iller, faire à la háte, sans se mettre
. en peine si l'on fait bien ou mal. Fare
a Occhio e croce.
PÉNDRER L'AIGUA DE LLURY. fr. met. y tam.
Comensar la relació de algun succés per
. las priméras.causas ó circunstancias que
ocorreguèren en ell. Tomar de atrds el
agua. Rem alté, à capite, à fonte repe-
tere. Remonter à la source. Incommin-
ciar dal.suo bel principio.
PORTAR, Ó FER ANAR L'AIGUA À SÓN MOLÍ. fr.
met. que se diu del que solament cui-
da de són interes ó profit. Llevar el
agua d su molino. Sibr tantúm consu-
lere. Ne penser qu'à soi, ne précher
que pour son saint. Recar o portar
l' acqua al suo mulino.
POSAR AIGUA AL VI. fr. Aigualir lo vi. Me-
rar el vino. Aquam cum vino miscere ,
vinum aquá diluere. Tremper son vin.
Innacquare il vino.
SEMBLA QUE NO ES PER AIGUA ENTERBOLIR. ÍT.
met. Se diu del que aparentand sensi-
.' Mesa 6 innocencia oculta lo talènt 6 ma-
licia que no se creya que tingués. Pa-
rece que no enturbia el agua. Subdo-
lum, vafrum esse, callidum. JI n'a pa:
Pair d'y toucher. Far la gatta morta,
o il gattone.
SÉNSE DIR AIGUA va. fr. met. y fam. que
se usa cuand algú ocasiòna á altre al.
: gun dany 6 pesar intempestivamènt y
sènse prevenció. Sin decir agua va. Re-
peutè, hospite insalutato. Soudaire, tou
à coup , brusquement , ex-abrupto. Kx.
abrupto, in un tratto, senza pensare ad
altro. |
SER UNA COSA TAN CLARA Ó MÉS CLARA QUI
4
AIG
L'UGTA, LO SOL, etc. fr. CLAR.
mu AIGUA AL MAR. fr. met. Donar alguna
cosa i quin té mòlta abundancia. Echar
agua ex el mar, llevar lena al monte:
leer hierro d Vizcaya. Noctuas Atho-
sas mittere. Porter de l'eau à la ri-
re; faire du bien à qui n'en a pas
éesain. Portare il cavolo a Leguaja.
secar Las arcas. fr. Evacuar la dona
preeyada lo bumór que circuex al fe-
do, lo c ic es un senyal cert de la pyo-
finitat del part. Romper las aguas.
."luartum adesse. Sortir les eaux. Far le
prime acque del parto.
-VESIR PASSAD PER AIGUA. fr. met. y fam,
que se diu de la persóna que dòna al-,
gusa noticia falsa ó sèns fonamènt.
Traer los papeles mojados. Nugas mar-
rare. Debiter de fausses nouvelles, avan-
cer des choses sans fondement. Esaer
méaocchiato, esser andato a veder pe-
scare colla gatta.
AIGUACUIT. s..m. Pasta forta, t 2
réat y apegadissa, que se fa couénd
extremitats de las: pélls, y servex pera
justar una cosa ab altra. Cola. Gluten,
timum, glutinium. Colle. Colla,
AIGUADA. s. f. La provisió de aigua que
se porta en alguna nau. Se usa comu-
mamènt ab lo verb rin. Aguada. Aqua-
tio. Aiguade. Proyvisione d' acqua.
uccida. Pint. Lo colòr liquid preparad
sh aigua de góma. Aguada. Pigmen-
tum aqui gummosá dilutum. Aqua-
relle: couleur en detrempe. Acquerello.
AIGUADER. s. m. Lo qui no beu vi.
Aguado, abstemio. Abstemius. 4bs-
teme , hydropote. Astemio: che non be-
ve vino. ] |
AIGTADÈR. MESTRE DE AIGUAS.
wcranta. Lo qui se ocupa en traginar ai-
gua. Azuador. Aquarius, familiaris
2 provisor. Porteur d'eau. Colui.
che porta dell’ acqua.
auccipkz. Lo qui fa 6 ven begudas gela-
dx. Botillero. Potionum gelidarum
conditor aut venditor. Limonadier. Ac-
quacedratajo.
MGUAFORT. s. m. Lo ácido nítric ano-
menad axí per l'activitat ab «ue disol
la plata y altres mètalls. Acido nitrico,
agua fuerte. Acidum nitricum. Nitri-
que: acide du nitre: eau forte. Acqua
forte.
MGUALID, DA. p. p. de AIGUALIR. Água-
do , merado. |
AIG 67
AIGUALID. adj. Lo que está ple 6 mòlt ple
de aigua. Aguanoso. Aquosus. Aqueur,
abreuve, humide. Acquidoso.
AIGUALIR. v. a. Barrejar aigua ab vi,
vinagre 6 altre licòr. 4guar, merar.
Aquam cum aliquo liquore miscere;
. aquá diluere. Meler de l'eau avec du
vin ou autre liqueur. Invacquare.
AIGUAMANS. s. m. L'aigua que servex
pera rentar las mans. Aguamanos. Aqua
lavandis manibus. L'eau qui sert pour
laver les mains. Acqua da lavar le mani.
DONAR AIGUAMANS. fr. Donar á algú aigua
ab lo gerro pera réntarse las mans. Dar
aguamanos. Aquam abluendis manibus
ministrare. Servir le lavemain. Dar ac-
ua col lavamane.
AIGUAMEL. s. f. L'aigua barrejada ab
alguna porció de mel. Aguamiel. Hy-
dromeli , aqua mulsa , melicratum. #y-
dromel. Idromele.
AIGUAMOLL. s. m. Lo siti ahónt quéda
alguna porció de aigua detinguda. Agua-
zal. Locus paludosus. Marecage , flaque.
. Laguna, palude, acquitrino. |
AIGUAMOX. s. m. AIGUAMOLL.
AIGUANAF. s. f. Licòr clar que se extrau
destil-land la flor de taronjér ab aigna.
Agua de azahar. Citri floris aqua. Na/-
fe. Acqua lanfa, acqua nanfa.
AIGUA POLL. adj. que se aplica al ou que
. per no tenir gréll uo produex poll en-
caraqué lo cove una lloca. Huero. Ste-
rilis, infeecuudus , urinus, On le dit des
aufs qui n'ont pas ele” fecondes. Uovo
non gallato.
TORNARSE AIGUAPOLL. fr. fam. Frustrarse lo
. que se pretenia ó esperaba. Salir huero;
hacerse ó volverse agua de cerrajas.
Rem evanescere, frustrari. Echouer,
arriver tout autrement qu'on ne s'y at-
: tendait. Non corrispondere all’ espetta-
tiva; dare in budella.
AIGUARDENT. s. in. Licòr espiritòs que
se extrau per destil-lació del vi y altras
substancias. Aguardiente. Liquor ex
vino distillatus, aqua vite. Eau-de-vie.
Acquavite. |
AIGUARDÈXT avissaD. Se diu del que está
. compost ab anis. Aguardiente anisado.
Aqua vite aniso condita. Fenouillette,
anisette. Acquavite di anice.
AIGUARDÈNT DE CANTA. ROM.
AIGUARDÈNT DE HOLANDA. Se diu del que no
es anissad. Aguardiente de Holanda.
Aqua vite aniso carens. Eau-de-vie
68 AIR
d'Hollandé, Acquavite d' Olanda.
AIGUARDÈNT REFINAD. Lo primer y mès fort
que se trau de cada olla 6 alambí. 4guar-
diente de cabeza. Vini distillati pero
purior, purgatissima. Equ-de-vie
ble. Acqua arzente, acquarzente.
AIGUARDENTER, RA. s. m. y f. Lo qui
ven aiguardéut. Aguardentero. Aqua
vite venditor. Marchand d'eau-de-vie:
brandevinier. Colui che va vendendo
l'acquavite.
AIGUARDENTERIA. s. f. La ténda ahònt
se ven aiguardént á la menuda. -4guar-
denteria. Liquoris ex vino distillati, seu
aqua vite taberna. Boutique où l'on
vend de l'eau-de-vie en detail. Bottega
ove si vende l'acquavite.
AIGUAROL. 8. m. AIGUAMOLL.
AIGUARRAS. s. f. L'oli de trementina
que servex pera fèr barnissos y altras
cosas. Aguarras. Resine terebinthinæ
pars purior, stillatim expressa. Esprit
de térébenthine: Trementina: liquore
che esce dal terebinto. U
AIGUAT. s. m. La pluja subtada é impe-
tuósa que no sol durar mòlt. Aguacero.
Nimbus. Averse, agaste: pluie subite et
abondante. Rovescio.
AIGUÈRA. s. f. Especie de pica, més
llarga que ampla, y no mòlt fonda,
ahónt se posan los gibrélls ó gabadals en
que se réntan los plats. Fregadero,
Jregador. Locus catinorum ' serdibus
abstergendis. Dalle. Lavatojo in cucina.
AIGUERADA. s. f. Copjunt de plats, cas-
solas, etc., per réntar. Loza que fregar.
Congeries catinorum abstergendorum.
Grand nombre de vaisselle à ecurer.
Vassellame in quantità da forbire.
ATRADA. s. f. Cop de aire; y axí de una
persona, que estand suada se ha posad
al aire, y li ha pegad un dolór en la es-
patlla, per etemple, se diu: axó es una
AWRADA. Aire. Aéris percussio. Mauvais
air: coup d'air. Colpo d'aria. -
AIRE. s, m. Quim. Flúido transparént y
elàstic, que constituex principalmént
lo que anomenam atmósfera. dire. Aër.
Air. Aria, aere.
AIRR. Vent. dire. Ventus. Air, vent.
Aria, vento.
AIRE. Lo tirat 6 configuració de la cara.
Aire. Facies. Air, mine. Aspetto, volto.
AIRE. La répresentació exteriór en la cara,
de algun efécte intern; y axí se diu:
t'ho he conegut ab lo «ms de la cara.
AIR
Semblante. Vultus , aspectus. dir, sem-
. blant. Aria. | :
AIRE. Garbo, gallardía y gentilesa en la
persona y acciòns, com en lo caminar,
llar, etc. Aire. Elegantia, decor per-
sone. Bon air. Gentilezza, garbo, av-
venentezza , leggiadria. | .
AIRE. met. Primòr, gracia 6 perfecció en
fèr las cosas. Aire. Venustas, concinni-
tas, elegantia. Bonne gráce. Grazia,
destrezza, squisitezza. .
ame. Mis. Lo témps que se dòna á la mú-
sica que se canta ó toca. Aire. Modorum
musicalium mensura. Air. Aria.
AIRE! inter). ab que se expréssa la estra-
nyesa 6 sorpresa que causa alguna co-
sa. Caramba! Hui! Malepeste. Cospetto.
AIRE! interj. que servex pera expressar
algun enfado. Yaya. Vah. Peste! Pof-
far il mondo. .
AIRE. .interj. ab que se alènta 6 excita á
efecutar alguna cosa pròmptamènt ó ab
- vigòr. Sus. Eja, heus. Courage, sus,
allons ! Orsù.
AIRE ACANALAD. Se diu del que passa per
un paratge estret. Aire colado. Per arc-
ta transiens. Vent coulis. Arta colata.
AIRE DE TACO. met. Desenfado, desinvoltu-
ra, desèmbras. tre de taco. Procaci-
tas, petulantia. Air aisé: effronterie.
Aria di malandrino.
arnes NATIUS. Los del lloc 6 pais en que un
ha nad ó s'ha criad. fires nativos. Na-
talis aura. Air natal. Ária natale.
AVAR EN LO AIRE, fr. met. Anar de flux.
Proceder de ligero. Levi fundamento
duci. 4 la legère, inconsiderement.
Fare al bacchio.
AVAR MÓLT EN LO AIRE. fr. Parland dels au-
célls volar mòlt alt. Remontarse. In su-
blime ferri. S'élever , voler fort haut.
Volare molto alto.
CÚRRER AIRE. fr. Bufar ab forsa lo aire.
Correr viento. Ventum perflare. Souf-
fer fortement, en parlant du vent. Ti-
rar vento.
CRRURER EN LO AIRE. fr. fam. Créurer de
flux , donar crédit fácilmént á lo que se
ou. Creerse del aire. Leviter credere.
Croire légèrement, étre crédule. Bersi
una cosa, esser levato a cavallo.
DONARSE AIRE. fr. Fèr ab pròmptitut y di-
ligencia alguna cosa ó caminar depréssa.
Menearse. Properare, agere. Se hdter,
se presser. Afirettarsi, spicciarsi.
DÓNAT AIRE. fr. ab que algú que porta 4
ATR
coll á altre li diu que no se carregue -
tant. No te cargues. Onus mihi minue.
ilit, mon pesant ami, ou je succombe
^ sous le faix. Nou ti far pesante: sei
morte? Do
ES 10 ame. mod. adv. que se usa pera sig-
sficar que alguda cosa se porta 6 va
- sense tocar á terra. En volandas. Per
atra. En l'air. A predelline, a predel-
ES Lo acer. mod. adv. ab que se significa
que un cos está penjant y séns descan-
sar en altre. En el aire, en peso, en
vilo. A terra elevatus, suspensus. En
Pair. Penzolone. 2
ESCUPR EX LO AIRE. fr. met. Proceir contra
.malis que se convertexen en
Eee deny. Escipir al cielo. In sui ip-
sas damnum aliquem ledere. Cracher
en Pair. Tirare a’ suoi colombi, cerca
di frigsuccio. | o.
ESTAR ES LO AIRE. fr. met. Estar alguna co-
sa pendènt, no haberse resolt res en ór-
de 4 ella. Estar en el aire. Pendere.
Fire en suspens, en incertitude. Esser
in forse.
Fès US AIRE QUE TAELA LA CARA. fr. Fir un
aire mòlt fret. Correr aire que corta, ó
que afeita. Ventum frigidissimum flare.
un vent glacial. Tirare un vento
freddo.
rimsz ams. fr. Impel-lir algú cap á sí lo
aire ab lo movimént del vano ó altra
cosa. Hacerse aire. Auras flabello colli-
gre, vemtum facere. L'éentement,
action d’&enter. Farsi vento.
CUARDAR LOS AIRES. fr. met. Seguir á algú
la veta, acomodarse ó atemperarse al
sea geni. Guardar d alguno el aire. Ad
alicujus arbitrium et nutum, totum se
fingere et accommodare. Se plier au ca-
ractére de quelqu'un. Dar nel genio. :
man Ó BÉURER AB AIRE ALGUNA COSA. fr.
Ménjársela 6 béurersela ab delé. Comer
6 beber con ansia alguna cosa. Avidè
edere vel bibere. Devorer. Mangiar con
appebto canino.
EDAR DE AIRES. fr. que se diu de la per-
sona que se ha emmalaltid en un lloc y
pasa á altre á véurer si se millora. Mu-
dar aires ó de aires. Colum mutare.
Changer d'air. Cambiar aria.
Ma LO AIRE. fr. Calmar. Echarse el aire.
Ventum sedari. S'apaiser, tomber, ces-
ser, en parlant du vent. Cessare l' aria.
MAR DEL AIRE. fr. ab que se expréssa
|. AR : 69
ue es impossible e£ecutar ó enténdrer
alguna cosa. Hablar de &i mar. Rem
^ difficilem tangere, aggredi. Parler de
choses impossibles ou incomprehensibles.
Far castelli in.aria. '
PARLAR EX LO AIRE. fr. Parlar vagamént,
- séns fonamènt ni oportunitat. Hablar al
aire. Temerè, inconsulté loqui. Parler
, en l'air, sans fondement. Favellar in
aria. e |
PÉNDRER AB AIRE ALGUNA COSA. ÍT. met. Su-
frir ó tolerar ab paciencia y constancia
algun dolor, traball 6 calamitat. Vencer.
Equo animo ferre, tolerare. Souffrir
avec constante. Sofferire pazientemente,
portar in pace.::
PÉNDRER LO AIRE. fr. Passejarse 6 posarse
en algun paratge descubert en que cór-
ra lo aire. Tomar el aire. Àuram cap-
tare. Prendre Pair, respirer le grand
air , se promener au grand air. Pigliar
aria.
PÉNDRER LOS AIRES. fr. Estar en un paratge
ab lo fi de recobrar la salud per medi
de la mudansa de clima, de aliments,
ete. Tomar aires. Valetudini indulgere
celum mutando. Prendre l'air dans
quelque lieu pour le rétablissement de la
. santé. Mutar aria. |
PORTAR EN LO AIRE ALGUNA COSA. fr. Portar-
la séus que toque á terra. Llevar en
peso. Sustinere. Porter.en l'air. Portar
¿QUE HA VINGUD PER LO AIRE DEL CEL). fr. ab
que se reconvé á una persòna que néga
haber d una cosa en un puesto,
cuand ningú sinó élla ha pogud etecu-
tarho. £o habra traido el duende. Hoc,
ergo, sors paravit. Serait-ce l'œuvre
d'un génie? E stata qui la tregenda?
QUEDAR EN LO AIRE. Ír. met. Quedar sens
determinarse dós ó més persònas que se
habian juntad pera fér un tracte. Se
diu també del matéx tracte. Quedar
pendiente algun negocio. Rem injudica-
tam relinquere. Rester en suspens, en
incertitude. Non conchiudere , non de-
cidere, restar in bilico.
QUEDARSE EN LO AIRE. Ír. met. QUEDARSE EN
DEJÚ. ZU 2A
TENIR UN AIRE DE ALTRE. fr. Semblarse un
. en alguna cosa á altre, com en lo mo-
do de caminar, en las faccións, etc.
Darse ó darle un aire d otro. Vultu,
facie, formà, habitu similem esse ali-
cui. Avoir l'air d'un autre, avoir quel-
70 "AIS
que ressemblance. Rendere aria, sqmi-
gliare , arieggiare. |
VIURER DEL AIRE DEL CEL. fr. ab que se pon-
dera lo poc que mènja alguna persóna.
Sustentarse del aire. Tenui cibo uti.
Fivre de l'air: manger trés-peu. Pa-
scersi come il cavallo del Ciolle.
AIREJAD, DA. p. p. de aAmEJABSE. Ai-
reado. |
AIREJARSE. v. r. Estar 6 posarse al ai-
re. Airearse. Auram captare. Se mettre
au grand air, prendre l'air. Pigliar
. aria.
AIRET. s. m. dim. de ane. Airecillo, ai-
recito, airecico. Ventulus. Dimin. d'air.
Ventolino , venterello , venticello.
AIRÓS, A. adj. que se aplica al lloc en
que hi fa mòlt aire. 4iroso. Locus ven-
to patens. dere: venteux. Árioso , ven-
toso. .
Aims. met. Lo que tè mòlt aire, garbo 6
gallardía. Airoso. Elegans, venustus.
Bien tourné, bien decouple, bien fait,
de belle taille, qui a de la gráce dans
. ses manières. Gentile, svelto, elegante.
amós. met. Se diu del que ix de algun
assumpto 6 negoci felismépt. Se usa co-
munmènt ab lo verb QuEDAR. AÁiroso.
Summa cum laude rem assecutus. On
le dit de celui qui se tire bien d'affaire ,
qui réussit. Questo addiettivo 8' accop-
pia col verbo quedar, e significa venir
bene o fatto, riuscire, cavarsi d' impic-
C10.
ATROSAMENT. adv. mod. Ab aire, gar-
bo 6 gentilesa. Airosamente. Elegán-
ter. Gentiment , joliment, élégamment,
noblement. Gentilmente, vagamente,
ottimamente.
ATROT. s. m. Aire 6 vènt molést. Aire
molesto. Agr molestus. Air importun.
Aria spiacevole, nojosa, molesta, im-
portuna.
AISE 6 AIZE. s. f. ant. CoMMODITAT, Es-
PAY, LLOC, TEMPS, OPORTUNITAT.
AISLAD, DA. p. p. de assuar. Aislado.
aistan. adj. met. que se diu de lo que se
troba sol ó retirad. Aislado. Interclu-
. sus. Zsole, seul, separe. Isolato.
AISLAR. v. a. Rodejar ó circuir de aigua
per tòtas parts algun siti 6 lloc. Aislar.
- Aquá intercludere, obsidere. Isoler,
entourer d'eau. Circondar da acqua.
aiscar, Dèxar algun edifici sol, de modo
- que no confine ab altre per cap costat.
Aislar. Ædificium extruere ab aliis se-
^. ATA
elusum. Zsoler, faire qu'une chose ne
tienne pas à une autre. Staccar da tut-
te le bande. |
AIUSTAR. v, a. ant. FUNTAR, CONGREGAR.
AIUSTAD , DA. p. p. de arusran.
AJ.
-AJAD , DA. p. p. de aan.
AJAGUD, DA. p. p. de asiuaer y artu-
RERSE. Tendido; echado, recostado;
tumbado; encamado.
AJAGUD. adj. que se aplica als sembrads
cuand per causa de la pluja, vént, etc.
estan caiguds uns sòbre altres. 4cama-
do. Vi ventorum aut pluviz jacens,
prostratus. Couche’, en parlant des bles,
du chanvre , du lin, étc., que le vent
ou la pluie ont couches. Abbattuto , al-
lettato, abbassato o spianato a terra.
AJAR. v. a. territ. ABASTAR, enda primè-
ra accepció.
AJASSAD , DA. p. p. de asassanse. Echa-
do , tendido ; encamado.
AJASSARSE. v. r. vulg. Tirarse sòbre la
palla, llit, ete., pera dormir.ó descan-
‘sar. Echarse d la larga, tenderse. Re-
cubare. $'etendre, se coucher tout de
son long. Distendersi, sdrajarsi.
AJASSARSE. Ajáurerse lo cap de bestiar en
lo jas, ó en lo lloc ahónt descansa. En-
camarse. In cubili decumbere. Se reti—
rer dans son gíte, en parland des ani-
maux. Giacersi.
AJAURER. v. a. Abaxar alguna cosa que
estaba dreta. Tender. Extendere. Éen-
dre. Abbassare, spianare a terra.
AJÁURERSE. v. T. Tirarse sóbre un llit , ca-
napé, etc., pera dormir ó descansar.
Echarse, tenderse, recostarse, tum-
barse. Recubere. Se coucher. Sdrajarsi,
mettersi a giacere, andarsi a dormire.
AJÁUREBSE. Ficarse al llit per malalt. En-
camarse ; caer en cama 6 en la cama.
Recubere ob sgritudinem, S'aliter , se
coucher , se mettre au lit pour cause de
maladie. Coricarsi, metters a letto.
AJÁURERS 11. fr. met. No r cumplir ab
la obligació de són empleo. Acodillar
con la carga. Oner: succumbere. Plrer
sous le fardeau: ne pouvoir remplir les
devoirs de son etat. Non eséer da tanto.
askumers'ar. fr. met. y fam. ADORMIRSE , en
P accepció de descuidarse, etc.
AJÁURERS'ut. fr. met. y fam. Passar per lo,
que vol altra persóna. Pasar por ello,
Accipere conditivnem. Se conformer.
Convenirsi , dirsi, affarsi, esser con-
forme. | |
AJOCAD, DA. p. p. de asòcarse. Reco-
g ido.
AJOCARSE. v. r. aparanse.
AJOCARSE. AJUPIRSE.
asscanse. Amársen á jóc las gallinas y al-
tres aucèlls. Recogerse. In gallisarium
se reci Se retirer dans son gíte ou
dans son nid , en parlant des volatiles.
Albergarsi.
AJOGASSAD, DA. adj. que se aplica á
la persóna ó animal que juga, salta y
brinca ab frecuencia. Jugueton, reto-
zon, retozador. Lascivus, lasciviens.
Folásre, bondissant. Scherzevole, gio-
cose, festevole, giovialone. '
AJOXJOLÍ. s. m. aLecnia,
AJORNAR. v. a. ant. Senyalar dia. Seña-
lar é fijar dia. Diem dicere , indicere.
Ajourmer. Citare. |
AJORNAT, DA. p. p. de asonnan. Seña-
lodo, fijado.
AJUDA. s. f. Socorro, favór. Ayuda.
Adjementum, favor, juvamen, juva-
mentum, adjutorium. Aide, secours.
Ajuto, aita , soccorso.
suda. La cosa que servex per ajudar.
Ayuda. Adjutorium. Aide, secours.
Ajotamento.
AJUDA. Servicial, medicamént bén conegud
que servex descarregar y netejar
. lo ventre. Ayuda. Clyster , clysterium.
Lavement , cly stére. Serviziale, cristeo.
AJUDA. ant. XERINGA. |
arena. Bafeta 6 cosa semblant ab un ca-
neset en lo forad , que servex pera do-
mr servicials. Mangueta. Clysterium.
Seringue. Sciringa , scilinga.
| AUDA DE cámara. 8. m. Lo criad destinad
afeitar, pentinar y vestir á són
amo. 4 de cámara. Servus à cu-
biculo , cubicularius. Valet de chambre.
Cameriere. |
¡CBA DE CÁMARA DEL BÈT. Criad que ser-
vex en la cámara del rèy per ajudar á
vestirlo y altras cosas. Ayuda de cd-
mara del rey. Regis cubicularius. Fa-
let de chambre du roi. Cameriere re-
roi DE COST. s. f. Lo socorro en dinèr
que se sol donar á més del salari asse-
nvalad al subgècte que efercex algun
empleo. 4yuda de costa. Mercedula.
Gratification. Soprappiú.
AJU FI
AJUDA DE ORATORI. 8. m. Lo clergue que en
los oratoris de la casa real fa de sagris-
ti. Ayuda de dratorio. Domús auguste
sacrorum custos. Sacristain de l'ora-
toire du roi. Sagrestano nell’ oratorio
del re.
AB AJUDA DE VERINS, loc. fam. Ab lo au-
fili de altre 6 altres. Con ayuda de ve-
cinos. Non sine alterius operà. Avec le
secours des autres. Coll’ altrui soc-
corso.
NO HABER MENESTER AJUDAS. fr. fam. NO NE-
CESSITAR DE ACÓLIT. |
AJUDAD, DA. p. p. de asupar y AJU-
DARSE. Ayudado.
AJUDAR. v. a. Donar ajuda, au£ili. 4yu-
dar. Adjuvare, opitulari. Aider, se-
courir. Ajutare, soccorrere, favorire,
concorrere,
AJUDARSE. v. r. Fèr los medis pera conse-
guir alguna cosa. 4yudarse. Sibi con-
sulere. Prendre, chercher les moyens
convenables , faire les demarches né-
cessaires pour parvenir d quelque but.
Procurare di ottenere. ,
AJUDARSE. ant. VALERSE.
AJUDAR À BÈ MORIR. fr. Aufiliar al mori-
bundo. 4gonizar, ayudar d bien mo-
rir. ln extremo agone laboranti pios
affectus inspirare. Aider un moribond à
bien mourir. Dar lo ajuto spirituale al
moribondo. |
AJÚDAT QUE T'AJUDARÉ. ref. que ensenya
que un no se ha de refiar enteramènt del
favòr de altre, sinó que ha de fer ca-
da ha de sa part lo que puga pera con-
seguir lo fi que se proposa. Aytidate,
y ayudarte he. Nitere; nitentem, quà
fas erit, ipse juvabo. Aide-toi, Dieu
t'aidera. Ajutati, e Iddio t' ajuterá. .
AJUNTAD, DA. p. p. de asustar y
AJUNTARSE. Æcoplado.
AJUNTAMENT. s. m. La corporació com-
posta del corregidor ó alcaldes y dels
regidórs, que gobernan una població.
Ayuntamiento. Congressus , senatus,
coetus. Municipalité. Municipalità ; con-
siglio, comune.-
AJUNTAMÈNT. ant. JUNTURA.
AJUNTAMÈNT. ant. ACTE CARNAL, I
AJUNTAR. v. a. JUNTAR. ; |
AJUXTAR. En alguns oficis meeànics ajustar,
unir, fér venir bé las péssas que én-
tran en una obra. Acoplar. Apto copu-
lare. Assembler, joindre: Congiungere,
unire.
12 AJU
AJUNTARSE V. T. JUNTARSE.
AJUNYIR.:Y. a. ant. JUNTAR.
AJUPID, DA. p. p. de ajvuemsz. Aga-
- chado.
AJUPIRSE. v. r. Inclinar mòlt lo cos en-
vers la terra. 4gacharse. Sese curva-
re. S'accroupir, se tapir. Acquattarsi.
AJUST. s. m. Conveni, concert. Ajuste,
ajustamiento. Conventio, pactio. Con-
trat , composition, arrangement, accord,
pacte. Acconcio , accordo.
AJUST. ant. JUNTA, CONGRÈS.
VAL MÈs UN DOLÈNT AJUST QUE LO MILLÒR
PLkv. ref. que ensenya que se deuen
evitar los pléts , encaraqué sia ab algu-
na pérdua, per la contingencia que hi
ha de no guanyarlos, y la certitut dels
gastos que portan. Mas vale mal ajus-
te que buen pleito: mas vale mala ave-
nencia que buena sentencia. Prestat
concordia. lite. Pax vel injusta utilior
est quàm justissimum bellum. Un mau-
vais accomodement vaut mieux qu'un
bon procés. La miglior lite non vaie
quanto il mal acconcio.
AJUSTAD, DA. p. p. de asustar y AJUS-
tarse. Ajustado; entornado ; empare-
jado ; igualado.
AJUsTAD. adj. Just, recte; y axí se diu:
fulano té la conciencia AJUSTADA. Ajus-
tado. Integer, rectus. Juste, droit,
itable. Giusto, debito , retto.
AJUSTADAMENT. adv. mod. Igual y ca-
balmént, conforme á lo just. Ajustada-
mente. Ex equo et bono, apposite.
Justement , conformement d ce qui est
juste et raisonnable. Giustamente , pre-
cisamente, a dovere. — .
AJUSTADIS, SA. adj. ant. ARREPLEGADIS.
AJUSTADÍSSIM, MA. adj. sup. de asus-
tap. Ajustadisimo. Valde integer, rec-
tus. Tres-juste, droit. Couvenevolissimo,
tustissimo , assai retto.
AJUSTAMENT. s. m. ant. ajusT.
AJUSTAMÈNT. ant. ACTE CARNAL.
AJUSTAMÈNT DE FRUITS. ant. GARBÈRA.
AJUSTAR. v. a. Arreglar á lo just alguna
cosa, com la vida, las acciòns, etc.
Ajustar. Ad æquum et bonum quid-
uam conformare: temperatis modera-
tuque moribus vivere. Régler , confor-
mer d la régle. Regolare, condurre,
dirigere, governare, reggere.
AJUSTAR. Igualar una cosa ab altra, arre-
glarla 6 acomodarla al vuid ó lloc en
que ha de servir. Ajustar. Rem rei ap-
AJU
tare. Ajuster, assortir , proportionne,
. egaliser, accorder, faire cadrer, ada;
ter, conformer. Accomodare, accor
ciare, confarsi.
AJUSTAR. Concertar, capitular, concorde
alguna cosa, com lo casamént, la pai
las diferencias 6 plèts. Ajustar. De 1
aliqua convenire. Trailer, arrange
accommoder. Ordinare, disporre, ada
tare, aggiustare.
, AJUSTAR. Concertar lo preu de alguna cc
sa. Ajustar. Pretium pacisci , de pret
.. convenire. Marchander , faire le pri.
convenir du prir de quelque chos
Chieder il prezzo, far mercato.
AJUSTAR. Girar la porta:ó la finèstra di
. xandla mit] tancada. Entornar. Verter
versare. Tourner une porte , une fen
tre. Socchiudere.
asustar. Tancar la porta 6 la finéstra, p
ro sénse girar la clau ó posar los ba
dóns, etc. Emparejar. Claudere. Pou
- ser une porte, une fenétre. Chiudere.
AJUSTAR. ant. JUNTAR.
AJUSTARSE. Y. T. Fér algun ajust 6 conver
Ajustarse. De re aliqua convenire: p
. cisci. S'accorder, traiter, convenir, fai
un accord. Accordarsi, passarsela d'a
cordo.
AJUSTARSE. Convenirse sòbre lo salari ó e
tipendi de algun traball, servey, et
. Igualarse. De mercede convenire. Coi
venir d'un salaire pour son travail. Co
venire. .
asustarse. Formar. alguns una especie
companyía pera fér alguna empresa
- negoci. Igualárse. Se colligare, conv
nire. S'accorder, se liguer , s'associ
Associarsi, far società.
AJUSTARSE. anl. JUNTARSE, UNIRSE.
AJUSTAR BÈ 6 mar. fr. Encaxarse bé ó n
. lo que se tanca ó se unex. Tener bue
mal ajuste. Beué , aut malé jungi, coi
paginari. Etre bon ou mauvais l'ajus
ment. Incastrare bene o male. |
AJUSTICIAD, DÀ. p. p. de asustica
Ajusticiado.
AJUSTICIAR. v. a. Castigar al reo ab |
- na de mort. #usticiar. Capitis sup
cio afficere. Executer, supplicier, ju
cier, faire justice: punir de mort
criminel. Giustiziare.
AJUTAR. v. a. ant. asupas.
ALA
AL.
AL. Costracció del article 1o ab la prepo-
sició i. AL. fran. Au. Al, allo.
ALA s. f. Part del cos dels aucèlls é in-
sectes, de que se servexen volar.
da. Ala, ans. Aile. Ala, ile.
ma. La de Alina, capó ó altre aucèll, plò-
mada. Alo . Ala implumis. Aile sans
piume. Ala. :
ati. Lo conjunt de espinas més 6 ménos
duras, ocadas en fila y unidas ab
una membrana que ténen los. péxos en
la esquena, vèntre, costats y cua, y ab
las cuals se ajudan pera nadar. Alela.
Pima, ala. Nageoire: aileton de pois-
sen. Aletta, pinna de' pesci.
ars Filera 6 fila. Ala. Series, ordo. Haie,
file. Fila.
ais Milic. La part de tròpa que cubrex
lo centro del exércit per cualsevol dels
dés costats. «fia. Ala, cornu exercitús:
Æk. Ala, corno dell'esercito. .
ata. Ea lo sombrero la part que rodeja la
copa. Ala. Galeri ala. Aile du chapeau.
Ala del cappello.
arr. Lo declivi 6 pendént de una monta-
ava 6 de una altura per sòs costats.
Comusmént se diu ALA DE MONTANYA.
Ladera. Clivus, declivia montis. Pente
d'une montagne. Pendice, declivio,
peodio. |
ata. La part de la teulada que ix fora de
“ la pared pera desviar de ella l'aigua de
pleja. Comunament se diu ALA DE TEU-
rapa. «lero. Suggrunda. Avant-toit,
awent , subgrode : saillie d'un toit sur
la rue. Gronda. |
au: ister]. que servex pera expressar al-
gun enfado. Vaya. Hui. Sorte d'inter-
jection qui sert pour marquer le degout:
de. Cibi. diacine | 6
as, aca. interj. ab que se alènta, excita
ó mou á algú á efecutar alguna cosa
promptamènt ó ab vigor. Ez, sus, va-
mos. Eja, age. Sus, bon, courage. Su, su.
ALAS. pl. met. Llibertat , atrevimént que
te algú confiad en lo carinyo 6 protec-
ció de alguna persóna de autoritat. Alas.
Audacia , temeraria fiducia. Encourage-
ment , liberté que donne la protection,
l'amitié, le pouvoir, etc. Audacia, ar-
dire,
aas. Naut. Velas pétitas que se anyade-
xen á altras mès grans en témps de cal-
TOM. I.
ALA 81
ma, Alas. Parva vela majoribus super-
posita, quibus meliùs venti navem im-
pellant. Bonnettes: petites voiles ajou-
tées à de grandes. Coltellacci.
ALAS DEL COR. Dos receptáculos membrano-
sos y musculósos apegads á la basa del
cor, y arrimads un á altre. Lo de la part
dreta reb la sang de las venas cavas, y
lo de la esquerra la de las venas que los
anatómics anomenan PULMONARS. Alas
del corazon, auriculas. Cordis ventri-
culi. Oreillettes du coeur. Auricole del
cuore. |
CAIGUD DE ALAS. ALABAX.
CÁURER Á ALGÚ LAS ALAS DEL COR. fr. met.
Desmayar, faltar lo ánimo y constancia
en algun contratémps ó adversitat. Caer-
sele d alguno las alas del corazon. Ani-
mo deficere, linqui. Perdre courage.
Scoraggiarsi.
DONAR ALAS. fr. met. Donar ánimo ó con-
fiansa á algú perqué se atrevesca á fèr
alguna cosa. Dar alas. Animúm áddere.
Encourager. Giunger legne al fuoco.
FÈR ANAR LAS ALAS. fr. Móurer frecuent-
mént las alas ab violencia y sens posar-
se à volar. Aletear. Alas quatere, mo-
titare, concutere, jactare. Battre des
ailes avec force , sans rompre Pair. Di-
menar le ali.
FER CÁURER LAS ALAS. fr. met. Fèr pérdrer '
la confiansa, desanimar. Cortar ó que-
brar las alas. Conatus refringere, ex-
animare. Decourager. Scorare.
SER TOCAD DE L'ALA. fr. met. y fam. Ser afi-
cionad á aquella cosa de que se parla.
Ser tentado de la hoja. Aliqua re cap-
tum, allectum esse. Etre afjectionné,
attache. Aver a cuore, andar a sangue,
a genio.
TALLAR LAS ALAS. fr. met. Detenir los pro-
grèssos de algú en lo que pretèn, in-
tènta 6 efecuta. Cortar los vuelos. Ob-
sistere alicui. Couper les ailes. Troncar
il volo.
ALA. s. m. Lo gós que nax de la unió del
de presa ab la mastina. Es corpulént y '
fort, té lo cap gros, las aurellas caigu-
das, lo mórro róm y arremangad , la
cua llarga y lo pel curt y suau. Alano.
Molossus. Alain, alan, dogue. Alano.
ari. Veu árabe que significa pÈv. Ald.
Nomen quo mahometani Deum appellant.
Allah. Ala.
ALABAD, DA. p. p. de ALABAR y ALABAR-
se. Alabado.
IT
82 | ALA
ALABADISSIM . MA. adj. sup. de azasap.
Alabadisimo. Valdé laudatus , laudatis-
. simus. Zrés-loue, Lodatissimo.
ALABADOR, RA. s. m. y f. Lo qui ala-
ba. Alabador. Laudator. Loueur, louan-
geur, próneur. Lodatore.
ALABANSA. s. f. L'acció y efécte de ala-
bar. Alabanza. Laus. Eloge, louange.
Lode, loda, lodamento.
UMPLIR À ALGÚ DE ALABANSAS. fr. Alabarlo
móltíssim. Llenar d alguno de alaban-
24$. Laudibus ad colum usque extolle-
re. Donner beaucoup de louanges. Bur- :
banzare.
ALABAR. v. a. Elogiar, celébrar ab pa-
raulas. 4labar. Laudare. Louer, vanter,
próner. Lodare, celebrare, encomiare.
ALABARSE. Y. T. Jactarse 6 vanagloriarse.
Alabarse. Gloriari, jactare sese. Se
vanter, se glorifier, se flatter, s'applau-
dir. Vantarsi, millantarsi.
COM sE ALABA! loc. fam. ab que se repren
als que acostuman elogiar y ponderar
las sà vas propias cosas. Como él viva no
faltara quien le alabe. Si nemo laudet,
se ipsum , dum vita suppetat, ultrò lau-
dabit. JI ra pas besoin de próneur.
Mangia carne di allodola.
NO SEN ALABARÀ, Ó NO TEN ALABARÁS. eXpr.
ab que se amenassa á la persóna que ha
comes algun excès ó doléntería , donand
á enténdrer que tindrá lo cástig que
merex. No se ird alabando, ó no te
irds alabando. Non impuné feret, vel
feres. Il trouvera son compte: il le
. paiera. Non sene riderà, legherommela
nel dito.
TEN POTS BÈN ALABAR. expr. irón. ab que se
fa burla dels que se vanaglorian de ha-
ber fèt cosas de poca entitat ó impor-
tancia. Aldbate polla que has puesto un
huevo , y ese huero. Egregium profectò
factum. Expression ironique contre ce-
lui qui se vante d'avoir fait de trés-pe-
tites choses. Bella prodezza!
ALABARDA. s. f. Arma ofensiva, que
consta de un bastó de sis á set peus de
llargaria , y de un ferro, que va dismi-
nuind fins acabar en punta, de dòs
palms de llarg y de dòs dits de ample 4
poca diferencia, col-locad en un de sòs
extrèms. En aquest ferro hi ha una es-
pecie de ganiveta plana atravessada y de
dòs talls, que tè una punta aguda en un
costat, y la figura de una mitxa lluna
en lo altre. Alabarda. Hasta ancipiti
ALA
ferro per cuspidem transverso instruc-
ta. Hallebarde. Labarda , alabarda, asta.
ALABARDER. s. m. Lo soldad que usa de
alabarda, y pertany á una de las com.
panyías de la guardia del rèy. Alabar-
dero. Hastatus. Hallebardier. Alabar-
diere , lanzo.
ALABASTRE. s. m. Pédra de guix, per
lo comú blanca, poc dura, trausparènt,
fibrosa y trencadissa. Alabastro. Ala-
bastrites. Albátre. Alabastro.
ALABASTRE ORIENTAL. Pèdia un poc trans-
parent y més dura que lo marbre. Ne
i ha de blanc y de varios colors. 4la-
bastro oriental. Alabastrites orientalis.
Albátre : pierre de la nature du marbre,
mais plus transparente. Alabastro: spe-
zie di marmo biarchissimo e trasparente.
ALABAX. adj. que se aplica al sombréro
que tè las alas caigudas. 4licaido. De-
missus alis. Avec les ailes abattues. Col-
le ali cadute.
ataBax, met. y fam. Débil y flac de forsas
per la mòlta edat ó per alguna indispo-
sició. Alicaido. Gracilis. Faible , abattu,
debile. Fievole, debole.
ALABAX. met. y fam. Se aplica á la persóna
que ha caigud de són estat de opulencia
6 er. Alicaido. Viribus aut fortuná
dejectus. Dechu d'un etat florissant.
Conquiso.
ALACAYET. s. m. dim. de aracavo. La-
cayuelo. Pedisequus tener vel imberbus.
Petit laquais , laqueton. Lacchettino.
ALACAYO. s. m. Criad de llibrea, que
principalmént se ocupa en seguir á lo
seu amo á peu, á caball ó en la traséra
del cótxe. Lacayo. Pedisequus. Laquais:
valet de livrée qui suit son maítre. Lac-
ché. ,
ALACRAN. s. m. ant. Péx. ESCÓRPORA.
ALAD, DA. adj. Lo que té alas. 4lado.
Alatus, pennatus, aliger. Ailé: qui a
des ailes. Alato.
ALADA. s. f. Fórmiga ab alas. Aluda,
alaica. Formica alata. Fourmi alee. For-
mica alata.
ALADAR. s. m. ant. Lo conjunt de ca-
bells que está als costats del cap, y
cau sòbre los pòlsos. Aladar. Capilli
temporum. Faces , ailes-de-pigeon :
cheveux qui tombent sur les tempes.
Leodim. .
ALADERN. s. m. Arbre. LLADERN.
ALADILLA. s. f. Ferro de dós peus de
llarg y de cuatre pulgadas de ample á
ALA
poca diferencia, que se encaxa en lo
vuid de la pèdra saperiòr del molí, á
la cual dòna movimènt per medi del
coiléerro que se introduex en ell. Pa-
lahierro. Fesram rotatile quo superius
melisum sazum nititur. Espece el-
de de fer dans les moulins à eau. Spe-
me di paletta di ferro.
ALADRE.. s. m. ant. ARADA.
ALADROC. s. m. territ. SARDINETA.
ALAFAYA. s. f. Especie de tela ó texid .
antiguamènt se feya de cotó,
Sodernamònt de seda. 7 fnafaya. Tela
gomypino filo olim contexta, nunc se-
rico. Sorte d'etoffe. Stoffa altrevolte di
cetione ed ora di seta che si usa nelle
Andaluzie.
ALAGOTAYAR. v. n. ant. ADULAR.
ALAJA. s. f. Cualsevol moble 6 adbrno
preciòs, y en sentit metafóric significa
caalsevol possessió de molt valor y es-
tima. 4//haja. Id omne quod pretiosum
est, et ornamenti, fortasse etiam supel-
lectlis nomine continetur. Bijou. Gioja,
arredo, giojello.
(CA arasa! expr. irán. que se aplica al
- pícaro ó vicios, y també al
que es astut, sagas y través. Buena
alhaja. Non magno pretio permutandus.
Bonne pièce, bon drille. Buona lana , ca-
rtalone.
ALJAD, DA. p. p. de arasas. Alhajado.
ALAJAR. v. a. Adornar ab alajas. Alha-
ar. Pretiosa supellectile ornare, para-
te. Garnir, meubler , emmenbler= | Ar-
redare, guarnire.
ALAJETA. s. f. dim. de arasa. AMhajue-
la. Csepundia. Petit bijou. Arredino.
ALAMARA. s. f. Trensilla 6 cordó de se-
da ab un botó al un cap y un trau al
altre, que se cus al coli de la capa,
menteo 6 armussa perqué no caiga. Fia-
dor. Pallii fibula. 4ttache d'un man-
teau: tresse qu'on coud au collet, avec
un bouton d'un côté et une boutonnière
de l'autre. Alamaro. .
manana. Especie de presilla y botó, 6
trau sobreposad, que se cus á la bora
del vestit ó capa, y servex per cordar-
se, y també per gala y adorno. Ala-
mar. Pataginum. Brandebourg , ganse:
emèce de boutonniére. Trina , cappietto.
uui. s. m. Eina de métall, vidre 6 altre
materia, que servex pera destil-lar li-
cors. Alambique, alquitara. Cacabus stil-
latories. 4lambic. Lambicco, limbicco. ,
ALA 85
PASSAR PER TOTS LOS ALAMBINS. fr. met. Te-
. mir 6 haber tingud una cosa sòn curs ó
etámen per tòts los medis co nénts.
Pasar por todas las aduanas. Éxactio-
ri trutiná expendi. Passer l'dami-
ne. Veder fi filo. P |
ALAMBINAD, DA. p. p. de ALAMBINAR.
Alambicado.
ALAMBINAR. v. a. Tráurer per alambi
6 retorta algun licòr mediant l’accié del
fog. Alambicar. Distillare. Distiller.
Lambiccare, stillare : far uscir per lam-
bicco. |
ALAMBINAR. met. Examinar atentamént al-
una cosh, com paraula, escrit ó acció,
os apurar lo sèu verdadèr sentit, mé-
rit ó utilitat. 4lambicar. Subtilliús rem
prospicere, perpendere. Alambiquer ,
repasser, examiner attentivement el
avec un grand soin. Lambiccare: esa-
minar una cosa accuratamente , ponde-
rarla bene.
ALAMBOR. s. m. ant. Lo pla inclinad que
forma la muralla del cos principal de
una plassa désde lo bocéll fins al fosso y
contrascarpa, ó lo pla també inclinad
que forma la pared que sosté la terra
del camí cubert. Escarpa. Murus de-
clivis. Escarpe. Scarpa.
ALAMBRÍ. s. m. ant. ALAMBÍ.
ALANAGAR. v. n. ant. RELLISCAR.
ALANCEJAR. v. a. ant. Donar llansadas,
ferir ab llansa. 4lancear, alanzar. Lan-
ceà ferire. Blesser, frapper avec la
lance. Lanciare.
ALANCEJAT, DÀ. p. p. de ALANCEJAR.
Alanceado, alanzado.
ALARB. s. m. L'home incult ó brutal.
Alarbe. Homo rusticus vel ferus. Allo-
broge , grossier, rustre, savoyard , bru-
tal , qui a le sens de travers. Allobrogo,
grossolano, tanghero. |
ALARDE. s. m. ant. La revista que se
passa als soldads. Alarde. Copiarum re-
censio. Montre , revue , parade de sol-
dats. Parata, mostra. |
FÈR ALABDE. fr. Fér vanitat 6 gala de al-
guna cosa. Hacer alarde. Jactare, os-
tentare. Faire parade, faire montre,
faire ostentation , se glorifier. Andare
fastoso., fare pompa.
ALARGUAR. v. a. ant. ALLARGAR.
ALARIT. s. m. Crid llastimós en qne se
prorómp per causa de algun dolór, pe-
na 6 conflicte. Alarido. Vehemens cla-
mor. Clameur , hurlement. Clamore,
86 ALB
ALBERGINIA CASTELLANA. La que té figura de
ou, de cuatre á sis pulgadas de llarga-
ria, y un colór morad clar. Berengena.
Melongena. Espèce de melongène. Spe-
- zie di petonciano.
ALBERGINIA GABATIA. ALBERGINIA CASTELLANA.
ALBERGINIERA. s. f. planta annual de
peu y mitg à dòs peus de alsada, ramò-
sa y poblada de fullas grans, las ouals
son de figura ovalada, de colór verd y
plenas de punxas. Las flors son grans y
de colòr morad. Berengena. Solanum
melongena. Plante qui donne de me-
longénes. Pianta che produce il peton-
‘ciano. .
ALBERGUÈR, RA. s. m. y £ Lo qui al-
berga á altre. Albergador. Hospes. Ce-
lui qui loge. Alloggiatore, ricettatore,
albergatore. :
ALBERNUZ. s. m. ant. Especie de capá ó
capot ab caputxo, que se feya antigua-
mént de un drap de llana molt fort pe-
ra resguard de las plujas y néus. 4bor-
noz. Pallium ex tela lanea strictiori filo
contexta. Albornoz. Sorta di cappotto
introdotto da’ mori e turchi, onde si
coprono quando fa cattivo tempo.
"ALBEYLAN. s. m. ant. CLAVAGUÈRA,
ALBIR , ALBIRE , ALBIRI. s. m. ant. An-
BITRI, JUDICI , PARER.
- ALBIRAR. v. a. ant. JUDICAR, ARBITRAR.
ALBIRAR. ant. OVIRAR.
ALBIXERA. s. f. ant. Lo regalo que se fa
per alguna bona nova. Albricias. Stre-
ne, evangelia. Étrennes que l’on don-
ne d celui qui apporte une bonne nou-
velle. Mancia, strenna.
ALBIRERA. ant. Bona nova. Buena nueva.
Faustum nuncium. Bonne nouvelle. Buo-
na nuova. ——
ALBOR. s. m. ant. Blancura perféta. Al
bura , albor. Candor. Blancheur par-
faite. Candidezza.
ALBOROT. s. m. Tamult, motí, com-
moció de gènt ab crids y sòroll. Alboro-
to. Tumultus. Tunmulte, sedition, émeute.
Tumulto, ammutinamento.
ArsORoT. Bullici 6 ruido ocasionad del
gran número ó concurs de persònas.
Alboroto. Tumultuarium murmur.
Bruit, criaillerie, vacarme, fracas.
Strepito , fracasso , chiasso.
ALBOROTAD , DA. p. p. de ALBOROTAR y
ALROROTARSE. Alborotado. |
ALBOROTAD. adj. que se aplica 4 la persòna
que per massa vivesa obra precipitada-
mE ALC
mént y sèns refletió. Alborotado. Tu-
multuosus , turbulentus. ZLrbulent. Tor-
bolento , torbido.
ALBOROTAD. Se diu del subgécte que ab
poc motiu se alberota 6 inquidta. Al-
borotadizo. Turbulentus. Turbulent. Al-
terato.
ALBOROTADAMENT. adv. mod. Ab al-
‘ borot 6 desòrde. Alborotadamente. Tur-
bulent? , seditiosè. Zurbulemment, avec
turbulence. Torbolentemente.
ALBOROTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
alborota. Alborotador. Seditiosus , tur-
bator. Turbulent , crieur , criailleur , sé-
ditieux. Gridatore, garritore.
ALBOROTAMENT. s. m. p. us. ALBOROT,
en la primera accepció.
ALBOROTAPOBLES. com. Alborotadòr.
Alborotapueblos. Turbulentus, seditio-
sus. Turbulent, tapageur , remuant.
. Schiamazzatore. .
ALBOROTAPOBLES. fam. Lo qui tè mòlt bon
humór, y simpre mou bulla y tabola.
Alborotapueblos. Letitiá gestians. Boute-
en-train: celui qui excite le plaisir.
Quell' uomo allegro ah' eccita gli altri
. a far chiasso. |
ALBOROTAR. v. a. Móurer un alborot,
perturbar la pau, inquietar. otar.
Turbare. Soulever, ameuter. Solleva-
re, turbare, commuovere.
ALBOROTARSE. 3 r AMOTINARSE , REVOLTARSE.
ALBOROTARSE. Alterarse, desassossegarse.
Alborotarse. Turbari. S'ingeidter , se
troubler. Turbarsi, alterarsi, intran-
quillarsi. |
PER RES SE ALBOROTA, fr. fam. ab que se ex-
próssa que algú se sént y altéra ab fa-
cilitat y tóntamént de cualsevol cosa
que se li diu. Salta como granizo en
albarda. Pronus ad iracundiam est.
Avoir la léte prés du bonnet; petri de
salpétre : on le dit de celui qui se pique
de rien. Esser stizzoso, trascorrer tosto
all" ira, pigliar il broncio.
ALBUDECA. s. f. ant. Meló aigualid é
insípid. Badea. Melo insipidus. Melon
trés-juteux , insipide et jaundtre. Mel-
lone scipito.
ALBUFERA. s. f. Estany grau que nax
del mar 6 se forma de las sèvas cre-
xénts, com l’ acsurEra de Valencia y la
de Mallorca. Albufera. Lacuna ex ma-
rinis aquis. Lagune , lac forme par l'eau
de la mer. O.
ALCABOT. s. m. ant. ARCABOT.
ALC
ALCABOTARÍA. s. f. ant. ARCABÓTERÍA.
ALCAIC, CA. adj. que se aplica á una
especie de vers compost de espondeu,
pal, cesura y dos dáctils. Alcaico.
Alukom carmen. Alcaigue. Alcaico.
ALCALDADA. s. f. fam. Resolució atro-
pelada é imprudènt. Cabildada. Pre-
ceps, iaconsideratum statutum, consi-
lua. Ddiberation précipitée et inconsi-
deée. Tostano consiglio.
ALCALDE. e. m. Lo jutge ordinari que
xinwstra justicia en algun poble. .41-
colle. Judex. Alcade, maire, juge.
Alcaldo. 7
saut pz BARAT, En Barcelona y altres
pobles grans lo jutge pedáneo que se
anomena annualmént pera cada barri.
Aedde de barrio. Judex pedaneus uni-
htm rico comstitutus, Certain com-
nare de quartier. Giudice di pace.
ACAUR DE CASA Y CÒRT. Jutge togad dels
que es la còrt componen la sala anome-
vada de Alcaldes, que junts forman la
quista sala del consell de Castilla. 4/-
celde de casa, corte y rastro. Regie
domos et cariz ad jus dicendum præ-
postos. Juge dans les tribunaux su-
primes qui composent le conseil de Cas-
tille. Giadice ne’ tribanali supremi..
acux uva. Jutge de lletras que efer-
es la jartedicció ordinaria en algun po-
ble. També se anomena axí lo qui hi ha
en algunas catads abónt lo corregidor
es jutge llis, del cual es assessòr. 4l-
calde mayor. Judex. primoris discepta-
leis judicia exercens; prætoris urba-
nasesor. Juge ordinaire d'une ville
o village. Pretore.
ALCALDESSA. s. f. La dona del alcalde.
Akaldesa. Judicis uxor. La femme de
l'alrade, La mogtie dell’ alealdo.
ALCALDIA. s. f. L'ofici de alcalde, 6 lo
temtori de la sèva jurisdicció. Alcal-
dis. Munus, vel ditio judicis. Emploi,
disaité d'alcade et son ressort. Digai-
ü ed ufizio dell’ alcaldo.
AVAL s. m. Quim. Nom genéric que
xim à diferénts substancias sólidas 6
liqubs de sabór acre y corrosiu, que
Vs la propietat de combinarse fácil-
mnt ab los ácidos y formar sals. 4l-
cali, Sal alkalinum. Aícali. Alcali.
Zu nio. Se dóna aquest nom al que
Bo se volatilisa 6 evapòra al fog y se
. té comanamènt de las cendras dels
vegelals, Combinad ab l' oli forma sabó
ALC 87
de. llosa. Alcali fijo. Sal alkalinum fi-
_xum. Alcali fixe. Alcali fisso.
Arcari voLíTIL. Se dóna est nom al que se
volatilisa ó evapòra fácilmént al fog y
tè un olor mòlt fort y estimulant. Co-
munmènt es líquid, y se extrau per
destil-lació de sal amoníac. 4icali vold-
til. Sal alkalinum attenuatum, volati- :
cum. 4lcali volatil. Alcali volatile.
ALCANS. s. m. En materia de còmptes
la diferencia que hi ha del cárreg á la
data. Alcance. In supputationibus reli-
qua summa debiti. Debet , religuat , de-
ficit d'un compte. Dee, è debitore, re-
sto d' un conto.
ALCANS. met. Capacitat 6 talént. 4lcance,
ó alcances. Ingénium. Talent , capacite.
Talento , capacità.
ANAR AL ALCANS. fr. Anar darréra del ene-
mig que se retira ó futg. Seguir el al-
cance. Fugientes insequi. Aller à la
poursuite de l'ennemi. Inseguir alcuno.
ALCANSAD, DA. p. p. de Atcawsan. dl-
canzado. o,
ALCANSAR. v. a. ACONSEGUIR , En la pri
méra accepció.
ALCANSAR. Quedar acreedor á alguna cuan-
titat al ajustar còmptes. Alcanzar. Su-
periorem in supputationibus alicui ma-
nere. Btre creancier d'un reliquat de
compte. Esser creditore. —
ALCAXSAB, Enténdrer , compéndrer. Alcan-
zar. Ingenio assequi, comprehendere.
Comprendre , entendre , savoir. Capire,
comprendere , intendere.
ALCANSAR. Conseguir ó lograr. Alcanzar.
Obtinere, impetrare. Obtenir, acque-
rir , réussir. Ottenere , impetrare , con-
seguire. | |
ALCANSAR. Parland de las armas de fog es
poder portar bala de un calibre deter-
minad; y axí se diu, que lo fusèll in-
gles aLcansa bala de unsa. Calzar. Ca-
acem esse. Porter , en parlant du ca-
ibre d'une arme à feu. Capere , com-
rendere, prendere.
ALCÁNTARA. s. f. En los telérs de fer
vellut una caxa gran de fusta en fórma
de baul, que se col-loca sòbre las pi-
calcas, y servex pera guardar la péssa
que se va traballand. 4cdntara. Cap-
sa textoria, ubi serica tela inter texen-
dum asservatur. Cassette pour recevoir
le velours de dessus l ‘ensuple. Spezie di
soppidiano ne’ telai di velluto.
ALCARXOFA. s. f. EscARIOFA.
88 , ALD
ALCARXOFERA. s. f. escanxorkaa.
ALCASSAR. s. m. Ndut. Lo espay que hi
ha èntre lo arbre mestre y la entrada
de la cámara alta de un vaxéll. Alcdzar.
Stega. Árcasse; culasse du navire;
gaillard d'arriére. Cassero.
ALCEA. s. f. Planta. maLVvA VERA.
ALCOBA. s. f. Pèssa ó aposènto destimad
pera dormir. Alcoba. Cubiculum. .41-
cove. Alcovo. -
ALCOBASSA. s. f. aum. de aLcosa. 4ko-
baza. Capacius cubiculum. 4ugmenta-
tif d'alcove. Alcovazzo.
ALCOBETA. s. f. dim. dc atcona. Álco-
billa, alcobita. Angustum cubiculum.
Diminutif d’alcove. Alcovetto.
ALCOFOLL. s. m. ant. ANTIMONI.
ALCOFOLLAR. v. a. ant. Pintar ab al-
cofoll los cabells, céllas y pestanyas.
Alcoholar. Stibio fucare. Teindre en
noir, avec de l'antimoine prepare, les
cheveux , les sourcils et les paupicres.
Lisciarsi i capei, le ciglia, e le palpe-
bre coll' antimonio preparato.
LCOFOLLAT, DA. p. p. de aLcoro-
LLAR. Alcoholado. E
ALCOHOL. Quim. Licòr mòlt diáfano y
séns colòr, mòlt més llèuger que l' ai-
gua, inflamable, volátil, de sabòr acre
y picant, que resulta per destil-lació
Ti vi y de altres licórs esperitosos.
Alcohol, cohol. Alcohol seu spiritus vi-
- mi purissimus. Alcohol: esprit-de-vin.
Spirito di vino raffinatissimo.
ALCORA. s. m. Llibre en que se conté la
llèy de Mahòma y los stas ritus y cere-
monias. A/coran. Alcoranus , legis ma-
hometice codex. Aicoran, coran, ou
Koran. Alcorano. |
ALDEA. Lloc curt sèns jurisdiccié pro-
pia, que dependéx de la vila é ciutad
en cual districte está. Aldea. Pagus.
Hameau, village. Borgo, casale, villag-
^ gio.
ALDEA, NA. adj. Lo natural de alguna
aldea. Aldeano. Paganus. Villageois,
campagnárd , paysan. Borghiano, vil-
lanello. '
ALDUCAR. s. m. La seda que rodeja ex-
teriormènt lo capòli del cuc de seda, la
cual sémpre es mès basta. Aducar. Se-
ricum bombicio capsulam circumtegens.
La soie extérieure et grossière du co-
con: contilles, strasses, rondelettes.
Borra di seta.
ALDUF. s. m. ant. CATÚFOL.
-
ALE ©
ALDUF. ant. PANDÈRO. |
ALDUFER, RA. s. m. y f. ant. Tocadòr
dè pandèro. Ædufero. Tympanorum
pulsator. Joueur de tambour de basque.
Sonator. di cembalo, o di tamburelio.
ALDUFRABAL. s. m. ant. rAxpkao.
ALE. s. m. Lo aire que despedex lo aui-
mal per la boca cuand respira. Alien-
to. Halitus. Haleine. Alito, alena, fiato,
lena, respiro.
NO FA UN ALÉ DE AIRE. fr. ab que se ex-
préssa que es cuasi imperceptible lo
aire que corre. No hace, no corre un
pelo de aire. Nec minimus flat ventus.
Il ne fait pas un leger souffle de vent.
Non tira un soffio d' aria, un fiato di
. venticello.
PUDIR LO ALÉ À ALGÚ. fr. Fér mal olor lo
aire que despedex per la bòca una per-
sóna cuand respira. Heder ú oler mal
la boca d alguna persona. Halitum fe-
tere. Puer l'haleine. Puzzare, putire.
. fetere l' alito. |
ALEGRA. s. f. Instrumént de ferro. ab dos
talls molt fins y torts per la punta, del
cual se servexen los cirurgians y me-
nescals pera descubrir y rascar lo crá-
neo, y registrar si hi ha en èll ruptura
ó contusió. Legra. Scalprum chirurgi-
cum. Trepan. Trapano. |
ALEGRAD, DA. p. p. de ALEGRAR y ALE-
\. GRARSF. Alegrado. .
ALEGRADOR DE LLUMS. Usa llenca
llarga de papèr retort, que servex pe-
Ta avivar las llums torcènd lo ble. Ale-
grador. Fortilis chartula excutiendo el
lychnio, excitando lumini. Morceau di
papier avec lequel on arrange la mich
d'une chandelle , afin quelle donne plu
de lumière. Pezzo di carta avvoltolat
er racceuder il lume.
ALEGRAMENT. adv. mod. Ab alegri:
Alegremente. Alacriter. Gaiement
joycusement. Allegramente.
ALEGRAMÈNT. Veu vulg. territ. AGUR.
ALEGRANSA. s. f. ant. ALEGRÍA.
ALEGRAR. v. a. Causar alegria. Alegra:
. Exhilarare. Égayer, réjouir, donne
de la joie. Rallegrare, divertire, ri
‘ creare, tener allegro, allegrare, appi:
cere , dar diletto.
ALEGBARSE. V. T. Rébrer 6 sentir alegri
Alegrarse. Letari. Se réjouir, s'egaye.
. avoir de la joie. Sollazzarsi, ricrears
gioire, rallegrarsi, divertirsi, giocoi
are.
ALE
EGRARSE. ant. Gaudir de alguna cosa,
com privilegi, efempció, etc. (Gozar.
Poün. frui. Jouir, posséder. Godere,
, frutre.
ALEGRATGE. s. m. ant. ALEGRÍA.
ALEGRE. s. m. ant. ALEGRÍA.
ssàcar. adj. Jovòs, contènt. Alegre. Ala-
ers, letas, hilaris. Joyeux, gai, ré-
jowi, content. Allegro, giocondo, lieto,
gajo, festante, contento , giojoso.
s:kcar. Se aplica à la persona que te ale-
gría per haber begud vi 6 altres licòrs
ab algun excès. Alegre. Vino calescens,
visi lztitiá gestiens. Gris, gai par le
via. Brillo , ciuschero.
sikear. met. Se diu de las cosas inanima-
das.que per sa vista agradable causan
ia, com casa ALEGRE , campinya
uècar. Alegre. Alacris, letus. Gai,
riant, rejouissant , agréable. Ridente,
. ameno, evole.
Nes met. Se Fu colòrs mès vius y
á la vista, com es lo encar-
sad. verd, blau de cel, etc. Alegre.
Alacris, vividas, gratas. Vif, gai, en
parlant des couleurs. Vivo, vivace, ac-
ces.
uàcar. met. Fausto, felis, favorable, com
BoUcia aiècar. Alegre. Faustus, iætus.
Heureux , favorable. Fortunato , felicc,
avventorato, fausto, venturoso.
estar aicaz. fr. Tenir alegría per haber
begud vi ó altres licòrs ab algun excès.
Lesrarse. Vini letitiá gestire. Se gri-
ser, Rover son chagrin dans le vin, Es-
ser brillo, alquanto alto dal vino.
ALEGRÍA. s. f. Júbilo, contento del áni-
mo. Alegría. Alacritas, lætitia, gaudium,
büanta. Gaiete, joie, réjouissance ,
allesresse. Allegrezza , letizia, gioviali-
tá, allegria, gajezza.
uscais. Planta de un peu de alsada , que
te las camas y fullas plenas de pelussa y
la for blanca , y fa una capseta , dins de
la cual hi ha cuatre llavòrs ovaladas,
comprimidas y groguencas. Alegría,
gonjoli, aljonjoli. Sesamum orientale.
Same , jugoline: plante. Giuggiolena,
sesamo y SISAMO.
| sara DE ALEGRÍA. fr. Manifestar ab ex-
trems l' alegria interior que se tè. Dar
sos de alegría, ó de contento. Pre
lptiba saltare, exsultare. Sauter de
foie. Tripudiare.
ALEGRISSIM , MA. adj. sup. de aLÈGRE.
dlegrisimo. Leetissimus. Trîs-gai , trés-
TOM. I.
ALE 89
riant , trés-content. Lietissimo, giocon-
dissimo, molto allegro , gajo assai.
ALÈGRO. s. m. Mús. Un dels moviménts
, fundamentals de la música, que equi-
valá viu ó alègre. També se dòna est
nom á la matèxa composició, y axí se
diu que tocan ó cantan un ALkcro. Ale-
gro. Modus celerior et hilarior. Alle
gro: mouvement vif et gai. Allegro.
TENIR LOS ALEGROIS. fr. fam. ESTAR
ALEGRE.
ALELAD, DA. adj. que se aplica á la
persona que se ha tornad lela. Alelado.
Infatuatus. Hebee, stupide. Stupido,
mellone , bighellone. |
ALELUYA. s. f. Ven hebrea que siguifi-
Ca ALABAU A Dku. Aleluya. Alleluia. 40-
léluia. Aleluia.
'ALELUYA. Hérba. LÚJULA.
ALEMANDA. s. f. Ball usad en Espanya
en diferénts temps. Alemana , aleman-
da. Veteris tripudii hispanici genus.
Allemande : espéce de danse. Danza te-
desca.
ALEMANY , A. adj, Lo natural de Ale-
mania, ó lo que pertany á èlla. Ale-
man. Germanus. Allemand. Tedesco.
ALEMANY. S. m. Lo idioma alemany. Ale-
man. Germanorum lingua, sermo. 4l-
lemand. Lingua tedesca.
ALENA. s. f. Instramént que se compon
de un ferro prim, de dós á tres pulga-
das de llarg, un poc còrvo, ab una
punta aguda, y de un máneg de fusta,
de que se servexen los sabatérs y altres
oficials pera foradar, cusir y repuntar.
Lesna , alesna , subilla. Subula. Alene.
Lesina.
ALENADA. s. f. L'acció y efècte de des-
pedir lo alé. Paharada. Halitüs emis-
sio. Souffle , halenee. Alenamento.
ALENAR. v. n. Respirar ó despedir lo
alé. Alentar. Respirare, spirare. Res-
irer. Alitare, alenarc.
ALENDAR. v. n. ant. Respirar fort. Re-
sollar. Auhelare. Souffler, respirer
avec bruit. Respirar con affanno.
ALENDAR. 8. m. ant. Respiració forta. Re-
suello. Anhelitus. Haleine , respiration
forte et pressée. Alitare, fiato, respiro
con affanno.
ALENEGABLE. adj. ant. Lo que llisca
fácilment. Deleznable , resbaladizo , lú-
brico. Lubricus. Glissant , qui echappe.
Sdrucciolante.
ALENEGAMENT. s. m. ant. L'acció de
12
90 7 ALE
lliscar. Resbalon , resbalanitento, des-
liz, deslizamiento. Lapsus. Glissade.
Sdrucciolamento.
ALENEGARSE. v. r. aut. Lliscar. Res-
balarse, deslizarse, escurrirse. Labi.
Glisser. Sdrucciolare. :
ALENS. s. m. ant. auf.
ALENT. 5s. m. ant. AL&.
ALENTAD, DA. p. p. de atevtan. Alen-
tado.
ALENTAD. adj. Animds y valént. Alentado.
Fortis, strenuus. Courageux, valeu-
reux, vaillant. Coraggioso, valente,
bravo, prode.
ALENTAR. v. a. Animar, esforsar, donar
vigór. Se usa també com recíproc.
Alentar. Animo vires, robur addere.
Enhardir, encourager , animer. Inco-
raggiare,. rincorare, inanimire , avva+
lorare.
ALENTORN. adv. ant. EnTÓRN.
ALEP DE MOLÍ. s. m. Cilindro verti-
cal, ab móltas paletas horissóntals en
fórma de roda, las cuals impel-lidas per
la corrént de l'aigua dónau movimènt á
la pédra superiór del molí. Rodezno, Cy-
lindrus cocblearibus quibusdam ins-
. tructus in moletrinis. Roue d aubes d'un
moulin d eau. Ruota di mulino con pa-
le o aliette.
ALERTA. s. f. Lo avis que se dónan las
centiuéllas unas á altras per no ador-
mirse. Alerta. Heus, eja, vigila. Alerte!
All! erta.
ESTAR “ALERTA. fr. Estar ab vigilancia. Es-
tar, ó andar alerta. Vigilem esse.
. Avoir l’œil au guet. Stare a occhio te-
so, all’ erta, spiare.
VÈs ALERTA. expr. ab que se amenassa à al-
gú, ó se li fa enténdrer que está expo-
sad 4 algun pèrill ó càstig. Gudrdate
del diablo. Cave. Prends garde è toi.
Badate a voi.
ALET. s. m. Se diu de la persòna astuta
y dissimulada. Pajarraco, pua. Calli-
dns,. vafer homo. Personne rusée; fin
matois. Volpone , cattivello.
ALETA. s. f. dim. de ata. Aleta, alilla,
alita, alica. Pennula. Aileron; petite
aile. Alietta. -
ALETA. Ála de pex. Aleta. Pinna, pinnula.
Nageoire: aileron de poisson. Aletta,
pinna de’ pesci.
FER L'ALETA. fr. Móurer los aucélls las alas
mantenindse en lo aire séns apartarse
del siti en que estan. Cernerse. Crebro
. EÈR L'ALETA. fr. met.
ALF
alarum motu aves veluti. peudulas con.
sistere. Planer , en parlant des oiseaux.
Librarsi su l’ ali, "E
y fam. Acudir lo pre-
tendèut de alguna senyòra als paratges
ahónt aquesta se troba, per lograr de
sa vista y mostrarli són afécte ú obse-
qui. Hacer la rueda. lbi adesse , ea loca
adire amasiam, que illa, quam diligit,
adit. Freguenter quelque lieu pour voir
sa bien-aimee. Vagheggiàre.
ALETAR. v. a. ant. Donar mamar. Ále-
tar. Lactave. Allaiter. Allattare.
ALEVÒS, A. adj. Lo qui comet alevosía,
ó l'acció fèta ab èlla. Alevoso. Infidus,
perfidus. Traítre, perfide, deloyal. Tra-
ditore, perfido, misleales
ALEVOSAMENT. adv. med. Ab alevosía.
Alevosamente. Perfidè. Perfidement.
Perfidamente, fellonescamente.
ALEVOSIA. s. f. Traició , infidelitat, ma-
- Quiuació cautelosa contra algú. -Alevo-
sia. Proditio. Perfídie , trahison , infi-
délité; machination secrète. Tradimen-
to, infedeltà, perfidia malvagità, ini-
sleanza.
ALEXANDRI. adj. que se aplica al vers
de catòrse síl-labas , dividid en dos he-
mistiquis. Antiguamént se usá esta clas-
‘ se de versos enla poesía castellana , y se
anomená axí per haberse escrit en ells
lo poema de Ale£audre. Alejandrino.
Alexandrinus. Alexandrin. Alessan-
drino. |
ALFABAGA. s. f. ant. ALFÁBREGA.
ALFABEGA. S. f. ant. ALFÁBREGA.
ALTFABET. s. m. ABECEDARI.
ALFABETIC, CA. adj. Lo que pertany
- al alfabet. Alfabetico. Ad alphabetun
pertinens. A/phabetique. Alfabetico.
ALFABREGA. s. f. Planta annual , pobla:
da de ramas y fullas, de un verd mol
bonic, de la cual se cultivan varias es
pecies per la fragancia que llausan. dl
bahaca, alfdbega. Ocimum , vel ocy
mum. Fabrègue. Clinopodio.
ALFAC. s. m. Banc de arena que se for
ma en las costas del mar, y en la bóca
entrada dels rius ó ports, com los ai
Facs de Tortosa. Alfaque. Syrtis. Bar
de sable. Secca.
ALFALS. s. m. Planta, especie de mel;
que créx més ó ménos segòns lo terrer
en que se cultiva: comunmént no pas
de cuatre palms; las sévas fallas estan «
tres en tres, y las flors se componen «
ALF
cinc fullas. Es un mènjar molt saluda-
ble y fresc pera las caballerías. Alfalfa,
aifalfe. Medica, mèdicago sativa. Lu-
zerne. Cedrangola, erba medica. '
ALFANET. s, m. Especie de falcó , de co-
lie blanquiads ab pics pardos, lo cual
amamsad servex pera cassar altres au-
cells, difaneque. Falco lanarius. Crece-
relle. Cheppio, acertello, fottivento.
ALFANGE. s. m. Arma blanca, ampla,
carta y còrva, que tè tall sols per un
costat. Alfanje. Àc
che; cimeterre : sabre court, large, et
recourbe. Scimitarra, squarcina.
ALFASGE GRAN. ALPANJAS.
ALFANAS. s. m. aum. de ALFANGE: Al
fanjm, alfanjazo. Grandior acinaces.
degmentatif d'alfange , coutelas. Sci-
milarrone
ALFAQUÍ. s. m. Lo doctor 6 sabi de la
Ky entre los moros. 4//aquí , talisman.
Mabometanz legis doctor. Fakir. Spe-
ne d Dervis.
ALFARDÓ. s. m. ant. BOLANDERA.
ALFAYATE. s. m. ant. SASTRE.
ALFENYIC. s. m. aut. Pasta de sucre
amassada ab oli de ametllas dòlsas. .4/fe-
ñique. Massa è saccharo et amygdala-
ram oleo confecta. Páte faite avec du
noe et de l'huile d'amandes à douce:
asta impastata con zucchero io di
mandorle.
ALFERES. s. m. Milic. Subtinent de ca-
balleria. Alferez. Præfectus castrensis
inferior. Enseigne. Alfiere. >
ALFIL. s. m. ORFIL.
ALFOLBES. s. f. ant. SINIGRÈG.
ALFOLÍ. s. m. Lo magatsem de la sal. 4/-
fol. Apotheca salaria. Gabelle. Granajo
del sale
ALFONDECH. s. m. ant. Casa pública
destinada pera la compra y venda de
blat. Alhóndiga. Ædes publica merca-
tere framentariæexercendæ. Halle, fon-
dique. Piazza, mercato, bruletto.
ALFONSO. s. m. Péx. PERSEGA.
ALFORJA. s. f. Especie de talega que
forma á cada extrém una bóssa gran,
per lo regular cuadrada, en que se re-
partex lo pes pera portarlo més cómor
dimènt. Se usa més comunamènt en
pural. A/forja. Mantica, pera. Besace.
Bisaccia , carniere.
arorsas pe PELL. pl. Las de cuiro que usan
los viatjans. Bizazas, biazas. Mantica "
pellicea. Sacoche , besace. Bisacce.
inaces. Coutelas ; an- .
ALG 91
ALFORJETA. s. f. dim. de aLrorsa. Al-
forjilla , alforjita , alforjuela. Manticu-
la. Petite besace. Bisaccina , carnierino.
ALFORRAR. v. a. aut. Donar llibertat al
esclau. #horrar. Manumittere. Affran-
chir un esclave. Affrancare.
ALFORRAT, DA. p. p. de atrorrar.
Ahorrado. :
ALFORRE, RA. adj. ant. Lo qui es lli-
bre, y àntes era esclau. Horro, manu-
miso. Manumissus. Libre, affranchi. Li-
berto.
ALGA. s. f. Hérba molt lleugera que se
cria en lo mar, y en los rius , safaretjs
y pòus. La matèxa aigua l' arranca fá-
cilmént , y va per sòbre. Ova, alga. Al-
ge. ulva. Algue, fucus, varec. Alga,
aliga.
ALGALIA. s. f. Substancia resimòsa , de
consistencia de mel, de colór grog bax,
de sabór un poc acre, y de olór aromá-
tic fort y semblant al almesc. Se trau
de una bóssa que tè á la bora del ano
lo gat de algalia. Algalia. Zibethum.
Civette. Zibetto.
ALGALIA. Cir. Especie de proba un poc
convefa, vuida y foradada per los cos-
tats solamént , de la cual se servexen los
facultatius pera las operacióus de la bu-
fa, espccialment pera donar curs à la
orina en las retenciòns de ella. 4/galia.
Fistula chirurgica. Algalie. Tenta scan-
nellata.
| ALGARABÍA. s. f. Confusió de crids de
varias persónas que parlan tótas á un
temps. Algarabía. Tumultuarius cla-
mor. Charivari. Chiasso, stiamazzo,
baccano.
ALGARADA. s. f. ant. Avalot gran cau-
sad per algun tropèll de gènt, y de or-
dinari per la cuadrilla de caballería que
acometia improvisament al enemig. Al-
garada. Tumultus, hostilis clamor.
. Hurlemens. Urlo, nrlamento.
ALGEBRA. s. f. Part de la matemática
que considera la cuautitat, ja sia conti-
nua ó discréta, del modo més general
que se pod considerar, servindse pera
representarla de las lletras del abeceda-
ri, com signes més universals. Algebra.
Algebra, Algébre. Algebra.
ALGEBRAIC, CA. adj. Lo que pertany à .
l' Algebra. Algebraico. Ad algebram per-
tinens. Ce qui appartient à l'algebre.
Algebraico.
ALGEBRISTA. s. m. Lo qui está instruid
92 AL |
en l' álgebra, una de las parts de la
matemática. Algebrista. Algebre peri-
tus. Algébriste. Algebrista.
ALGEPS. s.'m. ant. cutx.:
ALGORFA. s. f. ant. GÓLFA.
ALGOTZILAT. s. m. ant. L'ofici de agu-
sil. Alguazilazgo. Accensi munus. Ser-
genterie. Ufficio di sbirro.
ALGETZIR. s. m. ant. AGUSIL.
ALGU. pron. indef. ab que se significa
una persòna indeterminada. Alguien.
Aliquis. Quelqu'un , quelque personne.
Qualcheduno, qualcuno.
ALGUAZIR. s. m. ant. AGUSIL.
ALGUIRANDO. s. m. ant. Lo regalo que
se fa per Nadal. Aguinaldo. Strena.
Étrennes. Mancia. |
ALGUN, NA. adj. que se aplica indeter-
minadamènt á una persona 6 cosa res-
pècte de mòltas. Algun, alguno. Ali-
. quis. Quelqu'un. Alcuno.
ALGUN TANT. mod. adv. Un poc, col-
com. 4lgun tanto. Aliquantüm , nonni-
hil. Quelgue peu , un peu. Un poco, al-
quanto.
ALGUTZIR. s. m. ant. AGUSIL.
ALHENYA. s. m. ant. OLIVÉLLA.
ALI. s. m. En lo jog de seçansa se anome-
nan axí dós cartas de un matéx punt ó
figura. Ali. Sors quedam in chartarum
lido, secansa apud nos dicto. Terme
dans certain jeu de cartes. Termine
d' un giuoco. .
ALIACRA. s. f. ant. ICTERICIA.
ALIAD, DA. p. p. de ariarse. Se usa
també com substantiu. Aliado. Fœde-
ratus. Confedere. Alleato, confederato.
ALIANSA. s. f. Unió 6 lliga, que en vir-
tut de un tractad fòrman datre si los
princeps 6 estads pera defensarse de sds
enemigs 6 pera oféndrerlos. Alianza.
. Fœdus. Alliance. Alleanza, liga, con-
. federazione.
ALIANSA. Pacte, convenció. Alianza. Pac-
. tum, conventio. Pacte , convention. Pat-
.. to, accordo.
ALIANSA. Conne£ió ó parentiu contrèt per
via de casamènt. Alianza. Affinitas. #4
. liance. Alleanza, parentado.
ALIANSA. Lo auèll 6 tumbaga composta de
dos , enllassadas ó encadenadas entre sí.
Ne hi ha de una sola pèssa, ab dòs
mans grabadas, que representan |’ ac-
ció de encaxar. Union, concordia. An-
nulus sic dictus. Union: sorte d'anneau.
Alleanza.
ALI
ALIARIA. s. f. Planta de l' alsada de un
u, que té las fullas de figura de cor,
as flors blancas y petitas, y dòna per
fruit una tavelleta plena de llavòrs mòlt
menudas. Tot èlla fa una fórtor sem-
blant á la del all. 4liaria. Alliarium.
Aliaire , alliaire. Scordeo, alliaria.
ALIARSE. v. r. Unirse ó col-ligarse en
virtut de un tractad los prínceps ó es-
tads uns ab altres pera defensarse de sòs
enemigs 6 pera oféndrerlos. Aliarse.
Inire feedus, consociari. $'allier. Con-
, federarsi , collegarsi.
ALIAS. adv. llatí, que se usa en català,
significa de altre modo ó per altre nom,
com lo Dr. Vicens García, átias lo rec-
tòr de Vallfògona. Alias. Alias, alio no-
mine. Autrement , autrement dit. Alias.
ALICACABI. s. m. Planta de arrels llav-
gas, plenas de nusos y retortas; té las
ramas bermellas, de un peu de llarga-
ria, ab un poc de pelussa, y fa un fruit
semblant á la cirèra, ple de llavòrs xa-
tas y blanquinòsas. Vejiga de perro. So-
lanum vexicarium. Espèce de solanum
vesicatoire. Solano a vesciche.
ALICANTI, NA. adj. Lo natural de la
ciutad de Alicant. Alicantino. lllicianus.
D' 4licante. Alicantino.
ALICATAS. s. f. pl. Especie de estenallas
ab puntas mólt pétitas y de diferents
figuras, de que se servexen varios ar-
tifices en obras menudas y delicadas de
tota classe de mètalls, ja pera retór-
cer ó caragolar los fils, ja per assegurar
las péssas pétitas que volen limar, 6 ja
pera col-locarlas en los séus puestos , y
altres usos. Alicates. Parvæ forcipes.
Pinces. Tanagliette. —
ALICIENT. s. m. Atractiu 6 incentia. A/i-
ciente. Incitamentum, invitamentum,
invitatio , stimulus. Motif, aiguillon ,
- mobile, attrait. Esca, stimulo, incita-
mento, sprone.
ALICORN. s. m. Animal semblant á uu
caball petit, de colór pardo y bonic,
que té una sola banya, segòus lo des-
criuen los historiadòrs y poetas. Los
- naturalistas dónan alguna vegada lo nom
de alicorn al rinoceront, que efectiva-
mènt no tè mès que un corn y rara ve-
gada dos. Unicornio. Unicornis, mono-
ceros. Licorne, unicorne. Liocormo 1
unicorno. |
ALICUANTA. adj. Se diu de cada una de
las parts que no poden ser contingu das
ALI
etactamént en un tòt, anomenandse axí
contraposició á las que poden ser-
b. Alicuania. Aliquanta. Aliguante.
Ah .
ALICÓOTA. adj. que se aplica é la part
cetaguda efactamènt en un tòt cert
minero de . Alícuota. Alicuota.
quote. Aliquoto. |
A. s. f. Geom. Lo regle movible
que servex en alguns instruménts geo-
métrics y astronómics pera amidar los
Alidada. Regula versatilis. Ali-
dade. Alidada , indice.
ALIENACIO. s. f. EXAGEXACIÓ.
ALIENAD , DA. p. p. de ALIENAB.
aursan. adj. met. p. us. Transportad,
fora de sí. Enagenado. Sensibus abs-
tractus. Ravi , charme. Estatico, rapi-
do, stordito. °
ALIENAR. v. a. EXAGENAR.
ALIFAFA. s. f. Butllofa 6 tumòr ácueo
que se forma en las sefrajas de las ca-
bsleaduras, y de quen hi ha varias es-
pecies. Alifafe. Tumor aquosus in cru-
nbus jumentorum enascens. Courbe.
ALIGA. s. f. Aucèll de rapinya, comun-
mèst de colòr rotj ences y de -vista
perspicas, que excedex á tóts los de-
més en forsa y en la rapidesa del vol.
Águila. Aquila. “Aigle. Aguila.
áuca. La isagnia principal dels egércits
romans. mala. Aguila. Aigle. Aguila.
suca sorpa. La que degènera de la sèva
especie, y té ménos forsa y rapidesa en
lo vol A4guilucho, dguila bastarda.
Aquila degener. Aiglon, aubrier. Pi-
guardo.
iuca rescapòra. Aucell de rapinya, de uns
dos peus de llarg, que té la esquena de
ua color pardo, y lo ventre blanc, lo
hec còrvo y mòlt fort, axí com las un-
gas y los dits dels peus unids ab una
ménbrana en tota la mitat de la séva
largaria. Se anomena axí perqué ab la
seva vista agudissima descubrex los. pe-
tos del mar y tirandse sòbre las aiguas
y cabussandse los trau ab las unglas.
Hakieto. Falco halietus. Balbusard.
Falco tore.
mc nest. La majór entre tòtas las de la
seva ie. Águila real. Regius ales.
Aigle royal. Aguila reale.
iuca TaeNCALOS. Especie de falco, que tè
ua colór cendros, lo pit clapad de ber-
mell y las camas grogas. Es aucèll de
ALI 95
essa, y sols en lo ivern permanex en
spanya. Atahorma. Falco pygargus.
Jean-le-blanc , aigle queue blanche.
Sorta di falcone. |
DONARSE Á Las ÁLIGAS. fr. fam. Enfadarse
mòlt, irritarse. Darse d perros. Fren-
dere. Fremir de rage, se mettre en fu-
rie. Dar de' pugni in cielo.
SERNE L'ÁLIGA. fr. met. y fam. que se usa
pera ponderar l' habilitat, comprehen-
‘ 816 y destresa que algú té en algun art,
facultat ó ciencia. Ser buen sastre. Ap-
primè industrium , solertem ingeniosum
esse. Etre un habile homme. Essere una
aguila.
ALIGOT. s. m. Lo poll de |’ áliga. -4gui-
lucho. Pullus aquile. Aiglon. Aguilotto.
ALIGOT. ÁLIGA BÒRDA,
ALIGOT. En lo jog de secansa se anomenan
axí tres cartas de un matèx punt 6 fi-
gura. Zrinca. Sors quzdam in charta-
rum ludo, secansa apud nos dicto. Ter-
me d'un jeu de cartes. Cricca.
ALIJAMA. s. f. ant. Junta de moros ó
jutus. Aljama. Judeorum aut mauro-
rum coetus. Réunion des maures ou des
Juifs. Ghetto. |
ALIMARIAS. s. f. pl. ant. LLUMIXARIAS.
ALIMENT. s. m. Cualsevol cosa que ser-
vex per alimentar lo cos. Alimento. Ali-
mentum, pabulum. Aliment, nourri-
ture. Cibo, alimento.
ALIMÈNTS. pl. Las assistencias que donan
en dinér los pares als fills, los posses-
sors de patrimonis vinclads als seus
germans ó al parènt que es immediat
successór. 4limentos. Alimenta. Ali-
ment , pension alimentaire. Alimenti.
ALIMENTAD, DA. p. p. de ALIMENTAR.
Alimentado.
ALIMENTAR. v. a. Donar alimént, sus-
tentar. Se usa també com recíproc.
Alimentar. Alere, pascere. Nonrrir,
alimenter. Cibare, nodrire.
ALIMENTAR. Subministrar á alguna persóna
lo necesari pera la sèva manutenció y
subsistencia. 4limentar. Alere , sustene
tare, alimenta prebere. Entretenir.
Mantenere, far le spese.
ALIMENTAR. met. Parland de virtuts, vicis,
passiòns y 'aféctes del ánimo siguifica
fomentarlos , mantenirlos. _4limentar.
Colere, exercere, fovere. Alimenter,
nourrir , fomenter. Nutrire, nutricare ,
alimentare.
ALIMENTARI, RIA. s. m. y f. for. La
94 ALJ
persóna que gosa de alimènts senyalads.
dlimentista, alimentario, Alimentarius.
Pensionnaire. Pensionario.
ALIMENTICI, CIA. adj. Lo que pertauy
al alimént. Alimenticio. Alimentarius.
Alimentaire. Alimentario: attenente
agli alimenti. .
ALINEAD, DA. p. p. de ALINEAR. Ali-
neado.
ALINEAR. v. a. Posar en línea recta.
"linear. Recto ordine collocare, dis
nere. Aligner, affiler. Livellare, dis-
orre a linea retta, far cordeggiare.
ALINYAD, DA. p. p. de atisvar. Áli-
nado.
ALINYAR. v. a. Adornar, hermosejar.
Alinar. Ornare. Parer , orner , enjovi-
ler. Abbellire, fregiare,' affazzonare,
ornare, agenzare.
ALINYO. s. m. Adòrno, asseo, compos-
tura. Aliño. Ornatus. Propreté, orne-
ment, parure , nettete. Abbellimento,
fregio, abbellitura, ornamento.
ALIOLI. s. m. Composició fèta de alls pi-
cads y oli. Ajiaceite. Alliatum ex oleo.
Aillade. Agliata. |
ALISADURA. s. f. ant. LLISCADA.
ALISAR. v. n. ant. LLISCAR.
ALIURA. s. f. ant. aspi.
ALIURAR. v. a. ant. ASPIAR.
ALIVI. s. m. aLtvio.
ALIVIAD, DA. p. p. de ativiar. Aliviado.
ALIVIAR. v. a. Donar alivio ó deseans,
parland dels traballs y fatigas corpo-
rals 6 del ánimo. Aliviar. Levare, alle-
vare, sublevare. .flleger; adoucir ;
soulager ; délasser ; detharger. Alleg-
gerire, alleviare, sgravare, consolare,
soccorrere, ralleviare.
ALIVIO. s. m. Disminució del cansaci,
fatiga ó mal corporal, y tamhé de las
penas ó afliccións del ánimo. Alivio. Le-
vamentum, levamen, animi relaxatio.
Alligement, soulagement, reláche , re-
pos. Alleggerimento , alleggiamento, sol-
Jevo.
ALJADA. BUIRAC.
ALJAMA. s. f. ant. Junta de moros ó
juéus. Aljama. Judeorum aut mauro-
rum coetus. Réunion des maures ou des
Juifs. Radunanza di mori o ebrei.
ALIAMA, ant. Sinagoga de juèus. Aljama.
Synagoga judæorum. Synzgogue. Si-
nagoga : aduuazione degli ebrei. .
ALJÓFAR. s. m. ant. Nom que se dona-
ba á las perlas de figura irregular y co-
ALM
munamèat més pétitas. Aljófar. Minu-
tiores et inmquales margarite. Semen-
ce de perles. Seme di perle.
ALJOFRE. s. m. ant. ALSÓFAR.
ALJONOLIO. s. m. aut. Hèrba. avzcsis.
ALJUB. s. m. ant. cisTERNA.
ALJUBA. s. f. Vestidura morisca que usa-
ren també los cristians espanyols. Alju-
ba. Vestis arabice genus. Petement
maure , que les espagnols portaient aus-
‘si. Abito moro usato a’ tempi andati in
Ispagua.
ALJUVAR. s. m. aut. PARAMÈNT DE CASA.
AL-LEGACIO, s. f. L'acció de al-legar.
Alegacion. Allegatio. Allégation. Alle-
. gazione, citazione. :
AL-LEGAD , DA. p. p. de AL-LEGAR. Ale-
gado. | |
AL-LEGAR. v. a. Citar, portar 4 són fa-
vor.algun ditxo, efemple 6 altra cosa
que proba lo iutént proposad. Alegar.
Adducere pro se testimonium. Aleguer.
Allegare, citare, produrre l' altrui au-
torità.
. AL-LEGAR. for. Portar lo advocad llévs,
autoritats y rabòns en defensa del dret
del séu cliént. 4legar. Allegare. Alle?
guer. Allegare, esporre.
AL-LEGAR. Fèr menció de alguna cosa, ci-
tarla. Alegar. Commemorare, recence-
re. Citer. Produrre, addurre, citare.
AL-LEGAT. s. m. for. Lo escrit en que la
advocad exposa lo que conduex al dret
de la causa 6 part, que defensa. Ale-
gato, alegacion. lu scriptis allegatio.
Factum, plaidoyer. Atti, allegazioni.
difesa, aringa, discorso d' un avvocato.
AL-LEGORIA. s. f. Figura retórica, li
cual consta de metáforas continuadas.
Alegoría. Allegoria. Allegorie. Allego-
ria.
AL-LEGORIC, CA. adj. Lo que pertan;
á l' al-legoría 6 la compren. Alegórico
Allegoricus. Allegorique. Allegorico.
AL-LEGÓRICAMENT. adv. mod. Ab al
legoria 6 en sentit al-legóric. Alegóri
camente. Allegoricè. Allegoriguemeni
Allegoricamente.
AL-LIGACIO. s. f. Físic. Mescla , unió |
incorporació de una cosa ab altra. fl:
gacion. Alligatio. Alliage. Lega, lega
tia.
ALMADRABA. s. f. Lo filat ab que s
pescan las tunvinas. Almadraba. Ret
quo capiuntur thymoi. Combrière. Ret
a pigliar tonni.
ALM
ALMANAC. s. m. La distribució del any
pr mèsos y dias, ab noticia de las fés-
tas, vigilias ,' llunacións y altras cosas
pera o gobern ecclesiástic y civil, y
també lo papér que conté esta distribu-
ci dimanaque, almanac , calendario.
Céendarinm. | fímanach , calendrier.
Cuendarto , calendaro, almanacco.
ALMANCO. adv. 4 Lo MBNOS.
ALMANGONAR. v. a. ant. ENMANGRAR.
ALMANGRA. s. f. Mescla natural de alú-
mina y altras terras ab ó£ido rotj de
ferro que li dona lo colòr mès ó ménos
ences 4 proporció de la cuantitat que
coete. Amagre, almagra , almazarron,
dmdeguena. Oxidum rubrum ferri, ru-
bra. Rubrique : terre rouge. Rubrica,
sepa.
ALMANGUENA. s. f. ant. ALMANGRA.
ALMARRAX A. s. f. ant. MORRATXA.
ALMARTECH. s. m. ant. LITARGIRI,
ALMEDBOT. s. m. ant. ALMODROC.
ALMENOS. adv. Á Lo mexos.
ALMENYS. adv. ant. À Lo méxos.
ALMESC. s. m. Substancia concréta de
color pardo fòsc y mòlt olòrosa que se
tran de una bossa que tè prop del llom-
brigol lo cuadrúpedo anomenad des-
mia, que se cria en l Asia. Almizck ,
musco. Moschus , moschum. Musc. Mu-
schio, wnsco.
ALMIBAR. s. m. Lo sucre disolt en ai-
gua y cuit al fog fins que adquirex la
coasistescia de axarop. Almibar. Sac-
charum liquatum. Sirop. Sciroppo, sci-
loppo, siroppo. ©
\LMIRALL. s. m. ant. aLMIRANT, en la
priméra accepció.
ALMIRANT. s. m. La persóna que en las
cosas de mar tenia jurisdicció ab mer
v mirto imperi y ab mando absolut sò-
bre las armadas , vaxèlls y galeras. Al-
nirante, almirante de la mar, almi-
rave mayor de la mar. Classis mari-
"me prztor , prefectus. 4miral. Am-
wragtio.
sœur, La na que mana l' armada,
escaadra 6 flota desprès del capità ge-
sera. Almirante. Classis legatus, secun-
dus à duce. Amiral. Ammiraglio.
ALMIRA Y. s. m. ant. aLminant, en la pri-
mera a ió.
ALMODROC. s. m. ant. Salsa composta
de oli, alls, fórmatge y altras cosas ab
que se assabònan las alberginias. Almo-
drote. Moretum. Sauce fite avec de
! 95
l'huile, de l'ail , etc., pour les aubergi-
nes. Intingolo pelle petronciane.
ALMOINA. s. f. La caritat que se fa per
amòr de Dèu pera socorrer alguna ne-
- cessitat. Limosna. Stips, eleemosyna.
Aumóne. Limosina.
L'ALMOINA CUAND LA FARÁS, NO MIRES À QUI
LA FAS, ref. que ensenya que lo bè se ha
de fér séns fins particulars. Haz bien y
no mires ó no cates d quien. Egenti qui-
cumque ille sit, benefac. Un bienfait
avec arrière-pensee, n'est pour rien .
compté. Si dee far la limosina colla
. borsa e non col bossolo, .
ALMOINER. s. m. carranda.
ALMOIRÈR. Lo qui fa almoina. Limosnero.
Eleemosynæ præbitor. dumónier. Cari-
tatevole. '
ALMOIXÈR. Lo qui está destinad en los pa-
lacis dels réys, prelads ó altras persó-
nas pera distribuir las almoinas. Limos-
nero. Regiarum in egenos largitionum
prefectus. Atmónier (Grand). Limosi-
niere , cappellano.
ALMORSAR. v. n. ant. ESMORSAR.
ALMOSTA. s. f. La porció de cosas me-
nudas y no líquidas, com gra y altras
llavórs, que cab en las dós mans juntas
. y posadas en forma cóncava. Almuerza.
Quantúm seminis, alteriusve rei simi-
lis ambz vole complecti possunt. Join-
tee. Giumella.
ALMUD. s. m. ant. Mesura castellana de
grans, com sòn blat, ordi, etc., y de
fruitas secas, com avellanas, castanyas,
etc., que en unas parts correspon á mit-
ja fanega, y en altras á la duodécima
part de esta. 4lmud. Aridorum mensu-
ra minor quz mensuræ maxime, fane-
ga apud hispanos dicte , in quibusdam
provinciis duas, in quibusdam duode-
cim partes capit. Mesure de grains et
de fruits. Misura pelle biade e pei
frutti.
ALMUGAVER. s. m. En la milicia anti-
gua lo soldad de una trópa escullida y
mólt déstre en la guerra, que vivia en
los boscos y camps, y s'empleaba en fév.
entradas y surtidas en lo pais enemig.
Almogdvar, almogdrabe. Miles à tur-
ma excursorum in hostiles terminos.
Militaire qui faisait des incursions dans
le pays ennemi. Soldato che faceva cor-
rerie nelle terre nemiche.
ALMUSSA. s. f. anuussa.
ALNA. s. f. ant. Mida més curta que una
96 ALR
mitja cana, la cual se usa en algunas
provincias de Espanya. Ana. Ulna,
mensura belgica quaedam. Aune. Auna:
sorta di misura.
ALO. s. m. ara, la de gallina, capó, etc.
ALÓ. inter]. ALON.
ALOCUCIÓ. s. f. Discurs, per lo comú
brèu, y dirigid per uu superior als sèus
súbdits. Alocucion. Allocutio. Allocu-
tion. Aringa , parlata.
ALODI. s. m. ALOU.
ALODIAL. adj. for. Se aplica als béns
cual domini directe no está separad del
útil. 4lodial. Ad allodium pertinens.
Allodial. Allodiale.
ALOES. s. m. Planta. cever.
ALOIGNAR. v. a. ant. ALLUNYAR.
ALOJA. s. f. ant. Beguda quc se compon
de aigua, mel y especias. Aloja. Aqua
mulsa. Boisson composee d'eau , de miel
et d'epices. Bevanda fatta da acqua,
mele. e spezie.
ALOMENOS. adv. à Lo mÉxos.
ALOX. iuterj. fam. que equival á axÈm.
Alon. Age, eamus. Allons. Andiamo via.
ALONGACIO. s. f. ant. PROLONGACIÓ.
ALONGAMENT. s. m. ant. DILACIÓ, DE-
MORA. '
ALONGAR. v. a. ant. ALLARGAR.
ALOPECIA. s. f. Med. Especie de tinya
que fa cáurer los cabells. 4lopecia , lo-
picia, pelona, pelonia , peladera , pe-
-lambrera. Alopetia, profluvies capillo-
rum. Alopecie, pelade. Alopecia , alo-
pezia, pelatina. .
ALORA. adv. t. ant. 4 LAS HORAS.
ALOSA. s. €. Aucèll semblant al cotoliu :
es del colór de la terra, y acuadrillad ab
altres de la séva especie va sémpre per
los ermots y terras llauradas. Algunas
vegadas se junta ab los cotolius y cugu-
lladas.. Terrera. Avis sic dicta. Espèce
d'alouette. Sorta di allodola.
ALOU. s. m. Heretat llibre. Alodio, Al-
lodium. Alleu» Allodio.
ALQUERIA. s. f. masia. ©
ALQUIMIA. s. f. Art ab lo cual se creva
que se podian trasmudar los mètalls. Lo
sèu fi principal era transformar en or
los tinguds per ménos perfèts. 4íqui-
mia. Alchimia, chimia. 'Alchimie. Al-
chimia. .
ALQUITRA. s. m. ant. QUITRÀ.
ALRE. adj. ant. Altre, altra cosa. Otro,
otra cosa. Aliud. Autre, autre chose.
Altro.
ALS
ALS. adj. ant. Altre, altra cosa. Otro,
otra cosa. Aliud. Autre, autre chose.
Altro. .
ALs. adv. ant. De altre modo ó manéra.
De otro modo , de otra suerte. Aliter,
aliusmodi. Differemunent. Altrimenti,
in altro modo.
ALSA. s. f. Tros de sola ó vaqueta, que
los sabatèrs posan sóbre la forma cuand
la sabata ha de ser un poc més ampla ó
alta de lo que correspou al tamany de
aquella. 4/4. Frustum crassioris corii
calceo, dum à sutore conficitur, dila-
tando. Hausse. Brietta.
ALSAD , DA. p. p. de ausar y ALSARSE. Al-
. zado, leva o; subido; remontado.
volado.
ALSADA. s. f. Alsaria, com la azsapa de
un caball, de una torra, etc. 4lzada.
Altitudo. Hauteur. Altezza, altura, al-
titudine.
DIR Á L'ALSADA DE UN CAMPAXAR. fr. fam.
Dir móltas llibertats ó picardías. Decir
de uno hasta ciento. Ingeminatis, pro-
bris aliquem lacessere. Chanter pouilles,
couvrir d'injures. Dir un carro di villa-
pie.
FER ALSADA. fr. Imp. Posar en roda tòta:
las Jornadas que se han tirad de un:
impressió y tráurer los fulls de un á ur
pera ordenarlos, de manéra que cad:
volúmen tinga los que li tocan, y pug:
lo llibretér encuadernarlos. Altar. Char
tarum folia typis impressa hinc ind:
collecta ordinare. Assembler des feuille.
d'impression. Riunir i fogli stampati.
ALSADURA. s. f. ant. ALSaMÈNT.
ALSAMENT. s. m. ant. L'acció y efect
de alsar. Alzamiento, levantamientc
Erectio, levatio. L'action de hausser
de lever, etc. Alzamento; 1” alzare
l' elevazione.
ALSAMExT. ant. Rebel-lió 6 insurrecció. Ai
zamiento , levantamiento. Rebellio, se
ditio. Revolte , soulèvement, Ribellione
sollevazioue. o
ALSAMÈNT DE VEDA. L'acció y elècte de al
sar la veda. Desacoto. Prohib.tion
substractio. L'action de lever une di
Jense. Sospensione d' un divieto.
ALSAPREM. s. m. Barra de ferro ó fu:
ta que servex per axecar cosas de mo
pes, posand sòta de èllas una punta.
carregandse sobre l’ altra. Alzaprinu
Ferreus vectis ad sublevanda ponder:
Levier, pied de chèvre. Lieva, lev:
. ALS
stanga da sollevare o sollalzare pesi.
ALSAPREMAD , DA. p. p. de ALSAPRE-
mar. #/=aprimado.
ALSAPREMAR. v. a. Axecar alguna cosa
ab le alsaprem. Alzaprimar. Vecte fer-
res pondera sublevare. Lever un far-
dens avec un levier. Sollalzare qualche
cosa colla stanga.
ALSAR. v. a. Axecar alguna cosa ,.ó po-
sarla més alta de lo que estaba. 4lzar,
levantar. Elevare , extollere, attollere.
Housser , lever , élever, rehausser. Al-
zare, innalzare, elevare, far piú alto.
asa. Posar dret lo que estaba caigud 6
estes en terra. Levantar. Erigere. Le-
ver, dresser. Alzare, sollevare, metter
sm
ass En lo jog de cartas, ESCAPSAR.
asa Parland del entredit, arrést, des-
terro, etc. , donarlo per finid. Azar.
Á censuris absolvere, ponam levare.
Lever. Togliere, rivocare.
Ati Parland de las mans, dels ulls, etc.,
asecarlos, elevarlos. Alzar. Erigere,
levare. Lever , élever. Alzare, volgere,
tedirizzare.
aus. Péndrer 6 portársen alguna cosa de
Aizar. Auferre. Enlever, ôter.
Togliere, prendere , rapire, portar via.
man Pujar, fér més alta alguna cosa,
Com aAlian una casa, una parcd, etc.
Subir. Elevare , accrescere , augere. Ée-
ver, exhausser. Elevare , innalzare, le-
var in alto, ergere.
atta. Ávarar una grua. Remontar. Ele-
vare. er. Alzare.
asar. Fér que lo aucéll se axeque y vole
pera tirarli. Se usa també com recíproc.
Folar. Avis volatum incitare. Faire le-
ver. Levare , far alzare a volo.
ass Móurer, axecar, fer fugir la cas-
sa que no vola. Se usa també com re-
ciproc. Levantar. Feras excitare, di-
movere cubilibus. Faire lever le gibier.
Levare, scovare.
air. Imp. FER ALSADA.
asar. Reclutar, allistar, fér gent pera lo
ekércit. Levantar. Milites cogere , cons-
cribere. Lever, recruter. Levar genti,
far soldati, reclutare.
sar. Parland de la veu, pujarla , axecar-
la. Levantar. Vocem intendere. Elever
(la voix ). Alzar la voce, rialzarla.
anse. w. T. Axecarse, posarse dret lo
qui estaba ajagud ó assentad. Levantar-
se. Surgere, exsurgere. Se lever, se |
TOM. l.
ALT. 97
mettre debout. Rizzarsi, levarsi in piedi.
ALSARSE. Axecarse, posarse dret lo qui es-
taba agenollad. Alzarse. Genuflexum
erigi. Se lever, se relever. Sorgere, le-
. varsi su.
ALSARSE. Sublevarse , rebel-larse , revoltar-
se. Alzarse, levantarse. Rebellare. ‘Se
soulever , se revolter , se lever , s'ameu-
ter. Solevarsi, ribellarsi, cornmuoversi.
ALSARSE. Llevarse, exir del llit. Levantar-
se. Lectum relinquere, é lecto surgere.
Se lever, sortir du lit. Alzarsi, levar-
si, sorgere, uscir del letto. —
ALSARSE. Véstirse, déxar lo llit lo qui es-
taba en éll per alguna malaltía 6 indis-
posició. Levantarse. Cubantem valetu-
dinis causá, dejecto morbo, vesteque
induta, è lecto surgere. Se relever d'une
maladie. Levarsi, sorger dal letto,
uscir di malattia.
NO PODER ALSARSE. fr. met. No poder mé-
drar 6 fèr fortuna.: No cubrirle pelo d.
alguno. Haud proficere; fortunam ali-
cui adversari. Échouer dans toutes ses
entreprises ; étre malheureux. Non po-
ter rifarsi.
ALSARIA. s. f. aLsaDA.
ALSINA. s. f. Arbre ramós, que té lo
tróne macis, las fullas ovaladas , oblón-
gu blanquinòsas per sòta, y dòna per
it los aglans. Encina. Quercus, ilex.
Chéne. Quercia.
ALSIXA SURÈRA. Arbre, especie de alsina de
trenta á cuaranta peus de alsada, tè la
fusta sumaméut dura, y la escorxa
mòlt flonja, á la cual donan lo nom de
suro. Alcornoque. Quercus suber. Lie-
ge. Sughero, sughera, suvero.
ALSINAR. s. m. Bosc de alsinas. Encinar,
encinal. Quercetum. Chénaie. Querceto.
ALSINERA. s. f. ant. ALSINA.
ALSINETA. s. f. dim. de ALSINA. Encini-
dla. Parva quercus. Chéneau, petite
chéne. Quercinolo.
ALT, TA. adj. Elevad. Alto. Altus, su-
blimis , celsus. Haut , éleve. Alto.
ALT. Lo que tè gran estatura 6 tamany,
com arbre ALT, casa ALTA. Alto. Altus,
procerus. Grand , haut. Grande, alto ,
elevato , eminente.
arr. met. Árduo, difícil de compéndrer ó
executar. 4/0. Difficilis, arduus. Dif=
ficile à obtenir ou à comprendre. Alto,
difficile, malagevole, arduo.
aut. met. Se aplica als subgéctes, dignitats
y empleos molt elevads. 4/0. Exaltatus,
13
98 ' . ALT i
‘ dignitate precellens, Éminent , éleve: Al-
to, eminente, sublime.
art. Parland de la situació dels carrers,
provincias, ó paissos, se diu dels que es-
tan mès elevads. Alto. Superior. Haut.
Alto, altiero.
ALT. Parland del preu de las cosas, car ó
crescud. 4lto. Magni pretii. Cher, haut,
excessif , par les nues. Alto, caro.
arr. Respécte de las féstas movibles del
any y de la cuaresma se diu cuand cauen
mé tard que en altres anys, y axí se
diu: aquest any la cuaresma es mòlt ar-
Ta. Alto. Tardiús celebrandum. Haut ,
tardif. Tardi.
ALT. s. m. Más. Cualsevol veu posada só-
bre lo bax. Alto. Altior vox. Dessus,
par-dessus. Soprano. |
ALT. adv. mod. En veu alta. Alto. Magni,
intentá voce. Haut, à haute voix. Ad
alta voce.
aLTs Y Baxos. Desigualtat en algun terre-
no. Altibajos. Inequale solum. Terrain
inegal. Alti e bassi.
ALTS Y BAxOS. met. Desigualtat, ó varietat
en los succéssos, ja prósperos, ja ad-
versos. Altibajos , altos y bajos. Rerum
vicissitudo, temporum varietas. Vicissi-
tude , flux et reflux des choses humai-
nes. Vicissitudini , inegualità.
AT Y rrac. Se diu de la persòna desfro-
porcionada per ser mólt llarga y pri-
ma. Langaruto. Nimiúm longus et gra-
cilis. On [e dit d'une personne grande,
maigre , efflanquee, élancée. Segaliguo,
sparuto, spilungone.
PER ALT. mod. adv. Parland de la conse-
cució de algun empleo ó gracia, signi-
fica per particular favór ó protecció, y
sèns anar per los tràmits regulars. Se
usa comunmènt ab lo verb TRÍUREA.
Por alto. Preter communem ordinem:
Par une faveur particulicre, par pro-
tection. Dar un impiego per fayore.
PER ALT. mod. adv. PER SÒBRE.
ALTA. En lo gobern económic de la mi-
licia es aquella nota per la cual consta
la efistencia de algun subgécte , que ha-
bendio donad de baxa per malaltía ó de-
serció tórna á servir. També significa
lo papér que porta lo soldad que ha es-
tad malalt, per lo cual consta que tòr-
na al servey. Alta. Tessera seu schedu-
la, que invalidum aut desertorem mi-
litem ad militie munia redire testatur.
Note pour conster que quelqu'un rentre
dans le ^ è
ns service après l'avoir quitte.
Alta. T T
ALTA. En los hospitals la órde que se co-
munica al malalt á qui se dbua per sa,
a que déxe la enfermería. Alta. Va-
e dictum in nosocomio ægris, cum sa-
ni sunt. Note pour renvoyer des hópi-
taux les malades déjà redablis. Alta
ALTAMENT. Perfeta 6 excel-lentmént,
en extrèm, en gran manèra. Altamen-
te. Perfectè, prestanter, summè, mag-
noperè. Hautement, parfaitement. A
tamente , sublimamente. |
ALTANER, RA. adj. Altiu, va, superbo.
Altanero. Arrogans, tumidus, super-
bus. Hautain, fier, arrogant. Altiero.
ALTANERIA. -s. f. Altivesa, superbia.
Altanería. Animi elatio. Hauteur , are
rogance. Alterigia.
ALTAR. v. a. ant. ALTERAR.
ALTAR. 5. m. En log tèmples de la religió
católica es una especie de taula més
llarga que a , en la que se celèbra
lo sacrifici de la missa. Los gentils do-
naban també est nom al lloc en que fe-
yan sacrificis als seus deus falsos. Altar.
Altare. Autel. Altare.
ALTAR. Lo qui se compon de mesa de al-
tar, gradería , retaule y altres adornos.
Altar. Altare. Autel. Altare.
ALTAR MAJOR. Lo principal ahónt per lo
comú se col-loca lo sant titular. Altar
mayor. Ára maxima, altare primarium.
Maitre-autel , grand-autel. Áltare mag-
giore. |
ALTAR PORTÁTIL. Lo qui es movible y fácil
de transportar de una part á altra , y se
pod erigir en cualsevol puesto per fa-
cultat ó privilegi. Altar portátil. Altare
- mobile quod ex privilegio ubivis erigi
potest. 4utel portatif. Altare portatile.
ALTAR PRIVILEGIAD. Lo qui tè concedida in-
dulgencia plenaria pera las missas que
se celèbran en ell. Altar de alma ó de
dnima. Altare privilegiarium. .Autel
privilégié. Altare privilegiato.
DESPARAR UN ALTAR PER PARARNE UN ALTRE.
fr. ab que se repren als que per motiu
particular aplican á un subgècte lo que
pertanyia á altre, no obstant de ser los
dòs iguals en mérit. Quitar de un santo
para poner en otro. Aliis eripiunt quod
aliis largiantur. Voler Pierre pour en-
richir Jean. Spogliare l' altare maggio-
a
re per la cape
DEVANT ALTAR. ant. PÁLIT.
»
ALT ]
, VISITAR LOS ALTARS. fr. Fér alguna oració
vocal davant de cada hu de élls per al-
gu» fi piadòs. Visitar los altares. Alta-
ra orationis causà adire. Faire une sta-
tim à chaque autel. Fare le stazioni.
ALTARET. s. m. dim. de arran. Altari-
e, altarillo, altarito. Arula. Dim.
d'autel. Altaretto.
ALTARIA. s. f. ant. ALSADA.
ALTARSE. v. r. ant. Aficionarse, enamo-
rarse de alguna cosa ó persòna. Pren-
darse. Aliqua re capi. S'attacher à,
prendre du goút, de l'affection pour.
Affezionarsi. |
ALTARSE. ant. VANAGLORIARSE.
ALTERABLE. adj. Lo que se pod alterar. -
Akerable. Mutabilis. Alterable. Altera-
he.
ALTERACIÓ. s. f. L'acció y efècte de al-
terar ó alterarse. Alteracion. Mutatio,
immutatio , alteratio. Alteration. Alte-
ranone.
amucó. Perturbació , mutació conside-
rable en los humòrs del cos. Alteracion.
Commotio. Alteration, émotion. Pertur-
hezione , alterazione.
urmació. Movimènt de la ira ó altra pas-
só. Alteracion. Animi perturbatio. 4/-
tération. Alterazione, perturbazione.
MTERACIÓ. ant. SED.
ALTERAD, DA. p. p. de ALTERAR Ó ALTE-
nasse. Alterado.
ALTERAMENT. s. m. ALTERACIÓ.
ALTERAR. v. a. Mudar, innovar. Se usa
també com recíproc. Alterar. Alterare,
aliquid novare. .fltérer. Alterare , mu-
tare.
urea. Commóurer , .causar enfado, in-
quetut 6 alborot. 4lterar. Commovere,
perturbare. Troubler , émouvoir , ameu-
ter. Alterare, turbare, sollevare.
aTERAR. ant. Causar sed. Causar sed. Si-
tim movere. Provoquer la soif. Risve-
ghar la sete.
uterar. Viciar, corrómprer. Alterar. Vi-
tiare, corrumpere. Álterer. Alterare,
gnastare.
ALTERAT , DA. adj. ant. ASSEDEGAD.
ALTERCACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
altercar. Altercacion, altercado. Alter-
catio. Altercation , débat. Altercatione,
dibattimento.
ALTERCAD, DA. p. p. de ALTERCAR. Al-
tercado.
ALTERCAD. S. m. for. INCIDÉNT.
ALTERCADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui al-
ALT | 9
terca, porfia 6 es propens ä disputar.
Altercador, altercante. Altercator. Er-
goteur , pointilleux. Brigoso, beccalite.
ALTERCAR. v. n. Disputar, porfiar. dlter-
car. Altercari, verbis contendere. Er-
goter , disputer , débattre. Disputare,
contendere.
ALTERNAD , DA. p. p. de aLreRvaR. Al-
ternado.
ALTERNADAMENT. adv. mod. ant. at-
TERNATIVAMÈNT. -
ALTERNAR. v. n. Dir ó fér una persóna
després de altra una matéxa cosa per
órde alternatiu ó per tórn. Alternar.
Alternare, alterna vice agere. Alterner.
- Alternare, operare a vicenda.
ALTERYAR. Variarse las cosas, succeindse
unas á altras. Alternar. Alternis vicibus
evenire, Alterner. Alternare. '
ALTERNATIU, VA. adj. Lo que se diu
ó se fa ab alternació. Alternativo. Al-
ternatus, alternus. Alternatif. Alterma-
tivo.
ALTERNATIVA. s. f. Opció éntre dos |
cosas. Alternativa. Alternatio. Alterna-
‘ tive. Alternativa, alternata.
ALTERNATIVAMÈNT. adv. mod. Ab al-
'ternació. Alternativamente , alternada-
mente. Alternatim, alternè, vicissim.
dilternativement. Alternamente, a vi-
cenda, scambievolmente.
ALTESA. s. f. ant. ELEVACIÓ , ALTURA.
ALTESA. Tractamènt que se dòna als fills
- dels reys, prínceps soberans, y á algu-
nas corporaciòns. Alteza. Di nitatis ti-
tulus, quo regis filius aut ettam regius
senatus nuncuperi solet. 4Altesse. Al-
tezza. .
ALTIMETRIA. s. f. Part de la geometría
ráctica , que ensenya á amidar alturas.
Altimetria. Altimetria. Altimetrie. Alti-
metria. |
ALTIMIRA. s. f. Planta perenne, de un
péu de alsada: tè las fullas partidas y
blanquindsas per lo revés; y las flors,
que fórman una espiga, són rodónas y
blancas ab lo centro grog. 4rtemisa ,
artemisia. Artemisia. Armoise. Artemi-
sia.
ALTISME. s. m. ant. ALTÍSSIM.
ALTISSIM , MA. adj. sup. de arr. Altísi-
mo. Altissimus, Sup. de haut. Altissimo.
ALTÍssiM. s. m. Per excel-lencia se anomena
axí á Déu. Altisimo. Altissimus. Le Trés-
Haut. L' Altissimo.
ALTISSONANT.'adj. Poet. Se aplica al
100 'ALT
estil retumbant. Alisonante. Altisonus.
On le dit d'un style pompeux. Altiso-
nante. |
ALTITUT. s. f. ALTURA, ALSADA.
ALTIU, VA. adj. Orgullós, superbo. 4/-
tivo. Elatus, arrogans. Hautain, haut,
altier. Altiero, superbo.
ALTIVAMENT. adv. mod. p. us. Ab al-
tivesa. Altivamente. Elaté , tamidé, su-
perbé. Avec hauteur, arrogamment. Al-
tieramente,
ALTIVESA. s. f. Orgull, superbia. Alti-
ves. Elatio animi, arrogantia. Orgueil,
hauteur , superbe, fierté. Orgoglio, al-
. terezza.
ALTO. s. m. Milic. La detenció ó parada
de la tròpa que va marxand. Alto. Mi-
litaris statio. Halte. Fermata.
ALTO. Milic. La veu que se usa pera ma-
nar parar la trópa. Alto. Sistite, state.
Halte. Ferma. :
auto. -Aludind 4 la veu militar se usa pe-
ra que altre suspenga la conversació ,
discurs 6 cosa que está fend. 4/0. Heus,
sat est. Halte-là , c'est assez. Ferma.
ALTO AQUÍ. exp. que se usa pera suspén-
drer ó detenir á algú en lo pas ó en lo
discurs. Alto ahí. Siste gradum, vocem.
Arrétez-vous ld; halte-là. Fermi olà,
alto là. |
YÈR ALTO. fr. Pararse ó detenirse en al-
gun lloc. Hacer alto. Sistere, sisti. Faire
halte. Fare alto, fermarsi, posarsi.
ALTRE, TRA. adj. La persóna ó cosa
distincta de aquella de que se parla.
Otro. Alter, alius. Autre. Altro.
ALTRE. Se usa á vegadas pera explicar la
mòlta semblansa Sntre 0S cosas 6 per-
sònas distinctas. Otro. Idem ac alter.
dutre. Un altro.
. ALTRE. Se usa com interjecció pera expres-
sar lo enfado quens causa una persóna
quens importuna ab especies moléstas y
desagradables. Otro. Iterum atque ite-
rum. 4ure. Un’ altra ancora. .
ALTRE QUE TAL. €XpT. AQUESTA ES ALTRA,
ALTRE TANT. loc. Lo matéx , 6 igual cuan-
titat. Otro tanto. Tandidem, tantum-
dem. Double , autant. Altrettanto.
AQUESTA ES ALTRA. expr. ab que se explica
ue lo que se diu es un nou despropó-
sit ó impertinencia. Esa es otra. Simile
quidem. Autre impertinence. Quest’ è
bella. i
ALTREMÈNT. adv. mod. De altre modo.
De otro modo, de otra suerte. Aliter,
ALT
‘‘alio modo. Differemment, d'une autre
manière. Altramente, altrimenti.
ALTRESÍ. adv. mod. ant. Á més de axó,
ademès, també. Otrosi, tambien. Item,
itidem , parer. En outre , de plus. Al—
: — tresi. |
ALTRETAL. adv. mod,
MENT , IGUALMÈXT.
ALTRI. adj. aut. ALTRE.
ALTRUY. adj. ant. artar.
ALTURA. s. f. La elevació que té cual-
sevol cos sóbre la superficie de la ter-
ra. Altura, alto. Altitudo. Hauteur ,
elevation. Altezza, altura, altitudine.
ALTURA. La montanya, coll ó lloc alt que
domina 4 una plassa , désdel cual la po-
den bátrer los enemigs. Padrastro, à
minacion. Mons vel collis urbi seu arci
imminéns. Lieu élevé qui commande une
place. Altura, emineuza.
ALTURA, La regió del aire cousiderada ab
alguna distancia de la terra. Altura.
Colum, zther, aér. La haute region
de l'air. Altura.
ALTURA. Lo cim de las montanyas ; colls 6
llocs alts del camp. Aura. Cacumen.
Hauteur , éminence. Altezza : l'estremi—
tá alta della distanza.
ALTURA DE LA VISTA. Pers. La línea recta
que baxa de la vista y es perpendicu-
lar al pla geométric. Altura de la vista.
Visús altitudo. Point de vue. Punto di
^ vista.
ALTURA DE POLO. Ástron. Lo arc del meri—
dià compres éntre l' horisont de algun
lloc y lo pol del séu hemisferi., Altura
de polo. Poli elevatio. Hauteur , éleva-
tion du póle. Altezza del polo.
ALTURA DE UN ASTRE. Astron. Lo arc del
círcul vertical compres éntre lo astre y
l’ horisont. Altura de un astro. Astri
altitudo. Hauteur d'un astre. Altezza
d' un astro.
ALTURA MERIDIANA. AÁstron. L' altura má-—
fima que lo sol ó altre cualsevol astre
té cada dia, y es cuand se troba en lo
meridiá. Altura meridiana. «Altitudo
meridiana solis, vel astri cujuslibet.
Hauteur meridienne. Altura meridia—
na.
ALTURA VIVA DE L’AIGUA. Eo Ja hidrome—
tría es la línea perpendicular tirada
desde la superficie de l' aigua á la pro-
funditat del riu ó canal que se amida.
Altura viva del agua. Linea perp*ndi—
.cularia à superficie aque ad imum di—
ant. SEMBLANT—
. ALU
recta. Hanteur de l'eau. Altura dell ac-
astra pl. Lo cel, y.en est sentit se diu:
Dea de las ALTURAS. Alturas. Coeli, cel-
su mheris. Le ciel, les cieux. 1 cielo.
EN (USA -ALTURA Ó EX QUINAS ALTURAS
ss Taomam ? fr. fam. que se usa pera
atar en quin estat se troba lo ne-
pa á que se relerex. En que altura
sos hallamos ? Quomodò res se habet?
Comment vont nos affaires? Come va
la fccenda 2
PESDALS VALTURA DEL POLO. fr. Astron.
Amidar la elevació de est sòbre l’ hori-
sot. Tomar la altura del polo. Poli al-
titedisem metiri. Prendre la hauteur du
pole. Preadere , osservare l'altezza d'un
pio
ALCCIMCIO. s. f. L’ acció y efécte de
zecisar 6 alucinarse. Alucinacion, alu-
anamerto. Allucinatio. Hallucination.
Shesliamento.
ALUUMD, DA. p. p. de arucimar 6
urcranse, Alucinado.
ALUCINAMENT. s. m. ALUCINACIÓ.
ALCCINAR. y. a. Ofuscar, confóndrer.
Se usa més comunamènt com reciproc.
irá Allucinari. Eblouir, égarer,
"Ur, 0 r, fasciner. Abba-
gare, HE. ns ^ acere
ALUDA. 8. £ topa.
ALUDIR. v. a. Fér referencia á alguna
cog. Aludir. Alludere, sensum alid re-
ferre. Pure allusion. Alludere.
ALUM. s. m, Sal que resulta de la combi-
sac del ácido sulfúric ab l’ alúmina.
Se troba formad naturalmént en varias
pedra y terras, de las cuals se extrau
per medi de l'aigua, y se reduex 4
erstdls mès 6 méuos blancs y transpa-
riot. Se infla y derritex al fog, y ser-
ver de mordènt pera tenyir. Alumbre.
Lozen, sulphas aluminz. Alun. Al-
ame.
«Tux cos. Lo excremént de est animal.
(aura. Caninum stercus. Excrément
de dem. Escremento di cane.
XU x Mòma. Lo qui se troba natural-
Zest eristallisad en fils un poc sem-
Haots als pels de una plòma. Alumbre
& Mama. Alumen scissile. Alun de
piume. Allume di piuma.
55 Boca. Lo qui se troba natural-
test en cristalls semblants á las rocas
pr sa figura. Alumbre de roca. Alu-
. Zea rupium formam referens. 4lun de
ALL' 101
* roche. Allume di rocca.
ALUMAIRE. s. m. Lo qui arreplega lo alum -
de gos pera las blauquerfas. Caninero.
Caniai stercoris collector. Celui qui ra-
masse l'excrément de chien. Colui che
va raccogliendo l' escremento di cane. .
ALUMAR. v. a. ant. Donar clarór, des-
edir la sèva claredat lo cos lluminòs.
Alumbrar. Wuminare. Éclairer , luire,
illuminer. Yluminare, alluminare: dar
lume, luce, splendore a checché si sia.
ALUMERA. s. f. La mina de ahónt se
trau lo alum. Ahumbrera. Fodina alu-
minis. Aluniére. Cava d' allume.
ALUMINA. s. f. Terra mòlt suau, grexò-
sa y llapissòsa al tacto, mès ó ménos
blanca segòns la sèva puresa: se agafa
à la lléngua, y despedex un olór térreo
particnlarmènt cuand se malla. Alúmi-
na. Alumina. Alumine. Creta.
ALUMNO, NA. s. m. y f. Lo dexèble 6
ersóna criada ó educada désde la in-
ancia per algú. Alumno. Alumnus. Élé-
ve, disciple. Allievo, alunno, scolare.
ALUSIÓ. s. f. La referencia que se fa 4
una cosa. Alusion. Allusio, rei ad rem
relatio, respectus. Allusion. Allusione.
. ALUSIU, VA. adj. Lo que aludex ó fa
alusió. Alusivo. Alludens, alió respi-
ciens. Qui fait allusion. Che allude.
ALVEDRIU. s. m. ant. ALBEDRIU.
ALVEO. s. m. La mare del riu. Aveo.
Alveus. Lit de rivière. Alveo: letto del
fiume. ‘
ALVEOLO. s. m. #nat. La cavitat en que
estan encastadas las dènts en las barras
dels animals. 4lvéolo. Alveolus. .4lveole.
Alveoli de’ denti. |
ALXUB. s. m. ant. CISTERNA.
ALL.
ALL. s. m. Planta anyal, de un peu y
mitj á dos peus de alsada: té las fullas
llargas, estretas y comprimidas, y las
flors pétitas y blancas. Immediat á l'ar-
rel produex una cabessa composta de.
diferénts grans ovalads, córvos , cuberts
de una membrane estiraganyôsa, ano-
menada comunment esclofólla , y unids
entre sí per varios tels mólt prims. Té-
. nen un gust acre y estimulant, y des-
pedexen un olór fort cuand se pican.
Ajo. Allium sativum. Ail. Aglio.
| ALL. Cada un dels grens en que se dividex
la cabessa de alls. 4j0. Allium. Gousses
102 ALL
d'ail. Spicchio d' aglio. .
ALL TENDRE. Lo qui no té encara formada
la cabessa. Ajete. Allium tenerum. Ail
tendre. Aglietto.
ALL DE BRUXAS. Especie de porro, que se
distingex del cultivad en tráurer las fu-
llas de la cama rodònas , y las fibras pè-
titas y violadas, Se cria en las vinyas y
olivèrars. Puerro silvestre 6 salvage,
ajipuerro , ajete , ajo de viñas. Porrum
silvestre. Poireau sauvage. Porro sal-
vatico. '
SA COM UN ALL. expr. que se aplica á la
ersòna mòlt vigorosa, robusta y de
on colòr. Sano como una manzana.
Validissimus. On: le dit d'un homme
fort, robuste , vigoureu.x. Sano come un
sce, verde come un aglio.
ALLA. adv. ll. que significa en aquell
lloc, 6. 4 aquell lloc, com jo estaba aLLá,
jo aniré acri. Mòltas vegadas se anya-
dex est adverbi als noms de llocs pera
denotar la distancia d' élls, com arci á
P Habana. Alla. Mlic, illuc. La, y. Là,
colà. ,
ALLA SE LAS HAJA, Ó SE LAS Hasan. loc. que
se usa pera denotar que un no vol ser
cómplice en alguna cosa, ó que se se-
para del dictàmen per pòr de un mal :
resultat. 44 se lo haya , ó alla se las
haya; alld se lo avenga, ó alla te lo
avengas. Tu videris, ipse viderit. Je
m'en lave les mains. Acconcinsi l uova
nel panieruzzo.
ALLADA. s. f. ant. ALIOL. —
ALLARG. 5s. m. La dilatació ó extensió de
alguna ‘cosa, especialmént parland del
témps. Prolongacion, prolongamiento.
Dilatio, mora. Prolongation , prolon-
gement. Prolongazione, prolongamento.
ALLARGS. pl. ALLARGAS. .
ALLARGAD, DA. p. p. de ALLARGAR y
ALLARGARSE. Alargado; atrasado, di-
free
ALLARGAR. v. a. Fér alguna cosa més
llarga de lo que era, donarli majòr ex-
tensió. Alargar. Extendere, protende-
re, dilatare, producere. Alonger, pro-
longer, etirer. Allungare, slungare.
ABLARGAR. met. Prolongar alguna cosa, fer
que dure més temps. Alargar. Fusiùs
aliquid exponere: rem procrestinare,
Augmenter , ajouter. Indugiare, pro-
lungare, diferire.
ALLARGAR. mot. Aumentar lo número 6
cuantitat seuyalada, com ALtarGAR lo
—
ALL
salari, la racció. Alargar. Adaugere.
Augmenter. Accrescere, aumentare.
ALLARGAR. Donar alguna cosa á l' altre que
está apartad. Alargar. Porrigere, præ-
. vere. Donner une chose è une personne
éloignée. Porgere.
ALLARGAR. Donar ó cedir. Alargar. Cede-
re. Céder. Dare, cedere.
ALLARGAR. AMOLLAR. -
ALLARGAR. Parland de las armas de fog ar-
ribar lo tiro á certa distancia; y axí se
diu: esta escopeta aLLanca mòlt. 4ican-
zar. Pertingere. Porter. Arrivare, col-
pire. ° |
ALLARGAR, Suspéndrer 6 déxar per més
tard la efecució de alguna cosa. Atra-
sar, diferir. Procrastinare, differre ad
aliud: tempus, prolatare. Suspendre.
Sospendere, diferire.
ALLARGARSE. V. T. Ánársen 6 ausentarse ab
prestesa una persóna. Largarse. Festi-
nanter abire. S'éloigner , s'en aller vite.
Dileguarsi.
ALLARGARSE. Parland del tèmps fèrse mes
llarg ó de majór duració, y en est sen-
tit se diu que se aLtancar los dias 6 las
nits. dlargarse. Crescere. S'alonger ,
‘croître. Crescere. '
ALLARGAR POC, Ó NO ALLARGAR Mis. fr. fam.
Tenir poca capacitat, comprehensió €
alcans. Alcanzdrsele poco d alguno, «
no alcanzärsele mas. Minus mentis acit
pollere.: voir peu de talens. Sentir del:
lo scemo. ,
AXAR ALLARGAND. fr. met. Anar donan
allargas à alguu negoci. Dar cuerda, :
la cuerda. Negotium sensim differre
Tirer une affaire en iongueur. Tirar i
lungo.
ANAR ALLARGAND..fr. Buscar allargas per n
fér alguna cosa. Andar en vueltas. Di
verticula, rei faciende excusatione
querere. User de detours , de subterft
ges. Metter tempo in mezzo, manda
in lunga. :
NO SE ALLARGUE TANT. fr.
PARLA.
ALLARGAS. S. f. pl. Dilacións. Largas. M
rx. Délais , remises. Soprattieni.
DONAR ALLARGAS. fr. fam. Valerse de cu:
sevol medi pera diferir ó dilatar lo fi
resolució de un negoci. Dar largi
Moras nectere. Differir , tirer en loa
gueur. Menar il can per l’ aja. |
ALLET. s. m. dim. de am. #jet
ajillo, ajico, ajito. Parrum alliu
fam. MIRE Ci
ALL
Dim. d'ail. Agliettino.
ALLETAR. v. a. ant. Donar mamar. 4te-
tar. Lactare. Allaiter. Allattare, dar il
latte.
ALLEGGERAD, DA. p. p. de amèÈvor-
242. Aligerado.
ALLEUG ENT. s. m. L'acció y
eíécte de alleugerar. Aligeramiento.
Allevatio , allevamentum , levamentum.
Allézement. Alleggerimeoto, allevia-
mento.
MUUGERAMÈNT. L'acció de alléugerar la
cirrega de una nau. Afijo. Exoneratio.
Alezement d'un navire. Alleggerimen-
to d' una nave.
ALLEUGER AR. Fèr lltugera 6 ménos pe-
ada alguna cosa. Aligerar. Exoherate.
lerem reddere. Alleger. Alleggerire,
alleviare, sgravare.
AMkccEgRAR. met. Aliviar, moderar. Ali-
gerar. Lenire, mitigare, allevare. Sou-
lager, tempeter , moderer. Sollevare,
mitigare.
ALLÈUJAD, DA. p. p. de abusan. Alí
jado. | ,
ALLEUJADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
allèuja. 4lijador. Exonerator. Celui qui
allége un navire. Alleggeritore.
ALLEUJAMENT. s. m. ALLEUGERAMÈNT.
ALLEUJAR. v. a. ALLÈUGERAR.
artémas Kdur. Alléugerar , aliviar la cár-
rega de una nau. Alijar. Exonerare.
Alleger un navire de sa charge. Al-
legzerir un vascello.
ALLEV AD, DA. p. p. de artevar. Levan-
tado , impuesto, achacado , prohijado.
ALLEVAR. v. a. Fingir, atribuir, impu-
tar falsa y maliciosamént alguna cosa.
Levantar, imponer, achacar, prohi-
jar. Impatare, affingere, rem alicui
falso tribuere. Imputer , attribuer faus-
sement. Imputare, attribuire, incolpare.
ALLEVIA!
xivr, en la segòna accepció.
ALLEVIAR. v. a. ant. aLLÈujan, en la se-
guna ac ó.
ALLÍ. adv. h. En aquell lloc, á aquell
lloc. 47i. Ilic. Là, y, en ce lieu-ld.
Li, quivi.
ati. adv. t. que se usa pera significar lo
moment determinad eu que succeí al-
guna cosa; y axí se diu: arti fóren los
traballs, en lloc de llavors ó en aquell
témps. Ali. Tunc, ibi. Mors. Allora.
M ari Esrosa. mod. adv. Désde allí 6
desde aquell lloc. De alli, desde alli.
. 8. m. ant. ALLEUGERA= '
ALL 105
Inde. De là. Di là, da quel punto.
ALLIBERTADOR, RA. s. m. y f. ant.
LLIBERTADÒR.
- ALLIBERTAR. v. a. ant. LLIBERTAR.
ALLIMARIAS. s. f. pl. LLUMINARIAS.
ALLISAD, DA. p. p. de arusan. Alisado,
enrasado. |
ALLISADOR, RA. Lo qui allisa. 4lisa-
dor. Politor. Polisseur. Lisciatore, pu-
litore. ,
ALLISAMÈNT. s. m. ant. L'acció de alli-
sar. Alisadura. Politio, levigatio. Po-
lissure , lissure. Pulitura, pulimento.
ALLISAR. v. a. Posar llisa alguna cosa.
Alisar. Polire, levigare. Polir, lisser.
. Pulire, lisciare , lustrare.
ALLISAR. Igualar, posar planas y llisas las
pareds. Enrasar. Planare, quare. dra-
‘ ser. Agguagliare, pareggiare.
ALLISTAD, DA. p. p. de artisrar. Alis-
tado , listado.
ALLISTAMENT. L'acció y éfécte de allis-
tar ó assentar en la llista. 4listamiento.
Conscriptio. L'action de mettre quel-
qu'un sur une liste. Lo arrolare.
ALLISTAR. v.a. Assentar 6 eserfurer en
- llista á algú. Se usa també com recíproc.
Alistar, listar. Conscrihere. Enregis-
trer. Arrolare , scrivere alla lista.
ALLITARSE. v. r. ant. AJAURERSE, en la
‘ accepció de ficarse al llit, etc.
ALLITAT, DA. p. p. de ALLITARSE.
ALLÓ. pron. demostratiu de alguna cosa,
se entén de la que está més distant
respecte de altra. Æquello. lllud. Ce,
cela. Quello.
DE ALLÓ MILLÒR. mod. adv. À propósit, al
cas, adecuadamènt. De molde, de pe-
rilla. Appositè, aptissimè. 4 propos,
fort bien , parfaitement. À maraviglia,
in mirabil modo.
DE ALLÓ MILLÒR. mod. adv. Bè, perfeta-
mént. De molde, d maravilla, mara-
villosamente. Mirabiliter , egregie. 4
merveille, merveilleusement. Mirabil-
mente , maravigliosamente.
DE ALLÓ MILLOR. mod. adv. DE LO MILLOR.
ALLOCARSE. v. r. ant. Tornarse lloca la
gallina. Aclocarse, ponerse clueca la
gallina. Ovis incubitionem appetere.
Couver. Diventar covaticcia.
ALLOMAD, DA. p. p. de ALLÒMAR Ó ALLÒ-
manse. Deslomado , derrengado.
ALLOMADURA. 8. f. L'acció y efécte de
allómar y allómarse. Deslomadura.
Lumbifragium. Rupture des reins , tour
104 AMA
de reins. Dilombato, tl dilombare.
ALLOMAR. v. a. Maltractar, lesiar los
llóms. Se usa també com recíproc. Des-
. lomar, derrengar. Delumbare. Erein-
ter, echiner. Dilomhare.
ALLUNAT, DA. adj. ant. LLuxártIC.
ALLUNYAD, DA. p. p. de ALLUNYAR y
ALLUNYARSE, Alejado ; enmarado.
ALLUNYAMENT. s.m. L'acció y efècte
de allunyar y allunyarse. Alejamiento.
Amotio. Éloignement. Allontanamento,
dileguo.
ALLUNYAR. v. a. Desviar, apartar mòlt
una cosa de altra. Alejar. Amovere, se-
movere, ablegare. Eloigner, écarter.
Allontanare , scostare, rimuovere.
ALLUNYABSE. Y. r. Ápartarse mòlt de algun
lloc. Alejarse. Longé recedere, procúl
abscedere. S'éloigner , s'ecarter. Allon- |
tanarsi , scostarsi.
ALLUNYARSE. ALLARGARSE, en lo sentit de
anársen ó ausentarse, etc.
ALLUNYARSE. Apartarse de la costa y entrar
en alta mar. Hacerse d la mar, enma-
rarse. Vela in altum dare. Mettre à la
voile ; faire voile, gagner la mer. Far
vela.
AM.
AM. s. f. Ganxet de ferro ó altre mètall
que penjad al cap de vall de una llinya
y tenind en la punxa lo esquér servex
pera pescar. #nzuelo. Hamus. Hame-
con. Amo.
AMA. s. É. ant. MESTRESSA.
AMABILITAT. s. f. La calitat que fa
amable 4 alguna persóna. Amabilidad.
Amabilitas. Amabilite. Amabilità.
AMABILISSIM, MA. adj. sup. de AMABLE.
.Amabilisimo. Amabilissimus. Sup. d'ai-
mable. Amabilissimo.
AMABLE. adj. Lo que es digue de ser
amad. Amable. Amabilis. Aimable.
Amabile, caro.
AMABLEMENT. adv. mod. Ab amor ó
carinyo. .£mablemente. Amabilitèr. 4i-
mablement. Amabilmente.
AMAD, DA. p. p. de amar. Amado.
AMADISSIM, MA. adj. sup. de amap.
Amadisimo. Dilectissunus. Sup. d'ai-
me. Amat'ssimo.
AMADOR, RA. s. m. y f. Lo qui ama.
Amador. Amator. Amant, amoureux.
Amatore.
AMADOR. AFICIONAD.
AMA |
AMADRINAR. v. a. Juntar dós mulas ó
caballs ab la corretja dita madrina. 4ma-
drinar. Bina jumenta corrigia vincire.
Atteler ensemble deux chevaux ou deux
mulets. Attaccar due cayalli, due muli,
etc., con una correggia.
AMAESTRAD, DA. p. p. de AMAESTRAR.
. Amaestrado,
AMAESTRAMENT. s. m. ant. ESSENYANSA.
AMAESTRAR. v. a. ant. Ensenyar ó ades-
trar. Amnestrar. Docere , erudire , ins-
‘ truere. Enseigner , instruire, clever.
. Ammaestrare. |
AMAG. s. m. Substancia tòva, groga y
amarga que fan las ahellas pera que los
cucs no ménjen la mel. 4mago. Com- -
mosis. Substance coriace jaune el amè-
re, qu'on trouve mélee avec le miel, et
qui le rend. désagréable. Sostanza gial-
la ed amara della quale le api:coprono il
mele perchè gli insetti non lo- mangino.
AMAGACREUS. s. m, fam. Lo qui guar-
da mòlt lo dinér. Ata el gato. Avarus.
dvare, ladre , vilain. Morso dal gran-
chio , avaraccio.
AMAGAD, p. p. de amacar. Escondido ,
oculto.
. DE AMAGAD, mod. adv. Ocultamént. A es-
condidas. Clanculùm, occultè. En ca-
chette , à la derobee. Nascosamente
furtivamente. |
ANAR DE AMAGAD. fr. met. Obrar secrèta a
ocultamènt. Andar d sombra de teja-
do, ó d sombra de tejados. Clanculú a
agere. Se soustraire aux regards. Pa
alla macchia.
MIRAR DE AMAGAD. fr. met. Mirar ab dissi
mulo. Mirar de lado, ó medio lack
Furtim intueri. Regarder de côte’, ar
dedain. Guardare sotto occhio. |
AMAGADAMENT. adv. mod. Ocult:
mént. Escondidamente. Clam , later
Secrètement. Secretamente, nasc
mente.
AMAGADET, TA. adj. dim. Amaga d.
cuidado y reserva per no ser vist.
condidillo, ocultito. Latitans. Cez
Ascosetto. |
DE AMAGADET. mod. adv. De amagad ,
cuidado y reserva per no ser vist.
condidillas. Latitauter, clanculúna .
cachette. Secretamente.
AMAGADISSIM, MA. sup. de ana
. Ocultisimo. Occultissimus. Sup. de e
Nascostissimo.
AMAGADOR, RA. s m. y f. Lo
f
| AMA
amaga. Ocultador. Occultator. Celui qui
cache. Nasconditore.
AMAGAMÈNT. s. m. Lo fét de amagar -
riguna cosa. Ocultacion. Occultatio.
L'ation de cacher. Nascondimento.
AMGIMÈNT, S. nx. ant. AMAGATALL.
AMIGAR. v. a. Posar alguna cosa en lloc
que no sia vista, Se usa també com re-
ciproc. Esconder, encubrir. Abdere, ce-
lare, occultare , abscondere. Cacher. Na-
scondere , celare.
nucis. met. Contenir 6 inclóurer en sí
alguna cosa que no es manifésta á tòts.
Esconder... Continere, includere. Ren-
fermer, contenir. Rinchiudere. :
AMAGATALL. s. m. Lloc per amagar al-
gua cosa. Escondite , escondrijo. Lati-
balam.-Cache. Biscanto, nascoridiglio.
AMAGATEJAR. v. a. ant. AMAGAR. -
DE AMAGATONS. mod. adv. DE AMAGA-
DET. |
DE AMAGATOTIS. mod. adv. fam. pe
AMICADET. od
AMAGRID, DA. p. p. de AmaGRIR 6 AMA-
canse. En cido. EE
AMAGRIMENT. s. m. L' acció 6 efécte
deamagrir. En cimiento. Macre-
faccio, exteuuatio. Jfmaigrissement ,
maigreur. Sriagramento, smagratura.
AMAGRIR. v. a. Fèr pérdrer lo grèx 4
agi. Enmagrecer. Magrum reddere,
Amaigrir. Dimagrare,
AMICRIRSE. Y. r. Tornarse magre, pérdrer
lo gréx. Enmagrecer , enflaquecer. Ma-
crescere. maigrir, s'amaigrir. Sma-
gnre, dimagrare. o
AMAINAR, v. a. Ndut. Recullir del tòt ó
es p las velas de alguna embarcació
é £ de que no camine tant. Amainar.
Vela contrabere , colligere. Ferler , lar-
guer. Serrare le vele.
axarsan met. Afluxar 6 cedir en algun
desitja empenyo 6 passió. Amainar.
Remittere. Se moderer, se departir,
se relácher. Moderare, cedere. '
AMALGAMA. s. f. Quim. Barreja de ar-
gedviu ab altre métall. 4malgama.
Masa ex argento vivo et metallis com-
pacta. Amalgame. Amalgama.
AMALGAMACIO. s. f. Quim. L' acció y
efècte de amalgamar. .4malgamacion.
Metallorura liquatio ope argenti vivi
vel hidrargyri. Amalgamation. Amal-
pmazioge. .
AMALGAMAMENT. s. m. AMALGAMACIÓ.
TOM. I.
ts
AMA 105
AMALGAMAMENT. met. Lo acte de barrejar
varias cosas. Mezcla, mescladura,
mezclamiento. Commixtio. Mélange.
Mescolanza.
AMALGAMAR. v. a. Quim. Barrejar y
unir lo argéntviu ab altres mètalls.
Amalgamar. Argento vivo metalla com-
miscere. Amalgamer. Amalgamare.
AMALGAMAR. met. Barrejar. Amalgamar.
Commiscere. 4malgamer. Amalgamare,
mischiare.
AMANAR. v. a. ant. MENAR.
AMANCEBAD, DA. p. p. de AMANCEBAR-
se. Se usa també com substantiu. 4man-
cebado. Concubinarius, concubina. Ce-
lui qui a commerce illicite avec une
femme. Concubinario.
AMANCEBAMENT. s. m. Tracte il-licit
habitual de home y dona. Amanceba-
miento. Cóncubinatus, pellicatus. Con-
cubinage. Concubinato. |
AMANCEBARSE. v. r. Adquirir amance-
bamént. Amancebarse. Pellicatum age-
re, pellici obstringi. Vivre dans. le con-
cubinage. Vivere nel concubinato.
AMANERAD, DA. adj. Lo qui en sas
obras 6 accións guarda certa uniformi-
tat y semblansa. Comunamènt se diu
- dels professòrs de las bellas arts, y de
las obras de èlls. 4manerado. Adfecta-
tor, adfectatò agens. Maniere, manne-
quiné. Ammanierato.
AMANESCUD, DA. p. p. de AMAN£XER.
Amanecido. |
AMANEXER. v. n. Comensar á aparéxer
la llum del dia. Amanecer. Lucescere.
Commencer à faire jour. Aggiornare,
spuntar il di, farsi lorno.
AMANEXER. Arribar á algun lloc al aparé- -
xer la llum del dia. 4manecer. Prima
luce alicubi adesse. Arriver , se trouver
à un endroit à la pointe du jour. Giun-
gere nello spuntar del di. |
AMAXEXER. Aparéxer de nou 6 manifestar-
se alguna cosa al apuntar lo dia. 4ma-
necer. Apparere. Paraitre, apparaüre
au point du jour. Apparire nel farsi
jorno. |
AMANID, DA. p. p. de AMANIR y AMANIR-
se. Aprontado , aparejado; condimen- .
tado , adobado; aprestado. mE
AMANIMENT. s. m. Prevenció, disposi-
ció, preparatiu per alguna cosa. Apres-
to. Apparátus, preparatio. Appareil,
apprét , préparatif. Apparecchio, appa-
rato, preparativo.
14
106 AMA
AMANIMÁNT. SALSA.
AManIMÈèNT. Lo suc compost de vinagre,
sal, orenga, alls y pebre que servez
per assahonar y conservar las carns,
Adobo. Condimentum. Daube. Appa-
recchio, acconciamento.
amanimÈnTs. pl. Los ingrediènts del suc
dels guisads. Ingredientes del moje. Jus-
culi elementa. Ce qui entre dans la
composition de la sauce. Condimenti.
aMaNIMÈNTS. pl. L'oli, vinagre y sal que se
posa en los ensiams y viandas bullidas.
Aceites. Condimenta. L'huile, le vinai-
gre et le sel pour la salade. Condimento
rl’ insalata.
AMANIR. v. a. Aparellar alguna cosa.
Aprontar , aparejar. Parare, prepara-
re. Fournir, pourvoir , preparer. Pre-
parare, apparecchiare.
AMANIR. Posar los amanimènts á alguna
viauda. Condimentar , adobar. Condire.
Assaisonner. Condire.
AMANIRSE. v. Y. Dis 6 prepararse
algú. Aprestarse , aparejarse. Sese ex-
, pedire, parare. Se preparer, se dispo-
ser. Disporsi, accingersi, apparec-
chiarsi. 2
AMANLLEUTAR. v. a. MANLLEUTAR.
AMANSA. s. f. ant. La amiga ab qui al-
gá té tracte il-lícit continuad. Mance-
ba. Pellex , concubina. Concubine, mai-
tresse. Concubina.
AMANSAD, DA. p. p.deamansan. Áman-
sado. .
AMANSADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
amansa las bestias. 4mansador. Paca-
tor, sedator. Celui qui apprivoise. Di-
mesticatore.
: AMANSADURA. s. f. ant. aMANSAMÈNT. :
AMANSAMENT. s. m. L' acció y elècte
de amansar. 4mansamiento. Lenimen-
tum, mitigatio. .Apprivoisement. Di-
mesticamento , dimesticazione.
AMANSAR. v. a. Fér manso, domesticar
algun animal. Amansar. Mausuefacere ,
mansuetum reddere. Apprivoiser. Ad-
dimesticare, mansuefare, ammansare.
AMAXSAR. met. Calmar, disminuir la cóle-
' ra de algú. Amansar. Mitigare, lenire;
. placare. 4doucir, apaiser, calmer, mi-
tiger. Addolcire , acquetare, placare.
AMANSIR. v. a. AMANSAR. .
AMANT. p. pres. de aman. Lo qui ama.
- Amante. Àmans. imant. Amante.
AMANTAD, DA. p. p. de AMANTAR.
AMANTAR. v. a, ENMANTAR.
AMA
AMANTINA. s. f. Ndut. La corda que
servex pera fér estar plans urs los
penòns. 4mantillo. Acl "Balanci-
. ne. Bilancina. .
AMANTISSIM, MA. adj. sup. de amant.
Amantisimo. Amantissimus. Sup. d'ai—
mant. Amantissimo.
AMANUENSE. s. m. Lo qui escriu à ma
lo que altre dicta. Amanuense, Ama-
nueusis. Écrivain d qui on dicte. Ma-
nuense , scritturale.
AMANYAGAD, DA, p. p. de amayracan.
Popado, acariciado.
AMANYAGADOR, RA. s. m. y f. Lo qoi
fa caricias. Acariciador. Blanditor.
ressant. Careszzante.
AMANYAGAR. v. a. Fèr caricias, trac-
tar á algú ab notable amór y ternura.
Popar , acariciar. Blandiri. Cajoler, mz-
tonner, amadouer. Careggiare, lusin—
AMAR. v. a. Tenir amór 6 afició á algu-
pa persòna 6 cosa. 4mar. Amare. .4i-
mer , affectionner. Amare.
QUI BÈ AMA BÉ CASTIGA. ref. que emenya
que lo verdadèr carinyo consistex en
avisar y corretgir al amig en aHó que
erra, estimandse mès lo fruit que podrà
produir la reprensió que loevitar la ver-
góuya de la matèxa. Quien bien te qu:e-
. re te hard llorar. Meliora sunt vulnera
diligentis quam fraudulenta oscula odien-
tis: qui te flere facit te sant diligit ip-
se. Ordinairement celui qui vous cares-
se plus vous trompe , et celui qui vous
corrige vous aime. Chi ama davvero.
al pari gastiga.
QUI BÉ AMA TARD OLVIDA. ref. que ensenya
- que lo amór ó carinyo que fóu verda-
èr no lo mudan las contingencias
temps ni altras circunstancias, ans que:
da sémpre viu per més que aparega
fredarse. Quien bien ama tarde olvi
Verum amor oblivium nescit. La vei
table affection ne connaû point D
Chi ama molto é tardivo nel dimen
care.
AMAR MÉS. fr. p. US. ESTIMARSE Mis y PRRF.
RIA.
AMARANTA. s. £. Planta que tè lo tro
verd, morad y dur, comunamént lla
uns dòs palms y mitj: las fullas son
figura de llansa, no xicas y del col
del trónc: del cap de munt de est b
ta la flor principal semblant á un pi
de pirámides ó ménos xicas: la
M
AMA
mes amunt ó de cap de brót se allar-
sper à formar la is Plants ee dia
axò la. planta se diu
be de gall. Amarante. Ama-
dmarauhe. Amaranto, scia-
amarra. s. f. Flor de la planta de est
aun. També se diu gelosia, flor de
-ambr. Amaranto, flor de amor. Ama-
venthas. Amaranthe, jalouse. Ama-
- ranto.
AMABAD, DA. p. p. de amanar. Empa-
; enriado
mesa TÒT amanan. fr. fam. Estar ple de
sab. Estar hecho un agua, ó un pollo
de egua. Plurimúm sudore madere.
Bire tout en cau, en sueur. Esser inzup-
di sudore.
alisapoR , RA. s. m. y f. Lo qui.posa:
ll é cánam á amarar. Enriador. Im-
mergens. Celui qui rout du lin, du
chamre. Maceratore. |
AMARAR. v. a. Mullar alguna cosa de
mantra quede de dins y de fora
pesetrada del liquid. Se sol usar com
i aplicad tant al sélido, pene-
tad per lo líquid, com al líquid que
pan dins del sólido. Empapar. 1m-
, madefacere. Tremper , imbiber.
immollare.
— od de la cals, posarla en ai-
dpager la cal. Calcem aquá di-
Pere. Bendre la chaux. Speguer la
calce.
aran. Posar en aigua per alguns dias lo
li, cinam 6 espart 4 fi de que se coga.
Enriar. Cannabum, linum macerare,
aqui sabigere. Rouir. Macerare.
AMÀRG, GA. adj. que se aplica á las co-
sas que ténen un sabòr desagradable,
més 6 ménos semblant al del fel. 4mar-
go. Amarus, acerbus. Amer. Amaro.
mac. met. Lo que causa disgust 6 pena.
Amargo. Amarus, ingratus, injucun-
dus. Amer. Amaro.
amacs. pl. Dòlsos que fan los sucrèrs ab
barreja de ametllas amargas. Amargos.
Dulcia amaris amygdalis condita. Con-
fitures faites avec des amandes amères.
‘ Confetti che hanno dell’ amaro.
AMARGAMENT. adv. mod. Ab amargu-
- ta Amargamente. Amarè. Ámérement.
Amaramente.
munciukst. met. Ab pena ó afliccié.
Amargamente. Dolenter, amaré, acer-
hè. Amèrement, eusement , avec
Es
H
AMA 107
amertume. Amaramente, con cordo-
. glio.
AMARGANT, TA. adj. amano.
AMARGANTISSIM, MA. adj. sup. de
AMARGANT. Amarguisimo. Acerbissimos,
amarissimus. Sup. d'amer. Amarissimo.
AMARGAR. v. n. Tenir gust amarg.
. Amargar, Amarescere, amarum esse.
Etre amer. Amareggiare.
AMARGAR. met. Causar amargura ó pena.
Amargar. Exacerbare, affligere. Cau-
ser de l'amertume. Amareggiare, ama-
rezzare.
AMARGAR. met. Sufrir un efècte desagrada-
ble de algun gust. Pagar caro. Pœnam
subire, Payer. Amareggiare.
AMARGOR. s. f. Lo sabòr ó gust amarg.
Amargo, amargura. Amaritudo, ama-
ror, amarities. _4mertume. Amarezza.
AMARGOR. met. Pena, dolòr, disgust, sen-
timent. Amargor, amargura. Afllic-
tio, angor, amaritudo. Amertume. Ama-
rezza , cordoglio, amaritudine.
AMARGOS, A. adj. dim. Lo que tira
à amarg. Amarguillo. Subamarus. Dim.
d'amer. Amaretto, amarognolo.
AMARGOSAMENT. adv. mod. ant. AMaR-
GAMENT.
AMARGOT, TA. adj. Lo que es dolèst
. per amarg. Amargo. Amarus. Amer.
maro , acerbo.
AMARGOTEJAR. v. n. Tirar á amarg.
Amargar un poco. Aliquantulum ama-
rescere. Etre quelque peu amer. Ama-
rezzare.
AMARGURA. s. f. AMARGOR.
AMARGUESA. s. f. ant. AMARGÓR.
AMARGUÍSSIM, MA. sup. de amano.
Amarguisimo. Amarissimus. Sup. d'a-
mer. Amarissimo.
AMARINAR. v. a. ant. TRIPULAR.
AMARRA. s. f. Ndut. Lo cap ab lo cual
se assegura la embarcació en lo port ó
lloc ahónt dóna fons, ja sia ab áncora
6 en terra. 4marra. Rudens. Amarre,
attrape , attrapage. Gomona , cavo.
AMARRADERO. s. m. Lo pilá ó argolla
en lo cual se amarra alguna cosa.
Amarradero. Ligamen, locus ubi alli-
gari quidquam potest. Amarrage. Or-
meggio.
AMARRAD, DA. p. p. de Amand.
Amarrado.
AMARRAR. v. a. Lligar y assegurar una
cosa ab altra per medi de algunas cor-
das, gúmeras , cadenas, etc. Amarrar.
^
108 AMA
Alligare, funibus vincire. .Ámarrer, -
attacher , enchaîner. Ormeggiare.
AMARTELLAR. v. a. Posar al punt de
"dalt una arma de fog. Amartillar. Ca-
tapultam ad jactum parare. Bander une
arme à feu. Armare il fucile. .
AMARTELLAR. Picar 6 copejar ab martèll.
Martillar. Malleo tundere. Marteler.
Martellare.
ÁMARTELLAR. ant. ATORMENTAR.
AMASSAD, DA. p. p. de amassan. Ama-
sado.
amassan. adj. Se aplica 4 la pasta tupida.
Comunamént se dia del pa poc ullad.
Tupido : metido en harina. Panis nimia
farina infectus. On le dit du pain qui
n'est pas spongeux. Sodo, non lievito.
AMASSAD. met. Se aplica al qui está gras y
té las carns macissas. Metido en harina.
Solidus. Étre gros et gras. Fatticcio ,
ben tarchiato.
AMASSADET , TA. adj. dim. de amas-
sip. 4masa dito. Aliquantulum stipatus.
Diminutif d'amassaD. Sodetto, un poco
atticciato.
AMASSADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
amassa 6 pasta. 4masador. Pistor, pis-
trix. Petrisseur. Impastatore.
AMASSADURA. s. f. ant. L'acció y eféc-
te de amassar. Amasadura. Pistura.
Petrissage. Impastatura.
AMASSAMENT. s. m. ant. AMOXTONAMÉNT.
AMASSAR. v. a. territ. Fer la pasta bar-
rejand farina ó guix.ó cosa semblant
ab aigua. Amasar. Massam conficere.
Petrir. Impastare. -
AMASSAR. ant. AMONTONAR.
amassar. met. ant. Preparar 6 disposar bé
las cosas per conseguir lo intént. 4ma-
sar. Res apté preparare, disponere. Ma-
nigancer. Ordire, archimiare.
AMASSÓNA. s. f. Nom de unas donas
guerreras de la ribera del Tanais y Ter-
modon que no tenian sino una mamé-
. lla putx se cremaban la dreta pera po-
der tirar millór. Amazona. Amazon.
Amazone. Amazzone. 1
AMATÈNT, TA. adj. Pròmpte, prèst.
Pronto. Promptus, celer. Prompt. To-
stano, presto.
DE AMATÈXT. adv. mod. D» pròmpte, de
repènt. Prontamente. Celeriter, festi-
nanter. Au plus tót, promptement. To-
sto, prestamente, subito.
AMATINAD, DA. p. p. de AMATINARSE.
Madrugado.
27 AMB .
AMÀTINADAMÈNT. adv. med. Antici-
padamént. Anticipadamente. Cum an-
ticipatione. Avec anticipation. Antici-
PATINA Di
TINADISSIM, MA. adj. sup. de iva-
TiXAD. Ánticipadisimo. Valdé anticipa-
tus. Superlatif d'amatizao. Anticipatis- :
simo.
AMATINABSE. v. r. Anticiparse ea alga- .
na solicitut 6 empresa. Madrugar. Pre-
ripere, antevertere. Prevenir. Antici-
pare: vantaggiarsi nel tempo, in fare
checché sia.
AMATISTA. s. f. Pèdra -preciòsa de co-
lor violad, transparènt, que se pulex
y aplica á la construcció de anèlis y al-
tres adòrnos. Amatista , ametista. Ame-
thystus. #methiste. Amatista.
AMATISTA ORIENTAL. 8. f. Pèdra dura, espe-
cie de safir, que se distingex del comú ,
en lo colòr, que es un blau violad. Ama- ,
tista oriental. Saphirus amethystinus. |
Amethiste orientale. Amatista orientale.
AMATORI, RIA. adj. Lo que tracta de
amór 6 lo inspira. 4malorio, erótico.
Amatorias. Érotique. Amatorio , ero-
tico. :
AMBÁ. s. m. Pared prima de mahó de
cantèll que comunamént servex per las
divisidus interiors de las casas. Zabique,
sardinel. Cratitius, tenuis paries. Cloi-
son mince de briques. Assito, tramez-
ro. .
AMBAR. s. m. Betum fóssil de color grog,
. transparéat, lléuger y tant dur que uu
cop traballad y pulid servex per colla-
rets y altres adórnos. Si se frega se elec-
trisa, y cuand se créma fa un olór un
xic aromàtic. 4mbar, sucino. Bitamen
succinum. Carabe, succin, ambre jau-
ne. Carabe, ambra gialla.
ÁMBAR cars. Substantia dura, de colòt
cendròs ab taquetas blancas y de gri
fòsc, que se troba nadand en las bora
dels mars de India. Es aromàtic agra
dable, y cuand se créma fa mólt olor
y servex pera perfums y altras cosa:
mbar gris. Electrum opacam. Ambr
gris. Ambragrigia |
| AMBICIO. s. f. Passié desordenada de ot
tenir fama, hónras ó dignitats. Amb.
cion. Honorum cupiditas. .Ambitio,
Ambizione. |
AMBICIONAD, DA. p. p. de ammicions
Ambicionado.
AMBICIONAR. v. a. Desitjar ab ambic
AMB
ó ansia alguna cosa. Ambicionar.
hire, nimtüm cupere. Ambitionner. Am-
bre, ricercar con ardore.
AMBOS, A. adj. Lo qui tè ambició.
Awbicioso. Cupidus, inhians, ambitio-
ss 4mbilieux. Ambizioso.
ANECIOSAMÈNT. adv. mod. Ab ambi-
cò. Ambiciosamente. Ambitiosè. Am-
bitieusement.. Ambiziosamente , con am-
AMBIDEXTRE , A. adj. Lo qui usa igual-
mént de la ma dreta y de la esquerra.
Anbidertro. Utraque manu pro dex-
trà uteas. Ambidextre: Ambidestro.
AMBIENT. s. m. Lo aire que circuex los
cosos. Ambiente. Aèr, ambiens, aura.
Asbant. Ambiente.
AMBIGU. s. m. Veu francesa novamènt
troduida que significa lo ménjar com-
de viandas caléntas y fredas, ab
cuals se cubrex la taula una vegada.
Anbgá. Convivium, epulum. 4mbigu.
Merenda a guisa di cena.
AMBIGUAMENT.. adv. mod. Ab ambi-
gitat. Ambiguamente. Ambiguè. Am-
bigument. Amnbigaamente, dubbiosa-
mente, con ambiguità. |
AMBIGUITAT. s. f. Dupte, confusió ó
wcerttat. Ambigiedad. Ambiguitas,
saptbologia. Ambiguite. Ambiguitade,
a.
AMBIGUO, GUA. adj. Lo que té ambi-
gütat. Ambiguo. Ambiguus, dubius,
anceps. 4mbigu , douteux. Ambiguo,
dubbio, dubbioso , equivoco, incerto.
usicto. adj. Gram. Se aplica al género :
mons que iodistintamènt se usan
com á masculins y femenins. 4mbiguo.
Ambganm. De deux genres. Ambiguo,
. che bai due generi. ©
ÀMBIT. s. m. Lo espay compres dins de
certs limits. Ambito. Ambitus. Contour,
circuit. Compreso, contegnenza , teni-
AMBLADOR, RA. adj. ant. Se deya de la
caballería de bon pas. Amblador. Gra-
darias. Cheval qui va Pamble. Ambiante.
AMBLADURA. s. f. ant. Lo bon pas de
um caballería. 4mbladura. Folutatius,
iscessus. Amble. Ambio , ambiadura.
AMBLANT. adv. mod. ant. Á bon pas.
Á buen paso, d paso de andadura. Fo-
latim. 4 grand pas. Di portante.
AMBLAR. v. n. ant. Anar la caballería 4
bon pas. 4mblar. Gradi.. Aller Pamble.
Ambiare,
Am-
AMBO. s. m. Eu lo jog de lotería es la
AME 109
sort de dos números ab los cuals gua-
, nya lo jugadór. Ambo. Cujusdam alea-
torii ludi sors. 4mbe. Ambo;
AMBOC. s. m. Pas de la bola per dins de
l' anélla en lo jog de mesa, ú lo pas de
alguna altra cosa per part estreta. Em-
boque. Transitus per angustum locum.
Passage d'une boule par la passe. Pas-
sagio di checché si sia per parte stretta.
AMBRE. 8. m. ÁMBAR. |
AMBRETA. s. f. dim. de Aman. Amba-
rito. Abreta, leviculum ambar. Dim.
d'ambre. Ambretta. ..
AMBROSIA , NA. adj. Se diu de algunas
cosas que prenen nom de sant Ambros.
Ambrosiano. Ambrosianus. 4mbrosien.
Ambrogiano.
AMBROSÍA. s. f. Mènjar dels dèus de la
gentilitat. Ambrosia. Ambrosia. Am-
broisie. Ambrosia.
AMBROSÍA. met. Menjar ó beguda de gust
delicad. Ambrosia. Suavior esca vel po-
tus. Ambroisie. Ambrosia, cibo degli
dei.
AMBROSÍA MARINA. S. f. Planta auyal que
sols crèx fius á l'altura de un peu, té
las fullas mòlt retalladas, mòlt blancas
|y peludas. Ambrosia. Ambrosia mari-
tima. Armoise. Tè del Messico.
AMBRUNAL. s. m. Ndut. Cada un dels
forads que hi ha demunt la coberta de
la' embarcació pera que isca l'aigua que
sol entrar en élla. Embornal. Navis 10-
ramen ad aque emissionem. Dalot, or-
gue. Imbrunalo.
AMDOS , AMDUES, AMDOSSOS, AM-
DUY. adj. pl. ant. Tôts dos. Ambos,
ambos d dos. Ambo, uterque. Tous les
deux, lun et l'autre: Ambo, ambi,
amendune. MEME
AMEBEU, EA. adj. Se aplica als versos
ah que parlan ó cantan á competencia y
alternativamènt los pastòrs que se in- -
troduexen en algunas églogas, com en
la tercerá de Virgili. Amebeo. Ámoe- —
bæus. Pastoral. Pastorale, dei pastori,
buccolico. |
» .
- AMELLERAL. s. m. ant. AMETLLAR.
Ld
AMEN. Paraula hebréa que se diu al fi
de las oracións, y siguifica axi SIA.
Amen. Amen. Amen. Àmmen.
AMEN DE DEU loc. ab la cual se exprèssa —
lo desitj de que se verifique alguna co- .
sa. Ojala ! Utinam! Plút à Dieu. Vo-
lesse il cielo, magari.
110 ' AME
MÒLTS AMENS PUJAN AL CEL. ref. que denota
la eficacia de las oracións repetidas per
alcansar lo que se demana. Muchos ame-
nes llegan al cielo : amen , amen al cie-
lo llega. Maltiplicatis intercessoribus.
Il faut étre constant dans la prière.
Prega con zelo e t' udrà il cielo.
AMENAR. v. a. ant. MENAR.
- AMENASSA. s. f. L'acció 6 las paraulas
. ab que se dóna á enténdrer que se vol
fér algun mal á altre. 4menaza. Mine,
- minatio. Menace. Minaccia, minaccio ,
mivacciatura.
AMENASSAD, DA. p. p. de AMENASSAR.
Amenazado. . : o
SON wks LOS AMENASSADS QUELS NAFRADS. ref.
ab lo cual se dòna á enténdrer que es
més fácil amenassar que pegar. Mas son
los amenazados que los acuchillados.
Quo minacior quisque , eo minus timen-
dus. Zl y a plus de vaines menaces que
de coups d'epee. Di minacce non teme-
. re, di promesse non godere.
AMENASSADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
amenassa. 4menazador. Minax. Mena-
cant. Minacciatore.
AMENASSAMENT. s. m. ant. AMENASSA.
AMENASSAR. v. a. Donar á enténdrer á
algú ab acció 6 paraulas que se lt vol :
fer algan mal. Amenazar. Minari, mi-
. mas inferre. Menacer. Minacciare.
AMENASSAR. v. n. Estar en prófim perill ó
contingencia de succeir alguna cosa,
com AMENASSAR una tempestat. Amena-
zar. imminere. Menacer ; gronder la
foudre. Minacciare.
AMENÍSSIM , MA. adj. sup. de AMEyo.
Amenisimo. Amznissimus , valdé amz-
nus. Superlatif d'amsxo. Amenissimo ,
assai ameno. - i
AMENISAR. v. a. Donar amenitat. .4me-
nizar. Amænum facere. Donner de
l'amenité. Render ameno, dare ame-
nità.
AMENITAT. s. f. La frondositat y her-
mosura que presènta en lo camp la mul-
titut de arbres, plantas, hèrbas y flors.
Amenidad. Amenitas. Amenite. Ame-
nitade, amenità. —
AMENITAT. met. La varietat y adòrno ab
que se vestexen los discursos y se fan
agradables. 4menidad. Sermonis ve-
nustas, elegantia. Aménite. Amenità,
amenitate.
AMENO, NA. adj. Frondòs, hermòs ä la
vista per la multitut de arbres, plantas
e
AME '
y herbas Ameno. Amienus. Agreable è
vue, qui a de l'amenité. Ameno, che
ha amenità.
AMENO. met. Se aplica als escrits ó discur-
sos que ténen amenitat. Ameno. Sermo
venustus, ornatus. Beau, charmant,
i ula de Pamenite. Ameno, piacevole,
ello. |
AMENLA. s. f. ant. AMETLLA.
AMENUT. adt. t. Significa móltas vega-
- das, repetidaviént y ab continuació. 4
menudo. Crebrò, frequenter, assiduè.
Souvent , continuellement. Sovente.
AMERAR. v. a. ant. Barrejar un licòr ab
altre ó per aumentarli la virtut ó per
suavisarla. Se deya especialmènt del ac-
te de posar aigua.al vi. Merar. Misce-
re, aquá diluere. Méler une liqueur
avec une autre; -tremper son vin. Me-
scere i liquori; inacquare.
AMERIC. adj. ant. amenici.
AMERICA. s. f. Una de las cinc parts en
que generalmént se divider la terra.
América. America. Ameérique. Ame-
rica.
AMERICÁ, NA. adj. Lo natural de Amé-
rica. Americano. Americanas. 4meri-
cain. Americano.
AMES. adv. mod. ab que se exprèssa lo
ue se anvadex á alguna cosa; y axí se
iu: amis de la casa té una vinya. 4
mas. Prater. De plus, en outre. luol-
tre.
AMESARAD, DA. adj. ant. mEsURAD.
AMESURADAMENT. adv. mod. ant. ne-
SURADAMÈNT,
AMETLLA. s. f. La llavòr que se troba
dins del pinyol del fruit del ametlièr,
cuberta ab un tel de colòr de canyella.
Almendra. Amygdalum. 4mande. Man-
dorla , mandola.
AMETLLA. La llavòr que se troba dius del
pinyol de las fruitas. .4mendra. Nucle
ars interior edulis. 4mande. L' anima
il seme che si conserva dentro al noc.
ciolo. -
AMETLLA. Se diu del diamant 6 altra pèdr
preciósa que té la figura de tal llavò:
Almendra. Adamas amygdali figoran
referens. 4mande. Diamante a man
dorla. |
AMETLLA CUBERTA. AMETLLA ENSUCRADA.
AMETLLA DE SUCRE. AMETLLA EXSUCRADA.
AMETLLA ENSUCRADA. La que está cuberta d
. sucre. Peladilla. Amygdalum sacchai
oblitum. Amandes confites et couvert
AMF
de sucre. Mandorla inzuccherata.
AMETLLAR. s. m. Terreno poblad de
- umetllers. Almendral. Locus amygdalis
aleslans. Terrain planté d'amandiers.
— Terra pieno di mandorli.
AMETLLASSA. s. f. aum. de AMETLLA.
dinendron. Amygdalum grandius. 4ug-
| wextatif d'amande. Mandorlazza.
AMETLLAT. s. m. Beguda composta de
lit de ametllas picadas y sucre. Almen-
- drade. Amygdalina potio, amygdalinus
- eremor. Amandee. Mandorlato , emul-
seee di mandorle.
7 . $. m. Arbre que crex à ve-
| cm fius á vint peus de altura, té las
' primas y de un verd clar: són
fret es ovalad, de una pulgada de llarg,
cubert de una escorxa Nr y dura
un pinyol llen le de po-
Lej elit vis bles. Dit 4 inyol conto la
favdr 6 ametlla. “Limendro , almendre-
ra. Amygdalus communis. Amandier.
AMETLLETA. s. f. dim. de ameTLLA. Al
mendrita , almendrica, almendrilla.
um parvum. Dim. d'amande.
ino, mandorletta.
NEMETILETA. s. f. Llima que usan los ma-
uyans y finex en figura de ametlla. #-
mendrita , almendrica , almendrilla.
lama ta amygdali faciem turbivata. Li-
me de serrurier qui a la forme d'une
amande. Lima a mandorla. |
.s. m. Lo fruit del ametllér
cuzad té encara verda la primera péll,
y la esclèfolla no se ha endurid, y la
cara interiór está á mit) péndrerse.
Mmendruco. Amygdala mollis, imma-
tara. 4mande verte avec sa premiere
&orce. Mandorla immatura.
AMFALONIR. v. n. ant. ENFALLONIRSE.
AMFESTIJAR. v. n. ant. FASTIGUEJAB.
AMFIBI, A. adj. que se aplica als ani- .
mels que viuen tant en la terra com en
po e Anfibio. Amphibius. Amphibie.
io. 0t
AMFIBOLOGÍA. s. f. Paraula 6 senten-
cia que pod enténdrerse de dós mane-
ras. Anfibologia. Amphibologia, am-
plibolia. Amphibologie. Aufibologia.
umsoLoGia. Ret. Figura que consistex en
war paraulas ó sentencias que poden
cattadrerse en diferènts sentits. nf
bología. Amphibologia, amphibolia.
Amphibologie. Anfibologia, discorso
che ha sentimento eqniyoco.
, AMI 111
AMFIBOLOGIC , CA. adj. Lo que inclou
amfibología. Anfibológico. Amphibolus,
amphibologicus. Amphibologique. Anfi-
bologico. .
AMFIBOLÓGICAMENT. adv. m. Ab
amfibología. Anfibológicamente. Am-
phibologicé , amphibolicé. .4mphibolo-
giquement. Anfibologicamente , con am-
bigoità. —— |
AMFITEATRO. s. m. Edifici de figura
rodóna d ovalada ab gradas al entorn,
ahónt se celebraban diferénts especta-
cles, com los combats dels gladiadòrs ó
de feras. Anfiteatro. Amphitheatrum.
Amphithedtre. Anfiteatro.
AMIANTO. s. m. Mineral de colór regu-
larmènt blanc brut, lléuger , trencadis,
compost de fils prims, suaus y flefi- ‘
bles: resistex á l'acció del fog. Amian-
to. Amianthus. Amiante. Amianto.
AMICAR. y. n. ant. FÈRSE AMIGS.
AMIDAD, DA. p. p. de ampar. Medido.
VENIR AMIDAD. fr. Venir just. Venir à pla-
na renglon, Ad mensuram venire. On
le dit d'une chose parfaitement assor-
tie, juste à une autre. Esser a misura;
far giusta misura.
AMIDAR. v. a. E£aminar la grandaria 6
extensió de alguna cosa valendse de ins-
trumènts á propósit. Medir. Metiri.
Mesurer. Misurare.
AMiDAR. met. Igualar 6 comparar alguna
cosa no material ab altra, com AMIDAR
lo ingeni, las forsas, etc. Medir. Meti-
ri, comparare. Mesurer, comparer,
proportionner. Misurare, pesare, coni-
passare.
AMIDO. s. m. ant. mipò. |
AMIDONAR. v. a. ant. EXMIDONAR.
AMIDONAT, DA. p. p. de amiponan.
AMIG, GA. s. m. y f. Lo qui tè amistat.
Amigo. Amicus. Ami. Amico.
amic. met. Aficionad 6 inclinad 4 alguna
cosa, com amic de tertulias. Amigo.
Propensus, proclivis. Amateur. Aman-
te, vago, dilettante.
AMIG CORAL. Lo qui ho es íntim, de cor y |
de mòlta confiansa. Amigo del alma, *
amigo cordial. Amicus ex animo, ca-
rissimus. Ami du cœur, ami intime.
Fido Acate. |
AMIG DE NOTICIAS. Lo qui va á la cassa de
éllas. Paradislero. Nuntiarum captator.
Personne qui est à la quête des nouvel-
les. Amante di notizie , appassionato ad
esse.
. 112 AMI
AMIG DE PENDENCIAS. AMIG DE RARÓNS.
AMIG DE RAHÒNS. Lo qui es propens á ba-
rallarse ó móurer pendencias. Penden-
ciero, quimerista , camorrista , renci-
lloso. Rixator. Olindeur , querelleur. La-
tigioso , cercator di brighe.
AMIG DE RENYINAS. AMIG DE RAHÔNS.
AMIGS FINS ALS OCS; Á LA BÒSSA NO M' HI '
Tocs. ref. AIGUA Á COLL Y PEU AXUT.
AMIG RECONCILIAD, EXEMIG DOBLAD. ref. GUÁR-
DAT DE AMIG RECONCILIAD. .
AMIG Y TRASTO QUE NO SERVEX, AL CARRER.
ref. ab que se dóna á enténdrer lo poc
que importa que se perdan las cosas
inútils. El amigo que no presta y el cu-
chillo que no corta, que se pierda poco
importa. Avari amici et obtusi gladil
non magua est jactura. Pour des choses
inutiles, ne vous donnez de la peine.
Roba che a nulla serva, po' mi cale che
si perda. :
AL AMIG Y CABALL No CANSAL. ref. que ad-
vertex: que no convé importunar als
. amigs. Al amigo y al caballo no apre-
tallo. Amicorum gratiá non abutendum.
De l'amitié, il ne faut pas abuser. Chi
vuol amici assai, ne provi pochi.
com wks AMIGS MÉS CLARS. ref. que ensenya
- que la seguretat y formalitat en lo que
se tracta no deu tenirse per desconfian-
sa de l'amistat, aus bé servex pera
ferla mès duradòra. Entre dos amigos
un notario y dos testigos: entre dos
hermanos dos testigos y .un notario.
Etiam inter amicos.res certó constet.
Dans un contrat la súreté, l’amitie à
part. Conti chiari, amici cari.
ÈNTRE AMIGS Y SOLDADS LOS CUMPLIMÈNTS SÓN
ESCUSADS. ref. que ensenya que éntre
los que se tractan ab amistat y fran-
quesa no se deu reparar mòlt en cere-
monias. Entre amigos y soldados cum-
plimientos son escusados. la sodalium
frequentiá ab officiosis salutationibus
abstinendum. Entre amis , sans facon ,
sans cérémonie. Non stan gli amici in
su' convenevoli.
ESTAR BÈ AB sos AMIGS. fr. fam. Estar gras
y bo. Estar de buen año: no estar de
mal año. Nitere, .pinguem et nitidum
esse. Emplir bien son pourpoint. Esser
fiori e baccelli. |
FÈR AMIGS. fr. TORNAR EN AMISTAD, Cn la ac-
cepció de reconciliar, etc.
vànse amos. fr. Contráurer amistat alguns
entre sí. Hacerse amigos. Amicitiá con= .
AMI
jungi. Se lier d'amitie. Darsi per amico.
FÈRSE AMIGS. TORNAR EN AMISTAT. |
GUÁRDAT DE AMIG RECONCILIAD. ref, que ad- -
vertex que no deu un fiarse de un ene-
mig ab qui se ha tornad en amistat.
Amigo reconciliado enemigo doblado.
Paci cum iuimico pacte non maximé fi-
dendum. On ne doit pas se fier à l'ami
réconcilié. Cavolo riscaldato non fu mai
buono.
ska MÒLT amics. fr. fam. Anar alguns s&ám- :
pre junts, tractandse ab amistat y fran-
quesa. Ser compinches, camaradas.
Summa familiaritate conjungi. Etre ca-
marades. Esser come pane e cacio.
TAN AMIGS COM ÁNTES. loc. fam. ab que un
manifésta que li es iudiferént que se li
concedesca 6 no lo que demana á altre.
Tan amigos como de dntes. Incolumi.
vel salvá amicitiá. Amis comme aupa-
ravant. Ámici sempre.
AMIGA. s. f. Coucubina. Manceba , bar-
ragana, amiga, daifa. Pellex. Concu-
bine , maîtresse. Concubina, druda.
AMIGABLE. adj. amisròs. .
AMIGABLEMENT. adv. mod. Ab amis-
tat. Amigablemente. Amicè. Amicale-
ment. Amichevolmente.
AMIGAMENT. s. m. ant. Amancebamènt,
abarraganamènt. #mancebamiento, à-
barraganamiento. Pellicatus, concubi-
natus. Concubinage. Concubinato.
AMIGAR. v. a. ant. Unir en amistat á do:
personas. Hacer amigos. lo amicitiam
conjungere. Rapatrier. Rapattumare.
AMIGAR. Y. D. ant. FÈRSE AMIGS.
AMIGAT, DA. adj. ant. AMANCEBAD.
AMIGATXO, XA. s. m. y f. aum. fam
de amic. 4migazo. Amicus carissimus
Augmentatif d'ami. Amicone.
AMIGUET, TA. s. m. y f. dim. de amic
Amiguillo, amiguito. Amiculus. Dim
d'ani, Amichetto. .
AMIGUÍSSIM, MA. adj. sup. de Aux
Amiguisimo. Amicissimus. Sup. d’ani
Amicissimo.
AMILANAD, DA. p. p. de ammawan
AMILANARSE. 4milanado.
AMILANAR. v. a. Fèr mòlta pòr á alg:
dexändlo aturdid y sèns acció. Se u
també com reciproc. 4milanar. Tern
re, metum injicere. Effrayer , epouva
ter. Stordire, far rimanere attoniti
sbalordito.
AMINVAR. v. a. aut. Agotar. gota
Exhaurire. Épuiser. Esaurire.
AMM
AMISTANCA. s. f. ant. AMISTAT.
AMISTANSA. s. f. ant. aLtamsa, en la pri-
mèra accepció. .
AMISTANSAD, DÀ. p. p. de amisransar-
s. 4mancebado, abarraganado. .
AMISIANSARSE. v. r. Amancebarse, te-
- sir tracte il-licit habitual home y do-
m. Amancebarse, abarraganarse, ami-
garse. Pellici devinctum esse, pellica-
tem agere. Vivre dans le concubinage.
Stare in druderia.
AMISTAT. s. f. Afècte reciproc éntre dos
ó mes personas, fundad en un tracte
correspondencia honesta. ‘Amistad.
Amicitia. -4Amitié. Amicizia, amistà,
tmistade, amistanza.
amstat. Lo tracte il-lícit entre home y
doma. Amistad. Concubinatus. Concubi-
asge. Concubinato.
ria TVL AMISTAT. fr. fam. Besar la ma. Be-
sar la mano. Manum osculare. Baiser
la main. Baciar la mauo.
TYOoRXAR EX AMISTAT. fr. Reconciliarse los
i eran enemigs. 4mistarse. Reconci-
lan. Se réconcilier. Rappacificarsi, tor-
nare amico, riconciliarsi. .
TORSAR EV AMISTAT. fr. Reconciliar als ene-
mistads. Amistar. Reconciliare. Rapa-
trier. Rapattumare, metter d' accordo. :
AMISTAYAR. v. a. ant. TORNAR EX AMIS-
tr. en l'accepció de reconciliar, etc.
AMISTOS, A. adj. Lo que toca 6 pertany
á l'amistat, com correspondencia ams-
Ta Amistoso s amigable , amigo. Ami-
cabilis. amicalis. Amiable. Amichevole.
AMISTOSAMENT. adv. mod. Ab amis-
tat. Amistosamente. Amicè. Amiable-
. ment. Amichevolmente.
AMIT. s.m. Tela de uns cuatre palms en
cuadro ab una creu al mitj, que se po-
sa sóbre lo cap, y de allí se baxa y ce-
avex al coll, y es part de las vestiduras
sagradas. Amito. Amictus; linteum quo
sscra facientes caput primò, deinde
nt. 4mict. Àmmitto.
| IMTIJANAD, DA. p. p. de amiTJAXAR.
Promediado.
INITIANAR. v. a. Igualar 6 repartir al-
pena cosa en dès parts iguals, 6 que
sian ab poca diferencia. Promediar.
ln medias partes dividere; medium te-
vere. Diviser, partager par moitié.
| Ammezzare.
IMMORZAMENT. s. m. ant. L' acció y
electe de ammorzar. Amortiguamiento,
amortiguación. Mitigatio, languor. 4s-
TOM. I.
AMO © 115
soupissement. Lo smorzare.
AMMORZAR. V. 8. ant. APAGAR. "E
AMMORZAR. met. ant. Temperar, moderar,
mitigar. 4mortiguar. Temperare,. mi-
tigare. Temperer , moderer. Ammorza-
.re, attutire.
AMNI. s. m. aunié.
AMNIO. s. m. Planta de dós peus de al-
sada: las sèvas fullas se parexen é las
- del fonoll, Y fan un olor semblant al de
la orenga: las flors son pètitas y dispo-
sadas en forma de parasol, y la llavòr,
que es menuda, convefa, .estriada y
aromática, se usa en la medicina. 4meos,
ami; fistra. Ammi, ammium. mmi.
Ammi.
AMNISTÍA. Perdó 6 indult general que
. decrèta un soberá eu favòr de algun
poble 6 personas. Amnistía. Criminum
. anteà admissorum venia et oblivio à
| principe oblata. 4mnistie. Amuistia.
AMO. s. m. Lo cap de casa ó familia.
. Amo. Herus, pater familias. Maitre.
‘ Padrone, il capo di casa, il: principale
della famiglia.
Amo. Lo senyor respècte del criad. Amo,
dueño. Dominus. Maitre, patron. Pa-
drone, signore.
AMO. Lo senyor propietari de alguna cosa.
Amo, dueño. Dominus. Maitre, pro-
prietaire. Padrone. |
AMO. Lo que ho es de alguna casa que té
llogada á altre. Casero. Ædis conducte
dominus. Loueur. Padrone , signore.
amo. ant. La persóna encarregada de la
criansa de algun noy. Ayo. Educator.
Gouverneur. Ajo.
amo. ant. La persóna encarregada de la
educació de algun noy. 4yo, pedago-
go. Pedagogus. Précepteur. Precettore,
pedagogo.
AMO QUE TÉ MOSSOS Y NÒLS VEU, SE FA POBRE
Y NO S'HO CREU. ref. que indica los per-
judicis á que per lo comú está subjécte
lo qui abandóna las sévas cosas al cui-
dado de altre. Hacienda , tu dueno te
veg. Curator dominus melior fit sem-
per agrorum. L'eil du maître engrais-
se le cheval , sa negligence le tue. Dove
non son gatti i topi vi ballano.
FÈRSE amo. Férse senyòr de alguna cosa,
apropiársela. Alzarse con algo. Aliquid
sibi usurpare. S'emparer de ce qui ap-
partient à un autre. Impadronirsi.
GIRARSE CONTRA LO AMO. fr. met. Eugreirse,
entonarse ; desvenéxerse. Alzarse d ma-
15
ru AMO [|
yores. Primas; priores partes affectare.
Lever la crête, s'enorgueillir. Alzar le
cofna , levarsi in superbia.
O SE POD SERVIR À. DÒS AMOS. ref. que. ene
senya que no se poden cumplir perfec-
tamént las cosas cuand sen emprenen ó
tractan mòltas 4 un matéx témps. Quien
- d muchos amos sirve, d alguno, 6 d
. uno ú otro ha de hacer falta. Nemo
potest duobus dominis servire. Qui a
- deux maîtres, doit manquer à un. Chi
due bocche bacia, l’ una convien che
‘ ghi puta. . i
NO SER AMO DE FÈR ALGUNA COSA. fr. ab que
se explica la falta de llibertat que algú
té pera obrar. No ser dueño de alguna
* cosa. In sua non esse facultate aliquid.
* Nétre mare de rien. Non poter pa-
droneggiare. ‘ -
mostre amo. Ndut. La persòna que mana
las maniobras del bareó, y cuida de la
- marinería bax las drdes del oficial de
guerra. Contramaéstre. Navis, . nauta-
' rumque subpræfectus. : Contre-mattre.
Contramaestro, È
SER LO AMO DE L'AUCA. fr. fam. Tenir algú
- mòlt asceudént en alguna casa, ó en al-
tras persónas. Ser el dueño del cuchi-
Hon , del hato , de los cubos , etc. Maga
" na ‘apud aliquem auctoritate- valere.
Étre le factotum.-Tener la mestola, far
il messere. |
SER LO AMO DEL TRULL. fr. fam. SER LO AMO
DE L'AUCA. DC I
SER LO AMO DELS DAUS. ft. fam. SER LO AMO
DE L'AUCA. EE
AMODORRIRSE. v. r. aut. Ensòpirse.
* Amodotrarse. Csnsopiri. S'assoupir.
- © Addormentarsi.
AMODORRIT, DA. p. p. de amonorrir-
se. Amodorrado. | |
AMOHINAD, DA. p. p. de amosimar 6
- AMOHINARSE. Atronado, aturdido.
AMOHINAR. v. a. Perturbar los sentits
4 algú, fèrli mal de cap. Atronar, atur-
' dir. Obtundere. Étourdir. Stordire.
ÀvORINAR. met. Molestar; cansar d algú ab
" discursos impertinénts. Romper la ca-
" beza 6 los cascos. Caput obtundere.
—
Rompre la téte, fatiguer. Sbalordire,'
'" spezzar la testa.
AMORINARSE. v. T. met. Casarse 6 afadi-
" garse mòlt ab lo estudi 6 averiguaciò
e alguna cosa. Romperse la cabeza ó
' los cascos. Nimio studio defàtigari. Se
"fatiguer. Aver la testa aggravata, aver
AMO
il capo come un cestone. '
AMOHINO. s. m, Ruido y confusió gran,
Baraunda. Strepitus. Grand bruit, con-
fusion. Seompiglio, confusione, per-
turbamento.
aMOHIXO. met. Trencacap, mal .de cap.
Quebradero de cabeza. Molestam ne-
gotium. Souci, inguietude. Scompiglia-
-. mento, parapiglia. :
AMOLLAD, DA. p. p. de awottan. Amo-
llado.
AMOLLAR. v. a. Afluxar, dexar- anar
. poe i poc. Largar. Laxare. Lácher.
AHentare ,. mollare. .
AMOLLAR. En alguns jogs de cartas es dexar
passar la basa jugand una carta inferior
+ á la que va jugada, tenindne blguna de
- superiór ab que poder matar: 4mollar.
Potentiori charte celere. Ganer ; la-
cher au jeu. Lasciar andare.
AMOLLID , DA. p. p. de amotrin. Ablan-
dado, enmellecido. : .
AMOLLIMENT. s. in. L'aeció y efècte de
- amollir. 4blandamiento, Molhtudo, mol-
- limentum. #mollissement, Mollificamen-
to, mollificazione.
AMOLLIR. v. a. Estóvar, suavisar, po-
sar tóva alguna cosa. Se usa també com
. recíproe. 4blandar, enmollecer. Mol-
lem reddere. Amollir, attendrir , ren-
. ‘dre mou. Mollificare , intenerire, ram-
. morbidare. o
AMOLLONAR. v. a. MOLLONAR,
AMOMO. s. m. GISGÈBRE. :
AMONESTACIO. s. f. Consell, avis, ad.
,vertencia. Amonestacion. Admonitio
" monitum, monitus. Conseil, avis. Am:
monizione. '
AMOXESTACIÓ. La publicació que se fa e
- la missa majór de las persónas que vo
len contráurer matrimoni ú ordenarse
ra que si algú sab algun impedimè:
* lo denuncie. Amonestación. Edicta eccl
siastica nuptiarum aut sàcri ordrnis cai
sá, monitiones. Ban de mariage. Bai
do , denunziamento de’ matrimónj.
TIRAR LAS AMONESTACIÓNS. ÍT. AMONESTAR , (
l'accepció de publicar en la iglesia, et
AMONESTAD , DA. p. p. de amonEstA
+ Amonestado, .
AMONESTADOR, RA. adj. Lo qui am
nèsta. També se usa com substanti
Amonestador , amonestanté. Monito
admonens. Admoniteur. Ammonitore.
AMONESTAR. v. a. Prevenir, ádvert
Amonestar. Admonere, monere. Pre
AMO |
mr, avertir. Ammonire, avvertire.
axoszsTAR. Publicar en la iglesia al temps .
de la missa majòr las personas que vo-
leu contráurer matrimoni ú ordenarse, |
pen que si algú sab algun impedimènt
lo denuncie. Amonestar. Instantes pup-
tas aat sacros ordines in ecclesia pu-
Hicè edicere. Publier des bans de ma-
riage. Far il bando, o la denupziazione
de’ matrimonj. 07
INOMESTARSE. Ser la persona de la cual se
tiran las amonestacións. Ser amonesta-
do. la ecclesia. publicari. On le dit de
cela dont les bans de mariage ont été
publits. Esser publicato in bando.
AMOSÍAC. s. m. Quim. Substancia en
form de aire, sumamènt volátil, de
obr fort y penetrant, que efhalan las
maleras aniinals cuand se pudrexen 6 se
créman. Si está disolt en aigus, se diu
AQU VOLATU. Amoniaco. Ammonia-
eun. Ámmoniac , ammoniaque. Ammo-
Blaco. cr
asosic. Goma rehinósa en figura de llá-
grimas, ó en pasta composta de grums
grogs rojencs per fora, y blaucs de llèt
per dins, dé sabúr un xic amarg: fa as?
cos, y té un olòr desagradable. Amo-
nico. Gumrni ammoniacum. Gommé
ilaque. Gomma ammoniaca.
AMOST. adv. ll. ant. AMUNT.
AMONTANAR. v. a. ant. aMONTONAR.
AMOYTANYAR. v. a. ant. AMONTONAR-
AMONTONAD , DA. p. p. de aMONTONAR.
4montonad o
AMONTONADAMENT. adv. mod. p. us.
Ea forma de montó. Amontonadamen-
te. Acervatim. Par tas, par monceauz.
la mucchio.
AMONTONADET , TA. adj. dim. de
AMOITONAD. Amontonadito.
AMONTONADOR, RA. s. m. y £. Lo qui
amontóna. Amontonador. Accumulator,
acervatim congerens. Ramasseur. Am-
massatore.
MONTONAMENT. s. m.-L'acció y efèc-
tedeamontonar. Amontonamiento. Coa-
cervatio. Accumulation, agglomeration,
emarernent. Accumulazione, ammas-
#sento, adunamento.
asorroramEyT. met. Lo conjunt de varias
ewenes y veus. 4montonamiento. Con-
gomeratio, turba. Confusion de mots
ou d'idees. Macthio, confusione, invi-
lappo.
¿MONTONAR. vw. a. Posar unas cosas
"AMO . 115
'demánt de altvas sèns brde ni concert.
' Amontonar. ladiscriminatim congerere.
Accunuler , éntasser , tasser. Ammon-
tare, ammassare, ammuechiare, rame
muachiare. : TE
AMONTORAR. met. Juntar y meselar varias
especies séns orde ni elecció: y azi se
diu comunaméut que un lletrad amon-
Toxa téxtos, y un predicador cencèp-
tes. Amontonar. Inepté atque inordina-
té multa effutire. Entasser , confondre.
Inviluppare. .
AMOR. s. m. Inclinació ó afécte á alga-
ma persona 6 cosa. Amor. Amor. Amour.
Amore:
AMÒR. La persòna amada. En aquest sen-
tit los amants solen dirse AMÒR MEU,
MÒS AMÒRS, nor, Res amata. La per- .
sonne , l'objet aimé. Amore.
amón. Blanura, suavitat, y axí se diu
que los pares castigan als fills ab amor.
Amor. Blandities. Douceur. Amore,
. dolcezza, soavità.
aMÒR DE monroLí. Planta de dó4 peus de
- altura, que té la cama cuadrada y ple-
na de punxas, y las fullas estretes y
posadas de vuit en vuit ab punxas per
unt: las flors son xicas y grogas.
‘ En alguns llocs ne diuen APEGALOSOS.
Amor de hortelano. Galliam , apparime,
- lappa, personata. Grateron , réble, ou
ricble. Aparine. | !
AMÒR PLAYÓNIC. Ámór pur sèns mescla de
interes ni sensualitat. Amor platónico.
Amor platonicus. Amour platonique.
Amore platonico.
anión PROPI, Lo amor desordenad ab que :
un ama á sí matèx y à sas cosas. Amor
propio. Effrenatus amor sui. Amour pro-
pre. Amore proprio.
AMÒR DE Gòs. vulg. Aquell que sols té per
objècte lo gust sensual, y sols dara lo
témps de gosar. Amor lascivo. Amor li-
bidinosua. Amour lasci/. Amore, desi-
‘ derio libidinoso. : |
PER AMÒR. loc.-que se aplica á lo que se fa
per causa, per rahó de, etc. Por amor.
Gratia, ergo. 4 cause. Per amore, per
- rispetto, per cagione.
PER AMOR DE DÈU, loc. ab que se expressa
que se fa alguna cosa sèns interes tem-
poral. Por amor de Dios. Per Deum,
: propter amorem Dei. Au nom de Dieu,
Per l amor di Dio. mE
PER AMÓR DE Div. loc. fam. ab que se sig-
nifica que no se ha cabrad la recom-
"116 AMO
D pensa del traball; y axí diem! -sò trabà-
lad PER auón DE piu. Por amor. de
Dios. Gratis , amore Dei. Gratis. Gratis.
PER AMÒR DE Div. loc. pera demanar enca-
-ridamént alguna cosa. Comunamént se
usa perà demanar caritat. Por amor de
Dios. Propter Deum. Au nom de Dieu.
Per amor del cielo, per carità, per
Dio. Ñ |
AMÒR AS AMÒR SE Paca. ref. ab que se de-
-. nota la mutua correspoudencia de al-
gunas persònas en cualsevol cosa favo-
rable ó contraria. Amor con amor. se
- paga. Amor amore refertur : solus amor
pretiúm digoum reperitur amoris. 4
bori chat, bon rát. Render pau per fo»
. caccia.
AMÒR DE GENDRE, BUGADA SÈNSE CENDRA. ref.
que denota la fredòr y poca duració de
‘ Y amistat entre sogres y gendres. Amis:
tad de yerno sal en invierno. Talis
amor generi qualis sol tempore bruma;
amicitia inter generum socerumque non
' satis fida. Amitie de gendre et soleil
^ d'hiver ne durent pas. L'amor di gene-
ro é come seren di verno, nugolo di
‘ state, e vecchia prosperitate.
AMÒR DE SEXYÓR AIGUA EN CISTÈLLA. ref. que
- denota la poca seguretat que se ha de
tenir en lo carinyo dels senyòrs. Los
castellans ho diuen dels noys. 4mor de
niño agua en cesto ó agua en cestillo.
' Pueri amor, nuge. Amitie d'enfant,
c'est de l'eau dans un panier perce.
Amor di nobile, amore mobile. |
PER AMÓR DEL BOU LLÈPA LO LLÒP LO JOU.
' Yef. REMENA LA CUA LO CA, NO PER TU,
' SfNÓ PER LO PA.
PASSAN LOS AMÓRS Y QUEDAN LAS DOLORS. ref.
que dòna á entéudrer -que los acaba-
" mènts dels amòrs solen ser ordinaria-
mènt amargs y tristos. Vanse los amo-
res y quedan los dolores. Extrema gau-
' dii luctus occupat. L'amour s'en va,
en nous laissant la peine. Si estingue
l'amore, e nasce il cruccio.
AMORATAD, DA. adj. que se aplica á
-lò que tira á morad. 4moratado. Livi-
dus. Livide. Livido.
AMORBAD, DA. p. p. de AMORBARSE.
AMORBARSE. v. r. ant. ENMALALTIRSE.
AMOREJAR. v. a. ant. AFALEGAR.
AMORET. s. m. dim. de amor. Amorcillo.
Tenellus amor. _4mourettes. Amoretto.
AMORETAS. s. f. pl. Las senyas, géstos
" y altras accións à que se manifesta lo
| AMO
amor que se tè á alguna persòna. 4mo-
ricones. Amatorii gestus. Demonstra-
tions, signes par lesquels on manifeste
- l'amour. Amorevolezze.
AMOROS, A. adj. Carinyds , amable.
Amoroso. Amabilis, blandus, benevo-
lus. Affectueux, sensible, aimable. Amo-
roso, Caro.
iMonÒs, A. Parland de cosas materials,
bla, suau, pastós. Amoroso. Suavis, le-
nis. Dour , tendre. Tenero; dolce, pie-
ghevole. :
AMOROSAMENT. adv. m. Ab amor.
Amorosamente. Amantèr. Amoureuse-
ment. Amorevolmente. |
AMOROSET, TA. adj. dim. de amonòs.
Algo amoroso. Aliquantulum amabilis.
'- Dim. d'affectueux. Amorosello.
AMOROSISSIM , MA. adj. sup. de axo—
' nds, Amorosísimo. Amantissimus, sua—
vissimus. Sup. d'affectueux. Amorosis—
simo.
AMOROSÍSSIMAMENT. adv. mod. p. us.
sup. de 4MOROSAMÈRT. 4morosisimamen-
te. Valde amanter. Tressamoureusement.
A morevolissimamente.
AMORRAD, DA. p. p. de amórmar y
- AMÒRRABSE. Puesto de hocicos.
AMORRAR. v. a. Pasar las bestias. de
mórros á algun lloc. Poner de hocicos.
Rostrum alicubi appropinquare. Mettre
de mufle. Legar una bestia in qualche
luogo.
AMOR na. met. vulg. Fèr violencia 4 algu-
na persòna per férla topar de cara ó de
bóca en algun lloc. Empujar con violen-
cia d alguno para hacerle dar de ho-
cicos en alguna parte. Aliquem violen-
' ter impellere ut in aliquid faciem se of-
fendat. Pousser quelqu'un de face contre
un objet. Far dare il muso contro qual-
che cosa.
AMÒRRARSE. v. Tr. Posarse las bestias de mor-
ros á algun lloc. Ponerse de hocicos 4
alguna parte. Rostrum alicubi appro-
pinquare. $e mettre de mufle les ani-
maux que part. Mettere. il. xnusc
sopra qualche cosa. )
AMÒRRARSE, met. vulg. Posarse de llabis :
algun lloc. 4cercar los labios d algunc
parte. Labra alicubi appropinquare. Se
mettre de mufle. Mettere le labbra so
'vra qualche cosa.
AMORRAGIA. s. f. ant. HEMORRAGIA.
AMORSAR. v. a. ant. ESMORSAR.
AMORSAR. 8. I. ant, HSMORSAB. -
AMO
AMORTALLAD , DA. p. p. de amonta-
usa. Amortajado.
AMORTALLAR. v.a. Embolicar lo mort
bla mortalia. Amortajar. Mortuoria
vetimenta corpori induere. Ensevelir.
ire.
AMORTAR. v. a. ant. APAGAR.
AMORTTR. v. a. ant. APAGAR.
4MORTISAD , DA. p. p. de amonTisan.
Amortizado.
AMORTISACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
imortisar. Amortizacion. Bonorum ads-
enptio in perpetuum ea conditione ut
iesari nequeant; redemptio. #nortis-
sement. Ammortimento.
AMORTIS AR. v. a. Passar los bèns á mans
mus que no pugan enagenarlos, viu-
calaadlos en alguna familia 6 en algun
etablimènt. Amortizar. Bona in perpe-
luum legare ut alienari nequeant. 4mor-
tr. Ammortire.
iwanus. Parland de censos, censals, y
altres obligacióus, es lluir, quitar, re-
dimir lo capital. 4mortizar. Redimere.
Amortir. Ammortzare.
AMOSCAD, DA. p. p. de AMOSCARSE.
Atfado , amoscado.
AMOSCARSE.. v. r. Enfadarse, enujarse.
Se usa també com actiu. Anfarse ,
amoscarse. irasci. Se fácher, se depiter,
fumer de colère. Adirarsi , annojarsi.
AMOSSADOR , RA. s. m. ant. AMUSSADOR.
AMOSSAMENT. s. m. ant. aMUSSAMÈNT. -
AMOSSAR. v. a. ant. AMUSBAR.
AMOSSAT , DA. p. p. de AMossan.
» DA. p. p. de amostRAR.
AMOSTRAR. v. a. MOSTRAR.
AMOTARSE. v. r. Créxer las plantas á
motas. Amacollarse. In manipulos cres-
cere. Tasser , croître en se ramassant.
Ammucchiarsi.
AMOTINAD , DA. p. p. de AMOTINAR y
AMOTISARSE. Amotinado.
AMOTINADA MENT. adv. mod. En fòr-
ma de motí. Sediciosamente. Seditiosè,
timaltuosè. Seditieusement. Sediziosa-
mente.
AMOTINADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui
amotina 6 mou motí. #motinador. Se-
dtionis auctor. Mutin, séditieux. Sedi-
211080.
AMOTINAMENT. s. m. L'acció de amo-
tinarse , y lo matèx motí. Amotinamien-
10. Seditio , tumultuatio. Revolte , sedi-
rio. Sedizione , abbottinamento, sobu-
io.
AMP 117
AMOTINAR. v. a. Concitar, commóurer
algua regue, poble, república 6 e£ér-
cit contra són superiór. Se usa també
com recíproc. Amotinar. Tumultuari;
. seditionem movere. 4meuter , soulever.
Ammotinare, sollevare.
AMOTINAR. Perturbar ó inquietar las po-
' tencias de l'ànima y los sentits. Amoti=
nar. Turbare, commovere. Émouvoir,
agiter , troubler. Turbare, intranquil-
are.
AMOTLLAR. v. a. ENMOTLLAR. ^
AMOVIBLE. adj. m. Se diu de aquells
destinos que no son fi£os, y que sòs ob-
tentórs poden ser remoguds séns que.
dega resultarlos descontento ni ofensa.
Amovible, Amovendus. Amovible. Amo»
vibile.
AMOVIBLE Ó AMOVIBLE AD NUTUN. adj. for, Se
aplica al benefici ecclesiástic que no e&
col-latiu, pera denotar la facultat que
queda al donadòr de remóurer al obs
tentòr. 4 movible ó amovible ad nutum.
Ad nutum, ad arbitrium amovendus.
Amovible. Amovibile. ,
AMOXAD, DA. p. p. de amoxar. Hala-
gado , popado.
AMOXADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
amóxa. Halagador. Delinitor. Celui qui
caresse. Vagheggiatore, lusinghiero.
AMOXAMENT. s. m. ant. L'acció de
amoxar. Mimo, halago. Blanditiæ, blan-
dimentum.' Caresse , flatterie. Lusinga,
lisciamento.,
AMOXAR. v. a. Acariciar, halagar. Po-
par , mimar , pasar la mano por el cer-
ro. Blandiri , eblandiri , mulcere. Cares,
ser, flatter du plat de la main. Lusin-.
gare, lisciare, grattar le orecchie. *
AMPARA. s. f. for. Detenció, embarg.
Ampara. Sequestratio. Sequestre. Stag-
gina , sequestro.
AMPARAD, DA. p. p. de aurarar. Ema
bargado. .
AMPARADOR , RA. s. m. y f. Lo qui po-
sa l'ampara. Embargador. Sequestra-
tor. Celui qui sequestre. Sequestratore..
AMPARADÒR. Lo qui ampara 6 protegex.
Amparador. Protector. Défenseur ,
protecteur. Protettore.
AMPARAR. v. a. for. Detenir hàns ó
fruits per órde superiór. Embargar.
Sequestrare. Sequestrer. Sequestrare.
AMPARAR. Impedir la prosecució de alguna
obra. Embargar. Impedire. Saisir. Stag-
gire. E
118 : AMP
AMPARO. s. m. Favor 6 protecció. Am-
paro.» Protectio, patrocinium. Faveur,
protection. Protezione, favore.
AMPARO. Lo abrig ó defensa de que algú se
ampara. Amparo. Tutamen, presidium.
Asile , refuge. Asilo, ricovero.
AMPLADA. s. f. AMPLARIA.
AMPLAMENT. adv. mod. Ab amplaria ó
extensió. Ampliamente, amplamente.
Latè, diffusé, amplè. 4mplement , lar-
ement. Ampiamente , largamente.
AMPLARIA. s. f. La dimensió contrapo-
sada á lo llarg. Anchura, ancho. Lati-
tudo. Largueur. Larghezza.
AMPLARIA. La de las telas. 4ncharia. Lati-
tudo. Le. Larghezza d'un panno.
AMPLAS, SA. adj. aum. de amPLE. Muy
ancho. Valde latus. 4ugmeniatif de
large. Larghotto.
AMPLE , A. adj. Lo que té amplaria. 4n-
cho. Latus. Large. Largo.
AMPLE. Lo extes y dilatad. #mplio , amplo.
Amplus. Æmple, large, étendu. Largo, .
ampio.
AMPLE. $. M. AMPLARIA.
VENIR AMPLE. fr. ab que se expréssa que la
roba ó calsat es majòr de la mida que
li correspon. Venir hófgado. Nimium
esse laxum. Être ample, large. Essere
largo.
VENIR AMPLE. fr. VENIR BALDÈR.
AMPLECURT , TA. adj. Lo que es més
ample que llarg. Anchicorto. Latitudi-
ne amplus, strictus longitudine. Ce qui
ést court et large. Ciò ch'è ampio e
corto. |
AMPLESA. s. f. ant. AMPLARIA.
. AMPLET, TA. adj. dim. de ampie. #n-
chuelo. Aliquantulum latus. Dim. de
large. Larghetto. |
AMPLIAD, Da. p. p. de AMPLIAR. Ám-
liado. '
AMPLIACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
ampliar. Ampliacion. Amplificatio. 4m-
pliation. Ampliazione.
AMPLIAMENT. s. m. ant. AMPLIACIÓ.
AMPLIAR. v. a. Exténdrer. dilatar. .4m-
pliar. Ampliare. Agrandir. amplier,
étendre. Ampliare, ampiare.
AMPLIFICACIO. s. f. Ret. Figura ab la
cual Jo oradòr explica circunstanciada-
mènt las diferènts parts ó diferènts punts
de una proposició pera mostrar ab níés
evidencia la veritat que vol persuadir,
Amplificacion. Amplificatio. Amplifica-
tion. Amplificazione.
AMP
AMPLIFICAD , DA. p. p. de ampriricar.
Amplificado.
AMPLIFICADAMENT. ady. mod. Ab am-
plificació. Amplificadamente. Cum am-
plificatione. Avec amplification. Con
amplificazione. I
AMPLIFICADAS, SA. adj. aum. de am-
PLIFICAD. Demasiado amplificado. Cum
nimia amplificatione. 4ugmentat. d'amp
plifié. Amplificatuzzo.
AMPLIFICADET , TA. adj. dim. de amò
PLIFICAD. Algo amplificado. Cum aliqua
amplificatione. Dim. d'amplifié. Am-
plificatino. : ,
AMPLIFICADISSIM, MA. adj. sup. de
AMPLIFICAD. Æmplificadisimo. Cum multa
amplificatione. Sup. d'amplific. Ampli-
ficatissimo. ,
AMPLIFICADOR, RA. s.m. y f. Lo qui am-
plifica. 4mplificador. Amplificator, am-
| plificatrix. Amplificateur. Amplificatore.
AMPLIFICAR. v. a. Ret. Usar de l'am-
plificació. Amplificar. Amplificare. Am-
plifier. Amplificare.
AMPLISSIM, MA. adj. sup. de ampir.
Anchisimo. Latissimus. Sup. de large.
Ampissimo.
AMPLITUT. s. f. ant. AMPLARIA.
AMPLOYA. s. f. Péx blau ó éspecie de
sardina mólt poc estimada cuand es fres-
ca, pero comunamènt se sala, y á las
horas se diu arengada. Sardina. Alex.
Sardine. Sardella.
AMPLURA. s. f. ant. AMPLARIA.
AMPÒLLA. s. f. Pot de vidre 6 de cris-
tall, que tè lo coll llarg y estret, y lo
cos ample y rodó de sòta. 4mpolla. Am-
pulla. Ampoule. Bottiglia.
AMPÒLLA. Pot de vidre ó de cristall, ample
. de bax, que va estrenyendse cap á la
bòca. Redoma. Ampulla vitrea; phiala.
Bouteille , fiole. Fiasco, bottiglia.
AMPÒLLA. La que té lo coll mòlt estret , y
comunamént no hi cab mès de un porró
de vi. Botella. Laguncula vinaria. Bou-
teille, Ampolla.
NO ES BUFAR Y FER AMPOLLAS. fr. ab que se
exprèssa que alguna cosa no es mòlt fá-
cil. Tener uñas. Dificile esse. On le dit
d'une affaire epineuse , difficile. Non è
parlare e far sermone.
AMPOLLETA. s. f. dim. de imPòrLa. dm-
pollita , ampollica , ampolluela, amapo-
lleta , redomica , redomilla , redomaita.
Parva ampulla. Petite bouteille. Am pol-
etta.
AMU | |
MEPÓLLETA DE AIGUA DE OLOR. Pomo. Vi.
- treum pomum. Flacon pour les eaux de
. semteur. Boccetta.
| . Se dòna èx nom al rellotge de
T erem ué está compost de dós am-
: petes. "f mpolleta. Ho ium arena-
ss mpoulette Ampolletta, oriuolo
A
. S. m. EMPÓSIT. :
. V. a. territ. ENMANLLRVAR.
AMPRIUS. s. m. pl. Terra comuna de al-
poble que no está cultivada. Baldio.
acans , incultus, otiosus ager. Qui est
en friche , inculte. Landa, fratta.
AMPUTACIO. s. f. Cir. La operació de
tallar y separar algun mémbre del cos
- lumi. Amputacion. Amputatio , muti-
iiis. Amputation. Troncamento, am-
aberaD, DA. p. p. de AMPUTAR. 7 fm-
AMPUTAR. v. a. Cir. Tallar 6 separar del
?
tt algum mèmbre. Anputar. Amputa-
re, mutilare. Amputer. Tagliare, tron-
care. |
AMULATAD, DA. adj. que se aplica 4
la persóna que tè color semblant al dels
Amulatado. Fuscus, subniger.
- Qaa la couleur d'un mulátre. Di color
luso, arsiccio.
AMULET. s. m. Remey supersticiós pera
preservar de algun mal ó perill. 4mu-
lero. Amsletu m. Amulette. Amuleto.
AMENT. adv. 11. ab lo cual se denota la
part alta 6 lloc de dalt. Ex adverbi in-
dou la idea de movimént, y en axó se
diferencia de pEMUNT y de DALT. Arriba.
Sarsua , supra. Dessus. Sopra, su.
MT. met. Se pren per lo lloc pfeemi-
sent en que está col-locada alguna per-
sor en rahó del empleo, destino ri ho-
sûrs. Arriba. In loco superiori, in gra-
du sublimiori. En haut. In alto. |
axcsr. met. En los escrits equival á Avaxs ó
ASTECEDESTMÈNT. Arriba. Supra. Avant.
Prima, avanti.
awesr. met. En los guarismes denota ex-
cès de aquella cantitat que se anomena,
Y. g.: de deu en aMuxT. Arriba. Supra.
dudessus. In su.
SE IMUXT AVALL. mod. adv. que equival à
desdel principi fins al fi. De arriba
abajo. À summo usque deorsum , à ca-
pte ad calcem. De haut en bas ; du com-
mencement à la fin. Da cima al fondo,
d' alto in basso.
. AMU 119
FER ANAR DE ANUNT AVALL. fr. que significa
desordenar, regirar en confusié. Revol-
ver , desordenar. Confundere, pertur-
bare, miscere. Mettre dessus dessous.
Andare , mettere sossopra.
AMURA. s. f. Ndut. Mida del barco en
lo punt de la cuarta part de la llarga-
ria de cuberta y de la llargaria exteriòr
coutand dèsde la proa. 4mura. Dimen-
sio quzdam in navibus. Mesure d'un
vaisseau au quart de sa longueur du
cóté de la proue. Mezzo, siotta.
AMURA. Ndut. Corda que pénja de las velas
majòr y triquet, y servex per amarrar-
las á la proa. 4mura. Funis è velis pen-
dens, et ad proram pro oportunitate
ducendus. Couet , ecouet. Contre.
AMURAD, DA. p. p. de AMURAR. Amu-
rado.
AMURADA. s. f. Ndut. Un dels costats
de la nau per la part interiór. Amura-
da. Navis interius latus. Côte ou flanc
d'un vaisseau en-dedans. Fianco interno
delle navi.
AMURAR. v. a. Ndut. Tirar la amura
acostand la vela al punt de proa ahónt
aquella está assegurada. Amurar. Fu-
nem veli ad proram dedacere. .4murer.
Tirar la fune.
AMURRIADÓR. s. m. Lo lloc ahónt lo
bestiar passa la mitjdiada. Sesteadero,
sestero. Kstiva , æstivus locus. Lieu où
le betail fait la meridienne. Stallaggio.
AMURRIAR. v. n. Passar lo bestiar la
mitjdiada dormind ó descansand. Ses-
tear. Meridiari. Faire le betail la meri-
dienne. Meriggiare. .
AMUSSAD, DA. p. p. de AMUSSAR y AMUS=
SARSE. Embotado, enmudecido,
AMUSSAMENT. s. m. L'acció y efècte
de amussar. Embotamiento. Obtusio,
hebetatio. L'action d'emousser. Tihtui-
zamento. .
AMUSSAMÉNT DE LAS DENTS. Certa sensació
aspra y desagradable que fa en las dènts
- lo agre de las fruitas y de altras viandas
de manèra que sembla que no poden ta-
lar. Dentera. Stupor. Agacement. Al-
legamento de’ denti. |
AMUSSAR. v. a. Engruxir lo tall 6 punta
de las armas 6 de altres instrumènts. Se
usa també com reciproc. Embotar. He-
betare, obtundere. Émousser. Rintuz-
zare.
AMUSSAR. Causar amussamènt á las dents.
Se usa també com recíproc. Dar den-
- 120 ANA
tera. Hebetare dentes. 4garer les dents,
Allegare 1 denti.
AMUSSAR. met. Tráurer á algú las ganas de
parlar. Se usa també com recíproc. En-
mudecer. Ad silentium adigere. Faire
taire, rendre muet. Far ammutolire.
Amussar, met. Debilitar, fèr ménos activa
y eficas alguna cosa. Se usa també com
recíproc. Embotar. Enervare, hebeta-
. re. Znerver, affaiblir. Enervare, am-
morzare.
AN,
AN. s. m. ant. ANY.
ANA. s. f. Mida aprokimada á la mitja ca-
na, usada en algunas provincias de Es-
panya. Ana. Ulna, quedam mensura
belgica. 4une. Sorta di misura usata in
Spagna.
ANA, Xifra que usan los.métjes en sas re«
cèptas pera denotar que los ingrediénts
han de ser de pes 6 parts iguals. 4na.
Ana. Ana. Ana.
ANABAPTISTA. s. m. Lo herétge que
creu que los infants no se han de bate-
jar fins que tingan us de rahó, y que si
se han batejad essend pètits se han de
batejar altra vegada cuand sòn grans.
Anabaptista. Auabaptista. Anabaptiste.
Anabattista. i
ANAC. s. m. y f. Áxec. |
ANACARD. s. m. Arbre gros de la In-
. dia, que té la escorxa de-colòr cendrós
fòsc, las fullas en fórma de tascó , gros-
sas y sembradas de pels clars. Lo uit,
que es tòu y de figura de cor, tè dins
un pinyol prenyad de una llavór de la
matéxa figura. Esta llavór servex en la
medicina. 4nacardo: Semecarpus, aua-
cardium. Æcajou, anacardier. Aua-
cardo. .
ANACARDÍ, NA. adj. Lo que es com-
post de auacards. 4nacardino. Ana-
cardio confectum. Le composé d'ana-
cardes. Composto d'anacardi.
ANACARDINA. s. f. Med. Confecció que
se feya de anacards, á la cual se atri-
buta la virtut de restituir la memoria.
Anacardina. Auacardii confectio. Con-
Section d'anacarde pour fortifier la
mémoire. Confezione d'anacardi.
ANACORETA. s. m. Lo qui viu en lloc
solitari, apartad del tracte humá, y
entregad del tòt á la virtut y peuiten-
cia. Anacoreta. Anachoreta. Anachore-
. te. Anacoreta, eremita.
o, ANA
ANACORETIC, CA, adj. Lo que pertan:
al anacoreta. 4nacoretico. Ad anacho
retam pertinens. 4nachoretique. Anaco
retico , eremitico.
ANACREONTIC, CA. adj. e se aplic:
á las poesías fétas á-imitació de las d
Auacreoute. Ænacreontico. Anacreon.
teus. Anacreontigue. Anacreontico. .
ANACRONISME. s, m, Erròr que con-
sistex en col-locar un fèt ans 6 desprè
del témps en lo cual succeí. Anacro
nismo. Anachronismus , vitiosa tempori
computatio. Ænachronisme. Anacro
nismo,
AÑAD, DA. p. p. de axar, do.
ANADA. s. f. Ánac.
ANADA. s. f. Lo acte de anar de un llo
á altre. Ida. Profectio, Allee. Andata
ANADA. DESCART.
ANADA. En lo jog de mesa, y en lo de vi:
, llar, es la surtida de la bola del que ju
ga á fora de là mesa. Ida. Globuli ex:
itus. Saut d'une bille de billard pa
dessus la bande. Salto della. biglia. .
AB DOS ANADAS Y VINGUDAS. loc. fam. Breu
mént, promptamént. En dos ias y ve
nidas. Brevi, breviter. Rrièvemeni
promptement. ln un tratto. .
L'ANADA DEL FUM. loc. ab la cual cuand al
ú sen va donam á entéadrer lo desit
de que no torne. La ida del hum:
Abeat non reditnrus. On le dit du de
part d'une personne qu'on désire n
plus revoir. Andata del fumo.
NO DÈXAR L'ANADA PER LA' VINGUDA. fr. qu
explica la eficacia y vivesa ab que sl
. pretèn 6 sol-licita alguna cosa. No de
ó no dejar la. ida por la venida. Max
ma sollicitudine affici. Precipiter un
affaire, ne pae laisser le temps de |
múrir. Non lasciarla delle mani.
ANADEJAR. v. a. Caminar movénd li
cadéras de un costat 4 altre com le
ànecs. 4nadear. Anatis more inceder
Caneter. Barcollare.
ANADI. s. m. Lo pollet del ánec. 4nad
no. Pullus anatinus , anatieula. Caneto!
canelte, albran. Anitrella.
ANADO. s. m. ant. sSURTIDOR.
ANADOR. .s. m. ant. AXDADÓR.
ANADURA. s. f. ant. amapa, ea la primi
ra accepció.
ANAFIL. s. m. ant. Justrumènt músic d
bòca mòlt usad èntre los moros, sem
blant á una trompeta recta. Ana/il. T:
ba punica. Sorte de trompette droite «
M
ANA
usage chez les maures. Tromba pu-
sica.
PIAGALLES. s. m. pl. Planta silvéstre que
x & usa cama de uns cuatre peus de al-
md, y en ella unas flors bermellas
mòlt semblants 4 las de la escabiosa. Té
'.mltas virtuts, especialmént contra la
: ta. Anagdlide. Anagallis. Mou-
sen. Anagallide. .
AGOGÍA. s. f. Sentit místic de la Sa
Escriptura, de que se usa cuan
Lipari Begudamènt alguns tèxtos
pera explicar las excel-lencias de la glo-
ra. Jnagogía, anagoge. Anagogia.
Seus spirituel et mystique de l'Écriture
sainte. Anagogia.
ANAGÓGIC, CA. adj. Lo que pertany á
P magogía. AÁnagógico. Anagogicus.
sgogique. Anagogico, che ha ana-
AÑACÓGICA MENT. adv. mod. Ab ana-
gia. Anagógicamente. Anagogict.
Due manière anagogique. Anagogica-
peste, con anagogla.
ANAGRAMMA. s. m. Transposició de las
letras de una paraula ó sentencia, de
resalta altra paraula ó sentencia
També se anomena axí la ma-
tin vea ó sentencia en que se ha fot
h tramsposició , com Roma de amor.
daaerama. Anagramma. Anagramme.
ANAGUSS. s. f. pl. EXAGUAs.
AMLISAD, DA. p. p. de AxALISAR. 4na-
liado
ANALISAR. v. a. Fér análisis de alguna
cosa. daalizar. Rem perpendere, sin-
gllatim considerare. Analiser. Far l'a-
talisi
ANALISIS. s. £. Resolució 6 separació de
las parts de un tót fins arribar á coné-
xer los séus principis 6 elements. And-
bis. Analysis, resolutio. Analyse. Ana-
lisi.
sus. Mat. Lo art de resóldrer los pro-
blemas per medi de l álgebra. 4ndli-
sis. Analytica methodus. Analyse. Ana-
lisi.
avitisis. met. Efàmen per menor que se
fa de alguna obra, discurs ó escrit.
Anilisis. Litterarii operis examen, per-
pessatio. Analyse. Analisi.
ANALISTA. s. m. Lo qui escriu anals.
Analista. Annalium scriptor. Annalis-
te. Aunalista.
INALITIC, CA. adj. Lo que pertany à
TOM. 1.
ANA 121
l'anàlisis. Analítico. Analyticus. Ana-
lytique. Analittico.
ANALITICAMENT. adv. mod. Ab análi-
sis ó método analític. Analiticamente.
Analysis ope, per analysim. Analyti-
quement. Per via d' analisi, in modo
analittico.
ANALOG, GÀ. adj. Lo que pertany à
l'analogía. Analogico, andlogo. Analo-
icus. 4nalogique. Analogico.
ANALOGÍA. s. f. La relació y proporció
ó correspondencia que ténen unas co-
sas ab altras. 4nalogía. Analogia. Ana-
logie. Analogia, proporzione, conve-
nienza, simililudine.
ANALOGÍA. Gram. La segòna part de la
gramática, que tracta de las parts de
a oració separadas, y de las sèvas pro-
pietats , variacións y circunstancias.
Analogia. Analogia. Analogie. Analo-
gia.
ANALOGIC, CA. adj. Axároc.
ANALÓGICAMENT. adv. mod. Ab ana-
logía. Analógicamente , andlogamente.
‘ Per analogiam. Analogiquement. Per
analogia.
ANALS. s. m. pl. Las historias que se es-
criuen referind los succéssos de cada
any separadamènt. Anales. Annales.
Annales. Annali. .
ANAMENT. s. m. ant. ANADA.
ANANA. s. f. Planta anyal de dós peus de
alsada, las sévas fullas són llargas y
plenas de punxas, y acaban en una pun-
ta dura: las flors són de un colór vio-
lad, y lo fruit, semblant á una pinya
eu la figura, té mólta mólsa, y es grog,
molt fragant y saborós cuand es madur.
Anana, ananas. Bromelia ananas. 4na-
, nas, nanna. Ananas.
ANAP. s. m. ant. Copa gran que usaban
los antigs en los bríndis. Copa , taza.
Patera, poculum, calix. Tasse. Nappo.
ANAPESTO. s. m. Peu de vers compost
de dos síl-labas bréus una llarga.
Anapesto. Anapaestus. Anapeste. Ana-
esto.
ANAR. v. n. Caminar 6 móurerse de un
lloc 4 altre. Jr. Ire. Aller, passer. An-
dare, ire. Questo verbo congiunto a
diversi nomi, o talora a modi avver-
biali, forma moltissime maniere di di-
re, e varie frasi. |
ANAR. Apostar; y axí se diu: va un duro,
van dos doblas de cuatre. Jr. Sponsio-
uem facere; sponsione provocare» la-
1
122 ANA
cessere. Gager , parier. Scomettere.
ANAR. Consistir ó dependir; y axí se diu:
en axó li va la vila á fulano. Jr. Situm
esse, consistere. Consister , dependre.
Andarne.
ANAR. Importar, interessar; y axí se diu:
en-axó no me hi va res. Jr. Interesse.
Importer, interesser. Calere, premere.
ANAR. Distingirse, diferenciarse una per-
sona ó cosa de altra, y axí se diu: lo
que va de gobernad á gobernant. Jr.
Distare. Étre distingue, diferent. Es-
sere differenza.
ANAR. Se usa pera denotar cap ahònt se
dirigex un. camí, y axí se diu: est ca-
. mí va á tal part. Jr. Ducere. Aller,
conduire, aboutir. Audar alla volta di,
andare in là.
AXAR. Obrar, proceir. Jr, andar. Agere.
Agir. Agire.
ANAR. Ser algun nom ó verb de la matèxa
declinació à conjugació que altre; y
axí se diu: lo verb casar va com amar.
Ir. Verbum, nomen alterius instar flec-
ti. Se conjuguer, se decliner. Congiu-
garsi, declinarsi.
AxAR. En lo jog de cartas entrar, ó elegir
coll. Ir. Sortem lusoriam intentare , ag-
gredi. Aller. Giuocar solo, andar solo.
ANAR. Parland del cor 6 del pòls bátrer,
palpitar. Latir, pulsar. Pulsare. Battre.
Battere, palpitare.
ANAR. Junt ab los erundis de altres verbs
denota l' acció de élls, y dòna 4 en-
téndrer l’ actual efecució de lo que
dits verbs significan. Jr, andar. fran.
Avec un gerondif, marque l'action de-
signée par le verbe. Ex. ANAR JUGAND,
jouer. Andare.
ANAR. Junt ab alguns verbs significa lo
modo de anar, com amar á peu, é ca-
ball, etc. Jr. Ire. .4Uer. Andare.
ANAR. Junt ab la preposició d y algun in-
finitiu significa disposarse pera l' acció
del verb ab lo cual se junta. Zr. fran.
Aller.. Andare.
AXAR. Junt ab la preposició ab equival á
tenir ó portar lo que lo nom significa,
y axí se diu: AXAR ab tino, ab pòr, etc.
Ir, andar. fran. Agir avec. Operare,
procedere.
avar. Junt ab la preposició contra equi-
val á perseguir, y també sentir 6 pen-
sar lo contrari de lo que siguifica lo
nom ab lo cual se junta, y axí se-diu:
AXAR contra la corrènt, contra la opi-
ANA
nió de algú. Zr. fran. Aller, s'opposer.
Opporsi. A |
ANAR. Junt ab la preposició fora de signi-
fica l'acció contraria del verb 6 nom
ab lo cual se junta. Jr. fran. Aller con-
_ tre. Giuocare a rovescio, fare, operare
al contrario.
ANAR. Véndrerse á tal preu las cosas. 74-
+ ler. Valere. Valoir. I alere, costare.
ANAR, Córrer per tants 6 cuauts anys; y
axí se diu: va per los setanta anys. Zr. -
Annos agere. Ktre de tel ou tel âge. Es- —
ser a un di presso di tal età.
amar. Estar, trobarse; y axí se diu: va
tôt trist. Andar. Esse, vel se habere. -
Etre. Stare, andare. |
ANAR. FÈR DE COS. |
AxAR. Parland de algunas máquinas signi-
fica lo matéx que móurerse; y axí se |
diu: que va lo rellotge, lo molí, etc.
Andar. Moveri. Aller. Andare: dicesi |
«di molti stromenti che abbiano moto |
artificiale, come oriuoli, mulini, etc.
ANAR. Ab la partícula d y alguns noms, |
com axan d punyaladas, d ganivetadas,
etc., significa barallarse 6 pelear ab es-
tas armas 6 de est modo. Andar. Pug-
nis, cultris oppetere. Se battre à coups —
de poing , à coups de couteau. Fare a.
ANÁBSEN. v. r. Apartarse de alguua persò-
na ó lloc, auséntarse. Irse. Àbire, dis-
cedere. S'en aller. Andare in dileguo , .
andare pe’ fatti suoi. |
ANÁRSEN. Esquinsarse , férse trossos alguna —
roba, y també férse vélla. /rse. Dirum-
pi, seuescere. Se rompre, se déchirer,
s'user. Stracciare, squarciare. |
ANÁRSEX. Morirse 6 estarse morind. Jrse.
Auimam agere, vitam edere, exhalare. ,
S'en aller, étre mourant. Andare tra
que’ più, andare al mondo di là, essere.
alla candela, conteggiare colla morte.
ANÁRSEN. Exir algun líquid insensiblemènt
de la eina ahóut está. També se diu de
la matéxa eina que lo conté; y axí se
diu: éxa bota sen va. Irse. Defluere.
S'en aller, s'ecouler ; fuir. Andarsene,
scemare , diminuire.
ANÁRSEN. Gastarse, consumirse. Irse. Eva-
nescere. S'exhaler. Àudare in broda.
ANÁRSEN. Fér algú las sèvas necessitats sèns
adonársen. Jrse. Ventrem solvi. 24er
sous sot. Cacarsi sotto.
ANAR' À LA QUE SALTA. fr. Donarse 4 la bri-
bonería y á no traballar. Andar d la
que salta. Turpi otio et segnitie se tra.
-
ANA
dere. Se livrer d la friponnerie. Vive-
re da frate gaudente.
azar Á La QUE SALTA. fr. Aprofitarse un de
euisevol ocasió que se presénta pera
emeguir lo que desitja. Andar d la
salta. Nil non tentare, dum sibi
emulat. Etre à l'agut. Tirar l'ajuolo.
MB i Las BONICOYAS. fr. que se usa cuand
dis persónas tiran la pilota de una ma
áaltra, jugand sèns dexarla cáurer à
terra. També se diu de altres jogs cuand
no se juga interes. Jugar d las bonicas.
Recreationis gratiá absque mercede col-
ludere. Renvoyer alternativement la pe-
kte d'une main à l'autre sans la lais-
ser tomber. Far saltare la palla vicen-
derolmente dalla man d' uno, alla ma-
md’ un altro.
aus i Las BOXICOYAS. fr. met. No empe-
sparse ni esforsarse en alguna cosa, si-
mi péodreria sèns traball y cómoda-
mat. Andar d las bonicas. Lenitèr,
preè, levitér rem tractare. Faire une
dose d son aise. Andare a bell’ agio.
aut i MESOS. fr. Anar decaiend de sòn
etal. Retrasar ; ir d menos. À pristi-
ta fortuna decidere, ad ruinam verge-
re. Déhoir de sa fortune. Andar in
cenquasso.
sua i mkart. fr. fam. Caminar séns fér
sn. Ir 6 andar chiticallando. Silen-
ter, tacitè incedere. Aller très-douce-
ment, marcher a pas de loup. Andare
a pias passo, adagio, muoversi lenta-
mente.
ASAR i BOSSEGONS. fr. Anar arrossegandse.
Ir arrastrando. Serpere, reptare. Ram-
per. Strisciare.
avan i ROSSEGÒNS. fr. Anar alguna cosa
| per terra per despreci 6 descuid. Ro-
dar. Pessumdari. Rouler. Andar a bam-
bera.
ASAR i TOMBALLONS. fr. Kodolar, cáurer
per algun declivi. Rodar. In præceps
cadere. Rouler. Rotolare, voltolare.
San À TOMBALLONS. fr. Tropessar ó enso-
pegar ab frecuencia y violencia. Zrom-
picar. Cæspitare. Broncher souvent. In-
ciampare spessissimO. —
ASAR AB ALGU. fr. Ser de la séva part, es-
tar 4 són favòr. Ir con alguno. Alicui
anxilio esse, ab aliquo esse. Etre de
l'avis, prendre le parti de quelqu'un.
Convenire, esser della stessa opinione,
esser concorde, concordare, star d' ac-
cordo.
ANA 123
ANAR BO Ó BÈ, Ó Mar. fr. Trobarse en bon
6 mal estad alguna cosa. Jr bien, ó mal.
Benè vel malè sese habere. Aller bien
ou mal. Andar bene o male.
ANAR BE. fr. ANAR MILLOR.
ANAR DALTABAX. ÍT. ANAR DE DALT ABAX.
ANAR DAMUNT Ó PER DAMUNT. fr. Surar; y
axí se diu: que l' oli va pamunt de
l'aigua. Nadar, sobrenadar. Superna-
tare. Nager, surnager. Andar a galla.
ANAR DARBÈRA, 6 AL DARBÈRA. fr. Seguir
desprès de altre en l'òrde ab que se
camina. Jr detras. Pone sequi. Aller
derriére , après. Andare dietro, segui-
tare, venir dopo.
ANAR DARRÈRA DE ALGÚ. fr. ANAR DETRAS DE
arGú, en l' accepció de no dexarlo, etc.
ANAR DARRÈRA DE ALGÚ. fr. Anarlo seguind
ó córrerli detras. Jr ó andar tras al-
guno. Aliquem insequi.: 4ller, courir
aprés quelqu'un. Andare dietro passo
passo.
ANAR DARRÈRA DE ALGÚ. fr. Buscarlo ab di-
ligencia pera péndrerlo ó per altre fi.
Andar ó ir tras alguno. Insequi, per-
sequi. Aller, courir après quelqu'un. Àn-
dare in traccia , andare alla seconda.
ANAR DARRÈRA DE ALGUNA COSA. fr. Fer me-
dis eficassos per lograrla. Andar ó ir
tras alguna cosa. Sollicitare, querere.
Courir après quelque chose, travailler
à Pobtenir. Correr dietro a qualche
cosa.
ANAR DARRÈRA DE ALGUNA PERSONA. fr. Vo-
lerla en extrèm. Jr tras alguna perso-
na. Ardentiús diligere. 4imer passione-
ment quelgu'un. Amare svisceratamen-
te, pisciar maceroni d' uno.
ANAR DAVANT. fr. Preceir. Tr delante. Pre-
cedere, anteire. Devancer, aller de-
vant. An:lare innanzi.
ANAR DE Assi Y DE ALLÍ. fr. fam. Anar de
una part á altra, no establirse en lloc.
Andar de acd para alld , ó de acd pa-
ra aculld. Nullibi sedem figere, vagari ,
non proprias habere sedes. Çà et la,
de-cà de-lá. Andar vagando in qua e
iu là, andar di qua e di la.
ANAR DE BO. fr. Anar de veras. Jr de veras.
Seriò agi, loqui. Agir, parler serieu-
sement. Fare daddovero.
ANAR DE DALT ABAX. fr. Ciurer de dalt
abax. Dar abajo. Pracipitem ferri.
Tomber d'en haut. Cader da cima in
fondo.
ANAR DE LA CECA Á LA MECA. ÍT. fam. Anar
124 ANA TN
divagand ociòsa é inútilmènt de una
part á altra. Andar de ceca en meca;
andar de zoca en coladra. Huc illuc
vagam vitam agere. Errer cà et la, Àn-
dare a zonzo. |
ANAR DE MAL À PITJÒR, fr. fam. ab que se
denota que alguna cosa se va deterio-
rand ó pitjorand. Jr de rocin d ruin,
de mal en peor. Ab equis ad asinos, de:
calcariá in carbonariam. Aller de mal
en pis. Audare di male in peggio.
ANAR-DEPRESSA. fr. Fér las cosas ab préssa.
Andar de prisa, ó priesa. Festinanter
agere. Se presser, agir à la hâte. Spic-
ciarsi.
AXAB DEPRÈSSA. fr. Portar préssa, no po-
derse detenir per haber de acudir á al-
tra cosa. Estar de prisa, ó priesa. Fes-
tinanter progredi. Étre pressé. Audare
a spron battuti, andare,in fretta.
ANAR DETRAS. fl. ANAR DARBÈRA,
ANAR DETRAS DE ALGÚ. fr. ANAR DARRÈRA DE
ALGÚ, en l' accepció de anarlo seguind,
etc.
' ANAR DETRAS DE ALGÚ. fr. No dèxarlo, se-
guirlo en tòts llocs. Zr al rabo. Instan-
ter insequi. Suivre quelgu'un partout ,
étre sans cesse sur ses talons. Audare
dietro , seguitare.
ANAR DETRAS DE ALGÚ. fr. ANAR DARRÈRA DE
ALGÚ, en l'accepció de buscarlo, etc.
ANAR DETRAS DE ALGUNA COSA. ÍT. ANAR DAR-
RÈRA DE ALGUNA COSA.
ANAR DETRAS DE ALGUNA PERSONA. fr. ANAR
DARRÈRA DE ALGUNA PERSÓNA. \
ANAR ENDARRÈRA. fr. ENDARRERIRSE.
ANAR ENDAVANT. fr. Avansar, fer algun
nou progrés. Adelantar. Progredi.
Avancer , devancer, faire des progrès.
Progredire.
ANAR ENDAVANT. fr. No detenirse, prose-
guir en lo que se està fènd ó tractand.
Ir adelante. Haud cessare. Aller en
avant , poursuivre une entreprise. Cou-
tinuare, seguitar a fare.
ANAR MILLOR, fr. Anar recobrand la salud.
Mejorar. Meliús se habere. Se retablir.
Guarire, ricoverar la sanitá.
ANAR PER ALGUNA COSA. fr. Fer diligencias
pera conseguirla. 4ndar por una cosa.
Ambire. Faire ses diligences pour ob-
tenir quelque chose. Andare pe fatti
suoi, correr dietro ad una cosa.
ANAR PER BÈ. fr. ANAR MILLÒA.
ANAR PER MILLOR. fr. ANAR MILLOR.
ANAR PER SOBRE. fr. ANAR DAMUNT.
-
ANA
ANÉM, VAJA.
Á POC Á POC ANIRÉM LLUNY. ref. que ense-
nya lo mòlt que se adelanta persere-
rand en lo traball. Poco d poco hila la
vieja el copo. Festina lentè. Petit à pe-
tit l'oiseau fait son nid. Pian piano si
va ben ratto. .
ARÒNT VAJES DELS TÈUS RI BAJA. ref. que en-
senya lo mòlt útil que es trobar parénts
ó coneguds en pais estrany per rahó de
l' assistencia que se pod prométrer de
.élls. Donde vayas de los tuyos hayas.
Quocumque advenias noti vel sanguine
juncti .
Sint aliqui, possint hic ut adesse tibi.
En de pays lointains , on a besoin des
siens. Se di patria sei assente, cura aver
di tua gente.
ALLÁ vA QUE TRONA. loc. fam. ab que se
expressa que algú fa ó empreu alguna
cosa séns considerar los resultats. Aid
va con mil pares de pipas. Quisquis sit
eventus, quidquid tandem accidat , eat.
Il marche en aveugle, à tátons. À oc-
chio e croce.
AXÓ va mat. loc. fam. ab que se dòna à
enténdrer que algun negoci no camina
favorablemènt. 4 mal viento va la par-
va. Malè agitur. L'affaire n'est pas en
bon train. Non andar in regola.
FÈR VABI TÒT, Ó UN vam TOT. fr. En-
vidar en lo jog tòt lo dinèr que un te
en la taula. Echar el resto, envidar el
resto. Omuem pecuniam sorti lusoriæ
committere. Jouer de son reste. Far
del resto.
FÈR UN vani TOT. fr. met. y fam. Fér tòts
los esforsos possibles pera lograr alguna
cosa. Echar el resto, envidar el resto.
Totis viribus niti. Jouer de son reste ,
faire les derniers efforts. Fare uno
sforzo, arrischiar il tutto.
JERUSALEM , JERUSALEM , COM MÉS ANAM MANCO
Ó MÉNOS VALEM. loc. fam. ab que se ex-
prèssa que una cosa lluny de millorarse
se pitjòra cada dia. Mientras mas vieja
mas pelleja: Martin, Martin, cada dia
mas ruin. Quotidiè in pejus ruimus.
De mal en pis, chaque jour de pis en
pis. Andar ognora di male in peggio.
MAL ME ANIRIA, Ó MAL ME HAURIA DE ANAR.
. expr. ab que se manifèsta la confiansa
que se té en la propia industria ó vali-
mént pera conseguir alguna cosa. Mai
me andardn las manos , ó mal me har
de andar las manos. Malé res cesserit
| ANA
minus processerit. C'est mon affaire,
pour peu que je puisse. Sará mia cura.
sar xk va. loc. irón. ab que se exprèssa
quuna cosa no va com deu. Bueno va
el deo: buena va la danza. Bellè , op-
tel agitar. On le dit ironiquement
dine chose mal concertee. Va benone.
man carre. fr. ant. No tardar molt á
secceir alguna cosa. No tardar mucho;
m pasar mucho tiempo. Non muitò post.
. Ne tarder. pas beaucoup. Non indugiar
jo vue TAN DEPRÈSSA. expr. fam. ab que
se advertex á algú que se detinga, ó
cepere. Tenga, 6 sufra Pm. el resue-
lb. Siste, exspecta. Attendez un mo-
am: un peu de patience. Abbiate più
fenma.
MR MOST ANIRÁS, FARÁS LO QUE VEURÁS.
ref que advertex que deu cada hu aco-
medarse als usos y estils del pais ahònt
etroba. Por donde fueres, 6 donde
fures, haz como vieres. Dum fueris
Roma, romano vivito more. .4ccomo-
de-vous aux mœurs du peuple dont
vus vivrez : dans Rome soyez romain.
ln chiesa co" santi, e alla osteria
co' ghiottoni. Paesi che vai, usi che
tron.
yA winwkwT QUE vAJE. loc. fam. Per mal
que vaga las cosas, per desgraciada-
mèst que succeescan. Á turbio correr,
6 cuando todo turbio corra. Ut ut ma-
le res cedant. Au pis aller. Al peggio
P ptes
QUI Mal va, MAL ACABA. ref. ab que se de-
mota que la persóna que viu desorde-
madamént tè per lo comú un fi desas-
trad. Quien mal anda, mal acaba. Si-
cut nta finis. Telle vie telle fin. Tal si
muore qual si visse.
QUI va ALLÁ? expr. que se usa regularment
á la nit cuand se descubrex algun bul-
to ó se sènt algun soròll, y no se veu
qui lo causa. Quien va? quien va alla?
Quis es tu? quis adest? Qui est la 2 qui
va la 2 Chi è? chi va là?
SCÓNS COM AXIBÁ. expr. fam. ab que se
dona á enténdrer que una cosa se fará
6 no segons las circunstancias. Confor-
me cayeren las pesas: conforme diere
el dado. Prout res, vel sors tulerit.
Selon le de tournera. Giusta il vol-
tar della luna.
xs i COM VA NI À COM COSTA. expr. fam.
Sens preparació , séns avis, de un mo-
ANA 125
do irregular. 4 secas y sin llover. Hos-
pite insalutato. Sans consulter, sans
avis , contre les règles. Correndo a fu-
ria.
skxs A COM VA NI À COM COSTA. expr. fam.
Sèns motiu, sens causa ni rahó. Sin que
ni para que: sin que ni por que. Sine
causa, absque nulla causa. Sans raison,
sans motif. Senza motivo.
SÈNS ANARLI Ni VENIRLI. €Xpr. que se usa
pera donar á enténdrer que á algú no le
importa res alló de que se tracta. Sin
irle ni venirle. Quin sua referat. Sans
que cela lui importe. Senza che gli pre-
ma.
VAJA. inter). que servex pera expressar al-
gun enfado, y també per aprobar algu-
na cosa, y pera excitar ó contenir, y
axí se diu: vaja estigue quiet; vaJa,
VAJA, Cuitem, etc. Vaya, vamos. Eja, .
age, age dum. 4llons , soit, fort bien.
Sia, cosi sia. |
VAJE UNA COSA PER ALTRA. loc. fam. que se
. usa cuand lo defècte 6 imperfecció de
una cosa se compensa ab la bondat 6
perfecció de altra. Vuyase mocha por
cornuda. Hoc unum alio compensetur
vel reprendatur. Les defauts d'une cho-
se son compenses par la bonté d'une
autre. Vada una cosa per l'altra.
VATJ AB QUI vati. loc. fam. ab que un se
jacta de ser del partit ó dictàmen de
alguna persóna de valinènt. Con quien
vengo, vengo. Auctoritate pollentis par-
tes sequor. Je suis de l'avis du plus
sage. M'appiglio al parer di chi vo’.
VAYA. VAJA.
vEs DE AQUÍ. loc. Futg de aquí , apártat de
aquí. Abate, quitate alli , apártate de
ahi. Apage te. Gare. Va a farti benedire.
vÈs, VÈSTEX ENHORAMALA. expr. de enfado
y despreci. Anda; anda noramala. Ahi
in malam crucem. Va: va-ten à la
maleheure. Va nella malora.
ANARQUÍA. s. f. Lo estad que no té cap
que lo goberne. Anarquía. Anarchia.
Anarchie. Anarchia.
ANARQUIC, CA. adj. Lo que pertany á
l' anarquía. Anárquico. Anarchicus.
Anarchique. Anarchico.
ANASARCA. s. f. Med. Especie de hidro-
pesía. Anasarca. Hidrops. Anasarque.
Anassarca.
ANATEMA. s. m. EXCOMUNIÓ.
ANATEMATISAD, DA. p. p. de ANATE
MATISAR.
126 ANA
ANATEMATISAR. v. a. ESCOMUNICAR.
ANATEMATISME. s. m. ESCOMUNIÓ.
ANATISTA. s. m. L'oficial que en la cu-
ria romana té á són cárreg los llibres y
despatx de las mitjas annatas. Anatista.
Tabellio proventuum dimidii anni ratio-
nes et acta referens. Employé de la da-
terie chargé du registre des annates.
Aunatista.
ANATOMIA. s. f. Dissecció ó separació
artificiósa de las parts del cos humá á
fi de que se conega l'ofici de cada una,
.y se curen ab acert las malaltías. Ana-
tomia. Anatomia. 4natomie. Anatomia,
notomia. "
ANATOMÍA. La ciencia que tracta del cone-
xemént de las parts sólidas del cos hu-
má y del animal pera saber sa figura,
situació , enllas, oficis, etc. Anatomia.
Ars secandi, anatomia. Anatomie. Ana-
tomia.
ANATOMÍA. Pint. La organisació, tamany,
forma y situació de tòts los mèmbres
que componen lo cos humà, y lo de
cualsevol altre animal. Anatomia. Cor-
poris humani struetura, compago. Tou-
te l'organisation d'un corps aninial.
Anatomia.
FÈR ANATOMÍA. fr. met. Etaminar per parts
alguna cosa. Hacer anatomta. Accuratè
scrutari, excutere. Zaire l'anatomie.
Notomizzare, far notomia di qualche
cosa.
FÈR ANATOMIA. fr. met. Trossejar, esmenus-
sar. Hacer añicos. In frustula redigere.
Bresiller , mettre en piéces. Sbrizzare,
sminuzzolare.
ANATÓMIC, CA. adj. Lo que pertany á
l'anatomia. Anatómico. Anatomicus.
Anatomique. Ánatomico. .
AxATÓMIC. Lo professor de anatomía. Ana-
tómico. Anatomi® magister, preceptor.
Anatomiste; professeur d'anatomie.
Anatomico. .
ANATOMICAMENT. adv. mod. Segóns
reglas de anatomía. Analómicamente.
Secundum anatomia praecepta. Anato-
miquement. Anatomicamente.
ANATOMISAR. v. a. Fèr anatomía de
algun cos. Ænatomizar. Anatomiam ex-
ercere. Anatomiser. Notomizzare.
ANATOMISAR. FÈR ANATOMÍA.
ANATOMISTA. s. m. AxaTÓMiC , en la se-
góna accepció.
‘ ANAURISME. s. m. Cir. Tumór que se
forma per rela£ació 6 ruptura de algu-
-
ANC |
na arteria. Aneurisma, neurisma. Tu-
mor ex debilitate, vel sectione arteriz
suécrescens. Anevrisme. Aneurisma.
ANC. adv. t. ant. mar.
ANC. adv. mod. ant. EXCARA , ENCARA MÉS,
TAMBÉ.
ANCA. s. f. Tros carnós y rodó de la part
de darréra del home. més amunt de la
cuxa. Nalga. Clunis, nates. Fesse. Na-
tica, chiappa.
ANCA. La part de darréra de las bestias.
Anca. Clunis, coxendix. Croupe. Groppa.
ANCAS. pl. ant. Pica de la font. Taza. Cra-
ter. Bassin de fontaine. Vasca.
POSARSE DE ANCAS Á LA PARED. fr. met. y fam.
Manteuirse ab tenacitat en la séva opi-
nió. Poner pies en pared. Sus senten-
tie tenaciter adhaerere. Ætre tenace.
Incocciarsi.
ANCALSAR. v. a. ACONSEGUIR.
ANCIA. NA. adj. Lo qui tè mòlts anys.
Anciano. Senex, vetustus. Age Vec-
chio, veglio, attempato.
ANCIANAMENT. adv. t. ant. ANTIGUA-
MENT. —— €
ANCIANIA. s. f. ant. ANCIAXITAT.
ANCIANITAT. s. f: Edat avansada, ó vé.
llesa. Ancianidad. Senectus, senium
senilis ætas. Longevite. Vecchiezza.
ANCOR. adv. mod. ant. zscana.
ANCORA. s. f. Instrumént de ferro, con
un am de dos llenguas, que lligad a
capdevall de un cap ò gúmera, y tira
al mar servex per aferrar las embarca
cións y assegurarlas del cop dels vènts
Ancla , dncora. Anchora. Ancre. An
cora, ferro.
ÁNCORA DE LA ESPERANSA. La més grossa qu
servex en un gran périll de mar. $
anomena axí perqué es de majòr segure
tat y lo sol recurs y sola esperansa qu
quéda. Ancora de la esperanza. Au
chora magna. Ancre d'espérance : ma
tresse ancre. Aucora della speranza.
ESTAR À L'ÀNCORA. fr. Ndut. Estar la en
barcació aferrada y assegnrada ab |
áncoras. Estar sobre las dncoras, ó a
clas. Navim jactis anchoris sistere. £t
à l'ancre. Stare in ancore.
LLEVAR ÁxcoBAs. fr. Naut. Tráurerlas d
fons á fi de que no detingan la emba
cació. Levar anclas. Anchoras toller
Lever les ancres. Sarpare, levar l'a
cora.
TIRAR ÁNCORAS. fr. Ndut. Donar fóns. Echi
anclas ó dncora. Anchoras jacere. Do
AND
ner fond , jeter l'ancre, mouiller. Anco-
rarsi , dar fondo.
ANCORATGE. 5s. m. Ndut. Lo acte de ti-
rar áncoras al mar. Anclaje, ancoraje.
Anchorze jactus. 4ncrage. Ancoramento.
ascoutez. Lo lloc á propósit pera tirar
incoras. Anclaje, ancoraje. Locus ja-
cendis anchoris opportunus. Mouillage,
ancrage. Piaggia: luogo dove si possa
ancorare.
iscorstez. Lo dret que se efigex en los
ports de mar per permétrer que las em-
barcaciòns hi dónen fòns. Anclaje, an-
coraje. Wectigal anchorarium. Droit
d'ancrage. Ancoraggio.
ANCUSA. s. f. Planta medicinal que té
las tullas llargas y armadas de puntas.
Fa unas flors blavas en figura de embut
v succesivamént cuatre llavórs un xic
largas y ròmas en cada flor. En las
apotecarías ne diuen buglosa. També se
dia ibxGUA BOVINA. Lengua de buey,
ancusa. Buglossam, buglossa , bulglotis.
Anwchuse , orcanette. Ancusa.
ANDADOR. s. m. Lo ministre inferiór de
las confrarías que passa los avisos als
confrares. Muñidor , mullidor , lama-
dor. Monitor, invitator, vocator. Be-
deas de confrérie. Avvisatore.
ANDALES, SA. adj. Lonatural de Anda-
usía, 6 lo que any als ré ue
ela cepe, dal, Beticus. 4nda-
dons. Asdalurzo.
ANDALUSADA. s. f. FANFARRÓNADA.
ANDANA. s. f. La rengléra de algunas co-
sas s en fila; y axí se diu que en
lo port hi ha deu attparas de barcos.
Andana. Series, ordo. File, rang. Fi-
la, serie.
ANDANADA. s. f. Descárrega cerrada de
una andana 6 batería que hi ha en un
costat de la embarcació. Andanada.
Formentorum bellicorum in navi simul
erumpentium explosio. Polee. Scarico
di più cannonate insieme.
axpasina. met. Repreensió, reconvenció
aspra y severa. Andanada. Aspera et
dura animadversio. Reprimande sévère.
Rabbuffo , bravata.
ANDANTE. s. m. Más. Un dels movimènts
findamentals de la música que equival
à cuiciós. També se aplica 4 la matéxa
composició, y axí se diu que cautan ó
tocan un aware. Andante. Modus
temperatus et jucundus. Andante. An-
ante.
ANE 127
ANDAR. v. n. ant. ANAR.
ANDERRIS. s. m. ant. CLAMÀSTECS.
ANDES. s. f. pl. ant. 1LrTèRA.
ANDES. ant. LLIT DE MORTS. .
ANDIRA. s. f. Arbre de cuaranta á cin-
cuanta peus de altura, que té las fullas
semblants 4 la noguéra. Sas flors són xi-
cas y posadas en fórma de rahims,
són fruit es ovalad, de dós pulgadas de
llarg, ab una juntura llarga que fa re-
baba. Té adins una ametlla dura y ro-
jenca, plena de una pasta de un gust
mòlt desagradable èntre amarg y agre.
Pangelin, angelin. Andira racemosa. -
Angelin. Quattro foglie.
ANDRESSAMENT. s. m. ant. ADRESSA-
MÈNT.
A NDRESSAR. v. a. ant. ADRESSAR.
ANDRIANA. s. f. Especie de bata que
usaban abans las donas: era mòlt ampla
y no ajustaba al cos. 4ndriana. Cyclas
mulieribus olim usitata. .Andrienne.
Andrienne.
ANDRÓGINO. S. m. WERMAFHOPITA.
ANDROMINA. s. f. Embustería, enrèdo
ab lo cual se procura enganyar. Se usa
més comunamént en plural. 4ndrómi-
na. Fraus, fallacia. Mensonge, conte,
fable. Conto , favola.
ANDRÓMIVAS. pl. Bagatel-las, trastos pétits
de mòlta varietat y poca importancia; *
‘ y axí se diu trau de aquí tótas aquestas
ANDRÓMINAS. Chismes. Scruta , utensilia
detrita. Brimborions , colifichets , babio-
les. Frascherie , cianfransaglie.
ANDRÓNA. s. f. Espay ccm á carreró ó
‘ cel obert que se déxa entre pared y pa-
red á fi de péndrer llum. Callejon. Án-
dron. 4llee, ruelle. Atiassuolo.
ANDULLO. s. m. La folla llarga de tabaco
caragolada. Andullo. Tabaci folia repli-
cata. Tabac en rouleau, carotte de ta-
bac. Rotolo.
ANDURAIR. v. n. ant. ENDURIRSE.
ANDURRIALS. s. m. pl. Llocs extraviads
ó fora de camí. Andurriales. Loca in-
via. Lieux écartés et sans chemins.
, Cammini alpestri.
ANEC. s. m. Aucèll de aigua de un peu
de alsada , que tè las camas rojas y mòlt
curtas, los dits juntads ab una mèmbra-
na, lo bèc rodó de la punta, y lo cos
clapad de blanc, negre y blau, ab vi-
sos que reflectexen la llum. Ænade.
Anas. Canard , cane. Anitra.
Âxec Boscí. Lo qui no es doméstic 6 caso-
128 ANE
lá. Lavanco. Anas fluviatilis. Canard
sauvage. Anatra salvatica.
ANECDOTA. s. f. Noticia, novedat, ocur-
rencia ignorada avans. Propiamènt sig
nifica lo que encara no se ha divulgad.
Anecdota. Novum, novitèr notum, sci-
tu recens. Anecdote. Aneddoto.
ANEGAR. v. a. ant. OFEGAR , INUNDAR, AB-
SORBIR.
ANELL. s. m. Péssa petita de métall ó de
altra materia en forma de círcul, que
comunamént se porta per adorno en los
dits. 4nillo. Annulus. Anneau. Anello.
ANÈLL DE L'ARADA. Circul de ferro 6 de fus-
ta per dins del cual passa lo timó de
l arada. Barzon. Annulus ferreus aut
ligneus aratri timonem astringens. #n-
neau qui joint le timon de la charrue
au paumillon. Anello che unisce il ti-
mone dell' aratro col ferro.
AYXELL DEL PESCADOR. Lo que usan los pa-
.pas per séllar los bréus. Anillo del pes-
vador. Annulus piscatoris. Anneau du
pécheur. Anello del pescatore.
ANELL DE SAGÈLL. Lo que se usaba pera sè-
llar. Anillo de sello. Aunulus sigillarius
vel signatorius. Sceau antique. L' anello
ch' usa il Papa per mettere il sugello
ai! brevi.
VENIR COM LO ANÈLL AL DIT. fr. fam. que
siguifica que una cosa se ha dit ó fét ab
oportunitat. Venir como anillo al dedo;
venir como nacido; venir como pedra-
da en ojo de boticario. Opportunè fac-
tum vel dictum. Fait ou dit à propos.
Stare como il cacio sui macheroni.
ANELLA. s. f. Pèssa de ferro 6 bròn-
se de figura circular més ó ménos re-
gular, que sol posarse en las portas pe-
ra trucar ab élla. Aldaba. Uncinus,
marculus ferreus quo pulsautur fores.
Marteau de porte, heurtoir. Campa-
nella.
ANÈLLA. Zool. En los insectes y altres ani-
mals cada una de las faxas circulars en
que tènen dividid lo cos. Anillo. Seg-
mentum, annulus. 4nneau. Anello.
ANÈLLA. Cada una de las nansas de ferro
semblants á las anèllas de las portas,
que tènen los bauls y cofres 4 cada cap
pera poderlos agafar y móurer de un
lloc à altre. Ædabon. Ferreus annulus
grandior. Crochet, main. Anello.
asBuLa. Ferro del cap de las bigas. Anillo.
Fibula, clavus lignorum. -faneau.
Anello.
ANF
ANÈLLA. Cada punt de las cotas que usab:
antiguamènt los guerrèrs, ditas cot
de malla. Eslabon. Annulus loricz. 4
neau de la cotte de maille. Maglia.
ANÈLLA. Cada malla de las cadenas y Coll
' rets. Eslabon, torce. Annulus cater
vel torquis. Chaínon. Anello di caten
ANÈLLA. Cada una de las que se pos
dalt de las cortinas pera que pug
córrer per la barreta. Sortija. Annult
Anneau de rideau. Campanella.
ANELLAS. s. m. aum. de ax£rr. Anil
grande, sortijon. Annulus grandic
Augmentatif d'anneau. Anellone.
ANELLASSA. s. f. aum. de atta. An
llo grande, eslabon grande , sortijo
.Annulus grandior. Augm. d'annea
Magliotta, anellone.
ANELLET. s. m. dim. de asàit. Ánill
to, anillico , anillejo , anillete. Aune
lus, anellus. Dim. d'anneau. Anellin
ANELLETA. s. f. dim. de avktta. Ald
billa ; anillito , anillejo; sortijita , st
tijuela. Parvus uncinus; anuellus. Di
de heurtoir, et d'anneau. Campanellii
anelletto, maglietta.
ANÈLLETA. La de or ó plata que pènja
un forad xic en la part de bax de ls
rella. Servex per adòrno de las dona
y de alguns homes especialmènt d
negres y esclaus. Lo us comú es porti
ne dòs, y per axó sol usarse en plur
Zarcillo, arillo. Inauris, annellus au
cularis. Jonc, oreillette , bague d'oreil
. boucle d'oreille. Orecchino. |
ANELLOT. s. m. Anèll dolént. 4nillo n
lo 6 ruin. Annulus malus. Anneau.
mauvaise qualite. Anellaccio. |
ANELLOTA. s. f. Anèlla dolenta. Anil
' eslabon , torce malo , à sortija ma
Annulus malus. Anneau, chaínon
mauvaise qualite. Anellaccio , magli:
cia. |
ANEMÓMETRO. s. m. Físic. Instrum
que servex per amidar lo vént. 4
mómetro. Anemometrum. Ancinomei
Anemometro. |
ANEMORA. s. f. REMORA. |
ANET. s. m. ant. ÀNEC.
ANET. Herba medicinal mólt semblant
fonòll, y que fa venir son. Fa la !
en forma de girasol, y las llavórs
dós en dos, ovaladas, planas, estria
y ribetejadas. Eneldo. Anethum. 41
Aneto. .
ANFFALONIR. v. n. ant. ENFADARSE. |
ANG
ANFISCIS. s. m. pl. Los hàbitants de la
sona tórrida, la sòmbra dels cuals mi-
ra ja à septentrió, ja á mitjdia. Anfis-
cios, Amphiscii. Amphisciens. Anfisc).
AVFIAQUAIR. v. a. ant. AFLAQUIB.
A\GANILLAS. s. f. pl. Especie de cadi-
n, &ta de corretjas y brassos de uta
largs, que servex pera que las donas
ia amar udas ro las caballerías ab
gum comoditat. Se col-loca y lliga
damunt del bast 6 albarda. J. a ó
jonugas. Ephippium muliebre. Sorte
de selle de cheval pour femme. Sorte
di sedia sulla quale vanno a cavallo le
. donne.
ANGEL. s. m. Esperit celestial que Dèu
cd per són ministeri. Se diu general-
mat de cualsevol esperit celestial. 4n-
gl Angelus. Ange. Angiolo.
ANGEL, vol dels esperits celestials que
yen al últim dels nou cors. 4n-
gel. Angelus. Ange. Angelo.
won Péx, especie de escat, que créx
fas à la llargaria de sis peus. Es xato,
y te algunas espinas en lo cap y vèntre,
y las aletas del pit, que sòn molt am-
plas, axí com la del véntre que está
partida en dòs, semblan unas alas. 4n-
jelote. Squalus squatina. 4age, squale.
Angelino.
ivt no 6 DE LLUM. Lo qui no prevaricá.
Ángel bueno 6 de luz. Bonus angelus.
Bon ange, ange de lumière. Angelo
buono. -
AYGEL CUSTOM. Ó DE LA GUARDA. Lo qui es-
ti senyalad 4 cada persòna per sa guar-
da ó custodia. Ángel custodio ó de la
guarda. Angelus custos. Ange gardien.
(TGEC DE LA GUARDA. met. Lo valedór 6
protector de algú en sas preteusidns.
Angel de guarda. Patronus. Ange gar-
dien, protecteur. Custode, protettore.
‘sce mac Ó DE TevEsnas. Diable, dimoni.
ángel malo ó de tinieblas. Diabolus,
demon. Mauvais ange, ange de ténc-
tres. Angelo cattivo.
cauta com UN ÁNGEL. fr: fam. ab la cual -
* expressa la dulsura y destresa ab que
algú canta. Cantar como un dngel. Dul-
ater canere. Chanter comme un ange.
Cantare come ua angelo.
Es vs AxGEL. expr. fam. ab que se pondé- -
ra la hermosura 6 hon genial de algú.
Es un dngel, 6 como un dngel. Non
o , non angelus illo pulchrior , mi-
TOM. I.
ANG 129
tior. C'est un ange. lS un' angelo.
ES UN ÁNGEL. expr. fam. ab que se pondè-
- ra la innocencia 6 puresa de alguna per-
sóng. Es un dngel. Mirá inoocentiá,
puritate pollet. C'est un. ange. Egli è
un angelo.
rkn Lo ÁNGEL. fr. ant. que en lo jog de
mesa significaba lo ventatje de pujar
damunt de la mesa pera jugar las bo-
las cuand no se hi arribaba dèsde fora.
Dar, tomar à llevar dngel. Optio data
adversariis , qui globulis eburneis ad ta-
bulam rotandis ludunt, ut é terra su-
blevati innitantur tabula. Jowir de cer-
tain avantage au jeu de billard. Far
P angelo.
ANGELET. 5s. m. dim. de Axcet. Se apli-
ca als infants per la innocencia. 4nge-
lito , angelico. Puellus innocens. Petit
ange. Angelino , angeletto.
ANGELIC, CA. adj. ANGELICAL.
ANGELICA. s. f. Planta perpetua, de peu
mitj de alt, poblada de ramas, ab
as fullas compostas de altras ovaladas
de la bora, y las flors pétitas que na-
xen eu fórma de parasol. Angélica,
yerba de los lazarosos. Angelica silves-
tris. Angélique ; podagraire. Angelica.
axcéuca. Una llissó que cantan lo dissapte
sant en la benedicció del ciri. Se diu axí
perque comensa ab las paraulas sxut-
TET JAM ANGELICA TURBA COBLORUM. .În-
gélica. Lectio in benedictioue cerei can-
tari solita. Angelique. Angelica.
amotuica. Med, Beguda purgant compos-
ta de manna y altres cosas. Angélica.
Angelica potio, vel aqua. Eau angéli-
que. Acqua d' angeli.
ANGELICAL. adj. Lo que pertapy ó se
sembla als ángels. Angelical, angelica.
Angelicus. 4ngélique. Angelico.
ANGELICALMENT. adv. mod. Ab can-
dòr ó inuocencia. Angelicalmente. Can-
didè, purè. Angeliquement. Angelica-
mente,
ANGINA. s. f. Inflamació de la gorja. 4n-
gina, engina. Angina, faucium inflam-
matio. #ngine. Angina , scheranzia.
. ANGIR. v. a. ant. Rodejar ó circuir algun
terreno ab vall, tapia, tanca ó pared, de
manéra que quede clos, resguardad y
separad de altres. Cercar. Sepire , val-
lare. Ceindre, entourer , clore. Cinge-
re, circondare, cerchiare, assiepare,
ANGLANTINA. s. f. ENGLANTINA.
. ANGLE. s. m. ant. ÁxGUL.
17
. 130. . ANG
ANGLES , A. adj. ant. INGLES.
ANGLOAMERICA, NA, adj. Lo natural
dels Estads-unids de l' América septen-
trional, y lo pertanyent á èlls. Angloa-
mericano. Angloamericanus. Ænglo-
Américain. Augloamericano,
ANGLOTAYR. v. a. ant. EXGLUTIR. :
- ANGOISSAR. v. a. ant. ACONGOXAR.
ANGOISSA , ANGOIXA. s. f. ant. concò-
XA , ANGUNIA.
ANGOISSOS , ANGOIXOS. adj. ant. con-
GOIÒS, ANGUNIÓS.
-ANGONAL. 5s. f. La part del cos en la
cual se juntan las cuxas ab lo véntre.
Ingle. Inguen. Aine. Anguinaja.
ANGUILA. s. f. Pèx un xic semblant á la
sèrp, que 4 vegadas créx fins á mitja
cana de llarg, tè lo cos cilíudric, y en
la cua ó part iaferiór aplanada, está
tót cuhert de una substancia viscósa
que lo fa mòlt relliscos. 4nguila. An-
guilla. 4nguille. Anguilla. -
ANGUILA. Pal ó biga que té una osca al
mit), y se unta ab seu pera que enca-
xada allí la quilla de una embarcació,
lisque y córra al botarla 4 l'aigua.
Anguila. Tignum canali instructum,
per quod recenter fabricata navigia in
mare delabuhtur. Anguille. Curvo.
ANGUILA. Ndut. Cada un dels dès pals llargs
col-locads en pendènt 4 la bora del mar,
pera que per èlls llisque y èntre en l'ai-
ua la embarcació que se avara. Angui-
la. Gemina trabes declives ad ripam,
què constructe naves in aquam dedu-
cuntur. Anguilles , coittes. Anguilla.
ÁNGUL. s. m. Mat. La inclinació de dòs
líneas que se juntan en un punt. Án-
gulo. Angulus. Angle. Augolo.
ÁNGUL AGUD. Lo menór ó més clos que lo
recte. Ángulo agudo. Angulus acutus.
Angle aigu. Angol acuto.
ÁNGUL cuRvILÍNEO, Lo qui se forma de dòs
* líneas curvas. Angulo curvilineo. Angu-
lus carvatus, curvus. Angle curviligne.
Angolo curvilineo.
ÁNGUL ENTRANT. Fort. Lo qui tè la punta
cap á la plassa. Angulo entrante, dn-
gulo muerto. Angulus recedens. Angle
rentrant. Angol entrante.
ÁNGUL MIXTO. Lo qui se forma de una lí-
nea recta y una curva. Ángulo mixto,
mixtilineo. Angulus mixtus, rectá et
curvá lineá constans. Angle mixtiligne.
Angolo mistilineo. |
ÁxcuL ostus. Lo mès obert que lo recte.
ANG
Ángulo obtuso. Angulus obtusus. Angle
obtus. Augol ottuso.
Arcus PLA. La concurrencia de dès plaus
en uua línea. Ángulo plano. Angulus
planus. Angle plain. Angolo piano.
ÀNGUL BECTE. Aquell en lo cual las líneas
cauen perpes dicularmènt una sòbre al-
tra. Angulo recto. Angulus rectus. #n-
gle droit. Angolo retto.
íwGUL rectiILINEO. Lo formad per dès lí-
neas rectas. Ángulo rectilineo. Angulus
rectis lineis, Angle rectiligne. Augolo
rettilineo. -
ÁxGUL SóLIDO. Lo qui se forma de més de
dòs ánguls plans que no estam en una
matèxa superficie plana. Angulo solido.
Angulus solidus. Angle solide. Angol
solido.
ÁNGUL DEL ULL. Ahat. Lo racó ahònt se
juntan las dòs pestanyas. Ángulo del
ojo. Augulus oculi, locus ubi jungun-
tur palpebre et angulum efformant.
Coin de l'oeil. Coda dell’ occhio.
ANGULAR. adj. Lo que pertany al án-
gul, ó té la figura de éll. Angular.
Angularis. Angulaire. Angolare.
ANGUNIA. s. f. Passió de ánimo ab aflic-
ció y congóra. Angustia , congoja.
Animi angor , auxitudo. Chagrin , tour—
ment, angoisse. Angoscia, travaglio ,
affanno, afflizione.
SUAR DE ANGUNIA. fr. Llansar de sí un suòr
tenue y leve, causad regularmént per
alguna dolencia, ansia 6 pesar. Trasu-
dar. Avxiè sudare. Suer d’angoisse.
Sudar da angoscia.
TENIR ANGUNIA. fr. Estar impaciènt, ab te-
mór ó dubte. Estar en brasas. Cura
sollicitudine angi. Étre sur les epines
Esser angoscioso.
ANGUNIAD, DA. p. p. de ANGUMARSE
Acongojado.
ANGUNIARSE. v. r. Donarse angumia
Acongojarse. Ángi, anxiari. S'inquie
ter, s'affliger. Augosciarsi, affannarsi
ANGUNIOS, A. adj. Lo qui patex angu
nia. Congojoso. Angore affectus. Lr
goisse, affligé, chagrin. Àngoscioso. .
ANGUSTIA. s. f. ANGUNIA.
ANGUSTIAD, DA. p. p. de ANGUSTIa:
Angustiado.
ANGUSTIAR. v. a. Causar angustia. Ya
gustiar. Angere, affligere. Chagrines
- attrister. Augoscigre, dar angoscii
travagliare.
ANGUSTIARSE. V, I. ANGUNIARSE.
ANI
ANGUXAR. v. a. ant. ACONGOXAR.
ANGUYAR. v. a. ant. ACOXGOXAB.
ANHELO. 5s. m. DELL.
ANHILLAR. v. a. ant. ANIQUILAR,
ANIMA. s. f. Lo principi interiòr de tòt
cos vivént. Se dividex eu vegetativa
que mudrex y fa créxer las plantas: en
sensitiva, que dòna vida y sentit als
animals: y en racional, la cual es espi-
ritual é immortal, capas de enténdrer,
discórrer é informar al cos humá, junt
ab lo cual constituex la essencia del ho-
me, que també reunex lo sensitiu y lo
vegetal. fima. Ànima, animus, mens.
Ame. Ánima.
ina. Lo vuid de las pèssas de artillería
about éntra la bala y la pólvora. Alma,
daima. Oris diametros in tormentis bel-
licis. Ame. Anima.
imma. Lo bastónet que se posa dins dels
testruménts músics de pont, com violí,
costrabax , etc., 4 fi de que las dòs ta-
pas se mantingan á igual distancia. 4/-
ma. Lira, citharg et similium fulci-
mestum interius, quo summa et ima
superficies inter se firmitèr suffulte
mat. 4me. Anima.
AVIMA, ESCÈTALL.
isa. met. Lo home; y axí se diu: no hi
ba una Ania, no se veu una Anima. 4-
ma. Homo, aliquis. Ame. Anima.
ismu. met. Lo que dòua esperit, forsa 6
moviment £ una cosa; y axí se diu:
lo es l inma del e&ércit, lo
amor á la patria es l' ánima del estad.
Ama. Vigor, robur. Ame. Anima.
isniu. met. Lo principal 6 la substancia
de alguna cosa; y en èx sentit se diu:
anam á l' Aura del negoci. Alma. Rei
caput, medulla. Ame. Anima.
ivma. met. La conciencia; y axí del qui
obra sèns temor de Deu y ab malicia se
diu comunamént que no tè Anima. Al-
ma. Comscientia. Ame. Anima.
«wa. met. Lo que se posa dins de alguna
cosa de consistencia pera darli for-
= y solidesa. Alma. Fulcimentum in-
terius. Ame. Anima.
ivwa. met. Vivesa, esperit, forsa, expres-
só; y axí se diu: representar, pintar
sb molta ániwa, aquest cuadro té mòl-
t» àvia. Alma. Vis, acumen, virtus,
Ame. Anima.
itisa DE BOTÓ. La pétua rotllana de os 6
fusta, que se posa dins dels botòns.
Hormilla, aimilla. ' Globuli eatrictorii
. ANI 151
falcimentum interius. Moule de bouton.
L'anima, la parte interiore del bottone.
ANIMA DE CABALL. expr. fam. que se diu de
la persóna de cor pervers, que séns es-
crúpol comet maldats. Alma de caba-
llo. Effrenus , effrenatis moribus homo.
Homme sans foi ni loi. Uomo sviscerato.
ANIMA DE CANTI, expr. fam. que se aplica á
la persóna mòlt necia 6 tónta. Alma de
cántaro. Homo stolidus. Niais, sol,
stupide. Avannotto, bambo.
- ÁNIMAS BENÉITAS | inter). que exprèssa de-
s!
sitj^ Animas de Dios! Utinam! Taxit
Deus. Plút à Dieu. Magari.
áwima DE DEU. Se diu del que es bonatxas
y sensill. Alma de Dios. Vir simplex
candidusque. Bon diable, bonasse. Bo-
naccione.
ÁxiMA EN PENA. La que patex en lo purga-
. tori. Alma en pena. Anima in purgato-
rio luens peccatorum panas. 4me en
peine. Anima iu pena. |
ÀNIMA EX PENA. met. Lo qui va sol, trist y
melancólic. Alma en pena. Homo soli-.
tarius, solivagus. Personne triste , me-
lancolique. Anima in pena.
ÁNIMA ENTRAVESSADA. ÁNIMA DE CABALL.
ÀNIMA FREDA. met.,La persòna de poc es-
rit y vivesa. Ave fria. Pusillanimis,
insulsus. Personne froide , sans vivaci-
té. Uomo da poco. s
Anima mÈva, expr. de carinyo. Alma mia,
mi alma. Anima mea, anime dimidium
mex. Mon amour, m'amour. Anima
mia.
Âsima VIVÉNT. expr. que se usa sémpre ab.
negació, y equival á xixGÚ, y es pon-
derativa. Alma viviente. Prorsus nemo.
Ame vivante, personne. Ànima nata,
anima viva.
ARRANCAR L'ÀNIMA À ALGÚ. fr. met. Fèrli
gastar tòt lo que tè. Sacar el alma, el.
corazon, las entrañas, los tuelanos à
alguno. Fortunas alicujus absumere.
Sucer quelqu'un jusqu’ à la moelle des
os. Cavare l’ ultimo quatrino.
ARRANCAR L' ÁNIMA A ALGÚ. fr. met. Matar-
lo 6 férli mòlt mal. Comunamént se diu
amenassand. Sacar el alma , el corazon,
las entrañas ó las tripas d alguno. La-
cerare, trucidare, enecare. Arracher
les yeux, Uáme. Cavare l' ultimo qua-
. trino. |
ARRANCARSE L'ÀNIMA À ALGÚ. fr. met. ab la
cual se efagèra lo dolor, 6 compassió
que se tè per alguna cosa llastimòsa,
152 ANI
Arrancarse d uno el alma , el corazon,
- das entrañas , etc. Animum dolore aut
commiseratione affici. Rendre l'áme,
déchirer le cœur. Straeziarsi il core.
DESPEDIR 1 Amma. fr. Expirar , morir. Dar
ó despedir el alma. Animam agere, ef-
flare. Rendre l'âme. Rendere lo spirito.
DÍLDRER À ALGÚ EN L'ANIMA ALGUNA COSA.
fr. fam. Sentirla vivamènt. Sentir en el
alma alguna cosa. Quám maximé dole-
re, egerrimè ferre. Sentir vivement.
Rincrescer molto.
DONAR L'Anima 4 pèu. fr. Morir, expirar.
Entregar el alma ó su alma d Dios.
Spiritum Deo reddere, animam efflare.
Rendre l'áme, mourir. Render l'anima.
ESTAR AB L'ÀNIMA À Las DÈXTS: fr. fam. ab
la cual se explica la gran pór que patex
algá , que sembla posarlo en pèrit de
morirse. Estar con ó tener el alma en-
tre los dientes. Vehementer timere , pa-
vere. Avoir une frayeur extreme. Star
coll' anima a’ denti.
LLEVAR L'ANIMA A ALGÚ. fr. met. ARRANCAR
1' ÁNIMA A ALGÚ.
NO GOSA DIR QUE L'ÁxIMA SIA SÈVA. fr. fam.
Se diu de la persóna que está aturdida.
No osa chistar. Nec hiscere audet. Il
n'ose point desserrer les dents. Non ar-
disce aprir bocca.
SENTIR EX L'íXiMA. fr. Sentir vivamènt al-
gun mal succès 6 contratèmps. Pesar-
e d uno 6 sentirlo en el alma. Quèm
maximà dolere, ægerrimè ferre. Sentir
vivement. Giunger al core.
TENIR L'ANIMA PExjaDA DE UN FIL. fr. met.
fam. Agitarse per pór de algun gran
pèrill. Estar con el alma en un hilo.
Vehementissimé angi. Btre affecté par
la peur ou la crainte. Essere assalito di
fimmondo.
TENIR L'ANIMA ENTRAVESSADA, fr. fam. Tenir
un cor pervers. Tener un corazon per-
verso. Esse pravi animi. Ëtre depravé.
Essere scellerato.
UNA ÁNIMA SOLA NI CANTA NI PLORA. ref. que
denota que un tót sol séns ajuda de al-
‘tres no pod servir de res. Una dnima
sola ni canta ni llora. Ve soli! unus
' vir, nullus vir. Un, synonyme de rien.
" Uo mo solo a nulla è buono.
ANIMACIÓ. s. f. L'acció de animar ó in-
fundir l'ànima en lo cos. Animacion.
Anuimatio. Animation. Animazione.
ANIMAD, DA. p. p. de axruan. 4nimado.
ANIMADET, TA. adj. dim. de ammuap.
ANI
Algo animado. Non nihil vividus, ar
" deus, vehemens. Dim. d'anime. Animi
tino.
ANIMADÍSSIM, MA. adj. sup. de anima!
Muy animado. Valdé vividas , arden:
vehemens. Sup. d'animé. Auimatissim
ANIMADOR, RA. s. m, y f. Lo qui ani
ma. Animador. Animator. Celui q
anime. Animatore.
ANIMAL. s. m. Cos que tè sentit y movi
mènt. Animal. Animal. Animal. Ani
male.
ANIMAL. Comunmént se pren per lo irraci
nal. Animal. Bestia, pecus. Béte. Ani
male, bestia.
ANIMAL. met. Lo home incapas ó mòlt ig
norant. Animal. Stu pidus, stolidu:
Beta , béte. Animalaccio.
ANIMAL. adj. Lo que pertany al cos anima
y que té sentit. Animal. Animalis. 4ni
mal. Animale.
ANIMAL AB SECHS. ant. INSECTE.
ANIMAL ENCUBERTAT. ant. RINOCERONT.
ANIMALAS. 6. m. aum. de ANIMAL. An
malazo , animalon , animalote. Inge:
bellua. 4ugment. d'animal. Animalott:
AxiMALAS. met. Lo qui es sumament ignc
rant. Animalazo. Pene stipes, plum
beus, rudis. Gros beta, grand low
daud. Animalaccio.
ANIMALET. s. m. dim, de ammar Ani
- malejo ; animalito, animalillo , anime
lico. Parvulum animal, bestiola. An
malcule , bestiole. Auimaletto.
ANIMALÓ. s. m. dim. de ANIMAL. ANIM:
LET.
AXIMALÓ. Se diu dels insectes que viuen t
| aigua 6 llocs humids. Gusarapo. Ve
mis aquaticus. Espéce d'insecte ou «
ver aquatique. Animalaccio.
ANIMALOT. s. m. Animal de mala fig
ra, 6 llétj, 6 estrany, que no tè no
conegud. #nimalucho. Deforme anim:
Animal hideax , difforme et peu conn
Animaluzzo.
ANIMALOT. met. AVIMALAS.
ANIMAR. v. a. Infundir Pánima. Anime
- Animare. 4nimer. Animare, infonde
l'anima.
ANIMAR. Donar ánimo 6 valentía. Se 1
també com recíproc per cobrar ánin
- Animar. Animum addere, reddere. A
mer, enhardir. Incoraggiare.
AxiMAR. met. Se diu de las cosas inanim
das naturals y artificials 4 las cuals
naturalesa ó lo art infundex vigòr, y
ANI
certa manèra vida y esperit. Animar.
Vivificare, vitam vigoremque dare.
Animer. Animare, vivificare.
ANMEBR , s. m. Lo qui capta per las
immas del purgatori. Animero. Elee-
mosynarum collector ad suffragia ani-
marum in purgatorio degentium. Celui
qui quéte pour les ámes du purgatoire.
L'incaricato di chieder clemosina pelle
anime.
ANIMETA. s. f. dim. de ánima. ÁNIMA DE
CABALL,
AVIMETA. PALLA.
ANIMO. s. m. L'ánima 6 lo esperit en
cuant es principi de las operacións ra-
tioaals. Animo. Animus. Esprit. Spirito.
imm. Valentia 6 esfors. Animo. Virtus
aii. Paleur , courage. Virtute, valo-
re.
im. latenciò 6 voluntat. Ánimo. Consi-
lum, *propositum. Dessein, volonte.
segno , proponimento.
imw! inter). de que se usa per alentar 6
esorsar á algú. Animo! Buen dnimo!
Macte, macte animo. Courage! ferme!
or ca! Orsú, coraggio.
coin áxrwo. fr. Esforsarse, aleutarse.
Cobrar dnimo, valor, espiritu, etc.
Animam vires capere, erigere. S'en-
hardir. Rallentarsi.
posa: ixmo. fr. alentar 6 esforsar á algú.
Animar. \acitare, auimare. Ænimer.
Iscuorare.
ria (vno. fe. Tenir intenció de alguna
cosa. Hacer ó tener dnimo. Ín animo
habere, deliberare. Avoir dessein. Fa-
re proposito.
Ybs rienser LO ásimo. fr. Desauimar , des-
alentar. Desanimar , desalentar. Ex-
ammare. Decourager. Scoraggiare.
wcoar pe áximo. fr. Variar la intenció.
Fariar de intento. Mutare consilium.
Changer de dessein. Cangiar disegno.
?îzoeza LO ásimo. fr. Acobardirse. Estre-
charse de animo. Auimum reprimere.
& decourager; perdre courage. Sco-
nesiarsi.
ANIMOS, A. adj. Valeròs, esforsad. Ani-
moso. Animosus, imperterritus, gene-
rosas. Courageux. Valeroso, coraggioso.
ANIMOSAMENT. adv. mod. p. us. Ab
ánimo. Animosamente. Animosè , forti-
tér, strenuè. Courageusement. Corag-
giosamente , animosamente.
ANIMOSÍSSIM , MA. adj. sup. de aximòs: '
Animosísimo. Fortissimus, strenuissi-
ANI 135
mus. Sup. de courageux. Coraggiosissi-
mo, animosissimo.
ANIMOSITAT. s. f. Valentía, atrevimènt.
Animosidad. Auimositas , audacia. Har-
diesse , courage. Ardire , animosità.
ANIQUILABLE. ad). Lo qui ficilmèut se
pod auiquilar 6 destruir. Aniguilable.
Destructilis , destructibilis. Qui peut
étre anéanti. Aunichilabile.
ANIQUILACIO. s. f. AXIQUILAMÈNT.
ANIQUILAD , DA. p. p. de ANIQUILAR y
ANIQUILARSE, #niquilado.
ANIQUILADOR, RA. Lo qui aniquila.
. Æniquilador. Destructor, extinctor.
Destructeur. Anuichilatore.
ANIQUILAMENT. s. f. L'acció y efècte
de aniquilar. 4niquilamiento, aniqui-
lacion. Destructio , in nihilum redactio.
Annihilation , aneantissement. Annichi-
lazione.
ANIQUILAR. v. a. Resóldrer 6 reduir á
ser alguna cosa. Se usa també com recí-
proc. Aniquilar, Ad nihilum redigere.
Annihiler, anéantir. Annichilare, an-
pichilire.
AXIQUILAR. met. Destruir 6 arruinar ente-
ramént. Se usa també com recíproc.
Aniquilar. Destruere, funditús everte-
re. Annihiler , aneantir. Annichilire.
ANIQUILARSE. v. r. met. Deteriorarse molt
alguna cosa, com la salud, la hisènda.
Aniquilarse. Deteriorem fieri. S'anean-
tir. Aunichilarsi.
AXIQUILARSE. met. Humiliarse, abátrerse
fins no res en la consideració prepia.
. Aniquilarse. Demissè de se ipso sentire,
pro nihilo reputari. Sanéantir, s'hu-
milier profondément. Prosternarsi , ab-
- battersi.
ANIS. s. m. Planta anyal de cosa de un
peu de alt, que tè las fullas rodónas y
retalladas á pomets, las flors pétitas en
fórma de parasol, y la llavór menuda,
de un sabór agradable. 4nis. Anisum,
anicetum. Ánis. Ánice.
Axis. La llavór de la planta de éx nom.
Anis. Anisum. Anis. Auice.
axis. Especie de confits mènuds. fnis,
anises. Anisum saccharo canditum.
Dragées d'anis. Anici inzuceherati.
axis ESTRELLAD. Arbret de Indias que fa
un fruit, garrofa, ó tabèlla, á modo de
estrellas, Sins de las cuals hi ha una
llavór menuda, llustròsa, de un gust
suau entre fonòll y anis, y se usa en la
medicina. Badian. Anisum stellatum.
—
154 ANN
Badiane. Anice della Cina.
ANIS ESTRELLAD. Arbusto de Filipinas y de
la Xina, que fa un fruit en figura de
estrélla, lo cual conté una llavòr parda
de sabòr y olòr aromútic. Badiana,
anis de la China, anis estrellado de las
Indias. Anisum stellatum. Badiane.
Ánice chinese:
axis ESTRÈLLAD. La llavòr del arbret del
matèx nom. Anis estrellado. Anisum
stellatum. Anis etoile. Anice chinese.
ANISSAD, DA. adj. Lo que está compost
6 adobad ab anis 6 tè gust de anis. Ani-
sado. Aniso conditus. Compose d'anis.
Coperto d'anici.
ANISSAR. v. a. Posar anis, barrejar espe-
rit de anis ab alguna cosa. 4nisar. Ani-
so condire. Aniser. Condire coll' anice.
ANIVELLAR. v. a. Tirar lo nivéll pera
efaminar si un pla está igual. Nivelar.
Perlibrare, ad libellam vel perpendicu-
lum exigere. Niveler. Livellare.
ANIVELLAR. Posar un pla en la posició ho-
risontal justa. Nivelar. JEquare, ad
amussim planum reddere. Niveler. Li-
vellare.
ANIVELLAR. Posar en equilibri 6 igualtat
cualsevol cosa material. Nivelar. Ad li-
bellum ducere, ad amussium dirigere.
Mettre de niveau ou en équilibre. Equi-
librare.
ANIVELLAR. met. Guardar igualtat ó equi-
tat en lo que se efecuta. Nivelar. Ad
equum exsequi. Observer une juste
égalité, une équité parfaite. Livellare.
ANIVERSARI. s. m. L'ofici 6 missa que
en sufragi de algun difunt se celèbra en
lo dia que complex lo any de sa mort.
Aniversario. Anniversarius. Obit. An-
niversario.
ANIVERSARI. Lo dia que fa un any dèsde
que succeí alguna cosa. Aniversario.
tes anniversaria. Anniversaire. Anni-
versario, annuale.
ANJALITS. s. m. pl. Planta anyal, que
crèx fins á tres peus, y trau varias ra-
mas pobladas de fullas estretas y de
flors grossas de un blau hermós. 4zu-
lejo, liebrecilla. Centaurea cianus. Au-
bifoin , bluet. Fioraliso , cattisegola.
ANLASSAR. v. a. ant. ENLLASSAR.
ANLLA. adv. ll. aut. emti4.
ANMARSIR. v. n. ant. EXMUSTIGAR.
ANNALISTA. 8. m. ANALISTA.
ANNALS. s. m. pl. Axats.
ANNATA. s. f. La rénda, fruits d utilitats
ANO
que produex en un any cualsevol be.
nefici 6 empleo. Anata. Annuus reddi.
tus. Revenu annuel d'un benéfice , d'u
emploi. Rendita annualel, annata.
MEDIA ANNATA. Dret que se paga en lo in
grès de cualsevol benefici ecclesiástic
pensió ó empleo secular, y es la mita
de sòn valòr en lo primer any. Tamb
se anomena axí lo que se paga per lo
títols, y per lo honorífic de alguns em
pleos y altras cosas. Media anata. Di
midia proventuam annuorum pars. 41
nate. Annata.
ANEXO, XA. adj. Lo que está unid ¿al
tra cosa ab dependencia de èlla. 4nexc
anejo. Annexus. Annexe. Auness
unito.
ANNOBLIMENT. s. m. ant. EXNOSLIMÈTI
ANNOBLIR. v. a. ant. EXNOBLIR.
ANNOBLIT , DA. p. p. de axwosun.
ANNUAL. adj. Lo que se fa ó succeex ca
da any. Anual, anuo , anal. Annuu
- Annuel. Annuario.
ANNUALITAT. s. f. La rénda ó pensió d
un any. Anualidad. Annuus redditu
Annualite. Aunata.
. ANNUALMENT. adv. t. Cada any. nua
mente. Singulis annis. Aanuellemen
Aunualmente.
ANO. s. m. Cir. La part del cos humá pe
ahónt se expel-lex lo excremént. 4n
Ánus. Anus. Forame, ano.
ANODÍ, NA. adj. Cir. y Med. Se diu d
medicamént que té virtut de suavisar
calmar los dolórs. També se usa co
substantiu. Anodino. Medicamentui
o temperans. Anodin. Anodino, lenitiv
ANOLIEJAR. v. a. ant. FLETAR.
ANOMALÍA. s. f. Gram. La irregularit
de alguns noms y verbs que en sa di
clinació y conjugació se apartan de
régla comuna. Anomalia.. Anomali
Anomalie. Anomalia.
ANOMALÍA. Ástron. La distancia angular d
lloc verdadér de un planeta fins á s
afeli vista désdel céntro del sol. 4n
malia. Anomalia. Anomalie. La dista
za ch'è tra un pianeta e'l suo afelio.
ANOMALIA. IRREGULARITAT.
ANOMALO, LA. adj. Gram. Se diu c
nom ó verb que tè alguna irregulariti
Anomalo. Anomalus. 4nomal. Ánomal
ANOMENAD, DA. p. p. de anomeni
Llamado, nombrado , apellidado.
ANOMENADA. s. f. Nom, fama. Nombi
nombradia. Nomen. Nom , renom. Gi
ANS |,
do, nome, nomanza, nomea, nomi-
Bana.
INOMENADAMÈNT. adv. mod. ant. Ab
bsiació del nom. 'Nombradamente.
Vainatim , signanter. Nommenent. No-
zutamente.
AVNENAR. v. a. Desiguar à alguna
prin 6 cosa per sòu mom. llamar,
malrar, apellidar. Nominare , vocare,
apellare. Appeler , nommer. Nomare,
maupare.
mer Elegir per algun cárreg 6 em-
dm. Nombrar. Nominare. Nommer.
Nominare.
MONENARSE. v. r. Dirse ó tenir nom.
limarse , apellidarse. Appellari. Se
raxer, s'appeler. Nominarsi, aver
nat,
semase. Dir són nom, 6 dir qui es
pra que lo conegan. Decir quien es.
See sominare, notum facere. Declarer
ja som. Nomarsi.
M EO ANOMEYE. expr. ab que algú ex-
pia la repagnancia de que li fassan
mezonia de la persona que aborrex , 6
w ea extrém. No me lo nombre. Nec
taetar. Ne m'en parlez pas. Non lo
dir, on nomarlo.
NINM, MA. adj. Lo que no tè nom.
Am, Anonymus. Anonyme. Auo-
Em.
ANC v. a. amt. DISMINUIR.
ANOCETA s, f. dim. de anca. Nalguita,
Ulpuls, nalguicg. Clunicula, cluni-
calas Dim. de fesse. Natichetta.
SL X MITJA ANQUETA. fr. fam. Estar mal
wetd, assentad 4 mitjas. Estar de
vis anqueta. Incommodè assidere:
"dile natibus tangere. Etre mal as-
50, tre assis sur une fesse.
UMPRONAR. D ant. ea , CIR-
Cr,
AVRERA, adv. ll. zxpangkRA.
"MUQUEIR. v. a. ant. ENRIQUIR.
'S. adv, agass.
*-v 43$ Bk. conj. adv. Al contrari, per
cho millór. Antes, dntes bien. Imò,
fumo, potius. Au contraire , plutôt.
iz, piuttosto.
1. s. £ masa.
?"tisu. met. Donar pretéxt, motiu.
7 454. Ocasionem prebere. Donner
trat. Dar adito.
SAGTIR. v. a. ant. SEGUIR, PROSEGUIR,
"ec.
SSAIGONAR. v. a. ant. ENSANGRENTAR.
ANT ' 135
ANSAT..s. m. territ. Turi.
ANSEATIC, CA, adj. que se aplica als
pobles y ciutads llibres, y reunidas
- mutuamént pera lo comers. Ansedtico. .
Civitates anseaticæ fœderatæ. Anséati-
que. Auseatico.
ANSEGUIR. v. a. ant, SEGUIR , PROSEGUIR,
PERSEGUIR.
ANSETA. s. f. NANSETA.
ANSIA. s. f. Congóxa 6 fatig que causa en
lo cos inquietut ó movimént violént.
Ansia. Auxietas. 4nxiete. Ansietà, af-
fanno, ambascia.
ansia. Ángustia 6 afflicció del ánimo. An-
sia. Afflictio. Angoisse. Angore.
ansia. Desiti vehemént. Ansia. Cupido,
cupiditas. 4vidité. Avidità.
ansias. pl. Basquetj, ganas de vomitar.
Bascas , arcadas. Nausea. Nausets.
Nausea, stomacazione.
. DONAR ANSIA. fr. Causar temor, recel, ó
espant lo mal estad de alguna cosa.
' Dar cuidado. Curam injicere. Mettre
en peine. Far temere, dar pensiere.
DONARSE ANSIA. fr. DONARSE BRASA.
ESTAR AB ANSIA. Ír. ESTAR AB CUIDADO.
PASSAR ANSIA. ÍT. PASSAR CUIDADO.
ANSIETAT. s. f. ansia.
ANSIOS, A. adj. Lo qui té ansia. 4n-
sioso. Anxius, sollicitus , cupidus. Avi»
de , convoiteur. Sollecito , accurato.
ANSIOSAMENT. adv. mod. Ab ansia.
Ansiosamente. Anxié, sollicite , avidé ,
cupidé. 4videment. Sollecitamente, ac-
curatamente. .
ANTA. s. f. Especie de cérvo més gros
que lo comú, del cual se diferencia
principalmènt en que sas banyas dèsdel
matèx naxemènt de èllas, estan dividi-
das com los dits de una ma. Anta. Cer-
vus alces. Tapir. Sorta di cervo.
ANTA, La pell adóbada de la danta ó búfa-
lo, y també de alguns altres animals.
Ante. Corium bubalinum. Peau de
buffle ou d'autres animaux. Cuojo di
bufalo.
ANTABATR. v. n. ant. ENTIBIARSE.
ANTAGONISTA. s. m. Lo qui es oposad
6 contrari á altre. 4ntagonista. Adver-
sarius, antagonista, æmulus. Antago-
niste. Autagonista , competitore.
ANTANY. adv. t. En lo any prófim pas-
sad. Algunas vegadas se aplica extensi-
vamènt als anys anteriórs. Antaño. An-
no proximè elapso. .4ntan. L'anno
scorso.
156, | ANT
ANTARTIC, CA. adj. Astron. Se diu del
polo oposad al ártic. Antartico. Autarc-
ticus. Antarctique. Antartico , australe.
ANTÀRTIC. Lo que pertany al polo antár-
tic. Antartico. Ad australem vel antarc-
ticum .polum pertinens. Antarctique.
Antartico.
ANTE. s. f. avra, en la segóna accepció.
ANTECEDENCIA. s. f. ANTECEDÈNT.
ANTECEDÈNT. p. pres. de ANTECEDIR,
Lo que antecedes. Antecedente. Ante-.
cedens. Precedent. Precedente.
ANTECEDEST. s. m. Zog. La priméra pro-
posició de un entimema ó de un argu-
mént que tè dès proposicións. Antece-
dente. Antecedens , prior propositio en-
thymematis. Anteredent. Antecedente.
ANT£CEDENT. Gèom. y Arit. Lo primer tér-
me de una rahó que se compara ab lo
segón. Antecedente. Antecedens. Ante
cedent. Antecedente.
ANTECEDENTMENT. adv. t. ANTERIOR-
| MENT.
ANTECEDIR. v. a. Anar davant en témps,
órde ó lloc una cosa 4 altra. 4ntece-
. der. Antecedere. Devancer , preceder.
Precedere, precorrere, andare avanti.
ANTECESSOR , RA. s. m. i f. Lo qui
preceí á altre en alguna dignitat, em-
pleo, ministeri 6 encárreg. Antecesor.
Antecessor, qui antecessit, precessit.
Predecesseur , devancier. Predecessore,
antecessore.
antecessòrs. pl. Los antepassads dels cuals
algú descendex. Antecesores: Majores ,
avi. Ancétres, devanciers, aieux. Au-
tenati.
ANTECO , CA. adj. que se aplica als ha-
bitants del globo terrestre que estan
sóta de un matéx meridiá, y á igual
distancia del ecuadór, los uns per la
part septentrional, y los altres per la
meridional. .4nteco. Populi è regione
oppositi sub uno eodemque meridiano,
et ab æquatore-æqué distantes. Antœci.
Antisciens. Antechi.
ANTECOR. s. m. La péssa que está abans
del: cor. Antecoro. Anterior chorus.
Avant-chour. Anticoro, avancovo.
ANTECUART. s. m. Lo senyal que fan
alguns rellotges un poc abans de tocar
los cuarts. Antecuarto. Horologii pre-
ventiva pulsatio. Bruit de certains hor-
loges avant de sonner les quarts. Rumor
che fan alcuni oriuoli poco prima di
suonare.
. ANT
ANTELACIO. s. f. Preferencia de un:
cosa á altra en témps. 4ntelacion. An
tecessio , prelatio. 4nteriorite. Anterio.
rità.
ANTEMURAL. s. m. La fortalesa, roc:
ó muralla que servex de reparo 6 de
fensa. Antemural. Propugnaculum , seu
rupes murum protegens. Rempart. Ba-
stione , baluardo.
ANTEMURAL. met. Reparo 6 defensa, con
ANTEMURAL de la cristiandat. nter:
ral. Praesidium. Rempart , defense. Di.
fesa, riparo.
ANTEMURALLA. s. f. AxTEMURAL, en li
primèra accepció:
ANTENA. s. f. Ndut. Pal llarg, al cua
está assegurada la vela llatina en la
embarcacións de esta classe. Se dife
rencia de la verga, que servex per la
, velas cuadradas, en ser més llarga |
formar curva. Entena. Antenna. 4Lrt-
tenne. Antenna, pennone.
ANTEPASSADS. s. m. pl. Aquells del
cnals descendex algú. Antepasados. Na
jores, avi, proavi. Áncétres,. devan
| ciers. Antenati.
ANTEPENULTIM, MA. ad}. que se apli
ca á la persóna 6 cosa que está.inme
diatamènt abans de la peoúlt ma. Aree
peruiltimo. Penultimo anterior. 4nte
pehultième. Antepenultima.
ANTEPOSAD, DA. p. p. de axterosar :
ANTEPOSARSE. Antepuesto.
ANTEPOSAR. v. a. Preferir, esthnavs
mes. Anteponer. Anteponere preferr«
Preferer. Anteporre.
ANTEPOSARSE. v. r. Posarse davant ó a
preferencia 4 algú. Anteponerse. Ses
anteponere, preponere. Se mettre «le
vant. Porsi avanti,
ANTEQUERA, NA. adj. Lo natural d
Antequera , ó lo pertanyént á esta ciu
tad. Anteguerano. Singilià oriundu:
D'Antequera. D' Antechera. |
ANTERIOR. adj. Lo que preceex en lla
ó témps. Anterior. Anterior, prior
antiquior. 4nterieur. Anteriore.
ANTERIORITAT. s. f. Precedencia ter:
poral de una cosa relativamènt 4 alti;
Anterioridad. Antecessio, preceden
antiquitas, major antiquitas. Anteriors
te. Anteriontá. |
ANTERIORMÈNT. adv. t. Ab auteriori
tat. Anteriormente. Priús, auteriü«
Anterieurement. Anteriormente, prece
dentemente. -
| ANT
ANTES. prep. y adv. asaws.
ivres BÈ. conj. adv. ans BÈ.
isres DE ami. mod. adv. Dòs dias abans del
presént. Anteayer, dntes de ayer, an-
ter. Nudius tertius. 4vant-hier. leri
l'altro, avant’ ieri, l’ altro ieri.
ANTESALA. s. f. La pèssa que está ántes
de la sala 6 salas principals de alguna
casa. Antesala. Interius vestibulum,
primas intra ædes aditos. Anticham-
bre. Anticamera.
rin avresara. fr. Esperar en élla. Hacer
antesala. la intèriori vestibulo prasto-
bn, audientiam expectare. Attendre
dans Pantichambre. Aspettar nell’ anti-
camera.
ANTEVIGILIA. s. f. Lo dia abans de la
vola. Antevispera. Pridie vigiliam ec-
cesasticam. Avant-veille. Antivigilia.
ANTI. Preposició inseparable presa del
greg, que éntra en la composició de al-
ganas paraulas, y significa contra, 6 lo
que es contrari, com ANTIPAPA , lo qui
contra del papa. Anti. fran. Anti.
Anti.
ANTICAMBRA. s. f. ant. La péssa que es-
ti immediata abans de la sala principal
6 salas principals de alguna casa 6 pa-
laci. 4mecdmara. Anterior cubicali
atus, Antichambre. Anticamera.
ANTICIPACIÓ. s. f. L'acció y efécte de.
auticipar 6 anticiparse. Anticipacion.
Anticipaño. Anticipation. Anticipazione,
Avncmació. Ret. Figura que se comet
cuand en lo discurs se anticipa 6 pre-'
vé lo al ria dir ó alegar en
atra prior Prolepsis coccu-
pito. 4aticipation. Anticipazione.
arncresció. Lo acte de madurar los fruits
abans de temps. Per extensió se diu
també de altras cosas. Precocidad. Ma-
tontatis anticipatio. Hátiveté. Anticipa-
meato.
ANTICIPAD, DA. p. p. de anticipar, An- '
t .
ANTICIPADAMENT. adv. t. Ab antici-
pació. Anticipadamente. Cum anticipa-
bone. Avec anticipation. Auticipatamen-
te. con anticipazione. '
INTICIPADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
anticipe. Anticipador. Anticipator. Ce-
lui qa anticipe. Colui che anticipa.
ANTICIPAR. v. a. Passar avant 6 fer al-
gama cosa abans del témps regular 6
assenvalad. També se usa com recíproc.
TOM. 1.
ANT 137
Anticipar. Anticipare , anteqapere. da-
ticiper. Anticipare.
ANTICRIST. s. m. Aquell home pervers
7 diabólic que ha de perseguir á la
glesia Católica y 4 sòs fiels en la fi del
mon. Antecriste, anticristo. Antichrise
tus. Antechrist. Anticristo.
ANTICRÍTIC. s. m. Lo oposad ó contrari
del crític. Anticritico. Critico adversus,
infensus. 4nticritique. Anticritico.
ANTICUAD, DA. adj. Lo que mòlt temps
- ha que no está en us. Comunamént se
aplica á las llèys de una nació, ó à las
paraulas y frases de una lléngna. Anti»
. cuado. Inusitatus, obsoletus. Suranne.
Antico. '
ANTICUARI. s. m. Lo qui fa professió é
estudi particular del conexemènt de las
cosas antiguas. #nticuario. Antiquarius.
Antiquaire. Antiquario.
ANTICUELA. s. f. Plaúxeta rodòna de
plata ó de altre métall, la cual servex
. pera brodar, assegurandla en la roba ab
puutadas que passan per un foradet que
tè en la cèntro. Lanzejuela , lentejuela,
tembleque. Lenticula. Paillette pour les
broderies. Bisantini, bisanti.
ANTICUÈLA, Planxeta mòlt prima y rodò-
Ba que dèxan en la pèll los grans cuand
se han assecad. Lantejuela. Crustula.
Petite croute que laisse un bouton see
ché sur la peau. Crostetta.
ANTÍDOTO. s. m. Composició ó medi-
. camènt contra lo veneno. Per extensió
se diu de cualsevol prescrvatiu de al-
tre mal. #ntidoto. Autidotum , antido-
tus. Antidote. Antidoto , contravveleno.
ANTÍDOTO. met. Lo medi 6 preservatiu per
no càurer en algun vici ó falta. Antído-
to. Precautio, cautela. Antidote. Anti-
doto. i
ANTÍFONA. s. f. Lo verset que en lo rè-
so ecclesiástic se diu 6 canta abans y
desprès de cada salm. Antifona. Anti-
phona. #ntienne. Antifona.
ANTIFONARI. s. m. Llibre de cor que
conté las antífonas de tôt lo any. Anti-
‘ fona, antifonario. Autiphonarius, an-
tiphonarium. Antiphonier, antiphonai-
re. Antifonario. |
ANTIFONÈR. s. m. La persòna destina-
da en lo cor pera entonar las antífonas.
Antifonero. Antiphonarum pracentor. '
Celui qui entonne les antiennes. Antifo-
nario.
ANTÍFRASIS. s. f. Ret. Figura que se
. . 1 .
hj
158 ANT
comet cuand se denota una cosa ab veus '
que “significan lo. contrari. AÁntifrasis.
Antiphrasis. 4ntiphrase. Antifrasi.
ANTIG, GA. adj. Lo que té antiguitat.
Antiguo. Antiquus. Antique. Antico.
ANTIGS. s. m. pl. Los que visqueren en los
sigles remots, y los homes célebres de
l'antiguitat. .4ntiguos. Veteres, prisci
sapientes. #nciens. Maggiori.
A L'ANTIGA. mod. adv. 4 L'ANTIGALLA.
ANTIGALLA. s. f. Monumént de l'anti-
‘ guitat. 4ntigualla. Monumenta perve-
tusta. Antique. Anticaglia.
ANTIGALLAS. pl. Noticias antiguas. Antigua-
llas. Antiqui usus, veteres consuetudi-
nes. 4ntiquailles. Anticaglie.
À L'ANTIGALLA, mod. adv. Segòns lo us 6
costum del temps antig. 1 lo antiguo.
More antiquo. A l'antique. Al antica,
all uso antico.
ANTIGUAMENT. adv. t. En lo témps an-
tig. Antiguamente. Antique; antiqui-
tus, olim. Anciennement. Anticamen-
te.
ANTIGUÍSSIM, MA. adj. sup. de ax-
TIG. Antiquísimo , antiguísimo. Antiquis-
simus. Sup. d'ancien. Antichissimo.
ANTIGUISSIMAMENT. adv. t. sup. de
ANTIGUAMÈNT, Antiquisimamente. Anti-
- quissimé. Sup. d'anciennement. Anti-
- chissimamente.
ANTIGUITAT. s. f. La calitat de antig ;'
e
com la awricurrar de una ciutat,
una familia, etc. Antigúedad. Anti-
quitas. Antiquité. Antichità.
ANTIGUITAT. Lo tèmps antig, y també las
- cosas que en éll succeiren. 4ntigitedad.
" Antiquitas. #atiquité. Antichità.
ANTIMONI. s. m. Fóssil que casi no se
troba sinó combinad ab altras substan-
cias. Lo més comú es mòlt pesant, me-
dianamènt dur, y de colòr gris 6 ménos
clar. Antimonio, estibio , alcohol. Sti-
bium. 4ntimoine. Autimonio.
ANTIMONIA. s. f. ant. ANTIMONI. |
ANTIMONIAL. adj. que se aplica 4 la
composició en que hi éntra antimoni.
: Antimonial. Antimonialis. .4ntimonial.
" Antimoniale. |
ANTINOMIA. s. f. for. Contrarietat de
lléys en lo dret escrit, ó de dós lloos
de una matéxa lléy. Antinomia. Anti-
- momia. Antinomie. Antinomia.
ANTIPAPA. s. m. Lo qui no es canóni-
camènt elegid per papa, y pretén ser
regonegud per tal contra lo verdadèr y
ANT
llegítim. Antipapa. Antipapa. Antipap:
Antipapa.
ANTIPAPAT. s. m. La il-legítima digni
tat del antipapa, y també lo témps qu
dura. Antipapado , antipontificado. A
tipapatus. Antipapaute. Anti pepato.
ANTIPARA. s. f. ant. Cancèll ó bióm
bo que se posa davant de alguna co:
pera taparla. Antipara. Operculun
ran , paravent. Coperchio: paraven
to, parafuoco, etc., secondo l’uso a ci
è destinato.
ANTIPARRAS. s. f. pl. fam. Ullèras. #
tiparras. Vitra ocularia. Besicles. Oc
chiali. |
ANTIPARRES. s. f. pl. ant. carsó.
ANTIPATIA. s. f. La contrarietat ú opo
sició de geni, humèr 6 naturalesa qu
uns subgèctes ó cossos, tènen ab altre:
Antipatia. Antipathia. Antipathie. Au
tipatia. |
ANTIPATIC, CA. adj. Lo que tè antip:
tía. Antipdtico. Repuguans , contrariu
discors. Antipathique. Antipatico.
ANTIPERISTALTIC, CA. ad]. 4nat. L
que obra de bax á dalt. Antiperistali
co. Antiperistalticus. Antiperistaltiqu
Contrario a peristaltico.
ANTIPERISTASIS. s. f. L' acció de di
cualitats contrarias, una de las cua
excita per sa oposició lo vigàr de l' a
tra. Antiperistasis. Antiperistasis. Ai
tiperistase. Andiperistasi.
ANTIPERISTATIC, CA. adj. Lo qu
pertany à l' antiperistasis. Antiperiste
tico. Antiperistasts proprius. Antiperi
tatique. Andiperistatico,
ANTIPODA. s. f. Lo habitant del glol
terrestre diametralmèut oposad per :
situació 4 altre. 4ntipoda. Antipode:
antichthones. Antipode. Antipodo.
antíropa. met. y fam. Lo qui es de ge
- contrari á altre. Antipoda. Adversu
contrarius. Antipode. Antipodo.
ANTIPÜTRIDO, DA. adj. Lo que es co
trari 4 la corrupció. Antipútrido, al
tiseptico. Quidquid putredinem vet:
Antiputride. Quello che impedisce
utrefazione.
ANTIQUIOR. adj. Lo més antig. An
quior. Antiquior. Ancien. Più antico.
ANTIQUÍSSIM, MA. adj. sup. de asti
ANTIGUÍSSIM.
ANTÍTESIS. s. f. Ret. Figura que sec
met cuand en la oració se juntan co
cèptes 6 paraulas de sentit contra
‘ ANT
Antitesis. Antithesis, antitheton. Anti-
these. Antitesi.
astiresis. Gram. Figura que se comet
cuand se muda una lletra en altra. An-
tiesis. Antithesis. Antithèse. Antitesi.
AMONOMASIA. s. f. Ret. Figura que
ecomet cuand per excel-lencia se apli-
loc —
a y pren una veu apel-lativa en
del nom propi de alguna persòna, v. g.:
lo Apóstol en lloc de sant Pau, lo Filo-
sop en lloc de Aristóteles. Antonoma-
sia. Antonomasia. Antonomase. Anto-
somasia. — '
ANTONOMASTIC, CA. adj. Lo que per-
tany à l’ autonomasia. Antonomdstico.
Antonomasiæ proprius. Qui a rapport
à l'antonomase. Ántonomastico.
ANONOMÁSTICAMENT. adv. mod.
Per antonomasia. Antonomdsticamenie.
Àntosomasticè , per antonomasiam. Par
auomomase. Autonomasticamente.
ANTORX A. s. f. Atxa pera fèr llum. 4n-
aha: Fax, funale. Flambeau. Face,
ANTORXETA DE TERRA. Especie de
candelero fet de terrissa que usaban en
las cuinas pera fèr llum. Candelero de
barro. Gandelabrum fictile. Chandelier
de limon. Lumiera, lustro.
ANIOSTA, territ. EsCUDELLER. : )
AVIOL i. m. Lo desitj vehemént de al-
guna cosa, y comunmént s' enten del
que sols va gobernad per lo gust ó ca-
patio. 4fstojo , capricho. Libido. En-
vie, caprice. Capriccio.
ANTOXAD, DA. p. p. de antòxanse. An-
tojado, |
ANTOXADIS , SA. adj. Se diu de la per-
ez que ab molta facilitat varia de an-
tutos. Antojadizo. lncoustantis ingenii
homo. Fantasque , capricieux. Fanta-
sico, capriccioso.
ANTOXAMENT. s. m. antòx.
ANTOXARSE. v. r. Apetéxer 6 desitjar
ab vehemencia alguna cosa, y casi sém-
pre per mer capritxo. Solamént se usa
ta las tercèras persónas, y posposad al
prosom se y 4 algun dels pronoms me,
li, te, etc., v. g.: SE LI ANTÓXA, SE TE
ISTÒTA , etc. Antojarse. In aliquid ferri
ammi levitate, vel libidine. Convoiter.
Agognare , ardentemente bramare.
AJTOLÁRSELI A UN ALGUNA cosa. fr. For-
mar judici ab poc e£ámen 6 sèns ell.
Antojarse d uno alguna cosa. Aliquod
animo fingere, sibi leviter persuadere.
+ |
139
Juger d'une chose sans fondement. Far
iudizio sulle prime.
ANTRACAMDIAR. v. n. ant. ALTERNAR, en
la priméra accepció.
ANTRETAYAR. v. a. ant. ENTRETALLAR.
ANTRISTAIR. v. a. ant. ENTRISTIR.
ANTROPÓFAGO. s. m. L' home que
ménja carn humana. 4ntropófago. Àn-
thropophagus. Antropophage. Antro-
fago.
ANTUVIO. s. m. fam. Cop ó cas repenti.
Antuvion. Repeutina aggressio , impro-
visus ictus. Action subite et impré&vue.
Colpo improvviso.
AL PRIMÈR AXTUVIO. mod. adv. fam. En lo
principi de un negoci ó assumpto. À las
primeras de cambio. Penè incepta re.
Au commencement. Salle prime.
ANUENCIA. s. f. CONDESCENDENCIA.
ANUJAR. v. a. ExUJAR.
ANUJOS, A. adj. Exv3òs.
ANVANAIR. v. a. ant. DESVANÉXER , DISSI-
PAR, ANIQUILAR.
ANVANCIR. v. n. ant. DESVANÉXERSE.
ANVAYR. v. n. ant. EXVÈLLIA.
ANVERGOYR. v. n. ant. ENvERGÓNYIRSE.
ANVILAIR. v. a. apt. ENVILIR.
ANUL-LABLE. adj. Lo que se pod anul-
lar. Anulable. Quod aboleri vel rescin-
di potest. Qui peut étre annulle. Annul-
abile.
ANUL-LACIÓ. 8. f. L' acció y efécte de
anul-lar. 4nulacion. Abolitio , rescissio,
abrogatio. Annullation. Annullazione ,
annullamento. .
ANUL-LAD, DA. p. p. de ANUL-LAR. Anu-
lado.
ANUL-LADÒR, RA.'s. m. y f. Lo qui
anul-la. Anulador. Abrogator, abro-
gans. Celui qui annulle. Aunullatore.
ANUL-LAMENT. s. m. aut. ANIQUILAMÈNT.
ANUL-LAR. v. a. Invalidar, donar per
nul-lo algun tractad , contracte $ pri-
vilegi. 4nular. Abrogare, irritum fa-
cere, rescindere. 4nnuller. Aunullare.
ANUNCI. s. m. Presagi , prouóstic. .4nun-
cio. Omen, augurium. Augure , présa-
ge. Augurio, presagio, indizio.
axuxci. Noticia que se dòna per escrits al
públic de la venda de alguna obra lite-
raria 6 de cualsevol altra cosa. Anun-
cio. Enuntialis publicè edita de quibus-
dam rebus venalibus. Annonce , affiche. '
Cartello.
ANUNCIACIÓ. s. f. p. us. ANUSCI.
anusciació. Per antonomasia la embaxada
140 , ANY i
que lo ángel sant Gabriel portá á la
Verge Santíssima del misteri de la Eu-
carnació. Anunciacion. Annuntiatio bea-
te Virginis Marie. Annonciation.
: Annunziazione. )
ANUNCIAD, DA. p. p. de ANUNCIAR.
Anunciado. '
ANUNCIADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
anuncia. 4nunciador. Anuutiator. Celui
ui annonce. Annuuziatore.
ANUNCIAMENT. s. m. ant. ANUXCI.
ANUNCIAR. v. a. Donar la priméra noti-
cia ó avis de alguna cosa. Anunciar.
Nunciare, annuntiare. Annoncer. An-
nunziare. |
ANUSCIAR. Pronosticar bons 6 mals suc-
céssos. Anunciar. Augurari , predicere.
Annoncer , présager. Presagiare , augu-
rare.
ANUTI. s. m. ENUTJ.
ANUVOLARSE. v. r. ant. ENNUVOLARSE.
ANVOLTAR. v. a. ant. EMBOLICAR.
ANXOVA. s. f. Nom que se dóna al sai-
tó cuand está salad. 4nchoa, ancho-
vG.. Apua, aphya. Anchois. Acciuga,
alice.
ANXUP. s. m. Caseta ó depósit que se fa
per rébrer l' aigua y repartirla. 4rca
de agua, cambija. Castellum, aqua-
' rum receptaculum, dividiculum. Chd-
teau d'eau. Serbatojo.
ANY. s. m. Lo témps que está lo sol à do-
nar la volta á la eclíptica, en virtut de
són moviment aparént al rededor de la
terra. 4no. Annus. An. Anno.
axy. Témps més llarg que lo regular 6
necessari pera fér alguna cosa; y axí se
diu: ha tardad un axv, ha estad un
ANY, etc. 4ño. Diú, multúm, diutius,
Long-temps: "Anno.
ANY. En las universitats y col-legis lo
tèmps senyalad en cada any per assistir
á la cátedra. Curso, año. Cursus, cur-
riculus litterarius, academicus. Cours.
Corso degli studj.
ANY ANOMALISTIC. Lo témps que tarda la
terra dèsde que ix del afeli de la sèva
órbita fins que tòrna á ólla: es mès
llarg que lo astronómic y lo trópic, y
consta de 365 dias, 6 horas, 15 minuts
y 25 segóns. Año anomalistico. Annus
eic dictus. Annee anomalistique. Auno
anomalistico. |
ANY ASTROXOMIC. Lo qui consta de 565 dias,
, 6 horas, 9 minuts y 24 segòns. dio
astronómico, astral, sideral , sidereo.
| , ANY, , .
Annus astronomicus. Annee astronomi-
que. Àuno astronomico.
ANY VIGÈST. ANY DE TRASPAS.
ANY CIVIL. Lo qui consta de un número ca-
bal de dias, 365 si es comú, ó 566 si
es bigèst. Ano civil, politico. Annus ci-
vilis. 4nnee civile. Anuo civile.
ANY CLIMATÉRIC. Med. Lo any seté ó nové
de la edat de una persóna y los seus
multíplices. També se dóna aquest nom
- per extensió al any calamitós. 4ño cli-
materico.. Aunus climatericus. Annee
climatérique. Anno climaterico.
ANY comú. Lo qui consta de 365 dias. Aiio
comun, usual, vulgar. Annus usualis.
Annee commune. Auno volgare.
ANY CORRENT. Lo presént en que succeex,
| se efecuta 6 mana fér alguna cosa. fno
corriente. Hic ipse annus, annus pra-
sens, annus vertens. #nnée courante.
Anno corrente.
ANY DE Gracia. Lo del naxemént de nostre
Senyor Jesucrist. Ano de gracia , o de
nuestra salud. Annus nativitatis Domi-
ni nostri Jesu Christi. An de grace.
Anno di salute.
ANY DE NÈU ANY DE piu. ref. que dôua à
enténdrer que en lo any que nèva mòlt
sol ser abundant la cullita. dio de nie-
ves año de bienes. Dulces satis nives.
Neige sans gelée , annonce bonne levee.
Sotto acqua fame, sotto neve pane.
ANY DE TRASPAS. Lp qui té un dia més que
lo comú, ço es, 366 dias: vé cada cua-
tre anys, á excepció del últim de cada
. sigle. ho bisiesto. Anuus bissextus,
bissextilis. 4nnee bissextile. Anno bi-
sestile.
ANT EMERGÈNT. Lo qui se comensa á contar
desde un dia cualsevol que se assenyala
fius á altre igual del any seguént , com
lo qui se dòna de temps en las pragmá-
ticas y edictes, comeusandse á contai
dèsde lo dia de la fétxa. 4ño emergen.
te. Ànnus emergens. 4n émergent. An:
no emergente.
ANY eccuestástic. Lo qui goberna las so.
lemnitats de la Iglesia, y comensa ci
la primera dominica de advént. iu
eclesidstico. Aanus ecclesiasticus. An
née ecclésiastique. Anuo ecclesiastico.
ANY FATAL. for. Lo any senyalad com á ter.
me peremptori pera interposar y milla
. rar las apel-lacións en certas causas
Año fatal. Fatalis annus. Annee fatale
- Anno fatale.
ANY
ast LIUNAR. Any-propi dels árabes y altres |
pobles orientals, y consta de 554 dias.
dio lunar. Aunus lunaris. 4nne? lunai-
re. Anno lunare.
ast 500. Los primers dias del any. Año
ao. Calende, januarii. Nouvel an.
l'anno nuovo.
wrást. Lo del jubilea universal que se :
ceiébra en Ròma en certas épocas, y
després per medi de butlla se sel conce-
dir en iglesias senyaladas pera tòts los
de la cristiandat. 4ño santo, 6
de jubileo. Jubileus annus. Annee de
jubilee. Anno santo.
ast taóric. Lo tèmps que está lo sol 4 tor-
wr al matéx punt equinoccial , y cons-
ta de 565 dias, 5 horas, 48 minuts y
X) weóns. AñO tropico. Annus sic dic-
tas {annee tropique. Anno tropico.
1315. pi Edat avansada; y axí se diu : fu-
lano tè avrs. Años. Ætas ingravescens.
Age avancé. Anni.
i CRM awts COTETA VERDA. ref. que repren
als vèlls que se afeitan y adòrnan com
si fxsen joves. A rocin viejo cubezadas
nuevas: d la vejez viruelas. In senecta
fucus. Le fard est hors de saison dans
la vieillesse. Quanto è più vecchio l'ar- *
cola, meglio gira.
A335 RA QUE ES MORT LO MUD, Y ENCA-
& 10 cx LI PUD. ref. vulg. ab que se
reprea als que renovan quèxas de agra-
vs astas. Antaño murió el mulo y ho-
garo le hiede el culo. Post annum fun-
ct! nonc fœtet culus aselli. Le temps
dat amortir toute rancune. Noll' altro
che tua rancura al mondo dura.
cnm LO axY. fr. Estar actualmènt pas-
sand los dias del any. Correr el año.
Amum preterire, labi. S'ecouler l'an-
mer. Passare , trascorrere l’anno.
CÓRRER LO ANY Ó TAL ANT. fr. ab
pressa lo any en lo discurs del cual suc-
cei 6 se féu alguna cosa. Correr el año.
Finere, decurrere aunum. C'etait dans
l'année. C'era nell’anno.
Gun ANYS. fr. FÈR anys, en l'accepció
de arribar algú, etc.
DE CEST ES CENT ANYS, DE MIL EX MIL ANYS
sa VEGADA. loc. que se usa pera expli-
car que alguna cosa succeex rara vega-
da. Por jubileo ; rara vez. Rarò. Rare-
ment. Di rado, da cento in cent' anni.
aan AxyS Y PANYS. fr. Durar per llarg
temps; y axí se diu de un bon drap que :
DURARÁ 4515 Y PANYS. Durar por peñas.
e se ex- .
o. ANY 141
Diutissimè durare, subsistere. Durer
long-temps. Durar anni e anni.
ÈNTRE any. mod. adv: En lo discurs del
' any 6 durant ést. Entre ano. In ipso
anni cursu , labente anno. Dans le cours
de Pannee. Durante l'anno. .
rkn ANYS. fr. Arribar algú en cada any al
. dia que correspon. al de sòn nasemènt.
Cumplir años ó dias. Natalem cujusque
: diem esse. Etre au jour anniversaire de
" sa naissance. Essere il natale d' uno.
rèr anys. fr. Haberhi anys que ha succeid
alguna cosa. Hacer años. Àliquod fluxis-
se annis. Y avoir.-Anni fa.
rka ANYS. fr. Cuidar de la vida, evitand
‘ lo que pod ser danyòs á la salud 6 4 la
quietut del ánimo; y axí se diu á una
persòna que está apesarada: vòsté lo
* que ha de procurar es rka anys. Vivir.
Vitam curare. Avoir soin de soi. Invec-
chiare.
JUGARSE LOS ANYS. fr. fam. Jugar per mera
diversió ó entretenimènt, séns atraves-
. sar cap interes. Jugar los años. Ludum
nullo proposito promis exercere.
Jouailler. Giuocar di niente.
LO ANY DE LA MARÍA CASTANYA, Ó DEL ANY DE
LA MARÍA CASTANYA. expr. fam. En témps
ó de temps antig. En tiempo de Mari-
castaña , ó del tiempo de Maricastaña.
Olim, antiquitus. Anciennement; des
les siècles recules. Al tempo che Berta
filava.
LO ANY DEN MÁRRAS. exp. fam. LO ANY DE LA
MARÍA CASTANYA.
LO ANY DEN MÁRRAS. expr. fam. que se usa
pera donar 4 enténdrer que tardará
mòlt temps á efecutarse alguna cosa, 6
que se dubta de la possibilitat de que
succeesca. Cuando la rana tenga ó crie
pelos. Ad calendas græcas. Quand les
poules auront des dents. Quando la ra-
nocchia avrà denti.
LO QUE NO ES EN MÓN ANY, NO ES EN MÓN
DANY. ref. que exprèssa que no debem
tenir sentimént per los succéssos passads
que no estiguéren al nostre cuidado. Lo
que no fue en mi año, no fue en mi da-
no. Res sine me acta , mea non interest.
Les faits d'autrui, à sa charge mon
ami. Di ció che non ho amministrato
non rispondo. i
LO QUE NO SUCCEEX EN UN ANY, SUCCEEX EN
UN INSTANT. ref. que denota la contin-
gencia y varietat dels succéssos humans.
Lo que no acaece, sucede 6 se hace en
142 ANY
un año, ataece en un rato, Quod dis-
tulit annus, trahit dies. Ce qui n'arrive
en un an, arrive en un moment. Ciò
che non accadde in un anno avviene in
un giorno.
MAL ANY LO PEL. imprec. fam. ab que se
‘ desitja mal 4 algú. Mal año para el.
Malum! Peste! malepeste! Lo colga il
malanno.
QUI VOL SER RIC MASSA AVIAT , ABANS DEL ANY |
Es PÈxJAD. ref. que amenassa à las per-
sónas que per medis il-lícits volen fèr-
se rics en poc témps. Quien en un ano
— quiere ser rico, al medio le ahorcan.
recoces fortune ruunt. La- fortune
improvisée , tombe de même. Chi vuol
esser ricco in breve tempo è facile
ch'abbia la forca per termine.
RECORDARSE DEL ANY DE LA FAM. fr. fam. ab
que se dóna á enténdrer que una cosa
es mòlt antigua. 4cordarse del tiempo
. del rey que rabió, ó ser una cosa del
tiempo del rey que rabió , ó del rey que
rabió por gachas. Obsolevit. Se souve-
nir de loin: étre vieux. Rammentarsi
del tempo di Berta.
VISCA VÒSTÉ MÒLTS ANYS, Ó MIL ANYS. OXpr.
cortesana que se usa pera expressar lo
agrahimènt per la dádiva ó benefici re-
bud'; axí com també per las mostras de
afécte y amistat. Viva V. mil anos, ó
muchos años. Sis felix et longævus. Je
vous suis bien obligé. Grazie a lei.
ANYADA. s. f. Los fruits de cada especie
que se cullen en un any. Añada. An-
nus. Levée annuelle. Raccolta annuale.
ANYADID, DA. p. p. de anvapir, Áña-
dido |
ANYADIDURA. s. f. Lo que se anyadex á
alguna cosa. Añadidura. Additio, ap-
pendix. Addition. Addizione..
ANYADIR. v. a. Aumentar ó afegir. Aña-
dir. Addere. Ajouter, joindre. Con-
glungere, appiccare.
ANYADIT. s. m. Lo cabell sòbreposad ó
postis. Postizo , añadido. Adscititia co-
ma. Postiche. Posticcio. .
ANYAL. adj. ANUAL.
ANYELL , LLA. s. m. y f. Nom que se dà-
ua al fill de la dvella fins que ha cum-
plert un any, passad lo cual se anome-
na hòrreg. Cordero, cordera. Agnus,
agna. Agneau. Agnello. |
aNvÈLL. met. Manso, dócil y humil. Cor-
- dero. Mitis, tenis. 4gneau , docile. Do-
cile, agnello.
ANY
AXYÈLL DE LLÈT. Lo qui mama. Cordero de
leche, lechal, lechar , lecental , de so-
cesto. Agnus lactens. .4gneau de lait.
Agnello che latta, .
ANYELL xisció. Lo qui té un testícul dins y
altre fora. Cordero rencoso. Agnus al-
tero testiculo pensili, altero occulto.
- Agneau qui a un testicule caché. Agnel
lo:che ha un testicolo coso,
CUAND DE MAL JUST VÈ LO ANYÉLL, MAL PRO-
FIT FA LA PÈLL. ref. que advertex la fa-
cilitat ab que se solen dissipar los bèns
mal adquirids. Lo bien ganado se lo lle-
va el diablo, y lo malo d ello y d su
amo: de malo vino el conejo, con el
diablo ird el pellejo. Malè parta , malè
dilabuntur. Ce qui vient du diable, au
diable s'en va. La farina del diavolo va
tutta in crusca. | i
ES UN ANYÈLL DE PA. expr. fam. ab que se
pondèra l'afabilitat y bon natural de
alguna persóna. Es un dngel. Angeli-
cam redolet indolem. C'est un ange.
un' agnellino.
SI DE MAL JUST vb LO ANYÉLL, MAL PROFIT
EARÁ LA PÈLL. ref. CUAND DE MAL JUST VÈ
EO ANYÈLL, MAL PROFIT FA LA PÈLL.
ANYELLAR. v. a. Parir la óvella. Parir.
Parere. Mettre bas. Partorire.
ANYELLET, TA. s. m.-y f. dim. de
anykiL. Corderico, corderillo , corderi-
to, corderuelo , corderica , corderilla ,
corderita, corderuela. Aguellus. .4g-
nelet. Agnelletto. |
ANYETARSE. v. r. ant. Rébrer alteració
algunas cosas ab lo transcurs del tèmps,
ja millorandse, y ja deteriorandse. .4ñe-
jarse. Senescere, mutari. Vieillir, pas-
‘ ser. Passare.
ANYINA. s. f. ant. Llana de anyéll de
llét. 4ñinos. Vellus agninum. Laine des
agneax de lait. Lana d' agnello.
ANYINES. s. f. pl. ant. Pèlls de amyèll:
de llét ab sa llana, las cuals adóbada:
servexen pera varios usos. Áñinos. Pel-
les agninæ. Peaux des agneaux de lait
Bassette. |
ANYIVOL. adj. que se aplica als arbre
y plantas que en un any dónan mol
fruit, y poc ó ningun en altre. Vecero
Alternis annis fructificans. On le die de
vegetaux qui ne donnent pas du frui
toutes les années. Dicesi de’ vegetali ch.
non fruttano tutti gli anni.
ANYORAD, DA. p. p. de avvómam ©
ANTÒRARSE. .
APA
ANYÓRAR. v. a. Tenir sentimènt y pena
l'ausencia de alguna persòna ó per
falta de alguna cosa. Echar menos.
Hominis absentiam , ret inopiam deflere.
Regretter. Rammaricare.
asrúmsase. v. r. Estar algú disgustad en
wloc, ja sia per l' ausencia de algu-
n 6 algunas persònas, 6 ja per los ob-
pe que lo rodejan. No hallarse. Ma-
alicubi se habere, invitum esse. Ne
pant se trouver bien quelque part. Tro-
var a meno.
ANMIANAMENT. adv. t. ant. ANTIGUA-
uisr.
AO.
AOMBRAR. v. a. ant: Fér ómbra una
con i altra. 4sombrar. Inumbrare, ob-
umbrare. Ombrager. Ombreggiare, ad-
ombrare.
suse. ant. Atemorisar, espantar. 4s0m-
brar, Terrere. Epouvanter. Spaventare.
AONTADAMENT. adv. mod. ant. arnon-
THANÈST.
AONTAR. v. a. ant. APRÓNTAR.
AORRIR. v. a. ant. ABORRIR.
AORTA. s. f. #nat. L'arteria majòr del
cos humá, que max del ventrícul es-
qe del eor. Æorta. Aorta, orte.
Aera.
AP.
APACIBILISSIM , MA. adj. sup. de ara-
ami. Apacibilisimo. Mansuetissimus,
mitissunus. Sup. d'affable. Mansuetis-
simo
APACIBILITAT. s. f. Afabilitat, dòlsura
6 suavitat en lo tracte. Apacibilidad.
Lenitas , mansuetudo, affabilitas. #ffa-.
bilite, douceur. Mansuetudine.
APACIBILITAT. Lo bon tèmple, amenitat
suavitat de alguna cosa. Apacibilidad.
Lenitas , suavitas. Douceur, amenite.
lesità.
APACIBLE. adj. Se din de la persòna dó-
cl y afable en lo tracte. 4pacible. Le-
ns, mitis , suavis. /fffable , docile. Man.
sueto.
space. met. Agradable, de bon tèmple,
com dia aPACIBLE, siti APACIBLE. Apaci-
ble. Amasus, jucundus, placidus.
Agréable, doux. Benigno, piacevole.
APACIBLEMÈNT. adv. mod. Ab apaci-
bilitat. Apaciblemente. Leniter, placidè.
- gun padas. Reme
APA 143
. Affablement , agreablement. Mansueta-
- mente.
APACIGUAD, DA. p. p. de APACIGUAR.
Apaciguado.
guado,
| APACIGUADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
- apacigua. Apaciguador. Pacator, pacis
conciliator. Celui qui apaise. Pacifica-
- tore.
APACIGUAR. v. a. Posar en pau , assos-
segar, aquietar. Se usa també com re-
cfproe, Apaciguar. Pacare, conciliare,
sedare. Pacifier , apaiser. Rappattu-
mare, rappaciare, metter d’accordo.
|. APADASSAD, DA. p. P de APADASSAR.
0.
Remendado , adereza
APADASSAR. v. a. Reforsar lo que es
véll, foradad ó esquéxad , posandhi al-
ar , aderezar. Sar-
cire , resarcire , assuere. Rapieter , ra-
petasser. Rappezzare , racconciare.
APADRINAD, DA. p. p. de APADRIXAR.
- Apadrinado. .
APADRINAR. v. a. Fér ofici de padrí,
acompanyand ó assistind á altre en al-
gun acte públic. 4padrinar. Comitari,
patrocinari. Servir de parrain dans
certaines ceremonies. Servir di patrino.
APADRINAR. Patrócinar, protegir. Apadri-
nar. Patrocinari. Protéger , defendre.
Proteggere, aver in protezione , patro-
cinare.
APAGAD, DA. p. p. de apacar. Apagado.
APAGADOR, RA. s..m. y
f. Lo qui apa-
ga. Apagador. Exstingucns, restin-
guens. Celui qui éteint. Smorzatore.
APAGADÒR. APAGALLUMS.
APAGADÓR. En varios instruménts de corda
cada una de las massetas cubertas de
cuiro que corresponen á cada técla y
servexen pera apagar lo so. 4pagador.
Parvissima tudes corio cooperta qua
instrumentorum sonus exstinguitur. Ce .
qui éteint le son dans certains instru-
mens. Sordina.
APAGALLUMS. s. m. Pèssa vuida de mè-
tall en figura cónica que servex pera
apagar los llums. Apagador , matacan-
delas. Exstinctorium. Éteignoir. Spe-
gnitojo..
APAGALLUMS. Planta, especie de escorsoné-
ra, que crèx á l'altura de un peu, y
que se diferencia de la comuna en que
las sèvas fullas sòn mòlt estretas y es-
.trelladas en fórma de déntetas. Barba-
ja. Scorzonera laciniata. Scorsonère
laciniee. Scorzonera.
144 | APA
APAGAMENT. s. m. Lo acte y efécte de
apagar. Apagamiento. Restinctio , exs-
- tinctio. Extinction. Spegnimento.
APAGAR. v. a. Extingir. Se usa. també
com recíproc. Apagar. Exstinguere,
restinguere. Éteindre. Speguere, estin-
uere, smorzare, ammorzare.
APAISSAD, DA. adj. Se diu de la pintu-
ra que té més de ample que de llarg,
en semblansa dels cuadros en que se
pintan paissos. Apaisado. Pictura in la-
tum quám in longum extensior. Oblong.
Bislungo. .
APAMAD, DA. p. p. de apamar. Medido
. d palmos. |
TEXIR BÈN APAMAD. fr. met. Tenir períèt
conexemént de algun lloc ó de alguna
cosa. Tener medido d palmos, Perspec-
tum, exploratum habere. Avoir sondé
le terrain. Esserne conoscitore.
APAMAR. v. a. Amidar á pams. Medir d
palmos. Panis metiri. Mesurer à pal-
mes. Misurar a palmi.
APANAD, DA. p. p. de apaxan. Mante-
nido , alimentado.
APANAR. v. a. fam. Manténir , alimentar,
afartar, atipar. Mantener , hacer el pi-
co, hartar. Alere, saturare. Nourrir,
. entretenir. Nutrire. /
APANARSE. V. r. fam. Ménjar eu algun lloc
á costa de algü. Comer de mogollon.
Aliená vivere quadrá. Piquer l'assiette.
Appoggiar la labarda.
APANYAD, DA. p. p. de apanvar. 4pa-
rado. |
APANYADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
apanya. Apañador. Qui aptat. Celui qui
arrange. Acconciatore.
APANYADURA. s. f. L'acció de apanyar.
Apanadura , apaño , apañamiento. Ap-
tatio. L'action d'arranger. Acconcia-
mento, assetto, ordine.
APANYAMENT. s. m. APANYADURA.
APANYAR. v. a. territ. Compóndrer,
guarnir, endressar , adornar. Apañar.
Aptare, polire, ornare. 4rranger , pa-
rer, orner. Assettare, acconciare, or-
dinare. |
A PARACIÓ. s. f. ant. EPIFANÍA.
APARADOR. s. m. La taula en la cual
está preparad tôt lo necessari pera ser-
vir lo dinar 6 sopar. parador. Aba-
cus. Dressoir. Credenza.
AVARADÒR. CREDPNSA.
APARADÓR. Especie de armari ab portas dé
vidre ó de cristall, que servex pera
APA
guardarhi imatges ó alajas finas y deli-
cadas. Escaparate. Armarium. Chásse.
Armario.
APARADÒR. Se diu especialmènt dels arma-
ris movibles ab portas de cristall, que
tènen en la botiga los quiaquillaires, ar-
gentèrs y altres venedòrs de cosas deli-
. cadas. Escaparate. Armarium. Sorte
d'armoire. Armadio. |
APARATO. 8. m. Prevenció , preparatia,
. disposició , reunió de lo que se necessi-
ta per algun objécte. Aparato, apres-
to, aparejo. Apparatus, apparatio,
praeparatio. Preparatif , apprét , dispo-
sition. Apparato, apparecchio, prepa-
ramento.
APARATO. Pompa, ostentació. Aparato.
Pompa. Pompe , appareil. Pompa.
APAREDAR. v. a. PAREDAR.
APAREGUD, DA. p. p. de apangeer.
Aparecido, parecido.
APARELL. s. m. aPARATÓ. —
APARELL. Los arreus ó guarmimènts de las
cabalcaduras per montarlas, carregarlas
6 posarlas á tirar. 4parejo. Dorsualia,
ephippium. Harnais. Arnese, barda-
tura.
APARELL. Naut. Lo conjunt de velas y al-
tres guarnimènts. de las embarcacións.
Aparejo. Armamenta, funalia navis.
Apparaux. Apparecchio.
APARELL. Ndut. Máquina composta de un:
ternals ab un cap ó'corda que passa del
un al altre, y servex pera ar cosas de
pes. Aparejo. Machina levandis ponde
ribus in navi. Moufie , palan. Paranco
APARELL. La mescla de varios ipgrediènt:
que se fa per adòbar las pélls, y dona:
cos y llustre 4 las robas. Adobo. Mix:
tura quedam pellibus macerandis ve
telis parandis. Méange, preparatior
pour le tannage. Preparazion per |
conciatura de' pelli. -
APARBLL. ARRÉUS y ORMETS.
APARELL. Pint. Bauy ó primers colors a
que se preparan las telas pera pintarla:
Imprimación. Linimentam preparato
rium, Jmprimure. Mestica.
APABELL. En las viaudas es lo que serve
pera assahonarlas y donar bon gus
Condimento. Condimentum. Condimen
Condimento.
APARELL DE GUERRA. ant. Municiòns, ai
mas, máquinas y demés ormetjs pi
fèr guerra. Solia usarse en plural. Pe
trechos. Apparatus bellici. Munition
APA
armes. Munizioni, provvisioni di guer-
ra. -
APIRELLAD, DA. p. p. de aPARELLAR.
ejado , imprimado.
PEL LA DOR, RA. s. m. y f. Lo qui
aprella. .Aparejador. Instructor. 4p-
púeur. Apparecchiatore.
APARELLAR. v. a. Preparar, prevenir,
amanir. També se usa com recíproc.
4parejar. Parare, preparare, dispo-
sere. Preparer , disposer. Apparecchia-
re, metter in ordine, preparare, ap-
prestare.
smarizar. ant. Posar los aparells à las ca-
balcadaras. Aparejar. Clitellas jumen-
ts imponere. Embáter. Mettere il basto
addosso
inima. Ndut. Posar las velas y demès
aparells á la embarcació pera tenirla á
pa de poder navegar. Aparejar. Ma.
, velisque navem instruere. Agreer,
gréer. Guarnire.
Anannam. Pint. Preparar ab lo bany 6
primers colòrs las telas que se han de
petar. També se diu èntre los daura-
dors al donar la cola, guix y bolarmini
à la pessa que se ha de daurar. /mpri-
mar. Pictoriam tabulam incrustare,
preparare. Imprimer. Mesticare.
APARENCIA sf. APARIENCIA.
APARERSA. s. f. APARIENCIA.
APARENT. adj. Lo que sembla y no es.
. Áparente. À n3. Apparent. Appa-
mate. ppare PP PP
APARENTAD , DA. p. p. de APARENTAR.
atado.
stargyTaR. v. a. Manifestar 6 donar á en-
tésdrer lo que no es 6 lo que no bi ha.
4parentar. Simulare, fingere. Feindre.
Fiagere. |
APAREVTAR. V. D. EMPARENTAR.
APARENTMENT. adv. mod. Ab aparien-
cia. 4parentemente. Specie, in speciem.
| En apparence. In apparenza.
APARER. v. n. ant. SEMBLAR,
APARECER. v. n. SEMBLAR.
nma. Dexarse véurer alguna cosa. Se
ua comupamént com recíproc. 4pare-
ur, aparecerse, parecer, parecerse.
Apparere. 4pparditre. Apparere , com-
parire.
arte. Formar judici 6 parer de algu-
Ba cosa. Comunamént se usa com im-
personal. Parecer. Videri. Paraítre,
arnebiar. Parere, sembrare.
itum. "Probarse lo que se: tenia per
TOM. I.
APA 145
' perdud. Parecer. luveniri. Se retrouver.
itrovare, rinvenire. a
A móx APARBXER. mod. adv. Segòns 6 con-
forme al propi parer 6 dictámen. 4 mi
ver. Meo judicio. 4 mon avis. Giusta il
mio parere. o.
NO SE APAREX NI MÉNOS SE APAREX ; TÔT JUST
SE APAREX. loc. ab que se denota que
alguna cosa es poc perceptible ó molt
pétita. No se parece, apenas se pare-
ce. Non percipitur, vix percipitur. Est
à peine apercevable. Si scorge a stento.
PER BÈX APARÉXER. loc. ab que se dòna i
enténdrer que algú obra per atenció y
| respècte 4 lo que poden dir ó pensar de
- éll, y no segóns sa propia intlinació 6
. geni. Por el bien parecer. Ut alioram
offensio vitetur. Par respect humain.
Per soddisfar al mondo. o
APARIAD, DA. p. p. de aparian. Parea-
do: apareado ; emparejado.
APARIAR. v. a. unir èntre sí cosas iguals
ó semblants, fèndne parells ó posandlas
de dòs en dos. Parear. Equa aut simi-
- lia copulare, jungere, conjungere; bi-
narios facere. Assembler par paires.
Accoppiare. ot Un
APARIAR. igualar 6 ajustar.una cosa ab al-
tra de manéra que queden iguals. Apg-
rear. Equare cozquare. Égaler , ajus-
ter. Congiuuger insieme, uguagliare.
apartan. Posar un mascle y una femèlla
en lloc estret á fi de que se avingan per.
fèr cria. Emparejar. Masculum et fæ-
minam conjugare. Appareiller. Far
coppia. s
APARIAR. ADÒBAR, en la primera y tercera
accepció. : t n
APARIAR. AMANIR.
APARIAR. ENDRÈSSAR. oa
APARICIÓ. s. f. L'acció y efècte de apa-
réxer, Ó aparéxerss. Aparicion, apare-
cimiento. Apparendi actio. Æpparifion.
Apparizione. E ME
APARIENCIA. s. f. La presencia exterior
de alguna .cosa. Apariencia. Species.
Apparence. A pparenza.
APARROQUIANAD, DA. p. p. de apan-
ROQUIANAR y APARROQUIANARSE. .Aparro-
guiado. . E
APARROQUIANAR. v. a. Adquirir .ó
rtar parroquians á una botiga, fá-
rica 6 altre establimènt. 4parroquiar.
Emptores adducere , allicere. 4ohalan-
der. Allettar gli avventori. |
APARROQUIANARSE. Y. T. Fèrse parroquiá de
19 —
-
146 APA
alguna botiga 6 de altre establimènt. '
Hacerse parroquiane. Fieri assuetus
emptor. Etre chaland. Farsi avventore.
APART. adv. niod. ab que se siguifica al
qui escriu que acabe lo párrafo, y co-
mense altre. Aparte. Paragraphum
‘ conclude, et alium incipe. Alinea. Da
Capo, a linea. |
APART. Separadamónt , ab distincció. 4par-
te. Separatim , divisim. Separément. la
disparte.
APART. En las comedias las paraulas que lo
representant diu suposand que nòl sen-
ten. També se usa com substantiu pera
denotar las paraulas que se han de dir
axí. Aparte. Verba que profert comæ-
dus, tamquam sibi solis loquens in sce-
na. Aparte, À parte. |
APARTAD, DA. p. p. de APARTAR y APAR-
TARSE. Apartado.
APARTADAMENT. adv. mod. ant. sepa-
. RADAMÈNT.
APARTADISSIM, MA. adj. sup. de 4PAR-
. Tap. Muy apartado. Valde remotus,
. distans Très-distant. Lontanissimo , as-
. sal discosto.
APARTAMENT. s. m. ant. SEPARACIÓ.
APARTAMÈNT. ant. DIVORCI.
APARTAR. -v. a. Separar, desunir, divi-
. dir. També se usa com recíproc. 4par-
tar. Separare. Eloigner, écarter. Al-
- lontanare, discostare , dilungare.
APARTAR. Tráurer una cosa del lloc ahónt
- estaba pera dexarlo desembrassad. 4par-
tar. Amovere, avertere, arcere. Tirer,
retirer. Ritirare, cavare, togliere, le-
vare.
aPARTAR. met. Dissuadir 4 algú de alguna
cosa, fér que desistesca de ella. Apar-
tar. Dissuadere, dehortari. Detourner ,
détacher. Ditornare, sconsigliare, dis-
- guadere, distrarre.
APARTAR. QUÉ. ENGANYAR.
APARTABSE..V. r. Desviarse 6 retirarse del
siti 'ó ahónt s' estaba. Apartar-
.se. A ere, recedere. S'eloigner.
Dileguarsi, allontanarsi. |
APARTAT. s. m. En las administracións
- de correas las cartas que se separan
pera donarlas als interessads ántes de
‘ posar la llista. Apartado. Littere in
- publica tabellariorum officina, pactá
. mercede, primo veredariorum adven-
- tu secernendg ut maturiüs suis nomini-
bus tratantur. Lettres qui doivent étre
distribuées aux personnes qui s'abon-
20. APE . .
: nent pour les avoir avant le public. Ab-
bonamento alla posta. |
APÁRTAT; APARTAT DE AQUÍ, Ó DE DAVANT.
fam. ab que se advertex á algú que
déxe de fèrnos nosa, 6 incomodarnos ,
ó privarnos la vista. Quita; quitate de
ahi; quitate de delante. Apagesis ; apa-
| ge te à me. Va-t-en. Va via.
APASSIONAD , DA. p. p. de APASSIONAR
Y APASSIONARSE. dpasionado:
APASSIONADAMÈNT. adv. mod. Ab
passió ó desit) vehemènt. Apasionada-
mente. Cupidè, vehementèr, perditè.
Passionnement. Ansiosamente , sviscerà-
tamente.
APASSIONADÍSSIM, MA. adj. sup. de
APASSIONAD. Apasionadisimo. Vehemen-
‘ tér accensus. Sup. de passionné. Ap-
passionatissimo.
APASSIONAR. v. a. Causar, excitar algu-
na passió. Apasionar. Affectus accea-
dere, muovere, eiere, inflammare. Ren-
dre passionné. Muovere passione.
APASSIONARSE. v. r. Aficionarse excessiva-
. mént á alguna persòna 6 cosa. Apasio-
narse. Impensè aliquid diligere, affecta
accendi, alicujus desiderio flagrare. Se
passionner. Appassionarsi. .
APASCURAR. v. a. ant. Donar mèn}ar.
Dar de comer. Pascere. Donner de quoi
manger. Dar da mangiare. .
APASTURAR. ant. Dar pastura á las bestias.
- Apacentar. Pascere. Faire paítre. Pa-
, scere. |
APAT. s. m. vulg. Lo dinar, barenar 6
sopar en que hi ha mòlta abundancia
de viandas. Algunas vegadas se pren
també per lo menjar ordinari, y axí se
diu: jo fas tres {pars cada dia. Comilo-
na, comida. Comessatio, comestio. Bd-
fre, repas. Pasto, pappata, mangiata
APATÍA. s. f. Dèxadesa, insensibilitat
Apatía. Affectuum vacuitas, apathia
Apathie. Apatia, indolenza. |
APATIC, CA. adj. Lo qui es mòlt déxa
6 poc sensible. 4pdtico. Iners. Aparhi
que. Spassionato, apatista.
APEAD, DA. p. p. de aPEAR y APEARSI
. Apeado.
APEAR. v. a. AVERIGUAR.
APEAR. Llevar lo empleo á algú. pea:
'Dignitate privare. Destituer. '
rimuovere, privar d’ un impiego.
APEARSE. Y. T. Baxar de caball, del cai
ruatge, etc. spears; Equo, curru di
silire, descendere. Mettre pied «à terr
Tre
Scendere da cavallo, o da carrosza,
mettere piede a terra, —
APEDESAR. v. a. ant. APADASSAR. ,
APEDREGAD, DA. p. p, de aràpregan.
dpedreado. , | | La
APEDREGADOR , BA. s, m, y f, Lo qui
apédrega. Apedreador. Lapidator. Ce-
hi qui Jette des pierres. Allapidatore.
ugazcapor. Lloc abònt solen reunirse los
roots pera fèr pedradas. 4pedreadero.
Lapidationis arena. t où les en-
fans se ráunissent pour se battre à coups
de pierres. Luogo ove i ragazzi si ra-
danano per darsi pietrate.
APEDREGAMENT. s. m. L'acció y efto-
te de apèdregar. Apedreamiento, ape-
dreo. Lapidatio. Lapidation. AUapida-
sento. T
APEDREGAR. v. a. T pèdras. Ape-
. idare , lapides jacere, i
der. Alle dare È i pep
AFEDRECAR. V. D. p. US. PÈDREGAR.
APEGAD, DA. p. p. de APEGAR, y APE-
cuse. Pegado.
APEGADIS, SA. adj. AGAFADIS.
APEGADIS. BLAPISSÒS.
arecanes. met. Suau, atractiu , gustos; y
así se dia : ved APEGADISSA. Pegajoso,
Mellitas, suavis, blandus, alliciens.
Doux, agréable. Melodico ; dolce.
APEGADURA. s, f. apEGamÈnT.
Ne Es adj. AGAFADIS.
AP - 8. TR. pl. Planta. aude DA
SORTOLÁ. ,
APEGAMENT. s, m. Lo acte de apegar
ó enganxar una cosa ab altra. Pega-
miento. Conglutinatio. L'action de col-
ler. Conglutinamento , appiasticciamen:
to.
APEGAR. v. a. AGAFAR, en la segóna ac-
cepció. ? |
APEGARSE. Y. T. AGAFAR, en la quinta ac-
APEGARSE. AGAFABSE, en la quinta y sexta
accepció.
srecaase. [ntroduirse ó agregarse algú
abónt mo li demanan ni té motiu per
serhi. Pegarse. Adhærescere, impor-
tué adjungi. S'introduire, se couler.
lstromettersi , ficcarsi.
arzcsnse. Introduirse 6 insinuarse alguna
cosa en lo ánimo de mauéra que cause
zust 6 afició; y axí se diu: las parau-
las de fulano ab lo tracte se Apkcax.
Pegarse. Ànuno iosivuari. S'insinuer
dans l'esprit. Tirare, allettare, attrarre.
. Inescari, t
wu
| APEGARSE. - Aficionarse 6 inclimarse molt.á
alguna cosa, de mamèra que sta difícil
dèxarla 6 separarse de ella. Pegarse.
rahi. Prendre got. Attac-
carsk
APEGARSE COLCOM. fr. Tráurer alguna uti-
litat de lo que se maneja, tracta ó ad-
ministra. Pegarse algo. Utilitatem au-
cupari. Tirer profit, ferrer la male,
Trar vantaggio, fare agresto.. |
APEGO. s. m. Afició 6 inclinació parti-
cular. #pego. Adhesio , propensio ve-
hemens. Ættachement. Attaccamento.::
APELFAD, DA. adj. Lo que está fat 6
texid en forma de pelfa. Afelpado , fel-
pudo , felpado. Instar serici lanuginosi
coutextus. Velouté, peluche. Vellutato.
APEL-LABLE. Lo que admet apel-lació.
Apelable. Non irrevocabile. Ce qui est
revocable. Appellabile.' :
APEL-LACIÓ. 8. £. for. Lo acte de apel-
lar, ó remey que la lléy concedex al
que se Creu perjudicad per una provi-
encia de un tribunal inferiòr, facul- '
taudlo per acudir al superiór á fi de
que millore ó revoque dita providencia.
Apelacion. Appellatio. 4ppel, appella-
tion. Appellagione, appellazione, ap-
pellamento.
DESAMPARAR L' APEL-LACIÓ. fr. for. No se-
guir algú la que interposá. Desampa-
rar la apelacion. Appellationem dese-
rere, derelinquere. 4bandonner'P'ap-
pellation. Abbandonare l' appellazione.
DONAR PER DESERTA L' APEL-LACIÓ. fr. for.
Declarar lo jutge que ha passad lo ter-
mini dins de eeu lb qui Prel-là debia :
portar lo plét al tribunal superiòr se?
gons la lléy. Dar por desierta la ape-
lacion. Appellationem , vadimonium de-
relictum declarare. Déclarer tout appel
nul. Dichiarar invalida l’ appellazione.
INTERPOSAR L' APEL-LACIÓ. fr. for. Apel-lar
ra davant del jutge superiór de la
P ontencia dictada ner lo A feriór. In-
terponer apelacion. Ad superiorem ju-
dicem: provocare. Znterjeter appel: ln-
terporre appellazione.
MILLORAR L' APEL=LACIÓ. fr. for. Fundarla.
davant del superiór després de haber
apel-lad pera davant de èll, y fèr pre-
sènt lo agravi que se sént en algun au-.
to donad per lo jutge inferiór. Mejerar
la apelacior. Ad superiorem judicem,
adire. Appuyer l'appellation. Migliorar.
l’ appellazione. a
150 APL
ir DE MACEDONIA: Planta que se cria.en
Macedonia, y es mòlt pareguda al am-
ni, sinó que fa més olor. Peregil ma-
cedonio. Apium macedonium, sexatile.
Persil de Macédoine. Ipposelino.
APITRAD, DA. p. p. de arrrrar.
APITRAR. v. a. vulg. zwsksrin.
APLAER. adv. mod. ant. APLER.
APLANAD, DA. p. p. de arnaxan. Alla-
nado , aplanado; apuntado.
APLANADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
aplana. 'Allanador, aplanador. Com-
planator. Celui gui aplanit. Spianatore.
APLANADURA. s. f. ant. L' acció de
aplanar. 4llanamiento, aplanamiento.
Complanatio, exæquatio. Aplanisse-
ment. Spianamento.
APLANAR. v. a. Posar plana 6 igual la
superficie de un terreno, sol, 6 de cual-
sevol altra cosa. Allanar , aplanar.
Æquare, complanare. Aplanir. Appia-
nare, spianare.
APLAXAR. Parland de la escopeta 6 altra
arma de fog, apuntar. 4puntar. Collinea-
re, collimare. Pointer, mirer , viser.
Mirare, prender la mira.
APLASSAD, DA. p. p. de apLassan. Apla-
zado. mE
APLASSAR. v. a. Convocar, citar, cris
dar pera tèmps y siti senyalad. 4plazar.
Condicere locum tempusque coëundi.
Convoquer. Convocare. — 2
APLATAR. v. a. ant. AMAGAR. .
APLATARSE. V. T. AJUPIRSE, AJÓCARSE.
APLAUDID, DA. p. p. de APLAUDIR.
Aplaudido. o
APLAUDIR. v. a. Celebrar ab paraulas 6
demostracións de júbilo á alguna per-
sòna 6 cosa. Aplaudir. Plaudere, ap-
plaudere. Applaudir. Applaudire, lo-
. dare.
‘APLAURER. v. n. ant, PLÁURER. '
APLAUSO. s. m. Aprobació 6 alabansa
pública ab demostracións de alegría.
". També se anomena axí la que ab pa-
. raulas fa un particular á altre. Aplau-
- so, plauso. Plausus, applausus. 4p-
plaudissement. Plauso, applauso.
APLEG. s. m. Multitut de gént reu-
. nida en un matéx lloc. Golpe de gente.
Multitudo, turba. Foule. Folla, calca.
APLEG. La concurrencia de móltas cosas en
un matèx siti, com aAPLEG de aigua.
Acogida. Confluvium. Affluence. Co-
pia, folta. |
APLEG. Rotllo de gènt. Corro, corrillo,
- APL
. rueda , rolde. Circulus, corona. Cer-
¿le. Radunanza. |
APLEG. Indigestió del ventrell. Asiento.
Cruditas. Indigestion. Indigestione.
| APLEGA. s. f. caPTA. .
APLEGA. APLEG , en la tercéra accepció.
APLEGAD, DA. p. p. de APLÉGAR y APLE=
GARSE. ME |
APLEGADIS, SA. adj. ARREPLEGADIS.
APLEGADÒR, RA. s. m. y £ caPTADÓR,
APLEGADÒR. Especie de caxó de fusta sénse
tapa ni post davant, y ab un, máneg al
detras, de uns cuatre palms de llarg,
que servex per arrepiegar las escòm—
brarías. També se anomena axí la estò-
ret pètit de espart que servex pera le
matèx fi. Cogedor. Excipulus domesti-
. .Cis sordibus. colligendis. Sorte de boîte
pour ramasser les balayures. Sorte di
. Cassa colla quale le fanti raccolgono le
spazzature quaudo scopano le camere.
APLEGAR. v. a. ARREPLEGAR.
APLEGARSE. Y. T. ABREPLEGARSE. . |
APLER. adv mod. Sèns fèr soróll, 6 ab
. veu baxa. Quedo, guedito , paso, pa-
sito, pasitamente. Subm'ssè, submissà
. voce. Bas. Pian piano, sotto voce.
APLER. adv. mod. Ab cuidado, sèns pre-
cipitació: Quedo, gúedito, pasito, pa—
sitamente. Pedetentim. Doucement.
.Adagio. + . i. .i |
APLER. À poc á poc, despay. Poco d po-
CO, poquito d poco ; paso d paso, paso
ante paso, paso entre paso. Lenté , pau«
latim, pedetentim. Pas à pas. Poco a
. poco, pian pianino.
APLERET. APLER.
APLETAR. v. n. Fér nit lo bestiar en al
guna pléta, albergarse en algun parat-
ge. Majadear , cubilar. In ovilia pecus
se recipere. Passer la nuit quelque
part, en parlant des troupeaux. Passar
la mahdra la notte in un luogo chia-
mato plèta, cioè, ovile.
APLICABLE. adj. Lo que se pod aplicar.
Aplicable. Applicationis capax. Applica-
ble. Applicabile.
APLICACIÓ. s. f. L' acció de aplicar ó
aplicarse. Aplicacion. Applicatio cujus-
que rei ad aliam: artium, litterarum
studium. Application. Applicamento ,
adattamento.
APLICACIÓ. Lo esméro, diligencia y .cui-
dado ab que se fa alguna cosa. Se diu
particularmènt del estudi. Aplicacion.
Assiduitas. Assiduité. Applicazione.
APO
APLICAD, DA. p. p. de APLICAR y AfLI- |
casse. Aplicado. ,
œucan. adj. Lo qui tè aplicació. Apli-
cado, Intentus Toi, studiosus. scd
intento, studiose.
APLCADÍSSIM , MA. adj. sup. de aru-
as. Aplicadisimo. Studiosissimus, in-
testissimus rei. Sup. d'assidu. Intentis-
simo. il
APLICAR. v. a. Arrimar una cosa á al-
tra. Aplicar. Applicare, adjungere , ap-
ponere. Appliquer. Adattare.
irucaa met. Adaptar, a iar ó aco-
modar al propósit de o que se tracta
algan pensamènt, doctrina, etc. Apli-
car. Accommodare. Adapter. Adatta-
Ye, appropriare.
arucis. Destinar alguna cosa 4 algun us.
Aplicar. Adjicere, destinare, designare.
Destiner. Destivare , assegnare.
æucan for. Adjudicar bèns 6 eféctes per
sentencia de jutge. Aplicar. Adjudica-
re. 4djuger. Aggiudicare, assegnare.
arucanse. v. r. Dedicarse 4 algun estudi
6 efercici. Aplicarse. Incumbere, se
tradere. S'adonner. Addarsi, darsi.
arucanse. Posar gran diligencia y esméro
en efecutar arica cosa, especialmènt
ea estadiar. 4plicarse. Litteris, vel alio
wstitato stadiosè operam dare, animum
tairadere. S'appliquer. Applicarsi.
APOWBIMENT. s. m. ant. EMPOBRIMÈNT.
APOBRIR. y. a. ant. EMPOBRIR.
APOC, APOC. mod. adv. À roc À Poc.
4POC, APOC. DE POC EN POC.
APOCA. s. f. Instrument públic 6 privad,
es que lo acreedòr confèssa haber re-
bad del deudòr la cantitat que li de-
bia. Carta de pago. Apocha. Mande-
ment , acquit. Quitanza , ricevuta.
nus iroca. fr. Otorgarla. Otorgar ó
dar carta de pago. Pecuniz accepte
testimoniam vel chirographum dare.
Donner acquit. Donar quitanza.
APOCAD , DA. p. p. de APOCARSE. Apo-
aroup. adj. que se aplica 4 la persòna de
poe esperit. Apocado. Debilis, abjectas
ANIMO. Pusillanime. Timido, rimesso,
o.
A4POCAD. D. us. Mesqui. Mesquino, apreta-
do. Parcas, sordidus. Mesquin , chiche.
Stico , guitto» miguata.
APOCALÍPSIS. s. m. Lo llibre canónic
que compres las revelaciòns misteriò-
sas que tingué, y escrigué lo evange-
. APO | 151
lista S. 4e. Apocalipsis. Liber Apoca-
is. Apocalypse. Apocalissi.
APOCAMENT. T m. Encugimènt , aba-
timént, falta de ánimo 6 de esperit.
Apocamiento. Animi abjectio, tuniditas.
Pusillanimité. Pusillanimitá, timidità,
debolezza d’ animo.
APOCARSE. v. r. Humiliarse , abátrerse,
tenirse en poc. 4pocarse. Sese abjice=
' rt. S'abaisser, se ravaler. Umiliarsi,
' abbassarsi.:
APÓCOPE. s. f. Gram. Figura que se
comet suprimind alguna lletra ó síl-laba
al fi de la dicció, com quem donard 2
en que se calla la e del pronom mr. 4pó-
cope. Apocope. Apocope. A ,
APÓCRIF ; FA. adi. Fabulüs , suposad;
fingid. apócrifo. Apocryphus. .4pocry-
rifo.
he. A
APOCRIFAMENT, adv. mod. Ab fona-
ménts falsos 6 incerts. Apócrifamente.
Incerté , dubiè, vel falso. D'une manié-
re apocryphe. Apocrifamente.
APODAMÈNT. s. m. ant. Motiu, ditxo.
Apodo. Cognomen alicui iuditum ob
' corporis vitium, proprietatem seu cir-
cumstantiam notatu dignam. Sobriquet.
rannome.
So
APODAR. v. a. ant. Motejar. 4podar. Ca-
‘ villari, callidè irridere, jocari. Donner
des sobriquets , apostropher. Motteg-
giare, dar soprannome.
APODERAD, DA. s. m. y f. Lo qui té
poders de altre pera administrar alguna
isènda 6 efecutar cualsevol altra cosa.
Apoderado, poderhabiente. Procura-
tor. Procureur. Procuratore.
CONSTITUIR APODERAD. fr. for. Anomenar
ab las fórmalitats .establertas per . las
llèys á algá , pera que puga representar
llegitimamènt la sèva persóna en judici
y fora de èll. Constituir apoderado. Pro-
curatorem nominare. Nommer procu-
reur. Nommare, fare , scegliere procu-
ratore. i
APODERARSE. v. r. Fèrse amo de una
cosa, ocuparia, posarla bax són poder.:
Apoderarse. Occupare, in potestatem
redigere. S'emparer, se saisir. Impa-
dronirsi , impossessarsi.
APOGEO. s. m. Astron. Lo punt en que
un planeta se troba més distant de la
terra. Apogeo. Apogeum. Apogee. Apo-
eo. e
APOL-LINAR. adj. Poet. Lo pertanyènt
& Apolo. Apolineo, apolinar. Apolli-
152 . APO i
. neus. 4pollinaire. Apollinario.
APOL-LINARISTA. s. m. Herètge secta-
. ri de Apol-linar. Apolinarista. Apolli-
| maris sectator. Apollinariste. Apollina-
rista.
APOLOGETIC, CA. adj. Lo que pertany
á 1 apología. 4pologetico. Apologeticus.
Apologetique. Apotogetico.
APOLOGÍA. s. f. Discurs que se fa de
_* paraula 6 per escrit en defensa de al- ,
guna persóna ú obra. Apología. Apolo-
. gia. Apologie. Apología. . o.
APOLÓGIC, CA. adj. Lo que pertany, al
apólogo 6 fábula moral. Apológico. Ad
apologum pertinens. Apologique. Apolo-
Ico. |
APOLOGISTA. s. m. Lo qui fa alguna
apologia. Apologista. Apologiam scri-
beus. Apologiste. Apologista. ——
APÓLOGO. s. m. Especie de fábula en la
cual bax lo vel de la ficció s'ensenya
. una veritat moral. .4pólogo. Apologus.
Apologue. Apologo..— . |
APOPLÉTIC, CA. adj. que se aplica al
' accidènt de apoplefía, 6 al qui la pa-
tex. Apopletico. Apopleticus. Apopleti-
que. Apopletico.
APOPLEXÍA. 5. f. FERIDURA. —
APORISMA. s. m. Cir. Lo tumór que se
. fa per derramaméut de sang èntre carn
. y péll, cuand al donar la sangría se fa
ménos obertura en lo cútis que en la
vena. Aporisma. Aporisma. Aporisme.
A porisma.
APORREJAR. v. a. ant. Copèjar ab pòr-
. ra 6 bastó, 6 donar bastònadas y pór-
radas. 4porrear. Fuste percutere, fus-
. tem alicui impiugere. Rondiner, rosser.
Bastonare, legnare.
APORRONAD, ‘DA. p. p. de APORRONAR.
Denostado. .
APORRONAR. v. a. Dir fástigs, injuriar
de paraula, aprofanar, atrutinar. De-
. nostar, poner d alguno de lodo. Con-
viciari, probris onerare. Injurier, ou-
trager. Oltraggiare.
APORTAD, DA. p. p. de aAPORTAR y
APORTARSE. #portado ; portado.
APORTAR. v. n. Ndut. Péndrer port ó
_ arribar á ell. 4portar. Appellere. 4bor-
der. Approdare.
AtORTAR. for. Portar, Aportar. Ferre.
. Produire. Portare, produrre. |
APORTARSE. v. r. Portarse, gobernarse en
alguna dependencia ó negoci ab acert,
valòr 6 discreció, 6 al contrari ab nee
APO
. cedad, cobardía, falsedat ó engany.
Portarse. Præclarè vel ineptè se gere-
re. $e comporter; se conduire. Con-
ursi. ,
APOSAD, DA. p. p. de APOSAR. Aplicado.
APOSAR. v. a. ALLEVAR.
APOSAR. ant. Aplicar una cosa á altra.
Aplicar. Apponere , applicare. Appli-
uer. Adattare. |
APOSENTAD, DA. p. p. de aPOSENTaR.
"fposentado..
APOSENTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
aposènta. 4posentador. Hospitium. de-
signans. Celui qui loge. Alloggiatore.
APOSENTADOR. Lo qui té per ofici aposen-
. tar. Aposentador. Hospitiis designandis
prefectus. Celui qui loge. Alloggiatore.
' APOSENTADOR. En la milicia antiga lo qui
. destinaba lo camp que hábia de ocupar
lo ‘ekércit. Aposentador. Stativorum
metator, designator. Fourrier. Foriere.
APOSENTADÒR, DE CAMÍ. Lo qui en las jorna-
das que fan las persónas reals se avansa
pera disposar lo sèu, aposènto y lo de
as sévas familias. Aposentador de cu-
mino. Regii hospitii designator. Mare:
chal-des-logis. Quartiermastro.
APOSENTADÒR DE casa Y còRT. Una de la:
persònas que componian . la junta de
aposènto, y tenian vot en èlla pera tòt
lo pertanyènt á la casa de aposènto.
Aposentador de casa y corte. Regu hos
pitii regendi curie vocalis. Membre
d'une junte dans le palais du roi , qu
s’occupait de tout ce qui pouvait concer-
‘ner le logement. Membro del palazzi
de’ Re, sotto la cui direzione era tutti
quanta riguardava l'alloggiamento dell:
amiglia regale.
APOSENTADÒR MAJÒR DE CASA Y CÓRT. Lo pre
- sidènt de la junta de aposento. -4posen-
tador mayor de casa y corte. Regi
hospitii regendi curiæ preses. Pré,
dent de la junte de logement. Il prim
. dei regali alloggiatori.
APOSEXTADÓR MAJÓR DE PALACI. Lo qui té
"són cárreg la separáció dels cuartos d
las persònas reals, y la designació d
paratges pera las oficinas y habitaci
dels subgéctes que deuen víurer dir
de palaci. Aposentador or de pa
lacio. Regis edibus divi odis et desi
nandis prefectus. Grand maréchal à
‘palais. Maliscalco del palazzo.
APOSENTAR. v: a. Donar habitacié
hospedatge á la persóna que arriba «
APO
- viatge. Usad com recíproc equival 4
allòtjarse. 4posentar. Hospitium desig-
Dare, hospitio excipere. Loger. Allog-
tare.
APOSENTO. s. m. Cualsevol cuarto ó
pèssa de una casa. Aposerto. Cubicu-
lum. Chambre. Camera. : n
irosÈvro. Posada, hospedatge. Aposento,
. sentamiento. Hospitium, diverso-
- num. Logement. Alloggio, osteria.
iPoskxTO DE CRT. L' habitació que se des-
tina als criads de las casas reals y dels
ministres que viuen de assènto en la
còrt. Aposento de corte. Hospitia regis
famulis in urbe regió designata. . Loge-
ment des personnes altachees à la cour.
Alloggio de'servitori di oorte.
APOSICIO. s. t. Gram. Figura que se co-
met posand dós ó més substantius se-
guids sèns conjunecié ; com Lisboa, córt
del réy de Portugal. Aposicion. Appo-
sitio. Apposition. Apponimento, appo-
sizione. 2
APOSIT. s. m. Med. Remey que se apli-
ca exteriormènt á algun malalt. ‘Aposi-
to, pictimá. Appositum. Topique. Topi-
co
APOSTA. s. f. POSTA, JUCUBSCA.
sosra. adv. mod. Adretas, de propósit,
expressamènt. posta, apostadamente.
Cansultò , datà operá. Exprés. À posta.
FER TEA APOSTA. fl; APOSTAR , eu la primè-
- Ta acoepció.
APOSTAD, DA. p. p. de APOSTAR. 4pos-
tado.
APOSTAR. v.a. Pactar èntre sí dos d
més persónas que disputan, que si no
se verifica lo que algú de alias. assegura
perdrá alguna cantitat 6 altra cosa.
Apostar S ponsionem facere. Parier,
gager. Scamettere.
srosrsa. Posar una ó més persónas 6 ca-
ballerías en puesto ó paratge senyalad
per algun fi. Se usa també com recí-
proc. Apostar. Catervà seu turmá :
quemlibet locum occupare. Veredos aut
carsores certo loco sistere. Poster. Por-
re in posto. | 200
APOSTASIA. s. f. Negació de la fe de
Jesucrist rebuda en lo baptisme. Apos-
tasia. asia, defectio à vera reli-
gione. Apostasie. Apostasia.
sposrasia. La.deserció 6 abandòno públic
del institat 6 religió que algú professa-
. ba. Apostasia. Ab aliquo religioso ins-
tituto defectio. Apostasie, Apostasia.
TOM. I.
APO 153
APÓSTATA. s. m. Lo ‘qui comet lo de-
licte de apostasía. Apostuta. Apostata :
- religiosi instituti desertor. Apostat.
Apostata. v
APOSTATAD, DA. p. p. de ArPOSTATAR.
Apostatado.
APOSTATAR. v. n. Negar la fe de Jesu-
crist rebuda en lo baptisme. Per exten-
. st se diu també de la persóna que
abandona to sèu institut 6 religió. Apos-
tatar. Deficere à fide, veram religio-
- mem deserere: ab aliquo.'instituto reli-
gioso deficere. 4postasier. Apostatare.
APOSTÈRMA. s. f. ant. POSTÈRMA.
APÓSTOL. s. m. Segòns són orígen signi-
fica enviad. Là Iglesia dòna éx nom als
. dótse principals dexèbles de Jesutrist,
als cuals enviá 4 predicar lo Evangeli
per tôt le mon. Apóstol. Apostolus,
. Æpôtre. Apostolo.
APÓSTOLS REVERRNCIALS. for. 'Testimoni 6
certificació del auto de. apel-lació. Tes
. timonio de apelacion. Apostoli. Certifi-
. tat d'appellation. Attestato d' la-
zione.
SER UN BON APÓSTOL. fr. met. y fam. que se
usa pera denotar que algú es mòlt do-
lènt, sagas, astut ó bellaco. Ser buena,
. brava ó linda caña de pescar. Soller-
. tem esse, astutum, sagacem , versipel-
lem. C'est un bon oiseau, c'est un fin
, merle. Putta scodata, sorcio ricotto.
APOSTOLAT. s. m. La dignitat de após-
tol. Apostolado. Apostolatus. Apostolat.
. Appostolato.
APOSTOLAT. La congregació 6 col-legi dels
. Sants apóstols. 4postolado. Apostolicum
collegium , apostolorum cetus. 4posto-
lat. Appostolato.
arastoLaT. Las imatges dels dàtse apóstols.
Apostolado. Apostolorum omnium effi-
gies, imagines. Zes images des douze
apôtres. ll quadro dove stiano dipinti i.
dodiei apostoli. |
APOSTÓLIC, CA. adj. Lo que per algun
títol pertany als apóstols , 6 se deriva de
èlls. Apostolico. Apostolicus. Apostoli-
. que. Apostolico. i
aposTóLIC. Lo que. pertany al papa ó di-
mana de la-sèva autoritat apostolica;
-com jutge arostélic, indult APOSTÓLIC.
. Apostólico. Apostolicus, ab auetoritate
pontificis sammi immediaté exoriens,
prodiens. Apostolique. Apostolico.
APOSTOLICAL. adj. ant. APOSTÓLIC,
APOSTROF. s. m. APÓSTROFO.
20
154 APO
APOSTROFAR. v. u. Dirigir lo discurs
ab vehemencia ú alguna persòna ó cosa
presèut 6 ausènt. Apostrofar. Vehemen-
tér orationem in aliquem vel in aliquam
rem convertere. Apostropher. Far un”
apostrofe.
APÓSTROEE. s. f. Ret. Figura que se
comet cuand lo qui parla dirigex la pa-
raula 4 alguna persóna ó cosa presènt
6 ausènt. Apóstrofe. Apostrophe. Apos-
trophe. Apostrofe. : m )
APÓSTRO O. s. m. Virguleta que se po-
sa en la part superiór de la consonant
anteriór á la vocal que se suprimex
pera evitar la cacofonía; com L'AURÒRA,
L'AGULLA. Apóstrofo. Suppressæ vocalis
orthographica nota. Apostrophe. Apo-
strofe.
APOTECARI. s. m. Lo qui prepara y ven
las medicinas. Boticario , farmacópola.
Pharmacopola. Apothicaire. Speziale. -
APOTECARÍA. s. f. La oficina y botiga
ahónt se fan y venen las medicinas ó
remeys pera la curació dels malalts. Bo-
tica. Pharmacopole officina, pharma-
copolium. Pharmacie, apothicairerie.
ieria.
APOTECARIESSA. s. f. La mullèr del
apotecari. La muger del boticario.
Pharmaco uxor. Æpothicairesse.
Moglie dello speziale.
APOTEGMA. s. m. Sentencia brèu dita
ab agudesa. Apotegma. Apophthegma.
Apophtegme. Apotegma.
APOTEOSIS. s. dà La ceremonia supers-
ticiósa ab que los gentils col-locaban
algun héroe éntre sòs deus. Apoteosis.
Apotheosis. Apothéose. Apoteosi, deifi-
cazione. !
APOYAD, DA. p. p. de aPOraR y aro-
YABSE. Apoyado.
APOYAR. v. a. Afavorir, patrocinar,
ajudar. Apoyar. Patrocinari , adjuvare,
opem ferre. #ppuyer. Proteggere, fa-
vorire, ajutare, patrocinare.
APOYAR. Confirmar, probar, sostenir
alguna opinió ó doctrina; y axí se
diu: sant Agustí aPora éxa sentencia.
parar. Confirmare. Appuyer. Appa-
garsi.
APOYARSE. v. r. Carregar, estrébar una
cosa en altra; y axí se diu: la columna
SE APOYA sóbre lo pedestal. Apoyar. In-
niti, Appuyer , poser sur. A giare.
APOYARSE, Servirse de alguna na 6
cosa per apoyo. Apoyarse. Alicujus pa-
APREGO
. APR
trocinio inniti. S'appuyér. Appoggiar-
si, fondarsi.
APOYATURA. 9. f. Mis. Una figura pè-
tita que servex pera donar certa gracia
y apoyo á la nota que se seguex. 4po-
yatura. Modus' anteriori modo levitèr
- insistens, quà gratior sonet. Port de
voix. Áppoggiatura.
APOYO. s. m. Lo que servex pera soste-
nir alguna cosa; com lo | respéc-
te de una pared , y lo bastó respéete de
una persóna. Apoyo, costrivo. Susten-
taculum , fulerum, fulcimentum. A4p-
pui, support, accotoir. Appoggio, ap-
iatojo. .
mss mel. Protecció, aufili 6 favòr.
Apoyo. Protectio, favor. Appui , pro-
tection. Ajuto , favore. -
APRECI. s. m. La estima que se fa de las co-
sas ó personas dignas de aprobació 6 ala-
bansa. Aprecio. Æstimatio, commendatio.
Estime, considération. Pregio, stima.
APRECIABLE. adj. Lo que es digne de
apreci. Apreciable. JEstimabilis. Appre-
ciable. Pregiabile.
APRECIAD, DA. p. p. de aPnscun.
Apreciado.
APRECIADISSIM , MA. adj. sup. de APRE-
crap. Apreciadisimo. Valdè æstimabilis.
Sup. d’apprecie. Pregiatissimo , stimatis- .
simo. |
APRECIADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
aprecia. Apreciador. JEstimator. Esti—
mateur. Pregiatore, apprezzatore.
APRECIAMENT. s. m. ant. APRECI.
APRECIAR. v. a. Avaluar, posar preu à
las cosas vendibles. 4preciar. Æstima-
re, taxare, pretium alicui rei facere.
Apprecier , estimér, évaluer. Apprezza-
re, valutare.
APRECIAR. met. Estimar, fér apreci 6 esti-
- ma de alguna cosa ó persòna. .4preciar.
JEstimare. Appretier, estimer, faire
cas. Pregiare , aver in pregio, in istima,
in venerazione.
APRECIATIU , VÀ. adj. Lo que pertauy
al apreci ó estima que se fa de alguna
cosa. Apreciativo. Ad sestimationem
pertinens. Appreciatif. Pregioso.
APREGONIRSE. v. r. ant. Sé deya dels
rius que cèrren éntre serras per fraus
ó terràs trencadas,. estretas y fòndas.
dhocinarse. là fauces coárctari. Se
: resserrer , s'érecir. Ristringersi-
NIT, DA. p. p. de arakaowimes.
Ahocinado. | ©
APR
APREHÉNDRER. v. n. Concebir alguna
cosa per lo que sembla, ó ab poc fona-
mènt. Aprehender. Imagiuari, fiugere.
Imaginer , croire sur léger fondement.
Comprendere , intendere.
amutsorer. Filos. Concebir las especies
de las cosas séns fèr judici de éllas ó
sas afirmar ni negar. Aprehender, Ap-
prebendere , mente concipere. Prendre
ue idee sans porter jugement. Àp-
prendere.
APREHENSIO. a. f. L'acció y efècte de
aprehéndrer. Aprebension. Apprehen-
no. Appréhension. Percezione: l’ atto
dell apprendere.
immrsuó. Lo fals concópte que la ima-
pució fa formar á algú sòbre alguna
cosa. Aprehension. Preceps conceptus.
Insgination , préoccupation. Capriccio,
idea, immaginazione mal formata.
ararensió. Fritos. Lo primer acte del ente-
siméat que consistex en la simple per-
cepcià de uma idea. Aprehension. Pe
ceptio, idea.. 4ppréhension. Percezione:
la cosa appresa.
APREHENSIU , VA. adj. Se din de la
dna que aprehen ó concibex ab ve-
^ na especie; y més comug-
méat del qui ab poc motiu concibex
vieas de temór 6 recel. Aprehensivo.
Imagiaosas , tumidus, ad vanas imagines
mods. Apprenensif. Percettibile.
arstarsat. Lo que pertany á la facultat
de aprehésdrer en l'home. Aprehensi-
vo. Phantasiz> proprius. Qui appartient
a l'appréhension. Percettibile, che ai
po? apprendere.
APREMI. s. m. for. Manamént del jutge,
es vrtut del cual se compel-lex á un al
camplimént de alguna cosa. Apremio.
Maodatam | judicis. Ordonnance, som-
mation. Senteuza, decreto, decisioue
del giudice.
APREMIAD, DA. p. p. de APREMIAR.
#premiado.
APREMIAR. v. a. for. Compel-lir ú obli-
prá algú ab manamént de jutge á que
hm alguna cosa. Apremiar. Cogere,
compellere. Contraindre. Costringere,
fr condannare in giudicio.
APRENENT , TA. s. m. y f. Lo qui apren
gan art ú ofici. Aprendiz , aprendiza.
t
ro; tiruncula. Apprenti. Fattore, fat- .
torino , . di bottega.
APRENÈNTATGE. s. .m. Lo acte de
apéndrer algun art ú ofici, y. lo temps ,
re,
APR 155
que s'hi emplea. Aprendizage. Tiroci-
nium. rentissage. Scuola, occupa-
zione di chi impara un' arte: tempo che
il fattore dee star col maestro.
APRES , A. p. p. de artupara, Aprendido.
APRES. ad}. ant. INSTRUID, EDUCAD.
APaÈs. adv. t. ll. y órd. pesrrks.
arnès, adv. ll. y t. ant. Cerca, prop. Cer-
ca. Propè, juxta, circa. Pres, auprès.
Presso, circa , vicino. '
APRESSAD , DA. p. p. de APRESsAR. Apre
sado,
APRESSADAMENT. adv. mod. ant. aPAESSURA-
DAMÉNT. .
APRESSADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui
apressa ó fa presas de naus. Apresador.
Pirata, predo. Capteur , captureur. Pi-
rata, corsale, rubator di mare.
APRESSAMENT. s. m. L'acció y efècte
de apressar. Apresamiento. Captura,
preda capta. Prise, capture. Presa.
APRESSAR. v. a. Péndrer alguna nau,
apoderarse de èlla. Apresar. Predari,
vi auferre. Prendre , capturer. Prende-
re, rubare, torre, portar via, pigliare.
APRESSAT , DA. adj. ant. APRESSURAD.
APRESSURACIÓ. s. f. L'acció y efécte
de apressurar. Apresuracion. Propera-
tio, festinatio. Precipitatiop. Fretteria,
fretta, prestezza. |
APRESSURAD , DA. p. p. de APRESSURAR.
Apresurado.
APRESSURAD. adj. La qui va deprèssa, ó fa
las cosas depréssa. Apresurado, acele-
rado. Festinus. Qui se háte, qui se
presse , qui fait diligence. Frettoloso.
APRESSURADAMENT. adv. mod. Ab
apressuramént. 4presuradamente. Pro-
pere. properantèr, festinantér. Vite, à
la háte. Frettolosamente, affrettata-
mente.
APRESSURAMENT. s. m. L'acció y
efécte de apressurar. Apresuramiento.
Festinatio , properatio. Precipitation ,
hâte , diligence. Fretta, sollecitudine.
APRESSURAR. v. a. Donar préssa, ac-
celerar. Se usa també com recíproc.
Apresurar. Urgere, instare , festman-
tèr agere. Háter , presser, activer. Af-
frettare, sollecitare , spronare , accele-
rare.
APRETAD, DA. p. p. de APRETAR. Apre-
tado. |
ESTAR APRETAD, Ó MÒLT APRETAD. fr. fam.
+ Trobarse en gran risc 6 pèrill. Se diu
comunamènt dels malalts. Estar, muy
¿56 APR |
apretado. ln sumino esse discrimine,
.herere in angustis. Hire en grand
danger. Essere in grandi angustie, ave-
re il fuoco al culo, essere iu bocca al-
la morte. ZEE
APRETADA. s. f. L'acció y efécte de
, apretar. Apreton: Oppressio, pressura,
pressus. Étreinte, serrement. Stretta,
strignimento, strignitura. |
APRETADAMENT. adv. mod. ant. De
un modo apretad , estretamént. .Apre-
tadamente. Arcté , strictè. Étroitement. -
Strettamente.
APRETADISSIM , MA. adj, sup. de aPRE-
Tap. Apretadisimo. Strictissimus. Tres-
resse. Strettissimo, ristrettissimo.
APRETADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
apréta. Apretador. Premens , constrin-
gens, stringens , astringens , opprimens.
Celui qui serre , qui etreint , qui presse.
Colui che stringe o comprime.
APRETADÒR. Instrumént que servex
apretar, de quen hi ha varias especies.
- Apretador. Quidquid stringendis cor-
poribus servit. Instrument qui serre.
Strumento a stringere. —
APRETAMENT. s. m. ant. APRETADA.
APRETAR. v. a. Estrényer ab forsa,
comprimir. 4pretar. Stringere, cons-
tringere, premere. Étreindre , presser.
Serrare, stringere , ristrignere.
APRETAR. met. Afligir, angustiar. 4pretar.
Affligere. Affliger , chagriner. Afflig-
gere, cruciare.
APRETAR. Ínstar ab eficacia. Apretar. Ins-
tare, urgere. Presser. Sollecitare , af-
frettare.
APRETAR Á CÓRRER. fr. fam. Posarse á cór-
rer. 4pretar d correr. Cursum arripa-
re. $e mettre à courir. Mettersi la via
tra le zampe.
APRETO. s. m. Pèrill, conflicte. Aprieto,
apretura , estrecho, estrechez, estre-
chura. Discrimen, periculum, angus-
tie. Péril, risque, danger. Pericolo,
rischio , cimento, conflitto.
APRETÓ. s. f. Opressió causada per un
concurs numeros de gènt mòlt apinya-
da. Comunmént se diu APRETÓ DE GÈNT.
Apretura , aprieto. Multitudinis, turbe
compressio. Foule, presse, oppression.
Folla, pressa, calca.
APRIMAD, DA. p. p. de APRINAR y 4PRI-
MARSE. Adelgazado. |
APRIMADISSIM , MA. adj. sup. de arn:-
map. Muy adelgazado. Attenuatissimus,
o APRO.
'Très-mirice. Assottigliatissimo. —
APRIMADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
' aprima. Adelgazador. Attenuans. Qu
- ‘amincit.. Assottigliatore. :
APRIMADURA. s. f. APRINAMÀNT.
APRIMAMENT. s. m. L'acció y efècte de
aprimar. Adelgazamiento. Atteuuatio.
L'action d'amincir. Assottigliamento.
'APRIMAB. v. a. Fèr tornar prima algu-
na cosa. Adelgazar. Attenuare, tenuem
reddere. 4mincir. Assottigliare , ridur-
re a sottigliezza. + — i
APRIMAR. met. Discórrer ab sutilesa. Adel-
gazar. Subtilitèr disserere, cogitare.
Penser, raisonner avec beaucoup de
subtilité. Affinare, lambiccarsi il cer-
vello. —
APRIMARSE. v. T. Posarse prim , amagrirse.
Adelgazarse. Gracilescere, Amincir,
maigrir. Immagrire.
APROAR. v. n. Ndut. Girar lo barco la
roa á alguna part. .4proar. Proram
dirigere, advertere. Diriger la route
Appruare,
APROBACIÓ. s. f. Lo acte y eftote di
aprobar. Mprobacion. Approbatio. Ap-
robation. Approbazione.
AFROBAD ; DA. p. p. de APROBAR. Apro
bado.
APROBADÍSSIM, MA.: adj. sap. de arno
BAD. dprobadísimo. Approbatissimus
Sup. d’approuve. Approbatissimo. — '
APROBADÒR, RA. 8. m. y f. Lo qu
| aproba. 4probador. Probator, appro
bator. Approbateur. Approbatore.
APROBAR. v.a. Calificar ó donar per ba
Aprobar. Approbare , laudare. Approu
‘ver. Approbare. . . |
APROBAR. ant. PROBAR.
APROFANACIÓ: s. f. PROFANACIÓ.
APROFANAD, DA. p. p. de aprorami
APROFANADOR, RA. s. m. y f. PROP!
NADOR. D
APROFANAR. v. a. PROFANAR.
APROFANAR. APORRONAR. |
APROFITABLE. adj. Lo que se p
aprofitar. Aprovechable. Utile, qu
rodesse potest. Profitable. Profitter
e, vantaggioso. |
APROFITAD , DA. p. p. de APROFITAR
APROFITARSE. Aprovechado.
APROFITADAMENT. adv. mod. Ab pi
' fit, ab utilitat. Aprovechadamente. U
litèr, cum proventu. Utilement. Va
taggiosamente , utilmente.
APROFITADÒR, RA. s. m. y f. Lot
APR
aprofita. Aprovechanie. Probiciens. Qui
profite. Colui che profitta.
imortranòz. adj. que se aplica al que
acostama aprofitar cosas que los altres
sen despreciar. Aprovechado. Parcus,
imsbus sumptibus parcens. Économe ,
cre. Economo.
APIOFITAM ENT. s.m. Profit, utilitat.
#rowechamiento. Profectus, utilitas.
Profit. Profitto, guadagno , vantaggio,
moramento.
APROFITAR. v. n. Ser profitòs, servir
de profit, utilitat 6 adelantamènt. Apro-
«char. Prodesse, juvare, proficere.
Profiter. Approfittare, profittare, far
profitto, |
IMOTTAR. v. a. Emplear útilmènt alguna
cas, COM APROFITAR la tela, lo témps,
ec Aprovechar. Utilitèr collocare,
fractuosé impendere. Ménager. Esser
uble, recar profitto.
aMorrrarse. ^v. r. Parland de virtut, es-
tds, arts, etc., significa adelantar.
4prvechar 6 aprovecharse. Progressus
facere. Profiter, faire des progres.
Avamzarsi. -
aormraase, Utilisarse, tráurer profit de
algona cosa. Aprovecharse. Ex alicujus
ra usa commodum vel utilitatem re-
terre. Profiter , faire sa main. Acqui-
sare, guadagnare.
APROPIÀCIÓ. s. f. L'acció y efècte de
apropar è apropiarse. Apropiacion.
Adsoriptio, assumptio. .4ppropriation.
ppropriazione.
APROPIAD, DA. p. p. de APROPIAR y
APROPIARSE. 'opiado.
in. adj. Propi, á propósit, propor-
ciosad pera lo fi á que se destina. #pro-
piado. Accomodatus, aptus. Propre,
convenable. Proprio, acconcio, conve-
nevole.
APROPIADÍSSIM, MA. adj. sup. de
arzoPran. Æpropiadisimo. Valdè acco-
modatus , aptus , proprius , conveniens.
Sup. de propre. Appropiatissimo.
APROPIAMENT. s. m. p. us. APROPIA-
a.
APROPIAR. v. a. Adjudicar, fér propia
de algú cualsevol cosa. Apropiar. Bem
alicot adjudicare. Donner en propridé.
Appropriare, far proprio, recare in pro-
pnetà
APEOPLAR. Aplicar á cada cosa lo que li es
propi y més convenient. Apropiar. Àp-
tare. Approprier. Adattare.:
ADU . 157
APROBIAK. ibt. Aplicar ab propiatat las
circunstancias 6 moralitat de una cosa
ó de un succès i la cosa 6 cas de que
"se tracta. Apropiar. Atcomodare, ap-
tare. 4ccommoder. Applicare.
APROPIARSE. v. r. Péndrer pera sí alguna
cosa féndse amo de élla. Apropiarse.
Rem assumere, sibi arrogare, vindica-
re. S'approprier. Appropriarsi, arro-
garsi. | .
APROPINCAR. v. a. ant. ACERGAR.
APROPINCARSE. V. l'..aDl. ACERCARSE.
APROPINCAT , DA. p. p. de APROPINCAR
| APROPIXCARSE, | i
APROPOSIT. s. m. ant. PROPÉSIT.
APROXIMACIÓ. s. f. Lo acte y efécte de
acostar. Jfproximacion. Appropinqua-
tio. Rapprochement. Approssimamento.
APROfIMACIÓ, Especie de sort en la lotería,
que la guanya lo número mes imme-
diat al que ix premiad. 4proximacion.
Proximitas numeri: ad numerum sorti-
tum. Approximation. Aprossimarione.
APROXIMAD, DA. p. p. de arrofrmar y
arrofimanse. Aproximado.
APROXIMAR. v. a. Arrimar, acostar al-
guna cosa. Se usa també com recíproc.
Aproximar. Admovere; appropinqua-
‘ re, accedere, approximare. Approcher.
Approssimare, appressare.
APTAMENT. adv. mod. Ab aptitut. 4p-
tamente. Aptè. Proprement. Attamente.
APTE. adj. Idóneo, hábil, á propósit p
ra fér alguna cosa. Apto. Áptus, ido-
neus. 4pte. Atto , acconcio.
APTÍSSIM, MA. adj. sup, de APTE. 4p-
tisimo. Aptissimus, valdè idoneus. Sup.
d'apte. Attissimo.
APTITUT. s. f. La suficiencia 6 idoneitat
pera obtenir ó efercir algun empleo 6
córreg. Aptitud. Habilitas, aptitudo
Aptitude. Attitudine.
APUNT. adv. mod. i PUNT.
-APUNTACIÓ. s. f. L' acció y efècte de
apuntar. Apuntacion, apunte, apun-
tamiento Adnotatio , annotatio. L'action
de pointer. Lo appuntare, appunta-
tura.
APUNTACIÓ. Ms. L'acció de posar las no-
tas y punts de la solfa ab tòta efacti-
- tat y claredat, y també las matéxas
- notas. Apuntacion. Notarum musicarum
accurata descriptio. Note. Annotazione.
APUNTAD , DA. p. p. de APUNTAR. 4pun-
tado.
APUNTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
1588 ÂAPU
apunta. Apuntador. Annotator. Poine
teur. Colui che appuata.
APUNTADÒR. Lo qui va llegind los versos
pera que ld representant los recite.
Apuntador, consueta. Qui histrioni ver-
sus recitandos suggerit. Souffleur. Sug- .
| geritore.
APUYTADÓR. Lo qui en las catedrals nota
las faltas al cor. Pitancero. Absentium
annotator in choro. Chanoine qui poin-
te ceux qui ne sont pas présents à l'of-
fece. Canonico appuntatore.
APUNTADÒR. En los jogs de cartas lo qui
assenyala los tantos pera saberse qui
guanya. Tanteador. Notator. Marqueur.
‘Marcatore.
APUNTADOR. La veu del apuntadòr que va
llégind lo que han de recitar los repre-
sentants; y axí se dia: no me agrada
estar prop de las taulas perqué se sént
lo APUNTADÓR. Apunte. Vox prelegentis
histrionibus versus recitandos. Foix du
souffleur. Vote del suggeritore.
APUNTALAD, DA. p. p. de APUNTALAR.
Apuntalado. N
ANAR APUNTALAD. fr. Obrar ab mólta pre-
caució, tino, consideració y prudencia.
Andar 6 ir con pié ó con pies de plo-
mo. Cautè, prudentér agere. Proceder
avec lenteur. Cautelare , esser cauto.
APUNTALADÓR. s. m. En las minas lo
qui las apuntala. Entibador. Fodina-
rum cuniculos fulciens. Celui qui etaye
les mines. Puntellatore.
APUNTALAR. v. a. Posar puntals. Apun-
talar. Fulcire. Étayer, etançonner.
Puntellare. - |
APUNTALAR. En las minas posar puntals á
fi de que no s'esllabissen. Entibar. Fo-
dinarum cuniculos fulcire. Étayer les.
mines. Puntellare.
APUNTALAR. Sostenir ab puntals, bigas ó
altras cosas las parts de un edifici que
han de subsistir, pera tirar á terra las
immediatas, ja sian inferiórs ó laterals,
que per són mal estad es necessari re-
novar. Apear. Diruendæ domûs partem
stabilem sustentare, fulcire. Chevaler ,
etayer. Puntellare, por sostegno ad al-
cuna cosa. |
APUNTALARSE. v. r. met. Procurarse bons
medis, ó protecció per assegurar lo:re-
sultat de una empresa. Pertrecharse.
Muniri, fulciri. Disposer, préparer tout
pour une entreprise. Manirsi pet la
. riuscita.
APU
APUNTAMENT. 8. m. arutracié.
APUNTAR. v. a. Péndrer la direcció del
unt ahónt se vol dirigir lo tir, posand
'arma en posició de tirar dret. 4pun-
tar, asestar , zallar. Collineare, colli-
mare. Pointer, mirer, viser. Appun-
tare.
APUxTAB. Posar en escrits breumènt al-
guna idea que se vol conservar. '4pun-
tar. Aduotare, commentarium facere.
Marquer , noter. Notare, scrivere.
APUNTAR. Fèr alguna senyal en alguna part
del escrit 4 fi de trobarla fàcilment.
Apuntar. Notare. Marquer , noter. Se-
gnare.
APUXTAR. En las iglesias catedráls, col-le-
giatas y altras que téneu horas canóni-
cas, es notar las faltas que sós individuos
fan en l'assistencia al cor, ó en alguna
altra de llurs obligacións. Apuntar,
untar. In ecclesiis cathedralibus et col-
egiatis , annotare quoties quisque cano-
nicus aut portionarius officium deserat.
Pointer. Áppuntare.
APUNTAR. Insinuar 6 .tocar lleugeramént
alguna especie 6 cosa. Apuntar. Levitèr
attingere. Jnsinuer. lusinuare, dimo-
strare.
APUNTAR. Senyalar ó indicar. .4purtar. In-
dicare. Designer , indiquer. Accennare,
dinotare. |
APUNTAR. Comensar á clavar ó col-locar
alguna cosa interinamánt, com cuaud
se comensa á clavar una post ó un dra
séns reblar los claus. Apuntar. Levitér
affigere. Attacher. Appuntare.
APUNTAR. Comensar á manifestarse alguna
cosa , com APUNTAR lo dia, la harba, etc,
Apuntar. Apparere , elucere, incipere,
prodire, exoriri. Poindre. Spuntare.
APUNTAR. En lo jog de la banca es posar
damunt de nua carta la cantitat que se
vol jugar. - Apuntar. In ludo chartarun
pecuniam sorti objicere, Mettre un:
quantité quelconque d'argent sur sen
carte au pharaon. Mettere nel gimoc:
' che si dice bassetta.
APUNTAR. En las comedias es anar llegin.
lo apuntadòr los versos á fi de que 1
representant los recite. Apuntar. His
trioni recitanda suggerere. Souffler
Suggerire.
APUNTARSE. V. T. CONTRAPUNTARSE. |
APUNYEGAD, DA. p.:p. de aunreaa:t
Apuñeteado., apuñeado.
APUNYEGAR. v. à Donar 6 pegar pu
APU
nyadas, ó de puny. Apuñetear,
apuñear. Crebris pugaorum ictibus
percutere. Donner des coups de poing.
Dar delle pugna. .
APCNEGARSE. v. Tr. Donarse punyadas.
Cuad són dós que se las pegan un á al-
trese diu també ria runvanas. Darse de
puiadas. Pugnis sese contundere; pug-
sis certare, contendere. Se battre à
caps de poing. Fare alle a.
APCRAD, DA. p: de AURA y APU-
mask. Apurado. .
vetziase APURAD. fr. Trobarse en apuros
y sèns recurs. Hallarse apurado. Nes-
are ad quid confugere. Étre aux abois.
Eser ridotto agli estremi.
APCRA DA , adv. mod. fam. Preci-
seat , cabalmènt. Æ#puradamente.
Pracisè. Ponctuellement. Esattamente,
tual mente.
CRADOR, RA. s. m. y f. ant. Lo qui
apora. Apurador. Perscrutator. Celui
querazine , qui apure. Colui che affi-
33, npurga, o esaurisce.
APCRAMENT. s. m. L'acció y efècte de
aporar. .Apuramiento. Perscrutatio.
Examen, observation, recherche. Osser-
vazione , esame , perquisizione, ricerca.
APURAR. v. a. Purificar y netejar algu-
na materia de las parts impuras ó es-
mayas. Apurar. Expurgare, ad pu-
rum decequere. Purifier, epurer. Ri-
purgare, perificare.
APURAR. Averiguar y arribar á saber radi.
calmént una cosa. Apurar. Perscrutari,
isqairere. Éclaircir, vérifier, exami-
ner d fond. Affinare.
attua Acabar 6 consumir alguna cosa
Gas i la última part. 4purar. Consume-
re, exhaurire. Épuiser. Esaurire.
arriaz. Molestar 6 incomodar á algú fius
que arribe á pérdrer la paciencia. Se
iu també arunan la paciencia, y equi-
val á féria pérdrer. Apurar. Irvitare,
exacerbare. Outrer. Stizzire.
rues. v. r. Enfadarse al cap de mòlt
sufrir ab paciencia la molestia 6 inco-
muhtat. arse. Irritari, exacerbari.
Etre poussé à bout. Annojarsi.
APTRARSE. rse , afligirse. Apurar-
se. Morrore affici; tristari, moerere.
S'affliger. Affiggersi
APURO. +. in. Conflicte, apréto, escas-
sem gran, falta de recursos. puro.
Jagen, inopia. Detresse, extrànite,
rambasciamento. .
APU 139
AQ.
AQUEFERAT, DA. adj. ant. Estar mòlt
. dedicat 4 mòltas. cosas ú ocupaciòns,
Atareado. Pluribus intentus, addictus.
Affairé, embesogne. Affaccendato.
AQUELL, LLA. prou. demostratiu de
alguna persòna ó cosa, y s'enten de la
que está més lluny respécte de altra.
Aquel , aquella. llle, illa. Le, cet, celui,
celui-là: cette, celle, celle-là. Quel,
uello.
AQUEST , TA.. pron. demostratiu de lo
que está ó se té present, ó se signa, 6
toca. Este, aqueste , esta, aquesta, 1s-
te, ista. Ce, cet, celui-ci , cette , celle-
ci, ce, ceci. Questo, costui.
AQUEX, XA. pron. demostratiu de al-
guna cosa presént, peró mès lluny que
altra. També se usa en lloc de aquzsr.
Ese , aquese, esa aquesa. ls, ea. Ce,
cette, cela. Codesto. :
AQUÍ. adv. Il. En aquest lloc, ó á aquest
lloc. Aqui. Hic, huc. Gi, ici. Qui.
aquí. Anteposada la partícula de significa
desde aquest lloc , 6 desde aquest temps.
Algunas vegadas se referex 4 lo succeid
6 dit, y val lo matèx que pe axó. Aqui.
Hinc, indé, ex hoc. De là, de cela,
de ceci. Da qui.
aquí. En assó, com aquí está la dificultat.
Ahi. Ibi. Là , en ceci, en cela. Qui.
aquí. À poca distancia, com aqui 4 dès
. portas. 4hí. Hic. Là. Qui, que.
aquí. Lo lloc ahónt se troba la persóna
que parla. 4cd. Huc. Fi, cd. Qui,
qua. ,
aqui , AQUI. Veu repetida que se usa
animar en batalla ó baralla, 4 dos.
Invade. Sus, or sus. Su, su.
AQUÍ y ALLÍ. mod. adv. que denota inde-
terminadamènt diferènts llocs, y equi-
val i AQUESTA PART Y À L'ALTRA. cd
allá. Huc, illuc. (à et là. Qua e. là.
DE AQUÍ v DE ALLÍ. mod. adv. De una part
á altra, stas permanéxer en cap. De:
aqui para alli. Hinc inde; nunc huc,
nunc illuc. De-çà, de-ià. Da qua e da
lá.
VET AQUÍ; veus aqui. loc. demostrativas que
se usan pera senyalar alguna persóna ó
cosa. Hé aqui, hete ahi ; cata ahí ve 6
ves aquí; ved ahí. En; ecce; eccere;
ecere. Poici, voilà. Ecco. |
VÊTEL AQUÍ; V£TELA AQUÍ. loc. demostrativas
160 ARA lr al
ue se usan pera senyalar alguna persò-
E 6 cosa. Eee; dela. Eccum; ellum;
eccam; ellam. Le voilà; la voici. Eccolo,
‘eccola. |
AQUIETAD, DA. p. P de AQUIETAR y
. AQUIETARSE. Aquietado.
AQUIESCENCIA. s. f. for. AQUIETAMÈNT.
AQUIETAMENT. s. m. for. Assentimént,
consentimènt. Æquiescencia. Assensus,
consensus. Assentiment , acquiescement.
Assentimento.
AQUIETAR. v. a. Assossegar, apaciguar,
tranquilisar. Se usa també com recí-
proc. Aquietar , quietar. Sedare. Apai>
ser , tranquilliser, calmer. Rappattu-
mare, rappacificare, metter la pace,
^ appaciare.
AQUIETARSE. V. I, CONSENTIR, CONFORMARSE.
AQUILEGIA. s. f. Planta. que créx fins á
l'altura de dós peus, tè las fullas llar-
. gas y.estretas, mentdamènt retalladas
..en tiras; las flors li naxen en lo cap
dels bróts y són petitas, blancas ó en-
carnadás, y forman ramets espessos y
enteramént plans. Milenrama , aquilea.
‘Achillea, millefoltum. Æchillee , mille»
. feuille. Acillea. . .
AQUILONAR. adj. Lo que pertany á cers,
. mort 6 tramontana. 4quilonar , aquilo-
nal. Aquilonalis , aquilonaris, borealis.
Aquilonnaire. Boreale. | |
AR. |
ARA. s. f. En sòn sentit riguros es lo al-
tar en lo cnal.se oferexen sacrificis.
Ara. Ara. Autel. Altare.
ara. La pèdra consagrada demunt .de la
cual lo sacerdot extèn los corporals
pera celebrar lo sant sacrifici de la mis-
sa. Ara. Ara sacris celebrandis conse-
, crata. Pierre sacrée sur laquelle on
-' étend le corporal. Ara.
"ARA. conj. dist. ab la cual se denota que
' varias cosas distinctas se conforman en
alguna cosa, y en aquest sentit servex
pera distingir las cláusulas, y assenya-
ar perfectamént las accións y objéctes,
y val com JA, TANT,.St, V. g.: ARA Se-
guescas las armas, ana la iglesia, sèm-
pre te serán útils los estudis. Ahora,
‘ora, ya. Sive, seu. Soit que. Ora.
ARA. adv. t. que significa lo.actual.ó pre-
sént en que succeex,.ó se fa. alguna
cosa. Ahora. Nunc, presenti .tempore.
Maintenant, .à present. .. Adesso, fora,
'* preseutemente.
ARA
ara. Algunas vegadas denota tèmps mòlt
prop , passad 6 venidèr, com ana me
an dit tal cesa; ara faré tal altra.
Ahora. Nunc. Tout à l'heure. Poco fa,
adesso. |
ABA ABAXS ARA. loc. ab que se significa la
peremptorietat ab que va á succeir al-
guna cosa. De un momento d otro. Pro
nunc. 4 l'instant, sur-le-champ. Ad
or, ad ora.
ARA ARA. loc. ab la cual se denota lo tér ps
passad poc distant. 4hora ahora. Nu-
perrimè. Tout à l'heure. Poc' enn.
ARA Bè. mod. adv. Val lo matèx que su-
. POSAD. AXÓ.. "f hora bien. Age dum, age
verd. He bien. Dato che.
ARA MATÈx. mod. adv. Significa lo temps.
. passad 6 venidèr mòlt poc distant. 4ho-
. ra mismo. Nunc, jam Jam, mox. Zout
à l'heure. Or ora.
Ana POC na. Ara matéx, en lo sentit de
temps passad. 4hora mismo , ahora po-
co. Dudum, modó, nuper. Tout à
l'heure. Poco fa, testó.
ARA TÒT JUST. ARA POC HA.
ara Y ADÈS. loc. p. us. ab la cual se ex-
préssa l'alteració de cosas oontrarias
ah inconstancia del qui las fa. Ahora.
Nunc. Maintenant. Adesso, ora. |
PER ARA. mod. adv. Per lo témps present.
Por ahora. Ut nunc est; intereà. Pour
, le present. Per ora. . |
ARABE. adj. ARíBIG.
ÁRABE. S, M. ARÁBIC..
ARABESC. 8. m. Pint. Adòrno de fullas po-
sadas en fòrma de festó, que se usa en.
los frisos y taulélls de pintura. Comu-
namént se usa en plural. 4rabesco. la
pictura, foliarum ornatus. 4rabesques.
Arabesco. . |
ARABIG , GA. adj. Lo natural de l'Ara-
bia. .Lrabe. Arabs. Arabe. Arabo. |
ARÁBIG. Lo que pertany á l'Arabia. 4ra-
bigo, arabesco , arabe. Arabicus, ara-:
bius, arabus. Arabe. Arabigo.
ABÍBIG. s. m. Lo idioma arábic. Arabe,
ardbigo. Lingua arabica. Arabe. Arabo,
ARADA. s. f. Iustrumént de agricultur
ab lo cnal se llaura la terra forman:
sòlcs. Arado. Aratrum, Charrue. Ara
. «tro. n
ARADRA , ARADRE. s. f. ant. aRaDA. |,
ARAGONES, A. adj. Lo natural de Ara.
. g6, 6 lo pertauyénd à aquell règui
. Aragones. Aragontus, Aragonais. Ara
gonese , figlio d' Aragona. . .. |
ARA |
ARAM. s. m. Especie de còure obscur
que sol servir pera pèssas de planxa
prima. Antignamènt aquest nom com-
prenia lo brónse, lo llautó y lo cóure.
Alambre. JEs. Cuivre. Rame.
aman. Es veu col-lectiva que compren las
einas ó lo paramènt de
aquell mètall. Bateria de cocina, cobre.
Culinæ vasa vel instrumenta area. Bat-
terie de cuisine en cuivre. Stoviglie.
ARANCEL. s. m. Reglament fèt ab auto-
ritat pública, en lo cual se assenyalan
los drets que se han de cobrar, ó los
preus á que se han de véndrer las co-
sas. Arancel. Edictura de venalium pre-
tio. Tarif. Tariffa. *
ARANY. s. m. ant. Filat mólt prim pera
cassar aucélls. Arañuelo, Reticulum
pertenue ad passeres implicandos. Arai-
gne. Rete finissima per cacciare gli uc-
celli. .
ARANYA. s. f. Especie de insecte xic,
que té vuit camas y vuit ulls posads en
la part anteriór d cap , y dos brasséts
o tenalletas pera agafar. Fa un texid
de fils sumamènt prims, de una subs-
tancia particular que li ix de la bòca.
Araña. Aranea. Araignet. Ragno.
muta. Especie de pèx que sol tenir un
ue més de un pam, la
ge fosc , los costats y vèntre plate-
jads, y está tacad de pardo 4 rallas
transversals: tè lo quéx de bax mòlt
més elo t, y puja en fór-
ma des aletas del om y de la
pasta sòn casi tan llargas com lo cos,
y damunt de la arrel del cap ne tè al-
tra en fórma de vano. Peje araña,
araña. Trachinus draco. Araigñee-de-
mer, Ragno di mare.
inasra. Especie de candelero sèns peu y
ab mólts brocs pera posarhi llums. Ser-
ver pènjad en las salas que se volen il-
luminar, y ordinariamènt es compost
de pètitas péssas de cristall, juntadas
unas ab altras per medi de filferro, 6
bè enfiladas. Araña. Candelabrum mul-
tifidum pensile ex crystallo. Lustre. Lu-
miera , lustro.
aguxva. Ndut. Tros de fusta llargarud, ple
de forads per hont passan las cordas
primas . Servex pera que no s' enrede
vela ab los caps que guarnexen lo
arbre de la nau. 4raña. Lignum mul-
tiforum, multisque funiculis in araneæ
speciem instructum. Araignee. Pezzo
TOM. I.
e cuina fét de
nena de un .
Ld
ARB 161
di legno per legare le corde sottili della
nave.
Á L'ARANYA. mod. adv. fam. que se aplica
á l'acció de ser mòlts en tropèll per
arreplegar alguna cosa prenéndsho de
las mans. 4 la rebatiña. Raptim. 4 la
gribouillette. Rapacemente.
Á L'ARANYA ESTIRA CABELLS. mod. adv. fam.
Á L'ARANYA.
FER L'ARANYA. fr. met. y fam. FÈR CÓRRER.
ARANYAD, DA. p. p. de ARANYAR.
ARANYADA. s. f. L'acció y efècte de .
aranyar. Araño. Unguibus facta sau-
ciatio. L'action d'égratigner. Graffia-
mento.
ABANYADA. Ferida lleugéra. 4Araño. Per-
cussio levis. Éeratignure. Graffiatura.
ARANYAR. v.a. ESGARRAPAR.
ARANYASSA. s. f. aum. de ARANYA. Ara-
ña grande. Aranea grandior, Augment,
d'araignee. Ragnone.
ARANYETA. s. f. dim. de Anamva. Ára-
Ruela. Araneola, araneolus. Diminutif
d'araignee. Raguetto. t
ARANYÓ. s. m. Lo fruit del aranyonér,
que es pétit y mólt aspre. Endrina,
amargaleja. Prunum silvestre. Prunel-
le: prune de Damas. Susina silvestre.
ARANYONER. s. m. Arbre que té las |
ramas plenas de punxas y las fullas en
figura de llansa y llises. Endrino. Pru-
nus spinosa. Prunelier de Damas. Pru-
gaolo , susino salvatico. |
ARAR. v. a. aht. LLAURAR.
ARAU. s. m. ant. xÈY DE ARMAS.
ARAUT. s. m. ant. NUNCI y EXVIAD.
ARBERGAR. v. a. ant. ALBERGAR.
ARBITRACIÓ. s. f. ant. ARBITRAMÈNT.
ARBITRABLE. adj. Lo que dependex del
arbitri. Arbitrable. Arbitralis. Arbi-
traire. Arbitrario.
ARBITRAD, DA. p. p. de ARBITRAR. Ár-
bitrado. .
ARBITRADOR. s. m. ARBITRE.
ARBITRAL. adj. arsrraamr, en la segòna
' accepció. |
. ARBITRAMENT. s. m. for. La facultat y
acció de arbitrar. Arbitramento, arbi-
tramiento , arbitraje. Arbitrium. Arbi-
. trage. Arbitramento. |
ABBITRAMÈNT. for. Lo judici 6 sentencia
del jutge àrbitre. Arbitramento, arbi-
tramiento , arbitrio. Arbitratus. Arbi-
trage. Arbitrageio.
ARBITRA 88
nar com á árbitre. Arbitrar. Arbitrari.
21
R. v. a. for. Judicar, determi- _
162
Arbitrer. Arbitrare, giudicar come ar-
bitro. |
ARBITAAR. ant. CONSIDBRAR.
ARBITRARI, RIA. adj. Lo que dependex
del arbitri. 4rbitrario, arbitrasvo. Are
bitrarius. Arbitraire. Arbitrario.
ARBITRARI. Lo que pertany als jutges árbi-
tres, 6 als sèus judicis y sentencias. 4r-
bitrario , arbitrativo. Arbitrarius. 4r-
. bitral. Arbitrato.
ARBITRARIAMENT. adv. mod. Al arbi-
tri. Arbitrariamente. Pro arbitrio, pro
voluntate. Arbitrairement. Arbitraria-
mente, a proprio senno.
ARBITRARIETAT. s. f. Proceimènt ó
dictámen segdns do propi capritxo. y -
contra las réglas de la rahó. Arbitra-
riedad. Actio ex libidine orta et ratio-
ni repugnans. Procede arbitraire. Ar-
, -bitrarietà.,
ARBITRE. s. m. La persóna en mans de
la cual déxan de comú acord las parts
la decisió de sas respectivas pretensións.
Árbitro, arbitrador. Arbiter. Arbitre.
Arbitro.
ÁRBITRE. Lo qui no dependex de altre pe-
ra fér alguna cosa. Arbitro. Qui sui ju-
ris est. Arbitre. Arbitro.
ÁRBITRE ARBITRADÒR, Y AMIGABLE COMPONE-
pda. for. Arbitre. Arbitro arbitrador ,
y amigable componedor. Arbiter. Ár-
bitre. Arhitro, arbitratore.
ARBITRI. s. m. Facultat de determinarse
& alguna cosa ab preferencia ‘4 altra.
Arbitrio. Arbitrium, arbitratus. Arbi-
tre. Arbitrio. o
ARBITRI. Lo medi extraordinari que se
proposa pera lograr algun fi. Arbitrio.
Consilium, via, ratio ad aliquid asse-
quendum. Expélient, moyen. Mezzo,
verso, modo.
aRSITRIS. . pl. Los drets que mòlts pobles
imposau ó ténen imposads ab compe-
tént facultat sóbre certs géneros ó rams
pera satisfèr las sévas cárregas 6 cubrir
los séus gastos. Arbitrios. Vectigal ex
rebus venalibus populis regiá facultate
concessum. Votes et moyens. Gab:lle.
ARBITRISTA. s. m. Lo qui proposa al-
gua arbitri, pretenénd que es en bepe-
fici del estad. Arbitrista. Qui consulere
rei publica aliquo consilio seu ratione
existimatur. Celui qui fait des projets
en faveur de Pétat. Colui che propo-
ne gabelle.
ARBOLAD , DA. p. p. de AEBoraR.
ARB
ARBOLADURA. s. f. Ndut. Lo conjunt
de arbres de un barco. Arboladura.
Mali, arbores navis. Máture. Albera-
tura.
ARBOLAM. s. m. ant. RORTALISSA.
ARBOLAR. v. a. ABBASAR , en la primera
accepció. |
ARBOLEDA. s. f. Lo siti poblad de ar-
bres. Arboleda. Arbustivus locus. Fu-
taie , bois. Arboreto.
ARBORAR. v. a. ant. ÉNARBOLAR.
ARBOREDA. s. f. ant. ARBOLEDA,
ARBOS. s. m. Arbre que té la escorra
aspra y clivillada, y las ramas de la
art superiòr un xic bermellas, las fu-
llas són semblants á las del llorér; las
flors de figura de globo. y unidas en
fórma de rahim; y lo fruit, que tè lo
nom de cirèra de arbòs, es esféric, al
principi verd, desprès grog, y última-
mènt de un hermòs encatnad y de gust
dò!s ab una punta de agre. Madroño.
Arbutum, arbatas. Arbousier. Corbez-
: golo.
ARBOSSER. s. m. ant. Ansós.
ARBRAD, DA. adj. que se aplica al ter-
reno poblad de arbres. Arbolado. Ar-
bustivus, arboribus consitus. Peuple
d'arbres. Pieno d' alberi.
‘ARBRAS. s. m. aum. de armar. /rbola-
. zo. Arbor procera. Aug. d'arbre. M-
beronaccio. |
ARBRE. s. m. Pianta que se diferencia de
las demès per. sa corpulencia, que té
per lo comú un sol trónc, y èx llenyos
axí com també las ramas,:y que vit
molts anys. Arbol. Arbor. Arbre. Al
bero.
ARBRE. Qualsevol dels que se col-locan ei
una nau perpendicularmènt á la quilla.
los cuals juut ab los mástils servesei
pera sostenir las vergas y las velas. Co
. munamént se anomena ARBRE DE BARCI
Árbol, palo. Malus. Mdt. Albero di na
ve.
srere. En la camisa lo cos sol de ella sèu
se las mánigas. 4rbol. Subucula ci
nondum manicx sunt assutæ. Corps í
chemise sans manches. Corpo di cam
- scia.
ARBRE DE ADZABARA. Lo tronc que tran &
planta. Pitaco, piton, pitreo, liser:
Agave americane truncus. Zige :
l'alaès-pite. Tronco d? aloé.
ARBRE DEL.AMÓR, Arbre de uns deu peus
alsada, que al principi de la primav
ARB
ra se vestex de mòltas flors bonicas de ,
colór carmesí , las cuals produexen unas
llegums del matèx colór, encaraqué un
poc més bax , en ocasió que lo arbre se
cubrex de fullas de figura de cor. Ci-
clamor. Cereis siliquastrum.. Gaímer.
Albero di S. Giuseppe. ' |
ARBRE DE CONSANGUINITAT. ARBRE GENEA
CIC.
ABRE DE DIANA. Quin. Amalgama de pla-
ta y argèntviu, que pren la figura de
ne arbret metál-lic, posaudse dins de
una disolució de mercuri féta en ácido
nítric y un poc déxatad en aigua un
tràset de plata. Arbol de Diana. Ar-
bor Dianse. Arbre de Diane. Albero. di
Diana, albero filosofico.
uz DE roc. Máquina de fusta cuberta
de varios fogs artificials, que en la fi-
gura se sembla un 4 un arbre. Ár-
dal de fuego. Machina lignea, arbori
smilis, pyropolis sive ignibus missilibus
arcumdata. Arbre de feu. Pianta di
fochi d' artificio. |
um DE MITJANA. Ndut. Lo arbre de la
ma immediat ála pòpa. Mesana. Epi-
dromon. Misa. ine. Alberó di trinchetto.
imt DEL PARADES. Arbre de dótse á quin-
we peus de alsada , que té lo trònc blan-
ms y las fullas de una pulgada de
in. llustrósas y estretas de un y altre
ap, y fa un fruit semblant á la oliva.
Florez per lo matj y juny; y tant las
for, que sdra pétitas, blanquinòsas y
grosueicas per dins, com fullas,
despedexen um olòr aromàtic mòlt fort.
irbol del paraiso. Elmagaus angustifo-
la. Ééagnus » olivier de Bohéme. Ele-
fito. |
unt» TaQUET. Náuf. Lo tercèr arbre
cap 4 la part de proa en las naus ma-
ors, y lo segòn en las menórs. Trin-
quete. Malus in navis prorá erectus.
Mát de misaine dans les gros vaisseaux:
tninquet dans les galères. Trinchetto.
EE DE VAXÈLL. ARBRE, en la segòna ac-
cepció. |
unt vaurrka. Lo qui fa fruita. Frutal,
árbol frutal. Arbos. Fruitier. Albero
frattifico, |
"mtt GExEALÓGIC. La descripció figurada
ea forma de arbre, en que se demos-
tra la ascendencia 6 descendencia de al-
gana familia. Árbol genealógico , drbol
de costados. Progenitoram series in ar-
imagine descripta. Arbre genealo-
| ARB 165
gique. Albero genealogico.
ARBRE MESTRE. Nuut. Lo arbre majòr col-
' locad al mit) de la nau. Palo mayor,
drbol mayor. Altior malus in medio
navis erectus. Grand mát. Albero mees-
tro.
ARBRE POMIFÈR, ant. ARBRE FRUITÈR:
' ARBRE SOVINT TRASPLANTAD NO POSA ARRELS.
ref. ab que se repren la incoastancia de
alguns, que en cap estad estan conténts,
y mudand sèmpre, no médran may.
Planta muchas veces traspuesta, ni
crece ni medra. Colum non animum
mutant qui trans mare currunt. #rbre
souvent transplanté, jamais enracine.
Albero che sovente traspiantasi non ali-
. gna.
i ARBRE sec. mod. adv. Ndut. Se diu de
una nau cuand camina portand las velas
plegadas. 4 palo seco. Velis plicatis. 4
. sec. Correre ad alberi e corde.
CÓRRER Á ARBRE SEC. fr. Ndut. Navegar en
temps de borrasca portand las velas
p'egadas. Correr d drbol seco, ó d pa-
lo seco. Contractis in procella velis, na-
vim flactibus et ventis committere. Ng-
viguer à mát et à cordes. Correre ad
alberi e corde.
DE DOLÈNT ÁRBRE NON ESPERES BON FRUIT.
ref. que ensenya que de homes de baxa
ma no poden esperarse obras ni accións
nobles. De rabo de puerco nunca buen
virote. Mali corvi malum ovum. Mau-
vais arbre, mauvais fruit. Da albero
cattivo non n' aspettar buon frutto. .
BY ARBRE CAIGUD TOTHOM HI FA LLÈNYA. ref.
que dóna á enténdrer lo despreci que se
fa comunamént de aquell á qui ha es-
tad contraria la sort, y la utilitat que
alguns ne trauen de la séva desgracia.
Del drbol caido todos hacen lena. Ul-
tró secant omnes excisá ex arbore ra-
mos. Quand le lion est malade Páne
vient lui donner son coup de pied. Cane
ch' invecchia la volpe gli piscia addosso.
SI LO ARBRE GRAN VINCLAR VOLDRÁS , ABANS
QUE LO VINCLES LO TRENCARÁS. rcf. que
ensenya que se deuen corretgir y casti-
gar las malas inclinaciòns que solen
mostrar los noys, perqué ab la edat se.
fan incorretgibles. Los niños, de pe-
queños, que no hay castigo despues
are ellos. |
Corri ias pueros, nam plectes posteà
nullum.
Cum mala per longas invaluere moras.
-
164 ARC |
Le chátiment dans l'enfance , dans
: 'áge mür la punition. Chi d' ammonir
a tempo, non tti tempo.
ARBRET. s. m. din. de MAN Arbolico,
arbolillo , arbolito, arbolecico , arbole-
cillo , arbolejo , arbolcillo. Arbor par-
va. Dim. d'arbre. Arboscello.
ARBUSTO. 8. m. Planta llenyòsa, que
per lo débil 6 bax de són tronc y ra-
mas no arriba á tenir lo nom de arbre.
Arbusto. Arbuscula, frutex. Arbuste.
Arbusto. — .
ARC. s. m. Una porció de curva, com
per exemple de una elipse, de un cír-
cul etc. Arco. Arcus. Arc. Arco.
ARC. Arma fèta de ferro, fusta ó altra ma-
teria elástica, la cual oprimida per los
extrèms ab una corda, fórma una part
de círcul, y servex pera tirar flétxas.
Arco. Arcus. Arc. Arco, saeppolo. .
arc. Árg. Obra en forma de arc. .4rco.
Arcus, fornix. #rc, arcade, arche,
cintre. Arco volto , centina.
ARC À niveLL. Arg. Lo qui vé á degene-
rar en línea recta. Arco adintelado ,
" degenerante, ó d nivel. Fornix parum
arcuatus , feré planus. Arc qui degene-
re en ligne droite. Árco a livello.
ARC APUNTAD. Lo qui consta de dós por-
cións de círcul que fórman ángul en la
clau. Arco apuntado. Acuminatus ar-
cus. Arc forme par deux portions de
cercle qui font angle ensemble à la clef
de la voúte. Arco di ponte.
ARC DE CÍRCUL. Geom. Una part de la cir-
cumferencia del círcul. #rco de circu-
lo. Arcus, circuli pars. Arc. Arco.
ARC DE SANT MARTÍ. Arc: celeste de varios
colòrs que se veu en los núvols. fris,
arco iris, arco del cielo. Iris, arcus.
- Arc-en-ciel. Arcobaleno, iride, arco
celeste.
ARC ÍRIS. ARC DE SANT MARTÍ. C
ABC TRIUMFAL. Obra magnífica en forma
de arc, adornada de estatuas y baxos
relléus, constraida á la entrada de las
ciutads ó en algun altre paratge públic
en honór del vencedór á qui se habia
: €oncedid lo triumfo per alguna con-
' quista 6 victoria senyalada. Ara se dò-
na també èx nom als que s' erigexen en
las entradas públicas dels prínceps, ó
en celebració de algun succés notable.
Arco triunfal. Arcus triumphalis, for-
nix. Arc de triomphe. Arco trionfale.
ARCA. s. f. ant. caxa.
ARC
ARCA DEL TESTAMÈNT. L' arca en que se
guardaban las taulas de la llèy, lo man-
ná y la vara de Aaron. Arca del testa-
mento. Árca testamenti. Arohe d'al-
liance. Arca del testamento, dell’ al-
leanza. ' sos
ARCA DE NOÉ. Especie de embarcació, en
que fou preservad del diluvi lo género
humá en las persónas de Noé, la séva
dona, y los séus tres fills ab las sèvas
mollérs, com també los animals y au-
célls que se tancaren en èlla. Arca de
Noe, ó del diluvio. Arca diluvii. Arche
de Noe. Arca di Noé. ,
ARCABOT, TA. 8. m. y f. La persóna
que solicita ó sostrau 4 alguna dona pe-
ra usos lascius ab algun home, ó tapa,
concerta ó permet en sa casa exa il-
lícita comunicació. Alcahuete, echa-
cuervos, zurcidor , corredor de oreja:
alcahueta , trotaconventos. Leno; lena.
Maquignon , maquereau , mercure , en-
tremetteur. Rufhano.
ARCABOT. met. y fam. La persóna que ser-
vex pera encubrir lo que se vol ocul-
tar. Alcahuete: alcahueta. Occultator,
. celator. Recéleur. Ruffiano , mezzano.
ARCABOTAS, SA. s. m. y f. aum. de
ARCABOT y ARCABOTA. Jflcahueton, al-
cahuetazo: alcahuetona , alcahuetaza.
- Insignis leno vel lena. Afugm. de maqui-
non. Ruffianaccio.
ARCABOTEJAR. v. n. Servir de arcabol
6 fer actes de tal. 4lcahuetear, rufia
near. Lenocinari. Faire le maquereau
. Arruffianare, rufhanare.
ARCABOTERÍA. s. f. Lo acte de arcabò
- tejar. Alcahueteria , rufianeria. Leno
cinium. Maquerellage, maquignonna
ge. Ruffianeria , ruffianesimo, rufhania
ARCABOTERÍA. met. y fam. Lo acte de ocul
- tar ó encubrir á alguna persóna per
que efecute lo que no vol 6 no li cor
vé que se sapia. Alcahueteria. Occult
tio. Recelement , cachetterie. Rufhaw
- simo, artifizio. 2. o,
ARCABOTET, TA. s. m. y f. dim.
ARCABOT y ARCABOTA. Alcahuetillo , alc
huetilla. Juvenis leno. Dim. de maq
gnon. Ruffianetto. — - 7
ARCABUS. s. m. Arma de fog que se pi
taba al coll com ara lo fusèll, y de q
- ne hi habia varias especies. Arca)
- Tormentum bellicum minus, iguea Í
tula, scloppetum. Arquebuse. Archil
- so, arcobugio.
»
. ARC
ARCABUSSADA. s. f. Lo tiro disparad-ab
arcabus. Arcabuzazo. Seloppeti explo-
sio. Arquebusade. Archibusata.
ARCABUSSEJAD, DA. p. p. de anca-
sussesan. Arrabuceado. |
ARCABUSSEJAR. v. a. Passar per las
armas. Arcabucear. Displosis scloppetis
capite damnatum interficere. Arguebu-
ser. Archibusare.
ARCABUSSER. s. m. ant. Lo soldad que
portaba arcabus. Arcabucero. Catapul-
arius miles. Arquebusier. Archibusiere.
ARCABUSSET. s. m. dim.. de ARCABUS.
Arcabucete. Catapulta parva. Dim. d'ar-
quebuse. Archibusetto.
ARCADA. s. f. Lo conjunt 6 serie dearcs
en las obras, especialmént en los ponts.
(omanmènt se usa. en. plural. Arcada.
Arcum series, arcuatio. Árches , arca-
des. Volta,
ARCADE. adj. Lo natural de l Arcadia,
ylo pertanyènt 4 aquella provincia. 4r-
cade. Arcadius. Arcadien. Arcadio.
ix Lo individuo de | academia de
poesía y de bonas lletras anoménada
dels incapes, establerta en Roma. Ár-
cade. Arcas. Arcadique. Arcadio.
WAISME. s. m. Us de veus 6 frases
ubeaadas. Arcaismo. Archaismus. Ar-
Mime. Arcaismo.
ANGEL. s, m. Esperit celestial que
ii ttre los .áugels y los principats:
dig Archangelus. Archange. Ar-
cangelo, —. |
ARCANO. s. m. Secrèt mòlt reservad y
deimportancia. Arcano. Arcanum : ab-
et omnibus incognita res. Mystere
Pod: secret important. Arcano:
AGOTANT. s. -m. Arq. Arc de pèdra
ó de mahó arrimad 4 alguna pared, la
"ul sosté la empenta de alguna bóveda
9 arc. 4rbotante. Anterides, erisma.
d'edoutant. Pilastro.
ARCELLANT. s. m. ant. Instrumènt mú-
sc, especie de llaut y major que ell.
Té, á màs de la caxa regular, un má-
Reg ample, lo cual se dividex en certa
Proporció, quedand la part inferiòr
m ligar las cordas primas que són
tiples; y per la part superiòr se ex-
tén y dilata altre tant més, en cual re-
mato se ligan los bordòns que sòn los
luos, Archilaud. Cithara. magna. Ár-
iun. Arciliuto.
CHER. s. m. ant. Soldad de la guar-
dia principal propia de la casa de Bor-
, ARD. tlla 165
nya que porti 4 Castélla lo empera- *
dor Carlos v. Era guardia noble. y se
reformá á la entrada de Felip V en Es-
auya. . 4rchero. Regius stipator sicà.
instructus. Archer. Arciere, arciero,
, sagittario.
ARCTIC, CA. adj. Astron. Artic.
ARDENT. adj. Lo que tè ardòr. #rdien-
te. Ardens. Brülànt , ardent. Ardente,
abbruciante.
ABbkxT. met. Fervoròs, actiu , eficas. 4r-
diente. Ardens. Ardent. Ardente , ener-
ico.
ARDENTÍSSIM, MA. adj. sup. de aR- -
DÈxT. Ardentisimo. Ardentissimus. Sup.
d'ardent. Ardentissimo. '
ARDER. v. n. ant. Gosar , atrevirse. Osar.
Audere. Oser. Osare.
ARDIACA. s. m. Lo primér dels diacas.
Ara es diguitat en las iglesias catedrals.
Arcediano. Archidiaconus. Archidia-
cre. Arcidiacono. .
ARDIACONAT. s. m. La dignitat de ar-
diaca, ó lo territori de la sèva jurisdic-
ció. Arcedianato. Archidiaconatus. 4r-
chidiaconat. Arcidiaconato. l
ARDIDAMENT. adv. mod. ant. Animosa-
mènt , iutrépidamènt , atrevidamènt.
Denodadamente , osadamente. Intrepi-
dé, animosè, strenuè, audactèr. Cou- -
rageusement. Coraggiosamente. *
ARDIDESA ó ARDIESA. 8. f. ant. Va-
. lór, intrepiditat, atrevimèut, esperit.
Ardimiento , denuedo , osadía , dnimo.
Strenuitas , audentia , audacia , animus.
Bravoure , courage. Ardimento , ardire.
ARDILLON. s. m. ant. PUNGANT. .
- ARDIMENT. s. m. ant. ARDIDESA. ..
ARDIR. s. m. ant. ARDIDESA.
ARDIR. v. n. ant. Gosar, atrevirse. Osar.
Audere. Oser. Ardire, osare.
ARDIT, DA. adj. ant. Atrevid, animos,
. intrépid. Denodado , osado , animoso.
Audax , animosus, strenuus. Coura-
geux, hardi, intrepide. Ardito, ani-
moso , coraggioso. I
ARDIT. ant. Axèrid. Vivo. Alacer. Pif. Svel-
to. .
ARDIT. 8. m. Certa moneda de poc valòr
que corregué antiguamènt en Castèlla.
. En Catalunya encara ne hi ha y val un
dinèr. 4rdite. Minimum numisma obo-
lo persimile. Patard, maille, obole.
Patacca.
ARDIT. Estratagema, astucia 6 art ab que
. se pretèu lograr algun fi. Ardid. Astus.
. 166 . ARE
Astuce, ruse. Astuzia, inganno, ac-
cortezza , frodo, artificio, «caltri-
mento.
NO VAL UN ARDIT. fr. ab que se exprèssa lo
poc valòr de alguna cosa, Ó lo poc
" apreci que se fa de élla. No vale un ar-
dite , ó no se estima en un ardite ó dos
ardites. Nullius est pretii, teruncii non
facio. Il ne vaut pas une obole, une
maille. Non val un obolo.
ARDIU. adj. ant. Atrevid , animós, intré-
pid. Denodado, osado , animoso. Àu-
dax, animosus, strenuus. Courageux ,
hardi , intrepide. Ardito, Coraggioso.
ARDOR. s. m. Calór gran. 4rdor. Àr-
dor, estus. 4rdeur. Ardore, arsura.
ARDOR. met. Vivesa, eficacia. #rdor. Vis,
efficacia. Fougue , feu, ardeur. Ardo-
, re, desiderio intenso , affetto.
ARDRER.'v. n. ant. Crémar. #rder. Ar-
^. dere. Brúler. Abbruciare. |
ARDUAMENT. adv. mod. Ab gran difi-
cultat. Arduámente. Dificilitèr, diffi-
cultàr , mgrè. Peniblement» Penosamen-
te, faticosamente.
ARDUÍSSIM, MA. adj. sup. de Ánpvo.
Arduisimo. Difficillimus. Très-dificile.
Arduissimo.
ÁRDUO, DUA. adj. Lo que es bastant
dificil, 4rduo. Arduus, difficilis. Dif-
. ficile. Arduo, difficile.
AREA. s. f. Geom. Lo espay que compren
una figura. Área. Spatium lineis con-
clusum. Aire. Area, superficie.
ÁREA. Lo espay de terra que ocupa un
‘edifici. rea. Area. Aire. Arta.
ARECH. 8. mí. ant. Cultiu de la terra. La-
branza. Agricultura. Labourage. Lavo-
- Teccio della terra. 22
ARENA. s. f. Lo conjunt de partículas
despresas de las rocas y penyas, y acu-
muladas comunamént en las boras del
mar y dels rius. 4rena. Arena. Sable,
arène, gravier. Sabbia, arena, sabbio-
ne, rena. " ,
ARESAS, pl. Pèdretas ó'concreciòns pétitas
que se troban en la bufa, é ixen ab la
Orina. Arenas. Calculi per urinam ejec-
ti. Gravelle. Renella.
SDIFICAR SÓBRE ARENA. fr. met. ab que se
denota la instabilitat y poca duració de
alguna cosa. Edificar sobre arena. Ca-
duca et facilé labentia construere. Bd-
tir sur le sable. Edificare sulla rena.
ESCRÍURER EN L' ARENA. fr. met. ab. que se
dòna i enténdrer la poca fermesa ó du-
ARE
ració en lo que se.resol ó determina.
Escribir en la arena. Arenz.inscribere.
rire sur le sable. Scrivere nella rena.
SEMBRAR EX: 1 ARENA. fr. met. que se usa
pera denotar lo traball va 6 infructuós.
Sembrar en' la arena. Arene mandare
semina. Semer sur le sable. Seminare
nella rena.
| ARENAL. s. m. Lo terreno en que hi ba
mòlta arena. 4renal. Arenosum solum.
" Grève. Spiaggia. i
ARENAR. s. m. ant. ALADAR. -
ARENC. s. m. Pèx de vuit 4 deu pulga-
das de llarg, estret de cos, de colór
verd blanc y platejad. Se ménja fresc,
salad y dessecad al fum, y en algunas
parts ne fan oli exprimindio. Arenque.
Halex., alec. Hareng. Aringa,
ARENER. s. m. aut. ALADAR.
ARENETA. s. f. dim. de ARENA. Árenica,
arenilla. Arenula. Dim. de sable. Sab-
bietta.
ARENGA. s. f. Oració ó discurs dirigid i
una comunitat 6 persóna de respècte.
Arenga. Concio, oratio. Harangue
Aringa , aringo.
AREXGA. irón. Discurs ó enrahonamén
afectad é impertinént pera persuadir «
enganyar á algú. #renga. Oratio sub-
dola et argutiis plena. Harangue etu.
diet. Filatera, filastroccola.
ARENGADA. s. f. L' amploya salada
Sardina salada. Muriatica alex. Sar
dine salée. Sardella.
ARENGADER, RA. s. m. y f. La perso
na que ven arengadas. Sardinero. Mu
riaticæ halecis negotiator. Marchant
de sardines. Sardellajo. -
ARENGAR. v.a. Fér en públic algun
arenga. drengar. Concionari. Haran
. guer. Ariugare.
ARENGAR. ant. Arreglar, ordenar. Arre
glar, ordenar. Ordinare. Regler , aju
ter, orllonner. Regolare, ordinare.
ARENILLA. s. f. Polvos de escriure
Arenilla. Arenula litteris recens scri]
tis exsiccandis. Sablon. Sabbia, polve
r mettere in sullo scritto.
ARENOS, A. adj. Lo que té mòlta aren
Arenoso. Arenosus. Sableur. Sabbi
noso.
. AREXOS. Lo que té mescla de arena. Ar
disco. Árenosus. Sablonneur. Sabbio:
ARENOS. Lo que consta de la naturalesa
- calitats de l'arena. Arenoso, arendci
‘ Avenaceus. Sableux. Sabbioso. |
ARG |
IREÓMETRO. s.m. Iostrumènt que ser-
vez pera conéxer la relació que hi ha
dotre las densitats, 6 los pesos específics
des líquids que se comparan. Areóme-
im, Aérometrum. Aréométre. Areome-
tro, i
AREOPAGITA. s. m. Cualsevol dels jut-
ga del areópago. Areopagita. Àreopa-
gh. Aréopagite. Areopagita.
AEOPAGO. s. m. Tribunal superiór en
Aus. Areópago. Areopagus. Áréopa-
ge. Areopago.
ARESTA. s. f. La punta llarga y aspra en
que termina lo bòll que embolica lo gra
del blat y de altras plantas semblants.
figa, raspa. Arista. Barbe ou pointe
d l'éi de ble. Resta.
mtm, La panxa 6 estèlleta de cualsevol
tg que se clava en la carn. Espina,
raxcajo. Assula tenuissima carni infixa.
Éharde. Sverza.
MÈNL rera , per la del pèx. |
ARGA. 5. f. Máquina pera móurer cosas
de mòlt pes, la cual consistex en un
riladro clavad en unas péssas de fusta,
de tal modo que empenyénd dós ó més
bones las palancas que per la part su-
pente lo atravèssan , lo mouen al ro-
il, ab caal moviment se li va en-
trtlipad un rést, que per un extrèm
e en lo matèx cilindro, y per
loaltre ¿h pèssa que se ha de móurer.
relarte cabestrante. Machina trac-
lora. Caletan. A rgano.
ARGAMASSA, s. f, Mescla fèta principal-
mol de arena y Cals, que servex pera
Justar las pèdras dels edificis y altras
que fan los mestres de casas. 4r-
52242, mezcla. Calx aquá sabuloque
compacta. Mortier. Smalto, calcina da.
B0rre, |
cuis. fr. Fer mortèr. Argama-
Mr, Calcem aquá sabuloque miscere,
"lisere, Faire du mortier. Fare calci-
& da murare.
\KANELL. s. m. Ndut. L' auélla de l'án-
"wu. Argáneo. Circulus, annulus an-
‘ore. Arganeau, organeau. Occhio
di ferro.
tu. Cfreul pètit de mètali que èntra
"la construcció del astrolabi. 4rga-
rel. Circulus, que astrolabium instrui-
tat. Petit cercle de metal qui fait par-
ue de Pastrolabe. Anello di metallo.
dents. pl. territ. ÁRGUENS.
"CELAGA. s. f. Planta perpetua, que
ARG 167
té las ramas tòtas plenas de punxas, las
fullas mòlt pétitas y las fors de un co-
lór grog bonic. Lo sèu fruit es una ta-
vélla xica. Aliaga , drgoma. Ulex. Jonc,
ajonc. Robbia. |
ARGÉLAGA VERA. Mata plena de punxae, que
té las fullas semblants á las del box 6
murtra, y se cria en paratges ombrí-
vols y humids. Tamujo. Rhamnus his-
panicus buxifolius. Arbuste epineux
dont les feuilles ressemblent à celles du
buis. Spi.
SER AMORÒS COM UNA ARGÈLAGA. fr. ab que
se denota que una persòna es aspra y
desapacible en lo sèu tracte y en las sè-
vas paraulas. Ser como unas ortigas.
./ Asperz, pungentis, urentisve natura se
prebere. Etre d'une humeur aigre,
acariátre , piquer par tous les bouts. Es-
sere soave quanto una ortica. .
ARGELÍ, NA. adj. Lo natural de Argel,
y lo que pertany á éxa ciutad. 4rgelino,
jazarino. Algeriensis. Algerien. Alge-
- rino.
ARGENS. s. m. La mitat de un dragma.
Adarme. Dunidia drachme pars. Demi-
gros. Mezza dramma.
ARGENT. s. m. ant. PLATA.
ARGENTAR. V. à. aut. PLATEJAR.
ARGENTER. s. m. Lo artífice que traba-
lla la plata fénd de ela varias cosas.
Platero. Argentarius artifex vel cæla-
tor. Orfévre. Orefice , orafo.
ARGENTERÍA. s. f. Lo carrér en que los
argentérs ténen las sévas botigas. Pla-
tería. Via argentaria. Rue des orfevres.
- Via degli orefici.
ARGÈNTERIA. ant. PLATA OBRADA.
ARGÈNTVIU. s. m. Mètall de colòr blanc,
sumamènt pesant, que se manté natu-
ralmént fluido, Azogue. Argentum vi-
vum, .hydrargyrum vel hydrargyrus.
Mercure , vif-argent. Mercurio, argen-
to vivo.
SEMBLA Ó Es UN ARGÈNTVIU. fr. met. y fam.
. ab que se denota que alguna persòna es
mòlt inquieta. Es un azogue. Irrequie-
tus, h vdrargyro afflatus. /l est vif com-
me le salpetre. Essere molto vivace.
| ARGILA. s. f. ALUMINA , ab la diferencia
de que per lo regular se li dóna lo nom
de anciza cuand está barrejada natural-
mént ab altras terras y ab altres ó£idos
de ferro que li dónan lo colór grog
bermellenc y altres. Servex pera fér
pisa ordinaria, teulas, mahòns y altras
168 ARG |
laise. Argilla, argiglia.
ARGILOS ) È. adj. Lo que té argila, 6 se
sembla á élla. Arcilloso. Argillosus, ar-
gillaceus. 4rgileux, glaiseux. Argilloso.
ARGÒLLA. s. f. Especie de anèlla gran
- que regularmènt es de ferro. Argolla,
Annulus ferreus, Annequ de fer gros et
- grand. Gogna. |
ARGÒLLA. Jog que se anomena axí per ser
lo séu principal instrumént una ARGÓLLA
de ferro, la cual ab una punta aguda
que té se claya en terra, dé modo que
puga móurerse fácilment al rodedor.
- Lo fi de est jog es fèr passar per dins
de la ARGÒLLA unas bolas de fusta, per
medi de unas palas cóncavas de la ma-
tèxa materia. 4rgolla. Ludus, in quo
globoli per medium annulum ferreum
transmittendi impelluntur. Sorte de jeu.
Sorta di giuoco. .
ARGOLLA. Cástig públic que en mòltas parts
se dóna á alguns delincuènts posandios
á la vergònya, ficad lo coll en una ar-
golla. Argolla. Vinculum ferreum quo
- noxiorum collum constringitur. Peine
du carcan. Gogna.
ARGOLLASSA. s, f. aum. de ARGÓLLA.
Argollon. Annulus ferreus: grandior.
Anneau de fer trés-gros. Gogna grande.
ARGOLLETA. s. f. dim. de ARGÒLLA. Ár-
gollita, argóllica , argolleta. Parvus an-
nulus ferreus. Petit anneau de fer.
Gogna piccola.
ARGONAUTA. s. m. Nom que se donà als
que anaren á Cólcos ab la nau Àrgos,
á la conquista del velló de or. Argonau-
, ta. Argonauta. #rgonaute. Argonauta.
ARGOS. s. m. Se usa solamènt en la frase
ser UN ÁRcos, pera significar la mòlta
vigilancia de algú. Argos. Sollicitus,
vigilans. Argus: espion. Argo. :
ÁRGUENS. s. m. pl. Arreus un poc sem-
blants 4 una sarria, fèts de vímets 6 al-
tra materia flefible, que se col-locan
sòbre lo bast ó albarda de una cabalca-
dura pera transportar cosas, delicadas,
com vidre, terrissa, etc. Arganas. Vec-
tabulum arcuatum vimineum. Sorte de
panier ou de corbeille pour meltre aux
bétes de somme. Argano.
ARGÜENT. p. pres. de amoüt. Lo qui
argüex. 4rguyente. Arguens. #rgumen-
tant: quí argumente. Arguente.
ARGÜID, DA. p. p. de ancürn. Argúido.
ARGUIR. v. n. Disputar impugnand la
cosas. Arcilla, argilla. Argilla. drgile,
| ARG
sentencia d. opinió de altre. Argúir, ar-
gumentar. Arguere, disputare , discep-
. tare. Argumenter. Disputare , argomen-
- tare. )
AnGürR. v. a. Donar indici 6 mostrar algu-
na cosa; com la vivesa dels ulls ancüex
- ingeni. : Æ#rgüir. Indicare. /ndiquer,
. prouyer., marquer. Accennare, indica-
re, mostrare. f
ARGUIB. Inferir, deduir. Se usa també com
reciproc. #rgüir. Inferre, argumenta-
ri. Induire, inférer , conclure. Dedur-
re, inferire. NE
ARGULLOS, A. adj. ant. Agud , ingeniós.
Agudo, ingenioso. Acutus, ingeniosus.
Fin, délié, subtil, spirituel.. Sottile,
scaltro. |
ARGULLOSAMENT. adv. mod. ant. Agu-
damènt, ingeuiosamént. Agudamente,
ingeniosamente. Ingeniosé. Adroite—
ment, spirituellement. Destramente, in-
gegnosamente. : *
ARGUMENT. s. m. La objecció que se
oposa ú la sentencia ú opinió de altre,
disposada segòns las reglas de la dialéc—
tica. 4rgumento. Argumentum. Argu-
- ment. Árgomento.
ARGUMÈNT. Lo assumpto 6 materia de que
- se tracta en alguna obra; com ARGUMÈN T
‘de la Eneida. Argumento. Libri mate—
rix, argumentum. Æ#rgument. Argo-
mento, soggetto. '
ARGUMÈNT: Lo sumari é epítome del llibre,
del poema ó .cant que se sol posar al
- principi de ell, ja sia en prosa ó en vers.
Argumento. Argumentum. Home ,
sommaire. Sommario.
o ARGUMÈNT. Indici ó senyal. Argumento.
Signum, indicium. Argument, indice,
marque , preuve. Argomento; segno.
ARGUMÈNT NEGATIU. Lo qui se pren del si
lenci de aquells subgéctes de autoritat.
que sénd natural que sabéssen ó parlas-
sen de una cosa, per ser concernèmt :
la materia que tractau, la omitexen. 47.
gumento negativo. Argumentum nega t i.
vum. 4rgument négatif. Argomento me
gativo.
APRETAR LO ARGUMENT. fr. fam. Ser de nòl
difícil solució. Apretar el argumento
Argumentum esse magni ponderis. 4-0;
- une solution difficile. Essere di difficili
sconfitta.
DESFÈR LO ARGUMENT. fr. SOLTAR LO ARGU
MÉXT.
SOLTAR LO ABGUMÉNT. fr. Donarli &oluc i,
ARI
Soltar 6 desatar el argumento. Ques-
tionem dirimere, nodum solvere. Re-
soudre une difficulté. Risolvere l'argo-
mento. .
AGUMENTACIÒ. s. f. Log. L'acció de
mentar. Argumentacion. Argumen-
tibo. Argumentation. Argomentazione.
AGUMENTAD, DA. p. p. de ARGUMEN-
na
AGUMENTADÒOR. s. m. Lo qui argu-
mita. Argumentador, argumentista.
Argumentator. Argumentateur. Argo-
mentatore.
ARGUMEN'TAR. v. n. arcilir.
ARGUMENTET. s. m. dim. de ARGUMENT.
4rsument illo , argumentito , argumen-
tico. Leve argumentum. Dim. d'argu-
uni. Argomentetto.
ARI. s. f. Composició musical pera can-
tar una sola veu cert número de versos.
dria. Cantiancula. 4ir , composition de
que. Arta. .
ARDAMÈNT. adv. m. ant. secambxr.
ARIDITAT. s. f. ant. Sequedat gran en la
terra. Aridez. Siccitas, ariditas. Aridi-
lé, sécheresse. Aridezza, siccità , adu-
. Stione,
ARIDO, DA. adj. que se aplica principal»
- went á la terra que está seca. També se
din de altras cosas que ténen poc suc ó
hata. 4rido. Aridus. Aride, sec.
, Ando, seeco , adusto.
ARIES. s. m. Lo primèr signe del Zodíac.
Aries. Aries, coeleste signum. Le Bélier,
aries. Arete, montone celeste.
ARIETA. s. £. dim. deanu. Arieta. Le-
vs castiuncala ; cantiuncula pretiosa.
driette , petit air. Arietta.
ABIETARI , RIA. adj. Lo que pertany á
la máquina dita arfete. Arietario. Arie-
tanes. Qui appartient à la machine be
her. Che appartiene al bolcionc.
ARIETE. s. m. Máquina militar que usa-
han astigoamènt pera bátrer las mu-
rallas de las cintads. Li donaban aquest
som perqué ea la punta de la máquina,
que era una gran biga, se hi posaba
um pèssa de ferro colad que tenia la
fgara de un cap de moltó. .4ríete. Aries.
Stier. Ariete, montone, bolcione.
AKISMETICA. s. f. ARTIMÉTICA.
ARISMETIC, CA. adj. arrrurtic.
ARISSAD, DA. p. p. de ARISSAR y ARIS“
$4ASE.
ARISSAR. y. a. ERISSAR. |
. 5. m. Ammal cubert de punxas,
TOM. 1.
| ARI 169
xic de cos y paregud al porc. Cuand tè
pòr se plega com una bola. Erizo. He-
ricius, heres, herinaceus, ericius. He-
risson. Riccio.
ARIS8Ó. Marisco que té la closca rodóna y
pleva de punxas com lo arissó de terra,
té la boca en lo céntro de part de sóta.
Erizo. Echinus marinus. Herisson ou
chátaigne de'mer. Riccio marino.
auiss6. La escorxa aspra y espinòsa dins de
la cual se cria la castanya y alguns al-
- tres fruits. Erizo. Echinus calyx. Coque
ou peau qui enveloppe la chátaigne.
. Guscio della castagna.
ARISSÓ MARÍ. Animal de closca de figura
rodònenca , la part superiòr plana ab sìs
renglas de puas llargarudas y una ber-
rugueta en la soca de cada una. Erizo.
Echinus esculentus. Oursin. Riccio di
mare.
ARISTARCO. s. m. Lo censor 6 critica
dòr dels escrits agens. Se diu per alu-
- Sió 4 Aristarco, famós critic del temps
antig. Aristarco. Aristarchus. Aristar-
e. Aristarco.
ARISTOCRACIA. s. f. Gobern en lo onal
ténen part sols los nobles, com succehia
en lo de Venecia, Génova , etc. Aristo-
cracia. Aristocratia. Aristocratie. Ari-
- stocraria. 7
ARISTOCRATA. s. m. Lo qui es afècte
al gobern aristocrátic. Aristócrata. Aris-
- tocraticus. Aristocrate , partisan aris-
tocratique. Aristocrata.
ARISTO TIC, CA. adj. Lo pertanyént
á la aristocracia. Aristocrático. Aristo-
craticus. Aristocratique , ce qui appar-
tient à l'aristocratie. Aristocratico. -
ARISTOL. s. m. La virolla del cap devall
de la llansa. Cuento, regaton. Contus.
Bout d'une pique, d'une hallebarde.
Impugnatura da pié. |
ARISTOLOQUIA. s. f. Bot. Hèrba medi-
cinal de la cual se distingexen tres espe-
cies, de arrel llarga, rodòna, 6 tenue
ó clemática. Aristoloquia. Aristolochia.
Aristoloche. Aristologia.
ARISTOTELIC, CA. ad Lo que pertany
4 la doctrina y sistema de Aristóteles.
Aristotelico. Aristotelicus. Qui appare
tient d Aristote. Che appartien ad Ari-
stotele.
ARITMETIC, CA. adj. Lo que pertany á
la aritmética. Jritmetico, arismetico.
Arithmeticus. Arithmetique. Arisme-
tico.
22
170 ARM
ARITMETICA: s. f. Part de las matemá- '
ticas que considera lo valór y propietat
dels números. Aritmética, arismetica.
Arithmetica. 4rithmetique , science des
nombres. Arismetica, arimmetica, arit-
metica.
ARITMETICAMENT. adv. mod. Segòns
. reglas 6 método de-aritmética. Aritme-
ticamente. Arithmeticè. D'une maniere
arithmetique , arithmetiquement. Arit-
meticamente, per via d' aritmetica.
ARJANT. s. m. fam. Dinér. Cuatrin, mo-
ga. Pecuuia. Argent. Danaro.
ARLEQUI. s. m. Un dels personatges gra-
ciósos de la farsa italiana, y de algunas
companyías de volatins. Arlequin. Mi-
mus. 4rleguin , buffon des pantomimes.
Arlecchino, zanni.
ARLOTERÍA. s. f. ant. DROPERÍA.
ARLOTZ. s. m. ant. proro, BRIBÓ. .
ARMA. s. f. Tót género de instrument
- destinad á oféndrer al contrari ó á de-
fensarse, y per axó las armas se divide-
xen en ofensivas y defensivas. Arma.
‘ Arma. Arme. Arma, arme.
ARMA BLANCA. La que no es de fog, per
efèmple lo punyal, la espasa, etc. 4r-
ma blanca. Gladium, sicca, ensis, etc.
. Arme blanche. Arme bianca.
-ARMA DE FOG. La que se carrega ab pólvo-
ra, per efèmple la escopeta, la pistola,
etc. Arma de fuego. Arma ignifera,
igüiflua , tormentum iguarium. Arme à
feu. Arma da fuoco.
ARMA PUNXAGUDA. La que tè punxa, com
la espasa. Espiche. Spiculum. Rapitre,
. estoc. Arma da punta.
ARMAS, pl. Las tròpas ó efércit de alguna
potencia, per e£ómple , las armas de Es-
pauya, del Imperi, etc. 4rmas. Exer-
citus, agmina. Armee, armes. Arme,
armi.
ARMAS, Los medis que servexen pera con-
seguir alguna cosa. En éx sentit se din:
no ting més armas que la veritat y la
justicia. Armas. Facultas, via, ratio.
Armes, arguties. Arme.
ARMAS. Las insignias que usan las familias
nobles en són escud pera distingirse
«unas de altras. També se dóna éx nom
als matéxos escuds, y á las insignias
dels prínceps, régnes, provincias, y
ciutals. Armas. Gentilitia signa, stem-
mata, familie tessera. .4rmotries , bla-
son. Arme, insegna, stemma, scudo
gentilizio: |
1 #
| ARM
ARMAS BLANCAS. Las que antiguamènt vestia
lo caballér ú home de armas. Armas.
Lerica. Armes des anciens chevaliers.
Loriga.
ARMAS FALSAS. Las insignias mal formadas 6
contra las réglas del art. .4tmas falsas.
Tessere gentilitiæ absormes. Fausses
- armes, armes en enquerre. Arme talse.
ARMAS NO ESTAN BÈ EN MANS DE BESTIAS. ref.
que avisa que pera que las armas sian
e profit convé que estiguen en mans de
qui las sapia manejar. Armas y dine-
ros buenas manos quieren. Ne puero
gladium.. Les armes et l'argent ne sont
point pour les mains de certaines gens.
Arme chiedon mant esperte.
AB LAS ARMAS EX LAS MANS. loc. Ab que. se
expréssa estar armad y disposad pera
fér guerra. Con las armas en la mano.
Armatus , armis paratus. Prét à faire la
guerre. Esser ad arme, esser. per guer-
reggiare. '
DESCANSAR SOBRE LAS ARMAS. fr. Milic. Apo»
yar lo fuséll en terra al costat del peu
dret. Descansar sobre las armas. Ar-
. mis inniti. Se reposer sur ses armes.
Riposarsi sull' armi.
DÈXAR LAS ARMAS. fr. Retirarse del servey
de la milicia. També se usa pera ex-
ressar que cuand la tròpa está sobre
as armas, las arrima pera descansar
Dejar las armas. A militia discendere
arma deponere. Prendre conge du ser
vice militaire , mettre de cóte les armes
Lasciar il servizio dell armi.
DONAR ARMAS AL ENZMIG. fr. met. Submi
nistrar á altre medis que poden pro
duir perjudici al qui los dóna. Dar a:
mas contra sí. Alteri in sui ipsius per
niciem instrumenta prestare. Donne
des armes contre soi-méme. Dar arm
contra se stesso. —
ESTAR SÒBRE LAS ARMAS. fr. Estar la tro
previnguda y preparada en sós puest
pera lo que puga ocórrer. Estar sob
las armas. In armis esse. Étre sous i
. armes. Essere sotto l'armi.
rèr armas. fr. Péndrer part ab las arm
en alguna guerra 6 discordia. Hac
armas. Preliari. Prendre parti avec |
armes. Adoperar d'arme, operar in f
ti d'arme. :
FÈR armas. fr. met. Hostilisar 6 fér la cc
tra ab escrits ó paraulas. Hacer arm:
Preliari. Faire des armes. Far d? arr
esser in arme. |
ARM
rènsæ À Las armas. fr. Acostamarse al
e£ercici de èllas. Hacerse d las armas.
Arma tractare. $'acceutumer aux ar-
mes. Avvezzarsi all' armi.
Thnsb À LAS ARMAS. fr. met. Acostumarse y
rse 4 alguna cosa à que obliga
la mecessitat. Hacerse d las armas. Às-
suefieri, tempori iuservire: Faire de
nécessité vertu. Accomodarsi a checché
std.
Passat PER Las ARMAS, fr. Fusellar á algú,
matarlo ab tirs de fusèll. Pasar por las
armas , arcabucear , fusilar. Displosis
scloppetis capite plectendum interfice-
re. Arquebuser, passer par les armes.
Passar per l'armi.
'ÉSDAER-LAS ARMAS. fr. Inecríurerse en la
forsa armada. Ir d las armas. lu mili-
tia inscribi. S'engager , s'enróler. Ar-
rolarst.
MYDaER LAS ARMAS. fr. Agafarlas pera fór
los honòrs militars á las personas á las
cuals corresponen r òrdenansa. Tomar
las armas. Arma honoris causa sumere,
militaria obsequia alicui tribuere. Pren-
dre les armes. Prender Y armi, correr
all arme.
PfSDSER LAS ARMAS CONTRA ALGÚ. fr. met.
Declararse són contrari, y férli guerra
eun á tal. Tomar las armas contra uno.
Ceotra aliquem arma sumere. .S’avouer
ennemi de quelqu'un. Prender l' armi,
muover guerra, levarsi ad arme.
PREPARAR Las ARMAS. fr. Alsar la clau de las
: armas de fog posandia en lo disparadór
6 pant de dalt. Preparar ó montar las |
armas. Tormenta parare. Bander les
armes. Apparecchiare , disporre l'armi.
PRESENTAR Las ARMAS. fr. Milic. Posarlas lo
seldad en una posició que se vejan del
tot. Presentar las armas. Armas osten-
dere. Presenter les armes. Presentar
Y armi.
. Esp Las ARMAS. fr. Milic. Fèr los honórs
al Santíssim Sagramènt posand en terra
lo gènoll dret, inclinand lo fusèll de
manèra que la bòca del canó toque en
terra. Rendir las armas. Arma snbmit-
tere honoris causa. Rendre les armes.
Render |’ armi.
. MESDIR LAS ARMAS. fr. Entregar.la trópa sas
armas á la trópa enemiga donandse per
vensuda. ir las armas. Manus da-
re, cedere victori, arma victori dede-
re. Se livrer aux ennemis , mettre bas
les armes. Render |' armi. .
-. éllas-séns
ARM 171
VESTIRSE LAS ARMAS. fr. Posárselas pera en-
trar en combat, 6 armarse ab èllas.
+ . Vestir las armas. Arma induere. S'ar-
mer. Armarsi.
VETLLAR LAS ARMAS. fr.-En lo antig era
ardarlas lo qui habia de ser armad
caballèr, fónd centinèlla de nit prop de
rdrerlas de vista. També se
deya fer la vétlla. Velar las armas.
Ante arma excubare. Veiller, prendre ,
soin des armes. Vegliave l' armi.
ARMAD, DA. p. p. de armar. #rmado.
'ARMAD. 6. M. Cada un dels que vestids de
soldads romans, van á las professóns de
la semmana santa representand la guar-
da pretoriana. #rmado, soldado roma-
- no. Miles pretorianus. Homme arme à
" «Dantique pour aller en procession, ou
garder la chapelle où est expose le
saint-sacrement le jeudi et le vendredi
saints. Uom vestito da soldato romano
antico.
ARMAD. Cada una de las figuras de soldad
romá que solen posarse en los monu-
ménts de la semmana santa com á guar-
das. Armado, soldado romano. Miles
pretorianus. Figures qui représentent
garder le saint sépulcre à la semaine
sainte. Figura travestita da soldato ro-
mano antico.
AAMAD DE PUNTA EN BLANC, Ó DE CAP À PEUS,
Ó DE TÓTAS ARMAS, Ó DE TÒTS PUNTS. fr.
que se diu del que porta posadas tótas
las armas de costum á punt de entrar
en combat. #rmado de punta-en blan-
co, 6 de todas armas. Cataphractus.
re armé de but en blanc. Apparec-
chiato di tutte l arme in punto.
vkws MÒLT ARMAD, fr. fam. ab la cual sé
sol expressar á algú que se presenta en-
fadad y disposad á renyir. Vienes con
lanza en ristre, 6 dispuesto d romper
lanzas. Hostiliter venis. 4rriver la lan-
.. ce en arrét, être dispose à brouiller.
Hai la muffa al naso.
ARMADA. s. f. ant. BètnciT.
ARMADA. Conjunt de forsas marítimas de
alguna potencia. Armada. Classis. Ar-
- mee navale, division de force mariti-
me. Armata.
ARMADOR. s. m. Lo qui arma ó avia al-
guna embarcació. Armador. Navis ins-
tructor. Armateur, celui qui arme à
ses frais un ou plusieurs vaisseaux
pour aller en course. Armatore. '
ARMADOR. Lo qui busca y allista marinérs
172 ‘ARM
pera la pesca de la balena ó del haca-
á. Armador. Piscatorum conductor.
Armateur , celui qui enróle des hommes
pour la pêche. Armatore. — .
ARMADURA. s. f. Lo conjunt de armas
de ferro ó cèr que vestian antiguamént
los que habian de combátrer. Armadu-
ra. Armatura, lorica. Armure. Arma-
tura, armadura.
ARMADURA. Lo conjunt de las pèssas prin-
cipals sòbre de las cuals se arma alguna
cosa. 4rmadura. Sustentaculum , fulci-
mentum. Monture, charpente, arma-
ture. Armadura , armatura.
ARMAMENT. s. m. Preparatius de guer-
ra, prevenció de tót lo necessari pera
férla. Armamento. Apparatus bellicus.
Appareils de guerre, armement. Ar-
mamento, -
-ARMALA, s. m. Hérba ramósa, de cosa
de dòs peus de alt, que tè las fullas
largas talladas de móltas parts, lo trónc
verdòs, fòsc, la flor un poc pareguda
á la de la camamilla ab las fulletas blan-
cas. Gamarza. Pegamum harmala. Har-
male. Armora.
«ARMAR. v. a. Vestir 6 posar á altre las
armas ofensivas ó defensivas. Se usa
també com recíproc. 4rmar. Armare,
armis instruere. Fournir d'armes, ar-
mer , revétir d'armes à quelqu'un. Ar-
mare.
ARMAR. v. n. Cuadrarli bè 4 algú alguna
cosa , sentarli bé, acomodarse á són ge-
ni ó parer. Armar. Aptè convenire.
Donner à quelqu'un ce dont il a besoin,
agreer, aller bien à une personne quel-
que chose. Andar a genio.
ARMAR. fam. y met. Disposar, forjar, for-
mar alguna cosa, com ARMAR un sarau,
una disputa, etc. També se usa com
recíproc. .4rmar. Moliri, evenire , sus-
citare, movere. Preparer, disposer.
Promuovere, commuovere, dar moto,
cominciamento.
ARMAR. Guarnir alguna cosa damunt de
altra que li servex de sostenimént per
férla aguantar, ó guardar una certa fi-
ura. #rmar. Inniti , incumbere. Jorn-
‘dre une chose d une autre pour la
Jaire tenir roide. Si l’on parle des vé-
tements , doubler. Travagliar una cosa
sopra un' altra.
ARMAR. Parland de embarcacións significa
posarlas á punt y proveirlas de tót lo
necessari. drmar. lustruere. Equiper,
ARM
ármer un Vaisseau. Àrmare, provre-
dere, munire.
ARMAR Á ALGÚ. fr. met. y fam. Donarli lo
que necessita per algun fi, com per co-
merciar , obrir hotiga, etc. 4rmar. Ne-
cessariis aliquem instruere. Donner à |
une personne ce dont il a besoin pour
s'etablir. Fornire, provvedere di ció
che fa di bisogno altrui per qualche
particolar impresa o affare.
ARMAR Á ALGÚ. Ír. met. y fam. CARREGAR DE
LLUQUETS.
ARMAR Á ALGÚ. FER ENFADAR. .
ARMARI. s. m. Caxa de fusta ab sas por-
tas y que dins té pots ó prestatges pera
posarhi -roba y altras cosas. Armario.
Ármarium, pluteus. .4rmoire, buffet ,
. serre-papiers, et chapier si l'on parle
des armoires d'une église. Armadio,
armario.
ARMARI DE PARED. Vuid fet en lo tou de la
pared á manéra de finéstra, ab sas por-
tas y prestatges pera guardarhi algunas
cosas. Alacena. Riscus. Armoire pra-
tiquee dans l’epaisseur d’un mur. Ar-
madio nel muro.
ARMATOST. s. m. ant. Máquina ab que
se armaban antiguamènt las ballestas.
Armatoste. Vertibulam arcuarium. Zns-
trument avec lequel on bandait l'arba—
lète. Lieva, o martiriello.
ARMATOSTA. s. f. Gualsevol màquina 6
moble, gros y pesad. 4rmatoste. Ingens
et inutilis supellex, aut moles. Meuble
mal travaillé, qui est plutót embarras-
sant que commode. Qualsivoglia mole
rossa ed inutile.
ARMEJAR. v. n. ant. PELEAR.
ARMELI. s. m. ant. ARMINYO.
ARMELLA. a, f. Anélla de ferro ó de al-
tre métall, que comunaméat sol tenir
una espiga pera clavarla en part sólida,
com sòn aquellas per las cuals éntra lo
forrallat. Armella. Anuulus ferreus.
Anneau, piton, sorte de clou dont la
téte est percée en anneau. Ghiera, ghe-
ra, viera.
ARMENI, NIA. adj. Lo natural de Ar-
menia, ó lo pertanyènt á aquell pais
Armenio. Àrmenius. 4rmenien y toret ce
qu appartient à l'Arménie. Armenio.
ARMER. s. m. Lo mestre ó artista- que
fabrica armas. Armero. Armorum fa.
- ber. 4rmurier, ouvrier qui fabrique o:
qui vend des armes. Armajuolo.
anna, Lo qui en las armerías guarda la
ARM |
armas y cuida de sa netedat, Armero.
Armorum custos. Garde d'arsenal,
contróleur. Custode dell" armeria.
aka. Fusta ab mòltas oecas 6 encaxos que
en los cossos de guarda servex pera que
los soldads col-loqueu les fusèlls ab se-
paració. Armero. Armariolum armis in |
statione deponendis. Rátelier. Rastrel-
liera
seda MaròR. Lo qui en palaci tè á són
càrreg l'armería del rey, y à sas órdes
los dependènts de ella. #rmero mayor.
Regi armamentari custos prefectus.
Surintendant de l'arsenal particulier du
roi. Soprantendente dell’ armeria.
ARMERIA. s. £. Lo edifici ó lloc ahònt se
guardan diferèats géneros de armas per
curiositat ú ostentació. Armería. Arma-
mentarium, Arsenal, magasin d'ar-
mes en tout genre, soit pour la terre,
sot pour la mer. Armerta.
ARMILLA. s. £. Pèssa de roba ajustada al
cos, sèns mánegas , que se porta sta la
casca, jupa , etc. Chaleco. Thorax. Gi-
let. Farsetto , gtubbettino.
aui, ARMÈLE A.
sua. Gipó clos per tótas parts, esco-
tad, ab mitjas mánegas séns arribar al
tie, que salian posarse los antigs ca-
hllérs sdta de l'armadura. Almilla.
Wenor thorax. Chemisette , camisole:
ote d'armes qu'on portait dessous la
curasse. Imbaottito.
iXX, ant. BELASSALET Ó MANILLA.
ARMIL-LAR. adj. ESFÈRA ARMIL-LAR.
ARMINI. s. m. ARMINYO.
ARNINYO. s. m Animal cuadrúpedo, de
tut 4 den pulgadas de llarg, ab la cua
"isi tant llarga com éll. Té tot lo cos
blanc de nèu , ménos la extremitat de la
cua que es negra. .drmiño. Mustela er-
Minga, mus ponticus. Hermine. Ermel-
lino, armellino.
stxtsro. La péll. del animal de aquest
nom. Armino. Pellis mustelæ ermineæ,
muris pontici. Pegu d'hermine. Pellic-
ca d' armellino.
‘into. La armussa dels canonges cuber-
ta de pèlls blancas. 4rmiño. Canonico-
ram amiculum humerale. Camail cou-
vert avec une peau blanche. Ermellino,
pelluccia de' canonici.
Auto. Figura dels escnds de armas que
4 manèra de mosqueta negra sòbre
camp blanc, imita las pélis y cuetas
dels arminyos. Armiño. Nigra imagines
. ARN 175
in alba superficie senti gentilitii depic-
te. Hermine , il se dit d'une des deux
fourrures du blason. ArmelNuo. *
ARMIPOTÈNT. adj. Poet. Lo poderòs en
armas. Armipotente. Armipotens. -Bel-
liqueux , guerrier , puissant en armes..
Potente nell’ armi, armigero.
ARMISTICI. s. m. Suspensió de armas.
Armislicio. lnducie. Armistice, sus-
pension d'armes. Armistizio, tregua,
sospension d' armi.
ARMOLL. s. m. Planta. mont.
ARMONIA. s. f. La consonancia en la
música que resulta de la .varietat de
veus posadas en deguda proporció. 4r-
monia. Harmonia. Harmonie, accord
de divers sons. Armonia.
ARMONÍA. met. La conveniént proporció y
correspondencia de unas cosas ab al-
tras. 4rmonía. Concordia, convenien-
tia. Intelligence, accord. Armonia,
proporzione, proporzionata corrispon-
deuza di parti.
ARMONÍA. Amistat y bona correspondencia.
Armonia. Necessitudo , familiaritas. 4s-
sortiment , amitié. Armonia, concordia.
ARMONIAC, s. m. AMONIAC.
ARMONIC, CA. adj. Lo que pertany á
l' armonía; com instrumént ARMÓNIC,
composició ARMÓNICA. Armonico. Har-
monicus. Harmonique, qui produit de
l'harmonie. Armonico.
ARMONIOS, A. adj. Lo sonoro y agra-
dable al oido. Armonioso. Harmonicus.
Harmonieux , qui a de l'harmonie. Ar-
monioso.
ARMONIÒS. met. Lo que té armonía, 6 cor-
respondencia entre sas parts. Armonio-
so. Harmonicas. Harmonieux , qui a de
la proportion , de la symétrie. Armoni- ©
co, armonioso, armoniale, armohiato.
ARMONISTA. s. m. Lo qui sab lo art de
l' armonía 6 música. Músico. Musicus. .
Musicien. Musico, maestro di musica.
ARMUSSA. s. f. Pèssa de roba á manéra
de esclavina que los prelads portan en
las espatilas y se corda ab botóns en la
part de devant. Los capellans la portan
també en lo cor, peró es oberta de de-
vant y ab giras bermellas si sòn doc-
tòrs, y si no ho sòn, ab giras negras.
Muceta. Amiculum humerale. Mante-
let , camail de chanoine, d'évéque. Man- :
telletta, sorta d' insegna ornamentale di
dignità, che cuopre le spalle ed il petto.
ARNA. s. f. puc DE ABELLAS. -
174 ARO 0
arma. Cuquet que se cria en la roba y la
^ rosega. Polilla. Tinea, blatta. Ver, in-
secte qui ronge les etoffes. Tignuola.
anva. Especie de papallónet 6, maripòsa
de dós ó tres líneas de llarg, que té lo
cap grog y las alas llargarudas arrima-
das i cos, de colòr gris, ab una taca
al mitj. Se alimènta de llana, y ab lo
pel de esta fórma uua bòsseta en figura
de canó, dins de la cual viu en estad de
larva. Polilla. Phalena vestianella, ti-
nea. Teigne. Tignuola.
ABXA. Planta perenne de un peu á peu y
mitj de altura, ab las fullas senceras y
las flors grossas, blavas, y lo céntro
. grogas. fn ‘alguns paratges se cultiva
per adorno dels jardins. Amelo. Aster
amelus. Espargonte , petit-muguet.
Aster attico, bubonio, inguinale, aste-
roide. | |
ARYA. met. Lo que espatlla-ó destruex in-
sensiblemént alguna cosa. Polilla. Quod
sensim 'nocet, corrumpit. Tout ce qui
mine , détruit insenstblement. Logora-
tore. |
TRÁURER LAS ARXAS. fr. Espolsar, sacudir
6 picar la roba 6 altra cosa que tè ar-
nas 4 fi de que caigan. Desapolillar.
Fineas depellere, excutere. Oter les mi-
tes, les teignes. Levar le tignuole. ,
ARNAD, DA. p. p. de anxanss. Æpoli-
llado. _
ARNARSE. v. r. Destruirse 6 deteriorar-
sè alguna cosa per causa de las arnas
que la rosegan 6 penetran, Apolillarse.
Tinea corrodi, blattis exedi. Se ronger,
se deteriorer quelque chose. Deteriorar-
si, logorarsi, ridarsi in cattivo stato.
ARNES. s. m. Conjunt de armas de fer-
ro defensivas que se acomodaban al cos,
assegurandlas ab corretjas y sivèllas.
Arnes. Lorica. Harnais, l'armure com-
plete d'un homme d'armes. Arnese.
ARNETA. s. f. fam. Se aplica al que es
mòlt sutil, y ab art y dissimulo conse-
guex lo que vol. Picarillo, taimado.
Callidus, astutus, vafer. Astucieux,
rusé, petit coquin. Volpone, scaltrito.
ARO. s. m. Hérba comuna que tè la cama
alta casi un peu, rodóna y á sólcs, y las
fullas largas, casi triangulafs, lluéntas y
venòsas. Lo fruit se compon de mòltas
hayas unidas com en una tabèlla llar-
gueta, encarnadas y rodònas. Tòta la
planta crèma la llèngua ab sòn gust
acre. Faro. Arum. Pied-de=véau: plan-
ARP .
te. Gicliero, jaro, colocasia, collocas-
sia. |
AROMA. s. f. La flor del arbre dit aro-
wka. Es com una bola de mitja pulga”
da de diámetro, composta de borletas
de colór grog de or, y sostinguda per
una cua llargueta. Despedex un olòr
mòlt agradable. Aroma. Aroma. Arome.
Aromo.
ARÒMA. 6. m. Nom genérié que se dòna à
tòts los olòrs. 4rbma, aromaticidad.
Aroma, aromaticus odor, fragantia.
Principe odorant de chaque plante.
Aromato. '
AROMÁTIC, CA. adj. Lo que té olor ó
fragancia. Aromadtico. Aromaticus. 4ro-
, matique. Aromatico. |
AROMÁTICs. pl. Nom col-lectiu que se
aplica 4 las gómas, bálsams, fustas,
hérbas, es dir generalmènt '4' las dro-
gas oloròsas. Aroma. Aromata. Qui est
de la nature des aromates ou qui a son
odeur. Aromatico.
AROMATIZACIÓ. s. f. aut. L'acció y
efècte de aromatizar. Aromatizacion.
Odoratio ope aromatum facta. 4roma-
tisation , leaction d'aromatiser. Lo aro-
matizzare , aromaticità.
AROMATIZAR. v. a. ant. Dar 6 comuni-
car olor 4 alguna cosa. Aromatizar.
Aromatibus perfundere, condire. 4ro-
matiser , méler des aromates avec quel-
que chose. Aromatizzare. |
AROMER. s. m. Arbre que créx fins á
l'altura de vint peus en los climas ca-
lónts de Espanya; té las ramas tótas ar-
madas de espinas, y las fullas compos-
tas de varias fulletas; las flors fan-un
olór molt agradable y són grogas. Lo
fruit es una garrofa negra, forta y tor-
ta. Aromo. Mimosa farnesiana. Acacia,
arbre. Àcazia; *
ARONDETA. s. f. ant. ORENETA.
ARPA. s. f. Instrumént músic de figura
triangular: se compon de unas postetas
primas, juntadas en fórma de caxa de
morts, cuberta ab una tapa plena de bo-
tonets, en los cuals se asseguran: las cor-
das que van á parar al cap, y se posan
en unas clavillas de ferro, que mogu-
das ab la clau ó trempadór, servexen
' pera posar lo instrumènt acorde; se to-
ca ferind las cordas ab las unglas. Ar-
pa. Lyra grandior, harpa. Harpe. Ar-
pa, arpe. o
ARPA. GRAPA.
ARQ
ARPAD, DA. p. p. de anpan. Agarrádo,
zarpado.
ARPADA. 8. f. L'acció de procurar agar-
rar ab las unglas, especialmént los ani-
mals que les tènen córvas. També se
du de cualsevol animal, y fins del .ho-
v. Garfada, garfiada. Unguium ic-
ta. Coup de griffe:. accrocher, saisir
wec les ongles quelque chose. Ferimen-
to coll" artiglio.
ARPAR. v. a. Donar arpadas. Echar la
zarpa, agarrar. Arripere. Mettre la
main sur un. objet. Artigliare, prende-
re, ferir coll? artiglio.
¡2PAR. met. RAPINYAR.
ARPER. s. m. ant. ARPISTA.
ARPIA. s. f. Aucéll fabulòs, cruel y brut
ab cara de dona, y lo restant de aucèll
de rapinya. Arpla. Harpya. Harpie , oi-
vm de proie fabuleux et ailé. Arpia.
um. met. fam. Se diu de la dona de ma-
kl condició, 6 mòlt llétja y flaca. 4r-
p. Deformis , aspera, et immitis femi-
m. Femme avare, escroqueuse. Diavol
to Carne. >
ARPIA. s. f. Bastó que al capdevall té un
ferro petit com una fitóra, ab lo cual
agarra y no déxa. Garrocha , garlocha.
Spicalom. Sorte de dard ou d'aiguil-
ln à crochet. Pertica con uncino.
ana pi, £. Eina de pages pera recullir
las hérhas secas y brossa y altres ob-
jectes. Se compon de un máneg llar
de sis pams poc més ó ménos, que al
capdevall tá un travessèr ab dènts. Ras-
tro. Rastram. Báton long à l'usage de
la pour ramasser les herbes.
ARPILLERA. s. f. xanParibra,
ARPISTA. Lo qui té per ofici tocar l'ar-
pa. Arpista. Harpe pulsator. Joueur de
herpe. Arpeggiatore.
ARQUEBISBAL. adj. Lo que pertany al
arquebisbe. Arzobispal. Archiepiscopa-
ls. Archiepiscopal, ce qui appartient à
l'archevégue. Arcivescovale.
ANCEBISBAT. s. m. La dignitat de ar-
quebisbe , y lo territori de sa jurisdic-
cò. Arzobispado. Archiepiscopatus, si-
ve archiepi lis dicecesis. Archevé-
che, dignité d'archevéque. Arcivesco-
vado.
ARQUEBISBE. s. m. Lo bisbe metropo-
lità, 6 lo principal de la provincia. Ár-
obispo. Archiepiscopus. Archevéque,
prélat mdropolitain, qui a un certain
AR 175
nombre d'évéques pour suffragans. Ar-
civescovo.
ARQUEJAD, DA. p. p. de arquesar. .4r-
queado
ARQUEJAR. v. a. Donar d alguna cosa la '
forma de. arc. Arquear. Arcuare , cur-
vare. Arquer, courber en arc. Archeg-
giare. i
ARQUEOLOGÍA. s. f. Estudi dels monu-
ménts de l' antiguitat. 4rgueología. Ar-
chéologia. Archeologie. Archelogia.
ARQUEOLOGO. 3. m. Lo qui se dedica
á l’ arqueología. Arquedlogo. Archéolo-
gie addictus. .£rcheologue. Archeogo-
a
ARQUER. s. m. Lo soldad que pelea
ab arc y flètxas. Flechero. Sagittarius.
Archer, faiseur de flèches ancienne-
ment. Arciere , arciero.
ARQUERÍA. s. f. Conjunt de arcs. fr»
quería. Arcuatio, arcuum copia. 4rca-
de, serie d'arcs qui forment une ouver-
ture , un passage. Reunion d' archi.
ARQUET. s. m. Bastónet prim y córvo
que ab unas cerdas asseguradas en los
caps servex pera tocar las.cordas dels
instruménts músics. Arco. Plectrum.
Archet. Archetto , plettro.
ARQUETA. s. f. dim. de anca. Caxa pè-
tita. Arquita, arqueta, arquilla. Arca
minor. Cassette , petit coffre. Cassetta.
ARQUETECLIN. s. m. ant. REFETONBR.
ARQUILLA. s. f. Especie de armariet ó
caxónet primorosamént traballad, ab
embatids de marfil 6 de ébano 6 ab al-
tres adórnes, ab sós calaxets y prestat-
gets pera guardar alajas, que antigua-
mént servia pera adornar la sala. Es-
eritorio. Armariolum pluribus capsulis
affabré constructis ebore átque ebeno
ornatis.: Sorte d'armoire en marquete-.
rie orné d'ivoire , d’ecaille , avec plu-
sieurs compartimens en dedans. Scri-
no.
ARQUISINAGOG. .». m. Lo principal de
- la sinagoga. Arquisinagogo. Archisyna-
gogus. President , principal personna-
e d'une ogue. Arcisinagogo.
ARQUITECTE. s. m. Lo qui está instruid
eu tòtas las parts de l'arquitectura, y
la efercex ab títol de tal. Arquitecto.
Architectus. Architecte , celui qui exer-
ce l'architecture, l'art de bátir. Ar-
chitetto.
ARQUITECTÒNIC, CA. adj. Lo que pers
tany á l'arquitectura. Arquitectónico.
Architectonicus. 4rchitectonique, qui
176 ARR .
appartient à l'architecture. Architetto-
nico.
ARQUITECTURA. s. f. Lo art de cons-
truir y fér edificis pera us y comodi-
tat dels homes. Aquesta se diu aBQuI-
TECTURA Civil. Arguitectura. Architec-
tura. Architecture, l'art de disposer et
d'erner les édifices. Architettura.
ARQUITECTURA HIDRÁULICA. Lo art de cons-
truir obras en las aiguas y de fèr de éllas
lo us més cómodo y fácil, com canals,
resolosas, ponts, etc. Arquitectura hi-
drdulica. Architectura hydraulica. Ar-
chitecture hydraulique , l'art de cons-
truire dans l’eau. Architettura idrau-
lica. í
ARQUITECTURA MILITAR. Lo art de fortificar.
També se diu PORTIFICACtó. Arquitectura
militar , fortificacion. Architectura mi-
litaris. Architecture militaire, art de for-
tifier les places. Architettura militare.
ARQUITECTURA NAVAL. Lo art de construir
las embarcacións, Arguitectura naval.
Architectura navalis. Architecture nava-
le, l'art de construire les vaisseaux. Ar-
chitettara navale.
ARQUITRAU. s. m. 4rg. La part infe-
riór del enteulamént, A cual descansa
iinmediatamént damunt del capitèll de
la columna. Arquitrabe. Corone pars
inferior. 4rchitrave. Architrave.
ARRABAL. s. m. Població ó barri imme-
diat álas ciutads populósas, peró fora de
las murallas. Comunamènt se diuen tam-
bé amRaBaLS los extréms de una població
gran encaraqué sian dins de murallas.
Arrabal. Suburbium, vicus urbanus.
Faubourg , la partie d'une ville qui est
au-delà de son enceinte. Borgo, sob-
borgo.
ARRABASSAD, DA. p. p. de ARRABAs-
sar. Rozado; descepado; arrancado ;
arrebatado.
ARRABASSAMENT. s. m. p. us. L'acció
de arrabassar. Roza; arranque; arre-
- batamiento. Runcatio , aberruncatio;
evulsio; raptus. Enlèvement, ravisse-
ment , arrachement. Rapimento.
ARRABASSAR. v. a. Arrancar las matas
‘ de un terreno pera cultivarlo. Rozar.
Runcare, aberruncare. Deraciner,
echardonner, óter les mauvaises herbes.
Svellere.
ARRABASSAR. Arrancar de arrel arbres y
plantas que ténen rabassa. Descepar.
Eradicare, radicitús evellere. Pivoter.
ARR
Sradicare, diradicare.
ABRABASSAR. Arrancar ab violencia una co-
sa del lloc ahónt está clavada, com ar-
RABASSAR un Clau, un caxal, etc. 4r-
rancar. Evellere , exstirpare, radicitus
eruere. Arracher. Divellere.
ARRABASSAR. Péndrer alguna cosa ab vio-
lencia 6 precipitació. Arrebatar. Rape-
re, arripere. Ravir, enlever, empor-
ter. Rapire.
ARRACADA. s. f. Cualsevol dels adornos
ue las donas se posan pénjads á las ore-
ils. Arracada , pendiente , perenden-
gue. Inauris, stalagmium. Pendeloque,
parure de pierreries ajoutées à des bou-
cles d'oreille. Peudente di orecchini.
ARRACADASSA. s. f. aum. de annacana.
Arracada ó pendiente grande. Mag.
num stalagmium , inauris magna. Gran:
de pendeloque. Pendentacci.
ARRACADETA, s. f. dim. de annacana
Arracadilla. Inauris minor, parvun
stalagmium. Petite pendeloque. Penden
tini.
ARRACONAD, DA. p. p. de annacoxu
y ABRACONABSE. Árrinconado ; arrima
do; retirado.
ARRACONAR. v. a. Posar alguna cosa e:
un racó. Se diu també de las persona
cuand las obligan 4 ficarse en un racó
Se usa mòlt com recíproc. 4rrinconar
In angulo collocare , conjicere, abstru
dere. Mettre de côté, Jeter dans u
coin. Metter d'accanto.
ARRACONAR. Dèxar alguna cosa per initi
Arrimar. Rejicere. Cesser de se serv
. d'une chose. Scartare, ricusare, rigel
tare.
ARRACONAR. ARRIMAR.
ARBACONAR. met. Privar à algú del manet
confiansa , favór 6 empleo de que gosa
ba. Arrinconar. Gratia privare, ame
vere, deponere. Priver d'un emploi
quelqu'un , releguer. Relegare, sfra
tare. EXE
ARRACONARSE. V. T. ARRIMARSE.
ARRACONARSE. Retirarse del tracte de
gèut. Arrinconarse, retirarse. Hom
. num frequentiam fugere. Se retirer .
la société, se mettre dans un coin. ls
larsi.
ARRAIGAD, DA. adj. Lo qui té bèns i
mobles. .4rraigado. - Ithmobilia bo
- possidens. Celui qui posséde des bier
fonds. Possessor di poderi.
ARRAIGO. 6. m. BRNS IMMOBLES, peró s
ARR
se usa en estas expressións: es home de
11460 , té ARRAIGO, y fincas de ARRAI-
co. Arraigo. Fortuna, bona, possessio-
nes, fundi. Biens immeubles. Poderi,
bent immobili.
ARMHONAR. v. n. ant. ENRAHONAR,
ARRMANGAR. v. a. ARREMANGAR.
AUAMBAD , DA. p. p. de ARRAMBAR.
AUAMBAR. v. a. asòRDAR, en la primè-
ra accepció.
ALUMBAR. ARRIMAR.
IRRAMBATGE. s. m. ABORDATGE.
attomatce. met, fam. PITRADA, en lo sen-
ht de reprehensió. |
ARBAMIR. v. a. ant. ARREMÉTRER.
ABRAN. adv. mod. Junt 4 alguna cosa 6
ust prop de èlla que no quede res én-
temitj , v. g.: ARBAN de la carn. 4 raiz.
Ad radicem. 4 cru, sur la peau nue.
A fior.
ABRANAD , DA. p. p. de aRRAxAR. Cor-
tado de raiz, d cercen , d rapa terron.
ARRANAR. v. a. Tallar arran. Cortar
de raiz, d cercen , d rapa terron. Ad
radicem scindere, amputare. Écourter.
Tagliar di radice.
ARB ANC, s. m. RAMPÈLL.
ARRANCACAXALS. s. m. La persóna
que se dedica á arrancar los caxals. Sa-
camela, sacamolero. Dentium mola-
Trat vd maxillarium avulsor, extor-
tor. fneheur de dents. Cavadenti.
ABRACD, DA. p. p. de ARRANCAR.
AÁrrercado,
ARRAXADA. s. f, Lo primèr movimènt
030% que estaba quiet y comensa
4 mésrere ob furia. Arranque. Primus
motus Premier mouvement d'un corps. -
» avrentamento.
4IBA3CiL. L'acció y efècte de arrancar.
rraue, Evulsio. Arrachement, l'ac-
toa d'arracher. Svellimento.
4RBASCAL, 4rg. Naxemènt 6 comensa-
mést de un arc formad damunt de pi-
6 plans que carrega sòbre la
impesta 6 cornisa. També se diu mo- '
ment del arc. Arranque. Arcus aut
foracis inittum. .L'endroit par où une
vente commence à se former en ceintré.
ta d'un arco.
ARR XCADOR|, RA. s. m. y f. Lo qui
arranca. Arrancador. Avulsor, exstir-
pum. Arracheur, celui qui arrache.
Strappatore , svellitore.
ARRANCADURA. s. m. ant. ABRANCADA
es la segóna accepció.
TOM. 1.
ARR 117
ARRANCAMENT. s. m. ant. ABRANCADA
en la segóna accepció.
ARRANCAPINS. s. m. Motiu que se apli-
ca als homes pétits. Arrancapinos. Ho-
muncio. Petit homme , de petite, stature
ou hauteur de taille , et nabot par so-
briquet. Omiciattolo. , -
ARRANCAR: v. a. Tráurer de arrel l
que está plantad, com arbres, plantas,
etc. Arrancar. Vellere, evellere, cxs-
tirpare, radicitús eruere. Deraciner.
Sradicare. 4
“ARRANCAR. Tráurer del pit las reumas. #r-
rancar. Pituitam exscreare. Arracher
les rhumes quand on est malade de la
poitrine , expectorer , cracher avec for-
ce. Espurgare, mandar fuori dal petto.
ARRANCAR. Tráurer ab violencia alguna co-
sa de són lloc, com un clau, un caxal,
etc. Arrancar. Eruere, vi eripere. Ex-
torquer. Svellere , strappare.
ARRANCAR. Tráurer las matas y hérbas de
algun terreno pera cultivarlo. Rozar.
Runcare. Sarcler, échardonner. Sar-
chiellare , chisciare. |
ARRANCAR. ARRABASSAR, en la cuarta accepció.
ARRANCAR. V. n. Arg. Parland de arcs y
bávedas comensar 4 formar la sèva cur-
vatura sòbre la cornisa 6 imposta. Mo.
ver, arrancar. Incipere. Commencer à
former la courbure d'une voúte. Com-
. minciare un' arco.
ARRANCAR. Comensar á móurer ab furia
pera prosseguir corrénd. Arrancar. Ar-
ripere cursum. Prendre la course, s'é-
. lancer. Lanciarsi.
ARRANCAR. fam. Partir 6 exir de alguna
. part. Arrancar. Exire , abire , proficis-
ci, Partir, sortir, quitter un Neu. Par-
tire, uscire.
ARRANCAR Á CÓRRER. fr. Posarse á córrer.
Echar d correr. Cursum arripere. Se
mettre à courir. Lanciarsi a correre.
ABRANCAR A UN ALGUNA COSA. fr. met. Con-
seguirla ab molta instancia é importu-
nació. Arrancar d uno alguna cosa.
Extorquere. Obtenir quelque chose par
importunite, avec empressement. Strap-
re checchessia ad uno.
ARRAPAD, DA p. p. de ARRAPAR y AR-
0
RAPARSE. res .
ARRAPAMENT. s. m. ant. L'acció y
efècte de arrapar ó rapar los cabells.
Rapadura , rapamiento. Pilorum abra-
sio. L'action de raser. Radimento, ra-
sura.
23
178 ' ARR
ARRAPAR. v. a. Péndrer ab violencia.
Rapar, garrafiñar. Rapere.- Voler , em-
porter de force le bien d'autrui. Rapire.
ARBAPAR. ant. Tallar los cabells ab la nava-
ja. Rapar. Pilos radere. Raser. Radere.
ABRAPAR, territ. Agarrar fortamént alguna
cosa. Engarrafar. Arripere , apprehen-
dere. 4ccrocher , harper , saisir forte-
ment. Pigliare, torre.
ARRAPARSE. V. T. AGAFARSE , en la segóna y
sexta accepció.
ARRAS. s. f. pl. for. zscakx.
ARRAS. for: JOYAS.
ARRASSAD, DA. p. p. de annassan. Ár-
rasado , rasado , raido.
ARRASSAR. v. a. Aplanar la superficie
de alguna cosa, posarla rasa. Arrasar.
Exæquare, complanare. Aplanir, ren-
dre égale une surface. Spianare.
ARRAssar. Assolar, tirar 4 terra, arruinar.
Arrasar. Equare solo. Demanteler,
, detruire. Distruggere, rovinare, de-
molire.
ARRASSAR. Igualar ab la rasadòra las mesu-
ras del blat, ordi y altres grans. Rasar,
raer. Hostorio vel radio adæquare. Ra-
der. Radere.
ARRASTRAD, DA. p. p. de arrastrar.
ARRASTRAD. adj. que se aplica á la persóna
que viu ea mòlta pobresa y necessitat,
y també á la vida y port de ella. 4r-
rastrado. lufortunatus, miser. Pauvre.
malheureux , homme miserable. Scia-
urato.
ARRASTRADA. adj. que se aplica á la
dona prostituta. Alguna vegada se usa
com substantiu. Arrastrada. Prostitu-
ta; prostibula, prostibulum. Trafrieuse,
: femme prostituée. Donna prostituta.
ARRASTRADAMENT. adv. mod. fam. Ab
traball ó escassesa. Arrastradamente.,
Miserè, infelicitèr. Pitoyablement. Mi-
seramente.
ARRASTRADURA. s.f. ant. L'acció y
efècte de arrastrar. Arrastramiento.
Tractus. Rampement. Strascinamento.
-ARRASTRAR. v. a. ARROSSEGAR.
ARRASTRAR. met. Portar, atráurer un á al.
tre à són dictámen 6 voluntat. #rras-
trar. Adducere, trabere aliquem in
suam sententiam. Entraíner, persuader.
Attrarre.
ARRASTRAR. v.'m. En varios jogs de cartas
surtir jugaud alguna del coll que es
trunfo. 4rrastrar. In chartaram ludo
ei chartá uti, cui omnes pareant. En
ARREBATADAMENT. adv. mod. Pre
ARR
jouant aux cartes, faire à-tout. Trion-
fare.
ARRASTRE, S. m. En varios jogs de carta:
l' acció de arrastrar. Arrastre. In char.
tarum ludo ejus chartæ emissio, cu:
, omnes pareant. L'action de faire d-tout
L'atto di giuocar trionfo.
ARRAULID , DA. p. p. de ARRAULIRSE.
ARRAULIRSE. v. r. Arronsarse, arrima:
mòlt la roba al cos per abrigarse. 4cur
rucarse , acorrucarse. lu semetipso con
volvi. S'accroupir, se blottir. Rannic
chiarsi.
ARRAULIBSE. Enmagrirse, euneulirse. Va
, rearse. Macrescere , languescere. Mai
grir, s'affaiblir. Infiebolirsi, diventa
magro. 7
ARRÀX. s. m. Capità de embarcació mo
risca. Arraez. Maurusiacæ navis du
vel prefectus. Capitaine d'un vaissea.
morisque. Árrazzo.
ARRAYGAR. v. n. ant. ARRELAR.
ARREAMENT. s. m. ant. ARBEV.
ARREAR. v. a. ant. ADORXAR, ATAVIAR.
ARREARSE. V. T. ant. Provehirse. Proveer
se. Se instruere. Se munir. Arredars
ARREAT , DA. p. p. de ABREAR y ARREAI
ss. Proveido. .
ARREAT. adj. ant. Disposad, aparellad. Dr.
puesto, aprestado. Paratus, promptu
Disposé. Arredato.
DE ARREBAT. mod. adv. ant. ARREB;
TADAMÈNT.
ARREBATAD, DA. p. p. de ARREBATAR
ARREBATARSE. 4rrebatado, arrobado.
ARREBATAD. adj. Precipitad, velós é imp
tuòs, com proceiment ARREBATAD , mo
ARREBATADA. #rrebatado. Rapidus , pr
ceps. Outré, emporté. Stizzoso , fui
hondo , impetuoso.
ARREBATAD. met, Se diu del home incon:
derad ó violènt en sas operacións. A
rebatado. Inconsultus, preceps. Pi
cipité, impetueux. Matto, sconsiglia
pitadamént , séns consideració. Arre
tadamente. Raptium, temeré , pro
rantér. Prétipitamment , inconside
ment. Frettolosamente; precipitex
mente. |
ARREBATAMENT. s. m. L'acció de |
rebatar. Arrebalamiento. Raptus. 4
lévement , ravissement. Rapimento. |
ARRESATAMÈNT. met. Furór, ímpetu
sad per algun afècte ó passió vehe
Arrebatamientó, Furor, vehemens d
ARR
mi pertarbatio. Transport, dechaine-
ment. Scatenamento , trasporto.
emaTamèxT. Extasis, rapto. Arroba-
miento. Mentis alienatio. E.xtase , ravis-
sement d'esprit, emportement. Estasi,
ratto, .
¡RREBATAMÉNT. ant. ROBO.
ARREBATAR. v. a. ant. ARRABASSAR, EN
la cuarta accepció.
initi, met. Suspéndrer lo ánimo, los '
sentits. Se diu de lx hermosura, de la
música, de la poesía, etc. Arrebatar.
Mentem, sensus abripere. Enthousias-
mer, transporter. Estasiare , rapire.
MEMTARSE. v. r. Eufurismarse. Arreba-
tarse, Furere. Se mettre en colére , en
furie. Infuriarsi.
meastarse. Elevarse, tenir éxtasis. Ar-
mbarse, arrebatarse. A seusibus alie-
nari , mentis deliquium pati. S'extasier.
arsi , Tapirsi, >
MREBOL. s. m. ant. Color rotj dels nú-
vis. 4rrebol. Rubor, color rubeus.
huge, couleur que prennent les nues
jrgpés des rayons solaires pendant
bs deux crepuscules. Il rosseggiar del.
se che riflette’ nelle nubi.
AREBOSSAD, DA. p. p. de annesossan
Y mrsossansg. Revocado, embozado,
creado , tapujado.
ARIOSSADOR . s. m. Lo qui arrebòs-
&. kwcador. Qui parietes arenato
deatat rel loricat. Macon qui s'occupe
4 . Ingessatore.
ARREBOSSAMIENT. s. m. L'acció de ar.
tar. R s revoco. Actio deal-
| larenato parietes. Renformis. Rin-
Mico. .
AMEBOSSAR. v. a. Exténdrer una ca-
Ade mortèr en la pared. Revocar. Pa-
Neles arenato dealbare vel loricare. .
lúrer, enduire de plâtre. Ingessare.
E. V. T. ARREMANGARSE, En la
primera a ió.
nosa, Cobrirse la cara ab lo embos,
. Embozarse, arrebozarse,
lpujarse. Faciem velare , obtegere pal-
9 vel alio tegumento. Se couvrir le vi-
ase jusqu'à la hauteur des yeux, s'en-
velopper. Invilupparsi.
RRECONAD, DA. p. p. de ARRECONAR.
ONAR. v. a. ARRACONAR.
IRREDOLAR. v. n. ant. RODOLAR.
"AEDRAD s DÀ. p. p. de ARREDRAR. Ár-
re 0.
IBBEDRAR. v. a. Fèr tornar endarrèra.
=
'ARREL DE CAMPANAR.
E 179
Se usa en sentit metafóric. Arredrar.
Deterrere. Éloigner. Arretrarsi.
ARREGLAD, DA. p. p. de ARREGIAR y
ARREGLARSE. Arreglado. i
ARREGLADAMENT. adv. mod. Ab mi-
da ó regla. Regladamente. Ad normam,
parcè, moderatè, Réglement , avec rè-
gle, d'une manière réglée. Regolata-
mente. | |
ARREGLAMENT. s. m. Concert, òrde,
disposició. Reglamento, regla. Ordo,
dispositio. Etablissement , ordre pres-
crit par un supérieur. Regolamento,
ordinamento.
ARREGLAR. v. a. Posar las cosas en rè-
gla ó en orde. Arreglar. Ordinare, re-
galare. Regler, arranger. Regolare, or-
inare.
ABREGLAR. Conformar las acciòns á la rà-
gla. Reglar. Ad normam agere. Confor-
mer , réduire à la règle. Regolare.
ARREGLARSE, v. r. Conformarse, seguir la
llèy, régla ó costum que bi ha en al-
guna cosa. Arreglarse. Legem exsequi,
legi conformar. Se coriformer. Confor-
marsi , seguire la legge, la regola.
ARREGLARSE. Reduirse ó reformarse. Re-
glarse. Moderari, temperari. Se refor-
mer , se régler. Riformarsi, ridursi.
ARREGLO. s. m. Régla, órde , coordina-
ció. Arreglo. Regula, rei ordinatio, :
dispositio. Reglement, ordre, ajuste-
ment. Regolamento, ordine , regola.
ARREL. s. f. La part fufima dels cossos
ertanyénts al régne vegetal que está
cada en la terra, y per ahónt reben
lo humór ó substancia que los aumenta
y conserva. Raiz. Radix. Racine. Ra-
dice. o
ARREL. met. La part de cualsevol cosa, de
la que quedand oculta process lo que
está manifèst. Raiz. Radix. Partie ca-
chee d'une chose. Radice.
ABREL. met. La part inferiòr de cnalsevol
cosa. Raiz. Radix, basis. Partie infe-
rieure d'une chose vivante. Radice.
ARBEL. met. L'orígen 6 principi de que
proceex alguna cosa. Raiz. Radix , ori-
go, stirps. Principe, commencement.
Radice, sorgente, principio. ..
ARREL DE BOTS. met. Lo geni inconstant ó
voluble. Jena de loco. Furor , incons-
tantia animi, méntis. Apoir un grain
de folie. Vena di penso. m
anta que se cria or-
dinariamènt en llocs montanyósos ú om-
180 ARR
brivols : trau una cama de uns tres
palms de alsada, grossa á proporció,
cantelluda y pelada : la séva flor es
groga, y las fullas semblants á las de la.
blenèra, encaraqué un xic mès aspras
y llargas; y la sèva arrel, que es medi-
cinal , es grossa, blanquinòsa, oloròsa y
de un gust acre. Ala. Helennium. 4u-
nee. Enula campana.
ARBEL DE CAXAL. La.part de est os que es-
tá ficada dins de la barra. Raigon. Mo-
laris vel maxillaris dentis radix. Grosse
et vieille racine , racine des dents mo-
laires. Radice di dente.
ARRELS. pl. Las primas, á manera de fils,
que tènen los arbres y plantas. Barbas.
Tenutores radices. Barbes, chevelu.
Barba, capellatura.
DE ARREL, mod. adv. Enteramènt. De raiz.
Radicitàs. Radicalement , entièrement.
Da radice. -
POSAR ARRELS. fl. ARRELAR. .
ARRELAD, DA. p. p. de 'ABRELAR y AR-
RELARSE. 4 rraigado.
ARRELAM. s. f. Lo conjuat de arrels
que espargex per la terra un ó mòlts ar-
bres ó plantas, unidas y trabadas èntre
sí. Raigambre. Radices. Assemblage de
. racines entrelacées. Radicame.
ARRELAR. v. n. Criar ó produir arrels
un arbre ó planta. Se usa també com
recíproc. Arraigar , radicar, echar
raices. Radicari, radices agere. Pren-
dre racine. Radicarsi.
ABBELARSE. v. r. met. Adquirir béns algú
en lo paratge en que se ha establert. .
' .Arraigarse. Immobilia bona aliquem
adquirere in eo loco, ubi domicilium
sibi constituit. Jeter , pousser des raci-
nes. Porre y fare, gittar radici.
AQRELARSE, met. Fortificarse algun us, vir-
tut, vici. 6 costum. #rraigarse. Diu-
turno usu aliquid firmari. Se fortifier,
encourager ou s'établir plus fortement .
une vertu , usage, etc. Radicarsi.
ARRELASSA. s. f. aum. de anne. Raigon.
Vetus, grandior radix. Grande racine.
Radiciaccia.
ARRELETA. s. f. dim. de Anagr. Raicilla,
raicita, raicica, raiceja. Radicula.
Petite racine. Radicina.
ARREMA. adv. mod. Lluny , fora del co-
mers. Á trasmano. Procul, extra ho-
minum frequentiam. Hors du commerce
des hommes. Lungi dagli uomini.
ARBEMANGAD , DA. p. p. de AnnEwAx-
ARR
GAR y ARREMANGARSE. /frremangado, re-
mangado ; enfaldado , arregazado, re.
gazado.
ARREMANGAD. adj. Lo que té la punta cap
amunt; y axí se diu: nas ARREMANGAD.
Arremangado, arregazado. Arrectus.
Trousse. Camuso , naso alla francese. :
ARREMANGAR. v. a. Boblegar ó' tirar
las mánigas per amunt. Arremangar,
remangar. Manicas succingere. Replier
relever : on dit , bras retrousse jusqu'au
coude. Ripiegare, alzare.
ARBEMANGARSE. V. T. Doblegar ó tirar per
amunt la part inferiór del vestit talar.
Enfaldarse', arremangarse , arregazar.
se, regazarse. Vestes difluentes colli-
gere. Lever, hausser l'habit. Alzare li
veste, l'abito. ' |
ARREMANGARSE. met. Posarse de véras á et
cutar alguna cosa; y axí se diu: si jc
m' hi ARREMANGO, etc. .frremangarse,
Aggredi efficaciter. Se resoudre, pren:
dre à cœur. Sbraocinrsi. ^ *
ARREMANGO. s. m. Senyal 6 acció di
voler efecutar alguna cosa. .4mago
ademan. Gestas, mina, minitatio. ir
mine. Aria.
FÈR ARREMANGÓS. fr. Donar .á enténdrer ai
accións ó paraulas que se vol fèr algu
mal 4 altre. Amagar. Minari, minitar
Menacer , avoir l'air de vouloir tom
sur quelqu'un. Far minaccie.
ARREMATAD, DA. p. p. de ARREMATA!
ARREMATAR. v. a. REMATAR.
ARREMES, A. p. p. de ARREM£TRER. Ai
- remetido.
ARREMESA. s. f. ant. L'acció de arrem
trer. Arremetida. lrruptio. Aitaqu
irruption. Attacco. |
ARREMETRER. v. a. Acométrer ab in
petu y furia. #rremeter. Irruert, in
petere. #ssaillir, attaquer brusquemei
Assaltare. La
ARREMIR. v. a. ant. AMENASSAR.
ARRENCAR. v. a. ARRANCAR. |
ARRENDABLE. adj. Lo que se pod :
rendar. Arrendable. Locatitius, ct
ductitius. Qui peut être afferme, lo
etc. Fittabile. |
ARRENDAD, DA. p. p. de ARRENDAR. .
rendado. .
ARRENDADOR, RA. s. m. y f. Lo!
dóna á arrendamént una cosa. 4
rendador. Locator. Financier , loud
preneur. Allogatore.
ARRENDADOR DE BÈRBAS. Lo qui dòna á
e
ARR - 181
.
ARR .
rendamént lo bèrbatge dels sèus prats nació natural, ab repugnancia. 4 pos-
ó devesas. Herbajero. Pascuorum loca- pelo, cuesta arriba. lnvitá. minervá,
tor. Qui donne les herbes de ses prai- ægrè. Avec contrarieté, aversion , pei-.
ries, prés, ou ses pâturages en bail. ne, à contre-cœur. A contraggenio, a
Fittajuolo d' erbe. controstomaco.
ARRENDAMENT. s. m. L'acció de arren- | ARREPENTID, DA. p. p: de anseren-
dar. Arrendamiento , arrendacion. Lo- TIRSE. À .
catio, conductio. Lonage, arrentement. ARREPENTIDA. s.-f. La dona que habend co-
Logazione. negud sòs erròrs y mala vida, se arre-
mrpwbwr. Lo preu convingud en lo pentex y se tanca en clausura ó monas-
arrendamènt. Arrendamiento. Conduc- tir, fundad pera est fi, á vfurer reli—
tionis pretium. Amodiation , bail, prix : giosamént y en comunitat. Arrepentida.
de ferme. Fitto. Peccatrix mulier, que ad meliorem
umpanènt. Contracte per lo cual un go- frugem conversa monialibus spontè as-
a, per preu eonviagud, de la finca 6 cribitur. Femme du monde qui s'enfer-
leretat de que altre es propietari. #r- me dans un cloître pour epier-ses fautes.
rendamiento , arriendo , locacion. Lo- Meretrice pentita. |
utio, Contrat de location et conduction. | ARREPENTIMENT. s. m. Pesar de hà-
Fitto. ber fet alguna cosa. #rrepentimiento.
. ARRENDAR. v. a. Donar ó péndrer en Poenitentia. Repentir , repentance. Pen-
areadamént alguna cosa. Arrendar. | . timento. .
locare, conducere. #rrenter, amo- | ARREPENTIRSE. v.r. Penedirse algú de
der. Affittare. — , haber fet alguna cosa. Arrepentirse.:
MRENDATARI, RIA. adj. Lo qui pren Pœnitere. Se reconnaître , se regretter.
iarreudament alguna cosa. 4rrendata- Pentirsi. TR
ne. Conductor. Fermier. Fittajuolo. ARREPLEGAD, DA. p. p. de ARREPLEGAR
RESDATARI DE ESPOLIS. Lo qui pren á ar- y ARREPLEGARSE. Recogido , juntado , lle.
radamént los espolis de algun prelad gado, allegado ; cogido; alzado. :
dust. Espolista. Bonorum episcopi | ARREPLEGADIS, SA. adj. Lo que se,
"rentis conductor. Celui qui afferme arreplega y junta séns elecció, y sols
h &ouille d'un &éque mort. Fittajuo- per aumentar lo número. Allegadizo.
b à moglie. Collectitius. Reuni, ramassé par-ci,
Munar DE BÈRBAS. Lo qui pren á ar- par-là, sans choix. Raccolto senza elig-
tamènt lo hèrbatge dels prats 6 de- | — gere. x a
rss. Herbajero. Pascuorum conduc- | ARREPLEGADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
tr. Celui qui prend des herbes en ar- arreplega. Recogedor , allegador. Col-
ralement. Fittajuolo d'erbe. ligens. Ramasseur. Raccoglitore. ,
MENDID , DA. p. p. de ARRENDIR. ARREPLEGADÒR. CAPTADÒR.. ‘
ARRENDIR. +. a. RENDIR. ARREPLEGADÒR DE SA@Ò Y ESCAMPADÒR DE FA-
MMEMASE. Y. T. BENDIRSE. ama. ref. ab que se repren lo mal go-
ARREPAPAD , DA. p. p. de ARREPAPARSE. bern y economía de la persòna què se
leranigado, repanchigado, arrella- aplica á guardar las cosas de poc valòr,
tado, recalcado , aculado. y no cuida de las de mòlta importancia.
I¡RREPAPARSE. v.r. Axamplarse y ex- Allegador de la ceniza , y derramador
tadrerse en lo assénto ab tóta comodi- de la harina. Furfuris avarus, farine’
lat y regalo. Repantigarse , repanchi- rodigus. Voilà le sieur Jean, qui epar-
reg epantig ep prodig
tarse, arrellanarse , recalcarse, acu- gne les croútes et depense l’argent.
larse, Pigrè admodúm sedere; in sella Guarda un po' messer Pietro, butta
recumbere. Se edliner, s'asseoir à son l' argento e raccoglie il vetro.
ase. Baloccarsi. — — ARREPLEGAR. v. a. Juntar , unir ó con-
AR. v. a. ant. ARRAPAR. gregar algunas cosas separadas ó desu-
adv. mod. Contra la caiguda nidas. Recoger. Colligere. Rassembler,
ó direcció natural del pel. Á contrape- amasser. Radunare, raccogliere.
lo, pelo arriba, d pospelo. Pilo contra- | ARmzPLEGAR, Auar juntand de poc en poc,
No. 4 contre-poil. A contrappelo. y guardand especialmènt lo dinèr. Re-
"4? met. Contra la propensió 6 incli- | ' cogedor. Sensim recolligere in futurum
182 ARR
vel reponere. Recueillir, amasser de
l’argent. Raccogliere,
ARBEPLEGAR. Recobrar lo que se habia dè-
xad en algun lloc, ó á alguna persona.
Recoger. Recipere. Reprendre, prendre
. une seconde fois. Ricuperare.
ARREPLEGÁR. Juntar, fér provisió, com an-
. REPLEGAR viurers. Juntar , recoger , lle-
. gar, «allegar. Colligere, - comparare.
. Joindre, assembler. Unire, ragunare.
ARREPLEGAR. Recullir á algú. Recoger. Re-
. cipere. Accueillir, recevoir quelqu'un
chez soi. Áccogliere.
ARBEPLEGAR. Recullir los fruits de la terra,
com ARREPLEGAR lo vi, las olivas, etc.
Recoger , coger. Colligere. Faire la re-
, colte. Far la raccolta.
ABREPLEGAR. Recullir ó posar en cobro lo
que estaba dispers ó esbarriad ; y axí se
diu: ARREPLEGA aquexos papérs. Reco-
ger. In custodiam recipere. Recueillir,
ramasser. Rammucchiare, rammontare.
ARREPLEGAR. Cullir de terra alguna cosa.
Alzar, levantar del suelo. Tollere.
Hausser , lever quelque chose du plan-
cher. Alzare.
ARREPLEGAR, Recullir alguna cosa 4 la cual
se habia donad són curs, pera esmenar-
la ó pera altre fi, com ARBEPLEGAR un
papèr que se habia escampad. Recoger.
Révocare. Reprendre. Riprendere, ri-
. Chiamare. |
ARREPLEGAR. Notar, apuntar, recullir las
especies ó noticias que se troban en va-
rios autors ó estan espargidas. Recoger.
Colligere. Rassembler des passages
d'auteurs. Raccogiiere.
ARREPLEGARSE. Y. T. Reunirse mólts en un
- matèx lloc pera algun fl particular. Jun-
tarse. Convenire, congregari. S'asso-
cier, se reunir, se rdssembler dans un
endroit. Congregarsi, rammassarsi.
ARREPLEGA RSE. ABOCARSE , en la priméra ac-,
cepció.
ARRÈRA. adv. ll. Darréra, endarrèra,
atras. Detras, tras , atras. Póst , pont,
‘retrò, à tergo, post tergum. Derrière,
en arrière. Indietro.
ARRES. s. m. pl. ant. ARREUS.
ARRESAR. v. a. ant. ADORNAR, ATAVIAR.
ARREST. s. m. L'acció de arrestar á al-
gú. Se usa comunmént en la milicia.
Arresto. Detentio. Arrét , arrestation,
detention. Arresto.
ARRESTAD, DA. p. p. de arrestar. Lr-
‘ restado. .
ARR
ARRESTAR. v. a. Detenir, posar pres á
algú. Se usa comunamènt en la milicia
Arrestar. Detinere, in carcerem conji-
cere. Meltre aux arréls, en prison,
arreter. Arrestare, porre in arresto.
ARRESTELLAD, DA. p. p. de anreste-
LLAR. i
ARRESTELLAR. v. a. Posar algunas co-
sas sòbre altras ab cert órde, fèr una
restalléra. Hacer un rimero ó rima. Sub
ordine congerere, struere. Faire une
pile, un monceau de choses diverses
par ordre. Ammassare con ordine.
ARREU. s. m. Adórno, ataviu. #rreo.
Ornatus , cultus. Ornement, ajustement.
Ornamento, fregio. 00 f
ARREUS. pl. Las cosas necessasias per algun
fi; y axí se diu: fulano portaba tóts los
ARREUS pera cassar. Arneses, arreos,
aparejos, pertrechos, trebejos. Instru-
mentum. Appréts, moyens, attirails.
Atrezzi, arredi.
TÔT ARREU , Ó PER TÔT ARBEU. mod. adv. en
cualsevol part, ahòut se vulla. Donde
quiera , do quiera. Ubicumque, ubivis.
ubilibet, ubiquaque. Par tout, par
toute part. Per. ogai dove. :
ARRI. Veu de que se usa pera fèr cami-
nar las cabalcaduras. Arre. Age. Haie.
Hi. |
anar! inter). que se usa pera expressar la
dissonancia quens fa una especie efage-
rada. Mas acá hay posada. Ne istud
nimium est. Male-peste. Oh diamine!
ba!
ARRI, ARRI. mod. adv. ab que se repren la
importuna repetició de alguna cosa. Otra
al dicho Juan de coca. Crambe repeti-
ta. Allez, allez au fait. Dalle, dalle.
ARRIA, NA. adj. Lo qui seguex los er-
ròrs de Arrio, y lo que pertany á la sè-
va secta. Arriano. Avrianus. #rrien,
sectaire de la doctrine d'Arrius. Ar.
riano.
ARRIAD, DA. p. p. de anrrar.
ARRIALLAMENT. s. m. ant. BIALLA.
ARRIALLAT , DA. adj. ant. rsartèr.
ARRIANISME. s. m. La heretgía de Ar
rio 6 la séva secta. Arrianismo. Arria
nismus. #rrianisme, secte, doctrin
d'Arrius. Arrianesimo.
ARRIAR. v. a. Estimular é avivar 4 la
bestias ab crids ó accións d fi de qu
caminen. 4rrear. Stimulare; concitarx
Animer les chevaux et autres bêtes d
somme pour les faire marcher. Aizzar«
ARR
atras. Ndut. Baxar las velas 6 bandèras.
Arriar. Vela contrahere, vexilla suh-
mittere. .4mener, arisser les voiles.
Ammainare.
mun, Ndut. Afluxar ó dexar córrer los
caps á á . Arriar. Funes pau-
um lakare, omittere. Filer la co de ,
kcable tout doucement. Mollare, filar.
aura EX BANDA. fr. Ndut. Dèxar anar en-
teramènt los caps. Arriar en banda.
Sdvere, dimittere. Lácher tout à fait
l^ cable. Calare.
ARRIATA.\s. f. La mula que se anyadex
al carro 6 altre carruatge de camí ó
transport pera que tire devant de las
tras. Reata. Mula anterior vel previa.
Mile ou cheval d’arbalète.-Trapela.
imn. La corda que unex dòs 6 més
tbalcaduras pera que vajen en línea
wa detras de l altra. Reata. Religa-
nea. Corde qui attache plusieurs che-
rar d la queue les uns des autres.
Fuve que serve a legare gli animali di.
soma l uno dietro l’ altro. |
uia, met. La conformitat cèga de al-
mi al parer bo 6 mal dels altres. Reata.
Pelibus alterius sententiam ire. Condes-
cendance aveugle aux sentimens de ce-
ls qui parle le premier. Condiscenden-
ta al parere altrui.
ARRIBAD, DA. p. p.
do, arrbad
, O.
ARRIBADA. s. f. L' acció y efècte de ar-
nbar. llegada , arribo: arribada, ar-
ribaje. Appulsus. Arrivee. Arrivo,
giunta,
ARRIBAMENT. s. 1n. ant. ARRIBADA.
ARRIBAR. v. n. Tocar lo punt ahónt
se v1 venind de altre. Llegar , arribar.
Pervenire, a:lventare. Parvenir, ar-
river. Giungere, arrivare.
“ana, Anar 4 paratge determinad que
sia i prop. Llegarse. Accedere. Aller
dans un endroit voisin. Giungere a un
ato vicino.
vam. Bastar 6 ser suficiènt per alguna
cosa; y axí se diu: lo dinèr no arama-
ti pera pagar tóts los deutes. Alcan-
zr. Safficere. Suffire. Bastare, essere
1 sufficienza.
112242. Compéndrer , enténdrer ;
du anna mòlt per amunt qui té
mit talent. 4lcanzar. Assequi. Com-
prendre, entendre. Arrivare.
musa. Venir per són órde 6 tocar per
sòn tòrm alguna cosa 6 acció á algú.
de ARRIBAR. Llega-
y axíse ,
ARR : 185
Llegar. Succedere. Arriver à son tour.
Venire alla volta.
ARAIBAR, Conseguir lo fi 4 que se aspira;
y axí se diu: anriBá á ser general. Z/e-
gar. Assequi. Atteindre , arriver. Par-
venire, giungere.
ARRIBAR. Tenir prou llargaria 6 movimént
fius 4 un punt determinad; y axí se
diu: la capa aRarBA als talòns, la bala
no hi annia. Alcanzar , llegar. Pertin-
. . gere. Avoir la force, la longueur ne-
cessaire. Giungere.
ARRIBAR. Tocar la nau en lo port. 4rribar.
Appellere. 4rriver, aborder. Arrivare,
- approdare.
ARRIBAR. Ndut. Tocar en algun paratge pe-
ra refugiarse una nau fugind de tem- .
poral ó altre perit. Arribar. Confoge-
re. Relácher d cause du mauvais temps
ou d'un danger .quelconque. Surgere,
Pigliar terra. °
ARRIBAR. Junt ab algun verb tè la signifi-
cació del verb ab qui se junta; y axí se
diu: ARRIBA á oir, ARBIBÀ d enténdrer,
per oí, sNTENGUE. Llegar. fran. Com-
mencer à entendre, à comprendre, à
reussir. Giungere.
ARBIBAR Á POC, NO ARRIBAR À MÉS, fr. ALLAR-
GAR POC.
. ARRIBAR MÓLT MAL, Ó MOLT PER ENLLÀ. fr. ab
que se explica lo périll en que ha estad
un malalt. Zlegar al cabo. In extremo
agone versari. #rriver à être bien ma-
lade. Giungere agli ultimi.
ARRIBAR PER ENLLÁ. fr. Arribar algun ne-
goci al majór apréto. Llegar a las da-
gas. In arcto rem esse. Etre quelque
chose en danger. Giungere agli stremi.
ARRIBAR POC ENLLÀ, NO ARRIBAR MES ENLLÁ.
fr. ALLARGAR POC. »
ARRIBAR PRIMER. fr. Acudir ántes que los
altres á algun congrès, junta, etc. Ga-
nar lg palmatoria ó la palmeta. Pal-
preripere, omnibus preire. Arriver le
premier. Giungere il primo.
ARRIBAR Y MÓLDRER. loc. ab que s' explica
la brevedat ab que se logra alguna co-
sa. Llegar y besar, ó llegar y besar el
santo. Brevi rem. conficere , expedire.
Arriver, et obtenir sa besogne. Giunge-
re e far farina. |
SI ARRIBA NO ARRIBA. fr. ab la cual se de-.
nota que una cosa es tan tafada y es-
Cassa que apénas basta pera lo que ha
de servir. Si alcanza no llega. Ægrè
sufficit. Si cela ne suffit pas, il s'en
' I
184 ARR
. faut de peu. Se basta non basta.
ARRIÈRO, s. m. Lo qui té per ofici anar
' de un lloc á altre menand algun car-
ruatge. Calesero. Carrucarius, qui pi
lentum regit. Conducteur de calèche.
Veturiere. -
ARRIMA. s. f. Pila, pilot , depósit de co-
sas que no servexen ó estan desadas.
Monton. Acervus. Tas, amas. Muc-
. chio, stipa.
ARRIMAD, DA. p. p. de ARRIMAR y AR-
RIMARSE. #rrimado.
ARRIMAD À LA SÈVA. loc. ab que se exprès-
sa que algú està pertinas en són dictá-
men. Temoso , temdtico. Proprii judicii
nimium tenax. Tétu, opiniátre. Ostina-
to, pertinace.
ARRIMADEROS. s. m. pl. Los adornos
. ab que se vestexen las pareds, que re-
gularmént eran de estóra de palma, y
ara se fan de pinturas, de tafetá, ó de
altra cosa lluida. Frisos. Storea vel au-
læa parietibus affixa; ornatus inferio-
rem muri partem cooperiens. Zapisse-
ries d hauteur d'appui au tour d'un
salon. Tapizzerie attaccate al muro.
ARRIMADET , TA. adj. dim. de arrima.
Arrimadito. Aliquantulum adhærens.
Etre bien attache, bien joint à quel-
qu’un. Attaccattino. ,
ARRIMADISSIM , MA. adj. sup. de an-
RIMAD. Muy arrimado. Valdè adharens.
Tres-approche. Attaccattissimo.
ARRIMADURA. s. m. L' acció de arri-
mar. Arrimadura. Admotio. Approche.
Attaccamento.
ARRIMAR. v. a. Acostar una cosa 4 al-
tra. Arrimar. Admovere, applicare.
= Rapprocher. Attaccare, accostare.
ARRIMAR. Dèxar de servirse de alguna co-
sa per ser inútil. 4rrimar. Rejicere.
Mettre une chose de côte. Lasciar da
banda. .
ARRIMAR. met. Dèxar ó abandonar; y axí
se diu arrimar lo bastó, per dèxar lo
mando : arrimar los llibres, per déxar lo
estadi. 4rrimar. Deponere, dimittere.
Laisser , quitter , renoncer. Lasciare.
ARRIMAR. met. E£onerar á algú de són em-
leo, 6 déxarlo sèns lo valimènt y àu-
toritat que abaus tenia. 4rrimar. Exau-
torare, dignitate privare. Demettre,
destituer d'un emploi , priver de la fa-
veur. Scaricare, destituire.
ARRIMARSE. v. r. Apoyarse sobre alguna
cosa, com pera descausar ó sostenirse.
S ARR
Arrimarse. Inniti, incumbere. Se sou-
tenir, se reposer en s'appuyant. Àp-
poggiarsi.
ARRIMARSE. Agregarse, juntarse ab altres
formand ab élls un matéx cos. Árri-
marse. Consociari, conjungi. S'agre-
ger, se réunir d d'autres, personnes.
Unirsi ,' congiungersi.
ARRIMARSE. Posarse bax la protecció y ara-
paro de algú. Arrimarse. Confugere.
S'etayer de la protection de quelqu'un.
Accostarsi, coricarsi sotto alcuno.
ARRIMARSE. met. Arribar á prop de coné-
xer 6 endevinar alguna cosa. #rrimar-
se. Propiús accedere. Commencer à
saisir le point d'une difficulté. Avvici-
narsi.
ARRIMO. s. m. APOYO.
ARRIPAR. v. n. ant. ARRIBAR. '
ARRISC. s. m. Contingencia 6 prokimitat
- de algun mal. Riesgo. Discrimen, pe-
riculum. Risque, danger. Rischio.
CÓRRER ARRISC Ó Risc. fr. Estar exposad 4
algun mal ó 4 pérdrerse, ó estar en pè-
ri. Correr riesgo. lu discrimine ver-
sari. Etre en péril, en danger. Corre-
re rischio. \
ARRISCAD, DA. p. p. de anniscar. Es—
puesto.
ARRISCAD. adj. ATREVID.
ARRISCAR. v. a. Exposar, 6 posar en con-
tingencia de algun dany ó perdua. Se
usa també com recíproc. dArriesgar.
Fortune committere, sorti dare,in dis—
crimen conjicere. Risquer, exposer ,
mettre en danger. Rischiare.
QUI NO SE ARRISCA NON PISCA. ref. que avisa
que mòltas vegadas es necessari expo-
sarse pera conseguir alguna cosa. Quierr
no se aventura no pasa la mar. Auda—
ces fortuna juvat, timidosque repellit.
- Qui ne veut rien hasarder ne fera pas
fortune. Chi non s' abbruccia non si
riscalda. ' |
ARRISSAR. v. a. Ndut. Lligar los rissa:
de las velas. Arrizar. Vela contrahere
Accourcir une voile avec des rides. Ac.
corciare , accortare, |
ARRISSAR. Ndut. Trincar, 6 assegurar. al
cordas alguna cosa en las embarcació) ns
Arrizar. Funibus firmare vel religa re
Attacher , garrotter quelque chose Kar
le vaissead. Attaccare.
ARROBA. s. f. Pes de vint y sis llimawa
en Catalunya, y vint y cinc en Caste
lla, peró aquestas sòn lliuras de set.
ARR | ARR ' 185.
. unsas. Arroba. Pondus viginti sex aut | ARROCANT, GALLARD.
viginti quinque librarum. Arrobe. No- | ARROGANTÍSSIM, MA. adj. sup. de ar-
me di peso spagnuolo equivalente a 40 ROGANT. Arrogantisimo. Valde arro-
lire. En . gans; strenuissimus. Zres-orgueilleux,
ARROCAR. v. a. ant. DESTROSSAR. . intrepide. Presontuosissimo, assai are
ARRODILLAD, DA. p. p. de annont- rogante: | |
LLARSE, È ARROGANTMENT. adv. mod. Ab arro-
ARRODILLARSE. v. r. AGENOLLARSE. . gancia. Arrogantemente. Arrogantèr.
ARRODONID, DA. p. p. de ARRODONIR. Avec hauteur, arrogamment. Arrogan-
Redondeado. temente , con arroganza, superbamente.
ARRODONIR. v. a. Fér rodòna una co- | ARROGARSE. v. r. Atribuirse,. apro-
sa. Redondear. Rotundare. Arrondir, piarse. Se diu comunamént de cosas im-
rendre rond. Rotondare. materials, com jurisdicció, facultat,
ARRODONIRSE. y. r. Descarregarse de etc, Arrogarse. Sibi arrogare , ascisce-
gasto y acomodarse ó cenyirse á lo que - re. S'attirer, s'arroger, s'attribuer.
se té propi, ó á la rènda. Redondearse. Arrogarsi, attribuirsi, ascriversi. :
Sunptus ad proventum redigere; pro | ARROJAR. v. a. ant. LLaNSAB, ETJ£GAR.
proventu sumptum facere. Se débar- | ARROJAT, DA. adj. ant. anauxap.
raser de tout soin, et reformer son | ARROMANSAR. v. a. ant. Posar en ro-
ran, sa dépense. Ridursi. mans lo que está escritren altra lléngua.
IRROGACIÓ. s. f. L'acció de arrogarse. . Romancear , romanzar: In vernaculam ^
drrogacion. Attributio. L'action de linguam vertere. ZFaduire en romance
s'arroger. Arrogarsi. : . quelque chose. Tradurre in ispaguuolo.
aocació. for. L' adopció que se fa del | ARRONSAD, DA. p. p. de arrossar. En-
| el
que no té pare, 6 del que está fora de cogido. .
la patria potestat: lo que no pód férse | posARSB TÔT ARRONSAD, fr. POSARSE TOT AR-
ens rescripte del príncep. 4rrogacion. | : nur.
imgatio, Espèce d'adoption. Arrogæ | ARRONSAMENT. s. m. L'acció de ar- -
tone, | “ronsar. Encogimiento. Contractio. Re-
AOGAD, DA. p. p. de annocanse. 4r- | tretissement, raccourcissement. Stri-
rado, Ç . guimento, accorciamento. ^ .
ARROGADOR. s. m. Lo qui se arroga al- | ARRONSAR, y. a. Reduir 4 ménos Îlarga-
& cosa. Arrogador. Sibi arrogans. ria séns alterar la cosa. Se usa també
Chi qui s'altribue qui s'arroge quel- | . com recíproc. Encoger. Cóntrahere,
me chose. Arrogatore. o. . vetrahere. Resserrer, retirer. Contrar-
AMOGANCIA.. s. f. Cert sentimént del re, ristrignere. .
hime ab lo cual algú se atribuex una | ARRONSABSE. Y. T. ARRUPIBSE.
Woritat y superioritat que no tè, de- | ARRONSAR Las ESPATLLAS. fr. que significa
Stand ser tractad per, los demès com péndrer paciencia. Encoger. los hom-
y fassen inferiòrs. Arrogancia. Arro- bros, 6 encogerse de hombros. Hume-
silla, Sufisance, arrogance. Arro- ros contrahere. Hausser les epaules.
gana, alterigia. Stringersi nelle spalle.
Mocancia. Lo aire exteriòr del que | ARRONSAR LAS ESPATLLAS. fr. ab que se ma-
traeta ab los demés segòns li dicta. lo nifèsta aquell movimènt natural que
*" sentimènt de superioritat. 4rrogan- causa la pòr. Encogerse de hombros.
ta. Arrogantia. Fierte. Arroganza, or- Humeros contrahere. Ævoir peur, être
goglio, tracotanza. timide , sans courage. - Mostrar paura.
"INOGANCIA, GALLARDÍA. ARRONSAR LAS ESPATLLAS. fr. Negar la con-
¡RROGANT, adj. Lo qui té arrogancia. | . testació á.alguna cosa. Encogerse de
drrogante. Arrogans. drrogant, fier, hombros..Silentio premere, diffiteri. Ne.
reboutant. Arrogante, superbo, altie- faire aucune réponse. Stringersi nelle
fo, presontuoso. - spalle.
RkoGaxT. Lo qui. presénta. un exteriòr | 'ARROP. s. m. Lo móst cnit al fog fins que
briòs, valènt , aleütad. Arrogante. Btre- . pren la consistencia de mel ó axarop.
^du$, fortis, Courageux , brave, va- Arrope. Sapá. Moút de vin cuit au feu,
lant. Coraggioso , bravo. prede, ' sirop de raisin. Sapa: mosto cotto e al-
TOM. |. | 24
486 ARR
quanto condensato nel bollire.
ARROPAD, DA. P p. de ARROPAR. zfrro-
ado ; provisto de ropa.
ARROPAMENT. s. m. ant. L'acció y
.. efécte de abrigar ab mòlta roba. #rro-
pamiento. Vestium frigori arcendo mul-
- tiplicatio. L'aotion de se vétir , de se
couvrir soigneusement quand on a froid.
- Involgimento nella veste.
ARROPAR. v. a. Abrigar ab mólta roba.
Se usa també com recíproc. Arropar.
Vestibus, vel stragulis tegere. Couvrir
- de hardes. Involgersi ne' panni.
.ARROPAR. Proveir de roba. Se usa també
- com recíproc. Proveer d alguno de ro-
pa. Vestes suppeditare. Pourvoir quel-
qu'un d’habillements. Fornire d' abiti.
ABROPAR. Tirar arrop al vi. Arropar. Vi-
" num sapa condere. Jeter ou méler le
mout avec le vin. Metter sapa al vino. '
ARROS. s. m. Planta gramósa pareguda
al mill, que fa lo fruit dit també ar-
ros. Arroz. Oryza sativa. Riz, plante.
Riso. 0 :
ARROs. Lo fruit de la plauta del matèx
nom. Es de figura ovalada, de ds lí-
neas de llarg, ab un sólc que li corre
- ‘de cap á cap: cuand se li ha trèt lo
- bòll, es blanc y farinòs, desprès que es
cuit es un alimènt agradable y mòlt
usad. Arroz. Oryza. Riz, le grain de
la plante de ce nom. Riso.
-ARROS Y GALL MORT, Y GALLINA Á LA OLLA,
expr. ab que se pondéra la esplendides
de algun ménjar 6 convit. Arroz y ga-
lo muerto. Lautissimz dapes. Chez mon
voisin il y a un banquet , ou les chiens
. mangent le blanc des poulets. Lauta
-pappata.
ARROSSEGAD, DA. p. p. de arrosse-
. GAR. 4rrastrado.
ARROSSEGAMENT. s. m. L'acció y efèc-
te de arrossegar. Arrastramiento , ras-
tra. Raptio. L'action de tra:rer quel-
qu'un. Trascinamento.
ARROSSEGANT. adj. que se aplica à las,
— vestiduras vistósas y molt llargas. Roza-
gante. Splendida vestis talaris. Habit
‘ trainant, magestueux. Veste addeg-
‘ giante, vestito pomposo. — -
ARROSSEGAR. v. a. Fèr córrer alguna
cosa per terra fèndia seguir tirand. 4r-
rastrar, llevar à la rastra. Raptare,
. trahere. Entrainer, tirer après soi,
. avec soi. Strascinare.
ARAOSSEGAR, y. n. Anar alguna cosa fregand
, ARR
en terra, 4rrastrar. Reptare, serperc.
Ramper: Strisciare.
ARROSSEGARSE. Y. r. Anar per terra fre-
— gand, 6 revolcandse com solen fér los
noys. dArrastrarse. Repere, serpere.
Se traíner. Strascinarsi per terra.
ARROSSER. s. m. Lo qui cultiva ó ven
lo arros. .4rrozero. Oryzz cultor vel
veuditor. Homme qui cultive ou qui
vend le riz.
ABROSSEn. Lo camp sembrad de arros. 4r-
. rozal. Ager oryzá satus. Rizicre. Risiera.
ARROSTIR. v. a. ant. ROSTIR.
ARRUFAD, DA. p. p. de annuran. Ale-
chugado ; arrufado.
ARRUFADURA. s. f. Ndut. La curvatu-
ra de lag parts de la embarcació. Arru-
fadura, arrufo. Couvexitas in navibus.
Convexité d'un vaisseau dont le milieu
est bas et les extremites sont relevees.
Archeggio.
ARRUFAMENT. s. m. ant. ERISSAMÈXT.
ARRUFAR. v. a.. Arrugar ó disposar al-
guna cosa en figura de fulla de enciam,
com se usa en las guarniciòns y ador-
nos dels vestids, principalmèut de las
donas. Alechugar , escarolar. ln lactu-
ce formam plicare. Fraiser, plisser di
la maniére d'une fraise. Increspare.
ARRUFAR. Ndut. Donar curvatura á alguno
cosa. drrufar. Arcuare. Courber el
arc. Archeggiare. |
ARRUGA. s. f. Lo dobleg 6 pleg que f
la pèll arronsada. #rruga, ruga. Ruga
Ride. Ruga, grinza.
ARRUGA. Lo pleg que fa la roba per no ve
nir justa, ó per estar mal plegada
mal cusida. 4rruga, ruga , fuelle. Ru
ga. Pli, pince. Crespa, plega. |
ARRUGAD , DA. p. p. de ABRUGAR y an
RUGARSE. /frrugado , rugado.
ARRUGAMENT. s. m. L' acció y efèc
de arrugar y arrugarse. 4rrugamient
arrugacion. Rugandi actio. État du
chose ridee , qui a des plis. Raggrinz
mento, crespczza.
ARRUGAR. v. a. Arronsar la péll fé
plegs. Se usa també com recíproc. 4
rugar , rugar. Rugare. Rider , fronci
Corrugare , aggrinzare.
ARRUGAR. Fèr arrugas ó plegs en la rol
papèr y altras cosas. Arrugar , rug.
. Rugare, corrugare. Grésiller, fa
des plis dans des hardes, dans du y
pier. Increspare, raggrinzare, ridu
in crespe.
ARR
ARRUINAD, DA p. p. de ARRUISAR y An-
BUISARSE. Árruinado.
ARRUINADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
arruina, Arruinador. Eversor. Celui qui
détruit , qui délabre. Rovinatore. |
ARRUINAMENT. s. m. L'acció y efècte
de arrainar. Arruinamiento. Eversio,
acidiam. Renversement , ruine. Rovi-
amento. '
ARRUINAR. v. a. Fér cáurer algun edi-
fici. Se usa també com recíproc. Arrui-
nar. Evertere, diruere. Ruiner, de
trare, ravager. Rovinare , ruinare, at-
terrare, far cadere.
aterrizan. met. Destruir, causar gran
dany. Se usa també eom recíproc. Ar-
minar. Evertere, perdere. Rompre,
désoler , delabrer. Roviuare, ruinare.
amas. met. Ocasionar 4 algú la pérdua
de sos bèns. També se usa com recí-
proc. 4rruinar. In egestatem adducero.
Renverser la fortune de quelqu'un. Ro-
mure, mandare in precipizio , impove-
rire.
ARRUPID, DA. pr p. de amRUPmsE. Ovi-
, acurrucado, acorrucado, aovi-
lado.
(RSE TOT ARRUPID. fr. Arronsarse mòlt
per por ó per causa de algun dolòr.
Hacerse un ovillo. Incarvescere. Se met-
tre en peloton. Aggomitalarsi.
ARRUPIRSE. v. r. Posarse arronsad com
si fos na capdèli per tenir ménos fred
ó per fr ménos bulto. Ovillarse , acur-
rucarse, acorrucarse, aovillarse. lu-
Carvescere, in semetipso concolvi. Se
ramasser , se tapir. Accovacciarsi, ac-,
quattarsi.
ARBUX. s. m. nampÈtt.
ARRUXAD, DA. p. p. de anruxan. Ro-
cado; espurriado.
uztran. adj. Se aplica 4 la persòna de |
poc judici, desbaratada é imprudènt.
Loco. Imprudens, delirus. Fou, incon-
sidere, qui agit sans reflexion. Sbale-
strato.
M3CI4AD. ant. ATREVID.
ARRUX AR. v. a. ant. LLANSAR.
AMCYAR. rgir en gótas menudas l'ai-
gua ó te leds Rociar. Asperge-
n. Bruiner. Spruzzare, bagnare colle
ita.
ancien. Hamitejar alguna cosa ab una
diopada de aigna, com se fa ab la roba
blanca que se ha de planxar. Espur-
rar. Conspergere. Arroser. Spruzzare:
187:
nar legglermente colla bocca soc-
chiusa, mandando fuor con forza il li-
quore , che vi s' ha dentro. «
ARS. s. m. Rabóll que té las ramas ple-
. nas de punxas, las fullas un xic sem-
blants à las del ipt: y la fusta dura.
Fa unas bayas rodònas ab melic, car-
nòsas y bermellas, de las cuals sen fa
una conserva medicinal. Espino majue-
lo, pirlitero, mojera , mojuelo , espino
albar. Crategus oxyacantha. Æubepine.
Biancospino.
ARSENIC. s. m. Mètell de colór gris de
cér, mòlt ttencadis, que se entela y
robella fécilmènt , y posad al fog se dis-
sipa y fa un olór paregud al del all. Se
usa combinad ab altres métalls, com
estany, còure 6 zinc pera fèr peitre
altras composicións. Es un veneno mòlt
- actiu, majormèut en estad de cals 6 de
+ 6£ido blanc, que es lo que se anomena
comunaméet Aastwic. També se diu An-
SÉNIC BLANC. #rséhico. Arsenicum. . 4r-
senic. Arsenico.
ARSÉNIC GROG. REALGAR.
ARSENIT. 8. m. ansénic. |
ARSEPELEC. s. m. ant. Alguna part del
mar poblada de islas. Se diu axí per
. excel-lencia lo mar Egeo en lo Mediter-
Yâneo. Archipiélago. Archipelagus. Ar-
chipel. Arcipelago.
ARSO. s. m. La fusta de davant ó de dar-
rèra de la sélla de anar á caball. 4rzon.
Ephippii pars anterior vel posterior ar-
- cuata. Areon. Arcione.
ARSURA. s. f. ant. ARDOR. o,
ART. s. m. Conjunt de precèptes y réplas
pera fér bé alguna cosa. En plural
usa també ab lo article femení. Arte. '
- Ars, disciplina. Art. Arte.
ART. Tot lo que se fa per industria y ha-
bilitat del home, y en aquest sentit se
contraposa á naturalesa. #rte. Ars, in-
dustria. Tout ce qui se fait par indus-
trie. Arte.
ART. ARTIFICI, en la segòna accepció.
ART. Justrumènt de fils 6 cordas texid à
mallas que servex pera pescar. Red.
Rete. Filet de pécheur. Rete.
ART DE BRUXERÍA. La superstició y enganys
en que vulgarmént se creu que se exer-
citan las bruxas. Brujeria. Maleficiuni.
Ensorcellement , diablerie. Malia, ma- .
‘lefizio. a
ART DE ENDEVINAR. La habilitat de conjec-
turar, dir ó assegurar lo que ha de suc-
188 ART. |
ceir. Arte de adivinar, Mantice. Art du
devin. Arte d'indovino.
ART DE PAGES, La professió de cultivar la :
terra. Labranza , agricultura. Agricul-
tura, Labourage, art' de labourer les
. terres. Agricoltura, coltura, bifolcbe-
ria.
ART MAGIC. MÁGICA.
‘ARTS LLIBERALS, Se conexen per aquesta ca-
lificació las arts en las cuals té més part
lo ingeni que la práotica y lo efercici
de la ma. Artes liberales. Artes libera»
les. Art liberal. Arti liberali.
ARTS MECÁNICS, Al revés de las lliberals,
sòn aquells en los cuals té més part la
práctica y e£ercici de la ma, que lo in-
geni. Artes mecdnicas. Mecanicz artes.
Art mécanique. Arti meccaniche.
:BELLAS Ó NOBLES ARTS. Las que ténen per
. basa lo dissenyo 6 dibux, com la pin-
tura, la arquitectura y la escultura. Be-
llas 6 nobles artes. Qua in arte graphi-
- ca fundamentum habent. Beaux arts.
Belle arti. |
DONAR LO ART À QUI 10 na. ref. ab lo cual
se advertex que ningú obre ni parle si-
nó en materia que la entenga. El que ó
uien las sabe las tane. Tractent fa-
brilia fabri. La musique, mon enfant,
c'est pour celui qui la comprend. Chi
non sa scorticare , intacca la pelle.
NO TENIRHI ART NI PART. fr. No pertànyer á
algú alguna cosa, ó estarne enteramént
exclos per no ser de són interes. No ser
ò no tener arte ni parte. Nullatenus in-
teresse. N'avoir aucune connaissance
sur une affaire. Non tenervi parte.
PER ART DE ENCANTAMÈNT. loc. fam. ab la
cual se denota haberse fét alguna cosa
per medis ocults y extraordinaris. Por
arte de birli birloque. Preter spem , in-
opinató , occultà ratione et viá. Parve-
nir d ses fins par l'art de Machiavel.
Per l'arte del fascino.
PER MAL ART. expr. fam. ab que se expréssa
que alguna cosa es fèta per medis que
estan fora del órde natural. Por arte
del diablo. Diaboli ope, preter naturz
ordinem. Par l'art de:sorcellerie. Per
sortilegj.
ARTECH. adj. ant. astur.
ARTÈLL. 8. m. ant. GARBA.
ARTEMISSA. s. f. planta. ALTIMIRA.
- ARTER. adj. ant. Astur.
ARTERIA. s. f. .4nat, Conducto destinad
à rébrer la sang del cor y portarla 4 tò-
ART |
- tas las parts del cos, axí com la vena
porta la sang al cor desde las parts del
- $08. que la reben de la aRTERA. Arteria,
Arteria. Artére. Arteria,
ARTESA. s. m. Lo qui efercex algun art
mecànic. Artesano, Artifex , faber. 4r-
tisan. Artigiano, artefice, artista.
ARTET. s. m. FILAT TRAVESSÈR.
ARTET. dim. de arr. Redecilla, redecita,
'redilla, redita , redica. Reticulum, re-
‘ticulus, retiaculum. Petit filet. Reti-
cella.
ARTETICA. s. f. Lo mal de gòta en las
mans. Quiragra, gota artetica. Chira-
gra, arthritis. Goutte des mains. Chira-
grd, ciragra.
ARTETICH, CA. adj. ant. Lo qui patez
de góta en las mans. #rtetico. Chira-
gricus , artbriticus. .4rthritique. Arteti-
, co, artritico, articolare.
ARTIC, CA. adj. Astron. Se aplica al pol
septentrional, y als.mars y regións que
li són vehinas. Ártico. Articus. Arctique.
Artico, settentrionale.
ARTICLE. s. m. Una de las parts en que
solen dividirse los escrits. Articulo. Ar-
ticulus. Article, partie d'un ecrit. Ar-
ticolo, capo o punto di scrittura.
ARTICLE. En los diccionaris es cualsevol vo-
cable ó -accepcié que se definex separa-
damént. Artículo. Articulus, Article.
Articolo.
ARTICLE. for. Cuestió incidént en la causi
. principal. .4rtículo. Exceptio dilatoria
Exception dilatoire. Articolo.
ARTICLE. for. Cada una de las preguntas di
. que se compon un interrogatori. rt:
culo. Articalus interrogatorius. Deman
de faite dans un interrogatoire , arti
cl». Articolo interrogativo.
ARTICLE, En los tractads de pau 6 capitula
. cións, etc., significa cada un dels punt
. convinguds que conténen y en los cual
ordinariamént se dividexen. friicul
Conditio. Condition , chacun des poini
d'un traite de paix , d'une capitulatio!
Articolo. - |
ARTICLE. Gram. Part de la oració que st
se junta ab lo nom substantiu pera di
terminar la persóna , cosa 6 acció sign
ficada per lo matèx substantiu. Artic
lo. Articulus. Article. Articolo.
ARTICLE DE PB. Veritat que debem créur
com á revelada per Déu y proposa
com à tal per la Iglesia. Articulo de |
Christiane fidei'caput; veritas cathol
Y
ART
ca fide credenda. Article de foi. Arti=
colo di fede.
4XTICLS DE LA MORT. Aquella part de tem
mòlt 4 prop de la mort. 4rticulo de
muerte. Suprema vite hora. Article de
la mort. Articolo di morte, o della
morte. |
| FORMAR ARTICLE. fr. for. Introduir 6 entau-
lar la cuestió dita articLs. Formar ar-
ticulo. Questionem movere incidentem.
priusquam principalis questio absolva-
hr decidendaro Opposition suscitee
dans un procès pour en retarder. le ju-
gement. Suscitare, produrre una que-
stone per ritardar la sentenza.
IRTICULACIÓ. s. f. Unió, conjuntura
de dos 6 més.ossos que se mouen. 4r-
trulacion. Articulatio. Jointure des os.
Articolazione, giuntura.
| «Reriaciò, Pronunciació clara y distincta
de las paraulas. Articulacion. Aperta
"cum pronuntiatio. Articulation : pro- '
unciation disfinete des mots. Avticola-,
mie, l'articolare.
WIICULAD, DA. p. p. de ARTICULAR.
drticulado. '
. ATICULADAMENT. adv. mod. Ab pro-
muciació clara y distincta. #rticulada-
Vile, Articulatim. Clairement, d'une
mure articulée. Articolarmente.
MIKCLADOR , RA. s. m. y f. fam. Se
did que es iaclinad á disputar, 6 tè
"dd ferho fins en las materias mès
dara, Disputador, Disputator. Dispu-
lar. Contenzioso. 7
ATICCLAR. v. a. Pronunciar las parau-
4 dara distinctamént. Articular.
Atticulare. Articuler, prononcer dis-
tactement les mots. Articolare.
“tua, for. Posar preguntas dins del
mini de proba pera que sòbre de èllas
an etaminads los testimonis. Articular,
duir por artículos. Interrogationes
4 rationem legis disponere. Deduire
par articles, articuler des faits, les
Proposer par ordre interrogatoire pour
‘taminer des témoins. Dedur per gli
articoli, contendere, dilucidare.
"Krug, fam. DISPUTAR, DISCUTIR.
Mer, adj. Lo que pertany als nusos 6
l'aturas, com malaltía ARTICULAR. Arti-
. Articnlaris. Jointure des os dans
corps de l'animal. Articolare, appar-
‘esente a giuntura. |
ARTICULATA. s. f. for. Lo escrit de ar-
lles que se oferexen á proba en lo plet.
. * Interrogatorio.
ART 189
Interrogationes. Inter.
rogatoire. Interrogatorio.
ARTIGULATA, fam. DISPUTA.
ARTIFICE. s. m. Lo qui fa alguna obra
mecánica segòns art. 4rtifice. Artifex.
Artiste, artisan , ouvrier. Artefice, ar-
tigiano.
ARTIFICI. s. m. Lo art ó primòr ab que
está fèta alguna cosa. Artificio. Artifi-
cium, ars. #rtifice, art , industrie. Ar-
tificio.
ARTIFICI. met. Dissimulo , manya, cautela,
Artificio, arte. Artificium, calliditas,
astutia. Habileté, finesse , ruse. Artifi-
cio, invenzione astuta.
ARTIFICIAL. adj. Lo que se fa per artó
industria del home. Artificial. Indus-
triá, aut ingenio factum. Artificiel,
factice. Artificiale.
ARTIFICIOS,.A. adj. Lo fèt ab artifici ó
‘ primór. Artificioso. Artificiosus, affa-
bre factus. Artificiel, ingénieux,
adroit. Artificioso.
antiriciós. Se diu de la persona que usa de
‘artifici ó cautela. Artificioso. Callidus,
- astutus. Ástutieux , fourbe , cauteleux.
Artificioso, ingegnoso , astuto. *
ARTIFICIOSAMENT. adv. mod. Ab ar- -
tifici. Artificiosamente. Artificiosé. Ar- -
tificiellement. Artifizialmente, artifizia-
tamente. |
ARTIGA. s. f.. La terra que de nou se
- ròmp, se laura y se sembra pera que
done fruit. Arrompido. Novalis. Terre
nouvellement defrichee , novale. Novale,
- maggese, maggiatica.
ARTIGAD, DA. p. p. de articar. Roto.
ARTIGAR. v. a. Llaurar per priméra ve-
- gada la terra que no se habia cultivad
may. Romper. Proscindere, arare in-
. cultum agrum. Rompre , mettre en va-
leur un terrain inculte. Dissodare.
ARTILLER. s. m. Lo qui proféssa per
principis teórics la facultat de l'artille-
ría, Artillero. Machinariz artis peritus. '
Le professeur de l'art de l'artillerie.
Artigliere.
ARTILLÈR. Lo soldad que server en l'arti-
lleria. Artillero. 'Yormentarius miles.
Artilleur , canonnier , bombardier. Ar-
tigliere.
ARTILLÈR DE MAR. Classe en la marina mili-
tar, á la cual se puja désde la de mari-
nèr. Artillero de mar. Ignifer navalis.
Canonnier de marine. Artiglicre di
mare,
190 2 ART C
ARTILLERÍA, s. f. Lo art de constrair,
de conservar y fèr us de tótas las armas,
1náquinas y municións de guerra. Arti
lleria , arte tormentaria. Militares ma»
chinas fabricandi adhibendique ars. 4r-
tillerie. Artiglieria.
ARTILLERÍA.- Tót lo tren de canóns , mortérs,
obusos, pedrérs y altras máquinas de
guerra que té una plassa, un efércit ó
un vaxèil. Artilleria. Tormentorum et
machinarum apparatus bellicus. Tout
l'attirail de guerre qui comprend les
canons, les mortiers, les hommes. Ar-
tiglieria. |
ABTILLERÍA. Lo cos militar destinad á ex
servey. Artillería, Collegium seu legio
militum qui tormenta bellica curant.
Corps d'artillerie. Artiglieria,
ARTILLERÍA DE CAMPANYA. La destinada als
efércits pera sostenir y au£iliar las tró-
pas en campanya, y facilitar las sèvas
evolucións davant del enemig; y se
compon de péssas de mitjá y gros cali-
bre. Artillería de campaña o de batalla.
Tormenta tractu leviora. Artillerie de
campagne. Cannoni da campagna.
ARTILLELÍA DE SITI 6 Grossa. La que s'em-
plea en lo siti de las fortalesas 6 plassas
fortas pera demolir sas obras y arrui-
nar sas defensas: se compon de péssas
de gros calibre. Artillería de sitio ó
gruesa. Tormenta majora, quarum usus
in obsidionibus. Grosse artillerie , arti-
llerie de siége. Artiglieria da assedio,
ARTILLERÍA DEL TREN. La que va tirada per
caballs ó mulas, y está servida per ar-
tillèrs muntads, y se destina principal-
mènt á protegir y aufiliar los movi-
ménts de la caballería: se compon 60-
lamènt de pèssas de mitjà y pètit cali-
bre. Artilleria de .d caballo 6 ligera.
Tormenta equitatui propria. . Train
d'artillerie. Arnesi de’ pezzi d' artiglie-
ria.
ARTILLERÍA VOLANT. ARTILLERÍA DEL TREN.
CLAVAR 1” ARTILLERÍA. fr. Tapar los fogòns
de las péssas ab uns claus ó ferros pera
' que no pugan servir. Clavar la artille-
ria. Tormenta bellica clavis obstruere,
inutilia redderé. Enclouer l'artillerie.
Chiovare, inchiodare le artiglieric.
DESMUNTAR L'ARTILLERÍA. fr. Tráurerla dé la
curenya. Desmontar la artilleria. Tor-
menta carris deponere. Demonter l'ar-
.tillerie, óter la pièce de dessus son afe
ft. Smontar i canuoni.
ARX
.| EXCLAVAR L'ARTILLBRÍA, fr. CLAVAR L'ARTIBLE>
RÍA.
MUNTAR 1'AnTiLLeRÍS. fr. Posarla ó col-lo.
carla en la curenya, disposandia pera
usar de èlla espectalmént en la muralla
6 atacos. Montar 6 encabalgar la arti-
lleria. Tormenta carris imponere: mis
siliumque prójectioni præparare. Mons
ter les canons sur leurs affuts. Metter
su i cannoni,
ARTIMANYA. sí Artifici ó astucia de
ue algú se v enganyar á altre.
d rtinaha. Ars, dolus. Industrie » four
berie. Sagacità , scaltrimento,
ARTISAN. $. m. ant. ARTESÁ.
ARTISTA. s. m. Lo qui efercex algun
art. Artista. Artifex. Artiste. Artista,
artefice.
ARTISTAMENT. adv. mod. ant. aznri-
CIOSAN ENT.
ARTÍSTIC, CA. adj. Lo que pertiny i
las arts, especialmént á las que se ano-
menan NOBLES. Artistico. Ad artes per-
tinens. drtistique. Appartenente ad arte.
ARUGA. s. f. Cuquet mòlt , nociu que
s' engendra de las fullas verdas de la
hortalissa , lo cual cuand es véll se aga
fa á un trònc de arbre, y sol fér ut
capòll grog, del que ixen desprès lo:
papallòns. Oruga. Campe , eruca. Che-
nille , insecte. Bruco.
ARXIDUC. s. m. En sòn orígen fou ui
duc revestid de autoritat superior À |.
- dels altres ducs. Ara es dignitat de so
berá de l'Austria,.y se anomenan at
tòts los sèas fills. Archiduque. Archi
dux. 4rchiduc , titre des princes de |
maison d'Autriche. Arciduca.
ARXIDUCAL. adj. Lo que pertany ala!
xiduc 6 al arxiducat. Archiducal. Ar
chiducalis. Qui appartient d Parchidu
ou à Parchiduche. Arciducale.
.ARXIDUCAT. s. m. La dignitat de art
duc, 6 lo territori pertanyènt à él
Ara sols se anomena axí lo de la casa
Austria. Archiducado. Archiducat
Archiduche, seigneurie d'archiduc. !
ciducato.
ARXIDUQUESSA. s. f. La mullèr, fill:
ermana del arxiduc, ó la possessi
el estad de Austria. Archiduque
Archiducissa. Archiduchesse. Arc
chessa.
ARXIPELAC. s. m. Alguna part del £
poblada de islas. Se amomena axí |
excel-lencia lo mar Egeo en lo Me
Le
AS
terráneo. Archipiélago. Archipelagus,
mare Ægeum. Archipel, dendue de
mer parsemée d'iles. Arcipelago.
ARXIPESTRAT. s. m. La diguitat de ar-
sipèstre, 6 lo territori de sa jurisdic-
ciò. Arciprestadgo , arciprestazgo. Ar-
dipresbyteratus. 4rchiprétre. Arcipre-
bio.
RUPESTRE. s. m. Dignitat ecolesiásti-
a que significa lo principal ó primer
dels preberes. Arcipreste. Archipresby-
ter. Archiprétre, titre de dignité eccle-
rastique. Arciprete.
AR U. s. m. ant. ARQUITRAU.
(RXIU. s. m. Lo lloc en que se conser-
va ab separació y seguretat papers ó
b'umèats de importancia. Archivo.’
hblinum , tabularium, tabulinum. Ar-
caves. Archivio.
ARIIVAD, DA. p. p. de ARXIVAR. Ár-'
chwado.
ARXIVAR. v.a. Posar y guardar alguna
cma en arxiu. Archivar. fo tabulario re-
edere , servare. Garder, deposer dans
des archives. Conservar nell'archivio.
\RXIVER. s. m. Lo que té á són cárreg
den arxiu. #rchivero , archivista. Ta-
bn prepositus. Archiviste , garde des
archives. Archivista.
YRYOTA. s. f. Pasta bermella que se fa
dels grans del fruit de un arbre de Nova-
Espanya, y servex pera tenyir. Achio-
te, ackote, bija. Lignum indicum.
Áchiot, roucou. Oriana.
ren pe anxora. fr. Embijar. Ligno in-
dico tisgere. Teindre d'achiot. Tinger
di oriana.
AS
43. prep. ant. à.
* s. m. En lo jog de cartas la primera
de cada coll, que porta lo número 1.
d:. In chartis lusoriis monas. 48, un
point seul marque sur un des cótes d'une
‘ate. Asso.
i. La los daus es un sol punt senyalad en
tm de las sis caras. 4. In talis monas.
di, point seul marqué sur un des côtes
d'un de. Asso. |
t: Jog de cartas en que sen dónan tres à
cada jugadór; se gira la que queda só-
bre de Las que sobran pera senyalar lo
tramfo: entra lo que vol, y guanya à
proporció de las basas que fa. Burro.
Chartarum quidam ludus. Espèce de
ASC | 191
jeu de cartes. Sorte di giuôco da carte.
9. Moneda de cóure dels romane, que en
los primèrs témps no estaba encunyada,
y pesaba una lliura. Desprès s' encunyá,
y se li disminuí lo pes, peró conservand
sòn valór de dótse unsas. 48. As. An-
- ctenne monnaie romaine. Moneta antica
de’ romani.
As. for. Lo tòtal de la heretat. fs. As. 45.
Fondo. °
FÈR asos. fr. met. Exirli mal á algú lo que
solicitaba. Echar azar. Adversam sor-
tem experiri. Avoir du malheur , jouer
, de guignon. Riuscir al rovescio.
ASARO. s. m. Planta perenne, de cual
arrel naxen las fullas en fórma de ro-
nyó, y del cèntro de éstas la cama, que
sosté en sa extremitat las flors, que són
de un colór bermell que tira á negre.
Ásaro, asdraca , asarabdcara. Asarurh
europeum. 4sarum , plante ; nard sau-
vage. Asaro, spigo salvatico.
'ASATS. adv. mod. .ant. BASTARTAMÈRT,
MÒLT.
ASAZ. adv. mod. aut. BASTANTAMÈNT, MOLT.
ASBAGENAR. v. a. ant. Cóurer la vianda
dèxandia mitj crua y séns assahonar.
Salcochar , sancochar. Leviter coquere;
semicoctum relinquere. Faire cuire de
la viande sans l'assaisonner. Cuocere
il cibo senza condirlo.
ASBAGENAT , DA. p. p. de assaceman.
Salcochado , sancoc hado.
ASBALAYR. v. n. ant. Patir suspensió ó
pérdua dels sentits y del movimént dels
esperits. Pasmarse. Spasmo affici , cor-
ripi. Se pdmer , tomber en defaillance.
Svenire.
ASBEST. s. m. Fossil fibròs de colór
blanc, que tira á grog 6 bermell , més
ó ménos pujad, mòlt bla, y que no obs-
tant no se rómp fácilmént. Cuand se
talla en planxas mólt primas es fle£ible.
Asbesto. Talcum asbestum. Asbeste,
pierre fibreuse. Asbesto.
ASCABRANTAR. v. a. ant. CONSTERNAR.
ASCALONITA. adj. Lo natural de Asca-
lonia, ciutad de Palestina; com Hero-
des ASCALONITA. Ascalonita. Ascalonita,
ascalonius. #scalonite. Ascalonita.
ASCAMPAR. v. a. ant. ESCAMPAR. |
ASCENDENCIA. s. f. La serie de pares y
avis dels cuals descendex cualsevol per-
sóna. Ascendencia. Majorum series.
Origine d'où quelqu'un tire sa naissan-
ce. Ascendenza.
199 ASC
ASCENDENT, TA. s. m. y f. Lo pare ó |
cualsevol dels avis de qui algú descen-
dex. Ascendiente. Majores , patres. 4s-
cendent. Ascendente.
ascenp&NT. Predomini 6 autoritat sobre al-
gi. Ascendiente. Auctoritas, Æscen-
dant, influence. Ascendente, superio-
rità. ns
ASCÉNDRER. v. a. ant. EXCÉNDRER.
ASCENSIÓ. s. f. L' acció de pajar. Per
- excel-lencia s' enten l'ascensió de Cris-
to nostre redemptor al cel, y la fésta
ab queannualmént se celèbra èx misteri.
Ascension. Ascensio: Christi in colum
ascensio, dies Christo in ccelum ascen-
denti sacer. Ascension. L' Ascensione,
La salita al cielo di N. S. Gesù Cristo.
'ASCENSIÓ OBLICUA. Astron. Lo arc del Ecua-
dor pres dèsdel principi de Aries cap
al oriènt fins á aquell punt que nax ó -
arriba al horisóut al matéx témps que
lo astre.en la esféra oblicua. Ascension
oblicua. Ascensio obliqua. Ascension
oblique. Ascensione , ascenso obliquo.
ASCENSIÓ RECTA. Ástron. Lo arc del Ecua- -
dòr compres éntre lo principi de Aries,
y lo punt que arriba al horisónt al ma-
téx témps que lo astre en la esféra rec-
ta, 6 bé la meridiá en cualsevol esféra.
Ascension recta. Ascensio recta. Ascen-
sion droîte. Ascensione retta.
ASCENSIONAL, adj. Astron. Lo que per-
tany á l'ascensió dels astres. Ascensió.
nal. Ascensionalis. .4scensionnel, As-
. censionario,
' -ASCENSO. s. m. Pujada, adelantamént ó
promoció á majór diguitat ó empleo.
Ascenso. Promotio. Avancement , pro-
motion. Avanzamento , vantaggio, pro-
mozione. © - |
'ASCÈTIC, CA. adj. que se aplica á las
- — persónas que se dedican particularmènt
á la práctica y ekercici de la perfecció
cristiana. També se anomenan axí los ,
escriptòrs y obras que tractan de èxa
. materia, com vida asceTica, llibre as-
cetic. Ascetico. Asceticus. Ascetique,
- qui a rapport aux exercices de la vie
spirituelle. Ascetico. -
ASCLA. s. f. territ. estÈLLA.
ASCLAD, DA. p. p. de ascran. ”
' ASCLADOR. s. f. territ. ESTELLALLÈNYA.
ASCLAR. v. a. territ. ESTELLAR.
ASCLEPIADEU. s. m. Especie de vers ,
llatí, inventad per-lo poeta Asclepíádes,
que se compon de cuatre peus, un ese
I ASE
pondeu, dos coriambos y un pirriqui:
ó de cuatre peus y una cesura, lo pri-
mèr espondeu , lo según dáctil, cesura,
y los dès últims dáctils. 4sclepiadeo.
Asclepiadeum carmen. Asclepiade, vers
grec ou latin. Asclepiadeo.
ASCO. s. m. Alteració del ventrell, cau-
, Sada per la repugnancia que se tè 4 al-
guna cosa que incita 4 vómit. .4sco,
Nausea. Nausee, degout. Nausea, schifo.
asco. ant. Ròt, ventositat. Erueto, re-
güelde. Eructatio, ructus. Hot , vapeur
qui sort de l'estomac , rapport. Rutto.
ascos. pl. Movimént violént y penòs del
ventrell que excita 4 vómit. Arcadas
Nausea. Bondissement de cœur, nau
see. Nausea. '
ES UN Asco. expr. fam. ab que se mani
fósta que una cosa es despreciable. E
un asco. Nihil sanè vilins. Fi donc! ce
la ne vaut rien. E' lordezza.
FÀR asco. fr. fam. Fér fástig, 6 ser des
preciable ó indecént alguna cosa. Ha
cer ascos. Nauseare, fastidire. Fair
des minauderies , affecter en meprisat
. _ quelque chose. Portar fastidio.
rha ascos. fr. fam. que se usa pera ri
péndrer 4 la persóna que diu cosas fas
tigòsas, indecènts 6 porcas, ó pe!
despreciar alguna cosa. Provocar d vi
mito. Fastidium , nauseam movere. Ha
celer , inciter quelgu'un à vomir. Ess
nanseoso ; riuscir Carte grassa.
ASCÓ. s. m. Especie de banc ab espa
llèr, de bastant amplaria , en que pod
assentarse tres ó cuatre personas. 1
caño. Scamnum, subsellium. Sorte
banc d dossier pour trois ou qua
personnes. Panca. '
ASCÓN. s. m. territ. Ascó. |
ASCONET. s. m. dim. de ascó ó asc
Escañillo. ‘ Scamnellum , scamnilu
Petit banc à dossier. Piccola panca
ASDELANAGAR. v. n. ant. Lliscar. I
balarse , deslizarse, escurrirse. L
Glisser, faire un faux pas. Sdruci
lare. |
ASE. s. m. Animal cuadrúpedo ab ca:
de cuatre 4 cinc peus de alsada,.de
lòr cendrós per lo comu: tè las ai
llas molt llargas y la extrémitat d
-' eua poblada de-cerdas..Se: alimént
hèrbas y llavòrs, y es mòlt sufert.
i no. Asiuus. Ane , . béte ' de son
Asino. |
A 'AsE, met. La persona ruda: y: de poqui
alcans. 4sno. Stolidus. Celu qui a un
esprit lourd et grossier, Asino, zotico.
is. Moble compost de cuatre fustas, dos —
en la part inferiór y dos en la superiór,
vaidas per medi de vuit travessers, lo
cual servex pera estafar la roba del llit
y escalfarla ab unas cuantas brasas po- '
sdas dins de una cassola ó braseret que
e col-loca sòbre una posteta engalsada
ca las dès fustas de la part de sòta.
Tunbilla. Machinula lignea ad lecti ca-
lefaciendi sindonem sublevandam. Moi-
ne, meuble pour chauffer le lit. Trabic-
colo.
1% CIRREGAD DE LLETRAS. Lo qui ha estu-
dad mòlt , y no tè discernimènt ni in-
gni. Burro cargado de letras. Studio-
m, sed ingenu acumine carens. Celui
gia beaucoup ttudic, qui a beaucoup
h sans discernement, sans critique.
Studente di grossa pasta, di capo duro. |»
4& DI INDIAS. ant. ALICORN.
¡E DE TOTS CUATRE CUARTOS, Se diu de la
persona sumamènt ruda y tonta. Tonto
de cuatro suelas. Summé stolidus. Ex-
trimement sot. Asinaçcio.
sst zucassn. Lo qui está destinad pera
cubrir las èugas y las burras. Garanon,
Admissarius asinus. Étalon, on
le du de l'áne , du cheval et du cha-
mea. Stallone. EE
ASI MMGAE PLE Ó CARREGAD DE MÔSCAs. ref.
que dèea i enténdrer que al pobre, mi-
serable y abatud tòts li van sòbre y
proceras redairlo á majór miseria, El
perro flaco todo es pulgas. Quem for-
tua deserit omnes impetunt. Quand
l'arbre est à bas, chacun se plait à lui
arracher des branches. Alla nave rotta
ogni vento è contrario.
ast suvastae 6 FERÈSTEG. Lo qui no está
domesticad. Onagro. Onager. Onagre,
áne sauvage. Onagro, asino salvatico.
SÉ PODS XIULAR Si LO ASE NO VOL BÉURER.
ref. que significa que es precisa la ca-
pacitat y disposició en Ona cosa pera
que los medis que se volen aplicar no
sm vans ó infructudsos. La citola es
por demas cuando el molinero es sor-
do. [ncassum surdis canitur. On ne
saurait faire boire un áne quand il n'a
pas sotf. Puoi darle canapo se non vuol
re.
CíTREA DEL ase. fr. fam. Conéxer que ha
errad en alguna cosa lo matéx que la
tenia ó defensaba com á acertada. Ca
TOM. 1.
ASE 195
. de su asno, de su burra à de su borri-
co. Errorem suum tandem agnoscere,
confiteri. Reconnaítre son erreur. Ri-
conoscer il suo fallo.
FERMA Ó LLIGA LO ASE AHÓNT LO AMO VOL.
ref, que dòna á enténdrer lo molt esti- -
mad que es del amo lo criad que l'obeex
puntualmént. Haz lo que tu amo te
manda y sentardste con él d la mesa.
Obsequentem seryum amat herus. Fais
ce que ton maítre te commande, et
. mets-tois sans crainte à table aupres de
- lui. Legal’ asino dave vuol il padrone,
e s' e’ si scortica suo, danno.
LO ASE FA UN COMPTE Y LO TRAGINÈR EN FA UN
ALTRE. ref. que advertex lo diferènt mo-
do ab que pensan los que manan y los
que obeexen, Uno piensa el bayo y otro
el que le ensilla. Altera tentat equus,
sellam cupit altera cingens. Le compte
de Fabien n'est pas celui de son chien.
Un conto fa il ghiotto, e l' altro il ta-
vernajo.
LO ASE PER FAM MÈXJA AGBAM. ref. ab que
se dóna á enténdrer que cuand apréta
la necessitat no se repara en delicade-
sas. A hambre no hay pan bazo: d la
hambre no hay mal pan: d buena
hambre no hay pan duro, ni falta sal-
sa d ninguno: d gran hambre no hay
pan malo, ni duro ni bazo. Nil come- ,
dendum respuit famelicus. JI n'est sau-
ce que d'appetit. À fame pane, a sonno
panca. À tempo di carestia pan vec-
cioso.
MÓLTS ASES HI HA AL MERCAD QUE SE SEMBLAN.
fr. mòlt usada per via de comparació
cuand se vol escusar 4 una persóna deter-
minada de que no ha fet alguna cosa, *
^ diénd: no será ell, mMÒLTS ASES BI HA AL
MERCAD QUE SE SEMBLAN. Hay un diablo
que se parece d otro, ó hay muchos
diablos que se parecen unos d otros.
Est vel inter demones similitudo. Il y
a à la foire beaucoup d’ânes qui s'ap-
pellent Martin. Gli asini si rassomi-
gliano. | |
QUÉ SAB LO ASE QUE COSA ES SAFRÀ SI MAY HA
ESTAD ADROGUÉR ? ref. ab que se dòna á
enténdrer que no se pod judicar bé de
una cosa de que no se té conexemént.
El ciego no distingue de colores. Nemo
potest cœcus discrimina nosce colorum.
L'aveugle ne juge des couleurs. Chi vi-
no non beve non sa d' ubbriacchezza.
QUI DIU MAL DEL ASE AQUELL LO CÒMPRA, ref.
35
194 ASF |
- ab que se repren dla persóna que dis-
simula la voluntat ó ganas que té de
alguna cosa; posandli afectadamènt tat-
xas ó deféctes. Quien dice mal de la
pera ese la lleva. Qui respuere affectat,
ipse appetit. Qui parle mal de la bique
celui l'emporte. Chi fiastma vuol com-
perare.
SEGÒNS LO ASE L'ALBARDA. ref. que explica
que 4 cada cosa se li ha de donar alló
que li correspon ó ha menester. 4 ca-
ollaza su coberteraza: d chico pa-
jarillo chico nidillo. Pauperem domi-
num exigua decet domus. Selon l'ha-
bit la doublure. Gli asini si conoscono
a' basti.: |
' wbxsE DIR ase NI BESTIA. Modo vulgar de
parlar que significa sénse dir paraula;
y axí se diu: sen aná SÈNSE DIR ASE NI
BESTIA. Sin decir oxte ni moxte. Hospi-
‘ te insalutato, nec verbo dicto. Sans di-
re gare. Senza far nè motto, nè totto.
"TRÁURER LO ASE DEL COS. fr. fam. Fèr pér-
drer 4 algú la rudesa ó tráurerli la rus-
ticitat ab la ensenyansa. Desasnar. So-
cordiam alicujus excutere. Débourrer , |
deniaiser. Digrossare, scaltrire. ^
ASEJAR. v. a. ant. que se. usaba sola-
mént en la frase ASEJAR VENTURA, y sig-
nificaba exposarse ó preténdrer alguna
cosa en que se considera algun risc ó
. grave dificultat que posa en dubte la '
sèva consecució. Probar ventura. For-
tubam tentare. Tenter- fortune. Arris-
chiarsi.
ASENADA. s. f. BURRICADA.
'ASENAL. adj. ant. Lo pertanyént al ase.
Asnal, asnino. Asininus, asinarius. 4si-
ne, qui concerne les ânes. Asinile , asi-
nesco. :
ASENAS. s. m. aum. de ass. Asnazo. Asi-
nus pergrandis. Grand áne. Asinaccio.
ASEÑAS. met. La persóna mólt ruda, tónta
ó brutal. Asnazo. Stolidissimus. Stupi-
de, excessivement bête. Asinaccio, zo- *
tico, iguorante.
ASENET 6 ASET. s. m. dim. de ase. 4s-
nillo, asnico. Asellus. Anon. Asinello,
asinino.
ASFALT. s. m. Betum sólido, llustròs,
mòlt trencadis y de colór comunamént
negre, que se encén y se derritex al fog
com la pega. Va per damunt de las ai-
guas del estany Asfáltic en Judea, y en
altras varias parts de Euròpa y Améri-
ca. Se usa en la medicina, y èntra en
| _ ASP .
la composició de alguns barnissos. 4s-
Salto , pisafalto. Asphaltum. Asphale,
espéce de bitume solide. Asfalto.
ASFORSAR. v. n. ant. Refèrse ó anar
convalexénd de alguna malaltía grave.
Alear, ir aleando. Sanitatem sensim
recuperare. Se remettre d'une indispo-
sition. Rtaversi, esser convalescente.
ASGORDAR. v. a. ant. MIRAR.
ASICHATS. s. m. ant. Especie d' espuela
que sols tè una punta de ferro pera pi-
Car al caball, en élla un botó 4 dis-
tancia proporcionadà pera impedir que
èntre male la punta. | cicale. Cala
arabicum. Éperon turc. Pungetto, spe-
rone.
ASILE. s. m. ant. assito.
ASIURER. v. n. ant. stuaER.
ASMA. s. f. Malaltía de pit, que consis-
tex en la dificultat de respirar. Asma.
Asthma. Asthme, courte haleine. Asma.
ASMATIC, CA. adj. Lo qui patex de
asma , 6 lo que pertany á éxa malaltia
Asmdtico. Asthmaticus. Asthmatique
Asmático. |
ASNA. s. f. ant. BURRA.
"ASNET. s. m. ant. AsENET.
ASOLDAR. v. a. ant. ASSALARIAR.
ASPA. s. f. Dòs fustas entravessadas un:
sòbre altra, que fórman la figura di
una X. Aspa. Decussis lignea cojus fi
gura est latina X. Piéces de bois join
tes en sautoir. Due traverse in croce <
. sant’ Andrea. |
ASPA DE SANT ANDRÈU. Creu de panyo 6 b
yeta bermella en figura de aspa, qi
se posaba en lo capotillo grog que po!
taban los penitenciads per la inquisici
Aspa de san Andres. Decussis rubi
uá insigaiabetur sagum eorum , qui
(le catholica deficiebant. Croix d'étof
rouge que portaient ceux que l'inqus
tion punissait. Croce di panno rosso cl
portavano coloro a chi l’ inquisizio
puniva. |
ASPA DE SANT ANDRÈU. Insignia de la casa:
Borgònya, quese posa en las bandèt
d' Espanya. 4spa de san Andres. D
cussis, burgundæ domus insigne. Cr
de saint-Andre, sautoir. Croce
sant” Andrea. |
ASPARGATA. s. f. ant. ESPARDENTA.
ASPARREG. s. m. EsPÁRREG.
ASPASSAGAR. v. a. ant. Fér alguna (
sa mòltas vegadas, repetir un act
menyd. Frecuentar , menudear. Fi
ASP
quentare, frequentér agere. Freguen-
ter, rétterer plusieurs fois. Spesseggiare.
ASPATXAMENT. s. m. ant. DESPATX, per
l'acció de despatxar. -
ASPEA NT. s. m. apt. DESPATX,
per l'acció de despatxar. |
ASPECTE. s. m. Lo que parexen los ob-
tes á la vista, com lo aspkcre del
mr, del camp. Aspecto. Aspectus,
cosspectus, species. Aspect, vue d'un
objet. Aspetto.
wècre. Lo semblant; y axí se diu: as-
ticre venerable, aspàcra graciòs, etc.
dipecto. Vultus, facies. Aspect, avoir
un bon ou un mauvais aspect, face,
A contenance. Àspetto, volto, sem-
(SU BON Ó MAL ASPÈCTE ALGUNA COSA. fr.
met. Trobarse una cosa ab bon 6 mal
ed ó disposició. Tener buen 6 mal
apecto alguna cosa. Rem boni aut ma-
li erentús indicia prebere. En parlant
d'une affaire, d'une entreprise, pré
senter , offrir un bon aspect. Aver buo-
no 0 cattivo aspetto.
ASPERESA. s. f. ASPRESA.
ASPERGES. s. m. Veu llatina usada en
etljocòs, que significa asPERsiÓ. s-
perges. Aspersio. Aspersion; on ne s'en
rt quen plaisantant. Aspersione.
$us. Bastó curt y rodó que tè en una
extremitat un manadet de cerdas 6 una
bola de màtall vuida ab forads; dins de
la cual estan ficadas las cerdas, y ser-
vex ea las iglesias pera donar aigua be-
scita 6 espargirla al poble. També sol
ser lo máneg de plata.ó altre métall.
Hisopo, aspersorio. Aspersorium lus-
trae, Goupillon , aspersoir. Aspersorio.
re seences. fr. Arruxar 6 tirar aigua ab
lo aspérges. Hisopear. Aspergere. As»
Perger , arroser par petites gouttes.
3 spruzzare. |
ASPERITA T. s. f. ant. ASPRESA.
SSPERSIÓ. s. f. Lo acte de arruxar ab
ugua 6 cualsevol cosa líquida. Asper-
son, rociada, rociadura , rociamien-
^. Aspersto. Aspersion, l'action d'as-
perger. Aspersione, l' aspergere.
AFsÓ DE SANG. ant. Derramamènt de
sang. Derramamiento de sangre. San-
guiuis effusio. Effusion de sang. Effu- '
son sangue. A
ASPERULA DE OLOR. s. f. Planta pe-
| renne que créx cosa de mitj peu: las
| ramas són mòlt primas y compostas de
ASP - 193
DUSOS, en cada un dels cuáls naxen al
rodedór vuit fullas pétitas; y lo séu
fruit, que es rodó, está ple de: puntas
escabrósas. Tòta la planta despedex un
olòr agradable. 4sperilla. Asperula odo-
rata. Aspérule. Asperugine.
ASPI. s. m. Instrumbnt molt comú de va-
rias fórmas : la més usada es de un bas-
tó de uns tres palms de llarg en que
s'entravèssa altre més prim per la part
superiór , y altre igual á est per la part
inferiór al través del de dalt. Servex
ra recullir lo estam, seda, fil ó lli fi-
lad, fèndue madéxas. Aspa. Decussis
lignea aut cannea circulis clausa, cir-
ca quos obvoluti fili, spire fiunt. Pièces
de bois jointes en sautoir. Àspo , naspo.
ASPIA. s. f. ant. asPr. |
ASPIAD, DA. p. p. de asprar. Aspado.
ASPIAR. y. a. Recullir lo estam, fil, etc.,
. en lo aspi, féndne madèxa. Aspar. Ro-
tata decussi filum vel stamen in spiras
convolvere. Mettre en echeveau le fil qui
est sur le fuseau. Avvolger la matassa
sull’ aspo. |
ASPIERA. s. f. ant. ESPITLLÈRA.
ASPIRACIÓ. s. f. L'acció de aspirar. 45-
piracion. Aspiratio. Aspiration. Aspi-
razione. |
asPInació. En la teología mística lo afécte
ardènt de l'ànima envers Déu. Aspira-
cion. Ardentior erga deum affectus.
Aspiration de l'áme à Dieu. Affetto
verso Iddio.
AsPiBACIÓ. Gram. La forsa ab que se pro-
nuncian las vocals, que en algunas llèn-.
guas se denota ab la lletra h, y en.ca-
talá y en castellá sols en algunas inter-
jeccións. Aspiracion. Aspiratio. Manic-
re de prononcer en aspirant, aspira-
tion. Aspirazione.
ASPIRACIÓ. Mis. Lo espay menòr que la
pausa mèntres se dòna lloc á respirar.
Aspiracion. Respirandi mora, interval-
lum, spatium. Soupir, pause du tiers
ou du quart d'une mesure. Aspirazione.
ASPIRAD , DA. p. p. de asriman. Aspi-
ado
r .
ASPIRADAMENT. adv. mod. Ab aspira-
ció. Aspiradamente. Cum aspiratione.
En aspirant, avec aspiration. Con
aspirazione.
ASPIRAR. v. a. Atráurer lo aire exte-
riór , introduindlo en los pulmòns. 4s-
pirar. Aspirare. 4spirer, attirer l'air
avec la bouche. Spirare , respirare.
196 © . ASP .
ASPIBAR. Preténdrer 6 desitjar ab ànsia al-
gua empleo, dignitat ó altra cosa.
Aspirar. Affectare, appetere aliquid.
Tendre , buter , aspirer à quelque chose.
Áspirare.
ASPIRAR. Gram. Pronunciar ab forsa las
vocals, lo cual se denota en algunas
llènguas ab la lletra A, y en catalá y en
castellá sols en algunas interjeccións.
Aspirar. Litteram vel vocem cum as-
, piratione proferre. Aspirer. Spirare.
ASPIT. s. m. Culébra de un peu de llarg,
bermella, que té en lo véntre unas ra-
llas que semblan lletras. La séva pica-
da es venenòsa. Áspid. Aspis. Apice,
etit serpent. Aspe, aspide.
ASPORDIR. v. a. ant. Espavordir, espo-
ruguir. 4medrentar. Terrere, metum
‘incutere. Intimider, effrayer , epounan-
ter. Sgomentare.
ASPRA. s. f. Lo pal ó estaca que se posa
als ceps y arbres pera sostenirlos. Ro-
drigon. Ridica. Echalas , tuteur. Bron-
cone. |
ASPRE,A. adj. Lo que es desapacible al
tacto perqué té la superficie desigual ó
escabròsa , com' la pèdra ó la fusta séns
brunyir, lo drap grossét , etc. Aspero.
Asper , scaber, scabrosus. Apre; dur,
raboteux. Aspro. — .
ASPRE. Parland del terreno significa lo ma-
tex que desigual, escabròs, difícil pera
caminar. spero. Asper. Rude , anfrac-
tueux , ápre. Rozzo, alpestre.
aspre. met. Se diu de las cosas desapaci-
bles al gust ó al oido. Aspero. Asper,
acerbus. Acre, acerbe, rude au goút, à
l'oreille. Aspro, ingrato.
ASPRE. met. Se diu de tòt alló que es con-
trari á la afabilitat y suavitat de geni,
com paraulas AsPRAs. Áspero. Austerus,
severus , immitis , asper. Brusque, des-
obligeant , loup-garou. Rozzo, ruvido,
aspro.
ASPREDAT. s. f. ant. ASPRESA.
ASPREJAMENT. s. m. ant. AsPRESA.
ASPREJAR. v. n. Tenir lo sabòr aspre.
Se diu de las fruitas y dels licórs. .4s-
prear , raspar. Acerbi saporis esse. Être
ápre , acide au gout. Aspreggiare.
ASPREMENT. adv. mod. Ab aspresa; 4s-
peramente. Asperè, asperiter. Apre-
ment, rudement , séérement. Aspra-
mente.
ASPRÈR. S. M. ASBRA.
y
ASPRESA. s. f. La calitat de aspre que !
| ASS |
ténen algunas cosas. Aspereza. Asperi- .
tas, asperitudo. 4preté. Asprezza.
ASPRESA, En lo terreno es la desigualtat que
lo fa escabròs y difícil pera caminarhi.
Aspereza. Asperitas loci, scabrum. As-
- pcrité, anfractuosité d'un chemin. Dis-
ugualtá, rozzezza. ts
ASPRESA. met. Se diu de las cosas desapaci-
bles al gust y al oido; com de las fruitas
que per falta de ser maduras sòn desa-
radables al gust, de la veu ó música
esapacible , del estil desigual, etc. .4s-
pereza. Asperitas, acerbitas. Aigreur,
dpreté. Ásprezsa , amarezza. -
aspuesa. met. Rigór, rigidesa 6 austeritat
en lo tracte, geni 6 costums. 4spereza.
Asperitas, severitas, durities. Austerite,
durete. Durezza, ruviderza.
ASPRET, TA. adj. dim. de aspae. Aspe-
rillo. Acidulus, subasper. Un peu ápre.
Aspretto.
ASPRETAT. 8. f. ant. ASPRESA.
ASPRÍSSIM , MA. adj. sup. de aspre. As-
prisimo , asperrimo. Asperrimus, acer-
issimus. Tres-ápre. Asprissimo. *
ASPROR. com. asPRESA. - -
ASPROSETA. s. f. Lo gustet un xic agre
de la fruita, y de alguris licórs y mén-
jars. Asperillo , aspereté. Acidulas sa—
por. Un peu aigre ou acide. Asprume,
asprità.
ASPROS, A. adj. dim. de aspre. #spe-
rillo. Acidulus, subasper. Un peu dpre.
Asprigno.
ASQUEROS, A. adj. Lo que causa a$ccs.
Asqueroso. Nauseosus , supurus, squa-
didus, immundus. Sale, malpropre , sa-
. lope. Schifo, sudicio.
ASQUEROSAMENT. adv. mod. Ab as-
querositat. 4squerosamente. Inmundè
sordide. Salement, salopement, malpro
rement. Schifamente , sporcamente.
ASQUEROSISSIM , MA. adj. sup. de as.
QUERÒS. Asquerosisimo. Valde immun
dus. Tres-saligaud , très-malpropre
Sporchissimo, sucidissimo.
ASQUEROSITAT. s. f. Porquería ó bru
ticia que fa ascos. Asquerosidad. lm
munditia , sordes. Salete, grande mai
propreté. Lordura, sporcbezta, suci
dume.
ASSABENSAR. v. a. ant. FÈR SABER.
ASSABIRIR. v. a. ant. suavisan.
ASSABORAR. v. a. ant. ASSABORIR.
ASSABORID, DA. p. p. de assaBoRIR y ,
SABORIRSE. Catado , probado , gustez da
ASS | |
ASSABORIMENT. s. m. L'acció y efècte
de assaborir. Saboreamiento. Saporis
perceptio. L'action et l'effet de savou-
rer. Assaporimento.
ASSABORIMENT. 5. m. ant. samÒR.
ASSABORIR. v. a. assanosar, en la segóna
accepció.
MupORIR. Tastar, ménjar 6 béurer de es-
pay alguna cosa pera sentir bè lo gust
6 sabor. .Catar, probar , gustar. Deli-
berare, degustare. Goúter avec atten-
tion , faire l'essai d'un mets. Assaporire.
AMABORIRSE. V. T. SABOREJARSE.
ASSACIAD, DA. p. p. de assacian. Sa-
ciado , harto.
ASSACIAMENT.. s. m. ant. SACIETAT, FART.
ASACIAR. v. a. Satsfér de mènjar ó
béurer. Se usa també com recíproc. Sa-
aar. Satiare, saturare. Rassasier. Sa-
nre, satollare, sfamare.
sciar. met. Satisíèr en las cosas del
ánimo. També se usa com recíproc. Sa-
dar. Satiare. Rassasier , au propre et
as figure. Sbramare.
ASSADOLLAD , DA. p. p. de assapottar.
ASSADOLLAMENT. 8. m. ant. SACIETAT,
Faut. |
ASSADOLLAR. v. a. ant. ASSAGIAR , AFAR-
Tan.
3554 FETIDA. s.£ Gòma rehinósa, con-
creta, de colòr groguenc brut, ab :
groms més 6 ménos blancs, de olór sem-
blast al del porro mòlt fort y pudént,
y de un abdr amarg que fa ascos. Fluex
miturabmént y per incisió de una plan-
ta del matèx nom que se cria en Àfrica
y en Persia, y se usa en la medicina
com un remey antiespasmódic. Asa feti-
de. Assa fcetida. Assa-fietida. Assafetida.
ASSAG. s. m. ant. EnsatT3.
ASSAGELLAR. v. a. ant. sELLAR.
ASSAGETEJAR. v. a. ant. Tirar saetas á
algú pera ferirlo 6 matarlo. Asaetear.
Sagittis configere. Tirer de l'arc, de
l'arbaléte , percer de traits, de flèches.
Frecciare , saetare.
ASSAHONAD, DA. p. po de assanoxan.
Grtido , adobado , sazonado.
ASSAHONADOR. s. m. Lo qui té per ofi-
ei adobar las pélls. Zurrador, curtidor,
. Coriarius, pellio, pellionarius.
Maroguinier, corroyeur. Cuojajo.
ASSAHONAMENT. 8. m. L'acció y efèc-
te de assahonar las pélls. Curtimiento.
Coriorum maceratio. L'action de tan-
Rer. Lustramento,
“ASS ‘197 -
ASSARONAMÈNT. ant. Sabór de las viandas
assabonadas, Sazon. Sapor, gustus.
Temps de la maturité des fruits, et le
gout qu'ils produisent. Maturità.
-ASSAHONAR. v. a. Parland de las pélls,
significa picarlas, tráurer de èllas lo
réx y lo pel, posandlas en disposició
e servir pera los diferènts usos que se
fa de éllas. Zurrar, curtir, adobar.
Coria snbigere , macerare. Tanner, af-
feuter, corroyer. Lustrare, polire il
cuojo.
assanonar. Parland de viandas es donar á
éllas bon sabòr de manéra que estiguen
en lo punt que correspon pera que sian
gustòsas. Sazonar , saborear. Condire.
Assaisonner. Condire. -
ASSAHONAR. Posar las cosas al punt y madu-
resa que deuen tenir; y axí se dia que
lo sol assamòxa las fruitas; y per traus-
lació se diu també de las cosas del áni-
mo. Se usa també com . reciproc. Sazo-
nar. Maturare, maturè disponere. Mú-
rir, venir à maturité. Maturare.
ASSAIG. s. m. ant. ENSATJ.
ASSAILLER. .v. a. ant. ACOMÉTRER.
ASSAJAD, DA. p. p. de assasar.
ASSAJADOR. s. m. ant. EXSAJADÒR,
ASSAJAMENT. s. m. ant. ESSATI.
ASSAJAR. v. a. ant. ENSAJAR. |
ASSALARIAD, DA. p. p. de aSSALARIAR.
"fsalariado , señalado , conducido.
ASSALARIAR. v. a. Donar salari. 4sala-
riar , salariar. Mercede conducere. Sa-
larier, gager, donner un salaire. Sala-
riare.
ASSALARIAR. Triar, destinar 6 assenyalar
una cosa éntre multas. Señalar. Desig-
nare. Marquer, indiquer , designer. Ac-
cennare, destinare.
ASSALARIABSE. V. T. Llogarsé per un cert sa-
lari. Conducirse , ponerse d salario.
Conduci. S'engager, s'obliger à sérvir.
quelgu'un pour un certain temps, mo-
yermant un prix converiu. Assoldarsi.
ASSALT. s. m. La embestida impetuòsa
que se dòna á las murallas de una plassa
"6 fortalesa á fi de entrarhi à forsa de
armas. #sallo. Aggressus, oppugnatio,
aggresio. Assaut. Assalto.
assatt. Loacte de sorpéndrer de repènt á
las persónas , com fan los lladres als pas-
satgèrs en los camins. Asalto. Improti-
sa aggressio, invasos repentinus. L'ac-
tion de surpendre quelqu'un. Sorpresa.
ASSALT. En la esgrima es la embestida que
198 / ASS
se dòna entrand al màtèz témps lo peu
dret y la espasa. Es paraula de la esco-
la italiana. 4salto. Aggresio quedam in
arte gladiatoria. Se battre au fleuret
-_: pour s'exercer, faire assaut. Dar l'as-
salto. .
DONAR. ASSALT. fr. ASSALTAR, en la priméra
accepció. ° | |
ASSALTAD, DA. p. p. de assattar. 4sal-
tado. |
ASSALTADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui as-
saita. Asaltador. Expuguator, oppugna-
tor. 4ssaillant. Assalitore. :
ASSALTAMENT. adv. mod. ant. BELLA- |
MÈNT.
-ASSALTAR. v. a. Embestir .impetuosa-
mént una fortalesa á fi de entrarhi á
forsa de armas. saltar. Oppugnare.
Assaillir, attaquer une forteresse , mon-
ter à l'assaut. Asgalire.
ASSALTAB. Sorpéndrer , acométrer á algú
de repènt, com ho fan los lladres en los
camins. saltar, saltear. Invadere, ag-
gredi ex improviso. Attaquer inopine-
ment, assaillir. Assalire, attaccare. :
ASSALTARSE. V. Y. ant. EMPRENDARSE.
ASSALTHOM. s. m. ant. Lo qui está ador:
- mad de bonas cualitats 6 perfecciòns ab
que la naturalesa afavorex als homes.
Hombre de prendas. Egregius vir. Hom-
me marqué au bon coin. Uomo egregio.
ASSALUDADÒR. 8. IM. SALUDADÒR.
ASSAMARRAR. v.a. 'Eractar mal à algú
portandio de una part á altra ab violen--
Cia y cops. Zamarrear. Hinc inde con-
, cutere. Secouer , battre quelqu'un con-
tre terre. Scuotere, battere. |
ASSAMBLEA. s. f. Junta 6 congrès. 4sam-
blea. Conventus , coetus. Assemblee. As-
samblea. |
ASSAMBLEA: Tribunal especial del drde de
S. Joan, compost de caballèrs profèssos
y capellans de justicia del matèx òrde.
Asamblea. Tribunal sancti Joannis hie-
rosolymitani militibus peculiare. 4s-
- semblee , tribunal de l'ordre de Saint-
Jean , compose de chevaliers profés et de
chapelains. Assamblea. :
ASSAMBLEA. Mil. Toc pera que la tròpa se
reunesca y fórme en sòs cossos respec-
‘ tius y llocs destinads. Asamblea. Clas-
. Menm. Appel. Chiamata.
ASSARID ó ASSERID, DA. adj. esrurnin.
ASSARRONAD, DA. p. p. de assarnomar. |.
Tundido. ©’
ASSARRONAR. v. a. Castigar pegand
-
f
ASS
molts cops ab bastó 6 assots. Tundir.
Crebrò verberare.vel percutere. Chá-
lier à coups de bdion, de fouet, etc.
Dar un fracco di legnate.
ASSATG. s. m. ant. ENSATJ.
ASSATIAR. v. a. ant. SITIAR.
ASSATJAR. v. a. aut. EXSAJAR.
ASSATS. s. m. ant. EXSATJ.
ASSATS. adv. mod. ant. PROU.
ASSAYAR. v. a. ant. EXSAJAR.
ASSEAD, DA. p. p. de assear. Aseado.
ASSEAR. v. a. Adornar , compóndrer al-
guna cosa ab curiositat y limpies.
Asear. Mundare, expolire. Orner, pa-
rer’, mettre dans un etat de propreté
Parare, fregiare.
ASSECAD , DÁ. p. p. de AssECAR y asse-
canse. Secado.
ASSECADOR. s. m. Lo lloc destinad per
posar 4 assecar alguna cosa. Secadero.
Locus ubi aliquid siccandum exponitur.
Endroit destiné pour faire sécher quel.
ue chose. Asciugatojo.
ASSECAR. v. a. Extráurer la humitat «
fér que se e£hale de un cos mullad pe
medi del aire ó del calor. Secar. Sicca
re. Essuyer, sécher. Asciugare , seccare
ASSECARSE, v..r. Axugarse la humitat d
algun cos evaporandse. Secarse. Exsic
cari, arescere. Se dessether, deveni
‘ sec. Seccarsi.
ASSECARSE. Parland de rius, fonts, llac
"o etc., significa faltarlos l' aigua. Secarsi
Exsiccari. Se tarir. Iuaridire, seccars
assecarse. Parland de las plantas signifi
pérdrer són vigór , ufana y verdor à!
forsa dels aires y del sol. Secarse. Are
cere, exarescere. Se faner, se fletri
Appassire , illanguidire.
ASSECARSE. Fastiguejarse , aburrirse. Seca
se. Tædio affici. S'ennuyer. Annojars
seccarsi. |
assecarse. met. Parland de animals es ei
magrirse, extenuarse causa de mali
tía 6 vellesa que li consum la humit
del cos. Secarse. Macrescere. Maigri
erdre son embonpoint. 'Immagrire. |
ASSEDEGAD, DA. adj. Lo qui tè s
Sediento. :Sitibundus. Étre altéré, i
a soif. Assetato. |
ASSEGUD, DA. p. p. de Ass&uBER y :
sturERSE. Sentado.
ASSEGURAD, DA. p. p. de assecua
Asegurado. '
ASSEGURADAMENT. adv. mod. Ab!
guretat, ab certesa, séns pèrill. $ej
-
. ASS
ramente, Tatè, securé. Stirement. Sie
curamente,
| ASSEGURADOR. s. m. Lo quí assegura.
Se aplica comunamént al qui per un
cert interes respon del périll que poden
córrer algunas mercaderías ó altras co-
es. Asegurador. Assertor , sponsor.
dsureur , qui assure un vaisseau ou les
narchandises de son chargement. As-
scuratore. —
ASEGURACIO. s. f. ASSEGURAMÈNT , en la
segóna accepció.
ISEGURAMÈNT. s. m. L'acció de as-
sgurar, Aseguramiento. Securitas, 4s-
surance. Assicuramento. .
“rumèsr, Lo contracte de comers
medi del cual se assegura lo périll de
ur. Seguro, aseguracion. Cautto , sà-
iiti. Caution, sauf-conduit. Cau-
rione.
ASECURAMENT. ant. SEGURETAT.
ISEGURANSA. s. f. SEGURETAT.
ISEGURAR. v. a. Donar fermesa 6 se-
guretat à alguna cosa material pera | -
perra de ruina, 6 pera que se
tantes en lo lloc ahònt se posa, v. g.:
seta lo edifici, assecurar lo clau
ela pared. Asegurar, segurar. Firma-
mir s consolider. Assicurare,
sea Com. Respóndrer lo assegura-
dr welant lo interes pactad , de tots
6 de dema dels pèrills y danys que po-
des miren lo mar las mercaderías 6
als mbarcads , y los bucs en que
* condoeten. També se asseguran de
Ucendis los edificis y lo que contenen.
PG. Pactá mercede rei aliene
"m prestare. Garantir , moyen-
VN une certaine sontme, les marchan-
tes dont un vaisseau est charge. Assi-
nre, garantire.
55. Posar en lloc segur. Se aplica
‘munament 4 las persónas en significa-
a de posarlas presas. Asegurar. Secu-
"loco custodire, in tuto locare. Arré
7, mettre en sûreté, emprisonner.
laprigionare. |
“un. met. Afirmar, asseverar , cer-
car lo que se cónta. Asegurar. Asse-
"rare, asserere. Assurer, affirmer,
_ “enr. Assicurare, affermare.
tua, met. Preservar 6 resguardar de
dany 4 las persònas ó á las cosas, ó de-
leasarlas y destorbar que passen á po-
der de altre. Asegurar. Sartam tectum
\
ASS 199
servare, tueri. Preserver, defendre,
meltre à couvert. Preservare, custodi-
re, esentare. x
ASSEGURAR. met. Donar fermesa ó segure-
tat per medi de hipoteca ó fiausa ó pe-
nyóra.que fassa cert lo cumplimènt de
lo que se contracta. Asegurar. Piguus
dare. Donner caution ou des assuran-
ces. Cauzionare.
ASSEGURARSE. Y. T. Preyenirse de defensas.
Pertrecharse. Muniri. Se pourvoir , se
munir. Munirsi. |
ASSEGURARSE DE ALGU. Ík. ASSEGURAR , en sa
tercéra accepció.
ASSEGURARSE DE ALGUNA COSA. fr. Averiguar
bè fins á saber la certesa. Cerciorarse
bien. Aliquid usque ad certitudinem in-
vestigare. S'assurer, se certifier , s'af-
. firmer. Assicurarsi, confermarsi.
ASSEGURARSE DE FÈR ALGUNA COSA. fr. Fèr
alguna cosa bèn complerta ó casi so-
brant. No rse corto, Nihil incom-
pletum relinquere. Mettre tout en ceuvre
pour réussir à quelque chose. Grantirsi.
QUI. ABSEGURA , DURA. ref. que devota lo
ouidado ab que se deuen guardar algu-
nas cosas. 4 cada puerta su dueña. In
domús custodia nil negligendum. Qui
garde soigneusement sa mule ne la per-
dra pas. Chi va pieno, va lontano.
.ASSEMBLAR. v. n. ant. SEMBLAR.
- ASSEMBLAR. V. a. ant. Fér una cosa semblant
á altra. 4semejar. Assimilare. Assimi-
ler. Assimilare.
ASSEMEJAR. v. a. ant. sEMBLAR.
ASSENAT, DA. adj. ant. Lo qui té mòlt
seny. Sesudo , asesado. Cordatus. Sage,
Judicieux , sense. Assennato. — i
ASSENTAD, DA. p. p. de ASENTAR y AS-
SENTARSE. Ásentado , sentado.
. ASSENTAD. adj. Judiciós , prudènt. Sentado.
Quietus animo, maturus. Zranquille,
posé, grave. Posato, quieto.
| ASSENTADA. S. f..fam. CONFERENCIA. ©
DE UNA ASSENTADA. mod. adv. fam. De una
vegada. De una asentada. Continentèr,
D'un seul coup, d'une seule fais. In
. una sola volta. —. |
ASSENTAMENT. s. m. ant. CONFERENCIA.
| ASSENTAMÈNT. ant. RESOLUCIÓ.
ASSENTAR. v. a. Posar á algú de ancas
en alguna cadira , banc ó altre siti. Se
usa comunamént com recíproc. Asen-
tar, sentar. In sede collocare. #sseoir,
mettre dans un siege. Sedere. ——
ASSENTAR, Col-locar alguna cosa de mantra
F200 ASS ]
que estigue ferma. També se usa com
recíproc. Asentar. Firmare. Affermir,
poser. Posare , porre.
ASSENTAR. Posar alguna cosa per escrits
pera que conste. 4sentar. Notare, scrip-
to tradere. Noter , enregistrer. Notare.
' assentar. Presuposar. 4sentar. Ponerè,
- supponere. Supposer, convenir de quel.
- que chose. Suporre. . '
ASSENTARSE BÈ. fr. Parland de ménjar 6
béurer , vol dir fér hon profit en lo xen-
trell. Sentar. Stomacum bené accipere.
N'étre point incommod« de ce qu'on
mange, le bien digérer. Far pro.
ASSENTARSELI BÈ À ALGÚ UNA COSA. fr. Po-
sárselt, venirli bé; com ASSENTÁRSELI BÈ
lo vestid. #sentar. Convenire. Aller bien
une chose à quelqu'un; un habit, etc.
. Adattarsi bene ad alcuno qualche cosa.
'ASSENTÀRSELI BE 6 MAL À ALGÚ UNA COSA. fr.
met. que significa agradar 6 no, ser 6
no conforme, al gust ó parer de algú.
Sentar bien ó mal. Arridere, placere,
displicere. Plaire, agreer ou desobli-
ger quelque chose. Andar bene ó male,
Stare o non istare.
ASSENTIMENT. s. m. ant. Consentimént.
"senso. Assensus, asseusio. #ssentiment.
consentement. Assenso, consenso. .
ASSENTISTA. s. m. Lo qui fa contracte
ab lo estad ó ab lo públic obligandse á
donar provisións, vestids, etc: 4sentis-
ta. Redemptor , annonarius. AÁssentiste,
fournisseur, entrepreneur des vivres.
Assentista, provveditore.
ASSÈNTO, s. m. sim.
AsskwTo. En los edificis es la unió dels
materials causada per lo pes de uns sò-
bre altres que produex més solidesa y
fermesa, per lo cual després de algun
témps que es acabada una obra diem
que ha fét asskwro. Asiento. Ædium
consolidatio proprio pondere facta. Ba-
se, repos, placement d'une chose sur
une autre. Riposo.
assÈxro. Contracte que se fa pera proveir
de dinér, víurers ó géneros á algun
ekércit, provincia, etc. Asiento. Re-
- demptura. Confrat pour faire les four-
nitures , fournir des vivres, argent, etc.,
d'une armée. Contratto di munizioni di
erra.
md Apantaci de alguna cosa per es-
crits pera que no se olvide. Asiento: Ad-
notatio. Note qu'on etrit pour servir de
souvenir. Annotazione.
ASS
AssèxTo. Cordura, prudencia, madures.
Asiento. Prudentia, sana mens, Pr.
dence , circonspection , tenue. Senno.
ESTAR Ó QUEDARSE DE ASSÉNTO EN ALGUN LLOC.
fr. Establirse en algun poble ó altre pa-
ratge. Estar ó quedarse de asiento. Se-
. dem figere. Resider, étre fixe dans un
endroit. Fissarsi.
ASSENYALAD, DA. p. p. de assenrazas.
Señalado , apuntado.
ASSENYALAD, DA. adj. [nsi
nalado, Insignis. Distingue, célebre,
fameux. Famoso, celebre.
ASSENYALADAMENT. adv. mod. Ab
especialitat ó singularitat, ab expressió
determinada. Señaladamente. Maxime, :
speciatim. E xpressement , spécialement. :
- Specialmente. singolarmente. |
ASSENYALADISSIM , MA. adj. sup. de '
ASSEXYALAD. Señaladisimo. Valde insig-
nis. Très-signalé, très-distingué. Spe- :
cialissimo. |, |
ASSENYALADOR. s. m. acuta, en la :
quinta accepció. M
ASSENYALADÒR. AGULLA, en la sexta accepció. |
ASSENYALADOR. Lo bastanet 6 agulla ab que
los mestres de noys tocan las letras pe
ra que las pronuncie lo dexéble. Pun- .
tero. Index, stilus. Touche, baguette
Tocco. | ]
ASSENYALAMENT. L'acció de assenya .
lar. Señalamiento. Assignatio, desig
natio. Assignation , l'action de mar.
ter , désigner, etc. Signalamento.
I
D
y
ASSENYALAR. v. a. Posar senyal en al
una cosa pera distingiria de altra,
onarla á conéxer, 6 recordarse de a
guna especie desprès. Señalar. Signar.
Mettre une marque , faire des signau,
pour reconnaître une chose. Mettere d.
signali. |
assevrarar. Determinar, fifar person
dia, lloc, etc., per algun fi. Señalo
Designare. Assigner , fixer l'heure,
jour , etc. Fissare, signalare.
ASSEXYALAR. Fer alguna senyal en lo c
particularmènt en la cara ab alguna |
rida visible. Señalar.. Vulnere sigoa!
Devisager, balafrer y faire une bless:
au visage. Svisare, sgraffiare. |
ASSENYALAR. Tocar lo mestre ab lo assen;
ladòr 6 tocador las lletras pera que
pronuncie lo: dexàble. .4puntar. S
monstrare, Signare. Pointer, mon
avec le doigt cu-la baguette. Tocca
assenvavar. Fér alguna senyal per do
gne, fambs, Se- |
ASS
noticia de alguna cosa. Señalar. Dare
zoom. Donner avis par des signaux.
Far de’ signal
sesratar. Posar lo dit, bastó 6 altra co-
9 ab la punta dirigida á alguna persò-
mó cosa pera donarla á conéxer. Se-
ur, Digito monstrare, signare. Mon-
tr au doigt. Additare.
monts. En lo jog es posar tantos 6
rllas 6 altra senyal pera contar los
pts que guanya lo jugador. Señalar.
Pancta notare. Marquer au jeu les points
q'm gagne. Marcare i punti.
semataase. v. r. Distiugirse 6 singula-
nare, especialmènt en materias de re-
mhcié, crédit y hònra. Señalarse.
Exuere, excellere. Se signaler, se
"anlariser. Distinguersi , signalarsì , il-
hstrarsi. pod
ISEQUIBLE. adj. Lo que conse-
zune ó alcansirae. Ssequible. Quod
iq possumus. Ce qu'on peut obte-
rr. ou se procurer. Ottenibile.
(SER. s, m, cbr.
ISSERAR. v. a. ACERAR.
SERGIO, s. f. Afirmació. Asercion. As
etto. Assertion, affirmation. Asser-
Lone. asseverazione.
ASEREVAD, DA. p. p. de AssERExAR y
are, Serenado.
ASSEREMR. v. a. Aclarir, assossegar,
raquieralguna cosa, com lo tèmps,
la mar. Se ma també com recíproc. $e-
"ar. Sedare, serenare. Se rassurer ,
“mire en beau, devenir calme la
VT, 0 serein le temps. Rasserenarsi.
“tu, Posar 4 la serena algun licòr 6
"n o. Serenar. Nocturno frigori
“ud exponere. Mettre de l'eau ra:
fake qu serein. Rinfrescar col se-
Tono
tutis 6 alborots. Serenar. Sedare, pla-
pe r , calmer un emule, une
e. Tranquillare, pacificare.
ABE. v, r. Cessar La algú l’agitaciò
de denna passió, desaparexènd del
*eoblant los senyals de élla. Serenarse.
fem serenare. Se rassurer , se re-
ii son trouble. Rifarsi, rasse-
el. V. 4. ant. AFIRMAR , ASSEVERAR.
TIVAMENT. adv. mod. Afirmati-
ment. Asertivamente. Affirmaté. Af-
Melivement, avec affirmation. As-
ivamente.
TOM. I.
“us, met. Apaciguar 6 sossegar dis- -
ASS 201
ASSESI. s. m. p. US. ASSESSINO.
ASSESSINAD , DA. p. p. de assessiman.
Asesinado. ., 7
ASSESSINAMENT. s. m. ant. ASSESSINAT. >
ASSETIAR. y. a. ant. sITIAR.
ASSESSINAR. v. a. Matar alevosamènt 4
algú. Asesinar. Per insidias interficere.
Assassiner , massacrer , homicider. As-
sassinare. |
ASSESSINAD , DA. p. p. de assessimar.
Asesinado.
ASSESSINAT. s. m. L' acció de matar á
algú alevosamènt y també lo delicte que
en aquest cas se comet. Asesinato. Pro-
ditoria cades. #ssassinat, meurtre en
trahison et de guet-d-pens. Assassina-
mento , assassinio.
ASSESSINO. s. m. Aquell qui mata ale- -
vosamént. Asesino. Siccarius. Assassin,
meurtrier de dessein premédite' et en:
trahison. Assassino.
ASSESSOR. s. m. Lo advocad ab qui se
acompanya lo jutge no lletrad per pro-
veir y sentenciar en las causas. Asesor.
Assessor. Æssesseur, celui qui donne
. des conseils. Assessore. — '
ASSESSORAD, DA. p. p. de assessorar-
se. Asesorado.
ASSESSORARSE. v. r. Péndrer assessòr.
Asesorarse. Assessorem judiciis adhibe-
re. Prendre un assesseur, s’aider de
ses conseils. Prendere assessore.
ASSESSORIA. s. f. Lo empleo y cárreg
de assessor. Asesoría. Assessoris munus.
L'emploi , place d'assesseur. L'impiego
d' assessore.
ASSESTAMENT. s. m. ant. L' acció de
‘assestar. Asestadura. Directio. Braque-
ment , l'action de pointer , de viser. As-
sestamento.
ASSESTAR. v. a. ant. APUNTAR.
ASSETGE. £. m. ant. smi.
ASSETIAMÉNT. s. m. ant.
MÈNT.
ASSETIAR. v. a. ant. srrur.
ASSETIAR. V. N. ant. ACAMPAR.
ASSETJAMENT. s. m. ant. srri.
ASSETJAR. v. a. ant. assentAR, en la pri-
méra accepció.
ASSETJAR. Y. a. ant. SITIAR.
ASSEURER. v. a. assentar, en la primè-
ra accepció. —
ASSEVERACIÓ. s. f. L' acció de asseve-
rar. #severacion. Asseveratio. Afirma-
tion, assurance. Assicuramento, asseve-
razione.
ACAMPA-= *
26
204 - ASS
blica. Asonada. Tumultuaria copiarum
collectio. Rassemblement. tumultueux.
Tumulto, schiamazzo, tramazzo, gar-
buglio, trambusta.
ASSONANCIA. s. f. La correspondencia
de un sonido ab altre. 4sonancia. Con-
sonautia, concentus. Accord de deux
sons, consonnance. Consonanza. |
ASSONANCIA. Poet. La correspondencia que
‘hi ha éntre uns assonants y altres. 4so-
nancia. Similitudo vocum quarum due
ultima sillabe iisdem vocalibus aspiran-
tur. Assonnance. Simile disinenza.
ASSONANT. p. pres. de Assoxan. Lo que
fa assonancia. AÁsonante. Similitér so-
nans. Assonnant. Ássonante.
assoxanT. Poet. Se diu de la última pa-
raula del vers, que dèsde la vocal en
que se carrega lo accent, té las maté-
xas vocals que la del vers ab que deu
assonar, y també se dòna aquex nom al
matéx vers axí construid. 4sonante.
Voces quarum dux ultime sillaba iis-
dem vocalibus aspirantur. Mots qui ont
une ressemblance imparfaite dans leurs
terminaisons , assonnant. Assenante.
ASSONAR. v. n. Poet. Fér assonaucia.
Asonar. Assonare, similitér sonare. For-
mer assonnance, être assonnant. Far
aésonanza.
ASSOXAR. ant. Fèr son. Adormecer. Sopi-
re, soporem inducere. Endormir, as-
soupir. Addormentare, assonnare, so-
pire. |
ASSORTID, DA. p. p. de ssonrin. Surtido.
ASSORTIMENT. s. m. L'acció y efécte de
' assortir. Surtimiento. Provisio. L'action
de fournir. Provvedimento.
ASSORTIMENT. Lo matéx género de que se
está assortid; com un ASSORTIMENT de
panyos. Surtido. Copia, provisio. As-
sortiment , apprét, fourni. Sortimento.
ASSORTIR. v. a. Proveir de lo necessa-
ri. Surtir. Necessaria prebere, suppe-
ditare. Pourvoir, assortir. Assortire,
provvedere.
ASSOSSEGAD , DA. p. p. de AssosseGAR.
Sosegado.
ASSOSSEGAD. adj. Pacific, quiet. Sosegado ,
quieto , reportado , sesgo. Quietus,
tranquillus. Calme , paisible. Tranquil-
lo, quieto. |
ASSOSSEGADAMENT. adv. mod. Ab
sosségo. Sosegadamente. Sedaté. Tran-
quillement , paisiblement. Tranquilla-
mente. |
-
ASS
ASSOSSEGAMENT. s. m. ant. sossìeo, |
ASSOSSEGAR. v. a. Aquietar alguna co-
sa. Sosegar. Sedare, placare. Calmer,
apaiser , pacifier. Tranquillare, paci-
care. :
ASSOSSEGAR. V. D. Aquietarse ó descansar
de alguna turbació ó movimént. Sose-
gar, sosegarse , serenarse. Quiescere,
placari. $e reposer,.se délasser, se
tranquilliser. Riposare , tranquillarsi.
ASSOSSEGARSE. Y. Y. ASSOSSEGAR, en la sego-
na accepció. |
ASSOT. s. m. Instrumént que servex per
assotar. Azote. Flagrum. Fouet , instru
ment pour fouetter. Frusta.
assoT. Lo cop donad ab lo matèx assot.
Azote. Flagri ictus. Coup de fouet
Frustata. |
ASSOT. met. Calamitat, desgracia. Azote
Calamitas, afflictio. Fleau, calamite
Calamità, flagello.
ASSOTS. pl. Especie de pena infamatori
que se efecuta assotand públicaméo
al delincuènt. Æ#sotes. Supplicium (la
gelorum infamia afficiens. Peine di
* fouet infligee aux criminels. Frusta. —
assors. Cástig que donan als noys en loe:
tudi. Pages. Verbera pueris impacts
Étriviéres , fouet qu'on donne aux eto
liers. Staffilate.
assoTs Y À GALERA. loc. met. ab que se de
nota la repetició continua de una maté
- xa cosa, com del ménjar ordinari cot!
dià. Azotes y galeras. Crambe repet
ta, recocta. Mon oncle Bastien toujou
me donne à manger des carottes av
du pain. Ne vivre que de carottes. Par
asciutto e poi farina.
ASSOTAD, DA. p. p. de assoran. 4
tado. . . | |
ASSOTAMENT. 8. m. L'acció de assota
Vapulamiento , vapulacion , flagelacio.
Verberatio. L'action de fouetter.l
Sferzare, frustatura. .
ASSOTAR. v. a. Castigar 4 algú ab:
sots. 4zotar, vapular. Verberare, ll
gellare. Flageller, fouetter. Sfera
frustare.
- ASSOTILLAR. y. a. ant. SUTILISAR.
ASSUETO. s. m. Lo dia 6 tarde que
- concedex de vacacións als estudian
Asueto. Consueti dies quibus ab stud
et negotiis vacamus. $, cor
. donné à des ecoliers, jours de vac
ces. Vacauza. |
ASSUMIRSE. v. r. Apropiarse algun d
ASS
procarar $2 curació. Asistir. Ægroto
assidere. Garder, soigner, gouverner
ux malade. lnvigilare , curare.
wsm. v. n, Estar presènt. Asistir. As-
esere. Assister, concourir, être pre-
vat. Assistere.
ASITIAD, DA. p. p- de ASSITIAR.
ASITIADOR. s. m. SITIADOR.
STIAMÈNT. s. m. strt.
DNTIAB. v. a. srrian.
WIURE. v. n. ant. S£URER.
450. pron. axó. I
ISOCIABLE. adj. Lo qui naturalmént
esinclinad á la societat, 6 tè disposició
pera élla. Sociable. Sociabilis. Sociable,
pi aime naturellement la compagnie.
Setabile.
ASOCIACIÓ. s. f. L' acció y efécte de
sar y associarse. Asociacion. Con-
atio, societas. Association. Associa-
sore, associamento.
iNOCIAD, DA. p. p. de associar y as-
was. Asociado.
ISOCIAMÈNT. s. m. ant. ASSOCIACIÓ.
ASOCIAR. v. a. Donar 4 un per com-
pur ¿alguna persòna ó empresa. 450-
dar. pala Associer , E djoindre.
Asociare,
sous. v. r. Juutarse 6 acompanyar-
altre per algun efècte, com los
caes per los sèus tractes, los
jutges de un tribunal ab los de altre
per falar ua plèt. Asociarse. Conso-
ur. S'asocier , s’agreger, s'ad-
fondre d un autre. Associarsi, unirsi.
ISSOCIAT. s. m. ant. COMPASY.
ASSOE. 4. m. Substancia simple que en
forma de gas èntra en la composició
del ire atmosféric : per sí sol no es res-
pre, y en èll no hi pod vínrer
tiegoa animal , ni cremarhi ningun cos.
e. Gas aroticum. Azote. Azoto.
SSOLAD, DA. p- p. de assoLan y Asso-
Mtt. Ásolado
WOLADOR , RA. s. m. y f. Lo qui des-
ex 6 arrasa alguna cosa. Asolador.
Vutator, eversor. Désolateur , des-
rutesr. Desolatore.
ISOLADURA. s. f. ant. pxsoració.
SOLAR. v. a. Destruir , arruinar , ar-
far, Asolar. Vastare, depopulari. Ra-
Pr dévaster. Devastare , depredare,
ru. Cansar als enemigs danys y es-
Vagos ab incursións, destruind y cre-
Rod sembrads y edificis. Infestar , ta-
ASS 205
lar. Devastare, depopulari. Riáner,
saccager, ravager. Distruggere, spo-
polare.
ASSOLAR. DETERNINAR ; RESÓLDRER.
ASSOLARSE. v. r. Aclarirse los licòrs baxand
lo solatge al fondo del vas. Asolarse ,
reposar. Desidere, subsidere. S'epurer,
s'eclaircir , déposer. Purificarsi , ripur-
arsi.
ASSOLDAR. v. a. ant. soLDaR.
ASSOLEYAD, DA. p. p. de assoLEYAR y
ASSOLEYARSE. Ásoleado.
ASSOLEYADOR. s. m. Lloc descubert bo
pera péndrer lo sol. Solana, solejar.
Solarium. Endroit où le soleil donne
en plein. Solatio.
ASSOLEYAR. v. a. Posar: al sol alguna
cosa. Asolear , solear , insolar. Soli ex-
ponere. Insoler, mettre, exposer quel-
que chose au soleil. Soleggiare.
ASSOLEYABSE. v. Y. Péndrer lo sol. Tomar
el sol, coger el sol. Solem captare.
Prendre le soleil. Soleggiarsi.
ASSOLIDOR. s. m. ant. Lo qui aconse-
guer 4 algú. A/canzador. Qui accedit
ad eum quem consequendo assequitur.
Celui qui atteint , qui obtient. Incalza-
tore. '
ASSOLIMENT. s. m. L' acció de aconse-
guir. Alcance. Accessio ad eum quem
consequendo assequimur. L'action d'at-
teindre. Incalzamento. .
ASSOLIR. v. a. Alcansar, aconseguir. 4l-
canzar. Assequi, consequi. Atteindre,
-attraper, joindre. Arrivare, ragiu-
gnere.
ASSOLIR. ant. ATRAPAR.
ASSOMAR. v. n. ant. Aparéxer, dexarse
véurer. Asomar. Ostendere, proferre.
Poindre , commencer à paraítre. Gua-
tare, far capolino.
ASSOMBRAR. v. a. Causar admiració.
Asombrar. Stupefacere. Étonner , stu-
pefier. Stupefare , sbalordire.
ASSOMBRAR. ant. Espantar. Asoribrar. Ex-
terrere. Épouvanter , effrayer. Sbigot-
tire, impaurire. .
ASSOMBROS, A. adj. Lo que causa es-
pant 6 admiració. 4sombroso, pasmo-
so, prodigioso. Mirabilis, stupendus.
onnant , merveilleux, surprenant.
Meraviglioso, stupendo.
ASSONAD, DA. p. p. de assomar. Aso-
0.
ASSONADA. s. f. Junta tumultuaria de
gént pera perturbar la tranquilitat pú-
206 ATA
A éxa vana ciencia se donaba lo nom
de ASTROLOGÍA JUDICIARIA. Astrologia.
Astrologia. Astrologie. Astrologia.
- ASTROLOGIC, CA. adj. Lo que pertany
á l' astrologia. Astrológico , astrologo.
Astrologicus. Astrologique, qui ap-
partient à l'astrologie. Astrologico,
d' astrologo.
ASTROLOMIA. s. f. ant. ASTRONOMIA.
ASTRONOMIA. s. f. Ciencia que tracta
de la grandaria, mida y movimént dels
cossos celestes. Astronomia. Astrono-
mia. Astronomie, science des astres.
Astronomia.
ASTRONÓMIC, CA. adj. Lo que pertany
à l’ astronomía. Astronomico. Astrono-
micus. Astronomique. Astronomico.
ASTRONOMICAMENT. adv. mod. Se-
gons los principis y règlas de l' astro-
nomía. Ástronómicamente. Astronomi-
cá ratione. D'une maniére astronomi-
que, astronomiquement. Astronomica-
mente.
ASTRÓNOMO. s. m. Lo qui profèssa
l^ astronomía. A4strónomo. Astronomus.
Astronome. Astronomo.
ASTRUCH, CA. adj. ant. AFORTUNAD.:
ASTUCIA. s. f. Ardit, manya, sagacitat.
Astucia. Astus, astutia, calliditas, ver-
sutia, vafritia. Astuce, ruse, subtilité,
finesse. Astuzia, furberia, accortezza,
sottigliezza, scaltrimento.
ASTUCIOS , A. adj. ant. astur.
ASTURDID , DA. adj. estuaDID.
ASTUT, TA. adj. Lo qui té astacia. 4s-
tuto. Astutus, callidus, versutus, va-
fer. Ástucieux , rusé, sagace , finaud.
Astuto, scaltro.
ASTUTAMÈNT. adv. mod. Ab astucia.
Astutamente. Astutè, callidè, versutè,
vafrè. 4vec astuce. Astutamente.
ASUAVAR. v. a. ant. SUAVISAR.
‘ ASUBTILIAR. v. a. ant. SUTILISAR.
ASUSAUGAR. v. n. ant. SOSSEGAR.
ASUSAUJAR. v. n. ant. sossEGAB.
ASVAYR. v. a. ant. ENDERROCAR.
AT.
ATÀBAL. 5. m. ant. TABAL.
ATABALAD, DA. p. p. de ATABALAR.
ATABALAR. v. a. ATOLONDRAR.
ATACAD. DA. p. p. de atracar. Atacado.
ATACADOR. s. m. Instramènt per atacar
los candns de artillería. 4tacador, es-
tiva, roquete. Asserculus ligneus, sti-
ATA
pando nitrato pulveri in tormentis bel-
licis. Fouloir , refouloir. Battipalle.
ATACAR. v. a. Acométrer, embestir.
Atacar. Oppuguare ,: aggredi. AÁlta-
quer , assaillir, Assalire , assaltare.
ATACAR. met. Apretar á altre en algun ar-
gumènt 6 sobre alguna pretensió. 4/a-
car. Urgere, instare , in angustias redi-
gere. Serrer de prés , combattre quel-
u'un par le raisonnement. Prenderse-
' la contra qualcheduno.
ATACAR. Ficar y. apretar lo taco en la es-
copeta ó en cualsevol altra arma de
fog. Atacar. Pulverem nitratum in ca-
tapulta stipare. .Bourrer, refouler la
charge dans une arme à feu. Metter
lo stoppaccido nell" arme.
ATACO. s. m. L'acció de atacar, acomé-
trer ó embestir una plassa , efércit, etc.
Ataque. Aggressio, oppugnatio. Álta-
ue, charge. Attacco, assalto.
ATACONAD, DA. p. p. de araconar y
ATACONARSE. Remendado; zurrado; atra-
cado.
ATACONADOR. s. m. Lo qui sols adòba
las sabatas véllas, foradades 6 gastadas.
Zapatero de viejo, zapatero remendon.
Veteramentarius , sutor cerdo. Savetier.
Ciabattino. È
ATACONAMENT. s. m. apòs, en la pri-
méra accepció.
ATACONAR. v. a. Adobar las sabatas
véllas. Remendar. Resarcire. Rapiccer,
rapetasser. Rattoppare , racconciare.
ATACONAR. Castigar á algú pegandli , espe-
cialmènt ab assots. Zurrar , santiguar,
solfear, sobar, tundir. Verberare,
tandere. Chátier à coups de fouet, d:
bâton, etc. Sferzare.
ATACONARSE. V. T. vulg. Átiparse. Atibor-
rarse , rellenarse , tupirse. Cibis opple-
ri, ingluviem refercire. Farcir son es-
tomac , se bourrer. Impinzarsi.
ATALAYA. s. f. Tórra féta regularmént
en lloc alt pera registrar desde allí la
campanya, ó lo mar, y donar avis de
lo que se descubrex. Atalaya, vigi.
Specula. Echauguette , beffroi. Vedetta.
ATALAYA. La que antiguamènt ocupaba una
part interiór del recinto de la paso:
Roqueta. Speculæ, ac pro naculi ge-
nus Sorte Ple chevalisr PS arlant de
fortification. Cavaliere: eminenra di
terreno fatta per offendere. |
ATALAYA. Cualsevol altura desde la cual s
descubrex mòlt terreno. Atalaya , vito.
ATA
vistillas. Specula. Lieu élevé d’où l'on
découvre une grande clendue de ter-
rain. Veletta.
aTaLaYa. 8. m. Lo home destinad à regis-
trar desde l' atalaya, y donar avis de lo
que descubrex. Atalaya, vigía, atala-
yador , ojeador. Speculator. L'homme
qu'on poste sur l'echauguette, sur le bef-
froi. Veletta , vedetta.
ATALAYAD, DA. p. p. de ATALAYAR. #la-
layado ; columbrado: atisbado.
ATALAYADOR, RA. s. m. y f. ATALAYA,
lo home destinad , etc.
sTUAYADOR. ant. Lo qui procura averi-
guar tôt lo que passa. Atalayador,
aisbador. Scrutator , investigator. Ce-
ha qui guette. Spiatore.
ATALAYA R. Y. hi Registrar la campa-
nya 6 lo mar désde alguna altura pera
donar avis de lo que se descubrex. 4ta-
lyar , vigiar. Speculari. Etre en ve-
dette , guetter. Stare alla veletta , osser-
rare.
muivag. Oyirar de lluny alguna cosa.
Columbrar. Prospicere. Apercevoir, de:
cawrir de loin. Scorgere.
iram. met. Observar 6 espiar las ac-
abes de algú. Atalayar, atisbar. Ob-
servare, attenté inspicere. Ébier, guel-
ter. Adocchiare.
ATALATARSE. Y. FP. ADONARSE. 2
ATALANTAR. v. n. ant. Agradar. Ata-
lantar, egradar. Placere, arridere.
Plaire, convenir. Piacere.
ATALUSSAR. v. a. Tallar una montanya
ó uz terreno posandio en pla inclinad ó
pesdènt com lo que fórma la muralla
de usa fortificació. Escarpar. Declivem
reddere. Couper un terrain en pente.
Dar china. .
ATALLADOR. s. m. ant. Lo qui surt de-
vant per una dressèra. Atajador. la-
r. Celui qui arréte, qui coupe
chemin. Colui che va per scorciatoja.
ATALLAMENT. s. m. ant. DRESSÈRA.
muasdèwr. ant. Medi pera terminar al-
guna desavenencia. Corte, ajuste. Via,
ratio finem discordie imponendi. 4r-
ranger , accommoder une affaire ,
moyen adopte pour terminer un diffe-
rent. Assetto. |
ATALLA NT. mod. adv. ant. PER LA DRES-
SERA.
ATALLAR. v. a. ant. Exir al encontre á
. algá per una dressèra á fi de detenirlo.
| 4tajar.1ntercipere, intercludere. Pren-
-
ATA 207
dre un chemin de traverse pour arréter
quelqu'un. Tagliar la strada.
ATALLAR, ant. Escursar camí anand per la
dresséra. Atajar. Breviori via ire. Cou-
per chemin. Pigliar la scorciatoja.
ATALLAR. met. ant. Detenir lo curs de al-
guna cosa, com lo fog , los plèts, etc.
Atajar. Coércere , restinguere. Arréter
les progres , les effets de quelque chose.
Reprimere, affrenare.
ATALLS. s. m. pl. ant. PLER.
ATAMBÓR. s. m. Certa máquina pera
pujar tóta classe de pesos. Grua. Tym-
panum. Grue, escoperche. Grua, ar-
ano.
ATANASIA, s. f. Especie de lletra de im-
prèmpta un grau majór que la de cicr-
ño. Atanasia. Characteris typographi-
ci genus. Saint-Augustin. Silvio.
ATANASIA. Planta ramòsa , alta de un pam
y mòlt pareguda é la Òrenga: al cap de
muot fa un pòm ab certas flors com
bombóllas doradas que duran mòlt
temps. Ferba de/santa María , atana-
sia. Costus hortensis, tanacetum. Ta-
naisie. Atanasia.
ATANASIA MARINA. Planta de un peu de al-
tura, ab las fullas en figura de ferro
de llansa, y las flors grogas. Está tòta
cuberta de un borrissol blanc molt llarg
ue sembla cotó. Algodonosa. Athana-
sia maritima. Tanaisie maritime. Tana-
ceto.
ATANS. 8. m. p. us. APBOXINACIÓ.
ATANSAD, DA. p. p. de ATANSAR y ATAN-
. SARSE. Acercado , aproximado.
ATANSAR. v. a. p. us. ACERCAR.
ATANSARSE. V. T. p. US. ACERCARSE.
ATANYER. v. n. p. us. PERTÁNYER.
ATAPAID, DA. p. p. de arapars. Tupido.
ATAPAID. adj. Se aplica al panyo que está
bén apretad cuand ix de la perxa. 4ci-
pado. Compactus. Serre, uni; on le dit
du drap. Compresso.
BÈx aTapain. mod. adv. Mólt pitjad. Re-
calcadamente. Confertim. Dune ma-
niére serrée, pressée. Calcatamente. —
ATAPAIMÈNT. s. m. L'acció y efècte de
atapair ó atapairse. Jupa. Stipatio.
L'action d 'entasser , et l'effet de cette
action. Stivamento.
ATAPAIR. v. a. Pitjar mólt alguna cosa
tancandli los poros. Se diu especialment
de las pastas, y se usa també com re-
cíproc. Tupir. Stipare. Entasser , ser-
rer, presser. Stivace, serrare, uñire.
208 ATÉ
ATAPAR. v. a. ant, TAPAR.
ATARANTAD, DA. adj. que se aplica á la
persóna que fa las cosas deprèssa y
sens consideració. Atronado. laconside-
ratus, preceps. Étourdi, vente. Sven-
tato, stordito, cervellino. |
ATARANTAR. v. a. Excitar 6 persuadir
á algú pera que fassa alguna cosa in-
- consideradamént. Levantar de cascos.
— Ad aliquid inconsultè faciendum excita-
re. E.xciter, fomenter , être cause. Ec-
cítare, provocare , muovere, stimolare.
ATASCAD, DA. p. p. de ATASCARSE.
ATASCARSE. v. r. Obstinarse ó mante-
nirse ferm en la seva opinió 6 diotámen,
sèns escoltar las rahòns y persuasións en
contra. Encastillarse , cerrarse de cam-
piña, cerrarse. Sue sententiæ tenacem
esse, vel tenaciter adherere. Tenir fer-
me, persister. Intestarsi.
ATATXONAD, DA. p. p. de ATATXOXAR.
Tachonado ; claveteado ; embutido.
ATATXONAR. v. a. Adornar alguna co-
sa sobreposandli algun dibux de tatxe-
tas. Tachonar. Tasciolas ad ornatum '
superassuere. Garnir de clous dores ou
argentes. Guarnire di chiavelli.
ATATXONAR. Clavar en una cosa móltas tat-
xas, com en los bauls. Tachonar , clave-
tear. Clavis ornare. Clouter. Guarnire
di bullette.
ATATXOXAR. Umplir alguna cosa pitjand lo
que se fica en ella. Embutir. Farcire.
Mettre , presser une chose dans une au-
tre. Calcare.
ATAVIAD, DA. p. p. de ATAVIAR. #{a-
viado.
ATAVIAR. v. a. Adornar, compóndrer,
assear. Ataviar. Ornare. Parer, em-
bellir. Ornare , fregiare, abbellire.
ATAVIU. s. m. Lo adorno y compostura
de la persóna. 4tavio. Ornatus, cultus.
Atour, parure. Ornamento, acconcia-
mento, assetto.
ATEIRADAMENT. adv. mod. ant. ARRE--
GLADAMÈNT.
ATEIRAMENT. s. m. ant. ÒRDE, RÈGLA.
ATEISME. s. m. Opinió impía dels que
nègan la efistencia de Déu. Aleismo.
Atheismus, atheia. Atheísme. Ateismo,
: d' Ateo.
ATEISTA. s. rh. Lo qui nèga la efistencia
de Déu. Æteista. Athens, atheos. Athee.
Ateo, ateista.
ATEMORISAD, DA. p. p. de atEMORI-
SAR. Atemorizado.
”
ATE
ATEMORISAMENT. s. m. ant. L'acció y
efécte de atemorisar. Aterramiento.
Terroris injectio; terror. L'action d'at-
terrer. Sbigottimento.
ATEMORISAR. v. a. Causar temór. Ate-
morizar. 'Terrorem injicere. Intimider,
alarmer. Intimorire, sbigottire, spa-
ventare , impaurire.
ATEMPERAD, DA. p. p. de ATEMPERAR.
Atemperado , temperado.
ATEMPERADAMENT. adv. mod. ant.
Ab templansa 6 moderació. Templada-.
mente, temperadamente. Temperatè.
Moderement. Moderatamente, ammisu-
ratamente.
ATEMPERAR. v. a. Reduir alguna cosa
al sèu temperamènt. Atemperar, tem-
perar. Temperare. Reduire quelque cho-
se d son lemperament. Temperare, mo-
derare, attemperare. -
ATEMPERAR. Moderar, calmar, mitigar al-
guna cosa. Atemperat. Mitigare. Tem-
perer, adoucir, moderer. Mitigare,
modificare , appiacevolire.
ATEMPERARSE. Y. r. Acomodarse á alguna
cosa. Atemperarse.- Sese accomodare.
$e régler. Accomodarsi a checché sia ,
indurvisi, adattarsi. I
ATEMPTAR. v. a. ant. INTENTAR, PROJEC-
TAR.
ATENALLAR. v. a. Árrancar trossos de
carn á alguna persóna ab estenallas.
Atenaccar, atenazar , tenacear. Forci-
ibus dilaniare. Tenailler. Attanagliare.
ATENCIÓ. s. f. L'acció de aténdrer. Aten-
cion. Attentio. Attention. Attenzione ,
attendimento.
ATENCIÓ. Cortesía, urbanitat, respecte wi
obsequi. Atencion. Comitas, observan-
tia, urbanitas. Égard, respect. Riguar-
do, rispetto.
ATENCIÓ. Consideració, miramént; y axí se
diu en ATENCIÓ á sos mérits. Atención.
Respectus. Consideration , attention.
Considerazione.
" ATEND. s. m, ant. ATENCIÓ.
ATENDARSE. v. r. ant. Mil. acamparse.
ATENDAT. DA. p. p. de ATENDARSE.
ATENDEMENT 6 ATENDIMENT. s. m.
ant. ATENCIÓ.
ATENDENCIA. s. f. atenció.
ATENDRER. v. n. Estar ab cuidado 6
aplicació á lo que se mira, ou, fa 6
diu. També se usa com actiu. Atender.
Attendere , animum intendere. Écouter ,
préter attention. Attendere, por mente,
‘ATE \
stare attonto, '
atesoaza. Tenir consideració é alguna co»
sa. Atender. Considerare, expendere,
Considerer , avoir egard. Attendere,
considerare. :
troncs. Mirar per alguna cosa 6 cuidar
de (la. Atender. Alcui rei diligenter
icere ; studiosé aliquid curare.
Prendre soin de quelque chose. Curare,
tener conto,
¿TÉSDRER. V. 3. ant. ESPERAR. . x
ATENIES , A. adj. Lo natural de Aténas,
ólo que pertany á aquella ciutad. Ate-
niense. Atbeniensis. Athenien , di Athe-
nes. Ateniense, d' Atene.
ATENIRSE. v. r. Arrimaree , adherirse á
aguna persòna 6 cosa tenindla per més
segura. Atenerse. Alicui adhærere, opi-
sont alicujus stare. S'en tenir d...
se rapporter d.... Biferirsi, attenersi,
appagarsi.
AIENT , TA. adj. Lo qui tè 6 fifa l'aten-
ció en alguna cosa. Atento. Attentus,
intentus, /fttentif, éveillé. Attento.
arksr. Lo qui té urbanitat 6 cortesía.
Atento. Comis , urbanús.. Honnéte , cour-
tois, poli. Cortese, gentile, garbato, —
ATENTAD, DA. p, p. de aTENTAR. Álen-
tado.
ATENTAMENT. adv. mod. Ab atenció.
Atentamente, Attentò. Atientivement.
Attestamente, con attenzione.
ATEsTambrr. Ab urbanitat 6 cortesia. Aien-
tamente. Comitèr, urbané. Poliment,
Aonnetement. Gentilmente. i
ATENTAR. v. a. Intentar 6 cométrer al-
gun delicte. Atentar. Machinari , con-
tra jas et fas aliquid facere. tenter.
Commettere , far un attentato.
ATENTAT. s. m. Delicte ó excés gran.
Atentado. Pergrave facinus , soelus. 4t-
tentgt, grand crime. Attentato, delit-
to, misfatto. !
vrvrir. Proceimént de jutge séns prou
jurisdicció , 6 contra 1? órde y fórma
prevé lo dret. Atentado. lllegalis
judicis actus.. Subversion des lois par
un juge qui s'arroge la juridiction
qu'il n'a pas. Sovversione delle leggi. :
ATENTÍSSIM , MA. adj. sup, de aTÈnT,
Atentisimo. Intentissimus, urbanissimus.
Tres-gttentif, tres-honnéte. Gentilissi-
mo, assai garbato. ,
ATENYER. v. n. ant. egaTÁNY£A.
4T:gYER. ant. ARRIBAR.
&ÉSYER. v. a. territ,
TOM. 1.
ACONSEGUIR, En
ATP. g09
la . primàra. accepció. |
ATEO. s, m, ATRISTA,
| ATERMENADOR. s, m. ant. Lo qui posa
fitas é las terras. 4mojonador, Finitor.
Celui qui plante des bornes; Colui che
pone termini, |
ATERMENAR, v. a. ant. Fiter, 4mojo= '
nar, mojonar. Agros terminare. #bor-
ner , mettre des bornes, planter des li-
mites, Limitare, oonfiuare , por confini,
ATERRAD, DA. p. p. de ATERRAR y ATER-
RARSE. Aterrado.
ATERRAMENT. s. m. ant. L'acció y
efècte de aterrar. dterramiento. Ever-
sio: terror, L'action d'atterrer, Atter-
rimento. .
ATERRAR. v. a. Tirar á terra. 4terrar.
Prosternere, evertere. Renverser par
terre. Atterrare, abbattere, gettar a
terra.
ATERRAR. Causar terrór. Se usa també com
recíproc. 4terrar , aterrorizar. Terre-
re. Epouvanter » consterner , remplir de
terreur , d'effroi. Atterrire.
ATERRARSE. V. r. Ndut. Arrimarse los bar- .
cos à terra. Aterrarse. Oram legere.
Prendre terre les vaisseaux, Approda-
re alla terra.
ATERRIT, DA. adj. ant. Aterrad , ater-
rorisad. Aterrorizado. Exterritus, ter-
. ritus. Effrayé, epouvante, Atterrito ,
sbigottito. >
ATERRORISAR. v. a. ATBRRAR, en la se-
gòna accepció.
ATERROSSAD, DA. p. p. de ATERROSSAR,
Aterronado.
ATERROSSAR. v. a. Fer terrossos de al-
guua cosa. Se usa també com recíproc.
Aterronar. In glebas cogere. Diviser la
terre ou autre matière dure en parcel-
les, en moltes, en grumeaux. Ridurre
a zolle.
ATES, A. p. p. de atenpaer. Atendido ,
atento.
ATES. adv. mod. En atenció ó considera-
ció á alguna cosa; y axí se diu: aTzs
que es mòlt docte, etc. Atento. Quo-
niam, quapropter, quocirca. ' 4itendu
que... vu que.... en égard à... Avuto
. riguardo, rispetto a.
ATESAR. v. a. Ndut. Estirar ó posar ti-
bants los caps ó velas. Atesar. Vela,
rudentes extendere. Roidir, tendre un
cordage , une voile. Tesare.
ATESORAD, DA. p. p. de 4TESORAR. Ale
sor ado, .
37
210 * ATI |
ATESORAR. yv. a. Recullir y guardar
tresors y riquesas. Atesorar.. Divitias
; condere, accumulare. Thesauriser ,
amasser des tresors. Tesaurizzare , teso-
. Feggiáre, accamular tesori. — .
ATESTACIÓ. s. f. Declaració de testimo-
ni ó de persóna que testifica ó afirma
alguna cosa. Atestacion. Testificatio,
attestatio. Attestation , témoignage. At-
testato, certificato.
. ATESTAT. s. m. TESTIMONIALS. |
ATIAD, DA. p. p. de ara. Atizado.
ATIADOR, RA. s. m. y Í. Lo qui atia.
Atizador; soplador. Excitator, conci-
tator. Mttiseur , celui qui attise. Aizza-
tore, colui che attizza. )
ATIAR. v. a. Avivar lo fog ó removénd
los tiòns 6 bufand pera que no se apa-
gue. dlizar. lgnem excitare. Áttiser,
approcher les tisons l'un de l'autre pour
les faire mieux brúler. Attizzare.
- ATIAR. met. Fomentar 6 avivar las passions
y af&otes. Atizar. Ciere, excitare. Fo-
menter , allumer les passions. Incitare ,
, stimolare, aizzare.
ATIC. s. m. Lo cos de arquitectura que
se col-loca per adórno damunt de la
cornisa de un edifici, y ocupa á vega- |
das la mitat y 4 vegadas tòta la facha-
da de èll. 4tico. Frons ædium atticur-
. ges. Áttique. Attica.
ÀTIC, CA. adj. Lo pertanyént á Aténas.
Ático. Atticus. Qui est de facon du pays
d' 4thénes , attique. Attico.
ATINAD , DA. p. p. de arran. Atinado.
ATINADAMENT. adv. mod. Ab tino, ab
acert. Atinadamente. Dexteré ; probé.
. efdroitement , habilement. Destramen-
te, giudiziosamente ,. con discerni-
mento, -
ATINAR. v. a. Acertar, donar en lo blanc.
Atinar. Scopum attingere. Frapper au
. but. Imbroccare , imberciare.
ATINAR. met. Ácertar alguña cosa per con-
jecturas 6 sènse véurer |’ objécte. Ati-
nar. Rem acu tangere. Trouver une
chose par hasard, par conjecture. Ap-
porei.
ATINGUD, BA. p. ‘p. de ATEmIRSE. Ale-
nido.
ATIPAD, DA. p. p. de ativan. Hartado.
ATIPAR. v. a. tif la gana de ménjar
6 de héurers Se usa també com recí-
proc. Hartar. Batiare. Rassasier , gor-
ger de nourriture. Sfamare , soddisfare.
ATIPAR. met. Satisfér lo gust ó desit) de
ATLETA. s. m. Lo qui
ATM
alguna cosa. Se usa comunamdat com
recíproc. Hartar. Desideria explere, 5;-
tisfaire amplement un besoin quelcon-
. Satollare, sfamare , assagiare,
ATIPAR. met. Fastiguejar, cansar. També
se usa com reciproc. Hartar. Fastidi-
re, tedium inferre. Degodter, ennu-
yer. Infastidire, stuccare.
ATIPLAD , DA. adj. Lo que tè la veu 6
to de tiple. Ziplisonante. Acuta voce
preditus. Qui a une voix de dessus.
Che ha voce di soprano. " .
ATIRIZIA. e. f. ant. rcTENICIA.
ATLÁNTIC, CA. adj. Lo que pertany 4
Atlante, com mar aTLÁwTIC, isla aTLis-
Tica. Atlántico. Atlanticus. Atlantique.
Atlantico. .
ATLÁYTIc. Se aplica á un órde de arqui-
tectura que se distingex dels cinc co-
neguds en que en lloc de columnas so- '
len posar en lo toscá y en lo dóric fi-
guras 6 estatuas. Atldntico. Atlanticu:.
Atlantique, ordre d'architecture. M-
. lantico.
ATLAS. s. m. Geog. Col-lecció de maps.
Se digué axí aludind 4 la fábula de At
las ó Atlant, que sostenia lo móa sobre
las espatllas. Arias. Atlas geographieus
chartarum geographicarum volume.
Atlas, Atlante.
pelea. Luchador
atleta. Athleta, luctator. Ath/ete. Atle
ta, lottatore. -
ATMÓSFERA. s. f. Fis. Fluido sutil :
elástic que rodeja un cos per tot:
parts, y participa de sòs movimènt
Atmósfera. Atmosphæra. Atmosphiri
Atmosfera.
ATMÓSPERA. Tòta la massa de aire. ab s
vapòrs, exhalaciòns, múvols y met
ros, que rodeja lo globo de la tei
fins 4 una altura considerable. 4tmò:
fera. Atmosphera terrestris. Amo
phére terrestre. Atmostera.
atmésrena. met. Lo espay al cual s ext
nen las emanacións y los influtos È
cualsevol cos, com ATMÓSFERA magne!
ca, eléctrica, etc. Atmósfera. Atmo
-phæra. Atmosphere. Atmosfera.
ATMÓSFERA. Lo fluido sutil que se supos
rodedòr del sol, de la lluna y deu
planetas. Atmósfera. Atmospbara se
not planetarum. Atmosphere. Atur
era.
ATMOSFERIC, CA. adj. Lo que pert
4 l’ atmósfera. Atmosferico. Atmospb
ATO
ricas, Lumospherigue , qui a rapport à
l'atmosphère. Atmosferico, che appar-
tiene ali’ atmosfera.
¡ITOULONDRAD, DA. p. p. de aroton-
sag, Aturdido, atolondrado, atro-
rsoroxaD. adj. que se aplica 4 la persò-
u que obra ab desmasiada vivesa y
ense refletió. Atolondrado. Incouside-
nins, præceps animo, iu consilii cæ-
cas. Étourdi, turbulent. Stordito , in-
considerato. . |
\NLONDRAMENT. s. m. L'acció y
este de atolondrar ó atolondrarse..
diolondramiento. Perturbatio. Elour-
d'iserment , etourderie. Stordimento,
atronamento.
irsovoR xk vr. Acceleracié confusa y des-
vtenada. Tropelia. Inordiuata prope-
nio, festinatid. Foule, précipitation
acompagnee de desordre, de confu-
sn. Confusione, fretta disordinata.
ATOLONDRAR. y. a, Perturbar los sen-
Dis à algú, amohinar. Se usa també
com reciproc. ÁAturdir, atolondrar,
atronar. Perturbare, obtundere. Étour-
dir, fácher. Sbalordire, stordire.
ATOMISTA. s. m. Lo qui seguex ó de-
fensa lo sistema dels átomos. Atonusta.
Nomorum sectator. Partisan du sys-.
leme des atómes. Atomista.
ATOMISTIC, CA. adj. Lo que pertany
als atomistas. dAlomístico. Atomorum
sealenfiz congruus, consentaneus. Qui
4 rapport aux partisans ou à la doc-
trine des atómes. Atomistico.
ATOMO. s. m. Lo cos més pétit que se
sposa indivisible. Atomo. Atomus. Ató-
me. Atomo.
ATUMR. v. a. aut. ATURDIB, ESPANTAR.
3TOMT , TA. adj. Pasmad de algun ob-
éste 0 succès raro. .4tónito. Attonitus,
stupefactus, stupens, obstupefactus.
ait, etonne. Stupefatto, attonito.
ATONTIMENT. 5. m. ant. L'acció y eféc-
te de atontir. Atontamiento. Stupor,
gapiditas. Abrutissement, etourdisse-
ment. Stupidezza, stolidezza.
TONTIR. v. a. ant. Aturdir 6 atolon-
drar. Atontar. Stugetacere, obtunde-
re. Assoter , abrutir. Shalordire.
aroymasg. v. r. ant. Torparse tònto, en-
toatirse. Entontecer, entontecerse. In-
fitaari, stupidum vel stolidum reddi.
& rendre imbécile, stupide, hebcte.
Stupidire.
ATR 211
ATONTIT DA. p. p. de ATONTIA y ATON-
TiasE. /ftontado ; entontecido. —
ATONYAD, DA. adj. Apretad. Apreta-
do, prieto. Compactus. Serre, con-
traint. Ristretto , riserrato.
ATORDIMENT. s. im. ant. ATURDIMÈST. ',
ATORDIR. v. a. ant. ATURDIR.
ATORGAD, DA. p. p. de aronear.
ATORGAMENT. s. m. OTORGAMÈNT.
ATORGANT. p. pres. de ATORGAR. -OTOR-
GANT. + |
ATORGAR. v. a. OTORGAR. |
ATORMENTAD, DA. p. p. de atomme5-
Tan. Atormentado.
ATORMENTADOR , RA. s. m. y f. Lo
qui atormènta. ,drormentador. Fortor,
cruciator. Celui qui tourmente , impor-
tun , fatigant. 'Tormentatore.
ATORMENTAR. v. a. Afligir 6 molestar
corporalmènt á altre. Atormentar. Tor.
quere, cruciare. Tourmenter , faire
souffrir quelque tourment de corps.
Tormentare.
ATORMENTAR. met. Causar aflicció , moles-
tia ó enfado. Se usa alguna vegada com
recíproc. 4tormentar, Afficere aliquem
dolore, molestia; vexare, Obseder,
harceler, affliger. Afíliggere, tribolare.
ATORMENTAR. ant. Donar tormènt 4 algú
pera que confèsse la veritat. Dar tor-
mento. Extorquere aliquem. Donner la
question d un criminel. Dar tortura,
. dar corda.
ATOROSAT, DA. adj. ant. que se apli-
caba á la bestia que patex torsó. Tbr-
zonado. Torminosus. Qui a des tran-
chées , en parlant d'un cheval , etc. Che
pote pondi.
ATORROLLAD, DA. p. p. de aronno-
LLAR.
ATORROLLAR. y. a. ATURRULLAR.
: ATORSONAT, DA. adj. ant. ATonosaT.
4
l
ATRABILIARI, RIA. adj. Med. Lo per-
tanyènt 4 l' atrabílis, Ætrabiliario,
atrabiliosa. Atrà bili affectus. Atrabi-
laire. Atrabiliario. 2
ATRADILIS. s. f. Med. La cólera ó bilis
negra. Atrabilis. Bilis atra. Atrabile,
bile noire. Atrabile.
ATRACAD, DA. p. p. de atracan. Á(ra-
cado. .
ATRACADERO. s. m. Paratge ahònt po-
den sèus pèrill arrimarse 4 terra las em-
barcacións menórs. Atracadero. Statio.
Atterage. Ancoraggio.
ATRACAR. v. a. Parland de embarca-
4 +
-
212 ATR .. .
cións , arrimarlas 4 terra, 6 anas à al.
tras. Se usa també com recíproc. Atra-
car. Navim appellere. .4pprocher un
' vaisseau de terre ou d'un autre vais-
seau. Approdare. |
ATRACAR. Méujar y béurer mòlt, atiparse.
Se usa comunamènt com recíproc. 4tra-
‘car, atiborrar , emborrar , embuchar ,
embutir, zampar. Cibis oppleri, edere
‘ ad satietatem. Bd/rer, gorger, empi-
frer. Diluviare, pacchiare , divorare.
ATRACCIÓ. s. £ L'acció ó virtat de
D atráurer. Atraccion. Attractio, attrac-
tus. Attraction, l'action d'attirer. At-
| trazione, attraimento.
ATRACTIU, VA. adj. Lo que atrau ó té
‘ virtut de atráurer. Atractivo. Attra-
- hendi vim habens. 4Attrait , appas. At-
' trattivo , allettamento.
ATRACTIU. S. m. Gracia en lo semblant ó
en las paraulas, accións y costums que
Cautiva la voluntat. 4!ractivo, Mlecebre,
» illiciam, illectamentum, illectatio. 4t-
" tractif , attirant, séduisant , ravissant.
Vezzo, attrattivo.
ATRAFAGAD , DA. p. p. de ATRAFAGAR-
- SE. Atrafagado.
ATRAFAGAD , Da. adj. que se aplica á la per-
sòna que está dedicada á móltas cosas
ú ocupacións. Atareado. Pluribus in-
tentus, addictus. 4/ffairé, embesogne.
Affaccendato.
ATRAFAGARSE. v. r. Afanyarse. Atra-
| fagar. Defatigari. Se fatiguer , s'exce-
der de travail. Affaccendarsi.
ATRAIRER. v. a. ant. ATRAURER.
ATRAPAD, DA. p. p. de arraran. Álra-
pado, cogido.
JA TE HE ATRAPAD. expr. fam. ab que se
significa que á algú se li ha fèt confes-
sar'ab manya lo que vol negar. Cogite.
Teuco te. Je te tiens. T” ho colto, ci
sei caduto.
ATRAPAR. v. a. Agafar á la persòna que
. fatg ó va deprèssa. Atrapar , coger. De-
prehendere, deprendere. Atteindre,
saisir quelgu'un qui fuit. Arrivare, rag-
' giungere.
ATRAPAR. ACONSEGUIR, en la primèra accep-
ció.
ATRAPAR. Sobrevenir , sorpéndrer; y axí se
- diu: lo armari la pluja, la nit, etc. Co-
ger. Improvisó occupare. Surprendre.
Cogliere , sorprendere. .
. ATRAPAR. Trobar, encontrar; y axi se diu:
me ATRAPÁ descuidad. Coger. Depre-
, ATR
hendere. Trouver , rencontrer, Trovare.
ATRAPAB. Sorpéndrer 4 algú, descabrind.
. li són engany 6 descuid. Coger. Menda-
cium, dolum alicujus detegere. Sur-
prendre , attraper dans une fourberie,
etc. Sorprendere , cogliere.
ATRAS. dr. ll. ab que se denota la part
posteriór de alguna cosa, ó lo que está
6 quéda endarréra. Atras.A tergo. 4r
riére, derrière. Dietro.
atras. adv. t. Se diu de cualsevol cosa ja
passada. Atras. Retro. Avant , anterieu-
rement , ci-devant. Di dietro.
ATRAS. S. m. Lo elècte de atrassar 6 atras-
sarse. Atraso. Retardatio: bonorum
amissio, eris alieni magnitado, appres
sio. Retard, délai. Indugio, ritardo.
ATRAS. Lo que se ha dèxad de pagar en lo
temps degud. Se usa comunambnt en
plural. Ætrasados, caidos. Redditus,
vegtigalia constitato die non soluta.
Payement arriére. Resto di debito.
ATRAS QUE, Ó ATAAS DE, mod. adv. No obs
tant que, á més de; y axf se diu: arms
que vé tard encara renya. Tras de.
Preterquam quod, insuper. Outre que.
Oltre che.
ATRASSAD , DA. p. p. de aTaassan. Átra-
sado. |
arrassan. adj. Empenyad, endeutad. Atra-
sado. Multis nominibus obligatus , are
. alieno obrutus. Arrieré, court d'ur-
gent, endetté. Indebitato.
ATRASSAD DE SOTICtas. Se diu de la persò-
na que ignora lo que saben tòts, 6 lv
que es mòlt comú. Atrasado de noli-
cias. Notissimarum rerum iguarus. Qu
n'est pas au courant: des connaissance
les plus communes à tous. Scarso di no
tizie. no,
ANAR ATRASSAD. fr. Estar aconseguid, tro-
barse faltad de medis. Andar d tre
- menos cuartillo. Paupertate , inopi la:
borare. Être court d "argent. Aver po
chi pezzi iu tasca.
ATRASSAR. v. a. Retardar. Ætrasaï
Procrastinare. Retarder. Ritardare, 1
dugiare, differire.
ATRASSAR. ant. CAUSAR.
ATRASSAR. PROPOBCIONAR.
atrassar. Fèr la trassa de algun edific
Trazar. Delineare. Donner le plan,
dessin d'un édifice. Far il diseguo.
ATRASSARSE. v. Y. Anar á, ménos en algu!
cosa, com en la hisènda, en los esti
dis, etc. Retrasar. Retrorsam ire. D
.. ATR ,
meurer en arrière, s'arrierer. Árre-
tara.
ATRAURER. v. a. Portar cap 4 sí algu-
m cosa, com lo iman al ferro, la ga-
reta 4 la palla. Atraer. Attrahere. 4t-
ürer, tirer à soi. AStrarre.
mirar, met. Inclinar 4 altre 4 la sèva
slantat , opinió, etc. Atraer. Allicere,
iere, attrahere aliquem ad se. 4t-
rare, incliner, gagner la volonté d'au-
im. Attrarre, allettare.
ITUVESSAD , DA. p. p. de ATRAvESSAR
' iuvessenst, Álravesado , travesado.
rumsub. adj. que se aplica al animal
uscad de pare y mare de diferénts cas-
ts. Mestizo. Hybridas. Metis, engen-
dé d'animaur differens. Meticcio.
russa. adj. Se diu del gós de diversas
nas. Atravesado. H ybrida canis. Chien
vis, de deux races. Meticcio.
^u ATRAVESSAD. fr. ATRAVESSAR, en la
piméra accepció. |
MRAVESSAR. v. a. Posar dua cosa de
wa part 4 altra, com una biga de una
i altra pared. Atravesar, travesar.
Transversè ponere. Zraverser , croiser.
Attraversare. |
ut, Passar de part á part lo cos 6
te membre de éll ab espasa, flétxa,
de. Arravesar. Transfodere, trans-
Percer. Trafiggere, passar
d bad banda. 55 F
ritu. Passar crasand de una part à
"n, com arravessan la plassa, lo ear-
RI, ee. diravesar. Transire. Traver-
sr. Trversare , passare a traverso»
“iu. En to jog fèr travèssas , apos-
Ur £m eosa fora de lo que se juga:
lo que selen fèr també los miradòrs à
vx de algun de los que jugan. Atra-
“i. Extra principalem ludi sortem
altquid spondere. Parier. Scommettere.
Tate, v. r; Posarse alguna cosa en-
emi de altras. Atravesarse. Sese in-
"pere. S'interposer. Frapporsi.
“rase, Interposarse, interessarse,
fre en algun ‘empenyo 6 fèt de al.
tr. dlravesarse. Intercedere. S'immis-
Cr» intervenir dans une affaire d'au-
^. Mischiarsi , intrare.
visse. lotervenir, 6 córrer alguna
“e que impedex lo curs de: altra.
ers. Intervenice. Se mettre en
Ors devant que chose , et servir
l'obstacle. ie
Mise, En los jogs de interes se diu
ATR 215
de la cantitat que se ha perdud ó gua-
nyad. Atravesarse. Ahcujus summe
jacturam in ludo fieri. Se monter , en
parlant du gain ou de la perte au jeu.
Giuocarsi.
ATRAUMENT. s. m. ant. ATRACCIÓ,
ATRESSI. adv. mod. ant. À més de axó,
ademès, Otrosí. Item insuper. En outre,
de plus. Oltrecció.
ATRESORAR. v. a. aTESORAR.
ATRET , TA. p. p. de Araívunzn. Atraido.
ATREVID , DA. p. p. de ArBEviase. Álre-
vido. à
ATREVID. adj. Lo qui se atrevex , y lo fèt
ab atrevimént. Atrevido. Audax. Har-
di, audacieux. Ardito, audece.
ATREVIDAMÈNT. adv. mod. Ab atre-
vimént. 4trevidamente. Andactèr. Har-
diment, intrepidement. Audacia.
ATREVIDET, TA. adj. dim. de arnevio.
. Atrevidillo. Audaculus. Petit entrepre-
nant, petit audacieux, petit gaillard.
Audacino. - |
ATREVIDÍSSIM, MA. adj. sup de arae-
vin. Atrevidisimo. Audacissimas. Tres-
teineraire , très-osc'. trés-decide. Auda-
cissimo. 007
ATREVIMENT, s. m. L'acció y efécte
de atrevirse. Atrevimiento. Audacia.
Hardiesse , audace. Audacia , ardire.
ATREVIRSE. v. r. Determinarse á algun
fet 6 ditxo arriscad , irreverént 6 inso-
lént. Atreverse. Audere. User de cer-
taines libertés , manières ou paroles ha-
sardeuses , insolentes. Ardire. -
ATRIBUCIO. s. f. Filos. L'acció de atri-
buir. Atribucion. Attributio. Attribu»
tion. Attribuimento.
ATRIBUCIÓ. Facultat, jurisdicció, cárreg.
Atribucion. Facultas, jus, munus. Fa-
culté, juridiction, autorité qui appar-
tient à quelqu'un. Facoltà , attribu-
zione. '
ATRIBUID , DA. p. p. de ATAIBUIR. Atri-
buido , tribuido. — .
ATRIBUIR. v. a. Donar ó aplicar 4 un al-
guna cosa. Se usa també com recíproc.
Atribuir. Attribuere. Attribuer , impu-
ter. Attribuire, ascrivere.
ATRIBULAD, DA. p.p. de aTmIBULAR y -
ATRIBULARSE. Amotinado ; atribulado.
ATRIBULAD. adj. TRIBULET, ATOLONDRAD.
ATRIBULAR. v. a. Perturbar las poten-
. cias de l'ànima y los sentits. Se usa tam-
bé com reciproc. 4motinar. Turbare, '
commovere. Émouvoir, agiter, trou
4
214 ATR
bler. Turbare, intorbidare.
ATRIBULARSE. v. Y. Patir tribulació. Se usa
també com actiu. Atribularse. Ærum-
nis angi. S'affliger, se chagriner, Ac-
corarst , augosciarsi, addolorarsi.
ATRIBUT. s. m. Cada una de las cuali-
tats 6 proprietats de una cosa. Æribu-
to. Attributio. Attribut, Attributo.
ATRIBUT. Teol. Cualsevol de las perfeccións
de la essencia de Déu, com la séva om-
nipotencia, la sèva sabiduría, lo sèu
amòr, etc. Atributo. Attributa divina.
Attributs de la divinite, Attributo.
ataisut: Símbol 6 senyal que denota lo
carácter y ofici de las figuras, v; g.: la
palma, aratsur de la victoria, lo cadús-
seo de Mercuri, etc. Atributo. Insigne,
quo figura quevis dignoscitur. Symbo-
le qui caracterise les personnages ou fi-
gures, comme la palme, le laurier.
Simbolo , attributo.
ATRICIÓ. s. f. Dolòr de haber ofes á Déu
per la gravedat y fealdat dels pecats,
per temór de las penas del inferu, ó de
pérdrer la benaventuransa, ab propó-
' sit de la esmena. .4tricion. Attritio, At-
trition. Attrizione. |
ATRINXERAD, DA. p. p. de aTRiNxERAR
y ATRINTERARSE. Atrincherado; bar-
reado. .
ATRINXERAMENT. s. m. TuxxbRA. —.
ATRINXERAR. v. a. Tancar ó cenyir ab
trinxéras alguna cosa pera defensarla.
Atrincherar. Aggere, cingere, vallare.
Retrancher , faire des retranchemens.
Trincierare. | |
ATRINXERARSE. V. r. Posarse en trinxèras
á cubert del enemig. Atrincherarse,
. barrearse. Aggere, vel vallo se munire.
Se retrancher. Trincierarsi.
ATRISSAR. v. a. ant. Reduir á pòls. Pul-
verizar. Pulverare. Broyer , pier. 'Lri-
tare, sminuzzolare, ridur in polvere.
ATRISSAT , DA. p. p. de araissar. Pul-
'verizado.
ATRIT , TA. adj. Lo qui tó atrició. 4ftr;-.
to. Attritus. Qui a de l'attrition. Chi
ha attrisione.
ATRIVENSA. s. f. ant. aTREVIMÈRT. .
ATROBAR. v. a. ant. TROBAR. o
ATROCISSIM , MA. adj. sup. de armos.
Atrocisimo. Atrocissimus. 7rés-enorme,
très-atroce.. Átrocissimo.
ATROCITAT. s. f. Crueltat gran. .4tro-
cidad. Atrocitas. Atrocite. Atrocità.
ATROMPETAD, DA. adj. que se aplica
-
ATR
al canó de trabuç , carrabina, ete. , que
té la bòca eu forma de trompeta. 4ho-
cardado, atrompetado. lu tube for.
mam ore composito. Qui est en forme de
trompette. Che ha forma di trombetta.
‘ ATRONAD, DA. p. p. de arnosaz. ro.
nado. -
AYRONAD. 8dj. ATOLONDRAD.
ATRONAB. v. a. Fèr gran sòroll á imi- ©
, tació del tro. 4tronar. Strepere, tom-
re. Faire un bruit semblable d celui du
. tonnerre. Rintronare. |
ATROPELLAD, DA. p. p. de arrorenar
y ATROPELLARSE. Atropellado.
ATROPELLADAMENT. adv. mod. Ab
desòrde y confusió, mòlt deprèm. -
Atropelladamente. Tumultuosè, tumu -
tuatim , tumaltearià. Brusquement , tu
. multueusement, Tumultuosamente, fret-
tolosissunamente.
ATROPELLADOR, RA. s. m. y f Lo
qui atropélla. Atropellador. Concu-
cans. Celui. qui foule, qui brusque:
Brusco, frettoloso, pugnitopo. |
ATROPELLAMENT. s. m. L' acció y
efécte de atropellar. Atropellamiento.
Conculcatio, conculcatus. L'action de
fouler,. de brusquer. Calpestamento, '
fretta , scortesia.
ATROPELLAR. v. a. Passar precipita"
damènt per sòbre de alguna person
Atropellar. Conculcare. Faire char
passer brusquement par dessus què
qu'un. Calpestare.
ATROPEULAR. met. Parlaud de liés, respèt
tes 6 inconyeniènts, no fèr cas de esti
cosas: passar per sòbre. de èllas sf
ningun reparo. Atropellar. Parma
nihili paudere. Ne faire attention |
rien. Couculeare.
ATROPELLAR. met. Ultrajar á algú de para
la sens donarli lloc de parlar ó expos
las sévas rahdos. .Ltropellar. Contum
liosé agere. Brusquer, offen quei
qu'un par des paroles es, incivile
Oltraggiare. . |
ATROPELLARSE. V. T. À pressurarse mass:
"las obtas 6 paraulas. _4tropellarse. Pr.
cipitantèr agere. Se précipiter, se h
ter trop dans l'execution d'une cho
Precipitarsi.
ATROPELLARSE. Donarse empentas uns à
tres en algun concurs. Atropellarse.
mutoo protrudere. Se pousser les
les autres, se precipiter. Spioge
estrudersi. -
| ATS 2!
ATROS. adj. Enorme, grave. tros.
Atrox. Enorme. Airoce. —
ATROS. Fer, cruel, inhumá, #troz. Atrox.
race cruel, inhumain. Atroce, cru-
ele. 7
ATROSMÈNT. adv. mod. Ab atrocitat.
AÁtrozmente. Atrocitèr. Ercessivement,
cruellèment. Atrocemente.
ATROSSAD, DA. p. p. de arrossan. So-
faldado.
ATROSSAR. v. a. Axecar las faldas. So-
faldar. Vestem , lasciniam allevare,
succingere vestem. Lever, trousser sa
robe, Alzare.
ATRUTINAD, DA. p. p. de ATRVTIXAR y
ATRUTINARSE. E nvilecido.
ATRUTINAD. adj. VIL, Bax.
ATROTINAR. v. a. APORRONAR.
¿TRUTINARSE. Y. T. Ábátrerse, pérdrer un
la estimació que tenia. Envilecerse. Vi-
lescere, degenerare. S'avilir, devenir
vil, abject, se dégrader. Avvilirsi.
ATSAR. s. m. ACAS, CASUALITAT.
tan. En lo jog de villar, cualsevol dels
dos costats del ou que miran á la mesa,
y en lo de la pilota las cantónadas, por-
tas, finéstras y altres destórbs. Azar.
la globulorum aut in pile ludo quod-
cumque certos ducere jactus prohibet.
Ford de blouses au jeu du billard , et
les entoignures au jeu de paume. Risal-
te nel giuoco del bigliardo; cantonata
sel greoco della palla.
ATMRENA. s. f. aut. Certa vestidura
larga y rodóna que usaren antiguamènt
la docas. Ciclada. Cyclas. Sorte de ro-
be trafnante et arrondie par le bas, à
l'asage des femmes. Gonnella.
ATSAVARA. s. f. Planta. Adzabara. Pi-
ta, magey. Agave americana. Pite,
als-púe , plante d'Amerique dont on "
tire du fil. Aloè.
ATSEGAYA. s. f. ant. Llansa ó dard pè-
üt. Azagaya. Missile telum. Zagaie,
javelot. Zagaglia.
ATSEROLA. s. f. Lo fruit del atserolèr :
tè lo colór encarnad 6 grog, lo gust
agre peró saboròs, y dins tres pinyolets
unids mòlt forts. Acerola. frati. Azero-
le, fruit. Azzeruola.
AISEROLER. s. m. Arbre de trenta à
cuaranta peus de alsada, que fa las flors
en fórma de rahims, y las
fullas retalladas. La sèva fusta, que es
dara y de un colòr de carn, es mòlt
estimada. Acerolo. fran. 4zerolier, Par-
a ATU 215
bre qui porte les azeroles. Azzernolo.
ATSIBAR. v. a. apt. ETSIBAR. -
ATTANYENT. p. pres. ant. ezarexvisr.
ATTENDAR. v. n. ant. acampanse.
ATTENEDOR , RA. adj. ant. Lo que es
digne “de atenció 6 merex ser ates.
Atendible. Consideratione diguus. Qui
merite être ecoute. Chi merita d? esser
atteso. - -
ATUFARSE. v. r. ant. Enfadarse, enu-
- jarse. Atufarse. Ivasci. Se fácher, se
-depiter. Stizzirsi. :
ATUIR. v. a. vulg. Matar. 4piolar. Ne-
care. Ther , ôter la vie. Amazzare, uc-
cidere. /
ATURAD, DA. p. p. de ATURAR y arc-
RARSE. Detenido , parado ; retenido.
ATURAD. adj. Encugid, parad, descuidad
en sas accións y moviménts. Parado.
Segais, remissus, hærens. Len! , indo-
lent , avoir un coeur de glace. Agghiac-
ciato, lento, immobile. |
ATURADA. s. f. L'acció de aturarse. Pa-
rada, detencion. Statio, mansio. Sejour,
station, delai. Soggiorno, o
NO TENIR ATURADOR. fr. met. Entre-
garse desordeuadamènt als vicis. Cor-
* rer sin freno. Effrenaté agere. Se lais-
ser emporter sans frein par des vices.
Essere sfrenato.
ATURAMENT. s. m. ENCANTAMÀNT.
ATURANSA. s. f. ant. ATURADA. |
ATURAR. v. a. Suspéndrer alguna cosa,
impedir, destorbar que passe endavant.
Detener , parar. Morari, sistere. 4rre-
ter, suspendre. Trattenere, sospende-
‘re, arrestare, fermare.
AFURARSE. v. r. Cessar en lo movimènt 6
en l'acció, no passar endavant en èlla.
Parar, pararse, detenerse. Morari,
sistere. S'arréter. Fermarst, arrestarsi.
arunarse. Detenirse lo que es de altre.
Retener, detener. Detinere, retinere.
Retenir, garder ce qui appartient d
autrui. Rattenersi.
ATURARSE. ant. ENVERGONYIRSE.
ATÚRAT. expr. fam. ab que algú s''excusa
de fèr lo que altre li demana. No en
mis dias. Nuuquam per me licebit. De
ma vie, ni de mes jours. Ce la vedremo.
ATÚRAT. exp. fam. ah que algú manifésta
que evitará lo fér alguna cosa de que
, judica que lin pod resultar dany. Guar-
da Pablo. Cavè, absit. Gare, prenez
garde ; revenez-y. Áspetta un pó.
Ja LO ATURABÁN. fr. met. y fam. ab. que se
216 'ATX
dòna 4 enténdrer que 4 la persóna que
viu entregada als plers li vindrà dia en
que tinga que sufrir y patir, Fa le ven»
rd ó le llegard su san Martin, Extre-
ma gaudii luctus occupat. On lui arrive”
ra son mardi, Ei fara giudizio.
ATURDID, DA. p. p. de aturDm. Atur-
dido, atronado. .
phxan ATURDID. fr. DÈTAR PARAD.
QUEDAR ATURDID. fi. QUEDAR PÁRAD.
ATVADID, adj. Espantad, acoquinad. 7a-.
mañito. Pavidus, Craintif , timide. Ti-
mido, pauroso.
ATURDIMENT. s. m. Perturbació dels
sentits , que s' experiménta regularmént
en lo cap. Aturdimiento. Perturbatio,
commotio. Étourdissement, ébahisse-
ment. Sbalordimento.
ATURDIMENT. Admiració gran. #sombro,
pasmo. Stupor. Étonnement , surprise.
Stupore , ammirazione,
ES UY ATURDIMÈNT. fr. fam. ab que s’ ex-
prèssa lo excés ó multitut de alguna
cosa. Es una atrocidad ; es un juicio.
Nequit verbis exprimi quantum sit.
C'est un excès, c'est une chose enorme,
una barbarità.
ATURDIR. v. a. Perturbar los sentits á
algú. Aturdir, atronar. Perturbare.
Étourdir. Turbare, $balordire.
ATURDIR. Causaz mòlta admiració. Se usa
també com reciproo. #urdir. Stupofa-
cere. Admirer, etonner, donner d
l'admiration. Stupire. |
ATURRULLAD, DA. p. p. de atuagu-
LLAR. Aturrullado. .
ATURRULLAR. v. a. fam. Confóndrer,
déxar á algú sènse paraula. 4turrullar, |
- Confundere, jus verborum adimere.
Decontenancer , confondre. Imbroglia-
re, confondere, conturbare.
ATXA. s. f. Ciri llarg y gruxud de figu-
ra cuadrada y ab cuatre blens. Hacha.
Fax, funale. Flambeau de cire. Tor-
chio, face. —
ATXA. ant. DESTRAL.
ATXA DE vÈxr. La que se fa de espart y
pega. que resistex al vent séus apagar-
$e. Hacha de viento , hachon. Fax spar-
tea picataque vento resistens. Torche de
» resine, etc. Torcia da vento.
PASSAR Ó REGALAR L'ATXA. fr. Fóndrerse 6
derritirse ab excès fènd canal la cera.
Correrse la hacha, Funale liquefieri.
Coider le flambeau, la chandelle. Scor-
rere, liquelarsi, .
-
' 'AUG
ATXACÓS, A. adj. Lo qui pátex algun
atxaque ó mal habitual, 4chacoso,
achaquiento. Valetudinarius, invaletu-
diparius. Maladif, infirme , grabatai-
, re. Valetudinario.
ATXADA, s. f. Cop de .atxa. Hachazo.
Ictus face impactus. Coup de hache ou
de flambeau. Torchiata,
ATXAQUE. s. m. Indisposició ó malaltía
habitual. chaque, alifafe, aje. Inva-
letudo. Infirmité, maladie habituelle.
Malore abituale.
ATXARI. s. m. Hèrha. isano.
ATXÈRA. s. f. Lo candèlero en fórma
de palmatoria, ahònt se posa l'atxa,
Hachero. Candelabrum in formam fe-
rule manuale fuvalibus sustinendis,
Grand chandelier pour les flambeaur.
Viticcio. |
ATXETA. s. f. dim. de atra. Hachuela ,
hacheta. Parva fax. Hachereau, as-
sette. Ascetta.
AU.
AU. s. m. ant. AUCÉLL.
AUBADA. s. f. ALBADA.
AUCA. s. f. ant. oca.
_AUCA. Jog. OCA. /
AUCELADOR. s. m. aut. Cassadòr de au-
célls. Cazador de aves. Auceps. Chas-
seur d'oiseaux. Uccellatore.
"'AUCELEGADÒR. 8. m. ant. Cassadòr de
aucélls. Cazadar de aves. Auceps. Chas-
seur d'oiseaux. Uccellatore. ——
AUCELL. s. m. Nom que se dòna á aquells
auimals que ténen tót lo cos ó una
gran part de èll cubert de plómas, y
que tènen solamènt dòs peus y dós alas,
mediant las cuals la major part de ells
volan. 4ve, pdjaro. Avis, ales, volu-
cris. Oiseau. Uccello.
aucètr. met. Astat, sagas y cautelòs. P«-
jaro. Sagax, callidus, versutus. Hom-
me fin, rise. Volpe.
AUCÈLL DE LA CUA LLARGA. fam, XEHIXGA.
AUCELL DEL PARADIS, Aucèll de mitj peu de
alsada, que tè lo cos de colòr de palla,
lo pit blau, las alas negras, y lo vèntre
cendròs. Sota de las alas li naxen una
porció de plòmas mòlt printas y dès ve-
gadas més llargas que lo sèu cos. Ae
del paraiso, pdjaro del sol, manuco-
diata. Paradisea apoda. Oiseau-du-pa-
radis. Uccello del paradiso.
AUGÈLL DE Passa. Lo qui en'certas esta-
AUC
ciòns del any se muda de una regió 4
altra. Ave pasagera , de paso. Avis pe-
regrina. Oíseau de passage. Uccello di
passo. . . .
AUCÈLL DE RAPINYA. Lo qui se manté de
aucélls y cuadrúpedos que cassa y ma-
ta: com tòts los de la séva especte, té
lo bèc corvo y fort, y las unglas gru-
xudas y més fortas també que los tres
auedlle. Ave de rapina. Avis rapax.
"Oiseau de proie. Uccello di preda.
avucknt wocrumwo. Lo qui de dia s' está
amagad y vola solamént de nit. 4ve
nocturna. Avis nocturna, noctivaga.
Oiseau nocturne. Uccello notturno.
AUCÈLL PASSAD NO ES ENGABIAD. Tef. AUCÈLL
VÈLL NO ÈNTRA EN GABIA,
accen SaLVATGE. Lo qui may 6 rara ve-
gada se domestica y futg de poblat.
Ave silvestre ó brava. Avis silvestris-
Oiseau sauvage. Uccello ramingo.
AUCÈLL VÈLL NO ENTRA EN GABIA. ref. que
ensenya que no es fácil enganyar als
que estan versads en alguna cosa ó tè-
nen experiencia de élla. Pajaro viejo
no entra en jaula. Aunosa vúlpes haud
capitar laqueo. Contre l'oiseau vieux
cest inutile la cage. Non torna mai in
sabbia 1” uccel che ne fuggì.
Mi FUGID LO AUCÈLL DE LA GABIA. fr. met.
Mà PUGID LO AUCÉLL DEL NIV.
Ni rous LO AUCkLL DEL NU. fr. met. ab
que # explica que algú á qui se busca-
ba ab cuidado ha fugid del siti ó pa-
ratge abònt se creya trobarlo. Saltó el
pájaro del nido. Evolavit, aut fugit,
evasit. Les oiseaux sont déniches ,' se
sont enfuis, vades. L'uccello se n' ando.
Ms vaL SER AUCÈLL DE È0SC QUE DE GABIA.
ref. ab que se denota lo mòlt apreciable
que es la llibertat. El buey suelto bien
se lame. Non benè pro toto libertas
venditur auro. Des trésors le plus grand
cest la liberte. Cavallo sciolto ratto
MÉS VAL SER AUCÉLL DE BOSC QUE DE GABIA.
ref. ab que se manilèsta que es millór
la condició del reo que futg. Mas vale
salto de mata, que ruego de buenos.
Fuga patrono melior. 1 vaut mieux at-
tendre de loin que de pres. Fuggi, fug-
gi, e non morrai.
MÉS VAL UN AUCÈLL EN LA MA QUE UN’ ÁLIGA
EX LO AIRE, Ó MÈS VAL UN AUCÈLL EN LA
MA QUE DÓS QUE VEJAS' VOLAR. ref. que
aconsella que no se dèxen las cosas se- |!
TOM. 1.
AUD 217
guras encaraqué sian pètitas, per la
esperansa de altras majòrs que sòn con-
tingèuts. Mas vale pdjaro en la mane
- que buitre volando. Certum pro incerto
ne mutato. Le moineau pris vaut mieux
que l'oie qui vole. Meglio è fringuello in
man , che tordo in frasca.
AUCELLAS. s. m. aum. de avckit. Pa-
jarote. Avis grandior. Aug. d'oiseau. -
Uccellone.
AUCELLET. s. m. dim. de aucktz. Ave-
ciea , avecilla , avecita , pajarico , pa-
jarillo, pajarito. Avicula. Dim. d'oi-
seau. Uccellino. 2 |
AUCELLOT. s. m. Lo aucéli gros, des-
conegud ó que no se li sab lo nom. Pa-
jarraco, pajaruco, avechucho. Imma-
nis ignotaque avis. Gros oiseau dont on
ignore le nom. Uccellotto.
AUCIR. v. a. ant. maTAR. —
AUCIDERE. v. a. ant. MATAR.
AUCIURE. v. a. ant. MATAR. i
AUDACIA. s. f. Seguretat 6 excessiva
confiansa ab que algú sèns témer lo pè-
rill,6 sèns respectar lo pudòr se atre-
vex á alguna cosa temeraria. Audacia ,
osadía. Audacia. Audace. Audacia.
AUDACIOS, A. adj. ant. AUDAS.
AUDACIOSAMENT. adv. mod. aut. Ah
audacia. Osadamente. Audactèr. Auda-
cieusement. Audacemente.
AUDAS. adj. Lo qui obra ab audacia.
Audaz, osado. Audax. Audacieux »
hardi. Audace , ardito.
AUDICIÓ. s. f. ant. AUDIENCIA.
AUDICIÓ. for. ant. EÉ MEN DE TESTIMONIS.
AUDIENCIA. s. f. Lo acte de oir los so-
berans, superiòrs y ministres 4 las per-
sonas que ténen que parlarlos. Audien-
cia. Audientia. Audience. Audienza.
AUDIENCIA. Tribunal de justicia que com-
pren cert territori y se compon de mi-
nistres togads. Audiencia. Conventus
juridicus. Audience. Udienza.
AUDIENCIA. Lo edifici ahónt se reunex lo
tribunal del matéx nom. Audiencia.
Conventus juridici ædes. Audience. Au-
dienza.
"DONAR AUDIENCIA. fr. Admétrer lo rey 6 'al-
gun ministre, superiór ó autoritat á las
persònas que tènen negocis ó preten-
siòns pendènts, y enterarse de las ra—
hòns en que las fondan. Dar audiencia.
Audientiam impertiri ; prebere , tribue-
re. Donner, accorder audience. Con-
cedere audienza.
28
218 AUG
AUDIENSA. 8. Í. ant. AUDIENCIA.
AUDITOR. s. m. ant. orÈnT.
AUDITOR DE GUERRA. Jutge lletrad que co-
- nex de las eausas del for militar en pri-
méra instaucia. Auditor de' guerra.
. Judex militaribus causis. Juge qui con“
naît en première instance des causes
relatives aux mülitaires. Assessore di
. guerra.
AUDITÒR DE MARINA. Jutge lletrad que co-
: nex de las causas del for de mar en
priméra instancia. Auditor de marina.
Judex marinis causis. Jüge des causes
relatives à la marine. Assessore di ma-
rina.
AUBITÓR DE LA NUNCIATURA. Assessòr del
nunci en Espanya, lo cual per nombra-
ment real y confirmació del papa conex
de las.causas ecclesiásticas en apel-lació
dels ordinaris y metropolitans. Auditor
de la nunciatura. Judex delegatus pro
causis ecclesiasticis in gradu appellatio-
nis. Assesseur du nonce du pape en Es-
pagne. Segretario del nunzio aposto-
ico,
AUDITÓR DE ROTA. Un dels dòtse prelads
que en lo tribunal romà , anomenad ro-
Ta, té jurisdicció pera conéxer en apel-
lació de las causas ecclesiásticas de tó-
tas las provincias y régnes católics. Au-
ditor de rota ó de la rota. Sacre rote
romane judex. Auditeur de rote. Udi-
tore di rota.
, AUDITORI. s. m. Concurs de oyénts. 4u-
ditorio. Auditorium, concio. Auditoire.
Auditorio , uditorio.
DONAR AUDITORI. fr. fam. que significa es-
coltar 4 algú. Dar oidos. Aures præbe-
Te. Écouter. Porgere orecchio, dar
reta. '
AUDITORÍA. s. f. Lo empleo de auditor.
Auditoría. Judicis munus. Emploi d'au-
diteur. Assessoria.
AUDITORÍA. Lo tribunal del auditòr. Audi-
toria. Judicis forum. Tribunal de l’au-
diteur. Tribunale dell" assessoria.
: AUGE. s. m. Elevació gran en dignitat 6
fortuna. Juge. Opes, fortuna, dignita-
tes. Apog*e. Potenza, fortuna, prospe-
rità. ..
AUGMENTACIÓ. s. f. ant. aumÈnT.
AUGMENTAR. v. a. ant. AUMENTAR.
AUGMENTAT, DA. p. p. de AUGMENTAR.
AUGURADOR. s. m. p. us. AGORÈA.
AUGURAL. adj. Lo que pertany al augu-
ri y als agorérs. 4ugural. Auguralis.
Augural. A ile.
. Augurale.
AUGURAMENT s. m. ant. Lo acte de
endevinar per lo vol dels aucélls. 4u-
guracion. Auguratio. Augure. Augura-
- sione.
AUGURAR. v. a. p. us. Endevinar ó pro-
nosticar lo que succeirá per la vana
- observació de algunas cosas que no tè-
nen ni poden tenir cap influencia en los
fèts venidèrs. Agorar, augurar, omi-
nar. Augurare. Augurer. Augurare.
AUGURI. s. m. Pressagi à senyal de cosa
venidéra, ó pronóstic favorable ó con-
trari de cosas futuras, formad supers-
ticiosamént per senyals ó oasualitats in-
fundadas, com feyan los gentils obser-
vand lo cant y altras cosas dels aucélls.
Agdero, augurio. Augurium, auspi-
cium , omen. Augure. Augurio. |
AUGUST, TA. adj. Lo que merex vene-
ració per la dignitat y excel-lencia. 4u-
gusto. Augustus. 4uguste. Augusto.
aucusT. Nom que prenian los que puja-
ban 4 ser emperadórs romans , afegiud-
lo al de Cesar , després que aquest pas-
sá á ser nom de dignitat. Augusto. Au-
gustus. 4uguste. Augusto. —
AULA. s. f. La sala ahónt s'ensenya algun
art 6 facultat en las universitats 6 casas
de estudis. Aula, general. Aula littera-
raria, litterarius ludus, schola. Salle ,
classe. Classe, scuola.
AULA. ant. Lo palaci de algun príucep so-
berá. Se prenia també per la reunió
dels cortesans. 4ula. Aula. Palais. Cu-
ria.
AULESA. s. f. ant. BELLAQUERÍA.
AULET. s. m. territ. ALSINAR.
AULIC , CA. adj. Lo cortesá ó palaciego,
ó lo que pertany á la córt ó palaci.
Aulico. Aulicus. Aulique. Cortigiano.
AULINA. s. f. ant. ALSINA.
AULTRE, TRA. s. m. y f. ant. aDÚLTERO.
AULLADOR , RA. s. m. y f. ant. Lo qui
ullpren. Æojador. Fascinator. Enchan-
teur. Maliardo. . .
AULLAMENT. s. m. ant. L'acció y efécte
de ullpéndrer. 4ojamiento, aojo , aoja-
dura. Fascinatio. Fascination. Malia,
fattura.
AULLAMÈNT. ant. UDÒL.
AULLAR. v. a. ant. ULLPÉNDRER.
AULLAR aut. UDOLAR.
AUMENT. s. m. L' acció y efécte de au—
mentar ó aumentarse. Aumento , acre—
centamiento. Augmentum, incremen-
AUN
tom. Augmentation. Accrescimento, -
aumento.
ss. pl. Los adelantos y millòras
conrepiencias 6 empleos. Aumentds: In
muneribus provectio, in opibus seu fa-
cultatibus incrementum. Gains, profits.
Progressi , profitti. * |
Yu DE AUMÈNT 6 EN AUMÈNT. fr. que de-
vita P acció iva de atrmentarse
dçuna cosa. Ir en aumento. Augescere.
Augmenter. Áccrescere , ingrandire,
AMENTACIO. s. f.. Ret. Figura que se
comet cuand poc á poc se va pujand la
ponderació en algun discurs. “umenta-
cion. Gradatio. Gradation. Gradazione.
ACMENTAD, DA. p. p. de AUMENTAR,
Amentado. .
VXENTADOR ,.RA. s. m. y-f. Lo qui
uménta. Aumentador. Amplificator,
ampliator. Augmentateur. Aumentatore.
AUMENTAR. y. 4. Donar majòr extensió
a íguna cosa. Se usa també com recí-
proc. Aumentar , atFecentar , acrecer.
Augere. Augmenter, accrolire. Accre-
sere, allargare, i ime. -
ITMESTAR. Y. n. Parlan de animals y plan-
ts se pren per créxer, y parland de
bens de fortuna es+anarne adquirind
més. Madrar. Creseero, progressum fa»
cere, coalescere. Croítre, faire des pro-
gra. Crescere. 0 >.
atwestam. Y. Y. Créxer alguna cosa no
materia. Prevalecer. Invalere , coaleve,
tavalescere. Croître , augmenter. Pigliar
piedi, crescere.
AUMENTATIU. adj. Gram. Se aplica als
oms que aumèntan la significació dels
positias. Aamentativo. Augmestaln af-
eres. Augrrentatif. Acorescitivo, au-
mentativo, : .
ATMOSTA. s. f. La porció de cosa solta
y no líquida que cab en las dès mans
jantas posadas en forma cóncava. Al-
mzerza. Quantum ambabus volis, se-
minis reive-similis comprehendi potest.
Jointée. Giumella, giomella. —' - i. 1.
rrvosra, tetvit. GRAPAT. -. |
UNA. s. fans. « tt
CNAD, DA: p.-p. de auran: danddo. .
CYAR. v. a. ant. Juntar varias: cosas de
manéra que física 6 morelmónt. vitigan
i formar un sol cos. Se usa també com
recíproc. Adunar, aunar. Adunare.
Meer plusieurs choses pour n'en for-
tout. Adunare.
mer .
UNA'E GE. 8. m. ant. La mida que se fa
AUR 219:
per aunas. dneaje. Mensura per ulnis
elgicas. 4unage. La misura delle stoffe.
AUNEJAR. v. a. ant. Arnidar ab !! auna
"near. Ulná belgicá metiri. 4uner. Mi-
surare coll” auna.
AUR. s. m. ant. or.
AURA. s. f. Poet. Lo aire més sútil, 6 lo
vént suau y apacible. Aura. Aura. Souf-
fe du zephyr. Aura. |
AURA POPULAR. met. Lo aplauso y accepta-
ció del poble. 4ura popular. Popularis
aura. Foix publique, approbation géne-
rale. Aura populare.
AUREJAD, DA. p. p. de aunssan.
AUREJAR. v. a. OREJAR.
AURELLA. s. f. Tendrum cubert de pèlh
que té lo animal 4 los dos costats del
cap, lo cual servex pera que se intro-
duescan los sons que x lo oido.
Oreja. Auris, Oreille. Orecehio, orec-
chia.
AURELLA. Per metonimia s' entèn 1” oido.
Oreja. Auris, auditus. L'oute. Udito,
orecchio. | )
AURELLA. La part de la sabata ; que surtind
més per un costat Y altre servex per
ajustar la empenya del peu, per medi
de betas, botóns ó'sivèllas. Oreja. An-
- gula calcei. Oreille de soulier. .Orec-
chio.
AURELLA DE MONJO. Planta, de cual arrél
ixen en lo ivern una porció de fullas
ue tènen la fórma de una paperind,
estruidas estas en la primavera nax la
cama que tè la ltargaria de un peu, y
que sosté las flors que sòn pètitas
blancas. Ombligo de Venus, oreja: de
abad, oreja de monge. Cotyledon. Nom-
bril de Venus. Ombelico di Venere.
AURELLA DE RATA. Planta que tè l'arrel com-
a 'de-fibras mòlt primas, las camas
cilíndricas, las fullas llargas y estretas,
y las flors pètitas y blancas. Oreja de
raton , picagallina , dlsine , paverina.
Auricula muris, alsine. Oreille-de-rat ,
piloselle. Orecchia di topo. |
ABAYAR LAS AURELLAS. fr. met. y fam. Ce- :
dir ab- bumilitat en alguna disputa 5
réplica. Bajar las orejas. Auriculas di-
mittere. Baisser les oretiles. Rilasciarsi
scemar di vigore. |
ESCALVAR' 14$ AURELLAS À ALGÚ. fr. met. y
fam. Repéndrerlo ab mólta severitat.
Calentar d alguno las orejas : poner las
orejas coloradas. Asperé, rigidè, se-
veré arguere, increparé. Faire rougir
290 AUR |
quelqu'un jusqu'aux oreilles. Biscaldar
. le orecchie. .
ESTAR CENJAD À L'AURELLA. fr. met. y fam.
que se dia del que está sèmpre ab al-
tre, sèus apartarse de éll , ni donar lloc
á que li parlen reservadamènt. També
se diu del qui está instand y porfiand
sòbre alguna pretensió. Estar d la ore-
ja. Auri jugitèr susurrare. Être pendu
a l'oreille. Gonfiar gli orecchi.
ESTIRAR L'AURELLA AL GAT. fr. met. y fam.
Jugar á cartas. Tirar las orejas ó la
, Oreja; mirarse las uñas. Ludo charta-
rum vacare. Jouer aux cartes. Aver
l asso nel ventriglio. |
FÈR AURELLAS DE MERCADER. fr. Fér lo des-
entes, fér com qui no ou. Hacer ore-
. jas de mercader. Surdum agere, sur-
das alicni aures præbere. Faire la
sourde oreille. Far orecchie di mer-
cante. .
FÈR 6 PARAR UNAS AURELLAS. fr. met. y fam.
Escoltar ab mòlta atenció ó curiositat
lo que altre proposa: ó cónta. Abrir
tanto el oido. Aures arrigere. Préter
l'oreille. Dar orecchio, star cogli orec-
chi tesi.
ILEVAR Ó TALLAR LAS AURELLAS. fr. Desore-
jar. Auticulas mutilare, amputare. Es-
soriller. Mozzare le orecchie.
PARAR L'AURELLA. fr. Escoltar ab atenció.
Aplicar el oido, abrir los oidos. Pre-
- bere aurem, aures intendere. Écouter
attentivement. Prestare orecchio.
PARAR LAS AURELLAS. fr. Escoltar ab-gnst y
apreci lo que se dia. Dar oidos. Áures
prebere, arrigere. er. Porgere
orecchio. EE
PER UNA AURELLA M' ENTRA Y PER L'ALTRA Mf
sx. fr. inet. y fam. ab que s' exprèssa
que no se fa cas ni apreci de lo que al-
tre diu, ó del avis, noticia ó consell
que dóna. Por un oido me entra 'y por
otro me sale. Surdo canitur. Cela m'en-
tre par une oreille , et sort par l'autre.
Mi entra per un’ orecchio e mi esce
dall’ altro. o ‘|
SACUDIR Ó SACUDIRSE LAS AURELLAS, fr. Món-
rerlas lo animal espolséndselas. Qrejear.
Aures excatere vel agitare. Secouer les
oreilles. Scuotere le orecchie.
CTAPARSE LAS AUREULAS. fr. ab que se pondé-
ra la dissonancia ó escándol que causa
alguna cosa que se diu, y que per no
oirla deuen taparse los oidos. Taparse
las orejas i oidos. Aures obturare, oc-
e
. A
cludere. $e boucher les oreilles. Turar-
si le orecchie.
XIULAR À L' AURELLA. fr. met y fam. Estar
suggerind á altre alguna le conti-
nuamént y ab empenyo. ar al oido
. 6 d la oreja. In aurem obganaire. Sol-
liciter » presser vivement; Torre gli orec-
chi. |
XIULAR bas AUBELLAS, fr. Sentir xiulets dins
de èllas. Zumbar , surrir los qidos. Bow-
bitares tinnire aures. Bruire , bourdon-
ner les oreilles. Bommoreggiare gl
orecchi. - .
AURELLANA. s. f. ORELLANA.
AURELLANA DE PARED. territ. cossotva.
AURELLETA. s. f. dim. de aurez. Ore
jila, orejita, orejica, orejeta. Auri-
cilla, oriolila. Dim.. d'oreille. Orec-
chino. , . Z2
AURELLONS. s. m. pl. oneudss.
AURELLUD, DA. adj. que se aplica al
nimal que tè las aurellas gressas y lar
- gas. Orejudo. Auritus. Qui a de gran
- des oreilles. Orecchiuto.
AURELLUD. territ. LLANUD, TONTO.
AURENETA. s. f. ORENETA. .
AUREO. s. m. Moneda antiga d'or qu
corria en.tèmps de san Fernando. 4u
reo. NÑummus-aureus. ..4ncienne mon:
naie d'or du régne de saint Ferdinand
Autica moneta d' oro,
ÁvREO- NÚMERO. Cron. Lo período de dino
anys, en que las conjuncidos. de la llo
. ma tórnan á succeir en los matèxos du
Se auomená axí perqué los romans
senyalabau en sós calendaris ab letras
números d' or. Áureo número, ec
. decemnovenal à decemnovenario , cic
-. lunar. Aureus vamerus. Nombre do
ge lunaire. Numero apreo, nunt
? oro. ! . n
AUREOLA. s. f. Diadema, corona 6 ci
, cul de Hum que se pose en lo cap
- las imatges dels sants. durcola. Didi
ma Candida. Aurcole , nimbe. Aureol
AURETJ. 8. m. ORETJ.
AURICULAR. adj. Lo que pertany
oido. Comunmént se aplica á la conf
ció èntre los católicas. Auricular. Au
cularis, auricularius. Æuriculaire. A
ricolare. auriculare.
aurickian. Se aplica al dit xic, per
regularmèst ab éll se netejan las se
llas. Auricular. Digitus minimos. À
culaire. L' auricolare, il dito migo
AURORA. s. £ La llum rosada que P
AUS .
ceex inatsediatamènt 4 la exida del sol.
Aurora. Aurora. Aurore. Aurora.
aunòna. Pod. Lo principi 6 los primèrs
témps de alguna cosa. Aurora. Ortus.
Aurore. Aurora. 2.
auzona. Beguda composta de llàt. de amet-
lla y aigua de cauyèlla. Aurora. .Potio
ex amygdali et cinnamomi sucgo apn-
dita. Orgeat auguel ‘an ajoute de la
cannelle, Orzata con cannella.
AURÒRA pores alguna Fenómeno lluminòs
e aparex pas vegadas en lo cel 4
le parto del nort. Ausora boreal, Auro-
ra borealis. durare boréale. Aurora bo-
APUSTAR L'AURQRA. fr. Comensar á apuntar
lo dia. Despuntar la aurora. Lucesce-
re. Poindre l'aurore. Spuptar l' au-
rora. "EN
Mona L'AunDaa. fr. Poet. Cáurer la rosa-
da al tm ps de exir lo sol. IJorar la, pur
rora. Rorare. Tomber la rosée. Insugia-
dre,fmrugiadam. ©, s.s.
AUS. s. m. ant. apcELL. |, .
AUSADES 6 AUSAD ES. expr. ant. Se
usaba pera dpaur per cert 6 assegurar
lo que se deya. Claro. estd, y4 se ve.
Patet, liquet. C'est clair. Certo; sicuro. !
AUSEL. s.m. aat. 4UCÈRLI |, -
+
AUSELAR. v. a. ant. Cassar apcills. Ca- :
sar es. Aucupare. Chasser. oiseaux.
AUSELAIR E. s, ta. ant... Castadòr de au-
célls. Cazador. de aves. Auceps. Chas- , ero.
AUSTERAMÈNT. adv. mod. Ab austeri-
ser d'oiseaux. Uccellatore, |.
AUSENCIA. s.. f. L' acció y efécte de au-
sestarse S de estar ausént. Ausencia.
Abseutia. Æbsence, Assenza., ....-
amescia. Lo.tèmps pa que ag está au-
stat. Ausencia, Abseutia,..4bsence.. As-
senza , assentamento. . ., . 7
E AUSENCIA. GAUSA OLVID. ref, que. denota
que ab 1? ausencia se. olvida lo, que se
ama. . Ausencia, enemiga de amor:
cuan lejos de ojos, tan lejos de cora-
zon: d muertos y d idos no hay mas
amigos. Absentes ut vità fuactos, obli-
vio manet. Les absens ont tort. La lon-
tananza ogni gran piaga salda.
TESYR A ALGÚ BONAS Ó MALAS AUSENCIAS. fr.
fam. Parlar bé 6 mal de èll cuand está
ausént. Tener. buenas ó malas ausen-
cias. Benè aut malé de absente loqui.
Avoir des próneurs ou des detracteurs
dans son absence. Parlar bene o spar-
lare d' un assente.
AUS 221
TENIR LAS AUSENCIAS Y. ENFERMEDATS. Îre
Substitair á algú en són empleo méntre
que está ausènt ó malalt. Servir ausen-
cias y enfermedades. Absentis vel
ægroti munus explere. Remplacer quel-
qu'un dans ses fonctions toutes les fois
u*il s'absente ou qu'il tombe malade.
. Far le veci. |
AUSENT, adj. Lo qui está separad de al-
- guna persòna 6 de algun lloc. Ausente.
.. Absens. 4bsent. Assente.
AUSENTAD, DA. p. p. de AUSENTARSE.
. . Ausentado. . |
AUSENTARSE, v. r. Separarse de alguna
. períóna 6 de algun lloc, Ausentarse.
Discedere , abire. S'absenter. Assen-
tarsi.
AUSERDA..s. f. ant. Arras.
AUSIR. .v. a. ant. matan.
AUSIURER. v. a. ant. MATAR.
AUSPICI. s. m. Auguri, vaticini que fe-
yan los gentils per lo cant, vol y altras
senyals que observaban en los aucélls.
.. Agúero , auspicio. Auspicium. duspice.
., Auspicio, aruspicio.
ausrici, Protecció, favòr. Auspicio. Pro-
. tectio. Æuspices. Auspizio, protezione.
‘AUSTI R, RÀ. adj. Retirad, mortificad
- Ypenitènt. Austero. Poenitens, solita-
- rius. Austère, penitent. Austero, vi-
i
- 100.
| ausrka. Sevèr, rigurós. Austero. Auste-
rus, Severus. Æustère, sevîre. Severo,
tat. Austeramente. Austerè. Aastére-
- ment. Austeramente.
AUSTERÍSSIM, MA. adj. sup. de aus-
. "km. Austerisimo. Severissimus. Sup.
d'austère, sévère. Austerissimo, rigi-
dissimo.
AUSTERITAT. s. f. Mortificació dels sen-
fits y passions, rigòr en lo tracte del
cos. Austeridad. Corporis voluntaria
afflictio. Austerité, Austerità, mortifi-
cazione, rigore di vita.
AUSTERITAT. met. Severitat, rigidesa. Æus-
- teridad. Severitas, asperitas, austeri-
tas. Austérité. Austerità.
AUSTOR. s. m. ant. asrôn.
AUSTRAL. adj. Lo que pertany al mitj-
día. Austral. Australis. Austral. Au-
strale.. .
AUSTRÍAC, CA. adj. Lo natural de Aus-
tria 6 lo que pertany á ella. Austriaco.
Austriacus. Autrichien. Austriaco.
222 AUT
AUT, TA. adj. ant. aut.
AUTENTIC, CA. adj. Lo autorisad ó le-
galisad que fa fe pública. Autentico.
Authenticus. Authentique. Autentico,
valido.
AUTENTICA. s. f. Lo despatz 6 certifi-
cació ab qué se testifica la identitat de
alguna reliquia ó de algun miracle. Au-
tentica. Certistima auctoritatis scrip-
tum quo miracalorum vel sacrarum re-
liquiaram veritas comprobatur. Æ#u-
thentique. Autentica:
auténtica. for. Cualsevol de’ las constitu-
cións recopiladas per òrde de Justinia-
no al fi del códig. Awentica. Authenti-
ca imperatorum lex: Authentique. L' au-
tentica.
AUTENTICACIÓ. s. f. E? acció H efècte
de autenticar. Autenticacion. Compro-
batio publicà auctoritate firmata. L'ac-
tion d'authentiquer. Autenticazione. ' '
'AUTENTICAD, DA. p. p. de AUTENTICAR,
— Autenticado. . — "n
AUTENTICAMENT. adv. mod. Ab au-
tenticitat , 6 en forma que fassa fe. 4u-
ténticamente. Publica et firma auctori-
tate. Authentiquement. Autenticamente.
AUTENTICAR. v. a. Autorisar ó legalisar
juridicamènt alguna cosa. Autentitar. .
Auctoritate firma, et pública fide ali- :
quid comprobare. Authentiquer. Auten- .
ticare.
AUTENTICITAT. s. f. La circunstancia 6
reqaistt que fa autéutica alguna cosa.
Autenticidad. Auctoritas, fides. Au
thenticité. Autenticita.
AUTO. s. m, Decrét judicial dictad en al-
guna causa civil ó criminal. 4uto. Ja-
icatam, sententia. "cte, decret, ar- ,
rete, arrét , ordonnance, sentence. De-
creto, sentenza , ordinanza.
. auto. Usad en plural significa lo procés, |
Autos. Acta forensia. Prooes, actes. '
- Atti.
AUTO ACORDAD. La determinació que pren
per punt general algun consell ó tribu-
nal supremo ab assisténcia de tòtas las
salas. Auto acordado. Supremi conven-
tús judicum Hispania decretum. Arrét
rendu à l'unanimité par un conseil ou
un tribunal supréme. Atto accordato,
convenuto.
auto DE FE. Lo del tribunal de la inquisi-
ció en públic, traiend los reos 4 un ca- :
tafal, als cuals se llègian públicamènt ,
los sèus procèssos desprès de senten-
\
| AUT .
ciads. Auto de fe. Publica lectio acto-
rum in causa religionis, et sententia ab
inquisitione late. Auto-da-fe. Auto da
AUTO DEFINITIU. Lo que tè forsa de senten-
cia. Auto definitivo. Ultima definitiva
senténtia. Sentence definitive. Sentenza
definitiva.
AUTO DE INQUISICIÓ. AUTO DE FE..
AUTO DE orict. Lo' que proveex lo jutge
sèns pedimènt de part. Auto de'oficio.
Decretum ex ófficio judicis. Jugement
d'office. Gtudizio, giudicato d' uffizio.
AUTO IXTERLOCUTORT, Lo que no deetdex de-
finitivamènt lo plét, ó lo artiele. Auto
interlocutorio. Décretam de sutáma li-
tis non decernehs. Sentence: interlocu-
toire. Sentenza interlocutoria; che non
decide il merito, che non è definitiva.
Uto SACRAMEXTAL. Composicló : dramática
' en la cual se introdueren per interlo-
cutòrs persdnas al-legóricas, 'y -se des-
criuen comunamént accións sagradas.
. Auto sacramental. Drarnatis genus al-
" legoricis personis decoratum. Pièce dra- .
" matique dans laquelle on inttoduit des
|o personnages allégoriques: Divina com-
media. da o, . . dre ' è
CONSTAR DE AUTOS 6 EN Atfiros: fr. for. Es-
^" tar probada en ¿Hs sign na cosa: Constar
de autos Gen autos. Actis im jüdicio
rem esse probatam , patere. Conster des
actes. Constare neg att; —
"ÉRIDAR Los AUTOS. fr. for. Manat lo jutge
que li porten, lo-procès. Llamer los au-
7! tos. Acta litis ad se 'vocare/ 4ppeler les
' actes. Chieder gltatti. ^ 7
ESTAR EX AUTOS. fr. fam. Estar enterad de
alguna cósa. Estar en los autos. Rem
* probé tenere. Être instruit dune affai-
. re, Aver contezta.
.\
. POSARSE EN’ AUTOS. ‘fr. fam. Enterarse b
de lo que altre conta 6 lo instkuex. Po-
‘ nerse en los autos. Rem callere. S'ins-
truire d'ane affaire. Informarsi, pigliar
notizia. dl
AUTÓGRAFO. $. m. Cualsevol original d
escrit de ma del matèt autòr. Se us:
alguna vegada com adjectit. Æ#i6gro-
fo. Antographum. Autographe. Auto:
rafo. n
AUTOR, BA. s. m. y f Ly qui es caus
de alguna cosa. També se diu del pri
mér que la inventa. Autor: Auctor, cau
‘ sa, origo. Auteur. Autore.
Avutòr. Lo qui compon alguna ‘obra liter:
AUT
ria. dulor. Auctor, scriptor. Auteur,
Autore. .
acrór. En las companyfas de comediants
es lo qui cuida del gobern economic de
éllas y de la repartició dels caudals.
"Autor. Histrionum prefectus et minis-
trator. Directeur. d'un theátre. Diret-
tor d'un teatro.
AUTOR DE NOTA. Lo autòr de fama, nom y
estimació. Autor de nota, à de buena
nota. Auctor probatissimus, laudatissi-
mus. duteur renommé, célèbre. Autore
rinomato. ,
ACTORÍA. s. f. Lo empleo de autór en
las companyías cómicas. Autoria. His-
tomum præfecti munus. Direction. Di- '
rezione.
MTORISACIÒ. s. f. L'acció y efécte de
abrisar. Autorización. estificatio
zuctoritate firmata. Autorisation, Aus
lonszagione , consenso , approvazione.
ATTORISAD, DA. p. p. de AUTORISAR.
dutorizado.
UTORISAD. adj. Se aplica á la persóna que i
per sa calitat , empleo ó circunstancias
es digna de respècte 6 respectada. 4u-
wrizado. Auctoritate et dignitate pol-
lens, potensque. Respectable, recom-
mandable. Commendabile, ragguarde-
vole. |
AUTORISADAMENT. adv. mod. Ab au-
tonta. Amorizadamente. Cum aucto-
ritate. Aver autorite. Con autorità, au-
orevolmente.
t
AUTORISADÓR. s. m. Lo qui autorisa.
dfetorisador. Auctoritate sua aliquid
firmane. Celui qui autorise. Colui che
autorizza.
AETORISAMENT. s. m. AUTORISACIÓ.
AUTORISAR. v. a. Donar autoritat 6 fa-
cultat 4 algú pera fer alguna cosa. 4u-
torizar. Auctoritatem , potestatem ali-
| tui eonferre. Autoriser. Autorizzare.
IFTORIRAR, alisar lo notari alguna es-
, erptura 6 documènt de manéra que
| fassa fe pública. Autorizar, Publica no-
tari fide scriptum firmare. Authenti-
» legaliser, homologuer. Autenti-
tare, omologare, aver per rato.
. rmar, comprobar alguna
cosa ab autoritat, sentencia ó téxt de
gun autor. Autorizar. Probati aucto-
-r testimonio comprobare, firmare.
rmer par lautorité. Autorizzare,
dar autorità.
- Aprobar ó calificar alguna co-
AUX - 925
sa. Autorizar. Auctoritatem dare. Ap-
prouver , avouer une chose. Appro-
vare.
AUTORITAT. s. f. Lo carácter 6 repre-
sentació que té alguna persóna per són
empleo, mérit ó Bxemnt. Autoridad.
Auctoritas. 4utorite. Autorità, autori-
tade.
AUTORITAT. Potestat, facultat. Autoridad.
Potestas , facultas , auctoritas. Comman-
dement. Autorità, facultà, podestà.
AUTORITAT. Lo crédit y fe que se dóna á
alguna cosa. Autoridad. Auctoritas, fi.
des. Autorite. Autorità, credenza.
AUTORTATI Ostentació , fausto, aparato.
Autoridad. Apparatio, magnificentia.
Majesté, grandeur. "Pomposa mostra, .
ostentazione.
AUTORITAT. Lo téxt ó las paraulas que se
citan de algun escrit per apoyar lo que
.- se diu. Autoridad. Verba scripta alicu-
jus auris in testimonium adducta, auc-
toritas. Autorite, texte. Autorità.
PASSAD EN AUTORITAT DE COSA JUDICADA. for.
Se diu de lo que está efecutoriad. Pa-
sado en cosa juzgada , ó en autoridad
de cosa juzgada. Res judicata.: 4yant
Jorce de chose jugée. Avendo forza di
cosa giudicata. |
PASSAD EN AUTORITAT DE COSA JUDICADA. met.
Se diu de cualsevol cosa que ‘ja se su-
posa y de que es inútil parlar. Pasado
‘en cosa juzgada, ó en autoridad de
cosa juzgada. Res judicata. C'est chose
jugée. Cosa giudicata.
AUTREIAR. v. a. ant. ENTREGAR.
AUTUMNAL. adj. Lo pertanyént á la tar:
dór. Autumnal. Autumnalis. Automnal.
Autunnale, d' autunno.
AUTUMNO. s. m. ant. TARDÒR.
AUXILI. s. m. Ajuda, socorro. Julio.
Auxilium. Secours , assistance. Soccor-
so, ajuto, aita.
AUXILIAD, DA. p. p. de AUÈILIAR. du-
xiliado. .
AUXILIADOR , RA. s. m. y f. Lo qui au-
filia. 4uxiliador. Auxiliator , opitula-
tor, opifer. Celui qui aide. Ajutatore.
AUXILIAR. v. a. Donar au£ili, protegir,
amparar. Auxiliar. Auziliari , opitula-
ri. Aide? , secourir, Ajutare, soccorre-
re, sovvenire, porger ajuto.
AUXILIAR. Ajudar á bé morir. Auxiliar,
agonizar. In extremo agone laboranti
pios affectus inspirare; moribundum
pié adhortari. Exhorter à la mort.
224 AVA | AVA
Esortar alla morte, confortare, assiste- tituere, imponere. Evaluer, priser, es-
re a ben morire. timer. Valutare, apprezzare, stimare,
. AUXILIAR, adj. Lo que au&ilia. Auxiliar. dar i valore.
Auxiliaris , auxiliarios. Auxiliaire. Au- | AVALL. adv. ll. En la part inferibr. 4a-
siliario , ajutativo, soccorrevole, jo. Deorsum. Sous , dessous. Sotto, di
AUXILIAR. BISBE AUÉILIAR, sotto.
AUXILIATORI, RIA. adj: for. que se | AVALLAR, v. a. ant. DAVALUAR , saran,
aplica al despatx 6 provisió que se dó- | AVANS. s. m. AvANTATJE.
, ua per los tribunals superiòrs pera que | AVANSAD, DA. p. p. de avansan y avar-
se obeesca y cumplan los mandatos y sanse. Adelantado , avanzado.
providencias dels inferiórs, y de altres | rexm móLt avansan. fr. met. Haber vensud
tribunals y jutges. 4uxiliatorio. Auxi- la majòr part de las dificultats que ofe-
liarius, On le dit de l'arrét d'une cour ria un negoci. Tener muy adelantado.
supérieure qui ordonne l'exetution des Bei diffücultates pené superasse. Etre
arréts des tribunaux Inferieurs. Áust- — au bout. Ravviare il bandolo.
liario : s' appropria a'decreti de'tribu- | AVANSADA. s. f. L'acció de avansar 6
nali supertori: per far ubbidire quei de- acométrer. Avance. Invasio , aggressi.
l'inferiori. — ' . Attaque. Attacco , assalto.
AUYAR. v. a. ant. uULLAR, | AVANSADA. Partida de soldads apartada á
AUZIR. v. a. ant. or. certa distancia del cos principal pera
AV observar de prop al enemig y prevenir
. las sorpresas. Avanzada. Exploratoram
AVALAR. v. n. ant. DAVALLAR, BAXAR. manus. Troupes avances. Guardia avan-
AVALORAT, DA. adj. ant. vaLÈnT. zata. .
AV ALOT. s. m. moti. AVANSAMENT. s. m. ant. ADELANTAMENT,
AVALOT. Confusió de crids. Gritería , gi- en la priméra accepció.
nebra , zambra. Multorum vociferatio, | AVANSAR. v. a. Accelerar, apressurar.
clamor, tumultus. Criaillerie. Gridio. Adelantar. Festinare, accelerare. 4van-
AVALOTAD, DA. p. p. de AvaLoTan. cer, anticiper, accélérer. Avanzare,
AVALOTADAMENT. adv. mod. ant. En anticipare.
tumulto, motí ó alborot popular, sèus | Avansar. Anticipar, com la , lo sala-
órde ni coucert. Tumultuariamente, tu- ri, etc. Adelantar. Anticipare. Avan-
multuosamente. Tumultuariè, tumul- cer. Anticrpare.
tuosé. Zumultueusement. Tumultüaria- | Avansar. Guanyar la delantèra 4 algú ca-
mente. MD minand 6 corrénd , déxarlo endarrera.
AVALOTADOR, RA. s. m. y f. AMOTINA- Se usa també com recíproc. Adelantar.
DÒR. . Præcurrere, præire. Devancer. Anti
AVALOTAR. v. a. AMOTINAR en la primè- correre, precedere.
ra accepciò. avansar. met. Aventatjar, excedir à algú
avacotan. Donar xasco , sumbarse 6 trum- Se usa també com recíproc. Adelantar
farse de algú, fèr burla. Dar matraca, Precellere. Devancer , surpasser. Avan
dar brega, dar vaya. J cavillari, zare, superare.
scommatibus urgere. Brocarder. Uc- | Avansar. met. Aumentan, millorar. Ade
cellare, sbottoneggiare. lantar. Augere. Améliorer, augmente!
AVALUACIÓ. s. f. Lo acte de avaluar al- Migliorare, ridur in migliore stato, au
guna cosa. Valuacion , avaluacion, ava- mentare, crescere, andar avanti, pro
hio. Æstimatio. Evaluation. Estimazio- muovere.
ne, apprezzamento. i AVANSAR. Y. n. Milic. Embestir , acométre
" AVALUAD, DA. p. p. de avatar. Pa- Avanzar. Invadere , aggredi. Attaque
luado , avaluado , avalorado, valorado, Assalire , assaltare; affrontare, investir
valoreado. AVANT. adv. ll. EXDAVANT.
AVALUAR. v. a. Ta£ar, senyalar 6 deter- | Avavr. adv. t. ENDAVANT,
minar lo preu ó estimació de alguna co- AVANTAD, DA. p. p. de avaxrAnst.
sa. Valuar, avaluar ,. avalorar , valo- AVANTARSE. v. r. atananse.
rar, valorear. Æstimare, pretium ali- | AVANTATJAD, DA. p. p. de avantaTia
cui rei facere, arrogare , statuere, cons- Aventajado.
AVA
AVANTATJADAMENT. adv. mod. Ab
avantatje. Aventajadamente. Prestau-
ter. Avantageusement. -Vantaggiosa-
mente. , :
AVANTATIAR. v. a. Portar avantatje,
excedir, Se usa també com recíproc.
4ventajar. Excellere, prestare. Devan-
cer, surpasser. Superare , avanzare.
AVANTATJE. s. m. La superioritat que
comparativamènt té una .persóna 6 cosa
sóbre altra en cualsevol línea. Ventaja.
Prestantia, excellentia. Avantage. Av-
vantaggio , superiorità. :
ae, Lo partit 6 ganancia. anticipa-
da que se concedex á altre per igualar
lo excès que se.regonex en habilitat 6
destresa. Ventaja. Conditio excellens.
Avantage. Vantaggio, utile, utilità, pro,
arvantaggio y profitto, .
GASTAR LO AVANTATIE. fr. Ser més dili-
gent que altre. Ganar la gurupa. Dili-
getià præire. Prendre les devans.
Precorrere , andar innanz. :
AVANTATJOS , A. adj. Lo que:es supe-
nr comparativamént 4: altra cosa en
s línea. Ventajoso. Prxstans , excellens.
Aantageux. Avvantagpioso. : *
AVANTBRAS. s. m. ant. Péssa de l'ar-
madura antiga, que servia pera cubrir
v defessar la part del bras que hi ha
dislelo colse fins á la ma. 4vambrazo.
Un: matura. Avant-bras. Armatura
cami, .
AVANGUARDA. s. f. La part més avan-
“da de un e&ércit 6 armada. Vanguar-
día. Prima acies. Avant-garde. Van-
murda, avanguardia , avantiguardia.
MD, DA. p. p. de avarar. Remon-
lado
AVARAR. v. a. Botar una nau 4 P aigua.
Baar al agua. Navim iu aquam dedu-
cere. Lancer un bátiment a Peau. Va-
rare. .
vius. Parland de gruas fèrlas alsar. Re-
montar. Elevare. Elever. Innalzare, le-
var in alto.
AVAREZA. s. f. ant. AVARICIA. |
AVARICIA. s. f. Apetit desordenad d
, Adquirir y retenir riquesas, Avaricia.
Àvaritia, cupiditas, avarities. Avarice.
Avarizia, spilorceria, pidocchieria.
AVARICIOS , A. adj. ant. avaro.
AVARICIOSAMENT. adv. mod. ant. Ab
, avaricia. Avariciosamente, avarienta-
. mente, avaramente. Avarè. Avaricieu-
iement. Avaramente, con avarizia.
TOM. le
AVE 225
AVARO, RA. adj. Lo qui té avaricia.
Avariento , avaro, avaricioso. Avarus.
Avaricieux. Avaro, spilorcio.
AVASSALLAD, DA. p. p. de AVASSALLAR.
Avasallado.
AVASSALLAR. v. a. Subjectar, rendir.
Avasallar. Subjicere, subdere. Assujet-
tir. Sottomettere, soggiogare, sogget-
tare.
AVEGADAS. adv. 4 vEGADAS.
AVEHINAMENT. s. m. ant. L' acció de
acostar ó de acostarse á algun lloc.
. Aproximacion. Appropinquatio , admo-
tio. Rapprochement. Avvicinamento,
accostamento.
AVEHINARSE. v. r. ant. Establirse en
algun lloc. Avecindarse. Inter cives ads-
cribi, adnumerari. S’etablir. Fissar il
domicilio, stanziarsi.
AVEHINARSE. ant. Acostarse una cosa á altra.
Avecindarse. Accedere, appropinqua-
re, approximare. S'approcher. Àvvici-
narsi.
AVELLANA. s. f. Lo fruit del avellanèr,
que es rodó, de mitja pulgada de diá-
metro, y se compon de una esclofolla
dura, prima, de colòr éntre rotj y
grog , dins de la cual hi ha la mólsa 6
ametlla cuberta de un tel del matéx co-
lòr. Exa ametlla es blanca, oliósa y de
un gust agradable. Avellana. Avellana.
Noisette, aveline. Nocciuola, nocella,
avellana.
AVELLANAL. s. m. ant. AVELLANAR.
AVELLANAR. s. m. Lo siti poblad de
avellanérs. Avellanar. Coryletum. Cou-
- draie. Luogo piantato di nocciuoli.
AVELLANER. s. m. Arbusto que trau
desde l'arrel varias ramas dretas , fleki-
bles y de vuit á deu peus de alsada: las
fallas sòn grans y rodònas, las flors poc
- vistosas, y lo fruit rodó. Avellano. Co-
rylus. Avelinier, noisetier , coudre,
coudrier. Nocciuolo , avellano.
AVELLANETA. s. f. dim. de AvELLANA.
- Avellanica, avellanita. Avellana parva.
. Dim. de noisette. Nocciuoletta.
-AVE-MARÍA. s. f. La oració composta de
- las paraulas ab que lo arcángel S. Ga-
briel saludá á la Mare de Déu, y de las
que digué santa Isabel y altras que
auyadí la Iglesia. Ave Maria. Salutatio
angelica. Ave, ave-maria. L' ave, l'ave
Maria, o Avemmaria.
AVE MARÍA! interj. JESUS!
AVE MARÍA? expr. QUI BA DALT? -
29
226 AVE
AL AVE-MARÍA. mod. adv. que significa lo
matéx que i EXTRADA DE FOsc. Se diu
axí per lo lloable costum de tocar en
aquesta hora las campanas y resar la sa-
lutació angélica en memoria de la en-
. carnació del Verb diví. Al Ave Maria.
Luminibus accensis. 4 la brune. Verso
la sera.
EX UN AVE-MARÍA. loc. fam. En un instant.
En un 4ve María. Momentó. En un
instant. Iu un credo.
AVENEDITZ. adj. ant. ESTRANGÈR.
AVENIDER, RA. adj. ant. EspEvENIDÒR.
AVENIMENT. s. m. ant. vINGUDA.
AVENIR. v. a. Ajustar, fèr concordar als
desavinguds. Se usa comunamént com
recíproc. Avenir. Conciliare , compoue-
re. 4ccommoder , arranger. Rappattu-
mare, rappacificare.
AVENIR. V. n. ant. ARRIBAR. ,
AYENIBSE. Y. T. Estar concordes en los áni-
mos. Avenirse. Concordare , convenire.
+ S'accommoder. Esser d'accordo, star
d' accordo , concordare.
AVENIRSE. Ápariarse, venir hé una cosa ab
altra. Concertar. Convenire, quadrare.
Cadrer , convenir. Avvenirsi. |
ALLÁ SA LAS AVINGAN. loc. ALLA SE LAS HAJA.
AVENTATJA. 8. f. AVANTATIE.
AVENTATJAR. v. a. AVANTATIAR.
AVENTURA. s. f. ant. VENTURA.
AVENTURA, Succés estrany. Aventura. Ca-
sus, eventus inopinatus vel singularis.
Aventure. Avventura, caso, accidente.
AVENTURAD, DA. p. p. de AYENTURAR.
Aventurado.
AVENTURAR. v. a. Arriscar, posar en
pèrill. Aventurar. Fortune committere.
Aventurer. Avventurare, arrischiare,
venturare , sporre.
AVENTURER. s. m. Lo qui busca aven-
turas. Aventurero. Inconsideratè et te-
merè pericula tentans. Aventurier. Uom
d' industria , damerino , avventuriere.
AVENTURÈR. adj. En la milicia se aplica al
que éntra en élla voluntariamént, y
servex al réy sénse sou. Antiguamént
se deya també dels que entraban volun-
tariament en las justas y tornetjs. Aven-
turero. Miles voluntarius, propriis mi-
htaus stipendiis. Aventurier , volontaire.
Avventuriere.
ANEXTURÈR. ADVENEDIS.:
AVENTUROS, A. adj. ant. vERTURÒS.
AVER. v.a. ant. HABER. — .
AVERAMENT. s. m. ant. Asseveració.
' Aseveracion. Asseveratio. Afirmation,
Affermazione,
AVERAR. v. a. ant. Ásseverar. 4severar.
Asseverare. 4firmer. Confermare , as-
. Sicurare.
AVERIA. s. f, territ. CABALCADURA.
avería. Dany que patexen las mercaderías
6 géneros. Se diu més comunamént del
que patexen en lo mar. Averia. Jactu-
ra mercium. Ævarie. Avaria.
AvERÍA. Detrimènt 6 dany que reb la em-
barcació per la forsa del vènt ó los em-
bats del mar. 4verta. Jactura, damnum.
Avarie. Avaria.
AVERÍA. fam. Cualsevol desgracia impensa-
da, dany ó perjudici. Averia. Damnum,
detrimentum. Accident, malheur. Ava-
ria, danno, pregiudicio, detrimento.
AVERIAD, DA. p. p. de AVvERIARSE. 4ve-
riado. |
AVERIARSE. v. r. Malmétrerse 6 fèrse
malbé alguna cosa. Se diu més comun-
mént dels géneros ó mercaderías que se
portan en las naus. Averiarse. Deterio-
rari, jacturam pati. S'avarier. Danneg-
iarsì,
AVERIGUABLE. adj. Lo que se pod ó es
fácil de averiguar. Averiguable. Inves-
tigabilis. Qui peut être examine. Che st
uò investigare.
AVERIGUACIO. s. f. L'acció y efècte de
averiguar. Averiguacion. laquisitio, in-
' vestigatio. Examen. Ricercamento, in-
vestigagioue , investigazione, ricerca.
AVERIGUAD, DA. p. p. de AVERIGUAR.
Averiguado.,
AVERIGUADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
averigua, Averiguador. Inquisitor, ui-
vestigator. Jnvestigateur. Ricercatore
investigatore. |
AVERIGUAR. v. a. Descubrir la veritat,
inquirirla , buscarla. Averiguar. Inves-
tigare, perquirere, inquirere. Enque-
rir, rechercher. Inquisire, ricercare,
investigare.
AVERIMENT. s. m. ant. cosrum, HÁBIT.
AVERSIÓ. s. f. Repugnancia, oposició.
Aversion. Adversatio. Aversion. Avver-
sione, antipatia naturale.
AVESAD, DA. p. p. de AVESAR y AVESARSE.
AVESAR. v. a. ACOSTUMAR.
AVESARSE. Y. T. ACOSTUMARSE.
AVESCHA. s. m. ant. BisB£.
AVESPA. s. f. ant. vEspa. '
AVESTRUS. s. m. Aucéll de una cana de
alsada , que té solamént dos dits en ca-
AVI ;
da peu, las camas mòlt largas, lo coll,
lo cap, lo pit y vèntre sénse plómas, y
las alas mol curtas é inútils pera volar.
dresruz. Struthio , struthiocamelus,
passer marinus. Autruche. Strusso,
struzsol
o.
| AVEXIGAD, DA. p. p. de AVEXIGARSE.
AVEXIGARSE. v. r. BUTLLOFARSE.
| AVI, s. m. Lo pare de la mare 6 del pare
^ dealgi. Abuelo. Avus. Aleul. Avolo,
| nonno.
in. fam. L'home vèll 6 anciá. Abuelo.
Avus. Père. Attempato.
an. fam. Se diu de la persóna que té cos-
tom de reuyar per cualsevol cosa. Re-
gaion. Asper , minax. Grondeur. Vec-
chirdo. . °
ins. pl. Los passads 6 ascendènts, Abue-
los. Majores, proavi , avi. dieux. Ante-
ab, avoli, maggiori.
AVIA. s. f. La mare del pare 6 de la ma-
re de algú. Abuela. Avia. Aicule. Avo-
li, nonna.
ui com v'avia. expr. fam. ab que se nèga
6 dubta lo que algú referex per cert 6
¡y axí de la persona que vana-
tat se creu lograr algun empleo 6 dig-
mts diu: ho conseguirá axí com M'a-
Yu. (omo mi abuela. Vana spes. Com-
mjechante. Come le more in gennajo.
mus (1a Tèva Avia. fr. fam. ab que
* dió néga alguna cosa que se re-
fre mà certa. Cuentaselo d tu abue-
la. Credit judæus Apella. A d'autres.
rn cate,
STD. DÀ. p. p. de avur.
VAMENT, r La ant. PARTIDA y MARTA.
AVIAR v. a. Prevenir 6 disposar alguna
ox pera lo camí. Aviar. Ad viam pa-
tuealiquid. Preparer , disposer. Appa-
reechiare , disporre , allestire.
iut. Dèxar anar, y axí se diu: be aviso
ut aucti Soltar. Solvere. Lácher. Di-
Kacclare,
wz. Disparar un'arma de fog. Se usa
dguna vegada com recíproc. Disparar.
Esplodere, displodere. Tirer. Tirare.
rut. Y. n. ant. Posarse en camí. Ponerse
en camino. Viz se committere, Se met-
tre en chemin. Inviarsi.
NU aviar, fr. ant. Tràurer fora. Echar
fuera. Foras pellere , ejicere. Mettre de-
hors, Mandar via.
AVIAT. adv. t. Luègo, prést. Luego,
Peso. Mox , presto. Aussitôt. Tosto,
ito,
AVI 297
com MÈS AVIAT MILLOR. expr. ab que s'ex-
plica lo desitj de que succeesca una co-
sa promptaméut y séos dilació. Æntes
hoy que mañana. Quantò citiús, tantò
meliùs. Le plus tót possible. Presto
quanto è più possibile.
AVICIAD, DA. p. p. de aviciar y avi-
cianse. Mimado, viciado, enviciado.
AVICIAD. adj. que se aplica dis que per es-
tar acostumads á una cosa mòlt tèmps,
tènen dificultat en déxarla. Talludo. 1n-
veteratus. Qui a pris son pli. Che ha
preso mala piega.
AVICIADURA. s. f. Contemplació desma- -
siuda, regalo y condescendencia excés-
siva ab que tractan, especialmèut las
mares, á las criaturas. Mimo. Blandi-
mentum, nimia indulgentia. Cajolerie.
Caccabaldole, carezzine, moine.
AVICIAR. v. a. Contemplar massa 4 una
criatura, tractarla ab excèssiu regalo y
condescendencia. Mimar. Blandiri, pal-
pare, plus equo indulgere. Cajoler,
amadouer. Lusingare, far vezzi, careg-
giare. | °
AVICIARSE, v. r. Acostumarse é aficionarse
molt á una cosa. Viciarse, enviciarse.
Nimia cupiditate ferri. S’affectionner.
Affezionarsi, porre l' animo. |
AVIDAMENT. adv. mod. ant. ansiosa»
MÈNT.
AVIDITAT. s. f. p. us. axsra, en la tercè-
ra accepció.
ÁVIDO, DA. adj. Codiciós, ansiòs, vo-
ras. Avido. Avidus. Avide. Avido, vo-
glioso.
AVILANIRSE. v. r. ant. Degenerar algú
de sa noblesa y proceir com un vi b.
, Avillanarse. Ignobilém, degenerem red-
di, effici. S'encanuiller. Traliguare da-
i antenati.
AVILANIT, DA. p. p. de aviusxinss. #i-
llanado.
AVILAR. v. a. ant. Envilir. Envilecer.
Vilem reddere , vilitare. Avilir. Avvili-
re, aggecchire , abbassare , svilire , de-
primere , smaccore.
AVILAT, DA. p. p. de avitan. Envilecido.
AVILAT. adj. ant. Aturdid , amilanad. 4mi-
lunado. Territus. Decourage, effraye.
Stordito.
AVILIMENT. s. m. ant. L'acció y efècte
de avilar. Envilecimiento. Contemptps,
despectus. Avilissement. Avvilimento ,
depressione, aggecchimento.
AVILIR. v. n. ant. Amilanarse, acoqui-
228 AVI
narse. 4milanarse. Cadere animis, ter-
reri, perterreri. S’effrayer. Sbigottir-
si, spaventarsi.
aviLir. v. a. ant. Envilir. Envilecer. Vilem
reddere , vilitare. Avilir. Abbassare,
deprimere, avvilire. , . .
AVILIZIR. v. a. ant. Envilir. Envilecer.
Vilem reddere, vilitare. 4vilir. Avvili-
re, smaccare , rendere spregevole.
AVINEN. adj. ant. APACIBLE , TRACTABLE.
A VINENSA. s. f. Conveni, ajust, concert.
Avenencia. Foedus, pactio, conventio.
Accord, convention, pacte. Accordo,
convenzione, concordia.
FER AVINENT. fr. MANIFESTAR; FER PRE-
SENT. .
SER AVIXÈNXT. fr. Estar cerca 6 prop. Esta
d mano. ln proximo esse. Etre à la
portee, sous la main. Essere a mano.
AVINENTEA, AVINENTESA, AVI-
- NBNTEZA. s. f. ant. Facilitat, propor-
ció pera fér alguna cosa. Proporcion.
Occasio, commoditas. Occasion. Opor-
tunità, congiuntura, occasione , accone
cezza. ,
. AVINENTMENT. adv. mod. ant. Hermo-
samént, ab gracia, Hermosamente, gra-
ciosamente.- Belle, venustè. Joliment ,
agreablement. Leggiadramente, garba-
tamente.
AVINGUD, DA. p. p. de AVENIR y AVE-
NIRSE. Avenido. |
BÈN Ó MAL AVINGUDS. Se diu dels que estan
concordes ó discordes en los ánimos.
Bien ó mal avenidos. Animis disjuncti
vel concordes. Vivre en bonne ou mau-
vaise intelligence. Star di buon o mal
accordo.
AVINGUDA. s. f. Crexént impetuósa de
algun riu ó riéra. Avenida, venida.
Allavies, alluvio. Jnondation. Inonda-
' zione. - E
AVINGUDA DE LA LLÈT. L'abundancia de èxa
substancia ó licór que acud als pits de
las feméllas cuand dònan mamar. .4po-
yadura. Lactis exuberantia. E fort de
lait quand. une femme allaite, Soprab-
bondanza di latte,
AVIÓ. s. m. raLsia.
AVIRONAR. v. a. ant. Circuir, rodejar.
Circuir , rodear. Circumdare. Encein-
dre. Circondare. .
AVIS. s. m. Noticia donada á algú. Aviso.
. Nuncius, nuncium, denuntiatio. Avis.
Annunzio, avviso.
avis, Advertencia. dviso. Monitum , admo-
AVI '
nitio, dAvertissibfuent. Avvertimento. '
AVIS. ant. DISCRECIÓ, PAUDENCIA, CORDURA,
ANAR Ó ESTAR SOBRE LO AVIS. fr. Estar pre-
vingud y ab cuidado. Andar 6 estar
sobre aviso. Cautum.esse. Ètre sur ses
gardes. Essere assentito, essere ac-
corto. L
AVISAD, DA. p. p. de avisar. Avisado.
UN AVISAD VAL PER DOS. ref. que denota que
es mólt útil no estar descuidad. Aombre
prevenido vale por dos. Pramonitus
damni melius sua, seque tuetur. Un bon
averti en vaut deux. Uomo avvisato ne
val cento.
AVISADOR, RA. s. m. y f. Lo qui av-
sa. Avisador. Indicator, monitor. Celui
qui avertit. Avvertitore.
AVISAR. v. a. Donar noticia de alguna
cosa. avisar. Nunciare ; notum facere.
Avertir, gnnoncer. Avnunriare, dar
notizia.
avisar. Advertir, aconsellar. 4visar. Mo-
nere , suadere. Conseiller. Consigliare.
AVISAT, DA. adj. ant. Sagas, discrèt,
prudént. Avisado. Solers, cautus.
Adroit, avise. Accorto. |
AVISPAD, DA. p. p. de avispanse.
AVISPAD. adj. Viu, despert 6 agud. Avis
pado. Solers, acutus. Vif, alerte,
eveille. Arguto , scaltro.
AVISPARSE. v. r. fam. Férse més adver-
tid, discret y entes lo qui ántes era
rudo, ó tenia cosas de bobo ó ximple.
Se usa també com actiu. Despertar. Os
citantiam , tarditatem ingenii deponere.
Devenir plus avisé. Diventar vivace. —
\AVIST, TA. adj. Discrét, sagas, advertid.
Avisado , advertido. Solers, cautus,
prudens. 4visé, prudent. Sagace, ac-
corto. | n
AVISTAD, DA. p. p. de avistan. Art
tado. I
AVISTAR. v. a. Arribar ab la vista á di-
visar alguna cosa. 4vistar , dar vista à
. alguna cosa. Prospicere, conspictre.
Decouvrir de loin. Scoprire, veder da
lontano.
AVISTARSE. V. T. Véurerse alguna cosa í
- mòlta distancia. Avistarse. Conspici
S'entrevoir. Scorgere. |
AVISTARSE AB ALGÚ. fr. Véurerse una per“
sona ab altra pera tractar algun neg9
ci. Avistarse con alguno. Convenire,
S'aboucher avec quelqu'un. Abboccarsi
AVITUALLAR. v. a. ant. Milic. Proven
de víurers. Avituallar. Cibaria compe
AVU
rare. Avitailler, Veltuvegliáre.
| AVITUALLAT, DA. p. p. de AvITUALLAR.
Avituallado.
AVIVAD, DA. p. p. de avivar. Avivado,
- AVIVAR. v. a. Vivificar, donar vida.
4vivar. Vivificare. Animer, vivifier.
Vinficare.
avivar, Donar vivesa , excitar, animar. Se
usa també com recíproc. Avivar. Ex-
citare, stimulare. ÆExciter, ranimer.
Spronare , eccitare.
vas, met, Encéndrer , acalorar. Se usa
també com recíproc. Avivar. Inflamma-
re, incendere. Bxciter, stimuler. In-
fammare ,- spronare, riscaldare , in-
dorre.
WIVAR. AVISPAR.
mar, Parland dels colèrs significa po- ^
sarlos més vius, encesos, brillants ‘y
pojads. Avivar. Colorem magis vividum,
slendidiorem fulgentioremque efficere.
dvver, rafrafchir. Avvivare, rifiorire.
mug, v. r. Vivificarse 6 rébrer vida.
diivarse. Vivescere. Se ranimer, se
“fier. Ranimarsi , avvivarsi. o
AVO. s, m. #rit. Paraula ab la cual se ex-
pressaa los quebrads de una cantitat.
Án. Unitatis minima pars. Terminai-
‘tm des nombres fractionnaires. Avo.
AVOCACIÓ. s. f. for. L'acció de avocar.
avocamiento. Advocatio.
Lo avocare.
"XO. ant. La professió y efercici de
dnar, Abogacia. Causidicina. Plai-
dre, Avvocberia , avvocazione.
AYOCAD, DA. p- p- de AvocaR..dvocado.
AVOCAR. v. a. for. Atráurer 6 fèrse
portar lo tribunal superior, durant la
FKüra instancia, un plét que.se se-
gua en altre inferior. Avocar. Causam
mare. Évoquer. Avocare.
AVOL. adj. ant. porkwr.
AVONCLE. s. m. ant. òsciE.
AVORRIR. v. a. ant. ABORRIA.
AVUCASTA. s. f. ant. AVUTARDA.
AVCTARDA. s. f. Aucèll mòlt comú en
Espanya, de un peu y mitj de llarg, de
Gr rotj clapad de negre, ab las plò-
mas largas, de la bora de l' ala blancas,
J las altras negras, y lo’ coll llarg y
pnm. Té las alas xicas, y per axó sòn
vol es curt y pesad. 4vutarda, avucas-
N petarda, oto. ‘Otis. Outarde. Ot-
rda. .
MOTAADA PÈTITA, Aucéll semblant á la avu-
tarda, tè disset pulgadas de Llarg: los
AXA - 229
costats del.cap , la barba y la gorja par-
do blanquinós; lo coll negrenc ab dès
collarets blancs: lo restant del cos jas-
pejad de negre, pardo y gris, y las ca-
mas llargas. Gallaron. Otis tetrax. Es-
pice d'outarde. Sorta d' ottarda.
AVUY. adv. t. En aquest dia. Hoy. Ho-
die. Aujourd'hui. Oggi.
AVUY PER AVUY. mod. adv. Precisamént en
aquest dia. Hoy mismo. Hodie. Dans.
ce Jour méme. Oggi stesso.
DE AVUY Á DEMÀ. mod. adv. ab que se dò-
na á enténdrer que alguna cosa succei- .
rá prést ó está prókima á efecutarse.
De hoy d mañana. Mox. Du soir au
lendemain. D' oggi in domani. .
DE AVUY ENDAVANT; DE AVUY EN ENLLÁ. loc.
Désde aquest dia. De hoy mas; de hoy
en adelante. Exindé , deinceps, ex bac
die. Dorenavant, desormais. D' oggi in
* poi , d' or innanzi.
AX.
AX. Ven dels noys ab que dónan á en-
téndrer algun mal que no saben expli- .
car. Pupa. Puerorum vox pupulam de-
monstrans. Mot des enfans qui se plai-
gnent. Esclamazione de” ragazzi. 1
AXA. s. f. Eina de fustér composta de un
máneg curt, y de un ferro ample mòlt
afilad.. Servex pera desbastar fusta..
Azuela. Âscia, dolabra. Herminette.
Ascia torta, ascetta da legnajuoli,
ara, Lo instrumènt de cèr que usan los‘
botèrs pera treballar las galledas, por-.
tadòras y altras cosas de sòn ofici. Se-
gur doladera. Dolabra. Doloire. Man-
naja.
AXA, ant. DESTRAL.
PASSAR PER AXA. Ír. Desbastar la fusta ab
l' axa. Azolar. Dolare. Degrossir. |
Sgrossare , sbozzare. | |
AXADA. s. f. Agr. Eina pera cavar la '
terra. Es una planxa de ferro plana y.
xata, ab un máneg de fusta de una
mitja cana de llarg. Æzada, azadon.
Ligo, pastinum, vanga. Beche, houe;
pioche. Vanga.
AXADA DE GALLÓ, La que en la part oposa- i
da 4 la pala tè un ferro semblant 4 la
escóda , de uns dòs dits de amplaria, y
. servex pera ficarla per èntre las arrels
y pèdras y fér forsa ab élla. Azadon
de peto. Ligo hinc lato, hinc acuto fer-
ro prefixuò. Hoyau à bec. Zappane.
250 AXA
AXADAGAT , DA. adj. ant. ASSEDEGAD:
AXADELL. s. m. dgr. Eina torta de fer-
ro ab són máneg , que servex pera axar-
. colar. Es paregud á la axadeta sinó que
es més xic y mauejable. Escardillo , es-
carda , escardilla , sacho , zarcillo. Sar-
culum, mateola. Sarcloir. Sarchiello,
sarchiella.
AXADELLA. s. f. territ. AXADÈLL.
AXADETA. s. f. dim. de arana. #sadica,
azadilla, azadita, avadoncillo. Ligo
levis. Dim. de béche. Vangheta.
AXADÓ. s. m. térrit. dim. de axapa.
AXADETA.
AXADÓ. AXADA DE GALLÓ.
AXALABRAD, DA. adj. Lo desatènt,
desatinad , que no té tino en lo que fa.
Se usa alguna vegada com substantiu.
Tolondro , tolondron , torbellino, tu-
rumbon. Inconsultus, preceps. Éourdi.
Sconsigliato.
AXALABRAD. La persòna de poc judici, des-
baratada é imprudènt: Loco. Impru-
dens, delirus. Fou. Sconsigliato, paz-
zaccio.
AXALAD, DA. p. p. de axanar. Desa-
- lado.
AXALAR. v. a. Tallar ó escapsar las pló-
mas de las alas á algun aucèll 4 fi de
que no puga volar. Desalar. Pennas in-
. Cidere. Couper les ailes. Tagliar le ali.
AXALAR. met. Destruir los progressos de
algú en lo que preten, intènta 6 ete-
cuta. Cortar los vuelos. Alicui obsiste-
re. Couper les ailes. Tagliar le gambe.
AXALAVAD, DA. p. p. de axatavar.
Enjuagado.
AXALAVAR. v. a. territ. Passar
gua. Comunamént se diu de la roba que
surt de la bugada. Enjuagar. Abluere,
abstergere, detergere, lavare. Aigayer,
rincer. Sciacquare.
AXALOC. s. m. xasoc.
AXALSAT, DA. adj. ant. exsarsap.
AXAM. s. in. Número de abellas ab sa
mare que se juntan é ixen del bac. En-
jambre. Examen. Essaim. Sciame,
sciamo. -
Axax. met. La multitut de personas 6 co-
sas juntas. Enjambre. Multitado, co-
ia. Essaim. Sciame. .
AXAMANARSE. v. r. Apilarse las abellas
en forma de rahim. Arracimarse. lu
racemorum speciem, vel formam con-
globari. $e grouper. Ridursi, mettersi
in sciame, farsi uno sciamo.
er at-
AXA
AXAMBRAR. v. n. Fór las abellas segòna
cria desprès de la principal, y separar-
se de la mare un curt número ab sa mes-
tra. Jabardear, pavordear, escamo-
chear. A pes examina edere. Essaimer.
Far lo sciame. /
AXAMENAR. v. a. Agafar las abellas que
van dispersas ó los axams que estan fo-
ra dels bucs pera tancarlos en élls. En-
jambrar. Vernacula examina capere, al-
vearibus cogere. Ramasser un essaim
d'abeilles dans une ruche. Pigliare uno
sciame.
AXAMENAR. Tráurer de un buc un axam ó
un número de abellas ab sa réina cuand
está mòlt poblad y á puut de exiree.
Enjambrar. Examen ex alveario, prop-
ter apum nimiam copiam, extrahere.
Tirer, retirer d'une ruche un essains
d 'abeilles. Trarre uno sciame.
AXAMENAR. Tráurer las abellas del bac. Des-
abejar. Apes alveario- extrahere. Oter
les abeilles d'une ruche. 'Trarre le api
dall" arnia.
AXAMENAR. v. m. Criar on buc tantas abe-
llas que estigan en disposició de -
rarso. un ad clero de ¿las ab sa ròina.
Enjambrar. Alvearia novis foetibus ex -
undare. Essaimer. Far uno sciame.
AXAMENER. s. m. Lo lloc ahònt los abe-
llérs axamenan sòs bucs. Enjambrade-
ro. Apiarium. L'endroit où essdiment
, les abeilles. Il luogo ove si conduce uno
sciame.
AXAMORAD DA. adj. Lo que está hu-
mid y no del tòt mullad. Liento. Humi-
dus, madidus. Moite , humide. Umido ,
acquoso. \
AXAMORAR. v. 3. SUAVISAR.
AXAMPLAD, DA. p. p. de AxaMPLAR y
AXAMPLARSE., Ensanchado.
AXAMPLADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
axampla. Ensanchador. Amplificator.
Celui qui élargit. Allargatore.
AXAMPLAMENT. s. m. ant. AXAMPEE.
AXAMPLAR. v. a. Exténdrer, dilatar
alguna cosa en amplaria, férla ocupar
majór lloc. Se usa també com recíproc.
Ensanchar. Ampliare, extendere , am-
plificare, laxare. Agrandir, élargir.
Allargare.
AXAMPLAR. OBRIR.
AXAMPLE. s. m. Dilatació , extensió en
amplaria. Ensanche, ensanchamiento ,
ensancha. Extensio, amplificatio , laxa -
mentum. Éargissement, Allargamento.
| AXA
we. La part de roba que'se déxa dins
de la costura pera poder axamplar lo
vestid cuand convinga. Comunamént se
us en plural. Ensanche. Laxamentum.
Rempli, dargissure. Riptegamento.
¡JAMPLE, met. DESAUOGO.
our axadeLes, fr. met. Significa donar
massa llibertat ó llicencia pera algunas
acions. Dar ensanchas.. Nimiüm alicui
concedere, indulgere. Laisser prendre
des pieds, Seior la briglia.
X911 ATAMPLES ALGUN NEGOCI. fr; met. Do-
tar temps ó medis per ajustarlo ó com-
póudrerlo. Dar ensanchas. Negotium
diferri. Présenter des ressources. Dat
luogo, no
AUNCARRAD, DA. p. p. de Axaxcan-
ui. Esparrancado.
iscmip. adj. Lo qui camina 6 está
. molt obert de camas. Esparrancado.
. Drancatus pruribus. Qui a les jambes
carquillees, Spalancato.
e v. T. fam. Obrirse de ea-
ms, separarlas. Esparrancarse. Crura
divaricare. Écarquiller les jambes. Spa-
laocarsi , allargarsi; |
MUNGUER. s. m. La corretja forta y
mpla ó corda de cánam ab que se sub-
Vile camatimó de 1 arada al jòu.
nude. Lorum jugi. Courroie pour
ats les bœufs au joug. Correggia
per lex i buoi al giogo.
AUPLIGARSE. v. r. Resgnardarse de
li Phi Guarecerse de la lluvia. Plu-
ran arcere. Chercher un asile pour se
toromtir de la pluie. Ricoverarsi.
AAIRAGALL, s. m. XARAGALL:
AUMGALLAR. v. a. Fèr la pluja sólos
‘uragalls en lo camp portándsen la
terra. Per lo comú se usa com recí-
proc. Arroyar. Piuviam fossas proscin-
. Entraíner. Solcare o far solchi
per mezzo della pioggia.
WARCOLAD, DÁ. p. p. de axancoran.
Esardado, sachado.
{ÏARCOLADÔR , RA. s. m. y f. Lo qui
tarcòla. Escardador. Sarritor. Celui
na éhardonne. Quello che toglie i car-
doni; sarchiatore.
IUECOLADÒOR. ATADELL , MAGALLÓ.
AURCOLAMENT. s. m. Lo traball de
itarcolar los sembrads. Escarda, es-
‘ardadura , sachadura. Sarritio, sar-
nora, sarculatio. Sarclage. Sarchiel-
ento.
MIARCOLAR. v. a. Entretráurer y ar-
231
rancar las hèrbas dels sembrads cuand
estan tendres, y en hèrba. Escardar,
. sachar. Sarrire, sarculare. Echardon-
ner, sareler. Torre i cardoni, sarchia-
re, sarchiellare.
AXADOR. s. m. Escalfór gran. .4rdor.
Ardor , wstus. 4rdeur. Arsura.
AXARÍ. s. m. ant. Ásano.
AXARID , DA, adj. Lo qui en lo exterior
ja presénta la mólta vivesa de són geni.
Vivaracho, despabilado. Alacris, ala-
cer. Extrémement vif. Vivace.
AXARMENTADOR, RA. s. m. y f. Lo
qui arreplega los sarmènts podads. Sar-
mentador. Sarmentorum collector. Ce-
lui qui ramasse les sarmens. Raccogli-
tor di sarmenti.
AXARMENTAR. v. a. Arreplegar los sar-
ménts podads, Sarmentar. Sarmenta
colligere. Ramasser les sarmens. Rac-
cogliere i sarmenti.
AXAROLAR. v. a. ENXAROLAR.
AXAROP. s. m. Beguda dólsa y medici-
nal que componen los apotecaris fins á
la consistencia del sucre clarificad. Sol
- péndrer nom dels ingrediénts de que se
compon, com axaroP de xicoira, de
cascall ,'etc. Jarabe. Ecligma , sirupus.
Sirop. Sciroppo , siroppo.
AXAROP DE GERS. La pasta féta de aquesta
fruita y sucre, que dexatada ab aigua '
servex pera refrescar. Churdon, chor-
don. Massa ex fragis saccharo coudita.
Sirop de framboises. Siroppo di lam-
pione. — ,
AXAROP DE MEL Y VINAGRE. Composició que
. se fa barrejand dos parts de mel y una
de vinagre blanc, y se dèxa cóurer fine
á posarla en lo punt de axarop. També
se fa compost afegindli la decoeció de
las cinc arrela aperitivas, y las llavórs
de julivert y fonòll. Ojimel, ojimiel.
+ Oxymeli. Oxymel. Ossimele.
AXAROP DE PÁMPOL. fam. Lo vi. Agua de
cepas. Vinum. Eau de cep. Siroppo di :
cantina.
AXAROP DE TARONJA. Beguda féta de taron-
jas y sucre clarificad. Naranjada. Po-
tio ex agrantiis pomis et saccharo con-
dita. Orangeade. Aranciata.
AXAROPAD, DA. p. p. de axanoparse.
Jarabeado.
AXAROPARSE. v. r. Péndrer axarops
regularmént pera disposarse y preve-
nirse cuand se ha de péndrer purga, 6
péndrerlos ab frecuencia. Jarabearse.
. 232 -. AXE |
Ecligmatibus vel sirupis frequenter uti.
Boire du sirop pour se preparer d pren-
dre medecine. Siropparsi , bere siroppt.
AXARPALLARSE. v. r. AXANCARRARSE.
AXARRAID, DA. adj. Sec, faltad de hu-
mitat. Se aplica comunamènt á las vian-
das. Sagueroso. Siccus ; aridus. Sec. Sec-
co, arido. ots
AXART. s..m. EMPELT.
AXARTELL. s. m. AXADÈLL.
AXATAR. v: a. ant. DEXATAR.
AXAUGAR. v. a. Ndut. REMOLCAR.
AXAUS. s. m. pl. Cantitat que en los en-
cants se proposa per premi d$ aquell
- que dòna: dita, y la guanya en lo cas
de que lo tregan de dita millorand la
séva. Prometido. Licitate pecuniz mer-
. ces, premium. Enchére. Incanto: of-
ferta che si fa in una vendita .állo in-
-* canto. E |
AXECAD, DA. p. p. de AXECAR y AXE-
CARSE. ' ' .
AXECAMENT. s. m. L'acció y efèète de
^ axecar y axecarse. Alzamiento y levan-
“tamiento. Erectio, levatio. L'action de
hausser , de lever.. Levamento, alza-
mento.
AXECAMÈNT DE VEDA. ALSAMÈNT DE VEDA:
AXECAR. v. a. ALSAB.
AXECARSE. V. T. ALSARSE.
AXEDRES. s. m. Jog bén conegud, que
se compon de varias péssas, la mitat
blancas y la mitat negras; que són dòs
rèys, dès rèinas, cuatre orfils, cuatre
caballs, cuatre tòrras y setse peòns. Se
. juga ëntre. dès en una fusta 6 tauleta
cuadrada dividida en sexanta cuatre ca-
setas iguals blancas y negras alternati-
vamènt. Cada pèssa de las majòrs tè sa
especial marxa, y lo jog es una idea de
batalla. Ajedrez. Latrunculorum ludus.
. Échecs. Scacco. |
AXELLA. s. f. La concavitat que fórma
l' arrancada del bras ab lo cos. Sobaco.
Axilla, ala. Aisselle. Ascella. ,
sora L'AxÈLLa. loc. ab que se exprèssa lo
espay del ángul que fa lo bras ab lo oos.
Debajo del sobaco. Sub axilla. Par-
dessous l'aisselle. Sotto l' ascella.
PORTAR SOTA L'AXÈLLA. fr. Trasladar alguna
eosa que fassa bulto posada èntre lo bras
y lo cos. Sobarcar. Suffarcinare; bra-
chio sarcinam cingere. Porter, *mpor-
ter sous le bras. Portare sotto l' ascella.
AXELLERÓ. s. m. Péssa cuadrada que
se posa en la part de la camisa, que
AXI ‘
‘©rrespon d l' axèlia, per: refors, per
ser allí de ahònt pátex més, y per do-
nar jog á la mánega. Cuadrado. Subu-
.. cularum. quadrata fascia. Gousset de
chemise sous l'aisselle. Gherone di tela.
AXERID, DA. adj. AXARID. . .
AXERIRSE. v. r, Aliviarse algú del enso-
pimènt que tenia. Despejarse. E sopo-
re vel torpore ernergere. Revenir d'un
. assoupissement. Rasserenarsì , rivenire.
AXERRI. s. m. Fèm de bestiar de llana
- y cabriu. Sirle, sirria. Stercus ovile vel
- caprinum. Excremens des bêtes à laine.
Sterco pecorino. . :
AXEBRIS. s. m. ant. rms.
AXETA. s. f. Canó que se posa en la part
iuferiór de las bótas y de altras einas
pera facilitar ó impedir la exida del lí-
quid. Canilla, espità, llave. Fistula,
. epistomium. Cannelle , broche. Can-
nella. MEME ^
AXETA. La grossa:de cóure ó altre métall
qué se posa en.las fonts pera donar exi-
da'á l'aigua. Grifor. Fontis episto-
mium , fistula ænea. Robinet de fon-
taine. Chiave d' una fontana.
POSAR AXETA. fr. Colrlocarla y ajustarla en
- lo ferad de la bòta , gerra 6 altra eina.
. Espitar. Epistómium cupe 'affigere.
Mettre une.cannelle d un tonneau. Met-
+ tere cannella. .
AXETAR. v. a. ant. DEXATAR.
AXÍ. adv. mod. De aquesta manèra. Asi.
Sic., sicce; ita. 4insi. Così:
axi. adv. afirmatiu que.se usa ab lo verb
ser.ó estar, com per efèmple: axí ès,
6 no es axí. ..4si. Sic est, Íta' saué. din-
- si, Cost. ot . »
axí. adv. de desitj,: com axí fós jo sant.
Asi. Utinam. Plut-à-Dieu. Così.
axí. part. causal que equival á PER Axó,
PER LO CUAL. Comunamént se. li.antepo-
sa la conjuncció v. Y así. Itaque, qua-
propter, que cum ita sit, propterea,
idcircò, quocirca. C'est pourquot. Così.
axí. Cuand preceex immediatamènt 4 la
. partícula com, equival 4 DEL MATÈX aeo-
DO , DE LA MATÈXA MANERA QUE, V. g.: Axí
com la modestia atrau, axí retrau la di-
solució... Peró cuand la partícula com
está en lo segón extrèm de la compara-
ció, axí val lo matéx que TANT. Asi co-
mo. Quemadmodum. De méme que. Cosi
come. .
ari axí. adv. mod. que denota la mitjanía
de alguna cosa. 4sí así. Mediocritér.
AXO
La la; concicouci; tel quel. Così così.
ati com, Ó axi.que. Luégo que. Así co-
mo, asi que. Ut primum, simul ac.
Conune, sitôt que. Subito che. |
ati cou axí. De cualsevol manéra, de tots
modos. Asi como asi, asi que. asi. Ut-
cumque erit. Quoi qu'il en soit. Coman-
ne sia.
dur. adv. mod. for. Significa lo ma-
téx que i mÈs DE AXÓ , ENCARA Más. Olro-
ii. Ítem, itidem. En outre, de plus. Ob
trecció.
Mi QUE AXÍ. AXÍ COM AXÍ.
AXILAR. v. a. ant. DESTERRAR. — .
AUMPLARSE. v. r. Tornarse ximple.
Infatuarse, ensandecer. lafatuari. S'in-
fatuer. Impazzire.
AXIOMA. s m. Sentencia, proposició ó
principi sentad. A xioma. Axioma. Axio-
me, : 7
AUQUID, DA. p. p. de axiquia. Achi-
cado,
AVIQUIDURA. s..£ ant. L'acció y efécte
de axiquir. Achicadura. lmminutio.
¿yetissement , diminution. Appiccola-
mento,
AXQUIMENT. s. m. ant; AxiQUIPUBA.
AUQUIR. v. a. Reduir á ménos la gran-
dara de usa cosa , fèr tornar xic. Tam-
Me ua com reeíproc. Achicar. Im-
eme, minuere. 4pelisser. Àppicci-
ere, mpiccolare.
AXRINRE, v. r. AXERIRSE.
AUS. dr. mod. axí.
AYSPARSE. y, r. Posarse alegro ab lo
li, óemborratxarse un poc. Achispar-
hin calescere. Se griser. Ianeb-
AU. pron. demestratiu de lo que está 6
ele present. Esto. Hoc, istud , id. Ce,
ceci. Ciò, questo.
115 ALTRE, 6 ALTRA COSA. loc. ab que se
demostra que alguna idea ó cosa es di-
ferènt de lo que pensabam y nos fa hu-
dar de concèpte. Eso es otra cosa :'ese
es otro cantar. Aliud est, diversum est.
l'est autre chose. Questo è altro.
4 5 axó, loc. afirmativa que servex per
aprobar lo que altre din ó fa. Eso es,
^i mismo. Id ipsum. Ceki méme. E' pur
qnesto , è ben questo, eos} é.
AU MATEX. loc. AXÓ ES AXÓ.
it) PER AXÓ. loc. AXÓ ES AXÓ.
^ za axó. loc. Per aquest matéx mo-
tm. Por eso mismo; por lo mismo.
Propterea, idcirco, ideò. Par celà mé-
TOM. f.
AXU .. 235
, me. Pel questo stesso, é per ció che.
EX AXÓ. . adv. Estand en axó, en
aquest tèmps, succeind alló de que se
‘ parla. En esto. Interea, dum. Pendant
- ce temps-là. In questo.
AXODRIR. v. 8. territ. AXORBIR.
AXOL DE DOS CAPS. s. m. Eina de
mestre de axa. Se compon de un má-
neg com lo de un martéll, encaraqué .
més llarg, y de un ferro que per un
costat es en fbrma de axa y per lo al-
tre en fórma de destral. Alcosana. As-
- cia. Hachette, decintroir. Gravina.
AXOLLAR. v. a. ant. xULLAR.
AXOLLAT, DA. p. p. de axotsan. *
AXONAR. v. a. ESPASPÒLAR.
axoxar. Esfullar loe arbres. Deshojar. Fo-
lia decerpere. Effeuiller. Sfogliare.
AxoxaB. Cullir olivas, agafand las brancas
ab la ma y tirand per avall. Ordeñar.
Oleas vel olivas ex arbore decerpere.
Cueillir les olives avec la main. Coglie-
- re ulive colla mano.
AXORBAR. v. a, ant. ESPANTAR.
AXORBIR. v. a. MAJEXCAR.
AXORCA. s. f. Especie de argòlla d' or
6 plata que per adórne portaban las
donas en las munyecas y en lo coll de
la cama. Ajorca. Armilla maliebris.
Bracelet, bague. Maniglia, braccialetto.
AXORDAD, DA. p. p. de axorpar. Ásor-
dado.
AXORDAR. v. a. Entorpir l’ oido 4 alg
ab soròll 6 crids de manéra que no hi
senta; com succeex al qui está prop de
las campanas cuand se tocan. 4sordar.
Exsurdare, auditum obtundere. 4bas-
sourdir, assourdir. Assordare, assor-
dire.
arorpar. Iatroduirse 6 fèrse sentir ab
gran eficacia en |’ oido algunas veus
- per lo agud del to ab que se pronun-
cian. Taladrar. Anditum acatè percu-
tere. Briser le tympan. Strapper 1 orec-
chie, far buttar sangue dagli orecchi.
AXOVAR. s. m. ant. PARAMÈNT DE CASA.
FER LO AXOVAR. fr. FER LO PANERET.
AXUGAD, DA. p. p. de axucar y axc-
cans. Enjugado; secado; agotado.
AXUGADOR, RA. s. m. y f. Lo qui axu-
ga. Enjugador. Exsiccator. etui qui
essuie. Asciugatore.
axucanòr. Especie de timbal de fusta pri-
ma ó riscle que té dins un enrexad de
cordill, damunt del cual se posa la ro-
ba per axugarla 6 escalfarla. Servex
30
234 AXU
principalmènt pera la roba dels malalts
y la de bolcar las criaturas. En alguns
territoris se fa també de figura cuadra-
da y plana com una tauleta. Enjuga-
dor, zahumador , camilla. Mensula ex-
siccandis calefaciendisque vestibus. Sou-
froir , sechoir. Seccatojo.
AXUGAMA. s. m. Drap que servex pera
axugarse las mans després de rentadas.
Comunamént es cuadrad, de nas tres
palms á cuatre, y sol tenir una baga de
veta pera poderlo pènjar en un clau.
Paño de manos. Mappa, mantile, man-
telium. Essuie-main. Bandinella , asciu-
gatojo.
AXUGAMÁ. Lo drap que servex per axugar
los plats. Albero. Linteum detergendis
patinis seu lancibus. Torchon. Stroti-
naccio.
AXUGAR. v. a. Tráurer la humitat de
alguna cosa. Comunamént se diu de la
roba humida ó mullada. Enjugar. Sic-
care. Secher. Asciugare.
AXUGAR., Ássecar. Secar. Arefacere. Secher.
Asciugare.
AXUGAR. Consumir y agotar l'aigua ó altre
líquid de algun depósit ó manantial.
Agotar. Exsiccare , exhaurire. Épuiser,
tarir. Inaridire, votare, esaurire.
AXUGAR. Tráurer la humitat que llansa de
sí lo cos; com las llágrimas, suór, etc.;
ó la que reb mullandse, com las mans,
cara, etc. Se usa comunamént com re-
ciproc. Enjugar. Detergere, mundare. .
Essuyer. Ásciugare, tergere.
AXUGARSE. Y. r. Assecarse la humitat de
alguna cosa evapórandse. Secarse. Ex-
siccari, arescere. Secher, devenir sec.
Seccarsi.
AXUGARSE. Se diu de las fonts, rius, es-
tanys, etc. , als que falta l' aigua. Se-
carse. Arescere. Se dessecher ,- tarir.
Asciugarsi, esaurire. x
AXÚGAT QUE suas. loc. irón. que se diu de
la persóna que habend traballad poc,
aparènta estar mòlt cansada. Arrópate
ue sudas. Multum sanè iusudasti. On
dit à celui qui aprés avoir travaillé
peu paraít fatigué. Siedi che molto
t' hai affaticato.
AXULLAR. v. a. ant. XULLAR.
AXURMAR. v. a. ant. Remar per ajudar
la nau que ja va ab lo vént. Remar por
hj
z AYT
debajo. Subremigare. Ramer pour pous
- ser de vaisseau. Remare.
AXUT, TA. adj. Lo que.no té humitat. ©
Enjuto , seco. Siccus. Sec. Secco, arido.
arur. met. Home de pocas paraulas. Seco.
Asper, austerus. Sec, rude. Seeco,
asciutto.
axur. Parland del vi lo qui no tè dolsor.
Seco. Dulcedine carens. Sec, apre.
Aspro.
” AIVT. S. m. Sequedat en la terra per fal-
ta de pluja. Sequia, seca, sequedad.
Siccitas, pluviarum penuria. Sácheres
se. Siccità , secchezza, aridità, asciu-
gaggine. 0
AXUTESA. s. f. ant. axur, en la última
accepció. .
AXUTESA. Falta de paraulas , asperesa en lo
tracte. Seguedad , desabrimiento. As-
peritas, austeritas. Secheresse, froi-
deur. Fridezza, asprezza.
t AY. O
AY. interj. de dolór. 4y. Heu, hei. 4!
ah! aie! eh! Ah! alu! : o
AY. iuterj. ab que s' expréssa l'admiració
que causa alguna cosa; y axí se diu:
ar quin fret fa! Fuego. Pape! Peste!
malpeste ! Cospetto !
AY QUE DE qué! expr. fam. Per poc. Por
poco. Parüm abfuit quin. Pour peu;
il s'en est peu fallu. Poco:è mancato. —
AYADE. s. f. ant. AXADA.
AYGUADA. s. f. ant. :AIGUAT.
AYGUADUIT. s. m. ant. ACUADUCTO.
AYGUOSITAT. s. f. ant. ACUOSITAT.
AYL. s. m. ant. ALL.
AYLE, NA. adj. ant. Ac£.
AYLÍ. adv. ll. y t. ant. aLLí. |
AYLÓ. pron. demostratiu ant. amó. —
AYMIA. s. f. aut. AMIGA.
AYNA. s. f. ant. Ema. -
AYO, YA. s. m. y f. ant. DIDOT y DIDL
aro. ant. La persòua. encarregada de L
' eriansa de alguna criatura. Ayo. Pedi
ogus, custos. Gouverneur. Ajo.
AYOLI. s. m, territ. azrozr.
AYONOLAR. v. n. ant. AGENOLLARSE.
AYROLA. s. f. aut. Ens.
AYTAL.. adj. ant. -TAL.
AYTAL. adv. mod. ant. cow.
AYTAMBE. con), aut. Tasse.
sx
BAB
AYTAN. adj. ant. TANT. os
AYTANT, TA. adj. ant. ALTRE TANT
arisr, adv. mod. ant. Fins á tant. Hasta
tanto, hasta que. Quoadusque. Jnsqu'd
tant. Fin che, insin che.
AYTANTBEN. con). ant. TAMBÉ.
BAB 235
AZ.
AZ. prep. ant. 4.
AZANYA. è. f. ant. massanra,
AZOR. s. m. ant. AstTÒR.
AZUL. adj. ant. BLAU DE CEL.
p. Segona lletra del abecedari y la pri-
mera de las consonants anomenadas lla-
buls, perqué se pronuncia llausand lo
dé suaumènt al témps de obrir 6 sepa- .
rar los llabis. En tèmps antig era nu-
meral y senvalaba 300.
A, BA. Sil-laba repetida que usada com
Iplerecció servex per expressar en con-
rersació que no se fa cas de lo que al-
tre diu, ó per exptessar algun enfado,
éper contenir 6 trencar la conversa, y
atise diu: BA, BA, axó son rabons; Ba
M, no me enfades; ña BA, ja ho ting
entes, etc. Lo significat de esta síl-laba
dependex del to ab que se pronuncia.
Bata, vaya , bien. Sat, cja. Assez,
Mie, plaisanterie , c'est bon , c'est bon.
basta, tanto basta, va bene, bravo, oibù.
Mbit f La humitat que raja de la hó-
a. ida. Saliva deflua. Bave. Bava.
ta. Ll hamòr viscòs de alguns insectes,
con de caragol, del cuc de seda, etc.
Saliva deflua. Glaire: humeur
rise de quelques animaux comme
bs vollusques. Bava, schiuma, umor
viscido.
QUU La BABA A ALGU. fr. met. y fam.
ib que s'exprèssa lo gran gust que algú
teen véurer lo primòr ab que fa ó diu
iguna cosa la persóna de sòn carinyo,
(atriele la baba d alguno. Suspensa
ora tenere. S’extasier à la vue de quel.
que chose ou en entendant quelque cho-
1. Provar sommo piacere.
"vt MAL, BABA. fr. met, Ser murmura»
dor y desllenguad. Tener lengua de es-
corpior. Maledicum esse. Langue de vi-
pere, mechant calomniateur. Aver lin-.
qua tabana.
BABADERO. s. m. Pedas de tela regular-
mènt cuadrilongo que per netedat po-
san al pit de las criaturas y dels xim-
plets. Babador , babero, pechero. Lin-
toun munditiz gratiá pectori apta-
lum. Bavette. Bavaglio, bavaglino,
nasApkno. Entre sastres es cualsevol de las
pèssas 6 llencas que posan en los ex-
trèms del vestid, com en los devants y
bocamánegas per part de dins, pera que
tingan mes resistencia. Bebedero. Te-
niæ vestium oris interids assutæ. Bandes
de toile dont les tailleurs doublent les
bords d'une étoffe pour les renforcer.
Pezzo di panno lino che adoperano i
, sarti per rinforzare i lembi d'un abito.
A LA BABALA. mod. adv. fam. Ab poc
cuidado, atenció y miramènt. Á media
talla. Per functorié. À la háte , sans
soin , sans attention. À occhio e croce.
BABALLAS. s. f. pl. Lo que se dèxa en
lo plat desprès de haber menjad. Esca-
camochos. Reliquie, residua mense.
Restes de ce qu'on a mangé, bu. Avanzi.
BABALLAS. La palla dura ó los nusos que
déxa lo bestiar en la menjadóra. Gran-
- zones. Palearum pars durior. Restes de
pailles que laissent les bestiaux. Avanzi
di paglia che lascia il bestiame. ,
BABAR. v. a. BABEJAR.
BABARA. s. f. Especie de cotxo anome-
nad axí per haber vingud de Baviera
los primérs. Bdbara. Essedum bava-
rium. Berline, espèce de voiture bava-
roise. Berlina.
DABASAY. s. m. territ. BABADERO.
BABASSA. s. f. Lo humor ácueo, espes y
agafadis que ix de alguns animals y
plantas, Babaza. Glutinosus liquor sali-
ve instar defluentis. Bave , ecume epais-
se des animaux ou des plantes. Bava,
schtuma, umor viscoso.
BABASSA. LLIMAC.
BABAU. s. m. Bapoc.
BABAU. TONTO.
BABEJAD, DA. p. p. de masejar. Babea-
do , baboseado. '
BABEJAR. v. a. Expel-lir ó tráurer de sí
la baba. Babear, desbabar. Fluentem
salivam emittere. Haver , jeter de la ba-
ve, Far bava.
236 BAB
BABEJAR. Mallar 6 umplir de babas. Babo-
sear. Saliva deflua inquinare, conspue-
re. Laisser tomber de la bave sur quel-
que chose. Inumidir colla báva. -
BABEJAR. V. D. met. CÁURÉRLI LA BABA Á ALGÚ.
BABERA. s. f. Péssa dé l'armadura anti-
ga que tapaba la bóca, barba y barras.
Babera, baberol, barbote. Buccula.
Mentonniére , partie d'un casque sous
le menton. Guanciale: parte dell’ elmo
che difende la-guancia e il mento.
VENIR DE LA BABIA. fr. fam. Estar distrèt y
ab lo pensamént mòlt distant de lo que
se tracta. Estar en Babia. Alió inten-
tum esse. Bayer, regarder la bouche
beante. Baloccare, stare a badalucco,
plantar una vigua.
BABIECA. s. m. fam. Bobo, tónto , xim-
le. Babieca. Bardus, stupidus, hebes.
Nigaud s idiot , stupide. Minchione, ba-
lordo, pecorone , baggianaccio, sciocco,
babbuino. +
BXBILONI , NIA. adj. «Lo natural de Ba-
- bilonia. Babilonio. Babylonius , babylo-
niensis. Babylonien. Babilonie.
ES UNA BABILONIA. fr. fam. ab que se
dóna á enténdrer la confusió originada '
de la mòlta concurrencia de gènt .en
algun lloc. Es una Babilonia. Confusus,
turbatus est rerum ordo. C'est la |
tour de Babel. E? una Babilonia.
BABILÓNIC, CA. adj. Lo que es propi de
Babilonia ó pertauy á ella. Babilónico.
Babylonicus. Babylonien, qui appar-
. tient à Babylone. Babilonico.
BABILLA. s. f. La péll prima que junta
la illada ab la cura del caball, mula,
etc. Babilla. Tenuis pellicula que ilia
cruribus equorum adnectit. Le pli sail-
lant que fait la peau des quadrupides
entre la cuisse et le ventre, et qui semble
lier ces deux parties ensemble. Piega
che fa la pelle de' quadrupedi fra la co-
scia ed il ventre.
BABOR. s. m. Lo costat esquerre de la
embarcació , mirand de pópa á proa. Se
usa ab las partículas 4, DE, ron. Babor.
Sinistrum navigii latus. Babord, côte
gauche d'un vaisseau à partir de la
poupe. Bordo a sinistra. |
BABOS, A. adj. que se aplica á la persò-
na que fa mòltas babas. Baboso. Saliva-
rius. Baveux , qui bave, Davoso.
BABOS. met. MOCOS.
BABOT. s. m. corta.
BABOYA. s. m. Lo tónto v bobo. Mame-
BAC
luco. Stupidus, stolidus. Niais, grub,
dandin. Balordo, scimunito , bebbuas-
“so , gufaccio, allocco.
BABUTXA. 8. f. Sabata prima ab una so-
la costura y de una sola. Escarpin , za-
patilla. Calcens levior. Escarpin , sou.
lier d une simple semelle. Scarpino,
scarpetta.
FER UNA BACAINA. fr. Quedarse dor-
mid una estoneta lo qui está: molestad
de la son. Descabezar el sueño. Dorme
tare, brevisimum somnum capere. |
Dormir. un moment. Dormire un sonno.
BACALLA. 8. m. Péx que té dès 6 tres
peus de llarg, que se pesca ab molta
abundancia, especialmènt en lo banc de
Terranova, y se conserva salad. Aba-
dejo , bacalao, bacallao. Gadus mor-
hua. Morue, poisson de mer. Merluzzo,
baccalà. zm
BACALLÁ. met. Home flac y sec. Bacalao.
Homo macer. Homme'maigre , sec. Uom
lanternuto.
BACALLÁ PRIM. Pèx de la matèxa especie del
bacallá peró que no té tanta gruxa.
Truchuela. Asellus salitus grassilior. Pe-
tite merluche sèche. Merluzza spolpata,
nasello salato. |
BACANALS. adj. pl. que se aplicaba 4 las
fèstas que feyan los gentils en bonòr de
Baco. Se usa també com substantin.
Bacanales. Bacchanalia. Bacchanales.
Baccanali.
BACARA. s. f. Hérba oloròsa que èntre
los antigs servia pera fér garlaodas. Ba-
cara, bacaris. Baccharis. Baccharis,
plante corimbifére. Bacchera , baccato.
BACÍ. s. m. Orinal. Bacin. Lasanum, sca-
phinum. Pot-de-chambre. Cantero, ori-
nale.
Baci. ant. BACINA.
Baci. ant. Gibréll 6 cònca pera rèntar los
peus. Baño. Pelvis, pelluvium, pellu-
via. Bain, terrine non vernissee. Tinoz-
za, hagno.
. BÁCIGA. s. f. Jog de cartas en lo cual se
diu sícica lo punt que componen las
tres cartas de cada jugadòr ab tal que
no passe de nou. Baciga. Triafolia no-
venum numerum non excedentia in
: quodam cartharum ludo. Jeu de cartes
- qu'on joue à deux ou à plusieurs per-
- sonnes , avec trois cartes chacune. Spe-
‘gie di giuoco di carte chiamato bdciga-
BACINA. s. f. Especie de plata gran, re-
gularmént de métall que servex pera
BAD
mòlts usos. Fuente, bacia. Pelvis. Grand
plat ou bassin. Bacino, bacile. * —
ucira. La gibrélla de una figura especial
que usan los barbérs pera remuljar las
barbas. Bacia. Pelvis. Bassin à barbe.
Catinella.
navi. Lo que servex pera captar. Baci-
neta, bacinica , bacinilla , bacin. Parva
pelvis. Petite soucoupe qui sert aux qué-
teurs pour recevoir l'aumóne. Bacile.
BACINADA. s. f. La inmundicia llansada
del orinal. Bacinada. Excrementa é la-
sino projeeta. L'immondice dont on dé
barrasse un pot-de-chambre. L/ escre-
mento che si butta dal cantero.
BACINET. s. m. dim. de naci. Bacinejo.
Parvum lasanum. Petit pot-de-chambre.
Canterello. »
noser. Péssa de l'armadura antiga que
defensaba lo cap. Bacinete. Cassis. Bas-
sinet , sorte de chapeau de fer des an-
ciens hommes-d'armes. Cappelletta.
BACINETA. s. f. dim. de paciva. Bacine-
ta, bacinica, bacinilla. Parva pellis.
Pait plat ou bassin. Bacinella , bacinet-
ta.
meseta. La que usan las donas y criatu-
ras pera fée sas necessitats corporals.
Baanilla , bacinica. Parvum lasanum.
Petit pol-de-chambre à l’usage des fem-
wd et des enfants. Cantarello, orina-
BACÓ. s. m. PORC.
BACULO. 4. m. cRossa , GAYATO.
rico. La erossa 6 gayato que usaban los
agorers com 4 insignia de sa dignitat.
Litw. Lituus. Baguette de magicien.
Bacchetta divinatoria. o
ficto pastonAt. La crossa que portan los
bisbes y está fèt en figura del gayato
que solen portar los pastòrs de òvellas.
Edculo pastoral. Pedum pontificate, li-
tans episcoporum. Crosse, bâton d'un
évêque on d'un abbé. Pastorale, bastone
vescovile.
BADA. s. f. ant. ESCÒLTA, CENTINÉLLA.
BADAD , DA. p.p. de sanan. Hendido,
rajado , abierto. (C
BADADOR. s. m. ant. MIRADOR.
BADADURA. 8. f. ant. ESCLÈTXA.
BADALOT. s. m. Obertura 6 claraboya
que se fa en los sòstres ó en las pareds
en lloc de finèstra: regularmènt es un
óvalo ab declivi circular, 4 fi de que
eatrand per allí la llum, se espargesca
per lo aposento ahónt dòna. Zragalus,
BAD” 237
Sublimis fenéstra lumen diffandens. Lu-
carne , œil-de-bœuf. Abbaino.
BADALOT. La caxa ó lo vuid en que se cons-
truex la escala de un edifici. Caja. Area
scale spatium, area ubi ædium scale
locantur vel constrauntur. Endroit où
l'on pratique un escalier. Luogo ove si
pratica la scala. /
BADALL. s. m. L'acció y efécte de bada-
' Har. Bostezo. Oscitatio. Béitlement. Sha
diglio, sbadigliamento.
BADALL. Lo tall que se fa en las plómas de
escríurer. Badajo, abertura. Incisio,
Fente , crevasse. Fesso, fenditura.
BADALL. La obertura, tall ó esclètxa de al-
guna cosa. Raja, quebradura , quebra-
ja, rotura. Scissura, fissura. Fente,
coupure. Fessura, fenditura.
BADALL. Obertura en la terra. Hendedura,
grieta, quiebra, resquebrajo, res
brajadura. Hiatus, abruptio. Crevasse
qui se fait dans la terre pendant les
‘grandes chaleurs. Crepaccia, spaccas
tura. .
BADALL. La esclétxa que fa lo vént en la
fusta. Venteadura. Rima. Soufflure, on
le dit d'un certain defaut dans le bois..
Crepatura, fessura.
BADALL. territ. BATALL. 7
FER BADALLS Y CREUETAS. fr. fam. No haber
ménjad. Se diu axis perqué lo no haber
mènjad é estar dejú sol denotarse fènd-
se una creu en la bòca. Hacerse cruces,
estar por esta cruz de Dios. Incenatum,
impransum esse. Etre à jeun. Aver il
mal della lupa; rimaner co' denti asciut-
ti.
TÉR: LO ÚLTIM BADALL. fr. que significa estar
á punt de morirse. Dar la última bo=
queada. Animam exhalare. Rendre l'á-
me , l'esprit, les derniers soupirs. Con-
teggiare colla morte; essere colla morte
. in bocca. '
LO BADALL NO POD MENTIR, FAM Ó SON Ó SER
nví. ref. que iridica las causas comunas
del badallar. Hambre ó sueño ó ruindad
del dueño. Somnum , famémve signat
escitatio frequens, malam vel indolem.
Bouche que báille a faim, amour ou
sommeil. La cagion dello sbadigliamen-
‘ te è sonno, negghienza, o rincresci-
mento. . .
LO BADALL NO POD MENTIR , VOL MÈNJAR Ó VOL
" DORMIR, Ó DOLENTERÍA MANTENIR. ref. que
significa lo matéx que lo anterior.
BADALLAR. v. n. Respirar obrind invo-
258 ©’ BAF
luntariamónt la bòca más de lo regular.
Bostezar. Oscitare. Báiller. Sbadigliare.
BADANA. s. f. La
òvella adóbada. Badana. luta. Basa-
ne. Alluda.
BADAYA. met. Tónto, ximple. Badulaque.
Inanis, futilisque homo. Begault, vau-
rien. Barbagianni, stupido, insensato,
balordo. .
TOCAR LA BADAYA. fr. fam. Pegar 4 algú.
Zurrar la badana. Contundere. Repas-
ser le buffle à quelqu'un, le rosser , le
battre. Dar percosse, dibattere. !
BADAR. v. a. Fér alguna obertura llarga
en un cos dur séns acabarlo de dividir
. del tót. Se usa també com recíproc.
Hender , rajar. Fiudere. Fendre, tra-
verser. Fendere, spaccare.
BADAR. Parland de la boca de persóna,
animal ó cosa insensible, com Boca de .
sac, etc., es lo matéx que osa. Abrir.
Explicare. Owrir. Aprire. .
BADAR. v. n. Contemplarse alguna cosa ab
admiració de tónto. Embebecerse. Sto-
lidè inspicere, Demeurer interdit , ravi,
stupéfait. Incantarsi.
BADAR. Apartar l'ateució del objécte que
deu ocuparnos per mirar séns oljjécte
determinad. Distraerse. Animum ayer»
tere. Se distraire. Distrarsi.
BADAR. ant. ATÉNDRER.
BADEJO. S. M. BACALLÀ.
BADEYAR. v. n. ant. BADALLAR.
BADIA. s. f. ant. ABADÍA.
Bapia. Entrada del mar en la costa, y de
mólta extensió, que resguarda las em-
barcacións. Bahía, rada, abra, an-
gra. Sinus, statio. Baie, rade. Golfo,
baja , seno di mare.
BADIL. s. m. ant. PALA, PALETA.
BADOC. s. m. Se aplica al que se encan-
ta 4 contemplar tontaméut cualsevol co-
sa, y se admira de tót lo que veu y ou.
Pazguato , pdparo. Stupidus, stultus,
qui omnia miratur. Badaud, ignorant
que tout etonne. Babbeo, goffone.
Bapoc. Home de poc talént. Bodoque. Sto-
lidus, ineptus. Musard , nigaud. Bar-
bagianui, bescio.
sapoc. La figa euand está hadada. Higo
abierto. Ficus apertus. Une figue ouver-
te. Fico aperto. |
" BADOMERIAS. s. f. pl. ant. Cosas de po-
|. «€ entitat. Fruslerias. Quisquiliz , inep-
tie. Futilite', frivolité. Gianciafruscole.
BAF. s. m. var, |
-
péll de moltó ó de.
| BAG
| BAGA. s. f. Part de la llassada que com-
pren la doblada que se déxa del nus
en amunt séns,acaliar de passar lo cap.
á fi de que tirand de aquest se puga
fácilment desfèr la lligadura. Lazo , la-
zada. Nexus. Lacet, nœud coulant.
Vincolo.
Baca. Anélla de ferro 6 de altre mètall ,
que comunamènt sol tenir una espiga
pera clavarse en paratge dur, com
aquellas per dins de las cuals èntra lo
forrellat. 4rmellasAnnulus ferreus. Pi-
ton , sorte de clou dont la téte est per-
cée en anneau. Chiodo con un foro nel-
la testata. ”
BAGA. La corrètja que se entortolligaba en
la flétxa 6 en lo dard pera tirarlo ab
més furia. Amiento. Amentum. Cour-
roie, lanière. Soatto , staffile.
BAGA. L' anélla que assegura lo espigó de
l'arada. Belorta. Ferreus annulus ad
temonem aratri firmaudum. Ánneau
qui fixe la fléche d'une charrue. Vite
che tien forte il timone dell’ aratro. .
BAGA DE BALDÓ. Especie de lligada de fer-
ro que se posa en los panys á fi de que
lo baldó corra per dins de élla, Pico-
lete. Compago. ferrea. Picolet, petit
crampon qui soutient le péne dans la
serrure. Piegatelli.
BAGARRO. 8. m. VAGARRO.
BAGASSA. s. f. Nom injuriós que se dò-
na álas donas de mala vida. Gorrona,
peliforra , pelleja , pendanga , perende-
ca; ese s BOrra y, Mozcorra , zur»
rona. Seortum. Femme gueuse , publi-
que, prostituee, bagasse , coureuse de
remparts. Bagascia, baldracca, scrofa.
BAGASSEJAR. v. n. PUTEJAR.
BAGASSER. s. m. PuTÈRO.
BAGASSERÍA. s. f. ant. sonpÈLt.
. BAGATEL-LA. s. f. Cosa de poca subs-
tancia y valor. Bagatela , chilindrina ,
frusleria, papasal, tenuidad, fatili-
dad, minucia, niñeria; niquiscocio.
Res futilis. Bagatelle, minutie. Baga-
tella.
BAGATGE. s. m. La bestia de cárrega
que servex en lo e£ércit, Bagaje. Ju-
mentum sarcinarium. Béte de somme,
cheval de bagage. Bestia da soma, ca-
vallo da vettura.
BAGATGE. La càrrega que porta lo bestiar
que server en lo etércit. També se pren
per lo conjunt de bestias carregadas.
Bagaje. Impedimenta, juventa sarcina»
BAI
° ria. Bagage, équipage de guerre. Sal-
meria, 0.
BAGATGÈR. Lo qui mena lo bagatge.
Bagajero. Mulio. Conducteur de baga-
ge. Conduttor di salmeria.
BAGOL. s. m. territ. CLAMÒR, CRID.
BAGOLAR. v. n. territ. CRIDAR.
BAGOLAY RE. s. m. territ.. CRIDAIRE. '
BAGOT. s. m. Una de las parts en que se
dividex lo rahim. Gajo. Botrus exiguus.
Grappe de raisins. Racimolo.
asco7. Lo rahim de pocs grana que solen
dèxar endarrèra los veremadòrs, ó que
quèda desprès de la verema. Cencerron,
redrojo. Botryon .exiguus. Grappe de
raisin qui reste dans une vigne vendan-
gee. Racimolo che riman nella vigna do-
po la vendemmia. E
GOT. ant. BURINOT , en la segóna accepció.
BAGRA. s. f. Pèx comú en los rius de
Espanya, té le cos cilíndric, lo color
patejad > y las alétas casi blancas. - Es
per ménjar. Boga, Cyprinus grisla-
gine. OEibde-tauf , nom d'un poisson.
Reina: specie di. pesoe. . |
BAHIA. s. f. mania —. :
BAILARÏ. s. m. Lo qui balla. Més pro-
pamént se diu del qui ho té per ofici.
Bailarin , saltarin, danzante , danza-
rin. Saltator. Danseur, celé qui pro-
feme Part de la danse. Ballerino.
BAILARIN A. s. f. La dona que tè per
ofici lo ballar, 6 balla, ab destresa. Bai-
lina, saltatriz. Saltatrix. Danseuse,
femme qui a le metier de danser. Bal-
Tina. '
BAILE. s. m. ant. BATLLE.
BAILET. s. m. xioor. . . )
zanzT. Lo sagal que guarda la roba 6 far-
cellet dels pastors. Ropero. Puer pasto-
rum supellectilis custos. Berger sharge
aussi de faire les fromages. Ragazzo
che serve i pastori.
mer. Lo xicot de las casas de camp que
cuida de amar al. poble per los recados.
Sobajanero. Famulus in villis. Falet de
metairie , etc. , pour faire les commis-
sions. Ragazzo, valetto d' un poder af-
fittato, d' una villa. |
MILET. SAGA.
sarzer. Lo xicot !
pera portar recados als treballadórs 6
dels treballadórs del camp. Mochil, mo-
tril. Operariorum famulus. Valet de la-
boureur. Ragazzo che serve a' contadini,
RAILLIR. v. a. ant. GOBERNAR.
4
que servex als pagesos
, JA c
BAJNA RIQUE. s. m. Insecte mòlt comú
259
en Espanya de mitja pulgada de llarg,
enteramènt negre ab las banyetas mès
largas que lo cos. Algavaro. Cerambix
cerdo,.Espece d'insectes cerambix. Spe-
cie d' insetto.
BAISAR. 8. m. ant. sès.
BAJA , NA. adj. Lo qui es de poc enteni-
mènt 1 Capacitat. Bobo, bobatel , san-
dio. Stolidus. Sot, imbecile. Balordo,
scimunito, babbuasso, babbaccio.
BAJANADA. s. f. Uua expressió 6 un fet
neci. Bobería , sandez , bobada. Stoli-
ditas, Bétise, niaiserie, simplicite. Sciec-
chezza, babbuassaggine. — ^ — .
. BAJANAS. s. m. aum. de Bai. Bobalicon,.
- - bobon, bobaso , Lobarron , bohalias. Sto-
2 lidissimus , stultíssia,us. Godiche, blanc-
- bec. Sgangherato, scemo. -
BAJANÍA. s. f. nAJANADA.
BAJANOT. s. m. aum. de saxi. BAJANAS.
BAJOG, CA. adj. má.
BAJOc. Moneda de cure que corre en Ró-
ma y gren part de Italia, y correspon-
. gué en algun témps á un cuarto, y en
altre 4 tres mardvedissos. Bayoco , ba-
y oque. Moneta ¡tala quadam. Baloque ,
petite monnaie d'Italie. Bajooco.
BAJOCA. s. f. territ. MONJETA TENDRA.
BAJOCA. territ. TAVÈLLA, en la priméra ac-
ció. '
BALA. s. f. Globo ó bola de diferénts
midas que se fa de ferro, plòm 6 pedra
per carregar las armas de fog. Bala.
Globus catapultarius. Balle. Palla.
nata. Entre mercadèrs significa cualsevol
fardo de mercaderías apretad, y espe-
cialmènt los que se trausportan emhar-
cads. Bala. Mercium fasqis. Paquet de
marchandises , enveloppe de grosse toi-
le et lié de cordes pour étre transporte
d'un lieu à un autre. Balla, |
BALA. Parland de papèr significa deu rai—
mas. Bala. Fascts duscentis scapis cons-
tans. Baile. Balla di carta.
BALA. Imp. Coxinet compost de una fusta
rodóua y cóncava ab són màneg, en la
cual se col-loca una porció de (lana, y
. secubrex ab un baldres 6 tros de pèll de |
crestat ó de gós. Servex pera péndrer la
tinta y distribuirla sobre la lletra. Bala.
: Pulvineus pelliceus. Balle. Mazzo.
mara. Cada un dels globos pétits fèts regu-
. larmént de vidre , pédra ó barro ab los
cuals jugan los noys donandlos imppls
ab un dit pera que corrénd vajen á to-
$90 BAL .
- car lo globo contrari. Balita. Globulas.
« Petite balle à jouer. Pallotta.
BALA ENCaDENADA. La de ferro partida en —
dós meitats agafadas per part de dins
ab una cadeneta. Se carrega: ab èlla la
pèssa de artillería, y server regular-
ment contra las embartaciòrs, perqué
- al exit la trèt se extèn la cadeneta y fa
lo efécte de desarbolarlas. Bala enra-
« mada, bala de cadena. Dimidiatus glo-
bus tormentarius catená ligatus. Boulet
coupé ou rame. Palla ‘incatenata.
BALA Rasa. La que se posà sola en.l’avma
- de fog. Bala rasa. Glòbus catapultarius.
Balle sèche. Palla a seceo.
Fata BOJA. -La de ferro bermella de fog,
- que se-fica dins de la pèssa de artille-
ría, y disparada encèn de cop la mate-
ria combustible que troba; per axó se
usa regularmènt 4: fi de pegar fog als
magatsems de pólvora, etc. -Bala roja.
Globus tormentarius ígae candescens.
- Boulet rouge. Palla infótata.
BALA DE TERRA. La pilota de barro assecada
: al aire que servia pera tirar ab la baltes-
- ta. Bodoque. Globulus fictilis ballista.
Balle de terre qu'on lancait avec l’ar-
haléte. Palla di terra per le balestre.
COM -UYA BALA. loc. fam. ab la eual se pou-
- déra la promptitat y llestesa ab que se
corre. Como una bala. Citissimè , velo-
cissimè. Très-vite , comme un éclair.
Come un lampo.
COM uva BALA. loc. fam. ab la cual parland
de las viandas se pondéra la duresa de
ellas. Como un alcornoque. Durissimus.
Do Dur comme une pierre. Durissimo.
BALADÍ, NA. adi. que se aplica 4 las co-
sas que són mòlt débils ó primas y de
poca consistencia. Endeble , rompedero.
Debilis, inanis, Faible. Debole, fievóle.
BALADRAYRE. 9. m. ant. saLapRÈR.
BALADRE. s. m. Arhvet hérmos per sós
" rams de flors de colór de rosa. Té las
fullas paregudas á las del llorèr, bè que
mès estretas y ménos lluénts, y se con-
sèrvan tôt lo auy. Es planta verindsa.
Adelfa , baladre. Nerium , rododaphne.
Oleandre , laurier rose. Oleandro , ner-
* vio, alloro rosa. tt
BALADREJAIRE. s. m. BALADRÈR. '
BALADREJAR. v. a. Pèr árids, alsar 6
' esforsar mòlt la veu. Pocear , ajordar ,
' vociferar, gritar. Vociferare. Crier, éle-
' ver la voix, pousser des cris. Vocifera-
re, gridare quanto se n° ba nella gola.
._ BAL
BALADRER, RA. adj. Lo qui crida $
parla mòlt fort. Vocinglero , voceador,
“ clamoroso, gritador, griton, jarro.
' Clamosus, garrulus. Criailleur, brai-
Hard. Vociferante, che grida forte.
BALANCEGAR. v. a. ant. Posar en equi-
libri una cosa ab-altra en las balansas.
Balancear, balanzar. Librare. Mettre
en équilibre. dans la balanoe. Bilanciare.
BALANCEJAR. v. n. BALANDBEJAR..
BALANCEJAR. met. Dubtar en la resolució de
alguur cosa. Vacilar , Actuar. Nutare,
vacillare ,: in dubio versari. Ghanceler ,
^ branler. Esitare, star dubbioso.
BABANCÍ. s. m. Fusta que se entravèssa
al cap devall de la estisòra dels carros y
- còtxos ahòat éntra la Hansa. Aquest se
diu saLANCÍ gros, á diferencia dels pè-
tits que-sdn los que ‘se: posan agafads 4
aquest y servexem pera assegurar los
tirants. Balancin. Trabe' queedam 'car—
. ruearia. /blee, piète de bois de traver-
se qui s'attache au timon d’une voiture.
Bilancino.
BALANCÍ. La barra larga que portan d las
mans los volatins, y servex de contra-
pes. Balancin. Fuuambulorum. æqui-
pondium. Balancier ,'contre-poids. Bi-
anctere, mE '
aranci. En las casas de moneda es la má-
quina de sellarla.. Balancin. Machinula
cudende monete. Balancier de mon-
nayeur. Torchio. |
BALANDRA. s. f. Embarcació de un sol
ont y un sol arbreub. una vela cuadri-
átera mès ampla per la part .inferiòr.
Balandra. Navigii vettori genus. Ba-
landre. Nave cosi chiamata.
BALANDRAM. s; m. Vestidura talar am-
pla que se porta sèns eenyir, y per la
art que cubrex las espatllas pin an de
la'unés mánegas curtas: se fa de va-
rias robas, y se servexen de élla parti-
cularmènt los ecclesiàsties per anar per
casa ab decencia y comoditat. Balan-
dran. Talaris tunica qua ecclesiastici
- viri domi utuntur. Balandran ou balan-
dras. Palandrano.
BALANDREJAR. v. n. Móurerse alguna
cosa de un costat á altre séns pérdrer
lo siti que ocupa. Se usa també com re-
cíproc. Bambolear. Nutare, vacillare.
Brimbaler., mouvotr en balançant. Don-
dolare. |
BALANDRETJ. s. m. Lo movimènt que
té un cos. que se balandreja. Bamboleo ,
BAL
"> tambalco, balance. Nutàtio, vacillatio.
Branle, balancement. Barcollamento.
BALANS..s. m. BALANDRETJ.
nux. Com. Lo.cbmpte de crédits y
deutes que fan los comerciants á certas :
‘ épocas pera saber lo estad dels. sèus ne- :
gocis. Avanzo è balance, avance. Ratio-
num computatio. Resultat du commerce
actif et passif d'une maison. Bilancio.
PALANSA. s. f. Lo seté signe del Zodiac,
primer dels australs, que correspon al
més de setembre. Libra. Libra, Balan-
ce, septième signe du zodiaque. Libra.
1113545. pl. Máquina que servex per pe-
sr y se compon del canastró ab són piu
del cual pénjan. dos plats per posar en
lo un lo pes y en lo altre la cosa que se
deu pesar. Balanza. Libra, trutina. Ba-
lance, instrument pour peser. Bilancia.
tussss. Los dès plats séns lo canastró.
Balanzas. Libre lances. Les deux bas-
sins de la balance pris separement. Gu-
scio della bilancia..
Caraza La BALANSA. fr. [aclinarse 4 una
prt més que 4 altra. Caer la balanza.
lbelnari, propeudere bilantem. Pen-
cher, Sincliner. Inclivarsi.
DALAR, v. n. BELAR.
tu? v. 2. ant. BALLAR.
BAT. s, m. ant. BALAX.
BALI 5, m. Especie de mineral de co-
lor ni. obscur, dur, pesad, llustròs
J la wetransparént y trencadis. Ba-
17. Si schorbus ruber. Balais. Ba-
ici.
(LB, BA. adj. Lo qui no pod valerse de
ls mass per haberhi perdud la sensibi-
lat y movimènt 4 causa de un gran
fr. Arrecido. Manibus pre frigore
torpeas. Engourdi, perclus par le froid.
ktirizrito ; non poter far pepe.
MLBUCIÈNT, TA. adj. Lo qui no pod
prosunciar ab claredat. Balbuciente.
Babas, balbutiens. Bègue , qui balbutie.
nte , linguéttante, balbetticante.
EALCÓ. s. m. Obertura que se fa en las
pareds exteriórs de las casas y comensa
al nivell del sòstre de cada pis, en la
‘ cual si posa una barana de ferro 6 fusta
Que acostuma exir en fora per sortirhi
á mirar séns pèrill de cáurer. Balcon.
Menianum. Balcon, petite saillie atta»
té à un bâtiment, et entource d'une
£rille ou travee d'appui. Balcone.
ALCONADA. s. f. Tòt lo jog de balcòns
que té un edifici. Balconaje. Meniano-
TOM. 1.
BAL 241
. rum ordo, series. Serie , rang , file de
balcons qui composent la façade d’un
dise. Balcenata. |
BALD, DA. adj. ant. ALEGRE.
BALDA. s, f. Péssa de ferro en figura de
. barra que servex per assegurar las por-
. tas després de tansadas: ldaba. Sura ,
pessulus, repagulum. Zerrou. Chiavi-
stello.
BALDAD, DA. p. p. de BALDAR y BALDAR-
- sE. Baldado.
BALDAMÈNT. inter]. que servex per ma-
pifestar lo desitj que tenim de que suc- :
ceesca alguna cosa. Ojald. Utinam. Plút
à Dieul Dieu veuille quel Magari, vo-
- lesse Iddio. |
BALDAR. v. a. Impedir 6 priyar alguna
malaltía ó accidènt lo us dels mèmbres
6 de algun de èlls. Baldar. Membra le-
- dere, contrahere. Rendre perclus. Rat-
trappare. Te
BALDARSE. v. r. Quedar impedid dels mém-
bres 6 de algun de èlls. Baldarse. Mem-
bris capi. S'estropier, se priver de
Pusage d'un ou de plusieurs membres.
Rattrapparsi.
BALDER. s. m. ant. ALEGRÍA,
BALDER, RA. adj. Lo que es ample y
sobrad á proporció de lo que deu en-
- clóurer. Holgado. Laxus , amplus. 4m-
ple , large , spacieux. Largo, amplo.
VENIR BALDÉR. fr. Venir una cosa mólt am-
pla á altra que deuria venirli ajustada.
Nadar. Nimis laxum esse. Etre trop
large , en parlant d'un habit , etc. Es-
sere largo. -
BALDERA. s. f. ant. ALEGRÍA.
| BALDILLÓ. s. m. territ. saLpé, en la se-
góna accepció.
BALDÓ. s. m. Balda pétita. Aldabilla.
Parvus pessulus. Petit verrou. Chiavi-
stellino.
BALDÓ. Tròsset de fusta clavad en las por-
tas y finéstras que tanca féndlo rodar.
Taravilla. Retinaculum ligneum mobi-
le. Sorte de petit tourniquet en bois
pour fermer une fenétre, etc. , birloir.
Spranghetta,
BALDÓ. Pèssa de ferro que se posa per
. tancar las portas féndla córrer horison-
talmènt, é introduind la punta en un
foradet fèt 4 propósit. Passador, pes-
tillo, colanilla. Pessulus. Sorte de tar-
gette ou de verrou. Sorta di chiavi-
stello. oo.
BALDÓ, Afrònt, injuria y paraula afrentò-
| 31
-
-
942 ^ BAL
sa. Baldon. Improperium , convicium.
Opprobre , affront. Obbrobrio.
BALDONAD, DA. p. p. de sarpowan.
Baldonado. ,
BALDONAR. v. a. Afróntar, ipjuriar á
algú de paraula á la cara. Baldonar.
Improperare, contumeliis afficere. Jn-
jurier, mépriser en face. Obbrobriare,
ingiuriare.
| "BALDONET. s. m. dim. de saipé. Alda-
billa. Parvus pessulus, parvum repa-
gulum. Petit verrou. Spranghettina.
BALDRES. s. m. Lupa. "
BALDUFA. s f. Pèssa de fusta de figura
' casi cónica ab una punta de ferro cla-
vada al extrèm, que servex per ju-
arhi los noys, los cuals la fan ballar
dligandhi una corda al vol y tirandla
, després á terra. Peon, trompo. Tro-
chus, turbo. Toupie, sabot, jouet d'en-
fant. Trottola.
YUGAR Á BALDUFA. fr. Divertirse féndla ba-
llar. Zrompar , trompear. Turbine lu-
dere. Jouer à la toupie. Giuocare alla
trottola.
BALEJAD, DA. p. p. de BaLEJAR. Aba-
leado.
BALEJAR. v. a. Nétejar lo blat, ordi y
+ altres grans desprès de ventads y sepa-
rad lo gra de la palla: se fa regular-
mént ab una escómbra de alguna planta
mòlt aspra. Æbalear. Evallire. Vanner,
nettoyer le grain avec un van. Vento-
lare, sventare le biade.
BALENA. s. f. Especie de péx lo més
ros que se conex, que arriba 4 tenir
us 4 vint y cinc y trenta canas de
llarg, té lo cos rodó, de colòr fòsc, ab
dòs aletas prop del cap y altra igual en
la part posteriór del cos; despedex á
ran distancia tóta l aigna que traga,
per dòs forads que tè sòbre lo cap, y
aquest y la bòca són mòlt grossos. Té
tòt lo cos impregnad de una substancia
coneguda ab lo nom de oli de balena,
viu en la mar, peró surt à la platja, .
ahónt la femélla parex los séus fills, als
cuals aliménta ab los pits com los cua-
drúpedos. Ballena. Balena. Baleine,
cetacée d'une grandeur extraordinaire.
Balena. o
BALIGABALAGA. s. m. fam. Home de
poca formalitat, de poc fonamènt, sèns
substancia. Badulaque. luanis, futilis
homo. Begault. Balordo. -
BALMA. s. f. cova. |
DAL
BALÓ. s. m, dim. ant. Fardellet. Baleta.
Sarcinula, fasciculus. Petit ballot. Bal-
etta. |
BALÒNA: s. f. vaLdga. — |
BALÒNS. s. m. pl. aut. Especie de calso-
tets. Bragas. Bracce , femoralia. Braies;
on dit, sortir d'une affaire les braies
nettes. Brache.
BALS. s. m. Lloc elevad per lo cual no
pod passarse sèns pèrill de cánrer de
alt á bax. Derrumbadero, despenade-
ro. Preceps, preruptus locus. Preci-
pice. Precipizio. -
BALSAM. s. m. Substancia mòlt sembiant
é la resina, de olór suau y fregant,
priacipalmènt cuand se créma, que ra-
ja naturalmént y per incisió dels troncs
y ramas de algunas plantàs, y conté un
ácido particular tom lo del Perú y al-
tres. Bdlsamo. Balsamum. Baume. Bal-
samo.
BÁLSAM. Farm. Medicamént compost de
substancias regularmént aromáticas que
se gastan per curar feridas, llagas y äl-
tres mals. Bdlsamo. Unguentum medi-
catum. Baume. Balsamo. '
ser UN BÁLSAM. fr. fam. que s' emplea
per manifestar que algun mènjar ó li-
còr es mòlt delicad y suau. Ser un bale
samo. Suavissimum esse, gratum odo-
rem emittere. Étre exquise une viande,
étre un nectar le vin ou les liqueurs.
Essere un balsamo.
BALSAMAR. v. a. ant. EMBALSAMAR.
BALSAMERA. s. f. Vas pétit y tapad
que se fa de diferénts materias y figu-
ras y servex pera posarhi bálsam. Bal-
samerita. Vasculum ad opobalsamum
servandum. Petit vase à mettre du
baume. Vaso dove si tiene il balsamo.
BALSAMIC, CA. adj. que se aplica á lo
que té cualitats de bálsam. Balsámico.
Balsamicus. Balsamique, qui tient du
baume. Balsamico.
BALSAMILLA. s. f. Planta anyal que
créx fins á dós ó tres peus, té las hran-
cas com sarméats, las füllas partidas á —
llencas , las flors pétitas, y lo fruit ova-
lad, molsud y de un colòr que tira 4.
taronja. Balsamina. Momordica balsa- —
mita. Balsamine. Balsamina.
BALSAMILLA DE PRAT. Planta que créx finsá
uns dès peus, té las fullas llargas y es-
tretas, y estan retalladas 4 llencas mòlt
pétitas; las flors que naren al extrém
de las branoas sòn pétitas y blancas ó
BAL
hermellás, y fórman pòmets mòlt cspes-
sos y del tot plans. Milenrama , milko-
jas. Achilea, millefolium. Millefeuille ,
. Millefoglie.
BALSAMINA. s. f. pALSAMILLA,
BALSAMITA MENOR. s. f. Planta que
te las fullas llargas y las flors en fórma
de parasol pétitas y grogas. 4gerato.
Achilea ageratum. Eupatoire de Nies-
né, plante. Erba giulia.
BALUART. s. m. Obra de fortificació en
forma de triángul que se col-loca en la
part exteriór de las murallas pera de-
fensarlas. Baluarte, bastion. Agger,
propuguaculum. Boulevart. Bastione,
baluardo.
satuart. met. Amparo, defensa, com Ba-
want de la rèligió. Baluarte. Propug-
naculum. Ce qui defend, qui protege.
macolo, riparo.
BALUSTRADA. s. È Orde 6 serie de be
lostres ds proporcionadamént. Ba-
Lustrada. | Colémrellaram septum, Ba-
lustrade. Balaustrata. . |
BALUSTRE. s. m. Especie de columna
petita feta de diferents manéras, la
cual servex per formar las baranás dels
balcòns, escalas y altres puestos. Balaus-
tre. Columnella ad’ exstruenda.
Bdastre , petit pilier façonné, balustre
d'une rampe d'escalier. Balaustro.
BALL s. m. L' ordenad número de pas-
ws y figuras que deuén fèrse baliand,
- y que per sa vatietat li donan los dife-
rénts noms de contradansa, vals, etc.
Batle. Numerosa saltatio. Danse, bal.
Danza
uu. La reunió de varias que se
juntan pera ballar. Baile. Saltatio, tri-
pudium , chorea. Assemblee pour dan-
ser > bal. Ballo. 7 '
MIL DE sastóxs. Ball rústic en lo cual los
balladors portau en las mans uns bas-
tóns com baquetas de tabal, y los fan
ar uns ab altres al so de la miísica.
Baloteado. Tripudium crepitantibus
bacillis. Danse dans laquelle les dan-
seure ont des baguettes qu'ils frappent
les unes contre les autres. Ballo in cni
i danzatori hanno de' piccoli besto-
ni co’ quali battono l' uno contro l' al-
tro, seguendo la battuta della mu-
sica. |
Salt DE sastóns. met. vulg. Disputa rui-
dósa que. pera en bastonadas. Palotea-
do. Rixa iteratis ictibus. Dispute où
- >»
BAL 243 '
l'on en vient aux coups. Disputa che
. finisce col bastonarsi.
FICAR EN LO BALL, fr. met. Enclóurer é al-
ú es un negoci ab persuasió ó engany.
Meter en 5p danza. Negotio aliquem
implicare. Entrer, se mettre dans la
nasse. Mettere nella danza.
BALLADAS. s. f. pl. BarL, en la segòna
accepció. | |
. BALLADOR, RA. s. m. y f. Lo qui balla
6 es aficionad d ballar. Bailador. Salta-
tor. Danseur. Danzatore , ballatore.
- BALLAR. v. n. Fèr certs movimènts ab -
lo cos, y parficularmént ab los peus,
ab determinad órde y compas. Bailar.
Saltare, tripudiare. Danser. Ballare.
san. Móurerse alguna cosa accelerada-
mènt .donamd voltas sèns apartarse del
matèx puesto com la baldufa. Bailar.
Circumagi, circumvolvi. Tourner rapi-
dement sans changer de place. Girare,
ballare. EE
BALLAR. Venir ó estar una cosa més ampla
de lo que deuria, com las sabatas als
peus. Nadar. Nimis:laxum esse. Etre
une chose trop large. Esser largo €
grande per ogni verso.
BALLAR. Entrevenir 6 tenir part en algun
negoci. Jugar, danzar. Intervenire
immisceri. Intervenir, se méler dans
une affaire. Danzare, entrare in danza.
BALLA OLA. s. f. Insecte de cuatre des,
rguerud, on aplanad, de r
pardo obscur, i. dos antenas llargas
en lo cap á manéra de pels de porc, y
dós banyetas á la cua: se cria en los
- paratges humids de las casas y ahónt
‘ troba pa, farina ó altres comestibles :
. es mòlt lleugèr, fatg de la llum y fa
'pudór. Cucaracha. Blatta orientalis.
Cloporte , insecte. Porcellino terrestre.
BALLARUGA. s. f. cata.
BALLABUGAS. S. f. pl. Diversió que fa la
gènt ordinaria ó los que volen imitarla.
Baile de boton gordo, de candil ó de
cascabel gordo. Tripudium plebeium,
rusticum , triviale. Bastringue. Tripu—
10% ’:
BALLE. s, m. ant. BATLLE.
BALLESTA. s. f. Especie de arma que
servex pera disparar flétxas, balas de:
fang y altras cosas. Consistex en un
bastó de cuatre 6 cinc pams de llarg ,-
lo cual en un dels extrèms tè un arc de
- cèr ab una corda lligada à cada cap,
que estirandla fins que arribe á la nou
244 BAN
- que hi ha á mitj bastó y disparandla
desprès, despedex ab gran forsa la. flèt-
xa , bala 6 lo que sia. Ballesta. Ballista.
Arbalète, arme.de trait. Balestra.
BALLESTA. Antiga.méquina de guerra que
servia per tirar pédras y saetas grosses.
Ballesta. Ballista. Arbalete. Balestra.
BALLESTEJAR. «v. .a. ant. Tirar ab la
ballesta. Ballestear. Ballistá jaculari.
Tirer de l'árbaléte. Balestrare.
BALLESTER. s. m. Lo qui tira ab ba-
llesta. Ballestero. Ballistarius. Arbale-
trier. Balestrajo. — : . .; :
BALLESTÈR. Lo qui fa ballestas.. Ballestero.
. Ballistarius faber. Celsi dont le métier
est de faire des arbaletes. Balestriete.
BALLESTERA. s. f. Planta perenne que
créx fins á l'altura de.cinc 6 sis pams:
. tè las fullas fortas , peludas y de un co-
- lòr verd blanquinòs, las flors berme-
llas y. col-locadas á la extremitat dels
bròts. Aguavientos. Phlomis, herba ven-
ti. Phlomis. Violetta. rs
BALLIA. s. f. ant. BATLLÍA.
BAMBA. s. f. xiniPA. Fo.
BAMBALEJAB. v. n. ant. Estar incert,
titubejar. Balaneear. Hærere, tuneta-
ri. Douter , être irrésolu , perplexe. Es»
sere fra due acque. .
BAMBARRIA. s. f. xiripa.
BAMBERO. s. m..xinirkro.
BAMBOLEJAR. v. n..No estar segur,
‘ móurerse de un costat à altre. Bambo-
lear , bambolearse , cabecear. Vacilla-
: re. Brimbaler. Dondolare.
BAMBOLINA. s. f. Tros de drap que en ,
los teatros se posa de bastidor i basti-
dór, pintad de modo que figure la part
superiór de lo que .vol imitar tota la
, . decoració. Bambalina. Linteæ fascie
. fastigio theatri pendentes. Piéce de toi-
le peinte qui forme la partie superieure
d'une decoration de theatre. Zendado
di teatro. ]
BAMBOLLA. s. f. ant. BOMBOLLA.
BAMBOLLAR. v. n. ant. BUTLLOFARSE.
BAMBU s. m. Especie de jónc ple de nu-
sos, ó canya de Indias que s'emplea en
bastòns y altres usos. Bambi , banibuc.
fran. Bambou: Canna indiana. .' .. .
BAN. s. m. BÁNDOL , CRIDA.
BAN. MULTA. 2
BANASTA. s. f. ant. Especie de cistéll
gran fet de vímets 6 de llengúetas de
fusta primas y entretexidas, que tè co-
munmént una figura llargaruda , y ser-
Li
BAN .
vex per portar fruita y altras com,
- Banasta. Cophinus. Grand panier, gran.
de corbeille. Corba , cesto,
BANC. s. m. Assénto.'que regularmént es
fét de fusta y en lo cual poden sentar.
‘se ei un matéx fémps varias personas:
uns ténen espatllèr y altres no. Banco,
Sedilé, scamnum. Banc, long siege oi
peuvent s'asseoir plusieurs personnes.
Banco , scanno. : o
Baxc. Lo lloc ahònt ab autoritat pública
se poden depositar dinérs , percibind de
- èlls los corresponènts interessos. Banco.
Argentaria, nuramularii mensa. Ban-
que, caisse publique à laquelle chacun
peut s'intéresser. Banca. , . —.
Banc. En los molins de oli es lo lloc about
se posan las olivas ja moltab , que regu:
larmènt es de:pédra, y té una canaleta
al rodedór per la cual passa lo licor
que la forsa de la prèmpea fa sortir de
la oliva. Alquerque, Locus ubi oliva pre
-.mitur. Pierre sur laquelle on pla
pour les presser.lescabas d'olives écra:
--sées. Banco. ot s. sg
BANC DE AREXA. Munt de arena que se for-
. ma dius del mar y dels rins. y que co
‘manmènt no tè sbbre prou aigea pel
. havegarhi sèns perill. Banco de arena.
bajio. Syrtis, arenm agger; dorsum
Ensablement , banc de sable. Banco sec
co. i Y
BANC DE FERRER. Lo qui tènen los ferret
r col-docar la enclusa petita. Mack
banco.: Scamnum ferrarium. Banc d
. forgeron sur lequel est une petite ei
clume. Banco. .
' BANC DE FUSTÈR. Lo:que'se forma de ni
- post gruxuda ab 'cuatre.camas , del cu
- se servexen les fustèrs per treballa
Servex també per altres oficis. Banc
' Abacus operarius; Banc. Banco del £
| legname. La
BANC DE GALERA.. Lo assénto en que se 00
. locan los qui reman en las galeras y *
‘ tras embarcaciòns. Banco. Transiras
Banc de galéré. Banco di galera.
BANC DE LA PACIENCIA. CAXABANC. |
BANC .DE La PIGRICIA. Banqueta shòot
: mestre fa sentar los moys que han
- alguna falta. Cdncana. Sedicula , scat
- nulum. Banc de penitence, dans 4
ecole. Sgabello.
BANC ESPATLLÈR. Lo qui tè al detras al
- fusta pera reclinarse. .Escano. S
. num, subsellium. Sorte de banc à
| BAN
ser pour trois ou quatre personnes.
ESTAR EX LO BANC DE LA PACIENCIA. fr. met,
Estar sufrind alguna molestia. Estar en
el banco de la paciencia. Patienter fer-
re, sustinere , tolerare. Souffrir patiem-
ment. Sedere panca della pazienza.
BANCA. s. f. Assènto sóns espatllèr , fèt
de fusta y á manéra de ana tauleta ba-
xa. Banca. Sedile dorso carens. Bancel-
le, petit banc sans dossier. Banchina.
cs Jog de cartas que cousistex en que
lo qui fa lo jog posa certa cuantitat de
diners, que també se diu Banca, y los
qui jugan: contra dll.
cartas que eligexen la cuantitat que vo-
les. Lo banquér las va traient perla
part de sólme tirandlas 4 desta y esquer-
ra. Las cartas de lá part dréta són à be-
nefici del qui tè la sancì, y las della
part esquerra é benefici dels altres ju-
jadors, Banca. Quidam. chartarum lu-
das. Banque , nom d'un jeu et du fond
d'argent qu'a devant lui celui qui tient
le jeu. Banca. a
Ha CIURER DE LA BANCA. fr. DESBANCAR.
BANCADA. s. f. Post prima de uns cinc
dits de grux y set de ample que servex
resslarmènt per fèr portas y finèstmas.
Mai, alfarjia. Exiguæ erascitici et
ss lignum. Soliveau, petite so-
live. Tesvicello. la las
aucune Le e hi ha en las vinyas
í dierars Entre cada filéra de ceps- ri
diver, Entrelino. Vinetorum, vel oli-
vetoram viz interjecte. Espace entre
les rangeeà des ceps de vignes, d'oli-
vis. Spazio che media nelle file degli
direi, e delle viti. |
DAXCAL, s. m. Drap per cubrir los bancs
y per altres usos. Bänecal. Stragulum.
lapis pour couvrir une table. Coperta,
Mc. territ. BABCADA, en la segóna ac-
cepció. — -
BANCARROTA. a. f. L'acció y efécte de
abitrerse. Se usa més comunamént en
la frase yka Barcarrota. Quiebra , ban-
carrota. Creditorum fraudatio. Faillite,
banqueroute. Fallimento. |
MANDA. s. f. Certa insignia que usaban
antiguamènt los militars y consistia en
una cinta ó tafetá que passaba de la es-
patlla esquerra al costat dret. Se con-
serva encara en alguns drdes y per al-
tres usos. Banda. Balteus, cingulum
militare. Ruhan des chevaliers de cer-
posan sòbre las:
BAN — 245
tains ordres militaires, echarpe. Ciar-
pa.
BANDA.: Costat, part. Banda. Latus. Côte:
- to.
!
. BANDA, Paratge. Sitio, parage. Locus, si-
tus. Lieu, endroit. Sito, luogo, posto.
BANDA. Partit, facció. Banda. Factio. Ban-
" de, parti, ligue. Partito, lega.
BANDARRA. adj. vulg. que se aplica á
la doua que futg del traball, vagamun-
- da. Se usa també com sübstantiu. Ha-
vegana » holgazana. Deses, Cognarde.
ogarda. .
- BANDARRIA. s. f. Massa de ferro ab un
máneg de fusta, que servex en la mari-
na pera clavar los claus grossos. Ban-
darria. Malleus navalis. Gros marteau
dont on se sert sur les vaissequx. Mar-
. tello marino. |
BANDEIG. 8. m. ant. DESTERRO.
BANDEIX. s, m. ant. BESTERRO.
BANDEJAMÉNT. 8. m. ant. DESTERRO.
BANDEJAR. v. a. ant. DESTERRAR.
BANDERA. s. f. Insignia 6 senyal que se
compon de un tros de tela, tafetá, ó
altra roba, de figura cuadrada 6 cua-
drilopga ; que per un dels costats se fa
ferma en una hasta, y que per són co-
lòr ó per lo escud de armas que hi ha
dóna á conéxer la potencia á que per-
tany lo lloc ó cosa ahónt está posada;
com la embarcació, lo castell. Bandera.
Vexillum. Drapeau, bannière. Bandie-
ra, vessillo, stendardo. E
BANDERA. Tros de tela que acostuma éssex
de varios colórs, y servex per adornar
. alguna tórra ó embarcació en las grans
festivitats, y també en las escuadras y
tòrras de la costa pera fèr senyals. Ban-
. dera. Signum , vexillum. Drapeau , pa-
villon. Bandiera.
BANDERA. La que usan los regimènts de in-
- Santería y acostuma tenir uns sis peus
en cuadro ab lo escud de armas de la
potencia á que servex lo regimént. Ban-
dera. Vexillum. Enseigne d "infanterie,
drapeau. Bandiera, insegna.
BANDERA. La que usan los regiménts de ca- '
. ballería. Estandarte. Vexillum. Éten-
dart , drapeau , bannicre. Stendardo.
BANDERA. La que usan los regiménts de
. dragóns, y en la marina es insignia
. particular dels almirants, la cual té dos .
puntas á'manéra de cua de milá. Cor-
neta. Vexillum. Cornette, étendart de
cavalerie. Cornetta.
\
236 BAN
=maxoBra. La partida de tròpa manada per
un oficial ó sargénto que está destinada
á enganxar reclutas, com la savpùza
del’ Habana. Bandera de recluta. Par-
‘va militaris manus couscribendis volun-
taris militibus destinata, Bannière de
recrue. Bandiera di recluta. '
sAxpkma. adj. fam. que se aplica á aquell
que roda mòlt sèns cap necessitat. 4n-
dariego, andador. Vagus, ambalato-
rius. Batteur de pavé, coureur, mar-
. cheur, Ambulante, vagamondo.
BANDÈRA DE PAU. La blanca que se alsa en
las fortalesas, embarcacións y altres
puèstos en senyal de que vol tractarse
alguna cosa amistosemént feud cessar
las hostilitats. Bandera de paz: Pacis
vexillum. Drapeau blanc qu'on arbore
pour demander à capitaler. Bandiera
bianca. | |
ASSEGURAR LA BANDERA. fr. En la marina
disparar una canónáda ab bala al ma-
téx témps de enarbolar la bandéra: y
ésta es la senya més segura de que aque-
lla bandéra es la nacional, per ser con-
tra lo dret de gènts disparar ab bala
seus la propia bandéra. Asegurar la
bandera. Jacto globo è tormento belli-
co vexillum navis affigere. Assurer san
pavillon. Assicurare lo stendardo.
AXECAR Ó ALSAR BANDERA. fr. met. Fèrse ca
de algun partit. Levantar bandera.
Factioni alicui aut seditioni præesse. Se
faire chef d'un parti. Alzar bandiera.
SEGUIR LA BANDERA DE ALGÚ: fr. met. Ser
de sa opinió, bàndol ó partit. Militar
debajo de la bandera de alguno ó se-
guir su bandera. Alicujus partes aut
consilia sequi. Marcher sous les ensei-
gnes de quelqu'un , embrassef son opi-
nion. Seguir il partito d' alcuno, seguir
le sue orme. '
BANDERADO. s. m. L'oficial de infante-
ría destinad 4 portar la bandèra. 4ban-
derado. Vexillarius, signifer. Porte-
bannière , porte-drapeau. Alfiere.
nayoèrano. L'oficial de caballería que por-
ta la bandéra del sèu cos. Portaestan-
darte. Signifer. Porte-bannière, core
| nette. Cornetta.
BANDÈRABO. Cualsevol dels que en las pro:
fessóns portan las bandéras de las dife-
rènts confrarfas. Abanderadò. Sacre
pompe signifer. Celui qui porte l'eten-
dard dans les processtons. Quello che
porfa uua baudiera nelle processioni.
4
BAN
BANDERER. 3. m. ant. sawpknano.
BANDERETA. s. f. dim. de savpkna. Ban.
dereta , banderica , banderilla. Parvum
vexillum. Petit drapeau. Drappellino.
BANDÈRETA DE CAMPANAR, Bandera pétita
que se posa en alguns campanars pera
senyalar ab lo su moviment de din
art vé lo vént. Veleta. Ventorum in-
ex. Girouette. Banderuola. |
BANDÈRETA DE CAMPANAR. met. La persóna
inconstant y variable. Veleta. Homo
vento mobihor vel indice ventorum mu-
tabilior. Girouette , personne legère, in-
constante. Girellajo.
BANDERILLA. s. f. Bastó prim de uns
dòs peus de llarg ab una llèngúeta de
ferro en una de las puntas que servex
pera torejar: té dquest nom |perqué la
empunyadura se adòrna regularmént ab
lléngüetas de paper en figura de bandè-
retas. Banderila; Spioulum hamatum
ad agitandos ia circo tauros deserviens.
Dard orne d'une banderole qu'on jette
aux taureaux. Dardo con una bande-
ruola, col quale si ferisee -al toro net
giuochi toreschi. |
BLAYAR UNA BANDERILLA. fr. met. y fam. Dit
á altre alguna pataula picant 6 satírica.
Poner d uno una i erilla. Scomma-
te lacessere , cavillo mordere. Dire à
: quelqu'un des choses pigugntes , satiri-
ques. Satirizzare qualcuno.
BANDBROLA. s. f. Bandèra pétita de un
peu en cuadro, que clavada en una has-
‘ta de unas dès canas, servez pera mat”
car distancias y tirar líneas en los cam"
pamènts y altres puéstos ahónt se volen
fer obras. Bandérola. Vexiltam brevi
fascia, quo terra affixo castrorum spa”
tia ac directiones designantar. Bande-
role. Banderuola. - - . -
sanbènoLa. Ndut. La bandèra Marga y €
- treta que fa punta, la: cuál :se .col-loca
en la part més alta dels mastelérs. Gre
.- pola. ' Vexillum navale. Flamme, lon
gue banderole de vaisseau. Fiamma.
saNpkaota. La bandèreta que acostuman
portar las imatges de Cristo reeuscitad,
sant Joan Baptista y altres sants. Ban:
derola. Breve vexillum. Banderole. Ban
- deruola. ,
gaxDÈRoLA. Llenca de roba en forma de
- bandèra que alguns dels soldads de ca
balleris portan per adorno lligad sota
lo ferro i la llansa. Banderola. Serica
fasciola militum lanceis ornandis desti"
BAN
sata. Banderole, sorte d'étendard qui
sert d’ornement. Bangeruole.
BANDO. s. m. BANDOL. a
BANDOL. s. m. Cualsevol edicte publicad
bé lo matéx acte de pull icatlo. Bando.
Edictum, let vel ipsa edicti promulga-
lio. Ban, edit, ordonnance. Bando.
rimor. Facció, partit. Bando. Factio.
Bande, parti, faction. Fazione.
nina EX sinpots. fr. Móurer discordias
y parcialitats éntre los que estan unids.
Manderisar , banderizar. Seditionem
facere, in factiones distrahere. Bander,
former des partis, des cabales. Far
congiare, alzar partito. a
mucar un BásDoL, Fèr saber al públic
aguna llèy 6 edicte ab la deguda so-
lemnitat. Echar bando. Edictum pro-
mulgare. Publier un mandement par
ban. Pubblicare un bando. y
BANDOLA. s. f. Instrumént músic pétit
de cuatre cordas que té una figura còr-.
ta, Bandola. Cithara minor. Mandore,
empece de luth. Mandola.
MNDOLEJAR. v. a. ant. Fér vida de
hadolèr. Saltear. Viatoribus insidiari,
mun. Brigander. Assaltare, gittarsi
alla strada.
UMDOLER. s. m. Lladre y saltejadòr
de amos. Bandolero, bandido. Losi-
ee, grassator, latro. Bandoulier,
brisand.Malandrino, masnadiero, sche-
Fado, .
MNOLERA. s. f. Banda de cuiro que
los soldads de caballería portan sòbre
h espatlla esquerra y que per davant
dl pit passa cap al costat dret, y ser-
vet pera pènjar la carrabina. Bando-
+ Balteus, cingulum militare. Ban=
dulicre. Bandoliera.
BINDONER. s. m ant. pExDORÈR.
BINDOSITAT. s. f. ant. PARCIALITAT.
ANDURRIA. s. f. Instrumónt músic de
cuatre ó cinc cordas que se toca ab la
pris de una plóma. Es més pétit que
citera y té la caxa composta de dès
fuas planas que servexen de cul y tapa
nad en disminució fins al máneg , que
5 mòlt curt y está dividid en sis ó set
lrasts com lo de la guitarra. Algunas
tenen la figura de una mitja carabassa,
Bandurria. Cithara minor. Mandore,
sorte de luth. Mandola , sorta di liuto.
NOVA. s. f. Cuberta del llit mès pri-
ma que la colxa. Bdnova. Lodix , lecti
-BAN
operimentpm. Couverture de lit, courte-
pointe. Coltre.
BANQUÈR. s. m. Lo qui té per ofici ré-
brer cuantitats de dinèrs per fèrias en-
tregar en altre puèsto. mediant una lle-
tra de cambi 6 carta drde, y cobrand .
per axó lo nènt interes. Ban-
quero, cambista. Argentarius, nummu-
larius, mensarius, campsor. Banquier, .
celui qui fait commerce d'argent de
place en place. Banchiere, colui che
tien banco.
BANQUÈR. Lo qui té la banca en lo jog dé
cartas axí anomenad. Banquero. Men-
Sarius, prioceps cujusdam chartarum
ludi. Banquier , celui qui tient le jeu de
la banque. Banchiere, colui che tiene
. la banca.
. BANQUET. s. m. dim. de sanc. Banqui-
llo. Parvam sedile. Bencelle , escabeau.
Pauchetta. |
BANQUET. Mènjar esplendid al que assiste-
xen mòlts convidads. Banquete. Epulz,
solemne convivium. Banquet , repas ma-
gnifique. Banchetto, convite, corredo,
pasto.
BANQUETA. a. f. Banc pètit de tres peus,
que acostuman fèr servir los sabatèrs y
altres menestrals. Banqueta. Tripus.
Banquette , petit-banc è trois pieds. Tre-
piede.
BANQUETA. Banc pètit que se posa davant
de las cadiras y servex per posar los
peus. Escanuelo, escabel. Scabellum.
Escabeau , escabelle. Sgabello.
BANQUETA. Especie de pedris que hi ha en
la muralla ó cualsevol altra fortificació
al peu del parapeto, y que servex pe-
ra que los soldads hi pugan pujar pera
tirar y després baxand á terra pugan
carregar l' arma á cos cubert. Banque-
ta. Podium interius circum ambulan-
dis mœnibus exstructum. Banquette,
petite elevation derriére un parapet. Zoc-
éolo, bauchina. |
BANQUETA. En las fortificacións es també
. cert espay que hi ha al peu de la mu-
ralla arrimad al declivi exteriór del ter-
raplé, y servex e la terra
dras que-cauen de alla cuand lo Res
la bat, se detingan y no caigan dins ad
fosso. Berma, lisera. Spatium exteriús
infimo muro vicinum excipiendis ejus
' ruderibus. Berme, chemin. entre le pied
du rempart et le fosse. Viottolo , spou-
da di riparo.'
248 BAN |
-BANQUETA. Arg. La basa llargà y contimua-
da sòbre que se apoya tòt lo edifici ó
+‘ part de èll. Embasansento.. Edificii ba-
sis. Soubassement. Basamehto, zocçolo.
BANQUETA. Tros de arquitectura que surt
fora del pla terreno ahònt está col-locad
y servex pera'sostenir alguna cosa. Men-
sula. Ædificii alicujus basis. Corbeau,
. membre d'architecture qui ressort du
plan où il est placé, et qui sert à rece-
voir ou à soutenir quelque chose. Men-
sola. .
BANQUETEJAR. v. n. ant. Donar ban-
quets ó anarhi. Banquetear. Epulari,
convivari. Festiner , banqueter. Bau-
chettare , pasteggiaro.
BANY. s. in. L'acció y efécte de banyar-
se ab aigua ó altre licór. Baño. Lavatio.
Bain. Bagnatura.
sANY. Pèssa gran de fusta, llauna ó altra
materia, que servex pera banyarse.
Baño. Vas balnearium vel balneato-
rium, balneum, balnearium. Baignoire.
Bagno. È
BANY. La capa de sucre, cera 6 altra ma-
teria ab que se cubrex alguna cosa.
, Baño. Incrustatio, illinimentum. Cou-
verte, enduit. Intonaco.
BASY. Quim. Calór moderad per la inter-
posició de alguna materia éntre lo fog
y alló que s' escalfa. Té diferénts noms
segòns las varias materias interposadas;
y axí se diu: many de arena, de cen-:
.. dras, etc. Baño. Ignis per interpositam
substantiam applicatio. Bain. Bagno.
BANY DE MARÍA. Aquell en que l'aigua ser-
i vex pera moderar lo calor del fog. Ba-
. ño de María. Ignis balnei Mariz. Bain-
: Marie. Baguomaria.
BANY DE PEGA. La capa de pega que se dò-
na als bòts y altras einas que deuen ser-
- wir per posarhi liquids. Pega. Picatio,
picis linimentum. Enduit qu'on met
à la poterie, aux outres. Stratto di
pece.
savys. pl. Las aiguas que servexen pera
- banyarse y lo lloc ahónt són; y axí
diem: los 8axys de Caldes, de Arenys,
. etc. Baños. Balneæ, thermæ. Bain, l'eau
ou áutre chose dans laquelle on doit se
baigner. Bagni. :
BANYS DE PEUS. Los que.se preneu en aques-
ta part del cos per acarrearhi los hu-
mors. Pediluvios. Pedum in aqua tepi-
da immersio. Pediluve. Pediluvio.
PENDRER BANYS. fr. Banyarse repetidas ve-
_ BAN
. gadas. Tomar baños. Balneis uti. Pren-
dre les bains. Bagnarsi. A
BANYA. s. f. L'arma que alguns animals,
* com lo bou, lo'molté y altres tenen
--en lo cap pera defensarse. Cuerno, as-
ta, madera del aire. Cornu. Corne,
‘ partie dure qui sort de la tête de quel-
ques animaux. Corno..
BANYA. Cada una de las dès puntas que dl
guns.insectes com la mariposa y lo ca-
ragol tènen en lo cap. Cuerno, antena.
. Corniculum. Antenne, chacune des
cornes mobiles ou aigrettes des insec-
tes. Antenna.
BANYA. Lo bòny que surt en lo cap de re-
sultas de algun cop. Chichon , tolondro,
tolondron , burujon , bollo. Tuber ex
ictu proveniens. Bosse au front. Bozza,
corno.
ABÁTRER LAS BANYAS Á ALGU. fr. met. ant.
Reprimir la altivesa de algú, humiliar-
lo. Bajar los brios d alguno. Alicujus
audaciam frangere, humiliare, subige-
re. Humilier quelqu'un. Fiaccar le
corna.
FER PORTAR Ó POSAR BANYAS. fr. met. que
se aplica 4 la dona que falta 4 la fe del
matrimoni, y també del cómplice en lo
adulteri se din que Posa LAS Bavvas al
- marit. Poner los cuernos , encornudar.
Currucam facere, torum violare. Fat
. re porter des cornes , faire cocu. Far!
corna.
BANYAD, DA. p. p. de Basxrar y ri
+ NYABSE. Banado. E
BANYADA. s. f. Cop de banya. Cornad:
' amurco. Cornu ictus. Coup de corr:
. Cornata.
BANYADOR. s. m. ant. Banrèa.
BANTADÒR. Lo lloc fangòs en que se rev
can los porcs senglars y altres anima
salvatgés. Banadero , bana, bani. Li
cus limosus. Bauge , lieu fangeux "
bourbeux, où se vautre le sangle
Guazzo.
BANYAMENT. s. m. ant. sawr , enla pr
méra accepció.
BANYAR..v. a. Ficar lo cos, alguna p:
de éll 6 cualsevol altra cosa dins de l':
' gua per limpiesa, necessitat ó altre m
tiu. Bañar. Lavare, abluere, made
cere. Baigner, doucher. Baguare.
BANYAR. Mullar, regar ó tocar l'aigua i
guna cosa, com un riu las murallas
una ciutad. Bañar. Alluere. #rros:
Irrigare, bagnare.
BAQ |
EASTAR. Untar algana cosa ab un líquid de
consistencia , de modo que desprès de
sec forme una crosteta. Bañar. Crusta-
re. Glacer , er parlant des confitures.
lacrostare, intonacare.
smrarsz. v. r. Péndrer banys, ficarse en
ua bany. Bañarse. Se lavare, abluere.
Se baigner. Bagnarsi , prendere bagui.
BANYER. s. m. Lo amo dels banys, ó lo
qui cuida de els. Banero. Balneator.
Baigneur y etuviste. Bagnajuolo, stufa-
juolo.
EAN YETA. s. f. dim. de Barral Cuerne-
clo, cuernecico , cornezuelo, piton.
Coroiculum. Petite corne. Cornetto.
nvrera. La banya que comensa á exir
ds animals , com al moltó, anyèll, ca-
brit, etc. Piton, punzon. Cornu novum.
Cornichon , petite corne d'un jeune che-
veau. Cormicina. 4
tsrera. fam. Nom que se dòna al dimo-
ni. Patillas. Cacodemon. Le diable, pe-
tt démon. Farfarello.
LANYUD, DA. adj. Lo qui tè banyas.
Cornudo. Cornutus. Cornu, qui a des
cornes. Cornuto.
BAO. s. m. Ndut. Cada una de das bigas
que se posan de un costat al altre, y
#rvexen pera subjectar los costats: y
sétemr lo pont 6 cuberta de las em-
laracaes. Bao. Trabes in navi crassio-
res. Baax, solives mises par le travers
d'un vaineau pour soutenir les tillacs.
BAPTISMAL. adj. Lo que pertany al bap-
teme. Bautismal. Baptismalis. Baptis-
mal. Battesimale. |
BAPTISME. s. m. Lo primèr sagramént
del: Iglèsia lo cual fa al home cristià
panfcandlo del pecat original. Bautis-
mo. Baptismus. Baptéme. Battesimo.
¡APTISTERI. s. m. Lo lloc ahónt estan
col tocadas las fonts baptismals Bautis-
t^rio , baptisterio. Baptisterium. Baptis-
tere. Battisterio. 20!
IQDETA. s. f. Barreta de ferro 6 de
fusta que té es la una. punta un boto-
uet de banya ó de métall y servex per
atacar las armas de fog. Baqueta. Vir-
ga ad suiphureum pulverem globulos-
que plumbeos in tormenta bellico mino-
n premendos. Baguette de fer, de bois,
de baleine pour les armes à feu. Bac-
ceras, pl. Césti dóna en la mi
/CETAS. . e se dona en la mi-
icia per alguns delictes, y consistex en
TOM. 1.
BAR 249
fer passar lo delincuent per éntre dos
filas de soldads, los cuals méntres pas-
82, li van pegand ab corretjas 6 ver-
gas. Baquetas. Verbera loco pone mi-
itibus infligi solita. Passer par les ba-
guettes. Passar le verghe.
BAQUETAS. Dos bastónets rodóns y de grux
proporcionad, que rematan en un botó,
y servexen pera tocar lo tabal. Baque-
tas, palillos. Bacilli quibus tympana
pulsantur. Baguettes de tambour. Bac-
chette da tamburo.
MANAR Á BAQUETA. fr. fam. Manar absoluta
y despôticamènt. Mandar d baqueta ó
d la baqueta. 'Tirannicé imperare. Com-
mander avec hauteur et durete. Coman-
dar a bacchetta.
PASSAR PER Las BAQUETAS. fr. Efecutar lo
- cástig de baQuetas. Dar baquetas. Sco-
pare, scopere , reum militem virgis cz-
dere. Frapper quelqu'un avec les ba-
guettes. Passar le verghe.
TRACTAR Á BAQUETA. fr. Tractar á algú ma-
lamènt ó ab despreci. Tratar d baqueta. .
Durè in aliquem se gerere. Mener,
- commander à la baguette , avec dure-
té. 'Trattare a bacchetta.
BAR, BARA, DARE. s. m. ant. Traidor.
Traidor, alevoso. Proditor, perfidus.
Traître , perfide. Traditore.
BARALLA. s. f. Disputa acalorada èntre
dòs ó més persònas en la que regular-
mènt se hi barrejan patacadas. Se usa
mòlt comunmènt en plural. Riña, pen-
dencia, quimera, brega, escarapela,
zuiza. Rixa. Querelle , dispute. Dispu-
ta, zuffa. )
BARALLAR. v. a. territ. RESYAR.
BABALLARSE. v. r. Tenir barallas. Reñir,
pendenciar , bregar , rifar. Rixart, con-
tendere, jurgare. Quereller , disputer.
Contendere, disputare, arrissarsi.
BARANA. s. f. Serie de balustres unids
entre sí, que se col-locan en los bal-
cons, escalas y altres puèstos per aga-
- farse y privar de cáurer. Barandilla ,
baranda. Clathratam , septum columel-
lis distinctum. Garde-fou avec balus-
' tres pour les balcons et rampes d *esca-
liers. Spalletta, sponda. |
BARANA. La pared que en lloc de balustres
se. construex á la bora dels terrats y de
altres puèstos. Pretil, antepecho. Ma-
ceria, maceries. Mur d'appui, garde»
fou. Parapetto.
BARANDAT. s. m. ant. Exvá.
38
250 BAR
BARANDILLA. s. f. BARANA.
BARAT. s. m. vARAT.
BARAT. ant. ENGANY, TRAMPA.
BARAT. ant. BARATA.
BARATA. s. f. Cambi de una cosa ab al-
tra. Zraeque , cambio, trueco , barata.
Permutatio, commutatio. Echange, troc.
Daratto, cambio.
BARATA. Lo cambi ridícul de futesas 6
cosas de poca importancia. Tracamun-
dana, cambalache. Ridicula permuta-.
tio, confusio rerum parvi momenti.
Échange , troc ridicule ou de choses de
peu de valeur. Baratto. '
BARATÀD, DA. p. p. de BARATAR. froca-
do, cambiado: permutado.
BARATADOR. s. m. aut. TRAMPISTA , EN-
GANYADÒR,
BARATAR. v. a. Fèr alguna barata. Tro-
car, cambiar, permutar. Permutare,
commutare. Commuer , ‘echanger. Far
baratti. s
BARATER. s. m. Lo qui de grat ó per
forsa cobra lo barato en las casas de jog.
Baratero. Qui à superantibus in ludo
donationem exigit. Trompeur. Bulo.
BARATÈR. Lo qui frecuènta las casas de
Jog. Garitero , tablajero, leonero. Alea-
tor. Brelandier , joueur de profession ,
qui fréquente les académies. Biscajuo-
0, biscazziere.
BARATÈR. ant. TRAMPISTA , BYGANYADÒR.
BARATERÍA. s. f. ant. Engany , embus-
tería. Embuste, engano, falsedad.
Fraus, deceptio. Mensonge , fourberie.
Bararia, trufferia.
BARATERÍA, Lo vici de frecuentar las casas
de jog. Tablajeria , tahurerta. Aleato-
. rium vitium. Filouterie ,vice , défaut de
Jouer. Truffa, marioleria.
BARATET, TA. adj. dim. de sanato. Ba-
ratillo. Vili pretio emptum vel vendi-
tum. Qui se vend au dessous du prix
ordinaire. Baon mercato.
BARATO, TA. adj. Lo que se cómpra ó
se vend per poc preu. Barato. Res par-
vo pretio empta vel vendita. Bon-mar-
ché. Buon mercato.
BARATO. 8. m. La porció de dinér que lo
qui guanya en lo jog dóna á aquells que
vol. Barato. Gratuita donatio superan-
fis in lado spectatoribus facta. L'argent
qu'un joueur qui gagne au jeu donne
volontairement à quelqu'un. Una parte
del guadagno che i buli si fanno dar dai
giuocatori.
BAR
FÈR 6 tÈRSE BARATO. fr. Véndrer algun gé-
nero á preu bax per despatxarlo luego.
Hacer barato. Minori pretio vendere.
Vendre d bas prix, au rabais. Far 2
basso prezzo.
LO BARATO ES CAR. ref. ab que se ensenya
que lo que. costa pocs dinèrs resulta
mòltas vegadas mès car per sa mala ca—
litat y poca duració. Lo barato es caro.
Quod parvo emitur carius esse solet.
On n'a jamais bon marché de mauvai-
ses marchandises. E buon. mercato ri-
esce caro. |
BARAYAR. v. n. ant. RENYAR.
BARB. s. m. Pèx mòlt comú en varios
rius de Espanya. Crèx 4 vegadas fins á
dès peus de llarg, té lo cos més estret
que alt, de un colòr blanc fòsc, lo cap
xato, dós barbetas sóta la barra infe-
riór y altras dós més llargas en la pun-
ta de la matéxa. Barbo. Barbus, mul-
lus, mullus barbatus. Barbeau, poisson
d'eau douce. Barbo. ”
BARBS. pl. Especie de tacas y grans que
ixen á la cara particularmént cuand se
comensa á posar barba. Barvos. Vari.
Boutons, petites élevures rouges qui
viennent sur la peau. Bolle che nascono
- nel viso.
BARBA. s. f. La part de la cara que está
sòta la boca. Barba. Mentum. Menton.
Mento.
BARBA. Lo pel que nar en la part inferiór
de la cara. Barba. Barba. Barbe. Barba.
BARBA. Lo qui fa los papers de vèll en las
comedias. Barba. Dramatis persona se-
nem agens. Ácteur qui joue au thedtre
les róles de vieillard. Padre nobile.
BARBA DE AARON. Planta perenne, que tè
l” arrel mòlt gruxuda, de la cual ixen
una porció de fullas de figura de ferro
de llansa, grossas, y de un verd fòsc,
y del mitj de èllas surt la cama que sos-
té las flors. Barba de Aaron ó Aron,
jarillo, zumillo. Arum dracontium.
Pied-de-veau. Gichero, jaro.
BARBA DE CABRA. Planta perpetua, que
créx fins á l' alsaria de un peu y mitj:
tè las fullas ovals y llisas, y las flors de
colòr grog. Barba cabruna. Iragopogon
pratense, barbulz hirci. Barbe-de-bonc.
Barba di becco, sassefrica.
BARBA DE CABRA. Planta perenne, que crèx .
fins à l'alsada de tres ó cuatre peus: té
. las fullas partidas, duras, aspras y ar-
rugadas , y las flors, que pènjan en fòr-
BAR
ma de panotjas, sòn blancas,
dexen mòlt bon olor. Barba
Spirma uruncus. Arbre-de-bouc. Barba
di capra.
BARBA DE GALL. ant. BARBALLÈRA , en la se-
gona accepció.
susa DE JUPITER. Planta. PUNTÈRA.
IPCYTAR LA BARBA. fr. Comensar l' home 4
tenir barba. Barbar , apuntar el bozo.
Pubescere, mentum barba induere.
Commencer à prendre de la barbe,
poindre la barbe. Aver lanugine.
COM MES POCAS BARBAS MÉS POCA VBBGOXYA.
ref. que ensenya que los pocs anys fan
regalarmént als homes atrevide. 4 poca
barba poca vergüenza. Facilè procax
adolescentia esse solet. La jeunesse est
audacieuse. Poca barba e men colore,
sotto il ciel non è il peggiore.
LAND VEJAS LA BARBA DE TOX VEHÍ PELAR,
POSA LA TEVA À REMULLAR. ref. que ense-
aya que debem aprofitaruos de lo que
sücceex á altres pera escarmentar À
viurer ab cuidado. Cuando la barba de
tu vecino vieres pelar echa la tuya en
remojo ó d remojar. Tunc tua res agi-
tar, paries cum proximus ardet. Alie-
no periculo expertus fias. Quand l’äne
de ton voisin regimbe , gare , gare. Met-
Ut ia guardia quando la casa del vici-
w s abbruccia.
pa à Lx Kansas. fr. Afear alguna cosa á
alpí en sa presencia. Echar d las bar-
bas. Aliquid aperté alicui exprobrare;
ia faciem objicere. Sur la moustache de
quelprun, en sa présence et malgré
hu. Dir alla barba, in faccia.
“2 n sans. fr. Afeitar. Hacer la barba.
Barbarn tondere. Raser , faire la bar-
he. Far la barba, radere.
siste DE BARBA. Lo qui té la barba negra.
Barbinegro. Barbà niger. Qui a la bar.
he noire. Che a la barba nera.
PILi&SEX Las BARBAS. fr. Manifestar ab ac-
cions gran seutimènt, ira 6 altra pas-
só semblant. Pelarse las barbas. Pre
iracundia et indignatione excruciari.
Être dans une violente colère. Cruc-
ciarsi. -
m nanna. mod. adv. que significa lo ma-
tèx que per cap ó per persòna, y axí se
diu: pollastre pea Barsa, etc. Por bar-
ba. Viritim, per singula capita. Tant
par téte, à piquernique. Per uno.
ros BARBA. fr. Náxer los pels en la bar-
- ba. Embarbecer. Pukescere. Poindre,
despe-
e cabra. .
BAR 251
commencer à avoir de la barbe. Spun-
tar la barba.
PUNYIR LA BARBA. fr. ant. APUNTAR LA BARBA.
RÓS DE BARBA. Lo qui té la barba róssa.
Barbirubio. Barbá rufus. Qui a la bar-
be blonde ou rousse. Che ha la barba
bionda.
TENIR POCAS BARBAS. fr. fam. Tenir pocs
anys, poca experiencia. Tener pocas
barbas. Nimis juvenem , inexpertum es-
se. Etre un enfant , un morveux. Aver
poca barba.
BARBABLANC, CA. adj. Lo qui té blancs
los pels de la barba. Barbiblanco. Bar-
bá albus, candidus. Qui a la barbe
blanche. Bianco di barba. \
BARBACANA. s. f. La part de tanlada
que surt més que la pared per desviar-
ne l aigua. Alero, socarren, vuelo,
alar. Subgrunda. Saillie d'un toit sur
la rue, severonde, Aggetto, sporto, da-
vanzale.
BARBACANA DE MURALLA. Fortificació ‘que
antiguamént se col-locaba davant de las
murallas: era més baxa que la princi-
pal y servia pera defensar lo fosso.
Barbacana. Antemurale. Seconde en-
ceinte dont le terreplein joint l'escarpe
de la première fausse-braie. Falsabraca.
BARBACERRAD, DA. adj. Lo qui té la
barba espessa. Barbiespeso , cerrado de
barba. Barbá densus, hirsutus. Qui a
la barbe epaisse et forte. Che ha la bar-
ba densa.
BARBAD, DA. adj. que se aplica al ho-
me que té barbas. Barbado. Barbatus.
Barbu , qui a de la barbe. Barbato.
BARDADA. s. f. La part inferior de la
barra de bax en los caballs y mulas.
Barbada. Inferior mexillæ pars in equis
et mulis. Ganache , extrémité de la má-
choire inférieure du cheval. Ganascia.
BarBaDA. La cadeneta ó ferro tort que se
a als caballs ó mulas per sóta de la
Barba, atravessand de la una cama del
fre á l'altra, pera regirlos y subjectar-
los.
utrinque freno affixa. Gourmette , chaî-
nelte de fer attachée à la branche de
la bride. Barbazzale.
BARBAFORT, TA. adj. Lo qui té los pels
de la barba forts y aspres. Barbitaheño.
Homo aspera et rigida barba preditus.
Celui qui a la barbe dure, rude. Irsuto
di barba. )
BARBAFRESC, CA. adj. AFEITAD DE Poc.
Barbada. Catenula adstrictoria .
252 , - BAR
BARBAGRIS, A. adj. Lo qui té los pels
de la barba barrejads de blanc y negre.
Barbirucio. Barba pené canescente. Gri-
son. Canuto di barba. .
BARBALLÈRA. s. f. La carn que créx-
sota la barba. Papada , papadilla. Gut-
tur obesum. Double menton. Doppio
mento.
BARBALLÈRA. Lo tros de pèll bermella que
pèuja als galls sòta del bèc. Barbas.
Galli palea. Barbe. Bargiglione , bargi-
lio.
BARBALLÓ. s. m. territ. EsPÍGOL.
BARBAMEC. adj. Lo qui té poca barba.
Barbilampiño. Raripilus. Qui a peu de
barbe. Lanuginoso , di poca o di prima
barba. '
' BARBANEGRE, A. :NEGRE DE BARBA.
BARBAPUNYENT. adj. ant. Lo qui co-
meusa'á posar barha. Barbiponiente.
Pubescens, barbatulus. Qui est en áge
de puberté, à qui vient le poil follet.
Pubescente , di prima o di poca barba.
BARBAR. v. n. ant. Posar barba. Bar-
bar. Pubescere, pubere. Commencer d
ousser la barbe. Aver la prima barba.
SANTA BARBARA. Nom que se dòna al
uésto en que se guarda la pólvora en
as embarcacións..Santa Barbara. Pul-
veris pyrii apotheca iu navi. Sainte-
Barbe. La santa Barbara.
BARBARAMENT. adv. mod. Ah barba-
ritat, ab grossería. Bdrbaramente , bar-
bdricamente. Barbaré , rusticé. Barba-
rement , grossierement. Barbarescamen-
te, crudelmente, ruvidamente.
BARBARIA. s. f. BARBARITAT.
BARBARIA. ant. BARBARISME.
BARBARIC , CA. adj. ant. BÂnsaro.
BARBARISME. s. m. Vici contra las ré-
glas y puresa del lléuguatge. Barbaris-
mo. Barbarismus. Barbarisme. Barba-
rismo.
BARBARITAT. s. f. Feresa, crueltat.
Barbaridad. Feritas , inhumanitas. Bar-
barie , cruauté. Barbarie, crudeltà.
BARBARITAT. Grossería, falta de cultura.
Barbaridad, barbarie, barbarismo. Rus-
ticitas, inurbanitas. Grossicrete, défaut
de politesse. Zotichezza , rusticaggine ,
inciviltà. —
BARBABITAT. Excès, y axí se diu: es una
BARBARITAT lo que méuja. Atrocidad.
Excessus. Énormité; on dit, il mange,
il travaille enormement. Eccesso, enor-
mità. o
BAR
BARBARITAT. Tonteria, disbarat. Barbari—
. dad. Stultum, inconsoltuns dictum vel
: factum. Sottise, extravagance. Scioc-
cheria, stravaganza.
BÁRBARO, RA. adj. Cruel, inhumá.
Bdrbaro. Barbarus, ferox. Barbare ,
cruel, inhumain: Barbaro, crudele , in—
umano.
BÁRBARO. lucult, Brosse. Barbaro. Rusti—
cus, iucivilis. Grossier , sauvage, sans
. politesse. Rozzo, incolto, ruvido,
BÁRBARO. Atrevid, temerari. Barbaro. Te-
merarius. Hàrdi, temevaire, audacieux.
Audace, temerario, sfacciato, ardito.
BARBARROS, SA. adj. nds DE BARBA.
BARBARROTJ, OJA. adj. Lo qui té rot}
lo pel de la barba. Barbirubio, taheño.
Barba rufus, ænobarbus, 2ueobarbus.
Qui a la barbe rousse. Rosso di barba.
BARBASSA. s. f. aum. de panna. Barba—
za. Promissa barba. Grande barbe,
grand menton. Barba grande, gran
mento.
BARBER. s. m. Lo qui té per ofici afei-
tar ó fér la barba. Barbero, rapista ,
rapador. Tousor. Barbier, celui dont
la profession est de faire la barbe. Bar-
biere.
BARBERA. s. f. La dona del barbér. Bar-
bera. Tonsoris uxor. La femme du bar-
bier. Barbiera , la moglie del barbiere.
BARBERA. ant. Péssa de l'armadura antiga
que cubria la bóca, barba y barras.
Babera , baberol, barbote. Buccula,
bucce tegmen. Mentonnière. Bulla.
BARBERIA. s. f. Botiga de barbér. Bar-
berla. Tonstrina, tonsorium. Boutique
de barbier. Barberia.
BARBERÍA. L'ofici de afeitar. Barberia. Ton-
soris opera. Metier de barbier. Mestier
di barbiere.
BARBERÍA. La péssa Ó sala que las comuni-
tats tenian destinada per afeitar. Bar-
bería. Cœuobiorum tonstrina. Salon des
tiné à faire la barbe. Barberia , barbie-
ria.
BARBETA. s. f. dim. de panna. Barbita,
barbica , barbilla. Barbula. Petit men-
ton. Piécolo mento.
BARBOTEJAR. v. n. Parlar éntre dènts
pronunciand confusamént. Barbotar,
musitar. Mussare, mussitare. Marmot-
ter , parler entre les dents confusément.
Borbottare, brontolare.
BARBUD, DA. adj. Lo qui té mòlta bar-
ba. Barbudo. Stipatam et productam
BAR
barbam habens. Qui a beaucoup de
barbe, Barbuto.
BARCA. s. f. Embarcació pétita pera pes-
car, traficar en las costas del mar, y
possar los rius. Barca. Cymba, scapha,
acatium. Gabarre , bac. Navicello , bar-
ca peschereccia.
nica. Embarcació de vela llatina ab un ó
dos arbres, que servex pera cárreg , y
pod portar fius á trescéntas toneladas.
Fusta. Navicula vectoria. Fuste , báti-
ment de charge long et de bas bord.
Fusta. |
maca. met. fam. Lo os del pit dels aucélls,
Caballete. Os pectoris avis. Os qui for-
meune partie de la poitrine des oiseaux.
Osso del petto degli uccelli.
MRC4 PARADA NO GUANYA NOLITS. ref. que
indica que la ganancia es fruit del tra-
ball. Andando gana la acena que no
parada. Nulla navis lucrum , ni merces
transvehat, affert. C'est en travaillant
quon gagne de l'argent. Molino fer-
mo uon fa farina, :
BARCADA. s. f. La càrrega que porta una
barca en cada viatge. Barcada. Vectu-
ra cymbæ. Batelée, navee: la charge
d'un bateau , d'une barque. Barcata.
BARCASSA. s. f. aum. de marca. Barca-
<a. Cymba major. Grande gabarre.
à grande.
suc. Embarcació que té la proa ro-
dica y es de uua sola cuberta: sa ar-
boladura y velam se reduex á un gran
arbre posad al mitj, que no té sinó una
vela que ocupa la embarcació de pòpa
á proa. Són de diferénts grandarias.
Barcolongo, barcoluengo. Navis oblon-
ga Barque longue. Musciera.
Mecs. Embarcació xata y sèns carena
que servex pera portar caballs. Tafur-
ca. Hsppago , hippagum, bippagus. Bá-
timent plat pour le transport des che-
vanr. Pratta.
BARCELONES, A. adj. p. us. BARCELONÍ.
BARCELONÍ, NA. a j- Lo natural de
Barcelòna ó lo pertanyént á ésta ciu-
tad. Barcelones. Barcinonensis. Natif
de Barcelonne, qui appartient à Bar-
celonne. Barcelonese.
BARCELLA. s. £ territ. Una mesura de
gra Farchilla. Mensura quadam fru-
, mentaria. Mesure de grain. Vaso col
e si misura grano, biade e simili.
. 8. m. | embarcació, Bar-
co, pino. Navigium. Barque, bateau
. BAR 255
à quille. Barca, bastimento.
BARCO. Embarcació de vela llatina que era
mòlt comuna en los mars de llevant y
era de cènt toneladas poc mès 6 ménos.
Galizabra. Celox. Sorte de bátiment à
voile latine, daus les mers de l'occi-
dent. Spezie di fregata usata dagli anti-
chi.
BARCO PESAD. La embarcació que no nave-
ga lléugera. Barco zorrero. Tarda na-
vis. Vaisseau mauvais voilier, qui a
peine à suivre les autres. Nave grave,
pesante.
BARCO PLA. La embarcació que pod nave-
gar en poca aigua per tenir massa pla.
Barco planudo. Navigium planum. Ba-
teau plat. Piatta.
BARDANA. s. f. Planta. Amòr de horto-
lá. Amor de horteluno , bardana , lam-
paso, purpurea. Aparine, persolata,
personata, lappa, asperula. Bardane
ou glouteron. Bardana, lappola mag-
giore.
BARDAX. s. m. ant. Lo minyó del cual
abusan los llibertins. Puto. Cinedus,
puer meritorius. Jeune garcon dont les
débauches abusent. Bardache, haga-
scione , zanzero.
BARDAXA. s. f. ant. La puta sodomita,
Sodomita. Meretrix sodomita. Sodomi-
te. Sedomita.
BARDAXA. D. US. PUTA.
.BARDISSA. s. f. Lo lloc ple ó poblad de
esbarsérs. Zarzal. Rubetum. Buisson,
lieu couvert de ronces. Macchia, bu-
scione.
Barpissa. La tanca fèta ab esbarsèrs, ra-
mas ó abriulls pera privar que éntren
en un hort, camp, etc: Bardal. Seps
dumis contecta. Clóture, enceinte. Siepe.
BARENA. s. f. BARENAR. 2
BARENADA. s. f. La barena espléndida y
abundant. Merendona. Lauta merenda. . |
Goüter abondant , splendide. Lauta me-
renda. ts
BARENAR. s. m. Lo mènjar que se fa 4
la tarde abans de gopar. Merienda. Me-
renda. Leger repas entre le diner et le
souper , gouter. Merenda.
BARENAR. Y. D. Mènjar alguna cosa á la
tarde éntre lo dinar y sopar. Merendar.
Merendam\ sumere. Gotiter, manger
entre le diner et le souper. Merendare.
BARGANT, TA. adj. Dolènt, sèns hónra
ni vergònya. Bergante , picaro. Impro-
bus, nequam. Coquin, effronté, polis-
254 BAR
son. Briccone, furfante, birbante.
BARGANT. Lo minyó mal criad que .uo tè
modos ni vergònya. Pillo. Malè educa-
. tus et impudens. Maraud , fripon. Ba-
roncio, monello.
BARGANTADA. s. f. PICABDIA , PILLADA.
BARGANTAS, SA. s. m. y f. aum. de
BARGANT. Berganton, picarom. Valde
- improbus, neyuissimus, impudentissi-
mus. Mauvais sujet. Ribaldone.
BARGANTASSAS. s. m. aum. de BARGAY-
Tas. Berganionazo, picaronazo. Ne-
quissimus , impudentissimus. Trés-impu-
- dent, très-maroufle. Ribaldonaccio.
BARGANTEJAR. v. n. Fér ó efecutar
picardías ó pilladas. Picardear. Nequi-
tér agere. Folatrer, plaisanter. Ribal-
- deggiare, birboneggiare.
BARGANTERIA. s. Í. PICARDÍA.
BARLET. s. m. Ferro gros de figura de
" unset, ab que los fustèrs y altres menes-
- trals asseguran la fusta damunt dels
bancs pera poderla traballar. Barrilete.
Ferrum quo constringuntur et firman-
tur ligna dolauda. Valet , instrument de
fer en forme du chiffre T qui sert aux
* menuisiers d tenir le bois sur l'etabli.
Barletto.
BARLIQUIBARLOQUI. s. m. Lo xarraire
que posad damunt de uu banc ó taula
reunex la gent, y relata las virtuts de
algunas hèrbas, confeccións ó quintas
essencias que porta y que,ven com á re-
meys singulars. Saltabanco, saltaban-
cos, salta en banco, salta en bancos ,
saltimbanco. Girculator. Saltimbanque.
Cantambanco, ciarlatano.
BARLIQUIBARLOQUI. BALIGABALAGA.
BARLOVÈNT. s. m. Ndut. La part de
ahónt vé lo vènt respècte á un punt 6
loc determinad. Barlovento. Plaga, un-
de ventus spirat. Lieu, point d’où
souffle le vent. La parte d" onde soffia
il vento.
BARNADITA. s. m. Lo clergue regular de
la congregació de san Pau, que pren-
gué aquest nom per haber comensad
los sèus efercicis en la iglesia de san
Bernabé de: Milan, lo any 1555. Bar-
nabita. Barnabita , congregationis sanc-
ti Pauli frater. Barnabite, clerc regu-
lier de Saint Paul. Barnabita.
BARNATZ. s. m. ant. VALÒR, ESPERIT.
BARNIS. s. m. Composició líquida ab la
cual se untan las pinturas, las fustas fi-
pas y altras cosas pera que tingan més
BAR
llustre y $e conserven millòr. Barnís.
Liquor gummosus. Zerris, endut li-
quide qui se dessèche à l'air. Vernice.
Barmis. Certa composició féta de tremen-
. Una y oli bullid, ab lo. cual y lo fum de
estampa ó altra materia colorant se fa
la tinta pera imprimir. Barniz. Resina
terebinthina, oleo liquata. Zernis. Ver-
uice.
BARNIS. Lo bany luènt ab que se cubrex
alguna cosa, com lo de la terrissa. Mo-
gate. Vitreum linimen. Vernis qui cou-
sere la faïence, etc. Vernice. '
BARO. s. m. Nom de dignitat de mès ó
ménos preeminencias segòns los paissos.
. Baron. Baro. Baron, titre de noblesse.
Barone.
BAROMETRO. s. m. Instramènt de vidre
ab lo cual per medi del argèntviu se co-
nexeu la gravedat del aire y las varia-
cións de l' atmósfera, També servex per
amidar l'altura del globo. Barómetro.
Barometrum. Baromètre. Barometro.
BARONA. s. f. ant. BARÓNESSA. |
BARONESSA. s. f. La mullér del baró ó
la que gosa de alguna baronía. Barone-
sa. Baronis uxor. Baronne, la femme
d'un baron. Baronessa.
BARONIA. s. f. Lo territori 6 dignitat
del baró. Baronia. Baronis dignitas ,
territorium. Baronie , seigneurie et ter-
- re d'un baron. Baronia.
BARONIVOL. adj. ant. vanoxir.
BARONIVOLMENT. adv. mod. ant. va-
RONILMÉNT,
BARQUEJAR. 'v. n. Anar ab la barca de
una part á altra. Barquear. Cymba
trausvehere, trajicere. Aller et venir
sur une bargue , la conduire cà et la.
Condur la barca quà e là, andare e
venire colle barche. |
BARQUÈR. s. m. Lo qui goberna la bar—
ca. Barquero. Navicularius. Batelier ,
celui qui conduit un bac, un batelet.
Barcajuolo, barcarolo:
BARQUET. s. m. dim. de Barco. Barqui-
to, barquillo , barquete. Navicella. Pe—
tit bâtiment léger, -esquif. Barchetto ,
barchettino.
BARQUETA. s. f. dim. de marca. Bar-
queta , barquilla. Scaphula, cymbula.
Petit bac , bachot. Barchetta, barchet-
tina.
BARQUILLA. s. f. Especie de petxina
més ampla que alta, rallada de fora,
poc lluénta, y que varia mòlt en sòs
7
BAR
colors. Almeja , telina, tellina , chirla.
Mitulus. Mytule, coquillage bivabe ,
moule, Forma, conchiglia hivalva.
niovitta. La capeeta que en figura regu-
larméot de barca servex en las iglesias
pera ministrar lo encens en la cerimo-
ma de inceusar. Naveta. Acerra. Navet-
te, vase en forme de navire pour l'en-
cens, Navicella dell’ incenso.
nova. ant. Especie de got per véurer
ft en figura de barca. Barquillo. Cym-
ham. Espèce de verre ou vase. Sorta
di bicchiere.
BARQUITXÓ. s. m. dim. de manco. Bar-
quchuelo. Navicella, navicula. Batelet ,
pti! bateau. Barchettino.
MARRA. s. f. Palanca de ferro que servez
per alsar ó móurer cosas de mòlt pes.
Barra. Vectis. Barre. Barra, stanga.
uns. Lo tros de or 6 plata ó altre mètall
vs traballar. Borra. Rudis argenti vel
un massa. Lingot , masse de metal qui
West pus mis en oeuvre. Verga d' oro o
d'argento.
um. En lo jog de la mesa es un ferro
ta forma de arc que está col-locad nns
cutre pems lluny de la barana. Barra.
btudiculoram ludo arcus ferreus ta-
Wiz fitus. Passe , petite verge de fer :
"et fird sur une table de billard.
uni he de arena 6 roca que se extén
"anda de algun port ó riu y la
i dfd y perilióea majormént en la
ue bara. Barra. Brevia, syrtis in
«bo portàs aut fluminis. Barre, banc
idle qui barre une rivière cu un
pre Banco, scoglio.
tu sot. En tos panyos es cert defècte
eb texid, un senyal de diferént colòr
que sembla uma via 6 vió. Barra. Fas-
ca discolor pannis contexta. Dans les
bai, c'est la tache .ou trait d'une
‘uleur differente de celle de la pièce
mire. Verga: lista ne’ drappi e ne’
Mu. Die de ferro llarga de diferènt
Ps y figura, ab la cual se juga, ti-
nada désde un lloc determinad, y
gunya lo qui la fa arribar mès lluny
tb tal que caiga de punta. Barra. Vec-
ts ferreus, Barre à jouer. Barra.
M. En los escuds de armas es cada una
de las vias rectas y paralelas de dife-
Rat colòr que lo camp; y axí diem las
Mars de Aragó. Barra. Fascia. Bar-
»
BAR 255
re, piece de l'ecu qui va du haut de la
gauche au bas de la droite. Sbarra.
BARRA. Pal gruxud que se posa detras de
las portas ó finèstras pera tancarlas, ó
- bè apuntad en terra ó ficad en algun
forad 6 encax. Tranca. Repagulum ,
vectis, repages. Barre pour fermer et
assurer une porte, etc. Stanga.
parra. Lo os del cap en que estan encas- .
tadas las dénts y los caxals. Quijada ,
mandibula , carrillera , quijal, quijar ,
ingina. Mandibula. Máchoire. Mascel-
la, ganascia.
BARRA. PERXA.
manna. En los cotxes y altres carruatges
semblants es cada un dels dès pals entre
los cuals se posa y assegura la caxa. Va-
ra. Rhede pertica conti. Enancards
d'une voiture. Stanga.
' BARBA. En lo telér de brodar cada un dels
llistóns de fusta, més gruxuds, ahónt
se clavan dòs llencas de tela en que se
cus la roba que se. ha de brodar. Ban-
zo. Teniæ lignee quibus linteum acu
pingendum assuitur. Ensouple du me
tier d broder. Subhio.
BARRA. La palanca de la tual se servexen
los bastaxos pera traginar éntre dós un
gros pes. Palanca. Phalangæ, palangz.
Barre de portefaix. Barra.
manna. En los escrits es la ralla 6 rasgo
que se tira voluntarismént pera esbor-
rar alguna cosa. Zachon. Litura. Hatw-
re. Linea, concellatura.
manna. En los carros y galeras es lo pal
de las baranas. Telero. Curruum stipie
tes. Morceaux de bois qui composent les
lisses d'appui , dans les galères, et les
ridelles dans les charrettes. Sorta di
rastrolliéra ne’ carri.
manra. Cada un dels trossos de er pur que
se troba en lo fonde de las minas. Pa-
lacra, palacrana. Pelacra, palacrana.
- Lingot, morceau d'or matif dans une
mine. Pezso d'oro.
BARRA. Lo peu dret que en las siquias sub-
jècta las comportas ó resclosas 4 fi de
que l'aigua puje fius als repartidors.
Brenca. Vectis ad eataractas validiús
occludendas. Piéces de maçonnerie qui
soutiennent les etluses. Pezzi di strutta-
ra che sostengone le imposte.
BARBA. En alguns carruatges es cade. una
de las fustas llargas que fórman són sia
tial. Limonera , limon. Plaustri asser.
Espéce de brancard forme par les deux
256 BAR
limons adaptes au devant d'une voitu-
re. Stagghe d'una carretta, timone
d' un carro. -
sarnas. pl. En los panys de las armas de
fog lo ferro en que está col-locada la
pèdra, ó que pèga sòbre lo pistó. Ga-
tillo. In catapultis, clavis seu forceps
ue silicem tenent. Noix d'une arme à
fu. Noce.
ALSAR LAS BARRAS. fr. Posar l'arma al punt
de dalt. Calar el can. Scloppetum ex-
plosioni aptare. Bander une arme à
feu. Metter un'arma da fuoco in istato
di tirare.
DE BARRA i BARRA. mod. adv. fam. Ferma-
- mènt, rodonamént, ab mòlta porfía y
terquedat; y axí se diu: ho ha negad
DE BARRA Á BARRA. Á pié juntillas , ó d
pie juntillo. Firmitèr, tenacitèr. .Opi-
niátrete”, avec obstination. A bastalena.
rka MALBÉ LAS BARRAS Á ALGÚ. fr. Fér molt
mal á algú en la cara pegaudli mòlt
fart. Descarrillar. Maxillas convellere,
concutere. Demantibuler , déchirer les
máchoires. Smascellare. ,
JUGAR A La BARRA, Ó Á TIRAR LA BARRA. fr.
Etercitarse en lo jog de fér arribar
lluny una pèssa de ferro llarga y férla
cáurer de punta. Jugar ó tirar ‘à la
barra. Vecti ferreo jaciendo exerceri.
Jeter la barre, lancer la barre. Gettar,
lanciar la barra.
PASSAR BABRA. fl. ESBORRAR.
POSAR BARRAS. fr. BARBAB, en la segóna ac-
cepció.
POSAR BARRAS. ÍP. EMBARRAR.
SER DE BARRA Ó TENIR BONA BARRA. fr. que
exprèssa que algú es mòlt menjador.
Tener buen diente. Edacem. esse. Avoir
un grand appétit, manger beaucoup.
Diluviare; far hen ballare i denti; es+
sere una gola disabitata.
TIRAR LA BARRA. Llansarla tant lluny com se
puga ab tòta la forsa séns atenció al
jog, ni cuidado de fèr bona ma. Des-
barrar. Vectem ferreum sine artis ra-
tione projicere. Lancer une barre de
toute sa force sans viser d aucun but.
Lauciar la barra con tutta sua forza
senza battere a ua seguo.
BARRACA. s. f. Caseta tósca y rústica
pera recallirse. Barraca, choza. Tugu-
rium. Baraque, hutte. Baracca, tenda.
BARRACA. Cabanya de pastórs. Tugurio, ca-
breriza. Tugurium. Cabane de berger.
Tugurio,
BAR:
BARRACA. La caseta de fusta ab sòn siti en
- alt que usan las que venen en la plassa.
Garabito. Olltoria in macello taberna.
Petite boutique portative où l'on vend
sur la place du fruit, etc. Baracca, bot-
tega di legno.
BARRACA. Caseta de palla grau de una sola
- péssa y sèns pis. Bohio. Tugurium, ca-
sa. Chaumière, cabane. Capanna, tugu-
rio, casuccia eoperta di paglia.
BARRACA. Cobertis fet de uns pals drets y
altres entravessads damunt, y tapad «b
ramas pera fér sómbra en lo estiu.
Sombrajo , sombraje. Umbraculum. Fe-
nillee, cowert fait de branches d'ar-
bres pour se mettre à l'ombre. Yrascato.
BARRACA. Especie de caseta féta sobre pals
. 6 arbres pera los que guardan-las vi-
nyas. Gayola. Tugurium. Cabane de
garde de vigne. Capanua.
BARRACA DE PORC. ant. Còrt de tocinos. Po-
^ cilga, zahurda. Hara, suile. Étable à
cochons. Porcle.
FICARSE EX BARRACAS. fr. Posarse 4 cubert
dins de èllas. Abarracarse. Tugurils se
protegere. Se baraquer , se huter. Al-
ergarsi in una baracca. |
BARRAD, DA. p. p. de saguar. Barrea-
^ do, barreteado. |
BARRADOR. s. m. .En los molins de olt
es cada un dels taulòus que se posan
entravessads sòbre lo cap de la biga Ó
prèmpsa pera no dèxarla móurer cap 4
munt, 4 fi de esprémer millòr las oli-
vas. Trabor. Ligaum ad torculariam
trabem superné firmandam. Chacun des
madriers qu'on met sur une press
dans les moulins d'olives pour qu elle
* ne bouge pas. Tavoloue, pancone.
BARRAGAM. s. m. Drap de llana de am-
. plaria poc més de mitja cana. Barra"
gan. Tele laneæ genus. Bourraca
ros camelot. Ciambellotto. |
BARRAGANA. s. f. La amiga 6 concubi-
' na que se conservaba en la casa del que
estaba amancebad ab élla. Barragan
Concubina. Femme entretenue CONCE
bine qui demeurait dans la maison “£
celui qui l'entretenait. Concubina.
BARRAL. s. m. Especie de portadòrcta
. tapada, fèta á propósit pera transportar
en carros vi 6 bà oli. Carral. Cup”
eadus. Baril propre à transporter
vin sur des charrettes. Caratello. dona
BARRALLADA. s. f. Lo cop que 5€ 007
- ab la barra. Zrancazo. Vectis 10
T Y
BAR
Cop de barre. Colpo o percossa di .
barra.
Foia Ó DONAR BARBALLADAe fr. met, y fam.
Péndrer alguna resolució extraordina-
ria pera sortir de algnua dificultat.
Echar por en medio. Lubricam viam
asdacter arripere. Prendre un parti,
me resolution extraordinaire. Appi-
gliarsi ad una risolusione.
PARRANC. s. m. Obertura fonda que fan
en la terra las corrénts de las aiguas.
Barranca , barranco, barranquera.
Cavam alluvionis defossum , anfractus.
Lieu cavé par les eaux de pluie, fon-
dricre. Frama ,scoseendimento di terra.
umasc. met. Dificultat , embras , destòrb
en lo que se inténta 6 efecuta. Barran-
co. Difficultas, labor, arduitas. Diffi-
culié, obstacle, embarras dans une en-
treprise. Difficoltà, impaccio, imbro-
glio.
an ve, BARRANC. fr. met. Desembrassarse
de alguna gran dificultat, ó deslliurar-
x de algun gran traball. Salir del bar-
ranco. E vadis emergere, è gravi discri-
mue evadere. Se tirer du bourbier, sor-
tir d'embarras. Uscir d'un gineprajo.
TEUS £X UN BARRANC. ff. PMBARRANCARSE.
tu» mareos. mod. adv. Deprèssa, y
wat 4 trancos. Saltibus. A sauts,
¿ukMte, sans ordre. Alla rinfusa,
someliatamente.
MEMOETA. s. f. dim. de BARBACA.
Brramilla. Casula, tuguriolum, tu-
funanculom. Petite chauniére. Barrac-
tern,
BABRAR. v. a: Tancar, assegurar 6 for-
fer algun lloc obert ah barras de
ín», farina Ó altra cosa. Barrear.
Inssversis liguis-aut virgulatorum fas-
abs locnm sepire, munire. Barrer,
wriader , fortifier. Sharrare, stau-
are, abbarrare.
1
us. Fortificar ó assegurar alguna cosa :
1h harras de ferro ó de altre mètall com
* fa en los bauls, caxòdus, etc. Barre-
rar. Transversie ferri alteriusve metal-
li vectibus firmare , munire. Renforcer
ee des barres de metal, un coffre,
we malle, ume caisse. Afforzare con
tanga o barra.
MItiR. EMBARRAR. .
MBRAT, DA. adj. ant. viav..
MAREIG. s. m. ant. SAQUETS, PILLATGE.
MRREJA. s. f. Confusa reunió, de cosas
dilerènts. Commaistion , ligacion , pepito-
TOM. I.
-
BAR 257
ria. Mixtio. 4mas confus de choses di-
verses, Mucchio.
BARR£JA. Unió de cosas no materials, com
sentimènts, paraulas, etc. Conglobacion.
Conglobatio. Reunion de prewes, d'ar-
gumens , de mots, etc. Riunioue di co-
se immateriali. |
SARREJA. Cert pas de loruetj que se efecu-
taba desprès de haber tornejad cada hu
ab lo mantenidòr dividiudse en dòs cua-
drillas, y embestind uns contra altres
se ferian donandse cops de espasa á dre-
ta y esquerra séns orde ni concert, de
manéra que semblaba que estaban fora
de sí. Folla. Equestre certamen confu-
sis et eoncitatis motibus actum. Combat
des cavaliers d'un tournoi , qui, aprés
les courses, se chargent sans ordre.
Sorta d« combattimeuto nel tornea-
mento.
BaRREJA. La confusa unió de varios ingre-
diènts. Menjurje. Liquida mixtura. Me-
lange liquide et de mauvais gout, de di.
vers ingrediens. Miscuglio.
BARREJA. La incorporació de una cosa ab
altra. Mezcla, mezcladura , mezclu-
miento , mistion , mistura. Mixtio. Mes
° lange. Mescolamento.
BARREJA. La confusió de algunas cosas re-
gularmènt líquidas. Permistion. Per-
mixtio. Mixtion. Mistione.
BARREJA. Lo agregad de cosas estrany y ri-
díeul. Mescolanza. Ridicula congeries.
Bigarrure. Screzio.
BARREJa. Parland de mètalls es la unió ó
confusió de uns ab altres. Confragua-
cion. Metalloram copalatio. Alliage de
melaux. Legatia, lega di metalli.
,BARBEJA. MISTELA.
POSARSE À LA BARREJA. fr. usada en alguns
jogs de cartas que significa rendirse, 6
donar per perduda la passada. Entrar-
se ó meterse en baraja. Manus dare, se
victum fateri in lido chartarum. Don-
ner gain de cause. Darsi per vinto.
BARREJAD, DA. p. p. de sannesan. Mez-
clado , misturado , barajado.
BARREJAR. v. a. Juntar, incorporar una
cosa ab altra. Se usa també com recí-
proc. Mezclar , misturar. Commiscere.
Meler , mélanger, mixtionner. Mesco-
lare, mischiare, mescere.
BARREJAR. En lo jog de cartas es ficarlas
unas entre mitj de altras'séns órde abans
de repartirlas. Barajar. Pagellas luso-
- rias subagitare, immiscere. Battre, més
- 33
258 , BAR
. ler les cartes au jeu. Mescolar le carte. ;
BARREJAR. Incorporar 6 confóndrer una ó
més cosas ab algun líquid fins á fèrne
una pasta més ó ménos dura; com cuand
los apotecaris fan las confecctóns , opia-
. tas, píndolas, etc. Confingir. Confinge-
' re. Faire des preparations pharmaceu-
. tiques. Manipolare i farmaceutici.
BARREJAR. Ménjar carn y péx en dia ma-
gre. Promiscuar. Carne piscibusque
promiscué vesci. Manger gras et mai-
gre les jours maigres. Mangiare pro-
miscuamente.
BARREJAR, ant, SAQUEJAR.
BARREJARSE. V. Y. EXTREMÉTRERSE,
BARRELETS. s. m. pl. AURELLA DE MONJO.
¡BARRELL. s. mn. ant. narra, eu la segd-
na accepció. |
BARRELLA. s. f. Planta que créx en las
boras de mar y altres terrenos salitró-
sos. Puja fins á l'altura de tres peus; es
ramòsa y de colòr rojenc. Té las fullas
pétitas, grassas y punxagudas, y las
flors mòlt pètitas. En Espanya se culti-
va per aprofitarse de la sèva cendra.
Barrilla. Salsola soda. Plante dont les
cendres donnent de la soude. Erba cali.
BARRÈLLA. La cendra de la planta del ma-
téx nom ú bé de la sosa, que ab la ac-
ció del fog se tòrna dura á manéra de
pèdra, y servex pera fèr vidre, sabó y
. altras cosas. Barrilla. Favilla, cinis sal-
sole sode. Kali. Cali.
BARRERA. s. f. En las plassas de toros
es la barana de posts ab la cual se tan-
ca tot voltand á fi de que no iscan los
toros, y pugan defensarse los especta-
dórs y los toréros. Barrera , talahque-
ra. Septum , repagulum , vallum è ta-
bulis, Barriére, enceinte pour les tour-
nois et les courses de taureaux. Stec-
cato.
BARRERA. La fusta que se posa entravessa-
da en los ponts y camins pera aturar al
passatgér y que pague lo dret de pon-
tatge ó portasgo. Barrera. Transversa
ligna viarum transitum vel pontium
aditum recludentia. Barrière, pieux
enfonces en terre et garnis de traverses
sur une route, sur un pont , pour faire
payer un peage , un impôt. Barriera.
BARRERA. La fusta entravessada que sol po-
sarse en los carrérs pera que no hi pas-
sen carruatges cuand hi ha algun ma-
lalt, ó pera que no hi passe la gént
cuand hi fan obras. Barrera. Transver-
| "BAR
sam lignum viam recludens, repigu-
lum. Barrière. Barrtera.
SARRÈRA. Tanca composta de dès pals y
tres posts clavadas en èlls, de prop de
dós canas de llarg, y servex pera tan-
car bestiar de llana. Telera. Vallum.
Barriére pour enfermer le belail. Stec-
cato,
PARLAR DESDE LA BARRERA, È MIRAR DÈSDE LA
BARRÈRA. fr. met. ab que se dòna á en-
. téndrer la facilitat ab que judican ó
murmuran de acciòns agenas y perilló-
sas los que estan en lloc segur. Hablar
de ó desde la talanquera. Extra peri—
culum garrire. Faire le brave, quand
On est en lieu de súrete. Esser prode
dal campanile.
BARRET. s. m. Part del vestid pera abrig
Y adorno del cap. Comunmént se fa de
lana y pel de camèll ó conill. Sombre-
ro. Pileus. Chapeau. Cappello.
Banner, En las torres 6 campenars es lo
cap de munt que se alsa en figura pi-
ramidal. Chapitel. Turris capitellum.
Sommet d'une tour de forme pyrami-
dale. Somità de' campanili a guisa di
cappello.
BARRET ALARAX. Lo rodó que se porta ab
P ala estesa. Sombrero gacho. Incurvis
oris pileus. Chapeau dont les ailes sont
abattues. Cappellone di grandi tese.
BARRET APUNTAD. BARRET DB TRES PICS.
BARRET DE CANAL. BARRET DE TEULA.
BARRET DE CAPELLÁ. ant. BONETO.
BARRET DE CRESTA. BARRET DE TRES PICS.
BARRET DE CUATRE CORNS. ant. BORETO.
' BARRET DE GRASOL. BARRET DE TRES PICS.
BARRET DE LLUM. BARRET DE TRES PICS.
BARRET DE RIALLAS. fam. Home ruc 6 de
poca substancia. Naranjo. Homo inanis.
Calin , butor. Babbaccio , baggiano.
BARRET DE TEULA. Lo acanalad que usan los
ecclesiástics, Sombrero de teja. Pileus
canaliculatus. Chapeau relevé en forme
de tuile. Sorte di cappello ch' usa il cle-
ro in Ispagna.
BARRET DE TRES CORNS. BARRET DE TRES PICS.
BARRET DE TRES PICS. Lo qui té fórma de
triángul. Sombrero de tres picos. 'Trian-
gularis pileus. Chapeau d trois cornes.
Cappello a tre pizzi.
ARÒNT HI HA BARRETS NO CAMPAN CAPUTIAS.
ref. que- manifésta que deu donarse la
preferencia á.las cosas de majòr exoel-
encia ó autoritat. Juego mayor quita
menor. Prestantius preponendum ve-
BAR
nit. Le plus fort l'emporte. Dove ci so-
no calzoni tacciono le gonnelle.
Dol DARRET, DÍGASLI SOMBRERO. ref. que
sol dirse als que gastan lo tèmps bus-
cand diferencias en las eosas que subs-
tsocialmént no las ténen; y també als
ve ab impertinencia repetexen una*co-
a. bè que ab diferónt nom 6 diferénts
paraulas. Olivo y aceituno todo es uno.
Nil oleæ distat, si res spectetur, oliva.
Bonnet blanc et blanc bonnet. Esser V is-
lesso.
o urmazse Lo Banner. fr. Descubrir lo cap
cubert ab ell en senyal de cortesia y
respecte. Quilarse el sombrero , desgor-
rarse. Caput aperire. Oter son chapeau,
se découvrir. Sberrettarsi.
mune Lo manner. fr. Col-locarlo ca lo
cap. Ponerse el sombrero , cubrirse. Ca-
put pileo operire. Se couvrir, mettre son
chapeau. Porsi il cappello.
BARRETA. s. f. dim. de sanna. Barrilla,
barreta , barrita: Parvus vectis. Petite
barre. Stanga.
unm. Barra de ferro llarga, prima y |
rodóna que se usa pera tenir pènjadas
hs cortinas. Varilla, varita. Virga ro-
wh ferrea. Tringle de lit, etc. Verga.
uri Cada un dels ferros del fre ahònt
eti agafada la brida. Cama, camba,
bam. Freni retinaculum. Chacune des
rode qui soutiennent le mors de la
inde. hereta.
iir En lo telèr de brodar dos llis-
kw de fusta prims que se fican en las
barras, los cuals ténen diferènts forads
yn estirar 6 afluxar lo telér, posand-
ki asas clavillas que lo ténen tibant.
borras. Tæniæ lignee leviores in ma-
dua ad acu pingendum aptata. Les
deux pièces des metier à broder qui sont
percées de trous pour étendre Petoffe au
Pint qu'on. veut. Verghe.
BRRETADA. s. f. Cop de barret. Som. :
brerazo. Percussio impacta. Coup de
dapeau. Cappellata, colpo di cappello.
Mtarrapa. Cortesía se fa lleva lo
barret. Cortesía hecha con el sombrero.
pero ob revercatiam capite salutatio.
trence qu'on fait avec le chapeau.
Sherrettata,— ^ T
Ma BARRETADA. fr. LLEVARSE LO RARRET.
RETAS. s. m. aum. de Banner. Som-
brerazo. Ingens pileus, petasus. Grand,
énorme chapeau. C lone.
LRRETER e. m. son stades
l
I
-
DAR — 259
BARRETÈR DE AGULLA. ant. Lo qui tè per
ofici fèr gòrras. Gorrero. Pileorum opi-
fex. Bonnetier, calotier , ouvrier qui
fe des bonnets. Berrettajo.
BARRETET. s. m. dim. de parker. Som-
brerello , sombrerito. Pileolus , petasun-
culus. Petit chapeau. Cappellino.
BARRETINA. s. f. territ. cónRA.
BARRI. s. m. Una de las parts en que se
dividexen los pobles graus. Barrio, bar-
riada. Vicus. Quartier, partie d'une
ville qui comprend un certain nombre
de rues et de maisons. Rione.
BARRI. La pared 6 tapia que se posa pera
tancar alguna casa á fi de que servesca
de resguard ó divisió. Cerca. Septum,
. sepimentum. Enceinte, mur, enclos.
Chiuso , recinto.
ALBOROTAR LO BAR. fr. met. y fam. Inquie-
tar lo vehinat. 4lborotar la calle. Vi-
ciniam conturbare. Troubler le voisina-
ge. Far un bordello.
BARRIL. s. m. Eina de fusta en fórma de
bota que servex pera conservar y
transportar varias cosas. Se fa de mòl-
tas midas. Barril, tonel, pipote., Dolio-
lum. Baril, petit tonnequ. Barile, car-
ratello.
DESCARREGA BARRILS. 8. m. Jog de noys que
consistex en agafarse dòs de èlls per la
cintura capiculads, y apoyand alterna-
tivamènt los peus en terra se capgiran
mutuamént damunt de la ena de
altres dòs que se posan de cuatre gra-
pas. quedand axí una vegada lo un
ret y lo altre cap per avall. Quebran-
tahuesos. Ludus puerorum sic dictus ex
conversione corporis. Sorte de jeu
d'enfants. Giuoco de ragazzi.
BARRILET. s. m. dim. de sarai. Barri-
lejo , barrilico, barrilillo , barrilito, cu-
ñete. Parvum doliolum. Barilla, bari-
quaut , petit baril. Bariletto.
BARRINA. s. f. Eina que consistex en un
ferro més 6 ménos llarg y gruxud , lo
cual té en lo un cap una maneta de fus-
ta entravessada , y en lo altre unas ros-
cas, y servex pera foradar la fusta.
Barrena. Terebra. Vrille, outil propre
à percer le bois. Succhio.
BARRISA. Barra de ferro ab tall á la punta,
e servex pera foradar las rocas que
se han de volar ab pólvora. Barrena,
Barreno. Terebra perforandis rupibus,
Vrille, tarière. Succhio.
BARRA, met. fam. DISCURS, MEDITACIÓ,
\
269 BAR , |
BARRINA GRO9ISA. BARRINASSA.
BARRINAD, DA, p. P de BanmwaR. Barre-
. nado , taladrado. \
BARRINADA. s. f. Forad que se fa ab la
barrina. Barreno, taladro. Terebratio,
terebratus. Le trou fait avec la vrille.
Bucco fatto dal succhio.
BARRIXADA, Lo forad que se fa en las rocas
pera umplirlo de pólvora y volarlas.
Barreno. 'Ferebratus nitrato pulvere:
infarciendus. Zrou percé dans tene ro-
che pour étre rempli de poudre et la
faire sauter. Mina di fuoco. —
BARRINAMENT. s. m. ant. BARRINADA.
BARRINAR. v. a. Foradar ab barrina.
Barrenar , taladrar. Terebrare. Per-
cer , forer avec la vrille , avec le foret.
Succhiellare.
BARRINAR. Foradar alguna embarcació pe-
ra que vaje á fóns. Dar barreno , bar-
renar. Navem sumergendam terebrare
vel perforare. Percer un vaisseau peur
le couler à fond. Succhiellare.
SaRRIXAR. mot. fam. DISCÓRRER. .
BARRINASSA. s. f. aum. de BARBINA.
Barreno. Magna terebra. Grande vrille,
grande tarière. Succhione. |
BARRINETA. s. f. dim. de BARRIxA. Bar-
rena chica. Terebella. Petite vrille.
Succhiello.
BARRO. La pasta resultant de la barreja
de terra y aigua, que servex pera fèr
terrissa, estatuas , relleus, y altras co-
sas. Barro. Lutum. Boue; crotte, li-
mon. Fango, loto.
BARRÓ. s. m. La fusta que se posa en-
travessada damunt de altras pera refor-
sar. Barrote. Longurius, palus traus-
versarius. Barre de fer ou d'autre ma-
tiere propre à former, soutenir, lier
lusieurs sortes de pièces. Pertica lunga.
DARRUNTAR. v. a. ant. Prevéurer ó con-
jecturar per algun senyal ó indici. Bar-
runtar. Conjectare. Prevoir, augurer,
sentir. Congetturare.
BART. s. m. Armadura de cuiro ó de fer-
ro, ó de un y altre, ab la cual se cubria
antiguàmènt lo pit, los costats y las an-
cas del caball pera sa defensa en la
guerra y en los tornetjs. Barda. Mu-
nimentum ex corio aut ferro, quo equi
bellatores tegebantur. Barde, armure
en lames sur le poitrail , les flancs et la
croupe du cheval. Barda.
sART. adj. ant. que se aplicaba al caball
‘cubert ab la armadura del matéx nom,
BAS |
Bardado. Loricatos. Bardé, on lé di. y
sait du cheval eouvert d'une barde, à
Bardato. tas 4
BARTZ, s. m. ant. BARRO. M
BARULLO. s. m. Confusió. desórde, bar- 4
reja de gént de tótas classes. Barullo, y,
&urba, tumultus. Confusion, désordre, y
trouble. Bordello, chiasso, frastuono; ©
BARUTELAR. v.a. ant. PASSAR FAN, — jj
BARUTELZ. s. m. ant. cBeas, p»
BAS. prep. ant. sax, SOTA. À
BAS, SA. adj. ant. Bax. .
BASA. s. f. Lo assènto sóbre.lo cual x,
col-loca la columna, estatua, etc. Ba,
sa. Basis. Base, ce qui soutient, ce qd
supporte une colonne, une statue ou uh,
piedestal. Imbasamento. 1
Basa. Mat. En las figuras planes la lines,
damunt de la cual earregan las demés.,
de la figura ,. y en las sólidas la superfi=.
cie sobre que estrèban las altras. Bast.
: "Basis. Base. Base. |
sas. met. Fonaméut ó principi de algua
cosa. Basa. Fundamentum , privcipium
+ Principe, fondement. Base, sostegno. ,,
masa. Eu lo jog de cartas es lo número del
las que arreplega lo quí guanya la pas-
sado m PEE us guae ig Fido |
pagellarum collecta à victore. Let, an. |
jeu de cartes. Base. |
ARREPLEGAR LA Basa. fr. Alsar. lo qui gore.
nya las cartas de cada passada y posar”
las al costat stu. Asentar la bam 08°
baza. Collusorum pagelias sibi tradita.
juxta se ponere. Prendre les le
qu'on a faites au jeu, les mettre de 10.
côté. Prendere la base.
DÈXAR CÉRRER Ó PASSAR LA pasa fr. En |
jog de cartas permétrer que la guany
un altre podendla guanyar. Solar d
. Chartam lusoriam vincenti sub
mittere. Lácher la levee à un awrt
Lasciar la base.
FER sasa. fr. En lo jog de cartas jugar un
superiòr à las demés jugadas en aquél
passada. Meter baza. Cartà lusoriá ali
superare. Faire, gagner une levee. Fi
base. —
LLEVAR Baba. fF.-FÈR B'5A.
POBRE , POCA Ó PÈTITA Basa. loc. fam. Lo q
es poc intel-ligènt en alguna cosa. Cc
ta pala. Emperitus. Peu instruit da
une matière. Uom da poco.
SENTADA LA BASA 6 AQUESTA BASA. loc. fa
Sentad lo principi ó aquest princi
suposad axó. Sentada la baza, o e
lesa. Hoc posito, statuto , stabilito: Ce-
la aqpesé, ce principe-admis. Questo
sapposto.. |
ASALTO. Min. Especie: de marbre de
colór y duresa del ferro, descubert per
loregipcis eb la Etiopia: Basalto. Basal-
tes. Basalte. Bassalte. '
MSAMENT. Arg. Cualsévol cos que se
posa sota de la canya de la columna, y
aii compres la basa y lo pedestal. Ba-
samento. Stylobates. Soubassement, Ba-
samento, zecoolo d'us edifizio.
MSAR. s. m. ant. sis.
USARDA. s. f. vulg. POR.
BUSCA. s. f. Deliqui de ánimo, privació
dels sentits, desmay. Desmayo. Deli-
quum, dnimt defectio. Defaillance,
&anoutssement. Svenimento, delrquio.
Gan zx Basca. fr. Pérdrer los sentits y
bconexemènt: Desmayarse: Deliquium
pti, animo deficere , linqui. Tomber en
diullances y éranouir. Svenire, man-
tare, O3
du uscs. fr. met. y fam. BORAR CUIDADO.
Wu posa CAP BASTA. loc. fam. No l'im-
mota, no li fa res. No leida frio ni ca-
bra, Nil eum commovet. Ne faire ni
had ni frord , he faire eucune im.
rasa, d'être d'aucun poids. Non se
rada. © y
DAÑDLL s. m. ant. mEscOLL. :
USUQUEAR. v. a. apt. ICLATELLEJAR.
adj. que se al animal
set maralmént, y 4 sa carn. Morte-
me. Morticinus. Qui mort. naturelle-
am, de mort naturelle. Morto da se.
BASÍLICA. s. f. ns lo sèu origen sig-
V2 palaci 6 casa real. Desprès se do-
Net nom à las iglesias magnificas,
ter en Ròma á la de sant Père, á la de
tinta Maria, etc. També censèrvan èx
vm diganas en'lo règne de Navarra,
em la de sant Ignasi en Pamplòna, etc.
darlica. Basilica. Basilique. Basilica.
SILICON, s. m. Unguént compost de
tr, gréx de bòc, resina y pega grè-
M ra. tento amarillo ó regio,
licon. Basilicon, basilicum. Basili-
ia Event suppuratif. Unguento ba-
BLISC. s, m. ant. sasmisco.
SILISCO. 8. m. Animal fabulòs, al cual
Patribuex que mata ab la vista. Basi-
'*^. Basiliseus. Basilic. Basilischio.
NUETJ. s. m. Ansia ó inquietat que
fperménta en lo ven cuand se
BAS 261
vol vomitar. Basca, ndusea. Nausea.
Nausce, degoút qu'on eprouve avant de
vomir. Nausea.
TESIR BASQUET. fr. Basquejar. Basquear,
nausear. Nauseare. Eprouver des nau-
ss. Star nauseabondo.
BASQUEXAD, DA. p. p. de sasquerar.
BASQUEXAR. v. n. Passar CUIDADO.
BASSA. s. f. mECESSARIA,
massa. Porció de aiguas detingudas en al-
gun paratge fóndo. Balsa. Palus, stag-
num. Mare, amas d'eau dormante et
bourbeuse. Lama, lacuna.
passa. Especie de safaretj que se fa en los
molins pera recullir l'aigua cuand ne
hi ha ppea, 4 fi de que tsca de allí ab
mès forsa | puga móurer la mola. Cubo.
Re culum aquariam moletrinz. Es-
pèce d’étang de moulin. Palude, laguna.
Bassa. Safaretj pétit pera tenir péxos.
Nansa. Piscinulá. Etang pour y mettre
des petits poissons. Stagno, lagume.
ESTAR COM UNA BASSA DE OLI. fr. met. y fam.
ab que se expréssa la quietut de un po—
ble ó de cualsevol concurs. Estar coma
una balsa de aceite. Placidè conversa-
.ri, convivere. On le dit pour marquer
la tranquillité où est une population ,
sociàe ow assemblee. Star cheto ceme .
l olio.
BASSAL. s. m. MULLADER,
BASSAL DE AIGUA. Fòtja, clot de aigua.
Charco. Aqua staguans. Mare, mar-
. gouillis. Pozzanghera.
Bassar DE OLt. Cantitat de ès liquid vessad.
Aceitada. Olei effasio. Huile repandue.
antità d'olio versato.
BASSAMENT. 3. m. ant. BAXESA.
BASSAMÈNT. adv. mod. ant. BAXAMÈNT.-
BASSAR. v. a. ant. BAXAR.
BASSETJA. s. f. PONA. .
BASSEYA. s. f. ant. ròma.
BASSÓ , NA. adj. Cada un dels dós ó més
rmans nads de un matéx part. Geme-
o, mellizo. Gemellus, geminus. Ju-
meaux, enfants. nés d'une méme couche.
Gemello , binato.
BAST. s. m. Espeeie de aparell 6-albarda ,
que portan las bestias de cárrega. Bas-
to. Clitellaram genus. Bét, selle pour
"les bêtes de somme. Basto.
BasT, Ta. adj. Grossèr, tosc, sèns puli-
mént. Basto. Rudis, impolitus. Grossier,
brut, materiel. Grosso, grossolano.
BAST. p. p. ant. de BASTAR..
: BASTA. s. f. Cada un dels punts llargs que
262 — BAS
se fan pera embastar alguná cosa. Mil-
van , paso, basta. Sarcimen perfuncto-.
rié factum, sutura superficialis. Faufi-
lure , fausse couture à longs points. im.
bastitura.
sasta. Cada un dels punts que se donan al
matalas pera mantenir la llana eu són
lloc. Basta. Sutura calcita laneæ su-
peraptata. Points , pigúres que l'on fait
de distance en distance à un matelas
pour y retenir la laine. Imbastitura.
BASTADAMENT. adv. mod. ant. BASTAN-
TAMÈNT. — -
BASTAMENT. s. m. ant. Provisió de víu-
o rers. Bastimento. Annona, cibaria com-
meatus/ Provision , amas de choses né
cessaires pour la subsistance d'une vil-
le, d'une province, d'une armée. Án-
nona, vettovaglia.
BASTAMÈNT. ant. SUFICIENCIA.
BASTANT. p. pres. de masrar. Lo que
basta. Bastante. SufBciens. Suffisant,
bastant. Bastante.
BASTANT. adv. BASTANTAMÈNT.
BASTANTAMENT. adv. mod. Suficient-
- mént. Bastantemente , bastante, d su-
ficiencia. Satis, sufficientèr. Suffisam-
mént , assez. Bastantemente, assai.
BASTANTÍSSIM, MA. adj. sup. de nas-
TANT. Bastantisimo. Sufficientissimus,
amplissimus, 7rés-suffisant. Sufficien-
tissimo. .
BASTANTÍSSIMAMENT. adv. mod. sup.
de BASTANTAMÈNTT. Bastantisimamente.
Amplissimè. Tres-sufisamment. Suffi-
cientissimamente.
BASTANTMENT. adv. mod. BASTANTAMÈNT.
BASTAR. v. a. ant. ABASTAR, en la segòna
accepció.
BASTAR. v. n. Ser suficiènt y proporcionad
per alguna cosa. Bastar. Sufficere, sat
. esse. Suffire, étre assez. Bastare.
BASTAR. ant. SOBRAR.
BASTARD, DA. adj. que se aplica al fill
de pares que no podian contráurer ma-
trimoni cuand lo procrearen. Bastardo,
hernecino , noto. Adulterinus, nothus.
^ Bátard , enfant ne hors du mariage les
gitime. Bastardo. (
BASTARDA. Se diu de la lletra de imprémp-
ta que imita la de ma. Bastardilla.
' Lettera prelo typico excussa, manu ex-
arate similis. Caractére italique , lettre
bátarde. Lettera bastarda.
BASTARDEJAR. v. n. ant. Degenerar
dels seus. Bastardear. Degenerare. Abd-
rio.
BASTIMÈNT. s. m. Lo marc que rode
a
i BAS .
tardir, degéherer. Imbastardire. |.
BASTARDIA. s. f. ant. La calitat de has-
tard. Bastardia. Adulterinum origo:
‘ spurit natdles Bdrurdise, qualité de |
bátard. Bastardigia. ' 1
BASTARDÍA. ant. met. Ditxo 6 fèt que dege-
néra del estad ú obligacións de cada hu.
Bastardia. Factum, vel dictum alicui
indecorum , indecens. Discours, action
qui degrade une personne. Detto o fat-
‘ to indegno d'uno. - |
BASTAX. s. m. L' home quesporta cárre-
gas de una part á altra. Palanqui, .
bastaje. Phalangartus, bajulns. Porte |
Jaix, crocheteur. Facchino, bastagio. |
BASTAXAR. v. a. ant. Portar al coll al. .
guna cosa de pes. Ajobar. Bajulare, hu |
meris gestare. Porter un fardeau su
le dos. Facchineggiare.
ASTAY. s. m. ant. pastar. |
ASTER. s. m. Lo qui fa 6 ven las albar .
das anomenadas sasré. Bastero, albar |
dero. Clitellarum opifex , aut vendita
Bátier , celai qui fait des báts pour le
bétes de somme. Bastajo. |
BASTIDA. s. £. Lo conjunt de taulóns ll
am á unas estenas sobre los que tri.
allan los mestres de casas cuand als,
| pes Andamio. 'T'ebulaten. bha,
. Tavolato, ponte, pallo.
BASTIDA. Máquina militar iP ue se ws
antiguamènt pera bátrer los castels
plassas fortes: óra un castell de fal '
més alt que la: muralla : col-locad sb '
uns fusélls ab sas rodas tenia á comp
‘ tènt altura un cubert de fustas grat
das, sòta del cual anaban defensads!
que l'ecupaban, y arrimandio à -
murallas tiraban désde allí als enem
dards y altras armas pera desallotjari
passand després, ab un pont lleva
que portaban, 4 ocupar la mord
. Bastida. Pluteus, vinea. Mantela, è
cienne machine de siege où le soli
était à couvert. Manteletto.
BASTIDA. Ant. EDIFICI.
BASTIDOR. s. m. Lo drap ó cartró €
rad y clavad sòbre fustas ó.llistóns.
usa en los teatros pera figurar las set
y mutacións. Bastidor. Depicta lu
super compactos asserculos expa
Coulisse de théâtre. Quinta, sc
cenyex, y ahónt s' encaxa la porta
néstra, pintura, etc. Marco. Ora, €
BAS
go. Care de fenêtre ; de tabléau, Cor- '
ni
ce.
usum, Lo conjunt de fustas 6 ilistèns
armar vidriéras. Basti-
e servex
dor Cancelli vitro mstructi. Chdasis.
lavetriata.
nsvr. aut. FÀBRICA, CONSTRUCCIÓ.
umbrr. ant. Provisió de viurers. Bas-
timento. Annona commeatus, cibarie.
Provisions, amas de vivres. Annona.
usmubwr. Bnc, embarcació. Bastimento.
Navis. Bátiment , vaisseau. Bastimento.
MSTIR. v. a. aut. EDIFICAR.
tur. ant. Milic. ro&TIFICAR.
BASTIT, DA. p. p. de pastina.
BASTO. s. m. Cualsevol de las cartas del
coll de pastos. Basto. Pagella seu char-
ta lnsoria bacillo signata. Une carte
de celles qui composent la
couleur trèfle du jeu de cartes. Fiore:
qulunque carta di quelle che hanno
dpioto il fiore.
ums. pl. Un dels ceatre colls del jog de
aras. Bastos. Bacilli: charte lusoria
hallorum figuris ornate. Tròfe, l'une
des quatre couleurs du jeu de cartes.
Fere: uno de’ quattro semi delle carte.
.$ m. Vara gruxuda y llarga de
eulerol fusta , que tè diferènts usos,
tmuala en varias figuras y ab dife-
rs tmanys. Palo. Fustis. Béton,
ba. tone
U^. (am de Indias 6 vara de cualse-
nl it fêta de propósit ab sòn pu-
Ar) y que servex per apoyarse en èlla.
deso. Scipio, baculus. Béton, can-
v.Gma, bastone. -
yeh art de la seda una fusta ro-
: de uns dós pams de llarg, ab que
e nenll tóta la Phase urdida Sera pas-
tria desprès al plegadòr. Baston. Cy-
ludros , quo tela serica implicatur. És -
Pre de doloire , morceau de bois rond
qu ert d travailler ld soie. Bastone ne-
t! ordigni di seta.
Ei DE ckco. Lo qui usan los cègos pera
pe les servesca com de guia. Tiento.
Biculus quo cæcus iter preetentat. Bá-
in d'aveugle. Bastone.
Wu Lo sasró. fr. Pegar ab ell de ple
d ple 4 algú. Terciar el baston ó el pa-
b. Pleno ictu ferire. Croiser le bâton
w quelqu'un, le bátonner en plein.
Suonar Sl asta. pe
MR BasTÓ. fr. fam. BASTONEJAR.
EUA Lo BasTÓ, fr. ab que 8' exprèssa lo
^
BAT 265
- edstig doméstic, especialmènt èntre la :
gent baxa. Andar el palo. Fustibus cas-
ligare, verberare. Faire marcher le bá-
ton , bátonner. Giuocar di bastone.
VESTEX UN BASTÓ Y SEMBLARÁ UN BARÓ. ref.
ab que se pondèra lo mòlt que contri-
buexen la compostura y lo adorno 4 fèr
agradable la vista de alguna cosa. Afei-
ta un cepo parecerd mancebo: compon
el sapillo parecerd bonillo. Ornatus de-
formitatem operit. La belle plume fait
d bel oiseau. 1 panni rifanno le stan-
e.
BASTOMAR. v. D. ant. BLASFEMAR.
BASTONADA. s. f. Lo cop que se dóna
ab algun bastó. Palo. Fuste impactus
ictus. Coup de báton. Bastonata.
BASTÓNADA DE Ckco. Lo cop gran dònad ab
un bastó. Se diu perqué lo cégo, com
pega 4 las palpèntas, destarrega ab fu-
ria lo cop. Y per alnsió se diu de cual-
sevol dany ó. injuria que se fa sèns re-
, Befió 6 mida. Palo de ciego. Fustis ic-
tus veliemens.. Coxp de báton donne
avec force. Bastonata da cteco.
DOBLEGAR À BAstÓNADAS. fr. Donar à algú
- mòlts cops de bastó en las costéllas Ò en
la esquena. Doblar d palos. Fustibus
«cedere, fostibus aliquem. obruere. Bá-
tonner , faire plier sous le bâton. Soñar
a doppio.
BASTONEJAD, DA. p. p. de BASTONEJAR.
Apaleado.
BASTONEJAR. v. a. Donar cops ab vara
6 bastó 4 alguna na 6 cosà. #pa-
lear , dar de palos. Fuste cedere, fus-
tem alicui impingere. Donner des coups
de bâton, battre avec un báton. Basto-
nare.
BASTONER. s. m. ant. vercuin.
maAsTowkn. La persóna que goberna en los
balls, y senyala las persónas que ban
de ballar juntas. Bastonero. Choragus,
choreæ dux, magister. Maítre de ballet.
Maestro di ballo. |
BASTONET. s. m. dim. de sastó. Pali-
llo , bastoncillo , bastoncico , bastoncito.
Paxillus , fusticulus. Petit báton , petite
canne. Bastoncino.
BASTONOT. s. m. Bastó pétit, mal for-
mad y tòsc. Palitroque , palitoque. Par-
vus rudisque sudes. Petit morceau de
bois brut. Bastoncinaccio.
BASTRACH. 8. m. ant. BESTRÈTA.
DE BAT A BAT. mod. adv. ab que se sig-
nifica que estan obertas enteramént las
264 BAT
portas ó finéstras. De par en par. Ex-
pansis, patentibus foribus. Les portes,
fenétres , entièrement ouvertes. Spalan-
calamente. . .
BATA. s. f. cora. .
BATAFALUA. s. f. ant. MATAFALDGA.
-BATALL. s. m. Tros de ferro 6 de mètall
llarg y gros per lo un eap que ténen
las campanas per dins pera tocarlas. Ba-
dajo , lengua. Campana seu tintipnabu-
Ji clava metallica. Battant d'une cloche.
Battaglio, batocehio.
BATALLA. s. f. Lo combat ó pelea de un
efércit ab altre, ó de una armada naval
. abaltra. Batalla. Prelium, pugna. Ba»
taille, combat. Battaglia, zuffa,
BATALLA. Pint. Lo Cuadro eu que se re-
presenta alguna batalla é acció de guer-
ra. Batalla. Tabula picta , ubi pralian-
. tium conflictus spectatur. Bataille , ta-
bleau qui représente une bataille. Bat-
taglia. '
BATALLA. En la esgrima la pelea dels que
jugan ab florets. Batalla. Gladiatoribus
ludus. Assaut au fleuret. Assalto d’ armi.
BATALLA. met. L'agitació é inquietut inter |
rior del ánimo. Batalla. Animi eommo-
tio, agitatio. Agitation, inquietude.
Agitazione, inquietudine, turbazione,
commovimento d' animo.
BATALLA. ant. BATALLÓ.
BATALLA. ant. DESAFÍO. |
BATALLA Á ULTRANSA. ant. Desafío fins al úl-
tim extrém de rendirse ó morir un dels
combatènts. Desafio d todo trance.
Duellum usque ad mortem vel deditio- '
nem unius ex certatoribus. Duel à ou-
trance. Duello fino all ultimo sangue.
BATALLA CAMPAL. La que se dona éntre dos
efércus de poder á poder. Batalla cam-
pal. Totis utrinque viribus commissa
pugna. Bataille rangée. Battaglia cam-
ale.
mn DE BATALLA. fr. Disposarse pera lo
desafio. Aprestarse ó disponerse para
el duelo. Se praparare ad duellum. Se
disposer , se preparer à un duel. Ac-
cingerst ad un dnello.
EN BATALLA. mod. adv. Milic. Ab lo frente
de la trópa estes y ab poc fóndo. En
batalla. Acie. En forme de bataille. In
forma di battaglia.
PÉRDRER LA BATALLA. ft. Ábandonar , forsad
per lo enemig, lo camp ahónt se ha do-
nad la batalla. Perder la batalla. Pree-
lium amittere, prelio cedere, dare ma-
-
e -
em
BAT -
aus. Perdre la bataille, étre vaincu.
Esser vinto, perder la battaglia,
PRESENTAR LA BATALLA. fr. Milic. Posarse
davant del euemig ab sòn efércit orde-
. mad, y provocarlo á la batalla. Presen-
tar la batalla. Copias in aciem produ<
cere, Présenter la bataille. Affrontare,
presentar battaglia, — ^
BATALLADA. s. £. Lo cop que dona lo
batall en.la campana. Badajada. Ictus
clave campaoam seu tintinnabulum pub
sants. Coup de cloche. Percossa del bat-
taglio. , 2
BATALLADOR, RA. s, m. y É ant. La
persóna que pelea. Batallador, lidia-
dor. Bellator. Guerrier , combattant,
homine de guerre. Battagliatore, com-
hattitore.
BATALLANT. p. pres. ant. de BATALLAR.
Lo qui batalla 6 pelea. Batallador. Bel-
lator, Batailleur. Battagliere, guerreg-
tante.
BATALLAR. v. n. ant. Pelear, combátrer.
Batallar, lidiar, pugnar. Preliari, pug-
pare, armis contendere. Combattre, se
battre. Battagliare, combattere, far
battaglia.
BATALLAR, Eu la esgrima bátrerse un ab
. altre jugand ab florets. Batallar. Gla-
diatorium ludicrum exercere. Escri-
mer, faire assaut. Tirare di spada,
gluocare di scherma , schermire.
BATALLAR. met. Maldar, patollar. Pugnar ;
bregar. Pugnare, contendere. Luiter,
se débattre. Lottare. —
BATALLARESCH, CA. adj. ant. Lo per-
tanyènt á la guerra 6 batalla. Bei.
Bellicus. Qui appartient à la guerre.
Battaglieresco. |
BATALLAROS, A. adj. ant. Bel-licos. Be-
licoso. Bellicosus. Belliqueur , guerrier.
Dattaglieroso , bellicoso, battaglioso.
BATALLATIVOL. adj. ant. Lo perta
nyènt á la guerra 6 batalla. Bélico. Bel:
licus. Martial, qui appartient à la guer-
re. Quel che corrisponde alla guerra.
BATALLER , BA. s. m. y f. ant. Lo qu
pelea. Batallador. Bellator. Batailleur.
Battagliatore, combattitore.
BATALLÓ. s. m. En la milicia un cos 9
tros dels regiménts de infantería de mes
6 ménos número de companyías. Bata"
llon. Cohors. Bataillon. Battaglione.
BATALLOLA. s. f. Ndut. Especie de ha-
randilla doble de fusta de ferm ó llevar
dista, que encagada en candelèros de
BAT
' ferto, córre las .orlas i ebris mortas
del barco. Batayola , batullola. Trabe-
cole nivis hteribue adfixe. Batayole ,
fileret de bastingage. Battagliola.
MTAMENT. e. m. ant. Lo sete de hátrer
6 pegar á algú. Apaleamiento, apor-
reo, aperreamiento. Percussió, fusti-
gatio, fostuarium. Bastonnade, l'ac-
tion de battre à ceups de bâton. .Basto-
natura. .
UTINÈIT BE PEUS. ant. MCAMÈNT DE PEUS.
BATAN, s. m. Máquina composta de unas
massas gressas de fusta, que mogudas
per una roda impel-lida per la corvènt
de l'aigua pujan y baxan alternativa-
mist, ablauind las pèlls y apretand los
panyes ab los cops qué dónau sòbre ells. —
Batan. Futlonica , fullomia , fulloniam.
Foulerie. Gualcbiera.
ds UR SATAN. fr. fam. Sacudir 6 donar
cops á algú. Batanear. Contundere,
perculere. Frapper quelqu'un; lui don-
ner des coups. Percuotere.
MIANAD, DA. p. p de BATANAR.
BAJAR. v. 8. ABATANAR. —
BITANEAD, DA. p. p. de mATAJEAR.
BATANEAR. v. a. territ. DONAR UN BATAN.
BATATA. s, £ PATATA. |
BATAVO, VA. adj. Lo natural de l'anti-
9 laria, 6 lo que pertany á èlla. Bd-
se htavus, Batave , hollandais. Ba-
nm .
BATA 5. f. amt. DESAFIO.
DATATAR, y. n. ant. BATALLAR.
MICOLL, s. m. ant. asscoLt.
MIOLLADA. s. f. ant. BESCOLLADA.
BIEDOR. s. m. ant. Lo picadór que
en les bugadèras pera rèntar la roba.
ra, criada. Pala linteis contunden-
ás Battoir. Pilo, pestone. -
ato, Lo qui bat los gravs en la èra.
Irilador, "Pritor. Celui qui bat le ble, -
lateur en grange. Battitore.
MTEAD, DA. p. p. de satesan. Bauti-
cado
MIEJAR. v. a. Administrar lo sagra-
cent del baptisme. Bautizar , acristia-
fer, cristianar. Baptizare. Baptiser,
conférer le baptéme. Battezzare.
Mis. met. Donar á alguna persòna 6
| tosa altre nom que lo qui li correspos.
Bautizar. Fictum nomen alicui im
vere. Donner un sobriquet à quelqu'un.
Dar na soprannome. |
UTELL. s. m. ant. Bot, especie de llan-
1. Bote, batel, Scapha. Petit bateau,
TOM. 1. |
BAT 265
- canot. Señatta., lancia, schifo.
BATÈNT. p. pres. de siraxa. Lo que bat.
Batiente. Quatiens, concutiens. Celui qui
bat. Battente.
BATÉXT. s. m. La part del bastimènt de las
portas , finèstras y altres cosas semblants
* en que se deténen y baten cuand se tan-
can. Batiente. Postis, ubi occlusæ por-
tie pulsant et consistunt. Feuillure. Bat-
titojo, battente.
BATERÍA. s. f. Lo cosjunt de canòns de
- artillería 6 mortèrs posads em fórma
- disparar.al enemig. També se ano-
mena axí lo siti ahònt se col-loca. Ba-
‘ tería. Tormentorum belficorum ordo.
Batterie. Batteria.
BATERÍA, En les vaxèlls lo conjant de ca-
nóms que hi ha en cada pont cuand
seguexen de popa á proa. Batería. Tor-
mentorum belticoram ordo in navibus
à puppi ad proram vergens. Batterie.
Batteria.
BATERÍA. ant. L'acció y efècte de bitrer.
Bateria. Concussio , tio murorum
machinis bellicis facta. L'action et l'ef-
. fet de battre. Il hattere.
BATERÍA. Aut. COMBAT.
| BATERÍA. met. La multitut 6 repetició de
empenyos é importunacións pera que.
— alguna persèna fassa lo que se li dema—
na. Batería. Instantia , sollicitatio vehe-
mens. Batterie. Spedienti , mezzi.
BATESTIRI. s. m. ant. BAPTISTERI.
BATETJ. s. m. L'acció y efècte de bate-
jar; y axí se diu: he anad al maters del
Bil de fulano. Bautizo, bateo. Baptis-
mum, baptisma. Action de baptiser.
Battezzamento.
BATEU. s. m. aut. Bot, especie de llan-
- Xa. Bote, batel. Scapha. Chaloupe , es-
quif. Schifo. e
BATIAR. v. a. aut. BATEJAR. |
BATIDOR. s. m. Cualsevol dels guardias
de córps que van davant del còtxe del
rey ó de altra persòna real, y cualsevol
dels soldads de caballería que precee-
xen als capitans generals y virrèys. Ba-
tidor. Corporis custos equestris. Garde
du corps qui précède le carrosse du roi.
Geutiluomini arcieri, guardie del corpo.
BATIDÒR DE EMPEDRAT. ant. Vagamundo, ro-
' daire. Callejero. Concursans , concursa-
. tor, per vicos errans. Oisif, coureur,
batteur de pavé. Scioperato, perdi-
giorno.
BATIDÓR DE ESTRADA. ant. Milic. Lo explo-
34
266 BAT
radòr qué regonex los camins ó eampa-
nyas pera saber si estan segurs de ene-
migs. Batidor. Excursor, explorator.
Batteur d 'estrade. Battitore: colui che
s manda a riconoscer le strade e la
campagna , battistrada.
BATIFULLA. s. m. ant. BaTIsULLÈa.
BATIFULLAD, DA. p. p. de BATIFULLAR.
BATIFULLAR. v. a. Traballar or, plata
ó altre métall, reduindlo á fullas ó
planxas. Batir hoja. Bracteare. Battre
un metal, le laminer , le réduire en la-
mes. Battere i metalli, ridurli m la-
mine.
BATIFULLER. s. m. Lo qui fa de or ó
plata fullas ó planxas pera dorar ó pla-
tejar. Batihoja, batidor de oro ó pla-
ta. Bracteator, bractearius. Batteur
d'or. Battiloro. .
BATIMENT. s. m. ant. L'acció de pegar
á algú. 4paleamiento, aporreo , apor-
reamiento. Fustigatio. L'action de frap-
. per quelqu'un. Percotimento. :
BATIMÈNT. ant. ABATIMÈNT, en la última ac-
cepeió.
BATIMÈNT DE ALAS. Lo moviment de éllos.
Aletada. Alarum motus, agitatio. Mou-
: vement des ailes. Scuotimento d' ali.
BATIMÈNT DE MANS. PICAMÈNT DE MANS.
DATIMÈNT DEL COR. Lo movimént accelerad
ó palpitació de esta entranya. Latido
del corazon , palpitacion. Cordis palpi-
tatio, pulsatio. Palpitation , battement
- du coeur. Palpitamento, batticuore, pal-
itazione , battimento di cuore.
BATISME. s. m. Lo primér dels sagra-
ménts de la Iglesia, ab lo cual se nos
dóna lo sér de gracia y lo carácter de
cristians. Bautismo. Baptisma, baptis-
- mum, baptismus. Baptéme. Battesimo.
BATISME. La fe ó certificad de ell. Fe de
bautismo. Testimonium de collato ali-
cui baptismatis sacramento. Extrait
baptistaire, certificat qui atteste qu'on
a ete baptisé. Fede di battesimo.
BATISTA. s. f. Tela fina y blanca que se
fabrica en Fiándes y en Picardía. Ba-
dista. Linteum subtilissimum. Batiste,
toile de lin tres-fine. Batista: spezie di
tela di lino finissima.
BATLE. s..m. territ. BATLLB.
BATLLE. s. m. Lo jutge ordinari que ad-
múnistra justicia en algun poble. 4/cal-
de, baile. Judex, pretor. ÁAlcade, :
maire. Alcaldo.
BATLLE DE AIGUAS, Emplead dependent del
BAT
Real Patrimoni que cuida principal-
- méut.de vigilar la bosa distribució de
las aiguas. Baile de aguas. Aquarum
distribution: invigilans. Employé qu
‘ s'occupe de la légale distribution des
eaux. Uffiziale che ha cura della dovu-
ta distribuzione delle acque.
BATLLE DE Sac. territ. Emplead que en al-
guns territoris cuida de reeullir lo del-
me y repartir las porciòns que corres-
ponen á cada un dels que ténen dret á
éllas. Baile de sac. Decimarum collec-
tor et distributor. Ei | s'occu-
pe de percevoir la dr Ufficiale che
raccoglie la decima.
BATLLIA. s. f. Lo territori en que té
jurisdicció lo batlle. Bailia. Judicis vel
prætoris ditio, territorium. Emploi,
dignité d *alcade el son ressort , bællia-
ge. Distretto della giurisdizione dell’ al-
caldo.
sarriía. Territori de alguna enoomènda
dels órdes militars. Bailta, baihaje,
bailiazgo. Equestris ordinis territorium.
Territoire d'une commanderie. Dist ret-
. to d' una giurisdizione. .
BATLLIU. s. m. Lo caballèr profès del
órde de sant Joau que té batllia. Jai-
llo. Ordims divi Joannis commendata-
rius aut beueficiarius eques. Bailli.
,. Bali.
BATOLLA. s. f. Instrument compost de
dós fustas una més llarga que altra,
unidas per medi de una corda, ab lo
cual s'esgrana lo ségol donand cops so
bre èll. Mayal. Ligaum duobus con-
textum brachiis, quo secale conteritur.
Espèce de fleau pour battre le sarrasin.
Strumento per uso di battere il grano
saraceno.
‘ BATRER. v.a. Móarer ab ímpetu y forsa:
alguna cosa, com BATRER las alas. Batir.
Agitare, commovere , quatere. AÁgiter,
mouvoir avec force. Battere, sumovere,
dimenare , scuotere. !
BÁTRER. DEBATRER.
skTRER. Fér cáurer ab los cops y movi-
ménts de una vara ó perxa los fruits de
alguns arbres. Parear. Perticá excute-
re, dejicere. Gauler un arbre. Abbac-
‘ chiare, bacchiare.
BÁTRER. Parland del sol, del aire, del mar,
etc. , pegar en alguna part sèns cap des-
tórb. Se usa també com neutre. Batir,
dañar. Percutere. Battre, frapper. Bat-
tere, percuotere.
BAT
unn. Miurerse ab violencia y adcelera-
ció alguna de las parts interiors del eoe
del animal, com le cor, l'artecia. Laur,
pulsar. Palpitare, pulsare; venam sali-
re. Palpiter , élancer. Palpitare.
sinus, Copejar ab le martèll lo ferro.
Martillar , amartillar. Malleo tundere.
Marteler, battre à coups de marteau.
| Martellare, percuotere col martello. -
uium, Xafar las garbas estesas en la óra,
v separar lo:gra de la palla ab lo tre-
| pil dels animals ó.ab.lo trill. Trillar.
| Tnterare, terere. Battre de ble. Batte-
re ll graso, : ot ou."
sinn, Véncer. Batir. Superave, vincere.
Battre, vaincre. Vinceres . . >
sinet, ant. AEBÁTRER. 000.
“situer, mo: adv. En lo témps de ni-
na. Por la trilla. Tritare. tempore. ,
Quand on batre de ble. Al batter il
grano.
unns, v. r, Pelear, combátrer. Batir- i
v. Preliari, pugnare, contendere. Se
battre, Azruffa rai.
NS, BARALLARSE.
HISACADA, s. £ Lo cop que se reb de :
suna caigude. Porrazo. Ictus, percus-
w. (oup , quel 4n'il soit. Colpo.
HIUD, DA. p. p. de sirazn y. sáTRERSE.
lado; vareado ; 1 , amarti-
lah; trillado. :
HIUM s £ Las garbas estesas en la
ta its de bâtrerlas 6 desprès de tri-
sistes de separar lo gra. Parva.
Sas in area tritare seu ventilationi
ferita. dirde. Ajata.
ura, L'acció y efócte de bátrer los ar- '
ke Pareo , vareaje. Arborum excus-
to pertice ope. L'action de gauler. Lo
illacchiare, il bacchiare. .
42 14 saruma. fr. Reculliria féndne una
Besemparvar. Trituratas messes
macervare. Entasser , .amonceler sur
fare le grain battu. Ammucehiare
ll aja il grano battuto.
MA USA BATUDA. fr. met. y fama. BONAR
U BATAN, E
Wiyarh La BATUDA. fr. PARAR LA BATUPA.
Mit ta maruna. fr. Disposar las garbas
ela èra pera bátrerlas. Aparvar , em-
'Parvar. Messem in area ad trituram
^tendere , distendere. Tendre les ger-
be pour les battre. Distendere i covoni
aja
Wit La paruna. fr. Tirarla al aire ab lo
‘aladèr pera que se sepàre la palla à
. BAT 967
bòll del gra. Bieidar , aventar la parva.
Messem trituratam ventilare. Vanner,
center l'airee. Ventolare, sventare le
e.
| BATUSSA. s. f. Barallas, pendencia, ca-
‘. mòrra. Escaramuza , reyerta , penden:
. cia, marimorena , redopelo, pelotera,
camorra , revuelta. Rixa , jurgium. Mé-
. lee, débat , altercation. Zuffa, mischia.
BATXELLER, s. m. ant. satxRLÈR.
BATXELLERAT. s. m. ant. BATXILLERAT.'
BATXELLEREJAR. v. n. ant. BATXILLE-
-. REJAR. )
BATXILLER. s. m. Lo qui ha rebud le
primer grau en alguna facultat major.
Bachiller. Bachalaureus. Bachelier. Bac-
celliere.
BATXILLER, RA. adj. fam. Lo qui parla
molt fora de propósit. Bachiller.
Garrulus, loquex. Discoureur , bavard,
grand parleur. Ciarlone , parabolano.
BATXILLÈR. fam. Curiós. Curioso. Secreta
scrutandi avidus. Curieux. Curioso. :
SATXILLÈR. fam. Se diu de la persóna que
s'entremet en lo que no Pimporta. g-
masquince. A rdehio , alienis se negotus
immnscens. Ardélion. Ficcanaso, fac-
+
cendiere. .
BATXILLERAT. s. m. Lo gran de batxi-
llér. Bachillerato. Prima laurea, pri-
mus gradus litterarius. Baccalauréat.
Baccelleria. |
BATXILLEREJAR. v. n. Parlar molt y
séns fonamént. Bachillerear. Garrire,
deblaterare. Discourir sans rien dire de
solide. Garrire, parlar sctoccamente.
BATXILLEREJAR. Otuparse en averiguar lo
que altres fan ó diuen. Curiosear , hu-
. renear. Avidè occulta scrutari. Fureter,
chercher d savoir tout ce qui se passe.
. Frugare, scrutinare.
BATXILLEREJAR. ENTREMÉTRERSE.
BATXILLERIA. s. f. Xarramènta impor-
. tuna, encaraqué sia ab gracia. Bachi-
lleria. Garrulitas, loquacitas. Babil, ca»
quet. Garralità, Maria.
sarsiriería. Desitj de saber y averiguar
lo que altres fan ó diuen. Curiosidad.
Libido occulta scrutandi. Curiosite. Cu»
riosità. .
SATXILLERÍA. L'acció de batxillerejar ó en-
tremétrerse. Entremetimiento. Arde-
lionis actus. L'action de s'ingerer dans
les affaires, de s'en méler sans qu'on
de demande. Faecenderia, affannone-
ala.
‘368 BAX
BAU, A. adj. territ. Bars. EMO
BAUL. s. m. Especie de cofre que té lo
. tap més arquejad que los ordimeris.
Baul. Arca camerata. Coffre, malle. ‘|
Cofáuo, forziere.
BAUL. Cara de morts cuberta comunamént
. de bayeta. Ataud. Sandapila. Cercueil.
Bara, cataletto. . o
BAULET. s. m. dim. de savr. Baulillo.
Arcula camerata. Petit coffre. Cofanetto.
BAUMA. s. f. territ. cova. RES
BAUPRES. s. m. Ndut. Arbre gran que
se col-loca en la proa de las embarca-
ciòns formand un ángul agud ab èlla.
Baupres. Malus prora navis procliviter
innitens, Beaupré Bompresso.
BAUSADOR. s. m. ant. TAAIDÓR-
BAUSIA. s. f. ant. Traició, fellonfa. Traù
cion, felonia. Perfidia.. Perfidie , dé-
loyauté. Dislealtà, perfidia.
BAVASSALL. s. m. ant. Babadèro, Baba-
dor, babero. Linteolum munditie gra»
tia puerorum pectori aptatum: Bavette.
Bavaglia.
BAX, A. adj. Lo que tè altura ó al-
sada. Bajo. Humilis, depressus. Qui a
. une basse-taille , bas. Basso»
sax. Inclinad cap avall y que mira 4 ter-
ra, com cap s4x., ulls paxos. Bajo. Des
missus. Bas, incline vers la terre. Basso.
sax. Parland de colors se diu del qui tè
poca vivesa. Bajo. Debilis, languescens.
Bas, faible, blafard. Dilavato , scolo-
nto.
BAX. Parland del estil y del llénguatge, lo.
contraposad al sublime. Bajo. Demis-
sus, humilis. Bas, plat. Basso, comune:
BAx. Parland de or ó plata, ínfim, de. pocs
quilats. Bajo. Vilis. Bas, abaisse. Basso,
sar. met. Humil, despreciable, abatud.
Bajo, soez, bahuno, ratero, rastrero.
Abjectus, vilis, contemnendus. Bas,
servil , abject. Basso, vile, abbietto.
sax. adv. ll. amar,
BAX. prep. DAVALL, SÓTA.
Bar. adv. Ab veu baxa, á pocá poc. Ba-
jo, quedo, quedito. Submissá voce. 4
. voix basse, doucement. Sotto voee;
max. 8. m. ant. Banc de arena en lo mar.
Bajio, bajo. Syrtis. Syrte, bassier y
* banc de sable. Banco.
max. La veu 6 instrumènt que em la. mú-
sica porta éx punt, que es una octava
més baxa que tenór. També se anome-
na axí lo matéx cantòt. Bajo. Musici
eoncentüs gravis, vel imus sonus, vel
| Où d un marin pour:
' pin maza, fr. Dieminuirse lor preto dels gé-
BAX
qui hunc sonuni voce edit. Bus. Bano:
BAI. CONTBABAX , instramèot mésic..
BAX.DE DAVANT. niet. BENBITI
saxos. pl. Las 6. cuartos més baxos
de un edifici. Caartos bajos. Infima do-
más habitacula. Rez-de-chaussee. Quar
. tiere a terreno. «
BSTAR Ab BAS. ff. met. y fam. AMAR ATRAS>
SATA . 6 ' .
BSTAR AC Bar. fr. Estar aeabendse alguna
- cosa. ‘Boquear. Finem rei instare, ad
estremum venire.. Tirer sur sa fin, Non
- poter accoezase la cena. cbl desinare:
BAXA. s. f. Disminució del preu , valór y
estimació: de. alguna cèsa, com la sara
del blat, de la carn, etc: Baja. Dimi-
nutio pretii. 4baissement, diminutior
de prix. Diminuzione, éalamento.
saxa. En la milicia, la nota per la cual
consta la.falta de.u» individuo; y tam-
bé la papeleta per la cual lo sotdad ó
- marinbr es admes es l'hospital del rèr.
Baja. Nota militis. deficientis. aut in 20-
socomio recepti. Note qui constate la
faute d'un militaire , et le billet .ou o
dre par étrit qu'on donne à un soldal
qu'il soit admis à
l'hópital. Esenzione temporale dal ser-
vigio militare. |
BONAR DE sara. fr.. Milic. Notar la falta de
algunas persónas per mort, deserció è
altras causas en las llistas 6. estads que
s'eutrègan als superides dels cossos 6
establiménte Dar de baja. Militibus
deficientibus adscribere, $e die des lis-
tes que les sergens-majors présentent
composéés des noms des soldats morts,
abeens ou deserteurs.. Esentare dal ser-
vizio militare. |
neros ó- comestibles. Bajar el precio de
los. géneros à comestibles. Minur pre-
tium mercium. Diminuer , rabattre du
prix. Diminuire , calare. |
DAXAD, DA. p. p. de maxas. pedo:
descolgado ; bajado. I
BAXADA. s. f. Lo camí ó. senda per
abònt se baxa désde alguna. part. Ba-
jada. Via declivis. Descente, pente po”
laquelle on descend. Soesa , pendio.
maxapa. En las poblacións se aplica als ca”
rèrs que estan en major declivi 6 pel
déot que-los altres. Costanilla. Dechvis
callis. Rue en pente. Scesa. -
BAXADOR. 8. m. ABAXADOR. ba-
BAXADOR. Pedris 6. cosa semblant. pera
BAX
xir de ball ab. comeditat. Apendero.
Podium sd destidademn ex equo. Mon-
TA Cavalcatojo.
BAXAMAR. s. f. Lo fi:ó tórme del min-
vant de mar. Bajamar. Zatuantis ma-
ris recessus, basse-mer. Basse acque.
MXAMENT. adv. mod. Ab baxesa ó aBa-
‘ tinèut. Bajamente. lodigné, turpiter.
Bassement , avec bassesse. Bassamente ,
: 1 a * .
BAXAR. v. n. Anar desde un toc # attre
més bas. Bajar, Descendere. Baieser ,
descendre: Scendere discendere. '—
“nus Misorarse $ disminuirse algasa co-
s; y axí se diu qué ha saxap la fébra,
lo preu ó valòr, etc. Bajar. Diminui,
decrescere. Decrolire, diminuer. Des
crescere, seemare, ^. :
tr, Apearse. Se usa Sambó-com setín.
Ápearse , desmontar. - Equo desilire y è
curra descendere: - Desoendre de she-
ni, meltro pied à terre. Scavalcare.
nus. v. a. Dózar cáurer' poc i poc una
os pendéat del alguna ‘corda, cordill,
de. Descolgar. Rem appensam demit-
tre. Dpendre, détacher, détrocher.
Spiceare, colare. ot ol
hui miran, en la cuarta accepció
uut Posar en lloe inferiór d: mès bax
ma cosa que estaba alta. Bajar: De-
Sie, submittere. Desceradre:, porter
^in, Discentdere, abbassare.
DAXESA 4 f. Acció 6 fet vil 6 indigne.
ta. Dedecus, probrum. Bassesse y
am vie et meprisable, ladiguità , vil-
à, mobilité. 1
uno» saxemèss. Humikit= de naxe-
m Bajeza: de naeliniento. Generis
vulilitas. Obscurite ybassesse de nais-
ste, Basserza della mescite.: —
MIISSIM, MA. adj sup. de: sax. Baji-
amo. Valdè deniisses.- TFee-bas: Bassis—
fio,
BIXÓ. s. m. Instrument músic de vènt,
rodó, cóncavo , de uns cuatre'pams de
y dela gruxaria :de un bras: té:
unos forads per ahònt respira lo.aive;
‘7 posand en èlls los dits conforme á las
alas del art; se forma la diferencia
dels sonidos. Se anomena axí per imitar
Je punt bax xi octava baxa de la musi-
a. Bajon, piporro: Tubus mastons qui
rs mspiratione gravem sonum edit.
Basson, basse de haui-bois , tarot; Bas-
fue, |
BXCRA, s, f. ant. Fondo, terreno bax.
M
n
4
]
)
BAY 269
Hondo. Ima camp» pars, demissior trac—
tus. Bas, en parlant d'un terrain.
Phese basso. |
BAXBRA. 8nt. BAYESX. -
BAYAROLA:. s. f. ferrit. rumor, en'la:
- priméra accepeidi — ^ - E
BAYART. s. m. Instrumónf compost de
- dès samalèrs aly tres 6 cuatre posts cla-
vadas en èlls, que servex pera portar
materials per edificis y altras cosas. 4n=
garillas. Tebelatam vectarium, fabro-
ram ferculum. Cividre, bruncard sur
lequel om porte des farideauz. Barella.
SAYART. Conjunt de posts en figura de tau-
: ln cuadrade, ab: dos: fustas llargas als:
, @cstats pere portar al cell alguna: :per-
sona 6 altra coss Midis. Tensa. Bran-
card sur lequel on porte des stataes y
rsonnes , ete. Barella, -
YEROLA. s. f. ant. xBELLEROL. -
. BAYETA. s. f. Roba de llana fluxa y
clara, que tè de ample per lo comi
uus cana. Bayeta. Textum laneum ra—
run et lexam. Bayette r etoffe de laine.
' Bajetta. 7 0005.
BAYETÓG. s. m. Roba de llana atapaida y
peluda » que se usa per abrig. Bayeton.
" Lanea tela plurimàm stipata. et valdé?
pilosa. Palanche. Bajetta..
BAYN. s.m ant. many.
BAYNAR. v. a, ant. MULLAR,
BAYÒNETA, s. £ Arma de que usan los
soldads de infantería y dragòns. Es un
. ferro acerad pera ferir de punta, ab.
un canónet á la part oposada ab que se:
‘ posa y assegura en la bòca del fuséll.-
+ Bayoneta. Sica cata pultse ignea aptata.
Balonnette. Bajonetta..
ARMAR LA BAYÓNETA, fr. Milic. Assegurarla
en la bòca del fusèll. 4rmar la bayo-
neta. Sioam ori catapulte ignes aptare,
' affigere. Mettre la balonnette au bout
. du fusil. Armare la bajonetta.
' CALAR LA BA*ONETA fr. Milic. Posar lo fu—
sell abla punta: de la Haydneta al frén-
te, apoyandlo en la ma esquerra, y em-
| puayandlo ab» la ma dreta per lo coll.
Calar la bayoneta. Sicam catapulta ig-
- wæ'aptare. Armer la: baïonnette, se
. metre en garde la baionnette armee.
- Metter la Pajonetta in canna. |
BAYONETADA. s. f. Cop donad ab la ba-
. y0netá. Bayonetazo. Ictus sicà impac—
. tus. Coup. de baionnette. Colpo di bajo—
netta.
BAYTLE. s. m. ant. BATLLE.
YE .
BE.
BE. Sonido que forman las òvellas, mòl-
tons y anyèlls, lo cual se sembla al que.
resulta de la pronunciació de la lletra.
5. Be. Bee. Cri d'une brebis qui béles Be.
ak, s. f. Nom que tè la lletra 4, .segóna
. del nostre alfabet, Be. Namen littera b.
. Nom dub. Bi. o.
BE: 5. m. ANYÉLL. | 27
mk. Lo qui tè en sí la summa perfecció y
. bondad; y en èx sentit sols Dàu.es lo
. Sumoio ak. Bien, Sammem bonum. Bien.
. Bene. | e)
ak. L' objécte que mou, é inclida la wo-
-'luntat à són amór , cam. nb útil, sk ho-
nèst. Bien, Badum. Bien. Beue. .
sk, Utilitat, benefici; y axi se diu: nk de
270
la república, sè de ta patria. Bien. Bo- >
num, commodum. Bien , utilité, profit.
. Bene. i E
mt. adv. mod. Rectamánt, ab acert,. se-
. gòns se deu. Bien. René , recte , probé.
Honnétement , comme il faut. Bene, :
sà. Felismènt, y axí de un malalt que va
- de millóra , se diu qué va sè. Bien. Fes
licitèr. Bien. Bene., as
ab. Ab gust, de bona gana, y axí se diu:
jo ak ho faria, jo sk hi auiria. Bien.
Libentèr. Bien, avec plaisir, de bon
cœur, volontiers. Volontieri. .
mk. Molt; y axí se diu, camina sk, mén-
-ja sè. Bien. Summé, maximè , affatim ,
valdè. Bien, beaucoup, extrèmement.
‘ Bene, molto. "U ' .
ak. Junt ab alguns verbs califica l'acció
de èlls, y denota major perfecció, com
imposarse sk. Bien. Recté. Bien, par-
faitement. Bene. .
sk. Mòltas vegadas denota enfado ó. ame- |
nassa , segòns lo to y. semblant ab que
sé diu, com: sk está; pk , pb. Bien. Sat
est. C'est bon, c'est bon. Brava, brava.
sk. Ara bè, 6 axó suposad. Ahora bien,
bien, Nunc autem. He bien, cela cant.
- Ebbene. tou,
Ak. Dit ab agrado es seuyal de concedir lo
que se demana, ó de quedar contènt de
lo. que se ha oid. Bien. Benè, rectè ad-
modàm. Bien, fort bien, Qui, Sta bene.
ak. Junt ab lo verb ser substastiu/signi-
- fica mòltas vegadas aumènt, com > BÈ es
veritat, que equival á zs mÓLTA V8RITAT.
- Bien. Certé admodúm, verúm quidem.
Il est vrai que, bién est-il vrai que. Egli ©
£ pur vero, ata bene.
‘ Bk. Junt. ab las
. . poderi. 2E :
‘B@ys ADVENTIGIS, for. Los que la fil de fa-
|o. des.
- BE
|. sk. Anteposad is verbs ab qui sei junte,
equival á CERTAMÈNT Ó 38 URAMÈrt, com
BÈ se easaria ab èlla si. li domaban bon
dot. Bien. Cart, abs dubio. Certaine-
. Ment, bien; Certp, sicure. . : .
partículas que y si equi-
val á EXQARAQUE.' Bian que, si bien. Et-
- 81. Bien que, encore que, quoique. kn-
. corché, Tebbena.. qe qe
; sk. Desprès de negació significa arkzas,
som cuand se dia: ne sk arvibarem al
i , poble, cuand nos digueren, eto. Ne
bien, Vix, vix duin... poine. Appena.
sèss. pl. Hisénda, riquesa. Bienes. Bona,
. epes,. fortune. Biens, richesses, Beni,
railias estand bax la. patria.potestat ad-
quirex per' sog :traball en algun afici,
art ó industria, y les que ta de
propis 6 estranys , $-adquirex per for-
tuna. BieAr« advetiticios y peculio ad-
venticio. Bona adventitia, Biens adven-
tices, ou adventifs. Béuvavventici.
| BÈNS -GASTAENSES -Ó QUABI. CASTRENSES. for.
Hisèada ó. cabal que se adquirex per la
milicia 6 la toga. Bienes castrenses ó
cugsi -castrenses,. peculio castrense ó
ckasi. castrense. Pecultum. castreuse ,
- aut quasi castrense. Biens: qui arrivent
à quelqu'un par la milice ou par la ma-
gistrature. Peculio castreuse, e quasi
eastrense.
BÀNS DE FORTUNA. Bèns tempotals. Bienes
. de fortuna. Fortuita bona. Biens tem-
porels , fortune , avoir. Beni. di: fortuna.
| shxs cavarciató. Los que se adquirexen
durant lo matrimoni. Bienes ganancia-
na manénte matrimonio acquisi-
ta. Biens acquis pendant le mariage ,
^ - acquéls, Beni aoquistati nel matrimonio.
| BÈNS IMMOBLES. Tios.que.copsistexéu.en ter-
ras y possessions. Bienes raices, bienes
sedicrites , bienes sitos 6 fitios. Bona im-
mobilia. Biens-fonds. Beni inmovili.
Bkws LLIBRES. Los que no sòn vinclads.
Bienes libres. Bona quorum libera. pro-
. prietas penes possessorem est, Biens di-
bres ,. non graves de substitutions. Beni
liberi, beni sciolti.
skws mosrrEencs. Los que per no tenir amo
conegud se aplican al princep. Bienes
mostrencos. lacerti domini bona. Biens
- dont le maître est inconnu, et qui ap-
pàrtiennent au roi. Beni che non han-
no padrone conosciuto,
Em TE
rivi moras. Los que poden trafladarse de
ona part d altra, em contraposició als
hàns immobles, S' exceptua lo bestiar,
al cual se li dòna lo nom de semovènt.
Bienes muebles. Moventes res. Brens-
meubles. Beni movili. :
sw PARAYERNALS. for. Los que porta la
dona al matrimoni 4 més del dot. Bie-
nes parofernales ó parafrenales. Para-
. Biens paraphernaux. Bent pa-
rafernali, beni sopraddotalr.
ww morecricis. for. Los que adquirex lo
fll que viu bax la patria potestat ab los
de sòn pare, 6 li vènen per respècte de
dl. Bienes profecticios, peculio profec-
tido. Bona profectitia. Biers profectifs.
Beni creditati.
sis seexTs. ant. BÈNS IMMOBLES.
ost vas Bk? AHÒNT MÈS NE sb. ref. Lo
PODER APODÉRA.
Y 1 i sb. mod. adv. Amigablemént, séns
emtradicció ni disgust, de bon grat.
De bien d bien , por bien. Libenter, ul-
I$, spontè, De gre à gré. Alle buone.
MENO PS CONEGUD FINS QUE ES PERDUD.
ref, que denota lo mòlt apreci que deu
free de la bona sort per los perjudicis
Vans que s' experimentan cuand se
gra. El bien no es conocido has-
"i & es perdido. Cum bonum amitti-
tr uc cognoscitur. On ne saurait
"ww le merite des choses que
aude les perd. I bene è conosciu-
b fub egli è perdute.
MANTIUSR ALGUNS BÈNS. fr. Reduirios
is l'actoritat llegítima 4 la condició
Ys ecclesiástics , de manéra que lo
qu los posseex puga ordenarse ab títol
tik, servindli de congrua. Espiri-
zar algunos bienes. Bona quedam
"xs clericis devovere. Faire que des
mt séculiers deviennent biens eccle-^
tetigues. Destinare 1 beni alla chiesa.
"t i as ALGÚ. fr. Conservar sa amis-
ty favor. Estar bien con alguno. Es-
tinicom alicui. Se conserver en ami-
acc quelqu'un. Essere amico d' uno.
Eu Los nkws DE ALGÚ. fr. for. Tráu-
05 de sòn er per auto de jutge
Ivéndrerlos pifblicamènt pera pagar al
or lo que se li deu. Ejecutar en
N bienes d alguno. Subhastare. Faire
Mater où vendre juridiquement les
: d'un debiteur. Sequestrare i beni.
Da DE ak wr DE MAL. expr. que mani-
Ma la insensibilitat ab que algú veu d
BEA
| 27Y
ou las cosas., Ni pena ni gloria. insul-
sus homo' vel nulla sollicitudine labo-
rans. On le dit d'un homme è qui tout
est egal, que rien ne touche. Non gode
ne soffre. )
Y sk. expr. que servez pera introduirse à
, preguntar alguna cosa, com: v sk ¿qué
vols dir ab axó? v sè ¿qué succeí 2 Y
bien. Quid igitur? Eh bien 2 Ebbene.
BEABA. s. m. Llista 6 cuadernet de las
' sfl-labas que fórman diversas combina
cións de las lletras, y servex per apén-
drer £ llegir. Silabario. Syllabarum ca-
talogus. Syllabaire , recueil, catalogue
de syllabes. Libre elementare per me
parare a leggere.
EAT. s. m. ant. BraTO. -
BEATA. s. f. La dona que porta hábit re—
ligiós y vía en comunitat observand cer-
ta régla ó institut. Beata. Pia mulier,
monialium vestem mduta, intra coeno-
bium vitam devoté agens. Femme er»
habit religieux , qui s'occupe à des œu--
vres de piété. Beata.
| BEATERI. s. m. La casa en que víuen las
beatas formand comunitat y observand
alguna règla. Beaterio. Piarum fœmi-
narum communis domus. Beguinage.
Casa di beate.
BEATERÍA. s. f. irón. L' acció afectada
de virtut. Beatería. Simulata virtus.
Bigoterie , pruderie. Bacchettoneria.
BEATÍFIC, CA. adj. Teol. Lo que fa be-
naventurad á algú. Beatífico. Beatificus.
Beatifique. Beatifico.
CACIÓ. s. f. L' acció de beati—
ficar. Beatificacion. Inter beatos ads-
criptio. Beatification. Beatificazione.
BEATIFICAD, DA. p. p. de BEATIFICAR..
Beatificado.
BEATIFICAMÈNT. adv. mod. Teol. Ab
visió beatífica. Beatificamente. Beatifi=
cé. À la manicre des bienheureux. Bea-
tificamente.
BEATILLA. s. f. Especie de tela prima y
clara. Beatilla. Lintea tela quzdam ra-
ro et tenui filo centexta. Toile de lin
trés-fine et très-claire. Tela sottile.
BEATISSIM, MA. adj. sup. de sE4TO..
Bèatisimo. Beatissimus. : Trés-bienheu-
reux. Beatissimo.
' BEATITUT. s. f. Tractamènt que se dò-
na al summo pontífice. Beatitud. Beati-
tudo. Beatitude. Beatitudine.
BEATO, TA. adj. Se diu de la persòna:
beatificada per lo summo pontífice, Bea”
x
| LCR BEC
. to. Beatos. Bienheuretix , qui jouit .de
. la beatitude dternelle. Beato. — .
æEaTo. irón. Se aplica á la persóma que
afècta virtut. Beato, gazmoño, mpji-
gato. Pietatis larvam induens.. Bigot ,
beat, faux devot. Graffiasanti , spigoli»
stra. *
BEATUTXO, A. adj. Lo qui tontamént
afècta virtut. Beatico. Ineptus virtutis
simulator. Béguin. Beghino. — .
BEBEDOR, RA. s. m. y f. Lo qui beu.
Comunmènt se diu del qui beu ab ex-
. cès vi ó licòrs. Bebedor, beberron. Bi- '
bax. Buveur , biberon. Bevitore, beone.
BEBENDA. 8. f. Lo bon ó mal gust 6 sa-
bòr que tènen los licórs, especialmént lo
vi; y axí diem: aquest vi tè bona Be-
BÈupa. Boca, embocadura. Gustus , sa-
por. Goût, bouquet, saveur. Sapore,
va.
BEBENT. s. m. seskupa.
BEC. s. m. En los aucélls es lo compost
de dès péssas més largas que amplas de
la matéxa naturalesa que la bauya, y
estan col-locadas la uná en la part su-
periòr de la bòca y l'altra en la part
-1aferiór. Fan en part l'ofici de las dénts
. de que carexen tots los aucélls. Pico.
Rostrum. Bec d'oiseau. Becco. '
plc. met. La extremitat punxaguda de al-
. gunas cosas, com lo sic de la capa, de
la mantellina, etc. Pico, cabo. Rostrum,
_ acumen. Bout, extreme d'une chose
- pointue. Punta, becco.
pÈc. Certa canaleta punxaguda que solen
. tenir los gerres y altres vasos semblants
pera que isca lo licór á poc á poc y
més suau y fàcilmènt. Pico. Rostrum.
Bec. Becco.
sÈc. ant. Bóc.
pkc À nkc. mod. adv. ant. cana Á CARA. ,
BÈc DE nec. Instrumént de cirurgià que
pren aquest nom per rahó de sa figura.
Pico de dnade. lastrumentum chirur-
gicum anatis rostrum referens. - Espèce
d'instrument de chirurgie. Becco di
grue.
BÈC DE ciGonya. Planta que desde l’ arrel |
trau varios grífols de un á dós peus de
alt, peluds, un poc rojencs, plens de
nusos y de ramas: las follas, que algu-
mas ja naxen de l'arrel, sòn llargas, re-
. talladas, de un verd fòsc, y tacadas de
rotj per las boras: las flors són xicas,
.encarnadas, y los fruits largs, acana-
a
lads y piramidals, semblands al bèc llarg
BEC |
-* y estret de nu aucéll. Pico de cigüena.
. Geranium. robertianum. .Bec-de-grue.
. Geranio. E
sic DE Gava. Instramènt de oirurgiá que
. pren aquest nom per rahó de sa figura.
Pico de grulla , tirabala. Strombuleus.
. $erte d'instrument de chirurgie. qui a
. la figure d'une grue. Becco di grue.
Bkc DE PARDAL. Instrumènt de cirurgià así -
dit per sa figura. Pico de gorrion. lns-
trumentum chirurgicum passeris, ros-
trum xeferens. Instrument de chirurgie
qui a la figure d'un moineay. Pinzette.
TRÁUAER DEL Bkc. fr. met. Fèr ab manya
y art.que algú diga ó confesse lo que
volia callar. Sacar el alma de pecado à
alguno. Astute ab aliquo extorquere.
qud nollet. 4rracher un secret. Cavar
; di bocca.
BECA. s. f. Distinctia que dos col-legials
rtan damunt del manto del matèx 6
iferéut color. Es una faxa de llava de
un pam de ample poc més ó ménos que
portan encreuada per davant del pit
desde la una espatlla 4 l'altra, y baxa de
tòtas dos pénjand per la esquena, més
" 6 ménos segóns lo us dels col-legis. Be-
ca. Trabea, fascia lanea transversé su-
per pectus ducta. Longue bande dé
drap que les boursiers portent dans le:
colleges. Dassi in Ispagna questo nom
alla banda che portono pendente dall
spalle gli allievi d'alcuni collegj.
BECA. La plassa de col-legtal ; y axí se diu
fulano ha entrad en la meca de sutano
Beca , colegiatura. Locus inter collegas
Place , pension fondee dans un college
Il posto di collegiale.
BECADA. s. f. Aucéll de passa, un po
més xic que la perdin, pardo, ab taca:
de colór rotj obscur , negras y blancas
rojencas per damunt y més claras pe:
. sóta, té lo bèc llarg, y la barra de ba:
s' encaxa en una osca que té la barra di
dalt en la punta. Se manté de cucs :
. altres insectes, y la séva carn es mo
gustòsa. Chocha, chochaperdiz , beca
da, gallina sorda , pitorra, coall.
chorcha. Rusticula. Æcee, becasse. Be
. caccia.
BAXAR LA BECADA. fr. fam. Rébrer algun «
corro, majormènt si es repetid. Ven
el cuervo. Alimoniam accipere. Recevo
habituellement quelque -secours. Ven
il mannà. |
BECADELL. s. m. Aucéll més pètit que
BEG |
becada, casi del matèx colór. Comu-
mmènt está en regueróns y aiguerols
ahónt se ajup y amaga. Agachadiza.
Scolopax gallimago. Becassine, oiseau:
Beccaccino.
| BECGROG. s. m. ant. BÈCMOLL. |
BECMOLL. adj. Lo qui es fici) de erra
jr 6 enganyar. Boquimuelle. Facilis,
cantas. Fucile à tromper , à gouver-
wr, à mener. Quello che si lascia me-
mr pel naso.
IÈCMOLL. BÜCAMOLL. ,
BECO. s. m. Lo amo 6 lo qui cuida de la
casa ahont se dòna mènjar als hostes.
Fondista. Caupo. Aubergiste , restaura-
teur, Locandiere , oste.
BECUADRO. s. m. Más. La primera pro-
pietat de la música, y es cuand lo he£a-
cordo comensa per la clau de gesolreut.
beuadrado, beduro. Prima musica
proprietas. Becarre. Bisquadro.
retro. Mus. Accidènt de la música, ab
lo cual lo punt, 4 qui abans se li ha-
ba posad un sostenido 6 bémoll , tòrna
i posarse natural. Becuadro. Musices
sum quoddam. Becarre. Bisquadro. -
EDEJAR. v. n. ant. BADALLAR.
WELL. s. m. En las universitats y es-
his generals lo ministre que tè la
tigació de vigilar l'assistencia 4 las
ús, avisar los dias de assueto y fès-
tar pera las juntas, y altres cár-
Rs Bedel. Accademia apparitor. Bé-
tu. Bidello.
RR BEF, BAF. fr. ant. rèR REFA.
HPA s. f, Irrisió 6 escarni. Befa. irri-
vo, derisus, deridiculum. Moue , deri-
von. Beffa. i
"stri 6 seras. fr. Burlarse, mofarse,
kr escarni. Befar. llludere, irridere,
(ndere, Narguer, faire la lippe,
taller, Beffare. |
FABEMÍ. s. m. BEFAMÍ.
UFAMÍ. s. m. Mus. Lo tercér sigue de
lì música segòns lo sistema de Güido
Aretino, lo cual consta de una lletra y
dos veus. Befabemi. Musices signum
quoddam. Be-fa-si. Bi-fa-si.
BEGUDA, s, £ Cualsevol licòr simple 6
Compost que se passa per la hòca al ven-
trell: més comunamént se pren per la
beguda composta, com, per etèmple, la
errata, etc. Bebida. Potius, potio. Bois-
son, breuvage. Bevauda.
Retna. Medicina composta per lo apote-
Cati. Bebida , bebedizo, Medicamentum
TOM. 1.
. BEH 273
potabile. Breuvage. Bevanda, beverag-
o.
BEGUDA. Lo tèmps que reposan los jorna-
lèrs y traballadòrs, especialmènt del
‘camp, y en lo cual prenen algun bocí
- Ó beuen un trago. Bebida. Parva refec-
tio ad instaurandas vires. Temps pen-
dant lequel se reposent les ouvriers. Lo
azio di tempo nel quale i contadini ed
altri operar) cessano dal loro lavoro per
bere.
BEGUDA INGRATA. La composta de ingre-
diènts desapacibles al paladar. Brebaje,
- jarope. Potio injucunda. Breuvage de
mauvais goût. Beveraggio, bevanda
spiacente.
MALA BEGUDA. BEGUDA INGRATA.
MALA BEGUDA. met, Noticia de alguna ad-
versitat que causa sentimènt. Mal tra-
go, jarope. Nuncium triste. Suez. In-
fausta nuova.
ska secupa. fr. fam. Entre los traballadòrs
del camp significa dèxar lo traball per
una estóna y péndrer algun bocí ó béu-
rer un trago. Tomar un bocadillo, Par-
vam refectionem accipere. Hepas que
les gens de la campagne prennent entre
le déjeuner et le díner. Sospendere il
lavoro per bevere.
BEGUER. s. m. Magistrat que en Catalu-
nya y Mallorca e£ercia á poca diferen-
cia la matéxa jurisdicció que lo corre-
gidòr en Castèlla. Beguer. Pretor. Be-
guer. Chiamavasi così un'antico magi-
strato di Catalogna e Majorca.
BEGUERIA. s. f. Lo districte de la juris-
dicció del beguer. Beguerío. Pretoris
ditio vel territorium. Ressort de la ju-
ridiction du beguer. Giustizierato- del
Beguer.
BEHETRIA. s. f. Antigamènt era la po-
blació, en la cual los vehins, com &
. amos absoluts, podian rébrer per se-
nyór á qui volguessen y més bé los fès.
Behetría. Jus eligendi sivi dominum
cuivis civitati acquisitum. Population
dont les habitans étaient libres, et pou-
vaient choisir qui ils voulaient pour
seigneur. Il luogo dove gli uomini liberi
sceglievano un signore.
BERETRIA DE ÈNTRE PARÈNTS. La que podia
elegir per senyor á qui volgues ab tal
que fós de determinada llinatges natu-
rals del matèx lloc. Behetria de entre
parientes. Municipium cui jus erat do»
. minum inter populares dumtaxat eli»
, 39
274 Va) BEL: -
gendi. Ville qui avait le droit de choisir
son seigneur parmi certaines familles
de l'endroit. Scelta di siguore fra le
, persone d'una famiglia.
. BERETRÍA DE MAR A mar. La que llibremènt
podia triar senyòr sèns subjecció 4 lli-
natge determinad, per haber estad es-
trangèrs sós conquistadòrs, y haberse
ausentad de aquestos regues. Behetria
de mar d mar. Municipium cui | us erat
quemcumque dominum libere eligendi.
Fille qui avait le droit de choisir son
seigneur , sans être assujettie à le pren-
dre dans une famille déterminée. Il di.
ritto di scegliere qualunque signore.
BEINA. 8. f. vera. ©
BEIRE. s. m. Còpa de vidre ó cristall.
Copa. Cyathus vitreus vel crystallinus.
e. Tazza, coppa, nappo.
BEJANÍA. s. f. Ba AD. P
BEL. s. m. La veu ó crid de la òvella, del
moltó y del anyéll. Balido. Balatus.
.. Belement. Belaménto, belata.
BELABARQUÍ. s. m. Especie de barrina
. pera foradar , que tè un máneg en figu-
. Ta de cemicírcul y un póm en lo cual
. estréba lo pit. Berbiqui. Terebra arcua-
to manubrio instructa. Vilebrequin. Tra-
pano a mano.
BELAR. v. n. Cridar ó donar bels la òve-
lla 6 moltó, etc. Balar. Balare. Béler.
Belare.
BELGA, adj. Lo natural de la Bélgica, ara
Flándes. Belga, bélgico. Belga. Belge.
nue.
BELGIC, CA. adj. Lo que pertany ä la
° + Bélgica. Belgico. Belgicus. Belgique. Bel.
. fico. |
BELITRALLA. s; f. ant. Conjuat de po-
bres. Pobreteria. Mendicorum turba.
Troupe de pauvres. Poveraglia.
BELITRARIA. s. f. ant. La vida vaga-
munda y ociósa de demanar caritat séns
. aplicarse á cap traball. Bridonería. Va-
gatio. Vie, métier de pon. Briccone-
ria, cialtroneria , furberia.
BELITRE. s. m. Bribó, pícaro, de mals
costums, Belitre. Nequam, improbus,
. pravis moribus instructus. Belltre, co-
quin , maraud. Birbone, guidone, truf-
fatore.
SEUTRE. ant. Pobre, vagamundo, y que va
demanaud caritat. Gallofero. Vagus ho-
. mo mendicans. Gueux, mendiant , va-
gabond. Vagabondo, gaglioffo.
BELITREJAR. v..n. ant. Demanar cari-
BEL
- tat, vivind ociosamént séns aplicarse ;
cap traball. Gallofear. Vitam vagam e
inopem agere. Te. pal une vie Olsive
gueuser. Baronare, paltoneggiare.
BEL-LICÒS , A. adj. Guerrero marci
Belicoso. Bellicosos. Belliqueux , guer
rier. Bellicoso , belligero.
BELTAT. s. f. ant. Hermosura de las do
nas. Beldad. Muliebris pulchritudo, ve
- nustas. Beaute, jeune merveille. Belle
za , beltà.
BELUA. s. f. ant. sesTia.
BELL, LLA. adj. Hermès, perfèt en :
classe. Bello. Formosus, puleher, dec
rus, egregius, eximius. Beau, gent
parfait. Bello. -
skirt. Gran en sa línea; eom, BÈuLa estón
sbu, tros. Gran, grande. Magu
Grand. Grande , bello.
BELLACAMENT. adv. mod. Ab bellaqu
ría. Bellacamente. Astuté, subdole. À
coquin, en gueux, en fripon. Scaltr
mente, furbamente.
BELLACO, CA. adj. Dolènt, pícaro. 3
llaco , malandrin. Malignus, impro:
Fripon , méchant. Briccone.
BELLACO. Ástut, sagas. Bellaco , peje, gu
tarron , lagarto , pardal , matrero. À
tutus, callidus. 4igrefin , fourbe, dri
le. Scaltro, sagace. |
TORNARSE BELLACO. fr. Adquirir astuci
sagacitat y picardía dissimulada. Ei
bellaquecerse. Subdolum, maligou
versutum fieri. Devenir coquin. Yi
scaltro , sagace. |
BELLAMENT. adv. mod. Ab primó
perfecció.. Bellamente. Belle, egre
Fort bien, excellemment. Bellamet
eccellentemente.
BELLAQUERÍA. s. f. L' acció ó expre
propia de un bellaco. Bellaqueria. V
sutia, vafritia, piaculum. Fourb!
friponnerie, tour de coquin. Briccon:
BELLAQUET , TA. adj. dim. de suu
Bellacuelo. Vafellus. Petit coquin; P
fripon. Bricconcello.
BELLASOR. s. f. ant. BELLESA. j
BELLESA. s. f. Hermosura. Se diu dt
persónas y de las cosas. Belleza. |
chritudo, venustas. Beaute: Bellez1
BELLÍSSIM , MA. adj. sup. de sàu.
llisimo. Pulcherrimus, venustissi
Trés-beau , bellissime. Bellissimo.
BELLOR. s. f. ant. BELLESA.
BELLOTA. s. f. AGLA.
BELLOTER, RA. adj. ant. ciarba.
BEN
guorès. Lo qui cull 6 ven aglans. Bello-
ero. Glandium collector aut venditor.
Celui qui ramasse ou qui vend du gland. |
Venditor di ghiande..
BELLUGADISSA. s. f. Multitat posada
es moviment. Hormiguero , hervidero.
Multitudo formicans. Fourmilière. Fol-
ta, calca, formicolajo. |
RELLUGAR. v. n. Móurerse 6 manejarse
ab massa vivesa, no parar ni estar as-
ssegad en cap lloc. Se usa també com
. reciproc. Bullir. Irrequietum esse, huc
llac incessanter moveri. Fretiller , s'a-
pier, Muoversi senza ritegno. |,
gurcanse. v. T. Comensarse á móurer lo
eestaba quiet. Rebullir. Parúm vel
Simantolümn se movere. S'Emouvoir,
fagiter. Aggirarsi.
IELLUGO. s. m. Pèx de un peu escas de
larg, casi cilíndric y aprimad en fòr-
ma de tascó cap á la cua. Tot éll es de
cr rotj ab algunas tacas verdas y
blancas en lo véntre. Té lo cap cubert
de panxetas duras, la barra de dalt
míonsada ú oscada del mitj, y á la so-
ca del cap tres filets llargs y rodòns 4
cada costat. Milano. Milvus, milvius.
Milan marin. Pesce rondine.
RELLUIGUET. e. m. Nom que se dòna á
a pemòna que no esta quièta ni assos-
men cap part. Bullebulle. Irrequie-
tw. intuberlu. Avventato, irrequieto.
BEXBÉ dv. mod. Mòlt bè. Muy bien.
Optiwe, egregiè. Très-bien. Molto bene,
ditmamente. o,
BÉXOLL. s. m. Mis. Accident de la mú-
sa, que servex pera disminuir un. se-
El al punt que lo tè á la esquerra.
bad. Aliud ex signis musica. Beinol.
Biamolle
LX. dv. mod. mà. Se usa solamènt cuand
preeex als adjectius 6 adverbis y sig-
&a wóLT, com BEN ric, sÈx fort.
Bien. Valde, maximè, summé. Trés; *
fort, bien. Ben, molto.
2.5. f. Hèrba petita mòlt comuna en los
embrads I llocs incults, tè las fullas :
e
ta figura de llansa, verdas, blanquinò-
Rs y suaus, las camas en forma de for-
eta, y tas flors en figura de espiga
mill. Cuand es tendre la mènjan en
(guns llocs com 4 llegum. Colleja. Cu-
olis behem. Máche. Valeriana dome-
NA. s. f. vena.
i DE FERRO. ant. La llauna que se posa ,
8
BEN - 275
á las rodas dels còtxes, carros, etc.
Llanta. Bractea ferrea rotam amplec-
tens. Bandes de fer autour d'une roue.
Cerchio di ferro per le ruote de' carri,
o simili. |
BENAURAT, DA. adj. ant. BERAVENTU-
RAD.
BENAVENTURAD, DA. adj. Lo qui go-
sa de Déu en lo cel. Bienaventurado.
Beatus. Bienheureux. Beato.
BENAVENTURAD. Afortunad, venturós , felis.
, Se aplica també 4 las cosas inanimadas.
Bienaventurado. Fortunatus , felix. Fort
heureux, extrémement heureux. Beato ,
fortunato.
BENAVENTURAD. irón. Massa sensill , ximple.
Bienaventurado. Vir simplex , nimis
credulus. Benét, benin. Castrone, bar-
bagianni.
BENÁVENTURADAMENT. adv. mod.
Ab benaventuransa, ab felicitat. Bien-
aventuradamente. Beaté , felicitér. Heu-
reusement , avec bonheur. Beatamente.
BENAVENTURANSA. s. f. La gloria, la
vista y ió de Déu en lo cel. Bien-
aventuranza. Beatitudo. Beatitude , fer
licité, gloire éternelle. Beatezza, bea»
titudine. 00.
BENAVENTURANSA. La prosperitat 6 felicitat
humana. Bienaventuransa. P ritas,
felicitas. Bonheur, prospérité. Prosper
rità, felicità. .
BENAVENTURANSAS. pl. Las vuit felicitats
que, segòns consta en lo Evangeli , en-
senya Cristo á sòs dexébles pera que
aspirassen 4 èllas. Bienaventuranzas.
Octo beatitudines à Christo benè ope-
rantibus promissæ. Les huit beatitudes
évangéliques. Beatitudini evangeliche.
BENAVENTUROS, A. adj. ant. 1ronTU-
NAD, VENTURÒS:
BENDA. s. f. ant. vena,
BENDAR. v. a. ant. ENVENAR.
BENEDICCIÓ. s. f. L' acció y efécte de
beneir. Bendicion. Benedictio. Benéídic-
tion. Benedizione.
BEXEDICCIÓ EPISGOPAL , PAPAL Ó PONTIFICAL,
La que en dias solemnes dónan lo papa,
los bisbes y altres prelads ecclesiástics ,
fènd tres vegadas b senyal de la creu
cuand se anomenan las tres persònas de
la Santíssima Trinitat. Bendicion pis
copal 6 pontifical. Benedictio pontifica-
lis ant episcopalis.. Benetliction papale ,.
episcopale, etc. Benedizione pontificale.
DONAR LA BEXEDICCIÓ. fr. met. No voler eno
276 | BEN
téndrer més en alguu negoci. Echar la
bendicion. Alicui rei valedicere; non
amplius velle se immiscere. Faire la
croix, renoncer pour toujours d une
chose. Dar la benedicola.
BENEDICTA. s. £. Planta. vALBRIANA.
BENEDICTÍ, NA. adj. Lo que pertany ó
es propi de la règia ú òrde de san Be-
net. Benedictino. Benedictinus. Qui ap-
partient à l'ordre de saint Beno.t. Be-
vedettino.
BENEFACTOR, RA. s. m. y f. Eo qui fa
bè 4 altre.. Bienhechor. Benefactor.
Bienfaiteur. Benefattore.
BENEFET. s. m. ant. BENEFICI, en la pri-
. méra accepció. .
BENEFIC , CA. adj. Lo qui fa bé. Bene-
fico. Beneficus. Bienfaisant, qui fait
du bien. Benefico.
BENEFICENCIA. s. f. La virtut de fèr
bé á altre. Beneficencia. Beneficentia.
Bienfaisance. Beneficenza.
BENEFICI. s. m. Lo bè que se fa ó se
reb. Beneficio. Beneficium, benefac- '
tum. Bienfait. Beneficio.
BEXEFICI, for. Dret que pertany á algú per
- -lléy à privilegi. Beneficio. Jus lege vel
privilegio datum. Benefice, privilege,
droit accordé par la:loi ou par le sou-
verain. Benefizio.
BENEFICI. Utilitat, profit. Beneficio. Com-
modum. Benefice, profit, gain. Pro-
fitto. |
sessrict. Lo producto de un dia de funció
que se concedex á algun dels come-
diants. Beneficio. Pecunia summa ex
singulari dramatis actione percepta.
Avantage accordé à un comedien. Se-
rata. |
BENEFICI cuRAD. Lo benefici ecclesiástic que
té annefa la cura de ánimas. Beneficio
curado. Parochi beneficium ecclesiasti-
cum. Benéfice avec charge d’dmes.Be- '
ueficto. .
BENEFICI ECCLESIÁSTIC. Cárreg ú ofici en la
Iglesia , que se conferex canónicamènt.
Beneficio eclesidstico. Beneficium eccle-
siasticam. Benefice, titre ecclésiastique.
Beneficto.
BENEFICI SIMPLE. Lo benefici ecclesiástic que
no té anne£d la cura de ánimas. Bene-
‘ ficio simple. Beneficium ecclesiasticum.
Benefice simple qui n'exige pas résiden-
ce , etc. Benefizio. 2
NO REGONÉXER LO BENEFICI. fr. No corres-
póndrer al bè ó favor rebud, ser iu-
BEN
grat. Desconocer el beneficio. Beneficio
ingratum esse. Ne point reconnaítre un
" bienfait. Non rispondere al benefizio.
BENEFICIAD, DA. p. p. de SEXSFICI4B.
Beneficiado. ;
BEXEFICIAD. 8. m. Lo qui obté algun bene-
fici ecclesiástic que no es curad ni pre-
bènda. Beneficiado. Beneficiarius, be-
neficium ecclesiasticum obtinens. Bene
ficier. Beneficiato.
BENEFICIAL. adj. Lo que pertany á be-
nefici ecclesiástic. Beneficial. Beneficia- |
. rius. Beneficial. Beneficiale.
BENEFICIAR. v. a. Fér bè. Beneficiar.
Benefacere. Bien faire. Beneficare.
BENEFICIAR. Millorar alguna cosa procurand
que dóne utilitat. Beneficiar. Excolere,
fecundare. Exploiter , faire valoir une .
chose. Caltivare, governare.
BENEFICIOS, A. ad;
j. Profitós, útil. Be- |
neficioso. Utilis, beneficus. Utile, bon, .
avantageux. Profittevole.
BENEID, DA. p. p. de sensa. Bendeci-
do , bendito. | |
BENEIR. v. a. Dedicar alguna cosa al cul- :
- to 6 servey de la Iglésia ó utilitat dels
els, usand de varias oracións, bene- -
diccións y ceremonias. Bendecir. Bene-
dicere, solemni ritu consecrare. Bet. |
Benedire. |
BENBIR. Parland dels camps, de las casas, ;
de las armas, etc., es resar sóbre aques- ^
tas cosas certas oracións, ab benedic- :
cións y ceremonias destinadas per la
Iglésia pera demanar á Déu la fertilitat
6 prosperitat de aquellas. Bendecir.
Benedicere , bené precari. Benir, prier
Dieu. Benedire. | |
seve¡a. Dir los pares certas paraulas 6 ex-
‘ pressións demanand à Déu la felicitat de
sos fills, fènd damunt de èlls una creu
ab la ma dreta. Bendecir. Benedicere ,
benè precari. Benir. Benedire. |
BENEIR. Parland de las criaturas envers
Déu, es alabarlo , ensalsarlo, cantar sas
grandesas. Bendecir. Laudare , laudibus
efferre. Exalter la gloire de Dieu. Be-
nedire, lodare, esaltare.
BENEIT, TA. p. p. de senzir. Bendito.
ES UN BENÉIT. expr. fam. Se diu de la per-
sòna sensilla y de poc alcans. Es n
bendito. Simplex , candidus , haud mul-
tum perspicax. C'est un bon diable , 2er
bonasse. Egli é un bonario, scempiato.
BENEMERIT , TA. adj. Lo qui es digne
de algun honòr $ empleo per sòs mérit;
BEN
6 serveys. Benemerito. Bene meritus,
Digne , méritant. Benemerito.
BENENANT. adj. ant. ACOMODAD,- en la
tercèra accepció.
DEXEPLÁCIT. s. m. Aprobació y permis.
Benepldcito. Venia. Agrément, bon plai-
sir, approbalion. Beneplacimento.
RENESTANT 6 BENESTANZ. adj. ant.
icowopan y en la tercéra accepció.
BENESTAR. s. m. Comoditat, vida có-
moda y proveida de tót lo que contri-
buex 4 passaria bé. Bienestar. Rerum
ad vitam commodé ducendam copia.
Bien-etre. Agio, comodo.
BENEUYRAT, DA. adj. ant. BERAVENTURAD.
[ENEVOL, LA. adj. Lo qui te bona vo-
luntat y afecte á altre. Benevolo. Bene-
rolas. Bienveillant. Benevolo.
- TENEVOLENCIA. s. f. Afécte, bona vo-
luntat. Benevolencia. Benevolentia. Bien-
villance. Benevoleuza. o
¿ENEVOLENSA. s. f. ant. BENEVOLENCIA.
BENFACTOR, RA s. m. y f. ant. BENE:
FACTOR. .
VENFET. s. m. ant. BEXEFIci, en la pri-
meta accepció. -
DEMACIRAT, DA. adj. ant. BENAVERTU-
Un.
LENIFET. s. m. ant. sewerict, en la pri-
«n accepció.
NMEIT, TA. adj. ant. BEXEFICIAD,
IYD. i
IENCUMÉNT. adv. mod. Ab benigni-
úl Emignamente. Benigné. Benigne-
tal, debonnairement , avec bonte. Be-
fumente.
LEMGNE. adj. Afable, piadòs. Benigno.
Paiguus, bumanus. Bénin, af fable »
“ur. Benigno. 2
Ke, met. Apacible, suau, temperad ,
com clima BENIGNE. Benigno. Suavis,
Pacidus. Tempere, doux. Benigno.
Cis met, y fam. XIMPLE, SEXAYENTU-
up, en la última accepció.
Vos. $. m. ant. BEXIGNITAT.
WNIGNÍISSIM , MA. adj. sup. de BENIG-
E Benignisimo. Benignissimus. Fres-
c{fable , trés-humain. Benignissimo.
IENIGNISSIMAMÈNT. adv. mod. sup.
deesicxauèsr. Benignisimamente. Val-
de beniguè. Zrés-bénignement. Beni-
fisamamente.
ILMGNITAT. s. f. Afabilitat, agrado,
petat. Benignidad. Benignitas. Béni-
gute, bonté, indulgence. Benignità,
Eucsriar. met. Bon temperamént , suavi-
BER 297
tat, com per efèmple la sememTar del
aire, del temps, etc. Benignidad. Sua»
vites, lenitas. Douceur de l'air, du :
temps, de la saison. Benignanza, be-
nignità.. |
BENIVOLENSA. s. f. ant. BENEVOLENCIA.
BENJUÍ. s. m. Bálsam concrét que raja
naturalmènt y per incisió del arbre ano-
meuad lasserpici, y de las brancas de
ua arbre de la India oriental. Se usa
com á perfum y com á medicamént.
Benjul, menjui, asa dulce. Laser. Ben»
jeta, résine aromatique. Belzuino , bel-
ivi. |
BENPARLAD, DA. adj. Lo qui parla ab
urbaditat, séns murmurar. Bienhabla-
do. Comiter y beuigné loquens. Bien-
- disant. Ben parlante.
BENSTANT. adj. ant. acomonan, en la
tercéra accepció.
' BENVINGUDA. s. f. La enhorabona que
se dóna á algá per haber arribad felis-
mént. Bienvenida. De adventu gratula-
tio. Compliment sur l'heureuse arrivée
de quelqu'un. Benvenuta.
BENVIST, TA. adj. sÈxvotcup.
BENVOLENCIA. 5. f. ant. BENEVOLEN CIA.
BENVOLER. v. a. Voler bà, estimar,
apreciar. Bienquerer, querer bien. Ama-
re, diligere. Estimer , affectionner. Vo-
ler bene. 7 ,
BENVOLGUD, DA. adj. Lo qui es esti.
mad de tòts y tè hona fama. Bienquisto.
Omnibus acceptus, gratus. Bien-voulu,
' bien-aime. Benvoluto. | |
BERBENA. s. f. Hèrba medicinal que trau
per lo comú de cada arrel una sola ca-
ma de dos peus de alsada , dreta y mol-
tas vegadas ramòsa per la part superior;
las fullas de dòs en dòs oposadas, un
c arrugadas y partidas: las flors en
la extremitat de la cama fórman una
anotja de espigas primas , de un colòr
Blan purpureo ,. ab cuatre llavòrs cada
una un xic llargas. Ferbena. Verbena,
verbenaca. Ferveine. Verbena.
BERBERIS. s. m. Arbusto que té las ra-
mas y fullas de un verd llustròs y ple-
nas de punxas. 4gracejo, berberis. Ber-
beris vulgaris. Berberis , épine-vinette.
Berberi, Berbero , Crespino,
BERBÈRISC, CA. adj. Lo natural de Ber-
bería, 6 lo que pertany à èlla, Berbe-
risco, berberi. Barbaricuo, Barbaresque,
de Barbarie. Berberi, berbero, cre-
spino. os
280 . BES
BESAVIA. s. f. La mare del avi ó avia.
Bisubuela. Proavia. Bisaleule. Bisavola.
BESCAMBI. s. m. Cambi de unas mone-
dus per altras sèns interes. Cambio,
., trueque. Pecunie permutatio absque
- "fenore. Echange. Scambio.
SESCAMBI. Lo cambi que se fa de unas mo-
sedas per altras pagand cert interes;
com plata per or, c derilla per plata.
Cambio minuto. Monetarium diversi me-
talli permutatio , pacto fenore. Change
- «vec interét. Cambio con interesse,
BESCAMBRA. s. f. ant. NECESSARIA.
BESCAMBRILLA. s. f. Jog de cartas, que
* se juga ab tramfo: al principi sén dò-
nan tres á cada hu, y després se van
prenend de unma á una del jog fins que
se acaba. Guanya lo qui té al fi més pe-
dras, y éstas resultan del valór de las
cartas que hi ha en éllas. Cualsevol
carta de trumfo es superiór á totas las
dels altres colls. Brisca. Quidam char-
tarum ludus. Brisque. Sorta di giuoco
di carte.
BESCANTAR. v. a. Publicar las faltas 6
defèctes ocults de alguna persóna. Sa-
car d la plaza ó d plaza; echar en
plaza ó en la plaza; hacer plaza. Vul-
gue, palàm facere. Publier , divulguer.
S:reditare.
: BESCOLL. s. m. La part exteridr del coll
innnediata al clatéll, cuand es grossa y
abultada. Cerviguillo. Cervix crassior.
Gros chignon , grosse nuque. Gran eol-
lottola.
BESCOLLADA. s. f. Lo cop que se dó-
na ab la ma en lo bescoll. Pescozon,
pescozada. Cevvicis percussio. Coup sur
ie chignon. Colpo dato nella collottola. |
BESCOMPTAD, DA. p. p. de BEScòxe-
T.BSE. '
BESCOMPTARSE. v. r. Equivocarse en
algun cómpte. Errar la cuenta. Errare
in supputatione. Errer, se tromper
dans un compte. Ingannarsi in un conto.
DESCOMPTAT. s. m. ant. vISCOMPTAT.
BESCOMPTE. s. m. Errór ó equivocació
en a'gin compte que lo enréda ó difi-
culta. Zrabacuenta , yerro de cuenta,
gabarro. Supputationis vel computa-
tionis error, Erreur de calcul. Shaglio
in un conto,
BESCOMPTE. ant. VISCÒMPTE.
BESCOMPTESSA. s. f. ant. viscomPTESSA.
. BESCUIT. s. m. Pasta composta de la
for de la farina, ous y sucre, que se
| BES
cou en fórns pétits, y se fa de diferénts
manéras. Bizcocho. Dulciarius panis,
crustulum dulciariam. Biscuit. Biscotto.
BESCÚIT. territ. BORREGO.
BESCÚIT DE GALERA. GALETA.
BESCUITAD, DA. p. p. de sescurran.
Bizcochado. .
BESCUITAR. v. a. Recóurer lo pa pera -
que se puga conservar millór. Bizco-
char. Buccellatum conficere. Recuire le
pain. Ricuocere, biscottar il pane. ,
BESCUITET. s. m. dim. de sescurr. Biz-
cochillo , bizcochito , bizcochuelo. Dul-
ciarium crustulum parvum. Biscotin.
Biscottino.
BESCUYT, TA. p, p. ant. de BESCUITAR.
Bizcochado.
BESET. s. m. dim de nis. Besillo, besito,
besico. Suaviolum , saviolum. Petit bai-
ser. Baciucchio.
BESNET. s. m. Lo fill del nét 6 néta. Biz-
nieto. Pronepos. Arricre-petit-fils. Pro-
nipote.
BESNETA. s. f. La filla del nét ó néta.
Biznieta. Proneptis. Arricre-petite-fille.
Pronipote.
BESNETOLI. s. m. Tercèr nèt, lo cual
tè lo cuart grau de consanguinitat eu la
línea recta descendènt. Tataranieto ,
chozno. Trinepos. Arrière-petit-fils.
Pronipote , pronepote.
BESNÈTOLINA. s. f. Tercèra nàta, la
cual té lo cuart grau de cousanguini-
tat en la línea recta descendént. Tata-
ranieta , chozna. Trineptis. Arritre-
petite-fille. Pronipote , pronepote.
BESNEULA. s. f. Hérba medicinal y ra-
mòsa, del tamany de la lléngua bovina,
que té las arrels negras de fora, blan-
cas de dins y de figura de fus, las tu—
llas llargas de figura de llansa, cuber-
tas de un borrissol fi blanquinós, las
camas vuidas y també peludas, y la flor
de una péssa en forma de embut. Crro—
.glosa, lengua de perro. Cynoglossos.
Cynoglosse, langue-de-chien. Cinoglos—
sa, lingua di cane.
BESOAR. s. m. Pedra 6 concreció que se
troba en lo ventrell y en los bodèlls de
algunas especies de cabras que se criar
eu la India. Se tenia per remey con-—
tra lo veneno y alguns mals. Bezar ,
besaar, bezoar. Lapis bezoarius. Be—
zoard. Belzuar.
BESSAC. s. m. ant. ALFORJAS DE PÉLL.
BESSÓ, NA. adj. Cada un dels dos 6 mès
ds RES è G
germans nads de un matèx part. Geme-
lo, mellizo. Gemellus, geminus. Ju-
meu. Gemello, binato.
BESSOGNA. s. f. ant. URGENCIA, NECESSI-
nt.
BESSOGNAR. v. n. ant. NECESITAR.
BESSOGNOS , A. adj. ant. MENESTEROS.
BESSOGON. s. m. ant. NECESSITAT , MEXES-
TER.
BESTIA. s. £ Animal irracional. Comu-
namént s' entén dels cuadrúpedos, es-
pecialmènt dels doméstics, com caball,
_ mula, etc. Bestia. Quadrupes. Bite, ani-
| mal brute, quadrupéde. Bestia, qua-
drapede.
um. met. L'home rudo é ignorant. Bes-
tía. Rudis, stolidus. Animal, lourdaud,
stupide. Stolto, bestia.
sm BRUT. expr. vulp. de que se usa
pera despreciar la tontería é incapaci-
tat de algú. Bestion , bruto. Stolidus,
bebes, pecus, bestia. Brute, quadru-
pide. Bestia incantata.
su DE CÍRREG 4. Lo animal destisad pera
portar cárrega , com lo matxo, la mu-
3, lo ase, Bestia de carga. Jumentum
nreuarium. Béte de somme, sommier.
Somere, bestia da soma.
ESTU DE TRAGI. BESTIA DE CÁRBEGA.
SA VA A ROMA, BESTIA TORNA. ref.
qeeenya que á una persona de mòl-
h nagacitat no li servexen de cap
ples viatjes ni los estadis. Fuime
¿palacio: fui bestia y volvi asno. Stul-
ts e inde redit, stultus qui migrat
Ales. Encore que l'áne soit maitre
, jamais chantera Put, re,
&. Fa l asino all’ università e tuttora
Pechia. .
ESTÍAL. adj. Brutal 6 irracional, com
¿petit sesrrac. Bestial. Belininus, bes-
tals. Brutal, bestial. Bestiale, brutale,
atimalesco. .
WSTIALITAT. s. m. Brutalitat 6 irracio-
mitat. Bestialidad. Stoliditas, stupidi-
ts. Bestialite. Bestialità. . -
SSTIALMENT. adv. mod. Ab bestigli-
. Bt. Bestialmente. Belluinum in modum.
, Btement , bestialement. Bestialmente, a
| guisa de’ bruti, alla maniera delle be-
. Se,
ESTIAR. s, m. Nom que se dòna á las
bestias mansas que pasturan 6 van jun-
tas. com sestrar boví, cabriu, etc. Ga-
| nado. Pecus. Troupeau. Gregge, be-
same,
TOM. I.
E BES 281
BESTIAR. met. y fam. Cria de pòlls en lo
cap ó en altra part del cos. Ganado.
Pediculorum copia. Permine, poux.
Pidocchi.
BESTIAR BOVÍ. Los bous ó vacas. Ganado
vacuno. Pecus bovillum. Bétes à cornes.
Bestiame grosso.
BESTIAR CABRIU Ó CABRUM. Las cabras. Ga-
nado cabrío. Pecus caprigenum. Trou-
peau de chévres. Bestiame minuto.
BESTIAR DE CERDA. ant. Los tocinos. Gana-
do de cerda. Sues, porce. Troupeau de
cochons. Bestiame di i,
BESTIAR DE LLANA. Los moltòns d dvellas.
Ganado lanar. Pecus lanare. Bétes à
laine. Bestiame di lana.
BESTIAR CROS. Lo qui se compon de caps
de bestiar majòrs, com bous, mulas,
èugas, etc. Ganado mayor. Armentum.
Gros betail. Bestiame grosso.
BESTIAR MENUD. Lo qui se compon de
caps de bestiar menòrs, com ovellas,
cabras, etc. Ganado menor. Pecus. Pe-
tit bétail, Bestiame minuto.
GUARDAR LO BESTIAR. fr. Cuidar de pastu-
rario y conservarlo sèns dany. Guardar
el ganado. Gregem, armenta ducere,
custodire. Garder un troupeau. Aver
cura delle greggia.
MARCAR LO BESTIAR. fr. Posarli una marca
6 senyal de pega. Empegar , empegun-
tar. Pice oves illinire, notare. Marquer
les bétes d laine avec de la poix. Mar-
chiar il bestiame minuto colla pece.
BESTIASSA. s. f. aum. de nrsrtA. Bestia-
3a, bestion. Ingens bestia. Grande bête,
bestiasse. Bestiaccia.
BESTIASSA. met. y fam. ANIMALAS.
BESTIEJAR. v. n. ant. Fér bestiesas, bo-
bejar. Bobear. Stulté vel stolidé agere.
Niaiser , nigauder. Bestialeggiare, fare
o dire cose bestiali.
BESTIESA. s. f. Necedat, ximplesa. Ne-
cedad , boberia, sandez. Stolide dic-
tum aut factum , ineptiz. Badauderie,
Jadaise, sottise. Scipitezza, balordag-
ine.
DIR BESTIESAS. fr. Dir necedats ó xim-
plesas. Necear. Ineptire. Niaiser, dire
des sottises. Bestialeggiare, dire cose
bestiali.
rka BESTIESAS. fr. Fèr ximplesas. Hacer
simplezas , bobear. Nugas agere. Nigau-
der, s'amuser à des choses de rien.
Baloccare.
| BESTIETA. s. f. dim. de BESTIA. BESTIOLA,
36
282 DET
BESTIO. s. m. aut. BALUART.
BESTIOLA. s. f. dim. de nmestia. Beste-
zuela , bestiecica , bestiecilla , bestiecita.
Bestiola. Bestiole. Besticciuola.
BESTIOLETA. s. f. dim. de BesTIa. BEs-
. TIOLA. |
BESTIOTA. s. m. Lo qui se sembla á las
bestias, ó per la séva necedad ó igno-
. rancia, ó per los séus modals. Abruta-
do. Stupidus, brutis similis. Brutal.
^. Bestione. -
BESTRAURER. v. a. Adelantar, antici-
par, com la pega, lo salari, etc. Ade-
lantar. Anticipare. Avancer , payer par
avance. Anticipare, far uu’ anticipata.
BESTRÁURER. Suplir lo que altre deu pagar,
ab lo dret de reintegrarse. Lastar. Pro
alio solvere, salvo repetendi jure. Payer
pour un autre avec le droit de se rein-
tégrer. Pagare per un altro dovendo es-
ser: rimborsato.
BESTRÁURER. met. Introduirse inoportuna-
mènt en la conversa de altres. Meter su
cucharada. Sese aliorum confabulatio-
ni inopportunè miscere. S'ingerer, se
méler dans une conversation hors de
propos, sans en .étre requis. Darsi gli
impacci del rosso. |
BESTRÀURER. met. Pegar; y axí se diu: li
ha BESTRÈT unas cuantas bastònadas.
: Dar. Percutere. Frapper, donner des
coups de báton. Percuotere.
BESTRER. v. a. ant. BESTRÁURER.
BESTRETA. s. f. Dinèr adelantad. Dine-
ro adelantado. Pecunia anticipata.
Avance , paiement avant le terme. An-
ticipata.
BESUGADA. s. f. Barenar ó mènjar de
besugos. Besugada. Amicorum comes-
satio sparos simul edendi gratia. Repas
fait avec des róusseaux. Mangiata di
spari.
BESUGO. s, m. Péx mòlt comú en les
mars septentrionals de Espanya , de un
peu de llarg, comprimid, y tè la es-
quena de colòr blau clar, y lo vèn-
tre blanc, ab una taca negra prop de
la ganya. La sèva carn es blanca y mòlt
gustòsa. Besugo. Sparus cantabricus,
aso. Rousseau. Sparo : pesce similissimo
all" orata.
sesuao. territ. Os gros. Huesarron. Ingens
os. Grand os. Osso grande.
BETA. s. f. vera. .
BETA. Ndut. Cualsevol de las cordas em-
pleadas en los aparells, com no sia
BEU
guindalessa ó altra corda que per la
sua gruxaria. y figura tiuga són nom
particular. També se dóna ést nom á
tota corda de espart. Beta. Funis. Ga-
rant. Vetta.
DETAY. s. m. ant. Lo qui pelea. Batalla-
dor , combatiente. . Bellator, pugnator.
Combattant , qui combat. Battagliatore.
BETLEMITIC, CA. adj. Lo que pertany
á Betlem. Betlemitico. Dethlehemieus ,
bethlehemiticus. Qui appartient à la vi-
lle de Bethiéem. Appartenente alla cit-
tá di Betlemme.
DETONICA. s. f. Planta que trau una ca-
ma de un peu de alsaria, cuadrada
plena de nusos, de cada un dels c
. naxeu dos fullas, y en la extremitat de
ell las flors, que. sòn moradas. y alguna
vegada blancas. Las fullas y arrels de
ésta planta se usan en la medicina. Be-
tónica. Betonica. Veronique, betoine.
Bettonica , brettonica.
DETUM. s. m. Materia combustible de di-
ferénts colórs, un poc semblant á las
relunas , que se troba en la superficie y
entrauyas de la terra, y conté un ácido
particular com lo ámbar ó succino y
altres. Betun, antera, bitúmen. Bitu-
men. Bitume. Bitume. |
serum. Mescla de cals, oli, y altres ingre-
diénts que servex pera unir y agafar
unas cosas ab altras. Los mestres de ca-
sas se valen de éll en las canónadas,
fonts y safaretjs. Betun. Bitumen ex cal-
ce et oleo confectum. Zut, mastic de
Jontainier , etc. Loto, luto.
BETUM DE roc. Betum que se fa‘ ab polvos
de marbre, pega y claras de ou, y se
usa per juntar ó agafar las pédras. Li-
tocola. Lithocolla. Lithocolle. Stucco.
BETUMINAR. v. a. ant. EMBETUMAR.
BEURADA., s. f. Lo mortér clar y fi que
se tira éntre las junturas de las pédras
picadas per unirlas. Lechada. Arena-
tum dilutum. Mortier. Smalto, calcina
da murare.
BEURADOR. s. m. ABEURADOR.
BEURADORA. s. f. ABEGRADOR , en la se-
gòna accepció.
BEURER. v. a. Passar per la bòca al ven-
trell alguna cosa líquida. Beber. Bibere.
Boire. Bevere, bere.
BSURERSE. v. r. Empaparse; y axí se diu
- que la terra se seu l' aigua. Embeber.
Imbibere. S'imbiber. Imbeversi, inzup-
parsi.
BIB
secoca atoaxaD. fr. Béurer büca per avall.
Beber de bruces. Ore pronum bibere.
Boire ventre à terre: Bever boccone.
ECAES Y BUPAR NO POD SER. ref. que ense-
pya que no se poden fèr en un matéx
temps y ab perfecció dès cosas diferénts.
Ño se puede repicar y andar en la pro-
cesion: soplar y sorber no puede junto
ser, Pluribus intentus , minor est ad sin-
gula sensas. On ne peut pas boire et sif-
fer tout à la fois. Non si può cantare e
portar la croce.
nas no, fr. met. y fam. Créurers ho
tenirho per cert. Tagdrselo. Credere.
Gober, croire légèrement. Bersi una co-
a, andare a veder pescar colla gatta.
LEVENDA. s. f. ant. PURGA.
UTEVDA. ant, BEGUDA.
DEXIGA. s. f. vexiGa.
KEY. s. m. Entre los tures lo gobernador
de una ciutad y districte ó provincia,
om lo ser de Argel. Bey. Præfecti nó-
men apad turcas. Bey. Il bey.
BEYNOT. s. m. ant. versa.
BEÑAR, s. m. BESOAR.
DI.
IMS. s. m. ant. Brax.
Ls m. La obliquitat ó tortaria de
imm cosa cap à un costat, 6 en lo tall,
¿alituació. Sesgo. Obliquitas. Biais,
dar. Sghembo.
tut la obliquitat immediata al basti-
Let, que se forma en la óbertura de '
*^ balcó, finestra, etc., pera que pugan
se més las mitjas portas, ó pera
que entre més llum. Derrame , derra-
Fs, alfeizar. Obliqua parietis sectio
sylvis. Embrasure. Vano d' una fi-
nestra.
Eu met. Medi térme que se pren en las
dependencias 6 negocis duptòsos. Sesgo.
Modos, via, ratio. Tournure, expe-
dent qon. prend dans une affaire.
. Giro, girata.
inu. mod. adv. Oblicuamènt. Sesga-
mente, sesgadamente, al sesgo. Obli-
què. Obliguement , de biais. A sghembo.
Sar tx sax. fr. met. Agafar un camí
extraordinari en lo modo de obrar 6
dscórrer. Senderear. Per arduas se-
mitas, tramites pergere. procedere.
re d un but par des voies ex-
traordinaires. Aodare per viottoli.
IBERO. s. m. Tela anomenada axí per
BIG 285
vedir de Bibero, lloc de Galicia. Bibe-
ro. Lintei genus. Sorte de toile de lin
qu ‘on fabrique à Bibére, dans la Ga-
ice. Sorta di tela fabbricata in Bibero.
BIBLIA. s. f. Los llibres canónics del vèll '
y non testamènt. Biblia. Biblia. Bible.
ÍBLIC. CA. adj. Lo ]
B , CA. adj. ue any d la bi-
blia. Biblico. Biblicus. Biblique Biblico.
BIBLIOGRAFÍA. s. f. Descripció, cone-
xemént de llibres, de sas ediciòns, etc.
Bibliografía. Bibliographia. Bibliogra-
phie. Bibliografia.
BIBLIOGRAFIC , CA. adj. Lo que per-
| tany á la bibliografía. Bibliogrdfico.
Bibliographicus. Bibliographique. Bi-
bliografico.
BIBLIOTECA. s. f. Lirmaenía; pero comu-
namènt se dòna lo nom de BIBLIOTECA Á
la que es mólt numerósa y está desti-
nada pera lo us públic, com la BIBLIO-
TECA real de Madrid, la del Escorial,
etc. Biblioteca. Bibliotheca. Bibliothe-
ue. Biblioteca.
BIBLIOTECARI. s. m. Lo qui té á són
cárreg lo cuidado de alguna biblioteca.
Bibliotecario. Bibliothecarius. Bibliothe-
caire. Bibliotecario. |
BICOCA. s. f. Cosa de poca entitat y esti-
ma, Bicoca. Res parvi momenti. Bico-
ue, vetille. Bazzecola , fanfaluca.
BIENNAL. adj. Lo que dura dós anys.
Bienal. Biennis, biennalis. Biennal. Di
due anni. : -
BIENNI. s. m. Lo espay de dos anys. Bie-
nio. Biennium. Espace de deux ans.
Biennio.
BIF. ad). arr.
- BIFI; FIA. adj. que se aplica 4 la persóna
' que té més gros lo llabi inferiòr, com
solen tenirlo los caballs. Belfo. Labeo.
+ Lippu. Chi ha il labbro di sotto troppo .
grosso.
BIGA. s. f. Fusta llarga y gruxuda que
servex per lo regular pera fórmar los
sostres eu los edificis, y sostenir y as-
segurar las obras. Viga , trabe. Trabs,
tignum. Poutre. Trave.
BIGA DE LA ESQUENA. ESPINADA.
BIGA TRAVESSÈRA. Pèssa de fusta sostinguda
per dós peus drets pera que descanse y
se mantinga en élla lo edifici que ame-
nassa ruina. 4snilla. Fulcimentum. Étai.
Puntello.
BIGAM. s. m. Lo conjunt de bigas en las.
obras 6 edificis. Vigueria. Trabium se-
284 . BIG
ries. Charpente. Legname , armadura di
legname.
BIGAMIA. s. f. for. Lo Segòn matrimoni
que se contrau per lo qui sobreviu dels
dòs cónjuges. Bigamia. Bigamia. Biga-
mie. Bigamo.
BiGAMIA. Lo estad de un home casad ab
dòs donas en un matéx tèmps, ó de la
dona casada ab dós homes. Bigamia.
Viri unius cum duabus simul mulieri-
bus, aut mulieris unius cum duobus
viris conjugium. Bigamie. Bigamia.
BÍGAMO. s. m. Lo casad dòs vegadas, y
lo qui se casa ab viuda. Bigamo. Biga-
mus. Bigame, Bigamo.
ziGamo. Lo qui se casa vivind lo sèu pri-
mèr cónjuge. Bigamo. Bigamus. Biga-
me. Bigamo.
BIGARRAD, DA. adj. que se aplica á lo
que té varios colórs séns distribució ni
orde. Abigarrado, bigarrado. Diversis
variegatus coloribus. Bigarré. Screziato.
BIGARRAR. v. a. Posar á una cosa varios
colòrs séns distribuciò ni órde. Abigar-
rar. Diversis variegare coloribus. Bille-
barer, bigarrer. Variare, screziare,
vergare. i
BIGÈST. adj. que se aplica al any que tè
366 dias. Bisiesto. Bissextus. Bissextil.
Bisestile.
BIGORNIA. s. f. Especie de enclusa. Bi-
gornia. Incus. Enclume, bigorne. Bi-
cornia.
BIGOT. s. m. ant. Bicorr.
BIGOTADA. s. f. Lo cop que dónan 1os
noys ab la pynta de la baldufa en lo
cap de altra baldufa. Cachada. Ictus
puerilis turbinis cuspide alteri turbini
illatas. Coup de toupie. Colpo dato col-
la punta d' una trottola in cima d' un
altra.
.BIGOTERA. s. f. Un tros de camussa 6
badana fina ab que se tapan los bigotis
estand en casa ó en lo llit pera que no
se descompongan. Bigotera. Fasciola
pellicea ad redigandos labii superioris
pilos. Sorte de petite bourse à enfermer
les moustaches. Pezzo di cuojo per co-
prire i mustacchi.
TENIR BONAS BIGOTÈRAS. fr. fam. que se usa
parland de las donas pera dir que tè-
pen la cara bonica. Tener buenas bigo-
teras. Ore venusto pollere. Etre tres
jolie. Esser bella anzi che no.
BIGOTI. s. m. Lo pel que nax sóbre lo
labi superior. Bigote. Labii superio-
BIL
ris pili, Moustache. Basetta. -
BIGOTI. LLABI. |
BrcoTis. pl. Péseas cusidas en lo éntrecux
de las calsas ó pantalòns. Entrepiernas.
Femoralium sarcimen, assutus pannu-
lus. Morceaux qu'on met à une culot-
tes dans l'entre-deux des cuisses. Str
scia di panno cucita nel tramezzo de'
calzoni.
ANAR DE BIGOTIS. fr. CÁURER DE BIGOTIS.
CÁURER DE BIGOTIS. fr. Cáurer de cara en
‘ terra. Hocicar, dar de hocicos en el
suelo. Pronum cadere, terram ore con-
tundere. Donner du nez par terre. Cim-
bottolare.
CLAVAR PER LOS BIGOTIS. fr. met. y fam. Dir
á la cara. Echar d la cara ó en la ca-
ra; echar d las barbas. Coram expro-
brare, in faciem objicere. Jeter au nes.
Buttare in faccia, o negli occhi,
FÈR PETAR PER LOS BIGOTIS. fr. met. CLAVAR
PER LOS BIGOTIS.
LLÈPARSE Los BIGOTIS. fr. Passar la lléngua
per los llabis. Relamerse. Labra lingere.
Se lécher les lèvres. Leccare, leggier-
mente fregare le labbra colla lingua.
LLÈPARSEN LOS BIGOTIS. fr. ab que s' exprés-
sa lo particular gust ab que se ménja
alguna cosa. Chuparse los dedos. Cibi
saporem jucundé cæpere, aliquo cibo
summé delectari. Sen lecher les doigts.
Leccarsene le ditg.
PEGAR DE BIGOTIS. fr. CAURER DE BIGOTIS.
PEGAR DE BiGOTIS. fr. Pegar. de cara en al-
guna part. Dar de hocicos. Ore impin-
gere. Heurter de nez contre un coin,
etc. Urtare , dar contro.
PLANTAR PER LOS BIGOTIS. fr. met. CLAVAR
PER LOS BIGOTIS.
TENIR BIGOTIS. fr. met. Tenir algú fermesa,
carácter y constancia en sas resolucións,
no dexarse manejar fácilmént. Tener
bigotes. Constantia et fortitudine polle-
re. Avoir de la fermeté, du caractére.
Esser di gran cuore.
BIGUETA. s. f. dim. de nica. Vigueta.
Trabecula, trabicula, tigilum. Pou-
trelle , petite poutre. Travetta.
BILA. s. f. ant. BíLIS.
BILIOS , A. Lo qui té mòlta bílis. Bilioso.
Biliosus. Bilieux. Bilioso.
BILIS. s. f. Un dels humórs del cos del
home que sevíórma en lo fétge: es vis-
cós, amarg, y té un colór groguenc,
Bilis. Bilis. Bue. Bile, collera.
BILLART. s. m. Jog semblant al de mesa,
BIR
peró no tè barras ni bolillo. No tà més
ue sis forals, un en cada cantó,
di al mitj. Billar. 'Trudiculorum ludi
mecies. Billard. Bigliardo.
BILLONALLA. s. f. aut. MONEDA DE VELLÓ.
MESTRE. s. m. Lo espay de dós mèsos.
Bimestre. Bimestris. Qui dure deux
mois, durée de deux mois. Bimestre.
NOGRAFÍA. s. f. Historia de vidas par-
ticulars. Biografia. Biographia. Biogra-
phe. Bi .
BIOGRAFIC, CA. adj. Lo que pertany 4
h biografía. Biogrdfico. Biographicus.
Biographique. Biografico. — 4d
BIUGRAFO. s. m. Escritor de biografías.
Biigrafo. Biographus. Biographe. Bio-
Í
Bra 0.
HOMBO. s. m. Especie de mampara féta
de fusta, tela, ó altra materia, que po-
ada sobre uns bastimènts unids per me-
di de frontissas se tanca, obre y des-
pega. Biombo. Cancelli versatilis genus.
Paravent. Paravento.
BOT. s. m. ant. Bassa DE AIGUA.
BRAM. s. £ Volatería. Volatería. Vola-
tha. Volaille. Pollame.
URBADOR. s. m. territ. ARRANCADOR.
URBAMENT. s. m. territ. ARRABASSAMÈNT.
HUBAR, y. a. territ. ARBABASSAR , ARRAN=
UL
NUUS s. m. Cert jog de sort que se ju-
& dimodo següént. En una tauleta di-
nddien varias casetas cuadradas 6 re-
des, tòtas numeradas, hi ha pintadas
ana figuras. En una bòssa se posan
tetas bolas com casetas hi ha, ab un
Rinero corresponènt 4 cada hu dels de
L'baleta , dins de cada una. Los juga-
posan lo que volen en una 6 mòl-
casetas. Lo qui porta lo jog reme-
Mid la bossa là dona á algú perqué
resa una bola, y vist lo número que té
! que ix, guanyan multiplicadamènt
tots los que han posad en la caseta que
lo matéx número. També se diu BIRI-
x ‘a tauleta que servex pera jugarhi.
Bubis, biribis. Ales ludus quidam. Bi-
bi, Biribisso.
BELAR. y. a. En lo jog de bitllas tirar
“sua vegada la bola dèsde lo lloc
iint se habia aturad la primèra vega-
da de tirar. Birlar. lo trunculoram lu-
do iterum jactum facere. Rabattre.
Tirare nel giuoco de’ birilli.
“DIXO. s. m. Carruatge llengèr de
dos 6 cuatre rodas y dès asséntos ab la
BIS 285
caxa cuberta per davant. Birlocho. Rhe-
da, essedum. Sorte de voiture d quatre
roues , ouverte par devant. Sorta di vet-
tura.
BIROLET. s. m. Péssa pétita de fusta ó
altra materia , que té cuatre caras iguals
y remata en punxa; del cap de dalt es
plana ab un maneguet que servex per
férla ballar agafandia ab los dòs dits y
retorcéndla. En cada cara hi ha una lle-
tra, en la una una S, en l'altra una P,
en l'altra una D, y en l'altra una T.
Servex per lo jog que també se anome-
D& BIROLET que consistex en que cuand
lo birolet acaba de ballar si la lletra que
quèda sòbre es la S, qui lo ba fèt ballar '
guanya un tanto dels que hi ha posads,
si es una P ne perd un, si es una T ho
guanya tòt, y si es una D ni perd ni
uanya. Perinola. Quadratus trochulus
litteras quatuor inscriptas habens, cui-
dam ludo deserviens. Zoton. Girlo.
BIROLLA. s. f. Especie de abrassadéra de
ferro ó altre mètall que se posa á la ex-
tremitat de alguna barra de fusta cuand
deu unirsenhr altra á fi de que no se es-
querde. Birola, manija. Annulus fer-
reus. Virole, frette , talon. Calcio, cer-
chio di ferro.
sinora. Pèssa de mètall que se posa á la
punta dels bastóns pera que cuand to-
que á terra no se gaste ó espatlle la fus-
ta. Birola, casquello', contera , regaton,
recaton. Circulus ferreus quo baculo-
yum extrema muniuntur. Bout de can-
ne. Ghiera, viera.
BIRRETA. s. f. Solideo bermell que: lo
papa dòna als cardenals al temps de
crearlos. Birreta. Pileum, cardinalium
insigne. Barrette , bonnet rouge. Berret-
ta di cardinale.
BIRULE. s. f. Lo rotllo que se feya ab la
mitja doblegandla sòbre lo gendll. Baru-
le. Tibialium volumen. Bas róule sur le
genou. Viluppo, piego della calza sul
ginocchio.
BIS. s. m. ant. vana.
BISARRAMENT. adv. mod. Ab bisarría.
Bizarramente. Egregié , strenué. Cava-
liérement , noblement, généreusement ,
courageusement. Egregiamente , nobil-
mente.
BISARRÍA. s. f. Gallardía, valor. Bizar-
. ria. Magnanimitas, animi fortitudo.
Courage, valeur , generosité, désinte-
ressement , bravoure. Prodezza , valore.
286 .
sisargia. Generositat, lluimént, esplen-
ddr. Bizarria. Generositas, ostentatio,
magnificentia. Noblesse , magnanimité,
galanterie. Nobiltà, maguanimità.
BISARRÍSSIM, MA. adj. sup. 'de BlsAR»
no. Bizarrisimo. Eximie generosus stre-
. nuus liberalis. Trés-courageux , bien ho-
norable. Prodissimo , nobilissimo.
BISARRO, RA. adj. Lo qui té valór. Bi-
sarro. Fortis, strenuus. Courageux,
valeureux , brave, gaillard. Prode,
- bravo, gagliardo.
BGARRO. Generos, lluid, espléndid. Bizar-
ro. Generosus, magnificus. GeneFeur,
magnifique, noble, grand, honorable,
galant. Magnífico, generoso , splendido,
nobile. |
BISARRO. MERMÒS, GALLARD.
BISART. s. m. ant. Aucèll. sacar.
BISBAL. adj. Lo que pertany al bisbe.
Episcopal, obispal. Episcopalis. Épisco-
pal. Vescovale, episcopàle, vescovile.
BISBAT. s. m. La dignitat de bisbe. Obis-
pado. Episcopatus. Épiscopat. Vesco-
vado.
sispar. Lo territori 6 districte senyalad 4
cada bishe per efercir sas funcións.
Obispado , obispalia. Episcopalis ditio.
Evéche. Vescovado, diocesi.
BISBE. s. m. Prelad ó pastór de alguna
iglesia consagrad llegítimamènt per cui.
dar del past espiritual de las sèvas òve-
llas que sòn los fidels del sèu territori ó
districte. Los reys sòn los qui los elege-
xen, y elegids los proposan al papa, qui
deu confirmarlos, encaraqué en algu-
nas iglesias de Alemania los elegexen los
matéxos capítols. Obispo. Episcopus,
antistes, præsul. Evéque. Vescovo.
sisse. fam. Butifarra que se fa de un dels
budélls mès grossos del porc. Obispillo,
obispo. Faliscus venter, botulus, botel-
lus. Gros boudin. Sanguinaccio.
BISBE DE ANÈLL Ó AUfILIAR. Aquell que
nombran alguns bisbes ó arquebisbes
pera que los ajude á cumplir ab lo càr,
reg de pastor, ja sia per sa mòlta velle-
sa, ja per malaltía, ó bè per la mòlta
extensió del territori que los impedex
que per sí sols pugan acudir personal-
mènt al cumplimént de tòtas sas obliga-
cións. Lo papa acostuma senyalar á
- aquests bisbes alguna iglesia de las que
en altre témps ne tingueren y ara estan
en poder dels infiels. Obispo auxiliar,
de anillo. Titularis in partibus infide-
BIT
lium episcopns. Évéque in partibus. Ve-
scovo in partibus.
i BISBE DE GRACIA. Ant. BISBE DE ANÈLE.
BISBIR. s. m. Brams, —-
BISLLAURAR. v. a. Llaurar segòna vega?
da los sembrads cuand ja han trét prou
arrels, lo que se fa al revés de cuand se
llauraren pera sembrar lo gra, á fi de
trencar las arrels de las malas hérbas.
Arrejacar, aricar. Lirare , noxias radi-
ces proscindere. Donner un second la-
bour. à la terre, pour détruire les mau-
vaises herbes. Riarare.
BISMUT. s. m. Min. Especie de mètall de
un colòr blanc groguenc, es trencadis,
mòlt fácil de fóndrer, y servex pera ter
blanquet. 'Bismuto. Quoddam metalli
genus. Bismuth. Bismutte.
. BISNAGA. s. f. Planta anyal que se fa en
Espanya, y créx fins á dos ó tres peus.
Té las fullas partidas menudamént, y las
flors , que són pétitas y blancas, forman
un parasol. Bíznaga. Daucum , daucon.
Gingidium. Pianta da fare steccadenti.
DISÓNYO, NYA. adj. que se aplica al sol-
dad ó tròpa que tot just comensa A ser-
vir. Bisono. Tiro. Neuf, recrue. Recluta.
BISSAC. s. m. ant. ALFORJAS DE PÈLL.
BISSO. s. m. ant. vARAT.
BISTIA. s. f. aut. Bestia.
BISTORT , TA. adj. Lo que es mòlt tort.
Retorcido. Retortus. Retordu. Ritorto.
BISTORTA. s. f. Planta perenne que se
fa en Espanya: té la arrel llenyósa y re-
torta, y las fullas ovaladas y de un verd
fòsc. Los tròncs són sensills, y al ex-
trém ténen una espiga de flors pètitas
de un bermell clar. Las arrels són as-
. tringènts. Bistorta. Polygonum bistor-
ta. Bistorte. Bistorta.
BISTURÌ. s. m. Cir. Instrument en figura
de garibetet que servex per fèr inci-
sións. Bisturi. Scalprum. Bistouri. Ga-
mautte, bistori.
BITACULA. s. f. Naut. La caxa que ser-
yex per posar la brúxula pera que vaje
- ferma y puga tenir movimént contra
los balandretjs del barco. Bitdcora. Py-
: xis nautica. Gingeole. Luogo della bus-
sola,
BITAS. s. f. pl. Ndut. Dos trossos de bi-
ga que servexen per assegurar lo cap
esprès de haber amarrad l'àncora. Bi.
tas. Trabes quibus anchorz funes alli.
antur. Bittes. Bitta.
BITLLA. 8. f. Tros de fusta tornejad , de
BIT :
uns tres cuarts de llarg y més ample
del peu perqué puga tenirse dret, que
servex per jugar. Bolo. Ligneus obelis-
cus, truuculus lusorius. Quille. Birillo.
erriLa. $. f. En lo jog de billar. es cuand lo
jugador fa entrar en lo fórad una hola
tocandla primeramént ab la seva. Billa.
Sors quadam in trudiculorum ludo.
Blouser , faire bille. Far biglia.
mis. pl. Jog que consistéx en posar en
terra nou bitllas, apartadas la una de
P altra, formand tres rengléras separa-
das ab igualtat, y tirand ab una bola
désde algun puésto senyalad , guanya lo
‘ qui tira alló que se han convingud los
jugadórs per cada bitlla que fa cáurer.
Bolos. Tranculorum ludus. Jeu de qui-
lles. Giuoco de! birilli.
sritas. Lo jog de noys que es mòlt sem-
blant al altre de bitllas, sinó que cada
bitlla es més pétita, y se tira també ab
altra bitila, guanyand aquell que més
ne fa cáurer. Chirinola. Puerilis de ba-
cillis deturbandis lusoria concertatio.
Sorte de jeu de quilles. Sorta di giuoco
dei birilli.
BITLLET. s. m. Cualsevol papèr
servex pera comunicarse familiarmént
alguna cosa. Billete. Schedula. Billet.
Biglietto. |
BITLLO BITLLO. mod. adv. À pagar en
seguida. 4 toca teja. Numeratá pecu-
nià. Comptent, argent comptant. In
contanti.
BITÓ. s. m. Ndut. La ¿bertura que ténen
los barcos sobre cuberta y davant del
arbre mestre, que servex per carregar
v descarregarlos. Escotilla. Navis valva.
Ecoutille. Boccaporta.
BITOR. s. m. Cert aucéll, anomenad per
altre nom lo rèy de las guatilas, que té
la llengua mòlt llarga. Bitor , rey de las
codornices. Glottis. Roi des cailles. Sor-
ta di guaglia.
BITSEGA. s. f. Bastó de bòx, curt y cua-
drad, que usan los sabatèrs per allisar
y donar llustre al cantó de la sola de la
sabata desprès de enfranquida. Bisagra.
Buxeum , instrumentum perpoliendis
calceis. Bisaigue , buis. Marmotta.
BITXO. s. m. La persòua de estatura pè-
tita y ridícula. Figurilla, bicho. Ho-
munculus. Bout d'homme , homme ridi-
cule, mal báti. Omicciatolo.
srrxo. Especie de pebrot prim, llargarud
y comunmènt bermell, que pica mòlt.
tit que |
‘BLA — - 287
Guindilla , cerecilla. Capsici species.
Piment d'Inde. Pepe d' India.
MAL BITXO. MALA CUCA.
. BIVARO. s. m. ant. casrón.
‘Bivaro. ant. Lo pel del castor. Castor. Cas-
toreus pilus. Le poil du castor. Castoro.
BIVERO. s. m. ant. casrón.
BIXET. adj. ant. sic?s7.
BL.
BLA, NA. adj. Lo que es tou y cedex fá- .
cilmènt al tacto. Blando , mole, muelle.
Mollis, tactu! cedens, tener. Mou, mol-
let, douillet. Molle, morbido, soave.
BLA. Pastós, amoròs. Blando, pástoso,
suave , tierno. Mollis. Souple , mou. Mol-
le, soave.
BLA. Benigne de condició. B/ando. Blan-
dus. Doux, suave, agreable, afable.
Dolce, amabile, carerzevole.
BLADA. s. f. Especie de arbre que crèx
paturalmènt en algunas montanyas, fa
un trónc gruxud, té la escorxa clivilla-
da y parda, y la fusta molt forta. Ser-
vex per fér caxas de fusèll, motllos de
pintar indianas, violins y altres obras
de resistencia, tenind lo avantatje de no
corcarse may. Arce, falso platano, ó
moscon. Acer pseudo platanus. Érable.
Acero.
BLADER. s. m. Especie de aucèll anome-
nad axí perqué se cria y va mólt éntre
lo blat. Triguero. Triticarius, frugipe-
, ta. Petit oiseau qui se tient dans les bles.
Uccello che ama molto il frumento.
BLADÈB. ant. Lo qui fa lo comers del blat.
Triguero. Tritici commercium agens.
Marchand de ble. Frumentajo.
BLAN, NA. adj. territ. pra.
BLANC, CA. adj. que se aplica al colór
mes clar de tóts, com lo de la néu y al-
tres. Blanco. Albus, candidus. Blanc.
Bianco.
pLaxc. Parland de persónas, lo qui pro-
ceex honradament. Blanco. Homo inte-
ger, recte fidei. Honnete. Dabbene,
uom d' onore.
BLANC, 5. m. Lo espay que quéda vuid en
algunas cosas y més particularmént en
los escrits. Blanco, laguna. Lacuna,
Spatium vacuum. Blanc. Bianco.
BLANC. Lo senyal fito, que regularmént es
- blanc, ahònt se tira ab fusèll, escopeta
ó altra arma per efercitarse en la pun-
tería. Blanco, hito. Scopus, meta. Le
288 BLA |
but , le blanc. Bersaglio, mira, brocco,
segno. i
BLANC. met. Lo fi à objécte ahònt se diri-
gexen nostres desitjs 6 acciòns. Blanco.
Scopus, finis. Intention, but, fin. Scoppo.
BLANC. La primèra forma que se posa en
la prémpsa pera imprimir un full, dis-
tincta de la segóna que se diu RETIMA-
ció. Blanco. Prima forma, sive primum
exemplar in opere typographico. Zi- '
rage. Prima forma ché si mette nella
stampa uello stampare un foglio. '
BLAXC DEL OU. GLARA. |
NO DISTINGIR LO BLANC DEL NEGRE. fr. Ser al-
gú tan iguorant que no conega las cosas
per claras que sian. No distinguir lo
blanco de lo negro. Alba et atra non
discernere. Ne pas distinguer le blanc
du noir , ne savoir ot l'on en est. Non
connettere, non annodare.
TOCAR AL BLANC. fr. met. Acertar ó ende-
vinar lo punt de alguna dificultat. Dar
en el hito, dar en la yema. Punctum
attingere. Frapper au but, mettre la
main dessus. Colpire il segno.
BLANCA. s. f. Especie de moneda que va-
lia mitj maravedis. Blanca. Semiterun-
cius. Ancienne monnaie de billon. Blanc,
n'est plus d'usage qu'au pluriel , p. e.
six blancs. Antica moneta.
BLANCATXO, A. adj. que se aplica al
colór que tira á blanc. Blanquizco,
blancazo , blanquecino. Albidus , subal-
bidus. Blanchátre. Bianchiccio.
BLANCCRU. s. m. Lo plóm reduid per
los vapòrs del vinagre á una substancia
semblant al guix prim, encaraqué més
blavenca y més suau al tacto. 4lbayal-
de. Cerussa. Ceruse, blanc de plomb,
blanc, blanc d'Espagne. Biacca.
BLANCOR. s. m. BLANCURA. -
BLANCOS, A. adj. ant. BLAXCATIO.
BLANCURA. s. f. La cualitat que fa que
una cosa sia blanca. Blancura , blancor.
Albedo, candor, albor. Blancheur. Bian-
chezza. í
BLANDEJAR. v. a. ant. BLANDIA.
BLANDEJAR. Y. D. BALANDREJAR.
BLANDICIA. s. f. ant. ADULACIÓ.
BLANDIR. v. a. Móurer la espasa ó llan-
sa, etc, , ab un moviment trémul. Blan-
dir , blandear. Vibrare , motare. Bran-
dir , vibrer. Brandire, vibrare.
BLANDÓ. s. m. Atxa de cera de un sol
ble. Blandon. Cereum funale. Flam-
beau. Torchio, face.
BLA
sLANDÓ. Lo candelèro gros 6 lo broe ahónt
se col-locan las atxas de cera en las il-
luminacions de las iglèsias. Blandon.
Candelabrum. Torchère. Candelliere,
coppiere. .
BLANQUAIR. v. a. ant. BLANQUEJAR.
BLANQUEJAD, DA. p. p. de BLANQUEJAR.
. Blanqueado. ,
BLANQUEJADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
blanqueja. Blanqueador. Albarius, deal-
bator. Qui blanchit. Imbiancatore.
RLANQUEJADÒR. BLASNQUETJ , en la cuarta ac-
cepció.
BLANQUEJADOR. En las casas de moneda es
lo oficial que blanqueja, neteja y enllus-
tra las monedas de or, plata ó aram.
Blanquecedor. Artifex polienda mone-
te. Celui qui est chargé de blanchir les
pieces de monnaie. Colui che nella zec-
ca imbianchisce.
BLANQUEJADURA. s. f. L'acció de blan-
quejar. Blangueadura. Dealbandi actus.
Blanchíment. Imbiancamenti.
BLANQUEJADURA. En las casas de moneda es
la operació de blanquejar ó netejar lo
métall abans de encunyarlo. Blanqui-
cion, blanquecimiento, blanqueacion.
Monetam dealbandi actus. Blanchiment.
Bianchimento.
BLANQUEJAMENT. s. m. ant. BLAKQUE-
JADURA. |
BLANQUEJAR. v. a. Posar ó fér tornar
blanca alguna cosa. Blanquear. Dealba-
re, album reddere. Blanchir , reficher,
mettre du blanc. Imbiancare, bianchi-
re , inalbare. '
BLAXQUEJAR. En las casas de moneda y én-
tre argentérs es netejar y fér tráurer
color al or, á la plata y altres mètalls.
Blanquecer. Detergere, mundare. Blan-
chir. Bianchire.
BLANQUEJAR, EMBLANQUINAR.
BLANQUEJAR. V. n. Mostrar alguna cosa sa
blancor. Blanquear. Albescere. Blan-
chir, devenir blanc. Bianchire.
BLANQUEJAR. Tirar á blauc lo colór de al-
guna cosa. Blanquear. Albescere. Zirer
sur le blanc. Biaucheggiare.
BLANQUER. s.m. AssAHOXADOR.
BLANQUERIA. s.. f. ant. La maniobra
del blanquér, ó l' acció de adobar las
. pèlls. Curtimiento. Coriorum maceratio.
L'action de tanner. Conciatura.
BLANQUERÍA. La oficina del blanquér , en la
cual se adoban las pélls. Curtidurig, tene»
ria. Coriaria officina. Tannerie, Concia,
. BLA
DLANQUESA. 8.'É. ant. BLASCURA.
BLANQUET. s. m. BLANCCRÚ.
suvover. Lo afit que gastaban las donas
pera semblar més blancas de cara. Blan-
quete, albayalde, albarino. Fucus ex '
cerussa. Blanc , blanc de perle, céruse.
Biacca , cerussa. |
ILiNQUET, TA. adj. dim. de BLaxc. Blanqui-
llo. Albidus, candidulus. Blanchátre,
un peu blanc. Bianchiccio.
MITAD AB- BLAXQUET. fr. Lo que tè alguna
capa 6 bany de ésta materia. Albayal-
dado. Cerussatus. Blanchi avec du blanc
de plomb. Imbiancato. .
BLANQUETI. > m. L'acció y elècte de
bla jar. B eo, blanqueadura.
Dealbatio, dealbandi actus. Blanchis-
sage. Imbiancatara.
EiSQUETJ. La barreja de ingrediènts que
se fa pera blanquejar. Blanqueo. Con-
fectio dealbando deserviens. L'action de
méler des drogues pour blanchir. Il me-
scolare delle droghe che servono per im-
biancare. '
BusoTETJ. L' aigua composta pera blan-
quejar prómpte y bé las telas, la cera y
altras cosas. Blanquimiento. Medicata”
aqua ad dealbandum. Blanchiment. Ac-
qua per imbiancare.
nmugrers. Lo lloc ri oficina ahònt se blan-
quepa las telas y altras cosas. Oficina
del lengueo. Dealbandi officina. Blan-
chisserie, blancherie. Cura, purgo.
MAUR. BLANQUEJADURA , en la segóna
accepció. _
BLANQUIMENT. s. m. ant. BLANQUEJADU-
11. EMBLANQUINAMÉNT.
BLANQUINÒS, A. adj. Lo que tira &
banc. Blanquecino , blanquizco. Albi-
des, subalbidus , subalbus. Blanchátre.
Binchetto. - 4
LLANQUIR. v. a. ant. BLANQUEJAR; EM-
ELASOUTIAR- |
BLANQUÍSSIM , MA. adj. sup. de pLaxc.
Blanquisimo. Candidissimus. Très-blanc.
Bianchissimo. |
BANQUIT, DA. p. p. de BLAXQUIR.
BLANURA. s. f. La cualitat de las cosas
tivas. Blandura, molicie. Mollities.
. Mollesse. Mollezza, tenerezza.
RRANtRA. SUAVITAT; DOCILITAT; TENDBÓR.
Baras. Pint. y Esc. Suavitat de las carns
de una figura. Morbidez. Teneritas,
mollitude. Morbidesse. Morbidezza.
BLASFEMAD, DA. p. p. de srasreman.
Blasfemado. |
TON. I. |
| BLA 289 .
BLASFEMADÓR, RA. s. m. y f. Lo qui
blasfema. 'Blasfemador. Blasphemator.
Blasphemateur. Bestemmiatore. |
BLASFEMAR. y. n. Dir blasfemias. Blas-
femar. Blasphemare, exsecrare. Blas- *
phémer , faire des imprécations. Be-
stemmiare. .
BLASFEMIA. s. £ Paraula injuridea con-
tra Deu 6 los sants. Blasfemia. Blasphe-
mia. Blaspheme. Bestemmia.
BLASFEMO, MA. adj. que se aplica á lo
que conté blasfemia. També se usa com
substantiu en lloc de stasremanòs. Blas-
femo. Blasphemus. Blasphemateur, qui
blasphème. Bestemmiatore.
BLASMAR. v. a. ant. vITUPERAR ; REPEX—
DRER.
BLASME. s. m. ant. VITUPERI.
BLASMOR. s. f. ant. viTUPERI.
BLASSÓ. s. m. Cada figura, senyal ó péssa
ue se en un escud. Blason. Gen-
tilitia insignia. Blason. Blasone, arme.
BLASSÓ. ESCUD DE ARMAS, |
BLASSÓ. HONOR, GLORIA. — '
BLASSONADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
se jacta de alguna cosa. Blasonador.
Jactator. Glorieur , plein de vanité, ce- .
lui qui fait parade. Borioso , millanta-
tore. |
BLASSONAMENT. s. m. JACTANCIA.
BLASSONAR. v. n. Fér ostentació de al-
guna cosa ab alabansa propia. Blasonar.
‘ Gloriari. Se vanter , se flatter , faire le
fanfaron. Vantarsi , andar fastoso.
BLASTEMAB. v. n. ant. BLASFEMAR,
BLAT. s. m. Planta bén coneguda, que
se cultiva generalmént en Europa, y fa
una espiga plena de grans tancads dins
de dòs pellofas, los euals són durs y
forts, y cuand són madurs ténen un co-
lór de or. Servexen pera lo principal
alimènt del home redaids á farina, de
la cual se fa lo pa. Sas especies se dis-
_tingexen per lo colòr del gra 6 de la
- arèsta 6 per la grandaria de aquesta,
putx alguns casi non tènen. Trigo. Tri-
ticum, frumentum, frumentum triti-
ceum, Ble, froment. Fromento, grano»
&LAT BLANCAL. ant. BLAT CANDIAL.
BLAT BLANCATXO. BLAT CANDIAL.
BLAT CANDIAL. Lo de millór calitat. Trigo
candeal , trigo blanco. Siligo. Froment
de première qualité. Fromento.
BLAT DE MORO. Planta’, regularmènt de poc
més de una cana de alt. Té una canya
ab nusos de tant en tant , dels cuals ixen
37
292 BO
na, voluntariamènt, séns repugnar. De
buenas d buenas, de bueno d bueno,
d buenas. Libenter, grato animo, ultrò.
De gre à gré. Alle buone.
DONAR ALGUNA COSA DE BO. fr. ab que se
pondéra lo vehemént desitj que se té de
lograr ó de que succeesca alguna cosa.
Dar algo bueno, dar un brazo. Quid-
quam vel pretiosum dare. Donner quel-
que chose de bon. Dar qualunque cosa.
DONAR BO. fr. FÈR BO. '
DONAR BO DE RIURER. ff. DONAR GANAS DE
RÍURER. |
EXCARA BO. loc. EXCARA BÉ.
rin 80. fr. Tenir las cosas bona disposició,
simetría ó adorno de manéra que dò-
nen gust de véurer. Parecer bien. Bel-
lé apparere. AÁvoir bonne apparence.
Andar bene, comparire bene.
FÈRHI BO. fr. ab que se denota que no s'es-
t lluny de lo que se volia fèr, dir ó en-
devinar. No ir lejos ó muy lejos. Pa-
rum aberrare. N'en étre pas éloigne.
Avvicinarvisi molto. |
LA HEM FÈTA BONA. expr. fam. ab que s'ex-
prèssa haberse esgarrad alguna cosa, ó
que ha exid mal contra la nostra espe-
ransa. Buena la hemos hecho. Bené,
perbellè quidem. Nous voilà dans de
beaux draps. L'abbiamo fatta. ——
#O SER BO PER PÓNDRER NI PER COYAR. fr.
fam. No ser á propósit pera res, ser
enteramént inepte. Ko ser para silla ni
para albarda. Esse omnino ineptum.
Ne savoir pas casser des œufs. E/ non
torrebbe ad accoszar tre palle in un
bacino.
SABER BO. fr. Ágradar alguna cosa de mén-
jar ó béurer. Saber bien , gustar. Sapi-
dum. esse. Plaire, étre du gout. Pia-
cere. |
SABER BO. fr. met. Agradar, ser del gust
de un alguna cosa , donarli complacen-
cia. Gustar. Placere, arridere. Plaire,
agreer ; faire plaisir. Aggradare.
SABER MÉS BO. fr. Agradar més una vianda
que altra, ó.que la matéxa ab altre
condimént , etc. Saber mejor. Sapidius
essè. Plaire mieux. Piacere piú.
SER MASSA BO. Tenir massa bon geni. Ser
demasiado bueno, tener buen: cuajo.
Nimium se facilem: commodamque pre- .
bere; patientem nimis esee. Ztre un
bon homme , bonasse. Esser bonario.
TENIR LA BONA. fr. fam. Estar de bon hu-
mor. Estar de chirinola. Festiyè, face-
BOB .
tè se aliquem gerere. Être en
tes. Stare in zurlo.
TÒT LO BO COSTA, Ó TÒT LO QUE COS
| expr. ab que se avisa que no :
pararse en lo traball 6 en lo co
cosas cuand res mòlt útil 6 pn
lograrlas, ó sòn mòlt dignes de
ció. Lo que mucho vale muchc
Bonum non sine magno pretio
ratur: difficila, que pulchra.
est bon vaut son pesant d'or. Qi
buono è caro, |
BOA. s. f. Serpènt lo major que
| pex y que & vegadas arriba
peus de llarg. Lo color de la s
es infinitamént variad , peró sé
una barreja de colórs hermosos
No es verinòs, peró té tanta fc
subjècta fins los toros y los tigr
Boa. Boa. Sorta di serpente.
BOA. s. m. Adòrno de senyòra m
introduid , que consistex en ur
cie de màniga de pèll que dòna
coll, y déxa pènjar los caps per
Lo usan en lo ivern. Bod.
liceum. Bog. Collana di pelle.
BOATO. s. m. Ostentació en lo y
teriór. Boato. Pompa, appara
tentatio. Train, attirail, osta
faste. Treno, arredo, apparato
BOBANSA. s. f. ant. BOBERÍA. |!
BOBANZ. adj. ant. vaxAGLORIÓS. '
BOBANZA. s. f. ant. vaxAGLOBIA ;
BOBANZAMENT: adv. mod. an!
GLORIOSAMÈNT. i
BOBANZARSE. v. r. ant. vawAGI
BOBAS, SA. adi. aum. de poso. ,
bobon , bobalicon , bobote , -bobal
barron: Valde stultus vel stupid
búche, gros lourdaud. Melem
eo.
BOBEJAR. v. n. Fèr ó dir bober
bear. Insipienter agere, desiper
ser, nigauder , badauder , ba
Baloccare.
BOBEJAR. Gastar lo tèmps en cosas
inútils. Bobear. Nugare. Musei
biner. Cincischiare , dimenarsi
nico. ,
BOBERIA. s. f. Expressió ó fet
neci. Bobería , bobada. Nuge. .
crucherie , niaiserie , badaude
jaune , nigauderie. Sciocchezza
. tezza.
BOBO, BA. adj. Lo qui es de' po:
mént y capacitat. Bobo, bausa
BOC .
tus. Badaud , hébeté, magot. Sciocco,
bértuccione. |
soso. s. m. Lo graciós dels entremesos.
Gracioso. Mimus. Bouffon. Buffone,
zannt. :
»opo. Truhá, Jbufó. Bu/on. Scurra. Far-
ceur. Buffone.
BOBO DE COMEDIA. fam. BOBO, en l’ accep-
ció de truhá.
BOBOYA. s. m. BABOYA. — '
BOC. s. m. Cuadrúpedo ab banyas grans,
cantélludas, plenas de gròps, retortas y
tiradas cap endarréra. Tè lo pel llarg,
fort y aspre, y sòta de la barra de bax
un gran manyoc de pel en-fórma de
barba. Cabron , macho cabrio ó de ca-
brio, bode. Hircus. Bouquin, vieux
bouc. Becco, caprone. |
BOCA. s. f. Part de la eara que servex
pera drer lo alimént y per ahónt se
es la veu. Boca. Os, bucca. Bou-
che. Bocca. |
dica. Entrada, obertura. Boca. Aditus,
os. Bmbouchure. Bocea , imboceatura.
sica DEL COR. La part del eos éntre.lo pit
v lo vèntre que reb los aliménts. Tam.
se pren per la part exterior. Boca
del estómago. Ventriculi os. Le creux
de Pestomac. Fontanella dello stomaco,
bocca. — : |
Xx. DE DRAG. fam. La que es grossa 6”
mt oberta. Boca de espuerta, boca
regada. Os patulum. Bouche fendue
juqu'aux oreilles. Bocca aperta.
sicu pe FOG. Cualsevol arma que se car-
rega ab pólvora, peró més particular-
mènt se diu de la escopeta, pistola y.
altras semblants. Boca de fuego. Arma :
igmfera. Bouche à feu. Bocca di fuoco.
Boca DE INvPEAN, met. L'home blasfemo y
mal rlad. Renegado. Blasphemus,
maledicens. - Blasphémateur , pervers.
Bestemmiatore.
nca DE om. Epiteto que se dòna al que
enrahóna molt be ó ab elegancia. Pico
de oro , boca de oro. Facundissimus vir,
chrysostomus. Bouche d'or. Bocca
d' oro, nom che parla come un angelo.
BOCA DE PINTO. BÒQUETA. - ©
BÙCA DEP VENTRELL. BOCA DEL COR.
BOCA INFERNAL. BÒCA DE INFERNO . :
BÔCA PER AMUNT. mod. adv. Guardand'una |-
posició en que la bóca vaje á la part de :
sobre, com estar ajagud BOCA PER AMUNT.
Boca arriba. Recto, erecto ore. 4 la
renverse. Rovesdione, disteso 'supino.
BOC 295
BÒCA PER AVALL. mod. adv. De modo que
-la.bòca vaje á la part inferiór. De bru-
ces, de .buces, boca abajo. Ore deor-
sum verso. Le venire à terre, sur le '
ventre. Boccone, colla bocca in terra.
BÒCA QUE VOLS, COR QUE DESITIAS. loc. met.
- que se usa cuand alguna cosa va del
matéx modo que se preten. 4
res boca. Ut fer voluntas. 4 bouche que
veux-tu, au gré de ses desirs. A bocca
che vuoi.
4 BÒCA PLEXA. mod. adv. Ab claredat, sèns
dissimalo. 4 boca llena. Pleno ore,
apertè. Ouvertement, sans detour. Seior-
re la bocca al saoco. i
“A BÒCA QUE NO PARLA DÈU NO La OV. ref. que
r repéndrer lo encugimènt" ^
servex
de aquells que déxan de lograr alguna
cosa per no atrevirse á demanarla,
quien no habla no le oye Dios, Obmu-
tescens non auditur. On ne peut entrer
dans le sens de celui qui se tait. In boc- -
ca chiusa non entró mai mosca.
À DEMANAR DE BOCA. mod. adv. p. us. Com
se desitja. A pedir de boca. Ad volun-
tatem , ex animt sententra. 4 souhait.
Secondo il desiderio. |
. AB TÒTA LA BOCA. mod. adv. 4 BOCAPLENA.
ANAR AB LA BÒCA BADADA. fr. ANAR ADALAD.
BUSCAR Á ALGÚ LA BOCA. fr. Donar motiu ab
lo que se diu ó fa pera que algú parle
y diga lo que sèns ell callaria. Buscar d
uno la boca. Tacentem verbis lacessere,
rovocare., Tirer les vers du nez. Cavar.
a lepre dal bosco.
CALLAR LA BOCA. fr. No dir paraula. Callar
la boca ; callar su pico. Tacere. Garder
le silence. Ammutolire.
“CESIRSE LA BÓCA. fr. met. fam. Tancarla,
dèxarse de parlar. Coserse la boca. Re.
ticere, verba coercere. Se taire par
force. &ver la bocca chiusa.
DE BÒC4. mod. adv. De paraula. 4 boca.
Ore. De vive voir. À bocca.
DE BOCA EX BÒC4. loc. met. ab que se ex-
rèssa que una noticia se difundex diènd-
| b uns á altres. De boca en boca, de:
Jengua en lengua. Altero alteri dicente.,
De bouche en bouche. Di bocca in bocca.
DIR AB MITJA BOCA. fr. fam. Oferir algupa
cosa per mer cumplimént. Decir con la
boca chica. Verbo temus aliquid pro-
mittere. Offrir une chose purement par
politesse. À bocca stretta. >
" DIA DE AQUELLA BÒCA. fr. fam. Dir algú ác
altre paraulas ipjuriòsas y ofensivas ab:
f
294 BOC
imprudéiicia 'y enfado. Echar de o por
aquella boca. Insolenter loqui , injurias
et convitia evomere. Vomir des injures."
Dirne delle. grosse:
DIR LO QUE PRIMÈR VÈ À LA BÒCA. DIR TÒT LO
QUE VÈ À LA BOCA. |
DIR TÔT Lo QUE vk À La Bòca. fr. Parlar
sens reflefió, axí com vé, encaraqué
sia disbarataud. Hablar d tontas y d lo-
cas. Ineptè-garrire. Parler à tort et à
travers. Aprir la bocca e ‘soffiare.
EX BÒCA TANCADA NO HI ÈNTRA MOSCA NI ALA-
DA. ref. que ensenya cuant profitòs es
regularmènt là callar. En boca cerrada
no entra mosca. Non hominis clausum
potest: os-musca subire. Il est utile de
ménager ses paroles. La bocca oon ri-
tegno é di giudizio un gran segno.
EX LA BÒCA DEL DISCRÈT LO QUE ES PÚBLIC ES
SECRÈT. ref. que ensenya la prudencia
ab que se goberna en los secréts la gént
de judici. En la boca del discreto lo
püblico es secreto. Prudenter tacitus
quod scit nescire videtur. Celui qui est
. discret n'avoue jamais son secret. L'uo-
mo savio conserva il segreto.
ESCALFABSE DE BOGA. fr. met. Acalorarse y
prorómprer dièat á algú malas paraulas.
Calentdrsele d uno la boca ó la lengua.
Ardenter et effrenaté loqui. Etre fort en
bouche. Essere largo di bocca.
. ESTAR AB LA BOCA BADADA, fr. Quedar necia-
mént embadalid á vista de alguna cosa
que se té al davant 6 sc sént. Andar,
estar ó quedarse con la boca abierta.
Stulté mrari , inaniter in admirationeñn
rapi. Hester la bouche beante. Stare a
bocca aperta. |
ESTAR" AB LA BÒCA BADADA. fr. que servex
per denotar la gran atenció y gust ab
que se mira ó escòlta alguna cosa. Estar
con la boca abierta. Os inteutum tene-
re. Rester extasie. Stare.a bocca aperta.
LA BOCA FA LO JOG. fr. ab que ‘se denota
que en lo jog se deu tenir paraula, en-
caraqué sia contra la intenció del que
la ha donada, y metafóricamènt signifi-
ca-que tôt lo que se diu deu cumplirse.
La boca hace juego. Standum verbis,
verba ligant-homines. 1! faut tenir sa
parole. ‘Andar sopra la parola.
LA BÒCA LI ES MESURA. fr. fam. que mani-
fésta la gran facilitat que té algú de lo-
grar lo que demana. Su boca es medida.
Quidquid vult obtinet. Ses vœux sont
remplis. Soddisfatte le sue brame.
BOC
LLEVAR: DE LA. BOCA. fr. LLEVAR LA PARAULA
DE LA BÒCA.
LLEVARS HO DE LA BOCA. fr. met. Privarse
algú de las cosas necessarias pera donar-
las á altre. Quitarselo de la boca ó de su
comer. Necessariis sponté privari, aliis
-elargiendi gratiá. Sóter les morceaux
de la bouche. Torsi il boccone dalla
bocca. |
NO BADAR BOCA. fr. met. Estarse sèns dir
paraula. No decir esta boca es mia, no
descoser los labios. Nec verbum profer-
re. Demeurer muet comme une statue.
Ammutolire. |
XO DIR ÉSTA BOCA ES MÈVA. fr. NO BADAR BOCA.
NO DIR UNA COSA AB TÒTA LA BOCA. fr. DIR
AB MITJA BOCA.
NO OBRIR LA BOCA. NO BADAB BOCA.
NO POSARSE ES LA BOCA. fr. met. No parlar
de algú ó de alguna cosa. No tomar en
baca ó en la boca, Nullam de re aliqua
mentionem facere. Ne pas faire men-
tion. Non parlare di checchessia. — .
QUEDARSE AB LA BOCA BADADA. fr. met. fam.
' Quedarse algú sèns parlar en mitj de
una conversació. Aporrar , atarugarse.
Obmutescere. Rester interdit, s'em-
brouiller: Ymbarasvarsi, impacciarsi.
BENTARSE LA BOCA. fr. Limpiársela glope-
jand aigua ó altre licór. Enjuagar. Os
abluere. Rincer la bouche. Sciacquar la
bocca.
TAPAR LA BOCA. .Ír. met. Reduir algú 4 que
. seguesca algun dictámen dá opinió ca-
lland 6-dissimuland la que tenia en con-
trari. Ganar la boca: Alicujus silentium
et consensim captare. Amener dà son
avis. Far fare a suo modo.
TAPAR LA BOCA À ALGU, fr. met. Férlo callar.
Cerrar, tapar la boca d alguno. Lin-
guam alicui occludere. Faire taire, im-
poser silence. Imporre silenzio.
TAPAR LA BOCA À ALGÚ. fr. met. Sobornarlo
ab dinèts ó altres regalos á fi de que ca-
lle. Tapar la boca d alguno. Muneribus
elinguem aliquem reddere. Fermer la
bouche à quelqu'un. Turar la bocca.
TORNAR. { LA BÒCA, fr. met. Sentirhi lo gust
de alguna cosa que se ha mènjad ó be-
gud anteriormént y que al ventrell li
costa de pair. Venirse d la boca, repe-
tir. Cihi nondum digesti gustum in pa-
latum revenire. Revenir, causer des
rapports. Ruttare. |
venia 4 LA Boca, fr. met. Oferirse algunas
especies ó paraulas pera proferirlas re-
BOC:
gularmènt en defensa de altre. Penir
d la boca. Aliquid inter loquendum
occurrere. Venir à la bouche: Occorte-
re, venire naturalmente.
XcizADAD , Da. adj. Lo qui té la bóca ober-
ta. Boguiabierto. Ore hiaus. Bayeur.
Stapido.
BOCACÍ. s. m. BOCARAM.
BOCA DA. s. f.. MOSSEGADA. —
BCADUR , RA. 2d). que se aplica al ca-
ball que tè mòlt dura la pèll de las ge-
nivas, y per axó no sent gaire lo fre
no l'obeex. Boquiduro. 'Tenax. Fort en
bouche. Bocchiduro.
BOCAFLUX , A. adj. sócamoLz , en la pri-
| méra a ció.
BOCALLADA. s. f. L'acció de obrir la
| boca. Boqueada. Oris hiatus. Soupir.
Apertura. i
BOCAMANEGA. s. f. La obertura que tè
i la mànega prop de la munyeca. Boca-
' manga. Manicarum ora. Fourchette de
Chemise. Spaccatura.
IOCAMOLL, LLA. adj. Home fácil en dir
las cosas. Boquiroto , boquirubio. Lo-
quax, garrulus. Bavard , hábeur , ba-
Allard. Ciarlone , chiacchierone.
muori. Lo qui fácilment se déxa enga-
avast. Boguirubio, mollar. Incautus, fa-
cin ttultus. Blanc-bec. Sbarbatollo.
s. m. Especie de drap de lli
esghmsk, mòlt gruxud y ordinari. Bo- .
esci Lam textum rude et gummo-
Bescassin. Sorta di bambagina.
A. s. f. fam. aum. de Bòca. Boca-
za. Os patulum, latè deductum. Gran-
de bouche , gueule. Boécaccia.
BOCATORT, TA. adj. Lo qui tè la boca
der Boguituerto, boquitorcido. Ore
pbtrias, flexus. Qui a la bouche de
Sravers. Bocchitorto. :
ea forma de mitja canya. Bocel, cordon.
Canvexa tura, canaliculata. Bosel,
Bare. Astragalo , bottaccio.
Wn. Lo instrumént que té figura de
canya y servex per fèr èxa classe
motlluras. Bocel. Forma ad elabo-
ra canaliculata. L'instrument
i sert à faire le bosel. L'istrumento
P serve a far gli astragali.
/;do.
y . v. a. Fér lo bocèll á alguna
de plata ó altra materia. Bocelar.
formam canalis aliquid elaborare.
. ' quete. Frustum panis. Morceau
s. m. Arg. Especie de motllura
, DA. p. p. de BOCELLAR. Bo- -
BOD 295
‘ Faire le bord d'un vase. Orlare.
BOCELLAS. s. m. aum. de sockix. Boce-
don. Magnus astragalus. Grand bosel.
Astragalone. —— U
' BOCELLET. 5. m. dim. de mociit. Boee- .
lete. Parvus astregätus. Petit bosel.
Astragaletto.
BOCÍ. s. m. La porció de mènjar que re-
' gularmént cap en la bóca. Bocado. Buc-
cea. Bouchee. Doccone. .
soci. La part de alguna cosa separada del
tôt. Pedazo. Frustum, fregmentum.
Morceau, pièce, portion. Pezzo, brano,
brandello, squarcio. -
soci. Distancia, tirada. .7Fecho. Tractus.
‘ Espace. Spazio, distanza.
BOCÍ DE FUSTA. Lo tros curt y gruxud que
queda al escapsar algun cuadret ó altra :
fusta. Zoquete. Stipes, truncus ligneus.
Morceau de bois. Stipite. |
soci DE PA. Lo tros que se talla del pa en
tér ó queda del pa que se mènja. Zo-
pain.
Boccone di pane. |
Boci DE PA. Lo més précis pera mantenir-
se, y axí se diu: guanyar un soeí DE PA, -
no tenir un soci de pa. Pedazo de pan.
"Victus diurnus, panis frustum. ' Mor-
-ceau de pain. Pezzo di pane.
o AB LO BOCÍ À LA BOCA. expr. fam. Acabad
de dinar ó sopar. Con el bocado en la
boca. Vix comesturá finità. ‘Avec le
morceau au bec. Col boccone in bocca.
CONTARLI Á UN LOS BOCINS, Ó LOS BOCINS QUE
mina. fr. Observar lo que altre mènja,
per semblar al que mira que ménja més
de lo que èll voldria. Contarle d uno los
bocados. Edentem nimia curiositate ob-
servare. Compter les morceaux. Conta-
re y bocconi. | E
BOCINET. s. m. dim. de socí. Cexalade- .
ta. Bocadillo. Buccella. Petite bouchee.
Morsello. |
BOCINET. Trosset. Pedacito. Frustulum.
Petit morceau. Pezzetto.
BODA. s. f. Lo casamént y la fésta ab que
se celèbra. Boda. Nuptiæ. Mariage,
‘ noce. Nozze.
À LA BÒDA DEL FIOL , QUI NO T HI CONVIDA NO
T's VOL. ref. que aconsella que ningú se
fique allí ahònt no lo demanan, espe-
cialmént si es cosa de mènjar ó béurer.
boda ni bautizado no vayas sin ser
llamado. Sit thalami fedus, sint vel
lustralia festà, non invitatus providus
ipse fuge. On marque partout les ecor-
-o,
296 | BOG
nifleurs. Se fai lo scroccone sarai tab-
buffato.
NO Hl HA CAP BODA POBRE NI CAP MORT RICA.
ref. que dona á enténdrer que al temps
de fèr un casamént tòthom procura efa-
gerar las riquesas, y cuand vé lo cas de
la mort tóts tractan de disminuirlas. Ni
. boda pobre, ni mortuoria rico. Nec fu-
nus dives sunt nec connubia egena. Le
mariage n'est jamais pauvre, l'enter-
rement n'est jamats ricke. Le nozze con
pernici, le esequie con funghi e co' fi-
chi secchi. . |
. BODEGA. s. f. Celler, lloc destiuad pera
depositar > uardar lo vi de la cullita.:
el
Bodega.
a vinaria. Cave. Cantina.
BODEGA. Tot lo puésto que las embarca- '
cións tènen sòta cuberta. Bodega. Na-
vigil alveus sub tabulato. Cale, fond de
cale. Stiva. '
. BODEGA. La parada que se planta en los
carrèrs pera véñdrer cosas de mènjar
als pobres y gènt de tráfag. Tabanco.
Vulgaris caupona vel popina. Étal. Ban-
co d . 7
el beccaja,
BODEGA. fam. PANXA. — o
BODEGÓ. s. m. La casa ahònt guisan
- ‘venen viandas ordinarias. Bodegon, pi
gon, gula. Caupona , popina. Taverne,
cabaret , gargote , bouchon. Bettola.
BODEGUER, RA. s. m. y f. ant. Lo qui
cuida de la bodega. Bodeguero. Cella-
rius. Celui qui garde une cave. Canti-
mere. -
BOFET. s. m. ant. BOFETADA. .
- BOFETADA. s, f. Cop donad en la galta ab
la ma estesa. Bofetada , bofeton , guan-
tada. Alapa. Soufflet. Guanciata,
schiaffo. — . —
BOFETADETA. s. f. dim. de BOFETADA.
Bofetoncillo. Levis alapa. Petit soufflet.
Schiaffetto.
BOFETEJAD, DA. p. p. de BOFETEJAR.
Abofeteado.
BOFETEJAR. v. a. Donar bofetadas. 4bd-
fetear. Alapis cadere, alapas impinge-
, ve. Souffleter , taper. Schiaffeggiare.
BOGA. s. f. Hérba de cinc á sis peus de
alsada, ab unas fullas de la figura de
una espasa, la cama llarga á manéra de
jònc, y una especie de panotja al ex- ,
trém , que cuand es seca dèxa anar un
borrissol blanc, lleugér y mòlt agafadis.
Las fullas servexen principalmènt pera
fer assèntos de cadira. Espadaña, enea,
anea , ensordadera. Gladiolus palustris.
BOG
Sagette , glaïeul, feche d’eau, Aáshui-
re aquatique. Chiaggiuolo.
BOGA. Péx mólt comú en los rius de Es-
anya, de un fòrc de llarg: té, lo cos
cilíndric, y tôt ell es de color platejad,
ménos las aletas que són casi blancas.
Es bo per mènjar. Boga. Cypriuus
grislagine. Œil. Carpione, pesce vaina.
soca. Altra especie de péx que abunda
. mòlt en los mars de Espanya. Té lo cos
aplanad y de un colòr blanc que tira á
blau, ab sis ó vuit rallas que li passan
de llarg á llarg, de las cuals las de sò-
bre són negrencas, y las de la part in-
feriór dauradas y platejadas, També es
bo per ménjar y nc hi ha de mòltas
midas. Boga. Sparus boops. il. Sparo ,
pesce.
soca. L' acció de bogar. Boga. Remiga-
: tio. Vogue. Voga. n
. ANAR EX BoGA. fr. met. Usarse, ser mòlt
corrènt alguna cosa. Estar en boga. In
usu esse. Avoir la vogue, être en vo-
gue. Essere in voga, in credito.
EMBOLICAR LA BOGA. fr. met. Desbaratar al-
gan negoci. Revolver la feria. Pertur-
bare, rem totam evertere. Troubler la
fêté, brouiller les cartes. Imbrogliar le
carte, mettere in tumulto.
BOGADOR. s. m. Lo qui boga. Bogador,
boga. Remex. Pogueur , rameur. Rema-
tore. E |
BOGAB. v. n. Remar. Bogar. Remigare.
Foguer , ramer. Bemare , remigare.
BOGAR. met. REMAR. E
BOGEJAR. v. n. Dir ó fér bogerías. Lo-
'quear. Insanire. Extravaguer. Farneti-
care , insanire.
BOGEJAR. Fer mòlta bulla. Zoguear. Im-
moderaté et intemperanter exhilarari.
Folátrer.' Pazzeggiare , ruzzare.
BOGERIA. s. f. Privació del entenimènt
y us de la rahó. Locura. lusania, de-
mentia. Folie , demence. Pazzia.
BOGERÍA. Acció inconsiderada, desatino.
Locura. Staltum factum, dementia.
Sottise , extravagance , absurdité, Paz-
zia.
‘ sogenia, La casa destinada pera recullir y
curar los botjs. Casa de locos, de ora-
tes. Domus curandis amentjbus institu-
ta. Petites-maisons. Ospedale de' pazzi.
. BOGIA. s. f. ant. mòra.
BOGIOT. s. m. ant. mico. —
FER BÓGIT. fr. Se diu dels arbres que
esténen mòlt las ramas y fullas. Hacer
BOL o 2 .
pompa. Long? lateque folis diffandi.
Etre touffu. Essere folto.
BOIRA. s. f. Lo vapor espes que s' estén
sobre la terra y que no pod pujar amunt
per lo sèu pes. Acostuma alsarse dels
llocs hamids y pantanósos, y se manté
fius que la forsa del sol lo fa desaparé-
xer. Niebla. Nebula. Brouillard. Neb-
bia.
ma. Lo vapór que regularmènt en for-
ma de nuvolet se arrossega per las mon-
tanyas. Gata. Nubecula montibus ser-
peus. Nuage. Nebbia, nuvolaglia.
sin sara. La que no pod alsarse y se
uéda bax dels plans. Neblina. Nebula
densior. Brouillard epais et peu éleve.
Nebbia bassa.
sora DE mar. La que se alsa en lo mag.
Bruma, brumazon. È mari prodiens
nebula. Brume. Nuvolo di buriana , neb-
bione.
BDIROS, A. adj. Lo que abunda de boi-
ras ó está cubert de éllas. Nebuloso. Ne-
balosus, nubilus. Nébuleux. Nebbioso.
À LA BOJA. mod. adv. vulg. Séus órde
ni concert. 4 tontas y d locas. Inordi-
nate , absardé. 4 tort et à travers, pele-
mele. Alla rinfusa.
BOJAMENT. adv. mod. Ab bogería. Lo-
camente. Iusané , stulté. Follement. Paz-
runente. |
sort. Efcessivamènt , sèns moderació.
Locamente. Immoderatè. Excessive-
mex,eutre mesure. Smesuratamente,
eccessivamente.
BOJARRO. s. m. sODOMITA.
DOJOT, TA. adj. Lo qui obra bojament
y ab manía. direguado. Temerarius.
yal agit follement , en maniaque. Paz-
sarello.
BOL. e. m. BOLARMINI.
BOLA. +. f. Cos rodó fèt de cualsevol ma-
teria. Bola. Globus, sphæra. Boule,
pelote, globe. Palla. i
sers En alguns jogs de cartas la partida
e que un sol Jogadòr fa tòtas las ba-
m. Bola. Ludi chartarum sors quæ-
dam. Aux certains jeux de cartes on
| aomme bola lorsqu'on lève tout le jeu.
& Cosi si chiama in alcuni giuochi di car-
| te il fare tutte le base un solo giuoca-
| tore.
sta. La de mantega, eagí, etc. Pella.
Massa cooglobata. .4mas de choses qui
se tiennent , graisse de porc, masse en
rond. Pane di burro.
TOM. I.
BOL 297
BOLA DE AFEITAR. Lo tros de sabó de figura
rodòna que tè barrejada alguna essen-
cla, y servex per afeitar. Jaboncillo,
jabonete, jabonete de olor. Orbiculus
saponis aromaticus. Savonette. Sapo-
. netto.
BOLA DE GAS Ó DEL GAS. BÒMBA DEL GAS. .
BOLADA. s. f. Cop donad ab una bola.
Bolazo. Globi ictus. Coup de boule ou
de bille. Pallata. |
BOLADA. Tir que se fa ab la bola. Bolada.
Globi ictus. Coup. Botta di palla.
BOLADO. s. m, Porció de sucre cuit fins
á tenir lo punt de caramelo, y al cual se
anyadex un poc de llimó quedand es-
ponjad com bresca. Servex pera refres-
car. Azúcar rosado , bolado, esponja-
do, panal, azucarillo. Sacchareus fa-
vulus. Sucre rosé, gáteau de sucre.
Zucchero rosato.
| BOLANDERA. s. f. Anèll de ferro que se
sa eu los carruatges éntre la roda y
a elavia 4 fi de que aquella no se gaste -
fregand. Estornija. Annulus ferreus cur-,
rus axi aptatus. Rondelle de fer qu'on
le inet au bout de l'essieu entre la roue
et l'esse. Anello.
BOLANDÈRA. En los carros, galeras, cure-
ayas , ete., cada un dels dòs anélls coin-
planads de ferro en que éntra lo fusèll,
y servex pera que lo botó de la roda no
fregue ni se gaste ab la continuació del
moviméut. 4randela , volandera. Fer-
reus annulus in plaustris, cui axis um
mittitur. Anneau de fer, dont on gar-
nit interieurement le moyeu des roues.
Anello di ferro che guarnisce il mozzo
di una ruota.
DOLABMENIC. 5. m. BOLARMINI.
BOLARMINI. s. m. Especie de argila molt
fina y de colór rotj més ó ménos ences.
Bolo armenico, bolarmenico, bol. Bo-
lus armenius. Bol d*Armenie. Bollo ar-
meno.
BOLCADA. s. f. sorquèrs, en l' accepció
de tóta la roba, etc.
BOLCADA. VÓLC. e
BOLCADÒR. s. m. ant. Lloc en que se
revòlcan los animals, Revolcadero. Vo-
lutabrum.. Endroit où les animaux se
roulent. Luogo dove si ravvolgono i
orci.
BOLCAMÈNT. s. m. ant. Revolcamènt.
Revuelco. Volutatio. Roulement. Ravvol-
gimento.
BOLCAR. v. a. y n. vorcan. 8 -
3
298 BOL
BOLCAR. Y. 2. Embolicar las criaturas ab
- los bolquèrs y demès roba. Empañar.
. lufantem paanis involvere. Emmaillot-
. ter. Fasciare.
BOLCARSE. V. l'e VOLCARSB.
BOLEA. s. f. Tros de fusta traballada ab
una argòlla al mitj, que se assegura en
. la punta de la llansa dels cótxes , y ser-
. vex pera lligar los tirants de las mulas
de davant. Bolea. Tiguum aunulo fer-
. reo instructum. Volee, palonnier. Bi-
lancino.
BOLEJAR. v. n. En lo jog de billart en- :
tretenirse en taquejar y fèr córrer las
bolas sèns interes ni fèr partit. Bolear:
- Globulos incassum, jocosé jactare. Jouer
- aw billard sans faire partie, remuer
- les billes pour s'amuser. Palleggiare.
BOLERO, RA. s. m. y f. Lo qui té per
ofici ballar lo holéro. Bolero. Saltator.
Danseur, celui qui fait le metier de |
danser le bolero. Quello che balla it
‘ bolero.
EOLÈRO. s. m. Especie de ball espanyol,
: que per ballarlo bé vol molt garbo y
. mòlta gracia. Bolero. Saltationis hispa-
nice genus. Sorte de bal espagnol. Bal-
- lo spagnuolo.
BOLET. s. m. Nom que se dóna general-
. mént á una especie de plautas, que son
de una substancia més ó ménos espon-.
| jósa; no ténen ramas, fullas ni flors,
sinó una sola cama que acaba ab una
cosa com un barretet, ó altra figura,
- segóns las diferènts especies. Alguns són
,- bons per ménjar y altres són veuenò-
sos. Hongo. Fungus. Champignon. Fun-
o.
soreT. Lo qui es bo per mènjar. Seta.
. Fungus edulis. Champignon. Fungo.
BOLETA. s. f. dim. de sora. Bolilla.
Sphzrula. Petite boule. Palletta.
BOLETOS, A. adj. ant. Lo que es flonjo
y esponjòs com lo bolet. Hongoso, fun-
- ' goso. Fungosus. De i nature du cham-
pignon , spongieux. Spugnoso , fungoso.
BÓLICA, cm fam. SEN ME
BOLICH. s. m. ant. emMBOLIC.
BOLILLA. s. f. dim. de sota. BOLETA.
BOLILLO. s. m. En lo jog de mesa es un
ferro rodó de un fórc de alsada , posad
perpendicularmént davant de las bar-
‘ ras; del peu és un poc més gruxud.
- Bolillo. Ferrea columella aros trudicu-
lari affixa. Barre de fer, qu'on met
perpendiculairement sur quelques jeux
DOL
de billard. Ferro che si mette m alcuni
bigliardi. m
LIT. s. m. Jog de noys, que consistex
en fér saltar un bastónet de: mit; pam
de llarg ab una punta en cada cay, y
que també se diu sótiT, per medi de un
^ bastó de uns dès pams de llargaria; y
' guanya lo qui le fa saltar més lluny.
Tala, billalda , billarda. Puerorum lu-
dus palo acumimato utrinque, qui alte-
ro impellitur. Jeu du bdtonnet. Giuoco
" del bastoncino.
2óLIT. Lo bastònet prim, de cosa de mit)
pam de llarg, que los noys fan saltar
picandli en la punta ab un altre bastó
mès llarg que li diuer cara cuand ju-
gau al jog del matéx nom. Zala. Paxil-
lus utrinque acutus qui altero impelli-
tur. Bátonnet. Bastoncino.
BOLITX. s. m. Bola pètità que se usa en
lo jog de hòtxas y servex de punt ahòut
tiran á acostarse aquestas, Boliche , bo-
lin, traina. Minor globulus. But. Ber-
sag:io, brocco.
soLITr. Filat pera pescar lo pèx mènud.
Boliche. Retis piscatorim genus. Filet
pour pécher le menu poisson. Sorta di
^ rete.
BOLONI. adj. Rudo, ignorant, tonto. Bo-
lonio. Iuscius , ineptus, stultus. Cruche,
ignorant. Stupide, bestia.
BOLORI. s. m. for. Patrimoni 6 heren-
cia que vé dels avis. 4bolengo. Avorum
hereditas. ' Patrimoine , heritage des
aieux. Eredità, retaggio.
BOLQUÈR. s. m. Lo llansolet 6 tros de
tela ab que s' embolican las eriaturas
de maméila. Pañal. Pannus, Couche.
Pannilini , pezze.
BOLQUÈRS, pl. Tota la roba ab que s' em-
bolica 6 bòlca á las criaturas de mame»
lla. Pañales , envoltura , empañadura ,
mantillas. Panoi infantiles, infantium
involucra. Maillot, couches et langes
d'enfant au berceau. Pannitelli d' un
bambino.
sotQuEns. Figuradamént se pren per los
rimérs principis de la criansa. Paña-
les Educatioms primordia. Premiers
principes d'éducation. Fascie.
NO HABER DÉXAD Los BOLQUÈRS. fr. met. y
fam. Tenir poc ó ningun conexemént de
alguna cosa. Estar en pañales. Imperi-
tum esse. Avoir une faible connaissan-
ce de quelque chose. Essere nelle fasce.
BOLQUIM. s. in. ant. soLQuès.
‘BOL
BOLSIC. s. m. aut. BUTKACA.
BOLSÓ. s. m. ant. Bossa.
POLL. s. m. La esclófolleta que abriga lo
gra del hlat, del-ordi, etc. Cascabilla.
Folliculus, Belle. Pula, loppa , colla.
sit. agt. BÚLLO y BÓNT.
BOLLA. s. f. ant. sáLLO. .
sicu. ant, Cert dret que se pagaba en Ca-
hlunya al témps de véudrer á la menu-
da los texids de llana y seda que se cou-
amiau en lo Principat. Tena aquest:
rom per rahó del séllo que sels posaba
ea l' aduana, Bella. Vectigal ex textis
neis aut sericis sigillo munitis. Droit
qr'on payait dans la Catalogne. Dazio
che si pagava in Catalogua.^ .
x: Dret que encara se paga pera véu-
drer los jogs de cartas, y se diu axí á
causa de la marca 6 séllo que se posa
regnlarmént en lo cuatre de copas. Bo-
la, Vectigal ex folioram lusoriorura
«aps sigillo munitis. Droit qu'on paie
pur les cartes qu'on vend. Imposta sul-
à vendita delle carte.
tu. La matéxa marea ó séllo que se
posa en los jogs de cartas com autori-
ució pera véndrerlos. Bolla. Foliorum
hsnorum sigillum. La marque des
crt. Marchio, impronta, segno che
* wite nelle carte.
AR v. a. ant. SELLAR,
mu Eampar un séllo en los jogs de
Gris com à senyal de autorisació pera
reos. Bollar. Folia lusoria sigillo
"mr. Marquer les cartes. Bollare,
mare , marchiare,
BOLLARMINI. s. en. ant. BOLARMINI,
BOLLICIÒ. s. f. ant. BULL,
J.s. m, Panel ab varias co-
ss com ous, llèt, etc. Bollo. Paniculus
ersliginea farina, ovis, lacte et sac-
ro subactas. Pain au lait, 9u as
erre. Pane fatto .con latte.
dv. Especie de pleg en la roba, en fòr-
ta de bola, usad en las guarotcións dels
"tds de senyòra , y en los adornos de
tt. Bollo. Plicatura, ornatus la vesti-
bw mulierum , necnon in aulis, Go-
. Piego in crespatura. |
to. Especie de patis de usa figura
Particular. Saboyana. Artocreatis ge-
ms. Espéce de páte. Sorta di pasticcio.
lo DE xayTEGA. Especie de panel pas-
hd ab mantega. Mantecado. Libum.
Epice de gdiedu, ou. de brioche au .
kurre. Stiacciata fatta con burro.
\
. BOM - 299
BOMBA. s. f. Máquina pera tràurer aigua
dels barcos, púus y altres llocs fòndos.
Bomba. Antlia. Pompe. Tromba.
sòmpa. Máquina hidráulica que servex pe-
ra apagar inceudis, la cual fa exir l'ai-
que per una mánega de cuiro ab mòlta
aria y la tira á gran altura. Bomba,
matafuego. Siphon. Pompe pour les in-
- cendies. Tromba.
26x24. Bola de ferro vuida que se umple
de pólvora per un forad, en lo cual se
li posa un canòset sensill de fusta ano-
meuad espoleta. Se dispara ab lo mor-
tér, é introduiad à dins lo fog de la es-
poleta que está plena de mixto, revén-
ta la bomba y causa ab sòs cascos mòlt
dany á las persónas y als edificis. Bom-
ba. Globus ignifer arte tormentaria in-
ventas. Bombe. Bomba.
»ONBA. Cauó encorvad que server pera
tráurer lo líquid. de botas 6 altras einas.
Sifon. Siphon, tubus incurvus ad li-
querem hauriendum. Siphor. Sifone.
NÒMBA DE Gas é DEL Gas. Máquina de taletà
. 6 de altra tela de poc pes, en figura de
- bola, que plena de aire més lleugér que
lo atmosféric, puja fins á trobar lo
equilibri preporciomad 4 la gravedat es-
pecífica. Globe aerostdtico à aereostd-
. tico. Globus fluide levipre aëre plemus,
. qui hac de causa alta petit. 4erostat ,
ballon aerostatique. Pallone areostatico.
BOMBA. ant. PÒMPA, OSTENTACIÓ , BOATO.
BONAR À LA SÒMBA. fr. Ndut. Valerse de
aquest instrumént pera tráurer l'aigua
del barco. Dar d la bomba. Aquam è
. navibus antlia extrahere. Pomper. At-
figner acqua colla tromba. =
BOMBAR. v. a. Fér anar la bómba pera
tráurer aigua. Dar d la bemba. Ant-
liam agitare. Pomper , puiser avec tne
Pompe. Far givocar la trompa.
BOMBARDA. s. f. Máquina militar anti-
ga que tenia un canó de gros calibre.
- Bombarda. Termentum bellicum, Bon
Ù
barde. Bombarda. -
| sòmnanpa. Ndut. Especie de fragata desti-
nada 4 tirar bómbas: no té arbre de
. triquet: regularmènt porta dòs'mortèrs
en cuberta èntre lo arbre mestre y la
roa , lo un davant del altre,'y las cu-
rtas estan fortamént apuntaladas pe-
ra que pugan résistir la empenta de la
pólvora. Bombarda. Navis globis igni-
feris emittendis. Galiote à bombes. Ga-
leotta da bombe. mE a
500 BON
BÓMBARDA. aht. PET.
BÒMBARDEJAR. v. a. BOMBEJAR.
BOMBARDEJAR. V. H. ant. PETAR.
-BOMBARDER. s. m. Lo soldad que carre-
ga y dispara las bómbas dels mortérs.
Bombardero. Miles qui globos igniferos
Jaculatur. Bombardier. Bombardiere.
BOMBARDERA. s. f. Llanxa féta á pro-
pósit pera portar un mortér y bátrer
més de prop al enemig. Lancha bom-
bardera. Ad globos igniferos emitten-
dos aptata scapha. Chaloupe canonnitre.
Scialuppa con cannoniere. |
BOMBARDETJ. s. m. p. us. Lo acte y
efècte de tirar bombas. Bombardeo.
Globorum igniferorum emissio. Bom-
bardement. ll bombardare.
BOMBEJAR. v. a. Tirar bómbas. Bom-
bear , bombardear. Globos igniferos ja-
culari, emittere. Bombarder. Bombar-
dare. |
BÓMBO. s. m. Timbal mòlt gros que
acompanya com á bax en las músicas
militars. Bombo. Timpanum ingens.
Grosse caisse. Cassa.
BOMBOLLA. s. f. Boleta formada de un
tel de aigua móltíssim prim y plena de
aire, que sol férse y desférse momen-
táneamént en l'aigua cuand bull ó cuand
plou fort damunt de élla. Ampolla,
burbuja, campanilla, pompa: Bulla.
Bulle. Bolla, bollicella, bollicina.
BÒMBÒLLA. BUTLLOFA.
SÒMBÒLLA. met. BUTLLOFA , en lo sentit de
mentida.
rkn mÒmmòntas. fr. Se diu de l”. sigua cuand
fórma las boletas plenas de aire. Bur-
bujear. Bullare, bullas emittere. For-
. mer des bulles dans l'eau. Far bolle.
FÈR BÒMBÒLLAS. BUTLLOFARSE.
BOMBOLLETA. s. f. dim. de BÒMBÒLIA.
Burbujita , ampolleta , ampollica , am-
. pollita , ampolluela , gorgorita. Bullula.
Petite bulle. Bollicina. '
BOMBOSÍ. s. m. Tela de cotó que ser-
vex regularmént pera forrar vestids.
Fustan, bombasi. È gossypio pannus.
Bombasin , futaine. Bombagino.
BON. adj. so. Solamènt se usa cuand pre-
ceex á un substantiu, Com BON any,
zos dia, etc. Buen. Bonus. Bon. Buono.
BONABOYA. s. f. Lo qui se'lloga volun-
tariamént pera remar en las galeras.
Buenaboya. Voluntarius remex. Bonne-
boglie. Buonavoglia.
BONACOSA. adv. Mòlta ó gran cuantitat
+ BON
de alguna cosa. Mucho; buen rato. Plu-
rimüm , multàm. Beaucoup, suffieamm
ment. Ássai, molto.
BONAIRE. adj. ant. Benigue, de bon ge-
ni, pacífic. Bonazo. Benignæ, mitissi-
ma indo:is. Bonasse. Bonario.
BONAIRE, S. M. ant. BENIGNITAT. .
BONAMENT. adv. mod. Fácilmént, có-
modamént, ab poc traball. Buenamente.
* Facié, nullo negotio, sine labore. Com-
modement, sans peine, à l'aise. A
‘ bell’ agio, comodamente.
BONAMÈNT. VOLUNTARIAMÈNT.
BONAMÈNT. DE BONA GANA.
BONANSA. s. f. Tèmps tranquil ó seré en
lo mar. Bonanza. Mare placidum. Bo-
nace, calme. Bonaccia , calma.
Boxansa. met. Prosperitat. Bonanza. Pros-
peritas. Bonheur, prosperite. Felicità,
prosperità.
BONAS, SA. adj. fam. que se aplica à la
persòna pacífica ó de bon natural. Bo-
nazo. Homo pacificus, suavis, benig-
mus. Bonasse. Bonaccio. 2
BONATXAS, SA. adj. aum. de so. Lo
qui té lo geni dócil, crédul y amable.
Se usa .també com substantiu. Bona-
chón. Homo benigaissimæ indolis. Bo-
nasse , homme sans malice. Bonaccione.
BONATXO, XA. adj. fam. noxas.
BONATXOT , TA. adj. fam. posas. |
BONAVENTURA. s. f. Profecía 6 ende-
vinació supersticiósa de las gitanas per
las rallas de las maus y per la fisono-
- mía. Buenaventura. Muliercularum sw
perstitiosa divinatio. Bonne aventure,
bonne fortune. Ventura.
DIR LA BONAVENTURA. fr. Anunciar á algú lo
- que li sncceirá fundandho supersticio-
samènt en las rallas de las mans y altras
" senyals, com fan-las gitanas. Decir la
buenaventura. Futuram sortem alicui
superstitiosè prædicere. Dire la bonne
fortune. Far la ventura.
BONDADOS, A. adj. Lo qui está ple de
bondat y tè geni mòlt apacible. Borda
doso, bondoso. Benignus. Doux. plein
de bonté. Bontadioso.
BONDAT. s. f. Calitat que constituex al-
una cosa bona en cualsevol línea. Bon-
dad. Bonitas. Bonte. Bontà.
BONDAT. Suavitat de geni. Bondad. Suavi-
tas, lenitas. Bonte, douceur , amabilite.
.. Bontà, dolcezza.
BONDAT. Rectitut de ánimo, integritat,
honradesa en Y obrar. Probidad. Pro-
$
BON
bitas, Probite”, legalite, leyauté, droi-
ture. Integrità, probità,
PLE DE BONDAT. BONDADOS.
BONEA. s. f. ant. BONDAT.
BONESA. s. f. ant. BONDAT.
BONET, TA. adj. dim. de so. Bonito,
bonico. Aliquantulum bonus. Un peu
bon , de bon naturel. Buonino.
IET. *. m. ant. GÒRRA.
JONETO. s. m. Especie de pórra que
portan al cap los ecclesiástics col-legials
y graduads: ne hi ha de móltas mané-
ras, peró la més comuna es ab cuatre
puntas que tiran cap amunt. Bonéte.
Pileus. Bonner. Berretta. :
sosero. Lo ecclesiástic secular, 4 diferen-
cia del regular que se diu capirta. En
aquest sentit parland de un capellà san
y virtuós solem dir que es lo millór
sonETO del bisbat. Bonete. Clericus se-
cularis. Clerc, prétre. Prete.
roseto. En la fortificació es una especie
de defensa exteriòr en las plassas ó cas-
tells, es dir una tenalla doble ó cua de
oreneta. Bonete. Oppidi munimentum
exterius forcipis formam referens. Bon-
nette , flcche. Doppia tanaglia..
Lavarse LO SONETO. fr. Tráurerselo del
tap. Desbonetarse. Pileum deponere.
&rr le bonnet de dessus la tête. Far di
berretta
BONIC,CA. adj. Lo que es bèn paregud
y agradable 4 la vista. Bonito, lindo,
vemusto. Formá eximius, pulcher. Joli,
gentil, mignon, agréable. Bello, vago.
Bonic. Bén peregud de cara. Barbilucio,
bonito. Decorus. Joli. Vago, leggiadro.
msc. adv. 1nod. Tal cual, ab tino, ma-
aya ó dissimulo. Bonicamente , bonita-
mente. Moderaté , tacité , solerter. Tout
beau. Pian piano, destramente.
sovic. Primorosamént , ab perfecció. Lin-
damente. Coucinnè, eleganter, per-
belle. Joliment , avec gráce , gentiment.
Bravamente , da maestro.
sesics. pl. Adòrnos. Aliños, adereios,
galas, atavios. Orvatus. Parure, orne-
ment. Fregi.
MR AB LOS BONICS Ó AB TÒTS LOS BONICS, fr.
Se diu de las donas cuand se presèntan
adornadas y compostas tant que poden.
—. Salir con todos sus alfileres, ó de vein-
. te y cinco alfileres. Ornatissimé prodi-
re. Etre tiré d quatre epingles. re
assettatuzzo.
sam monics. fr. Compóndrer ab adòrnos.
BON 301
Aliñar , atildar , aderezar. Parare, or-
nare.. Parer, orner, enjoliver, cm-
bellir , atourner. Affazzonare, abbellire,
agenzare.
POSARSE BON!C. fr. Vestirse ab adórnos,
compóndrerse. Aliñarse, atildarse, ade-
rezarse , engalanarse , acicalarse , ata-
viarse. Sese parare, ornare. Se parer,
s'embellir. Fregiarsi, abbellirsi , addob-
. barsi.
BONICIÓ. s. f. ant. sRUNSID. I
BONICOY , YA. adj. dim. de soxic. som
QUET.
ANAR À LAS BONICOYAS. fr. amar.
BONIFICAR. v. a. asoman, en la segóna
accepció. |
BONIQUESA. s. f. RERMOSURA.
BONIQUET , TA. adj. dim. de sonic. Bo-
nitillo. Bellulus, pulchellus. Un peu joli.
Bellino. 7
BONIR. v. n. ant. BRUNSIA.
BONISSIM, MA. adj. sup. de so. Boni-
simo. Optimus. Tres-bon. Buonissimo.
BONITO, ú BONITOS. s. m. Pèz mòlt
comú en los mars de Espanya, de un
peu á peu y mitj de llarg. Tè lo cos pla-
tejad y pintad de blau en lo llòm, en
lo cual se li obsérvan unas ralletas bla-
vas que còrren de dalt á bax. Darrèra
de las aletas del llóm y del vèntre ne tè
altras sèns espinas. Es bo pera mènjar.
Bonito , bonitalo , biza , albacora. Scome
ber pelamis. Bonite. Scombro.
BONTAT. s. f. ant. BONDAT.
BONY. s. m. La infló y bulto que se eria
en alguna part del animal. Tumor, tu-
berosidad. Tumor, tuber. Tumeur.
Confiaggine.
por. La elevació que fa cualsevol tumèr
ó infló. Bulto. Tumor, tuber. Bosse,
grosseur , enflure qui vient d'une con-
tusion. Bozza. .
sósr. La infló que surt en lo cap de-re-
sultas de algun cop que se ha rebud en
ll. Burujon, bollo, tolondro, tolon-
dron, chichon , turumbon , porcino. Tu-
ber ex ictn proveniens. Bosse. Bozza.
sòn. La elevació ó bulto que se fa en las
pèssas de mètall copejandlas. Bollo, abo-
lladura , bolladura. Cavum ex contu-
sione. Bosse, tetine. Ammaccatura, ac-
ciaccatura, .
sony. Bulto no gros de alguna materia,
com de llana apretada, ó endurida. Bu-
. rujo. Parva moles. Paquet d'une mo-
yenne grandeur. Fardello, mazzo.
e
502 BOR
^ psv. Lo bulto 6 defècte que se troba en
lo interior del canó de artillería per ser
mal fos. Rebollidura. Internum offendi-
culum. Soufflure. Vuoto, cavità.
BONYEGAR. v. a. ant. ABOXYEGAR.
BONYET. s. m. dim. de sóvr. Tumorcillo,
bultito , bultillo. Tuberculus. Petite tu-
meur. Bozzetta. > ^
BOOTES. s. m. Signe ó constelació que
está prop de la ònsa majór. Bogtes.
Bootes, arctophylax. Bootes, bouvier,
chévre. Boote.
BOQUEJAR. v. n. ant. Obrir la bóea. Bo-
quear. Hiare. Ouvrir la boucke. Boc-
cheggiare. —
BOQUERÓ. s, m. Obertura gran. Boque-
ron. Pergrande foramen. Grande bré-
che. Rotturaccio.
BOQUERÓ. SAITÓ.
BOQUETA. s. f. dim. de sòc4. Boquilla,
boquita. Osculum. Petite bouche. Boc-
china.
BOQUITJA. s. f. Llagueta que sol fèrse
en la bóca de las criaturas per la conti-
nuació de mamar y per lo calór de la
llèt. Ubrera. Aphtæ, oscedo. Aphte,
Bolla, bottoncino.
BORA. s. f. Lo fi, tèrme, límit ó extrèm
de l'amplaria de alguna cosa. Orilla.
Ora. Bord , extrómite d'une chose. Orlo.
sora. Lo extrèm 6 remato de alguna ro-
ba de llana, seda ó fil, ó de cualsevol al.
tre texid , y lo dels vestids. Orilla, eria.
Ora, fimbria. Lisière. Lembo.
sora. Lo marge de la terra que está més
prop del mar ó del riu; lo que está més
prop de l'aigua. Orilla. Ripa, ora, li-
tus. Bord , rivage. Riva, sponda.
BORA. met. Límit, terme ó.fi de cualsevol
cosa no material. Orilla. Limes. Fin,
terme , limite. Limite, confine.
sora. Lo dobleg que se fa en los extréms
de la part tallada de la roba cap á dins,
y se cus à fi de que uo se desfile. Do-.
bladillo. Lintei ora convoluta et consu-
ta. Ourlet. Orlo, orlatura.
sora. Lo cantèll 6 llabi que tè al rodedòr
de la bóca tota especie de vas y altras
cosas de figura semblant. Borde, labio.
Labram, ora. Bord, lèvre. Orlo.
moza. La part del carrèr mès 4 prop de las
casas per ahóut sol passar la gént
peu pera no enfaugarse. Orilla. Ora,
trita semita. Le haut du pave. Parte
, della strada più vicina alle case.
soaa. La part del carrér arrimada 4 las
BOR.
casas y enllosada per ahónt va la gént
de peu á fi de fugir lo tropèll. dels ani-
mals y carruatges, y trepitjar més pla.
Acera, cera. Callis pars domibus pro-
ximior. Zrottoir. Marciapiede.
sora. Entre cusidoras es lo bocí que der
xan pera que no se desfile lo cusid.
Pestaña. Limbus. Passe-poil. Pistagna.
BORA DE L’AIGUA. La extremitat de la ter-
ra qué toca l'aigua del mar ó de algun
riu. Lengua del agua. Crepido terra
aque imminentis, ripa, litus. Fleur
d'eau. Lido, riva.
GUARXIR LA BORA. fr. Posar algun adorno
en los extréms de la roha 6 vesttd. Ori-
llar, orlar. Fimbriis ornave. Ourler,
-Orlare, far orle.
BORA VIVA. BORAVIU. E
á La Bona. mod. adv. A poca distancia,
immediat, á prop. Junto , cerca , d la
orilla. Juxta. Auprès, au bord. Circa,
alla sponda. |
Á LA BORA DEL FOG. mod. adv. À prop del
fog , de manèra que escal fe y no crème.
Al amor de la lumbre. Ad iguem. Asse:
près du feu. Vicino al fuoco , intorno al
fuoco.
TOCAR DE BORAS. fr. fam. Àusèntarse 6 fu--
ir. Tomar las de villadiego; tomar
dos dé lias y Juan danzante ; tomar el
endingue : tomar el pendil. Insperatò
"bir 5° Mfagere. Prendre la pudre
d'escampette. Mettersi la via tra le gam-
be, sbrattare il paese.
BORAVIQ. s. m. Lo extrèm de l' ampla-
ria de cualsevol texid que per. no ser
tallad no se desfila. Vivo. Tela extima
«pars. Lisiére. Lembo.
-BORBOLL. s. m. Engany ó mentida que
causa disseusións, confusiòns, y dispu-
tas. Enredo , embrollo. Mendacium, do-
dus, fallacia. Embrouillement. Imbro»
glio, confusione, impiccio , intrigo.
sògBÒLL. Artifici enganyòs é il-licit ab lo
cual se perjudica y defrauda á algú en
la venda de alguna alaja. Trapaza, tra»
paceria , faramalla. Fraus, dolus.
Fraude , dol, tromperie. Trappola, iu-
anno.
BÒRBÒLLAIRE. s. m. Lo qni fa ó pro-
cura fér bôrbulls. Trapacista , trapace-
ro, faramalla , faramallero , farama-
lion. Dolosus, falax homo, nebulo.
Trompeur. 'Trappelatore, marinolo. -
BORBOLLA[RE. Vulg. ALMANAC.
BORBOLLEJAR. v. n. Enganyar ab mene
BOR |
tidas y bòrbòlls. Trapacear, trapazar. |
Fraudulentèr, dolosé agere, dolis uti.
Frauder. Garabullare , frodare, gab-
bare.
BORC. s. m. ant. POBLE, ARRABAL,
PORCEGUÍ. s. m. Especie de calsad 6 bo-
ta que arriba fins 4 mitja cama. Borce-
gui Cothurnus. Brodequin. Calzare,
sivaletto. —
WRCEGUINER , RA. s. m. y f. ant. Lo
qui feya ó venia borceguins. Borcegui-
sero. Cothurnorum artifex aut vendi-
tor. Celui qui fait des brodequins. Co-
— lu che fa gli stivaletti. |
BORCEGUINERIA. s. f. ant. Oficina del
breeguinèr. També se prenia per lo
barri ahònt estaban las botigas dels bor.
ceguinèrs. Borceguineria. Cothurnorum
officina. Endroit où l'on fait, où l'on
vend des brodequins. Bottega dove si
fauno o vendono gli stivaletti.
BORD, DA. adj. Lo fill nad fora de ma-
timoni. Se usa també com substantiu. -
Borde. Nothus. Bátard. Bastardo.
5t. Lo fill de pares que no podian con-
trásrer matrimoni cuand lo tingueren.
batardo , hornecino. Adulterinus. Bá-
tard. Bastardo.
Vit. PUNEIT,
vto. lo que degemèra de són orígen y
stud. Bastardo. Degener. Abátar-
A Inbetardito, degenerato.
mo Periad de arbres se entèn lo silvès-
(re que no es ctaltivad ni empeltad. Bor-
: dlvestris , agrestis. Arbre sauvage
ae ente. Salvatico non innestato.
IMD Eipbja y Y MARS MARSEJA. ref. BORD Y
FU CADA DIA SÈN PENSA UNA.
MID I NULA CADA DEA SÈN PENSA UNA. ref.
ge denota la poca estabilitat de opera-
cens en la gènt rústica y de mals prin-
Ops. El hijo borde y la mula cada dia
* mudan. Ne martis mensi nimium tu
ble, nothove. Le bátard a son dit et
"dédit. Essere un girellajo.
Ui. $5. f. MAS, MASÍA.
hm. s. f. Naáut. La volta que fan las
2harcacidns 4 un costat y altre alter-
iuvamént, navegant de borina sobre
scostats pera guanyar lo vént. Bordo.
avis gvrus. Bordée. Bordata.
A SÒRDADAS. fr. Naut. Fór voltas la
bharcacié 4 un costat y altre alternati-
imènt, navegand de rina sobre los
stats anyar lo vént que li es
otrari: Bordear, dar bordos: Navem
BOR 503
gyros ducere, ventis obsistere. Bor-
wer , louvoyer. Star sulle volte, star
sul bordi,
BORDEGAS, SA. adj. ant. pÓRD. -
BORDEGAS , sa. 8. m. y f. Miuyó ó minyòna
de poca edat. Rapaz. Puer. Enfant:
garcon ou fille en bas-áge. Ragazzo.
BORDEGASSET, TA. adj. dim. de ron-
DeGas. Ragazuelo. Puerulus. Garçonnet.
Ragazzino.
BORDEJAR. v. n. Degenerar dels séus, ó
de sa naturalesa. Se diu dels animals
plantas. Bastardear. Degenerare. Abá-
tardir , s'abátardir , degenerer. Im.
bastardire. |
BORDEJAR. Nduf. DONAR BORDADAS.
BORDÉLL. s. m. La casa pública de do- '
nas mundanas, que en témps autig hi
habia en móltas ciutads. Burdel , lupa-
nar, ramería , conejera , conejal, con-
ventico , conventito , conventillo, serra—
llo. Lupanar, lupanarium. Bordel. Bor.
dello.
BORDER. s. m. ant. wasovika.
BORDO. s. m. Lo costat exteriór de cual-
sevol embarcació. Bordo. Navis latus.
Bord. Bordo.
sorno. La matèxa embarcació: y axí se
diu es 4 sÒRDo, ving de sòmpo. Bordo:
Navis. Bord. Bordo.
Á sónDo. mod. adv. En la embarcació: y
axí se diu: ménjar À BORDO, navegar À
sòrno de tal 6 cual barco. 4 bordo. In
navi, intra navem. 4 bord. A bordo.
BORDO. s. m. Bastó més alt que la esta-
tura de un home , ab una birolla de fer-
ro que fa punta, y al mitj y al cap uns
botóns que lo adornan. Solen usarlo los
peregrins. Bordon. Baculus. Bourdon.
Bordone. :
BORDÓ. En los instruménts músics de cor-
da es cualsevol de las més gruxudas que
fan lo bax. Bordon. Chorda major.
. Bourdon. Bordone.
sonné. Arg. Una motllura 6 adòrno del
cordó que se posa sobre la basa y sòta
lo fris del capitèll de la columna. Ton-
dino. Astragali celatura, ernatus. Ton-
din. Tondino.
sorDó. Bastó llarg daurad 6 platejad que
usan los capiscols en lo cor y profes—
sons. Cetro. Baculus argenteus. Sceptre.
Bordone. .
BORDÓ. ant. ESTOC.
BORDONER. s. m. Lo ministre que en las
funcións de iglesia porta capa y bordó.
la
504 BOR
Cetrero. Argenteam virgam gerens. Cha-
pier qui porte le sceptre. Prete con pi-
viale.
BOREAL. adj. Lo que pertany al vént
tramontana , 6 la part septentrional. Bo-
real. Borealis, aquilonaris. Boréal. Bo-
reale, aquilonare.
BORG. s. m. ant. POBLE, ARRABAL.
BORGUES, A. s. m. y f. ant. BUBGES.
BORI. s. m., ant. MARFIL.
NAVEGAR DE BORINA. fr. Ndut. Nave-
Gar guanyand distancia en la direcció
el vènt. Navegar de bolina , barloven-
. tear. Adverso vento navigare, lateri in-
cumbere navim, Aller à la bouline. An.
dat a orza, andar alla banda.
BORLA. s. f. Especie de botó de seda, or,
plata ó de altra cosa semblant, del cual
pèuja un manyoc de fils de aquestas
materias en figura de campaneta. Borla.
Apex, Houppe. Fiocco, nappa.
BORLA. lusignia dels graduads de doctors ó
mestres en las universitats. Borla. Doc-
torum laurea, insigue. Bonnet de doc-
teur. Berretta da dottore. |
BORLA. Lo acte y efècte de passarse doctor.
Doctoramiento. Doctoris inauguratio.
Reception de docteur. Addottoramento.
DONAR LA BORLA. fr. Passar doctor é algú.
Dar la borla, doctorar. Doctoris gra-
dum conferre. Donner le grade , le bon"
net de docteur. Addottorare.
PSXDRER LA BORLA. fr. Graduarse de doctór
6 mestre. Tomar la borla. Laúream adi-
pisci. Recevoir le grade, le bonnet de
docteur. Addottorarsi.
BORLETA. s. f. dim. de sorta. Borlita,
borlilla. Apiculus. Petite houppe. Fioc-
clietto.
BORLETA. La de seda fluxa que imita la fi,
gura de una ciréra de arbòs. Madroño.
Floccus sericus arbuti formam referens.
Petite houppe en forme d'arbousier.
,Fiocchetta.
BORM. s. m. BRÒM.
BORN. s. m. MERCAD , PLASSA.
BORX , Ó BORNA. ant. Volta. Vuelta. Gyrus.
Tour. Giro.
BORNAR. v. n. ant. Donar voltas. Fol-
tear. Rotari. Voltiger. Girare.
BORNI, NIA. adj. que se aplica á la persó-
na que li falta un ull, ó té un ull inútil.
Tuerto. Luscus, cocles. Borgne. Losco.
rka BORNI. Tráurer 6 inutilisar un ull á ale
gu. Entortar. Luscum facere. Éborgner.
Far losco. |
. BOR
BORNI. s. m. Aucèll de rapinya. Tè lo
cos cendròs; lo cap, lo pit, las plòmas
.llargas de las alas, y los peus de colòr
rog fòsc: viu en aiguamolls y fa niu á
D. bora de l'aigua. Borni. Falgo ærugi-
riosus. Sorte de faucon. Falcone gentile.
RRA. s. f. La part més grosséra y cur-
ta de la llana. Borra. Tomentum , sor-
didior lana. Bourre lanice. Borra di
lana.
BORRA. Lo pel que lo abaxadòr trau del
panyo ab las estisòras. Borra, tundizno.
Tomentum. Bourre. Cimatura.
BÒRRA. Lo pel que en las fábricas de pa-
" nyos se trau ab los palmassos. Curesca.
Tomentum. Bourre. Borra.
FÈR BORRA DE BAST. fr. met. y fam. ria pós-
RA DE BOU.
FÈR BÒRRA DE BOU. fr. met. y fam. Fer al-
guna cosa depréssa, y sénse mirar que
estigue bén ó mal féta. Atrabancar.
Preproperé aliquid facere. Bousiller.
Acciarpare , acciarpinare.
BÒRRA. Lo pel que cau sòta dels telèrs, 6
lo desperdici dels materials que se te-
xexen. Caedura. Linis , laneve particu-
læ inter texendum .depereuntes. Dechet.
Scemamento.
BORRAS. pl. La estópa grosséra plena de ca-
ramuxas y arèstas que quèda del lli ó
cánam desprès de pentinad , la cual fi-
lada servex pera fèr xarpalléras y altres
draps bastos. Estopon. Crassior stupa.
Grosse étoupe. Grossa stoppa.
BÓRRAS. BORRAS.
BORRADOR. s. m. Lo primer escrit en
que se fan esmenads y variacións. Bor-
rador. Prima scripti ratio, ordo, for-
ma. Brouillon. Stracciafoglio.
BORRADOR. MINUTA.
FER BORRADÒBS. fr. Posar lo primér escrit
de alguna escriptura, contracte ó altra
cosa, de manèra què puga esmenarse y
variarse abans de posarlo en uet. Minu-
tar. Summam facere. Minuter. Far la
bozza , abbozzare:
BORRAJA. s. f. ant. Planta. BORRATXA.
NO ENTENDRERHI BORRALL. fr. ab
. la cual se denota que algú es molt ig-
— norant en alguna cosa. No entender ni
pizca, no saber una jota, Nil in aliqua |
re percipere. Ne savoir ni A ni D; n €^ |
savoir goutte ; ne point savoir son a b c.
Non ne saper biracchio.
BORRALLÓ DE LLANA. s. m. soc DE
LLANA. |
BOR
pub DE NEU. FLOC DE miv.
BORRAR. v. a. ESBORRAR.
BORRAS. s. m. Drap mòlt bast y aspre
que se fa de la filassa de la estòpa mès
ordinaria de cánam. Malacuenda , esto-:
pon. Stupea tela crassior. Grosse toile
‘ d'éoupe. Tela di stoppa.
rt AVAR À MAL BORRAS, fr. fam. FER ANAR
IY ORBI.
MARASCA. s, f. La tempestat del mar 6
perturbació de las sévas aiguas causada
per la violencia dels vénts. Borrasca.
Tempestas, procella. Bourrasque , tour-
mente. Durasca , tempesta, procella.
#anisca. met. Lo temporal fort ó tem-.
pstat de terra. Borrasca. Procella,
torbo. Orage, tempéte. 'Tempesta.
musca. met. ant. BARALLA » RENYINA.
FORRASCOS, A. adj. Lo que causa 6 es-
ti subjéote 4 bòrrascas, com lo vènt, la
mar, lo tèmps, ete. Borrascoso , proce-
bo, Procellosus , turbulentus. Ora-
zur, tourmenteux. Burascoso, pro-
celloso. mE
SORRATXA. s. f. Planta auyal que créx
com de un peu y mitj. Té lo tronc ra-
mo, las fullas grossas y ovaladas, y las
tos de un hermòs colòr blau, y po-
sdisipoms. Tota ella está cuberta de
Vs apres y que punxan. Borraja.
bmpoficinalis. Bourrache. Borrana,
me. —
BORRATTADA. s. £ fam. Disbarat gros.
Berakera. Absurdum, insania. Bevue,
^ti. Pazzia, abbaglio.
Wiutun, fam. Gran número y multitut
de cosas. Infinidad. lnuumerabilitas.
(a ne peut se nombrer , infinite. lufi-
eta. t .
BRRATXEJAR. v. n. Emborratxarsc
“nt. Borrachear. Vino'operam da-
M crapulæ indulgere. Riboter. Crapu-
e. .
ORRATXERA. s. f. La acció de embor-
fittarse, y la matèxa perturbació de .
& potencias causada per la abundancia
dd vi 6 de altre licór. Borrachera,
ebriaguez , borraehez , crápula, ebrie-
dad, lobo, mona, perra, zorra, za-
hacuco. Ebrietas , crapula. Eniurement,
kresse. Ubbriachezza.
mnièsa. Banquet 6 funció en que hi
ha algun excès de ménjar y béurer.:
borrachera. Perpotatio. Orgie , debau-
he de table , prouesse. Stravizzo.
RRATXO, XA. adj. Lo qui s'embor-
TOM. I. -
BOR 305
ratxa. Algunas vegadas se usa també
com substantiu. Borracho, beodo , pene-
que, pellejo,.ebrio, zaque , odre , odri-
na, espita, cuero, temulento. Ebrius,
temulentus. Jvre, ivrogne, biberon. Ebro,
ebbrio, briaco, ubbriaco, innebbriato,
avvinazzato , tracannatore , .trincone,
gorgione » cinciglione, beone, vinolen-
to, moscione, cioncatore.
BORRATXO. Lo qui está donad al vi 6 acos-
tuma béurerlo en excés. Vinolento , vi-
noso , ebrioso , espita., cuero , cuba. Vi-
nolentus, vinosus, vino deditus. Jvro-
gne. Ubbriaco. . |
POSARSE MITI BORRATYO. Béurer fins 4 co-
‘ mensar á sentir lo cap tocad dels vapòrs
del vi, ó fins á estar alégre per la forsa
' del licór. Æsomarse, achisparse. Vino
calescere. $e griser , se prendre de vin.
Innebbriare. |
BORRATXÓ, NA. adj. aum. de BORRATXO.
Borrachon. Valde ebrius. Biberon. Beo-
ne, briacone.
BORRATXONAS, SA.'adj. aum. de sor-
: RATXÓ. Borrachondzo. Summé ebrius.
Grand ivrogne, grand biberon. Ubbria-
cone.
BORRAX. s. m. Sal blanca per fora y cris-
tallina de dins, que se troba natural. —
' mént formada en [» aiguas de diferènts
estanys, especialmènt en las Indias orien-
tals, de ahónt se trau y purifica. Es .
medicinal, y la gastan los que traballan
plata y or pera soldar y per altres usos
del sèu ofici. Borraj, atíncar. Tinckal,
sauterna. Zinkal, borax , borate de sou-
de. Ácido borato.
BORREG, GA. s. m. y f. Lo anyèll que
no té sinó un any, ó que no arriba á
dos. Borro, borrego; borra, borrega.
Agnus hornus, vel anniculus. 4gneas
quí n'a plus d'un an. Agnello d'un anno.
BORREGO. s. m. Ronyonet de pa pétit
y rodó regularmènt blanc y de regalo.
Mollete. Exiguus panis delicatus. Miche,
pain mollet. Sorte di paneciuo,
BORREGUET, TA. s. m. y f. dim. de
BORREG Y BORREGA. Borreguille, borre-
guilla. Aguellus anniculus. Petit agneau,
agnelet. Agnellino.
BORRIM. s. m. territ. BORRISSOL. '
BORRISSOL. s. m.-La pelussa que se trau *
de sóbre del pel del panyo. Flojel. La-
nugo. Petite bourre. Cimatura.
BORRISSOL. Aquella especie de pel que surt
als aucélls ántes de surtirios la plóma,
39
306 -BOR
> . Flojel. Lanugo. Duvet. Peluria, penna :
matta. E
BORHISSOL. Aquella especie de pel de que
estan cubertas algunas fruitas y plan-
tas. Vello, pelusa. Lanugo , pappus. €o-
ton , duvet. Lanugine.
BORRISSOL. La pelussa que surt del telèr al
téxir lo lli ó llana; y també la pols ó
palla mólt ménuda que quéda de cer-
tas llavòrs després de batudas. Tamo.
. -Situs messium, telarum, etc. Bourre.
Borra.
BORRISSOL. Especie de pelussa que la pòls
cria sòta dels llits, baúls y altres mo-
. bles. Tamo. Situs, sordes. Espèce de
duvet qui s'amasse sous les lits. Brut-
tura. o :
songissor. Cualsevol partícula de fil 6 de
altra materia semblant que se apèga als
vestids y altras parts. Mota. Floculus.
Brin de fil, duvet , etc. , qui s'attache
aux, habits. Fiocco.
BORRÓ. s. m. Lo primér escrit ahónt se
. fan las esmenas y correccións. Borra-
dor , borron. Prima scripti ratio, for-
ma. Brouillon. Quadernàccio.
, BOR86. Tòpo 6 taca de tinta que se fa en
lo papèr. Borron. Litura. Páte. Scara-
. bocehio. |
sonné. La excrecencia que se forma en los
vegetals que desplegandse després pro-
duex las (ullas ó flors, 6 tôt junt. Fe-
ma, boton, gromp, grumo. Gemma.
Bouton , bourgeon. Gemma, bottone.
donò. En la imprémpta es lo defécte que
resulta de haber donad massa tinta ó de
haberla donada massa espessa. Pastel.
- Vitium ex nimio atramento in typogra-
phicis. Défaut dans l'impression.
. Gemma. |
nonrò. met. Cualsevol imperfeccié que
deslluex ó afea. Borron. Labes, vitium.
Defaut , imperfection. Macchia.
sonné. met. L' acció indigna y llétja que
. fa pérdrer la reputació y bona fama.
Borron. Dedecus ; probrum. Tache, fle-
trissure, obscurcissement. Macchia, dis-
+ ouore, Vergogua.
BORRONAR. v. n. soromar, en la segóna
accepció.
BORBONAR. Parland de ceps, olivéras, blatim
y altras plantas, estar la flor fecun-
dandse per produir luègo. Estar en
cierne, cerner. Germinare. Etre en
fleur. Germogliare. ,
BORRONEJAR. y. a. Escríurer séns as-
BOS
sumpto determinad, formand rasgos,
rúbricas ó altras figuras no més que
per passar temps é per efercitar la
plóma. Borrajear. Scripturire, sine
scopo et ordine lineas calamo formare.
Barbouiller du papier. Scarabocchiare.
- BORSA. s. f. ant. BOSSA.
BOS. s. m. Especie de senalleta , que re-
gularmént es de espart, y servex per
posarla á la bóca de las bestias de cár-
rega pera que no màlmetau los blats ni
se atureu á pasturar. Bozal. Buccula
sparti jumentorum ori affixa. Muselic-
re. Musoliera. |
Bós. Especie de morrallas que se posau als
gòssos 4 fi de que no m ueu. Bozal.
Pastomis. Muselière. Musoliera,
BOs. Trónc ab punxas de ferro que se po-
‘- sa á la bòca dels animals de cria pera
que uo mamen. Bozal. Ligneum viucu-
lum juvencorum ori afixom. Petite
planche garnie de pointes. Tanaglie.
BOSC. s. m. Lo siti poblad de arbres y matas
espessas, y també se diu del conjunt de
arbres y matas. Bosquè, sélva. Nemus,
.. silva, lucus. Bois, forét, futaie. Bosco.
BOSC ARTIFICIAL. Lo que per recreo se pianta
en alguns jardins. Bosquete. Silva arte
structa. Bouqueteau. Bosco artificiale.
. BOSCA , NA. adj. Lo que pertany al bosc
ó se cria en éll. Silvestre, selvatico,
selvoso , nemoroso. Silvester, nemoro- .
sus, silvasus, silvaticus. Bocager , sau-
vage. Boschereccio.
BOSCALL. s. m. Bocí de trónc estellad
per posarlo al fog. Tuero. Ligaum ad
ignem paratum. Menu bois sec. Le-
gname. |
BOSCATER. s. m. Lo qui se ocupa en -
“fer llénya y véndrerla. Lenador..Lig-
nator. Bucheron. Taglialegna, fale-
name.
BOSCATGE. s: m. Lo conjunt de arbres '
y matas espessas. Boscage. Silva, ne-
mus. Bocage. Boschetto.
BÓSFORO. s. m. Geog. Estret ó canal
èntre dòs continènts per ahónt se co-
- munica un mar ab altre. Bósforo. Bos-
phorus. Bosphore. Bosforo. :
BOSQUEJAMENT. s. m. ant. BOSQUETI.
BOSQUEJAR. y. a. Pintar las figuras ab
lo sèu colòr, peró sèns definir los con-
tòrns ni donarlos la última ma. Bosque-
jar. Picturam adumbrare, lineare.
Ébaucher , croquer , effumer , esquisser.
Abbozzare, schizzare.
BO
sosouesar. Disposar 6 traballar cualsevol
obra material séns concléurerla. Bosque-
jar. Opus adumbrare. Ébaucher. Di-
grossare. t |
sosquesan. Esc. Donar la primèra ma á
las figuras ó baxos relléus de cera, fang
6 altra materia abans que lo escultor
las acabe. Bosquejar. Primatn formam
materie seulptili indncere. Esquisser,
ébaucher. Abbozzare. |
BOSQUETS. s. m. La pintura que no tè
més que la primèra ma. Bosquejo. Pic-
tura informis nondum perfecta. Cro-
quis, ébauche , crayon , esquisse. Bozza,
bozzetto.
sosouets. Cualsevol obra material que no
está acabada. Bosquejo. Opus rude,
non expolitum. Ébauche. Abbozzo.
»osjueT;. met. Lo escrit ú obra de ingeni
no acabada. Bosquejo. Res adumbrata
tantum, nondum perfecta, Ébauche,
canevas. Schizzo , abbozzo.
ESTAR EN BOSQUETI Ó BOSQUEJAD. fr. Estar
cualsevol obra material sèns conclóurer.
Estar en bosquejo. Opus adumbratum
esse, nondum expolitum. Étre en ébau-
che, en esquisse. Essere abbozzato.
DOSSA s. f. Saquet fèt de tela ó altra co-
a flefible, que servex per portar 6
guardar alguna cosa. Bolsa. Loculus,
acculus. Bourse. Borsa, tasca y scar-
sella, o
x Saquet de cuiro 6 de altra cosa des-
fiaad per ficarhi los dinèrs, lligandlo
per la bòta 4 fi de que no caigan. Bol-
sa, bolsillo , bolso, gato. Marsupium,
loculus, crumena. Bourse. Borsa.
Bossa. La cuberta de cuiro, panyo 6 altra
elasse de drap que servex per tapar al-
ma cosa guardandla de là póls y con-
servandla. Funda , manguita. Tegmen.
Fourreau, enveloppe. Guaina.
sòssa. La que usaban los homes pera por-
tar recullid lo cabell. Bolsa, talega.
Saccalus ad inferiorem casariei partem
redigendam. Bourse d cheveúx. Borsa.
pòssa. La péssa de estòra que pénja sóta
dels carros y galeras y servex per po-
sarhi eféctes. Bolsa. Saccus sparteus,
reticulatus , inferiori parti-plaustrorum
aptari solitus. Sorte de sac dans les
charrettes et dans les chariots. Sacco.
sbssa. La túnica que conté y cubrex los
testiculs. Escroto, bolsa. Scrotum. Scro-
tum. Seroto, coglia.
mdssa. La que los sagristans portan pènja-
BOS 307
da pera ficarhi la extremitat del máneg
de la creu cuand la portan en las pro-
fessòns. Carcax. Sustentaculum. Espèce
d'étui pour porter une croix. Sostenta-
colo.
BÓSSA. BRAGA.
BOSSA DE CARTIPAS. La que portan los noys
al estadi que servex per escríurerhi sò-
bre y ficar lo cartipas dins cuand han
acabad. Cartapacio. Sacculus coriaceus.
Bourse de cahier d'etolier. Borsa de’
quinterni.
BÒssa DE CORPORALS. Pèssa composta de dos
: cartróus cuadrads, cuberts de domás 6
altra classe de drap semblant, forrads
de tafetá , i unids per un dels costats,
entremitj dels cuals se fican los corpo-
rals. Bolsa de corporales. Sacrorum [in-
teaminum theca. Corporalier. Borsa del
corporale.
BOSSA DE NAVAJAS. Tros de cuiro posad en
doble y cusid dèxandhi varias divisións,
en cada una de las cuals pod posarshi
una navaja. La usan particularmènt los
‘ barbérs. Navajero. Novacularum the-
ca, capsa tonsoria. Trousse, etui à ra-
. sotr. Borsa di barbiere:
BOSSA SÈNSE DIRÈRS, DIGASLI CUIRO. ref. que
ensenya lo poc que valen las cosas cuand
no servexen per alló 4 que estan desti-
nadas. Bolsa sin dinero lldmola cuero.
Quid vacuam dicas corium nisi vile,
. crumenam? Une. bourse sans argent je
la donne à tout. venant. Una borsa sen-
za danaro non val niente. |
BÒSSAS. pl Las arrugas que fa un vestid
cuand vé ample y no ajusta bè al cos.
Bolsas. Rugæ. Poche. Piega, crespa.
CONTAR AB LA BOSSA. fr. E£aminar lo estad
dels capitals abans de fér algun gasto
per proporcionarlo á las nostras possi-
ilitats. Consultar con el bolsillo. Cru-
. menam , facultates consulere. Consulter
sa bourse. Consultare la sua borsa.
ESPOLSAR LA BOSSA. fr. ESPOLSAR LA BUTXACA.
- FER Bossa. fr. Arreplegar dinérs. Acauda-
dar. Opes congerere. Thesauriser, amas-
ser de l'argent. Far colletta, far borsa,
NO PIGARSEN RES Á LA BOSSA. ÍT. NO FICARSEX
RES Á LA BUTXACA.
QUI CÒMPRA Y MÈNT EN SA BÒSSA no SÈNT.
ref. ab que se repren 4 aquells que per
fèr véurer que tènen mòlta habilitat ke.
minuexen sèmpre lo preu de las cosas
que còmpran. El que compra y miente
su bolsa lo siente. Seipsum fallit, qui
e
308 . BOT
parvi emisse jactat. Qui achete et qui
- ment, à sa bourse le sent. Qui compe-
ra e mente in borsa lo sente.
SANGRAR LA BOSSA. fr. SANGRAR LA BUTIACA.
TENIR BONA Bòssa, fr. Tenir abundancia de
dinérs. Tener talego. Pecuniá abunda-
‘re. Avoir le gousset bien garni. Star sul
grasso. :
TRÁURER LA BOSSA. fr. Prevenir dinérs per
" algun gasto gros. Alargar la bolsa. Pe-
cunias parare. Preparer de l'argent;
délier l'escarcelle. Snodar la borsa.
BOSSÈR. s. m. En alguns órdes monacals
lo qui fa de majórdom del monastir.
Cillerero. OEconomus. Cellerier. Celle-
Tajo. |
BOSSETA. s. f. dim. de zóssa. Bolsita ,
bolsica , bolsilla , bolsico , bolsillo. Parva
crumena. Petite bourse , bourson. Bor-
setta, scarcelliua. '
BOSSIC. s. m. ant. BÓSSETA. .
BOSSINADA. s. f. ant. nevès.
BOT. s. m. Pell de cabra 6 de altre ani-
mal adobada y cusida per tóts costats,
déxandhi solamént una obertura en un
dels caps, que servex per posarhi vi,
oli, 6 altre cualsevol licór. Odre, pelle-.
jo, cuero. Uter. Outre. Otre, otro.
s
BÒT. Barco pétitet y séus cuberta ab unas.
posts posadas al través per assentarshi
os que bogan, que servex pera trans-
portar gént y equipatges als barcos
ossos y pera córrer y traficar per
ing dels ports. Bote, batel, esquife.
Linter, scapha. Bot, petit bateau, es-
quif , canot. Schiffo.
LI
BOT. Lo salt que dòna la pilota al cáureró |
tirarla en terra. Bote. Repulsio pila à
corpore duro resilientis. Bond. Balzo.
BOT. ant. POT.
sòr. Movimènt violènt del cos, especie de
salt que se dòna per temòr ó susto. Re-
pullo. Subsaltatio. Vive demostration de
douleur , de ressentiment , etc. Balzo.
A BÒT y BoLea. mod. adv. usad en lo jog de
— pilota per expressar l' acció de tornar-
la al matèx tèmps de arribar á terra,
Á botivoleo. Pilz inter lapsum et saltum
repulsio. De volee , à la volee. Di posta
e volata.
INFLARSE COM UN BOT. fr. Inílarse excessi-
vamènt. Abotagarse, embotijarse. In-
flari, tumescere , intumescere. Se bour-
sóuffler. Gonfiarsi. .
PLÓURER À BOTS Y A BARRALES. fr. Plóurer ab
mòlta abundancia. Llover 4 cdntaros.
An
| BOT
Copiosè et violenter imbres ruere. Pleu-
voir d seaux , à verse. Piovere dirotta-
mente.
POSARSE COM UN BOT. fl". INFLARSE COM UN
BOT.
REVENTAR LO BOT. fr. met. Explicar lo sèu
- sentimént aquell que habia estad calland
per mòlt temps. Volar la mina. Tan-
dem disrumpere in iras. La bombe cré-
ve. Scoppiare.
BOTA. s. f. Eina de fusta que servex per
posar. vi, oli, y altres licórs. Se com-
pou de varias llengas de fusta unidas
per medi dels cércols que las abrassan,
y un poc més amplas del cèntro á fi de
que fassan panxa, ab una fusta rodòna
que tapa á cada cap. Cuba, bota. Cupa,
oltum. Cuve. Botte. i
BOTA. Especie de bòt pètit en forma de
pirámide ab un broquet de fusta á la
punta que servex per posarhi vi y béu-
rer. Bota, zaque, borracha. Utricu-
lus. Petite outre. Otrino. E
BOTA. La destinada pera transportar dro-
gas y altres géneros particularmént per
mar. Barrica, Doliolum. Barrigue, ton-
ne, boucaut. Barile, carratello.
BOTA. Especie de calsad de cuiro que cu-
brex lo peu y part de la cama. Bota.
Ocrea. Botte. Stivale.
BOTA, :Lo dobleg que se fa al extrèm de la
mánega. Vuelta. Extreme manicz par-
tis conversio. Manchette, parement.
Manichi,
- BOTA. met. La persòna mòlt grossa y que
fa mòlta panxa. Cuba. Ventrosus homo,
dolium crassitudine referens. Barrique.
Botte. mE
BOTA. ant. BOT, en la segóna accepció.
BÜTA DE CUYRO. ant. sòt, en la primera
accepció.
ESTAR AB LAS BOTAS POSADAS. Ír. Estar. pera
empéndrer algun viatge. Estar con las
| botas puestas , tener las espuelas calza”
das. In procinctu esse. Ævoir le pied
. dans l'étrier; étre tout botte. Aver il
, pie nella staffa.
ESTAR AB LAS BOTAS POSADAS. fr. met. Estar
disposad pera empéndrer alguna cosa.
Estar con las botas puestas , estar con
las espuelas, ó tener las espuelas cal-
zadas. Paratum, expeditum, promp-
tum, in procinctu esse. Etre prét , dis-
pose. Essere in procinto di partire, d'
intraprendere qualche affare.
POSABSE Ó TORNARSE COM UXA BOTA. Ír. En-
BOT :
arse mòlt, posar carns. Embarne-
i embastecer. Pinguescere. Prendre
de l'embonpoint. Diventar grasso come
¿Un bue.
BOTADA. s. f. Las posts estretas que ser-
vexeu per. fér una bòta. Duelas. Dolia-
res tabulæ. Douve , douelle. Doga.
BOTAFOG. s. m. Art. Bastonet que tè lo
artillèr per posarht la métxa á la punta,
poder axí calar fog dèsde lluny al ca-
nó 6 altra péssa de artillería. Botafue- -
go. Fustis ignifer ad bellica tormenta
accendenda. Boute-feu. Canna da dar
fuoco al cannone.
MTAFOG. met. BUSCARAHÓNS. ..
BOTAM. s. m. Lo conjunt de botas que
bi ha en un cellér. Piperia , barrileria.
Dolioram congeries. Futaillerie. Quan-
tita di botte.
Nrax. Lo conjunt de bòtas que tè un bar-
co pera: portar l' aigua. Botdmen , bo-
tería, tonelada, tonelería. Doliorum .
congeries, copia. Assemblage de ton-
neau x. Le botte d' un bastimento.
DOTANA. s. f. Trosset de fusta que se po-'
sa als forads dels bòts ó bòtas de vi pe-
ra que no véssen. Botana. Utri assuen-
dum ligni frustulum. Bouchon de bois.
Taracciolo.
BOTASIC, CA. adj. Lo que pertany á la
bitàmea. Botánico. Herbarius. Botani-
que. Botanico. |
Bòfime. 8 m. Lo qui profèssa la botánica.
Badasco, botanista. Herbarius. Bota-
, gute. Botanico: )
BOTANICA. s. f. La ciencia que dòna ré-
elas pera conéxer y elassificar las plan-
tu y ensenya las relacións que éllas té-
reo entre sí. Botdnica. Ars herbaria.
Botanique. Botanica. .
LOTAR. v. m. Fér bots 6 salts. Saltar,
brincar. Saltare. Sauter. Balzare. .
sa. Tornar á alsarse la pilota desprès
de haber pegad 4 terra. Botar. Luso-
ram pilam resilire, Bondir. Saltare,
taizare.
Mu i FORA. fr. P us. Expel-lir, tráu-.
rer a fora ab violencia. Botar. Impelle-
re, extrudere. Lancer, jeter. Gittare ,
lanciare.
OTAVANT. s. m. Instrumént de que se
servexen los ferrérs pera aplanar lo cas-
co dels animals cuand los ferran. Con-
sistex en una especie de pala de ferro
acérada , esmolada del cap, ab las bo-
ras del costat giradas amunt, y un má-
—
| , 309
neg del matéx ferro al darréra en figu-
ra de set, al cual sèn hi junta altre de
fusta que servéx per agafar y manejar
lo instrument. Pujavanté. Scalprum.
Bute, butoir. Incastro. '
BOTELLA. s. f. Especie de ampòlla de vi-
dre mòlt gruxuda, y que té lo coll mòlt
estret, en la que regularmènt hi cab un
porró. Botella. Ampulla. Bouteille. Fia-
sco y bottiglia.
BOTÈtLA. met. Lo licòr contingud dins de
alguna botélla; y axí diem: béuYerse
una BOTÈLLA de cervesa. Botella. Liquoris
mensura ampullam exæquans. Bouteille.
Bottiglia, fiasco.
BOTÈR. s. m. Lo qui fabrica bòtas. Cu-
bero, tonelero. Cuperum artifex , do-
liarius. Tonnelier. Bottajo.
BOTERÍA. s. f. Lo art d ofici de fer bò- '
tas. Toneleria. Doliaria ars. Tohnellerie.
L' arte del bottajo.
BOTET. s. m. dim. Lo bòt pétit de posar
vi. Botillo. Utriculus. Petite outre.
, Otretto. 7
BOTETA. s. f. dim. de nòTa. Botilla, cu-
beta. Doliolum. Petit tonneau. Bari-
etto. '
BOTI. s. m. Especie de calsad fét regu-
larmént de panyo que abriga un tros
de la cama, ahónt se botóna per la part
de fora, y caiend sòbre la sabata déxa
cuberta la mitat del peu. Botin , polai-
na. Ocrea. Guétre. Uosa.
BdTi. Las despullas que los soldads prenen
als enemigs en las entradas, combats, y
batallas. Botin. Manubiæ. Butin. Botti-
no, preda.
BOTIGA. 8. f. Lo lloc ahónt los botiguèrs
tènen de manifést y per véndrer los
séus géneros. Tienda , casatienda. Ta-
‘berna. Boutique. Bottega.
sorica. La del apotecari. Botica. Pharma-
copolium. Pharmacie, apothicairie.
Spezieria. s
BOTIGA. La-del barbér. Barbería. Tonstri-
. na. Barberie , boutique de barbier. Bar-
bieria. . o, .
BOTIGA. La del cadiraire. Silleria. Sella-
rum taberna. Boutique où l'on vend des
chaises. Bottega dove si vendono le se-
. die. o
BoTIGA. La del candelér de cera. Cerería.
Cereorum. taberna. Boutique où l’on
vend de la cire. Bottega del cerajuolo.
BOTIGA. La del candelèr de seu. Velerta. '
, Candelarum sebacearum taberna. Bou-
*
$10 ^ BOT
tique de chandelier. Bottega del cande-
aJo..
BOTIGA. La del cistellér. Cestería. Cistarum
officina. Vannerie. Bottega del panie-
rajo.
s0TIG4. La de llanas. Lanería. Lanaria ta-.
berna. Boutique où l'on vend la laine.
Bottega del lanajuolo.
BOTIGA. La de llibretér. Libreria. Libraria.
Boutique de libraire. Bottega di libraje.
BOTIGA. La de manyà. Cerrajería. Ferra-
ria officina. Boutique de serrurier. Bot-
tega del magnano. |
BOTIGA. La de miralls. Espejeria, Speculo-
rum taberna. Miroiterie. Bottega dello
specchiajo.
BOTIGA. La de passamanér. Cordonería.
. Restiarii officina. Passamenterie. Bot-
* tega dove si vendono passamani.
BOTIGA. La de pellér. Peleteria , pellejería,
pelletería. bellionis taberna. Boutique
de pelletier. Bottega del pellicciere.
BOTIGA. La de pentinèr. Peineria. Pectina-
rii taberna. Boutigue oú l'on vend des
peignes. Bottega del pettinajnolo.
BOTIGA. La de sabatèr. Zapateria. Sutrina,
sutrinum. Boutique de cordonnier. Bot-
tega del calzolajo. |
BOTIGA. La de sombrerèr. Sombrereria.
Pilearia officina. Boutique de chapelier,
Bottega del cappellajo.
BOTIGA. La de telas. Lencería. Lintearia ta-
. berna. Boutique de linger. Bottega di
biancheria.
sotiga. La del ‘vidrièr. Vidrieria. Taberna
vitriaria. Boutique de vitrier. Vetraja.
OBRIR BOTIGA. Ír. PLANTAR BOTIGA.
PARAR BOTIGA. fi. PLANTAR BOTIGA.
PLANTAR BOTIGA. fr. Posarse en algun puès-
to pera véndrer públicamènt algunas
manufacturas 6 mercaderías. Abrir
‘ tienda. Mercaturam instituere, taber-
nam mercibus aut artefactis instruere.
tablir une boutique. Piantar bottega.
FLEGAR LA BOTIGA. Dèxaria, tancarla. Al-
zar 6 levantar tienda. Tabernam clau-
dere. Detaler, fermer la boutique.
Chiuder bottega.
POSAR BOTIGA. ff. PLANTAR BOTIGA.
BOTIGUÈR. s. m. Lo qui tè botiga. Ten-
dero , lonjista. Tabernarius. Marchand.
Bottegajo. | |
soricuèr. Aucèll de uns tres pams de llar-
_garia. Tè lo llóm de un colòr blau cen-
fos, las plomas de las alas unas blan-
cas, altras bermellas, altras negras y al-
í BOT
"tras grogas, d trossos, las potes y lo
bèc negrencs, y.la part de davant del
cap cuberta de plómas mòlt finas y de
,un negre fòsc, ab un plomèro gros
mòlt bonic, que hi tè sòbre. Es manso,
" y se manté de insectes y llavòrs, es mòlt
comú en Africa y sèn troban també en
las islas Balears. Martinete, martin del
rio. Ardea pavonind. Aigrette. Garza
bianca. ©’ |
BOTIGUÈR DE PANYOS. Lo mercadèr que tè
botiga de panyos. Pañero. Pannorun
negotiator. Marchand drapier. Merca-
tante di pauni. |
BOTIJA. s. f. Eina de terrissa, mitjans
ra, rodóna, que té un coll eurt y es-
tret. Botija. Fictilis lagesa. Flacon.
,Boccetta. |
BOTIJASSA. s. f. aum. de mórua. Boti-
. jon. Fietilis lagena grandior. Gros fla:
ton. Boccettone.
BOTIJETA. s. f. dim. de sòrua. Botijilla,
botijuela. Fictilis lagena parva. Pell
, flacon. Boccettina.
BOTIL. s, m. L' home pétit y rodanró.
‘ Recoquin , retaco , zoquete , rechoncho.
regordete , morcon. Brevis homo, cris
susque. Homme trapu. Mastacco, mac-
cianghero. 2
BOTILLA. s. f. ant. sòri, en la segòna ac:
cepció.
- BOTILLER. 8. m. ant. Lo qui guarda k
- bòti. Botinero. Prede custos. Celu qu
garde le butin. Custode del bottino.
BOTILLERÍA. s. m. La casa ahònt fué
venen licòrs y altras bègudas. Bale
ría. Generosarum aliarumque potioss
taberna. Boutique de limonadier.
glieria.
BOTIQUI. s. m. Caxó pètit ple de mé
cinas per anar de camí. Botiquin.
sula medicaminum. Boítier. Scatola
chirurgo.
BOTIRÓ. s. m. BÒTIL.
BOTIVOLESA. s. f. L' acció de tora
pilota al matéx témps de cáurer en
ra. Botivoleo. Pila inter saltum et
sum repulsio. Le coup où l'on re
la balle avant qu'elle ait touche à
re ; l'action de Jouer de volee , de p
dre à la volee. L' azione di rimett
posta.
BOTJ, JA. adj. Lo qui ha perdud |
dici. Loco, insano, orate. Demen
sanus. Fou, insense. Pazzo, matt
pots. Lo imprudént ó de pos judici.
BOT ,
bnprudens, delirus. Fou, inconsidere.
Forsennato, pazzo a bandiera.
07. Lo estrambótic , arruxad. Atregua-
do. Temerarius. Lunatique. Lunatico,
sciocco.
sori. met. Abundantíssim , eforbitant. Lo-
co. Uberrimus, foecundissimus. Fertile,
abondant. Abbondante.
DT: ARREMATAD. Aquell que tè la bogería
eo tal pant que ja li es impossible cu-
rarne. Loco rematado , loco de clavo
pasado. Amentissimus. Fou achevé, fou
accompli. Pazzo da catena.
BOT) DE LLIGAR. expr. fam. que se aplica á
aquell que en las sévas accións proceex
com si no tingués entenimént. Loco de
atar. Furiosé agens. Fou à lier. Pazzo
da catena. *
se »orj mod. adv. Inconsideradamént,
sens reflekió. De bolin de bolan , d ton-
tas y d locas. Inordinatè, inconsulté.
Étourdiment. Forsennatamente.
ria LO BOTJ. fr. Dir 6 fér bogerías 6 dis-
harats. ar. Desipere, insanire, Ex-
travaguer. Farneticare.
ret Lo BOTJ. fr. met. Móurer mòlta tabo-
la. are Intemperantèr exhilarari.
Falatrer. Scherzare , pazzeggiare.
ti toasan BOTS. fr. Ser causa de que al-
gi perda lo judici. Enloguecer. Furia-
Te, dementare. Rendre fou, faire per-
dre l'uprit. Far impazzire.
tia rogna BOTJ. fr. met. Confóndrer al-
54 ab diversitat de especies de manèra
gue no acerte ni atine. Volver d uno lo-
co. Alicujus mentem perturbare, con-
fandere. Aliener l'esprit , faire devenir
feu. Impazzire. :
* ¿UE FA LO BOTJ À LA DERRERÍA y FA LO SA
M À La PRIMERIA. ref. que ensenya que
I" home tònto no fa sinó desprès de
mòlts desenganys y cuand ja no pod
més lo que l' home prudent y conside-
rad fa de bon principi ab previsió. Lo
que hace el loco d la derrería , hace el
bio d la primeria. Quod primum sa-
mens postremum conficit amens. Le sa-
re fait au principe ce que l'insense fait
| La fin. M pazzo finisce da dove co-
sincia il savio.”
ES BOT) CUAND NÈX MAY NE GUAREX. ref.
ue ensenya que las cosas que se apre-
en de pétit ó los hàbits que se agafan
1 aquella priméra edat dificilmènt se
vidam 6 se déxan. Lo que se aprende
| da cuna siempre dura. Durat quod
BOT 311
à crepundiis ediscitur. Ce qui s'apprend
au berceau, on s'en souvient jusqu'au
tombeau. Chi nasce pazzo non guarisce
mai,
RÍURER COM UN BOTJ. fr. Ríurer ab excès
fénd moviménts violénts. Descalzarse ,
despedazarse à descoyuntarie de risa.
Cachinnari, immoderatè ridere. Rire à
gorge deployce. Ridere smascellata-
mente, —, .
SAB MÉS LO BOTJ EN CASA SÈVA QUE LO SABI
EN CASA: DELS ALTRES. ref. que ensenya
que en los negocis propis mès hi entén
aquell á qui interessan , per poc que sa-
pia, que aquell que mirándsels de lluny
i vol donar cullarada sèns conexemènt.
Mas sabe el loco ó el necio en su casa
que el cuerdo en la agena. Plura domi
stolidus callet, quam mente sagaci pre»
ditus externa calleat ipse domo. Per-
sonne ne sait mieux ses affaires, que
celui d qui elles appartiennent. Sa me-
glio i fatti suoi un matto, che un savio
quel degli altri. 1,
TORNARSE BOTJ. fr. Pérdrer lo judici. En-
loquecer , dementarse. Insanire. Devenir
Jou. Insanire , diventar pazzo. i
BOTO. s. m. Rodeta de fusta cuberta de
seda ó altra roba que se posa á las bo-
ras dels vestids pera que ficandla dins
del trau los subjécte y corde. Ne hi ha
també sèns ánima com són los de metalli.
Boton. Globulus adstrictorius. Bouton
Bottone. . o
BOTÓ. BORRÓ, en la tercèra accepció.
soró. En las flors la pencélla tancada y
cuberta ab las fullas que la defensan,
fins á tant que se obre per haber ja pres
tòta la séva consistencia. Boton. Calix.
Bouton , bourgeon. Bottone, gemma.
BOTÓ. Xapa pétita y rodòna de ferro, que
. se posa á la punta del floret, y se acose
tuma cubrir de llana ó luda pera que
las estocadas no fassan mal. Boton. Cir-
culus ferreus ensis cuspidem obtumdens.
Bout de fleuret. Bottone di fioretto.
'soTÓ. ant. Gra de la cara. Pustula. Pus-
tula. Bube , pustule. Pustula. :
BOTÓ DE Foe. Lo cauteri que se dona ab
vn ferro bullént que acaba en figura de
BOTÓ. Boton de fuego. Cauterium. Bou-
ton de feu. Bottone da cauterio.‘
BOTÓ DE BÓDA. La péssa de fusta que se
posa en lo céntro de la roda ahènt es-
tan clavads los ratjs, y que tè un forad
al mitj per ahónt passa lo fuséll. Cubo,
312 BOT |
Rote modiolus. Moyeu de-roue. Mozzo.
8076 DE RODA. La extremitat del fusèll que
en los carruatges surt fora de la roda.
Pezon. Axis extremitas. Bout de fusee
d’essieu. Capo di. sala d’ una vet-
tura. ;
soròns. pl. ant. Boletas blancas y negras
que servexen pera votar. Habas. Glo-
bulis suffragiis designandis. Fèves. Fave.
BOTONADA. s. f. log de botóns per un
vestid. Botonadura. Globuloram ordo
pro unaquaque veste. Assortiment, gar-
niture de boutons. Bottonatura.
. BOTONAR. v. a. Cordar lo vestid ab los
botóns. Abotonar. Vestis clavulos ad re-
tinacula contorquere. Boutonner. Ab-
bottonare. |
BOTONAR. v. n. Parland dels arbres y plan-
‘ tas es tráurer lo borró. 4botonar. Gem-
mare. Boutonner. Germogliare, spun-
tare. .
BOTONERA. s. f. ant. TRAU. .
BOTÒNET. s. m. dim. de notó. Botonci-
co, botoncillo , botoncito. Parvus globu-
lus adstrictorius. Petit bouton. Botton-
cino. |,
BOTORNONS. s. m. pl. La postèrma 6
tumòrs que se fan en lo sòtabarba èntre
la gorja y las órellas. Paperas. Guttu-
ris tumor, Goítre. Gozzo. x
BOTSINAR. v. n. BUTSINAR.
BOTXA. s. f..Bola de fusta de medtá ta-
. +. Many, que servex pera tirarla en lo Jog
que diuen de bótxas. Bocha. Globulus
ligneus. Boule. Botcia.
sòTta. La obra que fa lo cuc de seda ab
sa baba,' te la figura de un ou de co- -
lòm y casi lo matèx tamany, de colòr
. de palla, blanc 6 blavenc. Capullo , ca-
pillo. Bombycis' folliculus. Coque; co-
con. Bozzolo.
sòrxa. Planta. mÈRBA CUQUÈRA.
sòrra. L' arruga del vestid, ja sia casual
ó ja fèta aposta, ó per estar mal cusid.
Se usa comuuamènt en plural. Fuelle.
Tumida ruga in vestibus. Faux plis.
Crespa, grinza.
sorxa. Pleg, fullatge 6 sacsó apuntad de
tant en tant de manéra que fassa dibux,
que se usaba antiguamènt per adòrno
ó com á guarnició dels vestids. Toma-
dero. Vestium plicatura ad ornatum.
Espece de falbala qu 'on mettait autre-
fois sur les habits. Piegatura.
BOTX4 BLAXCA. Mata ramòsa de cosa de dos
peus de alt, que té las fullas blanqui-
BOU
. mòsas y la flor groga. Albaida. Anthyl-
lis cytisoides. Espece d'arbrisseau, Ci-
tiso. - o
Borras. pl..Jog que se juga entre dis è
més persónas ab unas bolas mitjansèras
y altra més pétita que se tira á certa
distañcia; y guanya lo qui se arrima
més 4 èlla ab las altras. Juego de las
bochas. Globulorum ludus. Jeu de bou-
les. Giuoco di boccie.
BOTXÍ. s. m. nurrí..
BOTZINA. s. f, ant. TRÓMPA MARIXA.
BOU, s. m. Lo toro capad que servex pe-
ra las feinas del camp. Buey. Bos. Bœuf.
Bue .
BOU DE cassa. Ó es verdadér ó fingid. Lo
verdadèr es lo bou del cual se valen los
cassadòrs pera amagarse detras de éll y
. tirar désde allí 4 la cassa. Lo fingid es
una figura de bou fèta de cércols llea-
_gèrs y una tela pintada pera ficarse dins
' lo cassadòr. Buey de cabestrillo ; buey
de caza. Aucupatorius bos. Boeuf na-
. turel ou artificiel. Bue. I
BOU JóvE. Lo de pocs anys y que encara no
está donad ó posad al jou. Novillo. Ju-
vencus. Bouvillon. Giovenco.
Bou maLiciós. Lo bou que no envestex sinó
á cop segur. Byey marrajo. Bos calli
dus. Bœuf futé. Bue scaltro.
BOU MARÍ. VACA MARINA.
BOU MExÈR. Lo bou manso que va davan!
dels toros ab una esquèlla al coll y lo
server de guia. Cabestro , manso. De
sectarius, dux gregis. Bœuf qui va
la téte d'un troupeau. Bue castrato.
BOU Y ARBOS. loc. fam. ARROS Y GALL N
Y GALLINA Á LA OLLA.
AHÒNT ANIRÁS BOU QUE NO LLAURES? ref.
ensenya que en tòts los oficis y est
hi ha traballs que sufrir. 4 do irá
buey que no are? Nusquam sine la
officium. Aux gueux la besace. \
dove si è per le fratte.
JA ES DUR,LO BOU'AL AST. ref. que se diu d
las persónas á las cuals sels ha passad |
temps de apéndrer. Fa estd duro el à
cacer para zamponas; tiene ya d
la mollera. Duriòr est cera sigillo. N'ét
‘ plus en etat d'apprendre. Non è y
tempo.
LO BOU TIÉA L'ARADA, MES NO DE GASA.
ab que se dóna á enténdrer que lo
ballar sèmpre costa repugnancia.
buey traba el arado, mas no de su
do. Laborem nemo libenter s
- -
T»
BOX :
Chacun porte sa Mt mais force lui
est. Andarvi come la biscia all' incanto.
so YÉURER UN BOU Á TRES PASSAS. fr. fam.
ab que se pondèra la falta de vista de
algú. No ver siete sobre un asno. Aper-
ts ocalis omninó caligere. N'y voir
goutte: Non vede i campanili.
DOUADA. s. F. ant. Ramat 6 multitut de
bous. Boyada. Boum grex vel copia.
Troupeau de bœufs. Mandra.
DOUAS. s. m. aum. de sou. Bueyazo,
boyazo. Magnus bos. Gros bœuf. Bue
grande.
BOUET. s. m. dim. de sov. Bueyecillo,
bueyezuelo , boyezuelo. Parvus bos. Pe-
tit bœuf. Bue piccolo.
BOVA. s. f. BOGA. 2
BUVATJE. s. m. Dret que antiguamènt
se pagaba en Catalunya per los parells
de bous. Bovaje , bovdtico. Vectigas su-
per boum juga. Impót sur les bœufs de
labour. Dazio sopra i buoi. |
BÓVEDA. s. f. 4rg. Cualsevol sestre que
ía arc 6 fondo, 6 uo es superficie plana.
Breda. Fornix, camera. 4bside , vow-
te. Volta.
EIVEDA. SOTERBANI.
LOVER. s. m. Lo qui guarda bous ó los
conluex. Boyero, vaqueriao , vaquero.
Babalens. Bouvier , vacher. Bifolco.
DNY. A. adj Lo que pertany als bous
y vaca Boyuno, bueyuno , vacuno. Bo-
vimos, bovillus. Qui appartient aux
, Heus. Bovino.
BOX. s. m. Arbret mòlt comú en varias
parts de Espanya. Crèx en alguns llocs
fias i vint peus de alt, y en altres no
arriba 4 dos. Es mòlt ramos, y manté :
la: fallas tòt lo ivern, las cuals sòn pè-
tits, duras y lluèntas, y per axó se
cultiva per adòrnp.en los jardins. Tè la
fasta groga, y sumamént dura, y es
mólt apreciada pera obras de tornér y
tres usos. Boj, Duxus. Bus, bouis.
L»so, busso. |
X Entre sabatérs es una especie de bit-
ta de fusta, la cual remata 4 manéra de
arella y seryex pera cusir damunt de
a los trossos de cuiro 6 cordobá de
ae se fan las sabatas. Boj. Bacillus lig-
eus assuendis calceis deserviens. Buis.
farmotta.
CEDA. s. f. Lloc poblad de bòxos. Bo-
dal , bujedal, bujedo, bujeda. Buxe-
um. Lieu planté de huis. Bosco di bossi.
CED AL. s. m. ant. BOXEDA,
TOM. l.
515
BÒXET. s. m. Bastònet comunamènt de .
box, que servex pera fér puntas. Se fa
al tòrn: de mitj en amunt es més prim
á fi de capdellarhi lo fil, y de mitj en
avall es més gruxud pera que fassa pes.
Bolillo, palillo, majaderillo , majade-
rito. Paxillus torno politus pro reticu-
latis fimbriis texendis. Fuseaux. Trafu-
sola.
BOYA. s. f. Ndut. Tros de suro 6 fusta
ue lligad 4 un cap y nadand damunt
" de l’ aigua indica la situació de l' ánco-
ra. Boya. Tiguum aut suberis frustum
“anchorali allicatum et anchore locum
indicans, Bonneau, bouée. Segnale.
BR.
BRAC. s. m. POSTÈRMA. ;
BRAC. aut. Lo gós que se para al alsar la
pèssa de Cassa com ensenyandla pera
que li tiren. Perro de muestra. Canis
prede monstrator. Braque, brac, chien -
d'arrét. Cane da fermo.
BRACMAN. s. m. Lo sacerdot y filosop
entre los antigs indis. Bracman. Brach-
manes. Bracmane. Bramino.
BRAGA. s. f. La llenca de tela Llarga y es-
treta que se posa á las criaturas sota
, dels bolquérs pera poderlos netejar so-
vint sèns desembolicarlos. Meteder , cu-
lero. Panniculus suppositorias, Braie.
Brache. mE
BRAGAS. pl. ant. Especie de calsas amplas,
Bragas. Brace. Chausses. Braghesse-
BRAGAS. ant. CALSOTETE. MN
Á QUI NO ESTÁ ACOSTUMAD Á BRAGAS LAS GOS-
TURAS LI FAN LLAGAS. ref. que denota la
. repugbancia y dificultat qne casta fèr
las cosas d'qpe-no está nn avesad. 41
que no estd hecho d bragas las. costu-
ras le hacen Uagas. Turpi assuetus -
otio, levissimo labore conficitur. Celui
qui tient ses maiis croisées, sera aux
. abois s'i) doit travailler. Chi non è
avezzo al lavoro, il veder layorar
P-amazza, E en
BRAGADA. 8. f. En las bestias la part del
ços desde las angonals fins 4 las sòfra-
jas. Bragada.. Femur. La partie inté-
rieure des cuisses des bétes. Coscia.
BRAGUÈR. s. m. Lligadura composta de .
algunas faxas que se lligan á la cintura :
- y passan per sòta de las angonals, pera.
curar 6 sostenir la trencadura. Se fai
de varias materjas , com cér , cuiro, tes
49
BA ERA
la, etc. Braguero, apretadero. Fascia
intestina sustinens ne procidant. Brayer. :
Brachiere.
gnaçuèe. Ndut. Cada un dels dòs caps gru-
* xuds que sc'asseguran un per cada ca-
ra de la pala del timó, y servexen pe-
ra gobernarlo cuand falta la canya, y
pera que no sén vaje si faltan los gòlfos
en los cuals estréba y damunt dels cuals
roda. Braguero. Funes gemini in navi-
gii clavo firmati. Drague. Cavo.
BRAGUETA. s. f. La obertura de davent
. . de las calsas. Bragueta. Dracarum anti-
‘ cus hiatus. Brayette. Brachetta.
BRAHÓ. s. m. Lo muscle gros del bras
del animal; Muñon. Brachii torus, vel
ingens musculus. Gros muscle du bras.
Topetto. .
TENIR BOX BRAHÓ. fr. Ser bén fornid y ro-
bust. Tener buenos jarretes. Lacertis,
brac , nervisque pollere. Etre ferme sur
ses Jarrets. Sentirsi bene in gamba.
BRAM. s. m: La veu ó crid que fan alguns
animals férs com lo toro, etc. Bramido.
Fremitus, ruditus. Mugissement. Mug-
gito, mugghiamento.
BRAM. met. Lo crid 6 veu forta y confusa
del home cuand està coléric y furiòs.
Bramido. Vociferatio, vox intensa et
cura impetu prolata. Cri , voix forte et
confuse. Grido.
pram. met. Lo soròll gran que resulta de
la forta agitació del aire, del mar, etc.
Bramido. Stridor, fremitus, mugitus.
Mugissement. Strepito, ruggito.
Bram. La veu forta 6 lo crit dels ases. Re-
" buzno, rozniilo. Ruditus. Braiment.
Ragshio. ..
pram, La veu &'€rid del bou, Mugido. Mu-
"^ gitus. Mugissément. Muggito.
Bram. La veh 6 crid del vedéil. Berrido.
" Mugitus. Beuglement , . mugissement.
Mugghio, tuglio. — ' * 220
nram. La veu 6 crid del Heó y altras fé-
ras Rugido. Rugitus. Rugissement. Rug-
. ‘sito. - St 2
CORRER LA BRAMA. fr. vulg. conen
LA VEU. |
BRAMAR. v. a. Fèr brams. Bramar, dar
bramidos. Fremere, rudere. Bramer.
Gridare. :
mamar. Fèr brams los'ases. Rebuznar, ,
. roznar. Rudere. Braíre. Ragghiare.
"unawan. Fèr bramslo hou. Migir. Mugi-
re. Müpir. Muggire: |
*nawan, Fèr brams lo vedèll. Berrear.
BRA
. Mugire. Beugler , ‘ meugler, mugir.
Muggire, mugghiare. .
sramar. Fèr brams lo lleó. Rugir. Rugire.
Rugir. Ruggire. -
BRAMAR. met. Estar enfadad excessivamént,
Bramar. Furere , vehementer irasci
Devenir furieux. Fremere.
BRAMAR. met, Se diu de las cosas inanima:
das; com dels elemènts y del mar cui
estan agitads per algun impuls violen
eu rahó del soròll que fan. Bramar
Fremere , stridere, mugire. Bramer
Muggire, ruggire, fremere. :
BRAMAIRE: s. m. vulg. BALADBÈR.
BRAMIT. s. m. ant. sram.
BRAMOS, A. adj. ant. pesrriós.
DRAN. s. m. ant. ESPASA.
BRAN DE INGLATERRA. Especie de ball ant
espanyol. Bran de Inglaterra. Saltatx
nis ordo quidam. 4ncienne danse e
pagnole. Antico ballo spaguuolo.
BRANC. s. m. ant. RAMAT.
BRANCA. s. f. Lo lluc 6 grífol que bro
de la soca ó dels tróncs principals de
planta 6 arbre. Rama, brazo. Ram
brachium. Branche, rameau. Ramo.
BRANCA. La rama del arbre esquexada. 6
jo, garrancho. Discerptus ramus. Bra!
che d'arbre coupée. Ramo sbranato.
BRASCA. La rama tallada del arbre. Ram
Damus. Rameau. Ramreello.
BRAxCA. met. En la genealogía cs la per:
na que trau són orígen comú ab alt
de una matéxa soca. Rama. Prosevi
soboles. Rameau, branche. Stirpe. |
miglia, ramo.
BRAyCA. met, Lo tros 6 part separad:
algun tot peró ab dependencia de:
Ramo. Pars. Morceau , partie sepuré
dépendante d'un tout. Pezzo, br
boccoue, brandello. |
BRANCA URSIXA. Planta perpetua que té
tas las fullas radicals arnplas, gros
retaladas de la bora y un sol toc:
blad de flors poc vistósas. emo . 1
, ba gigante, Acanthús. Acanthe, br
‘che ursine, Brancorstna.
ANÀRSEX PER LAS BRANCAS © BRAXQUETAS.
met. y fam. Pararse en lo menos «i
tancial de algun assumpto dèxan
més important. Andarse por las ri!
Inania sequi. S'arréter à des mim
el négliger ce qu'il y a d'impor
Lasciare il proprio per l' appellativi
BRANCAL. s. m. 4rg. Cada una d
dos pédras picadas que posadas d
BRA
ea los dès costats de las portas ó finés-
tras sosténen la llinda. Jamba. Postis.
Dosseret, allege , jambage de porte. lm-
statura. |
BRANCALL. s. m. Lo conjunt de. rametas
talladas dels arbres, especialmènt cuand
són pétitas y primas. Ramojo. Ramus-
culorum congeries. Ramées. Frasconi.
DRANCAR. v. a. aut. AGARRAR.
BRANCATGE. 5. m. RAMATGE.
BRANCUTZ. adj. ant. pamòs.
IRANDADA. s. f. Lo movimént encon- |
tad de un cosà un costat y altre 6 en-
- davant y endarréra, com lo de las em-
harcacions cuand tènen mar. Vaiven.
. Fluctuatio, anceps motus. Branlement,
lalancement. Barcollamento.
BRANDAR. v. a. GRONXAR.
BKANDIR. Y. a. ant. BLANDIR.
BANDO. 8. m. ant. BLAxDÓ.
BANILLA. s. f. Lo cos dur á manèra de
lauya que la balena té en la barra de
dalt y que tallad 4.llencas mès ó ménos
1mplas servex pera iferénts usos. Ba-.
lena, barba de ballena. Os cetaceum.
Ealeine. Osso di ballena. .
uma. En los vanos es cualsevol de las
“cas de marfil , fusta fina 6 altra ma-
“ru en las cuals se encasta lo papér ó
2 a. Varilla. Flabelli feminarum vir
t. Petits bátons plats. Chiamansi co-
‘1 limi del vantaglio perche ordina-
niente sono d" osso di ballena. .
BRAMCEJAR. vw. n. ANÁRSEN PER LAS
BHINCAS.
MANQUETA, s. f. dim. de Braxca. Ra-
mio, ramilo. Ramusculus. Petite bran-
ce, Rametto.
"ms. pl. Lo conjuut de ramas pèti-
ts que se tallan dels arbres y servexen
'eularmént per llènya. Fusta. Ramus-
cili igni apti. Branchages , menu bois.
Frasconi.
I£AYXET. s. m. ant. dim. de mrac. Bra-
Gillo. Catulus monstrator. Petit braque.
Gnino da fermo. =
ÉIQUET. s. rn. dim. de BRAC. BRANXET.
iS. s. m. Mèmbre del cos que com-
Ken desdel muscle fins al extrém de la
ta. Brazo: Brachium. Bras. Braccio.
Us. En las balansas es cada una de las
dis meitats del canastró, de la cual pèn-
jo los cordòns, cordas 6 cadenas que
mitènen los plats. Brazo. Bilancis bra-
chium, Fleau. Raggio pesatore.
hs DE canta. Cualsevol dels dos llistòns |
4
BRA 515
que ixen dèsde mitj espatllèf cap en da-
vant, y servexen pera descansar y apo-
yar los brassos del qui está assegud.
. Brazo de silla. Sella brachia , cubitalia.
Bras de fauteuil. Bracciuoli. :
BRAS DE CAMPANA. Cada un dels dós.tross
de la fusta que en figura de creu sosté
la campana. Brazo de campana. Lig-
nei apicis, campane brachium. Hune.
Cicogna.
BRAS DE CREU. La meitat del pal que s'en-
travèssa en un altre dret pera formar
una creu. Brazo. de cruz. Crucis bra-
chium. Croisillon , traverse , bras d'une
croix. Traversa, braccio di croce.
BRAS DE LA CAMPANA. Lo ferro de la cam-
ana ahònt se lliga la corda pera tocar-
a. Cigiiena. Vectis ferreus campane
pulsandæ deserviens. Pièce de fer, à lan
uelle est attachee la corde de la cloche.
raccio. . |
BRAS DE Mar. Canal ample y llarg del mar
que éntra terra endins. Brazo de mar.
Brachium maris. Bras de mer. Braccio,
stretto. |
'BRAS DEL REGXE. Cada una de las distinctas
classes que represéntan al règne junten
còrts. Brazo del reino. Beipublice or-
dines. Chacun des ordres du royaume
député aux etats. Braccio.
BRAS DE RIU. Pert del riu que se separa y
corre dividida fins á tornarse à reunir
6 fins 4 la desembocadura. Brazo de rio.
Fluminis brachium. Bras de rivière.
Braccio di fiume. ‘*
BRAS DE RODA. ADÉ. RATJ DE RODA.
BRAS ECCLESIÁSTIC. Lo cos dels diputads que
represèntan al clero en las corts 6 jun-
tas del régne. Brazo eclesiástico. Eccle-
siasticus ordo. Deputes du clergé aux
états du royaume. Braccio della chiesa.
BRAS MILITAR. Lo cos de la noblesa repre-
seütad per sòs diputads en las corts.
Brazo de la nobleza. Ordo equestris.
Deputes de la noblesse aux etats du ro-
yaume. Braccio militare.
BRAS SECULAR. La autoritat temporal que
efercexen los tribunals y magistrats
reals. Brazo secular ó seglar, ó real.
Potestas temporalis, secularis auctori-
tas. Bras seculier. Braccio secolare.
AB LOS BRASSOS OBERTS. loc. met. Ab agrado
y amòr. Se usa ab los verbs REBRER, AD-
MÉTRER, ESPERAR, etc. Abiertos los brazos,
ó con los brazos abiertos. Benevolè , be-
niguè. 4 bras ouverts. A braccia aperte, ‘
316 BRA
DONAR LO BRAS Á ALGÚ, fr. Oferirli lo bras.
pera que se apoye en èll á fi de caminar
ab més descans. Dar el brazo. Bra-
. chium tendere quo aliquis sustineatur.
Offrir , présenter son bras. Stendere a
uno de 'braccia.
DONAR LOS BRASSOS. fr. fam. ABRASSAR.
DONAR UN BRAS. fl. DONAR ALGUNA COSA DE BO.
ESTARSE AB LOS BRASSOS EXCREUADS. ÍT. ESTAR-
SE AB LAS MANS PLEGADAS. Qi
LO BRAS AL PIT Y LA CAMA AL LLIT. ref. que
aconsella que pera cada cosa se fassan
los medis proporcionads pera conseguir-
la. La pierna en el lecho y el brazo en
el pecho. Non omnibus omnia expediunt.
Ne pas plaindre ses soins pour réussir.
Lavorare al bisogno.
NO ALLARGAR MÉS LO BRAS QUE LA MÁNEGA.
ref. que advertex que ningú gaste més
de lo que permeten las sévas possibili-
tats, ni pretènga més de lo que corres-
' pon á sa classe y estad. Extender la
pierna hasta donde llega la sábana : no
estirar la pierna mas de lo que aleanza
la manta. Neque sumptus ultra facul-
tates, neque ultra meritum petitiones
decent. Ne dépenser plus de ce qu'on a.
Non distendersi più che il lenzuolo non
€ lungo.
SÓTA LO BRAS. mod. adv. 8ÒTA L'AXÈLLA.
BRASA. s. f. La materia com carbó, llè-
nya, etc.,'encesa y penetrada del fog.
Brasa, ascua. Pruna. Braise. Bragia,
brace. |
DONARSE BRASA, fr. fam. Apressurarse á fer
alguna cosa. Darse prisa. Festinare. Se
presser, se háter. Far presto, spacciarsi.
ESTAR Ex BRASAS. fr. met. Tenir gran inquie-
tut y desfici per algun cuidado, recel ó
temòr. Estar en brasas , ò como en bra-
sas, ó en ascuas. Sollicito, anxio ani-
mo esse; curá, sollicitudine angi. Etre
sur les epines. Stare sulle spille.
ESTAR ENCES COM UNAS'BRASAS, Ó COM UNA BRA-
sa DE FOG. fr. met. ab que se denota que
algú té lo colòr de la cara mòlt bermell
- 6 pujad per agitació ó per ira. Estar
hecho unas brasas, ó un ascua ; echar
ascuas. Vultu, ore.ignescere. Avoir le
visage tout en feu. Pigliar fuoco.
PASSAR PER LAS BRASAS. ÍT. BRASEJAR.
BRASEJAR. v. a. Mitj rostir ó rostir
lleugeramènt damunt de las brasas. Soa-
sar en las ascuas. Prunis leviter torre-
re, assare. Rótir légèrement sur les
. braises. Arrosticciare.
NM BRA |
BRASER. s. m. Pèssa de métall, en figu-
ra de cossi, ab dós nansas, en que se
posa fog pera escalfarse. Se sol col-locar
en una tarima anomenada capsa. Brase-
ro. Foculus. Brasier. Braciere.
BRASERET. s. m. Especie de caxeta que
té réxa en la tapadora y seryex pera
posarhi fog 4 fi de escalfarse los peus.
Lo usan generalmént las donas. Brase-
rico , braserillo , braserite, rejuela , es-
tufilla. Foculus calefactendis pedibus.
Couvet , chaufferette. Caldanino. |
BRASIL. s. m. La fusta de un arbre nata-
ral de Campeche en l’América. Es de
colòr bermell fóse, pesant, astellosa, y
servex pera tints. Brasil, palo brasil ó
del Brasil , palo campeche ó de Campe-
che. Hematox yli campechianì lignum.
Bois de Brésil. Brasile.
BRASIL. Colór de la fusta del matéx nom,
' é encarnad que servia per aféit de las
donas. Brasil. Purpurissum. Couleur
rouge. Cinabro, minio.
BRASILET. Fusta ménos dura y més ba- '
xá de colór que lo brasil fi. Brasilete.
Ligni rubelli genus. Bresillet. Brasile di
inferiore qualità.
BRASSA. s. f. Mida de sis peus que pren-
gué aquest nom perqué es la mida co-
muna dels brassos estesos. Braza. Men-
sura sex pedibus constans. —Brasse.
Braccio.
snassa. Naut. Cap que se lliga en cada un
dels extréms de las vergas, y servex pe-
ra subjectarlas y mantenirlas en la post-
‘ ció que convinga á fi de que las velas
reban lo vént bé pera navegar. Braza.
Funig in antenua revinctus. Hale-bas.
Caricabasso per 1 pennoni. |
BRASSAD. s. m. Lo que se pod contenir
entre los dos brassos arquejads; y en
aquest sentit se diu: un srassap de llé-
nya, de palla, etc. Brazado, brazada.
‘Quod duobus brachiis amplecti potest.
Brassee. Bracciata.
BRASSADA. s. f. Lo movimént que se fa
ab los brassos extenendles alsandles,
com cuand se tira una galleda de aigna
de un pou. Brazada. Brachiorum ex-
tensio, elevatio. Mouvement qu'on fait
avec les bras en les élevant. Muoto che
si fa colle braccia.
BRASSAL. s. m. Pèssa de l'armadura an-
tiga que cubria lo bras. Brazal, brace-
ral , brazalete. Brachii ferreum tegmen.
Brassard. Bracciale.
BRA . 7
BRASSALET. s. m. Adórno de dona; que
cenyex lo bras més amunt de la munye-
ca: sol ser de or, tumbaga , etc. Braza-
lete. Armilla, brachiale. Bracelet. Ma-
piglia y braccialetto. |
BRASSAS. s. m. aum. de Bras. Brazazo.
Magnum brachium. Gros bras. Drac-
cione. |
BRASSATGE. s. m. Ndut. La mida ó mi-
mero de brassas que hi ha désde la su-
perficie de l'aigua fins al fóndo. Braza-
je. Mensura altitudinis à superficie ad
fundum maris. Brassiage. La misura
d'acqua dalla rena alla superficie. — :
BRASSEJADA.. s. f. Lo movimèut dels
brassos executad ab esfors y valentía.
Braceada. Brachiorum jactatio aut ten-
sio. Mouvement qu'on fait avec les bras.
Bracciata. .
DRASSEJADOR. s. m, ant. Lo qui té bon
bras pera tirar la barra, llansá ó altra
arma de las que se tiran. Bracero. Ja-
colator validus, torosus. Celui qui tire
bien la barre, qui a bon bras à ce jeu.
lanciatore. |
BRASSEJAR. v. n. Môurer 6 manejar los
brassos. Bracear. Brachia movere, jac-
tare. Mouvoir les bras. Rimovere le
braccia.
WASSER. s. m. Lo jornalèr que se lloga
cultivar la terra ab l’axada, ara-
a 6 altra eina. Bracero , gañan. Agres-
bs mercenarius , operarius. Journalier.
Lrorante alla giornata, operario.
usée, ant. Lo qui dona lo bras á altre
pera que se apoye en éll. Comunmént
te entenia dels que donaban lo bras á
hs seayóras. Cuand en lo palaci real hi
laba patges dels que désde noys en-
traban á servir á la reina ó als prínceps,
un de ells tenia lo efercici de donar lo
bras á la reina, y se li deya mnassèr.
Bracero. Brachio alium sustentans. Celui
qui donne à un autre son bras pour
s'appuyer : on le dit plus commurtement
de celui qui donne le bras aux dames.
' Bracciere.
BRASSET. s. m. dim. de Bras. Bracillo,
bracito , brazuelo. Brachiolum. Petit
bras. Braccietto.:
SÉR BRASSET. fr. DONAR LO BRAS À ALGÚ.
DRAU , VA. adj. Feròs, indómit, salvat-
ge. Regularmént se diu dels animals no
domesticads. Bravio, bravo. Ferox,
agrestis. Farouche, feroce, sauvage;
brave. Bravo.
517
BRE:
. BRAU. Valènt, esforsad. Bravo. Strenuus,
fortis Brave , vaillant , courageux. Pro-
e.
BaAU. Bo, excel-lènt. Bravo. Egregius,
eximius. Bon, excellent , parfait. Ec-
cellente. i
BRAU. s. m. Bou pétit que tòt just té un
any. Becerro. Vitulus , juvencus. /equ.
Vitello. 2 ;
BRAVADA. s. f. L'olór fort y molést que
Hansa alguna cosa. Tufo, tufarada. Gra- .
vis halitus, odor. Exhalaison , vapeur,
touffeur. Alito.
BRAYADA DE vi. Lo tuf que fa lo alé de
aquell que acaba de béurer vi. Estocada
de vino. Vini halitus acer. Bouffee de
vin. Sentore di vino.
BRAVAMENT. adv. mod. Bé, copiosa-
' mént, en gran manéra. Brayamente.
Egregié , optime, abundè. Bravement,
abondamment , copieusement. Brava-
mente , abbondantemente.
BRAVATA. s. f. Amenassa féta ab arro-
gancia pera intimidar á algú. Bravata,
bravura. Mina jactatz , verborum ter-
ror. Bravade. Bravata, braveria.
BBAYATA. Ditxo 6 fet de fanfarró. Bravata,
baladronada , fanfarria. Jactatum ina-
niter. Rodomontade. Burbanza, traso-
neria , rodomanteria, spaccata. :
BRAVATEJAR. v.a. Tirar bravatas. Bra»
vear , desquijarar leones. Facinora ven-
ditare , inaniter se jactare. Braver , me-
nacer , faire des rodomontades. Brava-
re, minacciare.
BRAVEJAR. v. n. BRAVETEJAR.
BRAVESA. s. f. Ferocitat. Bravura, bra-
veza. Ferocitas. Ferocite. Ferocità.
BhEGA. s. f. Disputa, barallas. Brega.
Rixa, contentio. Melee. Mischia , zuffa.
BREGA. Bulla, tabola que se fa pera cele- .
brar alguna cosa. Chacota. Joculatio.
Badinage, joie bruyante, Trastullo,
solazzo.
ARMAR BREGA. fr. Embolicar , causar rabòns
ó disputas. 4rmar pendencias. Rixas
suscitare, movere. Chicaner , chercher
uerelle. Gavillare: cercar cinque pie-
di al montone.
MÓURER BBEGA. fr. Divertirse ab molta bró-
ma , crids y riallas. Chacotear. Joculari,
cachinnis perstrepere. Badiner, se ré
jouir, s'amuser d'une manière bruyante.
Trastullare , schiamazzare.
BREGADOR, RA: s. m. y f. Lo qui brega
lo cinam ó lli. 4gramador. Tundendæ
I
318 ‘BRE
vel macerande cannabis opifex. Celui |
qui broie le chanvre. Canapajo. .
BREGADORAS. s. f. pl. Lo instramènt
que servex pera bregar lo cánam 6 lli.
Agramadera. Instrumentum quo can-
nabis maceratur. Broie ; mague. Ma-
ciulla.
TENIR BOXAS BREGADÒRAS. fr. met. y fam.
Ménjar mòlt y deprèssa. Estar picada
la piedra. Deglutire, vorare. Tordre et
avaler. Macinare a due palmenti.
BREGAR. v. a. Trencar lo cánam ó lli pe-
ra tráurerne lo fil. 4gramar. Cannabem
conterere , macerare. Broyer. Macinare.
BREMA. s. f. La recol-lecció y cullita dels
rahims, y lo temps en que se fa. Ven-
dimia. Vindemia. Pendange. Vendem-
mia.
BREMAR. v. a. Recullir lo fruit de las
- vinyas. Fendimiar. Vindemiare. Ven-
danger. Vendemmiare.
BRENA. s. f. sanèma.
BRENAR. v. n. BaRÈNAR.
BRENYA. s. f. aut. Terra trencada èntre
rocas y plena de malesa. Breña. Pre-
rupta montium , dumetis, aut vepretis
consita. Terrain raboteux, crevassé,
scabreux , rempli de ronces. Scabro,
ronchioso.
BRES. s. m. territ. BRÈssot.
BRESCA. s. f. Cos esponjós que las abe- .
llas fan de cera, tót guarnid de casetas
de figura e£ágona, ahónt fabrican y
guardan la mel. Panal. Fayus. Rayon,
gâteau de miel. Cassetta, bugno.
BRESCADOR. s. m. Instrumént que ser-
vex per obrir los bucs de las abellas. Es
de'ferro de cosa de un pam y mitj de
llarg, fènd de un dels caps com un en-
formadór no mòlt punxagud, y tenind
del altre un ganxet com la ungla de un
aucèll de rapinya. Tempanador. Ferra-
mentum alveariuin operculis detrahen-
dis. Instrument qui sert à ouvrir les ru-
ches. Strumento per aprire le arnie.
‘ BRESCADURA. s. f. L'acció de brescar.
Castrazon. Alveariorum castratio. L'ac-
tion de chátrer les ruches. L'azione di.
cavar mele dall’ arnie.
BRESCAR. v. a. Tráurer dels bucs part
de las brescas ab la mel dexandhi las su-
ficiénts pera que las abellas pugan tor-
nar á fabricarne. Gastrar. Alvearia cas-
trare. Chátrer les ruches. Levar via una
parte del mele delle arnie.
BRESSAR. v. n. Grònzar lo bréssol. Bri-
LI
2 BRÉ |
‘zar, mecer la cuna. Cunam agere, agi-
tare. Bercer. Anuinnare, cullare.
BRESSO. s. m. Nom que se dòna á varias
plantas de un matèx género, que tòtas
tènen las arrels grossas, la fusta dura,
las fullas y las flors pètitas, y aquestas
de un colór- de .púrpura mòlt bònic.
* Brezo. Erica. Bruyere. Erica. | © 0
BRESSOL. s. m. Especie de llitet en for:
ma de caxó mès llarg que ample, lo
cual se pod grònxar fácilmént pera que
-dorman las criaturas. Cuna. Cong, cu-
nabula. Berceau. Culla.
POSAR AL BRÈSSOL. fr, Encunar. Iofantem
cunabulis iinponere. Mettre un enfant
dans le berceau. Mettere in culla.
- BRESSOLAR. v. a. territ. BRÈSSaR.
BRÈSSOLET. s. m. dim. de maÈssot. Cu-
nica , cunilla , cunita. Parva cunabula.
Petit berceau. Cullina. i
BRETOL. s. m. Home desvergonyid, que
no té modos ni criansa. Pillo. Nebulo.
Coquin , vaurien , maraud , fripon. Bric-
cone , birbo.
BRÈTXA. s. f. La obertura que fa en las
murallas la artillería ‘6 cualsevol altra
máquina de guerra. Brecha. Pars muri
bellicis tormentis diruta. Bréche. Brec-
cia.
OBRIR BRÈTXA. fr. Arruinar ab las máqui-
nas de guerra part de la muralla de una
‘ plassa, castell 6 altra cualsevol fortifi-
cació -pera poder donarhi lo assalt.
Abrir brecha. Tormentis moenia quate-
.re, diruere. Faire brèche. Far breccia.
BREU. adj. Lo que es de poca extensió ó
duració. Breve. Brevis. Brief, court,
concis , succint. Brève, curto:
sRÈu. s. m. Lo butleto apostólic que con-
cedex lo papa ó lo sèu llegat á latere.
Sàn diu saku perqué s'escriu y despat-
xa séns aquellas cláusulas mès egtensas
y llargas que hi ha en las butllas. Bre-
ve. Breve pontificium. Bre/. Breve.
preu. s. f. Nota musical que val dòs com-
' passos, y se figura ab una o èntre,dòs
ralletas que la tocan. Breve. Musice
signum temporis mensuram brevians..
Brève. Breve.
Ex BRÈU. mod. adv.. Luègo , dins de poc
temps. En breve; breve. Brevi. Sous peu,
. d'abord.'Frappoco.
' BREUET , TA. adj. dim. de mkv. Breve-
cico , brevécillo ; brevecito. Breviculus,
En abrege. Brevino.
DREUGETAT, s. f, ant. BAEVEDAT.
BRI .
BREUMENT. adv. mod. Ab brevedat. Bre-
vemente. Breviter. Brievement. Breve-
mente, suocintamente. - .
BREVATGE. s. m. Cualsevol beguda com-
" posta de ingrediènts desagradables al
paladar. Brebaje. Injocunda [potio.
| Breuvage. Beveraggio, bevanda.
DREVEDAT. s. f. La poca extensió 6 du-
ració de alguna cosa, acció ó succés.
Brevedad: Brevitas. Bricveté. Brevità,
" cortezza.
BREVIA RI. s. m. Lo llibre que conté lo
reso ecclesiástic de tôt lo any. Brevia-
rin.’ Breviarium. Breviaire. Breviario,
ufficio.
eseviani. Especie 6 grau de lletra pètita,
| de que se usa en la impressió dels bre-
viaris manuals. Breviario. Characteres,
forinæ minute litterarum. Caractère
d'imprimerie ‘trés-petit. Carattere di
stamperia cosi chiamato.
DREV:ETAT. s. f. ant. BREVEDAT. .
BREVISSIM, MA. adj. sup. de maku. Bre-
visimo. , Brevissimus. 7rés-court, bien
roncis. Brevissimo.
BREVISSIMAMENT.. adv. mod. sup. de
tbumÈnT. Brevisimamente. Brevissimè.
Tres-brievement. Brevissimamente.
BREVITAT. s. f. ant. BREVEDAT.
EVOL. adj. Débil, de poca resistencia.
Eadeble. Debitis. Faible, débile. Debo-
le, vole ,- frale. ’
ERI. s. m Cada un dels filets que contènen
sinas plantas ántes de -limpiarlas,
com lo cánam, lli, llana, etc. Zebra.
Fdamenta. Brin. Gambo. |
ES. DRAP DE CÁNAM:
M dt cars. Cada un «dels fils que fà la
cun. Zebra. Fibra. Filament de vian-
de. Filamento, fibra.
ez: pe 111. La part més fina del lli ántes de
tiarlo. Estopilla. Lini infecti pars sub-
tlior. Filasse de lin trés-fine. Filimento.
221 DE sarnÂ. Cada un dels tres filets que
fa la flor del safrà. Hebra. Croci pistil-
inm. Filaments qui composent les houp-
pes du safran. Filetti.
BKIA. s. m. Especie de mal que consis-
tex en uns granets bermells y apinyads :
| que surten dla péll, los cuals cundexen
mòlt, dónan picór y regularmènt áca-
ban forimand una especie de crostas cóm
sagó menod. Herpes. Herpes. Hérpe. |
Erpete. à
Mii VÉRBOL. VÉRBOL.
HIAL. s. m. ant, Especie de vestid que
BRI 319
usaban las denas antigamènt: se lligaba
á la cintura y baxaba rodó fins als peus.
Brial. ¡Muliebris tunica à renibus ad
-talos usque defluens. Jupe de soie cu
d'une autre étoffe riche. Gonna, gon- .
nella. .
BRIBA. s. f. Vagamundería, dropería.
Briba. Desidia, otiositas. Faineantise,
gueuserie. Infingardaggine , pigrizia.
ANAR À LA BRIBA. fr. Vagamundejar, fèr lo
. dropo. 4ndarse d la briba ; andar d la
gandaya ; correr 6 buscar la gandu-
ya. Ottosé vagari. Truander, mener une
vie oisive. Baronare , birboneggiare, far
la birba.
FÈR LA BRIBA. fr. BRIBONEJAR.
BRIBAR. v. n. AXAR À LA BRIBA.
BRIBÓ, NA. adj. Dropo, tunante. Brikon,
galopin. Deses, vagabundus. Drôle , ri-
baud, fripon , trucheur, cogdin, ribleur.
Briccone, birbo, birbante.
BRIBONADA. s. f. Dolentería, picardía.
Bribonada. Nequitia, calliditas. Fripon- '
nerie , coquinerie , polissonnerie. Bric-
conata. )
-BRIBONALLA. s. f. Conjunt de bribons.
Picaresca , jabardo , jabardillo , gaza-
pina. Nebulorum turba, improhrorum
cxtus. Zroupe de vauriens. Truppa di
mascalzoni.
-BRIBONAS. s. m..aum. de sarsò. Bribo- '
nazo. Summé callidus, versutus, ne-
quissimus> Franc coquin, pendard
- fieffe. Birbonaggio , forcaccio..
'BRIDONEJAR. v..n. Fér vida de bribó.
Bribonear. Versutias exerogre, vagam
. vitam ducere, Friponner , coquiner , li-
bertiner , ‘polissonner. iBirbaneggiare,
baronare, birbanteggiare. i
-BRIBONERÍA. s. f. Vida ó efercici de
‘ bribó. Bribonerla. Otiositas, vagatio.
Friponnerie , vie ou metier de fripon.
Briboneria, bricconeria.
BRIBONERÍA. Ditxo 6 fèt de bribó. Picardia.
Improbitas. Mechancete. Friponeria,
bricconata.
i LA BRIBONESCA. mod, adv. Fénd lo dropo.
A la briba. Otiosè. Oisivement. Alla
'birba.
BRIBOXET. s. m. dim. de sais. Bribon="
zuelo, briboncillo. Vafellus. Friponneau.
Bricconcello.
BRICO, NA. adj. ant. .Brimó. i |
BRIDA. s. f. La corretja ó corretjas aga-
fadas al fre de las eaballerías pera que
lo qui ya á caball puga gobèrnarlas ti-
320 BRI
rand 6 &fluxand. Rienda, brida. Fre-
num. Bride. Briglia.
À BRIDA SATUDA. mod. adv. met. Ab mòlta
violencia, mòlt deprèssa. 4 rienda suel-
' ta. Laxatis habenis. 4 bride abattue.
Correre a tutta briglia. |
Á BRIDA BATODA. met. Sèns subjecció, ab
tóta llibertat. 4 rienda suelta. Laxatis
habenis. Avec la bride sur le cou. A
briglia sciolta.
AFLUXAR LA BRIDA AL CABALL. fr. Allargarii
la brida pera que camine ab més veloci-
tat. Abrir la mano al caballo. Equo
frena laxare, remittere. Lácher, ren-
dre la main à un cheval. Lasciar la
briglia.:
MENAR PER LA BRIDA. fr. Guiar las cabalca-
. duras anandlos al davant ó al costat te-
nind la brida ‘4 la ma. Llevar del dies-
tro ó de diestro. Freno vel capistro du-
cere. Mener par la bride , par le licou.
Condurre, guidare per briglia.
TENIR LA BRIDA. fr. met. Contenir á algú,
fér que no s'excodesca en algutia cosa.
Meter en freno, refrenar. Modum po-
pere, cohibere, corrigere. Tenir en bri-
de, assujettir avec le frein. Tener al-
cuno in briglia, tirar la briglia.
TIRAR LA BRIDA. fr. met. Subjectar, conte-
nir, reduir. Tirar las riendas. Habenas
cohibere , continere...4ssujettir. Frena-
re, rinturzare. |
BRIDECU. s. m. Corretja que se cenyex
á la cintura, la cual té á la part esquer-
ra dòs corretjetas que pènjan y estan
unidas per la part inferiór per engan-
xarhi lo sabre, espasa , etc. Biricú. Bal-
teus. Ceinturon , porte-epee. Cinturino.
BRIGADA. s. f. Milic. Cert número de ba-
taltons ó escuadróns. Brigada. Legio,
militaris manus pluribus .cohortibus
constans. Brigade. Squadroni o batta-
glioni comaudati da un brigadiere.
mricapa. Milic. En alguns cossos militars
cert nümero de individuos. Brigada.
Manipulus. Brigade. Brigata.
BRIGADA. Milic. Cert número de animals ab
los sèus tirs y conductórs que van ab
alguna divisió de trópa pera portar las
provisiòns de campanya y.tót lo demès
necessari. Brigada, Jumentorum nume-
rus certus machinis et sarcinis exercitús
vehendis. Brigade. Truppa, brigata.
BRIGADÈR. s. m. Grau militar superiór
al de coronèl é inferior al de mariscal
de camp en lo efércit, ó comandant de
BRI |
escuadra en la marina: Brigadier. Tri-
bunus militum, legionis, seu alz, seu
parve classis prefectus. Brigadier. Bri-
gadiere.
BRIGOLA. s. f. ant. Máquina de que usa-
ban los antigs pera bátrer las murallas.
. ' Brigola. Machina quassandis muris de-
serviens. Ancienne machine de guerre.
Antica machina di guerra.
BRILL. s. m. Instrumént de que se serve-
xen los cassadòrs pera imitar los xis-
clets dels auimals, com la guineu, la
dlébra, lo cunill, etc. Chilla, chillo.
Fistula aucupatoria , animalium sibilum
fingens. Appeau. Fischio, fistio.
BRILLADOR. s. m. Especie de flauteta ó
trasto de fang que tirandhi.aigua y bu-
fandhi per un forad fa un so que imita
lo cant y los gorguetjs dels aucélls. Re-
clamo, pito. -Htex aucupis, folliculus
avis vocem imitans, 4ppeau, sifflet. Ri-
chiamo, fischio.
BRILLANT. p. pres. de BRiLLaR. Brillante.
Scintillans. Brillant , eclatant , luisam.
Brillante. x
BRILLANT, 8. m, Diamant abrillantad. Bri-
lante. Adamas maguo lumine radians.
Brillant. Brillante brillantato.
BRILLANTOR. s. f. Lo resplandór ó llum
que despedex de sí alguna cosa. Brillo,
.' brillantez. Fulgor, sciutillatio. Éclat,
étincellement , brillant. Splendore, lu-
me, lampeggiamento.
BRILLAR. v. n. Resplaudir, despedir ratjs
... de llum, com las estréllas, los diamants,
etc. Brillar. Fulgere, splendere, radia-
re. Briller , eclater , luire , reluire. Bril-
lare , splendere. |
BRILLAR. Imitar lo cant dels aucélls ab lo
brilladór. Reclamar. Folliculo aves al-
licere, earum voces imitando. Piper,
réclamer, appeler un oiseau avec un
appeau. Ricchiamare, uccellare.
BRILLAR, Tocar lo brill. Chillar. Aucupato-
riá fistulá animalium sonum fiugere , si-
mulare. Piper. Zuffolare , fischiare.
BRILLO. s. m. Brillantór. Brillo. Fulgor.
» éincellement. Splendore.
BRINDAR. v. n. Béurer á la salud de al-
gú. Brindar. Bibere alicui bene pre-
cando. Toster. Bere alla salute di uno,
fare brindisi.
BRINDAR, Oferir alguna cosa voluntaria-
mént. Brindar. Offerre, invitare. Of»
frir , présenter. Offerire. '
BELPAR. Se din també de las matéxas co-
BRO |
sas cuand excitan y convidan 3 gosarne.
Brindar. Invitare, allicere. Inviter , ex-
citer , provoquer à. Spronare, muove-
re , eccitare.
BRÍNDIS. s. m. L' acció de béurer 4 la
salud de altre, Brindis. Potatio alicui
salutem precando. Toast. Brindisi.
FER BRINDIS. fr. BRINDAR.
BRIO. s. m. Forsa. Brio. Robur, for-
| titudo. Force, nerf, vigueur. Forza,
nervo, vigore, vigoria.
suo. Esperit, valor, resolució. Brio. Ani-
mi vis, firmitas. Valeur , courage, bra-,
voure , vaillance , énergie, fermeté. Bra- .
vezza , valore, prodezza, fermezza.
sata Los BRIOS. fr. Humiliar, abátrer.
Bajar los brios. Auimum frangere. Ra-
baisser le caquet. Debellare, umiliare,
fir tacere. o
DRIOL. s. m. Nut. Una de las cordas ,
ue servexen pera carregar y recu-
lir las. velas del barco. Briol Fu-
nis mautica ad religanda vela. Breuil.
Carica.
BRIONIA. «. f. Planta mòlt comú en va-
rias parts d' Espanya. Trau unas camas
liargas, que se emparran, y aspres axí
com las fullas que són rodónas y parti-
ds com las de la parra. Té las flors
blampindsas y fa un fruit rodó negre
ó Bac. En algunas parts fah servir las
arrels, que sòn farinósas, pera suplir
la fa'ta del pa, féndlas bullir ántes 4 fi
de ferlos pérdrer la sèva acrimonia: axí
mater mépjan los bròts cuits. Nueza,
elgalia, brionia. Bryonia alba. Couleu-
«e. Bionia, vitalba, fescera.
BRIÒS, A. adj. Lo que té brio. Brioso.
Strenaus. Courageux , vaillant, fort.
Prode, bravo , animoso.
BRISA. s. f. Las pèlls y llavórs del rahim
que quédan desprès de xafad y extrèt
lo vi. Orujo, casca. Uvarum follicuh.
Marc de raisins. Feccia.
sr. Especie de vént que và de la part
del nordest. Brisa. Aquilonaris ventus.
Brise. Brisa. | 7
BRISNÒS, A. adj. Lo que tè mòlts brins.
Briznoso. Ramentis plenus. Qui a des
brins , qui est plein de brins. Che è
peno di fili, di gambe, etc.
IRIVANT. s. m. ant. VAGAMUNDO.
RIVÓ. s. m. BBIBÓ.
BIVONALLA. s. f. BRIBONALLA.
ROC. s. m. Lo coll estret que ténen al-
sanas einas, com garrafas, ampèllas
TON. I. .
\
BRO . . 521
etc. Gollete. Collum. Goulot. Canna, col.
lo, bucciuolo.
Broc. Especie de canal en figura de béc
que acostuman tenir los gerros y ger-
ras y altras einas pera que lo líquid que
contènen isca ab mès facilitat y suavi-
tat. Pico. Rostrum. Bec. Canna,
BROC. Lo canó 6 canaleta ahònt se posa lo .
ble per il-luminar en la llumanéra y al-
tres trastos semblants. Mechero. Myxus,
myxos. Lamperon. Luminello.
BROC. Lo capó dels candelèros ahónt se fi»
ca la candela. Mechero. Candelabri tu-
bulus. Tuyau. Canna. i
proc. Péssa rodóna de llauna, cristall 6
altra materia que se posa á la bòca dels ,
- candeléros pera recullir las cendras que
cauen y la cera 6 seu que se fon. Aran-
dela. Catinulus circúm tubulum can-
delabri affixus favilla excipiendæ. Bobé-
che. Bocciuolo,
BROC. BROCADA,
AYÁRSEN COM LO BROC DEL CANTI. fr. que se
diu dels que patexen uu excèssiu flux
de vèntre. 7rse como una canilla 6 de
canilla, Ventris profluvio laborare.
ufvoir le devoiement. Aver il ventre
stemperato come un’ oca.
NO FICARSE EX BROCS. fr. Abstenirse algú de
dir 6 fer impertinentmént més de lo que
li correspon. No meterse en dibujos.
Aliena negotia non curare. Ne point se
méler des ehoses qui ne nous regardent
pas. Non cacciarvi il naso.
BROCA. s. f. Instrumént de cèr rodó y
llarg ab que los caraicèrs afilan los ta-
llants, ganivets, etc. Eslabon. Chal ybs
acuendis cultellis aptus. Fusil. Accia-
rino. ' UC |
BROCA. territ. Bastó per tocar lo timbal.
Baqueta, palillo. Bacillus pulsando tym»
pano aptus. Baguette de tambour. Bac-
chetta. |
Broca. territ. Vergueta de vesc per cassar
aucélls. Pareta. Virgula visco illita.
Gluau. Panione, paniuzza. mE
Broca. territ. BASTÒNET. |
BROCADA. s. f. Lo tros de sarmènt ab
dès 6 tres nusos que se dèxa als ceps al
podárlos pera que bròten y tregan nous
sarmènts. Pulgar, perchon. Vitis sur-
culus. Maítre jet qu’on laisse à la vis
gne. Germoglio di vite.
BROCADA. ant. Embestida. 4rremetida. Ag-
gressio, irruptio. Attaque, irruption,
41
4
4
3522 BRO
BROCADILLO. s. m. Drap de seda y or
de calitat inferiór y més lleugéra que .
lo brocat. Brocadillo. Textum sericum -
et aureum. Espèce d'etoffe de soie. Tes-
suto d' oro e di seta. -
BROCAL. s. m. Especie de eina ampla y
rodóna que té un broc llarg y estret;
ne hi ha de vidre, de còure, d' estany,
y altras materias, y servex pera refres-
car las begudas. Garrafa. Vas vitreum
vel ex altera quacumque materia refri-
gerandis liquoribus dèserviens.. Carafe.
Caraffa, guastada. |
, BROCAL. COLL DE PÒU.
BROCAL. ant. BROC, en la tercéra accepció.
BROCAR. v. n. ant. Embestir, llansarse
sòbre algú 6 alguna cosa. #rrerneter.
Invadere. Attaquer brusquement. Attac-
care, urtare. .
BROCAT. s. m. Roba de seda 4 manèra de
tapicería, texida ab or ó plata. Sèn fa
de varias classes. Brocado. Tela serica
auro vel argento intertexta. Brocard ,
brocart. Broccato. .
BRÓCOLI. s. m. Especie de col que se
distingex principalmènt de la comú en
ue las sévas fullas no se capdéllan, y
Sa de un colòr mès fòsc. Bróculi, bre?
col, brecolera. Oleratea brassica. Bro-
coli: Broccoli. — ^
BRODAD, s. m. BRODADURA.
BRODADOR, RA. s. m. y f. Lo qui té
per ofici brodar. Bordador. Phrygio acu
pictor , limbator. Brodeur. Ricamatore.
BRODADURA. s. f. L' acció de brodar ,
y també lo matèx btodad. Bordadura,
bordado. Opus phrygium. Broderie.
Ricamo. |
BRODADURA. Los rexads y altres dibuxos
que se fan ab l' agulla de cusir en las
robas blancas de fil ó de cotó traiend
y juntand alguns fils, imitand axí las
puntas. Calado. Opus terebratum. Bro-
derie à jour. Ricamo.
BRODADURA DE REALS. Aquella en que los di-
buxos que se brodan fan relléu. Reca-
mo. Supereminens labor in opere phry-
gio. Broderie en ronde-bosse. Ricamo :
in rilievo.
BRODAR. v. a. Traballar alguna roba for-
mandhi ab l'agulla varios dibuxos ab
fil, seda, plata ó altra materia. Bordar.
Acu pingere. Broder. Ricamare.
BRODAR AL TAMBOR. Brodar ab punt de ca-.
deneta en un telèr pétit, de figura sem-
blant á la del tabal dels soldads, ab una
Il è so él
agulla que té un ganxet á la punta,
está ficada dins un maneguet dos ó de
marfil. Bordar d tambor. Ad tympa-
num acu fingere. Broder au tambour.
Ricamare al tamburo.
BRODAR DE REALS. Brodar de modo que lós
dibuxos fassan rellèu. Recamar. Emi-
nenti labore acu pingere. Broder en
ronde-bosse. Ricamare in rilievo.
BRODARIA. s. f. ant. BRODADURA.
BROGIR. v. n. ant. Fér soròll. Meter rui-
do. Obstrepere. Faire du bruit. Far
chiasso,
BROGIT. s. m. ant. TUMULTO.- |
BROIDA. s. f. nÈRBA CUQUÈRA. |
BROLLA. s. f. Camp sèns cultivar ple de
matas y malesas. Matorral , escobo. Du-
metum. Broussailles , bruyéres , hallier.
Macchia , stepaglia.
BROLLAR. v. n. Estar en movimént una
multitat de cosas, regularmènt de una
matéxa especie. Hervir , bullir. Fervere,
ebullire. Fourmiller, abonder. Bruli-
care.
BROLLAR. Xurriar, fluir. Brotar , manar.
Scaturire. Couler , découler. Scaturire.
BROLLAR. Se diu de l'aigua que ix de
algun puésto 4 dolls 6 4 grífols. Borbo-
llar, borbollonear. Ebullire, strepere,
eestuare , scaturire. Bouillonner. Bollire,
crosciare.
BROM. s. m. Mal que patexen las cabal-
caduras, y que se dividex en dós espe-
cies: lo primér es lo comú de que pa-
texen tóts cuand ténen poc témps; acos-
tuma á ser agud y se dòna á conéxer -
per la inflamació de las glándulas del
coll y per un humór viscós que expel-
lexen per los forads del nas: lo segòn es
lo brom verdadér y de un carácter cró-
Hic, que es més apegadis y de dificil
curació: tè los matéxos síntomas, peró
més graves. Muermo. Grassior equi pi-
tnita vel destillatio. Morve. Moccio.
" BROMA. s. f: BOIRA.
BRÒMA. vulg. Tabola, confusió de veus 6
de persònas que cridan y enrèdan. Tre-
molina , batahola , tabaola , broma. Tu-
multus, vociferatio. Cohue , vacarme,
train, grand bruit , tintamarre , bagar-
re. Bombazzo, bordello, chiassa:
BRÒMA. BRONQUINA. jt
BRÒMA. territ. NÚVOL. ——
FAR BROMA. fr. fam. Divertirse ab gatsara.
Meter bulla. Obstrepere. Faire du va-
carme. Far chiasso.
BRO
DROMISTA. adj. com. Amig de fèr bro-
ma. Bromista , thacotero. Jaculator.
Gros réjoui. Giulivetto , giocondato.
BROMOS, A. adj. que se aplica á las ca-
halcaduras que patexen de bròm. Muer-
moso. Pituità morbosas. Morveux. Moc-
cioso. |
BRONC, CA. adj. met. Poc amable, as-
pre, de mal geni. Bronco. Asper, in-
| suavis. Apre, rude, brusque. Ruvido,
incivile, aspro. .
| môre. Desapacible al oido. Bronco. Ab-
sonus, insonus. Apre; rude, aigre.
. Aspro. |
-BRONDÓ. s. m. aut. BLaDó..
BRONJA. s. f. Especie de pinsèll gros que
asan los pintórs. Brocha. Penicillus.
Brosse. Pennello grosso.
BRONQUINA. s. f. Rahóns, disputas,
principi de barallas. Bronquina. Rixa,
fargium. Rixes relle. Zuffa.
BROXQUINOS , 'A. adj. Amig de bron-
quina. Buscaruidos, rencilloso. Rixa-
tor, jurgiosus. Querelleur , ferrailleur.
Schermidore. .
PROMSE. s. m. Lo còure fòs ab lo estany
f ab altres mètalls que li dónan més
daresa y un colór semblant al del or.
bronce. Es. Bronze. Brouzo. |
RIT Wi UN BRONSE. expr. fam. que se
ipa prticularmèot ds vélls que con-
errar cara molt brio y van tièssos
com $fssen jówes. Como un ajo. Va-
re fort, vigoureux, ro-
baste; en parlant d'un vieillard qui
el encore corame un jeune homme.
Forte come il brouzo.
‘Dre saówse. fr. Tenir una complekió
tot robusta y ser infatigable en lo tra-
bal. Ser de bronce ó un bronce. Daram
el patientem laboris esse. Btre de fer.
Ever di ferro.
SONSEJAR. v. a. Pintar de colór de
brinse. Broncear. Eris celore tingere.
Ermzer. Dare il color di bronzo. :
INQUER. s. m. ant. Escud pètit fét de
fosta y cubert de añte , encerad ó luda,
ib una guarnició de ferro á la bora: al
at hi habia una cassoleta de ferro
Mida pera. que la ma pogués agafar
"ana que tenia perla part de dins.
ervia pera cubrir lo cos y defensarse
leis cops del enemig. Ne hi habia tam»
€ de cèr y de ferro. Broquel. Pelta,
etra. Bouclier. Targa, clipeo.
OQUERAT, DA. adj. ant. Cubert ab
BRO 523
lo broquèr. #hroquelado. Cetrá protec-
tus. Couvert d'un bouclier. Scudato.
BROSSA. s. f. La despulla dels vegetals.
Broza. Quisquiliz. Broutilles. Frasconi,
vettoni,
Brossa. Las matas, arbrets «y plantas de
que está ple algun terreno. Broza , ma-
lesa. Dametum. Ronces , broussailles.
Macchie, prunaje, boscaglie,
BRossa. Lo raspall ab que los impressòrs
trauen la tinta y netejan la lletra dels
- motllos. Broza, escobilla. Scopula. Bros-
se. Setola , spazzola.
Brossa. Partícula de fil, palla 6 altra cosa
semblant que pér sa pètitesa es mòlt
lleugèra. Mota. Festuca, atomus. Brin
ded fil, duvet , etc. Filo, strame, bru-
o.
BROSSA. RUNA.
Brossa. met. Las cosas inútils 6 de poc
momènt que se diuen de paraula ó per
escrit. Broza. Res futilis, nullius mo-
menti. Paille, bavardage , remplissage.
Paglia , loppa.-
'BROSSAR. v. a. En la imprémpta nete-
jar losmotilos ab la Brossa, Brozar. De-
tergere. Brosser. Setolare, spazzolare..
BROSSAT. s. m. territ. mató.
BROT. s. m. Lo Huc 6 grífol tendre que
bròta del arbre 6 planta. Pdstago , re-
nuevo, pimpollo, brota., brote. Surcu-
los, germen, pullus. Brin, rejeton
d'arbre. Germe, germoglio, rampol-
lo, brocco. ' .
sRÒT. La branqueta de las plantas; y axí
diem: un msòr de alfàbrega, de mènta, *
etc. Ramo. Ramus. Morceau. Brano,
squarcio.
BROTADA. s. f. L' acció y efècte de bro-
tar. Brotadura, germinacion. Germi-
" ‘natio, Germination. Germinazione , ger-
mogliamento.
BROTAR. v. n. Tráurer lo arbre ó plan-
‘ ta las sèvas fullas y bròts. Brolar,
* echar renuevos , entallecer , germnar,
' apimpollarse, apitonar , pimpollecer ,
pulular. Germmare, pullulare. Bour-
geonner, pousser , germer. Germoglia-
re, spuntare. |
BROTAR.: Tráurer los ceps los sèus bròts.
Abollonar. Vites gemmare. Bourgeon-
ner. Germogliare. o
BROTAR. BROLLAR , En la segòna accepció. —
BROTO. s. m. Lo rebròt de la col verda.
Breton. Brassice oleracez novus surcu-
lus. Chou vert. Cavolo verde. © '
524 DRU
BROU. 8. m. aALDO.
BROU DE Pa. L' aigua en que se ha fét bu-
lir lo pa á fi de que tinga substancia.
Substancia de pan. Panis elixatura.
Substance de pain. Acqua di pane.
ES BROU DE LLÈNGUAS. fr. fam. que denota
que algú diu lo que no ha de e£ecutar.
Es todo jarabe de pico. Blaterare. Pa-
roles en l'air , n'étre brave qu'en paro-
les. Far la voce del camelo, pariar in
aria.
LI HAN DONAD BROU DE LLÈNGUAS. expr: fam.
ab que se denota que algú enrahóna molt,
de modo que no dòna lloc de parlar als
demès. Todo se lo habla: no deja me-
ter baza. Indesinenter verba fudit. Par-
ler sans reláche. Parlare alla balorda.
BRU, NA. adj. Negre, obscur. Bruno.
Ater, niger, pullus. Brun. Bruno, fosco.
BRUC. s. m. Nom que se dòua á varios
arbrets de un matèx género, que tòts
téneu las arrels grossas, la fusta dura,
las fullas y (lors mòlt xicas, y aquestas
de un hermòs colòr de púrpura. Bre-
30. Erica. Bruyère. Erica.
BRUC. 8. M. ant. GALSERÁ.
BRÚFOL. adj. que se aplica al dia nuvo- :
los. Pardo. Fuscus, obscurus. Sombre,
. 'obscur. Oscuro, fosco.
BRÚFOL. S. m. BÚFALO.
BRUGAR. s. m. ant. BRUGUÈRA, en la se-
góna accepció. '
BRUGIR. v. n. ant. BRUNSIR.
BRUGIT. s. m. Lo soroll aspre, desagra-
dable y confus, com lo que se sént en
las órellas per algun aire introduid en
—. éllas. Zurrido , zurrío. Susurrus. Bour-
donnement. Rombo, ronzo.
BRUGIT. Lo soròll confus y poc distinct que
resulta de veus desentonadas que se pro-
puncian confusa y atropelladamént. Zur-
rido, barbulla. Dissonum murmur. Bruit
confus, murmure. Mormorio, garbu-
lio. '
savciT...Lo soròll que se fa parland , espe-
cialmént cuand no se percebex lo que
se diu. Murmullo. Murmur. Murmure.
Mormorio , rumore, bisbiglio.
rka BRUGIT. fr. Parlar atropelladamènt
movènd mòlta bulla, Barbullar. Garri-
. Te, confusè vociferare. Barbouiller. Par-
lare scioccamente.
BRUGUERA. s. f. ant. sruc.
BRUGUÈRA. Lo terreno poblad de brucs.
Brezal. Ericetum. Lieu couvert de bru-
y ere. Luogo ericoso.
- BRU
BRUIR. v. n. ant. sauxsi&. |
BRUJÓ. s. m. svAxó.
BRULOT. s. m. Embarcació plena de qui-
‘ trà y altres materials combustibles que
servex pera cremar las embarcacions
enemigas. Brulote. Navis incendiaria.
- Brulot. Brulotto.
BRUMERA. s. f. Conjunt de bòmbòllas
que lo aire agitad forma y reunex en la
superficie dels líquids. Espuma. Spu-
ma. Écume, mousse. Schiuma, spu-
ma. |
saUMÈRA. La saliva que trauen per la boca
los homes y bruts en gran cantitat
cuand estan irritads. Espumarajo, es-
pumajo. Oris spuma. e que jette
par la bouche un homme, ou un ani-
mal furieux. Spuma, bava.
TRÁURER BRUMÈRA. fr. Tráurer per la bòca
molta saliva espessa que ordinariamént
sol ser blanca semblant á la ensabonada.
Espumajear. Spumare. Ecumer, jeter
de l'ecume , baver. Far bava.
TRÁURER BRUMÈRA PER LA BOCA. fr. met. Es-
tar en gran manéra enquimerad ó irri-
tad. Echar espumarajos por la boca.
Iracundià exardescere , vehementer agi-
tari. Écumer de rage, faire éclater sa
colère. Pigliar fuoco, venir la schiuma
alla bocca.
BRUMEROT. s. m. territ. puamxor, en la
riméra accepció. ,
BRUNEZA. s. f. ant. XEGRÒR.
BRUNEZIR. v. n. ant. Enfosquirse, cu-
brirse lo dia, ó lo cel de múvols. Cer-
. rarse el cielo. Colum nubibus offundi, -
obnubilari. Se couvrir le ciel, de nua-
ges. Affoscarsi , adombrarsi.
BRUNSID. s. m. Lo soròll oontinuad y
agud que fan en lo aire las cosas que
hi passan ab. furia. Zumbido. Susurrus
raucus stridor, bombus. Tintoin, bour-
donnement. Tintinnamento , ronzio.
BRUNSIR. v. n. Fér un soròll contianad
y agud, com fan en lo aire las cosas
que hi passan ab mólta furia, com las
balas, las pèdras, etc. Zumbar. Bombi-
lare, bombitare. Bourdonner, tinter.
Tintinnire.
BRUNYIDOR. s. m. Instrumènt pera bru
nyir. Bruñidor. Lapis; lignum vel fer-
vum poliendo deserviens. Brunissoir >
lissoir , broesse. Brunitojo.
BRUNYIDÒR. Instruméut dels argentèrs pe*
ra netejar las pèssas dauradas. Gral.
Instrumentum inauratis vasis perpolien"
BRU
' dis, Polissoir , brunissoir , lissoir. Bru-
nitojo. .
sacsrioós. Lo qui brunyex. Bruñidor.
Politor, levigator. Brunisseur , polis-
seur, Brunitore. .
BRUNYIDURA. s. f. L' acció y efècte de
bruoyir. Bruñido, bruñidura , bruñi-
miento. Levigatio , politio , politura.
Polissure , brunissage, fourbissure. Bra-
Ditora. .
BRUNYIR. v. a. Donar llustre 4 algunas
cosas, com pèdras, fustas, etc., fregand-
las ab un cos llis. Brunir, acicalar. Po-
lire, levigare. Brunir, polir, fourbir.
Brunire.
uuvria, Donar llustre y colòr pujad á las
. pesas doradas per medi del brunyidor.
Gratar. Perpolire. Brunir. Rinettare,
brunire,
sacsria, met. Polir la cara per medi de
aféits com fan las donas. Bruñir. Fuca-
re. Se farder. Imbellettarsi, lisciarsi.
BRUSA. s. f. Raspall rodó fét de cerdas
molt espessas y fortas ab una abrassadè-
n de cuiro per part de fora, que ser-
ves pera netejar los caballs , mulas, etc.
Bruza. Strigilis , scopula crinibus stipa-
tad detergendos equos. Brosse. Brusca.
BRUSAR. v. a. ant. ABRUSAR.
EU CA. adj. p. us. Aspre, desapacible,
»qifa cara de enfadad. Brusco, hosco,
foo, capotudo , carrasqueno. Asper,
dew, Brusque , rude. Aspro, ruvido.
BC, s. f. Pétita astélla que se pulex
J talla proporcionadamént féndli pun-
Ii cada cap pera escurar las dénts.
Palillo. Paxillus , dentiscalpium. Cure-
dens. Stuzzicadenti. :
liii. nossa, en la cuarta accepció.
HUSCARIA. s. f. ant. La asperesa de ge-
n. Bronguedad , dureza. lndolis acer-
ditas, insuavitas. Audesse. Asprezza,
ruvidezza.
BRUSCO. s. m. ant. GALSERÁ.
MIUSI. adj. ant. mausc. ^
RCSIDOR. s. m. Péssa de ferro de que
se valen los vidriérs pera brusir los vi-
ires 6 cristalls: es llarga de cosa de un
fire, cuadrada, y gruxuda com uu dit;
remata en un tros de círcul ab la pun-
ta inclinada cap al cos de la péssa; y
entre mit) de las dos queda un vuid pe-
Ta que hi entre lo vidre que se vol bru-
sir. Brugidor. Uncinus vitreis laminis
circumcidendis. Gresoir. Stromento da
vetrajo,
BRU 525 —
BRUSIR. v. a. Entre vidrièrs es igualar y
tràurer las desigualtats que quèdan en
los vidres després de tallads ab lo dia.
mant. Brugir. Vitreas laminas ferreo
uncino circumcidere. Egriser. Spegare.
BRUT. s. m. Lo animal irracional. Comu»
namènt se entèn dels cuadrúpedos. Bru-
to, brutal. Brutum animal. Brute, bé-
te. Bestia, bruto, belyo.
BRUT, Ta. adj. Lo que té en sa superficie
substancias estrauyas y asqueròsas com
los excremènts. Sucio , puerco, sórdido.
Immandus, sordidus. Sale. Sporco, su-
cido.
BRUT. Lo qui es porc y malèndressad. Co-
chino, puerco. Sordidus, inconcinnus.
Sale, cochon, malpropre , salaud. Spor-
co, sucido.
BRUT. met. Grossèr, sèns política ni crian-
sa. Puerco, sucio. Incivilis, inurbanus.
‘Incivil, impoli, malhonnéte. Incivile,
scortese, impulito.
BRUT. met. L' home neci, iguorant, inca-
pas, ó excessivamènt desarreglad en sòs
costums. Se usa també com substantiu.
Bruto. $tolidus, hebes vel effrenus mo-
ribus, dissolutus. Beta, béte, abeti»
stupide. Bestia , stupido. |
EX BRUT. mod. adv. Séns pulir, no traba-
llad; y axí diem: un diamant Ex BRUT.
En bruto. Absque politione. En brut.
Grezzo, rozzo, di primo getto.
EN BRUT. Sé diu de las cosas que se prenen
á pes séns rebaxar las taras, ó de al-
tras cualsevols cosas de las que hi ha
que rebaxar. En bruto. Nullá factá de-
uctione. En brut , en gros. In grosso,
all" iugrosso. | i o
BRUTAL. adj. Lo que imita 6 sembla als
bruts ó irracionals. Brutal. Belluinus,
ferinus. Brutal. Brutale, bestiale.
BRUTALITAT. s. f. La calitat de brut,
6: de irracional. Brutalidad. Belluina
. conditio, feritas. Brutalite. Brutalità. -
BRUTALITAT. met. Acció desòrdenada y dese
honésta, ó lo excèssiu desórde dels afèc-
tes y passiòns. Brutalidad. Obscenitas,
brutum facinus. Brutalite. Brutalità.
BRUTALITAT. met. La incapacitat de algú,
ó la falta de rahó. Brutalidad. Stupi-
ditas, stolidum ingentum. Abrutisse-
ment. Stupidità, stolidezza.
BRUTALMENT. adv. mod. Ab brutalitat.
Brutalmente , feamente. Belluino more,
turpiter , fedé. Brutalement, avec bru-
talite, Brutalmente, alla bestiale.
Lj
326 BRU
BRUTAMENT. adv. mod. ant. BRUTAL-
MENT. i _ |
BRUTEDAT. s. f. ant. BRUTALITAT, en la
primèra accepció.
BRUTEDAT. ant. BRUTICIA.
BRUTICIA. s. £ Los excremènts, y altras
substancias que .ú imitació de èlls fan
fástig, y constituexen desagradable la
cosa que las té en sa superficie. Por-
quería, suciedad, bascosidad. Immun-
ditia, sordes, Saleté, ordure. Sucidu-
me, bruttura, sporcizia.
BRUTICIA. Lo grèx de la roba per lo con-
tínuo fregar 4 la péll. Grasa, mugre,
pringue. Sordes. Graisse. Bruttura,
sporcizia. -
BRUTICIA, La calitat contraria á la netedat.
Suciedad , porqueria, sordidez. Spur-
citia, sorditudo. Salete, malproprete.
Sucidume. 2007
BRUXA. s. f. La dona que segóns.la opi-
nió vulgar té pacte ab lo dimoni, y per
.són medi fa cosas extraordinarias. Bru-
ja, hechicera. Strix, saga, venefica,
malefica. Sorciére. Maga , maliarda, fat-
tucchiera. | ,
BEMBLA UXA BRUXA. fr. fam. que se diu de
la dona llétja y vélla. Es una bruja ó
arece una bruja. Deformis, aspectu
orrida instar maleficæ. C'est une sor-
cière. E! una maliarda. . |
BRUXERÍA. s. f. Lo art supersticiós de
embruxar en que vulgarmént se creu
que s' efercitan las bruxas. Brujería,
hechiceria. Venefice artes, veneficium.
Sorcellerie, ensorcellement. Stregone-
ria, fattura, malia.
srurería. Cualsevol acte supersticiós de
embruxar. Hechicería. Veneficium , ma-
leficium , incantatio. Sorcellerie , féerie,
charme. Fatatura, incantesimo.
Fkn sruxerias. Segons la opinió vulgar
practicar certas ceremonias superstició-
sas y produir cosas extraordinarias per
medi de pacte ab lo dimoni. Brujear ;
hacer brujerias. Maleficia , incantationes
exercere. Faire des sortileges , des ma-
lefices. Fare malie, incantesimi.
BRUXOT. s. m. L' home supersticiós que
se diu que té pacte ab lo dimoni com
las bruxas. Brujo, hechicero. Venefi-
cus, maleficns. Sorcier. Stregone, ma-
liardo. . | |
BRUXULA. 8. f. AGULLA DE NAVEGAR.
BUC
BU.
BUA. s. f. Tumoret de materia que se fa
en lo cos. Bua. Pustula. Bube. Bolla,
pustula.
BUBAS. pl. aÁr-11c. I
BUBÓ. Tumor gros ple de materia. Bubon.
Grandior postula, tumor purulentus.
. . Bubon. Bubbone, ciccione.
BUBÓ. Tumòr més 6 ménos gros de certas
glándulas , especialmènt de las angonals.
Bubon. Bubo, inguen. Bubon. Inguina-
lta. .
BUBONIA. s. f. Hèrba mòlt comú en los
llocs poblads de espinas, que té en la
part superiór unas punxas col-loca-
das de manèra que fórman com una es-
trélla. Se anomena axí per la virtat e-
pecial que té pera curar los hbubons.
Bubónica. Inguinaria, bubunium, aster
atticus. Znguinaria , sorte d'herbe mé
dicinale pour tout ce què concerne les
‘ douleurs de Paine. loguinaria.
BUC. s. m. La capacitat de alguna cosa.
Buque. Capacitas, spatium. Capacik.
Capacità, portata.
suc. La embarcació 6 nau. Buque. Navis.
Vaisseau, bâtiment. Bastimento.
suc. Lo casco. de "cualsevol embarcació
cònsiderad tôt sol. Buque. Navis alvens.
Carcasse d'un bâtiment. Seafo. —
suc. fam. Lo vèntre 6 ventrell ; y axí diem
que fulano ha umplert bé lo suc. Du
che. Stomachus, ventriculus. Estoma,
bedaine. Ventricolo, cavita.
BUC DE ABELLAS. Especie de caxa Ó vas grin
de suro 6 de fusta, dins del cual cran
las abellas, y fan la mel y la cera. Col:
- mena. Alveare, alvearium , alvus, pl
veus. Ruche. Arnia, alveare.
BUE DE RIU. ant. MARE DE RIU.
UMPLIR Lo suc. ft. fam. Menjar bè. Zena
el buche , llenar el jergon. Replere se
cibo. Se gorger de nourriture. En
' fino a gola. pi |
BUCARO. 's. m. Se dòna aquest nom |
tres especies de argila que se troban €
varias parts de América, y que desps
dexen un olòr agradable, majormet
mulladas. Se distingexen èntre altr:
- cosas ab lo colòr, perqué la una es bel
mella, l'altra negra y l'altra blanc
Bücaro. Bucar, Bucaro. Sorta di ter
di Spagna. |
BUCLE. s. m. Risso de cabells en forma
BUD
anélla ó de canónet. Bucle. Cincinnus.
Boucle. Riecio , anello.
BUCÓLICA. s. f. Poesía 6 diálogo pasto-
ril eu que se introduexen é parlar pas-
tors 6 gèut del camp. Bucólica. Bacoli-
ca, carmen bucolicum, pastorale. Bu-
colique. Bucolica.
sccóLica, fam. Lo mènjar. Bucólica. Vic-
tus, epule. Mangeaille. Cibo, esca.
BUDELERES. s. m. pl. ant. Budèlls. 7n-
cestino» s tripas. Intestina. Boyaux. Bu-
de
BUDELL. » m. Tripa que fa mòltas vol-
tas, y servex pera rébrer los alimènts
cuand ixen del ventrell, y pera expel-
lir lo excremènt. Propiamént la tripa
so es més que uh sol budèll, peró se
dividex en varios trossos que cada un
se diu sUDÈLL, y pren un adjectiu dife-
rent segòns sa-grandaria, figura, siti ú
dci, Intestino , tripa. Intestinum. Zntes-
tin, boyau. Budello, intestino.
mèu ckco. Lo cuart tros en que se di-
videx la tripa, y comensa desde lo ter-
cer fins al sacsonér. Ciego, intestino
ciego. Intestinum cecum. Cæcum. Intes-
tino cieco.
Fou CUART. BUDÈLL ckco. '-+ .
viu cuan. Lo darrèr tros en que se
úndex la tripa. Intestino recto, tripa
usar. Intestinum rectum , alvus.
bora alier , colon. Colon. *
FU ub, BUDÈLL CULAR.
FL wm. Tros de tripa qne comensa
ali apt acaba lo budèll primèr. Or-
dimrimént se troba vuid , y per axó se
li ha donad aquest nom. Intestino yeyu-
^. lotestinum jejunum. Boyau plat.
tadello vuoto. |
Ke cip. Malaltía 6 especie de colica
que consistex en nuarse lo -budèll sac-
ser, y obliga 4 tráurer lo excremènt
per la boca. Miserere, volvo, vólvulo.
Volralus. Miserere. Dolore dell’ intesti-
lo, leo. ,
FULL LLARG. BUDÈLI-TERCÀR.
CA, PRIM. BUDÈLL TERCÈR.
Rue Parma. Lo de mès amunt dels es-
tets, que se cònta llarg de uns 'dótse.
dis travessèrs. Intestino duodeno. ]n-
lstinum duodenum. Duodenum. Duo-
evo, il primajo intestino.
Du QUIRT. BUDÈLL SacsONÈR,
tu sacsomka. Lo tros de tripa désdel
badèll cègo fins al cular. Colon, intes-
tro colon. Colon, colum. Colon, Colon,
BUF 527
BUDÈLL TERCÀR. Lo tros de tripa dèsdel bu» .
- dell dejú fins al cègo. leon, ilion. llion. *
Ileon. Veo.
DUF. s. m. L’ acció de bufar. Soplo. Fla-
tus. L'action de souffler, sou e,
soufflement. Soffio, lamenta, Spa, .
sur. Lo aire mogud per lo acte de bufar.
Soplo. Spiritus, halitus, ventus. Souffle.
Soffio, respiro.
BUF. ant. RESSÓ. |
BUFA. s. f. Part del animal que servex
de receptáculo á la orina : se compon de
una pelleta prima y forta y tè la figura
. de una bossa. També se dòna éx nom á
la bòssa del fel. Vejiga. Vesica. Vessie.
Vescica, vessica.
BUFAD, DA. adj. »sruran.
BUFADA. s. f. L'acció de bufar. Soplo.
Flatus. Soufflement , soufflage. Soffia=
tura. i |
BUFADA DE YExT. Lo cop de aire que và y
èntra de repènt y para pròmpte. Boca-
nada de viento. Aëris subitus et vehe-
mens flatus. Bouffee de vent. Soffio di
vento.” ì
BUFADA DE VÈnT. met. L'acció lleugeramènt
e£ecutada , 6 ab brevedat y. sèns impe-
dimènt ni destórb. Pasavolante. Levis
actio. Action inconsidetee , bouffée.
Bofño.
BUFADETA. s. f. dim. de surapa. Soplico,
soplillo. Levis flatus. Petit souffle, lé= '
gère bouffee. Soffietto.
BUFADOR , RA. s. m. y f. Lo qui bufa.
Soplador. Flans. Souffleur. Soffatore.
BUFADOR. Canó de mètall en forma de trom-
peta, ample de un cap, y prim en dis-
minució cap al altre, que es tort. Lo
usan los argentérs y altres pera soldar,
aplicand lo cap ample á la bóca y lo
rim 4 la flama de un llum, y bufand ab
| suaumént pera fóndrer los ingre- '
‘ diénts de la soldadura. Soplete. Tubus
metallicus fundendo inserviens. Chalu-
meau. Cannello.
BUFADÒRS. pl. territ. vExTAFOGS. |
BUFAFOGS. s. m. pl. territ. vÈnrarocs,
BUFAFOGS. farm. CUINERA.
BUFALA. s. f. La femélla del búfalo. Bú-
fala. Bubalus femina. La femelle du buf- ,
e. La femmina del bufolo.
BUFALI, NA. adj. Lo que pertany al bú-
falo. Bufalino. Buhalinus. Qui appare .
tient au buffle. Proprio del bufolo.
BUFALO. s. m. ie de bou que se
diferencia del comú en que tè lo pel mès
528 BUF.
clar y fort, especialmènt en lo llóm, y
en que tè las banyas giradas endarrèra.
Büfalo. Bubalus. Buffle , bufle. Bufolo.
BUFAR: v. n. Llansar vènt per la bòca
traiend los llabis enfora y tancandlos un
oc ,de manèra que se recull lo alé á fi
-de que després fénd forsa isca ab algu-
na violencia. Móltas vegadas se usa com
actiu, Soplar. Flare, spirare. Souffler.
Soffiare. |
suran. Tráurer lo alé ab ira y furia lo toro,
lo caball y altres animals. Bu/ar, reso- ,
plar. Reflare, fremere. Bouffer. Sbuffare.
surar. Manifestar l'home sa indignació ab
certa imitació dels animals cuand bufan.
Bufar. Fremere. Bouffer , fumer de co-
lére. Sbuffare.
BUFAR. anf. RESSONAR. x
surar. met. Inspirar. Soplar. Inspirare.
Souffler , suggerer. Soffiare , inspirare.
surar. met. fam. BURLAR, en la segóna ac-
cepció.
BUFAYNA. s. f. ant. Boato.
BUFET. s. m. Taula que se destina per
estudiar, escríurer 6 altres. usos sem-
blants. Bufete. Mensa lectioni aut scrip-
tura destinata. Bureau. Banco, tavolino.
BUFET. La veu ó soròll del animal que bu-
fa. Bufido , resoplido. Fremitus, ira- .
cundie motus, signum. Cri, clameur,
expression , marque de colére. Fremito,
shuffo.
BUFET. met. PARAULADA. :
BUFETA. s. f. dim. de sura. Vejigüela,
vejiguica , vejiguilla , vejiguita. Vesicu-
la. Petite vessie. Vessichetta.
BUFIT. s. m. ant. surzr, en la segóná y
tercéra accepció.
BUFO, BUFA. s. m. y f. La persóna que
fa papér de graciós en la ópera italiana.
Bufo. Scurra mimarrus. Bouffe. Buffo.
avro. En la ópera italiana lo cantór que
fa lo bax. Bajo. Qui imum sonum voce
edit. Basse. Il basso. |
BU£O , FA. adj, que se aplica á la ópera gra-
ciósa, y á l'aria que se canta en èlla.
Bufo. Jocosum drama vel dramatis pars
cantum ornati. Bouffon. Buffone. |
BUFÓ , NA. adj. Lo que es palid , delicad
ó té gracia. Mono. Perpolitus. Mignon,
joli, gentil. Gentile, grazioso, leggiadro.
BUFÓ. ant. ESTUFAD.
BUFÓ. 8. m. TRURÁ.
BUFÓ. TALP. '
BUFONADA. s. f. TRURANERÍA.
BUFOXADA. FANFARRÓNADA.
BUI
BUFONAMÈNT. s. m. ant. Altivesa, or-
gull, vanitat, presumpció. Desvaneci-
miento, entono. Elatio, arrogantia. Pre-
somption , vanité. Presonzione, boria.
BUFONERIA. S. f. TRUHANERIA.
BUFONESC, CA. adj. ant. 'Lo que tè
truhanería. Chocarrero. Scurrilis. Bouf-
fon, turlupin. Buffonesco.
BUFONET. s. m. dim. de svró. Mon:to.
Perpolitus. Joliet.. Vaghetto.
BUGADA. s. f. La roba ficada en un cu-
béll ab cendra damunt, en la cual cen-
dra se hi tira aigua calénta, que filtrand
per la roba la neteja, y desprès ix per
un forad de bax feta lléxiu. Colada.
Lintea qua in colo purgantur. Lessive.
Bucato.
sucaDa. Lo conjunt de la roba que ha es-
tad netejada filtrandia l'aigua de cen-
dra. Colada. Lintea colo purgata. Linge
mis à la lessive. Panni di bucato.
FÈR BUGADA. fr. Netejar la roba per medi
de la filtració de l'aigua de cendra. Ha-
- eer colada. Lintea colo purgare. Lessi-
ver. Imbucatare.
PASSAR LA BUGADA. fr. Anar tirand l' aigua
en la cendra pera que vaje filtranc
- netejand la roba posada en lo cubèll.
‘ Colar la ropa. Lintea in colo posita ti—
xivio purgare, mundare. L'action de
couler la lessive. Fare il bucato.
BUGADER. s. m. territ. cuskit per fer
bugada.
BUGADÈR. s. m. territ. CENDRÈR.
BUGADÈRA. s. f. La dona que fa buga-
das. Lavandera. Lotaria. Blanchisseuse,
lavandière. Lavandaja.
BUGAR. s. m. ant. ABELLAR.
BUGAT. s. m. ant. BUGADA.
: BUGIA, s. f. ant. mòxa.
BUGIOT. s. m. mico. >
BUGLOSA. s. f. Planta. LLÈxGuA BOVUYA.
BUGUER. s. m. ant. ABELLAR.
. BUHIGA. s. f. rómeuDA.
BUINA. s. f. Lo excremént del bestiar
boví. Boñiga. Stercus bovinum. Bouse.
Bovina, buina. |
BUIRAC. s. m. Caxa ampla de dalt y es.
treta de bax , dins de la cual se porta—
ban las flétxas, saetas 6 dardos. Aljaba ,
carcaj, carcaza. Pharetra. Carquois,
trousse. Turçasso, faretra.
suinac. Coxinet en lo que los sastres y las
donas clavan las agullas de cusir. Aceri=
co. Pulvinulus acubus affingendis, Peo
lote , peloton. Buzzo.
BUL
DUITRE. s. m. Aucéll de rapinva, natu-
ral de Espanya, de dòs ó tres peus de
alt, enteramènt negre, y de vol pesad.
Se aliménta de rossas, y viu en cuadri-
lla ab los de la séva especie. Buitre. Vul-
tur, autour. Avvoltojo.
. BUJARÍA. s. Í ant. GALINDALYA.
| BUJOL. s. m. Vas de fusta á manèra de
galleda, peró més ample y sèns nansa,
regularmènt bax , que servex pera di-
ferènts usos. Cubeto. Doliolum, alveus
| ligueus, Bari. Barile.
BUJOLA. s. f. Vas de fusta, rodó, tant
ample de dalt com de bax, compost de
varias pèssas com á llencas de fusta jun-
tadas del matèx modo que en las galle-
¡ das, y subjectadas ab cércols de ferro.
| Es del matéx género peró més alt que
lo bujol. Cubeta. Dolioli genus. Baquet,
tinette. Tinozza.
KLETO. s. m. surLETO.
. KLTO. s. m. Lo volúmen 6 tamany de
dguna cosa. Bulto. Moles. Volume. Mo-
le, volume. -
tro. Coalsevol cosa que fa massa volum
vuòlt embras. Promontorio. Cumulus.
Fdume considerable. Volume , cumulo.
trito. Cos que per causa de la distancia,
per falta de llum ó per estar tapad no
*dtispex de lo que es. Bulto. Cor-
Ps. moles nondum perspicuè visa. :
lnatcenfuse d'un corps peu éclairé,
$t deloin. Volume, corpo indistinto.
mn. Ldevacié que causa cualsevol tu-
Uróiaflòr. Bulto. Tumor. Grosseur,
tumeur , bosse. Bolla, tumore.
VU. Lo busto ó imatge de escultura.
Edo, Sculptile. Buste: Busto.
into. mod. adv. que se usa cuand se
compra alguna cosa en pila, séns dis-
tució de parts y séns pesar, contar ni
Bearar. De monton, en monton, d gra-
rl. Acervatim. 4 monceau. À mucchi.
iruro. met. En gros, per damunt, sèns
taminar bè las cosas. 4 bulto. Confusè.
udistiacte. En , à boule-vue. All'in-
grosso, alla balorda.
Bl x sULTO. fr. Ser alguna cosa mòlt cla
, Ry manifésta. Ser de bulto. Rem per
: ® patere. Etre de ronde-bosse. Esser
_ chiaro, patente.
. 8. m, Lo moviment agitad dels l{-
| de ds produid per lo calor exteriòr 6
, Per la fermentació. Hervor, ebullicion.
, Fervor, ebullitio. Bouillonnement , ébu-
Uition. Bollimento , bollicamento.
TOM. I.
BUL 529
puit. Lo movimènt agitad del tint en la
caldéra. Bullon. Tinctura ferveus. La
teinture , lorsqu'elle bout. Bollimento.
BULL. Lo ruido y movimént agitad y vio-
lént de las aiguas del mar, estanys, etc.,
semblants al dels líquids cuand bullen.
Hervor. Maris zstus , agitatio. Bouillon-
: nement. Bollicamento.
BULL DE sancs. Med. La rarefacció de aquest
humor causada per excéssiu calór. Her-
vor de la sangre. Sanguinis effervescen-
tia. Ébullition de sang. Ebullimento di
sangue.
ARRANCAR LO BULL. fr. Comensar á bullir
algun liquid. Alzar 6 levantar el her-
vor. Fervescere. Commencer à bouillir,
bouillonner. Crosciare.
BULLA. s..f. Gatsara 6 soròll que fa una
6 més personas. Bulla. Murmur , strepi-
tus. Train, tapage, quanquan , branle.
Bordello, chiasso.
BULLA. Regosit) y alegría éntre molts,
acompan yada de riallas, crids y demos-
tracións semblants. Broma, chacota.
Joculatio cum strepitu. Badinage, joie :
bruyante , eclats de rire. Sollazzo , fra-
casso,
BULLA. Soròll de barallas 6 pendencias. Bo-
‘lina. Strepitus, vociferatio. Bruit , que-
relle, dispute. Disputa , schiamazzo.
BULLA. Ant. BUTLLA.
Fès BULLA. fr. Burlarse, xanxejarse, di-
vertirse ab bròma, crids y riallas. Cha-
cotear. Cum strepitu joculari. Badiner,
se réjouir, s'amuser d'une manicre bru-
yante. Folleggiare, vaneggiare, fra-
scheggiare.
MÓURER BULLA. fr. Fér soróll confus de
veus, parland mòlts en un témps, de
. manera que no s' entèngan. Meter bulla.
Strepitum, clamorem edere. Faire du
vacarme. Buzzare, scherzare.
MÓURER ALGUNA BULLA. fr. Excitar algun
, rumor, disputa, baralla ó altra novedat
estrepitòsa. Levantar una polvareda..
Contentionem aut quid simile excitare.
Faire courir un bruit , donner lieu à
une dispute. Sollevar disputa.
PÉXDRER PER SULLA. fr. Desenténdrerse de
alguna cosa introduind especies estra- ‘
nyas pera desviar la conversa. Echar 4
chacota , meter d bulla. Tanquam per
jocum aliquid dictum vel factum acci-
pere. Rompre les chiens. Entrar di
mezzo. ; ,
PEB BULLA 6 DE BULLA. mod. adv. À moda
43
530 BUN
de bróma ó xanxa, ó per ríurer. Por
juego ó por modo de juego. Per ludum,
per jocum. En badinant, pour rire.
Per giuoco, per ischerzo.
BULLÈNT. p. a. de suzur. Lo que bull.
Herviente , hirviente. Fervens. Bouillon-
. nant. Bollente.
BULLICI. s. m. Lo soròll ó rumór que
causa la mólta gént. Bullicio. Rumor,
murmur. Bruit de gens assembles. Ro-
more, chiasso.
BULLICI. Alborot, sedició, tumulto. Bulli-
cio. Tumultus, seditio. Zrouble , desor-
dre, émeute , sédition. Sedizione, tu-
multo, sollevazione, ammutinamento.
BULLICIA. s. f. p. us. BULLA.
BULLICIOS , A. adj. Lo qui es molt in-
quiet 6 tè excèssiva vivesa. Bullicioso,
bullidor , bullebulle. Irrequietus, valdé
‘vivar. Fretillant, semillant , remuant, È
_ingutet. Inquieto , turbulento.
BULLID, DA. p. p. de suren. Hervido,
bullido.
BULLID. S. m. La carn bullida. Cocido. Eli-
xa caro. Bouilli. Lesso , bollito.
BULLIDOR. s. m. Lo movimént circular
de l'aigua en alguns llocs dels rius y del
mar. que sol ser efécte de algun forad
que xucla l'aigua. Se pren indistincta-
mént per lo matèx forad ó lloc de èll.
Remolino, tragadero. Vorago. Tour-
billon d'eau. Voragine, baratro.
BULLIR. v. n. Móurerse violéntment al-
gun líquid á causa del calòr extern 6 de
la fermentació. Hervir , bullir. Fervere,
ebullire. Bouillir. Bollire.
BULLIR. BROLLAR.
BULLIR. met. Parland del mar posarse su-
mamént agitad, fènd mòlt sorèll y es-
puma. Hervir. Fervere, agitari. Bowillon-
ner, Fervere, agitarsi.
BUMBUM. s. m. BUNIó.
BUMBUM. BRUGIT, en la tercèra accepció.
BUNIC, CA. adj. sonic.
BUNIÓ. 8. f. Lo sonido brònc, desapaci-
ble y confus, com lo qui se percebex
en los oidos cuand se ha introduid en
èlls algun aire. Zerrido, surrio. Susur-
rus, bombus. Bourdonnement. Bombo,
YOnZO, Susurro.
suxió. Lo ruido, brugit ó so continuad y
agud que fan las cosas en lo eire. Zum-
bido , zumbo. Bombus. Tintoin. Ronzo ,
ronzamento.
BUNIR. v. n. ant. Fér un so brónc, des-
apacible y eonfus alguna cosa. Zurrir,
BUR '
zumbar. Bombitare, susurrare. Brui-
re, bourdonner, corner. Ronzare, rom-
bare.
BUNYOL. s. m. Pasta bén batuda, fregida
ab oli, mantega 6 llard. Guand se tre-
gex s' estufa, é ix de varias figuras
tamanys, y se mènja comuomènt ab ai-
guamel 6 sucre. Buñuelo. Laganum.
Beignet. Frittello. ,
BURBUJA. s. f. ant. BdMBdLLA , en la pri-
méra accepció.
BURC. s. m. ant. Lloc, poble. Lugar,
pueblo. Oppidulum, pagus. Bourgade.
Borgata.
BURC. ARRABAL.
BURCEGA. s. f. PARED SECA.
BURELL. s. m. Panyo pardo del colòr de
la llana. Buriel. Pannus vilior fuscum
lane colorem referens. Drap roussátre.
Panno rossiccio.
BURÉELL. Colòr éntre negre y rotj obscur.
Buriel. Burrus. Couleur mélée de noir,
et de rougeátre. Colore fra il nero ed il
rossiccio.
BURGES. s. m. ant. En són orígen sigui-
ficaba habitant de una vila en contra-
posició als habitants de las ciutads que
se anomenaban ciutadans. Posteriòr-
mènt fòu un dels títols de honòr de Ca-
talunya, del cual sen fèren tres classes,
majòrs, mitjans y menòrs. Los burge-
sos majórs eran los que no tenian cap
ofici mecánic; los mitjans eran los mer-
cadèrs, y los menòrs los menestrals.
Aludind seguramènt als majòrs se io-
troduí la expressió familiar 1” oricr DEL
BURGES, MÈNJAR, BÉURER Y NO FER RES.
Villano. Oppiduli habitator. Jillageois.
Contadino, borghigiano.
BURGES. met. territ. VAGAMUNDO.
FER BURGÍA. fr. territ: Dir, esbombar.
Propalar. Propalare. Ébruiter. Divul-
gare, bucinare.
BURÍ. s. m. Instramènt de cèr cantellud
y punxagud , que server als grabadòrs
pera obrir y fér líneas en los mètalls.
Buril. Celum, celtes, celte, celtis. Bu-
rin. Bulino.
BURINOT. s. m. Insecte ab alas, de una
pulgada de llarg , cendrós , y que cuand
vola fa una bunió ó brugit mòlt fort.
En la part interiór del cap té unas ta-
cas negras que representan la figura de
un cap de mort. Abejarron , abejorro.
Sphinx atropos. Bourdon. Fuco.
BURINOT, Abella borda, abella mascle. 4be-
BUR
jon, sdngano. Fucus. Frelon. Pec-
chione.
scarsor, met. Home de poc seny. Botara-
te. Levis homo. Cerveau brúle. Uomo
dappoco.
SUNSOT CisTÈLLA. met. y fam. BURIXOT , en
la última accepció.
BURLA. s. f. Mofa ó despreci. Burla. De-
risus, derisio, irrisio. Moguerie, deri-
sion , raillerie, jouet , gausserie , piece,
plaisanterie. Beffa , derisione, baja, lu-
dibrio, burla.
tenta. Engany. Burla. Deceptio. Trompe-
rie, duperie. Inganno , burla.
e scatas, mod. adv. No de veras; y axí
se diu: parlar pg BURLAS. De burlas, de
— hurlicas , de burlitas. Joco , per jocum.
Pour rire. Per giuoco.
Ig PARLAS EN BURLAS. mod. adv. DE BUR-
LAS.
¡LS BURLAS MÓLTAS VEGADAS SE TORNAN VERAS.
_ ref. que ensenya lo miramént y discre-
ció que se deu guardar eu las xanxas y
bròmas pera que no sian pesadas ni
ofensivas. Á las burlas asi ve à ellas,
que no te salgan d veras. Sic moderare
pens, ut nunquam in seria migrent.
Chi qui raille à tout moment, il parle
tnz de bon le plus souvent. Chi troppo
iih on giorno annoja. '
Els TOMAS PASSAN A VERAS. ref. LAS BURLAS
WXlWVEGADAS SE TÓRNAN VERAS.
"W mus BURLAS. fr. fam. Ser poc su-
fest ó resentirse ab mòlta facilitat, Te-
se pulgas 6 malas pulgas ; sacudirse
- de pdgas ; no sufrir pulgas. Impatien-
dem injarize esse. N'étre pas endurant ,
vale pas se laisser marcher sur le pied.
* Ka soffrir le beffe. |
RIRLAD, DA. p. p. de BURLAR v BURLAR-
wt. Burlado, fisgado.
WILiR. v. a. Enganyar. Burlar. Deci-
, dolis capere. Tromper , décevoir.
Lacnare, gabbare, garabullare.
sas. Frustrar, desvanéxer alguna idea
lalmí. Burlar. Fallere, spe destituere,
hadere. Frustrer. Fallire.
basse. v. r. Fèr mofa de algú. Burlar-
Deridere, irridere, subsannare. Se
er, se moquer, se rire. Beflarsi,
la baja, canzonare, cuculiare, in-
re.
mese. Sumbarse, trumfarse de algú.
Wiarse , fisgar, hacer fisga. Irridere.
: moquer. Bergolinare , metter in can-
ae. |
BUR 551
TÔT BURLAND BUBLAND. loc. fam. TÒT RIÈxD
RIÉND,
BURLESC, CA. adj. Jocòs, festiu. Bur-
lesco. Jocosus , facetus. Burlesque, plai-
sant. Faceto, arguto.
BURLETA. s. com. Lo qui acostuma bur-
larse. Fisgon. Irrisor. Moqueur. Sbeffa-
tore , burlatore.
BURLÓ. 8. m. ant. BURLETA.
BURLOT. s. m. La persòna que es l' ob-
jècte de la burla dels altres. Hazme-
reir. Ludibrium, ridiculus homuncio.
. Bouffon, jouet, plastron. Buffone , tra-
stullo, favola.
BURQUE. s. m. ant. Barco. Barco. Na-
vis. Barque. no, bastimento.
BURRA. s. f. La femélla del burro. Bur-
ra, borrica. Asina. Anesse. Asina,
uriccia.
BURRADA. s. f. La falta que se comet en
alguns jogs de cartas no servind del coll
que se juga. Renuncio. In chartarum
pictarum ludis charte classis ex petite
reservatio. Renonce. Rinunzia.
rkn BURRADA. fr. En alguns jogs de cartas,
no servir del coll que se juga tenind
carta de éll. Renunciar. In chartarum
pictarum ludis chartam classis expeti-
te non exponere. Renoncer. Rinunzia-
re, rifiutare.
BURRAS, SA. s. m. y f. aum. de Burro
y BURRA. Burrazo , borricon , borricote;
burraza. Pergrandis asinus vel asina.
Gros áne. Asinaccio.
BURRET , TA. s. m. y f. dim. de sum
y BURRA. BURRIQUET.
BURRICADA. s. f. Acció ó paraula necia.
Borricada, burrada. Stultum dictum
aut factum. Anerie. Asinità , asinaggine.
BURRIQUET, TA. s. m; y f. dim. de BUR-
RO y BURRA. Borriquillo , borriquito, roz-
no, sardesco. Asellus. Anon. Puledro
asinino.
BURRO. s. m. Ase. Burro, borrrco. Asi-
nus. Ane, baudet. Asino.
BURRO. met. y fam. Lo neci, ignorant
negad. Burro, borrico. Stultus, mentis
inops. Stupide, ignorant. Asino, ani-
male. .
surro. Roda dentada de fusta, ab que se
posan en movimént tótas las estréllas ó
- rodas que servexen en lo tòrn de retór-
cer seda. Burro. Rota versatilis, instruc-
taque dentibus , cujus motu cæteræ tor-
ni serici rote agitantur. Roue dentée
qui met en mouvement une machine à
_ $32 BUS .
tordre la soie. Ruota dentata per muo-
vere una macchina da torcere la seta.
BURRO. Jog de cartas. As.
. BURRO. Lo qui no fa basa en lo JOB del. as.
Burro. In quodam chartarum ludo, vul-
gò as dicto, qui victus cedit. Celui qui
perd à un certain jeu de cartes qu’on
appelle burro. Quel che perde nel giuo-
co chiamato burro. '
BURRO CARREGAD DE LLETRAS. ASE CARREGAD
-DE LLETRAS.
BURRO DE CINIA. met. Se diu de la persòna
que suporta gran traball.. Borricon ,
borricote. Laboris patientissimus. Grand
áne. Ásino.
BURRO EUGASSÈR. ASE EUGASSÈR.
BURRO GUIAR. met. BURRO DE CINIA.
ES UN BURRO DE TRAGÍ. loc. ab que se deno-
ta que algú es mòlt traballadòr. Es un
burro para el trabajo. Laboris patien-
tissimus est. Travailleur infatigable. Es-
ser l' asino. i
BURXA. s. f. Instrumènt de ferro per
remenar y regirar lo fog. Hurgon, hur-
gonero. Rutabulum. Fourgon. For-
chetto.
BURX4. Instrumént de ferro de que usan
los guardas en los portals per averiguar
lo que vé ó èntra en las cárregas. Pin-
cho. Pugio longus manubrio instructus,
quo ad exploraudas sarcinas vectigalium
quesitores utuntur. Poingon. Punte-
ruolo.
BURXA DE ESCOPETA. BAQUETA.
BURXAD, DA. p. p. de suaxan. Hur-
ado. |
BURXAR. v. a. Remenar 6 regirar lo fog
ab la burxa. Hurgonear. Rutabulo ig-
nem: movere, excitare. Fourgonner.
. . Rattizzare.
BURXÓ. s. m. BURXA.
FER LO BUS. fr. Fàr alguna demostra-
ció de obsequi, rendimènt ‘6 llisónja.
Hacer el buz. Blanditias, adulationis
signa ostentare. Temoigner son devoue-
ment , sa soumission. Parlar colla bocca
iccinina.
BUSAYNES. s. f. ant. ALOPECIA.
BUSCA. s. f. mrusca.
BUSCA. territ, ASSENYALADÒR, en la tercèra
accepció. |
BUSCA. territ. Vergueta de vesc pera cas-
sar aucélls. Vareta. Virgula visco illita.
Gluau. Panione , paniuzza.
BUSCAR. v. a. Inquirir, fàr diligencias
pera trobar alguna cosa. Buscar, Que-
BUT
rere, inquirere. Chercher , rechercher,
querir. Cercare.
Qui BUSCA TROBA. fr. ab que se dòna à en-
téndrer lo mólt que importa la diligen-
cia y activitat pera conseguir lo que se
desitja. Quien busca halla. Labore et
studio desiderata comparantur. Celui
qui cherche trouve. Chi sempre cerca
un giorno trova.
QUI BUSCA TROBA. ref, QUI NO VOL PÓLS QUE
NO VAJE Á La BRA.
BUSCALAVIDA. s. m. La persóna mò't
diligént en proporcionarse per tóts los
medis lícits la sóva subsistencia y la de
sa familia. Buscavidas. Sollicitus, dili-
gens, victús quærendi studiosissimus.
Soigneux, empresse: Guadagnátor di
vita.
| BUSCARAHÒNS. s. m. Inquièt, provoca-
tiu, que va movénd alborots, peuden-
cias y discordias. Buscaruidos. Rixator,
jurgiosus. Querelleur, ferrailleur. Scher-
midore, accattabrigbe.
BUSCARUIDOS. s. m. BUSCABABÒNS.
BUSÓ. s. m. ant. conrr.
BUSQUETA. s. f. Aucèll. REYETÓ.
BUSSO. s. m. L' home que detenindse
per mòlt tèmps lo alé dins de l'aigua .
trau las cosas sumergidas en lo fondo .
de ella. Buzo, somorgujador. Urinator.
Plongeur , urinateur. Marangone , pa-
lombaro.
BUSTIA. s. f. ant. Caxeta en que se posa
l almoina que se arreplega. Cepillo. Ar-
cula stipi cogenda. Tronc. Cassetta della
- limosina.
BUSTO. s. m. Lo mitj cos humà de escul-
tura y sénse brassos. Busto: Statna di-
midiata, inferné trunca. Buste. Busto.
BUTIFARRA. s. f. Tros de budèll prim.,
ple de carn de porc trinxada ab sa
cotresponènt sal y especias. Butifarra.
Botulus. Sorte de saucisse. Salsiccia.
BUTIFARRA DE SANG. Tros de budèll ple «le
carn de porc trinxada y barrejada ab
saug, ab sa corresponènt sal y especias.
Morcilla. Botulus. Boudin. Sanguinac-
cio.
BUTLETO. s. m. Brèu del papa ó del
nunci. Buleto. Diploma,.breve pontifi-
cium. Bref du pape ou du nonce. Breve.
BUTLLA. s. f. Lletras apostólicas despat-
xadas en la curia romana, que contè—
nen alguna gracia 6 providencia. Bula.
Bulla apostolica, Bulle. Bolla.
BUTLLA, fam, La taca del excremènt que
"P
sol quedar en las camisas. Palomino. In
subucula macula excrementi. Taches
d'excrémens au bas de la chemise.
Bolletta. .
sort DE cowrosició. La que dòna lo co-
missari general de Crusada en virtut de
la facultat que té del summo pontífice, '
als que posseexen bèns de altres, cuand
se cora lo daenyo de és. Bula de
composicion. Bulla compositionis. Bulle
d'arrangement. Bolla.
SUTLLA DE La CRUSADA. La butlla apostólica |
en que los pontífices romans coucedian
diferénts indulgencias als que anabao á
la conquista de Terra Santa: actual-
mènt se concedex. als règues d' Es-
panya y als fiels de èlls que contribue-
ten ab la limòsna que se senyala en élla,
per ajudar á la guerra que lo rèy fa als
infiels en defensa de la religió. Se ano-
mena comunamènt axí lo sumari de la
matéxa BUTLLA que expedex lo comissari
general de Crusada , y se distribuex im-
pres. Bula de la Cruzada. Bulla sancta
Craciatz. Bulle par laquelle le pape ac-
corde des indulgences à ceux qui don-
ment de l'argent pour faire la guerre
ax infideles. Bolla della Crociata.
su o£ og. Ordenansa féta per lo em-
ywndor Carlos iv lo any 1356, que ser-
"a de lle y fandamental.en lo imperi y
po dla se arreglaren tòtas las cere-
Its y la forma de la elecció de em-
perador fixand lo número dels electòrs,
à cul ou aprobada per tòts los prín-
ceps del imperi. Bula de oro. Bulla au-
rea. Bulle d'or. Bolla d' oro. |
Tha BUTLLA DE FERRO. fr. met. y fam. ab
que se denota que algú fa lo que li dò-
ta la gana, encaraqué sia il-lícit, sèns
temòr de ser castigad. Zener bula para
edo. Omnia sibi licere aliquem repu-
bre. Avoir carte blanche. Tener carta
inca.
KTLLARI. s. m. Col-lecció de butllas.
lusrio. Bullarium. Bullaire. Bolla-
no, |
KILLETA. s. f. Papeleta que se dòna
pera poder entrar llibremént en alguna
part. Boleta. Syngraphus. Billet. Bi-
glietto,
Urn. La leta que se dòna als sol-
dads cuand ntran en un lloc, senya-
landlos la casa ahònt se han de allotjar,
Boleta, boletin. Chirographam domui
asiguandae militibus pretereuntibus de-
BUT 333
serviens, Bulletin. Biglietto d' alloggio.
BUTLLETA. La llenca de papèr en que se de
na algun avis. Papeleta. Schedula.
Billet d'avis. Biglietto.
BUTLLETÍ. s. m. Llenca de paper im-
presa que se dóna als que cumplexen
a parroquia. Cédula de comunion 6
confesion, Schedula que precepto ec-
clesiastico de Eucharistia quotannis re-
cipieuda satisfactum esse testatur. Billet
de confession ou de communion. Bigliet-
to che si da nella chiesa a quei che van-
no a confessare alla quaresima. i
BUTLLOFA. s. f. La bombolla que s'elè-
va eu la pèll plena de humor acueo.
Vejiga, ampolla. Vesica, vesicula. Ves-
sie. Vescica, bollicina.
BUTLLOFA. met. Mentida. Bola, pajarota ,
pajarotada , gazapa, trufa. -Meuda-
cium. Bourde , défaite, colle , menterie.
Baja, carota.
BUTLLOFAD, DA. p. p. de BUTLLOFAR y
BUTLLOFARSE. Ampollado.
BUTLLOFAR. v. a. Fèr surtir butllofas.
. Ampollar. Vesicas, gignere, excitare.
Faire venir des ampoules. Produrre
delle vesciche.
BUTLLOFARSE. V. Y. Exir butllofas en algu-
na part del cos. .4mpollarse. Vesicis in-
tumescere. Devenir plein d 'ampoules.
Nascere delle vesciche, .
BUTLLOFETA. s. f. dim. de BuTLLOFA.
Vejiguilla, vejiguita, vejiguica, veji-
güela , ampolleta , ampollica, ampolli-
ta , ampolluela, Vesicula. Petite vessie.
Vescichetta.
- BUTSINAIRE. s. m. Lo qui butsiueja. Re-
zongador , rezonglon , rezongon , zor-
ronglon. Obmurmuraos. Grogneur. Gor-
gogliatore , buffonchiatore.
BUTSINAR. v. n. BUTSINEJAR.
BUTSINEJADOR, RA. s. m. y f. BUTSI-
NAIRE.
BUTSINEJAR. v. n. Manifestar disgust ó
repugnancia en la e£ecució de alguna
cosa, párland éntre dènts. Gruñir, re-
zongar, respingar, refunfuñar. Ob-
murmurare, mutire. Marmonner, mar-
motter, grogner , regimber. Borbottare y
gorgogliare, buffonchiare , avere il ca-
labrone nel fiasco.
BUTXACA. s. f. Especie de saquet que
los homes portan cusid en la casaca,
jupa ó pantalóns, y servex pera portar
en ell algunas cosas usuals, com lo mo-
cadór, la capsa, etc. Bolsillo, faltri-
336 CAB
CABALCAD, DA. p. p. de camaicar. Ca-
balgado. ,
CABALCADOR. s. m. ant. PUJADOR.
CABALCADURA. s. f. La bestia de cár-
rega. Cabalgadura. Jumentum sarcina-
riuin. Béte de somme, monture. Somaro.
CABALCADURA. La bestia eu que se va é
caball. Caballería. Jumentum. Monture.
Cavalcatura. °
. DOLÉNTA CABALCADURA. met. MALA CUCA.
CABALCAR. v. n. Anar 6 passejar á ca-
ball. Cabalgar. Equitare. Chevaucher,
aller à cheval. Cavalcare.
CABALISTIC , CA. ad]. Lo que pertany á
‘ la cábala; com llibre capatistic. Caba- |
listico. Cabalisticus. Cabalistique. Caba»
listico. 0.
CABALMENT. adv. mod. JUSTAMÈNT.
CABALÓ. s. m. dim. de casar. Caudalejo,
Modicæ facultates, opes. Petit pécule. *
Peculietto.
CABALOS , A. adj. ant. Acaudalad. 4cau-
dalado , caudaloso. Peculiatus. Argen= |
teux , pécunieux. Dovizioso, ricco. —
CABALL. s. m. Cuadrúpedo de peus ab
casco, y de coll y cua poblada de crin
ó cerdas llargas y abundants. Lo sèu
colór mès comú es lo rotj, peró ne hi
ha també de blancs, negres y clapads de
éstos colórs. Es animal que se domesti-
ca fácilmént, y dels mès útis al home.
‘ Caballo. Equus. Cheval. Cavallo.
CABALL.' Péssa del jog del axedres, que té
figura de caball. Caballo. Equi forma in
latrunculorum ludo. Cavalier , cheva-
lier. Cavaliere , cavallo.
CABALL. En lo jog de cartas es una figura
que se represènta muntada á caball. Ca-
ballo. Hominis equitautis imago in luso-
riis chartis depicta. Dame. Donna.
CABALL. Entre mestres de casas banc alt fet
de una fusta ab cuatre peus, sòbre lo
cual se posan taulóns y servex de basti-
da portátil pera fér revoltóns y altras
obras de ésta especie. Caballo. Tabula-,
tum portabile cæmentarium sustinens
ad opus cameratum construendum, 7re-
teau. Cavalletto.
CABALL. Lo bri de fil que s' encreua y en-
travéssa al témps de formar lo ram ó
madéxa en lo aspi. Caballo. Filum in
epira contortum , implicatum , extra or-
iuem convolutum. Fil qui traverse et
mêle un écheveau qu'on devide. Filo che
s'atravversa e lega la matassa.
CABALL DE FRISA. CABALL FBISÓ,
CAB
CABALL DE FUSTA. fam. Cualeevol embarca-
ció. Caballo de palo. Equus ligneus.
Cheval de bois. Bastimento, legno.
GABALL DE EUSTA. fam. Lo pòtro en que se
donaba tormènt. Caballo de palo. Equu-
leus. Cheval de bois. Eculeo, cavalletto.
CABALL DE FUSTÈR. Instrumént compost de
tres fustas oblicuas, en que se passan
per axa las vigas y altras fustas grossas.
Borrico. Fulcrum fabris tiguariis usita-
tum. Chevalet. Pietica.
^ CABALL DE REGALO.. Lo «ui se té reservad
pera lo lluimènt. Caballo de regalo, ca-
ballo de aldaba. Equus delectus , luxui
destinatus, Cheval de maítre. Cavallo di
a.
Nam FOGUEJAD. Lo caball á qui no fa por
lo tro ó resplandór de las armas de be.
Caballo fogueado. Equus imperterritus.
Cheval fait au feu. Cavallo avezzo al
fuoco.
CABALL FRISÓ. Milic. Una fusta en forma de
cilindro, á la cual se clavan unas poss
llargas de ferro.ó fusta, y entravessada
sóbre altras dós fustas clavadas en ter-
ra impedex lo pas á la caballería enemi-
ga cuand vol atacar algun e&ércit. Ca-
ballo de frisia. Truncus aculess stipatus
aditam precludiens. Cheval de frise.
Cavallo di frisa.
CABALLFUST. 8. m. ant. MATXINA.
CABALL LLEUGÈR. Lo qui no porta armas de-
"- fensivas, y per axó se pergira y mane-
ja ab més facilitat y lleugèresa. Caballo
ligero. Levis armature equus. Chevau-
leger. Cavallo leggiero.
CABALL mari. Cuadrépedo de dòtse 4 catòr-
se peus de llarg y de sis de alt. Es de
colòr pardo fòsc, tè las camas gruxu-
das y curtas, la bòca mòlt gran, lo
mòrro llarg, y la pèll sumamènt dura.
Es natural de l’ Africa, ahónt via indis-
tinctamént en l'aigua y fora de èlla.
Caballo marino, caballo de mar 6 de
agua, hipopótamo. Hippopotamus, ca-
ballio. Hippopotame , cheval, marin. Ca-
vallo marino.
CABALL MARÍ. Péx que habita en los mars
de Espanya. Es de vuit á deu pulgadas
de llarg; té lo cos comprimid de set cos-
tats y ple de tubérculs; la cua igual-
mént comprimida de cuatre costats y
més llarga que lo cos, y lo cap llarg y
ravenxintd com lo de un caball. Caba-
llo marino, hipocampo. Hippocampus.
Hippocampe. Caval marino.
CAB
asas. pl. En la milicia los soldads de -
caball, y axí se diu: lo efércit tè tants :
mil caBALLS , atacá ab tants CaBALLS. Ca-
ballos. Eyaites, equestres milites. Sol-
dats à cheval. Cavalli. |
i CABALL. mod. adv. Anand 6 estand mun-
tad en alguna caballería. 4 caballo.
Equitaudo, equo iasideudo. A cheval.
A cavallo.
i CABALL COM Las DOXAS. mod. adv. que se
diu del que va muutad en alguna caba-
llería ab las dós camas á un costat , com
solen anar las donas. 4 asentadillas , d
sentadillas , d , mugeriegas. Sedentis
more, habitu. 4 cheval en femme. Se-
duto a cavallo.
i CABALL DONAD NO LI MIRES LO DENTAD. ref.
que repren la impertinencia dels que
van buscand faltas en las cosas quels re-
galan, manifestand són geni desconten-
tadis. 4 caballo presentado no hay que
mirarle el diente. Nou oportet dentes
equi inspicere donati. 4 cheval donné
on ne regarde point à la bouche. À ca-
sal donato non si guarda in bocca.
i CABALL DONAD NO LI MIRES LO PEL, ref. que
úsnifica lo matex que lo anteriòr.
A AR LO CABALL DE SANT FRANCESC. fr. fam.
Lar 4 peu. Jn d pata, ir d talon. Pe-
dbas iro. Aller à pied. Andar sul ca-
vi: di S. Francesco. |
AXi; CM US CABALL DESENFRENAD. fr. met.
Estreezræ desordenadamèut als vicis.
Crrer sin freno. Effrenatè , inverecun-
dé agere. Lácher la bride à ses pas-
«cas. Correre senza briglia. .
LATAL DE CABALL. fr. A pearie de alguna ca-
hilería, carruatge, etc. Apearse, des-
montar. Equo, curru desilire, descen-
dere. Descendre de cheval, mettre pied
4 terre. Smontare, discender da cavallo.
vias a CABALL. fr. Posarse damunt de al.
gana caballeria. Subir 6 montar d caba-
le. Equus vel in equum conscendere.
Monter à cheval. Cavalcare, montare a
mrallo.
tyt CABALL ENSOPÈGA. ref. ab que se
á enténdrer la facilitat de cáurer
algun descuid ó erro fins los mès ad-
ids y prodénts. El mas diestro la
ra. Quandoque bonus dormitat Ho-
rus. Le plus habile se trompe quelque-
s. Y più agile casca.
ALLAS. s. m. aum. de CaBALL. Caba»
. Pergrandis equus, Gros cheval.
vallone. ,
| CAB 337
CABALLER. adj. Lo qui va muntad á ca-
ball. Caballero, ginete. Eques. Cavalier.
Cavaliere.
CABALLÈR. s. m. La persóna de calificada
noblesa. Caballero. Eques. Chevalier, '
gentilhomme. Cavaliere.
capaLika. Lo qui es armad cavallèr y pro-
féssa algun dels órdes de caballeria;
com de Calatrava, Alcántara, etc. Ca-
ballero. Eques militarem ordinem pro-
fessus. Chevalier. Cavaliere.
CagaLLÈR, En la fortificació es un fort in-
teriòr que se alsa sòbre lo terraplé de
la plassa y servex pera defensar una part
de la fortalesa. Caballero. Intra muros
hisque superior ad ipsorum defensionem
exetructio. Cavalier. Cavaliere.
CABALLÈR DE BRAGUETA. Lo qui gosa del pri-
vilegi de caballèr per haber tingud set
fills varòns séus interrupció de femèlla,
alguna. Hidalgo de bragueta. Nobilita-
tus fecunditate prolis. Celui qui jouit de
la dignité de chevalier pour avoir eu de
suite sept fils. Padre che gode certi pri-
vileg] del a mobiltá per avere dodici fi-
gli viventi.
ARMAR CABALLÈR. fr. Posar á un las armas
altre caballér 6 lo réy , lo cual li cenyex-
la espasa ab certas ceremonias. Ara se
obsérva y practica ab los caballèrs dels
órdes militars, que són armads per
altre del sèu orde. Armar caballero.
Equestribus armis aliquem donare. 4r-
mer chevalier. Armare cavaliere.
CABALLERAS. s. m. fam. Lo caballér
distingid éntre los de la sèva classe per
lo il-lustre de són llinatge, per lo séu
port y representació. Caballerote. Præs-
tans, generosus, præclarissimusque
eques. Grand gentilhomme , grand che-
valier, gránd seigneur. Cavalierotto.
CABALLERET. s. m. dim. de casarika.
Caballerito , caballerete. Juvenis eques.
Jeune chevalier. Cavaliere giovane.
CABALLERET. Lo caballér jóve presumid en lo
séu trajo y acciòns. Caballerete. Adoles-
centulus eques nimis comptus et vanus.
Jeune et galant chevalier. Cavalierino.
CABALLERIA. s. f. La bestia en que se
va á caball. Caballeria. Jumentum.
Monture. Cavalcatura. : |
CABALLERÍA. Lo cos de soldads de caball
que es part de un efércit; també se
anomena axí cualsevol part del que fór-
ma cos separad. Caballeria. Equitatus.
Cavalerie. Cavalleria,
43
338 — - CAB.
CABALLERÍA. Cualsevol dels órdes militars
. Que hi ha hagud y ha en Espanya; com
, la de la Banda, Calatrava, Montesa, etc.
Caballería. Ordo equestris. Chevalerie.
- Ordine cavalleresco.
CABALLERIS. s. m. Lo qui té á són cár-
reg lo gobern y cuidado de la caballe-
rissa y sòs dependènts. Caballerizo.
Equitiarius, stabulo prefectus, Écuyer.
.. Cavallerizzo. . .
CABALLERIS DEL RÈY. Lo qui té per ofici exir
á caball á la esquerra del cotxe del réy.
Caballerizo del rey , caballerizo de
campo. Qui regalem essedam à sinistra
equitando insequitur. Écuyer du roi.
Cavallerizzo del re.
CABALLERIS MAJÒR DEL BÈf. Lo qui tà à son
cárreg lo cuidado y gobern de la caba-
llerissa de S. M., de la armería y casa.
dels caballèrs patges. Caballerizo mayor
del rey. Regis equitio vel stabulo sum-
- mus prefectos. Grand écuyer. Cavalle-
rizzo maggiore.
PMMÉR CABALLERIS DEL ARY. Lo immediat su- .
. baltern del caballeris majór, y que en
sa ausencia goberna la caballerissa de
S. M. Primer caballerizo del rey. Sum-
mo regii 3tabuli prefecto proximus ad-
minister. Premier éuyer du roi. Pri-
mier cavallerizzo del re.
CABALLERISSA. s. f. Siti ó lloc cubert
ahònt se recullen y descansan després >
del traball los caballs y bestias de cár-
rega, y ahónt sels dòna la grana. Caba-
lleriza. Equile. Écurie. Stalla.
CABALLEROT. s. m. fam. Lo caballèr
que no té cultura ni garho. Caballerote.
Rudis. et impolitus eques. Chevalier,
gentilhomme grossier. Cavallierotto.
CABALLET. s. m. dim. de casar. Caba-
lito, caballico, caballejo, caballuelo.
Equulus. Petit cheval, criquet. Caval-
luccio, | |
CABALLET. Pini. Especie de bastimènt més
. ample de bax que de dalt, sòbre lo cual
descansa la tela que se ha de pintar, y.
se puja ó baxa segòns es menestèr. Ca- -
ballete. Equuleus pictorius. Chevalet.
Leggio. D |
CABALLET. En la imprémpta es un tros de
fusta que se assegura ab un tornillo en
la cuxa esquerra dela prémpsa, ahont
descansa y se deté la barra. Caballete.
Trunculus in opere typographico vec-
tem sustinens. Chevalet. Cavalletto di
stampa.
CAB
- CABALLÓ. s. m. Lo llóm de terra llan-
rada que quèda èntre sólc y sòlc. Ca-
ballon, camellon. Porca, lira. Terre
élevée entre deux sillons. Terra elevata
tra i due solchi d' un campo.
CABANA. s. f. caBANYA.
CABANYA. s. f. Caseta tósca y rústica
fèta en lo camp pera recullirse los pas-
tórs y guardians. Cabaña , tugurio. Tu-
gurium , casa. Cabane, chaumiere , hut-
te. Capanna.
CABANYETA. s. f. dim. de casanra. Ca-
bañuela. Tuguriunculum, tuguriolum.
Loge, petite cabane, petite hutte. Ca-
paunetta. í
'CABAS. s. m. Especie de senalla grossa de
espart. Capazo , esportillo. Fiscella spar-
tea, 'sborta. Panier de sparte. Sporta.
- CABASSAS. s. m. aum, de casas. Capa
zon. Sporta grandis, Gros panier de
sparte. Sportone. —
CABASSET. s. m. dim. de casas. Capazo
pequeño. Sportula. Petit panier de spar-
te. Sportiua. MEL |
CABELL. s. m. Lo pel que nax en lo cap.
Cabello , pelo. Capillus, capillatio, ca-
pillum , crinis. Cheveu. Capello.
CABELL NATURAL. Lo no postis 6 manlleva-
dis. Pela propio. Coma vel cæsaries.
Cheveux naturels. Capelli naturali.
CABELLS BLANCS. Los que han perdud lo co-
lòr-negre, ròs, rotj 6 castany. Canas.
Cani. Cheveux blancs. Capelli bianchi,
capelli canuti.
casette DE ÁNGEL. La consèrva fèta de una
- especie de carabassa semblant 4 la sine
dria, que fa uns fils mòlt prims á ma-
néra de cabells. Cabellos de dngel. Dul-
cia in exiles teniolas instar capillorum
dissecta. Conserve de carottes. Conser-
va di carote.
CABELLS DE DETRAS. La part posteriór del
cabell que se solen déxar los que sel ta-
Alan pera que cubresca lo clatell y ser-
vesca de adòrno. Coleta. Occipitis coma
caudata. Cheveux de derrière. Capelli
della parte posteriore del capo. *
AGAFARSE PER LOS CABELLS. fr. fam. Estirár-
sels los que se barallan. Andar d la
greña. In capillum involare, in crines
rixando insilire. Se prendre aux che-
veux. Pigliarsi a’ capelli.
AGAFARSE PER UN CABELL. fr. met. y fam. Va-
lerse algú de cualsevol pretèxt pera
conseguir sòs desitjs. Æsirse de un ca-
bello. Ausam capere, arripere ad opta-
CAB
ta assequenda. Se servir du plus leger
prétexte. Arrampicarsi sù’ vetri.
susan 108 CABELLS. fr. Tornar á passar
leugèramènt la pinta per lo pentinat
pera déxarlo períèt. Traspeinar. Pecti-
ue iterum orines extergere, discrimi-
nare. Repeigner. Ravviar i capelli.
N
ivur À ESTIRA CABELUS. fr. fam. Concórrer '
á porfía á péndrer alguna cosa, arra-
bassindsela de las mans uns 4 altres.
Andar d la rebatiña. Raptim è mani-
bns auferre; arripere certatim. Se dis-
puter une chose, se l'arracher mutuel-
lement des mains. Azzuffarsi per avere
una cosa..
misc DECaBELLS. Lo qui tè cabells blancs.
(ano, pelicano , peliblanco. Canus. Qui
a def cheveux blancs. Canuto.
INSULLAR LOS CABELUS. fr. Drscompóndrer-
los, embolicarlos ,. desordenarlos. Des-
peinar, despelotar. Capillos intricare,
disturbare. Defriser , decoifer. Arruf-
fare, scapigliare. "
tusuzse LOS CABELLS. fr. Posarse drets y
tèsos. Es elècte d' espant ú horrór.
D:speluzarse , espeluznarse. Horripila-
re, Se dresser , se hérisser. Rizzarsi.
sui 108 CABELLS. fr. Desembullarios.
Exarmenar el pelo. Capillos implica-
tentricare. Déméiler les cheveux. Svi-
leppare.
Gump LOS CABELLS. fi. ESCLARIA LOS CA"
teus,
Emu ren LOS CABELLS fr. met. Aplicar
13 violencia alguna autoritat , sentencia
6 succés 4 altra materia ab la cual no
te relació ni conuetió. Traer por los ca-
ll. Incongrua in suam sententiám
detorquere. Tirer par les cheveux. Trar-
re, condarre pe” capelli.
lins LOS CABELLS. ÍT. AGAFARSE PER LOS
CABELLS,
ls pe canets. Lo
teare, castany 6 ros, y mitj blanc. En-
trecano. Semicauus. Gris. Incanutito.
MR UN CABELL EN LO AIRE. fr. met. Te-
ur mòlta perspicacia ó vivesa en com-
Vadrer las cosas per dificultósas que
tin. Hender ó partir un cabello en el
tre. Ingenii acumine pollere, admo-
dim perspicacem esse. Comprendre,
concevoir dans un-clin-d'cil. Essere sa-
facissimo. ‘
MR CABELES.BLANCS. fr. Tornarse blancs
los cabells de algú. Encanecer. Canes-
cere. Blanchir, grisonner. Incanutire.
i té lo cabell mitj.
CAB 350
nds DE CaBerrs. Lo qui té lo cabell rès. Pet :
lirubio. Flavus pilis. Blondin. Biondetto-
BOTJ DE CaBELLS. Lo qui té lo cabell rotj-
Pelirojo. Flavus capillis. Roux. Rosso,
rossigno. ,
TIRAR PER LOS CABELLS. fr. met. ESTIRAR PER
LOS CABELLS. -
TORNARSE BLANG DB CABELLS. ÍT. POSAR CA-
BELLS BLANCS. ’
CABELLADURA. s. f. ant. caBELLÈRA.
CABELLERA. s. f. Los cabells, especial-
mènt los llargs. Cabellera. Capillamen-
* tum, capillago, capillatara, capillitium.
Chevelure. Chioma. |
CABELLÈRA. Lo cabell desfèt 6 deslligad. Me-
lena. Cæsaries. Chevelure eparse. Chio-
ma, zazzera.
CABELLET. s. m. dim. de-casert. Cabe-
llejo, cabelluelo , cabellito, cabellico.
Capillulus. Petit cheveu. Capellino.
CABELLUD, DA. adj. Lo qui té lo cabell
llarg. Cabelludo , melenudo. Capillatus,
criniger, crininus, crinitus, comatus.
Chevelu. Capelluto.
CABES. s. m. ant. vALÒNA.
CABES. aut. COLL DE CAMISA.
CABESSA. s. f. Part de l' arrel de algu-
nas plantas, que es tendre, sucósa,
ovalada ó rodóna, y composta á vega-
das de varios tels ó pélls com la ceba
comuna. Bulbo, cebolla. Bulbus. Bulbe.
Cipolla , bulbo.
CABESSA DE ALLS. Lo conjunt dels grans que
forma prop de l’ arrel la planta anome-
nada ALL cuand estan encara apinyads,
formand un sol cos. Cabeza de ajos.
All caput. Téte d’ail. Capo d" aglio.
e
DONAR CABESSADAS. fr. Ndut. cants= |
SEJAR. —*
CABESSEJAMENT. s. m. Ndut. CABESSETI.
CABESSEJAR. y. n. ant. Móurer é incli-
nar lo cap ja 4 un costat, ja 4 altre, ó
móurerlo ab frecuencia cap endavant.
Cabecear. Nutare , motare caput. Bran-
ler, agiter , hocher la téte. Scuotere ,
crollare, dimenare il capo.
CABESSEJAR. Ndut. Fèr la nau un moviment
de proa á pópa, baxand y pujand al-
ternativamént una y altra. Cabecear.
Nutare. Tanger, tanguer. Barcollare da
oppa a prua.
CABESSETJ. s. m. Ndut. L' acció y efècte '
de cabessejar la nau. Cabeteo. Nutatio.
Tangage. Barcollamento da poppa a
prua.
CABESSUT, DA: adj. ant. Tussud, tero.
,
340 . GAB
Ca ezudo. Pertinax , tenax. Tetu, enté-
té. Caparbio , ostinato , pertinace.
CABESTRE. s. m. Lo ronsal que se lliga
al cap de la cabalcadura pera menarla
ó assegurarla. Cabestro. Capistrum. Che-
vétre , licou. Capestro.
CABESTRER. s. m. ant. Lo qui fa ó ven
cabestres. Cabestrero. Capistrorum ar-
tifex aut venditor. Cordier. Colui che
fa 1 capestri.
CABIMÈNT. s. m. CABUDA, .
CABIRÓ. s. m. Fusta grossa que servex
pera obras y altras cosas, y té vint y
cuatre pams de llarg,
, ample. Cuarton , cdbrio. Tignum. Sapi-
ne. Trave.
CABIROL. s. m. Especie de cabra mòlt
comú en los Pirineus y altras parts
d' Espanya, que tè las banyas dretas y
en forma de ganxos. Cabra montés. Ca- |
'prea, rupicapra. Chévre sauvage. Capra
silvestre. '
CÁBIT. s. m. Lo cop de ple que en lo jog
. de l’ argólla dòna una bola 4 altra im-
pel-lida per la pala, de manéra que ar-
ribe al cap del jog, ab que se guanya
ralla. Cabe. In quodam globulorüm lu-
do ictus plenior globulo impactus. Coup
qu'une boule donne à une autre au jeu
de l'argolla. Nel giuoco dell” argolla
il colpo che dà una palla ad un’ altra.
CÁBIT DE PALA. Cas en lo jog de l' argòlla,
cuand las dos bolas quédan á tal distan-
cia que 4 lo ménos hi cap èntre èllas la
pala ab que se juga. Cabe de paleta ó
d paleta. Sors quedam in globulorum
ludo, argolla vulgo dicto. Sorte de coup
au jeu de l'argolla. Uno dei casi del ,
giuoco detto dell" argolla.
cisir DE Pata. met. La ocasió que impen-
sadamént se oferex pera lograr lo que
se desitja. Cabe de pala , cabe de pale-
+ ta ó d paleta. Occasio , opportunitas,
fausta sors. Coup de partie , occasion
favorable et imprevue d'obtenir ce qu'on
desire. Colpo di fortuna.
CABLE. s. m. Ndut. La gámera ab que
está agafada l'àncora principal de la
nau. Cable. Aochorale. Cable. Fune
dell” ancora.
PICAR LO CABLE Ó LOS CABLES. fr. Naut. Ta-
llarlos 4 cops de destral. Picar cables,
Anchoralia precidere. Couper les cábles.
Tagliar le bui dell ancora.
CABO. s. m. CABO DE ESCUADRA. | —
CABO DE ESCUADRA, Lo soldad que en la in-
nou dits de -
CAB
fintería tè l'ofici de manar las escua-
dras. Cabo de escuadra , cabo. Ductor,
caput mavipuli militum. Caporal. Ca-
porale. |
4
CABO FURRIÈR. FURRIÈR.
- CABORCA. s. f. aut. cova.
CABORIA. s. f. TRENCACAP. '
CABOT. s. m. Especic de mujol que té lo
cap més gros de lo que correspon al
sèu cos: se aliménta, viu, y se deleita
- enlollotó faug corrompud. Capiton.
Capito cephalus. Mernier. Cefalo.
CABOTA: s. f. La part superiòr del clau
ahónt se dònan los cops pera clavarlo.
Cabeza. Clavi caput. Tete. Capocchia,
testa.
CABOTADA. s. f. Movimént ó inclina-
ció del cap. Cabezada. Capitis inflexio.
Coup de tête Crollamento di testa.
DONAR Ó PEGAR 'CABITADAS, fr. fam. locli-
mar algú repetidas vegadas lo cap en-
vers lo pit cuand está endormiscad. Ca-
bezear , dar cabezadas. Caput somno
gravatum submittere , inflectere. Pen-
cher la téte sur la poitrine. Piegare il
collo.
CABOTATGE. s. m. La navegació ó trá-
fic que se fa per las immediacións y á
vista de la costa del-mar. Cabotaje. Oris
semper proxima navigatio. Cabotage.
Cabottaggio. :
CABRA. s. f. Cuadrúpedo. La femèlla del
bòc, que se diferencia de èll en ser més
pétita, en tenir lo pel més aspre , y €n
ser de condició més mansa. Cabra. Ca-
pra. Chévre, bique. Capra.
CABRA. Insecte de mitja línea de llarg, ca-
si rodó, pelud, xato, sènse alas, 1 de
colòr blanquinòs. Té sis peus armads en
sas extremitats ab dès ganxets en for-
ma de estenallas, ab los cuals se agafa
fortamènt álas parts més peludas del
cos humá, de cual substancia se alimén-
ta, causand mòlta picòr. Ladilla. Pedi-
culus pubis. Morpion. Piattola, piattone.
CABRA MONTESA. CABIBOL.
CABRA AVESADA Á SALTAR, SALTA Y SALTARÁ.
ref. que denota que ab dificultat se trau
ó perd un mal costum arrelad. El que
malas mañas ha, tarde ó nunca las
perderd. : |
Quo semel est imbuta recens servabit
odorem |
Testa diu.......
Le loup mourra dans sa peau. Il lupo
cangia il pelo, ma non il vezzo.
, CAB
CARRIGAR LAS CABRAS À ALGÚ. fr. Donar la
culpa à qui no la té. Cargarle d uno
las cabras; echarle las cabras. Culpam
alicui falsó imputare, culpam in alium
detorquere. S'en prendre à quelqu'un ,
lui donner le tort. Rovesciar la broda
addosso ad uno.
CIRREGAR LAS CABRAS A ALGÚ. fr. fam. Fer
que pague sol lo que ab altre ó altres
habia perdud. Cargar d alguno las ca-
bras. la solidum exigere quod non nisi
per partes debetur. Faire payer d un
ce que les autres ont perdu. Far paga-
re ad uno solo tutto ció che perdettero
gli altri.
Ji caras. fr. fam. Jugar los que han
perdud algun partit á qui ha de pagar
sal lo que se ha perdud éntre tots.
Echar cabras ó las cabras. Omuem lu-
di sortem inter devictos collusores mit-
tere. Jouer quelques personnes à qui
payera tout leur ecot. Giuocare a chi
pegherà le perdite di tutti.
Li CABBA DE MÒN VEHI TÈ MÉS LLÈT QUE LA
wa. ref. que repren als envejòsos,
que sempre tènen per millòr lo que al-
tres posseexen. La gallina de mi veci-
Ra mas huevos pone que la mia, ó mas
trda está que la mia. Omne alienum
cupo. Les envieux mourront , mais non
jmas l'envie. Astio ed invidia non
meri mai.
CIRIFIGADURA. s. f. ant. L'acció de
übnfigar. Cabrahigadura. Caprifica-
bo. Caprifecation. Caprificazione.
CIDRAFIGAR. v. a. ant. Fèr enfiladas
de figas de la cabrafiguèra, y pènjarlas
en las ramas de la figuèra femèlla cuand
» se pod plantar lo mascle prop de
dla, pera que fasse lo fruit assahonad
y dols. Cabrahigar , encabrahigar. Ca-
pnfcari. Rendre les figues bonnes à
manger. Far la caprificazione.
GBRAFIGUERA. s. f. Arbre. . rouèna
BORDA.
CIBRELLAS. s. f. pl, Las set estrèllas
que estan juntas en lo signe de Tauro.
(abrillas, pleyadas, pleyades. ‘Pleja-
des, vergiliæ. Pléiades. Plejadi, galli-
nelle,
CABRER. v. n. Poder contenirse una cosa
dins de altra. Caber. Contineri, indudi
pose. Contenir. Capire, contenere,
racchiudere.
MO CÁBREK ALGUNA COSA EN ALGÚ. fr; met.
y fam. No ser algú capas y proporcio-
CAB 541
nad pera élla. No caber alguna cosa
en alguno. Incapacem, inhabilem esse.
Etre au-dessus des forces. Essere oltre
le forze. A
CABRÈR. s. m. Lo pastòr de cabras. Ca-
brero, cabrerizo, guardacabras. Ca-
prarius. Chevrier. Caprajo.
CABRESTANT. 8. m. arca.
CABRETA. s. f. dim. de cagna. Cabrilla,
cabrita. Capella. Chevreau , petite chè-
vre. Capretta.
CABRETAS. pl. CABRÈLLAS,
CABRETILLA. s. f. La pèll de cualsevol
animal pétit , com cabrit , anyèll , etc.,
. adobada. Cabritilla. Hedina seu agnina
pellis macerata. Chevrotin , canepin, ca-
bron. Pelle di capretto concia.
CABRIA. s. f. Máquiva composta de unas
bigas que fórman un ángul, en: lo cual
^ muntar l’ artillería y axecar altres pe-
sos grossos. Cdbria , trucha. Grus trac-
toria, trochlea. Chèvre, corne, cabre.
Argano. 007
CABRIDET. s. m. dim. de: ca8RiT. Cabri-
tillo. Hædulus. Cabri. Caprettino. .
CABRIOLA. s. f. Briuco que fan los que
balan encreuand varias vegadas los
eus en lo aire. Cabriola. Levis in su-
lime saltus. certa lege. Cabriole. Ca-
vriuola', capriola.
CABRIOLA. met. Cualsevol brinco que se fa
ah lleugéresa. Cabriola. Saltus in subli-
me. Saut fait avec'adresse et avec agi-
lité. Balzo fatto ‘agilmente. 7
rèr CABRIOLAS. Fèr brincos ab lleugèresa.
Cabriolar , cabriolear , dar ó hacer ca-
. briolas. Levi saltu sese in sublime tol-
lere. Cabrioler. Saltare, far capriole.
CABRIOLE. s. m. Especie de birlotxo 6
‘ volant. Cabriole. Essede genus. Cabrio-
let. Biroccio.
CABRIT. s. m. Lo fill de la cabra cuand
1
se assegura. un ternal, y servex pera -
es pètit. Cabrito. Hedus. Chevreau. Ca- :
pretto, cavretto.
CABRIT DE LLÈT. Lo qui mama. Choto. Hæ-
dus lacteos. Chevreau , cabri. Cavretto.
CABRITAR. y. n. Parir la cabra. Parir
la cabra. Capram parere. Biqueter.
Partorire capretti, far capretti.
CABRÓ. s. m. dc.
caBRÓ. Pèx cabert de closca, de la llarga-
ria y grux del dit pétit y de colór par-
do clar; té sis peus y dós mans y lo cos
un poc córvo; del cap li ix una espe-
cie de banyeta plena de dentetas y vol-
342 CAB
tad de uns pels mà:t prims. Camaro,
camaron , esquila. Cancer squilla. Cra-
be. Granchio di mare.
CABRÓ. CBESTAT.
CABRÓ. met. CORNUD.
CABRÓ coxsevtip, met. y fam. Lo qui con-
sènt en lo'adulteri de la sèva mullèr.
Cabron. Proprii fhalami copiam faciens,
aquariolus. Complaisant. Becco cor-
muto. .
CABRONADA. s. f. fam. L' acció infame
que permet algú contra la séva hòura.
Cabronada. Infamia, dedecus, ignomi-
nia. .Injure , infamie. Disonore, iufa-
mia.
- CaBRONADA, met. y fam. Cualsevol incómo-
ditat grave € importuna. Cabronada.
Nimia molestia, incommodum. Jmpor-
tunité, chagrin. Importuuità, ssecag-
gine.
CABRONIL. adi. ant. Lo que pertany 4 .
las cabras. Cabruno. Caprinus. Qui ap-
partient aux chèvres. Caprigio, ca-
rino.
CABUDA. s. f. Lo espay é capacitat que
té una cosa pera coatenirue altra. Cabi-
da. Gapacitas. Capacite, contenance.
Capacità , estensione.
CABUDA. ant. INTERVENCIÓ.
CABUSSADOR. s. m. ant. Busso.
CABUSSAMENT. s. m. ant. caBussò.
. CABUSSARSE. v. r. Ficarse de cop sóta
de l'aigua. Eu riguròs sentit propi sig-
— nifica eufónsarsi de cap. Algunas veza-
da3 se usa també com verb actiu. Cha-
puzarse, zabullirse, zambullirse , so-
morgujarse. Aquis se immergere. Se
plonger dans l'eau, barboter. Tuf-
farsi. —
CABUSSÓ. 8. m. L'acció d' 'enfònsarse 6
' eafünsar 4 algú de cop sota de l' aigua.
Zabullidura , zabullida, zambullida ,
zambullidura , chapuz , capuz. Immer--
sio. Plongeon. Tuffo.
. caBussó. Nom que se dòna als aucèlls de
aigua que tènen la propietat de cabus-
sarse. Somorgujo, somorgujon , somor-
mujo, saramagullon. Avis àquatica aqua
sese immergens. Plongeon, oiseau aqua-
tique. Mergo, smergo.
casussò. Aucéll mòlt semblant 4 la oca ab -
los dits juntads per medi de una mém-
brana, lo bèc llarg y rodó, dentad y
tort de la punta. Cuervo marino , mer-
go, mergdnsar. Mergus. Plongeon, bic-
vre, harle. Qca marina, °
=
-
CAC
rèa Ux caBUSSÓ. fr. Cabussarse una vega-
da. Dar una zambullida. Aquis se im-
mergere. Donner une tete. Dare il taffo.
CACA. s. f. Lo excremént de las criatu-
ras. Caca. Puerorum excrementum.
. Caca. Cacca.
caca. Paraula ab la cual las criaturas que
. Comensan á parlar avisan que volen tèr
de cos. Caca. Vox pueri veutrem exo-
nerare cupientis: Caca. Cacca. —
DESCUBRIE , CALLAR Ú AMAGAR LA-CACA. fr.
met. y fam. Dèzar ó no dèxar conéxer
algun defècte 6 vici. Descubrir , callar
ú ocultar la caca. Vitium aut colpam
prodere vel celare. Decouvrir, cacher
une faute. Scoprir il fallo. |
CACAREJADOR , RA. adj. p. us. que se
aplica al gall ó gallina que cacarcja. Ca-
careador. Cacuriens. Poule qui closse ;
coq qui coqueline. Gallo o polla che
chioccia.
CACAREJAR. v. a. Cridar ó cantar lo gall
6 galliua. Cacarear. Cucurire. Closser ,
caqueliner. Chiocciare.
cacarezar. met. Ponderar ab excès, efa-
g^rar las accións propias. Cacarear. Jac-
tare, ostentare, gloriari. Se vanter,
exagerer. Esagerare , metter di bocca.
CACAD. s. m. Arbre de América que tè
. las fullas lluéntas, lisas, duras y ovala-
das; las flors grogas y bermellas, y fa
un fruit llarg, cantellad, de mitj peu de
llarg y dels matéxos colórs que la flor,
que té dins de vint á cuaranta llavors.
Cacao. Theobrama cacao. Cacaoyer.
Caccao. ;
cacau. La llavòr del arbre del matéx nom.
Es semblant 4 las amétllas, Va cubert
de una pellofa prima y parda que se li
trau torrandia. Es lo principal ingre-
diént de la xocolata. Cacao. Amigdalus
indica, vulgó cacao dicta. Cacao. Cac-
cao. :
GACIC. s. m. Senyór de vassalls, ó supe-
riòr de alguna provincia ó poble en la
. India. Cacique, Dimastes apud indos. Ca-
cique. Titolo di diguità in parecchie re-
gioni d' America, equivalente a prin-
cipe o generale.
CACOFONIA. s. f. Vici que consistex en
toparse ó repetirse mólt sovint unas ma»
texas síl-labas 6 lletras. Cacofonia. Ca-
cofonia. Cacophonie. Cacofonia. .
CACOQUIMIA. s. f. Med. Vici que con-
‘sistex en l'. abandancia de mals humòrs.
Cacoquimia. . Cacochimia , vitium ex
CAD .
pravitate humorum. Cacochymie. Strab-
beudauza d' umori. |
CACOQUIMIC , CA. adj. Lo qui patex de
cacoquimia. Cacoquímico. Cacochimi-
cas, vitio bamorum laborans. Cacochy-
me. Cachettico. i TEE
CACOQUIMIC , CA. MELANCÓLIC.
CADA. Partícula que unida á altra pa-
raula la determina á especie, individuo
ó part certa, com cana home , CADA ca-
sa. Admet també abans de élla altras ,
partículas, com á capa pas, en CADA
poble, per capa lliura, etc. Cada. Quis-
que. Chaque , tout. Ciascuno, ogni.
ans au. adj. Significa lo individuo de la
especie humana iodeterminadamènt sèns
expressar aquest ó lo altre. Cada uno
Quisque. Chacun. Ognuno, ciascheduno.
CADA HU DEL SkU NE POD FÉR Ó NE FA LO QUE
vot. fr. fam. que denota la llibertat ab
que pod disposarse de las cosas propias
ss donarne rahó. Cada uno puede ha-
cer de-su capa un sayo. Cuigue suam
in sagulum fas est mutare lacernam.
(haçun se fouelte à sa guise. Ognun
puo far della sua pasta gnocchi.
UD EU AB LO QUE LA PÈGA, ref. que expli-
ala tenacitat y passió que se té al pa-
rr propi. Cada loco con su tema y ca-
da lobo. por su senda. Aliud noctua so-
ut, aliud cornix. Chaque fou a sa ma-
mt, Cnocersi nel suo brodo.
CIDIFAL. s. m. ant. CATAFAL.
(/DARN. s. m. Flu£ió 6 destil-lació que
iba lo nas, la bòca 6 lo pit. Catarro.
Correa, catharrus. Catharre. Catarro.
dum 6 CÓURERSE LO CADARX. fr. Tornar
i son estad natural los líquids alterads
per lo cadarn. Cocer 6 cocerse el res-
fiado. Ex obstructione frigoris ad sa-
wlatem restitui. Ceder l'enrhumure.
Guarirsi il raffredare.
CIDARNERA. s. f. Aucèll natural d' Es.
pauya, de unas tres polsadas de llarg.
ñena parda, la
lo comensamènt de las alas grog, las
plomas de las alas clapadas de blanc, y
lo cap de bermell. Se amansex fácil-
mènt, se atravèssa ab lo canari y es
ipreciable per lo sèu cant. Jilguero,
pintadillo , pintacilgo. Carduelis. Char-
_ donneret. Cardellino, cardeletto.
ADASCU, NA. adj. territ. Cada persò-
na. Cada uno. Quisque. Chacun. Ognu-
DO . ciascuno. i i |
ADAVER. s. m. Lo cos mort. Caddver.
panxa blanca,.
CAD - 945
Cadaver. Cadavne. Cadarero.
CADAVERIC, CA. adj. Descolorid y des-
figurad, ó mòlt semblant 4 un cadáver.
Cadaverico. Cadavericus, cadaverosus.
Cadavreux. Cadaveroso , cadaverico.
CADÈLL. s. m. Lo gòs de poc témps.
També lo Gil pétit de altres animals,
com lleó, llòb, ds, tigre, etc. Cachorro. *
Catulus. Petit chien, petit d'une chien-
ne. Cagnolino.
CaDÈLL. La troca pètita de seda d fil, Ca-
dejo. Spira brevis. Écheveau. Matassa. *
capètt. La part dels cabells mòlt enreda-
da que se separa pera desenredarla y
pentinarla, Cadejo. Capillitii pars im-
plicata. Chignon. La parte di capelli in-
viluppati che si divide dagli altri per
pettinarli. '
cankrL, Lo conjunt de molts fils pera fer
borlas ó altra obra de passamanèr. Ca-
.dejo. Plura inter se jugata fila. Flocon.
Fiocco, ciocca.
CaDÈLL. En los molins farinèrs es la fusta
penjant de una cordeta damunt de la
mola pera que la tramuja vaja donand
lo gra, y pera que déxand de pegar
cops se conega que la mola se atura. Ci-
tola. Crepitaculum lignenm molendina-
riam rotam pulsans. Claquet, cliquet,
traquet. Battagliuolo.
CADELLAR. v. a. Parir las gòssas. Parir
la perra. Canem catulos edere. Mettre
bas, en parlant d'une chienne. Parto-
rire. -
CADELLAR. met. Anar donand més y més de
sí alguna cosa. Parir , dar de si. Au-
geri. Enfanter, produire. Partorire,
produrre. — )
CADELLET. 8: m. dim. de capÈnL. Ca-
chorrillo, cachorrito. Catellus. Petit
' d'une chienne. Cagnolinetto. .
CADENA. s. f. La filéra de moltas'anèllas
juntadas una ab altra per los caps. Se
fan de diferénts métalls. Cadena. Cate-
na. Chaîne, cadène, Catena.
CADENA. Lo conjunt de presidaris que van
á cumplir la pena. Comunamènt van lli-
gads un detras del altre. Cadena. Er-
-gastularium grex , remigio alfisve poenis
damnatorum. Chaíne. Catena.
CADENA. Lo enllas de fustas ó bigas junta-
das per los caps unas ab altras. Gadena.
Catena. Poutres ajoutees les unes aux
" autres par les bouts. Catena.
CADENA. met. La subjecció que causa. una
passió vehemènt ó una obligació. Cade-
-
344 CAD
na. Vinculum, subjectio. Esclavage,
penchant irresistible. Vincolo, nodo,
laccio.
capeva. La successió de succèssos. Cadena.
Eventuum series. Enchaínement. Sc-
guito, serie.
capeva. Mida arbitraria que solen usar los
enginyèrs en los camins. Cadena. Catena
dimetiendis spatiis viarum, Mesure qui
sert pour determiner l'espace des routes.
Misura non fissa colla quale si misurano
le strade.
CADENCIA. s. f. Assonancia afectada y de
. mal gust usada per alguus escriptórs,
iuntand en la prosa las caigudas y finals
del vers. Cadencia. In oratione soluta
poetici numeri affectatio. Cudence. Ca-
denza, numero.
capeNcia. Lo so que correspon á cada es-
pecie de vers, séns lo cual déxa de ser
vers. Cadencia. Numerus, mensura.
Cadence. Nu:nero , armonia, cadenza.
CADENETA. s. f. dim. de capexa. Cade-
nilla, cadenita. Catenula. Chaínette ,
petite chaine. Citenctta.
cADEXETA. Feina de dona, especie de punt
que per guarnició de la roba fan ab fil
á seda en figura de una cadena mòlt
prima. Cadeneta. Catenula acu elabora-
ta. Points de chaínette. Sorta di lavoro
uel cucire,, somigliante a una catenella.
capevera. Cadena estreta que se posa per
adórno en las guarnicións. Cadenilla.
Teniola in catene formam elaborata. Es-
péce de tissu de soie. Sorta di treccia,
di fettuccia, SS
-CADENETA DE OR. Soguilla. Bejuquillo. Ca-
tenula aurea. Petite chaíne d'or. Cate-
nella, —
CADERA. s. f. Part lateral del cos que
está damunt de la cuxa, Cadera. Coxa,
coxendix. Hanche. Auca, coscia.
CADET. s. m. Lo soldad noble que servex
eu algun regimént ab ascenso á oficial.
Cadete. Nobilis miles. Cadet. Volontario,
cadetto.
CADÍ. s. m. Éntre turcs y moros es lo |
jutge que conex de las causas civils.
Cadí. Judex civilis apud turcos. Cadi.
Cadi.
CADIRA. s. f. Siti ab espatllér y á vega-
das ab brassos , pera séurerhi una persó-
na. Silla. Sella. Chaise, siege. Sedia.
CADIRA DE RR453032 Lo siti que té espatllér,
y brassos pera recolsarse. Silla de bra-
zos. Sedile aptum ad tergum humeros-
CAD
que reclinandos. Fauteuil, chaise d bras.
edia a braccioli.
CADIRA MITJANA. La que es un poc mès ba-
xa que las comuuas. Silla baja. Sella
minor. Chaise un peu plus basse que les
autres. Sedia piccola. -
CADIRA POLTRÒNA. La que tè los brassos mès
baxos que la comuna , peró cs mès grau
y de mès comoditat. Silla poltrona. Àm-
pia et placida sedes. Bergère. Sedia a
raccioli e bassa.
CADIRAS. pl. Conjunt de las posadas en òr-
de pera assentarse. També se diuen axí
los sitis del cor de las iglèsias pera us
de la comunitat. Sillería. Sellarum, se-
dium series, ordo. Assembluge de chai-
ses rangées. Riunione di sedie: |
CADIRAIRE. s, m. Lo qui fa, adòha 6
ven. cadiras.. Sillero. Sellarum opifer,
venditor. Celui qui fait des chaises. Co-
lui che fa le sedie.
CADIRASSA. s. f. aum. de canina. Sillon.
Magua sedes. Grande chaise. Sedione.
CADIRER. s. m. capiname.
CADIRETA. s. f. dim. de capma. Sillita,
silleta. Sella parva. Petite chaise. Ses-
gioletta.
, CADIRETA. Siti que fórman éntre dòs ab las
cuatre mans agafand lo un las del altre.
Silla de la reina. Modus gestandi ali-
quem implexis duorum manibus. Siége
que forment deux personnes en se te-
nant par les mains. Sedia che formano
due persone prendendosi per le mani.
CADUC, CA. adj. Decrépit, mòlt véll. Ca-
duco. Caducus , decrépitus , senio cot-
fectus. Caduc, detrepit, très-vieur,
cassé. Caduco.
CADUC , ca. Lo que es poo durable. Cadu-
. co. Caducus , ruine obnoxius. Fragile,
peu durable. Fragile.
CADUCAR. v. n. Pérdrer la forsa per fal-
ta de us ó per altra rahó algun decrét
ó escriptura pública. Caducar. Cadu-
cum fieri. Deperir, s'user. Scemare,
decadere.
CADUCAR. Parland de llegad 6 fideicomis.
extingirse per falta de la persòna en |
cual debia recáurer. Caducar. Caducun
fieri. S'eteindre. Stinguersi.
CADUCARSE. V. T. aut. CADUQUEJAR.
CADUF. s. m. territ. carüror.
CADUFOL, s. m. territ. cattrot.
CADUQUEJAR. x. n. Dir 6 fèr cosas sel
judici ni concert per debilitat de ca]
filla de la edat avanseda , 6 vèllesa. (
CAG
ducar. Debilitate mentis pre senio la-
horare. Radoter. Anfanare, rimbam-
hire. QU
CADÚSSEO. s. m. Bastó prim, llis y ro-
dó que tà dòs sérps entortolligadas y es
la insignia de Mercuri , de la cual usa-
ban los embaxadórs grègs com 4 senyal
de pau. Caditceo. Caduceum. Caducee. *
Caduceo. .
CAEDIS, SA. adj. ant. Lo que cáu mòlt
fícilment. Caedizo. Labilis, caducus.
Qui tombe facilement. Labile , caduco.
(AF. adj. ant. gExaRI.
CAFE. s. m. La llavór del tamany dels fa-
volins, casi rodòna de una part y un
Xic plana de l' altra, que ix de la plan-
ta del matéx nom; es un poc fle£ible y
de un colór blanquinòs verdòs. Torra-
da y molta se cou lleugèramènt ab ai-
gua pera fér la beguda del matèx nom
que se usa com estomacal fèndia més
ó ménos dolsa per medi del sucre. Cafe.
Fabula arabica, vulgò cafe, et ejus po-
to, Cafe. Caffè.
ur. La casa pública destinada per anarhi
i péndrer la beguda del matéx nom y
altres licórs. Cafe. Taberna ubi fabagina
pto, valgò cafe, venditur. Cafe. Caffè.
ur. La begnda preparada ab la llavòr del
mater pom torrada y molta. Cafe. Fa-
tiu potio , vulgd café dicta. Café.
CAFETAL. s. m. Lloc. poblad de arbres
que produexen la llavòr dita café. Cafe-
ul locus arboribus, vulgò café, con-
ulis. Cafétrie , cafeière , caféyère. Luo-
P dove è piantato l' albero che produ-
tt i, caffe.
CAFETERA. s. f. La eina en que se fa la
benda anomenada café. Cafetera. Cu-
«nella potioni fabaginæ preparandz,
lfetiire, Caffettiera.
(AFILA. s. f. fam. Lo conjunt 6 maltitut
de eint, de animals 6 de cosas. Cd/ila.
Bordinata multitudo. Foule, troupe,
"semblement. Folla, colla, turba.
FIS. s. m. Mesura imaginaria que en
was provincias es de dès fanegas y en
tras de ménos. Cahiz. Mensure genus,
Lure de douze boisseaux à peu près.
"sura di dodici sta). .
IFRE. s. m. Lo natural de la"costa de
África envers lo cap de Bona Esperan-
&. Cafre. Cafer. Cafre. Cafro.
IGACALSAS. s. m. met. y fam. Cobard,
porug, pasilänim, Cagon. Timidus, me-
TOM. I.
545
ticulosus. Timide , poltron , pusillanime.
Pauroso, codardo, dappoco, pigro.
CAGAD, DA. adj. CAGACALSAS.
CAGADA. s. f. cacaBADA.
CaGaDA. L'acció de cagar. Evacuacion de
vientre. Ventris exoneratio. Cacade.
Cacata.
CAGADA. met. y fam. L'acció contrària de
la que convé fèr en algun negoci, 6 la
que desbarata ó llansa á pérdrer algun
‘ negoci. Cagada. Gravis error in nego-
tio gerendo. Cacade. Frittata. —.—
CAGADORA. s. f. Lo lloc destinad pera -
cagar. Cagadero, letrina, cagatorio.
Latrina. Latrines, commodités , lieux
privés. Agiamento , cacatojo, cessa, de-
stro, privato, zambra , agio, cameretta.
CAGAFERRO. s. m. La escoria que ix del
ferro ences en la fornal cuand se pica
ab lo martéll y se purifica. Cagafierro,
moco. Ferri scoria. Machefer. Rosticci.
CAGAIRE. 8. m. CAGANÈR.
CAGALLÓ. s. m. Lo excremènt de las
mulas, caballs, burros, etc. Cagajon.
Jumentorum excrementum. Crottin, —
Piltacola.
CAGALLÓ. Lo excremént del bestiar menud,
com cabras, anyèlls, etc. Cagarruta.
Stercus, excrementum caprz, ovis, le-
poris, ete. Crotte , iron. Caccola, zac- -
chera.
' CAGAMENT.. s. m. ant. CAGADA.
CAGANER, RA. s. m. y f. vulg. Lo qui
vuida mòlt sovint lo vèntre. Cigon. Ni.
mio ventris profluvio laborans. Chieur,
foireux. Cacatore,
CAGANER , Ra. met. vulg. MESQUÍ. |
CAGANERÍA. s. f. vulg. Poquedat ó mi-
seria en lo que se dòna. Roneria. Sor-
dida parcitas. Ladrerie , avarice , mes-
quinerie. Pidocchieria, spilorceria.
CAGAR. v.\a. Descarregar 6 vuidar lo
vèntre. Cagar. Cacare, alvum exonera-
re. Chier , embrener , decharger le ven-
tre. Caccare,
CAGARADA. s. f. Lo excremént que ix
cada vegada que se vuida lo vèntre. Ca-
gada. Ventris ejectamenta. Cacade.
. Cacada.
CAGARSE. y. r. Escaparli 4 algú la ca-
guère Ciscarse. Alvum fluere, laxari,
er. Tortire, caccarsi sotto.
CAGARINA. s. m. vulg. cacacarsas.
CAGARINAS. .S. f. pl. La repetició de evacuar
ciòns de vèntre. Cagalera. Alvi proflus
mum. Diarrhee. Diarrea.
44
546 CAL .
CAGAROT, TA. s. m. y f. ant. cacawia.
CAGARRO. s. m. vulg. Excremènt llarg
y cilíndric. Cagajon. Excrementum.
Excrément long et cylindrique. Pilloco-
lone. .
CAGARRET: s. m. vulg. dim. de cacarro.
Pequeño cagajon. Excrementum par-
vum. Petit excrément. Pillacolina.
CAGUERA. s. f. Necessitat 6 ganas de vui-
dar lo véntre. Gana de cagar. Necessi-
tas alvei exoneraudi. Envie de chier.
Voglia di cacare.
CAIGUD , DA. p. p. de cívnzn. Caido.
CAIGUD. adj. DECAIGUD.
CAIGUDA. s. f. L'acció y efécte de cáu-
rer. Caida. Casus. Chute. Caduta.
cAIGUDA. La llargaria de las robas que pén-
jan, com tapicerías , cortinas, faldillas,
etc. Caida. Auleorum aliarumve rerum
pendentium longitudo. Chute. Tombata.
ANAR DE CAIGUDA. fr. met. y fam. Sufrir
algú gran decadencia en sòs bèns, for-
tuna ó salud. 4ndar ó ir de capa caida.
Ad interitum vergere. Commencer, à
dechoir de son credit, de ses forces.
Venir in decadenza, andar all’ ingiù.
CAIMAN. s. m. Animal amfibi, especie de
llangardax més xic que lo cocodrillo
peró que li sembla molt en tot lo de-
més. Caiman. Lacerta alligator. Cai-
man. Caimano.
CAIRE. s. m. caNTELL.
CAIRELL. s. m. CANTÈLL.
carrèLi. Cércol de cabelléra manllevadissa
que imita y suplex lo cabell natural.
Cairel. Adscititii capillamenti circulus,
corona. Tour de cheveux postiches. Cer-
chio di capelli posticcj.
CAIRÓ. s. m. Rajola cuadrada. Baldosa.
Later quadratus. Carreau , brique car-
rée. Quadrello.
CAITIU. adj. ant. poLÈvT.
CALA. s. f. Ensenada pétita que fa la mar
ficandse terra en dins. Cala. Sinus ma-
ris. Cale. Cala, calarca.
CALA. Especie de mètxa de sabó, oli, sal 6
de altres ingrediènts que se aplica en
lloc de ajuda per descarregar lo vèntre.
Cala. Balanus Bougie faite avec du sa-
von, de l huile et du sel, dont on se
sert en place de lavement. Tasta.
cara. Cantitat de desfilas que unidas en fi-
gura de clau se introduexen en la llaga
6 ferida pera impedir que se tanque.
Clavo, lechino, mecha. Penicillum | li-
namentum clavi formam referens. Ten-
CAL
te de charpie pour les plaies. Tasta.
CALA. ant. La sónda que lo cirurgià intro-
duex en la ferida pera efaminar la sè-
va profunditat. Tienta, calador. Spe-
cillum vulnerarium. Sonde. Sonda.
CALA PÈTITA. La ensenada que ocupa poc
lloc. Caleta. Sinus parvus. Petite anse.
Caletta.
CALABOSSO. s. m. Lloc fort y moltas
vegadas soterrani, dins del cual se tan-
can los presos per delictes graves. Ca-
labozo. Ergastulum. Cachot. Segreta,
ergastolo, prigione oscura.
CALABROT. s. m. Ndut. Cable prim. Ca-
brote. Levis rudens. Cáblecas , chábleau,
petit cáble. Alzaja, cavo del ferro d'una
lancia. ,
CALABRUX. s. m. territ. cALAMARSA.
CALABRUXONAR. v. n. ant. CALAMARSE-
JAR.
CALAD. s. m. Traball de adòrno que se
fa en los métalls, fustas y altras cosas
foradandlas de part 4. part. Calado.
Opus terebratum. Broderie à jour. Ri-
camo. |
CALAD. REXAD.
CALADOR, RA. s. m. y f. Lo qui cala.
Calador. Qvi terebrat. Celui qui perce,
bande une arme, comprend. etc. Quel
- che fora, buca, capisce, comprende, etc.
CALADÒR. CALA , €n la cuarta accepció.
CALAFAT. s. m. Lo qui calafateja los
barcos. Calafate, calafateador. Rima-
rum navis stipator. Calfat , calfateur.
‘ Calafato. |,
CALAFATADOR. 8. m. CALAFAT.
CALAFATAMENT. s. m. L'acció de ca-
lafatejar. Calafateria. Rimarum naris
stipatio. Calfatage. Le stoppe.
CALAFATAR. v. a. CALAFATIJAR.
CALAFATEJAR. v. a. Tapar bè las jun-
turas de las posts y fustas del barco ab
estòpa y quitrà 4 fi de que no hi èntre
l'aigua. Calafetear, calafatear. Navis
rimas stuppá bituminatá intercludere.
Calfater. Ristoppare , calefatare.
ESTAR MÒLT CALAFATEJAD. fr. met. y fam. Es-
tar atropellad y faltad de salud, espe-
cialmènt lo vell. Estar echo un cascajo.
Senio, aut infirmá valetudine laborare.
tre cassé. Snervato, rovinato, pesto.
CALAGUALA. s. f. Plauta perpetua de
América , especie de polipodi que fa las
fullas de un peu de llarg, de figura de
ferro de llansa, llisas y de eolór verd
fòsc. La arrel, que es rastrèra, se usa en
l CAL
la medicina, Calaguala. Indica radix.
Plante semblable au polypode. Polipo-
dio quercino.
CALAMACO. s. m. CICUTA.
CALAMAR. s. m. territ. CALAMARS.
CALAMARS. s. m. Animal marí de un
peu de llarg. Se compon de un cos ova-
lad en figura de bòssa de la cual ix lo
cap y en la part oposada tè una cua
cuadrada. Conté un humòr negre ab lo
cual embruta l'aigua y se amaga cuand
lo perseguexen. Calamar. Loligo. Cal-
| mar, cornet. Pesce calamajo.
‘ CALAMARSA. s. f. La pluja congelada en
lo aire, que cau en granets pètits. Gra-
rizo. Grando. Gréle. Grandine.
| CÍURER CALAMARSA. fr. CALAMARSEJAR.
| GLAMARSADA. s. f. L'abundancia de
calamarsa que càu de una vegada y ab
continuació. — Granizada , granizo.
Grando. Gréle. Grandine, graguiola.
CILAMARSEJAR. v. n. Despedir cala-
marsa lbs mívols. Granizar. Grandina-
re. Gréler. Grandinare, tempestare.
CILAMAS. s. m. ant. CALAMARS.
CILAMBUC. s. m. Arbre natural de Es-
panya que crèx fins 4 l'altura de vint
peus, tè las fullas ovaladas , llisas, du-
ms y lluéntas, las flors blancas y que
ha lor, los fruits rodóns y carnosos.
y lo cim de la soca y brancas
“in un licor viscòs que se pren al
dte forma de góma. Calambuco. Cal.
pbilum calaba. Calambouc. Agalloco.
CUAMENS. s. m. Planta perpetua de un
pea de alt, ramósa , ab las fullas ovala-
ds v las flors 4 pòms. Fa un olor agra-
dible, y se usa per temey de la hipo-
cndría, del histéric y de altres mals.
lalamento , calaminta. Calamintha. Ca-
lament. Nepitella.
CILAMENT. s. m. ant. DAVALLAMÈNT.
GLAMINA, s. f. Mina de zen en fórma
de pedra, de colòr. grog rojenc, que
#rrex pera fèr llautó fonéndla ab lo
ture, y pera algunas composiciòns me-
ücinals de us extern. Calamino ó pie-
da calaminar. Lapis minerale zinki.
lalamine , cadmie. Giallamina.
OLAMITAT. s. f. Desgracia , infortuni,
; principalmènt cuand compren á mòltas
, Persòmas. idad. Calamitas. Cala-
, mite. Calamità.
AMITOS, A. adj. Infelis, desditxad.
i Calamitoso. Calamitosus. Calamiteux.
Calamitoso.
, CAL 1 347
CALAMITOSISSIM , MÀ. adj. sup. de
CALAMITÒS. Calamitosisimo. Valde cala-
mitosus. Trés-calamiteux. Calamitosis-
simo.
CALANDRA. s. f. CALANDRIA.
CALANDRIA. s. f. Aucèll de sis 4 vuit
pòlsadas de llarg, de colòr que tira á
pardo, ab un collaret negre, las dòs plò-
mas llargas exteriòrs de las alas blancas,
y las altras clapadas de blanc en la pun-
ta. Alondra , calandria , caladre. Alan-
da. Alouette, calandre. Calandra.
CALANYA. s. f. Índole, calitat, natura-
lesa de la persòna ó cosa. Calaña. Spe-
cies, genus , conditio. Qualité, caracte-
re, propriété. Carattere, genio.
CALAPAT. s. m. Especie de granota ven-
truda y cuberta de verrugas, de las cuals
raja un humór pudènt. No tè dénts. Té
un rodet gruxud détras de la aurella,
y los peus de darréra curts. Sapo. Bufo.
Crapaud. Rospo, botta.
CALAR. v.a. Foradar 6 entrar algun ins-
trumènt en algun altre cos paseandlo de
part á' part. Calar. Transforare, trans-
igere. Percer à jour. Forare.
CaLAR. Imitar lo traballad de las puntas en
la tela blanca de fil 6 de cotó traeutli 6
juntand ‘alguns fils ab la agulla de cu-
sir. Calar. Reticulatum opus in telis acu
laborare. Broder à jour. Ricamare.
CALAR. Parland de algunas armas, com ba-
poneta , etc., es posarlas horisontals á
a altura de la cintura en disposició de
‘+ aturar ab éllas al enemig que embestex
ó de clavarlas en lo enemig embestid.
Calar. Arma horisontaliter parare, ap-
tare. Armer la baïonnette. Spingere,
mettere in faccia. |
catar, met. Penetrar 6 compéndrer lo mo-
tiu, rahó 6 secrèt de alguna cosa. Ca-
«lar. Capere, intelligere. Pehetrer , sai-
sir, comprendre. Comprendere, pi-
gliare, capire.
CALAB. ant. BAXAR.
^" CALAR. V. D. ant. CALLAR.
CALARSE. v. r. Mènjarse alguna cosa ab
prèssa. Zamparse, echarse al coleto. De-
glutire, vorare. Engloutir, engouler.
Inghiottire, ingollare.
CALARSE. Junt ab algun infinitiu y la partí-
cula d significa donar principi á la ac-
ció del verb, com: caLARSE d riurer,
CALABSE á jáurer , etc. Echar , ponerse.
Incipere. Se mettre à... Cominciare a,
lanciarsi a,
548 CAL
CALASTÓ. s. m. ant. cAxAstRÓ. |
CALAVERA. s. f. Los ossos dels animals,
juntads com estan mèntres viuen , peró
despullads de tòta la carn. Esqueleto.
Ossium compages dempta carne. Sque-
lette. Scheletro , carcame.
CALA VERA. CAP DE MORT. .
CALAVÈRA. ant. XABEC.
CALAVÈRA. S. m. met. La persòna de poc
judici. Calavera. Caput vacuum, homo
. Insane mentis. Tele de mort. Craneo.
CALAVERADA. s. f. fam. Acció descon-
certada de home de poc judici. Calave-
rada. Imprudentis hominis factum.
Etourderie , échappee , coup de tête. Ba-
lordaggine, cavallo scapestrato.
FER CALAVEBADAS. fr. Efecutar accións 6
fèts de poc judici. Calaverear. Impru-
denter, sine consilio agere. Faire des
etourderies, des inconsequences. Far
pazzie, far delle balordaggini.
'CALAX. s. m. Capsa sèns tap que s' enca-
xa en alguns mobles, com armaris, tau-
las, etc., y corre endavant y endarréra.
Cajon. Capsula deductilis. Caisson. Cas-
sone. .
'SER UN CALAX DE SASTRE. fr. met. y fam. Se
diu del qui té en sa imaginació gran va-
rietat de especies desordenadas y con-
fusas. Ser un cajon de sastre. Confusa,
inordinatz mentis esse. Avoir une gran-
de confusion d'idees. Aver mille idee
confuse. :
CALAXERA. s. f. Moble de fusta fina ca-
si cuadrad ab tres ó cuatre calaxos de
la matèxa llargaria y amplaria, que ser-
vex pera desar la roba. Cómoda. Ves-
tiarium. Commode. Armadio.
CALC. s. m. Lo dibux que queda impres
en un papèr calcand altre. Calco. Exem-
plar imaginis appositione impressum.
Calque. Calco.
CALCA. s. f; Llistó de mès de mitja cana
de llarg que se posa en los telérs ajagud
en terra y pénjad per un cap ab una
cordeta que va á la viadòra en la cual
está ficad lo urdid. Lo texidór lo mou
ab un peu fèndio baxar fins á terra, y
ab aquest moviment puja y baxa la via-
dora, pera que se ruuden los fils, y la
llansadòra passe texind. Cdrcola. Iusije,
insilia. Marche de metier d tisser. Cal-
cole.
CALCADA. s. f. TREPITIADA.
CALCAR. v. a. ant. TREPITIAR.
CALCAR, Passar los perfils del dibux ah un
CAL
punxó ó agulla pera que se imprimes-
can en altra part, per lo que es menes-
tér fregar la part posteriór del dibux
ab polvos de llàpis. Calcar. Imprimere.
Calquer. Calcare.’ .
CALCAREO, REA. adj. Lo que té cals ó
participa de èlla. Calcdreo, calizo. Quod
valcem in se habet. Calcaire. €alcario.
' CALCEDONIA. s. f. ÁGATA.
CALCETÈR. s. m. ant. Lo qui adòbaba
mitjas. Calcetero. Tibialium sartor. Ra-
vaudeur. Conciacalzette, rappezzatore.
CALCIGAR,, v. a. ant. TREPITJAB.
CALCIGADOR. s. m. ant; TREPITJADÒB.
CALCIGAMENT. s. m. ant. L'acció de
trepitjar. Pisa. Calcatio. L'action de
fouler aux pieds. Calpestamento.
CALCIGAR. v. a. ant. TREPITIAR.
CALCINAMENT. 5. m. ant. CaLSINACIÓ.
CALCOGRAFIA. s. f. Lo art de estampar
láminas. Calcografia. Calcographia. Cal-
cographie. Calcografia.
CALCUL. s. m. Lo cómpte que se fà de
alguna cosa per medi de operacións
matemáticas. Calculo, Calculus. Calcul.
Calcolo, conto, scandaglio.
CÁLCUL DIFERENCIAL. La part de las mate-
máticas que tracta de las diferencias in-
finitamènt pètitas de las cantitats que
crexen 6 disminuexen. Calculo diferen-
cial. Pars quedam mathesis , quantita-
tum variabilium minutissimas compu-
tans disparitates. Calcul differentiel.
Calcolo di differenze.
CÀLCUL IXFIRITESSIMAL. Lo diferencial y lo
integral junts. Cdlculo infinitesimal.
Pars qusedam mathesis minutissimas
disparitates et variabiles quantitates
. computans. Calcul infinitesimal. Calcolo
infinitesimale.
CÁLCUE INTEGRAL. Part de las matemáticas
que ensenya de descubrir las cantitats
variables conegudas sas diferencias infi-
nitamènt pétitas. Calculo integral. Pars
quzdam mathesis variabiles quantita-
tes notis disparitatibus ostendens. Cal-
cul intégral. Calcolo integrale.
CALCULADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
calcula. Calculador. Calculator. Calcu-
lateur. Calcolatore. :
CALCULAR. v. a. Fér cálculs, ó buscar
lo resultat de alguns antecedénts cone-
guds, per medi de operacións matemá-
ticas. Calcular. Calculare. Calculer,
supputer. Calcolare, contare, scandi-
gliare.
CAL
CALDA. s. f. L'acció de caldejar lo fer- -
ro. Calda. Calefactio. Chaude. Caldo.
auras. pl. Los banys de aiguas minerals
calèntas. Caldas. Therme. Bains ther-
maux. Bagui caldi, stufe.
D0XAR UNA CALDA À ALGU.. fr. Acalorarlo,
estimularlo ó encéndrerlo pera que fas-
sa alguna cosa. Dar calda ó una calda
d alguno. Stimulare, agitare. Aiguillon-
ner. Spronare , muovere , stimolare.
CALDAIC, CA. adj. Lo que pertany á
Caldea. Caldaico. Chaldaicus. Chaldeen.
Caldeo. 00007
CALDAMENT. adv. mod. ant. ARDESTMÉNT.
'CILDEJAR. v. a. Fèr tornar bermell lo
ferro pera traballarlo. Se usa també
com reciproc. Caldear. Ferrum ágnire.
Rougir, chauffer au rouge. Infuocare.. *
cipia. Escalfar mòlt, y axí se diu que
lo sol 6 lo fog ha carmejan lo cuarto.
Caldear. Calefacere. Chauffer , échauf-
fer, cuire, bruler. Scaldare, riscaldare.
aukar, fam. Péndrer caldo sovint. To-
mar caldo d menudo. Liquorem rerum
coctarum frequenter potare. Prendre
du bouillon souvent. Prendere brodo
sovente.
(LDEO , EA. adj. carpirc.
GLDER. s. m. territ. CALDERÓ.
GLDERA. 's. f. Vas gran, rodó, de fer-
"iram 6 altre métall , ab una pansa al
té una nanseta á cada costat pera
Sol servir pera escalfar aigua en
gra cantitat , y per altres usos. Calde-
ra. Caldarium , ahenum. Chaudière.
Caldaja.
atra. La mitja bola de aram vuida da-.
muat de la cual se arma la péll de las
ürbalas. Caldera. Timpani militaris an-
fiqui onea compages cui corium affigi-
tur. Demi-globe de cuivre. Mezza cal-
aja.
Uinéra cmaw. La que tè mòlta cabuda.
Calderon. Caldarium majus. Grosse
chaudiére. Caldajone.
UDÈs4s nkw PÈRE BOTÈRO, fam. Lo infern.
laldera de Pero botero. Tartarus, in-
us. L'enfer. L' inferno.
GIDEBA VELLA Ó TERRAT SÈMPRE TÈ BÒf(r Ó
Top, ref. que denota que la véllesa
sempre va acompanyada de mals. Hom-
bre viejo saco de azares. Infirmat se-
Blum vires, ac era vetustas. Le vieillard
^tt toujours infirme , maladif , ou caco-
chyme. Cavallo vecchio se non carca
inciampa. -
CAL 349
AB UNA CALDERA VÈLLA SÈN TROBA UNA DE NO-
va. ref. que se aplica als jòves 6 4 las
jòvas, que se casan ab vèlls á fi de he-
- redarlos. Con un caldero viejo se com-
pra otro nuevo. Veteris pretio novum
emitur abenum. Ce pot cassé en moyen-
ne un neuf. La pentola fessa ne da una .
di nuova.
CALDERADA. s. f. Lo que cab de una
vegada en una caldéra. Calderada.
Quod caldarium capit. Chaudronnee. ,
Una piena caldaja. |
CALDÈRASSA. s. f. aum. de CALDÈRA > CAL"
DÈRA GRAN.
CALDERER. s. m. Lo qui té per ofici fèr.
ó véndrer calderas y altras pèssas de
aram. Calderero. Ahenorum vasorum
opifex aut venditor. Chaudronnier. Cal.
derajo. -
CALDERERA. s. f. La mullèr del calde-
¡ Yér. Za muger* del calderero. Aheno-
rum vasorum opificis mulier. Chau-
dronnicre. Calderaja.
CALDÈRETA. s. f. dim. de carpèsa. Cal-
deruela., calderilla , calderita. Calda-
riola. Petite chaudiére. Caldajetta.
CALDÈRETA. La pétita caldèra que servex
pera tráurer aigua. Caldero, acetre.
Situlus' eneus. Chaudron. Caldaja , pa-
juolo.
CALDÈRETA. p. US. CALDÈRILLA.
CALDÈRILLA. s. f. Pètita caldèra que'
servex pera portar l'aigua benéita en
las iglesias. Calderilla, caldereta, cal-
derita, acetre. Caldariola quà aqua
benedicta defertur. Benitier portatif.
Pila dell acqua santa. |
CALDÈRILLA. Moneda de cóure en contra-
posició á la de plata y or. Calderilla.
Ærea moneta. Monnaie de billon. Bi-
glione.
CALDERÓ. s. m. dim. de carpÈna. Calde-
rico, calderilla , calderita. Caldariola.
Petit chaudron. Caldajetta.
CALDERÓ. S. M. CALDÈRETA , en la segòna ac-
cepció.
CALDERÓ. En la imprèmpta es lo senyal ab
lo cual se distingexen los párrafos ó se
assenyalan los fulls que van fora de la
obra principal. Calderon. Nota typo-
graphis usitata. Ancien caractère d'im-
primerie. Carattere di stamperia.
CaLDERÓ. Mus. Lo senyal 6 la nota que ad- '
vertex que callen los demés instruménts
4 fi de que lo qui sona ó canta puga
e£ecutar de fantasía lo que vulla, Cal-
350 CAL
. deron. Signum musicale quo instrumen-
tis silentium indieitur. Point d'orgue.
Puuto d' organo.
CALDO. s. m. Lo suc ó l'aigua en la cual
se ha bullid la vianda. Caldo. Jus, li-
quor rerum coctarum. Zouillon. Brodo,
broda.
cALDOS. pl. Com. Lo vi, oli y aiguardènt
que se transporta per mar. Caldos. Li-
quores quibus mercatura exercetur.
Liquides, liqueurs pour étre embarquees.
Liquidi.
CALDOS, A. adj. que se aplica 4 lo que
té mòlt caldo, com sòpa caupòsa. Cal-
doso. Jure, liquore abundans. Qui a
trop de bouillon. Brodoso.
CALDOT. s. m. Lo sue de la vianda bu-
llida ab mòlta aigua y per consegúent
mal assahonad. Calducho. Jusculum in-
sipidum, Bouillon clair. Brodaccio.
CALDRER. v. defectiu. Ser precis, ser
menestèr ó necessari. Ser preciso , ser
menester. Opus esse. Falloir. Bisognare,
essere d'uopo, far d' uopo.
CALENDA. s. f. La llissó la martirologi
romà, en la cual estan escrits los noms .
y fèts dels sants y fèstas del dia. Calen-
da. Lectio martyrologii. Lecon , chapi-
- tre du martyrologe romain. Lezione di
martirologio. ) '
caLÈxpas. pl. En lo antig cómputo romà y
. en lo ecclesiàstic es lo primér dia del
mès. Calendas. Galendz. Calendes. Ca-
. lende, calen.
CALENDAR. v. a. for. Expressar Ja fétxa
de algun contracte, escriptura, etc. Ca- |
lendar. Diem locumque consignare.
Dater. Metter la data.
CALENDAR. fam. p. us. FER MENCIÓ,
CALENDARI. s. m. ALMANAC.
CALÈNDART GREGORIÁ NOU 6 REFORMAD. Lo
almanac que ara usa la iglesia católica
romana per disposició del papa Gregori
xur que en lo any 1582 maná tráurer
den dias al mès de octubre, per haber-
se avansad altres tants lo equinocci de
primavera, y restituirlo al dia 21 de
mars, com se ordená en lo concili Ni-
ceno, Calendario gregoriano , nuevo 6
reforinado. Calendarium gregorianum.
. Nouveau calendrier. Calendaro.
PER UN.MATÉY CALÈXDARI. mod. adv. met. Ab
rigoròsa igualtat, sèns la més pètita di-
ferencia. Comunamènt se usa ab los
verbs anar, fér anar, portar, y se
aplica geueralmént á la direcció 6 curs
CAL
dels negocis. Por un rasero, ò por el
mismo rasero. Æqualiter , equá mensu-
rà. Avec égalité parfaite. Par una strada.
CALENDER. s. m. ant. ALMANAC.
CALÈNT, TA. adj. que se aplica al cos
que té calór. Caliente. Calidus. Chaud.
Caldo.
carEwT. met. Aplicad 4 las disputas, renyi-
nas, batallas, barallas, etc., significa
viu 6 acalorad. Caliente. Fervidus, ar-
dens. 4rdent, fougueux. Caldo, arden-
te, vivo. ]
CALÈNT DE cap. Lo qui tè un principi de
borratxéra. Caliente de cascos. Aliquan-
tulum vino madens. Étre gris. Essere
brillo, ciuschero, alquanto alto dal vino.
ANAR CALÈNT Ó FORT. fr. Se diu dels ani-
mals que estan ab desitj de criar. Estar
en zelo, estar caliente. Catulire, libidi-
ne ardere. Etre en chaleur , en rut. Es-
sere in caldo, andar in amore.
ANAR CALÈNT, FORT, Ó FERM. fr. Parland de
algun negoci significa tractarse ab acti-
vitat. Bullir. Urgere , instanter promo-
veri. 4ller rondement. Fare in caldo.
DE CALÈNT EN CALÈxT. mod. adv. Pròmpte,
tòt seguid, luègo, al momènt. En ca-
liente. Dum fervet opus. Tout chaud,
tout de suite. À sangue caldo.
MÈNTRE ES CALÈNT sE PELA. loc. fam. que
denota que las cosas se han de fèr en la
ocasió oportuna sèns dèxarla passar. El
llanto sobre el difunto. Occasioni ins- :
tandum; quod facturus es fac citius.
Jl faut battre le fer pendant qu'il est
chaud. Battere il ferro mentre egli €
caldo.
CALENTAR. v. a. ESCALFAR.
CALENTURA. s. f. ant. catòr.
CALENTURA. ant. FÈBRA.
GALES, CALESA. s. in. y f. Garruatge
compost de un siti de fusta cubert de
cuiro obert per davant, posad sòbre dos
barras ab dòs rodas. Calesa. Carpen-
tum, pilentum , rheda minor. Calèche.
Calesso.
CALESÈR. s. m. Lo qui mena la calesa.
Calesero. Carrucarius, qui pilentum re-
git. Conducteur de calèche. Condottiere
i calesso.
catesèR. Lo qui lloga calesas 6 volants. Ca-
lesinero. Carpentorum locator. Cocher
de calèche. Colui che da calessi in fitto.
CALESÍ. s. m. Calesa més llengéra. Cale-
sin. Carpentum velocius. Caleche legè-
re. Calessinetto.
CAL
CALETA. s. f. CALA PÉTITA.
CALETRE. s. m. Tino ó discernimént.
Caletre. Mens, ratio. Judiciaire, juge-
ment. Giudizio.
CALFRED. s. m. Indisposició del cos per
la cual al matéx tèmps se sènt algun
fred y calor estrany. Calofrio, escalo-
frio. Frigoris simul et caloris affectio.
Frisson. Brividio. . |
CALIBRE. s. m. Art. Lo diámetro de la
bala. Calibre. Globi tormentarii diame-
ter. Calibre. Calibro.
CALIBRE. Lo vuid 6 ánima del canó de ar- -
tllería. Calibre. Tormenti bellici capa-
citas. Calibre. Calibro.
CALICUT. s. m. ant. Roba prima de seda
que prengué lo nom de una provincia
de la India oriental en la cual se texia.
Calicud, calicut. Tela serica indica. Ca-
licut. Stoffa di Calicut.
(ALIDO, DA. adj. Lo que tè virtut pera
donar calòr. Se diu de las cosas de mèn-
a béurer. Calido. Calidus. Chaud.
0.
GLIFA. s. m. Veu arábiga introduida en
nostra llengua y es lo matéx que suc-
cessor. Se donaba aquest nom als prín-
Os sarrains successors de Mahoma que
comisaban en Assia. Califa. Sarraceno-
mu summus princeps. Calife. Califfo.
GUFKACIÓ. s. f. L'acció y efécte de
aer. Calificacion. Censura, judi-
cm. (halifi cation. Qualificazione.
CILFKAD , DA. adj. que se aplica 4 la
persona de autoritat, mérit y respècte,
"a se diu: subgècte cALiFICAD, per- |
»" cauricana. Calificado. Vir aucto-
Nate et gravitate pollens. De qualité,
dsingue, considéré. Qualificato.
OUFICADAMENT. adv. mod. p. us. Ab
culficacié. Calificadamente. Rei quali- '
bteinspecta. Avec qualification. Qua-
ifcatamente.
GUFICADÍSSIM , MA. adj. sup. de ca-
uncip. Calificadisimo. Valdè probatus.
Iis-qualifie, qui a de très-grandes
feies. Qualificatissimo.
CADOR. s. m. Lo qui califica. Ca-
Kador. Probator, censor. Qui quali-
fe, censeur. Qualificatore.
WAcADOR DEL SANT orict. Lo teóleg què
&omenaba la inquisició pera censurar
los libres 6 proposiciòns. Calificador
del santo oficio. Censor in rebus fidei.
Qualificateur. Qualificatore, esamina-
bre del santo offizio. |
CAL 551
CALIFICAR. v. a. Donar per bona ó mala
alguna cosa segóns sas cualitats y cir-
cunstancias. Calificar. Indicium ferre.
Qualifier , évaluer , estimer , apprécier.
Qualificare. |
CALIFICAB. met. Autorisar, comprobar la
veritat de alguna cosa. Calificar. Ap-
probare , comprobare. Legaliser, auto-
riser , attester. Autenticare.
CALIFICAR. met. Ennoblir , acreditar alguna
- persona 6 cosa. Calificar. Nobilitare,
commendare. Ennoblir, illustrer. Qua-
lificare , nobilitare. .
CALIGRAFÍA. s. f. Art de escrfurer bé y
correctamènt. Calografía, caligrafía.
Ars benè scribendi. Calligraphie. Cali-
rafia.
CALIJA. s. f. ant. CALITJA.
CALIS, SA. adj. carcíREo.
CALISSAYA. s. f. Bot. Una de las espe-
cies de quina més medicinals. Calisaya.
Kinakinz genus. 'Espéce de quinquina.
Spezie di chinachina.
CALITAT.'s. f. La propietat natural de ©
cada cosa per la cual se distirgex de las
altras. Calidad. Qualitas, conditio. Qua-
lité. Qualità.
. cantar. met. Noblesa y llustre de la sang.
Calidad. Nobilitas, generis splendor,
claritas, decus. Condition, noblesse,
rang. Nobiltá, grado, rango.
CALITJA. s. f. Vapòr espes á manèra de
boira que se alsa en temps de mòlt ca- '
lór y encén y obscurex lo aire. Calina.
Caligo, nebula. Brume. Nebbia, cali-
gine.
CALIU. s. m. La cendra calénta que con-
sèrva brasetas mòlt ménudas. Rescoldo.
Cineres prunarum reliquiis mixte. Cen-
dre chaude oú il reste quelques etincel-
les de feu. Cinigia.
CAL-LIDITAT. s. f. ant. astucia.
CALMA. s. f. Falta de vènt. Calma. Ven-
tis cessatio , quies, trauquillitas. Calme,
bonace. Calma, bonaccia. ^
carma. met. Cessació 6 suspensió de algu-
na cosa, com cama en los dolórs, en los
negocis, etc. Calma. Suspensio, cessatio.
Cessation , suspension. Suspensione, in-
dugio. '
EX CALMA. mod. adv. que se diu del mar
cuand no fa onadas. En calma. Tran-.
quillo. En calme , en bonace. In calma,
in bonaccia.
*
CALMANT. P. pres. de calar. Comuna-
mént se aplica als medicaménts narcó-
352 CAL
tics, y à las horas se sol usar com subs-
tantiu. Calmante. Mitigans , sopiens.
Calmant , adoucissant. Calmante.
CALMAR. v. n. Estar en calma, ó posar-
se en calma. Calmar. Quiescere, sedari.
Calmer , étre tranquille , en repos. Cal-
mare.
CALMAR, ENCALMARSE.
CALMAR. V. 3. Assossegar , esmortuir , tem-
perar, y axí se diu que la càufora caL-
ma los dolòrs. Calmar. Mitigare, placa-
re, sopire, Calmer. Calmare.
CALOGNAR. v. a. ant. CALUMNIAR.
CALOGRAFÍA. S. f. CALIGRAFÍA.
CALOR. s, m. La impressió que se sént
acostandse al fog ó posandse-al sol, 0 á
altra cosa semblant. Calor. Calor, æstus.
Chaud, chaleur. Caldo, calore.
. CALOR. met. Ardimènt, activitat, viyesa.
Calor. Fervor , ardor. Ardeur, vivacité
activité. Caldo, attività , ardore.
ÇALÒR. met. Lo més fort de alguna acció.
Calor. Ardor, vehemens vis. Chaleur,
ardeun , effervescence. Calore, forza.
CALÓR NATURAL. Lo qui es propi y necessari
per conservar la vida. Calor natural.
Nativus calor. Chaleur naturelle. Calor
naturale.
AGAFAR CALOR. fr. Rébrer las impressiòns
del calór á causa del sol ó de moviment.
Coger calor. Calore affici. S'echauffer.
Prendere, pigliare caldo.
DONAR CALOR. fr. Fomentar, avivar, aju-
dar á algú pera enlléstir alguna cosa.
Dar calor. Excitare, impellere. 4ni-
mer , encourager. Incoraggiare, inani-
mare , eccitare, spronare. |
ENTRAR EX CALOR. fr. Comensarse á trobar
calént lo qui estaba fret. Entrar en ca-
Jor. Calescere. S'echauffer. Scaldarsi.
FER CALOR. fr. Ser calènt to temps. Hacer
calor. Æstuare diem, fervere. Faire
chaud. Far caldo,
FÉR MOLT CALOR. fr. Ser mòlt .calènt lo
temps. Dejarse caer el calor. Æstuare
diem valdè, calorem incréscere. Faire
grand chaud. Far gran caldo.
MORIRSE DE CALOR. fr. Sentir un calór ex-
, Céssin que fa patir. Freirse de calor.
Æstuare. Brúler, mourir de chaud.
|. Abbruciarsi, ardere.
QFEGARSE DE CALOR. fr. Estar mòlt afadigad
per causa del calór. 4hogarse de calor.
Æstu nimio urgeri. Étouffer de chaleur.
Affogarsi, saffocarsi.
PICAR LO CALOR. fr. FÈR MÒLT CALOR.
-
CAL
CALÓRIC. s. m. Quim. Segòns la comú
. opinió dels químics es un fluido sutilis-
sim que no pod pesarse ni reduirse i
espay determinad , y es causa de la flui-
desa dels cossos de la sensació del ca-
lór. Calórico. Caloricum. Calorique. Ca-
lorico; .
CALOROS, A. adj. Lo que tè calòr y ne
fa sentir. Caluroso , caloroso. Calidus,
fervidus. Chaleureux. Caloroso.
CALOTO. s. m. Métall portad de Améri-
ca de las reliquias de la campana de un
ble del matta nom'en la provincia de
Popayan, al cual lo vulgo atribuex
certas virtuts. Caloto. Metalli genus.
' Metal, alliage porté d'Amerique. Lega,
legatia tratta dell’ America.
" CALS. s. f. Una de las terras tingudas per
simples , que en la naturalesa sémpre se
troba combinada ab alguna altra subs-
tancia. Cal. Calx. Chaux. Calce, cal-
cina. .
cars ròsa. La pedra calissa calsinada des
prés que se li ha tret la virtut cáustica
per medi de l'aigua. Cal muerta. Gi
perfusa. Chaux eteinte. Calcina spent.
cats viva. La pedra calissa despullada de
- sòn ácido carbónic y aigua de cristali-
sació per medi de la calcinació del atre
llibre. Cal viva. Calx viva. Chaux vive.
Calcina viva. |
AMARAR LA CALS. fr. Tirarli aigua pera tem
perar sa forsa. 4hogar la cal. Calcen
aqua nérfundere. Meler de l'eau a
la chaux. Far sfiorir la calce.
CALSAD, DA. adj. Se aplica als aucil
que tènen pel ó plòma fins als peus. (el
zado. Plumipes. Pattu. Calzato.
carsan. Se aplica al animal que tè los per
blancs y lo cos de altre color. Se din a
més frecuencia dels caballs. Cala
Pedibus albis. Animal qui a les pret
blancs. et le reste du corps d'une auf
couleur: cheval balzan. Balzano. |
CALSAD. Se aplica al frare ó monja de al
gun òrde dels que no proféssan an
descalsos. Se usa també com substant
pera significar lo matéx frare 6 mon
Calzado. Calceatus. Certains moint
Frate o monaca onde l' ordine non yt
scrive d' andar scalzi.
cansan. S. m. Tòt género de abrig del pé
com sabatas, espardenyas, etc. Calz
do. Calceamentam, calceamen. Chai
sure. Calzamento, calzare.
cansan. Tot lo que cubrex peu y can
CAL
Calzado. Calceamentum. Chaussure.
Calzare.
CALSADA. s. f. Cami real empedrad, fet
pera comoditat dels passatgèrs y del
tragí públic. Calzada. Via strata. Chaus-
see. Ghiajata. —
CALSADOR. s. f. Llenca de péll, 6 tros de
banya tallad com una mitja canya, am-
ple de un cap y punxagud del altre, que
servex pera calsarse las sabatas. Calza-
dor. Corii aut cornu assula aptandis
calceis. Chausse-pied. Calzatojo.
CALSAR. v. a. Cubrir lo peu y algunas
vegadas las camas ab lo calsad. També
se usa com recíproc. Calzar. Calceos
induere. Chausser , botter. Calzare.
casar. Colgar la cama de algunas verdu-
ras com ápits, etc., á fi de que se con-
sèrven tendras y se tórnen blancas.
Aporcar , acogombrar. Porcas facere,
imporcare. Buter. Imporcare.
casar. Tenir lo peu una grandaria que
necessita un calsad de cert número de
punts. Calzar. Certam calcei longitudi»
nem pedem adæquare. Chausser à tant
de points. Calzare a tanti punti.
casar. Parland de las criaturas, es posar-
los un vestid curt en lloc de bolquèrs
pera que comensen á caminar. Sacar los
pies al niño. Ab involucris liberare. Ti-
rer du maillot. Calzare pella prima vol.
ta un bambino. "EE
CALSAS. s. f. pl. Part del vestid del ho-
me que tapa désde la cintura fins més
avall del genóll. Calzones. Brace , femo-
ralia, feminalia. Chausses. Brache , cal»
zoni. )
CALSAS. Ant. MITJAS.
besrènse LAS cansas. fr. Descordarse los
botòns 6 cordòns que las aguantan, pe-
ra que pugan baxar. Desatacarse. Fe-
moralium ligulas solvere, lasare. Met-
tre culotte bas. Sbotonare t calzoni.
PORTAR LAS CALSAS. fr. met. Se diu de la
dona que domina al marid y mana des-
póticamént en la casa. Calzarse los cal-
zones , calzarse las bragas , ponerse los
calzones. Priores partes uxorem agere,
domus imperium sibi assumere. Porter
la culotte. Portar le brache.
POSARSE LAS CALSAS DE ALGÚ. fr. met. y fam.
Gobernar ó manejar á algú. Calzarse d
alguno. Aliquem sibi devincere, allice-
re. Mener quelqu'un, le dominer. Me-
nare, condurre a suo talento.
CALSASSAS. s. f. pl. aum. de causas. Cal-
TOM. 1.
| CAL . . 555
sonazos. Laxa feminalia. Grosse culotte.
Calzonacci.
CALSASSAS. 8. rn. fam. Lo qui es mòlt flux
y condescendènt. Calzonazos. Deser.
Jocrisse. Uccellone, bietolone.
CALSER. s. m. Lo vas gran de or ó plata
que servex en la missa pera posarhi lo
vi que se ha de consagrar. Cdliz. Calix.
Calice. Calice.
CALSETA. s. f. Lo bócf de drap ó cuiro
que se posa com un anèll 4 la cama de
la biram pera conéxerla entre altres
caps. Calza. Tæniola galline cruri cir-
cumducta. Petit morceau de drap ou
de cuir qu'on met au pied des poules
pour les marquer. Striscia di panno o
tela che si mette alla gamba d'una gal-
lina per contrasegno.
POSAR CALSETA A ALGÚ. fr. met. y fam. No»
tarlo pera conéxerlo y guardarse de ell,
Echarle una calza d alguno. Notare,
nota signare. Noter quelqu'un. Notare,
facciare.
CALSINA. s. f. La barreja menuda de cals,
pedretas y altres materials. Calcina. Ru-
dus calce et arena commistum. Beton.
Smalto che si mette.nelle fondamenta.
CALSINACIÓ. s. f. L'acció de calsinar.
Calcinacion. Exustio. Calcination. Cal.
cinatura.
CALSINAIRE. s. m. Lo qui fa cals. Calero.
" Calcarius. Chaufournter. Fornacciajo.
CALSINAIRE. Lo qui ven cals. El que vende
cal. Calcis venditor. Celui qui vend de
la thaux. Colui che vende la calce. ,
CALSINAR. v. a. Reduir los cossos á cals
despullandlos de las substancias volátils
per medi del fog. Calcinar. Calcinare,
ignis ope ad calcem vel pulverem redi-
gere. Calciner. Calcinare. |
CALSÓ. s. m. Abrig de la cama fét de ro-
ba 6 cuiro que se corda 4 part de fora
ab botòns de dalt 4 bax. També se ano,
mena axí una especie de mitjas usadas
en alguna part de Catalunya, las cuals
no ténen peu sinó una tira de»cosa de
un dit de ample que passa "per sóta de
la font del peu. Polaina. Tibialia sine
soleis. Guétre. Uosa.
CALSOTAS. s. m. fam. carsassas, en la
segóna accepció.
CALSOTETS. s. m. pl. Las calsas de tela
que se posan sòta de las altras. Calzon-
cillos. Intima femoralia lintea. Calecon,
Mutanda.
CALT. adj. ant. caLbnr.
49
-
554 . CAL : -
CALTERISAR. v. a. aut. CAUTERISAR.
CALTIRI. s. m. ant. cAUTERI.
CALUMNIA. s. f. L' acusació falsa féta
. maliciosamént pera perjudicar. Calum-
nia, calunia. Calumnia. Calomnie. Ca-
lunnia.
- AFIANSAR DE CALUNNYIA, fr. for. Obligarse lo
+
. —”
acusador á justificar lo que diu contra
del acusad , subjectandse á las penas es-
tablertas per las lléys en cas de no cum- :
plirho. A/tanzar de calumnia. Se suo
pericolo vadem dare prò veritate accu-
sationis. $ *engager à prouver ce qu'on
avance contre quelqu'un sous la peine
imposée par la loi, si la preuve n'est
pas suffisante. Obbligarsi l' accusatore a
soffrir le pene impostegli dalle leggi se
non prova |’ accusa.
CALUMNIADOR , RA. s. tn. y f. Lo qui
calumnia. Calumniador. Calumuiator.
Calomniateur. Calunniatore.
CALUMNIAR. v. a. Acusar falsa y mali-
. ciosamènt á algú, imputandli un delic-
te que no ha comes. Calumniar. Calum-
niari. Calomnier. Calunniare. |
CALUMNIOS, A. adj. Lo que conté ca- '
" lumnia. Calumnioso. Caluinniosus. Ca-
lomnieux. Caluunioso. |
CALUMNIOSAMENT. adv. mod. Ab ca-
lumnia. Calumniosamente. Calumniosè.
Calomnieusement. Calunniosamente.
CALVA. s. f. La closca del cap que li ha
eaigud lo.cabell, 6 la falta de cabell en ,
lo cap. Calva, calvez. Calvities, calvi-
, tium. Chauvete, calvitie. Calvezza.
CALVARI. s. m. Lo camí que se fórma
ab varias estacións de creus ò capéllas
eu memoria y correspondencia dels pas-
sos que doná Jesucrist caminand cap al
Calvari. Calvario , via crucis. Calvarium,
via crucis. Calvaire. Calvario.
CALVESA. s. f. ant. caLva.
CALVICIA. s. f. fam. caLva.
CALVINISME. s. m. La heretgía de Cal-
vino y sa secta. Calvinismo. Calvinis-
mus.-Calvinisme. Calvinismo.
CALVINISTA. s. m. Lo qui proféssa los :
erròrs de Calvino. Calvinista. Calvinista.
‘ Calviniste. Calvinista.
CALVO, VA. adj. Se diu de la persona
que li ha caigud lo cabell del cap. Cal-
vo. Calvus. Chauve. Calvo.
ciLvo DEL TÔT. Lo qui ha perdud tóts los
+ cabells. Calvatrueno. Amplior calvus. Cal-
vitie qui prend toute la tête. Calvo intiero.
TORNARSE CALVO. fr. Pérdrer los cabells.
-
CAL
Encalvecer. Calvescere. Devenir chau-
ve. Divebtar calvo.
CALL. s. m. La duricta que se fa en la
pet ab la continuacié de fregar, traba-
lar ó amar apretada. Callo. Callas, cal-
lum. Cel, cor. Callo. ,
CALL. Camí estret y llarg éntre dos mon-
tanyas; y per semblansa se diu també
del que forman dòs pareds. Callejon.
Via angusta inter montes vel parietes,
Ruelle. Vico, vicolo.
CALL DE LA MA. ant. PÀLMÈLL.
FÉRSELI CALLS i ALGÚ. fr. met. Endurirse
per costum en los traballs 4 eu los vi-
cis. Criar , hacer 6 tener callos. Obdu-
fescere, percallescere. S*endurcir, être
endurci au travail, aux -malheurs,
vieiltir dans les vices. lndurarsi, incál-
Ire.
- CALLAD, DA. adj. Lo qui es reservad y
sab guardar un secrèt. Callado. Arca-
nus. Silencieux, reserve. Guardiugo,
cauto. .
CALLAD. Lo qui fa las cosas sènse sórolt.
Callado. Silenter agens. Fin, dissimulé.
Simulato, segreto.
CALLADA. s. f. ant. GAYATO. 7
CALLADAMENT. adv. mod. Ab secrét ó
resèrva. Calladamente. Tacitè, secreto.
Secrètement. Segretamente,
TOT CALLANDET. mod. adv. fam. Ocul-
tamènt, ab dissimulo. Calla callando.
Tacité , clam, latenter. Sans bruit, avec
réserve. Sottovoce , simulatamente.
CALLANSA. s. f. ant. siLENCI.
CALLAR. v. a. No expressar algú ab pa-
raulas sós pensaménts. Cullar. Tacere,
silere. Se taire. Tacere.
CALLAR. Dissimular-no donandse un per
entes de lo que ou ó sab. Callar. Dissi-
mulare, silentio premere. Zaire, dissi-
muler. Tacere, dissimulare.
. CALLAR. Passar en silenci alguna cosa. Ca-
. lar. Omittere, pretermittere. Zaire;
omettre. Tacere, omettere.
o cartar. Poet. Parland del vént, del mar,
dels rius, etc., se diu cuand va cal-
mand ó disminuindse lo sòròll que fe-
yan. Callar. Silere, placida esse. Se cal-
mer, s'apaiser. Tacere, acquetarsi:
addolcirsi.
CALLA TÚ Y CALLARÉ 30. loc. CALLA Y CA”
LLARÉ.
CALLA Y CALEARÉ. loc. ab que se denota que
4 la persóna que té defèctes propis no
li convé reconvenir à altra per los séos.
CAM
(dllaté y callemos , que sendas nos te-
nemos. Tace simul ipse tacebo. Tais-
toi, et moi je ne dirai mot. Taci tu ta-
cerò 10. |
QU CALLA OTORGA. ref. que ensenya que
ai no contradiu á sòn tèmps dòna á
enténdrer que aproba alló que no li
| agrada. Quien calla otorga. Qui tacet
| consentire videtur. Qui ne dit mot con-
sent. Chi tace consente.
CALLARIS. s. m. ant. carr, en la segòna
accepció. ,
CILLOS A. adj. Lo que tè calls 6 duri-
| cias. Calleso. Callosus. Calleux. Calloso.
| CALLOSITAT. s. £. La duricia que se fa
| enlollabi de la llaga 6 ferida. Callosi-
' dad. Callositas. Callosité, Callosità.
| (AMA, s. f. La part del animal que está
| tatre mitj del peu y del genòll, y tam-
M se diu comprenendhi la cuxa. Pier-
na. Crus. Jambe. Gamba. :
‘au. En lo art de escriurer es lo pal que
tira cap avall y éntra en la formació de
zgunas lletras , com de la m. y de la x,
ec. Pierna. Litterz pars oblonga. Jam-
higes, Gambe.
tim. Ea lo art de escríurer significa tam-
Y aquella ralla que puja ó baxa més
reincos de la lletra. Palo. Littere
pributia. Queue. Gambo.
em. Til imprèmpta cada un dels dos
pas drets que se posan á tòts dos cos-
bts de la prèmpsa pera estrebar y as-
#nnrtôta la máquina. Pierna. Fal-
cran. Jumelles. Cosce del torchio.
an. Petit hocí de cordó 6 de altra ma-
teria ab lo cual se assegura alguna eo-
sa. om per etemple aquell bocí de sò-
hdd botó que servex pera clavarlo.
Prslla. Ausula. Ganse. Trina, cap-
petto. I
UM ssi cama ALLÁ. mod. adv. que deno-
bla posició del que va 4 caball ab lo
èitrecax damunt del llòm de la bestia,
Lind cada cama per són costat. Á hor-
todas, d horcajadillas. Divaricatis
&*mnbos, virilem in modum. 4 cali-
fechon , à chevauchons. A cavalcioni.
Mi FGUÈRA. ant. CAMATORT.
Mu ve cisquiz. fam. Lo qui té las ca-
Es llargas y primas. Zanquivano, Gra-
thus seu exilibus cruribus homo. Qui
8 Li jambes longues et sans mollets.
buto.
son Las camas À COLL. fr. Marchar
9 peu. Marcharse d pie. Pedibus pro-
A
CAM 555 '
| fiscisci. Partir à pied. Usar lo spado-
ne a due gambe.
ESTAR À CAMAS. Ír. met. fam. Haber exid
bè de alguna dificultad, ó haber trobad-
lo modo de véncerla pera tirar avant lo
negoci. Estar d caballo. Ex peditam rem
hibere. 4voir le dessus, se tenir sir.
Essere a cavallo.
ESTIRAR Ó ESTIRARSE LAS CAMAS. fr. fam. Pas-
Sejarse. Estirar 6 extender las piernas.
Deambulare. Se promener. Stare sulla
gamba. > A
HABER 4 CAMAS. fr. fam. ACONSEGUIR, en la
priméra accepció.
LA CAMA AL LLIT Y LO BRAS AL PIT. ref. 10
BRAS AL PIT Y LA CAMA AL LLIT.
MÓURER LAS CAMAS. fr. APRETAR LO PAS.
SEGAR LAS CAMAS, fr. met. TRENCAR LAS CA-
Mas, en la segória accepció.
SER LA CAMA DEL MAL. fr. fam. ab que se dó-
na á enténdrer que se spl imputar á al-
gú tot lo mal que succeex. Ser el dedo
malo. Crimina omnia in aliquem verti,
conjici. Tout le monde lui jette la pler-
re. Esser la calamita del male.
TENIR BONA CAMA, Ó MÓLTA CAMA. fr. Ser Ca-
miaador ó llést y ágil pera caminar. Te-
ner buenos ó muchos, pies. Velocem es-
se, perniciter gradi. Avoir de bonnes
jambes. Aver buona gamba.
TENIR UNA CAMA AL FOSSAR. ÍT. TEXIR UN PEU
i LA FÒSSA. -
TENIR UNA CAMA A LA SEPULTURA. fr. TENIR
UN PEU À LA FOSSA.
TORT DE CAMAS. CAMATORT.
TRENCAR LAS CAMAS Á ALGÚ. fr. met. Impos-
sibilitarlo pera alguna cosa. Cortar d al-
guno las piernas. Negotium alicui im
pedire. Couper bras et jambés. Mettere
. intoppt.
TRENCAR LAS CAMAS À ALGÚ. fr. met. Aturar
' 6 impedir á algú són modo de obrar 6
sas operacións. Cortar los vuelos ó los
pasos d alguno. Alicui obsistere. Couper
les ailes. Tagliar le ali.
VALERSE DE LAS CAMAS, ÍT. Fugir ó escapar»
se corrènd. Encomendarse d los pies;
poner pies en polvorosa ; tomar las dé
villadiego. Aufugere. Prendre la pou-
dre d 'escampette. Mettersi la via tra le
ambe. .
CAMADA. s. f. Cop que se dona ó movi-
mént violént que se fa ab la cama. Per-
nada. Cruris ictus, calcitratus. Coup
donne avec la jambe. Gambata.
CAMAFEU. s. m. La figura traballadà de
556 - CAM
rellèu en una pèdra precidsa que regu- -
larment tè lo fondo fósc. També se dò-
na aquest nom á la matéxa pèdra. Ca-
mafeo. Imago monochromatea pretioso
lapide insculpta, vel ipse lapis. Camee.
Cameo, cammèo. | ot
CAMAL. s. m. ant. Especie de argólla que
se posaba á la cama dels esclaus ab una
ca
ena pera que no fugissen. Corma.
, Cippus. Cep. Ferri. |
CAMALS. S. m. pl. ant. Especie de cálsad.
BOTAS.
CAMÁLIC. s. m. L' home que en: moltas '
poblacións se posa per las cantónadas y
altres llocs més públics ab una corda al
coll 4 fi de que cualsevol puga servirse
de ell pera traginar cosas de pes 6 férli
fér algun altre recado. Mozo de cordel,
mozQ de esquina, ganapan. Baiulus.
Portefaix, crocheteur. Facchino, ba-
stageio.
CAMALLEÓ. s. m. Especie de llangardax
de diferénts colors segóns ahónt se cria
y las agitacións que patex. Es molt po-
rug y pesad pera caminar. Camaleon.
‘Chamelton. Cameleon. Camaleonte.
CAMALLIGA. s. f. territ. LLIGACAMA +
CAMALLUENT. s. m. vulg. Nom que se
dòna als pagesos de montanya. MONTA-
NYES. .
CAMAMILLA. s. f. Hèrba silvestre que
. comunament fa uns bròts alts de cosa de
un pam , poblads de fullas espessas y me-
- nudas; es de varias especies, com bòr-
da, vera, romana, etc. Manzanilla, ca-
mamila , camomila. Chamemelon, an-
themis. Camomille, estragale. Camo-
milla. /
CAMANDULA. s. f. Lo rosari que secom-
pon de una 6 tres desenas. Camándula.
Denorum aut terdenorum globorum se-
ries. Chapelet composé d'une ou trois
dixaines. Corona di tre decine.
CAMÁNDULA. Una refórma del órde de san
Beuet. Camandula. Benedictini ordinis
reformatio. Camaldule. Riformazione
monastica.
CAMÁNDULA. 8. M. 1FÓN. BELLACO.
TENIR MÓLTAS CAMÁNDULAS. fr. irén. fam.
Ser mòlt astut y bellaco. Tener muchas
camdnoulas. Calliditate, versutia polle-
re. Etre un grand cafard. Essere un
piuzochero.
CAMARA. s. f. La péssa del palaci en.la
cual sols hi ténen entrada los gentils
hoines, embaxadòrs y algunas altras per-
CAM
sónas. Cdmara. luterior regie domus
aula. Chambre , salle. Camera.
cámara. Nom genéric que se dóna als con-
sells compostos de mólts ministres ó con-
sellers. Cdmara , consejo. Consessus.
Conseil , chambre. Camera. |
CAMARADA. s. m. Lo qui acompanya á
altre y ménja y viu ab ell. Camarada.
Contubernalis, familiaris. Camarade,
compagnon. Camerata, compagno.
camaraDa. Lo qui va en companyía de al-
" tres tractandse ab amistat y confiansa.
Camarada. Comes , sodalis. Camarade,
compagnon, ami. Gamerata , sozio.
CAMARER. s. m. Lo qui desempenyaba
la camarería en los monastirs. Camarero.
Camerarius. Chambrier. Procuratore.
CAMARÈR. Criad de mòlta distineció que
servia en las casas dels grans y manaba
tôt lo pertanyènt à la cambra. Camare-
ro. Cubicularius. Walet.de chambre, ca-
mérier. Grau camerlere.
CAMARÈR DEL REY. Lo principal de la cam-
bra del réy en la casa real de Castella
fius que se introduiren los noms de la
casa de' Borgónya. Camarero mayor.
Regio cubiculo praefectus. Archicham-
bellan , grand chambellan. Gran ciam-
hellano. ,
CAMARERIA. s. f. Cert ofici 6 dignitat
en los monastirs. Camareria. Cameraril
officium. Chambrerie. Uffizio del pro-
curatore.
CAMARIL. s. m. La péssa comunamènt
adornada darréra del altar en la cual
sol col-locarsi alguna imatge. Camarin.
Interior altaris cella. Lieu où l'on serre
tout ce qui sert à orner une image. Ca-
meriuo dove si mette tutto quello da
ornar uu santo.
CAMARILLA. s. f. Pétits aposèntos en los
cuals se col-locan los espectadòrs en los
teatros y altres espectacles públics. Ca-
marilla , palco. Parvum cubiculum lu-
dis spectandis deserviens. Loge. Pal-
chetto.
CAMARISTA. s. m. Ministre del consell
de la Cámara de Castélla. Camarista.
Supremi consilii, regalis camera muns-
ter. Conseiller. Consigliere. |
CAMARISTA. S. f. La criada de distincció 6
la dama que servex á la rèyna 6 infan-
tas, 6 asistex continuamènt en lo apo-
sènto de éllas. Camarista. Femina re-
gine cubiculo deserviens.- Cametiste.
Camerista.
CAM
CAMAÀLENG. s. m. Lo qui en la casa
real de Aragó obtenia la dignitat del
matèr nom que era de graus preemi-
nencias y venia á correspóndrer á la de
camarèr del rèy en la casa de Castèlla.
Camarlengo. Regii cubiculi summus
prefectos. Chambellan. Camarlingo.
CAMAROJA. s. f. Planta. monÈtia no-
QUÉBA.
CAMAROT. s. m. Cada una de las pétitas
divisións que hi ha en los barcos pera
colHocar lo llit. Camarote. Cubiculum
in navi. Cajute. Letti fissi.
CAMASSA. s. f. aum. de cama. Pernaza.
lugens crus. Grande ou grosse jambe.
Gambaccia.
| CAMATORT, TA. adj. que se aplica 4 la
persóna ó animal que té las camas ó po-
tas tortas. Patituerto. Loripes, varus.
Cagneux. Strambo, sbilenco.
CAMATORT, TA, EX FORA. Lo qui tè las camas
tortas cap 4 fora. Patizambo, zdmbi-
go, sambo, sancajoso, zancàjiento.
Valgus. Cagneux , qui a les jambes cour-
bées en dehors. Strambo in fuori.
CUIAURA. s. f. Especie de górra ab dós
puntas que tapan las òrellas. Papalina,
becoquin. Pileus ansatus. Bonnet à
oreilles. Birretto orecchiuto.
UNBL s. m. Permuta de una cosa per
in. Cambio, trueque. Permutatio,
tmeutatio. 7roc, change, echange.
lintto, cambio.
am. Entre comerciants lo acte de pén-
drer dinérs obligandse per un cert pre-
m i posarlo en lo lloc que se pacta.
Cambio. Pecuniz permutatio lucri gra-
ta. Change. Cambio.
ua. Lo aumènt 6 disminyció de la mo-
veda en las provincias ahónt se destina.
També se anomena axí lo interes que se
paga per lo giro. Cambio. Fenus pro
pecuniæ permutatione. Change. Cambio.
cwm. Lo lloc ahònt se fan los cambis.
Cambio. Mensariorum forum. Change.
Banca.
we. Lo donar ‘6 péndrer unas monedas
per altras, com or per plata, aram per
or,etc. Cambio. Monetarum diversi me-
alli permutatio. Change. Cambio.
CIMBI. MUDANSA. -
Cm, Lo sobrant que deu tornarse á al
que paga alguna cosa ab moneda major
el preu concertad. Vuelta. Reddenda
pecunia rei emptæ pretium excedens.
Retour. Resto.
CAM 357
CAMBI PER LLETRAS. La barata de la moneda
presént per la que está en altre lloc re-
presentada ab una lletra pera que en-
treguen la moneda en lo lloc ahónt es.
: Cambio por letras. Mutatio pecuniz per
* litteras syngrapho dato. Change reel.
Cambio.
À LAS PRIMERAS DE CAMBI, loc, En lo comen-
samènt de un negoci ó assumpto. 4 las
primeras de cambio. Penè incepta re.
Au commencement. Sulle prime.
| CAMBIADOR. s. m. Lo qui cambia. Cam-
biador. Permutans , commutans. Chan-
geur, troqueur. Barattatore , cambiatore.
CAMBIADÒR. Lo qui reduex las monedas de
pna especie á altra per cert interes.
Cambiador. Monetarum diversi metalli
permutator pro fenore. Changeur. Cam-
iatore. °
CAMBIAMENT. s. m. ant. cAMBI.
CAMBIAMÈNT. MUDANSA.
CAMBIAR. v. a. Péndrer y donar una co- '
. sa per altra que sén reb ó dóna. Cam-
bia. Mutare, permutare. Changer,
échanger, troquer , commercer. Barat-.
tare, cambiare, cangiare.
CAMBIAR. Mudar, variar. Cambiar. Muta-
re. Changer, varier, altérer , transfé-
rer, transporter. Mutare, cambiare,
variare. |
CAMBIÈRA. s. f. ant. caMBI.
CAMBISTA. s. m. Lo qui tè per ofici
péndrer dinérs en un lloc y donarlos.en
un altre, girand lletra per cert interes.
Cambista. Nummularius, mensarius.
* Cambiste, changeur, banquier. Ban-
chiere. |
CAMBRA. s. f.-Cualsevol cuarto de una
casa. Cdmara, aposento. Cubiculum.
Chambre. Camera. *
camina. En las casas de pages lo cuarto de
dalt de la gòlfa que servex pera desar
, lo gra. Cdmara. Granarium , horreum.
Grenier. Granajo.
camgna. En los barcos la sala que hi ha en
la pòpa ahónt habitan los capitans, y
en alguns també los passatgèrs. Cámara.
Navis conclave. Chambre. Camera.
CAMBRA. Lo excremènt del home. (dma- :
ra. Ventris purgamentum. Excrement
humain. Scremento, feccia.
CAMBRA PER MÈNJAR. ant. MENJADÒR. |
camBRas. pl. Lo flux de véntre ó corrén-.
das. Cámaras. Diarrhæa, ventris fluxus.
Diarrhee, dyssenterie. Diarrea, socoor-
renza.
358 CAM
ANAR DE CAMBRA. fr. Descarregar lo ventre.
Vaciar ó regir el vientre. Ventrem exo-
- nerare. Decharger son ventre. Cacare,
alleviare, scorricare. OS
LO Qui Tk CAMBRAS. La persóna que patex
de flux de vèntre. Camariento. Ventris
fluxione laborans. Qui a une dyssente-
rie. Cacastecchi. |
CAMBRAINA. s. f. Tela mólt prima que
' ,prengué nom dela ciutad ahónt se fa-
. brica. Cambray. Linteum cameracense.
' Toile de Cambrai. Stoffa di Cambrai.
CAMBRER. s. m. ant. cAMARER.
‘ CAMBRERA. s. f. La criada que server
prop de la senyóra y se ocupa en cu-
sir, brodar,.etc. Doncella , camarera.
Cubicularia , pedissequa. Fille de cham-
bre. Cameriera , donna da camera.
CAMBRETA. s. f. dim. de caMBRA. Ca-
marilla, camarita , aposentillo. Angus-
tum cubiculum. Chambrette. Came-
| rino. |
CAMEDRIS. s. m. Planta que nax en llocs
aspres y pedregósos Tè las fullas pèti-
. tas y semblants á las del ròure, la flor
un xic bermella, pètita y amarganta.
Camedrio, camedris. Teucrium cha-
' medrys. Germandree. Camedrio. ,
CAMEJAR. v. n. Móurer ab violencia las
camas. Pernear. Crura violenter move-
re. Gambader, remuer les jambes avec
violence. Corvettare, scambiettare.
CAMEJAR. Caminar mòlt y ab prèssa y afany
per algun negoci. Pernear. Properos
" gressus glomerare, festinare. Faire
beaucoup de pas. Gambettare.
CAMELL. s. m. Animal cuadrúpedo, de
. coll mòlt llarg, més alt que lo caball,
, ab un gép en lo llóm. Se cria en Assia,
aguanta mòlta càrrega y passa mólts
dias sèns béurer. Camello. Camelus.
Chameau. Cammello.
CAMELLA. s. f. La femèlla del camèll. Ca-
mella. Gamelus femina. Chameau femel-
le. Cammella. .
CAMELLET. s. m. dim. de camktt. Ca-
mellejo. Parvus camelus. Petit chameau.
Cammelletto. |
CAMETA. s. f. dim. de cama. Pierne-
cita. Crusculum. Petite jambe. Gam-
betta. )
GÀNETA. En l' arada la péssa de fusta en-
corvada que per un cap está assegurada
èntre lo déntal y la estéva, y per lo al-
tre cap en lo espigó. Cama. Pars aratri
- curva cui stiva innititur. Partie infor
CAM
rieure du train d'une charrue. Parte
inferiore del legname d' un aratro.
CAMI. s. m. La terra trepitjada per hónt
transitan los passatgérs de uns pobles á
altres. Camino. Via, iter. Chemin , rou-
te, voie. Strada, cammino, via. |
CAMÍ. Cada un dels viatges que fa lo porta-
dor 6 conductór de alguna cosa. Cafni-
no. Itio, actus eundi ad vecturam fa-
ciendam. Voyage. Viaggio. |
camí. Lo viatge que se fa de una part d al- :
tra. Camino. Iter, via emensa. Chemin,
‘voyage. Cammino, viaggio.
camí. met. Lo medi 6 modo que se troba
pera fèr alguna cosa. Camino. Via, ra-
tio, modus. Chemin, moyen. .Strada,
via, mezzo, verso. (77
CAMÍ CARRETÈR, Aquell per la cual se pod
anar ab carruatge. Camino carretero ó
de ruedas. Via carrucaria. Grand che-
min d voiturès. Strada postale.
CAMÍ CUBERT. En las fortificacións es lo es-
py ue quèda èntre la contraescarpa y
a esplanada. Camino cubierto. Via oper- .
ta, via loricata, exterius fosse labrum.
Chemin couvert. Strada coperta. ,
CAMÍ DE FERRADURA. Aquell per lo cual sols
poden passarhi cabalcaduras. Camino
de herradura. Semita, via equitibus
pervia. Chemin pour les bétes de som-
me. Strada da somiere.
CAMÍ DRET. met. Lo conjunt de medis con-
duènts pera lograr algun fi. Camino de-
recho. Recta via, ratio conveniens, op-
portunus ordo. Le grand chemin, le
meilleur et le plus court. Strada diritta.
CAMÍ MORRALÈR. CAMÍ DE FERRADURA.
camí RAL. Lo públio y més frecuentad per
lo cual se va á las principals ciutads del
régne. Camino real, camino cabdal,
camino caudal. Via publica , communis.
Grand chemin. Strada postale.
camí RAL: met. Lo modo comú y regular
de obrar ó discórrer. Camino trillado ,
camino carretero. Trita via , communis
,agendi ratio. Le pont aux ánes. Rispo-
sta de’ goffi, risposta trita. — *
camí rar. met. Lo medi més fácil y segur
pera lograr algun fi. Camino real. Via
tuta, recta. Le grand chemin. La stra-
da larga, battuta.
CAMÍ DE RODAS. CAMÍ CARRETÈR.
CAMÍ DE SANT JAUME. VIA LACTEA.
ANAR DE camí. fr. No estar en lo lloc en
ue un se troba, sinó de passo pera ar-
bar á altre lloc, Jr de viage. Iter fa-
CAM
«cere. Être de voyage. Andar di viaggio.
avan rona DE CAMÍ. fr. Passar algú per al-
tra part que per lo camí
guir. Ir fuera de camino. À via deflec-
tere, aberrare. S’éarer. Traviare;
- smarrire la strada.
au FOBA DE camí. fr. met. Apartarse de
la veritat, 6 pensar erradamént. Jr fue-
ra de camino, ir descaminado. Aber-
rare, à vero deviare.. S'ecarter de la
raison, de la verite. Essere fuor di strada.
avan FORA DE CAMÍ. fr. met. Obrar sèns mé-
todo, órde ni rahó. Jr fuera de cami-
no, ó descaminado. 'Temeré , inconsul-
to agere. Se fourvoyer. Uscir di strada.
DE ciui, rhod. adv. DE PASSADA.
x ciui. mod. adv. Ab lo vestid y arreus
| quesolen usar las personas pera viat-
* nr. Decamino. Habitu itineris. De voya-
| ge. Di viaggio.
sE camí, mod. adv. DE SEGUIDA.
wsrka LO cami. fr. Tornar endarréra per
lo matéx camí que se ha seguid. Des-
andar. Viam repetere. Retrograder,
rebrousser chemin, retourner sur ses
pas. Venir indietro, disfare la strada.
sis Lo camí. fr. met. Per precisió des-
er lo fet 4 causa de erròr 6 inadver-
lacia patida. Desandar lo andado. Ac-
tw rescindere , dissolvere. Refaire, re-
texencer. Ritornar da capo.
tua cami. fr. met. OBRIR ALGUN CAMÍ.
Digg LO CAMÍ. fr. POSARSE EN CAMÍ.
DENIA LO CAMÍ DE LA ESCALA, Ó DE LA
pra, fr. met. Tráurer de casa 6 des-
pisar 4 algd. Enseñar la puerta de
lz calle. Domo abigere, Mettre à la
pete. Far passar A porta, mostrar
| uscio, |
Bss camí. fr. Seguir algú la sèva di-
recció sens distráurerse ab -altras cosas.
Ir su camino. Suam viam sequi. Aller
son chemin. Seguir la sua strada.
Qua DE camí. fr. Apartarse del camí dret
dirigiadse 4 algun dels costats. Zorcér el
amino. Deflectere. Se detourner. Svia-
re, uscir della strada.
DuseRRI CAMÍ NI CARRERA. fr. met.
Gm. Ser alguna cosa tant dificultosa
que no se li sab medi de lograrla. No ha-
ler medio. Inipossibile apparere. N° y
avoir pas moyen. Non esservi il verso,
il mezzo. -
fun Lo camí. fr. met. Ser lo primèr en
er alguna cosa 6 inventarla. 4brir ca-
mino. Rei auctorem, inventorem esse.
— -- n
Pd
que deu se-
CAM 559
Frayer le chemin. Battere, aprir la
strada. i
OBRIR UX camí. fr. Facilitar lo trànsit de
una part á altra per paratge ahónt no
hi habia camí. Abrir camino, romper
un camino. Viam sternere. Faciliter les
moyens d'effectuer le passage d'un en-
droit à un autre. Fare strada.
OBRIR ALGUN CAMÍ. fr. met. Proporcionar,
aconsellar, indicar, donar á enténdrer
lo medi pera exir de alguuà dificultat ó
millorar de fortuna; y en aquest sentit
diem: Déu nos OBRIRÁ ALGUN CAMÍ. Abrir
camino. Rei expediendæ vel fortuna ca-
pessende rationem monstrare. Faciliter
la réussite. Agevolare la strada.
PÉNDRER LO CAMÍ DE La PORTA. fr. Exir de
casa. Tomar ó coger la puerta. Abire
domo. Enftler les degres. Audar diritto
all’ uscio.
POSABSE EN Cami. fr. Comensar 4 caminar à
viatjar. Ponerse en camino. Vie se com-
mittere. S’achemirier , se mettre en che-
min. Mettersi in cammino.
TENIR Ó NO TENIR CAMÍ. fr. met. Ser 6 no
alguna cosa fundada ó rahonable. Lle-
var ó no llevar camino. Fundamentum
habere vel non. 4voir, ou n'avoir pas
de fondement. Avere o non avere ion-
damento o probabilità qualunque cosa.
TORNAR Á cami. fr. met. Reduir 4 algú 4
la rahó apartandlo del erròr ó judici
errad. Entrar d uno por camino, me-
ter por camino. Ad meliorem frugem
reducere. Persuader , reduire à la rai-
son. Mettere in istrada.
VENA DE CAMÍ. fr. VENIR DE PASSADA.
CAMILLA. s. f. Hérba. CAMAMILLA.
CAMINADA. s. f. CAMINATA.
_CAMINADOR, RA. 8. m. y f. Lo qui ca-
mina mòlt. Caminador , andador. Stre-
'puus ambulator. Bon piéton, grand
marcheur. Buon pedone, uom di gamba.
CAMIXADORS. S. m. pl. Los cordòns 6 cintas
que cusidas al cap damunt del gipó de
las criaturas ó passads per la cintura
servexen pera ensenyarlas de caminar
séns périll de cáurer perqué alguna per-
sona aguanta los tals cordóns ó cintas.
Andadores. Fasciole quibus infantes
sustinentur. Lisières. Falde.
ANAR SÈNS CAMINADÒRS. fr. met. fam. ab la
cuál se dòna 4 enténdrer que algú tè
pros industria pera manejarse séns aju-
da de altre. No haber menester anda—
dores, ó poder andar sin andadores.
560 CAM
Industrium esse, alieno auxilio non in-
digere. Marcher sans lisiéres. Correre
: senza falde.
NO NECESSITAR CAMINADORS. ANAB SÉNS CAMI-
NADO RS. |
CAMINANT. p. pres. de cammar. Lo qui
camina 6 va de camí. Caminante. Am-
bulans, viator. Celui qui chemine. Gam-
minante, viandante.
CAMINAR. v. n. Móurerse donand passos
X. endavaut. Andar, caminar. Ambulare.
Cheminer, marcher. Camminare, andare.
CAMINAR. Anar de viatge de un lloc á al-
tre. Caminar. Iter facere. Voyager.
Viaggiare, girare.
cAMINAR. met. Se diu de las cosas inanima-
das que téuen movimént, com los pla-
netas. Caminar. Moveri , progredi, gra-
di. 4vancer, aller en avant. Progre-
dire, andare, muoversi.
CAMINATA. s. f. fam. Passetj llarg que
sol tenir 1 objécte de fér e£ercici, 6
- viatge curt que se fa per diversió. Ca-
minata. Deambulatio. Longue prome-
nade , petit voyage. Camminata.
CAMINET. s. m. dim. de camí. Caminillo,
caminito. Semita. Petit chemin. Stra-
‘dina, camminetto. o,
CAMIXET. Lo camí estret en lo cual sols hi
cab una persóna ó cabalcadura. Senda,
' sendero. Trames. Sentier. Sentiero.
CAMINET. Camí estret y escusad que servex .
de dresséra pera anar á alguna part.
Trocha. Trames. Sentier, chemin de
traverse. Strada vicinale.
CAMINEN Lo camí tan estret que casi no hi
ha lloc sinó per posar lo peu. Zrochue-
la, senderuelo , sendica , sendilla , sen-
dita. Stricta semita. Petit sentier , che-
min etroit. Sentiero stretto. oi
CAMISA. s, f. La vestidura' interior de
tela ab són coll y mánegas. Camisa. In-
ducium, suhucula, interula, Chenpise.
Camicia. |
CAMISA EXQUITRANADA. Tros de drap gruxud
A vèll que regularment se fa de las ve-
as vèllas y altre género ordinari y s'em-
papa de quitrà ó de altras materias cam-
bustibles. Servex en la guerra pera in-
cendiar lós barcos enemigs, descubrir
de nit los traballs, etc. Camisa alqui-
tranada ,. embreada ó de fuego. Lin-
thea sulphurata, incendiaria. Toile gou-
dronnee, Camicia incatramata.
CAMISA DE VUÉLTAS. La fida que se posa da-
munt de l'altra y sal estar guarnida
\
CAM.
del pit y dels punys. Camisola. Subti-
lior et. ornata subucula. Chemise fine.
Camicia fina. '
CAMISA LLARGA. La que té mólta caiguda.
Camison. Subucula longa , promissa.
Chemise longue. Camicia lunga.
DÈIAR A UN AB LA CAMISA DE LA ESQUEJA. fr.
DEXAR Á UN SENS. CAMISA,
DÈXAR Á UN SÈNS camisa. fr. fam. que de-
nota haberli pres á un tot lo que tenia.
Dejarle d uno sin camisa, 6 no dejar-
le ni aun camisa. Aliquem bonis omni-
bus spoliare. Laisser quelgu'un sans
chemise , le depouiller de tout. Spoglia-
re in strada. I
EN camisa. mod. adv. Sèns portar mès ro-
ba posada que la camisa. En paños me-
nores. Induculá indutus. En chemise.
In camicia. i
JUGARSE LA CAMISA. fr. ab la cual se efagè-
ra la excessiva afició al jog. Jugar has-
ta la camisa. Sorti vel ipsam tunicam
- committere. Jouer jusqu'à la chemise.
. Giuocare tutto quel che s' ha.
| PRIMER ES LA CAMISA QUE LO GIPÓ. ref. que
avisa la preferencia que se deu donar
als parénts ó persónas immediatas, més
que à las estramyas. Mas cerca está la
camisa de la carne que el jubon. Ap-
tum queque locum teneant; sint pri-
ma priora. La peau est plus proche que
la chemise. Stringe pià la camicia che
la gonnella.
QUEDAR AB LA CAMISA DE LA ESQUENA. fr. met.
Tornarse pobre enteramént. Quedar sin
camisa. Ad summard paupertatem de-
venire. Rester à sec. Rimaner povero
in canna.
VÉNDRERSE LA CAMISA. fr. met. y fam. Vén- -
. drer algú tot lo que té séns reservar
res. Vender hasta la camisa. Omnes fa-
cultates vendere, abalienare. Vendre
jusqu'à la chemise. Vendersi fin la gon-
nella. |
CAMISETA. s. f. dim. de camisa. Camisi-
. lla, camisita. Brevis, parva subucula.
Petite chemise, chemisette. Camicina.
CAMISOLA. s. f. Péssa de l'armadura an-
tiga que tenia las mánegas fins á la ma.
Solia portarse sóta de la corassa. Cami-
sote. Armatura veteris genus. Chemise
de mailles. Giaco di maglia,
CAMISON. s. m. Tros de tela planxad ab
coll y séns esquena , que se posa damunt
de la camisa davant del pit, pera estal-
yiar la camisa de vuéltas. Camisolin.
4
CAM |
Pectorale linteum subuculæ adsutum.
| (hemisette. Farsetto , camiciuola.
| CAMISSA. s. f. aut. TIMÓ DE L' ARADA.
‘CAMORRA. s. f. Baralla ó pendencia, Ca-
morra. Rixa. Noise , querelle, batterie.
Briga, gara , contesa.
CAMORRISTA. s. m. y f. Buscarahòns. |
Camorrista. Rixator, jurgiosus. Querel-
(o der, chicanier. Brigoso., beccalite.
CAMOSA. adj. Que se aplica á uua espe-
cie de pòma, de un olór y sabòr mòlt
man y agradable. També se aplica á la
poméra que produex tals pómas. Ca-
muesa. Pomum redolens; malum bæti-
. eum. Calville. Calvilla , caravella.
CAMOSINA. adj. camòsa. oa
CAMP, s. m. Lloc espayós y estes, espe-
cialmént lo qui está fora de poblad.
Campo. Campus. Campagne. Campagua.
car. Tros de terra mès 6 ménos gran y
pla que se conrésa y se sembra. Campo. .
Ager. Champ. Campo.
exe, La exteusió 6 espay ahònt cab algu-
m cosa, ja sia material, com lo came
del aire: ja immaterial, com lo came de
la imaginació, de la instrucció, etc.
Campo. Campus, spatium. Champ.
mpo.
vt, Lo que está llis en las telas y texids;
tavilo fóudo se diu camp respècte de
s lors 6 dibuxos col-locads en éll.
Riva Piana tela superficies. Champ.
CUP, Lo efércit que está acampad y en
dimsiciò de donar batalla. Campo.
Aces, exercitus instructus. Camp.
Campo.
CAY, CAMPAMÉNT.
cur. Lo lloc que ocupa lo efércit en la
Gmpanya. Campo. Stativa. Camp. Cam-
av. En los grabads y pinturas es lo es-
par que no té figuras, 6 sòbre lo cual
aquestas se representan. Campo, In ta-
balis pictis area imaginibás vacua..
Champ. Gampo. . + "ii,
ex. En los escuds de armas es lo espay
6lo pla damuant del cual se col-loea la
empresa 6 divisa. Campo. Equa et pla-
Ba gentilitit scuti superficies. Champa-
£e, plaine. Campo.
ve. Lo siti que se triaba pera exir à bá-
trerse los desafiads. Campo. Locus ad
sinvulare certamen -constitutus. Camp.
Campo.
ae DE BATALLA. Lo lloc ahónt combaten.
TOM. 1.
CAM 561
Uds ekércits. Campo de batalla. Prelii
campus. Champ de bataille. Campo di
battaglia.
CAMP DE BLAT DE MORO. Lo tros dè terra
plantad de aquest gra. Maizal. Ager
zeá.satus. Champ seme de mais. Campo
di grano d' India.
came DE crunòvs. Lo tros de terra plantad
de ést llegum. Garbanzal. Ager ciceri-
bus satus. Champ semé de pois chiches.
Campo di cece.
CAMP DE DARRÈRA casa. fam. Lo trasèro.
Tafanario , tabalarto. Nates, clunes. Le
derriére. Cúlo, chiappe, natiche.
cams. pl. Los sembrads, arbres y demès
que produex la terra cultivada; y axí
se diu: los camps estan perduds de se-
quedat. Campos. Sata, segetes, arvum
Campagne. Campagna. ;
cams À TRAvEs. mod. adv. Déxand lo ca-
mí y passand per los camps á fi de no
fer volta. 4 campo travieso. Per obli-
quas et transversas vias incedendo. 4
travers champs. Per mezzo | campi.
ALSAR LO CAMP. fr. Posarse en movimènt lo
efércit que estaba acampad. Levantar
el campo. Castra movere. Detamper ,
lever le camp. Levarsi da campo, le-
varsi da oste.
AXAR DE CAMP. fr. Exir de la ciutad pera
passar algun dia 4 fora per via de re—
creació. Ir de campo, hacer dia de
campo, estar de campo. Rure versari.
Avoir un jour de retréation à la cam-
pagne. Andare in villeggiatura , villeg-
giare.
ASSENTAR LO CAMP. fr. Acampar. Asentar
el campo. Castra facere, pouere. As—
seoir le camp. Porre il campo.
ASSENTALAR LO CaMP. fr. Formar ab estacas
ó altres senyals lo circúit del lloc que
ha de ocupar lo eampamènt. Marcar
el campo. Castrametari. Marquer le
camp. Segnare il campo.
'CUAND NO HI HA PER LOS CAMPS NO HI HA PER
Los SANTS. ref. que denota- que en los
auys de mala cullita no poden fèrse
móltas caritats. Cuando no lo dan los
campos, no lo han los santos: no lo
han los santos donde no dan campos.
Cum nihil arva ferunt, superis sua mu-
nera desunt. Quand la recolte est cour-
te, tout le monde éprouvé sa diset-
te. Quando regna la fame, tutti, tutti la
hanno.
DESCUBRIR CAMP. fr. Regonéxer, examinap
45
562 ' CAM
la sitaació del e£ércit enemig. Déscu-
| brir campo 6 el campo, Ordinem, sta-
tum inimici exercitus explorare. Tá/er,
reconna:tre le terrain.. Esplorare il
campo. ' .
DESCUBRIR CAMP. fr. met. Esbrinar alguna
cosa 6 sondejar á algú pera averiguar.
Descubrir campo ó el campo. Aliquid,
alicujus animum explorare. Rechercher,
scruter , sonder. Esplorare, scoprire il
campo. e.
DEXAR LO CAMP LLIBRE. fr. met. Retirarse
de alguna pretensió que tè altres com-
petidòrs, ó dèxar en llibertat á altres
per algun fi. Dejar el campo abierto,
! libre, desembarazado. Ab incepto de-
sistere , alteri locum.cedere, dare. Lais-
ser le champ libre. Lasciare in libertà. a
EXIR AL CAMP. fr. Anársen á fora pera fu-
gir de algun pèrill ó pera robar ó ven-
jarse de sòs enemigs. Hacerse al cam-
po. In campestria fugere. Battre aux
champs , s'enfuir ou courir les champs
pour voler. Uscir in strada, battere la
strada. |
QUEDAR Ev LO camp. fr. Ser vensad ó mort
en desafío. Quedar en el campo. In cou-
flictu occumbere. Rester sur la place,
demeurer sur le carreau. Restar in
campo. -
CAMPAL. adj. que se aplica á la batalla
que se dòna èntre dos exércits ab totas
sas forsas. Campal. Totis utrimque vi-
ribus. Bataille rangée. Battaglia cam-
ale.
CAMPAMENT. s. m. ACAMPAMÈXT.
CAMPANA. s. f. Iastrumént concavo de
métáll, de la figura de una cópa cap
per avall, que tè al mitj una lléngüeta
6 batall ab que se toca. Servex princi-.
palmènt eu los tèmples per avisar al po-
ble cuand deu acudir als oficis. Campa-
na. Campana. Cloche. Campana.
CAMPAXA, La máquina comunamént de fus-
ta que usan los bussos pera mantenirse
mès témps sòfa de l'aigua. Campana
de buzo. Urinatorum campana. Cloche
de plongeur. Campana da maraugone.
i so DE campana, mod. adv. Fèud sòròll ab ,
las campanas pera avisar de alguna co-
sa. Á campana tañida , d toque de cam-
pana. Ad sonum campane. Au son de
la cloche. Suono di campana a dop-
pio.
yh& campana. fr. Faltar 4 la escola. Hacer
. MQvillos , hacer corrales. Scholam PI
CAM .
terinittere. Faire l’école buissonnitre.
Maucar la scuola.
VENTAR LAS CAMPANAS. fr. Tocarlas fèndias
"donar voltas ab lo batall solt. Tocar ó
echar d vuelo las campanas. Campanas
cireumvolvendo pulsare. Sonner à tou-
te volée , mettre les cloches tout-d-fait
en branle. Sonare a distesa. ,
CAMPANADA. s. f. BATALLADA.
CAMPAXADA. met. Escándol 6 novedat rui-
dòsa. Cámpanada. Facinus. Bruit scan-
daleux , extraordinaire. Publicità scan- "
dalosa. |
CAMPANAR. s. m. La tórra 6 lloc en
que se col-locan las campauas. Campa-
nario, torre. Campanaria turris. Clo-
cher. Campanile.
PUJÁRSEN AL CAMPAYAR. fr. met. y fam. En-
fadarse molt. Subirse d las bovedillas.
Vehementer irasct. Entrer en fureur,
se piquer , n'etre pas endurant. Pigliar
il broucio.
. CAMPANEJAR. v. n. Tocar las campa-
nas ab frecuencia. Campanear. Campa-
nas crebró pulsare. Sonner des cloches
à coups redoubles. Sonar le campane a
distesa. ,
CAMPANER. s. m. Lo qui tè per ofici
fer campanas. Campanero. Campana-
rius. Fondeur de cloches. Colui che fa
le campane. |
campavia. Lo qui té 4 sòn cárreg tocar
las campanas. Campanero. Campauarius.
Sonneur de cloches, Campauajo, cam-
panaro. à
CAMPANETA. s. f. dim. de campana.
Campaneta , campanilla , campanita.
Tintinnabulum. Clochette , petite cloche;
sonnette. Campanella. |
CAMPANETA, D. US. GARGAMELLÓ.
CAMPANETA DE AIGUA. ant. BÒMBÒLLA y en la
priméra accepció.
CAMPANETJ. s. m. p. us. COP DE Cam-
PANAS. .
CAMPANIL. s. m. ant. CAMPANAR.
CAMPANILLAS. s. f. pl. Instrumént usad
en las músicas militars, que se compon
de un bastó vuid del capdemunt, en lo
forad del cual se.encaxa baldéra una
barreta de métall guarnila de varias
pèssas de llautó mòlt primas que ténen
ènjadas móltas campauetas. Chinescos.
Ouoddam militare musicum instrumen- .
tum. Chinois. Cappello cinesco.
AB TÒTAS Las CAMPANILLAS. mod. adv. fam.
Ab tòtas las circunstancias ó requisits ó
-
CAM
solemnitats. Con todos los. arrequives.
Omnibus conditionibus requisitis, so-
lemnitús. Avec toutes les circonstances,
avec toutes les particalarités. Con tutto
sfarzo.
CAMPANUD, DA. adj. que se aplica al
estil y paranlas infladas y retumbants.
Campanudo. Targidum, inflatum di-
cendi genus. Enfle, boursoufle. Gonfio,
ampolloso. , ^ |
CAMPANYA. s. f. Lo camp pla sèns mon-
tanyas. Campaña. Campus patens, aper-
tun equor. Campagne. Campagua.
! caras ra. Lo témps que cada any estan
los efércits fora de cuartéls contra sòs
enemigs. Campaña. Stativorum tempus,
: erpeditio. Campagne. Campagna.
lasse à campanya. fr. Exir de cuartèls pe-
. manar contra lo enemig. Salir d cam-
paña, 6 d la campaña. Ad hellum ge-
rendum proficisci. Se mettre en cam-
pagne. Andare ad oste.
tra i CAMPANYA. fr. Trobarse fora de
cuartéls pera obrar. contra lo enemig.
Estar 6 hallarse en campaña. Bellum
gerere. Se trouver en campagne. Essere
1 campagna.
CIMPAR. v. n. ACAMPAR.
CUM. SALVÀRSE.
QWUEJ/AR. v. n. Aventatjar als demós en
inu habilitat, art 6 dò natural. Cam-
M,anpear. Eminere, excellere. Sur-
fur, exceller. Eccellere , superare,
rabemare , soprastare.
GVPEÓ. s. m. Lo héroe famòs en armas
ó que campeja en las accións més se-
tadas de la guerra. Campeon. Egre-
ex, fortissimus : bellator. Champion.
Mpione.
UPESTRE. adj. Lo que pertany al
mp y la persóna que va sémpre per
b camp. Campesino , campestre. Cam”
petris, rusticus. Champétre. Gampe-
tre, campereccio. *
UMPET. s. m. dim. de cam». Campeci-
€, campecille , campecito , campillo.
Agellus. Petit champ. Campetto.
UNPETXE. s. m. La fusta de un arbre
tural de Campètze en l' América, de
? olor bermell fosc, pesant, de la que se
> fa us en las arts pera tenyir. Palo cam-
" Peche ó de Campeche, palo brasil ó de
Brasil. Hamatoxyli campechiani lig-
tum. Campeche. Campeggio. —
MPINYA. s. f. Espay gran de terra
' plana de cenreu. Campiña. Campus pa-
CAN 363
tens. Gueret. Maggese, magaiatico.
CAMPIO 6 CAMPION. s. m. ant. cameeó. ,
CAMUSSA. s. f. Pell prima que adobada
servex pera molts usos. Gamuza , ca-
muza. Pellis à coriario subacta. Chamois.
Camoscio.
CAN. adv. t. ant. cuaxp.
CANA. s. f. Instrumènt fet regularmént
de fusta, que servex pera amidar , gra-
duad ab vanios senyals que lo divide-
xen en vuit pams. Cana. Mensura dnas
circiter ulnas continens. Mesure qui est
en usage dans la Catalogne, de deux '
vares de long. Canna. -
caxa. Lo tros de tela ó altra cosa que té
- la llargaria de vuit pams. Dos varas.
Pannus, tela duabus uluis constans.
Toile ou etoffe qui a deux vares de long.
Stoffa , o tela lunga una canna.
CANA. Lo bastó ab que se fa saltar lo bôlit
en lo jog de aquest nom. Marro. Bacil-
lus. Báton pour jouer au bátonnet.
Canna.
MITJA CANA. Instrument de fusta 6 altra
materia', que se usa pera amidar, gra-
duad ab varias rallas que senyalan la
llargaria de cuatre pams. Vara. Ulna,
Vare. Vara.
MITJA cana. Lo tros de tela 6 altra cosa
que tè la llargaria de cuatre pams. Ya»
ra. Paunus, tela ulná constans. Toile ou
etoffe qui a trois pieds de long. Stoffa
o tela d'una vara di lungo.
. SET CANAS SÓTA TERRA. loc. met. de que se
usa pera denotar que alguna cosa está ©
. mòlt oculta 6 amagada. Siete estados |
debajo de tierra. In terre visceribus.
Très-caché, très-vorle. Sotto terra.
CANACIÓ. s. f. L'acció de amidar robas
ab la mitja cana. Vareaje, vareo. Ulnà
dimensie. L'action de mesurer , de ven-
dre à la vare. L'azione di misurare
colla- vara,
cavació. L'acció de amidar terras. 4peo.
Agrorum dimensio. Arpentage. Agri-
. mensnra.
CANADELL. s. m. territ. CANADÈLLA, ew
la segòna accepció.
CANADELLA. s. f. ant. CETRILL. i
CANADÈLLA. Cada una de las dós ampolletas,
gerrets ó cetrills que servexen pera po-
sar Paigua y lo vi que se servex en la
missa. Pinajera. Ampulla. Burette.
Ampollina.
CANADÈLLAS. pl. territ. CETRILLÈRAS.
CANADOR. s. m. Lo qui amida las tere
364 CAN '
ras. Apeador, agrimensor. Agrarias
dimensor. Arpenteur. Agrimensore.
CANAL: s. f. Cavitat llarga y descuberta
per la cual se conduex recullida l'aigua
6 altre liquid; se fa de terra, pèdra,
fusta, plòm, etc., y servex pera rega-" 1
diu, navegació, desguas y altres objèc-
tes. Se usa en género masculí parland
. de canals grans, com lo cavar de Cas- ,
télla, lo cavar de Urgell, etc. Canal.
' Canalis. Canal. Cauale. |
cawar. Teula prima y mòlt més tómbada
que las comuns, y servex pera formar
eu los terrats y teuladas los conductos
per ahónt sén va l'aigua. Canal. Colli-
cie. Noue. Doccia.
canar. Especie de teula larga» comuna- .
méat de llauna, que posada en las bo-
ras dels terrats reb sas aiguas y las llan-
sa lluny de las pareds. Canalon. Tubus
equarius. Gouttiére. Grondaja.
CANAL. Vall ó fosso obert pera tráurer ai-
gua de algun riu y conduirla ahônt se
vol. Caz. Incile. Pertuis , canal , rigole.
Canale, fossa.
CANAL. $. m. En la mar es lo lloc estret per
ahónt seguex la corrént fins á exir á
lloc més ample. Canal. Fretum. Canal.
Canale.
. GàNAL. Lo del mar èntre dos islas 6 bancs
de arena. Canalizo. Breve fretum inter
insulas aut scopulos. Petit canal entre
deux íles. Canale.
ANAR 6 RAJAR LAS CANALS. fr. Cáurer l'ai-
gua per las canals 4 causa de la pluja
bandant. Correr las canales. Per te-
gulas imbrem decurrere. Tomber l eau
à pleines gouttiéres. Piovere molto.
CANALERA. s. f. territ, cavaL, en la ter.
cèra,accepció.
CANALETA. s. f. dim. de CANAL. Canale.
ja, canalita. Canaliculus. Petite gout-
tire. Doccina. —
CANALLA. s. f. La gént baxa y de ma-
las cqstums. Canalla. Populi fex. Ca-
naille. Canaglia , gentaccia, bruzzaglia.
CANALLA. 5. ID. BRIBÓ. 7
CANALO. s. m. CANALETA.
CANALOBRE. s. m. ant. CAXDELÈRO.
CANAM. s. m. Planta anyal que se colti-
ya y prepara com lo lli pera fér texids,
cordills y altras cosas. Té las fullas re-
talladas en fórma de dits, y las flors de
color d' hérba. La llavòr, que es rodòna,
més pétita que lo pebre y cuberta de
una pellofa llisa, té un gust agradable
77
‘CAN |
y servex de ménjar als aucèlls y per al.
, tres usos. Cdñamo. Cannabis. Chanvre.
Canapa.
CANAMÈNT. s. m. ant. caxació.
CANANA. s. f, Cartutxéra que se porta
cenyida al cos y ajustada al véntrc. Ca-
nana. Militare marsupium quod veluti
fascia corpori cingitur pulveri pyrio
deferendo. Sorte de cartouchier. Tasca
di cuojo per custodire i cartocci.
CANANEO, EA. adj. Lo pertanyént á la
terra de Canaan. Cananeo. Cauanæus.
Chananeen. Cauaneo.
CANAPE. s. m. Especie de banc que co-
munamértt tè lo sitial y lo espatllèr em-
butid de clin ó plòma á fi de que sia
més cómodo. També se fan solamént de
fusta y boga. Es paraula presa del fran-
ces. Canape. Bissellium. Canape. Cana-
pè, lettuccio. |
CANAR. v. a. Amidar robas ab la cana 6
mitja cana. Varear. Ulná metiri. Me-
surer à la vare. Misurar colla canna o
vara. | |
canar. Amidar terras, 4pear. Agros me-
tiri. Arpenter. Misurare, livellare.
CANARI. s. m. Aucèll de la matèxa gran-
daria que lo passarèll, de colòr comú-
namènt grog ó de palla, y de cant fort
y armomiòs. Es procedént de Canarias,
de diferènts colors, y se cria engabiad.
Canario. Canariensis passerculus. Serin,
canarin , canari. Canario, canarino,
CANARI. Especie de embarcació petita. Ca-
nario. Navicule genus. Espèce de petit
bátiment de mer, Sorta di navicella.
CANARIA. s. f. La femèlla del canari. Ca-
naria. Canariensis passerculus femina. -
Serine. Canarina,, passera di Canaria.
CANASTA. s. f. ant. NANSA DE PESCAR.
CANASTRA. s. f. Cistéll rodó y ample de
bòca que sol tenir dès nansas, y se fa
de jóncs, ó de llenquetus de fusta. Tam-
bé se fan llargarudas y de diferénts fi-
guras. Canasta , banasta , banasto. Ca-
nistrum , riscus. Bannette. Paniera.
CANASTRETA. s. f. dim. de caxasTaa.
Banastillo , canastilla. Cauistellum. Pe-
, tite bannette. Panierina.
CANASTRÓ. s. m. Los brassos del pes de
- creu, dels cuals pénjan las balansas.
Astil. Statere hastile. Flezu. Raggio
esatore.
CANASTRONET. s. m. dim. de canasTR6.
Astilico. Parvum stateræ bastile. Pet
fléau. Piccolo raggio pesatore,
CAN
— CANAVERA. s. f. maLvixs,
CANCEL-LACIÓ. s. f. L'acció y efécte
de cancel-lar. Canceladura , cancela-
cion. Cancellatio. Cancellation. Cancel-
latora, cancellamento , cancellazione,
cancellagione.
‘ CANCEL-LAR. v. a. Anul-lar, truncar,
llevar l'autoritat á alguna escriptura
pública, lo que se fa tallandli ó inutili-
! sandli lo signe. Cancelar, chancellar.
, Cancellare. Canceller. Cancellare, cas-
i gre, anpullare, dannare.
| CANCELL. s. m. Ambá de fusta ab que se
| priva la entrada del aire en las iglesias
y entradas. En las iglasias comunamént
| es cubert. Lo frente es lo mès ample y
las costats ahònt solen estar las porté-
llas se juntan ab la pared. Cancel. Can-
ellus, Portiére en forme de paravent.
Portiera fatta a guisa di paravento.
(WCELLER, s. m. Lo qui en las univer-
stats tè l'autoritat pontificia y real pe-
ra douar los graus. Cancelario. Cancel-
años Chancelier d'université. Cancel-
lere.
ascuka, Lo qui antiguamènt era secre-
ür del rèy y tenta á són cárreg la
gurda del séllo rèal desde que se co-
si i usar en témps del emperador
V. Alfonso Vil, y ah èll autorisaba los
pmegis y réals despatxos. Canciller,
dele, Cancellarius, tabulario præ-
fetos Chancelier. Cancelliere.
wa majòg. Lo qui guarda lo sèllo
Kaly sella los despatxos réals 6 fèndho
al mtéx 6 per medi de sòs tinènts.
aller mayor. Supremus canceila-
mi. Archichancelier. Gran cancelliere.
Uta MAJOR DE CASTÈLLA, Titòl pura-
teal honorari que usa lo arquebisbe de
Tdedo. Canciller mayor de Castilla. Su-
premos Castellae cancellarius. Archi-
charcelier, grand chancelier de Castille.
Gran cancelliere di Castiglia.
Wi casceLika DE LAS INDIAS. Lo qui tè à
n cárreg los séllos réals pera sellar los
ispatxos del rèy pertanyènts 4 las In-
des. Gran canciller de las Indias. Su-
femus rerum indicarum cancellarius.
"brand chancelier des Indes. Gran can-
-teliere dell Indie.
MSCELLERÍA. s. f. xaxcittenia.
Guraja. Tribunal per lo cual se des-
[Pan en Róma las gracias apostólicas.
Cancelaria. Cancelleria romana. Chan-
cellerie romaine. Cancelleria romana.
, CAN 565 '
CANCER. s. m. Lo signe del zodíac al
cual arriba lo sol en A solstici d'estiu.
Cdncer. Cancer, etrevisse.
Cancro.
CÁNCER. cRaNC, en la segona y tercéra ac- ,
cepció.
CANCERARSE. v. r. Sobrevenir un cranc
Cancer.
á alguna part del cos. Cancerarse. Can-. :.
cro, carcinomate viciari. Étre attaqué
d'un cancer. Patire il canchero.
CANDALOBRE. s. m. ant. CANDELÈRO.
CANDELA. s. f. Pasta de cera ó seu, etc.,
en figura de bastó, que té al mitj un ble
de dalt á bax pera que ences fassa llum.
Vela, candela. Candela. Chandelle, bou-
gie. Candela.
CANDELA. Cala llarga y prima cuberta de
cera y altres ingredients , que usan los
cirurgians per las malaltías que se pa-
texen en la orina. Candelilla. Specillum.
Bougie, verge cirée. Tenta incerata.
| ACABARSE LA CANDELA. fr. inet. que se usa
en los encants pera siguificar que se
acaba lo témps assenyalad pera rema-
tar, lo cual se amida per lo que dura
_ una candela encesa. Acabarse lu can-
dela. Subhastationis tempus finiri. Fi-
nir le terme d'un enchère. Finir in-
canto.
ACABARSE LA CANDELA. fr met. y fam. Se
diu del malalt que está morindse. 4ca- -
barse la candela. Vitam extingui. Etre
prés de la mort. Essev la candela al
verde.
FÓNDRERSE LA CANDELA. fr, Derritirse lo seu
ó cera que la compon gastandse molt
deprèssa de un costat. Correrse la vela.
Candelam liquefieri. Couler la bougie,
. ou la chandelle. Scorrere , colare la can-
dela.
CANDELABRO. s. m. Candelèro que ser-
vex per més de un llum. Candelabro.
Candelabrum. Candelabre. Candelabro.
CANDELER. s. m. cERÈR.
CANDELÈA DE seu. Lo qui fabrica 6 ven las
candelas de seu. Velero. Candelabrum
sebacearum opifex aut venditor. Chan-
delier, Candelajo. |
CANDELERA. s. f. Fésta de la Purifica-
ció de Nostra Senyòra. Candelaria. Fes-
tum Purificationis B. V. Maria. Chan-
deleur. Candellara , candellaja.
CANDELÈRA. s. f. Hérba. BLENÈRA.
CANDELERO. s. m. Instrument de mè-
tall ó altra materia; comunamènt té un
peu ample, damunt de éll una cama á
566
— manèra de columna y al cap damunt de
aquesta un broc pera aguantar la can-
dela ó ciri. Candelero. Candelabrum.
Chandelier. Candelliere.
. CANDELÈRO DE MÒLTS BRASSOS È BRAYCAS. SA-
LAMÓ.
ESTAR EX LO CAXDELÈRO. fr. met. que deno-
ta troharse algá en puèsto de gran dig-
nitat ó autoritat. Estar en el candele-
ro. Honore, dignitate potiri. Etre pla-
ce sur le chandelier. Essere sul candel-
liere. o.
CANDELETA. s. f. dim. de caxbrra. Can-
delilla , candelica , velilla. Exigua can-
dela. Petite chandelle, petite bpugie.
Candeletta , candelina.
MÒLTAS CANDELETAS FAY UN GIRI PASCUAL. fr.
met. y fam. que explica que mòltas ve-
gadas la repetició de cosas leves fa ma-
teria grave. Muchas candelillas hacen
un cirio pascual; muchos pocos hacen
un mucho. Partibus ex minimis magnus
consurgit acervus. Les petits ruisseau.x
font les grandes. rivières. | ruscelletti
formano 1 gran fiumi.
CANDELIER. s. m: ant. caxperEn.
CANDÈLLS. s. m. pl. Planta. ABRIULLS.
CANDI. adj, que se aplica al sucre que |
per medi de repetidas clarificacións y
de una evaporació lénta y quiéta está
reduid á cristalls blancs y transparènts.
Cande, candi. Cr ystallinum. Candi.
Candito. °
CANDIAL. adj. que se aplica al blat mi-
llór y que fa lo pa més blanc, y també
al matèx pa. Candeal, candial. Siligi-
neus. Froment de première qualité. For-
mento.
CANDIDAMENT. adv. mod. Sensilla-
mént, ab candidesa.
Candidè. Candidement. Gandidamente,
sinceramente. |
CANDIDAT. s. m. Lo qui pretén alguna
dignitat ó empleo honorífic. Per exten-
sió se diu també dels que vau proposads
sens . preténdrer. Candidato. Candida-
tus. Candidat. Candidato.
CANDIDATURA. s. f. La llista ó propo-
sició de candidats. Candidatura. Candi-
datorum catalogus. Liste, catalogue de
candidats. Catalogo de” candidati.
CANDIDESA. s. f. La sensillesa de ánimo,
sèns malicia ni solapa. Candidez. Animi
candor. Candeur , sincérité. Candidezza,
candore.
CANDIDO, DA. adj. Sensill , séns malicia
Candidamente.
CAN o
ni solapa. Cándido. Candidus. Candide,
naïf, ingéhu. Candido, puro, inno-
cente. .
CANDIOTA. adj. Lo pertanyént á la isla
de Gandía. Candiota. Cretensis. Candiot.
Figlio di Candia.
CAXDIOTA. 8. f. ant. Especie de gerra. Cen-
diota. Gadus cretensis. Cruche percee,
Sorta di mezzina.
CANDONGA. s, f. fam. La llissònja ó sa-
lamería ab que algú ab apariencia de
carinyo pretén enganyar á altre. Can-
donga. Adulatio dolosa. Feinte » finesse,
flagornerie. Adulazione, infiguimento ,
dopniezza.
CANDOR. s. m. CANDIDESA.
CANEJADOR. s. m. ant. caxanón.
CANEJAR. v. a. ant. camar.
CANELA. s. f. ant. CANDELA.
CANELLA. s. f. territ. AXETA.
CANET. s. m. dim. de ca. oósszT.
CANEYLA. s. f. ant. canvBuLa.
CANFORA, s. f. Substancia blanca, trans-
parènt, mòlt volátil y olorósa que se
trau de una especie de llorér y de al-
tras plantas. Alcanfor. Camphora. Cam-
phre. Canfora.
CANFORAD, DA. adj. Lo que está com-
post 6 barrèjad ab cánfora. Alcanfora-
do. Camphora immistus. Camphre. Can-
forato.
GANGE. s. m. Cambi. Se usa en materias
diplomáticas, parland de poders, pre-
sonèrs, etc. Cange. Permutatio. Échan-
ge, permutation. Permuta, cambio,
trocco. |
CANGEAD, DA. p. p. de cancear. Can-
eado. |
8 |
CANGEAR. v. a. Fér cange à cambi. Se
usa en assumptos diplomátics. Cangear.
Permutare. Échanger , permuter. Cam-
biare, troccare.
CANGILÓ. s. m. ant. caTÜror.
CANGRENA. s. f. GAXGRENA.
CANGRENARSE. v. r. GAXGBREXARSF.
CANÍ, INA. adj. Se aplica d las propie-
tats que ténen semblansa ab las la gos.
- Canino. Caninus. Canin. Canino.
CANIBAL. s. m. Home cruel é inhumá.
Caribe, canibal. Trux, efferus homo.
Feroce , cruel. Feroce, crudele, ber-
baro.
CANÍCULA. s. f. Astron. Estrèlla de la .
constelació axí dita. Canicula. Canicnla.
Canicule, grand-chien. Canicola.
canícuta. Lo témps en que la estrèlla de
1
CAN d
aquest nom ix y se pon ab lo sol. Cani-
cula. Caniculare tempus. Canicule. Ca-
nicola.
CANICULAR. adj. Lo que pertany 4 la
canícula. Canicular. Cauicularis. Cani-
culaire. Cauicolare. — '
CANIQUI. s. m. Especie de tela prima que
se fa de cotó y ve de la India. Cuniqui.
Tela indica subtilis ex gossypio contex-
| ta. Canequin. Tela che vien dalle Indie.
| CANÒ.s. m. Instrumènt vuid de mètall
6 altra materia 4 manèra de canya que
server pera diferénts usos. Cañon. Tu-
bus. Canon, tuyau. Tubo, caoua, doc-
cla
usò, Pisa de artillería. Ne hi ha de di-:
ferents calibres, com de bátrer, de
campanya, etc. Cañon. Tormentun bel-
icum. Canon. Caunone:
| ud. La ploma dels aucèlls cuand comen-
sa i náxér. Canon. Teneriores penne.
Plume naissante des oiseaux. Le pen-
re degli uccelli quaudo cominciano a
comparire,
uti. Lo més fort del pel de la barba y
que està prop de l'arrel. Cañon, Du-
rer capillorum barbae pars radici pro-
wr. La partie de la barbe plus pro-
de de la racine. La parte prossima al-
andice nella barba degli uomini.
cui.Desa de fusta 6 de métall de la grau-
tra comunamént de un dit poc més 6
239, vuida y encaxada ab un tap, de
al se servexen las donas pera guar-
dr ls agullas de cap y de cusir. 4f/fi-
ltero. Denticulum. Aiguillier. Agorajo.
UN. La canyeta que té capdellad lo fil,
«di 6 cotó, y que los texidòrs col-
lesa dins de la llansadòra. Canilla. Tex-
Unas fusus, Bobine. Rocohetto.
ao. Las péssas vuidas, rodònas, de di-
ertats grandarias , fètas de mètall, ter-
"436 altra materia, á manéra de ca-
* pera conduir l'aigua per dins de
els. Caño. Tubus. Tuyau. Canna, tubo.
WU. En las cauyas, sarmènts y altras
antas foradadas es lo tros que hi ha
cus 4 nus. Cañuto. Tubus. Portion
€ canne ou roseau entre deux nœuds.
M DE La raexura. L' arteria del pulmó.
Garguero, caña del pulmon, traquea,
Wrauiarteria. Trachia, trachea. Tra-
e cre. Cauna del polmone, tra-
Dé De xxuxszya. Conducto de obra que
n CAN 567
puja désde la falda de la xemeneya, y
servex de respirall pera que isca lo fum.
Humero, cañon de chimenea. Camini
spiraculum. Tuyau de cheminée. Fum-
majuolo.
rks- canóws, fr. Capdellar lo fil, seda , co-
tó ó llana eu las canyas que servexen
pera texir. Encanillar , encañar , enca-
nonar. Stamen, sericum, etc., fysis
textoriis glomerare , circumvol verc. Bo-
biner. Incannare. i
POSAR candns. fr. Se diu dels aucélls que
comensa á exirlos la plóma, ja sia la pri- -
Mera vegada de teuirne, 6 ja cuand
mudan. Ençanonar, echar cañones.
Plumescere. Naître les plumes ; muer,
changer de plumes. Mudare o nascere
le piume.
CANOA. s. f. Especie de embarcació que
usan los tudis, feta ordinariamént de
una pèssa en fórma de pastèra sèns ca-
rena, popa ni proa. Canoa. Cymba.
Canot. Sciatta , famiglia.
CANON. s. m. Decisió ó régla establerta
eu algun concili de la ]glèsia sobre lo
dogma 6 la disciplina. Canon. Ecclesie
canon. Canon. Canone.
cánox. La ‘part de la missa que comensa :
Te igitur y acaba ab lo Pater noster.
Canon de la misa. Missa canon. Cgnon.
Canone della messa.
cisox, for. Lo cens que se paga en rego-
nexemént del domini directe. Cdnon.
Canon emphyteuticus. Droit que paie
une terre. Canone. |
cíxoss. pl. La facultat de cànons 6 lo dret
canónic. Cdnones, derecho canónico.
Jus canonicum. Droit canon. Gius ca-
nonico, dritto canonico.
CANONADA. s. f. Lo conducto fét de ca-
nóns , per dins del cual se conduex l'ai-
gua de un punt 4 altre. Cañeria, enca-
nado, acueducto. Aqueductus. Con-
duite d'eau. Canna, acquidoccio.
canónaDa. Lo tir del canó de artillería y
lo estrago 6 sòròll que fa. Cañonazo..
Tormenti bellici explosio, jaculatio.
Coup de canon. Cannouata.
CANONAS. s. m. aum. de canó. Cañona-
30. Tubus grandior. Gros canon, gros
tuyau. Cannone gresso. .
CANONEJAR. v. a. Disparar los canóns
de artillería contra algun objécte. Se
usa també com recíproc cuand se parla
de dòs partits ó fortalesas ó baterías,
etc., que se tiran uns à altres. 4caño-
563 CAN
near, cañonear. In aliquid tormentis
bellicis explosis impetere. Canonner..
Cannoneggiare.
CANONER, RA. adj. que se aplica á las
llanxas armadas ab canóns. Cañonero.
Tormento bellico instructus. Canonnic-
. re. Cannoniere. ;
" caxoxkn. Lo qui fa canòns pera los texids.
Canillero. Artifex fusorum textoribus
inservientium. Celui qui bobine. Incan-
natore. TE
CANONET. s. m. dim. de caxó. Cañonci-
' €o, cañoncillo, canoncito. Tubulus. Pe-
tit tuyau, petit canon. Caunoncino.
CANONGE. s. m. Lo qui obté algun ca-
noaicat. Canónigo. Canonicus. Chanoine.
Canonico. — |
CAYOXGE REGULAR. Lo qui obté canonicat en —
iglèsia regular, y també lo religids pre-
monstratense y altres de la règla de S.
Agustí. Canónigo regular, Canonicus re-
gularis. Chanoine regulier. Canonico re-
golare. | |
CANONGESSA. s. f. La que viu en comu-
nitat religiósa observand alguna régla,
peró séns fér vots solemnes ni obligarse
4 perpetua clausura. Canonesa. Cano-
nica, mulier sodalitio canonico adscrip-
ta. Chanoinesse. Canonichessa.
CANONGÍA. s. f. Las prebéndas ó digni-
tats de las catedrals y col-legiatas. Té-
nen aquest nom perqué la principal
obligació del obtentór es cantar los
salms. Canongía , canonicato. Canonici
beneficium. Chanoinie , canonicat. Ca-
nonicato. B
CANÓNIC , CA: adj. Lo que está fet ó ar-
reglad segóns los sagrads cánons, com
horas caxónicas,, llissó cavóxica, etc.
Canónico. Canonicus. Canonique. Cano-
nico.
caxónic. Se aplica als llibres auténticas de
la sagrada Escriptura. Canónico. Libri
canonici vel autentici scripturæ sacre.
Canonique. Canonico.
CANONICAL. adj. Lo que pertany al ca-
nonge ó á la canongía. Canonical. Ad
canonicum vel canonici beneficium spec-
tans. Canonial. Canonicale.
CANÓNICAMENT. adv. mod. Segòns las
disposiciòns dels sagrads cànons. Canó-
nicamente. Canonicé. Caneniquement.
Canonicamiente. | '
CANONICAT. s. m. camoncia.
CANONISACIÓ. s. f. Lo acte de cauoni-
sar. Canonizacion. Sauctorum albo ad»
- CANSALADA. s. f. La carn
| CÁN |
scriptio. Canonisation. Canonirzazione,
CANONISAR. v. a. Declarar lo papa so-
lemnemént per sant y col-locar en la
llista dels sants á algun beato. Canoni-
zar. In sanctorum numero adscribere,
Canoniser. Canonizzare.
CANONISTA. s. m. Lo professor del dret
canónic. Canonista. Juris canonici peri-
tas. Canoniste. Canonista. |
CANSACI. s. m. Falta de forsas que re.
sulta de haberse afadigad. Cansancio.
Defatigatio. Lassitude, fatigue ; abatte-
ment. Fatica, stanchezza. ,
CANSAD, DA. p. p. de cansan. Cansado.
GAN$AD. adj. que se aplica 4 algunas cosas
que van perdéud la velocitat del movi-
mént primer; com bala cansapa, pilota
CANSADA. Cansado. Tardus, remissus,
Ralenti, froid. Rilassato , scemato, ral:
lentato.
CASSAD. adj. que se aplica á la vista cuand
se ha debilitad. Cansada. Debilis. Tra-
"vaillee, Debole, faticata.
CANSAD. adj. que se aplica á las planxas,
motllos y lletras de imprèmpta que se
han gastad per haber tirad massa
efemplars. Cansado. Obsoletus. Use;
emousse. Guastato , usato.
CANSAD. 9. m. Ló qui cansa 6 molèsta úal-
tre. Cansado. Molestus. Fatigant , en-
nuyeux. Nojoso , molesto.
CANSADISSIM , MA. adj. sup. de cansar.
Cansadisimo. Molestissimus ; valdè fati-
' tigatus. Tres-fácheux , trés-ennuyant.
. Nojosissimo. '
grassa del
porc que fa una capa sòta de la cónna.
Tocino. Porcina, sulla. Lard. Lardo.
‘ CANSALADER, RA. s. m. PA f. Lo qui tà
per ofici véndrer cansalada y altra carn
- : de porc. Tocinero. Carnis porcina vene
iditor. Charcutier. Pizzicagnolo.
-CANSAMÈNT. s. m. CANSACI.
CANSAR. v. a. Causar cansaci. Se usa
també com recíproc. Cansar. Defatiga-
re. Lasser, fatiguer , harasser. Stanca-
re, faticare.
cansar. Tráurer de la terra la substancia
y virtut per las repetidas y continuas
cullitas ó per la calitat de las llavòrs.
Se -usa també eom recíproc. Cansar.
Agri fecunditatem iteratis messibus et-
haurire. Débiliter , lasser, relácher. Af
fiebolire , indebolire, scemare.
casar. met. Enfadar 6 molestar. Se usa
també com recíproc. Cansar. Molestià
"-
CAN
afficere, alicui gravem esse. Ennuyer,
importuner. Àunojare , stancare, mole-
stare. ”
QUI CANSA ALCANSA. ref. que proba que pe-
ra lograr lo que se desitja no hi ha co-
sa més útil que la constancia. Pobre im:
portuno saca mendrugo. Stipem impor -
tunus extorquet. La convoitise rompt
le sac. Chi oguor dimanda un giorno ot-
tiene.
CANSÓ. s. f. Composició en vers pera
cantarse. Cancion. Cantilena , canticum,
carmen. Chanson. Canzone.
CANSÒNS. pl. IMPERTINENCIAS.
DÈLARSE DE CANSÒNS. fr. Aténdrer sols i lo
esseneial ó més important de una cosa.
Quitarse de cuentos. Mittere nugas,
inania omittere, seriò agere. Couper
court, venir droit aw fait. Venir alle
corte.
TORYAR AB LA MATÈXA CANSÓ. fr. fam. Repe-
tir importunamént una matéxa cosa.
Folver d la misma cancion. Importunè
aliquid repetere. N'avoir qu'une chan-
son. Essere la canzon dell uccellino.
CANSONEJAR. v. a. RÓNDALLEJAR.
CANSONÈR. s. m. RÒNDALLÈR. |
CANSONERÍA. S. f. RONDALLERÍA.
CANSONETA. s. f. dim. de cansó. Can-
cioneta , cancioncica, cancioncilla ,
cancioncita. Cantiuncula, canticulum.
Chansonette. Canzonetta, canzoncina.
CANT. s. m. L' acció de cantar. Canto.
Cantus. Chant. Canto.
caxr. Especie de poema curt fèt ab estil
heróic que pren aquell nom per la sem-
blansa ab los cants dels poemas épics.
Canto. Poéma. Sorte de poéme heroique
tres-court. Canto.
caxT. Cada una de las parts en que se di-
videxen los poemas épics. Canto. Can-
tus. Chant. Canto.
CANT DE ORGA. La acció de cantar que ad-
met acompanyamènt. Canto de órgano,
canto figurado. Concentus musicus.
Chant erganisé , contre-point. Canto fi-
gurato.
CANT FIGURAD. CANT DE ORGA.
CANT GREGORIÁ. CANT PLA,
cast PLA. Lo qui consta solamènt de las
sis veus del diapassòn. Canto llano,
canto gregoriano. Cantus per simplicia
musices sigba modulatus. Plain-chant,
chant grégorien. Canto fermo, canto
riano.
ee gue 10 CANT. fr. Humiliar , abátrer,
TOM, L
CAN 369
Bajar los brios. Humiliare, subi gere.
Rabaisser le caquet. Far ta cere, con-
fondere. .
CANTADA. s. f. Entre músies es una
composició de recitad y de una ó dòs
arias pera cantarla un sol. Cantada.
Cantiuneula, cantilena. Cantate. Can-
tata. 7
- CANTADOR, BA. s. m. y f. Lo qui can-
ta, ó es aficionad 4 cantar. Cantor. ,
Cantator. Chanteur. Cantore,
CANTAL. 8. m. ant. Roc.
CANTAR. v. a. Móurer la veu ab infle-
£ións ordenadas. Cantar. Cantare, ca-
nere , cantum edere. Chanter. Cantare.
CANTAR. Entre poetas compóndrer ó reci-
tar alguna cosa. Cantar. Carmina con-
dere, recitare, cantare, canere. Chan»
ter, louer, célébrer. Cantare, recitare.
caxTaR. En alguns jogs de cartas es pu-
-bliear lo punt ó ealitats de las que té
lo jugador. Cantar. Proferre. Accuser
son point. Dichiarare, dire il punto.
cantar. fam. Descubrir lo que era secrèt.
Cantar. Occulta revelare. Publier, di-
vulguer. Pubblicare.
CANTAR CLAR, Ó CANTARLAS CLARAS. ÍT. ab
que se denota la Hibertat y desembras
ab que se diu alguna cosa. Decir algu-
na cosa tan claro como el agua , ó mas
claro que el agua. Clarè, apertè, libe-
Té loqui. Parler sans detour. Parlar
schietto.
CANTAR DE PLA. fr. Confessar algú tôt le
. que se li pregunta ó tót lo que sab.
Cantar de plano. Omnia plané revelare,
aperire. Æccuser juste. Accusare la
ronfa giusta.
CANTAR DE REPÈNTE. fr. No necessitar temps
ra estadiar un papér de música al ob-
jècte de cantarlo. Cantar d libro abier= |
to. Extempore cauere. Chantèr a livre
ouvert. Cantare a libro aperto, esser
sicuro a libro. —
CANTARA. s. f. Especie de canti de ter-
rissa generalmént més gran y en figura
de gerra. Se usa sols en alguns territox
ris. Cdntara. Cantharus , amphora. Cru-
che. Broccamezzina. mE
CÁNTARA. territ. Mesura de vi. CANTI.
CANTARELLA. s. f. Cert so monótono y
desagradable que se nota en alguns
cuand parlan, llogezen ó predican. To»
nillo. Ingrata vocis contentio, tonus lo»
quendi. Zon monotone et désagréable,
Cantilena,
47
570 > CAN
CANTABÈLLA. ant. Especie de pétit cantiret
ó gerreta que comunamént sol servir
pera tráurer aigua de las cisternas.
Cantarilla. Urnula. Cruchón. Broc-
chetta.
CANTARER. s. m. GERRÈR, TERRISSÈR.
caNTARER. s. m. Lo banc que'servex pera
.posar los cantis de aigua. Cantarera.
Hydriarum urnarium. — Endroit où
l'on met les cruches remplies d'eau.
Sorta di panca di legno con buchi ro-
tondi per averci le brocche.
CANTARÍ, NA. adj. fam. Lo qui canta á
totas horas fora de propósit. Cantarin.
Molestus cantator. Fredonncur » chan-
teur eternel. Canterino.
CANTARIDA. s. f. Insecte de una polsé-
rá de llarg y tres líneas de ample, de
color verd daurad, ab cuatre alas que
las dós de damunt servexen com de es-
tòtx 4 las de sòta. Es de calitat acre y
corrosiu, y si se aplica en polvos sòbre
la pell fa butllofas. Cantdrida , abades,
cubillo. Cantharis. Cantharide. Canta-
. ride, cantarella.
CANTARINA. s. f/ La que té per ofici
cantar en lo teatro. Cantarina , canta-
triz. Cantatrix. Cantatrice. Cantante,
canterina. .
CANTELL. s. m. La extremitat ó costat
de cualsevol part ó siti. Canto. Extre-
mitas. Bord, extrémité, dos, carne.
Orle, lembo, margine.
CANTÈLL. Lo ángul, punta, cantónada ó
bora que es lo acabamént de alguna co-
sa. Canto, Extremitas. Bord , extremi-
te, angle. Angolo, estremità, orliccio. *
CANTÉLL. Tros de alguna cosa, que regu-
larmént sol ser de figura irregular y
tenir cantónadas, com canrèe de for-
matge , de pa, per ser un extrém ar-
rancad ó trencad de un cos que pod fa-
cilmént partirse. Cantero, canto. An-
gulus,. frustum. Crouton. Pezzo.
DE CaNTÈLL. mod. adv. que se usa pera
significar que algunas cosas no estan
posadas planas sinó de costat; com los
mahóns , las posts, etc. De canto. Obli-
so, di lato.
CANTELLUD , DA. adj. Lo que té can-
tons. Esquinado. Angulatus , angulosus.
Qui a des coins , des angles. Angoloso.
CANTENO. s. in. Péx delicad que viu per
lo comú éntre rocas, y se troba prop
' de la isla de Escarpanto èntre Candía y
qué, transversim. De champ. Á traver-
CAN
Rodas. Escaro. Scarus. Scare. Scaro.
CANTER. s. m. p. us. canti.
CANTI. s. m. Eina gran, comunamént de
terrissa, estreta de peu, ampla de pan-
xa, y que altra vegada va estrènyèndse
mès amunt. En alguns territoris tè al
capdemunt una boca estreta, una naa- '
sa á cada costat y un broc prim al da-
vant, em altres té lo buc rodó de dalt
ab una nansa damunt, un broc prim en
un costat, y un de més ample en lo al-
tre. També se fa de aram y de altras
materias. Cántaro. Amphora, cantha-
rus, vas aquarium. Cruche. Brocca.
canti. Mesura de .vi de diferènt cabuda
segóns los territoris. Se usa comuna-
mènt en Aragó y part de Catalunya.
Cüntaro. Amphora, meusuræ vivarix
genus. Mesure pour le vin. Cantaro.
canti. La caxa 6 altra eina en que se po-
san los números ó bolas pera fèr sorts
en eleccións, quintas, etc., y com en,
temps autig se feyan las sorts ab las bo-
las dins de un canti, ha quedad aquest
nom á tòtas las einas que servexen per
aquest us. Cdntaro, urna. Urua, situ-
la. Urne. Urna.
canti, met. Lo licór que cab en la mesura
del matéx nom; y axí diem: en aques- .
ta bòta hi caben deu cantis, ó es de
deu caxTis. Cántaro. Quantum licoris
cantharus capere potest. Cruchee. Una
piena brocca.
TANTAS VEGADAS VA LO CANTI Á LA FONT QUE
SE TRENCA. ref. que avisa que lo qui se
exposa sovint á las ocasións, alguna ve-
gada périlla en éllas. Cantarillo que mu-
chas veces va d la fuente ó deja el asa
. 6 la frente: tantas veces va el cántaro
d la fuente que alguna se quiebra ; tane
tas veces va el cdntaro d la fuente que
deja el asa ó la frente. Urnula quz
fontem crebrò petit, ora vel anses lin-
quere ibi fractas, sepius.icta solet. Tant
va la cruche à l'eau qu'enfin elle se
casse. Tanto va la gatta al lardo che s!
lascia la zampa; tante volte va al pozso
la secchia ch'ella vi lascia il manico €
l' orecchia.
- CÁNTIC. s. m. En los llibres sagrads es la
composició poética féta pera donar gra-
cias á Deu per alguna victoria ó altre
benefici rebud , com los cintics de Mot-
ses, lo cántic de la Verge María, etc.
Cántico. Canticum. Cantique. Cantico.
cíxTics. pl. Un dels llibres de la sagrada
CAN
Escriptura. Cánticos. Cantica cantico-
rum. Le cantigue des cantiques. Cantica. '
CANTIGA. s. f. COPLA.
CANTIMPLORA. s. f. Máquina hidráuli-
ca de un canó encorvad ab los dos bras-
tos desiguals , que servex pera tráurer
lo liquid de las hótas y altres depósits.
També se conex per lo nom de BOmBAa.
| Cantimplora, sifon. Sipho. Chantepleu-
mu" siphon. Pevera. .
| uvmweona. Especie de brocal de estany
| 6 de altre mètall que servex pera re-
frescar l'aigua. Cantimplora. Lagena. ,
| Vase pour faire rafraîchir les liqueurs.
Cantimplora.
| TÈR tà CANTIMPLORA. fr. met. FÈR LO PLORICÓ.
| CANTINA. s. f. Lloc públic immediat als
. cuartels y campaménts, en lo cual se
. venvi y alguna cosa de mènjar. Cunti-
© M. Taberna vinaria. Cantine. Cantina.
CANTINER, RA. s. m. y f. Lo qui té
cantina. Cantinero. institor vinarius.
Cintinier, Cantintere. :
CINTITAT. s. f. Propietat de cualsevol
es en cuant está subjécte á número,
ps 6 mesura. Cantidad , cuantidad.
Quantitas. Quantité. Quantità.
armar. Porció gran de alguna cosa. Can-
tilad. Copia, magna portio. Quantité.
'natità.
(Mt cowrinva. La extensió de un cos
"maria, amplaria y grux. Cantidad
(wma, Quantitas continua. Quantité
corte. Quantità continua.
Gn? DISCRETA. La unió ó pilot de mòl-
las cosas separadas unas de altras, com
ls simeros , los grans de una pila de,
gn, elc, Cantidad discreta. Quantitas
treta, Quantité discrète. Quantità
docreta. |
carr CANTITAT. La competént y ne-
esuria pera completar lo que falta 4
certa suma. Concurrente cantidad. Sum-
n? complementum. Appoint. Resto.
ANTO. s. m. Lo ángul exteriòr que for”
tan dos superficies en lo punt ahònt
* tocan; com lo que resulta de dòs pa-
‘tds de un edifici unidas. Esquina; can-
‘fm. Angulus exterior. Coin, angle. An-
lo, cantone.
bri. La punta 6 ángul del matalas, he-
retat , edifici , etc. Cornijal. Cornu, an-
olus. Coin , angle. Angolo, punta.
haa pe caxró. fr. Tórcer de camí exind
¡de un carrár y entrand en altre. Doblar
de esquina. Ad angulum deflectere. S'es-
CAN 571
quiver au coin d'une rue. Schifarsi.
CANTON. s. m. ant. caxTÓ.
caxToxs. pl. ant. Los costats de algun cos
de tropa. Flancos. Exercitus cornua.
Flancs. Lato, fianco.
. CANTONAD, DA. adj. Se aplica á la pès-
sa principal del escud de armas cuand.
l' acompanyan altras pèssas en los can-
tóns de afl. Cantonado. Circumdatus,
_circumornatus. Cantonne. Accantonato.
CANTONADA. s. f. caNTÓ-
CANTONAT, DA. adj. ant. caxTELLUD.
CANTONERA. s. f. Pèssa de ferro 6 al-
tre mètall que se posa en los cantòns de
algunas pesas de fusta pera lligar y as-
segurar los costats ó per adòrno. Can-
tonera. Ænea lamina supellectilis lignee
angulis fulciendis vel ornandis. Cornic-
re, équerre de fer. Parellatura , parel-
la , angolo.
CAXTONÈRA. s. f. Taula pétita ó repisa de
figura triangular, que se col-loca en lo
racó ó ángul de la sala ó habitació. Rin-
conera. Mensa ad cubiculi angulum ac-
comodata. Encoignure. Cantonata.
CANTOR. s. m. Lo qui canta. Mès co-
munamènt se aplica al qui tè per ofici
lo cantar. Cantor. Cantor, cantator.
Chanteur. Cantore , cantatore.
CANTÓRA. s. f. La que tà per ofici lo
cantar. Canfora , cantarina , cantatriz.
Cantatrix. Chanteuse , cantatrice. Can-
tatrice.
CANTURIA. s. f. Cant acorde y armoniós
de diferénts veus. Concento. Conceptus,
Concert , accord. Concerto.
CANTURIA. Éntre músics eslo mudo y aire
de cantarse que ténen las composicións
músicas, y axí se diu: aquesta compo»
sició té bona 6 mala caxtuRIA. Canturia.
Cantús ordo, ratio. Musique, chant.
Canto.
. CANTURIA. S. f. p. us. cArÈLLA, en la segò-
na accepció.
" CANUT. s. m. territ. caxó. .
CANUPIR. v. n. ant. Tornarse blanc de
cabells. Encanecer. Canescere. Blan-
ehir, grisonner. incanutire.
CANXALAGUA. s. f. Planta anyal de
América, especie de genciana mólt pa-
reguda á la centaura menór ó fel de
terra, y que se usa en la medicina,
Canchalagua , canchelagua. Gentiana
canchalahuam. Plante des Indes, quí
ressemble à la paille de seigle. Erba
d' India, .
572 - CAN
CANYA. s. f. Plauta perpetua ab las fu-
llas mòlt llargas,'tal cual estretas y
punxagudas, que se cria en los marges,
tancas, y altres llocs. Sòs bròts que sòn
alts, drets, llenyòsos, vuids, y ab nu-
sos de tant en tant servexen pera fèr
rexads y altras cosas. Cuña. Arundo,
canna. Canne, roseau. Canna. .
CAXYA. Per semblansa se anomena axis la
. cama ó trònc del blat y altras llavórs.
Caña. Culmus. Tuyau. Cauna, fusto,
bocciuolo. :
CANYA. Especie de jònc que se usa per
bastóns, ó mangalas. Caña. Juncus,
arundo. Canne. Canna.
CANYA. ant. MOLL DEL OS.
CANYA. La lléngüeta del baxó y de altres
instrumènts de vènt que se dea á la bò-
ca pera sonar. Estrangul. Lingula ebur-
nea vel metallica tube insufflandæ. 4n-
che. Liuguetta: i
CANYA DELS LEUS. ant. CANÓ DE LA FREXURA.
CANYA DEL PULMÓ. CANÓ DE LA FREXURA.
CANYA DÒLSA 6 DE SUCRE. Planta anyal pa-
reguda á la canya, peró tè los bròts
mès curts y plens de una substancia su-
còsa y dòlsa de la cual se extrau lo su-
cre. Caña dulce ó de azácar , canamiel.
Canna mellita, arundo saccharifera.
Canne a sucre. Canna. 7
CANYA FERA Ó FERLA. Planta silvèstre sem-.
blant 4 la canya comú. Cañaheja,
canaherla , ferula, cañareja. Ferula.
Canneberge. Canna greca.
CANYA PRIMA, La que té poca gruxa. Ca-
nucela. Levis arundo, cannula. Roseau,
canne mince. Canna smilza.
canvas. pl. Especie de tornetj que la no-
blesa sol fér en ocasións de alguna cele-
britat pública. Se fórma de algunas
cuadrillas que fan varias escaramussas,
y corren unas contra altras tirandse las
canyas, de las cuals se resguardan ab
las adargas. Cañas. Caunis pugnantium.
‘ equestris ludus. Carrousel. Carozello.
CÓRRER canvas. fr. Pelear á caball diferénts
cuadrillas séns altras armas que canyas
pera ostentar destresa. Solia fèrse en las
fèstas públicas. Correr cañas. Eques-
tri cannarum. ludo certare. Faire un
carrousel. Giostrare, far un carozello.
ESTAR COM UNA CANYA. fr. Tenir mòlt poca
carn, ó ser mòlt magre. Estar como el
naipe. Nimis gracilem esse. Être maigre
et sec. Essere magro come un'osso.
FERIR AB CANYAS. fr. Fèr us de canyas ta-
|
. : CAN
lladas de manera que fassan punxa com
á flétxas, y clavarlas en la carn. 4ca-
Raverear , cañaverear. Exacutis cauuts
impetere. Tuer à coups de roseaux
pointus. Fevire colle canne.
CANYAFISTOLA. s. f. Arbre gran y
frondòs de las Indias que tè las fullas y
\flors molt vistosas. Lo fruit que es un
llegum llarg, rodó, róm y de color par-
do fósc , conté de tant en tant una subs-
tancia 6 carn negrenca y dolsa que se
usa en la medicina. Cañafistula. Cassia
fistula. Cassie. Gaggia.
CANYAFÍSTOLA, Lo fruit del arbre del ma-
tex nom. Cañafistula. Cassia fistula.
Casse. Cassia. |
CANYAM. s. m. territ. CÁNAM.
CANYAMAS. s. m. Drap grossér que se
fa de la estopa del cánam. Canamazo.
Tela cannabina vilior. Carisel. Canevac-
cio.
canyaMas. Drap clar de càpam, damunt
del cual se broda ab seda ó llana de co-
lors y servex pera cubrir taulas, cadi-
ras, etc. També se dòna lo matéx nom
al drap desprès de brodad. Cañama:zo.
Cannabinum textum operi phrygio ela-
borando. Canevas. Canevaccio.
CANYAMEL. s. f. CANYA DÒLSA.
CANYAMO. s. m. ant. LLAvÓR DE CÁNAM.
CANYAR. s. m. Lo lloc poblad de canyas.
Canaveral, canal, cañar , canizal , ca
izar. Arundinetum, cannetum. Can-
naie. Canneto.
canvar. Lo lloc poblad de canyaveras.
Carrizal. Carectum. Lieu plaute de ro-
seaux. Cauneto.
CANYAVERA. s. f. Planta semblant á la
Canya peró més prima y ménos llenyò-
sa, que se cria en llocs de mòlta humi-
tat ó dins de l'aigua. En molts llocs la
fau servir pera cubrir las barracas. (ar-
rizo, cañavera. Carex. Gluieul. Ghiag-
tuolo. ,
CANYAXIULA. s. f. ant. CANYAVERA. —
CANYELO. s. m. Confit llarg que tè dins
un bocinet de canyélla ó de confitura
de ponsem. Canelon. Cinnamomi frus-
tulum sacchari massá obductum. Can-
nelas. Cannellini.
CANYÈLLA. s. f. Pétit arbre de las In-
dias que té gran virtut y olór en la es-
corxa. La fusta no es apreciada per sa
aspresa. Canela. Cinnamomumw, cinna-
mum. Cannellier. Albero della cannella.
CANYELLA, La segòna escorxa del arbre de
CAP |
matèx dom. Es de colór rot; groguenc,
de color y sabòr mòlt .aromátic y
agradable. Canela. Cinnamomum , cin-
vanum. Cannelle. Cannella.
CAYYÈLLA DE LA CAMA , 6 DEL BRAS. L'os dès-
del genòll fins al peu; dèsdel còlse fins
ila munyeca. Canilla, caña. Radius.
Tibia, cubitus. Tibia.
CANYEM. s. m. ant. CÁNAM.
CANYER. s. m. ant. CANYAR.
CANYETA. s. f. dim. de canya. Canilla,
caiuta , canuela. Cannula. Petite canne.
Cannetta.
: CANYIS. s. m. Especie de texid de ca-
! nas y cordill, que forma una figura
plana, y servex pera mòlts usos, com
pera criar cucs de seda, pera posar
cosas 4 assecar, etc. Cañizo, zarzo.
Àrundinea crates, cannarum compago.
(laie de roseaux. Graticcio , canniccio.
CNYIULA. adj. fam. Se aplica al que es
fac y débil. També se usa com subs-
lantiu. Canijo. Debilis, languidus. Che
if, maigre. Meschino, sparuto.
CANTO. s. m. ant. CLAVAGUÈBA.
CANTO. s. m. territ. GARGAMÉLLA.
UMÒ DE PAPER. territ. PAPERINA.
CAWOTA. 8. f. CANYAVERA. ;
GNUTILLO. s. m. Fil de or 6 plata
trspad en canònets pera brodar. Cañu-
"b. Fila metallica in formam tubuli
cta. Cannetille. Canutiglio.
Us, m. ant. caxT.
COR. s. £. Arbre gran y hermòs de
imérica semblant al cinamomo. La fus-
he molt estimada pera fèrne mobles
“tras cosas 4 causa de ser mòlt atapal-
da y susceptible de un hermòs puli-
went. Cuand es fresca té un hermòs
wor grog 4 vetas, y desprès pren un
color de Castanya més ó ménos fòsc.
e — — —r—————r - --
aoba , caebana. Swietenia mahagonia.
deajou. Acaju.
(OS. s. m. Lo estad de confusió en que
se trobaban las cosas al momènt de la
- Creació abans de que Déu las col-locas
* enl’èrde que desprès tinguéren. Caos.
* Cahos. Chaos. Caos.
Vus. met. Confusió , desòrde. Caos. Cone
fuso, perturbatio. Chaos. Confusione,
| caos,
CAP. adj. que expréssa absoluta negació
del substantiu ab que se junta ó refo-
' FE Ningun. Nullus. Pas un, aucun,
* nul. Néssuno, veruno.
22.5 m. La part superiòr del cos que
CAP 9/5
está damunt del coll. Cabeza , calamor-
ra. Caput. Téte. Capo, testa. i
car. La part que comensa en lo frónt
seguex tóta la closca comprenénd lo
tros propi dels cabells. Cabeza: Vertex
capitis. Le sommet de la tête. Vertice
del capo.
car. Lo principi ó extrém de alguna cosa,
com los cars de una viga, de un pont,
etc. Cabeza. Cujusvis rei caput, extre-
mitas. Tete. Capo, principio.
car. Punta; y axí se diu lo car del nas,
lo car de la lléngua, etc. Pico. Cuspis,
extremitas. Bout. Punta.
car. Lo superior que goberna 6 presidex
en algun cos ó comunitat. Cabeza. Ca-
put, preses. Chef. Capo.
caP. En algunas frases equival 4 judici,
talènt ó capacitat, y axí diem: fulano
es home de gran cap, tè gran car. Ca-
beza. Ratio, judicium: Téte, esprit , ju=
gement , bonne caboche. Testa, talento,
judizio.
car. Individuo de la especie de que se par- ,
la; y axí parland de la especie humana :
significa persóna, parland de bestiar
significa una de las bestias de que se
parla. Cabeza. Caput. Téte, personne,
individu. Individuo, testa.
CAP. ant. CAPÍTOL.
caP. Lo bocí de planxa de llauna ó llautó
que se posa al extrém dels cordòns,
trensillas, etc., á fi de que pugan pas-
sar fácilmént per les ullets. Herrete. .
Capulum , contus. Ferret, alferon.
Puntale di stringa. |
car. Lo extrém del fil en los rams y ma-
déxas ó trocas. Cabo. Extremum filum.
.. Centeine. Bandolo.
car. Lo bocí 6 part pétita que queda de
| alguna cosa llarga, y axí diem: un cap
de corda. Cabo. Residuum. Reste. Re-
sto, avanzo.
car. Ndut. Cualsevol de las cordas que
servexen en las embarcaciòns. Cabo. Fu-
nis nauticus. Corde, câble, amarre. Ca-
YO: gomona, canapo.
CAP. Náut. CABLE.
car. Geog. Montanya 6 tros de terra ele-
vada que éntra en lo mar. Cabo. Pro-
montorium, língula, lingua. Cap, pro-
montotre. Capo, promontorio.
car. territ. RES.
car. prep. que determina lo térme del
movimént. Hacia. Versus, ad. Pers.
Verso.
574 CAP
car Á CAP. mod. adv. Un ab altre, tóts dòs
sols. De persona d persona, de silla d
‘silla, mano d mano, cuerpo d cuerpo.
Vir ad virum, singulus cum singulo.
Corps d corps, téte d téte, entre quatre
yeux. Testa: per testa, a solo a solo, a
© quattr' occhi. |
CAP AL TARD. mod: adv. Lo últim de la tar-
de ántes de fèrse fòsc. Sobretarde. Sub
vesperum. Sur la brune. Sullo imbru-
nire. . m
CAP AMUNT. mod. adv. Dirigindse 4 Tloc
més alt. Hácia arriba. Sursum. Vers le
haut. Verso su.
CAP ATOLONDBAD. fam. Lo qui per excéssi-
va vivesa obra séus refle£ió ab precipi- ,
tació y séns tino en lo que fa. Tolondro,
tolondron. Præceps. Etourdi, Testa
sciagurata. .
car AvazL. med. adv. Diriguidse á lloc més
bax. Hdcia abajo. Deorsum. Vers le bas.
Verso l'iugiú. s
CAP spots. fam. Se aplica á la persóna que
té poc judici y obra séns reflefionar.
Casquilucio, alegre de cascos. lucon-
sultus. Guilleret. Scemo, girellajo,
sconsiderato. °
‘CAP DE ANY. ANY NOU.
CAP DE ANY. Lo primér dia del mès de ja-
nér. Dia de año nuevo. Prima anni dies.
Le premier jour de l'an , le commence-
ment de l'année. Capo d' anno. ]
cap DE axY. Lo funèral que se fa per al-
gun difunt lo dia que fa un any de sa
mort. També per abus se diu axí enca-
raqué se fassa en altre dia. Cabo de
año. Anniversarie exequie. Bout de '
|. l'an. Anuiversario.
CAP DE ASE. Planta perpetua semblant al
espígol s ab las flors moradas y en fòr-
ma de espiga , que acaba ab un plóma-
. Met del matéx colór. Cantueso. Lavan-
. dula sthæcas. Stéchas. Lavanda stica.
. CAP DE ASE. fam. TÓNTO, IGNORANT.
CAP DE BESTIAR. Un animal cuadrúpedo de
las especies domésticas , com lo bou, lo
moltó, etc. Res, cabeza de ganado.
Pecus. Mouton , bœuf, bête à laine, béte
à corne, pièces de bétail. Capo.
CAP DE CARABASSA. loc. fam. met. car SÈXSE
CERVÉLL.
CAP DE casa. Lo principal en cada familia .
al cual tóts los demés estan subordi-
nads. Cabeza de familia. Familiz ca-
put. Chef d'une maison. Capo di fami-
glia. |
$
CAP
CAP DE casa. En los patrimonis vinclads
es lo qui per llegítima descendencia del
fundador té la primogenitura y herèta
tots sòs drets. Cabeza de casa 6 linaje.
Familiz caput. Chef d'une famille. Ca-
po di linaggio. 7
CAP DE COLLA Ó CUADRILLA. Parland dels tra-
balladórs de la terra es lo capatas que
dirigex una reunió de èlls. Manijero.
Rusticorum prefectus in agrorum cul-
tu. Celui qui est à la téte d'une troupe
de journaliers. Capo.
CAP DE DIT. La part carnòsa de la punta
. del dit acabat lo os y al indret de la
ungla. Fema del dedo, pulpejo del de-
do. Digiti extremitas interior ungui ad-
versa. Bout du doigt. Punta, estremitá.
car DE DOL. Lo paréot més prop del di-
funt que porta lo dol en lo enterro ó
reb los pésams en la casa. Dolorido. Fu-
nebris pompe caput. Le plus proche
parent d'un defunt, qui mène le deuil.
Capo di comitiva funebre.
CAP DE ESCALA. Lo rep!á 6 part mès alta de
la escala. Alto de escalera. Schale sum-
mitas. Le dernier palier ou repos. Ca-
po di scala. ]
CAP DE ESCUADRA. CABO DE ESCUADRA.
CAP DE FERRO. Lo qui no se cansa en mòlt .
témps encaraqué continuamént se ocu-
pe en algun traball de entenimént. Ca-
beza de hierro. Caput laboris tenax. Te-
te infatigable. Testa indefessa.
CAP DE LA IGLÈSIA. Títol que se dòna al pa-
pa respècte de la iglèsia universal. Su-
premum ecclesie caput. Chef de Pegli-
se. Capo della chicsa.
CAP DE LLIXATGE. CAP DE CASA, en la segòna
accepció.
cà? DE MORT. Lo conjunt dels ossos del cap
despullad de tòta là cara y pèll que lo
cubrian. Calavera. Calvaria. Téte de
mort. Craneo.
CAP DE NÚVOL. Lo cop de aigua abundant
que cau de un núvol en lloc determi-
nad 4 diferencia de la que diem pluja
general. Nubada, nubarrada. Nimbus.
Ondee. Acquazzone, rovescio d' acqua.
CAP DE MONTANTA Ó SERRA. CIM Ò CIMA.
CAP BE PA. L' home neci. Cabeza de tarro.
Stultus , hebes. Lourdaud , stupide. Gof-
fo, beseio, carciofo , capocchio.
CAP DE PARTIT. La població principal del
territori anomenad partit, que com-
pren varios pobles dependènts de èlla
en lo judicial y gobernátiu: Cabeza de
CAP
partido, Urbs princeps, regionis caput.
Chef-lieu, chef de parti. Capoluogo. |
car DE PARTIT Ó BixDOL, Lo qui mou, di-
rigex ó capitaneja als que fórman un
partit 6 bàndol. Cabeza de partido ó
bando. Seditionis caput , dux. Chef, ca-
, pitaine d'un corps, d'une communaute;
d'une bande ou faction. Capo d' un par-
tito.
cir pe Procès. Lo auto de ofici que dicta
lo jutge manand averiguar lo delicte eu
las causas criminals. Cabeza de proceso.
Cause caput. dete d'un juge qui or-
donne une information en matière cri-
minelle. 1) primo atto d' un giudice in
processo criminale. mE
cae pe reseLDES. Lo qui capitaneja alguna
tròpa dels que se han rebel-lad. Cabe-
alla. Rebellantium dux. Chef de rebel-
les, Caporubelle.
ur ne abosg 6 PROVINCIA. La població
principal de algun règne ó provincia en
h cual residex lo respectiu gobern su-
prr. Cabeza de reino ó provincia,
capital. Urbs princeps. Capitale. Capi-
taie, o
Ut DE TAULA. Lo extrém de la taula que
ute per lo lloc de preferencia. Cabece-
ra de la mesa. Mensa locus princeps.
L hue d'une table. 1 primo luogo,
v o d’ onore , capo di tavola.
CAP EMMUESTAD. CAP SENSE CERVÈLL.
UP esan. met. La persóna que tè
Enit especies séns orde ni método, ó
fre 00 té drde ni concert en sas cosas,
Voderja sin cuenda. Homo non sibi
Constans. Celui qui a beaucoup d'idees
nd classées. Capo scervellato, capo dis-
ato, — d sd
Part. L home de poc judici. Casqui-
«0. Mente vacuus, levis, inanis. Qui
ala tête vide , légère, à l'event. Cervel
l'oca, saltanseccia. —
' ans. Lo cap molt gros y despropor-
ad. Cabezorro. Immane caput. Gros-
e tte, grosse caboche. Grande zucca.
chos. met. Home tonto. Cabeza re-
da. Hebes , stipes. Zébete. Stupido,
trio, bighellone.
SEGRE. ABELLEROL.
"An. expr. ab que se moteja al ra-
d de cap. Muerte pelada. Depile ca-
nt. Homme naturellement chauve, ou
qui l’on a coupé les cheveux. Dicesi
colui a cui hanno tagliato i capelli col
ojo, o molto corti.
LAP $75
'CAP PER AMUNT. mod. adv. Perpendicular,
dret. Cabeza arriba. Sursum versus.
pic. À picco. |
CAP PER AYALL. mod. adv. Ab lo extrém su-
periór dirigid 4 terra y lo inferiór al
cel. Cabeza abajo. Deorsum versus. 4
relours. A ritrosso.
caP PRINCIPAL. Lo qui dirigex ó goberna
com 4 primer algun assumpto. Princi-
pal. Caput, primus. Principal agent.
Primo capo.
CAP SENSE CERVÈLL. CAP FLUX.
CAP SÈxSE DÈNTS. loc. fam. ab que se mote-
ja al que no tè dènts ó las tè dolèntas
ó separadas. Muclas de gallo. Edentu-
lus, dentibus minutus. Edente, ou qui
a de mauvaises dents. Capo sdentato.
ca? vERD. loc. met. y fam. Persóna de poc
judici y refle£ió. Barrenado de cascos.
Mentis inops, inconsideratus. Écervele.
Sventato. .
caps. pl. Las varias especies que se tocan
ó éntran en un discurs. Cabos. Capita;
aut membra orationis. Les differens
points d'un discours. Capi. *
AL CAP DEL MON; Ó FINS AL CAP DEL MÒX. loc.
fam. A cualsevol part per lluny y reti-
rada que sia. 4l cabo del mundo, ó
hasta el cabo del mundo. Ad extremas
orbi plagas. 4u bout du monde. In capo
al mondo.
AL CAP Y À LA FL, Ó AL CAP Y AL ULTIM. loc.
fam. adv. Després de tót, per últim, al
fi. Al cabo, al cabo al cabo, al cabo y d
la postre, al cabo de la jornada. De-
múm, tandem. 4u bout du compte. Al
fin del conto.
AL CAP Y AL RATO. mod. adv. ab lo cnal se
nota ó repren al qui desprès de haberse
detingud mòlt temps en pensar 6 fer al-
guna cosa la fa malamènt ó ix ab algun .
espropósit. Al cabo de rato. Post tot
temporis. 4près tant de temps. Dopo
tanti gual. ,
BLANC DE CAP Ó DE CABELLS. Lo qui tè los
cabells blancs. Cano. Canus. Qui a des
cheveux blancs. Incanutito.
CALÈXT DE CAP. Lo qui comensa é tenir un
xic de borratxéra. Asomado. Ebriolus.
Gris. Brillo, ciuschero, alto dal vino.
ALSAR LO CAP. fr. met. Restablirse en la sa-
lud 6 en los béns. Æ#{zar , levantar ca-
beza. Instaurare vires, fortunam. Se
remettre , relever de sa maladie , reta-
blir de ses affaires. Alzare il capo.
ANAR CAP PER AVALL. fr. met. Decáurer en
576 CAP
salud 6 bèns. Tr cuesta abajo. Minui re,
valetudine. Dechoir, aller en decaden-
ce, tirer à sa fin. Rimauer col capo
rotto. .
ANÁRSEN LO CAP, Ó ANÁRSEN LO CAP Á PASSE-
zar. fr. met. Flaquejar lo cap, pertur-
barse los sentits. Desvanecerse, irse la
cabeza. Turbari caput, vertigine labo-
rare. Avoir des vertiges. Avere il capo-
girlo.
ANÁRSEN BEL CAP ALGUNA COSA, Ó FUGIR BEL
CAP. ANÁRSEN DE LA MEMORIA. |
BALLAR PER LO CAP. fr. met. Acudir alguna
idea ó record incert de alguna cosa que
se creu sueceida. Bullir por la cabeza.
Quamdam in mente speciem excitari
rei quam quis-factam esse putat. Repas-
ser dans son esprit, dans sa mémoire.
Andar pella testa.
CANSARSE LO CAP. fr. Pensar, meditar mòlt
sobre alguna cosa. Devanarse los sesos.
Intensé meditari. Se creuser la téte.
Lambiccarsi il cervello.
CARREGÁRSELI LO CAP Á ALGÚ. fr. Sentir pe-
sadesa 6 entorpimént en lo cap. Cargdr-
sele d uno la cabeza. Capat gravari,
gravedine affici. Ævoir la tete pesante,
lourde. Essere accapacciato.
DE car. mod. adv. De memoria, ab lo tra-
ball de aquesta. De cabeza, de memo- .
ria. Memoriter. De memoire, par coeur.
A mente.
DE car. mod. adv. que se usa ab alguns
verbs y significa que lo eap es lo pri-
mèr mémbre del cos ab lo cual e£ecu-
tam l'acció del verb; y axí se diu: fi-
carse de car, cáurer de car, etc. De
cabeza. In capite. De téte. Di capo, di
testa.
DE car A CAP. mod. adv. De un extrém
fins al altre. De barra d barra , de ca-
bo d rabo. Ab una ad aliam extremam
parte. D'un bout à l’autre. Da un ca-
po all’ altro. .
DE cxP À PEUS. mod. adv. Dèsdel principi
fins al fi. De arriba abajo; de alto
abajo; de pies d cabeza. A capite us-
que ad calcem. De pied à cap, du haut
en bas. Ba capo a piedi.
DE CAP Y DE NOU. med. adv. ab que s' ex-
préssa que alguna cosa se ha de tornar
á comensar désdel principi. De nuevo,
nuevamente. Denuó, ab initio. Dere-
chef, de nouveau, nouvellement. Da
capo.
pr sòx car. mod. adv. Per lo sol capritxe
CAP
propi, séns consultar á ningú. Por su
cabeza. Marte suo, suopte ingenio. De
sa propre téte. À capo suo.
DEL UN CAP AL ALTRE. mod. adv. pe car À
CAP.
DÉSDEL CAP FINS À LA CUA. mod. adv. pr
CAP Á CAP.
DESVANRXERSE LO CAP. fr. ANÁRSEN LO CAP.
DIR LO QUE, VÉ AL CAP. fr. Parlar sèns re-
flefié ni conexemènt, sinó lo que pri-
mèr acud 4 la imaginació. Hablar de
memoria, de cabeza , ó de repente. \n-
consideratè loqui. Parler d *abondan-
ce. Dire a braccia.
BOBLAR UN CAP. fr. Náut. Passar la embar-
cació per davant de algun cap ó pro-
montori, y posarse al altre. costat. Do-
blar ó montar un cabo. Promontorium
flectere. Doubler un cap. Passare un
capo.
DONAR car. fr. rRAURER, en lo sentit de
portar un camí á alguna part.
DONAR CAP. ÍT. ANAR Á PARAR.
DOYAR CAP. fr. Ocuparse de alguna cosa 6
cuidar de élla. Atender. Aliquid. cura-
re. Ménager , prendre garde. Regolare,
condurre, maneggiare.
DONAR CAP À ALGUNA COSA. fr. Despatxar 6
acabar algun assumpto. Dar vado , dar
salida. Expedire. Expedier une affai
re, en faciliter l'issue. Spedire, sbri-
gare.
BONARSE BE CAP PER LAS PAREDS. fr. Estar
sumamént irritad. Darse contra una
pared. Precipitem ferri. Fremir de ra-
ge. Fremere di rabbia.
EMBROMAD DE CAP. ESPES DE CAP.
EMBULLAR LO CAP, fr. Despentinar, desar-
reglar los cabells. Despeinar. Capillos
disturbare. Defriser, méler , deranger
les cheveux , decoiffer. Scapigliare.
ENTABANAR DE CAP. fr. met. fam. Persuadir
4 algú que fassa alguna cosa inoonside-
rada. Levantar de cascos. Ad aliquid
inconsideraté agendum excitare. Énor-
- gueillir, donner de la vanite. Gonfiare,
far montare in superbia.
ESCALFARSE LO CAP. ÍT. CANSARSE LO CAP.
ESCARMENTAR EN CAP DE ALTRE. fr. Tenir
presènt lo cas tràgic de altre pera evi
tar la matéxa desgracia. Æscarmentar
en cabeza agena. Alieno periculo sape-
re. Devenir sage aux dépens d'autrui.
Imparare sui mali altrui.
BXIR DE SÓN CAP. fr. TRÍURER DE SÓN CAP.
EXIRSE DEL CAP. ff. ANÁBSEN DE LA MEMORIA:
CAP
sha cap À ALGUN LLOC. fr. ANAR À PARAR,
rea car À ALGUN LLOC. fr. ACUDIR, en la
primera accepció.
rta avan LO car. fr. Móurer lo cap á un
costat y altre. Cabecear , menear la ca-
besa. Capat nutare, motare. Branler,
| agiter, hocher la téte. Dimenare , crol-
lare il capo.
ta pe mat car. fr. Entregarse als vicis.
Ser mala cabeza. Vitiis indulgere. Se
débaucher. Barsi alla libidine, alla dis-
solatezza. |
. fh pe MAL cap. fr. fam. Parland de las
donas. PROSTITUIRSE.
ficu AL car. fr. Persuadir , donar entenént
alguna cosa. Meter en la cabeza. Infige-
re animo, suadere. Mettre dans la têe,
persuader. Mettere in cervello,
faa LO CAP AL GOVE. fr. met. Mantenir ab
terquedat y temeritat alló en que se ha
patid equivocació. Meter la cabeza en
un puchero. Pertinaciter errorem susti-
were. S'opinidtrer , se raidir, s'enté-
ter. Star alla dura, iutestarsi.
fO? AL CAP ALGUNA COSA. fr. Afirmarse
un en lo dictámen 6 concépte que té fet
de alguna cosa, y perseverar en ell.
Exajársele d und en la cabeza alguna
cia. Ánimo tenaciter adhzrere. $”at-
tar opiniátreément-d quelque chose,
te raiáie, Incaponire , intestarsi , incoe-
eum. '
fuc tap. fr. L? home poc ferm en sòs
pds 6 ideas. Flaco de cabeza. Flu-
12 mentis, aut levis animi homo. Qui
cl tte faible. Uomo dappoco, di ca-
po Gerole.
Mart DE CAP DE DITS. fr. met. ab que s'ex-
pica lo desitj de castigar 4 algú fèndii .
dun mal per venjansa. Coger en las
vs Ó entre uñas. Apprehendere. 46
aper. Desiderar di vendicarsi.
Remo i car 6 cnEU. fr. met. ab que
'exprèssa lo poo apreci que se fa de
guna cosa, y que uo se tindrá senti-
'mént de pérdrerla. Echarla d pares y
tones. Parvi pendere aliquid, vel ejus
missionem. Jeter à croix ou pile. Giuo-
ar a santo e cappelletto.
AR DE CAP PRIMNS. fr. ant. PABCIETTARI:
to cap. fr. fam. Subjectar ab un
tordó los cabells. Atar el cabello. Co-
man ligare, astringere. Nouer les che-
veux. Áttaccare , annodare i capelli.
San cars. fr. met. Recopilar los punts 6
Urcunstancias de un assumpto. Juntar
TOM. 3.
CAP - 577
partes, ó cabos. Rem ad ptæcipua ca-
pita revocare. Recapituler les circons-
tances d'une affaire. Radanare le cir-
costanze d' un” affare.
MAL CAP. Viciós, lo qui proceex séns judi-
ci ni consideració. Mala cabeza. Vitio-
. sus, imprudens, ineonsideratus. Écerve-
le, mauvaise téte. Sventato , scervellato.
MÈNJAR SÓBRE LO CAP DE Ux Tixrós. fr. ab
* que se denota la mòlta gana de algú
que mo repara en escrúpols. Comer en
la ¿abeza de un tiñoso. Lancem sordi-
, dam mon respicere. Ævoir un appetit
' extréme, Aver tanta fame che si mangia
qualunque cosa. .
| ms var SER CAR DE ARENGADA QUE CUA DE
" PAGÈLL Ó DE vanar. ref. que denota que
es mès apreciable, ser lo principal y
manar eu una comunitat ó corporació
ita, que ser lo darrèr en una de ma-
jòr. Mas vale ser cabeza de raton que
" cola de leon. Esse eapat muris prestat
quam cauda leonis. -/] éaut mieux être
- prince d'un petit etat, que sujet dans
- un grand royaume. E' meglio esser ca-
po di gatto che coda di leone.
MÈ$ VAL SER CAP DE LLUS QUE CUA DE AYES-
- TRUS. ref. MÁS VAL SER CAP DE ARENGADA
' QUE CUA DE PAGÈLL Ó DE vARAT. '
MIRARSE DE CAP A PEUS. fr. fam. que se usa
pera denotar que cada hu se ha de efa-
. minar 4 sí matèx abans de repéndrer
- als altres. Darse una vuelta d la redon-
da. Teipsum nosce priusquam alium
carpas. Passer ses défauts en revue,
examiner sa conscience: Esaminare la
' coscienza, esaminare i propr] diffetti.
WO TEXIR CAP NI CENTÉENÈA. fr. met. fam. Es-
tar alguna cosa tan plena de dificultats
y contradicciòns que no se sab com po-
sarla en clar, ó per quin costat empén-
drer lo séu arréglo. No tener cabo ni
cuenda. Rem difficilem , inextricabilem
esse. Etre une affaire très-embrouillee.
Essere una matassa.
WO TEXIR CAP NI PEUS. fr. met. fam. Sér al-
guna cosa mòlt desarreglada, descon-
certada 6 inverosímil. No tener ó no
llevar pies ni cabeza. Rem inordinatam,
confusam et extra ordinem esse. Étre
saugrenu, sens dessus dessous. Non
aver capo né piedi.
OBRAR DE SÓN CAP. fr. FÈR DE SÓN CAP.
OBRIR LO CAP À ALGU. fr. Fèr á algú una fer
rida no grave en lo cap. Descalabrar,
abrir la cabeza d alguno. Caput val-
, 48
-
4
- 578 CAP
. merare, frangere, findere. Blesser , cas-
ser la tete. Spaccar il cervello.
PARLAR DE SÓN CAP. fr. DIR LO QUE vè AL
CAP.
PASSARLI Á ALGÚ PER LO CAP ALGUNA COSA.
fr. Oferírseli á la imaginació alguna co- .
sa sèns antecedènt, y proposarse férla.
Pasarle d alguno por ld cabeza alguna
cosa. In mentem venire. Former quel-
que chose dans son idee, venir dans
l'esprit , venir en téte. Venire in testa.
PELAD DE CAP. Lo qui té los cabells tallads
mòlt arran. Raido de cabeza. Capite
rasus. Qui a les cheveux coupés extré-
mement. Raso di testa.
PER CAP CAP, PER NINGUN car. mod. adv.
que exprèssa la absoluta negació ó im-
possibilitat de alguna cosa. Por ningun
cabo , de ningun modo, por ningun me-
dio. Nullatenus, nu la via, nullo modo.
En aucune façon. lu nessun modo.
PER LO CAP MÈS BAx. mod. adv. A lo mé-
nos. 4 lo menos, por lo menos , cuando
menos. Ad minus, ad minimum, miai-
mè. du moins, du moins, tout au moins. .
Al meno, per lo meno. |
PORTAR DE CAP ALGUNA COSA. fr. Tenir pei
sada 6 previuguda ab cuidado alguna
cosa inteutand efecutarla. Tener en la
mente alguna cosa. Mente tenere. Avoir
present à l'esprit, Aver in mente. .
POSAR AL CAP. ÍT. FICAR AL CAP.
POSAR SOBRE LO CAP ALGUNA COSA. fr. Parland
de las cédulas y despatxos réals'es una
- . demostració del respecte y reverencia
- ab que se reben. Metafóricamént se diu
pera manifestar lo apreci que se fa de
alguna cosa. Poner alguna cosa sobre
la cabeza. Sammum honorem ac vene-
rationem erga. rem aliquat signis: os-
teadere. Mettre quelque chose sur sa
téte. Mettere sul capo. :
BOSARSE AL CAP ALGUNA COSA. fr. FICARSE AL
'^ CAP ALGUNA COSA.
DO PUJÁRSEN AL car. fr. ab que s' explica lo
aturdimént que causan los vapòrs del
vi, del tabaco, etc. Subirse d la cabe-
za. Caput torpore afficere. Monter d la
téte. Dare al capo. .
RAPAD DE CAP. PELAD DR CAP."
RODAR LO CAP. fr. ANÁRSEN.LO CAP. ^
RODAR LO Car. fr. Móurer lo cap á un cos-
tat y altre en senyal de que no se cou-
sèut en lo que se ou ó se demana. Ca-
becear. Renutare, renuere , abnuere.
Secouer la tête. Dimenare il capo.
,
| | CAP
RÓMPRER LO CAP. fr. OBRIR LO CAP Í ALOÚ.
RÓMPRER LO CAP Á ALGÚ. fr. met. y fam.
Molestar” y cansar á algú ab discursos
impertinènts. També se usa en sentit
recíproc per cansarse mòlt en lo estu-
di ó investigació de alguna cosa. Rom
per la cabeza ó los cascos. Caput defa-
tigare. Corner aux oreilles, se casser
la téte. Rompere altrui il capo, romper- .
si il capo.
SENTIRHO DE CAP DE tras. fr. met. Enténdrer
algun rumor ó. indici de alguua cosa.
Dar en la nariz, husmear , oler. Subo-
dorari. Penetrer les desseins. Averne
ódore , averne il sentore.
SER CAP DE DANSA. fr. fam. Fèr lo paper
* principal'en un assumpto que no va
Guiar la dansa. Choriphæum agere,
‘ ductorem esse. Jouer un grand róle.
Capo di brigata allegra. |
SER CAP DEL DOL. fr. Assistir com á parènt
. més prop ó principal interessad 4 algun
funeral. Hacer el duelo. Funus ducere,
funeri preesse. Mener le deuil. Mena-
re la comitiva funebre.
TALLAR cars. fr. Ndut. Rómprer 4 cops de
destral los caps 6 cordas pera dexar llr
bre la-embarcació. Picar cables. Ancho
- valia precidere, Couper les câbles à
, coups de hache. Tagliare i cavi.
TANTS CAPS TANTS BABRETS. .Tef. que repren
la poca unió en una familia. Los hijos
- ‘de Mari-rabaclilla ó Muri-sabadilla ca
. da uno en su escudilla. Si malè ducutr
tur, frangit discordia fratres. Tant de
téles tant de bonnets. Ognuno fa a suo
modo, ognuno a suo vento.
TANTS CAPS TANT3 BARBETS. ref. ab que se
notan los varios parers de una multitut.
Cada gorrion con su espigon. Quot ho-
mines tot. sententie. /i y a autant
* d'opinions qu'il y a de têtes d'hom
mes. Oguuno vive a suo talento.
TEXIA CAP DE CARABASSA. fr. met. y fam. Ser
home de poc judici. Tener cascos de ca
labaza ó malos cascos ; tener la cabeza
d las once. lasauum, haud sane mentis
esse. Avoir une tête de linotte , tête #
gére. Aver cervel di gatta. |
TENIR CAP DE CARABASSA. fr. met. y fam. Ser
poc reposad ó de poca reflefió. Tener.
cascos de calabaza ó los cascos d la gr
. netg. Irrequietum , turbulentum , amet
. tem esse. 4fvoir la cervelle mal timbrée,
avoir la tete à l’escarpolette. Essere 10°
tronato.
CAP
TEMA AL CAP DE LA LLENGUA ALGUNA COSA.
fr. Voler dir alguna ,cosa sabuda y no
recordársen al pas que sembla que va
i acudir à la memoria. Tener alguna
cosa én el pico de la lengua. E memo-
ria inter loquendum, quod in promp- :
tu erat excidisse. Avoir une chose sur le
bout de la langue. Aver una cosa sulle
labra. -
(DIR LO CAP GROB. fr. met. y fam. Ser de
eatenimènt pot agud. Ser de entendi-
miento gordo. Hebetis esse ingenii. Avoir .
l'esprit pais et bouche. Capo grosso.
(DR LO CAP PLE DE VENT. fr. met. y fam.
Ser va y presumid. Tener la cabeza lle-
na de aire. Inaniter jactabundum esse.
Etre vain, avoir la téte pleine de vent.
Eser orgoglioso. .
T PER LO CAP DELS DITS ALGUNA COSA. fr.
met. Saber alguna cosa mòlt bè 6 serne
molt pràctic. Tener en la uña alguna
rosa. la promptu habere. Avoir sur le
bout du doigt. Aver una cosa sulle dita.
Ta UN CAP BOTJ. fl. TEXIR-CAP DE.CARA-
rus, en lo primer sentit.
Micra cap. fr. Ser 4 propósit 6 venir a
as Venir ; venir al caso. Ad proposi-
tua pertinere , opportunum esse. Venir
À propos, étre à propos, dre convena-
ve. Venir a proposito, essere a tempo.
mici cap. fr. met. y fam. Comensar-
teimafestar lo que estaba ocult. Sa-
«7 cabeza. Primum apparere, pró-
dre. Se montrer , commencer à parat-
tt Apparire. * ,
MUCRER LO CAP A ALGUNA PART. fr. Mos-
inne, déxarse. véurer, exir 4 alguna ^
put, com al balcó, 4 la finèstra. 4s0-
ese, asomar la cabeza. Prodire , se-
& tendere, proferre. Se faire voir,
e mettre à la fenétre. Affacciarsi.
MES DEL car. fr. met. y fam, Dissuadir
1 224 del concépte que tenia formad ó
è h intenció que portaba. Quitar de
tabeza , quitar ó raer del casco. Dis-
mAlere, à proposito removere. Úter de'
la tte. Torre dal càpo, levar da testa,
úrtza DE sÓw car. fr. Inventar, idear
&mna cosa séns haberla vista ni apresa
de altre. Sacar de su cabeza. Suopte
lagenio vel proprio marte invenire. Jn-
enter. Inyentare..
TRER DE SÓN CAP ALGUNA COSA. fr. fam.
fiagir, forjarse, inventar alguna noti-
Na 6 cas fals. Levantar de su cabeza.
imentiri. Forger quelque chose de sg
CAP
téte. Ghiribizzare, immaginare.
TREXCAR LO CAP. ÍT. OBRIR LO CAP À ALGÚ.
TAEXCAR LO CAP. fr. met. y fam, BÓMPRER
LO €AP Á ALGU.
TRENCARSE LO cap. fr. Afadigarse mòlt en
lo estudi 6 investigáció de alguría cosa.
Romperse la cabeza ó los cascos. Nimio
studio defatigari. Se casser la tete , etu-
dier avec excés. Rompetsi il capo.
UMPLIA DE car. fr. met. Donar á algú mol-
tas noticias ó especies impertinénts. Lle-
nar la cabeza. Mentem explere. Rom-
pre la téte. Rompere il capo.
UMPLIR DE CAP. fr. met. 'RÓMPRER LO CAP Á
. ALGÚ. : A |
UMPLIR LO CAP. fr. met. RÓMPRER LO CAP À
' ALGÚ. .
UMPLIR LO CAP DE VÈxT. fr. met. Àdular á
algú, umplirlo de vanitat. Henchir ó
. llenar la cabeza de viento. Adulari,
assentari. Flatier, chatouiller l'oreille.
Grattar l orecchia. ,
-WENIR À cap. fr. Parland de tumòrs madu-
rarse la materia 6 postérma flus al estat :
de poderse” tráurer 6 de exir de élla
matèxa. Cocer ó cocerse la materia ò
- materias. Suppurare. Venir à suppu+
ration. Maturarsi.
| XAFAR LO CAP. fr. met. y fam. Abátrer, hu-
miliar la superbia de algú. Quebrantar la
cabeza. Caput conterere, audaciam fran-.
. gere. Humilier. Rintuzzar l' orgoglio.
CAPA: s. f. Péssa de roba llarga y déxa-
dà anar, sèns mánegas, que portan los :
homes damunt del vestid, Es estreta
er la part del coll, ampla 1 rodóna de
| ha , y Oberta de davant. Se fa de pa-
nyo y altras robas. Capa. Pallium,
Manteau. Mantello, tabarro.
cara. Lo que se posa damunt de altras co-
sas pera cubrirlas ó donarlos un bany
que fórma en la superficie de èllas una
. especie de crosta. Capa. 'Tegumentum,
crusta. Enduit , crepi. Intonico. o
cara. Lo bany de color, harnis, guix ó
altra cosa que se dona á alguna ared,
tela, cuadro, etc. Mano. Coloris aút
rei similis superinductio. Premiére cou-
che de couleur. Mano, strato.
cara. La porció de algunas cosas que es-
tan esteses y col-locadas unas sòbre al.
tras; com capa de terra. Capa. Crusta,
- cortex. Lit. Suolo.
cara. Lo tel que se fa damunt dels licòrs,
a, tela. Spumea crusta, caticula,
* Pellicule. Pellicola,
4
580 CAP
capa. met. Lo pretéxt que se pren pera
fèr alguna cosa amagand lo fi que se
proposa. Capa, socapa , socolor. Pre»
textus, species. Pretezte » raison appa-
. rente. Colore, coverta.
CAPA. Lo encubridòr de alguna cosa; y axí
se diu: capa de lladrés. Capa. Celator,
occultator. Qui cache. Occultatore.
CAPA CONSISTORIAL. CAPA MAGNA.
CAPA DE COR. La que usan los digoitats,
canonges y demès prevendats de las ca-
tedrals y col-legiatas pera assistir en lo
“cor als oficis y horas canónicas, y pera
altres actes capitulars. Capa de coro.
Ecclesiastica trabea, pallium sacrum.
Domino, chape, manteau de chaur.
, Gappa.
CAPA DEL CEL. met. Lo matéx cel que Cu»
brex tòtas las cosas. Capa del cielo. Coe-
lum. Voute , cape du ciel. Il cielo.
capa MAGNA. La que se posan los arquebís-
bes y bisbes pera assistir en lo cor de
sas iglesias ab lo capítol als oficis y ale
tres actes capitulars. Es de la matéxa
fórma que la capa de cor dels canonges,
peró ab lo rósseg més llarg, y la caput-
xa no baxa pi acaba en punta à la es-'
quena, perqué no passa de la bora del
coll. Capa magna, capa consistorial.
Pallium solemne episcoporum. Chape
d'eléque. Cappa vescovale. —
CAPA PLUVIAL. La que usan los prelads y los
que fan ofici de préste en vSspras y pro-
fessòns y altres actes: se posa en las es-
patllas cordandla per davant al alguns
gafets , presillas, etc. Capa pluvial. Plu-
viale pallium. Chape. Piviale.
ANAR DB CAPA CAIGUDA. fr. met. y fam. Su-
frir alguna gran decadencia en sòs bèns,
fortuna 6 salud. Andar ó ir de capa
caida. Ad interium vergere. Dechoir
de sa fortune, de son credit, de
son pouvoir, etc, Rimanere col capo
rotto.
FER UNA CAPA MAL TALLADA. fr. Arreglar un
negoci dificultós prenénd un térme me-
di, encaraqué sia ab algun perjudici.
Dar un corte. Rem decidere vel cum
. damno. Couper court , trouver un expe-
dient pour terminer une affaire. Deci-
- dere checchessia, purché ne venga un
danno.
| |
GUARDAR LA CAPA. fr. Procurar la segure- .
tat propia y evitar lo dany. Guardar el
. sayo. Proprie securitati consulere. DE
Jendre ses interéts, se garantir d'un
N
/
E CAP . |.
danger. Diffendere i suoi interessi.
LLANSAR LA CAPA. Ír. Déxarla cáurer de las
espatilas pera obrar ab desembras. Der-
ribar la capa. Pallio se expedire. Lais-
ser tomber le manteau. Gettar via il
mantello. .
MANTEXIRSE À LA capa. fr. met. Ndut. Dis-
‘ posar las velas del barco de manéra que
camine poc ó géns. Estar, ponerse ó
esperar d la capa. lustructis velis na-
vem retinere. Se tenir à la cape. Stare |
alla cappa. ' '
MANTENIRSE À LA Capa. fr, met. Estar en
observació esperand la ocasió á propó-
sit pera lograr alguna cosa. Estar ó es-
tarse d la capa. Observare tempus rei
faciendz , rei gerendæ opportuuitatem :
spectare. Attendre une occasion favo
rable. Starsi alla cappa.
PASSEJAR LA CAPA: fr. fam. Exir de casa sèns
més objècte que la diversió. Pasear la
capa. È domo per otium exire. Sortir
de chez soi pour aller se divertir. An-
dar girando.
TIRAR LA CAPA AL TORO. fr. met. y fam.
Aventurarse á alguna cosa pera evitar
— algun mal 6 conseguir algun fi. Echar
la capa al toro. Fortune se committe-
re, aleam jacere. Prendre le mors aux
dents. Darsi risolutamente a qualche
* cosa.
TRAURER LAS CAPAS NETAS. fr. met. y fam.
Exir felismènt de algun negoci y sèns
dany ó perdua. Salir bien librado. Fe
liciter agere. Réussir. Riuscire, uscire
a bene.
CAPACISSIM, MA. adj. sup. de catas
Capacisimo. Capacissimus. Très-capable.
Capacissimo.
CAPACITAT: s. f. Lo ámbit de alguna
cosa en que pod contenirne altra. Ca-
pacidad. Capacitas. Capacite, conte.
nance. Capacità.
caPACITAT. La: extensió 6 espay de algun
lloc. Capacidad. Capacitas, amplitudo.
Capacité, etendue. Estensione.
CAPACITAT. Lo talént ó disposició pera com-
péndrer.bé las cosas. Capacidad. Fa-
cultas, ingenium. Capacité, habilité,
suffisance. Idaneità , capacità. '
CAPADA. s. f. Lo que cab en la punta de
la capa posada, fénd fondo 6 cassola ab
la roba col-locada damunt dels brassos,
de modo que quède èntre èlls 4 manèra
de bòssa. Capada. Quod pallio in sacci
. formam aptato comprehendi potest. Ce
4
e
CAP - |
qu'on peut faire tenir dans le pan d'un
manteau mis sur les épaules. Quello che
cape nel lembo d'un mantello messo
addosso.
CAPANA 6 CAPANNA. s. f. ant. CABANYA.
CAPAR. v. a. sanan. |
CAPARON. s. m. ant. CAPERUTXO.
| (APARRADA. s. f. cor DE car.
CAPARRAS. 8. m. aum. de cap. Cabezor-
ro. Imane caput. Gros caboche , grosse
tete. Capone. . :
CAPARRO. s. m. dim. de car. Cabecilla,
cabecita , cabezuela. Capitellum , capi-
tulum. Petite tête. Capolino.
caga, met. y fam. Lo qui té poc judi-
ci. Cabezuela. Insanum , vacuum caput.
Pauvre téte. Caponcello.
CAPARRÓNET. s. m. dim. CAPARRÓ.
(APARROS. s. m. Sal de colór verd de
esmeralda , composta de ferro y ácido
sulfúric, que se troba formada per la
naturalesa , y servex pera fèr tinta, te-
»yr de negre, y altres usos. Caparro-
sa. Chal canthum. Couperose , atra-
mentaire. Copparosa. '
CAPAS. adj. Lo que té espay 6 àmbit pe-
ra contenir en sí altra cosa. Capaz. Ca-
pu. Capable. Capace.
us, Lo que es gran y espayòs. Capaz.
plus , amplus, vastus. Spacieux, -
ufiet. Capace, largo.
a^ mt, Apte, proporcionad , suficiènt
Pragun fi 6 cosa. Capaz. Idoneus,
th Capable. idoneo, capace. —'
Gs met. Lo qui tè talent é instrucció.
par. Eruditus, doctus, ingeniosus.
(palle , habile y intelligent , instruit. |
oneo, capace, dotto, ingegnoso.
CAPAS DE ALGUNA COSA. fr. Enterarse
de alguna cosa fins 4 enténdrerla bè.
Hxerse capaz de alguna cosa. Intelli-
pre, certiorem de aliqua re fieri. Se
rendre capable, s'instruire. Rendersi
Capace.
GPATAS. s. m. Lo qui’ goberna y tè á
in cárreg cert número de persónas pe-
' H alguns traballs. Capataz. Profectus.
| (ontre-maître. Capo.
BAX. adj. fam. Lo qui té lo cap car
| pd endavant. Més comunamènt se usa
' pera denotar al qui es de geni melán-
| tlie, abstrét, y pensatin. Cabizbajo,
| Demissus capite, cogitabundus. Qui
Porte la tete basse. Chi va a.capo chino.
PCIO. s. f. ant. CAPTURA. :
CIOS, A. adj. Artificiós, enganyès.
L]
CAP . 381
Capcioso. Captiosus. Captieux. Inganne-
vole, cazioso,
CAPDAL. s, m.-ant. CAP PRINCIPAL,
CAPDELL. s. m. Bola ó pilota, regular-
mènt rodòna, formada de, fil, seda ó
llana devanada en èlla, del tamany que
" vol. Ovillo. Glomus. Peloton. Gomi-
tolo, .
cAPDEÉLL. met. Se diu de las cosas que es-
tan enredadas y forman figura rodóna.
Ovillo. Globulus intricatus. La forme
ronde qu'ont les choses entrelàcees.
. Gomitolo.
CAPDÈLL. Lo ull de la col capdellada. Repo-
llo. Brassice capitate meditullium.
Chou cabus ou pommé. Cavolo cappuc-
* cio. 7
carpÈLt. met. Pilot apinyad de cosas sèns
. Òrde ni art, Ovillo. Congeries confusa.
Amas informe de diverses choses. Muc-
chio, congerie. i
POSARSE COM UN CAPDÈLL. fr. met. que se
diu de la persòna que per fret, pòr,
dolòr ó altra cosa se arrònsa mès del
natural. Hacerse un ovillo. Incurvesce-
re. Se tapir , se mettre en peloton. Ac-
covacciarsi , acquattarsi.
CAPDELLAR. v. a. Fér capdélls deva-
nand fil 6 seda pera fèrlos servir. Ovi-
llar. Glomerare. Pelotonner , devider.
Gomitolare. mE
CAPDELLAR. ant. REUNIR, ARREPLEGAR.
CAPDELLARSE. v. T. POSARSE COM UN CAPDÈLL.
CAPDELLET. s. m. dim. de caPDèLL. Qvi-
llejo , ovillico , ovillito. Glomicellus, glo-
mulus. Petit peloton. Gomitoletto.
CAPEJAR. v.a. Se diu: dels torejadòrs, y
es fèr jogs al toro evitand lo cop de
úquest ab la capa. Capear. Taurorum
‘ impetum pallio eludere. Distraire le tau-
reau. Distrarre il toro col mantello. .
CAPEL. s. m. ant. BARRET.
CAPELO. s. m. Lo barret bermell que
portan los cardenals de la iglésia ro-
mana. Capelo. Pileus cardinalitius. Cha-
peau rouge. Cappello cardinalizio.
capELO. La dignitat de cardenal. Capele.
Cardinalium dignitas. Dignité de Car-
dinal. Cappello. - |
CAPEL-LO. 8. m. CAPELO.
CAPELL. s. m. ant. BARRET.
CAPÈLL. Lo tros de cordobá que se po-
sa de part de sòbre á las sabatas dolèn-
tas de mitj peu endavant, pera que pu-
gan tornar 4 servir. Capellada. Corium
anteriori ealcei partt superius assutum.
582 CAP e
Morceau de cuir ajouté à l'empeigne
d'un soulier. Striscia di cuojó col qua-
le si racconciano le scarpe. .
caPELL. Lo tros de pèll que se posa 4 la
unta de las sabatas per part de dins.
Capillo. Corium anteriori calcei parti
interius assutum. Pièce de cuir qu'on
met au dedans à la pointe d'un soulier.
Pezzo di cuojo che-si mette nell’ interno
- d' una sca
rpa.
carkiL. Bocí de tela ajustada al cap, que -
se posa á las criaturas desde que naxen.
Capillo. Capidulum. Zetière. Cuffietta.
CAPÈLL. GAMBUX.
carBuL. Cuberta de cuiro que se posaba als
falcóns y altres aucèlls de cassa, y los
tapaba los ulls á fi de que estiguéssen
quiets en la ma ó enla barra, y sels
treya cuand habiaw de volar. Capillo,
capirote. Accipitris capidulum. Chape-
ron. Cappello. — .
caPÈtL. ant. La obra que fa lo cuc de seda
ab sa baba. Capullo , capillo. Bombycis
folliculus. Coque, cocon. Bozzolo. :
CAPÈLL. ant. PREPUCI. /
CAPELL. ant. cAPUTXO.
CAPELLA. s. f. Edifici xic dins de algu- :
nas iglésias ab altar y advocació parti-
cular. També se diuen axí las que estan
separadas de las iglèsias. Capilla. Ca pel-
la, cella, sacellum. Chapelle. Cappella.
CAPÈLLA. Lo cos de músics assalariads ea
. alguna iglèsia. Capilla. Musicorum cho-
" rus sacra canentiuin. Chœur. Coro. :
CAPÈLLA ABAL. La que es de patronat espe-
cial del réy. Se anomena comunamént
axí la capèlla que tè lo rèy en són pala-
ci. Capilla real. Sacellum regium, re-
gia capella. Chapelle du roi. Regia cap-
pella.
ESTAR EX CAPÈLLA. fr. que se diu del reo
que dèsde la notificació de la sentencia
de mort existex en la capélla de la
presó pera disposarse á morir bè. Es-
tar en capilla ó en la capilla. Capitis
poena damnatum in carceris sacello esse.
Etre enferme le criminel pour se pre-
. parer à la mort. L'essere un condan-
nato a morte rinchiuso in una stanza
della carcere l'ultimo giorno della sua
vita per disporsi a morire..— '
ESTAR EN CAPELLA, fr. met y fam. Se diu
del que está esperand . mólt de prop lo
resultat de algun negoci 6 pretensió que ^
li dòna cuidado. Estar en capilla. Pro-
ximum gravis negotii exitum attendere.
t
10
Être sur les épines. Speraré il prossimo
fine di qualunque cosa.
POSAR EX: CAPÈELA. fr. Trasladar al reo con-
demnad á mort, 4 la capélla de la pre-
#6 pera que se dispose á morir bè,
Poner en capilla. Capitis poena damna-
tum in sacellum immittere. Resserrer
un criminel pour se preparer à la mort.
Rinchiudere un condannato a morte in
una stanza della carcere a ció che si
accinga a morire. | |
CAPELLA. s. m. ko qui en virtut de
-Ordes sagrads que ha rebod está dedi-
cad al servey del altar sèns vot solem-
ne. Capellan, clérigo. Capellanus, cle-
ricus. Pretre. Prete, sacerdote.
'capELLÀ. Lo sacerdot que diu missa en la
capélla ú oratori de algun senyòr ó
articular, y viu per lo comú com 4
Soméstic en A sèva casa ab cert estipen-
di. Capellan. Capellanus. Chapelain.
* Cappellino. |
CAPELLÁ DE ALTAR. Lo qui canta las missas
* solemnes en la capélla réal en los dias
efi que no hi ha fuució pública. Cape-
llan de altar. Presbiter in regio sacello
sacra celebrans. Pretre qui chante la
messe dans la 'chapelle du roi. Prete
. che canta la messa nella regia cappella.
CAPELLÁ DE. CALDERETA. fam. CAPELLÀ DE
MISSA DE ÒX3B. |
CAPELLÁ DE cor. Qualsevol dels capellans
que hi ha en las catedrals y col-legiatas
pera assistir al cor. Capellan de coro.
Sacerdos choro addictus. Chantre. Can-
tore.
CAPELLÀ DE MOXÒR. Lo qui diu la missa al
rèy y persònas rèals en sòn oratori prt-
vad, y assistex á las funcións de la ca-
pélla rèal en lo banc de capellans. Ca-
pellan de honor. Sacerdos regie domus
sacello deserviens, regi à sacris. Chape-
lain , prétre officier. du roi. Cappellano
regio. +
careLLi majón. Lo cap y superior de al-
gun capítol 6 comunitat de capellans.
. Capellan mayor. Coetui sacerdotam pre-
fectus. Chef d'une communauté de pré-
tres. Capo de’ preti. '
CAPELLÀ MAJOR D’ EÉÉRCIT. VICARI GENERAL
CASTRENSE.
CAPELLÀ MAJÓR DEL REY. Lo prelad que tè la
jurisdicció espiritual y ecclesiástica en
o palaci, en las casas y sitis rèals, com
. també en los criads del.rèy. Actual-
mènt la e£ercex lo patriarca de las In-
CAP oo
dias, y usa de aquell títol lo arquebisbe
de San Jaume. Capellan mayor del rey.
Aulæ sacerdos primarius. Prelat qui a
la juridiction ecclésiastique dans la mai-
sen du roi. Primo cappellauo regio.
CAPELLÀ DE MISSA. SACERDOT.
CAPELLÀ DE MISSA DE OxsE. fam. Lo capellà
que no ha seguid carrèra, ni, tè destino
que la necessite. CleFigo de misa y olla.'
Sacerdos nec doctrina nec munere or-
natus. Prétre ignorant. Pretazauolo,
pretignolo, pretozzolo. ,
. CAPELLANÍA. s. f. BEYEFICI ECCLESIÁSTIC.
caPELLAXÍA. Fundació feta per alguna per-
sóna séns intervenció del ordinari, ab
certa obligació de algun résd, y comu-
namènt ab lo cuidado de la capélla. Ca-
pellanta laical. Capellania. Chapellenie.
Cappellania. | |
CAPELLANIU. s. m. L'obtentór de algu-
na capellanía. Capellan. Capellanus. Cha-
pelain. Cappellano. i
CAPELLÈR. s. m. Lo qui cuida de algu-
na capèlla y de tòt lo pertanyènt 4 èlla. .
Capiller , capillero. Ædituus, æditimus.
Sacristain. Sagrestano. ,
CAPELLET. 8..m. territ. cabsó.
CAPÈLLETA. s. f. dim. de carèua. Ca-
pillita , capilleja. Edicula. Petite cha-
pelle. Cappelletta. o?
CAPELLINA. s. f. Pèssa de l' armadura
antica que cubria la part superiòr del
cip. Capellina. Galea. Casque. Cappel-
lina.
area. ant. Lo soldad que usaba l' ar- |
madura del matéx nom. Capellina. Mi-
les galeatus. Cavalier qui portait un cas-
que. Soldato ‘armato di cappellina. .
CAPER. s: m. En las iglèsias cualsevol
dels que assistexen al cor y al altar ab
capa pluvial. Capero. Sacerdos pallio
plaviali indutus. Chapier. Colui che è
parato con piviale. , 0
CAPERÓ. s. m. ant. cAPERUTXO.
CAPERON. s. m. ant. cAPERUTXO.
CAPERUTXA. s. [. CAPERUTIO.
CAPERUTXO, s. m. Especie de boneto
que acaba en ppnta inclinad cap en dar-
réra. Caperuza. C9pitis amictus in cu-.
culli formam desinens. Chaperon, ca-
peluche , coqueluche. Cappuccio. |
CAPET. s. m. dim, de cae. caPARu6.
CAPETA. s. f. dim. de cara. Capita. Pal-
liolam. Petit manteau. Mantelluccio,
tabarrino, ferrajuoletto. |
CAPFICAD. s. m. Lo sarmènt llarg de
^
, 0 CAP 585
-alguá cep que sèns arrancarlo se enter-
gua cep q (
ra de modo que lo cap isca en lo lloc
ahónt faltaba un cep pera que umpla :
lo vuid. També se aplica al plansó de
altras plantas soterrad pera reproduir-
las. Mugron. Mergus. Marcotte. Pro- .
paggine.
CAPFICAD, DA. adj. Melancólic, trist, afli-
gid. Amarrido, marrido. Mestus, afflic- .
tus. Marri, affligé s morne, dolent.
. Pensieroso , malinconico.
carrican. Parland de algun malalt, enso-
pid. Amodorrado, amodorrido. Sopi-
tus, sopore correptus. «ssoupi. Sopi-
to , assonnato.
FÈR carricaps. fr. Fer passar lo sarmènt
llarg per sóta terra, de modo que tre-
ga lo cap allí ahònt Convé pera suplir ' '
lo cep que falta. 4mugronar. Demitte-
re vitem in propagines. Provigner. Pro-
agginare.
- CAPGIRAR. v. a. Mudar la posició de al-
guna cosa fénd que váje 4 sobre lo que
estaba 4 sóta y al revés. Volver de ar-
riba abajo, trabucar. Sursum, deor-
sum. invertere. Déranger , mettre sens
dessus dessous. Sconvolgere. :
carcinar.-Fèr anar 4 bax lo cap 6 extrém
. . de alguna cosa. Volver de cabeza 6 de
. punta. Deorsum vertere. Renverser,
.. mettre d l'envers, tourner de haut en
- bas. Capovolgere , capovoltare.
CaPGIRAR. met. 'Trastornar , perturbar l'òr-
de de las cosas. Volver lo de abajo ar- .
riba, ó lo de arriba abajo. luvertere,
turbare, sursum deorsum pèrmiscere,
summa ab.imo evertere. Deconcerter,
Disordinare , scompigliare. |
CAPGROS. s. m. Lo embrió de la grano-
ta. Renacuajo , ranacuajo , girino. Gy- -
rinus. Tetard. Cazzola.
caPGROS, Pèx de cuaranta à xexanta peus
de llarg, dels cuals lo cap ocupa mès
de la mitat. Es negrenc, tè la boca ar-
. mada de pètitas dante, y un canò da-
. munt del cap, per lo cual tira aigua.
Marsopa , marsapla , cachalote. Physe-
ter macrocephalus. Marsoir , phisetére.
. Fissetero.
CAPIALT , TA. adj. que se aplica al arc
" que per part de fora es escassér , y per
dins está á nivéll, ó per fora rodó
per dins escassér, de modo que sa volta
. fassa pendént cap á fora. Capialzado. -
- Arcús species. Poussoir , vousseait, vous-
: sure, courbure. Spigolo.
e
584 ^. CAP
© CAPIDA. s. f. caruza, en la priméra ac-
cepció. |
CAPIGORRISTA. s. m. fam. L' ociós y
vagamundo que comunamént va de ca-
‘ pa y gòrra. Capigorron , capigorrista. '
" Vagabundus, errans. Oisif, vagabond.
Vagamondo. ME
CAPIGORRISTA. Lo qui té Ordes menors y se
manté sémpre axí sènse péndrer los ma-
jòrs. Capigorron , capigorrista. Clericus
minoribus ordinibus initiatus , ad majo-
res tragsire recusans. Clerc qui a reçu
' les ordres mineurs, et qui ne veut pas
^ récevoir les majeurs. Il chierico che
non vuol essere sacerdote.
CAPIL-LAR. adj. Anat. Se aplica als va-
sos del cos que sòn mòlt sutils y prims.
Capilar. Tenuissimum. Capillaire. Ca-
pillare.
capu-Lar. En la física se aplica als tubos
mòlt estrets. Capilar. Gapilli instar. Ca-
Pillaire. Capillare.
CAPILLA. s. f. Especie de vel blanc' en
fórma de caputxa, que se posa 4 las
criaturas al cap en la ceremonia que se
fa acaband de batejarlas. Capillo. Capi-
dulum album infantium baptismo de-
serviens. Chréineau. Derrettino.
CAPILLA. Part del hábit dels frares, que
servex pera tapar lo cap. Es de dife-
' rént figura segòns lo institut dels res-
pectius órdes. Capilla. Monachalis cu-
" cullus. Capuchon , capuce. Cappuccio. ,
CAPILLA. Lo frare de cualsevol órde. Capi-
lla. Religiosum ordinem professus. Mo?
ne , religieux. Monaco.
CAPILLA. Lo primer etemplar de cada full
de ta obra que se imprimex. Capilla.
Exemplar primum ex typographicá of-
ficinà eductam. La première feuille
d'un ouvrage qui sort de la presse.
i ll primo foglio d' ogni opera stam-
pata.
WO HA PRES AB LA CAPILLA Y HO DEYARÁ AB
LA MORTALLA. ref. que avisa que las co-
sas que se aprenen y las costums que
se adquirexen désde noy, dificilmént
se olvidan ó se déxan. Lo que se apren-
de en la cuna siempre dura. Quod pue-
rilis «tas docet sola mors delet. De ce
qui s'apprend au berceau, on s'en
souvient jusqu'au tombeau. 1 vizj della
gioventù seguono fino alla morte.
. CAPILLUD, DA. adj. Lo que té figura
semblant á la capilla dels frares. Cxpi-
. lludo. lu cuculli formam igstructus. Qui
. CAP
semble à un'capuchon. In guisa di cap-
puccio. )
CAPIR. v. a. ràase caras.
CAPIRO. s. m. ant. caerroT.
CAPIROT. s. m. Armussa ab un caperut-
xo per part de darréra, que usan los
doctórs y Imestres en las universitats
pera certs actes públics. Cada facultat
la porta de diferént colór. Capirote.
Doctorura et magistrorum insigue. Ca-
mail. Mantelletta. 7
CAPIROT. Lo cop que se dòna en lo cap,
frònt ó cara estrèband lo dit del mitj en
lo dit pòlser, y déxandlo anar ab vio-
lencia. Papirote, capirote. Talitrum.
Chiquenaude , croquignole. Buffetto.
CAPIROTADA. s. f. ant. Especie de salsa
de hèrbas, alls, ous y altres ingrediènts.
Capirotada. Moretum, minutal. Capi-
' lotade. Ammosellato. '
CAPISCOL. s. m. Lo qui . goberna lo cor
dirigind abisa ven lo cant pla. Chantre,
capiscol, sochantre. Chori prefectus.
'Chantre. Cantore. :
CAPISCOLÍA. s. f. La dignitat de capis-
col. Chantría , capiscolia. Chori pre-
fectara. Chantrerie. Dignità del cantore.
GAPISSAYO. s. m. Vestidura que portan
los bisbes y prelads damunt del roquet,
y arriba mès avall dels genòlis, ab dòs
oberturas pera tráurer los brassos: Man-
telete, capisayo. Tunica ad genua de-
. missa, Mantelet violet. Mantellina.
CAPITA. s. m. Lo qui mana una compa-
nyía de soldads. Los capitans se distin-
gexen per'los noms que se anyadexen,
com carrrí de infantería , de caballeria,
de dragóns, etc. Capitan. Centurio,
dux. Capitaine. Capitano.'
‘carré. Lo qui es cap de facinerdsos, lla-
drès,'etc. Capitan. Grassatorum prin-
ceps, caput, dux. Capitaine, chef de
voleurs. Capobandito.
CAPITÁ. ant. GENERAL.
CAPITA ps BAWDkza. En l' armada lo qui
maña y goberna lo barco que porta lo
general. Capitan de bandera. Navis pre-
toriz prefectus. Offcier de marine
aprés l'amiral. Sotto ammiraglio.
CAPITÁ DE 'BATALLÓ. Lo Capità que mana
una de las sis companyías que compo-
nen un batalló de marina. Capitan de
batallon. Classiariæ cohortis dux. Capi-
taine de marine, qui commande une
eompagnie. Capitano.
cAPITÁ DE CLAUS. En las plássas de armas
.
\
CAP
‘ es lo qui tè à sòn càrreg obrir y tancar
las portas 4 las horas de ordenansa. Ca-
pitan de llaves. Portaram urbis custos,
prefectus. Capitaine des portés. L' ufi-
ziale che ha l' incarico di chiudere e
d' aprire le porte d’ una città.
carri DE PRAGATA. Lo qui la goberna y té
grau de tinènt coronel. Capitan de fra-
| gata. Celocis prefectus. Capitaine de
_ frégate. Capitano di fragata..— -
| carità DE GUARDIAS DE CÒRPS. Lo qui mhna
ab immediata sabordinacié al rèy cual-
sevol de las companvías de guardias de
corps. Capitan guardias' de corps.
Begiorum stipatorum , seu corporis cus-
todum praefectus. Capitaine des gardes
du corps. Capitan della guardia.
curi per Port. Lo qui té á són cuidado
la metedat y bon òrde del port y pren.
noticia de las embarcacròns que èotran
ó ixen de éll. Sol tenir grau militar.
Capitan del puerto. Portús praefectus.
Capitaine de port. Capitano: del porto.
urti DE MESTRAXSA. Lo qui en las adres-
sanas té á són cárreg los aparells y lo
cuidado dels magatsems. Capitan «le
maestranza. Armamentarii præfectus.
Commandant d'un arsenal. Comandau- .
te d' arsanale.
Canti né man Y GUERRA. Lo qui mana
vai de guerra de armada. Capitan
de mer y guerra. Navis praefectus. Ca-
pisaed "un vaisseau de guerre. Capi-
fam d'un vascello. . '
sui ve víxkLL, Lo qui lo mana y tè
+ graa de coronel; Capitan de navío. Na-
- Vs prefectus. Capitaine de vaisseau. Ca-
piano d' un vascello, Cs
Camti GEXERAL. Lo qui mana com à süpe-
rer de tots los oficials y cabos militars
de un e&ércit, provincia ó armada, y-
se distingex ab los noms.de carrri GE-
sa de ekércit, carità GENERAL de
provincia y carrrà GENERAL de l' arma-
da. Ln títol de carrri GENERAL de efér-
. fit se sol concedir com á grau més alt
: de tots en la milicia. Capitan general.
Imperator. General en chef. Capitan
erale.
ACIÓ. s. f. Repartimént de tributs
contributions per caps. Es veu mo-
a. Capitacion. Capitatio. Capitation.
Capitagione.
PITAL. s.m. Lo cabal de cualsevol es-
pecie que algú posseex , estimad en dia
pes. Capital. Bona res, Capital. Gapitale,
t TOM. I. .
CAP “385
caerrat, La cantitat de dinérs que se posa
- á cens, censal ó altre guany 6 interes
damunt de alguna finca 6 penydra. Ca-
. pital. Caput , census. Capital. Capitale.
CAPITAL. 8. f. La ciutad que es cap de al-
gun régne, provincia ó estad. Capital.
Metropolis , urbs princeps. Capitale. Ca-
pitale.
CAPITAL. adj. Lo que pertany al cap, com
accident cirrrar. Capital. Capitalis. Ca-
| pital. Capitale, 007 '
CAPITAL. Se aplica als -pecads ó vicis que
" bu cap ú orígen de altres, com la su-
" perbia, ete. Capital. Gravius, capitale.
- Grave, remarquable, grand, capital.
Capitale , mortale. :
CAPITAL. met. Se. aplica 4 lo que es princi»
— pal 6 mòlt gran, com enemig CAPITAL,
error capita. Capital. Capitalis. Capi-
tal. Capitale, nimico giurato.
CAPITALISAR. v. a. Reduir 4 capital lo _
. import de la rènda, sou 6 pensió anyal,
- que quèda redimida entregand dit im-
port Pera buscarlo y detérminarlo en
as réndas perpetuas besta (far lo tant
- per cènt del réddit anyal, pero en las
- Vitalicias es necessari fikar prudencial-
- mènt los auys de vida del qui cobra la
rènda, ó deduirlo de las taulas de mor-
talitat y probabilitats de la duració de
' la vida. Capitalizar. Reditus in eaput
. eonvertere. Capitaliser. Ridurre a capi-
tale. | E
CAPITAUISAR. Com. Afegir al capital lo im-
port dels interessos ja vensuds , y fèr de
tòtas dós cantitats ua nou y major ca»
- pital, que per consegúedt anirà gua-
- myaud majòr cantitat de interessos, Ca-
pitalizar. Reditibas noi solutis caput
- augere. Capitaliser. Far nuovo capi-
tale.
CAPITALISTA. s. m. Lo qui té són cau-
dal en moneda metál-lica, á diferencia
del qui lo té ab fincas que sol dirse hi-
sendad ó.propictari. Capitalista. Domi»
nus capitis, ex quo reditus capiuntur.
Capitaliste. Capitalista.
carrrausTa. En lo comers s' entén lo qui
. ab preferencia á altres megocis emplea
son dinér en lo giro de lletras de cam»
bi al interes corrènt de la plassa. Capi-
talista. Mensarius. Capitalisté. Ban-
chiere.
-CAPITANA. s. f. La mullér del capità,
-. Capitana. Centurionis uxor. La femme
du capitaine. Moglie del capitano,
- n 49
^
596
caritava. Lo principal vaxéll de alguna
armada ú escuadra, en lo cual va lo ge-
neral de èlla ó lo qui la mana. Cuand
hi habia galeras també se donaba aquest
nom á la principal que duya: lo geue-
ral ó comandant. Capitana. Pretoria
navis. P'aisseau amiral. Capitana.
CAPITANAS. s. m. fam. Lo capità mòlt
acreditat per sa valentía y pericia mili
tar. Capitanazo. Insignis, expertus belli
dux. Grand capitaine, Gran capitano.
CAPITANEJAR. v. a. Gobernar tzòpa 6
armada fènd l ofici.de capità. Capita-
near, Exercitui seu classi preesse. Com-
maruler des troupes. Capitanare, capi-
taneggiare. ; .
CAPITAXBJAR. Guiar 6 conduir alguna gént
encaraqué no sia tròpa ni armada, anand
davant de èlla pera alguua'funció 6 fes-
tetj. Capitarear. Regeve, ducere , prei-
re. Guider , conduire. Capitanare.
CAPITANIA. s. f. Lo empleo de capitá.
Capitania. Prefectura militaris. Capi-
, tainerie. Capitananza. |
CAPITÈLL. s. m. Arg. La part superiòr que
coróna la columna. Es de diferent. tòr-
ma segòns los diferènts: òrdes de arqui-
tectura. Capitel , chapitel. Columne ca-
pitellum. Chapiteuu. Capitello.
cAPITÈLL. Especte de banc prim y lleugèr
que sol servir pera col-locarlu damuut
lo telér de brodar, y per altres usos.
Banquillo. Scamnillum quo lignea ina-
- ‘china ad opus phrygium deserviens sus-
tinetur. Bancelle. Banchina.
CAPÍTOL. s. m. La junta que fan los re-
ligiósos y clergues regulars 4 determi-
nads témps, segóna sòs respectius esta-
tuts, pera las eleccións de prelads y
per altres assumptos, Se diu caeítoL ge-
neral cuand hi concórren tòts los vocals
de un òrde, y s' elegex general de ella;
y caPíro,L provincial cuand assistexen
sols los de una provincia, y elegexen
provincial. Capitulo , cabildo. Religioso-
rum comitia, concilium. Chapitre. Ca-
pitolo.
‘capiror. En los drdes militars es la junta
,
dels caballérs y demés vocals de alguna -
de éllas; y també la que se fa pera po-
sar lo hàbit á algun caballèr. Capitulo.
Equitum militarium ordinum conses-
sus. Chapitre. Capitolo.
caPíToL. Lo conjunt dels canonges de al.
guna catédral ó col-legiata. Cabildo, Ca-
pitulum. Chapitre. Capitolo.
CAP
, CAPÉTOL. Lo lloc: ahòut se congrègan los
- canonges pera tenir sas juntas. Cabildo.
Capitulum, exedra. Chapitre: Capitolo.
capiror. La junta que tènen ¿los canonges
en lo lloc destinad pera tenirtas, Cabil-
do. -Canonioorum ebagregatio , cortos.
Chapitre. Capitolo. .
caP(ror. La divisió que se fa en los llibres
- y en altre cualsevol esctit pera. mès fá-
cil intel-ligencia de la materia. Capitulo.
Libri caput. Chapitre. Gapitolo , capo.
carirot. Entre religiosos cs la reprehensió
qué se dòna 4 algnu davant de la sèva
. comunitat per alguna culpa ó falta no-
- table que ha comes. Capitulo. Religiosi
coram fratribus correctio. Semonce.
Ammonizione. ME
CAPÍTOL Provincial, En lo órde militar do
gant Joan . tribunal compost de cinc vo-
eals al. ménos, al cual se apei-la de las
determinacións de l' assamblea. Capitu-
lo provincial. In ordine equestri saucti
. Joannis tribunal superius, ad quod ab
— alio inferiori provocatur. Tribunal de
l'ordre :militaïre de saint Jean. Capi-
tolo di proyincia.
CAPÍTOLS MATRIMONTALS. Los concerts 6 pac-
tes segòns los cuals se ajusta y fa un
matrimoni, y se outorisan ab escriptu-
. Ta pública. Se aplica aquest nom á la
matéxa escriptura. Capituluciones 6 ca-
pitulos matrimoniales. Pacta matrimo-
pialia. Articles d'un contrat de maria-
ge. Capitolaziodi matrimoniali.
GUANYAR Ó PÉRDNER CAPÍTOL. fr. met. y
fam, Conseguir ó pérdrer lo que se pre-
- tenia 6 disputaba éntre môkts. Ganar ó
perder capitulo. Feliciter. vel ad versé
alicui sententiam vel consilium cedere.
Obtenir ou phrdre ce qu'on demande,
ce qu'on dispute. Guadagnare o perdere
‘ciò che si disputava fra molte persone.
CAPÍTULA. s. f. Lloc de la sagrada Es-
criptura que se rósa en tótas las horas
del ofici diví desprès dels salms y de las
antífonas, ménos en las matines. Capi-
tula. Capitulum. Capitule. Capitolo.
€ANXTAR LAS CAPÍTULAS. fr. Dir cantand en lo
cor los llocs de la sagrada Escriptura
pertanyènts d las horas canónicas , ano-
menadas caeíruras. Capitular. Capitula
ad horas canonicas pectantia canere.
Chanter les capitules. Cautare i capi-
toli.
CAPITULACIÓ. s. f. Concert 6 pacte fet
éntre dós ó més personas sobre algun
CAP
negoci comunamént grave. Capitulación.
Pactio, conventio. Capitulation. Capi-
tulazione. |
CAPITULAD, DA. p. p. de carrruzaz.
Capitulado.
CAPITULAR. s. m. Lo mémbre de alguna
comunitat que té vot en èlla. Capitu-
lar, Jus suffregii sodalitio obtinens. Ce-
| hi qui a voix dans un chapitre. Chi ha.
| voce in capitolo.
| anos. adj. Lo que toca 6 pertany al
| capitol. Capitular. Capitularis. Capitu-
| laire. Capitolare.
OUPTULAR. v. a. Pactar, fér algun cohve-
| ud concert. Capitular. Pacisci , pactum
wire. Capituler , traiter , convenir, con-
certer, parlementer. Capitolare.
armas. Fèr oárregs fi algú. Capitular.
Accusare, crimina objicere. Accuser.
Aceusare.
(APLEUTA. s. f. ant. Fiansa que se dòna
pera exir no reo de la presó. Fianza
carcelera. Fidejussio rei iterum se car-
eri sistendi. Caution donnée ‘pour un
pruonnier qu’on élargit. Cauzione data
da chi è in carcere per ottenere la li-
lertà colla promessa di presentarsi quan-
do sia chiamato. .
UPMISCLES. 8. m. pl. ant. cramistecs.
GM. 4 m. Lo pollastre que se capa
tales pètit y s' engréxa pera mèn-
tu. (pon. Capo, capus. Chapon. Cap-
pone
Uni. Lo qui está capad. Se diu dels ho-
nes y dels animals. Capon. Eunuchus,
sado. Castrat , chátre. Castrato, menno.
SAN FERRABAN LOG CAPÒNS EX LLEIDA. EXPT.
Em. ab que se dòna 4 enténdrer que
Uk cosa es mòlt antiga. En tiempo de
Rencastara , 6 del rey que rabió por
fichas. Olim.. Du temps que Berta fi-
lat, aux bons vieux temps. C'est du
.fouloís, NE tempi che Berta filava.
APOLAMENT. s.' m. Cansaci, desassos-
“29 en lo cos, que sembla que trenca
los 08508. Quebrantamiento. Lassitudo ,
poris attritio. Lassitude. Lassezza.
| R. v. a. TRINIAB, PICOLAB , MAGU-
l
ALL. s. m. La obra que fa lo cuc de
Ia. Té figura de un ou de colóm, y
‘ts la matéxa grandaria. Es de color
de palla, blanc , ó blavenc. Capullo, ca-
do. Bombycis folliculus. Coque, co»
En Bozzolo. - QS |
. ant, PREPUCIL
N
.DONAR CAPOT. fr. met.
. , CAP 587
ciPotL. Lo botó de las rosas, del cual se.
trag una aigua destil-lada. Cabezuela.
Rosarum capita, gemma. Bouton de
rose. Bottone di rosa.
CAPOLL. Lo botó de las flors, especialmént
de la rosa. Capullo. Calix , gemma. Bou-
ton. Bottone, gemma. -
CAPONA. s. f. Especie de xarratéra que
no té sarrèll. Capona. Militare insigne.
Contre epaulette. Spallacci.
CAPONADA. s. f. Pa estovad ab aigua y
amanid ah sal, oli, vinagre y ceba. Gaz-
pacho, Offæ panis, oleo, aceto, sale «et
cepe condita. Sorte de soupe. Pane in-
naffiato , e composto poi con oleo, ace-
to e sale. '
CAPONADURA. s. f. ant. L' acció'y cfèc-
te de capar. Capadura , castradura. Ex-
sectio , castratura , eviratio. Castration.
Castratura, a
CAPONAR. v, a. saxas.
CAPONEAA. s. f. En la fortificació es la
comunicació désde la plassa á las obras.
exteriòrs que se fa excavand lo fosso,
Caponera. Cripta subterranea. Capon-
niere. Capponiera.
CAPORAL. s. m. ant. caso DE ESCUADRA.
CAPOT. s. m. Especie de capa de ménos
vol y ab mánegas. Capote. Pallii genus.
Manteau. Tabarro, ferrajuolo.
caror. En alguns jogs de cartas cs la pas-
sada en que un dels jugadórs fa tótas las .
basas. Se usa ab lo verb donar, com .
me han donad 6 he donad caror. Capo”
te. Omnem sortem lucrari in quibusdam
. pagellarum ludis. Capot. Cappotto.
y fam. Déxar séns
ménjar á algú per haber arribad tard.
Dar capote. Tardius adventantem in»
ccenatum relinquere. Faire capot. Dar
cappotto.
CAPOTILLO. s. m. Lo capot curt que
usaban las donas per abrig. Capotillo,
Palliolum mnliebre. Mantelet , manteau
court. Mantelletta. -
CAPRICORN 6 CAPRICORNI. s. m. Sig-
ne austral del Zodiac, al cual hi arriba
lo sol en lo solstici del ivern. Caprieore
nío. Capricornus. Capricorne. Capri-
corno.
CAPRITXADA. s. f. caPrtTxo.
CAPRITXO. s. m. Lo concèpte 6 idea
que algú forma fora de las réglas ordi"
parias y comuns, casi sémpre séus fo-
namént ni rahó. Capricho. Judicium,
seutentia à communi rerum ordine alie-
CAP MEE
ma, dissona. Caprice, idée, gout, vo-
lonté deraisonnable. Capriccio, grillo, .
ghiribizzo , bizzarria, '
CAPRITXO. En las obras de poesía, música
- y pintura es lo que s' efecuta per la .
forsa del'ingeni més que per la obser-
vancia de las réglas del art. Capricho.
Luxuriantis ingenii foetus, res ingenii
acumine efficta. Caprice, fantaisie. Fan-
tasia , capriccio.
CAPRITXO, ANTÒI. 0.
CAPRITXOS, A. adj. Lo qui obra per
antóx y lo seguex ab tenacitat. Capri-
choso, caprichudo. Levis animi et sen-
tentiæ tenax. Capricieux , bizarre, fan-
. tasque. Capriccioso , bisbetico.
CAPRITXÒs. Lo que se fa per capritxo. Ca-
prichoso. Res leviter et tenaciter effec-
ta. Capricieux. Fantastico.
carRITIÒS. Pint. Lo que está fèt ab caprit-
xo. Caprichoso. Magoa vi ingenii exac-
tus , elaboratus. Qui a de l'imagination,
. du genie. Fantastico, bizzarro.
CAPRITXOSAMENT. adv. mod. Ab ca-
pritxo. Caprichosamente. Leviter-et te-
naciter. Caprícieusement , bizarrement.
Fantasticamente, cadricciosamente.
CAPSA. s. f. Pèssa de mètall, fusta, pé-
dra, cartró ó altra materia , que servex
pera ficarhi dins alguna cosa. Se cubrex
ab un tap solt ó agafad á la part prin-
cipal. Servex pera mòlts usos, y cs de
varias formas y tamanys. Caja. Capsa.
Boîte , cassette, layette. Cassa, cassetta,
scatola, bossolo.
CAPSA DE BLAT DE MORO. ESPIGA DE BLAT DE
MORO, |
CAPSA DE BRASÈR. Especie de tarima de fus-
eta ab un forad rodó al mitj, en que
s' encaxa lo brasèr. Caja de brasero.
Lignea compages ubi foculus reponitur.
Boîte de brasier. Uterísilio di legno con
un gran buco in mezzo per mettervi il
braciere. I
CAPSA DE GARRAFÓ. Especie de pot de suro,
que servex pera posar la ampólla en
uèu 4 fi de refrescar lo béurer. Corche-
ra. Vas subereum. Seau de liège. Sec-
chia di sughero. |
CAPSA DE HOSTIAS. Especie de potet en que
se guardan las hostias no consagradas.
' Hostiario. Hostiarinm capsula, theca.
1 Boîte aux hosties. Cassetta delle ostie.
CAPSA DE SOMBRERO Ó BARRET. La que servex
pera desar lo barret á fi de preservar-
lo de la pòls. Sol ser de fusta 6 de car-
/
4
CAP
: tró. Sombrerera. Pilei theca , capsula.
1 Étui de chapeau. Cappelliera.
CAPSADA. s. f. Entre llibretérs es lo cor-
dillet ab: que se juntan los caps dels
fulls al encuadernar, y que quédan un
al cap de munt del llibre, y altre al cap
- de vall. Cabezada. Funiculus annecten-
dis voluminum foliis deserviens. Fran-
chefile. Capitello.
CAPSADA. Entre los hortolans es cada un
dels trossos de terra cuadrilongos en
que dividexen l'hort. Era, bancal,
tablar. Area hortensis. Carre’, couche,
planche d'un jardin, d'un potager.
Quaderno.
CAPSAL.'En las campanas es la fusta ó '
guarnimènt ab que se asseguran y que
las aguanta. Armazon. Superpositum
culmeu, apex. Armature, charpente.
Armadura. s
| CAPSAL DEL LLIT. La part superior de èll,
ahònt se posan los coxins. Cabecera de
la cama. Lecti summa pars ubi cervi-
calta locantur. Dossier du lit. Cappez-
zale. m
CAPSALERA. s. f. La fusta que sol po-
sarse dreta al cap de munt del llit, de-
tras dels coxins. Cabecera. Caput lect.
Dossier du lit. Capoletto.
| CAPSANA. s. f. Especie de rosca féta de
drap ó altra materia tóva, que se col-
loca eu.lo cap pera servir de coxí, á fi
de portar damunt de èlla algun pes sens |
que fassa mal al cap. Rodete. Cesticulus,
cesticillus, cestillus. Bourrelet , bourlet.
Carello , cercine.
CAPSAR. v. a. Posar cap de llauna, llan-
tó 6 altra cosa als cordòns, trensillas,
etc. Clavetear , herretear , echar herre-
tes. Ferreos contos funiculis aptare. Fer-
rer des aiguillettes. Mettere il puntale
agli aghetti. |
carsar. Entre llibretèrs es posar capsadas
als llibres. Cabecear. Extrema volumi-
num teniá assuere, firmare. Mettre des
tranche-files. Mettere i capitelli.
CAPSER. s. m. Lo qui tè per ofici fer
- capsas y altras cosa de fusta prima €
cartró. El que hace cajas. Capsarum
opifex. Boítier. Bossalajo.
CAPSETA. s. f. dim. de caesa. Cajita, ca
jeta , cajuela. Capsa parva. Petite boîte
Cassettina , bossoletto.
CAPSETA. 8. f. Bot. Lo vaset membranos
de closca y vuid, dios del cual esta
tancadas las llavórs, y se obre natural
Te
1
CAP
mènt per punt dèterminad. Cajilla, ca-
ja, cdpsula. Capsula. Capsule. Capsula.
CAPSIGRANY. s. m. car GROS. —
CAPSIRÓ. s. m. dim. de car. Cabezuela,
cabecilla, cabecita. Capitulum. Petite
tete. Capetto.
CAPSÓ. s. m. La cuberta de tela ajusta-
da al cap, que se posa per abrig á las
criaturas désde que naxen. Capillo. Ca-
| pulum. Tefiere. Berrettino.
| CAPTA. s. f. Lo acte de demanar y recu-
llir dinérs ó altras caritats ab autoritat
pública per objéctes piadosos. Cuesta,
demanda. Questura , mendicatio. Qué-
te. Busca, cerca.
CAPTADOR , RA. s. m. y f. Lo qui de-
mana caritat ó fa la capta. Demanda-
dor, cuestor. Quaestor eleemosinarius,
sipem querens. Queteur. Cereante,
cercatore.
CAPTAR. v. a. Demanar caritat. Pedir
limosna , mendigar. Emendicare. Men-
dier, gueuser y demander l'aumóne.
Mendicare, limosinare, accattare.
uma, Atráurer la voluntat 6 atenció de
altre ab paraulas falaguèras, ab la sua-
"tat del tracte, ab la elocuencia del
parlar 6 ab altres medis, Captar. Cap-
ure, allicere. Capter. Adescare, allet-
tre,
uma. Proeurarse medis que regular-
wet depènjan de altre y se necessitan
pri la consecució de algun fi. Mendi-
sr. Emendicare. Mendier , rechercher
ar empressement. Ricercare , procac-
ehargi,
GPTENENZA. s. f. ant. CONSTANCIA , FIR-
MESA. i '
GPTIRI. s. m. CAPTA.
arm. p. us. La bacina de captar en las
glésias, eu la que regularmiént hi ha la
imatge del sant per lo culto del cual se
capta. Demanda. Tessella ad stipem.
caquirendam , corrogandæ eleemosinze
patioa. Petit plat, petite soucoupe où
l'on reçoit la quête. Piatto della limosina.
-LAPTIU. s. m. cart.
GPTIVAR. v. a. Fèr presonérs als ene-
' Wigsenla guerra, privandlos de la lli-
bertat. Se aplica més propiamént als’
) presonèrs cristians fèts per los turcs y
! los de Berberfa , en rahó del mal tracte
que los donaban. Cautivar. Captivare,
Y nier, rendre captif. Cattivare. .
Murrivar, met. Rendir, subjectar las poe
in captivitatem adducere. Faire prison- *
| CAP - 589
tencias de l'ànima. Cautivar. Captivare,
subjicere, submittere. Assujettir. Soge
- giogare, sommettere.
CAPTIVARSE. V. T. CAPTAR, en la segona ac-
cepció. ,
CAPTIVARSE. ant. SOMÉTRERSE.
CAPTIVATGE. s. m. ant. CAPTIVERI,
CAPTIVERI. s. m. Estad de la persóna
que perduda la llibertat en la guerra
viu eu poder del. enemig. Cautiverio,
<autividad , captividad. Captivitas. Cap-
tivite, esclavage. Cattività, schiavitü, - —
CAPTIVITAT. s. f. caPTIVEBI.
- CAPTURA. s. f. for. Lo acte de agafar á
algú pera posarlo en presó. Captura.
Captura. Capture. Cattura , presura.
CAPTURAR. v. a. for. Agafar á algú y — '
posarlo á.la presó. Proceder d la cap-
tura, poner en captura. In carcerem
immittere. Capturer , faire capture. Cate
turare.
CAPTURAR. Fér pagar la multa imposada al
que ha contravingud á algun bàndol.
. Multar. Mulctare. Amender. Far pa-
gare l' ammendo. .
CAPUTXA. s. f. Cuberta generalmènt de
bayeta que portan las donas de monta-
nya en lloc de mantellina , y arriba fins
á la cintura poc més ó ménos. En la part
de darréra del cap fa una punxa com
una especie de. capilla. Capucha. Mu-
liebris cucullus, ricinium. Capuchon de
manteau de femmes. Cappuccio.
CAPUTXA. CAPUTIO. -
caPUTXA, Entre impressòrs es lo accèn
circumfle£o. Capucha. Nota accentüs
circumflexi. Accent circonflexe. Accen-
to circunflesso.
CAPUTXÍ. s. m. Lo frare descals del òr-
de de sant Francesc, que porta barba -
llarga, lo hábit de sayal pardo fòsc, ab
capa curta del matéx sayal, y un ca-
putxo punxagud que cau. subre la es-
quena, y servex pera taparse lo cap.
Capuchino. Capuccinus monachus. Ca-
pucin. Cappuccino.
caPUTXi, Na. adj. Lo que pertany al órde
dels caputxins. Capuchíno. Ad capucci-
norum institutum pertinens. Qui appar-
tient d l'ordre dea capucins. Attenente
ai cappuccini. . |
CAPUTXI. territ. que se aplica als pésols ti-
rabècs. Mollar. Pisi genus. Pois sans
. cosse, pois goulus. Piselli teneri che si
. eucinano col baccello.
CAPUTXINA. s. f. La monja descalsa del
e
590 CAR
órde de sant Francesc, que seguex la
régla dels frares caputxins. Capuchina.
Monialis capuecinorum institutum pro-
fessa. Capucine. Gappuccina.
caPUTXINA. Planta que té las fullas en figu-
ra de escud, y la flor ab asparó y en
fórma de caputxa, de colór que tira á
taronja, fa olor suau, y es de gust an
Xic picant. Se cultiva per adòrno en los
jardins, y sol mènjarse per enciam. Ca-
puchina. Tropeslum majus. Capucine.
Nasturzio d'India.
CAPUTXO. s. m. Abrig del cap, més
llarg que ample, acaba en punta y se
tira á la esquena cuand se vol. Capucho,
capucha. Cucullus. Cogueluche , capu-
chon. Cappuccio." '
CAR. part. conjunc. ant. PUTX, PERQUE.
CAR. adv. mod. A un pren alt. Caro. Carè.
Cher , chérement. Caro, a prezzo alto,
caramente.
CAR, Ba. adj. Lo que té preu alt. Caro.
Carus. Cher. Caro. '
car. Estimad. Caro, querido. Carus, di."
lectus. Cher , tendrement aimé. Caro.
AL car. mod. adv. Ndut. Envers, á la part,
á la banda. À la parte. Versus. 4 la
bande. Alla banda.
costar can. fr. fam. Resultar de alguna co-
sa mòlt perjudici ó dany. Costarle d uno
caro ó cara alguna cosa. Rem alicui .
malé cedere, magai constare. En resul:
ter prejudice. Costar caro.
EXIR CAR. fr. COSTAR CAR. |
SER CAR DE DÈXARSE veurer. fr. fam. Ofe-
rirse poc fácilmént ó poc sovint al trac-
te, comunicació ó vista dels que ho so-
licitan 6 desitjau. Venderse caro. Ægrè
sul copiam facere. Se faire desirer.
Nou lasciarsi mai vedere.
CARA. s. f. La part de davant del cap
désdel principi del frónt fins á la pun-
ta de ia barba. Cara. Facies, vultus.
Visage, figure. Viso, volto, faccia.
cara. Semblant ; y en aquest sentit diem:
fulauo me fa mala cara, me ba rebud
ab bona cara. Cara, semblante. Vultus,
aspectus. Figure , mine. Cara , sembian-
2a, faccia.
cara. Fatxada ó enfrónt de alguna cosa.
Cara. Frons. Face. Facciata; faccia,
fronte, prospetto. |
cara. met. La superficie de alguna cosa
que en las telas se diu EXDRET. Cara,
haz. Superficies. Endroit. Verso, lato.
CARA. aut. CARESTÍA.
CAR
cara À cara. mod. adv. Manifestamènt,
descubertamènt. Cara d cara. Facie ad
^ faciem. . Évidemment, à nu. Faccia a
* faccia, in viso.
caña À cana. mod. adv. Eu presencia, da-
vant de algú. Cara d cara, rostro á
rostro. Coram, in conspectu, adverso
vultu. En face, face à face. ln faccia.
CARA DE ALIGOT. fam. Se diu de la persona
que es carallarga, beguda de galtas, y
té lo nas de lloro. Cariaguileño Oris
aquilini homo. Qui n le visage long et
le nez aquilin. Si dice a chi ha viso
lungo e naso aquilino.
CARA DE JUÈU. expr. que denota lo llétj y
horrible semblant de una persòna. Ca-
ra de hereje. Os nocturnum. Visage
d'excommunie, Faccia da scomunicato.
CARA DE MERDA DE oca. exp. vulg. Lo qui
està mòlt descolorid ó grog. Cara de
gualda. Pallidus, pallenti ore homo.
Visage pâle, défait. Viso smorta, viso
interriato. :
CARA DE mor. La que per sas fesomías séw-
pre criatureja. €ara amuchachada
Puerilis aspectus. Visage enfantin. Vi-
'&0 di ragazzo.
CARA DE Pascuas. L'apacible , festiva, ria-
lléra. Cara de pascua ó-de risa. Hila-
ris et festiva facies. Figure agréable.
Viso allegro.
CARA DE Pocs AMIGS. Se diu del qui té lo
aspécte desagradable. Cara pocos
. amigos ó de vinagre. Torvus , horridus
vultus. Homme de mauvaise mine. Viso
arcigno. .
CARA DE VAQUETA. Se diu del que no té
vergònya, y no fa cas de que li digan
injutias, 6 lo atrapeu en menfida 6 en
alguna mala. acció. Cara de vaqueta.
Impudens , inverecundus. Effronte,
éhonte. Fronte incallita.
CARA DE VINAGRE. CARA DE POCS AMIGS.
CARA ESTRAFÈTA. La que té fesomías estra-
nyas y defectuòsas. Cara ó figura difi-
cultosa. Deformis vultus. Visage dfi-
gure. Viso deforme.
CARA sìvs vencònta. Descarad, desvergo»
nvid. Cariraido. Effrons, impudens.
E ffronté, éhonte. Faccia invetriata.
A CARA DE AIGUA, À LA CARA DE L'AIGUA. mod.
adv. A la superficie ó prop de la super-
ficie de l'aigua. 4 flor, ó d la flor del
agua. Ad aque superficiem. 4 fleur
d'eau. A fior d'acqua.
À cara DESCUBERTA. mod. adv. Descubere
CAR -
tamènt, 4 vista de tots. Á cara descu-
bierta. Palàm, in couspectu omnium.
Quvertement. Facciatamente, a viso
aperto.
AYAR AB LA CARA DESCUBERTA. fr. ab que se
dòna 4 enténdrer que qui obra hè y se-
gons rahó, pod anar per tot sèns recel
| ni por de que algú lo reprenga ó vitu-
| pére. dndar con la cara descubierta.
| Securé , aperté , sinc melu se mauifesta-
‘re. Aller téte levée. Andar colla -fronte
| scoperta.
| CÍCREKLI LA CARA DE VERGOXYA. fr. met. y
fam. Patir algú mòlt rubor per haber
caigud en alguna falta. Caérsele d uno
la caca de vergiienza. Verecundiá suf-
fundi. Rougir jusqu' au blanc des yeux.
Fare il viso rosso.
CLAVAR PER LA CARA Ó PER LOS BIGOTIS. fr.
met. Reconvenir á algú vituperandli al-
- gana cosa. Dar en cara, 6 en rostro.
Exprobrare. Reprocher. Rinfacciare,
gettar al viso. .
CLAVAR PER La CARA. fr. Dir á algú sos de-
fectes, y també fèrli memoria de algun
benefici que ha rebud. Echar d la cara
0 #n la cara. Coram exprobrare. Re-
pxher, remettre devant les yeux.
linbeciare.
Grue AB LA CARA, fr. Manifestar algú
tera lo que li està passand 6 lo que
Vi en son interior. Traerlo escrito en
la frente , conocersele en la cara. In
rula apparere , manilestari. Parler sa
fgsre. verlo scritto in fronte.
* i4. mod. ad v. Eufront; y axí se diu:
o sol vé pe cara. De cara. Ore adverso,
e rezione , à fronte. De front. A fronte.
SEE La cara A REVESSOS. fr. fam. Bofe-
trit mòlt fort ab gran dany de la cara.
Deshacer los hocicos, las narices, la
wa, etc. Acerbè percutere. Souffleter.
Shaffeggiare.
Rails CARA. fr. met. Parlar davant de
?? alguna cosa contra de èll. Decirselo
er su cara. In conspectu loqui. Dire en
face. Dire in faccia.
240 LA cara. fr. met. Mostrarse en la
cara las senyals de alguna cosa. Salir d
licara. Ore ostendi. Rougir de quel-
cue chose. Dirlo il viso.
UM DE cisma. Lo qui está mòlt bermell
per acaloramént 6 agitació. Encendido
de cara. Rubens, flammeus. Enflamme,
traté, irrite. Rosso.
Ms DE cara. Lo qui naturalmènt está
CAR 591
mòlt rotj. Encendido de color. Flani-
meus vultu. Celui qui a le teint vermeil,
Chi ha il color rosso.
ESCUPIR A LA CARA À ALGÚ. fr. Burlarse de
algú cara á cara fèndue mòlt despreci.
Escupir en la cara d alguno. Os alicui
sublinere. Cracher au nez d quelqu'un.
Sputar in faccia.
ESTRELLAR Á LA CARA. fr. met. y fam. Dirli
á algú A la cara alguna cosa que li sia
molt sensible. Dar entre ceja y ceja.
Palám, apertè, in ore ohjurgare. Dire
: au nez, en face. Dire in faccia, dire
schietto.
FER ALTRA CARA. fr. met. Variar las circuns-
tancias de algun assumpto. Mudar de
semblante ó de color. Aliter se habere.
Changer de face. Cangiar aspetto,
JÈR BONA CARA, MALA CARA, ALTRA CARA,
MILLOR CARA. fr. met. Estar algun nego-
ci en estad que fa esperar bon ó mal
resultat, altre resultat 6 millòr resultat.
Hacer ó presentar buen ó mal semblan-
te, otro semblante, ó mejor semblante.
Meliori, vel pejori, vel alio modo se ha.
bere. Avoir un bon ou mawais aspect.
Aver buon o cattivo aspetto, aver
buon' aria.
FÈR BONA 6 MALA cara. fr. Estar de bon ó
mal humòr. Estar de buen ó mal ges-
to. Hilarem vel tristem se vultu prode-
re. Avoir l'air content ou chagrin , étre
de bonne ou de mawaise humeur. Far.
buona o mala cera.
FÈn cana. fr. Oposarse, resistir; y axí se
diu: rkn cara als enemigs, als pérills,
etc. Hacer cara ó rostro. Obsistere, re-
sistere. Faire face, résister , s'opposer.
Mostrare il viso. |
FER CARA. fr. que se diu del edifici que es.
ta enfrònt de altre, v. gr.: la aduana
FA CARA palaci. Hacer fachada. È re-
gione esse. Faire face. Essere a fronte,
essere in faccia.
FÈR cara À DÒs. fr. met. y fam. Compláu-
rer algú per sa propia utilitat á dós per-
onn entradas Plonaud la rahó P la
una y á l'altra. Comer d dos carrillos.
Dextrá leváque assentari. Menager la
chère et le chou. Salvar la capra e i ca-
voli.
FÈR DÒS CARAS. fr. met. y fam. Proceir ab
solaparía. Hacer d dos caras. Simulaté
vel subdolé agere. Proceder avec fein-
te. Operar con doppiezza..
FÈR MALA CARA Á ALGUNA cosa. fr. Donar
LI
\
592 7 #7 CAR
mostras de fio agradarli. Hacer gestos d.
alguna cosa. Despicere. Faire la mine
à quelque chose. Far mala cera, far il
muso.
PER MALA CARA Ó CARA DE ENFADAD. fr. Pre-
sentar en lo semblant senyals de enfado.
Paner mal gesto. Vultum contrahere.
Avoir ou prendre yn air refrogné. Far
il viso arciguo, fare il viso dell armi.
FÈR PETAR PER LA CARA. fr. met. y fam. €LA- |
VAR PER LA CARA.
FRESC DE CARA. Lo qui tè la cara lluènta 6
llisa per sana completió. Carilucio. Ni-
tida facie. Qui a le teint frais. Viso
fresco.
GIRAR La CARA. fr. ab que se explica lo ca-
rinyo 6 atenció cuand se inclina cap á
una persóna pera mirarla, y al.contrari
despreci 6 desvío: cuand se aparta la vis-
ta del subgécte. Volver el rostro. Ocu-
los in aliquem convertere vel ab aliquo
avertere. Regarder avec complaisance.
Tourner la téte pour ne pas voir quel-
qu'un. Dare il viso, voltare il viso.
GROS DE CARA. adj. Lo qui tè la cara gros- -
sa. Carigordo. Pleni, inflati oris homo.
Joufflu. Paffuto , carnaccioso.
LA CARA LI DIV. fr. fam. Ab que se exprés-
sa la conformitat que sol haber entre las
inclinacióus ó' costums de una persóna
y són semblant. La cara se lo dice, 6°
en la cara se le: conoce. Imago animi
vultus est. Sa figure parle. Averlo nel
viso. .
LA CARA LI FA PROCÈS. fr. fam. LA CARA tt
DIU.
LLARG DE CARA. CARALLARG,
MIRAR AB CARA DE EXFADaD. fr. Mostrar ab
la vista y mojlo ‘de dirigirla lo enfado
que se tè. Mirar de lado ó de medio la-
* . do. Transversis oculis intueri. Regar=
der de cóte,'avec dedain. Guardar
bicco. >
MIRAR AB CARA DE MALICIA. fr. Mostrar ab .
la vista y modo de dirigirla la malicia
que se tè á algú. Mirar con ceño ó so-
brecejo. Torvis oculis quempiam intue-
ri. Morguer. Bravare, rabbuffare.
MUDAR Ó MUDARSE -DE CARA. fr. Desfigurar.
se, descompóndrerse las fesomías per
malaltia 6 accident repentí. Desenca-
jarsèNa cara ó el rostro. Faciem im-
mutari, deformari. Étré defi gure! Svi-
sare, sfigurare.
NEGRE DE CARA. Se diu del qui tè la cara
mòlt morena. Caninegro. Ore fuscus,
e
- CAR
subniger.*Brun, basane, Bruno, foro,
xo GIRAR CARA. fr. met. Prosseguir ab cons.
tancia lo comensad. No volver la cara
atras. Ab incepto non desistere, propo-
situm «constanter tenere. Ne point de
mordre , ne point se desister. Non la-
sciar la strada, non desistere, non ces-
sare. , |
NO MIRAR LA CARA Á ALGÚ. fr. Estar enfadad ©
6 renyid ab algú. No mirar d la cara
d alguno. Aspectum alterius ^ vitare, -
sustinere non posse. Etre enragé contre
quelqu'un. Non guardar uno. |
NO TENIR CARA PER FÈR Ó DIR ALGUNA COS
fr. Estar impedid de fèr ó dir per vér-
gónya , pòr 6 recel. No tener cara pars
hacer 6 decir alguna cosa. P idore ant
metu prohiberi, terreri à re facienda '
vel dicenda. N'avoir pas le courage de
dire ou de faire une chose. Non ardir
di fare o di dire.
PER LA SEVA BONA CARA. mod. adv. que jur
taudse ab los verbs que significan pre
téndrer , conseguir ,.fèr 6 donar vo dit
sèns mérits ni medis. Por su bella ur;
por sus ojos bellidos. Gratuitò, esta
vel preter meritum. Pour ses bea
_ yeux. Per-il suo, bel visetto.
PLE DE cara. Se diu del que tè las galls
molsudas. Carilleno. Ore crassus. Qui
la figure pleine. Tondo di viso.
RENTAR LA CARA Á ALGU. fr. met. y fam
Adalarlo, llisonjearlo. Zavar d uno ^
cascos 6 la cara. Blandiri. Flatter. k
carezzare , adulare.
RENTAR LA CAÑA Á ALGUNA cosa. fr. met. Di
parli nou llustre, compóndrerli lo e
terior, pulirla de part de fora. Lai
la cara d alguna cosa. Nitidum redot
re. Raccomoder .à neuf. Racconcian
rinnovare, mutar l’ aspetto. N
RODÓ DE cina. Lo qui tè la cara redóm
Cariredondo, Facie rotundus, otbico:
latas. Qui a le visage rond. Chi ha!
viso tondo. |
ROTJ DE CARA. ENCES DE CARA.
SALTAB À La cara. fr. Ser una cosa cet!
clara y evidènt. Saltar d la cara. e
re. Eire &ident , clair , manifeste. È
sere chiaro, manifesto , ese.
TRÁURER La CARA. Ír. met. Presentarse ©
4 interessad en algun. assumpto- Sw
la cara. In se quidquam suscipere.
présenter. Apparire , comparire.
TRÁURER LA CARA PER ALGÚ. fr. met. Erit
favòr, defensa 6 abono de algú. Si
CAR
la cara por alguno. Alicujus partes sue
cipere , tueri. Defendre hautement
gitelqu'un , prendre sa defense. Uscir
alla difesa d’ uno. -
TNPLIR LA CARA DE DETS. fr. fam. Donar bo-
fetadas à algú. Llenar d uno la cara de”
dedos. Alapis aliquem cedere. Souffle-
ter quelqu'un , donner une giroflee ‘à
cing feuilles, Dar guanciate sede.
VSURERSE LAS CABAS. fr. fam. ab que se de-
nota las ganas de avistarse ab algú pera
mostrarli vivamènt de paraula ó de fet
lo séu ressentimènt 6 lo stu parer. Zer-
se las caras. Aliquem .coram arguere.
Se voir avec quelqu'un , vider une que-
relle les armes d la main. Vedersi, far-
, nme ragione colla spada.
ffl CARA VEU CARA HONRA. ref. que denota
que en presencia de la persóna no se diu
per respecte lo que se diu de darréra
sens cap reparo; 6 que ab dificultat se
nèga lo que se demana á la cara. Cara
d cara 6 barba d barba vergüenza se
cata. Presentiam reverentia comitatur,
On s'abouche et l'on se respecte. Cre-
sere agli occhi. — |
CARABASSA. s. f. Lo fruit del carabas-
str. Calabaza. Cucurbita. Citrouille.
lncca.
cassa CONFITADA. La confitura seca de
antassa. Calahazate. Cucurbitæ frus-
tasscecharo condita et siccata. Citrouille
confite. Zucca confettata. -
CA3IFAA DE CABELLS DE ÁNGEL. Especie de
sadria que tè la escorxa llisa ab clapas
banquinosas y groguencas, y las lla-
vors comunamèut negras. La séva mol-
a es sucòsa, blanca, y tan fibrosa que
després de cuita se sembla 4 una cabe-
lira embullada, de la cual sèa fa la
emúitura anomenada cabells de ángel.
Cidracayote. Cucurbita éitrulus. Espè-
ce,de calebasse d'Amerique. Lucca
d America.
CAPABASSA IDE IVERN. La que se cria en ivern.
Calubazona. Cucurbita hiemalis. .Ci-
trouille d’hiver. Zucca d? inverno.
GriBassa VINÈRA 6 DE vi. La que forma
dos bolas de las cuals es la majòr la de
, à part de la flor. Un cop seea'servez
. pera portar vi y altres licors. Calabaza '
‘ vinatera , calabacino. Cucarbita viua-
ria. Calebasse, gourde. Zucca lunga.
posar caraBas3a. fr. met.
‘als que las demanan per esposas, També
TOM. 1, .
fam. Reprobar
i 4 algú en e£ámens, 6 dejectar las donas |
^
*
NADAR SENSE CARABASSAS. fr. met: y fam. ab , *
E CAR .: 393
se diu portársen 6 rébrer canapassa, re-
ferindse al feprobad 6 dejectad. Dar
calabazas; llevar calabazas. Reproba-
re, regellere, repulsam pati. Reprou-
ver, renvayer, congedier, dedaigner.
Etre. raprouve, renvoyé, etc. Ripro-
vare.
que se denota que algú té prou indus-
tria pera manejarse tot sol sèns ajuda
de altre. Nadar sin calabazas ,.ó no
necesitar de calabazas para nadar. Tn-
dustrium esse, alieno auxilio non iudi-
gere. Voler de. ses propres ailes. Volar
a se. |
CARABASSAT. 8. m. ant. CARABAÉSA CON- |
FITADA.
CARABASSEJAR. v. a, fam. RONDALLEJAR.
CARABASSER. s. m. Planta anyal rastrè-
ra, que se extén 4 la distancia de dòtse
á catórse pams. Las camas las tè cuber-
tas de us pel aspre. Fa las lors grogas,
y lo fruit gros, rodó, ovalad ó Tlarga-
rud. Calabacera , calabaza. Cucurbita.
Courge , citróuille. Zucca.
ENFILARSE COM UN CARABASSÈR. fr. fam. Cré-
xer mòlt alguna cosa en poc témps. Cre-
cer d palmos. Ultra modum brevi teme
pore cxcrescere. Cro'tre à vue d'all.
PUJÁRSEN AL CARABASSÈR. fr. met. y fama
PUJÁRSEN AL CAMPANAR. 004
CARABASSERA. s. f. canaBAsekn.
—
-| CARABASSETA. s. f. dim. de canapassa.
Calabacica, calabacilla, calabacita. Cu»
curbitula. Petite citrouille. Zucchetta.
P
CARABASSÓ. s. m. Carabasseta pétita y
cilíndrica, que tè la péll verda y la cara |
blanca. Calabacin. Cucurbitula. Petite .
citrouille tendre. Zucchettina. .
CARACTER. s. m. La cualitat distinctiva
per la cual se distingexen los homes y
as cosas entre sí. Carácter. Character.
Caractère. Carattere. -
CARÀCTER. La índole ó geni de cada hn.
Cardetér. Indoles. Caractère , esprit. Ca-
rattere. | A
. CARÁCTER. Fermesa, constancia, infle&ibi-
litat. Cardcter, teson. Constantia , rie
gor. Caractére. Carattere, fermezza.
CARÁCTER. Lo senval que imprimexen en
P ánima los sagramènts del batisme,
confirmació y òrde sagrad. Cardcter.
Sacramenti character. Caractére sacra
mental. Carattere. |
CARÁCTER. La hòura é importancia que do»
man los empleos y diguitats. Cardciers
50°
9
594 CAR
. Dignitas, honor. Caractère, dignité’,
rang. Carattere, dignità.
CARÀCTER, La forma 6 figura de la lletra,
y també la matéxa lletra. Carácter. Lit-
tere character, forma, figura. Carac-
tère. Carattere. |
CARACTERISAD, DA. adj. Se dia de la
persóna mòlt distingida per sa calitat ó
empleo. Curacterizalo. Maguis houori-
bus insignitus , decoratus. Distingue par
son caractére. Distinto, conosciuto nel
suo carattere.
CARACTERISAR: v. a. Distingir á algu-
na persona ó cosa ab las calitats que ti
són més propias. Caracterizar. Insigni-
re, distinguere. Caracteriser. Caratte-
rizzare.
ciRACTERISAR, Autorisar 4 alguna persòna
ab algun empleo, dignitat ú honor. Ca-
racterizar. Decorare , ornare, insiguire.
Constituer en dighité. Diguitoso.
CARACTERÍSTIC, CA. adj. Lo que toca
6 pertany al carácter. Característico.
Quod rei characterem exprimit. Carac-
teristique, Caratteristico.
CARACTERÍSTICAMENT. adv. mod. As-
. senyaladamènt. Caracteristiçamente. Ex-
pressé , manifesté. Caractéristiquement.
Con carattere.
CARAD, DA. adj. que ab los adverbis be
ó mal se aplica al que té boua ó mala
cara. Bien 6 mal carado, encarado,
agestado. Pulehra aut fœda facie cons-
picuus. Qui a un visage beau ou laid.
Chi ha viso, o faccia.
CARAFRESC, CA. adj. FRESC DE CARA.
CARAGIRAD. s. m. FASÒLET.
CARAGOL. s. m. Animal de closca de la
grandaria de una nou, que se cria en
llocs humils y en algunas plantas, dins
de una conxa orbicular y Oberta en són
principi eu forma de mitjalluua , ab una
marca 6 senyal per damunt que acaba
en espiral. Té en lo cap cuatre banye-
tas membranò:as, las dos més llargas
que las altras. Caracol. Cochlea. Lima-
con. Lumaca , lumacone.
caraGoL. La closca de alguns animalets de
mar. Caracol. Concha, limax. Coquille.
Cochiglia , conchiglia. |
GARAGOL. Escala sèns replans, en poc lloc
y en forma espiral. Caracol. Scala in
spire formam ducta. Caracol. Scala a
chiocciola.
CARAGOL. Cilindro a!) oscas espirals tôt vol-
taut, per medi de las cuals que s' enca-
CAR
. xan en las alternadas de la femélla , pu-
ja y baxa per dins de ella. Husillo. Cv-
'lindrus spiris excavatis dispositus, Vis
de pressoir. Vite.
CARAGOL. Lo dobleg tort que fa al arron-'
. sarse la seda, fil, etc., per ser massa
retort. Retortijon. Contorsto. Retorde-
ment. Torcimento, torcitura. —
caRaGoL.NLo bucle 6 auèlla que natural-
mènt sol fév lo cabell. També se diu dels
artificials. Sortija , rizo. Annulus , cin-
ciunus. Frisure des cheveux, boucle
de cheveux. Riccio, anello.
. CARAGOL. Especie de clau ab oscas espirals,
que servex pera armar alguna máqui-
na 6 unir las pèssas de èlla, enroscand-
lo en la femélla ó en los forads fèts à
posta. Tornillo, Ligueus aut ferreus cv-
indrus in spiras tornatus. Cloy d vis.
Chiodo con vite.
CARAGOLS DE FUSTER. pl. EXCENALLS.
CARAGOLA. s. f. Caragol de closca blan-
ca. Caracola. Parvus limax. Petit lima-
con blanc. Lumaca bianca.
CARAGOLAD, DA. p. p. de canacotar
y caraGoLanse, Arrollado , rollado ; en-
roscado; ensortijado ; encarrujado.
CARAGOLAMENT. s. m. L' acció: y efèc-
te de caragolar alguna cosa. Enrosca-
dura. Spira, involutio. Entortillement.
A vvolgimento , torcitura.
. CARAGOLAR. v. a. Fér rodar la hora de
una cosa sòbre élla matèxa, de mantra
que la cosa quede en fórma de canó ah
varias voltas la una dins de l' altra. 4r-
rollar , rollar. Convolvere. Rouler, en-
rouler. Avvoltare. |
GARAGOLAR. Tórcer, fèr rodar en direcció
contraria los dós caps de una cosa fle-
£ible, de manèra que la cosa quede en
fórma de rosca. Enroscar. Sinuare, in
orbem convolvere. Entortiller, recoqui-
ller. Aggrovigliare, raggricchiare.
caracorar. Parland dels cabells, fil, seda,
etc. , es fèrli caragols. Ensortijar. Tor-
quere filum, stamen , etc., comam cris
pare, in cincionos flectere. Former un
anneau, friser, boucler lás cheveux.
Ricciare.
CARAGOLARSE. Y. r. Parland dels cabells es
posarse en fórma de caragols ó cres-
parse élls matéxos. Ensortijarse. Cris-
pari. Se créper. Increspare, arricciare.
CARAGOLARSE. Parland de seda, fil, etc., es
* arronsarse fènd doblegs torts per estar
massa retort. Encarrujarse. luplicari.
CAR
Se retrousser. -Rimboccare, arricciare.
csnscoranse. Parland de las fullas de va-
rias plantas ó arbres, doblegarse natural-
mént en forma de caragol, arriband al-
gunas fins 4 formar candnets. Sol ser
per influto de algun aire 6 de algun
insecte. Encarrujarse. Implicari. Se
rouler, se recoquiller. Avvoltarai , avvi-
| ticchiarsì.
| CARAGOLET. s. m. dim. de canacot.
i Caracolillo, caracolito , cáracolejo. Co-
chleola. Petit dimaçon. Lumachetta.
CARAGOLL. s. m. dim. de CaRAGOL, ca-
| MAGOLET.
| cuscoti. Planta, especie de monjetèra,
que fa una flor blanca 1 blava, de un
olor aromátic suau, y de figura de un
caragolet. Caracolillo. Phaseolus cara-
calla. Caracole. Fagiuolo d' Iudia.
ans. La flor de da planta del matèx
nom. Caracolillo. Phaseolus caracalla.
Caracole. Il fiore del fagiuolo d' India.
CARAGOLILLO. s. m. canacoti, en lo
$200 y tercer significat.
CARALLARG, GA. adj. fam. Lo qui té
la cara llarga. Carilargo. Oblonga facie
homo. Qui a la figure allongee. Chi ha
l vito lungo.
(MAMBA! interj. ab que s' expréssa la
tàrinvesa Ó sorpresa que causa una
Os. Caramba ! Hui! Malepeste. Can-
cher, cospettone.
CRUBOLA. s. f. En lo jog de billar es lo
cop que se. fa tirand una bola de ma-
era que toque á las altras dós, y se diu
Cuumora limpia; peró si la bola ime
pla per la primera toca 4 la tercé-
Res caëamBOLA sucia. Carambola. Duo-
na globulòram collisio ex alterius ja-
allione. Carambolage. Carambola.
CIRAMELA. s. f. ant. CARAMÈLLA.
CIRAMELAR. vw. n. ant. Tocar la cara-
méla. Tocar el caramillo. Fistulare,
Glimo vel avená canere. Jouer du cha-
lumeau. Suonar la fistola. f
CIRAMELL. s. m. Lo tros de glas llarg
v prim á manéra de bastó, que forma
l'aigua que degóta de algun punt, y
* va geland al matéx tèmps, com sol
Rcceir en las canals. Canelon, cerrion,:
tdlamoeo , eardmbano. Stiria. Glaçon.
Draccinolo.
hr, Lo bocí de seu 6 cera que en
lis atras, candelas, ciris, etc., se va
formand 4 manéra de mòc cuand la
substancia fósa raja 6 degòta per nn
CAR 595
cantó, y se va prenènd ó solidand en
fora del ciri, atxa, etc. Moco. Cande-
le vel cerei recrementum. Suif ou cire
qui coule d'une chandelle et qui s'y.
attache. Lagrimetta.
GAaRAMÈLL. Lo bocí de ble mòlt cremad que
sol formar com uu bolet al cap de munt
en los llums, especialmènt e» tèmps hu-
' mid. Moco. Lucerne fungus. Champia
gnon. Fungo.
CARAMELLA. s. f. Especie de fluviol
prim que té un so mòlt agud. Carami-
llo, flautillo. Calamus, avena, stipula,
Chalumeau , pipeau. Zampogna.
-CARAMENT. adv. mod. cosrosawkxT.
CARAMIDA. s. f. imax. |
CARAMORENO,, NA. adj. Lo qui es molt
moreno de cara. Cafinegro. Ore suh-
niger, fuscus. Brun, basané. Bruno,
fosco. |
CARAMUXA. s. f. La canya del cánam
després de trossejada y separada de la
fibra. Agramiza, arista, canamiza.
Calamus cannabinus. Chénevotte. Lisca.
CARANTONIAS. s. £. pl. Las caricias y
féstas que se fan á algú pera conseguir-
ne algona cosa. Carantonas. Blanditiæ,
\illecebre. Minauderies. Lezio, smau-
. cera. . |
CARAPLE, NA. adj. PLE DE CARA.
CARARRODÓ, NA. adj. Ropó DE cara.
CARARRUGAD, DA. adj. Lo qui tè la ca-
ra frunsida. Carifruncido. Oris corru-
ati homo. Qui a le visage ride. Chi ha
il viso pieno di rughe. -
CARASSA. s. f. aum. de cara. Caraza.
Obesa facies. Grosse figure. Visaggio.
CARASSA. La cara grossa fèta de pedra 6
fusta que hi ha en alguns edificis, y més
comunamént sóta de las orgas. Masca-
ron. Humani vultus enormis imago.
Mascaron. Mascherone.
carassa. La careta de disfressarse que figu-
ra unas fesomías grossas y ridículas,
Mascaron , carantamaula , carantona,
Deformis larva vel persona. Masque
hideur. Maschera brutta.
canassa. ant. CABETA,,en lo segbn siguifi-
cat.
. FÈR CARASSAS, fr. FÈR CAROTAS.
CARASSAT, DA. adj. ant. Lo qui porta
careta. Enmascarado. Larvatus , perso-
natus. Masque. Mascherato. '
CARÁTULA. s. f. ant. caneta, en lo se-
gión significa,
CABAVANA. s. f. Multitut de gènt que
596 CAR :
en Assia wÁfrica se reunex par fer al-
gan viatge ab seguretat. Es frecnént ea
oriónt per anar 4 visitar lo sepulcre de
Mahoma, ó á negociar á las firas. Ca-
ravana. Peregrè euntium caterva, age"
men. Caravane. Carovana.
CARBASSA. s. f. GARABASSA.
CARBASSAR. s. m. Tros de terra plautad
de carabassèras. Calabazar. Locus cu-
curbitis satus, cousitus. Lieu plante” de
citrouilles ou de calebasses. Zuccajo.
CARBASSÈR. S. m. CARABASSER. .
CARBASSERA. s. f. canaBAsska.
CARBASSÓ. S. 1. CARABASSÓ.
CARBO. s. m. Trossos de llénya que des-
prés de haberlos penetrad lo fog se apa-
gan ab terra, y quédau disposads pera
tornarse á encéndrer. Carbon. Carbo.
Charbon. Carbone. 2
cansó. Cualsevòl brasa desprès de apaga-
da. Carbon. Pruna extincta. Charbon.
Carbone. | x
CARBÓ DE BRAXQUETA. Lo qui se fa dels
tróncs 6 ramas primas de l’alsina, ròu-
re y altres arbres. Carbòn de canutillo.
- Carbo selectus. Charbon des troncons.
Carbone di fette.
CARBÓ DE PÈDRA. Substaucia mineral, espe-
cie de betum y terra, de colòr fòsc y
casi negre. Servex pera fér fog
nya: Carbon de piedra. Carbo fossilis.
Charbon fossile , charbon de terre. Car-
boue fossile.
CARBÓ DE RABASSA 6 RABASSÓ. Lo qui se fa :
de las arrels arrancadas. Carbon de ar-
ranque. Carbo é radicibus arborum.
Charbon de racines d'arbre. Carbone
di radici d' albero.
CARBONADA. s. f. vulg. Lo primér ex-
cremént de las criaturas acabadas de
náxer. Alhorre, pez, meconio. Meco-
nium. Meconium. Meconio.
CARBONCLE. s. m. ant. CARBUNCLE.
CARBONER. s. m. Lo qui fa ó ven car-
hó. Carbonero. Carbonarius. Charbon-
nier. Carbonajo. |
CARBONERA. s, f. La mullèr del carbo-
ner. La' muger del carbonero. Carbo-
naril uxor. Charbonnicre , la femme du
charbonnier. Moglie del carbonajo.
cansoxèaa. Lo forn 6 lloc en que se fa lo
Carbó. Carbonera. Carbonaria. Charbon-
nicre. Carbonaja. )
cansoxkRa. Lo lloc destinad pera guardar
lo carbó en las casas. Carbonera. Car-
crè- .
ma més témps que lo carbó fét de lle- -
^
CAR
borisria cella. Charbonniére. Carbonaja,
CARBONET. s. m. din. de canso. Car-
boncillo. Carbunculus. Charbon menu.
Carboncino. , I
CARBÓNIC, CA. adj. Quim. Lo que está
- formad per la combinació del carbono
ab lo ofigeno. Carbónico. fran. Carbo-
nique. Carbonico.
CARBONISAR. v. a. Quim. Combinar ab
lo carbono. Carbonizar. frau. Carboni
ser. Ridurre in carbone.
CARBONISSA. s. f. TARREGADA.
- CARBONO. 5s. m. Quim. Carbó pur sens
mescla de altras materias. Carbono. fran.
Carbone. Carbonio.
CARBUNCLE. 5. m. Pédra preciósa mòlt
dura, lluénta y no molt pesaut, de co-
dòr per lo comú bermell de rosa ó de
carini. Se troba en Assia y en América,
.'y se usa per adórnos. Es de las pédras
més estimadas. Rubi, carbúncula, car-
bunclo , carbunco. Carbunculus. Carbon-
. cle, escarboncle. Carbocchio, carbun-
colo.
— GaRBUNCLE. Tumor puusagud ab inflama-
ció y dolòr, principalmént cuand fa mz
teria. Carbunclo , carbunco. Carbuncu-
lus. Carboncle , charbon, anthrax. Car
bouchio. |
CARC. s. m. ant. cÁnkEG.
carc. p. p. ant. de caRREGAR. Cargado.
CARCANADA. s. f. Lo conjuut de ossos
6 calavéra que quéda dels aucèlls des
‘ près de haberlos trèt los cuartos. Capa-
razon. Avis ossea compages. Squelette
d'oiseau. Carcame, arcame.
APLICARHI LA CARCANADA. fr. met. POSAREÍ
LO COLL.
SUAR La CARCANADA. fr. met. vulg. sU48 14
CANSALADA.
CARCAX. s. m. ant. BUIBAC.
CARCELÈR. s. m. ant. ESCARCELIÈR
CARCELLARÍA. s. f. ant. L' ofici d' es-
carcellèr. 4/caidia. Carcerarii officium.
Emploi de 'geólier. Carico di carce
riere.
CARCELLER. s. m. ant. ESCaRCELLÈB.
CARCER, s. f. ant. Passó.
‘CARD. s. m. Planta anyal que té las fu-
llas grossas y plenas de punxas com. as
de la escarxoféra, y las pencas se mel”
* jan cruas 6 cuitas Tespets « que han fs-
tad colgadas 4 fi de que sian mès teg*
dras. Cardo. Carduus, Chardon, ca"
' doir. Cardo. - - |
CARD s0xD. Planta anyal que se cria en lo;
Aa
CAR. e
sembrads y gurèts. Té las fullas cres-
padas y plenas de punxas de la bora,
y una pélita penca de colòr musc que
se menja cuita cuand es tendre abans
de gnllar la planta. Cardillo , cardito,
cardico. Scolymus hispanus. Espèce de
chardon bon d manger. Cardo salva-
lico. |
CARDA. s. f. Instrumént compost de una
fasta plana, en la cual se hi assegura un
tros de vaqueta plena de punxas de fil
de ferro. Servex pera preparar ó esto-
var la llana desprès de reutada y nete-
Jada 4 fi de que puga filarse ab pertec-
ció y facilitat. Ne hi ha de mòltas mi-
das. Carda, peigne. Pecten. Carde. Car-
do, scardasso.
caños. La de ferro pera cardbr la llana.
Curdencha. Ferreus pecten ad lanam
carmibavdam. Carde. Cardo.
. ans. Lo instrumènt ab que se dòna 4 la
laua la tercéra cardada. Carda de ro-
dila. Pecten quo tertió lana carmina-
tur. Peigne du cardeur. Pettine de"
cardatori. -
ans. met. y fam. Reprehensió. Carda,
idmomtio, reprehensio. Vesperie, re-
primande. Rimprovero. .
Dia USA CARDA, fr, Repéndrer fortamènt
idgi. Dar una carda. Vehementer ob-
\wpre. Vesperiser, rebouiser. Rim-
pesare, sgridare. —. t
CILDADA. s. f. L' acció de cardar. Car-
dura. Carminatio. L'action de car-
der. Cardatora.. - 5 c.
CIRDADÓR, RA. s. m. y f. Lo qui car-
da la llana. Cardador. Carmivátor, car-
vinarius. Cardeur. Cardatore.
(ARDAIRE. s. m. caRDèa.
(IRDAMENT. s.m. ant. CARDADA.
CIRDAMOMO. s. m. Especie de giogè-
bre ab lo fruit mès petit, triangular y
estiraganyòs, y las llavórs cautelludas,
aromáticas y de gust un xic picant.
Cardamomo , grana del paraíso. Car-
amomum. Cardamome. Cardamomo.
CARDAR. v. a. Preparar per medi.de la
carda la llana á fi de poderla filar. Car-
dar. Carminare, pectere, carere. Car-
der. Cardare. — |
par. Parland de panyos y altras robas
es trúureri saaumént lo pel ab lo cardot.
Cardar. Pannum carmine pectere. Car-
der, chapdonner. Cardare.
CARDENAL. s. m. Persóna ecclesiástica :
coustituida en eminènt diguitat, y mèm- |
CAR 597
bre del sagrad col-legi 6 consell del
summo pontífice pera los graves. nego-
cis de la Iglésia. Setanta componen lo
col-legi, y votan en la elecció de papa.
Cardenal. Ecclesie cardinalis. Cardi-
nal. Cardinale. '
CARDENAL. ant. VERDANC.
CARDENAL. Áucéll un xic més gros que lo
tòrt, de colòr de sang, ab una faxa ne-
gra tôt voltant del béc que s extèn fins
al coll. Uns tènen mónyo y altres no, y
són més ó ménos clapads de negre. Car-
denal. Loxia cardinalis. Cardinal. No-.
me d' un passero di America.
CARDENALAT. s. m. La dignitat de car-
denal. Cardeualato. Cardiñalitia digni-
tas. Cardinalat, Cardinalismo.
CARDENALICI, CIA. adj. Lo que per-
tany al ,cardenat. Cardenalicio. Cardi-
nalitius. Qui appartient au cardinal.
Cardinalesco.
CARDER. s. m. Lo qui fabrica cardas.
Cardero. Pectinum òpifex vel artifex.
Cárdier. Colui che fa e vende gli scar-
dassi.
CARDEROLA. s. f. ant. Aucèll. capar-
NÈRA. |
CARDÍAC, CA. adj. que se aplica 4 cer-
tas malaltías del cor y als remeys que
las curan. Cardíaco, cordíaco. Cardia-
cus. Cardiaque. Cordiale.,
CARDIACA. s. f. Plauta anyal de dós
peus de alt, ab las fullas en figura de
ferro de llansa , divididas en tres glóbu-
los. Las flors naxen en roda tót voltant
del brót y són de colór blanc purpú-
reo. Cardiaca, Leonurus cardiaca. Es-
ece d 'ortie. Cardiaca. ^. -
CARDIALGIA. s. f. Dolór viu en la bóca
del cor. Cardialgia. Cardidcps morbus.
Cardialgie. Anticuore, cardiaco, car-
dialgia.
CARDINA. s. f. territ. CADARRÈRA.
CARDINAL. adj. Principal, fundamen-
. , tal; y axí se diu: virtuts canpixars, .
vènts carpivats. Cardinal. Cardinalis.
Cardinal. Cardinale,
CARDO SANTO. s. m. Planta anyal me-
dicinal, cuberta de pels aspres, "las fu-
llas ab caxalets espinosos, y los bròts
_acanalads y rojencs que rematan ab una
especie de. pinsellet. Cardo santo, car-
do bendito. Carduus benedictus. Char-
don-beni. Cardo-santo.
: CARDÓ DE PARAIRE. 8. m. apt. car='
DOT.
s
Li
—— © — - - A.
598 CAR
CARDOT. s. m. Planta de dos 4 tres peus
de alt, ab las fullas dentadas com una
serra, espinosas y que abrassan lo trónc;
lo cual al extrém fa un cap com una
pinya composta de aréstas llargas y du-
ras que acaban ab punta de ham. Los
paraires gastan pinyas de aquestas pe-
ra tráurer lo pel als panyos en la per-
xa. Cardencha, cardon. Dipsacos. Char-
don-à-bonnetier. Labbro di Venere.
GARDOT. La pinya 6 cap del bròt de la
planta del matèx nom. Carda. Carmen,
carduus fullonum vel veneris. Espéce
de petits crochets. Il bottone del labbro
- * di Venere. |
CAREJAR. v. a. Confrontar una cosa ab
altra. Carear , acarar. Comparare , con-
ferre. Comparer , confronter. Confron-
tare, comparare , riscontrare.
CAREJAR. for. Fér acarar dós persónas dis-
'cordants en sas declaracións, á fi de
que se recouvingan y se aclare la veri-
tat. Carear, acarar. Homines coram
.sistere, conferre. 4ccarer. Confrontare.
CARENA. s. f. Fusta ó biga grossa y llar-
ga que corre de pópa á proa de la em-
barcació per sóta de élla y es lo fona-
mént de tôta la fàbrica. Quilla. Carina.
Quille. Chiglia.
CABENA. La compostura ó adób que se fa
en lo buc de la nau pera que puga tor-
nar á servir. Carena. Navis reparatio,
instauratio. Carénage , caréne , radoub.
Carenaggio.
carena. En lo llaurad es lo llòm que fa la
terra éntre sólc y sòlc. Loba , caballon,
caballete , camellon , lomo. Porca, lira.
Terre élevee entre deux rases ou sillons.
Terra che resta alta tra due solchi.
CARENA. ant. CALAVERA.
DONAR CARENA, Ír. CAREYAR.
CARENAR. v. a. Reparar ó compóndrer
lo buc dela embarcació pera que puga
tornar á servir. Carenar. Carinare. Ca-
rener. Dar carena, carenare, mettere
alla banda. '
CARENCIA. s. f. Falta 6 privació de al-
guna cosa. Carencia. Indigentia, priva-
tio. Defaut ; manque, denuement, pri-
eation , carence. Mancanza, carenza.
CARESTÍA. s. f. Falta y escassesa de al-
guna cosa: per antonomasia se entén del
blat y demés graus necessaris per lo
mantenimènt. Carestia. Caritas. Disette,
rareté. Disagio, scarsezza, iuopio, ca»
restia, °
o. CAR
CARESTIOS, A. adj. ant. esrémt.
CARETA. s. f. dim. de cara. Carita, ca-
rilla. Vulticulus. Petit visage , petite fi-
gure. Visetto, visino. /
GARETA. Cara postissa, comunamént de car-
tró, que servex pera disfressarse. Mds-
cara, cdreta, cardtula, mascarilla.
Larva, persona. Masque. Maschera.
LLEVARSE LA CARETA. fr. met. Descubrir lo
ánimo ó la intenció que se portaba ama-
gada. Quitarse el embozo. Consiliam,
rem animo celatam detegere. Dire fran-
chement ce qu'on pense. Torre il velo.
TRÁURERSE LA CARETA DE LA CARA. fr. met.
Déxar lo empatx ó la vergónya pera dir
ó fer algúna cosa. Quitarse la mascari-
lla, ó la mdscara. Perfricare faciem,
frontem, os. Lever le masque. Cavarsi
la maschera.
CARETJ. s. m. L'acció y efècte de care-
jar. Careo. Comparatio, collatio. 4cca- .
riation , confrontation. Confronto , con-
frontazione.
CARETO, TA. adj. que se aplica als ca-
balls y èugas que ténen un cuadrilongo
de pel blanc estes en tóta la llargaria
del frónt y cara, y casi en tóta l' am-
plaria. Careto. Equus albicante fascia
in frónte distinctus. On le dit d'un che-
val qui a le chanfrein blanc. Cavallo che
ha il frontale bianco.
CAREXER. v. n. Tenir falta de alguna
cosa. Carecer. Carere. Manquer , avoir
faute de. Mancare, penuriare.
CAREY. s. m. Closca de tortuga de mar,
que desprès de traballada servex pera
capsas, embutids y altras cosas. Carey,
caray. Concha marina testudinea. Écaille
de tortue. Cova, guscio di testuggine.
CARGA. s. f. cinatca y cARREG, en la
sexta accepció. —
CARGAR. v. a. ant. cARREGAR.
"CARIARSE. v. r. Danyarse 6 pudrirse al-
gun os. Cariarse. Cariare. Se carier.lo- |
tarlare, putrefare.
CARIATIDE. s. f. 4rg. Estatua en figura
de dona, vestida de una roba llarga
anomenada estola, que alguns arquitec-
tes grègs introduiren en floc de colum-
na. Per extensió se diu canráTiDE cual-
sevol figura humatia que en uu cos de
arquitectura servex de columna ó pi-
lastra. Caridtide. Caryatides, cariati-
des. Caryatide. Cariatide.
CARIBE. s. m. Home cruel 8 inhumá. Alu-
dex. als indis de la provincia de Cariba-
CAR
na. Caribe. Trux, efferus homo. Carai-
be, cannibale , cruel, inhumdin. Can-
, nibale, crudele.
CARICATURA. s. f. Retrato ridícul en lo
cual se abultan y pintan llétjíssimas y
desproporcionadas las fesomías de algu-
. m persona. També se diu axí la pintu-
| raé dibux que ab emblemas 6 alusions
| enigmáticas se dirigex á ridiculisar á
| alguna persóma 6 cosa. Caricatura, Ri-
dicula pictura, qua faciei lineamenta
alicujus deformata irrisioni vel derisui
! exponuntur. Caricature. Caricatura.
CARICIA. s. f. Afaleg , expressió amoròsa,
| (aricia. Blanditia, blandimentum, Ca-
| resse, Carezza, vezzo.
CARICIAIU v. a. ant. ACARICIAR.
CARICIOS, A. ad]. p. ms. canivtòs.
GIUD, DA. adj. Estimad. Algunas vega-
das se usa com substantiu y significa
«nant, festejadór 6 festejadora, amiga
ú concubina, Querido. Amasius. Cher,
aic, Amante, drudo, amico.
CARIES. s. f. Dany 6 pudridura de al-
gu os. Caries. Caries. Curie. Carie.
GRINYO. s. m. Amòr, benevolencia,
afecte. Cariño. Amor. Affection , ten-
dene, caresse . Tenerezza, amore , af-
llo.
sun, Lo senyal 6 expressió de amor.
(13s. Amoris signum, blanditia. Ten-
dresse, affection. Tenerezza, affetto,
amore, |
Xu curo. fr. Posar amor, estimació
ò afecte 4 algú ó à alguna cosa. Cobrar
v tomar cariño, encarinarse. Amore
daci in aliquem , amore, studio affici.
Sutacher, s 'affectionner , avoir de
l'atachement. Attaccarsi , affezzionarsi.
UANYOS, A. adj. Afectuòs, amoròs.
lariñoso. Amans.. 4fectueux , tendre,
*Ipressif. Carezzevole, tenero.
MINYOSA MENT. adv. mod. Ab cari-
bv. Cariñosamente. Ámice, amanter.
Afecturusement , tendrement , chére-
ment. Carezzevolmente, teneramente,
verzosamente.
\RINYOSISSIM , MA. adj. sup. de ca-
Uyòs. Cariñosísimo. . Amantissimus.
Fs-affectueux. Tenerissimo, carezze-
volissimo. o |
RISMA. s. m. Teol. Lo dò gratuit que
D'a concedex abundantmént 4 alguna
ratura. Carisma. Charisma. Grace,
don du ciel. Carisma.
RISSIM, MA. adj. sup. de can. Cari-
CAR 599
simo. Carissimus. Zrès-cher. Carissimo.
" CARITAT. s., f. Una de las tres virtuts
teologals que consistex en amar 4 Dèu
sobre tótas las cosas y al prófim com
á nosaltres matèxos. Caridad. Charitas.
Charite. Carita. |
CARITAT. Almoina. Caridad. Eleemosina,
stips. Charité, aumóne. Carità, limo-
sina. ,
AXÓ ES FER CARITAT AL DIABLE. expr. fam.
ab que se repren la tontería del que
sèns elecció ni discerpimènt dòna hos
alló que á èll matèx li fará falta á qui
no ho ha menestèr. Dais por Dios ql
que tiene mas que vos. Potentiori auxi-
lium prestas. Ce serait donner au de-
mon. Questo é far carità al diavolo. . Pp
DEMANAR CAMITAT. fr. Implorar la compas-
sió 6 beneficencia agena, ó anar de por-
ta en porta á fi de recullir algun so-
corro. Pedir limosna , pordiosear , men-
digar. Stipem emendicare. Mendier,
gueuser , demander l'aumóne. Mendi-
- care, limosinare, accattare. ,
FER CARITAT. fr. Donar algun socorro á al-
gun necessitad, especialmènt al qui lo
demana. Hacer ó dar limosna. Eleemo-
sinàm elargiri. Faire l'aumóne , donner
pour aumóne. Limosiriare,
LA CARITAT BEN ORDENADA COMENSA PER SI
maTÈx. ref. que denota que la priméra
obligació es la conservació propia, y
que no debem olvidarnos á nosaltres ,
matéxos ' pera socórrer als demés. La
caridad bien ordenada comienza por. si
mismo. Charitas bené ordinata à se-4
metipso incipit. Charité bien ordonnee
commence par soi-méme. Vera caritas
incipit a se.
CARITATIU, VA. adj. Lo qui exercita la
caritat. També se aplica à las cosas que
dimanan de élla. Caritativo. Pius, cha-
ritate flagrans. Charitable. Caritevole,
caritatevole. . |
CARITATIVAMENT.. adv. mod. Ab ca-
X ritat. Caritativamente. Piè, cum chari-
tate. Charitablement. Caritatevolmente._ :
' CARLÁ. s. m. En alguns llocs de la coró-
na de Áragó era un senyór que tenia
certa jurisdicció 1 drets en algun ter-
ritori. Carlan. Judex quidam apud ara-
gonenses. Celui qui jouit d'un revenu ou
qui exerce une juridiction dans un ter-
ritoire. Colui che nel regno d' Arago-
na aveva de' dazzi, e n' era giudice.
CARLANIA. s. f. La dignitat de carlá y
#
SI
400 — CAR
lo territori de sa jurisdicció. Carlanta.
| , Diguitas quedam aut ditio apud arago-
nenses. Dignité de carlan. La diguità di
carla,
CARLI. s. m, Moneda de plata que s' en-
' cunyá en tèmps del emperador Cár-
los Y. Carlin. À
lin. Carlino.
CARLINA. s. £ Planta perpetua, per lo
comú sènse trònc: tè las fullas retalla-
das y plenas de punxas, y l' arrel de fi-
gura de fus. Picada ó xafada y estova-
da ab aigua produex lo vesc. 4jonjera,
ajonjero, aljonjera, aljonjero, cardo
aljonjero, carlina. Carolina. Carline.
. — Carlina. : : |
CARMELITA. adj. Se aplica al religiòs 6
religiosa del órde del Carme. Carmeli-
ta. Carmelitanus. Carme. Carmelitano.
CARMELITA, NA. adj. Lo que pertany
á la religió del Carme. Carmelitano.
Carmelitauus. Carme, carmélite. Car-
melitano.
CARME. s. m. L' òrde regular de religiò-
ummus càrolinus. Car-
sos que pren nom del mònt Carmelo. '
Uns són calsads y altres descalsos, ab
hábit y escapalari negre ó pardo, y ca-
pa blanca. També hi ha convénts de
monjas de aquest òrde calsadas y des-
calsas. Cdrmen. Carmelitanus ordo. Car-
me. Carmine.
CARMENADOR. s. m. ant. Lo qui nete-
¡a la llana. Carmenador. Carminator. ,
Cardeur. Cardatore.
CARMENADURA. s. f. ant. L' acció de
netejar la llana. Carmenadura. Carmi-
natio. L'action de carder. Cardatura.
CARMENAR. v. a. ant. Netejar la llana.
Carmenar. Carminare. Carder. Car-
dare.
- CARMES. s. m. Lo insecte que se cria en
la grana y de aquí prengué nom lo co-
lór carmesí. Carmes. Cocci vermiculus.
Kermes. Chermel , chermisi.
CARMESÍ, NA. adi. que se aplica 4 las
robas tenyidas ‘de colór de púrpura
mòlt pujad. Carmesi. Purpureus. Cra-
' moisi. Tinto di chermisì.
CARMESÍ. s..m. La póls que ix de la grana
y servex pera tenyir de sòu colòr. Car-
mesi. Pulvis purpureus. Cramoisi, Cher-
misl. cremisino.
. $. m. Especie de pasta de colòr
bermell fort, que se fa de cotxinilla ó
de, campetxe y alum. Carmin. Purpu-
xissum. Carmin. Garminio,
I CAR
carmi. Lo colór ences semblant al de la
| pasta de aquest nom. Carmin. Rubor,
purpureus color, Carmin. Carminio.
CARMÍ BAX. Lo que se fa ab guix prim y
cotxinilla. Carmin bajo. Purpurissam
inferius. Rouge fait avec du plátre fin
el de la cochenille. Carminio chiaro.
CARN. s. f. La part tòva del cos dels ani-
mals. Carne. Caro. Chair. Carne.
canx. Per antonomasia s' entén la que se
ven eu públic per lo abast del comú.
Carne. Cibaria caro. Viande. Cibo, vi-
vanda. E
carY. Lo ménjar que se compon de parts
animals de la terra ó del awe, en con-
traposició á la que se compon de ani-
mals de aigua, que se diu pèx. Carne.
Obsonium ex carne. Gras. Grasso.
CARN. met. La part tòva de la fruita que
está cuberta ab la pèll, escorxa 6 esclo-
folla. Carne , pulpa. Pulpa. Chair. Car-
ne, pol pa. .
CaRY. Un dels tres enemies de l^ ánima,
que inclina 4 la sensualitat y á la lasci-
via. Carne. Libido. Chair, concupiscen: —
ce. Carne.
, CARN DE CODÙNY. CODONYAT.
CARN DE PEL. La del conill y de altres ani-
mals de cassa que ténen pel y són bons
pera mènjar. Carne de pelo. Pilosi am-
malis caro edilis. Chair noire. Carme .
nera.
. CARN DE PLÓMA. La dels aucélls que serve-
xen pera lo regalo: y alimént, com ga-
llinas , colómins , capòns, etc. Carne de
pluma. Avium caro edilis. Chair blan-
che. Carne bianca.
CARX MORTA. La de las bestias que se ma-
tan. Carniza. Cadaveriga caro. Chair
morte. Carne morta.
CARY MORTEINA. ant. La dels animals morts
sèns violencia. Carne mortecina. Morti-
cina“caro. Viande. Carne degli animali
. morti da se.
CARY SALVATGE. La dels animals montesos-
Carne salvajina. Ferina caro. Viande :
de béte sauvage. Carne d' animal selva-
. tico.
CaRY skws ossos. loc. met. y fam. Empleo
que porta utilitat y conveniencia ab poc
ó ningun traball. Carne sir hueso; 6
cado sin hueso. Munus, oflicium utile,
incommodi expers. Sineture. Boccon
ghiotto.
CARN TAINXADA. La part tòva del moltó, ga-
llina, etc. , reduida 4 micas molt ménu-
CAR
das. Gigote. Edulium ex concisa minu-
tatim carne. lfachis, galimafree , capi-
lotade. Aramorsellato, fricassea.
am viva. Se diu de aquella. part en las
llagas 6 feridas, que si bè está sénse
pell, se manté sana sèns materia ó pu-
trefacció. Carne viva. Caro vegeta. Chair
vive, sensible. Carne viva.
canx Y saxc. Los germans y parènts. Car-
ne y sangre. Propinqui, consanguinei,
Frères, parens. Fratelli, parenti.
ÈxTAE canx v PÈLL. mod. adv. Eu la part
interiór peró prop de la superficie del
cos. Entre cuero y carne. Carnem 1n-
ter et cutem. Entre cuir et chair. Tra
carne e pelle.
so ES CARX wi PÈx. fr. met. ab que se sig-
nifica que alguna persòua no es bona
pera res. Ni es carne ni pescado. Neque
prodest, neque obest. II n'est bon à
bouillir ni à rótir; il n'est ni chair ni
poisson. Nou essere carne né pesce.
ME pe cams. Lo qui té mòltas carns. Car- :
noso, carnudo, abultado de carnes.
Carnosus, carnatus. Charnu. Polputo,
carnaccioso , carnuto.
rosa caaxs. fr. Engrexarse lo qui está flac.
Cobrar, echar ó tomar carnes ; encar-
necer , embarnecer. Pinguescere. En-
graisser , prendre de l'embonpoint. Ri-
mettersi in carne.
Py LA CARY À LAS MANS DEL LLOP, fr. met.
Encarregar los negocis 6 bèns á qui sol
pérdrerlos 6 destruirlos. Encomendar
las ovejas al lobo. Oves lupo committe-
re. Donner la brebis à garder au loup.
Dar la lattuga in guardia a” paperi.
POSAR TÒTA LA CARY A LA OLLA, fr. met. Ár-
riscar de una vegada tot cuant se té.
sens reservarse res. Poner toda la car-
ne en el asador. Omnia bona in sortem,
in periculum mittere. Mettre tous les
œufs dans un panier. Rischiar d' una
volta tutto il capitale, o qualunque al-
tra cosa.
PUR La CARX. fr, Criar carn cuand se va
curand alguna llaga ó ferida. Encarnar.
Carnem accrescere.. $ incarner. Rincar-
Dare. |
SES CARN y UNGLA. fr. met. y fam. Haber-
hi estreta ó íntima amistat èntre algunas
persónas. Ser uña y carne. Arctissima
necessitudine teneri, jungi. Unis comme
les deux doigts de la main. Essere car-
ne e ugna. :
sta DE cary Y ossos. fr. met. y fam. ab
TOM. ls |
> ‘CAR 401
que se dòna 4 enténdrer que algú sènt
com los altres las incomoditats y tra-
balls de aquesta vida. Ser de carne y
hueso. Infirmitatibus corporis, auimi-
que aféctionibus obnoxium esse. Htre
chair. et d'os comme les autres. Es-
sere tanto sensibile quanto gl? altri.
SOFREGIR Ó FÈR TORNAR RÜSSA LA CARN. fr.
Passarla una mica per lo fog ó per la
cassola, Perdigar. A vem vel carnes le-
viter amburere. Faire roussir la viande.
Soffriggere,
CARY FA CARX. ref. ab que se dòua á entén-
drer que la carn es un alimènt mòlt
més substañciós que lo pèx. Carne car-
Ae cria, y peces agua fria. Carnem
lauta caro, pisces aqua frigida gignit.
Manger gras fait engraisser. ll grasso
ingrassa.
MÉS PROP ESTÁ DE LA CARN LA CAMISA QUE LO
GIPÓ. ref. que avisa la preferencia que
deu donarse als parénts y persòuas acos-
tadas. Mas cerca estd la camisa de la
carne que el jubon. Aptum queque lo-
eum teneant ; sint prima priora. La peau
est plus proche que la chemise. Stringe
| più la camicia che la gonnella.
QUI MEXJA LA CARN QUE ROSEGUE LOS OSSOS.
- ref. que ensenya que las conveniencias
y utilitats se.han de gosar-ab sas cárre-
gas y penalitats. Quien come la carne
ue roa el hueso. Cui commodam, et
incommodum. On ne peut avoir les ro-
ses-sans les epines ; nul bien sans peine.
Chi ha eapre ha corna; non v' ha mai
carne senz’ osso, .
CARNADURA. s. f. Lo estad ó calitat que
té la cara en un cos viu en cuant á la.
cura de las feridas; y axí se diu: fula-
no té bona ó mala camwapUuRa. Encar-
nadura. Carnis natura. Charnure. Car-
ne, carnagione.
CARNAL. s. m. Lo témps del any que no
es cuaresma.. Carnal, Carnium edenda-
rum tempus annuum. Charnage. Gior-
ni di grasso.
CARNAL. adj. Lo que pertany á la carn,
Carnal. Carnalis , caraeus. Charnel. Car-
nale.
CABYAL. Lo lasciu 6 luguriós, 6 lo que per-
tauy á la lu£aria, com pecad carsat,
Carnal. Libidinosus. Venerien , sensuel,
Carnale , lussurioso.
CaRNAL. met. Lo que mira solamént á las
cosas del món. Carnal. Terrenus. Chgre
nel, terrestre. Carnale. .
51
402 CAR
CAUNAL. GERMÀ , CUSÍ, NEBÒD Y ÒNCLE..
CARNALMENT. adv. mod. Ab carnalitat.
Carnalmente. Libidinosé. Charnelle-
ment. Carnalmente. .
CARNALS, s. m. pl. Especie de -tela én-
. trefiua mólt coneguda. Crea. Lintei ge-
nus. Cretonne. Sorta di tela bianca:
CARNAROL. s. m. ant. SARRÓ DE CASSADÓR.
CARNASSA. s. f. La cara de'las pélls, que
ha estad immediata á la carn y fórma
lo revés, ahónt no M ha pel. Carnaza.
Corii pars interior. Le cóté d'un cuir
opposé à l'epiderme. La parte interna
della pelle.
CARNASSA. fam. L'abundancia de carn. Car-
naza. Nimia in epulis carnium copia.
Abondance de viande. Carnaggio.
CARNER. s. m. ant. sepurruna, eu la se-
gòna accepció.
CARNERA. s, f. Planta perpetua que tè'
tòtas las fullas radicals amplas, grans y
retalladetas de las boras, ab una sola
cama molt poblada de flors, encaraqué
poc vistosas. Acanto, yerba gigante.
Acanthus. Acanthe. Acanto, bráncor-
sina.
'CARNESTOLTAS. s. f. pl. Los tres dias
de carn que hi ha ántes del dia de cen-
dra. Carnestolendas , carnaval. Hilaria,
triduum præcedens jejunium quadrage-
narium apud christianos. Carnaval.
Carnasciale, carnovale.
¿CARNESTOLTAS. 5. m. fam. BERNAT PESCAIRE,
la persòna, etc. |
CARNETA. s. f. dim. de cane. Cartecilla,
carnecita , carnecica. Caruncula. Peu
de viande. Caraicina.
CARNICER, RA. s. m. y f. Lo qui pu-
blicamènt ven y pèsa carn. Carnicero,
cortador, cortante. Lanius, lanio, car-
- marius. Boucher. Beccajo, macellajo.
CARRICÈR. adj. que se aplica als animals y
aucélls quen matan altres per lo sèu
- susténto, com lo llop,.lo esparvèr, etc.
Carnicero. Carnivorus. Carnivore, car-
nassier. Carnivoro.
carsicèr. fam. Lo qui mènja mòlta carn.
Carnicero. Carnarius. Carnassier. Ghiot-
to della carne.
CARNICÈR. ant. BÒTII.
CARNICERÍA. s. f. La casa 6 lloc públic
ahònt se ven la caro 4 la ménuda pera
donar lo abast al comú. Carnicería.
Carsarium , taberna carnaria. Bouche-
rie. Macello, beccheria.
CARNICERÍA. La destrossa 6 mortaldat de
| o, ‘CAR |
gént que se fa en la guerra ó en altres
casos semblante. Carnicería. Carnificina,
cades, strages. Massacre, carnage.
Macello , strage, beccheria.
ràR carnicería. fr. fam. Fèr móltas fèridas
d tallar mólta carn á algú. Hacer car-
nicería. Aliquem pluribus vulnenbus
affücere, lacerare, laniare. Taillader.
Speggiare, squarciare.
CARNÍVORO, RA. adj. que se aplica als
animals. que -se alimèntan de la caru
crua dels cossos morts. Carnivoro. Care
nivorus. Carnivore, carnassier. Carui-
voro.
CARNOS, A. adj. Lo que es de carn. (ar-
noso. Carneus. Charneux. Carnuto, car-
noso. |
CARNOT. s. m. La caru superflua que
crèx en alguna llaga, 6 bè ix enfort eu
alguna: part del cos. Carnosidad. Ca
runcala. Carnosite. Carnosità.
CARNSALADA. s. f. Aquella especie de |
grèx que té lo porc apegada á la pel,
que salada pera que se consérve, se |
guarda gran. part
el any pera posa —
en la olla y en los platillos. Tocino. Caro.
porcina salita. Sale. Carnesalata , carne» —
secca.
CARNUS. adj. Brut, asquerds. Sucio , as- |
queroso. Sordidus. Sale, saligaul.
Sporco , sordido , sudico , lordo.
CARNUS. S. m. territ. Rossa.
CARNUSSA. s. f. La reunió de mòlta cara —
que arriba 4 fèr fistig. Carnuza. Car-
nium fastidita congeries. Quantité de |
chair qui cause du degodt. Carname.
CAROTA. s. f. Gésto desproporcionad que
se fa ab la cara y ab que se manifesta
lo fástig que nos fa alguna cosa ó lo dis
gust que nos causa. Visaje. Faciei ges-
tus quo aliquis rei fastidium vel nau-
seam ostendit , significat. Grimace.
Smorfia.
rkn canoras. fr. Denotar ab las accións de —
la cara lo desabrimént que nos caosa
algun ménjar aspre, agre, etc. Alargar
los dientes , ó poner los dientes largot.
Cibi acerbitatem vultu comedentem os
tendere. Agacer les dents. Allegare b
denti.
CARPETA. s. f. Cuberta de carta. So-
brecarta , cubierta. Epistole involu-
crum. Enveloppe de lettre. Coperta di
lettera. ;
CARPIO. s. m. Péx que se cria en los es-
tanys y en las bassas dels rius, y tè lo
CAR
cap y las eseatas més grossas que la ten»
ca, á la que se sembla bastaut en lo de-
més. Carpa, Cyprinus, cyprius. Carpe.
Carpione , pesce reina.
CARPÒ. s. m. La punta 6 extremitat de
la espinada. Hueso sacro, rabadilla.
Uropygium, os sacrum. Os. sacrum,
croupion, Osso sacro.
ciaró. Parland dels aucélls se dòna aquest |
nom á la extremitat que ténen per fèr
anar las plòmas de la cua. Rabadilla,
obispillo, Uropygium. Groupion. Grop-
pone.
CARRABINA. s. f. Especie de arma de fog
semblant á la escopeta: té un poc mès
de mitja cana de llarg. Carabina. Selop-
petum brevius. Carabine. Carabina.
TAL TANT COM LA CARRABINA DEN AMBROS. loc.
fan. que se diu de las cosas que no ser-
vexen pera res. Es lo mismo que la ca-
rabina de Ambrosio , ó vale tanto como
la carabina de Ambrosio. Res uihili fa-
cienda. C'est une chose qui ne sert d
rien. Non val niente.
Val TANT COM LA CARRABINA DÈN AMBROS CAR-
Escapa DE SAGÓ. loc. fam. vaL TANT COM
Li CARRABINA DEN AMBROS.
CIRRABINA DA. s. f. Lo sòròll que fa la
«bina al dispararla. Carabinazo. Ex-
felis scloppeti fragor, strepitus.
Brit me fait un coup de carabine.
Cas che fa lo sparo d'una carabina.
Gitisipy, Lo dany que causa lo tir de
horbina. Carabinazo. Scloppeti ic-
fis loup de carabine. Carabinata. .
ARRABINER. s. m. Soldad de caball de
la bfigada de carrabinèrs réals. Carabi-
nero. Regize scloppetariorum ale eques.
(sabinier. Carabina. |
tuna. En los regiménts de caballe-
ría lo soldad que no portaba botas, si-
x hotins, y tenia lo distinctiu de un
clònet de plata d or, segòns la divisa
regimènt , en las botas de la casaca.
li habia cuatre carrabinèrs en cada
ompan yía , triand èntre los demès sol-
ds aquells de més experiencia y mi-
hr conducta. Carabinero. Scloppeta-
Ms eques, quandoque pedibus ince-
lm. Soldats de cavalerie qui dans les
Fils ouvrent le passage. Soldato a
allo armato di carabina.
leia. Soldad de peu 6 de caball,
stinad per la real hisénda á la perse-
ció del frau en las costas y frontèras.
rrabinero. Miles vel eques mercium
CAR 405
interdictarum | introductionem impe-
diens. Ograbinier. Doganiere.
CARRANCO , CA, adj. fam. que se aplica
al qui coxeja. Renco. Claudus. Écloppe.
Sciangato , soppetto.
CARRANCOL. s. m. Aucèll. vEnDum.
CARRANQUEJAR. v. n. Anar com un
carranco, mavejarse de nn costat à al-
tre. Renquear. Claudicare. .Clocher ,
clopiner. Zoppicare. |
CARRASCA. s. f. Arbre petit, especie de
alsina que té las fullas ovaladas, éutre
espinosas y dentadas, y llisas dels dós
costats. En las ramas y fullas se hi posa
.un insecte que picaudhi y ponéndbi los
ons fürma uuas excrecencias á manéra
de galas pètitas, que recullidas á témps,
servexen pera tenyàr de bermell Jo ma-
tèx que la cotxinilla, y tènen també al-
gun us en la medicina. Coscoja , car=
rasca , carrasco. Cusculium. Jeuse.
. Elce, leccio.
CARREG. s. m. Lo conjunt de partidas ó
cuantitats que algú tè rebudas, y de
las que deu donar compte. Cargo. Ac-
cepte pecunim ratio. Recette. Riscos-
sione,
CiRREG. met. Diguitat, empleo, ofici. Car-
go. Dignitas, munus. Charge, office,
emploi. Carica, uffizio , impiego , posto.
ciznec. met. Obligació, precisió de haber
de fèr ó cumplir alguna cosa. Cargo.
Onus, officium. Charge, obligation,
devoir. Peso, carico.
CíRRBG. met. Goberu, direcció. Cargo.
Prefectura, imperium. Charge, direc-
tion, Carico , governo.
cÁnnEG. La culpa ó falta de que ee acusa á
algú en lo cumplimènt de sòn empleo.
Cargo. Objectum crimen, culpa. Chef,
charge, article, point d'une accusation.
Colpa, carico, accusa.
CÁRBEG. Lo conjunt de géneros 6 merca-
derías que se carrega en algun barco.
Cargamento, cargazon. Navis onus;
merces in navi rehendæ. Chargement,
. cargaison. Carico.
CÁRREG DE conciencia. Lo que grava la con-
ciencia. Cargo de conciencia. Religio.
Cas de conscience. Caso discoscienza.
DEMÉTRER À ALGÚ DE SÓN CÁRREG. fr. ant.
Privar á algú del empleo ó degradarlo
dels honòrs ó dignitat que tè. Deponer.
- Dignitate vel honore privare. Deposer,
destituer, demettre. Rimovere, deporre.
DEMETRERSE DE són CÁRBEG. fr. ant. Fèr die '
. 404 ‘CARO.
missió del empleo. Dimitir'el empleo;
hacer dejacion ó dimision del empleo.
Dimittere. Renoncer , abdiquer , se des
mettre. Riguuziare.
FÈR CARREG À ALGÚ DB ALGUNA cosa. fr. Im-
: putárlahi, reconvenirlo de élla. Hacer
cargo d uno de alguna cosa. Rem ali-
cui exprobrare. Charger. Caricare , dar
carico. | 2E
FERSE CÁRREG DE ALGUNA COSA. fr. Gompén-
drerla bè. Hacerse cargo de alguna cosa.
Rem callere. Comprendre , concevoir ,
entendre bien quelque chose, en avoir
une juste idée. Comprendere, capire.
PÉXDRER À SÓN CÁRREG. fr. Eucarregarse de
fèr alguna cosa. Tomar d su cargo. Sibi
sumere aliquid exequendum. Se char-
ger d'une affaire. Assumersi.
CARREGA. s. f. Cualsevol cosa que pisa
sobre altra. Carga. Pondus. Charge,
. fardeau,:faix: Peso, soma, salma.
CiBREGA. Certa cuantitat de grans que va-
ria segòns las diferènts provincias, y ei
Catalunya pesa dòtse arrobas. En los li-
5 ids tè diferènt pes segóns èlls. Carga. .
uzdam granorum mensura juste sar-
cine apta. Mesure de grains , qui con-
tient. quatre boisseaux. Certa quantità
di biade, o di liquidi che caugia in
ogni paese.
CÀRREGA. Lo pes que comunamént porta
sobre sí l'home ó la bestia pera trans-
: portarlo de una part à altra, y també
lo que porta un carro ó una embarca-
ció. Carga. Onus, sarcina. Charge. Ca-
rico , carica.
cánreca. La cantitat de pólvora, balas 6
municións que se tira dius de la escope-
ta ó altra arma de fog pera dispararla.
Carga. Ad tormenti aut catapulta ictum
pulveris pyrii ac globulorum sufficiens
mensura. Charge. Carica , caricatura.
cinneca. Tribut, imposició, gravámen.
Carga. Tributum, vectigal , onus. Char-
ge, imposition. Imposta, gravezza.
cánasca. La obligació que se contrau per
rahó del estad, empleo ú ofici. Carga.
Onus, juris vinculum , obligatio. Char-
ge, obligation, condition onereuse. Gra-
vezza , carico, óbbligo.:
cÁareca. "ant. CÍAREG.
CÀRREGA CERRADA. La descarga general que
- fada tròpa. Carga cerrada. Communis,
- generalis tormentorum bellicorum ex-
plosio, ictus. Decharge generale. Sparo
generale.
t
CAR
CÁRREGA QUE PLAU NO PÈSA. ref. que deno-
ta que lo que vé de gust y se pren vo-
. luntariamént no incomoda per molést
que sia. Sarna con gusto no pica. Fit
labor ipse levis, grata est cum causa
laboris. On supporte les. peines sans
regret, si l'on les -soufre de son bon
gré. La carica che piace non da fa-
tica.
SACUDIRSE LA CÀRREGA. fr. Llibertarse de al-
. gun gravámen 6 cuidado. Echar la car-
ga de sí. Onere se expedire, S'affran-
chir d'un devoir. Sottrarsi , liberarsi da
nú peso da un' obbligo.
TRÁURERSE LA CÀRREGA DE DAMUNT. fr. Àpar-
tarse voluntariamént de alguna obliga-
ció en que s'estaba. Soltar la carga.
Onus deponere, munus dimittere. Se-
couer le fardeau. Levarsi da dosso. .
CARREGAD, DA. p. p. de canarcar.
Cargado.
ESTAR CARREGAD. fr. met. y fam. Estar tón-
to per haber begud massa vi. Estar ó ir
calamocano. Meute captum esse prz nt-
mio potu. É/re ethauffe. Esser brillo.
CARREGADÍSSIM, MA. adj. sup. de CARREGAD.
Cargadisimo. Valdé onustus. 7rés-char-
ge. Caricatissimo.
CARREGADOR. s. m. Lloc ahónt se acos-
tuman á carregar y descarregar las mer
caderías y altras cosas que s' embarcan
y desembarcan, ó se transportan de ung
part á altra. Cargadero. Locus vavibus,
- plaustris, etc., onerandis et exonerandis |
destinatus. Lieu où l'on charge et où Pon
décharge des marchandises. Yl luogo di
carica e scarica.
CARREGADÒR. Instramènt de fusta que ser-
vex pera carregar las pèssas de artille-
ría, Cargador. lnstrumentum ligneum
' tormentis bellicis pulvere pyrio muniet
dis aptum. Chargeoir , Lanterne, cuiller
à canon. Cucchiara. '
"CARREGAMENT. s. m. cinnec, en la
sexta accepció.
CARREGAMÈNT. Lo pes que se sént en algo-
- ma part del cos, com en lo cap, en (0
vèntre. Cargazon. Gravedo. Pesanteur,
appesantissement , lourdeur de tele,
d'estomac. Gravezza , aggravamento.
CARREGAR. v. a. Posar algun pes sóbre
un home, una bestia, un carro, un bar-
co ; 6 cualsevol altra cosa. Cargar. Ont
rare. Charger. Caricare.
CARREGAR. Embarcar y transportar merce
derías pera comerciar ab éllas. Cargar.
mE CAR . i
Navem mércibus onerare. Charger, Ca-
rcare. — , ,
csarcar. Introduir la càrrega en cualse-
rol arma de fog pera dispararla. Car-
gar. Tormentum bellicum pulvere py-
rio, glandibusque munire. Charger. Ca-
ricare.
CiRREGAR. Parland de cosas de mènjar 6
bénrer significa ménjarne 6 béurerne
molt. Cargar mucho ó demasiado. Us-
que ad ingluviem epulari; nimiuur po-
tare. Trop boire ou trop manger. Cari-
car la balestra , mangiaré a crepa cor-
amcan. Proveirse de algunas cosas pera
usarlas / véndrerlas ó per altres fins.
Carga. Accumulare , congerere. Char-
ger. Caricare.
crrecar. met. Inrputar , aposar á altre al-
guua cosa. Cargar. Rem alicui attribue-
re, ascribere. Charger. Imputare, rim-
proverare. . |
umscas. met. Aumentar lo pes de alguna
cosa. Cargar. Onus augere, opus oneri
addere. Charger. Caricare.
unir. met. Imposar sòbre las persònas
6 cosas alga n gravámen , càrrega à obli-
ació. Cargar. Vectigal , tributum, of-
fiiam imponere. Charger, imposer une
lae, une condition onereuse. Impòrre,
"re. '
Uta, met. Apuntar en lo llibre de
Umptes lo que algú quèda debènd. Car-
sr. Debitam in rafionario notare.
Charger un livre de compte. Notare,
enrere a libro.
ùuttecar. met. En los jogs de cartas sig-
nica tirarne una de superiór á la ju-
tada, pera que la güanve. Se diu prin-
cipalmént en la manilla. Cargar. In
chartarum ludo pagellá pagellam vince-
re. Charger. Giuocar una carta piú alta
del bisogno.
Cirrrcan. v. n. met. y fam. Béurer massa
vi. 4somarse. Inebriari. Se prendre de
vin. Caricar 1” orza col fiasco.
amrGAR. Entrar y descansar la biga en
la pared. Atizonar. Trabem parieti in-
cumbere. Faire entrer l'extrémité d'une
poutre dans un mur. Riposare.
4stecar. Estribar 6 descansar una cosa
sobre altra. Cargar. Inmti, sustentari.
Appuyer , poser sur. Posare, appoggia-
re, reggersi. .
'ARREGARSE. v. r.-Inclinar tôt lo cos á al-
guna part. Cargarse. Incubare ,èncom-
o CAR 405"
bere. Pencher le corps d'un côte. lu-
chinarsi , piegarsi.
‘ CARREGARSE: Fèrse cárreg en los cómptes
de las cuantitats rebudas. Cargarse. la
- rationibus reddendis nummorum sum-
mam acceptam referre. $e. porter en
compte. Notare a libro.
CARREGOS, A. adj. Molést, gravde.
Gravoso , molesto. Gravis, molestus.
Génant , fácheux. Nojoso , molesto.
CARREGUETA. s. f. dim. de cinreca..
Carguilla , carguita. Levis sarcina. Pe-
tite charge. Carichetto:
CARREJAMENT. s. m. ant. CARRETETI.
CARREJAR. v. a. aut. cARRETEJAR.
CARRER. s. m. Lo espay .que quéda èn-
tre dòs renglèras de casas. Calle. Callis,
via. Rue. Strada.
DEXAR AL CARRER Á ALGÚ. fr. met. y fam.
Péndrerli los bèns ó lo empleo ab que
se mantenia. Dejar d uno en la calle.
In summa egestatem redigere. Laisser
quelqu ‘un sur le pavé. Laseiar uno al
astrico. |
GIRAR DE CARRÈR 6 LO CARRÈR. fr. Mudàr
de camí surtind de un carrèr y entrand
en altre. Doblar la esquina , doblar la
calle. Via angulum pretergredi. S'es-
quiver au coin d'une rue. Schifarsi.
PASSESAR LOS CARRERS. fr. Anar continua-
mént de carrér en carrér séns necessi-
tat, Callejear , hopear , corretear , azo-
tar calles. Tota urbe discurrere, vaga-
ri. Battre le pavé, courir les rues, Es-
-- sere un perdigiorno, un poncacciere,
QUEDAR AL CARRER. fr. met. Pérdrer' tots
los medis de subsistencia: Quedar ó
quedarse en la calle. la summam eges-
tatem devenire. Rester sur le pavé. Es-
sere al lastrico.
TIRAR AL CARRER. fr. met. Fèr malbé los di-
nérs, la hrsénda, etc. Tirar, ó tirar á
la calle. Dilapidare, dissipare. Prodi-
guer, dissiper son bien. Scialacquare
mandar a male.
TRAURER AL CARRER Ó DE casa. Privar 4 al-
gú de la habitació que tenia féndlone
marxar per forsa. Echar de casa. Eji-
. cere ædibus foras. Mettre quelqu'un à :
la porte. Mandar via, cacciare di casa.
TRÁURER AL CARRÈR. fr. met. Despatxar al-
gú de la casa ahónt servia ó estaba aco-
" modad. Echar d la calle, poner en la
calle. E domo ejicere. Mettre quelqu'un
au milieu de la rue. Licenziare. i
TU PASSABAS PER LO MEU CARRÈR, loc. ab que
406 X CAR
. amenassam al qui nos nèga un favòr,
donandli 4 entéudrer que cuaud èll nos
necessitarà li donarém la matéxa paga.
Arrieros somos, y en el camino nos
encontraremos. Fies mihi obvius, pro-
que merito tibi rependam. Je te renver-
rai la baile. Tu verrai da me.
CA RA. s. f. Lo camí ral que va de
una part á altra. Carrera. Via. Route.
Via, strada. ,
cannèna. Lo camí que seguex alguna pro-
fessé , 6 destinad per alguna funció pú-
blica. Carrera. Via aulæis ornata. Rues
par où passe un cortege ou une pro-
cession. Le strade per dove va la pro-
cessione.
caRRÈRA. met. Lo curs 6 la duració de la
' vida humana. Carrera. Vita spatiam.
Cours. Corso , decorso.
canrkra. La professió de las armas 6 lle-
tras. Carrera. Armorum, vel litterarum
professio. Carrière, profession. Carrie-
ra», Stato, professione.
CaRRÈRA. La seguida de punts escapads cn
la mitja. Carrera. Aliquot tibialium no-
di soluti. Série de mailles que s'echap-
pent dans un bas. Maglia.
cARBbaA. En la música es la pujada ó ba-
xada que fa lo qui toca ó canta, pujand
6 baxand per lo comú una octava , pas-
‘sand lleugeramént per los punts iuter-
medis. També se anomenau axí las no-
tas que la expressan. Carrerilla , carre-
ra. ln musicis vocis aut soni elevatio vel
depressio concitatior. Demanchement.
Scala.
CARRÈRA. met. Lo curs ó camí que algú se-
guex en las sèvas accions. Carrera. Vi-
te ratio, modus. Essor. Volo, varco.
CARRERA. ant. CARRER.
ESTAR EX CARRÈBA. fr. que servex pera de-
notar que algú ha comensad á servir al-
gun destino ó professió, y en aquest
matéx sentit. se diu: donar CARRERA á
algú , posarlo en CARRÈRA. Estar en car-
rera. Viam adipiscendorum munerum
aut honorum teuere. Suivre une car-
riére. Essere in una carriera.
SEGUIR LA CABRERA DE LAS LLETRAS. fr, Apli-
carse als estudis. Seguir las letras. In
litteras vacare. S'adonner aux sciences,
Darsi alle scienze, alle lettere.
CARRERO. s. m.. Lo carrer estret y es-
cusad per about mo se hi passa gaire.
Callejuela , calleja. Angiportus, angus-
tus callis. Ruelle. Vico, vicolo.
y
CAR
o CABREAÓ QUE NO Passa. Lo qui no té exida
á altre carrér. Callejuela sin salida.
Angiportus, angiportum. Cul-dezsac.
Chiassetto.
CARRETA. s. f. Especie de carro llarga-
rud, estret y més bax del regular, que
tè lo pla sèus empostissar y formad so-
lamènt de tres ó cinc llatas, ab la del
mit) més llarga, que servex de llansa,
ahónt se engauxan los bous pera tirar-
la. No té mès que dòs rodas ab uns se-
góns cércols de fusta en lloc dels de
ferro que ténen los carros. Carreta.
Plaustrum, carrus, plostram , currico-
lum, vehes. Charrette. Carretta, carret-
tata.
CARRETADA. s. f. La cárrega que porta
un carro ó carreta. Carretada. Vehes.
Charretée. Carrata, carro.
CARBETADA. fam. La multitut 6 gran .cuan-
titat dle cosas de cualsevol especie. Car-
retada. Rerum congeries , acervos.
Charretee , foison, abondance. Copia,
gran quantità.
À CARRETADAS. mod. adv. fam. Capiosamént.
4 carretadas. Copiosè , affatim, af-
fluenter. 4 foison. A ribocco, in chicca.
CARRETAM. s. m. Conjunt de carros ó
carretas. Carreteria. Plaustrorum mul-
titudo. Assemblage de charrettes. Car-
reggio. ,
CARRETEJAR, v. a. Condtir alguna co-
sa ab carro ó carreta. Carretear , acar-
rear. Carro, plaustro vehere, portare,
advectitare, advectare. Charrier , char-
royer. Carreggiare.
CARRETELA. s. f. Cótxe lleugèr que va
tapad 6 destapad , á voluntat del qui lo
usa. Carretela. Currus, Voiture legere
à quatre roues. Carrozza leggiera.
CARRETELL. S. M. BOTETA.
CARRETER. s. m. Lo qui fa carros y
carretas. Carretero, carpintero de car-
retas , carpintero. de prieto. Plaustra-
rius. Charron. Carradore.
. CARRETER. Lo qui meua algun carro ó car-
reta. Carretera. Plaustrarius. Charre-
tier. Carretiere, carretajo. .
SUAR.COM UN CARRETÈR. fr. fam. Suar ab
mòlta abundancia. Sudar u chorros.
. Copioso sudore manare. Suer copieuse-
ment. Sudare inchiostro.
CARRETERA. s. f. Lo cami públic, am-
ple y espayós, per ahónt poden passar
carros y cotxes. Carretera. Via publi-
ca, lata, curribps pervia. Grand che-
. CAR
min, grande route. Strada battuta.
RO DÈXES LA CARRETÈRS PER ANAR PER LA
DRESSÈRA. ref. que ensenya que pera lo-
grar algun fi deuen preferirse sèmpre
los medis més regulars y segurs, enca-
raqué més léntos, als que poden con-
duirhi més prómpte: peró que no: pre-
sentan tanta seguretat. Por ningun tem-
pero no dejes el camino real por el sen-
dero. Tramitis baud quieras, moneo,
compendia , cum te. Quo pergis, ducit
publica trita via. Ne te détourne ja-
mais du chemin battu. Non lasciar la
pesta.
CARRETETA. s. f. dim. de carrera. Car-
retilla. Carrulus. Petite charrette. Car-
rettina.
CARRETET]J. s. m. L'acció de carrete-
jar. dcarreo. Advectio, vectura. Char-
riage, roulage, portage. Carreggio,
portatura.
CARRETIER. s. m. ant. canreTàR.
CARRETILLA. s. f. territ. CÒBET BORBATXÓ.
CARRETÓ. s. m. Especie de caxònet pè-
tit que no tè barana sinó en tres cos-
tats, ab una roda sola per la part de
davant y per la de detras dòs mánegs |
pera que puga menarlo un home. Ser-
vet pera portar pédras, mortèr y al-
tres materials cuand se fan obras. Car-
rela. Carrulus. Tombereau. Carretto.
Gur, Carro petit fèt com un caxonet
¿blas rodas sènse ratjs, que pod tirar-
lun home 6 un burret y servex als
pobres pera tráurerlos als paratges pú-
hiies 4 demanar caritat. Carreton. Plos-
telum, grabatus. Brouette , vinaigrette.
Carriuola.
curetó. Especie de carret que té una ro-
da ficada èutre dds barras que se van
atampland per lo altre cap, ahónt los
esmoladòrs portan la mola, ab alguna
eina plena de aigua pera dexérlaht cáu-
rer axí com la van necessitand. Carre-
tor. Carrulus cotis vectorius. Sorte de
charriot. Sorta di carretto.
CARREU. s. m. La pédra picada en cua-
dro pera los edificis, en la cual se van
issentand las altras. Sillar. Lapis qua-
dratus vel quadrus. Pierre taillee en car-
ré. Pietra tagliata iu quadro.
CARREUADA. s. f. Lo conjunt de carreus
posads uns damunt de altres ó de filè-
. r1 que fa part de algun edifici. Silleria.
Lapidum quadrorum series, ordo. Bá-
timent. en pierre de taille. L' insieine
CAR
delle -pietre tagliate in quadro.
. CARRIERA. s. f. ant. canpdna. x
CARRIL. s. m. Lo senyal que dèzameri
terta las rodas dels carruatges. Carril.
Orbita. Ornière. Rotaja.
carri. Lo camí que sols tè l'amplaria {us-
ta pera poderhi passar un carro. Car-
- ril. Via carribus pervia. Chemin; Via.
CARRILLERA. s. f. Cada una de las dès
corretjas comunamènt cubertas de esca-
tas de :nétall ab las cuals los soldads
subjéctan lo morrió lligandias sòta la
barba. Se usa en plural. Carrilleras.
. Gorigia squamate infra mentum dactæ,/
quibus galea capiti alligatur. Aiguyet-
tes. Barbozza. et
CARRO. a. in. Máquina de fasta que sèr-
vex pera portar càrrega. Se fa de va-
rias manéras, encaraqué la més comú
consistex en un empostissad més llarg
que ample ab baranas als costads, po-
sad damunt de un fuséll ab dòs rodas,
y Va tirad per cabalcaduras ó bous.
Carro. Carrus, plaustrum, plostram,
vehia, vehes. Charrette: Carrétta,
carro. En los còtxes es la máquina sènse
la caxa. Carro. Carrus rhedarius. Frain
d'une voiture. Legname d’ una carrozza.
' cano. Constelació que los astrónomos año-
menan ossa major. Carro. Ursa major.
Chariot, grand chariot, chariot-de-
David. Orsa maggiore, carro.
CARRO DE CUATRE CABALLS. Aquell que cua-
‘ tre caballs lo tiran. Cuadriyugo. Qua-
drijugus currus, quadriga. Chariot at-
tele de quatre chevaux. Quadriga.
CARRO TRIUMFAL. Lo carruatge gran ab si
tis, pintad y adornad , que se usa en las
professòns, representacions y altras fés-
tas d obsequis. Carro triunfal. Curtus
triumphalis, vehiculum triumphale.
Char qui sert dans les fétes. Carro di
trionfo, trionfale.
UNTAR LO CARRO. fr. met. y fam. Regalar ó
gratificar á algú pera conseguir lo que
se desitja. Untar el carro. Muneribus
delinire. Graisser la patte. Ugner le
carrucole.
407
CARROBLA. s. f. ant. GARROFA. .
CARROLL. s. m. territ. córim.
CARROSSA. s. f. Cótxe gran ricamént
vestid y adornad, que regularmént se
fa pera funcións públicas, Carroza. Or-
- natior currus, carruca. Carrosse. Car-
rozza. |
CARBOSSA. ant. Especie dé galera 6 carro
409 CAR.
llarg de cuatre rodas. Galera. Plaus-
trum. Chariot couvert. Carro.
CARRUATGE. s. m. Es nom genéric de
las máquinas ab rodas que servexen pe-
ra portar tiradas de animals. Carruaje.
Vehiculum. Voiture. Vettura.
CARRUATGE. Lo confunt de carros, cótxos,
etc. , que se, prepara per algun viatge.
Carruaje. Vehiculorum copia. 4ssem-
blage de voitures de toutes sortes. Car-
riaggio. -
CART. s. m. ant. cannot.
CARTA. s. f. Papéc escrit y comunaméat
clos ab hostia ó lacre que s' envia de
una part d altra pera tractar y comu-
nicarse los ausèuts. Carta, Epistola , lit-
tere. Lettre, epitre. Lettera.
Ca8TA. L'ibret que conté lo abecedari y
primers radiménts per apéadrer de lle-
gir. Cartilla. Tabella alphabetica. 4bé-
célaire, a b c. Abbicci.
carta. Cartró tallad á la proporció de un
vinticuatré de un full comú, en lo cual
estan pintadas de. diferènts colòrs algu-
nas figuras en número determinad pera
jugar á varios jogs, formand un núme-
ro de cuaranta 6 cuarauta vuit, dividi-
das en cuatre colls que són oros, còpas,
espasas y bastos. Naipe, carta. Charta
. picta lusoria, pagella lusoria. Carte.
Carta da giuoco. |
CARTA. ant. Testimoni per escrits. Escri-
tura. Syagrapha, syugraphus, scrip-
tura solemnis. 4cte public passé par-
. devant notaire. Carta.
CARTA. ant. PAPER. — ^ :
CARTA BLANCA. Lo títol ó despatx de algun
empleo cuand se déxa en blanc lo nom
del agraciad pera poderlo umplir á fa-
vor de qui se vulla. Carta blanca. Lit-
tere sine nomine expeditz. Carte blan-
che. Carta bianca.
carTa BLANCA. En lo jog se dia axi la que
. es figura. Carta blanca. Charta lusoria
nulla imagine humana depicta. Carte
blanche. Carta semplice.
CARTA BLANCA. La autorisació que se dòna
á algun magistrat pera que obre lo que
crega conveniént segòns las circunstan-
cias. Carta blanca. Ampla facultas. Car-
te blanche. Carta bianca.
GARTA CIRCULAR. Lo escrit que se dirigex
á imòltas personas de igual categoria en
los matèxos termes. Carta circular.. Lit-
tera circulàres. Lettre circulaire, Lot-
, tera circolare, . . |
CAR
CARTA CREDENCIAL, Lo escrit que se dòna à
algun embaxador á fi de que lo rego-
negan y admetan en la cóxt ahónt es en-
viad. Carta credencial; credenciales;
carta de creencia. Fiduciaria litterz.
Lettre de créance. Lettera credenziale.
CARTA DE DEUTE. ant. DEBITORI.
CARTA DE FILOSA. Especie de paperina cap
per avall que posan en la filòsa per as-
segurar la encerróssada. Rocadero, ca-
pillo. Colùs vel pensi cucullus. Cornet
. renverse. Cartoccio alla rovescia.
CARTA DE Gracia. for. Pacte de que lo com-
prador restituirá la cosa comprada sèm-
pre y cuand lo venedor li restituesca lo
preu. Pacto de retrovendendo. Pactum
de re empta restituenda venditori, res-
. tituto pretio. Faculté de réméré. Facol-
tà del riscato.
CARTA DE GERMAXDAT, Lo títol 6 escrit que
dòna lo prelad de algun órde religios à
favor del que admet' per germá. Carta
de hermandad. Littere quibus inter
sodales adscriptitios alicujus ordinis mo-
. nachalis quis recensetur, Lettre de con-
frérie. Lettera di confraternità.
CARTA DE NATURALESA. Lo privilegi ab que
se concedex á un estrangér lo ser con-
siderad com 4 natural del règue pera
poder obtenir beneficis ecclesiástics y
altras prerrogativas que no podria gosar
com á estrangèr. Carta de naturaleza.
Juris patrii extero concessi littere pu-
blica, privilegium. Lettre de naturali-
sation. Diritto di naturalità.
CARTA DE NAvEGaR. Mapa en lo cual se des-
criu y assenyala lo mar ó una part de
èll ab sas costas y llocs ahónt hi ha es-
cólls ó bancs de arena. Carta de ma-
rear. Tabella, charta hydrographica,
nautica. Carteaux. Carte marine. |
CARTA DE Paco. Instrumént públic ó pri
vad , en que lo acreedòr-confèssa Inber
rebud del deutór lo que li debia. Carta
de pago. Apocha. Mandement , acqui.
Quitanza, ricevuta.
CARTA DE PROCURACIÓ. PROCURA.
CARTA DOTaL. Instrument públic en lo cual
consta tót lo que la mollér porta en
. dot. Carta de dote. Dotales litterz. Con-
trat par lequel une dot est assurée,
constituee, Scrittura di dote.
CARTA FAMILIAR. La que escriu algun pa-
rènt ó amig á altre. Carta familiar. Lit
tere famüiares. Lettre , epúre familiere.
Lettere, epistole familiari.
9
CAR
dira missiva. La que s' envia è alguna
persona ausènt. Carta misiva. Latterz. ,
Missive. Lettera missiva. | |
CARTA ÒRDE Ó DE ÒRDE. La que conté algu-
na órde ó mandato. Comunamént se
dia de aquella en que se mana entregar
dinèrs. Carta órden. Præceptum scrip-
to traditum. Mandement. Comando,
ordine. .
CARTA PASTORAL. Escrit 6 discurs que diri-
gex lo prelad 6 superiòr ecclesiástic ab
alguna instrucció 6 manamént al clero
y poble de la séva diócessis. Carta pas-
toral; pastoral. Litterz seu edictum quo
epistopus populum sibi creditum allo-
quitur. Znstruction pastorale. Editto
pastorale. |
CARTA PLÚMBEA. ant. Escriptura ab sèllo de
plòm. Carta plomada. Diploma sigillo
plumbeo munitum. Lettres scellées en
plomb. Carta sigillata. ,
carta VISTA. Ventatje que se dòna en al-
guns jogs, y consistex en poder véurer
abans la carta que li toca y déxarla si
no li agrada. Carta vista. Lusoria char-
ta patens. Avantage qu’on accorde au
reversi de pouvoir regarder les cartes
du talon. Carta alla scoperta.
cata viva. La persóna que anand à aigue
na part está encarregada de dir á altra
lo que se li habia de enviar per escrits.
larta viva. Qui ad aliquem mittitur ut
cum eo negotium conferat, quod litte-
ris commeudare non expedit. Personne
chargée de dire de bouche une chose
qu'on devait écrire. Colui che é incari-.
cato di dire quello che. si doveva scri-
Tere.
AFÍRSEN DE LAS CARTAS. fr. Descartarse. Jr-
se de las cartas. Chartas rejicere , de-
ponere in pagellaram ludis. S'en aller
de ses cartes, s'en defaire en jouant.
Disfarsi d' una carta.
APARTAR LAS CARTAS. fr. En lo correu no
inclóurerlas eh la llista, y donarlas se-
paradamént. Apartar las cartas. Epis-
tolas in officina tabellaria seórsim loca
re, seponere. Separer les lettres. Divi-
dere, separare, spartire. .
AMAR Ó ENCORTAR LAS CARTAS. fr. ant, Dis-
posar las'cartas ab alguna trampa pera
guanyar en lo jog. -.4rmarla. Fraudibus
et dolis “im ludo uti. Zricher. Barare,
mariolare. t |
ŒRTIFICAR UNA GARTA. fr. Assegurar la ofi-
cina de correus que una carta arribará
TOM. I.
(7 CAR 409
allá ahònt va dirigida. Certificar la car-
ta. Fidem publicam obligare pro litte-
ris à tabellario securiùs deferendis. Cer-
tifier une lettre. Raccomandare una
lettera. :
| CLÓURER UNA CARTA. fr. Doblar lo papèr en
que se ha escrit, de manéra que po-
. Gandhi hostia 6 laere no puga obrirse
séns esquexarla. Cerrar la carta. Obsig-
nare litteras, epistolam. Cacheter une
lettre.-Sigillare una lettera.
VRANQUEJAR UNA CARTA. fr. Pagar los ports
de élla en lo acte de entregarla á la ofi-
cina de correus. Franguear la carta.
Vehendi litteras pretium seu mercedem
anticipare. Affranchir une leitre. Affran-
care una lettera.
NO VÉURERSE CAP CARTA. fr. Tenir mal jog.
. No ver carta. Malé sortem in ludo ce-
dere. Avoir mauvais jeu. Aver cattivè
carte al giuoco. - EE |
PECAR PER CARTA DE MÈS ,Ó DE MENOS. fr.
fam. ab que se denota lo excès 6 deféc-
- te en lo que se fa 6 se diu, y -que per
lo comú se ‘han de evitar los extrèms.
Pecar por carta de mas ó de menos.
Excessu vel defecta peccare. Manquer
pour plus ou pour moins. Fallire pel piú
o pel meno. - ^
PRNDRER LAS CARTAS, fr. met. y fam. Posar-
se á enrahonar séus donar tanda. No de-
jar: meter baza. Loquendi facultatem
- alteri precludere. Parler sans reláche.
Far le carte. .
PRRDRER, AB BOXAS CARTAS. fr. net. No con-
. seguir alguna pretensió tenind medis y
mérits. suficiénts. Perder con buenas
cartas. Spe non - temerè przconcépta
decidere. Perdre à beau jeu. Perdere
con tutto il giuoco.
CARTABÓ. s. m. Régla de que se valen
los fustérs pera tallar la fusta eu ángul
recte. Cartabon. Norma. Buveau. Quar-
tabuono. :
CARTAGINES, A. adj. Lo natural de
' Cartago ó-lo pertanyènt 4 ella. Carta-
- ginense , cartagines. Carthaginiensis ,
- cartbaginensis. Carthaginois, de Car-
thage. . Cartaginese.
CARTAGINES. Lo natural de Cartagena ó lo
pertanyént 4 ella. Cartagines. Cartha-
ginensis. Carthaginois. Figlio di Carta-
ena. .
CARTAMO. e. m. sarhÁ BònD.
CARTEJAR. v. a. ant. FULLEJAR,
CARTEJARSE. V. r. Correspóndrerse ab car-
52
410 CAR
tas unas personas: ab altras. Cartearse.
Litteras sibi invicem mittere. Suivre,
entretenir une correspondance episto-
laire. Carteggiarsi.
CARTELA. s. f. Entre escultòrs es la re-
pisa pera sostenir algun pes; y éntre
ferrèrs es lo ferro que sosté los balcóns
que volan mòlt enfora, y no ténen re-
pisa de obra. Cartela. Meusula. Conso-
le. Mensola.
'CARTÈLL. s. m. Lo papèr que se planta
^. eu algua lloc públic pera tér saber al-
guna cosa. Cartel. Tabula, edictum.
Afiche. Cartello. '
CARTÈLL, Lo papèr escrit ab que un desa-
fiaba 4 altre pera bátrerse ab ell. Car-
tel. Littere provocatorie. .4ppel, car-
tel. Cartello di disfida, lettera di di-
sfida.
'PLANTAR CARTELES. fr. Fizar en los llocs pú-
blics los edictes de alguns tribunals ó
los de escomunicació en las iglèsias. Po-
ner cedulones. Edicta vel programmata
publicis locis affigere. Afficher. Affig- :
gere un cartello.
- “PLANTAR canTèLts. fr. Fixar en lloc.pú-
blic papèrs infamatoris 6 satírics eu |
descrédit ó despreci de algú. Poner ce-
dulones. Libellos famosos publicis locis
affigere: Afficher des jugemens, des
edits , des arréts. Affiggere.
CARTER. s. m. Lo qui porta á las casas
las cartas del correu. Cartero. Charta- '
rius. Facteur. Colui che porta pella cit-
tà le lettere ai particolari.
CARTERA. s. f. Especie de bòssa feta de
pèll ó tela en que se guardan las cartas
y: papers plegads pera portarlos en la
butxaca de modo que no se fassan mal-
- bé. Cartera. Sacculus coriaceus servan-
dis epistolis. Cartero, porte-lettre ,
porte- feuille. Portalettere.
cantina. Bossa que se fa ab dès fulls de
cartró cubert de badana ó de altra co-
sa, y servex de cuxí pera escriurer ó
dibuxar, y se hi dèsan los papérs pera :
que no s' embruten. Cartera. The-
ca chartaria, scrinium. Cartero. Car-
tella. E
cantèra. Lo adóruo 6 tapa que amaga la
bóca de las butxacas de las casacas y al-
tras péssas de roba. Cartera , portezue-
la, golpe. Portula loculo vestis occlu-
dendo. Patte d'une poche. Striscia di
pauno che si soprappone al lembo delle
tasche degli abiti. |
CAR
CARTESIA , NA. adj. Lo qui seguex lo
sistema de Descartes, 6 lo que pertany
á ell. Cartesiano. Cartesii sectator. Car-
tesien. Cartesiano.
CARTETA. s. f. dim. de canta. Cartita,
cartilla , cartica. Chartula , epistolium,
litterula. Petite lettre. Letteretta.
CARTILAGINOS, A. adj. Ænat. Lo que
consta de téndrums. Cartilaginoso. Car-
tilagiaosus. Cartilagineux. Cartilagi-
noso. |
CARTILLA. s. f. carta, en la segóna ao-
cepció.
GARTILLA. Lo testimonial que se dona als
que tènen órdes sagrads pera que cons-
te que estan ordenads. Cartilla. Litte-
re acceptum ordinem sacrum testan-
tes. Lettres d'ordination. Attestato d' or-
dinazione. - QU
CANTAR LA CARTILLA Á ALGÚ. fr. fam. Re-
péndrerlo advertindii lo que deu fer.
Cantarle ó leerle d uno la cartilla. Se-
* veriús aliquem commonere , objurgarc.
Avertir quelqu'un de son devoir. Àv-
vertire , ammonire uno.
CARTIPAS. s. m. Cuadern de papèr ra
llad en lo cual escriuen los principiants
pera acostumarse á la igualtat. Carta-
pacio. Codex virgatus quo tirones litte-
ras zquales exarare discunt. Cahier.
Quinterno di carta.
CARTIPAS. Cuadern de papér blanc que
servex pera notar algunas cosas, Ó pet
escríurer lo que dictan los mestres en
las universitats. Cartapacio. Commenta-
rium. Cahier. Quinterno , quaderno.
CARTRÓ. s. m. Conjunt de varios fulls
de papér enganxads uns ab altres ab
cola ó pastetas fins que tingan la con-
sistencia necessaria per los usos á que
‘ se destinan, y: fórmen tòts junts com sl
fòs un full tòt sol peró gruxud. Carton.
Charta pluribus foliis conglutinatis com-
pacta. Carton. Cartone.
CARTUTXÈRA. s. f. La bòssa 6 capsa de —
cuiro en que los soldads portan los can
tutxos. Cartuchera. Militare marsupium
ulveri pyrii globulisque tormentariis
Referendis Cartouchier, giberne. Car-
tocciere. °
CARTUTXO. s. m. La cantitat de pélvo- —
ra y municiòns corresponént á cada
trét de alguna arma de fog , embolica-
da en papér ó drap pera carregar ab
- facilitat y de una vegada. Cartucho. Tu-
bulus papyraceus glandibus ct pulvere
. CAS |
pyrio infarsus, scloppeto aptus. Care
touche. Cartoccio.
CIRTUXA. s. f. Orde religiós y mòlt aus-
ter fundad per S. Brquo. Prengué nom
del lloc ahdat se fundà la priméra casa.
Cartuja. Carthusianus ordo. Ordre de
chartreux, de saint Bruno. Certosino. '
caaruta. Cada un dels convènts de cartu-
xos, Cartuja. Coenobium carthusianum.
Chartreuse. Certosa.
CARTUXO. s. m. Lo religiós del órde de
sant Bruno. Cartujo. Carthusianus mo-
nichus. Chartreux. Certosino.
CARVI. s. m. Pianta perpetua de l' altu-
ra de dos peus, que té las fullas molt
primas y l’ arrel semblaut 4 la del ga-
moaet. Alcaravea. Chara , careym. Care
vi. Carvi.
cievi. Llavòr de la planta de aquest nom.
Es arómática, pétita, convefa, llarga-
ruda, acanalada per una part y plana
de l' altra. Carví, alcaravea. Charz se-
men. Carvi. Carvi.
CARXOFA. s. f. La pinya ó flor que fa
la carxoféra. Alcachofa. Carduii acu-
leati calyx. Artichaut. Carciofo.
CARXOFAR. s. m. Lo tros de terra plan-
tal de carxoféras. Alcachofal. Locus
arduis aculeatis consitus. Terrain plan- .
V d'artichauts. . Carciofaja, carciofo-
letto.
CARXOFER. s. m. CARXOFÈRA.
LCIRYOFERA. s. f. Planta perpetua, es-
pecie de card de dós á tres peus de al-
sala, que tè las fullas llargas y retalla-
des, de un verd clar per lo endret, y
cesdròs del revés, ab la penca ampla,
srutuda y acanalada. Alcachofa , alca-
chofera. Carduus aculeatus , cactos. 4r-
tihaut. Carciofo.
ARXOFERAR. s. m. cARXOPAR.
15, SA. adj. for. Nul-lo. Nulo. Cassus.
Nul. Nullo. ,
4. s. m. Succès, esdevenimènt. Caso.
Casus. Évenement , occurrence, cas. Car
$0. SUCCESSO), OCCOTTENZA.
t. Casualitat. Caso. Casus, inopinatus
esentus. Casualité, cas fortuit , aven-
t:re. Avventura, accidente.
. L'ans , ocasió, conjuntura. Caso. Oc-
tasio, opportunitas. Cas, conjonciure.
Opportunità, caso, congiuntura.
- La especie ó assumpto que se propo»
a 4 algú pera consultarli y demanarli
o seu dictámen. Caso, Instituta ques-
ho. Cas. Caso, fatto.
CAS 411
cas. Gram. Lo diferènt significad dels noms
per rahó de la diversitat de sas termi-
nacións 6 de las preposicións ab las
cuals se juntan. Caso. Casus. Cas. Caso.
cas. ant. La fórma ó aire de las lletras de
ma. Caso. Littere ductus. Forme d'un
caractère d *ecriture. Forma del carat-
tere.
CAS APRETAD 6 APURAD. Lo qui es de difícil
‘ exida ó resolució. Caso apretado , lan-
ce apretado. Grave discrimen, lubri- -
cum negotium. Cas, circonstance difk-
cile. Caso arduo.
, % . . e $
cas DE cónT. for. La causa civil 6 crimi-
nal que per alguna de las calitats mar-
cadas en la lle y pod comensarse en al-
un tribunal superiòr prescindind dels,
inferiòrs, encaraqué sia traiend 4 algun
dels litigants de són for 6 domicili. Ca-
so de corte. Causa que in superiori se-
natu inchoari potest. Cas, affaire, pro-
cés porté d'une cour supérieure en pre-
miére instance. La lite che già si pre-
sentava nei tribunali superiori.
‘CAS DE MÉXOS VALER. Lo fét' del cual resul-
ta ä algú perjudici 6 deshonòr. Caso de
menos valer. Res indecora , inhonesta,
dedecus. Action deshonorante. Azione
vile.
cas FAVORABLE. Cualsevol de aquells que lo
dret afavorex particularmènt. Caso fa-
vorable. Casus cui jus propitium est,
Cause qui a la loi en sa faveur. Caso a
cui è propizia la legge. |
CAS FORTUIT. Succès impensad. Caso for-
túito. Casus, casus fortuitus, inopina-
tus eventus. Hasard, cas fortuit. Caso,
evento.
cas RESERVAD. Lo fét de culpa tan grave
que sols pod abséldrerlo lo superiór , y.
ningú més sèns llicencia séva. Caso re-
servado. Negotium superioris judicis
sententie reservatum. Cas réserve. Caso
riservato.
A CAS PENSAD. mod. adv. Expressamént ,
deliberadamént, ab premetitació. De
caso pensado. Datá operà. Avec preme»
ditation , de propos délibere. Con arte;
per arte. |
ANÉM AL cas. fr. fam. que se usa pera que
dèxand lo accessori ó inútil se passe á
: tractar de lo principal. Vamos al caso.
Ad propositum veniamus. Penons au
fait. Veniamo al fatto.
AQUÍ ES Ó ESTÁ LO CAS, Ó AQUEST ES LO CAS;
fr. que se usa pera indicar la dificultat
/ -
/
412 CAS
que se troba en donar solució á algnna
cosa. Ese es el diablo. Hoc opus, hic
labor est. C'est là le diable. Qui è do-
ve giace Nocco.
DAD CAS. mod. adv. EN CAS QUE.
DOXAD cas. mod. adv. EX CAS QUE...
EN CAS QUE. mod. adv. que equival á st suc-
CEIS QUE. Caso que; en caso de que;
dado que. Dato quod. En cas que. Caso
che. .
EX TÒT Cas. loc. que equival 4 de cualse-
vol manèra que sia ó que vaje. En todo
caso. In quocumque eventu. Dans tous
les cas. Comunque sia, in ogni caso.
sm
ES CAS NEGAD. fr. fam. que se usa pera dir -
que es mòlt dificultòs ó casi impossible
que succeesca 6 se fassa alguna cosa. Es
caso negado. Nequitur; res factu difhi-
cs est. C'est presque impossible. E/ luu-
tile.
ESTAR Ó NO ESTAR AL CAS. fr. fam. Fèrse ó
no cárreg de algun assumpto, estarne
ó no euterad. Estar ó no estar en el
caso. Rem capere, probé tenere, vel
contra. Etre ou n'etre pas au fait. Es-
sere. o non ne’ fatti. |
rkn Ó NO CAS DE ALGÚ 6 DE ALGUNA COSA. fr.
fam. Tenir consideració á algú ó á algu-
na cosa, apreciarla. Hacer caso de uno
ó de alguna cosa. Æstimare, magni ha-
bere. Faire cas.de quelgu'un , de quel-
que chose. Fare caso. o
FÈR Ó NO AL CAS Ó PER LO CAS ALGUNA COSA.
fr. Venir ó no á propósit de lo que se
tracta, ser ó no útil per lo que se de-
. sitja. Hacer 6 no al caso, venir ó no al
caso alguna cosa. Ad propositum per-
tinere, vel ah co alienum esse: ad rem
esse, vel contra. Verir ou ne venir
point à. propos. Essere al bisogno, esser
fuor di luogo.
PER LO MATÈX cas. mod. adv. Per la matè-
xa rahó, per lo matèx fet. Por el mis-
mo caso. Ideo , eapropter, idcircó. Pour
la inéme raison. Per questo appunto.
POSAR LO Cas. fr. Donar per suposad. Po-
ner caso. Ponere. Suppose que, suppo-
sons que. Caso che. — *
SER Ó NO SER DEL CAS ALGUNA COSA. fr. FER Ó
NO AL CAS ALGUNA COSA. |
VENIR Ó XO AL CAS. fr. FÈR Ó NO AL CAS AL-
GUIFA COSA. m
CASA. s. f. Edifici fét per babitar. Casa.
JEdes, domus. Maison, logis , habita-
tion. Casa. | i
casa. Lo conjunt de fills y doméstics que
CAS
| componen una familia. Casa. Familia,
domestici. Maison. Casa.
° casa. La descendencia 6 llinatge que tà
un matéx nom de casa y vé de un ma-
téx orígen. Casa. Genus, stirps. Mai-
son. Casa, ischiatta, legnaggio, stirpe.
. casa. En lo jog dels escacs y de damas es
cada un dels cuadros en que está divi-
dida la tauleta. Casa , casilla , escaque.
- . Lusorii alveoli tessella. Case. Casa, asta.
CASA CONSISTORIAL Ó CASAS CONSISTORIALS. La
casa de la vila ó ciutad ahónt se con-
grèga lo ajuntamént á celebrar sas jun-
tas. Casa consistorial à casas consisto-
riales. Curia , municipalis domus. Mai-
son de ville. Palazzo della cittá.
CASA DE AIGUAS. p. us. La botiga en la cual
se venen begudas ó refrescos. Botilleria.
Gelidarum potionum taberna. Boutille-
rie. Bottega dove si vendono le bevande.
CASA DE ARGENTÈR. ant. SECA,
. CASA DE BOTJS. p. US. BOJERÍA.
CASA DE BOTJ5. met. Aquella en que hi ha
molt bullici, inquietut y falta de go-
beru. Casa de locos, casa de orales.
Inordinata, turbulenta domus. Hópital
de fous. Ospedale de’ pazzi.
CASA DE CAMP. ba construida fora de po-
blad ab jardins y altres adòruos per di-
versió. Casa de campo. Villa. Maison
de campagne , de plaisance. Villa.
" CASA DEL COMÚ. tegrit. CASA CONSISTORIAL.
CASA DE DESPESAS. La casa particular en la
cual se admeten alguns hostes pagand lo
pren que se concerta. Casa de posada
6 de posadas. Domus hospitalis. Hôtel,
maison garnie. Casa mobigliata.
casa DE DÈu. Lo tèmple ó,iglésia. Casa de
Dios, casa de oracion. Templum, do-
mus orationis. Temple. Chiesa, tempio,
casa di Dio.. |
CASA DE DEYOCIÓ. CASA DE DÈU.
casa DE-EXPÓsITS 6 moros. Lo establimént de
- Caritat pública ahònt se reben y crian
los bòrds y criaturas llegítimas abando-
nadas. Inclusa; casa de expósitos. Bre
photropheum, brephotrophium. Hópi-
tal pour les enfans trouvés. Ospitale de-
gli esposti.
CASA DE MONEDA. SECA.
casa DE FAGO. Lo lloc públic ahònt se pa”
ga. Pagaduria. Officina solvendo depu-
tata. Endroit où se font les paiement.
Cassa, tesoro.
CASA DE: POSADA. CASA DE-DESPESAS. ——
CASA DEL sENYOR. Lo témple 6 la iglósia-
CAS
Casa del Señor. Templum, ecclesia.
Temple , église. Tempio, casa di Dio.
casa DESMÈRA. La del vehí hisendad que se
tria pera que lo privilegiad cobre los
delmes de élla. Casa. ex«usada , casa
dezmera. Decumana domus. Maison de-
| signée pour y faire le depót des dimes.
| Casadove vengono depositate le decime.
| casa rorTa. La que se fabricaba en forma
de casa per habitarla, y tenia fortalesa
pera defensarse dels cnemigs. Casa fuer-
(e. Munita domus. Maison forte, mai-
son fortifiee. Casa fortificata.
| Casa PAIRAL. La que habita lo cap de al- .
gun llinatge. Se diu respécte dels que
descendexen de élla y no |’ habitan.
Casa paterna. Domus gentilitia prima-
ra. Maison paternelle. Casa paterna.
casx PUBLICA. La de las donas de mala vi-.
da. Casa pública. Lupanar ,lupanarium.
Maison , lieu public , bordel. Bordello,
baccano , porcile. |
as skin. Lo palaci del réy. Casa real,
casa del rey , palacio. Aula, palatium.
Maison royale , maison du roi. Palagio,
palazzo.
tss bar. Las persónas réals y lo conjunt
de sos familiars. Casafreal. Domus re-
ga augusta. Maison rayale. Casà reale.
asi santa. La de Jerusalem ahònt está lo
senalere del Salvador. Casa santa. Sa-
era domus hierosolymitana. Temple de
diresalem. Tempio. *
ts: soran. La casa del noble que es cap
de son llinatge. Casa solariega. Nobi-
lium domus gentilitia primaria. Maison
ancienne et noble. Casa antica di no-
hità.
MIR DE CASA Ó DE PER CASA. fr. Portar lo
restid ó roba que se sol portar pera es-
tarse á casa. Estar de casa. Domi age-
re incondité, familiariter. Etre en ne
glise. Andar con abito di casa.
CADA RU SAB À CASA SÈVA AHÓNT SE HI PLOU.
ref. ab que se dòna á'enténdrer que
cada hu sab millor que los altres lo que
. E convé. Cada uno sabe donde le aprie-
ta el zapato. Sua quisque prohé noscit.
Chacun sait où le bát le blesse. Ognuno
s come gli duole il capo.
MrtosA LA CASA QUE El HA CORÒXA RASA.
" ref. que denota que los ecclesiàstics s6-
- len ser lo amparo de sas familias. Do no
hay cabeza raida no hay cosa cumpli-
da. Rasum ubi non caput est, omnis
*res prospera defit. La maison qui a un
^ -
e
CAS 415
bonnet Carré, attache un clou à la roue
de la fortune. Dove c' è un prete non
‘vi son fame né sete, |
EN CASA QUE NO SE HI RENYA NO MI HA PA.
ref. que denota que lo descuid del que
goberna es danyòs als interessos. Casa
renida , casa regida. .
Iudociles natos, cessantem ni inçrepet
herus .
Uxofem, famulos, cunctos vexabit eges-
tas. '
Qui sait gronder, sait gouverner, Chi
sgrida governa. |
EN LA CASA DÉX POC PA POC HI DURA LA ALE-
GRÍA. ref. EN LA CASA QUE NO HI HA PA,
TÓTHOM CRIDA, Y TÓTHOM TÈ RAHÓ.
EN Là CASA QUE NO HI HA PA, TÒTHOM CHIDA,
Y TÒTHOM TÈ nanÓ. ref. que denota que
la miseria sol ocasionar disgustos y ra-
hòns éntre las familias. Donde no hay
harina, ó en la casa donde no hay
harina todo es mohiria. Paupertes odia
giguit. Quand il n'y a point de foin au
ralélier les chevaux se battent. 1 caval-
lo che non ha fieno da de' calci alla
rastrelliera.
FRANQUEJAR LA Casa. fr. Donar entrada 6
permis á algú pera que vinga à ella sém-
pre que vula. Franquear la casa.
diam aditum facilem alicui concede- -
re. Accorder l'entree dans une maison.
Aprir la casa.
XO EXIR DE CASA. fr. Estarse mòlt en èlla,
Guardar la casa. Domi se tenere. Gar-
der la maison , ne point sortir. Restare
a casa.
NO TENIR CASA NI ALBERG. fr. fam. qne sig-
nifica la mólta pobresa de algú. No te-
‘ ner casa ni hogar. In summa egestate
degere, egestate premi. N'avoir ni feu
ni lieu. Essere poverissimo.
OFERIR LA CASA. ÍT. FRANQUEJAR LA CASA.
PARAR casa. fr. Establirse com á cap de fa-
milia. Poner casa, asentar casa. Do-
mum stabilire. Lever maison. Aprir
. casa.
PARAR CASA À ALGÚ, fr. Moblarla pera que
puga habitarhi. Poner la casa d algu-
no. Domum alicui parare." Meubler ,
, garnir une maison. Mobigliare una casa.
PARAR €ASA Á PART. fr. Separarse los que
vivian junts, y formar familia diferént.
Apartar casa, poner casa aparte. Do-
micilium disjungere. Se separer , faire
ménage à part. Aprir casa per se. :
PLEGAR CASA. fr. fam. Mudarse ab la fami-
414 CAS
lia de un lloc á altre pera residir en èll.
Arrancar ó levantar la casa. Sedem,
domicilium alió transferre. Déloger,
aller s'établir ailleurs. Sloggiare. '
QUI TÔT HO VOL AVERIGUAR ¿CASA SÈVA MA DE
PLEGAR. ref. que denota que lo qui s'en-
treté molt en saber las cosas agenas,
descuida y perd las sévas. Quien las co-
‘sas mucho apura no tiene vida segura.
Altena. inquirere periculosum. Qui est
ami des affaires d'autrui , ne l'est pas
de son metier. Chi vuol sapere i fatti
altrui dimentica i sui.
SAB MÈs LO BOTJ EX CASA SÈVA QUE LO SABI
EN CASA DELS ALTRES. ref. que ensenya
' que en los negocis propis més sab aquell
á qui pertanyen, per poc que ho'en-
tènga, que lo qui mirandlos dèsde lluny
se fica á judicarlos sèns concxemént.
Mas sabe el necio en su casa que el
cuerdo en la ajena. | |
Plura domi stolidus callet, quám mente
^ sagaci.
Præditus externá calleat ipse domo. *
Sait mieux un fou ses affaires qu'un sa-
vant ceux des autres. Sa meglio il matto
. à fatti suoi, che il savio quelli d'altrui.
SER LA CASA DEN GARLANDA Ó DEL MAL GO-
, BERN. fr. fam. No haberhi òrde ni con-
cert en alguna casa. 4ndar manga por
hombro. Nullo ordine regi domum, fa-
iniliam. Negliger ses affaires, les lais-
ser en desordre. Non esservi ordine né
regola in una casa. .
SER MOLT DE Casa. fr. ab que se significa
, la molta confiansa, familiaritat y fran-
quesa que algú tè en alguna casa ó ab
la familia. Ser muy de casa. Alicujus
fomiliæ esse amicissimum. Ætre l'ami
de la maison. Essere di casa.
CASACA. s. m. Especie de vestid que se
porta ajustad al cos sòbre l' armilla, ab
mánegas fins d la munyeca y faldòns
què arriban fins al genòll peró que ño
tapan sinó la part de atras. Casaca.
Chlamys, tunica manicata, sagum. Ca-
saque , justaucorps. Marsina.
GIRARSÈ LA casaca. fr. met. y fam. Dexar
algú lo camí, partit ú opinió que se-
guia y péadrer lo contrari. Polver ca-
saca. Sententiam, animum mutare.
Tourner casaque. Voltar casacca.
Passesan LA casaca. fr. Divagar sènse cap
ocupació. Pasear la capa. E domo per
otium exire. Sortir pour aller se diver-
tir. Girare.
|: CAS
CASACON. s. m. Casaca gran que se pr.
ta sòbre la ordinaria per majòr abris
Casacon. 'Tunica amplior, sagum gran-
dius. Grande casaque. Casacca,
CASADA.s. f. La familia de una casa,
Casa. Familia, domus. Maison. Casa.
CASADÒR, RA. adj. que ‘se aplica 4 la
persóua que té ja la edat ó se troba en
estad de casarse. Casadero. Nabilis.
Mariable , nubile. Nubile.
CASAL. s. m. ant. ARRABAL.
CASAMATA. s. f. Volta que se fa en al.
guna part de la murallà pera posar una
batería baxa que defensa lo fosso. Ca-
samala. Camera subterranea fornicat:,
. ubi tormenta bellica moenium fosse
tuende locantur. Casemate. Casamatta.
CASAMENT. s. m. Contracte fét éntre
home y dona ab las solemnitats previo»
gudas per la iglèsia pera víurer mari
t dablem ut. Casamiento. Connubiun,
conjugium ; nuptie, nuptus. Marias,
noce. Nozze , matrimonio.
NO Ht HA CAP CASAMÉNT POBRE NI CAP wort
RICA. ref. NO HI HA CAP BÒDA POBAE $
CAP MORT RICA,
CASAMENTER , RA. s.: m. y f Lo qui
proposa 6 entrevé en algun casamiit.
Casamentero. Nuptiator. Marieur. P.-
raninfo.
- CASANELLA. s. f. cata, lo fruit del ron:
re, etc. .
CASAQUILLA. s. f. Vestidura semblant:
la casaca de la que se diferencia sols
mént en' que tè los faldòns mòlt me
curts. Casaquilla. Exigua chlamys. (a
saquin. Giubba.
CASAR. v. n. Contráurer matrimoni. $
usa també com recíproc. Casar. Nube
re, matrimonio conjangi. Marier. Mx
ritare, sposare, ammogliare.
CASA4R. v. a. Se diu del rector, 6 att
cualsevol sacerdot ab llicencia er
que autorisa lo sagramént del matrimo
ni. Casar. Maritare , connubio jungen
Marier. Maritare.
casar. met. Juntar una cosa ab altra. ©
sar. Unire, copulare. Æjuster , joindt
marier. Maritare , accoppiare.
casar. En cualsevol jog significa posaf
dinèr que se ha de jugar. Meter. Le
exponere. Mettre. Mettere al giuoca
VAL MÉS CASARSE QUE CREMARSE. ref. Q
aconsella lo matrimoni com á rem
contra la concupiscencia. Mas vale 6
sarse que abrasarse. Melius est nube
CAS
quan uri. Pluót se marier que dé brú-
kr. Prima di ardere prender moglie.
— CASAD, DA. p. p. de casar. Casado.
- CASCABELL. s. m. Boleta vuida de mè-
tall grossa com una nou ó avellana, ab
una nanseta y una obertura á la part
de sota que té un foradet á cada cap y
un bocinet de ferro 6 llautó ficad dins
pera que sone fèndio bellugar. Servex
comunamènt pera posarlo en lo: coll de
alguns animals y en los guarnimènts dels
caballs, y pera altres usos. Cascabel,
cascabillo. Sonorus ex are: globulus.
Grelot. Sonagliuzzo , sonaglio.
TEUR CASCABÈLLS AL CAP. fr. Ser mòlt albo.
rotad , no tenir judici. Ser un cascabel.
Ibani capite esse, cerebro carere. Etre
un etourdi. Essere uno stordito, scon-
siderato.
CWPUR DE CASCABÈLLS LO CAP. fr. met. y fam.
Alborotar á algú ab esperansas agrada-
bles y vanas pera alguna cosa. Casca-
belear. Incerti gaudii spe aliquem inci-
tare. Bercer, amuser d’esperances faus-
ses ou éloignees. Dar canzone, dar erba
trastalla. Empir la testa di vento.
CASCABELLITO. s. m. Especie de pruna :
petita y rodòna, de un colòr purpureo
fuse, dolsa de gust, que se separa fá-
«ment del pinyol, y que posada à as-
set al sol 6 al aire llibre se pansex.
Caralelillo. Prunum minutius. Moyeu.
Sametta.
CASCID, DA. p. p. de cascar. Cascado.
Est: cascap. fr. met. y fam. Estar molt
faltad de salud. Estar cascado. Infirmá
valetudine uti. Etre casse, affaibli , de-
bite. Essere infievolito, esser da poco.
CASCAD A. s. f. Despenyadèro de aigua
satural 6 artificial. Cascada. Praceps
aqua lapsus. Cascade, saut, nappe
d'eau. Cateratta , cascata d'acqua.
-4$CA DURA. s. f. territ. ceoxrusió.
AS ADURA DE MAMÈLLA. Mal de que acos-
iuman 4 patir las donas que crian y
prové de congelársels la llèt en los pits,
feadse malbé y causandlos dany. Pelo.
Lactis in uberibus mulierum coagulatio.
Poil. Cacitá. |
ASCALL. s. m. Planta que produex las
fallas llargas, partidas al rodedór, y
agafadas sénse cua á las camas: las sé-
vas fiors són com las rosas y de varios
colors, y la llavdr, que es negra, se
usa en la medicina. Adormidera, dor-
midera. Papaver. Pavot. Papavero. ,
CAS | 415
CASCAR. v. a. vulg. Pegar. Cascar. Per-
cutere, contundere. Battre. Percuotere.
CASCAR. MAGULAR.
cascarse. V. r. vulg. Ménjarse 6 béurersc
alguna cosa. Echarse algo al coleto.
Mauducare ant bibere. Se meltre sur
l'estomac. Inghiottire.
CASCARILLA. s. f. Escorxa de un arbre
de América semblant al que la la quina,
que es amarga, aromática y meditinal,
y cuand se cróma despedex un olòr com
lo del almesc. Cascarilla. Croton casca-
rilla. Cascarille. Ricivo.
CASCARRIA. s. f. Lo fang que se apèga.
caminand al cap de vall dels vestids.
Cazcarria , zarria , zarpa, zarrapastra.
Lutum oris vestium adberens. Crotte.
Loto che attacca nel lembo degli abiti,
zacchera,
CASCARROS, A. adj. Lo que té móltas
cascarrias. Cazcarriento, zarriento,
zarposo. Luto infectus, lutulentus. Crot-
te. Zaccheroso.
CASCATA. s. f. cascADA.
CASCAVELL. s. m. CASCABÈLL.
CASCAVELLITO. s. m. CaSCABÈLLITO. ' ,
CASCO. s. m. Péssa de l'armadura antipa
que servia pera cubrir y defensar lo.
cap. Casco. Cassis, cassida. Casque.
Elmo.
casco. Aquella especie de ungla que ténen
los caballs, mulas y altres animals sem-
blants á la extremitat de las potas, y en
la que se hi clava la férradura. Casco.
Ungula. Corne, sabot. Corno, unghia.
casco. Naut. Lo buc del barco sénse ar.
bres ni demés.aparells. Casco. Navis al-
veus. Coque, carcasse d'un vaisseau.
Scafo.
“casco. Lo material de un edifici séns adòr- .
nos ni altres adherénts. Casco de casa.
JEdium moles. Cage d'une maison. Le
quattro muraglie, intelajatura.
casco. Lo espay que ocupa alguna pobla- .
ció. Casco. Spatium, circuitus, ambi-
tus loci. Enceinte. Ricinto, giro.
ALEGRE DE CASCOS. Lo qui no té gaire seny
ni refle£ió. Alegre: de cascos, casqui-
lucio. Levis ingenii homo. Guilleret , les
^ ger de cerveau. Leggiero. .
SER UN ALBOROTAD DE cascos. fr. met. y fam.
ab que se denota que algú es poc repo-
sad y tè mòlt poc entenimènt. Tener
cascos de calabaza, ó los cascos d la
gineta. Inquietum , turbulentum, amen-
tem esse. Etre un ecervele, avoir la cer-
416 CAS
velle mal timbree. Scervellato.
CASCU, CASCUN. pron. ant. capa HU.
CASER, RA. adj. Lo que se fa 6 cria en
casa 6 pertany à élla. Casero. Domeste-
" cus. Domestique. Casereccio.
CASERIA. s. f. Lo conjunt de casas de
un poble 6 ciutad. Caserio , caseria.
Domorum congeries. Assemblage de
maisons. Casale. — ' 7
caseaia, Lo conjunt de casas en lo camp
que no arriban á formar poble. Casar.
Pagus. Hameau. Borghetto casale.
CASERIU. s. m. caSERÍA.
CASERNA. s. f. Especie de volta que se
construex sóta dels baluarts, féta 4
roba de bò:nba , que servex pera col-
locarbi los soldats y pera magatsem de
víurers y altras cosas. Caserna. Camera,
"^ 6pus cameratum. Caserne. Caserma,
CASET. s. m. dim. de cas. Se diu iróni-
camént del que es arduo y dificultós.
Casillo. Negotium arduum, difficile. Pe-
tite occurrence , petit accident. Casetto.
CASETA. s. f. dim. de casa. Casilla , ca-
sita, casica. Ædicula, domuncula. Mai-
sonnette. Caserella, casetta, casina.
CASI. adv. t.-Lo matéx que PROP DE, Poc
MÈs Ó méxos, faltand poc. 6 estand pró-
fima á succeir alguna cosa. Casi. Ferè, '
fermè, propè, quasi. Presque, quasi.
Quasi.
CASI CASI. expr. que denota mòLT PROP DE.
Casi casi. Penè, ferè, propemodum.
Proche de approchant, à côté de, les.
Vicino, allato, accanto.
CASILLO. 8. m. ant. MATÓ.
“casta, s. m. Roba de Hana mòlt fina sem-
blant al panyet encaraqué texid de di-
ferent modo. Casimira ; casimiro. Lanea
tela tenuior panno. Casimir. Casimiro.
CASINYOT. s. m. fam. Casa pétita y des-
preciable. Casucha. Casula. Maúvaise
petite maison , cahute , taudis , taudion.
Casipola , casupola.
CASOLA , NA. adj. casèr.
casoLá. Se diu de la persóna que está mòlt
en casa y cuida de són gobern y econo-
mía. Casero. Qui rem familiarem dili-
genter tuetur. Casanier. Casalingo.
casoLá. Se diu del colóm doméstic. Duen-
do, casero. Cicur. Domestique , prive. '
Dimestica, addomesticato.
CASORI. s. m. Casamént fèt séns judici
ni consideració. Casorio. Inconsideratæ,
inconsulte nuptiz. Mariage inconside-
ré. Matrimonio sconsiderato.
7 CAS
CASPA. s. f. Especie de pellofas sem blants
al sagó que se fórmau en lo cap arran
dels cabells, y també las que quèd an sò-
bre alguna llaga ó inflór després de cu-
- rada. Caspa. Furfares capitis, porrigo.
^ Crasse farineuse. Forfora.
CASPITA! interj. ab qué expressam la
admiració ó, estranyesa que nos causa
alguna cosa. Cdspita. Hui! pape! Ma-
lepeste! morbleul Cospetto! capperi!
cappita!
CASQUET..'s. m. Cuberta cóncava que se
" fa de seda, panyo 6 cualsevol altra roba,
y servex pera tapar la closca del cap.
Casquete. Pileus. Calotte. Berrettino.
CASQUET. Mescla de pega y altres ingre-
diénts que se posa als tinyòsos tapand-
los tòt lo cap, y que arrancandla des-
près fa seguir las arrels del cabell, ab
o cual curan. Casquete , casco. Malag-
‘ mg porriginoso capiti impositum. Em-
platre pour les teigneux. Berrettino da
tignoso. |
CASSA. s. f. L'acció de cassar. Caza. Ve-
natio, venatura, venatus. Chasse. Cac- *
cia.
CASSA. Los animals que se van á cassar,
ántes y després de haberlos cassad. Ca-
za. Venatio, preda venatu vel àucu pio
capta. Chasse, gibier , oisellerie. Cao-
cia, preda.
cassa. Eina de ferro 6 altre métall que té ,
lo máneg recte ab un gauxo al extrèm,
y servex pera tráurer y posar aigua.
Cazo. Cacabus. Sorte de cuiller de mé
tal à long manche. Pajolo.
CASSA MAJOR. La cassa del senglar, llop |
cèrvo y altres animals grossos. Caza
mayor. Venatio, ferarum agitatio. Chas-
se de bétes fauves. Cacciareale.
cassa MENOR. La de las llébras, perdius,
colòms, etc. Caza menor, Minorum ani-
malium venatio. Chasse de menu gibier.
Caccia. . .
ALSAB La cassa. fr. Fér que lo cap de cas-
sa se alse y se pose á volar pera tirarli.
Volar. Avis volatum incitare. Voler.
Levare, far alzare a volo.
ALSAR 6 AXECAR LA Cassa. fr. Parland dels
altres animals que no volan , fárlos sur-
tir del sèu cau ó jas pera poder mater-
los ó agafarlos. Levantar la caza. Feras
in venatione commovere. Faire lever le
, gibier. Levare, scovare. , .
ANAB Á LA CASSA DK ALGUNA COSA. fr. met.
Buscarla ó sol-licitarla ab mòlta diligen-
CAS
cia. Andar d caza de alguna cosa. Au-
cupari. Pourchasser quelque chose.
+ Rintracciare. :
osan cassa, fr. Ndut. Perseguir una em-
barcació á altra á forsa de vela y rem,
fend tots los esfofsos per aconseguiria.
Dar caza. Velorum , remorumque ope
navim hostili animo insequi, urgere..
Chasser , courre sus. Mettersi in caccia,
andar in caccia.
LPANTAR LA Cassa. fr. met, Precipitar 6
| llansar á pérdrer algun negoci, antici-
| pand importunamént los medis de con-
. wguirlo , 6 empleand los que no fan al
cas. Espantar la caza. Prepostera festi-
natione rebus suis officere, præposterè
agere. Échouer par trop de precipita-
tion. Andare col cembalo in colombaja.
Iii ALSAR LA CASSA. ÍT.'ALSAR LA CASSA.'
FER ALSAR LA CASSA. Ír. ALSAR Ó AXECAR LA
CASSA,
CASSACIÓ. s. f. for. L' acció de anular
y declarar sèns' valor ni efècte algun
instrumènt. Casacion. Abrogatio. Cas-
sation , résiliation. Cassazione, aunulla-
zone. x
CiSSADOR , RA. s. m. y f. Lo qui cassa
per ofici ó per diversió. Cazador, Ve-
mtor. Chasseur. Cacciatore. |
, tup DE ART: Y MAXYA. Lo qui cassa ab
trampas. Chuchero, parancèro. ludus-
{nos venator. Oiseleur , tonneleur. Uc-
ceilatore , cacciator col butrio. .
casini: pe BABRACA. Lo qui espèra la cas-
& en la barraca séns cansarse eg perse-
guirla. Paradislero. Venator statuarius.
Chasseur dì l'affüt. Cacciator d' agguato.
Suor DE FERAS. Lo qui es aficionad 6 se
delica per ofici 4 la cassa major. Mon-
tero. Venator , ferarum abactor. Veneur.
(acciator maggiore. |
JSSANELLA. s. f. cata, lo fruit del
roure , etc. o
ASSAR. v. a. Buscar y perseguir los au-
celis, féras y altres animals pera aga-
darlos 6 matarlos. Cazar. Venari. Chas-
«er. Caceiare. |
s«s«e. for. Anul-lar, derogar. Casar: Cas-
sare. Casser , résoudre , annuler un ac-
. Annallare.
SAROLA. s. f. Eina de mètall, de fi- ,
gura silíndrica, ab un máneg llarg y
comunamènt de ferro, que.servex per
ru.narhi. Cacerola. Cacabus. Casserole.
Lasseruola. 2 TE
SSÈRA. s. f. La cassa que se disposa
TOM. I.
CAS 417
èntre mólts pera divertirse, Cacería.
Venatio. Chasse , partie de chasse. Cac-
cia.
cassina. ant. Matalas de plòma. Plumon,
plumazo. Culcita plumea. Matelas de
plume. Materasso di piume, coltrice.
CASSETA. s. f. Especie de cassa, regu-
larmènt de llautó, ab són peu abònt hi
cab una lliura medicioal de licòr, de
que usan los apotecaris pera despattar
gunas medicinas. Caceta. Cacabus, ubt
/ medicamina diltuntur. Petit poélon- de
. cuivre jaune. Padellino, casseruola.
cassera. La que fan servir los argentèrs
pera blanquejar ó netejar-la plata ú or.
Balanzon. Orbicularis cacabus quo
ntuntur argentarii artifices vel aurifices.
Poclon dont se servent les orftvres. Pa-
dellino da orefice.
casseTa. La eina. de còure que server per
tráurer y portar l'oli 4 las picas en los
molins. Zaceta. Vas olearium quoddam.
Espéce de sebile, vaisseau de cuivre
. rond et creux. Scodella.
CASSIA. s. f. Arbre. 4cassia.
CASSIAFISTULA. s. f. Arbre gran y
. frondós de las Indias, que té las fullas y
las flors mòlt vistosas. Lo fruit, que es :
una tabélla llarga, rodòna, obtusa y de
colòr pardo fòsc, conté una: substancia
negrenca y dòlsa que servex en la me-
dicina. Cañafistula. Casiz fistula. Cas-
sie. Gaggia , acazia.
CASSO. s. m. Eina de métall, comuna-
- mènt de aram, en fórma de'mitja ta-
ronja , ab són màncg de ferro pera po-
sarla y tráurerla del fog. Cazo. Caca-
. bus. Podlon , casserole. Padellino.
CASSOLA. s. f. Eina rodóna de terrissa,
més ampla que fonda, y de varias mi-
das, que servex pera guisar y altres
. usos. Cazuela. Scutella.. Terrine vernis-
see. Terrina.
EXIRSE DÉ CASSOLA. fr. met. y fam. EXIRSE DE
FOGÓ.
RORTAR LA CASSOLA AL FORN. fr. met. Portar
un negoci en que èntrevenen alguns.
Menear el ojo. Tractare. Etre le chef à
traiter quelque affaire. Far le carte.
CASSOLASSA. s. Í. aum. de cassoLa. Ca-
. zolon. Grandius vas fictile. Grosse ter-
rine vernissee. Terrinaccia. |
CASSOLETA. s. f, dim. de cassoLa. Cazo-
. lilla, cazoleta, cazoleja. Parva scutel-
.'la. Petite terrine vernissée. Terrinetta.
cassoLETA. Una de las pèssas del any do las
418 CAS |
armas de fog. Es concava & manéra de
mitja canya: se col-loca immediata al
oido del canó, y servex pera posarhi la
pólvora, que rebénd las espurnas de la
èdra foguèra, s'eucén y fa disparar
l'arma. Cazoleta. Scloppeti alveolus.
Bassinet. Scodellino.
cassoLeTa. Pèssa de ferro ó altre mètall
que se posa sòta del puny de la espasa,
y servex pera resguardar la ma. Cazo-
leta. Capuli ensis ferreum munimen.
Plaque. Caccia della spada.
CASSOLETA. L'os que fa lo jog del genòll.
.Choquezuela , rótula. Patella. .Rotule.
Rotella, padella.
CAST, TA. adj. Pur, bonèst. Casto. Cas-
tus. Chaste, pudique. Casto » onesto;
pudico. .
CASTA. s. f. Generació ó llinatge. Se diu
també dels irracionals. Casta. Genus,
progenies. Lignée, race, espèce. Razza,
stirpe, schiatta, casata. i
castà. met. Especie 6 calitat de alguna co- *
sa. Casta, laya. Genus. Espèce , quali-
té, nature , genre. Qualità, genere.
VENIR DE CASTA. fr. met. Haberse continuad
y continuarse una cosa en los de alguna .
comunitat ó familia, y ser ja com una
. propietat inseparable de élla. Llevar de
suelo y propiedad. Ab origine duci.
Btre en possession de... Il chasse de ra-
ce. Esser di stirpe.
CASTAMÈNT. adv. mod. Ab castedat. Casta-
mente, Casté. Chastement. Castamente.
CASTANY , NYA. adj. que se aplica al co-
lór semblant al de la esclofólla de la cas-
tanya. Castaño. Corticis castaneæ nucis
colorem referens.
Castagno , castaguino.
CASTANYA. s. f. Fruit que dóna lo cas-
tanyér , mòlt nutritiu y saboròs; es gros
com una nou, té la figura de cor, y es-
| té cubert de una esclofólla gruxuda y
de colór de caoba. Castaña. Castanea,
. nux castanea. Chátaigne. Castagna.
castanva. Eina ó ampólleta de vidre éter-
rissa que té la figura de una castanya
y servex pera posarhi algun licór. Cas-
taña. Vas in castanez formam redac-
tum. Dame-jeanne. Anfora, fiascone.
castanva. Lo cabell lligad eh forma de cas-
tanya. Castana. Capilloram nodus, cas-
tapes nuci similis. Chignon, tignon.
Tignone.
CASPANYA BÒRDA. La que produet lo casta-
nyèr bòrd. Castaña regoldang. Castas
Châtain, baibrun. |:
“N
| CAS
dea silvestris. Clidtaigme sawage. Ca. :
. stagna selvatica. |
CASTANYA DE Man. Especie de petxina que
té la conxa rodóua y plena de punta
com lo erissó, y la bòca en lo cèntro de
la part inferior. Erizo. Echiuus mari-
nus. Oursin. Riccto di mare.
cASTaNYA SECA. La que se ha fet assecar pe.
ra que puga guardarse tòt lo any. (ar
tana pilonga ó apilada, pilonga. Cas-
tanea exsiccata. Chátaigne sèche. Ca-
stagna secca.
CASTANYAL. 8. m. ant. CASTANYAR.
CASTANYAR. s. m. Lloc plantad de cas-
- tanyèrs. Castañal, castañar. Castane-
tum. Chdtaigneraie. Castagueto.
CASTANYÈR. s. m. Arbre gros y ramos
ab las fullas en figura de llansa, punz-
gudas y ab caxals á las boras, que do-
na per fruit uua especie de bòssa guar-
nida de punxas com un erissó, ahont es
tá ficada la llavòr anomenada castauyi.
. Castaño. Castanea. Chátaignier , mar-
‘ ronnfer. Castagno. |
CiSTANYÈR, BA. 8. m. y f. Lo qui vena
tauyas. Castañero. Castanearum vendi»
tor. Chátaignier. Venditor di castagni
CASTANYETA. s. f. Lo esclafit que f
los dits cuand se juntan la punta del d
mitj ab la del dit pòlee, y se separa
després ab violencia. Castañeta. Crep!
tus collisione digitorum editus. Z
qu'on fait en frottant fortement le pou
ce contre le doigt du milieu. Crep\
che si fa colle dita. -
CASTANYOLA. s. f. Planta pareguda
jones, que tè l'arrel Harga , negra y
rósa, los bróts triangulars, y eo
un una panotja composta de pétitas
igas. Es medicinal. Juncia. Cy
Souchet. Giunco rumónt pè |
CAgTANYOLAS. pl. lostrumént pétit que
carrer Es fa de la fusta del
6 castanyèr, y algunas vegadas dei
no 6 marfil, y se compon de dis mt
cóncavas, que unidas per medi de
cinta ó cordó que passa per dos
dets que tè cada mitad 4 la part de
bre, firman la figura de una castas
. Servexen pera acompanyar algun
espanyol. Castañuelas, castanetas.
pitaculum. Castagnettes. Castagnet
CASTANYOLAS. Tèstets que los noys se
éntre los dits y féndlos pegar un ab
tre dónan un sonido que se sembla
poc al-de las castanyolas. Tarreñas,
t
' CAS
juelas, tejoletas. Crepitsculum , testa.
Cliquettes. Nacchere , attigliuolo.
tocar Las CASTANYOLAS, Fer. repicar la una
mitad ab l'altra. Castanetear. Crepita-
colum pulsare, percutere. Jouer des
casiagnettes. Toccare, sonare le casta-
gnette. 7 -
CASTEDAT. s. f. La virtud que se oposa
als afèctes carnals, Castidad. Castitas,
castitudo. Ghastete. Castità.
USTEDAT CONJUGAL. La. los casads se
guardan mutuamént. Castidad conyu-
| gal. Conjugalis castitas. Fidélité eonjue
| gale. Fedeltà coniugale. : : *
CISTELL. s. m. Lloc fort voltad de mu- -
rallas, baluarts, fossos y altres fortifi-
cacions. Castillo: Castellum, castrum,
arx. Ehdfeau. Costello. IZ
usrèu DE roc. Máquina de.fusta en for-
- ma de castell, gearnida.de fogs artifi-
cials, que servex per diversió cuaud- se
fan alguuae- fèstas. Castillo de fuego. 1g-
niferam castellum. miesilibus ignibus
iasructa madhina. Feu d'artifice..Fuo-
co artifiziale. : : E
tis casrbine us LO-asne. fr. met. y (am. que
ee dia de aquells que sènse cap fona-
mist se umplen de vanas: esperansas.
. Harer onstiblgs en el: aire. Vaud spe
dad, Faire des châteaux en Espágute.
Par castelti o iria o: if tun
GASTELLA 8; La lòngoa.què partan
' du de Castálla, Castellanni: Castelkino-
- eun sermo) lingus Langue casiillane.
MD. tte o. |
arazzi. Lo gobernador de. àlban castell
é ficvellano, Castellatus. Chátelain: Cas-
MHelano.. .: : bsc s va.
i x4. adj. Lo ora de Castella
: do que pertany d élla.. Castelldriel Cas
Mans. astilla Castipliado, 7
ASTELLANIA. s: LL: Torsitori 6 ‘jutis-
dicció independent de altra què:tè das
ère particulars: y juridica separada-
ro gobérn de va capital videmós po.
de .sòts districte. .CaMelanta.l'Gse-
Mínr, ant drdis custodis ' térritoriugr.>
Má: llene: Castellañia ''eastellaneria.
LLAR. s. m. casteiLá, eu la begó- 1
accede” Sm od loro meta 3 y
: 156 MA. dita. de GAITA... Oas-
Iejo, «*xetillete , cabtillueto;: Parvam
miciiumz Chátelet. Cartelletto ;"castal-
80. aa to
MEYL..9. m. ast. casti.
IIIAR. v. a. ant. casricani
CAS . 419
CÁSTIG. s. m. La pena que se imposa á
ass per haber comes algun delicte 6
ta. Castigo , punicion. Poena, punitio,
castigatio. Chátiment. Gastigo , punizio-
ne , punimento.
vásTIG. civsric. .
cástiG EfEMPLaB. ‘Lo extraordinari que se
dòna pera majòr -escarmènt. Castigo
ejemplar. Supplicium ut alii sapiant,
severithtis exemplum. Punition exem-
plaire. Punizione esemplare. — ^
CASTIGAD, DA. p. p. de casTican. Cas-
^ tigado.
CASTIGADOR, RA. si m. y f. Lo qui -
- castiga. Castigador. Castigator, puni-
+ tor. Celui qui châtié. Panitore. —
CASTIGAMENT, s. m. ant. cístic.
CASTIGAR. v. a: Efecutar algun cástig
-sòbre aquell que ha comes algun delic-
te 6 falta. Castigar. Castigare, punire,
| púniri. Chátier , punir. Punlre, gasti-
° gare. ZEE
castican.: Mortificar ; affigir. Castigar.
Ærumnis afficere, afffipere. Affliger,
mortifier, Mortificarèj punire. — '. i
CASTIS ,' SA, adj. Lo qui es de bon ori-
* gen y casta. Castizo- Nóbili genere dr-
"tus. De bonne race. Di buona stirpe, di
were iaia, 7000 0 0 5 07
castis. Aplicad al estil sell ‘det que es
pera ita! y 'sètis. mescla de vens nt
-Mècucivns estranyas. Casfizo. Pura et
entendata locutio. Chátie, pur, corréct,
- naturel; Puro, limato:, corretto: ':
' CABTÍSSTM , MÀ. adj. sun. de cast. Cass
¡+ Mom. Castissimus. ‘Tres-chastei très-
|o peeditue. Castissié. B
o CASTLA. s. m. casteLLá, en la segbna ac-
cepció.) -' á |
GASTEANIA. s; f. castetravia. |
CASTOR. s. m. Ahimal'cuadritpedo y am-
- fibi inés gros ‘que ‘ib: cat, ab lo: pel es-
pes, màtt suau . de ‘ell'àr comunamébt
spatdó fosé. Tè lo cap semblant'at de fa:
- rata de aigua ab las orellas mès curtas,
" les- dits dels peus dé darrèra unids per
una membrana, y la cud'bvalada ab es-
catas y aplanada hdrisontalmènit. Vin en
"èbmpanyia ab los de la sèva-espécie y
-*es'admirable per sòri instint. Castor. Cas-
- tor, fiber: Castor. Castore, castóro: - *
castòr. Certa roba de llónà que $e anome-
"ha axí perla semblansa que tè ap la sua»
- vitat del pel del castòr. Castor. Casto-
“rea, castorina vel fibriia tela. Sorte
d'Aoffe de laine. Panno di castoro,
420. - CAS |
CASTOREO. s. m. Cada una de lag bòssas
.grossas com uu,Qu, y semblants 4 una |
figa seca. negra; que cria lo eastór- en
.. las angonals, y couténen una suhstaucia
medicinal espessa de color de castanya,
y de olor fort. Castóreo , ¿astóreos. Cas
-— toreum. Gastoreum. Castorio.* : |
CASTORET. s. m. Roba de llana texida
.. com la estamenya , peró ab pel semblant
. al del panyo. Castorcillo. Lauea. tele
genus. Castorine. Castorina, sorta di
. .drappo.
'CASTRAD, DA.
trado, capado. — | ou
CASTRADOR. s. m. Lo qui castra. Cas-
trador , capador. Castrator. Chátreur.
Castraporci..—, , - , /
‘CASTRAMETACIO. s. f. Lo art de arre-
. glar los acampaménts militars. Castra-
metaeion. Castrametandi ars. Castrame
. tation. Castrametazione, acampamento.
"CASTRAR. v. a. Tallar ó.tráurer los tes-
tículs. Castrar , capar. Gastrare. Chá-
trer , émasculer. Castrare.
"CASTRAT. s. m. caESTAT. .
CASTRENSE. adj. que se aplica á algu-
nas cosas que pértanyen al e&ércit., es-
. tad 6 professió militar. Castrense. Cas-
trensis. Militaire. Castrense, militare.
CASU. adj. ant. caDa gb... mE
CASUAL. adj. Lo que succeex per casua-
litat. Casual, Fortuitus, casualis, Ca-
suel. Casuale, aceideutale, fortuito. ,
CASUALITAT. s. f. Esdevenimènt 6 suc-
cès impensad. Casualidad. Casus , ino
pinatus eventus. Casualité, contingence,
aventure , événement inopiné. Casualità,
DE CASUALITAT. mod. adv. CASUALMÈNT.
PER CASUALITAT. mod. adv. CASUALMENT, .
CASUALMENT. adv. mod. Per casualitat,
Casualmente. Fortuitó, casu. Casuelle-
. ment, éventuellement. A sorte, casual-
mente, accidentalmente, a caso. .
CASUISTA. s. m. Lo qui escriu: casos
pràctics de teologia moral. Casuista.
- Moralis scienti» utcumque peritus. Ca-
suiste. Casista. - os
CASULOT. 8. m. fam. CASINYOT.
CASULLA. s. f. La vestidura sagrada que
lo sacerdot se posa damunt de tòtas las
altras pera dir missa. Es oberta dels
costats , y per davant y darréra cau dès-
de. las espatllas fins 4 las canyéllas de
las camas. A dalt de tòt té un forad pe-
va passarhi lo cap. Casulla. Planeta, ca-
sulla. Chasuble. Pianeta.
P. p. de CASTRAB. Cas
4
CAT
CASULLÈR. 8. m. Lo qui t£ per ofici fr
casullas y altres ormamènts pera lo ser-
- wey del culto diví. Casullero. Sacrarun
. vestium sartor. Chasublier. Banderajo,
CASUTXA. s. f. casinror.
GATAGUMBAS. s::f. pl. Gemeutiri sub-
terráneo. Catacumbas. Cœmeterinm
. subterraneàm. Catatombes. Catacombe.
CATAFAL. 3. 'm.' Lo tablado que se sol |
guarnir per alguna funció pública. Za-
blado , andamio. Tabulatum. Échafaud.
- Palco. o4
eatarat. Lo tablado en que s'executan las
sentencias de mort, Cadalso. Tabola-
- tum' ubi pablicé capite plectuntur rei.
. Échafand. Ponte, palco, tavolato. — —
CATALA, NA. adj. Lo. nitural de Catala-
nya, 6 lo que. pettany .á. aquesta pro-
- vincia. Se usa també com substantin er
- lo primer sentét,; Catalan. Cotalaunen
. sis. Catalan. Catalano. 2E
CATALAGA. s, fz apt. caTríreo.
CATALANESC y CA. adj. ant. catari. —
. CATALICON. s. m. .Electuari purgis.-
Catalicon. Medicamenti .cathartia gt-
- mus: Catholicon. Diacattolicon. |
. CATALOG. s. m. Memoria, iaventin è
' , llista de persòpas, cosas 6 fèts posads es,
: «Arde» Catalogo. Catalogws. Catalogs
SY talogo. - 4 de |
CATAPLASMA. s. m:: Medicamènt 4 ma
‘1: nèra de , fet. de arrels, fals
. Mavórs bullidas, picàdas ó:moltas, qs
"se aplica exteriormènt. Cataplasma. ú
taplasma. Cataplasme. Cataplasma. —
CATAPULTA. s. f. Màquina militar q
* .se'usá antiguamént pera tirar pédras
flétxas. Catapulta. Catapulta. Catapul
.. Catapulta.
GATARANYA. s. f. Aucèll de nit as
al xerxet. Cataraña. Cataracta, ct
. thactà, cataraotes. Oiseau de nsi. È
taratioe. : :
GATARATA. s. f; Tel blanc ques f2 €
. la nina del ull y tapa la vista. Catoral
Suffusio, Cataracte. Cateratta.
CATARATA, Núvol carregad de aigua. (dl
rata. Cataracta. Cataracte , cal
Cateratta. |
TENIR CATARATAS. fr. met. No enté
. no conéxer bè las cosas per iguo
Ó. pet passió. Tener cataratas.
. nou rectà percipere. Ne pas voir di
Aver gli occhi tra peli.
\TRÂURER LAS CATARATAS. fr. Tráurer
ulls lo tel que impedex la vista. £
-
OO CAT -
las catarntar. Suffusionem avellere, ex-
trahere. Abaisser , enlever la catarac-
te. Tagliate, levare le -cateratte.
CATARRAL. adj. Lo pertanyént al catar-
ro. Comunamàrt se aplica 4 las fibras
que provènen de catarro, Catarràl.
Rheumaticus. Catharral, catharreux.
Catarrale. ' e,
CATARRO. s, m. Flutió 6 destil-lació
que ataca lo nas, bóca ó pit. Catarro.
, Coryza,-catarrhus. Catharre. Catarro.
CATASTA. s. f. ant. Pòtro pera donar
tormènt desconjantand al paciónt. Ca-
| tasta. Catasta, Chevalet. Eculeo , caval-
letto. ..
| CATASTRO. s. m.-La contribució réal
| qne pagam nobles y plebeus, y se'im-
posa sobre tótas las réndas fitas y pos-
i
|
!
|
eessidos que produexen fruits anyals,
fitos 6 no. Catastro. Tributum commu-
ve super agros , res immobiles, aut: re-
ditas - perpetuos impositum. Cudastre.
Catastro. | '
CATASTROFE. 8. f. Lo-deseríréllo de la
trama 6 'enllas dels poemas dramétics.
(atástrofe. Catastrophe, catastropha.
Catastrophe. Catastrofe , scioglimento.
utimore. Desgracia extraordinaria que
dtèra l’ òrde regular de las coses. Ca-
tétrofe. Calamitas, rerum subtèrsio.
(detrophe. Catastrofe. ME
(TAG. 8. mi. cau; en la segòna accep-
CT. AMAGA'TALE, LL
arar, met. Lo iloe ahònt sol algú fèr cap
tb fetuencia. Guarida, nidal, nido.
Seeessus. Repaire, maison qu'on fre-
quente habiticellement. Ricovero, alber-
$^, nascondiglio.
GTECISME. s. m. Lo llibre que conté
h explicació de la doctrina cristiana.
Catecismo. Catechismus , catechesis. Ga-
(chisme. Catechismo , catecismo.
GTEGU. s. m. Subetancia medicinal con-
créta, un poc semblant 4 terra, de co-
lr de canyèlia, de guat un xic amarg,
que se trau per decocció de un arbre
' delas Indias Orientals: Cato, tierra ja-
ponica. Extractum ex mimosa cstechu.
| fachbu. Cacció. :: *
MTECÚMENO , NA. s. m. y f. La per-
va que be está instruind en la doetri-
| nacristiama y misteris de la .saota fe ca-
tólica 4 fi de rébrer lo batisme.' Cate-
! eímeno. Catechumenus. Cathécumine.
! Gitecumeno , catecumino.
-
; CAT . (21
CATEDRA. s. fi Especie de trona ab siti,
désde ahónt los mestres explican las
ciencias 4 sós dexébles. Cátedra, Cathe-
dra. Chaire. Cattedra. a
cireorá. Lo empleo y efercici del cate-
drátic. Cutedra. Professoris munus.
Chaire. Cattedra. |
cirenna. La facultat que ensenya algun
catedrátic. Catedra. Scientia in scholæ
cathedrá exposita. Chatre. Cattedra.
cáteora. La dignitat" pontificia ó' episco-
, pal. Catedra, Pohtificià. vel episcopalis
dignitas. Chaïre. Cattedra.
câtsona. Lo siti 6 cadira pontifical. Cdte-
: dra. Cathedra pontificia. Chaire. Sedia
pontificale.
CÁTEDRA DEL ESPERIT SANT. TRONA. |
CÁTEDRA DE SANT PÈRE. La dignitat de papa,
y á vegadas se pren per lo matèx papa.
Cátedra de san Pedro. Cathedra. divi
Petri. Siege de saint Pierre. Cattedra
\ di S. Pietro. .
GATEDRAL. adj. La iglesia principal en
que residex lo bisbe ó arquebisbe ab
sòn capitol. Se usa també com substan-
tiu femení. Catedral. Cathedralis eccle- .
sia. Cathedrale. Cattedrale.
. CATEDRÁTIC. s. m. Lo qui tè cátedra
pera ensenyar alguna facultat. Catedrd-
tico. Professor. Cathedratique. Profes-
sore. .
CATEDRILLA. s. f. En algunas univer-
sitats es la cátedra ménos principal. Ca-
tedrilla. In scholie inferioris ordinis ca-
thedra. Chaire de peu d'importance.
Cattedrina.
CATEGORIA. s. f. Log. rarpicaminr.
caTeGORÍA. met. Carácter, .calitat 6 cir-
cunstancias que fan recomendable 4 al-
guna persòna. Categoría.. Diguitas. Ca-
' tégorie. Categoria, dignità. -
CATEGÓRIC, CA. adj. que se aplica al
discurs ó'proposició que clara y sensi-
llamént afirma ó néga alguna cosa. Ca-
tegórico. Categorieus. Categorique. Bre-
ve, schietto, chiaro. .
CATEGÓRICAMENT. adv. mod. Decisi-
vamént, afirmand ó negand clara y sen-
- sillamént alguna cosa. Categóricamente.
. Pracisè, non ambiguè. Categorique-
ment. Decisamente. | |
CATEQUISAR. v. a. Instruir en la doctri-
na cristiana. Catequizar. Catechizare,
.catechissare. Catechiser. Catechizzare..
GATEQUISAR. met. Persuadir á algú que fas-
sa 6 consènta en alguna cosa qué re-
. 422 CAT
ugnaba. Cateqhizar. Persuadere, in-
Sa ere, Catéchiser , tácher de persua-
- der. Catechizzare, indur con ragioni.
CATEQUISTA. s. m. Lo qui instruex en
- la doctrina y misteris de la fe católica
. als adults que desitjan ser batejads, Ca-
tequista. Catechista. Catechiste. Cate-
chista,
CATERVA. s. f. Multitut de persónas 6
cosas reunidas en algun lloc, comuna-
mènt séns òrde ni toncert. Caterva. Ca-
: terva. Foule, multitude , troupe. Folla,
calca, moltitudine.
eaterva. Multitut de cosas que vènen de
una vegada. Ventregada. Caterva , co-
pia. Multitude de choses qui viennent
toutes à la:fois. Moltitudine che vien
. a un tratto. :
CATHEDRANT 6 CATHREDANT. s. m.
ant. CATEDRÁTIC.
CATIFA. s. f.. Texid de llana 6 seda de
diferénts colórs ab que se cubrex lo pa-
. vimènt de las habitacións per abrig y
adórno. Alfombra , aloatifa. Tapes, ta-
- petum , tapetlum. Zapis , drap du pied.
- Strato, tappeto. .
CATIFA MORISCA. Especie. de eatifa que usan
. los mosbs. Zofra. Tapetum. Sorte de:
tapis moresque. Strato morisco.
© CATIFETA. s. f. dim. de catira. Alfom-
brilla. Parvus tapes. Petit tapis. Tappe-
. tino. - . DE
CATIPÓ. s. m. Especie de adorno que se
posa al eap de las cabalcaduras y bes-
tias de cárrega. Regularmént se fa de
llana de diferénts colórs ab borlas y al-
tres adherènts. Quitapon. Jumentorum
phaleræ amoviles. Ornement.en laine
- de diverses couleurs, aigrettes, etc.
-. Pennacchio , pennoncello.
CATIU, VA. s. m. y fi Lo presonér en
la guerra centra infiels. Cœicivo , capti-
- vo. Captivus. Captif. Prigiona,-schiavo,
cattivo. No 07 o.
SATIU. $ m. ant. CAUTIVERI.!
CATIVAR. v. a. ant. CAUTIVAR. -.
GATIVERI. 8. m. ant. catYiVEB. ' po.
CATOLIC, CA. adj. Lo matéx que vm-
VERSAL, y per aquesta calitat se ha do-
mad ést nom d la Santa Iglésia romaga.
Católico, Catholicus. Catholique , uni-
versel. Cattolico ..universalé.
ratóLic. Cert, infalible, de fe divina; y
axí se diu: dogma carótic, doctrina ca-
TÓLICA. etc. Católico. Fide certum, ca-
tholicum. rai, infaillible, certain, in-
hi
CAT
*. dubitable. Infallibile, vero, immancabile.
CaTÚLIC. fam. Se diu de lo que es sa, bo
Y porte; peró comunamènt se usa en
a frase no ser imólt catóuic. Católico.
Sanus, incolumis. Bon , catholique. Cat-
tolico , buono.
CATÒLIC, Ca. S. m. y f. Lo qui proféssa la
religió católica. Católico. Catholicus. Ca-
tholique. Cattolico.
CATÓLICAMENT. adv. mod. p. us. Con-
rme á la doctrina católica. Católica-
mente. Catholicè. Cutholiquement. Cat-
tolicameute, da cattolico.
CATOLICISME. s. m. La creencia de la
Iglèsia católica, Catolicismo. Catholice
Ecclesia fides, fidei cathoticæ profes-
sio. Catholicisme , catholicite. Cattol-
cità.
CAToLicISME. La comunitat y gremi univer-
-.sal dels que vivim en la religió católica.
Catolicismo. Cattolica religionis culto-
rum congregatio, sodalitium. Catholi-
cisme. Cattolichismo.
CATOLICISSIM, MA. adj. sup. de cat
. kic. Catolicisimo. Catholice religion
.’observantissimus. Zrès-catholique. Ct-
tolichissimo, o
CATOPTRICA. s. f. Ciencia que tracta
de las propietats de la Jum refieta. Ca-
. táptrica. Gatoptrica , oatoptrice. Catop-
trique. Catottrica. o,
CATORSE. adj. Se diu del. número car
diual que se compon de una desena y
cuatre unitaté. Catorce. Quatuordecin
Quatorze. Quattotdici, |
CATORSE, NA. adj. ab que s' exprès:
. lo número -catórse .posad en relació al
los altres números. Calorçeria, Quartus
decimus: Quatorziéme, Quatordicesimo,
quartodecimó, ddcimoquarto:
caTorst. Aplicad nl pauÿo significa certs
. especie grosséra y ordinaria. Catorcer.
. Rudior, aut penè iafimæ sortis pe
. Sorte de drap grossier, Sorta di pano
rozzo. .
CATRE. s. m. Llit llengèr pera dorm:
una sola persóna. Regularmènt lo p
ahònt se. jau es: de, drap fort, los bar
, kots y peus fèts de mauéra que
plegarso pera poderse portar y usar có
. campo. | |
CATKR pe -Baut. Cofre destinad. pera plegar
hi lo llit, y que tè adins uns bar
CAT
que servexen de catre. Catricofre. Lec-
toli plicatilis genas. Coffre destine à re-
cevorr un lit et, à servir de lit de camp.
Cassa, o forziere dove si racchiude un
letto da campo, del quale costituisce
602 parte. o
CATREDA. s. f. CàTEDRA. ,
CATUFOL. s. m. Especie de gerro de
terrissa á manéra de canó, de cosa de
un pam y mitj de llarg , que servex pe-
ra tráurer aigua de las sinias y altres
llocs, lligandue mòlts lo un: darrèra del
altre èntre dós cordas que descansa
damunt de una roda y arriban á bax 4
l'aigua. Ærcaduz, cangilon. In antliis
urceolus quo aqua educitur. Godet.
, Cappelletto. |
Ba CaTÚFOIA. fr. Se diu del vèll que ja té
la memoria y lo jadici débils per rahó *
de la edat. Chochear , caducar. Debili-
tate mentis pr senio laborare: senio
delirare , ineptire. Radoter. Vaneggiare,
anfanare , rimbambire.
CATXAPORRA. s. f. Bastó de uns cuatre
ó cinc. pams de llarg que en un extrém
forma una especie de bola ó cap. Co-
munamènt lo usan los pastòrs y gènt de
. montanya. Cachiporra. Clava , fustis ca-
pilates. Gourdin. Frugone, batacchio.
GTXASSA. s. f. fam. Fleuma, lentitut
y sustgo en lo modo de obrar. Cacha-
24. Tanquillitas animi. Flegme, len-
trar. Flerama , pazienza, sangue freddo.
CITXASSUD , DA. adj. Lo qui té mòlta |
catrassa. Cachazudo. Lentus, tranquil-
las animo. Flegmatique, de sang froid.
Posato , flemmatieo.
CATXET. s. m. cATXETA.
CATXETA. s. f. Lo cop que se dòna á la
era ab lo puny clos. Cacheté. Ictus
pogno impactus. Coup de poing donné
sur la joue. Guanciata. |
ATXIDIABLI. s. m. Lo qui se vestex de
v» modo ridícul imitand la figura ab
que sol pintarse lo diable. Cachidiablo.
Bidiculé personatus. Masque en diable.
Mascheráto da diavolo:
ATXO. s. m. Jog de cartas que se juga
tb la mitad de èllas désde los sisos fins
ss réys y ó ab l'altra mitad, graduand
per aquest órde lo valór de cada carta,
aumentandse lo punt segòns se van
ligand los colls, sènd lo major lo del sis
6 cinc de cada và. Se repartexen las
tartas de una en una fins 4 tres, y'en
btas se pod envidar; cuand arriban 4
| CAU 425
lligar las trés de un coll se fa catxo, y
se din carro majór lo de tres ráys. Ca-
cho. Pagellaram ludus, quo sortem du-
cit qui majorem ejusdem generis nume- :
rum aptat. Jeu de cartes: consiste à
faire le plus fort point avec trois cár-
tes de la méme couleur. Giuoco di car-
te nel quale guadagna quello che fa il
punto pià alto con tre carte dello stes-
$0 seme, |
REM FÈT BON 'GATXO, expr. fam. LA BEN TÈ-
TA BONA.
CATXUMBO. s. m. Nom que en varias
parts de América dònan á la closca lle-
uyòsa y dura de algues fruitas, de las
cuals ne fau vasos, tassas, rosaris y al-
- tras cosas. Guchumbo , cachumbo. Cor-
tex quorumdam fruticum. Ecorce li-
e gneuse et dure. Scorza, buccia dura e
legnosa.
CATXUPÍ. s. m. Lo espanyol que passa
, á América y se hi establex. Cachupin.
Hispanus adveua apud indos. Gachupin.
Nome che si da agli spagnuoli che van-
no in America e vi si sti
CAU. s. m. La pétita cova ahónt viuen y
crian alguns animals. Madriguera. Cu-
niculus, lotebra. Cache, cachette. Na-
scondiglio , ascosaglia, bugigatto.
cav. met. Lloc ocult. Ostugo. Latibulym,
- latebra, recessus. Cache , enfoncement ,
trou profond. Buco, sfondato.
cav. met. Lo paratge en que s' está ó se
recull algú. Manida. Receptaculum. De-
meure, séjour, retraite, gíte. Rico- |
vero.
cav. met. caTAU , en la tercèra accepció.
cav. met. Lo lloc retirad ahóst.sol jun-
tarse. mólta gént de mala vida. Madri-
guera, nido, conejera, conejal. Sce-
leratorum latebra vel latibulum. Repai-
re, retraite cachee. Nascondiglio, co-
vile , covacciolo. .
GaU DE cèavos v patxas. Lo lloc ahónt se
recullen cèrvos y dainas. Venadero. Cer-
vorum vel damarum receptaculum. Lieu
oú les cerfs et les daims ont coutume de
se retirer. Ricoveri di cervi e di
damme.
cau DE cummis. Lo for&d 6 pètita cova
ahònt viuen y crian los cunills. Madri-
guera , conéjera , conejal, vivar , vive-
ro, gazapera. Cuniculoram latibulum
vel latebra. Halot, clapier. Conigliera.
cau DE Gauss. Lo forad en que se dèsan
los grills en lo camp. Grillera. Gryllo-
“
ilistono. -
A
426 CAU .
CAUSAR. v.a. Produir la causa sòn efèc-
te; y axí se diu: lo fog causa calòr, la
‘ néu causa fred. Causar. Creare, efh-
cere. Causer , produire. Causare , cagio-
Dare, esser cagione, produrre.
causar, Ser causa, motiu d ocasió de que
succeesta alguna cosa. Causar. In cau-
sa esse ut aliquid eveniat. Causer, occa-
stoner. Cagionare, occasionare , porge-
re occasione.
CAUSÍDIC , CA. adj. for. Lo que pertany
al seguimént de causas y pléts. Causidi-
co. Forensis , ad forum judiciale perti-
nens. Qui concerne les causes , les pro-
cés. Ció che tocca alle liti e al processi.
CÁUSTIC, CA. adj. que se aplica al me-
dicamènt corrosiu que consum la carn
com si la cremás. Se usa comunamént
com substantiu en la terminació mascu-
lina. Cdustico. Causticus. Caustigue,
corrosif. Caustico. .
" CAUTAMENT. adv. mod. Ab precaució.
- Cautamente. Cauté. Avec précaution.
Cautamente.
‘CAUTELA. 5. f. La precaució y resèrva
ab que se va en algunas cosas. Cautela,
caucion. Cautela, cautio. Precaution,
prévoyance. Cautela, accortezza. ,
CAUTELAD, DA. p. p. de caUTELAR y
CAUTELARSE. Cautelado.
'CAUTELAR. v. a. Prevenir, precaucio-
_ nar. Cautelar. Cavere. Prévoir, preve-
nir. Prevedeve, antivedere.
CAUTELARSE. V. T. Precaucionarse , recelar-
se. Cautelarse. Sibi cavere. Se precau-
tionner , prendre ses precautions. Cau-
telarsi.,
CAUTELOS, A. adj. Lo qui.obra ab cau-
tela ó malicia. Cauteloso. Cautus , ver-
sutus. 4visé, prudent, circonspegt. Ac-
corto, sagace.
CAUTELOSAMÈNT. adv. mod. Ab cau-
tela. Cautelosamente. Cauté. Prudem-
ment. Accortamente, con cautela.
CAUTELOSÍSSIM, MA. adj. sup. de cau-
TELÒs. Cautelosisimo. Percautus. Tres-
avise. Accortissimo.,
CAUTELOSÍSSIMAMENT. adv. mod. sup.
de CAUTELOSAMÈNT. Cautelosisimamente.
Percautè. Trés-prudemment. Accortis-
simamente.
CAUTERI. s. m. Barreta de ferro rodòna,
ab un cap ó botònet á la punta, de que
se servexen los cirurgians, féndla tor=
nar bermella y aplicandla sòbre las fe-
"^ "ue fan en algunas malaltias, à fi
. . CAV
de estroncar la sang y axugarlas. Cau-
terio. Cauterium , cauter. Cautére. Cau-
terio, rottorio.
CAUTERI. La acció de aplicar lo cauteri.
Cauterio. Curatio caustica. Cautére. Il
cauterizzare.
CAUTERI. Medicamént cáustic. Cauterio.
Cauterium. Reméde caustique. Caustico.
CAUTERI. met. Lo que corretgex ó presér-
va de algun mal. Cauterio. Remedium,
correctio. Remede , preservatif. Preser-
vativo, cauterio. .
CAUTERISACIÓ. s. f: L'acció y efécte
de cauterisar. Cauterizacion. Curatio
caustica. Cauterisation. ll cauterizzare.
CAUTERISAD, DA. p. p. de cauTErIsaR.
Cauterizado.,
CAUTERISADOR. s. m. Lo qui cauteri-
sa. Cauterizador. Cauterio inurens. Ce-
lui qui cauterise. Colui che cauterizza.
CAUTERISANT. p. pres. de cauTERISAR.
Lo que cauterisa. Cauterizante. Caute-
rizans. Qui cauterise. Ció che cauteriz-
za , cauterio. | |
CAUTERISAR.. v. a. Donar cauteris. Cau-
terizar , dar boton. Cauterizare. Caute-
riser, Cauterizzare.
CAUTIU, VA. s. m. y f. carm.
CAUTIVAR. v. a. Fér presonér al enemig
en la guerra privandlo de la llibertat.
Se diu més propiament dels cristians
que eran féts presonérs per los moros á
causa dels mals tractes que rebian. Cau-
tivar. Captivare. Rendre captif , çapti-
ver, faire prisonnier. Prigionare, cate
tivare.
CAUTIVERI. s. m. Estad á que passa la
persóna que habènd perdud sa llibertat
en la guerra viu en poder del enemig.
iverio » cautividad , captividad.
Captivitas. Captivite, esclavage. Cattivi-
tà, cattivanza, prigionia, schiavitu.
CAUTIVITAT. s. f. caUTIvEBI.
CAUTO, TA. adj. Lo qui obra ab sagaci-
tat ó precaució. Cauto. Cautus, provi-
dus. Prudent , avisé, circonspect. Cau-
to, guardingo, accorto.
CAVA. adj. que se aplica á la vena majór
del cos, que éntra en la cavitat dreta
del cor. Cava. Vena cava. Cave. Vena
cava.
CAVAC. 8. m. AXADA. :
CAVAD, DA. p. p. de cavar. Cavado.
CAVADA. s. f. L'acció de cavar. Se dia
més comunamént del traball que s'em-
plea en las vinyas cavandlas. Cava. Fos-
CAV
sio, pastinatio, pastinatus, excavatio.
Fuon qu'on donne aux vignes avec la
houe. Cavata.
CAVADOR. s. m. Lo qui té per ofici ca-
var la terra. Cavador. Cavator , pastina-
tor. Celui qui creuse, qui fouit, qui
remue la terre. Cavatore. .
CAVADURA. s. f. L'acció y'efècte de ca-
var. Cavadura. Fossio , pastinatus. L'ac-
tion de creuser , de fouir , de remuer la
terre. Cavatura , cavamento.
CAVALCANT. s. m. ant. Lo qui va 4 ca-
bill. Cabalgador. Equitans. Cavalier.
Cavalcatore , cavalcante.
| CAVALCATA. s. f. aut. Reunió de mòl-
tas personas, que ja per l'ohjécte de
passejar, ja per lo de divertirse en al-
guna funció, van 4 caball ó ab burros.
Cabalgata. Equitantium turma deambu-
landi vel se oblectandi causa. Cavalca- -
de, Cavalcata.
tivALCATA. ant. Especie de tribut que pa-
caban los vassalls al rèy 6 al sehyòr. Ca-
lalsada. Militie equestris officium re-
pi ab ejus subditis praestandum. Caval-
cade. Dazio che si pagava ai signori.
GVALER. s. m. ant. cABALLÈR.
UVALGADUR A. s. f. ant. CABALCADURA.
CIVALGAR. v. n. ant. CABALCAR.
UVALIER. s. m. ant. CABALLÈn.
GVALLER. s. m. ant. caBaLLÈR.
Uriux, ant. caABALLEB, en lo sentit de
kit iteridr , etc. '
uw, pl. aut. Bancs de llit. Bancos,
F^ de cama. Lecti fulcra. Pieds du
‘alt. Piedi del letto.
CVLLERIL, CAVALLERIVOL. adj.
int. Caballeresc , lo que pertany 6 es
propi de caballèr. Caballeresco. Eques-
t''s. Qui tient de chevalier. Cavalleresco.
VAR. v. a. Alsar y remóurer la terra
“blo cávac 6 altre instrumènt semblant.
(var. Cavare , pastinare , fodere. Creu-
tr, fouir la terre. Cavare.
aris, met, Pensar intensamént en alguna
com. Cavar. Vehementi cura aliquid
melitart, mente, animo aliquid evolve-
re. Penser profondément. Pensare me-
! ditatamente.
un. Tráurer la terra de las minas d'or.
Escapetar. Effodere. Creuser et tirer la
terre dans les mines d'or. Scavare.
Civit. Parland de las vinyas, tráurer la
| terra del rodedòr dels ceps á fi de que
| Tesistescan al temporal. Mullir. Leviter
, ficavare. Fosser, Incavare,
CAX 427
CAVAR. ant. EXCAVAB.
CAVAR. v. n. Anar las materias profundi-
saud y pudrind la carn. Cavar. Aposte-
matis pus interiùs penetrare, permeare.
Approfondir, creuser, penetrer. Pene-
trare, approffondire.
CAVAR FNDINS. fr. CAVAR FÓNDO.
CAVAR FONDO. ÍT. ENFÒNDIR.
CAVAR FÒNDO. fr. met. Adelántar en la in-
tel-ligencia y conexemént de alguna co-
sa, compéudrerne ó penetrarne lo mès
profundo. Ahondar , profundizar, pro-
fundar. Intensius rem callere, perpen-
dere. Approfondir. Sapere o penetrar a
foudo.
CAVAYL. s. m. ant. cABALL.
CAVERNA. s. f. Cova ó concavitat féta
sota terra, d oberta en alguna roca. Ca-
verna. Caverna. Caverne , antre. Caver-
na, antro, spelonca.
CAVERNOS, A. adj. Lo que té móltas,
cavernas. Cavernoso. Cavernosus. Cavere
neux. Cavernoso. |
CAVIL-LACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
cavil-lar. Cavilacion. Cavillatio. Sophis-
me. Cavillazione.
© CAVIL-LAR. v. a. Fi£ar la imaginació en
alguna cosa ab massa sutilesa y sens
profit. Cavilar. Intenta mente subtiliús
quám par est rem meditari. User de so-
- phismes, de fausses subtilites. Cavil-
lare.
CAVIL-LOS, A. adj. Lo qui es de geni
inquiet y amig de enredos y enganys.
També se aplica á las cosas y opera-
cións de las persónas de èxa classe. Ca-
viloso. Cavillator. Capfieux, sophisti-
uewr. Cavilloso.
CAVIL-LOSAMÈNT. adv. mod. Ab ca-
vil-lositat. Cavilosamente. Cum cavilla-
tione. Captieusement , subtilement. Ca-
villosamente.
CAVIL-LOSITAT. s. f. Aprehensió infun-
dada , judici poc meditad. Cavilosidad.
Preeceps conceptus, judicium temerum.
Saphisme. Cavillazione,
CAVITAT. s. f. Lo cspay vuid que acos-
tuma haberhi en la terra y ea altres
Cossos. Cavidad. Cavus, cavum , cavò-
sitas. Creux , cavite. Cavità, cavo.
CAXA. s. f. Capsa gran ab tapa plana, as-
segurada ab fróntissas pera poder obrir
y tancar, y que se tanca per davant ab
pauy. Comunamènt es de fusta, sónse
forro interiór ni exteriór. 4rca.*Árca, '
Caisse, Cassa,
428 . , CAX
‘cara. En las tresorerías y casas de comers
lo puesto destinad pera rébrer , guardar
y entregar los dinérs. Caja. Ærarium,
cella nummaria. Caisse de tresorier.
Cassa.
caxa. En los correus la oficina pública que
hi ha eu alguns pobles, ahónt concór-
ren las cartas de altres pera ser distri-
buidas y dirigidas als sèus destinos. Ca-
ja. Tabellaria domus, domus publica
excipiendis et perferendis epistolis. Bu-
reau de la poste. Posta. u
çaxa. Imp. Lo caxó gran ab mòltas divi-
sións que servex pera posarhi las lletras
per classes. Caja. Loculi ad litterarum
typos separandos. Casse d'imprimerie.
Cassetta.
caxa. La pared que se fa en las canónadas
ó acueductos pera resguard dels canòns.
Atarjea, atajea, atajia. Lateritius ca-
nalis tuborum seriem in aqueductis in-
cludens vel tegens. Encaissement des
tuyaux. Incassamento.
cara. La gran que ténen los pagesos pera
guardar las-sèvas cosas. Hucha. Arca.
Huche. Cassa.
caxa. La que servex de motllo pera fér
tapias. Consistex en dós posts que se
osan paralelas, assegurandlas ab uns
liistóns 6 ab clavillas de fusta. Tapial.
Asserum forma ad parietes fornaceos
exstruendos. Forme pour élever les murs
de torchis. Cassa.
CALA DE còTre. La part del cótxe ahont
van sentadas y á cubert las persònas
ue ocupan. Caja de coche. Currüs
alveus, ubi sedile instruitur. Coffre de
carrosse , bateau. Cassetta.
cara D' ESCOPETA , FUSÈLL, etc. La fusta de
las armas de fog ahónt se posan y asse-
gura lo canó y lo pany. Caja de esco-
peta, fusil, arcabuz , etc. Lignea cata-
pulte compages. Fit. Cassa.
CAXA DE MORTS, La que servex pera col-lo-
car lo cadáver y enterrarlo. Ataud , ca-
ja. Sandapila, loculus. Bière, cercueil.
Dara , cataletto. |
CAXAL. s. m. Cada una de las últimas
dénts de la barra,
guració diferént de las altras y servexen
pera mastegar y trinxar lo ménjar. Mue-
la. Dentes maxillares vel molares. Dent
molaire , grosse dent. Dente.
cAXAL. En los edificis cada pédra 6 tros de
pared que se déxa exir'enfora pera en-
caxarhi las demès cuand se continue la
ue tènen una confi- '
CAX
obra. Diente, adaraja. Dentes. Harpe.
Morsa.
CAXAL DEL SEXY. Cualsevol dels caxals que
naxen en la edat varonil á la extremi-
tat de la barra. Cordal, muela del jui-
. cio. Dentes genuini vel intimi. Dent de
sagesse. Dente di sapienza. m
CAXAL DE LLÒP. Instrumént de que se ser-
vexen alguns artífices pera pulir. Dien-
te de lobo. Instrumenti genus expolien-
do deservieus. Dent de loup. Dente di
cane.
MOSTRAH LOS CAXALS. fr. met. MOSTRAR LAS
DÉNTS. 1
HABER POSAD LO CAXAL DEL SENY. fr. met.
" Ser prudènt 6 mirad en sas acciòus.
Haber salido la muela del juicio. Cir-
cunspectum , prospicientem , cordatum
esse. Avoir la dent de sagesse. Avere il
dente della sapienza.
TENIR CATALS. fr. met. Ser mòlt difícil la
efecució de alguna cosa. Tener unas;
tener pelos. Difficile admodum esse, no-
do gordiano teneri. Étre epineux. Es-
sere intralciato.
CAXALADA. s. f. mòssEGADA, per l' ac-
ció de mòssegar.
CAXALADA. MÒSSEGADA,
CONTARLI Á ALGÜ LAS CAXALADAS. fr. Obser-
var ab mólta atenció lo que ménja. Con-
tar los bocados. Prandentem nimia cu-
riositate observare. Compter les mor-
ceaux. Contare i bocconi.
DONAR UNA CAXALADA. fr. Donar una mósse-
gada. Dar un bocado ó mordisco. Mor-
ere. Donner un coup de dent. Dare
una dentata.
MÉNJARSE AB CUATRE CAXALADAS ALGUNA COSA.
fr. Ménjársela ab mòlta brevedat. Co-
mer en uno ó dos bocados alguna cosa.
. Vorare , avidè comedere. Devorer , man-
ger víte. Mangiar in pugno.
CAXALADETA. s. f. dim. Bocinet de al-
guaa cosa de mènjar. Bocadillo , boca-
dito. Buccella. Petit morceau. Boccon-
cino.
CAXALAR. v. a. territ. MÒsSEGAR.
CAXALEJAR. v. a. Mòssegar frecuènt ó
‘ lleugeramént sènse fér presa. Mordis-
car. Morsicare, morsicatim apprehen-
dere, scindere. Mordiller. Morsecchiare.
CAXALER. s. m. ant. ARRANCACAXALS.
CAXER. s. m. La persóna que en las tre-
sorerías y casas de comers cuida de ré-
brer y distribuir lo dinér que hi éntra.
Cajero, caja. Capsa argentariæ admi-
CEB |
nister, supputationum aut rationum
refectus. Caissier. Cassiere.
CAXETA. s. f. dim. de caxa. Arquilla, |
arquita , arqueta. Arcula. Cassette , cof-
fret. Cassetta. :
auri Caxa pétita tancada ab sòn pany |
y clau, que en lo céntro de la tapa té
una pétita obertura per ahònt se tiran
| ls caritats. Té diferént nom segóns lo
destino de las caritats que se hi arre-
plegan, com caxeTa de las ánimas, ca-
seri del sagramént , etc. Cepo, cepillo.
Arcula stipi cogendæ. Tronc. Cassetta
.. della limosina.
| GXISTA, s. m. L' oficial de la imprèmp-
ta que junta y ordéna las lletras pera
compóndrer la dicció que se ha de im-
primir. Cajista. Litterarum ordinator
In arte typographica. Compositeur d'im-
primerie. Componitore.
CAXÓ. s. m. Especie de caxa féta per lo
regular grosseramént, que servex pera
conduir 6 transportar ab seguritat los
géneros ó cualsevol cosa que se hi pose.
Cajon, Grandior capsa. Caisson. Cas-
sone,
CATLAR. v. n. ant. CALLAR.
(MENT. s. m. ant. CAIGUDA.
CIRE. s. m. ant. cUADRo.
(NRELL. s. m. ant. FLETIA.
GIACX. adj. ant. capa nv.
CE.
CÈ. Yom que. té la lletra C.
BA. s. £. Planta que se cultiva en los
borts, de l' alsaria de l' all, té las fullas
rodónas y vuidas, la cama estufada de
h part del mitj, y remata en una espe-
ce de panotja globòsa. En l' arrel se hi
orma una soca rodóna y un poc xata,
formada de varios grills tendres y su-
esos, de un olòr fort y un gust acre
y picant. Cebolla . Cepe , cepa, cæpium.
ignon , ognon. Cipolla.
Ba. L'arrel 6 cabessa de la planta del
matéx nom. Cebolla. Cæpitium, cæpi-
Qus, cæpitius. Bulbe. Bulbo, cipolla.
9 wanna. Planta perenne y medicinal,
que té las fullas de un verd mòlt bo-
Dic, amplas y sucósas, y l' arrel sem-
blant 4 A de la ceba comuna, ab los
grills més gruxuds y viscòsos, mòlt acres
y amargs. Cebolla albarrana ; albarra-
na. Scilla. Scille, squille. Panerazio.
(EBASSA. s. f. aum. de cena. Cebollon.
V e
CED 429
Capa grandior. Gros oignon. Cipollone.
BETA. s. f. dim. de cesa. Cebolleta.
Czpula , cepulla , gethyum. Oignonette.
Cipollina.
CEBOLLI. s. m. ant. LLAVÒR DE CEBA.
CEBRA. s. f. Animal cuadrúpedo de Afri-
cà, semblant á la mula, de colòr de
présseg melocotó, ab unas vias pardas
ó negras al travès de tòta la pèll, es viu
y bèn plantad com lo caball, mès
lleugèr. Cebra. Cebra. Zébre. Zebro.
CEC. s. m. ant. cÈco.
. CECADERO. s. m. En los cótxes y gale-
ras lo tirant de cánam ó cuiro que se
assegura en la retranga de la guarnició,
{ trabad en la rosca que s' encaxa en
a llansa servex pera recular lo car-, .
ruatge. Cejadero. Retinaculum. Man-
celle, bande de cóte. Ritegno di vet-
tura.
CECH. s. m. ant. cèco.
CECINA. s. f. p. us. Carn salada de bou
ó altre animal, axuta y àssecada al fum,
al sol, ó al aire. Cecina. Caro salita, et
sole aut fumo exsiccata. Saline. Salsu-
me , salume.
CEDAS. s. m. Instrument compost de un
cércol de fusta prima y ampla, ab una
tela, comunamènt de pel ó seda, mès ó
ménos clara, que servex pera separar
. las partículas ménudas de Es grossas en
algunas cosas. Cedazo. Incerniculum,
cribrum , excussorium cribrum.. Sas,
bluteau , blutoir , tamis. Staccio.
PASSAR PER LO CEDAS. fr. Separar ab lo ce-
das la farina del sagó ó cualsevol altra
materia reduida á polvos, de mode que
las partículas més grossas queden sòbre
la tela y las mès pètitas caigan sòta. Cer-
ner. Cribrare. Bluter , sasser. Stacciare.
CEDASSET. s. m. dim. de cepas. Cedaci-
llo, cedacito, cedazuelo. Parvum in-
cerniculum. Sasset. Staccetto.
CEDIBLE. adj. for. Lo que pod cedirse.
Cesible. Quod alteri donari potest. Qui
peut étre cede. Cedevole.
CEDIR. v. a. Dar, transferir, traspassar
-4 altre alguna acció ó dret. Ceder. Ce-
dere. Céder, transporter , renoncer à,
transferer. Cedere, trasportare.
CEDIR. v. n. Rendirse, subjectarse. Ceder.
Cedere. Ceder, se rendre, se soumet-
tre. Cedere , arrendersi, sottomettersi.
cepir. Ser, resultar, convertirse alguna
cosa en bé ó mal, alabansa ó estimació
de algú. Ceder. In alicujus commodum
450 CEF
vel incommodum cedere. Tourner au
profit, à. l'avantage cu desavantage
de. Volgere, voltare.
CEDIR. Parland de algunas cosas, com del
vènt, de la fèbra, mitigarse , disminuir ,
la forsa. Ceder. Remittere. Se ralentir ,
diminuer , se relácher. Cedere, rallen-
tare, scemare, rilassare. 7
CEDIR. Parland de algun negoci afluxar lo
ardòr ab que se habia empres. Cejar.
Cedere, ab incepto desistere. Ceder,
reculer, plier, se desister. Cedere, pie-
garsi.
CEDRO. s, m. Arbre dE las Indias , espe-
cie de pi mólt alt , ab las pinyas forma-
das de escatas membranósas, y la fusta
aromática , de colór más clar que la cao- -
ba, ménos atápaida y que no se córca.
Cedro. Cedrus. Cédre, Cedro. |
CEDULA. s. f. Tros de papèr ó pergamí
escrit ó pera escríurerhi alguna cosa.
Cedula. Schedula. Cedule. Cedola.
CÉDULA DE PREEMINENCIAS. La que se dòna
á a guns individuos de un cos que ha-.
bend servid mólts anys sús oficis no po-
dén continuar per malalts, ocupads, ó
per altras justas causas. Cédula de pree-
minencias. Rescriptum principis, quo
senatoribus vacatio. muneris , quoties ip-
sis libuerit, absque honorum et stipen-
dii diminutione conceditar. Lettres de
_velerance. Privilegio d' anzianità.
CÉDULA INTRODUCTORIA. La primèrat petició
" que se presénta sobre algun negoci. Li-
belo introductorio. Libellus. Libelle in-
troductif. Libello introduttorio.
CÉDULA REAL. Despatx del réy expedid per
algun tribunal superiór , ab que se con-
.cedex alguna gracia ó se pren alguna
providencia. Cedula real. Regium di-
|. p'oma. Brevet, dépêche, patente roya-
le. Regio viglietto.
CEF. s. m. Animal cuadrúpedo, especie
de mico, ab la closca del cap un poc:
elevada, la cara de un blau negrenc, la
pèll de colór de oli, cendròsa, bi-
gotis blanes inclinads cap amunt, bar-
bas negras, uua especie de mónyo sò-
bre las órellas, y las potas negras. Cefo,
celfo, cebo, cepo. Cephus. Ceb,, cep.
Cercopiteco. “e
CEFALIC, CA. adj. Med. Lo que pertany
al cap. Cefdlico. Cephalicus , cephaleus.
halique. Cefalico.
CEFALICA. adj. Anat. que se aplica 4 la
vena superiór del bras anomenada axí
CEG |
per créurerse que prenia la sang del
cap. Cefálica. Vena cephalica. Cephali-
que. Vena cefalica. |
. CEFALLOS, A. adj. BALBUCIÀNT.
CEFALLÒS. territ. PAPISSOT. :
CEGALLOS, A. adj. aut. Lo qui habitual-
mèut tè los ulls carregads y ploròsos.
Cegajoso , cegatoso. Lippus. Chassieur.
Cisposo , caccoloso , cispo , bralazzo.
CEGAMENT. adv. mod. Ab ceguedat. '
Ciegamente. Temerè, inconsulté, ceco
impetu. Aveuglément, à l'aveuglette.
Ciecamente.
CEGAR. v. a. ant. Fér cégo, llevar la
* vista. Cegar. Cæcare, excæcare, obca-
care. Aveugler. Acceeare.
CEGAR. met. Ofuscar lo entenimènt, la ra-
hó , com solen fér nostras passións des-
ordenadas. Cegar. Mentem obcæcare.
Enivrer , aveugler. Accecare. |
CEGAR. v. n. ant. Tornarse cègo, pérdrer
la vista. Cegar. Cecutire, luminibus or-
bari. Devenir aveugle. Accecare, cie-
care.
+ À cÈèGas. mod. adv. GEGAMÈNT.
À cEcas. met. Sèns conexemént , sèns re-
fle£ió. A ciegas. Temerè , inconsulto.
En aveugle, à tdtons. Al tasto, tastone.
CEGO , GA. adj. que se aplica al qui está
privad de la ,vista. També se usa com
substantiu. Ciego. Cæcus, cæcatus, lu-
minibus orbus. 4veugle. Cieco.
ckco. met. Lo qui está posseid de alguna
passió vehemént, com cÈco de rabia.
Ciego. Cæcus animo. Aveugle. Cieco.
ser cEco. fr. met. No enténdrer 6 ne co-
néxer bé las cosas per ignorancia ó per
passió. Tener cataratas. Pravè, um
rectè percipere. Ne pas voir clair. Es-
ser cieco.
TORNARSE CÈGO. fr. Pérdrer enteramènt la
vista. Cegar. Cecutire, luminibus or-
bari. Devenir aveugle , perdre la vue.
Áccecare. .
CEGONYA. s.'f. cicónra.
cecómra Ó CEGÒNYAL. ant. Perxa plantada
damunt de un peu que en alguns llocs
servex pera tràurer aigua dels pous.
Cigonal. Pertica puteali aqua exbau-
rieudæ inserviens. Bascule pour puiser
de l'eau. Lieva.
CEGUEDAT. s. f. cecvkna.
CEGUERA. s. f. Privació tótal de la vis-
ta. Ceguera, ceguedad. Cæcitas. Céi-
té, aveuglement. Cecità , cechità.
CEGUÈRA. met. Alucinació , afécte que ofus-
CEL :
ca la rahó. Ceguedad , obcecacion, des
alumbramiento , deslumbramiento. Men-
tis czcilas. Aveuglement , enivrement ,
trouble, obscurcissement de la raison.
Cecità , offuscamento. o
CEGUET. s. m. dim. de cèco. Ceguezue-
b, ceguecillo , cieguezuelo , cieguecillo,
deguecito y cieguecico. Geculus. Jeune
homme aveugle , un pauvre petit aveu-
gle. Ciecolino.
ŒGUETA. s. f. dim. de eèca. Ceguezue-
' la, cieguezuela , cieguecilla, ciegueci-
ta, cieguecica. Cacula. Jeune fille
‘ meugle, une pauvre petite aveugle. Cie»
| chetta.
TEGUETAT. s. f. ant. CEGUEDAT.
CEIBA. s. f. Arbre gran y espinòs de In-
dias: tè la fusta flonja, y lo suc veri-
nos. Ceiba. Bombax. Ceiba, saba. Bom
hace, .
GL s. m. L' orbe diáfano que circuex |
la terra, y en lo cual sembla que se
na los astres. Cielo. Coelum. Ciel.
ielo. .
eL Lacòrt celestial en la cual Déu se
manfésta als sèus sants. Cielo. Coelum,
zterna heatorum sedes, aula coelestis.
lil, paradis. Cielo, paradiso.
Ala gloria celestial 6 la benaventuran-
* Gelo. Beatitudo. Beatitude , gloire
&wlle. Beatitudine.
W.l'imósfera 6 la regió dels mivols,
(rl, Atmosphæra. Ciel, air, atmos-
Pre. Cielo, aria, atmosfera.
&. pron. ant. AQUELL. E
GL met. Déu 6 sa provideficia. Cielo.
; Vel ejus providentia. Ciel, Dieu,
Prwidence. Cielo, Dio.
tt Clima 6 temperamént; y axí se diu
que la Espanya tè un cet benigne. Cie-
b. Celum. Ciel, climat. Clima, cielo.
Gunse LO CEL. fr. Fugir los núvols y
Parse seré. Despejarse el cielo. Nubes
prorsùs abigi. Se rasserener, se mettre
Eu beau. Rasserenarsi , schiarirsi.
Mts ar ce. fr. Se diu de l' ánima
Gand se separa del cos. Jr al cielo ; vo-
lar al cielo ; subirse al cielo. Ad celum
,tolare. S'envoler au ciel. Involarsi,
Vlare al cielo.
Ksp DEL CEL. loc. fam. ab que.se dòna 4
exténdrer que alguna cosa es prodigiò-
fa, excel-lènt y cabal en tòtas sas cir-
cunstancias. Bajado del cielo. Tam-
fuam colo demissus , admiratione dig-
Bus, omnibus numeris absolutus. Des-
451
cendu du ciel. Caduto dal cielo.
ESCUPIR AL CEL. Ír. Obrar contra algú ab
medis que se convertexen en dany pro-
pi. Escupir al cielo. In sui ipsius dam- —
pum aliquem ledere. Cracher en Pair.
Sputar in aria.
ESTAR EX LO CEL. fr. met. y fam. Trobarse
llibre de tòta molestia. Estar en la glo-
ria. Nullá curá angi; undique se habe-
re felicem. N'avoir point de souci. Es-
sere sbrigato.
QUANYAR LO CEL. fr. met. que significa lo
matéx que fér bonas obras, denotand
que per medi de efercitar las virtuts se
logra la benaventuransa. Comprar, con-
quistar ó ganar el cielo. Colum virtu-
tibus assequi , comparare. Acheter , ga-
gner le ciel par de bonnes ceuvres. Ac-
quistare il cielo.
MUDAR DE CEL. fr: MUDAR DE AIRES.
PUJÁRSEX AL CEL, fr. met. y fam. ANÁRSEN AL
CEL.
SE PENSA TOCAR LO CEL AB LAS DÈNTS. expr.
fam. que se aplica al qui es mólt vani-
tòs, y se figura tenir més mérit que los
altres. Engreido como gallo de cortijo.
Supra cateros sese effert. Fier comme
"un paon. Superbo come un pavone, bo-
rioso. .
SEMBLAR UN CEL. fr. met. y fam. ab que
s” expréssa que algun lloc dòna mòlt
gust, per estar mòlt il-luminad , ó ador-
nad, ó haberhi alguna altra recreació,
com bona música, etc. Estar hecho un,
cielo. Splendore et ornatu eminere, ce-
li instar splendescere , micare. Étre ma-
gnifiquement illuminé, et orné avec
gout. Essere un paradiso.
vÈs AL CEL. loc. ab que se desprecia lo que
altre diu. Faya Fm. al cielo, al rollo,
d pasear. Apage , abi hinc. 4llez vous
promener. Va via.
VÉURER LO CEL OBERT. fr. met. Ocórrer al-
un medi pera exir de algun: apuro.
Ver el cielo abierto ó los cielos abiertos.
Spem affulgere, in spem venire. Tou-
cher le ciel du bout des doigts. Toccare
il ciel col dito.
VRURER LO CEL PER UN FORAD, Ó PER LO FO-
BAD DE L' AIGUÉRA. fr. met. y fam. que
se aplica als que per haberse criad ab
mòlt recullimént ténen poc conexemènt
del món. Ver el cielo por embudo. Ne-
otiorum rudem et ignarum esse. Voir
A ciel par un entonnoir. Non veder più
in là di due dita.
\
CELEBRADOR, RA. s. m. y
452 CEL
' VOL PUJAR AL CEL Á DESPIT DELS SANTS. fr.
ab que se repren á la persòna que
s' empenya en lograr lo sèu antòx 6 sa
voluntat de cualsevol manèra que sia,
just ó injust. Quiere mi padre Muñoz
lo que no quiere Dios. Nec impossibilia
nec injusta appetere fas est. II veut res-
ter à la maison en dépit du maître.
Volere intrare a dispetto della porta.
CELADA. s. f. Péssa de l'armadura an-
tiga que servia pera tapar y defensar lo
cap. Celada. Cassis , galea , cassida. Sa-
lade , heaume. Celata.
CELADA. Ant. EMBOSCADA.
CELADA. aut. AMAGATALL.
CELADA BORGONYONA. Póssa de l'armadura
antiga, que dèxand descuberta la cara,
tapaba y defensaba la part superiòr del
cap. Celada borgoñona. Burgundica
galea. Bourguignote. Borgognotta.
CELADAMENT. adv. mod. ant. amaca-
DAMÉNT, x |
CELADOR, RA. s. m. y f. Lo qui vigila
alguna cosa. Celador. Curator. Sur-
veillant. Custode, guardiano.
CELAR. v. a. ant. Amagar, ocultar , re-
. Catar. Celar. Celare. Céler. Celare.
CELAg. Vigilar ab particular cuidado lo
camplimént, observancia, ó conserva-
ció de alguna ‘cosa. Celar. Invigilare.
Surveiller, observer, veiller avec zéle.
Vegshiare, invigilare.
CELDA. s. f. Lo aposénto destinad al re-
ligiós 6 religiosa en són convènt. Celda.
Cella. Cellule. Cella.
CELDETA. s. f. dim. de cELp4. Celdita.
Cellula. Petite cellule. Celletta.
CELEBERRIM, MA. adj. sup. de c£LE-
BRE. Celeberrimo. Celeberrimus. Trés-
célebre, trés-fameux. Celeberrimo.
CELEBRACIÓ. s. f. Lo acte de celebrar.
Celebracion, Celebratio. Celebration. Ce-
lebrazione.
CELEBRAD , DA. p. p. de cELEBRAR. Ce-
lebrado.
CELEBRAD , DA. adj. Lo que té fama ó nom,
célebre, famós. Mentado , renombrado.
Nominatus , famosus, celebris. Renom-
mé, fameux, célebre. Rinnomato , fa-
moso. . —
CELEBRADISSIM , MA. adj. sup. de te-
LEBRAD. Celebradísimo. Celeberrimus.
Très-célèbre , trés-exalte. Celebratissimo.
f. Lo qui
celébra 0 aplaudex. Celebrador. Cele-
brator. Celui qui applaudit , qui célèbre,
CEL :
qui loue. Celebratore, esaltatore.
CELEBRANT. s. m. Lo sacerdot cuand
diu missa 6 está preparad pera dirla.
Celebrante. Sacerdos sacrum peragens,
vel peracturus. Célébrant. Celebrante.
CELEBRAR. v. a. Alabar, aplaudir, en-
carir. Celebrar. Celehrare. Celebrer,
exalter, louer avec eclat. Celebrare,
lodare, esaltare.
CELEBRAR. Reverenciar, venerar solemne-
mént ab culto públic los misteris de nos-
tra santa religió y la memoria de sòs
sants. Celebrar. Celebrare, colere. Ce
lebrer, solenniser. Celebrare , solenneg-
giare.
CELEBRAR. Fèr solemnemént y ab los re-
quisits necessaris alguna funció ó con-
tracte. Celebrar. Rité , solemniter cele-
brare. Celebrer , contracter. Celebrare.
CELEBRAR. Dir missa. Celebrar. Sacrom per-
agere. Celebrer, dire la messe. Cele-
brare.
CELEBRE. adj. Lo que té fama. Celebre.
Celebris, celeber. Celebre, fameux, re-
nomme. Celebre, rinnomato.
CELEBRE. met. y fam. Festiu , agradable en
la conversació , xistòs. Celebre. Facetus,
lepidus. Plaisant, agreable, enjoue,
divertissant , badin , atmable. Grazioso,
allegro, festevole, piacevole, faceto.
CELEBRITAT. s. f. La fama, renom ó
aplauso que tè alguna persòna ó cosa.
Celebridad. Celebritas, fama, nomen.
Celebrite. Celebrità, fama, nome.
CELEBRITAT. Lo conjunt de aparatos, fès-
tetjs y altras cosas ab que se solemnisa
y celèbra alguna fésta 6 succés. Cele-
bridad. Pompa, magnifica ostentatio.
Célébrité. Solennita.
CELEMÍ. 8. m. Mesura de gra, que co-
munamént es la duodécima part de una
fauega. Celemin. Modius. Picotin. Pro-
fenda.
cELEMÍ. La cantitat de gra que cab en la
mesura del matéx nom. Celemin. Fru-
menti aliusve rei similis portio modio
mensurata. Picotin. Profenda.
CELERITAT. s. f. Pròmptitat , prestesa.
Celeridad. Celeritas. Celerite, vitesse:
diligence, promptitude. Celerità, pre-
stezza.
CELESTE. adj. Lo que pertany al cel. Re-
gularmént se aplica à la part física y vi-
sible del firmamént que anomenam cel; v
axí diem que los astres sòn cossos CELES-
TES. Celeste. Cœlestis. Celeste. Celeste.
) CEL
CELESTIAL. adj. Lo que pertany al cel
considerad com á mansió dels benaven-
torads, que per axó anomenam còrt
cecestiar, als àngels esperits CELESTIALS,
etc. Celestial. Coelestis. Celeste. Celeste.
cnestra. adj. Lo que pertany á la gloria
dels benaventurads. Celeste. Corlestis.
Celeste. Celeste.
| «rar, met. Lo perfét , agradable I de-
. licibs. Celestial. Gratum, jucundum.
Céleste, divin, excellent, parfait, ex-
quis, merveilleux. Celestiale, divino,
perfetto. :
CELIACA. s. f. #nat. L' arteria que por-
ta la sang al bax vèntre. Celiaca. Arte-
ria celiaca. Céliaque. Celiaca.
CELIANDRIA. s. f. Hérba aromática y
ramósa de la grandaria del julivert,
que té las arrels primas y blancas, las
fullas un xic rodònas, lo lluc rodó y
dret; las flors, que tiran à rosa, posadas
i poms en forma de girasol, y la llavòr
globosa , aromática y de virtut estoma-
cal. Cilantro , culantro. Coriandrum.
Oriandre. Curiandolo, coriaudro.
{ELIBAT. s. m. Lo estad de soltèr. Celi-
buo. Celibatus. Celibat. Celibato.
CELIBE. s. m. Lo soltér 6 que no se ha
asad. Celibato , célibe. Celebs, Celiba-
uire. Celibe.
GUDONIA. s. f. Hérba medicinal ramó-
nd las fullas verdas de sóbre y un xic
frenencas del revés, los liucs rodòns
ilguns nusos y un poc peluds, y que
&coalsevol punt que se talle fa un suc
» grog del matéx color que la flor. Ce-
lidonia, golondrinerà, hirundinaria.
, Clidlidonia. Chélidonie. Celidonia,
ER. s. m. ant. CELLÈR.
SELISTIA. s. f. La llum escassa que hi ha
per la nit ab lo sol resplandòr de las
strellas. Resplandor de las estrellas.
Stellarum splendor. Resplendissement.
_Chiarore emanato dalle stelle.
ELOBERT. s. m. Lo pla terreno tancad
115 pareds ó "galerías al voltant que en
casas se dèxa séns cubrir regular-
mènt pera donar llum. Patio. Implu-
Tnm. Cour. Corte, cortile.
|
RASO. s. m. Lo sostre dels cuartos
de las casas que té la superficie igual.
'Begularmént es postis y de una materia
llenpèra, y se posa pera tapar lo sostre
verdadér que faria llètj. Cielo raso. Cu-
biculi tectum. planum. Plafond. Soffit-
fa, soffitto.
TOM. I.
, CEN 455
CELCITUT. s. f. La elevació, excel-len-
cia ó grandesa de alguna persòua ó co-
sa. Celsitud. Celsitudo, celsitas. Gran-
* deur. Celsitudine.
GELCITUT. Tractamént que antiguamènt se
donaba á las persònas rèals. Celsilud.
Dignitatis titulus, quo regis filius nun-
cupabatur. Titre ancien qui repondait
d celui d'altesse. Celsitudine.
CELTA. adj. que se aplica.al individuo de
una nació que s' establí en part de la an-
tigua Galia. També se usa com substau-
tiu. Celta. Celtæ. Celte. Celta.
' CELTIBERIC, CA. adj. Lo natural de Cel-
tiberia ó lo pertauyènt 4 èlla. Celtiberi-
co. Celtibericus, celtiberius, celtiber.
| Celtiberien. Celtiberico. |
CELTIC,.CA. Lo que pertany als celtas.
Celtico. Celticus. Celtique. Dei celti.
CELL, CELLA. pron. ant. AQUELL, AQUE-
LLA.
CÈLLA. s. f. La porció de pel curt que
en forma de arc guarnex La part supe-
rior de la concavitat del ull en la cara
de las persònas, Ceja. Supercihum.
Sourcil. Ciglio.
CÉLLA. ant. CAMBRA. x
CELLAJUNT, TA. adj. fam. ant. Lo qui
tè las céllas mòlt pobladas de pel de
manéra que casi se juntan una ab altra.
Cejijunto. Densis et contiguis superciliis
homo. Qui a les sourcils joints: Chi ha
le ciglia unite.
CELLER. s. m. Lloc destinad pera guar-
dar lo vi de la cullita. Bodega. Cella
vinaria. Cave. Cantina,
CELLÈR. ant. TABERNA.
FICAR EN LO CELLÈR. fr. Desar alguna cosa
en lo lloc destinad pera guardar lo vi.
Embodegar. In cella vinaria recondere:
Mettre le vin à la cave. Mettere in can-
tina.
CELLERER. s. m. ant. cELLER.
CELLUT, DA. adj. ant. Lo qui arruga lo
fróut en senyal de enfado. Cenudo.
- Torvus, tetricus, superciliosus. Morne,
gechigné, sombre. Dispettoso, fosco,
cupo, torvo.
" CEMENTAR. v. a. ant. Fèr los fonaments
de algun edifici. Cimentar. Fundare.
Fonder. Fondare, gettare i fondamenti.
CEMENTIRI. s. m. Lloc sagrad fora de
las iglesias en lo cual se enterran los cos-
sos dels fiels. Cimenterio, cementerio.
Cœmeterium. Cimetière. Cimitero.
CENA. s. f. ant. SOPAR. -
55
434 CEN
cesa. Tribut que se pagaba en Navarra y
Aragó per la taula del réy , y equivalia
al que se pagaba en Castella bax lo nom
de raxTAR. Cena del rey. "Tributum
cœnæ regalis nomine pensum. Sorte de
tare que les provinces de Navarre et
d'Aragon payaient au roi pour sa
nourriture. Dazio che in Aragona ed in
Navarra si pagava pella tavola del re.
€ENA DEL SEXYOR. Lo sopar de Jesus en lo
cual instituí lo sagramént de la eucaris-
tía. També per antonomasia s' expréssa
ab lo sol nom cexa. Cena del Senor:
Cena Domini nostri Jesu Christi. Cène.
Cena del Signore, sacra cena.
CENACLE. s. m. ant. CEXÀCULO.
CENACULO. s. m. La sala ahónt Jesus
' celebrá lo últim sopar. Cendculo. Cce-
naculum. Cenacule. Cenacolo.
CENADOR. $. m. ant. MExJaDÒR. Aposèn-
to pera ménjar. 7
CENAR. v. a. ant. SOPAR.
CENDAL. s. m. Texid ó roba de seda ó
lli mòlt prima y transparènt. Cendal.
Tela serica aut byssina. Eloffe de soie
ou de lin trés-mince et transparente.
Sorta di drappo di seda o, pauno lino
sottilissimo é trausparente,
CENDAT. s. m. ant. CENDAL.
CENDERA. s. f. Rèt ó filat pera cassar
cunills. Cnpillo. Cassiculus cuniculis ca-
piendis. Filet pour attraper des lapins.
‘Rete da cacciare i conigli.
CENDRA. s. f. Especie de pòls que quèda
de cualsevol cos després de cremad.
Ceniza. Cinis. Cendre. Cenere.
cEXDRAS. pl. met. Las reliquias ó réstos de
. algun cadáver. Ceniza, cenizas. Cada-
verum cineres, reliquie. Cendres. Ce-
neri.
CEIDRAS BLAVAS. Pint. Mineral de cóure
que gastan los pintórs pera colór blau
especialmènt pintand at tremp. Ceniza
azul ó cenizas azules. Carhonas cupri
et calcis. Cendre bleue. Ultramaro ab-
" brucciato. n
FÈn CENDRAS Ó REDUIR À cEWDnAS. fr. met.
Destruir del tot alguna cosa. Hacer ce-
niza ó cenizas alguna cosa. Rem fundi-
tùs evertere. Delruire , dissiper, pulve-
riser. Distruggere, annichilare. —
CENDRADA. s. f. La cendra que quéda
eu lo cendrér després de passada la bu-
gada. Cernada. Cinis ex lixivio rema-
nens, lix, lixivium. Charree, Ceneraccio.
ckxpnapa. Cataplasma de cendra y altres
CEN
ingrediènts que fau los manestals pera
fortificar alguna part macada de las ca-
balcaduras. Cernada. Cataplasma cine-
" reum. Emplátre de cendre et d'autres
ingrediens. Cenerata. |
CENDRAR. v. a. ant. Parificar l'or, pla-
ta y altres métalls en lo gresol. 4cen-
drar. '"Metalla igne purgare. Purifier,
affiner , epurer. Purificare, ripulgare.
CENDRER. s. m. Drap gruxud que se
col-loca damunt de la roba de la buga-
da, y en lo cual se posa la cendra á fi
de que cuand se hi tira l'aigua, filtre
aquesta, y se quéde la cendra en lo
drap. Cernadero. Liuteum rade colan-
do lixive deserviens. Charrier. Cenerae
. ciola.
CENDRERA. s. f. Lloc destinad pera re-
.cullir ó guardar la cendra. Cenicero.
Cinerarium. Cendrier. Luogo dove si
tengon le ceneri.
CENDROS, A. adj. Lo que tè colòr de
' cendra. Ceniciento, cenizoso ,, cinereo.
Cineraceus, cineritius, cinereus. Cen-
" dre. Cenerino, cenerognolo. .
cExpROs. Lo que té cendra 6 está cubert
de élla. Cenizoso. Cinerosus. Cendreux.
Ceneroso. /
CENEFA. s. f. Llenca que se posa en la
art superiòr de las cortinas, dossers,
llits , tapisserías, etc., de la matéxa ro-
ba ó de altra. Cenefa. Limbus, fimbria.
Enclóture. Orlatura, fimbria, lembo.
CEXEFA. En las casullas ès ta llenca del mit]
que sol ser de roba diferènt de la dels
costats. Cene/a. Fascia medium planeta
occupans. La bande qui est au milieu —
d'une chasuble. Benda, lista di pianeta.
CENIA. s. f. territ. cinta.
CENIT. s. m. Astron. Lo punt que en la
' esfèra celeste está perpendicularmènt
damunt del nostre cap. Cenit. Coli ver-
tex. Zenith. Zeuit. '
CENOBITA. s. m. mosso.”
CENOPEGIAS. s. f. pl. La fésfa dels Ta-
bernacles que los hebréus celebraban
ab gran solemnitat. Cenopegias. Sceno-
pegia. Fete des tabernacles ches les
juifs. Festa dei tabernacoli tra i giudei.
CÉNOTAFI. s: m. Monumènt sepulcral
construid pera conservar la memoria de
alguna persòna il-lustre. Cenotafío. Ce-
uotaphium. Cenotaphe. Cenotafio.
CENRÁ,. s. f. territ. CEXDRA. n.
CENS. s. m. Lo dret que tenim de etigir
de altre 4 qui habem concedid alguna
CEN |
cosa cert réddit 6 pensió. També se
pren per la obligació del qui ha de pa-
gar la pensió, y també. per la pensió
matéxa. Censo. Jus canonem percipien-
di; canon, census annuus. Cens. Censo, *
rendita.
css. Pensió sòbre los héns del comú con-
cedida ó per mera gracia ó per remu-
neració de serveys, 6 per via de réd-
dits de capital rebud. Juro. Perpetuum
ex erario beneficium. Droit perpetuel
de proprieté. Censo sopra i poderi d'una
| università. n° ,
| UNS EXFITÈUTIC 6 SEXYORIAL. Dret de e£i-
| girde altre certa pensió anyal per/ha-
berli traspassad lo domini útil de alguna
finca, reservaudse lo domini directe ab
pacte de no poderli péudrer la finca 4
éll ni als sèus méntres que pagueu la
peosló. Censo enfiteutico. Jus canonem
percipiendi ex contractu emphiteutico,
(ens emphyteotique. Censo enfiteotico.
ass PERPETUO. Imposició féta sobre fincas,
ea virtut de la cual lo comprador qué-
da obligad á pagar al venedór certa
pasó cada any, no podend enagenar
a finca obligada séns avisar abans al
amo del cens á fi de que ó se la quede
per lo matèx preu quen dòna un altre
tpercibesca la vintena part del preu.
(eso perpetuo. Pensio perpetua. Cens
dvi. Censo vitaliccio.
Gi uvimisLE. Aquella pensió de la cual
| Pi descarregarse lo qui la paga me-,
fat un cert preu. Censo redimible.
‘ Pecunia foeneri ad tempus data, vel ac-
a Cens rachetable. Censo redimi-
-
Ge rsenvatio. La obligació de pagar
teta pensió que se ha pactad al temps
de transferir alguna finca ab tót lo do-
mini útil y directe 6 senyorial. Censo
reservativo. Pensio annua pro domo vel
feudo solvenda. Albergeage. Appodia-
one.
Barsa vx CENS. fr. Imposar sóbre algu-
M finca la obligació de pagarlo. Cargar
eso. Domum , fundum pensione gra-
Mare! Charger d’une redevance. Jmpor-
T censo. |
SAL. s. m. Dret de cobrar una pen-
vió anyal sòbre alguna finca, cual dret
lo amo de la finca ha venud per un de-
terminad preu , quedand senyor de ëlla
m era abans. També se pren per la
Nbligacié del venedòr, y també per la
1
CEN 455
matéxa pensió. Censo. Pecunia fœue-
bris, fœnerata. Cens. Censo.
PÉNDRER UN CENSAL. Carregar sobre una
finca la obligació de pagar una pensió
anyal eu rahó del preu ó cantitat que
se reb. Cargar censo, acensuar. Do-
mum fundum pensione grabare, obs-
tringere. Æcenser, charger d'une re-
devance, Accensaze, mettere-a censo.
SER UN CEXSAL. fr. met. y fam. ab que se
pondèra lo gasto repetid y continuad
que porta alguna cosa. per un censo ò
un censo perpetuo. Crebris sumptibus
locum dere. Ætre une rente perpetuclle.
Essere un censo.
CENSALISTA. s. m. Lo qui tè dret de
cobrar las peusións de un censal ó cens.
Censualista. Ánnuam pensionem seu ca-
nonem percipiens. Censier. Censualista,
cEXsALISTA. Lo qui tè obligació de pagar,
las pensións de un censal 6 cens. Censa-
tario. Annuam pensionem seu canonem
solvens. Censitaire. Ceusuario, livella-
rio. |
CENSOR. s. m. Lo qui per órde de la au-
toritat competént efamina llibres 6 al-
trae obras que se publican, y dónà lo
séu parer sóbre éllas. Censor. Librorum
censor. Censeur. Gensore. -
cexsda. Lo qui murmura 6 critica las
persónas ó acciòns. Censor. Detractor,
vituperator. Censeur. Censore, critico.
censòr. Magistrat de la república romana
que tenia á són cárreg lo empadrona-
mént de la ciutad, la vigilancia sóbre
lag costums, y lo cástig dels desorde-
nads en los vicis. Censor. Censor. Cen-
seur. Censore. ) |
CENSURA. s, f. Lo parer 6 judici que se
fa de.algnna obra 6 escrit desprès de
haberlo e£aminad. Censura. Judicium,
censura. Censure. Censura.
cEXSURA. Nota, correcció ó reprobació de
alguna cosa. Censura. Nota, reproba- .
tio. Censure. Censura, correzione.
ceysuna. Murmuració, detracció, Censura.
Detractib. Censure. Mormorazione , de-
trazione.
censura. L'ofici del censòr èntre los ro-
mans. Censura. Censura. Censure. Cen-
sura. |
censura. Pena ecclesiástica de for extern,
imposada per algun delicte arreglada
als cánons. Censura. Censura ecelesias-
tica. Censure. Censura ecclesiastica.
CENSURABLE. adj. Lo que merex cene
456 CEN
' sura. Censyrable. Notá , censurá dignus.
Censurable , critiguable. Ceusurabile,
riprensibile. — .
, CENSURADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
censura. Censurador. Censor. Critique,
censeur , contróleur. Censuratore , cri-
tico.
CENSURAR. v. a. Formar judici de algu- -
na cosa. Censurar. Censere', sententiam
- ferre. Censurer , critiquer. Censuraré.
CEXSURAR. Murmurar, vituperar. Censu-
rar, Detrahere, vituperare. Censurer,
critiquer , draper ; fronder. Riprende-
re, biasimare, sparlare, tacciare.
CENSURAR. Corretgir, reprobar, ó decla-
var dolénta alguna cosa. Censurar. No-
tare, reprobare. Censurer , noter , con-
tróler. Riprovare, criticare.
CENT. adj. Numeral que val deu vegadas
deu. Ciento. Gentum. Cent. Cento.
OËNT EN BOCA. fam. XANGUET. ,
CENTAURA. s. f. Hèrba medicinal ramò-
sa, que té las fullas compostas de altras
fulletas agafadas de costat y arrengle-
radas de cap á cap del trónquet. Lo
brot acaba ab un cap compost de esca-
tas sènse punxas. Centdurea mayor,
ruipóntico vulgar. Centaurium , centau-
reum, centaurea, centaurus. Centau-
rée. Centaurea.
CENTAURA MENOR. Planta. PEL DE LA TERRA.
CENTAURO. s. mm. Monstruo fingid per
los antigs, mitj home y mitj caball.
Centauro , hipocentauro. Centaurus.
Centaure. Centauro.
CENTAURO. Astron. Una de las constel-la-
cións australs. Centauro. Centaurus.
Centaure. Centauro.
CÈNTCAMAS. s. M. CÈNTPEUS.
CÈNTCAPS. s. m. Planta perpetua natu-
ral de Espanya que crèx fins á dos peus
y tè las fullas en forma de serreta , as-
ras y erissadas, y las flors blancas ó
bermeltas ab lo cális cubert de punxas
mòlt menudas. Cabezuela. Centaurea
salmantica. Chardon-volant. Eringio.
CENTE, NA. adj. cENTESSiM.
GENTELLA. s. f. espunza.
cexrÈtra. Materia que s'encén y despren
dels núvols en certas circunstancias y
produex lo llampeg y lo sòròll que se
. anomena tró. Centella. Fulmen. Foudre,
éclair. Folgore, fulmine.
SBR VIU COM UNA CENTÈLLA. fr. fam. que se
diu de la persóna que tè mòlta vivesa.
- Ser una cendra, Ó vivo como una cen-
, CEN
dra. Irrequieto vigore et agilitate esse,
promptum, expeditum essc. Etre petri
du salpétre. Esser focoso come il sal-
nitro,
CENTELLEJAR. v. n. Brillar 6 despedir
ratis de llum. Centellear, centellar.
Scintillare, refulgere. Etinceler ,' scin-
tiller , rayonner , luire , briller. Scintil-
lare, splendere, brillare, sfavillare.
CENTÈLLETA. s. f. dim. de crxrt.
Centellita , centellica. Scintillula. Petite
etincelle. Scintillina , favilletta.
CENTENA. s. f. CENTENAR.
CENTENAR. s. m. Lo número compost
de cént unitats. Centena ; centenar,
centenal. Centum. Centaine. Centinajo.
A cÈxrexaRS. mod. adv. ab que se pondera
lo molt número de algunas cosas.
centenares, d centenadas. Ingenti nu-
mero. Par centaines. A centinaja.
CENTENARI. s. m. Fésta que se celebra
de cént en cént anys. Centenario, cen
tenar. Festum centeno quovis anno agi
solitum. Fete centenaire. Festa cente-
naria.
CENTENER. s. m. Cert cordónet de fils
que recull y dividex la madéxa 4 fi de
que no s'embulle. Cuenda, Filum quo
mataxa circumligatur ne intricetur.
Centaine , sentène. Bandolo.
‘CENTENÈR. aht. CENTURIÓ.
CENTESSIM , MA. adj. Lo que compléta
lo número de cént. Centesimo , centeno.
Centesimus. Centième. Centesimo, cen-
| tesima.
CENTINELLA. s. f. Milic. Lo soldad que
vétlla guardand lo punt que se li ha
, encarregad. També se usa com masculi.
Centinela. Vigil, excubitor, statio. Sen-
tinelle , vedette. Sentinella , ascolta.
centivètLa. La persòna que está en obser-
vació de alguna cosa. Centinela. Spec
lator, observator. Personne qui guette;
qui observe. Guatatore, sentinella. .
CENTIRÈLLA AVANSADA. Lo soldad apostad 4
distancia del cos del efércit pera obser-
var los moviménts del enemig ó per2!
tres fins. Centinela avanzada. Excub-
tor longiùs à castris progressus hostes
explorandi 'causá. Sentinelle avancée.
Sentinella avanzata.
ESTAR DE centinèLiA. fr. Permanérer lo
soldad vétlland algun punt. Estar de
centinela , hacer centínela. Excubare,
stationem agere. Etre en sentinelle, far —
re sentinelle. Fare la sentinella.
y CEN 1
rin CENTINÈLLA. fr. ÉSTAR DE CENTINÈLLA.
CÈNTPEUS. s. m. Insecte pètit venenós,
ab alas y dòs banyas, ab dós especies
de estanalletas en To llabi inferiòr ab las
que mòssega y fa mal, y lo cos com-
post de mòltas anéllas ab dòs peus en
cada una. Cientopies,, escolopendra.:
Scolopendra, oniscus. Millepieds. Mi-
.— Meptedi.
(ÈNTRAL. adj. Lo que pertany al cèn-
tro de alguna cosa. Central, centrico.
, Centralis. Central. Centrale.
‘| (ENTRE. s. m. cExTRo.
CENTRIC, CA. adj. cÈNTRAL.
| (ENTRO. s. m. Lo punt del mitj de una
figura , per ahónt se pod partir en dès
trossos iguals. Centro. Centrum. Cen-
tre. Centro.
caro, met. Lo fi ú objècte 4 que se as-
pra. Centro. Scopus. Centre, but, ob.
jet. Fine, oggetto, scopo.
CENTRO DE GRAVEDAT. Lo punt que passand-
hi una línea dèsde la part superiòr fins
al pla dividex cualsevol cos en dòs bo-
dns de igual pes. Centro de gravedad.
Ponderis punctum medium', centrale.
(entre de gravité. Centro di gravità,
demo DE LA BATALLA. La part del e£ércit |
que está en mitj de las dós alas. Centro
dela batalla , cuerpo de la batalla ó
del ejército. Aeies secunda. Centre
d'une armée. Mezzo, centro d' un’ eser-
cito.
Ema EX són CÈNTRO. fr. met. Estar alga-
na persòna conténta y satisfèta en al-
gua lloc ó empleo. Estar en su centro.
Tranquillo et lzto animo frui. Étre où
l'en se plaît. Essere nel suo centro. '
(EMUPLICAR. v. a. Repetir cént vega-
dis. Centuplicar. Centies repetere. Cen-
tuplier. Centuplicare.
CENTURIA. s. f. Lo número de cént
anys. Centuria. Annorum centuria, se-
exlum. Centaine d'années. Centinajo.
tr. En la milicia romana la compa-
via de cènt homes. Centuria. Centuria.
. Centurie , centaine. Centuria.
LL. . S. m. Lo capità que en la mili-
' ciaromana gobernaba una centuria. Cen-
' furion. Centurio. Centurion. Centurione.
(ENYID, DA. p. p. de cenviR y cexrin-
st. Ceñido. © .
ÉENYIDOR. s. m. Especie de faxa ab
| Que se cenyex lo cos per la cintura, y
' la que gastan los capellans pera cenyir-
se la sotana. Ceñidor. Cingula, ciugu-
CEP 457
lum , cingulus, zona. Ceinture. Cintola,
cingolo, cinto.
CENYIR. v. a. Rodejar, ajustar ó apretar
la cintara, lo cos, lo vestid ó altra co-
sa. Ceñir. Cingere. Ceindre, serrer. Cin-
gere, ciguere, attorniare, circondare.
cExvrn. Voltar una cosa á altra. Ceñir. Cir-
cuere, circumdare. Ceindre , entourer,
environner. Circondare, attorniare.
CEXYIR. met. Abreviar ó reduir una cosa
á méuos.. Ceñir. Contrahere, in com-
pendium rédigere. Reduire , abreger,
raccourcir. Ridurre, raccorciare, scor-
ciare.
CENYIRSE. Y. Y. Ajustarse 6 apretarse al-
guna cosa la cintura. Ceñirse. Se cin-
gere. Se ceindre, se serrer. Cingersi.
cexvirse. Moderarse 6 reduirse en los gas-
tos. Ceñirse. .Parciús se gerere, sump-
tibus modum adhibere. Se resserrer,
retrancher de sa depense. Ridursi, sce-
mar le spese. * .
CEP. s. m. La planta que produex los ra-
hims. Vid , cepa. Vitis. Cep. Ceppo.
, CEP. Trampa que se construex de varias
manéras y servex pera cassar llòps y al-
tras bestias. Cepo. Decipula. Traque-
nard. Trappola. ,
cer. Instrumént fét de dòs fustas gruxu-
das, que ubindlas déxan al mitj uns fo-
rads rodóns ahónt se hi assegura lo coll
ó la cama del reo. Cepo, brete. Cippus.
Ceps. Ceppi, ferri. :
cer. Cert instrumént que servex pera de-
vanar la seda abans de tórcerla. Cepo.
Rota filis sericis glomeraudis. Sorte de
rouet à devider la soie. Rüota setaja.
cer. Lo qui ja no fa rahims y se arranca
pera cremarlo. Ceporro. Vitis truncus
foco tantüm utilis. Vieux cep qu'on ar-
rache. Ceppo di vite. .
CEP D' ESCOPETA. CAXA D' ESCOPETA.
POSAR AL CEP. fr. Se diu dels reos que as-
seguran ab lo cep per cástig ó preven-
ció. Encepar. ln cippum conjicere.
Mettre le$ ceps à un criminel. Porre i
ferri.
MALA CEPA. MALA MENA.
CEPTIC, CA. adj. Se aplica al filosop que
fa professió de dubtat de tôt, y 4 aques-
ta especie de filosofia. Esceptico. Scep-
ticus. Sceptique. Scettico.
CEPTICISME. s. m. La doctrina dels
céptics. Escepticismo. Scepticorum doc-
trina. Scepticisme. Scetticismo.
CEPTRE. s. m. ant. CETRO.
-
. 458 CER |
CÉQUÍ. s; m. Moneda d' or de que usa-
ren los árabes en Espanya, y ara còrre
en Venecia y altras parts. Cequi. Au-
reus nummus africanus. Sequin. Zec-
chino.
GEQUIA. s. f. Vall ó canal que servex
pera conduir las aiguas per regar y al-
tres usos. deequia, zequia. locile. Na-
vile. Fossa. |
R. s. m. Lo ferro combinad ab una
orció de carbó per medi del fog, ab
0 que se tòrna mòlt dur, trencadis, y
susceptible de un hermòs pulimént.
Acero. Chalybs. 4cier. Acciajo.
ck& xaTURAL. Lo que se troba en las mi-
nas formad per a matéxa üaturalesa.
Acero natural. Chalybs nativus. Acier
naturel. Acciajo naturale.
CERA. s. f. Substancia oliòsa, concréta,
que recullen y preparan las abellas, y
servex pera fer ciris y altres usos. Ce-
. ra. Cera. Cire. Cera.
cera. Lo'conjunt de ciris 6 atxas que hi
ha en alguna funció. Cera. Candelarum
lucentium. multitudo. Cire. Cera.
GERA BLANCA. La que reduida á fulls y po-
sada al sol ó de altre modo ha perdud
ló colór grog y se ha tornad blanca.
Cera blanca. Cera punica. Cire blanche.
Cera bianca.
GERA BLAXCA. La bèn purificada que usan.
los cerérs pera donar la última capa 4
las atxas y ciris. Brumo. Cera purior
eandelis incrustandis deserviens. Cire
7 trés-blanche. Cera bianca.
CERA GROGA. La que té lo matéx color de
. la bresca, després de separada de la :
mel y fósa y colada. ‘Cera amarilla.
* Cera miniata vel miniatula. Cire Jaune.
Cera gialla.
CERA GRUM. territ, oERA BEANGA , En la segó-
na accepció.
CERA VERGE. La que está encara en la bres-
ca séns traballatse. Cera virgen. Cera
purior. Cire-vierge. Cera vergine.
EMBRUTAR DE CERA. Tacar 4 algú de cera,
. com cuand las atxas ó ciris degòtan.
Encerar. Cerá inquinare. Tacher. avec
de la cire. Macchiare con cera.
TACAR DE CERA. ÍT. EMBRUTAR DE CERA.
NO HI HA MÉS CERA QUE LA QUE CRÈMA. fr.
met. y fam. ab que s' exprèssa que un
no tè més que lo que se veu de aquella.
cosa de que se tracta. No hay mas: ce-
ra que la que arde. Nil admodúm res-
tat. Voila tout. Qui c' è il tutto,
*
CER
CERAPEGA. s. £ Mescla de pega y cera
. de que usan los sabatèrs pera empegat
lo linyol. Se pod fér també de pega y
oli, peró ix de inferiòr calitat. Cerote,
cerapez. Ceratum. Cerat. Cerotto,
CERAT. s. m. Farm. Composició de ce-
ra, oli y altres ingredients mès molla
que un emplastre y mès dura que un
ungüént. Cerato , ceroto. Ceratum. Ba-
silicon. Unguento basilico. .
CERBATANA. s. f. Canó de fusta ó altra
materia ahónt se hi fican baletas de
fang ó altras cosas pera despedirlas bu-
fand ab violencia per un dels caps. Cer-
batana. Fistula, tubus glandibus flatu
explodendis deserviens. Sarbacane. Cer-
bottana. |
CERCA. s. f. p. us. L' acció de buscar.
Busca. Questio. Quête, recherche. Ri-
cerca.
cerca. ant. Tanca, la tapia 6 muralla que
se posa al rodedór de alguna heretat ó
casa pera guardarla ó dividirla. Cerea.
Sepimentum, sepimen. Enceinte, en-
clos, clóture, mur, Giro, circuito,
. chiuso. |
CERCA. CAPTA. |
esaca. adv. ll. y t. Prófima ó immediata-
mént. Cerca. Propé, juxta , ad, apud,
circa. Près; auprès. Circa, presso.
GERGA. ACERCA, en la segòna accepció.
CERCA, NA. adj. Pró£im , immediat. Cer-'
cano. Vicinus propinquus. Voisin, pro —
che. Prossimo, vicino. .
CERCAD, DA. p. p. de cercar. Cercado.
CERCADOR. s. m. carrapòs.
CERCANÍA s. f. Pro£imitat , immediació.
Cercania. Propinquitas, vicinitas. Ap-
proche , proximité’, voisinage. Viciuan-
za, prossimità. j,
CERCAPOUS. s. m. Iustrumént compost .
de varios ganxos .de ferro, que pènjad
ea una corda se baxa al pòu per trán-
rerne lo que hi ha caigud. Rebañade-
ra. Ferreus circalus variis harpagoni-
bus pendentibus instructus. Crochet
pour retirer ce qui tombe dans un puts.
Crampinera, — |
GERCAR. v. a. Buscan.
cercar. Ant. Rodejar algun lloc ab una
tanca de modo que quéde clos, res-
uardad y separad dels altres. Cercar.
Sepire. Ceindre, entourer, clore, en-
clore , enceindre , parquer , murer. Cin-
gere, Attorniare, chiudere, murare.
cerca. ant. Circuir , rodejar. Cercgr. Cir-
-
CER
cumstare, circumdare , circuire. Envi-
ronner , entourer. Circondare, attor-
mare.
OÙ CERCA TROBA. ÍT. QUI BUSCA TROBA.
CERCAT. s. m. aut. cerca ,-en la segóna
' — accepció, | i
‘ CERCELLA. s. f. Aucèll de uns dós pams
de llarg que viu á las boras del- mar
ahònt se alimènta de péxos. Lo niascle
es negre, la femélla parda y tòts dòs
tènen lo béc clapad de negre y rot] , y
las potas bermellas ab las unglas ne-
gras,
una mémbrana. Lo mascle á més del co-
lor se distingex per una especie de bòny
ó duricia que tè arran del bèc. Negre-
ta. Anas basca. Espèce de canard de
couleur fort obscure. Anatra.
CERCENAD, DA. p. p. de cercemar. Cer-
cenado. -
CERCENAR. v. a. Disminuir ó escursar,
com cERCEXAR lo gasto, la familia. Cer-
cenar. Familiæ sumptibus modum ad-
hibere. Retrancher , diminuer. Scema-
re, scorciare.
CERCETA. s. f. Especie de ánec de la mi-
da de un colòm, que tè lo bèc gruxud
yample, ab la part superiòr que li ta-
pl la inferiór : es pardo, cendròs, cla-
pd de unas taquetas fóscas, y ab unas
ciantas plómas blancas y unas cuantas
de verdas en las alas; té la cua curta,
Y los dits nnids ab una membrana. Cer-
eta, Zarceta. Querquedüla, cerceris.
Sarcelle , cercelle , judelle. Arzavola.
-ERCHA, CER CHE. adv. mod. ant. AGER-
4. en la segóna accepció.
ERCIORAD, DA. p. p. de cracronan.
Craorado.
ÆRCIORAR. +. a. Assegurar 4 algú la
veritat de alguna cosa. Se usa també
cm recíproc. Cerciorar, Certiorem ali-
quem facere alicujus rei. 4ssurer , cer-
Ufer, affirmer. Affermare, accertare.
CLAR. v. a. ant. EXCERCOLAR.
ERCLE. s. m. ant. cíncur.
CO. s. m. ant. ciRcuL. :
Kn. ant. TANCA.
ERCOL. s. m. Círcul de fustá , ferro ó
altra materia que servex per cenyir al-
guna cosa. Aro. Circulus , annulus. Cer-
au, cercle. Cerchio, circolo. —
cor. Lo qui servex per assegurar las
ustas de una bóta. Fleje , aro de cuba,
erco de cuba. Circulus ferreus vel lig-
eus dolium cingens. Cerceau. Cerchio.
los dits reunids per medi de.
CER 439
asa cor. Lo segòn que se posa als extrèms
de las bótas y altras einas semblants
pera assegurarlas mès. Sotalugo. Dolii
circulus secuudus strictorius. Second
eerceau d'un tonneau. Secondo cerchio -
d’ una botte. i
cáncos. Lo qui se posa en lo botó de la
roda pera reforsario. Cincho. Circulus
ferreus rote modiolum astringens. Fret-
te. Cerchio del mozzo d' una ruota.
cgrcot. ant. Rotllo, rodóna de gènt. Cor-
ro, corrillo, rolde, rueda. Circulus,
corona. Cercle. Conversazione, radu-
nanza. -
CERCOLAR. v. a. ant. BXCERCOLAR.
. CERCOLER. s. m. Lo qui tà per ofici fèr
" cércols. Æ#rquero. Circulorum artifex.
Celui qui fait des cercles ou des cer-
ceaux. Cerchiajo.
CERDA. s. f. Pel gruxud, fort y aspra
| que ténen alguns animals en la cua, y
. de que altres ,- com lo porc, estan cu-
berts del tót. Cerda , seda. Seta. Crin.
Crine.
CERDOS, A. adj. Lo que cria ó té mòltas
cerdas ó hi es paregud per la séva as-
presa. Cerdoso ,' cerdudo, sedeno. Se-
tósus, hirsutus, setiger. Couvert de
crins. Crinifo, crinuto.
CEREBELO. s. m. 4nat. Cos que está in-
mediat al cervéll per la part de sóta y
en la posterior y més baxa del cap. Tè
la figura de un globo un xic.aplanad ,
sis vegadas més pétit que lo cervell;
peró la sèva substancia es mès clara y
sólida. Cerebelo. Cerebellum. Cervelet.”
Cerebello. |
CEREMONIA. s. f. Acció ó acte exteriór
arreglad per lléy, estatut 6 costum pe-
‘ ra donar culto á las cosas divivas , y re-
‘ verencia y honòr á las profanas. Cere-
-monta. Ceremonia , cærimonia. Cerémo-
nie. Ceremonia , cirimonia.
ceremonia. Acció afectada en obsequi de
alguna persòna ó cosa. Ceremonia. Ges-
tus, comitas affectata, nimis officiosa.
Cérémonie, civilité* outree. Ceremonia
indigesta. -
DE CEREMONIA. mod. adv. ab que sé denota
que se fa alguna cosa ab tot lo aparato '
y solemnitat que correspon. De ceremo-
nia. Solemniter. En ceremonie , solen-
nellement. In pompa, solennemente.
vÈR CEREMORIAS. fr. met. Despreciar algu-
na cosa ó manifestársen poc contènt.
Hacer gestos d alguna cosa. Despicere,
+
440 CER
repudiare. Faire des grimaces. Fare
smorfie.
PER CEREMOXIA. mod. adv. que servex per
manifestar que alguna cosa no se fa més
ue per cumplimènt. Por ceremonia ,
de ceremonia. Urbanitatis causá. Par
ceremonie. Per ceremonia.
skwsE cenemonia. mod. adv. Sepsillamènt ,
. ab fránquesa. Caseramente , llanamen-
te. Familiariter. Sans facon , familie-
rement , sans cérémonie. Senza civimo-
nia, francamente, liberamente.
CEREMONIAL. s. m. Llibre en que es-
tan escritas las ceremonias que se han
de observar en los actes públics. Cere-
monial. Liber cerimontalis, ritualis.
Ceremonial. Rituale, ceremoniale.
CEREMONIAL. adj. Lo que pertany al us de
las ceremonias. Ceremonial. Cærimonia-
lis, cierimoniosus. Qui appartient aux
cérémonies. Che appartiene alle cere-
monie. |
CEREMONIÈR, RA. adj. que se aplica
al qui fa ceremonias ó acciòus afecta-
das. Ceremoniatico. Nimiæ comitatis vel
urbanitatis affectator. Ceremonieux. Ce-
rimoniaste,
CEREMONIOS, A. Lo qui es mòlt amig
de ceremonias y cumplimènts. Ceremo-
nioso. Nimis comitatis affectator. Cere-
monieux. Cerimonioso.
CEREMONIOSAMENT. adv. mod. Ab
ceremonia. Ceremoniosamente. Rité.
Avec cérémonie. Ceremoniosamente.
CEREPOLL. s. m. Planta anyal. que te
l'arrel dreta y blanca; las fullas divi-
didas en altras mòlt pétitas; la cama de
uns tres cuarts de alsada, vuida, plena
de soles, un poc tacada de rotj, y,lle-
nyósa; las flors pètitas, blandas y po-
sadas en forma de girasol; y las llavórs
també pétitas , plenas de sólcs, conve-
£as de un costat y planas del altre. Pe-
rifollo , cerafolio. Cerefolium. Cerfeuil.
Cerfoglio.
cEREPO1L. Planta perenne. Tè l'arrel reç- |
ta, llarga y blanca; las, fullas graus,
amplas, y divididas en altras, que tam-
bé se dividexen y subdividexen , de co-
lór verd clar, y á vegadas ab clapas
blancas; los tróncs són de cuatre á cinc
pams de alsada, ramòsos, plens de pe-
ussa y vuids;.las flors blancas, y las
llavòrs pits y de una figura semblant
al béc de un aucéll. Perifollo, cera-
folio. Cerefolium , scandix: odotata.
CER
Cerfeuil. Cerfoglio , cerfuglio.
CERÉR. s. m. Lo qui traballa la cera 6
tè bòtiga pera véndrerla. Cerero. Cera-
rius, cerearius. Cirier. Cerajuolo. /
. CERILLA. s. f. Candela mòlt primeta y
llarga que se plega de varias manéras
mòlt comunaméot donandli la figura de
un llibret, Servex per llum manual y
per altres usos. Cerilla. Cereolum, ce-
reolus. Bougie très-mince. Candelina.
- CERNÍCALO. s. m. Especie de falcó que
tè lo cap gros, lo bèc còrvo, los ulls
grossos, la cua llarga
vano cuand la estèn, y lo cos de colòr
de canyélla. Cernicalo. Tinuunculus.
Crécerelle. Creppio, fotti vento.
CERO. s. m.' La desena xifra de l' arit-
‘mética que tè la figura de una o pétita
y ni per sí ni posada abans de altre nú
mero té cap valór; peró posada des
près, fa que lo número crèsca segóns la
cuantitat de ells 4 desena , centena , mt
lar 6 compte. Cero. Nota arithmetica,
. cero dicta. Zero. Zero.
CEROFERARI. s. m. Lo.acólit que porta
‘ lo candelèro en la iglèsia y professons.
Ceroferario. Ceroferarius. Ceroferaire.
Acolito che porta il cero.
CEROT. s. m. Farm. cERAT.
CEROT DE SABATÈR. CERAPEGA.
en fórma de |
CERQUILLO. s. m. Lo circul ó coròna |
que fòrma lo cabell en lo cap dels reli-
giòsos. Cerquillo. Monachorum corona.
. Jonc. Corona.
CERRA. s. f. cEnpa.
CERROS, A. adj: cenpós.
CERRALLER. s. m. maxyí. |
CERRO. s. m. Lo manyoc de lli ó cánam
després de netejad. Cerro. Linum vd
canuabum carminatum. Lin, chanvre |
eigne. Lucignolo.
CERS. s. m. Vént sec y fret que corre —
del nort al mitj dia.'Cierzo. Aquilo. Bi
se. Aquilone , rovajo.
CERT, TA. adj. Lo que es segur, ver-
dadèr, indubitable. dierto. Certus. Cer-
tain, sir, indubitable. Certo, sicuro.
CERT. Se usa també en sentit indetermina
y significa un dels tants, com cer? dia,
. CERTA semana. Cuand se usa en aquest
sentit va davant dels substantius, peró
sèus article; perqué si ne hi ha, quèda
ha determinad lo sentit: y.
o dia, es cERT lo lloc. Cierto. Quidam-
.. ES CERT
Certain, quelque. Certo, tale, certo.
tale.
CER .
cent. adv. mod. CERTAMÈNT.
ne CERT. mod. adv. CERTAMÈNT.
es sÈn cant. loc. No. hi ha dupte. Á
buen seguro ; de seguro. Certó quidem,
indubitanter. Certainement, indubita-
Mement. Non v' è dubbio.
| PER CERT; SI CERT ; $1 PER CERT. En veritat,
. certamènt. Por cierte. Certé , profectò.
En vérité, Egli è vero, in verità.
nou Es CERT; PROU ES Bx cer. loc. ab
que se afirma: ó se dòna per segura al-
ua cosa. De seguro, seguramente.
Haud dubio. Súrement , certainement.
L'accerto io, non v' ha dubbio, egli è
pur vero. I : .
CERTA. adj. ant. CERT.
CERTAMEN. s. m. Funció literaria en
que se disputa sóbre algun assumpto
comunamént poétic. Certamen, Certa-
nen litterartum. Combat , dispute litté-
raire. Certame. .
CERTAMÈNT. adv. mod. Ab certesa.
Ciertamente , cierto. Certá, profecto,
sie dubio , péocul dubio. Certainement,
assurement. Certamente.
GERTAN. adj. ant. cent.
BELTANAMENT. adv. mod. ant. cBRTA-
ubsT,
[EKTANSA, CER TANZA, s, f ant. CBATESa.
URTENITAT. s. f. CERTESA.
&ATER, RA. adj. Lo qui sab acertar lo
tir. Certero. Certus jaculis. Qui ajuste,
qi pointe bien ; qui vise juste. Quello .
the mette la palla o freccia a segno
certo, .
ÆRTES. adv. mod. CERTAMÈNT.
Dc ctarzs, mod. adv. ant. CERTAMÈNT, —
A CARTES; SI PER CSRTES, mod. adv. ant.
‘ TO CERT, SI PER CERT.. 2.4 |
ŒRTESA. s. f. Lo conexeméot cert y se-
gur de alguna cosa. Certeza, certidum-
bre. Certitudo. Certitude. Certezza.
amet moral. La que tenim de alguna
€51 de modo que lo dubtarne sia ün-
gd per temeritat. Evidencia moral.
Bei cognitio certa, que nisi temeró in
dubium vocari mon potest. Evidence,
sertitude morale, extrême probabilité.
Certezza morale. .
RTIFICACIÓ. s. f. Document ab que
& assegura la veritat de algun fét. Cer-
tificacion, certificado. Litteræ fidem
facientes, Certificat. Attestato, attesta-
zione. .
RTIFICAD, DA. p. p. de cxnrirican.
Certificado.
TOM. I. "
"^. CER 441
CERTIFICAR. v. a. Assegurar, donar per
certa alguna cosa. Certificar. Affirmare.
Certifier , assurer , témoigner. Attesta-
re , dar fede, affermare. 7
CERTIFICAR. for. Fèr certa alguna cosa per
medi de algun instrumént públic. Cer-
07 tificar. Scripto testimonio affirmare , fi-
em facere. Certifier , attester. Attesta-
re, rendere testimonianza.
CERTIFICAT. s. m. cERTIFICACIO.
CERTIFICATORIA. s. f. ant. CERTIFICA"
ció.
.CERTÍSSIM , MA. adj. sup. de CERT. Cer-
tisimo , ciertísimo. Valde certus. Bien
sur. Certissimo.'
CERTÍSSIMAMENT. adv. mod. sup. de
CEATAMENT. Certisimamente , ciertisima-
mente. Certissimé. ‘Trés-certainement.
Certissimamente.
CERTITUT. s. f. cearesa.
CRRVA. » f. La femélla del cérvo: es
casi de la matéxa mida y figura, -
cas vegadas tè baayas. Cierva. Cerva.
Biche. Cerva, cervia. o T
CERVATELL. s: m. Lo cèrvo novèll que
ja no mama peró que encara no ha fet
tóta la crescuda. Cervato. Cervulus,
hinvuleus. Daguet. Cerviatto, fusone. :
CERVELL. s. m. La massa continguda él
la closca del cap de cualsevol avimal.
Celebro , sesos. Cerebrum. Cerveau. Cer-
vello, cerebro.
ceRvÈLL. met. Prudencia, judici, sabiduría.
Celebro ,,seso. Prudentia, mens, judi-
cium. Prudence, jugement, sagesse.
Cerbello , giudizio.
CERVÈLL, met. Imaginació y fantasía. Ce-
| lebro. Phantasia. Imagination, Fantasia,
. imaginazione, |
DESSUCARSE Lo cERVvÈLL. Escalfarse de cap
rumiand mòlt sóbre alguna cosa. Deva»
narse los sesos. Defatigari intensa me-
ditatione. Se creuser la téte , se fatiguer
' à force de penser. Stillarsi, beccarsi
il cervello. |
ENTRAR AL CERVÈLL, Ó AL CERVÈLL DEL CAP,
- fr. met. FICARSE AL CERVÈLL.
ESCALFAR LO CERVELL. fr. ant. ESQUIMEBAR.
FICARSE AL CERVÈLL, fr. met. Se diu de al-
gun so ó sòròll violènt que penètra mòlt
. Y oido, Taladrar la cabeza ó los oidos.
Aures, auditum acutè percutere. Briser
le tympan. Rompere il timpano, sba»
. lordire.
CERVELLERA. s. f. ant. monnió.
CERVESA. s. f. Beguda de rA y sabor
442 . CES
de vi, que se fa dèxand fermentar l'or-
di ó blat dins de l'aigua junt ab una
hérba que també té per nom CERVESA.
Cerveza. Cervisia, zythum , zythus. Bic-
re, cervoise. Birra, cervosa , cervogia.
-CERVESA. Plauta que s' emparra, molt co-
mú en varias parts de Espanya: té las
fullas semblants á las de la parra, y las
flors casi verdas. Servex pera fabricar
la beguda del-matèx nom, á la que co-
munica lo gust amarg de las sévas. fu”
llas y tróncs. Hombrecillo , lúpulo. Sa-
lictarius lupus. Houblon , vigne-du-nord.
Lupolo.
CERVO. s. m. Cuadrúpedo vivíparo, sil-
vèstre, mòlt lleugèr, generalmènt de
colòr pardo, Y lo mascle .ab unas ba-
ayas rodòpas, grossas y ramòsas. Cier-
vo. Cervus. Cerf. Cervo, cervio.
cEnvo VOLANT. Insecte mòlt semblant al es-
carábat , de colòr negre, ab cuatre alas,
las dós de sóbre duras, pardas, y que
servexen de estótx á las altras dós que
sòn membranòsas, té en lo cap dós ba-2
nyetas negras, llustròsas y semblants 4
las del cérvo. Ciervo volante. Scarabzus
cornutus. Cerf-volant. Scarafaggio.
. 8. m. La part del cos humà per
ahòut se expel-lexen. los excreménts.
+ ‘Ano. Anus. Anus, fondement. Forme,
ano, anello, fondamento.
CÉS. CUL. .
CESAR. s. m. Entre los antigs romans era |
sòbrenom de la familia dels Julios: des-
. près va passar á ser nom de dignitat ab
que se distingian los que debian succeir
en lo imperi, y lo conservaban encara
cuand ja eran emperadors, anyadindhi
á las horas lo de Augusto. Cesar. Cæ-
sar. Cesar. Cessare , imperatore.
‘CESAREO, REA. adj. Lo que pertany al
emperador, al imperi ó magestat im-
perial. Cesdreo. Cesareus. Qui appar-
tient d l'empereur, à l'empire, ou à
la majesté imperiále. Da cessare.
CESARIENSE. adj. Lo natural de Cesa-
rea ó lo que pertany á èxa ciutad. Ce-
sariense. Casariensis. Césaréen. Cesa-
riano.
CESENÉS, A. adj. Lo natural de Cese-
na, y lo que pertany á élla. Cesenes.
Casenas. De Césène. Ceseno. :
CESINA. s. f. cEcima.
CESOLFAUT. s. m. Mis. Un dels set signes
de la música que consta de una lletra
que eq C y de tres veus, que són sor,
CES
YA y UT. Cesolfaut. Signum quoddam mu
sica. Ut. Cesolfaut. .
CESSACIÓ. s. f. L'acció y efécte de ces-
sar. Cesacion. Cessatio. Cessation. Ces-
sazione , intralasciamento.
CESSAD , DA. p. p. de cessar. Cesado.
CESSAMENT. s. m. ant. cessació.
-CESSAR. v. n. Suspéndrerse 6 acabar
alguna cosa. Cesar. Cessare. Cesser, dis-
continuer. Cessare, fermarsi, trala-
sciare,
CESSE. s. m. La nota que se posa en las
liistas dels que cobran sou de la real
hisènda, particularmènt en la milicia,
pera que désde aquell dia césse lo pago
del que tenia algun individuo. Cese. No-
ta libris rationum apposita, et stipen-
‘ dii cessationem indicans. Note par la-
quelle on designe qu'aucun paiement ne
doit plus étre fait aux personnes qui
ont cette note. Nota che siguifica non
doversi piú pagare a colui al cui nome
va aggiunta.
CESSIÓ. s. f. Renuncia de alguna poses
sió, alaja, acció ó dret que se fa á fa-
vor de altra persòna. Cesion. Cessio.
- Cession, renonciation, transport J dé
mission. Cessione , cedizione.
CESSIÓ DE BÈNs. for. Lo acte de abandonar
los bèns 4 favòr dels. acreedórs , que fa
lo deutòr cuand no pod pagarlos prom-
ptamént. Cesion de bienes. Bonorum
cessio. Cession de biens. Cedobonis.
PÈR CESSIÓ DE mÉws. fr. for. Abandonarlos
á favòr dels acreedórs. Desamparar sus
bienes. Cedere bonis. Faire cession dt
biens. Far cedobonis.
CESSIONAR. v. a. ant. cEDIR.
CESSIOXAR. for. p. us. Fèr cessió de bènt.
: Ceder , hacer cesion de bienes. Bona ce
dere. Faire cession. Far cessione.
CESSIONARI, RIA. s. m. y f. La penò-
na á favór de la cual se fa la cesió de
bèns. Cesionario. Creditor, cui bono-
rum cessione satisfit. Cessionaire. Ger
sionario. -
CESTA. s. f. ant. CISTÈLLA.
ARA DIU CESTA ARA BALLESTA. fr. fam. ab que
se denota que algú es poc consecuént ca
lo que diu. Unas veces dice cesta Y
otras ballesta. Incongrué , inordicatt
loquitur. Z/ dit tantôt blanc, tant
noir. Tosto dice basso, tosto alto; tosto
il bianco, tosto il nero. '
CESURA. 8. f. En la poesía llatina es la
síl-laba que quéda de alguna dicció
CEU
després que se ha formad algun peu.
Cesura. Casura, Cesure. Cesura.
CIB 445
Septanus. De Ceuta, qui appartient à ,,
Ceuta. Di Ceuta.
CETACEO, CEA. adj. que se aplica als - CEVAR. v. a. Ant. ENCEYAR.
animals vivíparos grossos del mar. Se
usa també com substantiu en la termi-
nació masculina. Cetdceo. Cete, cetus,
cetaceus. Cetacée. Getaceo.
CETIS. Moneda menuda antiga que cor-
ria en Galicia, y valia la sexta part de
un maravedis. Cetís. Moneta genus sex-
tam ternucii partem continens. Ancien-
ne monaie de Galice, qui valait un
sixième de maravédis. Antica moneta
di Galizia onde il valore è un sesto di
maravedis.
(ETRELL. s. m. territ. CETRILL.
(TRILL. s. m. Especie de ampólleta co-
munamènt ab broc que servex pera po-
ur oli ó vinagre. També se fan de llau-
na y de altras materias. 4mpolleta. Am.
pulla. Fiole. Boccia, fiala, ampolla.
mu pe ou. Lo qui servex determina-
damèot pera r oli y no vinagre.
deeitera , alcuza. Lecythus. Huilier,
huilicre, vase à l'huile. Staguata, utello.
Mut DE VINAGRE. Lo qui servex deter-
‘mivadamènt pera posar vinagre y no
di. Vinagrera. Acetabulum. Vinaigrier.
rclaolo.
lus. pl. Las ampólletas que se posan 4
lui ab vinagre y oli cru. Vinagreras.
Biz ampullæ acetum et oleum conti-
tentes, L'huiliére et le vinaigrier. Am-
line,
Rama DE OLI. s. f. La cantitat
le cli que cab en lo cetrill. Alcuzada.
Ola portio quam capit lecythus. La
portion d'huile qui entre dans l'huilier.
Tutto 'oleo che cape in un' utello.
TRILLERAS. s. f. pl. La pèssa 6 guar-
Maént de fusta, mètall, cristall 6 de
lira materia, en la cual van col-locads
»cetrills que se posan 4 taula. Anga-
des. Ampullarium vectabulum. Porte
killers de table. Piede delle ampol-
he.
(RO. s. m. Bastó d'or 6 de altra ma-
Ma precidsa traballad ab mòlt primor,
lo usan sols los emperadòrs y rèys
Má insignia de sa dignitat. Cetro. |
teptram. Sceptre. Scetro.
I. s. m. ant. ESQUÈR , ENGRANALL.
met. Al-liciént , incentiu. Pesca. Fo.
ts, incentivum. -diguillon, stimulant.
ka, sprone, stimolo.
TI, NA. adj. Cosa de Ceuta. Ceutt.
CEVÈR. s. m. Planta medicinal de la cual
s'esprèm un suc amarguíssim. Es ori-
ginaria de Africa, però se cria ja natu-
ralmént en las costas calentas del mitj-
‘ día de Espanya, y servex de tanca en
las heretats com la etsavara, de la cual
se distiugex en que no aguanta cert
grau de fred, ni las fullas acaban en
punxa dura, llarga y fiua, ni té la flor
en forma de embud, y está mès baxa
que lo fruit. Zdbida 9 zdbila ) aloe 3
acibar. Aloe. Aloés. Aloé.
CEVÈR. Lo suc amarguíssim de la planta
del matèx nom. .4cibar , aloe. Aloe.
Chicotin. Aloé , sugo amaro.
CEVO. s. m. ant. ESQUÈR y ENGRANALL.
CEYL. prou. ant. AQUELL.
CHA. 8. m. ant. ca.
CHRESTIANESC, CA. adj. ant. caisTii.
/
/
CI.
. CIAR. v. n. ant. Ndut. Remar endarrèra.
‘Ciar. Retrò navim remis ducere. Scler.
Segare.
CIÁTIC, CA. adj. Lo que pertany á la
ciática. Cidtico. Ischiadicus. Sciatique.-
Sciatico.
CIATICA. s. f. Malaltía causada per pu
humór que se fifa en l'os de la cadera.
Cidtica , cedtica. Ischias. Sciatique.
: Sciatica. | |
CIBADA. s. £. crvaDa.
CIBADER. 8. ID. MORRAL.
CIBADILLA. s. f. Hérba medicinal mólt
semblant á la espuèla de caballèr, de la
cual es especie. Té las fullas de bax
rossas, amplas, y semblants á las de
figuèra infernal. Las flors són blavas,
las llavòrs grassas, triangulars, arru-
adas, amargas y cáusticas. Los pòlvos
de éllas aplicads á la pàll per éntre la
roba interiór ó ficads en una bósseta de
tela clara, matan y fan fugir los pólls.- .
- Ferba piojera è piojenta; albarraz.
Staphis, stapis. Staphisaigre, herbe-
aux . Stafisagra , strafizzeca.
CIBARI, RIA. adj. que se aplica 4 las lléys
romanas que arreglaban los convits del
poble. Cibario. Cibarius. Somptuaire:
von le dit des lois romaines , qui concer-
naient les repas du peuple. Suntnarie,
«CIBET. s. m. GAT DE ALGALIA.
444 CIC
CICATER , RA. adj. Lo qui escasseja lo
que ha de donar. Cicatero. Sordidus,:
avarus. Chiche, mesquin , avare , vilain,
trop ménager. Spilorcio, stitico , guit.
to, mignato, avaro, sordido, stretto,
tenace , pillacchero.
CICATERÍA. s. f. Miseria del qui escasse-
Ja lo que ha de donar. Cicateria. Sor-
dida parsimonia, Lesine, mesquinerie,
. chichete, épargne sordide. Lesina, spi-
. lorceria, strettezza. .
CICATERO, RA. adj. cicarèn.
CICATRIS. 8. f. Senyal que quèda en la
+ pell desprès de curada y tancada algu-
na ferida. Cicatriz. Cicatrix. Cicatrice.
Cicatrice, margine. I
CICATRISACIÓ. s. f. L' acció de cicatri-
sar. Cicatrizacion. Vulneris obductio.
L'action de cicatriser. Cicatrizzazione..
CICATRISAR. v.a. Tancar las llagas y
feridas ab remeys desprès de curadas.
Se usa també com recíproc. Cicatrizar.
Cicatricare. Cicatriser. Cicatrizzare.
CICERO. s. m. Lletra de imprémpta que
té un grau més que la de eutredôs y un
ménos que l' atanasia. Hi ha ciceno xic
y cícERo gros. Lectura. Character typo-
graphicus mediocris moduli. Philoso-
hie. Filosofia, lettura.
CICERONIA , NA. adj. que se aplica al
estil de Cícero y dels que lo imitan. Ci-
ceroniano. Ciceronianus. Cicéronien. Ci-
_ceroniano.'
CÍCLADA. s. f. Certa vestidura llarga-y
rodòna que usaren antiguamènt las do-
nas. Ciclada. Cyclas. Sorte de robe
traínante et arrondie par le bas. Go-
nella rotonda e strascinante.
CICLO. s. m. Período de tèmps, ó cert
número de anys que acabads se tórnan
á contar de cap y de nou. Ciclo. Cyclus.
» Cycle. Ciclo.
CICLO SOLAR. Lo número de viot y vuit anys
solars desprès dels cuals tórna lo diu-
mènge al matèx dia del mès. Ciclo solar.
Cyclus solaris. Cycle solaire. Ciclo solare.
CICLOIDE.. s. f. Mat. Línea curva descri-
ta per un punt de la circumferencia de
. un círcul que avánsa rodand damunt de
un pla. Cicloide. Cicloides. Cycloide. Ci-
,cloide. -
CICLOPE. s. m. Cada un dels gègants
. que los poetas fingiren fills del cel y de
la terra, dels cuals deyan que no tenian
sinó un ull al mitj del frónt. Se ocupa-
ban en fabricar llams pera Júpiter en la
CIE .
: farga de Vulcano sota del Etna. Ciclope,
janco. Cyclops. Cyclope. Ciclope.
CUTA. s. f. Hérba de la grandaria dd
fonoll ab la arrel gruxuda de un dit y
en fórma de fus, rojenca de fora
blanca de dins, los bróts cilindrics,
vuids, llisos, y ab tacas de bermell fosc,
las fullas punxagudas, pudéntas, de un
verd negrenc , las flors blancas y 4 pòms
en fórma de girasol. Lo suc de està
hérba bullid fins á péndrer la consisten-
cia de mel espessa se usa interiorméut
en pétita cantitat com á medicina molt
activa. Cicuta. Cicuta. Cigué. Cicuta.
CICUTA MENOR. - Planta mòlt comú eu los
sembrads de Espauya. Fa los llucs de
més de cuatre pams de alt compostos de
nusos dels cuals naxen las fullas compor
tas de altres mòlt semblants 4 las del
ápit. Las flors són pètitas y blancas, y
* naxen en fòrma de girasol, y cada una
fa dòs llavòrs ovaladas, ralladas, con-
vegas de una cara y planas de l'altra.
Etura. Æthura cynapium. @thuse.
Etura. ' 00.
CIDRA. s. f. Beguda 6 licdr fet de pòmas
ó peras que suplex al vi. Sidra. Sicera.
, Cidre. Sidro. _ |
CIENCIA. s. f. Sabidurfa de las cosas per
principis certs. També donam aquest
nom á algunas facultats encaraqué Do
tingan aquesta certesa de principi.
Ciencia. Scientia. Science. Scienza.
.CIEXCIAS EKacTAs. Las que estan subjectes
á demostració com las matemáticas
Ciencias exactas. Scientiæ principis
certis innitentes. Connaissance certa
et évidente. Scienze esatte.
CIENCIAS NATURALS. Las que ténen per ob
jócte la investigació de la naturalesa.
Ciencias naturales. Physica. Phys.
Fisica.
As CIENCIA Y PACIENCIA. mod. adv. Ab n0-
ticia, permissió y tolerancia de algú. <
ciencia y paciencia. Alio sciente ac 5"
lente. Au su, et de Paveu de quelqu un.
A vista e saputa di qualcuno. |.
CERTA CIENCIA. Ple conexemént. Pleno co-
nocimiento , cierta ciencia. Certa sciet
tia. Connaissance certaine. Certa co
nizione. |
CIÈNTIFIC, CA. adj. que se aplica 4 la
‘ persòna que posseex alguna ciencia È
ciencias, y 4 las cosas pertanyènts i
éllas. Cientifico. Sciens; ad scienUsm
pértinens. Scientifique. Scientifico.
CIL
CIENTMÈNT. adv. mod. p. us. Á GRaT-
sikyr. .
CIGALA. s. f. Insecte ab cuatre alas, sem-
blant á la llagósta, de colór comuna-
mènt verdòs, groguenc, las banyetas
un xic més llargas que lo cap, lo véntre
cónic, abultad y ab dès planxas que ta-
pan lo conducto per lo cual canta en
temps mòlt caluròs damunt de las ma-
tas y altras plantas. Cigarra, chicharra.
Cicada. Cigale. Cicala.
CIGALASSA. s. f. aum. de cicata. Cigar-
ron. Graudior sicada. Grosse cigale.
Cicalaceia.
CIGALETA. s. f. dim. de cioaza. Cigarra
pequeña. Tettigouia. Petite eigale. Ci-
caletta, -
CIGARRER , RA. s. m. y f. Lo qui fa ó
ven cigarros.. Cigarrero. Tabaci folio--
rum in tubulum convolutorum opifex
vel venditor. Qui vend des cigarres.
Chi vende de' zigari.
CIGARRISTA. s. m. Lo qui fuma molts
cigarros. Cigarrista. Fumi tabaci volup-
tate affectus. Qui fume trop. Colui che
fuma molti zigari.
CIGARRO. s. m. Pòtit canònet fèt de fu-
llas de tabaco caragoladas, que $' encén
per un cap. y se xucla per lo altre. Tam-
bé se. fa de tabaco picad y embolicad ab
un paperet. Cigarro. Tabaci folia in tu-
bulum convoluta. Cigarre. Zigaro. :
CIGNE. s. m. p. us. Aucèll. cisxs.
| CIGONY. s. m. ant. Lo poll de la cigó-
| nya. Cigonino. Pullus ciconinus. Cigo-
gneau , cigoineau. Cigognino.
CIGÓNYA. 5. f. Aucdll de passa, especie
de grua blanca, majòr que la gallina;
té lo coll, la cue y los peus llargs cosa
de cuatre dits, lo bèc llarg, recte, ca-
st aplanad , de colòr de sang, y acana-
lad dèsdel nas fins al cap de vall. Té plò-
mas negras en las alas. Se manté de in-
sectes, fa. niu en las tórres y en lo cim
dels arbres, y cuand canta fa un sòròll
com si se picás ab dòs fustetas. Cigúeña.
Ciconia. Cigogne. Cigogna.
CIGONYETA. 8. f. Aucèll semblant á la
cigónya , peró mòlt més pètit. Cigañue-
la. Avis ciconiæ similis. Espèce de ci-
gogne. Cigognina.
CIGUELA. hi f ant. CIGALA.
CILICI. s. m. Lo.sac ó vestidura aspra
que usaban antiguamént pera peniten-
cia. Cilicio. Saccus, vestis aspera. Cili-
ce, sac. Cilizio, cilicio.
CIM
cruici. Faxa de cerdas 6 de cádenetas de
ferro ab punxas , que se porta cenyida
al cos arran de la carn pera mortifica-.
ció. Cilicio. Cilicium. Cilice. Cilizio.
CILINDRIC , CA. adj. Bo que té fórma de.
cilindro. Cilindrico. Cylindraceus, cy- ©
lufdratus. Cylindrique. Cilindrico.
CILINDRO. s. m. Geom. Lo sólido, llarg
y rodó en fórma de columna ab los caps
plaus. Cilindro. Cylindrus. Cylindre.
Cilindro. x
CIM. s. m. Lo més alt de las montanyas,
serrats ó colls. Cima, cumbre , ceja,
copete , cabezo. Cacumen, vertex , cul-
men, Jügum. Cime, haut, croupe, '
sommet. Cima, sommitá, vetta, cacume,
glogo. |
Cim, La part més alta dels arbres. Cima.
Arborum apex , vertex. Cime. Sommità. ,
cim. met. Lo grau superiór á que se pod
arribar en alguna cosa. Cumbre. Fasti-
gium , summitas. Comble , apogee. Apo-
geo, colmo, sommo.
CiM DEL CAP. La part més alta de est mém-
bre. Coronilla , vertice. Vertex. Sommet
. de la téte. Vertice, cima, sommità.
PUJAR at CIM. fr. Trasladarse al punt més
alt. Encumbrarse. Culmen conscendere,
superare. Monter d une grande hauteur.
Andar al culmine.
PUJAR AL CIM, fr. met. Eusalsar mòlt á al-
gu, honrandio y coblecando en pués-
tos ó empleos honorífics. Encumbrar, .
encaramar. In fastigium evehere, ex-
tollere. Exalter, elever à des places
honorifiques. Alzar al culmine. .
CIMA. s. f. cim.
CIMA. CIMÈRA. -
ESTAR FINS Á LA CIMA DELS CABELLS. fr. met.
Estar mòlt cansad de sufrir alguna co-
sa lo qui no estaba obligad á sufrirla.
Estar hasta el gollete, Lacessitum inju-
riis esse, diutiùs ferre non posse. Etre
poussé à bout, en avoir par dessus la
téte. Averne fino sopra i capelli.
CIMASA. s. f. Agr. Motllura en forma de
S composta de dós parts de circul, que
rematan lo ample de la motllura, sèns
' fér ánguls. Cimacio. Cymatium , cyma-
tion. Cymaise , cimaise, abaque , abaco.
Cimasa.
D
| CIMBÈLL. s. m. Lo cordill que se posa en
la punta del bastònet en que está lo au-
cèll ó reclam pera cassarne altres. Tam-
bé se anomena axí lo matéx aucèll. Cim-
" bel. Chorda, restis aucupatoriz virgæ.
—
446 CIN
Cordea: avec lequel est attaché l'oiseau |
qui sert d'appeau. Oiseau qui sert
d'appeau. Corda 'ove è legato il richia-
mo. Richiamo.
CÍMBOL. s. m. p. US. CLAVE.
CIMBORI. s. m. #rq. Lo cos que carrega
damunt dels cuatre arcs principals y sas
petxinas, y se compon de sócol, cos de
lums, mitja taronja y pedestal. Cimbo-
rio, cimborrio. Tholus. Dóme. Cupola.
CIMERA. s. f. La part més alta del elm
que solia adornarse ab plómas-y altras
cosas. Cimera. Conus. Cimier. Gimiero.
CIMERA. Lo adòrao que en las armas se po-
sa damunt de la cima del eim 6 de la
celada, com un cap de gòs, un grifo,
un castéll, etc. Ciméra. Gentilitia in-
signia super galeam depicta. Cimier.
' Cimiero. , >
* CIMIERA. s. f. ant. cimkra.
CIMITARRA. s. f. Arma de cèr á manèra
de sabre, de tres dits de ample y mit-
ja cana de llarg; tè lo tall molt fi y la
“figura torta, y acaba en punta. Es mòlt
usada èntre los sarrains. Cimitarra. Aci-
maces. Cimeterre. Scimitarra, storta ,
squarcina.
CIMITERI 6 GIMINTERI. s. m. aût. ce-
MENTIRI. —,
CINAMOMO. s. m. Arbre fcondòs de la
grantaria de la peréra , que tè las fullas
compostas de altras pètitas y 'agafadas
una per altra 4 una cua sensilla. Tè las
| lors á pòms de colòr de viola y fan un
olor agradable. La fusta es dura y aro-
mática. Cinamomo. Cinamomum, cin-
namum , COnDAMUS, conamomum , con-
namon. Cinnamome , acéderac, azede-
rac. Azadarac. ' |
CINC. s. m. Lo senyal ó figura que repre-
sènta cinc unitats. Cinco. Nota numera-
lis quinque unitates referens, pentas.
Cing. Cinque.
exc. La carta de jugar que represénta
cinc senyals; com lo cinc de cópas, de
oros, etc. Cinco. Pagella lusoria quin-
que signans. Cing. Un cinque.
ctxc. adj. numeral que se aplica 4 lo que
está compost de cinc unitats. Cincoi
Quinque. Cirg. Cinque.
CING EX Rama. s. f. Hèrba medicinal un xic
semblant 4 la maduxèra, ab las fallas
compostas de altras cinc mès pètitas, los
bròts estesos en terra, la flor groga, y
l'arrel gruxuda comunamènt com una
plòma de escríurer, y de colòr pardo
\
CIN :
rojenc. Cincoenrama , quinquefolio.
Peatapetes, pentaphyllum, pentadac-
tylum, pentadactylos, quiuquefolium.
‘ Quinte-feuille, Pentafilo, cinquefoglio.
CINCANYAL. adj. ant. Lo que tè cinc
anys. De cinco años. Quinquennalis. De
cinq ans, qui a cing ans. Che ha cir
ue anni.
CINCCENTS. adj. mum. pl. Cinc vegadas
cènt ó lo resultat de la multiplicació de
‘cinc per cènt. Quinientos. Quingenti,
quingeni, Cing cents. Cinquecento.
CINCMESÓ, NA. adj. Lo qui nax al cap
de cinc mèsos de ser engendrad. Cinco-
mesino. Quinquemestris. De cinq mois,
ui a cing mois. Quinquimino.
CINCOGESMA. s. f. pascua DE PENTECÓST?.
CINCUAGESSIMA. s. f. ant. La dominica
abans de la priméra de cuaresma. Quin-
cuagesima. Dominica quinquagesime.
Quinquagesime. Quinquagesima.
. CINCUANTA. adj. nom. y ord. Lo que se
compon de cinc desenas. Cincuenta.
Quinquaginta , quinquageni. Cinquante.
Cinquanta. |
CINCUANTE, NA. adj. Lo qui per órde
es lo darrèr individuo dels que compo
nen lo número de ciacuanta , 6 lo qui
complèta aquest número. Quincuagesi-
- mo. Quinquagesimus. (inguanticme.
Cinquantesimo. |
CINCUANTE. Lo que pertany al número ci
cuanta. Cincuenteno. Quinquagenaris.
De cinquante , composé de cinquante.
Di cinquanta.
CINCUANTENA. s. f. ctwcUANTA.
CINDRIA. s. f. Planta semblant á la me-
lonéra, de fulla rodóna y flors grogas
y de bròts també rastrérs que se esté-
nen á deu ó dótse peus de distancia: la
fulla es més pétita y de un verd mes
fòsc. Sandía, zandía. Anguria, cacur-
bita citrullus. Pastéque. Anguria.
cupata. Lo fruit de la planta del matti
nom. Es rodó, ab la escorxa mòlt llis
y verda. Las llavòrs són regularmènt
negras, ovaladas y planas. Te la mois
per lo comú encarnada mès ó ménos.
Sandia, sandia, melon de Ro-
tandas pepo. Melon d'eau. Cocomero.
cipria. 4rg. Guarnimènt de fusta pers
construir damunt de éll los arcs y vol-
tas, Se compon de una superficie con-
veta, segòns lo que ha de ser cóncava
la volta ó arc, la cual descansa sòbre un
fonamént de fusta forta, 4 & de que
CIN
puga aguantar tot lo pes del arc ó volja
fins que se clou. Cimbra, cerchon. Lig-
neus arcus fornicibus escipiendis: vel
construendis. Cintre. i Centina, arma-
dura. |
CINGLA. s. f. Faxa de cánam, llana, pel
6 cuiro ab que se assegura la sélla 6 al-
harda en la cabalcadura, passandla per
sota de la panxa, y apretandia ab uua
ó mès sivèllas. Cincha. Civgula. Sangle,
ventricre , sous-ventriere. Sopraccinghia.
CixGLA, territ. TIMBA. |
DESFÈR LA CINGLA. fr. Afluxar la faxa que
assegura la sélla ó lo bast. Descinchar.
Cingulam solvere. Dessangler. Allenta-
re, levare le cinghie. 7
CINGLADA DE MAL DE VENTRE, Lo
dolòr curt y viu que se tè en las tripas.
Retortijon de tripas. Tormiua, torsio.
Tranchee. Pondi. |
CINGLAR. v.a. Assegurar la sélla 6 al-
barda apretand la cingla. Cinchar. Cin-
gere, cingulum substringere. Sangler.
Cignare. |
CINGUL. s. m, Cordó 6 cinta de seda 6
lli, ab una borla á cada cap, que ser-
vex pera cenyirse l'alba lo sacerdot
euand se revestex. Cingulo. Cingulum,
cingulus . Ceinture. Cintola.
ciscur. ant. Lo cordó que usaban per in- -
signia los soldads. Cingulo. Cingulum,
cingulus . Cordon. Cingolo, cintola.
CINIA, s. f.. Máquina composta de dós 6
més rodas, comunamènt. moguda per
un animal, que servex pera tráurer ai-
gua de tn ra al objécte de regar. No.
ria. Antlia, haustrum. Noria. Tromba
da cavar acqua.
asia, Lo pou del cual se trau l'aigua per
medi de la máquina del matèx nom.
Noria. Puteus ovalis. Puits d’où l'on
tire de l'eau à l'aide de la noria. Poz-
- zo onde si cava l'acqua colla tromba.
CÍNIC, CA. adj. que se aplica á una secta.
de filosops, de la cual fóu autòr An-
tístenes , y segni Diógenes, y 4 lo que
pertany á sa doctrina. Cinico, Cynicus.
Oynique. Cinico.
CINOCEFALO. s. m; Animal cuadrúpe-
do, especie de móna séns cua que se
cria en Africa. Tè lo cap rodó, lo mòr-
ro un xic semblant al del gòs dogo, la
cara cuberta de un bòrrissol blanqui- :
nos, la esquena parda verdósa, las un-
glas rodònas, y las ancas sénse pel y
callósas. Es molt lu£uriós, fogòs y fort.
CIP 447
- Cinocefalo. Cynocephalus. Cynocephale.
Cinocefalo. |
CINOSURA. s. f. Astron. Constel-lació
que consta de set estrèllas, y també se
anomena oxsa MENOR. Cinosurd. Cyno-
sura, cynosuris. Cynosure , petite-ourse.
Cinosura , orsa minore.
CINQUE, NA. adj. quist.
CINQUENAMENT. adv. mod. ant. En
quint lloc. En quinto lugar. Quinto, En
cinquième lieu. ln quinto luogo.
CINT, TA. p. p. ant. de cENYiB. Ceñido.
CINTA. s. f. Texid llarg y estret de seda
de cualsevol colòr, que servex pera lli-
gar ó adornar. Cinta. Tania. Ruban.
Nastro. |
CINTA. ant. CINTURA.
CixTA. La que servex als ecclesiàstics pera
cenyirse la sòtana. Ceñidor. Cingulus,
zona. Ceinture. Cingolo, cintola. —
CINTA DE BARRET. La que volta la cópa.
Cintillo. Tænia serica variegata. Bour-
daloue. Cordon di cappello.
CINTA DE cuiro. Llenca de cuiro de tres ó
cuatre dits de ample, que servex pera
ajustar la cintura. Regularmént s'es-
treny ab una ‘sivèlla. Cinto. Astricto-
rium cingulum ex corio. Ceinture de
cuir. Gintura di cuojo.
CINTA ESTRETA. La que tè ménos amplaria.
Bocadillo , melindre, liston, liguilla.
Tæniola serica. Nompareille. Nastrino.
ESTAR EN cinta. fr. Se diu de las donas
prenyadas. Estar en cinta. Prægnan-
tem, gravidam esse. Etre enceinte, étre
grosse. Essere in cinta , gravida.
GUARNID DE CINTAS. adj. Lo que está ador-
nad ah cintas. Cinteado. Teeniis ornatus,
Garni de ruban. Fregiato di: nastri.
CINTER. s. m. CORRETIÈR. ———
CINTETA. s. f. dim. de cixr4.. Cintilla.,
Tæniola. Petit ruban. Nastrino.
CINTORIA. s. f. Héiba. cENTAURA.
CINTURA. s. f, La part prima del cos sò.
ta de las costéllas, per ahónt comuna-
mént nos cenyim. Cintura. Medium cor-
poris quà homo cingitur. Ceinture. Cin-
tura. |
CINTURA. ant. CENYIDOR. S
CINTURÓ. s. m. Corretja cenyida de la
cual se porta pénjada la espasa. Cintu-
ron. Cinctorium. Ceinturon. Cinturino.
CIPIA. s. £. Animal de mar mòlt semblant *
al calamars, del cual se distingex en no
tenir cua, y sí en lo cap dós cosas com
banyetas. Té un os tòu damunt del
I
448 CIR
lóm , lo cual se usa en la farmacia Y en.
e
P-
las arts. Jibia , sepia. Sepia. Sèche.
pia.
CIPIETA. s. f. dim. de ctera. creró.
CIPIÓ. s. fn. Cipia pétita. Choco. Sepiola.
Petité séche. Seppietta.
CIPRER. s. m. ant. Arbre. xienEn.
CIRCENSE. adj. que se aplica als ]ogs y | |
espectacles que feyan los romans en lo :
circo. Circense. Circensis. On le dit des *
jeux du cirque. Circense.
CIRCO. s. m. Eutre los romans èra un
lloc destinat 4 alguns espectacles y es-
pecialmènt 4 fèr correr caballs y carros.
Solia ser de figura elíptica ab gradas tòt
voltant pera los espectadòrs. Circo. Cir-
cus. Cirque. Circo. —
CIRCUICIÓ DE CAMÍ. ant. marrana.
CIRCUIR. v. a. Rodejar, voltar, formar
una línea tôt voltant de alguna cosa.
Circuir. Circuere. Ençeindre, entourer,
environner. Áttorniare , circondare.
CIRCUIT. s. m. Lo espay de terreno com-
pres en certa circumferencia , y la ma-
tèxa circumferencia. Circúito. Circaitus.
Circuit , contour , enceinte , circonferen-
ce. Giro, circuito.
CIRCUL. s. m. Geom. Figura plana de
una sola línea que forma un ratllo per-
fectamènt rodó y clos. Circulo , redon-
del. Circulus. Cercle. Circolo , cerchio.
CIRCUL. CIRCUIT; DISTRICTE. °
circo. Lo conjunt de assèntos, posads en
cert órde pera los que van de ofici ó
convidads 4 alguna funció, y lo conjunt
de las persònas que l' ocupan. Circo.
Circos. Lieu ol l'on a reserve des sié-
ges pour les pèrsonnes invitees d une
fite ou cérémonie publique. Circo.
CiRCUL GRAN. La figura rodóna que té molt
. diámetro, Redondon. Magnus circulus
vel orbis. Grand cercle, grand rond.
Gran cerchio,
circut viciós. Vici de la oració que se co-
met cuand dès cosas s' explican la una
per l' altrá recíprocamént y tòtas dòs
quédan séns explicació. Circulo vicioso.
Orationis vitium, in qua duz res per.
seipsas imvicem definiuutur. Cerc'e vi-
céeuxr. Circolo viziosu.
CÍRCULS DE ALTURA Ó DEPRESSIÓ. pl. Astron.
Los que se consideran paral-lelos al ho-
risònt 6 sobre de èll y determinan l' al-
tura dels astres, ó sòta de èll y deter-
minan la depressió de aquestos. Almi-
cantdradas, almicantdrat, circulos de
Li
. CIRCUMLOCUCIÓ
CR
altura 6 depresion. Circuli horizonti
aralleli. 4lmicantarat, almucantarat.
Imucantaro.
CIRCULACIÓ. s. m. L' acció de circalar.
Circulacion. Circulatio. Circulation. Cir-
colazione. ,
CIRCULAR. v. n. Se diu de aquellas co-
sas que passan moltas mans, com la mo-
neda que va de un á altre per medi del
comers. Circular. Circamagi, circula-
re, per hominum manus.circumferri.
| Circuler. Circolare. a
circutan. Parland de la sang es comuni-
carse per las arterias dèsdel cor á las
demès 'parts del cos tornaud per las ve-
nas al cor. Circular. Circulare, in gy-
rum volvi. Circuler. Circolare.
CIRCULAR. adj. Lo que pertany al círcul ó
té sa figura. Circular. Circularis. Circu-
laire. Circolare. |
CIRCULAR. Se aplica á la carta, avis, etc,
que s'escriu de órde superiór á persò-
nas 6 comunitats, donand alguna orde
ó noticia 4 tòts en los matèxos tèrmes.
Gircular. Litter: circulares. Circulaire.
Circolare.
CIRCULARMÈNT. adv. mod. Eu círcnl.
". Circularmente. Circulatim , orbiculatim.
Circulairement , en rond. Circolarmen-
te, in circolo. -
CIRCUMCIDAR. v. a. Tallar tôt voltant
- la part de pèll que tapa lo extrèm del
mémbre. Circuncidar. Circumcidere.
Circoncire. Circoucidere.
CIRCUMCIS, A. p. p. irreg. de crcux
CIDAR. Circunciso. |
CIRCUMCISIÓ. . s. f. Lo acte de circum-
cidar. Circuncision. Circumcisio. Cir-
concision. Circoncisione.
circumcisid. La fésta que celèbra la Iglè-
- sia en lo dia primér del any en memo-
ria de la Circumcisió del Senyòr. Cir-
cuncision. Dominice Circumcisionis fes-
tam. Fete de la Circoncision. Circonci-
sione. -
CIRCUMFERENCIA. s. f. La linea curva
que tanca dins de èlla lo y de un
círcul. Circunferencia. Circumferentia.
Circonference. Cireonferenza. .
CIRCUMFLEXO. adj. que se aplica al ac-
cént compost de agud y grave juntads
per lo extrém superiór en fòrma de än-
gul agud ó caputxa. Circunflejo. Cir-
cumflexus. Circonflexe. Circonflesso.
. 8. f. Figura retórica
que se usa cuand s' explica ab mòltas :
CIR .
paraulas lo que podia dirse ab pocas ó
ab una. Circunlocucion. Circumlocutio.
Grconlocution. Circonlocuzione.
CIRCUMLOQUI. s. m. Lo que se diu ab
mòltas paraulas podendse explicar ab
ménos. Circunloguio. Circuitio verbo-
rum, circumfocutio. Circonlócution , pe-
riphrase. Perifrasi, circonlocuzione.
CIRCUNSCRIT, TA. p. p. de ciacuss-
CRÍURER. Circunscrito.
CIRCUNSCRIURER. Y. a. Reduir á certs
límits ó térmes alguna cosa. Circuns-
cribir. Circumscribere. Circonscrire,
borner , limiter, terminer, restreindre.
dans des bornes. Circouscrivere , limi-
tare , serrare , ridurre.
CIRCUNSPECCIÓ. s. f. Atenció, cordu-
ra, prudencia , compostura, miramènt.
Circunspeccion. Circumspectio. Circons-
pection, discretion , reserve, prudence.
Circonspezione, prudenza, accorgimen- |
to, avvertenza.
crcusspecciò. Serietat, decoro y grave-
dat en accións y paraulas. Circunspec-
cion. Gravitas, severitas morum. Cir-
conspection , gravite dans le maintien ,
dans les paroles , dans les actions. Pru-
denza, contegno, gravità.
CIRCUNSPECTE , TA. adj. Judiciós, pru-
dent. Circunspecto. Circumspectus, pru-
dens. Circonspect , prudent , sense. Cir-
conspetto, considerato , accorto.
œcuxsPècre. Serio, grave, respectable.
Circunspecto. Gravis. Grave , serieux ,
respectable. Serio , grave, circons-
petto.
o CIRCUNSTANCIA. s. f. Accident de
temps, lloc, modo, etc. , que está unid
á la substancia de algun fet ó dit. Cir-
cunstancia. Circumstantia, adjunctum.
Circonstance. Circostanza. \
aacuxsTaxciA. Calitat 6 requisit. Circuns-
tancia. Qualitas, adjuncta rei conditio.
Circonstance , condition requise. Circo-
stanza, qualità.
CIRCUNSTANCIAD, DA. adj. que se diu
de lo que s' explica ab tòtas las sèvas
circunstancias. Circunstanciado. Exac-
té, adamussun relatus. Circonstancie.
Circostanziato. .
CIRCUNSTANCIADAMENT. adv. mod.
Ab tòtas las circunstancias, sèus dèxar
cap particularitat. Circunstanciadamen-
te. Exacté , adamussim. En detail, d'une
maniere circonstanciee. Circostanziata-
mente,
TOM. I.
CIR 449
CIRCUNSTANT. adj. Lo que está al ro-
dedòr de altra cosa. Circunstante. Cir-
cumstans. Qui est autour, qui environne.
, Circostante , attorniante.
CIRCUNSTANTS. pl. Los que estan presents,
assistexen ó concórren. Circunstantes.
Homines circumstantes , adstantes. Pre-
sens, assistans. Presenti, assistenti,
circostanti.
CIRCUNVALACIÓ. s. f. L' acció de cir-
cuuvalar. Circunvalacion. Circumval-
landi actus L'action d'entourer , d'en-
vironner. Attorniamento , cignimento.
CIRCUNVALAR. v. a. Rodejar, circuir
alguna cosa, com una ciutad , un e&ér-
cit. Circunvalar. Circumvallare. En-
ceindre, entourer , environner. Cigne-
re, attorniare, accerchiare.
CIRCUNVEHÍ, NA. adj. Ceroá, próxim.
Circunvecino. Viciuus, proximus. Cir-
convoisin , proche, contigu. Vicino,
prossimo.
CIRENAIC. adj. Se aplica á una secta de
filosops que va náxer de la divisió dels
peripatétics y de la que fòu antòr Aris-
tipo Cireneo. Cirenaico. Cyrenaicus,
cyrenæus. Cirenaique. Cirenaico.
CIRER. s. m. CIRERÈR.:
CIRERA. s. f. Lo fruit del cirerèr. Ne
ht ha de varias especies. Cereza. Cera-
sum. Cerise. Ciriegia , ciliegia.
CinÈRA DE AuBds. Fruit del cirerér del ma-
téx nom molt semblant á la ciréra , que
al principi es verd, despres va tornand-
‘se grog, y al últim pren un colòr ber-
mell mòlt viu. Té lo gust un poc aspre.
Madroño. Arbutum. Arbouse. Corbez-
zola.
CIRÈRA GUINDA. Ciréra igual i las comuns,
solamént que es un poc agre. Guin-
da. Cerasum. Griotte, guigne. Visciola,
marasca.
CIRERAR. s. m. Lloc plantad de cirerérs,
Cerezal. Locus cerasis consitus. Ceri-
saie. Ciregeto.
CIRERER. s. m. Arbre mitjá y ramos,
ab las fullas éntre ovaladas y de figura
de llansa, la escorxa llisa, y la fusta de
colòr castany. Cerezo. Cerasus. Cerister.
Ciriegio, ciliegio.
CIRERETA. s. f. Aucéll de unas cuatre
polsadas de llarg, que tè la esquena y
as alas cendròsas, lo véntre y lo davant
blanes, y las potas rojas. Li agrada
grònxarse sòbre las canyas y Jòncs 1 y
mènja llavòrs é insectes. Arandillo. Mo
7
450 CIS
tacilla salicaria, Roitelet de haie. Scric- '
ciolo.
CIRI. s. m. Candela de cera de un sol ble,
larga y gruxuda més de lo regular. Ci-
rio. Cereus. Cierge. Cero, torchio.
cimi PASCUAL. Ciri gros en que se hi cla-
van cinc pinyas de encens en figura de
creu. Se beneex lo dissapte sant, y crè-
ma en la iglesia tòta la missa y vèspras
en algunas solemnitats fins al dia de la
Ascensió, que se apaga desprès del
evangeli. Cirio pascual. Cereus pascha-
lis. Cierge pascal. Cero pasquale.
CIRIER. s. m. ant. cEnka.
CIRINEU. s. m. met. y fam. Lo qui ajuda
á altre en algun empleo ó traball. Ciri-
neo. Adjutor. ide, Ajutante.
CIRQUE. s. m. cinco.
CIRURGIA. s. f. Art de curar las malal-
tías del cos humá per medi de opera-
- cións fétas 6 ab las mans solas 6 ab aju-
da de algun iustrumént. Cirugía. Chi-
rurgia. Chirurgie. Chirurgia , cirurgia.
CIRURGIA. s. m. Lo qui proféssa lo art
de la cirurgía. Cirujano. Chirurgus. Chi-
rurgien. Chirurgo, cerusico.
CISALPI, NA. ad. Lo que está situad
entre los Alpes y Ròma. Cisalpino. Ci-
salpinus. Cisalpin. Cisalpino.
CISÈLL. s. m. Instrumèut de cèr que té
diferénts caires y acaba ab punxa, de
que se servexen los grabadòrs per obrir
y fer líneas en los mètalls. Buril. Cal-
tes, celum. Burín. Bolino, bulino.
CISMA. s. m. Divisió 6 separació èntre
los individuos de algun cos ó comuni-
tat. Cisma. Schisma. Schisme. Scisma.
cisma. Discordia, desavenencia. Cisma.
Discordia, dissensio. Schisme , discor-
de, dissension. Discordia, dissenzione.
CISMATIC, CA. adj. que se aplica al qui
se aparta de sòn llegítim cap. Cismati-
co. Schismaticus. Schismatique. Scisma:
tico.
CISNATIC. Lo qui introduex lo cisma 6 dis-
cordia en alguna comunitat. Cismdtico.
Seditiosus, turbulentus. Inquiet, re-
muant , seditieux , turbulent. Sedizioso,
torbido, inquieto, turbulento.
CISMONTA , NA. adj. Lo que está situad
de part ensá de las montanyas respècte
de la situació de ahónt se consideran.
Cismontano. Cismontanus. Qui est en
decd des montagnes. Chi è di qua dai
monti.
CISNE. s. m. Aucèll, especie de ànec,
CIS
gros cóm una oca, ab la plòma blanca
lo bèc negre y mitj cilíndric, ab una
mèmbrana de colòr groguenc à la basa,
lo pit ample y lo coll llarg y mòlt ho-
nic. Cisne. Cygnus, cycnus, olor. (y-
' gne. Cigno.
cisve. Una de las coustel-laciòns boreals.
Cisne. Cycnus. Cygne. ll cigno.
cisxE. met. Lo músic 6 poeta mòlt bo. Cis-
ne. Poeta vel musicas cygnum suavita-
te referens. .Cygne. Dassi questo nome
agli egregi poeti. — -
CIS l'ELL. s. m. Especie de cistèlla gran,
féta comunamént de vímets séns pulir.
Cesto. Corbis, fiscina. Panier. Paniere,
cesta.
CISTÈLL. ant. cISTÈR.
CISTÈLLA. s. f. Texid de vímets, llencas
de canya, sálsar 6 cualsevol fusta flexi-
ble, que tè regularmènt una figura ro-
dòna y cóncava, y servex pera portar
ó guardarhi fruita, roba y altras cosas
semblants. Cesta. Cista, fiscina. Cor-
beille. Cestello , fiscella. |
CISTÈLLA an TARA. Excusabaraja. Canis-
trum operculo munitum. Grand panier
dont le couvercle se ferme. Cesta con
chiusino. ' -
CISTELLASSA. s. f. aum. de cistèuu.
Ceston. Amplior , grandior corbis. Gros
panier. Panierone.
CISTELLET. s. m. dim. de cisrku. Ces-
tillo , cestico, cestito. Corbicula , core
bula. Petit panier, corbillon. Cestino.
CISTELLETA. s. f. dim. de CISTÈLLA. (es
tilla , cestita , cestica. Cistellula, cistel-
la, fiscella. Petite corbeille , maniveau.
Fiscelletta.
CISTÈLLETA. La que servex á las donas pera
portar la feina. Tabaque. Fiscella. Pe-
tit panier dans lequel les femmes por-
tent leur ouvrage. Fiscella.
CISTÈR. s. m. L' òrde religiòs de S. Ber-
nat. Cistel, cister. Cisterciensis ordo.
Ordre de Citeau. Ordine cisterciense.
CISTERCIENSE. adj. Lo que pertany al
órde del Cistér. Cisterciense. Cister-
ciensis. Qui appartient à l'ordre de C
teaux. Cisterciense. _
CISTERNA. s. f. Cavitat 6 volta abònt se
recull y consèrva l'aigua de las plujas
6 la que se hi conduex de algun riu.
Aljibe, cisterna. Cisterna. Citerne. Cro
sterna. .
CISTERNETA. s. f. dim. de crsrensa. ÚS
ternilla , cisternita, cisternica. Para
CIT
cisterna. Citerneau. Cisternetta.
CISTO. s. m. Arbusto que créx fius á un
més de una cana: té las fullas en-
contradas, llargas , aspras del revés, y
las flors grossas, blancas ab una taca
fosca, formada cada una de fullas dis-
posadas á manéra de rosas. Jara, lada,
ladon. Cistus. Ledum , lède. Imbren-
tina.
asro. Arbusto que tè las fullas semblants
á las del llorér, arrugadas, verdas de
las dós caras y com si fossen rebinósas,
las ramas plenas de pelassa, y las flors
blancas. Estepa. Cistus lauritolta. Ciste.
Cistio, rimbrertane.
CISURA. s. f. La pètita obertura que se
fa en cualsevol cosa, y regularmèut se
dona aquest: nom á la ferida que lo sau-
grador fa en la vena. Cisura. Scissura.
Incision , petite ouverture faite à quel-
que chose. Fessura , spaccatura.
ITA. s. f. Senyalamént, assiguació de
dia, hora y lloc pera véurerse y par-
larse una persóna ab altra. Cita. Diei
ant loci dictio y quò aliqui conventuri
Mat. Citation, rendez-vous. Assegna-
"one, appuntamento.
M. La nota: de la Hey, doctrina, autori-
tit 6 altre cualsevol instrumént que se
i-éga pera probar lo que se dim 6 re-
frex. Cita. Legis vel auctoris cujuslibet
aunotatio. Citation. Citazione, allega-
pone, testimonianza.
NACIÓ. s. f. L' acció de citar. Citacion,
emplazamiento. In diem dietio. Citation,
cjournement. Citazione.
TAD. DA. p. p. de crrar. Citado.
IMDOR, RA. s. m. y f. Lo qui cita. Ci:
dr, Qui diem dicit. Celui qui cite,
qu assigne , qui donne rendez-vous. Ci-
atore,
TAR. y. a. Avisar á algú senyalandli
la, hora y lloc pera tractar de algun
Meoci. Citar. Locum aut diem alicui
H conveniendum indicere. Donner ren-
Vous. Citare , dar appuntamento.
la, Referir, notar 6 tràurer al'marge
le algun escrit los autors, llàys ó llocs
pe se al-lègan en confirmació de lo que
dia 6 escriu. Citar. Ad testimonium
re, in testimonium adducere. Citer,
apporter, alleguer un passage, un
tueur , etc. Citare, allegare.
2. for. Fér saber 4 alguna persona lo
tanamént del jutge'pera que compare-
à en judici. Citar. Citare, in jus voca-
CIU 451
re. Citer, assigner , ajourrer à compa—
raître par devant la justice. Citare.
CITARA. s. f. lustrumènt músic un poc
semblant á la guitarra, peró més petit
y rodó: té las cordas de llautó, y se
toca ab una plóma trèmpada. Ciara.
Cithara. Citole. Cetra. —
CITARISTA. s. m. y f. Lo qui toca la cí-
tara. Citarista. Citharista , citharcedus,
citharistria, citharicen. Celui qui joue
de la citole. Suonator di cetra.
CITATORI, RIA. adj. for. que se aplica
al manamènt que se fa à algú per com-
paréxer en judici. Gitatorio. Citatorius.
Citatoire. Citatorio.
CITATORIA. s. f. ant. ciració.
CITERIOR. adj. Lo que està de part en-
sá, en contraposició de lo que está de
part enllá, que se diu ulterior. Citerior.
Citertor. Citerieur. Citeriore, di qua.
CITOYEN. s. m. Vestid que portaban las
donas ajustad al cos, bastant clos del
pit, y ab una espècie de collet. Chamer-
luco. Maliebris vestis strictior fasciolá
collariá ornata. .Sorte de robe de fem-
me à collet. Sorta d? abito di douna.
CITRA.s. m. ant. ciTARA. —-
CITRAGO. s. m. Hórba medicinal y ra-
| mòsa, de la mida de la ortiga , ab las fu-
llas ovaladas, un poc peludas y de un
- colór verd llustròs, las camas cuadra-
das ab nusos y casi llisas, y la flor blan-
ca purpurea. Cidronela. Citrago, cr
' treago. Citronelle, mélisse. Melissa.
CITRAMARÍ, NA. adj. ant. Lo que está
més ensá del mar. De acd del mar ; de
esta parte «el mar, Citra mare. En
decd de la mer. Di qua del mare.
CITRAMONTA, NA. adj. Lo que está
més ensá de las montanyas. Citramonta-
no. Citramontanus. Qui est en deca des
montagnes. Di qua dei monti.
CITRÈLL. 8. m. territ. CETRILL.
CITRELLA. s.' f. territ. CavTI, CANTIRET.
CIURÓ. s. m. Planta ramósa y molt
comú ab las fullas en fórma de gia;
compostas de altras fulletas dentadas ,
la cama angulòsa y la flor blanca de fi-
ura de mariposa: dòna per fruit una
tabélla que conté una 6 dès Havors que
fan una figura semblant 4 un cap de
. moltó., sòn més pètitas que una avella-
na y bònyegudas dels costats, v ténen
al mitj una punxeta encorvada. Garban-
30. Cicer arietinum. Pois chiche. Cece.
| ctun6. Lo fruit de la planta del matéx nom.
452 'CIV
Garbänzo. Cicer. Pois chiche , pois gris.
Cece.
CIURÓ TORRAD. Zostoh. Cicer frictum. Pois
chiche rôti. Cece arrostito. .
CIURONAR. s. m. Camp plantad de ciu-
ròbs. Garbanzal. Terra ciceribus sata. :
Champ seme de pois chiches. Campo
pieno di ceci.
CIURONET. s. m. dim. de ciurò. Gar-
banzuelo , garbancillo , garbancito, gar-
bancico. Cicercula. Petit pois chiche.
Cecetto.
'CIUTAD. s. f. Població comunamént gran
que gosa de majórs preeminencias que
las vilas. Algunas sòn capitals de règne,
y altras tènen aquex títol per privile-
al. Ciudad, Civitas, urbs. ille, cite.
Città, | A
CIUTAD. Lo conjunt de carrèrs, casas y
edificis que la fòrman. Ciudad. Urbs.
Fille. Città.
‘ciutan. Lo ajuntamént de la matexa, y
també los diputads ó procuradórs á
córts que la representan. Ciudad. Civi-
tatis. senatus, civitatis procuratores.
Ville. Consilio municipale.
'CIUTADA, NA. s. m. y f. Lo vehi de al-
guna ciutad. Ciudadano, Civis. Cilayen.
Cittadino.
€iuTAbí. adj. Lo que pertany à la ciutad
6 4 sos vehins. Ciudadano. Civilis, ur-
banus. Civil. Civile.
CIUTADÁ HONRAD. Titol de honòr de Cata-
lunya que compren als que tènen un
estad mitjó éutre los caballèrs y los me-
nestrals. Ciudadano. Nobilitatis gradus
equestri ordini proximus. Noble don: le
rang etait inférieur à celui des cheva-
liers et superieur à celui des artisans.
Nobile ch' era fra i cavalieri e gli ar-
tigiani,
CIUTADELA. s. f. Fortalesa ab baluarts
y fosso, situada en paratge ventatjós
pera subjectar ó defensar una plassa de
armas. Ciudadela. Arx. Citadelle. Cit-
. tadella..
CIVADA. s. f. Planta anyal, especie de
agram que dóna lo fruit en una panot-
ja y tancad dins un bòll gros ab una
arèsta que li ix dèsde la esquena. Se
cultiva pera mantenirne los, animals.
Avena. Avena. Avoine , aveine. Biada,
vena.
CIVADER. s. m. MORRAL.
CIVADERA. s. f. ant. monnat.
CIVELLA. s. f. Pèssa de mètall que se fa
de varias figuras, ab unas punxas al
mitj que rodan de una part á altra, y
que server per assegurar las òrellas de
las sabatas, las corretjas, cintas, elc.
Hebilla. Fibula , fibla. Boucle. Fibhia.
CIVELLETA. s. f. dim. de civbua. He-
billita, hebilleta, hebillica, hebilluela.
. Parva fibula. Petite boucle. Fibbietta.
CIVET. s. m. GAT DE ALGALIA.
CIVIC, CA. adj. Domestic.
CIVIL. adj. Lo que pertany á la ciutad 6 4
sós habitants. Civil. Civilis. Civil. Civile.
civit. Sociable, órbá, atènt. Civil. Comis,
urbanus, civilis, Civil, poli, honncte,
courtois. Civile, pulito, cortese.
civic. Lo que pertany á la justicia respec
te de interessos, en contraposició de lo
que pertany al cástig dels delictes, que.
se diu criminal. Civil. Civilis. Civil. Ci
1
vile.
CIVILISACIÓ. s. f. Aquell grau de cul- ,
tura que adquirexen los pobles 6 persó- .
nas cuand passan de la rusticitat natu- |,
ral al primór, elegancia y dulsura de —
veus; usos y costums propis de gènt
culta. Civilizacion. Urbanitas, civitas. ——
Civilisation.. Civilizzazione.
CIVILISAD, DA. p. p. de civiisanse. li
vilizado. | |
CIVILISARSE. v. r. Adquirir civilisació.
Se usa també com actiu. Civilizarse. Ur-
banis, civilibus moribus assuefieri. Se
civiliser. Civilizzarsi.
CIVILITAT. s. f. Sociabilitat , urbanitat.
Civilidad. Civitas. Civilité, politesse,
honnétete, courtoisie. Pulitezza, civiltà,
cortesia.
CIVILMENT. adv. mod. Ab civilitat. Ci-
vilmente. Civiliter. Civilement , honnc-
tement. Pulitamente, cortesemente.
civinmÈxr. for. Confòrme al dret civil. Ó-
vilmente. Civiliter. Selon les règles et les
formes du droit civil. Civilmente.
CL.
CLACA. s. f. Conversació llarga y de po
ca substancia. Parola , parleta. Longa
et inanis confabulatio. Babil, caquet.
Ciarla, ciarcia , chiaccheria.
rÉr PETAR La CLACA. fr. Parlar mòlt y séns
. substancia uns ab altres per diversió è
passatémps. Parlotear. Calloqui , varios
sermones miscere. Babiller, caqueter.
Chiacchierare, ciarlare, cornacchiare,
cicalare.
CLA
CLAFÒLL. s. m. ant. caròit.
CLAPÒLL, territ. ESCLÒFÒLLA.
CLAM. s. m. for. ant. La primèra de-
manda que lo acreedòr presentaba al
jutge contra sòn deutòr. Demanda. Pe.
titio, | postulatio. Demande, requête.
Sup Ica.
CLAMADOR. s. m. for. ant. Lo qui pre-
sentaba lo clam. Demandador , deman-
dante. Postulator , petitor. Demandeur,
demandant. Supplicatore.
CLAMALLS. s. m. pl. territ. cLAMÁSTECS.
CLAMANT. s. m. for. ant. CLAMADOR.
CLAMAR. v. n. Quexarse, dar veus llas-
timòsas demanaud favor 6 ajuda. Cla-
mar. Clamare, queri. Invoquer, im.
plorer , demander à grands cris, d'une
manicre plaintive. Querellarsi , lamen-
tarsi.
cLiMAR. met. Se diu algunas vegadas de las
cosas inanimadas que manitéstan tenir
necessitat de alguna cosa; com la terra
clama per aigua. (amar. Clamare.
E.ciger, demander, avoir besoin. Chie-
' dere, richiamare.
clamar. v. a. for. ant. Presentar clam con-
tra algú. Se usaba també com recíproc.
Demandar. Postulare , petere. Deman-
der. Supplicare.
CLAMASTECS. s. m. pl. Cadena de fer-
ro que hi ha pénjada en la xemeneya,
ab un ganxo al cap de vall pera pènjar-
hi la caldera, y un altre á poca distan-
cia, que servex pera pujarla ó baxerla
ficandio en las diferènts anèllas. Llares.
Catena ferrea focis domesticis appendi
solita. Cremaillére. Catena da fuoco.
CLAMATER. s. m. for. ant. CLAMADOR.
CLAMOR. s. m. Crid ó veu pronunciada
ab vigor y esfors. Clamor. Clamor. Cla-
meur , eri. Clamore, grido.
aun. Veu llastimósa que indica aflicció
6 passió de ánimo. Clamor. Querela,
querimonia , questus. Doleance , gemis-
sement , cri plaintif. Gemito , querimo-
nia, doglienza.
CLAMOREJAR. v.n. Pregar ab instan-
cas y quéxas ó veus llastiméras pera
conseguir alguna cosa. Clamorear. Mag-
nis fletibus et ejulatibus rem expetitam
deprecari. Conjurer ; solliciter, supplier,
prier instamment , implorer d'une ma-
nière plaintive. Chiedere, scongiurare,
pregar caldamente.
CLAMOROS, A. adj. que se aplica al ru-
mor llastimos que resulta delas, veus ó
CLA - 455
- quéxas de una multitut de gènt. Clamo-
roso. Querulus. Plaintif. Gemebondo,
ueralo, dolente, lamentevole.
CLANDESTÍ, NA. adj. Secrèt, ocult.
Clandestino. Clandestinus. Clandestin,
secret, cache. Clandestino , nascoso, se-
creto.
CLANDESTINAMENT. adv. mod. De
amagad}, sénse testimonis. Clandestina-
. mente. Clandestinò, clam. Clandestine-
ment, à la derobee, secrètement. Asco-
samente , a furto, clandestinamente. ,
CLANDESTINITAT. s. f. La calitat de
clandestí. Clandestinidad. Occultatio,
secretum. Clandestinite. Occultazione;
ascondimento.
CLAPA. s. f. La part ó porció que hi ha
en algun cos de distint colòr que lo de-
més , com se veu en los caballs, gòssos,
etc. Mancha. Macula. Tache , madrure.
Macchia , marezzo.
CLAPAD,DA. adj. Lo que té clapas. Man-
chado. Maculosus. Ziquete. Screziato.
CLAPIR. v. o. Lladrar lo gòs de certa
manèra cuand veu ó va seguind la cas-
sa. Latir. Ganuire. Glapir. Gaguolare,
schiattire.
CLADIT. s. m. Modo de lladrar interrom-
. pud que tè lo gòs de cassa cuand la veu
ó la seguex; y també aquella especie
de plor que fórma cuand sént algun
. dolór. Latido. Gannitus. Aboiement.
Abbajamento.
CLAR , RA. adj. Lo que tè claredat 6 llum.
Claro. Clarus. Clair , lumineux. Chiaro,
chiarore.
can. Net, desembrassad; com vista CLARA,
etc. Claro. Perspicax. Clair. Chiaro,
perspicace.
CLAB. Se diu de las cosas líquidas mescla-
das ah alguns ingrediénts que no estan
mòlt ligadas ni espessas, com la xocola-
ta. Claro. Pauló liquidior. Clair. Li-
quido.
cua. Lo que está més separad ó té éntre-
mitj més espays vuids dels que acos-
tuma tenir; com cabells crars. Claro.
Rarul. Clair. Rado.
cian. Se diu del colòr que no es gaire pu-
jad ó está poc carregad de tint; com
blau cran, verd cran. Claro. Color te-
nuis, temperatus. Clair. Chiare, aperto.
cuan. Evidént, cert, manifést. Claro. Cla-
. rus, evidens, perspicuus. Clair, évi-
dent, manifeste. Aperto, manilesto,
qhiaro.
454 CLA
car. Lo que se diu ab llibertat y llisura.
Claro. Sincerum , liberum dictum.
Clair, libre, franc. Chiaro, netto, a
viso aperto, a chiare note. |
cLar. Se diu del tèmps, dia, nit, etc., en
que está seré. Claro. Clarus, serenus.
Clair, serein. Chiaro, sereno, aperto.
. €LAR. Parland de texids se diu dels que
ténen los fils més separads del regular.
" Ralo, claro. Rarns. Clair, rare, pea
dense, peu compacte. Rado.
CLAR. Se diu de l'aigua, del vidre y altras
cosàs semblants cuand sòn mòlt trans-
parènts. Claro. Clarus, translucidus ,
pellucidus. Clair, transparent. Chiaro,
pulito, trasparente.
CLAR. ant. Il-lustre. Claro. Clarus. Mlus-
tre. Chiaro.
crar. Intel-ligible. Claro, inteligible. Di-
lucidus, perspicuus. Clair, distinct,
inteligible , aisé à comprendre. Chiaro,
intelligibile, piano, agevole.
crar. met. Perspicas, agud. Claro. Pers-
picax. Clair, aigu. Arguto, perspicace.
CLAR. $. m. Cualsevol distancia que hi ha
¿nutre un tros y altre de narració 6 es-
crit. Claro. Interstitium, intervallum.
Interstice', espace, intervalle. Spazio,
intervallo, interstizio.
cLAR. Pint. La porció de llum que banya
la figura ó altra cualsevol part del cua-
dro. Claro. Picture pars clarior, luci-
dior. Jour. Lume.
CLAR. Lo espay 6 intermedi que hi ha en
algunas cosas, com en las professòns, en
los sembrads. etc. Claro. Intervallum,
interstitium. Distance , espace. Spazio,
distanza.
CLAR. adv. mod. CLARAMÈNT.
CLAR ESTA. exp. de que se usa pera donar
per cèrt 6 assegurar lo que se diu. Cla-
ro estd. Patet, liquet. C'est clair. E'
chiaro, chiaro.
cLAR Y OBSCUR. Pint. Lo dibux que no té
més que un colòr sobre lo camp ahónt
o se pinta, ja sia sòbre drap ja sòbre
paper. Claro ‘y oscuro, clarescuro.
Picture adumbratio. — Clair-obscur.
‘ Chiaroscuro. | MK
Á LAS CLARAS. mod. adv. Manifestamént,
püblicamént. 4 la clara, 6 d las cla-
ras. Palàm, manifesté. A découvert.
Apertaniente. | TP
ANÉM CLARS. expr. fam. ab que se manifès-
ta lo desitj de que la materia de quese
tracta se explique ab tòta sensillesi y
CLA |
claredat. Pamos claros. Rem aperte
agamus. Parlons franchèment , enten-
dons-nous. Parliamo. schietto.
FÈRSE CLAR. fr. rknsE DIA.
POSAR EN CLAR. fr. Aclarir, explicar ab
claredat alguna cosa. Poner en claro.
Patefacere, dilucidare. Tirer au clair.
Mettere in chiaro.
SER UNA COSA MÉS CLARA QUÉ L'AIGUA, QUE
LO SOL, etc. fr. de que se usa pera pon-
derar la suma claredat ab que se diu ó
explica algun pensamént. Ser una cosa
tan clara ó mas clara que el agua, el
sol, etc. Luce meridiana clariorem es-
se. Etre clair comme le jour. Più chia-
ro dell' acqua.
TÔT CLAR. mod. adv. Claramènt, séns fer
embuts. En puridad, por lo claro.
Aperté. Clairement, sans detour. A
viso aperto, a chiare note..
TRÁURER Ex CLAR. fr. Deduir la substancia
de algun discurs llarg. Sacar en claro.
Aperté deducere. Prendre la substan-
ce d'un discours. Cavarne in chiaro.
CLARA. s. f. La materia blanca y líquida
que rodeja lo róvell del ou. Clark Al-
bumen, albumentum, albago. Aubin,
blanc-d'œuf. Albume. |
CLARABOYA. s. f. Finéstra alta sénse
porticóns que sol obrirse en los edificis
pera que éntre la llum. Claraboya.
' Ædium lumen, fenestra ad lucis introi-
tum patens. Claire-voie ; ceil-de-boeu/.
Occhio. fratiuo.
CLARAMENT. adv. mod. Ab claredat.
Claramente , claro. Claré. Clairement,
manifestement. Chiaramente, palese-
mente.
CLAREA. s. f. ant. Beguda que se fa ab
: «vi blanc, sucre 6 mel, canyélla y altras
cosas aromáticas. Clarea. Mulsi genus.
Boisson composee de vin blanc, su—
cre, de cannelle, etc. Bevanda di vino,
zucchero, etc.
CLAREDAT. s. í. Lo efècte que causa la
llum d-lumivand algun espay de modo
— que puga distiñgiræ lo que hi ha. Cla-
ridad. Claritas, claritudo. Carte, lu-
- miére, splendeur. Chiarore, chiarezza,
lacidezza. |
cLAngpaT. Lo modo de explicarse sèns
-‘confasié pera ser entes en la materia
de que se tracta. Claridad. Perspicui-
tas. Clarté, perspicuite. Chiarezza, net-
- terza. :::
| maxgsar, Un dels cuatre dots de que go-
CLA
san los costos gloriòsos, y consistex en
lo resplandor y llum de que estan ador-
nads. Cluridad. Claritas. Clarté. Chia-
rezza.
CLAREDA? DE visra. La limpiesa 6 perspica- '
cia que ténen los ulls pera véurer. Cla-
ridad de la vista, ó de los ojos. Clari-
tas oculorum vel visús. Clurte, nettete
de la vue. Chiarezza.
CLAREJAR. v. n. Férse clara alguna co-
sa perdènd lo espessòr ú -opacitat que
dutes tenia. Ralear , ardalear. Raresce-
re. S'laircir. Diradersi.
ctaREJAR. Passar la llum al travès de al-
gun cos per tenir poc grux é poca
opacitat. Clarearse. Pellucere. Zire
transparent. 'Tralucere.
cgesa&. Se diu dels rahims que no gra-
nan gaire. Ralear, ardalear. Raresce-
re. Avoir les grains clair semes. Avere
! grani radi.
cuajar. Comensar á manifestarse la llum
del dia. Clarear , clarecer. Lucescere,
illacere. Commencer à faire clair, à
faire jour. Farsi giorno.
CLARESA. s. f. ant. cLAREDAT.
CLARET. adj. que se aplica á una espe-
de de vi negre un poc clar. Clarete.
Vinum belveolum. Clairet. Chiarea.
GAREYA. s. f. ant. cranra.
CLARI. s. m. Instrumént músic de bóca.
Consistex en un canó de mètall ab va-
ras tortas, y désde la bòca fins al ex-
trém se va axampland proporcional-
mènt: té un so agud y á propósit pera
eoardir los ánimos. Clarin. Tuba. Clai-
ron, Tromba cbiarina.
Qui. Lo qui tè per ofiei tocar lo instru-
ment de aquest nom. Clarin , clarinero.
bwcinator , tubicen. Celui qui sonne du
dairon. Suonator di tromba chiariua.
JAARIANA. s. f. Lo rato en que. para la
pluja é hi ha un poc de claredat. Clara.
Imbris intermissio. Eclaircie. Chiarore.
saya. En las robas es aquell tros que
per baberhi alguna tara 6 per ser ja
Massa usad dèxa traspassar la llum m
de lo regular. Clara. Panni pars rarè
‘tetta, vel pellucida. Endroit, dans une
‘doffe, plus clair, moins serre que les
autres. La parte d’un panno fatta rada
pell" uso.
LARIFICACIÓ. 8. f. Lo acte de clarifi-
car. Clarificacion. Liquandi actus. Cla-
rification , depuration. Depurazione,
purgamento.
|... CLÀ 455
CLARIFICAR. v. a. Posar clar y limpio,
y tráurer las brossas y bruticia de lo
que estaba térbol ó espes. Comunamént
se diu del sucre y licòrs. Clarificar. Li-
quare. Clarifier , epurer. Depurare,
purgare , liquefare.
CLARIFICAR. ant. Aclarir, posar en clar.
Clarificar , aclarar. Clarare. Éclaircir,
rendre clair. Schiarare, dilucidare,
appianare.
CLARINET. s. m. Instrumént militar de
vent semblant al oboé encaraqué ab di-
. ferènt embocadura. Clarinete. Buccina.
Clarinette. Chiarina, cennamella.
CLABIXET. Lo qui toca lo instrument axí
dit. Clarinete. Buccinator. Celui qui son-
ne de la clarinetie. Cennamella.
CLARIÓ. s. m. Pasta fèta de guix blanc
greda, que servex de llápis pera di-
buxar en la tela aparellada lo que se ha
de pintar. Clarion , gis. Lapis artificia-
lis albus delineandis imaginibus. Craie.
Creta.
CLARIR. v. n. ant. RESTLANDIR.
CLARISSA. s. f. La religiosa que profès-
sa la régla de santa Clara. Clarisa. Or-
dinis sancte Clare monialis. Clairiste.
Monaca di santa Chiara.
CLARISSIM, MA. adj. sup. de cran. Cla-
risimo. Clarissimus. Tres-clair. Chiaris-
simo. ,
GLaRissiM. ant. Molt il-lustre. Clarísimo,
esclarecidisimo. Clarissimus , preclaris-
simus. Zres-illustre, tres-noble. Chia-
rissimo. .
CLA RÍSSIMAMENT. adv. mod. sup. de
CLABAMÈNT. Clarísimamente. Valdé cla-
ré. Très-clairement. Chiarissimamènte.
CLARIT , DA. adj. ant. AESPLANDENT.
CLARÓ. $. m. ant. CLARi.
CLAROR. s. f. Lo efècte que causa la llum
il-lumipand algun espay de manéra que
se veja lo que bi ha en èll. Claridad.
Claritas. Clarté, splendeur. Chiarezza,
lume , luce , lucidezza.
DONAR CLABOR. fr. Comunicar la llum, Es.
clarecer. lluminare. Éclaircir. Schia-
rare. |
PASSAR LA CLAROR. fr. Véurerse la llum al
través de un cos per ser mólt prim ó
sutil. Clarearse. Pellucere. Eire trans-
parent. Tralucere.
CLARTAT. s. f. ant. CLAREDAT.
CLASCA. s. f. ant. ESCLÒFÒLLA.
CLASSA. s. f. ant. ACASSIA.
CLASSAFÍSTOLA. s. f. ant. CANYAFISTOLA.
456 . CLA
CLASSE. s. f. Orde ó número de persò-
nas del matèx grau, calitat ú ofici. Cla-
se. Classis. Classe, rang , ordre. Classe,
ordine, grado.
crasse. L' òrde de cosas que pertanyen á
una matèsa especie. Clase. Ordo, ge-
nus: Classe. Ordine, genere. —
CLASSE. AULA, en la primèra accepció.
CLASSIC, CA. adj. Principal, gran ó no-
table en alguna classe. Clásico. Classicus.
Principal, grand, notabie. Classico.
cLÁssic. Se aplica al nom autor, y significa
autór antig, aprobad, y que fa autori-
tat en alguna materia. Clasico. Classicus.
Classique. Classico, che fa autorità.
CLASSIFICACIÓ. s. f. L' acció y efécte
de classificar. Clasificacion. Ordinatio.
Classification. Classificazione.
CLASSIFICAR. v. a. Arreglar ó triar per
classes algunas cosas. Clasificar. Ordi-
nare, ordinatim disponere. Classer.
Classificare, classarc.
CLATELL. s. m. La part de darréra del
cap que está immediatamènt damunt
del coll. Cogote, colodrillo. Occiput,
occipitium. Occiput. Nucca.
CLATÈLL D'ESTÈLLAS. loc. vulg. LLANUD , en
lo sentit de tónto.
GROS DE CLATÈLL. Lo animal que tè lo bes-
coll abultad y doble. Cervigudo. Ani-
mal crassa et obesa cervice. 4nimal qui
a une grosse nuque. Di grossa nucca.
RAPAD DE CLATÈLL. Lo qui porta lo clatèll
pelad y descubert. Descogotado. De-
tecto et raso occipite incedens. Qui a
l'occiput pele. Di uucca pelata, rapa.
TALLAR LO CLATÈLL. fr. Matar per medi de
‘ una ferida en lo clatèll. 4cogotar , aco-
cotar. Ictu occipiti impacto interficere.
Tuer en frappant à la nuque. Tagliare
la nucea.
CLATELLADA. s. f. Cop donad ab la ma
en lo clatèll. Pescozon, pescozada,
pestorejon, pestorejazo. Ictus occipiti
impactus. Coup sur le chignon. Collot-
«tolata. — :
CLATELLUD, DA. adj. vulg. LLaxup, en
lo sentit de tònto.
CLAU. s. m. Bocinet de ferro llarg y
prim, ah cap y punta, que servex pera
clavarlo en alguna part, ó pera assegu-
rar una cosa ab altra. Clavo. Clavus.
Clou. Chiodo.
eLAU. ant. CLAVÈLL, especia.
cLAv. met. Dolòr 6 pena. Clavo. Animi do- .
lor, zrumna. Peine, chagrin, souci, .
CLA
affliction. Pena, cordoglio, dolore.
CLAU. s. f. Instrumènt comünament de fer-
ro que servex pera tancar y obrir, in-
troduindlo en lo forad del pany y do-
nandli volta, ab cual movimènt fa cór-
rer lo pèstèll. Llave. Clavis. Clef. Chiave.
CLAU. Instrument de ferro que servex pera
guarnir ó desguarnir llits y altras cosas
puts facilita lo us dels caragols que se
au rodar ab facilitat per medi de élla.
Llave. Clavis. Clef de lit. Chiave.
ciau. La part de las armas de fog que ser-
vex pera dispararlas. Llave. Scloppeti
clavis. Clef de pistolet , de carabine, etc.
Chiave.
crau. Instrumént de mètall que server pe-
ra donar córda als rellotges. Llave. Ho-
rologii clavis. Clef d'une montre. Chia-
ve d' orologio.
cLau. Arg. La pèdra que tanca lo arc à
volta. Clave. Fornicis umbilicus, arcùs
medius lapis. Clef de voúte. Serraglio.
cLaU. La nota 6 explicació que se posa en
alguns llibres ó escrits pera la intel-
' ligencia de sa composició artificiosa. Cla-
ve, contracifra. Clavis librorum arca-
nis aperiendis. Clef d'un ouvrage y d'un
systéme , etc. Chiave d" un” opera.
cLau. Mús. Lo senyal.que se posa al prin-
cipi del papèr de solfa, y segòns la ra-
lla en que está denota lo to que se ha
de péndrer. Clave. Clavis, toni musici
nota, signum. Clef. Chiave,
CLAU. Lo ferro que servex pera trempar
alguns instrumènts músies de corda.
Afinador , llave , templador , martillo.
Clavis quá clavecymbali vel fidis chor-
dz tenduntur aut laxantur. Clef de cla-
vecin , de harpe , d'epinette , ete. Chiave.
cLiv. met. Lo medi pera descubrir lo
ocult ó secrét. Llave. Secreta investi-
gandi ratio, modus. Clef. Ghiave.
crau. met. Lo principi que facilita lo co-
nexemént de altras cosas. Llave. Prin-
cipia , elementa. Clef. Chiave.
CLAU caròsa. fam. La del gentilbome del
réy , que sols es honoraria, sèns entra”
da ni exercici. Llave capona. Clavis ho-
noraria domús augusto, Clef des yen-
tilshommes de la chambre honoraires.
Chiave dei gestiluomini di camera
d' onore.
<Lau comú. La que está fèta ab tal dis-
posició que obra y tanca tótas las por-
tas de la casa. Se usa mòlt en los col-
legis y convènts, 4 fi de que los de ca-
CLA
sa pugan pessar per tòt, quedand las
portas tancadas pera/los de fora. Llave
maestra. Clavis omnibus domús ejus-
dem foribus communis. Passe-partout.
Chiave comune.
cur DAURADA, La que usan los gentilsho-
mes del réy ab entrada ó e£ercici. Lla-
ve dorada. Clavis deaurata , quorum-
dam aulicorum insigne. Clef des gentils-
hommes qui ont les entrées du palais.
Chiave dei gentiluomini di camera.
Cut DE ALA DE MÒSCA. Lo qui tè la cabota
de figura semblant á l' ala de ést insec-
te. Clavo de ala de mosca. Clavus mus-
carius. Clou dont la tete a la forme
d'une aile de mouche. Chiave che ha la
capocchia a guisa d' ala di mosca.
CAU DE CABOTA. TATIA DE SABATÈR.
Qu DE CIVÉLLA. ant. PUNGANT. |
CU DE ENTRADA. La que autorisa als gen-
tlshomes del réy sins efercici pera en-
trar en algunas salas del palaci. Llave
de entrada. Honoraria aulæ clavis. Clef
des chumbellans. Chiave di ciambellano.
Mir DE FUSTA. Estaqueta 6 bocinet de
fasta que imita la figura dels claus de
lerro, Servex pera apretar los encaxos
de dos fustas y unirlas com si fos ab
daus de ferro. Tarugo, sobina. Clavus
lgneus. Cheville de bois. Cavicchio,
puolo.
Lt DE GANXO © GAXXUD. Lo qui en lloc
de cabota tè una especie de colsada pe-
ra aturar lo que se pènja en èll. Escar-
pia, alcayata. Uncus, clavus in auguli
brmam effictus. Clou à crochet. Unci-
w, raffio, rampoue.
hr DEL BÈGx8. met. Fortalesa col-locada
ela frontèra que dificulta la entrada
d memig. Llave del reino. Plaustrum
moni. Clef du royaume, place frontiè-
re. Chiave del regno. -
4t DE PAS. CLAU COMÚ.
ar DE rosca. Lo qui tè unas oscas espi-
fs, y servex pera juntar 6 parar al-
quaa máquina ó las pee de élla , apre-
taadse en los forads anomenads femè-
las. Tornillo. Ligneus aut ferreus cylin-
eras in spiras tornatus. Clou à vis. Vite.
It DOBLE 6 DE DOS vOLTAS. La que á més
de las dènts regulars ne té altras que ar-
nban á fér donar una segóna volta al
pestell, y axí lo pany no pod obrirse ab
clan sensilla. Llave doble. Clavis dupli-
e dentium ordine iostracta. Grosse
clef. Doppia chiave.
TPM. La
CLA 457
CLAU FALSA. La que se fa furtivamènt pera
forsar un pany. Llave falsa. Clavis la-
conia, adultera. Fausse clef. Falsa
chiave.
CLAU MESTRA. CLAU COMÚ,
CLAU Romi. Lo qui té la cabota moltíssim
grossa, ab diterènts rellèus y comuna-
mènt daurada al fog, que servex pera
tenir apartadas las cortinas y altres usos.
Clavo romano. Clavus bullá ectypá et
deauratá constans. Paterre. Paterra.
CLAU skxsE CABOTA. Saetin. Clavus sine ca-
pite. Cheville de menuisier , de cordon-
nier , etc. Chiodo senza capocchia.
CLAUS DE La IGLESIA. La potestat espiritual
pera lo gobern y direcció dels fiels.
Llaves de la Iglesia. Claves Ecclesiz.
Clefs de l’Église, clefs du tresor de
l'Église. Chiavi di S. Pietro, potestà
delle chiavi.
CLAVAR UN CLAU Á LA RODA DE LA FORTUNA.
fr. met. que se diu dels que gosand ja
bona fortuna se posan en estad de asse-
gurar una constant prosperitat. Echar
un clavo d la rueda de la fortuna: For-
tunam figere. Attacher un clou à la
roue de la fortune. Piantare un chiodo
nella ruota della fortuna, arrestar la
fortuna.
CLAVAR UN CLAU AL COR. fr. met., Causar
gran aflicció, pena ó sentimènt. Clavar
el corazon. Animi dolore pre alicujus
infortunio excruciari. Percer le cœur. .
Accorare, traffiggere il core.
DINS CLAU. mod. adv. ant. sòra CLAU.
VOL FRA ENTRAR LO CLAU PER LA CABOTA. fr.
fam. que se diu de la persóna que iu-
sistex ab mólta terquedat en alguna co-
sa. Clavard un clavo con la cabeza.
Sententiz tenax est. Se cogner la tête
contre un mur. Batter il capo nel mu-
ro, dar un pugno in cielo.
vÈn UNA CLAU FALSA. fr. Copiar la clau de
algun pany á fi de obrirlo furtivamént.
Falsear una llave. Clavim adulterare.
Faire une fausse clef. Fare una falsa
chiave.
GIRAR LA CLAU. fr. Tancar ab èlla. Echar
la llave. Clavi claudere. Fermer une
porte. Chiudere.
GIRAR LA CLAU. Fèrli donar voltas dins del
ny pera obrir ó tancar. Torcer ó do-
Mas la llave. Clavim circumducere clau-
dendi vel aperiendi causá. Fermer à
double tour. Fermar con due giri.
LA CLAU ES La PAU, ref. que denota que lo
458 CLA
cuidádo en tenir béu guardadas las co-
sas estalvia disgustos, suspitas y rahòns.
Mas vale vuelta de llave que conciencia
de fraile. Si bona tuta cupis, clavibus
auge fores. La vigilance vaut mieux
que la confiance. La clef est la mére
de la sürete. La chiave è la prima fidu-
cia.
"NO DÈXAR UN CLAU EX IA PARED. fr. Por-
társen tót lo que hi habia en una casa
séns que hi quéde res. No dejar clavo
ni estaca en pared. Domum penitàs nu-
dere. Piller, emporter tout. Mettere
tutto a ruba.
NO SE MÈX DÒXA UN CLAU. fr. ab la cual se
denota lo poc apreci que se fa de al-
guna cosa, ó lo poc que importa. No
se me da un hilo : no se me da un ble-
do ; no importa un clavo. Non flocci fa-
cio: teruntii non facio. Il ne vaut pas
une tripette. Non me n'importa niente,
me ne frego, non me n'impiccio.
'PER UN CLAU SE PERT UNA FERRADURA. ref.
que avisa que lo descuidar cosas que
semblan de poca importancia, sol cau-
sar perduas y danys de consideració.
Por un clavo se pierde una herradura.
Qui spernit modica statim decidet. Pour
un point. Martin perdit son áne. Per un
punto Martin perse la cappa. —
'SóTA CLAU. mod. adv. Desad dins de algun
lloc tancad ab clau. Debajo de llave,
tras llave. Sub clavi. Sous la clef. Sot-
to chiave.
UNA AL CLAU Y CENT EN LA FEBRADURA. fr.
met. y fam. ab que se nota als que par-
lan mòlt, y la majór part fora de pro-
pôsit. Dar una en el clavo y ciento en
la herradura. Semel sapere, centis de-
sipere. Battre la campagne. Saltar di
palo in frasca.
«aqui QUÈDAN Las CLAUS. loc. met. ab que
se dóna á enténdrer que algú dèxa lo
manetj de algun negoci sèns donar rahó
de sòn estad. 4hi te quedan las llaves.
Rem totam tibi committo. Abandonner
une affaire sans en rendre compte. Qui
la lascio, non me ne cale più.
GUARNID DE CLAUS. Lo que está armad ó
adornad ab ells. Clavado. Clavatus. Gar-
ni de clous. Guarnito di chiodi.
PRESENTAR LAS CLAUS. fr. que significa lo
acte de obediencia ó sumissió al soberá
cuand èntra 4 alguna ciutad. Presentar
las llaves. Claves offerre, exhibere.
Presenter les clefs. Presentare le chiavi.
CLA
CLAUDICAR. v. n. Obrar defectuds 6
desarregladamént. Claudicar. Claudica-
re. Boiten , clocher. Andar zoppiconi,
zoppicare.
CLAUÈR. s. m. Anélla de métall en que
se portan las claus regularmént pènjand
de una cadeneta. Llavero. Aunulus ex
metallo annectendis gerendisque clavi-
bus. Clavier. Mazzuolo.
CLAUÈR. CLAVARI. ,
cLauka. En alguns òrdes militars era lo
caballèr que tenia certa dignitat, y lo
cárreg de guardar y defensar sòn prin-
cipal castéll 6 convent. Clavero , clava-
rio. Claviger. Chevalier dignitaire à
qui sont confiées la garde et la defense
d'un château appartenant à son ordre.
Nelle ordini militari colui a cui è fidata
ha difesa e le chiavi d'un castello.
CLAUERA. s. f. La criada encarregada
de las claus y economía de la casa. Ama
de llaves, muger de gobierno. Rei do-
mestice curatrix. Femme de charge.
Donna che ha cura del vasellame, delle
biancherie, etc.
CLAUET. s. m. dim. de críav. Clavillo,
clavito , clavete. Clavulus. Petit clou.
Chiodetto.
CLAUETA. s. f. dim. de crav. Llavecilla,
llavecita , lavecica. Parva clavis. Petite
clef. Chiavicella.
CLAUSTRA. s. f. ant. cLAUSTRO.
CLAUSTRAL. adj. que se aplica 4 alguns
òrdes religiósos y 4 sos individuos.
Claustral. Claustralis. Claustral. Clau-
strale.
CLAUSTRET. s. m. dim. de cLaustao.
Claustrillo , claustrito , claustrico. Au-
gostam clausum. Petit cloître. Chio-
strino.
CLAUSTRO. s. m. Galería que volta lo
pati principal de algun convént 6 iglè-
sia. Sol usarse en plural. Claustro. Pe-
ristylum, clausum. Cloítre. Chiostro.
craustro. En las universitats es la junta
composta del rectòr, catedràtics, doc-
tòrs y mestres graduads. Claustro. Aca-
demicus conventus. La reunion de men
bres dignitaires d'une université. Uni-
versità.
CLÁUSULA. s. f. Lo perfodo que tè sen-
tit complèt pera sa intel-ligencia. Cldu-
sula. Clausula. Clause. Clausola...
cuávsuza. En los testaménts y escripturas
de fundació, es la part ó article en lo
cual se tracta expressamónt de cada una
CLA
de las disposicións del testadòr ó fun-
dador. Cláusula. Clausula. Clause. Clau- i
sola.
CLÀUSULA BE CONSTITUT. for, La que sol po-
sarse en algunas escripturas ab la cual
algú se constituex possessor per altre.
' Cláusula de constituto. Clausula consti-
toti, Clause constituée. Clausola di co-
stituto.
CLÁUSULA IRRITANT. La que anul-la alguna
cosa. Cldusula irritante. Clausula ali-
quid irritam faciens. Decret irritant,
qui casse, qui annulle. Clausula che
cassa, o annulla.
CLAUSULAD, DA. adj. que se aplica al
estil de clánsulas curtas. Clausulado.
Concisa oratio. Coupe à phrases très-
courtes. Fatto a piccole clausule.
CLAUSULETA. s. f. dim. de cLáUsULA.
Clausulilla , clausulita. Brevis clausula.
Petite clause. Clausolina.
CLAUSURA. s. f. En los convénts de fra-
res es lo recinto interior ahónt no po-
den entrar donas, y en los de monjas
es aquell ahònt no poden entrar homes
ni donas. Clausura. Clausum , clausura.
Clôture. Clausura.
davsu&a. La obligació que tenen las per-
sonas religiosas de no exir de cert re-
ciato, y la prohibició dels seculars de
entrarhi. Clausura. Religiose clausure
opus. Clôture. Clausura.
cutsuna. Lloc tancad ó de retiro. Encier-
ro, encerramiento , encerradura , es-
trechura , recogimiento , clausura. Clau-
sum, clausura, clusura. Retraite, cló-
ture. Ritiro , solitudine, clausura.
CLAVA. s. f. Garrot de més de cuatre
pams de llarg que désdel cap per ahónt
seempunya va send més gruxud y aca-
ba ab un nus com uná porra ple de
puuxas. Comunamént se dòna aquest
nom á la pòrra de Hércules. Clava. Cla-
va. Massue , báton nqueux. Clava , maz-
za ferrata.
CLAVAGUERA. s. f. Conducto subterra-
ni per ahónt se recullen y ténen exida
las aignas brutas de una població. 4fi-
cantarilla , albañal , cloaca , caño.
Cloaca , colluviaria. Cloaque. Poszo ne-
ro, bottino.
CUVAGUÈBA MESTRA. La que tè mès capa-
citat y á la cual van à parar las altres.
Madre , cloaca maestra. Cloaca. Egout.
Chiavica, fogna, smaltitojo.
CLAVAGUERÒ. s. m. La clavaguèra pè-
,
CLA 459
titá que servex pera conduir las aiguas
brutas desde la casa á la clavaguéra
que regularmèut passa per lo mit} del
carrér. Atarjea, atajia. Angusta cloa-
ca. Évier. Acquajo. .
CLAVAR. v. a. Introduir un clau ó al-
guna altra cosa punxaguda dins de un
cos sólido á forsa de cops. Clavar. Af-
figere, figere. Clouer, cogner. Inchio-
dare, commettere, conficcaré.
CLAVAR. Ássegurar una cosa á altra ab
claus. Clavar. Clavis figere, affigere.
Clouer. Inchiodare.
caavas. Introduir alguna cosa punzaguda
en altra. Se sol usar com recíproc ; com
CLAVARSE una espina. Clavar, clavarse.
Figere, efligere. Se mettre une cpine,
un piquant , etc. Affiggersi.
cravar. Pegar, com cLavar una bofetada,
.un cop de puny, etc. Dar, pegar, en-
cajar. Ictum iuferre. Donner , frapper.
Dare.
cravar. lutroduir una cosa en altra de
modo que la penètre y quède fifa. Hin-
car. Figere. Ficher. Ficcare, piantare. .
CLAVAR, ENCLAVAR.
CLAVARSE. v. r. Mènjarse. Zamparse. Ede-
re. Manger goulument. loghiottire.
CLAVAR A ALGU. met. fam. Dir alguna cosa
4 algú dèxandio sufocad y sénse res-
- posta. Atarugar, atragantar. Ad si-
fentium redigere, rubore suffundere.
Remharrer quelqu'un. Rimbrottare. —
CLAVARLA À TOTROM. fr. fam, que se apli-
.ca á la persòna que diu llibremént lo
séu sentir séns tenir respécte á niugú.
No ahorrarse con. nadie : no ahorrarse
con su padre : no ahorrarse con nadie,
ni con su padre. Nolli parcere. Saint
Jean bouché d'or. S. Giovanni bocca
d' oro.
CLAVARI. s. m. La persóna que guarda
las claus de algun lloc de confiansa.
Clavero , clavario. Clavicarius , claviger.
Celui qui a la clef d'un lieu de confian-
ce. Custode delle chiavi.
CLAVE. s. m. Instrumènt músic de corda
de métall, fét com una caxa ó taula de
fusta. Té lo téclat com la orga, y las
téclas mouen los martéllets que ferexen
las cordas. Clavicordio, clave. Clave-
cymbalum. Clavecin. Gravicembalo,
buonaccordo, clavicembalo.
CLAVELAR. v. a. ant. GLAVAB.
CLAVELL. s. m. La flor entéra y sèns
obrir de un grbre de Assia semi ant al
460 CLA
ilorèr. Té la figura de un clau pètit ab |
un botònet rodó' per cabota voltad de
cuatre puntas. Té lo colór pardo, fa
olor aromàtic y agradable, y es de gust
un xic picant. Es medicinal, y se gasta
com especia eu diferénts guisads. Clavo.
Caryophyllum, garyophyllum. Clou-
de-girofle. Garofano.
cLaviLL. La flor de la clavellina. Clavel.
Dianthi caryophylli flos. Gillet. Garo-
fano, viuola.
CLAVÈLL. ant. CLAVELLINA.
CLAVÈLL DE pou. Lo qui tè mòltas fulletas
llargas y estretas, retalladas del cap de
munt 4 manèra de borlas. Minutisa ,
manutisa. Dianthus barbatus. Espece
de petit ceillet. Sorta di garofano.
cLAvÈLL ver. Lo del arbre de Assia que
ha estad en lo arbre dòs anys. Madre-
clavo. Caryophyllum bienne. Clou de
girofle qui est resté deux ans sur l'ar-
bre. Girofano ch’ è stato due anni nello
albero.
"CLAVELL AR. v. a. ant. cLavar.
CLAVELLAS. s. m. aum. de cravètt. Cla-
velon. Dianthi caryophylli flos grandis.
Gros ceillet. Garofanone.
CLAVELLER. s. m. territ. CLAVELLINA.
CLAVELLÈR DE Arrica. Plauta que trau de
las arrels diferénts llucs de un peu de
llarg, cuberts de pels aspres com las
fullas. Las (lors, que li naxen à espi-
gas , són bermellas y mólt paregudas á
as violas. Albogueron. Hesperis africa-
na. Espèce de violier. Sorta di viuola.
CLAVELLINA. s. f. Planta que tè las fu-
llas llargas, estretas, punxagudas, de
un verd un xic fósc, lo bròt de un
peu de alt, dret, ab alguns nusos, y
ramificacións al cap de munt. La flor ès
de diterènts colòrs. Clavel. Dianthus ca-
ryophyllus. (Eillet. Garofano, viuola.
CLAVERA. s. £ Lo ferro ó motllo que
servex pera donar als claus sa figura y
fèrios la cabota. Clavera. Clavorum for-
ma , typus. Clouière. Chiodaja.
CLAVÈRA DE carpEREn. Tros de ferro fort, de
figura casi circular , pla de part de bax,
y que té á part de dalt ua vuid en lo
cual éntra lo clau que los calderérs á
cops de martéll clavan en las caldèras,
cassóns , etc. Embutidera. Ferrum infi-
xioni clavorum deserviens. Sorte d'en-
clume ronde. Incudinetta.
CLAVETAIRE. s. m. Lo
ui té per ofici
fér claus grossos ó xics. Chapucero. Cla-
CLA
- vorum artifex. Cloutier, taillandier.
Chiadajuolo.
CLAVETER. s. m. p. us. cLaverane.
CL\VEYL DE GIROFLE. s. m. ant. cu.
viLi., en la primèra accepció.
CLAVIA. s. f. Tros de ferro que traves
lo cap del fuséll dels carraatges à fi
de que la roda no puga fugir. Pezone-
ra. Fulcrum extremi axis. Esse. Accu-
rino.
CLAVIA MESTRA. La barra de ferro en form
de clau gros y rodó que en los carruat-
ges de cuatre rodas servex pera que
carro descanse damunt del jog de d:-
vant, facilitand á aquest lo moviment á
dreta y esquerra. Clavija maestra. Rhe
de clavus princeps, retiuaculum. Che
ville ouvritre. Chiavarda.
CLAVICÍMBOL. s. m. cLave.
CLAVICORT. s. m. ant. cLAVE. |
CLAVICULA. s. f. Anat. Os col-locad de
través y un xic inclinad eu la part T
periór del pit. Clavicula. Clavicula. C4
vicule. Clavicola. |
CLAVILLA. s. f. Bocinet de ferro 6 fut
llarg y rodó que passa per uu furad f
en algun ferro 6 fusta 4 fi de assego
- alguna cosa suplind l'ofici de unc
- Clavija. Vectis clavi formam reíerty
Cheville , chevillette. Cavicchio, cat
ia.
NAM En los instruments músics |
corda es lo hocinet llarg de ferro ó fa
ta en lo cual se asseguran y entòrtdi
gan las cordas á fi de poderse tremp
Clavija. Collabus. Cheville. Bischero.
CLAVILLA. Ndut. TIMÓ.
APRETAR LAS CLAVIBLAS À ALGÚ. fe. *
fam. Posarlo en apuro ab alguna ra
6 argument. Apretarle d uno las
vijas. Urgere, premere, constringi
Serrer le bouton à quelqu'un. Strag
fra l' uscio e il muro. |
NO HI HA PITJÒR CLAVILLA QUE LA DEL Mi!
FUST. ref. que expréssa que coms
mént lo pitjór enemig es lo qui la
tad amig, company, etc., 6 del ms
ofici, 6 familia. No hay peor cuna
la del mismo palo: no hay peor s
que la del mismo palo ó de la mi
"madera. Propinquorum et cont
nalium maximè timenda inimicitia.
lui qui est du même metier que vi
est d'ordinaire votre ennemi. l| vel
del calzolajo é quel che fa scarpe.
POSAR CLAVILLAS. fr. Parland de instru»
| CLE
músics es col-locar en sòs corresponénts
forads las estaquetas necessarias pera
asegurar y trempar las cordas. Encla-
vijar. Collabis instruere. Mettre des che-
villes. Mettere 1 bischeri.
CLAVILLER. s. m. ant. TUBMÉLL,
CLAVILLOT. s. m. Ndut. Timó.
CLAVIORGA. 8. m. Instrumènt músic
molt armoniós que té cordas com un
clave, y flautas com una orga. Claviór-
gano. Organum fidibus et fistulis ims-
tructam. Clavecin organise. Gravicem-
balo da organo.
CLAVÓ. s. f. Lo conjunt de claus clavads
en alguna cosa 6 preparads pera clavar-
los. Clavazon. Clavorum copia. Garni-
ture de clous. Chiodagione.
CLEMENCIA. s. f. Virtut que modèra lo
risdr de la justicia, Clemencia. Clemen-
tia. Clemence. Clemenza.
CLEMENT. adj. Lo qui té clemencia. Cle-
mente. Clemens. Clément. Clemente.
(LEMENTINA. s. f. Cualsevol de las cons-
litucións de que se compon la ool-lecció
‘ del dret canóuic dita cLgMENTINA. Cle-
" mentina. Clementina constitutio. Cle-
mentine. Clementina.
urventivas. pi. Una de las col-leccións
del dret canónic publicada per lo papa
Ja XXII en lo any 1317. Se anomena
avi perqué tòtas las coustitucions que
conté foren fètas per Climent V. Cle-
' mentinas. Clementine constitutiones.
' Climentines. C'ementine.
LEMENTÍSSIM , MA. adj. sup. de cie-
vevr. Clementisimo. Clementissimus.
Tres-clóment. Clementissimo.
AEXXA. s. f. La ralla 6 divisió que par-
des lo cabell en «os meitats tirand la
su á un costat y l'altra al altre. Tam-
lése diu axí cada una de las dòs meitats
'divididas. Crencha. Capillorum discri-
men, capitis discrimen. Raie. Drizza-
tura, spartimento.
LENXA
tir los cabells. Partidor. Acus ad capil-
los dividendos. Aiguille de téte. Ago da
spartire i capelli.
RC. s. m. ant. CLERGUE,
LERECIA. s; f. Lo conjunt de persónas
ecclesiásticas que concórren á alguna
funció. Clerecía. Clericorum congres-
sos. Clerge. Clero.
ERGUE. s. m. Lo qui en virtut dels òr-
des sagrads que ha rebud está dedicad
tl calto 6 al servey del altar. Clerigo.
R. s. m. ant. Agulla per par-
CLI 461
Clericus. Clerc, petit collet. Chierico.
cuercue. Lo quité la primèra tonsura.
Clerigo. Clericus. Clerc. Cherico.
CLERICAL. adj. Lo que pertany al clero,
com hábit CLERICAL, estad CLEBICAL, etc.
Clerical. Clericalis. Clerical. Clericale,
Chiericale.
CLERO. s. m. Lo conjunt de ecclesiástics.
Clero. Clerus. Clerge. Clero.
cueao. Lo conjunt de capellans que con-
corren 4 alguna funció ecclesiástica.
Clerecia. Clericorum congressus. Cler-
ge. Clero.
cLEeRO. Lo estad clerical. Clericatura , cle-
ricato. Glevicatus. Clericature. Cheri-
cato.
CLERO REGULAR. La porció del poble cris-
tiá dedicada al culto y servey del altar
per medi dels órdes sagrads , que se lli-
a ab vots solemnes de pobresa , obe-
diencia y castedat. Clero regular. Cle-
rus. Clerc regulier. Clero regolare.
CLERO SECULAR. La porció del poble cristià
dedicada al culto y servey del altar per
medi dels òrdes sagrads pero sèns vots
solemnes. Clero secular. Clerus. Clerc
seculier. Clero secolare; secolaresco.
CLETXA. s. f. p. us. ESCLÈTIA.
CLIENT. s. m. Lo qui está bax la protec-
ció ó tutela de altre. Cliente. Cliens.
Client. Cliente, adereate, partigiano.
CLIENTELA. s. f. Protecció, amparo ab
que los poderósos patrocinan als que se
acullen á élls. Clientela. Clientela. Clien-
tele. Glientela , aderenza, patrocinio.
CUENTELA. Lo conjunt dels cliénts. Cliente-
la. Clientela. Clientèle. Clienti, parti-
lapi.
CLIMA. s. m. Geog. Espay de terra com-
pres éntre dos parale os de la equinoc-
cial, en los cuals lo dia majór del any
se varia per mitjas horas. Clima, plaga.
Clima. Climat. Clima.
cuina. Lo temperamènt particular de cada
pais. Clima. Cceli temperies, clima. Cli-
mat. Clima , cielo.
CLIMATERIC, CA. adj. que se aplica al
any supersticiosamént tingud per fu-
nést, per concórrer en éll certs núme-
ros. Climatérico. Climactericus. Clima-
térique. Climaterico.
CLIMATÉRIC. met. Se aplica al témps ma-
laltis per lo temperamént , ó perillós per
sas circunstancias. Climatetico. Climac-
tericus. Malsain , dangereux. Cagiono-
so, ammalaticcio.
462 CLO
ESTAR CLIMATÉRIC. fr. fam. No tenir bon hu-
mòr ó bona disposició, y rébrer mal
algú lo que se li diu. Estar climaterico.
Acri esse animo, ægrè ferre. Etre de
mauvaise humeur. Esser di cattivo
umore.
CLIN. s. f. Lo conjunt de pels llargs que
ténen alguns animals damunt del coll.
Se usa comunamènt en plural. Crin,
crines , clin. Crinis, juba. Crin. Crine,
chioma.
cum. s. m. Conjunt de pel que servex pe-
ra omplir coxins y fér embutids. Crin,
pelote. Pilus caprinus. Crin. Crine.
CLINICA. s. f. Part de la medicina que
eusenya de observar y curar las malal-
tías al capsal del llit dels malalts. Clini-
ca. Clinice. Clinique. Clinico.
CLÍNICA. Sala destinada en los hospitals pe-
ra estudiar la part práctica de la medi-
cina. Clinica. la nosocomiis schola ubi
clinice exponitur. Clinique. Scuola cli-
nica.
CLINOPODI. s. m. Hérba ramósa, espe-
cie de farigóla ab las fullas semblants á
las del poliol, estretas y duras, lo brót
prim, I las flors á pòmets y oloròsas.
Clinopodio. Clinopodion, clinopodium.
Clinopode, faux-basilic. Basilico, oz-
Z1MO.
CLIVÈLLA. s. f. CLIVILLA.
CLIVELLARSE. v. r. CLIVILLARSE.
CLIVILLA. s. f. Esclétxa, obertura. Res-
quebradura , resquebrajadura , resque-
»rajo , hendedura. Rima, fissura. Fen-
te , crevasse , ouverture. Fessura, fen-
ditura, crepaccio, crepatura.
CLIVILLA. Esquerda ú obertura de la terra.
Grieta. Hiatus. Crevasse. Spaccatura ,
fessura.
CLIVILLA. Lo tall que se fa en lo cútis co-
munmént per causa del fred. Grieta.
Cutis hiatus frigoris causà. Gerçure.
: Screpolo , fesso, pelo.
CLIVILLARSE. v. r. Obrirse, esquer-
darse. Resquebrajarse. Findi , hiascere.
Se fendre, s'entr'ouvrir. Fendersi,
spaccarsi , sfendersi.
CLOCAR. v. n. CLOQUEJAR.
CLOÈNDA. s. f. Lo acabamènt ó conclu-
sió de alguna cosa. Conclusion , remate.
Finis, conclusio. Achévement , fin , ter-
me. Conclusione.
CLOFIA. s. f. ESCLÒFÒLLA.
CLOFOLL. 8. m. ESCLÒFÒLLA.
CLÒFÒLLA. s. f. esciórónta.
CLO
CLOIR. v. a. ant. cLóuRga.
CLOP. s. m. Arbre alt y corpulént, ab las
fullas éntre ròdònas y romboidals , pun-
xagudas y dentadas, lo trónc dret y Ci-
líndric que và disminuiad fins 4 la pun-
ta, y la escorxa escabrósa. Chopo, dlamo
negro. Populòs nigra. Zeard. Pioppo.
CLOQUEJAR. v. n. Fèr co, cro, la galli-
na lloca. Cloquear, clocar. Glocire , glo-
citare, glociare. Closser, glousser.
Chiocciare , crocciare.
CLOS, A. p. p. de cróvnza. Cerrado.
CLOS. ant. CONCLOS.
CLOs. $. m. Especie de plassa circuida de
alguna tanca que servex per e£ecutarhi
alguna fuució pública. Coso. Arena,
septuin. Carrière, arène, carrousel.
Lizza , aringo.
cLos. Cualsevol paratge rodejad de valls,
tapias ó altra classe de tanca. Cercado,
cerrado. Sepes., seps, ager septus. En-
clos, clos, clóture. Chiudenda.
cLos.' Lo puésto tancad ab nn enrexad de
llistóns de fusta. Seto. Sepes, sepimen,
sepimentum , septum. Échalier. Chiusa,
siepe.
cLos. Lloc que está tancad ab arbustos 6
plantas. Repajo. Septum. Haie, haie
vive. Fratta , siepaglia.
clos. Paratge destinad pera córrer caballs
en las fèstas públicas. Hipódromo. Hip-
podromus. Hippodrome. Ippodromo.
CLOSCA. La cuberta que téven algunas
fruitas y altras cosas. Cdscarg. Puta-
men. Écale, coque. Guscio, baccello.
cuosca. La part exteriór y dara que cu-
brex alguns animals; com las tortugas,
los caragols, las ostras, etc. Concha,
valva. Concha. Coquille , valve. Nicchio,
couchiglia.
CLOSCA DEL CAP. L'os cóncavo que cubrex
lo cap y conté lo cervèll. Casco , cholla.
Testa, calvaria. Cráne. Cranio.
cLosca DE ou, La cuberta del ou de cual-
sevol aucèll. Se usa més comanamènt de
aquesta ven cuand se parla de la closca
ue trenca lo póllet pera surtir del ou.
Cascaron. Ovi putamen. Cogue. Guscio,
scorza.
CUBERT DE CLOSCA. Zesidceo, crustdceo,
conchudo. Testaceus. Testacé, crustacc:
Crostaceo, testaceo. i
CLOT. s. m. Concavitat formada natural-
mènt en la terra ó fèta 4 propósit. Ho-
yo. Fovea, scrobs. Fosse, trou. Fossa,
fosso, forame, buco,
CLO
cuor. La fossa. Hoya, hoyo. Fossa. Fosse,
fossé. Fossato.
CLOT. CLOTADA.
aor. Concavitat que se fa en algunas su-
perficies; com los senyals que déxa la
verola. Hoyo. Lacuna. Creux , marque
de petite vérole. Cavo.
cior. La cavitat pétita y rodóna que fan
los noys en terra pera jugarhi , tirand à
feri ficar las balas, los dinèrs ó altras
cosas semblants. També se anomena
oveT. Boche, bote. Scrobiculus. Fosset-
te. Buca, fossicina.
aor. Lo senyal que los carruatges déxan
en los carrérs y camins ab la continua-
ció de passarhi. Bache. Fossula in viis.
Flache. Fossa, fossato.
aor. La cavitat que se fa en la terra pera
pantarhi algun arbre. Gavia. Fossa.
Posse creusee. Fossa.
cor. Escavació que se fa al rodedòr de
alguna planta pera que consèrve la hu-.
mitat. Socava. Fossa, fovea. Effon-
drement. Fossatello.
ur. La concavitat que la materia fa en
las llagas y feridas. Caverna. Caverna.
Antre, caverne. Caverna, antro.
nor DE aicua. L'aigua detinguda en al-
guna concavitat. Charco, encharcada.
Aqua stagnans. Marc. Lama.
LOTADA. s. f. Espay de terreno enclo-
tad. Hondonada, hondon , hoyada. Lo-
ens profundus. Fond, terrain profond.
Terreno basso.
LOTET. s. m. dim. de czor. Hoyuelo,
horito , hoy íco. Scrobiculus. Petit trou,
fossette. Buchetto.
LOTXA. s. f. Jog de noys que consistex,
e fér ficar cuartos 6 altras monedàs
dis de un clotet que fan en terra, ti-
rindloshi dèsde certa distancia. Hoyue-
h. Scrobiculi ludus puerilis. Fossette.
Fossetta.
ÜTXETA. s. f. Altre jog de noys que
P fa tirand un cuarto cada hu á un clo-
lt que han fét en terra: aquell qui lo
hi fa anar mès pro guanya la ma y
»mensa 4 jugar and ficar cuartos din-
tre del clot tirand ab la ungla del dit
ler, guanyandne tants com ne hi fa
r ab tres tirados. Uneta, uñate.
icrobiculi ladus puerilis. Jeu d'enfans,
Ri consiste à pousser à coups d'ongle,
lans une fossette, des pièces de mon-
zie. Giuoco che fanno i ragazzi met-
endo nella fossetta una moneta.
COA 463
CLOURER: v. a. Tancar , posar algun
destòrb que impedesca obrir alguna co-
sa. Cerrar. Claudere. Olore , barrer,
entourer. Chiudere, attorniare.
CLÓURER. ant. CONCLÓURER.
CLÓURER AL MITI, fr. Tenir rodejad à algú
de modo que ab dificultat puga esca-
parse. Entrecoger. lutercipere. Enfer-
mer, renfermer entre quelque chose.
Interchiudere.
CLUB. s. m. Junta de individuos de una '
societat política clandestina. Club. Clan-
destinus coetus hominum de rebus po-
liticis agentium : clandestinum concilia-
bulum. Club. Conciliabolo.
CLUCA. s. f. territ. Jog. rÈr.
CLUNIACENSE. adj. Lo que pertany al
monastir 6 congregació de Cluni , que
es de sant Benet en Borgónya. Clunia-
cense. Cluniacensis. De Cluni. Di Cluni.
CLUSCA. s. f. territ. caeiror, lo cop que
se dòna ab lo dit del mitj.
CLUSQUET. s. m. territ. carrgoT, lo cop
que se dòna ab lo dit del mitj.
CO. -
COA. s. f. territ. cua.
coacció. s. f. Forsa ó violencia que se fa
á alguna persóna pera obligarla á dir 6
executar alguna cosa. Coaccion. Coac-
tio. Coaction , contrainte , violence. Coa-
zione, sforzamento, costrignimento.
COACTIU, VA. ad). Lo que tè forsa de
obligar. Coactivo. Vim inferens. Coac-
tif. Coattivo.
COADJUTOR, RÀ. s. m. y f. La persòna
que ajuda y acompanya á altra en cer- o
tas cosas. Coadjutor. Adjutor. Coadju-
teur , adjoint. Coajutore, coajutatore.
COADJUTÒR. Lo qui en virtut de butllas
pontificias tenia la futura de alguna
prebènda ecclesiàstica y la servia per lo
propietari, sèns gosarne las rondas ni
emoluménts. Coadjutor. Adjutor, de-'
signatus ecclesiastici beneficii successor.
Coadjuteur. Coajutore. |
COADJUTORÍA. s. f. La facultat que per
butllas apostólicas se concedia á des
pera servir alguna dignitat ó prebènda
ecclesiástica en vida del propietari, ab
dret de succehirhi desprès de sa mort.
Coadjutoria. Adjutoris munus cum jure
ad beneficii ecclesiastici successionem.
Coadjutorerie. Coadjutoria.
GOADJUTORÍA. Lo empleo 6 cárreg de coad-
464 COA
jutòr. Coadjutoria. Adjutoris munus in
ecclesiasticis. Coadjutorerie. Coadjuto-
ria.
COADJUVAD, DA. p. p. de coapsuvar.
Coadyuvado.
COADJUVANT. p. pres. de coapsuvar. Lo
ue coadjuva. Coadyuvante. Adjuvans.
ui aide , qui seconde. Coadjuvaute.
COADJUVAR. v.a. Contribuir, assistir ó
ajudar á la consecució de alguna cosa.
Coadyuvar. Adjuvare. Aider , seconder.
Coadjuvare , ajutare.
COADMINISTRA DOR. s. m. Lo qui en
vida de algun bisbe propietari elercex
tòtas sas funcións ab las facultats neccs-
sarias. Coadministrador. Episcopi adju-
tor, administer. Coadministrateur. Ve-
scovo coajutore.
COADUNACIÓ. s. f. Unió, mescla ó in-
corporació de unas cosas ab altras. Coa-
dunacion. Coadunatio. Mélange , union.
Coadunazione. 07
COADUNAD, DA. p. p. de coapvwan.
Coadunado; acuadrillado.
CO ADUNAR. v. a. Unir, mesclar 6 incore
porar unas cosas ab altras. També se usa
com recíproc. Coadunar. Coadunare.
Méler , melanger , unir , incorporer.
Coadunare , adunare.
COADURAR. ant. Formar collas , juntarlas 6
gobernarlas. 4cuadrillar. Catervas du-
cere. Attrouper. Raunare, far gente.
COAGUL. s. m. Med. L'acció y efècte de
coagularse la sang. Codgulo. Sanguinis
coagulatio , concretio. Coagulation. Coa-
gulazione , quagliamento , presa.
coícuL. Lo grumull de sang coagulada.
Codgulo. Globus sanguinis. Caillot. Gru-
mo di sangue, sangue rappreso.
COAGULACIÒ. s. f. L'acció y efécte de
grumullarse ó condensarse alguna cosa.
Coagulacion. Goagulatio. Coagulation,
caillement. Rappigliamento.
COAGULAD, DA. p. p. de coaavran.
Coagulado.
COAGULAMENT. s. m. ant. cOAGULACIÓ.
COAGULANT. p. pres. de coagular. Lo
que coagula. Coagulante. Coagulans:
Qui coagule , qui caille. Coagulante.
COAGULAR. v.a. Espessir , condensar lo
que es líquid; com la llàt, etc. Coagu-
lar. Coagulare. Coaguler , cailler, figer.
Coagulare, rappigliare.
COALICIÓ. s. f. Confederació , lliga , alian-
sa. Coalicion. Foedus. Coalition. Coa-
lescenza.
2, COB
COAPOSTOL. s. m. Lo qui es company
de altre en lo apostolat. Coapóstol. So-
cius in apostolatu. 4pótre avec un au
tre. Apostolo insieme con un' altro.
COARRENDADOR. s. m. Lo qui jupta-
, mènt ab ‘altre dòna á arrendament al.
guna cosa. Coarrendador. lu locatione
socius. Co-preneur. Affittante insieme
con un altro.
COARRENDATARI. s. m. Lo qui junta-
mént ab altre arrénda alguna cosa
Coarrendador. In conductione socius.
Co-preneur. Affittatore insieme con
un’ altro.
COART. adj. ant. cosarp. |
COARTAD , DA. p. p. de coaRTAz. Coar-
tado.
COARTADA. 8. f. Se usa comunamènt ab lo
verb probar y significa fèr constar que
lo qui se creu reo estaba ausént del lloc
del delicte en la matéxa hora en que se
sab que aquest se va cométrer. Coarta-
da. Absentia è loco, ubi commisun
fuit crimen, certis argumentis probata.
Alibi. Alibi.
COARTAR. v. a. Limitar, no concedir
enteramént alguna cosa. Coartar. Coarc-
tare. Limiter, restreindre , borner.
Coartare, ristrignere , limitare.
COBALT. s. m. Min. Mètall de colór blanc
atejad , mòlt poc dúctil, dificil de
óndrer, y algun tant magnétic , que se
troba mineralisad comunamènt ab lo
arsénic y altres métalls: lo séu ó£ido,
que es de colòr de rosa, servex per do-
nar lo colòr blau als esmalts y al vidre.
Cobalto. Metalli genus. Cobalt, cobolt.
Cobalto. .
. COBARD, DA. adj. Lo qui no tè valor.
Cobarde, menguado', gallinoso. 1gna-
vus, timidus. Coguin , lâche, coion.
Codardo, vile, poltrone.
COBARDAMENT. adv. mod. Ab cobar-
día. Cobardemente. Ignavè, pavedé.
Láchement , timidement. Codardamen-
te, poltronescamente.
COBARDÍA. s. f. Falta de ánimo y valor.
Cobardia, gallineria. Timiditas, igna-
via, ignavitas. Láchete”, poltronnerie,
pusillanimite', colonnerie. Codardia, vi-
gliaccheria , poltroneria.
COBDICIA. s. ti Desit) desordenad de ri-
quesas. Codicia. Cupiditas, avaritia,
avarities. Cupidite, convoitise , avidité.
Avidità, bramosia , cupidigia, ingordi-
gra.
COB ;
mici, territ. Cuidado, sot-licitat,
afany. Cuidado , solicitud , afan. Cura,
studium , anxietas, anxitudo, anxietu-
do. Sallicitude, anxieté, désir ardent.
Ànsietà, affanno, ambascia , sollicitudi-
ne, ansia.
COBDICIAD, DA. p. p. de cospician. Co-
diciado.
COBDICIAR. v. a. Desitjar ab ansia las ri-
quesas Ó altras cosas. Codiciar. Expe-
tere, appetere, vehementer cu pere. Con-
voiter , desirer avec avidite. Desiderare,
agognare.
COBDICIOS , A. adj. Lo qui té cobdicia.
Codicioso , dvido. Avidus , cupidus. #vi-
de, convoiteux , desireux. Cupido , br:-
moso, desideroso.
weoiciós. met. y fam. Laboriòs. Codicio-,
so. Laboriosus , diligens. Laborieux. La-
borioso , operoso.
DBDICIOSÉSSIM , MA. adj. sup. de cos-
. Uciòs. Codiciosisimo. Avidissimus. Trés-
wide, très-laborieux. Bramosissimo y:
operosissimo.
JOBEITAT. s. f. ant. cospicra.
PIEITOS, A. ad]. ant. coppiciós.
UBEJANCA. s. f. ant. coBpicia.
DUEJAR. v. a. ant. COBDICIAR.
DBERT, TA. adj. cusznr.
IT. s. M. CUBERT.
YN S. f. CUBERTÓBA.
DSERTURA. s. f CUBERTURA.
DBES, SA. adj. ant. conpiciós.
EZESA. s. f. ant. conDicia. -
LA. s. f, CÒPLA.
LEJADOR. s. m. ant. vERSISTA.
JBLEJAR. v. n. ant. Fèr cóplás. Co-
par. Tetrastichos componere , pange-
ge. Faire des couplets. Far canzoni.
hina YRE. S. M. Ant. VERSISTA,
MD. DA. p. p- de coman. Cobrado.
JRADOR. s. m. Lo qui tè á sòn cár-
Iz cobrar alguna cosa. Cobrador. Exac-
br. Receveur , collesteur. Collettore,
Battore.
minor. adj. Lo que se ha de cobrar 6
» cobrarse. Cobradero. Recuperan-
. Qui peut être recouvre. Ricupera-
ile, raccattabile.
AMENT. s. m. ant. COBRANSA.
RANSA. s. f. Efacció 6 recaudació
le dinèrs 6 altras cosas, que se deuen.
'obranza, cobro. Exactio. Recoure-
nent. Riscossione, esazione. . .
BRAR. v. a. Rébrer la paga de lo que
e deu. Cobrar. Recipere, recupera-
TOM. I.
COC 465
‘re. Percevoir. Raccogliere, riscuotere.
connar. Usad ab alguns subetantius es lo
matéx que agafar, com COBRAR cari-
nyo, afició, etc. Cobrar. Amore vel odio
rosequi , meta affici. Se prendre de...
rendere.
COBRAR, Adquirir, com conan crédit, etc.
Cobrar. Acquirere. 4cquérir. Acquista-
re, Eosdsgnare.
COBRECALSER. s. m. Lo tros de drap
que servex pera tapar lo cálser, y que
regularmént es del Patàx género , do
- lór que la casalla. Paño de cdliz. Cali-
cis tegumentum. Woile. Panno di ca-
ice.
COBRELLIT. s. m. Lo tros de indiana ó
altra roba que se pesa sobre los llansols,
flassadas y tot lo demés del llit perabrig
y decencia. Sobrecama, cubierta de
cama. Supernam tegmen lecti, tape-
tum. Courte-pointe , couverture de lit.
Coltrc.
COBRETAULA. s. m. Lo drap que se po-
sa sobre la taula per major decencia,
limpiesa y comoditat. Sobremesa, car-
.peta, tapete. Tapetum, tapetium, ta-
pes, tapete. Tapis. Strato, tappeto.
COBRO. s. m. coBRAx34.
'POSAR EN COBRO ALGUNA COSA. fr. Posarla en
lloc ahònt estigue segura. Poner en co-
bro alguna cosa. Rem in tuto ponere,
servare. Garder une chose, la mettre
en süreté. Custodire , serbare.
POSARSE EN COBRO ALGUNA PERSONA. fr. Re-
fugiarse en paratge segur. Ponerse en
cobro alguna persona. Se in tatum lo-
cum recipere. $e refugier. Ricoverarsi.
COC. s. m. La persòua que tà per ofici
cuinar 6 cóurer las viandas, Cocinero ,
guisandero. 8, cocus. Cuisinier.
Cucinajo, cuciniere, cuoco.
COCA. s. f. Pasta de pa que té regular-
mènt una figura llarga y plana de la que
ne hi ha diferènts especies segóns lo di-
ferènt modo de férla y los diterénts in-
grediénts que se hi posan, com cóca de
OUS, còca seca, etc. Torta. Placenta.
Tourte. Torta.
FÈRSE UNA COCA. fr..met. Xafarse ó fèrse
trossos alguna cosa. Hacerse tortilla.
Omainò confringi, obtundi. Se briser 5
se mettre en morceaux. Fracassarsi,
. coggassarsi , rompersi in"molti pezzi.
COCCIÓ. s. £. L' acció y efècte de cóu-
rer ó cóurerse alguna cosa, Coccion,
Coctio. Coction. Cocitura, Socimento.
466 , ‘COG
COCEJAMENT. s. m. ant. L'acció y efèc-
te de donar 6 tirar cóssas. Acoceamien-
. to, coceamiento. Calcitratus. Ruade.
. Calcio. o,
'COCI. s. m. Eina de barro comunamènt
rodóna y fónda que servex pera varios
, usos doméstics. Zinajon , cuenco. Vas.
luteum, dolium. Tinette. Secchione , bi-
goncia. |
'COCLEARIA. s. f. Hérba medicinal pèti-
ta y ramòsa, que tè las fullas de figura
de cor, obtusas, tendres, de un gust un
- poc picant, y que fa la flor blanca. Co-
clearia. Cochlearta officinalis. Cochlea-
ria. Coclearia.
'COCLEARIA DE IVERN. Especie de planta que
té las fullas de bax 4 modo de llansa,
, dentadas, y que abrassan lo trónc, y
‘ las de dalt de figura de alabarda y blau-
quinòsas, las flors blancas y 4 modo de
girasol, y la llavór en una especie de
tabélletas puuxagudas. Draba. Draba.
- Drave. Draba. . '
¡COCLEJAR. v. n. Se diu del cridar que
fan alguns aucélls, com lo corb, y la
- gallina cuand l' agafan. Graznar, gaz-
nar. Grocire, crocitare. Croasser. Grac-
chiare , crocidare. . .
COCO. s. m. Arbre de América, semblant
, á la palmèra, que té las fullas compos-
tas de altras fulletas pètitas de figura de
espasa y plegadas cap endatras, y que
regularment dona fruit dos ó tres ve-
gadas cada auy. Coco. Palma indica. Co-
cotier. Albero del cocco.
coco. Lo fruit del arbre. del matéx nom.
. Es de la mida de un meló regular, cu-
hert de dès esclófóllas, la primera molt:
. fibrosa, y la segòna mòlt dura. Cuand
está verd tè dius una especie de llét
mòlt agradable y refrescant, y desprès
de madur hi e una substancia mòlt
semblant á l' avellana tant en lo colór
- com en lo gust. Coco. Palma indice
fructus. Coco, noix d’Inde. Coccodel-
le, maldive.
'còcò. La segòna 'esclòfòlla que té lo coco,
la que servex pera fér tassas, vasos y
" altras cosas. Coco.. Putamen interius
- fructus palma indice. Coco. Cocco.
COCOBOLO. 5. m. Arbre que se cria en
las Indias, que té la fusta casi berme-
lla, mòlt preciósa y pesada, y que ser-
' vex pera fór varios mobles. .Cocobolo.
. Arbor indica. Cocobolus. Cocobalo.
COCODRILLO. s. m. Animal amfibi que
N
| COD
. :se cria en lo Nilo y altrès rius de Amé-
rica; es una especie de llangardax mòlt
- gros, feròs y lleugèr, cubert de escatas
. en fórma de escuds, tan fortas que no
pod atravessarlas una bala; tè un color
verdòs obscur ab unas tacas groguen-
cas que rojejan un poc, lo morro llar-
garud, la llèngua curta y cast entera-
mént apegada 4 la barra de sita, las
potas de detras un poc semblauts i
una ma, la cua comprimida, y en la
part superior de élla una especie di
cresta á cada costat.: Cocodrilo, croco
dilo. Crocodilus. Crocodile. Coccodrillo
COCOLLIS. s. m. ant. Especie de alsini
pétita que tè las fullas espinosas, en:
escorxa se hi fórman unas excrecencia
- de colòr bermell ahónt se crian u
- cuquets pétits de un colór rot} ni
pujad que són los que fan la grana. (os
- coja, cárrasca , carrasco. Cuscuiui
Arbre de kermés. Leccio.
COCUYO. s. m. Insecte de Indias ab bi
nyas y cuatre alas, llargarud, pardo
ue dòna llum en la nit, particularm
la femèlla que per no tenir alas se
ba mès comunaméot. Cocuyo. Elater
tilucus. Espéce de ver luisant des
des. Lucciola.
CODERNA. s. f. Naut. Lo compost
pla ab las dos estamenèras que se
xen ab los séus caps. Cuaderna. M
pavimentum. Assemblage du fond
cale ou de la quille. Commessura d
stiva.
CODI. s. m. ant. cópIG.
CODICIA. s, f. COBDICIA.
CODICIAR. v. a. COBDICIAR.
CODICIL. s. m. Instrument ab que à
declara per escrits sa última volu
pera tráurer ó afegir alguna cosa al
tamènt 6 declarar lo dis d es
Codicilo. Codicillus. Codrcitie. Cod
CODICIL-LAR. adj. Lo que pertst
codicil. Codicilar. Codicil
codicille, Fare il codicillo.
CODICIÒS, A. adj. cospiciòs. |
CÓDIG. s. m. Colecció de llèys ó ca
tucións de algun soberá , que pres
nom del príncep que mani form
del autór que la va fér, com lo
. Teodosiá, lo cóbic Justinià, etc.
antonomasia s' entén lo de Justinià.
digo. Codex. Code. Codice.
CODILLO. s. m. En alguns jogs dec
‘ lo cas de pérdrer la posta lo qui la
"COE
trad per haber fèt més bases que èli los
altres jugadòrs. Codillo. Sors amissa in
quibusdam chartarum ludis. Codille.
Codiglio. |
osa conitto. fr. En alguns jogs de car-
tas fr pérdrer la posta al qui ha en-
trad, fénd més basas que ell. Acodillar,
dar codillo. In quibusdam chartarum
ludis adversarium debellare. Gagner co-
dille. Fare il codiglio.
pour covito, fr. met. Valerse de alguna
astucia 6 engany 4 fi de lograr algú pera
sí lo que altre demanaba. Jugdrsela d
uno de codillo. Callidè , subdolé præoc-
cupare quod alter sibi acquirendum ex-
pectabat. Jouer un tour de maítre Go-
nin, Barbarla ad uno da volpone.
PCASYAR DE CODILLO. fr. met. DONAR CODI-
uo, en la segóna accepció.
(UDOL. s. m. Pèdra, roc. Canto. Saxum.
‘ Pierre, Pietra.
[ODOLADA. s. f. Cop de codol, pédra-
da. Cantaso. Saxi ictus. Coup de pierre.
. Pietrata, — *
MDONY. s. m. Lo fruit del codonyér.
' Tela figura semblant 4 una pera, lo co-
Jr groguenc, l' olòr agradable y lo
gust aspre. Membrillo. Cotoneum, co-
baum malum, cydonium, citonium.
(oing. Cotogna. |
DDONYAT.. s. m. Especie de consèrva '
qe se fa de codümys. Carre de mem-
brillo. Cydonia mala melle vel saccharo
edita, cydonites. Cotignac. Cotoguato.
DDONYER. s. m. Arbre que arriba á
tenir uns deu peus de alsaria ; tè las fu-
las rodònas, purxagudas, blauquind-
ss y plenas de bòrrissol de sota, llisas
¡y erdas de sobre, y las flors de color
de carn. Dóna per fruit lo codòny.
Fmbrillo. Cotoueum. Coignassier. Co-
torno. '
DONYERAR. s. m. Terreno plantad
de codonyèrs. Membrillar. Locas coto-
wis consitus. Lieu planté de coignas-
ers. Luogo piantato di cotogni.
IDORNAL. s. m. Ndut. Tros de cua-
îrad de fusta ab dos 6 tres 'politzas
jrosas, que servex pera posar los ar-
Mes al barco y guarnir las drissas ma-
prs ab los guindastes. Cuadernal. Trabs
padrata in navibus. Sorte de moufle
ur máter un vaisseau, hisser les voi
es, etc. Polispasto , taglia.
EJADURA. s. f. ant. L' acció de coe-
ar. Coleadura , coleo. Gaude jactatio,
"^ COF 467
L'action de remuer la queue. Dimenar
la coda.
COEJAR. v. n. ant. cuzJAR.
COERCIÓ. s. f. L' acció de refrenar ó
conteuir algun desbrde. Coercion. Coér-
cito. Coercition. Raffrenamento, co-
strignimento.
COERCITIU , VA. adj. Lo que refrena ó
reprimex. Coercitivo. Coërcens. Coerci-
tif. Coercitivo.
COETA. s. f. ant. Aucéll. curneta.
COETANEO, NEA. adj. que se aplica á
las persbnas y á algunas cosas que se
troban en un matèx tèmps. Coetdneo.
Costaneus , cowvus. Contemporain. Coe-
taneo, contemporaneo. '
COETERN, NA. adj. usad en la teología
pera denotar que las tres persónas di-
vinas són igualmènt eternas. Coeterno.
Coæternus. Coeternel. Coeterno.
COEVO, VA. adj. Se aplica á las cosas
que van existir en un maléx témps.
Coevo. Corvus. Contemporaín. Coeta-
neo, contemporaneo. | .
COEXISTENCIA. s. f. La etistencia de
una cosa juntamènt ab altra. Coexisten-
cia. Rei alicujus simul cum alia existen-
tia, Coexistence. Coesistenza.
COEXISTENT. p. pres. de cosfisrta. Lo
que efistex juntamènt ab altre. Coexis-
tente. Ugà cum alio existens. Coexis-
tant. Coesistente.
COEXISTIR. v. n. Efistir una cosa jun-
tamènt ab altra. Coeristir. Existere si-
mul cum alio. Coexister. Coesistere.'
COFA. Ge f. ant. COPIA.
cora. s. fi Ndut. Especie de tablado que
hi ha en los arbres dels barcos alli ahònt
se juutan sas diterénts pèssas, que ser-
vex pera fèr varias maniobras. Co/a.
Taboletom malo navis superis affixum.
Hune. Coffa, gabbia.
COFAD, DA. adj. Tou, estufad. Hueco.
Elatus. Pain , presomptueux. Superbo,
- orgoglioso. |
COFARSE. v. r. fam. ABREPAPARSE.
COFFA. s. f. ant. torta.
COFFAL. 8. m. ant. corsa.
COFÍ. s. m. Especie de cistèll 6 canastra
.de espart, vímets ó fusta pera portar
. fruitas 6 altras cosas de una part é al-
tra. Cofin, serijo, serillo. Cophinus.
Panier , cabas , corbeille. Sporta.
COFIA. s. f. Especie de górra que portan
las donas per abrig y adòrno del cap:
se fa de puntas, cintas, etc., y de var
468 . (OG |
rias figuras y midas. Cofid, escofia. Ca-
lantica. Cale. Cuffia. | .
COFIETA. s. f. dim. de corta. Cofiezuela.
, ,Parva calantica. Petite cale. Cufbetta.
FER-COFIS Y MÓFIS. fr. Obrar ab par-
cialitat eu algun negoci, seguiud en tòt
lo propi arbitri y no guardand la lega-
litat deguda. Hacer. mangas y cabeso-
nes. Arbitrio suo disponere. En faire
des choux et des raves; tout va par com-
pere et par commére. Dar il tracollo
alla bilancia. |
COFRE. s. m. Especie de caxa que tè la
tapa un poc arquejada, està tòta cuber-
ta de pèll, badana ó baqueta, de dins
es forrada de tela y servex regularméut
pera guardar roba: Cofre. Arca vestia-
ria. Coffre, bahut. Forziere, baule. :
'COFRE ABAL, ant, Lo rèal erari. Erario.
Ærarium. Trésor royal. Erario.
COFURNA..s. f. Aposénto pétit 4 habi-
tació estreta. Tabuco, chiribitil. Gur-
gustium.. Petite chambre. Cameretta,
stanzino.
COH .
‘nes clar- per la part de fora, y está ple
de uns pètits granets. Per la part de
dins es blanc y conté una multitut de
llavòrs de figura ovalada, eucaraqué
punxagndas de un cap, xatas y pétitas,
Es bastant bo per mènjar, Pepino. Cu-
cumis. Concombre. Cedrinolo.
QUI HA FÈT LO COGÓMBRE QUE LO TREGA À LA
- ÒMBRA. ref. que ensenya que qui ha fet
algun mal deu sufrir las sèvas resultas.
Quien hizo el cohombro que le lleve al
hombro. Qui cucumim excoluit, pre-
mat hujus pondere tergum: Qui lie le
faix dou le oharger. Chi fece il ham-
bin egli il. nudrisca.
COGOMBRER. s. m. Terreno plantad de
cogòmbres. Pepinar. Locus cucumeri-
bus consitus. Couche de concombres.
Luogo piantato di cedtiuoli.
COGULLA. s. f. CUGULLA.
COGULLADA. s. f. Aucòll. cuGuULLADA.
COHA. s. f. ant. cua. ' |
COHABITACIÓ. s. f. Lo acte de cohabi-
tar. Cohabitacion. Cohabitatio. Cohabi-
tation. Coabitazione.
, COGITACIÓ. s. f. ant. pExSAMÈNT, l'acció
y efécte de pensar.
COGITAR. v. a. ant. pENSAR..
"COGITAT » DA. p. p. ant. PENSAD.
COGNACIO. s. f. Parentiu de consangui-
COHABITAR. v. n. Fér les casads vida
maridable. Se diu també dels amance-
bads. Cohabitar. Cohabitare, indivi-
. duam vitam, cum uxore honestissimè, —
nitat per la línea femenina éntre los
que esecndexen de un pare: comú.
ognacion, Coguatio. Cognation. Co-
guazione, |
'COGNAD, DA. adj. Lo parènt per cou-
sanguinitat respéete de altre, ú cuand
tòts dòs 6 algun de èlls descendexen
per línea masculiua de un pare comú.
Cognado. Coguatus. Cognat. Cognato.
COGNICIÓ. s. f. ant. cónexembnr.
COGNOM. s. m. Lo sòbrenom que tè al-
gú y que lo distingex per la casa ó lli-
natje; com Gralla, Queralt, Pinos.
Apellido", sobrenombre. Cognomen, cog-
nomeatum. Surnom. Cognome, sopran-
nome.
COGOMBRE. s. m. Planta que fa unas
| Camas sucòsas, qué se ajauen per terra,
y ténen de dòs á tres canas de llarg;
las fullas són rodónas, raspósas y par-
tidas, fa las flors grogas, y de aquestas
unas són masculinas y altras femeninas.
Pepino. Cucumis. Concombre. Cetrinolo.
cocòwgre. Fruit de la planta del matèx
nom. Es cilíndric ú ovalad, segòns de
quina mena es,-tè un poc mès de mitj
pam de llarg, es de un verd mès ó mé-
cum scorto turpiter agere. Cohabiter.
, Coabitare. se
COHERCIÓ. s. f. ant. coenció.
COHERENCIA. s. f. -Conekió, relació è
unió de unas cosas ab altras. Coherencia.
Gohærentia. Cohérence , ' connexion,
liaison. Coerenza , unione, convenienza.
COEREU, VA. s. m. y f. Lo qui es hereu
juntamént ab altre. Coheredero. Cohz-
Tes. Coheritier. Coerede. :
COHET. s. m. Canó de cauya 6 papèr, re
forsad ab mòlts tóms de fll empegad, y
ple de pólvora bén atacada, que se di
para calandhi fog. Cohete. Pyrobolum.
Fusee. Razzo.
CÒRET BORRATIÓ. Especie de cóhet que en-
ces va per terra y se fica éntre los peus
de la gént. Buscapies , carretilla. Pyro-
bolum super solum serpens. Vetille, fur
- sillelte, serpenteau. Razzruoli. |
COHETAIRE. s. m. Lo qui tè per ofici
fèr còhets y altres fogs artificials. Co-
hetero, polvorista. Pyrobolarius. Arti
ficier. Ingegnere, facitor di fuochi ar-
tifiziali. .
COHETER. s. m. comeTAIRE. —
COHIBIR. v. a. ant. Reprimir , refrenar.
coL ^
Cohibir. Cohibere. Reprimer , contenir,
réfréner. Raffrenare , repprimere.
COHONESTAR. v. a. Donar apariencias
de bona á alguna acció. Cohonestar,
honestar. Cohonestare, honestare. Co-
lorer. Colorire , simulare, ricoprire.
COINCIDENCIA. s. f. Lo acte 6 efècterde
coincidir. Coincidencia. Concursio..Coin-
cidence. Coincidenza. e
COINCIDIR. v. n. Convenir una cosa'ab
altra, ser conforme ab élla. Coincidir.
Convenire. Coincider. Coincidere.
COINDAMENT. adv. mod. aut. amosa-
ubvr. | E
COINQUINAR. v. a. fam. que se usa en la
frase COMQUINÀR LA PACIENCIA, y signifi-
ca molestar, importunar, enfadar. Ma-
jar, jorobar. Molestià afficere. Ennu-
yer, importuner , fatiguer. Infastidire,
annojare.
COISSO. s. f. Sensació dolorósa excitada
en la carn per algun cop 6 ferida. Es-
cozor, escocimiento. Acer pruritus.
(oisson. Crociore, bruciore.
yaa coissé. fr. Escocer. Acriter dolere,
prorire. Cure. Frizzare, bruciare.
DL. s. f. Planta de la que sèn cultivan
varias cualitats tòtas bones per ménjar,
y que comunamènt se distingexen per
lo colòr figura de las: fullas: la mès
comú es fa que las té blancas. Col, ber-
24. Caulis. Chou. Cavolo,
br sòrpa. Especie de col que se eria sèn-
se cultivar, y té un poc mès dd un pam
de alsaria, tres fullas crespadas, y un
bròt al mitj) ab una flor blanquinósa.
Lampsana. Lapsana, lampsana. Lamp-
une, herbe-aux-mamelles, Lampsana.
MU MBRATXÒNA. Especie de: col que tè lo
treoxo molt petit, las fullas crespadas,
de colór verdós, y fa capdéll. Berza.
Brassica. Chou crépe. Cavolo romacco.
tciPpkrzafa. Especie de col que tè las
fullas fortas y tan apretadas la una ab
l'altra que áutes de espigarse fórman
o matex que un capdèll. Repollo: Bras-
Sica capitata. Chou cabus ou pomme.
Cavolo eappuccio.
| caespapa. Especie de col verda que té
hs fullas mòlt crespadas, y de la cual
Mn trauen també brotòns. Berza en-
trespada ó rizada. Brassica apiana vel
trispa. Chow frise. Cavolo nero.
: DE BROTÓ. COL VERDA.
: DE SOLDAD. COL CAPDÈLLADA.
‘citava. Especie de col que tè lo tron-
COL 469
- xo mòlt alt, las fullas mòlt crespadas
de colòr verd y blanquinós, y fa cap-
- déll. Col de asa de odntaro. Brassica:
genus. Chou.frise. Cavolo riccio, romano.
COL NANA. COL BORRATIÒNA.
cor verna. Varietat de:col que tè lo tron:
xo molt alt, trau mòlts bròts, y arran-
candlos bròta de nou. Breton. Brassica
- eleracea. Chou vert. Cavolo verzotto.
COL VERDA. Se anomena també axí altra
especie de col que es més teudre que
l'anteriòr, tè las fullas més llargas, y
- vé més primarepca que élla y que la
crespada. Llanta. Brassicæ oleraccæ ge-
- nus, Sorte de chou, qui coupe, repous-
- se et dure toute l’année. Sorta di cavolo
che poi d' essere stato tagliato rigermo-
lta. .
cor Y BRÓCOE!. BRÓCOLI.
COL Y FLOR. Especie de col que al espigar-
- se forma una especie de pinya compos-
‘ ta de diferénts bròtets blancs que se
mènjan de diferénts manéras. Coliflor.
'Brassica cauliflora. Chou-fleur. -Cavol
fiore.
PARLAM DE COLS LA MARE EN CUINA. EXPT.
^ fam. ab que se repren als que responen
fora de propósit. Si preguntais por ber-
sas, mi padre tiene un garbanzal.
Ad rogatum non respondes. Quand je
veux dire blanc, la quinteuse dit noir.
On te parle grec et tu reponds latin.
Diciam di pomi rispondi d' oleo.
REMENAR LAS COLS. Ír. met. y fam. Entre-
venir, manejar algun assumpto ó nego-
ci. Menear el ajo. Rem gerere, alicui
negotio interesse. Etre à la téte d'une
affaire ; &re le factotum de l'affaire.
Essere il capodanza. |
COLA. s. f. AIGUACUIT.
COLA DE BOCA. Certa preparació del aigua-
cuit comú que se usa bumitejandla ab
saliva. Cola de boca. Gluten valde vis-
cosum. Colle à bouche. Colla di bocca.
| COLA DE PÈX. Especie de aiguacuit blanc
que se fa de la pèll y de algunas mém-
branas de varios pèxos, especialmènt de
la bufeta del aire dels esturiòns , que es:
la millór. Cola de pescado, colapez,
colapiscis. Icbthyocolla. Colle de pois-
son. Collapesce.
COLA DE BETALL. Especie de aiguacuit clar ,
: 6 suc agafadis que se fa ab las retalla-
duras de luda, y servex pera pintar al
tremp, y pera preparar las telas y las
pèssas del daurad y brunyid, y també
470 COL
pera donar consistencia al papér y -al-
tras cosas. Cola de retazo ó de retal.
Gluten ex segmentis pellium compac-
tum. Colle de rognures de gants. Col-
la fatta dagli avanzi dei guanti.
COLACIÓ. s. f. coL-Lació.
COLADA. s. f. L' acció y elècte de colar
alguna cosa líquida. Coladura , colada.
Colandi actus, colo facta purgatio. Co-
lature, Colatura.
COLADOR. s. m. Drap, cedas, ó cosa
semblant pera colar algun líquid. Cola-
dero , colador. Colum. Couloir , chaus-
se, cloyon. Colatojo.
coLanda. Instrument fèt en forma de pa-
perina que en las apotecarías servex pe-
ra colar los licórs. Filtro. Pannus quo
pharmacopolz liquores et medicamenta
percolant. Filtre..Filtro, colatojo.
coLaDJa. Concavitat 6 cova en la terra que
servex pera que s' escòrren las aiguas.
Sumidero. Vorago. Égout , cloaque. Fo-
na. |
coti non. Forad per lo cual se cola l' ai-
gua ó altre líquid. Tragadero. Vorago,
faux, os. Gouffre. Smaltitojo, gorgo. .
COLADÒR.: En la imprèmpta es una especie
- de bujolet ab forads en lo cul, lo cual
. se umple de cendra, y tirandhi aigua
passa per élla y surt llexiu. Colador.
Doltum lixiviz eliquande. Baquet d'im-
primerie. Tiuorza di stampa.
COLADORA. s. f. En los molins de oli es
cert vas de llauna ab que se trau Poli
de la pica cuand es fòndo. Escullador.
Vas quoddam olearium. Sorte de vais-
seau de fer-blanc pour prendre l'huile.
Vaso di latta da prendere l' oleo.
COLADURA. s. f. coLapa.
COLAMENT. s. m. L' acció y efècte de
colar. Colada, coladura. Percolatio.
L'action de couler , de passer , de fil-
- trer. Colamento.
COLAR. v. a. Fér passar algun liquid per
un drap, cedas ó cosa semblant. Colar.
Colare, percolare. Couler , passer , fil-
trer. Colare.
COLARSE. v. T. Passar l'aigua ó altre lí-
quid per algun forad estret. Sumirse.
Sub humum ire, absumi. S'etouler.
Passare, affondersi , colare.
corarse. Aclarirse los líquids depositand
en la part inferiór las partículas que los
espessian, embrutaban ó enterbolian.
Asolarse. Subsidere. S'epurer, depo-
ser. Purgarsi, ripurgarsi.
COL
'COLARSB, met. y fam. Introduirse de ama.
pad y sènse llicencia en alguna part. Co-
se. Clam, latenter irrepere; corre.
. pere. $'introduire , se fourrer , se cou-
ler, se glisser. Intrare, cacciarsi, fic-
carsi di soppiatto.
COLASSA. s. f. aum. de oor. Berzaza.
Caulis grandior. Gros chou. Cavolone.
COLCOM. pron. que significa iudetermi-
nadamént alguna cosa cualsevol que sia,
y es lo contrari de res. Algo. Aliquid.
Quelque chose, tant soit peu. Qualche
cosetta.
COLcoM. Cosa poca 6 de poca importancia;
y en aquest sentit se diu: axé val cor
com. Algo. Aliquid. Un peu, quelque
peu. Qualche cosa, un pocchettwo.
coLcom. s. m. Bèns, hisénda , caudal: y en
aquest sentit diem: fulano tè coLcox.
Bienes , caudal , hacienda. Bona, opes,
facultates. Biens, richesses , avoir. Be-
ni, dovizie.
CÓLDRER. v. a. Guardar, celebrar al- '
guna fèsta. Celebrar. Colere. Celebrer.
Colere, venerare. |
CÓLDRER. Parland de refredaménts 6 cons-
tipacións es curarlas guardandse molt
y procuraud suar. Cocer. Ex obstrec-
tione frigore illatà ad sanitatem resti-
tuit. Se tenir chaudement. Cuocere.
CÓLERA. s. f. Humór del cos humá que
se fórma en lo fètge. Colera. Bilis, cho-
lera. .Bile. Bile, coltera,
cóteRA. Ita, enfado. Cólera. Ira, indigna-
tio. Colère , emportement. Furore, im-
peto, transporto.
CÓLERA. S. M: CÓLERA-MORBO.
EÉALTARSE La COLERA. fr. Enfadarse moltis-
sim. Montar en cólera , tomarse de la
ira, emborracharse de cólera, tomar
cólera. Vehementér irasci, iram colli-
gere. Se cabrer, s'effaroucher. Dat
ne’ lumi, inalberarsi. .
COLERA-MORBO. s. m. Malaltía coue-
guda que se li aplicá aquest nom perqué
los síntomas y eféctes de èlla sòn mòlt
semblants als de la malaltía epidémica
procedènt de l' Assia que ha corregud
per tóta la Európa en aquestos últims
tèmps. Colera-morbo , cólera. Cholera
morbus; passio cholerica. Cholera-mor-
bus. Colera morbus.
COLERIC, CA. adj. Lo que pertany à la
cólera 6 participa de èlla. Colerico. Cho-
lericus, biliosus. Qui appartient à la
bile. Appartenente a collera.
COL -
cotmc. Lo qui fácilment se dèxa posseir
de la cólera. Colerico , coraj o. Ira-
cuadus. Colérique, emporte, bilieux.
Iracondo, stizzoso. —
corgaic, ca. s. m. y f. La persòna que es-
tá atacada del cólera-morbo. Colerico.
Cholera morbo correptus. Celui qui est
attaqué du cholera-morbus. Aramalato
dal colera morbus.
CULETA. s. £. dim. de con. Col pequeña.
Cauliculus. Petit chou. Cavoletto.
COLETO. s. m. ant. Vestidura, especie
de gipó per lo comú fét de anta ab fal-
donets. Coleto. Pelliceus thorax. Buffle,
collet de buffle. Colletto di bufalo.
(ULGAD, DA. p. p. de corcan y coL-
case. Puesto, traspuesto; cubierto ;
aporcado, acogombrado; acodado,
amugronado,
coca, 8. m. Losarmént llarg de un cep,
que sénse tallarllo de èll s' enterra de
modo que isca la punta en lo lloc ahónt
faltaba algun cep, pera que umpla
aquell vuid. Se aplica també al brót de
altras plantas. Mugron, acodo, codal.
Propago, tradux. Marcotte. Barbatella,
propaggine.
Ht coicans. fr. coLcan, en la cuarta ac-
repció.
JLGAFOGS. s. m. fam. Dropo que uo
sib esir de la bora del fog. Torreznero.
Homo juxta focum semper sedens. Pa-
resseua: qui est toujours au coin du feu.
colai che è sempre intorno al foce-
are,
OLGAR. v. n. ant. Póndrerse lo sol. Po-
nerse, trasponerse. Occidere. Se cou-
der, Sparire , tramontare.
Meu. v. a. Enfonsar alguna cosa en al-
gua substancia sólida de las que se
&nblan als líquids per la facilitat ab
que se juntan y separan sas parts, com
la arena, los grans, etc. Cubrir. Conde-
re, operire. Couvrir. Coprire, coper-
chiare.
car. Parland de-ápits, escarolas y al-
iras hortalissas es taparlas ab terra 4 fi
de que se tòrnen blancas y tendres.
dporcar , acogombrar. Accumulare,
gerere, aggerare. Buter. Coricare,
ricoricare.
‘Gar, Parland dels sarménts en las vi-
ayas es fèrlos passar per sóta terra fins
lanar 4 tráurer lo cap en lo lloc ahònt
lenen ocupar lo de un cep que falta.
dcodar , amugronar. Propegare; pro-
COL | $71
pagare vites in sulcos. Provigner. Pro-
- pagginare.
COLGARSE. Y. r. territ. Ficarse al llit. Ten-
der la raspa. Cubare. Se coucher tout
de son long. Coricarsi. |
CÓLIC. s. m. Malaltía que se patex en lo
budèll quint ab dolòrs aguds y restre-
nyimènt de vèntre. Cólico, dolor cólico.
Dolor colicus. Coligue. Dolori colici.
COLICA. s. f. Malaltia que consistex en
dolórs aguds en los budélls y causa vó-
mits violènts y evacuaciòns de véntre.
Cólica. Morbus colicus. Coligue. Colica.
COLIFLOR. s. £. Planta. cor v FLOR.
COLIMENT. s. m. ant. CULTO.
COLISEU. s. m. Teatro destinad á fun-
cións públicas de diversió, com trage-
dias y comedias. Se originá del anfitea-
tro Flavi , davant del cual fóu col-loca-
da una estatua colossal de Domiciá. Co-
liseo. Theatrum. Theatre, colisée. Tea-
tro, culiseo.
COLITXO. s. m. Hérba pétita mólt comi
. en los sembrads y llocs erms, que té
las fullas de figura .de llansa, verdas,
blanquinósas y suaus, los llucs forcads
y las flors en espiga. Colleja. Cucuba-
is behen. Pissenlit, mdche. Smirnio,
macerone.
COL-LACIÓ. s. f. Lo curt alimént que se
sol péndrer en la nit dels dias de deju-
ni. Colacion. Vesperna parca, vesperti-
na ccenula. Collation. Colazione. *
COL-Lació, Lo acte de conferir canónica-
mènt los beneficis ecclesióstics, y tam-
bé lo acte de conferir los graus en las
universitats. Colacion. Collatio. Colla-
tion. Collazione. '
FÈR coL-Lacié. fr. Péndrer un curt ali-
mènt en las nits dels dias de dejuni.
Hacer colacion. Vespernam parcam su-
mere. Faire collation. Far colazione.
PORTAR Á COL-LACIÓ. fr. En las herencias y
. reparticións es manifestar lo que algun
dels participants tè rebud , 4 fi de igua-
. lar las parts y no perjudicar á ningú.
Traer d colacion y particion, In hære-
. ditate aut divisione bonorum rationes
accepti referre. Venir à rapport et à
- partage. Dare a spartimento.
COL-LÀ DOR. s. m. Lo qui dòna col-lació
de algun benefici ecclesiástic. Colador.
Collator. Collateur. Colui che dà un be-
. mefizio ecclesiastico.
COL-LAR. v. a. p. us. Parland de bene-
ficis ecclesiástics es conferirlos canóni-
472 COL |
camènt. Colar. Canonica institutione
conferre. Conferer un bénéfice ecclesias-
- tique. Dare uu benelirio ecclesiastico.
COL-LATERAL. adj. En los edificis se
aplica 4 la part 6 adórno que está en
un y altre costat. Colateral. Gollatera-
lis. Collateral. Collaterale.
COL-LATERAL. Lo parènt que no ho es per
línea recta. Colateral. Collateralis. Col-
lateral. Collaterale.
COL-LATIU, VA. adj. que se aplica als
. beneficis ecclesiástics y á tot lo que no
pod tenirse sèus col-lació canónica. Co-
lativo. Collativus. Collatif. Che si con-
ferisce.
COL-LECCIÓ. s. f. Lo conjunt de varias
cosas, per lo comú de una matèxa clas-
se, com de escrits, de medallas, etc.
Coleccion. Collectio. Collection , recueil,
assemblage. Raccolta, compilazione. .
COL-LECCIÓ DE CAXSÒXS. Lo llibre en lo cual
estan reunidas varias Cansòns y poesías
comuuamént de diferénts autòrs. Can-
- cionero. Cautionum aut carminum li.
ber. Chansonnier. Canzoniere.
COL-LECCIÓ DE ROMANSOS. Llibre en que es-
- tau reuuids diferènts romansos, especial-
mènt los antigs. Romancero. Collectio
poematiorum hujus nominis. Recueil
d 'anciennes romances. Collezione d' an-
- tichi romanzi.
COL-LECTA. s. f. ant. Repartimént de al-
guna contribució. Colecta. Tributorum
- collectio, exactio. Collecte, Colletta, ag-
- gtavio, imposizione.
COL-LECTA. Capta, recaudació. Recauda-
cion, recaudamiento , colectacion. Exac-
tio. Recouvrement. Riscossione.
COL-LECTA. La oficiua en la cnal se cobran
los drets en los portals, Fielato. Offici-
na portorüs exigendits destinata. Bu-
reau d'octroi. ll dazio.
COL-LECTA. Cualsevol de las oracións de ta
missa. Se anomenan axí perqué se diuen
cuand los fiels estan reunids. Colecta.
Missz collecta, seu communes preces.
Collecte. Colletta. .
COL-LECTADOR. 8. M. p. US. COL-LEC-
TÒR.
COL-LECTAR. v. a. Arreplegar ó cobrar
caudals ó etèctes. Recaudar, colectar.
Exigere. Recouvrer. Riscuotere.
COL-LECTIU, VA. adj. Lo que té virtut
de recullir ó reunir. Colectivo. Collecti-
vus. Capable de reunir , de rassembler,
Capace di radunare, di compilare, .
COL
COL-LECTIU, Se aplica 4 alguns doms que
si bè sòn singulars significan pluralitat,
. com poble, col-legi, etc. Colectivo. Col-
lectivus. Collectif. Collettivo.
COL-LECTIVAMENT. adv. mod. En co-
má, unidamént. Colectivamente. Con-
juncté. Collectivement , en commun,
dans un sens collectif. Collettivamente,
COL-LECTOR. s. m. Lo qui fa alguua
col-lecció. Colector. Collector. Celui qui
rassemble , qui ramasse , qui fait une
collection. Collettore.
CoL-LECTÒR. Lo encarregad de la cobransa
dels caudals páblics. Recaudador, co-
lector. Exactor, collector. Collecteur.
Collettore, esattore.
coL-LECTÓR. En las iglèsias es lo ecclesiás-
, tic encarregad de arreplegar las limós-
nas de las missas y repartirlas als que
las han de dir. Colector. Stipendii mis-
sarum collector, Ecclesiastique charge
de recevoir l'argent qu'on donne pour
les messes. Prete che ha l’ incarico di
ricevere la limosina delle messe.
COL-LECTÒR DE EsPOLIS. Lo qui está encar- -
regad de recullir los béus que dèxan
los bisbes, que pertan yen á la diguitat,
pera invertirlos en caritats y obras pias.
Colector de espolios. Spoliorum episco-
palium collector. Receveur du bien que
laissent les eveques en mourant. Collec-
tore de' beni che lasciano i vescori nel
morire.
COL-LECTÒR RÈAL. La persòna encarregada
de cabrar los drets rèals. Tablajero.
Vectigalium exactor. Commis, Colletto-
re de' reali dazzi. 7
COL-LEGI. s. m. Comunitat de personas
que viuen en una casa destinada à la eu-
senyansa de ciencias, arts ú oficis bar
lo gobern de certs superiórs y reglas.
També se anomena axí la matèxa casa
ó edifici. Colegio. Collegium. College.
Collegio.
coL-LEGI. Casa 6 convént de regulars des-
tinada pera estudis. Colegio. Coenobium
litterarum studiis consecratum. College.
Collegio. |
cóL-LEGI. Casa destinada pera la educació
y criansa de noyas. Colegio. Ædes puel-
is alendis et erudiendis. Maison d'edu-
cation de jeunes filles. Collegio.
coL-r»or. Conjunt de persónas de una ma-
tèza professió que sèns viurer eu comu-
nitat obsérvan certas constitucións
com lo coLrLEGI. de advocads , lo de cor-
"COL |
redèrs, etc. Colegio. Collegium, soda-
litas, sodalitium, cœtus. College. Col-
legio.
COL-LEGI APOSTÓLIC. Lo dels apóstols. Cole-
gio apostólico. Collegium apostolorum,
College apostolique. Collegio degli ap-
| postoli.
COL-LEGI DE CARDENALS. Lo cos que compo-
nen los cardenals de la Iglesia romana.
Colegio de cardenales. Collegium car-
dinalium. Sacre college, college des
cardinaux. Collegio dei cardinali. .
COL-LEGI' MILITAR. Cada una de las casas
dels òrdes militars, destinadas pera que
los freiles estudien allí las ciencias. Co-
legio militar. Militarium ordinum col-
legium. College pour les membres des
ordres militaires. Collegio degli ordini
di cavalleria.
COL-LEGI MILITAR. Casa destinada á la edu-
cació é instrucció dels jóves que segue-
xen la milivia, Colegio militar. Colle-
gium militare tironibus instituendis.
Maison d'éducation de jeunes militai-
res. Collegio militare. .
COL- LEGIAD. adj. que se aplica als mèt-
ges, apotecaris, notaris, advocads y
rocuradòrs que estan incorporads en
A col-legi de sa professió. Colegiado.
In collegium adscriptus. Agregue. Col-
legiato. 4 °
COL-LEGIADA. adj. COL-LEGIATA,
COL-LEGIAL, LA. s. m. y f. La persòna
que tè beca ó plassa en algun col-legi.
Colegial. Collegiatus. Boursier de colle-
ge. Collegiale, convittore. |
cot-LEGIAL. adj. Lo que pertany al col-legi.'
Colegial. Collegiarius, collegialis. Colle
giale, qui appartient à un college. Col- -
legiale.
COL-LEGIAL. COL-LEGIATA.
COL-LEGIALET. s. m. dim. de - coL-LE-
ciaL. Colegialillo, colegialito , colegia-
lico. Juvenis collegiatus. Petit boursier
de college. Convittorino. |
COL-LEGIATA. adj. que. se aplica á la
iglésia que no essend cadira de arque-
bisbe ó bisbe, se compon de diguitats y
canonges seculars, y en la cual se cele-
bran los oficis divins com en las cate-
drals. Colegial, colegiata. Ecclesia col-
legiata. Collegiale. Collegiata.
COL-LEGIR. v. a. Inferir, deduir una
cosa de altra. Colegir. Colligere. Dedui-
re, conclure, inférer. Conchiudere,
dedurre, giudicare.
TOM. I.
COL 415
COL-LIGACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
col-ligarse. Coligacion. Colligatio , foe-
dus. Ligue, enlacement , confédera-
tion. Lega, alleanza, confederamento.
COL-LIGAD , DA. adj. Lo qui está unid .
y confederad ab altre. Se usa també
com substantiu. Coligado. Foederatus.
Allie, uni, confedére, coalise. Alleato,
confederato. si
COL-LIGANZA. s. f. ant. coL-LIGACIÓ.
COL-LIGARSE. v.r. Unirse, confederar-
se uns ab altres pera algun fi. Coligarse. .
Colligare se cum aliis. Se liguer , se co-
liguer , s'unir , s'allier , se confederer.
Allearsi , confederarsi,
COL-LIRI. s. m. Medicamént compost de
uua 6 més substancias disoltas 6 dexa-
tadas en algun licór , ó fètas pòlvos fins
y barrejadas, que se aplica en las ma-
laltías de ulls y altras. Colirio. Coll y-
rium, Collyre , berytion. Collitio.
COL-LISIO. 8. f. Fregadura, 6 ferida fè-
ta á copia de fregar una cosa ab altra.
Colision. ‘Collisio, collisus. Collision.
Collisione. >
COL-LITIGANT. s. m. Lo qui pledeja ab
altre. Colitigante. Litigator, lite cum
alio contendens. Contendant. Colliti-
ante.
COL-LOCACIÓ. s. f. Lo acte ó efécte de
col-locar. Colocacion. . Collocatio. .4r-
rangement. Collocamento.
cor-Locació. Empleo ó destino. Colocacion.
Collocatio. Établissement, emploi, pla-
ce. Impiego, posto.
COL-LOCAR. v. à. Posar alguna cosa en
són degud lloc. Colocar. Collooare. Pla-
. cer, arranger , disposer. Cellocare, al-
. logare , accomodare. .
COL-LOCAR. Acomodar á algú en algun es-
tad ó empleo. Se usa també com recí-
- proc. Colocar. Officium , munus alicui
. conferre. Établir , placer. Stabilire , col-
locare. , MEE
COL-LOCUTOR. s. m. Gualsevol de las
persónas que parlan en una conversa.
Colocutor. Collocator. Znterlocuteur. In-
. terlocutore, '
COL-LOQUI. s. m. Conferencia de dos ó
més persónas pera tractar algun negoci
particular. Coloquio. Colloquium. Collor
que, entretien , conversation , devis. Col,
loquio , parlamento. | .
COL-LUSIÓ. s. f. for. Conveni, contrae-
te fraudulént y secrét que se fa èntre
dòs ó més persònas sòbre aigua negocia
4
474 COL | -
Colusion. Collusio , collusium. Collusion.
Collusione.
COLMADAMENT. adv, mod. Ab mòlta
abundancia. Colmadamente. Cumula-
tim, cumulatè. .4bondamment , avec
profusion. Copiosamente.
COLMAR. y. a. p. us. Umplir alguna me-
sura ó altre vas de manéra que lo que se
hi posa puje mès amunt de las boras del
vas tant com se puga. Colmar. Cumala-
re. Combler. Colmare, empiere a tra-
bocco.
COLMAR. met. Donar ab abundancia. Col-
mar. Cumulare. Combler. Colmare.
COLMO. s. m. ant. CURULL.
"COLOBRINA. s. f. ant. CULEBRINA.
COLOCASSIA. s. f. Planta que se cultiva
en América; té las fullas grossas de fi-
gura ovalada y ab fistó á la bora, séns
cama, y la flor de color de rosa. Sa ar-
rel es carnósa y mólt agre cuand es'
fresca; més si se cou perd lo mal gust,
I se usa com alimént, lo matéx que las
ullas. Colocasia , haba de Egipto. Colo-
casium , colocacia. Colocasie. Fava
d' Egitto.
COLOFONIA. s. f. peca GRÈGA.
COLOIGNA. s. f. ant. COLONIA.
COLOM, MA. s. m. y
varietats 6 castas que se diferencian
priucipalmènt per lo colòr 6 la granda- -
ria. Palomo , paloma. Columbus, co-
lumba. Colombe , pigeon. Colomba , co-
lombo.
«òLòm carsaD. Lo qui tè los peus y camas
vestids de plòma. Comunamèut són
blancs. Paloma calzada. Columba da-
sypus. Pigeon pattu. Piecione calzato.
CÒLÒM COBONAD. Lo qui tè sòbre lo cap
una porció de plòmas dretas en figura
de una corona ó diadema. Paloma tri-
polina. Columba anglica. Pigeon pattu.
Piccione coronato. |
coLóm DE MÓNrO. Lo qui té una especie de
plómallet damunt del cap. Paloma de
moño , paloma moñuda. Columba cris-
tata. Pigeon huppe. Colombo capelluto.
CÒLÒM PEONÈR. CÒLÒM CALSAD. -
CÒLÒM ROQUÈR. TUDÓ.
CÒLÒM SALVATGE. TUDÓ.
CÒLÒMA CURANA. ant. TUDÓ.
COLOMAIRE. s. m. Lo qui se ocupa en.
cuidar , criar y véndrer còlòms. Palo-
mero. Columbarius. Celui qui nourrit des
colombes. Chi ha cura delle colombe.
f. Aucèll doméstic —
que prové del salvatge. Són infinitas sas *
- s'entén per corde lo
« | COL
COLOMAR. s. m. La caseta en la cual se
crian los cólóms. Palomar. Colomba-
rium. Colombier, pigeonnier. Colombaja.
CUAND ES FET LO CÒLÒMAR LO COLOM SE MOR.
ref. que se diu cuand se moren los que
fan casas tòt just comensan á disfrutar-
las. La casa hecha, y el huerco d la
puerta: casa hecha sepultura abierta.
Vix perfecta domus, videas adstare fe-
retrum. La cage est faite, et l'oiseau
est mort. Fatto il vascello il marinajo
5" affoga. |
COLOMASSA. s. f. Lo excremént dels có-
lóms. Servex pera engrexar las terras.
Palomina. Timus columbinus. Colom-
Jine. Colombina.
| COLOMER. s. m. ant. CÒLÒMAR.
| COLÒOMI. Lo pòll del còlòm salvatge. Pa-
lomino. Columbulus. Pigeonneau. Pic-
cionino.
còLòmi. Lo pòll del còlòm casolá. Pichon.
Columbulus, pipio. Pigeonneau. Pic-
,cionino torrajuolo.
COLÓMINA. s. f. Hèrba. FUMARIA.
COLON. s. m. Part 4 mèmbre principal
del periodo. Colon. Colon", colum. Mem-
bre principal d'une periode. Parte prin.
cipale. |
CÓLON. BUDÈLL QUINT. -
COLON. 5, m. ant. MASOVÈR.
COLONA. s. f. ant. coLUMNA.
COLONIA. s. f. Certa porció de gént que
s' envia de órde de algun príncep ó re-
ública á establirse en algun hot. y
també lo lloc ahònt s'establex. Colonia.
Colonia. Colonie. Colonia.
COLOQUINTA. s. f. Hérba, especie de co-
gòmbre ab las fullás talladas per mòltas
parts, aspras , peludas y blanquinòsas;
os llucs prims, cantélluds y poblads de
pels curts, lo fruit mòlt amarg de la .
grandaria de una pilota mitjana, y sem-
- blantá una sindria. Cologuintida. Colo-
cynthis, colocyntidæ. Coloquinte, Col-
loquintida. |
COLOR. s. m. La impressió que fan en
los ulls los ratjs de llum que refle£a la
superficie de algun cos. Comunamént
ue fa visible la
superficie dels cossos. Color. Color, co-
los. Couleur. Colore.
COLOR. COLÓRET.
coLór. Parland de vestids s'entèn del que
no es negre. Color. Quicumque color
non niger. Couleur. Colore.
coròr. Parland dels aucélls es lo tint de
COL
sas plèmas. Juldre. Avium color. Cou-
leur des oiseaux. Color. |
cosa. Parland dels mibols, es aquell tint
ue casi sémpre se varia en los extréms
e ells, segóns com los va tocand lo sol,
y segòns lo espessos que sòn. Celaje.
Nubes orientis aut occidui solis radtis
transversis splendens. Nuances qu'on
aperçoit aux extrémités des nues. Co-
lore.
corda. met. p. us. Pretèxt. Color. Color.
Couleur , pretexte , apparence , ombre,
masque. Colore, pretesto, apparenza.
COLOR DE AURORA. Lo qui resulta de la bar-
reja de blanc, encarnad y blau. Auro-
ra. Color ex albo, coccineo et ceruleo
compositus. Aurore. Color giallo.
cour DE FOG. Lo encarnad fósc que no té
la perfecció del carmesí. Color de fue-
¿7 Flammeus color. (Couleur de feu.
Color di fuoco , rosso.
(0:08 ESBLAIMAD. COLOR TRENCAD.
wi ESMORTUID. Lo qui no té vivesa. Co-
lr amortiguado. Debilis, languescens.
| Couleur amortie. Colore smorto. |
mor TREYCAD. Lo colòr bax que no té vi-
rea. Color quebrado ó quebradizo. Co-
vr subpalidus, Couleur faible, Color de-
e.
Wow. pl. Pint. Los materials de varios
colors preparads pera pintar. Colores.
Pismenta. Couleurs. Colori.
Ws PaiMITIUS. Entre tintorèrs los cinc
coors següénts: blau, encarnad, de
palla, musc y negre. Colores primitivos.
Clores præcipui. Couleurs primitives.
Colori primitivi.
Ba 10 corde. fr. Pérdrer la sèva vivesa.
Caer el color. Decolorari , colorem de-
ber. S'affaiblir, perdre sa vivacite.
onre.
OLOR DE ALBERGIMA. Aberengenado.
Subriolaceus. Qui a la couleur d'une
&bergine. Violaceo.
cova DE BURÈLL. Aburelado. Burrus.
De couleur de la bure. Color di bigello.
or DE CANYÈLLA. Acanelado, cane-
lado. Casiam referens. De couleur de
tanelle. Color di cannella.
COLOR DE CASTANYA. CASTANT.
COLOR DE CASTANYA CLAR. Ácabellado.
Snbflavus. Chátain-clair. Castagno
chiaro.
COLOR DE CENDRA. Ceniciento, cenizoso,
inericio. Cineritius, cinereus, cinerar
tus, gilvua. Cendré. Cenerino.
COL 475 '
DE COLÒR DE LLIMÓ Ó DE LLIMÒNA. Limona-
do. Citrinus, citratus. De couleur de
citron. Citrino, cederno.
DE COLOR DE NiCAR.'Nacarado. Boseus. Na- '
carat. Rancio. |
DE COLÒR DE noGuèna. Noguerado. Nucei
coloris. De couleur de noyer. Color di
noce.
DE COLÒR DE OLIVA. Aceitunado. Oleacei
coloris. Olivátre. Ulivastro.
DE COLÒR DE pana. Pajado, pajizo. Pa-
lidus. De couleur de paille. Pagliato.
DE COLÒR DE PLATA. Plateado, argentado.
Argenteus. De couleur d'argent, Àrgen-
tino. ' )
DE COLÒR DE ROSA. Roseo. Roseus. Rose.
Rosato. |
DE COLOR DE sarri. Azafranado. Croceus,
crocinus. Safrane. Giallo.
DE COLÓR DE TAhONJA. Naranjado. Aureus.
Orange. Aurino, raucio.
DISTINGIR DE COLORS. fr. fam. Tenir discer-
nimént pera no confóndrer las cosas M
| pera donar á cada una lo apreci que
correspon. Distinguir de colores. Rectè
de rebus judicare. Juger sainement des
choses, les estimer ce qu'elles valent.
Giudicar con discrezione.
DONAR COLÒR Ó COLÒRS. fr. Pintar, Dar co-
lor ó colores , colorar , colorir. Colora-
re. Colorer , colorier. Colorare.
FÈR EXIR LOS COLÒRS À La caña. fr. met. Fèr :
' tornar rotj 4 algú envergonyindlo. Sa-
car los colores, ó sacar los colores al
rostro ó d la cara. Pudore afficere,
suffundere. Faire rougir. Dar colore,
arrossare.
FÈR PÉRDRER LO coLòr. Deslluir lo color
natural, ú obligarlo 4 decáurer. Sol
succeir cuand s'espanta á algú. Robar
el color. Decolorare. Manger la cou-
leur. Impallidire , far impallidire.
MUDAR DE COLÒR 6 LO CO"ÒR. fr. fam. Ma-
nifestar en la cara alguna alteració,
efécte de aflicció de ánimo. Mudar de
semblante ó de color. Vultum mutare.
Changer de visage, ou de couleur. Can-
giar colóre, mutar colore.
PÉNDRER COLOR. fr. Comensar á madurarse
los fruits donandne senyal ab lo colòr
patural y propi que tènen cuand sòn
madurs. Tomar color. Maturitatem co-
lore indicare. Prendre couleur. Pren-
der colore. |
PÉNDRER LO COLÒR. fr. Tenyirse ó empa-
| perse bà de ell las cosas que artificial-
476 COL —
mènt se tényexen. Tomar el color. Co-
lore imbui. Prendre la couleur. Pi-
gliare il colore.
PUJAR LO COLOR. fr. Donarli més vivesa
carregandlo més ó afegindhi alguns in-
grediénts á fi de que ressalte. Subir el
color. Colorem saturare, intenderc.
Donner plus de vivacité aux couleurs.
Caricar o aggravar di colore.
TENYIR DE ALGUN COLOR, fr. DONAR COLOR.
TEN YIR DE TOTS COLORS. fr. met. BALLAR SE-
GÒNS LO so.'
TORNARSE DE MIL COLÒRS, fr. fam. de que se
usa pera denotar la turbació de ánimo
que algú patex cuand té por de que se
descubresca alguna cosa que no li con-
vé, ó cuand se troba combatud de di-
ferénts afèctes. Un color se -le iba, X
otro se, le venia. Non vultus, non color
idem... II changeait de couleur à cha-
que instant. Mutar mille colori.
COLORAD, DA. p. p- de coronas. Colo-
rado. - o
COLORAD. Lo que se funda en alguna apa-
riencia de rahó y de justicia, com títol
COLORAD. Colorado. Speciosus, colora-
tus. Colore, specieux. Colorito.
POSARSE COLORAD. fr, Tornarse rot]. Colo-
rar. Excandescere. Rougir, devenir
. rouge. Arrossire. E
COLORAINA. s. f. Colór via y mólt pa-
jad, principalmént cuand está al costat
de altres. Se usa regularmènt en plural,
y axí se diu: á aquesta dona li agradan
mòlt las corórarxas. Colorin , colorines.
Coloratior color, intensior, oculos of-
fendens. Couleur tranchante. Colori ta-
glienti.
COLORAR. v. a. met. Donar algun mo-
tiu 6 rahó aparènt pera fèr alguna co-
sa poc Justa, ó cohonestarla després de
feta. Colorear , colorir. Colorare. Colo-
, rer , couvrir de quelque prétexte. Colo-
. rire.
COLÒRET. s. m. Lo colòr que gastan las
donas pera pintarse la cara á fi de sem-
blar més hermosas. Color, ajo, arre-
bol , colorete. Purpurissum. Rouge , rou-
ge de fard. Minio, liscio , fattibello.
COLORID, DA. p. p. de corona. Colo-
rido.
COLORIR. v. a. Donar los colòrs 4 lo que
se pinta. Colorir. Colorare. Colorier. Co-
lorare. .
. COLORISTA [BON Ó MAL]. Pint. Lo
qui dòna bè ó mal los colòrs 4 lo que
||
requemado. Adustus, sole
COL
nta. Buen 6 mal colorista. Affabrè vel
infabré colores inducens. Coloriste. Co—
lorista. T
COLOSSAL. adj. Lo que pertany al co-
losso, ó es majór que la estatura natu-
' ral. Colosal. Colossicus, colosseus. Co-
lossal. Colossale.
COLOSSENSE. adj. Lo natural de Coló-
sis y lo que pertany á aquexa ciutad.
Colosense. Colossinus. De Colosse. Di
Colossis. |
COLOSSO. s. nf. Estatua de una granda-
ria que excedex bon tros á la estatura
natural, com fóu la de Rodas. Coloso.
* Colossus. Colosse. Colosso.
COLOSTRE. s. m. La primèra llèt que
vé desprès del part. Calostro. Colostra.
Calostre. Colostro.
COLP. s. m. p. us. cor.
COLPA. s. f. Mi&to que servex pera be-
neficiar la plata y altres mètalls. Colpa.
Metallorum mixtura. . Coupelle. Cop-
lla.
COLRAD DA. p. p. de cotRAR y COLRAR-
se. Corleado, corlado , asoleado.
conan. adj. Torrad del sol, moreno per
habérsehi estad mòlt temps. 4soleado ,
erustus.
Bruni , extrémement brun , brule par le
soleil. Annerito.
COLRADURA. s. f. Pint. Especie de bar-
nis, que aplicandlo sòbre una pèssa
platejada la fa semblar daurada. Corla-
dura. Aureum linimentum. Sorte de
vernis qui, appliqué sur l'argent , lui
donne. la couleur de l'or. Vernice au-
rino.
DONAR COLRADURA. fr. Pint. COLRAR.
COLRAR. v. a. Pint.'Aplicar cert barnis
sòbre una pèssa platejada, de modo
que desprès semble dauradà. Corlear,
corlar. Aureo colore linire. Enduire une
pièce d'argent du vernis qui lui donne
la couleur de l'or. Vernicare d' oro.
COLRARSE. v. r.. Tornarse moreno per estar
mólt témps exposad als ratjs del sol.
Asolearse. Sole peruri. Se háler, se
noircir, se brüler au soleil. Abbron-
zarsi, abbrustolirsi. —
CÓLRER. v. a. ant. CÓLDRER. .
COLSADA. s. f. Lo cop donad ab lo còlse.
Codazo. Ictus cubito impactus. Coup de
coude. Gomitata.
CÒLSADA. RECÒLSADA.
DONAR CÒLSADA. fr. PEGAH CÓLSADA.
PEGAR CÒLSADA, fr. fam. Tocar é'algú ab
COL -
lo còlse pera que advertesca alguna co-
sa. Dar del codo. Cubito aliquem ad-
monere. Toucher quelqu'un avec le cow
de. Dare del gomito. mL
COLSADURA. s. f. La. part del sarméut
ajaguda en terra de ahònt surt lo cep.
Codadura. Propago. Marcotte, bran-
che de vigne. Barbatella.
COLSE. s. m. La part exteriòr del bras
ahònt está la juutura dels dos ossos que
lo componen. Codo. Cubitus, cubrtum,
olecranum. Coude. Gomito.
APRETAR LO CÒLSE. fr. fam. Se diu del que
assistex á un moribundo que dura poc.
Apretar à hincar el codo. Animam
agenti auxiliari. Assister un moribond.
Assistere un infermo.
MECAR 6 ALSAR LO COLSE. fr met. y fam.
Béurer mòlt vi 6 altres licórs. Alzar,
empinar ó levantar de codo ó el codo.
Nimium potare. Hausser le coude, boire
beaucoup. Bere a braccia quadre.
EVRARONAR PER LOS COLSES. fr. fam. XARRAR
PER LOS CÒLSES. |
REMEXAR LOS COLSES. fr. Móurerlos 6 donar
cops ab élls mòlt sovint. Codear. Cubi-
tos mutare. Coudoyer. Dar gomitate.
TOCAR AB LO COLSE. fr. PEGAR COLSADA.
YARRAR PER LOS CÒLSES. fr. fam. Enrahonar
massa. Hablar por los codos, hablar
por las coyunturas. Garrire, nimia lo-
quacitate obstrepere. Avoir un flux de
douche. Aver la cacajuola nella lingua.
COLSEJAR. v. n: ant. PEGAR CÓLSADA.
COLTEL. s. m. ant. GANIVET. |
COLTELL. s. m. ant. GARIVET.
COLTELLADA. s. f. ant. GANIVETADA.
COLUMNA. s. f. Especie de pilar rodó
que servex pera sostenir ó adornar al-
gun edifici. Columna, coluna. Colum-
na. Colonne. Colonna,
totvwxA. En los llibres cualsevol de las
parts en que acostuman dividirse las
planas per medi de un blanc 6 línea que '
las separa de dalt á bax. Columna , co-
luna. Pagina in longum divise dimidia
vel tertia. pars. Colonne. Colonna.
muuxa. Milic. Porció de soldads formads .
en línea, de modo que presenten poc
davant y mólt fóndo. Columna , coluna.
Agmen in columnæ speciem instructum.
Colonne. Colonna.
x&uwxa. met. La persona 6 cosa que ser-
vex de mólt amparo y protecció. Co-
lumna , coluna. Praesidium. Colonne,
appui, soutien. Colonna, sostegno.
COL -. 77
COLUMNA AISLADA. 4rq. La que está séns ar-
rimar 4 las páréds ni á altra part del -
edifici. Columna, coluna aislada. Co-
lumna parieti non adhærens. Colonne
isolee. Colonna isolata.
o COLUMNA ÁTICA. Arq. Pilar de cuatre án-
guls que dèxa véurer tótas sas cuatre
caras. Columna , coluna dtica. à cua-
drada. Columna attica. Colonne attique
ou carrée. Colonna attica.
COLUMNA COMPOSTA. Árg. La que pertany
al órde compost. Las sóvas proporcións
sòn iguals à las de las corumxas dels òr-
des jónic y corintio; peró se distingex
de aquellas en lo capitèll. Columna , co-
luna compuesta. Columna composita.
Colonne composite. Colonna composta o
composita.- '
COLUMNA CORINTIA. Arg. La pertanyént al
orde corintio. Té las matéxas propor-
cións que la jónica; peró lo capitéll es
diferént. Columna , coluna corintia. Co-
lumna corinthia. Colonne corinthienne.
Colonna corintia. 4
COLUMNA CUADRADA. Arg. COLUMNA ÁTICA.
COLUMNA DÓRICA. Arq. Lo que pertany al
órde dórie. La sèva elevació cs de set
vegadas y mitja lo séu grux ó diáme-
tro. Antiguamént tenia altras propor-
ciòns. Columna , coluna dorica. Colum-
na dorica. Colonne dorique. Colonna '
,
dorica.
COLUMNA sévica. 4rg. La pertanyènt al òr-
de jónic. Tenia vuit gruxos de alsaria,
peró desprès se li- anyádí mitj grux
més. Columna , coluna jónica. Colum-
na .jonica. Colonne ionique. Colonna
ionica.
' COLUMNA SALOMÓNICA. rg. La que puja en
fórma espiral donand alguns tóms , que
regularmént són sis. Columna ; .coluna
salomónica. Columna spira formam re-
ferens. Colonne torse. Colonna a chioc-.
ciola.
COLUMNA TOSCANA. Arg. La que pertany al
órde toscá. Sa proporció se reduex á
tenir de elevació set vegadas lo grux ó
diánietro de la part inferiór. Columna ,
coluna toscana. Columna tusca. Colon-
ne toscane. Colonna toscana o rustica. |
la moneda de plata féta en América,
que té esculpidas dès columnas y las
paraulas PLus ULTRA. Columnario. Num-
mus argenteus columnis distinctus. Mon-
naie d'argeht frappée aux Indes avec
-COLUMNARI , RIA. adj. que se aplica á —
478 COL
deux colonnes, et les mots plus ultrà.
Colonnato. | |
COLUMNATA. s. f. Orde de columnas
que sostènen 6 adornan algun edifici.
Columnata. Columnatio. Colonnade. Co-
lonnata.
COLUMNETA. s. f. dim. de coLumya. Co-
lunita, colunilla, colunica. Columel-
la, colwnnella. Petite colonne. Colon-
, metta.
COLUMPI. s. m. Sòga 6 corda assegura-
da dels caps, ahàut se assénta alguna
persóna y se grouxa 6 bé per èlla ma-,
." téxa 6 bé empenyéndla altras, agafand-
se ab las mans á fi de no cáurer. Ne hi
ha de construcció més cómoda ab dós
assèntos un davant d.l altre sóbre una
basa arquejada y pèujada de cuatre bar-
ras de ferro, las cuals se mouen al ro-
dedór de un éx col-locad en una arma-
tosta de fusta, á impuls de altra persò-
na, 6 de las matèxas que se grónxan,-
‘ valendse de alguna corda. Columpio.
Oscillatio. Escarpolette, brandilloire,
balancoire. Biudolo, dordolo.
COLURO. s. m. Astron. Cualsevol dels
dos círculs máfims que se consideran
en la esfera, los cuals se partexen en
áuguls rectes per los pols del món y
atravéssan lo zodíac; de modo que lo un
passa per los primers graus de Aries y
Libra, y se anomena COLURO DELS EQUÍ-
Noccis; y lo altre per los de Cáncer y
Capricorni , que se anomena COLURO DELS
sorsticis. Coluro. Coluri. Colure. Co-
luro. ,
COLUSIÓ. s. £. cor-Lusté.
COLXA. s. f. Cubertura de llit que se fa
de dos fulls de indiana 6 altra roba
semblant, éntremit dels cuals se hi cus
ua grux corresponèut de cotó flux, lla-
na, etc., y servex al matéx témps de
. adèrno y abrig. Colcha. Leeti stragu-
lum. Lodier. Schiavina, coltrone.
COLL. s. m. La part del animal que unex
lo cap ab lo cos. Cuello. Collum. Cou.
Collo.
COLL. La part superiór y més estreta de
alguna eina, com lo cou de l’ ampò-
lla, etc. Cuello, gollete. Collum. Cou, -
col, goulot. Collo, canna, bucciuolo.
COLL. Altura de terra que no arriba á ser
montanya. Collado. Collis. Coteau, mon-
ticule. Colle, collina, poggio.
goLL. Cualsevol de las cuatre classes de
gartas de que se compon un jog. Pa-
| COL
lo, manjar. Chartarum pictarum ordo
quilibet. Couleur. Seme.
COLL. La llenca de roba que se posa á la
part superior dels vestids, que vé sò-
re las espatllas, y al voltant del coll.
. Cuello. Fasciolà vestis cervici tegendæ.
Collet. Collaretto, bavero.
COLL DE CAMA. La part inferior que la
unex ab lo peu. Garganta del pie. Cru-
- ris pars ima. La partie inférieure de la
jambe qui la joint au pied. Collo del
piede. ,
COLL DE camisa. La llenca de roba dobla-
da que se cus á la part superiór de la
camisa, y ¡voltand lo coll, se lliga ab
vetas 6 se corda ab botóns. Cabezon,
cuello de camisa. Sabucula fasciola col-
lum præcingens. Col de chemise. Collo,
collare. |
COLL DE CAMISA. La llenca de roba abans de
cusirla á la camisa. Tiril/a, Fasciola su-
‘buculæ nondum assuta. Bandelette de
toile. Striscia, benda, fascia. '
COLL DEL PEU. COLL DE CAMA.
COLL DE PÒU. La barana que hi ha en la
obertura dels pòus pera poder arrimar-
s'hi sèns pèrill de cáurer. Brocal. Pu-
teal. Mardelle. Sponda.
COLL DE PUXTAS. Lo adorno de puntas es-
. tretas cusidas 4 una llenqueta de tela
y enganxadas al coll de la camisa de las
donas per la part superiór que cenyex
las espatllas y lo pit. Escote. Tenuissi-
mi fili reticalum quo iudusii muliebris
. collum ornatur. Tour de gorge de den-
telle. Collarino.di merletto.
COLL TORT. met. Motiu que se dòna al que
es hipócrita. Cabeza torcida. Homo si-
mulate virtutis, demisso capite pieta-
tem effingens. Bigot , cafard, hipocri-
, te. Torticollo, spigolista, baciapile.
Á COLL, AL COLL. mod. adv. Sobre las es-
paillas. 4 hombro, sobre los hombros ,
d cuestas. Tergo, humeris. Sur le dos.
Addosso, alle spalle. |
Á COLL DE MaTxos. mod. ady. ab que se in-
dica lo modo de trasportar alguna co-
sa carregada sobre animals, lomo.
Jumentis sarcinas bajulantibus. 4 dos
de.mulet. Alla schiena di muli.
AGAFAR PER LO COLL. fr. Apercollar. Collo
apprehendere, arripere. Colleter. Pren-
dere al collo.
ESTARNE FINS AL COLL. fr. met. Estar apu-
rad y cansad de sufrir. Estar hasta el
gollete, Dintiús , amplius ferre non pos-
COL
se; lacessitom injuriis esse. Btre poussé
à bout. Esserne agli stremi , non poter-
ne più.
na Lo COLL A ALGÚ. fr. vulg. Pénjarlo.
Estirar d uno el pescuezo. Suspender,
suspendio perimere. Allonger le cou à
quelqu'un. Impiccare.
GROS DE COLL. Pescozudo. Torosus collo.
Qui a le cou, le chignon gros. Collo
grosso.
LO COLL LI PUD À CORDA. €Xpr. vulg. que sel
diu dels de mala: vida y facinesòsos. Le
huele la garganta d esparto. Funem
redolet. 4| sent la corde. Essere un
avanzo di forca.
PORTAR À COLL. fr. met. y fam. Carregarse
algú ab las obligacións ó necessitats de
altre. Llevar d cuestas. Sustinere, to-
lerare. Avoir toute la peine. Portar ad-
dosso.
POSAREI LO COLL. fr. met. Traballar ab ac- .
tivitat, ajudar ó contribuir á la conse-
cució de algun fi. 4rrimar el hombro.
Vehementer , omni conatu operi incum-
bere. Travailler avec zèle à une affai-
re, y donner tous ses soins. Sbrac-
ciarsi.
QUEDAR PÉNJAD PER LO COLL. fr. met. y fam.
Quedar algú burlad en sas pretensións ó
csperansas. Quedarse colgado : quedar-
se tocando tabletas. Spe dejici. Rester
sur le pavé. Deluso nelle sue speranze.
TóncER LO corr. fr. met. Morirse. Torcer
el pescuezo, liarlas. Animam efflare;
decedere. Tordre le cou. Torcere il collo.
MENCARSE LO COLL. fr. Desnucarse. Cervi-
cem frangi Se deboiter. Rompersi il
collo, dislogarsi.
TREICARSE LO COLL LO DIABLE Ó ALGUN DIA-
ste. fr. usada cuand se logra alguna co-
sa que molt témps ha se desitjaba y may
se habia pogud conseguir; y en aquest
cas se sol dir: ALGUN DIABLE SE HA TREX-
CAD LO GOLL. Quebrar el ojo al diablo.
Optata tandem assequi. Le diable s'en
est méle. ll diavolo vi ha cacciato la
coda. |
OLLA. s. f. Junta de móltas persónas
per algun fi determinad. Cuadrilla, ma-
no. Turma , manus. Troupe de gens as-
sembles. Folla, turma. |
mia. La junta de persónas comunamént
de baxa ma sèns órde ni concert. Guvi-
lla. Caterva, manipolus. Troupe , bande
de gens. Moltitudine, banda.
LLA. Lo conjunt de bestias de càrrega
| | ' COL 479
destinadas per lo tragí. Recua. Maudra,
Troupe de bétes de somme. Mandra.
COLLA. La de burros. Borricada , burrada.
Asinorum grex. Troupeau de bourriques.
Moltitudine d' asini.
COLLA. La de gòssos. Perrería, perrada.
Canum multitudo, copia. Multitude de
chiens. Banda di cani.
COLLA. La de góssos destinads pera cassar.
Muta , recova. Ex canibus venatoribus
mandra. Meute. Muta:
COLLA DE BURROS , DE BOTJ3, ETC. met. Mul-
titut de gènt ignorant, plaga, etc. Ma-
nada, hato de borricos, de locos , etc.
Stultorum, amentium coetus, turba.
Grand nombre , mu ltitude de bétes, de
fous. Folla di pazzi, folla di bestie.
COLLA DE BRIBÓNS , PÍCAROS , PILLOS ) ETC. BRI-
BÒNALLA. | |
COLLA DE LLADRÈS. La partida de èlls que
van reunids. Camada. Prædonom tur-
ma. Bande de voleurs. Ladronaja.
COLLADA. s. f. Seguida ó conjunt de
cartas de un matèx coll. Runfla, flux.
Chartarum ejusdem coloris series. Se-
. quence. Seguito di carte dello stesso .
seme. i
COLLADA. ant. corr, en la tercèra accepció.
COLLADÒR: s. m. coL-LaDds.
COLLAR. s. m. Adórno que se porta al
rodedór del coll, y. está regularmént '
.guarnid de pédras preciósas. També se
Sona aquest nom al que portan alguns
animals pera diferènts usos. Collar. Tor-
ques, torquis. Collier. Monile, coNana.
COLLAR. Lo de ferro ó cuiro mòlt fort que
se posa als gòssos de ramat. Es ample y
está guarnid de punxas de ferro pera
uardarlos lo coll de las mòssegadas dels
llóps. Carlanca. Millum, millus, milus,
collare. Collier de chien arme de poin-
tes de fer. Collana.
COLLAR. v. a. En alguns jogs de cattas sig-
nifica juntarne dos del matéx coll, que
valen segòns lo seu número. Ligar. Co-
pulare. Lier , unir. Legare.
coLLan. ant. Pujar. Subir. Attollere. Mon-
ter. Salire. |
COLLAR. 'p. US. COL-LAR.
COLLAR. Y. n. Importar, pujar ó arribar à
certa cuantitat las diferénts partidas de
un còmpte desprès de reunidas. Mon- .
tar. Summam esse. Monter. Giungere,
ascendere. | °
POSAR COLLAR. fr. Acollarar. Collaria apta-
re, torquibus ornare. Mettre le collier
480 - COM
aur animaux. Torre la collana ‘agli
annali.
COLLARET. s. m. dim. de corzan. Colla-
rito , collarico, collarejo. Parvus tor-
ques. Petit collier. Collarino.
COLLARET. Lo adórno que portan las donas
al coll, que sol ser de pédras preciósas ó
de perlas, corals, grauets de vidré, etc.
Gargantilla. Monile. Collier de femme.
Moniletto. |
COLLEGIR. v. a. ant. En las causas 6
p'èds fer un resúmen de lo al-legad per
las parts. Recopilar, resumir. Collige-
re, in summarium redigere. Recapitu-
ler. Riepilogare, raccapitolare. '
COLLERA. s. f. Lo: collar de cuiro em-
butid de estòpa ó palla que se posa al
coll de las mulas ó caballs pera tirar al-
gun carruatge. Collera. Collare coria-
ceum. Bourrelet. Carello, cercine.
POSAR LAS COLLÈRAS. fr. Acollarar. Colla-
ria coriacea aptare. Mettre les bourre-
lets. Porre 1 cercini.
COLLET. s, m. Llenca de panyo ó altra |
roba, ab una ánima de cuiro ó alguna
cosa semblant que li dóne consistencia,
ampla de uns dos 4 tres dits, y adorna-
da ab'una cinteta blanca 6 blava , 6 dels
dòs colórs, que portan los ecclesiástics
sl coll en lloc de corbatí. AlZacuello,
collarin, sobrecuello , esclavina. Collare
clericorum. Porte-collet. Goletta del
collare. 7
COLLIDOR, RA. adj. ant. cvrunón.
COLLIDOR. S. m. ant. COL-LECTÒR. |
COLLIGANZA. s. f. ant. coL-LIGACIÓ.
COLLIGIR. v. a. ant. COLLEGIR.
COLLIR. v. a. ant. cULLIR.
COLLITA. s. f. ant. cULLITA.
COM. s. m. Oubi, especie de gabadal que
servex principalmént pera donar mén-
Jar als tocinos. Gamella , dornajo, dor-
nillo. Rude labrum ligneum suibus ci-
bandis. 4uge. Trogolo. - |
com. adv. mod. que servex pera denotar
lo modo 6 manèra ab que se fa 6 suc-
ceex alguna cosa. Como. Sicut, sicuti,
velut, veluti. Comme, de même que,
ainsi que. Come, a guisa di, cosi come,
COM. Significa també comparació de dòs
extrems semblants en alguna cualitat; y
axí diem: es blanc com una nèu. Como.
Ut, tamquam, tanquam. Comme. Co-
me, quale, |
com. Algunas vegadas significa en quin es-
tad; y axí se diu: ¿com está lo inalalt2
COM .
Como. Quid? quomodo 2 Comment, dans
quel etat 2 Come?
com. Segòns, confòrme. Como. Quomodo,
sicut. Selon que. Come , secondo.
com. Posad ab interrogació al principi de
una cláusula es lo matéx que ; perqué"
y axí.diem: ¿com no has vingud? (o-
mo. Cur, quare? Comment, pourquoi?
Come, perché? ' 7
com. Á vegadas significa que; y axí se din:
escriuen com ha plogud. Como. Quoi.
Que. Che. :
com. adv. t. CUAND. - |
— com. Servex també pera demostrar cuan-
titat, y es lo matéx que cuant. Cuanto.
Quantúm , quantó. Combien. Quanto.
com SE VULLA. mod. adv. De cualsevol mo
do, de cualsevol manèra, en cualsevol
circunstancia. Como quiera. Utcumque.
De manière ou d'autre. Comunque, in
qualunque modo.
COMA. s. f. Senyalet de aquesta figura
(+) que servex pera dividir los mémh
mès pètits del período. Coma. Conma,
incisum. Pirgule.-Virgola. |
cóma. Miis. Cada una de las cinc parts ed
que se dividex lo to. Coma. Toni mus-
ci pars. Comma. Comma. *
coma. Altura pétita y prolongada. Lom:
Clivus. Coteau, colline ,- tertre. Cole
poggio. |. - mE
SÉNS FALTAR UNA CÒMA, Ó SÈNS FALTAR
PUNT NI UNA CÓMA. expr. fam. ab que
pondéra la puntualitat ab que algú
' dit una relació estudjada, 6 donad al
gun recado. Sin faltar una coma,
sin faltar punto ni coma. Ad ungu
perfecté , absolutè. Avec les points +
les i. Senza mancarvi le minuzie, €
tutti i punti.
COMADRO. s. m. Lo qui tè per ofici
de llevadòra. Es ofici introduid de sa
en Espanya. Comadron , partero \
. obstetricia exercens. Æccoucheur. lu
coglitore.,
COMANADOR. s. m. Lo caballèr que
comanda en algun dels órdes militar
de caballería. Comendador. Mili
eques' beneficiarius , censu donat
Commandeur. Commendatore.
' coMANADÓR. Lo prelad de algunas cass
religiósos , com de la Mercé y de $.
ton Abad. Comendador. Quorumd
cœnobioram prefectus , antistes. 7:
des superieurs de quelques ordres rd
gieux, Commendatore.
, COM
COMANADORA. s. f. La superiòra dels
convénts dels ¿rdes militars, y la dels
convènts de religiòsas de la Mercé. Co-
mendadora. Manialibus | quibusdam
prefecta. Supérieure de quelques ordres
religieux. Commendatrice.
COMANAR. v. a. ant. EXCOMANAR.
COMANDA. s. f. Dignitat dotada de rén-
da corresponènt que en los órdes mili-
tars se dòna 4 alguns caballèrs. Enco-
mienda. Beneficium ecclesiasticum mi-
litarium ordinum equitibus destinatum.
Commanderie. Commenda.
covaspa. Lo lloc, territori y réndas de la
dignitat. Encomienda. Beneficii eccle-
sastici equitibus militariom ordinum
concessi territorium , proventus. Com-
manderie. Commenda.
compa. ant. Encárreg. Encomienda.
Mandatus, mandatum. Charge. Carico,
incombenza.
COMANDAMÈNT. s. m. ant. MANAMÈAT,
ESCÁRREG.
COMANDANCIA. s. f. Lo empleo de co-
mandaut. Comandancia. Ducis , præfec-
tt munus. Commandement. Impiego,
ufizio di comandante.
uitpaxcia. La provincia que está sub-
jecta en lo militar á algun comandant.
Comandancia. Ducis, prefecti ditio.
Province sous les ordres d'un comman-
dant militaire. Distretto d’un coman-
dante.
OMANDANT. s. m. L'oficial que mana
una plassa , un punt, ó cualsevol tropa.
Comandante. Arcis aut militiz prelec-
tus. Commandant. Comandante.
ovspavt. Lo qui tè lo mando de algun
loc, gent 6 altra cosa. Comandante.
Prefectus. Commandant. Comandante.
OMSDANT GENERAL, L'oficial general que
mana lo e&ércit de un règne 6 de una
provincia. Comsandante general. Pro-
"cie militaris prefectus, dux. Com-
mandant general. Comaudaute generale.
MASDANT GENERAL. Lo qui té lo maudo to-
lal sóbre altres comaudants subalterns.
Comandante general. Exercitüs impera-
tor. Commandant general. Comandante
principale, primo comandante.
MANDAR. v. a. Mauar. Principalmént
se usa en la milicia per manar un efér-
cit, una plassa , un destacamènt, etc.
Comandar. Imperare. Commander, gou-
verner avec autorite. Comandare , ordi-
pare.
TOM. I.
COM 481
COMARCA. s. f. Porció de territori que
compren varias poblacións. Comarca,
redonda , taha. Regio. Contree. Contra-
da, regione.
COMARCA, NA. adj. Cercá, immediat.
Comarcano. Conterminus , finitimus,
confinis, vicinus. Circonvoisin , contigu, :
limitrophe. Circonvicino, cobfinante.
COMARE. s. f. Padrina de batejar. Co-
madre, madrina. Lustrica mater. Com-
mere. Comare.
comare; La vehina y amiga ab qui altra
dona té mès tracte y copfiansa. Coma-
. dre. Amica, familiaris. Commère. Co-
mare, amica.
COMBAT. s. m. Pelea, batalla èntre per-
sonas ó animals. Combate. Pugna , cer-
tamen, dimicatio. Combat. Zuffa, pu-
gna, combattimento, conflitto, certame.
COMBAT. met.. Batalla interiór del ánimo;
com compar de pensaménts, de tenta-
cións. Combate. Animi agitatio, fluc-
tuatio. Combat, trouble, agitation im.
térieure. Combattimento, agitazione,
verra.
COMBATENT. p. p. de comsiTRE3. Lo qui
combat. Combatiente. Puguans, dimi-
caus. Combattant , qui combat. Combat-
tente, combattitore , battagliatore.
COMB4TÈXT. s. m. Cualsevol dels soldads que
componen un efércit. Combatiente. Mi-
tes, pugnator. Combattant. Combattente.
COMBATIMENT. s. m. ant. comBaT.
COMBATRER. v. n. Pelear. Combatir.
Pugnare, dimicare, certare. Combattre,
attaquer. Combattere, pugnare.
COMBÁTRER. v. a. Acométrer , embestir.
Combatir. Invadere. Attaquer, assaillir.
Assalire, investire, affrontare.
COMBÁTRER. met. Se diu de algunas cosas
inanimadas, com las onadas del mar y
los vénts, per bátrer, acométrer. Com-
batir. Percutere, verberare. Combat-
tre. Contrastare, azzuffarsi.
coMBÁTRER. met. Contradir, itnpugnar.
Combatir. Coutradicere , adversari. Com-
battre. Opporsi, contrastare, conten-
dere. '
comBÁTRER. met. Se diu dels afèctes y pas-
sións que agitan lo ánimo. Combatir.
Agitare, perturbare. Combattre. Com-
battere, contendere.
COMBATUD, DA. p. p. de comsirare.
Combatido.
COMBINABLE. adj. Lo que pod combi-
narse. Combinable. Conyeniens, concor-
l
482 COM
dabilis, Qui peut être combine. Concor-
. dabile.
COMBINACIÓ. s. f. L'acció y efècte. de
combinar. Combinacion. In unum con-
junctio. Combinaison. Combinazione.
COMBINACIÓ. La reunió de dès cosas en un
matéx subgécte. Combinacion. Duorum
i" unum conjunctio. Combinaison. Com-
binazione.
comsixació. Eu los diccionaris lo conjunt
de veus que comensan per una matèxa
sil-laba , posadas per órde alfabétic.
Combinación. Verborum series ordine
litterarum. Combinaison. Combina-
mento.
COMBINAD, DA. p. p. de cousixan. Com-
binado.
COMBINAD. adj. que se aplica als efércits 6
escuadras de distintas potencias reuni-
. das per alguna expedició. Combinado.
Conjunctus. Combinee. Combinato , uni-
to, accozzato.
COMBINAR. v. a. Ordenar cosas entre sí
diferènts, de modo que resulte de ellas
un compost, com lletras per una veu,
números per una cantitat. Combinar.
In unum conjungere, aptare. Combiner.
Combinare, unire. |
CONBINAR. Comparar, cotejar una cosa ab
altra. Combinar. Comparare , conferre.
Comparer. Comparare.
compimar. Parland de exércits 6 escuadras,
juutarlos, reunirlos. Combinar. Conjun-
gere. Combiner. Àccozzare, unire.
COMBOY. s. m. La guarda que se desti-
na per mar ó per terra pera escoltar y
acompanyar ab seguritat alguna cosa,
y també los matéxos eféctes escoltads.
Convoy. Presidium rebus vehendis, et
ipse res. Convoi. Convojo.
COMBOYAD, DA. p. p. de comsovar.
Convoy ado.
COMBOYAR. v. a. Escoltar lo que se
conduex de una part á altra pera que
vaje resguardad. Convoyar. Tueri iu
via. Convoyer, escorter. Convogliare,
Scortare.
COMBREGAD, DA. p. p. de comBrEGAR.
Comulgado. ,— |
COMBREGADOR. s. m. Lo puesto de la
Iglesia destinad pera donar la sagrada
comunió. Comulgatorio. Eucharistiz vel
synaxis administrandæ destinatus locus.
Lieu oú l'on donne la communion. Loco
dove si comunica.
COMBREGAR. v. a. Donar la comunió.
COM
Comulgar. Sacram eucharistiam vel sy—
naxim administrare. Communier. Co-
municare,
COMBREGAR. Donar á algun malalt la comu-
nió per viátic. Sacramentar , dar ó ad -
ministrar el vidtico. Synaxun infirmo
administrare. Administrer le Sacre-
ment , le viatique. Comunicare per via-
tico.
COMBREGAR. v. n. Rébrer la sagrada comu-
nió. Comulgar. Sacram eucharistiam
sumere. Communier. Comunicarsi.
COMBREGAR. 8. m. Lo santíssim sagramént
del cos de Jesucrist, que se administra
als malalts que estan en périll de mort.
Vidtico. Sacra eucharistia, viaticum.
Viatique. Viatico.
COMBUSTIBLE. adj. que se aplica 4 lo
que tè disposició ó facilitat pera cre-
marse. Combustible. Combustione, com-
buri facilis. Combustible. Combustibile.
COMBUSTIO. s. f. L' acció y efécte de
cremar. Combustion. Combustio. Com-
bustion. Combustioue.
COMEDIA. s. f. Poema dramátic en lo
cual se represénta alguna acció fami-
liar que se suposa passar éntre particu-
lars y se dirigex á la correcció de las
costums. Comedia. Comedia. Comedie.
Commedia.
COMEDIA DE CAPA Y ESPASA. Aquella cual ac-
ció se suposa passar èutre persónas que
no passan de nobles y caballèrs. Come-
dia de capa y espada. Comoedia toga-
ta. Comedie dans laquelle'les princi-
paux personnages sont des nobles ou des
chevaliers. Commedia onde le parti so-
no di nobili e cavalieri.
COMEDIA DE GRACIÓS. La que té per prin-
cipal objécte repéndrer algun vici ridí-
cul y extravagant. Comedia de figuron.
Atellana, atellana fabula. Comedie qui
a pour but de tourner en ridicule des
vices blámables, extravagans, bizar-
res. Commedia onde lo scopo è mettere
sul ridicolo i vizj bizzarri, stravaganti.
COMEDIA MERÓICA. Aquella cual acció se su-
posa passar èutre princeps y altres per-
sonatges. Comedia heroica. Comedia
prætextata. Cometlie dans laquelle les
principaux personnages sont des prin-
ces, des souverains. Commedia le cui
parti primarie sono de' principi, de' rè,
etc.
ENTRAR EN UNA COMEDIA. fr. Ser un dels que
la represèntan. Enirqr en una come-
COM
dia. Partes agere. Jouer un róle. Far
una parte.
Es una COMEDIA. expr. fam. ab que se sig-
nifica que alguna cosa causa mòlta di-
versió ó rissa. Es una comedia. Festi-
vum, comicum est. C'est une comedie.
E' una commedia.
COMEDIANT, TA. s. m. y f. La persòna
que té per ofici representar comedias ó
tragedias en los teatros públics. Come-
diante, cómico , actor. Comœdus, co-
micus actor, scenicus artifer , histrio.
Comédien, auteur. Commediante,
istrione. |
comepranr. met. Lo xarraire embustero
ue tira á enganyar als altres. Faran-
dero. Vafer, versutus, falsiloquus ,
falsidicus. 'Cornetlien. Simulatore, ipo-
crito. .
COMEDID, DA. adj. Cortes, atènt, mo-
derad. Comedido. Comis. Sage , mode-
ré, honnéte , civil. Saggio, civile, pu-
lito, cortese.
COMEDIDA MENT. adv. mod. Ab come-
dimént. Comedidamente. Comiter. Sa-
gement , moderement , honnétement , ci-
vilement. Pulitamente , cortesemente.
COMEDIMENT. s. m. Cortesía, criansa,
urbanitat, moderació. Comedimiento.
Comitas, urbanitas. Moderation , rete-
nue, modestie, honnétete , discrétion.
Pulitezza , discrezione, civiltà, mode-
razione.
COMEDIRSE. v. r. Arreglarse, mode-
rise , contentrse. Comedirse. Modera-
n animo, temperari. Se retenir, se
moderer , se régler, se contenir. Mode-
tarsi, temperarsi ,, contenersi, raffre-
tarsi.
COMEMORAR. v. a. ant. COMMEMORAR.
DMENS. s. m. ant. COMENSAMENT.
OMENSAL. s. m: Company en la taula.
Comensal , conmensal. Convictor. Com-
mensal. Cominensale.
OMESSAL, Lo prebendat que té comensa-
lía en alguna catedral 6 col-legiata. Ra-
cionero. Reddituum cathedralis aut col-
legialis ecclesiæ particeps. Ecclesiasti-
que qui jouit d'une prebende dans un
chapure. Nome di prete che ha una
certa prebenda.
OMENSALÍA. s. f. Prebènda en las ca-
tedrals y col-legiatas immediata als ca-
nonicats, que té sa rènda en la taula
capitular. Racion. Prebenda reddituum
cathedralis aut collegialis ecclesiæ par-
COM 485
ticipans. Prebende attachée d un cano-
nicat. Prebenda prossima al canonicato.
COMENSAMENT. s. m. Alló per lo cual
comensa alguna cosa ó que está al prin-
cipi de ella. Principio. Initium. Con-
mencement. Cominciamento.
comensamèNT. Lo principi de algun discurs
ó cuénto. Empuñadura. Initium , prin-
cipium. Commencement , debut de quel-
que discours , de quelque conte. Comiu-
ciamento , principio.
COMENSANZA. s. f. ant. COMENSAMENT.
COMENSAR. v. a. Principiar , donar prin-
cipi á alguna cosa. Comenzar, empe-
zar , incoar. Incipere, initium facere,
inire, principium capessere , inchoare.
Commencer, donner commencement. Co-
minciare, dar principio.
COMENSAR. V. n. Tenir principi alguna co-
sa. Se usa comunamént com recíproc.
Comenzar, Incipere. Commencer , pren-
dre commencement. Cominciare, aver
principio.
COMENSAR BÈ. fr. Tenir ditxa ó fortuna en
lo comensamèut de alguna cosa. Entrar
con el pie derecho ó con buen pie.
Faustis auspiciis rem aggredi; incipere
feliciter. Debuter heureusement. Comin-
ciar bene.
COMÈNT. s. m. Explicació , aclaració de
algun llibre á obra literaria. Comento.
Commentarium , commentarius, Com-
mentaire. Comentario.
COMENTADOR. s. m. Lo qui comenta.
Comentador. interpres, explanator. Com-
mentateur. Comentatore.
COMENTAR. v. a. Explicar, glosar , acla-
rar alguna obra literaria pera que s'en- .
ténga més fácilmént són contingud. Co-
mentar. Commentari. Commenter. Co-
mentare. | |
COMENTARI. s. m. Escrit que servex
d' explicació y comént de alguna obra
pera que s' éntènga més fâcilmènt. Co-
mentario. Commentarius, commenta-
rium. Commentaire. Comentario.
COMERCIABLE. adj. que se aplica á las
cosas que poden ser materia de comers.
Comerciable. Venalis, mercabilis. Com-
merçable. Di trafico, di commercio,
che si può trafficare.
COMERCIANT. s. m. Lo qui comercia.
Comerciante. Mercator. Commerçant.
Negoriante.
COMERCIAR. v. n. Negociar, comprand
y venènd ó cambiand géneros ó mer-
484 , COM
caderias, Comerciar. Mercaturam face-
re. Commercer , trafiquer , faire com-
merce. Negoziare, trafficare, far com-
mercio.
COMERS. s. m. Negociació que se fa com-
praud y venéud géneros, ó cambiand
unas mercaderías per altras. Comercio.
Mercatura, commercium. Commerce,
trafic. Commercio, traffico.
COMERS. Comunicació 6 tracte de uns po-
bles ab altres. Comercio. Commercium.
Commerce , communication , correspon-
dance. Commercio, corrispondenza.
comers. Lo cos 6 companyfa de comer-
ciants. Comercio. Mercatorum societas.
Commerce. Commercio.
GOMERS. met. Tracte il-lícit, comunamènt
secrèt. èntre dòs persònas de diferènt
se£o. Comercio. Commercium. Commer-
ce scandaleux, illicite, de galanterie.
Commercio amoroso.
comers. Especie de jog de cartas, que se
^ fa de varias manèras, peró la més co-
mú es de repartir èntre tòts los juga-
dòrs tòtas las cartas de un jog, desprès
se trau de un altre jog una carta que
se amaga, se van girand las demès, y
los jugadòrs van dèxand las iguals fins
que quèda un ab una sola carta en la
ma, que es igual á l'amagada, y aquest
es lo qui guanya. Comercio. Chartarum
ludus duplicibus pagellis instructus. Jeu
du commerce. Giuoco del commercio.
'" COMERSAR. v. n. ant. COMERCIAR.
COMES, A. p. p. de cométrea. Cometido.
COMESTIBLES s. m. pl. Tota especie
de mantenimènts ó cosas bonas pera
menjar. Comestibles. Cibaria. Comesti-
bles, vivres , alimens. Comestibili, vi-
vande, cibi.
COMETA. s. m. Cos celeste semblant als
planetas , que se dèxa véurer de tant en
tant, y seguex una órbita més excén-
trica que aquells, desaparexénd des-
près. Segons lo aspècte ab que se pre-
senta á nostra vista lo rastre de llum
que lo acompanya, se diu ab cua, ab
barba ó ab cabellèra. Cometa. Cometes,
cometa. Comete. Cometa.
COMETA. Jog de cartas que consistex en re-
partirlas tótas èntre los jugadòrs, y lo
qui té ma comensa á jugar totas las que
tè per órde, com as, dos, tres, cua-
tre, cinc, etc., I si arriba al rèy tòr- -
b
na á comensar; lo qui seguex continua
descartandse si té la carta immediata á
COM
la última que ha déxad lo primér; y si
nó, passa al qui la tè. Lo primèr que
acaba las cartas es. lo qui guanya. Come-
ta. Pagellarum ludus, vulgò cometa,
. dictus. Cerf-volant. Cervo volante.
COMETRER. v. a. Encarregar á algú al-
gun negoci. Cometer. Committere , com-
meudare. Commettre , confier , preposer.
Commettere, confidare, affidare.
comtrRER. Parland de delictes, errors,
faltas, etc. cáurer, incórrer en èllas.
Cometer. Admittere, perpetrare. En-
- trependre , executer , faire. Commette-
re, fare. |
cometrer. Gram. y Ret. Parland de tro-
pos y figuras, usar de éllas. Cometer.
Uti, adhibere. Commettre, employer.
Impiegarc, usare.
COMI. s. m. cumí.
COMIAT. s. m. ant. DESPEDIDA.
DAR COMIAT. fr. ant. DESPEDIR.
PÉNDRER COMIAT. fr. ant. DESPEDIRSE.
CÓMIC, CA. adj. Lo que pertany á la
comedia. Cómico. Comicus. Comique. Co-
mico.
CÓMIC. S. m. COMEDIANT.
CÓMICA. s. f. COMEDIANTA. ,
CÓMICAMENT. adv. mod. À manéra de
comedia ó á estil de cómic. Cómicamen-
te. Comicé. Comiquement. Comicamente.
COMICIS. s. m. pl. Las juntas que tenian
los romans pera tractar dels negocis
públics. Comicios. Comitia. Comices.
Cimizio. .
COMINAL. adj. ant. comú.
COMIS. s. m. for. Pena de pérdrer la
cosa lo qui trafiqueja ab géneros pro-
hibids, ó lo qui falta á lo pactad. Tam-
bé se dóna aquest norm á los matéxos
bèns perduds. Comiso. Mercium ex le-
ge ad fiscum addictio. Saisie, confisca-
tion. Staggina , confiscazione.
DONAR DE COMIS. ÍT. COMISSAR. .
COMISSAR. v. a. Declarar que una cosa
ha caigud en comis. Comisar. Confisca-
re, fisco addicere, adjudicare. Confis-
quer. Confiscare.
COMISSARI. s. m. Lo qui té poder ó fa-
cultat de altre pera e£ecutar alguna ór-
de ó enténdrer algun negoci. Comisario.
Legatus, delegatus, prefectus, cui ali-
quod negotium vel provincia comissa
est. Commissaire. Commissario, dele-
gato. i
COMISSARI DE GUERRA. Ministre destinad 4
passar revista d la tròpa, y efawinar si
COM
estan complèts los régimènts y evitar
fraus. Comisario de guerra. Recensioni
militum præfectus. Commissaire de
guerre. Commissario di guerra.
COMISSARI DEL SANT OFICI Ó DE LA INQUISICIÓ.
Cada un dels ministres sacerdots que
aquest trihunal tenia en los pobles prin-
cipals del régne pera enténdrer en los
encárregs que se li feyan. Comisario del:
Santo Oficio ó de la Inquisicion. Fidei
tribunalis à negotiis minister. Commis-
saire du Saint-Office. Commissario del
Santo Ufficio.
COMISSABI GENERAL. Ántiguamént era lo qui
manaba un tros de caballería en los e£ér-
cits. Comisario general. Equitum ala
prefectus. Commissaire general. Com-
missario generale.
COMISSARI GENERAL. En |’ órde de S. Fran-
cesc es lo religiós que mena y goberna
las provincias cismontauas. Comisario
general. Ordinis sancti Francisci cis mon-
tes præfectus, moderator. Commissaire
general. Commissar:o generale.
COMISSARI GENERAL DE CRUSADA. Persóna ec-
clesiástica que per nombramènt del réy
y facultat del papa té á són cárreg los
negocis pertanyénts á aquesta gracia.
Comisario general de Cruzada. Prefec-
tus, prepositus Judex in causis sancte
Cruoiate. Commissaire general de la
Cruciade. Commissario generale della
Crociata.
COMISSARI GENERAL DE INDIAS. En |’ òrde de
S. Francesc es lo frare que goberna sas
provincias en las Indias. Comisario ge-
neral de Indias. Ordinis sancti Fran-
cisci apud indos praefectus. Religieux
de l'ordre de saint Francois qui est à
la téte des provinces dans les Indes.
Commissario d' Indie.
COMISSARI DE JERUSALEM Ó DE TERRA SANTA.
Frare franciscano condecorad que resi-
dex en la córt per nombrament del ré
pera- las cosas corresponènts á caudals
dels convénts y hospicis que l’ órde tè
en la Terra Santa. Es de patronat réal.
Comisario de Jerusalen ó Tierra Santa.
Ordinis sancti Francisci coenobita, fa-
cultatum ad xenodochia et coenobia hie-
rosolymitana pertinentium delegatus,
procurator, prefectus. Moine, corde
lier qui, à la cour est procureur gene
ral des maisons dans les Saints Lieux.
Monaco di S. Francesco delegato della
Terra Santa alla corte.
COM 485
COMISSARI ORDENADOR. Persòna immediata
en autoritat al intendènt de e£ércit, y
que fa los oficis de aquest en sa ausen-
cta; peró fora de aquest cas fa lo ma-
tèx que los comissaris de guerra, ab
majòr sou y honòrs. Comisario ordena-
dor. Secuvdus à quastore militari. Com-
missaire ordonnateur. Commissario or-
dinatore.
COMISSARÍA. s. f. La plassa ó empleo de
comissari. Comisaría , comisariato. De-
legati, praefecti , vel legati munus. Com-
missariat. Posto del comissario.
COMISSARIA. s. f. La mullér del comis-
sari. Comisaria. Delegati vel prafecti
uxor. La femme d'un comissaire. La
moglie del commissario.
COMISSAT , DA. adj. ant. comIssioxaD,
COMISSIÓ. s. f. Orde y facultat que al-
guna persóna dona per escrit á altra
pera que en sa virtut efecute algun en-
cárreg , 6 enténga en algun negoci. Co-
mision. Delegatio. Commission , mande-
ment. Commessa, comandamento.
comissió. Encárreg que una persóna dòna
á altra pera que fassa alguna cosa. Co-
mision. Maudatus, mandatum, nego-
tium. Commission, Commessione, in-
combenza.
comissió. Lo número de individuos encar-
regads de algun assumpto per alguna
corporació. Comision. Delegatorum con- :
ventus. Commission. Commissione.
COMISSIONAD, DA. p. p. de comissio-
nar. Comisionado.
COMISSIONAD, DA. adj. que se aplica á la
persòna que está encarregada per alguna
corporació, comunitat ó particular de
enténdrer en algun negoci. Se usa tam-
bé com substantiu. Comisionado. Lega-
tus, mandatarius. Deputé. Deputato, de-
legato. |
COMISSIONISTA. s. m. La persóna que
se ocupa en comprar ó véndrer per co-
missió de altres. Comisionista. Qui pro
aliis emit aut vendit, mandatarius. Com-
missionaire , coagis. Fattore, commis-
sario.
CÓMIT. s. m. Ministre que en las galeras
tenia á són cárreg lo gobern de la ma-
niobra y lo cástig dels galiots. Cómitre.
Portisculus , celeustes. Comite. Comito.
COMITIT, DA. adj. ant. comissionap.
COMITIVA. s. f. Acompanyamént , séquit
que algun senyòr porta en algun viatge
. 6 passetj. Comitiva, convoy. Comitatus...
485 COM
Suite, train, cortege. Corteggio , comi-
tiva, seguito,
COMMEMORACIÓ. s. f. Memoria ó re-
cord que se fa de alguna persóua ó co-
sa. Conmemoracion. Commemoratio.
Commemoraison , commemoration , me-
moire, mention , souvenir. Commemo-
razione , ricordanza.
COMMEMORACIÓ. En l' ofici ecclesiástic es la
memoria que se fa de algun sant, feria,
vigilia ó infraoctava á vèspras, laudes y
missa, cuaud lo réso del dia es de altre
saut 6 festivitat major. Conmemoracion.
Commemoratio. Commemoration. Com-
memorazione, |
COMMEMORACIÓ DELS DIFUNTS. Lo aniversari
que per via de sufragi fa cada any la
Iglésia Católica en lo dia dos de novèm-
bre per las ánimas que estan en lo pur-
gatori. Conmemoracion de los difuntos.
,Fidelium defunctorum commemoratio.
Commemoration des morts. Commemo-
razione.
COMMEMORAR. v. a. Contar, fér me-
‘ moria de alguna cosa. Conmemorar.
Commemorare, appeler, faire men-
tion. Commemorare, rammemorare.
COMMENSERACIÓ. s. f. La mesura, igual-
tat ó proporció que té ó se fa de una
cosa ab altra. Comensuracion. Mensura-
tio. Mesure , proportion , justesse. Misu-
ramento, misura.
COMMENSURAR. v. a. Amidar ó mesu-
rar ab igualtat ó deguda proporció.
Conmensurar. Metiri. Mesurer avec jus-
tesse et proportion. Commensurare.
COMMERCI ó COMMERSI. s. m, ant.
COMERS.
COMMERÇANT. s. m. ant. cOMERCIANT.
COMMERCAR. v. a. ant. COMERCIAR.
COMMINACIÒ. s. f. Lo apercebimènt que
fa lo jutge ó superiór á la persóna que
se suposa culpada, amenassandia ab pe-
na pera que se corretgesca ó declare la
veritat, ó per altres fins. Conminacion.
Comininatio. Menace, injonction d'un
juge à un accuse de dire la verite. Com-
minazione.
COMMINAR. v. a. Apercebir lo jutge ó |
superior á la persóna que se suposa cul-
pada, amenassandla ab peua pera que
fassa alguna cosa 6 déxe de férla. Conmi.
nar:Comminari. Menacer , enjoindre è
un accusé de dire la verité. Comminare.
COMMINATORI, RIA. adj. que se aplica
al manamònt que iuclou amegassa de al-
COM
guna pena. Conminatorio. Comminati-
vus. Comminatoire. Comminatorio.
COMMISERACIÓ. s. f. La compassió y
sentimént que un té del mal de altre.
Conmiseracion. Commiseratio. Commi-
sération, compassion , miséricorde. Com-
miserazione.
COMMIXTIÓ. s. f. Barreja de cosas dife-
rènts. Conmistion, conmixtion. Com-
mistio, commixtio. Melange, mixtion.
Commestione, commistione.
COMMOCIÓ. s. f. Movimènt ó pertur-
bació violénta de cos ó esperit. Conmo-
cion. Commotio. Commotion , secousse ,
agitation , ebranlement , emotion. Com-
mozione, commovimento.
commoció. Alborot, alsamónt , insurrecció
de algun régne, provincia ó poble. Con-
mocion. Motus , seditio. Émeute, trou-
ble, soulèvement, rumeur , agitation
des esprits. Commovimento, sedizione ,
tumulto, sollevazione.
COMMOGUD, DA. p. p. de commôuURER.
Conmovido. |
COMMÓURER. v. a. Perturbar, inquie-
tar, alterar, móurer. Conmover. Com-
movere. Troubler , émouvoir , inguieter,
agiter, affecter , toucher. Commuovere,
tarbare, alterare, sollevare,
COMMOVIMENT. s. m. ant. commoció.
COMMUTABLE. adj. Lo que se pod com-
mutar. Conmutable. Commutabilis. Com-
muable. Commutabile.
COMMUTACIÓ. s. f. Lo cambi ó permu-
ta que se fa de una cosa per altra. Con-
mutacion. Commutatio, permutatio.
Commutation. Commutamento , commu-
tazione.
COMMUTAR. v. a. Cambiar, baratar una
cosa per altra. Conmutar. Commutare, *
permutare. Commuer , changer, echan-
. ger. Commutare , mutare, scambiare.
COMMUTATIU, VA. adj. que se aplica
comunamént á la justicia que arrégla la
igualtat ó proporció que deu haber én-
tre las cosas cuand se dónan unas per
altras. | Conmutativo. Commutativus,
Commutatif. Commutativo.
COMODAMENT. adv. mod. Ab comodi-
tat. Cómodamente. Commodé. Commo-
dement. Comodamente.
COMODAMÈNT. Oportuna, conveniènt, dtil-.
mént. Cómodamente. Commodè, con-
venienter , aptè. Convenablement , à pro-
pos, avec opportunité. Convenevolmen-
te, comodamente,
COM |
COMODAT. s. m. for. Lo contracte de
donar ó rébrer déxada alguna cosa pe-
ra servirse de élla ab obligació de tor-
narla. Comodato. Commodatum. Com-
modat. Comodato.
COMODATARI. s. m. for. La persona
que enmanllèva alguna cosa ab obliga-
ció de tornaria. Comodatario. Commo-
datarius. Commodataire. Comodatario.
COMODÍ, s. m. Lo que se fa servir pera
tot segóns lo que convé al qui ho usa.
Comodin. Quod adhibetur indiscrimina-
tim prout interest. Doublure. Ripieno.
COMODITAT. s. f. Conveniencia. Como-
didad. Commoditas, rerum abundan-
P Commodité, aisance, aise. Como-
ità.
œoorraT. La bona disposició de las cosas -
pera lo us que se ha de fer de èllas. Co-
modidad. Commoditas, convenientia.
Commodité. Comodità, comodo, agio.
comoprraT. Utilitat, interes. Comodidad ,
cómodo. Commoditas , commodum. Com-
modité, utilité, interét , avantage. Co-
modità , comodo, vantaggio.
MODO, DA. adj. Conveniént, opor-
tú, acomodad , proporcionad. Cómodo.
Opportanus. Commode , aise, propre,
convenable. Comodo , acconcio , agiato.
ou cómono. fam. Se diu del subgécte que
tsamig del regalo 6 de las sèvas conve-
nencias. Don Cómodo. Delicatus , mol-
ls. Celui qui aime d vivre à gogo, qui
vul être comme rat en paille. Colui che
ama le comodità.
Gisopo. mod. adv. que servex pera de-
dotar que alguna cosa se ven á preu
moderad. 4 precio acomodado: Medio-
en pretio; 4 prix moderé. A buon
Mercato. |
OMPACTE, TA. adj. Atapaid; y axí se
da que la caoba es més cowracra que
pi. Compacto. Compactus. Compacte,
dense, épais. Compatto, denso, sodo.
MPADEXERSE. v. r. Tenir llàstima,
sentir |” aflicció de algú. Se usa també.
tom actiu. Compadecerse. Compati,
miserescere. Compatir. Compatire.
MPADESCUD, DA. p. p. de compa-
bevease. Compadecido.
IMPAGINACIÓ. s. f. Lo acte y efécté
de compaginar. Compaginacion. Com-
pages, compago. #rrangement , assem-
dage , liaison. Congiunzione, ligamento.
MPAGINAR. v. a. Compóndrer , arre-
lar unas cosas ab altras ab las cuals té-
COM 487 .
nen relació 6 connefió. Compaginar.
Compaginare. .4ssembler , disposer avec
ordre , arranger , lier , enchaíner. Con-
iungere , radunare.
COMPAGN. s. m. ant. company.
COMPANATGE. s. m. Lo que se ménja
ab pa. Condumio. Obsonium. Tout ce
: qu'on mange avec du pain. Quello che
si mangia col pane.
COMPANY. s. m. La persóna que acom-
panya ó se acompanya ab altra per al-
gun fi. Companero. Socius, comes. Com-
pagnon , camarade. Compagno, came-
rata.
company. En alguns jogs se dòna aquest
nom á cada un dels jugadórs que se jun-
tan y ajudan contra los aitres. Compa-
nero. Socius , consors. Partenaire, crou-
pier. Compagno nel giuoco.
company. Parland de cosas inanimadas se
diu de las que fan jog 6 simetría , ó tè-
nen correspondencia éntre sí. Compa-
nero. Compar. Pareil. Pari.
company. met. Lo que se acostuma á por-
tar ó usar; y axí se diu company al
bastó , etc. Compañero. Socius, fami- .
liaris. 4ssocié, Compagno, socio.
COMPANY DE COL-LEGI. Lo qui está ó ha es-
tad ab altre en un col-legi al matéx
tèmps. Colega. Collega. Collègue. Com-
pagno.
COMPANY D' ESCLAVITUT. Lo qui es esclau
junt ab altre. Consiervo. Conservus, col-
lega. Compagnon d'esclavage, esclave
avec un autre. Compagno di catena.
COMPANY DE PRESBITERAT. Lo qui es prebère
al matéx témps que altre. Compresbite-
ro. Compresbyter. Prétre avec ou en
méme temps qu'un autre. Prete con
un altro.
ANAR DE COMPANYS. fr. Marxar junts. Jr en
compañia. Uná, simul progredi. Aller,
partir ensemble. Andare insieme.
ANAR DE COMPANYS. COMPANY, En la segóna
accepció.
TROBAR COMPANY, 6 SÓN BOY COMPANY. fr.
Descubrir en algun altre lo matèx geni
6 las matéxas inclinaciòns y gustos. En-
contrar Sancho con su rocin. Quod cui-
que convenit, id invenire. Trouver à
i parler. 'Trovar compagno.
COMPANYA. s. f. territ. companyia.
coMPANYA. ant. La familia ó los fills. Fami-
lia, hijos. Familia, nati. Famille , en-
fans. Famiglia. n
companta, ant. La gènt 6 la familia del
. 488 COM
servey de algú. Gente, servidumbre.
Alicut addicti viri, famuli. Famille,
gens. Familiari.
COMPANYERA. s. f. La dona que acom-
panya ó se acompanya ab altra pera al-
gun fi. Compañera. Socia. Compagne.
Compagna.
COMPANYIA. s. f. Societat ó junta de
varias persónas unidas pera un matéx
fi. Compañia. Societas , consociatio. Com-
pagnie, societé. Compagnia, società,
brigata.
coMPANYÍa. La persóna que acompanya à
altra, ó la que va junt ab élla. Compa-
hia. Comes. Compagnon, camarade.
Compagno , camerata.
comPaxría. Lo contracte que se fa éntre
comerciants, contribuind ab cert capi-
tal ó industria pera participar de las
ganancias ó perduas. Compañía. Socie-
tas. Compagnie. Società.
compaxría. Cert número de soldads que
militan á las órdes de un capitá. Com-
pania. Centuria, manipulus. Compa-
gnie. Compagnia.
comPaNYía. Lo número de comediants que
se juntan y fan un cos pera representar
comedias 6 tragedias en los teatros pú--
blics. Compañia. Comcedorum societas.
Troupe. Compagnia.
coxPANYÍA. Lo marit respècte de la mu-
llér y ésta respècte de aquell. Compa-
nia. Conjux. Le mari ou la femme,
l'epoux ou l'épouse. Conjuge , consorte.
COMPANYÍA D’ ESPARDENYA. expr. fam. que
se diu de la persóna que habend exid
en companyía de altra la déxa cuand
vol. Compañia del ahorcado; la honra
del ahorcado. Infidus comes. Faire
gilles. Compagnia di comodo.
DEXAR LA COMPANYÍA DE ALGU. fr. Evitar lo
anar ab algú, procurar separársen. Des-
acompañar , desgarrarse. Dissociari,
disjungi. Quitter la societe, la compa-
gnie de quelqu'un. Fuggir la società, la
compagnia d' uno.
LAS MALAS COMPANYÍAS NO PORTAN RES DE BO.
ref. que aconsella que debem fugir de
juntarnos ab gènt dolénta. Huye del
malo que trae daño. Ne damnum subeas
vita consortia nequam. Le dangereux
compagnon contamine le plus beau nom.
Chi cot cattivi va cattivo viene.
COMPANYÓ, NA. s. m. y f. COMPANY Y
COMPANYÈRA.
COMPANYÒNA. ant. MULLER,
COM
COMPARABLE. adj. Lo que pod 4 me-
rex compararse ab altra cosa. Compa—
rable. Comparabilis. Comparable. Com-
parabile. :
COMPARACIÓ. s. f. Lo acte ó efécte de
comparar una cosa ab altra. Compara-
cion. Comparatio. Comparaison. Com-
parazione.
COMPARACIÓ. ant. COMPARECENCIA.
CÓRRER LA GOMPARACIÓ. fr. Haberhi la igual-
tat y proporció corresponént éntre las
cosas que se comparan. Correr la com-
paracion , correr la paridad. Compara-
tionem aptam esse. Etre proportionnc.
Essere adeguato.
TÒTA COMPARACIÓ ES ODIÒSA. expr. fam. ab
que se vitupèran alguns cuéntos y sí-
mils que se solen portar en la conversa-
ció pera ferir 4 alguna persòna. Toda
comparacion es odiosa. Omuis compa-
ratio tedium parit. Toute comparaison
est odieuse. Ogni comparazione è odiosa.
COMPARAD, DA. p. p. de compamaa.
Comparado.
COMPARANSA. s. f. compARaCIÓ.
COMPARAR. v. a. Fèr comparació de
una cosa ab altra. Comparar. Compa—
rare, conferre. Comparer , confronter,
combiner , conferer , collationner. Com-
arare , confrontare, paragonare.
COMPARATIU, VA. adj. Lo que com-
para ó servex pera fér comparació de
una cosa ab altra. Comparativo. Com-
parativus. Coraparatif.- Comparativo.
COMPARATIU. Gram. Lo que fa comparació
ab lo positiu, com millór ab bo, pitjòr
ab mal Comparativo. Comparativus
gradus. Comparatif. Comparativo.
COMPARATIVAMENT. adv. mod. Ab
comparació. Comparativamente. Com-
parativè, comparate. Comparativement.
Comparativamente.
COMPARE. s. m. Lo padrí de batejar ó
confirmar. Compadre. Lustricus pater,
susceptor infantis in confirmationis sa-
cramento. Compére. Compare.
FER COMPARES Y COMARES, fr. met, y fam.
FÈR CÓFIS Y MÓFIS.
COMPARECENCIA. s. f. Lo acte de com-
paréxer ó presentarse alguna persona
davant del jutge ó altre superiór en
cumplimént de alguna órde que se li
ha donad. Comparecencia , comparicion.
Vadimonii executio, vadimonii obeundi
actus. Comparation , comparition. Com»
parigione, comparizione.
COM
COMPARENDO. s. m. Lo despatz en que |
lo superiòr 6 jutge mana comparéxer
i algun súbdit. Se usa mès comunamént
en los tribunals ecclesiástics. Comparen-
do. Vadimonii jussum , mandatum.
Ajournement , assignation à comparir.
Appuntamento per comparire.
COMPARER. Y. D. ant. COMPARÊXER.
COMPARÉXER. v. n. Presentarse una
persóua davant de altra personalmént ó
per poder en virtat de intimació que se
li ha féta, ó pera manifestarse part en
algun negoci. Comparecer. Comparere.
Comparaftre , sister, comparoir , ester
à droit. Comparire , appresentarsi alla
ragione.
courastxER. Déxarse véurer alguna cosa.
Parecer. Apparere. Paraítre, se mon-
trer. Apparire , mostrarsi.
comPÁRAXER. Trobarse lo que se tenia per
perdud. Parecer. Apparere. Se retrou-
ver. Trovarsi, rincootrarsi.
orangxer. Presentarse de nou 6 inopi-
nadamènt en algun puesto. Remanecer.
Apparere, in conspectum venire. 4p-
paraitre. Comparire , apparire.
J)MPARICIO. s. f. for. COMPARECENCIA.
OMPARSA. s. f. Acompanyamént ó sé-
quit de algun personatge en las repre-
seutacións teatrals. Comparsa. Comita-
tos histrionalis. Comparse. Comparsa.
DMPART. com. for. Lo qui es part
juntamènt ab altre en algun negoci ci-
vil ó criminal. Comparte. Socias, par-
ticeps. Partie plaignante ou deman-
dante avec une aútre, dans un méme
procés. Corn partecipe.
OMPARTID , DA. p. p. de compantia.
Compartido.
ÜMPARTIMENT. s. m. ant. L'aceió de
compartir. Compartimiento. Partitio,
dstibutio, divisio. Division, distribu-
on, répartition. Compartimento.
MPARTIR. v. a. Dividir, distribuir
2 cosas en parts iguals 6 proporciona-
las. Compartir. Partiri , distribuere,
lividere. Repartir , diviser , distribuer.
ampartire, distribuire, dividere.
MPAS. s. m. Instrumént compost de
los camas iguals acabadas ab punxa, y
joe estan juntadas del altre cap per
nedi de an petit encax ab un clauet
ravessèr, de modo que pugan obrirse y
aücarse més 6 ménos: servex pera pén-
irer midas y formar círculs. Compas,
Arcinus, Compas, Seste , compasso.
TOM. I.
COM 489
comras. Mis. La mida del témps ab que
se medex la detenció de cada nota ó fi-
gura, y també lo movimént de la ma
del que regex lo cor alsandla y ba-
xandla; y axí matèx las líneas perpen-
diculars que bi ha al través de las cinc
ratllas en lo papèr de solfa. Compas.
Mensura temporis in re musica. Caden-
ce, mesure. Battuta, misura, tempo.
compas MajòR. Más. Un dels que se usan
en élla y se nota al principi de la com-
posició desprès de la clau, senyalandlo
ab una C y una ratlleta que la passa de
dalt à bax, y á las horas la nota anome»
nada máfima val cuatre compassos.
Compas mayor. Mensura major in re
musica. Mesure, mouvement à deux
temps graves. Tempo maggiore.
compas MEXÒR. Un dels cuatre que se em-
plean en la música, que se senyala ab
una € desprès de la clau; y á las horas
la nota má£ima val vuit compassos.
Compas menor, compasillo. -Mensura
minor in re musica. Mesure d deux
temps vites, à deux quatre. Tempo a ca-
pella.
PORTAR LO Compás. fr. Gobernar una or-
quèsta ó capèlla de música. Llevar el
compas. Cantum, numerosque in con-
centu moderari. Battre la mesure. Bat-
tere il tempo.
PORTAR LO COMPAS. fr. met. Dirigir, gober-
nar y arreglar alguna cosa. Llevar el
compas. Dirigere , gubernare. Conduire
la barque. Menar la danza.
COMPASSIÓ. s. f. Sentiment que se tè
del mal de altre. Compasion. Commise-
ratio, miseratio, misericordia , misera-
men. Compassion , misericoxde, pilie.
Compaseione , pietà.
FÈR COMPASSIÓ. fr. FER LLÁSTIMA.
COMPASSIU, VA. adj. Lo qui fácilmént
se mou á compassió. Compasivo. Miseri-
cors. Compatissant , sensible , secoura-
ble. Compassivo.
COMPASSIVAMENT. adv. mod. Ab cont-'
passió. Compasivamente. Misericorditer.
Misericordieusement. Compassionevol-
mente.
COMPATIBILITAT. s. f. L' aptitut y pro-
porció que té alguna cosa pera unirse
ab altra en un matéx lloc y subgécte.
Compatibilidad. Convenientia , con-
gruentia. Compatibilité. Compatibilità.
COMPATIBLE. adj. Lo que tè aptitut 6
proporció pera unirse en un matèx lloo
62
| COM
ó subgécte. Compatible. Conveniens.
Compatible. Compatibile, accoppiabile.
COMPATRICI, CIA. s. m. y f. compa-
TRIOTA.
COMPATRIOTA. s. m. y f. Lo qui es de
la matéxa patria. Compatriota , terrin.
Conterraneus , concivis. Compatriote.
- Compatriotta.
COMPATRO, NA. s. m. y f. Lo qui es
patró juntamént ab altre. Compatrono,
compatron. Compatronus. Patron con-
* Jointement avec un autre. Patrone con
un’altro.
COMPATRONAT. s. m. Lo dret y facul-
tats de compatró. Compatronado. Juris
patronatús communio. Droit de patro-
nage. Diritto di co-patrone.
COMPANYA. s. f. ant. Familia. Familia.
Familia. Famille. Famiglia.
COMPEL-LID, DA. p. p. de comPEL-LIA.
Compelido.
COMPEL-LIR. v. a. Obligar á algú ab
forsa ó autoritat superiór á que fassa lo
que no vol. Compeler. Compellere. Con-
traindre , astreindre, forcer, obliger,
pousser. Obbligare , costringere, forza-
re, violentare.
COMPENDI. s. m. Escrit ó relació abre-
viada. Compendio. Compendium , epito-
me. -Abrége, compendium , sommaire,
precis. Compendio, ristretto.
ES COMPENDI. mod. adv. COMPENDIOSAMÈNT.
COMPENDIAD , DA. p. p. de COMPENDIAR. Com-
pendiado.
COMPENDIADOR. s. m. Lo qui compen-
dia. Compendiador. In compendium re-
- digens. Abreviateur. Abbreviatore.
COMPENDIAR. v. a. Reduir 4 compen-
. di. Compendiar. In compendium redi-
gere, breviare, coarctare. Abreger, re-
sumer , réduire. Compendiare, ridurre.
COMPENDIOS, A. adj. Abreviad, re-
duid. Compendioso. Compendiosus, com-
pendiarins. Abregé, succint, resserre.
Compendioso.
. COMPENDIOSAMENT. adv. mod.. Ab
- brevedat, resumidamént. Compendiosa-
mente , compendiariamente. Compen-
diosè, summatim. En abregé, sommai-
rement. Compendiosamente.
COMPENDRER. v. a. Abrassar , rodejar
per tòtas parts alguma cosa. Compren-
der. Complecti , comprehendere. Em-
brasser , environner , entourer. Com-
prendere, abbracciare.
eomPexpaEs. Contenir, enclóurer en sí al-
COM
‘ guna cosa. Comprender. Continere, m-
cludere, comprehendere. Comprendre,
enfermer , renfermer , contenir, Conte.
nerc, rinserrare, comprendere.
comránprER. Enténdrer, penetrar. Com.
prender. Comprehendere. Comprendre,
concevoir , entendre, saisir. Capire, in-
tendere, comprendere.
COMPENSA. s. f. ant. COMPESSACIÓ.
COMPENSABLE. adj. Lo que pod com-
pensarse. Compensable. Compensatio-
nis capax. Qiu peut ou doit ètre com-
ense. Compensabile.
COMPENSACIO. s. f. L' acció y efécte de
compeusar. Compensacion. Compensa-
tio. Compensation , recompense , dedon-
magement , reparation. Cómpensamen-
to, compensazione.
COMPENSAD, DA. p. p. de compensa.
Compensado.
COMPENSAR. v. a. Dar una persòna é
altra alguna cosa, 6 férli algun benefi
ci en ressarcimènt del dany, agravi ò
perjudici que se li ba causad. També se
usa com recíproc. Compensar. Compe»-
sare. Compenser , balancer , contrebs-
lancer , recompenser , dedornmager.
- Compensare, bilanciare , dar il contrac
cambio.
COMPENSARSE UNA COSA AB ALTRA. fr. Ressar-
cirse las perduas ab las gauancias, 6 lg
mals ab los hèns. Compensarse una co
sa con otra. Compensari. Compense
une chose par une autre. Compeusart
uno coll’ altro,
COMPETENCIA. s. f. Disputa èntre de
ó més subgèctes sòbre alguna cosa
Competencia. Competitio , competentis
Competence. Competenza, gara.
CoMP£TExCIA. Pertenencia, incumbencis
Competencia. Jus, negotium. Charge.
droit de propriete , departement. Con-
petenza , giurisdizione. — ,
A competescia. mod. adv. À porfia. 4
competencia. Certatim. 4 l'envi. A gan
COMPETENT. adj. Bastant, degud, pre
porcionad ; com premi, cástig, etc., con
PETÈNT. Competente. Competens. Comp
tent. Competente. |
COMPETENTMÈNT. adv. mod. Sof
cientmènt, proporcionadamènt. Compe
tentemente. Competenter. Competem
ment. Competentemente.
COMPETIDOR, RA. s. m. f. Lo qu
competex. Competidor. oro petitor
competitriz. Competiteur , concurrent
COM
rival, &uule , contendant. Competito-
re, concorrente , rivale.
COMPETIR. v. n. Pertányer, tocar á un
alguna cosa. Competer. Competere.
Competer , convenir, appartenir. Com-
pelere , convenire , appartenere.
comme. Aspirar dès ó més súbgèctes ab
empenyo á una matéxa cosa. Competir.
Competere. Poursuivre , briguer en con-
currence. Competere , gareggiare , con-
tendere, quistionare. .
COMPILACIÓ. s. f. Colecció de varias
noticias ó materias. Compilacion. Com-
platio. Compilation. Compilazione,
compilamento. |
COMPILADOR. s. m. Lo qui compila.
Compilador. Compilator. Compilatenr.
Compilatore.
COMPILAR. v. a. Reunir y juntar varias
notici:s 6 materias. Compilar. Compila-
re. Compiler. Compilare, ordinare,
raccorre.
(OMPINXE. s. m. fam. Amig, camarada.
(ompinche. Amicus, contubernalis , so-
cius. 4mi,.camarade , compére , com-
gnon. Compare y amico, compagno.
UNPLACENCIA. s. f. Gust y satisfac-
ció que resulta de alguna cosa. Com-
Placencia. Voluptas, delectatio. Com-
Plaisance. Compiacenza.
purcacescia. Lo gust especial que algú
troba en las cosas de sòn geni ó incli-
mació. Comidilla. Voluptas, deliciz.
Got, plaisir , delices. Piacere, delizia.
OMPLACÈNT. p. pres. de comPLÁUBER.
loqui complau ó se complau. Compla-
ciente. Complacens, gaudens. Complai-
n, qui se complait. Compiaceute.
MerucèvT. adj. Agradable, que dòna gust
Jatisfaccié. Placible, placiente. Placi-
dus, placens. Complaisant , commode,
«conmodant , accordant. Compiacente,
P3cevole , cortese , caro.
MPLANCTA , COMPLANTA. s. f. ant.
tAMÉNTO,
MPLANYER. v. n. ant. PLÁXYER, La-
MENTARSE.
MPLAURER. v. a. Dar gust á algú
condescendind ab lo que desitja y pod
erli agradable. Complacer. Complace-
re. Complaire. Compiacere.
vitnense. v. r. Alegrarse, y tenir sa-
isfacció en alguna cosa. Complacerse.
Delectari. Se complaire, se plaire. Com-
piacersi, dilettarsi. — -
MPLEMENT. s. m, La perfecció de al-
COM 491
guna cosa. Complemento. Complemen-
tum. Complement , complètement , achè-
vement. Compimento , finimento.
COMPLET , TA. adj. Perfèt, cabal. Com-
| pleto. Completas, absolutus. Complet,
entier » achevé, parfait , plein. Compito,
compiuto , perfetto, intiero.
COMPLETAMENT. adv. mod. Sèns fal-
tarhi res. Completamente. Plenè, abso-
lutè. Completement , parfaitement , plei-
nement. Compitamente, compiutamente.
COMPLETAR. v.a. Fèr cumplerta y ca-
bal alguna cosa. Completar. Complere,
perficere. Completer , terminer. Compi-
re, compiere, finire.
COMPLETAS. s. f. pl. La part del ofici
diví ab que se acaban y complétan las
horas canónicas del dia. Completas.
Completorium. Complies. Compieta.
COMPLETIU, VA. adj. Lo que complè-
ta. Completivo. Complens. Completif.
Completivo..
COMPLEXIO. s. f. Temperaméot ordina-
ri del cos humà, que lo constituex ro-
bust ó delicad, sa ó malaltis. Comple-
xion. Constitutio, habitudo , tempera-
mentum. Complexion , naturel , tempe-
rament , constitution , humeur. Com-
plessione , temperatura , qualità.
DE BOXA couPLE£iÓ. Bèn comple&ionad, de
un temperamént robust. Bien comple-
atonado. Bené constitutus. Bien com-
plexionné , constitue. Ben temperato, di
buona coinplessione.
DE MALA COMPLEKIÓ. Mal complekionad , de
un temperamént delicad. Mal comple-
xionado. Malé constitatus. Mal comple-
xionné, constitue. -Mal temperato, di
cattiva complessione. UT
GOMPLEXIONAD, DA. adj. que ab los
advervis nk y mar se aplica al que té
bona ó mala complefió. Bien ó mal com-
plexionado , acomplexionado. Benè vel
malé constitutus. Complexionne. Jl se
trouve toujours joint aux adverbes bien
ou, mal. Complessionato. Va sempre co-
li avverbi bene o male.
COMPLEXO. s. m. Lo conjant ó unió de
dos 6 més cosas. Complexo. Complexus.
Complexe. Complesso , composto.
COMPLICACIÓ. s. f. Concurrencia y mes-
cla de cosas diversas. Complicacion. Im-
plicatio. Complication. Complicazioue,*
adunamento , ammassamento.
COMPLICAD, DA, p. p. de compLIcaR»
Complicado. |
492
diversas éntre sí. Complicar. Implicare.
Compliquer. Adunare, ammassare,
radunare, mischiare.
COMPLICE. com. Company en lo delicte.
Complice. Complex. Complice. Complice.
COMPLICITAT. s. f. La calitat de cóm-
plice. Complicidad. Societas in crimiuc.
Complicite. Complicità.
COMPLIR. v. a. ant. CUMPLIR.
COMPLID, DA. p. p. de compLIR. com-
PLERT.
COMPLOT. s. m. Lliga, unió, conveni -
de dòs ó més persòuas éntre sí per al-
gun fi, comunamént dolént. Concha-
banza , complot. Coitio , conspiratio. Li-
gue , cabale , complot. Trama, congiura,
macchinazione.
, COMPLUTENSE. adj. Lo natural de Al-
calá de Henares y lo que pertany 4 èxa
ciutad. Complutense, alcalaino. Com-
plutensis. D'Alcala. D' Alcalà.
COMPONEDOR. 8. m. En la imprèmpta,
un llistó de fusta de casi un peu de llarg,
un dit de gruz y un de alt. En un ace
caires hi tè un vuid y está forrad ab
una xapa de ferro ó de llautó, en que
se col-locan una á una las lletras que
hau de formar una ratlla, y de allí se
passan á la galera en que se fórma lo
motllo. Componedor. Regula typogra-
phica characteribus aptandis. Compos-
teur. Compositojo.
COMPONEDOR. ant. COMPOSITÓR.
COMPONDRER. y. a. Formar de varias
cosas una, juntandlas y col-locandlas ab
cert órde. Componer. Concinnare , apté
disponere. Composer. Comporre.
COMPÓNDRER. Construir, formar, donar
sér á un cos ó agregat de varias persó-
nas ó cosas.. També se usa com recí-
proc, parland de las parts de que se
compon un tòt respécte de èll matèx.
Componer, Componere, conflare. Con-
poser. Comporre.
COMPÓNDRER. Ordenar, adobar lo descon-
certad ó espatllad. Componer, aderezar.
Ordinare, reparare. 4rranger , racco-
moder » l'apicteter, reparer. Raccon-
clare , comporre , raccomodare.
: COMPÓNDRER. Heforsar, restaurar; y axí se
diu que los corroborants comeosgx lo
vèntrell. Componer. Reficere. Restaurer,
retablir, refaire, arranger. Rifare,
comporre, racconciare, ristaurare.
compónDasa. Adornar alguna cosa; com la
COM
COMPLICAR. v. a. Mesclar, unir cosas ;
"COM
casa, la sala, etc., y ati matèx posar
galas y adórnos á alguna persóna : en lo
últim cas també se usa com recíproc.
Componer. Ornare. Decorer', enjoliver,
arranger, aligner, embellir, orner.
Ornare , abbellire, fregiare.
COMPÓNDRER. Posar en pau los enemistads,
avenir los desavinguds. També se usa
‘ com recíproc. Componer. Componere.
Reconcilier , rapatrier , accorder, ar-
ranger. Rappatumare, amicare.
comrénpees. Corretgir, arreglar. Compo-
ner. Moderari , modum adhibere , com-
ponere. Corriger. Regolare, corregge-
re, ammendare, riformare.
compéxprer. Escríurer, inventar alguna
obra de ingeni; com de música, de his-
toria , etc. Componer. Componere. Com-
poser. Scrivere, comporre.
compónpREB. En la imprèmpti formar
dicciòns, juntand las lletras. Componer.
Cbaracteres typographicos aptare, dis-
ponere. Composer. Comporre.
compÓNDRES. Parland de números sumar ó
pujar é una cantitat determinada. Com-
poner. Constituere. Monter d.... Giun-
gere, salire, montare.
CcomPÓNDAER. Parland de un negoci 6 as-
sumpto, arreglarlo, transigirlo. Zanjar.
Transigere. Transiger , arranger. Com-
porre , accordare , transigere.
COMPÓNDRERSE. Y. T. Ádobarse en la salud.
Mejorar. Meliús se habere. Se retablir. :
Ristabilirsi.
COMPÓNDRERSE. Parland del temps. ADOBARSE.
ANEUHO Á COMPÓNDBER; ANEUHO VOSALTRES Á
COMPÓNDRER; VÁJEHO VOSTÉ i COMPÓNDBEA.
fr. fam. ab que se denota que no se pod
conciliar la contradicció aparènt ó ver-
dadéra de algunas paraulas 6 féts. 4jus-
tadme esas medidas: ajústeme usted
esas medidas : adóbame esos candiles.
Compone si possis has discordias: hzc
tu, si vales, concilia. 4llez deméler cet-
te fusce. Sviluppa la matassa.
QUE SE COMPONGAN. loc. ALLÁ SE LAS maya.
COMPONENDA. s. f. La cantitat que se
paga en la dataría de Roma per algunas
butllas y llicencias que no ténen drets
senyalads. Componenda. Pacta pecunia
in romana curia pro diplomatibus scri-
bendis. Componende. Sorta di conven-
zione che si fa circa certi diritti dovu-
ti alla corte di Roma.
COMPONIBLE. adj.. Se diu de-tèta cosa
que se pod conciliar ab altra. Componi-
COM
ble. Concordabilis. decommodable. Con-
ciliabile, aggiustabile.
COMPORT. s. m. ant. TOLERANCIA.
COMPORTA. s. f. Especie de porta com-
posta de dós ó més taulòns gruxuds y
asegurads ab bigas ó barras de ferro,
que se posa en los canals y resclosas dels
rius, pera que alsandla 6 baxandla de-
tingue 6 dèxe anar l'aigua pera regar
la terra y fèr anar los molins y altras
máquinas. Compuerta , tablacho. Cata-
racta. Écluse , vanne , empellement. Pe-
scaja, cateratta, impoeta.
COMPORTABLE. adj. Tolerable, sopor-
table. Comportable. Tolerabilis. Suppor-
ble , tolerable. Comportabile , compor-
tevole.
COMPORTAD, DA. p. p. de compontan.
(omportado. ,
COMPORTAMENT. s. m. Conducta , mo-
do de portarse. Comportamiento. Vita.
Comportement , conduite. ‘Condotta,
procedimento , modo.
OMPORTAR. v. a. Sufrir, tolerar. Com-
portar. Tolerare, ferre. Souffrir , por-
ter, tolérer. Sofferire, tolerare , com-
portare.
GMIORTARSE. v. r. Aportarse, conduirse.
Comportarse. Se gerere. Se comporter,
se conduire. Condursi , comportarsi.
COMPOSAR. v. a. ant. AJUSTAR , en la ter-
cera accepció.
(OMPOSICIÒ. s. f. L'acció y efècte de
compóndrer. Composicion. Cómpositio,
compositura. Composition. Compositura,
composizione.
Durosició. Ajust, conveni. Composicion,
tompositura. Compositio, conventio,
ptio. Composition , arrangement, ac-
cord, ajustement. Aggiustamento , con-
cordia, composizione.
Durosició. Miis. Part de la música que
ensenya las règias per la formació del
cant y del acompanyamént. Composi-
cion. Scriptio musica. Composition.
Composizione , contrappunto.
mrosció, Obra de ingeni en prosa , vers
ó música. Composicion. Sèriptio poetica
vel theorica. Composition. Componi-
mento.
durosició. La oració que lo mestre dicta
en llengua vulgar al dexèble pera que
la traduesca en la llèngua que está apre-
nènd. Composicion. Thema à tironibus
vertendum in linguam quam edocentur,
Composition , thème. Tema.
. COMPRADIS, SA. adj. Lo
COM 495
comrosició. Reparació de alguna cosa des-
composta , maltractada 6 trencada.
Compostura. Reparatio. Arrangement,
reparation , rapiecelage. Assettamento,
. acconciamento.
COMPOSITOR. s. m. Lo qui compou.
Compositor, componedor. Compositor,
conditor. Compositeur. Componitore,
compositore.
COMPOSITÒR. Lo qui fa composiciòns músi-
cas. Compositor. Compositor musicus.
Compositeur. Componitore , maestro.
COMPOSITOR, CAXISTA.
AMIGABLE COMPOSITOR. Lo subgècte en qui
. se comprometen alguns que pledejan
pera que determine y decidesca lo sèu
plèd , subjectandse á sa decisió. Compo-
- nedor , amigable componedor. Arbiter,
. judex arbitrarius. Amiable compositeur.
Mezzano.
COMPOST, TA. p. p. de comPÓNDRER.
Compuesto.
COMPOST. 8. in. Agregat de varias cosas que
- componen un tôt. Compuesto. Totum ex
, diversis. partibus constans. Compose.
Composto , componimento.
COMPOSTURA. s. f. cousosició, en la
sexta accepció.
compostura. Modestia, circunspecció. Com-
postura, composicion. Modestia , gravi-
tas. Modestie , circonspection , retenue,
maintien. Modestia, contegno, ritenu-
tezza, equanimità, avvertenza, mode-
ramento.
COMPOSTURA. COMPOSICIÓ , en la segóna ac-
cepció.
compostura. Adorno, asseo de alguna per-
sòna 6 cosa. Compostura. Ornetus. Pa-
rure , enjolivement , ornement. Assetto,
acconciamento , abbellimento, affazzo-
pamento.
COMPRA. s. f. L'acció y efécte de com-
prar. Compra. Einptio. Achat, emplet-
te. Compra, incetta.
que se pod
. comprar. Compradizo. Emptitius , emp-
tivos. Qui peut être achete. Che si può
comperare. '
COMPRADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
còmpra. Comprador. Emptor. Ache-
teur. Comperatore. .. -
cowPRADÓR. Lo subgécte' destinad pera '
comprar diariamént los comestibles ne-
cessaris per lo sustènto de una casa ó
comunitat. Comprador. Obsovator. Do-
mestique charge de faire l'achat des
Ld
494 COM
provisions , maítre d'hótel. Spenditore.
COMPRAR. v. a. Adquirir per disèrs lo
domini de alguna cosa. Comprar. Eme-
re. Acheter. Comperare.
COMPRÁRSELA. fr. fam. Anárseu ó escapar-
se. Tomar dos de lias y Juan danzan-
te; tomar las de Villadiego ; tomar el
pendil ; liarlas; escurrirse. Abire, su-
fugere. Detamper, prendre son sac et
ses quilles , prendre la poudre d'escam-
pette , s'en aller sans demander. son
reste. Far fagotte, voltar le calcagua.
COMPREHENSIBLE. adj. Lo que pod
compéndrerse. Comprensible. Compre-
hensibilis. Compréhensible , concevable.
Concepibile , comprensibile ,' intelligi-
bile.
COMPREHENSIÓ. s. f. Lo acte de com-
péudrer. Comprension. Comprebensio.
Compréhension, l'action de compren-
dre. Comprensione.
COMPREBENSIÓ. Facultat, perspicacia y ea-
pacitat pera compéadrer ó penetrar.
Comprension. Comprehensio. Connais-
sance , compréhension. Comprensiva.
COMPREHENSIU, VÀ. adj. que se aplica
á lo que tà facultat ó capacitat de com-
péndrer ó enténdrer perfectamént al-
guna cosa. Comprensivo. Comptehen-
dendi capax. Qui peut comprendre , con-
cevoir. Atto a concepire.
COMPRERENSIV. Lo que compren ,'en lo sen-
tit de contenir ó enclóurer. Comprensi-
vo. Comprehendens. Qui peut environ-
ner , entourer, Comprendente.
COMPREHENSÒR, RA. s. m. y f. Teol.
Lo qui gosa de la eterna benaventuran-
sa. Comprensor. Beatus. Bienheureux.
Deato.
COMPRES, A. p. p. de comP£xpres. Com-
prendido.
COMPRESSIÓ. s. f. L'acció y efécte de
comprimir. Compresion. Compressio.
Compression, resserrement. Ristrigui-
mento, compressione.
COMPRESSIU, VA. Lo que comprimex.
Compresivo. Comprimens. Compressif.
Comprimente. y,
COMPRIMID, DA. p. p. de comprimir.
Comprimido , compreso. °
COMPRIMIR. v. a. Oprimir, apretar,
pitjar, reduir 4 lloc estret. Comprimir.
Comprimere. Comprimer, resserrer, op-
presser. Comprimere, ristringere, pi-
giare, calcare.
comerIMiR. Reprimir, contenir. Comprimir,
COM
Comprimere, cohibere. Contenir , re.
rim*r , retenir. Raffcenare | ritenere,
COMPROBACIO. s. f. Lo acte y efèctg
de comprobar. Compro5acion. Compre-
. batio. Confirmation, verification, epreu-
ve. Verificazione.
COMPROBAR. v. a. Verificar, confirmar
una cosa ó cotejandla ab altra 6 pre-
sentand probas que la acrediten. Com-
probar. Comprobare. Confirmer, veri.
fier, prouver. Verificare.
COMPROMES, A. p. p. de cowrrométeu.
Comprometido.
GOMPROMES. S. M. ant. COMPROMIS.
COMPRGMETIMÈNT. s. m. COMPRONIS,
en la cuarta accepció. :
COMPROMETRER. v. a. Dètar en man:
de un tercèr la determinació de algun
diferencia, pléd ; etc., sòbre lo cual hi
ha disputa. També se usa com reciproc.
Comprometer. Compromittere. Compro-
mettre. Compromettere.
COMPROVETRER. Exposar á algú, posario ca
péril per alguna acció aventurad:.
També se usa com reeiproc. Comprome-
ter. In discrimen adducere. Compromet
tre. Compromettere. |
COMPAOMÉTRER. Constituir 4 algú es um
obligació, férlo responsable de alguu
cosa. També se usa com recíproc. Con.
prometer. Alicujus fidem obligare
sponsorem reddere. Oòliger , engagtt-
Obbligare. |
COMPROMIS. s. m. Una de las tres mas
néras de fér elecció canónica; y té lloc
cuand tòts los electòrs dónan á un i
més de èntre éils lo poder pera elegir.
Compromiso. Compromissum. Compro
mis. Compromesso. i
comPromis. Conveni èntre litigants, ab »
cual comprometen lo pléd 4 jutges i
bitres. Compromiso. Compromiss@
Compromis. Lodo.
compromis, La escriptura ab la cual losl
tigants anomenan jutges árbitres qu
decidescan la disputa. Comprom:
Compromissi charta. Compromis. Cow
promesso.
comPsoMis. Dificultat, embras , empeora
Compromiso. Difficultas, obex, con»
men. Embarras. Intoppo.
COMPROMISSAR. v. a. ant. compio
TRER.
COMPROMISSARI. s. m. La persona a ll
cual altras comprometen sa disputa ps
ra que la decidesca. Compromisció
COM
Compromissarius. Compromissaire. Com-
romissario.
COMPROVINCIAL. adj. que se aplica á
cada un dels bisbes de una matéxa pro-
vincia, Comprovincial. Comprovincialis,
suffraganens episcopus. Evéque suffra-
gant. Vescovó suffragante.
COMPTADOR , RA. s. m. y f. ant. cox-
TADÒB,
COMPTANT. 8. m. ant. CONTANT. '
COMPTAR. v. a. ant. cotaB. |
COMPTAT. s. m. Lo territori subjécte á
la jurisdicció de un compte , y la dig-
nitat de aquest. Condaao. Comitatus.
Comte. Contea. |
COMPTE. s. m. Títol de honór y diguitat
ab que los prínceps y soberans hónran
y distingexen á alguns de sós principals
súbdits. Conde. Comes. Comte. Conte.
cure. L'acció y efècte de contar. Cuen-
ta. Computatio, calculatio. Compte.
| Conto.
Sere. Cálcul, ú operació aritmética.
Cuenta. Computus , calculus, supputa-
tio. Compte , calcul. Conto, calcolo.
duere. Lo paper en que estan escritas las
partidas del import de alguna cosa que
i cap de vall se suman 6 réstan. Cuen-
la. Supputationis , rationis scheda.
Compte , memoire. Conto.
ltz. Lo producto 6 resultat de cént
mil multiplicads r deu. Cuento. De-
cies centena millta. Million. Millione.
mere. Rahó ó satisfacció, y axí diem:
so tinc de donar còmrTe á ningú de lo
que fas. Cuenta. Reddenda ratio.
Compte , raison. Conto.
«rr, ant. RÓNDALLA.
PTE ERRAD QUE NO VALGA. fr. fam. que
se du pera salvar la equivocació que
pod patirse en algun fet. Cuenta erra-
da que no valga. Computus haud va-
tat, quoties intervenit error. Sauf er-
ur. Salvo errore.
PTE RODÓ. Cuantitat justa séns sobrarli
à faltar. Cuenta cabal. Exacta solu-
lo. Compte juste. Conto saldato.
FTES VÈLLS BARALLAS NOVAS. ref. que
consella que no se deu retardar lo pas-
ir comptes perqué desprès de mòlt
tmps solen produir disputas per l'ol-
id de las circunstancias. Á cuentas vie-
as, barajas nuevas. Nomina invetera-
! rixas pariunt. Les vieilles dettes font
3 debats de compte. Conti vecehi que-
lon! nuove.
Ll COM 495
À COMPTE. mod. adv. que se diu de rébrer
ó donar una cantitat sèns pagar ó co-
brar tòt lo còmpte ó dente. 4 cuenta; .
d buena cuenta. In summam persolven-
dam. 4 comple. A buon conto.
i BON CÒMPTE. mod. adv. Á cómPTE.
AL PASSAR COMPTES NOS VEURÉM. ref. ab que
se nota als que dissipan las-cosas de que
han de respóndrer. Al dar la cuenta me
lo direis. Cum veniet tempus rationis
damna videbis. J| le verra dans le
temps. Al fare i conti ci vedremo.
COMPROBAR UN CÓMPTE. fr. Tornar á efa-
- minar las partidas de las cuals se com-
pon, per assegurarse de la efactitut.
Pelotear. Summas couferre summis;
rationis expendere. Recevoir les articles
d'un compte. Rivedere i conti.
CÓRBER PER CÒMPTE DE UN ALGUNA COSA. ÍT.
Tenirla à sòn càrreg, ser responsable
- de èlla. Correr por cuenta de uno algu-
na cosa. Negotium proprio periculo '
curare. Prendre sur son compte. Esse-
re del conto d' uno.
CRIDAR A comete. fr. Exigir que algú los
dòne de lo que ha tingud á són cárreg.
Residenciar. Rationes petere, inquire-
re. Faire rendre compte à quelqu'un de
l'emploi qu'on lui a donne. Chicder i
conti. |
DEMANAR COMPTE. fr. Efigir la rahó 6 mo-
tiu de lo que se fa. Pedir cuenta. Ra-
tionem petere, rationem ponere cum
aliquo. Demander compte. Chieder
conto.
DONAR CÓMPTE DE ALGUNA COSA. fr. fam. é
irón. Donar fi á alguna cosa destruind-
la ó malgastandla. Dar cuenta de al-
go. Pessumdare , pessundare , disperde-
re. Detruire , consumer , voir la fin de
quelque chose. Distruggere, pestare,
ridurre a fine.
DONAR BON Ó MAL COMPTE DE 8A PERSONA. ÍT.
Correspóndrer bé ó mal á la confiausa
que se ha fèt de éll, 6 al encárreg que
se li ha confiad. Dar luena ó mala
cuenta de su persona. Suscepti negotii
rationem reddere. Rendre compte de sa ,
personne. Render conto da se.
DONAR COMPTE Y BARÓ. fr. Mostrar la efac—
titut y diligencias de lo que se ha fet.
Dar cuenta y razon. Rationem red-
dere. Rendre raison, rendre compte:
exact. Render conto.
EN CÓMPTE. mod. adv. EN 110c.
ESTAR À compre. fr. Ser útil 6 convenient
496 COM
Tener cuenta alguna cosa; estar d
cuento. Rem utilem, proficientem esse,
Étre utile, avantageux, convenable.
Riuscire a conto.
ESTAR FORA DE COMPTE. fr. HABER PERDUD LO
COMPTE.
FÈR CÒMPTE. fr. RESSLDRER, DETERMINAR.
FER CÓMPTES ALEGRES. fr. Llissongearse al-
gi ab poc fonamènt de conseguir lo que
esitja. Hacer ó formar cuentas alegres
ó galanas. Vaná spe pasci. Se bercer de
quelque espoir. Fare à bei conti,
FÈRSE COMPTE. fr. Suposar, donar per féta
alguna cosa. Hacer cuenta. Existimare,
æstimare, ponere. Faire etat , supposer.
Suporre, far conto.
HABER EXID DE COMPTE. ff. HABER PERDUD LO
COMPTE. |
HABER PERDUD LO COMPTE. fr. que se diu de
la dona prenyada que ha entrad al no-
vé mès. Estar fuera de cuenta. Mulie-
rem gravidam novem mensium tempus
excessisse. Etre d terme. Essere o giun-
gere al termine della gravidanza.
JA TE AJUSTARÉ LO COMPTE; JA AJUSTARÉM
COMPTES. fr. fam. ab que se amenassa á
algú. Fo ajustare cuentas contigo; ya
ajustaremos cuentas. Malefacti panas
mihi dabis: non impunitus abibis. Je
vous repasserai le buffle. Ce la vedremo.
LO COMPTE DE LA VÈLLA. Lo compte que
trauen ab los dits ó ab los grans dels
. rosaris los que no saben de aritmética.
La cuenta de la vieja. Ratio per digitos
vel per globulos inita. Compte que font
ceux qui ne connaissent point l'arith-
metique. Fav i conti colle dita.
PÉNDRER A ALGÚ PER SÓN CÒMPTE. fr. Pén-
drer á algú per objècte de conversació
ó murmuració. Hacer platillo. Fabulam
facere, de aliquo fabulari. Medire de
quelgu'un. Prendere pel suo conto.
PENDRER À ALGÚ PER SÓN COMPTE. fr. Con.
tradirlo y culparlo sempre, péndrerlo
de esquira. Tomarla con alguno. Alicui
jugiter adversari. Se prendre de grippe :
contre quelqu'un. Prevenirsi sfavore-
volmente contro di alcuno.
PEXDRER À COMPTE, 6 À BON cOMPTE. fr. Ad-
métrer alguna partida en part del pago
del deute. Tomar en cuenta. Aliquid in
acceptum referre. Mettre en ligne de
compte , recevoir à compte. Prender a
conto.
PENDREA CÒMPTES. fr. Ekaminar los que al-
gd presénta. Tomar cuentas. Rationes ab |
COM
alio redditas examinare. Examiner un
bon compte. Rivedere i conti.
PÉRDRER LO COMPTE DE ALGUSA cosa. fr. que
explica. ser mòlt difícil recordarse de
las cosas 6 reduirlas 4 número, à caos
de sa antiguitat ó multitat. Perder ls
cuenta. Computum aliquid excedere: ad
computum redigi nou posse. Perdre
pied. Perdere il fondo.
PEXDRER PER SÓN CÒMPTE. fr. Péndrer ¿son
cárreg lo que pertany á altre. Tomar
por su cuenta. lu se recipere. Prendre
pour son compte. Prendere pel su
conto.
PORTAR UN COMPTE. fr. Tenir cuidado de
assentar las partidas que lo han de con.
péndrer. ar la cuenta. Rationen
ucere. Tenir un compte. Far conti,
ner conto.
POSAR EN CÒMPTE. fr. Continuar en la
comptes alguna partida de descirres
Datar. la. rationibus quid expensus
fuerit recensere. Mettre au débit. Met:
tere a conto.
RETRE COMPTE. fr. ant. Donar compte. Di
cuenta. Rationem reddere. Rendi
compte. Render eonto.
TENIR COMPTE. fr. Aténdrer. Tener cuenti
Incumbere in rem; rei animum inte
dere. Faire attention. Atteudere.
TENIR COMPTE. fr. Guardar alguna cos.
cuidar de sa seguretat. Se usa tamb
com recíproc. Tener cuenta. Curam al
hibere. Avoir soin. Aver cura. |
TENIRSE COMPTE EN Lo Mkw3an. fr. Apar:
cuidado de no ménjar massa, 6 lo q
pod ser danyòs 4 la salud. Guardar:
boca. Gule non indulgere. Etre sobt
Esser temperante, parco, sobrio.
TÈxrE CómPTE. loc, ab cuidado. Cuenta o
la cuenta. Cave ne tibi quid mali x
dat. Prenez-y-garde. Abbi loc
guarda la gamba , guarda come va.
Thr! còmere. loc. TÈNTE CÓMPTE. |
TRÁURER COMPTE. fr. ESTAR À COMPTE.
TRÁURER cómPTES. fr. Calcular sòbre |
més ó ménos lo import, gasto ó uti
de alguna cosa. Echar la euenta 6 dd
tas. Computare. Calculer. Cal
far conti.
TRÁURER CÓMPTES ALEGRES. fr. FER cond
ALEGRES.
TRAURER SÒS CÒMPTES. fr. met. Conside
la utilitat ó dany que pod resultar
oci, empresa, etc. Ajustar
algun nege
cuentas. Negotium matur? perpcadí
è
COM
Faire le compte. Fare i suoi conti.
nus i COMPTE. fr. ESTAR À CÓMPTE.
virum i COMPTE DE ALGÚ. fr. Dependir de
eh enteramént , en especial en cuant 4
la manutenció. Vivir d cuenta de otro.
De alieno vivere, cura alterius vivere.
Dependre de la volonté d'autrui. Essere
a conto d' uno. |
(ÒMPTESA. s. f. La mullèr del compte,
6 la que heretá y obté un cómptat.
Condesa. Comitis uxor , comitissa. Com-
eise. Contessa.
COMPTESETA. s. f. dim. de CÒMPTESA,
Condesilla , condesita , condesica. Puel-
la comitissa. Jeune comtesse. Contessina.
(OMPTESTABLE. s. m. ant. combESTA-
BLE.
COMPTET. s. m. dim. de còmers. Con-
desillo, condesito, condesico. Comes
puer. Jeune comte. Contino.
durer. Pètit compte. Cuentecilla , cuen-
tecla, cuentecica. Ratiuncula. Petit
compte. Conticino.
COMPULSA. s. f. for. Copia , trasllat de
alguna escriptura trèt judicialmènt y
cotejad ab sòn original. Compulsa. Apo-
(phum , exemplar ab actuario jure
atum, Copie , extrait d'un acte colla-
tonne sur l'original par ordre du juge.
Stratto di scrittura trascritto dall' ori-
ginale per comandamento del giudice.
OMPULSAR. v. a. for. Tráurer alguna
compulsa. Compulsar. Apographum,
exemplar transcribere. Compulser. Trax
scrivere una scrittura dal suo originale
per comandamento del giudice.
ÜMPULSIÓ. s. f. for. Apremi, forsa
qu se fa á algú, compel-liadio á que
etecote alguna cosa. Compulsion. Com-
lio. Contrainte. Compulsamento.
MPULSIU, VA. adj. Lo que té virtut
de compel-lir. Compulsivo. Compellendi
capax. Qui contraint. Costringente.
)MPUNCCIÓ. s. 'f. Sentimènt 6 pesar
de haber comes algun pecad. Compun-
sion. Compunctio. Componction. Com-
nzione.
MPUNGID, DA. adj. Arrepentid ab
pesar de haber comes lo pecad que li
remordex la conciencia. Compungido.
Verè poenitens; noxarum dolore affec-
tus. Touche , repentant, contrit. Com-
punto.
MPURGACIÓ. s. f. PURGACIÓ VULGAR y
ITAGACIÒ CANÓNICA.
MPURGAR. v. a. Passar per la proba
TOM. Lo
COM 497
de la compurgació á fi de acreditar la
innocencia. Compurgar. Purgare. Se
purger par serment. Purgar per giu-
ramento.
COMPUTAR. v. a. Calcular núme-
ros. Se diu comunamént dels anys,
‘ témps y edats. Computar. Computare.
Calculer, denombrer. Calcolare, conta-
re, annoverare.
COMPUTO. s. m. Còmpte, càlcul. Cóm-
puto. Computus, computum. Supputa-
tion , compte, calcul. Computo. —
COMU. adj. Lo que no sénd privativa-
mént de ningú, pertany ó s' extén á
mòlts, com béns comuns. Comun, comu-
nal. Communis. Commun. Comune.
comú. Corrènt, admes de tòts ó de la ma-
jor part. Comun. Communis. Commun ,
universel, general , ordinaire. Comune,
comunale.
comú. Ordinari, vulgar, frecuént y molt
sabud. Comun. Communis. Commun,
vulgaire. Ordinario, trito.
comú. Bast, de baxa classe. Comun. Com-
munis. Commun. Volgare, vile, di poco
prezzo. |
comú. s. m. Tòt lo poble de una cintad,
vila, lloc, etc. Comun, comunal, co-
munidad. Commune. Commun , commu-
naute. Comuna, comunale , comunanza.
COMÚ, GREMI.
comú. Necessaria, secrèta. Comun, letri- .
na , privada , servidumbre. Latrina. La-
trines. Agiamento, cesso, destro, pri-
vato, zambra.
«comò DE pòs. Gram. Se diu axí lo nom
substantiu, que bax de una matéxa ter-
minació admet los dós géneros masculí
y femení, segòns lo sefo que se vol de-
notar, com lo verge, la verge. Comun
de dos. Commune duorum. Masculin et
féminin sous une seule terminaison.
D' ogni genere. |
comú pE TRES. En la gramática llatina se
diu axí lo adjectiu de una terminació
que se pod juntar ab substantiu dels
tres géneros, masculí, femení y neutre.
Comun de tres. Commune trium. Qui,
‘ sous une seule terminaison, convient aux
trois genres. D” ogni genere. |
Ex comú. mod. adv. que ab los: verbs dis-
frutar, posseir y altres se usa pera de-
notar que se disfruta ó posseex una co-
sa per mòlts sèns pertányer á ningú en
particular. En comun. In commune. En
commun. Comunalmente, in comune.
J
498 COM
TÈa POC Ó MÒLT COMÚ. fr. p. us. Ser poc 6
mòlt abultad. Æbultar poco ó mucho.
Parvæ, aut maguæ molis esse. Étre peu
grossi, ou bien gros. Esser grande o
piccolo.
PARLAR EX COMU. fr. Parlar en general y ab
tots. Hablar en comun. ludefiuitè loqui.
Parler en general. Parlar in generale,
parlar per tutti.
PER LO COMÚ. mod. adv. COMUNAMÈNT.
QUI PARLA EN COMU, NO PARLA AB NINGU.
ref. que avisa que cap particular se deu,
donar per ofes de lo que se repren en
general. Quien habla con todos habla
con ninguno. Nulli loquitur qui omui-
bus loquitur. Qui parle en general par-
de à son bonnet. Chi parla a tutti
parla a veruno.
QUI SERVEX i UN COMÚ, SERVEX À NIXGÜ.
ref. que avisa que los serveys féts á
corporacióus 6 pobles regularmént sòn
poc agrahids. Quien sirve al comun,
sirve d ningun. Officium multis quod
fit, Gt, credito, nulli, La communau-
te ne sait jamais bon gré. Chi tutti ser-
ve niuno serve.
COMUL. s. m. ant. PILA.
COMUNA. s. f. comú, en la séptima ac-
cepció. ——
COMUNA. ant. comú, en la quinta accep-
ció.
COMUNAL. adj. ant. comú, en la primè-
ra accepció.
COMUNALMENT. adv. mod. ant. comu-
NAMÉNT,
COMUNAMENT. adv. mod. Frecuent-
mènt, regularmènt. Comunmente, por
lo comun. Communiter, plurimüm, vul-
gò. Communement. Comunalmente, ‘co-
munemente,
COMUNER. s. m. Lo qui seguia lo partit
de las comunitats de Castèlla. Comune-
ro. Factiosus, conjuratorum assecla.
Factieux castillan sous Charles-Quint.
Settario d' un partito che vi fu iu ls-
pagua nel regno di Carlo Quinto.
COMUNIA. s. f. ant. CONVEN, AJUST.
COMUNICABILITAT. s. f. La facultat 6
cualitat que té alguna cosa de ser co-
municable. Comunicabilidad. Communi-
candi se capacitas. Communicabilité. Co-
municabilità. -
COMUNICABLE. adj. Lo que pod comn-
nicarse. Comunicable. Communicari fa-
cilis. Communicable. Comunicabile.
CONUxXICABLE, Sociable, tractable;- humá,
| comuniód. En
COM
que se déxa comunicar. fácilmént. -Co-
municable. Sociabilis. Sociable, affable,
communicatif, abordable. Comunicabi-
le, conversativo. |
CGMUNICACIÓ. s. f. L' acció y efècte
de comunicar ó comunicarse. Comuni-
cacion. Communicatio. Communication.
Comunicamento, comunicazione.
cemusicació. Tracte, correspondeucia èn-.
tre dòs ó més persónas. Comunicacion.
Consuetudo, familiaritas. Communica-
tion, correspondance , commerce , fa-
miliarite. Comunicameuto , commerzio.
comusicació. Unió de unas cosas ab altras,
com de un mar ab altre, de una sala ab
altra, etc. Comunicacion. Communica-
tio, conjunctio. Communication. Comu-
nicauza.
' GOMUNICAR. v. a. Fér participar 4 al-
tre de lo que un tè. Comunicar. Com-
municare, commune facere. Communi-
quer , faire part de... Comunicare.
comusicar. Donar part, 6 fér saber á al.
tre alguna cosa. Comunicar. Commuui-
care, notum facere. Communiquer , fai-
re part, donner communication de
quelque chose, la manifester. Comuni-
care, far cousapevole.
COMURICAR. Consultar , conferenciar alguna
cosa ab altres prenénd lo parer de élls.
Comunicar. Consulere , conferre. Confé
' rer avec quelqu'un. Conferire, trattar
affari.
COMUNICARSE. v. r. Parland de cosas inani-
madas es. tenir correspoudencia 6 pas
uuas ab altras. Comunicarse. Conjungi.
Se communiquer. Comunicarsi.
COMUNICATIU , VA. adj. Lo que tè ap-
titut 6 inclinació natural 4 comunicar
á altre lo que posseex , 6 4 comunicar-
se'á sf matèx. Comunicativo. Commu-
nicari capax , aptus. Communicatif. Co-
municativo.
COMUNIÓ. s. f. Comunicació, participa-
ció de lo que es comú. Comunion, Con.
munio , communicatio. Communion. Co-
munione , participarione.
santa Iglésia católica es lo
acte de rébrer los fiels la sagrada euca-
ristía; y móltas vegadas se dóna aquest
nom al matéx santíssim sagramént; y
axí se diu comunamént : péndrer la co-
mUxtó, donar la comuxió. Comunion.
Communio sacra. Communion. Comu-
nione.
COMUXIÓ DE LA 1GLÈSIA Ó DELS SAXIS. La par-
| CON
ticipació que tèmen los fiels dels bEns es-
pirituals matuamént èntre sí com parts
mémbres de un matéx cos. Comunion
de la Iglesia ó de los santos. Sancto-
rum communio. Communion de l'Égli-
se. Comunicazione de’ santi.
DAR Ó PÉXDRER LA COMUNIÒ. fr. COMBREGAR.
COMUNISSIM, MA. adj. sup. de comú.
Comunisimo. Communisstmus , valdè
communis. Très-commun. Comunissimo.
COMUNÍSSIMAMENT. adv. mod. sup.
de coMUTAMÈNT. Comunisimamente. Fre-
quentissimè. Tréscommunement. Comu-
nissimamente.
COMUNITAT. s. f. La calitat que consti-
tex comú una cosa, de modo que
‘ caalsevol puga usarne llibremènt. Co-
munidad. Communio. Communauté. Co-
munità. m
wvcxrar. Congregació de persònas que
viuen unidas bax certas constituciòns ó
reglas, com los capellans de las parro-
quias, los frares dels convénts , etc. Co-
mmidad. Societas , sodalitium , congre-
gatio. Communauté. Comunità.
3 COXUSITAT. mod. adv. Junts los indivi-
dnos de algun cos. En comunidad, con-
ventualmente , en cuerpo. Congregatim.
En corps. In comunità, in congrega-
Pone,
OMUNMÈNT. adv. mod. comuxaminr.
OYATO. s. m. Empenyo, esfors en la
elecució de alguna cosa. Conato. Cona-
tas, conatum , conatio, conamen. Ef-
fort. Sforzo.
Miro. for. Lo acte 6 delicte comensad ,
prrò que no ha acabad de consumarse.
(nato. Pravus conatus. Tentative. Pro-
jS tentativa. |
NCA. s. f. Especie de escudèlla gran
de cualsevol materia. Cuenca. Concha.
Éuelle, Scodella.
X1. La donsella que ja té mólts anys.
Doncellueca. JEvi matura virgo. Fille
dun certain &ge. Donzella di molta età.
!ci, ant. CONX A.
ICA DE FUST. ant. GABADAL.
ica DE sancnar. Lo gibrèll de terrissa
po servex pera mullar lo peu y recu-
lirla sang cuand se sangra 4 algú. San-
gradera. Labrum fictile, ubi sanguis è
rena pedis incisa fluens recipitur. Bas-
in, cwette , petit gresal. Bacile.
NCAMBI. s. m. p. us. GaMBI.
NCANONGE. s. m. Lo qui es canonge
il matéx tèmps que altre en una mat
CON 499
xa iglésia. Cencanónigo. Canonicus col-
lega. Chanoine avec un autre , en méme
temps qu'un autre. Canonico all^ istesso
tempo d' un altro. |
CONCAUSA. s. f. Lo que juntamènt ab
altra cosa es causa de un matèx efècte.
Concansa. Quod simul cum alio aliquid
- efficit. Cé qui contribue avec une autre
cause d produire un effet. Concausa.
CONCAVITAT. s. f. Lo clot que fórma
cualsevol superficie, elevada de las bo-
ras, etc., y que va baxand progressi-
vamènt fius al mit}, que es lo més fòn-
do. Concavidad , cóncavo , cóncava. Con-
cavitas. Concavite. Concavità.
CONCAVO, VA. adj. Se diu de la super- '
| ficie que fórma coneavitat. Cóncavo.
Concavus. Concave. Concavo.
CONCEBEMENT. s. m. ant. coxcepcié.
CONCEBIBLE. adj. Lo que pod couce-
* birse. Conceptible. Quod animo concipi
otest. Concevable. Concepibile. — ,
CONCEBIMÈNT. s. m. ant. concepció.
CONCEBIR. v. a. Férse prenyada la fe-
mélla. Concebir. Coucipere. Concevoir.
Concepere , concepire.
coxçrsin. met. Formar idea 6 concèpte de
- alguna cosa. Concebir. Concipere. Con-
cevoir. Concepire.
CONCEDRE. v. a. ant. concEsIa.
CONCEBUD, DA. p. p. de concesin..Con-
cebido.
CONCEDID, DA. p. p. de coxcepir. Con-
cedido.
CONCEDIMENT. s. m. ant. coxcessió.
CONCEDIR. v. a. Donar, atorgar, fér
gracia de alguna cosa. Conceder. Con-
cedere. Accorder, octroyer , conceder.
Concedere , permettere , cedere.
concebir. Passar per cert, convenir en lo
que altre diu ó afirma. Conceder. Con-
cedere, assentiri. Accorder, reconnat-
tre pour vrai , demeurer d'accord d'une
chose. Concedere, passare, menar
buono.
CONCELLAR. v. a. ant: ACONSELLAR.
CONCENT. s. m. Cant acordad y armo-
niós de distinctas veus. Concento. Con-
centus. Accord, concert. Concerto. |
CONCENTRACIÓ. s. m. Quím. La majòr
densitat ó forsa que adquirexen certs
Cossos separandne los estranys ó super-
abundants que hi estaban barrejads,
com cuand se fa gelar lo vinagre pera
privarlo del aigua y fér que resulte més
fort, etc. Concentracion. Major vis.
500 CON
Concentration. Concentrazione.
CONCENTRAD, DA. p. p. de coscex-
TRAR.
CONCENTRAR. v. à. RECONCENTRAR.
CONCENTRARSE. v.-r. ant. RECONCEN-
TRARSE.
CONCENTRIC, CA. adj. Geom. Se diu
de las figuras que ténen un matéx cén-
tro. Concentrico. Concentricus. Concen-
trique. Concentrico.
CONCEPCIÓ. s. f. Lo acte y efècte de
concebir. Concepcion. Conceptio. Con-
ception. Concepimento , concepizione.
CONCEPCIÓ. S' entén per antonomasia la de
la Mare de Déu, y la festivitat que ce-
lèbra la Iglésia ab èst títol. Concepcion.
Conceptio Beate Marie Virginis. Con-
ception de la Sainte-Pierge. Coucepi-
gione di Madonna.
CONCÈPTE. s. m. La idea que concebex
6 forma lo entenimént. Concepto. Con-
ceptus. Jdee , concept. Concetto.
coxcÈers. Sentencia, agudesa 6 ditxo in-
geniós. Concepto. Acuté , ingeniosé dic-
tum. Sentence, saillie , bon mot , poin-
te. Concetto, motto arguto.
coxckerz. La opinió que se té de alguna
cosa. Concepto. Opinio, æstimatio. Idee.
opinion. Opinione, concetto.
concèeTe. Lo judici que se forma de algu-
na cosa ó persóna. Concepto. Judicium,
sententia. Jugement. Giudizio , parere,
opinione. :
FORMAR concèeTe. fr. Determinar alguna
cosa en lo entenimènt desprès de efa-
minadas las circunstancias. Formar con-
cepto. Ánimo coucipere, judicare. For-
mer un jugement. Formar giudizio.
CONCEPTUAD, DA. p. p. de concer-
TUAR. Conceptuado.
CONCEPTUAR. v. a. Formar judici ó
concèpte de alguna cosa ó persóna. Con-
ceptuar. Judicare, judicium ferre. Ju-
ger, penser , estimer. Giudicare, con-
cettare.
CONCERNENT. p. pres. de coxcenxis. Lo
que concernex. Concerniente. Attinens,
pertinens. Concernant, touchant. Con-
cernente.
CONCERNIR. v. imp. Tocar ó pertànyer.
' Concernir. Attinere, pertinere. Concer-
ner , regarder , appartenir. Riguarda-
re, concernere. — ,
CONCERT. s. m. Lo hon òrde y dis-
posició de las cosas. Concierto. Ordo,
dispositio. Ordre , disposition s Gre
CON
rangement. Ordine, concerto.
concert. Ajust ó conveni éntre dòs ó més
persònas sòbre alguna cosa. Concier-
to. Conventio, pactio, constitatum.
Concert, accord. Accordo, couven-
zione. |
concert. Composició música de mólts ins-
truménts en que un fa la part princi-
pal, y la composició de dòs, tres ó més
veus sòbre lo. sèu bax ó cant pla, y
aquest géuero de composició se anome-
na música Á CONCERT. Concierto. Con-
centus. Concert, concerto. Concerto,
conserto.
concert, Lo de música que se compon
priacipalmèut de instrumènts de corda.
Discante. Concentus. Concert d 'instru-
-mens à cordes, Concerto.
DE CONCERT. mod. adv. De acord, de co-
mú consentimènt. De concierto, acor-
demente , de acuerdo. Concorditer , uno
consensu, ex constituto. De concert,
d'accord. D' accordo, d' accordo.
CONCERTA. s. f, CONCERT.
CONCERTAD, DA. p. p. de concsaran.
Concertado. —
CONCERTAD. adj. Posad ab arrèglo, bén or-
deuad. Arreglado, compuesto. Ordina-
tus, dispositus, compositus. Régie, ar-
range , mis en ordre. Ordinato, acoor-
dato, concertato.
CONCERTADAMENT. adv. mod. Ab àr-
de y concert. Concertadamente. Ordi-
nato. Avec ordre, en ordre. Ordinata-
mente. .
CONCERTADÍSSIM, MA. adj. sup. de
CONCERTAD. Concertadisimo. Qrdinatissi-
mus. Trés-ordonne, bien arrange. Cou-
certatissimo,
CONCERTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
concerta. Concertador. Compositor , or-
dinator. Mediateur , conciliateur. Con-
ciliatore, radunatore.
CONCERTAR. v. a. Compóudrer , arre-
glar, posar en drde alguna cosa. Con-
certar. Componere , ordinare. Árran-
ger, régler , ordonner , mettre en or-
dre. Concertare , ordinare.
CONCERTAR. Ajustar, tractar del preu de
alguna cosa. Concertar. Rei pretium of-
ferre, definire. Zraiter, convenir du
prix d'une chose. Convenire , trattare
il prezzo.
GOxCERTAR. Pactar, tractar, concordar al-
guna cosa. També se usa com recíproc.
Concertar. Pacisci , constituere. Concer-
CON
ter, se concerter. Concertare, concer-
tarsi, mettersi d' accordo.
CONCESSIÓ. s. f. Lo acte y efècte de
concedir. Concesion. Concessió, conces-
sas. Concession. Concessione, concedi-
mento.
CONCESSIONARI. s. m. for. La persòna
á qui se fa alguna concessió. Concesio-
nario. ls cui aliquid conceditur. Con-
cessionnatre. Concessionario.
CONCIENCIA. s. f. Ciencia ó conexemént
interiór del bè que debem fér y del mal
que debem evitar. Conciencia. Conscien-
la. Conscience. Coscienza.
coscigscia. Se pren particularmènt per la
bona conciencia; y axí se diu: no tenir
cosciencia, per tenirla dolénta. Con-
ciencia. Couscientia recta. Conscience,
scrupule. Coscienza.
UICIEXCIA ERRÓNEA. Teol. La que ab igno-
rca judica lo verdadèr per fals, te-
sind lo bo per mal y lo mal per bo.
Conciencia errónea. Falsa conscientia.
Conscience erronee. Coscienza erronea.
E018. La. CONCIENCIA. fr. Remordirli de
alguna falta comesa. Acusar 6 argúir
la conciencia d uno. Conscientiæ stima-
lis angi, religioni habere. 4Avoir des re-
mords. Sentire rimorsi. -
MREGAR LA CONCIENCIA. fr. Gravarla ab al-
gun pcead. Cargar la conciencia. Pec-
«lum scienter admittere. Charger sa
conscience. Caricar la coscienza.
COSCIENCLA AMPLA, Se diu de aquell que
ib poc fonamènt obra ó aconsella con-
tra lo rigór de la llèy. Ancho de con-
ciencia, Conscientiæ remissioris , parum
tere. Peu scrupuleux , qui a la cons-
cence large. Di coscienza larga.
CONCIENCIA ESTRETA. Se diu del qui es
Bolt ajustad al rigòr de la llèy. Estre-
ho de conciencia. Religiosus , conscien-
Me severioris. Rigide, austère. Di co-
menza guardinga.
ARREGAR LA CONCIENCIA. fr. Imposar la
bigació de conciencia per alguna cosa.
cargar la conciencia. Religionem in-
ceré, animum religione obstringere.
fettre , laisser. sur la conscience. Met-
tre sulla coscienza.
A3CIESCIA. mod. adv. Segóns concien-
a, arreglad 4 èlla. En conciencia.
X animi conscientia ad justi rectique
ormam 3 religiosè. En conscience,
Insciencieusement, sur ma conscien-
* la coscienza.
CON 501
PREDICA CONCIENCIAS Y VEN VINAGRE. ref. Se
diu de aquell que obra al contrari de lo
que èll matèx predica y aconsella. Pre-
gona vino y vende vinagre. Aliud re,
— aliud verbis ostendit. Is sont tout blancs
au dehors et tout noirs au dedans. Par-
la in oro e vende in rame.
SER DE CONCIENCIA AMPLA. fr. fam. No fèr
escrúpol de lo que sén deuria fer. Ser
de conciencia ancha, tener la concien-
cia ancha. Severiorem morum regulam
parvi-facere. Avoir la conscience lar-
ge. Aver coscienza larga.
TENIR LA CONCIENCIA AMPLA. ÍT. SER DE COR-
CIENCIA AMPLA. 7
CONCIENCIÒS, A. adj. Lo qui tà la con-
ciencia mòlt estreta. Se diu regular-
mènt del qui fa escrúpol de cosas que
no ho merexen. Concienzudo. Religio-
sus. Consciencieux. Coscienzioso.
CONCILI. s. m. Junta ó congrés pera
tractar de alguna cosa. Concilio. Con-
ventus, cœtus. Concile. Concilio.
coxciLt, La col-lecció dels decrèts de al-
un conciti. Concilio. Decreta concilii,
oncile. Concilio.
CONCILI. Junta ó congrès dels bisbes de la
Iglésia católica pera deliberar y decidir
| sò bre las materias del dogma y de la
disciplina. Concilio , sinodo. Concilium ,
synodus. Concile. Concilio.
CONCILI ECUMÉNIC. CONCILI GENERAL.
conci: GENERAL. Aquell á que concòrren
los bisbes de tòta la cristiandat llegíti-
mamènt convocads. Concilio general,
concilio ecumenico. Concilium generale
vel œcumenicum. Concile æcumenique,
Concilio ecumenico, concilio universale.
COXCILI NACIONAL. La junta dels arquebis-
bes y bisbes de una nació. Concilio na-
cional, sínodo nacional. Concilium na-
'tionale. Concile national. Concilio na-
zionale.
COXCILI PROVINCIAL. Lo qui celébra lo me-
tropolitá ab los séus sufragáneos. Con-
cilio provincial , sínodo provincial. Con-
cilium provinciale. Concile provincial.
Concilio provinziale.
CONCILIABLE. adj. Lo que pod conci-
liarse , compóndrerse-ó ser compatible
ab alguua cosa. Conciliable. Concorda-
bilis, conciliari facilis. Conciliable. Con-
ciliabile,
CONCILIABULO. s. m. Lo concili no con-
vocad per autoritat llegítima. Concilid-
bulo. Illegitima et non rité congregata
509 CON
synodus. Conciliabule. Conciliabolo.
conciLiÁBULO. La junta de gént que tracta
de e&ecutar alguna cosa mala. Concilid-
bulo. Nefariorum hominum conciliabu-
lum. Conciliabule. Conciliabolo.
CONCILIACIÓ. s. f. L'acció y efécte de
conciliar. Conciliacion. Conciliatio. Con-
ciliation. Conciliazione. .
CONCILIAD, DA. p. p. de coxcmian.
Conciliado.
CONCILIADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
concilia. Conciliador. Conciliator.. Con-
ciliateur, Conciliatore.
CONCILIAR. v. a. Compóndrer y ajustar,
los ánimos dels que estabaa oposads èn-
tre sí. Conciliar. Conciliare, compone-
re. Concilier. Conciliarè.
CONCILIAR. Guanyar, atráurer los ánimos
ó la benevolencia. Algunas vegadas se
diu també del odi y aborrimént; y se
usa axí matéx com recíproc. Conciliar.
Conciliare. Concilier , acquérir , attirer,
gagner l'estime, la faveur, etc. Conci-
liare, cattivare, farsi amico.
CONCILIAB. Conformar dós ó més proposi-
cións que parexian contrarias. Conci-
liar. Concordem reddere. Concilier.
Conciliare.
CONCILIAR. adj. Lo que pertany als conci-
lis. Conciliar. Ad concilium pertiuens,
Conciliaire. Conciliare.
CONCILIAR. 8. m. La persóna que assistèx 4
algun concili. Conciliar. Qui iu concilio
suffragium fert. Membre d'un concile.
Membro d'un concilio.
CONCILIATIU., VA. adj. Lo que concilia.
Se usa també com substantiu en la ter-
minació masculina. Conciliativo. Quod
conciliat. Conciliant. Colui che concilia.
CONCINNITAT. s. f. Armonía que resul-
ta de la col-locació de veus escullidas
ab atenció á las lletras de que se com-
ponen pera férlas més agradables al
oido. Concinidad. Concinuitas. Nombre,
harmonie. Armonia. |
CONCIS, A. adj. Lo que está dit 6 escrit
ab concisió: se diu també de la persò-
na que parla concisamènt. Conciso. Con»
cisus; in dicendo brevis. Concis , court,
| resserre. Conciso, succinto,
CONCISAMENT. adv. mod. Ab brevedat
y concisió. Concisamente. Concisè.
D'une manière concise , bricvement, en
termes concis. Coucisamente.
CONCISIÓ. s. f. La calitat del estil, que
consistex eu dir las cosas ab las parau-
CON
las precisas. Concision. Concisio. Conci-
. sion. Concisione.
CONCITACIÓ. s. f. L'acció ó efècte de
concitar. Concitacion. Concitatio. Émo-
tion , trouble , emeute. Sollevazione , com-
movimento, sedizione , conciliamento. ,
CONCITAD, DA. p. p. de coxciram. Con-
citado. |,
CONCITADOR, RA. s.'m. y 'f. Lo qut
concita. Concitador. Concitator. Agi-
tateur , boutefeu , instigateur. Commet-
timale, sollevatore, concitatore. -
CONCITÀR. v. a. Commóurer, instigar 4
algá contra altre, ó excitar inquietuts
y sediciòns. Concitar. Concitare. Exci-
ter. Concitare, incitare.
CONCITATIU, VA. adj. Lo que concita.
Concitativo. Quod concitat. Qui est bon
ou propre à exciter, à inciter. Conci-
tativo, commotivo:
CONCIUTADA. s. m. Lo ciutadà respécte
. dels altres vehins de la séva matèxa
ciutad. Conciudadano. Concivis. Conci-
toyen. Concittadino.
. CONCLAVE. s. m. Lo lloc ahónt se reu-
nexen y tancan los cardenals pera ele-
gir papa: y també la matéxa junta dels
Erdenals. Conclave, Conclavium , con-
clave. Conclave. Conclave.
CONCLAVISTA. s. m. Lo criad que én-
tra en lo conclave pera servir als car-
denals. Conclavista. Famulus cardina-
libus ministrans ia conclavio. Conclavis-
te. Conclavista.
CONCLOENT. p. pres. de coxctum. Lo
que conclou ó convens. Concluyente.
Concludens, convincens. —Concluant.
Concludente. '
CONCLOS, A. p. p. irreg. de coxcLóURER.
Concluso.
DONAR PER COXCLos. fr. for. Parland de un
plèd, donar da causa per terminada,
no haberhi ja lloc é probar ni al-legar
res. Dar por concluso. Rem actam esse
profiteri. Regarder une cause , un pro-
cés sufisamment instruit. Dar la lite
r finita. |
CONCLOURER. v. a. Acabar, donar fi á
alguna cosa. Concluir. Concludere. Con-
clure , achever , finir , terminer. Con-
cludere, conchiudere.
coxcLtóunzR. Determinar y resóldrer sobre
lo que se ha tractad. Concluir. Decer-
nere, constituere. Conclure, détermi-
ner, decider, résoudre. Concludere,
finire.
CON
coscióvaza. Inferir, deduir alguna veritat
de altras que se admeten 6 presuposan.
Concluir. Concludere, deducere. Con-
clure, inférer , deduire , tirer une con-
séquence. Dedurre , eonchiudere , giu-
dicare.
coscióvesa. Convéncer d'algú ab la rahó
de modo que no li quéde que replicar
pi que respóndrer. Concluir. Convince-
re, ad silentium adigere, evincere.
Cowaincre , forcer d'avouer. Convin-
cere, obbligare a dire, a confessare.
«ocióuaen. for. Posar fi als al-legats en
defensa del dret de una part després de
haber respost als de la contraria per no
teur més que dir ni al-legar. Concluir.
Actis in Judicio finem imponere. Con-
chre, prendre des conclusions. Con-
eludere. |
icióvaEn. Parlamd de obras de pintura,
donarhi la dltima ma déxand ab per-
fecció tòtas sas parts encaraqué sian
de las ménos principals. Definir. Ab-
solvere, adamussim perficere. Perfec-
lionner. Perfezionare, limare.
ONCLUENT. p- pres. de coxciôuasa.
CONCLOËNT. |
ONCLUID, DA. p. p. de coxcróunza.
Concluido,
ONCLUIR. v. a. CONCLÓURER.
INCLUSIÒ. s. £. Lo acte y efücte de |
enclónrer, Conclusion. — Conclusio.
Achevement , l'action de finir. Finimen-
to, compimento.
tacsió. Lo fi de alguna cosa. Conclu-
son. Conclusio, ais, exitus. Fin, ter-
me. Termine, fine.
L6, La proposició que se inferex 6
deduex de altras. Conclusion. Concla-
no. Conclusion , consequence. Conclu-
Role, consequenza. |
1:596. La resolució que se ha pres sò-
re alguna materia després de baberhi
liscorregud. Conclusion. Deliberata sen-
èutia, consiliuro. Conclusion , deliber
ln, resolution, finale. Risoluzione, .
'onsiglio, deliberazione.
crstó. for. La terminació dels al-le-
pls y probas fètas jurídicamènt en un
leg, després de lo cual se pod ja do-
ar sentencia. Conclusion. Actorum in
adicio absolutio , finis. Conclusion , de- '
ande après l'instruction d’une affai- :
e. Conclusione.
musi. La proposició que se defensa en
3 escolas. Comunamént se usa en plu-
CON 503
ral. Conclusion. Thesis. Thèse, proposi»
tion. Tesi. |
DEFENSAR CONCLUSIONS. fr. TENIR LO ACTE.
EX CONCLUSIÓ, mod. adv. En suma, final-
mént. En conclusión. Denique , tandem.
Enfin , à la fin, pour conclure. In con-
c[usione , finalmente.
CONCLUSIU, VA. adj. Lo que conclou
' 6 termina una cosa y 6 servex pera con-
clóurerla ó terminarla. Conclusivo. Con-
cludens. Conclusif. Concladente , con-
clusivo. -
CONCOL-LEGA. s. m. Lo qui es del ma-
- fèx col-legi que altre. Concolega. In
collegio socius. Camarade de college.
Compagno di collegio.
CONCOMITANCIA. s. f. Concurreneia de
una cosa ab altra. Se usa regularmént
' en lo modo adverbial PER CONCOMITAR-
cra. Concomitancia. Duarum rerum con.
cursus. Concomitance. Concomitanza. *
CONCOMITANT. adj. Lo que acompanya
‘ A altra cosa ú obra ab élla. Concomitan-
te. Comitans. Concomitant. Concomi-
' tante. °
CONCORDAD, DA. p. p. de coxconpan.
Concordado. B
CONCORDADAMENT. adv. mod. ant.
DE CONCERT.
CONCORDAMENT. adv. mod. ant. pr
CONCERT. |
CONCORDANCIA. s. £ Correspondencia
ó conformitat de una cosa ab altra.
Concordancia. Conformitas, convenien.
tia. Concordance , rapport, convenance,
conformite. Concordanza, conformità,
— accordo.
coNcorDarcia. Gram. La eonformitat 6
Correspondencia de las paraulas segòus
las ràglas de la gramática de cada llèn-
| gua. Concordancia. Verborum in re
grammatica concordia. Concordance.
Concordanza.
CONCORDANCIA. Mús. La justa proporció
que guardan èntre sí las veus que so—
nan juntas. Concordancia. Concentus,
concordia. Accord, harmonie. Accor-
do , armonía. ;
CONCORBANCIAS. pl. Lo índice alfabétic de
tótas las paraulas de la Biblia ab tótas
las citas dels llocs em que se troban.
Concordancias. Sacrorum Bibliorum
concordantiæ. Concordance , index de
la Bible. Concordanze.
|: CONCORDAR. v. a. Conciliar y ajustar lo
que está desigual, discorde ó encontrad.
504 CON
Concordar. Concordem reddere. 4ccor-
der , concilier , conformer. Concordare,
accordare.
CONCORDAR. AJUSTAR, €n la tercéra accepció.
CONCORDAR. Y. n. Convenir una cosa ab al-
tra, com la copia de una escriptura ab
sòn original. Concordar, concertar.
Convenire, congruere, concordare.
Convenir. Concordare, convenire.
NO CONCORDA , Ó NO CONCORDA LA UNA COSA
AB L'ALTBA. loc. fam. XO CONVÉ LA UNA
COSA AB L'ALTRA.
CONCORDATI. s. m. Lo tractat 6 conve- -
, ni que fa algun príncep ab la córt de
Róma sóbre col-lació de beneficis y
altres punts de disciplina ecclesiástica.
Concordato , concordata. Pactio princi-
pum cum romano pontifice. Concordat.
Concordato.
CONCORDE. adj. Conforme, de un ma-
téx parer. Concorde. Concors. Confor-
me, uniforme. Concorde, uniforme,
couforme.
CONCORDIA. s. f. Conformitat, unió.
Concordia. Concordia, concorditas,
concordium. Concorde, union , bonne
intelligence. Concordia , unione.
coxconpia. Ajust, conveni óntre persònas
que pledejan. Concordia. Pactio, con-
ventio, transactio. Arrangement, ac-
cord. Concordia, conformità.
CONCORDIA. Lo instrument jurídic autori-
sad en deguda fórma, que conté lo
tractad y couvingud per las parts. Con-
cordia. Conventio, pactio scripto con-
signata. Traité , transaction. Transa-
zione , composizione , patto.
CONCORPÓREO , REA. adj. Teol. que
se aplica al que combregant dignament
se fa un matéx cos ab Cristo. Concor-
póreo. Concorporeus. Celui qui partici-
pe au corps de J.-C. par la communion.
Colui che si fa partecipe del corpo di
. G. C. col comunicarsi.
. CONCORREGUD, DA. p. p. de coxcón-
RER. Concurrido. í
CONCÓRRER. v. n. Juntarse en un ma-
tèx lloc y temps varias persònas, suc-
cèssos Ó cosas. Concurrir. Convenire, con-
currere. Se rendre, se joindre, se rés-
nir dans un méme temps. Concorrere.
coxcúmRER. Contribuir ab alguna cantitat
per algun fi. Concurrir. Concurrere.
Contribuer d une affaire par le don ou
le prét d'une somme d'argent. Con-
correr alla spesa.
CON
CONCÓRRER. ENTREVENIR.
CONCRECIÓ. s. f. Agregat de mòltas par-
tículas que se juntan formand una mas-
sa. Concreción , concreto. Concretio.
Concrétion. Concrezione.
CONCRÈT, TA. adj. Se diu de cualsevol
objècte considerad en sí matèx ab ex-
clusió de tòts sòs accessoris. Concreto.
Concretus. Concret. Concruto.
coxcRÈT. Se diu de algunas substancias
que fórman una massa del resultat de
la unió de móltas partículas. Concreto.
Concretus. Concret. Concreto.
CONCRETAD, DA. p. p. de CONCRETAR y
CONCRETARSE. Cohcretado , contraido.
CONCRETAR. v. a. Combinar, concor-
dar algunas especies ó cosas. Concretar.
Conciliare. Combiner. Combinare , con-
cordare.
CONCRETARSE. V. r. Reduirse á tractar ó
parlar de una cosa sola al» exclusió de
altres assumptos. Concrelarse, con-
traerse. Contrahi. Se contracter, se
resserrer , se fixer, se borner, se res-
treindre. Contrarsi , contraersi.
CONCUBI. s. m. ant. COXCUBINARI.
CONCUBINA. s. f. La dona que viu y co-
habita ab algun home com si fòs lo sèu
marit. Concubina, manceba. Concubina.
Concubine. Concubina.
CONCUBINARI. s. m. Lo qui té concubi-
na. Concubinario. Concubinus, concu-
bitor. Concubinaire. Concubinario.
CONCUBINAT. s. m. La comunicació ó
tracte del home ab sa concubina. Con-
cubinato. Concubinatus. Concubinage.
Concubinato.
CONCUBINATGE. s. m. ant. -CONCUBINAT.
CONCUBIT. s. m. Lo acte carnal. Concú-
bito , cóito. Concubitus, concubium,
concubitio, coitus, coitio. Colt, union
charnelle. Concubito.
CONCULCAD, DA. p. p. de coxcuLcan.
Conculcado.
CONCULCAR. v. a. Trepitjar ab los peus
alguna cosa. Conculcar. Conculcare.
Fouler aux pieds. Conculcare, calpe-
stare.
CONCUNYAD, DA. s. m. y f. Lo germá
. 6 germana del cunyad 6 cunyada. Con»
cuñado. Leviri vel gloris frater , soror-
ve. Le frère ou la sœur du beau-frère,
ou de la belle-sœur. Il fratello o la so-
rella del cogoato o della cognata.
CONCUPISCENCIA. s. f. Apetit y desitj
dels béns terrenals. Comunamént se pren
CON
per apetit desordenad y contrari é la
rahó. Concupiscen<ia. Concupiscentia.
Concupiscence , convoitise. Concupi-
scenza.
coscresscancia. Apetit desordenad de gus-
tos deshonéstos. Concupiscencia , salaci-
dad. Concupiscentia. Concupiscence.
Concupiscenza , cupidigia.
CONCUPISCIBLE. adj. Se aplica al ape-
tit sensitin, al cual pertany desitjar lo
que convé á la couservació y comoditat
del individuo ó de la especie. Concupis-
cible. Conca piscibilis, Concupiscible. Con-
cnpiscibile.
CONCURRENCIA. s. f. Junta de varias
personas en aigun lloc. Concurrencia.
Concnrsus , conventus, Concours, abord,
afluence. Folla, calca.
srerrazicra. Ocurreucia 6 concurs de
diferènts fèts, circunstancias 6 cosas en
nn matèx témps. Concurrencta. Rerum
. concursio, Concursus. Concurrence. Con-
| commento.
ANCURRENT. p. a. de coxcónaza. Con-
currente. Concurrens. Conco:want. Con-
corrente.
ONCURS. s. m. Mnltitat de gént junta
.& un matèx lloc. Concurso. Concursus.
Concours, rassemblement. Concorrimen-
ta, calca.
moa. La oposició 6 los e£ereicis lite-
nris que se fau en algonas pretensións.
Concurso. Concertatio litteraria. Con-
cours. Concorso , gara,
ces DE ACREEDORS- La cessió que lo
dentòr fa de sòs bàns en maus de la jus-
ticia davant de la cual acudeu los acree-
dors justificand sòs crédits y grau pe-
n que sels pague per torn. Concurso
&* acreedores. Bonorum cessio in cre-
ditorum gratiam. Assemblee de crean-
fiers. Radunanza di creditori.
NCURSAD, DA. p. p. de coxcuasan.
Concursado.
NCURSAR. v. a. Manar lo jutge que
os béns de alguna persòna que no paga
i posen en concurs de acreedors. Con-
'ursgr. Bona in gratiam creditorum pa»
Nicare. Ordonner la réunion de créan-
vers, Mettere i beni del debitore in
man dei creditori,
INCUSSIÓ. s. f. Commoció violènta,
lacudimént. Concusion. Concussio. Se-
rousse , ebranlement. Goncussiope , scuo-
bmento.
NDAL. adj. Lo que pertany al co:mp -
TOM. I.
CON - 505
te y á sa dignitat. Condal. Ad comitis
dignitatem pertinens. Comtal. Di conte.
CONDAT. s. m. comprar.
CONDE. s. m, còmers, títol de honòr y
dignitat, etc.
CONDECENDRE. v. a. ant. coxDEscEx-
DIR.
CONDECENT. adj. Conveniént ó corres-
ponènt. Condecente. Condecens. Conve-
nable, conforme, sortable. Convenevo-
le, condecente.
CONDECORACIÓ. s. f. L' acció y efèc-
te de condecorar. Condecoracion. Con-
decorandi actus. Decoration. Decora-
zione, decoramento.
CONDECORAR. v. a. ll-lustrar 4 algú,
donirli honòrs. Condecorar. Condeco-
rare. Decorer. Decorare, illustrare.
CONDEMNA. s. f. Testimoni de la sen-
tencia donad per lo notari del tribunal,
A fi de que conste lo destino del con-
demnad. Condena. Damnationis senten-
tia ab actuario trauseripta. Ertrait d'un
jugement portant condamnation , donné
par le greffier. Condanna. |
CONDEMNABLE. adj. Lo qui merex ser
condemnad. Condenable. Condemaabi-
lis. Condamna^le. Condannabile.
CONDEMNACIÓ. s. f. L' acció y efécte:
de condemnar. Condenacion. Condem-
natio, damnatio, Condamnation. Con-
dannagione, condannazione.
CONDEMNAD, DA, p. p. de conpemnar.
Condenado.,
CONDENNAD. 8. m. Lo qui está en lo infern.
Condenado. Sempiternis cruciatibus ad-
dictus.. Damne. Daunato.
CONDEMNAR. v. a. Pronunciar lo jutge
sentencia imposand al reo la pena cor-
responènt: Condenar. Condemnare, dam-
nare. Condamner. Condannare.
coxpEmxaR. Reprobar alguna doctrina ú
Opinió declarandla perniciósa y mala.
Condenar. Improbare , damnationis no-
tá inurere. Condamner , reprouver. Con-
dannare, riprovare.
CONDEMNAR. Desaprobar alguna cosa. Con-
denar. Improbare. Condamner, bldmer,
désapprouver. Biasimare, disaprovare.:
cexpEwsAR. met. Llevar lo us de alguna
porta, finèstra, etc., paredandla, ta-
pandla, ó clavandla. Condenar. Obs-
truere, obturare, claudere. Condamner.
Accecare , turare. 2"
CONDENSARSE. v. r. Culparse á sí matèx
confessarse culpad. Condenarse. Suo se
ha)
a
506 CON
ore condemnare. S'avouer coupable.
Confessarsi colpevole.
CONDEMXARSE. Incórrer en la pena eterna.
Condenarse. Æternis cruciatibus addici.
Se damner, aller en enfer. Danvarsi.
CONDEMNATORI, RIA. adj. que se
aplica al auto ó manamént que conté la'
sentencia donada per lo jutge contra lo
reo. Condenatorio. Damnatorius. Con-
damnatoire. Condannatorio.
CONDENSACIO. s. f. Lo acte y efécte de
condensarse alguna cosa. Condensacion.
Condensatio. Condensation. Coudensa-
mento.
CONDENSAR. v. a. Espessir y donar con-
sistencta á materias que naturalmént
són líquidas. Se usa també com reci-
proc. Condensar. Condensare. Conden-
ser. Condensare.
CONDENSATIU, VA. adj. que se aplica
4 lo que té virtut de condensar. Con-
densativo. Condensandi vim habens.
ut a la vertu de condenser. Che con-
ensa. |
CONDESCENDENCIA. s. f. L’ acció y
efècte de condescendir. Condescenden-
cia. Indulgentia, conniventia, morige-
ratio. Condescendance. Condescendenza.
CONDESCENDENT. p. pres. de coxpss-
CENDIR. Lo qui con lestendez. Condes-
cendiente. Indulgens. Condescendant ,
complaisant. Condescendente.
CONDESCENDIR. v. n. Acomodarse al
gust y volantat de altre. Condescen-
der. lndulgere; morem gerere alicui.
Condescendre. Condescendere.
CONDESSA. s. f. cómpTESSA.
CONDESTABLE. s. m. Lo qui antigua-
méat obtenia y efercia la priméra dig-
nitat de la milicia. Condestable. Priu-
ceps militam, supremus dux. Conneta-
ble. Conestabile.
CONDESTABLE. Ndut. Lo qui fa l'ofici de
sargéuto en las brigadas de artillería de
marina. Condestable. Centuriæ nautica
subprefectus. Sergent-major d'une bri-
E de marine. Sergente maggiore
de’ vascelli.
CONDEXEBLE. s. m. Lo qui estudia 6
ha estudiad ab altre alguna ciencia ó
art tenind un matéx mestre. Condiscí-
- pulo. Condiscipulus , prog ymnasius, pro-
‘ . gymnasta, progymnastes. Condisciple.
Coudiscepolo.
CONDICIÓ. s. £. La naturalesa ó constitu- .
- cid de las cosas; y axí se diu: aquesta
CON
es la cowpició de las cosas humanas ,
etc. Condicion. Conditio, natura. Con—
dition. Condizione.
cowbitió. Lo natural 6 geni dels homes.
Condicion. Indoles. Genie, caractere s
naturel , complezion, Genio , carattere,
conpici6. La calitat de naxemèut 6 estad
de las persònas, com de noble, plebeu,
llibre, esclau, etc. Sol usarse per la so—
la calitat de noble: y axí se diu: es ho-
me de cowbició. Condicion. Conditio,
status, ordo. Condition, naissance, ex-
traction. Nascita, coudizione, stato.
coxbició. La calitat 6 circunstancia bax la
cual se fa ó promet alguna cosa. Con-
- dicion, calidad, conque. Conditio. Con-
dition , clause, reserve. Condizione,
patto. |
CONDICIÓ casuat. La que no dependex del
arbitri dels homes, per exèmple si di-
guès lo testadòr, fas hereu méa 4 Pére
si demà fa sol. Condicion casual. Cou-
ditio fortuita. Condition casuelle. Con-
dizione casuale.
CONDICIÓ CONGRUÈRT. La que convé al acte
ue se celèbra y en lo cual se pesa. Con-
dicion convenible. Conditio conveniens,
congruens. Condition convenable. Con-
dizione conveuevole.
CONDICIÓ DESRONÈSTA. CONDICIÓ TÓRPE.
CONDICIÓ RONÈsTA. La que no se oposa á las
bonas costums. Condicion honesta. Con-
ditio decens, honesta. Condition honnc-
te. Condizione onesta.
CONDICIÓ IMPOSSIBLE DE DRET. for. La que se
oposa fi la honestedat 6 4 las bonas cos-
tums, 6 al dret natural. Condicion im-
posible de derecho. Conditio juri ad-
versa, repugnans. Condition impossible
de droit. Condizione impossibile di di-
ritto. |
CONDICIÓ IMPOSSIBLE DE FET. for. La que con-
sister eu un fét que la persona á la
cual se imposa no pod cumplirlo. Con-
dicion imposible de hecho. Conditio quz
adimpleri nequit. Condition impossible
de fait. Condizione impossibile di fatto.
coxpició INCONGRUÉNT. La que se oposa á
la naturalesa y fins del contracte. Con-
dicion desconvenible. Conditio incon-
grua, inconveniens. Condition inconve-
nante. Condizione disdicevole.
CONDICIÓ mixta. for. La que en part de-
pendex del arbitri dels homes y en part
no. Condicion mezclada. Conditio mix-
ta. Condition qui depend en partie de
CON
la volonté des hommes , el en partie du
hasard. Condizione mista.
coxnicré SECESGARIA, for. La que es indis-
pensable pera que valga lo contracte.
Condicion necesaria. Conditio necessa-
ra, Condition necessaire. Condizione
necessaria.
cospició POSSIBLE. for. La que está en lo
poder y arbitri dels homes. Condicion
posible. Conditio possibilis. Condition
dpendante de la volonte des hommes.
Condizione. possibile.
caroició TÁCITA. for. La que encaraqué
no se exprèsse se sobrentén. Condicion
tácita 6 callada. Conditio tacita. Con-
dition tacite, sous-entendue. Condizio-
ne tacita.
cosoició TORPE. La que se oposa directa-
ment 4 alguna lléy. Condicion torpe ó
deshonesta. Conditio turpis , legi adver-
&. Conditlon deshonnéte. Condizione
turpe.
puricarse La CONDICIÓ. fr. Arribar lo cas
de haber de e£ecutar ó de tenir efécte
alé que estaba promes 6 que se espera-
ba condicionalmént. Purificarse la con-
drion. Conditionem impleri. $ 'accom-
plir, avoir son effet. Adempiersi la con-
dizione.
RIFICARSE BA CONDICIÒ. fr. PURIFICARSE LA
VOYDICIÓ, i
INDICIONAD , DA. adj. coxnicionaL.
INDICIONAL. adj. Lo que porta ó in-
dou alguna condició ó requisit. Condi-
tonal, condicionado. Conditionalis.
fonditionnel. Condizionale.
NDICIONALMENT. adv. mod. Ab con-
ció. Condicionalmente. Conditionali-
tr. Conditionellement. Condizional-
mente, .
NIGNAMENT. adv. mod. Abla igual-
M y proporció deguda éutre lo mérit
'lo premi, lo delicte y la pena. Con-
ignamente. Condigué. Condignement.
prdegnamente.
NDIGNE. adj. Se aplica al premi 6 pe-
a corresponént al mérit ó delicte.
indigno. Condigous. Condigne. Con-
egno.
[DIGNITAT. s. f. La proporció del
érit ab lo premi. Condignidad. Meriti
im premio aequalitas. Condignite. Con-
remita,
IDIMENT. s. m. Lo que servex per
abonar y douar bon gust al ménjar.
alimento , guiso. Condunentum. Con-
' CON 507
diment, assaisonnement , apprét. Con-
dimento, accoaciamento.
CONDIT. s. m. ant. mÈxjaR.
CONDOL. s. m. Dolór, llástima, aflicció .
6 sentimént. Duelo. Dolor, moestitia.
Deuil , affliction , tristesse. Duolo, cor-
doglio, mestizia.
. CONDOLDRERSE. v. r. Tenir compas-
sió y llástima de lo que altre patex.
Condolerse , dolerse , condolecerse. Con-
dolescere, condolere, misereri. Compa-
tir, s'attendrir , avoir pitié. Compatire,
compiangere.
CONDOLGUD, DA. p. p. de coxpóL-
DRER3E. Condolido , condolescido.
CONDOLID, DA. adj. Fatigad, capolad.
Molido. Fessus, lassatus. Recru, ha-
rasse’, las. lufiacchito , suervato.
CONDONACIÓ. s. f. Lo acte y efécte de
condonar. Condonacion. Condonatio.
Pardon, rémission. Condonazione. —
CONDONADOR, RA. 8. m. y f. Lo qui
coudòna. Perdonador, perdonante. Con-
donans, remittens, remissor. Celui qui
pardonne. Condonatore.
CONDONAR. v. a. Perdonar alguna pe-
na. Condonar..Condonare, remittere.
Pardonner. Condonare. !
cowpoxan. Perdonar ó remétrer algun deu-
te. Condonar, esquitar. Condonare.
Pardonner , remettre , tenir quitte, fai-
re gráce , relácher. Condonare.
CONDUCCIÓ. s. f. Lo acte y efécte de
conduir , portar 6 guiar alguna cosa.
Conduccion , conducta. Conductio , duc- :
tus, duetio. Conduite. Condotta, con-
ducimento.
CONDUCENCIA. s. f. L' acció de con-
duir ó ser conduént pera alguna cosa.
Conducencia. Congruentia. Convenance.
Convenienza. |
. CONDUCTA. s. f. Lo'modo ú órde ab
que cada hu goberna y dirigex sa vida
y accións. Conducta. Vite ordo, me-
thodus. Conduite , comportement. Con-
dotta.
CONDUCTA. Lo ajust ó conveni que se fa ab
lo métge pera que assistesca y cuide
dels malalts en algun poble ó territori,
y també lo salari que se li dóna. Con-
ducta. Medici conductio, et merces
conductionis. —dAbonnement. Abona-
fnento.
CONDUCTIER. s. m, ant. conpucTOR.
CONDUCTIU, VA. adj. Lo que tè virtut
de conduir, Conductivo. Quod condu-
508 CON
cendi vim habet. Qui sert , quí est bon ,
qui est propre à conduire. Proprio per
condurre. ;
CONDUCTO. 8. m. Canal ó cauònada co-
. munamént cuberta, que serves pera
donar pas y exida á las aiguas y altras
cosas. Conducto. Aquarum ductus. Co
duit, canal, tuyau. Condotto, canale,
acquidoccio.
coxpucTo. met. La persòna per medi de la
cual se dirigex algun negoci 6 alguna
pretensió. Conducto. Via, ductus. Ca-
nal, voie , moyen , organe. Mezzo, via.
TAPAR LOS CONDUCTOS. fr. Impedir, embras-
sar lo pas per élls ab alguna cosa que
los embusse. Cegar los conductos. Aqua-
rum ductus intercludere, obstruere.
Engorger un canal, un tuyau. Ingor-
gare, turare.
CONDUCTOR, RA. s. m. y f. La persóna
que conduex. Conductor. Ductor, vec-
tor. Conducteur. Conduttore.
CONDUENT. p. pres. de coxpuir. Lo que
es convenient. Conducente. Conveniens,
congruens. Conduisant, Conducente.
CONDUENTÍSSIM , MA. adj. p. us. sup.
de coxoukwr. Conducentísimo. Valde
conveniens, congruens. Zrés-conduisant.
Condecentissimo.
CONDUHIMENT. s. m. ant. coxDUcció.
CONDUIR. v. a. Transportar de una part
á altra. Conducir. Conducere , ducere,
vehere. Conduire , porter, transporter.
Condurre.
COXDUIR. EXDRESSAR.
covpuir. Guiar ó dirigir à altre 4 algun
lloc. Conducir. Ducere. Conduire , me-
ner, guider. Condurre, guidare, me-
nare. .
COXDUIR. Gobernar, gombòldar. Cuidar.
Curare. Soigner , menager , choyer. Re-
golare, dirigere, condurre.
CONDUIR. Ajustar, concertar 6 llogar per
algun preu ó salari. Se usa també com
recíproc. Conducir: Conducere. Louer,
prendre d ferme, convenir d'un prix.
Prendere per lavorar a giornata. ^
COXDUIR. v. n. Ser útil, fér al cas. Condu-
cir. Conducere, Convenir , être propre,
convenable. Convenire, esser conde-
cente.
CONDUIRSE. V. T. APORTARSE..
CONEGUD , DA. p. p. de confxer. Cono-
cido.
CONEGUD, DA. S. m. y f. La persóna ab qui
se tà tracte ó comunicació. Conocido.
—————é—— ee TTT — ——À —
| CON
Famtliarls. Connaissance , personne que
l'on connait. Conosciuto, amico.
coxsGuUD. adj. Lo que es distiugid , acredi—
- tad, il-lustre. Conocido. Genere aut
dignitate notus , conspicuus. Connu. Co—
nosciuto.
CONEGUDA. s. f. covexemksr.
CONEGUDAMENT. adv. mod. Clara-
mént, de manéra que se conex y veu
hè. Conocidamente. Aperté , perspicuè-
Clairement , évidemment. Chiaramente ,
apertamente.
CONEGUDÍSSIM, MA. adj. sup. de co-
NEGUD. Conocidisimo. Notissimus. Tres-
connu. Couosciutissimo, cognitissimo.
CONEXEDOR, RA. s. m. y f. Lo qui sab
penetrar y discernir la naturalesa y
propietats de las cosas. Conocedor. In-
telligens. Connaisseur. Conoscitore.
CONEXEMENT. s. m. L' acció y efécte
de conéxer. Conocimiento. Cognitto.
Connaissance , connaissement. Cogni-
gione.
coxExEwkwT. for. Lo acte de conéxer de
una causa y judicarla. Conocimiento.
Cognitio. Connaissancé. Cognizione.
CONEXEMENTS. pl. INSTRUCCIÓ.
sÈxs CONEXEMÈNT. mod. adv. Séns instruc-
ció, sénse ciencia. Legamente. Inscien-
ter. Sans sciences, sans lettres. Igno-
rantemente , da ignorante.
VENIR EN CONEXEMÈNT. fr. Arribar última-
mènt 4 recordarse de alguna cosa 6 á
conéxerla desprès de haberla duptada ri
olvidada per algun témps. Venir en co-
nocimiento. In agnitionem venire, tan-
dem cognoscere. Parvenir à connaître.
Ridurre a mente. .
CONEXENSA. s. f. CONEXEMÈRT. .
CONEXENSA. La persòna que se té coneguda
. y tractada. Conocimiento. Familiaris,
notus. Personne de la connaissance de
quelqu'un. Persona che è da noi cono-
sciuta. -
CONEXER. v. a. Percibir lo entenimènt
alguna cosa. Conocer. Coguoscere. Con-
naítre. Conoscere.
coxaxen. Saber, enténdrer, advertir. Co-
nocer, Cognoscere. Connaître, s'aper-
cevoir. Conoscere, capire.
coxtxer. Tenir idea clara de alguna cosa
ó de la fisonomía de alguna persóna. Se
usa també com recíproc. Conocer. Nos-
cere. Connaítre , discerner. Conoscere.
coxgxea. Tenir tractad 4 algú, tenir co-
municació ó amistat ab ell. Conocer. Fa-
CON
miliariter cum aliquo versari. Connai-
tre. Conoscere,
costxer. Presumir 6 conjecturar per se-
nyals; y axí se diu: coxEd que plourá.
Conocer. Conjicere, presagire. Connaî-
tre, présumer, conjecturer. Conosce-
re, conietturare, presumere.
coxéxen. Tenir l'home acte carnal ab al-
guna dona. Conocer ; tener cuenta. Cum
femina coire. Connaitre une femme. Co-
noscere.
coverense. v. r. Judicar justamént de sí
matèx, Conocerse. Se noscere , recté de
se judicare. Se connaître. Conoscersi.
COVETER À UN DESDE QUE VA NÁXER. fr. Co-
séxerlo de noy. Conocer d uno desde |
su cuna. Ab iacunabilis aliquem nosce-
re. Connaitre quelqu'un dés sa plus ten-
dre enfance. Conoscer uno dalle fasci.
(DE CUAND ENSÁ QUENS CONEXEM? fr. fam.
ab que se repren la sobrada familiari-
tat de algú ab qui se habia tingud poc
ó ningun tracte. ¿En que bodegon he-
mos comido juntos 2 Undenam tibi me-
cum tanta familiaritas 2 4vons-nous gar-
de les cochons ensemble 2 In quante ta-
role abbiamo mangiato insieme?
€! X0 TE CONEX QUE TE CÒMPRE. ref. que
deuota haberse conegud lo engany ó
malicia de alguna persóna. Quien no te
(noce te compre, ó ese te compre, ó
que te compre. Qui malé te novit, com-
paret ille sibi. Portez ailleurs vos co-
quilles. Chi nón ti conosca che non ti
compri. |
CONFABULA CIÓ. s. f. Conferencia 6 con-
versació éntre dòs 6 més personas. Co-
mupamént se usa tirandho 4 mala part.
(onfabulacion. Confabulatio. Confabu-
lation. Confabulazione.
CONFABULAR. v. a. Tractar alguna cosà
entre dos 6 més persònas: Confabular.
' Confabalari. Confabuler. Confabulare.
AYFABULARSE. V. T. Concertarse dds 6 mès
persónas sòbre algun negoci en que no
son ellas solas las interessadas. Regular-
mènt se pren á mala part. Confabularse.
Coire, conspirare. S'entendre, compa-
tir, avoir intelligence secrète. Concer-
tarsi, convenire.
ONFANON. s. m. ant. GaxrARÓ.
ONFARREACIÓ. s. f. Un dels tres mo-
dos de casarse que estaban en us entre
los antigs romans. Se debia fèr ab cer-
tas y determinadas paraulas en presen-
cia de deu testimonis, y celebrandse un
CON 509
solemne sacrifici. Confarreacion. Cou-
farreatio. Confarreation. Confarrazione.
CONFECCIÓ. s. f. Medicamènt per lo re-
gular aromàtic, y compost de iferànts
substancias reduidas á pólvos molt fins,
y barrejadas ab axarop fins á tenir la
cousistencia y forma de conserva. Con-
Seccion. Confectio. Confection. Confe-
zione.
CONFECCIONAD, DA. p. p. de coxrEc-
cioxar. Confeccionado.
CONFECCIONADOR, RA. s. m. y f. Lo
qui fa confeccións. Confeccionador. Con-
fectionum medicarum concinnator. Ce-
lui qui fait des confections. Colui che fa
le confezioni.
CONFECCIONAR. v. a. Fér confeccións.
Confeccionar. Confectiones medicas con-
cinnare. Faire des confections. Confe-
zionare.
CONFEDERACIÓ. s. f. Aliansa, lliga,
unió èutre algunas persónas; més co-
munamént se diu de la que fan los
prínceps y estads. Confederacion. Con-
{cederatio. Confederation , alliance , li-
gue. Confederamento, lega, confedera-
zione. 7
CONFEDERAD , DA. p. p. de coxFEpE-
BAR. Confederado.
CONFEDERAR. v. a. Fér aliansa, lliga ó
unió éntre altres. Regularmènt se usa
com recíproc. Confederar. Confeedera-
re. Confederer , liguer , coaliser. Unire,
alleare , confederarsi.
CONFEGIDOR, RA. s. m. y f. Lo qui
. eonfegex. Deleireador. Sylabatim 1
gens. Celui qui epéle. Colui che com-
ita. ;
CONFEGIR. v. a. Pronunciar cada lletra
de per sí, juntar las consonants ab las
vocals de cada sil-laba pera unir axí
tòtas las síl-labas de una dicció. Dele-
trear. Syllabatim dicere. Épeler. Com-
pitare.
CONFERENCIA. s. f. L' acció de confe-
rir ó tractar éntre dós ó més persónas
algun assumpto ó negoci. Conferencia.
Collatio, disputatio. Conference , collo-
que. Conferenza. .
CONFERENCIA. Lo repas ó explicació que fa
lo conferenciant 4 sós dèxèbles, 6 la
que èlls matéxos se fan mutuamént. Pa-
so. Explicatio , repetitio. Repetition. Re-
petizione.
FAA coxrERnENCIA. fr. Explicar privadamént
alguna facultat ó ciencia á algun déxé-
510 . CON
ble. Pasar. Privatim docere. Repeter à
un. ecolier sa leçon, etc. Far ripetere,
farla da ripetitore.
‘ CONFERENCIANT. s. m. Lo qui fa con-
ferencia á algun estudiant. Pasante.
Magistri dictatum explicaus, hypodi-
dascalus. Repetiteur. Ripetitore.
CONFERENCIAR. v. n. Tractar, confe-
rir. Conferenciar. Colloqui, sermones
conferre. Conferer, parler , raisonner.
"Conferire, comunicare, ragionare.
CONFERIR. v. a. Tractar y efaminar
junt ab altre ó altres algun punt ó ne-
goci. Conferir. Cousultare. Conferer ,
collationner. Comparare, paragonare,
conférire.
covrerir. Concedir 6 donar algunas cosas,
com diguitats, empleos, etc. Conferir.
Conferre, concedere. Con/érer , donner,
accorder. Conferire, dare. |
CONFERMAR. v. a. ant. CONFIRMAR.
CONFES. s. m. covressòs. i
GONFÈS , sa. adj. for. que se aplica al que
ha declarad lo que se lì preguuta. Con-
Jeso. Confessus. Celui qui a avoué tout |
ce qu'on lui a demande. Confesso.
CONFESSAD, DA. p. p. de coxressan.
Confesado.
CONFESSAR. v. a. Mauifestar ó assegu-
rar algú lo que sab 6 sènt. Confesar.
. Confiteri. Avouer , déclarer. Confessare.
CONFESSAR, Regonéxer declarar algit,
obligad per Ta forsa de la rahó, lo que
de altre modo no hauria regonegud ni
declarad. Confesar. Agnoscere. Avouer,
reconnaítre. Confessare, riconoscere.
coxressar. En lo sagramént de la peniten-
cia declarar lo penitènt á sòn confessòr
los pecads que ha comes. També se usa
com recíproc. Confesar. Peccata intra
poenitentia sacramentum confiteri. Se
confesser. Confessarsi. .
CONFESSAR. Oir lo confessòr al penitànt en
lo sagramènt de la penitencia. Confesar.
Peccata intra pœnitentiæ sacramentum
audire. Confesser. Confessare.
CONFESSAR DE PLA. fr. Declarar alguna cosa
° ab tòta sinceritat sóns ocultar res. Cone
Jesar de plano. Plané confiteri. Confes-
ser, avouer ouvertement. Contessar la
ronfa giusta.
CONFESSIÓ. s. f, Declaració que algú fa
de lo que sab, ja sia voluntariamènt,
ja preguntad per altre. Confesion. Con-
fessio. Confession , aveu. Confessione.
costEsstó. La declaració que en lo sagra- |
CON.
mént de la penitencia fa algú ¿són con
fessòr dels pecads que ha comes, Confe-
sion. Confessio sacramentalis. Confes-
sion. Confessione.
CONFESSIÓ. for. La resposta que dòna lo
reo, ja sia confessand , ja negand lo de-
licte de que se li ha fót cárreg. Confe-
sion. Rei in judicium vocati confessio,
Confession d'un criminel. Confessione.
CONFESSIÓ GEXERAL. La que se fa dels pecad:
de tóta la vida passada ó de una gran
part de èlla. Confesion general. Confes-
sio generalis. Confession generale. Can.
fessione generale.
CONFESSIÓ GENERAL. La oració que tè ds-
asada la Iglésia pera prepararse los
fies á rébrer alguus sagramònts , y que
se diu en lo réso y en altras ocasion.
Confesion general. Formula peccata ge
neratim confitendi. Confiteor. Confes-
sione.
OIR DE coxressié. fr. Efercir lo ministen
de confessór. Oir de confesion 6 de pe-
nitencia. Intra pœaitentiæ sacramentum
confessionem excipere. Quir en confe
sion. Confessare.
CONFESSIONARI. s. m. Lo lloc destinad
pera oir las coufessiòns sacramental,
que regularmènt es una especie de car
.seta de fusta mòlt pétita, ab un siti dias
pera sentarse lo confessór , unas rese
tas als costats per ahònt acostuman cor
fessarse las donas, y una porteta al da-
vant ab una sensilla obertura pera con”
fessarse los homes. Confesonario, cor
fesionario. Locus confessioni excipien-
de destinatus. Confessionnal. Conío-
sionale, confessionario.
GONFESSOR. s. m. Lo sacerdot que ab
aprobació del bisbe contèssa als pen
ténts. Confesor. Confessor. Confesseur
Confessore,
coxressda. Titol que la Iglèsia dòna à à
guus sants que no són màrtirs. Confe-
sor. Confessor. Confesseur. Confessort.
GONFESSÓR DE MÁNEGA AMPLA. Lo qui dom
fácilmént la absolució als peniténts. Con-
fesor de manga ancha. Confessor st
miám indulgens. Père à la grand'mar
che. Confessor di manica larga.
EXPOSARSE DE GONFESSÒR. fr. Obtenir llicet-
cia de confessar preceind lo e£ámen cor-
responènt. Exponerse de confesor. Eve
men subire ut confessionibus audiends
idoneus quis declaretur. Obtenir la per-
mission de pouvoir ouir en canfession
CON
Ottenere il permesso di confessare.
CONFÍ. s. m. Tèrme que dividex las pro-
vincias y règnes, y senyala los limits de
cada hu. Confin. Confinium. Limite,
borne, confins. Confine, limite, ter-
mine.
CONFIAD, DA. p. p. de conrian. Con-
fiado, tn
coxriap. adj. Presumid , satisfèt de sí ma-
tex. Confiado. Coufidens, arrogans. Pre-
somptuex , confiant. Presontuoso, ar-
dito.
CONFIADAMENT. adv. mod. Ab segu-
retat y confiansa. Confiadamente. Fi-
denter, securè, fiducialiter. Avec con-
fiance. Con confidenza.
CONFIADISSIM , MA. adj. sup. de cox-
FiaD. Confiadisimo. Confidentissimus.
Trés-presomptueux. Presontuosissimo.
CONFIANSA. s. f. Seguretat y esperan-
sa ferma que se tè en alguna persóna ó
cosa. Confianza. Fiducia, confidentia.
Confiance , espoir. Confidanza.
coxFiANSA. Presumpció y vana opinió de
sí matèx. Confianza. Confidentia, ar-
rogantia. Presomption , confiance , har-
diesse. Presonzione, ardimento, auda-
cia.
DE CONFIANSA, Se diu de la persóna en qui
pod confiarse. Confiable. Fideiis, cui
tutò confidi potest. Fidèle, sur. Fido,
fedcle.
DONAR CONFIANSAS. fr. Donar esperansa á
algú de que conseguirá lo que desitja.
Confiar. In spem aliquem erigere. Fai-
re prendre confiance. Dare speranze.
EX CONFIANSA. mod. adv. En secrét, bax
sigil-lo. En confianza. Secretó , sub se-
creto. En confidence , sous le secret. In
confidenza.
CONFIAR. v. n. Esperar ab fermesa y se-
uretat. Confiar. Confidere. Se con-
der, s'assurer. Aver fiducia.
conrian. v. a. Encarregar y
dado de altre algun negoci ó altra cosa.
Confiar. Credere, committere. Confier.
Aftidare, fidare.
CONFIDENCIAL. adj. Lo que se fa ó se
diu ab confiansa ó seguretat recíproca
èntre dòs ó mès persònas. Confidencial.
Quod inter fidos agitur. Confidentiel.
Confidensiale.
CONFIDENCIALMENT. adv. mod. Ab
confiansa. Confidencialmente. Uti inter
fidos agi solet. Confidentiellement. Con-
fidentemente.
ar al cui- -
CON 511
CONFIDENT. 5. m. La persóna de qui se
fia algú, y á qui comunica las cosas de
sa confiansa. Confidente. Secreti cóns-
cius. Confident , afide. Confidente.
CONFIDEAT. En los presidis de Africa lo
moro que servex de espía y porta no-
ticias de lo que passa en lo camp dels
moros. Confidente. Speculator, explo-
rator. Maure espion. Sploratore.
coxFipÈxT. adj. Fidel, segur, de confian-
sa. Confidente. Fidus, fidelis. Fidèle,
sur. Fido, fedele. — |
CONFIDENTISSIM, MA. adj. sup. de
CONFIDÈxT. Confidentisimo. Cui præci-
pué arcana creduntur. Trés-afide. Fi-
dissimo.
CONFIDENTMENT. adv. mod. En con-
fiansa. Confidentemente. Uti amicis ar-
cana creduntur. Confidemment. Confi-
dentemente.
CONFIGURACIÓ. s. f. La disposició de
las parts que componen un cos y li dò-
nan certa figura. Configuracion. Confi-
guratio. Configuration, conformation.
Configurazione , figura.
CONFIGURAD, DA. p. p. de CONFIGURAR.
Configurado.
CONFIGURAR. v. a. Donar certa fórma.
6 figura á alguna cosa. També se usa
com recíproc. Configurar. Configurare.
Configurer. Configurare.
CONFINAD, DA. p. p. de coRPIXAR. Con-
nado.
CONFINANT. p. p. de coxrimar. Lo que
‘ confina ab altra cosa. Confinante, con-
fin. Confinis, conterminus. Confinant,
limitrophe , voisin. Confinante, vicino.
. CONFINAR. v. n. Llinder, estar imme-
diat á altre algun poble, provincia ó
règne. Confinar. .Confinem , contermi-
num esse. Confiner , avoisiner. Confina-
re, conterminare.
CONFINAB. v. a. Desterrar 4 algú senyaland-
li un lloc determinad del que no puga
surtir en tòt lo tèmps de són desterro.
Confinar. Relegare. Confiner, expa-
trier, releguer. Rilegare, sbandire,
confinare.
CONFIRMACIÓ. s. f. Revalidació de al-
- guna cosa fèta 6 aprobada äntes. Con-
firmacion. Confirmatio, ratihabitio. Con-
firmation , approbation , ratification.
Confermazione, rafferma.
conriBmació. Nova proba de alguna veri-
tat, de algun fét, dictámen, eft. Con-
firmacion. Covfirmatio, comprobatio.
512 CON
Confirmation , nouvelle assuránce, nou-
velle preuve. Confermazione , conferma-
mento. 2L
coyrinmació. Un dels set sagraménts de la
Iglésia , per medi del cual lo qui ha re-
bud la fe del sant batisme se confirma y
fortifica en èlla. Confirmacion. Confir-
mationis sacramentum , sacra confirma-
tio. Confirmation. Confermazione, are-
sima, |
covrinMació. Ret. Aquella part del discurs
en que l' orador presénta y al-lóga las
rahòns pera probar y persuadir la sèva
proposició. Confirmación. Confirmatio.
Confirmation. Confermazione.
CONFIRMAD, DA. p. p- de CONFIRMAR.
Confirmado.
CONFIRMADAMENT. adv. mod. Ab fer-
mesa, seguretat y aprobació. Confif- .
madamente. Confirinaté. Súrement,
fermement. Fermamente, sicuramente,
CONFIRMADOR. s. m. Lo qui confirma.
Confirmador. Gonfirmator. Celui qui con-
firme. Coyfermatore.
CONFIRMAR. v. a, Revalidar lo.que ja
está aprobad. Confirmar. Ratum habe;
re. Confirmer ; affermir , ratifier. Con-
fermare, mantenere, ratificare.
COXFIRMAR. Corrohorar la certesa, veritat
ó probabilitat de alguna cosa. Confir-
mar. Confirmare , comprobare, Confir-
mer. Confermare.
CONFIRMAR. Assegurar, donar á alguna
persòna ó cosa majòr fermesa y seguree
tat. També se usa com recíproc. Con-
firmar. Confirmare, fulcire, firmare.
Confirmer. Coufermare , rassodare.
COXFIRMAR. Administrar lo sagramónt de
la confirmació. Confirmar. Confirmare.
Confirmer. Cresimare.
CONFIRMATORI, RIA. adj. que se apli-
ca al auto ó sentencia ab que se confir-
ma altre auto ó sentencia anteriàr. Cone
firmatoria. Confirmativus, Confirmatif.
Confermativa.
CONFISCACIÓ. s. f. Lo acte y efècte de
confiscar. Confiscacion. Confiscatio. Con-
fiscation. Confiscazione.
CONFISCAD, DA. p. p. de coxriscañ.
Confiscado.
CONFISCAR, v. a. Privar 4 algun reo de
. Sòs bèns aplicandlos al fisc. Confiscar.
Confiscare. .Canfisquer. Confiscare,
coxriscar. Apoderarse lo fisc de alguns
géneros que se tractaba de introduir ó
hahian ja entrad de coptrabando. (o-
CON
misar , decomisar , descaminar. Mer.
ces contra edictum allatas intercipere,
Confisquer , saisir, Applicare al fisco, —
confiscare. |
CONFIT. s. m. Pasta fèta de sucre regu- |
larmènt en figura de boletas de varias
midas y figuras. Se usa més en plural
Confite. Bellaria. Bonbon , dragée. Con-
fetto.
CONPITS CORDELLATS. fam. ASSOTS, lo cástiz
ue dónan , etc. |
CONFITAD, DA. p. p. de coxriraa. 4/0
bado.
GONFITAR. v. a. Posar las viandas, fruits,
etc., en algun suc en que se solen me-
clar algunas hèrbas ó altres ingredient
forts, com vinagre, sal, alls, etc., per
que se consèrven y reban lo gust de di-
tas hérbas é ingrediónts. Adobar. Cos-
dire. Confire. Gonfettare. |
GONFITAR, Posar pebrots, hitxos, y altra
cosas semblants en vinagre pera que se
consérven mòlt témps. Encurtir. Aceto
macerare. Confire dans le vinagre
Confettare. °
CONFITER. s. m, Lo qui té per ofici fu
6 vendrer confituras. Confitero. Bela
riorum opifex, artifex ; dulciarius. se
gamartus. Confiseur. Confettiere, cot
ettatore. .
CONFITERIA. s. f, La casa 6 bot
ahónt venen 6 fan confituras. Conát:
ria. Bellariorum taberna, officina. È
fiserie. Casa o bottega dove si fanno
si vendono i coufetti e le confetture.
CONFITIER. s. m. ant. coxrrrin.
CONFITURA. s. f. La fruita ó cuals
altra cosa que está confitada. Confitur
dulce. Rellaria, Confiture. Confetti,
fetture.
GONFITURA DE CABAB4554. Las talladas
carabassa confitadas ab sucre. Espe;
lo, calabazate. Cucurbita frusta
charo condita. Citroyille confite. L
confettata,
CONFITURA DE PERAS. La consórva que
de la pera rallada. Pergda. Salgama
piro fricato et saccharo condita. C
serve de poires. Conserva di pera.
COXFITURA DE PONCEM. Lo poncem qui
ha confitad ab sucre. _4citron,e
lo. Citreum saccharo conditum. Ci
nat. Candito fatto di scorza di cedri
CONFITURA D'ESCOBSA DE RBONCEM. CONT
DE POXCEM.
CONFITURA EX COXsÉnvA. Lo fruit que x
CON
fet bullir y cónrer ab sucre disolt ab
eigua fins á tenir aquest la consistencia
de un axarop. Dulce de almibar , almi-
bar. Edulia mellita, aut saccharo con-
dite dapes. Confitures liquides: Coh-
serva.
CONFITURERA. s. f. Eina en fórma de
tassa ab tapadòre que servex pera tráu-
rer i taula las confituras en consérva.
Compotera. Cratera vitrea , opefcalo
ormata, bellariis ministrandis. Compo-
tier. Confettiera. t.
CONFLICTE. 8. m. Lo més fort y renyid
de algun combat ó batalla. Conflicto,
$mmum preelii discrimen. Conflit,
choc, combat. Conflitto, scontramerito.
owrucre. met. Combat y angunia del áni-
mo. Conflicto. Angustia, animi agitatio,
Combat interieur , affliction , peihe.
Conflitto, angoscia. 7
CONFLUENCIA. 4. f. conreuÈnT. |
(ONFLUÈNT. 6. m. Coneurrencia 6 unió
de dos ó més rius, rièras, ete. Con-
fueneia. Conflaens, confluges, conftu-
gom. Confluent. Confluenza.
D\FLUIR. v. n. Juntarse dds 6 més rius
eu un matèx paratge. Confluir. Con-
fuere. Faire un confluent , joindre ses
eur, couler ensemble. Concorrere,
unirsi,
rica, Concórrer á un matèx lloc mól.
ta gent que vé de diferènts parts. Con-
fur. Confluere. Se rendre , se joindre,
te réunir. Concorrere, venire, radu-
farsi, |
ÜNFONDIMENT. 8. m. ant. coxFusó.
ONFÓNDRER. v.a. Mesclar dds ó més
cosas diferènts de modo que las parts
de unas se incorporen ab las de altras,
(nfundir. Confundere, eommiscere.
Cnfordre. Confondere.
brómagr. Equivocar, perturbar, des-
ordenar alguna cosa. Confundir. Con-
fundere, perturbare. Con/ondre, trou-
Mer, brouiller. Confondere, imbro-
pare.
wówpaez. Convéncer 4 alpi en la dis-
pota. Confisndir. Convineere, vincere.
Confondre. Confondere, far rimanere a
confuso.
WÓNBRERSE. w. r. Avergònyirse. Confun-
dirse. Erubescere , pudore suffundi. Se
ronfondre , rougir. Vergognarsi, con-
dent. 8 PES |
Góxpagasg, Humiliarse ab lo conexe-
ment de sí matéx. Confundirse. Ábjici,
TOM. I.
CON 515
demitti animo. S'aneantir, s’humilier.
Umiliarsi, confondersi.
/
' £OXFÓNDRERSE. Turbarse y no acertar á ex.
" . plicarse. Confundirse. Titubare, hæsi-
tare. Se confondre. Confondersi, im-
brogliarsi. \ |
CONFONDUT , DÀ. p. p. ant. de conróx-
para. Confundido. |
" CONFORMACIÓ. s. f. Col-locació , dis-
tribució de las parts que. fòrman algu-
na cosa, Conformacion. Conformatio.
Conformation. Conformazione, eostru-
gione.
CONFORMAD, DA. p. p. de coxronmar
y CONFORMARSE. Conformado.
CONFORMAR. v. a. Ajustar, concordat
uua cosa ab altra. També se usa com
recíproc. Conformar. Conformare, ap-
tare. Conformer. Conformare , far con-
- forme.
cosronman. Convenir una persòna ab altra,
sèr de sa matéxa opinió ó dictámen.
Més comunamént se usa com recíproc.
Conformar. Convenire , ín eandem sen-
tentiam ire. Convenir. Convenire, ac-
cordarsi. )
CONFORMARSE. Y. Y. Resignarse i fér 6 su-
frir alguna cosa á que se tenia repug-
nancia. Conformarse. Sese submittere,
subjicere. Se conformer , s'accomoder.
' Conformarsi, sottomettersi.
CONFORME. adj. Corresponènt, igual,
proporcionad. Conforme. Conformis,
congruus, congruens. Conforme, pa-
reille, proportionne. Conforme ,-pari.
CORFÒRME, Acorde ab altre en un matèx
dictámen, ó unid per algnna acció ó
empresa. Conforme. Alteri consentiens,
conveniens. D'accord. Conforme , d'ac.
cordo.
CONFÒRME. adv. mod. Ab correspondencía,
conformitat. Conforme. Congruenter.
Unanimement , d'un commun accord.
Conformemente. 7
coxrbame. Segons. Conforme. Juxtá, se-
cundum. Conformement , selon, suivant,
suivant que. Secondo, conforme.
CONFORMITAT. s. f. Igualtat, corres»
pondencia de una eosa ab altra. Confor-
midad. Congruentia. Conformite. Con-
formità.
CONTORMITAT. Unió, concordia y bona cor-'
respondencia èntre dbs 6 més persònas.
Conformidad. Concordia ,' unanimitas.
Union, concorde, harmonie. Accordo,
armonia,
65
-544 - CON
CONFORMITAT. Simetría y deguda'proporció :
entre las parts que componen un tôt.
Conformidad. Congruentia, symmetria,
proportio. Symetrie, accord, propor-
tion. Simetria, c ità. |
CONFORMITAT. Adhesió al parer 6 voluntat
de altre. Conformidad. Adbzsio, con»
sensio. Attachement, adhérence. Ade-
. sione, aderimento. — ,
COXFORMITAT, Resiguació , sufrimènt en las
adversitats. Conformidad. Patientia y to-
lerantia. Conformite , Pésignation , sou-
mission. Conformamento , rassegnazione.
CÓRRER DE BONA. CONFORMITAT. fr. CÓRREA BÈ
AB ALGU.
DE COXFORMITAT, mod. adv. De comú acord
y consentimént. De conformidad. Com-
muni conseusu. De concert , d'un com-
mun accord. D' accordo , in conformità.
PÉYDRER AB CONFORMITAT ALGUNA COSA. fr.
. PÉNDRER AB PACIENGIA ALGUNA COSA.
CONFORT. s. m. L' acció y efécte de
confortar. Confortacion. Roboratio. Con-
fortation , corroboration. Conforto , con-
fortazione.
CONFORTANT. p. pres. de comrontan. Lo
que conforta. També se usa com subs-
tantiu. Confortante. Confortans. Qui
conforte. Confortante.
CONFORTAR. v. a. Donar vigòr, esperit
y forsas. Confortar. Confortare. Con-
Jorter, ranimer , corroborer. Conforta-
re, ristorare.
CONFORTAR. Animar, alentar, consolar al.
que está afligid. Confortar. Confortare.
Rassurer , consoler , animer. ‘Consolare,
rincorare, riconfortare. —
CONFORTATIU, VA. adj. que se aplica
álas cosas que tènen la virtut de con-
fortar. També se usa com substantiu
en la terminació masculina. Confortati- ,
, vo. Confortans. Confortatif. Couforta-
tivo.
POSAR UN CONFORTATIU. fr. Epitimar. Epi-
. thema, epithematium apponere. 4ppli-
quer des epithèmes. Epittimare.
CONFÒS, A. p. p. de conróxpaza. Con-
fundido.
CONFRABE. s. m. Lo qui está allistad en
alguna confraría. Cofrade. Sodalis. Con-
frere. Confrate. | .
QUI ES CONFRARE PREN CANDELA, ref, ab que,
se denota que qui se pica de lo que se
censura en general ó casualmènt dòna
indici de estar compres en alló matèx.
Quien se pica ajos ha comido ó ajos
CON
come. Cui vitii cepsura .displicet, ipse
se prodit, ignem palma, Qui se sent
rogneux se gratte. Chi si gratta ha piz-
. sicore. |
QUI SIA CONFRARE QUE PRENGA CANDELA. fr.
prov. y met. ab que se advertex que qui
se crega compres en algun cárreg que
se fa ó repren eu general, procure core
. retgirsen 6 descarregarse de èll. Quien
se quemare que sople. Qui dolore pre-
. mitur, remedium quaerat. Que celui qui
se sente morveux se mouche. Chi ei sen-
ta la colpa faccia la penitenza.
*'CONFRARESSA. s. f. La dana allistada
en alguna confraría. Cofrada. Sodalis.
Confr ér €. Com a. '
CONFRARÍA. s. f. Congregació ó german.
dat que fórman alguns devots ab auto-
. Tisació competént pera efercitarse en
obras de pietat. Cofradia. Sodalitas, so-
dalitium. Con/rerie.. Confraternità.
cosrnanla. Gremi, companyfa 6 unió de
. gènt per algun fi determinad. Cofradía.
letas, sociatio, consociatio. Compa-
gnie , association. Compegnia » società.
CONFRATERNITAT. s. f. Amistat ínti-
ma, unió de voluntats. Hermandad ,
confraternidad. Amicitia , sodalitas, fa-
miliaritas. Fraternite, liaison. intime.
Fratellanza , confraternità. |
CONFRONTACIÒ. 8. f. Lo cotetj que se
fa de una cosa ab altra, Confrontacion.
Collatio, comparetio. Confrontation.,
Confronto , riscontro , paragone.
CONFRONTACIÓ. Lo térme 6 límit que divi-
dex una heretat de altra. Linde, linde-
ro. Limes, confine. Borne , limite. Li-
mite, confine.
CONFRONTANT. p. pres. de coxFRONTAR.
Lo que confrònta. Confrontante. Confi-
nis, conterminus. Qui confine. Conf,
nante.
CONFRONTAR. v. a. Cotejar una cosa ab
altra. Confrontar. Conferre, comparare.
Confronter. Confrontare , riscoutrare.
CONFRONTAR. v. n. Confinar. Confrontar,
alindar , lindar. Confinem, contermi-
num esse. Confiner. Confinare , conter-
. minare.
CONFUGIR. v. a. ant. Recórrer á algú ó
á alguna cosa per remey, protecció, etc.
Recurrir. Confugere. Recourir. Ricor-
rere.
CONFUS, A. adj. Obscur, dubtòs. Con-
fuso. Confusus, ambigaus. Confus , com
fondu. Confuso.
CON
cars. Poc perceptible, difloil de distin-
gir. Confuso. Confasus, obecurús. Con-
fus. Confuso.
corres. Turbad , temerds, Confuso. Confu-
sus, Confus , trouble. Tarbato, confuso,
vergognoso,
CONFUSAMENT. adv. mod, Ab confusió
6 desórde, de una mantra obscura.
Confusamente , en confuso. Contusè,
promiscaè., Confusement , obscurément.
Confusamente. — ^ Ì
CONFUSIÓ. s. f. Desòrde, perturbació
en las persónas ó coses. Confusion. Con-
fasio, pertarbatio. Confusion, desordre,
trouble. Confüsione , tarbamento.
cersió. Perplefitat, turbació de ánimo.
Confusion. Tarbatio , commotio , inquies.
Confusion , perplexite: Turbament
confusione, commovimento. |
eros. Falta de drde y método en ex-
plicarse. Confission. Confusio. Confusion.
_Confusione , imbroglio. -
wrwwó. Abatimènt, humiliació. Confu-
son. Abjectio. Confusion, honte , em-
barras. Umiltà , vergogna, imbarazzo.
Wrwó. Afrónt, ignominia.- Confusion.
Probram , dedecus. Confusion , ignomi-
me. Confusione , infamia, disonore.
iut covrusións. fr. fam. Posar sisanya
otre alguns. Zevantar ó armar un ca-
tomillo, enredar, enzarzar. ‘Inimici-
ts, simultates aliorum fovere. Brouil-
; Indisposer les esprits, semer la zi-
tame, Seminar la discordia.
MFUSIONÈR , RA. adj: Lo qui poss
ewíusións. Zizañero. Dissidià serens.
Broullon. Rissoso , accattabrighe.
JNFUSÍSSIM , MA. adj. sup. de comrus.
Torfusisimo. Valdè confasus. 7ris-con-
. Confusissimo. |
FUTACHÓ. s. f. Lo acte y efècte de
Gsfutar. Confüutacion. Confutatio. Cón-
huation , réfütation. Coufutamento,
Wefutazione. :
NFUTAR. v."a. Impugnar la opinió
sotrarta convensendla de errada. Con-
far. Confutare. Confuter , refuter,
mener. Confutare, riprovare,
eS ACIÓ. t f. E acció y efècte de
*agaarse los líquids. Conselacion , con”
llamiento. Can, elatio, Congélation.
Angelazione , agghiacciameuto.
NGELAR. v. a. Fér tornar algun lí
mid com gel. Comunamént se usa com
tciproe, Congelar. Congelare. Congeler,
eler, Àggelare, diacciare, raggelarè.
| CON 515
CONGELATIU, VA. adj. Físico. Lo que
tá virtut de congelar. Congelativo. Con-
grand vi præditus. Propre à congeler,
geler. Atto a congelare.
| CONGENIAR, v. n. Tenir un matèx geni,
á avenires per la igualtat de genis. Con-
geniar. Moribus et ingenio assimilari.
Se convenir, compatit pur le caractère
et les lites. ‘Andar a genio.
CONGESTA. s. f. territ. GELADA.
coxcÈsTa px-Nkv. Lo siti resguardad 6 en-
clotad en que la néu recullida y apila-
da per lo vènt se consèrva per mòlt
tèmps. Ventisquero. Locus nivis vortici-
bus frequens, nive copiosus. Glacier.
Diacciaja, ghiacoiaja.
OONGESTIÓ. s. f. Med. Apleg de hu-
mors detinguds en alguna part del cos.
- Congestion. Congestio. Congestion. Am-
massamento d' urnori. |
CONGI. s. m. Mesura de cosas líquidas
:" usada èntre los romans. Congio. Con-
" gius. Conge. Congio. |
CONGIARI. s. m. Do que los emperadàrs
romans solian repartir al poble en cer-
tas’ ocasibns. Congiario. Congiartum.
Congiafre. Congiario. |
CONGLOBACIÓ. s. f. Unió de cosas ó
. parts que fórman pila. Conglobacion.
Conglobatio. Monceau, tas en rond.
Ammassamento , ammasso , mucchio.
coscroració. met. Unió, barreja de cosas
no materials, com aféctes , paraulas,
etc. Conglobacion. Conglomeratio. Con-
globation. Conglobazione.
CONGLOBAR. v. a. Unir, juntar cosas ó
pàrts que fassan pila. Se usa també com
recíproc. Conglobar. Conglobare. Con-
glomerer , reunir , faire un monceau en
rond. Ammucchiare.
CONGOST. s. m. Lo pes estret éntré mon-
tanyas ó rius, ó lo terreno estret que
dé£aü las faldas de las montanyas prop
dels rius, ó lo' lloc estret per hont
an los rius cuand se estrenyen èn-
tre dòs montanyas. Garganta , hoz , ho-
cinos y gollizo. Montium angustiz, fau-
ces. Gorge de montagne , detroit. Gola,
stretto, imboecatura fra due montagne.
CONGÓXA. s. f. Ansia, aflicció del ánimo.
Congoja. Angor, anxietas, ægritudo,
" egrimonia. 4ngoisse, peine, affliction.
Angoscia , pena, accoramento.
coxcdxa. Basca, angunia. Congoja. Angor,
anxietas, antietudo. Évanouissement,
langueur. Svenimento, languore.
#16 CON.
concòea. Xafoibr. Bochorno, Estes, Bale)
DONAR CONGÓXA. fr. ACONGOXAR. — -
CONGOXADÍSSIM y MA. ‘adj. sup. ‘de
concoran. Congojadisimo. Maximo an
gore affectus. Tròsa//lige. Angosciosis-
simo. n po. >
CONGOXAR. «s. a. AcoNGOXAR. -
CONGOXÒS, A. adj. Lo qui té congòxa.
Congojoso. Augore affectus , anxius.
: AMPigés angoissé, chagrin, triste. Àn-
goscioso', afflitto , tristo. o
Goncoxòs. Lo que causa congòra.. Congo-
Joso. Angore aficiens. Affligeant , cha-
grinant , fácheux. Aunojoso, tristo.'
CONGRACIARSE. v.
. farselo amico, tirarlo dalla sua. la
CONGRATULACIÓ. s. f. L'acció y efèc-
te de congratular. Congratulacion. Con».
‘ gratulatio. Gongratulation. Congratula-
zione. |
CONGRATULAR. v. a. Mauifestar á la
persona que li ha passad algun cas felis,
. alegría y satisfacció que un de tè.
. Se usá també com recíproc. Congratu-
. lar. Cougratulari. Congratuler , elici-
— ter. Cougratulare , felicitare.
CONGRATULATORI, RIA. adj., Lo que
pertany á la congratulació. Congratu-
latorio. Ad congratulationeñ attinens.
De felicitation , de congratulation , qui
la concerne. Congratulatorio.
CONGRE.:s. m. Póx.de mar que no tè
escata. Es de la figura de la anguila,
. peró més corpulèut, y ple de espinas
Hargas ficadas en lamatéxa carn. Con-
-grio. Conger, cong'us. Congre , anguil-
. le-de-mer. Grongo. .
CONGREGACIO. s. f. Junta de varias
persónas convocadas ó destinadas á
tractar de un ó molts negocis. Congre-
. gacion. Congregatio , cœtus, conventus.
Congregation, Congregamento, congre-
gauza. n
CONGREGACIÓ. Nom que se donaba antigua-
mént 4 alguus partits 6 bàndols. Congre-
gacion. Factio. Nom qu'on donnait an.
ciennement d certaines factions. Nome
tà dato ad alcune fazioni. — .
conanzaaci6, Eu alguns órdes religiosos es
la. reunió de mòlts monastirs bax la di-
recció de. un matéx superiór general.
ri Procurarse la
- benvolencia de algú. Congraciarse. Gra- ||...
tiam alicujus aucupari. Chercher à ga- :
gner la bienveillance , la faveur, l'esti- .
me de quelqu'un, Guadaguar alcuno, .
- a
"a
m CON. |
-: Congregaeion. Congregatio. Congrega»
- ton Congregazione, hi
. CONGREGACIÓ. Pia unió á manéra de con-
fraría.. Congregacion.: Sodalitas , soda—
. litium. Confrérie, congregation laïque.
Congregazione, confraternità.
GONGREG4CIÓ. Corporació $ comunitat: de
. sacerdots seculars., dedicads al efercici
- dels ministeris ecclesiástics bax certas
. coastitucións, com la coxcaEGació de
..'S. Felip Neri, la del Salvador, etc. Con-
B gregacion. Sacerdotum secularium 80-
… dalitas, collegium. Congregation. Con-
... gregazione, adunanza.
CONGREGaACIÓ. En la córt romana cualsevol
.. de les juntas .composta de cardenals,
, prelads y altras persònas pera lo des-
patx de varios negocis; com la CcoNGRE-
Gació del concili, de propaganda, etc.
. Congregacion. Congregatio. Congrega-
tion. Sacra congregazione.
coxcarGació. En alguns òrdes religideos lo
capítol. Congregacion. Monachorum
consessus. Chapitre. Capitolo.
COKGREGACIÓ DELS FIELS. La Iglesia católica
universal. Congregacion de los fieles.
. Fidelium christianorum congregatio ;
Ecclesia catholica. Congregation des
fidèles, l'eglise universelle. Congrega-
.. zione de’ fedeli, chiesa upiversale.
CONGREGANT , TA. s. m. y f. La persò-
na que pertany 4 alguna congregació.
. Congregante. Sodalis.. Congreganiste.
Membro di cougregszione. —
CONGREGAR. v. a. Juntar, conroear,
. reunir. $e usa també com recíproc. Con-
. gregar. Congregare. Assembler, reunir,
rassembler. Congregare , adunare. .
CONGRÈS. s. m. Junta de varias personas
pera deliberar sóbre algun negoci. Més
. comunamént se diu de las que se reu-
. Hexen pera tractar assumptos de go-
bern, y ajustar las paus éntre prínceps.
Congreso. Congress , cœtus, conven-
tos. Congres. resso.
. CONGRUA. s. f. La réuda ecclesiástica
assenyalada per lo sínodo pera la manu-
tenció del que ha de rébrer òrdes sa-
grads. Congrua. Congruus ac bonestus
. reditus clerico adsignatus victui aliisque
necessaris parandis. Portion congrue.
Congruo.
CONGRUAMENT. adv. mod. Conveniente
, mént, ab oportunitat. Congruamente.
Convenienter , decenter. Congrüment, à
propos, convenablement. Congruamente.
1
CON
CONGRUENCIA. v. f. Conveniencia epo
tunitat. Corgruencis. Congruentia. Con-
whhace , proportion, conformits. Con-
ruegza | congruità. ,
i [4 .
CONGRUÈNT. adj. Conveniènt, oporti,
i propósit. Congruente. Cobgruens. Con- .
gruert, convenable , proportianne, Con- ,
gruente, convenevole.
CONGRUENTISSIM, MA. adj. sup. de
CONGRUÈNT, Congruentisimo. Valdè-con-
gruens. Fort convenable. Congruentis-
simo.
CONGRUENTMENT. adv. mod. Ab con-
gruencia , ab oportunitat. Congruente-
mente. Congruenter. Congrument. Con-
gruamente. D
CONGRUITAT. 5. f. p. us. COSQRVENCIA.
CUAGRUO, A. adj. Conveniènt, opostú,
à propósit. Congruo, Congruus. Conve
nale ; comme il, faut. Congruo, dice-
vole, conveniente,
CÓNIC, CA. adj. Lo pertanyènt al cono,
com secció cOmica, superficie GÓNICA ,
tic. Conico. Ad conum pertinens. Coni-
que. Conico. 20 '
CONJECTURA. s. f. Judici probable que
se forma de las cosas 6 fèts per los se-
nyals que se veuen ú obsérvan. Conje-
| tura. Conjectura, conjecturatio, con-
jectatio. Conjecture. Conjettura, con-
' gluettara. í |
CONJECTURABLE. adj. Lo que se
eonjectarar. Conjeturable. Conjectarius.
Qui peut. être conjecturé. Cougettura-
e o
VONJECTURAL. adj. Lo qui está fündad
en conjecturas. Conjetural. Conjectura-
lis. Conjectural. Conghietturale;
ONJECIURALMENT. adv. mod. Ab
enjectura. Conjeturalmente. Conjectu-
miter. Conjecturalement. Congettural-
. Mente. . aL ^.
CONTECTURAR. v. a. Fèr judici proba-
ble de alguna cosa per indicia y obser-
vaciòns. Conjetutar. 'Conjectare, conji-
cere. Conjecturer. Congetturare, con-
ghietturare. |
CONJUGACIÓ. s. f. Gram. Variada- in-
fle£ió de las terminacións dels verbs per :
sos modos y tèmps, números y persò-
nas. Corjugacion. Conjugatio. Conju-
gaison. Coujugasione.
JONJUGAL. ad). Lo que pertany á la
unió èntre marid y mullér. Conyugal.
Conjugalis , conjugialis. Conjugal. Con-
giugale , conjugale,
CON 917
CONJUGALMENT. adv. mod, Ab unió
conjugal. Conyugalmente. Conjugaliter.
- Conjugalement. À modo. di copjugi.
CONJUGAR. v. a. Gram. Variar las ter-
-. Mminaciòns dels verbs per sòs modos y
temps, números y persónas. Conjugar.
. "Comjugare' verbe Conjuguer. Conju-
gue 0007 !
|. CONJUGAT, DA. adj. ant. casaD.
CÓNJUGES: ». m. pl. Lo marid y sa mu-
' Mér. Cónyuges, consortes. Conjuges.
Conjoints , époux. Conjugi.
CONJUNCCIÓ. s. f. Unió. Conjuncion.
Conjunctio." Conjonction , union. Con-
giuguímento, üpione , congiunzione.
coxsuscció. Gram. Part de la oració que
servex pera juntar ó lligar las paraulas
y oracións usas ab altras. Conjuncion.
Conjunctio. Conjonction. Congiunzione.
comuxccié. Astran. Concurrencia de. dès
.6 més astres en un matèx circul de lon-
gitut, putx en tal cas. se diu que estan
en un matèx punt de la eclíptica ,.enca-
raqué poden estar mòlt lluny lo un del
. altre. Conjuncion. Astrorum. conjunc-
tio. Conjonction. Congiunzione.
CONJUNCTIU, VA. adj. Lo que unex
una cosa ab altra. Conjuntivo. Conjunc-
tivus. Cenjonctif. Congiuntivo.
CONJUNCTURA. s. f. coxsunTURA.
CONJUNT, TA. adj. que se aplica à las
cosas que estar unidas unas ab altras ó
que se tocan. Conjunto. Conjunctus.
Joint , conjoint. Congiunto.
CONJUNT. met. Lo qui está lligad á altre
r parentiu ó amistat. Conjunto. Con-
'' junctus. Proche, allié, uni par les liens
du sang ou de l'amitié. Congianto, .
stretto, intimo.
CONJUNT. 8. m. Lo agregat de móltas cosas.
Conjunto. Complexus , acervus. 4ssem-
blgge, mélange. Mescolanza, misto,
complesso. |
CONJUNTAMÈNT. adv. mod. Unida-
. mént. Conjuntamente. Conjuncté, con-
o junctim. Conjointement. Congiuntamen-
te, unitamente.
CONJUNTÍSSIM , MA. adj. sup. de cox-
sunt. . Conjuntisimo. Conjupctissimus.
Très-uni , bien attaché. Congiuntissimo.
CONJUNTURA. s. f. Ocasió, oportunitat.
Coyuntura. Opportunitas. Conjoncture.
Caso, occasione.
cossustura. En lo cos animal es la unió
movible de un os ab altre. Coyuntura.
Commissuræ articulus. Jointure , arti-
519 . CON
culation des .0s. Giuntura, articola»
zione.
CONJUR. s. m. L' acció y efécte de con-
jurar los eforcistai. Conjuro. Exorcis-
' mus, adjuratio. Conjuration, exorcis-
me. lucantesimo.
consur. Imprecació fèta ab paraulas é in-
vocaciòns supersticiósas, ab la cual lo
vulgo creu que los qui se diuen màgics
y bruxots fan sas bruxerías ó maleficis.
Conjuro. Adjuratio superstitiosa, car-
men magicum. Conjuration. Scongiuro.
CONJURACIO. s. f. Conspiració preme-
ditada contra lo estad , lo príncep ó al-
tre superiòr. Conjuracion. Conjuratio.
Conjuration , conspiration. Congiura.
CONJURAD, DA. s. m. y f. La persòua
que éntra en alguna conjuració. €on-
jurado. Conjuratus. Ligueut, conjure ,
conspirateur. Congiurato. . È
CONJURADOR. s. m. p. us. sfoncisra.
CONJURAR. v. a. Dir lo qui té potestat
pera férho, las oracións y etorcismes
- disposads perla Iglèsia. Conjurar. Exor-
cisare. Conjurer , exorciser. Scongiura-
re, esorcizzare.
COXJURAR. met. Demanar alguna cosa ab
instancia y ab alguna especie de auto-
ritat. Conjurar. Obtestari, obsecrare.
Conjurer. Scongiurare, pregar calda-
mente.
covsuranse. Y. T. Conspirar, sublevarse al-
guns contra són soberá ó superiór, ó
contra altra cualsevol persóna. Conju-
rarse. Conjurare. Conjurer. Congiu-
tare.
COXJURARSE. met. Conspirar , unindse mòl-
tas persònas Ó cosas contra algú pera
fèrli dany ó pérdrerlo. Conjurar. Con-
jurare, conspirare in alicujus perni-
ciem. Conjurer contre quelgu'un. Con-
iurare.
CONJUTGE. s. m. ant. mATRIMONI.
coxijUTGE. Lo qui es jutge juntamónt ab
altre en un matéx negoci. Conjuez. Ju-
dex simul cum alio. Juge adjoint à un
autre. Giudice congiunto. —
CÓNNA. s. f. La pèll del porc en la caa-
salada. Per semblansa se diu també de
la pèll ó crosta dura de algunas altras
cosas. Corteza de tocino. Suilla cutis.
Couenne. Cotica, cotenna,
| CONNATURAL. adj. Lo que es propi 6
conforme á la naturalesa del vivéut.
Connatural. Naturalis, ingenitus. Natu-
rel, conforme à la nature. Counaturale.
CON
CONNATURALISARSE. v. r. Acostumare
se algá é aquellas cosas 4 las cuals no
estaba acostumad, com al traball, al
clima, als alimónts, ete. Comnaturali-
— 2arse, haturalizarse. Assuefieri , assuer
cere labori, regioni, etc. $e familiare
Caen, e'accoutumer , s'habituer. Connato-
Farsi.
CONNATURALMENT. adv. mod. De li
mauéra propia á la naturalesa de la co-
sa de que se paria. Connaturalmente,
" naturalmente. Naturaliter. Naturelle
ment. Naturalmente.
CONNEXIÓ. e. f. Enllas, relació de on
cosa ab altra per semblansa, unió, coc
formitat ó dependencia. Conerion
Conuexio, connezus. Connexion, rap»
port. Connessità, connessione , conutl-
timento. |
CONNEXITAT. 8. f. ant. corxetió.
CONNEXO, XA. adj. Lo que té conse
ab altra cosa. Conexo. Connexus. Con»
nere, uni, lic. Connesso, unito, at
cato. |
CONNIVENCIA. s. f. Dissimulo 6 toleras-
cia en lo superidr te de las tras»
gressibus que cometen sòs súbdits cor
tra lo iustitat 6 llèys en que viuea
Connivencia. Conniventia. Connivence
Connivenza , dissimulazione.
CONNOVICI, CIA. s. m. y f. Losq
són companys de noviciat, 6 lo
ssad junts. Connovicio. Soeius in pro
tione vite religiose. Novice aves d
autre. Novizio con un altro.
. CONI. s. m. Geom. Figura sólida com
tinguda èntre dos superficies. La us
es un circul que se diu basa, y l' alts
‘es la continuada reproducció de la cis
cumferencia del circul estrenyèsd
coutiouamènt fins á reduirse 4 un pal
que forma la punta del como al extrit
oposad 4 la basa. Cono. Gomus , conul
Cône. Cono. - |
CONQUISTA. s. f. Adquisició feta 4 fon
de armas, de una plassa, ciutad , pri
vincia ó régae. Conquista. Res
parta. Conquéte. Conquista, acquisto.
coxquista. met. L'acció y efècte de atrii
rer alguna persòna é són partit, 6 gu
nyar ea voluntat. Conquista. Captati
uéte. ista
Conquista.
CONQUISTAD , DA. p. p. de coxguista
Conquistado.
CONQUISTADOR, RA. s. m. y f1
qui conquista. Conquistador. Expus
OX QUI c" ant. 9 uistalore.
R. v. a. Adquirir ó ar
4 forsa de armas alguna plasa E intad,
provincia 6 règne. Conquistar. Expug-
nare, vi subigere, occupare. Conque-
rir. Conquistare, acquistare.
cosquistan. met. Guanyar la voluntat de
alguna persóna , féreela de són partid.
Conquistar. Allicere, captare. Conque-
rir, gagner une personne, l'attirer à
son parti. Acquistare, far suo.
GONREAR. v. a. aut. cONRESAR. — >
CONREGNAR. v. n. Reguar ab altre en
ua matèx règne. Conreinar. Unà cum
alio reguare. er ensemble avec un
autre. Regnare con un altro.
CONRESAR. v, a. Cultiver la terra, fèr-
hi los traballs necessaris pera que dòne
fruit. Labrar, cultivar, arar. Arare,
agros colere. Cultiver. Coltivare, lavo-
rare la terra. |
ONREU. s. m. Cultia. Cultivo , labor , la-
branza. Agricultura, cultura. Culture,
lubourage. Coltura, coltivazione, colti-
vamento.
wos cowazu. La segóna llaurada que se
dona 4 las terras. Binazon.- Repastina-
ho. Bimement, binage. Rincalzameuto,
seconda aratura.
ONSABEDOR, RA. s. m. y f. Lo qui
juntamént ab altre sab alguna cosa. Con-
esbidor. Conscius. Celui qui sait avec
d'autres a qui partage la connaissance.
Consapevole.
INSABUD, DA. adj. que se aplica á la
persóna 6 cosa de que ja se ha tractad
tsteriormént, y axí no es moenestór
momenaria. Consabido. Anteà cognitus,
Stlus. Dit, mentionne, précité. Suddet-
ts, detto, antenomato , sopraddetto.
ISAGRACIO. s. f. L' acció y efècte
le cousagrar. Consagración , consecra-
Jon. Consecratio. Consécration. Consa-
Tazione , COnsagrazione,
RSAGRAD, DA. p. p. de consacnan.
ensagrado. .
NSAGRANT. p. pres. de coxsacnan.
o qui consagra. Consagrante. Conse-
rans. Consacrant. Consacrante.
(SAGRAR. v. a. Fér sagrada alguna
ersona 6 cosa. Consagrar. Consecrare.
onsacrer. Consacrare, cousagrare, far
CTO.
acrar. Pronuneiar ab intenció lo sa-
mdot las paraulas de la consagració
bre la materia deguda. Consagr am a.
, €ON 519
Conseerare. Consacrer. Consacrare , far
. M sacramento dell’ altare |
cansagnar. Batre los romans concedir la
apotéosis á algun dels séus emperadórs.
Consagrar. Consecrare. Deifier. Deifi-
« Gare, divinizzare.
' corsacran. Oferir, dedicar è Déa alguna
reòna ó cosa. Consagrar. Consecrare.
Consacrer. Cousacrare , dedicare.
coxsacran. Erigir algun monumént pera
. perpetuar la memoria de alguna per-
. sóna ó succès. Consagrar. Consecrare.
Consacrer , dedier. Consacrare , dedi-
care.
comsacnan. Destinar alguna expressió 6
paraula per una particular y determi-
nada significació. Consagrar. Destiuare.
Consacrèr um mot. Consacrare un vo-.
cabolo.
CONSANGUÍNEO, NEA. adj. Se diu de
la persòua que tè parentiu de consan-
guinitat ab altra. Consanguíneo. Con-
sanguineus. Cónsanguin. Consanguineo.
CONSANGUINITAT. s. f. Unió per pa-
rentiu natural de verias persónas que
descendexen de un matéx trónc. Con-
sanguinidad. Consanguinitas. Consan-
guinite. Consanguinità.
CONSECTARI. s. m. coROLARI.
CONSECUCIÓ. s. f. Lo acte de lograr y
obtenir lo que se desitja ó pretén. Con-
secucion, conseguimiento. Consecutio.
L'action d'obtenir. Conseguimento.
CONSECUENCIA. s. f. La proposició que
se inferex de altra ó de altras. Conse-
cuencia. Consequentia , consecutio. Con-
sequence. Consegèensa.
COxSECUENCIA. La segòna proposició del en-
timima ó del argumènt que sols té dos
proposicións. Consiguiente , consecuente.
Consequens , consequentia. Consequent.
Conseguenza.
coxsecUENCIA. Fèt 6 succès que se seguex
ó resulta de altre. Consecuencia. Con-
sequentia, consecutio. Consequence. Con-
seguenza.
EX CONSECUENCIA. mod. adv. que se usa pe-
ra denotar que alguna cosa que se fa ó
se ha de fèr es conforme á lo manad
$ acordad. En consecuencia. Conse-
quenter. En consequence, consequem-
ment. Conseguentemente.
SER Ó NO SER ALGUNA COSA DB CONSECUENCIA.
fr. Ser ó no ser de importancia ó con-
sideració. Ser ó no ser alguna cosa de
consecuencia. Rem magni vel parvi pon-
520 CON
deris aut momenti esse. Être ou n'étre
point de consequence, d'importance.
Essere o uon essere un fatto d' impor-
tanza. .
CONSECUENT. adj. met. Lo que se se-
guex en órde respécte de alguna cosá ó
está situad ó eol-locad á sa continuació,
Consecuente. Consequens, adhereus.
Suivant , qui vient après , place à la sui-
te. Conseguente.
BER 6 xo SER COXSECUÈTT. fr. Proceir 6 no
ab òrde y conformitat en los dits y fáts.
- Ser 6 no ser consecuente; guardar ó
no guardar consecuencia. Sibi constare
vel non constare. Etre ou n'étre pas
conséquent. Ávere o non avere couse-
, guenza.
CONSECUENTMENT. adv. mod. Per con-
secuencia, ab consecuencia. Consecuen-
temente. Consequenter. Consequemment,
par consequent. In conseguenza, conse-
guentemente.
CONSECUTIU, VA. adj. Lo que se se-
guex á altra cosa immediatamént. Con-
secutivo. Subsequens, consequens. Con-
secutif. Consecutivo. |
CONSECUTIV AMENT. adv. mod. Imme-
diatamént, de seguida, després, luégo,
per són òrde. Consecutivamente. lllicò, ,
continuò. Consecutivement, de suite.
Consecutivamente, di seguito.
CONSEGRE. v. a. ant. consecuiR.
CONSEGUENT. adj. Lo que dependex y
se deduex de altra cosa. Consiguiente.
Consequens. Consequent. Conseguente.
ANAR, Ó SER coxsEGUEvT. fr. Obrar 6 no ab
regularitat, sèns variar de conducta -ó
dictámen en las sèvas aceións, escrits 6
assumptos. Jr, proceder ó ser consi-
guiente. Consequenter, conveuienter
agere. Etre conséquent. Operar con
g'ustezza. 0.
PER CONSEGUÈTT. mod adv. ab que se dòna
á enténdrer que una cosa se seguex .ó
inferex de altra. Por consiguiente , por
el consiguiente , por consecuencia , con-
siguientemente. Consequenter , proinde,
proin. Par conséquent. In conseguenza.
CONSEGUENTMENT. adv. mod. pen
CONSEGUÈNT. os .
CONSEGUIMENT. s. m. ant. coxszcució.
CONSEGUIR. v. a. Obtenir, lograr lo
que se pretén ó desitja. Conseguir. Con-
sequi. Obtenir, impetrer. Conseguire,
ottenere, acquistare. -
CONSEILLER. s. m. ant. coyszrtka.
CON
CONSELL. s. m.- Lo parer 6 dictámen
ue se dóna ó pren fer ó déxar de
Br alguna cosa, Consejo. Consilium.
Conseil, avis , sentiment. Consiglio, pa-
rere, .
CoxsELL. Tribunal supremo que se compo-
. nia de diferèats ministres ab vn presi.
dènt ó gobernadòr,. per los is de
gobern y la administració. de justicia,
Consejo. Begia curia, senatus, Conseil
Consiglio. |
GOxSELL. La ‘casa ó lloc ahónt se reuneren
- los consells. Consejo. Curia. Conseil. Sa-
la del consiglio,
CONSELL. JUNTA. —. '
CONSELL COL-LATERAL. Tribunal supremo de
- Nàpols, axí dit perqué los sdus mini»
tres se assentaban al costat del virrey.
. Consejo colateral. Senatus regius ne:
politanus. Conseil dont les membres si-
gaient aux deux côtés du vice-roi de
Naples. Antico ‘consiglio di Napoli, om
de i consiglieri erano assisi a’ due lati
del yicere,
CONSELL DE CRUSADA. Lo qui judicaba de
las róndas y assumptos de la butila de
la Sauta Crusada. Vuy en dia está re
duid á un tribunal anomenad comissad
ría, compost del comissari genera! , al-
‘guns assessòrs, un fiscal y un secretari
Consejo de Cruzada: Tribunal Sancte
Cruciatæ. Conseil de la Cruciade. Com
siglia della Crociata.
CONSELL DE ÒRDES. Tribunal superiór qu
se compon de un presidènt y varios
ballèrs elegids èntte los órdes milit
Consejo de órderies, Seuatus regius pt
ordinibus militaribus vel equestri
Conseil des ordres, Consiglio delle ordi
CONSELL RkAL DE ESPASTA RINDIAS. Magist
tura suprema, que servia per aco
al rèy sòbre negocis gubermatius.
sejo real de España € Indias. Su
mus senatus regis consiliarius. €
royal d'Espagne. Regio consigli
Spagna.
DOYÀR CONSELL. fr. ACOXSELLAR.
PÉXDRER CONSBLL, DICTÁMEN, PARER,
Consultar ab altre lo que se deu et
tar 6 seguir en algun cas dubtàs. 7:
consejo , dictdmen , parecer , etc.
suleve. Prendre avis, conseil. P
consiglio, udir parere.
QUI PREX CONSELL D'ÈLL maTkx, hu ri
SE PENEDEX. ref. QUI SOL SR ACONSELLA
SE PENEDEZ, .- 0
| - CON :
sr. TÈNS .DE PÉSDRER CONSELL PREVLO SÈMPRE
DE HOME vtr. ref. que ensenya que en
los casos dubtòsos debem sémpre con-
sultar als homes de edat perqué ab la sè-
va experiencia sòn .los que nos.poden
guiar millòr. .Del viejo el consejo. Á
sene conslium. Si «tu veux dire sur,
consulte l'áge mür. ll consiglio ed il
parere d' uomo vecchio s' han da avere.
CONSELLER. s. m. ant. Lo qui aconse-
lla. Consejero. Consiliarius , consiliator.
- Conseiller. Consigliere.
consenièr. Lo magistrat 6 ministre que té
plassa en algun dels consells. Consejero.
Magistratus, senator. Conseiller. Cousi-
gliere.
CONSELLERA. s. f. La mullér del con-
sellér. Consejera. Senatoris uxor. Con-
seillère, Consigliera. ous
CONSEMBLANT. adj. sgussawT.. — . 1
GONSEMBLANTMENT. adv. mod. szx».
. BLANTMENT. . |
CONSENCIENT. p. pres. de consentia.:Lo
. qui consènt alguna cosa mala. : Consen-
ciente. Consentieus. Consentant. Gonsen-
ziente , consentitore. E
GONSENT. p. pres. abt. comsEncidivr. —. :
CONSENTID, DA. p. p. de .cosasetia.
Consentido.. 2E
consentin. adj. Esquerdad, en périll de
destruirse: Cascado , sentido. Gonquas-
satus , concassus. Fe, fendu. Crepolato.
CONSENTID, Se aplica al marid que teléra
lo afrónt.que lí .fa la dona. Consentido.
Aquariolus. Commode. Becob córnatp.
CONSENTIMENT. s. m. L' acció y efèc-
te de consentir. 'Consentimiente. Gon-
sensus, .Consentement, acquiescement.
Consenso, assenso, consestimento.. :
CONSENTIR. v. a. Permétrer alguna ca
sa 6 condescendir .en que se lassa. Se
tira á bona y á mala part. Consentir.
Cousentire,. assentiri. Consentir , ..ac-
quiescer , vouloir bien, adherer..Aocen-
sentire, arrendersi, consentite, appro-
vare. +
+
CONSENTIR. Créurer , tenir per eerta.algu- |
na cosa. Consentir. Credere, fidem da-
re. Croire, espérer fermement d? y re-
ussir. Credere, sperar di riuscire, far
conto d' vna cosa. \
CONSENTIR. Ser compatible, sufrir , admé-
trer. Consontir. Congruere, consenta-
meum esse. Souffrir, supporter, être
compatible. Ammettere , sofferire. |
cosnsentia. Esquerdar, Cascar. Conquassa-
TOM. I.
CON 521
re, fiadere. Feler. Crepolare.
- consevtinse. v. r. Rébrer un cos sólido al-
gun dany de modo que amenasse ruina.
Sentirse. Vitium pati, labasci. Se fen-
dre, se feler, menacer ruine. Screpo-
lare, fendersi. .
CONSERGE. s. m. La persóna que té á
són 'cárreg la custodia, limpiesa y claus
de algun palaci ó casa rèal. Conserje.
Aule regtæ edstos. Concierge. Castel-
ano. |
CONSERGERÍA. s. f. L' ofici y empleo
- . de conserge. Conserjería. Custodis re-
-."giæ aule manus. Conciergerie. Castella-
neria. : 2E
CONSERVA. s. f. La fruita bullida ‘ab
- sucre ó :mel as á tenir un ‘punt mòlt
^ pojad; lo que se fa pera que se consèr-
ve, y de aqui li vè lo nom. Conserva.
Salgama,. poma: còeta et admixto sac-
charo densata. Conserve , confiture. Con-
serva... . .
eonsàrva DE maurus. La que se fa ab ra- ,
- hims'icnits ab mòst fins 4 péndrer lo
- punt de arrop. Uvate. Defrutum uvis
commixtum. Raïsine. Sapa , mosto cotto.
ra consèeva. fr. Fèr bullir las fruitas ab
- sucre ó. mel pera que se .consèrven.
. Conservar. 'Saccharo condire. Faire de
la conserve. Far la conserva. —'
CONSERVAGIÒ. s/ f. L'acció y efécte de
. conservar. . Conservacion. Conservatio.
Conservation. Consérvazione,
mento. x
GONSERVADOR,.RA..s. m. y f. Lo qui
- vonsérva. Conservador. Comervator.
Conservateur. Conservatore, manteni-
+ tore; .. - T .
CONSERVADORÍA. 2. f.: Lo empleo y
. ofici de jutge conservador que en l'ór-
de del S. Joan es dignitat. Conservadu-
- ría, Judicis censervatoris munus. Em-
ploi , dignité de juge conservateur dans
1: d'ordre de. Saint Jean. Diguità di gia» -
-x dice couservatore dell’ ordine di S. Gio-
conservas
CONSERVAR. v. a. Mantenir alguna co-
sa ó cuidar de sa permanencia. Conser-
var. Gouservare. Conserver, maintenir, |
garantir. Conservare, mantenere, s0-
. stentare, custodire.
covservar. Parland de costums, vicis y
altras. cosas semblants es continuar la
- práctica de elas. Conservar. Servare.
- Conserver , maintenir , garder. Conser-
vare , mantenere. '
66
‘532 CON
CONSERVAR. Guardar ab cuidadó alguna co-
sa. Conservar. Custodire. Garder, cou.
server , retenir. Custodire, conservare.
CONSERVARSE. v, r. Permanéxer, durar al-
guna cosa. Subsistir. Subaietere. Suhsis-
ter, continuer d'étre, durer. Durare,
' sussistere. |
CONSERVATIU, VA. adj. que se aplica
á lo que consérva alguna cosa, Conser-
vativo. Couservaus, Qui conserve. Con-
servativo.
CONSERVATORI. s. m, La casa destina.
da pera ensenyar de música. Conserva-
torio. JEles ubi juvenes musice eru-
diuntur. Conservatoire. Conservatorio.
CONSÉRVATORI, RIA. adj. “Se diu de la cosa
que conté y consèrva á altra. Conser-
vatorio.
Conservatojo. TE
CONSEYL. s. m. aut. coxsELL.
CONSEYLAR. v. a. ant. ACONSELLAR. . .
CONSEYLER. s. m. ant. CORSELLÈR.
CONSIDERABLE. adj. Lo que es digne
de consideració. Considerable. Conside-
ratione dignus. Considerable, remar-
quable. Considerabile.: .
CONSIDERABLE. Gran, cuantids. Consider
ble. Magnus , ingens, notabilis. Conside-
rable, grand, excessif. Considerabile,
ragguardevole. — .
CONSIDERABLEMENT; :ads.. mod. ‘Ab
,excés. Considerablemente. Multàm, val-
dé. Considerablement , notablement.
Considerabilmente.
CONSIDERACIO. s. f..Lo ‘acte y efécte
de considerar. Consideracion. Conside-
ratio. Consideration. Considerezione.
CONSIDERACIÓ. En los llibres espirituals lo
. assumpto d materia sóbre que se ha de
considerar 6 meditar. Consideración.
Cousideratio , meditatio. Consederation,
- méditation. . Gonsiderazione , imedita-
zione. Mi | |
GABREGAR LA CONSIDERACIÓ. fr. Reflekionar
ab atenció alguna cose. Cargar la con.
sideracion. Rem attentiùs per .
Reflechir beaucoup. Considerare ton at-
tenzione. o,
EN CONSIDERACIÓ. mod. adv. En atenció. En
- consideracion. Attentá , perspectá re.
En consideration , en egard à , attendu.
Iu considerazione. TE
PARAR LA CONSIDERACIÓ. ‘fr. Aplicarla parti-
cularmént á alguna cosa. Parar la con-
. sideracion. Attentè considerare. S'ar-
réter, Considerare attentamente.
Conservans. Conservatoire.
‘CON
“SER ALGUNA COSA DE CONSIDERACIÓ. fr. Ser
: de importancia, de consecuencia. Ser
- alguna cosa de consideracion. Magni
momenti rem esse. Etre de conséguen-
ces d'importance. Essere d'importanza,
essere un affare serio. .
. CONSIDERAD, DA. p. p. de‘coxsivraun.
Considerado. | !
-CONSIDERAD. adj. que se aplica á la pereòna
‘que acostuma obrar ab mòlta medita-
ció, refle&ió y consideració. Conside-
rado. Prudens. Prudent , discret, cir-
conspett , sense. Circonspetto, conside-
rato, prudente.
CONSIDERADAMENT. adv. med. Ab
consideració. Consideradamente. Con-
. sideratè, consultó. Considerement , pru-
demment. Consideratameute.' .
CONSIDERADOR, RA. adj. ant. constps-
BABLE , en. la primera accépció.
GONSIDERAR. v. a. Pensar, meditar,
reflefionar alguna cosa ab cuidado y
v. atenció. Considerar. Considerare, pere
-: pendere. Considerer , méditer. Conside-
- rare, meditare, .
CONSIDERAR. REPUTAR.
CONSIGNA. s. f. L'acció de consiguar.
. Consignacion. Consignatie. Consigna-
tion. Conseguazione , deposito.
coxsiGNa, Milic. Las drdes que se dónan 4
- la centiuélla. Consigna. Jussa vigilibus
.. data. Consigne. Ordine. Tr
CONSIGNA DOR. s. m. Com: Lo qui con-
. signa sas mercaderías 6 barcos á la dis-
-pesicié de alguá de sòs corresponsals.
- Consignador. Qui socio merces suas
- -consigant , tredit. Negocient qui envoie
. des marchandises à d'autres. Colui che
invia le merci ad un altro. |
CONSIGNAR. v. a. Senyalar y destinar lo
17 producto de alguna finca pera pagar al.
." guna cantitet ó rènda que se deu 6 se
- wonstituex. Consigtar. Fundum solven-
-«do, vel seditui constituendo destinare.
: Assigrer un fonds pour le paiement:
d'une dette. Destinare un fondo alla
- soddisfazione d'un debito.
CONSIGNAR. for. Depositar judicialmèat lo
preu de alguna cosa ó alguna cantitat.
Consignar. Deponere. Consigner. Con-
seguare.
comsiowAR. Com. Enviar las mercaderías à
mans de algun corresponsal. Consignar.
Socio negotiatori merces committere,
Remettre, adresser, envoyer. Conse-
gnare.
“CON —
CONSIGNATARI: s. m. Lo qui reb en de.
pósit per auto judicial lo dinèr de que
altre fa consignació. Consignatarie. De-
positarius judicialis. ' Consignataire.
tarto.
cosstosaTart. Lo acreedèr que administra
la fiaca per conveai ab sòn deutòr, per
haberli aquest fèt comsignacié de la
rénda fins á quedar extingid lo deute.
Consignatario. Usafructaarius pigueris
in depositum traditi. Creancier qui a la
jouissance d'un domaine jusqu'à ce
quil soit remboursé. Creditore che
prende la rendita di una eredità fine a
tanto che ha rimborsato la somma.
cosiexaTant. Com. Aquell 4 qui va diri-
gd tot lo cárreg de un barco 6 alguna
porció de mercaderías que pertanyen á
sòn NO . Consignatario. Socius,
negotiator cui návis vel merces commis-
- ee sunt. Consignalaire. Consegnatario.
CONSILIARI. s. m. Consellér. Consiliario.
' Consiliarius. Conseiller. Consigliere.
Ow. En las universitats, col-legis,
congregaeións , etc., lo subgécte elegid
pera que durant cert témps assistesca
com consellèr al qui es cap 6 superiór
' de èllas. Consiliario. Consiliarius. Con-
miler, Consigliere. |
ONSIRAR. v. a. ant. consinenan.
ONSIROS, A. adj. ant. pEXSATIU.
ONSISTENCIA: 8. f. Estabilitat, duta-
ció, fermesa , soliditat. Consietencia.
'Stabilitas , firmitas. Consistance , stabi-
Mu fermete. Consistenza, sodezza , sta-
‘bilità. °
ONSISTENT. adj. Lo que tè consisten-
(la. Consistente. Consistens. Consistant,
| fire, solide. Cousistente, sodo.
ISTIR. v. n. Estar fundada una co-
h en altra. Consistir. Consistere , inniti,
Consister. Consistere.
Pcossistex EN axó. loc. Tòt está en axó.
Todo estd en eso; todo consiste en eso.
h hoc sita res est. Tout consiste en cela.
Questo è il tutto, in questo sta. |
NSISTORI. s. m. En lo imperi romá se
lonaba est nom al consell que te-
Man los em dòrs pera tractar los ne-
focis més importants. Consistorio. Con-
"torium. Corzsistoire. Consistorio.
sstout. Lo consell que celèbra lo papa '
b assistencia dels cardenals. Se diu cox-
iront SECRÈT cuand es pera 'consultar
os assumptos del gobern de la Iglesia
' proclamar los bisbes y altres prelads,
CON 525
peró cuand lo papa revestid dels orna-
mènts pontificals y sòta del solio reb
als prínceps y dóna audiencia als em-
baxadórs , á las horas se anomena cox-
BISTORI PÚBLIC. Consistorio. Consistorium.
Consistoire. Consistoro.
consistori. En algunas ciutads y vilas
principals de Espanya lo ajuntamént.
Consistorio. Senatús pretorium. Conseil
de ville, conseil municipal. Senato.
consistoni. La casa 6 siti ahónt se reune-
xen los individoos del ajuntamént. Con-
sistorio. Curia municipalts. Maison de
ville, maison commune. Palazzo della
cittá.
CONSISTORIAL. adj. Lo que pertany al
consistori: com casag CONSISTORIALS. Con-
sistorial. Consistorianus, ad consisto-
rium pertinens. Consistorial. Consisto-
riale; - :
CONSISTORTAL. Se aplica 4 la diguitat que se
‘ proclama en lo consistori del papa. Axí
són algunas abadías claustrals benedic-
tinas de Catalunya, Aragó y altras parts
de Espanya. Consistorial. Abbatia con-
sistorialis. Consistorial. Conststoriale.
CONSISTORIALMENT. adv. mod. En
consistori ó per lo consistori del papa
- y cardenals, Consistorialmente. la con-
sistorio. Consistoriglement. In consisto-
ro, alla maniera del consistoro.
CONSOGRE, GRA. s. m. y f. Lo pare ó
mare de una de dós persónas unidas en
matrimovi respécte del pare ó mare del
altra. Consuegro. Consocer. Le pére ou
la mére du mari ou de la femme , par
rapport au pére ou à la mére dit mari
‘ ou de la femme. Consnocero.
«hase coxsoane. Contráurer aquesta classe
de parentiu per lo matrimoni dels res-
pectius fills. Consuegrar. 'Cotisocerum
vel consocrum fieri. Devenir nhutuelle-
ment beau-père ou bellesmére. Farsi
consuoeero. . a
CÓNSOL. s. m. ant. cóxsuL.
CONSOL. s. m. Alivi en alguna pénh , tra-
ball 6 aflicció. Consuelo, solar: Sola-
tium, consolatro, solamen. Consolatron.
Consolazione , consolanza. — ^" * ::
coxsoL. Gotg, alegría. Consuelo. Giudium,
letitia. Consolatión , joie, 'allegresse.
Gioja, piatere, consolazione, , :
DO*AB COWSOL. fr. CÓNSOLAR.
CONSOLACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
consolar , ser consolad y consolarse.
Consolacion. Consolatio. Consolation.
524 CON
Consolazione , consolamento.
CONSOLAD, DA. p. p. de coxsozas. Con-
solado. —
. CONSOLADISSIM , MA. adj. sup. de cos-
¿SoLaD. Consoladisimo. Valdé consolatus,
magna cousolatioue levatus. Bien conso-
le.. Consolatissimo. :
CONSOLADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
consola. Consolador. Consolator, sola-
tor. Consolant. Consolante. -
CONSOLADOR. Se aplica á las paraulas 6 co-
sas que dòuan consol. Consolador ,-con-
solatorio , consolativo. Consolatorius.
Consolant , consolatoire. Cousolatorio.
CONSOLAR. v. a. Aliviar la pena ó aflic-
- ció de algú. També se usa cora recíproc.
Consolar. Consolari, solari. Consoler,
soulager , adoucir , rassurer. Consolare,
confortare, porger sollievo.
CONSOLAR. Confortar 6 recrear. Consalar.
Confortare, animum recreare. Confor-
ter, fortifier, animer. Confortare, rin-
corare. o
CONSOLIDACIÓ. s. f. Lo acte y efècte
de consolidar. Consolidacion. Consolida-
tio. Consolidation. Consolidamento.
CONsoLIDAGIÓ. Jurisp. Lo acte y efècte de
reunirse lo usdefruit ah la propietat.
Consolidacion. Sousolidatio. Consolida-
tion. Riunione, couselidazione.
CONSOLIDAR. y. a. Douar fermesa y se-
guretat á alguna cosa. Consolidar. Con-
, solidare, solidare. Consolider. Consoli-
‘ dare, assodare.
CONSOLIDAR. met. Reunir, tornar á juntar
lo que antes se habia trencad de modo
que quéde ferin. Consolidar. Consolida-
re. Reunir les morceaux d'une chose
cassee Qu rompue , en la rendant solide.
Consolidare , riunire , saldare.
CONSOLIDAR. met. Ássegurar més y més al-
; guna, cora ; aom l'amistat, l
. Consolidar. Firmare, roborare. Conso-
lider, affermir. Confermare , assodare,
consolidare. EM
cossoipaa, Jurisp. Reunir lo usdefruit ab
, la propietat. Se usa axí matéx, com re-
. ciprac. Consolidar. Consolidare, Con-
solider l'usufruit à la propriete. Conso-
lidare, riunire. vs
CONSOLIDATIU, VA. adj. Lo que té
virtut de consolidar. Consolidativo.
Quod vim consolidandi habet. Cousoli-
+ dant. Consolidativo. — . 1.
CONSOLVA. s. f. Hérba medicinal de la
mida de la borratxa, ab las fullas de fi-
' aliansa.
gura èntre ovalada y de llanea, cubertas
de borrissol y aspras, la cama acanala-
da, vuida y cuberta com las fullas de
un borrissol aspre: la flor es tòta de uu
tros y en fórma de embut, y l'arrel es
negra de fora, y blauca y viscósa de
dios. Consuelda, consolida, sueldu.
Sympbytum , consolda. Consoude. Con-
sblida. ' °
cossosva. Hérba que fa una flor semblant
4 una espuèla, ab la espiga llarga, que
forma com una trompeta. Se li dónan
també los noms de crespmèll y hèrba
puntèra. Consólida real. Sedum. Gran-
de consoude. Sempre vivo. :
CONSONANCIA. s. f. Poet. La conformi—
tat y correspondencia de unas conso-
nants ab altres. Consonaneia. Vocum
similiter desineutium consonantia. Con-
sonnance. Consonanza.
coxsoxaxcia. Mis. La proporció que ténen
èntre sí los diferénts tons que sona" 1 al
maléx témps catisan una sensació agra-
dable al oido. Consonancia. Consenan-
tia. Consonnance. Consonauza.
CONSOXANCIA, Relació de igualtat 6 confor-
. mitat que tónen algunas cosas entre
sí. Consonancia. Consouantia. Corres-
pondance , accord , concordance , con-
formite. Accordo-, conformità , concor-
damento.
CONSONANT. s. m. La paraula que dés-
de la vocal en la cual cau lo accènt fius
al fi tè las matóxas Hetras que altra pa-
raula. Consonante. Vox similiter desi-
nens. Mot qui est en consonnance avec
un autre. Desinente.
cowsoxaANT, Mús. Lo to 6 especie que pod
fér consonancia ab altre ferind nostre
oido ab dulsura y suavitat. Consonante,,
consono. Consonus. Consonnant. Conso-
nante. |
CONSONANT. adj. que se aplica á las lletras
que no poden pronunciarse séns lo au-
£ili de alguna vocal. També se usa com
substantiu femení. Consonante. Gonso-
nans littera. Consonne. Consonante,
comsonant. met. Lo que té relació de igual-
tat ó conformitat ab. altra cosa, de la
cual es corresponènt 6 correlati va. Con-
sonante. Conformis, conveniens. Con-
forme, assorti, correspondant. Corri-
spondente , consonante.
CONSONAR. v. n. Sonar un cos sonoro
ó instrument músic, donand lo matèx
to ó la tercèra, quinta y octava del que
CON
dòna altre instrument ab lo cual está
acorde. Consonar. Consonare. Sonner
avec, sonner en consonrance , former
des accords , des consonnances. Suona-
re in corrispondenza, avere, produrre
consonanra.
coroxas. Poet. Tenir dós paraulas las ma-
tóxas lletras desde la vocal en la cual
can lo accènt fins al fi. Consonar. Vo-
ces similiter desinere. Rimer. Rimare.
cossovar. met. Tenir algunas cosas igual-
tat, conformitat ó relació èntre.sí. Con-
sonar. Consonare. Cadrer, convenir,
ftre d'accord. Confarsi , concordare.
CONSONO. adj. Mis. Acorde. 4corde,
cinsono. Consonus. Accordant , conson-
nant. Consono: |
CONSORCI. s. m. La unió ó companyía
dels que viuen junts. Consorcio. Con-
sortio, consortium, societas. Societe’,
| communauté. Consorzio, consortería,
tovsorci. La comunió y participació de
' una matéxa sort. Consorcio. Cousortio, *
‘consortium. Participation , association
au mème sort. Partecipazione di stessa
- sorte.
JNSORT. s. f. ant. muciàn.
D\SPICUO , CUA. adj. Il-lustre. Cons-
picuo. Conspicuns. ilustre , distingue.
Cospicuo , chiarissimo.
ONSPIRACIÓ. s. f. Lo acte de unirse
«secretamént alguns 6 molts contra són
mberà 6 són gobern. Conspiracion.
'Conspiratio , conspiratus. Conspiration ,
tonjuratiom. jura, congiuramento.
isPració. La unió de alguns 6 mòlts
contra de altre pera fèrli dany ó pér-
trerlo. Conspiracion. Conspiratio. Cons-
ration. Congiura, cospirazione, mac-
tehinamento, trama. |
ONSPIRADOR. s. m. Lo qui conspira.
Conspirador , conspirado. Conspirans ,
tonspiratus. Conspirateur, conjure. Cou-
tpiratore, congiurato.
INSPIRAR. v. n. Unirse.alguns contra
ton superiór 6 soberá. Conspirar. Cons-
prare. Conspirer, conjurer. Conspira-
te, congiurare. ©
Weman. Unirse alguns contra un parti-
calar pera férli dany 6 pérdrerlo. Cons-
rar. Conspirare in alicujus perniciem.
| rer, comploter contre une per-
sonne. Conspirare, macchinare.
Brian. Concórrer varias cosas á un ma-
Ux fi. Conspirar. Concurrere. Conspi-
rer, coñtribuer , concourir au méme
. CON 525
bul. Conspirare , cooperare.
CONSTANCIA. s. f. Fermesa y persere-
rancia de ánimo en las bonas resolucións.
Constancia. Constantia , firmitas. Cons-
tance, fermeté. Costanza , fermezza.
CONSTANCIA. Perseverancia, fins en las co-
sas indiferènts 6 malas. Perseverancia ,
constancia. Constantia, perseveratio.
Constance, perseverance. Sofferenza,
costanza.
CONSTANCIENSE. .adj. Lo natural de
Constancia, ó lo pertanyènt á èxa ciu-
tad, com concili consrarciense. Conse
tanciense. Constantiensis. De Constance,
qui appartient d Constance. Di Con-
stanza.
CONSTANT. adj. Lo qui tè ó lo que tè
constancia. Constante. Constans, firmus.
Constant. Costante, indubitato.
coxsTAXT. Lo que consta de varias parts.
Constante. Constans. Composé de. Com-
to di.
CONSTANTINOPOLITA, NA. adj. Lo
pertanyèot à Constantinopla, 6 lo natu-
ral de éxa ciutad. Constantinopolitano ,
bizantino. Constantinopolitanus , byzan-
. tius, byzantinus, byzacenus, byzacius.
Consta ntinopolitain. —Constantinopoli-
tano.
.CONSTANTÍSSIM, MA. adj. sup. de
CONSTANT. Constantisimo. Constantissi-
. mus. Tres-constant. Costantissimo.
CONSTANTISSIMAMÈNT. adv. mod.
sup. de coxsranmmÈnT. Constantisima-
mente. Constantissimé , certissimé. Trés-
constamment. Costantissimamente.
CONSTANTMENT. adv. mod. Ab cons-
tancia. Constantemente. Constanter.
‘Constamment , avec constance. Costan-
temente.
GONSTANTMÈNT. Ab notoria certesa, indu-
bitablemént. Constantemente. Certè,
haud dubio. Constamment , indubita-
blement. Costantemente, indubitata-
mente.
CONSTAR. v. n. Ser certa y manifèsta
alguna cosa. Constar. Constare. Conster ,
étre evident. Gonstare, apparire, esser
certo.
constar. Estar algun tót compost de sas
parts. Constar. Constare. Être compose
de. Constare, esser composto.
CONSTEL-LACIO. s. f. Astron. Conjunt
de varias estréllas fi£as, al cual se li ba
atribuid certa figura, y se li ha donad
són nom pera distingirlo dels altres.
+ CONSTIPA
526 CON
Constelacion. Constellatio. Constellation.
Constellazione.
CONSTEL-LACI6. Passa de alguna malaltía.
Constelacion. Mnrbi contagiosi vigor. |
Force d'une maladie epidemique. Ma-
lattia epidemica.
CONSTERNACIÓ. s. f. Turbació gram,
y abatimènt del ánimo. Consternacion.
Consternatio. Cónsternation. Costerna-
zione, sbigottimento, avvilimento. —
CONSTERNAR. v. a. Causar grau turbà-
ció y abátrer lo ánimo de algá. Cons-
ternar. Consternare. Consterner. Coster-
nare, sgomentare, avvilire.
CONSTIPACIÓ. s. f. ant. AESTREXTIMÈNT
DE VÈNTRE.
CONSTIPACIÓ. -CONSTIPAD.
CONSTIPAD. s. m. Contracció dels poros
del cos que impedex la trasspiració.
Constipacion , constipado. Cutis mea-
tuum interclusio, constrictio. Resserre-
ment des pores, rhume. Raffredore , ca-
tarro, gravedine.
NT. s. m. ant. coxsTIPAD.
CONSTIPAR. v. a. Taucar los poros del
cos impedind la transpiració. Comuna-
mént se usa com reciproc. Constipar.
Cutis meatus intercludere, constriuge-
re. Enrhumer, constiper. Raffredare,
costipare, render stitico.
CONSTIPARSE. v. t. ant. Restrényerse lo vén-
tre. Constiparse , estreñirse el vientre.
Ventrem astringi. Étre constipe. Raf-
fredarsi, costiparsi.
CONSTITUCIÓ. s, f. La essencia y cali
tats de una cosa que la constituexen
tal, y la distingexen de las altras. Cons-
titucion. Essentia , natura cujusque rei.
Constitution. Costituzione.
cosstrrució. Polít. La fórma 6 sistema de
gobern que té adoptad cada estad. Cons-
titucion. Politica reipublica forma. Cons-
titution. Costituzione.
coxstirució. Estad actual y circunstancias
en que se troba algun régne, cos, fa-
milia, etc. Constitucion. Statas, condi-
tio. Constitution. Costituzione, stato.
constrrució. En lo dret romá y en alguns
altres es la llèy que establia lo príncep
per carta, ediete, decrèt, rescripte ti
rde. Constitucion. Constitutum , decre-
tum, constitutio. Constitution. Costitu-
zione.
constitucié. Cada una de las ordenansas ab
las caals se goberna algun cos ó comu-
nitat. Constitugion. Constitutio. Consti-
.
t
i
-
CON
tution. Costituzione, regola , ordina nza.
coNsTITUCIÓ. Parland de alguna persòna es
són temperamént 6 completió. Consti-
tucion. Coustitutio, habitudo. Constitu-—
tion , tempérament , complexion. Costi-
tuzione, complessione , naturale.
CONSTITUCIÓ APOSTÓLICA. La decisió ó ma-
namènt solemne del papa, que obliga á
tota la Iglésia católica, ó á varias ór-
des, corporacións ó classes dels fiels.
Unas sòn en fórma de butlla y altras en
forma de bréu. Constitucion apostólica.
Constitutio apostolica. Constitution apos-
tolique, Costituzione apostolica.
COvsTITUCIÓ DE por Ó noTat. Lo acte ab lo
cual se assenyala á la nuvia lo dot, obli-
gandse á pagarlo al marid. Constitucion
de dote. Dotis desiguatio. Constitution ,
assignation d'une dot. Asseguamento
di dote.
CONsTITUCIÓ sS APOSTÓLICAS. pl. La col-lecció
de róglas ecclesiásticas de autór igno-
rad, y que ténen aquest nom per ha-
berse atribuid als apóstols. Constitucio-
nes apostólicas. Coustitutiones apostoli-
ce. Constitutions apostoliques , régle-
mens pour l'Église , attribues aux apó-
tres. Costitazioni degli apostoli.
CONSTITUIR. v. a. Formar, compón-
drer. Constituir. Constituere. Constituer.
Costituire, stabilire, istituire.
cosstituir. Usad abins de las paraulas en
lo cas, en la obligació y altras, es lo
matéx que posar ó col-locar. Constituir.
Statuere , constituere. Constituer , met.
tre. Costituire, porre.
CONSTITUIR. Estatuir. Constituir. Statuere.
Établir. Stabilire.
cossmtuin. Fér que alguna cosa sia de
certa calitat 6 condició. Constituir. Efh-
cere. Constituer, rendre. Costituire,
formare. -
GONSTITUTIU, VA. adj. Lo que cons-
tituex alguna cosa en lo sér de tal, y
la distingex de las altras. Algunas ve-
gadas la veu masculina se usa com subs-
tantiu. Constitutivo. Constituens. Cons-
titutif. Costitutivo.
GONSTITUYENT. p, pres. de cowsrirUts.
Lo qui constituex ó establex alguna co-
sa. Constituyente. Constituens. Consti-
tuant. Costituente.
CONSTRENYER, v. a. Precisar, apre-
miar, compel-lir, obligar per forsa á
algú pera que fassa alguna cosa. Cons-
treñir. Cogere, compellere. Contraindre,
LS
CON .
forcer , obliger. Costringere , obbligare.
costatersa. Med. Apretar y tancar com
oprimind. .Constrenir. Constringere.
Lier , serrer , presser. Costringere, ser-
rare.
CONSTRENYID, DA. p. p. de coxstr£-
ven. Constrenido.
CONSTRENYIMENT. s. m. ant. L' acció
de constrényer. Constreñimiento. Coac-
tio. Contrainte. Costrignimento.
CONSTRET , TA. p. p. ant. de constrt-
sten. Consirenido. 07
CONSTRINGID, DA. p. p. de, cosstat-
ser. Constreñido.
CONSTRUCCIÓ. s. f..L’ acció y efécte de
construir. Construccion. Constructio.
Construction. Costruzione.
exsmoceió. Gram. La recta disposició de
las parts de la oració. Construccion.
Constructio. Construction. Costruzione.
kowstaucció. Ndut. Lo art de construir
embarcacións. Construccion. Architec-
. tura navalis. Construction. Construzione
navale.
DISTRUCTÒR , RA. s. m. y f. Lo qui
construex, Constructor. Exstructor.
Constructeur. Costrattore.
DNSTRUIR: v. a. Fabricar, compóndrer,
edificar y fèr de nou alguna cosa, com
¡casa, iglèsia, pont. barca, máquina,
etc. Construir. Construere, edificare.
(Construire , edifier, bdtir, clever. Co-
‘fruire , fabbricare,
ONSUBSTANCIAL. adj. Teol. Se aplica
á las persónas de la Santíssima Trinitat
pera significar que són de una matéxa
j única substancia, naturalesa y essen-
es. Consustancial. Consubetautialis. Con-
tantiel. Consustanziale,
URSTANCIALITAT. s. f. Unitat,
titat de substancia. Consustancia-
dad. Consubstantialitas. Consubstan-
Baliré. Consustanzialità. °
WSUETA. s. rn. arunTADÒR, en la segò-
M accepció.
NSUETUDINARI, RIA. adj. Lo que
3 de costum. Consuetudinario. Consue-
udinarius.: Ordinaire, habituel, usite.
wnsuetudinario.
verupisani. Teod. Se aplica à la persó-
a que té eostum de cométrer alguna
alpa. Consuetudinario. Consuetudina-
us. Habituel. Consuetudinario.
NSUETUT. 8. f. cosrum.
ISUIT, DA. p. p. aut. cusin. .
ISUL. s. m. Cada un dels dàs magis-
:
mE CON 527
trats que tenia la suprema autoritat en
la república romana, la cual autoritat
duraba solamént un any en la matèsa
. persóna. Cónsul. Consul. Consul. Conso-
e, consolo.
-cónsuL. Cada un dels jutges que com
nen lo tribunal de rs que hi balen
algunas ciutads y se anomena CONSULAT.
Cónsul. Consul, mercatorum litibus ju-
dicandis, Juge, consul. Console.
cóxsuL. Persona pública que en los ports
y plassas priucipals de comers tè cada
uació, y está autorisad pera afavorir y
protegir la navegació y lo tráfic que los
de sa nació fan en aquells paratges, y
pera compóndrer las diferencias entre
marinèrs y comerciants de sa nació que
arriban á aquell port. Cónsul. Consul,
mercatorum apud exteros curator , pa-
. tronus. Consul. Console.
ssut. En alguns col-legis, com de corre-
dórs de cambis , argentérs, etc. , es lo
emplead encarregad per cert témps del
oberm administratiu y económic del
matéx col-legi. Cónsul. Administer, mo-
derator. Consul. Console.
CÓNSUL GENERAL. Persòna pública que algu»
nas nacións tèven en algunas córts ene
carregada de la correspondencia ab tóts
los cónsuls particulars de sa nació. Cón-
sul general. Consul generalis. Consul ge-
neral. Console geuerale.
CONSULAR. adj. Lo pertanyént á la dig-
nitat ú ofici de cónsul éntre los romans.
Consular. Consularis. Consulaire. Con-
solare.
CONSULAB. Se aplica 4 la jurisdicció que
e£ercex lo cónsul establert en algun
port. Consular. Consularis. Consulaire.
Consolare.
CONSULAT. s. m. La dignitat de cónsul
romá. Consulado. Consulatus. Consulat.
Consolato.
CONSULAT. Lo tèmps que duraba la dignitat
ofici de un cónsul romá. Consulado.
Consulatus. Consulat. Consolato.
conspLaT. Lo tribunal de comers compost
de priór y cónsuls. Consulado. Tribunal
mercatorum litibus judicandis. Consu-
lat. Tribunale di commercio.
coxsuraT. Lo ofici y empleo de cónsul de
alguna potencia , y lo territori ó distric-
te que compren ést consuLaT. Consula-
do. Consulatus. Consulat. Consolato.
CONSULTA. s. f. Conferencia éntre algu-
nas persónas pera resóldrer alguna co-
$28 CON
sa. Consulta , consultacion. Consaltatio.
Consultation. Consulta, consultazione.
CONSULTA. La pregunta ó proposició que
se fa sobre algun dubte. Consulta. Goa-
sultatio. Consultation. Consulta.
consurta. Lo dictámeb que los magistrats,
tribunals .ó altres còssos fau per eserits
al rèy sòbre algun assumpto que reque-
rex sa rèal resolució, ó la proposició
que fan de subgèctes per algun empleo.
Consulta. Consultatio. Consultation. Con-
sultazione.
CONSULTACIÓ. s. f. ant. coxsuLTA, en
la priméra accepció.
CONSULTAMENT. adv. mod. ant. APOSTA,
en la segòna accepció.
CONSULTAR. v. a. Traetar ó conferen-
ciar algú ab altres sòbre lo que se deu
. fèr en algun negoci. Consultar. Consul-
tare, consulere. Consulter, conférer,
tenir conseil. Consultare, chieder pa-
rere.
CONSULTAR. Demapat parer ó consell á al-
tre. Consultar. Consulere , consilium ex-
quirere. Consulter , prendre conseil.
Consultare , prender. consiglio.
COSSULTAR. Donar los magistrats, tribunals
6 altres cossos sòn dictámen per escrits
al rèy sòbre algun assumpto que re-
querex sa rèal resolució, ó proposarli
subgèctes per algun empleo. Consultar.
Consultare. Proposer du roi, lui faire
un rapport sur quelque chose qu'il doit
decider. Proporre i magistrati ed i tri-
bunali al re il loro parerc intorno a cosa
onde la decisione tocca a lui.
CONSULTIU , VA. adj. que se aplica á
las materias que los tribunals deuen
. consultar ab lo réy. Consultivo. Consul-
tatorius. Qui doit étre consulte au roi.
Che consultarsi deve al re. '
CONSULTOR, RA. s. m. y f. Lo qui do-
na són parer, consultad sòbre algun
assumpto. Consultor. Consultor. Consul-
teur. Consultore.
CONSULTOR DEL SANT OFiCI. Ministre del tri-
bunal de la inquisició , que sols servex
era suplir las ausencias.dels advocads
e presos. Consultor del santo oficio.
Tribunalis fidei consultor. Assessewr du
saint office. Consultore del santo offi-
zio.
. CONSUM. s. m. Lo gasto que se fa de ao-
mestibles y de altres géneros. Consumo.
- Esculentorum et vendibilium consump-
- tio, Consomption , debit, Consumo.
'CON
€ONSUMACIÓ. s. £. Lo acté de perfec -
cionar, donar la última.ma y acabar
enteramént alguna cosa. Consumacion.
Consummatio. . Consommation.. Compi-
mento, fine. |
CO*SUMACIÓ DEL MATRIMONI. Lo primèr acte
de pagarse lo débit conjugal los llegí-
timamènt casads, Consumacion del ma-
trimonio. Matrimonii consummatio. Con-
sommation du mariage. Consumasione,
- compimento del matrimonio.
LA CONSUMACIÓ DELS siGLES. Lo fi del món.
La consumación de los siglos. Mundi
finis. La fin du monde. Fine del mondo.
CONSUMAD, DA. p. p. de consuman.
Consumado. '
| CONSUMAD. adj. que ee aplica á la persóna.
í
' 6 cosa períécta en.sa linéa. Consumado.
Perfectus. Consomme', parfait, accom-
AN: Consomato, perfetto, compito. :
CONSUMADAMENT. adv. mod. Entéra
ó perfectamént. Consumadamente. Ab-
soluté, perfectè, Entièrement, parfai-
tement. Compitamente, intieramente.
CONSUMADÍSSIM, MA. adj. sup. de
«oxsuman. Consurtiadisimo, Absolutissi-
mus, perfectissuaus. Trés-consomme,
bien acheve. Cousumatissimo.
CONSUMAR. v. a. Pecfeocionar , acabar,
donar la última ma. Consumar. Con-
summare. Consommer, perfectionner ,
. achever. Cousumare. .
consumar. Parland del matrimoni es pa-
garse per riméra vegada lo débit con-
jugal los llegitimaméut casads. Consu-
mar. Consummare. Consommer, Con-
sumare, compire. .
GONSUMID, DA. p, p. de consuma y
CONSUMIRSE. Consumido.
CONSUMIDOR, RA. ,s. m. y f. Lo qui
consum. Consumidor. Consumptor. Con-
sommateur. Consumatore.
CONSUMIMENT. s. m. L' acció y efècte
de consumir. Consumimiento. Consump-
tio. Consommation. Consumamento.
CONSUMIR. v, a. Gastar comestibles ó
altres géneros. Consumir. Cousumere.
—Consommer , dépenser , debiter. Cpnau-
mare. -
cossumir. Destruir, majormènt poc á poc,
També se usa com recíproc. Consumir.
Consumere , destruere. Consumer, dé-
truire , dissiper. Gousumare, logorare,
struggere.
covsumir. Molestar, apurar, afligir. Se usa
també com recíproc, Consumir. Angare
CON
et mestitia afficere, conficere. Lan-
guir, bruler, se morfondre, se con-
sommer , sécher , se consumer. Consu-
mare, straggere.
ensumase. +. Y. Se diu del que passand
necessitat preferex patirla à demamar
algu socorro. Secarse. Perwe. Perir,
pluót que de se soumettre à faire une
chose qui déplaït. Struggersi interna-
mente, perire prima di chieder sollievo.
JONSUMPCIO. s. f. L' acció y efècte de
consumir. Consuncien. Consumptio. De
perissemant. Consunzione.
owrurcié. Extenuació , enflaquimént.
Consuncion, marasmo. Extenuatio, ma-
eritudo. Consomption. Cousangione.
ONACTE. s. m. Lo acte de tocarse
dos cossos. Contacto. Contaetas. Con-
tact. Contatto.
ONTAD, DA. p. p. de contan. Contado.
wrap. adj. Clar, en poc número, en po-
ca cantitat. Contado. Rarus. Rare,
compté. Contato, raro.
INTADOR , RA. adj. Lo que se pod
contar. Contadero. Numeraudas. Qu'on
pw compter. Annoverevole.
mios. s. m. Lo qui cónta. Contador.
(omputator, calculator. Compteur, oal-
midteur. Contatore, computista.
Manor. Lo qui tè per empleo, ofiei 6
professió portar lo còmpte y rahó de
e entrada y exida de alguns dinérs.
Men diferèuts noms segóns la oficina
ti que servex. Contador. Quæstor à ra-
lonibus. Caissier. Cassiere.
tinóg. La ona anomenada per lo
stgecompetént 6 per Jas matéxas parts
e liquidar algun compte. Contador.
tonibus computandis judex datus.
sonne nommée juridiquement pour
huider um corripte. Persona scelta dal
udice per liquidare un conto.
nor DE EX£RcIT. Lo qui té á són cár-
% portar lo cómipte y rahó de lo que
‘vasta en um etércit. Contador de
&cito. Quaestor militaris. Tresorier
‘armee. Tesoriere d' esercito.
1»)& pg Provincia. Lo emplead per
rèv en P administració de las E -
+. destimad pera portar lo compte y
hó de las contribucièns dels pobles y
ls preductes de las rèndes de la pro-
ia en que está emplead. Contador
provincia. Provinciz quastor á ra-
vibus. Contróleur de contributions.
gistratore de^ dax.
TOM. I.
CON 525
CONTADOR DE vaxÈtt. Lo qui está destínad
en lo vaxéll pera portar lo cómpte y
rahó de lo que se hi gasta per cómpte
‘del réy. Contador de navío. Navis
- quzstor à rationibus. Écrivain de vais-
seau. Scrivano di vascello.
CONTADÒR PRINCIPAL BE MARINA. Lo qui por-
talo compte y rahó de tót lo que se
gasta en lo ram de marina per lo que
toca al departamènt á que está desti-
nad. Contador principal de marina.
Rei navalis questor primarius. 4dmi-
nistrateur de la marine. Direttore di
- marina.
ONTADORÍA. s. f. cosTaDURÍA.
CONTADURÍA. s. f. La oficina ahónt se
porta lo compte y rahó del producto
de algunas réndas y de sa distribució,
y la péssa ó casa en que está establer-
ta. Contaduría. Rationum officina. Bu-
veau destiné à tenir un compte exact
de tout ce qui cencerne quelques bran-
ches des finances. Uffizio dove si por-
tano i conti de’ pubblici dazj.
conTaDURÍA. L' ofici de contador. Conta-
duria. Computatoris munus , officium.
Emploi de maítre des comptes. Impiego
di direttore de’ conti.
CONTADURÍA D’ rÉ&mciT, Oficina ahónt se
porta lo cómpte y rahó de tót lo que
costa lo e&ércit y demés gastos del ram
de guerra en cada una de las provin-
cias ahónt está establerta. Contaduría
de ejército. Questorium impense mili-
taris rationibus subduceudis. Bureau
du tresorier de l'armee. Uffizio del
- .tesoriere d" esercito.
GORTADURÍA DB PROVINCIA. Oficina en que
se porta lo cómpte y rahó de las con-
- tribucións dels pobles y dele productos
de las réndas de la provincia ahónt se
troba establerta. Contaduría de pro-
vincia. Questorium vectigalium et re-
dituum provincialium rationibus sub-
ducendis. Bureau de contróleur de con-
- tributions. Uffizio de’ registratori de’
daz).
contavonia ceserat. Oficina que hi ha su-
bordinada á algun tribunal, á més de
- la que e£istex en lo consell de hisènda,
y califica tòts los còmptes dels dinérs
pertanyènts á la nació, relatius al ram
ra que está posada , que es lo qui li
oma diferànt nom. Contaduría. general.
Suprema regiarum rationum curia. Bu-
reau où se vérifient les comptes relatifs
| 7
550 CON .
à chaque branche des finances. Uffizio
. dove si fanno i conti relativi a ognuno
dei rami delle pubbliche rendite.
CONTADURÍA PRINCIPAL DE MARINA. Oficina
establerta en cada departamént de ma-
rina pera portar lo compte y rabó de
lo que en èll se gasta per aquest ram.
Contaduría principal de marina. Rel
navalis questorium princeps. 4dminis-
/ tration de la marine. Direzione di ma-
rina. |
CONTAGI. s. m. Malaltía que s' encoma-
na 6 comunica 4 molts. Contagio. Con-
tagium , lues , contages, contagio. Con-
tagion, peste. Peste , moría, contagio,
pestilenza.
CONTAGI. met. La perversió que resulta
del mal e&émple 6 mala doctrina. Con-
tagio. Morum corruptio , auimi conta-
io. Contagion. Contagio.
CONTAGIOS , A. adj. que se aplica als
mals que sòn encomenadissos. Contagio-
so. Contagiosus. Contagieux. Contagio-
$0 , appiccaticcio.
contacids. Lo qui tè contagi. Contagioso.
Lue infectus. Infecté d' une maladie
contagieuse. Appestato.
CONTAGIÓS. met. Se aplica als vicis y cos-
tums que se apègan 6 comunican ab lo
tracte. Contagioso. Contagiosus. Conta-
gieux. Contagioso.?
CONTAMEN. s. m. gut. Narració de al-
gun fét. Cuento. Narratio. Conte. Conto.
CONTAMEN. ant. COMPTE, en l' accepció de
càlcul ó cómputo.
CONTAMINACIÓ." 8. f. L'acció y efècte de
contamiuar. Contaminacion. Contami-
natio. Infection. Contaminamento , con-
taminazione.
CONTAMINAD, DA. p. p. de conram-
NAR. Contaminado.
CONTAMINAR. v. a. Penetrar la inmun-
dicia algun cos causandhi tacas y mal
. olór. També se nsa com recíproc. Con-
taminar. Contaminare. Tacher, souiller,
gáter. Contaminare , macchiare, infet-
tare. .
CONTAMINAR. Empéstar, iufeccionar. Con-
taminar. Contagione iuficere. Infecter,
empester. Infettare , comunicare, appes-
tare.
CONTAMINAR. Corrómprer, viciar algun téxt
ú original. Contaminar. Corrumpere.
Corrompre , altérer .un texte, un ori-
ginal, etc. Alterare. |
coxTAamINAR, Pervertir, corrómprer la pu-
CON :
resa de la fe ó de las bonas costums.
Contaminar. Corrumpere, maculare.
Corrompre , pervertir. Corrompere ,
macchiare , guastare , violare.
CONTAMINAR, Parland de la llèy de Déu,
rofanarla, infringirla. Contaminar. In-
fringere. Enfreindre , profaner , violer.
Infrangere , violare.
CONTANT. s. m. DIXÈR CONTANT.
CONTAR. v. a. Numerar ó computar
progressivamént tada una de las cosas
- que se poden distingir per són núme-
ro. Contar. Numerare. Compter, nom-
brer , supputer , calculer, Contare, cal-
colarc, supputare, numerare.
coxTan. Formar ó tráurer comptes segòns
réglas de aritmética. Cortar. Calculare,
computare. Compter. Contare.
cowTag. Referir algun fet, ja verdadér,
ja fabulós. Contar. Referre, narrare,
receusere. Conter, rapporter , dire, ra-
conter. Narrare, raccontare.
cOxTAR. Posar en compte. Contar. Com-
putare; Compter, mettre, passer en
compte. Contare, mettere a conto.
coxTaR. Posar 4 algú en lo número, classe
ú opinió que li correspon. Contar. Ad-
scribere, referre. Compler, ranger, met-
tre au nombre. Contare, mettere nel
numero.
CONTAR AB ALGUNA PERSONA Ó COSA PERA AL-
GUN ri. fr. Confiar ó tenir per cert que
servirá pera lograr lo que se desitja.
Contar con alguna persona ó cosa para
algun fin. Confidere, credere alicui.
Compter, faire fond sur queigu un, sur
quelgue chose. Far capitale, far asse-
gnamento, far cuore.
CONTAR Ó NO CONTAR AB ALGÚ. fr. Fér ó no
fér memoria de alguna persóna; y axí
se diu: cóxTA 6 no conta ab mf per tal
convid. Contar ó no contar con alguna
persona. Commemorare , vel ohlivisci,
Se souvenir de quelqu'un, ou ne s'en
souvenir pas. Far o non far conto d' al-
cuno.
CONTAR PER FkTA ALGUNA COSA. Ír. Donar
igual valór al desit] ó promesa de fér
alguna cosa, com si realmènt se hagués
efecutad. Contar por hecha alguna co-
sa. Factum putare. Reputer une chose
pour faite, faire fond, conter là-
dessus. Far capitale, contarci, far
conto.
Á Qut no vk À coxTan. expr. ab que se
denota que de algun succés ne está més
CON
enterad aquell á qui se conta que lo
qui lo cònta. Mira d quien se lo cuen-
ta. Cui hiec narras? Sus Minervam do-
cet, Qu'il sache , qu'il fasse attention à
qui il conte cela. Me lo dice a me? A
chi lo narra 2
CONTAT. s. m. ant. CÒMPTAT.
CONTEMPLACIO. s. f. Lo acte de con-
templar. Contemplacion. Contemplatio.
Contemplation. Contemplanza , contem-
plaziouc.
coreeració, Lo carinyo, regalo y con-
desceudencia excèssiva ab que se sol
tractar particularmènt 4 las criaturas.
Mimo. Blandimentum , nimia indulgen-
ta. Cajolerie | mignardise. Lusinga,
moina , VOzzo.
JNTEMPLAD , DA. p. p. de coxrEm-
mas. Contemplado.
OrrwPLAD. adj. que se aplica i las cria-
turas ab qui se té massa condescenden-
cia en tot per no disgustarlas. Mimado.
Palpatus , nimiá indulgentiá educatus.
(ajolé , caresse, flatié, gáte. Careggia-
to, guastato.
mreurLaD. Melindròs, delicad y regalad.
líímoso. Mollis, delicatus. Mignard,
delicat , effemine. Lerioso, femmenile,
molle.
NTEMPLADÒR , RA. s. m. y f. Lo
qu contèmpla. Contemplador. Con-,
templator. Contemplateur. Contempla-
bre.
MENPLAR. v. a. Mirar atentamènt algu-
n cosa. Contemplar. Contemplari, con-
iderare, intueri. Contempler. Contem-
mirare.
#vezar. Considerar profundamént al-
ja cosa. Contemplar. Intenté conside-
Ne. Contempler , méditer , speculer ,
msiderer attentivement. Contemplare,
editare.
Duran. Zeof. Ocuparse l ánima ab
tensió en pensar en Déu y considerar
| divins atributs 6 los misteris de nos-
‘santa religió. Contemplar. Animo,
tute contemplari. Contempler. Con-
aplare, star im contemplagione.
M?L12. Compláurer ab adulació. Con-
lar. Assentari, blandiri, morige-
n. Complaire , flatter. Compiacere ,
ingare.
wPLAR. Condescendir 6 consentir al-
nas cosas, que encaraqué de poca
portancia poden ser perjudicials. Con-
lar. 1 gere, permittere. Con-
CON 551
descendre, dorloter. Careggiare , lu-
singare.
. CONTEMPLAR. Tractar ab excèssiu regalo,
cariuyo y condescendencia particular-
mènt á las criaturas. Mimar. Blaudiri,
palpare , plus equo indulgere. Cajoler, ,
dmadouer, mignarder. Carezzare, vez-
zeggiare.
CONTEMPLATIU, VA. adj. Lo que per-
tany á la contemplació. Contemplativo.
Contemplativus. Qui appartient à la
contemplation. Contemplativo.
CONTEMPLATIU. S. m. y f. La persóna que
acostuma meditar intensamént. Contem-
plative. Coutemplationi assuetus. Con-
templatif. Contemplativo.
CONTEMPLATIU. Lo qui contémpla. Contem-
plativo. Contemplator. Cortemplatif.
Contemplatore.
CONTEMPLATIU. Teol. La persona mòlt do-
nada é la contemplació de las cosas di-
vioas. Contemplativo. Rerum divinarum
contemplator assiduus. Contemplati/-
Contemplativo.
CONTEMPLATIU. Lo qui acostuma complàu-
rer aduland. Contemplativo. Assentator,
adulator, indülgens. Complaisant, flat-
teur , condescendant. Vezzeggiatore ,,
lusinghiero. , '
CONTEMPORANEO, NEA. adj. Lo que
efistex al matéx témps que alguna per-
sòna ó cosa. Contempordneo. Contem-
poraneus, coævus, coætaneus. Contem-
porain. Contemporaneo.
CONTEMPORISAMENT. s. m. ant. eor-
DESCENDENCIA.
CONTEMPORISAR. v. n. Acomodarse
al gust ó dictámen de altre per algun
fi particular. Contemporizar, tempori-
zar, blandear con alguno. Morige- |
- Tari, morem alicui gerere. Complaire ;
s'accomoder à Phumeur, à la volon-
té, au caprice de quelqu'un. Andar a
verso, addattarsi all' umore, al carat-
tere. .
CONTENCIÓ. s. f. Competencia ó emu-
lació. Contencion. Contentio, æmaulatio.
Contention. Contesa , contenzione.
CONTENCIOS , A. adj. que se aplica á
las materias sóbre que se disputa. Con-
tencioso. Contentiosus. Contentieux.
Contenzioso.
CONTENCIOS, Se aplica al judici que se se-
guex davant lo jutge sòbre drets ó co-
sas que pledejan èntre sí varias parts
contrarias. Contencioso. Contentiosus ,
ee
5352 CON
litigiosus. Contentieux , litigieux. Con-
tenzioso , litigioso.
CONTENGO. s. f. ant. cowrkxpa , com-
TENCIÓ.
CONTENDA. s. f. Pelea, disputa ab ar-
mas ó ab rahóns. Contienda. Contentio,
Combat , contention , dispute , debat ,
querelle. Contesa , pugna, zulla , gara,
rissa, contrasto.
CONTENDRE. v. n. ant. Pelear, batallar.
Contender. Contendere. Combattre, se
battre. Contendere , pugnare , contra-
Stare.
CONTENEMEN. s. m. ant. SENYAL, INDI-
CI, MOSTRA.
CONTENENZA. s. f. ant. CONTIMENCIA.
CONTENENZA, ant. FERMESA, ;
CONTENIR. v. a. Enclóurer , tenir dins
de sí una cosa á altra. També se usa
com recíproc. Contener. Contiuere.
Contenir, enfermer , embrasser , com- -
prendre. Contenere, racchindere.
CONTENIR. Detenir lo movimènt 6 impuls
de algun cos. Contener. Continere, co-
hibere , reprimere. Contenir, retenir
arreter. Arrestare, fermare.
CONTENIR. met. Reprimir 6 moderar al-
guna passió. Se usa també com recí-
proc. Contener. Cohibere , frenare.
Assujettir , reprimer, enchaíner. Con-
temperare, reprimere, raffrenare.
CONTENT, TA. adj Alègre, satisfèt.
Contento. Contentus, .letus. Content,
satisfait , bien aise , joyeux. Contento,
giojoso, soddisfatto. .
CONTENT ESTIG DEL QUE TING. ref. que se
aplica contra cualsevol mudansa que se
proposa á algá, cuand éll no la judica
de sa conveniencia , ates lo estad en que
se troba, Bien estd san Pedro en Roma.
Dum bené sis, noli meliùs esse. Jl vaut
mieux tenir que querir, Sto bene col mio.
CONTENTACIO. s. f. ant. coxrkxro.
CONTENTAR. v. a. ACONTENTAR.
CONTENTARSE. V. T. ACONTENTARSE.
SER DB BOX Ó MAL CONTENTAR. fr. fam. SER
DE BON Ó MAL ACONTENTAR.
CONTENTIO. s. f. ant. conTENCIÓ.
CONTENTÍSSIM, MA. adj. sup. de con-
TEXT. Contentisimo , recontento. Latis-
simus. Tres-content. Contentissimo.
'" CONTENTO. s. m. Alegria, satisfacció.
Contento, contentamiento. Gaudium,
letitia. Contentement , satisfaction, plai-
sir, joie. Contento, contentamento,
piacere, gioja.
CON
CONTENZO. s. f. ant. coxtenció.
CONTERA. s. f. Pèssa de métall que se
posa á la punta de la veina de la espa—
sa. Coptera. Vaginæ ærea cuspis. Bou—
terolle. Puntale di spada.
CONTESA. s. f. ant. COxTÈNDA.
STAR EN COXTESA. fr. ant. Estar disputand ,
no estar acordes. Contender , discordar.
Contendere , discordare. Disputer , de-
. battre. Coutendere. gareggiare.
CONTESSA. s. f. ant. RELACIÓ, NARBACIÓ.
CONTESTACIÓ. s. f. L' acció y efècte
de contestar. Contestacion. Contestatio.
Reponse , contestation en cause. Ri-
sposta, contestazione.
coxresTació, Altercaciò 6 disputa. Contes—
tacion. Disceptatio, altercatio. Contes-
tation » dispute, debat. Contesa, gara,
rissa.
CONTESTAR. v. a. Declarar y testificar
lo matéx que altres ‘han dit, confor-
mandse en un tót ab la declaració de
aquells. Contestar. Contestari, testificare.
Déposer , attester la méme chose qu'un
autre. Corrispondere, attestar lo stesso.
CONTESTAR. Donar resposta á lo que se par-
la ó escriu. Contestar. Respondere , res-
ponsare. Repondre. Rispoudere.
CONTESTAR. for. Respóndrer lo reo á la de-
manda del actor. Contestar. Contestari.
Repondre directement à la demande.
Rispondere, contestare.
CONTESTE. adj. que se aplica al testimo-
ni que declara lo matéx que altre ha
declarad sèos discrepar en res. Contes-
te. Contestificans. Témoin. Contesto.
CONTEXT. s. m. La serie del discurs,
fil de la narració 6 historia. Contexto.
Contextus , contextio, contextura, tex-
tus. Contexture , ordre , série d'un dis-
cours , etc. Tessitura.
CONTEXTACIÓ. s. f. coxrEsTAció.
CONTEXTAR. v. a. CONTESTAR.
-CONTEXTURA. s. f. La disposició y unió
respectiva de las parts que componen
un tót. Contextura. Contextus. Contez-
ture , Lissure , enchaînement de plusieurs
parties. Tessitura.
-CONTEXTURA. met. La configuració corpo-
ral del home, que indica sa completiò
y algunas cualitats interiórs. Contextu-
ra. Corporis habitus. Conformation,
configuration du corps. Forma, figura,
configura zione.
CONTIENDA. s. f. coxTèxpa. a
CONTIGUAMENT. adv. mod. Ab conti-
CON
guitat, ab immediació de lloc 6 tèmps.
Contiguamente. Contiguè. De pres, tout
prés. Contiguo , rasente.
CONTIGUITAT. s. f. Immediació de una
cosa á altra. Contigüidad. Continuitas ,
continentia. Contiguite. Contiguita.
CONTIGUO , GUA. adj. Lo que está im-
mediat ó juut 4 altra cosa. Contiguo.
Contiguus, continuus, continuatus,
. contingens. Contigu. Rasente, accosto.
CONTINENCIA. s. f. Virtut que modéra
y refrena las passións y aféctes del áni-
mo, y fa quel’ home visca ab sobrietat
y templansa. Continencia. Continentia ,
abstinentia. Continence. Continenza.
CosTIXEXCIa. Abstinencia dels deleites car-
mis. Continencia. Continentia. Mode-
ration , retenue, temperance. Conti-
Deuza.
CONTINENSA. s. f. contimÈNT, en la pri-
. méra accepció.
CONTINENZA. 8. f. ant. cowrrsExCIA.
CONTINENT. s. m. Lo aire de la cara y
manetj del cos. Continente. Corforis
habitus. Contenance , air, maintien.
Contegno, aria, portamento. .
yrNENT. Geog. Una gran extensió de
terra que no está aislada. Continen-
fe. Continens terra. Continent. Conti-
| nente.
emskxT. adj. que se aplica á la persóna
que posseex y practica la virtut de la
| continencia. Continente. Continens, abs-
finens. Continent. Continente.
Wcoyriskxr. mod. adv. Luègo , al instant,
seus dilació. Zncontinenti , incontinente.
¡Continuó , confestim, illicò. Incontinent,
'aussitót , tout de suite, à l'instant. Im-
| aantinente. subito, in un tratto.
WNTINENTISSIM, MA. adj. sup. de
CUNTIXÈNT, Continentisimo. Valdè con-
tinens, moderatus. Tres-continent. Con-
linentissimo.
ONTINGENCIA. s. f. Se dòna aquest
Bom á eualsevol fèt 6 cosa que pod suc-
eeir 6 dèxar de succeir. Contingencia.
Casus, res fortuita. Contingence, ca-
sualite, hasard, cas fortuit. Contin-
genza.
INTINGENT. adj. que se aplica à las
cosas que poden succeir 6 déxar de
succeir. Contingente. Fortuitus. Con-
tingent , casuel, hasardeux. Contin-
gente.
visGbxr. s. m. La part que posa cada
hu cuand són znólts los que contribue-
CON 555
xen á un matéx fi. Contingente. Cou-
tingeps, symbola. Contingent. Contin-
gente.
CONTINGENTMENT. adv. mod. Per ca-
sualitat. Contingentemente. Casu, for-
. tuitò. Par hasard , casuellement , for-
tultement. Contipgentemente.
CONTINGIR. v. n. ant. succeia.
CONTINGUD , DA. p. p. irreg. de cox-
TEXIR. Contenido.
CONTINGUD. adj. Moderad. Contenido. Con-
tinens, temperans. Modere , retenu, so-
bre, prudent, Contenuto, moderato,
astinente , sobrio.
CONTIXGUD. 8. m. Lo subgécte 6 assumpto
. de que se tracta en algun escrit. Conte-
rido. Argumeutum. ' Personne dont il
est question. La persona o cosa onde si
parla.
CONTINUACIÓ. s. f. L' acció y efècte de
continuar. Continuacion. Continuatio.
Continuation. Continuamento , continna-
zione. |
CONTINUAD , DA. p. p. de cosTrsuar.
Continuado.
CONTINUADAMENT. adv. mod. Conti-
nuamént , de continuo. Continuada-
mente. Continuè , contimuate. Continuel-
. dement. Continuamente.
CONTISUADAMÈNT. De seguida, sèns inter-
missió. Continuadamente. Continuaté ,
continuatim , continuanter; continuen-
ter, continué. Continuellement , sans
cesse , de suite. Del continuo, fil filo.
CONTINUADOR. s..m. Lo qui continua
una cosa comensada per altre. Continua-
dor. Continuator. Continua teur. Conti-
nuatore.
CONTINUAMENT. adv. mod. Sins in-
terrupció. Continuamente , de continuo.
Continué, continuanter, contipuatè,
continuatim. Continuellement , toujours,
de suite. Continuamente.
CONTINUAR. v. a. Prosseguir lo comen-
sad. Continuar. Continuare, prosequi.
Continuer , poursuivre ce qui est ou ce
qu'on a commence. Continuare.
CONTINUAR. v. n. Durar , perseverar, per-
mauéxer. Continuar. Continuare , perse-
verare. Continuer , durer, ne pas ces-
ser. Continuare.
CONTINUARSE. v. r. Seguir, esténdrerse.
Continuarse. Coutinuari , protendi. Se
continuer , s'etendre. Continuarsi.
CONTINUITAT. s. f. La unió natural que
tenen éntre sí las parts del continuo.
534 CON
Continuidad. Continuitas. Continuité.
Continuità.
CONTINUO, NUA. ad). Lo que dura,
obra ó se fa sèns interrupció. Continuo.
Continuus. Continuel. Continuo.
coxrinuo. Se aplica -é las cosas que tènen
unió éntre sí. Continuo. Continuus. Conr
tinu. Continuo.
contixuo. Lo qui es perseverant en fèr al-
guna cosa. Continuo. Assiduus, peren-
mis. 4ssidu. Assiduo, continuo, in de-
fesso. |
covrivuo. s. m. Lo tôt compost de parts
unidas éntre sí. Contínuo. Continuum.
Continu. Continuo.
coxtrwuo. Cada un dels cént que antigua-
mént servian en la casa del réy pera la
guarda de sa persóna y del palaci. Con-
tinuo. Regis stipator. Nom qu'on donnait
anciennement aux gardes du corps du
roi d'Espagne. Nome già datoalle guar-
die del re di Spagna.
DE CONTINUO. mod. adv. CONTINUAMÉNT.
CONTÒRN. s. m. Lo terreno ó llocs ve-
hins de que está rodejad cualsevol lloc
6 població. Contorno. Ambitas, circui-
tus. Contour, circuit, enceinte, environs.
Giro, circuito, contorno.
coyTORN. Pint. y Esc. La delineació ó per-
fil exteriór ab que per tótas parts aea-
ba la figura. Contorno. Lineamentam
exterius. Contour. Contorno, linea-
mento.
EX CoxToRx. mod. adv. Tòt voltant, al ro-
dedór. Al rededor, en contorno. Cir-
cúm. Autour, à l'entour, aux envi-
rons. D' intorno.
CONTORSIÓ. s. f. L' acció y efécte de
tórcerse. Contorsion, Contorsio. Contor-
sion. Contorsione, storcimento.
covrossió. Movimént violént y afectad de
alguna persóma. Contorsion. Contorsio,
Contorsion. Contorsione, divincolamento.
CONTRA. prep. ab que se denota la opo-
sició y contrarietat de una cosa ab al-
tra. Contra. Contrà, adversùs, in. Con-
tre. Contro. |
CONTRA. ENFRÓNT.
‘AL CONTRA. mod. adv. AL CONTRARI.
E X CONTRA. mod. adv. Oposadamènt á altra
cosa. En contra , en contrario, contra-
riamente. Coutrarié. En sens contraire,
en opposition. In contro.
CONTRABALANCEJAR. v. a. covrrape-
SAR.
CONTRABALANSA. s. f, coxraAPPS.
CON
CONTRABANDISTA. s. m. y f. Lo qui
8° e£erotta en lo coutrabando, Contra-
bandista. Mercium interdictarom ad.
. vector. Contrebanilier. Contrabbandiere.
CONTRABANDO. s. m. Comers de gése-
ros prohibids per las llèys de cada es
tad. Contrabando. Meretum interdicta- |
rum advectio. Contrebande. Contrab-
bando.
CONTRABANDO. Los matéxos géneros pm-
hibids. Contrabando. Merces interdic- —
te. Contrebande. Contrabbando.
CONTRABANDO. met. Lo que es 6 té aparien- |
cia de il-lícit, encaraqué no ho sia; y
axí se diu: anar de CONTRABANDO, portar
algun cONTRABAYDO, etc. Contrabando, .
Quod furtim fit. Action suspecte. Cot-
trabbando.
CONTRABABRÈRA. s. f. En las plasss :
de toros es la segóna barréra. Contræ
barrera. Septum interius. Seconde bare;
riére. Doppia barriera.
CONTRABATERÍA. s. f. Batería que e.
posa en oposició de altra del enemig.
Contrabateria. Tormenta bellica tor
mentis hostium opposita. Contrebattene.
Contrabbatteria.
CONTRABATRER. v. a. Tirar contra la.
baterías. Contrabatir. Hostitium tot,
mentorum sedes tormentis quatere. À
rer contre une batterie. Tirare conté,
una batteria. |
CONTRABAX. s. m. Más. La veu m
grossa y fonda que lo bax. Contrabaf
Musice sonus gravissimus, profundi,
simus. La voix la plus basse. Basso pil
fondo. |
COxTRABAY. Instrumènt de corda de fig
de violí, peró mòlt més gros, lo
sona una octava més bax que la ri
Solen tenir tres cordas , encaraqué
guns ne tènen cuatre. Contrabajo.
maxima , testudo profundioris sont.
tre-basse , basse-contre. Contrab
CONTRABOTIR. v. n. ant. nzsoru.
CONTRABRASSA. s. f. Ndut. Cadat
dels caps que ajudan & las brassas pl
subjectar las vergas en la posició con
niént pera que la vela reba lo véot. (4
trabraza. Funes in uavi condupli
Contrefanon. Carica bolina.
CONTRACAMBI. s. m. Lo o quei
frex lo donadór de una lletra per lo:
gòn cambi que se causa, ja sia per |
berse ofert, ó ja perqué lo qui la pi
li trau altra lletra pera recobrar los 4
CON
nèrs que suplí. Contracambio. Damnum
ex iterata pecuniæ permutatione emer-
peus, Rechange. Ricambio.
CONTRACANAL. s. m. Canal que se trau
del principal pera desguas ó altre ab-
jécte. Contracanal. Alveus canalis ex al-
tero ductus. Sarenee d'un conduit d'eau,
d'un canal. Chiassajuola.
CONTRACCIÓ. s. f. L' acció de arron-
sarse los nervis ó muscles , especialmént
en lo cos viu. Contraccion. Contractio ,
contractura. Contraction , retirement ,
raccourcissement des nerfs, des mus-
cles, Contrattura , ritiramento , raggrin-
zamento,
cormacció. Físic. La reunió 6 arronsa-
mènt dels cossos elàstics cuand son fe-
rids ó impedids per altres. Contraccion.
Contractio. Contraction. Contrazione.
comaccid. Gram. Supressió de algunas
sil-labas ó lletras en una 6 més dicciòns.
Contraccion. Contractio. Contraction.
Contrazione , accorciamento.
JNTRACEDULA. s. f, for. Cédula que
revòca l’ anteriór. Contracedula. Res-
eriptum rescripto adversum , opposi-
tum. Contre-lettre. Coutrallettera.
ONTRACIBADÈERA. s. f. Ndut. Vela que
se sol posar damunt de la del baupres.
Contracebadera. Veli geuus in navibus.
lontre-civadière. Sopracivada.
ONTRACLAROR. s. f. La llum que pe-
mètra per algun cos diáfano, sutil y
clar; ó la que se percebex de costat ó
de gairèll, pera e£aminar lo llustre ó
viso de alguna roba ó pintura. Tras-
lus, Transversa lux. Lumière qui passe
: fravers un corps transparent. Tra-
ce.
WTRACOR. adv. mod. ant. De mala
paa. De mala gana. Gravatim, gra-
raté ; egré. 4 contre cœur. À contrag-
femo, a controstomaco.
NIRACOSTA. s. f. La costa de una
da ó península , oposada á la que tro-
ha primèr los qui navegan cap á ellas
er los rumbos acostumads. Contracos-.
2. Litus litori oppositum , è regione si-
am. Cite opposce à une autre. Costa
pposta ad un” altra.
NTRACTA. s. f. CONTRACTE.
Macra. La escriptura qne conté los
actes y condicións de algun contracte
it. Contrata. Gonventionis syngrapha.
mirat, engagement, obligation par
it. Contratto , patto, convenzione.
CON 535
CONTRACTACIO. s. f. Comers y tracte
de géneros vendibles. Contratacion. Ne-
gotiatio. Commerce , trafic. Contratta-
zioue.
CONTRACTAR. v. a. Negociar, fér con-
tractes. Contratar. Negotiari. Commer-
cer , trafiquer. Contrattare.
CONTRACTE. s. m. Pacte 6 conveni èn-
tre parts de donar ó fèr alguna cosa.
Contrato , contrata. Contractus , conven-
tio. Contrat , pacte, traite. Contratto,
patto.
CONTRACTE DE COMPRA Y VENDA. Conveni mu-
tuo , en virtut del cual se obliga lo ve-
nedór á entregar la cosa que ven, y lo
compradór á entregar per élla lo preu
convingud. Contrato de compra y ven-
ta. Emptionis et venditionis contractus.
Contrat d'achat et de vente. Contratto
di compra e vendita,
CONTRACTE DE LOCACIÓ Y coxDUCCIÓ. Conve- '
nj ab lo cual lo amo de alguna cosa se
obliga á concedir á altre lo us de élla
per témps determinad, mediant cert
pre: ó servey que ha de pagar lo qui
a reb. Contrato de locacion y conduc-
cton. Locationis et conductionis contrac-
tus. Contrat de location et de conduc-
tion. Contratto di locazione e condu-
zione.
CONTRAGTE EMFITÉUTIC. Conveni per lo cual
lo amo de una finca , reservandse lo do-
mini directe de élla, la transferex ab lo
domini útil á altre que se obliga á pa-
garli certa pensió anyal en regonexe-
mént del domini directe, ó en recom-
pensa dels fruits que arreplega en uti-
itat séva; y no ped enagenar la cosa
sèns llicencia del amo del domini direc-
te. Contrato enfiteutico. Empbyteusis,
contractus emphyteuticus. Traite, em-
phyteotique. Contratto enfiteotico.
CONTRACTE IL-LíciT. Lo celebrad contra las
llèys y bonas costums. Contrato ilícito.
Contractus illicitus. Contrat illicite. Con-
tratto illicito.
CONTRACTE ixKoMrwAD. Lo qui no tenind
nom especific y particular se compren
en lo nom genéric de contracte. Contra-
to innominado. Contractus innomina-
tus. Contrat dont la qualité n'est pas
exprimée. Contratto innominato.
CONTRACTE LíciT. Lo qui está arreglad 4 las
lléys y bonas costums. Contrato licite.
Contractus licitus. Contrat licite. Con-
tratto licito.
536 CON
CONTRACTE XOMINAD. Lo qui à mès del nom
enéric tè lo sèu específic y particular.
ntrato nominado. Contractus nomina-
tus. Contrat dont la qualité est exprintee.
Contratto nominato.
CONTRADA. s. f. ant. comarca, cox-
TORN.
CONTRADANSA. s. f. Ball figarad en ld
cual ballan móltas persònas 4 un tèmps.
Contradanza. Tripudium, chorea. Con-
tredanse. Contraddanza. a
CONTRADICCIÒ. s. f. Lo acte y efécte
de contradir 6 contradirse. Cortradie= |
cion. Contradictio. Contradiction. Con-
traddiziorie, contraddieimento.
coxrRaDIcció. Oposició, eontrarietat. Con-
tradiccion. Contradictto, oppositio , con-
| trarietas. Opposition. Contradizione,
contrarietà,
IMPLIGAR CONTRADICCIÓ. fr. ab que se dòna
á enténdrer que una proposició afirma
cosas eontradictorias. Envolver ó impli-
car contradíccion. Sibi repugnare, con-
tradicere. Zmpliquer contradiction. Im-
licar contraddizione.
CONTRADICTOR , RA. s. m. y f. Lo qui
impugna ó se oposa á lo que altre fa ó
' diu. Contradictor. Contradictor. Con-
tradicteur. €ontradditore , eontraddici-
tore.
CONTRADICTORI , RIA. adj. Lo que té
contradicció ab altra cosa. Contradic-
torio. Contradicens , repugnans. Contra-
, dictoire. Contraddittorio.
CONTRADICTORIA. s. f. Lóg. Cualsevol
de dós proposicións, de las cuals una
afirma lo que l' altra néga, y no poden
ser á un matéx tèmps verdadèras, ni á
un matéx témps falsas. Contradictoria.
Propositio alteri repugnans, contradi-
cens. Contradíctoire. Contraddittoria,
opposta. '
CONTRADICTORIAMENT. adv. mod.
Ab contradicció. Contradictoriamente.
Cum contradictione. Contradictoire-
ment. Contraddittoriamente.
CONTRADIMENT. s. m. ant. coxTRADIC-
CIÓ.
CONTRADIR. v. a. Dir lo contrari de lo
que altre assegura, ó negar lo que altre
dòna per cert. Se usa també com recí-
proc. Contradecir. Contradicere, re-
pugnare, responsare. Contredire. Con-
traddire, replicare.
CONTRADISAMENT. $. m. ant. cowrna-
DICCIÓ.
^" CONTRADRISSA. s.
CONTRAFER. met. Escarnic. Contr
CON
CONTRADIT, TA. p. p. de cortan.
“ Cantradicho.
CONTRADIT. 3. m. ant. COKTRADICCIÓ.
f£. Ndut. Segóm
drissa, que servex per ajudar é èsta y
assegurar més la verga. Contradriza,
Budeus auxiliamus, velis demittendis
vel evehendis deserviens. Contredrisse.
Contraddirizza.
CONTRAEMBOSCADA. s. f. La embo-
cada que se fa pera véncer la del ew-
mig. Contraemboscada. lusidim contra
insidias parate. Embuscade oppose à -
une autre. Agguato contra un altro. —
CONTRAESCARPA. s. f. Lo declivi del
tros de la muralla que. está dins del fos»
so. Contraescarpa. Muri intra fossan
. declivis crepido. Contrescarpe. Conîr-'
scarpa. . |
CONTRAESCRIPTURA. s. f. Instruméul
otorgad pera protestar de altre ante.
. rr. Contraescritura. Contrascriptumy.
antigramma. Contre-lettre. Contralkte
tera. .
CONTRAFACCIÓ. s: f. ant. coxraa vexcly
CONTRAFAEDOR, RA. s. m. y £ al
CONTRAVENTÒR, M
CONTRAFAENT. S, m. ant. CONTRA
TOR.
CONTRAFALLAR. v. a. Eu algues j
de cartas es posar un trumfo su
al quí ha posad lo qui ha fallad a
Contrafallar. Chartam lusoriam vi
cem alia superiori evincere. Surc
Nei giuochi di carte giuocare un
fo più alto di quello che si è gia
da ua altro giuocatore.
CONTRAFAXAD, DA. adj. En los
cuds de armas es lo que tè faxas
sadas en los mètalls 4 colòrs, es
cuand la meitat de la faxa es de un
tall 6 colòr diferént de 1” altra m
Contrafajado. Stemma gentilitio
versis fasciis instructum. Contre-
Contrafasciato.
CONTRAFER. v. a. Fér una cosa
semblant á altra que ab dificul
distingescan. Contrahacer. Imitari. d.
trefaire, imiter. Contraffare, imi
remedar, arrendar. Amitari, al
gestus ridiculè exprimere. Contre
Contraffare.
CONTRAFÈR. v. n. ant. CONTRA VESTA.
CONTRAFET, TA. p. p. de
Contrahecho.
CON
covraarkr. adj. Se aplica al que tè algun
mémbre del cos esguerrad. Contrahe-
cho. Gibbosus, corpore incurvus. Con- .
trefaits mal fait. Gontrafíatto , strop-
iato.
CONTRAFILÈRA. 8. f. La filèra que ser-
vex de resguard ó defensa de altra ó al-
tras filéras. Contrahilera. Ordinis, li-
nez munimentum. Seconde file. Secon-
da fila.
CONTRAFLORAD, DA. adj. En los es.
cuds de armas es lo que tà flors contra-
das en lo colòr y mètall, estand
oposadas las basas. Contraflorado. Gen-
tilitium stemma adversis floribus insig-
nitam. Contre-fleure , contre-fleuronne.
Ornato di rosoni alterni ed opposti.
CONTRAFOR. s. m. Infracció de for. Con-
trafuero. Primaria legis violatio. In-
fraction , violation d'un privilege. Vio-
lazione d' un privilegio.
CONTRAFORT. s. m. Lo tros de tela,
eotó ó altre drap que se èntre la
roba y lo fórro dels vestids pera que
sia més fort. Entretela. Pannus inter-
positus , tela intermedia. Renfort de toi-
le, de treillis, etc., qu'on .met entre
l'étoffe et la doublure. Rinforzo.
CONTRAFORT. Corretja de dós dits de am-
plaria que se clava en los arsòns de la
sèlla per assegurar las ciuglas. Contra-
fuerte. Retinaculam coriaceum cingulis
equi firmaudis. Contre-sanglon. Correg-
gia ch’ è attaccata alla sella ea cui s "af-
bbia la cinghiatura.
coxrrarort. Llenca de cuiro ab la cual sé
reforsan certas parts del calsad. Contra-
fuerte. Fasciola coriacea qua calceus
firmatur. Renfort de cuir.qu'on met
aux chaussures. Rinforzo di cuojo che
si attacca al calzare.
POSAR CONTRAFORTS ALS VESTIDS. fr. Refor-
sarlos ab tela, cotó ó altre drap col-
locad èntremitj de la roba y lo forro.
Entretelar. Pannum interponere, telam
interserere. Mettre de la toile, du
treillis, etc., entre une etoffe et sa
doublure, Mettere rinforzi agli abiti,
fra il panno e la fodera.
CONTRÁFOSSO. s. m. Lo fosso que se
sol fèr tòt voltant.de la esplanada, pa-
o 4 ha contraescarpa. Contrafoso.
Fossa alterius fossa munimentum. Cone
tre-fosse. Contraffosso.
CONTRAGIRAR. v. a. Com. Tornar á gi-
rar una lletra de cambi, no pagada á
TOM. I.
| CON 557
són vencimént , contra lo qui la habia
endossada. Recambiar. Mensarium syn-
graphum , ab eo cui mandatur , solutio-
ne non factá, in mandatorem repellere.
Rechanger. Ricambiare.
CONTRAGUARDIA. s. f. Obra exteriór
composta de dós caras, que fórman un
ángul, y s' edifica davant dels baluarts
pera cubrir sas caras. Contraguardia.
. Munimentum additum propuguaculo.
' Contre-garde. Contragguardia,
CONTRAINDICANT. s. f. Med. Síntoma
que destruex la indicació del remey que
semblaba conveuiént. Contraindicante.
Indiciam alteri indicio contrarium. Con-
- tre-indication. Contraindicazione.
- CONTRAINDICAR. v. a. Med. Dissuadir
la utilitat de un remey que per altra
part semblaba convemiént. Contraindi-
car. Indieium indicio adversari. Aper-
cevoir. des signes contraires aux prete-
dens dans une maladie. Conoscere la
inopportunità d' un rimedio che sem-
bró opportuno.
CONTRALOR. s. m. Ofici honorffic dela .
casa réal de Castélla , segóns la etiqueta
‘ de Borgónya. Entrevenia en los còmp-
tes y gastos, cuidaba de las alajas y
mobles y efercia altras funcións impor-
- tants. Contralor. Minister á rationibus
aule regia. Contróleur. Sinisealco.
CONTRALOR. En lo cos de artillería y en los
hospitals de efércit es lo qui porta lo
cómpte y rahó dels caudals y eféctes.
Contralor. Inspector. Contróleur. Regi-
stratore, contrellore. .
CONTRALT. s. m. La veu èntre tiple y
tenór. Contralto. Sonus alter ab acuto.
. Contre-alto , haute-contre. Contralto.
GONTBALT. Lo cantòr que té veu del matéx
mom. Contralto. Qui sonuin alterum ab
. acuto voce edit. Contre-alto. Contrato.
CONTRAMALLA. s. f. Filat de pescar
clar que se posa darréra de altre més
. espes, á fi de aturar los péxos que én-
tran per eas mallas. Contramalla. Rete
rarum densiori appositam. Contre-
. maille. Doppia maglia.
CONTRAMALLAR. v. a. Fèr contrama-
llas. Contramallar. Rete rarum texere.
Contre-maitler. Lavorar a doppia ma-
ia.
CONTRAMARC. s. m. Lo segòn marc que
se clava eu lo bastimènt que está lo
en la pared pera posarhi las vidrièras.
Contramarco. Bectangulum digneam vi-
538 CON
tream fenestram complectens. Chassis.
Invitriata. . -
CONTRAMARCA. s. f. La segóna marca
. «diferént de la primèra que se posa en
los fardos y altras cosas á fi de que sian
mès assenyalads ó per altres fius. Con-
tramarca. Nota altera, Contre-marque.
‘Contramarca. .
CONTRAMARCAR. v. a. Posar segòna
. marca ó senyal. Contramarcar. Iterum
notare, obsignare. Contremarquer. Met-
tere la contramarca. |
CONTRAMARXA. s. f. Lo acte de des-
. fér lo camí fet 6 de toruar endarréra.
Contramarcha. Retrogressus , retroces-
sus, retrocessio. Contre-marche. Con-
trammarcia.
FONTRAMARXA. Milic. Evolució ab que un
batalló muda de cara ó de costats. Con-
. tramarcha. Aciei militaris conversio.
Contre-marche. Contrammarcia.
CONTRAMARXAR, v. n. Milic. Retroce-
.. dir, desfèr lo camí. Contramarchar. Re-
trogredi. Faire une contre-marche , re-
trograder. Fare una contrammarcia.
CONTRAMESTRE. s. m. Ndut. Oficial
. de mar que mana las mauiobras de la
embarcació y cuida de la marinería á
las órdes del oficial de guerra. Contra-
maestre. Navis, nautarumque subpræ-
fectus. Contre-maítre. Sotto nocchiere,
sotto hbosman , sotto nostr" omo.
CONTRAMINA. s. f. La mina que se fa
pera inutilisav las dels contraris. Contra-
mina. Cuuiculus cuniculo objectus.
Contre-mine. Contrammina.
GONTRAMINA. Comunicació de dès 6 més
minas ó meners, per la cual se logra
netejarlas y tráurer las runas y mètalls
- Contramina. Cuniculorum continuitas.
Contremine. Contrammiua. .
CONTRAMINAR. v. a. Fér contraminas.
Contraminar. Cuniculis cuniculos obji-
cere. Contre-miner. ¡Contramminare.
CONTRAMITJANA. s. f. Ndut. Arbre de
la embarcació immediat á la pàpa. Con-
. tramesana. Malus puppi proximus. Le
mát qui est auprés de la poupe. Albero
. vicio alla poppa.
CONTRAMURALLA. s. f. Muralla baxa
. que se posa davant de la principal pe-
ra majór defensa, y correspon á la bar-
baoana dels antigs. Falsabraga, contra
. muralla, contramuro. Pretentum mu-
. ro propuguaculum. Fausse.braie. Fal-
- sabraca.
CON
CONTRANATURAL. adj. Lo que es con—
trari al órde de nataralesa. Contrana—
tural. Nature contrarius. Contre natu—
. re, contre à la nature. Coujrannatu—
rale.
CONTRAORDE. s. f. Orde ab la cual se
. revóca l’ auteriór que se habia donad.
Contraórden. Precepti revocatio, jus-
sio jussioni contraria. Contre-ordre »
contre mandement. Contr” ordine.
CONTRAPALANQUÍ. s. m. Naut. Cual-
sevol dels dòs caps que servexen per
assegurat la verga en cas de faltar al-,
un dels palanquios. Contrapalanquin.
Rudens alter antenne obfirmande. Con-
tre-palanquines. Fune posta per sup-
plive la mancanza di quella destinata a
far muovere il timone, . |
CONTRAPAS. s. m. Especie de dansa co-
mú en alguns llocs de Catalunya, en
la cual mólts parells, douandse las
. mans y formaud rodòna, ballan tots 4
un matéx tèmps ab diferénts passos ja
4 la dreta ja á la esquerra, segòns lo
. passatge de la música que sol ser la
matèxa ab que se canta la passió. Cors
trapas. Saltationis genus. Sorte de dan-
se. Sorta di ballo.
coxrrapas. En la música es lo según pas
que cantan unas veus méntres que al-
tras cantau lo primèr. Contrapaso. Har-
monicus concentus concentui opposi-
tus. Pas contraire à celui qu'oi a fair.
Passaggio musicale ripetito da altre
voci. |
CONTRAPES. s. m. Lo pes que se posa
á la part contraria de altre pes pera
equilibrarlos. Contrapeso , contrabalan-
2a. Æquipoudiun. Contre-poids. Con-
trappeso. |
coxrnares. Barra llarga que usan los vo-
- latins pera mantenirse ab equilibri da-
munt de la corda. Contrapeso , balan-
cin. Halter. Contre-poide, balancier.
Contra ppeso. |
CONTRAPES. met. Lo que se cousidéra sufi-
ciént pera equilibrar altra cosa que es
excéssiva. Contrapeso. Equilibrium,
æquatio. Contre-poids. Sbilancio, con- ^
trappeso.
CONTRAPESAR. v. a. Servir de con-
. trapes. Contrapesar , contrabalancear.
- Æquipondio esse. Contre-peser , contre-
balancer , servir de contre-poids. Con-
Xrappesare.
CONTRAPESAR, met. Igualar una cosa ab al-
de
CON
- tra. Contrapesar. Equare, equiparare.
Balancer, contre-balancer. Bilanciare,
aggiustare.
CONTRAPESTE. s.. m. Remey ó pre-
servatiu contra la péste. Contrapeste.
Pestilentiæ remedium. Reméde, anti-
dote contre la peste. Rimedio contra
peste. .
CONTRAPILASTRA. s. f. Arg. Pilastra
unida 4 la pared, prop de la cual ó
agafada ab élla solen col-locar los mo-
derns altra pilastra ó' columna, y en
tal das la conrrapinastra tè la basa, ca-
pitéll y demés adórnos corresponénts
al órde de arquitectura de la colum-
na. Contrapilastra , traipilastra. Paras-
tata. Contre-pilastre. Pilastro attaccato
o vicino ad un altro pilastro.
CONTRAPORTA. s. f. La segóna perta
gren que dividex la entrada del demés
de la casa. Porton, contrapuerta. Ædtum
porta interior. Seconde porte d'entree.
Cancello.
CONTRA POSAR. v. a. Comparar ó cote-
jar una cosa ab aitra contraria ó diver-
sa. Contraponer. Comparare, conferre.
Mettre deux choses en opposition pour
les comparer. Contrapporre.
CONTRAPOSAR. Oposar. Oponer, contrapo-
ner. Contraponere. Opposer. Opporre,
contrapporre.
CONTRA POSICIÓ. s. f. Comparació ó co-
tet) de una cosa ab altra contraria 6 di-
versa. Contraposicion, contrabalanza.
Comparatio, collatio. Contre-poids,
l'action de mettre deux choses en op-
position pour les comparer. Contrappo-
nimento, contrapposizione.
CONTRA POSICIÓ, OPOSICIÓ.
CONTRAPUNT. s. m. Mis. Concordan-
cia armonidsa de veus contraposadas.
Contrapunto. Diversorum tonorum con-
centus, harmonia. Contre-peint, con-
tre-partie. Contrappunto.
CANTAR DE CONTRAPUNT. fr. Fèr armonía ab
concordancia de veus contraposadas.
Contrapuntear , cantar de contrapunto.
Tonis diversis concentum edere. Chan-
ter en contre-point. Cantare di contrap-
punto.
CONTRAPUNTARSE. v. r. Competir ab
esfors en algun empenyo un contra al-
tre. Medir jos armas. Contendere, di-
micare. Mesurer son epée avec quel-
qu'un. Gareggiare.
COFTRAPUNTARSE. Dirse paranlas picante
CON 539
Contrapuntearse , contrapuntarse. Jur-
1, sese verbis mutuó lacessere. Se
buter. Contraddirsi , contrastarsi.
CONTRAPUNTEJAR. v. a. Mis. canTan
DE CONTRAPUNT.
CONTRAQUILLA. s. f. Ndut. Péssa que
cubrex tóta la quilla ó carena del bar-
co per part de dins de pópa á proa.
Contraquilla. Carine fulcimentum. Con-
tre- . Contracchiglia.
CONTRAREPLICA. s. £ Réplica que se
fa contra del que ha replicad. Contra-
replica. Objectio objectioni opposita.
Duplique. Replica , contrarrisposta.
CONTRARESTAR. v. a. Resistir, fèr opo-
sició á alguna cosa. Contrarestar. Resis-
tere, adversari. Reésister, tenir téle,
s'opposer, contrarier. Resistere, con-
trastare.
CONTRARL. s. m. Lo qui tè enemistat ab
altre. Contrario. Gontrarius, adversus.
Ennemi, antagoniste. Contrario, ne-
mico.
contrari. Lo qui seguex un plèd ó pre-
tensió contra de altre. Contrario. Com-
petitor. Competiteur , adversaire, par-,
tie adverse. Avversario, competitore,
collitigante.
CONTRARI, RIA. adj. Lo que es oposad ó
repugusnt. Contrario. Contrarius , op-
positus , adversus. Contraire, oppose.
Contrario , opposto.
cowraam. met. Lo que danya ó perjadica
4 algú. Contrago. Contrarius, noxius.
Centraire, nuisible. Contrario, dannoso.
AL CONTRARI. mod. adv. De una manéra
oposada. Al contrario , por el contrario.
Contrà, contrarid. 4u contraire. Al
contrario, all'opposto. .
DE LO CONTRARI. mod. adv. À no ser axí,
si no es axí, sinó. De lo contrario; don-
de no. Si mines, aliter. Autrement.
Altrimente.
CONTRARIAR. v. a. ant. cosTRADIR; OPO-
SARSE.
CONTRARIETAT. s. f. La oposició que
tè una cosa ab altra. Contrariedad.
Contrarietas. Contrariéte, discordance. :
Contrarietà , opposizione.
CONTRARIEYAR. v. n. ant. CONTRADIR.
CONTRARIÍSSIM, MA. adj. sup. de cox-
rnani. Contrarisimo. Valdà contrarius.
Trés-contraire. Contrarissimo.
CONTRARIOS, SA. adj. ant. conrnani.
CONTRARODA. s. f. Ndut. La pèssa com-
posta de varias parts que cubrex y for-
tifica la roda de la. embarcació, guar-
dand la matéxa figura. Contraroda.
Contignatio lignam incurvum navis ful-
ciens. Contre-rode. Doppia ruota.
CONTRARONDA. s. f. Segóna rónda que
passa en direcció contraria de la pri-
méra pera més assegurarse de la vigi-
lancia dels puéstos. Contraronda , so-
breronda. Excubiarum lustratores.
Contre-ronde. Seconda ronda.
CONTRAS. s. f. ‘pl. Müs: Los baxos més
fòndos en algunas orgas: sòn uns ca-
nóns vuids cuadrads de fusta, que té-
nen peu rodó, y 4 poca distancia de èll
lléngüeta com los demès canóns. Con-
tras. Organi tube profundioris soni,
organi tube maxima. Les tuyaux d'un
orgue , qui ont le ton le plus bas. 1 bas-
si profondi d? un organo. |
CONTRASCOTA. s. f. Ndut. Cap sensill
del grax de la escota que se assegura en
un dels extrèms inferiòrs de la vela pe-
ra subjectarla més cuand es més ba
lo temporal. Contraescota. Rudens ad
vela regenda pro temporis opportunita-
te deserviens. Contr’écoute. Contrascotta.
CONTRASCOTÍ. s. m. Ndut. Cada un dels
,
caps que en las embarcacións servex ‘
pera donar més seguretat als escotins
de las gabias. Contraescotin. Funis ad
fulciendos navis rudentes deserviens.
Cordage qui assure les ecoutes des hu-
niers. Funi che assicurano le scotte
delle gabbie. ,
CONTRASEMBLE. 's. m. ant. SEMBLANT,
IGUAL.
CONTRASENYA. s. f. Senyal reservad
que se dónan uns á altres pera entén-
drerse éntre sí. Contraseña. Condicta
inter aliquos nota. Signal dont convien-
nent plusieurs personnes pour se recon-
naítre. Contrassegua. '
CONTRASENYA. Milic. La senyal ó paraula
que se dóna pera conéxerse uns á altres
y no tenirse per enemigs en la confusió
je fòsca. També se dòna 4 las centinè-
as ú fi de que no déxen passar al que
no la dòne. Contraseña. Tessera milita-
ris. Mot du guet , mot de ralliement.
Motto de' soldati.
CONTRASENYA. Milic. La paraula reservada
que á més del sant y senya se dóna en
la òrde del dia, y servex pera rébrer y
regonéxer las róndas. Contraseña. Tes-
sera excubiis aguoscendis, Mot du guet.
Contrassegua de' soldati.
CON '
CONTRAST. s. m. Ofici públic e
sar las monedas, efam'nar sa ly y
marcar las alajas d'or 6 plata donand-
los són just valòr. Contraste. Argenta-
rius estimator. Contróle. Registro, ri-
scontro.
CONTRAST. Lo lloc ahònt se marcan y efa-
minan l'or y plata. Contraste. Oficina
auro argentoque æstimandis destinata.
Contróle. Controllo , registro.
CONTRAST. ant. CONTRADICCIÓ.
CONTRAST. met. Contènda, oposició éntre
persònas ó cosas. Contraste. Gontentio,
oppositio. Debat, combat , opposition,
contraste. Contrasto, opposizione , gara.
CONTRASTAD, DA. p. p. de coxrmas-
TAR. Contrastado. |
CONTRASTAR. v. a. Resistir , oposarse &
altre ab obras ó ab rahóns. Contrastar.
Obsistere, resistere. Resister , s'oppo-
ser, contredire. Contrastare , resistere.
CONTRASTAR. aut. OBSTAR,
CONTRASTAY. s. m. Ndut. Cap gros
que hi ha sóbre del estay per ajudar á
sostenir lo arbre, tirandlo cap á proa :
cada arbre té lo sèu. Contraestay. Fu—
nis malorum rudentes firmans , fulciens.
Fauxeetai. Straglio.
CONTRATÈMPS. s. m. Infortuni, cala—
mitat, treball. Contratiempo. Infortu-
nium, calamitas., Contre-temps , mal-
heur , revers. Contrattempo , sciagura,
ostacolo , inciampo.
CONTRATRETA. s. f. Astucia de que se
val algú pera desbaratar é inutilisar al-
guna tréta ó engany. Contratreta. Do-
lus dolo oppositus. Contre-finesse. Ma
lizia contra malizia.
CONTRAURER. v. a. Aplicar á un sentit
determinad alguna proposició ó má£i-
ma general. Contraer. Contrahere. De-
terminer le sens d'une proposition, d'une
sentence , etc. Determinare il senso
d'un detto, applicarlo a un caso.
-CONTRAVALLAR. v. a. Construir al da-
vant de un efércit que sitia una plaasa
una linea fortificada semblant 4 la que
se construex per retaguardia, que se
diu de circunvalació. Contravalar. Con-
tra obsessos castra obsessorum vallare.
Faire une contrevallation. Fare una
contravvallazione.
CONTRAVENCIÓ. s. f. L'acció de con-
travenir á lo que está manad. Contra-
vencion. Violatio , transgressio. Contra-
vention, Contravrenzione.
CON
CONTRAVENENO. s. m. Mediciba apro-
piada pera preservar dels mals eféctes
del veneno , ó pera corretgirlos. Contra-
veneno. Antidotum, antidotus. Contre-
ison. Contravveleno, antidoto.
CONTRAVENINT. p. pres. ant. de cox-
TRAVENIR. CONTRAVENTÒR. i
CONTRAVENIR. v. n. Infringir: 6 anar
contra lo que está manad y disposad.
Contravenir. Violare, perfringere. Con-
trevenir , enfreindre. Contravvenire ,
mancare.
CONTRAVENTOR, RA. s. m. y f. Lo qui
contravé. Contraventor. 'lransgressor,
violator. Contrevenant , infracteur,
transgresseur. Contravventore.
CONTRAVERÍ. s. m. CONTRAVENESO.
CONTRAVERSIA. s. f. ant. conTROVERSIA.
CONTRAVIDRIERA. s. f. La segòna vi-
driéra que servex pera majór abrig.
Contravidriera. lterate valve vitrez.
Contre-chassis. Contr' invetriata.
CONTRA VINGUD, DA. p. p. irreg. de
CONTRAVENIR. Contravenido.
CONTRAXIFRA. s. f. La clau pera en-
téndrer alguna xifra. Contracifra. Ra-
lio notas occultas interpretandi. Clef
d'un chiffre. Chiave della cifra , contrac-
| cifra.
JONTRA Y. s. m. Especie de panyo fi que
¡se fabricaba en Courtray de Flándes.
'Contray. Panni genus apud belgas tex-
ti. Drap de Courtray. Panno di Cour-
' trat.
ONTRAYENT. p. pres. de CONTRÁURER.
' Lo qui contrau. Contrayente. Contra-
| hens. Contractant. Contraente, contrat-
tante, .
ONTRAYT. s. m. ant. CONTRACTE.
DNTRESCAR PA. s. f. CONTRAESCARPA.
ONTRET, TA. p. p. de conTaÁURER.
Contraido.
terabr. adj. que se aplica á la persòna
que està esguerrada de algun mèmbre.
Lisiado , estropeado. Membro captus,
mutilus, laesus. Estropie. Stropiato,
ttroppiato.
ONTRIBUCIÓ. s. f. Lo tant que paga
cada hu per algun fi. Contribucion. Con-
tributio. Contribution. Contribuzione ,
tribato,
ca CONTAIBUGIÓ. Repartimènt que se fa
respecte als béns y utilitats de cada hu
dels contribuyénts, á fi de reunir en
una sola paga lo que acostuma estar
dividid en varios drets y tributs. Úni-
CON 541
- CG contribucion. Unica Contributio. Ca-
-- pitation. Capitagione.
CONTRIBUID, DA. p. p. de conTRIBUIR.
Contribuido.
CONTRIBUIDÒR, RA. s. m. y f. Lo qui
coutribuex. Contribuidor. Contribuens.
Celui qui contribue. Contributore.
CONTRÍBUIR. v. a. Donar ó pagar cada
hu la part que li correspon per algun
repartimént. Se din també dels que
concorren voluntariamènt ab alguna
cantitat per algun fi. Contribuir. Con-
tribuere. Contribuer. Contribuire, con-
correre. |
CONTRIBUIR. met. Ajudar y concórrer ab
altres 4 alguna cosa. Contribuir. Adju-
vare, opem ferre. Contribuer. Concor-
rere, ajutare.
CONTRIBULAD, DA. adj. aTRIBULAD.
CONTRIBUYENT. p. pres. de cONTRIBUTR.
Lo qui contribuex. Contribuyente. Con-
tribuens. Contribuant. Contribuente.
CONTRICIÒ. s. f. Dolòr de haber ofes á
Dèu per ser èll qui es, y per amarlo
sòbre tòtas las cosas. Contricion. Con-
tritio. Contrition. Contrizione.
CONTRINCANT. s. m. Lo qui retén al-
guna cosa en competencia de altres.
Contrincante. Competitor , concertator.
Contendant , competiteur. Competitore,
concorrente, emulo, contendente.
conramcant. En oposicións lo qui es de
una matéxa trinca ab altres pera ar-
güirse mutuamènt. Contrincante. Com-
petitor, adversarius. Contendant , con-
current. Concurrente.
CONTRISTAD, DA. p. p. de coxTRISTAR.
Contristado. |
CONTRISTAR. v. a. Afligir, entristir.
També se usa com recíproc. Contristar.
Morare, moerore afficere, contristare.
Contrister , attrister , affliger. Contri-
stare , travagliare , affliggere.
CONTRIT, TA. adj. Eo qui té contrició.
Contrito. Contritus, veré. poenitens.
Contrit. Contrito. .
CONTROVERSIA. s. f. Disputa y cuestió
sobre alguna cosa éntre dòs 6 més per-
sònas. Se aplica particularmènt á las
disputas sobre materias de religió. Con-
troversia. Controversia, disceptatio. -
Controverse. Controversia.
CONTROVERTIBLE. adj. Lo que se pod
controvertir. Controvertible. Disputa-
bilis. Contestable. Controvertibile.
CONTROVERTID, DA. p. p. de cox-
542 COR
TROvERTIR. Controvertido.
CONTROVERTIR. v. n. Disputar sòbre
alguna materia. Se usa també com re-
cíproc. Controvertir. Controversari , dis-
ceptare. Disputer sur quelque matiére.
Controvertere, dibattere, questionare.
CONTUMACIA. s. f. Tenacitat y duresa
en mantenir algun errór. Contumacia.
Contumacia, pervicacia. Opiniátrete,
e
entétement. Teuacilà, capoueria, osti- .
nazione , pertinacia.
CONTUMACIA. for. La omissió ó tardansa en
comparéxer eu judici, 6 complir algun
requisit del matéx , dins lo térme cor-
responènt. Rebeldia , contumacia. Con-
tumacia. Contumace. Contumacia.
CONTUMAS. adj. Obstinad , tussud en
mantenir algun error. Contumaz. Con-
tumax , pervicax. Opinidire, . entélé.
Ostinato, tenace. |
CONTUMAS. for. Lo qui no vol comparéxer
en judici. Contumaz. Contumax , detrec-
tans judicium. Contumace, contumax.
Contumace.
CONTUMELIA. s. f. Injuria ú ofensa de
paraula dita 4 alguna persòna à la cara.
Contumelia. Contumelia , convicium.
Contumelie , opprobre , affront. Contu-
melia, ingiuria, oltraggio.
CONTUMELIOS, A. adj. Injuriós, ofen-
siu. Contumelioso. Contumeliosus. Outra-
gednt, outrageux , injurieux. Obbro-
brioso , ingiurioso.
CONTUMELIOSAMENT. adv. mod. Ab
contumelia. Contumeltosamente. Contu-
meliosé. Outrageusement , injurieuse-
ment. Contnmeliosamente.
CONTURBACIÓ. s. f. Inquietut, turba-
ció. Conturbacion. Conturbatio. Inquie-
tude , trouble, agitation. Turbazione,
inquietudine.
CONTURBAD, DA. p. p. de coxTursan.
Conturbado. |
CONTURBAR. v. a. Alterar, turbar, in-
quietar. També se usa com recíproc.
Conturbar. Conturbare. Troubler, in-
quiéter , brouiller, remuer. Turbare,
alterare, conturbare.
CONTURBATIU, VA. adj. Lo que con-
turba. Conturbativo. Conturbans. Qui
trouble , qui agite , qui met en desordre.
. o Conturbativo.
‘ CONTUS, A. adj. Lo que té alguna con-
tusió. Contuso. Contusus. Contus. Con-
tüso, ammaccato. |
CONTUSIÓ. s. f. Lo dany exteriór que
CON
reb alguna part del cos per algun cop
ue no causa ferida. Contusion. Contu-
$10. Contusion , meurtrissure. Contusio-
' me, ammaccamento.
CONTUTOR. s. m. Lo qui es tutòr junta-
mént ab altres. Contutor. Contutor. Co-
tuteur. Tutore unitamente ad un altro.
CONVALECENCIA. s. f. Lo estad de ali.
vio en que se troba aquell qut surt de
una malaltía fins que recobra entera—
mént la salud. Convalecencia. Convales -
centia. Convalescence. Convalescenza.
CONVALECENCIA+ L' hospital 6 casa destinadà
pera convaléxer los malalts. Convalecen-
cia. Convalescentinm «des, nosoco-
mium. Hópital pour les convalescens.
Ospedale pei convalescenti. n
CONVALECENT. p. pres. irreg. de cox-
VALEXER. Lo qui convalex. -Convalecie n-
te. Convalescens. Convalescent. Conva-
lescente.
CONVALESCUD, DA.'p. p. de convaL£-
xes. Convalecido. |
CONVALEXER. v. n. Recobrar las forsas
que se habian perdud per alguna ma-
laltía. Convalecer. Convalescere , recrea-
ri ex morbo. Etre en convalescence. Es-
sere convalescente.
CONVENCER. v. a. Obligar á algú ab ra-
hóns 4 que mude de parer. També se
usa com recíproc. Convencer. Convin-
cere. Convaincre. Convincere.
coxvéxcen. Probar á altre alguna cosa de
modo que no la puga negar. Convencer.
Convincere. Convaincre. Convincere.
CONVENCIMENT. s. m. L'acció y efèc-
te de convéncer. Convencimiento , con-
viccion. Actus convincendi. Conviction.
Convinzione, ferma credenza, persua-
sione.
CONVENCIÓ. s. f. Ajust y concert èntre
dós ó més persónas. Convencion. Con-
ventio, pactio. Convention. Convenrio-
ne , accordo. a
CONVENCIONAL. ad). Lo pactad y con-
vingud. Convencional. Conventionalis.
Conventionnel. Conveazionale.
CONVENCIONALMENT. adv. mod. Per
convenció. Convencionalmente. Ex pac-
to. Conventionnellement. Per conven-
zione, per patto.
CONVENENZA. s. f. ant. conveni.
CONVENGUT, DA. p. p. ant. conconar-
GUD.
CONVENI. s. m. Ajust, convenció. Con-
venio , conveniencia. Conventio , pactio.
| CON .
Convention, contrat , accord, arrange-
ment. Couvenzione, patto.
CONVENIENCIA. s. f. Utilitat, profit.
Conveniencia. Utilites, commodum,
commoditas. Convenance , utilite”, pro-
fit. Profitto, utilità.
COXVESIENGIA. Ácomodo de una persóna
pera servir en alguna casa. Convenien-
cia. Famulatus. Condition, domesticite.
Servigio. -
CONVENIENCIA. Comoditat. Conveniencia.
Vitae commoditas. Convenance , commo-
- dite. Commodità, agio.
coxvEviENCIAS. pl. Habers, réndos y bèns.
| Conveniencias. Bona , facultates. Reve-
nus, biens, facultes. Rendite, dovizie,
agio.
CONVENIENT. adj. Útil, oportú , profi-
tos. Conveniente. Commodus, conve-
niens , utilis. Convenable , utile , avanta-
g’ux. Convenevole , conveniente, utile.
coxvexÈnr, Corresponént , proporcionad,
decént. . Conveniente. Conveniens, de-
cens. Convenable , scant , decent. Pro-
prio, conforme. I
CONVENIENTMÈNT. adv. mod. Útil y
oportunamènt. Convenientemente. Con-
venienter , congruenter. Convenable-
ment. Convenevolmente.
CONVENIR. v. n. Concordar, ser de un
matéx dictámen. Convenir. Convenire,
consentire , in eadem esse sententia.
Convenir, s'accorder, Convenire , ac-
cordare.
conven. Correspóndrer, pertenéxer. Con-
venir. Convenire. Concerner , apparte-
nir. Convenire , esser dicevole, pro-
porzionato.
coxvexia. ant. Concórrer, juntarse alguns
en algun lloc. Convenir. Convenire. $’as-
sembler. Radunarsi, concorrere. .
CONVENIR, imper. Importar, ser á propó-
sit. Convenir. Convenire , oportere, de-
cere. Convenir. Convenire , importare.
CONVENIRSE. v. T. Ajustarse, concordarse.
Convenirse. Pacisci , foedere jungi. Con-
venir , s'arranger , s'ajuster , s'accor-
der. Convenire , accordarsi.
NO CONVÉ LA UNA COSA AB L'ALTRA, fr. fam
ab que s'exprèssa la desproporció ó in-
consecuencia de las accions. No viene el
son con la castañeta. Hzc maximè dis.
cordant, non conveniunt bec. Cela ju-
re. Discordare, far brutta vista, non
andare.
st MÓLT cowvé. mod. adv. que denota la
CON 545
possibilitat de alguna cosa; tal vegada.
Si d mano viene. Forsan, forsit, forsi-
tan, fortasse. Par hasard , par aventu-
. re. Forse, può darsi. |
CONVENSUD, DA. p. p. de coxv£xcrn.
Convencido.
CONVÈNT. s. m. La casa ó monastir en
que viuen los religiòsos ó religiòsas bax
las réglas de sòn institut. Convento. Coe-
nobium, monasterium. Couvent, mo-
nastére. Convento, monastero.
coxvÈnT. La comunitat de religiosos 6 re-
ligiósas que babitan una matéxa casa.
. Convento. Ceenobitarum simul commo-
rautium collegium. Couvent, monasié-
re. Convento.
CONVENTET. 8. m. dim. de coxvkxr.
Conventico , conventillo , conventito. Àn-
gustum coenobium. Petit couvent. Con-
ventino. |
CONVENTICULA. s. f. ant. convExTÍCUzo. .
CONVENTICULO. s. m. Junta il-lícita
clandestina de algunas persònas. Con- *
ventículo. Conventiculum. Conventicule.
Conventicolo.
CONVENTUAL. adj. Lo que pertany al
convènt. Conventual. Ad cœnobium per-
tinens. Conventuel. Conventuale.
CONVENTUAL. s. m. Lo religiós que residex
en algun convent y es individuo de al-
guna comunitat. Conventual. Coenobii
sodalis. Conventuel. Conventuale.
-CONVENTUALITAT. s. f. L' habitació
de las persónas religiósas que viuen en
un matéx convént. Conventualidad. Co-
habitatio ceenobitarum. Conventualite.
Comunitá.
CONVENTUALITAT. L' assignació de alguu re-
ligiòs á un convént determinad. Conven-
tualidad. Comobio cuipiam ascriptio.
Conventualite. Dimoranza , permanenza.
CONVENTUALMENT. adv. mod. En co-
munitat. Conventualmente. More monas-
tico. Conventuellement. In comunità, in
comune.
CONVERGENCIA. s. f. Direcció de las
líneas y dels ratjs de la llum á un ma-
téx punt. Convergencia. Couvergentia.
Convergence. Convergenza. .
CONVERGENT. adj. Mat. Se aplica à las
lineas y ratjs de llum que se van acos-
tand uns á altres, de modo que si se
allargaban se reunirian en un matéx
punt. Convergente. Convergens. Conver-
gent. Convergente.
CO? , SÁ. adj. .Convertid. Se diu
544 CON
dels moros y juéus que se convertexen
á nostra religió. Converso. Conversus; è
judzo christianus. Converti. Convertito.
CONVERSA. s. f. Enrahonamént familiar
èntre dòs ó més persònas. Conversacion,
Colloquium , confabulatio, confabula-
. tus, collocutio. Conversation, discours,
devis. Conversazione.
CONVERSA. Las persónas que enrahónan èn-
tre sí familiarmént. Conversacion. Cœ-
tus colloquentium. Societe, compagnie.
Società, compagnia, adunanza.
CONVERSA DE Poca SUSSTANCIA. Palique. In-
utilis confabulatio. Conversation , entre-
tien de peu d'importance. Conversazio-
ne seuza importanza.
MUDAR DE CONVERSA. fr. Posarse à enrahd-
nar de un assumpto diferènt del que se
tractaba. Echar la pldtica d otra par-
te. Sermonem aliò vertere, deflectere.
Changer de discours. Mutare discorso.
TREXCAR LA CONVERSA. fr. met. Interróm-
prer la conversa comensada ab alguna
especie. Romper, cortar la conversa-
cion. Ceptum ab alio sermonem inter-
rumpere. Couper la conversation. Rom-
ere la conversazione.
CONVERSACIÓ. s. f. coxvEnsA.
DÈxAR CAURER EN LA CONVERSACIÓ ALGUNA
ESPECIE. fr. Dirla afectand descuid ó in-
advertencia. Dejarse caer alguna cosa
en la conversacion. Consulté verba fa-
cere, incuriam simulando. Faire enten-
dre quelque chose dans la conversation
sans avoir l'air de le vouloir. Far sen-
tire nella conversazione una cosa come
colui che non se ne avvede.
LA MÒLTA CONVERSACIÓ ES CAUSA DE MENYS-
PREU. fr. fam. ab que se dòna á entén-
drer que no convé familiarisarse massa
ab la gént pera conservar cada hu lo
respécte que se li deu. Za mucha con-
versacion es causa de menosprecio. Ni-
mia familiaritas contemptum parit. Trop
de familiarite engendre le mepris. Dal-
la troppa famigliarità nasce il disprezzo.
CONVERSAR. v. n. Parlar y tenir con-
versació unas persònas ab altras. Con-
versar , departir , platicar. Colloqui,
sermones conferre, confabulari, ser-
mocinari. Converser. Conversare, trat-
tare.
CONVERSIO. s. f. Lo acte y efècte de
convertirse. Conversion. Conversio. Con-
eersion. Conversione.
coxvEnsió. Mutació de una cosa en altra.
CON
Conversion. Conversio , mutatio. Con-
version , transmutation. Trasmutazione,
cambiamento.
CONYERSIÓ. La mudansa de mala á bona
vida. Conversion. Vita anteacte emen-
datio. Conversion. Conversione.
coxvknsió. Ret. Figura de paraulas que se
comet cuand dós 6 més cláusulas aca-
ban ab una matéxa veu. Conversion.
Conversio. Conversion. Conversione.
cowveasió. Milic. La mutació del davant,
girandse á diferént costat. Conversion.
Aciei conversio. Conversion. Conversio-
ne, giro, convertimento.
CONVBBSIÓ. ant. INVERSIÓ. |
CONVERSIU, VA. adj. Lo que tè virtut
de convertir una cosa en altra. Conver-
sivo. Vi convertendi preditus. Qui a la
vertu de convertir, de transmuer. Che
può trasmutare, convertire.
CONVERTEMENT. s. m. ant. convensié.
CONVERTIBLE. adj. Lo que pod con-
vertirse en altra cosa. Convertible. Con-
vertibilis. Convertible. Convertibile.
GONVERTID, DA. p. p. de coxvertia.
Convertido.
CONVERTIMENT. s. m. ant. conversió.
CONVERTIR. v. a. Mudar una cosa en
altra. També se usa com recíproc. Con-
vertir. Convertere, transformare. Con-
vertir, transmuer, transformer. Conver-
tire, transmutare, trasformare.
CONVERTIR. Reduir al qui va errad á la
verdadéra religió ó á la práctica de las
bonas costums. Axí matéx se usa com
recíproc. Convertir. Convertere; ad me-
liorem frugem revocare , redigere. Con-
vertir. Convertire.
coxvERTIR. Emplear alguna cosa 4 un fi
diferènt de aquell 4 que estaba destina-
da. Convertir. In alium usum converte-
re. Convertir. Convertire, volgere.
CONVEXITAT. s. f. La elevació de la su-
perficie circular de un cos més alta del
céntro que de la bora, com en lo seg»
mént de la esfóra per sa part exteriór.
Convexidad. Convexitas , oonvexio. Con-
vexité., Convessità.
CONVEXO , XA. adj. que se aplica 4 la
superficie que té convefitat. Convexo.
Convexus. Convexe. Convesso.
CONVICCIÓ. s. f. convasciubnr.
CONVICTE, TA. adj. for. Se diu del reo
que encaraqué no ha confessad lo de-
licte está convensud de éll. Convicto.
Criminis eonvictus. Convaincu. Convitto.
, CON
GONVICTOR. s. m. En algunas parts lo
ui viu en algun seminari ó col-legi
oinse ser del número de la comunitat.
Convictor. Convictor. Pensionnaire.
Pensionario, dozzinante.
CONVID. s. m. L'acció y efécte de con-
vidar. Convite. Invitatio, invitamentum.
Invitation. Invito, invitamento, invita-
zione.
coxvip. La matéxa funció 4 que se está
convidad, y particularmént se entén
per lo dinar ó banquet. Convite. Convi-
vium , epulæ. Festin, fete , repas, ban-
guet. Convito.
coxvin DE campanta. Lo banquet que se fa
en lo camp éntre companys ab tabola.
Gira. Convivium, epulum. JDébauche
en campagne. Stravizzo, gozzoviglia.
CONVIDAD , DA. p. p. de coxvipan. Con-
vidado. . .
QONVIDADOR , RA. s. m. y f. La persòna
que convida. Convidador. Convitator.
Celui qui invite , qui convie. luvitatore.
CONVIDAR. v. a. Demanar una persóna
á altra que li fassa companyía eu lo di-
nar ó en altra funció. Convidar. Invi-
tare. Inviter , convier. Invitare.
cox viDAB. met. Móurer, incitar. Convidar.
Allicere, incitare, invitare. Exciter,
pousser. Convitare, eccitare, muovere,
stimulare.
CONVIDARSE. v. r. Oferirse voluntariamènt
per alguna cosa. Convidarse. Sese ultró
offerre. 5S'offrir. Offerirsi.
CONVIDAR À ALGÚ À ALGUNA cosa. fr. Brin-
‘darlo ab élla, oferirlahi. Convidar d
uno con alguna cosa. luvitare, offerre.
Offrir quelque chose à quelqu'un. Invi- ,
tare per qualunque cosa, offerirla.
CONVINCENT. adj. Lo que convens. Con-
vincente. Convincens. Convaincant. Con-
vincente. ,
CONVINCENTMENT. adv. mod. Ab con-
vencimènt. Convincentemente. Inelucta-
bili modo. Avec conviction. Convincen-
temente.
CONVINENÇA. s. f. ant. CONVENI.
CONVINENT. adj. ant. CONVENIÉNT.
CONVINENZA. 8. f. ant. CORVERI.
CONVOCACIÓ. s. f. L'acció de convo-
car. Convocacion , llamamiento. Convo--
catio. Convocation , indiction. Convoca-
zione , convocamento.
CONVOCADOR , RA. s. m, y f. Lo qui
convóca. Convocador. Convocans. Ce-
lui qui convoque. Convocatore.
TOM. 1.
COO : 545
CONVOCAR. v. a. Citar, cridar 4 mòlts
pera que concòrran 4 un lloc determi-
nad. Convocar. Convocare. Convoquer ,
appeler, faire assembler. Convocare,
adunare, chiamare.
CONVOCATORI, RIA. adj. Lo que con-
voca. Convocatorio. Convocans. Qui con-
eoque. Che convoca.
CONVOCATORIA. s. f. La carta 6 des»
patx ab que se convóca. Convocatoria.
Convocationis litteræ. Lettre de conwo-
cation. Lettere di convocazione.
CONVOY. s. m. comsov.
CONVULSIÓ. s. f. Movimént y agitació
preternatural y alternada de contracció
y estiramènt de un 6 més membres à
nirvis del cos. Convulsion. Convulsio.
Convulsion. Convulsione.
CONVULSIU, VA. adj. Lo que pertany
4 la convulsió, com moviménts corvur-
sius. Convulsivo. Convulsione affectus.
Convulsif. Convulsivo.
CONXA. s. f. La part exteriór y dura que
cubrex als animals testáceos, com las
tortugas, caragols, ostras, etc. Concha.
Concha. Coquille , ecaille. Nicchio , co-
chiglia.
conta. La closca de la tortuga marina,
que després de beneficiada servex pera
capsas , embutids y altres usos. Carey,
caray. Concha marina testudinea.
Écaille de tortue. Ostrica. |
CONXA. COLIA.
coxxa. fam. La unió de algunas personas
que obran de concert per algun fi. Con-
chabanza. Coitio, conventio. Cabale,
ligue , complot. Lega , trama.
TENIR MÒLTAS conxas. fr. met. y fam. ab
que se dóna á enténdrer que algona
persòna es mòlt reservada, disimu ada
y astuta. Tener muchas conchas , ó te-
ner mas conchas que un galdpago. Cal-
lidum, versutum esse. Zire fin, rusé,
difficile à penerer, réservé, circons-
ect. Esser una volpe, essere astuto.
CÓNXARSE. v. r. fam. Unirse, convenir-
se dòs ó més persònas èntre sí per al-
gun fi. Conchabarse. Coire , conspirare.
Se liguer , s'unir. Far lega.
COOPERACIÓ. s. f. L' acció de coope-
rar. Cooperacion. Cooperatio. Coopera-
tion. Cooperazione.
COOPERADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
coopéra. Cooperador , cooperario. Coo-
perator. Cooperateur. Cooperante , coe-
peratore. . 69
546 COP
COOPERAR. v. a. Obrar juntamènt ab
altre pera un matèx fi. Cooperar. Coo-
perari. Cooperer. Cooperare, concor-
_ rere.
COOPERARI. s. m. coorerapda.
COOPERATIU, VA. adj. Lo que coopè-
ra ó pod cooperar á alguna cosa. Coo-
perativo. Quod cooperari potest. Qui
coopére , qui peut cooperer. Átto a coo-
| rare.
COOPOSITÒR. s. m. Lo qui concòrre ab
altre á la oposició de alguna prebènda,
càtedra, etc. Coopositor. Competitor,
concertator. Concurrent. Competitore,
concorrente, rivale.
COORDINACIÓ. s. f. L' acció y efècte de
coordinar, Coordinacion, coordinamien-
to. Ordinatio. Ordre, arrangement.
Coordinazione, ordine.
COORDINADAMENT. adv. mod. Ab coor-
dinació. Coordinadamente. Ordiuatè.
Avec ordre , avec arrangement. Con or-
dine, coordinazione.
COORDINAR. v. a. Posar en órde y mé-
todo algunas cosas. Coordinar. Ordina-
re , in ordinem redigere. Ordonner, ar-
ranger. Coordinare.
COP. s. m. Lo acte de topar dós cossos un
ab altre. Golpe. Collisio, collisus, con-
flictus, conflictio, conflictatio. Coup.
Colpo. |
cor. Ferida 6 contusió que resulta de al-
una pédrada, bastónada, etc. Golpe.
ctus, percussio, percussus. Coup. Per-
cossa. |
cor. Lo qui se dòna ab certas armas que
tenen máueg ó asta com la llansa, ala-
barda , etc. Bote. Ictus. Botte. Botta.
cor. Infortuni ó desgracia que succeex
tot de prómpte. Golpe. Tnfortunium
subita calamitas. Coup. Colpo.
cor. En las obras de ingeni se diu de aque-
lla part que té més gracia y oportuni-
tat. Golpe. Locus, pars operis elegan-
tior. Ce qu'il y a de plus agréable dans
un ouvrage d'esprit. Colpo, bel colpo,
colpo da maestro.
- COP. En lo jog de mesa y billart es la ju-
gada en que se guanyan algunas rallas,
com bitlla, carambola, etc. Golpe. 1c-
tus in globulorum ludo. Coup. Colpo,
tratto.
cor. Admiració , sorpresa. Golpe. Admira-
tio, stupor. Étonnement, surprise. Colpo.
COP. VEGADA.
cor. Multitut, copia ó abundancia de al-
COP |
guna cosa, com cor de gént, de músi—
ca, de arbres, etc. Golpe. Copia, vis.
Concours , affluence , foule. Colpo, fol-
la, calca.
COP DE AIGUA. XÁFAC.
‘cop DE ALA. Lo qui dòna ab èlla lo aucèll.
Aletazo , alazo. Ale ictus, Coup d'aile.
Colpo d' ala.
COP DE ALA. Lo movimént de las alas cuand
las bat lo aucéll. 4letada. Ale motus,
vel jactatus. Mouvement des ailes. Bat-
timento d' ali.
COP DE ALA. COP DE ALETA.
COP DE ALABARDA. Álabardazo. Ictus hastà
impactus. Coup de hallebarde. Colpo
di labarda.
COP DE ALBERGINIA. Zerengenazo. Ictus me-
longená impactus. Coup de melongene.
Colpo di petonciano.
COP DE ALETA. Lo qui dòna ab èlla lo pèx.
Aletaso. Ale ictus. Coup d'aile. Colpo
d' ala.
COP DE ALFANGE. Alfanjazo. Ictus acinace ‘
impactus. Coup de coutelas. Colpo di
scimitarra.
COP DE AMPÒLLA. Redomazo. Ictus ampullà
impactos. Coup d'une bouteille. Colpo
di bottiglia.
COP DE ANBLLA; PIC, que se dòna á la porta.
COP DE ARQUET. Lo movimént de ést ferind
las cordas de alguns iustruménts mú-
sics, com violí, viola, etc. 4rqueada.
Plectri 'ietus. Coup d'archet. Colpo
d’ archetto.
cor DE ast. Á4sadorazo. Ictus veru inflic-
tus, plaga veru illata. Coup de broche.
Colpo di spiedo.
COP DE ATx4. Hachazo. Ictus funale im-
pactus. Coup de flambeau. Colpo di tor-
chia.
COP DE AXADA. COP DE CÁVAC.
cop DE BALA. La ferida que causa una ba-
la disparada ab arma de fog. Balazo.
" Ictus globi è tormento sive scloppeto
emissi, Coup de balle poussee par une
arme d feu. Pallata.
COP DE BALA DE TERRA. Lo qui dóna ésta
disparada de una ballesta ó cerbatana.
Bodocazo. Ictus globuli fictilis è ballista
emissi. Coup de jalet. Balestrata.
COP DE BANTA. BANYADA.
cor DE sauna. Lo qui se pèga ab la barra
de la porta. Zrancazo. Ictus vecti vel
repage impactus. Comp de barre. Stan-
ata.
cor DE BARRET. 60? DE SOMBRERO,
: COP
COP DE BASTÓ. BASTÒNADA.
COP DE BAYÓNETA. BAXÒNETADA,
cor DE mkc. Picotazo, picolada, picazo.
Ictus rostro impactus. Coup de bec. Bec-
cata.
cor BE BUFA. Lo qui se péga ab una bufa
plena de aire, que fa mòlt sòròll , y no
fa mal. Vejigazo. Inflate vesica ictus,
percussio. Coup de vessie enflée. Colpo
di vescica.
cor DB muni. Burilada. Calatura. Coup,
trait de burin. Colpo di bulino.
COP DE CABESTBE. COP DE RÒYSAL,
cor DE Gama. Lo movimènt violènt que se
fa ab élla. Pernada. Cruris motus, jac-
tatus. Mouvement violent qu'on fait avec
la jambe. Gambata. . |
COP DE CAMPAXA. Lo qui dòna lo batall en
élla, y també lo so que fa. Companada.
Campanz ictus, sonitus. Coup de cloche.
Colpo di campana.
cop DE CAMPANAS. Lo repetid toc de èllas.
Campaneo. Crebra campagarum pulsa-
tio. Battement des cloches à coups re-.
doubles. Suono di campane a doppio.
COP DE CANÓ. camómaba, en la segòna ac-
cepció.
COP DE CANTA. Cañazo. Ictus canná impac-
tus. Coup de roseau. Cannata.
cor DE cap. Lo que se dòna pogand ab lo
cap á algun cos, particularmént sólido.
Cabezada , calabazada , calamorrada,
casquetazo. Ictus capite impactus. Coxp *
de téte. Colpo di testa. |
cop pa cap. met. Pensamèat 6 determina-
ció inesperada y poc premeditada ; y
o
axí se diu : feu lo cop DE cap de sentar
plassa. J'entolera. Præceps et inconsi-
deratam consilium. Soufjéz. Risoluzio-
ne subita non considerata.
COP DE CARRABINA. Lo estruendo que fa la
carrabina cuand se dispara, ó lo estra-
go que fa sòn tir. Carabinazo. Explo-
dentis scloppeti fragor; scloppeti ictus.
Coup de carabine. Carabinata.
COP DE cÂvac. Lo qui se dóua cavand. .4za-
donada. Ligonis ictus. Coup de hoyau.
Colpo di zappane.
cor DE cépor. Cantazo. Saxi ictus. Coup
de pierre. Pietrata.
COP DE CÒLSE. Codazo. Ictus cubito impae-
tus. Coup de coude. Gomitata.
<oP DE cORDILL. Cordelazo. Ictus fune im-
pactus. Coup de corde, de cordeau.
Colpo di corda.
COP DE CORDÓ, Cordonazo. Ictus funiculo
COP 547
ce pactus. Coup de corde ou de cordon.
Colpo di cordone.
COP DE CÒSSA. CÓSSA.
* COP DE CUA. La sacudida 6 movimènt de la
cua dels péxos y altres animals. Colea-
da. Caudz ictus, jactatus. Coup de
queue. Colpo di coda.
COP DE CULATA. Culatazo. Ictus parte pos-
tica scloppeti impactus. Coup de culas-
se. Colpo di culatta.
GOP DE cULÈBRA. Pretinazo. Fibulate zone
ictus, verberatio. Coup de ceinture. Col-
po di cintola.
COP DE CULLÈRA. Cucharazo. Ictus cochlea-
re impactus. Coup de cuillère. Colpo di
cucchiaja.
cor pe pESTRAL. Hachazo. Securis ictus.
Coup de hache. Colpo d'ascia.
COP DE DIT POLSE. Pulgarada. Pollicis ic-
tus. Coup de pouce. Colpo di pollice.
COP DE £SCÓMBRA. ESCOMBRADA. .
- COP DE EscÓMBRA. Escobazo. letus scopis
impaetus. Coup donne avec un balai.
Scopatura.
COP DE ESCUD. Broguelazo. Ictus scuto im-
pactus. Coup de bouclier. Colpo di
scudo. t.
COP DE ESPARDEXYA. .fipargatazo. Ictus
calceo cannabino impactus. Coup de san-
dale. Zoccolata.
COP DE ESPASA. Chincharrazo. Ictus ense
impactus. Grand coup d'épée. Spadata,
spadacciata.
COP DE ESPASA DE PLA. Cintarazo, cimbro-
nazo. Plana ensis parte quò acies ferire
nequeat, ictus inflictus. Coup de plat
d'epee. Plattonata.
COP DE ESTACA. Estacazo. Fuste impactus
ictus. Coup de báton ou de pieu. Bas-
tonata , colpo di piuolo.
COP DE ESTISÒRA. ESTISÒRADA.
cop DE FLÈTxA. Flechazo. Sagitte ictus.
Coup de fléche. Frecciata.
cor ps róxa. Lo tir ab èlla. Hondazo.
Funda ictus. Coup de fronde. Colpo di
frembola.
S0P BE FORTUNA. Lo succès próspero y ex-
traordinari que logra algú, ab lo cual
auménta sa fortuna. Golpe de fortuna.
Eventus fortanatus. Coup de bonheur.
Colpo fortunato, tratto felice.
COP DE FUET. FUETADA.
cop DE ruski1. Lo qui se pèga ab èxa ar-
ma, ó lo tir disparad ab élla. Fusilazo.
Ictus sc to impactus; scleppeti ex-
plosio. Cono de fusil. Fucilata
548 COP
COP DE GARROT. GARRÒTADA. ©
coe DE GEXÒLL. Rodillazo , rodillada. Ge-
nu percussio facta. Coup de genou. Col-
po di ginocchio.
COP DE GÈxT. Concurrencia de móltas per-
sonas. Gentio. Hominum confusa multi-
tudo. Foule , affluence , grand concours
de monde. Calca, folla.
COP DE LLANSETA. L'acció de ferir ab èx
instrumént, y la obertura que se fa ab
èll. Lancetada, lancetazo. Scalpelli vel
. scalpri ictus, incisio. Coup de lancette.
Colpo di lancetta.'
COP DE LLANSA. LLANSADA.
COP DE MA. MANÒTADA.
COP DE MAR. La onada forta que rómp en
las embarcacións, islas, rocas y costas
de mar. Golpe de mar. Maris uude fluc-
. tibus æstuans. Cou» de mer. Colpo di
mare.
COP DE MARTELL, Martillada. Mallei ictus.
Coup de marteau. Martellata.
COP DE Massa. Mazada. Clavá impactus
Ictus. Coup de masse. Colpo di massa.
COP DE NiRvi Ó vir DE Bou. Corbachada.
Ictus bubalino nervo vel scuticá impac-
tus. Anguillade. Staffilata.
coe DE OLLA. Ollazo. Ollæ ictus. Coup de
marmite. Colpo di ramino.
COP DE PAkLLA. Sartenazo. Ictus sartagine
impactus. Coup de poéle. Colpo di pa-
ella.
COP DE PALA. Palazo. Ictus palá impactus.
Coup de pelle. Palata.
COP DE PALET. Guijarrazo. Ictus lapide im-
pactus. Coup de caillou, Selciata.
COP DE PANDÈRO. Panderazo. Ictus tympa-
no impactus. Coup de tambour de bas-
que. Colpo di timpano.
COP DE PÈDRA. PÈDRADA.
COP DR PENCA. Pencazo. Lori vel flagri ver-
beratio, ictus. Coup de fouet. Sferzata.
COP DE PESCAR. NANSA.
COP DE Pica. Picazo. Nastilis ictus. Coup
de pique. Piccata.
COP DE PIGAPORTA. PIC, que se dòna á la
porta.
COP DE PILOTA. Pelotazo. Pile ictus. Coup
de balle. Pallata.
COP DE PISTOLA. Lo tir de ¿xa arma, y la
ferida que resulta de àll. Pistoletazo.
Explodentis scloppeti minoris fragor;
scloppeti minoris ictus. Coup de pisto-
let. Pistolettata.
COP DE PLA. Lapo. Ictus ense vel fuste im-
pactus. Coup de plat. Piattonata.
COP
COP DE PLANTOra. Pantuflazo. letus crepi—
dá impaetus. Coup de pantoufle. Colpo
. di pantufola.
cor DE PLÒM4. Lo rasgo 6 lletra adornada
que se fa séns axecar la plóma del pa-
er. Golpe de pluma , plumada. Littere
Suctus elegautior. Trait ou coupe de
plume. Tratto di penna.
COP DE PLUJA. XÁFAC.
cor DE PÒBRA. Porrazo, porrada. Ictus
clavá impactus. Coup de massue. Colpo
di clava.
COP DE PORTA. Portazo. Forum ictus, cre-
- pitus. Coup d'une porte. Colpo di porta.
cor DE Post. Zablazo. Tabulæ ictus vel per-
cussio. Coup de planche. Colpo di tavola.
COP DE PUNY. PUNYADA.
cop DE RAJOLA. Ladrillazo. Ictus latere im-
pactus. Coup de brique. Colpo di mat-
tone.
cor DE RÈLLA. Rejazo. Vomeris ictus vel
percussio. Coup de soc de charrue. Col-
po di vomero.
COP DE ROC. COP DE CÓDOL.
coe DE RÒNSAL. Jaguimaso. Ictus capistro
impactus. Coup de licou. Colpo di ca-
vezza.
COP DE SABATA. Zapatazo. Calcei ictus. Coup
de soulier. Colpo di scarpa.
COP DE sanre. Sablazo. Ictus acinace im-
pactos. Coup de sabre. Colpo di scia-
ola.
COP DE SAGETA. Saetazo, saetada. Sagittæ
ictus. Coup de flèche. Saettata.
COP DE SOMBRÈRO. Sombrerazo. Ictus pileo
impactus. Coup de chapeau. Colpo di
cappello.
co? DE TAPÍ. Chapinazo. Ictus sandalio im-
pactus. Coup de chapin, de claque.
Colpo di clacca.
COP DE TARONJA. Naranjazo. letus auran-
tio impactus. Coup d'orange. Melaran-
ciata.
cor DE.TEULA. Tejazo. Ictus tegulá impac-
tus. Coup de tuile. Colpo di tegola.
cor nz Trasuc. Lo tir de èxa arma, y la
ferida que resulta de éll. Trabucazo.
Explodentis catapulte ignem moduli
. majoris ictus. Coup de mousquet.. Mos-
chettata.
-COP DE TRAIDÒR, Ó Á TRASCANTÓ. Sosquin.
Transversys et insidiosus ictus.. Coup
donne de côté et en traître. Colpo a
tradimento.
COP DE TRANCA. ant. COP DE BARRA.
COP DE ULL. ULLADA,
COP
cor DE ULL. Objècte de la vista agradable.
Golpe de vista. Prospectus, aspectus
gratus , amcenus. Coup d ‘œil. Occhiata.
cor DE vano. fbaricazo. lctus flabello
impactus. Coup d'eventail. Colpo di van-
taglio. .
co? na IURRLACAS, XURRIACADA.
cor DE xusso. Chuzazo. Spiculi ictus. Coup
d'une arme d’hast. Colpo d' arma
d' asta.
eot zx BOLA. Lo qui se dóna 4 una bola ab
altra, sénse que rode ni teque en terra
la que porta lo impuls. Golpe en bola.
Globi ictus per aerem ducti. Coup
d'une boule contre une autre. Colpo che
da una palla ad un' altra.
cor Ex szc. Lo cop ó impuls que se dòna de
ferm á alguna cosa, ó pera contenir ó
interrómprer lo movimént de altra. Se-
quete. Firmus impulsus. Coup sec. Col-
' po secco.
woes AL BOT. expr. vulg. ab que se anima á
algú 4 efecutar alguna cosa per lo re-
gular difícil ó llósa. Animo d las
‘ gachas. Macte animo, euge. Allons l
. courage ! Via, coraggio, su.
00: AL BULTO. eXpr. vulg. cops AL BÒT.
i cor caLkerr. mod. adv. met. Luégo, al
instant. En caliente. Dum fervet opus,
| è vestigio. Tout chaud, tout de suite,
‘sur-le-champ. Mentre egli à caldo,
all istante.
kcor pe. mod. adv. Á FORSA DE.
I cor DE mors. mod. adv. Séns refle-
fé. De carrera. Inconsultò, temerè.
‘Sans réflexion. Spensieratamente, alla
pazza.
¡cor DE pinkas. mod. adv. Ab abundan-
¡cia de dinérs. 4 fuerza de dinero. Mul-
tá pecuniá. 77 force d'argent. À forza
di denaro. |
| COPS DE PUMYS. mod. adv. Depressa. 4
galope, de galope. Festinantér. 4 la
Ihdte, tres-víte. la fretta, in caccia e in
faria, alla ricisa.
UR i COPS DE PUNYS. fr. Anar á punyadas.
Andar al morro, d la morra, al pelo,
al pescuezo. Pugnis contendere, certa-
re. Se battre, se donner des coups.
Darsi dei pugni.
tamar À corps. fr. Pegar mòlt á algú.
Moler. Tundere. Assommer, rouer des
coups. Far mal governo.
‘cor. mod. adv. Tòt plegad , de impro-
vis. De golpe , de repente, de sopeton.
Repentè, repentino, subitó , improviso,
. COP 549
Tout à coup , subitement. Subitamente,
. ad un tratto. .
BE COP Y vor. mod. adv. Precipitadamènt
sóns refletiò ni meditació. De golpe y
porrazo; de golpe y zumbido ; de bote
- y voleo. Precipitanter , preproperè, in-
consulto. De but en blanc. Ad un trat-
to, di lancio, di prima giunta.
DE un cor. mod. adv. De una sola vegada
. 6en una sola acció. De un golpe. Simul,
uno eodemque ictu. D'un seul coup,
tout d'un trait , d'emblee. Di primo lan-
cio, di colpo.
DE UN SOL cor. mod. adv. De una vegada ,
séns axecarse. Comunamént se diu pera
ponderar lo mòlt que algú ha ménjad :
V. g. DE VN $0L cor se ménjá mit) moltó.
De una asentada à sentada. Continen-
ter. D'un seul coup, d'une seule fois.
Di seguito , in un sol tratto.
DESCARREGAR COPS. fr. Donar d un cops ab
violencia. Descargar golpes. Pugnis cæ-
dere. Eriller. Dar una stregghiatura.
DESCARREGAR LO Cor. fr. Donar un cop á
algú. Descargar el golpe. Ictum infli-
gere. Decharger un coup. Scaricar un
colpo , scagliarlo. |
DONARSE COPS DE PITS, 6 ALS PITO. fr. Pegar-
se ab la ma 6 puny cops al pit en se-
nyal de pesar per cads ó faltas co-
mesas. Darse golpes de pechos. Pectus
percutere. Se donner des coups sur la
poitrine , se frapper la poitrine. Batter-
si il petto, percuoterio.
ERRAR LO cor. fr. met. Frustrarse lo efécte
de alguna acció premeditada. Errar el
golpe. Decipi, falli. Manquer son coup.
Fallire il colpo.
rèn cor. fr. Fèr fersa alguna rahó, ar-
gumènt, etc. Hacer sangre. Intellectum
rapere, pungere. Zoucher, faire im-
pression. Far colpo, colpire.
FÈR 6 DONAR COP ALGUNA cosa. fr. Causar
sorpresa y admiració. Dar gope una
cosa. Admirationem movere. frapper
Pesprit, etonner , surprendre. Dar colpo.
rkn 6 DONAR COP ALGUNA COSA. fr. Causar
novedat ó estranyesa. Dar ó hacer choz
alguna cosa. Admiratione afficere. Sur-
prendre, exciter l’etonnement , paraí-
tre etrange. Ammirare, colpire.
rèr À cops DE Punrs. fr. Fèr depréssa al-
guna cosa y sèns reparar en que esti-
gue bén ó mal fèta. Atrabancar. Pre-
properè aliquid facere. Bousiller. Ac-
ciarpase , acciabattare.
550 COP
FÈR cops DE PUNYS. fr. ANAR À COPS DE PUXYS.
FÈT À COPS DE PUNYS. fr. Fèt deprèssa y per
lo inatèzr malamènt. Galopeado. Præ-
properè factus, properatus. Fait à la
hate, bousille. Acciatpato.
TANCA DE COP. fr. met. y fam. que se diu
de la rahó ó argumént que no se pod
impugnar. No tiene quite, no tiene re-
plica, es incontestable. Irrefutabile est.
Jl fait rester la gueule morte. Fa rima-
nere bianco.
TÒT DE un cor. mod. adv. DE UN cor.
COPA. s. f. Vas ab peu pera béurer: se
fa de varios tamanys y figuras. Copa.
Calix, poculum, patera. Coupe. Bic-
chiere, vaso. |
. cóPA. Lo conjunt de ramas que naxen en
la part superiór del tróac de cualsevol
arbre. Copa. Fastigium arboris. Tou ffe.
Macchia , ciocca.
còpa. La part vuida del sombrèro en que
éntra lo cap. Copa. Pilei pars superior.
Forme de chapeau. Forma.
cora. Brasèr que tè la figura de corsa, y
se fa de llautó, cóure ó altra materia
ab dós nansas pera portarlo de una part
á altra. Copa. Vas focarium. Brasier en
forme de coupe. Bracciere di forma di
bicchiere.
COPA. Cada una de las cartas del coll de cò-
pas. Copa. Queelibet charta picta ex or-
ine vet familia carchesiorum. Cœur des
cartes à jouer , de la couleur de cosur.
Cuori.
còpas. Un dels cuatre colls de que se com-
pon lo jog de cartas. Copas. Carchesio-
rum folia lusoria. Cosur. Cuori.
FÈR TREMOLAB LAS CÒPAS DELS GEXÒLLS. ff.
fam. Fèr pòr á algú. Hacer temblar la
pajarilla. Pavorem vel timorem incute-
re. Intimider, faire peur. Far tremare,
sbigottire.
TREMOLAB LAS CÒPAS DELS GENOLLS. fr. fam.
ab que s' explica lo temòr ó respècte
' que se té à alguna persòna 6 cosa. Tem-
blar la coñtera , temblar la barba. Tre-
more concuti, contremiscere. Ævoir
grand'peur. Aver la tremarella.
COPABLE. adj. ant. cuLPaBLE.
COPAIBA. s. f. Arbre de l' América me-
ridional , que tè las brancas pètitas, las
fullas compostas de altras més xicas, y
las flors blancas y en fórma de rahims.
Del trónc fluex, per medi de incisiòns
que se li fan en lo esti, lo bálsam del
matèx nom. Copaiba. Copaifera offici-
COP
nalis. Copalba. Álbero onde stilla il co-
pahu.
COPARRET. s. m. dim. de cor. cover.
COPASSA. s. f. aum. de còra. Copaza.
' Calix grandior. Grosse coupe. Bicchie-
rone.
COPEJAD, DA. p. p. de coran. Gol-
peado. .
COPEJADOR , RA. s. m. y f. Lo qui co-
peja. Golpeador. Tundens, percussor.
Celui quí frappe. Percuotitore.
COPEJAMÈNT. s. m. L' acció y efécte
de copèjar. Golpeadura , golpeo. Per-
cussio. L'action de frapper. Percuoti-
mento.
COPEJAR. v..a. Donar repetids cops. Se
usa també com neutre. Golpear. Tunde-
re, percutere. Frapper , battre , cogner.
Battere, percuotere, dar sopra.
COPELLA. s. f. Especie de gresol que se
fa de cendras rentadas d ossos calsinads
y servex pera purificar |' or y la plata
per medi del fog. Copela. Catimus é tas-
conio metallis fundendis purgandisque.
Coupelle. Coppella.
COPER. s. m. Lo qui tenia per ofici por-
tar la cópa y donar béurer á són ses
nyòr. Copero. Pincerna, pocillator.
hanson. Coppiere, mescitor di cop pa.
COPERA. s. f. Lo siti ó lloc ahónt se
guardan ó posan las cópas. Copera. Po-
culorum repositorium. Buffet pour en-
fermer les coupes. Buffetto , credenza.
‘|. COPERNICA, NA. adj. que se aplica al
. sistema de Copérnico y als astrónomos —
que lo seguexen. Copernicano. Coper-
nicanus. Copernicien. Copernicano.
COPET. s, m. dim. de cor. Golpecillo,
golpecito , golpecico. Parvus ictus. Pe-
tit coup. Colpetto.
COPETA. s. f. dim. de córa. Copita , co-
pica , copeta. Parva patera. Petite cou-
e. Bicchierino.
COPIA. s. f£. Abundancia y multitat de
alguna cosa. Copia. Copia. Abondance ,
grande quantité. Abbondanza, copia,
ovizia.
corra. Trasllat.trét al peu de la lletra de
cualsevol escrit ó composició de músi-
ca. Copia. Apographum, exemplum.
Copie. Copia. |
copia. La obra de pintura y escultura que
no se fa de propia invenció, sinó que
se trau efactamènt de altra. Copia. Ima»
go, pictura ex altera expressa Copie,
p!a.
COP
COPIA SIMPLE. La que no está firmada, ui '
autorisada per alguna persóna pública.
Copia simple. Apographum non authen-
ticum. Copie simple) Copia semplice.
COPIAD, DA. p. p. de corian Copiado,
trasladado. a
COPIADOR. s..m. Lo qui copia. Copian-
te, copiador , copista. Exseriptor. Co-
piste , copiant. Coptatore, copista.
.COPIADÒR Ó LLÍBRE COPIADÒR. Entre comer-
ciants lo llibre en que se copia la eor-
respoudencia. Copiador ó libro copia»
dor. Negotiatorum liber, in quo mutua
- . ipsorum commereia transeribuntar. Li- .
vre des copies des lettres. Livro di copie.
COPIAR. v. a. Tráúrer copia de algun
escrit ó composició de música. Copiar ,
trasladar. Exscribere, transcribere. Co-
pier. Copiare, trascrivere. TN
COPIAR. Tráurer copia de alguua obra de
. pintura 6 escaltara. Copiar. .Pingendo
vel sculpendo exscribere. Copier , trans-
: crire. Copiare.
comar. Imitar ‘la naturalesa en las obras
de pintura y escultura. Copiar. Ad vi-
vum exprimere. Copier. Copiare.
COPIÒS, A. adj. Abundant, numeròs y
cuantiòs. Copioso. Copiosus. Copieun, .
abondant. Abhoudevole , copioso j ricco. *
COPIOSAMÈNT. adv. mod. Abundant-
ment. . Copiosamerue. Copiose: Copicu-
sement. Copiosamente. . |
- COPIOSÍSSIM, MA. adj. sep. de coris.
Copiosisimo. Copiosissimus.'7rts-copirux.
Copiosissimo. .
COPIOSISSIMAMENT, adv. mod. sup. de
COPIGSAMÈNT. Copiosisimamente. Cepiosis-
simè. TFés-copieusement. Copiosissima-
, mente.
COPLA. s. f. Estrofa de cuatre versos de
vuit ú ònse síl-labas en que concertan
los assonants del segòn y cuart. Copla.
Tetrastiohon. Couplet de chanson , stro-
phe d'ode. Strofa , stanza. |
CÓPLA. COLLA.
FÈR, CANTAR,Ó DIR COPLAS. fr. Coplear. Te-
trastiches eomponere, pangere: Faire,
chanter , réciter des couplets. Fare,
cantare, recitere strofe.
COPUD, DA. adj. Lo que tè còpa. Co-
munamènt se diu dels arbres. Copado,
coposo. Froadosus. Touffu. Folto, fron-
zuto , ramoruto.
CÓPULA. s. f. Lligadura, unió de una
cosa ab altra. Cópula. Copula. Liaison,
lien. Copula , congiungimento,
COR 551
cúPuLs. Lo acte carsal. Cópula, concúbito.
Coitus, concubitus. Coit , accouplement.
CÓPULA. En la dialéctica lo verb que unex
lo predicat ab lo subgèrte. Cópula.-Co-
pula. Copule. Copula.. :.
COPULATIU, VA. adj. Lo que lliga y :
junta una cosa ab altra, Copulativo. Co-
- pulativus. Copulatif. Copulatiyo.
corusativa, Gram. Se diu de la conjunc-
ció ó partícula que.unex una cosa ab
altra, com : v,.QuE. Copulaliva. Copu-
4 latrix. Copulative. lativa,
COPULATIVAMENT. adv. mod. Jupta-
. ment. lativamente, Copnlatim , co-
polaté , copulativé, Canjointement. Co-
pulativamente. : . .
COQUESSA. s. f. cuinkas.
ACOQUI , NA. adj. Avar., escas , miserable.
-. Merquino, misarable , apretado, esti
tico, estítico y prieto , estreñido. Sordi-
.. dus, temes. Mesquin, avare, chiche.
Guitto y sordido, avaro.
COQUINERÍA. s. f. Ratería, awaricia.
Mesquindad , roñería , miseria, sordi-
des. Sordes. Meaguinerie , avarice , le-
. sine. Sardidezza, spilorceria,. pidoc-
chieria, miseria.
-GOR. s..m. Porció de carn mòlt sólida, y
de figura cesi oval en la part superior,
-. que seguind en dismintició acaba en la
' inferiür.en:pànxa un poc róma y gjra-
- da cap al costat esquerre, ahònt está
donand cops contibpuamént: es ona de
las parts del cos més essencialo per la
vida, y está situada al mitj del cèntro
inferior del mt. Corazon. Cor. Cour.
: Guere, core. |
con. niet. Animo, valor, esperit. Corazon.
Cer, virtus. Cœur. Core, ardimento.
con. met. Lo mitj ó. céntro de alguna co-
sa. Corazon, Centrum; medium, medi-
tulliam. Cour. Core, centro.
cor. Lo tres de roba, é altra cosa que se
talla 6 fa en figura de cer. Corazon.
Quod cordis formam refert. Figure
d'un cœur. À cuore.
.coz. met. Lo interiór de alguna cosa ina-
nimada ; com lo cor de un arbre, de
una fruita. Corazon, medula, tuetano.
Medulla. Cœur. Cuore, midella.
con. Cert múmero de gént que se reunex
pera cantar, fér bróma, ó celebrar al-
guna cosa. Coro. Chorus. Chœur. Coro.
coz. Lo conjunt de ecclesiástics , religidoos
ó religiòsas congregads en lo témple
552 COR
pera cantar ó resar los oficis divins, Co-
ro. Chorus. Chœur. Coro.
cor. met. Lo réso y cant de las. horas ca-
nónicas, la assistencia 4 ellas, y lo
témps que daran; y axí diem que tals
religiòsos tènen lo cos mòlt pesad. Coro.
Sacrarum precum recitatio selemnis.
Chœur. Coro. e
cor. Lo patatge del témple ahònt se jun-
ta lo clero pera cantar los oficis divine.
Coro. Chorus ,'loeus ubi preces in com-
mune recitantur, Chœur. Coro.
con. Mús. La unió ‘6 conjunt de tres ó
cuatre veus que són regularmént uh
> * primér y'ud segón tiple, un contralt y
un tenòr, 6 bé un tiple, un contealt,
un tenòr y un bax. Coro. Chorus, €on-
centus. Chœur. Coro. .
cor. Poet. Versos' destiaads. pera que los
canten moltas veus juntas. Coro. Chori-
cum metrum: Ehceur. Coto. — . >
con. Entre los attigs grégs y romans lo
conjunt de aquells actòrs 6 actòras que
mèntres se represcutaba la principal
acció de la tragedia callaban, com sim-
les espectadòrs ;' peró en los interme-
C dis dels actes expressaban ab lo cant los
aféctes que los habia mogad la repre-
sentació. Algunas vegadas també parlaba
lo cor en las matéxes escenas per medi
del corifeu. També hi hagué cor en las
comedias, en las que donaba llissòns de
moral acomodadas flo que se repre-
sentaba. Core. Chorus. Chœur. Coro.
cor. Multitut de esperits angélics y bena-
venturads que alaban al Senyór en lo
cel; y axí diem : con de dagels, de ver-
ges, etc. Coro. Chorus. Chœur. Coro.
cog. met. La 'persóm 'amada.. Corazon.
Res amata. Cœur. Cuore.
con! inter]. áwmo, en: la cuarta accepció.
con. part. conjure. ant: PUTX, PERQUÈ.
COR DEL ALL. La part interiòr del all. Ma-
chuelo. Allii pars interior, meditallium. .
Cœur d'un ail. Madollo: dell’ aglio.
eos DE pi. La part interiòr del pi. Cora-
zonada. Pini centrum , ‘iuteriora. Le
coeur, l'intérieur d'un pin. Cuor di pam.
ANAR AB LO COR À LA Mà. fe, fam. ab que se
dòna 4 enténdrer la ingeauitat y bona
fe de algú. Llevar ó tener. el corazon
en las manos. Sine fuco esse. Avoir le
cœur d'la maïn. Venire col cuore in
mano. . .
ATAR LO COR. fr. rka TRAP TRAP 6 TRIP TRAP
LO COR. :
- ' Essere sulle. spille.
. SÈ TRAP TRAP Ó TRIP TRAP LO COR, fr. Móu-
COR
andasen ut LO con. fr. met. Desitjar ab
ansia alguna cosa. Irse tras algo, sele
d uno el alma por alguna cosa ó tras
alguna cosa. : Perditim, ardentissimè
. expetere. Desirer avec ardeur. Toccare
il cuore.
CLAVAR Ó FERIR Lo COR. fr. met. Móurer £
llàstima ó compassió, penetrar de dolor
á algú. Ætravesar el corazon. Miseri-
cordiam altiàs movere. Percer le cœur.
Trafliggere il cuore. .
CUBRIRSE LO COR. fr. Entristirse mólt. Cu-
brirsele d uno el corazon. Mcerore affi-
Ci, contristari. Avoir le cœur navre de
tristesse. Laceraral il cuore.
pr COR. mod. adv. Ab veritat, seguretat y
afecte. De corazon. Ex animo. De bon
cœur, em vérité. Di buon cuore, con
buon cuore.
pe con. mod. adv. De memoria. De coro.
Memoriter. Par cœur. À memoria, a
M mente.
DIR LO COR ALGUNA COSA. fr. Pronosticarla
. 6 pressentirla sènse prou antecedènts.
» Dar , decir à anunciar el corazon algo.
Presagire animum, 4voir un pressenti-
ment. Duo il cuore.
.DONAR COR. fr. DONAR ÁNIMO.
.DONAR DE COR. fr. DECORAR , dir de memo-
- «ria. .
-EXIR L UN DEL COR ALGUNA CO6A. fr. met.
Férla ó dirla ab tóta veritat ó realitat,
sèns ficció ni dissimulo. Salir d uno gl-
guna cosa del corazon. Ex animo age-
re, loqui. Parler à coeur ouvert. Par-
" lar.col cuore in mano, favellar schietto.
- pha Lo dor FORT. fr. Esforsarse pera dissi-
- mular la pór d altre sentimént interiór
que algú té. Hacer de tripas corazon.
Metum expellere , animar erigere. Far
re bonne mine à mauvdis jeu. Farsi
cuore. |
-SÈRNE MAL LO con. fr. Estar ab recel 6 cui-
dado de alguna cosa. Estar uno en es-
pinas. Curis confici. Être sur. les pines.
.
rdrse lo cor violénta y aeceleradamént.
Latir el corazon. Pulsare , palpitare cor.
Palpiter le cœur. Palpitare il cuore, bat-
tere il cuore.
HAVER À COR. fr. ant, DESITSAR.
HABER EN COR. fr. ant. rán Ánimo.
Lo COR M'mO nera. fr, fam. en que solem
rorómprer. alguns cuand veuen que se
ba verificad algun succès de quen .te-
COR
nian algun temor 6 suspita. Me lo decia |
el corazon. Presagiebat animus. Le
comar me le disait. Me lo diceva il cuore.
LO COR NO ENGANTA, NO MÈNT Ó NO ES MÈY-
Tipèa. fr. que denota lo pressentimènt
que se sol tenir dels succèssos futurs.
El corazon no es traidor. Cor sæpe
præsagit. On ne se trompe presque ja-
mais dans ses pressentimens. ll cuor
non fallisce.
LLEVAR LO COR. fr. met. Acobardir. Desco-
razonar. Exanimare, timorem incute-
re. Detourager. Far cascar il cuore,
scoraggiare.
PARTIRSE LO COR. fr. que servex pera deno-
tar lo viu dolor que se sént. Partirse
el corazon. Discruciari animo; scindi
dolore animum. Se fendre, se briser de
douleur. Squarciarsi il cuore.
RÈSiR À cons fr. Rèsar alternativamént :
comensand uns y responénd altres. He-
zar d coros. Alternatim orare, preca-
ri. Prier alternativement. Pregare a
coro.
SABER DE COR. fr. Saber de memoria. Sa-
ber de coro. Meinoriter tenere. Savoir
par coeur. Saper a mente.
SI LO COR FÒS DE CÈR NO LO VENCERIÀ LO DI-
xkn. ref. que dòna à entéudrer la difi-
eultat de resistir á las tentacións de la
cobdicia. Si el corazon fuera de acero
no le venciera el dinero. Cor si ex «re
foret, superabile non foret auro. Une
clef d'or ouvre les serrures du coeur.
L'oro apre il cuore.
TENIR UN COR COM UN BRAU. Ír. Ser molt
valènt, tenir mòlt ánimo. Tener pelos
en el corazon. Magno robore valere.
Avoir beaucoup de courage , de bravou-
re. Aver un gran cuore.
YEXIR UN COR DE BRÒNSE. fr. Ser mòlt poc
compassiu. Ser de bronce ó tener un co-
razon de bronce. Durum et inflexibilem
esse. Avoir le coeur de bronze, de ro-
che, de marbre. Avere il cuor di marmo.
TRENCAR LO con. fr. Causar alguna cosa
molta llástima ó compassió. Quebrar el
corazon. Ad misericordiam movere.
Dechirer le cœur. Lacerare il cuore.
VENIR LO COR À UN FIL. ÍT. TENIR L' ANIMA
PÈNJADA DE UN FIL,
CORADELLA. s. f. Las entranyas del
animal. 4sadura , corada , corazonada.
Exta. Fressure. Frattaglie.
CORAGRE. s. m. territ. cORAGBÓR.
CORAGROR. s. m. Indisposició del vèn-
TOM. I.
COR 555
trell ocasionada de haberse tornad agre
lo ménjar, 6 de mala digestió. Acedia.
Stomachi acrimonia, vilium stomachi.
«igreur. Acetositá , afrezza , forzore,
egrezza. |
CORAL. s. m. Producció marina que ser-
vex de niu á certa especie de pòlms, y
se troba agafada á las rocas de figura de'
un arbre pétitet y sénse fullas, de un
pam llarg de alsaria, formad de capas
concéntricas, dur com lo mármol y de
naturalesa calissa. Ne hi ha de varios
colòrs peró lo mès estimad es lo ber-
mell, que á més de tenir algun us en
la medieina , servex pera fér collareds y
altres adòrnos. Coral. Coralium , coral-
lium, corallum, coralium. Corail. Co-
rallo. 7
CORAL. adj. CORDIAL.
CORALAR. v. a. ant. Pescar corals. Pes-
car corales. Coralia evellere, è mari
educere. Pecher du corail. Cavar dei
coralli. . -
CORALINA. s. f. Producció marina de
naturalesa calcárea glutinósa , que ser-
vex de niu com lo coral á una especie
de pólms y se troba també agafada á las
rocas. Té la figura de la mòlsa que fan
los arbres, ab los tròncs y rametas
prims, articnlads y plens de casetas ca-
si imperceptibles per fora formadas per
los matèxos animalets. Es de un colòr
verd cendròs y servex en la medicina
de remey contra los cucs. Coralina,
musgo marino. Corallium, Coraline.
Corallina.
CORALMENT. adv. mod. ant. conpiat-
MENT,
CORANDELL. s. m. Imp. Llistònet de
fusta que posau los impressórs en lo
motllo de alt á bax pera dividir la pla-
na en columnas. Corondel. Asserculum
typographicum paginis dividendis, Re-
glet d'imprimeur. Riga.
CORANTA. adj. num. CUARANTA.
CORASCORA. s. f. Nom propi de una
embarcació de las Indias orientals. Co-
rascora. Navis Indice genus. Sorte
de navire des Indes. Vascello d' uso
nell’ India.
CORASSA. s. f. Armadura que se com-
pon de peto y espatllèr y se fa de ferro
ó cèr; en un principi se feyan de cor-
retjas nuadas unas ab altras: també
acostumaban forrarlas per fora de bro-
cat y altres géneros exquisits pera mas
554 COR
jor lluimènt. Coraza. Lorica , cataphrac-
ta. Cuirasse. Corazza, usbergo.
CORASSER. s. m. Lo soldad de caballería
armad de corassa. Coracero , coraza,
caballo coraza. Loricatus miles, eques
cataphractus. Cuirassier. Soldato a ca-
vallo armato di corazza.
CORASSONILLO. s. f. Hèrba ramósa y
medicinal, que tè las arrels llenyósas y
ab fibras, las fullas pétitas, de figura
oval, obtusas y plenas de piquets tras-
parénts, lo trònc de uns dos pams de
alsaria , dret, cilíndric, llenyòs y de un
colòr rojenc : fa las flora grogas y 4 ma-
nòlls. Corazoncillo , cori, corazoncito,
corazoncico , yerba de san Juan , hipe-
rico, perfoliata , perfoliada. Hyperi-
con, corion. Millepertuis. lperico.
CORATGE. s. m. Valór, esfors. Coraje.
Virtus, cor , animus. Courage , valeur,
bravoure. Valore, ardire , coraggio.
CORATGE. ant. con. -
CORATGE ! interj. 4wimo, en la cuarta ac-
cepció.
. DONAR CORATGE. fr. Esforsar, donar ánimo.
Avalorar. Vires, animum inducere, iu-
ferre. Encourager. Incoraggiare.
BAVER CORATGE. fr. ant. FER Avrmo.
PÉNDRER CORATGE. fr. COBRAR ÁNIMO.
CORATJOS, A. adj. vaLerds , aximós,
CORATJOSAMENT. adv. mod. ant. va-
LEROSAMÈNT , ANIMOSAMÈNT,
CORATJUT, DA. adj. ant. VALERÒS, ANI-
MÓS.
CORATXA. s. f. Sac de cuiro que servex
pera conduir tabaco, cacau y altres gé-
neros de América. Coracha. Saccus co-
riaceus.: Suron , ceron. Sacco da mette-
re tabacco.
CORAYL. s. m. ant. CORAL.
CORB, BA. adj. Lo que no está recte, si- |
nó que té una figura arquejada. Corvo.
Curvus, incurvus. Courbe , courbe. Cur-
YO, piegato.
CORB. s. m. Aucèll carnivoro mès gros que
un còlòm, tot de color negre pardo ab
visos de un blau fósc. Cuervo. Corvus,
corax. Corbeau. Corvo.
conn. Astron. Una de las constel-laciòns
australs. Cuervo. Corvus. Corbeau. Il
corvo.
€ORB. ant. cr.
CORB DE L' ARADA. CAMETA y en la segòna ac-
cepció.
CORB DE LA CAMA. ant. SUPRAJA.
cons Mari, Aucèll semblant al ànec, ab los
| COR
dits unids per medi de una mémbrama ,
lo béc llarg , cilíndric, dentad y encor-
vad de la punta. Cuervo marino , mer-
go, mergdnsar, corvejon. Mergus. Biè-
vre, Smergo.
CORB PETIT. CUCALA.
CRIEU CORBS Y VOS TRAURÁX LOS ULLS. ref.
que explica que los beneficis féts als in-
grats los servexen de armas pera tornar
mal per bé. Cria cuervos , y te sacarán
los ojos. Ale luporum catulos. Graissez
les bottes d'un vilain il dira qu'on les lui
brúle. Chi carezza l' asino egli n° è
morso.
LO CORB DIU NEGRA Á LA GARSA. ref. que dó-
ua á enténdrer qae mólts imputan als
altres los matéxos deféctes que élls tè—
nen. Dijo la corneja al cuervo: quitate
allá negro; y el cuervo d la corneja :
quitaos vos alld negra. Caldarii fuligi-
nem aspernatur sartago. La pelle s'est
moquée du fourgon. La padella dice al
pajuolo: fatti in lá che tu mi tigni.
NO POD SER MÈS NEGRE LO CORB DEL QUE HO
SÓN LAS ALAS. fr. que servex pera donar
á enténdrer que ja no hi ha que témer
majòr mal per haber ja succeid lo pit-
jór que podia venir. No puede ser el
cuervo mas negro que las alas. Pejore
loco res esse non possunt. Qu'y faire 2
le déen est jeté. Egli non può peggio—
rare.
CORBA. s. f. cucata.
CORBALL. s. m. Péx de mar, de cerca
uns dàs pams de llarg, de colór pardo
fòsc clapad de negre, lo cap curt, las
dénts de dalt mès pétitas que las de bax,
y negre de la esquena. Corvina. Scicæ-
na umbra. Poisson de mer , qui ressem-
ble au congre. Sorta di grongo.
CORBATA. s. f. Adòrno regularméot
de roba fiua, que se porta al voltant
del coll, y sòs bècs acostuman arribar
fins al pit. Corbata. Tocale, fascia lin-
tea collo circumvoluta. Cravate. Cra—
vatta.
CORBATÍ. s. m. Especie de corbata que
no dóna més que una volta al coll y se
corda al detras ab sivélla ó gafets ó al
davant fèndhi un llas. Corbatin. Tocale,
fasciola lintea collo circumligata et fi-
bulá subnexa. Col. Cravatta.
CORBETA. s. f. Embarcació llengéra de
tres arbres y vela cuadrada. Corbeta.
Liburnica. Corvette. Corvetta.
RC. s. m. Insecte que rosega y forada
COR
la fusta reduindla 4 pòls. Carcoma. Te-
redo, cossis, cossus, caries. AÁrtison ,
artoison , artuson. Tarlo.
cònc . Nom que se dòna 4 diferènts insec-
tes que se crian èntre las llavòrs y frui-
tas y las llansan 4 pérdrer. Coco. Vermis '
frugum edax. Ver qui ronge les fruits.
Verme,
cónc. Lo void 6 cavitat que lo cóac faen
lo trónc dels arbres. Tueco, tueca. Trun-
ci cavitas. Le creux que l'artison fait
aux arbres. Il buco che il tarlo fa ne-
gli alberi.
cónc. Lo cuquet que se cria en las llen-
tías y altres llegums. Mida. Curculio,
vermis legumentorum edax. Cosson, ca-
landre. 'Tonchio. |
cónc. Lo insecte que córca las dénts y ca-
xals. Guijon. Tinea. Insecte qui attaque
les dents. Tigouola.
CORC. LLENTÍA.
CÒRC. MORRUT. |
CORCAD, DA. p. p. de corcar y concan-
. SE.Carcomido ; agorgojado , gorgojado.
CORCAD. adj. Rosegad de morrut. Gorgojo-
so. Gurgulione corrosus. Ronge par les
charançons. Morso dai punteruoli. .
CORCAR. v. a. Rosegar lo córc alguna
cosa. Carcomer. Exedere, rodere. Ca-
rier , vermouler. latariare.
CORCARSE. v. Tr. Umplirse de córcs alguna
cosa. Carcomerse. Carie corrumpi, Se
eermouler. Tarlarsi.
corcarse. Parland de llegums, fruitas,
altras cosas semblants. Picarse. Teredi-
ne, curculions eredi, tabescere. Com-
mencer à se gáter , à se pourrir. Mar-
cirsi.
concanse. Umplirse de morrut lo gra.
Agorgojarse, gorgojarse. Gurgulione
corrodi.' Étre attaque par les charan-
cons. Essere attaccato dai punteruoli.
CORCOBA. s. f. ck».
CORCOBAD, DA. adj. akesnun.
CORGO. s. m. consó.
CORDA. s. f. Conjunt retort de fils 6
brins de cánam, espart ó altra materia
semblant. Cuerda , tralla. Funis. Corde.
Corda, fune.
CORDA. sÓGA.
CORDA. Lo fil que se forma de una llen-
queta de budéll de moltó retorta ó de
métall prim, y servex en los instru-
ménts de música. Cuerda. Chorda. Cor-
de. Corda.
corna. Geora. La línea recta tirada dins de
COR 555
una: curva, y terminada en dès punts
de élla. Cuerda. Linea subtensa. Corde.
Corda.
compa. La métxa de cánam sénse filar, y
un poc tort, que servex pera pegar fog
á las pèssas de artillería. Cuerda. Igni-
fera restis. Meche. Corda, miccia.
CORDA. En los rellotges de butxaca es una
cadeneta , que unida ab la molla comu-
nica á tóta la máquina lo movimènt de
aquella. En los de pared es una verda“
dira corda que per medi de la grave-
dat dels pesos fa lo matèx efécte. Cuer-
da. Catenula. Chaíne de montre. Corda,
catena. i
corpa. La que se posa en la prémpsa cuand
se fa vi pera contenir la brisa. Briaga.
Restis torcularia. Grosse corde de spar-
te. Corda.
CORDA. La que servex pera assegurar y
apretar la cingla á las cabalcaduras. Ld-
tigo, latiguera. Funiculus. Lien de cor-
de. Fune.
corDA. En los barcos, cualsevol de las que
no ténen nom particular. Beta, triza.
Funis. Manceuvre. Mauovre.
CORDA DE CORRIOLA. La que emplean los
mestres de casas pera pujar materials ab
la corriola ó altra máquiua, Tiro. Tro-
chleæ restis. Corde. Corda.
.CORDA DE ESPART. Beta. Funis sparteus.
Sparton. Corda d' erba.
| CORDA FALSA. Mis. La que es dissonaut y
no se pod trempar ab las demès del ins-
trumènt. Cuerda falsa. Chorda disso-
naus. Corde fausse. Falsa corda.
CORDA GROSSA. Maroma. Funis. Grosse cor-
de de chanvre. Fuve, gomona.
corpas. pl. Los nirvis del cos humà. Cuer-
das. Nervi. Nerfs. Nervi.
AFLUXAR LA CORDA. fr. met. Disminuir lo ri-
gor 6 vigilancia que algú tè 4 són cár-
reg. Aflojar las riendas. Leniàs agere.
Se reldcher, se ralentir, mollir , cal-
mer , lácher la main. Rallentare , mol-
lare.
DONAR MES corDa. fr. met. Efasperar més
al enfadad. Dar soga. Scommatibus sto-
machatum ampliùs exasperare. Aigrir,
irriter, mettre dans une situation plus
fácheuse. Inasprire, irritare.
ESTIRAR TÒTA LA CORDA. ÍT. TIRAR LA CORDA
Ó TÒTA LA CORDA.
TENIR Ó PORTAR CORDA DE PEXJAD. fr. vulg.
ab que se pondèra la fortuna de algú.
Tener soga de ahorcado. Gygis habere
556 . COR
annulum , virgulam divinam. 4voír de
la corde de pendu. Aver fatto patto col
diavolo.
TIRAR LA CORDA FINS QUE SE TRENQUE. fr.
met. Apurar la paciencia de algú. 4pre-
tar hasta que salte la cuerda. Nimiúm
obstringere, premere. Pousser d bout.
Portar fino coll’ ultimo segno.
TIRAR LA CORDA Ó TÒTA LA CORDA. fr. met.
Portar las cosas ab massa rigòr. Traer
O tener la cuerda tirante. Intentum ar-
cum semper habere, severiùs agere.
Agir avec trop de rigueur , redoubler
de sévérité. Portar all’ ultimo.
PUD À CORDA. expr. vulg. Lo corr LI PUD À
CORDA,
CORDAD, DA. p. p. de conpan. #bro-
chado , atacado; abotonado.
CORDAM. s. m. Conjunt de cordas. Cor-
dería , cordeleria. Serillia, serilla , se-
rilia. Corderie. Cordame.
CORDAM. Lo conjunt de cordas de un bar-
co. Cordaje. Funes nautici. Cordage.
Sartiame, funi, cavi.
CORDAR. v. a. Ajustar al cos alguna pés-
sa de roba per medi de botòns, gatets,
cordó, etc. Abrochar, atacar. Fibulis
vestem stringere. Boutonner , agrafer,
lacer. Attaccare , affibbiare.
CORDAR. Ficar lo botó en lo trau. .4hoto-
nar. Vestis globulos astrictorios ad re-
tinacula contorquere. Boutonner. Ab-
bottonare.
CORDELL. s. m. ant. CORDILL.
CORDELLA. s. f. ant. CORDILL.
CORDELLAD, DA. adj. Los passamànèrs
dònan aquest nom 4 unas cintas que
imitan lo cordill. Cordelado. Funis spe-
ciem referens. Cordele. Trecciato, at-
torcigliato.
CORDELLATS. s. m. pl. Texid ordinari
de llana , que té aquest nom perqué la
trama fa com un cordillet. Cordellate.
Panni lanei genus. Cordillas. Panno
rossolano.
CORDER. s. m. Lo qui fa cordas. Sogue-
ro , cabestrero. Restio, restiarius. Cor-
dier. Funajo , funajuolo. |
CORDÈR. territ. ANYÈLL.
CORDERET. s. m. territ. dim. de con-
DÍA. ANYÈLLET.
CORDETA. s. f. dim. de corna. Corde-
zuela , cuerdezuela , cuerdecilla , cuer-
decita , cuerdecica. Funiculus. Petite
corde. Cordella.
CORDIAL. adj. Afectuòs, de cor. Cor-
COR
dial. Ex animo. Cordial, affectueux.
Cordiale.
CORDUAL. Lo que tè virtut pera confortar
lo cor. Cordial. Cordis fovendi vel re-
parandi virtute preditus. Cordial, car—
diaque. Cordiale.
CORDIAL, s. m. Beguda que se dòna als ma-
lalts, composta de varios ingrediènts
pera confortarlos. Cordial. Potio fovens,
reficiens. Cordial. Cordiale.
CORDIALÍSSIM, MA. adj. sup. de con-
pra. Cordialisimo. Intimus, valdè stu-
diosus. Très-affectueux. Cordialissimo.
CORDIALISSIMAMENT. adv. mod. sup.
de coRpraLmÈxT. Cordialisimamente. Val-
‘dè studiosè, intimè. Trés-affectueuse-
ment. Cordialissimamente.
‘CORDIALMENT. adv. mod. Afectuosa-
mènt, de cor. Cordialmente. Medullitús,
ex animo. Cordialement, affectueuse-
ment. Cordialmente. »
CORDILL. s. m. Reuntó de fils de cánam
torts de varios gruxos y manèras que
servex pera lligar ó pènjar alguna co-
ga. Cordel, Fumis. Cordeau. Cordella.
coRBILL. La cordeta que fan servir los
mestres de casas pera pujar iguals las
pareds. Tendel. Funiculos rectè collo-
catus ad dirigendos parietes. Cordeau
de maçon. Cordella. *
TIRAR À CORDILL. Lo que está recte com un
fil, alinead ab una corda. Acuerdado,
tirado d cordel. Fune , rectá lineá duc-
tus. Báti , tiré au cordeau. Edificare a
corda.
TIRAR A GORDILL. fr. Posar unas cordas ti-
bants en línea recta pera que isca ali-
nead algun carrèr, edifici, etc. Acor-
delar. Fune lineam ducere. Tirer au
cordeau. Cordeggiare.
‘ CORDILLERA. s. f. Serie de montanyas
continuadas 4 llarga distancia. Cordille-
ra. Montium continuata series. Chaine
de montagnes. Giogaja, catena.
CORDILLET. s. m. dim. de corn. Cor-
delejo , cordelico , cordelillo , cordelito.
Funiculus. Petit cordeau. Cordellina.
CORDO. s. m. Especie de corda comuna-
mènt rodóna, que acostuma fèrse de se-
da, cotó, estam y altras materias sem-
blants. Cordon. Funiculus. Cordon , la-
cet. Cordone.
corbó. La corda ab que se cenyexen lo
hábit los religiósos de alguns órdes. Cor-
don. Cingulum , zona. Cordelière. Cor-
.done.
l COR
coanó. Lo conjunt de partidas de tròpa ó
gènt col-locada de distancia en distancia
pera privar la comunicació de un ter- *
ritori ab altres ó impedir lo pas. Cor-
don. Militaris obsidio, corona. Cordon.
Cordone di soldati. .
CORDÓ. Guarnicioneta que se fa á la bora |
de las monedas pera que no las falsifi-
quen ni retallen. Cordoncico , cordonci-
llo, cordoncito. Nummorum circum-
ducta cælatura. Cordonnet, grenetis,
cordon. Cordone, granitura.
CORDÓ. BOCÈLL, en la primera accepció.
CORDÓNS DE CADET. La divisa que pera dis-
tingirse dels soldads portan los cadets al
muscle dret, y consistex en un cordó
de plata à or ab las dòs. puntas capsa-
das 6 ab borletas, y que pènjan iguals.
Cordones. Funiculus, illustrium mili-
tum stenima, insigne. Aiguillete que
portent les cadets d'un regiment. Cor-
dellina, stringa. |
' ALLARGAR LOS CORDÒNS DE LA BOSSA. fr. TRÁU-
AEH LA BOSSA.
CORDOA. s. f. ant. corposi.
CORDOBA. s. m. La pèll del bòc ó cabra
adobada. Cordoban. Corium , aluta ca-
prina. Maroquin , cordouan. Cordovano.
CORDOBES, A. adj. Lo natural de Cór-
doba , ó lo que pertany á èlla. Cordobes.
Cordobensis. De Cordoue. Di Cordoba.
CORDON. s. m. ant. con.
CORDONAS. s. m. aum. de cornó. Cordo-
nazo. Funiculus grandior. Gros cordon.
Cordone grosso. |
CORDONERA. s. f. conpó, en la primèra
accepció.
CORDONET. s. m. dim. de conpó. Cor-
doncito , cordoncillo , cordoncico. Funi-
culus tenuis. Petit cordon. Cordoncino.
CORDONET. Cada una de las ratllas estretas
y un poc abultadas que fórma lo texid
de algunas robas. Cordoncico, cordonci-
llo , cordoncito. Tele fila catenata. Raie
ou cordonnet dans les etoffes. Cordon-
ciDo.
CORDURA. s. f. Prudencia, sény , judi-
ci. Cordura. Prudentia. Sagesse , pru-
dence , cervelle. Accortezza, prudenza,
giudizio, saviezza.
COREME. s. f. ant. CUARESMA.
COREO. s. m. Peu de vers llatí compost
de dós sfl-labas, la priméra llarga y la
segòna bréu. Coreo. Choreus, Choree.
Coreo.
CORESMA. 8. f. cUABESMA.
COR 557
CORET. s. m. dim. de con. Corillo. Par-
vus chorus. Petit chœur. Coro piccolo.
CORIAMBIC, CA. adj. que se aplica al
vers ó composició poética que consta de
peus coriambos. Coridmbico. Ghoriam-
bicus. Composé de coriambes. Coriam-
bico.
CORIAMBO. 8. m. Peu de vers llatí com-
post de dós síl-labas bréus éntre dós
llargas. Coriambo. Choriambus. Coriam- .
be. Coriamho.
CORIBANTE. s. m. Sacerdot de Cibéles
que en las féstas de aquesta diòssa balla-
ba ab' movimènts descomposts y extra-
ordinaris al so de certs instruménts.
Coribante. Corybantes. Corybante. Co-
ribante.
CORIFEU. s. m. Aquell que guiaba lo cor
en las antigas tragedias grégas y roma-
nas. Corifeo. Coryphæus. Coryphée. Cor
rifeo. | |
CORIFEU. met. Lo qui es cap de alguna
opinió, secta ó prrtid. Corifeo. Cory-
phœus. Coryphee. Corifeo.
CORINTIO , TIA. adj. Lo natural de Co-
rinto, y lo que pertany á éxa ciutad.
Corintio. Corinthius. Corinthien. Di
Cerinto.
cornrrio. Se dòna aquest nom 4 un dels
cinc órdes de arquitectura. Corintio.
Corinthius. Corinthien. Corintio.
. CORION. s. m. #nat. Mèmbrana exteriór
de las dòs que cubrexen lo feto. Corion.
Exterior membrana, qua fetus obtegi-
tur. Chorion. Corion.
CORISTA. s. m. Entre los regulars lo qui
assistex frecuentmènt al cor; y més
ropiamént se dóna aquest nom als re-
Égideos destinads al cor dèsde que pro-
fèssan fins que ténen la missa. Corista.
Monachus choro destinatus, addictus.
Religieux destiné au cheeur. Monaco
destinato al coro.
corista. Cada hu dels que cantan formand
lo cor en las representacións de música.
Corista. Qui in fabularam musicis mo-
dis decantatarum choris partes agit.
Choriste. Corista.
corista. Mus. Instrumént de cèr en fór-
ma de forqueta, que féndlo pegar en
una post per un dels ganxos y apoyad
després en élla dóna sémpre un to cons-
tant, al que se arréglan tóts los instru-
mènts de música. Tono. Furcilla chaly-
bea ad concentum fidibus revocandis.
Ton. Flautino.
558 . COR
CORISTAT. s. m. En alguns drdes reli:
giòsos lo tèmp3 que passan los religió-
sos ó religiósas bax la direcció de uh
mestre desprès de la professió. També
tè aquest nom lo lloc ahont viuen y se
reunexen. Jovenado. Monachorum cho-
ro addictorum habitaculum. Zemps que
les religieux profes passent sous un
maître. Tempo che i moaachi professi
passano sotto la direzione d'un mac-
stro.
CORN. s. m. Banya, arma que alguns ani
mals, com lo bou , lo moltó, etc., tèuen
pera sa defensa. Cuerno. Cornu. Corne.
Corno.
conv, En algunas cosas lo matéx que cos-
tat, com lo cons del altar. Cuerno. Cor-
mu, latns. Cóte. Corno, lato.
conv. La porció de trópa que cubrex lo
cèntro del etércit per cualsevol dels dos
costats. Ala. Cornu. dile. Corno, ala.
corv. Cualsevol de las puntas que fórmau
la sarria, la márfiga y altras cosas sem-
blants. Cogujon. Calcita vel sportez
angulus, cuspis. Coin d'une paillasse,
d'un matelas, etc. Punta. .
corn. Lo instramènt que ténen los por-
quérs pera cridar y arreplegar los
porcs. Corneta, cuerno. Subulcorum
cornu. Cornet. Corno.
CORY. Lo qui ténen los cassadòrs de cérvos
pera cridar la cassa. Cuerna. Tuba cor-
nea, buccina. Cornet, cor de chasse.
Corno, cornetta. i
CORY DE LA ABUNDANCIA. Especie de vas de
figura de banya, ple fins a bèssar de
fruitas y flors, ab que los gentils sig-
nificaban l abundancia. —Cornucopia,
cuerno de abundancia. Cornucopia.
Corne d'abondanc, d’Amalthée. Cor-
nucopia, corno d' abbondanza.
CORY Mari. Especie de caragol de mar, de
varias midas , que per un dels caps aca-
ba en una punta, que foradandla ped
‘servir pera tocarlo com una tròmpa.
Bocina, caraco]. Murex tritonis, buc-
cina. Buccin , cor-de-mer. Baccina.
. CORYS. pl. Las extremitats de algunas cosas
que acaban en punta, sembland unas
bauyas , com los convs de la lluna. Cuer-
nos. Cornua. Extremites. Corni, lati.
POSAR CORYS. fr. met. POSAR BANYAS.
TOCAR LO CORY. fr. met. y fam. Anársen de
algun puésto de improvis y sénse des-
pedirse. Tomar el trote , escurrir la bo-
Ja. Elabi, abire. S'enfuir, s'en aller
COR
sans demander son reste. Far fagotto,
far fardello. : -
CORYADA. S. f. BANYADA.
CORNAMENTA. s. f. Las banyas del bou,
vaca, oérvo ó altre eualsevol animal.
Cornamenta , cornadura , herramienta.
Cornua. Cornes d'un animal. Corna
d'un animale.
CORNAMUSA. s. f. carra.
CORNAMUSÈR. s. m. carrka.
CORNAR. v. n. ant. Tocar lo corn. 7bcar
la bocina , bocinar. Buccinare. Corner.
Cornare.
CORNARIA, s. f. Pèdra fina, especie de
ágata, mit] transparént, de colór .co-
munamènt rotj que tira á tarouja y
mòlt bonic. Servex pera grabar séllos.
Cornerina ,'corníola , cornelinà. Onyx.
Cornaline. Corniola. -
CÓRNEA. s. f. La segona túnica del ull.
Córnea. Cornea tunica, membrana. Cor-
nee. Cornea. .
CORNÈLLA. s. f. Aucèll. cucaza.
CORNER. s. m. Arbre pétit que té los
tróncs drets, bermellets y llisos cuand
són tendres, las flors blancas, y lo fruit
semblant á ciréras, rodó y de un eolór
rotj negrenc. Cornejo, corno.: Cornus.
Cornouiller. Corniolo , cornio.
CORNET. s. m. dim. de conv. Cuernezue-
lo, cuernecico , cuernecillo , cuernecito,
cornete , cornezuelo. Corniculum. Petite
corne. Cornicello.
corver. Pètit corn marí. Garacolillo , ca-
racolejo , bocinilla. Parva buccina. Pe-
tit buccin. Buccinetta.
CORNETA. s. f. Instrumént de bóca dit
axí per la semblansa que té ab lo corn.
També se diu axí lo músic que la toca.
Corneta. Cornu , cornicen. Cornet. Cor-
netta. |
CORNIRR. s. m. connèr.
CORNIFORME. adj. que se aplica al co-
meta ab cua, cuand aquesta aparex còr-
ba. Corniforme. Corniculatus. Cornifor-
me. Cornicolato.
CORNISA. s. f. Serie de varias motlluras
que corónan un cos ú orde de arquitec-
turá. Cornisa, cornija. Corona. Corni-
che. Cornice.
CORNISETA. s. f. dim. de cormisa. Cor-
nisica , cornisilla , cornisita. Parva co-
rona. Petite corniche. Cornicetta. |
CORNUCOPIA. s. f. CORN DE LA ABUNDAN-
CIA.
corvucoria. Ádórno que consta regular-
COR | |
mèot de un marc de fusta daurad , a
un mirall al mit] y una palmatoria al
peu. Cornucopia. Lychnucus pensilis.
Meuble avec une petite glace et un
chandelier. Mobile con uno specchio ed
un candeliere,
CORNUD, DA. adj. p. us. Lo qui tè ba-
nyas. Cornu:lo. Cornutus , corniger, cor-
nifer. Cornu. Cornuto.
conan, $. m. Nom que se dòna al marid
á qui la doua ha faltad á la fe conju-
gal. Cornude. Curruca. Cocu , cornard.
Becco cornuto.
conven Y PAGAR BÉURER. loc. fam. de que
se usa cuaud é algú, desprès de haberli
fet algun agravi 6 perjudici, encara se
lo tracta malamènt, ó se vol que se alè-
gre del matèx mal que se li ha fèt. So-
bre cuernos penilencias: tras cornudo
apaleado y mdndanle bailar. Lesum
mulctare, damno damnum addere. Les
dans paient l'amende. Aver la beffa e
il danno.
w^vUD Y POBRE. loc. fam. CORNUD Y PAGAR
BÉURER.
#conxu 4 BORNI. loc. ab que se dòna á
enténdrer que entre dós cosas no hi ha
gran diferencia. Cual mas , cual menos,
toda la lana es pelos. Omnis lana re-
fert plusve minusve pilum. Un peu plus,
un peu moins , ils sont bien ressemblans.
À un di presso son lo stesso.
) CORSUD ES LO DABRÈR QUE HO SAB. EXPT.
fam. de que se usa cuand alguna per-.
sona ignora lo que li importaba saber
abans que ningú. El cornudo es el pos-
trero ó último que lo sabe. Ultimus ag-
noscit patiens sua probra maritus. Jj
n'y a personne qui l'ignore, et je ne
sais ce que c'est. ll cornuto è l' ultimo
a vedersi le corna.
OROGRAFÍA. s. f. Descripció de algun
règne, pais é provincia particular. Co-
rografia. Chorographia: Chorographie.
Corografia.
JROGRAFIC , CA. adj. Lo que pertany
4 la corografía. Corogrdfico. Chorogra-
phiens. Chorographique. Corografico.
JROGRAFICA M Nf. adv. mod. Se-
gons las réglas de corografía. Corogrd-
ficamente. Chorographicè. Chorographi-
quement. Corograficamente.
JRÓGRAFO. s. m. Lo qui descriu al-
gun pais. Corógrafo. Chorographus.
Chorographe. Corografo.
JROLA. s. f. Part principal de la flor,
COR 559
generalmènt olorósa, y de colòr viu,
que cubrex las parts que servexen pera '
la generació. Corola. Corolla. Corolle.
Coroll
a.
COROLARI. s. m. Proposició que se de-
duex de lo demostrad anteriorment. Co-
rolario , consectario. Corollarium, con-
sectarium. Corollaire. Corollario.
CORONA. s. f. Ornamènt honorífic que
cenyex lo cap, y per diversos respéctes
correspon á distintas persònas. Corona.
- Corona. Couronne. Corona, serto, dia-
dema.
condya. Lo mès alt del cap. Corona. Ver-
tex capitis. Ze sommet de la tete. Ver-
- tice della testa. *
conòna. La tonsura clerical, que es grau
y disposició per los demés órdes. Coro-
na. Pruna tonsura clericalis. Couronne.
Chierica , corona.
coròva. La tonsura de figura rodòna que
se fa als ecclesiástics en lo cap, afaitand-
los lo cabell en senyal de estar dedicads
á la Iglésia. Es de diferènts midas se-
góns la diferencia dels órdes. Corona.
Tonsura clericalis vel sacerdotalis. Ton-
sure. Tonsura.
coróxa. Règne 6 monarquia, com la co-
nóxA de Espanya , Nàpols, etc. Corona.
Regnum , monarchia. Couronne. Corona.
CORÒNA. La lauréola ab que se corónan los
sants. Corona. Beatorum laureola. .4u-
reole. Diadema, aureola.
coróxa. Lo rosari de set denas que se ré-
sa 4 la Mare de Deu. Corona. Rosarium.
Couronne. Corona.
corona. met. Senyal de premi ó recom-
nsa. Corona. Premium, brabeium,
brabeum , brabium. Couronne. Corona.
coróxa. Especie de metéoro, que es un
círcul que se fórma al voltant del sol ó
de la‘lluna y es de colòrs mòlt baxos.
Corona, halo, halon. Halo, corona.
Couronne. Corona.
CORÒNA. En la fortificació es una obra ex-
teriór que se compon de dòs baluarts,
dòs cortinas y dòs mitjos baluarts. Co-
rona. Munimenti pars exterior. Ouvra-
ge à couronne. Opera a corona, a corna.
coróna. Lo fi de alguna obra. Corona, co-
.ronacion. Finis. Fin. Fine, termine.
CORONA AUSTRAL. Astron. Una de las cons-
tel-laciòns celestes que estan en lo he-
misferi meridional. Corona austral. Co-
rona australis. Couronne australe. Co-
rona australe.
560 COR
COR
condxa Bamòxat. La d' or que portan los | condxa DE narss. La que se posaba eu lo
. baróus y fórma com uu boneto ab dós
filéras de perlas comuns al voltant. Co-
. rona de baron. Baronum corona. Cou-
ronne de baron. Corona di barone. :
CORÒXA BOREAL. Astron. Una de las cons-
tel-lacións celestes que estan en lo he-
misferi septentrional. Corona boreal. Co-
rona borealis. Couronne septentrionale.
Corona settentrionale.
condxa CASTRENSE. La que se donaba al que
entraba primeramènt en lo camp ene-
mig, guanyant los fossos, trinxèras y
estacadas: era d' or y tenia grabadas las
insiguias de la estacada. Corona cas-
trense, valar ó vallar. Corona castren-
sis, vallaris. Couronne vallaire. Corona
vallare.
coròwa civica. La que se donaba al que
habia salvad la vida 4 altre en alguna
acció de guerra. Era de ramas de alsi-
na. Corona civica ó civil. Corona civica.
Couronne civique. Corona civica.
CORÒNA CIVIL. CORÒNA CIVICA.
CORÒNA COXDAL. La que es insignia dels
còmptes. Está guarnida de divuit perlas
grossas. Corona de conde. Comitum co-
rona. Couronne de comte. Corona di
conte.
CORÒNA DE BARÓ. CORÒNA BARÓNAL.
CORÒNA DE CÒMPTE. CORÒNA CONDAL.
CORÒXA DE DUC. CORÓNA DUCAL.
CORÓNA DE FEBRO. La que usaban los empe-
radórs cuand se coronaban com á réys
dels llombards. Corona de hierro. Go-
rona ferrea. Couronne de fer. Corona
di ferro.
CORONA DE FLORS. La que está formada de
diferents flors. Pancarpia. Pancarpiz.
Couronne de diverses fleurs. Corona,
ghirlanda.
CORONA DE IXFAYT. La que es en tòt sem-
blant á la del réy , peró sénse diademas.
Corona de infante. Regiorum infantium
corona. (Couronne d'infant. Corona
d' infante.
CORÓNA DEL PRINCEP Df ASTURIAS. Lo matéx
que la mÈaL, sinó que no té més que
cuatre diademas. Corona del principe
de Asturias. Asturicensis principis co-
rona. Couronne royale. Corona reale.
CORÓNA DE MARQUES. La que té cuatre flors
y cuatre rams compostos cada un de
tres perlas, y es d' or. Corona de mar-
: ques. Marchionum corona. Couronne de
marquis. Coroda di marchese.
cap dels dèus, y en lo de las imatges
dels prínceps cuand los divinisaban.
rona radiata, radial ó de rayos. Co-
rona radiata. Couronne.radiale. Corona
radiante.
coròva DE nkv. Hérba medicinal y ramosa,
ab las fullas en figura de llansa, algu-
nas de éllas ab tres caxals y altras enté-
ras, lo trónc casi llenyòs, y las flors
grogas disposadas en fórma de coróna.
Corona de rey , corona real , coronilla
real. Melilotum , melilotos. Melilot ,
mirlirot. Tribolo, soffiola.
CORÒXA DE viscouPTE. La d' or que sola-
mént está guarnida de cuatre perlas
. grossas sostingndas de puntas d' or. Co-
rona de vizconde. Vicecomitum coro-
na. Couronne de vicomte. Corona di vi-
sconte. .
condxa DUCAL. La que está oberta sènse
diademas ab perlas y pedrería engasta-
das al rodedór , y ab vuit floróns sem-
blants 4 las fullas de ápit. Corona du-
cal ó de duque. Ducis corona. Couronne
ducale. Corona ducale.
CORONA IMPERIAL. La que té mòltas perlas
ab vuit floróns, y un boneto de escar-
lata en fórma de mitra, encaraqué no
tan llarg, y sénse acabar en punxa , ab
una cinta que pénja á cada costat, ober-
ta del mitj, y sostingud cada costat ab
dòs diademas d' or carregadas de per-
las, y una tercéra diadema que ix del
mitj de la obertura, y sosté un globo
d' or ab una creu del matèx mètall. Té
aquest nom per ser la que usa lo empe-
radòr. Corona imperial. Corona impe-
rialis. Couronne imperiale. Corona im-
periale.
CORONA MURAL. La que se donaba al soldad
que escalaba primèr las murallas y en-
traba ahònt eran los enemigs. Corona
mural. Corona muralis. Couronne mu-
rale. Corona murale.
CORÒXA NAVAL. La que se donaba al soldad
que saltaba primér armad en lo barco
enemig. Corona naval, rostrada ó ros-
trata. Corona navalis , rostrata, Couron-
ne navale. Corona rostrata,
conóxa OBSIDIONAL. La que se dopaba al
qui obligaba als enemigs á alsar lo siti
e alguna ciutad ó plassa: era de agram
callid en lo matèx camp ahónt habian
estad aquells. Corona obsidional , gra-
mineg. Coroga obsidionalis. Couronne
COR o
- obsidionale. Corona ossidionale.
conòna otímeica. La de rams de olivér
que se donaba als vencedòrs en los jogs
. olímpics. Corona olimpica. Corona olym-
"pica. Conronne olympique. Corona olim-
ica,
coróxa ogat, La que lo general portaba
pesada en lo acte de la ovació: era de
murtra. Corona oval, de ovacion. Co-
rona ovalis. Couronne ovale. Corona di
ovazione.
CORÒRA nhat. La que portan los réys en
algunas ocasiòns: es d' or y pèdras pre-
ciósas. Corona real. Diadema regium.
Couronne royale. Corona reale.
coróma near. La de or enriquida ab pé-
dras preciósas, ab vuit floróns imitand
las fullas de ápit posadas dretas , cuber-
tas de altras tantas diademas carrega-
das de perlas, closas per dalt ; anyadind-
hi los réys algunas altras circunstancias
en sigmificaeié de sa potestat ó títols ho-
morifics. Corona real. Corona regia. Cou-
ronne royale. Corona regia.
coBÓxa TBIUMFAL. La que se donaba al ge-
neral cuand entraba triumfant en Róma;
al principi era de llerèr, y després
d' or. Corona triunfal. Corona trium-
phalis. Couronne triomphale. Corona
trionfale.
GORONACIÓ. s. f. Lo acte de coronarse
algun soberá. Coronacion. Corone im-
positio, principis inauguratio. Couron-
nement. Incoronazione, coronamento.
CORONAD, DA. p. p. de coroxan. Co-
ronado. |
corovan. S. m. Moneda antiga que corre-
‘ gué en Castélla en. temps de D. San-
xo IV y de sòs successòrs fins als rèys
católics. Se li doná aquest nom per te-
nir grabada una eoróna. Los més antigs
valian cinc maravedissos, y los mès mo-
derns dòs y mitj. Cornado , foluz. Num-
mus coronà insiguitus. Ancienne mon-
naie d'E ne. Cerona.
GORONAL. adj. 4nat. Se aplica al os del
frónt y á lo que li pertany. Coronal.
Coronalis. Coronal. Ceronale.
CORONAMENT. s. m. Arg. Lo adórno
que se posa en la part superiòr del edi-
ci que li servex com de coròna. Coro-
namento, coronacior y coronamiento.
Opus coromarium. Couronnement. Som-
‘ mità. |
CORONAR. v. a. Posar la coróna en lo
cap; ceremonia que regularmènt se fa
TOM. I.
| ls COR A 361
en los papas, eradórs y réys cuan
èntran d regnar Coronar, Coronare.
Couronner. incoronare, coronare.
cononan. met. Perfeccionar , completar al-
guna obra. Coronar. Perficere, absol-
vere. Couronner, perfectionner. Coro-
nare, perfezionare.
conovar. met. Posar alguna cosa en la part
superior de una fortalesa, eminencia,
ete. Coronar. Coronare, superimpone-
re. Couronner , surmonter. Coronare.
cosoxar. En lo jog de damas posar un peó .
sòbre altre cuand aquest arriba á ser
dama pera distingirlo dels altres peòns.
Coronar. Latrunculum latrunculo super-
imponere. Couronner. Coronare.
conoman. met. Umplir un vas 6 altra eina
" fins a la bora. Coronar. Goronare. Rem-
plir un vase jusqu'aux bords. Empire
fino all'“orlo.
CORONATGE. s. m. ant. conomaciò.
CORONEL. s. m. L' oficial que tè 4 sòn
càrreg lo mando de un regimènt. Al-
guns tènen solamént lo grau. Coronel.
Tribunus militaris, ebiliarcus. Colonel.
Colonnello.
CORONELA. adj. Se aplica 4 la bandèra,
companyia y altras cosas que pertanyen
al coronèl. Coronela. Ad chiliarcum
pertinens. Colonelle. Colonnella.
conoxkta. s. f. La mullèr del coronél. Co-
ronela. Tribuni militaris axor. Femme
du colonel. Moglie del colonnello.
CORONELL. s, in. ant. cononkL.
CORONETA. s. f. dim. de coróxa. Coro-
nita, coronilla., coronica. Corolla , co-
ronula. Petite couronne. Coronina.
COBONETA. La part superiòr del cap. Co- :
ronica, coronilla, coronita. Vertex.
Sommet de la téte. Vertiee della testa,
CORÓNICA. 8. f. crónica.
CORONISTA. s. f. cRONISTA.
CORP. s. m. cons.
CORPENTA. s. f. vulg. Lo cos de una
persòna pétita y rodanxòna. Corpan-
chon. Corpus obesum. Gros bedon.
Panctuto, corpacciato,
CORPORACIÓ. s. f. Cos, comunitat , so-
cietat. Corporacion. Corpus. Corpora-
tion. Corpo.
CORPORADURA. s. f. territ. cogPULES-
CIA.
CORPORAL. adj. Lo que pertany al eos.
. Corporal. Corporalis, corporeus. Corpo-
rel. Corporale.
CORPORAL. 8. ns. Lo drap que s' estén en lo.
71
562 COR
altar sobre de l'ara pera posarhi la hos-
tia y lo cálser: regularmént ne hi ha
dès, y per lo matèx se usa comnnamónt
en plural. Corporal. Corporalia. Corpo-
ral. Corporale.
CORPORALMENT. adv. mod. Ab lo cos.
Corporalmente. Corporaliter. Corporel-
.. lement. Corporalmente.
CORPOREITAT. s. f. La calitat de cos.
Corporalidad , corporeidad. Corporali-
tas, corporatio. Corporeité. Corporalità.
CORPÓREO , REA. adj. Lo que té cos ó
pertany á éll. Corpóreo. Corporeus, cor-
poratus. Corporel. Corporeo.
CORPS. Veu puramént francesa, que
significa lo matéx que cos, y fòu in-
troduida en Espanya solamént pera ano-
menar alguns empleos, que ténen per
principal ocupació lo servey de la per-
sona del rèy, com guardia "de corps,
etc. Corps. Corpus. Corps, Gorpo.
CORPULENCIA. s. f. La grandaria y
magoitut de algun cos natural 6 artifi-
. cial. Corpulencia. Corpulentia, corpo-
ratura. Corpulence. Corpulenza.
COBPULÈNT, TA. adj. Lo que tè gran
cos. Corpylento. Corpulentus, corporo-
sus. Gorpulent. Corpulento.
CÓRPUS. 8. m. Veu llatina, que no se
usa sinó pera anomenar la festivitat del
santíssim cos de Jesucrist. Corpus. Fes-
tum -sacratissimi corporis Christi. La
Fete-Dieu. Festa del Corpus domini.
CORPUSCULAR. adj. que se aplica al
sistema dels filosops que admeten per
materia elementar los corpúsculos. Cor-
puscular. Corpuscularis. Corpusculaire.
Corpuscnlare,
CORPUSCULO. s. m. Fisic. Cos mòlt pè-
tit. Corpiisculo. Corpusculum. Corpus-
cule. Corpusculo.
CORRAL. s. m. Lo siti 6 lloc que hi ha
en las casas 6 en lo camp cercad y des-
cubert, que server pera diferènts usos.
Corral, corraliza. Cohors, cors. Cour.
Corte, cortile.
CORRAL. La casa, pati ó teatro ahònt se re-
presèntan las comedias: se li donà
aquest nom perqué antigamènt estaba
descubert. Corral. Theatrum. Salle de
comedie. Sala di commedia.
corran. met. Lo blanc que los estudiants
. - dèxan en las materias que se dictan en
las aulas cuand no sénten al catedrátic.
Corral. Lacuna. Lacune. Lacuna.
connai. Lloc cercad ahònt los pastòrs re-
>
,
cullen lo bestiar pera resguardarlo de
las inclemencias del temps. 4prisce , re-
dil. Ovile, canla. Bergerie. Ovile, pe—
corile.
CORRAL DE BOUS. Boyera, v riza , boi.
. Bovile. Étable à bœufs. Bovile.
CORRAL DE CABBITS. Chibetero , chibital. Hæ—
dile. Ktable pour les chevreaux. Stalla
di capretti.
cORBAL DE NOVILLO6. Novillero. Javencorum
septum. Érable pour les jeunes taureaux.
Stalla di vitelli.
CORRAL DE PORCS. Pocilga, sahurda, co—
chiguera, chiquero. Hora , suile. Liable
a cochons. Porcile.
CORRAL DE PORCS. met. Cualsevol Hoc brut
y asqueròs. Pocilga. Sordidus fedus,
obsitus locus. Lieu sale, malpropre ,
Porcile.
TRÁURER DEL CORRAL. fr. Desacorralar. Pe-
cora è caula educere. Faire sortir le
troupeau de la bergerie. Fhr uscire del—
la mandra.
CORRALET. s. m. dim. de comnaz, Core
ralillo, corralito. Cohors angusta. Pete
te cour. Cortiletto.
CORRATER. s. m. ant. GoRREDÓA DE CAM-
CON
t
RIS. ;
CORRECCIÓ. s. f. Reprebensió de algun
delicte 6 defècte. Correccion. Correctia.
_ Correction, reprimande, admonition ,
chátiment. Correzione, avviso, ammo—
pisione.
conascció. Esmena y censura que se fa
dels defèctes de alguna obra. Correc-
cion. Correctio, emendatio. Correction.
Correzione.
correccié. Figura de retórica de que se
usa cuand la paraula se corretgex y es—
mena ab altra per paréxer que la pri-
méra no explica prou lo concèpte. Cor—
reccion. Correctio. Correction. . Corre-
zione.
CORRECCIÓ DE sexrencia. Figura de retóri—
ca de que se usa cuand se esmena al-
guna cláusula que ántes se habia dit ó
ponderad. Correccion de sentencia, Cor-
rectio sententiæ. Amendement. Addi-
rizzamento, ammendamento.
CORRECCIÓ FRATERNA. Reconvenció ab que
se advertex y corretgex privadamènt
al prófim de algun defècte. Correccion
fraterna ó fraternal. Correctio frater-
na. Correction fraternelle. Correzione
fraterna, correzione fraternale.
^ CORRECCIÓ GREGORIANA. Se diu axí la core.
. COR :
recció dels tèmps fèta en lo any 1582
per disposició del papa Gregori XIII,
a que consistí en anyadir deu al còmp-
te dels dias de octubre de aquell any,
fènd que se contás dia 15 lo que segòns
la correcció anteriór [que era la de
Julio Céssar] era dia 5; y que desprès
en cada 400 anys se traguéssen tres
dias pera esmenar lo errór que resulta-
ba de haber intercalad en cada 4 anys,
assó es en cada bigest, un dia cabal de
24 horas, sénd axí que no debian anya-
dírsehi mès que 25 horas, 16 minuts y
48 segòns pera que lo cómputo fòs efac-
te. Correccion gregoriama. Correctio
gregoriana. Correction gregorienne. Cor-
rezione gregoriana.
<CORRECTAMENT. adv. mod. Ab cor.
recció. Correctamente. Castigatè, emen-
datè. Correctement. Correttamente, pur-
gatamente.
CORRECTE, TA. adj. Lo efacte y con-
fórme á las réglas. Se diu dels escrits,
del estil, dibux y altras cosas semblants.
Correcto. Correctus. Correct. Corretto,
purgato.
CORRECTISSIM , MA. adj. sup. de con-
RECTE. Correctisimo. Valde correctus.
Zrès-correct. Correttissimo.
CORRECTIU, VA. adj. que se aplica als
medicamènts que ténen la virtut de
corretgir. També se usa com substan-
tiu en la terminació masculina. Correc-
tivo. Vim leniendi, mitigandi habens.
Correctif, Correttivo.
CORRECTOR. s. m. Lo qui corretgex.
Corrector. Corrector. Correcteur. Cor-
rettore.
CORRECTÒR. Lo qui estaba. encarregad per
- lo gobern de comparar ab l' original los
llibres que se imprimian pera véurer si
estaban conformes. Corrector. Collator,
mendorum eastigator. Correcteur. Cor-
. rettore, revisore.
connectòr. En la imprèmpta es la persóna
encarregada de cotejar ab l' original y
corretgir las probas dels fulls que se
imprimexen. Corrector. Mendorum cas-
tigator in libro typis mandando. Cor-
recteur. Correttore.
cornectòa. Lo superiòr en los convènts de
mínims. Corrector. Cœnobitarum mini-
morum prefectus. Correcteur. Padre
correttore. .
CORREDEMPTOR , RA. s. m. y f. Lo
qui es redemptór juntamént ab altre.
| COR © 565
Corredentór. Qai simul cum alio redimit.
Celui qui rachète conjointement avec un
autre. Colui che ridime insieme con un
altro.
CORREDISSA. s. f. Correguda curta.
Carrerilla , carrerita. Curriculum , cur-
sio brevis. Petite course. Corsino.
CORREDOR, RA. s. m. y f. Lo qui còr-
re mòlt. Corredor. Cursor. Coureur,
celui qui court beaucoup , avec rapidite.
Corritore.
CORREBÒR. Especie de galería. Corredor.
Pergula. Corridor. Androne, corritojo^
CORREDOR. Lo qui per ofici entrevé en los
encants, ajusts, cómpras y vendas de
| tóta especie de cosas. Corredor. Proxe-
neta. Courtier, entremetteur. Sensale.
CoRnEDOR. Passadis llarg en los edificis que
té al costat pèssas per las que servex de
pas, com los conaenóns ahónt hi ha las
celdas en los convènts. Crujia. Trausi-
tus. Corridor. Audito, corridojo. -
CORREDOR. Especie de passadis que hi ha
arrimad á un edifici que lo volta tòt ó
part considerable de èll. Andito. Per-
gula. Balcon. Sporto di casa.
CORREBÒR. ant. Lo soldad que entraba per
las terras del enemig y las talaba y sa-
quejaba. Corredor. Miles excursor, in-
cursans. Coureur. Esploratore, guasta-
tore.
CORREDOR DE AURELLA. CORREDOR DE CAMBIS.
CORREDOR BE camsis. Lo qui solicita letras
per altras parts ó dinér eumanllevad,
ajustand los cambis de interes que se
hau de donar, y las seguretats ó res-
guarda. Corredor de cambios , de oreja.
emnutationum negotiator. Agent de
change. Sensale, agente di cambio.
CORREDÓR DE COLL. CORREDOR , en la tercéra
. accepció. |
yka DE cornenòr. Entrevenir com tercera |
persòna en las compras y vendas de gé-
neros. Trujamanear. Proxenetam age-
re. Servir de courtier. Fare il sensale.
CORREDORET. s. m. dim. de CORREDÒR.
Corredorcillo. Angusta pergula. Petit
corridor. Anditino, andronetto.
CORREDORÍA. s. f. L' ofici 6 efercici de
corredòr. Correduria. Proxenetæ offi-
cium. Courtage. Mestiere del sensale.
connEDonRÍíA. La diligencia que posa lo cor-
- redòr en cualsevol negociació. Corredu-
ria, corretaje. Proxenete labor, in-
dustria. Courtage. Senseria.
CORREDURA. s. f. ant. cosnenonia.
566 COR .
y Héngeresa. 4 mas andar; d escape;
d mas à d todo correr. Concitaté , ve-
locissimé. Avec toute la velocité. A bri-
glia sciolta.
Á TÔT CÓRRER. mod. adv. À mks connen.
CORRERÍA. s. f. Hostilitat que fa la gént
de guerra, taland y saquejand lo pais.
Correría. Excursio. Course , incursion.
Scorreria.
CORRESPONDENCIA. s. f. Relació que
té una cosa ab altra. Correspondencia.
Conven:eatia. Correspondance, relation,
rapport, convenance. Corrispondenza,
armonia. |
CORRESPONDENCIA. Conformitat, proporcié.
+ Correspondencia. Proportio, symme-
tria. Correspondance, proportion, sy-
metrie. Corrispondenza , simetria.
CORRESPONDENCIA. Tracte recíproc de una
persóna ab altra. Correspondencia. Ami.
citiæ mutuum officium. Correspondan-
ce. Corrispondenza , seambievolezza.
CORRESPONDENCIA, La comunicació per es-
crits pera comunicar y tractar lo que
se oferex de una part á altra. Corres-
pondencia. Commerciam ope littera-
rum. Correspondance. Corrispondenza.
CORRESPONDENCIA... Entre comerciants lo
tracte que tènen èntre sí sòbre cosas
de són comers. Correspondencia. Nego.
tiatorum, mercatorum mutuum com-
mercium. Correspondance. Corrispon-
denza.
CORRESPONDENCIA. La obertura que dòna.
exida al aire que éntra en algun parat-
ge. Correspondencía. Patens aéri exitus.
Correspondance. Communicazione.
cornesponpencia. Betribució del benefici
rebud. Correspondencia. Retributio ob-
sequii , benefacti. Reconnaissance,
récompense. Gratitudine , riconoscimen»
to, gradimento.
CORRÉSPÓNDRER. v. n. Retribuir ab
igualtat lo benefici rebud. Corresponder.
Retribuere, rependere. Correspondre.
Corrispondere , riconoscere.
CORRESPÓNDRER. Tocar ó pertànyer. Core
responder. Pertinere, attinere. Appar-
tenir, concerner. 'Toccare, appartene-
re, aspettare, riguardare. -
CORRESPÓNDRER. Ser proporcionada una co-
‘sà ab altra. Corresponder. Respondere,
congruere, convenire. Repondre par
symetrie. Rispondere.
CORRESPÓNDRERSE. v. T. Comunicarse per
escrits uns ab altres. Corresponderse,
COR
Per litteras agere. Correspondre par
lettres. Corrispondersi.
CORRESPONDRERSE. Aténdrerse y amarse re-
cíprocaméat. Corresponderse. Mutud se
diligere. S'aimer réciproquement. Amar-
si scambievolmente.
CORRESPONENT. adj. Proporcionsd,
confórme. Correspondiente. Couveniens,
congruens , congruus. Convenable , sor-
table , proportionne. Corrispondente,
convenevole, congruente.
CORRESPONÈNT. s. m. Lo qui tè correspon-
dencia ó tracte ab altre. Correspondien-
te. Familiaritate conjuuctus. Correspon-
dant. Corrispondente.
CORRESPONSAL. s. m. Lo qui tè eor-
respondencia ab altre. Se usa principal-
mént en lo comers. Corresponsal. Epis-
tolarum commercio conjunctus. Corres-
pondant , correspondance. Corrispon-
dente.
CORRETGIBLE. adj. conrEcIBLE.
CORRETGIR. v. a. Esmenar lo que está
errad. Corregir. Corrigere , emeudare.
Corriger. Correggere, ammendare.
CORBETGIR. Advertir, repéndrer. Corregir.
Corrigere. Corriger, reprendre, bid»
mer. Raffrenare, sgridare.
CORRETGIR. Disminuir, temperar , moderar
l'activitat de alguna cosa. Corregir.
Corrigere. Corriger, adoucir, temperer.
Raffrenare, moderare. .
CORRETI. s. m. La llengueta de cuiro
que servex pera lligar las sabatas. Ma-
juela. Calcei corrigia, ligula. Courroie
pour attacher les souliers. Coreggia.
DESFÈR LOS CORRETIS DE LA SABATA. fr. Des.
majolar. Calceorum ligulas laxare, sol.
vere. Delier les cordons d'un soulier.
Slegare le coreggie della scarpa.
CORRETJA. s. f. Llenca de cuiro lla
y prima que servex pera lligar ó cenyir
alguna cosa. Correa. Corrigia, ligula,
lorum. Courrole. Coreggie.
CORBET/A. La que pènja de la sèlla y aguan-
ta lo estráb pera pujar á caball. endet.
Lorum quo ab ephippio stapia et.
Étrivières Staffile: PP P
CORRETJ4. La de la brida que apróta las
barras del caball pera poderlo mane-
jar. Muserola. Corrigia ad os equi com-
primendum. Muserolle. Museruola.
CORRETJA. Lo tros de cuiro de uns tres dits
de ample y vuit de llarg, que servez
pire passarhi las navajas á fi de que
vajen més finas. Suavizador. Corium
COR
cultris acuendis. Cuir sur lequel on pas-
se le rasoir. Cuojo de' rassoj.
TEMA CORRETIA. fr. met. Sufrir las brómas
‘ 6 burlas sèns manifestar enfado. Tener
correa. Facetiaram aculeos patienter
ferre. Entendre raillerie , bien prendre
la plaisanterie. Non offendersi delle
celie.
CORRETJAM. s. m. Lo conjunt de cor-
- retjas de que se compon alguna cosa.
Correaje, correria. Loramentum. 4s-
semblage de courroies. Moltitudine di
coreggie.
CORRETJER. s. m. Lo qui fa corretjas.
Correero. Corrigiarius. Celui qui fait
des courroies. Coreggisjo.
CORRETJERIA. s. f. L' ofici de fér cor-
retjas. Correería. Ars corrigias confi-
ciendi. Metier de celui qui fait des
courroies. Mestiere del corcggiajo.
CORRETJETA. s. f. dim. de commETJA.
Correhuela , corregüela. Tenuis corri-
gia. Petite courroie. Coreggiuola.
CORRETIOLA. s. f. Planta mòlt comú
en los camps y en los sembrads, que té
las flors blancas, de figura d' embut, y
las fullas en fórma de dard. Correhuela,
correguela, altabaquillo. Convolvulus
arvensis. Renouce. Coreggiuola.
COBREU. s. m. Lo qui tè l'ofici de por-
tar cartas de un lloc 4 altre. Correo.
Tabellarius, veredarius , angarus. Cour-
rier. Corriere, corriero.
CORREU. La casa 6 lloc ahònt se reben y
distribuexen las cartas. Correo. Ædes
publice epistolis exeipiendis. Poste.
Posta, corriere.
correu. Lo conjant de las cartas que se
reben y despatzan. Correo. Epistola à
tabellario delato. Lettres dont un cou-
rier est charge. Corriere.
CORBEU DE ESPARDENYA. Lo qui té é són cár-
portar las cartas désde una caxa
principal de correus als pobles de fora
de la carréra. Balijero , hijuela. Tabel-
larius. Facteur de la poste. Colui che
va da una parte ad altra portando let-
tere.
CORRIBLE. adj. ant. connkar.
CORRIMÈNT. s. m. Flufió de bomòr
acre que se en alguna part del
cos, com en los caxals, ulls, etc. Cor-
rimiento , escurribanda. Fluxio. Écou-
lement, fluxion. Scorrimento, cola-
' mento, flussrone. o
comamkxT. Mal que consistex en lo flux
v
COR 567
de materia acre y corrosiva per la via
de la orina. Gonorrea. Gonorrhza, Go-
norrhee. Gonorrea.
CORRIMENT. ant. CORREGUDA. |
CORRIMORT. s. m. Malaltia que consis-
tex en lo flux involuntari del sémen.
Gonorrea. Gonorrhza. Gonorrhee. Go-
BorrTea.
CORRIOL. s. m. Aucèll del tamany y fi-
gura del xamerlí: tè las plómas blan-
cas y begras, lo héc y peus negres, lo
coll llarg y bonic. Va sémpre las
boras dels rius. .4ndario. Motacilla. Ho-
" chequeue. Cutrettola.
CORRIOLA. s. f. Máquina que servex
pera móurer y pujar pedras y altras
cosas de pes, y consta de una ó- mès
rodas que se mouen sòbre són éx , pas-
sandhi per la circumferencia una cor-
da que servex pera tirar. Garrucha,
carrucha , polea , carrillo. Trocblea.
Poulie , molette. Carrucola.
CORRIPIAS. s. f. pl. fam. Flux de vén-
tre. alera , escurribanda , descon-
cierto. Profluvium albi. Devorement,
flux de ventre, foire. Scolazione , co—
lamento.
CORRÓ. s. m. Tros de fusta rodó y-fort
que servex pera arrossegar ab més fa-
cilitat alguna cosa de mólt pes. Rodillo,
Cylindrus ligneus. Rondin. Leguo
tondo.
eorró. Coxí rodó que agafa de part á part
del capsal del llit. Travesero , larguero,
travesaño. Cervical lecti. latitudinem |.
equans. Traversin, chevet. Caperzale.
PUJAR À CORRÓ. fr. met. Enfadarse. Subir-
sele d alguno el humo, la mostaza d
las narices ; atufarse , añusgar , amos-
carse. lrasci. Monter sur ses grands
chevaux, monter aux nues. Montare in
furia , andar in bestia.
CORROBORACIÓ. s. f. Esfors y vigor
que se infundex per algun medi al que
estaba débil ó desmayad. Corroboracion.
Corroboramentum. Corroboration. Cor-
roborazione.
CORROBORAD , DA.
rar. Corroborado.
CORROBORANT. p. pres. de conroro-
aan. Lo que corrobóra. Corroborante.
Corroborans. Corroborant, Corrobo-
rante.
CORROBORANT. $. rh. Lo medicamènt que tè
virtut de corroborar. Corroborante.
Corroborans, corroboramentum præ-
p. p. de connose-
568 COR
bens. Corroboratif, confortatif. Corro-
borativo.
CORROBORAR. v. a. Vivificar y donar
majòrs forsas. Corroborar. Corrobora-
re. Corroborer. Corroborare, fortifi-
care. ;
CORROBORAR. met. Donar nova forsa á ale
guna rahó, argumènt ú opinió. Corro-
borar. Corroborare. Confirmer , affer-
mir. Assodare, affecmare.
CORROBORATIU, VA. adj: Lo que dòna
forsa y vigor. Roborativo. Roborans,
- robur addens. Roboratif. Corrobora-
tivo.
CORROIR. y. a. Maltractar ó consumir
alguna cosa ménjandla. Corroer. Corro-
dere, rodere, erodere. Corroder , ron-
ger. Rodere , corrodere. |
CORROMPEDOR, RA. s. m. y f. cor-
RUPTÓR. '
CORROMPIMENT. s. m. ant. L' acció y
efècte de corrómprer. Corrompimiento.
Corruptio. L'action de corrompre. Cor-
rompimento.
CORRÓMPRER. v. a. Alterar ó mudar
‘ la forma de alguna cosa. Corromper.
Corrumpere. Corrompre, gáter , alte-
rer. Corrompere , guastare.
CORRÓMPRER. met. Pervertir 6 seduir á una
dona. Corromper. Corrumpere , stupra-
. re, vitiare. Corrompre , séduire. Sedur-
re, depravare.
COBRÓMPREB. met. Pervertir , viciar las bo»
nas costums. Corromper. Corrumpere ,
inficere. Corrompre, porter. au mal.
Corrompere. :
CORRÓMPRER. Sobornar al jutge 6 á cualse-
vol persòna ab regalos ó de altra manò-
ra. Corromper. Aliquem pecunià, lar-
gitione corrumpere. Corrompre , subor-
ner. Sobornare, sedurre, corrompere.
CORRÓMPRERSE. Y. r. Pudrirse, fèrse malbé.
Corromperse. Putrescere, vitiari. Se
corrompre , se pourrir , se gáter. Putre-
farsi, guastarsi.
CORROMPUD, DA. p. p. de coRRóMPRER
y CORRÓMPRERSE. Corrompido, corrupto. :
CÓRROMPUDAMENT. adv. mod. ant.
Errada y viciadamént. Corrompidamen-
te. Corruptè. D'une. manière corrom-
pue. Corrottamente.
GURROSAR. v. n. ant. Enfadarse, enra-
biarse. Airarse. Irasci. Se fácher , sé-
dn se courroucer. Adirarsi, corruc-
tarsi.
-BRROSIÓ. s. f. L/ acció y efsete de
| COR
corroir. Corrosion. Erosio. Corrosión.
Corrosione, rodimento.
CORROSIU, VA. adj. Lo que corroex ó
tè virtut de corroir. Corrosivo , corro-
yente. Corrodens , corrodendi vi predi.
tus. Corrosif. Corrosivo. —
CORROSOS, A. adj. ant. Enfadad, ‘en-
rabiad. Airado. lratas. Fáche, irrite.
Adirato, sdegnato. > 7
CORRUPCIÓ. s. f. L' acció y efècte de
corrómprer, ó corrómprerse alguna
cosa. Corrupcion. Corruptio. Corruption.
Corruzioue , putrefazione.
coruurcid. Alteració ó vici en algun lli-
bre ó escrit. Corrupcion. Corruptio, de-
pravatio. Corruption. Corruzione, adul-
teramento. |
conauPCiÓ. Diarrea. Corrupcion. Proflu-
vium albi, diarrhæa. Devoiement , diar-
rhée. Diarrea, colamento.
corrueció. met. Vici ó.abus introduid en
las cosas no materials, com CORRUPCIÓ
de costums, de veus, etc. Corrupcion.
Corruptio , depravatio. Corruption , de-
ravation. Corruzione, depravazione.
CORRUPTELA. s. f. cosaueció, en la ter-
céra accepció.
CORRUPTELA. for. Mal costum ó abus intro-
duid contra lléy ó dret. Corruptela.
Abusio , corruptela. Corruption. Corru-
zione, rottura, violazione. —
CORRUPTIBILITAT. s. f. Calitat la
cual un cos físic está subjécte 4 la cor-
rupció. Corruptibilidad. Corruptibilitas.
-Corruptibilité. Corruttibilità.
CORRUPTIBLE. adj. Lo que pod cor-
rómprerse. Corruptible. Corruptibilis.
Corruptible. Corruttibile.
CORRUPTISSIM , MA. adj. sup. de con-
zomPuD. Corruptisimo , corrompidisimo.
Valdé corruptus. Zrés-corrompu. Cor-
rottissimo.
CORRUPTIU, VA. adj. Lo que té virtut
- pera corrómprer. Corruptivo. Corrup-
tivas. Corruptif. Corruttivo. .
CORRUPTOR, RA. s. m. y f. Lo qui
corrómp. Corruptor , corrompedor. Cor-
ruptor. Corrupteur. Corruttore, cor-
rompitore.
^ CORS, A. adj. ant. cónso.
CORS. 8. m. ant. cos.
CORSA. s. f. ant. zsconxa.
CORSE. s. m. Especie de cotilla. Es veu
introduida novamént del frauces. Corse.
Balenarii thoracis genus. Corset. Giu-
stacorpo. |
COR. |
CORSER. s. m. aut. Caball lleugèr y cor-
pulént de que se servian pera los tor-
; netjs y batallas. Corcel. Equus corso-
rius. Coursier. Corsiere, destriero.
CORSIA. s. f. ant. cussia.
CORSIER. s. m. ant. conser.
CORSO, A. adj. Lo pertauyènt á la' isla
de Córcega, y lo Ptural de ella. Cor-
80, corso. Corsus, corsicanus , corsicus.
De Corse. Di Corsica.
CORSÓ. s. m. Animal viviparo, de la
classe dels que remugan, sil véstre , mòlt
‘ Meugér y porug, semblant al cèrvo,
" més pêtit que la daina, casi sènse cua,
de colòr ceudrós , ab unas banyetas rec-
' tas, que ténen una punxa cap enda-
vant, y fan al extrém com una forque-
ta. Corzo. Dorcas, antilope. Chevreuil.
Cavriolo, capra salvatica.
CORT, TA. adj. ant. CUBT.
còrt. s. f. La població ahónt residex lo
soberá, y sòs priucipals consells y tri-
o bunals. Corte. Urbs regia. Cour. Corte,
cónr. Lo conjunt de tòtas las persónas que
fórman la familia y comitiva del réy.
Corte. Regius comitatus. Cour. Corte.
CÒRT. Séquit, acompanyamént. Corte. Co-
mitatus, cobors. Cour, suite, cortege.
" Corte, corteggio.
conr. Obsequi; y axí se diu: fèr la oó&T
4 alguna persòna. Corte. Obsequium.
Cour , hommages , respects. Corte , cor-
teggi , ommaggio.
CÓRT. CORRAL.
CÒRT DE PORCS, CORRAL DE POKCS.
CÒRT DELS SUBIRANS, DELS SUPERNALS. ant. La
reunió dels àngels y sants que estan
glorificand á Déu en lo cel. Corte ce-
lestial. Coelestis aula. Cour céleste. Cor-
te celeste. eterna corte.
CÒRTS. pl. La junta ó congrés dels repre-
sentants de la nació en general ó de las
: diferénts classes, ciutads 6 vilas que la
componen, convocads per lo soberá,
ab diferènt forma y dilerènt interven-
ció en los negocis del gobern, segbns
las distinctas épocas, y las varias pro-
vincias ó antigs régues que componen
la monarquía. Áctualmént ab arréglo
" 4 la constitució de 1857 constan de un
senad y de un congrés de diputads, y
sas atribucións més principals consiste-
xen en votar las contribucións, y tótas
las llèys. Cortes. Comitia. Cortés. As-
samblea degli stati in Ispagna.
rk La cont. fr. Concórrer á palaci 6 á ca-
TOM. I.
| | COR 569
sa de algun poderós á obsequiarlo. Ha-
cer la corte. Celebritate suá aliquem
honestare. Faire la cour. Far corte.
|: CORTA. s. m. cuanTÁ.
. PERA CONÉXER ALGÚ SE HI BA DE MÈNJAR UN
CORTÁ DE SAL. ref. que advertex que pe-
ra conéxer bè algú es menestèr tractar-
lo mòlt tèmps. Mozo bueno , mozo malo
quince, dias despues del año. Qualis
erit famulas transacto noscitur anno.
C'est un aveugle qui juge des couleurs,
celui qui à la volée juge de l'humeur.
Per conoscer chiechessia bisogna an-
darci un anno in viaggio.
CORTAD, DA. p. p. de cortar y cor-
TARSE. Cortado ; acortado.
CORTAR. v. a. Interrómprer una con-
versació. Cortar. Interpellare. Couper
la parole. Troucar. le parole.
CORTARSE. V. T. Quedarse sènse paraula per
causa de alguna turbació. Cortarse,
acortarse, atajarse. Deficere animo,
harere. Se couper , rester court. Restar
senza poter dire, senza saper piú che
dire.
CORTAYAR. v. a. ant. coRTEJAR.
CORTEDAT. s. f. Falta de talènt, espe-
rit, instrucció, etc. Cortedad. Tenuis,
.imbecillis indoles. Défaut de talent,
" d'instruction, etc. Mancanza di talento,
dappocaggine.
CORTEJAD, DA. p. p. de coRTEJaB. Cor-
tejado. .
CORTEJADOR, RA. s. m, y f. Lo qui
corteja. Cortejante, cortejador. Obse-
uens. Courtisan. Cortigiano.
CORTEJAR. v. a. Assistir, acompanyar
á altre, contribuind 4 lo que sia de són
obsequi. Cortejar. Obsequi, comitari.
Courtiser, faire la cour. Far corte,
corteggiare.
CORTEJAR. Festejar , obsequiar 4 alguna do-
na. Cortejar. Amasium agere , amatoriis
verbis allicere. Courtiser , coqueter , fai-
re l'amour. Coreggiare, corteggiare,
fare all’ amore.
CORTEL. s. m. ant. cuartÈr.
CORTÈR. s. m. ant. cuanr, la cuarta
art, etc.
CORTES. adj. Urbi, atènt, afable. Cor-
tés, cortesano. Comis, urbanus. Poli,
civil, honnéte , galant. Cortese , pulito,
civile, galante. | |
CORTESA , NA. adj. contes.
cortesi, s. m. Lo qui servex al rèy en la
còrt y sab los estils y usos de da. Core
570 COR
tesano , dulico. Aulicus. Courtisan. Cor-
. tigiano.
CORTESANAMÈNT. adv. mod. Ab cor-
tesanía. Cortesanamente , cortesmente.
Urhané, comiter. Poliment , civilement,
honnétement. Cortesemente.
CORTESANÍA. s. f. Atenció, agrado, ur-
banitat. Cortesania, cortesía. Comitas,
humauitas, urbanitas. Politesse , civi-
lite, honnétete. Pulitezza, cultura, ci-
viltà.
CORTESÍA. s. f. Acció ó demostració ab
que se manifésta l'atenció, respècte 6
afècte que tè una persòna á altra. Cor-
tesía. Comitatis, humanitatis significa-
tio. Reverence. Cortesia.
CORTESÍA. CORTESARÍA.
CORTETJ. s. m. Lo acompanyamént ob-
sequiós que se fa á altre. Cortejo. Comi-
tatus. Cortege, suite. Corteggio , comi-
tiva, seguito.
cORTETJ. Lo qui fa la córt 4 una dona, y
la matéxa dona cortejada. Cortejo. Ama-
sius, amasia. Amant, galant, amou-
reux. Amante, invaghito.
CORTETJ. Festetj. Galanteo, festejo. Amo-
ris captatio, obsequium. Galanterie.
Galanteo , cicisbeato.
CORTINA. s. f. Drap gran fét de robas
de cotó, seda ó altre género ab que se
cubrexen y adórnan los balcòns, finès-
tras, aléobas y altras cosas. Cortina.
Siparium , velum. Rideau. Cortina,
bandinella.
CORTINA. En las obras de fortificació lo
tros de muralla que hi ha èutre baluart
y baluart. Cortina. Muri frons. Courti-
ne. Cortina.
FER CÓRRER LA CORTINA. fr. TIRAR LA CORTINA.
POSAR CORTINAS. fr. Adornar ab ellas algu-
na cosa. Encortinar, Velis instruere,
ornare. Encourtiner , garnir de ri-
deaux. lücortinare.
TIRAR LA CORTINA. fr. Férla córrer per la
barreta pera tancar. Correr la cortina.
Velum obtendere. Fermer le rideau.
Distendere la bandinella.
TIRAR LA CORTINA. fr. Férla córrer cap 4
un costat pera descubrir lo que HR
ocultaba. Correr , descorrer la cortina.
. Velum extensum replicare , contrahere.
Tirer le rideau. Cavare, estrarre la ban-
inella.
CORTINATGE. s. m. Lo conjunt de cor-
tinas que se posan en algun puésto. Cor-
tinaje. Velorum series, ordo. Tour de
COS
lit, assemblage de rideaux. Corlimge
lo.
cl RTÓ. s. m. ant. cnosró. |
CORVO, VA. adj. Lo que está arquejad, |
Corvo. Curvus, incurvus, aduncus,
Courbe , courbe. Curvo.
CORXERA. s. f. Mis. Una de las set no-
tas ó figuras musicals , que val la mitat
de la seminima. Corchea. Nota music
costeras adunca. Croche. Croma.
OS. s. m. Campanya que se fa per mat
pera perseguir als piratas y embara
cions enemigas. Corso. Bellum mari fac-
tum in hostes, piratasve. Course. Scor-
reria.
cos. Cualsevol substancia material y ex-
tensa. Cuerpo. Corpus. Corps. Corpo.
cos. En l home y en los animals la substar-
cia material orgauisada. Cuerpo. Corpus.
Corps. Corpo.
cos. Lo tròuc del cos 4 diferencia dels
brassos, camas y cap, que tènen lo nom
de extremitats. Cuerpo. Truncus, cor-
pus. Corps. Corpo, torso. |
cos. Cadáver. Cuerpo. Cadaver. Cadarrt,
corps mort. Cadavero.
cos. Lo coujunt de iudividuos que forma
un poble, república 6 comunitat. Cue
po. Corpus, collegium. Corps. Corpa
adunanza. |
cos. En la milicia cert número de soldad
ab sòs oficials. Cuerpo. Militaris manu
Corps. Corpo.
cos. Geom. Cantitat extensa en tàts 4
tres dimensións de ample , llarg y pré
fundo. Cuerpo. Corpus. Solide. Sold
cos. Eu la arquitectura lo agregat deli
parts que componen un edifici fios 4]
cornisa. Cuerpo. Ædificium infra cott
nam. Corps de bâtiment. Corpo, la pa
te principale d'una fabbrica. i
cos. Parland de llibres es la matéxa of
sèns contarbi los preliminars é índiq
Cuerpo. Corpus operis. Corps. Cor
cos. Lo grux dels texids de llana,
etc.; y axí diem que un panyo te
cos per dir que es mòlt gruxud.
po. Panni crassitudo. Corps, soli
Corpo. x
cos. Lo foradet que tè la aguila pera d
filarla. Ojo, hondon. Foramen adi
Chas. Cruna , cruno.
cos. Parland de las lléys civils ó ca
cas la col-lecció auténtica de èllas.
o. Corpus legum, juris. Corps,
Pecueil lois. Corpo , codigo.
| CO
cos. En los líquids lo matèx que espessòr.
Cuerpo. Spissitudo , spissitas. Corps,
consistance d'un liquide. Corpo.
cos. La part de la columna èntre lo capi-
téll y la basa. Fuste, escapo. Scapus.
Fut de colonne. Fusto, vivo.
cos DE IGLÈSIA. Lo espay de élla sèns in-
clóurerhi lo cruséro, lo altar majór ni
los col-laterals. Cuerpo de iglesia. Tem-
pli spatium, area. Corps d'une eglise.
Centro della chiesa. *
COS DEL DELICTE. for. La cosa en que ó ab
que se ha comes algun delicte, ó en
que ne hi ha los senyals. Cuerpo de de-
lito ó del delito. Patrati sceleris note,
signa. Corps du delit. Corpo del delitto.
cos LLUMIXÒS. Lo qui despedex llum. Zum-
brera. Lumiuare. Corps lumineux. Gor-
po lucido; corpo luminoso.
COS PRESENT. mod. adv. Estand un cadàver
exposad al públic. De cuerpo presente.
Cadavere exposito. Le corps mort etant
exposé. Il morto esposto in pubblico.
Á cos DESCUBERT. mod. adv. Séns resguard.
cuerpo descubierto. Sine tegmine,
absque tegumento. Ouvertement , à de-
couvert. Allo scoperto, a corpo aperto.
avan Ev còs. fr. Perseguir als piratas y
embarcacións enemigas. Andar, ir d
corso ; corsear. Navi privato sumptu
instructa bellum adversús hostes, pirá-
tasve gerere. Aller en course. F
scorrerie. >
DESENTERRAR cossos MORTS. fr. Murmurar
dels difunts. Desenterrar los muertos.
Ne mortuis quidem parcere. Troubler les
cendres des morts. Biasimare i morti.
DONAR cos. fr. Espessir lo que está clar ó
massa líquid. Dar cuerpo. Densare,
spissare. Donner du corps. Dar corpo.
EX cos. mod. adv. En comunitat resilida
del que fa de cap. Se usa de aquest
mod. adv. pera distingir cuand concór-
ren á alguna funció unids y ab formali-
tat los individuos de algun cos. En cuer-
po, en comunidad. Congreghtim. En
. corps. Insieme.
EN COS DE CAMISA. mod. adv. De mitj cos en
avall vestid, y de mitj en amunt ab la
sola camisa. En cuerpo de camisa. Cum
subuculá tantúm trunco aptatá. Sans
veste ni pourpoint. la corpo di camicia.
EX COS Y EX Áxima. mod. adv. met. y fam.
Totalmént, séns déxar res. En cuerpo y
en alma. Omninò. En corps et en áme.
In corpo ed in anima.
are .
COS 571
FÈR cos PRESÈNT. fr. ab que se dòna 4 en-
téndrer que algú concorregué 4 alguna
funció ó junta séns péndrerhi part. Ha-
cer cuerpo presente. Presentiam sui fa-
cere urbanitatis causà. Faire acte de
presence. Stare a far presenza.
rkn DE cos. fr. Evacuar lo véntre. Hacer
del cuerpo. Desidere. Aller è la selle.
Cacare, tortire, andar a zambra.
FRA PASGAR PER UN COS DE AGUILA. fr. met.
Tenir á algú mòlt còmprimid. Meter en
un puño à en un zapato. Constringere.
Mettre quelgu'un au sac. Mettere in
sacco.
FÈR PASSAR PER UN COS DE AGULLA. fr. met.
Escassejar á algú lo ménjar. Dar d co-
mer por onzas, por adarmes, por
alambique. Parcissimè potestatem cibi
facere. Donner à mangér chichement.
Dar di mangiare meschinámente.
FÉR PÉNDRER COS. fr. DONAR COS.
FUGIR LO cos. fr. Móurerse ab prómptitut
y llèugeresa apartandse pera evitar al-
gun cop. Hurtar ò huir el cuerpo. Cor-
pora effugere. Esquiver un coup. Schi-
- vare un colpo.
FUGIR Lo cos. fr. Evitar lo entrar en algu-
na dificultat ó empenyo. Echar el cuer-
po fuera , huir ó hurtar el cuerpo. Re-
fugere , vitare, declinare. S'esquiver.
Schifarsi.
PÉNDRER cos. fr. Aumentarse alguna cosa
de poc'4 mòlt. Tomar cuerpó. Auger,
accrescere. Augmenter, prendre con-
sistance. Prender corpo, acquistar
corpo.
QUEDARSE ALGUNA COSA EN LO COS Ó EN LA
PAXXA. fr. met. y fam. Dèxar de dir algu-
na cosa que podia dirse. Quedarse con
alguna cosa en el cuerpo. Reticere , rem
silentio premere. Ne pas dire ce qu'on
voulait. Lasciare la metà in bocca.
RETIRAR LO COS. ÍT. FUGIR LO COS.
COSA. s. f. Tòt alló que tè entitat, ja sia *
espiritual ó corporal, natural ó artifi-
cial, física 6 metafísica. Cosa. Res. Cho-
se. Cosa. |
COSA. ant. CAUSA.
cosa DE. mod. adv. Cerca de, 6 poe més
ó ménos; y axí se diu: cosa DE un cuart,
cosa pz una cana. Cosa de, obra de.
Circiter, feré. Environ, presque, à
peu prés. Quasi, affare di.
GOSA DE ENTITAT. Cosa de substancia, de
consideració, de valór. Cosa de enti-
dad. Res magui momenti. Chose de
572 COS
poids, dè valeur. Affar serio, cosa di
valore, cosa riguardevole. .
COSA DE RIURER, expr. ab que se dóna à
enténdrer que alguna cosa fa riurer.
Cosa de risa. Ridiculum sanè. Chose ri-
sible , ridicule. Cosa da ridere, cosa da
riderne. o,
COSA DE VÉURER. expr. ab que se manifésta
que alguna cosa es digna de ser vista.
Cosa de ver. Res visu digna. Chose
digne d'étre vue. Cosa da vedersi. .
cosa pura. met. Cosa rigurosa, intolera-
- ble. Cosa dura. Res dura, intolerabilis,
non ferenda. Chose dure. Cosa dura,
intollerabile.
COSA FORTA. FORTA COSA. |
COSA PRIVADA ES DESITJADA. ref. TÔT LO PRI-
VAD ES DESITJAD.
COSA RARA. expr. ab que sol manifestarse
l'admiració, estranyesa ó novedat que
causa alguna cosa. Cosa rara. Res mi-
ra, mirabilis. C'est extraordinaire!
c’est drôle. Cosa strana, è hizarro!
COSAS MOVÉNTS. ant. BÈNS MOBLES.
COSAS QUE VAN v vEvEY. expr. fam. de que
se usa pera: consolar á algú en lo que
patex ó li succeex , explicand la preci-
sió de la alternada successió de las cosas
que may permanexeu en un matèx es-
tad. Cosas que van y vienen. Res alter-
nare necesse est, alternis vicibus muta-
ri. Après ce temps il en viendra un au-
tre. Di cosa nasce cosa e il tempo la go-
. verna.
COSAS SEÈNTS, ant. nkws IMMOBLES.
ALGUXA cosa. Algo. Aliquid. Quelque cho-
se, un peu, quelque peu. Qualche cosa.
.BÈLLA -Ó BRAVA COSA; QUINA COSA; QUINA
GRAN COSA, expr. irón. de que usam pe-
ra manifestar despreci. Gran cosa, gran
cosa por cierto, brava cosa. Egregiè
quidem, perbellè. La belle chose! Che
gran cosa!
BONA cosa. mod. adv. fam. Mòlt, y axí se
diu: ha nevad soma cosa. Mucho. Plu-
rimüm, multò. Beaucoup. Molto, assai.
BONA cosa. expr. ab que se alaba la gra-
cia de alguna cosa. Se usa regularmènt
en sentit irónic. Donosa cosa. Res qui-
dem lepida, perbellé. La jolie chose!
^. E' una bella cosa!
- CADA COSA Vk A SÒN TÈMPS GOM LAS FIGAS AL
AGÒST. ref. que ensenya que las cosas
rden mòlt cuand sòn fora de sòn lloc
y temps. Cada cosa en su tiempo y los
, mabos en adviento. Omnia tempus ha-
COS
bent. Chaque chose a son temps. Ogni
cosa à suo tempo.
DISPOSAR SAS COSAS. fr. Fér testamènt, y las
demés diligencias pera morir com á
cristià. Disponer sus cosas. Testamen-
tum facere, et ad christiané moriendum
praeparari. Faire son testament , mettre
ordre d ses affaires. Far testamento.
DONAR ALGUNA MALA cosa. fr. Embruxar.
Dar algo. Veneficio afficere. Fasciner.
Ammaliare, fascinare.
ES cosa BONA. loc. irón. ab que se mani-
festa la irregularitat de algun fèt. Do-
nosa cosa es. Bellum sanè. Voilà qui est
plaisant ! E' una bella cosa! '
ES cosa LLARGA. loc. fam. ab que se deno-
ta que hi ha mòlt que enrahonar sobre
algun assumpto. Es cuento largo. Res
longa est. C'est une trop grande affai-
re. E’ un affar lungo.
ES COSA PER DEMÈS, loc. que servex pera
denotar lo grau superiór en que se tro-
ba alguna cosa. Es cosa por mayor.
Mirum quidém. C'est excessivement.
E” cosa in quantità,
FÉN COSAS DE CRIATURA. fr. FÈR DE CRIATURA.
FORTA cosa. Cosa molèsta, difícil y traba-
llosa. Fuerte cosa, recia cosa. Res ar-
dua, difficilis, Chose dure, penible. E°
terribile.
GRAN cosa. Molt. Per lo regular se usa ab
negació; y axíse diu: no ha plo ud
GRAN cosa. Mucho. Plurimìm, multo.
Grand 'chose. Gran cosa.
NO DIR UNA COSA PER ALTRA. fr. Dir sémpre
— la veritat. No decir una cosa por otra.
Falsa pro veris minimè obtrudere. Ne:
point mentir. Non mentre,
NO ES cosa. fr. ab que se significa que al-
guna cosa no val gaire. No es cosa.
Momenti nihil est in eo. Ne vaut pas
grand'chose. Non val la spesa. |
-
NO ES cosa! inter). FRIOLÈRA |
NO ES COSA DE RiUnER. expr. fam. que se
usa pera denotar la gravedat ó impor-
tancia de alguna cosa. Ah: es un grano
de anis. Nec quidem profectó flocci
pendenda res. Ce n'est pas une baga-
telle. Non è cosa da nulla, nou è cosa
. di scherzo.
NO FA SINÓ UNA COSA Y AQUEXA MAL FÈTA.
ref. que se aplica als ociósos y déxads,
que cuand volen fér alguna cosa tót ho
fan malbé per sa bestiesa y falta de ha-
bilitat. Arremangose mi nuera , y volcó
en el fuego la caldera, Et manicas cole
608
lecta nurus deturbat abenum. Enfin H
l'a entrepris et est au bout de son ró-
let. Vous faites peu, el vous nous faites
de belle besogne. Fa poco e cattivo.
NO HI HA COM VÍURER PER VÉURER COSAS.
expr. ab que se manifèsta la estranyesa
ue causa alguna cosa, que no se espe-
raba del sab iete de qui se parla, etpe-
cialmént cuand es de mala correspou-
dencia. Bueno es vivir para ver. Hoc
mihi restabat videndum. Z fait bon vi-
vre, on apprend toujours. Chi molto
vive assai impara.
NO HI HA COM VOLER PER PÈR LAS COSAS. ref.
que repren als que no volen tèr lo que
sels mana ab la escusa de que no saben.
Donde hay gana hay maña. Nihil dif-
ficile volenti. Qui a volonté a dexterite.
Chi ha volontá esso fará.
Ho El HA TAL cosa. fr. Es fals, no es axí.
No hay tal cosa, no hay tales borregos
ó carneros, Haud verum est. Ce n'est
pas vrai. Non è vero.
NO SER cosa DE BÍVRER. fr. Ser alguna cosa
certa ó seria. No ser cosa de risa, de
burla , de chanza. Certam , gravem rem
esse. L'affaire devient sérieuse. E” un
affar serio.
PARLAND DE ALTRA COSA. fr. fam. usada al
voler mudar de conversa. Dejando una
cosa por otra. Ad aliud sermonem con-
vertendo. En changeant de sujet. Can-
giando discorso.
‘ PASSAD EX COSA JUDICADA. for. PASSAD EN AU-
TORITAT DE COSA JUDICADA,
PER UNA COSA DE NO RES. loc. fam. Per cosa
de poca importancia, sèns fonamént ó
rahó. Por quitame alld esas pajas. Le-
vissimá de causá, temeré. Pour un rien.
Per cosa di niente.
roca cosa. Se diu del subgécte débil en
las forsas del cos 6 del ánimo. Poquita
cosa , poquito. Valde exiguus vel debi-
lis. Faible de corps ou d'esprit. E” un
pover uomo.
que cosa? loc. fam. Qué dia? qué hi ha?
qué vol? qué es? etc. Que cosa? Quid
hoc est? quid hic affert novi? Qu'est-
ce ? Cosa i
QUÉ cosa Es? loc. de que sol usarse cuand
se proposa alguna endevinalla. è Que es
cosa y cosa? ¿Quid sibi vult enigma?
Qu'est-ce que? Che cosa é?
SER COSA DE XYIGUI NYOGUI. fr. fam. Ser de
poca importancia ó despreciable. Ser
cosa de chicha y nabo. Rem paryi mo-
COS 575
menti esse. Chose inutile, de nulle va-
leur. Cosa da nolla.
yxa cosa. Gualsevol materia indeterminada
que se calla ó no se diu claramént per
algun motiu. Una cosa. Aliquid. Une
certaine chose , quelque chose. Una cer-
ta cosa.
UNA cosa. Se usa pera fèr separació en los
extréms de alguna materia, com conce-
dind alguna cosa pera negar las demés.
Una cosa. Aliud. Une chose. Altro.
UNA cosa DE KO RES, Una cosa de poquíssi-
ma substancia ó entitat. Una frusleria.
Res nihili. Chose frivole , bagatelle. Co-
sa da nulla.
VAJE UNA COSA PER ALTRA. loc. de que se
usa pera denotar que una cosa pod
compensarse ab altra. Vdyase mocha ..
por cornuda. Hom unum allo compen-
setur vel rependatur. L'une portant
l'autre. L' un per l' altro.
VÉURER LA COSA MAL PARADA. fr. Regonéxer
lo perit ó aprèto en que se troba algú,
ó la deterioració ó perdua que sufrex
alguna cosa. Ver el pleito mal parado.
Rei periculum aut detrimentum agnos-
cere. Connaítre le danger , le risque que
l'on court. Veder che l' affar diventa
brutto.
COSCOLL. s. m. Arbre. canaasca. :
COSCONAL. s. m. ant. Lloc plantad de
coscòlis. Coscojal , coscojar , carrascal.
Locus cusculiis consitus. Bois planté
d'yeuses. Luogo piantato di camedri.
COSERA. s. f. apt. MATALAS.
COSETA. s. f. dim. de cosa. Cosilla , cosi-
ta, cosica. Res minima. Petite chose.
Cosetta.
COSETA. com. Lo subgécte delicad. Alfeni-
que. Debilis, delicatus. Fluet , douillet,
délicat. Frale, sparuto.
COSÌ, NA. s. m. y f. cusí.
COSIA, s. f. ant. eussia.
COSIDORA. 8. f. CUSIDÒRA.
COSIDURA. s. f. cusipuna.
COSINATGE. s. m. cusisATGE.
COSIR. v. a. CUSIR.
COSMOGONÍA. s. f. Ciencia 6 sistema de
la formació del univers. Cosmogonia.
. Mundi sistema. Cosmogonie. Cosmogo-
nia.
COSMOGRAFIA. s. f. La descripció del
món. Cosmogra/ia. Cosmographia. Cos-
mographie. Cosmografia.
COSMOGRAFIC, CA. adj. Lo que per-
tany á la cosmografía. Cosmogrdfico.
574 COS
Cosmographicus. Cosmographique. Cos-
mogranco.
COSMOGRAFO. s. m. Lo qui sab 6 pro-
fèssa la cosmografia 6 té per ofici es-
críurerla. Cosmógrafo. Cosmographus.
Celui qui sait, qui professe la cosmo-
graphie. Cosmographo.
COSMOLOGÍA. s. f. Ciencia de las lèrs
naturals per que se goberna lo màn fi-
sic. Cosmología. Cosmelogia. Cosmolo-
A gie. Cosmologia.
COSSA. s. f. Lo sacudimént violént que
dónan las bestias cap endatras ab una
‘ 6 dos potas, y també lo cop que dònan
ab aquest movimént. Coz. Calx. Ruade.
Calcio.
còssa. Lo cop que dòna alguna persòna ab
lo peu movèndio violèntmènt endatras.
Coz. Calcis ictus. Coup de pied. Peda-
ta, calcio.
còssa. Lo retrocés que fa ó cop que dòna
cualsevol arma de fog al dispararla. Coz.
Scloppeti ictus retrorsum. Repousse-
ment. Spinta, rispinta.
PAGAR AB UNA COSSA, E met. Ser desagraid,
correspóndrer ab agravis als beneficis
rebuds. Dar el pago. Benefacta ingra-
titudine, ingrato animo rependere, re-
pensare. Payer un bienfait d'ingratitu-
de. Contràccambiare con ingratitudine.
PEGAR CÓSSAS. fr. TIRAR CÓSSAS.
TIRAR CÒSSAS. fr. COSSEJAR.
TIRAR CÓssas. fr. met. Resistirse ó no voler
convenir en alguna cosa. Cocear. Calci-
trare, Recalcitrer, regimber. Calci-
trare,
CÒSSACO, CA. adj. Habitant de varios
districtes de Russia 4 las òrdes de un
hettman 6 gobernadòr general. Cosaco.
Quorundam regionum Russie habita-
tor. -Cosaque. Cosacco.
còssaco. Especie de soldad rus de trópa
lleugéra. Cosaco. Russi velites. Cosaques.
Cosacchi.
COSSARI. s. m. Lo qui mana una em-
barcació armada en cós ab patént del
rèy ó del gobern. Corsario. Prefectus
navis privato sumptu instructe ad bel-
ium hostibus inferendum. Corsaire. Cor-
sale.
CÒSSARI. adj. que se aplica á tòt barco ar-
mad en còs. Corsario. Piraticus. Cor-
saire. Corsale.
COSSEGAS. s. m. aum. de cos. Corpan-
chon, corpazo. Obesum corpus. Gros
corps. Gorpaccio,
COS |
COSSEJAD, DA. p. p. de COSSEIAR. Áco=
ceado, coceado.
COSSEJAR. v. a. pow, gar, tirar
còssas. Ácocear , focear , disparar 6 ti-
rar coces. Calcitrare. Ruer. Calcitrare.
CÒSSEJAB. V. n. ant. Anar en cds. Corsear ,
ir d corso. Piráticam facere. ller en
course. Corseggiare.
COSSET. s. m. dim. de cos. Corpezuelo ,
corpecico, corpecillo, corpecito, Cor-
pusculum. Petit corps. Corpicciuolo.
cosser. Especie de gipó sènse mánegas ni
faldas. Corpezuelo, corpiño. Thorax.
Corps de jupes. Corpettino, giusta-
cuore.
COSSOLET. s. m. Armadura antiga que
servia pera resguardar lo cos y se com-
ponia de gòla, peto, espatllèr, brassa-
ets y celada. Coselete. Lorica. Corselet.
Corsaletto.
COST. s. m. La cantitat que se dòna ó se
paga per alguna cosa. Costa, coste,
costo. Sumptus, impendium, impensa,
impendia. Depens. Spesa.
Á cost Y cosTas. mod. adv. Per lo preu y
gastos que tè alguna cosa , sénse cap ga-
nancia. 4 coste y costas: d costo y cos-
tas. Nullo lucro, sine lucro. 4 prix
d 'emplette. Compra e incetta.
À TT cosr. mod. adv. Sèns limitació en lo
gasto ó en lo traball. 4 toda costa, Nec
sumptui nec opere parcendo. 4 tout
prix. A ogni costo.
COSTA. s. f. Terreno que ‘fa pendènt.
Cuesta. Clivus, clirum. Cóte. Pendio,
endice, O.
costa. Ter da 4 la bora del mar.
Costa. Ora maritima. Cóte. Costa.
COSTA. COST.
COSTA. aut. CASTELLA.
COSTA AMUNT. mod. adv. Anand pujand.
repecho, cuesta arriba. Sursum ver-
sum. Contre mont. A monte, all’ insú.
Á costa DE. mod. adv. ab que se explica
lo traball, fatiga ó gastos que ocasióna
alguna cosa. 4 costa de. Dispendio , la-
bore, operá. A force de. A forza di, a
costo di.
A costas v DespEsas. mod. adv. Pagand
tots los gastos. 4 expensas. Expensis.
Aux depens. Alle spese.
À ròra costa. mod. adv. 4 TÔT cosr.
AXAR COSTA AMUNT. fr. Pujarla. Repechar ,
ir cuesta arriba. Sursum per clivam
gradi. Monter une pente. Andare allo
1084.
COS
CONDEMIAR Á costas. fr. Fèr
gastos que ha ocasionad algun plèd ci-
vil 6 criminal. Condenar en costas. Li-
tis æstimatione aliquem mulctare. Con-
damner aux depens. Condannare alle
e.
ràa la costa. fr. Pagar per algú. Hacer
la costa. Pro aliquo solvere. Payer les
violons. Scovar la lepre.
FÈR LA costa. fr.. met. Posar los medis pe-
ra que algú conseguesca alguna cosa , Ó
fèr lo que tocaba á altre. Hacer la cos-
ta. Pro aliquo operam impendere. Tra- *
vailler pour les intéréts de quelqu'un.
Far le spese.
FÈR La COSTA. fr. met. Mantenir un sol la
conversació, 6 ser l' objécte de élla, 6
de la murmuració de tòts. Hacer el
gasto. Collocutionis objectum esse, vel
in ea primas agere. Faire seul les frais
de la conversation.
médisance. Servir de jouet à une com-
pagnie. Far le spese della conversazio- |
ne, esserne il trastullo , la favola.
COSTAL. s. m. Especie de sac gran que
servex regularmént pera trausportar
grans y altras cosas. Costal. Saccus.
Gran sac. Saccone.
COSTANÈR, RA. adj. Lo que pertany á
la costa, com embarcació cosranèra.
Costanera. Litoralis, Cótier. Costiere.
COSTAR. v. n. Valer, ser de cost. Cos-
tar. Costare. Coúter. Costare.
cosram. met. Causar, portar en sí algun
cuidado, traball, diligencia, etc. Cos-
Lar. Rem esse operosam. Coúter. Co-
stare.
COSTAR CAR. fr. met. y fam. Resultar mòlt
perjudici 6 dany de la etecució de al-
guna cosa. Costarle d uno caro ó cara
alguna cosa. Rem alicui malé cedere.
Couter cher. Costare il cuore.
COSTAR UNA COSA LO DOBLE © MÓLT MÁS DEL
QUE VAL. fr. fam. ab que se denota que
se ha donad per alguna cosa més preu
del degud. Costar la torta un pan. Ca»
ré, plusquam justo pretio emere. Cod. '
ter plus une chose qu'elle ne vaut. Co-
star piú che non vale.
COSTAT. s. m. La part del cos del ani-
mal éntre lo bras y l'os de la cadéra.
Lado, costado. Latus. Côte. Lato,
fianco. -
costar. La part dreta 6 esquerra de algu-
na casa. Lado. Latus. Cóte. Lato, can-
to, parte.
gar tots los
re en butte à la
CO 575
coena. La ona mitat del cos del animal
èsde ns al cap. En aquex sentit
diem: b ha ferid de tôt lo costar dret.
Lado. Latus. Côte. Fianco.
costat. Cualsevol dels paratges que estan
al voltant de un cos, y axí se diu que
una plassa está sitiada per tots cosraTs ,
é per tal costar. 0. Latus. Cóte.
Lato, parte. n.
cosrar. met. La persóna que afavorex y
protegex á altra; y axí se diu que algú
té bons cosrars. Lado. Patronus. Pro-
tecteur. Protettore, valente.
cosTaT. met. Lo qui acompanya á altre y
lo aconsella. Lado. Comes, latus, ami-
cus à latere. Compagnon. Fianco ,com-
pagno.
costar. met. Lo modo, medi 6 camí que
se pren per alguna cosa. Lado, Via.
Biats, tournure. Lato , via, strada, verso.
COSTAT. Geom. Cada una de las líneas que
enclouen una figura plana, ó dels plans
que enclouen un sólido; y en aquest
sentit .se diu que un triángul tè tres
cosrats, y un cubo sis. Lado. Latus.
Cóte. Lato.
COSTAT, Geom. Cuand se considéra com 3
basa una de las líneas que comprenen
una figura plana, ó dels plans que com-
ponen un sólido, las altras líneas ó
plans se anomenan cosrars per contra-
osició; y axí se diu: lo triángul que té
. 1guals los ánguls éntre si té també iguals
los cosrats. Lado. Latus, crus. Côte.
Lato, gamba. |
costar. En la milicia la part dreta 6 es-
querra de una porció de tròpa, com de
una columna, de un batalló, etc. Flan-
CO, costado. Latus, cornu. Flanc, aile
d'une armee. Ala , corno.
COGTAT PER COSTAT. mod. adv. ab que se
explica la immediació de una casa res-
pécte de altra cuand las dós no estan
separadas més que per una pared. Pa-
red eh medio. Pariete intergerivo con- .
tiguus. Mur entre deux. Muro a muro.
AL COSTAT. mod. adv. Mòlt prop. .41 lado.
Proximè. 4 côté, tout proche. Allato,
accanto.
AL COSTAT. mod. adv. cosTAT PER COSTAT.
ANAR AL COSTAT. fr. Ladear, ir al lado.
A latere alium prosequi. Aller à côte.
Andare allato.
AKAR COSTAT PER COSTAT. fr. ab que se dóna
á enténdrer la igualtat de dos ó més
nas cuand se passejan juntas. Jr
576 , COS
lado d lado. Pari vel æjuo gressu in-
cedere. Aller, marcher côté à côte.
Andare accanto.
ANAR DE COSTAT. fr. Decantarse , inclinarse
á un costat lo que se mou ó se porta.
Ladearse. lo latus inclinari. $e pencher
de côte et d'autre; se balancer , gau-
chir. Piegarsi , scausare.
GIRAR DE COSTAT. fr. Decautar, tórcer ca
4 un costat alguna cosa. Ladear. Iucli-
nare, in latus vertere. Remuer de cóte.
Muovere, inclinare da una parte.
MIRAR DE cosTaT. fr. Mirar ab despreci 6
ab dissimulo. Mirar de lado ó de me-
dio lado. Transversis vel obliquis ocu-
lis intueri. Regarder de côté, avec de-
dain ou dissimulation. Sogguardare,
guardar con disprezzo.
POSARSE Ó GIRARSE DE COSTAT. fr. Col-locarse
de modo que lo costat vinga al davant
de la persóna ó cosa respécte de que
se diu. Perfilarse. Corpus obliquare.
Se présenter de profil, de côté. Presen-
tarsi di proffilo.
TIRAR CADA HU PER SÓN COSTAT. fr. fam.
Anársen cada hu per diferént part.
Echar cada uno por su párte. Unum-
quemque alió arripere viam. Prendre
chacun son chemin. Prendere oguuno
la sua strada.
TIRAR CADA HU PER SÒX COSTAT. fr. met. que
se diu dels que estan discordes en los
dictàmens. Jr ó echar cada cual por su
camino. In varias abire sententias. Sui-
vre chacun sa pointe. Fare ognuno a
suo modo.
TIBAR PER ALTRE COSTAT. fr. met. Seguir di-
ferént rumbo ú opinió que altre, ó dé-
xar la que un matèx habia adoptad pe-
ra seguirne altra distincta. Echar por
otra parte , por otro lado. Aliam viam
arripere. Suivre un autre chemin. Se-
guir un’altra strada.
COSTEJAD, DA. p. p. de costesar. Cos-
: — teado.
COSTEJAR. v. a. Fèr 6 pagar lo gasto.
Costear. Sumptum facere. Faire les
frais. Pagar le spese.
COSTEJAR. v. n. Navegar séns pérdrer de
vista la costa. Costear ; ir, andar , na-
vegar costa d costa. Oram legere. C6-
toyer, caboter, ranger. Costeggiare,
radere i lidi.
COSTÉLLA. s. f. Cualsevol dels ossos
llargs y encorvads que naxen de la es-
pinada y vénen cap al pit. Costilla.
. COS
Costa. Cóte. Costa, costola.
cosTkLLA. fam. La mullèr. Costilla. Uxor.
Épouse. Moglie.
GosTècLas. pl. Ndut. Fustas córbas que es-
treban per los caps en la carena, y ser-
vexen pera formar los costats del bar-
co. Costillas. Coste navium. Courbes.
- Coste.
ANAR DE COSTÈLLAS. fr. Cáurer de espatilas
ab périll de rómprerse ó dislocarse las
costéllas. Descostillarse. Supinum cade-
re, in terga supinari. S'echiner, tom-
ber avec violence sur les cótes. Dilom-
barsi.
ANAR DE COSTÈLLAS. fr. met. Exir un mala-
mént de alguna empresa superiór á sas
propias forsas. Dar al traves. Magno
oneri suscepto succumbere. Echouer.
Mancare, non riuscire.
COSTELLAM. s. m. Lo conjunt de cos-
tèllas. Costillar , costillajo. Coste. Tou-
tes les cótes de l'animal. Costolame,
costolatura.
COSTELLETA. s. f. dim. de cosrètta.
Costillica , costillita. Parva costa. Peti-
te cóte , cótelette. Costerella, costolina.
COSTER , RA. adj. que se aplica al pa-
pér maltractad que hi ha en cada rai-
ma, y á las mans que de éll se fórman.
Costero. Deterioris conditionis papyrus.
On le dit du papier de rebut. La carta
che si ributta delle risme.
COSTÈR. s. m. La post esgarrada que què-
da á las boras cuand se serra algun:
trónc ó biga. Costera , ripia. Tabula la-
teralis residua. Dosse. Sfasciatura.
COSTERA. s. f, ant. costa, en la segóna
accepció.
cosrkna. ant. Nafra. Matadura. Petimen.
Blessure. Guidalesco.
costEra. Cada una de las dós mans de pa-
r costér que ordinariamént hi ha en
cada raima. Costera. Struis papyracez
lateralis scapus. Chacune des deux mains
de papler de rebut qu'on met dans cha-
ue rame. Spezzature di risma.
COSTEREJAR. v. n. ant. coste3ar, en la
segòna accepció.
COSTETA. s. f. dim. de costa. Cuesteci-
ta, cuestecilla , cuestecica , cuestezuela,
costezuela. Clivulus. Petite cóte , cóteau.
Collinetta.
COSTO. s. m. Arrel medicinal de una
hérba del matéx nom que se cria en
Arabia y la India oriental. Es gruxuda
com lo dit pòlse, un poc cilíndrica,
COS
parda, cendròsa, oloròsa y de un gust
ácre y amarg á proporció que es més
vèlia. Costo. Costus, costum. Costus. Co-
stola.
GOSTÒS, A. adj. Le: que costa mòlt y es
de gram preu. Costoso. Carus, magno
pretio habitus. Couteux , dispendieux.
Dispendioso.
cosròs. met. Traballos, .difícil. Costoso.
. Operosus, diflicilis. Penible, difficile.
Penoso, difficile. -
GOSTOSAMENT. adv. mod. Mòlt car, á
mòlt cost. Costosamente. Carè, magno
pretio. Chèrement, d grand frais. À
gran prezzo, caramente.
COSTOSISSIM , MA. adj. sup. de cosrós.
. Costosisimo. Valdè carus, sumptuosis-
simus: difficillimus. Zrès-couteux. Ca-
rissimo, dispendiosissimo.
COSTRENYER. v. a. ant. CONSTRENTER.
COSTRENYIMENT. s. m. ant. coNsTRE-
NYIMÉNT.
COSTRET, TA. p. p. ant. de cosTrÉxTER.
COSTUM. s. m. Hàbit adquirid de algu-
na cosa per haberla féta mòltas vega-
das. Costumbre. Consuetudo, mos. Cou-
tume , habitude. Costume, uso, costu-
manza , abito, usanza, assuefazione,
costum. Práctica mòit usada que ha ad-
quirid forsa de llèy. Costumbre. Jus con-
suetudine firmatum, consuetudo in le-
gem veniens. Coutume , usage. Costume.
costum. Lo que per geni 6 propensió se
fa més comunamént. Costumbre. Quod
vi consuetudinis fit. Coutume. Costume.
COSTUM INMEMORIAL. La que es tan antiga
que no hi ha memoria de cuand va co-
mensar. Costumbre inmemorial. Con-
suetudo immemorabilis. Coutume , usage
immeémerial. Costume immemorabile.
cosrums. pl. Lo conjunt de calitats 6 m-
clinaciòns y usos que fòrman lo caràc-
ter distintiu de una nació ó persòna.
Costumbres. Mores. Meurs. Costumi.
COSTUMA. s. f. ant. cosruw.
COSTUMANZA. s. f. ant. cosTUM.
COSTUMAR. v. n. ant. ACOSTUMAR.
COSTURA. s. f. La unió que se fa de dos
péssas cusindlas. Costura. Sutura. Cou-
ture. Cucitura.
cosrura. Lo paratge ahónt acuden las no-
yas pera ser instruidas bax la direcció
de una mestra en las feinas propias de
sòn se£o. Escuela, amiga. Puellarum
schola. École de jeunes demoiselles.
Scuola di signorine,
TOM. lo
COT 577
costura. Lo senyal que quéda de alguna
ferida ó llaga en la cara ó altra part del
cos. Costuron. Cicatrix. Couture. Ciea-
trice, sfregio.
AXAR À COSTURA. fr. Anar las noyas à apén.
drer ab la mestra las feinas propias de
sòn sexo. Jr d la labor. Puellam scho- :
lam adire. Aller à l’école. Audare alla
scuola. .
COSTURER. s. m. ant. SASTRE.
COSTURERA. s. f. La dona que té cos-
tara pera ensenyar noyas. Maestra,
amiga. Ludimagistra. Maítresse , bonne
amie. Maestra, maestressa di scuola.
COSTURÈNA. CUSIDORA.
COT. 8. m. caror.
COTA. s. £. Roba talar ab mánegas de que
usaban y usan encara los homes pera
llevarse del list y anar per casa ab co-
moditat. Bata. Synthesis, vestis cubi-.
cularia. Robe-de-chambre. Guarnacca,
veste de camera.
cora. Vestidura que portan los rèys de
armas eu las funcións públicas, sòbre
la que estan brodadas las armas réals.
Cota. Heraldicus thorax. Cotte. Soprav-
vesta. .
COTA. CUOTA.
COTA DE MALLA. Armadura del ces que se
usaba antigamént. Al principi se feya
de tiras de cuiro retortas y nuadas, y
desprès de mallas de ferro ó llautó gru-
cod. Cota , toriga. Lorica. Brigandine,
cuirasse. Maglia, giaco di maglia.
VESTID AB COTA DE MALLA. Lorigado. Lori-
catus. Cuirassé. Armato, coperto di
corazza.
COTAD, DA. p. p. de còrar. 4corneado,
corneado. |
COTADOR , RA. s..m. y f. Lo animal que
cóta. .fcorneador , corneador. Cornu
peteus. Animal qui cosse. Cozzatore.
GOTAMALLER. s. m. ant. Lo qui fa co-
tas de malla. Mallero. Loricarum arti-
fex. Faiseur de cottes de maille. Faci-
tor di maglie.
COTANSA. s. f. Especie de tela dita axí
de uu poble de aquest nom. Cotanza.
Tela normandica. Toile de Coutances.
Tela di Cotanza.
COTAR. v. a. Donar banyadas ó jugar ab
las banyas. 4correar , cornear. Corsu
petere. Cosser. Corneggiare, cozzare.
COTEJAD , DA. p. p. de cotejar. Cote-
jado.
COTEJAR. y. a. Comparar, confrontar
578 COT
una cosa ab altra. Cotejar. Conferre,
comparare. Conferer, comparer, col-
lationner. Confrontare , paragonare,
comparare.
COTETA. s. f. dim. de cora. Batica. Par-
va synthesis. Cotteron. Gounellina.
COTETJ. s. m. E£ámen que se fa de dos
ó més cosas comparandlas èntre sí. Co-
tejo , colacion. Collatio , comparatio.
Comparaison , confrontation. Confron-
to, paragone.
COTI. s. m. Roba de fil texida á la encor-
dillada y regularmént rallada que ser-
vex pera diferénts usos. Cotí. Linea tela
fasciolis distincta. Coutis, coutil. Tra-
liccio. |
COTIDIA , NA. adj. Lo que se fa 6 esde-
vé cada dia. Cotidiano. Quotidianus.
Quotidien. Quotidiano.
COTIDIANAMENT. adv. mod. Diaria-
mènt, cada dia. Cotidianamente. Quo-
tidiè, quotidianò. Journellement. Que-
tidianamente, giornalmente.
COTILLA. s. f. Vestid interiór guarnid de
branillas que usan las donas pera apre-
tarse lo cos. Cotilla. Muliebris thorax
balenatus. Corps de baleine. Giusta-
cuore.
CÒTNA. s. f. comu.
COTO. s. m. Lo lloc abònt se recallen los
bres que no ténen posada. Cotarro.
auperum hospitium. Hópital pour les
pauvres passans. Ospedale pei poveri
viandanti.
COTÓ. s. m. Planta de uns tres peus de
alsaria que té las camas verdas al prin-
cipi, y desprès se tórnan bermellas al
témps de florir. Té las fullas de figura
de cor, las flors grogas y vistósas, y lo
fruit es una capsa que conté de quinse
á vint llavórs embolicadas ab una bórra
molt llarga y blanca. 4godon , algodo-
nal. Gossampinos , gossimpinos , gossym-
pinos, gossypium. Cotonnier. Albero
che produce il cotone.
coró. La bòrra llarga y blanca que pro-,
duex la planta del matèx nom. .4/go-
don. Gossypium , xylinum. Coton. Co-
tone , bambagia.
coròxs. pl. La porció de seda, raspaduras
de banya ó branilla, ó altra cualsevol
materia que se posa en lo tintér pera
recullir la tinta, y á fi de que la plò-
ma no agafe més que la necessaria pera
‘ escriurer. Algodones , cendales , gro-
pos. Sericum aut cornu filatim distrac-
| COT
tum atramento scriptorio imbibeado.
Coton qu'on met dans un encrier, Co
tone o altra cosa simile che si mette nel
calamajo.
COTOLIU. s. m. Áucéll semblant á la cv
gullada, peró, un poc més petit. Toto-
vía, gulloria. Galerita. Alouette hupet,
jolavilla. Lodola.
COTOLIVA. s. f. Aucèll. corouv.
COTONER. s. m. Lo qui tracta en coté.
Algodonero. Gossypu mercator. Celu
qui fait le commerce du coton. Merc
tante di cotone.
COTONINA. s. f. Roba blanca de cotó te
xida regularmént á la encordillada. (o-
tonia. Tela xylina. Basin. Bambagio.
COTORRA. s. È Especie de lloro pet.
Cotorra , catalnica. Psittacos minor.
Perruche. Spezie di piccolo pappagallo.
COTÒRRA. La femèlla del lloro que apres Y
repetex ab facilitat las paraulas que
sènt. Cotorrera. Psittacus femina. Per-
ruche. Parrucehetto.
coròrra, met. La dona mòlt parladira.
Cotorra. Mulier loquax , garrula. Cat
lette. Pettegola, berlinghiera.
COTORRISTA. s. m. Lo bribó sens o
que no fa més que anar de taberna
taberna. Catavinos. Vagans; bibax. Cor
reur de tavernes. Bevitore. |
COTORRO. s. m. Lo lloc 6 casa ahod
concòrren á jugar los tahurs. p»
tahurería. Alcatorium. Tripot. Bisd
biscazza.
COTURNO. s. m. Calsad de que
los antigs, y de que se serviau
los actòrs en las tragedias. Coturno. U
.turnus. Cothurne. Coturno.
COTXE. s. m. Carruatge de cuatre ja
ab una caxa ah asséntos pera dòs,
tre 6 més persónas. Coche. Curros.
rosse. Cocchio. |
còrxz pe camí. Lo destinad pera fer ‘
ges. Coche de camino. Rheda.
de voyage. Cocchio di viaggio.
CÒTIE DE coLuàras. Lo ti per
arnidas ab colléras. Coche de c
beda quadrijugis aut sejugis
Carrosse attele de meues quí ont
colliers. Carrozza con cavalli da tira
CÒTIE DE LLOGUÈR. Lo qui se lloga di
camènt. Simon. Currus co
Fiacre. Carrozza d' affitto.
CÒTIE PARAD. Lo balcó 6 miranda en fi
blica y de mólt tránsit , en que i
gra la diversió sèns exir 4 buscarla
COU
che parado. Prospectus liber et gratus
in edibus. Balcon qui donne sur une
rue passagére. Fenestra o balcone che
riesce sopra una strada frequentata.
CÓTXE Y COTXADURA Y CIBADA PER La MULA.
ref. que repren als que no contentandse
ab lo regular ambiciónan cosas super-
fluas. Conde y condadura y cebada pa-
ra la mula: abad de zarzuela , comis-
teis la olla , pedis la cazuela. Consump-
tis dapibus, lances petere. 17 le veut
tout , cheval et mule. Chiede il pane e
la farina.
GUIAR LO CÒTXE. fr. Menar los animals que
lo tiran. Cochear. Aurigari, aurigare.
Mener un carrosse , conduire les che-
vaux du carrosse. Guidare la carrozza.
PARAR LO COTXE. fr. Detenirlo davant de
algú en senyal de respécte y cortesía.
' Parar el coche. Carrum sistere in ur-
banitatis sigaum. Faire arréter son car-
rosse. Arrestare il cocchio.
POSAR COTIE. fr. Comensar á tenirne. Echar
coche..Curru augeri. Prendre un car-
rosse. Mettere carrozza.
TRÁURER COTIE. fr. POSAR CÓTXE.
COTXERA. s. f. La dona del cótxéro. Co-
chera. Aurige uxor, La femme du co-
cher. Moglie del cocchiero.
TXERET. s. m. dim. de córxkno. Co.
cherillo , cocherito. Puellus auriga. Pe-
tit cocher. Cocchierino.
TXERÍA. e. f. Lo lloc ahònt se tancan
los cótxes. Cochera. Cella rhedaria. Re-
mise, Rimessa.
CÓTXERO. s. m. Lo qui té per ofici me-
nar los animals que tiran algun côtxe.
Cochero. Auriga, rhedarius. Cocher.
Cocchiere.
CÒTXET. s. m. dim. de córxs. Cochecillo,
cochecito, Currus minor. Petit carrosse.
Carrozzino.
COTXINADA. s. f. corxixzaíA.
COTXINERÍA. Acció indecoròsa, baxa,
grossèra. Cochineria , cochinada. Actio
sordida , indecora , inurbana. Cochonne-
rie, ropreté. Sporchezza , sucidezza.
COTXINO , NA. adj. que se aplica á la
persóna que es mólt bruta. Cochino.
Sordidus , immundus. Cochon , sagouin,
sale , malpropre. Porco, lordo , sucido,
sporco, schifo. |
CÒTXO. s. m. còrts.
CÒTIO. territ. PORC, animal, etc.
COUÈNT, TA. adj. Lo que dóna coissó.
Quemajoso. Pruritivus, quod uriginem
n COV 579
creat. 4igu, úcre, piquant. Piccante,
forte, pungente.
couknT. Picant. Picante. Acer. Piquant.
Piccante. |
CÒURE. s.m. Métall un poc ménos dúc-
til que l'or y la plata, de colór que ti-
ra á rotj, y de us bèn conegud. Cobre.
Cuprum, es. Cuivre. Rame.
ALSAR LO COURE. fr. Alborotar á algú ab
crids ó ab injurias. Dar grita. Aliquem
exsibilare, clamoribus explodere. Huer
quelqu'un , jeter des cris. Schiamazzare,
ridare.
CÓURER. v. a. Preparar las cosas cruas
per medi del fog y algun líquid pera
que se pugan mènjar ó ge altres usos.
cer. Coquere. Cuire. Cuocere.
CÓUREB. Se diu també de aquellas cosas
- que se assecan al fog pera donarlas la
consistencia que necessitan ; com las ra»
jolas, lo vidre, ete. Cocer. Coquere.
Cuire. Cuocere.
couser. Parland del ventrell digerir lo
ménjar. Cocer. Coquere, eoncoquere.
Cuire, digerer. Digerire, cuocere, smal-
tire.
CÓuREB. v. n. Estarse coènd alguna cosa.
Se usa també com reciproc. Cocer. Fer-
vere. Cuire. Cuocersi.
cóumsR. Donar coissó. Escocer, picar,
morder. Urigine afficere. Cuire, deman-
ger. Bruciare, frizzare.
cóuaza. met. Donar pena 6 sentimènt al-
guna cosa. Escocer. Pungere, mordere.
Fácher , chagriner. Dolere, annojare.
CÓURERSE. Y. P, met. Escalfarse massa ab
lo excéssiu calor del fog 6 del sol. 4chi-
charrarse. Aduri, exuri, torreri. Se
griller , se brúler au feu. Riardere, ar-
rostirsi,
LO QUE NO SE COU PERA TU DÉXAHO CREMAR.
ref. que advertex que no deu un ficar-
se en las cosas en que no hi tè interes.
Lo que no has de comer dejalo bien
cocer. Suam quisque rem agat. Ne nous
mélons point de ce quí ne nous regarde
pas. Di quel che non ti cale, non ne dir
né ben né male.
COURER. s. m. Lo qui fa cosas de cdure.
Latonero. Ærarius, faber ærarius. Ou-
vrier qui travaille en laiton. Colui chi
lavora in rame.
COVA. s. f. Cavitat subterránea formada
r la naturalesa ó per lo art. Cueva.
avea, caverna, Caverne, grotte. Ca-
verna , spelonca.
580 COV
COVA DE GUINEUS. CAU DE GUINEUS.
COVAD. DA. p.
COVADOR. s. m. Lo lloc destinad pera
póndrer y covar los ous los aucèlls. Ni-
dal, nido, ponedero. Nidus , nidamen-
tum. Nid. Nido , nidio.
covapòr. La cavitat féta en la pared pera
póndrer y covar los cólóms. Hornilla.
Columbarium. Trou pratiqué dans les
murs pour faire nicher les pigeons.
Nido. 2
COVAR. v. a. Calentar los aucèlls los ous
osándsehi sòbre pera fér exir los pò-
lets. Empollar. Incubare, incubitare.
Couver. Covare.
COVARÓ. 8. m. covanor.
COVAROT. s m. L' ou que se déxa en al-
un paratge determinad pera que la ga-
Lina. hi ponga. Nidal, ponedero. Le
quietum ovum in nido. Œuf laissé dans
un endroit où l'on veut. qu'une poule
ponde. L'uovo che si mette nel luogo
dove si vuole che la gallina ponga.
COVATXA. s. f. Cova pétita. Covacha,
covezuela , cuevecica , cuevecilla , cueve-
cita. Cavernula, cavernacula. . Petite
grotte. Cavernuzza. |
COVATXOLA. s. f. Cualsevol de las.se-
cretarías del despatx universal. Cova-
chuela. Officina aulica regis decretis ex-
pediendis. Bureau de quelques-uns des
ministères. Uffizio d' alcuno de’ minis.
- teri
COVATXOLISTA. s. m. Cualsevol dels
oficials de las secretarías del despatx
universal. Covachuelista. Quilibet ex
fungentibus munere publico in officina
regis decretis expediendis. Commis d'un
ministére. Chi ha un impiego nell' uffi-
zio d'un ministero.
COVE. s. m. Especie de cistèll gran y
fondo, un poc més ample de la hòca
que del cul, fèt de vimets, que servex
pera portarhi varias cosas. Cuevano.
Corbis. Mannequin. Cesta , paniera.
cove. Lo qui está fèt sèuse nansas. Maco-
na. Corbis ansis carens. Panier sans
' anses. Pauiere.
QUI FA UN COVE FA UNA CISTÉLLA. ref. que
.ensenya que qui fa una cosa férne
mültay altras de la matéxa calitat y es-
pecie. Comunamént se diu del qui fa al-
gun mal. Quien hace un cesto hard
ciento. Unum qui texit calathum, fas
texere centum. Qui fait un pot fait bien
une poéle. Chi fa il filo, fa la matassa.
p- de covar. Empollado.
, COX
COVEN. s. m. ant. cove.
COVENET. s. m. dim. de cove. Covani-
llo, covanilla. Corbicula. Corbillon
maniveau. Cestellino, cesterella.
COVENIR. v. n. ant. coxvExIA.
COVENT. s. m. ant. convÈxT.
COVENTUAL. adj. ant. cowvENTUAL.
COVINENCA. s. f. ant. convesi.
COVINENCAYAR. v. a. aut. coNCcERTAR,
PACTAR.
COVINENSA. s. f. ant. coxvENt.
COVINENT. adj. ant. coxvexikeT.
COVINENTMENT. adv. mod. ant. cosve-
NIENTMÉNT.
COX, XA. adj. que se aplica á la persona
ó animal que cuand camina se inclina
més á un costat que á altre per no po-
' der asséntar ab igualtat los dos peus.
També se diu del peu ó cama que fa
caminar axí. Cojo. Claudus, coxo. Boi-
teux. Zoppo, -
cor. Se dia també de las cosasj inanimadas,
com lo banc 6 la taula, cuand van de
un costat 4 altre per tenir alguna cama
més curta. Cojo. Vacillams.. Boiteux.
Zoppo.
CÜX ENDIABLAD. CÓX TRABÈLE.
còx TRABÀLL. Se diu per despreci dels cò-
xos alborotads que may estan quiets.
Cojitranco. Homo claudus atque irre-
quietus. Boileux turbulent. Zoppo tar-
bulento.
QUI VA AB UN COX, AL CAP BEL ANY ES TAN
- còx com ku, ref. que advertex lo mòlt
que contribuexen las malas companyías
á pervertir als bons. Quien con lobos
anda d aullar se enseñar la manzana
podrida pierde d. su compañéa ; ojos
malos d quien los mira pegan su ma-
laltia. Si juxta claudum habites, sub-
claudire disces: cum perverso perver-
teris. Une pomme gúlee en gáte cent;
avec les poules on apprend à gratter.
À chi usa col zoppo gli se ne appicca.
COXARIA. s. f. cóoxBra.
COXEJAR. v. n. Caminar inclinend lo cos
més á un costat que á altre per no po-
der assentar igualmènt los dós peus
Cojear. Claudicare, claudere. Boiter,
clocher. Zoppicare.
edxejar. met. Faltar á la rectitut en al-
gunas ocasions. Cojear. Claudicare. Clo-
Cher , gaucher. Andar zoppicone.
COXERA. s. f. Accidént que impedex lo
poder caminar ab igualtat. Cojera. Clau-
. ditas, claudigo. Boitement, claudica-
a
COX
tion, clochement. Zoppicamento.
COXESA. s. f. cóxkna.
COXET, TA. adj. dim. de cóx. Cojuelo.
Claudus. Un peu boiteux. Zoppetto.
COXI. s. m. Especie de matalasset que
servex pera assentársehi ó reclinarhi
lo cap. Almohada. Pulvinar, pulvina-
num, pulvinus. Oreiller. Cappezzale,
guanciale.
cori. Lo gran que se posa en los còtxes
sobre cada assénto. .4lmohadon. Pulvi-
nar capeæ currus superpositum. Mate-
las de voiture. Cuscino.
cori. Lo qui se posa sòbre la sélla per
apar á caball ab més comoditat. Cojin.
Pulvinus ephippio superpositus. Coussin
quon met sur une selle. Cusciuo.
exi DE FÈR PuxTAs. Especie de coxí llarg
y rodó, pe regularmènt de palla, que
- usan las donas per fèr puntas. Mundillo.
Mandulus. Coussin pour faire de la
. dentelle. Cuscino da far il merletto.
DOSSULTAREO AB LO cori fr. Péndrer temps
pera meditar algun negoci á fi de acer-
tar. Consultar con la almohada. Rem
sapienter diferre, maturè consilium ca-
pere. Consulter son chevet. Pensar, di-
scorrere maturamente.
COXINERA. s. f. La bòssa, regularmènt
de tela ó altra roba blanca que servex
pera ficarbi lo coxí del llit. 4imohada.
Cervicalis vel pulvinaris tegmen lin-
teum. Taie. Fodera del guanciale.
OXINET. s. m. dim. de coxí. Lo coxf
‘petit: peró comunamènt s' entén del
qui ténen las donas pera traballar. 4/-
mokadilla. Pulvinulus, pulvillos. Cous-
sin, coussinet d coudre. Cuscino per
‘cucire.
Wiszr. Lo tros de tela doblada de modo
que fassa com un pètit coxi, que se po-
ta sobre la incisió de las sangrias pera '
privar que isca la sang. Cabezal. Plica-
tus linteolus super vena scissuram cons-
tritus, ligatus. Compresse. Piumac-
ciuolo,
ner. Lo coxf pétit que se posa sòbre
los grans del llit pera dormir ab majòr
comoditat. Acerico, cabezal. Parvam
cervical. ZFaversin. Guanciale.
user. Lo coxí pètit que tènen las donas
pera clavarhi tab agullas. 4cerico. Aci-
eulartum , aciarium. Pelote. Torsello,
buzzo.
UNET DE DAURADÒS. Lo cori col-locad
òbre un bocí de post cuadrada, que
CRA 581
tènen los dauradórs pera tallarbi los
fulls d'or ó plata ab que dauran. Plo-
mazon. Inauratorum pulvinulus. Cous-
sin ou coussinet de doreur. Cuscino di
mettiloro.
COYLIDOR. s. m. ant. cuLLiDOR.
COZL s. m. ant. cusi.
COZIN. $. m. ant. cusf,
CR.
CRANC. s. m. Animal cubert de closca,
llargarud y de sis 4 vuit pólsadas de
llarg que se. cria comunamént en las
rièras. Tè vuit potas, las dos del da-
vant més grossas que las demés, y al
extrèm de cada una dès unglas llargas
en forma de estenalletas ó alicatas. Ne
hi ha també de mar mólt més grossos
y casi rodóns. Uns y altres són bons
pera ménjar, y sóu mólt substanció-
sos. Cangrejo. Cancer, carcinos. Can-
cre. Gambero, granchio.
caanc. Tamòr maligne, dur, rodó y es-
cabròs, de colòr negrenc , amoratad 6
de plòm, en la circumferencia del cual
se bi veuen las venas infladas , blavencas
6 fòscas, y desprès de fèta la llaga des-
pedex un olór imsyportable. Cancer,
cancro. Caucer, carcinoma. Cancer,
chancre. Canchero, cancro.
cnaxc. Lo tumór de aquest nom que se fa
en los pits de las domas. Zaratan. Car-
cinoma. Noli me tangere. Canchero.
CRANC DE AIGUA DOLSA. Ástaco. Cancer.
Sorte d'ecrevisse. Sorta di gambero.
CRÁNEO. s. m. La closca del cap que
tapa lo cervèll. Erdneo. Cranium. Crá-
ne. Cranio.
CRAPULAT, DA. adj. ant. Emborrat-
xad. Embriagado. Crapulentus, Jvre,
soúl. Ebro, ubbriaco.
CRAS, SA. adj. Gruxud, gras, espes.
Craso. Crassus. Gros, gras, epais.
Grosso, grasso, sodo , dense, fitto.
cras. Unid ab los substantius errór , igno-
rancia , engany ,disbarat y altres sem-
blants, significa indisculpable. Craso.
Supinus. Grossier. Crasso. A
CRASSAS. s. f. pl. Lo residuo ó bruticia
que quèda de las brescas cuand se trau
la cera. Ceron. Cere fex, residuum
prelo expressum. Cire grossière. Fec-
cia di cera.
CRASSÍSSIM , MA. adj. sup. de crus.
Crasisimo. Crassissimus. Trés-gras, fors
épais. Grassissimo.
582 CRE
CRASSITUT. s. f. Lo excès de carns ó
corpulencia en las persòsas 6 animals.
Gordura , crasitud. Crassitudo , crassa-
mentum. Graisse, embonpoint. Gras-
sezza.
CRASTAT. s. m. ant. CRESTAT.
CRÀTER. s. m. La bòca en fórma de em-
but per la que respiran los volcans.
Crdter. Cratera, crater. Cratére. Cra-
tera.
CREACIÓ. s. f. Lo acte de criar ó tráu-
rer Diu alguna cosa de res. Creacion.
Creatio. Création. Creazione.
cazació. La nova erecció de algun em-
pleo 6 cárreg. També se diu creació lo
nombramént de cardenals que fa lo pa-
pa. Creacion. Creatio. Création. Grea-
- gione.
CREACIÓ DE cexsaL. Lo acte ab que se reb un
capital sòbre hipotecas determinadas,
ctand pagarne la pensió permesa per
E llèy. Constitucion de censo. Censús
institatió. Assignation d'un cens. Asse-
gnamento.
CREADOR. s. m. ant. CRIADOR.
CREADOR. ant. ACREEDOR.
CREAR. Y. a. ant. CRIAR. -
. CREAT, DA. p. p. ant. de CREAR.
CREATURA. s. f. ant. CRIATURA.
CREBADURA. s. f. ant. Ruptura. Que-
bradura. Diraptio, fractura. Rupture,
racture. Rottura , frattura.
CREDENCIALS. s. f. pl. canta CREDEN-
CIAL.
CREDENSA. s, f. La tauleta que se posa
immediata al altar á fi de tenir prop
tòt lo necessari per la celebració dels
oficis divins. Credencia , aparador. Aba-
cus sacer. Credence. Credenza.
CREDENSA. ant. CREENCIA.
CREDIBILITAT. s. f. Fonamént 6 rahó
ue se troba en alguna cosa pera que
sta creguda. Credibilidad. Credibilitas.
Credibilite. Credibilità, credenza.
CREDIBLE. adj. ant. cazmuz.
CREDIBLEMENT. adv. mod. ant. Pro-
bablemènt, segòns se creu, Creiblemen-
te. Credibiliter. Probablement, vrai-
semblablement. Gredibimente.
CREDIT. s. m. Creencia, assenso. Credi-
to. Fides. Foi. Fede, credenza.
catorT. Deute que algú tè á són favòr. Cre
dito. Creditum. Créance. Credito.
cra8o:T. Abono, comprobació. Credito.
Comprobatio, commendatio, Credit. Cre-
ito,
CRE
cagpir. Repatació 6 fama. Regularmènt se
tira bona part. Credito. Nomen, fama.
Credit , réputation , renommée. Credito,
stima , nome.
DONAR CREDIT. fr. CRÉURER.
CREDO. s. m. Lo símbol de la fe ordenad
per los apóstols, en que estan contin-
guds los principals articles de èlla. Cre-
do. Symbolum fidei catholice. Credo.
Credo.
EN Ux cazo. mod. adv. Ab mòlt poc tèmps.
En un credo. Brevissimo temporis spa-
tio. Dans un clin d'ail. la un credo.
CREDUL, LA. adj. Lo qui creu ab massa
facilitat. Credulo, creedor. Credalus.
Cre lule. Credulo, corrivo.
CREDULITAT. s. f. Massa facilitat en
eréurer. Credulidad. Credulitas. Credu-
lite. Ccedulità.
CREEDOR, RA. s. m. y f. ant. ACREE-
DÜR.
CREENCIA. s. f. La fe y crédit que se
dòna 4 alguna cosa. Creencia. idos.
Croyance, Credenza , fede.
casexcta. Religió 6 secta. Creencia. Reli-
gio, fides. Croyance. Credenza, reli-
gione. .
CREENCA. s. f. ant. cagprr, en la primé-
ra accepció.
CREENSA. s. f. ant. CREENCIA.
CREENT. p. pres. ant. de CRAURER. CAE-
vkxr.
CREGUD, DA. p. p. de caguzez. Creido.
CREHEDOR, RA. s. m. ant. AcRERDÓR.
CREHENCA. s. f. ant. catorr, en la pri-
méra accepció. .
CREHENT. p. pres. ant, de catuaza. CRE-
rÈvr. |
CREIBLE. adj. Lo que pod ó merex ser
cregud. Creible, creedero. Credibilis.
Croyable. Credibile.
CREIRE. v. a. aut. CREURER.
CREMA. s. f. L' acció de cremar. Que-
ma. Ustio, crematio , combustio , com-
bustura. L'action de brúler. Abbru -
ciamento.
caÈva. Incendi de algun edifici, bosc 6
altra cosa semblant. Quema. Conflagra-
tio. Embrasement, incendie. In io ,
combustione.
cnÈva. Mèajar que se compon de llét, ous,
farina y sucre, que tòt plegad se posa
á bullir fins á tenir lo punt correspo-
nènt, y cuand lo té se trau del fog y se
crèma de sòbre ab una planxa de ferro
bermella. Crema, flaon. Lac oris, fa-
CRE
rimá et saccharo densatum. Crème.
Crema.
caèma. Los dos punts que se n sóbre
la u en las síl-labas gue, gii, pera de-
notar que deu pronunciarse: també se
posa en las demés vocals, cuand en los
versos se desfá lo diftongo de una síl-
laba féndne dos. Crema, Diæresis nota.
Tréma. Due puoti su qualche vocale per
far conoscere ch' essa forma , da se sola,
una sillaba.
caÈmas. pl. Jog. XANCRAS.
CREMAD, DA. P p. de GREMAR y CRE-
MARSE. Quemado.
CREMAD sia. expr. fam. de que se usa per
assegurar la veritat de alguna cosa. Que
me maten. Peream nisi... Que je meure
si je mens. Iddio m' affoghi.
CREMAD SIAS. expr. fam. Especie de male-
dicció. Pesete. Dii te malé perdant. La
peste te créve. Ti venga il canchero.
PUDIR Á CREMAD. fr. met, y fam, ab que se
. dòna á enténdrer lo recel que se té de
alguna cosa; v. g. de que alguna dispu-
ta vinga á parar en barallas. Oler d cha-
musquina. Rixæ imminentis indicia præ-
stare. Sentir la brule, friser la corde.
Saper d' arsiccio, esservi rischio , esser-
vi cagione di timore.
CREMADOR , RA. s. m. y f. Lo qui cré-
mà ó pega fog á alguna cosa. Quema-
dor. Ustor. Celui qui brúle. Abbrucia-
tore.
CREMADURA. s. f. L' acció que causa lo
fog en algun cos, seguida de una des-
composició de sas parts. Quemadura ,
quemazon. Ustio. Brülure. Scottatura.
CREMADUBA. Lo senyal, llaga, bómbólla , 6
impressió que fa lo fog ó alguna cosa
mólt calénta aplicada á altra. Quema-
dura. Ustio, adustio. Brúlure. Scotta-
tura, abbruciamento.
CREMALLER. s. m. territ, crakrza. .
caemaLièns. pl. territ. cLAMÁSTECS.
CREMALLOT. 8. m. ant. CREMÈLL.
CREMAMENT. s. m. ant. caÈma, en la
priméra y segòna accepció.
CREMAR. v. a. Abrasar ó consumir per
medi del fog. Quemar. Urere , exurere,
comburere. Brüler. Abbruciare, ar-
re.
carmar. Escalfar ab mòlta activitat, com
lo sol en lo estiu. Quemar. Adurere,
torrere. Brúler. Bruciare, riardere.
CREMAR. Assecar mòlt y fer pérdrer la ver-
dòr, com succeex ab las plantas en
CRE 585
tèmps de mòlt fred ó calòr. Quemar.
‘ Adurere. Briler. Cuocere, disseccare.
CREMAR. v. n. Estar encesa alguna cosa.
- Arder. Ardere. Flamber. Ardere, fiam-
‘ meggiare , avvampare. '
CREMAR. Ser alguna cosa massa calénta.
Quemar. Nimis calere. Brúler. Abbru-
ciare.
GREMARSE. v. r. Patir ó sentir massa calòr.
Quemarse. Ardere, æstuare. Se bruler.
Ardere, abbruciarsi.
CREMARSE. met. Despacientarse, neguite-
jarse perqué no se efecuta alguna cosa
á gust propi. Quemarse. Nimia sollici-
tudine vel ardenti desiderio affici. S'im-
patienter. Uscir de' angheri.
CREMARSE. met. Sentir in orsa de alguna
passió ó afécte. Quemarse. Flagrare.
S’enflammer. Avvampare. .
CREMARSE. fam. Estar prop de acertar ó
trobar alguna cosa. Quemarse. Feré
attingere. Se brúler, étre prés de ce
qu'on cherche. Essere molto vicino a cià
che si cerca.
CREMELL. s. m. Lo mòe que se separa
del ble del llum enand ja es mòlt cre-
mad. Seta, jeta, moco. Lucis fungus.
Champignon qui se forme au lumignon.
Fungo del lucignolo.
CREMELLÓ. s. m. Carmètr.
CREMONES, A. adj. Lo pertanyént á
Cremóna, y lo natural de élla. Cremo-
nes. Cremonensis. De Cremone. Di Cre-
mona.
CREMOR. s. m. CRÉMOR DE TARTRÀ.
CREMOR. ant. CREMADURA.
CRÉMOR DE TARTRÁ. La crosta ó tela blanca
que se fórma en la superficie del licór
cuand se purifica lo tartrá. Té las ma-
téxas virtuts y usos que lo tartrá cris-
tallisad. Cremor tartaro, cremor. Cre-
mor tartari. Tartre. Cremor di tartaro.
CRENUT , DA. adj. ant. Lo qui té los ca-
bells llargs. Cabelludo. Capillatus, ca-
pillosus, comatus. Chevelu. Capelluto,
zazzeruto.
CRENXA. s. f. CLENYA.
CREPÓ. s. m. ant. carré.
CREPÚSCUL. s. m. La clarór que hi ha
dèsde que apunta lo dia fins que ix lo
. sol, y desde que lo sol se pon fins que
se fa de nit. Crepusculo. Crepusculum.
Crepuscule. Crepuscolo.
CREPUSCULO. s. m. CREPÚSCUL.
CRESCUD, DA. p. p. de ca£xen. Crecido.
CRESCUDA. s. £. Lo acte ó efècte de cré-
584 | CRE
xer alguna cosa. Crecimiento. Incre-
mentum , crescentia. Æccroissement ,
croissance. Grescimento. e
cBESCUDA. Lo aumént de aigua que prenen
los rius y riéras per las moltas plujas 6
per fóndrerse las nèus. Crecida. Allu-
vies, alluvio. Accroissement crue d'eau.
Accrescimento, crescimento.
CRESCUDAS. 8. f. pl. Los punts que se au-
méntau en alguns paratges de la mitja
pera que sia més ampla. Crecidos. Cir-
cumvolationum augmentum in textura
tibialis. Mailles dont on renforce un
bas. Maglia per far più larga la calza.
rèr cRESCUDA. fr. Parland dels preus de
las cosas pujar , aumentarse. Tomar au-
mento. Àugeri pretium rerum. Aug-
. menter. Crescere.
FÈR CRESCUDAS EN LA MITJA. ÍT. CRÉXER , en
la última accepció.
CRESOL. s. m. GRESOL.
CRESOL. aut. LLUM , LLUMANÈRA.
CRESP. s. m. caraGoL, en la sexta accep-
ció.
CRESPAD, DA. p. p. de cnesear. Cres-
pado , rizado , enrizado. -
CRESPADOR. s. m. Instrument que ser-
vex pera crespar los cabells. Encrespa-
dor. Calamistrum, calamistrus , calamis-
ter. Fer à friser les cheveux. Ferro da
increspare i capelli.
CRESPAR. v. a. Fèr caragols en los ca-
bells. Encrespar, rizar , enrizar. Cris-
pare, calamistrare. Friser , créper. Iu-
crespare, arricciare.
CRESPELL. s. m. ant. Especie de bunyol.
Oreja de abad, lasaña. Laganum. Es-
pèce de beignet. Sorta di frittella.
GRESPÈLL. territ. caRaMÈLL, en la priméra
accepció.
CRESPELLA. s. f. territ. Especte de tor-
téll. Rosca. Libum spirale. Biscuit rond.
Biscottino.
CRESPELLET. s. m. dim. ant. CRESPÈLL,
en la primera aceepció.
CRESPINÈLL. s. m. Planta. mÈRBA Pux-
TERA,
CRESPÓ. s. m. Especie de glassa en que
lo urdid está més retort que la trama.
Crespon. Rarioris tele genus. Crepon.
Crepone. ,
CRESSIÓ. s. m. ant. Hèrba, caéxexs.
CRESTA. s. f. Extremitat carnósa y ber-
mella que lo gall y altres aucélls ténen
sobre lo cap. Cresta. Crista. Créte. Gre-
sta,
CRESTA. Lo mònyo de plòmas que tènen
eu lo cap alguns aucèlls, com lo puput.
Cresta, airon, mono, copete. Crista.
Créte. Cresta, ciuffo.
CRESTA. La part de la celada que se alsa
sòbre lo cap, y ahònt se col-locan las
plòmas. Crestón. Conus. Créte de cas-
que. Cimiero, cima del morione, pe-
nacchio. | |
CRESTA DE Gall. Hérba medicinal especie
de salvia que té las fullas un poc sem-
blants 4 la cresta del gall, la cama an-
sa, y la lor bermella y ab una es
gu de ibi. Gallocresta , 7 valle , ori.
no. Salvia horminum. Orvale, toute
bonne. Schiarca. °
ALSAR LA CRESTA. fr. Encrestarse. Cristam
erigere. Lever la créte. Bialear la cre-
sta.
LLEVAR LA GRESTA. fr. Descrestar. Cristam
scindere, amputare. Oter , couper la cré-
te. Tagliar la cresta. |
PICARSE LAS CRESTAS. fr. met. y fam. Con-
trapuntarse dòs ó més en la conversa-
ció, diéndse paraulas picants. Darse de
las astas. Verbis contendere, rixari. Se
picoter. Dibattersi.
PICARSE LAS CRESTAS, fr. met. Disputar ab
massa tenacitat pera sostenir cada hu
sa opinió. Darse de las astas. Acriter
disputare. Se picoter , chausser son bon-
net , se buter. Pungersi. .
CRESTADOR. s. m. [nstrumént de ferro
que servex pera crestar las arnas. Cas-
tradera. Castratorium ferramentum.
Couteau pour chátrer les ruches. Col-
tello per torre via miele dell" arnie.
CRESTADURA. s. f. L' acció de crestar
las arnas. Castrazon. Castratio alvea-
riorum. l’action de chátrer les ruches.
H levare miele dell’ arnie.
CRESTALL. s. m. ant. CRISTALL. —
CBESTALL. L' alsaria de terra que hi ha èn-
tre sòlc y sólc. Caballete , loba , entre-
surco , lomo, caballon , camellon , ca-
mella. Porca, lira. Terre elevee entre
deux sillons. La terra alzata- fra due
solchi. .
CRESTALLI, NA. adj. ant. carstanti.
CRESTAR. v. a. Traorer de las arnas las
brescas ab la mel, dexandhi solament
las necessarias pera que las abellas pu-
gan mantenirse y tornar á fabricarne.
Castrar , cortar. Castrare alvearia. Chá-
trer. Levar via il miele dell’ arnie.
CRESTAT. s. m. Lo bòc capad. Castron.
CRE
Hircus castratus. Bouc chátre. Castro-
ne, becco castrato.
CRESTAT. met. CORNUD.
CRESTETA. s. f. dim. de carsra. Cresti-
- ta, crestilla , crestica. Cristula. Petite
créte. Crestina.
CRESTIA , NA. adj. ant. cRISTIA.
CRESTIANISME. s. m. ant. CRISTIANISME.
CRESTIENTATZ. s. f. ant. cRISTIANDAT.
CRESTIRI. s. m. ant. cRISTERI.
CRESTÓ. s. m. CRESTAT.
CRETENSE. adj. Lo pertanyént á la isla
de Creta y lo natural de alla. Cretense ,
cretico. Creticus, cretensis. De Crète,
Di Creta.
CRETIC. s. m. Peu de vers llatí que se
compon de tres síl-labas, la priméra y
tercèra llargas, y la segóna bréu. Creti-
co. Creticus. Cretique. Cretico.
TLLA. s. f. territ. escLkrra.
CREU. s. f. Figura formada de dós líneas
que se atravéssan perpendicularmént.
Cruz. Crux. Croix. Croce.
cart. Instrumènt formad de dès fustas
que se encreuan formand ánguls rectes,
la una perpendicular queservex de peu,
y P altra horisontal que fórma los bras-
sos: los antigs lo feyan servir per patí-
bul dels delincuénts. Cruz. Crux. Croix.
Croce.
GREU. Insignia y senyal del cristiá per ha-
ber patid en élla nostre senyor Jesucrist.
Crus. Crux, christianorum insigne.
Croix. Croce.
enzo. Insignia honorífica ab que se dis-
tingexen alguns drdes militars. Cruz.
Crux equestris ordinis, insigne. Croix.
Croce.
caeu. Pèssa de honór en lo blassó. Cruz.
Crux in stemmate gentilitio. Croix.
Croce.
cREU. met. Càrrega, traball. Cruz. Mole-
stia, dolor, cruciatus. Croix, peine,
calice. Croce, afílizione, pena.
cazu. La que va davant del prelad, 6 de
las comunitats ecclesiásticas en las pro-
fessóns. Guion. Signum, insigne. Croix
qu'on porte devant un evéque , etc. Cro-
ce, insegna, vessillo. — .
CREU DE CABAVACA. La que tè cuatre bras-
sos. Cruz de caravaca. Crux , cujus pa-
lum rectum duo transversi secant. Croix
à quatre branches. Croce di quattro
Capi.
CREU GEOMETRICA. Instrumént de ferro que
servia pera péudrer las alturas dels as-
TOM. I.
' CRE . 585
tres. Balestilla, cruz geometrica. Instru-
mentum ferreum astrorum altitudini
metiendæ. Croix geometrique , báton de
Jacob. Balestriglia.
AXÓ HO DÈXARÍ AB LA CREU, Ó AB LA MORTA-
LLA. ref. ab que se dòna 4 enténdrer
que sols la mort pod desarrelar algun
hàbit ó inclinació. Eso lo apartard ó
acabard la pala y el azadon. Animi
affectus aut inveterata consuetudo sola
morte scindi possunt. La mort seule y
peut mettre un terme. La morte il gua-
rirá.
DETRAS DE LA CREU ESTÁ LO DIABLE. ref. que
advertex lo périll de que las obras se
vicien per la vanitat del que las fa.
També se aplica als hipócritas que ab
apariencias de virtut volen ocultar los
. vicis. Detrds de la:cruz estd el diablo.
Post crucem daemon sæpè latere solet.
Le serpent. est cache sous les fleurs.
Ogni oste ha sotto il gatto.
EN cazu. mod. adv. En È ura de creu. En
cruz. Ad formam crucis. En croix. In
croce.
ykr LA CREU A arc. fr. fam. Proposar algú
evitar tót tracte ó correspondencia ab
altre. Hacerle la cruz d alguno. Fami-
liariter cum aliquo.ampliùs agere nolle.
Fuir , éviter quelqu'un, Schivare, fug-
gire uno.
FÈR LA GREU Ó LO SEXYAL DE LA CREU SÒBRE
ALGUNA COSA. fr. Signar. Siguo crucis
signare. Faire le signe de la croix.
Fare H segno della croce.
rèase cagus. fr. Demostrar la gran admi-
ració ó estranyesa que causa alguna
cosa. Hacerse. cruces. Maximá admira-
tione affici , percelli. S’emerveiller. Farsi
il segno della croce, restar di sasso.
SER MENESTER LA CREU Y LOS GANFARÓNS. ÍT.
met. y fam. Ser necessarias móltas dili-
gencias pera lograr alguna cosa. Ser me-
nester la cruz y los ciriales. Pluribus
opus esse. II faut la croix et la ban-
niére. V'é d' uopo del sarto e delle
forbici.
TENIR VUIT CREUS. fr. Tenir vuitanta anys.
Ser ochenton. Octogenarium esse. Zire
octogehaire, Essere ottuagenario.
CREUETA. s, f. dim. de caEu. Crucecilla,
crucecita, Parva crux. Petite croix,
croisette. Crocetta.
CREUHAR. v. a. ant. Fér lo senyal de
la creu. Santiguar, signar, hacer la
señal de la cruz. Signo crucis signare,
7
586 CRE
Faire le signe de la croix. Fave il segno
della croce.
CREURER. v. a. Tenir per certa ó ver-
dadéra alguna cosa. Creer , dar credito.
Credere. Croire. Credere.
CRRURER, Douar assentimènt ferm á las ve-
ritats reveladas per Déu, y proposadas
per lla Iglèsia. Ereer. Credere. cire.
Credere.
CRÉURER. Pensar, suspitar alguna cosa, 6
estar persuadid de èlla. Creer. Conjice-
re , credere., Crotre , penser. Credere,
sospettare.
CRÉURER. Tenir una cosa per verisímil 6
probable. Creer. Credere. Croire. Cre-
dere.
CREURER DE LLEUGÈR Ó DE FLUX. fr. Donar
crédit 4 alguna cosa sèns efaminarla
prou 6 sens tenir motiu suficiènt. Creer
Ô creerse de ligero. Citò credere. Croi-
re légèrement. Credere leggieramente,
facilmente. | |
NO HO CREC QUE NO HO VEJA. loc. que se usa
pera manifestar que no se vol donar
- crédit 4 alguna cosa sols per sentirla 4
dir, per ser de tal naturalesa que sola-
mènt veyendla se pod créurer. Fer y
creer, Nisi viderim, haud credam. Croi-
re à de bonnes enseignes. Non credere
se non gli occhi.
CREVADURA. s. f. ant. TRENCADURA.
CREVELAR. v. a. ant. GARRBELLAR.
CRÈX. s. m. for. La cantitat que l'home
promet á la dona per rahó de són ma-
o trimoni ab èlla. 4rras. Arrhe sponsa-
litie. Somme d'argent que l'homme pro-
met à la femme qu'il doit epouser. Ca-
parra di sponsalizio.
CREXEMENT. s. m. ant. CREXENSA.
CREXENERA. s. f. Planta que crèx en
las boras dels regueróus y aiguamolls.
Se fa alta de mès. de dòs peus, y trau
mòlts bròts cilíndrics y ramósos. Té las
fallas amplas, compostas de fulletas
dentadas, llisas, un xic duras, y de un
verd hermós: las flors són blancas y ar-
regladas en fórma de girasol. Berrera,
berra , berraza. Sium fatifolium. Berle.
Gorgolestro.
CREXENS. s. m. pl. Planta que créx en
llocs de aigua, y fa bròts de un peu de
llarg: las fullas se componen de falletas
en figura de ferro de llansa; y las flors
sòn pétitas y blancas. Tòta la planta es-
pecialmènt las fullas tènen un gust pi-
cant y se-ménja per enciam. Berros.
CRE |
Sisymbrium , nasturtium aquaticom. -
Cresson. Crescione , nasturfio.
CRÈTENS BÒRDS. CREXEN ERA.
CREXENSA. s. f. Lo acte y efécte de cré-
xer alguna cosa. Crecimiento. Increna.
tum, crescentia. .Accroissement. Cre-
scimento.
CREXENT. s. m. CREXENSA.
crexkxT. Lo aumént de aigua que rebe
los rius, riéras, torrènts, etc., per las
mòltas plujas 6 per fóndrerse las veus.
Crecida, creciente. Alluvies, alluvio.
Crue d'enu. Crescimento, alluvione.
CREXÉNT DE LA LLUNA. Lo témps que pasa
dèsdel noviluni al pleniluni, en lo cul
sempre va sembland més grossa. (re-
ciente de la luna. Lune crescentis tem-
pus. Croissant de la lune. Cresceste
della luna. | :
CREXÈNT DEL MAR. La pujada que fa l'aigas
del mar en algunas costas dós vegadas
al dia. Creciente de la mar. Æstus mt
ris. Flux de la mer. Flusso del mare. :
COMENSAR LO CREXÈNT DEL MAR. Ndut. Pri»
cipiar la mar á móurerse pera la cre
xént. Repurtar. Maris estom incipal
Commencer le flux. Comminciare 1
flusso. :
FÈR LO CREXÈNT La LLUNA. fr. caexra, eal
quinta accepció. 1
CREXER. v. n. Aumentarse insensilà
mènt los cossos naturals. Crecer. UN
cere, procrescere. Croitre. Crescere
CREXER. Donar mòlt de sí alguna così
aumentarse sbn volümen, com lo 24
‘cuand se cou. Cundir. Augeri,
cere. Croítre. Crescere.
cRtxER. Péndrer aumént alguna cosa f
afegírseli exteriormént materia E
com los rius, los torrénts, etc. :
Augeri. Croftre , augmenter. Cresdi
ingrandire. y
cnexes. Allargarse; y axí diem que d
lo dia. Crecer. Crescere. Crottre. Q
scere. - |
caëxen. Parland de la lluna es descu
més tros de èila. Crecer. Majori 4
fulgere; crescere. Croitre , gr
Ingrandire, crescere.
caBrER. Fér crescudas enla mitxa.
Circumvolutionem augere in te
tibialis. €roftre , redoubler. Soppe
CREXIMENT. s. m. ant. CREXENSA.
CREYÈNT. p. pres. de catumEs. Lo
creu. Creyente. Credens. Croyani.
dente.
CRI
CREZENZA. s. f. ant. CREENCIA.
CRIA. s. i. La procreació dels animals,
aucélls, péxos 7 altres vivénts. Cria.
Proles , genus, fetura. Portee, ventree,
volee , couvée. Parto, portato, ventrata,
nidiata , cove, covata.
CRIA DE POLLS. MENJANSA.
YkA cria. fr. Procrear. Encastar , hacer
cria , criar. Procreare. Procreer. Pro-
creare,
CRIAD, DA. p. p. de cuan. Criado:
CBiAD , DA. adj. que ab los adverbis be 6
mal se aplica á las persónas que han
tingud bona 6 mala criansa. Bien ó mal
criado. Benè vel male institutus, edu-
catus. Bien ou mal éleve. Allevato.
cua. s. rs. L'home que server per són
salari. Criado. Famulus, minister. Do-
mestique , serviteur , valet. Servitore,
cameriere, famiglio, servo. — *
criap MAJOR. Lo qui servex en las casas
grans pera acompanyar al senyor 6 á la
senyora. Gentil hombre. Famulus comi-
tatai deserviens, stipator. Matre des
valets. Capo dei famigli.
CRIADA. s. f. La dona que servex per són
salari. Criada , fámula. Famala, ancil-
la, ministra. Servante , domestique.
Fante, serva, fantesca.
cruna. La mioyóna que server pera te-
nir las criaturas. Niñera. Famula pæda-
goga. Bonne. Aja.
CRIADETA. s. f. dim. de casana. Cria-
duela , criadilla. Ancillula. Petite ser-
vante. Fanticella, servuccia.
CRIADOR. s. m. Atribut que sols se dona
á Deu, que fèa tótas las cosas de no res.
Criador. Creator. Créateur. Creatore. :
CRIAMENT. s. m. ant. cRIANSA.
CRIANSA. s. f. Urbanitat, atenció, cor-
tesía. Se sol usar ab les adjectius bona
6 mala. Crianza. Urbanitas, comitas.
Politesse , honnétete, civilite. Puliterza,
civiltà, cortesia.
CRIANSA. EDUCACIÓ. .
CRIAR. v. a. Fér las cosas de res, donar
sèr 4 lo que abans no éra, lo cual es
propi de Déu solamént. Criar. Creare.
Créer. Creare.
criar. Produir. Se usa també com sybs-
tantiu. Criar. Creare, producere vel
cream. Produire. Produrre, creare.
Criar. Alimentar la mare al fill ab la llèt
de sòs pits. Criar. Nutrire, lactare,
alere. Nourrir, allaiter. Allattare, nu-
drire col proprio latte.
CRI 587
chum. Alimentar, cuidar y donar mènjar
als aucélls y altres animals. Criar. Ale-
re, cibare, nutrire. Nourrir, alimen-
ter. Nudrire, cibare, alimentare.
CRIAR. Instruir, educar y dirigir. Criar.
. Educare, instituere. Fever. Allevare.
CRIAR, FER CRIA.
criar. Fèr cria lo bestiar. 4hijar. Pro-
creare. Procreer. Far procreare.
CRIATURA. s. f. Tòta cosa criada. Cria-
; tura. Creàtura. Creature. Creatura.
CRIATURA. Lo infant recentmènt nad 6 de
poc témps. Criatura, lufans. Enfant
qui ne fait que naítre. Bambino, infan-
te, bambolo. .
CRIATURA. Lo feto abans de náxer. Criatu-
ra. Fetus. Enfant qui n'est pas encore
ne. Feto.
GRIATURA. met. Lo qui obra puerilment.
Niño. Puer. Enfant. Ragazzo.
cautuaa. met, Lo qui ha estad promogud
per altre á algun empleo ó cárreg. Cria-
tura , hechura. Muneris, diguitatis alte-
ri debitor. Creature. Creatura.
CRIATURA DE MAMÈLLA. Lo infaut que enca-
ra mama. Niño de teta. Yufaus lactans.
Enfant à la mammelle. Bambino im
fasce.
CRIATURA VERDA. vulg. GATA.
DE AXÓ PLORA LA CBIATUBA. loc. fam. ab que
s'expréssa que algú dòna á enténdrer
que no vol alguna cosa, send axí que
se mor per élla. Ze gata de Mariramos.
Versuté sollicitationem dissimulat. Chat-
temite. Esser gatta di masino. . .
ENCONAR Á UNA CRIATURA. fr. fam. Donarli
la primèra llèt. Hacer las entrañas d
una criatura. Primura lac recens nato
prebere. Donner le premier lait à un
enfant. Dar il primo latte a un bam-
bino.
ES UNA CRIATURA. expr. fam. ab que se do-
Ba á ertéodrer que alguna persóna es
de mòlt poca edat, 6 tè las propietats
, de noy. És una criatura. Admodúm ju-
venis est. C'est un enfant. È un ragazzo.
FÈR BE CRIATURA. fr. Obrar com á noy.
Aniñarse , muchachear, niñear. Repue-
rascere. Faire l'enfant , se conduire en
enfant. Far il ragazzo.
FÉR BORMIR La CRIATURA. fr. fam. Procurar
ab moviment 6 cansóns que li vinga la
sou. Dormir el niño. Tofantem sopire.
Chanter sans accompagnement. Adder-
mentare un bambino.
FÈR LO CRIATURA, fr. FÈR DE CRIATURA. :
588 CRI |
LAS CRIATURAS DIUEN LO QUB SÉNTEN Á DIR.
ref. que ensenya lo cuidado que deuen
tenir los pares davant dels fills en ac-
cións y paraulas; perqué òlls las apre-
nen incautamént del sèu efèmple , y las
diuen y usan séns reparo ni refle£ió.
Dicen los niños en el solejar lo que oyen
d sus padres en el hogar.
Ne pueros audire sinas que indigna
referri:
Que poscultant tectis fantur iniqua
m.
Les enfans parlent comme les perro-
quets. 1 ragazzi parlano come il pappa-
gallo.
LAS CRIATURAS HO SABEN. expr. ab que se
repren á la persóna que ignóra ó dubta
alguna cosa mólt notoria. Los niños lo
saben. Vel pueris notum et perspicuum
est. Jusqu'aux enfans le savent. Nessun
l'iguora, ognun lo sa. .
PÉRDRER LA CRIATURA, ÍT. MALPARIR.
PLORAR COM una CRIATURA. fr. Sentir ab
gran vehemencia alguna cosa. Llorar d
lágrima viva: llorar ldgrimas de san-
gre. Amare flere; vehementer dolere,
angi. Pleurer à chaudes larmes. Pian-
ger dirottamente,
QUI AB CRIATURAS SE FICA CONCAGAD NE IX.
ref. que ensenya que qui fia lo manetj
de negocis á persónas ineptas y de
Judici se trobará després xasquejad.
Quien con niños se acuesta sucio se le-
vanta. Noli ineptis, imprudentisque ne-
gotia tua committere. De fol et d'en-
Jant se doit-on délivrer. Chi dorme coi
cani, si leva colle pulci.
QUI EN CRIATURAS FIA CONCAGAD KE IX. ref.
que denota la seguretat que se deu
tenir en lo carinyo dels noys. Amor de
niño agua en cesto, ó agua en cestillo.
Pueri amor, nugæ. Amitie d'enfant
c'est de l’eau dans un panier perce.
L'amor de' ragazzi è volubile come essi.
CRIATURADA. s. f. Acció 6 paraula im.
propia de la edad varonil y semblant 4
las dels noys que no tènen reflefió. Ni-
nada, muchachada, muchacheria, pue-
rilidad. Puerilis actio, puerilitas. En-
fantillage. Ragazzata.
FÈR GRIATURADAS. fr. FÈR DE CRIATURA.
CRIATURER, RA. s. m. y f. La persòna
- que gusta de criaturas y las fa sèmpre
tas. Niñero. Infantarius. Celui qui ai-
me les enfans ou leurs jeux. Colui che
si piace col ragazzi.
CRI
CRIATURETA. s. f. dim. de caratuRa.
Criaturita , criaturilla , criaturica. 1n—
fantulus. Petit enfant. Bambinetto.
CRICCRAC. s. m. Lo sòròll que se fa ab
los peus trepitjand alguna cosa que se
trenca, com avellanas, nous, etc. Ex -
teusivamént se pics també á altre sò—
roll semblant. Zrisca. Crepitus. Cric-
crac. Crich.
CRID. s. m. La veu sumamént esforsada y
alsada. Grito. Clamor. Cri. Grido.
chip. met. Fama, anomenada. Nombradia,
nombre. Nomen. Renom, reputation.
Nome, fama.
caps. pl. Confusió de veus altas y esfor—
sadas. Griteria, grita, vocería , vocin-
gleria. Vociferatus , vociferatio, clami-
tatio. Criaillerie , clameur. Schiamazzo,
gridio.
4 cams. mod. adv. Eu veu alta y esforsa-
da. Á voces, d gritos. Vociferatu, cla-
mosè. A grands cris. Con grida, gri-
dando.
ALSAR LO CRID, fr. Esforsar la veu ab des-
compostura y orgull. Mizar ó levantar
el grito. Vociferare , inordinaté clama-
re. S'ecrier. Gridare, esclamare.
DONAR UN caw Á ALGÚ. fr. FÈR UN cam À
ALGÚ.
ES UN CBID DE NO MÓURER AL nir. fr. ab la
cual sé denota lo preu excéssia que se
demana, Ó á que se ven alguna cosa.
Es un desuello. Res justo carior est.
C'est à l'etrille. E' un prezzo da nou
potersi udire.
rka cun. fr. Se diu de alguna cosa que
còrre mòlt de veu en veu, ó de la cual
se espargexen molts rumórs. Sonarse.
Rumorem esse. Se divulguer , se mettre
au jour. Buccinarsi, farsi pubblico.
rka cris. fr. Esforsar la veu repetidas ve-
adas. Vocear, dar voces, gritos.
ociferare. Gueuler , pousser des cris.
Gridare.
rèe ux crm 4 aLGÚ. fr. Cridar á algú que
está lluny. Dar una voz d alguno. Vo-
care, inclamare. 4ppeler à haute voix.
Chiamare.
CRIDA. s. f. La promalgació ó publicació
que en veu alta se fa en los llocs pú-
blics de alguna cosa que convé que tót-
hom la sapia. Pregon. Preconium, Ban.
Bando.
CRIDA. 5. m. ant. nuxci, lo qui fa cridas.
rèa UNA caia. fr. Publicar en veu.alta al-
guna cosa perqué vinga á naticia de
| CRI
tôthom. Pregonar. Preconium facere.
Publier d son de trompe. Trombettare,
divulgare. LS
FÈR UNA CRIDA. fr. met. Publicar lo que
estaba ocult y debia callarse. Pregonar.
Occultum manifestare, palàm facere.
Publier , divulguer , rendre public. Pub-
blicare. lesare.
CRIDADISSA. s. f. p. us. cnrps.
CRIDADOR. s. m. ant. CBIDAISE.
CRIDADOR. ant. sunci, lo qui fa cridas.
CRIDAIRE. s. m. Lo qui sol alsar mòlt la
veu. Gritador, voceador , vocinglero,
griton. Vociferator, clamator. Cria-
illeur , brailleur. Gridatore , gracchione,
corpacchia.
CRIDAR. v. a. Avisar á algú ab la veu ó
ab senyals pera que vinga. Llamar, dar
voces d alguno. Vocare. Appeler quel-
qu'un d haute voix. Chiamare.
CRIDAR. FÈR UNA CRIDA.
CRIDAR, ant. Encantar lo corredór alguna
cosa. Subastar. Subhastare. Subhaster.
Subastare, vendere a tromba.:
CAIDAR. v. D. Alsar y esforsar la veu mès
de lo acostemad. Gritar. Vociferare,
clamare. Crier. Gridare.
camar. Parlar ab veu alta. Levantar la
voz. Clamare. Piailler, criailer. Cor-
nacchiare , pigolare.:
caian. Algar la veu ah descompostura y
orgull. Levantar el grito. Vociferare,
inordimatè clamare. S'ecrier. Vocife-
rare.
CRIDAR. Demanar á algú pera que entre-
vinga en alguna cosa, com caiDAR al
mètge, al advocad, etc. Llamar. Voca-
re. Appeler. Chiamare.
camas. Convocar; y axí se diu: camas à
capítol. Llamar. Convocare, vocare,
cogere. Appeler, convoquer. Convoca-
re , chiamare.
cardan. met. Atráurer, fér venir; y axí
se diu: cripar los humòrs. Llamar. At-
trahere. 4ttirer. Chiamare, attrarre.
CRIDAR. Atráurer los aucélls per medi del
reclam. Reclamar. Folliculo aves alli-
cere , earum voces imitando. Reclamer.
Richiamare, far venire al logoro.
CRIM. s. m. Delicte grave. Crimen. Cri-
men. Crime. Delitto, misfatto, fallo.
CRIM DE LBSA MAGESTAD. Lo delicte comes
contra la persóna del réy, contra sa dig-
nitat ó contra lo estad. Crimen de lesa
majestad. Majestatis crimen, perduel-
lio. Crime de lèse-majesté. Crimenlese. |
. CRI 589
CRIMINAL. adj. Lo que pertany al crim.
Criminal , criminoso. Criminalis. Crimi-
nel. Criminale.
CRIMINAL. 8. m. Lo delincuènt. Criminoso.
Criminosus. Criminel , malfaiteur. Reo,
colpevole, delinquente.
CRIMINALISTA. adj. que se aplica al au-
tór que ha escrit de materias criminals,
al ad vocad que está mólt versad en
éllas, y al notari que las actua. Crimi-
nalista. Causarum criminalium scriptor.
Criminaliste. Criminalista.
CRIMINALITAT. s. f. Calitat ó circuns-
tancia que denota que una acció es cri-
minòsa. Criminalidad. Pravitas. Crimi-
nalité. Criminalità.
CRIMINALMENT. adv. mod. for. Per la
via criminal. Criminalmente. Crimina-
liter. Criminellement. Criminalmente.
CRIMINAT, DA. adj. ant. Acusad de al-
un crim ó delicte. 4criminado. Alicu-
jus criminis insimulatus. 4ccuse d'un
crime., Accusato.
CRIMINOS , A. s. m. y f. CRIMINAL.
CRIMESÒS. adj. CRIMINAL.
CRIMINOSAMENT. adv. mod. ant. cai-
MINALMÈNT.
CRIN. s. m. Lo conjunt de pels que tènen
alguns animals en lo cap ó coll. Crin,
crines , clin. Crines, juba. Crin. Crine,
chioma.
CRINAT , DA. adj. ant. Lo qui tè lo ca-
bell llarg. Crinito, crinado. Crinitus,
criniger , crininus. Chevelu. Capelluto.
CRIOLLO. s. m. Lo fill de pares európens
nad en América. Criollo. Europzi filius
in America natus. Creole. Creolo.
CRÍSIS. s. f. Mutació considerable que fa
alguna malaltía, ó bé pera adobarse ó
pera pitjorarse mòlt. Crisis. Crisis. Cri-
se. Crisi.
caisis. Judici que se fa de alguna cosa des-
près de haberla eSaminada ab cuidado.
Crisis. Crisis. Jugement porté sur une
chose. Giudizio che si fa di qualunque
cosa.
CRISMA. s. f. L' oli y bálsam barrejad
que consagran los bisbes en lo dijous
sant pera ungir als que se batejan y
confirman , y també als bisbes cuand se
consagran y als sacerdots cuand se or-
dénan. Algunas vegadas se usa com mas-
culí. Crisma. Chrisma. Chréme. Cre-
sima.
TE LLEVARÉ LA cRISMA. fr. fam. ab que se
amenassa 4 algú. Te quitaré la crisma.
590 CRI
‘ Cave, vitam tibi adimam. Je t'exter-
minerai. Ti romperó la testa.
CRISMAR. v. a. ant. Untar ab crisma.
Ungir con el óleo santo. Sacro chris-
mate ungere. Oindre de saintes-huiles.
Cresimare.
CRISMÈRA: s. f. Lo vas ó ampólleta de
plata en que se guarda la crisma. Crie-
mera. Chrismatis sacri pyxis. Pase pour
le saint-chréme. Vaso della cresima.
CRISOBERIL. s. m. Pèdra preciósa de
colór verd groguenc , més dura que lo
topaci y ab visos-blancs, blavencs y de
altres colórs que sembla que nadan en
la part de dins. Crisoberilo. Chrysobe-
ryllus. Sorte de beril. Sorta di berillo.
CRÍSÓLIT. s. m. Pèdra preciósa ménos
dura que lo topaci, diáfana y de colòr
grog bax verdós. Ferindlo ab lo foguèr
no trau fog. Posad á un fog viu despe-
dex una llum fosfórica. Es lo topaci
dels antigs. Crisólito. Chrysolithus. Chry-
solithe. Grisolito, crisolito.
CRISÓLITA. s. f. carsóur.
CRISOPEYA. s. f. Art ab que se prete-
nia convertir los mètalls en or. Criso-
peya. Alchymia. Chrysopée. L arte di
far l' oro.
CRISOPRASI. s. m. Pèdra fina, especie
de ágata , casi diáfana y de colór verd
de pòma, més 6 ménos fòsc. Posada al
fog perd lo colór y se tórna blanca.
Crisoprasio. Chrysoprasus. Chrysopra-
se. Grisopazio.
CRISPELL. s. m. territ. roarèi.
CRISSA. s. f. ant. crisis.
CRISTALL. s. m. Físic. y Quim. Se dòna
aquest nom als cossos enand se presén-
tan bax de una fórma regular de mòl-
tas superficies planas, com las sals, pé-
dras , mètalls y altres. Cristal. Crystal-
lus, crystallum. Cristal. Cristallo.
CRISTALL. Lo vidre mòlt clar y transparént
que resulta de la barreja de tres parts
e arena ab una de sosa 6 potassa, y
una pètita eantitat de cals de litarge.
Cristal. Crystallus; crystallum. Cristal.
Cristallo.
CRISTALL. Roba de llana mòlt prima y ab
un xic de llustre. Las pagesas solen fèr-,
ne mantellinas. Cristal. Lanea tela te-
nuis ac nitida. Sorte de toile de laine.
Sorta di tela di lana.
CRISTALL, CRESTALL, en la segòna accepció.
CBISTALL DE ROCA. Especie de pedra foguè-
ra blanca y transparènt com lo cristall
CRI
artificial. Se troba en trossos mès ó mé-
nos grossos y clars. Cristal de roca.
Crystallus enontanus. Cristal de roche.
‘Cristallo di rocca.
CRISTALLI, NA. adj. Lo que es de cra-
tall 6 li sembla. Cristalino. Crystallinos.
Cristallin. Cristallino.
caisTALLÍ. Anat. Se aplica 4 un dels cuatre
humórs dels ulls. Se usa també com
substantiu. Cristalino. Oculorum cry-
stallinus humor. Cristallin. ll cristallino.
CRISTALLISACIÓ. s. f. L'acció de cris-
tallisarse alguna cosa. Cristalizacion.
Congelatio instar crystalli. Cristallisc-
tion. Congelazione , cristalligsarione.
CRISTALLISAR. v. a. Reduir á cristalls
por medi de certas operacións químicas
as substancias salinas, térreas , metil-
licas y altras. Cristalizar. In crystalli
formam affingere. Cristalliser. Cristal.
lizzare.
CRISTALLISARSE. v. r. Rednirse á cristal.
Cristalizarse. Congelascere instar crys-
talli. Se cristalliser: Cristallizzarsi. — —
CRISTERI. s. m. Servicial. Clister , clis-
tel, cristel. Clyster , clysterium. Clyst?
re, lavement. Clistero , servisiale, arg
mento.
CRISTIA , NA. adj. Lo que pertany i à
religió de Cristo y es arreglad i élla,
Cristiano. Christianas. Chretien. Cra
stiano. |
caisTii, Na. s. m. y f. Lo qui fessa Y
religió de Cristo que rebé en lo batisme
Cristiano. Christianus. Chretien.
stiano.
COM sò cnisTIÁ. loc. fam. que server
assegurar la veritat de lo que se dio. 4
ley de cristiano. Mehercule. Foi d
chrétien. Per mia fe, affé di Dio.
ser BOY Ó MAL CRISTIA. fr. que denota qu
lo qui profèssa la fe de Cristo viu ó
arreglad á èlla. Ser buen cristiano,
muy cristiano ; ó ser mal cristiano,
poco cristiano. Christianis moribos 3
dictum esse, vel abhorrere. Âtre
ou mauvais chrétien. Essere buono
cattivo cristiano.
CRISTIANAMENT. adv. mod. Segòns |
llèy de Cristo. Cristianamente. Christi
né. Chretiennement. Cristianamente.
CRISTIANDAT. s. f. Lo gremi dels fid
que proféssan la religió cristiana. (7:
tiandad. Christianismus, christiani
Chrétienté. Cristianità.
cristiaxoaT. La observancia de la llès d
CRI
Cristo. Cristiandad. Mos christianus,
religionis christiane observatio. Obser-
vance de la religion du Christ. Cristia-
nità.
CRISTIANISAR. v. a. Conformar alguna
cosa ab lo ritu cristià. Cristianizar. Ad
mores ritusque christianos aliquid ef-
formare. Rendre conforme au rite chré-
tien. Adattare al rito cristiano.
CRISTIANISME. s. m. La religió cristia-
na. Cristianismo. Religio christiana.
Christianisme. Cristianesimo.
caistianisms. Lo gremi dels fiels cristians.
Cristianismo. Christianismus , christia-
nitas. Christianisme. Cristianesimo.
CRISTIANÍSSIM , MA. adj. sup. de cus-
TA. Cniskanisimo. Valde christianus.
Trés-chretien. Cristianissimo.
CRISTIRI. s. m. ant. cRisTEar.
CRISTO. s. m. Lo Fill de Dàu fét home.
Cristo. Christus. Christ. Cristo.
CRISTO. SANT CRISTO.
SANT CRISTO. La imatge de Cristo- crucifi-
cad. Crucifijo, Cristo. Christi crucifixi
imago. Crucifix. Crocifisso.
CRITERI. s. m. Judici, discerniment. Cri
terio. Dijudicatio. Criterium. Criterio.
CRÍTIC.:s. m. Lo qui judica segòns las
réglas de la crítica. Crítico. Criticus.
Critique. Critico.
CRÍTIC. fam. Lo qui afécta parlar ab cal-
tura. Critico. Stili cultioris affectator.
Puriste. Coluì che affetta una favella
troppo purgata.
CRÍTIC. Ca. adj. Lo que pertany à la crí-
tica. Critico. Criticus. Critique. Critico.
criric. Med. Lo que pertany á la crisis; y
axí se diu: evacuació caitica la que de-
termina la millóra de alguna malaltia.
Critico. Criticus. Critigue, dangereux,
qui amène une crise. Critico.
critic. Parland del tèmps, punt, ocasió,
etc., es lo de més oportunitat, ó que
deu aprofitarse ó aténdrerse. Crítico.
Urgenda occasio. Critique. Crítico.
CRÍTICA. s. f. La facultat de judicar al-
guna cosa segòns las règlas del art y del
bon gust. Crítica. Critice. Critigue. Cri-
tica.
crítica. Judici que se fa de las cosas fun-
dad en las réglas del art y del bon gust.
Critica. Crisis, judicium , censura. Cri-
tique. Critica.
critica. Censura maliciosa y solapada de
alguna cosa. Zaherimiento. Morsus. Re-
proche; critique, censure maligne. Cri-
, 'CRO 5 91
tica accanita, censura, rimprovero,
biasimo.
‘ CRITICAR. v. a. Fér judici de las cosas
fundad en las reglas del art y del bou
gust. Criticar. Judicium ferre, ad tru-
tinam revocare. Critiquer. Criticare.
CRITIQUEJADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
tot ho censura y tot ho troba mal sens
perdonar la més pétita falta. Criticon,
aristarco. Aristarchus. Critiqueur. Cri-
ticatore. '
CRITIQUEJADOR. Lo qui censura las obras de
ingeui sèns á com va ni á com costa.
Criticastro , zoilo. Zoylus. Mauvais cri-
tique. Critico accanito. ,
CRITIQUEJAR. v. a. Abusar de la críti-
ca tra nd sós justos límits. Critiqui-
zar. Nimiá critices severitate uti. Fron-
der. Sparlare , censurare , biasimare.
CRITIQUEJAR. Censurar, vituperar las ac-
cións ó conducta de algú. Criticar. No-
tare. Critiquer , censurer. Censurare.
. CRIVELAR. v. a. ant. GaRBÈLLAR.
CRIVÈLLA. s. f. CLIVILLA.
CRIVELLARSE. v. r. CLEVILLARSE.
CRIVELLARSE. Badarse. Henderse. Hiscere ,
. findere. S'entrouvrir. Fendersi.
CROC. s. m. ant. Especie de ganxo de que
usan los marinèrs pera acostar las bar-
cas unas á altras. Cocle , clogue. Harpa-
go. Corbeau. Il corvo.
CROI. adj. ant. DUR, RÚSTIC , INTRACTABLE.
CROLLAR. v. a. ant. Fèr tremolar algu-
na cosa. Estremecer. Tremefacere.
Ebranler , agiter. Crollare.
CROMATIC, CA. adj. Mús. que se aplica
á un dels tres géneros del sistema mú-
sic, y es lo qui proceex per semitons,
Cromdtico. Chromaticus. Chromatique.
Cromatico. |
CRÓNIC, CA. adj. que se aplica á las ma-
laltías llargas 6 als mals habituals que
duran mòlt tèmps. Crónico. Chronicus.
Chronigue. Cronico.
CRÓNICA. s. f. Historia en que se seguex .
l' brde dels tèmÿs. Crònica, corónica. -
Chronica. Chronique. Cronaca, cronica.
CRONICÓ. s. m. Bréu narració histórica
seguind l'òrde dels témps. Cronicon.
Chronica breviora. Chronique. Cronaca,
cronichetta.
CRONISTA. s. m. Lo autór de uma cró-
nica 6 lo qui té per ofici escsíurerla,
Cronista , coronista. Chronicorum scrip-
tov. Chroniqueur. Cronichista , cronista.
CRONOGRAFÍA. s. f. Ciencia dels témps.
592 CRO .
Cronografía. Chronographia. Chrono-
graphie. Cronografia.
CRONÓGRAFO. s. m. L' home docte en
la cronografía. Cronógrafo. Chronogra-
phus, Chronographe. Cronografo.
CRONÓLEG. s. m. CROXOLOGISTA.
CRONOLOGÍA. s. f. Ciencia que trac-
ta dels cómputos dels témps. Cronolo- *
gia. Chronologia. Chronologie. Crono-
ogia. .
CRONOLÓGIC , CA. adj. Lo que pertany
á la cronología. Cronológico. Chronolo-
icus. Chronologigue. Cronologico.
CRONOLÓGICAMENT. adv. mod. Se-
uind l'òrde cronológic dels tèmps.
Cronológicamente. Chronologicé. Chro-
nologiquement. Cronologicamente.
CRON ISTA. s. m. Lo qui profèssa
6 sab la cronología. Cronólogo, crono-
logista. Chronologus. Chronologiste.
Cronologista.
CRONÓLOGO. s. m. CRONOLOGISTA.
CRONÓMETRO. s. m. Relotge de longi-
tuts. Cronómetro. Chronometram. Chro-
nométre. Cronometro.
CRÓQUIS. s. m. Dissenyo sensill de algun
terreno ó posició militar que se fa á ull
y sèns subjecció á réglas geométricas.
Cróquis. Delineatio regulis geometricis
non servatis facta. Croquis, esquisse.
Schizzo.
CROSSA. s. f. Bastó ab un travessèr sò-
hre, que servex pera apoyarse los que
no poden caminat bè. 'Hulera. Scipio.
Béquille. Gruccia , stampella.
crossa. Barra de fusta ab dòs ganxos á un
extrèm , que servex pera sostenir los ta-
beruacles. Horquilla. Furca. Petite four-
che. Forchetta.
crossa. Bastó alt en que se assegura y lli-
ga lo peu de que usan en alguns llocs
pera passar l'aigua sèns mullarse. Zan-
co. Grallæ. Echasse. Trampoli.
crossa. Bastó en figura de gayato que usan
los bisbes com insignia de sa diguitat.
Báculo pastoral, cayado. Lituus, ba-
culus episcopalis. Crosse. Pastorale.
PARAR CBOSSA. fr. fam. Detenirse per algun
témps en algun lloc. Hacer pie. Alicubi
demorari. Prendre pied , planter le pi-
quet. Piantar bandiera.
CROSTA. s. f. La capa exteriór que se
endurex 6 asseca sòbre alguna cosa hu-
mida ó molla. Costra. Crusta. Coútre.
Crosta, corteccia.
Gaosta. La part exteribr y dura del pa y
CRO
altras cosas. Corteza. Cortex. Écorce.
. Corteccia, scgrza.
crosra. La del pa que se trau per entér
dèxand la sola molla. Descortezadura.
Pars panis deglabratione recisa. Croúte.
Corteccia, crosta.
crosra. La capa dura y seca que quéda
sobre las llagas 6 grans cuand se van cu-
rand. Postilla, pupa. Pastula, pusula.
Bube, pustule , croúte qui se forme sur
une plaie. Pustola , cosso.
CROSTA. BANY, en la tercèra accepció.
crosta DE BAX. En lo pa la superficie du-
ra y seca dela part de sóta. Suelo, Pa-
nis pars ima. Croúte de dessous d'un
pain. Crosta di sotto del pane.
crosras DE LA LLÈT. Malaltia que acostu-
man tenir las criaturas que maman, y
consistex en unas llaguetas y crostas
quels ixen en lo cap y altras parts del
cos. Lactúmen. Puerorum lactentium
pustale. Croúte de lait , ráche bénigne.
chianza.
BONA CROSTA. fam. Bribó, astut. Perillan.
Nebulo, versutus, subdolas. Fin mer-
le. Buona lana.
SER DE LA CROSTA DE BAI. fr. fam. Ser mòlt
tonto. Ser cerrado de mollera. Stoli-
dum, hebetem esse. Étre bejaune. Sen-
tir dello scemo.
UMPLIRSE DE CROSTAS. fr. Apostillarse. Pus-
tulescere. $e couvrir de pustules. Farsi
una pustola.
CROSTETA. s. m. dim. de caosra. Cos-
trilla, costrita. Crustula. Croustüle ,
- eroútelette. Crostetta , crostino.
caosteTa. La que los grans déxan en la
pèll. Lantejuela. Crustula. Petite croúte.
Cortecciuola.
CROSTÓ. s. m. Lo extrèm de algunas
cosas duras que se poden partir ab fa-
cilitat, com cnosté de pa, de formatge,
etc. Cantero. Extremum frustum. Croú-
ton. Pezzo.
crosTó. Lo bocí de pa tallad del cantó, 4
diferencia de la llesca e se talla de
cap á cap. Zoquete. Frustam panis.
Morceau de pain. Pezzo, corteccia di
ane.
CROTO. s. m. Aacèll d'aigua de la mida
del cisne, peró ab las potas mès cur-
tas. Es de colòr, blanc peró ab lo tèmps
se tòrna rot). Sota del bèc hi tè paa
bòssa pera ficar los pèxos que ay
ménjarsels després iN comoditat. Lo
modo de obrir aquesta hdesa pera do-
CRU
nar alimènt als sèus póllets ha fèt náxer
la fábula de que se obria lo pit pera
alimentarlos ab la sang. Alguns autors
suposan que també sen crian en.los de-
serts. Pelicano, onocrótalo , alcatraz.
Pelicanus, onocrotalus. Pélican. Pelli-
cano.
CROTS. s. f. ant. casv.
CROXER. v. a. apt. CAUXIR.
CRU, UA.. adj. Se diu dels comestibles
ue no estan rads per medi de
Pacció del fog pal tombé dels que no ho
estan prou. Crado. Crudus. Cru. Crudo.
cau. Se diu de algunas cosas cuand estan
sèns preparar, com la seda, la tela, etc.
Crudo. Cradus. Cru. Crudo, non pre-
parato, non macerato , non limato.
cav. met. p. us. Cruel, aspre. Crudo. Cru-
dus, crudelis. Cruel, dur, sans pitié.
Crudo, acerbo, aspro, duro.
cau. Se aplica als tumórs que no tènen
encara la materia prou madura. Crudo,
Crudus , immaturus. Qui n'est pas en-
core mesr. Iminataro.
CRUADA. s. f. ant. CRUSADA.
cauana. aut. Lo paratge ahónt se crusan
dos 6 més camias. Encrucijada. Com-
pitas, compitam. Carrefour. Crocevia,
capocroce.
CRUAMENT. adv. mod. ant. Rigurosa-
ment, aspremènt. Crudamente. Auste-
ré, crudeliter. Crúment , durement.
Crudamente , duramente.
CRUCIADA. s. f. Hérba medicinal que té
las fullas de figura de llansa, las flors
blavencas , més abundants al extrém del
brèt, y dòs falletas en cada pòmet de
flors. Cruciata. Gentiana cruciata. Gen-
tiane , croisette. Pettimbrosa.
CRUCIAR. v.a. ant. ATORMENTAR.
CRUCIFERARI. s. m. Lo qui está enear-
regad de portar la creu. Crucero, cru-
ciferario, crucifero. Crucifer. Porte-
croix. Colui che porta la croce.
CRUCIFICAD, DA. p. p. de cavorricar.
Crucificado.
CRUCIFICAMENT. s. m. ant. cauciritió.
CRUCIFICAR. v. a. Clavar en creu, su-
plici capital é infame que se usá anti-
guamént. Crucificar. Crucifigere; in
crucem agere, tollere; cruci suffigere, :
affigere. Crucifier. Crocifiggere, confie- .
care in sulla croce.
CRUCIFICAR. met. y fam. Molestar, inco-
modar ab excés. Crucificar, Vexare,
molestiá afficere , cruciare. Tourmenter,
TOM. I.
| CRU , 595
accabler , ennuyer. Annojare, tormen-
tare.
. CRUCIFICI. s. m. ant. cnucirr£o.
GRUCIFIX. s. m. ant. cavcrri£o. ,
CRUCIFIXI. s. m. ant. crucirifo.
CRUCIFIXIÓ. s. £. L'acció y efècte de
crucificar. Crucifixion. Cruci affizio.
Crucifiement. Crocifissione.
CRUCIFIXO. s. m. La imatge de Cristo
crucificad. Crucifijo. Christi cruci affi-
xi imago. Crucifix. Crocifisso.
CRUDELMENT. adv. mod. ant. cruEL-
MENT.
-GRUEL. adj. Lo qui troba gust en fèr
mal á altre. Cruel. Crudelis, immanis,
sevus, dirus. Cruel, denature: Crude-
le, spietato.
CBUEL. met. Iusufrible, excèssin, com do-
lór cauer. Cruel. Acerbus, horridus,
asper. Cruel , douloureux , ínsupporta-
ble. Insoffribile, crudele.
CRUELÍSSIM, MA. adj. snp. de envet.
Cruelisimo. Crudelissimus , sævissimus.
Tres-cruel. Crudelissimo.
CRUELÍSSIMAMENT. adv. mod. sup. de
CRUELMÈNT. Cruelisimamente. Crudelis-
simé , sævissimè. Tres-eruellement. Cru-
delissimamente. |
CRUELMENT. adv. mod. Ab erueltat.
Cruelmente. Cradeliter , immaniter , se-
viter. Cruellement. Crudelmente.
CRUELTAT. s. f. Inhamanitat, feresa de
ánimo. Crueldad , cruentidad. Crudeli-
tas, immanitas , sevitudo , sævitia.
Cruauté, inhumanité. Crudeltà , ernde-
lezsa , spietatezza.
CRUESA. s. f. Lo estad de algunas cosas
que no ténen la suavitat ó sahó deguda.
Crudeza. Cruditas. Crudité, áprete.
Crudezra, cruditá.
cruesa. Rigòr, asperesa. Crudeza. Crudi-
tas, asperitas, sævitia. Rigueur , dure-
te. Crudezza, rigore.
cavesa. Parland del ventrell la dificultat
que tè en cóurer lo mènjar. Crudeza.
Cruditatio, cruditas. Indigestion , cru-
dite. Crudità , indigestibilità.
CRUMULL. s. m. CURULL.
CRUMULLAR. v. a. curuLLAR.
CRUMULLIDAMENT. adv. mod. ant.
CURULLADAMENT.
CRUMULLIR. v. a. ant. CURULLAR.
CRUSAD , DA. p. p. de crusar. Cruzado.
CRUSAD. 8. m. Lo qui prenia la insignia de
la creu allistandse en alguna crusada.
Cruzado, Sacre militiæ cruce distin-
7
594 | CRÚ
ctus, insiguitas. Croise. Crociato.
CRUSAD. Lo caballér que porta la creu de
algun òrde militar. Cruzado. Equestris
ordinis cruce insignitus. Chevalier de-
core de la croix. Condecorato colla
croce.
CRUSAD. Lo paratge ahònt hi ha dós ó més
camins que se crusan. Encrucijada,
cruzada, crucero. Compitus, compi-
um. Carrefour. Crocevi
crociochio. nes
CRUSADA. s. f. Expedició militar contra
los infiels que publicaba lo papa, con-
cedind indulgencias als que hi concor-
Teguessen: per lo que se hi allistaban
voluntariamènt ,soldads de tòta la cris-
tiandat, y per distiuctia portaban la
creu sóbre del vestid. També se donaba
lo nom de crusana á la trópa que ana-
ba á aquesta expedició. Cruzada. Bel-
lum sacrum. Croisade. Crociata.
CRUSADA. La concessió de indulgencias que
lo papa fa als réys que manténen tró-
pas per fér la guerra als infiels, y als
que contribuexen pera mantenirla. Cru-
zada. Sacram di ploma principibus bel-
la contra infideles gerentibus conces-
sum. Cruciade. Crociata.
CRUSAR. v. a. ENCREUAR.
. CRUSAR. Átravessar algun camí , camp, etc.,
passand de: una part à altra. Cruzar.
Transverso itinere, campo pergere. .
Croiser. Attraversare.
CRUSAR. Parland de las embarcacións na-
vegar per una determinada extensió de
mar pera guardarlo ó altre objécte
semblant , séns dirigirse directamént á
cap puesto. Cruzar en el mar. Specu-
latoriis navibus maria concursare, fre-
quentare. Croiser. Incrociare,
CRUSARSE. v. T. Se diu dels negocis ó as-
samptos cuand vènen al plegad, de mo- |
do que los uns no esperen que estiguen
despatxads los altres: Cruzarse. Nego-
tia confluere, Se croiser. Tagliarsi, at-
traversarsi.
CRUSER. s. m. CRUCIFERARI,
CRUSERO. s. m. En las iglèsias es lo es-
pay que fórman la nan principal y la
que passa al través en lo punt en que
las dòs se encreuan. Crucero. Pronai ala.
Croisée: Crociata. .
causìno, Jmpr. La part del papèr que di-
videx los dòs uitje fall y abbat se
clavan las agullas que lo aguantan pera
CRU
entrar ‘en prèmpsa. Crucero. Diviso
ine in arte typographica. Mies
d'une feuille d'impression. Il mezzo del
foglio di carta che si stam
cxuskao. Ndut. Lloc al cual se destinan al.
guns bucs pera observar y perseguir ab
enemigs. També se anomenan axí los
barcos que fan èx servey. Crucero. Sta
tio maritima. Croisière. Crociera.
CRUSPIRSE. v. r. Mènjarse. Zampars.
Edere, esse. Manger goulument. l-
ghiottire.
CRUUS. àdj. ant. cruzt.
CRUXID, DA. adj. Fatigad , cspolad.
Quebrantado, molido. Lassatus, atn-
tus. Recru, las, harassé. Suervto,
infiacchito, staneo.
CRUXID. s. m. Lo pet que fan algunas fu-
tas cuand se esquerdan per la mutació
del temps. Chasquido , crujido. Stridor.
Claquement. Scoppio.
cauxm. Estrépit, sòròll, Estallido , estam
pido, estampida. Fragor. Éclat. Sue,
pito , fracasso, schianto. x
CRUXIDÈLL. s. m. Aucèllet que se cr
èntre lo blat y sel ménja. Triguero. Tn
ticarius. Petit oiseau qui se tient das
les bles. Uccello che nasce tra le bud
e le mangia. |
CRUXIDOR, RA. adj. ant. Lo que cra
Rechinador. Stridulus. Qui crie, 4
craque. Che cigola.
CRUXIMÈNT. s. m. Cansaci, capolames
fatiga. Molimiento , quebrantamien
Corporis attritio. Lassitude. Stancht
xa, lassezza. |
cauxiuènr. Aquell sòròll que fa ie
cosa cuand frega fortamènt ab
, Rechinamiento , rechino. Stridor. Gt.
quement. Stridore, cigolamento. ——
CRUXIR. v. a. Cansar, causar ca polamò
Moler, quebrantar. Lassare, at
_ Lasser, fatiguer, moudre. S
lassare , ammaccare , pestare.
caurir. v. n. Fér cert sòròl alguns
cuand fregan uns ab altres ó se t
Crujir, rechinar , rugir. Stridere.
r. Stridere, cigolare.
cxuxis. Fèr pets la fusta cuand se
sónt las variacións del témps.
tear. Stridere , crepare. Claquer.
ere.
CRUXIRSE. V. Y. CONSENTIRSE.
CRUZELITAT. 8. f. ant. c&vELTAT.
CRUZELMENT. adv. mod. ant. cau
CUA :
CU.
CUA. s. f. La extremitat que en la part
posteriór tèneu los animals, aucèlls y
péxos, més ó ménos llarga, cuberta de
pel, cerda, plòma ó- escata. Cola. Cau-
da. Queue. Coda.
c» La punta prolongada que se porta
comunamènt arrossegand en algunas ro-
bas talars. Cola. Vestis cauda. Queue.
Coda, strascico. > lsevol
cra. La teriór de cualsevol cosa.
Fabero Paro poetica. Derricre. Coda.
cra. met. Cualsevol cosa que pénja per la
part de detras. Rabo. Quidquid à pos-
teriore parte pendet. Queue. Coda.
cta. Parlaud de alls, cebas,-etc., es la
cama que bróta de la cabessa. Cuello.
Pediculus , scapus. Tige. Gambo.
cta. La cameta ab que la fruita está aga-
fada al arbre. Pezon , palo, pezoncillo,
palito. Pediculus. Queue. Picciuolo.
wai. Detenció fèta en la última sil-laba de
lo que se canta. Cola. Tonus , accentus
protractas, prolongatus. Pause. Fer-
mata. )
ta. La part final de alguna cosa. Extre-
NO, fin, cabo. Extremum , finis. Queue,
bout, fin. Coda, fine, stremità.
tu. Pètita addició féta 4 algun escrit ó
negoci. Coleta. Appendix. Addition,
æpendice. Appendice , aggiunta.
fi. BABADA.
?L MANEG.
^ DE cABALL. Hérba guarnida de tróncs
tuids nuads de tant en tant, de modo
que encaxam uns ab akres, guarnids al
toltant de unas fullas que semblan. cer-
das. Se fa en los camps y tè la figura de
tna cua de caball. Cola de caballo.
Equisetum. Préle, queue de cheval.
uiseto, coda cavallina.
| DE GUIvEU. Especie de espolsadórs fèts
la cua de una guineu. Zorro. Vulpis
auda. Queues de renard. Coda di volpe.
4 cua. mod. adv. Detras. Detrds , d la
ela. Post, poné. A la queue, derrière.
Ma coda, alle spalle.
(SSEN AB LA CUA EXTARE LAS CAMAS. fr. met.
\nérsen vensud y envergonyid. Jr ó
dir rabo entre piernas. Demissis au-
ibus abire. S*en retourner la queue en-
re les jambes. Audarsene svergoguato.
ANAR LA CUA. ff. REMENAR LA CUA.
V cua. fr. fam. GIRAR LAS ESPATLLAS,
> CUA 595
LA CUA ES LO DE MÉS MAL ESCORXAR. fr. fam. .
ab que se denota que encara falta molt
ra acabar alguna cosa , y que á vega-
as á la fi vé lo més difícil. Falta la co-
la ó el rabo por desollar. Longum iter
adhuc. Le venin est à la queue ; à la
queue gl le venin. Nella coda sta il ve-
eno.
LLEVAR LA CUA. fr. ESCUAR.
LLIGAR ‘PER La CUA. fr. Rabiatar. Caudá li-
gare. Attacher, lier par la queue. Le-
gar pella coda.
NO ES LA CUA DE AQUEX PAGÈLL 6 BÈDÈLL. fr.
fam. que se diu á algú cuand fa una co-
sa fènd véurer un motiu diferènt del
ue realmènt lo mou. No es esa la ma-
dre del cordero. At! at! hoc illud est.
Je-suis votre valet. lo vi son servo.
REMENAR La CUA. fr. Bellugarla, férla anar
de un costat 4 altre. Colear , menear la
cola, rabear. Caudam jactare , motare,
agitare. Remuer la queue. Dimenar la
coda. .
SI TÈNS LA CUA DE PALLA NO POSES FOG À LA
FALLA. ref. que ensenya que lo qui dòna
motius pera sèr censurad no deu bur-
larse dels demès. Quien tiene tejado de
vidrio, no tire piedras al de su vecino.
Nou timens undè arguatur, arguat.
Qui veut qu'on parle bien de lui, qu'il ne
parle mal d'autrui. Colui che ha alcun
diffetto mon balzi la palla sull’ altrui
tetto. . °
TENIR CUA ALGUNA ACCIÓ 6 succks. Tenir
consecuencias. Tener ó traer cola ó con-
eecueneias alguna accion ó suceso. Rei
eventum esse timendum. Avoir des sui-:
tes. Non restare lá.
CUACURT, TA. adj. que se aplica al aní-
mal que té la cua curta. Rabicorto.
Caudà brevis. Qui a la queue courte.
Chi ha la coda corta.
CUADERN. Lo conjunt de alguns fulls de
paper doblegads y cusids en forma de ,
libre. Cuaderno. Codex. Cahier. Qua-
derno , quinterno.
CUADERNILLO. s. m. Lo coujunt de
cinc fulis de papér, que es la quinta
part de una ma. Cuadernillo. Scapus.
Cinquième partie d'une main. Quinta
parte d^ un quaderno.
CUADRA. s. £ La sala 6 péssa espayòsa
de una casa, habitació ó edifici.
dra, tarbea. Aula, cubiculum qua-
drum. Salle ou chambre de compagnie,
a
596 CUA
CUADRA. Cada una de las salas del hospital
ahònt estan los llits dels malalts 4 una
Br y altra. Crujía. In nosocomiis quod-
1
bet ex cubiculis ubi lecti locantur.
Passage entre deux rangs de lits. Sala
| dove negli ospedali ci sono due file di
. letti. |
CUADRA. Lo territori unid pertanyènt 4 un
matèx senyòr, Coto redondo. Ditio.
Reunion de plusieurs bourgs, etc., qui
forment un fief. Giurisdizione, signoria.
CUADRAD, DA. p. p. de cuapnan. Cua-
0.
CUADRAD. adj. Perfét, cabal, y séns de-
fécte ni imperfecció. Cuadrado , cua-
dro. Omnibus numeris absolutus. Par-
. fait. Perfetto. .
CUADRAD. s. m. Geom. Figura de cuatre
costats iguals y cuatre áuguls rectes.
Cuadrado, cuadro. Quadratum, qua-
drum. Carré. Quadro.
CUADRAD. Pèssa de mètall de cuatre caras
que servex en la imprémpta pera um-
plir los :vuids en que no hi ha lletra.
Cuadratin. Metallicum frustulam in ty-
pographia ad litterarum intervalla com-
plenda. Quadratin. Quadrato tondo.
CUADRAGENARI, RIA. adj. Lo que es
‘ de cuaranta anys. Cuadragenario. Qua-
dragenarius. Quadragénaire. Quadra-
enario.
CUADRAGESSIMAL. adj. cuaresmat.
CUADRANGUL. s. m. Figura de cuatre
ánguls. Cuadrdngulo. Quadrangulus.
Quadrangle. Quadrangolo.
CUADRANGULAR. adj. Lo que té cua-
tre ánguls. Cuadrangular. Quadrangu-
latus. Quadrangulaire. Quadrangolare.
CUADRANT. s. m. La cuarta part del
círcul. Se pren regularméut per lo ins-
trumént matemátic en que está delinea-
da y grabada. Cuadrante. Quadrans
circuli. Quart de cercle. Quadrante.
cuaprant. Moneda pétita antigua. Cua-
drante. Quadrans. Petite pièce de mon-
naie. Àntica moneta.
CUADRANTAL. adj. que en la trigono-
metría esférica se aplica y dòna nom
al triángul que té á lo ménos un cos-
rj
tat que. sia lo cuadrant de un círcul.
Cuadrantal. Quadrantalis triangulus.
On le dit d'un triangle spherique qui a
pour un de ses cótes un quart de cer-
cle. Triangolo onde uno de'lati é un
- quadrante. -
CUADRAR. v. a. Fòrmar alguna cosa
. CUA
en cuadro. Cuadrar. Quadrare. Carrer.
Quadrare , riquadrare.
CUADRAR. Geom. Reduir cualsevol figura i
un cuadrad 6 4 sòn valor. Cuadra.
Quadrare. Reduire une figure d un
carré. Quadrare.
. QUADRAB. #rit. Multiplicar un número per
sí matéx. Cuadrar. Numerum quadr
re, in seipsum ducere. Carrer un non-
bre. Moltiplicare un numero per s
stesso.
cuaprar. Pint. Dividir los pintors y e-
cultórs sas obras en cuadros pera triu-
rerlas ab las degudas proporciòns. (uc-
dricular , cuadrar , recuadrar. Pictu-
ram in quadra dividere. Craticuler.
Retare, graticolare. |
CUADRAR. v. D. Conformarse una cosa 4h
altra. Cuadrar. Quadrare. Cadrer, cor
venir, se rapporter. Quadrare , cone
nire, affarsi.
CUADRAR. Ágradar, convenir uma cosa al
intènt 6 desit) de algú. Cuadrar, cue-
jar. Arridere, placere. Agreer, cone
nir. Quadrare, piacere. |
CUADRARSE. V. T. Milic. Quedarse parad ua
militar ab los peus iguals en demostra:
ció de obsequi y subordimació. Cur
drarse. Stantem se sistere. Se plaut
bien. Piantarsi in faccia.
CUADRATÍ. s. m. cuaprap, en la sesò
na accepció. !
CUADRATURA. s. f. La reducció geo
métrica de vualsevol figura á un cm
drad que continga efactamènt la
tèxa superficie. Cuadratura. Quadra
ra. Quadrature: Quadratura.
CUADREJAD, DA. adj. que en la c
cia del blassó se aplica á lo que
dividid en casetas. Jaquelado. Y
tus. Échiqueté. Fatto a scacchi.
CUADRET. s. m. dim de cuapro.
drillo , cuadrito, cuatlrete. Qua
Petit tableau, petit carre. Quadret
CUADRICULA. s. f. Lo conjunt de
drads de que se servexen los pinto
escultórs pera tráurer sas obras ab
degudas proporcións. Cuadricula.
drorum series super picturam duct
eam exacté effingeudam. Reduction
dessin par petits carreaux. Grati
CUADRICULAR. v. a. cUADRAR, es
cuarta accepció. -
CUADRIENNAL. adj. Lo que tè
anys. Cuadrienal. Quadriennis. (M
triennal. Che dura un quadriennie.
CUA
CUADRIENNI. s. m. Lo témps y espay
de cuatre anys. Cuadrienio, cuatrienio.
Quadriennium. Espace de quatre ans.
(Quadrienmio. i
CUADRIFORME. adj. Lo que té cuatre
formas 6 cuatre caras. Cuadriforme.
Quadriformis. Qui a quatre formes. Che
ha quatro forme.
CUADRILATERO, RA. adj. Lo que té
coatre costats. Cuadrilätero. Quadri-
laterus. Quadrilatére. Quadrilatero.
(CADRILONGO , GA. adj. Lo que té la
figura de un paralelógramo de ánguls
rectes y costats desiguals. Cuadrilongo.
Quadrilongns. Carré long. Quadrilungo.
CADRILONGO. 8. m. Geom. Paralelógramo,
que consta de ánguls rectes y costats
desiguals. Cuadrilongo. Quadrilongum.
Carre long. Quadrilungo.
cesoritoxco. Milic. Formació de un cos
de infantería en figura CUADRILONGA.
Cuadrilongo. Peditum copia quadrilon-
gi formà instructæ. Carre long. Qua-
drilungo.
VADRILLA. s. f. COLLA.
VibMILLA DE LLADRÈS. COLLA DE LLADRÈS.
CADRILLER. s. m. Lo cap de uva co-
la 6 cuadrilla. Cuadrillero. Quaterno-
rum dux. Chef de quadrille. Capo di
quadriglia. Q
VADRILLO. s. m. Lo adórno que se fa
en las mitjas dèsdel tormèll fins á la
pantorrilla, que algunas vegadas es bro-
idad. Cuadrado. Tibialium ornatus. Coin
de bas. Cogno d'una calza.
VADRIMESTRE. s. m. Lo témps y es-
par de cuatre mesos. Cuadrimestre.
Quadrimestre tempus. Espace de qua-
Ye mois. Quadrimestre.
BADRISIL-LABO, BA. adj. que seapli-
ta 4 la dicció composta de cuatre sil-
libas. Cuadrisilabo. Quatuor syllabis
toustans. Compose de quatre syllabes.
Quadrisillabo.
JADRO. s. m. Geom. CUADRAD.
apro. Cualsevol obra solta de pintura.
Cuadro. Tabula picta. Tableau. Quadro.
apro. En los jardins aquella porció de
terra, regularmént de figura cuadra-
da, adornada ab varios dibuxos de flors
y hèrbas. Cuadro. Area. Carre. Qua-
derno, quadro.
apro. Milic. La formació de un cos de
infantería en fòrma cuadrada pera de-
fensarse de la caballería. Cuadro. Pe-
destrium copiarum in quadrum confor-
^
, CUA 597
| matto. Figure carree. Figura quadrata.
cuanro. Milic. Lo conjunt de oficials, sar-
géntos y cabos de un regimènt ó ba-
talló que se ha de organisar de nou, 6
que ha perdud los soldads que tenia.
Cuadro. fran. Le cadre. Gli ufficiali e
sargenti d' un reggimento dove non ci
sono i soldati.
cuapro. En la imprémpta es una planxa
de fusta ó métall de la mida y figura
de mitj full de paper, que server pe-
ra apretar lo full que se imprimex, 4
fi de que reba la tinta que hi ha en la
superficie del motllo. Cuadro. Lamina
quadrata typographica. Platine. Pir-
rone.
EX CUADRO. mod. adv. En fórma cuadra»
da. En cuadro. Ad quadrati formam.
En carré. In quadro.
TOCAR LO CUADRO Á ALGU. fr. fam. Casti-
garlo , donarli cops. Tocar el cuadro d
alguno. Verberare ; fustem alicui im-
pingere. Bátonner. Bastonare di santa
maniera.
» CUADRUPEDAL. adj. Lo que es de cua-
, tre potas, ó lo que pertany á èllas. Cua-
drupedal. Quadrupedus. Quadrupede.
Che ba quattro piedi. |
CUADRUPEDO, DA. adj. que se aplica
al animal de cuatre potas. Se nsa tam-
bé com substantiu en la terminació mas-
culina. Cuadrúpedo , cuadrúpede. Quar
drupes. Quadrupède. Quadrupede.
CUADRUPLICACIÓ. s. f. Multiplicació
per cuatre. Cuadruplicacion. Quadru-
plicatio. Multiplication par quatre. Qua-
druplicazione.
' CUADRUPLICAD, DA. p. p. de cuapru-
PLICAR: Cuadruplicado. |
CUADRUPLICAR. v. a. Multiplicar per .
cuatre.. Cuadruplicar. Quadruplicare.
Quadrupler. Quadruplicare.
CUADRUPLO, PLA. adj. Lo que es cua—
tre vegadas majòr que lo sensill. Cud-
druplo. Quadruplus. Quadruple. Qua-
druplo.
CUAL. adj. relatiu que declara la coali-
tat de alguna cosa. Cual. Qualis. Quel.
Quale.
CUAL. Se usa també preguntand pera dis-
tingir éntre mólts. Cual? Qualis? Quel?
Quale 2
CUAL. Junt ab los artieles lo 6 la se use
també en lloc de Que relatiu. Cual. Qui.
Lequel, laquelle. Y quale, la quale.
. quan. Usad com adverbi es lo matéx que
598 CUA
cou. Cual. Velut, sicut. Comme, de
méme que. Come, così come.
capa CUAL. Cada hu. Cada uno, cada cual.
Unusquisque. Chacun. Ognuno, ciascuno.
CUALIFICADOR. s. m. CALIFICADÒR.
CUALIFICAR. v. a. CALIFICAR.
CUALITAT. s. f. GALITAT.
CUALSEVOL. adj. ancú iudeterminada-
mént. Cualquier, cualquiera, quienquie-
ra. Quivis, quilibet. Quelque, quicon-
que, quelconque, quelqu'un. Qualunque,
cualsivoglia, chiunque, qual si sia, qual-
. cheduno, qualcuno.
CUALSEVULLA. adj. cuaLsevoL.
CUALL. s. m. ant. FOBMATGÈRA.
CUALL. ant. Ventrell, pap. Cuajar. Ventri-
culus, ingluvies. Caillette. Ventricino.
CUALLAMENT. s. m. ant. Coagulació.
Coagulacion, cuajamiento. Coagulatio.
Coagulation , caillement. Quagliamento,
. rappigliamento.
CUALLAR. v. a. ant. Coagular. Cuajar ,
coagular. Coagulare, Coaguler , cailler.
Coagulare , rappigliare.
CUALLARG , GA. adj. que se aplica al .
animal que tè la cua llarga. Rabilargo. -
Caudá longus, Qui 4 la queue longue.
Codacciuto.
CUAN. adj. que se usa pera ponderar ó
aumentar alguna cosa anteposad á al-
gun nom, al cual li anyadex valor en
a significació. Cuan. Quam. Que, com-
bien. Quanto.
cuan. Correlatiu de tax y significa lo ma-
téx que cuaxr 6 com. Cuan. Quam.
^ Aussi, non moins, Quanto, come.
CUAND. adv. t. que determina y senyala
lo temps. Cuando. Quando. Lorsque,
nd , comme. Quando , allora che.
CUAXD. Se usa també preguntand, y sig»
nifica Ex QUE TÈMPSs. Cuando? Quando?
Quand? Quando?
CUAYD. EN CAS QUE, COM CUAND un BO
pod surtir ab la sèva, no cal que hi
patólle. Cuando. Cum. En cas que.
Quando, allor che.
CUAXD. Se usa també pera distribuir los
mèmbres de uma Oració, y equival á
ALGUNAS VEGADAS; y axí se diu: sémpre
las hau, cuaxp ab los criads, cuaxp ab
los fills. Cuando. Aliás, nunc modo.
Tantôt. Ora.
cuanp. Usad com á substantiu, se pren
per espay de tèmps determinad. Cuan-
do. Tempus, hora. Temps déterminé.
Or a 3 tempo.
CUA
CUAXD NO. mod. adv. Del contrari, Donde
no. Si minus, aliter. Du contraire. &
non , altramente.
DE CUAND EN CUAND. mod. adv. Àlgums
vegadas y de témps en tèmps. De cuar-
do en cuando. Aliquando. De tem:
en temps. Di tempo in tempo, quide
volta , talora.
DE CUAND Essi? expr. ab que se manifista
la estrauyesa y admiració que cas
alguna cosa no acostumada. ; De cuda-
do acd, ó de cuándo acd Perico ó Ma-
rica con guantes? Undenam hic tan
comptus? Ex quo? Depuis quand? Di
quando in qua? da che tempo?
FINS À cuanp? mod. adv. usad pera mani-
festar to desitj de que alguna cosa que
són va tórne luègo. També se usa con
exclamació pera explicar la pena de m
saber la duració dels traballs. Hasc
cuándo? Usquequò2 Jusques à quant
Fino a quando?
GUANT, TA. adj. Filos. Lo que tè cuar-
titat 6 pertany á élla. Cuanto. Quantes
Qui contient une quantité. Quanto.
cuaxr. Numeral que significa cantitat in
terminada, correlatiu de Taxr. Cuant
Quantus, quot. Zant, autant. Quant
tanto.
CUANT. dy. que se usa significand cali
indeterminada. Cuanto. Ut, quà. C
bien. Quanto.
GUANT. Juntad ab la preposició en se
de adverbi de cantitat , calitat ó tem
M los determina. Cuanto. Dum, quia
iu. Zouchant, quant à. Quanto a.
ció che, per quanto a.
CUANT? Se usa pera preguntar lo pres
alguna cosa. Cuanto? Quanti? Combi
Quauto ?
GUANT ÁxTEs. mod. adv. Dins brèu tén
Cuanto dntes. Quamprimüm. Au plut
Al piú, quanto prima.
cUANT va? expr. ab que se significa
suspita ó recel que se tè de que se
rificará alguna cosa. Cuanto va? Q
si hoc contingat? Je gage , je parie,
que. Scometto che.
EX cuant. mod. adv. Per lo que mira,
tany ó respècta. En cuanto. Qua
. quod. Quant d, pour. Per ció che.
torno a.
PER CUANT, mod. ady. ab que se indica
motiu ó la rahó de fèrse alguna c
Por cuanto. Cum, quia. Pis que. Y:
che , per quanto.
NE CUA
COANTIOS, A. adj. Lo que es gran en
cantitat 6 número. Cuantioso. Magnus,
vumerosas. Nombreux , considerable.
Numeroso , copioso.
CUANTITAT. s. f. cawmiraT.
cuasrira?. Pros. Lo témps que s' emplea
en la pronunciació de una sil-laba. Can-
tidad. Syllabæ quantitas. Quantité.
Quantità,
CUANTITATIU, VA. adj. Lo que es ca-
pas de cantitat ó lo que la té. Cuantita-
tivo, Quantitatis capax. Susceptible de
quantité. Quantitativo.
CUARANTA. adj. num. Lo resultat de la
multiplicació de den per cuatre. Cua-
renta. Quadraginta. Quarante. Qua-
ranta.
CCARANTE, NA. adj. Lo que cumplex
lo mimero de cuaranta. Cuadragesimo.
Quadragesimus. Quarantiéme. Quaran-
testmo.
CUARANTENA. s-f. Lo número de cua-
ranta, cor cuARANTENA de anys. Cua-
rentena. Quadraginta. Quarantaine.
Quarantina.
WABAXTEXA, D. US. CUARESMA.
XiusTENA. Lo espay de tèmps que estan
en lo lasareto 6 privads de comunicació
los que se presum que vénen de llocs
tuspitòsos de pèsta. Cuarentena. Qua-
drogenarium tempus. — Quarantaine.
Quarantina.
lAAANTENA. LASARETO.
URANTESA. met. La suspcusié en donar
crédit 4 alguna noticia 4 fi de assegu-
rarse de sa certesa. Sol usarse ab lo verb
POSAR, Cuarentena. Animi in assentien-
do suspensio. Doute. Dubbio.
GA CUARANTENA. fr. Passar lo tèmps sèns
comunicació los suspitòsos de proceden-
tia contagiòsa. Hacer cuarentena. A re-
lino populo in statato loco per qua-
draginta dies sejunctus manere qui ali-
quam contagionis suspicionem afferunt.
Fuire quarantaine. Far la quarantina.
JARESMA. s. f. Lo tèmps abans de la
pena de Resurrecció, en lo cual la
gèsia tè manad que se dejune en me-
moria dels cuarauta dias que lo Senyòr
dejuná en lo desert. Cuaresma , cuaren-
tena. Quadragesima. Le caréme. Qua-
resima.
uzsua, Lo conjunt de sermòns féts pe- .
ra las dominicas y ferias de la cuares-
ma. Cuaresma. Quadragesimales concio-
nes. Caréme. Quaresimale.
CUA 509
CUARESMA ALTA. Se diu axí la que dista mòlt
del principi del any. Cuaresma alta.
Quadragesima à prima die anni multò
distans. Caréme haut. Quaresima tarda.
CUARESMA BAXA. Se diu axí la que dista poc
del princi i del any. Cuaresma baja.
Quadragesima à prima die anni paulò
distans. Caréme bas. Quaresima pronta.
rÉr cuaresma. fr. Observar los dejunis
manads per la Iglésia dèsde carnestoltas
á pascua. Hacer cuaresma. Quadrage-
simam agere. Faire caréme, faire le ca-
réme. Fare la quaresima.
rka cuaresma. fr. met. y fam. Abstenirse
mòlt temps de alguna cosa gustòsa. Es-
tar ayuno. Abetinere voluptate. Sabs-
tenir de quelque plaisir. Esser a digiuno.
CUARESMAL. adj. Lo que pertany á la
cuaresma. Cuaresmal, cuadragesimal.
Quadragesimalis. De caréme. Quaresi-
male.
CUART. s. m. Una de las cuatre parts
iguals en que se dividex un tót. Cuarto,
cuarta. Quadrans. Quart. Quarto.
cUART. Duració de témps composta de
quinse minuts. Cuarto. Horse quadrans.
Quart. Quarto.
cuart. Milic. Cada una de las parts en que
la trópa dividex la nit pera arreglar las
ròndas. Cuarto. Militaris vigilia. Veille.
Quarto.
CUART , TA, adj. Lo que completa lo núme-
ro de cuatre. Cuarto. Quartus. Quatric-
me. Quarto.
CUART DE CONVERSIÓ. Milic. Lo cambi de
. frènte girandse una cuarta part de cír-
cul. Cuarto de conversion. Motus ad
uartam usque circuli partem. Quart
de conversion, Quarto di conversione.
CUARTA. s. f. cuant, en la priméra ac-
cepció.
o CUARTA. Astron. La cuarta part del cfrcul,
especialmènt en lo Zodiac y la Eclípti-
ca pera la divisió dels signes de tres en
tres. Cuarta, cuadrante. Quarta pars
signorum vel circuli. Quart. Quarta.
cuanta. Mus. Lo interval-lo de cuatre
tons, que se fa pujand y baxand. Con-
té dós tons y un semitó majór, y es
mitj armónic de la octava. Cuarta. In-
tervallum musicum quoddam. Quarte.
Quarta.
cuanta. Parland de la lluna es són espèce
te cuadrad ab lo sol. Si es passand de
lluna nova d plena se diu cuarta crexént,
y si es baxand del ple se diu cuarta
600 CUA
menguant. Cuadratura, charto crecten-
te ó menguante. Lune quadrans. Qua-
drature, premier ou dernier quartier
de la lune. Quadratura.
CUARTA FALCIDIA. for. La cuarta part dels
bèus de la herencia que lo hereu insti-
tuid pod tráurer per èll cuand la he-
- rencia está molt gravada ab llegads,
vincles y donacións. Cuarta falcidia.
Quarta falcidia. Quarte falcidie ou fal-
cidienne. Quarta falcidia. "
CUARTA TREBEL-LIÀNICA. for. La cuarta part
dels béns de la herencia que pod tráu-
rer per éll lo hereu obligad á restituir
la hereucia 4 altre. Cuarta trebelidnica,
trebelidnica. ‘Quarta — trebel-lianica.
Quarte trébellienne ou trébellianique.
Quarta trebellianica.
CUARTA. s. m. territ. Certa mesura de
grans y fruitas secas que es la dotsena
part de una cuartèra. Cuartal. Qua-
Arantal. Mesure de grains. Misura di
biade.
cuarTá. La porció de gra 6 fruita seca que
cab en la mesura del matéx uom. Cuar-
tal. fran. La quantite de grains conte-
nue dans un cuartá. Le biade contenu-
te in un cuartd.
CUARTANA. s. f. Especie de fébra que
éntra ab fred de cuatre en cuatre dias.
Se diu dóble cuand repetex dós dias ab
un de franc. Cuartana. Quartana. Fiè-
vre quarte. Quartana.
CUARTANARI, IA. adj. Lo quí patèx de
cuartanas. També se usa eom substan-
tiu. Cuartanario. Quartaná laboraus.
Qui a la fièvre quarte. Quartauario.
CUARTANARI. S. m. Lo qui estudia lo cuart
any de alguna ficultat. Cursante del
cuarto año. Quarto anno alicui scientie
vacans. Étudiant qui se trouve à la qua-
tritme annee d'un cours. Colui che à
nel quarto anno nel corso degli studj.
CUARTEL. s. m. Cada un dels districtes
en que solen dividirse las poblacións
grans pera sòn millór gobern económic .
y civil. Cuartel. Urbis regio. Quartier.
Quartiere , rione.
cvaRTkr. Milic. Lo edifici que server de
. habitació á la trópa. Cuartel. Militum
ædes. Quartier. Quartiere.
cuartèL. Milic. Lo allotjamént que se asse-
‘ nyala á las tròpas en los pobles al reti-
rarse de campanya. Cuartel. Castra sta-
tiva. Logement, caserne , quartier de
rafraichissement. Quartiere di rinfresco.
CUA
cuantet. Mic. Cada una de las parts en
que sol distribuirse lo acampamèut de
un efércit. Cuartel. Castra. Quartier.
Quartiere.
cuartèL. Milic. Lo bon tracte que los ven-
cedàrs dónan als vensuds cuand aques-
tos s' entrégau rendiud las armas. Crear-
tel. lacolumitas. pacta. Quartier. Quar-
tiere.
cuantèz. Ndul. Lo conjunt de posts que
tapa la bóca dels bitòns. Cuartel. Ta-
bulatum eoopertorium. Trappe, pan-
neau. Botola. |
CUARTÈL. Cada una de las divisións de que
se compon un escud de armas. Cuartel.
. Pars stemmatis. gentilitii. Quartier.
Quarto.
CUARTEL DE LA SALUD. fam. Lloc resguardad
al cual se refugian los soldads que no
voleu batalla ni pèrill. S'extèn al medi
de posarse en salvo lo qui vól evitar al-
gun dany ó molestia. Cuartel de la sa-
lud. Refugii locus. Lieu de sireté, Lieu
- de franchise.. Frauchigia, luogo di si-
curezza.
CUARTÈL GEYERAS. Milic. Lo lloc ahònt está
situad lo general que mana lo efércit
en campanya. Cuartel general. Sedes
belli. Quartier du général. Quartiere
generale.
ESTAR DE CUARTA. Se diu dels oficials de.
graduació «cuand no estan empleads y
- ténen un sou menor, que també se dia
de cuartél. Estar de cuartel. Muuere
vacare. N'étre pas en service , en acti-
vite. Essere di quartiere.
CUARTELAR. v. a. Dividir lo escud de
armas en los cuartéls que ha de tenir.
Cuartelar. Stemma quadrifariám parti-
re. Écarteler. Inquartelare.
CUARTELÈR. s. m. Milic. Lo soldad que
en cada companyía cuida de la netedat
y seguretat de la euadra que ocupa.
Cuartelero. Militaris cubiculi custos.
Soldat qui entretient la propreté des lo-
gemens. Quartiermaestro.
CUARTERA. s. f. Mesnra de grans que
equival 4 quinse celemins castellans.
Cuartera. Mensura quindecim modis ca-
piens. Mesure contenant quinze picotins.
Misura di quindici profende.
cuaRTÈRA. La porció de gra que cab en la
mesura del matèx nom. Cuartera. Fru-
menti aliusve rei similis portio, qua
mensuram , vulgó cuartera dictam , im-
plet. La quantité de grains contenue
-
CUA
dans une cuartera. Biada contenuta in
quindici profende.
CUARTERO. s. m. La cuarta part de una
arroba de pes ó de mesura. Cuartilla.
Ponderis viginti sex librarum quadrans.
Quart d'une arrobe. Un quarto d'ar:
roba,
CUARTETA. s. f. Composició poética de
cuatre versos de vuit síl-labas , en que
lo segòn es assonant ab lo últim. Cuar-
teta. Tetrastichon. Quatrain. Quartiva,
quadernario.
crsarera. Composició poética de cuatre
versos de vuit síl-labas, eu que concer-
tan los consonants primèr y cuart, ter-
cer y segòn, y 4 vegadas alternads. Re-
dondilla , cuarteta. Compositio metrica,
quatuor versibus dimetris alternatim
consonantibus constans. Quatrain. Qua-
dernario.
CUARTETO. s. m. Más. Composició pera
cantarse ú cuatre veus, ó pera tocarse
ab cuatre instruménts. Cuarteto , cuar-
tete. Musica compositio quatuor canto-
ribus canenda. Quatuor. Quartetto.
WArTETO. Part de un soneto , la cual cons-
ta de cuatre versos de onse síl-labas ab
consonants. Per extensió se diu de cual-
sevol estrofa de cuatre versos de onse
sil-labas, sian consopants 6 assonants.
Cuarteto , cuartete , cuartel. Strophe
quatuor versibus constans. Quatrain,
quatre vers qui font partie d'un sonnet.
Quadernario , stroffa di quattro versi.
CARTILLA. s. f. CUARTETA. ,
CARTILLA. La cuarta part de un full de
paper. Cuartilla. Philure quarta pars,
ebarte quadrans. Quart d'une feuille
de papier. Quarta parte d'un foglio di
tarta.
LARTO. s. m. Cada pèssa de la casa des-
finada per habitació. Aposento, cuarto,
Cubiculum. Chambre. Camera.
sato. Moneda de cóure que val cuatre
maravedissos. Cuarto. Cuprea moneta
quedam. Monnaie qui vaut quatre ma-
ravedis. Quattriuo.
uro. Cualsevol de las cuatre líneas dels
avis paternos y maternos. Cuarto. Avo-
rum linea. Quartier. Quartiere.
arto. Cada una de las cuatre parts en
que se dividex un animal trét lo cap.
Cuarto. Quarta iu quadrupedibus et
tribus corporis pars. Quartier. Quarto.
into. Cada una de las parts de un escud
le armas dividid en cuatre. Cuartel.
TOM. I.
CUA 601
Quarta pars stemmatis gentilitii. Quar-
tier. Quarto. .
CUARTO DEL DETRAS. L' habitació que está
. en la part de la casa oposada á la de la
fatxada principal. 7rascuarto. Posticam
cubiculum. Chambre placee derrière le
logement principal. Camera di dietro. .
CUARTO RETIRAD. RETRÈT.
CUARTOS. pl. Monedas de cóure; y se diu
per coutraposició á las de plata y or.
Calderilla. Cuprez . monete. Billon,
monnaie de billon. Rame.
cuartos. Se pren regularmént per dinérs
en comú. Cuartos , cuatrin , moga. Pe-
cunia. Argent, monnaie. Quattrini,
soldi. -
cuartos. Las parts en que se dividex lo
cadáver de algun ajusticiad pera posar-
las en los camins y altres llocs públics.
Cuartos. Partes in quas sceleratorum ca-
davera discinduutur. Quartiers. Quarti.
cuantos. Los mémbres del cos del animal
robust y fornid. Entre pintòrs, escul-
tórs y los qui enténen de caballs se pren
per los mèmbres bèn proporcionads.
Cuartos. Corporis membra. Membres
bien proportionnes. Quarti, quartieri.
DE CUARTO EN CUARTO. mod. adv. ab que se
denota la miseria ó repuguancia en do-
nar ó pagar. Cuarto d cuarto. Minutim,
vel per asses. Sou à sou. À quattrino a
quattrino.
DE TRES Á CUARTO. expr. ab que se pondè-
ra la poca estimació y valòr de alguna
cosa. De tres al cuarto. Vilis pretii. De
peu de prix. Di nessun conto.
FÈR CUARTOS. ÍT. ESCORTERAR.
rka cuantos. fr. Partir alguna cosa en
cuatre parts. Cuartear. lu quartas par-
tes dividere. Partager , diviser en qua-
tre. Dividere in quarti. — '
NO DÉURER UN CUARTO A NINGÚ, fr. No estar
obligad á pagar res, ó no tenir cap
deute. No deber blanca 4 nadie. Nec
teruncium quidem ulli debere. Ne de»
voir pas une maille , étre quitte à quitte.
Non debere un obolo, non debere un
becco di quattrino. |
NOBLE DE TÒTS CUATRE CUARTOS. Lo qui té no»
blesa de tótas las cuatre líneas dels avis.
Noble de todos cuatro costados. Avis
paternis , maternisque nobilis. Noble
pour ligne directe. Nobile per ogni
verso. |
NO TESIR UN CUARTO. fr. ab que s'expréssa
que algá té falta de diners. No tener
7
602 CUA
Un cuarto; estar sin blanca; no tener
blanca. Nec obolum habere. Étre char-
ge d'argent comme un crapaud de plu-
mes. Esser abbruciato di danaro.
PARAR CUARTO. ff. PARAR CASA.
TENIR BONS CUATRE CUARTOS. fr. fam. Ser
robust y fornid de mémbres. Tener bue-
nos cuartos. Membrosum, torosum es-
se. Etre vigoureux, plein de force. Esser
, uomo di ferro.
TENIR CUARTOS. fr. Tenir dinèrs. Tener
cuartos , tener cuatro cuartos. Pecunià
abundare. Étre riche. Aver i suoi quat-
trin:. .
Tema cUATRE CUARTOS DE MAL DORAIRE. fr.
am. ab que s' expréssa que alguna per-
sóna es mòlt delairada. dèrcda, Pins
garbo ni compostura. Irse ó caerse ca-
da cuarto por su lado. Corporis habi-
tu languido esse, languescere. Étre tout
degingande, sans gráce. Essere sguaja-
to, disadatto, sciamaunato.
CUASI. adv. Casi. Cuasi. Ferè, quasi, fer-
mé. Presque, quasi, semi, peu sen
faut. Quasi, circa, incirca, intorno,
. presso di.
CUASICONTRACTE. s. m. for. Tòt fet no
tórpe, ab lo cual (séns convenció ni
pacte exprès) lo qui lo fa se obliga á
favòr de algú, ú obliga 4 sòn favòr 4
altres. Cuasicontrato. Quasi contractus.
Quasi-contrat. Quasicontratto.
CUASIMODO. s. m. Lo diumènge de la
vuitada de la pascua de Resurrecció.
Domingo de cuasimodo , cuasimodo.
Dominica in albis. Dimanche de quasi-
modo. La domenica in albis.
CUATERNARI, RIA. adj. Lo que conté
lo número de cuatre. Cuaternario. Qua-
ternarius. Quaternaire. Che ha il nu-
mero di quattro.
CUATRE. adj. Lo número produid per
la multiplicació de dòs per dòs. Cuatro.
. Quatuor, quattuor. Quatre. Quattro.
CUATRE. En algunas locuciòns es lo matèx
que cuart; y axí diem: fulano morí lo
la CUATRE. Cuatro. Quartus. Quatre.
Quattro,
CUATRE. 8. m. La xifra ó senyal que repre-
séata lo número que se compon de cua.
tre unitats, axí diem: UN CUATRE y un
cinc fan cuaranta cinc. Cuatro. Nume-
ralis nota quatuor siguificans. Quatre.
Quattro.
CUATRE. Eu lo jog de cartas es la que tè
cuatre senyals de són coll; com lo cua-
CUB
TRE de oros, de cópas, etc. Cuatro.
Charta lusoria quatuor notas referem,
Un quatre. Un quattro.
wks DE CUATRE. mod. adv. Molts, 6 núme.
ro considerable de persónas 6 cons; y
axí diem: mks pe cuataz ho pendrin.
Mas de cuatro. Plures. Plus de quatre,
un grand nombre. Più di dieci, più di
sei.
CUATRECÈNTS, TAS. adj. que se apli-
ca á cantitat composta de cuatre ve
gadas cént. Cuatrocientos. Quadringeo
ti, quadringenteni , quadringeni. Que
tre cents. Quattrocento.
CUATRENA. s. f. Lo aumènt de preu que
se dòna 4 alguna cosa que se ven ó st
. arrénda. Puja. In licitationibus preti
augmentum. Enchère. Incanto.
CUATRENADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
oferex cuatrena per lo que se ven 6 ar-
rènda. Pujador. Pretii auctor in licita-
tionibus. Encherisseur. Accrescitor di
. prezzo. .
CUATRENNAL. adj. Lo que té cuatre
anys. Cuadrienal. Quadriennis. Qua-
triennal. Che dura un quadrieonio.
CUATRETANT. s. m. Lo cuádroplo, è
- una cantitat cuadruplicada. Cuatrotar-
to. Quadruplum. Quadruple. Quadrope.
CUATRI. s. m. Moneda de -mòlt poc va»
lòr que corria antiguamènt en Espanrt.
Cuatrin. Nummus quidam. Petite mon
naie. Antica moneta di Spagna.
CUATRIDUA, NA. adj. Lo que es de cu»
tre dias. Cuatriduano. Quatriduans
De quatre jours. Quattriduano. |
CUATRIENNI. s. m. Lo témps y espar À
cuatre anys. Cuadrienio , cualriena
Quadriennium. Espace de quatre =
Quadriennio. |
CUATRINA. s. f. territ. DÓBLA DE CUAL
CUATRINCA. s. f. p. us. La reuuió à
cuatre persónas 6 cosas. Cuatrims
Quaternio. Nombre quaternaire. Ñ
ro di quattro. . |
CUATRINI. s. m. fam. Dinèrs. Cuatns
Pecunia. Argent. Quattrini.
CUBDICIA. s. f. ant. cospicia.
CUBDICIOS, A. adj. ant. cospictòs.
CUBEBA. s. f. Especie de pebre que 1
cria en Java. Es llisa, de colòr pad
fòsc , de la grandaria del pebre sà
peró ménos picant y aromàtica que ©
Cubeba. Piper gubeba. Cube. C
bebe. |
CUDELL. s. m. Vas gran en fir Í
CUB
mitja bòta imitand la figura de la ga-
lleda peró ab dimensións mòlt més gros-
sas. Servex comunamént pera passar
bugada , reutar y altras cosas. Cuenco.
Vas liateis lixivio detergeadis. Terrine.
Terrina.
CUBERT, TA. p. p. de cusam. Ca-
bierto.
cuszaT. adj. que se aplica al dia nuvolòs.
Pardo. Nubilus. Sombre , obscur.
Oscuro, fosco , tetro.
curar. s. m. Teulada 6 cosa semblant
que ix en fora de la pared pera res-
guard de la pluja. Cobertizo, tapadillo,
tinglado. Subgrunda , suggrunda. Au-
vent, hangard , subgronde , chartil.
Tavolato, tettoja.
«uszat. Lo servey de taula que sol posar-
se á cada hu dels que han de mènjar,
y se compon de plat, toballó, cullera,
forquilla, ganivet, etc. També se diu
axí lo sol jog de culléra, forquilla y
ganivot. Cubierto. Utensilia singulis prau-
entibus apposita. Couvert. Servizio.
cer. La casa 6 altre paratge ab sostre,
pera defensarse de las inclemencias del
| temps. Cubierto. Locus ab imbre tutus.
Cowert, toit. Coperto, tetto, tettoja.
ver. Lloc resguardad de la pluja, que
«rvex pera recullir lo bestiar. Tinada,
tinado , tinador. Rusticum , rurale tec-
tam, porticus. Couvert pour garantir
les bestiaux. Rimessa.
(inse À CUBERT. fr. Resguardarse 6 pre-
cancionarse contra algun dany que se
tem. Ponerse d cubierto. In tuto se
collocare. Se garantir, se mettre d cou-
vert. Mettersi in sicuro, porsi a co-
in cuserr. mod. adv. Debajo de cubier-
to. Sub tecto. A couvert. Al coperto.
UBERTA. s. f. Lo que se posa damunt
de alguna cosa pera resguardaria 6 ta-
parla, com cussara de llit, de taula,
etc. Cubierta, cobertura. Tegmen, oper-
culum , tegmentum. Couverture. Coper-
chio, coperta, coltre, schiavina.
sata. ant. Pretéxt. Cubierta, Pretex-
tus, species. Couverture , prétexte. Co-
lore, maschera, pretesto.
sata. Ndut. Cada un dels sostres que
dividexen las habitacións de la embar-
tació, y especialmènt lo primèr que es-
té à la inclemencia. Cubierta. Navis ta-
bulatum. Couverte, pont, tillac. Go-
verta.
t CUB 605
C UBEATA. Lo papèr ab que está closa una
carta, Cubierta, sobrecarta. Epistole
involucrum. Enveloppe de lettre. Co-
perta.
CUBERTA, p. US. CUXIXÈRA.
CUSERTA. Lo que se posa damunt del ca-
ball pera tapar y resguardar la sélla y
los guarniménts. Caparazon. Dorsualia,
selle dorsualis stragulum. Caparacon.
Gualdrappa, covertina. |
CUBERTA. Lo encerad que se posa damunt
dels cótxes pera resguardarlos. Capa-
razon. Stragulum , operimeutum. Cou-
verture , enveloppe. Coperta.
cuserta. En las galeras y embarcacións
planas es lo drap que alsau pera res-
uardarse del sol. Tienda. Teutorium
iu triremibus. Banne. Coperta.
GUBERTA DE COTXE. Lo sostre de la caxa
del còtxe. Tejadillo. Currás tectum.
Gouttière de carrosse. Tetto, coperta.
CUBERTA DE RODELLES. ant. Especie de má-
quina de guerra 4 manéra de una clos-
ca de tortuga formada ab las rodéllas
juntadas, ab la cual se cubrian los sol-
dads pera arrimarse á las murallas y
defensarse. Testudo , tortuga. Testudo.
Tortue. Testuggine.
CUBERTORA. s. f. Plat pla de ferro, aram
6 terrissa que servex pera tapar las ollas
. Y altras cosas. Cobertera. Operculum.
Couvercle. Copertojo, coperchio.
CUBERTÒRA. Planta. AURELLA DE MOXJO.
CUBERTÒRA. met. Arcabota. Cobertera. Le-
na. Entremetteuse. Mezzana, ruffiana.
CUBESTÒRA. ant. PRETÈIT.
CUBERTÒRA. ant. La cuberta de cualsevol
cosa. Cubierta. Tegmen, operimentum.
Couverture. Coperta.
CUBERTORASSA. s. f. aum. de cuser-
TORA. Cobertera grande. Operculum
grandius. Gros couvercle. Coperchione.
CUBERTURA. s. f. Lo acte de cubrirse
los grandes de Espanya davant del rèy
la priméra vegada. Cobertura. Summi
- apud hispanos nobilitatis gradús solem-
ne possessionis signum: operto capite
coram rege primúm adstare. L'action
de se couvrir la première fois devant le
roi. Il mettersi il cappello dinnanzi
al re.
CÚBIC, CA. adj. Geom. Lo que tè las
propietats del cubo. Cúbico. Cubicus.
Cubique. Cubico.
CUBICULARI. s. m. Lo qui servez en la
cambra 6 mòlt immediat á la persòna
604 CUB
de algun príncep 6 gran senyòr. Cubi-
culario. Cubicularius. Palet de cham-
bre. Cubicolario, cameriere.
CUBITUS. s. m. Anat. L' os mès llarg y
gruxud dels dòs que fòrman lo tros
del bras del còlse 4 la ma. Cúbito. Cu-
bitus. Cubitus. Cubito , gomito.
CUBO. s. m. Geom. Lo cos ó sólido que
está contingud èntre sis cuadros per-
fets, y que per conseguènt té perfecta-
mónt iguals las tres dimensiòns de llarg,
ample y alt. Cubo. Cubus. Cube. Cubo,
dado, zoccolo.
CUBO. dlg. La tercèra poteneia de una
cantitat, 6 lo resultat de la multipli-
cació del cuadrad l . . Cu-
bus. Cube. Cubo. per Yarre!.Cubo. Ca
CUBO. ant. BOTÓ DE RODA.
^ CUBRIR. v. a. Tapar una cosa ab altra.
Se usa també com recíproc. Cubrir, co-
Jar , encobijar. Tegere, operire, coo-
perire. Couvrir. Coprire.
CUBRIB. Umplir la superficie de una cosa,
encaraqué no quéde del tòt cuberta; y
axí diem: fulano vé cuszar de pols, etc.
Cubrir. Tegere, operire. Couvrir , remi-
plir. Coprire.
CUBRIR. Defensar ó impedir que algun lloc
ó alguna tròpa sia atacada llibremént
per lo enemig. Cubrir. Tueri, defende-
re. Cowrir , defendre. Coprire, difen-
dere, riparare,
CUBRIR. Co gar de terra certas hortalissas
á fi de que se tórnen blancas y tendres,
com los ápits , escarolas, etc. Aporcar ,
acogombrar. Aceumulare , aggerare.
Buter. Ammucchiare.
CUBRIR. Parland dels edificis es férlos ó
posarlos la teulada ó terrat. Cubrir, te-
char. Tecto operire. Couvrir une mai-
son. Coprire,
CUBRIR. Se diu del mascle que se junta ab
la femèlla pera fecundarla. Cubrir. Fe-
minam inire, Couvrir, s'accoupler. Co-
prire.
CUBRIR. Juntarse lo aucèll mascle ab la fe-
mélla pera fecundarla. Pisar. Coire.
S'accoupler. Accoppiarsi, congiungersi.
CUBRIR. Met. Dissimular uña cosa aparen-
tandne altra. Cubrir. Velare , celare.
Couvrir , voiler, Nascondere, coprire.
CUBRIRSE. v, r. Posarse lo barret. Cubrirse.
Capat pileo tegere. Se couvrir. Coprir-
si, mettersi il cappello.
CUBRIRSE. Defensarse dels tirs dels enemigs
per medi de alguns reparos. Cubrirse.
ld
. CUC
Adversús ictus obsessorum se mumre.
Se couvrir. Coprirsi , ripararsi.
cusemse. Tornarse rojas las pèssas de mè-
tall per la pudór ó altra causa sem-
blant. Tomarse. Ferrugiue obtegi,
obrui. Se rouler. Inrugginire , ar-
rugginire.
cusairse. Parland del cel, dia, témps etc.
taparse, ennuvolarse. Encapotarse. No-
bibus tegi. S'obscurcir, devenir nor.
Intenebrarsi , offuscarsi.
cusriase. met. Precaucionarse de cual-
sevol responsabilitat, pèrill ó perjudici,
retenindse alguna cantitat de dinèrs pe
ra recobrar lo que se tè avansad 6 s0-
plert. Cubrirse. Pecuniæ solvende par-
tem pignoris nomine retinere. Se cou-
vrir , se payer. Mettersi a coperto, gx
rantirsi.
CUC. s. m. Nom que se dòna á móltas es
pecies de insectes tóus de varias figu-
ras, grandarias y colòrs, que no tenen
vértebras y se arrossegan y s'enfila.
Gusano. Vermis. Ver. Verme, vesumi-
cello, |
cuc. Animal de ‘sang roja, sèns mèmbres,
ab lo cos llarg y cilíndric, dividid pes
arrugas en un gran número de anciay
cada una de las cuals té á part de sait
pels tièssos, dirigids endarréra. Uns $
crian en la terra , y altres en lo vent@
de las persònas. Lombriz , lambnj4
Lumbricus , tinea. Ver qui s'engendA
dans le corps de l'homme. Lombrnd
cUc. Especie de aruga ó larva de
maripòsa de nit. Té cosa de una p:
da y mitja de llarg, los costats |
y Ri tacas blancas, tres desllurigadté
groguencs prop del cap y los dea
pardos, ab una ralla més clara i
ca en la esquena. Es aficionad 4 ment
las fullas dels arbres y plantas. €
Larva seu eruca ex phalena
sorrhæa. Chenille. Braco.
cuo. Se dòna aquest nom á varias es
de animalets que se crian en las lla
y fruitas. Coco. Vermis frugum
Ver-coquin. Ásuro.
cuc. Insecte que se cria en las tripas
aucèlls , priacipalmènt dels de rap:
Filandria. Vermiculi in avium «i
. bus gigni soliti. Flandres. Filandre
cuc. met. L' home humil y abatud.
sano. Abjectus homo. Per de tc
Verme della terra.
CUC DE LA CONCIEXCIA. Lo remordi
'CU€ i
interiòr que tè l'home per són mal
obrar. Gusano de la conciencia. Cons-
cientiz stimulus. Fer rongeur. Verme
divoratore. | .
CUC DE 5EDA. L' aruga que se manté de la
fulla de la moréra y produex la seda.
Gusano de seda. Bombyx. Ver à soie.
Baco, filugello.
CUC LLEVAD. MORRUT.
cuc REVOLTÚ. Insecte que se cria y s' em-
bolica en los pámpols dels ceps y los ro-
sega. Gusano revolton. Volvox, volucra.
Urèbre. Verme che rode i pampani.
ESTAR AB UNS.CUCS. fr. met. y fam. TENIR
UNS CUCS.
PICAD DELCUC. Se diu de las llavòrs y frui-
tas danyadas per los animalets que se hi
crían. Cocoso. Vermibus infectus. Ver
reux. Bacato, verminoso.
TRNIR UNS cucs. fr. met. y fam. ESTAR EN
BRASAS.
CUCA. s. f. Qualsevol insecte 6 reptil pè-
tit, especialmènt los fastigòsos y molès-
tos. Sabandija, bicho. Animalculum.
Vermine, vermisseau. Vermicello , ba-
colino , bacherozzo.
CUCA DE LLUM. Ínsecte. LLUERNA.
CUCA DE SEDA. CUC DE SEDA.
CUCA DELS POLLS. ant. LLÉMENA.
CUCA LLAURADÒRA. Insecte que se cria en
los horts y jardins y es danyós á las
plantas. Corton. Gryllus talpa. Chenille
des jardins. Bruco.
cuca VINADÈRA. Insecte séns alas, de mès
de una pòlsada de llarg, negre, ab unas
rallas transversals encarnadas. 4badejo,
carraleja. Meloe majalis. Sorte d' escar-
bot ou de scarabee. Sorta di scarafaggio.
MALA CUCA. expr. fam. que se aplica Ri o-
me maliciós y de mal natural. Mala cu-
ca. Homo improbus, nequam. Mauvais
béte. Cattiva bestia.
MORTA LA CUCA MORT LO VERI. ref. que en-
senya que faltand la causa faltan los
efèctes que produia ó podia produir.
Muerto el perro muerta la rabia. Su-
blatá causà tollitur efectus. Morte la bé.
te, mort le venin. Morta la bestia , mor-
to il veleno.
TRÁURER LA CUCA DEL FURAD AB LAS MANS DELS
ALTRES. fr. met. y fam. que se aplica al
que se val de tercera persóna pera la
efecució de aquellas cosas de las cuals
li pod resultar! algun dany 6 algun dis-
gust. Sacar el ascua ó brasa con la ma-
no del gato ó con mano ajeng. Rem
CUC ‘605
‘alieno periculo tentare. Zirer les mar-
rons du feu avec la patte du chat. Ca-
var il granchio della buca colla man
d’ altrui, cavar la bruciata del fuoco
colla zampa altrui.
CUCALA. s. f. Especie de corb un xic més
gros que un colóm regular, té negre lo
cap, la gòla, las alas y la cua, més lo
cos es cendrós fósc. Viu en los boscos
priucipalmènt durant lo ivern , y se dè-
xa cassar ab facilitat. Corneja. Cornix.
Corneille. Mulacchia , taccola.
CUCANYA. s. f. Antena alta y dreja un-
tada de sabó, en lo cim de la cual hi
ha comestibles y altras cosas per los que
arriban á haberlas pujand pal amunt.
Es una especie de jog ó sortija que se
fa en alguns pobles en las grans féstas.
Cucaña. Ludi genus. Mát de cocagne.
Albero di cocagna.
CUCARDA. s. f. ESCARAPEL-LA.
CUCLEJAR. v. n. Parland del corb y al-
tres aucélls que tènen (a veu com éll es.
lo matéx que cridar. Graznar , crasci-
tar, croscitar. Crocire, crocitare. Croas-
ser. Crocidare, gracchiare.
CUCLEJADÓR ; RÁ. s. m. y f. Lo qui cu-
cleja. Graznador. Crociens , crocitans.
Qui croasse. Gracchiatore , crocidatore.
CUCLET]J. s. m. Lo crid dels corbs, gra-
llas y altres aucélls de veu semblant.
Graznido. Crocitus., crocatio , crocitio,
crocitatio. Croassement, Il crocidare.
CUCÒS, A. adj. p. us. ‘Lo que es ple de
cucs. Gusaniento , vermicular , vermi-
noso. Vermiculosus, verminosus. Ve
reux. Vermicoloso.
CUCUC. s. m. Aucéll. cucur.
CUCURULLA. s. f. Cuberta del cap alta y
acabada en punxa com solen portarla
los congregants. Capirote. Capidulum
cacuminatum. Chaperon. Cappuccio.
CUCURULLA. Paperina de cartró blanc, de
" uns cuatre pams de alsada , en la que hi
ha pintadas diferénts figuras segóns lo
delicte. Se posa en lo cap, regularmént
de las donas, per cástig, y es senyal de
afrónt é infamia. Coroza. Cucullus in-
famis. Bonnet en forme pyramidale.
Berretta in forma di piramide.
POSAR LA CUCURULLA Á ALGU. fr. Posar en lo
cap de algú èst senyal de afrònt é infa-
mia. Encorozar. Infimi cucullo instrue-
re. Mettre sur la tête le bonnet appele
coroza. Mettere la berretta chiamata «o-
roza.
606 CUE
CUJUT. s. m. Aucèll de passa, de colòr
cendròs, llustròs y per sota blanc brut
rallad de pardo, ab la cua negrenca,
mesclada de pardo. La femèlla, segòns
la opinió comú, pon los séus ous en los
nius de altres aucélls. Cuclillo , cuquillo.
Cuculus. Coucou. Cucalo. '
CUEJAR. v. n. p. us. Múurer la cua los
animals ab frecuencia. Colear. Caudam
jactare, motare. Remuer la queue. Di-
menar la coda.
CUENTO. s. m. Relació de alguna historia
ó cas inventad. Espectalmént se diuey
axí las róndallas que se contan pera di.
vertir á las criaturas. Cuento , conseja.
Fabula, commentum. Conte, fable. Con-
to, favola.
cukxro. Lo xisme que se cònta á una per-
sóna pera indisposarla ab altra. Cuento,
chisme , chinchorreria. Susurrus. Tra-
casserie. Zizzania.
CUÈXTO, DE vEtL4s. La noticia que se té per
falsa. Aludex á las róndallas que las vè-
llas solen contar á las criaturas. Cuento
de viejas , burleria. Anilis fabella. Conte
de peau d'áne , conte de ma mire l'oie.
Cantafavole.
cukwTos. pl. Disputas, barallas. Cuentos.
Rixa, altercationes, jurgium. Querelles,
disputes. Risse , contese.
AQUÍ ESTÁ LO CUÈNTO, 6 AQUEST ES LO CUÈY.
TO. fr. fam. que val tant com dir, en
axó consistex la dificaltat 6 la substan-
cia de lo que se tracta. Ese es el cuen-
to. Hoc opus, hic labor est. C'est là le
point. Qui é dove giace Nocco, qui ci
stanno le difficoltà. |
DÈXARSE DE CUÈNTOs. fr. fam. Prescindir de
lo que no interessa, y concretarse 4 la
substancia de la cosa. Dejarse de cuen-
tos , quitarse de cuentos. Rern y ambagi-
bus remotis, seriò agere. Aller au fait,
couper court. Venir alle corte.
ESTRIPAR Ux CUèxTo. fr. Interrómprer lo
discurs ab altra relació), ó ab una pre-
gunta impertinènt. Degollar un cuento.
Loqueutem interpellare. Interrompre un
conte. Rompere | conti.
SO ESTAR PER CUÈNTOS. fr. fam. Abstenirse
algú de fèr 6 dir impertinentmènt més
de alló que correspon. No meterse en
dibujos. Aliena negotia non curare. Ne
point se méler des choses qui ne nous
regardent pas. Non mischiarsi negli af-
fari altrui.
CUERA. s. f. Aucèll. GUERETA,
CUG
CUERA. ant. RETRANGA.
CUERETA. s. £. Aucéll de unas cine pj.
sadas de llarg, de colòr ceudris y oe-
gre; té en las alas una via blanca tran»
. versal y la cua llarga, la cual está sin.
pre en movimènt. Æguzanieve, cada-
trémula , motacila , nevatilla , nevereta,
pezpita , pezpitalo , pizpita, pipitih,
pajarita de las nieves, motolita. Mot
cilla. Bergeronnette , hochequeue. Cu-
tretta, pastorella. — *
CUERETA DE AIGUA, Planta. CULLEBETA x
AIGUA.
CUERN. s. m. ant. cUADERX.
CUERNACIÓ. s. f. ant. ENCUADERNACO.
CUERNADOR. s. m. ant. EXCUADEANADOS
CUERNAR. v. a. ant. ENCUADERNAR.
CUESTIÒ. s. f. Pregunta que se fa 6 pre
posa per averiguar la veritat de algun
cosa, controvertindla. Cuestion. Ques
tio. Question, demande. Quistione, r-
chiesta.
cuzsti6. Disputa, pendencia , barallas. (vo
tion. Contentio, rixa. Dispute, querd
le. Disputa , quistione. B
cuzsrió. Alg. Problema en que medis
certas cantitats conegudas se ha de
car alguna ó algunas incógnitas. (4e
tion. Quastio algebraica. Probat
Problema.
CUESTIÓ DE xOM. Aquella en la que sobre)
que se tracta 6 disputa se convé es
substancia, y sols se varia en lo mol
6 nom, Cuestion de nombre. Gontro
sia de nomine. Dispute de mots.
tione di parole.
CUESTIONARI. s. m. Lo llibre que trá
ta de cuestiòns, 6 lo qui sols té caf
tiòns. Cuestionario. Quaestionum co
tio, compilatio. Recueil de quest
Libro di quistioni.
CUESTIÒNETA. s. f. dim. de a
Cuestioncilla. Questiuncula. Petite d
mande. Quistioncina.
CUESTOR. s. m. Magistrat romi
tingué diferénts atribucións segons
diferénts épocas. Cuestor. Qu
Questeur. Questore.
CUESTURA. s. f. La dignitat ó es
del cuestòr. Cuestura. Questura,
situra. Questure. Questoria.
CUET. s. m. cónzr.
CUETA. s. f. dim. de cua. Colilla. P
cauda. Petite queue. Codetta.
CUGUCIA. s. f. ant. ADULTERI.
CUGUC. s. m. ant. ABÚLTERO.
+
CUI
CUGUL. 8. m. ant. Aucéll. cvcvr.
CUGULL. s. m. ant. Aucéll. eucur.
CUGULA. a. f. Especie de agram que se
cria entremitj dels sembrads; fa una es-
piga blanca y prima ab sis ó més grans
que ixen alternativamént dels dòs cos-
tats del cim 4 modo de espiguetas, ab
una llavòr mès xica que lo blat, tanca-
da dius de nna pellofa negra. Joyo, va-
dlico, zizaña , cominillo. Lolium. Jvraie,
fromental. Loglio. mE
CUGULLA. s. f. Lo hábit exterior de al-
guns monjos. Sol tenir capilla. Cogulla,
cugulla. Cucullus. Cuculle. Cucullo.
CUGULLA. anl. CAPUTIO.
CUGULLADA. s. f. Aucéll, especie de
alosa del matàx colór, un xic majór que
lo pardal, ab un plumall 6 mónyo en lo
eap. Córre per los camins prop de po-
blad , y sol fér niu en los sembrads. Co-
gujada , cugujada , copada, galerita.
Galeritus, galerita. Cochevis. Allodola
cappelluta.
CUGULLADA MARINA. Aucèll de unas set pòl-
sadas de llarg: tè lo cap, lo llòm y las
alas negrencas!; lo véntre blanc; la cua
clapada de blanc y negre; la part infe-
riór del coll clapada de negre; los peus
verdósos , y lo bèc llarg y negre. Pre-
ferex los paratges humida, y se alimèn-
ta principalmént de insectes. Picudilla.
Tringa squatarola. Sorte de cochevis.
Sorta d' allodola.
CUGUS. s. m. ant. ADÚLTERO.
CUIDADO. s. m. Sol-licitut y atenció pe-
ra fér bé alguna cosa. Cuidado. Cura,
studium, diligentia." Soin, sollicitude.
Cora, sollecitudine , stadio.
cuspano. Dependencia 6 negoci que está 4
cárreg de algú. Cuidado. Negotium , cu-
ra. Affaire. Affare.
cuipapo. Recel, temór. Cuidado. Formi-
do, suspicio. Soin , souci , crainte , om-
brage. Tema, paura, affanno, sospetto.
CUIDADO. VIGILANCIA.
CUIDADO. CUIDADO QUE ME LA PAGARÁS.
CUIDADO. Veu ab que se avisa á altre que
se aparte del dany ó perjudici que li
amenassa. Guarda. Heus, cave. Prenez
garde. Bada, guarda la gamba.
curano! interj. ab que se avisa que no se
passe endavant, y equival á poc á poc;
deténte, no ho toques. Tate, tate. bes.
tina, lenté. Tout doux , là ld. Adagio,
pian piano.
CUIDADO QUE ME LA PAGARÁS. loc. fam. que
CUI 607
se usa pera amenassar á algú, particu-
larmènt als minyóus, ab lo cástig si no
fan bè alguna cosa ó si fan algun mal.
Cuidado me llamo. Cave facias , cave ne
mandata frangas. Prenez garde , reve-
nez-y. Bada a te.
CÓRRER AL CUIDADO DE UN ALGUNA COSA. fr.
Estar obligad á respóndrer de èlla. Cor-
rer al cuidado de uno alguna cosa. Rem .
alienam cura esse, sibi esse conceditam.
re charge d'une chose, en repondre.
Aver l'incarico di checchessia.
DONAR CUIDADO. fr. Causar temòr lo mal
estad de alguna cosa. Dar cuidado. Cu-
ram injicere, creare. Mettre en peine.
Dare affanno.
ESTAR AB CUIDADO. fr. PASSAR CUIDADO.
ESTAR DE CUIDADO. fr. Tevir malaltía mòlt
ve, ó estar en perill de mort. Estar
Se. cuidado. Gravi morbo laborare. Btre
dangereusement malade. Essere in pe-
riglio di morte.
LOS CUIDADOS DEL ASE MATAN AL TRAGINÈR. ref.
que ensenya que es de tòntos passar
cuidado de lo que no importa ó inte-
ressa. Cuidados ajenos matan al asno.
Arcadicum torquent alia negotia pec-
tus. En se mélant des affaires d'autrui
l'homme s'est souvent cassé le cou. Le
brache d' altri ti rompono il culo.
NO ES COSA DE CUIDADO, LO CERVELL SE LI VEU.
loc. ab que se pondéra per antífrasis al-
gun dany grave. No es nada lo del ojo,
y le llevaba en la mano. Quasi nihil es-
- get. Ce n'est rien... il n' a que les yeux
à la compote. Nou fu niente, ma crepó
tutta la famiglia.
NO n° passe CUIDADO. loc. fam. No n° passe
ausia. No le de d Y. cuidado. Ne sis de
hoc sollicitus. Je n'y manquerai pas.
Lascia far a me, stii tranquillo.
NO TE DÓNE CUIDADO. expr. irón. ab que se
amenassa á algú. Cuenta con ella. Jam
commissa lues. Tu paieras les pots cas-
sés. Tu la pagherai.
'PASSAR CUIDADO. fr. Tenir recel 6 temór de
alguna cosa. Estar en cuidado. Sollici-
tum de re aliqua esse. Soupconner , se
douter , étre defiant. Sospettare, teme-
re, star sulle due acque.
POSAR CUIDADO. fr. Fèr alguna cosa ab so-
licitut y atenció. Poner cuidado. Curam
adhibere. Faire attention. Attendere,
porre la mente.
| POSAR EN CUIDADO A arGú. fr. Fèr que algú
estigue ab recel ó temór. Poner d uno
608
en cuidado. Adducere aliquem in solli-
citudinem. 4/armer. Mettere in allarme.
CUIDADOS, A. adj. Sol-lícit y diligènt
en fèr alguna cosa. Cuidadoso. Sollici-
tus, diligens. Soigneuz , diligent. Cu-
rante, diligente, sollecito. |
CUIDADOSAMENT. adv. mod. Ab cui-
dado, sol-licitut y atenció. Cuidadosa-
mente. Sollicitè , studiosè. Soigneuse-
ment, avec soin. Áccuratamente.
CUIDADOSÍSSIM , MA. adj. sup. de cur
papòs. Cuidadostsimo. Valdè sollicitus.
Très-diligent. Accuratissimo.
CUIDAR. y. a. Posar diligencia y atenció
en la efecució de alguna cosa. Cuidar.
Curare. Soigner , avoir soin. Carare.
GUIDAR. Acompanyad ‘de altre verb -signifi-
ca casi fer l'acció de aquest, y axí
diem: ha cuipan cáurer. Estar d pique.
Parüm abesse quin. Etre sur le point de,
: peu s'en falloir. Essere presso a, esser
in rischio di.
CUIDARSE. V. T. Procurar bé la conserva-
ció de la propia salud. Cuidarse. Vale-
tudini indulgere , inservire ; curare cu-
tem. Se ménager. Aver cura del eor-
po suo.
CUINA. s. f. La péssa de la casa destina-
da á guisar lo mènjar. Cocina. Culina,
coquina. Cuisine. Cucina. |
FÈR LA CUINA. fr. CUINAR.
CUINAD. s. m. otra, lo mènjar compost
de carn, tocino etc.
CUINAR. v. a. Guisar la vianda. Cocinar,
guisar. Coquinari, coquinare, coquere.
Faire la cuisine. Cucinare.
CUINER , RA. s. m. y f. La persóna que
té per ofici cuinar. Cocinero, guisander
ro. Coquus, cocus, eulinarius. Cuisinier.
+ Cucinajo , cuciniere, cuoco.
CUINETA. 5s. f. dim. de curva. Cocinilla,
cocinita. Culina angusta. Petite cuisine.
Cucinetta. |
CUIRAM. s. m. Agregat de cuiros. Co-
rambre. Coriorum copia. Cuirs, peaux
d'animaux. Copia di cuoji.
CUIRO. s. m. La péll que cubrex la carn
dels animals. Cuero. Corium, pellis.
Peau. Pelle, cute. |
CUIRO. La pèll de bou y de altres animals
semblants adobada y dura que server
pera solas del calsad y altras cosas. Cue-
ro. Corium. Cuir. Cuojo.
CUIRO. p. us. La pèll de cabra ó bòc que
tréta sencera de la bestia y adobada
servex pera posar vi, oli y altres lí-
CUL
quids. Cuero, pellejo. Uter. Outre. Otre,
otro.
DEXARHI Lo CUIRO. fr. Morir. Dar la piel;
dar ó dejar el pellejo. Obire , vitam
exhalare. Laisser sa peau. Lasciar la
elle. |
CUIROL. s. m. Tros de cordobá 6 bada-
na de que se servexen los terrissèrs
ra allisar Y donar llustre á las péssas de
. terrissa abaus de posarlas 4 cóurer. 4-
pañata. Aluta fictilibus levigandis. Mor-
ceau de cuir dont se servent les potiers
de terre. Pezzo di cuojo per lisciare il
vasellame di terra.
CUIT , TA. p. p. de cóvaza. Cocido.
ESTARHI CUIT. fr. met. y fam. Ser destre,
estar versad ó acostumad á alguna cosa.
Estar curtido 4 estar cocido en alguna
cosa. Esse in negotio did multàmque
versatum. Être accoutume, rompu à un
exercice. Esservi avvezsato , assue-
fatto.
MAL CUIT; Ó MITJ GUIT , MITJ CRU. Sancocha-
do, salcochado, medio cocido. Semi-
coctus. Frit ou cuit à moitié. Meur
cotto.
massa CUIT, Recocho. Recoctus, nimis coc-
tus. Trop cuit. Ricotto.
TANT ME FA Ó TANT SE MÉN DÓNA CUIT COM
cau. loc. fam. TANT ss MÈN DÓNA xim
COM COLS. |
CUITA. 8. f. roRNADA.
CUITA DE XOCOLATE. La porció ó cantitat de
xocolate que se mol de una vegada. Mo-
lienda de chocolate. Chocolate molitu-
ra. Broiement de chocolat. Tritamento
di cioccolata.
CUITAR. v. n. Fèr las cosas depréssa , 6
" anar depréssa. Darse prisa , apresurar
se , despacharse. Properare, festinare,
celerare. Se háter. Affrettarsi.
NINGÚ mos curra. loc. fam. ab que s' eX-
préssa que no se té cap motiu urgéat
pera anar depréssa. Nadie nos sigue d
alcance. Nemo nos insequitur. Person-
ne ne nous diligente. Nessun ci morde
la coda.
CUITÒS, A. adj. Lo que es fácil de cóu-
rer. Cocedero, cocedizo. Cequibilis, coc
tibilis. Æise à cuire. Facile a cuocere.
UL. s. m. Las ancas, 6 sia la part caf”
nòsa que tàneu las persònas désde lo
acabamènt de la espinada fins al comen"
samént de las cuxas. També sol die
de las bestias, encaraqué es més com
lo nom de Axcas parland dels irracio"
CUL
pals. Culo. Culus. Cul. Culo, bel di
Roma.
cri. Lo matéx ano 6 forad per ahònt s'ex-
pellex lo excremént. Culo. Auus. Gul,
anus. Cal.
cer. La part inferiór de las ollas, cassolas,
vasos y cosas semblants. Culo , suelo ,
fondo, asiento. Rei cujuspiam pars in-
ferior, ima. Cul , fond. Culo.
cu. Parland de ciris, candelas, etc., es un
bocí que ha quedad del extrèm infe-
rior. Cabo. Candele extremum, resi-
duum. Bout. Moccolo.
CUL DE GALLINA. CULCUSID.
Ct DE VELLA. CULGUSID.
cri eos, Nom que se dòna al qui té las
ancas abaltadas. Nalgudo. Natibus cras-
sus. Fessu. Naticuto,
AL CUL DEL SAC SE TROBAY LAS BNGRUNAS. ref.
ab que se repren als que dissipan las
cosas de que deuen respóndrer. 41 dar
la cuenta me lo direis. Cum veniet tem-
| pas rationis damua videbis. Aprés bon
temps, on. se repent. Nel finir vedremo
i conti,
ivara DE cut. fr. Pérdrer lo equilibri fins
à tocar de cul en terra. Dar de culo.
la clunes cadere, prolabi. Donner du
tul en terre. Cader di culo.
lua DE cur. fr. fam. ab que se denota
que algú no ha exid bé de alguna pre-
tessió 6 disputa eu la cual estaba em-
Payad. Salir d uno al gallarin alguna
614. Malè rem succedere. Demeurer
tre deux selles et le culd terre. Rima-
tere col culo in mano.
A! x0 AL CUL. fr. vulg. ab que se des-
precia y no se admet lo que á un li dó-
wa. Se usa també en altres témps; y
Mis diu; JA PODS FICART^ NO AL CUL.
4rrópese con ello ; arrebócese con ello.
Tibi habeas. Fous pouvez le garder. Lo
bo in culo.
MAÓ TRÁURER LO CUL À ALGUNA COSA. fr.
Descular. Extrema rei amputare, con-
nogere. Rompre le fo
fondare.
LO CUL ÈNTRA LA LLETRA, ref, que ensenya
ue qui vol apéndrer ó adelantar en
guna cosa ho ha de fér à copia de tra-
all y fatiga. La letra con sangre en-
a.
Qui studet optatam cursu contingere
metam.
Multa tulit, fecitque puer...
^ ne va pas à la gloire sans peine. La
TOM. I.
, effondrer.
609
saggierza e l'oro. s'acquistano con la-
voro.
QUE TÈ QUE FÈR Lo CUL AB LAS CUATRE TÉM-
pos ? ref. ab que se nota als que par»
lan fora del cas ó del assumpto de que
se tracta. Que tienen que hacer las bra-
gas con el alcabala de las habas ? Quid
speculo commercii cum gladio? Qu'a de
. commun l'áne ave la lyre? Che ha da
far la luna co' granchi?
QUI LLOGA LO CUL NO SEU CUAND VOL, ref.
que ensenya la precisió de estar lo criad
ála voluntat de són amo encaraqué sia
contraria á la sèva. Quien sirve no es
libre. Famuletus vera servitus est. Qui
se lie les mains est empéche d'agir. Chi
vende i denti non maugia sempre.
QUI MÒLT SE ABAXA LO CUL ENSENYA. ref. que
ensenya que qui se humilia més de lo
que deu cau en baxese. Quien mucho
se baja el culo enseña. Nimia humilitas
abjectioni consimilis est. Qui se fait bre-
bis, le loup le mange. Chi pecora si fa il
lupo se la mangia. '
BEMENAR LO CUL. fr. Móurer desproporcio-
nadamént las ancas caminand. Nalguear.
Nates movere. Remuer les fesses en mar-
chant. Culeggiare.
TÔT HO PAGA LO CUL DEL FRARE. fr. fam. que
se usa cuand á algú li carregan tótas
las molestias que debian repartirse én-
tre altres, ó Vi dónan tòtas las culpas.
Que lo pague el culo del fraile; yo soy
el culo del fraile. lneons frequenter
aliena delicta luit. 47 faut que ce soit
moi qu supporte tout. Ogni vento mi
prende il ca
quello che diventa rosso.
CULADA. s. f. Cop de cul. Culada. Ictus
clunibus impactus. Casse-cul. Culata.
CULARA. s. f. Butifarra fèta del budèll
cular. Morcon. Botulus major. Gros
boudin. Sanguinaccio,
CUL . adv. mod. Reculand. 4
reculones. Retroeundo. 4 reculons. A
ritrorso,
CULAS. s, m. aum. de cut. Culon. Am-
pliores clunes. Gros cul. Calaccio.
CULATA. s. f. La part posteriòr de la:
caxa de la escopeta, fasèll, pistola, etc.,
que servex pera agafar ó assegurar di-
tas armas cuand se apuntan y disparan.
Culata. Scloppeti pars postica. Culasse,
crosse. Culatta.
CULATADA. 3. f. Cop de culata. Culata-
20, inochazo. Ictus parte postich sclope
pello. Sempre è il mio culo .
4
— 610 CUL
peti impactus, Coup dec , i
pet imp oup de culasse. Colpo di
CULCUSID. s. m. Lo mal cusid en la roba
- de manèra que fa bulto per los molts
punts donads sèns órde. Culcusido, culo
de pollo. Vestis foramen malé sartum.
Chose mal cousue. Cosa mal cucita.
FÈR GULCUSIDS. fr. Cusir mal, donand los
punts sèns òrde de modo que lo cusid
fassa bulto. Cusir. Incuriosè, malè sue-
re , sarcire. Coudre grossiérement. Cu-
cire grossolanamente.
CULEBRA. s. f. Animal sénse peus que va |
arrossegandse. Té lo cap mès 6 ménos
pla , la bòca gran, lo cos mòlt llarg 4 |
proporció de sa gruxaria. Es de colòr
gris blavenc de sóta, ab cuatre rengles
de pigas negras per damunt. Es nada-
dora y viu en los llocs frondósos á la
bora de rius y estanys. Hi ha diferénts
especies de curksnas, las cuals se distin-
gexen per la grandaria, los colórs de la
ell , y las propietats que tènen. Cule-
0 ra. Coluber. Couleuvre. Colubro , bi-
la, serpe, serpente.
CULÈBRA. Corretja ab que se cenyex lo cos.
Pretina. Tibulata zona. Ceinture de cuir.
Cintola di cuojo.
curèsna. Especie de bòssa llarga y estreta
á manéra de corretja dios de la cual so-
len portar los diners los que van de ca-
mí, á fi de tenirlos més guardads. Cu-
- lebra. Marsupium colubri formam refe-
rens. jure. Sorta di cintolo dove
andanti nascondono il danaro.
CULEBRETA. 8. f. dim. de curàsra. Cu-
lebrita , culebrica, culebrilla. Parvus co-
luber. Couleuvreau. Serpentello. |
CULEBRINA. s. f. Pèssa de artillería llar-
ga y de poc calibre de que usaban an-
tiguamènt pera tirar las balas mòlt lluny.
Culebrina. Tormeutum bellicum longius.
Couleuvrine. Colubrina.
CULET. 8. m. dim. de cur. Culito. Par-
unes. Petit cul. Culino, culetto.
CULPA. s. f. Falta més ó ménos | ave co-
mesa per propia voluntat. Culpa. Culpa.
Faute > tort, bláme. Fallo, torto, colpa.
CULPA JURÍDICA. Falta de las diligencias que
deu posar lo qui está encarregad de al-
guna cosa. Culpa jurídica. Commissi
muneris indiligentia. Faute qu'on fait
en negligeant une affaire dont on est
charge. Fallo commesso trascurando un
‘ affare onde si ha l’incarico.
CULPA LATA, La omissió en cualsevol as-
'sumpto de aquellas cosas que ni un ho-
me negligént las descuida. Culpa lata.
Culpa lata. Faute de celui qui ne prend
pas les précautions qu'aurait prises la
personne la plus négligente. Colpa di
colui che guarda gli affari colla più
grande trascuraggine.
CULPA Leve. La omissió de aquells medis y
diligencias que no descuidaria un home
caidadós y efacte. Culpa leve. Culpa le-
vis. Faute de celui qui n'emploie pas les
moyens qu'aurait employés un homme
soigneux. Colpa di colui che non impie-
e in qualunque affare i mezzi propr;
' un uomo diligente.
CULPA Levissima. Aquella omissió en
od incórrer cualsevol, encaraqué cui-
dados , fins en sòs propis negocis. Culpa
levísima. Culpa levissima. Negligence
dont l'homme le plus attentif n'est pas
exempt. Colpa in cui cade l’ uomo più
diligente. |
CULPA TEOLÓGICA. Pecad 6 transgressió vo-
luntària de la llèy de Déu. Culpa teoló-
gica. Peccatum, noxa, culpa. Peché
faute , transgression de la loi divine:
Peccato , fallo.
DONAR CULPA. Ír. DONAR LA CULPA Á ALGÚ.
DONAR La CULPA À ALGÚ. fr. Atribuir à algú
la falta ó delicte que se presum ha co-
mes. Echar la culpa d alguno. Culpare.
S'en prendre à quelqu'un. Imputare al-
trui un fallo,
DONAR LA CULPA Á ALTRE. fr. Disculparse
algú de la falta ó delicte de que lo acu-
san imputandio á altre. Echar la culpa
d otro. Culpam in aliquem conferre,
avertere , inclinare. Rejeter la faute sur
un autre. Gettar la colpa addosso ad
uno.
DONAR LAS CULPAS Á ALTRE. ÍT. DONAR LA CUL-
PA Á ALTRE.
DONAR LAS CULPAS Á QUI NO LAS TÈ. fr. Se
aplica 4 las persónas que q DO con-
fessar sa ignorancia, y disculpar sòs
erròrs y defèctes, los atribuexen 4 al-
tres que no hi han tingud part. La
culpa del asno echarla d la albarda.
Culpam, noxam in quem derivare.
ui ne peut frapper l'áne frappe le bát.
Chi non pu dare FA dà al basto.
TANTA CULPA TÉ LO QUI MATA LA CABRA COM
LO QUI LI TÈ LA GARRA. ref. que ensenya
que los que contribuexen á fèr algun
mal y los que cousènten en ell són tan
. culpables com los matéxos que lo fan.
CUL
*- Hacientes y consencientes pena per
igual. Facientes et consentientes eádem
pená puniantor. Autant pèche celui qui
tient le sac , que celui qui met dedans.
Tanto ne va a chi ruba quanto a quel
che tien mano. .
TENIR ALGÚ La CULPA. fr. Haber donad cau-
sa de que succeesca. alguna cosa. Tener
alguno la culpa. Culpá teneri; in culpá
esse. Avoir le tort. Avere il torto.
CULPABILÍSSIM, MA. adj. sup. de cux-
ranus. Culpabilisimo. Valdé culpabilis.
TFés-coupable. Colpevolissimo.
CULPABILITAT. s. f. La calitat 6 cir-
cunstancia que constituer la culpa. Gul-
pabilidad. Pravitas. Qualité qui consti-
tue la faute. Malvagità.
CULPABLE. adj. Aquell á qui se ldòna 6
pod donar la culpa. Se diu també de las
aecións y de las cosas inanimadas. Cul-
- pable. Culpabilis. Coupable. Colpevole.
CULPABLEMÈNT. adv. mod. Ab culpa.
Culpablemente. Culpabiliter. D'une ma-
niére coupable. Colpevolmente.
CULPAD, DA. P. P- de CULPAR. Guipado.
CULPAD. adj. Lo qui ha comes alguna cul-
- pa. També se usa com subetantiu. Cul-
pado. Reus, sons, culpa. Coupable, cri.
minel. Colpabile.
CULPAR. v. a. Donar la culpa. Culpar.
Culpare. Inculper. Colpare , incolpare.
CULTAMÈNT. adv. mod. Ab cultura.
Cultamente. Cultè. Élegamment , pure-
ment. Cortesemente , elegantemente,
atamente. .
CULTAMÈRT. irón. Ab afectació. Cultamente.
Fucoso verborum cultu. .4vec affecta-
tion. Affettatamente.
CULTELL. s. m. ant. GANIVET.
CULTERANISME. s. m. Lo estil dels que
parian afectadamènt. Culteranismo. Sti-
us focatus, ornamentis luxurians. Pu-
risme. Affettazione nel parlar troppo
urgato.
CULTIPARLISTA. com. La persona que
parla mòlt y se explica ab veus afecta-
das. Cultiparlista. Fucatè loquens. Pu-
riste , pindariseur. Colui che affetta una
favella troppo purgata. -
CULTÍSSIM , MA. adj. sup. de curro. Cul-
tísimo. Cultissimus. TFés-pur , bien cor-
rect. Purgatissimo, correttisimo.
CULTIU. s. m. Lo traball que s' emplea
en las plantas pera que dónen fruit.
Cultivo, cultivacion. Cultura. Culture.
Coltivazione, coltura, coltivamento,
o CUL 611
custu. Lo trahall que se emplea en la ter-
ra llaurandla y posandhi adòb pera que.
las plantas hi fructifiquen. Labranza,
cultura, cultivo. Cultura, agricultura.
Labourage. Bifolcheria, aramento.
CULTURA. met. Lo cuidado y medis que se
emplean pera avansar y fomentar algu-
. na cosa. Cultivo. Cultura, studium. Ins-
- $ruction , enseignement. Coltivatura,
. - ammaestramento. .
CULTIU, met. CULTURA, en la segòna accepció.
CULTIVAD, DA. p. p. de cuzrivan. Cub
tivado.
CULTIVADÓR. 8. m. Lo qui cultiva. Cul
tivador. Cultor. Cultivateur. Coltivatore.
CULTIVAMENT. s. m. ant. GuLTIU.
CULTIVAR. v. a. Fèr en las plantas las
operacións necessarias que fructi-
fiquen. Cultivar. Colere, excolere. Cul-
Liver. Coltivare. '
cuttivar. Contesar, emplear en la terra lo
traball necesseri á fi de que las plantas
hi dónen fruit. Labrar, cultivar. Agrura
colere. Cultiver , labourer. Arare, col-
. tivare.
cuzrivaz. Parland del tracte, amistat, etc.,
posar tóts los medis necessaris pera
mantenirlos. Cultivar. Amicitiam colere.
Cultiver. Coltivare. |
cULTIYAn. Parland del talènt, lo ingeni la
memoria, etc., efercitar aquestas facul-
tats y potencias. Cultivar. Ingenium ex-
colere. Cultiver. Coltivare , esercitare.
cuLtivan. Parland de las arts y ciencias
significa, efercitarse en òllas. Cultivar»
Litteras colere. Cultiver. Coltivare, ap-
plicarsi |
CULTO, TA. adj. que se aplica al estil
pur y correcte. Se diu també de la per-
sóna que parla ó escriu ab puresa y
correcció. Culto. Excultus, perpolitus.
Culte. Culto, colto. |
cuzro. Se dia del home bèn instruid, y
també del poble 6 nació en que se cul-
tivan las ciencias y arts. Culto. Cultus,
politus. Cultive, eclaire, civilise. Polito,
cortese, coltivato. |
curro, Se aplica per abus al estil afectad,
y $ la persóna que usa de paraulas es-
tranyas y poc intel-ligibles. Culto. Fu-
catum dicendi genus; fucatæ dictionis
amator. Affecte. Affettato, ricercato.
CULTO. 8. m. En general es un honór que
se dóna á alguna persóna ó cosa que
la represénte, en testimoni de sa excel-
lencia y en proba de la sumissió que sa
612
li tà. Culto, Cultes b
- Culto. Cultus. Veneration, respect.
Colto, venerazione. nehationy respect
CULTO DE puis. L' honòr que se dòna als
ángels y sants per las excel-lencias de
gracias ab que Déu los ha dotad. Cul-
to de dulia. Dulia. Culte de dulie. Cul-
to di dulia:
CULTO DE BiPERDULÍA. L' hondr que se dó-
na á la Verge María, per ser mare de
èu, superiòr al que se dòna als sants
dune gels Culto de hiperdulia. Hy-
la. e Eh ie. C
d'iperdulia. prat Eu
CULTO DE LaTaia. Adoració que se dòna so-
lamènt á Déu en regonexemént de sa
Infinita grandesa. Culto de latria. Latria.
Culte de latrie. Culto di latria.
CULTO DIVI. Lo que se dòna 4 Déu en sòs
témples ab oracións, sacrificis y cere-
montas, segòns l'òrde de la Iglèsia. Cul-
to divino. Cultus Dei; cultas Deo pres-
titus. Culte divin. Culto divino. |
CULTO EXTERN. Las demostracións de res-
pècte y sumissió ab que honram á Dèu
y é sòs sants; com sòn sacrificis, pro-
fessòns » etc. Culto externo. Cultus, ob-
sequium exterius. Culte extérieur. Cul-
to esteriore.
CULTO INDEGUD. Saperstició ab que se dóna
éa un honór aparént y fals, com
cuand se predican miracles falsos, ó se
adòran Le reliquias. Culto indebido.
. Yana religio, superstitio. Cult -
titieux. Culto vano. Cie supero
- CULTO INTERN. L'adoració que donam 4 Déu
en lo interiòr de nostres cors ab actes
de fe, esperansa y caritat. ' Culto inter-
no. Obsequium ex animo; vera religio.
QE interne. Culto interno.
ULTO SAGRAD Ó RELIGIOs. L' honór que se
dòna 4 Déu M als sants. Culto sagrado
d religioso. Religio, cultus. Culte reli-
gieux. Culto religioso.
€ULTO SUPERFLUO. Lo qui se dòna per medi
de cosas vanas é inútils, ó dirigiodlo à
altres fins que los que tè aprobads la
lglésia. Culto superfluo. Vaua religio.
Culte superstitieux. Culto superfluo.
CULTO SUPERSTICIÓS. Lo qui se dòna á aquell
á qui no deu darse, ó 4 aquell 4 qui deu
darse, peró indegudamènt. Culto su-
persticioso. Obsequium indebitum , su-
perstitio. Culte superstitieux. Culto su-
perstizioso.
CULTURA. 8. f. cuLTiy, en la primera y
segòna accepció.
curTura. Lo estudi, meditació y ensenyan-
sa ab que se perfecciónan las talénts del
home. Cultura. Cultura, institutio. Cul-
. ture. Coltivazione.
CULTURA. La hermosura ó elegancia del es-
til, llenguatge, etc. Cultura. Elegantia,
concionitas. Purete, élégance de style.
Purità, purezza.
CULTURADOR. s. m. ant. cuLTIVADOR.
CULLER. s. m. territ: cuLtkna. *
CULLÈRA. s. f. Instrumènt que se com-
pon de una paleta cóncava y uu maneg,
y servex pera péndrer lo ménjar y ficar
á la bòca las cosas líquidas ó tòvas. Cu-
chara. Cochleare, cochlear. Cutller,
cuillère, Cucchiajo.
CULLÈRA. Instrument de artillería, que
consistex en una planxa de. ferro cara-
golada, ab un máncg llarg de.fusta, y
servex pera introduir la pólvera en los
canòns. Cuchara. Cochlearis ferrei ge-
nus. Lanterne , cuillère à canón , char:
geoir. Cucchiara. |
CULLERADA. s. f. La porció que cab en
uua cullèra. Cucharada. Cóchleare cu-
mulatum. Cuillerge. Cucchiajata.
DONAR CULLÈRADA. fr. met. Introduirse in-
oportunamènt en la conversa dels altres,
ó en assumptos que no són de sa pro-
fessió. Meter su cucharada. Sese alio-
ram confabulationi importuné miscere.
Se fauftlér , mettre le nez. Darsi gl im-
pacci del rosso.
CULLEREJAR. v. a. Remenar ab la cu-
llèra. Cucharetear. Cochleare versare.
Remuer avec une cuillère. Dimenar,
mischiare col cucchiajo.
^ CULLERER. s. m. Lo qui ven 6 fa cullé-
ras. Cucharero , cucharetero. Cochlea-
rum artifex, venditor. Faiseur , ven-
deur de cuillères. Facitore di cucchiaj.
cuenta. Lo trasto de fusta ó altra mate-
ria que se posa en las cuinas pera pén-
jarhi las culléras. Cucharetero , cucha-
rero. Cochlearium repositorium. } En-
droit où l’on suspend les cuillères. Cuc-
chiajera.
CULLERETA. s. f. dim. de cuzikna. Cu-
chareta , cucharica , cucharilla , cucha-
rita. Parvum cochleare. Petite cuillere.
Cucchiajatina.
CULLERETA DE AIGUA. Planta que tè las fu-
llas mòlt partidas ab los talla de tres en
tres, ménos las del cim que són sensi-
llas y mòlt estretas. Tóta èlla es tan
cáustica , que picada y aplicada 4 la pèl
- excita inflamacións. Raninculo. Ranun-
culus. Renoncule. Ranuncolo.
CULLEROT. s. m. territ. LLossa.
CULLETA. s. f. ant. Tribut, imposició,
repartimént. Colecta. Tributorum col-
lectio. Collecte. Colletta , aggravio, im-
izione.
CULLID, DA. p. p. de curcm. Cogido.
CULLID. Sorpres, atrapad. Sobrecogido. De-
prensus, deprehensus. Surpris. Colto,
sorpreso.
CULLIDA. s. m. ant. CULLITA.
CULLIDA. ant. Cobransa de réndas. Recau-
dacion. Exactio. Recouvrement. Riscos-
sione, esazione.
CUL R, RA. s. m. y f. La persòna
ue cull. Cogedor, cogedero. Collector.
Celui qui cueille. Coglitore.
CULLIDOR. ant. Recaudadòr de róndas.
Recaudador , colector. Exactor, collec-
tor. Receveur, collecteur des impositions.
Collettore, esattore.
cuLLIDÓR. adj. Lo que pod cullirse fácil-
ment. Cogedizo. Collectivus. Aise, bon
à cueillir. Che puossi cogliere agevol-
mente.
CULLIDURA. s. f. Lo acte de cullir algu-
na cosa. Cogedura. Collectio. L'action
de cueillir. L' azione di cogliere.
CULLIR. v. a. Recullir, arreplegar alga-
nas cosas, lo que comunamént se diu
dels fruits que dòna la terra. Coger, re-
coger. Colligere. Cueillir, recolter, mois-
soner. Cogliere, corre.
CULLIB. Arrancar las fruitas, flors, etc.,
dels arbres ó plantas. Coger. Carpere ,
legere. Cueillir , ramasser. Cogliere, ra-
gunare.
cuLuIR. Atrapar 4 algú descubrindli sòn
engany 6 descuid. Coger , pescar. Men-
dacium , dolum alicujus detegere. Sur-
prendre. Acchiappare, cogliere.
CULLIR. Átrapar á algú descuidad. Sobre-
coger. Deprehendere, deprendere. 4c-
crocher, attraper. Cogliere all’ impro-
viso
cutur:; Alsar de terra alguna cosa. #zar,
levantar del suelo. Elevare, tollere, ex-
tollere. Lever. Cogliere.
CULLIR. ant. COI-LECTAR.
CULLITA. s. f. Cualsevol dels fruits que
dòna la terra, com blat, ordi, vi, oli,
etc. Cosecha. Messis. Recolte , moisson.
Ricolta , raccolta , messe.
GULLITA. La temporada ex que se cullen y
arreplegan los fruits. Cosecha, agosto.
CUM 613
Messis. Recolte. Mietitura.
CULLITA. La ocupació de recullir los fruits
de la terra. Cosecha. Messis collectio.
Recolte , levée , depouille. Raccolta.
CULLITA. met. Lo conjunt de cosas que no
són materials, com virtuts, vicis, etc.
Cosecha. Copia. Moisson, abondance.
Abbondanza , raccolta.
CULLITA. met. Lo profit ó fruit abundant
que se trau de alguna cosa. Pendimia.
Fructus copiosus, abuudans. Vendange.
Proffitto.
CULLITA ABUNDANT. Guilla. Messis abundans.
Recolte copieuse. Raccolta abbondante.
CUMBE. s. m. Especie de ball usad èntre
los negres. Cumbé. Saltationis genus.
Cumbe. Cumbe.
CUMI. s. m. Hèrba que tè las fullas par-
tidas mólt menudas, lo trónc acanalad,
y mòlts ramets als caps en fòrma de
rasol y plens de unas flors pétitas, las
flavors de figura ovalada, unidas de dòs
en dès, convetas de un costat y planas
de altre, de colòr pardo, olor aromàtic, *
y gust acre. Comino. Cuminum. Cumin.
Cimino, comino.
eumí. La llavòr dela hérba del matèz nom.
- Es medicinal, y també es bona per sal-
sas y altras cosas. Comino. Cuminam.
Cumin. Cumino.
cumi DE MADRID. caRvi. Planta y llavár.
CUMPLEANYS. s. m. Lo dia en que fs
anys que algá va náxer. Cumpleanos.
Natalis, dies anniversaria. Jour anniver-
saire de la naissance. Natale.
CUMPLERT , TA. p. p. irreg. de com-
PLIB. Cumplido.
CUMPLEAT. adj. Abundant, llarg. Cumplido.
Abundans, affluens, largus. Abondant,
large , ample. Largo, abbondante.
cuwPLERT. Se diu de la persòna que está
dotada de tótaslas préndas estimables.
Cumplido. Egregiis animi dotibus orna- '
tus. Accompli, parfait. Perfetto , com-
ito.
CUMPLERT. Lo qui es efacteen tots los cum-
plimènts, atenciòns y mostras de urba-
nitat. Cumplido. Officiosus, plenus offi-
ci. Honnéte, civil, attentif, rempli
d'egards. Cortese, civile, pulito.
CUMPLID, DA. p. p. de cumrita. Cum-
lido.
CUMPLIDAMENT. adv. mod. Entera-
mènt, del tòt. Cumplidamente. Perfec-
tè, exactè. Parfaitement, completement.
Intieramente , compitamente.
614 , CUM
CUMPLIDISSIM , MA. adj. sup. de ctm-
eu. Cumplidisimo. Plenissimus , exac-
tissimus. 7rés-abondant , trés-parfait ,
bien accompli , fort civil. Pulitissimo ,
pienissimo , larghissimo.
CUMPLIDOR , RA. adj. que se aplica als
plassos que han de cáurer á cert témps.
Cumplidero. Finiendus, finem habiturus.
' Qui doit choir , expirer. Chi ha da ca-
. dere, da finire.
CUMPLIMENT. s. m. L' acció y efécte
de cumplir. Cumplimiento. Complemen-
tum. Accomplissement. Compimento.
CUMPLIMÈIT. Acció obsequiósa 6 mostra de
urbanitat. Cumplimiento, cumplido. Ob-
sequium, urbanitas. Compliment, civilie
té, politesse. Complimento , cortesia,
uio.
CUMPLIMÈNT. La oferta que se fa per mera
urbanitat 6 ceremonia. Cumplimiento.
Verba officiosa. Compliment. Compli-
menti , buone parole.
ESTAR Ó ANAR DE CUMPLIMÈNT. fr. Fèr ó ré-
brer alguna visita per pura ceremonia.
Estar ó ir de cumplimiento. Ostentatio-
nis tantúm gratiá , vel pro ritu aliquid
facere. Recevoir ou faire des visites de
pure cérémonie. Far visite di compli-
. menti.
OFERIR ALGUNA COSA PER CUMPLIMÈNT. fr.
Oferir alguna per mera ceremonia ab
la confiansa de que no será acceptada
- la oferta. Ofrecer alguna cosa por cum-
plimiento ó de cumplimierto. Ficté, non
ex animo oferre. Offrir pour la forme.
Offerire per complimento.
CUMPLIMENTAR. v. a. Donar la enho-
. rabona ó fér visita de cumplimént á
algú peralgun succès felis 6 desgraciad.
Cumplimentar. Gratulari , verbis obse-
qui. Complimenter , féliciter. Compli-
mentare.
CUMPLIMENTAR. for. Posar en efecució al-
gun despatx d orde superiór. Cumpli-
mentar. Exsequi. Accomplir, s'acquit-
ter. Adempire, eseguire.
CUMPLIMENTER , RA. adj. que se apli-
ca á la persòna que fa massa cumpli.
, ménts. Cumplimentero , etiquetero. Ni-
mis officiosus. Complimenteur , ceremo-
nieux. Cerimonioso.
CUMPLIR. v. a. Efecutar algú ab efac-
titut lo que es de sa obligació 6 li cor-
respon. Cumplir. Exsequi , adimplere,
perficere. 4ccomplir, remplir, effec-
fuer. Adempire, eseguire.
cumeLra. Ser lo témps 6 dia en que ter-
mina alguna obligació ó plasso. Cumplir.
Finem habere. £choir. Cadere, sca-
dere.
CUMPLIR AB ALGÚ. fr. Satisfèr la obligació ó
cortesía que se li tè. Cumplir con algu-
no. Observantiz aliquem officiis satisfa-
cere. S’acquitter envers UR,
Adempir all' obbligo che abbiamo con
uno.
COMPLIA AB TOTROM: fr. Fèr á cada hu lo
obsequi que lì correspon. Cumplir con
todos: Omnibus sese olficiosum exhibe-
re. Ne manquer à personne. Esser po-
lito con tutti.
CUMPLIE PeR ALGÚ. fr. Fér alguna expres
sió ó cumplimént en nom de altre. Cum-
plir por otro. Alterius muneri satisface-
re. S'acquitter envers quelqu'un pour
un autre. Adempir all’ obbligo d' un
altro.
FÈR ALGUNA COSA PER GUMPLIR. fr. Fér nu
alguna cosa aparentand que cumplex i
fi de que no digan que es descuidad.
Hacer alguna cosa por cumplir. Non
ex animo aliquid facere, prestare. Far
re quelque chose par manière d'acquit.
Fare alla carlona, a lascia podere.
CUMULATIVAMENT. adv. mod. for. Àb
prevenció ó á prevenció. Cumulativa-
mente, d prevencion. Litis cognitione
preoccupata. Avec ou par prevention.
À prevenzione.
CUMULI. s. m. ant. cURULL.
GUMULINAR. v. a. ant. GURULLAR.
CUNA. s. f. ant. LLIBRE DE ÓBITS.
LO QUE SE DESPREN EN LA CUNA TOT TÈMPS DU-
Ra. Pef. ant. BO HA PRES AB LA GAPILLA Y
BO DEXARÀ AB LA MORTALLA.
CUNDIR. v. n. Exténdrerse per tótas
parts alguna cosa. Cundir. Diffundi.
S'etendre, se propager. Diffonders!,
proppagarsi.
cuxpia. Propagarse, multiplicarse alguna
cosa. Cundir. Multiplicari, crescere.
$e multiplier. Moltiplicarsi , erescere.
coxpm. met. Se diu de las cosas inmate-
rials, com las noticias, cuand se exté-
nen y propagan. Cundir. Spargi, divul-
gari. S'etendre. Divolgarsi, spargersi-
CUNETA. 5. f. Especie de vall que se fa
al mitj dels fossos secs de las plassas i É
de que per allí sén vaje l' aigua de las
plujas, y nose hi fórmen pantanos.
Cuneta. Fossicula. Cunette, cuvette. Cu-
netta.
,CUO .
CUNILL. s. m. Animal cuadrüpedo , de
colór regularmént pardo cendròs, las
pota cubertas de sòta de pel rotj, y en
o demés mòlt semblant 4 la llèbra, pe-
ró més pètit, fecundo y que socava mòlt
la terra. Conejo. Cuniculas, cuniculum.
Lapin. Coniglio, |
CUXILL PoRQuí. Cuadrúpedo de uns dès
pams de llarg, que té lo cos cubert de
pels erissads, pardos de la esquena, y
rojencs dels costats y de la panxa, la
cua y las potas mòlt curtas , y las óre-
llas pétitas y rodónas. Se alimenta ro-
segand vegetals, gruny com lo porc, y
se domestica fácilmént. Paca. Mus pa-
ca. Paca. Paca.
CUNILLA. s. f. La femèlla del cunill. Co-
neja. Cuniculus femina. Lapine. La
femmina del coniglio,
CUNILLAR. v. n. Parir la cunilla. Parir
la coneja. Cuniculum parere, fetus
edere. Mettre bas la lapine. Partorire
il coniglio.
CUNILLAS. s. m. aum. de cum. Coneja-
zo. Grandior cuniculus. Gros lapin. Co-
niglio grande.
CUNÍ RA. adj. cós conmLàa.
CURILLÈR. s. m. Lo lloc destinad pera criar
cunills. Conejar. Vivarium cuniculorum.
Garenne. Conigliero.
CUNILLET. s. m. di. de cum. Cone-
juelo , conejillo , conejito. Parvus cuni-
culus. Petit lapin. Conigliuzzo.
CUNILLET ILURIGÓ. Lo cunill pétit que ha
nascud de poc. Gazapo , gazapillo, ga-
zapico, gazapito. Cuniculus tenellus.
ereau. Conigliuolo.
CUNY. s. m. ENCURY.
CUNYAD, DA. s. m. y f. Lo germá ó
germana del marid respécte de la mu-
èr, y lo germà ó germana de la mullèr
respécte del marid. Cuñado. Levir,
glos, fratria. Beau-frére. Cognato.
CUOCIÈNT. s. m. Lo número que resul-
ta de la partició de un número per al-
tre. Cuociente, cociente, Quotiens. Quo-
tient. Quoriente.
CUOT. s. m. Lo cabell llarg del detras
que se portaba embolicad ab una cinta
en forma de cua y queya sobre las es-
patllas. Coleta. Caudata coma. Queue,
cadenette. 'Treccia , coda.
CUOTA. s. f. Part 6 porció fila y deter-
minada ó pera determinarse. Cuota. Ra-
ta pars. Quote-part. Quota.
cvora. Part assignada 6 repartida á un
, CUR 615
. poble 6 particular en cualsevol impósit
6 empréstit forsós , 6 lo tant ab que se
realisa. Cupo. Vectigalis pars adsignata.
Quote-part. Quota.
CUP. s. m. Lo puésto destinad pera ti-
rarhi los rabims desprès de xafads à fi
de que fermènten, y se fórme lo vi.
Tinillo. Lacus vinarius in torcularibus.
Caveau destine à recevoir le moút que
donne le raisin. Deposito sotterraneo
formato con mattoni , e coperto di ci-
mento , ove si fa il vino.
CUPIDOS, A. adj. ant. nesrriós,
CUPSAR. v. a. fam. Agafar. 4gazapar.
Apprehendere. Prendre, saisir, altra-
per. Prendere, pigliare.
CUPULA. s. f. La volta que se construex
en los edificis grans pera hermosejar y
donar llum, fèta en £rma de mitja ta-
ronja. Cúpula, dombo, media naranja.
Tholus. Coupole, dóme. Cupola.
CUQUET. s. m. dim. de ctc. Gusanillo ,
gusanito, gusarapillo , gusarapito. Ver-
miculus. Petit ver, vermisseau. Vermi-
cello.
cuquer. Lo cuc pètit que se cria en l' sigua
y llocs humids. Gusarapo. Vermiculus
aquaticus. Per aquatique. Vermicello
d' acqua.
cuquer. Lo cuc pétit que resulta dels ouets .
que déxan las móscas y altres intectes
en la carn, vi, formatge y altras cosas.
-Cresa. Larva. Acarus, ver qui nalt
des œufs deposes par les mouches sur
la viande. Verme che nasce dalle
mosche. Ì
CURA. s. f. L' aplicació dels remeys ne-
cessaris pera recobrar la salud. Cura.
Curatio, medela. Guerison, cure. Gua-
rigione , cura.
GURA. CURACIÓ.
CURA. CURABORIA.
CURA. ant. CUIDADO. |
CURA DE Ámmas. Lo cárreg que tè lo rec-
tór de cuidar, instruir y administrar
‘los sagraménts á sòs feligresos. Cura de
almas. Parceciæ, prepositi munus.
Charge d'ámes. Carico d' amme.
ALLARGAR La CURA. fr. met. Dilatar séns ne-
cessitat algun negoci pera utilitat de
aquell que lo dilata. Alargar la cura }
alargar la mecha. Negotium protrahe-
re, diferre. Trafner une affaire en lon-
gueur. Menar alla lunga.
POSARSE EN cura. fr. Empéndrer 6 comen»
. sar la curació de algun mal crónic.
616 CUR
Meterse, ponerse ó entrar en cura.
Morbi medelam aggredi. Se droguer.
Cominciar la guarigtone.
TENIR cuaà. fr. ab que se explica que al-
gun mal pod curarse. Se diu tant del
mal com Bel malalt. Tener cura. Medi-
cabilem esse. Être susceptible de guefi-
. son. Poter guarirsi, esser guaribile.
CURABLE. adj. Lo que pod curarse. Cu-
rable , sanable. Medicabilis , sanabilis.
Guerissable. Guaribile, sanabile.
CURACIÓ. s. f. Lo acte y efècte de curar.
Curacion. Curatio, sanatio, medicatio.
Guérison, cure , traitement. Guarigione,
guarimento , cura.
CURACIÓ. 8. f. ant. CUBADORÍA.
CURAD , DA. p. p. de cuRAR y CURARSE.
Curado; sanado. |
CURADOR , RA. s. m. y f. La persòna
anomenada pera cuidar dels béus y ne-
gocis del menór ó del qui no es apte
pera gobernársels ell matéx. Curador.
Curator. Curateur. Curatore.
CURADÒR. Lo qui cura. Curador, sanador.
Sanator, medicator. Celui gui guérit.
" Colui che guarisee , sauatore.
CURADÓR AD LíTEM. for. La persóna anome-
nada pera seguir los pláds y defensar los
drets del menór. Curador ad litem. Pro-
curator ad litem. Curateur aux causes.
Curatore ad litem.
CURADORIA. s. f. Lo eucárreg de cura-
dór de algun menór. Curaduria, cura-
tela. Curatio. Tutelle. Tutela.
CURADURA. s. f. ant. conanoría:
CURALOTODO. s. m. Cataplasme per
' tots los mals. Sanalotodo. Panchrestum
medicamentum. Panacée. Panacea , pa-
nace. .
CURALOTODO. met. Lo medi que se intènta
aplicar generalmènt á tòt lo que ocor-
re, 6 ab lo cual se creu poderse com-
póndrer cualsevol especie de dany. Sa-
nalotodo. Pancbrèstam remedium. Selle
à tous chevaux. Rimedio universale.
CURALOTODO BÒRD. Arbre. FIGUÈRA BORDA.
CURANDERO. s. m. Lo qui fa de métge
sènse serho. Curandero, medicastro.
Empiricus. Charlatan, empirique. Ciar-
latano.
: CURAR. v. a. Aplicar al malalt los remeys
corresponénts al mal. Curar. Medicare,
medicari, mederi. Guerir , traiter une
maladie. Curare, medicare.
guia. Restituir 4 algú la salud que ha-
bia perdud. Sanar. Sanare. Gucrir,
CUR
rendre la sante. Carare , guarire,
CURAR. ant. CUIDAR , PBOCURAR.
euaan. met. Aliviar las dolencias 6 passions
del ánimo. Curar. Auimi affectionibu
mederi. Guerir d'une passion, etc. Gu-
rire.
cuasa. met. Remediar algun dany. Cua:
Sanare, mederi. Remedier à un mal
Rimediare, porre rimedio.
CURAR. v. n. Recobrar lo malalt la siu
rduda. Se usa també com recipro
Eanar, curar. Sanum fieri, cons
cere. Guerir, recouvrer la sante. Gu-
rire, ricoverar la sanità.
CURARSE. ant. CUIDARSE.
CURATI. s. m. RECTORÍA; FELIGRESIA; RECTO!
CURATIU, VA. adj. Lo que serres per
curar. Curativo. Vi medendi praditu
Curatif. Curativo.
CURBATÓ. s. m. Ndut. La péssa pil
de fusta que per part de fora formi
ángal y per part de dins está voltadat
línea curva. Sol servir pera trabari
costéllas de la embarcació ó sia las pe
xas, ab los baos 6 bigas que sostem
la cuberta. Curvaton. Lignum inca
vum minus. Courbaton. Bracciuol p
coli. |
CÜRCUMA. s. f. Arrel semblant al y
bre: fa olór com. ell, y es an xic
ga. Curcuma. Radicis indica gens.
cuma , suchet. Curcuma, cucuma.
CURENYA. s. f. Carro damunt del d
se posa la péssa de artillería á fi det
estigue alta; y se puga móurer
mènt. Cureña. Tormenti bellici
trum. Æ#ffut. Carretta da canno
POSAD EN LA CURENYA. Se diu de la pé
artillería muntada en són carro.
reñado. Plaustro impositus. Mi
l’affüt. Posta sulla carretta.
CURETA. s. f. Instrumènt pera nete
lmassos. Pierme. Dipsacis ext
instrumentum. Instrument pour
- toyer les cardes. Strumento da
. gli scardassi.
CURIA. s. f. Tribunal que conex
gocis ecclesidstics. Curia. Cona
siastica , forum ecclesiasticum.
lite. Tribunale ecclesiastico.
CURIAL. adj. Lo pertanyént à la
Curial. Curialis. Qui appartient a
cialité. Quello che tocca al t
ecclesiastico.
CURIAL. PRÁCNC, EXPERT.
custa. 8. m. Lo emplead subal
tribunals de justicia, ó lo qui se ocu
en defensar en élls los negocis dels al-
tres. Curial. Curialis. Officier , agent,
solliciteur de procès. Curiale.
CURIAL, ant. CORTESÁ.
CURIOS, A. adj. Lo aficionad á saber y
averiguar las cosas. Curioso. Secreta
scrutaudi avidus, curiosus. Curieux.
Curioso , vago di sapere.
curiós, La ersóna neta y asseada. Curio-
so. Mundus. Propre, elegant. Pulito,
assettato.
curiòs. Lo que per singular 6 estrany ex-
cita la curiositat. Curioso. Mirus, singu-
laris. Curieux , rare, nouveau. Curioso,
raro.
curiòs. Lo qui tracta 6 efamina las cosas
ab particular cuidado y diligencia. Cu-
rioso. Studiosus , diligens. Soigneux ,
diligent. Esatto, attento, sollecito.
curiòs. Lo qui se para 6 encanta á mirar
las cosas ab curiositat. Miron. Curiosus
speculator. Curieur observateur. Cu-
rioso.
curids. La persona mòlt aficionada á inda-
gar las vidas agenas. Se usa també com
substantiu. Buscavidas. Curiosus, scru-
. tator, investigator. Enquérant. ludaga-
tore, investigatore. .
CURIOSAMENT. adv. mod. Ab curiosi-
tat 6 asseo. Curiosamente. Mundè. Cu-
rieusement. Curiosamente.
CURIOSÍSSIM , MA. adj. sup. de cusids.
Curiosisimo. Curiosissimus. Très-curieux.
Curiosissimo.
CURIOSITAT. s. f. Desitj de saber y ave-
riguar alguna cosa. Curiosidad. Curio-
sitas, libido occulta scrutandi. Curiosite.
Curiosità.
CURIOSITAT. Asseo, netèdat. Curiosidad.
Mundities, munditia. Propreté, soin.
Pulitezza , nettezza , acconcezza.
CURMULL. s. m. ant. CURULL.
CURMULLADAMENT. adv. mod. ant.
CURULLADAMÉNT. :
CURMULLAR. v. a. ant. CURULLAR.
CURMOLLIDAMENT. adv. mod. aut.
CURULLADAMÈNT,
CURMULLIR. v. a. ant. CURULLAB.
CUROS , A. adj. ant. cuipanèds.
CUROSAMENT. adv. mod. ant. cumapo-
SAMÈNT.
CURBIOLA. s. f. Planta. coRRETIOLA.
CURRO, RRA. adj. Lo qui es mólt afec-
tad en lo us rigurós de las modas. Se
usa també com substantiu. Currutaco.
TOM, 1.
| 617
Exquisite vestis muuditite nimium in-
dulgens. Muscadin, poussin, petit-
maítre. Civettino, zerbino , damerino.
CURRUA. s. f. territ. COLLA, BUA.
CURRUTACO, CA. adj. curro. -
CURRUCA. s. f. Aucéll pétit de color
verdós que cóva los ous del cucut , lo
cual li trau los de àll y li posa los séus.
Curruca. Curruca. Perdon. Zigolo.
CURS. s. m. Direcció que té ó quese dó-
na á alguna cosa. Curso. Cursus. Cours,
carrière. Corso, carriera.
cuas. met. Serie 6 continuació, y axí
diem: lo cuas del témps. Curso. Suc-
cessio, cursus. Court. Corso.
curs. En las universitats y eol-legis lo temps
assenyalad en cada any per aseistir á
las llissòns, Curso. Cursus, curriculus
litterarius, academicus. Cours. Corso
degli studj. ° |
cuas. Col-lecció dels tractads principals
per los cuals s'ensenya alguna facultat.
Curso. Scientiarum elementa, principta.
Cours. Un corso. .
euas. Evacuació del véntre. Curso. Alvi
exoneratio. Déoiement, flux de ventre.
Uscita , flusso , diarrea.
curs. Lo camí que fa, ó los carrérs per
ahónt passa alguna professó, moxiganga,
etc. Carrera. Via. Rues par où passe
un cortege, une procession, etc. Via,
strada, corso. |
CURSAD , DA. adj. Acostumad , versad
en alguna cosa. Cursado. Assuetus, ex-
pertas. Accoutume, habitue. Avvezzo,
assuefatto.
CURSAR. v. a. Assistir 4 la universitat ó
col-legi y oir las materias de alguna fa-
cultat, estand matriéulad. Cursar. Aca-
demiam frequentare , litteris in acade-
mia operem dare. Suivre un cours. Fare
il corso degli stud). . |
CURSILLO. s. m. En las universitats es
lo curs á que solen assistir després de
acabad lo curs principal: se diu axí
perqué dura poc tèmps. Cursillo. Litte-
rium curriculum minus. Conference.
Corso breve che si fa dopo d' esser fini»
to quello degli studj. |
CURSIU, VA. adj. que se aplica al ca-
rácter 6 lletra de imprèmpta que en la
figura imita á la lletra de ma. Cursivo.
Caracteres obliqui, litterz obliquæ. Jta-
- dique. Corsivo. !
CURSIVAMENT. adv. mod. ant. DEPARSSA.
CURT, TA. adj. Lo que té poca extensió.,
Î
618 CUR
Corto. Curtus. Court. Corto.
cunT. Lo que té duració. Corto. Bre-
vis. Court, bref. Corto, breve.
&URT. Lo que es escas 6 defectuds. Corto.
Imperfectus , mancus. Court , defec-
tueux. Corto, diffettuoso.
CURT. Se diu de la moneda que no tè lo
degud pes. Feble. Deficiens. Faible. Mo-
neta che non ha il peso che le corris-
nde.
CURT. Se diu de algunas cosas que sòn pè-
titas en comparació de altras de la ma-
tèxa especie. Corto. Minor, brevior.
Court. Piccolo, corto.
CURT. met. Lo qui té poc talént ó poca ins-
trucció. Corto. Parvi , exigui acuminis,
ingeni. Peu instruit, sans talent. Di
poco talento.
CURT. met. Lo qui es poc hábil en sòn art
6 facultat. Zancarron. luhabilis, impe-
ritus. Peu versé. Goffo , moccicone , im-
perito.
CURT. adv. mod. aut. , BRÈUMÈNT, EN »akv.
À LA CURTA Ó À LA LLARGA. mod. adv. ab
que s'expréssa que alguna vegada ha de
verificarse alguna cosa. Á la corta ó d
la larga ; tarde ó temprano. Seriús aut
ociús. TÓót ou tard. Presto o tardi.
ANAR CURT. fr. Estar faltad de medis. Es-
tar atrasado de medios. Egestate labo-
rare. Être arriere , court d'argent. Es-
sere scarso di danari.
ANAR DE CURT. fr. Anar los ecclesiástics sèns
hàbits talars. Jr de corto. Absque tala-
ri veste incedere. Aller en seculier. Ve-
stirsi i cherichi cogli abiti da’ laichi.
VESTIR DE CURT. ff. ANAR DE CURT.
CURTAMENT. adv. mod. ant. aaÈumènT,
EN BRÈU.
CURTARIA. s. f. Petitesa 6 poca extensió.
Cortedad. Brevitas, parvitas. Petitesse.
Piccolezza.
curtanta. Falta de talènt, de instrucció,
de esperit. Cortedad. Stoliditas, igno-
rantia , imbecillitas. Timidite, pusillani-
mité, défaut de talent ,| d'instruction.
Mancanza di talento.
CURTEDAT. s. f. curTarta.
CURTESA. s. f. ant. CURTARIA.
CURUCA. s. f. ant. Aucèll. cunauca.
CURULL. s. m. La porció que sobra de la
usta mesura de gra, farina ó cosa sem-
lant, y sobrix de la mesura formand
pila damunt de élla. Colmo. Cumulus.
Comble. Colmatura.
OURULL. En los vasos de gelads es lo que
CUS
ja més amunt del vas. Copete. Cacu-
E. Comble. Colmatura.
cuauLL. Lo extrém de la xemeneya que sol
formarse de dòs ó més teulas ó rajolas
dretas que fórman ángul , pera que no
èntre l'aigua cuand plou, y no impe-
desca la exida del fum. Caballete. Cami-
ni càcumen. Garniture de tuiles qu'on
met en haut des cheminees. Cima, som-
mità del cammino.
CURULLADAMENT. adv. mod. Ab mòl-
ta abundancia. Colmadamente. Cumu-
latim, cumulaté. Abondamment. Ab-
bondantemente.
CURULLAR. v. a. Umplir alguna mesura,
vas, etc., de modo que lo que se hi
sa excedesca la sèva capacitat, é iscà
més amunt de las boras del vas. Colmar.
Cumulare. Combler. Colmare , empir a
trabocco.
CURUMELL. s. m. ant. CURULL.
CURUMELLAR. v. a. ant. CURULLAR.
CURUMULL. s. m. CURULL. -
CURUMULLAR. v. a. CURULLAR.
CURVA. s. f. Geom. Lixza CURVA. |
CURVATURA. s. f. Cualsevol separació
de la direcció recta. Curvatura , curvi-
dad. Curvatura, curvitas. Courbure.
Incurvatura. . |
CURVILÍNEO , NEA. adj. Geom. Se apli-
ca 4 la figura que acaba ab líneas cur-
vas. Curvilineo. Curvilineus. Curviligre.
Curvilinea.
CURVO, VA. adj. Lo que contiouamint
se va apartant de la direcció recta. Cur-
vo. Curvus. Courbe. Curvo , piegato.
CUSC, CA. adj. ant. PERESÒS.
CUSCUETA. s. f. territ. Aucéll. cusneti.
CUSCURULLA. s. f. territ. PETXINA.
CUSCUSSÓ. s. m. ant. rARINETAS.
CUSCUTA. s. f. Hérba medicinal sèns
fullas, ab los bróts prims com fils, que
se agafa y enréda ab altras plantas, de
las cuals se aliménta.' Té la flor y la lla
vòr en unas borletas blanquimòsas y 8°
si rodònas. Cuscuta. Cuscuta europe?
Barbe-de-moine. Cuscuta.
CUSÍ. s. m. Lo fill del òncie carnal, gtr-
má del pare ó de la mare. També se
anomena cusi canmi. Primo, primo her
mano , primo carnal. Patruelis, conso"
brinus. Cousin. Cugino. à
CUSID, DA. adj. Ple de varias cosas e
una matéxa especie; y axí se diu: es
cusip de pòlls. Plagado. Im pletus- Ren
pli, couvert, charge. Pieno,, riempito.
CUT
ESTARRI CUSID. fr. ESTAR COM BAS SARDINAS AL
BABBIL. |
CUSIDORA. s. f. La dona que té per ofi-
ci lo cusir per altre. Costurera. Sarci-
natrix. Couturière. Sartora, cucitrice.
CUSIDURA. s. f. costura.
CUSINA. s. f. La filla del dacle carnal,
germá del pare 6 de la mare. També se
anomeua CUSINA GERMANA. Prima, pri-
má hermana. prima carnal. Amitina,
consobrina. Cousine. Cngina.
CUSINATGE. s. m. p. us. Lo parentiu que
ténen éntre sí los cusins. Primazgo.
Consanguinitas inter consobrinos vel
trueles. Cousinage. Affinità di cugino.
CUSIR. v. a. Juntar ab seda ó fil y ab
l'agulla dòs trossos de tela, cuiro ó al-
tra materia. Coser. Suere. Coudre. Cu-
cire,
CUSPIDE. s. f. Lo punt en lo cual se reu-
nexen los cantons de una pirámide.
Cúspide. Cuspis. Pointe. Cuspidc.
CUSSIA. s. f. Ndut. Galería de la nau pe-
ra passar dr popa á proa. Crujía , gale-
ría, trilla. Agea, tori. Coureie , cour-
sier. Corsia.
CUSSOGAS. s. f. pl. territ. PESSIGOLLAS.
CUSSON. s. m. ant. PICADÒR, de caballs.
CUSTODI. s. m. Lo qui guarda alguna co-
sa. Custodio. Custos. Gardien , garde.
Guardiano , custode.
CUSTODI. En la religió franciscana es lo qui
goberna la custodia. Custodio. Custodiæ
prefectos. Custode. Custode.
CUSTODIA. s. f. L'acció 6 efècte de guar-
dar alguna cosa. Custodia. Custodia,
custodie. Garde. Guardia , custodia.
cusropIA. La péssa d'or 6 plata ó altre
métall en la cual se exposa á la pública
veneració lo Santíssim Sagramént. Cus-
todia. Sacra pyxis. Tubernacle. Ciborio,
tabernacolo.
custopia. En la religió franciscana es lo -
agregad de .convènts que no bastan á
formar provincia. Custodia. Ccenobio-
rum numerus quidam. Custodie. Tra i
frati il numero di conventi che forma-
. mo provincia.
cusropiA. La persòna ó persónas que guar.
dau algun pres. Custodia. Custos , cus-
todes. Garde , gardien d'un prisonnier.
Guardia.
CUSTUMA. s. f. ant. costum.
CUTANEO, NEA. adj. Lo que pertany al
cútis. Cutáneo , cuticular. Cuticularis.
Cutané. Cutaneo.
o
"619.
CUY
CUTÍCULA. s. f. 4nat. Membrana exte-
riór que cubrex lo cútis. Epidermis,
cutícula, Cuticula. Épiderme. Cuticola.
CUTICULAR. adj. curáxzo.
CUTIS. s. m. Pèll mòlt fina que cubrex
exteriormènt lo cos humà. Se usa tam-
bé com femení. Cútis. Cutis. Derme.
Cute.
CUTXARÓ. s. m. Cullèra grossa que ser-
vex pera repartir certas viandas en la
taula. Cucharon. Cochlear grandius, tu-
dicula. Grande cuillère. Cucchiajone.
CUTXARRO. s. m. Ndut. Tros de post
que servex pera empostissar alguns sitis
e la embarcació. Cucharro. Asserculus.
Morceau de membrure. Assiciua.
CUTXILLOS. s. m. pl. Afegid 6 remèndo *
triangular que se sol fér en las péssas
de roba pera donar més amplaria ó per
altres fius. Cuchillos. Panni frustum cus-
pidatim incisnm. Chanteur , morceau
d'etoffe. Gherone. — .
CUXA. s. f. La part dela cama del animal
dèsde l'anca fius al genòll. Muslo. Co-
xendix, coxa, femur. Cuisse. Coscia.
cura. La dels aucèlis, y la dels caps de
bestiar que se distribuex en la carnice-
ría. Pierna. Coxa carnea. Cuisse. Coscia.
cura. En la imprémpta cada un dels dès
pals drets que se posan á un y altre cos-
tat de la prèmpsa per assegurar tòta la
máquina. Pierna. Fulcrum. Jumelles de
presse d'imprimerie. Cosce del torchio.
CUXAL. s. m. La pèssa de l'armadura
que tapa y defensa la cuxa. Quijote. Co-
xarum tegmen. Cuissart. Cosciale.
CUXAL. cura; en la última accepció.
GUXALS. pl. ant. Catsas, SARAGUELIS.
CUXÈRA. 8. f. cura, en la priméra ac-
cepció.
CUXETA. s. f. dim. de cura. Muslillo,
Parva, tenuis coxa. Petite cuisse. Co-
scietta.
CUXOT. s. m. Lo tros de calsas en lo
cual se hi fica una cama. Calzon , man-
ga de calzones. Femorale. Partie du
pantalon, ou d'une culotte. Parte del
calzone che s' addatta alla coscia.'
CUXOT. CUXAL, en la priméra accepció.
CUYDAR. v. a. ant. CRÉURER.
CUYERA. s. f. ant. curar, en la primera —
accepció.
- CUYLITA. s. f. ant. cuLuTA. )
CUYNAMENT. s. m. ant. orta, lo ménjar.
compost de carn, tocino, etc,
CUYR. s. m. ant, cuiro.
620 DAB
CUYRACA. s. f. ant. conassa.
CUYRASSER. s. m. ant. conassàa.
. CUYRASSETA. s. f. ant. dim. de conassa.
Coracilla. Loricula. Petite cuirasse. Co-
razzina.
CUYSOR. s. m, ant. corssó.
. CUYTA. s. f. ant. Aflicció, augunia. Cui-
ta. JÉrumna, moror, labor, angor.
Chagrin, peine, affliction. Cordoglio ;
pena , afílizione, dolore. |
CUYTA. ant. PÈRILL.
CUYTA. ant. Pakssa.
CUYTADAMENT. adv. mod. ant. apazs-
SUBADAMENT.
CUYTAMENT. s. m. ant. pakssa.
CUYTAR. v. a. ant. Donar préssa á algú
pera que efecute alguna cosa. Dar pri- .
sa. Festinare, properare. Háter, pres-
ser, Incalzare, premere, affrettare.
. CUYTAB. ant. Apressurar, anticipar la e£e-
cució de alguna cosa. Acelerar. Celera-
re. Accelérer, Accelerare, avacciare,
affrettare.
. CUYTAR. ant. EMPAITAR,
CUYTAT, DA. adj. ant. APRESSURAD.
CUYTOSAMENT. adv. mod. ant. APnzs-
SURADAMÈNT.
DAC
CUZI. s. m. aut. cusi.
CUZIN. s. m. ant. cusí.
CA.
GA. adv. ll. ant. aqui, en la quinta ac
cepció.
ça. art. ant. La. La. fran. La. La.
CAANRERA. adv. t. ant. Tèmps endarre-
ra. Tiempo atrds. Quondam. Autrefois,
naguère , jadis. Un tempo, già.
CAATRAS. adv. t. ant. ÇAAXRER:.
GABATA. s. f. ant. sanata.
CABATER. s. m. ant. SaBATÈB.
CABOLLIR. v. a. ant. EXTERRAR.
CAENRERE. adv. t. ant. caaxamu.
GAENTRAS, adv. t. ant. Gaawagna,
GAFANORIA. s. f. aut. PASTANAGA.
CAFAREG. s. tn. aut. SAYARETJ.
CAFRA. s. m. ant. saraá.
APO. 3. m. ant. CaLÁear.
CARAGÜELLS. s. m. pl. ant. samoilus.
CARCAPARRILLA. s. f. ant. sassariti
RÈLLA. |
- CERC. s. m. ant. cens. |
-CO. pron. axó, ALLÓ. |
CUDA. s. f. ant. presó.
QUT. s. m. ant. assUT.
D.
D. Cuarta lletra del abecedari , tercéra de
." las consonants y una de las mudas. Se
fórma arrimand la punta de la lléngua
á las dénts de dalt y apartandia de cop,
peró ab suavitat, perqué si se esforsa
| massa pren á las horas lo sonido de 7.
D. Lletra numeral que val cinccènts. Los
llatins escribian una 1 y una c girada al
reves, pero ab lo tèmps y per lo poc
cuidado dels que escribian se juntaren
las dòs lletras y van formarla p. Ab una
ralleta sòbre valia cinc mil.
p. Abreviatura de don y donya.
DD. Abrevjatura de doctòrs.
DABANELL. s. m. ant. DEVANADORAS.
DABANS.. adv. t. ant. Apans.
DABASSELL DE AIGUA. Lo aiguat fort
que sén porta la terra dels camps y tót .
lo que troba. Turbion. Nimbus. Lavasse.
Acquajone, acquazzone.
DABASSÈLL DE PARAULAS. met. La abundan-
cia excéssiva de paraulas. Flujo de pa-
labras , tropel de palabras , taravilla.
Verborum copia immoderata. Flux de
douche. Verbosità, copia di parole,
DABLE. adj. Possible , que pod f@
. Dable. Possibilis. Faisable, posl
Fattibile, fattevole.
DACEN. adv. ant. De assé, de all,
aqui. De esto, de ello, de aqui. Esta
inde. De cela, d'ici, en. Da questo!
uà , di li. |
DACIAVANT. adv. t. ant. De aquí exi
vant, en lo succéssiu. En adelante, |
aqui en adelante. Deinde, in poster
Dorenavant. D' or innanzi, d' oni]
i.
DACIÓ. 8. f. ant. DONACIÓ.
DACIÓ. ant. DATA.
DACTIL. s. m. Peu de vers llatí que 8
ta de tres síl-labas, la primèra lp
las altras dòs hrèus. Ddctilo. Dit
Dactyle. Dattilo. -
DACTILIC, CA. adj. Lo pertanyésl
. peu dáctil. Se aplica també á la com
sició poética féta ab aquesta clase!
pens. Dactilico. Dactylicus. DectytA
attilico. :
DAÇA. adv. ll. ant. Del costat de x
de aquesta part. De acd, del lado
DAI
ecd, de este lado. Cis, citra. D'ici.
Di quà.
DAD, DA. p. p. de par. Dado.
DADAS Y TOMADAS. fam.^Contestacións, de-
bats, alteracións y réplicas éntre dós ó
més persónas. Dares y tomares. Alter-
cationes. Altercations , disputes. Dispu-
te, parole,
DADA. s. f. ant. para.
DADIVA. s. f. L'alaja ó altra cosa que se
dòna graciosamènt á altre. Dddiva. Do-
sum, munus. Don, présent , largesse.
Dono, donativo, presente, regalo.
DADIVOS, A. adj. Lliberal, generòs. Da-
divoso. Munificus, liberalis, largitor ,
largus. Donnant , génereux. Liberale,
eneroso.
DADOR, RA. s. . m. y £ La persòna que
dóna alguna cosa. Dador. Dator. Don-
neur. Dotore.
DADOR. 8. m. Com. Timandr, de lletras de
cambi.
DAGA. s. f. Arma blanca , curta, y que
té tall á tòts dós costats, 4 lo ménos de
dalt de la punta que es mòlt afilada.
També ne hi ha que tènen cnatre caires.
Tè guarnició mès pètita que la de la
espasa. Daga. Sica, pugio. Dague. Daga,
stiletto. |
DAGA. s. m. pzo4.
DAGANAT. s. m. DEGANAT.
DAGASSA. s. f. aum. de paca. Dagon. Sica
grandior. Longue dague. Daga grande.
DÀGUÈR. s. m. Lo qui fa ó ven ganivets.
Cuchillero. Cultrarius. Coutelier. Col-
tellinajo.
DAGUERIA. s. f. Lo lloc, barri ó carrèr
ahònt hi ha las botigas dels daguèrs.
Cuchillerta. Cultrariorum vicus. Coutel-
lerie. Strada dove. stanno le botteghe
dei coltellinaj.
DAGUETA. s. f. dim. de paca. Daguilla.
Sicula. Petite dague. Daghetta.
DAINA. s. f. Cuadrúpedo vivíparo , que
remuga, es mòlt lleugèr, de la mida del
corso, de un colòr rotj fòsc, y de las
ancas , coll y vèntre blanc. Viu en los
paissos calénts, y té dòs banyas sólidas
ab la punta girada endavant. Dama ,
gamo, venado. Dama. Daim. Daino.
DAINA. La femèlla del animal de aquest
nom. Dama, gama. Dama femina. Dai-
ne. Daina.
DAINETA? s. f. dim. de pama. La dama
pétita y novélla. Gamezno. Pallus da-
me. Jeune daim. Dainetta.
| DAL 621
DALE. s. m. Ansia, desit] vehemènt. 4n-
helo. Cupiditas , cupido. Desir ardent,
avidité. Brama, desio, agognamento.
DALI. interj. Se usa pera excitar d algú á
fér ó empéndrer alguna cosa. Vamos, d
ello. Age. Allons-y , courage, courage.
Andiamo, via. )
pali. Servex també pera excitar 4 algú á
pegar á altre. Dale. Feri, percute.
Allez! encore! A lui!
pati. També se usa pera repéndrer y con-
tenir á algú que es tussud y porflad en
. alguna cosa. Dale. Heus! tu pertinax
homo es. Toujours la méme chanson.
Dalle dalle.
- DALI QUE DALI. expr. fam. usada pera ma-
nifestar lo enfado que causa la porfía
indiscréta ó la repetició importuna de
alguna cosa. Dale que dale ; dale bola;
dale que le das; dale que le dards.
Vah! molestus es. C'est ennuyeux.
Dalle dalle.
DALIRSE. y. n. territ. GLATIR.
DALMATICA. s. f. Vestidura sagrada
semblant á la casulla, peró ab una ee-
pecie de mánegas amplas que forman
creu. Dalmdtica. Dalmatica. Dalmati-
que. Dalmatica.
DALT. adv. ll. ab que se denota la part
alta de algun puésto. Arrida. Sursüm.
En haut , dessus. Su.
DALT. En los escrits lo matèx que ántes 6
anteriormènt. 4rriba. Suprà, antea. Ci-
dessus. Sopra.
DALT DE TÔT. En la part més alta de algu-
na cosa. En lo mas alto; cima por ci-
ma. In eminentiori loco ; in altiori situ.
Au plus haut. Sopra tutto , in cima.
DE DALT. De Dèu, y en aquest sentit diem:
venir una cosa DE DALT. De arriba. De-
super , desursum. D'en haut. Dall' alto.
DALTABAX. s. m. Lo cop gran y ab es
truéndo que se dóna al cáurer de algu-
na part alta. Zaparrazo , zaparrada.
Capsus, lapsus. Bruit qu'on fait, coup
'on se domne en tombant d'un lieu
élevé. Chiasso che si fa cadendo dal-
l’ alto.
parTaBax. La desgracia que sobrevé à al-
gú perdènd sa elevació 6 fortuna. Za-
parrazo. Casus. Chute, desastre, mal-
heur. Disastro, cacuta.
DE DALTABAX. mod. adv. De cap á peus, del
principi fins á la fi. De arriba abajo.
Á summo usque deorsum, à capite ad
calcem. De haut en bas, de la téte aux
622 DAM
pieds. Da capo a' piedi, da cima in
fondo.
ANAR Ó CAURER DALTABAX, Ó DÉ DALTABAX.
fr. Precipitarse, anar á terra algú ó al-
guna cosa. Dar, venir abajo. Præcipi-
tem ferri. Zomber. Andar d'alto ab-
basso.
DONAR UN DALTABAX. ÍT. ANAR Ó CÁURER DAL-
TABAX , Ó DE DALTABAT.
DALLA. s. f. Especie de fals que tè la fu-
lla mòlt ampla y posandhi per máneg
un bastó llarg servex també pera segar.
Guadaña , dalle. Falx messoria. Faux.
Falce.
DALLADOR. s. m. Lo qui séga ab dalla.
Guadanero , dallador. Falce metens,
fenisex. Faucheur. Falciatore.
DALLAIRE. s. m. DALLADOR.
DALLAR. v. a. Segar ab dalla. Segar con
guadaña. Falce metere. Moissonner
avec la faux. Falciare.
DALLIAVANT. adv. t. ant. De allí enda-
vant. De alli en adelante. Ex tuuc,
exindé. Dés-lors. D' allora in poi.
DAM. s. m. ant. Dany.
DAMA. s, f. La senyóra noble y de cali-
tat coneguda. Dama. Femina nobilis,
primaria. Damee, dame. Dama. —
DAMA. Títol que se dòna en palaci á las
criadas de honór de la réina. Dama.
Illustris femina, reginz assecla. Dame
d'honneur. Dama d'onore.
DAMA. En las comedias es la que fa lo pa-
pér principal, y las altras se distinge-
xen per seGóna, TERCÈRA, etc. Dama.
Comcediarum actrix precipua. Femme
pi joue au thedtre les premiers róles,
rima donna.
DAMA. En lo jog dels escacs es la péssa
principal després del réy. Dama. Regi-
na in latrunculorum ludo. Dame, rei-
ne. Donna , regina.
DAMA. En lo jog de damas y del marro es
la péssa que per haber arribad á la úl-
tima línea contraria se coròna ab altra'
^ péssa, y pod córrer per tòta la línea.
Dama, Tessera regine nomine appellata
in latrunculorum ludo. Dame. Dama.
DAMA. ant. MESTRESSA.
DAMA CORTESANA. La dona pública. Dami-
sela, dama cortesana. Meretrix, pro-
stibulum , prostibula. Femme, fille pu-
blique , courtisane. Donna di partito.
DAMA DE BONÒR. DAMA, en la segòna accep-
ció,
DAMA DE PALACI, La senyòra que dèsde no-
- Di Damasco.
DAM
ya entraba à servir á la rèina fiu qu
podia calsarse tapins. Menina. Puel
regine assecla. Menine. Dama della re
gina mentre era bambina.
pamas. pl. J ue se juga ab una tu-
leta 6 fusta plana repartida en 64 cu-
dros, y ab 24 péssas , de las cuals neti
12 cada jugadór , y guanya lo quit
ra matar tòtas las del contrari. Damas.
Latrunculoram ludos. Jeu de dam.
Giuoco di dame.
BUFAR LA Dama. fr. Eo lo jog de damas «
éudrer una péssa al contrari en pea
de són descuid cuand ab dita pèssa pe
dia matarne altra y no ho ha kt. -
plar la dama. Tesseram regina nomie
appellatam de medio tollere. Saufir
une dame. Prendere una dama.
DAMAS. s. m. ant. DOMAS.
DAMASCENO, NA. adj. Lo pertanyen! À
la ciutad de Damasco. Damasceno, d$
masquino. Damascenus. De D
DAMASCO. s. m. ant. pomas.
DAMASQUI, NA. adj. pamascExo.
DAMASQUINA. s. f. Planta auval, ord
ginaria de Méjico, que créx fios à dd
eus. Té los bróts grassos , las flors
Farias y de mal olor. Se diuen més
fétas cuand téuen un color de púr
roguenc. Damasquina. Tagetes ps
b. Damasonium. Immasonio.
DAMERIA. s. f. Delicadesa , aire d
nyòs. Damería. Fastidium delicatuloi
Mignardise , minauderie. | Smanc
leziosaggine.
DAMERÍA. met. Reparo , escru pulositat. D:
mería. Morosior scrupulus.
fausse délicatesse. Squisitezza , scru
DAMNABLE. adj. ant. COXDEMNABLE.
DAMNACIÓ. s. f. ant. CONDEMNACIÓ.
DAMNADURA. s. f. ant. IL’ acció y
te de anul-lar, esborrar , ó despullar
autoritat algun instrument públic. È
celadura , testadura. Obliteratio. È
cellation. Cancellatura , cancellan
DAMNAR. v. a. ant. CONDEMNAR ; RIP
BAR; REYOCAR , ANUL-LAR.
DAMNARSE. v. r. ant. CONSDENNYARSE.
DAMNAT. s. in. ant. coxpEMYAD.
DAMNATGE. s. m. ant. paxy.
DAMNEJAR. v.a. ant. Causar dany. x
judici. Damnificar. Damnum afer
Leser , nuire , faire tort. Dauneggi
nuocere.
DAMNIFICACIÓ. s, f. ant. L'acció
DAN
- cáusár dány. Damnificacion. Damnifi-
catio. Dommage. Danueggiamento.
DAMNIFICAMENT. s. m. ant. Dany.
DAMNIFICAR. v. a. apt. Danyar, per-
judicar. Damnificar. Damnum aferre.
Endommager , nuire. Danvificare.
DAMNOS, A. adj. ant. nanvds.
DAMONIAT, DA. adj. ant. ESPERITAD.
DAMONT. prep. ant. DAMUNT. '
DAMPNABLE. adj. ant. coXDEMNABLE.
DAMPNACIÓ. s. i ant. CORDEMNACIÓ.
DAMPNADURA. s. f. ant. DAMNADURA.
DAMPNAR. v. a. ant. CONDEMNAR , REPRO-
BAR, BEVOCAR, ANUL-LAR.
DAMPNAT. s. m. ant. CONDEMNAD.
"DAMPNATGE. s. m. ant. Dany.
DAMPNEJAR. v. a. ant. DAMNEJAR.
DAMPNIFICACIÓ. s. f. aht. DAMNIFICACIÓ.
DAMPNIFICAMENT. s. m. ant. DANY.
DAMPNIFICAR. v. a. ant. DAMNIFICAR.
DAMPNOS, A. adj. ant. panyòs.
DAMUNT. prep. y adv. ll. Sóbre alguna
cosa, Encima. Super, supra. Sur , des-
sus. Su, sopra.
DAN. s. m. ant. DANY.
DANSA. s. f. Dirersió en la cual al com-
pas de instruménts músics se mou lo cos
y sóbre tot los peus fénd airósas mu-
dansas. Danza. Saltatio , tripudium.
Danse , bal. Danza, bello.
parsa. Cert número de balladórs que se
juntan pera ballar en alguna fuució el
so de algun instrumént. Danza. Cho-
rea. Bal. Ballo.
DANSA DE ESPASAS. La que se fa ab espasas
en la ma pegand cops unas ab.altras al
so dels instruménts. Danza de espadas.
Pyrrhicha, pyrrhiche. Danse avec des
qe nues. Dauza.che si fa percuoten-
o delle spade.
ANAR Ó ENTRAR EN DANSA Ó EN LA DANSA. fr.
fam. met. Estar ficad ó tenir part en
algun negoci 6 manetj. Andar 6 estar
en la danza. Negoti consortem esse.
Entrer en danse. Entrar in ballo.
FICAR Ó POSAR EN DANSA. fr. fam. met. In-
troduir á algú ab persuasió ó engany en
algun negoci ó manetj. Meter en danza.
Negotio aliquem implicare. Méler quel-
qu'un dans une affaire. Impegnare in
un ballo.
DANSADOR, RA. s. m. y f. Lo qui dan-
sa. Danzador. Saltator. Danseur. Dan-
zatore , ballerino.
DANSAR. v. n. Ballar al compas de ins-
truménts ab órde y per principis. Dan-
AQ 625
‘ sar. Saltare, tripudiare. Danser. Dan-
zare, ballare, riddare.
pansan. Móurerse alguna cosa ab llestesa 6
precipitació. Danzar. Moveri, agitari.
S'agiter. Scuotersi, dimenarsi.
DANSAR. met. y fam. ANAR EN DANSA,
DANSARÍ, NA. s. m. y f. BAILARÍ.
| DANTA. s. f. Animal cuadrúpedo de la
grandaria de un mulat, que se cria en
a part occidental de l’ América meri-
dional. Té lo cap gros, llargarud , ab
una especie de trómpa que s' estira y
arrónsa, al cap de vall de lá cual té los fo-
rads del nas. Sòs ulls són pétits , sas dre-
las semblants á las del porc; la cua molt
curta, la pèll mòlt dura; lo pel espes,
curt y negrenc. Eu las potas de davant
tè cuatre unglas, y en las de darrèra
tres. Se domestica ficilmènt y sa carn
es apreciada dels naturals de aquella
terra. Danta. Taper americanus. Dante,
dan , beori. Liocorno.
DANY. s. m. Detrimènt , perjudici 6 de-
'terioració que se reb en la hònra, hi-
sénda y persóna. Daño. Damnum. Dom-
mage , detriment , prejudice. Danno,
detrimento , pregiudizio.
À pany DE ALGÚ, mod. adv. De són cómpte.
daño de alguno. Periculo suo. Ala
charge de quelqu'un , pour son compte.
A carico d uno. |
CUAND ES JA VINGUD LO DANY ES EN VA PAR-
LAR DE ANTANY. ref. que repren las co-
sas fètas desprès de temps 6 passada la
ocasió. Al dsno muerto la cebada al
rabo. Nullum in præteritis remedium.
Après nous la fin du monde. Morto
Martino giunse il chirurgo.
DANYADOR, RA. s. m. y f. La persona
ó cosa que danya. Dañador. Damnosus,
nocens. Celui ou ce qui nuit. Danneg-
giante , nuocente.
DANYAR. v..a. Fér ó causer dany. Da-
nar. Nocere , ledere. Nuire. Nuocere.
DANYÓS, A. adj. Lo que danya. Daño-
so. Damnosus. Nuisible , dommageable,
ernicieux. Dannoso , nocivo.
DANYOSAMENT. adv. mod. ant. Ab
dany y périll. Dañosamente. Damnosé.
Pernicieusement. Dannosamente.
DANYOSÍSSIM, MA. adj. sup. de panvòs.
Dahosisimo. Damnosissimus. 7rés-nui-
sible. Dannosissimo. D (d
DAQUEN. adv. ant. De aquí. De aqui, de
n , de esto. Hinc. De vela, de lá. Da
ció, da li.
624 DAR
DAQUIAMONT. mod. adv. ant. De aquí
en amunt. De ahí arriba. Hinc, sur-
sum versus. D'ici en haut. Di quà
in sù.
DAQUIAVANT. adv. De aquí eudavant.
De aquí en adelante. In posterum. Do-
renavant. D'oggi in poi, d'or innanzi.
DAQUIENANT. adv. ant. DAQUIAVANT.
DAR. v. a. DONAR.
DAD Y NO COXCEDID. loc. fam. ab la cual se
denota que se permet ó se déxa passar
alguna proposició. verdadéra ó falsa
perqué no es de la cuestió de que se
tracta. Dado y no concedido. Dato et
non concesso. Laissant passer cd , sans
nous y arréter. Lasciando questo.
-DARD. s. m. Especie de sageta prima y
" pétita que se tira ab lo bras. Dardo.
Telum , pilum. Dard. Dardo.
DARDAIRE. com. ropane.
DARDANARI. s. m. ant. MONOPOLISTA.
DARDAR. v. n. fam. Rodar mólt per los
- carrèrs. Se diu sémpre censurandho y
especialmént en las donas. Biltrotear,
corretear , callejear. Cursitare, vagare.
- Rôder, battre le pave. Andare ajato, an-
dar a zonzo.
DARDELL. s. m. ant. DARD.
DARGA. s. f. ant. ADARGA.
DAROGACIÓ. s. f. ant. pEROGaCIÓ.
DARRER, RA. adj. Lo que en sa línea,
' especie d órde no tè altra cosa desprès
de sí. Postrero , postrimero. Postremus.
Dernier. Ultimo.
DARRERA. s. m. fam. Traskao.
DARRÈRA. adv. ll. ab que se indica la part
' posterior de alguna cosa, com DARRÈRA
de la porta. Detrás, tras. Post, poné.
Derrière. Dietro.
DARRÈRA. adv. Al detras de tot, al últim.
A último. Postremò. A l'extrémité, à
la fin. Indietro, all ultimo.
DABBÈRA. prep. que indica l'órde «ab que
una cosa se seguex á altra. Tras. Poné,
post. Après. Dopo, dietro.
DARRÈRA. adv. mod. En ausencia; y axí se
diu: pamRÈgA de éll lo murmuran. De-
trds, en ausencia. Absente. En l'ab-
‘ sence. Alle spalle, in assenza. .
DABRÈRAS. pl. La part posteriòr dels ves-
tids y de altras cosas. Cuartos traseros.
Posteriora vestis. Qui est derrière. La
parte diretana.
AL DARRÈRA. mod. adv. pannkna.
DARRERAMENT. adv. mod. Després de
tot. Ultimamente , postreramente. Pos-
DAT
tremúm. Dernièrement, en dernier lin.
Ultimamente.
DARRERATGES. s. m. pl. ant. amus a
la cuarta accepció.
DARRERENC, CA. adj. p. us. Tal.
DARRERÍA. s. f. rt.
DARRERÍA. Lo últim tros de alguna cosa. Se
diu especialmènt del últim período de
la vida del home. Postrimeria. Extre-
mum vite tempus. E.xtrémite, Il postre
mo, la stremitd.
DARRERÍAS DEL ROME. Las cuatre últimas co-
sas que clouen la carrèra de la vida, y
són mort, judici, iufera y gloria. Po-
trimerías , novisimos. Hominis novis-
ma. Fins dernières de l'homme. lw
vissimo. |
DARSENA. s. f. La part més resguardada
de un port, artificialmènt disposada pe-
ra conservar carenas, y habilitar ta
embarcacións desarmadas. Sol haberm
en los departamènts de la marina ria.
Darsena. Navale. Darse, darsine. Dir:
sena.
DATA. s. f. La nota de la diada y lloc a
lo cual se firma la carta ó altre instre
mént, posada al principi ó à la fi. De
ta. Diei consignatio in epistola. Dat
Data. |
DATA. Las partidas de un cómpte que la
lo descárreg de lo rebud. Data.
expensi. Decharge. Scarico , 4
tanza.
DE MALA DATA. mod. adv. que junt ab
verbs anar, estar, trobarse , quedar.
altres, denota lo mal estad de algun
- sa. De mala data. Improsperè.
etat. A mal partito.
POSAR EN DATA Ó PER DATA. fr. Apuntar
guna partida en un cómpte pera
cárreg de lo que se ha rebud. D
adatar. Rátionem expensi scripto
dere. Mettre au debit. Mettere in
tito.di debito.
DATARI. s. m. Prelad que presidex t
berua lo tribunal de la dataria. 2
rio. Libellorum pontificiorum magi
Datatre. Datario.
DATARÍA. s. f. Tribunal de la cor»
mana, que despatxa las provisòm
beneficis no consistorials, las reservat
cusións sobre élls, las dispensas
D onials las de edat y altras, las li
cias pera enagenar béus ecclesièst
las provisiòns de oficis vendibles
matèxa curia. Datarta. Tribunal
DAU
tificiam rescriptis expendendis. Date-
rie. Dateria.
DÁTIL. s. m. Lo fruit de la palmera. Tè
la figura de una pruna pétita y llarga-
ruda, de colór grog, la carn dólsa y
agradable, y lo pinyol cilíndric mòlt
dar, y ab un sólc de capi cap. Datil.
Dactylos. Datte. Dattero.
piti.. Especie de caragol. de mar que té
la figura semblant á la del fruit de la
palmèra. Ddtil. Concha marine genus.
Espèce de coquille qui a la forme d'une
datte. Dattero.
DATILET. s. m. dim. de pitit. Datilillo.
Dactylus parvus. Petite datte. Datte-
rello.
DATIU. s. m. Gram. Lo tercér cas del
nom declinable. Dativo. Dativus casus.
Datif. Dativo.
DATO. s. m. Documént, testimoni, fona-
mènt. Dato. Documentum, testimonium.
Document , preuve. Documento , prova,
testimonianza.
DAU. s. m. Pèssa cúbica de os, marfil 6
de altra materia, que en sas caras té
punts senyalads , desde un fins á sis, y
servex pera jugar 4 varios jogs de for-
inma. Dado. Taxillus, talus, tessera.
De. Dado.
nav. Pèssa cúbica de ferro 6 de altre mé-
tall, que servex de punt de apoyo á
roscas Ó altras cosas á fi de mantenirlas
en equilibri. Dado. Cubus ferreus. Cu-
be de fer. Dado.
pau. Cada un dels bocinets de ferro cua-
drads dels cuals se solen carregar las
péssas de artillería. Sol usarse en plu-
ral. Dado. Talus ferreus. Morceau de
fer carre qu'on met dans les canons.
‘ Pezzi di ferro onde si caricano i can-
Boni.
au. Arg. La planta 6 part snperiór que
coròna lo capitèll. 4baco. Abacus. 4ba-
que. Abbaco , cimasa.
DAU rats. Lo de jugar que está disposad
de manèra que tenind mès pes é un cos-
tat queá altre cau mòltas vegadas de la
- matèxa cara quedand la part mès pesant
abax y la ménos pesant á dalt, y de
aquest modo guanyan los tahurs als
- inadvertids. Dado falso. Talus dolosus.
De pipe, de charge. Dado di vantaggio. ,
aus. pl. La mostra de figuras' cuadradas
en las indianas y altras robas. Cuadros,
cuadrados , escaques. Tesselle. Indien-
ne, toile, etoffe, etc. , en carreaux.
TOM. 1, —
DAU 623
I quadri dipinti in una tela, o stoffa.
CABREGAR LOS DAUS. fr. Férlos falsos intro-
duindhi un poo de plóm en un costat
pera que ab lo pes caigan sémpre de la
matéxa cara. Cargar los dados. Taxillos
adulterare, corrumpere. Piquer les des.
Falsare i dadi. |
LO MILLÒR DELS DAUS ES NO JUGARLOS. ref. que
ensenya que lo més prudént es evitar
las ocasións y pérills. Lo mejor de los
dados es no jugarlos. Ne temerè Aby-
dum subnaviges. Le mieux est quit-
ter le dé. 1 perigli non colgono a chi
ne fugge. |
MUDABSE LOS DAUS. fr. met. Variarse lo es-
tad ó circunstancias de las cosas; y axí
al qui estaba mòlt contènt ab sa sort ó
ab algun negoci, desprès que se li ha
espatilad molt li die que se li han mu-
DAD LOS DAUS. Mudarse ó trocarse los
balos: Res sive in melius sive in deterius
mutari; benè vel male vertere. Chan-
ger, prendre une mauvaise tournure.
Cambiare il giuoco. |
SEGÓNS COM PINTE Ó COM DONARÁ LO Dau. fr.
met. ab que s' explica que se obrará ab
arrèglo á las circunstancias. Conforme
diere el dado: conforme cayeren las
pesas. Prout sors vel res tulerit. Selon
que le dé tournera. Secondo volterà il
gluoco.
VENIR BÈ LO Dav. fr. met. Succeir las co-
sas prósperament. Correr el dado. Res
benè vertere. Réussir , tourner à bien.
Fare diciotto con tre dadi.
DAUET. s. m. dim. de pau. Dadillo.
Taxillus minimus. Petit de. Dadic-
ciuolo.
DAURAD, DA. p. p. de paurar. Dorado.
DAURAD. 8. M. DAURADURA.
DAURADA. s. f. Pèx. oraDa.
DAURADELLA. s. f. Hèrba medicinal,
alta de un pam, que se fa èntre las ro-
cas en los paratges ombrívols, y tè las
fullas partidas y cubertas del revés de
una pelussa parda groguenca. No té ca-
ma y trau la llavór en las fullas. Dora-
dilla, escolopendra. Asplenum, asple-
niam. Doradille , ceterac. Cetracea.
DAURADOR. s. m. Lo qui tè per ofici
daurar. Dorador. Inaurator. Dorcur.
Mettiloro, indoratore.
DAURADURA. s. f. L'acció ó efècte de
daurar. Doradura, dorado. Auratura,
Dorure. Doramento, doratura.
DAURAR. v, a, Cubrir ab or ^ superfia
7 |
626 CAV
cie de alguna materia. Dorar. Aurare,
inaurare. Dorer. Dorare, indorare, ap-
piccare l' oro.
DAVALL. prep. Sóta. Debajo, bajo. Sub.
Sous, dessous. Sotto, giù.
DAVALLADA. s. f. BAXADA.
FER DEvALLADA, fr. Se diu del terreno que
no está horisontal sinó que forma un
pla inclinad. Hacer declivio, venir en de-
clivio. In declive vergere. Etre en decli-
vite. Essere in pendio.
DAVALLAMENT. s. m. p. us. Lo acte de
. baxar algú 6 de baxarlo. Descendimien-
to. Descensus. Descente. Discesa, cala-
ta, discendimento.
DAVALLAMÈNT. Per antonomasia lo qui se
féu del sagrad cos de Nostre Senyòr,
baxandlo de la creu primeramènt en la
realitat, y desprès en representació
com se fa en mòltas iglèsias lo divendres
sant á la tarde. Descendimiento. Depo-
sitio, descensus corporis Christi é.cru-
ce. Descente. Discendimento. .
DAVALLANT. s. m. fam. Gorja. Traga-
dero. Guttur , cesophagus. Gouffre. Vo-
ragine, gorgo.
DAYALLANT. adj. que se aplica á lo que está
mòlt pendènt. Pino. Preruptus. Trés-
penchant. Molto pendente , in gran pen-
10.
FÈR DAVALLANT. fr. FÈR DAVALLADA.
TENIR BON DAVALLANT. fr. Créurerho tòt ab
mòlta facilitat y séns efámen. Tener
buenos tragaderos 6 tragaderas. Nimis
credulum esse. Croire sans examen.
Credere facilmente.
DAVALLAR. v. n. Baxar. Bajar , descen-
der. Descendere. Descendre. Discende-
re, calare.
DAVANT. s. m. La part anteriòr de al-
guna cosa. Delantera , frente. Pars an-
terior, facies. Le devant. Il dinanzi.
DAVANT. adv. ll. A la part oposada. En-
frente , frente , frontero , en frente,
frente por frente. E regione. En face,
vis-d-vis. Dirimpetto, in faccia.
pavant. adv. mod. À la vista, en presen-
cia. Delante , ante. Coram, ante. De-
vant, en presence. Innanzi, davanti, al
cospetto.
DAVANT. ant. ABANS,
DAVANT. s. m. La part anteriór de algun
‘ vestid. Delantera. Vestis pars anterior..
Devant d'un habit. La parte di davanti
d'un abito.
DAVANT DE MI. loc. de que usan los notaris,
donaud fe dels instruménts que se otòr-
gan en són poder. Ante mi. Apud me.
Devant moi. Dinanzi a me. |, ‘
DAVANT PER DAVANT. mod. adv. De cara,
tot dret. Frente d frente. E regione.
Face d face. Dirimpetto, faccia a fac-
cia.
DAVANTAL. s. m. Tros de roba que por.
tan las donas pera cubrir lo davant de
las faldillas, lligandlo per la cintura.
Devantal, delantal. Supparus. Tablier,
devantier. Grembiale.
DAVANTAL. Lo tros de roba que tapa la
Obertura que tènen davant las cals J
ntalóns. Portañuela. Valvula femora-
fium. Pont-levis. 'Toppa.
DAVANTDIT , TA. adj. Lo dit anterior-
mént. Sobredicho , susodicho. Supradic-
tus. Susdit. Suddetto , sopraddetto.
DAVANTER , RA. adj. Lo que está 6 sa
davant. Delantero.: Anterior, previos.
Avant-coureur. Anticorriere, foriere.
DAVEGADAS. adv. À vEGADAS.
DAVOLTAS. adv. 4 vorras. .
DE
DÈ. s. f. Nom que se dòna d la lletra ».
" DE. prep. que servex pera denotar alguns
Casos del nom, com genitiu y ablativ;
v. g. la llèy pa Déu. De. fran. De. Di,
da.
DE. prep. que servex pera demostrar la
materia de que está fèta alguna cos;
com un vestid pz seda. De. Ex. De, d.
Da.
DE. prep. que demostra lo que está contin-
gud en alguna cosa, com un vas DE al-
gua. De. fran. De. Di.
DE. prep. PER; com DE pòr no pod respón-
drer; ço es, per pòr. De. Propter. De,
pour. Per.
- DB. AB; Com DE intènt ho fèu, ço es, 43
intént. De. Ex. Avec. A, con.
pe. Lo matéx que pÈspE, y axí diem: DE
Barcelona 4 Llèida. De. A, ab. Dis. Da.
DE. Algunas vegadas se usa pera regir in-
finitius; com ja es hora ps dinat. De.
fran. De, d. Di, da.
pr. Servex també pera determinar lo
témps; com px nit, vs dia. De. fra».
De. Di.
DE. Se usa á vegadas regind noms sobstan-
tius, ab algun adjectiu davant; cuan
aquest servex de epíteto al substantiu y
server pera donar més forsa á la ex
DEB
pressió, com lo bonatxot per avi, la
traidora pe la criada. De.
DE. Alguuas vegadas es nota de il-lació,
com DE aquí se seguex. De. Ex, hinc.
D'où , pour cela, à cause de cela. Laon-
de , quinci , quindi,
DEA. s. f. ant. piòssa.
DEBADAS. adv. ant. Á vEGADAS..
DEBADES. adv. ant. En va, inutilmént.
En vano, en balde , de balde. Frustrà,
incassùm. En vain, inutilement. Indar-
DO, in vano, invano.
DEBADES. ant. De franc, gratuitamènt. De
balde. Gratis, gratuitó. Gratis , pour
rien , gratuitement. Gratis, gratuita-
mente. |
DEBAIX. prep. ant. DAVALL.
DEBAT. s. m. Disputa, altercacié sdbre
alguna cosa. Debate. Altercatio, descep-
tatio , contentio. Debat, different , con-
testation. Contesa, disputa, quistione,
pugna.
DEBATRER. v. a. Disputar ab rahons sò-
bre alguna cosa. Debatir. Altercari,
disceptare. Debattre , discuter. Dibatte-
re, contendere, contrastare.
pEsiTRER. Combitrer. Debatir. Pugnare,
certare, dimicare. Disputer les armes
à la main. Contendere colle armi.
preirREB. Móurer y remenar alguna cosa
pera que se condense 6 mescle, y pera
que se liquide ó disolga. Batir. Permis-
cere , diluere, confundere. Battre. Di-
menare , diguazzare , dibattere.
DEBATUD, DA. p. p. de prsíTaga. De-
batido. :
DEBATUD. Batud, remenad. Batido. Per-
mistus. Battu. Diguazzato, dibattuto.
DEBEDOR. s. m. ant. pEUTÒR.
DEBER. s. m. Obligació. Deber. Munus,
ofücium. Devoir , obligation. Dovere,
obbligo.
FÈèn són pEBER. fr. Cumplir sa obligació.
Hacer su deber. Officio fungi, satisfa-
cere, parere. Faire son devoir. Far il
suo dovere. i
DEBIL. adj. Lo que tè poc vigòr , forsa 6
resisteneia. Debil. Debuts. Faible, debile.
Debole, frale.
désir. met. Lo qui per poe esperit cedex
sempre que troba resistencia. Debil.
Imbecillis, pusillanimis. Faible, timide,
pusillanime. Timido, dappoco.
DEBILITACIÓ. s. f. pesILITAT.
DEBILITAD, DA.
Debilitado,
p. p. de DEBILITAR. —
‘DEC 627
DEBILITADÍSSIM, MA. adj. sup. de pr-
siutan. Debilitadisimo. Valde debilita-
tus. Trés-/aible. Debolissimo.
DEBILITAMÈNT. 8. m. DEBILITAT.
DEBILITAR. v. a. Disminuir la forsa 6
vigòr de alguna persòna ó cosa. Debili-
tar. Debilitare. Debiliter , affuiblir. Af-
fievolire, indebolire.
DEBILITARSE. V. Y. Auar perdénd la forsa al-
guna persòna ó cosa. Debilitarse, fla-
uear , desgastarse. Debilitari. S'affai-
lir, se debiliter. Infralirsi, indebolirsi.
DEBILITAT. s. f. Falta de vigór ó forsa.
Debilidad , debilitacion. Debilitas, de-
bilitatio. Debilite, faiblesse , affaiblis-
sement. Debolezza , fievolezza.
' DEBILITAT. Flaquesa de entenimènt. Debili-
dad. Imbecillitas, pusillanimitas. Fai-
blesse , timidite. Dobolezza , timidità.
DEBILITAT DE VENTRELL. La poca forsa que
té lo ventrell pera digerir lo mènjar.
Desconsuelo del estómago. Debilitas,
languor stomachi. Faiblesse , derange-
ment d'estomac. Languore, fievolezza
di stomaco.
DEBILMENT. adv. mod. Ab debilitat. De-
bilmente. Debiliter. Debilement , faible-
ment. Fiaccamente, debolmente.
DEBIT. s. m. pEUTE.
DÉBIT CONJUGAL. La obligació reciproca que
hi ba èntre los casads. Debito conyugäl,
debito. Conjugale debitum. Devoir con-
jugal. Debito conjugale.
DÉBITORL s. m. Escriptura ab que al-
gú regonex déurer y se obliga á pagar
alguna cantitat de dinér. Vale. Syngra-
pha, syngraphus, cautio. Billet à or-
dre. Viglietto d’ obbligo.
RECULLIR UN DEBITORI. Pagar 6 satisfèr lo
que se deu en virtut del matéx. Recoger
un vale. Syngraphum solutione facta
recipere. Retirer une obligation. Ricu- .
perare un viglietto d' obbligo.
DEBOTAR. v. a. ant. Tráurer, llansar,
botar fora. Arrojar, echar, expeler.
Pellere , ejicere. Repousser , thasser,
expulser. Cacciare, rigettare.
DEBOXADOR. 8..m. ant. DIBUXADOR.
DEBOXAMENT. s. m. ant. piBux.
DEBOXAR. v. a. ant. DIBUXAR.
DEBUIX. s. m. ant. riBvx.
DEBUXADOR. s. m. ant. DIBUXADOR.
DEBUXAR. v. a. ant. DIBUXAR. —
DECADA. s. f. Lo espay de deu anys. Dé
cada. Deeas. Decade. Deca , decade.
DECADENCIA. s. f. Declinació, principi
^."
628 DEC
de ruina de alguna persóna 6 cosa. De-
cadencia. Rei status deterior. Decaden-
ce. Decadenza, declinamento, decadi-
mento.
DECAIGUD, DA. adj. Débil, atropellad.
Decaido , descaecido. Languidus , debi-
lis. Dechu. Scaduto, declinato.
DECAIMENT. s. m. F laquesa , debilitat,
falta de forsas. Descaecimiento: Lau-
guor , debilitas. Debilite, langueur, las.
situde. Infralimento , scadimento di
forze.
DECALOG. s. m. peciLOGo.
DEGALOGO. s. m. Los deu manaménts
de la lièy de Déu. Decdlogo. Decalo-
gus. Decalogue. Il decalogo.
DECAMPAR. v. n. Alsar lo camp algun
efércit ó tròpa militar. Decampar. Cas-
tra movere. Detamper. Levar le tende.
DECANO. s. m. Lo més antig de alguna
corporació. Decano. Decanus. Le doyen.
Decano.
DECANO. Lo nombrad per sa-magestat ab
aquest títol pera presidir algun consell
ó tribunal, encaraqué no sia lo més an-
tig. Decano. Preses. Doyen. Decano.
DECANTAD, DA. p. p. de pEcaNTAB. La-
deado, decantado.
DECANTAD. Ponderad per mólt bo. Decan-
tado. Predicatas. Celebre. Rinomato.
. DECANTAMENT. s. m. L' acció y efècte
de decantar. Ladeo. ln latus inclinatio.
Gauchissement. Schifamento.
DECANTAMENT. Lo acte de inclinar suaumènt
alguna eiua pera vuidar lo líquid que
conté sènse fèr cáurer lo solatge. De-
cantacion. Inclinatio. Detantation. Tra-
vasamento , decantazione.
DECANTAR. v. a. Móurer alguna cosa ,
torcèndia ó inclinandla 4 un costat ó
altre. Se usa també com recíproc. La-
dear. la latus inclinare. Remuer de
cóté. Dimenare.
. DECANTAR. Inclinar suaumènt alguna eina
sòbre altra pera vuidar lo líquid que
hi ha en la primèra sénse que caiga lo
solatge. Decantar. Vas in latus leniter
inclinare. Decanter. Decantare , trava-
sare.
DECANTARSE. Y. Y. Inclinarse al partit ú opi-
nió de algú. Ladearse. In alicojus par-
tes inclinari. Se balancer, s'incliner. In-
chinarsi, piegarsi.
: DECAPITAR. y. a. Llevar lo cap. Deca-
pitar. Jugulare. Decapiter. Decapitare ,
decollare.
, DEC
DECAURER. v. n. Venir á ménos, dedi-
nar alguna persóna 6 cosa de lo que án-
tes era. Decaer, descaer , descaecer.
Labascere, in pejus ruere. Déchoir. De
cadere , scadere, venir in decadenza.
DECAYCIÓ. s. f. ant. nBcamkwr.
DECAYMENT. s. m. ant. caiGUDA,
DECEBEMENTZ. s. m. ant. excaxr.
DECEBRE. v. a. ant. EXGAXYAB.
DECEBUT , DA. p. p. de pscesne.
DECELAMENT. s, m. ant. peseusamès,
REVELACIÓ.
DECELAR. v. a. ant. DESCUBRIR, BEVIUL
DECEMVIR. s. m. Eutre los antigs ro-
mans cualsevol dels deu magistrats su-
periòrs que tingueren lo encàrreg de
compóndrer las llèys de las dòtse taula,
y gobernaren algun témps la repúbica
en lloc dels cónsuls. També se anomen
ban axí uns magistrats de drde infero
que servian de assessórs als pretors.
cenviro. Deceinvir. Decenvir.
nitat de decemvir éntre los antigs
mans, y lo temps que duraba è: e»
pleo. Decenvirato. Decemviratos.
cenwirat. Decemvirato.
DECENCIA. s. f. Lo asseo, composen
adòruo corresponènt á cada persóm
cosa. Decencia. Decor, decentia. DE
cence, bienséance. Decenza , deco
convenevolezza. .
pecencia. Recato, honestedat, modesta
Decencia. Modestia, honestas. Mola
tie, pudeur. Onestà, pudore.
DECENT. adj. Lo que es honést, just, d
ud. Decente. Decens, honestas. Di
seant. Decente, onesto.
pEcÈxT. Corresponént al estad 6 calibl
la persóna. Decente. Decens, conven
Convenant , convenable. Convenerot.
pEcÈxT. Lo que està adornad sèns
pero assead. Decente. Honestus, cot
ornatus. Honnéte, juste. Degno, cont
me , giusto, adattato. |
pEcÈxT. Se aplica d la persdga que IR
noble, peró es limpia de sang y of.
té bona reputació. Decente. Honesti|
rentibus ortus. Honnéte. Onorato, d
sto, mediocre. |
DECENTÍSSIM, MA. adj. sup. de vec
Decentisimo. Decentissimus. Zrérdót
Decentissimo.
DECENTMENT. adv. mod. Ab b
dat, modestia 6 'moderació. 4
DEC
. mente, Decenter , honesté. Decemment. '
Decentemente.
DECEPCIÓ. s. f. gxcaxv.
DECEPTIU , VA. adj. encanrós.
DECERNIR. v. a. aut. DETERMINAR.
DECESSOR. s. m. ant. PREDECESSOR.
DECIDID, DA. p. p. de pscinia. Deci-
dido. | 07
DECIDIR. v. a. Determivar, resóldrer al-
gun cas 6 dubte. Decidir. Decernere ,
dijudicare. Decider , determiner, resou-
dre. Decidere , risolvere.
DECIDIRSE. V. T. Determinarse, resóldrerse
4 fér alguna cosa. Decidirse. Certum ,
constitutum esse alicui. Se decider, se
résoudre. Decidersi , risolversi.
DECIMA. s. f. Composició poética que
consta de deu versos de vuit síl-labas.
Decima , espinela. Poematium hispani-
cum decem carminibus constans. Di-
zain. Stanza di dieci versi.
DÉCIMA. DELME.
DECIMAL. adj. que se aplica 4 cada una
de las deu parts iguals en que se divi-
dex una cantitat. Decimal. Denarius.
Décimal. Decimale.
Xcowat, Lo que pertany al delme. Deci-
mal. Decimalis. Decimal. Decimale.
DECIS, A. p. p. ant. de prc. Deci-
dido.
DECISIÓ. s. f. Determinació, resolució
que se pren ó se dóna en alguna cosa
dubtòsa. Decision. Dijudicatio , decre-
tum, definitio. Decision, resolution. De-
ciston: , risoluzione.
citó. Sentencia donada en algun tribu-
sal sòbre algun plèd 6 causa criminal.
Decision. Judicis sententia. Decision,
jugement, arrét. Decisione, sentenza,
arresto.
decisió DE BOTA. La sentencia que dòna en
Roma lo tribunal de la Rota sóbre cual-
sevol causa. Decision de Rota. Sacre
Rote decisio. Arrét de Rote. Decisione
di Rota.
JECISIR. v. a. ant. DECIDIR.
JECISIU , VA. adj. Lo que decidex ó re-
sol; com vot pacisiu, rahó pecisiva. De-
cisivb. Definitivus, decretorius. Decisif.
Decisivo.
JECISIVAMENT. adv. mod. Determina-
damèot, per decisió. Decisivamente.
Definitive; ex sententia judicis. Decisi-
vement. Decisivamente.
JECLAMACIÓ. s. f. Oració escrita 6 di-
ta pera e£ercitarse en las réglas de re-
DEC 629
tórica, y casi sémpre sóbre assumpto
fingid. Declamacion. Declamatio. De-
clamation. Aringa , diceria, discorso.
DECLAMACIÓ. Discurs vehemént, invectiva
forta contra las personas 6 vicis. Decla-
macion. Invectiva oratio. Discours de-
clame. Invettiva, rammanzina.
DECLAMACIÓ. Se usa algunas vegadas pera
significar tòta classe de oracións. Decla-
macion. Oratio , declamatio. Declama-
tion. Declamazione.
DECLAMAGIÓ. Lo modo de decorar la prosa
y principalmént lo vers, que consistex
en lo to dela veu , y en lo modo de
accionar. Declamacion. Declamatorium
dicendi genus. Declamation. Declama-
zione. ,
DECLAMADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
declama. Declamador. Declamator. De-
clamateur. Declamatore.
DECLAMAR. v. n. Perorar á fi de efer-
citarse en las réglas de la retórica, casi
sempre sóbre assumpto fingid ó supo-
sad. Se diu també per parlar en públic. .
Declamar. Declamare. Declamer. De-
clamare.
DECLAMAB. Perorar ab calór y vehemencia,
y particularmènt fèr alguna imvectiva
ub asperesa. Declamar. Declamare, in
aliquem invehi. Declamer. Aringare, far
invettive.
DECLAMATORI, RIA. adj. Se diu del
estil massa vehemént ó que abunda de
efageraciòns y es vuid y retumbant.
Declamatorio. Declamatorius. Declama-
toire. Declamatorio.
DECLARACIÓ. s. f. Manifestació, aclara.
ció, explicació ó interpretació de lo que
se dubta ó ignora. Declaracion. Decla—
ratio. Declaration , enonce, eclaireisse—
ment. Dichiarazione, dichiaramento.
DECLABACIÓ. for. La explicació que mediant
juramént fa lo rco, testimoni ó expert
en causas criminals ó civils. Declara-
cion. Testimonium. Declaration , decé-
lement. Dichiarazione , scoprimento.
DECLARADAMENT. adv. mod. De una
manéra clara y manifésta. Declarada-
mente. Manifestè, apertè. Clairement y
decidement. Deeisivamente , risoluta-
mente. .
DECLARADÒR , BA. s. m. y f. ant. Lo
qui declara ó explica. Declarador. De-
clarator. Celui qui déclare. Dichiara-
tore.
DECLARAMENT. s. m. ant. DECLARACIÓ.
650 DEC |
DECLARANT. p. pres. de pectarar. Lo
ui declara. Declarante. Declarans : tes-
timonium dicens, Declarant, qui decla-
re. Dichiarante. .
DECLARAR. v. a. Manifestar, explicar,
interpretar lo que está ocult 6 que no
s'entén bé. Declarar. Declarare. Decla-
rer, énoncer , expliquer , exposer, de-
celer. Dichiarare, palesare, esporre,
scoprire , interpretare.
DECLARAR. for. Determinar, decidir algu-
na cosa. Declarar. Decidere, sententiain
ferre. Detider, ordonner , disposer,
juger. Dichiarare, decidere, deliberare,
risolvere , sentenziare.
DECLARAR. for. Explicar mediant juramént
lo reo , perit ó testimoni en causa civil
ó criminal. Declarar. Profiteri, testi-
monium dicere. Declarer, dénoncer,
deceler , deferer en justice. Dichiarare ,
esporre , scoprire.
DECLARARSE. V. Y. Manifestar lo ánimo 6 la
intenció. Declararse. Mentem aperire,
patefacere. Se declarer , s'expliquer.
Spiegarsi , dichiararsi.
DECLARARSE À ALGÚ. fr. Fer confiansa de
algú descubrindli alguna cosa reserva-
da. Declararse d alguna persona. Se-
cretiora consilia alicui aperire. $*ouvrir
d quelqu'un. Aprirsi con uno.
DECLABATIU, VA. adj. Lo que declara
ó explica alguna cosa poc clara. Decla-
rativo. Declarativo. Declaratif. Dichia-
rativo. |
DECLARATORI, RIA. adj. Lo que de-
clara ó explica lo que no se sabia ó era
dubtòs, y axí se diu: auto DEGLARATORI.
Declaratorio. Exponens, declarans, ape-
riens. Declaratoire. Declaratorio.
DECLINABLE. adj. Gram. Se aplica á la
art de la oració que se declina per
casos com lo nom. Declinable. Declina-
bilis. Declinable. Declinabile.
DECLINACIÓ. s. f. Declivi 6 pendènt de
alguna cosa cap al lloc inferiòr. Decli-
nacion. Declinatio, declivitas. Penchant,
pente. Pendio, declivo, declivio.
pecLivaci6. met. Decadencia de alguna co-
sa. Declinacion. Diminutio , detrimen-
tum. Decadence. Scemamento, declina-
sione.
DECLITACIÓ. Gram. La variació que respéc-
te del nominatiu tènen los demés casos
dels noms declinables. Declinacion. De-
clinatio. Declinaison. Declinazione.
PECLIVACIÓ. Astron. Lo que un astre se
de 1 DEC |
aparta de la equinoccial cap & dm
dels pols. Declisacion. Declitatio De |
clinaison. Declinazione.
DECLIXACIÓ. En lo art de fér rellotges de
sol es la diferencia que tè algun edifci
6 pared per estar de cara 4 oriènté
nént, etc. Declinacion. Inclinatio, de-
clinatio. Declinaison. Declinazione,
DECLINACIÓ DE L' AGULLA. Nut. Lo mon-
mènt inconstant de élla, ó lo ques
aparta de mirar de dret al nort. Pariz-
cion de la aguja; declinación de la
aguja. Acús nauticz variatio, dedim- |
tio. Fariation, déclinaison de l'aiguille
:- atimantee. Declinazione della calamta. |
DECLINAR. v. n. Inclinarse envers algo-
na part més que á altra. Declinar. De
elinare. Pencher. Declinare, piegare.
DECLIXAR. Decáurer, anar perdènd lo po-
der, la forsa , l’ autoritat, etc. Ded
nar. Declinare, decrescere. Deme,
dechoir. Decadere, venir in decadem.
DECLiNAR. met, Acabarse 6 arribar 4 lo db
tim; y axí se diu del sol que va pica
RAXD cuand está prop de ponéat. Deck
nar. In occasum vergere. Decliner. Cr
dere, declinare.
DECLINAR. Y. a. Gram. Variar per sòs ca
la part declinable de la oració, con
nom, pronom , etc. Declinar. Declinat
Decliner. Declinare. |
DECLINAR. for. Parland de la jurisdicció.
manifestar que no se regonex per lies
tim al jatge del plèd per rahó de:
competència. Declinar. Ejurare foru
Detliner une juridiction. Declinare, a
pellare per illegittimità di giurisdiz
DECLINATORI. s. m. Instrumènt
observar la inclinació de una pared.?
compon de una fusta cuadrada T
una caxeta ab una brúxula. 4 fi de
posand un costat de la fusta de ma
ue fassa ángul recte ab la pared, la
ia assenyale los graus de inclinació
aquella. Declinatorio. Instrumentun
rietum inclinationi dignoscendz. De
natoire. Deolinatorio.
DECLINATORIA. s. f. for. La petició
la cual se declina la jurtsdicció , 6»
prèssa que no se regonex la del j:
er ser incompetènt. Declinatoria.
bollos supplex ad forum ejurando
Exception declinatoire. Declinatora.
DECLIVI. s. m. Lo pendènt 6 la inc
ció de algun terreno. Declivio , dec:
Declivitas, Declivité.. Pendio, declino
I
. DEC:
DECOCCIÓ. s. f. Lo acte y efècte de cóu-
. rerse ó estar cuita alguna cosa. Comu-
namènt se usa pera explicar la digestió
del mènjar en lo ventreH, 6 lo acte de
bullir alguna cosa pera medicina. De-
. coccion. Decoctio, concoctio. Coction.
Cozione, decozione.
DECÓLLACIÓ. s. f. ant. peGOLLAGIÀ. ,
DECONTINENT. adv. mod. ant. ENCONTI-
NÈNT.
DECORACIÓ. s. f. La variació de escena
y són adorno en las representacións de
. teatro. Decoracion. Choragium. Deco-
ration. Scena.
DECORAR. v. a. CONDECORAR.
DECORAR. À péudrer de memoria alguna llis-
só, oració ó altra cosa. Decorar. Me-
moriæ mandare. 4pprendre par cœur.
Imparare a mente.
DECORAR. Dir de memoria ó de cor alguna
llissó , oració 6 altra cosa. Decir de me-
moria ó de coro. Recitare.. Dire par
cœur. Recitare, dire a mente.
DECORO. s. m. Honor, respécte, reve-
rencia que se deu á alguna persóna per
són naxemént ó dignitat. Decoro. Ho-
nor, honos. Honneur, respect, véné-
ration. Decoro, rispetto, riguardo.
DECORO. Circunspecció, gravedat , serietat.
Decoro. Dignitas, gravitas. Circonspec-
tion , gravité. Gravitá, circonspezione.
DECORO. Honestedat, recato. Decoro. Pu-
dor, honestas, pudicitia. Decence, pu-
deur. Decenza , onestà , pudore.
DECORO. Hòura, punt, estimació. Decoro.
Dignitas, honos, decus. Honneur , esti-
me. Onore, stima.
DECOROS, A. adj. Lo que té decoro y
punt. Decoroso. Decorus, honestus.
Honnéte , respectueux, decent. Deco-
TOSO. à
DECOROSAMENT. adv. mod. Ab deco-
ro. Decorosamente. Decorè , decenter.
Honnétement , decemment. Decorosa-
mente.
DECÓRRER. v. n. ant. FLUIR.
DECORRIMENT. s. m. ant. pecuns.
DECREMENT. s. m. pisMIsUCIÓ.
DECREPIT , TA. adj. que se aplica á la
edat mólt avansada y al que per ser
mólt véll sol tenir mólt poc claras las
potencias. Decrepito. Decrepitus. De-
crépit. ito. .
DECREPITUT. s, f. Vellesa ab falta de |
potencias. Decrepitud. Extrema senec-
tus, Decrepitude. Decrepità.
QU DEG 651
DECRET. s. m. Determinació , decisió, ó
resolució del 1èy 6 de algun tribunal ó
jutge sòbre algun negoci. Decreto. De-
cretum. Decret, arrét, decision. De- .
creto, statuto, comandamento, ordina-
zione.
pnECREÉT. En lo dret canónic es la constitu-
ció que fa ú ordéna lo papa consultand
als cardenals. Decreto. Decretum pon-
tificium. Decret. Decreto.
DECBÈT. Lo llibre del dret canónic recopi-
. lad per Graciá. Decreto. Gratiani de-
cretum. Decret. Decreto. |
DECRÈT DEL SENAD. La determinació 6 reso-
' lució de la corporació axí dita. Senado-
consulto. Sevatuscousultum. Senatus-
consulte. Decreto del senato. -
DECRÈT IRRITANT. Lo qui invalida alguna
altra providencia anteriòr. Decreto ir-
ritante. Decretum aliquid faciens irri-
tum. Decret irritant , qui casse, qui
- annulle. Decreto che cassa, che annulla,
DECRETACIO. s. f. ant. pecrkr.
DECRETAL. s. f. Carta pontificia en la
cual lo papa declara algun dubte per sí
sol ó ab lo parer dels cardenals. Decre-
tal. Epistola decretalis. Decretale. De-
cretale.
DECRETALS. pl. Lo llibre en que estan reco-
piladas las cartas ó decisions pontificias.
Decretales. Liber decretalium epistola-
rum. Recueil des decrelales. Decretali.
DECRETALISTA. s. m. Lo expositór ó
intérprete de las decretals. Decretalista.
Decretalium epistolarum interpres. In-
terpréte des decretales. Decretalista.
DECRETISTA. s. m. Lo ex positór del lli-
bre que eu lo dret canónic se anomena
decrét. Decretista. Gratiani decreti in- -
terpres. Decretiste. Decretalista.
DECRETORI. adj. que se aplica al térme
ó dia que los métjes solen assenyalar
pera fér judici de la malaltía. Decreto-
rio. Dies criticus. Critique. Critico.
DECREXENT DE LA MAR. ant. nE-
FLUÍO.
DECUBIT. s. m. Med. Lo pósit que fa al-
un humór passand de una part á altra
del cos. Decúbito. Decubitus. Fixation
d'une humeur dans une partie du corps.
Decubito,
DECUIT. s. m. Suc bullid ab hèrbas ó
altras substancias medicinals que se fa
pera béurer y altres usos. Cocimiento.
Decoctum. Decoction. Decozione.
DECUPLO, PLA. adj. que se aplica á la
632 DED
cantitat que es deu vegadas com l'altra
ab la cual se compara. Decuplo. Decu-
lus. Decuple. Decuplo.
DECURIA. 8. £. En la milicia romana era
la escuadra de deu soldads gobernada
per un cabo. Decuria. Decuria. Decu-
rie. Decuria.
DECURIÓ. s. m. Entre los romans era lo
cabo de deu soldads. Decurion. Decu-
rio. Decurion, dizenier. Decurione ,
capodieci.
pEcuRIÓ. Entre los romans era lo qui go-
bernaba alguna colonia ó municipi, com
Jos cónsuls en Roma. Decurion. Decu-
rio. Decurion. Capo di municipio, o di
colonia.
‘ DECURS. s. m. La continuació, 6 succes-
sió del tèmps. Decurso. Decursus tem-
poris. Cours , ecoulement. Decorso, vor-
80 , trascorrimento.
DEÇA. adv. ant. pessá.
DEGAMAR. adv. ll. ant. De aquesta part
del mar. De esta parte del mar. Cis
mare. De ce côté de la mer. Di questa .
arte del mare.
DEDICACIÓ. s. f. Consagració ó destina-
ció de alguna cosa al culto de Deu, de
la Verge, dels sants, y també á altres
objéctes profans com una estatua en
honor de algun héroe. Dedicacion. De-
dicatio, dicatio. Dedicace, inaugura-
tion. Dedicamento , dedicazione.
DEDICACIÓ. La celebritat del dia en que se
fa memoria de haberse dedicad ó con-
sagrad algun témple, altar, etc. Dedi-
cacion. Festam dedicationis. Dedicace.
Il giorno anniversario della dedicazione.
DEDICACIÓ. Inscripció grabada en una pè- .
dra que se col-loca en la pared ó fatxa-
da de algun témple pera que fassa me-
.moria del dia en que fóu consagrad ó
del qui lo erigí, etc. Dedicacion. Ins-
criptio. Inscription. Iscrizione, sopra»
scrizione.
DEDICAR. v. a. Destinar ó consagrar al-
guna cosa al culto de Déu, de a Ver-
ge, dels sants ó 4 algun altre objécte
encaraqué sia profá. Dedicar. Dedica-
re, dicare. Dedier, inaugurer, consa-
crer. Dedicare, consacrare.
pEDICAB. Emplear, destinar, aplicar. Tam-
bé se usa com recíproc. Dedicar. Des-
tinare , rei alicui animum intendere.
Destiner , appliquer. Destinare , asse-
gnare.
pepicar. Dirigir 4 alguna persóna per via
DEF
de obsequi, ó esperamd sa protecció,
alguna obra de entretenimént. Dedicar.
Dedicare. Dedier. Dedicare.
DEDICATORIA. s. f. Carta que se pom
al principi de alguna obra pera dirigirla
& la persóna á la cual se dedica. Dedi-
catoria. Epistola nuncupatoria. Dédica-
ce. Dedicazione, dedicatoria.
DEDIGNARSE. v. r. Desdenyarse. Dedig-
narse. Dedignari. Dedigner. Disdegua-
re, aver a sdegno.
DEDUCCIÓ. s. f. ll-lació, derivació, la
acció y efécte de deduir. Deduccion.
Deductio. Conséquence , conclusion. Con-
chiusione.
nrpucció. Rebaxa, descòmpte de alguna
cantitat. Deduccion. Deductio. Deduc-
tion , rabais , soustraction. Deduzione,
difallo , scemamento.
DEDUIR. v. a. Inferir, tráurer la conse-
cuencia de una cosa per altra. Deducir.
Gonjicere, colligere. Deduire , inferer.
Dedurre, cavare, trarre.
peDuIr. Rebaxar, descontar alguna parti.
da de una cantitat. Deducir. Deducere.
Deduire, rabattre, soustraire, dim
nuer. Dedurre, sbattere, scemare, di- :
sfalcare. |
DEDUIR. for. Al-legar, presentar las parte]
sas defensas ó sòs drets. Deducir. E
jure agere, jus suum legibus firmare. .
Deduire, narrer. Dedarre, esporre.
DEEMBRE. s. m. aut. DESÈMBRE. |
DEEN, NA. adj. ant. pes£. |
DEENAMENT. adv. ant. En desé lloc. Es: |
décimo lugar. Decimd. En dixieme
lieu. In decimo luogo.
DEENER. s. m. ant. DECURIÓ.
DEESA. s. f. Qualsevol de las divinitat
del seto femení que fingiren los gentil
Diosa. Dea. Deesse. Dea.
DEFALC. s. m. p. us. DESPALC.
DEFALCACIÓ. s. f. ant. DEsFALC.
DEFALCAMENT. s. m. ant. DESFALC.
DEFALCAR. v. a. p. us. DESFALCAR.
DEFALENT. adj. ant. DEFECTIBLE.
DEFALIMENT. s. m. ant. FALTA , cru
DEFÈCTE , CARENCIA.
DEFALIR. v. n. ant. DEFALLIB , en la
ta accepció.
DEFALLENT. adj. ant. perECcTIBLE.
DEFALLIMENT. s. m. Disminució
ánimo , decaimènt de vigor y de fi
Desfallecimiento. Defectus ,
Defaillance, affaiblissement. Deliqoi
sfinimento. .
»
DEF
DEFALLIMÈNT. Besca, desmay. Desfalleci- |
miento. Deliquium. Évanouissement.
. Svenimento, sincopa, tramortimento.
DEFALLIMANT. Basquet) per falta de alimént,
ó flaquesa del ventrell. 4hilo. Languor,
exanimatio propter stomachi debilita»
tem. Defaillance, pámoison. Smarri-
mento di spiriti.
DEFALLIMENT, an. FALTA, CULPA , DEFÈCTE,
CARENCIA.
DEFALLINT. adj. ant. DEPECTIBLE.
DEFALLIR. v. n. ant. Pérdrer lo ánimo,
faltar lo cor ó las forsas. Desfallecer.
Deficere. Defaillir , s'affaiblir , deperir.
Mancare, svenire, venir meno.
DEFALLIR. ant. Cométrer alguna culpa 6 fal-
ta. Faltar. Peccare. Manquer, faire
faute. Fallire, difettare, mancare.
DEFALLIR, ant. MORIR.
DEFALLIR. ant. Faltar 6 no haberbi de al.
guna cosa. Faltar. Deficere. Manquer.
Mancare.
DEPALLIR. ant. DISMINUIR.
DEFALLIRSS. v. T. Tenir basquet] 6 defalli-
mènt per falta de alimènt ó flaquesa del
ventrell. 4hilarse. Stomachi debilitate
languescere, exanimari. Tomber en de-
faillance. Svenire, mancare,
DEFALLIT , DA. adj. ant. FALTAD.
DEFALT. s. m. ant. FALTA, DEFECTE , CA-
RENCIA.
DEFECCIÓ. s. f. Sublevació, alsamént,
conjuració. Defeccion. Defectio , rebel-
lio. Conjuration , révolte , defection. Ab-
bandono , congiura, sollevazione , ribel-
lione. ,
DEFECTE. s. m. Imperfecció , falta natu-
ral 6 moral. Defecto. Defectus, defec-
tio, vitium. Défaut, faute ; imperfec-
tion. Fallo, mancamento, difetto.
DEFÈCTET. s. m. dim. de verkcrx. De-
. fectillo. Levis defectus. Petit defaut,
petite faute. Difettuccio.
DEFECTIBLE. adj. Lo que pod faltar.
Defectible. Defieere potens. Qui peut
manquer. Che può mancare.
DEFECTIU, VÀ. adj. Lo que té algun
defécte ó falta. Defectivo. Defectivus.
Defectueux , defectif. Difettoso , difet-
- tivo, manchevole.
DEFECTUOS, A. adj. Lo que está im-
perfèt. Defectuoso. Defectivus , imper-
fectus. Défectueux, imparfait. Difet- -
- toso, imperfetto.
DEFECTUOSAMENT. adv. mod. Ab de-
fècte 6 imperfecció. Defectuosamente.
TOM. 1.
DEF 635
Imperfectè, vitiosè. Defectueusement.
Difettosamente , difettualmente. *
DEFENDENT. p. pres. de DEPENDRBR. AC-
TUANT.
. DEFENDRE. v. a. ant. Prohibir, vedar.
Defender. Vetare, prohibere. Defen-
dre , prohiber. Ditendere , proibire,
vietare,
DEFENDRER. v. a. ant, DEFENSAR.
'DEFENDRER. ant. Protegir, amparar. De-
fender, guardar , librar. Tueri , defen.
dere, patrocinati. Defendre , proteger,
garantir. Difendere , proteggere , pa-
trocinare. UN
DEFENDRERSE. V. I°. arit. LLIBRARSE, ESCUSARSE.
DEFENEDOR. s. m. ant. DEFENSOR.
DEFENENT. p. pres. ant. de DEFEXDRER.
DEFENSOR.
DÉFENIMENT. s. m. ant. DEFENSA.
DEFENSA. s. f. L'acció de defensar ó
defensarse. Defensa. Defensio. Defense.
Difesa. -
DEFENSA. Arma, instruméànt 6 cosa ab que
un se resistex 6 defensa de algun pèrill.
. Defensa. Munimen. Arme pour se de-
fendre. Difesa. |
-DEFENSA. Amparo, protecció , socorro. De-
fensa. Presidium, propugnaeulum. De-
fense, protection , appui, egide. Ripa-
ro, protezione , appoggio, sostegno.
DEFENSA. Cualsevol obra de fortificació que
servex pera defensar alguna plassa,
acampamènt, etc. Se sol usar en plural.
Defensa. Presidiom; munimentum,
propugnaculum. Defenses. Difese, ri-
ri
pefensa. Manifèst 6 escrit eu abono de al-
guna persòna 6 cosa. Defensorio. Àpo-
logeticum scriptum. Apologie. Apolo-
gia , difesa.
DEFENSA. ant. PRORIBICIÓ.
DEFENSABLE. adj. Lo que se pod de-
fensar. Defensable. Presidio firmus,
munitus. Tenable. Difendevole.
DEFENSAD, BA. p. p. de pEFENSAR. De-
fendido.
DEFENSAR. v. a. Preservar á algú de al-
un dauy , ampararlo, protegirlo. De-
fender. Defendere, tueri. Defendre,
protéger , sóutenir. Difendere, guaran-
tire, ripatare.
pEFEMSAR. Mantenir, conservar , sostenir
' alguma cosa contra lo dictàmen 6 gust
de algú. Defender. Defendere, tueri.
Défendre. Difendere , sostenere.
DEFENSAR. Ádvocar, alegar en favòr de ala
654
justice, plaider. Difendere, proteggere.
DEFENSIO. s. f. ant. DEFENSA.
DEFENSIU, VA. adj. Lo que servex pe-
ra defensar 6 "resguardar. Defensivo.
Tuendo aptus. Fait pour la defense.
Defensivo.
DEFENSIVA. s. f. La situació ó estad de
aquell que no tracta més que de defen-
sarse. Defensiva. Conditio illius qui de-
fensioni tantum intentus est. Defensive.
Difesa.
ESTAR Á LA DEFENSIVA, Ó POSARSE Á Ó SOBRE
LA DEFENSIVA, fr. Posarse en estad de-de-
feusarse sèns voler acométrer ni ofén-
drer al enemig. Estar d la defensiva, ó
ponerse sobre la defensiva. Defensioni
tantüm. intentum esse. Éire sur la dé-
Jensive, se tenir sur la defensive. Star
_ sulla difesa.
DEFENSOR, RA. «. m. y f. Lo qui de-
fensa 6 protegex. Defensor. Defensor,
tuens. Defenseur. Difensore difenditore.
DEFENSOR. for. La persóna anomenada per
lo jutge pera defensar los bèns de un
concurs, á fi de que defense als au-
sónts. Defensor. Defensor, patronus.
Défenseur officieux. Difensore scelto -
dal giudice.
DEFENSORI. 8. m. p. us. DEFENSA, en la
quinta accepció. |
DEFERENCIA. s. f. Adhesió al dictámen
6 modo de obrar de altre per respècte -
ó per excéssiva moderació. Deferencia.
Assensio , morigeratio. Deference. Defe-
renza , condiscendenza , compiacimento.
DEFERENT. s. m. 4stron. Un dels cír-
culs de la esféra. Deferente. Deferens.
Deferent. Deferente.
DEFERÈNTS. pl. nat. Nom que se dòna á
alguns vasos del cos humá. Deferentes.
Deferentia vasa. Deferent. Deterente.
DEFERIR. v. n. Convenir ab lo dictámen
de altre, adherírsehi. Deferir. Alicui
assentiri. Deferer , condescendre , accé-
der. Deferire , condescendere.
-DEFES, A. p. p. ant. ps DEFENDRER. De-
fendido.
DEFFALLENT. adj. ant. DEFECTIBLE.
DEFFECTIU, VA. adj. ant. pEPECTUÒS.
DEFFENDRER. v. a. ant. DEFEXSAR.,
DEFFENEDOR. s. m. ant. psraxsds.
DEFFENENT. p. pres. ant. de DEFrSNDRER.
. DEFKYSÓR.
DEFFENIMENT. s. m. ant. DEFENSA.
DEFFENSIÓ. s. f. DEFENSA.
DEF |
tre. Defender. Deteridere. Defendre en
"DEF
DEFFES, À. p. p. aut, de DEFFEXDREB.
Defendido. . |
DEFFIAR. v. n. ant. DESCONFIAR.
DEFICIT. s. m. Paraula llatina que en lo
comers significa lo descubert que resul-
ta comparand lo capital e£istént ab lo
que hi ha posad en la empresa, y en la
administració pública la part que falta
pera umplir las atencións del estad,
. reunidas tótas las sumas destinadas á
cubrirlas. Deficit. fran. Deficit. Manca,
è mancante.
. DEFINICIÓ. s. f. Exposició clara, efacta
y precisa de la naturalesa de alguna co-
\ sa. Definicion. Definitio, diffinitio. Der
finition. Definizione.
DEFINICIÓ. La decisió ó determinació de al-
gun dubte, plèd ó disputa per autori-
tat llegítima. Definicion. Definitio, de-
cretum , decisio. Definition, decision.
Diffinizione , decizione.
DEFINICIÓ DE CÒMPTES. Lo remato dels còmp-
tes, ó la certificació que se dòna pera
que conste que han quedad ajustads y
satisfèt lo alcans que resultaba de èlls.
Finiquito. Apocha. Finito. Saldo d' un
conto.
DEFINID, DA. p. p. de pera. Definido.
DEFINIDOR. s. m. Lo qui definex ó de-
_termina alguna cosa. Definidor. Defi-
nitor. Celui qui definit. Diffinitore.
perisinón. En alguns drdes religiosos cada
hu dels frares que ab lo prelad rinci-
pal fórman una especie de consell ano-
menad pEFINITORI pera lo gobern de la
religió y pera resóldrer los casos més
arduos. Hi ha perivipór general y pa-
FINIDÒR provincial: lo primér concórre
ab lo general per lo gobern de tôt l'òr-
de; lo segòn servex solamént per una
provincia. Definidor. Ordiuis monacha-
is prefectus à censiliis. Definiteur. Dif-
finitore.
DEFINIR, v. a. Explicar ab claredat, e£
actitut.y precisió la naturalesa de algu-
na cosa. Definir. Definire, diffinire.
Definir. Definire, difünire.
pernie. Decidir, resóldrer alguna cosa
dubtòsa. Definir. Decidere, re,
statuere. Definir, decider, statuer. Dif-
finire, decidere.
DEFINITIU, VA. ad). Lo que decidez,
resol ó conclou últimamènt alguna co-
sa. Es mólt usad en lo forense y se apli-
ca regularmént á la sentencia que come
pren tot lo plèd. Definitivo. Definitivos,
- DEG
decretorius. Definitif. Diffinitivo.
DEFINITIV AMENT. adv. mod. Decisiva-
mént , resolutivamènt. Definitivamente.
Definitè, definitivé , difinitivè. Defini-
tivernent. Difànitivamente. .
DEFINITORI. s. m. Lo cos que eb lo ge-
‘ neral ó provincial de algun órde com-
pouen los religidsos defiutdórs generals
ó provincials, y la junta ó congrega-
ció que celèbrau. Definitorio. Ordinis
monachalis senatus. Definitoire. Defini-
torio.
sEMNITORI. La destinada pera tenir
las juntas Lb defnidàrs Definitorio.
Exedra. Definitoire. Sala del definitorio.
DEFLUXIÓ. s. f. ant. rrufió.
DEFORA. adv. ll. Exteriormènt ó per la
part exteriór. Defuera, por defuera.
Foris, forinsecus. Dehors, en dehors,
dehors. Fuori, fuora, il di fuori.
DEFORME. adj. Desfigurad, Uètj, des-
proporcionad. Deforme. Deformis. Dif-
forme, defigure , laid. Deforme , brut-
to, sproporzionato. o
DEFORMITAT. s. f. Imperfecció en la
figura. Deformidad. Deformitas. Dif-
formite, laideur. Deformità.
DEFRAUDAGIÓ. s. f. L'acció y efècte
de defraudar. Defraudacion. Defrauda-
tio, fraudatio. Frawde , usurpation. De-
fraudazione. o
DEFRAUDAD, DA. p. p. de perzaupar.
Defraudado.,
DEFRAUDADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
defrauda. Defraudador. Defraudator,
fraudator. Usurpateur, fraudeur. De- |.
fraudatore.
DEFRAUDAMENT. s. m. ant. DEFRAUDA- |
' ciò.
DEFRAUDAR. v. a. Usurpar á altre lo
que li toca de dret. Defraudar. De-
fraudare, fraudare. Usurper, frauder.
Defraudare.
DEPRAUDAR. Fèr inútil 6 déxar sèns efécte
- alguna cosa. Defraudar. Frustrari , frus-
trare. Frustrer. Frustrare, deludere.
DEFRAUDAR. met. Privar, llevar, embaras-
sar. Defraudar. Fraudare , intercipere,
preripere. Troubler, Óter. Turbare,
torre. ]
DEFUGIR. v. 0. rucn.
DEFUNCT, TA. s. m. y f. ant. runs.
DEFUNT, TA. s. m. y f. ant. piruxr.
DEFUYTA. s. f. ant. xruoL
DEGA. s. m. prcareo.
paci. Lo qui presidez al capítol desprès
DEG 655
del prelad en la majòr part de las iglè-
sias catedrals. Dean. Decanus. Doyen.
Decano.
DEGÁ. Lo ecclesiástic que té jurisdicció de-
terminada fora de la curia episcopal.
- Vitario foráneo. Foris vicarius. Vicaire
dont la juridiction est independante de
- celle de l'ordinaire. Prete che ha giu-
. risdizione indipendente. I
DEGANAT. s. m. La dignitat ú ofici de
: degà, y lo territori ecolesiástic que li
pertan . Deanato , decanato. Decani
ignitas, munus. Doyenne. Decauato.
DEGAXAT. La dignitat del ecclesiástic que
tà jurisdicció en algun districte. fora de
la curia episcopal, y lo territori 4 que :
: aquella s' extén. Vicariato fordneo. Yo-
‘ris vicarii dignitas , ditio. Vicariat dont
la juridiction est indépendante de l'or-
dinaire. La dignità ecclesiastica a cui è
-‘ aggiunta la giurisdizione indipendente.
EGASTAR. v. a. ant. MALBARATAB , DES-
TRUIR. .
DEGEL. s. m. ant. DESGLAS.
DEGELAMENT. s. m. ant. DESELAS.
DEGENERACIÓ. s. f. Decaimènt ó de-
clinació de alguna eosa. Degeneracion.
Depravatio, deolinatio.. Degeneration.
- Degenerazione. - .
BEGENERAD, DA. adj. Lo que ba de-
- "caigud de sòn estad anteriór. Bastardo.
Degener. Abátardi. imbastardito, de-
generato.
DEGENERAR. v. n. Decánrer, declinar,
no correspóndrer alguna cosa á sa pri-
mèta calitat ó estad. Degenerar. Dege-
nerare. Degenerer. Degenerare.
DEGENERAR. Decdurer alg de la antiga no-
blesa dels antepassads, no correspón-
drer á las virtuts dels majórs ó á las
que éll matéx tingué en altre témps.
Degenerar. Degenerare, degenerem
fieri. Degenerer , s'abátardir. Degene-
' rare, tralignare, imbastardire.
DEGLUTIR. v. a. Empassársen , enviár-
sen alguna cosa. Tragar. Deglutire.
Avaler. Inghiottire.
DEGOLAR. v. a. ant. DEGOLLAR.
DEGOLLACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
‘’degollar. Degollacion. Jugulatio. De-
collation. Decapitazione, decollamento.
DEGOLLAB, DA. p. p. de pecorrar. De-
gollado.
DEGOLLADÈRO. s. m. Lo siti destinad
- pera degollar los caps de bestiar. Dego»
lladero. Locus pecadum coedi destina»
636 . DEG
tus. Tuerie , abattoir. Amazzatojo. |.
PORTAR AL DEGOLLADÈRO, fr. met. Posar á
algú en gravíssim pèrill. Llevar al de-
golladero ó al degüello. In extremum
periculum , discrimen aliquem dare.
Mener a la boucherie. Condurre al ma-
cello. |
DEGOLLADÓR. s. m. Lo qui degolla. De-
gollador. Jugulans. Celui qui egorge.
Scórticatore, scannatore. — |
DEGOLLADOR. La part del coll per ahònt
degollan al animal. Degolladero. Jugu-
las, jugulum. La partie du cou où Pon
egorge. Gola.
DEGOLLADURA. s. f. ant. pEGOzLADÒR,
en la segóna accepció.
DEGOLLAMENT. s. m. p. us. L'acció de
degollar. Degüello. Jugulatio. Decolla-
tion. Decollamento.
DEGOLLAR. y. a. Tallat lo coll 4 algan
home ó animal. Degollar. Jugolare, de-
collare. Égorger, decoller. Decollare,
mozzar la testa. |
DEGOLLAR. met. Ser algú sumamént molèst
y pesad. Degollar. Enecare, molestum
ac gravem esse. Lanterner , assommer.
Nojare, infastidire.
DEGOSTAR. v. a. ant. DEVASTAR.
DEGOTAMENT. s. m. ant. 'DESTIL-LACIÓ.
DEGOTAR. v. n. Cáurer algun licòr gò-
ta á góta. Gotear. Stillare. Degoutter ,
. detouler, Gocciolare.
DEGOTÈR. s. m. territ. corèna.
DEGOYLAR. v. a. ant. DEGOLLAR,
DEGRADACIÓ. s. f. Lo acte de degradar
solemueinènt à alguna persona dels ho-
nòrs y privilegis que tenia. Degrada-
cion. Degradatio, exauguratio, exauc-
. toratio. Degradation. Spogliamento. *
DEGRADACIÓ. Pint. La disminució que en
virtut de la perspectiva adquirex per
medi de la distancia cualsevol dels cos-
sos que en èlla se fingexen, declinand
de són just y natural tamany. Degra-
dacion. Diminutio, Degradation. Digra-
damento.
DEGRADACIÓ DEL coLòr. Pint. La declinació:
ó moderació de la tinta que en la pia-
tura se obsérva en los llocs que se con-
sidéran més ó ménos apartads. Degra-
. dacion de color. Coloris temperatio. De-
gradation , affaiblissement des couleurs.
Digradamento.
DEGRADACIÓ DE LA LLUM. Pint. Lo tempera-
mént dels clars en la pintura en aque-
llas cosas que estan més distants y més
. DEGRADAD, DA. p. p. de p&caapas. De
- DEGUASTAR. v. a. ant. DESTAUIA,
apartadas. Degradacion de luz. Lucis
. temperatio. Dégradation, affablise
. ment de la lumière. Digradamento, síu-
mamento.
DEGRADACIÓ RBAL Ó ACTUAL. La que se eñe-
cuta ab las solemaitats previngudas per
lo dret 6 ceremonia introduida. Degra-
dación real 6 actual. Degradatio so-
lemnis. Degradation solennelle. Spogla-
mento solenne. |
BEGRADACIÓ VERBAL. La declarada per lo
jutge peró que no arriba á efecutar.
. Degradacion verbal. Exanctoratus
. sententia à judice. lata. Degradaticn
prononcée par jugement. Spogliamento,
privazione dichiarata in giudizio.
. gradado.
DEGRADAR. v. a. Deposar á alguna pr-
.sòna de las dignitats, honòrs, empleos
.. privilegis que té. Degradar. Degrèr
re, gradu diguitatis depellere. Degra
. der, demettre d'un rang, etc. Dep
dare, diporre.
DÉGBADARSE. V. T. Humiliarse , abasarsti
lo que no correspon. Degradarse. Y
lescere. Se dégrader, s'avilir. vy
DEGRADUACIÓ. s. f. ant. pecRapicio
DEGU , NA. adj. ant. mxot.
DEGUASTADOR. s. m. ant. DESTROCTOR
BARATAR. .
DEGUD , DA. p. p. de pura. Debido.
DEGUDAMENT. adv. mod. Justa
- Debidamente. Meritò, jure. Dime!
. justement , parfaitement. Debian
DEGUSTACIÓ. s. f. ant. Tas. —
DEGUSTADOR. s. m. ant. Lo qui
Catador, probador. Degustam,
bans. Celui qui goúte. Gustatore.
DEGUSTAR. v. a. ant. TASTAR.
DEHEN, NA. adj. ant. pEsf.
DEHENA. s. f. ant. pESEXA. |
DEICIDA. s. m. Se aplica als que dl
ren la mort 4 Nostre Senyòr à coll
buiren á ella de algun modo. Ded
Christi occisor. Deicide. Deicuh.
DEICIDI. s. m. Lo homicidi de Nos
nyòr Jesucrist, Déu y home ver
Deicidio. Christi occasio. Deicide. B.
cidio. | |
DEÍFIC, CA. adj. Lo que pertany i
Deifico. Deificus. Divin. Divino. }
DEIFICACIÓ. s. f. Transformació @
causa lo poder de la gracia en 114
del just, unindla ab Déu, y dei
- com deificada, Deificacion. Divinifatis
communicatio. Transformation que la
gráce opere dans l'àme du juste. Dei-
ficazione. .
DEiFICACIÓ, Eutre los gentils l' acció de po-
sar en lo número dels Déus á algun de
sòs héroes ó emperadòrs. Deificacion.
A potheosis. Deification s apotheose. Apo-
teosi, deificazione.
DEIFICAR. v. a. Divinisar alguna cosa
per medi de la participació de la gra-
cía. Deificar. Divinitatis participem fa-
cere. Unir l'áme du juste à Dieu. Dei-
ficare.
perricar. Entre los gentils posar 4 sòs bé-
roes en lo número de sòs falsos deus.
Deificar. Homines in numerum deo-
rum adsciscere, adscribere. Deifier:
Deificare.
DEISME. s. m. Erròr dels que regone-
xen únicamènt 4 Dèn com autòr natu-
ral, y nègan la revelació. Deismo. Theis- *
mus. Deisme. Deismo.
DEISTA. ad}. Lo qui es sectari del' deis-
me. També se usa com substantiu. Deis-
ta. Theista. Deiste. Deista.
DEITAT. s. f. Lo sèr diví ó essencia di-
vina. Deidad. Divinitas. Divinite. Dei-
tà, divinità.
puraT. Nom que los gentils donaren 4 sós
falsos dèus yl ara es mòlt usad èntre los
poetas. Deidad. Divinites, nomen, Di-
vinité. Divinità.
DEIUS. prep. ant. sòra.
DEJECTAR. v. a. Exclóurer, reprobar.
Desechar. Respuere , improbare. Rebu-
ter, repousser. Rigettare.
pesectar. Despreciar, desestimar. Dese-
char. Respuere, rejicere. Mepriser , des
pretíer. Sprezzare , avvilire , abbassare.
DEJORN. adv. t. Ab anticipació de témps,
ó mòlt aviat. Temprano. Aute tempus,
prematurè. De bonne heure. Per tem-
DEJÓ, NA. adj. Lo qui no ha ménjad.
Ayuno. Jejuuus. Qui est à jeun. Di-
giuno.
DEJÚ. met. Lo qui se priva 6 déxa de go-
sar de algun gust ó diversió. 4yuno.
Qui aliquà re abstinet. Qui se prive de
quelque plaisir. Digiuno.
pesi. met. Lo qui no tè noticia de lo que
se parla, ó no ho entén. 4yuno. Inscius.
Étranger à tout ce qu'on dit, quin'y
comprend rien. Essere a digiuno di
checchessia.
DEL
EN pesù. mod. adv. Séns haberse desdeju-
nad. En ayunas. Jejunè..A jeun. A di-
giuno. — —
EX DEJU. mod. adv. met. Séns tenir noticia
ó séns 'enténdrer alguna, cosa. Se usa
comunamént ab los verbs ESTAR y QUE-
DAR. En ayunas. Bem penitús ignorare,
nil prorsus capere. Jgnorer complète-
ment. A digiuno. |
DEJUNAR. v. n. Abstenirse de ménjar.
Ayunar. Jejunare. Jeúner. Digiunare.
DEJUNAR. Guardar lo dejuni ecclesiástic,
Ayunar. Jejunare. Jeuner. Digiunare.
DEJUNAR DESPRÉS DE FART Ó DESPRÉS DE B4-
BER DINAD. fr. ab que se repren als que
. aparèntan mortificació y viuen regala-
damènt. 4yunar despues de harto. Post
. satietatem abstinentiam jactare. Jeúner
le ventre plein. Digiunare satollo.
PROU DEJUXA QUI MAL MÈNJA. ref. ab que se
manifésta que lo ménjar malamént es
tant penós com lo matéx dejuni. Harto
ayuna quien mal come. Qui malé cor-
pus alit jejunia servat abundé. Maigre
chèré, double jeúne. Chi poco mangia
tro digiuna.
DEJUNCCIÓ. s. f. nisjuncció.
DEJUNCTIÓ, VA. adj. ant. pISJUNCTIU.
DEJUNI. 8. m. Abstinencia de tòt mènjar
probibid sèns fèr mès que un mènjar
en tòt lo dia per precépte ecclesiástic ó
per devoció. ,4yuno. Jejunium , jejuna-
tio. Jeúne. Digiuno. |
DEJUNI NATURAL. Abstinencia de tòt mènjar
y béurer dèsde las dòtse de la nit ante-
riór. 4yuno natural. Cibi et potus abs-
tinentia. Abstinence de toute nourriture
ou boisson depuis minuit jusqu'au len-
demain. Astinenza d' ogni mangiare e
bevanda da mezza notte fino alla se-
vente mattipa. .
DEJUNTAR. v. a. ant. SEPARAR, DIVIDIR. |
DEJUNYIR. v. a. ant. DESIJUNYIR.
DEJUS. prep. ant. sòTa.
DEJUTJAT, DA. adj. ant. Judicad. Juz-
gado. Judicatus. Chose jugee. Giudi-
cato.
DEL. Contracció de la preposició ps y lo.
article 10; y axf se diu: lu espessòr DEL
bosc, en lloc de lo espessòr ne ro bosc.
Del. frau. Du. Del, dello.
DELACIÓ. s. f. Acusació, denunciació.
Delacion. Delatio. Delation. Accusa.
DELANAGAR. v. n. ant. LLISCAR.
DELANTER, RA. adj. Lo que está ó va
davant. Delantero. Anterior, previus,
v
659 DEL
Qui est ou va devant. Che divanza.
DELANTERA. s. f. La part anteriòr de
cualsevol cosa. Delantera. Pars anterior.
Le devant. Il davanti.
DELAT, DA. p. p. ant. Acriminad, acu-
sad. Acriminado , acusado. Criminatus,
accusatus. Accuse. Accusato.
DELATABLE. adj. Lo que merex ser de-
latad. Delatable. Delatione dignus. Qui
peut , qui doit étre denoncé. Áccusa-
ile.
DELATAD, DA. p. p. de peratar. Dela-
tado.
DELATADOR, RA. s. m. y f. DELATÒR.
DELATANT. p. pres. de peraTar. Lo qui
delata. Delatante. Nomen alicujus defe-
rens. Denoncant. Accusatore.
DELATAR. v. a. Acusar, denunciar á al-
guna persóna ó un delicte á jutge ó tri-
bunal competént. Delatar. Nomen ali-
cujus deferre; criminari. Denoncer,
accuser , deférer. Dinunziare , accu-
sare.
DELATOR, RA. s. m. y f. Denunciadòr,
acusador. Delator. Delator , crimina-
tor, index. Delateur , accusateur , des
nonciateur. Delatore, accusatore.
DELAY. adv. ll. ant. En l' altra vida. En
el otro mundo. In alia vita. Dans l'autre
monde. Nel mondo di là.
DELE. s. m. pas.
DELECTABLE. adj. Lo que dóna gust ó
agrada. Deleitable , deleitoso. Delectabi-
lis. Delectable. Dilettevole , dilettoso.
DELECTABILISSIM, MA. adj. sup. de
pELECTABLE. Deleitabilisimo , deleitosisi-
mo. Valde delectabilis. Très-délectable.
Dilettevolissimo.
DELECTABLEMENT. adv. mod. Ab de-
' leite. Deleitosamente , deleitablemente.
Delectabiliter. Delicieusement. Diletto-
samente.
DELECTACIÓ. s. f. DELEITE.
DELECTACIÓ MORÒSA. La complacencia deli-
" berada en algun objécte 6 pensamènt
prohibid, séns ánimo de posarlo en
obra, sinó parand sensillamènt la aten-
ció ó imaginació en éll. Delectacion mo-
rosa. Delectatio morosa. Delectacion vo-
Inntaire. Dilettanza volontaria.
DELECTANT. p. pres. de petecrar: Lo
que drlecta. Deleitante. Delectans. De-
lectant , qui delecte. Dilettante , dilette-
vale.
DELECTAR. v. a. DELEITAR.
DELEGACIÓ. 8. f. for. Lo acte y efécte
"DEL
de delegar. Delegacion. Delegatio. De
* legation. Delegazione.
DELEGACIÓ, for. La facultat concedida i
algú pera ‘que efercesca jurisdicció en
nom del qui la delèga en los casos y
sezòns l' $rde y la forma prescrita en ha
delegació. Delegacion. Delegatio. Dd
gation. Delegazione.
DELEGAD. s. m. La persòna en la cual
se substituex alguna jurisdicció, Dele-
- gado. Legatus. Délégue. Dipntato.
DELEGAD. for. Lo jutge que per comis
- de altre que té jurisdicció ordinaria e
nex de las causas que se li cometen se-
gons la fórma y 1 órde continsud en la
elegació. Delegado. Delegatus. Jus’
delegue. Dilegato.
DELEGANT. p. pres. de perros. Lo qu
deléga. Delegante. Delegans. Delézan.
commettant. Delegante..
DELEGAR. v. a. for. Substituir 6 doer
á una persòna la jurisdicció que algú'e
pera que fassa las funcións de aquet.
Delegar. Delegare. Deleguer. Delegar.
pELEGAR. for. Donar facultat lo qui pera
dignitat ú ofici tè jurisdicció ordimri
pera que altre la efercesca en són non
en los casos y segóns l'òrde y form:
que se li prescriu. Delegar. Ddegire
Deléguer , deputer , commettre. Delegi-
re, deputare.
DELEITABLE. adj. DELECTABLE.
DELEITANSA. s. f. ant. DELEITE. |
DELEITAR. v. a. Agradar -4 donar mòlt
gust 6 pler. Se usa també com rect-
proc. Deleitar , delectar. Delectare. De-
lecter , plaire beaucoup. Dilettare, n-
creare.
DELEITE. s. m. Gust, pler, compl
cia, sensació mólt agradable; Deleite.
delectacion, deleitabilidad , deleitacin
deleitamiento. Delectatio , delectamer
tum, delectámen, voluptas. Deli:
douceur , plaisir. Delizia, diletto, pe
cere.
DELEiTE. Lo gust carnal venéreo. Deleg
Venerea voluptas. Polupte. Voluttà,
tto.
DELEITB SENSUAL. Lo gust que se "ae
per los sentits. Deleite sensual. Vola
tas corporis. Plaisir des sens. Volat
piacere dei sensi.
DELEITOS, A. adj. przecrasu.
DELFÍ. s. m. Pèc de mar de cosa de
peus de llarg, negre per damunt, m
grenc blavenc dels costats, blanqu
"DEL
de sòta, ab lo mórro prim y llárgarud,
la boca mòlt gran, las dènts cónicas y
en figura, de alena, los ulls pétits y de
grossas pestanyas. Viu molt tèmps fora
e l' aigua, y es lo mès xic dels cetá-
ceos. Delfin. Delphin, delphivus. Dau-
phin. Delfino.
Désert. Lo primogénit del rèy de Fransa. -
Delfin, Gallorum regis primogenitus.
Dauphin. U delfino.-
peLFi. Una de las vint y dès constel-lacións
del emisferi boreal. Delfin. Delphin,
delphinus. Dauphin. Delfino.
DELFIC, CA. adj. Lo que pertany á Dél-
fos 6 al oracle de Apolo en Délfos. Del-
fico. Delphicus. Delphigue. Di Delfo.
DELGADESA. s. f. ant. PRIMARIA.
DELGAT, DA. adj. ant. pam.
DELIBERACIÓ. s. f. Resolució premedi-
tada. Deliberacion. Consilium. Delibe-
ration. Deliberazione.
DELIBERACIÓ. Lo acte de premeditar ó refle-
£ionar pera péndrer una resolució. De-
liberacion. Deliberatio. Deliberation. De-
liberamento.
DELIBERADAMÈNT. adv. mod. Ab de-
liberació. Deliberadamente. Consultò ,
ex animo. Avec deliberation , de propos
delibere. Deliberatamente.
DELIBERAR. v. n. Discórrer, conside-
rar, refletionar pera péndrer una re-
solució. Deliberar. Deliberare. Delibe-
rer , examiner. Diliberare.
DELIBERAR. V. a. Resóldrer ab premedita-
ció. Deliberar. Deliberare, decernere.
Deliberer , resoudre. Diliberare.
DELIBERATIU, VA. adj. Lo que per-
tany á la deliberació. Deliberativo. De-
liberativus. Deliberatif. Deliberativo.
DELICAD, DA. adj. Suau, bla, amoròs.
Delicado. Delicatus. Délicat, doux,
tendre. Soave, dolce, amoroso, caro,
tepero. i
DELICAD. Débil, flac, faltad de vigòr, afe-
minad. Delicado. Delicatus. Delicat,
faible. Debole, delicato, fragile.
DELICAD. Sabròs, regalad , gustos. Delica-
do. Delicatus, lautus. Delicat, deli-
cieux. Squisito, eccellente, delicato.
DELICAD. Difícil, exposad á contingencias;
com materia DELiCaDA. Delicado. Diffi-
cilis, intricatus. Delicat , difficile , dan-
gereux. Delicato, rischioso.
DELICAD. Agraciad, perfèt. Delicado. Ve-
nustus. Delicat, bien fait, mignon. De-
-licato, fino, gentile.
"^ . DEL . 659
DELICAD. Met. Lo qui se réssènt ab facili-
tat 6 s'enfada. Delicado. Marosus, fas-
tidiosus. Delicat , sensible. Delicato,
sensibile,.geloso. |
DELICADAMENT. adv, mod. Ab delica-
desa. Delicadamente. Delicatè. Delica-
tement , mollement , mignardement. De-
licatamente , gentilemente.
DELICADESA. .s. f. Dehilitet, flaquesa,
falta de vigòr ó consistencia. Delicadez.
Debilitas , exilitas. Delicatesse , faibles-
se. Delicatezza, fragilità, debolezza.
DBLICADESA. La cualitat de geni del qui se
commou ó altéra per eosas de poca
substancia. Delicadez. Fastidium , mo-
. rositas. Delicatesse , susceptibilite. Sen
sibilità, delicatezza , gelosia.
DELICADESA. Suavitat, Aura. Delicadez,
delicadeza. Suavitas, dulcedo. Delica-:
tesse , susceptibilite. Dolcezza, soavità,
delicatezza.
DELICADESA. AFEMINACIÓ.
DELICADESA. met. Miramént , escrupulositat.
Delicadeza. Circunspectio, accurata
consideratio. Delicatesse. Riguardo,
scrupulosità.
DELICADISSIM , MA. adj. sup. de neur-
cap. Delicadisimo. Delicatissimus. 7rés-
delicat. Delicatissimo.
DELICADURA. s. f. ant. prLIcaDEsA, BE-
GALO.
DELICAMENT. s. m. ant. DELICADESA.
DELICIA. s. f. Gust, deleite, recreo, pler.
Delicia. Deliciz , delicium. Delice , plai-
sir , volupte. Delizia, diletto, piacere. -
DELICIÓS , A. adj. Ameno, agradable,
gustos. Delicioso. Deliciosus, amœnus.
Delicieux , voluptueux , exquis. Squisito,
delizioso.
DELICIOSAMENT. adv. mod. Ab delicia.
Deliciosamente. Delicaté , voluptuosé.
Delicieusement. Dilettevolmente.
DELICIOSISSIM , MA. adj. sup. de peu
ciós. Deliciosísimo. Valdè deliciosus,
amcenissimus. Très-delicieux. Dilettevo-
lissimo.
DELICTE. s. m. Lo acte contrari á algu-
na lléy , 6 la falta 6 culpa contra una
léy. Delito. Delictum.. Deli , crime,
faute. Delitto, fallo. — . .
" DELICTE GRAVE. CBI.
DELICTE NOTORI. Lo qui se comet davant de
jutge ó en presencia de tót lo poble ó
de altra manéra que conste pública-
mént. Delito notorio. Apertam, noto-
rium delictum. Delit connu de tout le
640 DEL
monde. Delitto notorio , manifesto.
-DELIGAR. v.a. ant. DESLLIGAR.
DELINCUENT. p. pres. de peuxquir. Lo
qui delinquex. Delincuente. Delinquens,
sons. Delinquant. Delinquente, malfat-
tore.
DELINEACIÓ. s. f. [L' acció y efècte de
delinear. Delineacion, delineamiento,
delineamento. Delineatio. Delineation.
Delineamento. |
DELINEAMENT. s. m. DELINEACIÓ.
DELINEAR. v. a. Tirar los perfils exte-
riórs de algun cos. Delinear. Delineare.
Esquisser. Schizzare.
DELINQUINT. s. m. ant. DELINCUÉNT.
DELINQUIR. v. n. Cométrer algun de-
. licte, traspassar alguna llèy ó precèpte.
Delinquir. Delinquere. Delinquer. De-
linquere. .
DELIQUI. s. m. Desmay , defallimènt. De-
liquio. Deliquium. Défaillance, éva-
' nouissement. Deliquio , svenimento.
DELIR. v. a. ant. ESBORRAR , DESTRUIR.
DELIRANT. p. pres. de prurar. Lo qui
delirá. Delirante. Delirans, delirus.
Delirant. Delirante.
DELIRAR. v. n. Desviarse, perturbarse
la rahó per alguna malaltia. Delirar.
Delirare. Delirer. Delirare.
DELIRAR. met. Dir 6 fèr disbarats. Delirar.
Desipere, ineptire. Delirer, extrava-
guer , radoter. Delirare , farneticare.
DELIRI. s. m. Desòrde, perturbació de la
imaginació ó fantasía, originada de al-
gua mal. Delirio. Delirium, deliramen-
tum, deliritas. Delire. Delirio, farnetico.
‘peur. met. Despropósit, disbarat. Delirio.
lneptiz. Extravagance, sottise. Spro-
osito, pazzia.
DELIT. s. m. Bona disposició , vigòr, agi-
litat y forsas. Brio, vigor, buena dispo-
sicion. Vigor, agilitas, prospera valetu-
do. Courage, vigueur. Vigore, forza,
RELIT. S. M. ant. DELEITE.
DELITABLE. adj. ant. DELECTABLE. -
DELITANSA. s. f. ant. DELEITE.
DELITAR. v. a. ant. DELEITAR. |
DELITOS, A. adj. Lo que té ganas de fé
alguna cosa ; 2 axí se diu: está DELITÒS
de caminar. Ganoso. Avidus, cupidus.
Desireux. Desideroso , bramoso.
DELITOS. ant. DELICIÓS.
BELITOS. ant. Lo qui té bona salud. Bien
dispuesto. Vegetus, prosperá valetudi-
ne utens. Bien portant , en bonne santé.
Vegeto, vigoroso.
DEM
DELIURAMENT. s. m. ant. Lo actè
- efècte de salvar á algú de algun dl.
Libramiento. Liberatio. Délivrance. L-
berazione , libertá.
DELIURAR. v. a. ant. DESLLIURAR.
DELIURAR. ant. ENTREGAR , CONSIGNAR.
DELIURE, RA. adj. ant. Llibre, no coar-
tad. Libre. Liber. Libre. Libero.
DELIURE, ant. Llibre, franc, quiti. Horro,
libre. Immunis, liber. Exempt , fran.
Immune, esento, franco.
DELMADÈR. s. m, Lo qui cuida de o
brar lo delme, Dezmero. Decumw.
Dimeur. Ésattore , riscaotitore della de-
cima.
DELMAR. v. n. Cobrar lo delme. Dic--
mar, desmar. Decimare, decumare
Dímer. Decimare.
peLMar. met. Castigar de deu en deu i ho
Diezmar , desmar. Decimare. Déime.
Decimare, gastigar d' ogni dieci un.
DELMARI. s. m. Lo territori en lo cul
se cobra lo delme per alguna iglèsi
persòna determinada. Dezmatorio, de:
mería. Ditio decimalis vel decumax
Lieu d’où l'on tire la dime. Luogo
de si riscuote la decima.
DELME. s. m. La part de fruits que
gan los fiels 4 la Iglésia que regularnest
es la desena. També se paga 4 algova
persónas llégas. Diezmo , decima. Da
ma, decuma. Dime. Decima.
DELME. La desena part de un tôt. Déin:
diezmo. Decima, decuma. Disiax
. Decimo.
COBRAR secón DELME. fr. Recullir on
vegada la desena part de fruits. Reda
mar. Rursùs decimare. Lever de na
veau la díme. Riscuotere seconda È
. cima.
DELMÈR, RA. s. m. y f. Lo qui
delme. Diezmero , dezmero. Decimi
solutor. Celui qui paie la dime. Ch
ga là decima.
DELMER, RA. adj. Lo Que pertn
delme. Dezmero, dezimeñd, deci
diezmal. Decimalis. Qui concerne |
ime. Decimale. |
DELLA. prep. ant. pz PART DE alli.
DELLIBERACIÓ. s. f. DELIBERACIÓ.
DELLIBERAR. y. n. peLmEAse.
DELLIURAR. v. a. ant. DESLLIURAS.
DEMA. adv. t. Lo dia que seguex i4
àvuy. Mañana. Gras, crastiné.
Domani.
premi. met. Lo tèmps venidàr. Mai
DEM |
Tempas posterum. Demain, temps fu-
tur, avensr. L' avvenire, tempo venturo.
pemi. Prèst 6 abans de mòlt: temps. Ma.
Rana. Citó. Bientót, dans peu. Tosto,
domani.
DEMÁ. expr. ab que se nèga algú 4 fèr lo
que se li demana. Mañana. Minime.
Demain. Tosto, or orà.
PEMÁ À LA NIT. DEMÀ AL VESPRE.
DEMÀ at DEMATÍ. En lo dematí del dia que
seguex al presbut. Mañana por la ma-
nana. Mane postero. Demain maun.
Domattina. '
DEMÀ AL Miri pia. En lo mitj del dia que
seguex 4 avuy. Mañana d medio dia.
Sequentt meridie. Demain au midi. Do-
mani à mezzodi. 07 .
DEMÀ Á LA TARDE. En la tarde del dia que
seguex á avuy. Mañana por la tarde.
Cras vespertino tempore. Demain après-
midi. Domani dopo pranzo.
DEMÀ AL vksPRE. En la vetllada del dia que
seguex á avuy. Manana por la noche.
Crastina nocte. Demain au soir. Doma-
ni sera. '
DEMÀ , DEMÁ. loc. fam. irón. ab que se re-
. pren als peresòsos que diferexen tér las
cosas. Hoy me iré, cras me iré, mala
casa mantendre. Cras agam. Vous le
renvoyez aux calendes grecques: Ri-
maadare alle calende greche.
DEMÀ Passan. Lo dia que seguex al de de-
má. Pasado mañana. Post crastinam
diem. A4prés-demain. Posdomani, di-
. mani l'altro. | '
PASSAD DPMÁ. DEMÀ PASSAD.
DEMAGOGO. s. m. Lo cap de una facció
popular. Demagogo. Factioms popularis
caput. Demagogue. Capo d' una fazion
opolare. ' |
DÉMANADA. 8. f. ant. DEMANDA.
HABERHI DEMANADISSA DE ALGU-
NA COSA. fr. TENIR REQUÉSTA "ALGUNA
COSA.
DEMANADOR, RA. s. m. y f. Lo qui de-
mana. Comunamént se pren per lo qui
es impertinént en demanar. Pedidor,
pedigüeno, pedigon. Perpetuo efflagi»
tans. Demandeur. Dimandatore, accat-
tone. |
DAMANADÒR. CAPTADÒR. : | |
DEMANAR. v. a. lostar á algú pera que
dòne ó fassa alguna cosa de gracia ó de
justicia. Pedir , demandar. Peterc, pos-
tulare. Demander. Domandare, chie-
dere. .
TOM. 1, .
DEM . 641 '
DEMAXAR. Pregar que se fassa carifat per
socórrer alguna necessitat ó per lo cul-
‘ ta de algun sant. Pedir. Efflagitare.
- Demander l'aumóne. Limosinare.
DEMANAR. Explicar són dret ó acció davant
‘ del jutge. Pedir en justicia, deman-
: dar. Petere, postulare, dicam scribere
alicai. Demander en justice. Far istan-
za in giudizio.
DEWANAR. Posar preu 4 la mercaderia lo
. qui la ven. Pedir. Pretium, indicare.
+ Demander. Domandare.
DEMANAR. Voler, desitjar, apetéxer; y axí
: diem que lo pages emana pluja. Pedir.
Appetere, expetere. Demander , dési-
rer. Domapdare, desiare. —
pEMANAR, Avisar dèsde la porta als de dins
« pera que:iscan á véurerse ab: lo qui avi-
sa 6 truca, 6 li respongan. Llamar. Fo-
res pulsare. Appeler. Glnamare.
DEMANAR. Expresear algú sa volantat de .
que altre comparega á sa presencia; com
lo senyor pimava al criad. Llamar. Vel-
“le aliquem: ut sibi quis adsit; vocare.
Appelen. Chiamare, -
vduaNAR. ‘Requirir um cosa 4 altra com á
propia; convemènt ó necessaria; y axí
iem. que un bon estrado pemaxa bons
mobles. Pedir. Exigere. . Demander ,
exiger. Bsigere, ^. n 1. '
DEMANAR. Proposar als pares 4 parènts de
. alguna dona lo ¿ntént 6 desit] de que la
- concedescan d at per esposa. Pedir.
. ' Poseere. Dema une fille en maria-
ge. Chiedere in matrimouto. i
pemanar. En alguns jogs es, preguntar als
miradòrs si la jugada és llegítima 6 no,
- constituindlos. jutges del eas. Pedir.
' Implorare vel rogare fidem. Demander,
-: interroger: Ricercare , domandare.
DEMANAR À ALGÚ , Ó PER ALGÚ , Ó ALGUNA
' cota. fr. Preguntar per algú ó alguna
cosa, Pedir, preguntar por alguno ó
alguna:cosa. De aliquo vel de re aliquá
inquárere, sciscitari. Demander , ques-
tionner. Dimandare , chiedere , inter-
rogare. |
DEMANAR DE BEN ESTAR. fr. fam. Preguntar
á algú com està de salud. Preguntar
por la salud. De salute sciscitari. De-
mander pour la santé. Dimandar della
salute. ^ t.
QUI DEMANA ? Pregunta que se fa al que
".truca 4 la porta, pera saber qui es.
Quién llama? Quis.fores pulsat? Qui va
8]
| - i2? qui est là? Chi à?
-
64; DEN
sona. Benigrar. Denigrare. Dentgrer, -
noircir. Deuigrare, diffamare, seredi-
are.
DENIGRATIU, VA. adj. Lo que denigra
ó infama. Denigrativo. Iofamans, igno-
minis notam inurens. Denigrant, in-
famant , diffamatoire. Diffamatorio.
DENOMINACIÓ. s. f. Títol, remom ab'
. que se distiagexen las persònas 6 cosas.
Denominacion. Denominatio. Dehomi-
nation. Denominazione, nominarione,
appellazione.
DENOMINAD, DA. P. p. de DENOMINAR.
Denominado.
DENOMINADOR. s m. #rit. Lo número
que en los quebrads exprèssa las parts
en que se dividex ua entèr. Denomina-
dor. Numerus denominator. Denomina-
teur. Denominatore.
DENOMINAR. v. a. Ánomenar , senyalar
ó distingir ab algun títol particular al-
guna persóna ó cosa. Denominar. De-
nomibare. Nommer , dénommer. Deno-
minare, nominare.
DENOTAD, DA. p. p. de pzxoran. Deno-
ado.
DENOTAR. v. à. Indicar, anunciar, sig-
nificar. Denotar. Denotare. Denoter,
designer. Dinotare , dimostrare; accen-
nare.
DENOTATIU, VA. adj. Lo que denota.
Denotativo. Denotans. Qui denote. Ac-
cennatore. ,
DENOU. adj. territ. pimov.
DENSÍSSIM, MA. adj. sup. de penso.
Densisimo. Densissimus. Tres-dense,
fort epais. Densissimo.
DENSITAT. s. f. Crassitut , espessòr. Den-.
sidad. Densitas. Densité, épaisseur.
Densitá, spessezza.
DENSO, 84. adj. Cras, espes. Denso.
Densus. Dense , epais , compacte. Denso,
spesso.
DEYSO. met. Apinyad, apreta:l. Denso.
Densus, compressus. Épuis, serre. Ri-
stretto , stivato, compresso.
DENT. s. f. Os petit, blanc, llis y mòlt
dur que está clavad en la barra y en-
‘ gastac en la geuiva del animal, y en la
majór pert descubert: rigurosamént
parland se pren per cada un dels cua-
tre que estan al mitj de cada mandíbu-
la, y servexen pera rómprer lo mènjar.
Diente. Deus. Dent. Dente.
pàsr. Cada una de las punzas de varios
instrumènts que servexen pera tallar,
DEN
serrar, etc., com las pÈxT3 de una ser-
ra. Diente. Dentes. Dent. Dente.
pèsr DE LLEÓ, Hèrba medicinal que tó l'ar,
rel á modo de un fus, las fullas sem-
blants á las de la xicoira , llisas y den-
tadas, y una especie de trònc mòlt ten-
dre y vuid que acaba ab un floronet
de colór grog. Diente de leon. Deus leo-
nis. Dent-de-lion. Dente di lione.
DÈXT sopas DENT. La dènt que nax sobre de
altra. Sobrediente. Dens supra alium
prominens. Surdent. Sopraddente.
pÈrrs. pl. En las claus lo ferro del cap de
vell que se fica dins del pany y server
pera obrir. Guardas. Clavis cavi quí
sere repagula immittuntur. Gardes. ls
gegno.
CLAVAR LAS DÈNTS. fr. Fifarlas en alguna
part. Hincar el diente. Morus lacerare,
" mordere. Mardre. Mordere, couficcar
i denti.
CRUXIR LAS DÈNTS. fr. PETAR LAS DENTI.
DIR ÈXTRE DÈNTS. fr. PARLAR ÈNTRE pir
ENSENTAR LAS DENTS. fr. REGANYAR LAS DES.
kxrag pkwrs. mod. adv. usad pera don
á enténdrer que algú parla de modo que
no se pod enténdrer lo que din. Entre
dientes. Mussitando. Entre ses dent.
Sottovoce. i
ESCURAR Las pkwrs. fr. Netejarlas. Limpio”,
escarbar , mondar los dientes. Dents
pargare. Se curer les dents. Stuzzcar!
enti. |
ESMOLAR Las DÈXT3. fr. Prevenirse, dispo-
sarse pera mènjar.
Presenti cibo vescei
cingi. Aiguiser ses dents. Affilare i deut.
XSMUSSAR LAS DÈNTS. fr. Causar en éllas un
sensació desagradable, com fa lo ácido
fort de alguna fruita 6 altre méopr
pra parari , 30-
mòlt agre. Dar dentera. Dentes bebe |
tare. 4gacer les dents. Allegare i dest.
EXIR DÈNTS 6 LAS DENTS. ÍT. posar LAS DETTI
EA CÁUBER LAS DENTS. ex pr. NO, QUE TE CU
RIAN LAS DÈNTS.
rán ESGARRIFAR Las DkxTs. fr. Produir d-
una cosa una sensació desagradable
as dènts, com la que s' experimenta
cuaud s' esquinsa alguna roba, 4 se rs
ca algun métall ó fusta forta. Dar der
tera. Dentes exacerbare. Agacer ls
dents. Allegare i denti.
rkn PETAR LAS DÈNTS. fr. PETAR LAS DEYI*
GUARNID DE DÈNTS. DENTAD.
MASTEGARS' HO ÈNTRE Las DENTS. fr. Pron
ciar malamént lo que se diu, 6 per de
Aguzar los dientes.
DEN
ficultat, 6 per no voler dèxarse entén-
drer. Mascullar, mascar, mascujar.
Balbutire, interruptè loqui. Balbutier.
Balbettare, cinguettare, linguettare,
tartagliare, balbutire, scilingnare.
MOSTRAR LAS DENTS. fr. REGANYAR LAS DÉXTS,
30 ENTRAR DE LAS DENTS EN AVALL. fr. ab
que se manifèsta la repugnancia que se
tè á alguna 'eosa. No entrar de los dien-
tes adentro. Displicere. Deplaire , cau-
ser de l'aversion. Spiacere.
Jo HABERRI PER DÈNTS ENGEVAR. fr. ab que
se explica que hi ha mòlt poc mènjar.
No haber para untar un diente ; no te-
ner para un diente; no llegar d un
diente. Cibi percitate, inopiá laborare.
Nen avoir pas pour sa dent creuse. Non
ce ne per uh dente,
I0, QUE TE CAUBIAN LAS DÈNTS. expr. ab que
se néga alguna cosa de ménjar, espe-
cialmènt 4 las criaturas cuand demanan
dóls. No, se te caerán los dientes.
Minimé , ne tibi dentes decidant. Cela te
fera tomber les dents. Pecdereste i denti.
) TOCAR À MITJA DENT. ÍT. NO HABERHI PER
DÉNTS ENCEVAR.
ER TÒT TE TOCARÀ MÉNOS PER LAS DEvrs. fr.
ab que se prevé á algú que no logrará
lo que pretèn. No te verds en ese es-
pejo. Frustra laboras, operam perdis.
Vous n'en croquerez que d'une dent.
Non è boccou per te.
ALAR ENTRE pExTs. fr. Butsinejar, mur-
murar. Hablar ó decir algo entre dien-
tes. Mossare , mussitare. Parler entre
ses dents. Summurmurare , parlar sot-
tovoce.
'RDRER DExTS Y CAXALS. fr. met. usada
ra manifestar lo llarg témps que algú
se ha dedicad á una cosa, y per conse-
guènt la mòlta experiencia que hi tè.
Encanecer. Diù multúmque in aliquo
esse versatum. Avoir beaucoup d'expe-
rience. Avere grande sperienza.
"A Las DENTS. fr. Bátrer las unas contra
las altras, com cuand se tremòla de fred
6 se tè alguna convulsió. Dentellar ; dar
liente con diente. Dentibus stridere,
'repitare. Claquer des dents. Dibattere
i denti.
AR LAS DÈNTS. fr. ab que se explica la
rabia, impaciencia ó desesperació ab
jue algú patex alguna pena ó tormènt.
crujir 6 rechinar los dientes. Dentibus
jridere. Grincer les dents. Digrignare i
nti.
DEN 645
POSAR DÈXTS. fr. POSAR LAS DENTS. |
POSAR Las DENTS, fr. Náxerli d'algú la den-
tadura. Dentar , endentecer , echar los" :
dientes. Dentire. Endenter. Mettere i
denti.
REGANYAR LAS DÈfTS. fr. Fèr cara 4 algú,
resistirli, oposarse 4 sas ideas. Mostrar
dientes ó los dientes. Obsistere minan-
do. Montrer les dents , tenir téte. Mo-
strar 1 denti. .
TANT PROP TIXC LAS DÈNTS QUE NO ME RECOR-
DO DE MOS PARÈNTS, Ó DE AMIGS NI DE PA-
RÈXTS. ref. que explica que cada hu
mira mès aviat per sí que per los altres
per mès acostads que siun. Primero son
mis dientes que mis parientes; mas cer-
ca estan mis dientes que mis parientes;
dntes son mis dientes que mis parientes.
Omnes sibi melius esse volunt quam al-
teri: tunica pallio propior est. Ma peau
m'est plus proche que ma chemise. Piú
vicino è il dente che nessun parente.
TE DESFARÉ LAS DÈxTS. loc. TE LLEVARR LAS
DÈNTS.
TE LLEVARÉ LAS DÈNTS. loc. ab que se ame-
nassa á algú de algun cop en las dènts.
Te quitare los dientes. Dentilegum te fa-
ciam. Je te casserai les dents. Ti fracas-
serò i denti.
TE LLEVARÉ LAS DÈNTS DE LA BÔCA. loc. TE
LLEVARÉ LAS DÈNTS.
TENIR UNAS DÈNTS TANT LLARGAS. fr. Tenir
mòlta gana. Estar d diente, estar d
diente como haca de bulero. Fame la-
borare. Avoir les dents bien longues.
' Aver gran fame.
DENTAD, DA. adj. Lo que tè ó está
guarnid de dénts. Dentado. Dentatns.
Dente. Dentato.
DENTAD. 8. M. DENTADURA.
POSAR LO DENTAD. ÍT. POSAR LAS DÈNTS.
DENTADURA. 8. f. Lo conjunt de dents y ca-
xals en la bòca del home y demès ani-
mals. Dentadura , herramienta. Den-
tium series. Rátelier. Dentame.
DENTAL. s. m. La fusta ahónt s' encaxa
la rèlla de l'arada. Dental. Dentale.
Collet de charrue. Dentale. —
DENTAR. v. n. ant. POSAR LAS DÈNTS.
DENTARRA. s. f. aum. de pkxT. Denton.
Grandior dens. Grosse dent. Dentaccio.
DENTELLÓ. s. m. #rq. Especie de mot-
llura en figura de dents que se sol po-
sar sóta la coróna de las cornisas dóri-
cas y corintias. Dentellon , dentículo.
Denticulus. Denticule. Dentello.
646 DEN
DENTETA. s. f. dim. de pÈxT. Dientecico,
dientecillo , dentecillo , dientecito , den-
tezuelo. Denticulus. Quenotte, petite
dent. Dentino.
FER DENTETA. fr. Fér venir á algú ganas de
sseir ó mènjar alguna cosa, posand-
bhi á la vista. Dar dentera. Appetitum
rei potiunde alicui movere. Agacer les
dents. Allegare 1 denti.
DENTICIÓ. s. f. L'acció y efécte de po-
sar las dénts, y lo témps en que se po-
san. Denticion. Dentitio. Dentition. Den-
tizione.
DENTICULAR. adj. Lo que tè fórma ó
figura de dénts. Denticular , dentellado.
Deuticulatus. Dentele. Dentato.
> DENTISTA. s. m. Lo qui té per ofici ar-
rancar caxals, y netejar y arreglan la
dentadura. Dentista. Dentium putgator;
qui dentes maxillares dentarpagá evel-
lit. Dentiste. Cavadenti.
DENTOL. s. m. Péx de mar semblant al
besugo ab la bòca més xica, lo cos va-
riad de colors, y en la barra de sòta
dos dèats surtidas enfora. Denton. Den-
tex. Dentale. Dentice.
DENUNCIA. s. f. L'acció y efécte de de-
nunciar. Denunciacion , denuncia. De-
nuntiatio. Denonciation. Denunzia.
DENUNCIA. for. Acusació, delació. Denun-
ciacion. Delatio. Denontiation , delation,
accusation. Áccusa, denonziazione.
DENUNCIABLE. adj. Lo que se pod de-
nunciar. Denunciable. Quod denuntiari
potest. Qui peut être dénonce. Che può
esser denunziato. |
DENUNCIACIÓ. s. f. pexuscia.
. DENUNCIAD, DA. p. p. de bexuxcian.
Denunciada.
DENUNCIADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
denuncia. Denunciador. Denuntiator,
delator. Denonciateur, delateur. De-
nuuziatore.
DENUNCIAMENT. s. m. ant. nEXUNCIA.
DENUNCIANT. p. pres. de pexusciar. Lo
ui denuncia. Denunciante. Denun-
tians. Celui qui dénonce. Che denunsia,
DENUNCIAR. v. a. Fér saber, avisar,
pronosticar alguna cosa. Denunciar.
enuntiare. 4nnoncer , avertir. Annun-
ziare.
, DENUNCIAB. for. Delatar en judici á alguna
persona. Denunciar. In Judicium voca-
re; deferre. Denoncer , accuser. Denun-
ziare, accusare.
DENUNCIATORI, RIA. adj. Lo que per.
DEPENDÈNT. p. pres. de DEPESDIR.
DEP
tany á la denuncia. Denunciatorio. M
denuntiationem vel delationem pert
, nens. Qui appartient à la denonciation,
Di denunziazione.
DEOGRACIAS. Salutació llatina de que —
se usa al entrar en alguna casa. De. —
gracias. Salve, ave. Dieu vous garde
Vi guardi Iddio. |
DEPARTAMENT. s. m. Districte á que |
s' extèn la jurisdicció de cada capitig- —
neral 6 intendènt de marina. Depart
mento. Prefecti rei nautica ditio, ja-
. risdictio. Departement. Distretto.
DEPARTIDAMENT. adv. inod. ant. s-
PARADAMÈNT.
DEPARTIDOR, RA. adj. ant. ranno
DEPARTIMENT. s. m. ant. PARTICIÓ.
. DEPARTIMEYT. ant. PARTIDA y l' acció de par-
tir de alguna part.
DEPARTIMENT. ant. SEPARACIÓ , DIVISIÓ.
DEPARTIR. v. a. ant. DISTRIBUIA, ant o
TIR.
DEPARTIR. ant. DESPARTIR. |
DEPARTIR. ant. SEPARAR , DIVIDIR. |
DEPARTIR. V. n. ant. PARTIR, mie. |
DEPARTIRSE. V. T. aDl. APARTARSE , SEPARIAM
DEPARTIRSE. ant. DIVIDIRSE. A
DEPAUPERAR. v.a. ant. EMPOSRIR. y
DEPENDENCIA. s. f. Necessitat de alt]
cosa per ser 6 existir. Dependencia. M8.
tua duarum rerum inter se relatio,c
una ab aliá pendet, ut extet, ut #
Dépendance. Dipendenza. h
DEPESDEXCIA. Subordinació à majòr podet
autoritat 6 virtut. Dependencia. Sub
jectio, submissio. Dependanve, sion
dination. Soggezione , dereg, De
DEPEWDENCIA. Negoci 6 encàrreg. Dex
dencia. Negotium. Affaire , communs
Affare, negozio. 7
qui 6 lo que dependex. Depend:
Pendens , subjectus. Dependant. Di
‘dente.
DEPEXDÈXT. s. m. Lo qui servex 6 esti
plead ab subordinació á algú.
diente. Subditus. Officier qui a
charge, un office. Dipendente.
DEPENDIR. v. n. Tenir subordinació
alguna cosa, venir de ella com d^
principi, ó estar conne&a una cos
altra, ó seguirse á èlla. Depender.
der. Pendere, ex alia re oriri. ded
Dependre y provenir de. Di pendere.
cedere.
DEPEYDIB DE ALGÚ. fr. Necessitar del a
DEP
ú protecció de algú. Depender de al-
guno. Ab alio peudere, ejus auxilio ege-
re. Dependre. Dipendere , esser sogget-
to o sottoposto. .
DEPENJAR. v. n. DEPEXDIR.
DEPERIR. v. n. ant. morir.
DEPEXER. v. a..ant. pESTROSSAR. ——
DEPLORABLE. adj. Lo que es digne de
- ser compadescud, 6 capas de móurer à
llàstima, ó que casi no tè remey. Deplo-
rable. Deplorandus. Deplorable , piteux.
Deplorabile, deplorando , lagrimevolc.
DEPLORAR. v. a. Tenir mòlt sentiment, —
llàstima ó compassió de alguna persò-
na. Deplorar. Deplorare. Deplorer.
Compiaugere.
DEPONENT. adj. Gram. Se aplica al verb
que ab terminació passiva tè significa-
ció activa. Deponente. Depouens. De-
ponent. Deponente.
DEPORT. s. m. ant. Divertimènt , recrear
ció, passatèmps. Deporte. Oblectamen-
tum. Recreation, divertissement. Diver-
timento , spasso, passatempo.
FÉR DEPORT. fr. ant. DEPORTAR.
PÉXDRER DEPORT. fr. ant, DIVERTIRSE.
DEPORTACIÓ. s. f. Desterro á alguna
isla, Deportacion. Deportatio. Deporta-
lion , bannissement. Diportazione, ban-
do , esilio.
DEPORTAR. v. a. Desterrar á algú á
una isla. Era pena introduida per los
romans en cástig de atrocitats, per la
cual lo deportad perdia los drets de ciu-
tadá romá. Deportar. Deportare. De-
porter, bannir. Bandire , esiliare.
DEPORTAR. ant. ANAR DE CAMBRA,
DEPORTARSE. V. T. ant. DIVERTIRSE.
DEPOSAR. v. a. Privar á algú del em--
pleo, 6 despullarlo dels houòrs 6 dig-
nitat que té. Deponer. Deponere, dig-
nitate vel honore privare. Deposer,
destiluer. Deporre.
DEPOSAR. for. Declarar jurídicamént alguna
cosa. Deponer. Coram judice testimo-.
nium dicere. Deposer. Deporre, testi-
moniare.
DEPOSAB. Afirimar Ó assegurar alguna cosa
també fora de judici. Deponer. Asseve-
rare, asserere. Assurer, certifier. Às-
sicurare.
DEPOSAR. ant. DEPOSITAR.
DEPOSICIÓ. s. f. for. Declaració jurada
del reo ó testimoni en judici. Deposi-
cion. Depositio. Deposition. Deposizio-
ne, testimonianza.
DEP 647
pEPosICIÓ. L' acció de privar á algú de la
dignitat ó grau. Deposicion. Depositio.
Deposition , destitution. Deponimento.
DEPOSICIÓ ECCLESIÁSTICA. Privació de ofici y
benefici pera sèmpre ab retensió del cá-
non y for. Es un càstig éntre la suspen-
sió y la degradació. Deposicion ecle-
sidstica. Depositio canonica. Deposition
canonique. Deponimento. 2
DEPOSIT. s. m. La obligació que con-
trau lo qui reb alguna cosa de tenirla
guardada séus usarla. Depósito. Depo-
situm. Dépôt. Deposito.
pzPÓsiT. La cosa depositada. Depósito. De-
positum. Depót. Deposito.
ngPósiT. Lo lloc ahónt se guardan las cosas
depositadas. Depósito. Locus depositis
custodiendis. Depót. Depositeria.
DEPÓSIT DE AIGUAS. Lo lloc ahónt se recu-
llen las aiguas pera distribuirlas desde
allí á altres punts. Depósito de aguas.
Aquaram receptaculum. Reservoir. Ser-
)atojo. ° .
DEPOSITADOR. s. m. Lo qui deposita.
Depositador. Depositor. Celui qui dé-
pose. Quello che fa il deposito.
° DEPOSITAMENT. s. m. ant. DEPOSICIO.
DEPOSITAR. v. a. Posar en poder de
algú alguna cosa pera que la guarde y
responga de élla cuand se li demane.
Depositar. Deponere , alterius fidei com-
mittere. Déposer. Depositare.
DEPOSITAR. Posar alguna persóna en lloc
ahónt puga manifestar ab llibertat sa
voluntad , habendla tréta lo jutge com-
petént del lloc abònt se temia que li
féssen violencia. Depositar. In loco tu-
to et libero collocare. Déposer. Deposi-
tare.
DEPOSITAR. Enterrar un eos interinamènt
ab intenció de trasladarlo á altra sepul-
tura. Depositar. Deponere ad tempus
in sepulchro cadaver. Déposer. Metter
in deposito.
DEPOSITAR. met. Encomanar ó copfiar á al-
tre alguna cosa no corporal, com la fa-
ma, la honra, etc. Depositar. Alicujus
fidei aliquid committere, tradere. Dé-
poser. Depositare , affidare.
DEPOSITARI, RIA. s. m. y f. La persó-
na que reb lo depôsit. Depositario. De-
positarius. Depositaire. Depositario.
DEPOSITARÍA. s. f. Lo lloc ahònt se fan
los depósits. Depositaria. Locus ubi res
deponitur. Dépót. Depositaria.
. DEPRAVACIÓ. s. f. Corrupció, desère
648 DEP
— de, estrago de alguna cosa. Deprava-
cion. Depravatio. Dépravation , corrup-
tion. Depravazione.
DEPRAVAD, DA. adj. Lo qui está mòlt
viciad en los costums. Depravado. De-
pravatus. Dipravé, méchant. D:pra-
vato.
DEPRAVADAMÈNT. adv. mod. Ab mòl-
ta malicia, ó perversa intenció. Depra-
vadamente. Depravatè. Avec déprava-
tion. Con depravazione.
DEPRAVADISSIM, MA. adj. sup. de pe-
PaAVAD. Depravadisimo. "Valde depra-
vatus. Trés-méchant. Depravatissimo.
DEPRAVADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
vicia a:gum cosa. Depravador. Depra-
vator. Corrupteur. Depravatore,
DEPRAVAR. v. a. Corrómprer, viciar,
adulterar alguna cosa. Depravar. De-
pravare. Depraver , corrompre. Depra-
vare, corrompere.
DEPRECACIÓ. s. f. Preg, súplica, peti-
ció. Deprecacion. Depresatio. Prière,
instance. D:precazione.
DEPRECATORI, RIA. adj. Lo que per-
tany á la deprecació. Deprecatorio,
, deprecativo. Deprecatorius, deprecati-
vus. Deprecatif. Deprecativo.
DEPRECATIU, VA. adj. pepREcATORI.
DEPREMUT, DA. p. p. aut. de perai-
MIR. Deprimido.
DEPRES, A. adj. ant. comPRES, CONEGUD.
DEPRESSA, adv. mod. Ab prestesa,
ab pròmptitut. 4prisa, apriesa. Cele-
riter, festinanter, præsto. Wite, víte-
ment , bientót. In fretta , presto.
DEPRESSIÓ. s. f. Abatimènt, humiliació.
Depresion. Depressio. Depression, abais-
sement. Depressione, abbassamento.
DEPRESSIU, VA. adj. Lo que deprimex.
Depresivo. Deprimens. Ce qui deprime.
Che deprime.
DEPRESSOR. s. m. Lo qui abat y hu-
milia. Depresor. Depressor. Celui qui
abaisse , qui deprime. Quel che deprime.
DEPRIMIR. v. a. Abátrer, hamiliar. De-
primir. Deprimere. Deprimer , abaisser,
^ humilier , abattre. Depremere, depri-
mere , conculcare , avvilire.
DEPROMPTE. adv. mod. pe PROMPTE.
DEPUIX. adv. t. Il. y òrd. ant. peserès.
DEPUNIR. v. a. ant. casrIGAR.
DEPURACIÓ. s. f. L' acció y efécte de
purificar alguna cosa. Depuracion. Pu-
rificatio. Depuration. Depurazione.
DEPURAR. v. a. Netejar, purificar. De-
DER
purar. Depurare, purificare. Depurer.
epurarc, far puro.
DEPUS. adv. t. ll. y órd. ant. pesti.
DEPUTACIÓ. s. f. DIPUTACIÓ.
DEPUTAR. v. a, piPUTAR.
DEPUX. adv. t. ll. y órd. ant. nesrais.
DEPUYS. adv. t. Il. y órd. ant. prsmb:
DEPUYX. adv. t. ll. y órd. ant. premi.
DERELINQUIR. v. a. ant. pÈraz, ans
DOXAR.
DERENCLIR. v. a. ant. DEXAR, as
NAR.
DERENETAT. s. f. ant. parneria.
DERIVACIÓ. s. f. Descendencia , dedoc
ció. Derivacion. Derivatio. Derivation
Derivazione.
DERIVAR. v. n. Tránrer alguna cosa su
origen de altra. Derivar. Nasci, del;
ci, oriri. Deriver, emaner. Derivar
dipendere , procedere.
DERIVATIU, VA. adj. Gram. Lo ques
forma 6 deduex de sòn primitiu. De:
vativo. Derivativus. Derive. Derivabr
DEROGACIÓ. s. f. L'acció y efècte de le
rogar. Derogacion. Derogatio. Der
tion. Derogazione.
DEROGAR. v. a. Abolir 6 anul-lar ag
na cusa establerta com 4 llèy ó costs
Derozar. Derogare. Deroger. Der
DEROGATORI, RIA. adj. Lo que de
ga. Derogatorio. Derogatorius, der:
tivus. Derogatoire. Derogatorio. |
DERRAMADOR, RA. s. m. y f. L4
derrama. Derramador. Ffiusr.
diffuadit. Celui qui verse, qui 4
Spargitore , versatore.
DEBRAMAMENT. s. m. L' acció s *
de derramar. Derramamiento. El
Effusion , epanchement. Spargim
versamento,
DERRAMAMÈ+T. La porció ¡de líquid :
que se llansa al témps de mesura"
la cantitat de liquid que se peri
defécte ó esquerda dels vasos q
conténen. Derrame. Pars effusa.
lage, ce qui se repand hors de la
re. Colatura.
DERRAMAR. v.a. Llansar ó espart
sas líquidas 6 menudas. Derram:”
fundere, diffundere, profandert.
pandre, verser, epancher. $P
versare.
DERRÈR, RA. adj. vaunèr.
DERRERA. s. m. fam. paratra.
DERRÈRA. adv. ll. pannkra.
DERRÈRA. prep. DABRERA,
DER
DERRERENC, CA. adj. Lo que madura
tard ó desprès del tèmps regular. Tar-
dio. Serotinus. Tardif. Tardivo, sero-
tino.
DERRETIMENT. s. m. ant. DERRITIMÈNT.
DERRETIR. v. a. ant. DERBITIR.
DERRITIBLE. adj. Lo que ped tornarse
líquid. Liquidable » licuable , fusible,
Uquefactible. Fusilis, liquabilis. Ligue-
fiable. Liquativo. MEM
DERRITIMENT. s. m. L'acció y efécte
de derritir ó derritirse. Derretimiento,
licuacion. Liquatio, fusura. Liquefac-
tion , fusion. Liquefazione.
DERRITIR. v. a. Fèr tornar líquida per
medi del calór alguna cosa sólida coa»
gulada ó gelada. També se usa com re-
cíproc. Derretir, licuar, Liquare, li-
quefacere. Liquefier, fondre. Liquefa-
re, struggere.
DERRITIRSE. Y. Y. Inflamarse en amòr diví 6
profá, y també enamorarse ab prómp-
| titut y £ cllitats y axí diem : aquest ho-
me se DERRITEI al véurer una dona. Der-
retirse. Amore accendi, flagrare. S'en-
_flammer, se passioner. Infiammarsi , ab-
bruciarsi , ardere. |
DERBOBAR. v. a. ant, roBAR.
DEBROCAMENT. s. m. ant. DEMOLICIÓ.
DERROCAR. v. a. ant. Precipitar désde
una roca al que está en èlla. Despeñar.
E rupe pracipitem aliquem agere. Pré-
cipiter. Precipitare, traripare.
DERROCAR. ant. Tirar á terra algun edifici.
Derrocar, derribar. Demoliri, evertere,
diruere , disturbare, eruere. Demolir,
renverser, abattre. Diroccare, rove-.
sciare, abbattere.
perrocar. met. Fér cáurer á algú del e
tad ó fortana que tenia. Derrocar. A
statu deturbare, bouis spoliare. Faire
déchoir. Far scadere. |
DERROGATIU, VA. adj. ant. EROGATORI.
DERROTA. s. f. La direcció que en sa
navegació portan las embarcaciòns.
Derrota, derrotero. Cursus maritimus,
Route , rumb. Rombo.
BERROTA. Fugida desordenada del e£ércit
vensud. Derrota. Clades, profligatio
exercitús. Deroute , deconfiture. Scon-
fitta, disfacimento.
DERROTAR. v. a. Milic. Véncer y fèr
fugir en desòrde al efércit contrari.
Derrotar. Exercitum fundere, profliga-
re. Deconfire, mettre en déroute, Scon-
figgere , disfare.
TOM. I.
.
DES 649
DERROTAR. Arruinar alguna persòna des-
truindli las conveniencias, los bèns, la
salad, etc. Derrotar. Destruere, per-
dere, profligare. Ruiner, appauvrir.
Rovinare, distruggere.
DERROTAR. Dissipar lansar á pérdrer al-
guua cosa. Derrotar. Prodigere , perde-
re, dissipare. Detruire , prodiguer , en-
gloutir , dissiper. Dissipare, prodigare.
DERRUIR. v. a. Tirar 4 terra, destruir,
arruinar algun edifici. Derruir, dirruir.
Diruere. Demolir, detruire, abattre.
Rovinare , rovesciare.
DESABILLE. s. m. Vestidura que usaban
mòlt las donas, composta de faldelli y
mitja bota de la matèxa roba, ab guar-
piciòns ó sèns èllas. Desabille. Mulleri-
bus indumenti genus. Deshabille. Sorta
d'abito da portare in casa.
DESABONYEGAR. v. a. Tráurer de las
pèssas de métall los bònys fèts per cops
que han rebud. Desabollar. Vasis me-
tallis contusiones complanare. Redres-
ser. Baddrizzare , riporre.
DESABRIG. s. m. La falta de abrig ó de
roba ab que abrigarse. Desabrigo. Te-
gumenti, fomenti privatio, nuditas. Nu-
dite. Nudità,
DESABRIG. mel. DESAMPARO,
DESABRIGAR. v. a. Destapar, tràurer la
roba que abriga. Desabrigar. Tegumen-
ta tollere, nudare, frigori objicere.
Mettre à nu, depouiller , decouvrir.
Spogliare.
DESACALORARSE. v. r. Desahogarse del
calór que se patex. Desacalorarse. Re-
frigerari. Se rafraíchir. Rinfrescarsi.
DESACATAR. v. a. Faltar á la reveren-
cia y respécte degud á algú. Desacatar.
Irreverenter agere. Manquer de respect,
d'egard. Mancare al rispetto.
DESACATO. s. m. Falta de reverencia y
respècte comesa contra los superiòrs ó
contra las cosas sagradas. Desacato , des”
acatamiento, Irreverentia. Irreverences
manque de respect. Mancanza di ri-
spetto. .
DESACERT. s. m. L'acció y efécte de
desacertar. Desacierto , desacuerdo. Er-
ror, deceptio. Erreur, faute , bevue,
Fallo, errore, sbaglio.
DESACERTADAMENT. adv. mod. Ab
desacert, Desacertadamente. 'Temeré ,
inconsultó. Inconsiderement , mal à pro-
pos. Sconsideratamente.
DESACERTAR. v. n. Obrar ins acert ó
2
650
erradamént. Desacertar. Errare, deci-
pi. Errer, faire une faute. Errare,
maocare.
DESACOMODAD, DA. adj. que se aplica
als criads que no tónen acomodo ó casa
ahónt servir. Desacomodado. Vacuus.
- Sans emploi , sans occupation. Sbrigato,
che non ha padrone a cui serva.
DESACOMODAR. v. a. Privar de la co-
moditat, llevar á algú la conveniencia
6 acomodo. Desacomodar. Incommoda-
- re, commodis privare. Priver des con”
© modites. Disagiare, scomodare.
DESACOMPANYAR. v. a. ant. Dèxar la
companyía de algú. Desacompañar. Dis-
sociari. Quitter la compagnie. Lasciar
la compagnia d' alcuno.
DESACONSELLAMENT. s. m. ant. pis-
SUASIÓ. -
DESACONSELLAR. v. a. Dissuadir , per-
suadir á algá lo contrari de lo que té
meditad ó resolt. Desaconsejar. Dissua-
' Were, dehortari. Deconseiller , dissua-
der. Sconsigliare, stornare, distorre,
dissnadere.
DESACONTENTAR. v. a. DpescontEn-
' TAR.
DESACORDADAMENT. adv.. mod. ant.
Séus acord. Desacordadamente. Incon-
‘sultò. Jnconsiderement. Sconsiderata-
mente.
DESACORDAMENT. s. m. ant. Olvid.
Desacuerdo. Oblivio. Oubli. Ubblio.
DESACORDANGA. s. f. ant. DISCORDAN=
CIA.
DESACORDANSA. s. f. ant. DISCORDAN-
CIA. È
DESACORDAR. v. n. ant. DISGORDAR.
DESACORRALAR. v. a. Tráurer lo bes-
' tiar del corral. Desacorralar. Pecora è
septis educere. Faire sortir le troupeau
de la bergerie. Far uscire il bestiame |
della mandra.
DESACORT. s. m. ant. DISCORDIA.
DESACOSTUMAD, DA. adj. Lo que es-
tá fora del us y 'órde comú. Desacos-
tumbrado. Insolitus, insuetus. Desac-
coutume, deshabitue. Disusato,. disvez-
zato.
DESACOSTUMAR. v. a. ant. DESVESAR.
DESACOSTUMARSE. v. r. ant. pesve-
SARSE.
DESACREDITAR. v. a. Llevar ó dismi-
nuir lo crédit y reputació de alguna
persòna, ó lo valór y estimació de al-
guna cosa. Desacreditar. Infamaro , no-
! DES
tam inurere. Discrediter, diffamer. Dit.
famare, screditare.
DESAD, DA. p. p. de besar. du,
guardado.
DESAD. adj. Amagad, ocult. Oculto, esco
dido. Occultus. Occulte , cache. Nao
sto, ascoso.
DESAD. Se diu també del paratge solitari y
poc frecuentad. Retirado. lnfreques,
secretus. Reliré, solitaire. Solingo, n-
moto. |
DESAFAVORIR. v. a. Dèxar de aísro-
rir 4 algú, desairario. Desfavoree.
gratiam , eutiam subtrahere, de
serere. Disgracier. Privar della que
zia.
pESAFAVYORIB. Contradir, fèr oposició i ir
una cosa afavorind á la contraria. De
favorecer. Contradicere, oppagun.
Nuire, s'opposer. Nuocere, contraldire.
DESAFÈCT È adj. Oposad , contrari, Der
afecto. Adversus , contrarios. Conti
re, oppose, adverse. Opposto, contrira
avversario.
pesarkerz. s. m. Falta, de afècte. Das
to, desamor , descariño , erronia. :
ris, amicitiæ defectus. Aversion,
vaise volonté, refroidissement. Are
sione, alienazione della volontà,
more. |
ESTAR DESAFEINAD. fr. Estar sul
res que fèr. Estar de vagar. Un
vacare, Éire oisif. Essere ozioso.
: DESAFIAD, DA. p. p. de pasarist. À
safiado. .
DESAFIADOR, RA. s. m. y £lo y
desafia. Desaftador , retador. Ad i
lum provocans. Celui qui défie, du
te. Duellante.
DESAFIANT. p. pres. de pesars.
FIADOR. — |
DESAFIAR. v. a. Provocar á altrei
bâtrer. Desafiar, retar. Ad d
vel certamen provocare. Defier,
ler en duel. sfidare,
DESAFIAR. Provocar d altre á entra
competencia sòbre cosas que rey
xen forsa, agilitat 6 habitat. X
fiar. Provocare, viribus vd sf
contendere. Provoguer , piquer. ?
care, pungere.
DESAFICIONAR. v. a. Fér pérdre
gu l'amòr ó afició 4 alguna cos.
aficionar. 'Alienare, ab amore
ere. Detacher, degodter. Rimu
distaccare, allontanare.
DES.
DESAFINAD, DA. p. p. de prsarixan.
Desafinado. |
DESAFINADAMENT. adv. mod. Aper-
tarse de la períèta entonació. Desnfina-
damente. Dissonè. Sans accord. Con
dissonanza. Mm .
DESAFINAR. v. a. Ms. Apartarse la veu.
ó algun iastramènt de la, perféta ento-
nació causand una impressió desagrada-
ble al oido. Desafinar. Dissonare. Des
accorder. Scordare. — - i
DESAFÍO. s. m. L' acció de desafiar. De-
safio, reto, rieto. Ad duellum provo-
catio. Deff. Duello.
pesrio. L' acció de provocar á.altre á en-
trar en alguna competencia. Deas4/io.
Ad certamen provocatio. Def. Sfida-
mento. - E
pssurio. Lo combat seguid .ú.la provoca-
ció de combátrer. Duelo, desafio, Duel-
m duorum pugna. Def. Duello , dis-
DESAFIU. $. mM. DESAFÍO. .
DESAFOR. ss m. Acció irregular y vio-
nta comesa contra la llèy, lo costum
ó la rahó. Desafuero. Actus legi aut
consuetudihi .adversus. Znjustice. Ingiu-
stizia, |
JESAFORAD y! DA. adj. La que es ex-
cesivamènt gran, fora de lo regular.
'Desaforado , . descomedido, . Enormis.
Enorme, demesure. Enorme; smisurato. '
ESAFORADAMENT. adv. mod. Escea-
svamènt, fora. de mida. Desnforada-
mente, descomedidamente. Ultra. mo-
dum, immoderatè. Desotdonnenent , '
énormément. Smituratamente , enorme» ]
mente. vu
ESAFORAR. v.
prinlegis que corresponen & algi, «De-
saforar. Privilegia | exemptiones abro- '
gare, rescindere. Agir contre les privi- '
lézes ow les droits de quelqu'un. Rare
contro i diritti , ovvero i privileg) .d' al-
‘uno. y
arorar. Privar 4 algú del for 6 efemp-
16 que gosa' pet "comes algun
lelicte dels senvelads: pera nqnex 045.
a. Trencar les, fors Vi
DES 651
en colère, s'oublier. Incollerarsi, adi-
rarsi. |
DESAFORTUNAD, DA. adj. Lo qui no
tè fortuna. Desafortunado. lofortyna-
tus. Znfortune, malheureux. Sfortuna-
' to, sciagurato.
DESAGAFAMENT, s. m. ant. L' acció y
efécte de desagafar. Desasimiento. So-
lutio. Dessaisissement. Rilascio, stacca-
. meuto. mE .
DESAGAFAR. v. a. Desunir, separar lo
agafad. Desasir , desprender. Solvere.
Dessaisir , detacher. Staccare.
besacapan Desunir, separar alguna cosa
- que estaba agafada á altra ab aigua-
Cuit, pastetas, etc. Despegar. Degluti-
nare. Decoller, deluter. Scollare , stac-
- care. . .
-DESAGARRAR, v. a. Déxar anar lo que
estaba agarrad, Desagarrar, desafer-
.. rar. Solvere, dissolvere. Dependre, dé*
tacher. Staccare, lasejare, '
-DESAGENZAR. v. as ant. Llevar lo adòr-
no á alguna cosa. Desadornar. Cultu,
‘ otsätu - spoliare. Deparer. Sparare,
st Sua Y Bre. '. ‘
DESAGERMANARSE. y. r. Faltar á la
unió fraterpal que los germaus deuen
prafessarse mutuamènt. Deshermanar-
86; Fratres dissociari, animo haud fra-
terno agere. Manquer à l'amour. fra-
sernel. Mancar all’ amor fraterno.
DESAGRADARLE. adj. Lo que desagra-
- "da.ó disgusta; Desagradable. Ngratns,
. injucundus. Desagreable, Spiacevele.
DESAGRADARLEMENT. adv. mod. Ab
, desagrado: Desagradablemente, inju-
cunde, Insuavwiter. Detagréablement.
. 1" Bpisesvolment, |. |... +. .
DESAGRADAR. y. m'Diegustar, causar
. dessgtado. També se usa com recíproc.
Desagradar. Diaplicere, Deplaire , dés»
.. agréer: Splatere..—
DESAGRADO. s m. Falta de amabilitat
. «én- la tracte 6 en la cara. Desagrado.
. - lusuavites, asperitas, Manque d 'affa-
bilité. Spiaeevolezza. — . -
DísiGuabo; Disgust, descontento. Desa-
Jesaforar, Privilegio ‘vel exmmptione*|- | grado. Tediam, festidium. Deplaisir,
rivare. Priver quelg'un de ses droits, :
le ses privileges. Privara'uno dell’ esen-
ioni che gode nel modo d' esser giu- '
licato. a a
¡FORARSE, V. Y. Desvergoúyirse, pro-
assarse. Desaforarse, descomponerse.
rritari, exacerbari, favere. Se mettre
. désagrément. Spiacere, spiacénsa. .
DESAGRADUACIÓ. s. f. ant. DEGRADA»
ciò.
.|-DRSAGRADUAR. v. a. ant, DEGRADAR.
+ DESAGRAID, DA. p. p. de DESaGRAI,
Desagradecido.
. BRSAGRATD. adj. Lo qui desagraex. Desg-.
652 DES
gradecido. Ingratus, beneficii imme-
mor. Jngrat. lugrato.
DESAGRAIDAMENT. adv. mod. ant.
Ab desagraimènt. Desagradecidamente.
Ingraté. Ingratement. Ingratamente.
DESAGRAIDISSIM, MA. adj. sup. de
‘ DESAGRAID. Desagradecidisimo. Perin-
ratus. Trés-ingrat. Ingratissimo.
DESAGRAIMENT. s. m. L' acció y eféc-
te de desagrair. Desagradecimiento.
Ingratitudo. Ingratitude. Ingratitudine.
DESAGRAIR. v. a. No correspóndrer al
benefici. rebud, dèxar de regonéxerlo.
Desagradecer. Ingratum , beneficii im-
memorem esse. Éfre un ingrat. Scono-
scere. '
DESAGRAVI. s. m. Satisfacció del agra-
vi ú ofensa féta , compensació del per-
judici causad. Desagravio. Injuriz com-
pensatio, offensæ vindicatio. Satisfaction,
réparation d'un tort, d'une offense.
Sgravio, soddisfazione.
DESAGRAVIAMENT. s. m. ant. DESA-
GRAVI.
DESAGRAVIAR. v. a. Donar satisfacció
del agravi que se ha fet, 6 compensar :
lo dany que se ha causad. Desagraviar.
"Injurias vindicare, compensare; dam- :
na sarcire. Reparer une een sun tort,
donner une satisfaction. Rifare , ristau-
rare.
DESAGREGACIÓ. s. f. ant. pISGREGaCIÓ.
DESAGREGAR. v. a. ant. DISGREGAR»
DESAGRIR. v. a. ant. Temperar, eudòl-
sir, tráurer l’ aspresa PS à algu-
pa cosa. Desacerbar. Dulcorare, acer-
bitatem mitigare, temperare. Adoucir,
tempérer. Raddolcire.
DESAHOGAD , DA. adj. Desvergonyid, '
descarad. Desahogado. Petulans, pro-
cax. Effronte, insolent , impudent. Spa-
valdo, sfrontato, sfacciato.
DESAHOGAD. Se aplica també al puèsto des-
embrassad ahónt no hi ha massa reunió
de cosas, 6 mòlta confusió de personas.
Desahogado. Expeditus. Debarrassé,
degage. Sciolto, sbrigato.
DESAHOGADAMÈNT. adv. mod. Ab des-
' ahogo. Desahogadamente. Liberó, ex-
peditè. Librement , sans gene. Spiatella-
tamente , liberamente.
DESAROGADAMÈNT. Ab desinvoltura, ab mas-
sa llibertat. Desahogadamente. Petue
lanter. Efrontement, librement. Sfac-
ciatamente, scioltamente.
DESAHOGAR. v. a. Axamplar lo cor á
|
' algú, aliviario en sòs traballs, adicción
ó necessitats. També se usa com rei
proc. Desahogar. Recreare, animi agi
tudinem levare. Soulager. Alleviare,
sgravare.
DESÀHOGAR. Aliviar lo ánimo de alguna ur
sió, fatiga ó cuidado que lo oprime.
Desahogar. Egrum, animum allenr,
solari. Évaporer le chagrin. Servae
DESAROGARSE. Y. Y. Repararse, recobrue
del ealór y fatiga valéndse de nd:
proporcionads. Desahogarse. Reparan,
refici. Se soulager. Alleviars.
DESAROGARSE. Desempenyarse, tràorers t
sòbre los deutes contréts. Desahogarz.
Ab ære alieno liberari. S'acquile
Francarsi.
DESAHOGARSE. Manifestar 4 alguna pesi
lo sentimènt 6 quéxa que per deu
rahó se tè de alla. Desahogarse. a
aliquo expostulare. Se decharge 4
coeur. Aprirsi, palesare.
DESABOGARSE. Fer confiansa de algú rà
rindli las propias penas y treballs. de
ahogarse. Animi dolorem cum al
comunicare, elicut credere. Ouvrir 4
cœur, se deboutonner. Vuotar ii
letto.
DESAHOGO. s. m. Alívio de la pen, tt
ball 6 aflicció. Desahogo. Lense
- solatium, levamentum. Soulager
Conforto , ristoro. |
prsanoco. Esbargimènt. Desahogo. lee
tio, lexameutum. Effusion , qua
ment de cour. Spandimento, dios
pesandao. Dilatació , axample. Desahog
- ‘Spatit laxatio. Alegeance, ados
ment. Refrigerio, sollievo. ||
pesando. Desembras, llibertat, des
tura. Desahogo. Petulantia, pros
- ^ tas. Incartade. Cervellineggine , #*
to, sbrigliatura.
DESAIGUADERO. s. m. Conductoi
nal pera fèr marchar las aigos M
fluas 4 fi de que no fassan mal. De
guadero, emisario. Emissarnn. !
charge. Sbocco, uscito.
DESAIGUAR. v. a. DESGUASSAR.
DESAIRAD, DA. adj. Lo que vol
bo ó gracia. Desairado. loconas
illepidus. Maussade , sans gróct.
bato, sguajato,
DESAIBAD. met. Lo
ates, 6 lo qui no quéda ab llamé
lo que tè á són cárreg. Desairedo.!
pectui habitus. Meprise, dédaigé:
DES
a mal reussi. Disdegnato.
DESAIRAR. v. a. Desestimar, desatén-
drer alguna cosa ó persóna. Desairar.
Despicere. Dedaigner, mepriser. Di-
sdegnare , sdeguare, avere a vile.
DESAIRE. s. m. L'aoció y efècte de des-
airar. Desaire, descuerno. Despectio,
coutemptus. Dedain , mepris. Dispregio,
disprezzo, spregio.
DESAJUDAD, DA. adj. Poc ajudad. Des-
ayudado. Indiligens, sua negligens,
deses. Inattentif, nonchalant. Svoglia-
to, trascurato, accidioso.
DESAJUDAR. v. a. Impedir 6 embaras-
sar lo que pod servir de ajuda á algú.
Desayudar. Impedire, adversari. Jn-
commoder , embarrasser , empécher.
Impecciare , impedire.
DESAJUST. s. m. L'acció de desajustar.
Desajuste. Disjunctio. L'action de des-
ajuster, dérangement. Sconciamento,
scompontmento. n
DESAJUSTAR. v. a. Desigualar, descon-
certar una cosa de altra. Desajustar.
Disjungere. Desajuster. Guastare, dis-
ordinare, sconciare, scomporre.
DESAJUSTARSE. v. r. Apartarse del ajust
ó conveni fet ó prófim á fèrse. Desa-
justarse. Disconvenire; pactum, con-
ventionem rescindere. Se dedire. Dis-
dirsi, ritrattarsi.
DESALABAR. v. a. Vitoperar alguna co-
sa, posarli taras. Desalabar. Vitupera-
re. Blámer. Biasimare , vituperare.
DESALAPAD, DA. adj. Desvergonyid,
descarad. Deslavado , desollado. Pro-
cax, impudens, effrons. Dehonté, ef-
fronte. Sfacciato , impudente.
DESALBARDAR. v. a. Tráurer la albar-
dà á las bestias de cárrega. Desalbar-
dar, desenalbardar. Clitellas detrahe-
re. Debáter. Sbastare.
DESALBERGAMENT. s. m. ant. Lo acte
6 efècte de llevar 6 negar l' hospedatge.
Deshospedamiento. Imhospitalitas. /n-
hospitalite. Inospitalità.
DESALBERGAT , DA. adj. aot. Lo qui no
té bospedatge. Desko:pedad o. Hospitio
carens. Qui manque de logement. Dis-
albergato.
DESALENTAR. v. a. DESANIMAR.
DESALIENTO. e. m. Decsimènt de áni-
mo, falta de vigòr y esfors. Desaliento.
Animi defectio. Decouragement , de-
faillance. Pusillanimità , abbattimento
d' animo.
| DES . :655
DESALT , DESSALT. s. m. ant. ntscox-
TÈNTO , DISGUST.
DESALTAR. v. a. ant. DISGUSTAR. '
DESALTERAR. v. a. ant. Fèr passar la
sed. Apagar la sed. Sitim extinguere.
Se desalterer , etancher la soif. 'Urar la
sete.
DESALLOTJAMENT. s. m. L'acció y
elécte de desallotjar. Desalojamiento.
Ab hospitio, é loco ejectio, expulsio,
Delogement. Lo sloggiare.
DESALLOTJAR. v. a. Tráurer de algun
lloc, fer abandonar per forsa de armas
lo allotjamént, casa ó siti, ahónt algú
estaba allotjad ó fortificad. Desalojar.
Ab bospitio , è loco pellere, ejicere. DE
loger. Disloggiare.
DESAMAR. v. a. ant. Aborrir. Desamar.
Odisse, odio habere. Cesser d'aimer.
Disamare.
DESAMARRAR. v. a. Tráurer las amar-
ras ó lo que estaba lligad ab ellas. Desa-
- marrar. Viucula solvere. Demarrer,
detacher. Distaccare , sciogliere.
DERAMARRAR. Ndut. Separar una embarca-
ció de altra ó del puèsto ahònt estaba
amarrada. Desatracar. Disjungere, se-
parare. Debácler. Sgomberare.
DESAMICH. «s. m. ast. ENEMIG.
DESAMISTANSAR. v. a. Descompóndrer
la amistat de alguns. Descompadrar.
Dissociare , disjuogere. Brouiller, indis.
poser. Sparger la zizzania, aizare, alie-
nare.
DESAMOHINAR. v. a. ant. DESENFADAR.
DESAMOHINO. s. m. ant. DESENFADO.
DESAMONESTAR. v. a. ant. DISSUADIR.
DESAMOR. s. m. Desafécte , mala corres-
pondencia. Se pren 4 vegadas per abor-
rimént y enemistat. Desamor. Amoris
defectio , simultas. Refroidissement ,
manque d'amour, inimitie. Disamore.
DESAMORÒS, A. adj. que se aplica al
que no té amòr 6 agrado, 6 bé no lo
manifésta. Desamoroso , desamorado.
Amoris expers, ipsuavis. Sans amour,
indifferent , froid. Disamorato , disamo-
roso , disamorevole. ,
DESAMPARAR. v. a. Abandonar, dèxar
séns amparo ni favór al que lo demana
ó necessita. Desamparar. Deserere.
Abardonner , delaisser. Abbandonare,
lasciare.
DESAMPARAB. Ausentarse, abandonar algun
lloc. Desamparar. Derelinquere. Des-
emparer. Sloggiare, sbrattare il paese.
e
65
ama mina. Abandonar alguna fortificació
ó altra cosa dèxandia sènse defensa.
Desmantelar. Muros, monia diruere,
evertere. Demanteler. Smantellare. _
DESAMPARARSE. V. T. ant. APARTARSE , DIVI-
DIRSE , SEPARARSE. 7
DESAMPARO. s. m. L'acció y efècte de
desamparar. Desamparo , desabrigo.
Destitatio, derelictio. Desemparement,
abandon. Abbandono, partenza.
DESANIMAD, DA. p. p. de DESANIMAR.
Desanimado. |
pesaxiap. adj. Bárbaro, inhumd, Desal-
mado. Inhumanus, efferus, trux , im-
pius, sceleratus. Denaturé,. inhumain,
scelerat. Spietato , inumano.
* DESANIMAR. v. a. Acobardir, fér pér-
drer lo ánimo y esfors. Desanimar,
desalentar, descorazonar. Exanimare,
animum alicujus frangere. Decourager,
‘intimider. Scoraggiare , scorare. '
DESANUJAR. v. a. Aplacar, sossegar y
fèr pérdrer lo anutj á algú. També se
usa com recíproc. Desenojar. Iratum
lacare. Apaiser la colère, derider. Ah.
onire, placare, rappattumare.
DESANUJ OS, A. adj. Lo que es bastant
pera fér pérdrer lo anutj. Desenojoso.
Iram sedandi virtute præditus. Propre
d calmer. Tranquillante. |
DESANUTJ. s. m. Deposició del anutj.
Desenojo. Ire depositio. L'action de
s'apaiser. Placazione.
DESAPACIBILITAT. 5s. f. Asperesa,
desagrado. Desapacibilidad. Asperitas,
acerbitas, insuavitas. Rudesse, durete.
Darezza, bruschezza, ruvidità.
‘DESAPACIBLE. adj. Lo que causa dis-
' gust .6 enfado, 6 es desagradable als
sentits. Desapacible. Asper, acerbus,
' insuavis. Desagreable, rude, deplaitant,
: Increscevole , nojoso, aspero, afro, lazzo,
DESAPAREGUD, DA. p. p. de nesapare-
XER. Desaparecido.
DESAPARELLAR. v. a, DESAPARIAR.
* DESAPAREXER. v. n. Ocultarse , apar»
tarse de la vista de altre ab pròmptitat
y velocitat. També se usa cóm recíproc.
* Desáparecer. .Subitò abire, disparere,
Disparaltre , se derober. Sparire , invo-
arsi,
‘ DESAPARIAR. v. a. Separar una de dès
cosas que fórmaban parell. Desaparear,
desparejar. Disjungere, dissociare. De-
pareiller , deparier , desgpparier. Dis-
accoppiare. | a
DE$SAPÈGO,
DES
DESAPARIAR. Desguarnir, descompóndrer.
Descomponer. Ornatum tollere. Deran-
ger, demantibuler , deregler. Scompor-
re, tor gli ornamenti.
DESAPARICIÓ. s. f. L'acció ó efécte de
desaparéxer. Desaparecimiento. Occul-
tatio. Disparition. Sparizione.
DESAPASSIONAD, DA. p. p. de nzsa-
PAsstoxan. Desapasionado.
DESAPASSIONADAMENT. adv. mod.
Sónse passió , sóns interes ni altre res-
pécte. Desapasionadamente. Ingenuè,
ex animo, Sans passion, avec desinteres-
sement. Disinteressatamente.
DESAPASSIONAR. v. a. Desarrelar la
passió que se tà á alguva persòna á co-
sa. Més comunamént se usa com recí-
proc. Desapasionar, Abalienare. Dera-
ciner , eteindre , faire cesser tine pas-
sion. Sradicare. ^ **:
DESAPEGAD, DA. p. p. de pxsarrcar v
DESAPEGARSE. Despegado , despegado,
desprendido, desnsido, — i
. DESAPEGAD, adj. Lo qui es poc amable en
lo tracte. Despegado. Asper. Rude, dur.
Duro, aspro, roszo. |
DESAPEGAD. DBSAGRAID. E
DESAPEGADAMENT. adv. mod. Ab des-
apego. Desapegadamente. Asperè. Du
rement , avec rudesse; Ronzamente, ru-
vidamente.
DESAPEGADÍSSIM, MA. adj. sup. de
DESAPEGAD. Desasidisimo. Valde abalie-
natas. 7rés-detache. Staccatissimo.
DESAPEGADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
desapéga. Desapegador, Deglutinator.
Celui qui decolle, qui detache. Scollatore.
DESAPEGAR. v. a. ant. DESAGAPAR.
DESAPBGARSE,. V. r, Apartarse, no: déxarse
arrastrar del afècte natural 4 persónas
y cosas pias. Despegarse , desape-
garse. Abalienari, animum. avertere. Se
detacher. Sciorsi, distaccarsi.
DEsAPEGARSE. Despéndrerse, desapropiarse
de alguna cosa. Desprenderse , desasir.
se. Dimittere, abalienare. Se dessaisir,
se detapproprier. Rilasciare, spropriarsi.
DESAPEGO. s, m. Indifatencia, deinte-
+ ' res, falta de codicia, desspropi de co»
was temporals. Desapego , desprendi»
miento , desasimiento , despegamiento.
Abalienatio. Zndifftrence, détinteresse-
ment. Disamorevolezza.
à. desambr. Despego,
descariño. Amoris defectio. Rudesse,
refroidissement. Disamore.
DES .
AB DEsAPkGo. mod. adv. De una manèra
aspra, y malagradòsa. Desapegadamen-
te. Asperè. Durement, avec rudesse.
Rozzamente.
DESAPENDRER. v. a. ant. Olvidar lo
que se habia apres. Desaprender. Obli-
visci. Desapprendre. Disimparare.
DESAPERCIBIT, DA. adj. ant. pEsenE-
VINGUD.
DESAPERCEBUT, DA. adj. ant. peseas-
VINGUD.
DESAPIADA2, DA. adj. Lo qui no tè
pietat ó sentimènts de humanitat. Des-
apiadado, incompasivo, incompasible.
Immisericors , impius. /mpitoyable.
Spietato, barbaro, inumano. -
DESAPIADADAMENT. adv. mod. Sènse
pietat. Desapiadadamente. Immiseri-
corditer. Impitoyablement. Spietata-
mente.
DESAPLICAD,. DA. adj. Lo qui no se
aplica. Desaplicado. Instudiosus. Inap-
plique. Disapplicato.
DESAPODERAR. v. a. Despullar à algú
de lo que tenia, ó de lo que se habia
apodcrad. Desapoderar. Á possessione
depellere. Deposseder. Dispodestare.
DESAPODEBARSE. V. T. DESAPROPIARSE.
DESAPOSENTAR. v. n. ant. Anársen de
algun lloc, dèxar la posada voluntaria-
mént. Desalojar. Locum ultrò relin-
quere. Deloger. Sloggiare, diloggiare.
DESAPRODACIO. s. f. L'acció y efècte
de desaprobar. Desaprobacion. impro-
batio. Desapprobation , desaveu. Disap-
rovazione. © '.
DESAPROBAR. v. a. No consentir en al-
guna cosa, no reputarla per bona. Des.
aprobar. Improbare. Desapprouver, im.
prouver. Disapprovare.
DESAPROPI. s. m. L'acció y efécte de
desapropiarse. Desapropiamiento , des-
apropio. Abalienatio, abdicatio. Desap-
propriation , dessaisissement. Spropria-
zione. .
DESAPROPIAMENT. s. m. prsaraori.
DESAPROPIAR. v. a. ant. EXAGEXAR.
DESAPROPIARSE. V. I. Despéudrerse del do-
mini de las cosas propias. Desapropiar-
se. Abalienare aliquid, vel ab aliquo
abalienari. Se desapproprier , se dessai-
sir. Spropriarsi , dispodestarsi.
DESAPROFITAT , DA. adj. ant. Lo qui
podend adelantar en virtut, lletras ó
conveniencias no ho ha fét. Desaprove-
chado. Improvidus, rem suam non cu-
DES 655
^ rans. Qui perd son temps, qui ne pro-
fite point. Trascurato.
DESAPROFITAT. ant. Inútil. Desaprovechado.
Inutilis. Inutile, infructueux. Disutile,
infruttuoso.
DESAPUNTALAR. v.a. Tráurer los pun-
tals que sostenian alguna cosa. Desa-
puntalar. Fulcra tellere, removere.
_Oter les etancons. Spuntellare.
DESAQUEFERAD , DA. adj. p. us. Lo qui
está desocupad, ó no té res que fèr.
Ocioso. Vacuus. Oisif , cagnard. Ozio-
su, Sfaccendato.
ESTAR DESAQUEFERAD. ÍT. ESTAR DESAFEINAD.
DESAR. v. a. Amagar, ó posar en lloc
guardad alguna cosa. Alzar, guardar.
. Abdere. Garder , cacher. Serbare , cu-
stodire.
DESAR. Apartar de la vista alguna cosa re-
servandla. Retirar. Subducere , abstra-
here. Retirer. Ritirarc, togliere.
DESABSE. Y. T. Ocultarse, ó resguardarse á
fi de no ser vist ó descubert. Retraerse.
Abdere se, in tutum se recipere. Se
retirer , se décober. Ritirarsi.
DESARAYGAR, v. a. ant. DESARRELAR.
DESARBOLAMENT. s. m. Ndut. L' acció
y elècte de desarbolar. Desarbolo. Na-
vis malorum dejectio, effractio. Demá-
tage. ll disarborare.
DESARBOLAR. v. a. Ndut. Destruir,
trossejar ó fér cáurer los arbres de una
embarcació. Desarbolar. Navis malos
dejicere, effringere, disturbare. Desar-
borer , demáter. Disarborare.
DESARBORAR. v. a. ant. Abátrer alguna
cosa. , Derribar. Sternere, dejicere,
evertere. Demolir , abattre. Abbattere,
distruggere , ruinare.
DESARET. s. m. ant. DESBERETAMÈNT.
DESARMAD , DA. p. p. de pssarmar, Des.
armado.
DESARMAD. Lo qui está sèns armas. Inerme,
desarmado. Inexmis. Desarme. Inerme.
DESARMADURA. s. f. ant. DESARMAMÉNT.
DESARMAMÈNT. s. m. L'acció y efècte
de desarmar ó desarmarse. Desarma-
dura, desarmamiento. Exermatio. Des-
armement, licenciement. Disarmamento.
DESABMAMÈNT. L' acció y efècte de desar-
mar alguna embarcació. Desarme. Bel-
lici ipstrumenti è navi sublatio. Desar-
mement. Disarmamento.
DESARMAR. v. a. Despullar de las ar-
mas. Desarmar. Exarmare, dearmarc.
Desarmer. Disarmare.
656
DESARMAB. Separar 6 desunir las pèssas de
que se compon alguna cosa. Se diu es-
pecialmènt de las máquinas. Desarmar.
Dissolvere , extra ordinem locare. Des-
armer. Disarmare, disfare.
DESARMAR. Parland de la bayoneta es tráu-
rerla del cap del fusèll pera envainarla.
Desarmar. Sicam è catapulta ignea tol-
lere. Desarmer. Disarmare.
DESARMAR. met. Aplacar ó assossegar á algú
' que estaba mòlt enfadad. Desarmar.
Sedare, mitigare. Desarmer, démonter.
Disarmare , placare, addolcire , disacer-
bare.
DESARREBOSSAR. v. a. Tráurer lo em-
bos. Se usa tamb com recíproc. Desar-
rebozar. Faciem remotá pallii orá dete-
gere. Oter la partie du manteau qui
couvre le visage. Tor via la parte del
tabarro che copre il viso.
DESARREGLAD , DA. adj. Lo qui s'ex-
cedex en lo mènjar, béurer ó altras co-
sas. Desarreglado , inmoderado, des-
reglado. Immoderatus. Deregle , immo-
dere. Smoderato , eccedente , sregolato.
DESARREGLADAMENT. adv. mod. Ab
desarréglo. Desarregladamente , desre-
ladamente. Inordinatè, immoderatè.
Dereglement , immoderement. Smisura-
tamente, disordinatamente.
DESARREGLAMENT. s. im. DESARRÈGLO.
DESARREGLAR. v. a. Trastornar, des-
ordenar, tráurer de regla. Desarre-
glar, desmesurar. Inordiuare, turba-
re. Derégler, desordonner. Sconcerta-
. Ye, scomporre, turbare, disordinare.
DESARREGLARSE. v. r. Exir de régla, desor-
denarse. Desarreglarse, desreglarse.
Immoderatè, intemperanter agere. Se
deregler. Sconcertarsi.
DESARREGLO. s. m. Falta de règla ó de
òrde. Desarreglo. Inordinatio, confu-
sio. Dereglement, desordre, Sregula-
mento, sregolatezza ; disordine.
DESARRELAMENT. s. m. ant. L' acció y
efécte de desarrelar. Desarraigo. Erar
dicatio. Deracinement. Sradicamento,
svellimento.
DESARRELAR. met, Extirpar del tòt alguna
passió ó wici. Desarraigar. Exstirpare,
Déraciner , extirper. Sradicare, estir-
pare.
DESARREMANGAR. v. a. Abaxar la fal-
da que estaba arremaugada. Desenfal-
dar. Collectam vestem demittere, De-
trousser. Lasciar andare, abbassare,
DES
DESARRIMAR. v. a. Apartar alguna co-
sa de alli ahònt estaba arrimada. Des-
arrimar. Removere. Moigner, ecar
ter. Scostare, rimuovere.
DESARRUGAMENT. s. m. ant. L' acció
de tráurer las arrugas á alguna cosa.
Desarrugadura. Erugatio. L'action
d'ôter les rides, les plis. U fare span
re le rughe, le grinze, stiramento.
DESARRUGAR. v. a. Estirar alguna cosa,
tráurerli las arrugas. Desarrugar. Eru-
gare. Derider. Stirare, render liscio,
tor via le grinze.
DESASSABORAR. v. a. ant. DESSABORI.
DESASSET. adj. territ. pisser.
DESASSETIADOR. s. m. ant. Lo qu
obliga al enemig á alsar lo siti de algu-
na plassa ó fortalesa. Descercador. Ab
obsidione liberator. Celui qui force l'en-
nemi à lever un siege. Colui che co-
stringe il nemico a levar l' assedio.
DESASSETIAMENT. s. m. ant. Lo acte
de fer alsar un siti. Descerco. Ab obsi-
dione liberatio. Levée d'un siege. Lera-
ta d' un assedio.
DESASSETIAR. v. a. ant. Alsar ó fèral-
sar lo siti de alguna plassa ó fortalesa.
Descercar. Ab obsidione liberare. Fai
re lever un siege. Far leyare un ast-
dio.
DESASSOSSEGAD , DA. adj. rxquièr.
DESASSOSSEGAMENT. s. m. ant. pesas
sossEGo. °
DESASSOSSEGAR. v. a. Privar de sosst-
go. Desasosegar. Inquietare. Inguider,
chagriner. Tribulare, nojare, inquie-
tare.
DESASSOSSÈGO. s. m, Inquietut , alte-
ració, falta de sossègo. Desasosicgo
Inquies, anxietas. Inguiétude, trouble.
Iuquietudine, tribolazioue, travaglio
DESASTRAD, DA. adj. Desgraciad, 10
felis. Desastrado. lufelix, miser. D^
sastreux, infortuné, malencontrent
Sciagnrato , infelice.
DESASTRADAMENT. adv. mod. Desgra’
ciadamènt, ab desastre. Desastrada-
mente. Miserè, infeliciter. Malheurew
sement , malencontreusement. Sciagort-
tamente, disavventuratamente.
DESASTRE. s. m. Desgracia, cas lamen-
table. Desastre. Infortunium, infortu-
nitas, calamitas. Desastre, malheur.
Sciagura, disgrazia, malaventura, 0!
sastro.
DESASTRUCH, GA. adj. ant. pesasTRID:
DES
DESASTRUCH. $. m, aut. DESASTRE.
DESATAVIAR. v. a. ant. Desguarnir,
tráurer los adòrnos. Desataviar. Orna-
tibus spoliare. Deparer. Sguarnire, le-
var gli ornamenti.
DESATAVIAT , DA. adj. ant. Lo qui ha
perdud lo tino. Desatentado. Mente tur-
atus. Ktourdi , inconsidere. Scousiglia-
to, stolto , sbalestrato.
DESATAVIU. s. m. aut. Descompostura
de la persdua. Desatavio. Inconcinnitas,
squalor. Maussaderie , gaucherie. Sgua-
Jataggine, sgraziataggine.
DESATENCIÓ. s. f. Descortesía , falta de
urbenitat ó respècte. Desatencion. Inur-
banitas, rusticitas. Incivilite', impolites-
se. Inciviltà, ruvidezza. «
DESATENDAR. v. n. aut. Alsar las tèn-
das de un acampamónt pera marchar.
Levantar el campo. Castra movere. De-
camper. Levar le tende.
DESATENDRER. v. a. No prestar aten-
ció á lo.que altre diu ó fa. Desalender.
Animum avertere, aliud agere. Ne
point faire attention. Stare sbadato.
DESATÉXDAER. No fèr cas de alguna persò-
ua ó cosa. Desatender. Despicere, ne-
gligere. Mepriser , negliger. Trascurare,
negligere , badar poco.
DESATENT, TA. adj. Lo qui no té core
tesía, urbanitat 6 respécte. Desatento.
Inurbanus, incivilis. Zncivil, malhon-
néte. Incivile, scortese.
HABERHI UN DESATÉNT. fr. fam. mABERHI UI
D .
DESATENTAMÈNT. adv. m. Ab desa-
tenció ó descortesía. Desatentamente.
Inurbané , inciviliter. Impoliment , mal-
honnétement. Incivilmente , roszamente,
scortesemente.
DESATES, A. p. p. de pESATEmDRER. Des-
atendido.
DESATINAD, DA. adj. Lo qui obra sèns
tino ni rahó. Desatinado , desatentado.
Insanus, inconsideratus.
pore. Stolido , svaporato, avventatello.
DESATINADAMENT. adv. mod. Séus ti-
no ni consideració. Desatinadamente ,
desatentadamente. luconsideraté , im-
prudenter. Inconsiderement. Sconsider
ratamente.
DESATIXADAMÈNT. Ab excès. Desatinada-
mente. Insanè , immoderatè , immodicé.
KE xcessivement , outre mesure, Smode-
ratamente, con eccesso.
DESATINAR. v. a. Tráurer de tino. Des-
TOM, I.
ourdi, ar .
—————— —————————————————————————————————————————————————————————————É—— És
DES 657
atinar , desatentar. Pertarbare, con-
fundere. Faire perdre la raison. Far
- uscir di senno, di cervello.
DESATINAR. V. n. Dir 6 fèr desatinos. Desa-
tinar. lusanire, ineptire. Deraisonner ,
s'egarer. Farneticare, spropositare.
DESATINO. s. m. Bojeria, Respropésit .
disbarat. Desatino. Iusania, error. Fo-
lie, extravagance. Sproposito , stranez-
za, pazzia.
DESATONTIRSE. v. r. ant. Exir algú
del atontimènt en que estaba. Se usa
' també com actiu. Desatontarse. E stu-
pore excitari; expergeferi. Sorttr , re-
venir d'un etourdissement. Riscuotersi.
DESACCIAR. v. a. Tráurer à algú tota
esperansa de obtenir lo que desitja. Des-
ahuciar. Spe dejicere. Desesperer. Di-
sperare.
pESAUCIAR. Fèr pérdrer enteramènt la es-
peransa de viurer, desesperar los mét-
jes de la curació del malalt. Desahu-
ciar. Egroto spem vite preripere. Can-
damner. Disperar della salute. -
DESAURAR. v. a. ant. Tráurer l' or ab
que estaba daurada alguna cosa. Desdo-
rar. Inaurata abradere. Dedorer. Dis”
dorare.
DESAUTORISAR. v. a. Tréurer á algú la
autoritat 6 poder que tenia. Desauto-
rizar. A dignitate dejieere; exauctora-
re. Oter l'autorité , dégrader. Disauto-
rare.
DESAVANS. s. m. Rebaxa de una part
del deute. Descuento. Debiti diminutio.
Escompte. Sconto, detrazione, diffalco.
pesavans. Perdua de una part y no del
tót. Sol usarse en plural. Perdidas. Jac-
ture. Perte. Perdita.
DESAVENENCIA. s. f. Discordia , oposi-
ció, contrarietat. Desavenencia. Dis-
sensio, discordia. Brouillerie , discorde,
contrariete. Discordia, dissensione.
DESAVENIR. v. a. ant. pesumia, en l' ac-
cepció de introduir discordia, etc. —
DESAVENIASE: v. T. Discordar , no convenir
eu los parers ó voluntats. Desawenirse.
Discordare, disseutire, disconvenire.
. Disconvenir, differer. Discordare, non
convenire.
‘ DESAVENTADIJAD, DA. adj. Lo que es
.' inferiór y poc ventatjòs. Desaventaja-
do. Inferior. Desavantageux. Disavvan-
- taggioso, svantaggioso.
DESAVENTUROS, A. adj. ant. pEsvss«
TURAD. . | |
83
653 DES
DESAVINENT. adj. Se diu del lloc que
no vé de passada, y que pera fèrhi al-
guna diligencia se hi ha de anar ex-
pressamènt y per lo matéx es iucómos.
do y molèst. 4partado. Distans. Loin-
tain , éloigné’, distant. Lontano, diseo-
sta, remoto.
DESAVINGUD, DA. adj. Lo qui está dis-
corde 6 no se conforma ab altre. Desa-
venido. Discors. Discord , discordant.
Discorde. .
DESAVISAR. v. a. Donar avis contrari
al que se habia donad. Desavisar. Mo-
nitum vel nuncium revocarc. Decon-
seller. Sconsigliare.
DESAVUIT. adj. territ. prvurr.
DESAVUITE, NA. adj. territ. pivuire.
DESAXIDA. s. f. ant. ExiDA.
DESAYRE. s. m. ant. pexa, INCOMUDI>
TAT.
DESBALLESTAR. v. n. pEsaTixan, en la
segóna accepció.
DESBANCAR. : v. a. En lo jog de banca ,
es guanyar al banquèr tòts los dinérs
que pera jugar. Desbancar. Om-
nem ladi sortem adipisci, lucrari. De"
banquer. Sbancare.
DESBANCAR. met. Fér pérdrer á algú l'amis-
tat; 6 la estimació que li tenia altra per-
sona, guanyandla per sí. Desbancar.
Ab alterius amicitia depellere. Degoter,
debusquer. Scacciare, vincerla sopra
qualcuno. |
DESBANDARSE. v. r. Milic. Déxar ó
desamparar los soldads las bandéras.
Desbandarse. Milites à siguis abire, or-
dines desevere. Se debander. Sbandarsi.
DESBARAT. s. m. ant. DISBARAT.
DESBARATAD, DA. adj. que se aplica 4
la persóna de mala vida, conducta ó
.gobern. Desbaratado, desconcertado.
Moribus corruptus, perditus. Debau-
che , libertin. Scapestrato, licenzioso.
DESBARATAD. Lo qui diu 6 fa disbarats. Dis-
paratado. Imprudeus, inconsultò ageus
vel loquens. Écervele. Scervellato, gi-
rellajo.
DESBARATADAMENT. adv. mod. Séns
órde ni concert. Desbaratadamente ,
disparatadamente , disparadamente.
Preposteré , perturbatè, confusè. Con-
Jusement , sans e. Confusamente,
in confusione.
DESBARATADAMENT. Fora de rahó y de pro-
'pósit. Disparatadamente, disparada-
mente. Inepté , absurdè. Absurdement ,
heu m ———————————————————————Á——————————— án A
DES
hors de raison. Assurdamente, sconta
mente. |
DESBARATAMÈNT. s. m. Deconys-
- cid, desconcert. Desbaratamiento. Per-
turbatio, commotio. Desordre, dem.
+ gement. Disordinazione, disordine,
DESBARATAMENT DE VENTRE. Repetició mot
- frecuènt de cambras 6 cursos. Desh» —
rate de vientre. Alvi solutio, profe: |
vium. Devoiement. Diarrea, flusso d
ventre. . |
DESBARATAMÈNT DE VENTANA. Desconpe- —
ció que s' experiménta en él y quo
priva de fèr bè la digestió. Descomp» ,
sicion ó desconcierto de estomago. P
va stomachi affectio. Devoiement. Fle-
so'di veiftre. . |
DESBARATAR. v. a. Desfèr, dest,
arruinar alguna cosa. Desbaratar. De
ruere, evertere, profligare. Dérura
déranger, ruiner. Distruggere, ron
re, disfare. :
DESBARATAR. Milic. Desordenar , d |
tar, posar en confusió als coma,
Desbaratar. Fundere, proftigare |
faire, tailler en pièces. Sconbigo
DESBARATAR. Fér malbé. Desbaratar, M
baratar. Dissipare, prodigere.
per. Dissipare. I
DESBABATAR. Desencaminar 4 algú fl
tornar dolènt. Se usa també con 4
proc. Distraer, malear. Corrunf
Distraire, detonrner. Distratre, À
stornare.
DESBARATAR. Desconcertar , Com pasti
un ajust. Desbaratar. Turbare, m
bare. Deranger , troubler. Sconcert
DESBARATAR. V. h. Dir disbarats. Di
tar, desbaratar, disparar. |
absurdé loqui. Extravaguer. S
tare.
DESBARBAD, DA. adj. Lo qui no
- ba. Desbarbado, rapagon , li
Imberbis. Imberbe. Imberbe,
DESBARRAMENT. s. m. L' acció
te de dislocar las barras. Desa
miento. Maxillarum diseissio, cc
L'action de rompre la máchoire.
scellamento , sganasciamento.
DESBARRAR. v. a. Dislocar las ba
algú. Desquijarar. Maxillas disci
confringere. Demantibuler ,
máchoire. Smasceltare.
DESBARRAR. v. n. Dir disbarats. De
Errare, aberrare, imeptire.
guer. Farneticare , spro positart.
'
- DES
DESBARRAT, DA. adj. ant. que se apli-
Caba 4 la porta ó altra cosa, á la cual
se li ha trèt la barra que impedía obrir-
la. Desatrancado. Reseratus. Debar
Sberrato. .
DESBAST. s. m. L'acció y efècte de des-
bastar. Desbaste, desbastadura. Dedo-
latio. Debillardement. Sgrossamesto.
DESBASTAR. v. a. Tráurer las parts més
bestes y grosèras de alguna materia
que sé haja de pulir. Desbastar. Do-
lare. Débillarder , degrossir. Digrossare.
DESBASTAR. Fér pérdrer á algú la rusticitat
y grossería «que té per la mala educa.
ció que ha. rebud. Desbastar , descor-
tezar. Inurbani hominis ingenium ex-
polire. Débourrer , polir, civiliser. Di-
rozzare ,'pulire, formare, Pt.
DESBAYNAR. v. b. aut. DESEYVAINAR.
DESBOBAR. v. a. Tràuter la Hana del
. clatéll. Desasnar. Socordiam alicujus
excutere. Deniaiser. Scaltrirc.
DESBOCAD, DA. adj. Lo qui está acos-
tuniad & dir paraulas indecénts , ofensi-
vas y desvergonyidas. Desbocado. Ma-
ledictus ; procax. Dihonte, impudent.
- Sfacciato, impudente, ardito; sboccato.
DESBOCAMENT, s. m. 'L'aeció y elécte
de. desboearse. Desbotamiento. Impu-
dentia, procacitas. Z'action d'égueuler.
Sboccamento. : ' 2E
DESBOCARSE. v. v. Comunamént se' diu
. del caball que apróta:á córrer y no vol
obeir al fre. Desbocarse,' dispararse.
Precipitem currere; frenum excatere.
Prendre le mors aux dents, Shoccare,
non curare il morso. :
DESBOCAKSE. met. Pworómprer en paraulas
- iujaribeas y ofensivas, parlar desatina-
- da y parjadiecialindat sènse cap res-
pècte á las. llego: dela rabó. Desbocar-
se. Effrenntè , temerè et inconsi-
' dereté conviciari. Momir des injures,
parler sang 'freim. Sboecare , parlare:
' sboccatamente. .
DESBOLCAR: v. a. 'Erdurer los bólquers
- 4 las crmturas. Desempañar , desenvol-
ver. Infantium involucra solvere. De-
maillotter. Sfasciape. + >”:
DESBOSSAMÈNT. s.. m. ant. nosqueri,
. en la primèra accepció. | —
DESBOSSAR. v. a. ant. BOSQUEJAR, eir la
rimèra accepció.
DÉSBOTAR: v. ti. Descavrregarse lo vèn.
tre per vómit ó cambra, 6 per las dès
vias, Desaguarse. Sordes ò corpore eji-
de de DES . 659
cere. gorger. Sgorgarsi.
DESBOTAR. Parland de Petrolera plóurer
molt. Descargar el cielo ó el nublado.
Densos fuudi ab ethere nimbos. Pleu-
- voir d verse. Strapiovere.
DESBOTONAR. v. a. Descordar los bo-
tons. Desabotonar. Vestis globulos sol-
«vere, laxare. Déboutonner.. Sbottonare.
DESBRAGUETAD, DA. adj. que se apli-
ca al home que porta descordada la
: bragueta. Desbraguetado. Malè, non
- honestè bracatus. Qui a la brayette ou-
verte. Che ha la brachetta sbottonata.
DESCABALAR. v. a. Tráurer algunas de
las: parts. precisas pera que una cosa
+ sia completa ó cabal. Descabalar. Dimi-
.* mere. Diminuer , retrancher. Scemare,
-. diminuire. NE, .
DESCABALCADÒR. s. m. Pedris que hi
- ha prop de la porta de las casas pera
- baxar de caball. Apeadero. Podium ad
^ desiliendom ex equo. Montoir. Monta-
tojo, cavalcatojo.
DESGABALCAR. v. n. Baxar de caball.
Descabalgar , desmontar. Ab cquo de-
‘silire, descendere. Descendre de che-
+ val. Smontare ‘scavalcare. |
. DESCABELLAD, DA. adj. met Lo que
' no té òrde mi concert. Descabellado,
descaberado. Inordinatus. Absurde,
sangrenn. Assurdo.
DESCABELLADAMENT. adv. mod. Sèns
òrde ni concert. Descabelladamente,
+ descabezadamente. Inordinatè. Absur-
dement , desordonnement. Assurdamen-
- te, fuor di proposito.
DESCABESSAR. v. a. ant. escarsar.
DESCALABRAR. v. a. Fèrir á algú lleu-
geramènt en lo cap. Descalabrar: Caput
haud graviter vulnerare. Rompre , bles»
ser, casser la téte. Romper d capo.
DESCALABRBAR. met. Llevar part de alguna
cosa en lo físic ó en lo moral. Descala-
- brar. Detrahere, imminuere. Rabattre.
- Detrarre, dedurre, scemare.
DESCALABRO. s. m. Contratémps, in-
‘ fortani, dany 6 perdua. Descalabro,
Damnum , jactura. Contre-temps. Con»
''"trattempo. t ”
DESCALPFAR. v. a. ant. REPREDAR.
DESCALS, SA. adj. Lo qui va ab los peas
: mus. Descalzo. Nudipes , excalceatus,
- discalceatus. Déchausse. Scalzo.
pescats. Lo frare que profèssa anar DEs-
cits. Descalzo. Monachus excalceat
Dechaux. Vrete scalzo.
a
650 DES
DESCALSAR. v. a. Llevar lo calsad. Des-
éalzar. Excalceare. Dechausser. Scale
rare, trarre i calzari.
DESCALSAR. met, Tráurer lo impedimént
que se posa pera impedir lo movimènt
de alguna roda, ó la falca que se posa
á las camas 'de una taula ó altras cosas
semblants. Descalzar. Obicem amovere.
Decaler. Scalzare, levar una bietta o
zeppa.
DESCALSAR. Anar gratánd l'aigua algun ter-
reno. Derrubiar. Sensim deterere, di-
ruere, Aplatir les bords. Scalzare.
DESCALSAR. met. TRAUBER DEL BEc.
DESCAMBIAR. v. a. Permutar, ó dar
‘una cosa per altra. Se dio del dinèr que
se cambia en monedas menudas. Trocar.
Permutare. Troquer, échanger. Can-
giare, permutare.
DESCAMISAD, DA. adj. Lo qui no tè ca-
misa. Se aplica per mofa al home per-
dulari. Descamisado. Egenus rerum
omnium , summá egestate laborans. /n-
digent , pauvre , un va-nus-pieds. Pez-
rente, mascalzone , paltoniere.
DESCANS. s. m. Quietut, repos. Descan-
$0. Quies, requies. Repos. Riposo,
quiete.
DESCANS. Lo que física 6 moralmént causa
algun alivio en la fatiga y en los cuida-
dos. Descanso. Solatium , levamen. De-
lassement , relâche. Sollievo., ricreazio-
ne, sollazzo.
DESCAx3. Lo assénto sòbre que se apoya y
assegura alguna cosa. Descanso. Basis,
sustentaculum cui onus incumbit. Chò-
se sur la quelle on assied une autre,
banc, imposte. Impostatura , banco,
strato.”
pescaNs. Lo espay de tèmps en que algú
está séus traballar. Huelga , tregua. Ces-
satio , vacatio ab opere. Reláche. Ripo-
80 , rilascio.
AB TÒT DESCANS. mod. adv. Ab tóta tran-
quilitat, sènse cap mal de cap. 4 pier-
na suelta ó tendida. Quietè placidé. 4
son aise, sans souci. Senza darsi briga.
PÉNDREA DEscans. fr. Descansar. Tomar
descanso. Requiescere, Prendre du re-
OS. Auposare, prender ripqso.
DESCANSAD , Dà, adi. Lo que po: porta
gram fatiga ni traball. Descansado. Mi-
nimé operesus. Sans difficulté. Senza
- difficolta. 4
RSTIGUI DESCANSAD, Ó VAJESSEN DESCANSAD.
loc. ab que algú assegura á altre que se
DES
faré lo que demana. Descanse Pm. Fiet,
erit , ne sis sollicitus. Je n'y manquerai
pas. Sarà servita, sarà mia cura.
DESCANSADAMÈNT. adv. mod. Sènse
traball , sénse fatiga. Descansadamente.
Quietè, placidè. Zranguillement , à Par
se, nan tique Tranquillamente, in
ace.
DESCANSADÒR. s. m. Lo siti 6 loc
ahònt se descansa ó pod descansar. Des
cansadero, Locus quieti destinatus. Lieu
propre à s'y reposer. Luogo atto a rip»
sarvi.
DESCANSAR. v. a. Aliviar á algú en lo
traball, ajudarlo. Descansar. Levare,
adjuvare. Aider, seconder. Ajutsre,
dar.mano. .
DESCANSAR, v. n. Cessar en lo traball, re-
parar las forsas ab lo repos y quietut.
Descansar. Requiescere. ‘Reposer, st
délasser. Riposare, cessar della fatica.
DESCANSAR. Tenir algun alivio en los cui-
dados. Descansar. Intermittere curas
Respirer. Respirare, prender ristoro.
DESCANSAB. Desahogarse, tenir algun co-
sal comunicand las penas y traballs i
alguua persòna de ooufiansa. Se usa co
munamént com recíproc. Descansar.
Animum remittere. Épancher. Aprir il
cuore.
DESCANSAR. Reposar, dormir. Descansa".
Dormire, sommo quiescere. Dorn,
reposer. Riposare , dormire , aesongars.
DESCANSAR. Estar sèns emidado en la cou-
fiansa dels oficis 6 en lo favor de algú.
Descansar. Fidueiam in aliquo ponere
alicui confidere. Se reposer sur qué-
qu'un. Riposarsi sopra uno.
pescaxsar. Estar una cosa assentada y spo
yada sobre altra, Descansar. Niti, st
perstare. Reposer , peser sur. Riposat.
pescasear. Estar la terre un 6 més 22)!
sèns cultiu. Descansar. Agros à cultu
quiescere. Se reposer. Riposare.
DESCANSAR. Estar enterrad , jáurer en h
tombe. Descansar. Jacerg, situm ese
Reposer , étre placé, être enterré. Ripo-
- sare, gincere morto.
DESCANSAR. FER PAUSA.,
DESCAPDELLAR. v. a, Desfèr algo
capdèll. Desovillar. Glomera evolvere
. dissolvere. Dévider un peloton. Sgom"
tolare. - o .
pascaréisnn. met. Dir tot cuent se sibi
y se habia tingud ocult. Desembucho”,
. desbuchar. Secreta propslare, sper
DES
Degoiser. Tattamellare, gracchiare,
straparlare. |
DESCAPDELLAT , DA. adj. ant. DESUNID,
PSBARRIAD. .
DESCAPSAR. v. a. ESCAPSAR. 7
DESCARAD, DA. adj. Desvergonyid , lo
qui perla obra sónse cap respécte hu-
má. Descarado. Effrons, impudens. Ef-
fronte, impudent. Svergognate , impu-
dente. '
Á LA DESCARARA. Adv. mod. DESCARADAMÈNT.
DESCARADAMENT. adv. mod. Ab des-
caro. Descaradamente. Impudenter.
Effrontément. Sfacciatamente , impu-
dentemente.
DESCARAGOLADÒR. s. m. Instrumént
de ferro ó altra materia que servex pe-
ra descaragolar. Destornillador. Instru-
mentum ferreum torcalo detorquendo.
Tourne-vis. Chiavetta.
DESCARAGOLAR. v. a. Desfér lo paper,
pergamí , etc., que estaba caragolad.
Desarrollar, desenrollar. Evolvere , ex-
plicare. Derouler. Svolgere, sviluppare.
DESCARAGOLAR. Desfèr los tóms que se han
donad á un caragol pera tráurerlo ó
afluxarlo. Destornillar. Clavum cochlea-
tum distorquere. Lácher, tourner un
clou d vis. Rilassar una chiavetta.
DESCARARSE. v. r. Parlar i obrar sèn-
se modos mi vergónya. Descararse. Im-
pudenter loqui aut agere. Parler ef-
frontement. Parlare síacciatamente.
DESCARAT , DA. adj. ant. Descubert de
cara. Descubierto de cara, de rostro.
Detectus facie. Le visage deconvert. La
faceta svelata.
DESCARNAD, DA. yp. p. de DESCARNAR.
Descarnado , escarnido.
DESCARNADOR. s. m. Instrumént que
usan los dentistas pera separar dels ca-
xals 6 dénts la carn de la genita. Des-
carnador. Uncus dentibus carne denu-
pandis. Dechaussoir. Scalzatojo.
DESCARNADURA, s. f. L'acció de des-
carnar. Descarnadura. Carnis detractio.
Dechaussement. Scalzamento.
DESCARNAR. v.a. Apartar ó separar la
carn del os. Descarnar. Ossa carne nu-
dare. Decharner. Scarnare, spolpare.
DESCARNAR. Otet. Escarbotar , gratar alguna
cosa.' Desoarnar. Scalpere., diminuere.
Détruire. Guastare.
DESCARO. s. m. Desvergonyimènt, inso-
lencia y falta de respecte. Descaro, des-
. caramiento. lmpudentia.. Effronterie,
DES 661
impudence. Sfacciataggine , tracotanza.
DESCARREG. s. m. L'acció de descarre-
gar alguna cosa. Descargo. Exoneratio,
oneris depositio. Dechargement. Scari-
. camento , scarico.
DESCiRREG. La data ó descòmpte ab que se
satisfá la rebuda de que algú se ha fet
cárreg. Descargo. Expensi ratio. De-
charge. Quitanza.
pescárrEG. Justificació, resposta 6 escusa
del cárreg que se fa á algú. Descargo.
, Criminis confutatio , excusatio. Dechar-
- ge, justification. Sgravio. !
PESCÀRREG. Satisfacció de las obligecions
de justicia 6 que gravar la conciencia.
Descargo. Culpæ liberatio. Soulagement
. de la conscience. : Sgravio della co-
: scienza. totg
DESCARREGA. s. f. Lo acte de disparar
lu trópa las armas de fog , ja sia pera fér
. salva, ja fènd lo efercici, 6 hé contra
del enemig. Descarga. Catapultarum
. explosio. Decharge. Sparo.
DESCARREGADOR. s. m. Siti destipad
-. pera descarregar alguna cosa. Descár-
gadero. Locus oneri deponendo. Étape.
Scaricatojo.
DESCARREGADÒR. Instramènt de ferro unid
á la part mferiòr de la baqueta, fèt en
- forme espiral, ab unas roscas pueragu-
das per tráurer los tacos de las armas
de fog. Sacatrapes. Spira ferrea plum-
beis et laneis globulis è catapulta ignea
extrahendis. 7ire-bourre. Cavastracci.
DESCARREGAR. v. a. Llevar ó aliviar la
cárrega. Descargar. Exonerare. De-
charger. Scaricare, sgravare.
DESCARREGAR. Tráurer l'os de la carn pera
dexarla mès útil. Descarregar. Exossa-
re. Desosser. Disossare. I
DESCARREGAR. Disparar las armas de fog.
Descargar. Explodere. Decharger. Spa-
rare.
DESCARREGAR. Tráurer de cualsevol arma
de fog la pólvora y municións ab.que
estaba carregada. Descargar. Pulverem
pyrium ac glaudem catapultá ignea ex.
trahere. Zirer la bourre. Levar lo stop-
pacciolo.
DESCARREGAR. Parland dels mivals, plóurer
. Copiosamènt. Descargar el nublado.
Densos fundi ab there nimbos. Pleu-
voir à verse. Strapiovere, strabocche-
. volmente piovere.
DESCARBEGARSE. V. 2. Purgarse lo reo dels
cárregs que se li fan. Descargarse. Ob.
662 DES
jectum crimen repellere , diluere. Se
décharger , se justifier. Scolparsi. *
DESCARREGARSE. DESENCARREGARSE.
DESCART. s. m. Las cartas del jog que
se llansan ó quèdan sèns repartir. Des-
carte. Pagelle sorti inutiles, folia luso-
ria rejectanea. Écart. Scarto.
DBSCART. L' acció de descartarse. Descarte.
Pagellarum rejectio. Écart. Lo scartare.
DESCART. met. Escusa, efugi. Descarte:
Excusatio, causatio. Excuse. Scusa.
DESCARTAR. v. a. met. Dejectar alguna
cosa 6 apartarla de si. Descartar. Reji-
cere, propellere. Éloigner , écarter, reu
jeter. Allontanare, scostare, dilangare.
DESCARTAR. ant: DESCARTAUSE. * °
DESCARTARSE. v. P. Tornar algunas de las
cartas que se creuen inútils 4 la pla de
las que no se háu repaftid premèndise
altras tantas. Descartarse. Toufiles pa-
‘gellas rejicere. Écarter , biguer. Scarta-
re, cambiare. . % E
DESCARTARSE. Ánar llansand las cartas que
se creuen inútils ó perjudicials per lo
jog que se vol féc. Descartarse. Pagel-
hs sorti. inutiles demittere. : Écarter.
Scartare. — —
DESCARTARSE. Escusarse una persòna de fèr
^ alguna cosa. Descartarse. Recusarel, re-
- tiuere. S'excuser , se justifeer. Scolpar-
sí, giustificarsi. tos
DESCASAMENT. s. m. La declaració de
nal-litat del matrimoni. Descasamien-
10. Matrimonii dissolutio. Divorce. Di-
vorzio. |
DESCASAMÉNT. aut. DIVORCI.
DESCASAR. v. a. Separar als que no es-
tan llegitimaméut casads y viuen cem d
: tals de bona 6 mala fe: declarar per
nul-lo lo matrimoni. Descasar. Matri-
monium irritum , nullam declarare.
Demarier. Cassare un matrimonio.
ESCAUDALAD, DA. adj. que se aplica
al que ha perdud los cabals. Descauda-
fado. Opibus, bonis orbatus. Sans ar-
' gent. Abbruciato di danaro.
DESCENDENCIA. s. f. Propagació , suc»
cessió , línea continuada y derivada de
una persòna, que es com lo principi
' “comú de tòts los que descendexen de
. éMa. Descendencia. Progentes. Descen-
dance. Diseendenza.
DESCENDENT. p. pres. de pescenpia. Lo
ui 6 la qui descender. Descendiente,
descendente. Genus vel originem du-
cens. Descendant. Discendente,
.
DES
DESCENDIR. v. ir. Proceir per mbri
propagació de un matèx principi 6 per.
sòna comú que es lo cap de la fam.
Descender. Genus, origiuem due, —
trahere. Descendre. Discendere, tu
origine. t '
pESCExDIR. Derivarse 6 proceir una cos
de altra. Descender. Oriri, nai. De. —
‘cendre. Discendere. | |
DESCENSIÓ. s. f. L'acció de basar. De. :
cension. Descensio. Descente. Discend-
mento.
DESCENSO. s.m. Baxada. Descenso. De :
geusus. Penchant. Pendio, china.
pescevso. Caiguda de alguna diguitat ó0
* tad & altre mferiòr. Descenso. Depol- |
- sie è gradu vel 'digaitate. Chute. Scale
_mento. o.
DESGENYIR. v: a. Deslligar ó trávre ^
cenyidòr, faxa 6 altra cosa que se por-
. ta al rodedòr del cos. Descenir. Des
gere, exeingere.. Deceindre. Soigner.
-. discignere..
BESCENTIRSE DE RÍUREG. fr. Rínrer ab me
ta violencia y excès. Desperecerse, do
‘ ternillarse, descalzarse , despedaum,
- descoyuntarse de risa. Risa solvi: c
chinuari. Rire à gorge deployée , cres
de rire. Smascellar delle risa, smi»
mare.
DESCERRALLAB. V. 2.'ant. DESPANYAB.
BESCINGLAR. v. a. Llevar la cinghia
guu animal. Descinchar. Cingulan «è
vere. Dessangler. Allentare, lesar |
cinghie. |, .
DESCLAVADOR. s. m. Iustrumist |
ferro que usan los fustérs y mana
pera desclavar. Es um tnáueg de con í
un pam de llarg, rodó , ménos del 0
de vall que es pla, y acaba en tall. D
elavador. Instrumentum clavis rev:
dis. Tire-clou. Stramento da tré
chiodi.
DESCLAVAR. v. a. Arrancar los can
que está clavada alguna cosa. D
var, desenclavar. Clavos revellere. '
figere. Declouer. Schiodare.
pesctavan. Tráurer 6 despéndrer al&
- cosa del clan 6 claus ab que está
gurada. Desclavar, desenclavar.
' solvere. Detacher. Staocare , dis
n&seravan. Arrancar lo que está fil
algun lloc, com DESCLAVAR la es
- l'agulla. Deshincar. Refigere. 47
' ce qui etait fiche, d'ecrocher. Sp
DESCLA VILLAR. Y. a. Tráurer las
DES
villas. Desenclavijar. Collabos detrahe-
re. Oter les chevilles. Levar i cavicchi.
DESCLOFOLLAR. v. a. territ. zscioro-
LLAR.
DESCLOS, À. p. p. de DESCLÓURER.
Abierto,
DESCLÓURER. v. a. Obrir lo que estaba
clos. Se usa també com recíproc. Abrir,
À perire. Ouvrir. Aprire.
DESCLÓURERSE. Y. r. Separar y esténdrer las
flors las fullas que tenian recullidas en
la poncèlla. Abrirse , desabotonarse. Fo-
lia explicare , distendere. Seclore , s'epa-
nouir. Sbocciare , schiudere.
DESCOBRIMENT. s. m. ant. DESCUBRI-
MÈST.
DESCOBRIR. v. a. ant. DESCUBRIR.
DESCOCAD, DA. adj. Se aplica al qui
mostra massa descaro y desembras. Des-
cocado. Impudens, petulans. Devergon-
dé, impudent. Svergognato , impudente.
DESCOLGAR. v. a. Destapar lo que es-
taba colgad. Descubrir, desenterrar.
Exfodere, effodere. Decouvrir. Scopri-
re, scoverchiare.
DESCOLORID, DA. adj. Se aplica d lo
que té color pálido 6 bax en sa línea.
Descolorido. Decolor. Blafard, bléme.
Dilavato, scalorito.
DESCOLORIMENT. s. m. Lo acte de
tornarse pálida alguna cosa 6 de pér-
drer lo calor, Descoloramiento. Deco-
loratio. Paleur. Palliderza, pallore.
DESCOLORIR. v. a. Tráurer ó re-
baxar lo colór. Se usa també com recí-
proc per pérdrer lo color. Descolorar,
desaolorir. Decolorare. Decolorer. Seo-
lorire, stignere.
DESCOLXAR. v. a. Ndut. Desfèr los cor-
dòns dels caps. Descolchar. Funes na-
vium disjungere, Decommettre , detor-
dre un cable. Storcere un cavo.
DESCOLL. s. m. Lo acte de descollar la
ballesta. Desempulgadura. Arcús denu-
datio. Debandement. Relassione, allen-
tamento.
DESCOLLAR.-v. a. Tráurer la corda dels
caps del arc en la ballesta. Desempul-
gar. Árcui nervum detrahere. Deban-
der, Allentare, rilasciare.
DESCOLLAR. Y. n. Sobrepujar. Descollar,
descollarse. Supereminere, prestare,
excellere. Exceller , surpasser. Sorpas-
sare, sopravanzare.
DESCOMBREGAR. v. a. ant. EXCOMUNICAR.
DESCOMEDIMÈNT. s. m. Lo acte y
665
efécte de descomedirse. Descomedi-
miento. Inurbanitas. Incivilite , impoli-
. - tesse. Inciviltà, villania.
DESCOMEDIRSE. v. r. Faltar al respèc-
te de paraula 6 de obra. Descomedirse,
descompasarse. Immoderatè , audacter
agere. Exceder, outre-passer les. bor-
nes de la raison. Sloggiare.
DESCOMPADRAR. v. a. ant. Desavenir
als que eran amigs, 6 descompóndrer
l'amistat de alguns. Descompadrar.
Amicitiam dissolvere. Brouiller , indis-
poser. Sparger la zizzania, seminar die
scordia , sccmmettere. í
DESCOMPARTIDOR, RA. s. m. y f.
DESPABTIDÒR.
DESCOMPARTIR. v. a. DESPARTIR.
DESCOMPASSAD, DA. ad). Excèssiu,
desproporcionad , fora del regular. Des-
comedido , descompasado. Immodicus.
Grossier, effrene, deregle. Sregolato,
dismodato.
DESCOMPASSAR. v. a. DESBARATAR.
DESCOMPASRARSE. Y. T. DESCOMEDIRSE,
DESCOMPÓNDRER. v. a. Trastornar
l' órde ó composició de alguna cosa.
Desccmponer, Dissolvere. Deranger ,
deregler , troubler. Sconcertare , scom-
pigliare. |
DESCOMPÓNDRER. Reduir algun cos als prin-
cipis ó simples dels cuals se compon.
Descomponer. Ad elementa referre , re-
ducere. Decomposer. Scomporre , scio-
gliere.
DESCOMPÓNDRER. Desguarnir, tráurer los
adòrnos. Desadornar, descolgar. Or-
- malu'spoliare, ornatum deponere. De-
parer, delendre. Sguarnire, levar gli
ornamenti, gli addobbi.
DESCOMPÚNDRER. DESFER.
DESCOMPÓNDRESSE. v. T. Faltar á la mode-
ració y modestia deguda, alborotarse,
exirse de las réglas de la prudencia y
bona criansa. Descomponerse. 1mmodes-
té agere. S'emporter. Ineollerirsi, adi-
rarsi, montar in collera.
DESCOMPÓSDRERSE. Partand del cos es pér-
drer lo estad de salud. Descomponerse.
Vitiari, malé affici. S'alterer , se des
ranger. Alterarsi , disordinarsi.
DESCOMPOSICIO. s. f. Lo acte de des-
compóndrer ó descompóndrerse alguna
cosa. Descomposicion. Disturbatio. De-
composition. Discioglimento.
DESCOMPOST, TA. p. p. de pescompór-
- DBER. Descompuesto.
664 DES
DESCOMPOST. adj. Immodèst, atrevid, des-
cortes. Dascompuesto. Immodestus, au-
dax. Effronte, insolent. Svergoguato,
inverecondo , immodesto.
.DESCOMPOSTAMENT. adv. mod. ant.
Ab descompostura. Descompuestamente.
Incondité , incomposité. Sans retenue,
effrontement. Smoderatamente.
DESCOMPOSTURA. s. f. Descaro, falta
de modestia , de moderació. Descompos-
tura. Impudentia , immodestia. Dechai-
nement , effronterie , inpudence. Scom-
postezza. -
DESCOMPOSTURA. Falta de asseo. Descom-
postura, desaseo, desalino. lucaria.
Desordre, dereglement. Scomponimen-
to, scomposizione.
DESCOMPTE. s. m. Rebaxa, compensa-
ció de part del deute. Descuento. Debi-
ti diminutio. Escompte , rabais. Sconto,
detrazione.
VAJE EN DESCÒMPTE DE MÒS PECADS. fr. ab la
cual algú se dona conso! de aigua mal
desitjand que li servesca en part de la
pena que merescan las suas culpas. Pa-
ya en descuento de mis pecados. In re-
missionem peccatorum hac à me Deus
suscipiat. Soit en expiation de mes pe-
ches. Sia in ispurgamento de’ miei pec-
eati. |
DESCOMUNAL. adj. Lo que es extraor-
. dinari, monstruos, mòlt diferènt de lo
regular en sa línea. Descomunal. Im-
manis, immodicus, ingeus. Demesure ,
enorme , excessif. Scaisurato , eccessivo.
DESCONCEPTUAR. v. a. DESACREDITAR.
DESCONCERT. s. m. Falta de concert,
ó desòrde de las parts de algun cos ó
máquina. Desconcierto. Rerum pertur-
batio, preposterus ordo. Desordre, de-
- rangement. Disordine , disordinazione.
DESCOXCERT. Lleugéresa, imprudencia en
las paraulas ó accións. Desconcierto.
Prepostera agendi ratio, levitas. Légé-
reté. Imprudenza, inavyertenza.
DESCOXCERT. Falta de gobern y economia.
Desconcierto. Bei domestice incuria.
.. Négligence. Trascuraggine, negligenza.
pescoxcerT. Desbaratamént de vèntre.
Desconcierto. Ventris profluvium. De-
. voiement, flux de ventre. Diarrea, flase
.. 80 di ventre,
pESCoxcsaT. L' acció y efècte de descon-
certar y desconcertarse. Deseoneerta-
dura. Disturbatio, dissolutio. Deregler
ment, dérangement. Scomponimento.
DES '
DESCONCERTAD, DA. adj. nuu,
. lo qui es de mala vida , conducta, etc.
DESCONCERTADAMENT. adr. mol.
Sènse concert, 6 ab desconcert, Da-
concertadamente. Inordigatè, confusì.
Desordonnement, en desordre, Scon- i
postamente.
DESCONCERTAR. v. a. Desbaratar, per
tarbar l' órde y concert 6 composició
dé alguna cosa. Desconcertar. Distor- —
bare. Deranger , troubler. Scomporre,
disordiuare , sconcertare.
BESCONCERTARSE, Y. F. Desavenirse las per.
sonas 6 cosas que estaban ab concert.
Desconcertarse. Dissidere. Se brouille. :
Inimicarsi , sconciarsi. |
- DEs00XCERTARSE. Fer 6 dir las coss sso
l'órde , moderació y prudencia que cr
respon. Descencertarse. Immodat,
inordinaté agere aut loqui, Sortir dels
règle. Uscir di regola.
DESCONEGUD, DA. p. p. de pes
xer. Desconocido. |
pESCOXEGUD. adj. ant. Lo qui no tè agre:
himènt. Desconocido. lugratus. Meer
aaissant. Sconoscente. di
DEiCOXEGUD. Lo ignorad, no conegud i
tes. Desconocido. Incoguitus, igect@
Inconnu. Sconosciuto. 1
DESCONEGUDAMENT. adv. mol:
Ab ingratitut. Desconocidamente. W
gratè. Ingratement. Ingr atamente,
ingratitudine,
DESCONEIXENT. adj. ant. DESCOXIGLI
en la segóna accepció. ME
DESCONEIXENÇA. s. £ ant. Ingrattu
Desconocimiento. Ingratitudo. How
naissance. Sconoscimento , sconoscena
DESCONEXER. y. a. No conserg
idea de alguna cosa, haberse olii
élla, Desconocer. Immemorem esse. 4)
oublic. Aver dimenticato.
pEscoxgzER. met. Notar la visible m
que se troba en alguna persòna i
També se usa com recíproc. Des
cer. Non dignoscere. Ne point re.
naître. Non ricogoscere.
pEscox£xER. No voler regonéxer un i
una persóns Ó cosa com 4 p
pertanyéat á ell. Desconocer. Rem
. esse uegare, alienam asserere.
. vouer, nier. Negare, rifiatare.
DESCONFIAD, DA. adj. Lo qui d
fia. Desconfiado. Diffidens, di
Defiant. Difidente.
DESCONFIADAMENT. adv, mod
\
!
DES
desconfiansa. Desconfiadamente. Diff-
denter. Avec defiance. Con diffidenza.
DESCONFIANSA. s. f. Falta de confiansa.
. Desconfianza. Diffidentia. Defiance,
méfiance. Diffidenza, diffidenzia.
DESCONFIAR. v. n. No confiar, tenir
poca esperansa. Desconfiar. Diffidere.
Se défier, se méfier. Diffidare, non si fi-
' dare.
DESCONFIR. v. a. ant. DERROTAR, DESFÈa,
DESTRUIR. |
DESCONFITA. s. f. ant. periRoTA, de un
etércit.
DESCONFITURA. s. f; ant. DERROTA, de
un efércit.
DESCONFORME. adj. Lo no conforme.
Desconforme , disconforme. Dissentieus,
, dissidens, dispar, iucongruens. Discor-
dant. Discordanie, discorde. |
DESCONFORMITAT. s. f. Diferencia,
falta de semblansd de uias cosas ab al-
tras. Desconformidad, disconformi-
' dad. Disparitas, dissimilitado. Di/fe:
rence ,disproportion. Differenza ; diver- ^
. sità. ,
DESCONPORMITAT. Oposició, desunió, con-
trarietat en los parers ó en las volun-
tats. Desconformidad , disconformidad.
Dissensio , dissidiúm. Discordance , op-
osition, confrarieté: Discordanza.
DESCONFORTAR. v. a. ant. DESANIMAR.
DESCONJUNTAMENT. s. m. L' acció y
efécte de desconjuntar ó desencaxar los
ossos de sòn lloc. Deseoyuntamiento ,
descoyunto. Luxatio, luxatura. Dislo-
cation , deboitement. Dislogazione.
DESCONJUNTAR. v. a. Desencaxar los
ossos de sòn lloc. Descoyuntar. Luxare.
Disloquer , deboíter. Dislogare, slogare.
DESCOBJUXTAB. Desunir, afluxar las, parts
de alguna cosa que deuen estar unidas.
Desvencijar. Lazare, dissolvere. Deésu-
nir , désassembler. Disgiungere, disu-
nire. |’
DESCONJUNTARSE. Y. r. Exirse de són encax
l'os de la espatila del animal. Respal-
darse. Os humeri equini luxari. Se dis-
loquer l'epaule. Dislogarsi , sconciarsi la
spalla.
DESCONORT. s. m. ant. .DESCONSOL.
DESCONSENTIR. v. n. No consentir, dé-
xar de consentir. Desconsentir. Non
consentire , dissentire. Ne point consen-
tir. Non acconsentire, non arrendersi.
DESCONSOL. s, m. Aflioció, mòlta pena
per falta de consol. Desconsuelo, des-
TOM. |.
DES 665
consolacion. Mueror, afflictio. Æfflic-
tion, desolation. Afflizione, sconsola- .
zione.
DESCONSOLAD , DA. adj. Lo qui no té
consol. Desconsolado. Mosstus, tolatio
- carens. Desolé, afflige. Sconsolato , tra-
vagliato, privo di consolazione.
DESCONSOLAD. met. Lo qui en sa cara y
* discursos dóna mostra de un gent me-
- lancólic, trist y afligid. Desconsolado.
- Aspectu, verbis tristis. Triste, pensif,
morne. Pensieroso , mesto ,.dolente.
DEscOxsoLaD. met. Se aplica al ventrell 6
' véntre que patex cert defallimént ó dee
bilitat. Desconsolado. Lauguore labo-
rans. Faible. Debole.
DESCONSOLADAMENT. adv. mod. ant.
Ab desconsol. Desconsoladamente. Mæ-
stè, tristem in modum. Sans consola-
tion. Sconsalatamente, senza consola-
zione.
DESCONSOLADÍSSIM , MA. adj. sup. de
- DESCONSOLAD. Desconsoladisimo. Morstis-
- simus, valdè afflictus. Très-desole. Scou-
solatissimo.
DESCONSOLAR. v. a. Privar de consol
4 algú, afligirio de manéra que no tin-
ga corisol. Desconsolar. Affligere, mae-
rore afficere. Desoler, affliger. Scon-
solare, recar travaglio.
DESCONTAR. v. a. Rebaxar alguna cane
titat de una suma. Descontar. De sum-
ma deducere, detrahere. Decompter.
Soontare. |
DESCONTAR. met. Rebaxar algun poc del
mérit 6 virtuts que se atribuexen 4 al.
guna persóna. Descontar. Miouere.
Rabattre du mérite. Esser meno stimato.
DESCONTÈNT, TA. adj. Disgustad, mal-
éontènt, desagradad. Descontento. Dis-
plicitus, suboffensus. Mecontent, Scon-
tento. | | .
DESCONTENTADIS, SA. adj. Se diu de
la persóna que fácilmént se descontèn-
ta, ó que no es fácil de acontentar.
Descontentadizo. Fastidiosus , morosus.
Difficulteux , facile à mecontenter. In-
contentabile.
DESCONTENTAMENT. s. m. ant. DES-
CONTÈXTO.
DESCONTENTAR. v. a. Disgustar , des-
agradar, fér malcontént, causar des-
contènto. Descontentar. Displicere , te
dio afficere. Mecontenter, deplaire.
Sconténtare, render scontento.
| DESCONTENTÍSSIM, MA. r^ sup. de
DES
pescortàNt. Descontentisimo. Valde
displicitus, tedio supra modum affectus. '
Tres-mecontent. Scontentissimo.
DESCONTENTO. 8. m. Disgust, falta de
contènto. Descontento , descontenta-
miento. Displicentia, tedium , fastidium.
Mecontentement , deplaisir. Scontentez-
za, scontento.
DESCONTINUAR. v. a. Interrómprer la
continuació de alguna cosa. Desconti-
nuar. Interrumpere , intermittere. Dis-
continuer. Discontinuare, interrom-
re.
DESCONTINUO, NUA. adj. Lo que no
es ó no está contiuuo. Descontinuo, dis-
continuo. Intermissus, interruptus. Qui
n'est pas continu. Non continuato.
DESCONVENIBLE. adj. Lo que no es
acomodad ó proporcionad á altra cosa.
Desconvenible. lucongruens. Messeant.
Sconvenevele.
DESCONVENIENCIA. s. f. Incomoditat ,
erjudici. Desconveniencia. Incommo-
um » damnum. Zncommodite , prejudi-
ce. Incomodità , incomodo.
DESCONVENIÈNT. adj. txcoxvemèxT.
DESCONVENIR. v. n. No convenir en las
opiniòns. Se usa també com recíproc.
Desconvenir , disconvenir, Disconvenire.
Disconvenir. Discordare.
DESCONVEXIA. No ser á pro
porcionada una cosa sb altra. Descon-
venir, disconvenir. Haud cohzrere.
Disconvenir. Esser sproporzionato, fuor
di proposito.
DESCONVIDAR. v. a. Revocar lo con-
vid ó avis donad pera alguna funció.
Desconvidar. Nuncium, invitationem
revocare. Deprier. Disinvitare.
DESCONVINGUD, DA. p. p. de pEscox-
vemir. Desconvenido.
DESCORCADOR. s. m. ant. Lo quì trau
la escorsa. Descortezador. Deglabrator.
Celui qui écorce. Colui che scorza.
DESCORGAR. v. a. ant. Tráurer la escor-
sa. Descortezar. Decorticare , deglabra-
re, deglubere. Écorcer. Scorzare, di-
bucciare, sbucciare.
DESCORDAR. v. a. Tráurer las cordas de
algun instrumènt. Descordar, desen-
cordar. Chordas detrahere; cordis ins-
trumenta musica spoliare. Úter les cor-
des d'un instrument. Trar le corde
d' uno strumento.
pesconnas. Parland de botóns es tráurer-
los del trau ahónt estan ficads. Desabo-
sit 6 pro-
LA
: ‘DES
tonar. Vestis globulos solvere, Lazare.
Deboutonner. Sbottonare.
pescorpar. Parland de gafets, cordòns y
altras cosas que aguantan la rob 8 |
tráurerlos del lloc que los manté ti- |
vants. Desabrochar. Refibulare, uni |
nos solvere. Degrafer. Staccare, sio ,
gliere.
DESCORDAR. Parland de las calsas 6 din |
essa de roba es dèxar anar lo que
" aguanta ó que la manté ajustada. De-
atacar. Ligulam , globulos solvere. D.-
tacher , denouer. Distaccare , el
DESCORDARSE, Y. T. Desfèr 6 aflusar la ro
cordada , á fi de desahogarse. Desabr »
charse , desabotonarse , desalforjar.
Sese discingere. Se deboutonner. Si:
tonarsi.
DESCORTES, A. adj. Lo qui es íi
de modos y cortesía 6 urbanitat. Der
cortes. Inurbanus. Incivil , impoli. Ser
tese, incivile.
DESCORTESAMENT. adv. mod. Sx
cortesía 6 urbanitat. Descortesment
Inurbanè. Jncivilement. Scortesemem
DESCORTESÍA. s. f. Falta de mods
de atenció, política 6 urbanitat. De
cortesía. Inurbanitas, rusticites. lei
vilité, impolitesse. Scortesia. i
DESCOSIDURA. s. f. ant. pescusm.
DESCOSIR. v. a. ant. DESCUSIZ.
DESCOSTUM. s. m. ant. Desus, falta
us. Desuso. Dessuetudo. Non-us
Disuso, disusanza.
DESCOTXAR. v. a. Desabrigar i iy
traendli la roba de damunt. Dexoua
desarrebujar. Tegumentum, a
alicui detrahere. Decouvrir. Scopi
scoverchiare.
DESCREDIT. s. m. Perdua 6 dismi
de fa reputació. Descredito , deris
cion. Infamia, dedecus. Discredit
preciation. Scredito.
AB DESCRÉDIT. mod. adv. Sèas crédit al
puteció. Menguadamente. Ygaonw
dedecorè. Ignominieusement. lw
niosamente.
-DESCREURER. v. n. Dèxar de crés
no donar crédit. Descreer. Fidem dl
are, credere nolle. Decroire. Du
ere.
DESCREXENSA. s. f. ant. L' acc
minvar, Descrecencia. Decremes
decrecentia. Decroissement. Sa
mento, diminuzione.
. v. n. ant. Minvar 3
DES
cosa. Descrecer. Decrescere. Diminuer.
- Discrescere, scemare. .
DESCRIDAR. v. a. PROSCRÍURER.
DESCRIDAR. ant. DESACREDITAR.
DESCRIPCIO. s. f. Figura ó dibux de al-
guna cose representandia menudamènt
y pet p' ts. Descripcion. Descriptio.
Descripti n. Descrizione.
DESCRIPCIÓ. . larració , representació de al-
guna cosa per medi de paraulas , deseri-
bindla menudamént ab tótas las parts y
circunstancias. Descripcion. Euarratio.
Description. Descrizione.
DESCRIPTIU, VA. adj. Lo que descri-
bex alguna cosa, com definició pEsCRIP-
tiva. Descriptivo. Describens. Descrip-
tif. Descrittivo.
DESCRISMAR. v. a. fam. Donar á algú
un gran cop en lo cap. Se diu per alu-
sió á la part ahónt se posa lo crisma.
Descrismar , descristianar. Ictum ali-
cui in caput impingere. Donner un
grand coup sur la tete. Dar un colpo
sulla scriminatura.
pEscam MAH. Donar à algú motiu de enfa-
darse mòlt. Descrismar. Ad iracun !iam
vehementer provocare. Faire endever.
Far arrabbiare.
DESCRIT, TA. p. p. de pescrivaer. Des-
crito , descripto.
DESCRÍURER. v. a. Dibuxar, figurar
alguna cosa -representandla menuda-
mint y per parts. Describir. Describe-
re. Decrire, tracer. Descrivere, deli-
neare. Ref
pesoniuaen. Referir una cosa 8
menudas, representandla ab las Lun
las com si se dibuxaba. Describir. Enar-
rare, describere. Décrire, depeindre.
Descrivere , figurar con parole.
pescaivasr. Definir alguna cosa explicand
per menud sas parts y propietats. Des-
cribir. Describere, minutatim explica-
re. Decrire. Descrivere.
DESCROSTAR. v. a. Tráurer la crosta de
alguna cosa. Descostrar. Crustum de-
trahere. : Écrouter. Scrostare, scortec-
ciare.
DESCROSTARSE. v. r. Cáurer la erosta de al-
guna cosa. Descascararse. Crustam, su-
iem rei decidere, resilire. S'eca-
ler, s'étailler. Sgusciarsi.
DESCUARTERAR. v. a. ant. ESCORTERAR.
DESCUAT, DA. adj. ant. sscuan.
DESCUBERT, TA. p. p. de pescusna.
Descubierto.
DES 667
DESCUBERT. adj. usad ab los verbs anar,
estar y altres siguifica portar lo cap pzs-
CURE, Descubierto. Capite nudatc. Nu,
découvert. Ignudo , scoperto.
DESCUBERT. $. m. Lloc sànse cuberta. Des-
cubierto. Sub dio patens. Lieu decou-
vert. Scoperto, scoverto.
DESCUBERT. DÉFICIT.
ESTAR Ó QUEDAR EN DESCUBERT. fi. En los
còmptes faltar alguna cantitat pera sa-
tisfér lo cárreg. També se diu del que
no pod desférse de alguna reconvenció.
Estar ó quedar en descubierto. In ra-
tionum subductione superari. Rester
débiteur. Essere debitore.
QUEDARSE AL DESCUBERT. fr. Quedarse séns
abrig exposad á la inclemencia del
témps. Quedarse al descubierto. Sub
dio agere. Coucher au bivouac, d la
belle étoile. Dormir allo scoperto.
DESCUBERTA. s. f. Milic. Lo regonexe-
mént que á certas horas fa la tropa pe-
ra observar si en las inmediacións hi ha
enemigs ó pera averiguar la situació.
Descubierta. Militaris speculatio. Decou-
verte. Riconoscimento.
DESCUBERTAMENT. adv. mod. Clara-
mént, séuse cap empatx. Descubierta-
mente , al descubierto, d la descubier-
ta. Aperté , manifestè, palám, A decou-
vert, d nu, ouvertement. Schiettamen-
te, allo scoperto.
DESCUBRIDÒR , RA. s. m. y f. Lo qui
‘ descubrex 6 troba alguna cosa oculta 6
no coneguda. Descubridor. Inventor.
Inventeur, Inventore.
DESCUBRIDÒB. Lo qui revela algun secrèt.
Revelador , descubridor. Revelator. Ce-
lui qui révèle. Rivelatore.
DESCUBRIDOR. Lo qui indaga y averigua al-
guna cosa. Descubridor. ludagator , in-
vestigator. Investigateur. Investigatore.
DESCUBRIDÒR. Se diu per antonomasia del
que ha descubert terras desconegudas.
Descubridor. Incognitarum regionum in-
ventor. Celui qui decouvre. Sco ritore.
pescusrinòr. Milic. Exploradór , batidòr
del camp. Descubridor. Explorator,
speculator. Coureur , batteur d'estrade.
Esploratore, scorridore.
DESCUBRIMENT. s. m. Manifestació de
lo que estaba amagad ó secrèt. Descu-
brimiento. luventio, detectio. Deccle-
ment. Rivelazione. | I
pescusrimèvT. Per antonomasia la invenció
de alguna terra desconeguda. Descu-
668 DES
brimiento. Regionum incognitarum in-
ventio. Decouverte. Scoperta , scopri-
nieuto. ]
DESCUBRIMÈNT. Lo territori que se ha rego-
negud ó descubert. Descubrimiento. Re-
io inventa. Decouverte. Scopertura.
DESCUBRIR. v. a. Manifestar, fèr patènt
alguna cosa. Descubrir. Manifestare,
patefacere. Decouvrir , manifester. Pa-
esare , rivelare. |
DESCUBRIR. Destapar lo que está tapad 6 cu-
bert. Descubrir. Detegere. Devoiler,
decouvrir. Svelare, appalesare, scoprire.
DESCUBRIR. Trobar lo que estaba ignorad ó
amagad. Descubrir. Invenire. Decouvrir.
Scoprire, scovrire.
DESCUBRIR. Véurer de lluny. Descubrir.
Speculari, prospicere. Decouvrir, aper-
cevoir. Scorgere.
DESCUBRIR. Venir en conexemént de alguna
cosa que se ignoraba. Descubrir. Cog-
noscere, intel ere, comperire. Se mel-
tre au fait. Cader in mente.
DESCUBRIR. Revelar , manifestar lo que esta-
ba secrèt. Descubrir. Revelare, detegere.
Decouvrir , revéler. Rivelare, scoprire.
DESCUBRIR. Milic. Dominar, véurer algun
" siti 6 paratge en lo interiór de una for-
tificació dèsde fora de èlla á menór dis-
tancia que la que alcansa lo tir de canó.
Descubrir. Intra jactum rem esse ani-
madvertere. Dominer. Signoreggiare,
dominare, esser a cavaliere.
DESCUBRIRSE. v. n. Llevarse lo sombrero 6
altra cosa que se porta en lo cap. Des-
cubrirse. Caput nudare. Se decouvrir.
Cavarsi il cappello, la berretta, sco-
rirsi il capo.
DESCUID. s. m. Omissió , negligencia,
falta de cuidado. Descuido. Ne igen-
tia, incuria. Negligence. Negligenza,
trascuraggine.
DESCUID. Olvid , inadvertencia. Descuido.
Oblivio, inconsiderautia. Inadvertence,
oubli. Obblio, inavverteuza.
DESCUID. Acció desaténta que desdiu ‘de
aquell que la efecuta 6 de aquell ab
qui s' e£ecuta. Descuido. Indecora , in-
honesta actio. Inattention, manquement.
Disattenzione.
nEScUtp. Desllis, acció vergonyósa. Des-
cuido. Lapsus turpis , deshonestans. Ac-
tion blámable , honteuse. Scurrilità,
azion biasimevole.
DESCUIDAD, DA. p. p. de pzscuuan.
Descuidado.
e
DES
DESCUIDAD. adj. Neyligént ó que falta al
cuidado que deu posar en las cosas.
Descuidado. Negligens, indiligens, seg-
nis. Negligent , inattentif. Disattento,
sbadato, negligente.
DESCUIDAD. Déxad, que cuida poc de la
compostura en lo vestir. Descuidado.
Incuriosè indutus. Qui se Reglige, peu
soigneux. Noncurante.
pescuman. Desprevingud, no advertid.
Desprevenido, desapercibido , descuida-
do. Imparatus, incautus. Depomrvu.
Sprovveduto , sprovvisto.
DESCUIDAD. Lo qui se olvida fácilméut de
las cosas. Olvidadizo. Obliviosus. Ou-
blieux. Smemorato.
ATRAPAR DESCUIDAD. fr. Sorpéndrer á algú.
Coger de rebato. Imparatum occupere.
Prendre au depourvu. Cogliere alla
sprovvista.
CULLIR DESCUIDAD. fi. ATRAPAR DESCUIDAD.
DESCUIDADAMENT: adv. mod. Ab des-
cuid ó negligencia. Descuidadamente.
Negligenter, indiligenter. Negligenment,
nonchalamment. Trascuratamente, con
negligenza.
DESCUIDADAMENT. ant. INADVERTIDAMÈNT.
DESCUIDAR. v. n. No posar en las cosas
l'atenció y diligencia degudas. Descui-
dar. Negligere, negligenter agere. Nc-
gliger, manquer de soin. Negligere,
trascurare, operare a stampa. —
DESCUIDARSE. V. Y. Distráurerse de alguna
cosa , no pensar en élla. Olvidarse. Non
memiuisse. S'oublier , négliger. Scordar-
si, smemorarsi.
DESCUIDARSE. met. Fér alguna cosa de que
se seguex vergonya é iguóminia. Des-
cuidarse. Piaculum aut quid viro pro-
: bo indiguum "admittere. Manguer. Man-
care, fallire.
DESCULPAR. v. a. ant. DISCULPAR.
DESCURAT, DA. adj. ant. psscuipan.
DESCUSID, DA. p. p. de pescusia. Des-
cosido. .
DESCUSID. $. m. La ‘part descusida de al-
una roba. Descosedura , descosido.
&otore solutio, pars vestis dissuta. De-
cousure. Sdrucio , sdrucito.
PEGARLA PER LO DESCUSID. fr. Parlar séns re-
flexió, dir tòt lo que vé 4 la boca. Ha-
blar d tontas y d locas. Effotire; stul-
tè, fmprudenter loqui; inepté garrire.
Parler d tort et d travers. Parlare scon-
sideratamente.
PÉGALI PER LO DESCUSID. loc. ab que se re-
DES
‘pren la impertinencia del que diu 6 fa
sèmpre lo matéx. Otra al dicho Juan
de Coca. Recoque crambem. C'est la
chanson du ricochet. La canzon dell’uc-
ino.
DESCUSIR. v. a. Desfèr 6 trencar los
punts de las cosas que estaban cusidas.
Descoser. Dissuere, resuere. Decoudre.
Discucire, scacire.
DESDAURAR. v. a. Tráurer l'or ab que
estaba daurada alguna cosa. Desdorar.
Inaurata abradere. Dedorer. Disdorare.
DÈSDE. prep. que servex pera denotar
principi de tèmps 6 lloc, per aquesta
rahó es part de mòlts modos adverbials,
que significan temps 6 lloc, com psp
aquí, pÈspE luego, pàspg ara. Desde.
y eX, de, ab. Des. Da.
pèsps. Desprès de. Desde. Abhinc, post-
hac, exindè. Dés, depuis. Da, da che,
opo che.
DESDEJUNARSE. v. r. Péndrer lo pri-
mér alimént al matí. Desayunarse. Jen-
tare, jentaculum sumere. Déjeuner.
Asciolvere , far colazione o colezione.
DESDEL. Contracció de pèspE xo. Des-
del. Ab, ex. Depuis, dés; Da.
DESDENTAR. v. a. ant. Llevar las dénts.
Desdentar. Edentare. Édenter. Sdentare.
DESDENTAT, DA. adj. ant. Lo qui ba
perdud las déuts. Desdentado. Edenta-
tus, edentulus. Édente. Sdentato.
DESDENY. s. m. Esquivesa, desapégo
que manifésta algun desaire ó despreci.
Desden. Despectio. Dedain, mepris,
rebuffade. Sgarbo, rabbuffo, canata,
disdegno.
DESDENYAR. v. a. Tractar ab desdeny
á alguna persona. Desdeñar. Asperna-
ri, contempnere, fastidire. Dedaigner,
rebuter. Disdegnare, disprezzare.
DESDENYARSE. v. r. Tenir 4 ménos lo fèr 6
dir alguna cosa creendla indecoròsa.
Desdenarse. Dedignari. Dédaigner.
Aver a vile.
DESDIR. v. n. Degenerar alguna cosa de
són orígen. Desdecir. Degenerare. De-
génerer , s'abátardir. Tralignare.
pEspiR. No conformarse una cosa ab altra.
Desdecir. Discrepare. S'ecarters ne pas
cadrer. Disdire, non esser dicevole.
DESDIBSE. v..r. Retractarse de lo dit 6 im-
tad á altre ab falsedat. Desdecirse.
alinodiam canere, dictam retractare,
revocare se. Se dedire, se retracter.
Diedarsi , ridirsi.
DES 669
DESDITXA. s. f. D cia , infortuni,
infelicitat. Desdicha. Infortunium , in-
felicitas. Desastre , infortune , disgráce.
Disastro , disgrazia , infortunio.
DESDITXA. Pobresa suma , miseria, necessi-
tat. Desdicha. Summa egestas. Indigen-
ce. Indigenza, bisogno, necessità.
DIR DESDITYAS DE ALGÚ. fr. Dirne mòlt mal.
Decir mal de alguno; cortar de vestir.
De aliquo maledicere. Draper. Cardare,
batter la cassa addosso ad uno.
DESDITXAD, DA. adj. Desafortunad,
infelis. Desdichado. lafelix , infortuna-
tus. Znfortune , malheureux. Infortuna-
- to, infelice.
DESDITXADAMENT. adv. mod. Ab des-
. ditxa. Desdichadamente. Infeliciter, in-
fortunatè, inauspicató. Malheureuse-
ment , par malheur. Disavventurata-
mente , con infortunio.
DESDOBLEGAR. v. a. Esténdrer una co-
sa que estaba doblegada. Desdoblar.
explicare. Deplier , derouler. Distende-
re , spiegare.
DESDORAR. v. a. Deslluir la virtut,
reputació ó fama de algú. Desdorar.
Obscurare , dedecorare. Zernir. Appan-
nare.
DESDORO. s. m. 'Fòt alló deslluex ó
disminnex la reputació 6 la fama. Des-
doro. Dedecus , dedecoratio. Ternissure,
. denigrement. Appannamento, appanna- '
tura.
DESE, NA. adj. Lo que pertany ó té lo
número deu. Deeeno , decimo. Decimus,
decumus. Dixiéme. Decimo.
pesé. s. m. Cada una de las deu parts
iguals en que se dividet un tot. Deci-
ma , diezmo. Decima, decuma. Le di-
xieme. La decima parte.
DESECOLAGAR. v. a. ant. DESAPARIAR.
DESECONJUYB. .v. a. ant. DESAMISTANSAR.
DESEDIFICACIÓ. s. f. met. Mal etemple.
Desedificacion. Scandalum , offensio.
Scandale. Scandalo , scandolo.
DESEDIFICAR. v. a. ant. Donar mal e£-
emple. Desedificar. Scandalizare. Scan-
daliser. Scandalizzare , scandolezzare.
DESEMBAFAR. v. a. Tráurer lo fástig
que se tenia al ménjar després de haber
estad embafad ó sénse gana. Desempa-
lagar. Cibi fastidium depellere. Rendre
l'appetit, Oter le degoút. Levar la nau-
sea , il fastidio.
DESEMBALAR. v. a. Desfèr las balas y
tráurerne las mercaderías. Desembalar.
670 DES
Sarciuas solvere, dissolvere. Deballer.
Sballare.
DESEMBALATGE. 8. m. L'acció de des-
embalar. Desembalaje. Sarcinæ solutio,
dissolatio. Deballage. Lo sballare.
DESEMBARACAR. v.a. ant. DESEMBARAS-
SAR.
DESEMBARACARSE. V. r. ant. DESEMBARASSARSE.
DESEMBARBOLLAR. v. a. ant. DESEMBO-
LICAR.
DESEMBARC. s. m. Lo acte de desem-
barcar las personas. Desembarco..E na»
vi descensio. Debarquement , descente.
Sbarco.
DESEMBARC. Lo acte y efécte de desembar-
car las eosas, géneros, etc. Desembar-
. que. savi eductio. Dsbarquement,
desembarquement. Lo sbarcare , sbarco.
DESEMBARCADERO. s. in. Lloc desti-
nad ó que se destina pera desembarcar.
Desembarcadero. Locus descensioni è
navibus ‘aptus. Debarcadour. Luogo
roprio per isbarcarvi.
DESEMBARCADOR. s. m. DESEMBARCÁ-
DÈno.
DESEMBARCAR, v. a. Tráurer á terra
la cárrega de una embarcació. Desem-
barcar. navi educere. Debarquer,
desembarquer. Sbarcare, metter a terra,
DESEMBARCAR. Y. n. Saltar á terra lo qui es-
taba embarcad. Desembarcar. navi
descendere. Debarquer , descendre.
Sbarcare. .
DESEMBARCAR. met. Baxar de un carruatge.
Desembarcar. E curru descendere. Des. ,
cendre de voiture. Sceudere da vettara.
DESEMBARG. s. m. Lo acte de alsar lo
embarg. Desembargo. Sequestri ablatio,
remotio. Main-levee. Il levar la staggina.
DESEMBARGAR. v. a, for. Alsar lo em-
barg. Desembargar. À sequestro libera-
re. Donner muin-levee , lever le seques.
tre. Levar la staggina.
DESEMBASTAR. v. a. Desfér los punts.
ab que alguna cosa estaba embastada.
Desapuntar , deshilvanar. Dissuere. De-
coudre , desempointer. Scucire, taglia-
re i punti,
DESEMBASTAR. Parland de las péssas de pa-
nyo es desfèr las bastas ab que estan
apuntadas. Descodar. Pannorum sutu-
ras dissolvere. Detacher. Distaccare.
DESEMBOCADURA. s. f. La-obertura 6
estret per ahónt se ix. Desembocadero,
desembocadura, desembogue. Exitus,
angustiæ. Debouche, déboucher , debou-
DES
chement. Il punto in cui si esce, uci
da una stretta. |
DESEMBOCADURA. La obertura per ahònt de.
aiguan en lo mar los rias, canals, etc.
Desembocadero, desembocadura, des
emboque. Ostiam. Embouchure. Bota,
foce, imboccatura.
DESEMBOCAR. v. n. Exit com per al.
guna boca 6 estret. Desembocar. &»-
gustias loci superare. Deboucher. Pa-
sare, valicare, uscire da una stretta.
DESEMBOCAR. Entrar 6 desaiguar en la m:
los rius, canals, etc. Desembocar. Fla-
vios mare adire, in mare effundi. D:-
bouguer. Imboccare, sboccare, ri-
uscire.
DESEMBOLIC. s. m. Lo acte de desen-
bolicar. Desenredo. Extricatio, exp-
catio. Devrouillement. Scioglimento.
DESEMBOLICAMENT. s. m. "ant. pin
BOLIC.
DESEMBOLICAR. v. a. Desplegar lo qu
estaba plegad 6 rotllad. Desenvalr.
Evolvere, explicare. Derouler. Swolz-
re, sviluppare.
DESEMBOLIGAR. Desfér los plegs de un pr
pèr ab que estaba embolicada algu
cosa. Desempapelar. Papyraceam a
luerum solvere, demere. Dépaguete
Sciogliere, sviluppare un pacchetto.
un piego, etc.
DESEMBOLtCAR. Desfèr algun embolic de fl
seda, cordill, etc. Desenredar, desa
marañar. Explicare , extricare. D/or
tiller , debrouiller. Storcere , svolgere.
pesemsoLicar. Desfèr la envenadur: de al
guna part del cos ahónt se té mal. D^
atar , desligar. Ligata solvere. Dia:
detacher. Dislacciare.
pssEMBOUCAB. Desenrotilar ia roba ab
algá está embolicad, Desarrebujar.!
rimentum , tegumentum depellere.
plier, derouler. Distendere, svo!
sviluppare.
DBsEMBOLICAR. met. Posar en clar lo 1
estaba confus. Desenvolver , desarró
jar, desligar , desenmarañar , des
llar. Explcare. Developper , eclaira
Dilucidare, rischiarare, sciorre, net
in chiaro.
pEsEwMBOLICAR, met. Explicar lo que noe
fácil de enténdrer. Aclarar. Apers
patefacere. Deméler , déchiffrer. Da
erare, disviluppare.
DESEMSOLICARJE. V. r. met. Exirse un i
algun negoci en que estaba comprosi
DES
Desenredarse. Se expedire, extricari;
explicare se de re aliqua. Se deméler,
se tirer d'un embarras. Disbrigarsi, |
spastojarsi,
DESEMBOLICABSE. DESEMBOSSARSE.
DESEMBOLS. 6, m. La entrega de alguna
partida de dimér efectiu y de contant.
Desembolso. Pecunig traditio. Débour-
sement , débours. Sborso, anticipata.
DESEMBOLT, TA. adj. ant. DESINVOLT.
DESEMBOLTURA. s. f. ant. pesmvor-
TURA.
DESEMBORRATXAR. v. a. ant. Curar
la borratxéra á algú. Se usa també com
recíproc. Desemborrachar , desembria-
gar. Ab ebrietate liberare. Desenivrer,'
dessouler. Far passare l'ubbriachezza.
DESEMBOS. s. m. Lo acte de tráurerse lo
embós. Desemboso. Faciei detectio.
L'action d'óter la partie du manteau
qui couvre le visage. L' azioue di levar-
si la parte del tabarro che copre il viso.
DESEMBOSCARSE. v. r. Exir del bosc
ó de la emboscada. Desemboscarse. Sil-
vam relinquere, è nemore exire. Sortir
d'une embuscade , d'un bois. Uscir da
una imboscata.
DESEMBOSSAR. v. a. Tráurer dinèrs de
la bóssa. Desembolsar. E marsupio num-
mos educere, depromere. Debourser.
Sborsare.
DESEMBOSSAR. Fèr algun desembòls. Desem-
bolsar. Pecuniam tradere. Debourser.
Sborsare , metter fuor i danari.
DESEMBOSSAR. Tráurer lo embos. Se usa
també com recíproc. Desembozar , des-
arrebozar. Ab ore pallium removere,
faciem detegere. Oter la partie du man-
teau qui couvre le visage. Tor via la
parte del tabarro che copre il viso.
DESEMBOTIR. v. a. DESINFLAR.
DESEMBOTIR. Ant. EVACUAR.
DESEMBOTIRSE. V. T. DESINFLARSE. —
DESEMBOTXAGAR. v. a. DISEMBOSSAR ,
en la primera accepció.
DESEMBOTXAR. v. a. Tréurer los ca-
polls de seda de las bòtxas. Desembo-
jar. Bombycis folliculos ex abrotano '
levare, extrahere. Oter les cocons de
l'auronne. Levar i bozzoli dall' abro-
tano.
DESEMBRAS. s. m. Facilitat, expedició
y soltura en parlar ú obrar. Desemba-
razo , desparpajo , despejo. Expeditio,
facilitas. Facilité, aisance, vivacite.
Sveltezza, vivacità.
DES 671
AB DESEMBRAS. mod. adv. Sèns perturbació
ni empatx. Despejadamente. Expeditè.
Librement , sans embarras. Schietta-
mente, alla libera.
DESEMBRASSAD , DA. adj. Lo qui té ex-
pedició y soltura. Desembarazado,
. despejado , desenfadado, suelto , cor-
rentio. Expeditus. Aise, facile, vif.
Svelto, vivace , spiritoso.
DESEMBRASSADAMENT. adv. mod.
Séns destórb, obstacle ni dificultat. Des-
embarazadamente. Expedité, libere.
Aisément , librement, sans obstacle. Li-
beramente , senza difficoltà.
DESEMBRASSAR. v. a. Tráurer los em-
brassos de algun lloc déxandlo expedit.
Desembarazar. Expedire. Débarrasser.
Spacciare, sgomberare, disciorre, tor
l'impaccio.
DESEMBRASSAR. Desocupar alguna casa, cuar-
to, etc. Desocupar, evacuar, desem-
barazar, despejar. Evacuare, vacuum
relinquere. Débarrasser , évacuer , dés-
emplir. Evacuare, mandar fuori. |
DESEMBRASSARSE. V. T. Apartar un de sí lo
que estòrba ó incomoda pera conseguir
algun fi. Desembarazarse. Expediri. Se
débarrasser. Disimpegnarsi , sbrigarsi,
liberarsi da qualche intrico.
DESEMBRAVIMENT. s. m. ant. Aman-
samént. Desembravecimiento. Mansue-
factio, cicuratio. .Apprivoisement. Di-
mesticamento , dimesticazione.
DESEMBRA VIR. v. a. ant. Amansar, do-
mesticar. Desembravecer. Mansuefacere.
Apprivoiser. Addomesticare.
DESÈMBRE. s. m. Lo desé mès del any
segòns contaban los romans. Ara es lo
dotsé y últim. Diciembre. December.
Decembre. Dicembre.
DESEMBRIAGAR. v. a. ant. pESEMBOR-
RATYAR. |
DESEMBRIDAR. v. a. ant. Tráurer la
brida ó lo fre als animals. Desenfrenar,
desfrenar. Frenum detrahere. Debri-
der. Sbrigliare.
DESEMBROLLAR. v. a. DESENREDAR.
DESEMBRUXAMENT. s. m. ant. DESEN-
CANTAMÈRT. .
DESEMBULL. s. m. Lo acte de desembu-
llar. Desenredo. Extricatio, explicatio.
Debrouillement. Scioglimento, svi-
luppo.
DESEMBULLAMENT. s. m. ant. DESEM-
BULL.
DESEMBULLAR. y. a. Desfèr 19 embuli.
672 DES
Desenmarañar , desenredar. Extricare,
explicare. Debrouiller. Sviluppare.
DESEMBULLAR. Parlaud de cabells, seda , fil,
y altras cosas semblánts, es arreglar los
caps que se han fét un munyoc. Escar-
menar , desenredar. Explicare. Deme-
ler. Sviluppare, ravviare.
DESEMBUSSAR. v. a. Tráurer lo embus
ó embras que se ha posad en alguna
canònadà, conducto, ó altre pas estret.
Desatrampar , desatancar. Expurgare,
expedire. Deboucher, degorger. Dis-
serrare, sturare.
DESEMBUTXACAR. v. a. DESEMBOSSAR ,
‘en la primèra accepció.
DESEMPACAR. v. a. Tráurer las mer-
caderías de las pacas. Desempacar. E
sarcina extrahere. Deballer, depaque-
ter. Sballare.
DESEMPALIAR. v. a. p. us: DESCOMPÓN=»
DRER.
DESEMPALLEGARSE. v. r. Despén-
drerse , llibertarse de alguna cosa mo-
lésta. Desasirse, desenredarse, mos-
quearse. Se expedire, extricari. Se de-
tacher. Staccarsi, sciorsi.
DESEMPAPERAR. v. a. Tréurerli á al-
guna cosa lo papèr que la embolicaba.
Desempapelar. Papyraceum involucrum
solverè, demere. Depaqueter. Svilup-
par un piego. |
DESEMPAQUETAR. v. a. Desfér alguna
cosa que estaba en paquets. Desempa-
- quetar. É sarcinulis extrahere. Depa-
queter. Sciogliere un pacchetto. -
DESEMPARAMENT. s. m. ant. DESAM-
PARO. )
DESEMPARAR. v. a. ant. DESAMPARAR.
DESEMPARENTAD, DA. adj. Lo qui no
té parénts. Desemparentado. Propin-
quis, cognatisque carens. Sans parens.
Senza parenti.
DESEMPATAR. v. a. Tráurer la igual-
tat que hi habia èntre algunas cosas;
y axí se diu pESEMPATAR los vots, cuand
iabian quedad dividids en parts iguals
y desprès se desigualan. Desempatar.
. F£qualitatem tollere, disparem reddere.
Departager. Torre !' uguaglianza de'
voti. i
DESEMPATX. 8. m. Desahògo , desem-
bras. Desenfado, desahogo. Expeditio,
libertas, procacitas. Liberté, franchise.
Libertà, franchigia. * NE
PESEMPATXAMENT. s. m. ant. pESEM-
pm. "s. y
DES
DESEMPATXAR. v. a. Tráurer lo en-
bras del ventrell. Se sol usar com á re
ciproe. Desempachar. Cibum indige-
tum, ipcoctumve emittere, deponere.
Degager , debarrasser l'estomac. Su-
ricare , alleviare lo stomace.
DESEMPATYAR. ant. DESPATXA8.
DESEMPATXARSE. v. T. 'Vérncer la verge
y cobrar. atrevimént. Desempacharv.
Eruhescentiam deponere. S'enhardr.
perdre la'timidite. Rincorarsi, incor:
irsi.
DÉSEMPEDRAR. v. a. Arrancar 6 de- |
arreglar las pédras que fórman sc
empedrad. Desempedrar. Elpdue
Depaver. Levare le selci, smattomwr
un pavimento:
DESEMPEGAR. v. a. Tráurer la pega)
alguna cosa. :Desempegàr. Picis iln-
mentam detrahere. Oter la poix. Sp
care la pece. :. |
DESEMPENYAMENT. s. m. Lo acte &
rescatar ta penvòra 'pagaud la canttd,
per la cual estaba empenyada. Des
‘ pero? Pignoris redemptio ; liberatio. M
gagement. Disimpegno-, il ritirar &
pegno.
DESEMPENYAR. v. a. Rescatar la
nyóra pagaud' la cantitat per la cua
taba empenyada. Desempeñar. Po
redimere. Degager. Distunpeguare. x
scuótere un peguo. .
DEsEMPENYAR. Llibertar 4 algú dels deut
ó empenyos que tentd contrèts. Se ta
també com recíproc. Diesempeñar.
mre alieno liberáre. Liberer quos
de-ses dettes. Disimpeguare.
DESEMPEXTAR. Cumplir allé 4 que st e
obligad. Desempenar. Munus suum e
sequi, ofRciom explere. dd wol
Adempire all"obligo ,- far il suo dou
DESEMPENYAR. Tráurer airòs á algú des
penyo en que estaba. Se usa tambità
recíproc. Desempeñar. Ab onere ve
aliquem liberare, expedire. Fair
quelqu'un se tire bien d'affaire. DA
gare, liberare, seiòrre , cavar di mt
° DESEMPENYO. s. m. DESEMPENT MÀ
DEsBMPENTO. Cumplimént de la obi:
Desempeño. Muneris adimpletio. 4:H
plissement. Compimento, adempi
DESEMPEXTO. Primòr, esmèro 6 compl
de grandesa y magnificencia de alg
cosa. Desempeño. Perfectio, abs
operis, elegantia. Æchèvement, p.
tion. Perfezione, fiirmento.
DES
DESEMPENYORAR. v. a. ant. DESEMPE-
XYAR, en la primèra accepció,
DESEMPERESAR. v. n. ant. DESBMPERE-
SIRSE. . Ò
DESEMPERESIRSE. v. r. Sacudirse la
. peresa. Desemperezar , desemperezarse:
Socordiam, segniliem depellere. Chasser
la paresse. Snighittirsi.
DESEMPETAR. v. a. DESEMPATAR.
DESEMPOSSESSIONAR. v. a. p. us. DES-
. POSSEIR.
DESEMPOSTISSAR. v. a. Arrancar las
. posts de ahónt estaban clavadas , 6 des-
Íér un empostissad. Desentablar. Tabu-
las. evellere, tabulatum disturbare.
Défaire, enlever une cloison. Disfare un
assito.
DESEMPOTRAR. v. a. Arrancar alguna
. Cosa del lloc ahònt estaba empotrada.
Desempotrar, Rem opere cementitio
firmatam evellere. Arracher une chose
enchássée. Strappare.
DESEMPRESONAR. v. a. ant, Tráurer
© de la presó. Desencarcelar. E carcere
educere, liberare. Desemprisonner.
Sprigionare.
DESENA, s. f. La reunió de deu unitats.
Decena, Decas. Dixaine. Decina.
DESEXA. Mis. La octava de la tercèra. De-
cena. Sonus, vox denaria musices. Oc-
tave de la tierce. Ottava della terza.
DESENAMORAT, DA. adj, ant. Lo qui
no té amór ó no lo mostra. Desamora-
do. Amoris expers. Qui n'aime pas.
Snamorato.
DESENAMORAR. v, a. Fér pérdrer lo,
amór que se tenia á alguna cosa. Se usa
també com recíproc. Desenamorar.
Amoris vim extinguere, delere. Faire
perdre l'amour. Suamorare.
DESENCABESTRAR. v.a. p. us. Tráurer
del cap alguna especie. Quitar, raer
del casco. Dissuadere, dehortari. Qter
de la téte. Cavar di capo.
DESENCADENAR. v. a. Tráurer la ca-
dena al qui está amarrad á élla. Desen-
cadenar. Wincula solvere. Dechafner.
Scatenare.
DESENCADENAR. met. Rómprer lo vincle de
las cosas immaterials. Desencadenar.
Dissolvere. Rompre. Rompere.
DESENCALLAR. v. a. Tráurer la embar-
cació del lloc abònt estaba encallada.
Desensallar. Navim vado aut arene in-
hærentem educere, extrahere. Relever,
Scagliare una nave, metterla a galla.
TOM. 1,
DES 675
DESEXCALLAR. Tràurer un carruatge del lloc
. ahònt se ha encallad. Desatascar. Ex-
pedire, è loco cœnoso educere. Desem-
ourber , depétrer. Cavare dal fango.
DESENCALLAR. met. Tráurer á algú de la di-
. ficultat en que está y de la cual ja no
d exir tòt sol. Desatascar. Expedire,
iberare. Tirer d'embarras. Spastojare,
distrigare, liberare , sciorre.
ANAR DESENCAMINAD. fr. amar FORA
DE CAMÍ.
DESENCAMINAMENT. s. m. ant. Lo acte
‘ de desencaminar, 6 la marxa que se fa
fora de camí. Descamino. Iter devium.
Égarement. Sviamento, smarrimento.
DESENCAMINAMÈNT. met. Lo acte de separar-
se de lo just. Descamino. Aberratio à
justitia. Égarement. Traviamento.
DESENCAMINAR. v. a. Fér pérdrer lo
camí 6 desviar del camí 4 algú. Desca-
minar, desencaminar. À via aliquem
divertere. Derouter , egarer , econduire.
Distornare, sviare, traviare.
DESEXCAMINAR, met, Apartar á algú de són
‘ bon propósit, é induirlo á que fassa lo
ue no es just ni li convé. Descaminar,
desencaminar. Àb officio aliquem aver-
tere. Égarer , détourner. Traviare, yi-
voltare.
DESENCANTAMÈNT. s. m. Lo acte de
desencantar. Desencanto, desencanta-
miento. Incantamenti solutio , liberatio,
Desenchantement. Il torre l'incantesmo,
la malia.
DESENCANTAR. v. a. Desfér lo encan»
tamént , deslliurar á algú del encanta-
mént. Desencantar. Ab incantamentis
solvere, liberare. Désenchanter, de»
charmer. Torre, levare l'incanto.
DESENCAPOTAMENT. s. m. Lo acte de
desencapotar. Desencapotadura. Pallii
. subreptio. L'action d'óter le manteau.
L' azione di togliersi il mantello.
DESENCAPOTAR. v. a. Tráurer á algú
lo capot que portaba. Desencapotar.
Pallio exuere. Enlever , ôter le manteau
de quelqu'un. Togliere ad uno il man»
‘ tello di dosso.
DESENCAPRITXAR. v. a. Desimpressio-
nar, dissuadir á algú de algun error 6
capritxo. Desencaprichar, Pervicaciam,
alicujus vincere, flectere. Desentiter,
Disingannare, torre la caparbieria,
DESENCARNAR. v. a. DESCARNAR.
DESENCARREGARSE, v. r. Despéndrera
se de las obligacións ó responsabilitat de
674 DES
: alguna comissió , cárreg , etc., cometénd
- ú altre lo que debia efecutar lo qui lo
- tè. Descargarse. Muneris , officii curam
alteri committere ; onus in alium trans-
- ferre. Se decharger sur un autre. Ripo-
‘ sarsi sopra d'uno per incumbenza ad-
dossatagli. '
DESENCASTAR. v. a. Arrancar lo que
estaba encastad. Despegar. Deglutinare.
. Décoller , detacher. Scollare.
DESENCAUAR. v.a. Fér exir del cau al-
‘ gun animal, com conill, etc. Sacar de
la madriguera. E cuniculo pellere. Fai-
re sortir du halot. Sbucare.
DESENCAX. s. m. La acció y efècte de
- desencaxar 6 desencaxarse. Desencaja-
miento, desencaje. Laxatio. Deboítement.
Sconnessione.
DESENCAXAMENT. s, m. p. us. DESENCAX,
DESENCAXAMÈNT. DESCONJUNTAMÉNT.
DESENCAXAR. v. a. Tráurer alguna co-
- sa del encax ahónt estaba assegurada.
" Se usa també com recíproc. Desencajar.
- Laxare, è loco semovere. Debo.ter. Scon-
nettere.
DESENCAXONAR. v. a. Tráurer lo que
‘ estaba desad en caxòns. Desencajonar. :
capsis extrahere. Tirer d'un caisson.
Tirar fuori d' un cassone.
DESENCEBAR. v. a. Tráurer la pólvora
‘ de la cassoleta de las armas de fog. Des-
cebar. In scloppetis escam igni detra-
* here. Oter l'amorce. Torre, levare il
pol verino,
DESENCODERNAR. v. a. Desfér la en-
' cuadernació de un llibre. Desencua-
* dernar. Libri compaginem dissolvere.
* Defaire la reliure. Disfar una legatura.
DESENCODERNAR. met. Desfèr, descompón-
drer , desbaratar. Desencuadernar. Dis-
‘ solvere, perturbare. Deranger , defai-
re, demantibuler. Disordinare , scompi-
liare.
DESENCOLAR. v. a. Separar lo que es-
* taba encolad ó agafad ab cola. Desen-
* colar. Reglutinare. Decoller. Scollare.
DESENCORDAR. v. a. Tráurer las cor-
das de alguna cosa. Se diu comunamént
> .dels instruménts músics. -Desencordar.
* Chordas detrahere. Oter les cordes. Le-
^ war le corde.
DESENCORDILLAR. v. a. Tráurer los
cordills de alguna cosa que está lligada
ó assegurada ab ells, Desencordelar.
* "Vincula dissolvere. Oter La corde, le cor-
t don. Leyare, torre i cordoncini.
DES
DESENCORVAR. v. a. Adressar lo que
está tort 6 encorvad. Desencorvar. Car-
vatam dirigere. Redresser ce qui es
courbe ou tortueux. Dispiegare, radi.
. rizzare una cosa curvata,
DESENCOTXAR. v. n. Baxar del cotxe.
1 Apearse del coche, desembarcar. È cr.
ru descendere. Descendre de voit.
Scendere da carrozza.
DESENCREUAR. v. a. Desfér la figura
de creu en alguna cosa. Se diu princi-
: palmént de las mans. Descruzar. Crucis
- figuram distarbare. Ofer la forme de
- croix. Far sparire la forma di croce
DESENCROSTAR. v. a. DESCROSTAR.
DESENCUADERNAR. v. a. DESERCODEI-
NAR.
DESENCUGIMENT. s. m. Esperit, de
. embras. Desencogimiento. Expedito,
confidentia. Hardiesse , air aisé, vw
gene. Sveltezsa , scioltezza.
DESENCUGIRSE. v. r. Estirarse, allar-
garse lo que ántes cstaba arronsad. Der
encogerse. Extendi, explicari. Se ds
gourdir. Disciogliersi.
pEsExcuGIRsE. met. Pérdrer lo encaginia
. 6 falta de esperit. Desencogerse, deve
tarse. Verecundiam deponere. Pert
sa timidité’, sortir de sa coquille. Ut
di gatta morta.
DESENDAYAR. v. n. aut. BESDEXTLEL
DESENDEMONIAR. v. a. Tráurer lost
monis. Desendemoniar , desendizsis.
Demonia ejicere. Erorciser. Esorcm
re, far gli esorcismi.
.DESENDEUTAR. v. a. Llibrar de deu
á algú. Se usa més comunamènt co
recíproc. Desadeudar. JEre alieno |
rare; debita alterius persolvere. Det
ger quelqu'un de ses dettes. Disi
gnar de’ debiti.
DESENDIABLAR. v. a. DESENDEMONS
DESENDOLAR. v. a. Llevar, das
dol que se portaba ó que hi hab
las casas, cótxes, etc. Desenlular.
lam seu funeream vestein exuere. (|
ter le deuil. Levarsi 1 lutto.
DESENDRESSAR. v. a. Descomp?o
desarreglar alguna cosa. Desader:
Perturbare. Derdnger, defaire.
ajuster. Disordinare , sconcertare.
igliare , sconvolgere.
DESENEMIC. s. m. ant. ExXEmMIG.
DESENEMIG. s. m. Bòcinet de |
que se alsa prop de las unglas dr.
mans y causa dolór y fa nosa. Pod
DES
- "tro, repelo. Reduvia, redivia. Envie.
Setola, pipita.
DESENER. s. m. ant. pecurid.
DESENFADAR. v. a. Fer pérdrer lo ene
fado. També se usa com recíproc. Des-
enfadar. Sedare, lenire iratum 'ani-
mum. Desennuyer. Ricreare, cacciar
la noja.
DESENFADO. s. m. Desahogo, esperit,
- desembras. Desenfado. Expeditio, au-
dacia, facilitas, Franchise, air aise.
« Franchigia, scioltezza.
DESEYPADO. Diversió ó desahògo del ánimo;
Desenfado. Auuni relaxatio, levamen.
Recreation, divertissement. Sollazzo.
DESENFALLONIRSE. v. r. territ. ps$-
EXQUIMERARSE. : .
DESENFANGAR. v. a. Netejar, tráurer
lo fang de alguea cosa. Desembarrar.
Lutum detergere. Oter , enlever la boue.
Torre, levarc il fango.
DESENFARCELLAR. v. a. Desfér un
farcéll, deslligarlo. Desliar. -Sarcinulas
solvere. Delier , deballer. Slegare, slac-
ciare , sballare.
DESENFARDAR. v. a. Obrir y desfèr los
fardos. Desenfardar, desenfardelar.
Sarcinas solvere, reserare. Deballer,
defaire un ballot. Sballare.
DESENFILAR. v. a. Despasear lo que es-
taba enfilad. Desensartar. Strigam,
sertum disciudere, solvere. Defiler. Sfi-
lare. E
DESENFILAB. Despassar lo fil de. 1” agulla de
éusir. Deshenebrar. Filum ex acu exe
trahere. Defiler une aiguille. Sfilare,
* levar il filo d' un ago.
DESENFITARSE. v. r. Tráurerse lo en-
fit, curarse cualsevol indigestió del ven-
trell. Desahitarse. Stomachum cibi co-
più laborañtem refici , reparari. Se gué-
rir d'une indigestion. Guarir d' uva in-
digestione.
DESENFORNAR. v. a. Tráurer del fórn
lo que se hi habia ficad pera cóurerse.
Desenhornar , deshornar. Ex fornace
extrahere. Tirer du four, Torre dal
foro. |
DESENFRE. s. m. L' acció y efécte de
desenfrenarse. Desenfreno , desenfrena-
miento. Elffrenatio. Dereglement, de-
bordement. Sfrenamento , sfrenatezza.
DESENFRENADAMENT, adv. mod. Ab
desenfré. Desenfrenadamente. Efirenatè.
Sans frein, sans retenue. Sfrenatamente.
DESENFRENAMENT. s. m. DESENTAR.
LI
LI
H
.
DES 675 .
-DESENFRENAR. v. a. Llevar lo fre 4 las
caballerías. Desenfrenar, desfrenar.
Effrenare, frenum detrahere. Debrider.
Sfrenare. , .
DESENFRENARSE. v. r. Entregarse desorde-
nadamént als vicis y maldats, Desenfre-
narse. Effrenaté iu vitium ruere; in vi-
tia precipitem labi.. Se deborder, ld= .
cher la bride. Sfrenarsi, trarsi il frena.
DESENFRENARSE. Posarse furiòs, exirse de
tino. Desenfrenarse. Furore agi, effre-
natá irá ferri. S'emporter, entrer en
fureur. Andar in collera, stizzirsi,
DESENFRENO. s. m. pesgxrna£.
DESENFURISMARSE. v. r. Pasearli á
algú lo furòr. Desenfurecerse. Furorem
depouere. S'apaiser, se calmer. Pla-
earsi , calmarsi.
DESENGABIAR. v. a. Tráurer de la ga-
bia. Desenjaular. E cavea educere. Ti»
rer de la cage. Torre dalla gabhia.
DESENGAFETAR. v. a. .ant. Destér los
gafets. Desabrochar. Uacivas solvere,
refibulare: Degrafer.. Stacoare, socio»
. ghiere.
DESENGANXAR. v. a. Desagafar una
cosa de algun ganxo. Desenganchar.
Ab uuco solvere. Detrocher. Distacca»
re, spiccare. — to:
BESEXGANXAR. DES&GAPAR ) DESENCASTAR»
DESENGANXARSE. met. Desenmaranyarse.
Desenmarañarse, desenredarse. Ex-
piicari , extricari. Se debrouiller. Svi-
upparsi, dilucidarsi.
DESENGANY. s. m. Conexemènt de la
veritat ab que se ix del engany y er-
rór en que se estaba. Desengaño. Erro-
ris cognitio; depulsio. Desabusement,
Disinganno. / |
DESENGANYAD, DA. p. p. de prsssca-
NYAR. Desengañado.
DESENGANYAD. adj. DESALAPAD.
DESENGANYAR. v. a. Fér oonéxer lo
engany, advertir lo error, parlar sèns
empatx. Desengañar. Dolum , errorem
patetacere, aperire. Detromper , desa-
buser. Disingasnare , sgaunare.
DESENGREXAR. v. a. ant, Tráurer lo
gréx ó bruticia de alguna cosa. Desen-.
grasar. Pinguedinem detrahere; sordi-
bus purgare. Degraisser. Digrassare.
DESENGRUTACIÓ. s. f. ant. L' acció de
desengrutar alguna cosa. Desengruda-
miento. Deglutinatio, Detollement. Stac»
camento di cosa incollata. ,
DESENGRUTAR. v. a. ant. Tráurer lo
' 676 DES
engrut. Desengrudar. Deglutinate, glu-
tea detrahere. Decoller, Levar la colla.
DESENGRUXAR. v. a. ant. DESEXGRUXIR.
DESENGRUXIR. v. a. Aprimar alguna
cosa. Desengrosar. Attenuare, emacia-
re, extenuare. Degrossir, atténuer. Di-
grossare , sgrossare. ton
DESERGRUXIRSE. Y. T. ant. AFLAQUIRSE. ——
DESENLLAS. s. m. L' acció y efécte de
desenllassarse alguna cosa. Deslazamien-
to. Nexüs solutio. L'action de se déla-
cer. Lo slacciarsi.
pzsEXLLAS. En los dramas y poemas épics
la solució dels pèrills y dificultats que
impedian lo fi de l'acció. Desenredo ,
desenlace, solucion. Catastrophe, catas-
tropha. Denouement. Sviluppo.
DESENLLASSAMENT. s. m. DESENLLAS, EN
la primèra accepció: |
DESENLLASSAR. v. a. Deslligar los llas-
sos, desfèr lo que estaba lligad ab èlls.
Desenlazar , deslazar. Nodos vel nexus
solvere. Desenlacer , delacer. Slacciare.
BESENLLASSAR. met. Separar, distingir, acla-
rar. Desenlazar. Explicare, discernere.
Distinguer, eclaircir. Distinguere, schia-
rire, metter in chiaro.
DESENLLATAR. v. a. Tráurer las llatas
de algun puésto. Deslatar. Tigua ex-
trahere, contignationem dissolvere. De-
latter. Torre le assicelle.
DESENLLOSAR. v. a. Desfér lo enllosad.
Desenlosar. Pavimentum lateribus seu
lapidibus stratum disturbare, diruere.
Depaver. Levar le selci, smattonare un
vimento.
DESENLLOTAR. v. a. Tráurer lo llót de
. algun puésto. Deslamar. Limum detra-
here. Oter, enlever le limon, la boue.
Torre , levare la belletta.
DESENMARANYAR. v. a. Desenredar.
Desenmaranar , desmarañar. Explica-
. re, extricare. Debrouiller. Dilucidare,
schiarare.
DESENMARANYAR. met. Posar en clar alguna
cosa que estaba obscura y enredada.
Desenmarañar , desmaranar. Explica-
re. Déméler, remettre en ordre. Di-
chiarare , sviluppare.
DESENMATSINAR. v. a. Curar á algú
del mal que li habian fét las matsinas,
6 llevar 4 alguna cosa sas calitats vene-
udsas. Desemponzoñar. Veneno infectis
mederi ; à veneni vi liberare. Guerir du
poison. Svelenare.
, - DÉSENMOTLLAR. v. a. Triarer del
DES |
motllo 'alguna cosa. Sacar del molde,
E typo, é proplasmate educere. Qler |
du moule. Trar dalla forma.
pESEmMOTLLAR. Fér pérdrer 4 alguna con
la figura que habia pres en lo motlo.
- Desamoldar. Deformare. Changer la .
* forme prise au moule, defigurer. Fu
sparire la figura presa nella forma, st
. gurare.
DESENNAL. adj. Lo que compren é de- |
. ra deu anys. Decenal. Decennis, deca- —
nalis. Decennal. Decennale.
DESENNI. s. m. Lo espay 6 curs dein
. anys. Decenio. Decenuium. Espace de
dix ans. Spazio di dieci anni.
DESENOSSAR. v. a. ant. nesossas.
DESENQUIMERARSE. v. r. Desenfadar-
se, desauujarse. Desatufarse , dese:
potarse. Iram deponere. S'apaiser, t
calmer, se démonter. Calmarsi, pr
carsi, acquetarst.
DESENRAHONABLE. adj. Lo ques
se fa fora de rahó. Desrazonable, 5
razonable. Irrationabilis. Deraisone
ble. Sragionevole, irragionevole. |
DESENRAJOLAR. v. a. Tráarer dit
rancar las rajolas de terra. Desenladrr
lar, desladrillar. Lateres è pavimestt
avellere, tollere. Decarreler , dat
Smattonare , torre i mattoni.
DESENREDAR. v. a. Destèr lo es
Desenredar. Explicare , extricare, 4
pedire. Detortüler , débrouiller. St
gere, sciogliere. |
DESENREDAR. met. Posar en drde y
confusió algunas cosas que estaban
ordenadas. Desenredar. Ordinare,
ordinem redigere. Deméler , mettre
ordre. Sviluppare, distrigare,
. re, regolare.
DESENREDO. s. m. Lo acte de des
- dar. Desenredo. Explicatio, ex
Debrouillement. Dilucidazione,
mento.
DESENROTLLAR. v. a. Desplegar ‘>
estaba enrotllad. Desarrollar, 4
llar, desenvolver, desencoger, |
ger. Evolvere. Derouler , déveis
Svolgere, sviluppare.
DESENRUNAR. v. a. Tráurer la ru
aigua puésto pera dèxario deseo
sad. Bscombrar. Ruderibus pt
Nettoyer, curer. Nettare, vuo
spazzatura, la sporcizia, etc.
DESENSELLAR. v. a. Llevar ls
alguna caballería. Desensillar. E;
DES
pium detrahere. Desseller. Disellare.
DESENSENY AR. v. a. ant. Fér olvidar 4
algú lo que habia; apres pera euseuyar-
- lo de nou ab propietat y acert. Desen-
señar. Dedocere. Faire desapprendre ,
faire oublier. Disinsegnare, torre le im-
ioni ricevute,
DESENSENYORIRSE, v. r.
DESAPRO-
PIARSE. |
DESENSOTERRAR. v. a. ant. DESEXTER-
RAR. '
DESENSUPERBIRSE. v. r. Dèxar la su-
porbia. Desensoberbecerse. Superbiam
deponere. Perdre son orgueil. Deporre
la superbia. |
DESENTELAR. v. a. Netejar lo cristall
6 cualsevol altra cosa llustròsa que está
estelada. Desempañar. Abstergere. Net-
toyer un miroir, un cristal, etc. Net-
tare pulire uno specchio, un cristal-
o, etc.
DESENTENDRERSE. v. r. Fingir que no
s'entèn alguna cosa, afectar ignoran-
cia. Desentenderse. Ignorantiam simu-
lare. Faire l'âne, feindre d'ignorer.
Fingere di mon sapere.
tSEXTÉNDRRRSE. Prescindir de alguna co-
sa, no péndrerhi part. Desentenderse.
Rem omittere; negotio valedicere. Fai-
re abstraction de... Non impicciarsi.
)ESENTES, A. p. p. de DESENTENDRERSE.
Desentendido.
tr LO DESENTES. fr. Desenténdrerse de al-
guna cosa, afectar que no s'entén. Dar-
se ó hacerse el desentendido. Se inscióm
simulare. Feindre de ne pas entendre.
Fingere di mon capire.
IESENTERRAMENT. s. m. L' acció y
efècte de desenterrar. Desenterramien-
to. Exhumatio. Exhumation. Esumazio-
ne, il disotterrare.
ESENTERRAR. v. a. Descubrir, tráu-
rer lo que está sóta terra. Desenterrar.
Exfodere. Exhumer, deterrer. Disot-
terrare , diseppellire.
SENTERRAR. met. Tornar á la memoria lo
olsidad y que estaba com sepultad en
lo silenci. Desenterrar. Vetera scrutari,
in memoriam revocare. Tirer de l'oubli.
Tor dali” obblio. '
ESENTERRO. s. m. DESENTERRAMÉNT.
ESENTOLDAR. v. a. Tráurer los tol-
dos. Desentoldar. Velaria tollere, de-
trahere. Detendre les bannes. Sparar le
coperte. .
ESENTONADAMÈNT, adv. mod. Des-
DES 677
entonand , fora del to natural. Desen-
tonadamente. Absonè. Avec detonation.
Uscendo di tuono.
DESENTONAMÈNT. s. m. Desproporció
en lo to de la veu. Desentonamiento ,
desentonacion , desentono. Vocis disso»
.nantia. Detonation. Lo stuonare.
DESENTONAR. v. n. Exir del to y punt
que correspon. Desentonar , desento-
narse. Dissonare , discrepare. Detonner.
Stuonare.
DESENTONABSE. V. Y. Ant. DESENTONAR.
DESENTONTIRSE. v. r. Exir algú del
entontimént en que estaba. Desatontar-
se. Expergefieri, é stupore excitari.
Sortir, revenir d'un etourdissement.
Riscuotersi.
DESENTORPIRSE. v. r. Habilitarse y
fèrse capas lo qui ántes era tòrpe y ru-
do, 6 ab la ensenyansa 6 ab lo estudi.
. Desentorpecerse. Erudiri , expoliri , he-
betudinem depellere. Se degourdir. Di-
. rozzarsi,
DESENTORTOLLIGAR. v. a. Desfèr lo
que estaba entortolligad. Desenroscar.
Sinuatum evolvere. Detortiller. Storce-
re , svolgere. |
DESENTRANYAR. v. a. ant. Llevar ó
arrancar las entranyas á algú. Desen-
trañar. Exenterare, eviscerare. n-
trer , arracher les entrailles. Sviscera-
re, cavar le viscere.
DESENTRANYAR. met. Averiguar, penetrar
lo més dificultós de alguna materia. Des-
entrañar. lotima scrutari , disquirere.
Approfondir. Approfondare, esaminar
a fondo.
DESENTRANYABSE. V. Y. Desapropiarse algú
de tòt lo que té donandho á altre. Des-
entrañarse. Bonis, opibus in alterius
gratiam exui. Se defaire d'une chose,
l'aliener , se desapproprier. Disfarst
d' una cosa , spropriarsi. |
DESENTRAVESSAR. v. a. Tráurer lo
que estaba posad al través. Desatrave-
sar. Transversa tollere. Oter ce qui etait
mis en travers. Levar ciò che era po-
sto a traverso. |
DESENTRENAR. v. a. ant. Desfèr la tre- .
na. Destrenzar. Capillorum nexus dis-
solvere. Defaire une tresse, denatter.-
Strecciare, disfare le trecce.
DESENTRICAR. v. a. ant. DESEMBULLAR,
DESENTRONISAR. v. a. DESTROXAR.
DESENTRONISAR, met. Despullar á algú de la
autoritat que tenia. Desentronizar, Ab
678 DES
auctoritate deficere. Degrader ,: ôter
l'autorite. Disautorare, privar d'auto.
rità.
DESENTUMIRSE. v. r. DESMFLARSE.
DESENVAINAR. v. a. DESENVEINAR.
DESENVEINAR. v. a. Tráurer de la vei-
na la espasa ó altra arma. Desenvainar.
Evaginare. Degainer. Sfoderare , sguai-
nare. E
DESENVELAR. v. a. Ndut. Tráurerli á
la embarcació las velas. Desenvelejar.
Navigii vela detrahere. Oter les voiles.
Levar le vele.
DESENVENAR. v. a. Tráurer las venas
de algun mal ó deslligarias. Desenven-
dar, desvendar. Fascias solvere, de-
trahere. Oter des bandes, debander.
Sbandare, tor le bende.
DESEXVERGAR. Y, a. Ndut. Deslligar las ve-
las de las vergas. Desenvergar. Vela sol.
vere, demittere. Deverguer, detacher.
Slegare le vele dalle antenue.
DESENVERINAR. v. a. ant. DESEYMATSINAR,
DESENVOLT, TA. adj. ant. DesexvoLt.
DESEPARAR. v. a. ant. SEPARAR.
DESEPARAYR. v. a. ant. DESAPARIAR.
DESERCIO. s. f. Lo acte de desertar. De-
sercion. Desertio. Desertion , fuite. Di-
serzione.
DESEACIÓ. for. Desamparo 6 abandono que
la part que apel-lá fa de la apel-lació
interposada. Desercion. Desertio cause.
Abandon , delaissement , desemparer
ment. Abbandono, cessazione.
DESERIR. v. a. ant. pixar.
DESERMAR. y. a. Rómprer ó cultivar un
terreno erm. Romper. Proscindere, ara-
re incultum agrum. Travailler, defri-
cher. Dissodare.
DESERT. s. m. Lioc despoblad de edifi-
cis y gént. Desierto. Desertum. Desert.
Deserto , solitudine.
DESERT, TA. adj. Despoblad, sol, inhabitad.
Desierto. Desertus. Desert, depeuple,
inhabite. Deserto, solitario, disabitato.
pesert. ant. Faltad. Falto. Egenus, inops.
Necessiteux , indigent. Necessitoso,'in-
digente.
PREDICAR ES DESERT. fr. fam. ab que se dò-
. na á enténdrer que los oyénts no estan
disposads, ans bé repuguan 4 admétrer
la doctrina ó consells que sets dònan.
Predicar en desierto. Surdo canere.
Précher dans le desert, précher aux
sourds. Predicare ai porri, prodicare
nel deserto.
DES |
DESERTAR. v.a. Desamparar, abono. |
gar lo soldad sas bandira. Desertar,
Militiam deserere; à signis disceder.
Abandonner-son poste, desertr. Diser-
tare, abbandonar la milizia. |
DESERTAB. met. Abaudonar las concurre»
cias que se solian frecuentar. Desert.
Assueta amicorum contuberaia, calo
quia vitare. Deserter , abandonne un
lieu, s'en detacher. Disertare, abbia
donare, lasciare, spiccarsi.
DESERTAR. met. Separarse de alguna corp.
ració. Desertar. Deserere, segremr.
Deserter. Disertare , desertare, spi-
carsi.
DESERTÒR. s. m. Lo soldad que deux-
para sas banderas. Desertor , trdasfugs.
trdsfuga , trdsfugo , tornillero. Dexr-
tor, transfuga. Deserteur, tranifet.
Disertore.
DESERVEY. s. m. ant. FALTA. |
DESERVIR. v. a. ant. pExaR. |
DESESCOAR. v. a. ant. esquar. |
DESESFORGAT, DA. adj. ant. pressata;
en la segòna accepció. |
DESESPER. s. m. ant. DESESPERACIÓ.
DESESPERACIÓ. s. f. Perdua total del
esperansa. Desesperacion. Despenti
Desespoir , perte d'esperance. Di
tezza , disperazione.
DESESPERACIÓ. Cólera, rabia, despit. De
peracion. Ira, rabies, furor. Colcre 7
ge, courroux , fureur. IDisperaroe,
disperarsi.
DESESPERAD, DA. adj. Indigaad, í
rios. Despechado. Indiguatus, ston
chatus, rabidus, furens. Desespete, i
digne, furieux. Disperato, forsenm
furioso.
DESESPERADAMÈNT. adv. mod.
desesperació. Desesperadamente.
| peratè, desperanter. Desespcremen:
la desesperade. Disperatamente,
disperazione,
DESESPERANCIA. s. f. ant. prsrsest
DESESPERANÇA. s. f. ant. DESESPEL:
DESESPERANSAR. v. a. 'Tráurer à
° la esperansa. Desesperanzar , des:
rar. Spem adimere. Qter l'espé
faire perdre l'espérance. Disperare.
var di speranza.
DESESPERAR. v. n. Pérdrer la
sa. Desesperar. Desperare. Se des
rer, perdre l'esperance. Disperars.
DESESPERARSE. v.r. Cáurer en desespe
jutentar matarse d fèrho efectivami
DES
D esesperárse. ln desperitiónem déläbi; '
. salutis spem abjicere.. Se desesperer ,
- attenter à ses jours. Disperarsi, darsi
alle bertucce, mandarsi male.
DESESPERARSE. met. Despacientarse molt.
- Desesperarse. Graviter irasci , excandes-
cere. Se desesperer. Disperarsi, darsi
alla disperazione. )
DESESPERO. s.-m. peseseeració, en la |
segòna accepció.
ES UN DESESPERO. fr. fam. ab que se pondè-
ra que alguna cosa es molèsta é insopor-
table. Es una desesperacion. Intolera-
bile est. C'est un desespoir, une chose
desesperante. E' una disperazione, è
cosa da disperare.
DESESPESSIR. v. a. ant. Aclarir lo que
era espes. Enrarecer. Disrarare. Éclair-
cir, rendre moins epais. Allungare un
. liquore, renderlo più fluido.
DESESSER. v. a. ant. No ser, dèxar de
- ser. No ser, dejar de ser. Non esse. Ces-
ser, de vivre, d'exister. Non esistere.
DESESSER.'s. m. ant. La no efistencia. No
existencia. Existentiæ defectus. Ne point
vivre , ne pas exister. 1 non essere.
DESESTIMACIÓ. s. f. Lo poc epreci que :
se fa de alguna cosa. Desestimacion,
desestima. Contemptus: Mepris. Spregia-
mento, dispregio, disprezzo.
DESESTIMAR. v. a. No fèr cas ni apreci
de alguna cosa que ho merex. Desesti-
mar. Spernere, contemnere, parvipen-
dere. Mepriser , dedaigner. Dispregia-
re, spregiare. disprezzare.
DESESTORAMENT. s. m. Lo atte y
efécte de desestorar. Desesfero. Storea-
rum ablatio. Deplacement des nattes.
Rimovimento delle stuoje , il rimuovere
le stuoje. . |
-DESESTORAR. v. a. Tráurer las estòras. :
Desesterar. Storeis vel storiis nudare.
Oter , enlever les nattes. Rimuovere, tor
via le stuoje.
DESESTOVAR. v. a. Descompóndrer ó
pitjar lo que estaba estovad. Desmullir.
Molliter stratum disturbare. Faire per-
* * dre l’état. de mollesse. Fare sparire la
morbidezza.
DESETXISAMENT. s. m. ant. DESENCAN-
TAMÈNT.
DESETXISAR. v. a. ant. DESENCANTAR.
DESEXECUTAR. v. a. for. ant. Deslliu-
rar de la e£ecució. Libertar de la eje-
cucion. Ab executione liberare. Délivrer,
exempter , liyrer d'une execution, Li-
“DES 679 ^
^ berare, affrancare d' una esecuzione.
DESEXIMENT. s. m. DESEMPENTO.
DESEXIRSE. v. r. DESEMPALLEGARSE.
DESFALC. s. m. L'acció y efècte de
tráurer part de una. cosa y disminuirla.
Desfalco. Detractio , diminutio. Defal-
cation , déduction , decompte., soustrac-
tion. Disfalco , sottrazione, :
DESFALCAR. v. a. Tráurer part de al-
guna cosa y disminuirla. Desfalcar. De-
trahere , de summa deducere , minuere.
Distraire d'une somme , defalquer , ra-
battre , déduire, decompter. Dedurre,
sottrarre , diffalcare , sbattere. :
DESFALLIMENT. s. m. ant. FALTA, CULPA.
| DESFALLIR. v. a. ant. Cométrer alguna
culpa. Faltar. Peccare. Manquer,
aillir , tomber en faute. Mancare, fal-
ire, far mancamento. |
DESFARDARSE. v. r. met. y fam. Allu-
xarse ó descordarse la roba déxandla en
- desórde pera desahogarse del calor 6
cansamént.' Desalforjarse. Sese discinge-
re. Se desserrer, lácher ou detacher des
cordons, se mettre à l'aise. Slacciarsi.
DESFAVOR. s. m. ant. DISFAYUR.
DESFAVORIDOR, RA. s. m. y f. ant.
Lo qui desafavorex. Desfavorecedor.
Obtrectator , adversarius. — Mechante
langue , medisant , calomniateur , de-
tracteur. Colui che sfavorisce, detrat-
tore, morditore.
DESFAVORIR. v. a. DESAFAVORIR. :
DESFAXAR. v. a. Tráurerli á algú 6 à
alguna cosa la faxa que la cenyia 6 lli-
gaba. Desfajar. Fasciam solvere. De-
maillotter. Sfasciarc.
DESFER. v. a. Destruir lo fet. Deshacer. '
Destruere. Detruire, ruiner. Disfare,
distrnggere. °
DESFÈR. Disposar segòns lo propi arbitri,
alterand ó mudand lo fèt per altre. Des-
hacer. Rescindere, retexere. Defaire,
disposer autrement d'une chose. Disfare.
DESPÈR. Dexatar. Deshacer. Liquare, li
quefacere , solvere. Délayer, detremper.
Diluere, stemperare. |
DESFÈR. DESCUSIR.
DESFÈR. Descompóndrer; com, DESFÈR una
máquina. Desmontar, desarmar. Ma-
chine compagem dissolvere. Decompo-
ser, démonter une machine. Scomporre.
| prsrkn. Desembolicar. Desenvolver. Expli-
care. Defaire , derouler. Svolgere , svi-
luppare.
DESFÈR. DESLLIGAR, . —
680
pEsrÈm. Derrotar. Deshacer. Profligare.
Defaire , détruire, derouter. Disfare,
sconfiggere, mandar iu sconquasso.
pesrèr. Fóndrer, derritir, com lo sol 4 la
néu. Deshacer. Liquare, solvere. Fon-
dre, dissoudre. Fondere, dissolvere.
DESFÈR, Descompóndrer algan tracte ó ue-
goci. Deshacer. Rescindere. Defaire,
annuller un traité, rompre une conven-
tion. Annullare un fatto, disdirsene.
DESFÈR. DESCORDAR.
pEsrèr. ant. Excedir, sobrepujar; y axí
se deya: la tèva hermosura no pod DES-
FÈR la mèva. Exceder. Excedere, su-
perare. Excéder , surpasser. Eccedere,
sopravanzare.
DESFÈR. DESPLEGAR. | '
pEsrka. Parland de sivéllas tráurer los
ungants de ahónt estaban clavads, ó
dèxar anar lo que estaba subjectad ab
ellas. Deshebillar. Refibulare , fibulas
solvere. (ter les boucles, déboucler.
Bfibbiare.
DESFÈR. Parland de cintas, vetas ó cordóns,
es deslligar lo nus!, baga ó llassada ab
ue la cinta, veta ó cordó asseguraba
alguna cosa. Correr. Nadum dissolvere.
' Denouer , défaire une baguelette. Dis-
nodare', sciogliere un cappio.
pEsrka. Parland del cambi 6 barata, es
, tornar á péndrer cada hu la cosa que
habia cambiad per altra. Destrocar.
Permutationem rescindere. Reprendre
un objet echangé, défaire un troc. Dis-
far un barattamento, disdirsene.'
pESFknsm. v. r. Pérdrer las cosas sa natu-
ral consistencia. Deshacerse. Dissolvi.
. $e dissoudre. Disciogliersi.
DESFERSE. ant. MATARSE.
DESFÈRSE. Parland de viandas es cóurerse
massa en térmes de auársen á micas.
Deshacerse. Solyi pre nimiá coctione.
Se consommer. Essere stracotto.
nesrèrse. Parland de bucles 6 caragols,
cáurer , descaragolarse. Caerse. Diffiue:
re, decidere, laxari cincinnos. Tomber,
se derouler, se deboucler. Syolgersi,
sciogliersi, disfarsi i ricci.
DESFÈRSE. Áflaquirse , pérdrer las carns.
Deshacerse. Macescere , macrescere.
Maigrir. Ammagrire, dimagrare, diver
nir magro.
pesrÈnss. Descompóndrerse. Descomponer-
se. Solvi, dissolvi. Se deshabiller, óter
ses parures. Spogliarsi.
pxsrkass, Fóndrerse com la ngu, la sal en
DES
l'aigua. Deshacerse. Liquari. Se defaire,
se dissoudre » se décomposer. Disfars,
pzsrkasg. Trúurerse, llevarse la roba 6 al.
guna part de élla; com pesrènss la capa,
a mantellina, etc. Quitarse, Exuere,
ter partie de ses vétemens. Torsi par
te degli abiti.
DESFÈRSE. DESEMPALLEGABSE.
pesràrse. Parland del nas, dels llabis, etc,
rébrer algun, cop fort en èlls. Desha-
cerse , deshacerse las narices , etc. Per.
cuti, conquassari, nares offensare. $
faire du mal aux lèvres, au ne, e.
Dar un colpo al muso, al naso, etc.
DESFÈRSE. pEsrkas mi, en las dos accep-
cions.
DESFÈRSE DE UyA cosa. fr. Despéadrere,
desapropiarse de élla enagenandia, D:-
hacerse de una cosa. Alienare, able
nare. Se défaire d'une chose, l'aliéwr.
Disfarsi d'una cosa, alienarla da se.
pasrègs’ mu. Fèr moyimónts estranys y vo-
lénts. Desgoznarse. Inconditis motibos
disturbari, solyi. Faire des moyvemeu
violens , extraordinaires , faire des ur
torsions. Divincolarsi.
pesrÈrs' ni. Fèr alguna cosa ab mòlt es-
penyo y vehemencia. Deshacerse ; ho
cerse añicos ó rajas ; exhalgrse , d
pizcarse ; quitarse la funda. Enixè +
nari, incnmbere, Faire une chose a*t
trop d'ardeur. Far qualche cosa c
veemenza,
nesrkas'ar TOT. fr. Desitjar alguna po
mòlta ansia. Echar el bofe à los bof:
‘ finarse, desvivirse por alguns «e.
Vehementer cupere, ex re. S'ée
tuer. Affatticarsi, sforzarsi , metter itt
io.
DESFERMAR. v. a. Deslligar lo
de alguna bestia que se habia ligi
alguna estaca 6 cosa semblaot. Dess
Capistrum solvere. Delier, des:
Slegare , disciorre.
DESFERMARSE. V. T. Se dia de las hestias
estaban fermadas y ban lograd desfer
ronsal y quedar llibres. Soltarse, 3
| atanse, Solvi. ¡Echapper , lácher. se
are, scattare. |
DESFERRA.s. f. Los trossos res
de haberse desfèt 6 arruinad algun
fici, y que poden aprofitarse. D:7%
derribo. Rudus. Demolition. Cala
cio.
DESFERRA. Las sobras ó desperdicis de
gana cosa. Desechos. Residuum,
tanea. Rebut, reste. Resto, avanzo, ri-
fiuto. .
DESFERRAR. v. a. Tráurer las ferradu-
ras á alguna cabalcadura. Desherrar.
Jumentis soleas detrahere. Deferrer. :
Sferrare.
DESFERRAR. Arrancar los ferros de alguna
caxa,' porta, etc. Desferrar. Ferrea
vincula solvere, tollere. Arracher les
Jers. Strappare i ferri. °
DEsFERRAR, ant. Tráurerli á algú los fer-
ros, com las cadenas, grillòns, etc. Des-
herrar. Ferreis vinculis liberare. Oter
les fers, les chaínes. Soiorre i ferri,
scatenare.
DESFÈT, TA. p. p. de pssràa. Deshe-
cho.
pesrèr DE Thus. Borrasca, temporal mòlt
fort. Borrasca, temporal, tormenta
deshecha. Horrida tempestas, procella.
Orage, tempcte. Impetuosa tempesta,
fortusa di mare, procella.
HABERBI UN DESFÈT. fr. ab que se pondéra
que hi ha un gran avalot, disputa ó ba-
ralla difícil de apaciguar. Haber una de
todos los diablos; haber la de Dios es
Cristo. Omnia jurgiis, tumultu misceri:
Y avoir un tapage. Esservi un tafleru-
lio , uno scompiglio.
DESFETA. s. f. Un tel blanc que sol fér-
se dins del ull y enfosquex la vista. Nu-
be. Albugo. Nubecule. Nuvoletta , panno.
pesrèra. Derrota de un efércit. Rota,
derrota. Cladés, profligatio exercitüs.
Deroute, entière defaite. Sconfitta,
rotta.
DESFEYT, TA. p. p. ant. de nrsràa.
Deshecho.
DESFIAMENT. s. m. ant. DESCONPIANSA,
DESFIANZA. s. f. ant. DESGONFIANSA.
DESFIAR. v. n. ant. DESCONFIAR.
DESFICI. s. m. Inquietut , alteració , fal-
ta de sossógo. Desasosiego. Auxietas,
cominotio, sollicitudo, cura. Jagusetu-
de, trouble, agitation. Inquietudine,
tribulazioue.
DESFICI. IMPACIENCIA.
DESFICIEJARSE. v. r. Estar mólt im-
paciónt é inquièt. Deshaeerse. Augi,
curá conteri. S'inquieter, se tourmen-
ter. Inquietarsi, tribolarsi, dar nelle
impesiense.
DESFICIOS, A. adj. impaciènT.
DESFIGURACIÓ. s. f. pzsrigunaukrr.
DESFIGURA T. s. m. L' acció y efécte
de desfigarar 6 desfigurarse. Desfigu-
TOM. L
DES 681
racion, desfiguramiento. Deformatio.
. Defigurement. Disfigurazione.
DESFIGURAR. v. a. Destruir, alterar la
configuració de la cara. Se usa també
com recíproc. Desfigurar. Deformare,
deturpare. Defigurer. Sfigurare.
DESFIGURAR. met. Disfrassar, dissimular,
fér que no se veja la cara, la intenció
ó altra cosa amagandla bax la aparien-
- cia de altra. Desfigurar. Simulare, te-
re. Deguiser, feindre, dissimuler.
nfingere, simulare, nascondere il suo
pensiero.
DESFIGURAA. met. No contar ab efactitut
lo que se.diu, 6 contarho variandli las
circunstancias de manéra que semble la
cosa diferént de lo que es. Desfigurar.
Rem præposterè , non fideliter narrare.
Defigurer, deformer. Disfigurare.
DESFIGURAR. met. Ofuscar é impedir que
se percebescan las fórmas y figuras de
las cosas. Desfigurar. Obumbrare , ve-
lare. Defigurer , empécher qu'on ne voie
les formes. Sfigurare. 7
DESFILAD, DA. p. p. de pssrizan. Des-
- filado , deshebrado , deshilachado , des»
filachado. í |
DESFILAD. $. M. Guarnició que quèda pen-
jand al extrèm de algunas robas á mo-
. do de sarréll. Cairel. Fimbria, floecu-
lorum ordo pendens in extremitate ves-
tis. Garniture de robe en forme de fran-
. ge. Guarnitura a maniera di frangia.
4 1a DESFILADA. mod. adv. ab que se deno-
ta la marxa de alguna trópa cuand los
soldads van lo un detras del altre. 4 la
deshilada. Alius post alium. 4 la de
filee. Alla sfilata.
DESFILADERO. 8. m. Pas estret per
ahónt la gónt de guerra no pod passar
formada sinó desfénd las filas. Desfila-
dero. Anfractus, itineris angustiæ. De-
^ file, passage étroit. Strette, gole, fau-
ci, angustie de' passi.
DESFILAR. v. a. Tráurer los fils de la
bora de alguna roba desfénd lo texid.
Deshilar , deshebrar , deshilachar , des-
' filachar. Fila texti decerpere, distra-
ere Défiler une aoffe, ôter des fils.
Sfilare.
pssriLAR. Milic. Marxar en órde y for-
mació més reduida que la que se habia
guardad fius á las horas. Desfilar. Co-
pias longo agmine incedere. Defler,
marcher à la file. Sfilare.
DESFILAS. s. f. pl. Los ls que se van
682 - DES .
traènd dels retalls de tela, que junts
servexen pera curar las llagas y feridas.
Hilas. Dissuta fila. Charpie. Filaccia,
faldella , stuello.
DESFILAT. s. m. ant. DESFILADERO.
DESFLORAMENT. s. m. L' acció y efèc-
te de desflorar. Desfloracion, desflo-
ramiento. Virginis violatio. Deflorauon.
Sverginameuto.
DESFLORAR. v. a. Estuprar, corróm-
prer ó forsar á alguna donsella. Desflo-
rar. Virginem corrumpere, violare. De-
florer , depuceler. Sverginare.
DESFLORIR. v. n. aut. Pérdrer la flor.
Desflorecer. Deflorere, deflorescere.
Defleurir, perdre la fleur. Sfiorire,
perder il fiore. |
DESFOGAMENT. s. m. Lo acte de des-
fogar. Desfogue. Exhalatio, eruptio.
L'action d'exhaler sa bile , transport de
colère, epanchement. Sfogo, sfoga-
mento.
DESFOGAR. v. a. Manifestar ab vehe-
mencia alguna passió. També se usa com
recíproc. Desfogar. Iratum aut aliter
affectum animum vehementibus signis
ostendere. Jeter son feu , exhaler sa co-
lére. Pigliar fuoco , sfogare.
DESFOGONAR. v. a. Tráurer ó rómprer
los fogóns á las póssas de artillería ó al-
tras armas de fog. Se usa més comuna-
méut com recíproc. Desfosonar. Tor-
mentorum bellicorum foculos disrum-
pere. Ouvrir, briser la lumière d'une
arme d feu. Rompere il focone delle
armi.
DESFORRAR. v. a. Tráurer lo forro á
alguna cosa. Desaforrar. Munimentum
interius vesti auferre. Dedoubler , ôter
la doublure. Torre, levare la fodera.
DESFRAGAD , DA. adj. Desproporcionad,
fora de lo regular. Descomedido.: Pro-
cerus, immodicus, immoderatus. Dis-
proportionne. Sproporzionato.
DESFRARAR. y. a. SECULARISAR.
DESFRASSAR. v. a. ant. DISFRESSAR.
DESFRENAT, DA. adj. ant. DESENFRE-
NAD.
DESFRESSA. s. f. ant. DISSIMULO.
DESFRESSADAMENT. adv. mod. ant.
DISSIMULADAMÈNT.
DESFRESSAR. v. a. ant. DISSIMULAR.
DESFRESSAR, ant. OCULTAR, PIRGIR.
DESFULLADÓR, RA. s. m. y f. ant. Es-
FULLADOR.
DESFULLADÒR DE VINYA. ant. DESPAMPOLADÒR.
DES
DESFULLAMÈNT. s. m. ant. um
MÈNT.
DESFULLAMÈNT DE VINYA. ant. DISPAMIOU-
MÈNT.
DESFULLAR. v. a. aut. EsrULLAR,
DESGABÈLL. s. m. DEscowcear,
DESGABELLAD , DA. adj. Inconsiderad,
precipitad, sénse seny. Destornillado.
Inconsideratus, etfrenus, improden.
Inconsideré, emporte, sans réflexion.
Sconsiderato , senza considerazione.
DESGABELLAR. v. a. Desberatar y de-
compóndrer alguua cosa. Deseniahur,
descuadernar , desconcertar. Distorb-
re, perturbare. Deconcerter , déréskr,
deranger. Sconcertare , scompigliare.
DESGAIRAD, DA. adj. Dèxad, caignú
Desmazalado , desmadejado. Vei
dus, flaccidus, incomptus. Faible, P
che, qui se laisse. aller. Sconcio.!
colto.
DESGAIRAD. Lo que no té garbo 6 aire. D
garbado , desairado , desgalichado.
elegans, illepidus, inconciunos, i
nustus. Degingande. Sgarbato, dis
' Dato.
DESGAIRE. s. m. Falta de aire vg
en lo manetj del cos y en las acci
que regularmént sol ser afectad.
gaire, desmadejamiento. Incune:
Negligence , mauvaise grâce. Sg:
tezza , sgraziataggine.
AL pescarre. mod. adv. Ab descuid afec!
Al desgaire. Despicientis instar. M
sadement , de mauvaise gráce. Sei
tamente.
DESGAIRADÍSSIM, MA. adj. sp!
DESGAIRAD. Desgairadisimo. Valde wen
cinnus, invenustus, illepidus. Tris
gingande. Sgarbatissimo.
DESGANA. s. f. Inapetencia, falta def
na. Desgana. Cibi tadium, fasti
Degout, manque d *appetit. lp;
tenza.
DESGANA, INDISPOSICIÓ, en la segóna x3
ció.
DESGANAD, DA. adj. repisposr.
DESGANARSE. v. r. Pérdver las fi
de mènjar. Desganarse. Cibi tede
fici. Perdre l'appétit , se;degoiter.5
gliarsi.
DESGANARSE. Tenir alguna indisposició.
disponerse. Malè affici. Étre indip
Esser indisposto, non sentirsi bene.
DESGANYITARSE. v. v. Cridar ab c
ta forsa. Desganitarse , desgañifi
DES
Vociferare. S'égosiller , s'egueuler. Sfia-
tarsi.
DESGARRAR. v. a. ant. Esquinsar, des-
pedassar. Desgarrar. Dilacerare, di-
scindere. Dechirer , rompre , mettre en
piéces. Stracciare, lacerare.
DESGARRATADAMENT. adv. mod. pzs-
ATINADAMENT. —.
DESGARRATAR. v. a. Desatiuar , parlar
séns órde ni concert. Desbarrar. luxauè
loqui, errare. S'egarer, errer, se
tromper. Sviarsi, saltar di palo in fra-
sca, forviare. |
DESGASTARSE. v. r. Gastarse 6 cousu-
mirse poc á poc part de alguna cosa.
Desgastarse. Paulatim minut; Se con-
sumer , se miner petit à petit. Guastar-
si lentamente,
DESGEL. s. m, DESGLAS.
DESGELAR. v. a. DESGLASSAR. |
DESGLAS. s. m. L'acció y elécte de des-
lassar. Desheladura. Glaciei solutio,
issolutio, Degel. Scioglimento del ghiac-
cio , didiacciamento.
DESGLASSAR. v. a. Liquidar lo que es-
taba glassad. Deshelar. Glaciem solve-
re, liquefacere. Degeler. Didiacciare,
struggerse il diaccio. |
DESGLOS. s. m. L' acció de desglo-
sar. Desglose. Interpretatiouis deletio,
ademptio. L'action d'effacer les notes,
la glose. Lo scaucellare la glosa o chiosa.
DESGLOSAR. v. a. Tráurer la nota ó
glosa á alguna cosa. Desglosar. Rei ali-
cujos interp-etationem delere, adime-
re. Oter, effacer les notes mises à un
ecrit, la glose. Scancellare la glosa.
pescsosan. Tréurer algunas fullas de una
pèssa de autos, Desglosar. Aliqua folia
actis adimere. Qter quelques feuilles des
actes. Torre alcuni fogli degli atti.
DESGOBERN. s. m. Desórde, falta de
gobern. Desgobierno. lacuria, iuordi-
nata administratio. Desordre, remue-
ménage. Disordine, perturbamento
d’ ordine.
DESGOBERNAR. v. a, ant. Dislocar los
ossos. Desgobernar. Luxare. Disloquer,
demeltre, deboiter les os. Dislogare,
slogare.
DESGORNIR. v. a. DESGUARNIR.
DESGRACIA. s. f.. Lo que succeez á algú
contra lo que desitjaba, se habia pro-
d ó creia convenirli. Desgracia: In:
fortunium, infelicitas. Disgráce , mal-
heur , échec, infortune, Disgrazia , scose
Cd
DES
sa, disavventura, infortunio.
DESGRACIA. Perdua de la gracia, favòr ó
valimènt. Desgracia. Gratiæ, aut be-
nevolentiz apud principem amissio. Dis-
grace. Disgrazia.
DESGRACIA. Calamitat, infortuni. Desgra-
cia. Infortanium, calamitas. Disgrdce,
perte, infortune. Disgrazia, calamità.
CÁURER EN DESGRACIA. fr. met. y fam. Pér-
drer algú lo afècte y satisfacció ab que
altre lo tractaba. Caer en desgracia.
la alicujus offensionem incidere. Zom-
ber en disgráce , perdre les bonnes grá-
ces , la faveur. Cadere, venire in dis-
grazia.
FÈRSE ALGUNA COSA SENS DESGRACIA. fr. Aca-
barla com se desitjaba sènse cap des-
tòrb ni contratèmps. Hacerse alguna
cosa sin desgracia. Prosperè, feliciter
opus absolvi. Finir une chose sans nul-
le disgráce, sans contrarieté. Finirla
con buona avventura.
TENIR DESGRACIA, fr, No tenir sort en lo que
se intènta. Correr con desgracia. Infor-
tunatum esse. N'avoir pas de bonheur,
échouer dans ses entreprises. Arrenare,
nou riuscire.
DESGRACIAD, DA. adj. que se aplica al
que té desgracias y contratèmps. Des-
graciado. Infortauatus, infelix. Mal-
heureux, disgracié. Disgraziato, sfor-
tunato.
DESGRACIAD. DESAFORTUNAD.
DESGRACIADAMENT. adv. mod. Ab
‘ desgracia. Desgraciadamente. Infortu-
naté , infeliciter. Par malheur, malen-
contreusement. Disgraziatamente.
DESGRACIADISSIM, MA. adj. sup. de
DESGRAGIAD. Desgraciadisimo. lofelicissi-
mus. 7rès-malheureux. Sfortunatissimo,
DESGRACIAR. v. a. Mal-lograr alguna
cosa. Desgraciar. Rem perdere. Gater,
deteriorer. Guastare.
DESGBACIARSE. V. r. Pérdrer la gracia, fa-
vòr ó amistat de algú. Desgraciarse,
Amicitiam, gratiam amittere. Rompre
avec quelqu'un , encourir sa disgráce.
Cader in disgratia altrui, perderne la
grazia.
DESGRACIARSE. Mal-lograrse, fèrse malbé
alguna persòna ó cosa, Desgraciarse,
Rem adverso omine perdi, inutilem fie-
ri. Se gáter. Guastarsi.
DESGRACIAT , DA. adj. ant. DESAGRAD4-
BLE.
DESGBAJT , DA. adj. ant. prsacnam,
685
684 DES
DESGRANAR. v. a. ESGRANAB.
DESGRAT, TA. adj. ant. pesconTÈsT.
DESGRAT. S. m. ant. DESAGRADO.
DESGUARNIR. v. a. Tráurer la guarni-
ció que servia de adórno á alguna cosa.
Desguarnecer. Textum, limbum detra-
here, dissuere; ornatu spoliare. Degar-
nir, deparer. Sguarnire.
DESGUARNIR. Llevar la forsa 6 fortalesa 4
alguna cosa, com 4 una plassa, castèll,
etc. Desguarnecer. Munitionem dirue-
re, evertere; presidio nudare. Demu-
nir, óter les nunitions d'une place,
affaiblir , diminuer sa force. Sprovve-
ere, levar le difese d' una piazza,
sguernire. |
DESGUARNIR. Tráurer tot lo que es neces-
sari per lo us de un instrumént mecá-
nic, com lo máneg al martéll , etc. Des-
guarnerer. Adminiculis necessariis pri-
vare. Emporter quelque piéce d'une ar-
mure, degarnir un outil, un instru-
ment. Sfornire. .
DESGUAS. s. m. L' acció y efècte de des-
guassar. Desagile. Aquarum exhauritio,
emissió. L'action de s'emboucher. Lo
imboccare, sbocco.
DESGUAS. Conducto 6 canal que servex pe-
ra fèr marxar las aiguas superfluas á fi
de que no fassan mal. Desaguadero.
Emissarium. Decharge, canal, trou,
tuyau, grille par oú l'eau se dechar-
ge. Shoccamento.
DESGUASSAR. v. a. Tráurer 6 fer mar-
xar l'aigua de algun paratge. Desa-
guar , desaguazar. Aquam exhaurire,
educere , emittere. Dessecher, ôter
l'eau de quelque endroit. Asciugare,
disseccare.
DESGUASSAR. Y. n. Entrar los rius en lo mar.
Desaguar. Flumina mari illabi, influe-
re. S'emboucher , se décharger , entrer,
se jeter dans. Imboccare, sboccare,
riuscire , entrare.
DESGUST. s: m. ant. DISGUST.
DESGUSTAR. v. n. ant. pISGUSTAR.
DESGUSTOS, A. ad). ant. pDISPLICÈRT.
DESGUSTOSAMENT. tdv. mod. ant. pEs-
AGRADABLEMÉNT.
DESHABILITAR. v. a. ant. DEBILITAR.
DESHABITAD , DA. adj. que se aplica al
lloc ó paratge no habitad. Deshabitado.
Desertns. Inhabite. Disabitato, inabitato.
DESHABITAR. v. a. Déxar ó abandenar
l'habitació. Deshabitar. Domicilium de-
serere, derelinquere. Déloger. Sloggiare.
DES
DESHABITUAR. v. a. Fér pérdrer lo hi-
bit ó costum que se tenia. També se
usa com recíproc. Deshabituar. Desue-
. facere. Deshabituer , desaccoutumer.
Svezzare, disvezrare.
DESRABITUAR. ant. DESBABITAR.
DESHABITUAT. DA. adj. ant. DESEABITAD.
| DESHERETAMENT. s. m. L'acció y
efécte de deshcretar. "Desheredacion,
desheredamiento, exheredacion. Ex-
heredatio. Exheredation. Disereda-
zione.
DESHERETAR. v. a. Excloir en lo tes-
tamént á algá de la herencia. Deshere-
dar , exheredar. Exheredare. Exhere-
der, desheriter. Diredare, esereditare.
DESHONEST , TA. adj. Impúdic , lasciu.
Deshonesto , inhonesto. Inhonestus, tur-
pis, impudicus. Deshonnéte , impudi-
que. Impudico , disonesto , osceno.
pessovèsr. Lo que no es confórme á la ra-
hó y á las ideas rebudas per bonas. Des-
honesto, inhonesto. Indecoros, inho-
nestus. Malhonnete, deshonnéte. Diso-
nesto.
DESHONESTAMENT. adv. mod. Ab des-
honestedat. Deshonestamente , inhones-
tamente. Turpiter, iahonestè. Deshon-
nétement , impudiquement. Disonesta-
mente, impudicamente.
DESHONESTEDAT. s. f. Impuresa, tor-
pesa en accións ó paraulas. Deshonesti-
dad, inhonestidad. lmpudicitia, impu-
ritia, impuritas, tarpitudo. Deshonné-
teté, lubricité, impudicite. Disonestà,
impudicizia.
DESHONESTÍSSIM, MA. adj. sap. de
nesuoxksr. Deshonestisimo. Valde impu-
dicus, turpissimus. TFés-deshonnéte, très-
impudique. Disonestissimo.
DESHONOR. s. m. Perdua ó disminució
del bon nom y estimació en que se esta-
ba. Deshonor. inhonestamentum , in-
honestas, dedecus. Deshonneur ,. decri.
Disonore, obbrobrio , discredito.
.DESRONÒR. Afrònt, deshónra. Deshonor.
Infamia, ignominia, dedecus. Deshon-
neur , affront , infamie. Disonore, infa-
mia, vitupero , vergogna.
DESHONRA. s. f. Descrédit, perdua de
la fama.ó estimarió de algú. Deskonra.
Inhonestamentum , inhonestas , dedeces.
- Deshonneur, diseredit, tache, fletrissu-
. re. Disonore , discredito, disistima , sca-
pito nella riputazione.
D39n9JA4.: Lo afrènt que resulta de alguna
‘ acció indigna y bara. Deshonra. Infe-
mia, ignominta. Deshonneur , honte.
Disonore, infamia, disonoranza.
TENIA PER DESNÒNRA ALGUNA COSA. fr. Créu-
rerla indecènt y pensar que desdiu de la
calitat y esfèra de alguna persòna. Te-
.ner d deshonra alguna cosa. Indeco-
ram existimare, alicui vitio vertere. Le
croire deshonorant. Riputarlo disono-
revole.
DESHONRADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui
deshónra. Deshonrador. Dedecorator.
Celui qui deshonore, qui outrage, qui
diffame. Colui che disonora.
DESHONRAR. v.a. Llevar la hónra. Des-
honrar. Dedecorare, inhonestare. Des-
honorer. Disonorare.
prsmÓwmaAR. Desflorar, forsar 6 conéxer
torpemènt 4 una dona de bona opinió.
Deshonrar. Virginem corrumpere , vio-
lare. Deflorer, dépuceler. Sverginare,
spulzellare. È
DESHONROS, A. adj. Indecoròs, poc
decént. Deshonroso. Indecorus. Hon-
teux , deshonorant , avilissant. Disono-
_ revole.
A DESHORA. mod, adv. Fora de tempe.
A deshora , d deshoras. Intempestivè.
A une heure indue. À ora sconvenevole.
DESHOSPEDATGE. s. m. Lo acte ó efèc-
te de llevar 6 negar Y bospedatge: Des-
hospedamiento. Inhospitalitas. Inhospi-
tale. Inospitalità.
DESIG. 5. m. ant. pesrri.
DESIGAR. v. a. ant. DESTTIAR.
DESIGNACIÓ. s. f. L'acció de designar.
Designacion. Designatio. Designation.
. Designazione, contrassegno, descrizione.
DESIGNAR. v a. Senyalar y destinar al-
guna persóna ó cosa per algun fi deter.
mitad. Designar. Designare. Designer,
destiner à un emploi. Destinare , ste-
gliere, nominare. B6. À
DESIGNE. s. m. Pensamènt, idea , deter.
minació del entenimént. Designio. Con-
silium. Dessein, intention, projet. Di-
segno, intenzione, proponimento , riso-
luz?one. |
DESIGNI. 8. m. DESIGNE. |
DESIGUAL. adj. Lo que no es igual ab
altra cosa. Desigual. Impar, inequalis.
Inégal:: \neguale; diseguale.: - | .
pestovar. Barrámcós, poo pla. Desigual.
Asper, cavis plenns,'invius. Jnegal,
raboteuxæ. Ineguaele, scabroso.. aspro. '
pesicwat. met. lnoonstant y vario. Desi-
DES 685
gual. Inconstans, levis animo. Inepal,
inconstant , changeant , variable. lu-
costante, leggiere, volubile. !
DESIGUALAR. v. a. Fér una cosa desi-
gual á. altra. Desigualar. lnequalem
reddere. Rendre inegal. Rendere ine-
uale. | i
DESIGUALÍSSIM, MA. adj. sup. de prs-
IGUAL. Desigualisimo. Inæqualissimus.
Très-inegal. Disugualissimo.
- DESIGUALMENT. adv. mod. Ab desigual.
tat. Desigualmente. Inequaliter. Inega-
lement, d'une manière inégale. Dis-
‘ugualmente, inegualmente.
DESIGUALTAT. s. f. Excès, defécte de
una cosa respecte de altra. Desigualdad.
- Inequalitas. Inegalite. Disugguagliansa,
' inegualità. - :
DESIGUALTAT. La diferencia y distincció que
‘fi ha de una persóna ó cosa respècte
de altra. Desigualdad. loequalitas , dis-
paritas. Disparité, disconvenance. Di-
- gparità, disugguaglianza , divario, dis-
- couvenienza.
DESIGUALTAT. La calitat que. constituez un
cos aspre y desigual. Desigualdad. As-
peritas, inequalitas. Inegalite. Inegua-
ta. . co:
-—
DESIGUAVTAT. Varietat, iveonstancia. Se diu
del témps, del geni y de altras cosas.
- Desigualdad. Levitas , inconstantia. In-
. égalité, variation, inconstance. Disug-
guaglianze , variazione , incostanza.
DESIGUAR. v. a. ant. DESITJAB.
DESHABLE. adj. ant. DESITJABLE.
DESU ANSA. s. f. ant. pesrrs.
DESHAR. v. a. ant. DESITJAB.
DESIMPRESSIONAR. v. a. Desenganyar,
tràurer 4 algú: del erròr en que estaba.:
Se usa també com recíproc. Desimpre-
- sionar. Errorem delere, ab errore re-
- vocare. Detromper, desábuser , desin-
fatuer; desentéter. Disingermare , trar
da inganno, sgannare, distornare.
DESINCORPORARSE. v. r. Separarse lo
-.que estaba unid. Desincorporarse. Se-
- gregari, distolvi. Se séparer , se desu-
nir. Separarsi, disgiungersi.
DESINENCIA. s. f. Ret. Lo modo de aca-
bar alguna cláusula. Desinencia. Termi-
natio. Desinence , terminaison. Desinen-
za, tarmivarione. : 5
DESINFECTAR. v. a. Tráurer la infeceió
- 6 deslliurar de èlla. 'Desinficionar.- AM
infectione liberare. Desinfecter. Smor-
bare, purgare dall’ infezione. on
686 DES
DESINFLAMAR. v.a. Tráurer ó carar la
iuflainació, fèr que se resolga lo que es-
tá inflamad. Desinflamar , desenconar.
loflaminationem , tumorem reso.vere.
Oter , apaiser l'inflammation. Torre
l’infiam nagione.
DESINFLAMENT. s. m. L'acció y efécte
de desinflar 6 desinflarse. Deshinchadu-
ra. D:tumescendi actio. Desenflure. Lo
sgonfiarsi.
DESINFLAR. v. a. Fèr desaparéxer lo
inflar. Deshinchar. A tumore liberare.
Desenfler. Sgonfiave.
p&siXFLAR. met. Fèr passar la malicia. Se
usa també com recíproc. D:shinchar.
Iram sedare. Desenfler. Sgoafiarsi.
DESINFLARSE. V. r. Reduirse la iaflór, aba-
xarse lo tumor 6 bòny, redutadse la
part á la degada proporció que abaus
tenia. Deshincharse. D:tumescere, de-
temere. Se desenfler. Sgonfiarsi.
peuxrLaRSE. met. Dèxar la vanitat 6 pre-
sumpció. Deshincharse. Atrogautiam,
nimiam confideutiam deponere. $e des-
enfler. Sgouftarsi.
DESINFLOA. s. €. DEsarLaMèÈ1T.
DESINSACULACIO. s. f, for. L'acció de
tráurer de la bossa 6 del canti las bole-
tas dels noms dels que han de efercir:
los oficis de' justicia. Desinsaculacion.
- Candidati sorte ducendi expulsio. L'ac-
- tion de retirer les bulletins de l'urne.
L' azion di trar i brevi dall’ urna.
DESINSACULAR. v. a. for. Tráurer las
boletas dels noms de las persòuas insacu-
ladas pera efereir los oficis de justi-
cia. Desinsacular. Nomiua candidato-
ram, qui sorte ducendi sunt, ex uroa:
deducere. Retirer les bulletins de l'urne.
Trar i brevt dall’ urna. |
DESINTERES. s. m. Desprendimént, in-
- diferencia per lo interes ó utilitat, Des-
interés. Pecunim, quæstàs contemptas.
Desinterét. Disinteresse,
DESINTERESSAD, DA. adj. Lo qui obra
ab despreudimónt ó séns miras de in-
- teres. Desinteresado. Divitias, quæs-
. tum contemnens. Desinteresse. Disinte-
- tressato. |
DESINTERESSADAMENT. adv. mod. Ab
- desinteres. Desinteresadamente. Gratui-
td , liberaliter. $2ns intérét. Disinteress
satamente. ' :
DESINTERESSAMENT. s. m. ant. pesry-
TERB 5.
DESINTRICAR. v. a. ant. DgsmwauLsAR.
y
DES
DESINVOLT , TA. adj. Lo qui es Libre y
expedid eu sas accióus. Desenvuelio.
Expeditus. Libertin. Licenzioso, su-
pestrato.
DESINVOLT. Lo qui es deshonèst, 6 tè poc
modestia y moderació en sòn obra.
Desenvuelto. lmpudens, procax , item.
destus. Libre, hardi. Liceuzioso, din.
nato, ardito. |
DESINVOLTAMENT. adv. mod. Ab de-
involtura. Desenvueltamente. Impuden.
ter,audacter, immodestè. E ffrontémer:. :
Sfrenatamente, licensiosamente.
DESINVOLTURA. s. f. Desembras, ex
podició ea las accidus. Desenvoltura.
-Expeditio. Hardiesse. Licenza, síren-
tezza.
DESINVOLTUBA. Desvergouyimènt, desahogo.
falta de modestia. Desenvoltura. lap.
dentia, inmodestia. Æ/ffronterie. Six-
eiatezza , impudenza.
DESIRANZA. s. f. aut. DES1T3.
DESISTIMENT. s. m. L'acció y efècte de
desistir 6 apartarse de alguna pretensi.
Desistimiento , desistencia. Cessatio. Dé
sistement. Il desistere.
DESISTIR. v. n. Cessar ó apartarse de a”
guna pretensió, empenyo, empres $
stónt comensad ja é efecutar. Deis.
- Dosistere. Se desister , se departir. De
sistere , rinunziare.
. pasistià. for, Parland de algun dret es i
dicarlo 6 abandonarlo. Destetir. A |
vel actione desistere. Se desister , à
mordre. Rinanziare, abbandonare.
DESITJ. s. m. Movimènt de la volus
per la cual se apetex alguna cosa, Des
Desiderium. Desir. Desiderio, brani
voglia. ' |
pesiti, Lo autóx que solen tenir las dot
prenyadas. Antofo. V ehemeus ap
tus pregnantium. Envie , desir ar
Voglia, desiderio, brama.
conreat SÓN DESIT], Ó CUMPLIRSELI o ad
- sùx pBsrrs. fr. Conseguir oq
desitjaba. Cumplir su. S reco ieri
. - sele d uno su deseo. Rem alicui el
tentia cadere, evenire. Pojr son dé
accompli. Appagar la sua voglia.
TENIR ALGUN DESITJ. fr. A petéxer ab veli
mencia alguas.cosa. Se diu i
de les donas yadas, Antojárs
Appetere; in aliquid vehementer £r
Le convotter. L'aver bramoga.
DESITJABLE. adj. Lo que es digse:
ser desitjad. Dessable , desiderable, 4
DES
tecible. Desiderabilis, optabilis. Desira-
ble. Desiderabile. ,
DESITJADÍSSIM , MA. adj. sup. de pr-
siTJAD. Deseadisimo. Valdè desideratus,
optatissimus, Très-désirable. Desidera-
bilissimo.
DESITJAR. v.a. Apetéxer alguna cosa,
aspirar á ella. Desirer. Desiderare , bra-
mare.
DESITJÒS, A. adj. Lo qui desitja alguna
cosa. Deseoso. Desiderans, copidus.
Desireux. Desideroso.
DESITJOSISSIM , MA. adj. sup. de prsiT-
jós. Deseosisimo. Cnpidissimus. Desi-
rant avec ardeur , très-désireux: Desi-
derosissimo,
DESJUNCCIO. s. f. ant. pisjuncció.
DESJUNCTIU, VA. adj. ant. DissuxcTIU.
DESJUNTAMENT. s. m. ant. pESURIÓ.
DESJUNTAR. v. a. ant. Separar, dividir,
apartar. Desjuntar. Disjungere. Sepa-
rer. Disgiungere.
DESJUNYIR. v. a. Tráurer del jòu las
mulas 6 bous. Desuncir. Abjungere, dis-
jungere. Lever du joug. Levare, torre
dal giogo.
DESLAVAMENT. s. m. ant. L'acció y
efècte de reutar alguna cosa per damunt
séns déxarla bèn neta. Deslavadura.
Perfunctoria elutio. L'action de laver
superficiellement et d demi. L' azione di
lavare superficialmente.
DESLAVAR. v. a. ant. Rentar per damunt
y sèns fer net. Deslavar. Leviter elue-
re. Laver, nettoyer superficiellement.
Lavare superficialmente.
DESLIBERACIO. s. f. ant. DELIBERACIÓ.
DESLIBERAR. v. a. ant. DELIBERAR.
DESLIGUAR. v. a. ant. DESLLIGAR.
DESLIURACIÓ. 8. f. ant. DESLLIURAMÈRT.
DESLIUREMENT. adv. mod. ant. LLIBRE-
MENT.
DESLOAR. v. a. apt. vITUPERAR.
DESLLEAL. adj. ui falta á la deguda
llealtat. Desleal. Inbdus, perfidus. De-
loyal. Misleale.
DESLLEALMENT. adv. mod. Ab deslleal-
tat. Deslealmente: Infidè, infideliter,
perfidé. Déloyalement. Dislealmente.
DESLLEALTAT. s. f. Falta de llealtat.
Dislealtad. Perfidia, infidelitas. Délo-
yaute. Dislealtà. |
DESLLENGUAD , DA. adj. met. Desver-
gonyid en lo parlar, mal parlad. Deslen-
guado, lenguaraz. Procax ore, maledic-
tus. Medisant. Maldicitore, lingua tabana.
. DES 687
DESLLENGUAR. v. a. Tréarer 6 tallar la
llengua á algú. Deslenguar. Elinguare.
Arracher la langue. Strappare la lingua.
DESLLIBERADAMENT. adv. mod. ant.
DELIBERADAMÉNT.
DESLLIBERAR. v. a. ant. DELIBERAR,
DESLLIBERATIU, VA. adj. ant. pELIBE-
RATIU. x
DESLLIGADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
deslliga. Desatador. Solvens. Celui qui
delie. Scioglitore.
DESLLIGA DURA. s. f. L'acció y efècte -
de deslligar. Desatadura , desligadura,
solucion. Solutio. Degagement , denoue-
ment. Scioglimento.
DESLLIGAMENT. s. m. DESLLIGADURA.
DESLLIGAR. v. a. Desfér ó posar llibre
lo que estaba lligad. Desatar , desligar,
soltar. Solvere , dissolvere. Denouer,
delier. Sciogliere , sciorre.
DESLLIGAR. Absóldrer de las censuras eccle-
siásticas. Desligar. A censuris eeclesias-
ticis absolvere. Detacher. Sciogliere.
DESLLINDAR. v. a. ant. riTAR.
DESLLIS. s. m. ant. LLISCADA , RELLISCADA.
pestLis. met. Caiguda en alguna flaquesa.
Desliz. Lapsus. Glissade. Sdrucciola-
mento.
DESLLISAR. v. a. ant. LLISCAR , RELLISCAR.
DESLLISSAR. v. n. met. Dir ó fér alguna
cosa ab descuid y séns deliberació. Des-
lizar , deslizarse. Labi, iu errorem in-
cidere, inconsultò agere. Glisser , faire
un faux pas. Sdrucciolare. |
DESLLIURAMENT. s. m. Lo acte y efèc- :
te de deslliurar á altre de algun périll.
Libramiento. Liberatio. Delivrance. Li-
berazione.
DESLLIURAR. v.a. Trávrer 4 algú de al.
gon traball que patex. Librar. Libera-
re. Délivrer , sauver. Redimere, salva-
re, liberate.
DESLLIURAR. Preservar á algú de algun mal
ó pèrill. Librar, libertar. Liberare, in-
noxium servare. Garantir, tirer du pe-
ril. Guarentire, preservare , salvare.
DESLLIURAR. Posar á algú en llibertat, tráu-
rerlo de esclavitut ó subjecció. Libertar.
Libertare. Mettre en liberte, affranchir.
Liberare, affrancare. '
DESLLIURE, RA. adj. ant. ¿LiBRE.
DESLLOAR. v. a. ant. viTUPERAB.
DESLLOMADURA. 8. f. ant. At16MADURA.
DESLLOMAR. v. a. ant. ALLÓMAR.
DESLLORIGADOR. s. m. Articulació ó
juntura movible de un os ab altre. Co-
688 DES
, yuntura. Ossium commissura. Jointure.
Giuutura, articolazione.
.TROBAR LO DESLLORIGADOR. fr. met. Descu-
brir algun medi útil, abans iguorad,
pera conseguir fácilmént lo que se de-
sitja. Dar en la vena ó hallar la vena:
dar en la tecla. Bationem, viam ad ali-
quid exsequendum invenire, Frapper
au but. Dar nel brocco.
DESLLORIGAR. v. a. DESCONJUNTAR.
DESLLORIGARSE. v. r. Desconjuntarse algun
os. Desgobernarse , desconcertarse. Lu-
xari. Se disloquer. Dislogarsi.
DESLLORIGARSE. Descompóndrerse lo cos ab
movimènts estranys y violénts. Desgoz-
narse. luconditis motibus disturbari,
solvi. Faire des contorsions. Divinco-
larsi. a
.DESLLUID , DA. adj. que se aplica á las
cosas ja usadas, y que han perdad lo
sèu llustre. Deslucido. Nitore privatus.
Terni. Appanuato.
DESLLUIDÍSSIM , MA. adj. sup. de pes-
LLUID. Deslucidisimo. Obscurissimus.
Tres-fane, trés-terni. Appaunatissimo.
DESLLUIMÈNT. s. m. Falta de lluimént.
Deslucimiento, deslustre. Splendoris,
nitoris defectus. Obscurité. Offusca-
zione.
DESLLUIR. v. a. Tráurer lo lluimènt 4
alguna cosa. Deslucir. Obscurarc, ni-
tore privare. Zernir, effacer Peclat,
ôter le lustre. Appaunare, offuscare.
' DESLLUIB. met. Desacreditar. Deslucir. In-
famare, obscurare. Diffamer. Scredi-
tare, diffamare.
.DESLLUMAR. v. a. aut. ALLÓMAR.
DESLLURIGAR. v. a. DESLLORIGAR.
. DESLLUSTRADÍSSIM , MA. adj. sup. de
DESLLUSTRAD. Deslustradísimo. Valde
obscuratus, nitore privatus. Trés-terni.
À ppannatissimo.
DESLLUSTRAR. v. a. Tráurer lo llustre
á alguna cosa. Deslustrar. Nitore pri-
vare. Oter le lustre, ternir. Appannare,
levar il lustro.
DESLLUSTRAR. met. Desacreditar. Deslus-
trar. Obscurare. Decrediter, ternir.
Screditare.
DESLLUSTRAR. ant. ENLLUERNAR.
DESMADEXAT, DA. adj, ant. EMBULLAD.
DESMALLAR. v. a. Desfér las mallas.
Desmallar. Loricam disrumpere. De-
faire les mailles. Smagliare.
DESMAMADOR. s. m. Instrumènt ab
pues que se posa en las mamèllas de al-
bos DES, ,
unas bestias , especialmént de las y
h fi de desmamer los vedèlls, Dosen
dera. Instrumeutum aciculis instractan
ablactando aptum. Znstrument garni de
pointes qu'on met au pis des vada
pour sevrer les veaux. Strumento di
mettersi nelle mamme delle vacche per
spoppare i vitelli.
DESMAMAR. v. a. Apartar la criteri
. dels pits de la mare 6 dida, y lo au
malet de las maméllas de la mare, if
de que se mantinga mènjaud y no n«-
mand. Destetar, desmamar. Ablct-
re. Sevrer. Spoppare, slattare.
DESMAMAR. met. Apartar los fills del reg»
lo de sa casa cuand sels en care
ra. Destetar. Liberos à paterue don
deliciis abducere. Sevrer. Privare.
DESMAMAR LOS ANYÈLLS. fr. Descordew.
Agnos ablactare. Sevrer les agna.
Spoppar gli aguelli.
DESMAMAR LOS CABRITS. fr. Descabritar. im
dos ablactare. Sevrer les chevreasti
Slattar 1 capretti.
DESMAMAR LOS VEDELLETS. fr. Desbecerrái
Vitulos ablactare. Sevrer les ve
Spoppar i vitelli.
DESMAMARSE AB ALGUNA COSA. fr. met.
explica haber tingud desde cn
noticia ó us de alguna cosa. Des!
con alguna cosa. Cum lacte sugere,
infantia discere. Sucer avec le luit.
' chiare col latte.
DESMAMELLAR. v. a. ant. Tallar
maméllas. Quitar, cortar los pet
Ubera amputare, scindere. Couperl
mamelles , óter le sein. Tagliar le p
DESMAN. s. m. Animal de la indu;
casi dós peus de alt, té lo cap
las drellas llargas y caigudas , y los
llargs, que li ixen fora de la be
mòlt apreciable per la substancti
menada ALMESC que cria en una
prop del llombrígol. Desman. M
moschiferus. Gazelle , caribour.
zella.
DESMANDARSE. v. r. D
propassarse. Desmandarse , desm
Modum non servare, modesuz
transilire, Se deborder , devenir i
dere. Smodarsi, traboccare.
DESMANDARSE. Descomedirse de pa
Desbocarse. Efirenatè loqui, t
inconsideraté conviciari. Parier
frein. Sfrenar la lingua.
DESMANEGAD, DA. adj. Desconf
desmarrad. Descompiuesto. A situ, aut
ordiñe disturbatus. Dereglé, mal en or-
dre. Sconcertato, sgangherato. .
DESMANEGAD. DESGAIRAD.
DESMANEGAR. v. a. Tráurer lo máneg
á alguna cosa. Desguarnecer , desenas-
tar. Manubrium tollere. Degarnir, óter
le manche. Levar il manico.
DESMANYOTAD, DA. adj. Lo qui no es
bo pera res y está tót aturad com si
fos lligad 6 no tiugués maus. Desmano-
tado, desmanado. lubabilis, tardus,
ineptus. Maladroit. Disadatto, da nul-
la , moccione.
NO SER CAP DESMANTOTAD. ft. fam. ab que
s' expréssa la intel-ligencia 6 noticia
que algá té de la materia de que se
tracta ó dels assumptos que maneja. No
mondar nisperos. Ne quidem mespilis
putamen detrahere. N'etre pas man-
chot. Esser bagnato e cimato, saper il
suo conto.
DESMARCAR. v. a. ant. Tráurer la mar-
ca. Quitar la marca. Notam adimere.
uter la marque. Torre il marco, il se-
no.
DESMARXAR. v. a. Descompóndrer, des-
coucertar. Descomponer. A situ, aut
ordine disturbare. Deranger , deregler,
demantibuler. Sconcertare, ingarbu-
gliare, scompigliare.
DESMASIA. s. f. Excés, ó massa cantitat
de alguna cosa. Demasia. Superfluitas ,
redundantia. Superfluité , trop. Super-
flaità, soverchianza.
EN pesmasia. mod. adv. Desmasiadamènt,
ab excés. En demasia , demasiadamen-
£c, demasiado. Ultra modum, nimis.
Avec excés , excessivement. Soverchia-
mente.
DESMASIAD, DA. adj. Excéssiu. Dema-
siado. Nimius, immodicus. Excessif,
trop, superflu. Soperchio, soverchio,
superfluo.
DESMASIAD. adv. mod. MASSA, EN DESMASIA.
DESMASIADAMENT. adv. mod. Ex pes-
MASIA. '
DESMAY. s. m. Defallimènt de forsas,
privació dels sentits. Desmayo. Deli-
quium. Defaillance, pémoison, eva-
nouissement. Svenimento , deliquio , efi-
mmento,
DESMAY. S. m. Especie de sálzer, dit de
Babilonia , que té las brancas mólt cai-
gudas de manéra que tóts los bróts
pènjan cap á terra. Sauce de Babjlo-
TOM. L
|
DES 689
nía. Salix babylonius. Saule. Salcio.
DESMAYAD, DA. adj. que se aplica al
colór bax y apagad. Desmayado. Color
remissus, languens. Pále. Dilavato,
smorto. |
DESMAYADAMENT. adv. mod. Ab poc
ánimo, débilmént. Desmayadamente.
Lauguidé. Faiblement , mollement , lan-
guissamment. Debolmente , con iscora-
mento.
DESMAYAMENT. s. m. ant. pEswav.
DESMAYAR. v. a. Fér pérdrer lo ánimo,
desanimar. Desmayar. Exanimare, ani-
mi languorem iucutere. Detourager.
Scoraggiare.
DESMAYAR. Y. n. Pérdrer lo ánimo. Desma-
Jar. Ánimo deficere , cadere. Se decou-
rager. Scoraggiarsi. A
| DESMAYABSE. V. r. Cáurer en basca. Des-
mayarse. Deliquium pati. Tomber en
defaillance , s'evanouir. Svenire , venir-
si meno, , .
DESMEDRAR. v. n. p. us. Tornar á mé-
‘nos alguna cosa. Se usa també com re-
cíproc. Desmedrar. Decrescere , verge-
re iu deterius. Decroítre, diminuer,
dechoir. Decrescere, scemare, venir
meno.
DESMEMBRADURA. s. f. ant. DESMEM-
BRAMÈNT, ,
DESMEMBRAMENT. s. m. L' acció y
efècte de desmembrar. Desmembracion ,
dismembracion. Laceratio, divisio, se-
paratio. Demembrement. Smembra-
mento.
DESMEMBRAR. v. a. Dividir y separar
los mémbres del cos. Desmembrar. Cor-
poris membra dividere, separare, dis-
cerpere; lacerare. Demembrer , arra-
cher les membres. Smembrare, ‘sbra-
nare.
DESMEMBRAR. met. Separar, dividir una co-
sa de altra. Se aplica més comunamént
á las parts de on tot. Desmembrar. Di-
videre, separare. Separer , diviser , de-
membrer. Smembrare , separare, stac-
care. .
DESMEMBRAR, Y. B. ant. OLVIDAR.. |
DESMEMORIAD , DA. adj. Faltad de me-
moria. Desmemoriado. Obliviosus. De-
. memoré, Smemorato , smenticato.
DESMEMORIARSE. v. r. Olvidarse, fal»
tar la memoria. Desmemoriarse. Obli-
visci , memoriam amittere. Oubkier, per»
dre le souvenir. Sinemorarsi,
DESMENJAMENT. s. m. Desgana, falta
690 DES
de apetit. Desgana. Cibi tedium. Man- |
que d'appetit, degoút. Svogliatesza , dis-
gusto.
DESMENJARSE. v. r. Pérdrer la gana.
Desganarse. Cibi tedio affici. Perdre
l'appétit. Perdere Y appettito.
DESMENTIDOR , RA. s. m. y f. Lo qui
desmént. Desmentidor. Mendacii expro-
brator. Celui qui dément , qui donne un
dementi. Colui che smentisce.
DESMENTIMENT. s. m. L'acció de des-
mentir. Desmentida. Mendacii expro-
bratio. Dementi. Smentimento.
DESMENTIR. v. a. Dir á algú que mént,
convéncer de fals 6 incert lo que altre
ha dit. Desmentir. Mendacium expro-
brare. Dementir, donner un démenti.
Sinentire, dimentire.
DESMENTIR. met. Desvanéxer y dissimular
alguna cosa pera que no se conega, com
DESMENTIR los indicis, las suspitas. Des-
mentir. Fallere, tegere. Cgcher, dissi-
muler. Velare, celare.
DESMENTIA. Procehir alguea persòna distinc-
tamènt de lo que se podia esperar de
son naxemént, educació y estad. Des-
mentir, Opinionem fallere. Dementir.
Operar sconvenevolmente.
DESMENTIR. No igualar alguna cosa á lo que
debia, 6 no tenir la justa commensura-
ció; y axí se diu de lo que la té, que
no pesmèxT ni lo grux de un cabell. Des.
mentir. Desciscere. Dementir , ne point
cadrer. Disconvenire.
DESMENUAR. v. a. ant. DESMENUSSAR.
DESMENUIR. v. a. ant. DISMINUIR.
DESMENUSSABLE. adj. Lo que se pod
desmeuussar. Desmenuzable. Friabilis.
Friable. Sminuztevole, friabile.
DESMENUSSADOR, RA. s. m. y f. Lo
qui desmenussa y apura alguna cosa.
Desmenuzador. Perscrutator, enuclea-
tor. Éplucheur » epilogueur. Investiga-
. tore, sottile disaminatore.
DESMENUSSAR. v. a. Desfér alguna co-
sa, dividindla en parts ménudas. Des-
menüzar. Comminuere , friare. Hacher,
emietter. Sminuzzare.
DESMENUSSAR. met. E$aminar alguna cosa
per péssas ménudas. Desmenuzar. Pers-
crutari , enucleare. Eplucher. Investiga-
re, esaminare , guardar nel sottile.
DESMERESCUD, DA. p. p. de pesment-
- XER. Desmerecido.
DESMEREXEDOR , RA. s. m. y f. Lo qui
desmerex ó es indigne de alguna cosa.
DES |
Desmerecedor. indignus. Indigne d'a.
chose, celui qui demerite. lmmeriter.
le, indegno, che nou merita.
DESMEREXER. v.a. Férse indigne de
premi, favór 6 alabansa. Desmerecer.
Indignum reddi. Demeriter, se rendre
indigne. Demeritare. |
DESMERXAR. v. a. ant. RUMILIAR. |
DESMESURA. s. f. ant. Descomediner, ,
immodestia. Desmesura. Immodesti
immoderatio. Excés, immodestie. Fe
cesso, immodestia. |
DESMESURAD , DA. adj. que se apii |
lo que es excèssiu y major de lo regi. |
lar. Desmesurado. Pregrandis, imme ,
nis. Demesuré, gigantesque. Suisorda, |
fuor di misura. ,
DESMESURADAMENT. adv. mol 5 |
excès. sénse mida. Desmesuradamnt. |
Immoderaté , ultra modum. Demèue ,
ment, outre mesure. Smisuratameste. :|
DESMILLORAR. v. a. Fér pérdrer i de,
guna cosa sòn llustre y perfecció. Dey
mejorar. Deteriorem reddere. Daci
rer, dégrader. Deteriorare , peggior,
DESMOBLAR. v. a. Tráurer los moble 8
una casa. Desamoblar. Supelea:
tollere. Demeubler. Torre i mobili,
bigliare.
DESMORALISAD, DA. adj. Lo qu e
malas costums. Desmoralizado. Mon
perditis homo. Demoralise. Demo
zato.
DESMORALISAR. v. a. Corrómpre
costuins. Desmoralizar. Mores co
pere. Demoraliser , rendre i
Demoralizzare, rendere immorate.
DESMOTXADURA. s. f. ESMOTSADU
DESMOTXAR. v. a. ESMOTXAR.
DESMUNTAR. v. a. Desfér, d
una máquina. Desmontar. Mid
compagem dissolvere. Demonter:
assembler. Disfare.
DESMUNTAR. Parlaud de canóns y altra
sas de artillería tráurerlos de la
nya. Descabalgar , desencabalga.
montar. Tormenta bellica depo
plaustris tollere. Demonter la:
Smontare.
DESMUNTAR. Parland de canóns y al
sas de artillería significa també 15
bilitar lo sèu us ab la violencia
del enemig, destruind la corem
cabalgar. Tormenta bellica detur
inutila reddere. Demonter l'a
Imboccare.
l DES .
D ESNATURALISAD, DA. adj. rravui.
DESNATURALISAR. V. a. Privar á algú
del dret de naturalesa y patria. Se usa
- també com recíproc. Desnaturalizar.
Civitatis juve privare, patrio solo inter-
dicere. Dehataraliser , ller des
droits, bannir. Privar del privilegio di
naturalità, bandire.
DESNATURAR. v.a. ant. DESNATURALISAR.
Se usaba també com reciproc. Denatu-
raiser. Privar del privilegio di natura-
1
DESNATURAT, DA. adj. ant. 1innuná.
DESNIVÈLL. s. m. Falta de nivèll. Des-
nivel. Deolivitas, libra vel perpendicoli
iuclinatio. Defaut de niveau, inclinai-
son, courbure: Mancanza di livella.
DESNOHELAT, DA. adj. aut. Descon-
juoted. Descoyuntado. Luzatas. Dislo-
. que. Dislogato,
DESNU, NUA. adj. ant. nu.
DESNUADURA. S. f. ant. DESXUAMÈNT.
DESNUAMENT. e. m. aut. L'acció de
destér un nus. Desañudadura. Enoda-
tio. Denouement. ll disnodare.
DESNUAR. v. a. Desíér un aus. Desanu-
dar, desañadar. Enodare. Dénouer,
défaire ur. nœud. Disnodare, suodare.
DESWUAR. ant. pasPULLAN. Se usaba també
com -recíproc.
DESO. s. m. Racó 6 lloc retirad y ocult
e servex pera amagarhi alguna cosa.
Escomdite , E condrijo. Latibalum, la-
tebra. Cache, cachette , lieu secret. Ri-
postiglio , ascosagka, bugigattolo.
DESOBEDIENCIA. s. f. L'acció y efécte
de desobeir. Desobediencia , desobede-
eimiento. Inobedientia , imparentia , im-
parientia. Desobéissance. Disubbidienza.
DESOBEDIENT. adj. Lo qui no obeex,
Desobediente , desmandado. Imparens.
Desobéissant. Disubbidiente.
DESOBEIR. v..a.. No fàr algú lo que li
mana són superiór. Desobedecer. Dicto
mon parere, non obtemperare. Desobeir.
Disubbidire.
DESOBLIGAR. v.a. Tráurer á algú de al-
: guna obligació. Se usa també com re-
cíproc. Desobligar. Ab obligatione libe-
vare. Dégager , affranchir d'une obli-
gation. Distrigare, cavar d'impaccio.
pesosticar. met. Ebagenar lo ánimo de al-
gii. Desobligar. Altenare qu am á
se; benevolentiam demereri. Desobli-
ger. Disobbligare, stare.
DESOCUPACIÓ. 1. f. Ociositat, falta de
| 691
ocupació. Desocupacion. Otiurh , vaca-
tio. Desoccupation , désceuvrement. Dis-
. occupazione , oziosità.
DESOCUPAD, DA. adj. Lo qui no té
ocupació. Desocupado » holgado. Otio-
sus, vacuus. Desoccupè , oisif , désœuvre.
Sfaccendato , scioperato.
DESOCUPAR. v. a. Desembrassar algun
lloc, déxarlo llibre y sèns impediment.
Désocupar. Evacuare, locum expedi-
tum relioquere; exinanire. Dévarrasser,
évacuer, vider, desemplir. Sgomberare,
spacciare, tor l'imbarazzo.
DESOCUPARSE. v. r. Desembrassarse de
algun negoci ú ocupació. Desocuparse.
Sese expedire. Se desoccuper, se debar-
rasser. Disoccuparsi , scioperarsi.
DESOIR. v. a. Desaténdrer , déxar de oir.
Desoir. Animum avertere, non audire.
Tácher de ne pas entendre, faire la
sourde oreille. Disadire, far il sordo.
DESOLACIÓ. s. f. Destrucció, ruina y
perdua total de algana cosa. Desolacion.
Desolatio , depopulatio, destructio , vas-
tatio. Desolation , devastation , ruine,
destruction. Desolazione , guasto, rovi-
na , distruzione.
DESOLACIÓ. met. Aflicció, angustia, senti-
mént. Desolacion. Anxietas , maeror ,
egrimouia. . Desolation , uffliction , peine
extréme. Affanno , amaritudine indeci-
bile.
DESOLAR. v. a. Destruir , arruinar algu-
na cosa, com una ciutad. , Un règne. De:
solar. Desolare, vastare. Desoler, rava-
ger, ruiner, devaster , detruire. Deso-
lare, distruggere, rovinare , sfaufanare.
DESOLRE. v. n. ant. No dóldrerse. No
dolerse. Haud dolere. Ne pas se pluin-
dre. Non laguars:.
DESONEST , TA. adj. prssosksr.
DESONEST AMENT. s. m. ant. Injuria de
paraula. Denuesto. Convicium. Outrage,
injure atroce. Oltraggio, soperchieria,
affronto grave.
DESONESTAR. v. a. ant. Isjariar, infa-
mar de paraula. Denostar. Conviciari.
Injurier , Outrager. Oltraggiare, offen-
dere villanamente.
DESONESTAT. 8. f. ant. DESOSESTAMENT.
DESONESTAT. ant. DESHONESTEDAT.
DESONRANZA. s. f. ant. DESBÒRRA.
DESOPILAR. v. a. Corar la opilació. Des-
opilar. Oppilationi mederi. Desopiler.
ppilare , disostruere.
DESOPRATIU, VÀ. adj. Lo que té vir-
692 DES
tat de cufar la opilació. Desopilativo.
Oppilationibus medendi vi præditus.
Desopilatif. Disostruente , disoppilativo.
DESORDE. s. m. Confusió , descoucert y
falta de òrde. Desórden , desordena-
miento. Inordinatio, pertarbatio , con-
fusio. Desordre, confusion , desarroi.
Disordine , confusione , sconcerto.
pesónne. Desmasía , excès. Desórden. Im-
moderatio, excessus. Desordre , excés.
Disordine, immoderanza.
UN DESÒRDE PORTA UN ÒRDE. ref. ab que se
denota que los gastos superfluos y pro-
digalitat obligan desprès 4 víurer ab
mòlta economía. El mucho desórden
trae mucho órden. Maximus á nullo
persepè nascitur ordo. Le grand des-
ordre produit le bon ordre. Dal disor-
dine rinasce l' ordiue.
DESORDENAD, DA. adj. Lo qui no té
órde. Desordenado. lnordinaté agens.
Desordonne. Disordinato , confuso.
DESORDENADAMENT. adv: mod. Ab
desórde , confusió y séns régla. Desor-
denadamente. loordinaté , perturbate,
confusè , confusim. Desordonnement,
sans ordre, avec desordre. Disordina-
^ A tamente.
DESORDENADÍSSIM, MA. adj. sup. de
DESORDENAD. Desordenadisimo. Valde in-
ordinatus, perturbatus. Trés-desordon-
ne, excessivement desordonne. Disor-
dinatissimo. :
DESORDENAMENT. s. m. aut. pgsoRDE.
DESORDENANCA. s. f. ant. DESÓRDE.
DESORDENAR. v. a. Confóndrer, per-
turbar l'òrde y concert de alguna cosa.
Desordenar. Confundere, perturbare.
Desordonner , deranger , metre en ges-
. erdre. Disordinare , turbare, confonder
l’ ordine.
DESORDENARSE. v. T. Efirse de regla, exce-
dirse. Desordenarse. Modum excedere.
Se déranger, se deregler. Sviarsi , dis-
ordinarsi. e.
DESORGANISAR. v. a. Desordenar, des-
‘ arreglar. Desorganizar. Perturbare, dis-
turbare. Desorganiser. Disorganirzare.
DESOSSAR. v. a. Tráurer y separar los
ossos de la carn. Desusar , deshuesar.
Exossare. Desosser. Disossare.
DESPACIENTAR. v. a. IMPACIENTAB.
DESPAGAMENT, s. m. ant. DISCUST, DES-
' GONTÈNTO. i
DESPAGAR. v. a. anl. DISQUSTAB , DES-
- COBTENTAR, E
DES
DESPALMAR. v. a. Netejar lo pla de las
embarcacións de la brossa que arreple-
gan ab l'aigua, y donarhi seu. Despal-
Dar, espalmar. Naviwm carinas exte-
rius detergere , seboque illinire. Espal-
mer, carener. Spalmare. :
DESPAMPANADOR. s. m. ant. DESPAM-
POLADÓR. .
DESPAMPANADURA. s. f. ant. pEsesm-
POLAMÉNT.
DESPAMPANAR. v. 8. a0t. DESPAMPOLAR.
DESPAMPOLADOR. s. m. 4gr. Lo qui
despampóla. Desparapanador, deslechu-
gador. Pampinator. Celui qui epampre.
Colui che s ma.
DESPAMPOLAMENT. s. m. dgr. L'ac-
ció y efècte de despampolar. Despam-
panadura. Pampinatio. Épamprement,
choungeonnement. Spampenazione.
DESPAMPOLAR. v. a. Agr. Tráurer los
pámpols als ceps pera que fructifiques
millor. Despampanar, deslechugar,
deslechuguinar. Pampinare. Épamprer.
Spampanare.
DESPANYAMENT. s. m. L' acció de des-
panyar. Descerrajadura. Sere avolso.
L'action d'óter la serrure. Lo strappar
la serratura. |
DESPANYAR. v. a. Arrancar lo pauy de
alguna porta, baul, ete. Deseerrajar.
Seram: avetlere. Arracher la. serrure.
Strappar la serratura. oa
DESPARAMENT. s. m. ant. piseano.
DESPARAR. v. a. Descompóndrer lo que
estaba parad y arreglad.: Descomponer.
Locata tollere. Deránger , deregler,
demantibuler, Sooneertare, sconvolgere,
scompigliare. . . -
DESPARAR. ant. DISPARAR. 2
.DESPARER. v. n. ant. DESAPARÉEMB.
DESPAREXER. v. n) ant. DESAPABREER.
DESPARIAR, v. a..itatanta n.
DESPARTIDOR, RA. s..m. y f. Lo qui
despartex. Despartidor. Pacis inter n-
santes. coociliator. Pacificateun. Pacifi-
catore.
DESPARTIR..y. a. Separar als que se ba-
rallan-ó renyeren ç.posar: pau entre èlls.
Despartir. Rikantes_dispertiri, pacare.
Pacifier. Pacificire , mebter (la pace.
DESPASSAR. v. a. DRSBNMAR.... ..
DESPATX. s. m. Lo hote.de despatxar.
. Despacho. Expeditio. Expedition. Spe-
dirione, | otros
DESPATX. Lo lloc ahònt se despaksan los ne-
gocis. Despacho.. Cuhiduinee tspedien-
DES
dis negotis destinatum. Bureau. ‘Banco,
uffizio. a
pusPaTx. La cédole, títol 6 comissió que se
dòna per algun empleo ó negoci. Des»
pacho. Littere expedite.. Depéche. Dir
spaccio, spaccio. | . ta
pespatr. Llestesa:, desembras. Desenvoini-
ra, despejo , desembarazo y egpedien-
te. la negotiis ex pedieudis favilites. Der
barras. Disimpegno. . . . ^.
CORRER LO DESPATX. fr. Donerlos curs sèns
reterdarlos. Correr los despachos. Nega-
tia expedire. Accelerer les depéches. Af-
frettar le lettere. oe I
DESPATXAR. v. a. Abreviar y conelóu-
rer algun negoci 6 altra. cosa. Despa-
char. Expedire, perficere. Denécher ,
expédier, faire promptement, Sbriga-
re ,:spedire , accelerare..; , . “ys. ^
pesrasxia. Resóldwer y determinar las gav-
sas y negocis. Despaehar. Definire, de-
cernere. Depécher , videt , finir , termi-
ner une affaire. Spactiare , spedire,
DEAPATXAR. Enviar, com DESPATXAR UN cor-
reu, un propi. .Despechar. Mittere.
Depécher , envoyen. Spedire , mandare ,
inviate, Par po,
DESPATXAR. Véndter.los, géneros desfèndse
de élls, $ cainbiandlos.ah altres. Des-
pachar. Vebundare merces vel permu-
tare. Pendre, debitér. Vendere, spac-
ciare , esitare. Po QUO
DESPATXAR. met. Matar, llevar la
Despachar. Occidere, necare, ipterfi-
cere. Depécher , tuer. Ammazzare y; uc-
cidere. IN le
DESPATXAR. Consumir promplamént alguna
cosa , com lo. dinér , los. bèps. Despati-
lar. despachar brevemente.. Celeriter
absumere. Dissiper , prodiguer , englou-
tir. Dilapidere, dissipare, mandar a
male. È
DESPATIAR. DESPEBIR y en la cuarta accepció.
DESPATIAR. V. A. ENLLÈSTIASB,
-DESPATXARSE. Y. r, Desembrassarse. Despa-
echarse. Sejexpedire. Se debarrasser , se
degager. Spanciarak to 0g
DESPAY., adv. mod. Pon A poc, apleret.
Despacio. Paulatim , pedetentim, .Len-
tement, peu à peu. Adagio, lentamen-
te, piano piano.'. 5.5. ,
- DESPEADURA..s..f Lo mal que se fa en
los pene per hahrr caminad mòlt. Des-
peadura , despeamiento. Pedum subtri-
tio, defatigatio, Grande fatigue qux
pieds, Stauchessa di piedi, |,
vida. :
| DES . 695
DESPEABSE. v. r. Maltractarse los peus
y haber camimad massa. Despearse.
. Pedibus nimio itinere fessis laborare.
- «Se faire mal aux, pieds à force de
marcher. Aver i pié offesi pel troppe
n andere. . . o5. ..
DESPECTIBLE. adj. ant. DESPRECIARIR.
DESPEDASSAD, DA: p. p. de nespepas-
; «AR» Despedazado; roto. | |
ANAR TOT DESPEDASSAD. fr. Portar la roba
…-mèlt dolèpta. Estar hecho un arambel.
Vetustam et attritam vestem gestare.
: Être tout en lambeaux. Esser vestito da
agheroni.. |... | E
DESPEDASSADOR, RA. s. m, y.f. Lo
n. qui despedassa. Déspedazador. - Lace-
rans , discerpens. Celui qui depéce , de-
i Indére , dechire. Sttgceiatore,
| DESPEDASSAMENT. s. m. L' acció y
. . efücte dq, despedassar. Despedazamien-
. 4a., Laceratio, Depécement, dilacera-
tion , dechirement. Stracciatura.
DESPEDASSAR. v. a..Fèr tressos alguna
. cosa, dividimdla en. parts sèns órde ni
. concert. Despedazar. Lacerare, lania-
re, discerpere. Dechirer, mettre en
pièces , dilacerer. Stracciare, squarcia
.; res shbranare, fracassare.
,PRSPEDASSAR. Parland, de la roba 6 del cal-
4. Fad.espatllatlos. Romper. Deterere, at-
terere, Dechirer , user. Logorare, con-
.‘. Sümare,. "ua rn n s
DESPEDASSAR. met. Maltractar y destruir al-
guess cosas mo materials, com mneses-
passar Y ánima. Despedazar. Lacerare.
Maltraiter , dechirer, ulcerer. Stra-
. tiare, » i.
-DESPEDICIÓ. s. f. ant, DESPEDIDA.
. PDESPEDICIÓ . apt. EXPEDICIÓ , DESEMBRAS.
DESPEDIDA. s. f. L'acció y efècte de
. . despedirse. Despedida , despedimiento.
Abeuntis salutatio. L'action de conge-
. dier. ll congedare.
DESPEDIDAMENT. adv. mod. ant. Ab
llestesa y desembras. Expeditamente.
Expedité. ite , pramptement , avec cé-
,. dérité. Batigmente, con gran prestezza.
DESPEDIMENT..s.. m, p. us. DESPEDIDA.
. pESPEDIMÈNT. L' acció de despedir al lloga-
tér 6 arrendatari. Desqhucio. Conduc-
. toris dejectio , deturbatio. Conge don-
. " n€À un fermier à un locataire. Con-
.. geda dato ad un pigiouante o affittuale.
DONAR DESPEDIMENT. ir. DESPEDIR, en la
, cuarta y quinta accepció.
, DESPEDIR. y. a. Déxar anar , despén-
IIA SNA
694 DES
drer, llansar alguna cosa, com DESPEDIR
la flétxa, la pedra, etc. Despedir. Emit-
- tere, jacere. Jeter, lancer, décocher.
Lanciare, scagliare, avventare, scoc-
care. om
DESPEDIR. met. Llansar de sí, com DESPEDIR
elór, llum, ete. Despedir. Emittere.
^ Repandre. Spandere, tramandare. — :
DESPEDIR. met. Àpartar de sí alguna cosa
no material, com lo dolor, lo mal, ete.
- Despedir. Rejicere, pellere. Chasser.
Scacciare.
pesrepir. Tráurer 4 algú lo empleo, ofici
ú Ocupació, con pESPEDIR al criad , las
tròpas, etc. Despedir. Dimittere. Con-
éditer , renvoyer, chasser. Maudar via,
icenziare.
pESPEDIR. Intimar al liogatèr, arrendatari
' etc. , que ha de déxar la cosa llogadd.
Desahuciar. Conductorem dgjicere. De.
" loger, donner congé. Far abbandonare
una casa, licenziare.
pEsPEDIR. Negar à algú lo que demana.
Despedir. Recusare. Refuser, rejeter
une demande. Ricusare, negare, vifiu-
tare.
"bEsPEDIR. V. D. ant. EXLLÈSTIRSE. —
DESPEDIRSE. V. Y. Fér alguna expressió' de
cortesía ó de afècte pera separarse una
persóna de altra, Despedirse. Disceden-
— tem valedicere, Se quitter, se séparer
en faisant des politesses. Licenziarsi,
darst il saluto. um '
DESPEDIT ; TA. adj. ant. Lo qui es llést
en obrar. Expedito. Expeditus. E.xpe-
ditif. Espeditivo.
DESPEDREGAR. v. a. Tráurer las pè-
dras de un camp, heretat, etc. Despe-
dregar. Elapidare. Épierrer.: Levar le
pietre. |
DESPEGAT, DA. adj. ant. DESACREDITAD.
"DESPEIT. s. m. ant. pESPIT.
DESPENDRER. v. a. ant. Gastar. Ex-
pender. Expendere. Depenser. Spen-
ere.
" DESPÉNDRER. ant. MALBARATAR,
' DESPÉXDRERSE. Y. f. Baxar ab furia alguna
cosa de dalt. Desprenderse. Decidere,
delabi. Se detacher , tomber avec rapi-
dite. Distaccarsi. :
“’pespéxonense, Ápartarse, 6 desapropiarse :
de alguna cosa. Desprenderse. Abalie-
nare. Se desister, se desapproprier.
Spropriarsi.
DESPENJAR. v. a. Tráurer alguna cosa
del lloc en que está pènjada. Se usa
DES
també comi retíproc. Descolgar. Rem
appensam demittere. Dependre, daa-
cher, decrocher. Spiecare.
DESPENSA. s. f. dispersa.
DESPENSER. 8. m. ant. piseensàn.
' DESPENSIER. s. m. ant. pisraxsàa.
DESPENYADERO. s. m. Precipici , lloc
alt ple de rocas y escarpad. Despeña-
dero, derrocadero. Precipitram , prz-
ruptus locus. Precipice formé de ro-
chers. Dirupato, .
DESPENYADOR. s. m. aat. DESPExVA-
pino.
DESPENYAMENT. s. m. L' acció y efèc-
te de despenyar ó despenyarse. Despe-
ño, despeñamiento. Precipitatio. L'ac-
tion de se precipiter, chúte precipitee.
Dirupamento, il precipitarsi.
DESPENYAR..v. a. Precipitar, tirar 6
fèr cáurer a'guna cosa désde algua lloc
alt y ple de rocas." També se :prea per
fèr ciurer de una altura pendènt enca-
raqué no hi haja rocas. Se esa també
com reciproci Despeñar. Pracipitare,
precipitem'agero, dare, Pretipiter. Di-
rupare, precipitare.
DESPENYARSE. v. T. met. Desenfrenarse,
entregarse als. vicis. Despeharse. In vi-
tia ruere; precipitari. Se perdre, se
" plonger dans les vices. Immergersi, ab-
‘’ baudonarsi al visio, sfrenarsi:
DESPENYO. s. m. Desbàratamènt de
véntre. Despeño. Ventris profluvium.
'Diarrhee, dévoiement. Diarrea, caca-
‘Jaola. -
DESPERADAMENT. adv. mod. ant. pes-
ESPERADAMENT.
- DESPERANZA. s. f. aut. DESESPERACIÓ.
DESPERAR. v. n.'ant. DESESPBRAR.
DESPERDICI. s. m.' Malbaratamént dels
bèns ó de altra cosa. Desperdicio. Di-
lapidatio, disperditio. Dilapèdation ,
degat, prodigalite. Guasto, seiapio,
dilapidamento. 0007
peseeRDICI. Lo que rèsta de alguna cosa y
no se aprofita per no poderse ó
omissió. Sol usarse en plural. Desper-
dicto. Residuum , rejectanea. Rebut. Ri-
fiuto. x
DESPERDICIADOR, RA. s, m. y f. Lo
qui desperdicia. Desperdiciador. Dila-
pidator, profusor, decoctor. Dissipa-
teur, prodigue. Dissipatore, scialac-
quatore.
DESPERDICIAR. v. a. Malbaratar, gas-
tar ó emplear malamènt alguna cosa.
DES
Desperdiciar. Disperdere, decoquere.
Disperser , dissiper. Diesipare, disper-
re.
DÉSPERFILAR. v. a. Pint. Suavisar la
duresa dels contòrns ó de las líneas fo-
ranas de un cos, á fi de que figure ro-
dò. Desperfilar. Lineamenta lenire, mol-
lia reddere. 4doucir. Ammorbidare.
DESPERT , TA. adj. Lo qui no está ador-
mid. Despierto , dispierto. Expergefac-
tus. Éveille. Svegliato , destato.
DESPERT. met. Viu sagas, advertid. Des-
pierto, despabilado. Solers , acutus.
Éveille , vif, actif. Accorto, vivace, de-
stro, svegliato.
DESPERT. met. Atént, cuidados, vigilant.
Despierto. Experrectus. Éveille, soi-
gneux , vigilant. Sollecito.
ESTAR DESPERT. fr. met. y fam. Estar ab vi-
gilancia y prevenció á fi de no ser en-
ganyad. Abrir el ojo. Intentum esse ca-
vende fraudi. Ouvrir Fœil, examiner,
avoir de la vigilance. Aprir la mente.
SOMIAR DESPERT. fr. met. y fam. Delirar,
desgarratar, discórrer ó parlar tonta-
ment. Soñar despierto. Somniare. Son-
ger reveille, réver avec les yeux ouverts.
Anfanare a secco.
DESPERTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
desperta als altres. Despertador, dis-
pertador. Expergefaciens. Celui qui est
charge d'eveiller, qui reveille. Sveglia-
tore.
DESPERTADOR. Máquina de rellotge que ser-
vex pera despertar á algú per medi del
sòròll que fa á la hora que está posad.
Despertador. Horologium expergefa-
ciens. Reveil. Svegliatojo, sveglierino,
destatojo, sveglia.
DESPERTADOR. met. Lo que dòna mòlt cui-
dado, desvètila y desperta del olvid y
descuid. Despertador. Cura animum
pungens. Chose qui occupe, qui donne
du souci. Destatore. .
DESPERTAR. v. a. Fèr cessar 6 inter-
rómprer lo son del qui dorm. Desper-
tar , dispertar , desadormecer. Exper-
gefacere , expergere. Reveiller. Sveglia-
re , destare.
DESPERTAR. met. Desentorpir algun mém-
bre adormid , com la cama, lo peu, etc.
Desadormecer. 'Torporem , torpedivem
excutere. Degourdir. Scioglier le mem-
ra.
DESPERTAR. met. Excitar, com DESPERTAR
la fam, la especie, etc. Despertar, dis-
A i-@rrT@>1_——7__> EE
—r—————È kx ———&____zsni-———_—_£ D mmrptrtt9mu9utmTtrerae
DES 695
pertar. Excitare. Eveiller , exciter. Sve-
gliare.
DESPERTAR. met. Fèr que algú se pose sò-
bre sí, 6 recapacite. Despertar. Ab os-
citantia , segnitia alterius animum.revo-
care. Reveiller » €mouvoir , exciter. Sve-
gliare, commuovere.
.DESPERTAR À QUI DORM. fr. Suscitar espe-
cies que mouen á algú á tèr 6 dir lo
que no pensaba. Despertar d quien
duerme. Dormientem excitare. Ré-
veiller. Svegliare, risvegliare.
DESPERTARSE. v. T. Déxar de dormir. Des-
pertar , despabilarse , recordar. Exper-
gefieri. S'eveiller. Svegliarsi, destarsi.
DESPERTARSE. met. Férse algú més adver-
tid y entes de lo que era abans. Des-
pertar. Oscitantiam ingenii, tarditatem
deponere. Se reveiller. Scuotersi, rav-
vivarsi,
DESPERTABSE. Tornar en sí del errór. Des-
pertar. Ab errore solvi, revocari. Re-
venir. Disingannarsi.
DESPES, A. p. p. de DESPENDRER. Ex-
pendido.
DESPESA. s. f. ant. cosT; GASTO.
DESPESA. Lo que ordinariamènt se consum
per lo mènjar diari. Despensa. Quod in
victum quotidiauum emitur. Depense.
Spesa.
DESPESA. CASA DE DESPESAS.
DESPESA. Lo diari ó la mesada que paga lo
qui está en casa de despesas. Pension.
Pensio. Pension. Pensione, dozziná.
DESPESA. ant. Provisió de comestibles pera
lo camí. Despensa , vidtico. Viaticum.
Provision de voyage. Vettovaglie.
ESTAR À DESPESA, fr. Viurer en casa parti-
cular de altre pagand per la manuten-
ció y cuidado un tant diari ó mensual.
Estar d pupilaje. Alumpum esse. Étre
en pension. Stere a pensione.
DESPESAR. s. m. ant. pesan.
DESPESSECH. s. m. ant. DESPERDICIADOR.
DESPESSEGA. s. f. ant. TRos; DESPERDICI,
en la segóna accepció.
DESPESSÉGAR. v. a. ant. DESPERDICIAR,
DESTROSSAR. °
DESPIC. s. m. Satisfacció 6 desagravi que
se pren de algun agravi 6 despreci que
se ha rebud. Despique. Injuriæ vindi-
catio, retorsio. Revarche. Ricatto, pa-
riglia.
DESPICARSE. v. r. Venjarse ó péndrer
satisfacció de algun agravi ó reci.
Despicarse. Vindictam sumere , uicisci,
696 _ DES ]
Se revancher: Ricattavsi, vendicarsi,
rendere la pariglia.
DESPIDO. s. m. DESPEDIDA; DESPEDIMÈTT.
DESPINTAR. v. a. Esborrar lo pintad. S: |
usa també com recíproc. Despintar.
'Pietum radere, abradere. Effacer ce
gui est peint. Dispignere.
NO DESPINTARSELI À UN ALGUNA COSA. fr. met.
Conservar bé la memoria ó la especie de
alguna cosa encaraqué la haja vista po-
cas vegadas. No despintdrsele d uno al. |
guna cosa. Rei haud sepiús visse imagi-
nem menti infixam retinere. 4fvoir à
l'esprit. Aver sugli occhi.
DESPIT. s. m. Iudigaació, furór, desespe-
ració. Despecho. Furor , ira, indignatio,
. Stomachus. Depit , colére. Dispetto.
A DESPIT. mod. adv. À pesar de algú, con-
tra sòn gust ó voluntat. 4 despecho.
Alio invito. En depit de, malgré. A
dispetto, a marcio dispetto.
DESPITAR. v. a. p. us. NEGUITEJAR.
DESPITARSE. Y. r. Indiguarse , enfurismarse,
. desesperarse. Despecharse. Furere, ia-
diguari. Se desesperer , se depiter. Di-
sperarst , stizzirsi. ‘
DESPITOS, A. adj. ant. xEGuiròs.
DESPLACENT. adj. ant. piseLICÈST.
DESPLAENT. p. pres. ant. de DESPLÁURER.
Lo que desplau. Desplaciente. Displi-
cens. Deplaisant. Dispiacevole.
DESPLAENTMENT. adv.mod. ant. Ab dis-
gust. Desplaciblemente. Injucundè, aspe-
ré. Desagreablement. Dispiacevolmente.
DESPLAER. s. m. ant. Disgust. Despla-
cer. Displicentia. Deplaisir, chagrin.
Dispiacere, amaritudine.
DESPLACENT. adj. DESAGRADABLE.
DESPLAURER. v. n. Disgustar, desagra-
dar. Desplacer. Displicere. Deplaire.
Dispiacere.
DESPLAZENZA. s. f. ant. DISPLICENCIA.
DESPLEG. s. m. L'acció y elècte de des-
plegar. Desplegadura. Explicatio. L'ac-
tion de deplier. Distenditura.
DESPLEGAR. v. a. Esténdrer ó desdoble-
gar lo que estaba plegad ó doblad. Des-
plegar , desdoblar , descoger. Explicare.
Deplier. Spiegare, distendere.
DESPLER. s. m. ant. DESPLAEA.
DESPLOM. s. m. Lo defècte de algun edi-
fici ó pared per no estar á plom ó per
falta de rectitut. Desplomo. A perpen-
diculo deflexio. Dgaut d'aplomb. Man-
cansa di ció che non è a piombo, stra-
pio m bo.
DES
DESPLOMAR. v. a. aüt. roman.
DEsPròMan. Fér que alguna pared , edifici 6
altra cosa perda la línea perpendicular.
Desplomar. A perpendicalo arcere, de-
pellere. Écarter de l'aplomb , faire sur-
plomber. Far che non sia a piombo.
DESPLOMARSE. v. r. Pérdrer la línea per-
peadicular, Se diu especialmènt dels edi-
leis. Desplomarse. Á perpendiculo de-
clipare, deflecti. Surplomber. Esser fuo-
ri di dirittura, non esser a piombo.
DESPLOMARSE. Cáurer emplómada alguna
cosa de gran pes. Desplomarse. Ruere,
corruere. S'ébouler , s'écrouler. Ammot-
tare, sconscendersi.
DESPOBLACIÓ. s. f£. Falta de la gèut
que poblaba algun lloc. Despoblacion,
despueblo. Oppidi derelictio , desertio.
Depopulation. Spopolazione.
DESPOBLAD. s. m. Desert, erm, lloc
que no está poblad. Dsspoblado. Solitu-
do, eremus, desertum. Desert. Solitadine.
DESPOBLADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
despobla. Despoblador. Vastans , deso-
lans, solitudinem faciens. Devastateur.
Devastatore.
DESPOBLAMENT. s. m. DESPOBLACIÓ.
DESPOBLAR. v. a. Reduir á erm ó de-
sert lo que estaba habitad y poblad.
Despoblar. Depopulari, vastare , deso-
lare. Depeupler , rendre desert. Spopo-
lare, dipopolare.
DESPOBLAB. met. Despullar algun lloc de las
cosas que hi ha en èll, y axí diem: pes
POBLAR un camp de arbres, etc. Des-
poblar. Expoliare. Depouiller. Spoglia-
re , sfornire.
BESPOBLABSE. v. T. (Quedarse algun lloc sèns
habitants. Despoblarse. Oppidum ab in-
colis deseri; oppidanos aliò transferi. $e
depeupler , devenir desert. Spopolarsi.
DESPOCAR. v. a. ant. DISMINUIR.
DESPODERAR. v. a. ant. DESPOSSEIR,
DESPONCELLAR. v. a. ant. pESFLORA: .
DESPONYER. v. a. ant. pEPOSaR.
DESPONZALAR. v. a. ant. DEsFLORAR.
DESPOSAR. v. a. Autorisar lo matrimo-
ni com á párroco. Desposar. Connubio
rité jungere. Fiancer. Sposare , celebra-
re gli sponsali.
DESPOSARSE. v.r. Casarse. Desposarse. Nu-
here. Se marier. Sposarsi.
DESPOSORI. s. m. La promesa que ho-
me y dona se fan mutuamént de eon-
tráurer matrimoni. Ara s'entèn del ca-
samént per paraulas de presént. Se sol
DES
‘ usar en plural. Desposorio. Sponsalia,
nuptie. Promesse de mariage, fian-
cailles, epousailles. Sponsalizio , sponsa-
lizia.
DESPOSSEIMENT. s. m. L'acció y efèc-
te de desposseir. Desposeimiento. Pos-
' sessionis privatio. Spoliation. Spoglia-
mento, spogliatura.
DESPOSSEIR. v. a. Privar á algú de lo
que posseia. Desposeer , desaposesionar.
Possessione deturbare aliquem. Depos-
seder. Spropriare.
DESPOSSESSAR. v. a. ant. DESPOSGEIB.
DESPOTA. s. m. Lo soberá 6 senyòr ah-
solut que goberna séns subjecció á las
lléys. Despota. Tyrannus, non legibus
- subjectus. Despote. Dispoto.
DESPÓTIC, CA. adj. Absolut, indepen-
dént , no subjècte á las llèys. Despotico.
Tyrannicus, nulli subditus legi. Despo-
tique , absolu , arbitraire. Dispotico,
assoluto.
DESPÓTIC. fam. MALBARATADOR , MALGASTA-
DÓR.
DESPÓTIC. 8. m. fam. MALBARATAMÉNT.
FÈR DESPÓTIC DE ALGUNA COSA. Ír. fam. MAL-
BARATAR, MALGASTAR.
DESPÓTICAMENT. adv. mod. Ab despo-
tisme. Despóticamente. Tyrannicè. Des-
otiquement. Dispoticamente.
DESPOTISME. s. m. Autoritat absoluta
que no está limitada las llèys. Des-
potismo. Tyraunis, plena potestas legi
. mon subjecta. Despotisme. Dispotismo.
DESPREAR. v. a. ant. DESPRECIAR.
DESPRECI. s. m. Desestimació ó poc
apreci. Desprecio. Contemptus , despec-
tus, aspernatio, despicatus, despicatio.
Mepris , dédain. Sprezzo, disprezzo.
FER DESPRECI. Ír. DESPRECIAR.
MIRAR AB DESPRECI. fr. Mirar ab superiori»
tat ó enfado, no fèrne cas. Mirar so-
bre hombro ó sobre el hombro. Minaci-
bus vel obliquis oculis intueri ; gravi ase
pectu uti, despicere. Deprecier , regar-
der de sur les epaules, avec dédain.
Guardar di mal occhio.
DESPRECIABLE. adj. Lo que es digne
de despreci. Despréciable. Contemnen-
dus, contemptibilis, aspernabilis , as-
pernandus , sperneadus, despicabilis.
Meprisable. Sprezzabile, spregevole.
DESPRECIADIS, SA. adj. ant. DEsPRECIA-
BLE. 7
DESPRECIADOR, RA.'s. m. y f. Lo qui
desprecia. Despreciador. Contemptor,
TOM. L
E DES . 697
aspernator. Meprisant , dedaigneux.
Sprezzatore , sprégiatore,
DESPRECIAR. v. a. No fèr apreci ó te-
nir en poc alguna cosa. Despreciar.
Contemnere, aspernari, spernere, des-
picere , despicari. Mepriser, dedaigner,
avoir du mepris. Sprezzare, disprezza-
re, spregiare.
DESPRENDIMENT. s. m. Poc apego, des-
Interes, poca afició à las cosas. Despren- |
dimiento. Rerum humanarum despec-
tus ; contemptus. Zndifference , peu
d'interét. Indifferenza , poco attacca-
mento.
DESPRES, A. p. p. de nesPenDRER y DES-
PÉNDRERSE. Desprendido.
DESPRÈS. adj. Seguént; y en aquest sentit
diem : lo any pE5sPRks. Despues. Poste-
rus. Suivant. Seguente.
pEsPais. adv. t. ll. y òrde que denota pos-
terioritat. Despues. Post, postea, dein-
ceps. Depuis, après. Dopo.
DESPREVENCIO. s. f. Falta de preven-
ció y de lo necessari per alguua cosa.
Desprevencion. Providentie defectus,
incuria; imparatio. Manque de pre-
voyance, Mancanza di preyedimento,
negligenza.
DESPREVINGUD , DA. adj. Lo qui está
sénse prevenció y faltad de lo necessa-
ri. Desprevenido ; desapercibido, des-
provisto , desproveido. Imparatus. De.
pourvu. Sprovvisto , sprovveduto.
ATRAPAR DESPREVIXGUD. ÍT. ATRAPAR DESCUI-
DAD.
DESPREVINGUDAMÈNT. adv. mod.
Sènse prevenció. Desprevenidamente ,
desapercibidamente , desproveidamente.
Improvisé. Au depourvu, sans pre-
voyance. Bproyvedutamente, disavvedu»
tamente.
DESPROPORCIÓ. s. f. Falta de la pro-
porció deguda. Desproporcion. Inzqua-
itas, incongruentia. Disproportion, dise
convenence. Sproporzione.
DESPROPORCIONAD, DA. adj. Lo que
no guarda las degudas proporciòns.
Desproporcionado. Inæqualis, incon-
graens. Disproportionne. Sproporzio»
nato.
DESPRO PORCIONADAMENT. adverbi
mod. Ab desproporció. Desproporcio-
- nadamente. loxqualiter, Tncongrnó.
Avec disproportion. Sproporzionatas
mente.
DESPROPOBCIONAR. v. "d pére
698 DES
drer la proporció á alguna cosa, tráu-
rerla de régla y mida. Desproporcio-
nar. Proportionis expertem reddere.
Disproportionner. Sproporzionare.
DESPROPÓSIT. s. m. Dit ó fét fora de
lloc, oportunitat y témps. Despropósi-
to. Ineptiæ, deliramentum, absurdum.
Absurdité, sottise. Sproposito.
DESPROPOSITAD, DA. adj. Lo que es
fora de propósit. Despropositado. Ab-
surdus, inopportuuus. Æbsurde, im-
pertinent, hors de propos. Spropositato.
DESPROVEIR. v. a. Llevar á algú sas
provisions 6 lo necessari pera sa con-
servació. Desproveer. Necessariis priva-
re. Depourvotr. Sprov vedere.
, DESPROVIST , TA. p. p. irreg. de pas-
PROVEIR. Desprovisto.
pEsPROvisT. adj. Faltad de lo necessari.
Desprovisto. Carens. Depourvu. Sprov-
visto.
DESPUÉS. adv. t. y ll. peserès.
DESPUIX. adv. t. y ll. ant. pesenis.
DESPULCELLAR. v. a. ant. pESPLORAR.
DESPULLA. s. f. L' acció y efécte de des-
pullar. Despojo. Spoliatio. Z'action de
depouiller. Spogliamento.
DESPULLA. Lo empleo que resulta vacant
pet ascenso del que l' obtenia. Resulta.
Munus vel officium vacans ex promo-
tione illo fungentis. Vacance d'un em-
ploi. Vacanza.
DESPULLAS. pl. Tót lo que se troba aban-
dovad per la derrota de un efércit,
per un naufragi ó per altra desgracia.
Despojos. Manubie”, spolia, preda. De-
pouilles. Spoglie. |
pEsPU&LAS. La panxa, cap y peus del bes-
tiar, y las alas, coll y demès mènuds
de cualsevol aucèll. Despojos. Pecudum
viscera extremaque membra: avium ex-
ta. Abatis de volailles , beatilles. Frat-
taglie.
DESPULLAS. Las pesas de roba que algú dè-
xa després de habersen servid. Dese-
chos. Despecta, rejecta vestis. Rebut,
chiffons. Cencio, straccio.
DESPULLAS. ant. PELLOFAS, dels llegums.
DESPULLAD, DA. adj. Lo qui no té ro-
ba per posarse ó está mòlt mal vestid.
Desnudo. Dilaceratis, attritis indutus.
Nu, deshabille. Spogliato, svestito.
pESPULLAD. Faltad de alguna cosa no ma-
terial, com preseurzap de mérits. Des-
nudo. Destitutus, carens, nudus. De-
nue, depourvu. Sprovvisto, spogliato.
DES
pèxar À ALGÚ DESeULLAD. fr. Péndrerli tot
lo que tenia. Dejar d uno en cueros ,
en pelota. Aliquem bonis omnibus spo-
liare. Laisser quelqu'un depouille , les
mains vides. Lasciar uno senza camic-
cia.
QUEDAR DESPULLAD. fr. QUEDAR AB LA CAMISA
DE LA ESQUENA.
DESPULLAR. v. a. Llevar y privar á alo
gi de lo que gosa y té. Despojar.
Spoliare, exspoliare. Depouiller. Spo-
gliare. |
DESPULLAR. Llevar jurídicamènt la possessió
dels bèns ó habitació que algú tenia
pera donaria á són llegítim duènyo,
preceind la corresponèut sentencia. Des-
pojar. Ex sententia judicis aliquem ex-
poliare. Évincer , depouiller. Spogliare.
DESPULLAR. Llevar á algú lo vestid ó roba
ue porta. Desnudar , despojar. Denu-
dare nudare. Deshabiller, mettre d
nu, ôter les habits. Spogliare.
DESPULLAR. Llevar á alguna cosa lo que la
cubrex y adòrna, com peseuttar los al-
tars, los arbres, etc. Desnudar, despo-
jar. Nudare, denudare. Depouiller , de
garnir. Spogliare , sgomberare, sguer-
nire. |
DESPULLARSE. V. r. Llevarse lo vestid. Der
pojarse , desnudarse. Vestibus spoliari,
nudari. Se deshabiller. Spogliarsi. *
DESPULLABSE. met. Deseusenyorirse volun-
^ tariamènt de alguna cosa. Despojarse.
Renuntiare, derelinquere. Se depouiller,
se desapproprier. Spogliarsi, spropriars.
DESPUNIAR. v. a. Porras. PPP
DESPUNTAR. Y. D. Manifestar agudesa é in-
eni. Despuntar. Acumine excellere,
ingenii specimen prebere. Montrer de
l'esprit. Mostrar talento.
DESPUNTAR. met. Adelantarse , férse vénrer.
Despuntar. Prestare , precellere. Poin-
dre. Spuntare.
DESPUS. adv. t. y ll. ant. pespnàs.
DESPUSAHI. adv. t. Dós dias abans del
present. Anteayer, dates de ayer. Na-
ius tertius. 4vant-hier. Jeri l' altro,
l' altro jeri.
DESPUSAHIR. adv. t. pespusani.
DESPUSANIT. adv. t. Eu la nit imme-
diata à la última que ba passad. Ante-
noche. Duabus abhinc noctibus. Z'avant
dernière nuit. La penultima notte.
DESPUSDEMÁ. adv. t. En lo dia que vin-
drá immediatamènt desprès de demi.
Trasmañana , pasado mañana. Peren-
DES
die. Aprîs demain. Posdimani, doma- '
ni l' altro.
DESPUYAR. v. a. ant. DESPULLAR,
DESPUYLAMENT. s. m. ant. DESPULLA,
eu la primèra accepció.
DESPUYLAR. v. a. aut. DESPULLAR.
DESPUYS. adv. t. y ll. ant. peserks.
DESQUIT. s. m. L' acció y etècte de des-
quitarse.. Desquite. Compensatio. Rac-
quit. Rifacimento.
DESQUIT. met. Desagravi , despic 6 satisfac-
ció que se pren. Desquite. Viudicta,
ultio. Vengeance. Vendetta.
DESQUITAR. v. a. Recobrar y reinte-
rarse de lo que se ha perdud. Regu-
armént se diu del jog, y se usa més
com recíproc. Desquitar. Resarcire,
compensare. Regagner. Rifare, risar-
cire.
DESQUITAR. met. Péndrer satisfacció , ven-
jarse de algun disgust ó mala obra que
se ha rebud de altre. Comunamént se
usa com recíproc. Desquitar. Vindica-
re, ulcisci. Se venger. Vendicarsi.
DESRAYGAR. v. a. ant. DESARRELAR.
DESREGLAT, DA. adj. ant. pESARBE-
GLAD.
DESREYGAR. v. a. ant. DESARREGLAR.
DESROVAYAR. v. a. ant. DESROVELLAR.
DESROVELLAR. v. a. Tráurer lo rovell
á alguna cosa. Desherrumbrar. Rubigi-
nem tollere, rubigine mundare. De
rouiller. Srugginire , dirugginare.
DESRUGAR. v. a. ant. DESARRUGAR.
DESSA. adv. ll. De aquest costat, de la
part de aquí. De acd, de este lado.
Cis, citrà. De ce côté ci. Di qua, di
uesta parte qua.
DESSABOR. s. m. ant. Disgust, pena.
Sinsabor. Acerbitas, molestia, dolor. .
Chagrin , tristesse. Cordoglio, affanno,
dispiacere, angoscia.
DESSABORAR. v. a. ant. DESSABORIA.
DESSABORID, DA. adj. Lo que tè poc
gust 6 sabòr. Desabrido. Insulsus, iu-
sipidus. Insipide, sans goút. Insipido,
scipito. .
DESSABORIMENT. s. m. Falta de sabor
y gust en lo ménjar. Desabrimiento,
desabor, desazon. Insulsitas, saporis
defectus , acerbitas. Affadissement, in-
sipidite. Insipidezza , scipitezza.
DESSABORIR. v. a. Llevar lo sabór ó
gust 4 algun ménjar. Desazonar. Insi-
pidum , insulsum reddere. Æfadir.
Render insipido, torre il sapore.
DES 699
DESSABORIT, DA. adj. ant. Indisposad,
disgastad. Desazonado. Malè affectus.
Indisposé , degoúte. Disgustato , aizzato.
DESSABORIT. ant. De mal geni y condició.
Desabrido. Ingenio asper , durus; mo-
rosus. Dur, dpre, de mauvais carac-
tere. Aspro.
DESSABRID, DA. adj. pessasonID.
DESSABRIMENT. 8. m. DESSABORIMÈNT.
DESSABRIMÈNT. Disgust, neguit. Desabri-
miento, desazon. Mueror, tedium,
animi molestia. Deplaisir , deboire. Noja,
fastidio, rincrescimento.
DESSABRIR. v. a. Disgustar, efasperar
lo ánima de algú. Desabrir , desazonar.
Molestia afficere, exacerbare. Deplai-
re, rebuter , aigrir. Dispiacere , dar no-
Ja, inasprire , esacerbare.
DESSALAR. v. a. Tráurer la sal á algu-
na cosa. Desalar. Salsedinem lenire,
tollere. Dessaler. Dissalare.
ESSANGRAR. v. a. Tráurer la sang á
‘ alguna persóna 6 animal en gran abun-
dancia y ab mólt excés. També se usa
com recíproc. Desangrar. Sanguinem
ad deliquium usque extrahere, pro-
fundere. Saigner , saigner jusqu'à de-
faillance. Cavar tutto il sangue.
DESSANGRAR. Escurar 6 desguassar una
bassa, un estany, etc. Desangrar. Ex-
haurire. Dessecher. Prosciugare, sec-
care.
DESSANGRAR. Empobrir 4 algú gastandli los
béns insensiblemènt. Desangrar. In
egestatem, in rei familiaris angustias
redigere. Saigner , tirer peu à peu l'ar-
gent de quelqu'un, le plumer. Cavar da-
najo, pelare, scorticare.
DESSARRAYGAR. v. a. ant. DESARRELAR.
DESSECACIÓ. s. f. L' acció ú efècte de
dessecar. Desecacion, desecamiento.
Exsiccatio, siccatio. Dessechement. Di-
seccazione , diseccamento.
DESSECANT. adj. Lo que té la virtut de
dessecar. Desecativo , desecante. Exsic-
candi vi preditus. Dessechant. Disec-
cante, diseccativo.
DESSECAR. v. a. Tráurer la humitat de
alguna cosa. Desecar. Exsiccare, sicca-
re, arefacere. Dessecher, rendre sec.
Rasciugare, diseccare.
DESSEMBLANSA. s. f. Diferencia, di-
versitat. Desemejanza. Dissimilitudo.
Difference, dissemblance. Differenza,
dissimiglianza.
DESSEMBLANT. adj. Diferént, lo que no
700
se sembla 4 altra cosa de la sèva espe-
. cie. Desemejante. Dissimilis. Different,
dissemblable. Differente , dissimile, dis- '
somiglievole.
DESSEMBLAR. v. n. No semblarse algu-
na cosa á altra de sa especie. Se usa
també com recíproc. Desemejar. Dissi-
milem esse. Ne pas se ressembler, étre
dissemblable. Dissomigliare.
DESSEMBLE. adj. ant. DESSEMBLANT.
DESSERV EY. s. m. Culpa comesa contra
algú á qui se té obligació de servir.
Deservicio. Culpa, offensio. Offense ;
erfidie. Disservigio.
DESSET. adj. ant. pisser.
DESSIDIA. s. f. Peresa, negligencia, de-
xamént. Desidia. Desidia, desidies, so-
cordia. Paresse, negligence. Desidia ,
pigrizia, trascuranza.
DESSIDIOS, A. adj. Negligént, déxad.
Desidioso. Desidiosus, socors. Pares-
seux , nonchalant, apathique. Pigro,
trascurante.
DESSIRIER. s. m: ant. pesrr.
DESSÓBRE. prep. Sóbre de alguna cosa/
Encima. Supra, super. Dessus. Sopra,
DESSÒBRE. adv. ant. ADEMÈS.
PER DESSOBRE, mod. adv. Superficialmént ,
sèns e£ámen. Por encima. Perfuncto-
rié, obiter. Par dessus. Alla grossa,
iD grosso.
DESSORRAR. v. a. ant. Tráurer la sòrra
que servex de llastre á las embarcacións.
Deslastrar. Saburram è navi extrahe-
re. Delester. Scaricar la zavorra d' un
bastimento.
DESSOSSEGO. s. m. pEsassosskco.
DESSOTA. adv. ll. En lloc inferior res-
pécte al superior. Debajo. Infra, sub-
tus. Sous , dessous. Sotto.
DESSÒTA. prep. met. Se usa pera denotar la
subordinació de un á altre. Debajo. Sub.
Au dessous. Al di sotto.
DESSOTERRAR. v. a. DESENTERRAR.
DESSUADOR. s. m. Drap per axugar lo
suòr. Sudadero , sudario. Sudarium.
Mouchoir pour essuyer la sueur. Drap-
po da rasciugare il sudore.
DESSUAR. v. a. Axugar lo sudr. Desu-
dar. Sudorem abstergere. Óter, faire
asser la sueur. Rasciugare il sudore.
DESSUCAMENT. s. m. L'acció y efécte
de dessucar. Desucacion. Succi extrac-
tio. Expression du suc , du jus. Lo le-
vare il sugo.
DESSUCAR. v. a. Tráurer lo suc de.al-
————————————É onn mmt S nd
———————————=—È&m__———______u—_——_—_—_—_—_—_@_—————_—_—_——_—_———————————=®=È€@—pxr111kxkE_—_t—m_ __——____——m
POTnTTe O 2=znR‘—P————e-e@ee À
DES
guna cosa. Desjugar , dejugar. Exsuc-
care. Tirer, exprimer le suc, la subs-
- tance. Levare il sugo.
pessucan. Tráurer lo suc de las fruitas,
hèrbas y altras cosas semblants. Des-u-
mar. Exsuccare. Exprimer. Spremere,
elicere.
pessucar. Tráurer la substancia , hamdr 6
virtut de alguna cosa. Desustanciar,
desubstanciar. Enervare, effætum red-
dere. Oter la substance. Cavare la so-
stanza, snervare.
DESSUCAR. met. Anársen portand los diners
y bèns de algú ab bonas manyas. Chu-
par. Alicujus opes fraude aut dolo con-
sumere. Sucer. Succiare.
DESSUS. prep. ant. DESSOBRE.-
pessus. adv. ll. ant. part.
DESSUSDIT, TA. adj. ant. sOBREDIT.
DESTACAMENT. s. m. Milic. Porció de
trópa separada del cos principal del et-
ércit 6 de la guarnició de una plassa per
alguna expedició, guardia ó altre É.
Destacamento. Militum manus ab exer-
citu sejuncta. Detachement. Distacca-
meuto.
DESTACAR. v. a. Elegir ó separar del
cos principal uma porció de trópa per
alguna acció , guardia ó altre fi. Desta-
car. Militum manum expeditioni selige-
ere. Detacher. Distaccare.
DESTALONAR. v. a. Doblegar ab alguna
trepitjada la part de la sabata que cu-
brex lo taló. Descarcañalar. Posterio-
rem calcei partem deterere. Éculer un
soulier. Scalcagnare.
DESTAPADURA. s. f. ant. L'acció de des
tapar. Destapadura. Detractio opercu-
li. L'action de découvrir, de déboucher.
Scoprimento , schiudimento.
DESTAPAR. v. a. Tráurer la tapa ó lo
tap á alguna cosa. Destapar. Opercu-
lum detrahere. Deboucher. Aprire,
schiudere , sturare.
DESTAPAR. met. Descubrir alguna cosa
traénd lo que la tapaba. Se usa també
com recíproc, y se diu especialmént
arland de la cara. Destapar. Operculo
etracto detegere; faciem retegere. De-
boucher , découvrir. Scoprire , disserrare,
sturare.
DESTEMPLADAMENT. adv. mod. prs-
TREMPADAMÈNT. .
DESTEMPLANSA. s. f. Desigualtat del
tèmps, excès de calòr, fred ó humitat.
Destemplanza. Intemperies. Intemperie.
DES
Intemperie, intemperatura.
DESTEMPLANSA. Excés en los eféctes 6 en lo
us de algunas cosas. Destemplanza. lin-
moderatio, intemperautia. Desordre,
excés. Intemperanza, stemperauza.
DESTEMPLANSA. Alteració en lo póls que no
arriba á fèbra. Destemplanza. Pulsús
inæqualitas in arteriis. Alteration, le-
gère emotion dans le pouls. Emozione,
agitarione.
DESTEMPLANSA. met. Desórde, falta de mo-
deració en las paraulas ó accións. Des-
templanza. Immoderatio. Desordre , em-
portement. Disordine , trasportamento.
DESTEMPLAR. v. a. DESTREMPAR.
DESTEMPRAR. v. a. ant. DESTREMPAR.
DESTEMPRAT, DA. adj. ant. DESORDENAD.
DESTEMTAMENT. s. m. ant. Perturba-
ció de la rahó, falta de tino. Desatien-
to. Animi perturbatio. Trouble, altera-
tion d'esprit. Turbamento, alterazione.
DESTEMTANMENT. adv. mod. ant. Sén-
se tino. Desatentadamente. Impruden-
ter, inconsideraté. Inconsiderément.
Sconsideratamente , spensieratamente.
DESTEMTAR. v. n. ant. Pérdrer lo tino.
Desatinar. Aberrare. Defraisonner. Ra-
gionar da stolto.
DESTENYIR. v.a. Llevar lo tint á alguna
cosa , borrar los colórs. Destenir. Colo-
re exuere, privare. Deteindre. Stiguere,
scolorare.
DESTERMENAR. v. a. ant. EXTERMINAR.
DESTERRACIÓ. 3. f. ant. DESTERRO.
DESTERRAD, DA. p. p. de DESTERRAR.
Desterrado.
DESTERRAD. S. M. PRESIDARI.
DESTERRAMENT. .s. m. ant. DESTERRO.
DESTERRAR. v. a. Tráurer á algú per
justicia de algun lloc ó territori. Des-
terrar. Exilio mulctare , afficere. Ban-
nir , exiler , expatrier. Bandire , esilia-
re , sfrattare.
DESTERRAR. Deposar ó apartar de sí alguna
cosa, COM DESTERRAR la tristesa. Dester-
rar. Pellere. Chasser , rejeter, bannir.
Sbandire , scacciare.
DESTERRO. s. m. Expulsió judicial de
una persóna de un lloc ó territori de-
terminad. Destierro. Exilium. Expatria-
tion, déportation, exil, bannissement.
Bando, esilio, sfratto.
DESTERROSSAR. v. a. ESTERROSSAR.
DESTEXIR. v. a. Desfér lo texid. Des-
tejer. Retexere. Desourdir , defaire un
tissu. Disfar !' ordito.
nn MÀ À—— ——— — ———————————
)
DES 701
DESTEXIHSE DE RIURER. ÍT. DESCENYIRSE DE RIU-
RER.
DESTIL-LACIÓ. s. f. Lo efècte de cáuret
de góta eu góta algun líquid. Destila-
cion. Destillatio. Distillation, ecoule-
ment. Stillazione, distillazione.
DESTIL-LACIÓ. L'acció y efécte de destil-lar.
Destilacion. Destillatio. Distillation ,
decoulement. Colamento, distillamento.
DEsTIL-LACIÓ. Flufió de humór que còrre
de una part del cos á altra. Destilacion.
Humoris fluxio. Fluxion. Flussione.
DESTIL-LADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
té per ofici lo destil-lar aigua ó licórs.
Destilador. Destillarius. ‘Distillateur.
DistiHatore.
DESTIL-LADÒR. Lo lloc ahóut se destil-la.
Destilador y destilatorio. Distillatorium,
locus distillationi deserviens. Distilla-
toire. Distillatojo. :
DESTIL-LADOR. Instrument pera destil-lar.
Sol ser un mortèr gran de pèdra poròsa
per la cual passan las aiguas. Destila-
dor , destiladera. Vas distillationi de-
serviens. Gros mortier de pierre poreu-
se. Distillatojo. .
DESTIL-LADÒR. ALAMBÍ.
DESTIL-LADÒRA. DESTIL-LADÒR , en la tercèra
accepció.
DESTIL-LAR. v. n. Cáurer algun liquid
de gòta en gota. Destilar. Distillare,
stillare. Distiller, degoutter , decouler.
Distillare , stillare.
DESTIL-LAR. V. 8. Tráurer per alambi algun
licór mediant l'acció del fog. Destilar.
Cacabi distillatorii ope exprimere. Dis-
tiller. Lambiccare.
DESTIL-LAR. Passar l'aigua per lo mortèr
de pèdra á fi de que se tórne mès prima
ó pura. Destilar. Distillare. Filtrer de
l'eau dans un mortier de pierre poreu-
se. Feltrare, colare.
DESTINACIÓ. s. f. ant. DESTINO.
DESTINAR. v. a. Ordenar, determinar
6 assenyalar alguna cosa pera algun fi 6
elècte. Destinar. Destinare. Destiner,
designer , marquer. Destinare, assegna-
re, stabilire.
DESTINO. s. m. Providencia superior
ue ordéna y determina las cosas á sÓs
dos. Destino. Providentia. Destin , des-
tinee. Destino.
pestino. Fat, sort. Destino. Fatum. Sort,
astre , étoile. Destino, sorte, pianeta;
pestino. Aplicació de alguna cosa à deter-
miuad hi Destino , destinacion. Dosti-
702 DES
natio. Destination. Destinazione, asse-
guamento.
pestino. Lo lloc ó empleo que se assenyala
à algú. Destino. Munus, officium. Des.
tination , place. Impiego, posto.
DESTINYAR. v. a. ant. Netejar las casas
de las abellas. Limpiar las colmenas.
Alvearia purgare. Nettoyer les ruches.
Nettare, astergere le arnie.
DESTIRAR. v. a. p. us. Desfèr las calsas.
Desatacar. Solvere. Detacher, delier.
Sciorre, slegare.
DESTIBAR. ant. Disparar l'artilleria. Dispa-
rar, hacer fuego. Explodere. Tirer.
Sparare, scaricare.
DESTITUCIÓ. s. f. Lo acte de privar á
algú del empleo, càrreg ó dignitat que
tenia. Destitucion. Destitutio. Destuu-
tion. Deponimento.
DESTITUIR. v. a. Privar á algú del em-
pleo, cárreg 6 dignitat. Destituir. Des-
tituere. Destituer , deposer. Deporre,
rimuovere.
DESTÒRB, s. m. Lo que impedex ó em-
hrassa la e£ecució de alguna cosa. Es-
torbo. Obex , impedimentum. Embar-
ras, obstacle. Impaccio, ostacolo.
SÈVS DESTÒRB. mod. ad v. DESEMBRASSADAMÈNT.
DESTORBADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
destórba. Estorbador. Obstans, impe-
diens. Celui qui empeche. Colui che im-
paccia.
DESTORBAR. v. a. Posar embrassos á la
eXecució de alguna operació. Estorbar.
Obstare , impedire. Embarrasser, em-
pécher. Ingombrare , impacciare.
DESTORCER. v. a. Desfèr lo tórt , aflu-
xand las voltas ó donandlas al revés.
Destorcer. Distorquere, in diversum
torquere. Detordre , detortiller. Storce-
re, svolgere.
nestircer. Adressar lo que. estaba tort.
Destorcer. Dirigere , rectum facere. He-
dresser. Raddrizzare.
DESTORNAR. v. a. ant. GIRAR, DESVIAR.
DESTORT, TA. p. p. de nestóncer. Des-
torcido.
DESTRA. s. f. ant. Ronsal. Diestro. Ca-
pistrum. Licou. Cavezza, capestro.
MENAR EN DESTRA. ÍT. ant. DESTRAR.
DESTRABAR. v.a. Tráurer las trabas.
Destrabar. Pedicas solvere. Desentra-
ver. Torre le pastoje.
DESTRABAR. Desagafar ó separar una cosa
de altra ab la cual estaba trabada. Des-
trabar. Disjungere. Desunir, detacher,
, DES
séparer. Distaccare , disunire. :
DESTRABAR. Parland dels animals es triurer.
los las trabas ó cordas que los impedia
de caminar, 6 tráurerlos la pota de à
tre las cordas ahónt se habia ficad. $
usa també com recíproc. Desmaneor.
Jamentis pedicas solvere. Desentraer.
Torre le pastoje.
DESTRADOR. s. m. ant. Lo qui ami.
Medidor. Mensor, metitor. Mesure.
Misuratore.
' DESTRADOR, aut. CAXADÒR, MBSURADOS.
DESTRAL. s. f. Instrumènt de ferro qu
en la part inferiór tè lo tall, y en las:
periór un forad abònt s' encaxa lo ui-
neg de uns cuatre pams de llarg; serv
comunamènt pera estèllar llénya. Ne li
ha que ténen dòs talls. Hacha, seg,
destral. Securis. Hache , cognee. Su.
DESTRALER. s. m. Milic. Un dels soldat
que hi ha èn cada batalló destio5
rincipalmènt 4 dessembrassar lo s^
las marxas, pera lo que portan pals
destrals y escodas 6 magallas. Gastad.*.
hachero. Miles in castris viis stervend:
destinatus. Sapeur. Marrajuolo.
DESTRALETA. s. f. dim. de pestu Y
gureja , destraleja. Securicula. T
hache. Scuretta.
DESTRAMAR. v. a. Tráurer la trama
la tela. Destramar. Tramam dissoir
Defaire la trame. Disfar la trama.
DESTRAMENT. adv. mod. Ab d
Diestramente. Dexteré. .Adroitemt
finement. Destramente , accorta
ingegnosamente. |
DESTRAR. v. a. ant. Menar las cabalcad
ras, tirarlas del ronsal. Llevar del de
tro 6 de diestro. Capistro ducere.
ner par le licou. Guidar pella ca
DESTRAR. ant. AMIDAR.
DESTRE, TRA. adj. Hábil , expert ci
gun art. Diestro. Peritus. Adrou.
bile. Destro, accorto, abile. |
DESTREDOR. s. m. ant. Lo qui am
Medidor. Mensor, metitor. Mes
Misuratore. |
DESTBEDOR. ant. CANADDR, MESURADOS.
DESTREMPADAMENT. adv. mod.
destemplansa. Destempladamente.
temperanter. Sans règle. Stempen
mente. .
DESTREMPAMENT. s. m. Dissonanc»
cordas en algun instrumént músic.
temple. Dissouantia chordarum. Fa
accord. Discordanza.
DES
DESTREMPAMÈNT DE vÈxTRE. Cambras, flux
de vèntre. Desconcierto. Ventris pro-
fluvium. Devoiement, flux de ventre.
Uscita, flusso di ventre.
DESTREMPANSA. s. f. ant. DESTEMPLANSA.
DESTREMPAR. v. a. DEXATAR.
DESTREMPAR. Destruir la concordancia y
armonía ab que estan trempads los ins-
truménts músics. Se usa també com re-
cíproc. Destemplar. Absona reddere
instrumenta musica. Desaccorder. Scor-
dare.
DESTREMPAR. met. Destruir, desconcertar lo
bon órde ó concert de alguna cosa. Des-
templar. Turbare, disturbare. Deran-
ger , troubler l'ordre. 'Turbare , scom-
rre.
DBSTREMPAR. Fèr pérdrer lo tremp als ins-
truménts de ferro ó de altre mètall. Se
usa també com recíproc. Destemplar.
Temperaturá privare. Detremper. Le-
var la tempera.
DESTREMPARSE. Y. T. met. y fam. Posarse de
mal humòr lo qui estaba alègre y trem- '
pad. Ponerse de mal humor. Stoma-
chari. Se chagriner. Accorarsi, anno-
jarsi.
DESTREMPAT, DA. adj. ant. Lo qui no
tè moderació ni arrèglo en sas costums.
Inmoderado. Immoderatus. Imniodere.
Smoderato, sregolato.
DESTRENYER. v. a. ant. Precisar, obli-
gar per forsa á un á que fassa alguna
cosa. Constreñir , compeler. Compellere.
Contraindre. Costringere.
DESTRESA. s. f. Habilitat, art, primòr
ó propietat ab que se fa alguna cosa.
Destreza. Dexteritas. Dexterite , habi-
lete. Accortezza , ingegno, attezza.
DESTRET, TA. p. p. de pestrényen.
Constrenido , compelido.
DESTRET. 8. m. ant. DISTRICTE.
DESTBET. ant. APBEMI.
DESTRETAMENT. adv. mod. ant. EsTrE-
TAMÉNT.
DESTREYT. s. m. ant. ESCASSESA.
DESTRICH. s. m. ant. Dany ; PERDUA ; PER-
JUDICI. .
DESTRIGAT, DA. adj. ant. DETINGUD.
DESTRÍSSIM , MA. a j. sup. de pESTRE.
Diestrísimo , destrisimo. Peritissimus.
Tres-adroit , fort habile. Accortissimo,
attissimo.
DESTROIR. v. a. ant. DESTRUIB.
DESTRONAMENT. s. m. L' acció y efèc-
te de destronar. Destronamiento. Ejec- .
n
PL
.
DES 705
tio é solio. Decheance. Cacciamento del
solio, deponimento d' un sovrano.
DESTRONAR. v. a. Deposar 6 privar del
règne 4 algú, tráurerlo del trono. Des-
tronar , desentronizar. E solio ejicere.
Detróner. Cacciar dal soglio, deporre
un sovrano. |
DESTROS. s. m. p. us. DESTROS34.
DESTROSSA. s. f. Lo acte y efècte de
destrossar. Destrozo. Strages. L'action
de briser, de détruire. Spezzamento.
DESTROSSADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
destrossa. Destrozador. Disruptor, pro-
fligator. Destructeur, celui qui brise.
Spezzatore.
DESTROSSAR. v. a. Fér trossos de algu-
na cosa. Destrozar. Disrumpere, pro-
fligare. Briser , detruire , depecer. Spez-
zare, distruggere. |
DESTROSSAB. Espatilar la roba, lo calsad ,
- etc. Destrozar , romper. Lacerare, de-
terere. Depecer , user. Sbranare , spez-
zare. .
DESTROSSAR. met. Gastar mólt séns consi-
deració, fér malbé la hisénda ó bèns.
Destrozar , destruir , abrasar. Profan-
dere, prodigere, dilapidare. Dissiper ,
prodiguer. Dispergere , dissipare.
DESTROSSAR. Milic. Derrotar als enemigs ab. -
mólta perdua. Destrozar, profligar.
Profligare. Defaire, tailler en pieces.
Disfare, tagliare a pezzi.
DESTRUCCIÒ. s. f. Lo acte y efécte de
destruir. Destruccion , destruicion. De-
structio. Destruction. Distruggimento,
distruzione.
DESTRUCTIBLE. adj. Lo que pod des-
truirse ó ser destruid. Destruible. De-
structioni obnoxius. Qui peut étre de-
truit. Che può esser distrutto.
DESTRUCTIU, VA. adj. Lo que tè vir-
tut ó poder pera destruir. Destructivo.
Destructivus. Destructif. Distruggitivo.
DESTRUCIOR, RA. s. m. y f. Lo qui
destruex. Destruidor, destructor. De-
structor, vastator. Destructeur. Di-
struggitore.
DESTRUIBLE. adj. pESTRUCTIBLE.
DESTRUIDOR, RA. s. m. y f. pESTRUC-
TÒR.
DESTRUIMENT. s. m. ant. pestrucció.
DESTRUIR. v. a. Desfèr, arruinar, as-
solar alguna cosa. Se usa tembé com
recíproc. Destruir. Destruere, vastare,
evertere. Delruire, ruiner, desoler.
Distruggere , struggere, disfare.
704 DES
DESTRUIR. met. DESTROSSAR ,
accepció.
vestrutg. met. Parland de arguménts ó
rahóns llevarlos la forsa ab rahóns ó
arguménts contraris. Destruir. Destrue-
re. Detruire. Distruggere, aunientare.
pEsTRUIR. met. Llevar á algú los medis ab
que se mantenia, ó impedirli adquirir-
los. Destruir. Ad inopiam redigere.
Detruire , ruiner quelqu'un. Rovinare.
DESTRUY MENT. s. m. ant. DESTRUCCIÓ.
DESULLARSE. v. r. ant. ENLLUERNARSE.
DESUMPLIR. v. a. ant. vuinar.
DESUMPTE. s. m. ant. DEDUCCIÓ.
DESUNIÓ. s. f. Separació de las parts
que componen algun tot, ó de las cosas
que estaban juntas y uuidas. Desunion.
Disjuactio. Disjonction. Disgiunzione.
DESUXIÓ. met. Discordia, divisió entre los
ue estaban bén avinguds. Desunion,
desconcordia. Dissensio , discordia. Des-
union. Disunione, divisione, discordia.
DESUNIR. v. a. Separar las cosas que es-
taban unidas.,Se usa també com recí-
proc. Desunir. Disjungere. Desunir,
disjoindre , séparer. Staccare, disgiun-
gere, disunire.
. DESUNIR. met. Introduir discordia èntre los
que estaban bèn avinguds. Se usa tam-
bé com recíproc. Desunir. Dissidia se-
rere. Desunir , diviser , brouiller. Disu-
nire, dividere.
DESUS. s. m. Falta de us 6 efercici de
alguna cosa. Desuso. Desuetudo. Non-
usage, defaut d'habitude. Disuso y dis-
usanza.
DESUSDIT , TA. adj. ant. sòsREDIT.
DESVALGUD, DA. adj. Desamparad,
faltad de ajuda y socorro. Desvalido.
Desertus, destitutus. Delaisse, aban-
donne. Abbandonato, derelitto.
DESVALGUD. Faltad de forsas, de salud.
Desmarrido. Marcidus, languens, in-
firmus. Languissant , faible. Languen-
te, fievole. -
‘DESVALIMENT. s. m. Desamparo, falta
de ajuda 6 favòr. Desvalimiento. Orbi-
tas, favoris defectus. 4bandon , delais-
sement. Abbandonamento, derelizione.
DESVALISADOR. s. m. ant. Lladre de
camí ral. Salteador. Latro. Brigand.
Scherano, masnadiero. |
‘DESVALISAR. v. a. ant. Robar al cami-
nant lo que porta. Desbalijar. Grassa-
ri viatoribus. Devaliser, voler. Svali-
giare, rubare,
en la tercéra
DESVANIMENT. s. m. ant. pista
DES
DESV ANESCUD , DA. p. p. deomun-
xer. Desvanecido.
DESVANESCUD. adj. Lo qui tè mólta pre
sumpció , vanitat 6 superbia. Dewan
cido , envanecido. Elates. Pain, ha
tain. Altiero, superbo , baldantos,«-
goglioso.
DESYANESCUD. DISTRÈT.
DESVANEXEMENT. s. m. pistaacci.
DESVANEXEMÈNT. Presumpció, vanitatós- —
perbia. Desvanecimiento. Inanis super
ia, arrogantia. Vanite , hauteur, pre .
somption. Alterigia, baldanza, oter
io. |
DES A vert DE cap. Perturbació des .
sentits que sol ser efècte de debilita à
flaquesa. Desvanecimiento. Vertigo. Ver
tige, tournoiement de téte. Verigu.
capogiro. ,
DESVANEXER. v. a. Separar las pb
de alguna cosa de modo que arriba i
perdrerse de vista, com lo vènt sept
as del fum, lo sol las de la boira, eic
Se usa també com recíproc. Devo.
cer. Dissipare , disjicere. Dissiper fat
disparaítre. Dissipare , disciorre.
DESVAXÉXER. DISTRÁURER. 1,
DESVANÉXER. TRAURER DEL CAP. ,
pesvawerer. met. Desfèr 6 anul-lar i
cosa; y axí se diu: pEsvaexea lo dall
te, la suspita, etc. Desvanecer. Du
pare, dissolvere. Dissiper , dán
Dissipare, dispergere , distruggere.
DESVAN£xXER. Donar á algú motu de MM
sumpció 6 vanitat. Desvanecer, cn
necer. Superbum reddere , inanite:
ferre. Enorgueillir. Insuperbire, i
nire. ) i
DESVANRXERSE. v. r. Anársen de la
alguna cosa. Borrarse de la memi
Memoriá labi, excidere. Effacer à
mémoire. Scancellare. -
DESVAN£XERSE. Ensuperbirse. Env
desvanecerse. Inaniter se efferre. $
orgueillir. lasuperbirsi , invanirs.
DESVANÉXERSE LO CAP. fr. Perturbare
sentits, tenir un rodamént de cap À
vanecerse ; irsele d uno la cabeza \
tigine laborare. Avoir des vertises.
mire.
LI
MÈNT.
DESVANIRSE. v. r. ant. pesv
DESVANIT, DA. p. p. de pestavus
DESVARAR. v. a. Nut. Posarse eo
vimént la embarcació que estaba
DES
da. Desvarar. Navigium vado inhæren-
tem rursus fluitare. Se dechouer. Sca-
gliare, tornar a galla.
DESVARI. s. m. Accidènt que sobrevé
als malalts que perden la rahó y deli-
ran. Desvario, delirio. Deliratio, del»
rium. Delire. Delirio, farnetico.
DESVARIAR. v. n. ant. DESVARIEJAB.
DESVARIAR. ant. DESVIARSE. i
DESVARIEJAR. v. n. Delirar, dir desa-
tinos ó despropósits per haberse enage-
nad lo entenimèut. Desvariar , delirar.
Delirare. Extravaguer. Farneticare,
delirare.
DESVARIEJAR. Demanar, proposar ó dir co-
sas fora de lloc ó de rahó. Desvariar.
Delirare. Demander , proposer des cho-
ses deraisonnables. Chiedere , proporre
spropositi.
DESVEDAR. v. a. Alsar 6 revoear la
prohibició de alguna cosa. Desvedar.
Probibitionem tollere. Lever la defen-
se. Lavare il vietamento.
DESVELAR. v. a. ant. Llevar lo vel. Se
usa també com recíproc. Quitar: el velo.
Velum tollere. Oter le voile. Svelare.
DESVENTATJA. s. f. Lo contrari de
ventatja. Desventaja. Deterior conditio.
Desavantage. Disvantaggio.
DESVENTURA. s. f. Desgracia, infeli-
citat, mala sort. Desventura. Inforta- -
nium. Malheur, infortune, disgrace.
Sventura , disgrazia , sciagura.
DESVENTURAD, DA. adj. lad,
infelis, desafortunad. Desventurado. In-
fortunatus, miser. Malheureux. Sven-
^ turato. |
DESVENTURADAMENT. adv. mod. Ab
desventara. Desventuradamente. Infor-
tunaté. Malheureusement, malencon-
treusement. Sciaguratamente , sfortuna-
tamente, sventuratamente.
DESVERGONYA, s. f. ent. DESVERGON 11-
MÈNT.
DESVERGONYAT , DA. adj. ant. pesven-
GONYID.
DESVERGONYID , DA. adj. Lo qui pár-
la ú obra ab desvergonyimènt. Desver-
gonzado. Impudens, procax. Effronte,
impudent. Svergognato , sfacciato.
DESVERGONYIDAMENT. adv. mod. Ab
desvergonyimént. Desvergonzadamente.
Impudenter. .Effrontement , impudem-
ment. Sfacciatemente , svergoguata-
mente.
DESVERGONYIDISSIM , MA. adj. sup.
TOM. 1.
DES 705
de. DESVERGONYID. Desvergonzadisimo.
Impudentissimus. Tres-effronté. Sver-
gognatissimo. |
DESVERGONYIMENT. s. m. Falta de
vergónya, descomedimént , atrevimènt
desmasiada llibertat. Desvergüenza, pro-
cacidad. Impudentia, petulantia, pro-
Cacitas. Impudence , insolence , effron-
terie. Svergognatezza, sfacciataggive ,
sfacciatezza.
DESVERGONYIRSE. v. r. Parlar d obrar
ab desvergonyimènt. Desvergonzarse.
Impudenter agere, loqui. Parler, agir:
avec impudence. Parlare sfacciatameute.
DESVERGONYIRSE Á ALGU. fr. Pérdrerli lo
respècte. Atreverse d alguno. lu ali-
quem audere. Manquer de respect.
Mancare al rispetto.
DESVERGONYIRSE À ALGÚ. fr. Faltar lo infe-
rior al respècte del superior. Subirse d
las barbas. Audere in dominum. Se ré |
volter contre un supérieur. Parlar senza
riguardo.
DESVESAR. v. a. Fér pérdrer ó déxar
lo us y costum que se tema. També se
usa com recíproc. Desacostumbrar ,
deshabituar. A consuetudine avertere.
Desaccoutumer , deshabituer. Disusare,
disvezzare.
DESVESTIR. v. a. ant. DESPULLAR.
DESVESTIRSE. V. FP. ant. DESPULLARSE.
DESVETLLAD, DA. p. p. de DESVETLLAR
y DESVETLLARSE. Desvelado.
- DESVETLLAD. adj. que se aplica al que no
dorm en lo témps regular, y també al
matèx tèmps cuand no se dorm en ell,
com nit DESVETLLADA. Desvelado. Insom-
nis. Reveille. Svegliato , desto.
"DESVETLLADAMENT. adv. mod. Ab
desvetllamènt. Desveladamente. Vigi-
lanter. Avec vigilance. Con sveglia»
mento. ‘
DESVETLLADÍSSIM, MA. adj. sup. de
DESVETLLAD. Desveladisimo. Vigilantissi-
mus, pervigil. Très-reveillé. Svegliatis-
' guno.
DESVETLLADÓR , RA. adj. Lo que cau-
sa desvetllamènt. Vigilativo. Vigil. Ce
qui ne permet pas de dormir. Sveglia-
tojo.
DESVETLLAMENT. s. m. Falta de son.
Desvelo, desvelamiento , insomnio. In-
somnia. Insomnie. Veglia, vigilia.
prsvETLLAMENT. Cuidado gran y diligencia
que algú posa en lo que vol fèr 6 al
cansar. Desvelo. Sollicitudo à gigiles cur
706 DET
re. Soin. Svegliatezza , cura, diligehza.
DESVETLLAR. v. a. Impedir la son,
no dèxar dormir á algú. També se usa
com recíproc. Desvelar. Somnum au-
‘ferre. Tenir &eille. Svegliare.
DESVETLLARSE, Y. r. met. Posar gran cuida-
do y atenció en lo que algú tè sòn
cárreg , 6 desitja fér 6 conseguir. Des-
velarse. Sollicitè incumbere , advigilare.
tre vigilant, soigneux, attentif. Swe-
gliarsi, destarsi.
DESVIAMENT. s. m. ant. L'acció de
desviar ó desviarse. Desvio. Deflexio.
Égarement , detournement.
mento.
DESVIAR. v. a. Apartar, allunyar de són
lloc 4 camí alguna cosa. Se usa també
com recíproc. Desviar. A viá deflecte-
re, deducere. Detourner, écarter.
Smarrire, traviare, allontanare.
pesviar, met. Dissuadir ó apartar á algú
de la intenció, determinació, propósit
ó dictàmen en que estaba. També se
usa com recíproc. Desviar. Dissuade-
re, ab aliquo abducere. Detourner ,
dissuader. Stornare, distorre, dissua-
dere.
DESVIRAR. v. a. Retallar ab la falsilla lo
que sobra de la sola de la sabata des-
prés de cusida. Desvirar. Calceos eli- |
mare. Couper tout autour le superflu
d'une semelle. Ripulire le scarpe.
DESVIRGINAMENT. s. m. ant. DRSFLORA-
MENT.
DESVIRGINAR. y. a. ant. DESFLORAR.
DESVOLCAR. v. a. DESBOLCAR.
DESVOLER. v. a. ant. No voler. No que-
rer. Nolle. Ne vouloir point. Non volere,
svolere , disvolere.
DESXIFRAR. v. a. Declarar lo que está
escrit ab xifras, servindse de la clau
propia per axó, ó bé sénse clau, per
certas conjecturas y réglas que segue-
xen los que ténen aquesta habilitat.
Descifrar. Notas explicare. Dechiffrer.
Deciferare.
DETALL. s. m. La relació , còmpte ó llista
circunstanciada de alguna cosa. Deta-
lle. Rei enarratio adamussim facta. De-
tail. Relazione minuta.
DETALLAR. v. a. Tractar, referir algu-
na cosa per pèssas mènudas. Detallar.
Adamussim describere, enarrare. De-
tailler , racconter en detail. Circostan-
ziare, narrare partitamente.
DETARDAR. v. a, ant. RETARDAR.
Smarri- .
DET
DETENCIÓ. s. f. Dilació, tardarsa. De-
tencion. Mora, cunctatio. Delai , retar-
dement. Ritardo, indugio, soprattieni.
DETENGUDA. s. f. ant. DETESCIÓ.
DETENIDOR. s. m. ant. DETENTOR.
DETENIMENT. s. m. La detenció que fa
la nau en lo port. Detencion. Mora,
mansio. Sejour. Soggiorno, dimora.
DETENIR. v. a. Suspéndrer alguna cosa,
impedir que passe endavant. Detener.
Detinere, moram afferre. #rrèter , sus-
pendre, retarder. Trattenere , ritarda-
re, indugiare. |
DETENIR. Agafar, posar pres. Detener. Ca-
pere, comprehendere. Arréter. Arre-
‘stare.
DETERIR. Retenir, conservar 6 guardar.
Detener. Detinere, servare, retinere.
Retenir , conserver , garder. Conserva-
re , custodire, serbare.
DETENIRSE. V. r. Retardarse ó amársen à
à poc. Detenerse. Cunctari , mora-
ri. S'arréter , tarder. Indugiare, trat-
tenersi.
DETENIBSE. met. Fèr suspensió, pararse à
considerar alguna cosa. Detenerse. Mo-
rari. S’arréter. Arrestarsi, dimorare.
peténinse. Parland del ménjar, medicinas
y altras cosas semblaets uo restituirias.
Retener en el estòmago. Retinere. Gar-
der dans l'estomac, ne point vomir.
Rattenere.
DETENIBSE LO RÍURER. fr. Reprimirse las ria-
llas per algun respécte. Comerse la ri-
sa. Risum cohibere, tenere, $e conte-
nir, s'empécher de rire. Raficenare,
sostenersi le risa.
NO DETENÍRSELI RES À ALGÚ. fr. NO DETENIR-
SELI RES AL VENTRERL. — .
DETENTÒR, RA. s. m. y f. Lo qui de-
té. Detenedor. Retentor. Celui qui ar-
réte , qui retarde, qui suspend. Indugia-
tore.
DETERIOR. adj. Lo que es de calitat in-
feriòr á altra cosa de sa especie. Dete-
rior. Deterior. Pire. Peggiore.
DETERIORACIÓ. s. f. Dany ó detrimènt
ue reb alguna cosa. Deterioracion,
terioro, menoscabo. Detrimentum.
Deterioration, endommagement , depe-
rissement. Deterioramento, peggiora-
mento.
DETERIORAMÈNT: s. m. DETEBIORACIÓ.
DETERIORAR. v. a. Pitjorar, fèr de
pitjòr condició alguna cosa. També se
usa com recíproc. Deteriorar, menos-
DET
cabar. Deterius facere, reddere. Deté-
riorer ; gáter , rendre pire. Deteriora-
re, peggiorare.
DETERIORO. s. m. DETERIORACIÓ.
DETERMENADAMENT. adv. mod. ant.
DETERMINADAMENT. |
DETERMENAMENT. s. m. ant. DETERMI-
NACIÓ.
DETERMENAR. v. a. ant. DETERMINAR.
DETERMINACIÓ. s. f. L' acció y efécte
de determinarse. Determinacion. Deci-
sio. Determination. Determinazione , de-
liberazione.
pETERMINACIÓ. Resolució, decisió. Deter-
minacion. Coustitutio, consilium , defi-
nitio. Resolution, decision. Decisione,
determinazione.
DETERMINACIÓ. Valor, atrevimént. Deter-
minacion. Audacia , animus. Resolution,
audace. Ardimento , audacia.
DETERMINAD, DA. adj. Resolut , atre-
vid. Determinado. Audax, animosus.
Determine, hardi , courageux , auda-
cieux. Ardito, audace, risoluto.
DETERMINADAMENT. adv. mod. Ab
determinació. Determinadamente. De-
finité. Determinément. Risolutamente,
fermamente. |
DETERMINADAMÈNT. Ab resolució, ab valor.
Determinadamente. Audacter, impavi-
do animo. Courageusement , hardiment.
Arditamente, coraggiosamente.
DETERMINADÍSSIM, MA. adj. sup. de
DETERMINAD. Determinadisimo. Promp-
tissimus. 7rés-determine, fort hardi. Ar-
ditissimo , audacissimo.
DETERMINANT. p. pres. de DETERMINAR.
Lo qui ó lo que determina. Determi-
nante. Determinans. Determinant. Che
- determina , determinante.
BETERMINANT. s. m. Gram. Lo verb que en
la oració determina á altre pera que se
col-loque en diferént modo y témps, De-
terminante. Determinans. Determinatif.
Determinativo. .
DETERMINAR. v. a. Reséldrer lo que se
ha de fèr en alguna cosa. Se usa tam-
bé com reciproc. Determinar. Decerne-
re, definire; statuere, constituere , con-
silium capere. Determiner, resoudre.
Determinare, risolvere, decidere.
DETERMITAR. Distingir, diferenciar alguna
cosa. Determinar. Discernere. Discer-
ner, distinguer. Distinguere, discer-
nere.
perenminan. Senyalar, fifar alguna cosa
-
DET 707
per algun efécte, com DETERMINAR dia,
ora, etc. Determinar. Coudicere, cons-
tituere. Determiner, fixer, marquer.
Asseguare, fissare.
DETERMINAR. Contràurer alguna cosa & de-
terminada especie. Determinar. Deter-
minare. Determiner. Determinare.
DETERMINAR. for. Sentenciar, definir, com
DETERMINAR Un plèd, etc. Determinar.
Definire. Juger , decider. Determinare,
stabilire, decidere.
DETERMINATIU, VA. adj. Lo que de-
termina ó resol alguna cosa. Determina-
tivo. Definiens. Determinatif. Che de-
termina , determinativo.
DETESTABLE. adj. Abominable, digne
de aborrimént. Detestable. Detestabilis.
Detestable , abominable. Detestabile,
abbominevole, esecrando,
DETESTABLEMENT. adv. mod: Abomi- :
nablemént. Detestablemente. Abominan»
ter. Détestablement. Abbominevolmente.
DETESTACIÓ. 's. f. Lo acte de abomi-
nar, aborrir 6 condemnar alguna cosa
per dolénta. Detestacion. testatio.
Detestation , abomination. Abbotninio,
esecrazione.
DETESTAR. v. a. Aborrir, abomivar,
condemnar alguna cosa. Detestar. De-
testari, execrari, abominari. Detester ,
abhorrer. Abborrire, abbominare , ese-
crare.
DETINGUD, DA. p. p. de pereme. De-
tenido.
DETRACCIÓ. s. f. L’ acció de detráurer.
Detraccion , deduccion , descuento. De-
tractio, deductio. Detraction. Detra-
zione.
pETRACCIÓ. Murmuració, conversa deui-
grativa ab que se perjudica á la fama de
algú. Detraccion. Detractio, detractus..
Detraction, medisance. Maledicenza,
sparlamento , diffamazione. È
DETRACTADOR, RA. s. m. y f. ant. pE-
TRACTÒR.,
DETRACTOR, RA. s. m. y f. Lo infama-
dòr que perjudica 4 la fama del prófim
dièndue mal. Detractor. Detractor, ma-
ledicus. Detracteur, médisant. Maledi-
co, susurrone, sparlatore.
DETRAS. s. m. La part posteriór del
animal. Trasero. Nates, clunes, poste-
riora. Le derrière. Il diredano.
perras. adv. ll, que explica la part poste-
riòr ó lo revés de alguna eosa, ó lo si-
ti que ocupa després de altra. Detrds.
708 DEU
Poné. Derrière, après. Dietro, dopo.
DETRAS. prep. ab que se demostra l’ orde
ab que una cosa se seguex á altra.
Tras. Post. Après. Dopo.
DETRAS. DE PART DETRAS.
AL DETRAS. mod. adv. DE PART DETRAS.
DE DETRAS. mod. adv. DE PART DETRAS.
DETRAURER. v. a. Descontar. Descon-
tar, deducir. Tollere, deducere. De-
compter. Scontare , dedurre.
DETRET , TA. p. p. irreg. de DETAÁURER.
Descontado , deducido.
DETRIMENT. s. m. Dany , perjudici. De-
trimento. Detrimentum. Detriment,
dommage , préjudice. Danno , detrimen-
to, pregiudizio.
DETURADA. s. f. Detenció, parada. #/-
to , detencion. Mora, cunctatio. Halte,
pause. Posa , fermata.
DETURAR. v. a. ATURAR.
DETURARSE. V. T. ATURARSE.
DEU. s. m. Nom sagrad del Sèr supremo,
que ha criad lo màn y lo consérva y
regex per sa providencia. Dios. Deus.
Dieu. Dio, Iddio.
pÈu. Cada una de las falsas divinitats que
adoraban los gentils, y com aquestas
eran móltas se usaba també en plural.
Dios. Deus. Dieu. Dio.
DEU. adj. numeral que se aplica al número
que conté deu unitats. Diez. Decem.
Dix. Dieci.
DEU. s. m. La xifra que represénta lo nú-
mero compost de dòs vegadas cinc ó de
deu unitats. Diez. Nota denaria. Dix.
Dieci.
peu. En algunas locucións pese; com lo
dia peu. Diez. Decimus. Dix. Decimo,
dieci.
DEU, ant. DEBER.
DÉU AJUDARÁ. expr. ab que animam nostra
confiansa pera socórrer llibremént las
necessitats del proisme. Dios dard. Deus
providebit. Dieu y pourvoira. Dio prov-
vederá.
DÉU DEL CEL HO SAB, expr. ab que se asse-
gura la veritat y certesa de alguna cosa
oculta. Dios es testigo. 'Testis est Deus.
J'en prends Dieu à temoin. Iddio lo sa.
DÉU DIU, AJUDAT Y TE AJUDARS. fr. que nos
ensenya que si desitjam alguna cosa de-
bem emplear tótas nostras forsas pera
lograrla, séns e£igir que Déu fassa mi-
racles. 4 Dios rogando , y con el mazo
dando. Dii solertes adjuvant. Aide-toi,
Dieu t'aidera. Ajutati e Dio t'ajuterà.
DEU |
DÉU DÓNA FABAS A QUI NO TÈ catas, eel,
que se acostuma á dir cuand las rique-
sas Ó conveniencias recaue en algú que
no pod 6 no sab disfrutarne. Da Diu
almendras al que no tiene muelas; da
Dios habas d quien no tiene quijadu:
da Dios mocos'4 quien no tiene pañuelo. |
Aunulus aureus in naribus suis. Die
donne du pain à qui ne peut mácr.
Dio dà del pane a chi non ba più denti.
nhu DÒYA LO FRED SEGÒNS LA ROBA. ref. que
advertex que Déu dona lo socorro «-
gòns la necessitat. Dios da el frio tor
forme la ropa. Prout quisque indie
dat Deus. 4 brebis tondue Dieu messe
de vent. Dio manda il freddo secondo i
panni.
DÈU rassa QUE. loc. ab que s'explica à
desconfiansa de que alguna cosa isca tas
bè com algú pensa. Quiera Dios. Li:
nam! faxit Deus ut. Dieu veuille qe
Voglia Iddio, magari.
DÈU RI SIA. expr. pia ab que se avisa co
s'èntra en la casa de altre. Dios ses
esta casa. Pax in hac domo. Dieu #
ceans. Dio vi dia la pace.
DÈU HO FASSA. eXpr. DÉU RO VULLA.
DÈU HO SAB. expr. ab que se vol assez
alguna cosa. Dios lo sabe. Novit De
Dieu: le sait. Sallo Iddio.
DÈU HO VULLA. expr. ab que se mauk
lo desitj de que succeesca alguna
Dios lo quiera; Dios lo haga. Fi
Deus. Dieu le veuille. Voglia il aic.
DÉU LI DÒ BON DIA. @Xpr. BOX DIA.
DÉU Lt DÒ UN BON PART. EX pr. ab que se
nifèsta 4 alguna dona lo desitj de 4
tinga un part felis. Dios alumbre à
con bien: Dios de d Y. feliz parto,
liz alumbramiento. Adsit tibi Des
partús pericula feliciter evadas. Í
vous accorde un heureux enfania
Dio le dia un parto felice.
DÉU Lt N' DÒ. expr. DEU LO AMPARE.
DÈU LI PAG. loc. que servex donar *
gracias á algú manifestandli lo des
que Deu lo recompense. Dios se lc:
gue. Retribuat tibi Deus. Dieu vos
rende. Dio ve ne dia merito.
DÈU Li PERDÓ. expr. ab que se denoh :
no se pretèn satisfacció del dany v
juria rebuda. Dios se lo perdone.
cat ei Deus. Dieu vous le pardon
vel perdoni.
DÉU LI PERDÓ. expr. DÈU ro maya |
DÈU Li SIA EN BONA AJUDA. loc. ab qv
DEU
manifèsta lo desitj de que Déu assistesca
á algú. Dios le asista. Adsit ei Deus.
Dieu lui soit en aide. Dio V ajuti.
DRU LO AMPARE. expr. ab que se respon al
pobre á qui no se fa caritat. Dios le
asista , Dios le ayude, Dios le ampare,
Dios le socorra , Dios le provea. Subve-
niat tibi Deus. Dieu vous assiste. Dio
v! ajuti: |
DÈU LO BENEESCA. loc. DÈU LO FASSA BO.
Dku LO Fassa so. loc. que se usa pera ma-
nifestar á algú que no está al corrènt
de lo que se fa ó tracta. Dios le bendi-
ga. Probum faciat eom Deus. Dieu le
conduise. Dio il benedica.
DÉU LO FASSA UN SANT. loc. DEU LO Fassa BO.
DÈU LO GUARD. expr. que se usa regular-
mènt al trobarse ab algú y al despedir-
sen. Dios guarde d Y. Salve. Au plaisir;
adieu. Addio, la saluto, servo.
DÈU LO HA VISGUD À vEURER. expr. que se
usa cuand á algú li succeex 1mpensada-
mènt alguna cosa favorable, principal-
mènt trobandse en algun apuro ó neces-
sitat. Vino Dios d verle. Inesperató bo-
num el accidit. Dieu est venu d son se-
cours. La sorta gli è affatto propizia.
DÉU LO HAJA PERDONAD. expr. ab que se ma-
nifésta lo desitj de que algun difunt es-
tigne en la gloria. Dios le haya perdo-
nado. In pace requiescat. Dieu veuille
avoir son dme. Dio Y abbia in gloria.
DÈU LO TINGA Ab CES. expr. usada cuand se
anomena algun difunt, y ab la que se
manifésta lo desitj de que haja fèt un
bon fi. Dios haya ; Dios le tenga en su
gloria. In pace requiescat. Dieu veuille
avoir son dme. Dio l’ abbia in gloria.
DÈU LO TINGA DE 84 MA. loc. que servéx per
manifestar 4 algú lo desitj de que Déu
no lo dèxe. Tengale Dios de su mano.
Servet eum Deus. Dieu le conduise.
Iddio lo guidi.
DÈU LO TINGA EN LA BÈVA SANTA GLORIA. EXPT.
DÈU Lo TINGA AL CEL.
DÈU Los CRIA Y ÈLLS SE JUNTAN. loc. met. ab
ue se dòna á enténdrer que los que
ténen las inclinacións y lo geni semblants
se buscan mutuamènt. Per lo regular
se diu més dels dolénts que dels bone.
Dios los cria y ellos se juntan. Similis
similem querit. Qui se ressemble , s'as-
semble. Chacun aime son semblable. Dio
fa gli uomini ed e's'appajono. '
DÈU ME DÒ GÈNT QUE M'ENTÈRGA. ref. que
ensenya que sèmpre es millór tractar ab
DEU 709
‘. — gént que enténgao lo que disputan. Dios
me de contienda con quien me entienda.
Cum docto certare vivo mihi Numina
donent. On aime à causer avec ceux
qui entendent à demi-mot. E'piacevole
ragionare con chi facilmente ci capisce.
DÈU ME H' GUARD. €Xpr. ab que se manifès-
ta la pòr ó desagrado que nos causa al-
guna cosa. Dios me libre. Avertat Deus,
absit. Dieu m'en preserve. Dio me ne
guardi, Dio me ne liberi.
pèu mèÈul expr. que usada com interjec-
ció servex pera significar admiració,
- estranyesa y sobresalt. Dios mio! Deus
meus! bone Deus ! Mon Dieu! Dio mio!
DÈU NOS EN FASSA LA GRACIA. eXpT. DÉU NO
VULLA.
DÈU NOS EN GUARD. expr. DÉU NOS GUARD.
DÈU NOS GUARD, expr. ab que se pondèra
lo mal que seguiria de alguna cosa.
Dios nos libre. Avertat Deus. Dieu nous
en preserve. Dio ce ne guardi.
DÈU NOS GUARD DE AIGUA QUE NO CÓRRE Y DE
GAT QUE No Midra. ref. ab que se dóna á
enténdrer que las persónss de un geni
aparentmént quiet y pacífic cuand ar-
riban á enfadarse són móltas vegadas
més impetuosas y terribles. De agua
mansa me libre Dios, que de la recia
'(6 brava) me guardare yo. Lutentem
mansueto pectore irem avertat Deus.
Il n'est pire eau que celle qui dort.
Guardati dalle acque chete.
DÈU NOS GUARD DE BOTJS EN LLOC ESTRET. ref.
que advertex que se deuen evitar dis-
putas ab persònas de geni violént é ine
considerad. Al loco y al aire darle ca-
lle. Lata amenti pateat via. Il ne faut
jamais contrarier un fou. Al cieco e al
pazzo la strada larga.
DÈU Nos GUARD DE PÓLL RESSUCITAD. ref. que
advertex que la mudansa de fortuna fa
ensuperbir y olvidar lo estad humil, es-
pecialmènt als de baxa ma. Cuando el
villano está en el mulo ni conoce d Dios
ni al mundo ; contra peon hecho dama,
no para pieza en tabla ; vióse el villano
en bragas de cerro, y el fiero que fiero; '
vióse el perro en bragas de cerro, y no
,conoció su compañero. Ab humilè evec-
to cave. Un ix revétu s'oublie. Chi
subito s' innalza é sempre borioso.
DÈU NOS GUARD DE UN JA ESTÁ FÈT. ref. que
ensenya que debem conformarnos ab lo
que ja está fet, epcaraqué baja exid
mal, perqué ja no té remey. 4 lo hecho
712 DEU
WO TEXIA ALTRES DÈUS QUE ADORAR. expr. ab
que se denota lo excéssiu amor, passió
carinye que se té 4 alguna cosa. No
aber mas Dios ni santa María para
alguno. Nil sibi carius. En faire son
Dieu. Farne il suo Dio.
OBRAR BB v DÈXAR rka À pÈu. fr. que ense.
- nya que lo qui cumple ab sa obligació
no té que tèr cas de murmuracióus,
que Déu farà que isca bé de tot. Obrar
bien , que Dios es Dios ; vivir bien,
Dios es Dios. Pios Dii tuentur. Nous ne
devons craindre et aimer que Dieu. Fa
: ll tuo dovere e lascia maledire. *
OFÉNDRER Á piv. fr. Pecar. Ofender d Dios.
Peccare. Offenser Dieu. Offendere Iddio.
PLAGA A DkU. expr. PLAGUÉS A DÉU.
PLAGUÉS À DÈV. expr. usada pera manifes-
-tar lo desitj de que se verifique alguna
cosa. Plegue d Dios ; pluguiese d Dios.
: Utimam , Dii factant, faxit. Deus. Plút à
Dieu. Volesse Iddio. | s
vosanse BÈ AB piu. fr. Recobrar sa divina
gracia, netejand la' conciencia de las
culpas que la gravan. Ponerse bien con
Dios. Placare Deum. Purifier sa con-
science. Placare Iddio.
QUE DÉU LO. GUARD. expr. DÉU LO GUARD.
QUE DÈU, LO. TINGA AL CEL. ex pr. DÈU LO TIN-
GA AL CEL, I am
-SE FA TOT 10 QUE BÈU vor. ref. que nos ad-
verter que Déu té part en tòts los sue-
cèssos disposandies 6 permitindles. Eso
se hace lo que d Dios aplace. Nil fit nisi
— quod Deo placet. La volonté de Dieu est
sur tout. Tutto si fa seeondo il volèr di
c Dio. . ' T i
SE HA DE PENDRER COM DEU RO ESVIA. loc, ab
i" que efhortam 4 la conformitat en las '
- * penas y traballs, oonsiderandlos com
enviads de Déu, que sémpre busca nos-
tre majór bè. Lo que Dios da llevarse
: ha: Quidquid laboris Deus obtulerit fe-
» rendum. est. Il faut se resigner à la vo-
lonte de Dieu. Bisogna ubbidire la vo-
. 'lontà di Iddio.
6EMBLA LO DRU DE LA TERRA. fr. fam. ab que
s'exprèssa que algú té mòlta superbia,
altauería ó vanitat, y afècta superiori-
tat ó domini. Tiene mucho gállo. Supra
oxteros se effert. Jl se dresse sur ses
ergots; se mettre sur son quant à moi.
Saltare in sulla bica.
SER DE Diu. fr. ab que se significa que al-
guna cosa se creu disposada per la Pro-
yidencia, y per lo matéx que no pod
DEU
evitarse. Estar de Dios. Dominus dedit.
Dieu le veut ainsi. Quel cbe Dio vuole.
st À pÈU piau. loc. si DEU HO vor.
si phu Es SERVID. loc. ab que manifestam
que estam pròmptes á conformarnos ab
la, voluntat diviua encaraqué sia con-
traria 4 lo que desitjabam. Siendo Dios
servido. Si Deo placuerit. La volonte de
Dieu soit faile. Se a Dio piace.
si DÈU so vor. loc. de que usam cuaud
anunciam que farém ó succeirá alguna
cosa, regonexènd la incertitut de tót lo
de aquest món. Si Dios quiere. Deo fa-
vente. Dieu aidant. Dio concedente.
81 DÈU HO voLGU£s. loc. ab que se denota
lo viu desit] de que succeesca alguna co-
sa. Si quisteru Dios. Utinam faxint Su-
peri. Si Dieu m'accorde. Se lo volesse
Iddio.
TANT DE BO DE Diu. loc. fam. aukx DE DEU.
TENIR À DÉU DAVART DELS ULLS. fr. Proceir
obrar ab rectitut de conciencia , séns
lenir respécte als iateressos muudans.
Poner d Díos delante de los ojos. Deum
ante oculos habere. #oir Dieu présent.
Far il dovere senza riguardi.
TENTAR: A Dig. fr. Efecutar 6 dir algunas
— cosas, com si se volgués fer experiencia
de sòn poder. Tentar d Dios. Dei poteu-
+ tiam tentare. Tener Dieu. Teutare Iddio.
*ÓT UN peu. expr. hiperbólica ab que se
significa la dificultat de alguna cosa.
Todo un Dios. Deus ipse. Le méme Dieu.
L' istesso Iddio.
TÔT va com DÈU vor. loc. ab que se mani-
fésta que algana cosa va mólt mal cui-
dada y á la bona de Déu. Pa como Dios
es servido. Ut Deo placet. Tout cela va
comme il plait à Dieu. Come Dio per-
mette. |
TRACTAR AB DÈu. fr. Meditar y orar 4 solas
y en lo retiro del seu cor. Tratar con
Dios. Cum Deo versari. S'entretenir
avec Dieu dans la priére. Pregare Iddio.
VAL MES DÈU AJUDAR QUE MATISEJAR. ref. con-
tra los que confian més en sas diligen-
cias que en la ajuda de Déu. Mas vale
d quien Dios ayuda que quien mucho
madruga. Quin Deus adsit frustrá vigi-
las. Quand Dieu veut du bien d un hom-
me , il y parait à sa malson. L' aita di
Dio é migliore che la umana diligenza.
váicaL: pu. expr. de urbanitat que se fa
al que estornuda, Dios le ayude. Domi-
nus tecum. Dieu vous soit en aide , sa-
lut. Salute.
DEy
VÀLGAM DÈU. expr. que se usa com inter-
jecció pera manifestar la sorpresa , sus-
to, admiració y altres aféctes'semblants.
Valgame Dios. Proh Deus. Mon Dieu!
bon Dieu! Dio mio!
DEUANYAL. adj. ant. Cosa de deu anys.
Decenal. Decennalis. Decenital. Decen-
nale, decenne.
DENGA. s. f. Cada una de las fustas ó
. costéllas de que se componen las pipas
ó barris. Duela. Tabula doliaris. Dou-
ve, duelle. Doga.
DEUMA. s. m. territ. DELME.
DEUMESÓ, NA. adj. Lo que es de deu
. mésos. Diezmesino. Decem mensium.
De dix mois. Di dieci mesi.
DEURER. v. a. Estar obligad per parau-
- la, contracte ó altra causa á pagar al-
guna cosa. Deber. Debere. Devoir. Do-
vere.
BEURER. Tenir obligació de fér alguna co-
- sa 6 de no férla. Deber. Debere , tencri
ad. Devoir. Dovere.
pEunER. Junt ab algun infinitiu denota la
molta probabilitat de que ha succeid,
succeex ó succeirá lo que significa lo
verb ab que se junta; y axí se diu,
cuand hi ha senyals evidénts de pluja:
pECRí plóurer. Deber de. Eveniet ut.
Arriver, pouvoir. Essere probabile,
sperarsi con ragione.
DEUS. s. m. ant. pku, en sa primèra ac-
cepció.
DEUTA. s. m. ant. DEUTE.
HABER DEUTA. fr. aut. DÉURER.
DEUTE. s. m. Obligació que algú té de
pagar, satisfèr ó reintegrar á altre al-
guna cosa: comunamént s' entén de di-
ners. Deuda , debito. Debitum , nomen.
Dette. Debito.
CONTRÁUREB DEUTES. fr. Empenyarse. Con-
traer deudas; adeudarse. Es alienum
contrahere ; nomina facere. S'endetter.
Indebitarsi , contrarre debiti.
DEUTÒR, RA. s. m. y f. Lo qui deu ó
está obligad á satisfér algun deute. Deu-
dor. Debitor. Debiteur. Debitore. :
DEUTOR. ant. ACREEDOR.
DEVADES. adv. mod. ant. EN va,
DEV ALL. prep. ant. DAVaLL.
DEVALLADA. s. f. BAXADA.
DEVALLAR. v. n. DAVALL3B.
DEVANADOR , RA. s. m. y f. Lo qui de-
vana. Devanador. Glomerans. Devi-
deur. Colui che dipana, che innaspa.
pevasanóras. pl. Máquina féta regular»
TOM. I.
DEV 715
. mint de canyas 6 llistòns, que dòna
voltas al rodedór de un ferro que la
sosté, y en la cual se posan las madèxas
pera devanarlas. Devanadera , argadi-
jo, argadillo. Rhombus. Dévidoir. Ar-
colajo, guindolo.
DEVANAR. v. a. Anar llevand lo fil de
las madèxas féndne capdèlls. Devanar.
Glomerare. Devider , bobiner. Aggomi-
tolare.
DEV ANT. s. m. DavanT.
DEVANT. adv. mod. DAVANT.
DEVANT. adv. ll. DAVANT.
DEVANT DE LA CAMBRA. ant. La'péssa imme-
diata que hi ha abans de la sala princi-
pal 6 principals de alguna casa ó pilaci.
Antecdmara. Anterior cubiculi aditus.
Antichambre. Anticamera.
DEVANTAL. 8. m. DAVANTAL.
DEVANTALADA. s. f. FALDADA.
DEVANTALET. s. m. dim. de DEVANTAL.
Devantal pequeño. Parvum ventrale.,
Petit tablier. Grembialetto.
DEVANTERA. s. f. pavaxr, en la primé-
- Ta accepció.
DEVASTACIÓ. s. f. Destrucció, desola-
ció de algun territori. Devastacion.
Vastatio. Devastation , desolation. Gua-
sto, devastazione.
DEVASTAR. y. a. Destruir, desolar al-
gun territori. Devastar , talar. Vasta- '
re, devastare. Dévaster, desoler, rava-
ger. Devastare , distruggere , depredare.
DEVERS. prep. y adv. mod. ant. EXVERS,
RESPECTIVAMÈNT , RELATIVAMÈNT.
DEVES. prep. y adv. mod. ant. ENVERS,
RESPECTIVAMÈNT , RELATIVAMÉNT.
DEVESA. s. f. Porció de terra destina-
da pera pasturar lo bestiar. Dehesa , re-
donda. Pascuum. Páturage , pátis , pa-
cage , varenne. Pascolo, pastura.
DEVI. s. m. ant. ESDEVINADÒR.
DEVIAR. v. n. ant. DESVIARSE.
DEVICCIÓ. s. f. ant. evicció.
DEVINADOR. s. m. ant. ENDEVINADOR.
DEVINALL. s. m. ant. ENDEVINALLA.
DEVINALLA. s. f. ant. ENDEVINALLA.
DEVINAR. v. a. ant. ENDEVINAR.
DEVISAMENT. adv. mod. ant. SEPARADA-
' MÈNT.
DEVISAR. v. a. ant. DIVISAR.
DEVISAR. V. D. ant. CONVERSAR, ENRAHONAR.
DEVOCIÓ. s. f. Acte religiós ab que se
dóna culto á Déu, á María Santíssima
y als sants. Devocion. Devotio. Devo-
tion. Divozione.
90
714 DEV
pevoció. Lo fervór y reverencia ab que se
fan los actes de religió y se assistex
á èlls. Devocion. Devotio, pietas. Devo-
tion , piete. Divozione.
pEvoció. met. Inclinació cordial, afició es-
pecial. Devocion. Studium, affectio. De-
votion. Divozione.
DEVOCIONARI. s. m. Lo llibre que con-
té varias oracións ab que los fiels e£er-
citan sa devoció. Devocionario. Sacra-
rum precum libellus. Livre de dévotion.
Libro di divozione.
DEVOCIONETA. s. f. dim. de pzvoció.
Devocioncilla , devocioncita. Minor de-
votio. Petite devotion. Divozioncella.
DEVOLUCIÓ. s. f. Restitució de alguna
cosa al estad que tenia ó á la persòna
ue la posseia primèr. Devolucion. Res-
titutio. Devolution. Devoluzione.
DEVOLUT, TA. adj. Restituid al estad
que tenia ó á la persóua que la posseia
primèr. Devuelto. Restitutus. Restilué,
rendu. Reso, restituito.
DEVOLUTIU, VA. adj. for. ErÈcTE.
DEVORADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
devòra. Devorador , voraz. Devorator.
Devorateur , devorant. Divoratore.
DEVORADÒR. Lo qui mènja mo!t y deprèssa.
Tragon , tragamallas, tragaldabas, tra-
ganton , voraz. Vorax , helluo. Avaleur.
Trangugiatore, ingojatore.
DEVORAR. v. a. Tragar, consumir. De-
. vorar. Devorare. Devorer , avaler , en-
gloutir. Trangugiare, inghiottire, in-
gozzare.
DEVORAR. met. Mènjar mòlt y deprèssa.
Tragar , embocar , emborrar , devorar.
Vorare, helluari. Manger beaucoup et
goulúment. Divorare.
DEVOT, TA. adj. Fervoròs, dedicad á
obras de pietat y religió. Devoto. De-
votas, pius. Devot, pieux. Divoto,
io.
pevor. Se aplica á la imatge, témple ó lloc
que mou á devoció. Devoto. Veneratio-
nem sibi concilians. Dévot. Divoto.
pevor. Afécte, aficionad 4 alguna persòna.
Devoto. Devotus, obsequens. Dévoué,
affectionné. Dato, affezionato.
DEvOT. Lo qui promou alguna obra pia á
sas expensas. Devoto. Pii operis promo-
tor. Dévot. Divoto.
DEVOTAMENT. adv. mod. Ab devoció.
Devotamente. Devoté. Dévotement , pieu-
. sement. Divotamente.
DEVOTÍSSIM, MA. adj. sup. de pzvor.
DEX
Devotisimo. Devotissimus. Tres-devot.
Divotissimo.
DEVOTÍSSIMAMENT. adv. mod. sup.
de pnevoraukvr. Devotisimamente. Sum-
ma pietate. Trés-dévotement. Divotissi-
mamente.
DEVUYT. adj. num. ant. pivurr.
DEVUYTE, NA. adj. num. ant. pivurrt.
DEXA. s. f. La donacis 6 llegad que al-
gu fa á altre en són testaméut. Manda.
Legatum. Legs testamentaire. Legato,
lascio.
DÈxas. pl. Las despullas ó pèssas de roba
que dèxa algú desprès de habersen ser-
vid. Desechos. Rejecta vestis. Rebuts.
Rigetti.
DÈxas. Las sobras del mènjar que quèdan
en los plats. Escamochos. Ciborum reli-
quiz. Rebut, reste. Avanzi. *
rkn uma pÈxa. fr. Disposar un llegad 4 fa-
vor de algú. Mandar ; hacer una man-
da. Testamento legare. Leguer par tes-
tament. Legare.
DEXAD, DA. adj. que se aplica al que es
negligènt y no cuida de sa conveniencia
ó curiositat. Dejado. Ignavus. Negligent.
Trascurato, negligente.
pÈxaD. Decaigud, desauimad per alguna
melancolía ó altre mal. Dejado. Lan-
guens. 4baltu, languissant. Languente.
pkxap. Malíèt, malganòs. Dejado. Malè
aff‘ctus. Incommode, un peu malade.
Malatticcio.
nkxap. Descuidad, que no posa en las co-
sas lo cuidado degud. Descuidado. Ne-
gligens. Nzgligent , lâche. Trascurato.
DÈXAD. DEXAD ANAR.
nkxap ANAR. Se diu de las robas , vestids y
altrus cosas semblants que cauen mòlt
esllanguidas. Caido. Demissus. Mis en
bas, detrousse. Lasciato andare.
pEran amar. Caigud, desgairad. Desmaza-
lado. Negligenter incedens. Láche, fai-
ble. Fiacco, snervato.
ANAR TÔT DÈXAD. fr. Anar mal compost y
poc curiós. Andar desalinado , des-
aseado. Negligenter incedere. Aller sale,
malpropre. Audare sucido , sporco.
ANAR TOT DÉXAD ANAR. fr. que se aplica al
que va tôt desgairad. Se diu també del
que está mòlt cansad de algun efercici
corporal. Caerse d pedazos. Negligen-
ter incedens. Dandiner. Dondolarsi.
DÈXADESA. s. f. èxamènr, en la pri-
méra accepció.
DEXAMENT. s. m, Peresa, negligencia,
DEX
abandono de sí matèx ó de sas cosas pro- 1 -
pias. Dejadez. Ignavia. Nonchalance ,
negligence. Accidia, trascuraggine.
pÈramÈxr. Fluxedat, descuid. Dejamien-
to , dejo. Negligentia. Mollesse , negli-
gence. Pigrizia , mollizie.
DEXAMÀNT. Abatimènt, falta de forsas. De-
jamiento. Languor. Faiblesse, abatte-
ment d'esprit, Rilassatezza.
DEXAR. v. a. Despéndrerse de alguna
cosa , retirarse ó apartarse de élla. De-
jar. Dereliuquere. Laisser, quitter,
abandonner. Lasciare, abbandonare.
vèxan. Ométrer; y axí se diu: DEXARÀ DE
dir ó fèr tal cosa. Dejar. Omittere.
Laisser , omettre. Lasciare, trascurarc.
pÈxan. Consentir , permétrer , no impedir.
Dejar. Permittere. Permettre, laisser
faire. Lasciare, permettere.
pèxan. Ocasiouar ó produir ganancia; y
axí diem que algun negoci nos ha pè-
xap mil lliuras de gavancia. Dejar. Lu-
erum afferre. Rendre , valoir, produi-
re. Produrre, lasciare, rendere.
pkram. Desamparar, abandonar. Dejar.
Derelinqúere , deserere. Laisser , aban-
donner. Abbandonare.
pÈxam. Encarregar, encomanar, y axí se
diu: pkxan lo estudi al cuidado de al-
tre. Dejar. Committere, commendare.
Confier, recommander. Lasciar, com-
mettere.
pnkxaa. Faltar, ausentarse; y axí se diu
que la fébra ha pÈxan ja lo malalt. De-
jar. Abire. Laisser , quitter , cesser. La-
sciare, andarsene, cessare.
pÈxar. Disposar alguna cosa al ausentarse
pera que servesca desprès ó pera que
altre la servesca en la ausencia. Dejar.
Relinquere. Laisser un ordre, une ins-
truction, recommander de faire une
chose. Lasciare, dare.
pèxan. Com verb aufiliar unid ab alguns
particips passius explica la prevenció
feta al ausentarse de lo que lo particip
significa, com pkxar dit 6 escrit. De-
jar. Relinquere. Laisser. Lasciar.
pÈraR. Ab interjecció es algunas vegadas
expressió de amenassa, com pÈxa que
vinga. Dejar. Sinere. Attendre. La-
sciare.
pèxan. No enquietar, perturbar ni moles-
tar; y axí se diu pÈxam'en pau. Dejar.
Desinere. Laisser en paix , ne point in-
quieter. Lasciare in pace, lasciare stare.
pèxan. Dar alguna cosa á altre lo qui se
|
"DEX 715
ausénta, ó fèr algun llegad de èlla lo
qui fa testamènt. Dejar. Legare. Lgis-
ser , leguer par testament. Legare.
DÈXaR. Auomenar, instituir, com pèxan he-
reu, marmessòr, etc., 4 algú. Dejar.
Instituere. Deguerpir, nommer, insti-
tuer. lustituire.
Dèxan, Faltar al carinyo y estimació de
alguna persòna. Dejar. A benevolentia
deficere. Renoncer à l'amitie de quel-
qu'un, Rinuuziare.
pÈraR. Cessar, no proseguir lo comensad.
També se usa com recíproc. Dejar. Ces-
sare, desistere. Quitter, se desister.
Cessare , lasciare.
pixar. Retirar alguna péssa del vestid pe-
ra no portarla més. Desechar. Dimitte-
re. Rebuter , mettre de côte. Rigettare,
metter d' accanto.
pExar. Entregar á altre alguna cosa pera
que per algun témps se servesca de élla
ab obligació de restituirla. Prestar.
Commodare, mutuare. Préter. Presta-
re , lasciare.
DÈIAR À ALGÚ SÈNSE PARLAR. fr. DÈXAR A AL-
GÚ AB LA PARAULA Á LA BÓCA.
DÈXAR À ALGÚ sèxse RES, fr. Llevarli lo em-
pleo ú acomodo que tenia. Dejar d uno
en pié. Ab officio vel munere destitue-
re, deponere. Priver quelgu'un de son
emploi, Destituere, deporre.
nkxan ANAR. fr. Soltar lo que estaba detin-
gud ó pres. Soltar. Dimittere, solvere.
Lácher, desserrer. Allacciare, lasciar
andare.
DEXAR amar. fr. Dèxar cáurer alguna part
del vestid. Dejar caer, soltar. Demit-
tere. Detrousser. Lasciar andare.
DExar amar. fr. Dir alguna cosa á fi de
que se sapia J fingind que no volia dir-
se. Dejarse decir. Quasi inconsultò lo-
ui. Laisser echapper un mot. Lasciar
uggire una parola.
DÈIAR ANAR DE DALT Á pax. fr. Precipitar
alguna cosa, tirarla de un puésto ele-
vad. Dar abajo con algo. Ab alto de-
Jicere. Precipiter. Precipitare.
BÈraR APART. fr. Prescindir de alguna cosa
pera ocuparse en altra més important.
Dejar aparte. Pretermittere. Negliger,
ne faire aucun cas. Trascurare.
DÈxAR cáures. fr. Soltar alguna cosa que
se aguantaba en lo aire. Soltar. Dimit-
tere. Lácher. Lasciare.
DÉXAR CÁURER. fr. DÈXAR ANAR, en la tercè-
. ra accepció.
716 DEX
DÈxaR CÂURER DE DALT À BAX. fr. DÈXAR
ANAR DB DALT Á BAX.
pÈxaR cósRER. fr. Tolerar alguna cosa, dis-
simularla. Dejar correr. Non curare.
Laisser aller, dissimuler. Lasciar anda-
re, non curarsi.
DÈXAR CÓRRER. fr. Olvidar alguna cosa, no
. férne cas, no peusarhi més. Echar al
olvido ó en olvido. Oblivioni mandare.
Oublier. Obbliare , lasciar andare, di-
menticare.
DÈXAR DE CONÉXER. fr. No conservar la
idea que se tenia de alguna persòna 6
cosa, haberse olvidad de élla. Descono-
cer. Immemorem esse. 4voir oublie. Ave-
re dimenticato, non conoscere più.
DÈXAR ExDARRERA, fr. Avansarse. Dejar
atrds. Precellere. Laisser en arriére.
Lasciar indietro.
DÈXAR ESTAR. fr. DÈXAR, cessar , etc.
DÈXAR LO CAMINAR PER LO CÓRRER. fr. Anar
mòlt deprèssa. Jr, andar, caminar
mas que de paso. Celeri gressu progre-
di. Aller, marcher vite. Camminar a
tutta gamba.
pExar PASSAR. fr. No aprofitar alguna oca-
sió , proporció , conveniencia ó altra co-
sa cuand se pod lograr. Dejar pasar.
Amittere. 4bandonner , ne pas soigner,
manquer de soin. Perdere, negligere.
DÈXAR v£URER, fr. Manifestar, ensenyar.
Dar d ver. Ostendere. Montrer , mani-
fester. Far vedere, dar a vedere.
pèxanse amar. fr. Precipitarse de un lloc
alt. Echarse , arrojarse , dar abajo. Se
precipitem dare. Se pretipiter. Preci-
pitarst.
DÈYARSE ANAR. fr. ANAR TÒT DÈIAD ANAR.
DÈXARSE ANAR. fr. DÈXAR ANAR, en la segò-
na accepció.
DÈXARSE ANAR DE DALT À BAX. fr. DEXARSE
ANAR, en la primèra accepció.
DÈXARSE ANAR DE RÍURER. fr. Ríurer desor-
denadamént. Caerse de risa. Cachinna-
ri. Se pámer de rire. Sganasciarsi delle
risa, crepare delle risa, smascellarsi del-
le risa, scoppiare delle risa, far le risa
grasse, morire delle risa.
DÈXARSE CÁURER DE DALT À BAL. fr. DÉXARSE
ANAR, en la primera accepció.
DÉEXARSE GUANYAR. fr. En lo jog fèr ex-
pressamént de modo que se perda, ja
per compláurer al contrari ja ‘per res-
pècte ó atenció que se li deu. Hacerse
perdidizo. Jacturam in ludo sponte fa-
cere, Perdre, se laisser gagner volon-
DEX —*
tairement au jeu. Perdere, o lasciar gua-
dagnare volontariamente.
DEXARSE PÉRDRER. fr. DÈXARSE GUANYAR.
DÈXARGE PERDBER. ff. DÈXAR PASSAR.
altre, encaraqué sia ab repuguancia.
Dejarse vencer. Cedere, annuere. Ce-
dere, lasciarsi vincere.
Dkranse vencer. fr. Cedir-als impulsos de
prègs, del sentimènt, etc. Dejarse Ue-
var. Cedere. Se livrer. Cedere , darsi.
lo que estaba amagad ó retirad. Dejar-
se ver. Apparere. Se montrer , se lais-
DÈXARSE VEURER. fr. Comparéxer á algu-
na part. Parecer. Ápparere , adventare.
parire.
DÈXARSE VÉUBER. fr. APERSONARSE.
se diu cuand se abandòna 4 algú de
xandli seguir són empenyo fius que la
rer que ello parard. Sine agat; tandem
desistet. Laissez-le aller, il faudra bien
NO Dkranmt RES. fr. que se usa pera expli-
car lo gran estrago que ha causad al-
» llevárselo todo. Atterere. Le rava-
e ; le devaster. Non lasciarvi mente,
NO DÈXAR MAY. fr. NO DÈXAR DE PÈTIE.
NO DEXAR PARAR, SÓSSEGAR Ó REPOSAR À At
sens déxarli un momént de repos. No
dejar d alguno sentar el pié'en el sue-
pas donner un moment de repos, de re-
láche. Non dar pace né tregua.
aprofitarho tót. No perder , no desechar
ripio. Omnia sibi procurare. Ne pas lais-
Proffittar tutto, non lasciar niente in-
dietro.
ue se dóna á enténdrer que no perd
algú sa estimació per fér alguna cosa.
tibi non oberit quin uxorem ducas. Cela
ne nuira point d votre réputation. Non
pèxanss vencer. fr. Cedir al dictámen de
der à la volonté, se laisser vaincre. Ce-
alguna cosa, com pÈxamss véxcer dels
DÈXARSE VRURER. fr. Descubrirse , aparéxer
ser voir. Lasciarsi vedere.
Paraitre, se montrer. Apparire , com-
DÉXAL” CÓRRER QUE ÉLL SE ATURARA, fr.
experiencia lo desenganye. Dejarlo cor-
qu'il s'arrête. Lascialo, e’ s' arresterà.
una cosa. Ásolarlo , talarlo , destruir-
istruggerio tutto.
GÚ. fr. Tenirlo continuamént ocupad
lo. Requiescere aliquem non tinere. Ne
NO DÈXAR PERDRER RES. fr. Arreplegarho,
ser échapper la plus legére occasion.
NO T'DÈXARÍS DE CASAR PER AXÓ. fr. fam. ab
No perderds por eso casamiento. Hoc
ne perderai il nome.
DEX
DEXATAMENT. s. m. L' accié de dexa-
tar. Desleidura. Dissolutio. Delaiement.
Temperamento , liquefazione.
DEXATAR. v. a. Disóldrer y desunir las
parts de alguns cossos per medi de al-
gun líquid. Desleir, diluir, desatar.
Diluere, dissolvere. Delayer, detrem-
per. Stemperare , disciogliere.
DEXEBLE, BLA. s. m. y f. La persòna
que apren una doctrina box la direcció
e algun mestre, 6 va á alguna ania.
Discipulo. Discipulus. £colier, eive.
Discepolo , discente , scolare.
pExksie. Lo qui seguex la opinió de algu-
ma escola, encàraqué sia de témps molt
posteriòrs als mestres que la establiren,
y axí se diu: persi de Aristóteles.
Disctpulo. Sectator. Disciple. Discepolo.
DEXBELE. Mis. Cualsevol dels cuatre tons
músics pars; assó es, lo 2, 4,6 y 8.
Discipulo. Tonus discipulus. Les quatre
tons pairs des huit qui composent la
gamme. 1 quattro tuoni eguali fra gli
otto musicali.
DEXIFRADOR. s. m. Lo qui dexifra. Des-
cifrador. Noterum explicator. Dechif-
freur. Disciferatore. |
DIA
> DEXUPLINAD. s. m. Se deyan axí pet
DEXIFRAR. v. a. Declarar lo que está es-
crit en xifra, servindee de la clau pre-
vinguda 4 aquest fi, ó bé per medi de
conjecturas ó-réglas que observan. los
que tónen aquesta habilitat. Descifrar.
Notas explicare. Dechiffrer. Disciferare.
DEXIFRAR. Interpretar l'obscur , intrincad
y de difícil intel-ligencia. Descifrar. In-
terpretari, explanare. 'Dethifjrer. Di-
sciferare. :
DEXO: s. m. DÈXAMÈRT.
pÈro. Lo gust que quéda del ménjar 6
béurer. Dejo. Sapor. Déboire. Sapore.
DEXÒNDAR. v. a. Despertar bé 4 algú
fèndli pérdrer lo ensopimènt. Desador-
mecer. Ex efacere , expergere.
Bveiller, reveilleo. Risvegliare. poes
DEXÒNDARSE. Y. r. Sacudir lo ensopimént de
la son. Recordar. Expergisci. Éveiller.
Risvegliarsi.
DEXUPLINA. s. f. L'acció ó efécte de
dexuplinar ó dexuplinarse. Disciplina.
Flagellatio. Discipline. Disciplina.
DEXUPLINAS. pl. Instrument fèt comupamènt
de cordill ab diferènts caps, los cuals
ténen al extrém un tros mès gruxud y
retort, y servex pera dexuplinar ó de-
xuplinarse. Disciplinas. Flagellum. Dis-
cipline. Disciplina. |
717
antonomasia los que en,los dias de la
semmana santa anaban dexuplinandse
per alguns llocs públics de la població
tôt resand las estacións. Disciplinante.
Sese flagellans. On le disait de ceux qui
se fouettaient publiguement en faisant
leurs stations d la suite des processions.
Quelli che seguitavano le processioni
flagellandosi pubblicamente.
DEXUPLINAR. v. a. Assotar per peni-
tencia 6 mortificacié. Se usa també com
recíproc. Disciplinar. Flagellare. Disci-
pliner. Disciplinare. .
DEYL; DEYLS. pron. ant. De éll; de élls.
De el; de ellos. Illius, ejus: illorum,
eorum. En, de lui, d'eux. .Di lui, di
- esso, di loro.
DEYLA. adv. ll. ant. nx AnóxT.
DEYNE, NA. adj. ant. piane.
DEYNAR. v. n. ant. DIGXARSE.
DEZE, NA. adj. ant. pese.
DEZEBRE. v. a. ant: ENGANTAR.
DEZBBRE. ant. pkxan. .
DEZEMBRE. s. m. ant. DESÈMBRE.
DEZENA. s. f. ant. DESENA.
DEZENER. s. m. ant. DECURIÓ.
DI.
DIA. s. m. Lo espay de tèmps dura la.
llum del sol demmant del horisbut. Dia.
: Dies. Jour. Gierno, di.
pia. Lo espay de tèmps que gasta la sol ab
'són movimént diurno désde que ix de
. un meridiá fins que tòvna al matéx , do-
. mand una bolta entéra á la terra. Se di-
videx en 24 horas due componen las de
. Hum y las de fósc, y se diu. pra natural.
Dia. Dies. Jour. Giorno.
DIA ABANS. VIGILIA, lo dia que preceex im-
mediatsmènt á altre, etc.
DIA ALEGRE. DIA CLÁR.
DIA ASSENYALAD. Lo destimad ó prefifad pe-
ra fèr alguna cosa. Dia diado 6 adia-
: do. Condicta dies. Jour marque. Gior-
no preso. |
pia astronémic. Lo espay de témps que
tarda un punt del ecuador désde que
se aparta de un meridiá fins que tòrna
4 ell. Aquestos dias són iguals entre sí,
peró més curts que los naturals cuatre
minuts poc més ó ménos. Dia astronó-
mico ó del primer móvil. Dies astrono-
micus. Jour astronomique. Giorno
astronomico.
718 DIA
Dia 80. Aquell en que los que ténen ter.
cianas reposan 6 no ténen accessió. Dia
de huelga. Dies febrim intermitteus, à
febri tertiana liber. Jour de repos.
Giorno di riposo.
Dia cran. Lo dia seré, Dia claro. Serena
dies. Jour clair, serein. Di sereno, gior-
no chiaro.
DIA COVAD. Aquell en que no còrre aire y
fa calór per la mòlta calma. Dia bochor-
noso. Æituosus dies. Jour mortifiant,
temps etouffant. Giorno di gran caldo,
giorno d' affa. |
pu CRÍTIC. Aquell del cual depeudex la de-
cisió de alguna cosa. Dia crítico. Dies
criticus. Jour critique. Giorno critico.
DIA.CUBERT. Aquell.es que hi ha núvols
pruns y no fa sol. Dia pardo. Dies nu-
ibus obtectus. Jour obscur , temps gris.
Giorno oscuro, tempo fosco.
DIA DE CAMP. Lo dia destinad para diver:
tirse fora de la població. Dia de campo.
Dies rusticationt seu deambulationi cam-
pestri destinatus. Jour d'amusement à
la campagne. Giorno di campagua, di
villaggiatura, !
DIA DE Car DE ANY. Lo dia primèr del més
de janèr. Dia de año nuevo. Prima dies
anni. Le premier jour de l'an. Capo
d' anno.
DIA DE GARX. Aquell eu que no es vedail
ménjar caro. Dia de carre. Dies quo
carnibus vesci licet. Jowr gras. Giorno
di grasso. |
‘Dia DE CESDBA. Lo primèr dia de cuares-
- ma. Miercoles de ceniva ; miercoles cor-
- villo. Feria quarta cinerum. Le mercre-
. eli des cendres. Il di delle ceneri.
pia pe CORPUS. Lo primèr dijons desprès
del diumenge de la Trinitat, en lo cual
- secelébra la fèsta de la institució de la
eucaristía. Dia del corpus , dia del Se-
nor , dia de Dios. Dies sacrosanctæ eu-
- charistiæ sacer. La.fete- Dieu. Festa del
Corpus Domini.
DIA DE DEJUNI. Aquell en que la Iglésia
mana dejunar. Dia de ayuno. Feria
esurialis. Jour d'abstinence , de jeúne.
Giorno di digtuno.
DIA DE DESCans. Entre los menestrals es
aquell en que no traballan y se passejan.
': Dia de huelga. Dies vacationis , cessa-
tionis ab opere. Jour qu'un ouvrier pas-
se à se divertir. Giorno di testa.
DIA DE FEINA. DIA FEINER.
pia DE FESTA. Lo diuménge 6 lo dia asse-
nyalad pèr la Iglésia en honòr de algua
misteri ó sant ab obligació de dedicarlo
á Déu, oir missa y no traballar. Dia de
fiesta , dia festivo. Dies festus , feriatus.
Jour de fete. Gioruo di festa.
DIA DE FOLGA, anl. DIA DE DESCANS.
DIA DE GALA. Áquell en que per alguu mo-
tiu de celebritat la córt se vestex de
gala. Dia de gala. Dies pretioso ornata
celebranda. Jour de gala. Giorno di gala.
DIA DE MISSA Ó DE ANAR Á MISSA. Aquell en
que la Iglésia mana oir missa, y per-
met que se puga traballar. Dia de me-
dia festa, dia de misa, dia de mano.
Dies quo sacris peractis operi faciendo
licet incumbere. Jour de féte où l'oa
. peut travailler après avoir entendu la
messe. Giorno in cui ei deve andar a
messa.
DIA DE MITJA CREU. DIA DE MISSA.
pia DE NaDAL. Lo dia 25 de desèmbre en
que la Iglésia celébra lo naxemént de
Jesus. Dia de Navidad. Dies Natalis Do-
mini. La noël. Il natale del. Signore.
DIA DE PAx. Aquell en que hi ba obliga ció
de abstenirse de méujar cara. Dia de
pescado, dia de viernes. Dies quo car-
- hibus vesci non licet. Jour maigre. Gior-
DO magro; giorno nero.
DIA DE PRECÈPTE. Aquell en que hi ha obli-
gació de oir missa y no se pod traballar.
Dia de precepto , dia de guardar. Dies
festus quo operum cessatio iadicitur.
Jour où l' on est tenu d'entendre la
messe. Giorno festivo.
DIA DE TRABALL. DIA FEIER.
DIA DE VAGAR. Ant. DIA DE FESTA.
DIA DE LA EPIFANIA. DIA DELS nirs.
DIA DEL AXÈLL. Aquell en que lo promes
dona lo auèll 4 la promesa. Dia de la
joya. Dies quo sponsus monile, matri-
monii futuri pignus, sponse tradit.
Jour oú le fiance envoie d sa future les
bijoux de noce. Giorno in cui il pro-
messo sposo porge alla sua futura mo-
glie l'annello nuziale,
DIA DEL supici. Lo dia en que finirà lo món
y en lo cual Déu judicará als vius y als
morts. Dia del juicio. Universalis judi-
cii dies. Jour du jugement dernier.
Giorno del giudizio finale.
DIA DEL NAXEMÈNT, Aquell en que sii cum-
plex anys. Dia de años. Natalis dies.
Anniversaire de la naissance. Anniver
sario della nascita.
DIA DEL SANT APABICI. anf. DIA DELS hrs,
DIA
DIA DELS MORTS. Lo de la commemoració
dels difunts, que es lo immediat des-
près de tòts sants. Dia de los finados.
Dies commemorationis omnium fidelium
defunctorum. Le jour des trepasses. Il
di de' morti, de' defunti.
DIA DELS RAMS. Lo dia primèr de la semma-
na santa. Dia ó domingo de ramos ó de
los ramos. Ramorum festum , dies, do-
minica palmarum. Le dimanche des ra-
meaux. Domenica delle palme.
Dia DELS Rkvs. Lo dia sis de janèr en que
13 Iglésia celébra la fésta de la epifania.
Dia de la epifania del Señor, dia de
la adoracion de los reyes. Dies epi-
phaniæ Domini. L'épiphanie. Epifania.
DIA DIAD. DIA ASSENTALAD.
DIA DOLÈXT. Aquell en que amolèsta lo fred,
. lo vènt, etc. Dia desabrido. Asper dies.
Mauvais jour. Cattivo giorno.
pta ECCLESIÂSTIC. Lo dia natural que per lo
culto ecclesiàstic en lo rèso y ofici diví
comensa la Iglésia desde la hora de vès-
pras fins al dia seguént á la matéxa ho-
ra. Dia eclesidstico. Dies ecclesiasticus.
Jour ecclesiastique. Giorno ecclesiastico.
DIA FAESER, ant. DIA FEINÈR.
DIA FEIXÈB. Aquell en que se permet tra-
ballar. Dia de trabajo, dia de hacien-
da. Profestus dies. Jour ouvrable , ou-
vrier. Giorno di lavoro.
DIA FERIAD. Aquell en que estan tancads los
tribunals, y se suspen lo curs de negocis
de justicia. Dia feriado. Feria forensis,
nefastus dies. Jour de ferie. Feria.
DIA FÒSC. DIA CUBERT.
DIA GRAS. DIA DE CABN. :
DIA INTERCALAR. Lo qui se introduex cada
cuatre anys desprès del 25 de febrer,
fórma los anys de traspas, y resulta
de las sis horas escassas que tarda lo sol
més dels $65 dias pera completar són .
curs anyal. Dia intercalar. Dies inter-
calaris. Jour intercalaire. Giorno inter-
calare.
DIA JURÍDIC. Aquell en que se dòna audien-
cia judicial, y los tribunals despatxan
los negocis de administració de justicia.
Dia de tribunales. Dies fastus. Jour
plaidoyable , jour de palais. Giorno in
cui si rende giustizia.
DIA MAGRE. DIA DE PÈX,
DIA nuvoròs. Aquell en que la atmósfera
està cuberta À
nubloso. Dies nubila. Temps couvert.
Tempo nuvolo.
e núvols. Dia nublado ó
t
DIA
DÍA OBRER. ant. DIA FEINÈR.
DIA PER ALTRE. mod. adv. UN DIA PER ALTRE.
DIA PER DIA. mod, adv. ab que s'expréssa
lo dia fi£o en que alguna cosa se fèu ó
passé ; y axí diem: fulano marxà DIA
PER Dia de sant Pere. El dia mismo.
Eodem die. Ze méme jour. Lo stesso
giorno.
pia RODÓ. Lo dia feinèr èntre dos fèstas.
Dia quebrado. Dies unicus profestus.
Jour ouvrier entre deux fétes. Giorno di
lavoro fra due di festa.
DIA TAPAD. DIA CUBERT.
DIA TRIST. DIA CUBERT.
pias HA. loc. ab que s' explica que alguna
cosa succeí mólts dias abans del témps
en que se referex. Dias ha. Multò ante.
RN y a long temps, il y a plusieurs jours.
Tempo fa.
ACLARIRSE LO DIA. fr. Exir lo sol desprès
de haber estad núvol. Abrir el dia, des-
pejarse el dia. Phoebum post nubila ir-
radiare; nubibus fugatis, diem clares-
cere. Reparaítre le soleil. Rasserenarst
il ciel, |
AL APUNTAR LO Dia. mod. adv. Al comensar
á déxarse véurer la llum del dia. 47
amanecer , d primera luz, al rayar el
dia. Diluculo primo. 4 jour ouvrant,
au point du jour. Nel farsi giorno, allo
spuntar del giorno.
ALTRE DIA. expr. ab que algú se nèga á fér
lo que se li demana. Mañana. Minimè.
Demain. Domani.
ALLARGARSE LO DIA. fr. Aumentarse la du-
ració diaria del sol damunt del horisónt,
lo que succeex desde 21 de desembre
fins 4 22 de juny. Crecer el dia. Diur-
ng lucis spatium, tempus augeri. Crof-
tre le jour. Crescere il giorno.
ANAR À DIAS. fr. Variar algú 6 alguna cosa
en alguns dias, com lo qui en un dia
está alégre y en altre melancólic. Tener
dias. Alium uná die, alium esse aliá.
Etre d'un caractère inégal. Avere un
carattere volubile.
ÀNTES DE pia. mod. adv. En lo tèmps dá
hora immediatamènt desprès de la cual
se fa de dia. Antes del dia. Anteluculòy
anteluciò. 4u petit jour. Nello schiarare
il giorno.
APUNTAR LO DIA. fr. Comensar 4 déxarse
véurer la llum del dia. Despuntar el
dia, esclarecer, alborear. Lucescere.
Poindre. Spuntare il giorno, venir fue-
ri, nascere.
719
720 DIA
AVUY EN DIA. mod. adv. En lo tèmps pre-
sént, en ésta época. Hoy dia, hoy en
. dia, el dia de hoy. Nunc , prasenti tem-
pore. Presentement , maintenant , au
temps où nous sommes, aujourd’hui.
Oggi, oggidi, nel nostro tempo, al di
d'oggi.
BON DIA. Salutació familiar de que se usa
troband al dematí gènt coneguda. Bue-
nos dias. Precor tibi faustum diem. Bon
+ jour. Buon giorno.
CADA DIA. mod. adv. En tots los dias. To-
dos los dias, cada dia. Quotidianò,
Chaque jour, tous les jours. Ogui giorno.
GADA DIA COLS AMARGAN. ref. que dòna á en-
téndrer que per bona que sia una cosa
arriba á fèr fástig si es mòlt repetida.
Todos los dias olla, ó cada dia olla
amarga el caldo; cada dia gallina
amarga la cocina. Fastidium giguit ni-
miúm repetita voluptas. Meme ragoút
perd tout son goût. Ogni giorno annoja
il brodo.
CADA DIA NO Es FÈSTA MAJOR. loc. ab que se
denota que las cosas costosas 6 extraor-
dinarias no $òn pera repetidas fora de
la ocasió. Agosto y vendimia no es cada
dia. Non semper messis, non est vinde-
mia semper. Tous les jours ne sont pas
jours de fete. Ogni di non è festa.
CADA DIA TENIM UN DIA xis. loc, ab que s'ex-
prèssa lo efècte que causa en las persò-
nas la edat debilitand la robustesa, brio
y salud. No se van los dias en balde.
Incassúm non procedunt tempora : vires
deficinnt eundo. / faut vieillir ou mou-
rir, jeune. Ogui giorno diventiamo vec-
chi.
CÁURER LO Dia. fr. Ácostarse á són fi. Caer
el dia. Inclinare diem. Tomber le jour.
Cadere il di, abbassar il giorno.
CLAREJAR LO DIA. fr. GLAREJAR, en la última
accepció.
.CRÉXER LO DIA. fi. ALLARGARSE LO DIA,
CUBRIRSE LO DIA. fr. Ennuvolarse. Encapo-
tarse, cerrarse ú oscurecerse el dia.
Nubilari, mubilitare. Se couvrir le ciel
de nuages, s'obscurcir, devenir noir.
Oscurarsi il giorno, intenebrarsi il
giorno.
DE pia. mod. adv. Méntres dura la llum
del dia. De dia. De die, luci. Pendant
le jour. Mentre il giorno, fra il giorno.
.bE DIA À DIA. mod. adv. DE SOL Á SOL.
PE DIA EN DIA. mod. adv. ab que se mani-
fésta que alguna cosa se ya diferind un
DIA
dia y altre més de lo que se pen
De dia en dia. Ex die in diem. De jor
en jour, de plus en plus. Di giorno is
giorno. |
DE DIA EX DIA. mod. adv. que denota lì
continuació del témps en que s'espin
6 se va efecutand alguna cosa. De di
en dia. Ex die in diem. Tous les jou,
. de jour en jour. Di giorno in giorno.
DEL UN DIA AL ALTRE. mod. adv. ab qu
s'exprèssa la promptitut ab que s ep:
ra alguo succés. De un dia d otro, de
dia d dia. Propediem. D'un ju :
l'autre. D'oggi a domani.
DEL UN DIA AL ALTRE. loc. ab que s'exprè-
sa la mudansa esdevinguda del dia ant--
cedènt al seguènt. De un dia para one
Ab hesterna ad hodiernam diem. Du
jour d l'autre. Da ieri ad oggi.
DEMÁ SERÁ UN ALTRE DIA. loc. ab ques n-|
plica la vicissitut de las cosas humans
Mañana serd otro dia. Cras alla es
nient. Le temps changera. I giorm o:
tano la sorte.
DONAR LO BON DIA. fr. Saludar à algú i
matí desitjaudli bon dia. Dar los bv:
dias. Salutare, Souhaiter le bon jos
Salutare, dare il buon giorno. .
DONAR LOS BONS DIAS. fr. Saludar 6 visits!
algú lo dia del sèu sant desitjandli fe
citat. Dar los dias. Faustum alicui d
ei sancto sacrum cujus nomine vocal
deprecari. Souhaiter la bonne fce. P
licitare , augurare ad alcuno la sua Í
EX DIAS DE phu. loc. que se usa pera *
pressar que may ha succeid 6 se vt
cará alguna cosa. En dias de Dios.)
quam. Jamais. Giammai.
ÈNTRE pra. mod. adv. Durant lo du,
algun espay de èll. Entre diu. Inter
Pendant le jour. Fra giorno il di in
ESCURSARSE LO DIA. fr. Anarse dismi
la duració diaria del sol damunt de
risònt, lo que succeex desde 22 de;
á 21 de desèmbre. Descrecer el di.
nui lucis diurne spatium. Decroi"
jour , se raccourcir. Decrescere il 3
no.
ESTAR EN DIAS DE PARIB. fr. Se diu dels
nas prenyadas que ténen
Andar à estar dn dias de ari. P
proximam esse. Étre à la veille À
coucher. Essere sul punto, essere in
cipto di partorire.
EXiB DEL DIA. fr. met. Exir de algus al
go, dificultat, etc., per lo pròmpte
DIA |
lir del dia. Ex urgentibus negotiorum
angustiis utcumque evadere. Sortir
d'embarras. Uscir d'impaccio, sbrigarsi.
FÈR DEL DIA NIT Y DE LA NIT Dia. fr. Passar
lo dia en las ocupacións propias de la
uit, y la nit eu.las propias del dia, in-
vertind axí l'órde natural. Hacer del
dia noche y de la noche dia. Temporis
rationem invertere. Fuire de la nuit le
jour , et du jour la nuit. Far della not-
te giorno.
PÈRSE pia Ó DE DIA. fr. Comensar á déxar-
se véurer la llum del dia. Amanecer;
abrir el dia ; romper el dia. Lucescere.
Commencer d faire jour. Spuntare il
giorno.
HI MA MÁS DIAS QUE LLANGONISSAS. expr. fam.
ab que se denota que no urgex lo dir 6
fer alguna cosa. Mas dias hay que lon-
ganizas. Nondum emnium dierum sol
occidit. JI y a plus de jours que de se-
maines. Non fiuisce ancor il mondo.
HI! HA MÈS DIAS QUE LLANGONISSAS, ref. que
repren als que se apressuran massa eu
los negocis que dóvan temps. Mas dias
hay que longanizas. Festina lente. Il
est plus de jours que d’annees, et que
de bonnes destinées, L' affare non preme.
LO DIA DE AVUY. mod. adv. AVUY EX Du.
LO DIA DEL sku sant. Aquell en que se ce-
lébra la fésta del sant del nom de algú.
Su dia. Dies sacer sancto cujus nomine
aliquis vocatur. Jour de.la féte de quel-
qu'un. La festa d' uno.
LO UN DIA SÍ, LO ALTRE NO. loc. UN DIA PER
ALTBE.
MÈS DIAS HI HA AL ANY QUE LLANGÒRISSAS. loc.
HI HA MÉS DIAS QUE LLANGÓNISSAS.
NÁXER BN ALGUN DIA U BORA. fr. met. ab que
se significa que algú ha exid ó se ha lli-
brad de un gran risc ó pèrill de la vi-
da. Nacer en algun dia ú hora. Diem
veré natalem apellari posse. $e tirer
d'un péril extrême. Scampare d'un
grande rischio.
NU DIGAS MAL DEL DIA QUE PASSAD NO SIA. ref.
que ensenya que no pod fèrse judici de
Jas cosas fins que se han vist del tót. No
digais mal del ano hasta que sca pasa-
do. Ne citó condemnes. AÁttendez au
soir à dire si le jour a ete beau. Non
biasimare il giorno ehe non sia finito.
MO ES CADA DIA. loc. CADA DIA NO ES FESTA
MAJOR.
MON PASSAR CADA DIA. fi. CADA DIA NO ES
FÈSTA MAJÒR.
TOM, I,
DIA - 791
RALLAR LO DIA. fr. CLAREJAR, en la última
accepció. ——
SaxT Dia. Tot lo témps de un dia. Comu-
namént se usa pera repéndrer á algú de
que lo gasta tót ociosamènt, sénse apli-
car part de éll á cosas bonas ó indife-
rénts. Santo dia. Integer, totus dies.
Toute la sainte journee. 'Tutto il nato di.
SER, SEMBLAR UN DIA DE JUDICI. fr. ab que
se denota la gran confusió, crids, etc.,
que hi ha en algun lloc. Ser, parecer un
lia de juicio. Omnia tumultu misceri.
Ktre en desordre , étre mele. Essere co-
me un sacco di gatti.
TAL DIA FARÀ UN ANY. loc. que se usa pera
denotar lo poc ó ningun cuidado que
causa alguna cosa. Tal dia hard un
año. Nil referit, nil interest, quid inde?
Je m'en soucie comme de mes vieilles
bottes. Lo stimo quauto il cavolo a me-
renda.
TAPARSE LO DIA. ÍT. CUBRIRSE LO DIA.
TENIR 508 DIAS. fr. ANAR A DIAS.
TINGA MÒLT BON DIA. €XPT. BON DIA.
UN DIA PER ALTRE. mod. adv. Alternand los
dias. Un dia si , otro no. Alternis diebus.
De deux jours l'un, tous les deux jours.
Ogni due giorni.
UN DIA PER ALTRE Y DOS ARREU: loc. Dos dias
sí y un no. Cada tercer dia. Tertio
quóque die. De trois jours l'un , tous les
trois jours. Ogni tre giorni.
UN DIA PER ALTRE Y DOS ARBSU. loc. fam. que
se usa pera expressar que alguna cosa
se fa mòlt sovint y cast continuamènt.
- «Casi todos los dias. Frequentissimè.
^' Presque toujours , très-souvent. Quasi
! ogni giorno.
UN Dia QUE ALTRE. loc. adv. ab que s'ex-
| pròssa que alguna cosa se fa ò succeex
poc sovint 6 dèxend passar mòlts dias.
e otro dia. Aliquoties, nounum-
quam. De fois à autre. Qualche volta.
UN Ó ALTRE DIA. loc. UN DIA QUE ALTRE.
'QEURERSE LO DIA. fr, CLAREJAR , en la última
accepció.
VUY DIA. mod. adv. AVUY EN DIA.
vUY EN DIA. mod. adv. AVUY EN DIA.
DIABLE, s. m. Nom general dels àngels
llansads al abisme, y de cada un de
élls. Diablo, demonio. Diabolus, du-
mon, damonium. Diable. Diavolo.
praBLE.. met. Lo qui té mal geni, 6 es mòlt
travès, temerari y atrevid. Diablo. Ho.
mo acri. indole; audax. Diable. Demo-
nio,
91
722 DIA
' piasie. met. Lo qui es mòlt llétj. Diablo.
Turpis. Diable. Diavolo.
DIABLE. met. Lo astut, sagas, que tè suti-
lesa y manya fius en las cosas bonas.
Diablo. Callidus. Diable. Scaltro , saga-
- ce, diavolo.
DIABLE ENCARNAD. DIMONI ENCARNAD.
DIABLE PREDICADOR. Nom que se dóna á la
rsóna que sénd de costums escanda-
fosos , se posa á donar á altres bons con-
. sells. Diablo predicador. Gracchus de
seditione querens. Satan monte en chai-
re. Cosi si chiama chi essendo cattivo
consiglia ad altri che sia buouo.
ANÁRSEN AL DIABLE. fr. Condemnarse. Jrse
al infierno. Condemuari. 4er en en-
fer. Dannarsi, andare all' inferno.
DEL DIABLE, DE MIL DIABLES, ETC. expr. ab
que s'efagèra alguna cosa per dolénta
ó incómoda. Del diablo, de los diablos,
de mil diablos, de todos los diablos ,
etc. Nimius, immodicus. C'est un grand
diable. Del diavolo.
DONARSE Á TÒTS LOS DIABLES. fr. Estar su-
. mamént irritad. Darse al diablo. Diris
se devovere. Se donner au diable. Dar-
si al diavolo. à
HI HA ALGUN DIABLE ÈNTRE MITI. loc. ab que
s' exprèssa la malicia oculta, embolic,
etc.', que hi ha en algun cas 6 negoci.
Aqui hay mucho diablo. Plurimum do-
li vel fraudis latet. 11 y a le diable dans
cette affaire. Il diavolo v' ha cacciato
la coda.
LO DIABLE CUAND ES VÉLL SE FA HERMITÁ. ref.
que dòna 4 enténdrer lo que regular-
mènt succeex als homes , que cuand sòn
jòves desitjan honórs y diversións, y
solamènt en la vellesa se dónan 4 la vire
tut. De mozo d palacio, de viejo d
beato. Regum aulas juvenis, senior pia
templa frequentat. Quand le diable fut
vieux , 1l se fit hermite. Quando il dia-
volo è vecchio diventa santo.
LO DIABLE VA PER Casa, loc. fam. ab que se
denota que hi ha turbació , sòròll ó al-
borot en alguna part. Anda el diablo
en Cantillana. Dæmonis machinamenta
rassantur. Le diable est aux vaches.
diavolo v' ha cacciato la coda.
wks QUE LO DIABLE. expr. comp. ab que
s' explica lo excès de alguna cosa; y axí
se diu pésa wks QUE LO DIABLE, es més
fort que lo piaste. Como el diablo. Ni-
minm, Comme le diable. Come un dia-
volo.
DIA
NO FÉS LO DIABLE QUE. expr. ab que se de-
nota que se deu evitar algun périll ó
contingencia perqué no succeesca algun
mal. No sea el diablo que. Ne forté. Ne
soit que. Non fosse che.
PARLAR AB LO DIABLE. fr. que se aplica al
subgècte que es mòlt astut y averigua
cosas difícils de saberse. Hablar con el
diablo. Versutiá pollere. Devenir ou sa-
voir tout. Aver il diavolo nell’ ampolla.
¿Que DiaBLE? Modo de parlar que se junta
frecuentmènt 4 las Epressidns de im-
paciencia 6 de admiració. ; Que dia-
blos ? ¿cómo diablos 2 Quo pacto? Com-
ment diable ! Come diavolo.
SAB LO DIABLE AHÔNT JAU. loc. ab que s' ex-
prèssa que algú es mòlt sagas y adver-
tid. Sabe mas que Merlin, mas que la
zorra. Callidus est. C'est un diable
d'homme. Sapere dove il diavolo tien
la coda. .
TÒT SEN” HA ANAD AL DIABLE. expr. fam. ab
que se denota lo mal é£it que ha tingud
alguna cosa. Llevóselo el diablo. Periit.
Le diable s'en méla. Tutto è andato al
diavolo.
UN DIABLE. expr. fam. ab que se manifesta
la repugnancia que tenim á efecutar
una cosa que se nos proposa. Un dia-
blo. Nequaquam. Point du tout. Un dia-
volo. |
DIABLILLO. s. m. dim. de DIABLE. DIARLÓ,
en la última accepció.
DIABLÓ. s. m. dim. de praste. Diablillo.
Diabolus. Petit diable , diablotin. Dia-
voletto. -
DIABLO. Lo minyó que vestid de diable va
eu la professó de Corpus y altras fès-
tas. Diablillo. Larvatus diabolam refe-
rens. Arlequin habillé en diable. Arlec-
chino.
DIABLO. met. Lo qui es agud y travès. Dia-
blillo. Solers, irrequietus. Diablotin.
Facimale. -
DIABLOT. s. m. piaBsó, en la segòna ac-
cepeió.
DIABLURA. s. £f. Travessura extraordi-
naria, acció temeraria exposada á pé-
rill y fora de rahó ó tèmps. Diablura.
Temeré factum. Mechancelé, audace
diaboligue. Malvagità.
DIABOLIC, CA. adj. Lo que es propi del
diable. Diabólico. Diabolicus. Diaboli-
que. Diavolico.
DIABÓLIC. met. y fam. Lo excessivamènt do-
lént, com tèmps pramóxc. Diabólico.
DIA
Pessimus. Diabolique. Indiavolato.
DIACA. s. m. Ministre ecclesiástic y de
grau segòn en dignitat, immediat al sa-
cerdoci. Didcono. Diaconus. Diacre.
Diacono.
DIACONAT. s. m. L' órde sagrad imme-
diat al sacerdoci. Diaconato , diacona-
do. Diaconatus. Diaconat. Diaconato.
DIACONIA. s. f. Lo districte y térme en
que antiguamènt estaban divididas las
iglèsias pera lo socòrro dels pobres al
cuidado de un diaca; y també la casa
en que vivia. Diaconia. Diaconatus ter-
ritorium, ditio. Departement où l'egli-
se etablissait un diacre. Distretto dove
la chiesa stabiliva un diacono.
DIACONIL. adj. Lo que pertany al diaca.
Diaconal. Diaconalis. Diaconal. Pro-
prio di diacono.
piacomit. s. m. Lo clergue que en algunas
iglèsias tè la obligació de cantar lo evan-
geli en las missas solemnes. Evangelis-
tero. Clericus evangelii recitator. Pré-
tre dont le devoir est de chanter Pévan-
gile. Il prete che canta il vangelo.
DIACONISSA. s. f. Dana empleada y de-
dicada al servey de la Iglésia. Diaconi-
sa. Diaconissa. Diaconesse. Diaconessa.
DIADA. s. f. pia.
ANAR Á DIADAS. ÍT. ANAR Á DIAS.
TEXIR SAS DIADAS. Ír. ANAB Á DIAS.
DIADEMA. s. f. Faxa ó cinta blanca que
antiguamént portaban los rèys ‘cenyida
al cap per insignia de 8a dignitat : rema-
taba en un nus, del cual pènjaban los
caps per los muscles. Diadema. Diade-
ma. Diademe. Diadema.
DIADEMA, Coróna. Diadema. Diadema. Dia-
déme , couronne. Diadema , corona.
DIAFANITAT. s. f. Transparencia. Dia-
fanidad. Peliuciditas. Diaphaneite. Dia-
fanità.
DIAFANO, NA. adj. Transparènt. Did-
fano. Pellucidus, translucidus, trans-
lucens. Diaphane. Diafano.
DIAFORETIC, CA. adj. Med. quese apli-
ca 4 certs medicaménts que facilitan lo
suór. Diaforetico. Diaphoreticus. Dia-
horetique. Diaforetico.
DIAFRAGMA. s. m. Anat, Membre, part
carnós y part tendinós, que com una
bóveda fle£ible separa la cavitat del pit
de la del vèntre. Diafragma. Diaphrag-
ma. Diaphragme. Diaframma.
DIAGONAL. adj. Geom. Lo que va désde
un ángul de una figura rectilínea al ág-
DIA 725
gul aposad passaud per lo céntro. Dia-
gonal. Diagonaiis. Diagonal. Diagonale.
DIAGONALMENT. adv. mod. Ab modo
diagonal. Diagonalmente. Diagouali mo-
do. Diagonalement. Diagonalmente.
DIALECTIC, CA. adj. Lo que pertany á
la dialéctica. Dialectico. Dialecticus.
Dialectique. Dialettico.
DiALÉCTIC. S. m. Lo qui profèssa la dialéc-
tica. Dialéctico. Dialecticus. Dialecti-
cien. Logico, dialettico.
DIALÉCTICA. s. f. Art de dirigir bè lo ra-
" ciocini. Dialéctica. Dialectica. Dialecti-
que. Dialettica, logica.
DIALECTO. s. m. Llenguatge que té ab
altre ó altres un orígen comú , encara-
qué se diferencie en las desinencias ó en
altres circanstancias de sintákis, pro-
nunciació , etc. Dialecto. Dialectus. Dia-
lecte. Dialetto.
DIALOGAL. adj. biaLocisTIC.
DIALOGISME. s. m. Ret. Especie de pro-
sopopeya que se comet cuand algú, sia
real ó fingidamént, se fa preguntas y
respostas com si parlas ab altres. Dia-
logismo. Dialogismus. Dialogisme. Dia-
logismo.
DIALOGÍSTIC, CA. adj. Lo pertanyént
al diálogo, ó lo que está escrit en diá-
logo. Dialogístico. Ad dialogum spec-
taus, vel ad formam dialogi. Dialogique.
Dialogieo.
DIALOGO. s. m. Conferencia escrita ó de
viva veu éntre dós 6 més personas que
alternativamént discórren preguntand y
responénd. Didlogo. Dialogus. Dialogue,
colloque. Dialogo.
PARLAR EX DIÁLOGO. fr. Dialogizar. Dialo-
gos loqui, colloqui. Dialoguer. Dialo-
izzare.
DIÁLTEA. s. f. Ungüéut compost princi-
palmènt de l'arrel de malvi. Dialtea.
Dialthea. Dialthee. Dialtea.
DIAMANT. s. m,.Pèdra mòlt preciòsa,
brillant, transparént y tan sumamént
dura, que ralla tòtas las altras pèdras
finas, de las cuals es la mès estimada.
Diamante. Adamas. Diamant. Dia-
mante.
DIAMANT EN BRUT, Lo qui está encara sènse
pulir, cubert de arena y del matéx mo-
do que isqué de la mina. Diamante bru-
to ó en bruto, naife. Adamas rudis , im-
politus. Diamant brut. Diamante non
ancor pulito. -
DIAMANT EN BRUT, met. Cualsevol cosa ani-
724 DIA
mada y sensible, com lo entenimènt, la
voluntat, etc., cuand no tè lo lluimènt
que dòna la educació y la experiencia.
Diamante bruto ó en bruto. Incultum
ingenium. Esprit, etc., sans culture.
Talento non coltivato. —
DIAMANT MÒLT PÈTIT. Chispa. Minusculus
adamas. Carat. Diamantino. |
DIAMANT TAULA. Lo qui está traballad per
la part de dalt ab una superficie plana,
y cuatre rebaxads al rodedór. Diaman-
te tabla. Adamas planus. Diamant plan.
Diamante piano.
DIAMANTAS. s. m. aum. de pIAMANT, Dia-
mantazo. Magnus adamas. Gros dia-
mant. Grande diamante.
DIAMANTÍ, NA. adj. Lo pertanyént al
diamant. També se usa en sentit meta-
fóric pera explicar la duresa ó fortalesa
de alguna cosa. Diamantino. Adaman-
tinus. De diamant. Diamantiuo.
DIAMANTISTA. s. m. Lo qui traballa y
engasta diamants y altras pédras pre-
ciòsas. Diamantista. Gemmarius. Dia-
mantaire , lapidaire. Giojelliere.
DIAMETRAL. adj. Lo que pertany al
diametro, com línea pIAMETRAL. Diame-
tral. Diametrus. Diametral. Diametrale.
DIAMETRALMENT. adv. mod. De ex-
trém á extrém. Diametralmente. Ex
diametro. Diametralement. Diametral-
mente.
DIAMETRO. s. m. Geom. La línea recta
que passand per lo céntro del círcul y
terminand en la circumferencia, lo di-
videx en dós parts iguals. Didmetro.
Diameter, diametros. Diamètre. Dia-
metro.
DIANA. s. f. Milic. Un dels tocs de guer-
ra que se fa á punta de dia pera indi-
car que céssa lo sant que se habia do-
sad á fi de regonéxerse durant la nit.
Diana. Militaris sonus antelucanus. Dia-
ne. Diana.
DIANTRE. s. m. fam. Diable. Diantre,
dianche. Diabolus. Diantre , diable. Dia-
volo. |
DIANXE. s. m. fam. DIANTRE.
DIAPALMA. s. f. Emplastre dessecant
compost del decuit de palma , oli comú
y litargiri. Diapalma. Diapalma. Dia-
palme. Diapalma.
DIAPASSÒN. s. m. Mis. Lo interval-lo
que consta de cinc tons, tres majòrs y
ós menòrs, y de dos semitons majòrs,
que són diapente y diatesaron. 'Diapa-
DIA
son. Diapason. Diapason. Diapason.
DIAPENTE. s. m. Mus. Lo quint inter-
val-lo que consta de tres tons v deu
semitó menòr. Es consonancia perfeta.
Diapente. Diapente. Diapente. Diapente
DIAQUILÒN. s. m. Emplastre que e
de litargiri, oli y lo mucilago de ic
nas hérbas. Diaquilon. Emplastram de
chilonis. Diachilon. Empiastro di m-
cilaggine.
DIARI, RIA. adj. Lo que correspon i tôt
los dias, com salari piar1, mènjar pur.
Diario. Quotidianus. Journalier. Qu
tidiano, giornaliere.
DIARI. 8. m. Relació histórica de lo quei
anad succeind cada dia en una expei-
ció, viatge, etc. Diario. Rerum yt
singulos dies gestarum commentaria
Journal. Giornale.
piari. Papèr que se publica cada du 1
conté varias noticias. Diario. Diane
Journal. Giornale.
piari. Lo valòr 6 lo gasto correspon!
lo que es menester pera mantenir h
sa en un dia, y lo que se gasta v a
cada dia. Diario. Quotidianus. Dee
journalière. Spesa d' ogni giorno.
DIARIAMENT. adv. t. Cada dia. D:
mente, dia por dia. Quotidiè. J
lement, jour par jour. Quotidianam
DIARISTA. s. m. Lo qui compon ó P
ca algun diari. Diarista. Diari
tor, vel editor. Journaliste. Go
sta.
DIARREA. s. f. Med. Flux de ventre
varios humòrs, peró sémpre li
Diarrea. Diarrhæa, fluxus ves
Diarrhee , dévoiement , cours de ve
Diarrea , flusso di ventre.
DIASEN. s. m. Med. Especie de el
purgant , compost principalméat
fullas del senet. Diasen. Diasen.
né. Diaseno.
DIASPRO. s. m. Pédra que se col-!
P órde de las preciósas majors: *
ban estatuas y columnas entèras de
| y ne hi ha de varios colòrs. Dia:
idspero. Jaspis. Jaspe. Diaspro.
DIÁSTILO. 8. n. Arg. nie de
en que las columnas se col-locas :
tancia de tres diámetros. Didstio
stylus. Diastyle. Diastilo.
DIASTOLE. s. m. Anat. Un dels dos
viménts sensibles del cor, per lo
dilata. Las arterias ténen també &
tole, que comunamènt se anomen '
DIB
Diastole. Diastole. Diastole. Diastole.
. DIÁSTOLE. Gram. Figura que sols té us en
la poesía, y consistex en allargar la síl-
laba brèu. Didstole. Diastole. Diastole.
Diastole.
DIASTRADURA. s. f. DIABLURA.
DIASTRE. s. m. DiaBLE.
DIASTRE. met. Través, atrevid, inquièt.
Diablo , travieso, revesado, trasgo. lr-
requietus. Znguiet. Facimale, irrequieto. '
DIASTRE. met. DIABLE, en la cuarta accep-
ció.
DIATESARON. s. m. Más. Lo interval-lo
que consta de dós tons, majór y me-
nór, y de uu semitó majór. Diatesa-
ron. Diatesaron. Diatessaron. Diatesse-
ron.
DIATÓNIC. adj. Mús. Se aplica á un dels
tres géneros del sistema músic , que pro-
ceex per dós tons y un semitó. Diató-
nico. Diatonicus. Diatonique. Diatonico.
DIATÓNIC-CROMÁTIC. Se diu del género de
música mixto del diatónic y del cromá-
tic. Diatónico-cromdtico. Diatonico-
chromaticus. Genre de musique méle
du diatonique et du chromatique. Dia-
tonico-cromatico.
DIATÓNIC-CBOMÀTIC-EXABMÓXIC. Se aplica al
énero de música mixto de tóts los tres
del sistema músic. Diatónico-cromdtico-
enarmónico. Diatonico - chromatico-
enharmonicus. Genre de musique com-
posé de trois systémes de musique. Dia-
tonico-cromatico-enarnionico.
DIATRIBA. s. f. Discurs que versa regu-
larmènt sòbre materias polémicas,
dirigid per lo comú 4 impugnar ab acri.
monia y severitat las producciòns del
ingeni. Diatriba. Refatatio vebemens.
Diatribe. Diatriba.
DIBUX. s. m. Lo art que ensenya de di-
buxar. Dibujo. Ars graphica, graphis.
Dessin: Disegno.
pisur. La figura, imatge, etc., delineada
ó dibuxada. Dibujo. Graphis. Dessin.
Disegno.
pinur. Lo ramatge , flors, etc., de las pun-
tas, telas pintadas, ete. Dibujo. Figu-
ra. Dessin. Disegno.
pisux. Lo papèr 6 patró dibuxad confòr-
me al dibus del cual se fórma lo de las
puntas, brodad, etc. Dibujo. Cartha
exemplaris. Dessin. Disegno.
praur. met. DESCRIPCIÓ.
DIBUXANT. p. pres. de pisuxar. Lo qui |
. dibuxa. Dibujante, dibujador. lwagi-
DIC 725
nes adumbrans. Dessinateur. Disegua-
tore.
DIBUXAR. v. a. Delinear en la superficie,
imitand de clar y obscur la figura de
algun cos. Dibujar. Imagines adumbra-
re. Dessiner. Disegnare.
DIBUXAR. met. Descriurer ab propietat al-
guna passió del ánimo" 6 alguna cosa ine
animada. Dibujar. Describere. Depein-
dre. Dipingere, descrivere.
DICACITAT. s. f. ant. Agudesa y gracia
en ferir ab paraulas: especie de mor-
dacitat. Dicacidad. Dicacitas. Caustici-
té. Mordacità , malignità.
DICCIÓ. s. f. Cualsevol de las parts que
componen la oració en una llengua. Dic-
cion. Dictio. Mot , terme, diction. Di-
zione.
DICCIONARI. s. m. Lo llibre en fórma
de catálog que conté per órde alfabétic
tótas las diccións de una ó més llèn-
guas, ó de las pertanyénts á alguna fa-
cultat ó materia determinada, explicada
regularmént en lo matéx idioma. Dic-
cionario. Lexicon, dictionarium , dic-
tionarius liber. Dictionnaire. Diziona-
rio.
DICTAD. s. m. Titol de dignitat, honor
ó senyorfo, com duc, cònde, marques,
consellèr , etc. Dictado. Honoris, dig-
nitatis titulus. 7itre d'honneur ou de di-
gnite. Titolo d' onore.
DICTADOR. s. m. Magistrat supremo èn-
tre los antigs romans, que elegian ó
anomenaban los cónsuls en los témps
perillósos de la repáblica pera que ma-
nés com á soberá. Dictador. Dictator.
Dictateur. Dittatore.
DICTADURA. s. f. La dignitat del dicta-
dór. Dictadura. Dictetura. Dictature.
Dittatura.
DICTÁMEN. s. m. Opinió ó judici que se
fòrma sòbre alguna cosa. Dictdmen.
Opinio, judicium. Avis, opinion, sen-
timent. Dettame , parere.
PÉNDUER DICTAMEN. fr. CONSELL.
DICTAMO BLANC. s..m. Hérba ramòsa
que tè las fullas semblants 4 las del frè-
xe, las camas cilíndricas, dretas, pelu-
das y de colór rojenc, y las flors co.
munamént blancas. Sa arrel, del grox
de un dit, y sa escorxa se usan en la
medicina. Dictamo blanco, fresnillo.
Dictamus albus. Dictame, fraxinelle.
Dittamo.
pictamo catTic. Hèrba medicinal , especie
726 . DIE
de órenga y semblant á élla, ab las fu-
llas cubertas de una especie de borra
blanca per dins, que conté la fractifica-
ció. Servex de adorno en los Jardins, y
sa flor fa una fortòr mòlt desagradable.
Dictamo crético. Origanum dictamnus.
Dictame de Crète. Frassinella.
DICTAR. v. a. Pronunciar 4 poc á poc
las paraulas pera que altre tinga témps
de anarlas escribind. Dictar. Dictare.
Dicter. Dettare.
picTar. met. laspirar, suggerir. Dictar.
Suggerere. Dicter , inspirer , suggerer.
Dettare , inspirare , suggerire.
DICTATORI, RIA. adj. Lo pertauyènt à
la dignitat del dictadòr. Dictatorio. Dic-
tatorius. De dictateur. Dittatorio.
DICTERI. s. m. Ditxo ó expressió mor-
das y picaut que ferex ó insulta. Dicte-
‘ rio. Dicterium. Mot piquant , brocard,
lardon. Battone, diceria mordace, mot-
to che punge.
DIDA. s. f. La dona que cria als sèus pits
alguna criatura de altre. Nodriza , ama
ó ama de leche, nutriz. Nutrix. Nour-
rice. Nutrice, balia, lattatrice.
DIDAL. s. m. Instrumént vuid ordinaria-
mènt de mètall ab que se guarnex la
extremitat del dit, y servex pera em-
pényer l' agulla cuand se cus sènse pè-
rill de panxarse. Dedal. Digitale, digi-
tabulum. De. Ditale.
piDAL. Lo qui usan los segadórs y altres
que traballan de mans, pera que no se
fassan mal als dits. Ded:l. Digitale co-
. riaceum. Doigtier , poucier , manique.
Ditale, guardamano. QS
pipar. met. Vas mòlt pétit. Dedal. Minu-
tulum vasculum. Ferre trop petit. Va-
so piccolissimo.
DIDALERA. s. f. Planta silvéstre que fa
una flor de figara de campaneta. Cam-
panilla. Campanula silvestris. Champa-
nelle. Campanola.
DIDÁCTIC, CA. adj. Lo que es propi y
á propósit pera la eusenyansa. Didas-
cálico , diddctico. Didascalicus. Didas-
cale, didactfque. Didascalico.
DIDASCALIC, CA. adj. prpictic.
DIDOT. s. m. Lo marid de la dida. 4mo;
marido del ama de leche. Nutricis ma-
ritus. Pére nourricier. Balio.
DIE. s. m. pra.
DIERESIS. s. f. Figara poética per la cual
una síl-laba se partex en dós en lo vers.
Dicresis. Digresis. Dierèse. Dicresi,
. DIFERENCIA. Varietat èntre cosas de
'Á DIFERENCIA. mod. adv.
DIF
DIESI. s. f. Mus. Una de las parts més pe. |
titas y sensillas en que se dividex lo to.
Diesi. Diesis. Dicse. Diesis,
DIETA. s. f. Lo régimen que se fa obser-
var als malalts y convalecénts en lo
ménjar y béurer. Dieta. Dieta. Dir.
Dieta. ;
DIETA. La junta 6 congrès dels estads de
imperi de Alemauya pera deliberar si.
bre los negocis públics 6 de religió. y
també las còrts de Polonia y las assan-
bleas dels estads de Suissa , que se an '
menan DIETAS GENERALS. Dieta. Comiti. |
Diéte. Dieta. |
pista. Lo salari que guanya cada duu |
jutge de comissió, informant, etc. Di
ta. Unius diei stipendium. PVacatis. |
Onorario , mercede.
DIETARI. s. m. Especie de calendari qe
usan los ecclesiástics, ahónt está disp»
sad l' orde y ritu del réso y ofici dii &
tót lo any. Añalejo, cuadernillo, pre
ta, burrillo. Libellus annaum ofici d-
viui recitandi ordinem et ritum
plectens. Ordo , bref, directoire , gui
dine. Ordinario, o calendario per | th
zio.
DIETETIC, CA. adj. Lo que pertanr:
dieta 6 régimen que se fa observar
malalts. Dietetico. Diæteticus. Didà
que. Dietetico. 7
DIFERENCIA. s. f. La rahó perqué
cosa se distingex de altra. Difere
Discrimen , disparitas , differentia.
ference. Differenza.
matéxa especie. Diferencia. Dis
diversitas. Difference , diversite,
semblance. Differenza , dissimigliaos
DIFERENCIA. Disputa, contrerietat ú
ció de algunas personas entre sí.
rencia. Dissidium , jurgium. Di
debat. Dibatto , rissa y quistione.
DIFERENCIA. Árit. y Geom. Lo excès de
cantitat respècte de altra. Diferes
Differentia. Difference. Differenz.
ue server
explicar la rahó de discrepancia quf
ha èntre dòs cosas semblants ó
radas èutre sí, Á diferencia. Cos
discrimine. A la difference. A
renza.
PARTIR LA DIFERENCIA. fr, Cedir cada ia
sa part en alguna controversia ó 1j
pera poder posarse de acord. Part
diferencia, Mediam rationem amp
DIF
Partager le different. Partire la diffe-
renta.
DIFERENCIAL. adj. Lo que pertany á la
diferencia de algunas cosas éntre sí. Di-
ferencial. Ad differentiam spectans. Qui
appartient à la difference. Differenziale.
DIFERENCIAR. v. a. Fèr diferencia, co-
néxer la diversitat y semblansa de las
cosas. Diferenciar. Distinguere , discer-
nere. Differencier , distinguer. Differen-
ziare.
DIFERENCIAR. Variar, mudar lo us que se fa
de las cosas. Diferenciar. Variare. Va-
rier , diversifier. Variare , diversificare.
DIFERENCIARSE. V. T. Distingirse una cosa de
altra. Diferenciarse , diferir. Distingui,
diferro. Differer. Diflerire, esser dissi-
mile.
DIFERESCIARSE. Fèrse notable algun subgècte
per sas acciòns 6 calitats. Diferenciarse.
Distingui. Se singulariser , se distinguer
du commun. Siugolarizzarsi, cercar di
distinguersi.
DEFERÉNCAR. V. a. aut. DIFERENCIAR.
DIFERÈNT. adj. Divers, distint, no pa-
regud á altra cosa. Diferente. Diversus,
differens.. Different , distinct, divers.
Differente, dissimile, vario.
DIFERENTÍSSIM , MA. adj. sup. de pi-
rERÈxT. Diferentisimo. Diversissimus,
valdé diversus. Trés- different. Difieren-
tissimo.
DIFERENTMENT. adv. mod. De diferènt
manèra. Diferentemente. Aliter, secus.
Differemment , diversement. Differen-
temente. .
DIFERIR. v. a. Dilatar, retardar ó sus-
péndrer la e£ecoció de alguna cosa. Di-
ferir, endurar. Differre , procrastinare.
Differer , retarder. Differire, ritardare,
indugiare, procrastipare.
DIFFAMAR. v. a. ant. DISFAMAR.
DIFFAMATORI, RIA. adj. ant. pisrawa-
TORI. 2E
DIFÍCIL. adj. Lo que no se logra ó ete-
cuta sino ab mòlt traball. Dificil. Difà-
cilis. Difficile , malaise. Difficile.
DIFICILÍSSIM, MA. adj. sup. de piricit.
Dificilisimo. Difficillimus. 7res-d;fficile.
Difficilissimo.
DIFICILMÈNT. adv. mod. Ab dificultat.
Dificilmente , dificullosamente. Difücul.
ter, difficiliter , difficile. Dificilement.
Difficilmente.
DIFICULTAR. v.a. Posar dificultats à al-
guna cosa, tenirla per difícil. Dificultar.
|
| DIF 727
difficilem æstimare. Proposer des diffi-
cultes. Difácoltare.
DIFICULTAR. Fèr difícil alguna cosa ficandhi
. destórbs 6 inconventènts que ántes ro
tenia. Dificultar. Difficilem reddere.
Mettre, chercher des dificultes. Diffi-
coltare. |
DIFICULTAT. s. f. Destòrb, oposició 6
circunstancia que fa difícils las cosas.
Dificultad. Dificultas. Di'ficulte, em-
barras, empéchement. Difficoltà, im-
paccio.
DIFICULTAT. Dubte, argumént ó réplica
proposada contra alguna opinió. Difi-
cultad. Dubium, dificultar Di ficulte.
Difficoltá.
AQUÍ ESTÁ LA DIFIGULTAT. loc. AQUÍ ES Ó ESTÁ
LO CAS.
DIFICULTÒS, A. adj. Difícil, ple de des-
tòrbs. Dificultoso. Arduus, difficilis.
Difficile , malaise, embarrassant. Diffi-
coltoso, difficile.
DIFICULTOSAMENT. adv. mod. piriciL-
MÉNT.
DIFICULTOSÍSSIM, MA. adj. sup. de
DIFICULTOS. Dificultosisimo. Difficillimus.
Trés- di ficile, Difficoltosissimo.
DIFIDENCIA. s. f. Falta de la fidelitat.
Difidencia. Infidentia , infidelitas. Jnfi-
delite , manque de foi. Infedeltà, man-
canza di fede.
DIFORME. adj. pisronme.
DIFTONGAR. v. a. Unir dós vocals for-
mand en la pronunciació una sola síl-
laba. Diptongar. Dipbtongum formare.
Unir deux voyelles pour en former une
diphtongue. Dittongare.
DIFTONGO. s. m. La unió de dos vocals
quesémpre se pronuncian en un sol temps
Y forman una sola síl-laba. Diptongo.
iphtongus. Diphtongue. Dittongo.
DIFUGI. s. m. servi.
DIFUNDIR. v. a. Exténdrer, esbarriar. Se
diu propiamènt dels flúidos, y també se
usa com recíproc. Difundir. Diffundere.
Épancher repandre , etendre. Diffonde-
re, spargere.
DIFUNDIR. Divulgar, publicar. També se
usa com recíproc. Difundir. Diffunde-
re, in vulgus proferre. Repandre , di-
vulguer , publier. Divolgare, far noto,
spargere.
DIFUNT, TA. adj. La persòna morta. Se
usa també com substantiu en las: dès
terminacións. Difunto. Defunctus, mor-
tuus. Defunt , mort, Defunto, morto.
728 .DIG
DIFUNT. S. m. Se pren inóltas vegadas per
lo cadáver. Difunto. Defunctus , defun-
cti cadaver. Defunt , cadavre. Cadave-
ro, corpo morto.
DIFUS, A. adj. Ample, dilatad. Difuso. -
Diffusus, amplus. 4mple, large. Diffuso.
pIFUS. Lo que es redundant en veus y ex-
pressions. Difuso. Ninis prolixus, Dif-
fus, prolixe. Diffuso, prolisso.
DIFUSAMENT. adv. mod. Ab difusió.
Difusamente. Diffusé. Diffusement. Dif-
fusamente.
DIFUSIÓ. s. f. Dilatació y ampliació vi-
ciósa del discurs. Difusion. Diffusio. Dif.
Jusion. Prolissita.
DIFUSIU, VA. adj. Lo que té la propie-
tat de difundir ó difundirse. Difusivo.
Diffusivus. Qui peut s'etendre ou se re-
pandre. Diffusivo.
DIGERIR. v.a. Pair lo ventrell lo alimént,
triturandlo y desféndlo pera conver-
tirlo en quilo y nutrir al animal. Dige-
rir. Digerere. Digerer. Digerire, smal-
tire.
DIGERIR. met. Sufrir ab paciencia alguna
desgracia ú ofensa. Digerir. Sustinere,
patienter ferre. Se resigner. Digerire.
DIGERIR, met. E£aminar cuidadosamént al.
guna cosa, meditandla pera enténdrer-
la ó efecutaria. Digerir. Perpendere.
Digerer , méditer , examiner. Dilucida-
re, esaminare.
DIGERIR. met. Posar en órde las cosas. Se
diu en particular de las obras del inge-
ni. Digerir. Digerere, ordinare. Dige-
rer, arranger , meltre en ordre. Dige-
rire, disporre, ordinare.
-DIGEBIR. Quim. Cóurer alguns sucs 6 altras
materias per medi de un calor lènt sem.
blant al del ventrell. Digerir. Coquere.
Fuire digerer’, mettre en digestion. Di-
erire.
DIGEST. s. m. La col-lecció de las deci-
sidus del dret romà. Digesto. Digestum.
Digeste. Digesto.
DIGESTA, s. f. ant. piczsT.
DIGESTIO. s. f. La modificació que re-
ben los aliménts en lo ventrell pera con-
vertirse en quilo. Digestion. Digestio.
Digestion. Digestione. DE
picestiò. Quim. La lènta fermentació que
se causa en las materias cruas per medi
.de an calor artificial semblant al del
ventrell; com lo dels fèms, lo de la cen-
dra calénta, etc. Digestion. Digestio,
fermentatio, Digestion. Il digerire,
DIG
DIGESTIU, VA. adj. Lo que es ho pen
ajudar à la digestió. Digestivo. Digest.
vus, digestorius. Digestif. Digestivo.
DIGMENGE. s. m. ant. proukxct,
DIGNACIÓ. s. f. Condescendencia ab 4.
' que pretén 6 demana lo inferior, dek.
rencia à afavorir à algó. Dignaim.
Diguatio. Condescendance , complaisor
ce. Degnazione.
DIGNAMENT. adv. mod. De una mae
digna y confòrme al mérit de la cx.
Dignamente. Diguè. Dignement. De
namente.
DIGNARSE. v. r. Determinarse á hourar
y afavorir á algú. Dignarse. Dieu.
Digner , vouloir bien. Degnarsi.
DIGNE, NA. adj. Benemérit , acreedor 1
alguna cosa, com honórs, premis. ek
Digno. Diguus. Digne. Deguo.
DIGY8. Se diu per antifrasis del que mer
alguna pena, com piGxE de mort. Dist
Diguus. Digne, qui merite. Degno, t:
ritevole.
piGxE. Corresponént, proporcionad al
rit y dignitat de algú. Digno. Di
congruens. Digne, correspondan.
uo , conveniente.
DIGNÍSSIM , MA. adj. sup. de mixe. P
nisimo. Diguissimus. Tres-digne.
uissimo.
DIGNÍSSIMAMÈNT. adv. mod. sap.
DIGXAMÈXT. Dignisimamente. Diguisi
Tres-dignement. Deguissimamente.
DIGNITAT. s. f. Calitat que coosti
digua alguna cosa. Dignidad. Dig
Dignite. Diguità.
-DIGNITAT. Excel-lencia, reals. Disr:
Diguitas, excellentia. Dig nité , dé
Diguitá, grado, eccellenza.
DIGNITAT. Cárreg ó empleo honorífic.
nidad. Digaitas, bonor , munus
rificum. Dignité , charge, office:
dérable. Diguità, posto , stato.
piçxitaT. En las catedrals y col-legia
cualsevol de las prebèndas de
propi algun ofici honorífic yu
na que la posseex. Dignidad. Di
ecclesiastica. Dignite. Diguità.
picxiTaT. Per antonomasia s'entèn l
arquebisbe 6 bisbe. Dignidad. De
episcopalis. L'archevéque ou l'e
Vescovo , O arcivescovo.
DIGRESSIÒ. s. f. Vici en la docodf
ue se comet cuand sènse necesstil
istrau lo discurs 4 cosas inconorias
lo assumpto..Es i vegadas disc
DIL
aquest vici cuand una justa causa mou
á cométrerlo. Digresion. Digressio. Di-
gression , ecart. Digressione , intramessa.
DIJOUS. s. m. Lo quint dia de la semma-
na. Jueves. Dies Jovis, feria quinta.
Jeudi. Giovedi.
DIJOUS DE LAS COMARAS. Lo penúltim dijous
ántes de carnestoltas. Jueves de coma-
dres. Feria quinta ante dominicam sex-
agesimam. Le jeudi qui préède le jeudi
gras. Giovedì anteriore al giovedì grasso.
DIJOUS DELS COMPARES. Lo anteriòr al de las
comares. Jueves de compadres. Feria
quinta ante dominicam septuagesimam.
Le jeudi qui précéde celui qui vient avant
le jeudi gras. Giovedì che precede
l’ anteriore al grasso.
DIJOUS GRAS. DIJOUS LLARDÈR.
Duous LLARDER. Lo immediat 4 carnestoltas.
Jueves gordo, jueves lardero. Feria quin-
ta ante dominicam quinquagesimam,
Jeudi gras. Giovedi grasso, berlingaccio.
puous SANT. Lo dijous de la semmana san-
ta. Jueves santo. Feria quinta in coena
Domini. Jeudi saint. Giovedi santo.
DILACIÓ. s. f. Retard ó detenció de al-
guna cosa per algun témps. Dilacion.
Dilatio, cunctatio. Delai, retardement,
remise. Indugio, dilazione.
DILAPIDACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
dilapidar. Dilapidacion. Dilapidatio. Di-
lapidation. Dilapidamento, scialacqua-
mento. |,
DILAPIDADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
dilapida. Dilapidador. Dilapidator. Di-
lapidateur. Dilapidatore.
DILAPIDAR. v. a. Destruir 6 malgastar
los bèns propis. Dilapidar. Dilapidare.
Dilapider. Dilapidare, scialacquare.
DILATABLE. adj. Lo que pod dilatarse.
Dilatable. Dilatationis capax. Dilatable.
Dilatabile.
DILATACIÓ. s. f. L'acció 6 efècte de
dilatar. Dilatacion. Dilatatio. Dilata-
tion. Dilatazione.
piLATACIÓ. Fisic. L' alteració que reb un
cos cuand ocupa mès lloc que l' ordi-
nari. Dilatacion. Dilatatio, rarefaciio,
expansio. Distension. Dilatazione.
DILATAD, DA. adj. Numerós. Dilatado.
Numerosus. Nombreux. Numeroso, co-
ptoso. _
DILATADAMENT. adv. mod. Ab dilata-
ció. Dilatadamente. Latè, fusè. Ample-
ment, largement, avec dilatation. Con
dilatazione.
TOM. I.
| DIL 729
DILATADÍSSIM , MA. adj. sup. de biLa-
Tap. Dilatadisimo. Valde dilatatus. 7rés-
vaste. Dilatatissimo.
DILATADOR, RA. s. m. y f. Lo qui di-
lata ó extén. Dilatador. Dilatator. Di-
latateur. Dilatatore. —.—
DILATAR. v. a. Exténdrer, allargar al-
guna cosa de modo que ocupe més lloc.
Dilatar. Dilatare. Dilater, etendre, elar-
gir. Allargare, dilatare, ampliare.
DILATAR. Diferir, retardar alguna cosa.
Dilatar. Differre. Differer , retarder,
remettre, allonger. Differire, indugia-
re, ritardare, menar in lungo.
DILATARSE. y. r. Explayarse, exténdrerse
ab prolifitat en algun discurs ó narra-
ció. Dilatarse. Fusius exponere. S'eten-
dre. Distendersi, ragionare lungamente.
DILATATIU, VA. adj. Lo que té virtut
de dilatar. Dilatativo. Dilatorius. Capa-
ble de dilater, Dilatativo.
DILATORI, RIA. adj. for. Lo que servex
pera prorogar y exténdrer lo termini
judicial de una causa. Dilatorio. Dila-
torius. Dilatoire. Dilatorio.
DILECCIÓ. s. f. Amor, voluntat honèsta.
Dileccion. Dilectio, diligentia. Dilec-
tion , tendresse , amour , bonne volonte;
attachement. Dilezione, benevolenza,
affezione. |
DILECTISSIM, MA. adj. sup. Dilectisi-
mo. Dilectissimus. -Très-aimé , fort cheri.
Dilettissimo.
DILEMA. s. m. Lóg. Argumènt formad
de dàs proposicións contrarias disjunc-
, tivamènt, ab tal artifici, que negada ó
concedida cualsevol de las dós, quéda
demostrad lo que se inténta probar.
Dilema. Dilemma. Dilemme. Dilemma.
DILIGENCIA. s. f. Aplicació, activitat y
cuidado en efecutar alguna cosa. Dili-
gencia. Diligentia. Diligence , soin, ac-
tivite. Aecuratezza, attività, diligenza.
DILIGENCIA. Pròmptitut, agilitat y préssa.
Diligencia. Celeritas. Diligence, celéri-
té, vitesse. Celerità, prestezza, fretta.
BiLiGEXCIA. Negoci, dependencia. Diligen-
cia. Negotium. Affaire, occupation.
Affare, negozio.
DILIGENCIA. for. La efecucié y cumplimént
de un auto, acord ó decrét judicial, sa
notificació, etc. Diligencia. Res in Ju”
dicio acta. Demarche. Modo di proce-
dere.
DILIGENCIA. Carruatgs de bastant capacitat
que fa sa jornada ab mòlta pròmptitat,
730 | DIL
portand d varias persónas. Diligencia,
- Celeris currus. Diligence. Biligeuza.
EVACUAR UNA DILIGENCIA. fr. Finalisarla, exir
de élla, concluirla. Evacuar una dili-
gencia. Negotium conficere. Finir, ter-
miner une affaire. Finir, terminare un
affare.
FÈR 6 riknmr Las DiLIGEXCIAS. fr. Posar tòts
los medis pera conseguir algun fi. Ha-
cer sus diligencias. Operam industriam
adhibere. Faire ses diligences. Fare i
mezzi.
#2R una DILIGEXCIA. fr. Descarregar lo vén-
tre, fér de cos. Hacer una diligencia.
Ventrem exonerare. Aller à la selle.
_ Scaricare il ventre.
DILIGENCIAR. v. a. Posar los medis ne-
cessaris pera lo logro de alguna solici-
tut. Diligenciar. Negotium curare. Tra-
vailler à une affaire, la negocier. Por-
re i mezzi, far diligenza.
DILIGENT. adj. Cuidados, efacte y ac-
tiu. Diligente. Diligens. DiEgent, soi-
greux, exact, attentif. Diligente , sol-
lecito, esatto.
DILIGÈNT. Prómpte, prèst, lleugèr en
l'obrar. Diligente. Celer, promptus in
. agendo. Diligent, prompt, agissant,
expeditif. Spedito, attivo.
DILIGENTÍSSIM , MA. adj. sup. de pi-
‘ LIGÉNT, Diligentísimo. Diligentissimus.
. Tres-diligent. Diligentissime.
DILIGENTMENT. adv. mod. Ab diligen-
cia. Diligentemente. Diligenter. Dili-
. gemment. Diligentemente.
DILUCIDACIÓ. s. f. Il-lustració, clare-
dat y explicació que se dòna á alguna
obra de ingeni, proposició ó discurs.
Dilucidacion. Dilucidatio. Eolaircisse-
ment , exposition. Dilucidazione, spie-
gazione.
DILUCIDAR. v. a. Il-lustrar, declarar y
explicar alguna obra de ingeni, propo-
‘siciò 6 discurs. Dilucidar. Dilucidare.
Eclaircir, expliquer , developper. Dilu-
cidare, rischiarare, spiegare.
DILUCIDARI. s. m. Lo escrit ab que se
. dilucida ó il-lustra alguna obra. Diluci-
dario. Commentarium. Écrit fait pour
en eclaircir un autre. Scritto dilucida-
torto.
IDILUENT. adj. Lo que dexata. Diluente.
Diluens. Delayant. Diluente.
DILUVI. s. m. Inundació de la terra 6 de
alguna part de èlla provinguda de plu-
Jas mòlt copièsas. Diluvio. Diluvium.
DIM
Déluge, inondation. Diluvio, inoul-
gione.
piLuvI. Per antonomasia se anomena lo .
universal ab que Déu castigi als bons ©
en témps de Noé. Diluvio, Diluriom. —
Deluge. Diluvio.
DILUVI. met. y fam. Abundancia excessn
de cualsevol cosa, com un pitovi deg
raulas. Diluvio, Copia. Deluge, aw |
dance excessive. Diluvio, abbondanza, —
copia. |
DILLUNS. s. m. Lo segòn dia de la s»
mana. Lunes. Dies lune, feria secunda. .
Lundi. Luuedì.
DIMANACIÓ. s. f. L' acció de dimanr.
Dimanacion. Derivatio. L'action del: |
rer sa source, son origine, etc. Den
vazion^. . |
DIMANAR. v. n. Provenir, proceir ua '
cosa de altra. Dimanar , manar. Gr
ginem ducere. Deriver, emaner. Der |
vare, procedere, trarre origine. —
DIMARS..s. m. Lo tercèr dia de la semi
- mana, Martes. Dies Martis, feria ta"
tia. Mardi. Martedì. |
DIMECRES. s. m. Lo cuart dia de 4
seminana. Miercoles. Dies Mercuri. 4
ria cuarta. Mercredi. Mercoledi. — i
BIMENSIÓ. s. f. Mida, tamany y eva
sió de algun cos. Dimension. Dim
Dimension, &endue. Dimensione ,
sioue.
BIMENSIÓ. Geom. Mida de la extensió
cossos per sa longitut, latitut y dite
Dimension. Dimensio. Dimension.
mensione, misura.
pimensió. Mis. La mida dels comp
Dimension. Dimepsio. Mesure. M
tempo, battuta.
BIMENSIUNAL. adj. Lo pertanyènti
guna dimensió. Dimensional. Ad di
sionem pertiucos. Qui appartieni à
dimension , à une mesure. Apper!
a misura.
DIMIDIAR. v. a. Partir , dividir en
alguna cosa. Dimidiar. Dimidiare.
viser par moities. Dimexrzare.
DIMINUAR. v. a. ant. pissaxuis.
DIMINUCIÓ. s. £ La mérma, me
decremént de alguna cosa, tant et
sic com en lo moral. Diminucion.
cremento , disminucion. Dimiput».
crementum. Diminution , amant
ment. Diminuzione, diminuimentt.
ANAR EN DIMINUCIÓ. fr. que se diu de T
lud, crédit y altras cosas cuand *
perdènd. Ir en diminucion. Diminui,
ecrescere. dller en diminuant. Sce-
marsi, calare, impicciolire.
DIMINUIT , DA. adj. ant. DISMINUID. :
DIMINUT, TA. adj. Defectuòs, faltad de
lo que debia teuir pera són complement
6 perfecció. Diminuto. Defectivus. De-
fectueux. Diminuito.
DIMINUTIU, VA. adj. Gram. Se aplica
al nom que disminuex la siguificació
del primitiu. Diminutivo. Diminutivus.
Diminutif. Diminutivo.
DIMINUTIVAMENT. adv. mod. Gram,
En forma dimiuuta. Diminutivamente.
Diminutivé. Sous forme de: diminuif.
Diminutivamente.
DIMISSIÓ. s. f. Renuncia, desapropi de
alguna còsa que se posseex. Se diu dels
empleos y comissións. Dimision. Dimis-
sio. Démission. Dimessione , riuuugia.
DIMISSORIAS. s. f. pl. Despatx que los
prelads donan á sos súbdits ecclestástics,
pera que lícitamént pugan rébrer ór-
es sagrads de altre. Dimisorias , reve-
rendas. Dimissoriæ litteræ. Dimissoire.
Dimissoria.
DONAR DIMISSORIAS. fr. fam. Despedir á algú
apartandio ab desagrado. Dar dimiso-
rias. Malè dimittere. Renvoyer quel-
qu'un. Licengiare uno.
DIMONI. s. m. DIABLE.
DIMON! EXCARNAD. L' home pervers y ma-
ligne. Diablo ó demonio encarnado.
Nequissimus homo. Diable incarne. Na-
bisso, diavolo scatenato.
POSSEID DEL DIMONI, Se diu del subgècte que
tè los esperits malignes dins del cos.
Poseso, A diabolo possessus. Possede du
démon. Ossesso , demoniaco.
SER US pIMONI. fr. fam. ab que se significa
la mólta travessura ó habilitat de algú.
Ser un demonio. Versutum , versipellem
esse. Le diable le berce. Avere il diavo-
lo in testa. |
DIMONIAT , DA. adj. apt. EXDEMONIAD.
DIMONIÓ. s. m. dim. de nmoxi.. Demo:
ñuelo. Diabolus. Petit demon, djablo-
tin. Diavoletto,
piwoxiÓ. met. piaBLÓ, en la última accep-
ció.
DIMONTRE. 5. m. fam. DIABLE.
DINAMARQUES, A. adj. Lo natural de
Dinamarca , y lo que pertany á éx rég-
ne. Dinamarqués , danés. Danicus. Da-
nois. Danese.
DINAMICA. s. f, Ciencia que tracta de las
"DIN 751
forsas 6 potencias que dónan movimènt
als cossos. Dimdinica. Dynauuca. Dy-
namique. La scienza delle forze mo-
venti.
DINAR. v. a. Péndrer lo alimént acostu-
mad á mitjdía. Comer. Praudere. Diner.
Desinare , pranzare.
DINAR. S. m. Lo alimént que se pren al
mitjdía. Comida. Praudium. Diner.
Prauzo, desinare.
DINASTIA. s. f. Serie de princeps perta-
nyénts á una familia, ó lo temps de sa
dominació. Dinastia. Regum ex eadem
familia sertes. Dynastie. Divastia.
DINÈR. s. m. La moneda corrént. Dine-
ro. Nummus, 4rgent. Denaro, danaro,
danajo.
DINER. ARDIT, certa moneda, etc.
pma. Certa moneda de plata que corre»
gué en tèmps dels romans. Denario. De-
narius. Denaire. Denaro.
DINÈR CÒMPTANT.Ó DE COMPTANT. DINER OON-.
TANT. |
DINÈR CONTANT 6 DE CONTANT. Dinèr prómp-
te, efectiu y corrènt. Dinero contante
ó de contado , dinero en tabla. Nume-
rata pecunia. Argent comptant, Con»
tanti.
DINÈR EFECTIU. DINÈR CONTANT.
DIMÈA Pa Dixkn. ref. que ensenya que lo
medi més segur de aumentar lo caudal
es emplear lo dinér. Dinero llama di-
nero. Pecuuia pecuniam parit. L'argent
appelle l'argent. Un danajo ne chiama
un altro.
DINÈRS Y BOGERÍA NO SE PODEN AMAGAR. ref.
que explica lo fácil que es conéxer qui
es rio y qui es bot), putx lo port y gas-
to del primór, y los desatinos del se^
gon ho dònan 4 enténdrer per lo comú.
Amor y dinero no puede estar .encu”
bierto. Nummus et amor semper se
produnt. Fortune brille, folie s'exhale.
Le richezze e la pazzia non possano es-
ser nascoste.
ARREPLEGAR DINBRS. fr. Juntarlos. Juntar
dinero. Thesaurizare. Entasser , accu-
muler de l'argent. Accumulare danaro.
Box DINÈR. expr. Lo del bon pagador. Buen
. dinero. Pecunia facilè solubilis. Bonne
paie. Buon danaro. 7
DE DINÈRS Y DE BONDAD LA MEITAT DE LA MEI»
TAT. ref. que dóna á enténdrer que ea
caudals y virtuts sol equivocarse la opi-
nió general. De dineros y bondad la
mitad de la mitad. Non probitas sem-
732 DIN
per, non res est quanta refertur. De
son argent et de sa bonté, j'en rabats
la moitie. Nelle dovizie e nel buon nome
degii uomini la fama pubblica si sbaglia.
EN DINÈR CONTANT. mod. adv. EN DIXÈR EFEC-
TIU.
EN DIXÈR EFECTIU. mod. adv. En moneda
pròmpta y corrènt. En dinero efectivo ;
a dinero contante; d dinero seco; al
contado; pecuniariamente. Numeratá
pecuniá. degen: comptant. In contanti.
DEXAR DINÈRS À GUANY. fr. Donarlos á usu-
ra. Dar dinero d interés. Pecuniam fce-
nerari. Donner de l'argent à usure.
Dar davaro in usura.
DONAR, 6 PÉNDRER DINARS Á DaxY. fr. Do-
narlos ó péndrerlos á usura. Dar ó to-
mar dinero d interes ó d daño. Pecu-
niam fcenerari vel sub fœnore mutuam
accipere. Donner ou prendre de l'ar-
gent d usure. Dare o prendere danaro
con usura.
FER ANAR LOS DIXÈRS A PALADAS. fr. fam. ab
ue se pondéra la riquesa de algú. Apa-
ear el dinero ó los doblones. Àuri co-
pia exuberare. Remuer l'argent à la
pelle. Speudere o avere moltissimo da-
naro.
FÈR pimkas. fr. Procurárselos venènd 6
empenyand alguna cosa. Hacer cuartos,
dineros. Nummos industriá comparare.
Se procurer de l'argent. Procurarsi
danajo.
: LO QUE NO SE PAGA AB DINERS SE PAGA AB DI-
NADAS. ref. LO QUE NO SE PAGA AB LLÁGAI-
MAS SE PAGA AB SUSPIRS.
NO DBURER UN DINÈR À NINGU. fr. NO DRURER
UN CUARTO Á NINGÚ.
-POSAR LO DINÈR À GUANY. fr. DÈXAR DINÈRS
Á GUANY.
QUI TÈ DINÈRS FA sós AFÈRS. ref. que mani-
fésta la facilitat ab que logra lo ric lo
ue vol. Quien tiene dineros pinta pan-
eros. Quod cupit hoc cuivis regina
pecunia donat. Avec de l'or on dore
les lambris. Il danajo é nervo di tutti
1 mestieri,
TENIR DINÈR 6 pinkas. fr. Ser rio. Tener
dinero , tener monises. Pecuniosum esse.
Avoir de l’argent. Aver danaro.
TENIR DINERS A PALADAS. fr. fam. FÈR ANAR
LOS DINERS À PALADAS.
TENIA MAL DINÈR. fr. Ser mal pagador. Ser
duro de bolsa. Pecuniæ tenacem esse.
Étre dur à la desserre. Aver il gran-
-. chio alla scarsella.
Tocar Dixèns. fr. Cobrarlos. Cobrar dine-
ro. Pecuniam recipere. Toucher , rece-
voir des deniers. Ricevere danari.
UN DINÈR DE MAL, CINC SOUS DE EMPLASTRE.
ref. ab que se repren á las persònas de-
licadas, particularmènt cuand demanan
un gran remey pera un pètit mal. 4
picada de mosca, pieza ó pierna de
sdbana ; poco mal y bien quejado. Levi
plage magnum fomentum. Grand ap-
pareil sur plaie legére. A piccola piaga
cento rimed).
DINERAL. s. m. Cuantitat gran de di-
nèr. Dineral, dinerada, doblonada.
Ingens pecuniz copia. Grande quantite”
d'argent. Grande copia di danari.
DINERET. s. m. dim. te pinka. Dinerue-
lo. Nummulus. Petite monnaie. Dana-
juolo,
DINERÒNS. s. m. pl. Pètita cuantitat de
dinér. Dinerillo. Aliquantula pecunia.
Petite quantité d'argent. Piccola quan-
tità di danaro.
DINOU. adj. numeral. Se aplica al núme-
ro que conté una desena y nou unitats.
Diez y nueve. Decem et novem. Dix-
neuf. Dicciannove.
DINOVE, NA. adj. numeral ordinal. Lo
que compléta lo número de dinou. De-
cimonono. Decimus nonus. Dir-neu-
viéme. Decimonono.
DINS. adv. ll. y t. ab que s' explica. que
una cosa está inclosa en altra, com lo
que está pins de ésta ciutad , 6 pres de
éx any. Dentro. Intus, intrò, intrà.
Dedans , dans, au. Dentro, in , entro.
DINTRE. adv. ll. y t. pes.
DIOCESA , NA. adj. Lo que pertany de
cualsevol modo á una diócesis. Dioce-
sano. Dicecesanus. Diocesain. Dioce-
sano.
piocesi. Se diu del bisbe ó arquebisbe que
tè diócesis. Diocesano. Dicecesanus. Dio-
césain. Diocesano.
DIÓCESIS. s. f. Districte ó territori en
que té y efercex jurisdicció espiritual
un prelad, com arquebisbe, bisbe, etc.
Diócesis , diócesl, Dicecesis. Diocese.
Diocesi.
DIONISSIA. s. f. Pédra de color negre
salpicada de pics bermells. Dionisia.
Dyonisias. Pierre noire tachetee de row-
e. Pietra nera punzecchiata di rosso,
DIOPTRA. s. f. Ópt. Cert régle de fosta
ó altra materia, que té en los dòs ex-
tréms dòs pínulas ab sos foradets lo un
enfrónt del altre, per los cuals se diri-
gexen los ratjs visuals cuand se vol ob-
servar algun objècte. Dioptra. Dioptra.
Dioptre. Traguardo.
DIOPTRIC, CA. adj. Lo que pertany á
la dióptrica. Dióptrico. Dioptricus.
Dioptrique. Diottrico.
DIÓPTRICA. 8. f. Ciencia que demostra las
propietats dels ratjs refractos de la llum
y la formació dels cristalls óptics. Dióp-
(cita, Dioptrica. Dioptrique. Diottrica.
DIOSSA. s. f. DEESA. |
DIPLOMA. s. m. Despatx, butlla, privi-
legi ó altre instromènt autorisad ab sè-
llo y armas de algun soberà, cual ori-
ginal quèda arxivad. Diploma. Diplo-
ma. Diplcme. Diploma.
DIPLOMACIA. s. f. Ciencia 6 conesemènt
dels interessos y relacións de unas po-
tencias ó régnes ab altres. Diplomacia.
Rationis interesse et nexuum nationum
inter se scientia. Diplomatie. Diploma-
tica
DIPLÒMÀTIC, CA. adj. Lo que pertany
al diplóma, ó á la diplòmacia. Diplo-
mdtico. Ad diplomata pertinens. Diplo-
matique. Diplomatico.
DiPLÓMÁTIC. Se aplica als negocis de estad
que se tractan èntre dòs ó mès còrts.
Diplomatico. Nationum inter se nego-
tia. Diplomatique. Diplomatico.
DIPLÒMÀTIC. Se aplica 4 las persónas que
intervènen en los negocis de estad èntre
dès 6 més córts, Se usa tombé com subs-
tantiu en la terminació masculina. Di-
plomdtico. Publica nationum inter se
negotia gerens. Diplomatique. Diploma-
tico.
DIPLOMÁTICA. s. f. Art que ensenya las
réglas pera conéxer y distingir los di-
plómas. Diplomdtica. Ars diplomata in-
terpretandi. Diplomatique. Diploma-
tico. l
DÍPTICA. s. f. Taula 6 llibre en que se
acestumaba en la primitiva Iglèsia as-
sentar los noms dels prelads y altres be-
nefactòrs de las iglesias. Diptica, dip-
tico. Diptycha. Dypthique. Diptici.
DIPUTACIÓ. s. f. Lo cos dels diputads.
Diputacion. Deputatorum conventus,
vel legatorum. Deputation. Deputazione.
DIPUTACIÓ. La comissió donada À diputad.
Diputacion. Legatio. Deputation. Depu-
tazione. .
DIPUTACIÓ GENERAL DELS RÈGXES. Lo cos de
diputads de las ciutads de vot en corts
755
que residia en la del rèy. Diputacion
general de los reinos. Regni curatorum
conventus. Corps des deputes des villes
du reyaume. Corpo de' deputati.
DIPUTAD. s. m. La persóna nombrada
per un cos pera representarlo. Diputa-
\ do. Legatus, mandatarios. Depute. De-
putato.
DIPUTAD DEL RÈGNE. Lo regidòr ó persòna
de alguna ciutad de vot en córts que
servia en la diputació general dels rég-
nes. Diputado del reino. Regni curator.
Deputé d'une ville. Deputato d' una
città.
DIPUTAD À còats. Lo subgècte designad pe-
ra concórrer á las córts ab vot en ellas.
Diputado d córtes. Procurator comi-
tialis. Depute aux cortés. Deputato alle
cortes.
DIPUTAR. v. a. Destipar , sényalar ó ele-
gir alguna persóna ó cosa pera algun us.
6 ministeri. Diputar , deputar. Deputa-
re, destinare. Deputer. Deputare.
DIPUTAR. Destinar ó elegir algun cos un ó
més de sós individuos pera que lo re-
presénten en algun acte ó solicitut. Di-
putar. Deputare, mandare. Destiner,
designer. Deputare , destinare.
DIR. v. a. Expressar un ab paraulas són
propi pensamént. Decir. Dicere. Dire,
eaprimer. Dire.
DIR. Asseverar, assegurar. Decir. Assere-
re, dicere. Dire, assurer. Dire, assi-
curare. '
pr. Persuadir, e£hortar , amonestar. De-
cir. Suadere, hortari. Dire, persuader.
Dire, persuadere, ammonire.
DIR. Anomenar. Se usa també com recí-
proc. Decir, llamar. Vocare, apella-
re. Dire, nommer , appeler. Nomare.
pra. Conformar, correspóndrer una cosa
ab altra. Decir , caer bien una cosa con
otra, Ó d otra. Congruere, convenire
bene. Aller bien. Andar bene.
DIR. Suggerir á algú la especie que ha de
proferir, y no la acerta ó ignóra. So-
plar. Insuiflare, insusurrare. Suggerer.
Suggerire.
DIR. DONAR DITA.
mi. Recitar alguna oració. Rezar. Reci-
tare, dicere. Reciter, prier. Recitare,
dire.
DIR DE NO. ÍT. DIR QUE KO,
pin Mis. fr. Aumentar lo preu que está
posad á alguna cosa que se ven ó se ar-
rénda. Pujar , hacer puja. Pretium au-
754 DIR
gere in licitatiombus. Encherir. Tucara-
re, rincarare.
DIR PER DIR. fr. Parlar sénse fonamént. De-
cir por decir , hablar por hablar. lua-
nia garrire. Parler pour parler. Bocia-
re, parlare in aria.
DIR PER RÍURER. fr. Parlar de burlas. Ha-
blar de burlas , de chanza , por juego,
por modo de juego. Non serió loqui.
Dire en badinant. Parlar in ischerzo.
DIR QUE wo. fr. Negar alguna cosa. Decir
de no, decir nones. Pernegare , negare.
Dire non, nier. Negare.
DIR TU. fr. Tractar de tu , tuejar. Tutear.
Familiarissimé aliquem compellare. Tu-
toyer. Dar- del tu. |
DiR v FÈR. fr. Efecutar alguna cosa ab
mòlta lleugéresa y prómptitut. Decir
y hacer. Opus vix predictum exsequi
momeuto temporis. Dire et faire. Far
presto.
pmuo Tòr. fr. No tenir discreció pera ca-
llar lo que se deu. Hablarlo todo. Ne
tacenda quidem pretermittere. Ne sa-
voir rien taire. Esser largo di bocca.
COM QUI NO DIU RES. expr. de que se usa
pera ponderar alguna cosa. Como quien
no dice nada. Tamquam nihil esset,
quasi si nihil diceret. Comme si ce n'e-
tait rien. Come se non fosse niente.
DÍGASME AB QUI VAS Y TE DIRÉ QUI SERÁS. ref.
que ensenya lo mòlt que influexen en
los costums las honas ó malas compa-
nyías. Dime con quién andas y te dire
quien eres. Dic mihi quos sequeris , quis
sit tibi, Pontice, dicam. Dis-moi qui
tu hantes, et je te dirai qu tu es.
Dimmi con chi tu vai io ti diró chi
sei.
JA LI DIRÁN. expr. fam. ab que se amenas-
sa á algú. Alld se lo dirdn de misas.
Luet tamen. On lui donnera sur son
marroquin. Ei ne pagherá il fio.
jo sk PERQUÉ HO DIG. loc. so M’ ENTÈXG v
DÈU M’ EXTÈX. |
LO DIR DE La GÈxT. La nota que la gónt pod
posar en alguna acció. El decir de las
gentes. Fama, rumor. Le bruit. ll po-
polar rumore, il grido pubblico.
Mis pikvr. Lo qui oferex més preu per la
cosa que se ven ó se arrénda. Mejor
postor. Pius offerens. Le plus offrant.
Il maggior offerente.
NO DIR Ó NO DIRHI RES, NI EN BÈ NI EN MAL.
fr. No contextar. No decir malo ni bue-
na. Ncc pro nec contra dicere. Ne point
DIR
dire mot, ne point répondre. No dr
nè ben nè male.
NO DIR QUE SÍ NI QUE NO. fr. NO DIB sí si Mo.
NO DIA RES. fr. Callar, no parlar. No decr
ó no hablar palabra. Conticere. Ne dire
mot , se taire. Tacere, non far parol.
NO DIR SÍ wt mo. fr. Callar enterament, i |
no respóndrer al cárreg que se fa. No —
decir ó no responder un si ni un m.
Conticere , nec asserere nec negare. iv
repondre ni oui ni non. Nou dir ms |
ne non.
NO DIA UNA COSA PER ALTRA. fr. No falbri |
la veritat. No decir una cosa por dr. |
Falsa pro veris minimé obtrudere Y
point mentir. Non mentire.
NO DIARI Res. fr. No voler algú explicar s»
modo de r sóbre algun assumpi |
No decir malo ni bueno. Sensum a
aperire. Ne point dire mot. Non FF
sare la sua mente. |
WO ur HA MÈS QUE DIR. fr. de que se e.
pera ponderar lo que se alaba 6 nte
pèra. No hay mas que decir. Nibil»
pra dici potest. C'est tout dire. No si
può dir di più. |
PER avò NO TE DIRÁ DE NO. loc. fam. w%
DÉEXARÁS DE CASAR PER AXÓ.
PER DIRBO MILLOR. loc que server
corretgir lo que se ha dit, ó amplu
6 restringind ó aclariud la enunci
Por mejor decir. Ut melius dicam.
mieux dire. Per meglio dire.
QUE VATI HABER DIT, expr. fam. ab qu
significa la prómpta conmoció que
sioná alguna especie. 7i tal d.
te. Hoc ubi à me audivit. Coma:
j'eusse dit pis que pen dre. Come $
se detto il peggio che si può
¿QUE VOLS QUE TE HO DIGA CAXTASD) À
fam. ab que se sol repéndrer 4 la pe
ue no se dàna per entesa de lo qw
li diu. ¿Lo he de decir cantado?
zado? Quo id modo dicam? De
manière faut-il je vous LA
Vuoi che te lo dica in musica ?
SÈNSE DIR FÈSTE ENSÁ ME FÈSTS ESLU.
fam. Sóuse dir res, séns avisar,
pelladamènt, sèns justa causa. Ja
acd ni mas alld. Abrupte. Hurhkel
Alla balorda, a più non pensa, alla pf
sierata. |
vhs orèxp. loc. ab que se insiava à |
que prosseguesca contaud à cel
alguna cosa. Di adelante. Perge li
Continuez. Dite su.
DIR
DIRECCIÓ. s. f. L'acció y,efècte de dis
rigir, encaminar, etc. Direccion. Direc-
tio. Direction. Direzione, indirizzo, con-
dotta.
Direcció. Consell , ensenyansa y precèptes
ab que se encamina á algú á lo millor.
Direccion. Directio , consilium. Direc-
tion. Direzione , consiglio.
DIRECCIÓ. La posició recta y dreta de algun
cos, línea, pared , etc. Direccion. Di-
rectio , rectitudo. Direction. Direzione,
‘indirizzamento,
DIRECCIÓ. Lo conjant de persònas que tè-
nen á són cárreg lo manetj y gobern de
alguna com panyía. També se dona aquest
nom á la casa en que se juntan, y al ofi-
ci de directór en cualsevol ram. Direc-
cion. Prefectorum conventus. Direc-
tion. Direzione, amministrazione.
DIRECTAMENT. adv. mod. Tòt dret.
Directamente. Directim, directè. Direc-
tement. Direttamente, drittamente.
DIRECTE , TA. adj. Lo que está dret ó
en línea recta. Directo. Directus, rec-
tus. Direct. Diretto.
DIRECTIU, VA. adj. Lo que tè facultat
y virtut de dirigir. Directivo, Dirigendi
vim habeus. Qui dirige eu qui peut di-
riger. Direttivo.
DIRECTOR , RA. s. m. y f. La persóna
que té á són cárreg la direcció de al-
guna cosa. Director. Rector, prefectus.
Directeur. Direttore.
DIRECTOR. Lo presidènt.en las academias
que se han establert en varios régnes y
provincias, Director. Academia preses.
Directeur. Direttore.
DIBECTÒR. Lo subgècte que sol 6 acom-
penyal de altres està encarregad de la
irecció dels negocis de alguna com-
panyía. Director. Sodalitiis negotiis cu-
randis præfectus. Directeur. Direttore.
DIRECTOR. Lo qui dirigex la conciencia de
alguna persóna. Director. A confessro-
nibus alicujus. Directeur. Direttore,
confessore.
DIBECTÒR GENERAL. Lo qui tè la direcció su-
periòr de algun cos ó de algun ram,
com DIBECTÒR GENERAL de artillería , de
marina, etc. Director general. Prefec-
tus. Directeur general. Direttore ge-
nerale.
DIRECTORI. s. m. La obra que servex pera
dirigir en algunas ciencias 6 negocis,
COM DIRECTORI espiritual. Algunas vega-
das se usa per instrucció pera gober-
DIS 755
narse en algun negoci. Directorio. Pra-
ceptorum syntagma. Directoire. Diret-
torio.
DIRIGIR. Y. a. Conduir, encaminar recta-
mènt alguna cosa á algun tèrme ó lloc
senyalad. Dirigir. Dirigere, ducere. Di-
riger , conduire. Dirigere.
DIRIGIR. Guiar, ensenyand 6 dònand las
senyas de algun camí. Dirigir. Mons-
trare viam. Diriger, montrer le che-
min. Dirigere, indirizzare, porre in
istrada.
pisicir. met. Encaminar la intenció y las
operacións á déterminad fi. Dirigir.
Ánimo intendere. Diriger , referer. Di-
rigere. .
ma:cia. Gobernar, regir, donar réglas per
lo manetj de alguna dependencia ó pre-
tensió. Dirigir. Moderari, regere. Di-
riger. Reggere, governare.
DIRIGIR. Regir y gobernar la conciencia de
alguna persona. Dirigir. Conscientiam
dirigere. Diriger. Dirigere , regolare.
DIRIGIB. Dedicar alguna obra de ingeni.
Dirigir. Dicare. Diriger. Dedicare.
DIRIMENT. p. a. de pin. Lo que di-
rimex. Dirimente. Dirimens. Diriment.
Dirimente. |
DIRIMIR. v. a. Desfèr, disóldrer, desu- '
nir. Se diu regularmént de las cosas in-
materials; com pirrmia lo matrimoni.
Dirimir. Dirimere. Desunir, diviser. Di-
rimere.
DIMM. Ajustar, compóndrer alguna -con-
troversia. Dirimir. Controversiis finem
imponere. Terminer un different. Diri-
mere , terminare.
DISBARAT. s. m. Fèt ó ditxo fora de
rahó ó régla. Disparate, dislate, bado-
mia. Stulté dictum aut factum. Sottise,
disparate. Baggianata , sciocchezza.
DISBARAT DE TÈMPS. DESFÈT DE TÈMPS. *
DIR DISBARATS. ÍT. DESBARATAR.
ES UN DISBARAT. loc. ab que se pondèra lo
excès ó multitut confusa de persónas 6
cosas. Es un juicio. Est supra modum.
4 l'excès. E? un eccesso.
DISBAUXA. s. f. fam. Excés en lo mén-
jar, béurer y altras cosas. Exceso en
la comida , bebida , etc. Intemperantia.
Debauche. Dissolutezza, crapola, gozzo-
viglia. |
DISBAUXAD, DA. adj. fam. DESARREGLAD.
DISCEPTACIÓ. s. f. L'acció y efécte de
disceptar. Disceptacion. Disceptatio.
Controverse. Discettazione.
736 DIS
DISCEPTAR. v. n. Disputar , argúir sò-
bre algun punt 6 materia, discorréad y
disertaud sobre élla. Disceptar. Discep-
tare. Disputer. Discettare , contendere.
DISCERNIDOR , RA. s. m. y f. Lo qui
discernex. Discernidor. Qui discernit.
Celui qui discerne. Discernitore.
DISCERNIMENT. 8. m. Judici recte per
medi del cual se distingexen las cosas
que se diferencian éutre sí. Discerni-
miento. Discretio. Discernement. Di-
sceraimento.
piscermimèxT. Nombramènt judicial ab que
se habilita 4 alguna persóna per alguna
acció. Discernimiento. Judicialis perso-
ne nominatio ad aliquid exequendum.
Nomination juridique. Nominazione dal
giudice.
DISCERNIR. v. a. Distingir una cosa de
altra per la diferencia que hi ha éntre
ellas. Discernir. Discernere. Discerner,
distinguer. Discernere, distinguere.
DISCERNIR. Distingir y compéudrer la di-
fereucia de las cosas per medi dels sen-
tits. Discernir. Discernere. Distinguer,
deméler. Discernere , differenziare.
DISCERNIR. for. Encarregar lo jutge de ofi-
ci á algú la tutela de un menor ó altre
cárreg. Discernir. Judiciali auctoritate
negotium committere. Nommer juridi-
quement. ll nomiuare fatto dal giudice.
DISCIPLINA. s. f. Doctrina, instrucció
de alguna persóna , particularmènt en
lo moral. Disciplina. Disciplina. Disci-
pline. Disciplina.
DiSC)PLUAA. Régla, órde y método en lo
modo de víurer. Té us parland de la
milicia y dels estads ecclesiástics secular
y regular. Disciplina. Disciplina, regu-
a, ordo. Discipline, règlement. Rego-
la, metodo.
DISCIPLINABLE. adj. Lo que es capas
de disciplina. Disciplinable. Ad discipli-
uam aptus. Disciplinable. Discipliuabile.
DISCIPLINADAMENT. adv. mod. Ab dis-
ciplina é iustrucció. Disciplinadamente.
Ex disciplina. Avec discipline. Con di—
sciplina.
DISCIPLINAR. v. a. Instruir, ensenyar 4
algú sa professió donandli llissbus, Dis-
eiplinar. Instruere, erudire. Discipli-
ner, instruire. Disciplinare , ammae-
strare.
DISCIPULAT. s. m. ant. Lo e£ercici y
cualitat de dexéble. Discipulado. Disci-
pulatus. Nombre. Discepolato.
DIS
DISCIPULAT. ant. Doctrina, ensenyama ó
educació. Discipulado. Disciplina. Dx-
trine, instruction, enseignemen. Àa-
maestramento.
DISCO. s. m. Círcul de métall 6 pèdn
de un pam y mitj de diámetro que a
los jogs gimuástics servia pera efercilr
los jòves sas forsas tirandlo. Disco. Ds.
cus. Disque. Disco.
pisco. Astron. La figura circular y plan
. ab que se presèntan 4 nostra vitals
astres. Disco. Discus. Disque. Disco.
pisco. Físic. Lo cristall 6 vidre tallad a
fòrma rodóna que servex pera la m-
quina eléctrica. Disco. Crystallum ind» |
ci formam aptatum. Disque. Disco.
DISCOLO , LA. adj. Alborotad, indici.
perturbador de la pau. Discolo. imp"
bus. Dyscole. Discolo.
DISCONTINUACIÓ. s. f. iNTERRVeció.
DISCONTINUAR. v. a. DESCOTTINCAL.
DISCONTINUO, NUA. adj. pescomwr.
DISCONVENIENCIA. s. f. ant. Disc
DANCIA.
. DISCONVENIR. v. n. pnEscox VENIR.
DISCORDANCIA. s. f. Contrarietat,
versitat, desconformitat de unas c
ab altras. Discordancia. Discordia. P»
cordance , contrarieté, diversité. D
scordanza , contrarietà.
DISCORDANT. p. pr. de nrsconous.
que discorda. Discordante. Discordi
disconveniens. Discordant. Discordisi
DISCORDAR. v. n. Ser o das, cost
rias, 6 notablemént dessembiants ns
cosas de altras; no convenir un ab ul
eu sas opiniòns. Discordar. Discoré
disconvenire. Parier, différer, ne 1
s'accorder. Discordare , non ot
nire.
DiscoRDAR. Ms. No estar acordes las
6 instrumèats. Discordar. Disco
Discorder. Discordare.
DISCORDE. adj. Desconfórme en d:
men, opinio y judici. Díscorde. D:
dabilis, discors. Qui n'est point d'ac:
Discorde.
piscoRDE. Mis. Dissonant, faltad de cot
naucia. Discorde. Discors , dissoss
dissonus. Discord 9 dissonant. Dix
dante, scordante.
DISCORDIA. s. f. Oposició de volat
desunió de ánimos y contrarietat de
nións. Discordia. Discordia. Dis. s”
Discordia.
DISCORDIA. DISCORDANCIA..
DIS :
DISCORREGUD, DA. p. p. de piscoanza.
Discurrido.
DISCÓBRER. v. a. Inventar, pensar al-
guna cosa ; com DISCÓRRER un arbitri, un
medi, etc. Discurrir. Excogitare, Inven-
ter, trouver. Trovare, inventare, pen-
sare. '
DiscóRRER. Deduir, inferir, conjecturar.
Discurrir. Inferre, conjicere. Examiner,
réfléchir. Dedurre, rifflettere, conjet-
turare.
DISCÓRRER. v. D. Parlar, tractar sòbre al-
guna cosa. Discurrir. Discutere , disse-
rere, sermocinari. Discourir, raisonner.
Discorrere.
DISCÓRRBR. ant. Divagar, córrer per di-
versas parts. Discurrir. Vagari , discur-
rere. Courir ca et ld. Discorrere.
DISCORT , DA. adj. ant. piscoRpE.
DISCRECIÓ. s. f. Rectitut de judici, per
medi de la cual se distingexen y califi-
can las cosas, y servex pera gobernar
las aceións. Discrecion. Discretio. Dis-
cretion , jugement , raison. Discrezione.
DISCRECIÓ. Agudesa, acert y pròmptitut en
discórrer y explicarse. Discrecion. Ácu-
men, solertia, Vivacité, finesse. Accor-
tezza.
DISCRECIÓ. Lo matèx ditxo ó expressió dis-
créta. Discrecion. Urbané , arguté , sal-
sé dictum. Discretion. Detto arguto.
piscrecié. Multa imposada per lo gobern
als que no pagan las contribucióos al
témps prefitad. premio. Coactio.
Amende que l'on impose à ceux qui ne
, payent les taxes qu temps fixé. Ammen-
da che si esige di colui che si resiste a
pagare le contribuzioni.
i pisCBECIÓ. mod. adv. Al arbitri y volun-
tat de altre. 4 discrecion. Ad arbitrium,
voluntatem alterius. 4 discretion , à vo-
lonte. Secondo il volere altrui.
i piscreciò. Conforme al capritxo y vo-
luntat propia. 4 discrecion. Ad arbi-
trinm. du gré. Á piacere.
DABSE Ó RENDIRSE A DISCRECIÓ. fr. Milic. En-
tregarse séns capitulació al arbitri del
vencedor. Darse 6 rendirse d discre-
cion. Victoris arbitrio se comunittere,
Se rendre à discretion. Arrendersi , o
darsi a discrezione.
DISCREPANCIA. s. f. Diferencia , desi-
gualtat que resulta de cosas éntre sí di-
ferénts. Discrepancia. Discrepantia, dis-
crepatio, discrimen. Difference, discon-
venance. Discrepanza.
TOM. I.
DIS 737
i DISCREPANT. p. pres. de piscriran. Lo
que discrépa. Discrepante. Discrepans.
Qui diffère. Discrepante.
DISCREPAR. v. n. Desdir una cosa de al
tra, diferenciarse ó ser desigual. Discre-
par. Discrepare. Differer. Discrepare.
DISCRET , TA. adj. Judiciós, que sab
discernir las cosas. Discreto. Recte de
rebus judicans. Discret , sage, judi-
cieux. Discreto.
DiscakT. Lo qui es ingeniós en sas parau-
las y accious. Discreto. Acutus. Spiri-
tuel, subtil. Sottile, ingeguoso, accorto.
DISCRÈT. met. Lo que tè discreció de cual-
sevol.modo que sia. Se diu dels escrits
de las accións. Discreto. Ingeniosè ,
acutè dictum vel factum. Fin, ingehieux.
Discreto, accorto, scaltro.
piscadr, s, m. y f. Eu algunas comunitats
la persòna elegida ra assistir al supe-
riór com cousiliari en lo gobern de la
comunitat. Discreto. A consiliis præsi-
dis. Discret. Discreto.
rka DEL piscakr. fr. Ostentar discreció: re-
gularméntse usa per burla. Discretear.
Ingenium, acumen ostentare. Discourir,
faire le beau discoureur. Fare il di-
screto.
DISCRETAMENT. adv. mod. Ab discre-
ció. Discretamente. Consideraté , pru»
deuter. Discrétement , sagement. Discre-
tamente.
DISCBETISSIM , MA. adj. sup. de pis-
cakr. Discretisimo. Prudentissimus. Trés-
discret , fort sage, Discretissimo.
DISCULPA. s. f. La rahó y causa que se
dóna pera escusarse y purgarse de al»
guna culpa. Disculpa. Excusatio. Ex-
cuse , disculpation. Scolpamento , scusa.
DISCULPABLE. adj. Lo que merex dis-
culpa, 6 té rahòns en que fundarla.
Disculpable. Excusabilis. Excusable.
Scusabile.
DISCULPAR. v. a. Donar rahòns ó pro-
bas que descarreguen de alguna culpa
ó delicte. Disculpar. Excusare. Discul-
er, excuser. Scul pare.
DISCURRIR. v. n. ant. DISCÓRRER.
DISCURS. s. m, Facultat racional ab que
se inferex unas cosas de altras, traénd»
las per consecuencias de sòs principis.
Discurso. Ratiocinandi facultas. Raison-
nement, esprit. Raziocinio , discorso.
piscurs. Lo acte de la facultat discursiva.
Discurso? Ratiocinium. Raisonnement.
Raziocinio. 95
758 DIS
DISCURS. Lo us de rahó. Discurso. Rationis
usus. Usage de la raison. Discovso.
DISCURS. Relletió, raciocini sòbre alguns
antecedènts 6 principis. Discurso. Ra-
tiocinatio. Raisonnement , réflexion ,
conjecture. Raziocinio , discorso , rifles-
sione,
DISCURS. Tractad que conté varias refle-
£iòns ordenadas sòbre alguna materia,
dirigidas á ensenyar ó persuadir. Dis-
curso. Tractatus, dissertatio. Discours,
raisonnement. Discorso , ragionamento.
DISCURS. Espay de tèmps. Discurso. Trans-
cursus , spatium, tractus temporis. Es-
pace, durée de temps. Discorrimento.
DISCURSAR. v. a. ant. ptscóRRER.
DISCURSISTA. com. Lo qui sòbre tòt fa
discursos per cavil-lositat y oci. Dis-
cursista. Sciolus. Discoureur. Cicaloue ,
discorritore, imparolato , linguacciuto,
parolajo, gracchiatore.
DISCURSIU, VA. adj. Lo qui discórre ó
té capacitat pera formar discursos. Dis-
‘ cursivo. Dissertator, disserendi capax.
Discursif. Discorsivo.
piscursiu. Pensatiu , entregad 4 profundos
discursos. Discursivo. Meditabundus,
cogitabundus. Pensif. Discorsevole,
pensieroso.
DISCUS, SA. p. p. ant. de piscuria. Dis-
cutido.
DISCUS. S. m. ant. DISCUSSIÓ.
DISCUSSIO. s. f. L' acció y efécte de dis-
cutir alguna materia. Discusion. Dis-
cussio, Discussion, examen. Discus-
sione.
DISCUTIR. v. a. Efaminar aténta y par-
ticularmént alguna materia , fènd inves-
tigacións mólt ménudas sobre sas cir-
cunstancias. Discutir. Discutere. Discu-
ter, examiner avec soin. Discutere,
discussare.
DISERT, TA. adj. Lo qui parla bé y ab
facilitat y copia de rahòns. Diserto. Di-
sertus. Disert, bien disant. Facondo,
buon dicitore.
DISERTACIÓ. s. f. L' acció y efècte de
disertar, Disertacion. Dissertatio. Dis-
sertation. Disertamento.
DISERTACIÓ. Discurs en que se proposan las
rahòns que hi ha 4 favòr de alguna opi-
nió, y se impugnan las contrarias. Di-
sertacion. Dissertatio. Dissertation. Di-
sertazione.
DISERTAMENT. adv. mod. ant. ELOCUENT-
NT.
DIS
DISERTAR. v. n. Raciociuar, disputar
sobre alguna materia, al-legand ralòns
4 favòr de alguna opinió, y refutand
las contrarias. Disertar. Disserere. Dis-
serter. Far una dicena, una diserta-
yioue. ,
DISERTISSIM , MA. adj. sup. de pri.
Disertisimo. Valdé disertus. Trèsedisert.
Buonissimo dicitore, facondissimo.
DISFAMACIÓ. s. f. L' acció ó efècte de
disfamar. Difamacion , disfamacion.
Diffamatio. Difumation. Diffamarione,
detrazione, |
DISFAMADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
disfama. Difamador , disfamador. Di:
famator. Diffamateur. Sparlatore, mal
dicente.
DISFAMAR. v. a. Desacreditar 4 algú po-
blicand cosas contra sa bona opiuió y
fama. Difamar , disfamar. Diffamare.
Diffamer, decrier. Diffamare, screditare.
DISFAMATORI, RIA. adj. Lo que ds
fama , infamatori. Disfamatorio , dife-
matorio. Probrosus. Diffumatoire. Dil
famatario.
DISFAVOR. s. m. Desaire, desatenció.
Disfavor. Dedignatio, despicatio. De
dain , mepris. Disfavore.
DISFRESSA. s. f. máscara.
piseressa. Vestid de máscara. Disfraz. Lar-
va. Déguisement, habit de carnaval.
Travestimento.
DISFRESSA. met. Lo artifici ab que se ocul-
ta 6 dissimula alguna cosa perqué no si
entesa 6 coneguda. Disfraz. Color, spe-
cies, Artifice, voile, déguisement, fari.
Maschera , finta.
DISFRESSAR. v. a. Desfigurar ab algun
cosa sòbreposada l' apariencia y form
exteriòr de lo que se vol ocultar. Di
frazar. Aliená specie superinductà rea
obtegere. Deguiser, travestir. Imm
scherare.
pisraessar. met. Dissimular ab paraulas Y
rahóns aparénts lo que se pensa, judi
6 sént. Disfrazar. Simulare. Deguisr,
dissimuler , voiler. Fingere , nascondere,
mascherare.
DISFRESSARSE, v. r. Posarse un vestid de
máscara. Disfrazarse. Larva se obtegt-
re, alienam formam induere. Se degu-
ser. Travestirsi.
DISFRUTAR. v. a. Cullir, lograr, perc
bir los productos y utilitats de algo
cosa. Disfrutar , desfrutar. Frui. Jour |
Godere, fruire.
* DIS
DISFRUTAR. Gosar de salud, comoditat, re-
galo ó conveniencia. Disfrutar. Potiri,
rui. Jouir. Godere.
DISGREGACIÓ. s. f. L' acció ó efècte de
disgregar. Disgregacion. Segregatio,
disjunctio. Disgrégation. —Disgrega-
mento.
DISGREGAR. v. a. Separar, desunir,
apartar lo que estaba unid. Disgregar.
Segregare. Disgreger, separer. Disgre-
gare.
DISGREGATIU, VA. adj. Lo que te vir-
tut ó facultat de disgregar. Disgrega-
tivo. Disjunctivus, segregare valens.
Qui a la vertu de separer , de disgré-
ger. Disgregativo. |
DISGUST. s. m. Fástig, tedi. Disgusto.
Fastidium, tedium. Degorit. Spiacere.
pIscusT. Sentimént, pena, inquietut, pe-
sar. Disgusto, despesar. Angor , anxie-
tas. Degorit, deplaisir. Accoramento,
. cordoglio, pena.
Á DISGUST. mod. adv. Contra la voluntat y
gust de algú. 4 disgusto. Egrè, invité.
A regret, à contre cœur. À contrag-
enio, a controstomaco.
DISGUSTAD, DA. adj. Displicènt , inco-
modad. Disgustado. Tædio affectus. En-
nuye , deplaisant. Annojato.
DISGUSTAD ; DA. DESSABORID.
DISGUSTADAMENT. adv. mod. Ab dis-
gust. Disgustadamente. JEgré , molestè.
Avec degout, avec deplaisir. Con spia-
cere, nojosamente , spiacevolmente.
DISGUSTADISSIM, MA. adj. sup. de
DISGUSTAD. Disgustadisimo. Tædio valdé
affectus. Tres-ennuyé. Annojatissimo.
DISGUSTAR. v. a. Llevar lo gust á las
viandas. Desazonar. lusipidum , insul-
sum reddere. 4ffadir. Insipidire, torre
il sapore.
DISGUSTAR. met. Causar enfado 6 sentimént.
Disgustar , desazonar. Exacerbare , tæ-
dio afficere. Deplaire , chagriner, Spia-
cere, annojare.
DISGUSTARSE. v. r. Enfadarse un ab altre,
6 pérdrer l'amistat per rabóus ó con-
tèndas. Disgustarse. Offendi , inimicari.
Rompre , se brouiller. Rompere l' ami-
stà , spartire.
DISGUSTET. s. m. dim. de pisovsr. Dis
gustillo. Levis molestia. Petit degoút.
Piccolo spiacere.
DISGUSTOSAMENT. adv. mod. ant. pes-
AGRADABLEMÈNT.
DISJUNCCIÓ. s. f, L' aeció 6 efècte de
' PIS 739
"separar 6 desunir las cosas. Disyuncion.
Disjunctio. Disjonction. Disgiunzione,
separazione.
DI3JUXCCIÓ. Gram. La partícula que ser-
vex pera separar lo sentit de una ora-
ció, si bé que unex y lliga los térmes
de élla. Disyuncion. Disjunctio, parti-
cula disjunctiva. Particule disjonctive.
Particella disgiuntiva. |
DISjUXCCIÓ. Ret. Figura que se comet
cuand cada oració porta tótas sas parts
necessarias, sèpse que necessite valerse
de ninguna de las que la preceexen 6
seguexen. Disyuncion. Disjunctio. Dis-
jonction. Disgiuuzione.
DISJUNCTA. s. f. Mis. La mutació de
veu ab que se passa de una propieta: ó
deducció á altra. Disyunta. Modus dis-
junctivus in musicis. Changement de
ton. Cambiamento di tuono.
DISJUNCTIU, VA. adj. Lo que té la ca-
litat de separar ó desunir. Disyuntivo.
Disjunctivus. Disjonctif. Disginntivo.
DISJÜNCTIVAMENT. adv. mod. Sepa-
radamènt, cada cosa de per sí. Disyun-
tivamente. Disjuuctivé , disjunctim, dis-
juncté. Separément , à part. Disgiunti-
vamente.
DISJUNTAMENT. s. m. aut. DESUNIÓ,
DISJUNTAR. v. a. ant. DESUNIR.
DISJUNYIR. v. a, ant. DESJUNYIR,
DISLOCACIÓ. s. f. L' acció ó efécte de :
dislocar. Ordinariamènt se diu dels os-
sos cuand ixen de sa natural situació.
Dislocacion , dislocadura. Luxatio. Dis.
location. Dislogamento.
DISLOCAR. v. a. Tráurer alguna cosa de
són lloc. Dislocar. Luxare. Disloquer ,
deboíter. Dislogare.
DISLOCABSE. V. r. Exirse de sòn lloc l' os de
algun mémbre, com peu, bras, etc.
Dislocarse, desconcertarse. Luxari. Se
disloquer , se déboiter. Dislogarsi , slo»
garsi.
DISMINUCIÓ. s. f. DIMINUCIÓ.
DISMINUID, DA. adj. Se diu del sub-
gécte prim y par Menudo. Minutu-
lus. Un bout d'homme. Un omicciat-
tolo.
DISMINUIMENT. s. m. ant. DIMINUCIÓ.
DISMINUIR. v. a, Reduir á menór canti»
tat alguna cosa. Se usa també com re-
cíproc. Disminuir. Minuere, imminue-
re, diminuere. Diminuer , attenuer. Div
minuire , menorare.
DISMINUIR. met. Minorar. Se diu de las co-
740 DIS
sas encaraqué no sian materials Ó fisi-
camènt divisibles, com la fama, lo con-
cépte, etc. Se usa també com recíproc.
Disminuir. Minuere, imminuere, dimi-
nuere. Diminuer. Scemare, diminvire.
DISMINUIR, v. n. Minvar. Se usa també
com recíproc. Menguar , disminuirse.
Minui, imminai, diminui. Diminuer,:
decroítre. Decrescere, impicciolire.
DISNAR. v. a. ant. DINAR.
DISÓLDRER. v. a. Separar, desunir las
cosas que estabán unidas de cualsevol
modo. Disolver. Dissolvere. Separer,
desunir. Dissolvere , disciogliere.
DISÓLDRER. Desfér. 6 interrómprer la con-
tinuació de alguna cosa; fér cessar en
élla. Disolver. Dissolvere. Dissoudre.
Disciorre , sciogliere.
DISÓLDRER. Dexatar, desfér un cos sólido
en algun líquid desunind sas partículas.
Disolver. Dissolvere , liquefacere. Dis-
soudre. Stemperare. |
DISOLT, TA. p. p. de prséipren. Di-
suelto.
DISOLUBLE. adj. Lo que se pod disól-
drer. Disoluble. Dissolubilis. Dissoluble.
Dissolubile.
DISOLUCIÓ. s. f. L' acció ó efécte de di-
sóldrer. Disolucion. Dissolutio. Dissolu-
tion , résolution. Dissoluzione , disfaci-
mento.
pisoLUCIÓ. met. Rela£ació de vida y cos-
tums, lo abandóno als vicis. Disolucion.
Morum corruptio , licentia. Dissolution, -
debauche. Dissolutezza , sfrenatezza.
DISOLUT , TA. adj. Llibre, llicenciós y
abandonad als vicis. Disoluto. Dissolu-
tas, perditus. Dissolu , libre. Dissoluto,
licenzioso.
DISOLUTAMENT. adv. mod. Ab disolu-
ció. Disolutamente. Dissoluté, licenter.
Dissolument. Dissolutamente.
DISOLUTIU , VA. adj. Loque té virtut
de disóldrer. Disolutivo. Dissolvere po-
tens. Dissolutif. Dissolutivo.
DISOLVÈNT. p. pres. de pisóLpres. Lo
que disol. Se usa també com substantiu
masculí. Disolvente. Dissolvens. Dissol-
vant. Dissolvente.
DISPARADOR. s. m. Lo qui dispara. Dis-
parador. Displodens, jaculator. Celui
qui decharge une arme d feu, qui de-
coche une fléche. Lanciatore.
DISPARADÒR. En las armas de fog es la
sa sòbre que descansan las barras cuand
estan alsadas. Comunamént se anomena
DIS
punt de dalt. Disparador, desarma-
dor , piñon , punto. Pinnula que in ca-
tapultis explosionem impedit. drrit.
Grilletto.
pisPARADÒR. En las ballestas es la nou que
deté la corda. Disparador, desarmador.
Balliste uncus. Noix, detente. Noce.
. DISPARAR. v. a. Tirar; descarregor las
armas de fog. Disparar , descerrajar.
Displodere. Tirer. Sparare, scaricare.
DISPARITAT. s. f. Dessemblausa , des-
gualtat y diferencia de unas cosas ab
altras. Disparidad. Disparilitas, dispa-
ritas. Disparite, inegalité. Dispanta.
DISPARO, 8. m. L' acció 6 efècte de dir.
parar. Disparo. Displosio , explosió.
L'action de tirer, de decharger une ar
me d feu. Sparo.
DISPENDI. s. m. Gasto considerable. Dis
pendio. Dispendium. Depense excessive.
Spesa.
DISPENDIÒS , A. adj. Costòs, de un ges
to considerable. Dispendioso. Disper-
diosus. Dispendieux. Dispendioso.
DISPENSA. s. f. Privilegi, excepció gri-
ciósa de l' ordenad per las llèys gene-
rals. Se usa comunamént parland dels
privilegis concedids per lo papa y los
bisbes. Dispensa, dispensación. Disper
satio. Dispense. Dispensa, privilegio,
esenzione.
pispexsa. Lo instrument 6 escrit que cot-
té la dispensa. Dispensa. A legibus s
. lutio. Bref. Breve.
DISPENSA. RABOST.
DISPENSABLE. adj. Lo que se pod dis
pensar. Dispensable. Quod è lege exin!
| potest. Sujet à dispense. Dispensabile.
DISPENSACIÓ. s. f. L' acció ó efècte de
dispensar. Dispensacion. A legibus solu-
tio. Dispense. Dispensamento, disper-
sarione. '. |
DISPENSADOR, RA. s. m. y f. Lo qu
dispensa. Dispensador. Qui à lege sd-
vit. Celui qui dispense. Dispensatore.
DISPENSAR. v. a. Exceptuar lo superér
á algun súbdit de la obligació de algun
llèy. Dispensar. A lege solvere. Diper
ser. Dispensare. :
DisPENSAR. Permétrer, donar llicencia pt
ra faltar 4 alguna obligació de política
|
|
|
- 6 de ofici. Dispensar. Potestatem fact-
re. Dispenser. Dispensare. |
DISPENSER, RA. s. m. y f. Lo qui *
á són cárreg la dispensa 6 rabost. Der
pensero. Promus. Depensier , po”
DIS
voyeur, maitre-d'hótel. Spenditore, pro- |
veditore.
DISPERGIR. v. a. espancra.
DISPERS, SA. adj. Separad , espargid en
varios llogs , pobles ó provincias. Dis-
perso. Dispersus. Dispersé, separe. Di-
gperso. Le
DISPERS. En la milicia es aquell militar que
no está agregad á cap cos, y residex en
lo poble que elegex. Disperso. Emeritus
miles. Disperse. Disperso.
DISPERSAR. v. a. Separar, espargir en
varios llogs las cosas que estaban jun-
tas. Dispersar. Dispergo, dispertior, dis-
pertio. Disperser. Dispergere, spargere.
DISPERSARSE. Y. T. DESBANDARSE.
DISPERSIÓ. s. f. Lo acte ó efècte de dis-
persar ó dispersarse. Dispersion. Disper-
sio. Dispersion. Disperdimento, disper-
sione. -
DISPESER, RA. s. m. y f. Lo qui té ca-
sa de despesas. Posadero. Hospitii ma-
gister. Hôtelier , aubergiste. Oste,
ostrere. .
DISPLICENCIA. s. f. Desagrado , disgust.
Displicencia. Bisplicentia, Deplaisir,
degoút. Dispiacenza , dispiacevolezza.
DISPLICENT. adj. Lo que desagrada ó
disgusta. Displicente. Displicens. Deplai- .
sant, ennuyeux. Dispiacente , nojoso.
DISPLICÈNT. Disgustad , fastiguejad, de mal
humòr. Displicente. ger animo. De-
plaisant , brusque , rude. Dispiacente,
arcigno.
DISPONDEU. s. m. Peu de vers que cons-
ta de dós espondeus ó cuatre síl-labas
Margas. Dispondeo. Dispondeus. Dispon-
dee. Dispondeo.
DISPÓNDRER. v. a. ant. pisPosan.
DISPONENT. p. pres. ant. de DIsPÓNDRER.
Lo qui disposa. Disponente. Disponens.
Disposant , qui dispose. Disponente.
DISPOSADOR, RA. s.m. y f. Lo qui
disposa , col-loca y ordéna las cosas.
Disponedor. Ordivans , disponens. Celui
ui dispose. Disponitore.
DISPOSAR. v. a. Col-locar, posar las co-
sas en òrde y situació convenient. Dis-
poner. Disponere, ordinare. Disposer,
arranger. Disporre , stabilire , ordi-
nare
prsposar. Deliberar, determinar. Disponer.
Statuere. Résoudre, ordonner , delibe-
rer. Disporre, risolvere.
DISPOSAR. Preparar, prevenir. Se usa tam-
bé com recíproc. Disponer. Preparare.
DIS 741
Disposer , preparer. Disporre, prepara-
re, mettere in assetto.
DISPOSAR. v. D. Obrar llibremént algú en lo
destino 6 enagenació de sis béns per
donació, venda, renuncia, etc. Dispo- .
ner. De bonis statuere. Disposer , or-
donner. Disporre.
DISPOSAR sas cosas. fr. Fèr testamént y las
demés diligencias pera morir com á
cristiá. Disponer sus cosas. Ad christia-
nè moriendum preparari , testamentum
facere. Faire son testament , mettre or-
dre d ses affaires. Far testamento, dis-
porre de' beni. .
DISPOSICIÓ. s. f. L^ acció 6 efécte de
disposar. Disposicion. Dispositio. Dispo-
sition. Disposizione.
pisposició. Aptitut, proporció per algun fi.
Disposicion. Aptitudo. Proportion. Dis-
posizione, attitudine.
pisposició. Lo estad de la salud. Disposi-
cion. Valetudo. Disposition. Disposi-
zione.
prsposicié. Gallardía y gentilesa es la per-
sóna. Disposicion. Flegantia. Disposition.
Leggiadria, gentilezza.
pisposició. Expedició, manet). Disposicion.
Dexteritas. Dexterite. Attezza , de-
strezza. :
pisposició. Deliberació, órde, mandato de
algun superior. Disposicion. Dispositio y
decretum. Disposition, ordre, comman-
dement. Disposizione, risoluzione.
pisposició. Ret. Una de las cinc parts de la
retórica, que consistex en ordenar las
probas y argumènts que han de produir
a convicció. Disposicion. Dispositio.
Disposition. Disposizione.
pisposició. En l' arquitectura es una de
las vuit parts essencials de un edifici, y
consistex en la oportuna eol-locació y
agradable conjunt de tótas èllas segòns
la calitat de cada una. Disposicion. Dis.
positio. Proportion. Proporzione , con-
venienza.
pisposició. Preparació de las causas pera
la producció de algun efécte. Disposi-
- cion. Preparatio. Disposition. Disponi-
mento.
À LA pisposició. expr. cortesana ab que al-
gú se oferex á altre; y axí se din : es-
tig A LA DISPOSICIÓ DE VM. À la disposi-
cion. Ad nutum , ad voluntatem. A la
disposition. Al suo comando.
ESTAR Ó TROBARSE En DISPOSICIÓ. fr. Trobar-
se en estad y en aptitut pera algun fi,
/
742 DIS
Estar 6 hallarse en disposicion. Para-
tum esse. Étre en etat, être prét. Essere
disposto, essere pronto.
DISPOSITIU , VA. adj. Lo que disposa
y prepara. Dispositivo. Quod disponit.
Dispositif. Preparatorio, preparativo.
DISPOSITIVAMENT. adv. mo. Ab ór-
de dispositiu. Dispositivamente. Dispo-
sité. Avec ordre et arrangement. Di-
'spositivameute.
DISPOST, TA. p. p.
puesto.
pisPosT. adj. Preparad , disposad. Dispues-
to, presto, aparatado. Paratus, accinc-
tas. Prépare, dispose. Disposto, pron-
to, acconcio.
pisposr. Galan, bàn fet, bén proporcionad.
Dispuesto. Elegans, venustus. Beau, bien
fait. Dispasto , snello, gagliardo.
BEx 6 Mat DISPOST. Ab eutèra salud 6 sèns
èlla. Bien ó mal dispuesto. Benè aut ma-
lé affectus, Bien ou mal portant. Star
bene o male, |
DISPUTA. s. f. Controversia 6 cuestió que
se ventila éntre dès 6 més, y en que se
argüex per una y altra part. Disputa.
Disputatio. Dispute. Disputa, qui-
stione.
pisputa. Baralla 6 renyina. Disputa. Con-
tentio, rixa. Dispute, rixe. Contesa,
rissa, gara. .
Disputa. Porfia acompanyada de crids y
altercació. Disputa. Contentio, altercatio.
Dispute, altercation , debat. Altercazio-
‘ ue, dibattimento.
DISPUTABLE. adj. Lo que se pod dispu-
tar ó es problemàtic. Disputable. Dispu-
tabilis. Disoutable. Disputabile.
DISPUTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
disputa ó lo qui tè lo vici de disputar
fins en las materias mès evidènts. Dis-
putador. Disputator, disceptator. Dis-
puteur. Disputatore.
DISPUTAR. v. a. Controvertir, defensar,
sostenir opinió ó conclusió sòbre alguna
materia ab altres. Disputar. Disputare,
disceptare. Disputer. Disputare, gareg-
giare.
DISPUTAR. Resistir ab forsa defensand algu-
ua cosa. Disputar. Obsistere, contende«
re. Disputer. Disputare.
piseutar. Porfiar ab crids y altercació. Se
usa com neutre junt ab algunas partí-
culas , com DE, SÒBRE, etc. Disputar.
Altercari, verbis contendere, Disputer.
Altercare, rissare.
de prsPosaR. Dis-
DIS
pisPuTan. Etercitarse los estudiants dispu-
tand. Disputar. Disputando exercitari.
Disputer. Disputare , contendere.
DISSAPTE. s. m. Lo seté y últim dia de
la semmana. Sábado. Sabbatum , dies
sabbati. Samedi. Sabato.
NO Hi HA DISSAPTE SÈNSE SOL, NI VIUDETA SÈX-
SE DOL, NI DONSELLA GENS AMÓR, NI PREN1A-
DA SÈX3 DOLOR. ref. que se aplica 4 cual-
sevol cosa que regular 6 frecuentmèut
succeex en determinads témps ó per-
sónas. Ni sdbado sin sol ni moza sin.
amor; ni sdbado sin sol ni vieja sin
arrebol. Nec sine sole sabbatum nec si-
ne amore puella. Jamais noces sans re-
veillon. Non si predica l’ avvento senza il
vento.
DISSECAR. v. a. Anat. D vidir en parts
artificiosamènt algun animal ó sòn ca-
dáver p?ra efamiuar sa estructura 6
algun vici que haja coutrèt vivind. Di-
secar. Dissecare. Dissequer. Incidere ,
notomizzare.
DISSECCIÓ. s. f. Anat. L' acció y efèc-
te de dissecar. Diseccion. Dissectio.
Dissectinn. Dissecazione.
DISSECTOR. s. m. Lo qui disseca y efe-
cuta las operacións auatóinicas. Disec-
tor. Dissecator. Dissequeur. Anato-
mista.
DISSENSIÓ. s. f. Oposició 6 contrarietat
de varios subgèctes en sas opinions. Dr
sension. Dissensus, dissensio. Contrarie-
té, opposition. Dissensione, discordia.
pissessió, Renyina 6 altercació. Disension.
Dissen3io, dissensus, rixa , contentio.
Dissension , brouillerie. Controversia ,
ara , altercazione. .
DISSENSO. s. m. DISSEXTIMÈRT.
DISSENTERIA. s. f. Flux de vàatre ab
cólic y alguna mescla de sang. Disen-
teria. Dyseuteria. Dyssenterie. Dissen-
teria. —
DISSENTERIC, CA. adj. Lo que es pro-
pi y pertanyènt á la dissenteria. Disen-
terico. Dysentericus. Dyssenterigue. Dis-
senterico. .
DISSENTIMÈNT. s. m. Lo acte de dis-
sentir. Disentimiento , disenso. Dissen-
sus. Dissentiment. Il dissentire.
DISSENTIR. v. n. No aventrse ab lo mo-
do de pensar de altre, opinar de dis-
tincta manéra. Disentir. Dissentire.
Étre d'avis contraire. Dissentire.
DISSENYAR. v. a. Delinear algun edifi-
ci ó figura pera que servesca de mode»
DIS
lo. Diseñar. Prima imagiuis lineamenta
ducere. Dessiner. Disegnare.
DISSENYO. s. m. Plan, delineació tòbre
superficie pera formar algun edifici ó
figura. Diseno. Delineata imago, synop-
sis. Dessin. Disegno.
DISSET. adj. numeral que se aplica al
número que conté una desena y set uni-
tats. Diez y siete. Decem et septem.
Dix- sept. Diecisette.
DISSETE , NA. adj. numeral ordinal que |
se aplica á lo que complèta lo número
de disset. Decimoseptimo. Decimus scp-
timus. D'x-septiime. Decimo settin:o.
DISSIDENCIA. s. f. L'acció y elécte de
sustráurerse de la obediencia deguda al
superiór. Disidencia. Dissidentia. Dissi-
dence. Discordia, separzzione.
DISSIDÈNT. adj. Lo qui te sustrau de la
obediencia deguda 4 las potestats llegí-
timas. Disidente. Dissidens. Dissident.
Discordante.
DISSIL-LALO, BA. adj. que se aplica á las
parmis que ténen dos síl-labes. Disila-
o. Dissyllabus. Dissyllabe. Dissillal o.
DISSIMIL. adj. Dessemblant, diferent.
Disimil. Diss:milis. Dissemblalle. Dissi-
mile.
DISSIMILITUT. s. f. Dessemblansa. Disi-
militud. Dissimilitudo. Dissemblance.
dissimilitude. Disromiglianza , dissimili-
tudine.
DISSIMULACIÓ. «. f. L'acció 6 efècte de
dissimular. Dis: mulacion. Dissimulatio.
Dissimulaticn , feinte. Dissinuloziore ,
finzione.
pissimuLació. Modo artificiós de que algú
se val pera encubrir sa interció. Disi-
mulacicn. Dissimulatio, simulàtio. Dissi-
mulation. Fivgimento, doppiezza.
pissimuració. Tolerancia afectuda de algu-
na inccmoditat ó disgust. Disimulacion.
Simulatio. Tolerance affectee. Dissimu-
lazione.
DISSIMULAD, DA. adj. Lo qui dissimu-
la ó no dòna á enténdrer lo que sént,
tenindho per hàbit. Disimulado. Dissi-
mulator, versipellis. Dissimule, couvert.
Doppio, simulato.
FER LO DISSIMULAD. fr. Afectar y manifestar
ignorancia de alguna cosa, 6 no darse
per entes de alguna expressió cirigida
4 fèr contextar fi algú. Hacer la disi-
mulada. Ignorantiam inscitiam simula-
re. Faire P sourde-oreille. Far il scr-
do, far orecchio di mercante.
DIS 745
DISSIMULADAMENT. adv. mod. Ab dis-
simulo. Disimuladamente. Dissimulanter,
dissimulatim. Avec dissimulation. Dissi-
mulantemente. .
DISSINULAI OR, RA. s. m. y f. Lo qvi
dissimula firgind 6 tolerand. Dis'mula-
dor. Dissimulator. Dissimulateur. Dis»
simulatore.
DISSIMULAR. v. a. Encubrir ab astucia
la intenció , ccultar desentenèndse del
conexrmént de alguna cosa. Disimular.
Dissimulare. Dissimuler, feindre. Dissi-
mulare , fingere.
DISSIMCIAR. Ocultar, encubrir algun afèc-
te del ánimo; ccm la por, la rabia: tom-
bé se diu de altras cosas; com de la po-
bresa, del fred, etc. Disimular. Dissi-
mulare, animum simulare. Dissimuler.
Dissimulare, nascondere.
DISSIMULAR. Tolerar algun desórde , afec-
tard ignorancia 6 desentenèndse de sa
grave at. Disimular. Tolerare, pati. To-
erer, permettre. Pes mettere, tollerare.
DISSIMULAR. Disfressar, desfigurar las cosas,
representandlas ab artifici distinctas de
lo que sòn. Disimular. Segaciter tege-
re, adumbrare. Deguiser. Dissimulare ,
mascherare , nascondere.
DIsSIMULAR. Ocultar una cosa barrejandla
ab altra pera que ro se conega. Disi-
mular. Rebus permixtis aliquid tegere.
Cacher, couvrir. Nascondere , ricoprire.
DISF1MULAR. Permétrer, perdonar. Disimu-
lar. Indulgere. Permettre, excuser.
Perdonare , permettere.
DISSIMULO. s. m. Art ab que se cculta
lo que se sènt interiormènt. Disimulo.
Dissimulatio , dissimulantia. Dissimula-
tion, reserve. Dissimulazione, i finta.
AB DISSINUIO. mcd. adv. Ab artifici. 4 la
disimulada. Dissimulanter, dissimula-
tim. Adroitement. Con arte , destra-
mente. .
DISSI PARI E. adj. Lo que es cepas ó fá-
cil de dissiparse. Disipable. Dissipabilis.
Qui peut se dissiper , facile à dissiper.
Dissipabile.
. DISSIPACIÓ. s. f. L' acció ó elècte de
dissipar. Se diu asi més ccmunemént
del desperdici dels bèns. Disipacion.
Dissipatio, dilapidatio. Dissipation, de-
gât, epuisement. Dissipamento.
pissiPació. Separació, desunió de las parts
que componian alguna cosa. Disipacicn.
Diesipatio, disjunctio. Desunicn. Dis-
giungimento , separazione.
744 DIS :
pissipació. Resolució de alguna cosa en es»
perits y vapòrs fius á desvauéxerse y
consumirse. Disipacion. Dissipatio, eva-
poratio. Dissipation , evaporation. Eva-
poramento, esolamento.
pissipació. La conducta de una persòna en-
tregada enteramént als deleites. Disipa-
cion. Morum licentia. Dissipation, dis-
traction. Dissipazione , divagamento.
DISSIPAD , DA. adj. Distrét, entregad á
diversións. Disipado. Deliciis deditus.
Dissipe. Dissipato , sregolato , sfrenato.
DISSIPADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
destruex y malgasta sós béns. Disipa-
dor, disipado. Dissipator. Dissipateur ,
prodigue. Dissipatore.
DISSIPAR. v. a. Desvauéxer y separar las
parts que fórman per aglomeració 'al-
gun cos; y axí se diu: lo sol pissira los
núvols. Disipar. Dissipare, dispellere.
Dissiper. Dissipare , disfare.
pissiPAR. Desperdiciar, malgastar los bèns.
Disipar. Dissipare , disperdere, profun-
dere. Dissiper , prediguer , engloutir.
Dissipare, distruggere.
DISSIPULA. e. f. ERI6sIPELA.
DISSÓ. s. m. Mis. Sonido aspre, desigual
y séuse consonancia. Díson. 'Tonusabso- :
nus, dissonus. Ton aigre ou discordant ,
ton faux. 'Tuono discordante.
DISSOCIACIÓ. s. f. Separació de cosas
unidas. Disociacion. Dissociatio, disjunc-
tio. Separation , desunion. Separarione,
divisione.
DISSOCIAR. v. a. Separar una cosa de
altra. Disociar. Dissociare , disjuugere.
Séparer , desunir. Disunire , dissepa-
rare.
DISSONANCIA. s. f. Sonido desagrada-
ble que ofen l' oido. Disonancia. Disso-
nantia. Dissonance. Dissonanza , discor-
danza.
DISSONANCIA, Mis. La mescla de dós 6 més
somdos desproporcionads , aspres y des- '
agradables al oido, dels cuals se servex
la música, mesclandlos y dissimulandlos
ab las consonancias, y féndlos fér axí
un efécte agradable. Disonancia. Dis-
sonantia. Son désagréable à l'oreille.
Dissonanza.
pissoNAXCIA. met. Falta de la conformitat
ó proporció que naturalmént debian
tenir algunas cosas. Disonancia. Incau-
gruentia. Disconvenance , disproportion.
Disconvenienza.
ka DISSOXARCIA, fr. Semblar estranya y
LE
DIS
fora de rahó alguna cosa. Hacer dio
nancia. Bepuguare, offendere, abso-
num videri. Repugner , n'etre pas dau
l'ordre. Bipugnare, antipatizzate.
DISSONANT. p. pres. de pissonaz. Lo que
dissona. Disonante. Dissonans. Discor-
dant. Diseordante.
DISSONANT. adj. met. Lo que no té con
nancia ó regularitat, ó no es conforme |
ab altras cosas. Disono, disonante. h»-
congruens. Contraire, oppose. Dia —
de, discrepante , dissonante. |
DISSONANT. Mis. Se aplica á aquells tos.
que per altre nom se diuen disom» |
Clas, y estan aprobadas per lo art. Di- |
sonante. Dissonus. Dissonant , disco"
dant. Dissouante.
DISSONAR. v. n. Sonar desapaciblemen. |
faltar á la consonancia y armonia. Dr
sonar. Dissonare. Discorder. Disc
dare.
pissonar. met. Discrepar , estar faltadal |
conformitat y correspondencia algun:
cosas éutre sí cuand deurian tenru
Disonar. Discordare. Ne point cont
nir. Disconvenire, non confarsi.
Dissonar. Repuguar, aparéxer mal ye
tranya alguna cosa. Disonar. Repugw-
re, offendere. Repugner , étre oppot
Ripugnare , antipatizzare.
DISSUADIR. v. a. Procurar ab rabos
apartar 4 algú de sòn intént, y few
mudar de dictámen. Disuadir. Ds
dere. Dissuader , deconseiller. Dur
dere , sconsigliare, stornare.
DISSUASIÓ. s. f. Consell que indun í
cambiar ó abandonar lo intént ó dic
men que se seguia. Disuasion. Di
sio. Dissuasion. Dissuasione.
DissUASiÓ. Ret. Discurs ab que ponder:
l orador los inconveniénts de algun
sa, procura dissuadirla. Disuasios. |
hortatio. Dissuasion. Dissuazione.
DISSUASIU, VA. adj. Lo que diss
6 pod dissuadir. Disuasiyo. Quod €
suadet vel vim dissuadendi babet. P:
pre à dissuader. Dissnasorio.
DISTANCIA. s. f. Loespay Ó Interval)
lloc 6 tèmps que hi ha èntre dès cass
entre dos fets. Distancia. Distantis. P
tance, espace, intervalle. Distaon.
pisTAxCIA. met. Diferencia, dessembiusmi
uotable èntre unas cosas y altras. P"
tancia. Distantia, discrimen, difere
tia, dissimilitudo. Distance, diffe
Differenza , distanza,
DIS
DISTANT. p. pres. de pistan. Lo que dis-
ta. Distante. Distans. Ce qui est distant.
Distante.
pistanT. adj. Lo que está mòlt apartad y
remot. Distante, lejano. Distans, remo-
tus longinquus. Distant , eloigne, écar-
te. Lontano, discosto. |
DISTANTÍSSIM, MA. aij. sup. de pis-
TANT. Distantisimo. Valdé distans, re-
motus. Très-distant, bien eloigne. Di-
scostissimo.
DISTANTMENT. adv. mod. Ab distaucia
ó interval-lo de lloc ó témps. Distan-
temente. Longé , procul. Loin , de loin,
au loin. Da lungi, di rado. -
DISTAR. v. n. Estar apartada una cosa
de altra cert espay de lloc ó de tèmps.
Distar. Distare. Etre distant ou doigne.
Distare.
DISTAR. met. Diferenciarse notablemènt
una cosa de altra. Distar. Distare, di-
ferre. Differer , être different. Difleri-
re, esser dissimile.
DÍSTIC. s. m. Poet. Composició de la
poesía llatina, que consta de dòs ver-
sos, sénd regularmènt lo primèr eti-
metro y lo segòu pentámetro. Dístico.
Distichum, distichon. Distigue. Distico.
DISTIL-LAR. v. n. ant. DESTIL-LAR.
DISTINCCIÓ. s, f. L' acció 6 efécte de
distingir. Distincion. Distinctio. Dis-
tinction. Distinzione, distinguimento.
pisTixcció. Diferencia, en virtut de la cual
una cosa no es altra, 6 no es semblaut
á altra. Distincion. Distiuctio, discri-
men. Distinction, difference. Distin-
zione.
pisTiscció. Prerogativa, excepció y honor
concedid á algú, que fa sia estimad y
se diferencie de altres subgéctes. Dis-
tincion. Dignitas. Distinction , preferen-
ce, prerogative. Accoglienze, cortesie,
riguardi.
pisrixcció. Bon òrde, elaredat y precisió
en las cosas. Distincion. Ordo. Distri-
bution, clarté, ordre , arrangement. Or-
dine , chiarezza , distribuzione.
prstincció. En las aulas la declaració de
una proposició que tè dos sentits. Dis-
tincion. Distinctio. Distinction, expli-
cation. Distinzione.
À pisTIXCCIÓ. mod. adv. ab que se explica
la difereneia que hi ha éntre dòs cosas
que poden confóndrerse. 4 distincion,
Ad differentiam, discriminis causa. 4
la difference. A differenza
TOM. 1.
| 745
rÈn pisrinccid. fr. Fèr judici recte de las
cosas, estimarlas en lo que merexen.
Hacer distincion. Æstimare. Distinguer, '
discerner. Distinguere. |
DISTINCT , TA. adj. Lo que no es idén-
ticamént lo matéx que altra cosa. Dis-
tinto. Alius, distinctus. Distinct. Di-
stinto.
pistincr. Diferènt, de diversa classe 6 ca-
litat. Distinto. Diversus, distinctus.
Different. Distinto, differente, diverso.
DISTINCT. Iutel-ligibie, clar, sèns confu-
sió. Distinto. Dilucidus. Distinct, clair,
net, intelligible. Distinto, chiaro, pre»
ciso.
DISTINCTAMÈNT. adv. mod. Ab dis-
tincció. Distintamente. Distinctè, dilu- .
cidè. Distinctement. Distintamente, chia-
ramente.
DISTINCTAMENT. Diversamènt, de un modo
distinct. Distintamente. Distinctè, di-
versé , aliter. Diversement. Diversamen-
te, differentemente. :
DISTINCTIU, VA. adj. Lo que tè facul-
tat de distiugir. Distintivo. Vim distin-
guendi habens. Distinctif. Distintivo.
DISTISCTIU. 8. m. Insignia particular ab que
algú se distingex dels demès. Distinti-
vo. Insigne. Ornement , decoration , in-
signe. Distintivo, nota, seguo.
DISTINGIBLE. adj. Lo que pod distin-
girse. .Distinguible. Quod distiugui po-
tet Qui peut étre distingue. Distingui-
ile. -
DISTINGID, DA. p. p. de pistixcin.
Distinguido.
pistinciD. adj. Il-lustre, noble, sobresa-
liént. Distinguido. lustris, nobilis, ex-
cellens. Distingue, notable, considere.
Distinto, riguardevole, considerabile.
DIsTING1D. Milic. Lo soldad que sénd no-
ble y no tenind lo necessari pera man-
tenirse de cadet, gosa de algunas dis-
tincións en lo séu cos, com són lo us de
la espasa, la etempció de las mecánicas
del cuartél, etc. Distinguido. Miles gre-
garius equestri stirpe natus. Soldat no-
ble, qui est distingue par quelques pri-
vileges. Soldato di famiglia nobile per
cui si hanno dei riguardi. .
DISTINGIR. v. a. Conéxer la diferencia
que va de unas cosas 4 altras. Distin-
guir. Distiuguere, discernere, discri-
minare. Distinguer , discerner. Distin-
guere, discernere , sceverare.
plerixçim. Fér que una cosa ve diferencie
746 DIS
de altra. Distinguir. Disceruere, distin
guere. Distinguer. Distinguere.
DISTIXGIB. Separar unas cosas de altras pe-
ra evitar la confusió. Distinguir. Di-
stinguere, secernere, Distinguer. Sepa-
rare, distinguere. )
DISTIXGIR. Véurer claramént encaraqué de
lluny las cosas com són en realitat. Dis-
tinguir. Distiuguere , perspicere , con-
spicere. Distinguer. Raffigurare.
DISTINGIR. met. Fèr particular estimació
de algunas persònas ab preferencia á al-
tras. Distinguir. Preferre, anteponere.
Distinguer , preferer. Distinguere , pre-
ferire.
DISTINGIR. Declarar alguna proposició per
medi de una distinccié. Distinguir. Di-
stinguere. Distinguer, faire une dis-
tinclion. Fare una. distinzione.
DISTINGIRSE, V. r. Portarse ab singularitat
èntre altres, Distinguirse. Prestare,
pre aliis enitere. Se distinguer , se si-
gnaler. Segualarsi , rendersi illustre.
DISTRACCIO. s. f. L' accio 6 efècte de
distráurer. Distraccion. Distractio. Dis-
traction. Distrazione.
DiSTRACCIÓ. Diversió del pensamènt 6 de la
imaginació en altras cosas diferénts de
las que se tractan ó efecutan. Distrac-
cion. Attentionis distractio. Distrac-
tion, inattention. Distraimento , svaga-
mento. |
pisTRAcció. Sobrada llibertat en la vida y
costums. Distraccion. Licentia, licen-
tiosi mores. Liberte , licence excessive.
Dissolutezza , licenza.
DISTRAURER. v. a. Fér apartar la aten-
ció ó lo afécte que se tenia á alguna
. cosa. Distraer. Distrahere. Distraire,
divertir, dissiper. Distrarre, distorre.
DISTRÁUREA. Ápartar á algú de la vida vir-
tuósa y honésta ab persuassións ó mal
etèmple. També se usa com recíproc.
Distraer. Pervertere. Delourner , per-
vertir, corrompre. Distrarre, dissua-
dere, distornare.
DISTRÁUREBSE, v. r. Esbargir lo ánimo. Dis-
traerse. Distrahi, Se distraire. Distorsi,
. . svagarsi,
DISTRET, TA. p. p. de DISTRÁURER y DIS-
TRÀURERSE. Distraido.
DISTRÈT. adj. Entregad 4 la vida llicenció-
sa y desordenada. Distraido. Dissolu-
tus. Dissolu , débauche. Dissoluto.
pisraÈT. Lo qui no posa en las cosas l'aten-
ció que deu. Desatento. Animo distrac-
DIS
tos, aliud agens. Distrait. Distratto,
disapplicato.
DISTRÈT. 9. M. aut. DISTRICTE.
Estan DiSTRÈT. fr. Tenir Jo pensamènt lluny
de alló que se tracta ó executa. Estar
advertido, estar distraido, estar en
babia. Miuime attendere, aliud agere.
Boyer. Baloccarc, star a bada.
VÍURER DISTRÈT. fr. VÍURER DIVERTID.
DISTRETAMÈNT. adv. mod. Ab distrac-
ció. Distraidamente. Alió distracto aui-
mo. Avec distraction. Distrattamente.
DISTRIBUCIÓ. s. f. Repartició, dirisó
de algunas cosas èutre mólts. Distribu-
“cion. Distributio , partitio. Distribution.
Distribuzioue.
pisraiBució. Col-locació oportuna de las
cosas en varios llocs. Distribucion. Dis-
sitio. Distribution, separation cor
venable. Distribuzione.
pistarsució. Repartició que se fa entre los
assistènts 4 algun acte que té consigna-
da pensió. Se diu axí per antonomasia
la dels capítols ecclesiástics. Distribe
cion. Distributio, portio. Distribution,
répartition. Distribuzione, dispensa
zione.
pistarmució. Divisió del témps destinand
sas parts á varios fius y operacións. Dis
tribucion. Temporis distributio. Distri-
bution. Divisione.
pisraimució. Ret. Figura que se comel
cuand se posan en lo discurs mòlta
parts juntas, y desprès se hi aplican dl:
tras tantas quels corresponen per 50
òrde. Distribucion. Distributio. Distri-
bution. Distribuzione, dispensamento.
DISTRIBUIDOR , RA. s. m. y f. Lo qu
distribuex. Distribuidor , distributor.
Distributor. Distributeur. Distribuitore.
DISTRIBUIR. v. a. Repartir éntre molts
Distribuir. Distribuere. Distribuer, té
partir. Distribuire, compartire.
DISTRIBUIR, Col-locar, disposar las cosas per
drde y oportunamént. Distribuir. Ordi
nare. Distribuer , disposer , ranger. Or
dinare , schierare, disporre.
pistrISUIR. Imp. Desfér los motllos, repi
tind y col-locand las lletras en sas rer
pectivas casetas. Distribuir. Ty
phias litteras in capsulas distribuere.
Distribuer. Scomporre.
DISTRIBUTIU , VÀ. adj. Lo que té vir
tut 6 facultat de distribuir. Distributie.
Distributivus. Distributif. Distributivo
DISTRICCIÓ. 9. f. ant, 21608.
DIT
DISTRICTAMENT. adv. mod. ant. atcu-
DISTRICTE. s. m. Espay de terreno. Se
diu del que está subjécte 4 determinad
térme. Distrito. Territorium. Territoi-
re , contrée. Contrada,
DISTRICT. Espay que ocupa y compren al-
guna provincia ó jurisdicció. Distrito.
Territorium ditio. District. Distretto.
DISTURBI. s. m. Turbació de la pau y
concordia en que se vivia. Disturbio.
Dissidium. Trouble, dissension. Turbo- -
lenza, sedizione.
DIT, TA. p. p. de pin. Dicho.
DIT. s. m. Una de las cinc parts prolonga-
das que naxen del palmèll de la ma y de
la planta dels peus. Dedo. Digitus. Doigt.
Dito.
DIT. ant. DITXO.
DIT ANNULAR. Lo cuart de la ma, més pètit
que lo del mitj y mès gros que los altres
tres: se anomená axf perqué se hi por-
taban los anèlis. Dedo anular, dedo
médico, Digitus aunularis, medicus.
Doigt annulaire. Dito annulare.
DIT DEL M3T3. Lo tercèr de la ma, que es lo
més llarg de tòts. Dedo del corazon,
dedo cordial, dedo de en medio. Digi-
tus medius, infamis. Doigt du milieu.
Il dito di mezzo. |
DIT GROS. DIT PÓLSE.
DIT íxpicE. Lo segòn de la ma, que regu-
larmènt servex pera senyalar alguna
cosa extenèndio cap 4 la part que se sol
indicar. Dedo indice, dedo saludador
6 mostrador. Digitus index, salutaris.
Doigt index. L' indice, dito indice.
DIT LLÉPOL. DIT DEL MITI.
DIT MANOVÈLL. DIT Xic.
DIT PÈTIT. DIT XIC.
ptT pòLse. Lo primèr y més gros de la ma
y del peu. Dedo pulgar. Pollex. Le pour
ce. Pollice.
prr xic. Lo últim y més pétit de la ma.
Dedo meñique , dedo auricular. Digitus
minusculus, auricularis. Petit doigt,
doigt auriculaire, Dito auriculare , dito
mignolo.
DIT v rkr. expr. ab que se explica la
prómptitut ab que se fa ó se féu alguna
cosa. Dicho y hecho. Dictam factum,
dicto citius. Dit et fait. Detto fatto.
ASSENYALAR AB LO DIT. ÍT. SENYALAR AB LO DIT.
CONTAR AB LOS DITS. fr. Fér un compte se-
nyaland la numeració ab los dits. Con-
tar por los dedos, Digitis computare.
DIT — 747
Compter sur ses doigts. Contar sulle
. dita.
DEL DIT AL FÈT. expr. DIT v rr.
DONAR UN DIT DE LA MA PER ALGUNA COSA. fr.
ab que se pondera lo vehemént desitj
que se té de lograr alguna cosa ó de
que succeesca. Dar algo bueno , dar un
brazo, dar una mano, dar el dedo de
la mano. Quidquam vel pretiosum da-
re. Donner un doigt de la main. Dare
il cuore del corpo.
ESTAMPAR LOS CINC DITS EX LA CARA DE ALGU.
fr. fam. Donarli una bofetada. Poner
d uno los cinco dedos en la care. Di-
gitos alicui in faciem impingere. Donner
un soufflet. Dar una guanciata.
FÈR ANAR LOS DITS. fr. Donarse prèssa á efe-
cutar alguna cosa que se fa ab los dits.
Menear los pulgares. Manibus assiduis
laborare. Travailler vite, depécher Pou-
vrage. Fare a lascia podere.
FÈR peran LOS DITS. fr. Fèr castanyetas.
Castanetear. Extremis digitis crepitare.
Frotter fortement le pouce contre le
doigt du milieu. Fare erepitar le dita.
FÍCALI LO DIT 6 LOS DITS À LA BOCA, loc. ab
que se assegura que algú ho es tónto
com se presumia. Metele el dedo en la
boca. llum si urgeas non adeo stipitem
experieris. Mets-lui le doigt dans la
‘bouche , tu sauras s'il a la dent pointue.
Mettegli il dito in bocca saprai se e'
morde. |
FICAB LOS DITS A LA BÙCA, fr. met. Inquirir
ab sagacitat y destresa lo que altre sab,
y fèr que ho conte sèns advertir la as-
tucia ab que se li pregunta. Meter los
dedos. Secretiores animi sensus callidè
extorquere. Jirer les vers du nez. Ca»
var di bocca.
Lo DIT DIT. expr. ab que algú dòna 4 en-
téndrer que se ratifica y manté en lo
que ha dit. Lo dicho dicho. Dictum ra-
tum. Ce qui est dit, est dit. Quel che è-
detto è detto.
LOS DiTS DE LA Ma NO són IGUALS. fr. ab que
se dòna á enténdrer que hi ha diferen-
cia en los estads y classes. Los dedos de
la mano no son iguales. Nec pares di-
giti. Les cing. doigts de la main ne se
ressemblent point. Le dita delle mant
non sono uguali. |
MÓURER LOS DITS. fr. FÈR ANAR LOS DITS.
NO MABERHI UN DIT DE DIFERENCIA. fr. ab que
se pondèra la mòlta semblansa 6 igual-
tat que hi ha èntre dós ó mès cosas. No
748 DIT
discrepar un dedo. Digitum transver-
sum non discrepare. Éire exact. Essere
. uguale, esatto.
NO MAMARSE LO DIT. fr. irón. que se diu del
que es despert, y no se déxa enganyar.
Mo mamarse el dedo. Haud hebetem
esse. Il ne se téte plus le pouce. Essere
molto accorto.
NO MAMARSE LO DIT PER CRIATURA. fr. NO MA-
MARSE LO DIT.
NO SABER LOS DITS QUE TÉ Á LA MA. fr. Ser
algú mòlt ignorant y tònto. No saber
cuantas son cinco. Solertem esse. É/re un
pauvre homme. Essere uom dappoco.
NO SABER CUANTS DITS TÈ À LA MA. fr. NO $A-
BER LOS DITS QUE. TÉ. À LA MA.
POSAR LOS DITS Á LA BOCA Á ALGU. fr. Inci-
tarlo ó provocarlo á que diga alguna
cosa que de altre modo no diria. Poner
en el disparador d alguno. Aliquem ad
loquendum incitare, provocare. Tirer
le ver du nez. Dare intorno alle buche.
SE PENSA TOCAR AB LO DIT AL CEL. expr. fam.
SE PENSA TOCAR LO CEL AB LAS DENTS.
SENYALAR AB LO DiT. fr. Notar á alguna per-
sóna per alguna circunstancia ó motiu
particular. Comunamént se usa en mala
part. Señalar d alguno con el dedo. Di-
gro monstrare. Montrer au doigt. Ad-
itare. -
SI LIN” DAU COM LO DIT SEN” PENDRÁ COM LA
Ma. fr. que se diu de aquells que per
tot se fican y que per poc motiu que
sels dóne se prenen luègo més llibertat
de lo que correspon. Dame donde me
siente , que yo haré donde me acueste.
Concedas aliquid modo jam sibi cetera
sumet. Si l’on lui permet de la longueur
- dunes, il s'en prend de la hauteur du
corps. Accorde-lui un empan , il pren
dra une canne. Dammene sei io farò la
dozzina.
61 LIN” DAU COM LO DIT SEN' PENDRÁ COM LO
BRAS. fr. SI LIM. DAU COM LO DIT SEN” PEN-
DRÀ COM LA MA.
TAN AVIAT DIT COM FÈT. €Xpr. DIT Y FÈT.
TENIA LO DIT AL ULL À ALGÚ. fr. Tenirli ra-
bia , antipatía. Tener hipo con alguno.
Alicui infensum esse. Avoir quelqu'un
sur ses tablettes. Avere altrui su 'l ca-
lendario.
TOCAR AB LO DIT. fr. met. ab que algú ex-
préssa que fácilmént endevinaria alguna
cosa si se trobaba en lo cas de haberho
de fér; y axí se diu: al que ha escrit
tal anónim jo lo TocaRIA AB LO DIT. Ádi-
‘DIT
vinar con el dedo. Digito attingere. Tox-
cher du bout du doigt. Mettervi la mano
sopra.
DITA. s. f. Lo preu que lo comprador po-
sa alguna cosa que se ven ó arréuda,
articularmèot en un encant 6 per la
justicia. Postura. Pretinm oblatam, l-
citatio. Prix mis par un enchérüseur.
Offerta che si da in una vendita all'in-
canto.
À DITA DE TÒTS, DE TOTHOM , elc. mod. adr.
ab que s'exprèssa que alguna cosa se tè
correntmènt per certa y verdadèra pet
assegurarho casi tóts. Segun pública vo:
y fama. Ut omnes dicunt. On dit e
l'on repéte. Secondo il pubblico rumore,
perció che dice ognuno.
DONAR DITA. fr. Posar preu lo comprador
4 alguna cosa que se ven 6 arrénda,
articularmènt en un encant 6 per h
justicia. Hacer postura, Licitari. Offri
un prix. Dire all’ incanto, dire sopra -
una cosa.
DONAR DITA. fr. met. DONAR CULLÈRADA.
TRAURER DE DITA. fr. Oferir més que altre
per lo que se arrèada ó encauta. Sacar
de la puja. Pretium augere. Encherir,
mettre enchère. Rincarare , offerire più
in una vendita all’incanto.
TRAURER DE DITA. fr. Excedir, superar. Sa
car de la puja. Superare. Surpasser.
Sormontare , sopravauzare.
DITADA. s. f. La porció de alguna cos
que no es del tòt líquida, com mel, etc.
que se pren ó agafa ab lo dit. Dedada.
Quod digito colligi potest. Ce qu'on peu
prendre avec un doigt. La porzione cht
si prende con le dita. |
DITADA DE MEL. met. Lo que se fa en bere ©
fici de altre pera entretenirlo en sa e —
ransa, é pera consolarlo de lo que ^ —
a lograd. Dedada de miel. Assenta- —
tiuncula. Leurre. Esca, inescamento,
allettamento.
DITET. s. m. dim. de prr. Dedillo, de-
ito.
DITIRAMBIC , CA. adj. Lo que pertany
al ditirambo. Ditirdmbico. Dithyram-
bicus. Dithyrambigue. Ditirambico.
DITIRAMBO. s. m. Poema petit que ser-
vex pera sonar , cantar y ballar en un
matèx témps. Ditirambo. Dithyrambos
Dithyrambe. Ditirambo.
DITÓ. s. m. Más. Lo interval-lo qu
consta de dès tons. Ditono, Ditouu.
Diton. Ditono.
I DIU
DITONO. s. m. Mus. prró.
DITXA. s. f. Esdevenimènt felis, fortuna.
Dicha. Secunda fortuna. Bonheur, feli-
cité. Felicitá, beatitudine.
DITXARATXO. s. m. fam. Ditxo hax , no
mòlt decènt ó massa vulgar. Dichara-
cho. Scurrile dictum. Parole grossière.
Detto sconcio , rozzo.; paroluccia.
DITXO. s. m. Expressió. Dicho. Dictum.
Mot. Detto.
DITXO. ADAGI, SENTENCIA.
DiTXO. Graciositat, agudesa. Chiste. Dic-
tum facetum, scomma. Plaisanterie ,
joyeusete. Detto arguto, faceto.
piTxo. Dicteri, motiu. Apodo , mote. Cog-
nomentum, cognomen , cognominatio.
Sobriquet. Soprannome.
PER DITIO. mod. adv. que se usa parland
de las cosas que se saben séns haberlas
vist, y sols per noticia ó relació de al-
tre. De oidas; por oidas. Auditu. Par
oul dire. Per aver inteso dire.
DITXOS, A. adj. Felis, afortunad, prós-
ro. Dichoso, boyante. Fortunatus, fe-
ix. Heureux. Felice, fortunato, beato.
piTxós. Lo que inclou 6 porta en sí alguna
ditxa; y axí se diu: pirxòsa soledat,
miTidsa virtut. Dichoso. Fortunatus.
Heureux. Fortunato.
piTxós. Graciós, agud en sós ditxos. De-
cidor , chistoso. Facetus. Plaisant , fa-
cetieux. Faceto, grazioso.
DITXOSAMÈNT. adv. mod. Ab ditxa.
Dichosamente. Fortupatè, feliciter,
prosperè. Heureusement. Felicemente.
DITXOT. s. m. fam. DITXARATXO.
DIUMENGE. s. m. Lo primèr dia de la
semmana que está dedicad especialmènt
al Senyór y á són culto. Domingo. Dies
dominica. Dimanche. Domenica.
DIUMÈNGE DE sEPTUAGRSSIMA. La dominica
que celèbra la Iglèsia tres semmanas án-
tes de la primèra de cuaresma. Septua-
gésima. Dominica septuagesime. Septua-
gesime. Settuagesima.
DIUMÈNGE DE SERAGÉSSIMA. La dominica se-
gòna de las tres que se còntan abans de
la primèra de cuaresma. Sexagesima.
Dominica sexagesimæ. Sexagesime. Ses-
sagesima,
DIUMÈNCE DE QUINCUAGÉSSIMA. La dominica
que preceex á la priméra de cuaresma.
Quincuagésima. Dominica quinquagæsi-
me. Quinquagesime. Quinque esima.
.DIUMÈNGE DE Passió. Lo quint de la cuares-
ma. Domingo de Ldzgro. Dominica
DIV 749
quinta quadragesime. Dimanche de la
passion. Domenica di passione.
DIUMÈNGE DE RAMS. Lo últim de la cuares-
ma; lo primèr dia de la seminana santa.
Dia ó domingo de ramos ó de los ra-
mos. Dominica palmarum, vel in pal-
mis. Dimanche des rameaux. Domeni-
ca delle palme.
DIUMÉNGE DE PASCUETAS. Lo de la octava de
la pascua de resurrecció. Domingo de
cuasimodo , pascuilla. Dominica in albis.
Dimanche e quasimodo, Domenica in
21918.
DIURETIC, CA. adj. Med. Lo que tè fa-
cultat y virtut pera facilitar la orina.
Diuretico. Diureticus. Diuretique , ape-
ritif. Diuretico.
DIURNO, NA. adj. Lo que pertany al dia.
Diurno. Diurnus. Diurne. Diurno.
DIURNO. Astron. Se aplica á la volta 6 curs
ue un astre fa ab vint y cuatre horas
de llevant á pouènt. Diurno. Diurnus.
Diurne. Diurno.
DIURRO. $. m. Llibre del réso dels eccle-
siástics , que conté las horas menors dès-
de láudes fins 4 completas. Diurno. He-
re diurnz. Diurnal. Diurno.
DIUTURNITAT. s. m. Espay llarguíssim
de tèmps. Diuturnidad. Diuturnitas.
Longueur de temps. Diuturnità.
DIUTURNO, NA. adj. Lo que ha durad ó
subsistid mòlt temps. Diuturno. Diutur-
nus. Long, qui dure long temps. Diu-
turno.
DIVAGACIÒ. s. f. L'acció 6 efècte de di-
vagar. Divagacion. Vagatio , erratie,
errantia. L'action de vaguer , de diva-
guer , detour. Divagamento.
DIVAGANT. p. pres. de pivacar. Lo que
divaga. Vagante, vagueante. Vagans,
vagabundus, errans, erraticus, erra-
bundus. Qui vague. Divagare.
DIVAGAR. v. n. Anar per varias parts
sèns determinacié á siti 6 lloc, 6 sèus
especial detenció en ninguna part. Pa-
gar, divagar. Vagari, vagare, errare.
Vaguer, divaguer. Divagare.
DIVAGAR. Anar per algun siti despoblad
sèns trobar camí 6 lo que se busca. Pa-
gar, divagar. Vagari, vagare, errare.
Vaguer. Divagare.
DIVAGAR. met. Discórrer en varietat de es-
pecies sènse parar lo pensamènt en pin-
guna. Pagar, divagar. Mentem vagari.
Divaguer , donner carriîre à son ima-
gination. Divagarsi.
750 DIV
DIVAN. s. m. Supremo consell que éntre
los turcs determina los negocis de estad
y de justicia. Divan. Turcarum supre-
mus senatus. Divan. Divano.
DIVENDRES. s. m. Lo sisé dia de la sem-
mana. Viernes. Dies veneris, feria sex-
ta. Vendredi. Venerdì.
DIVÉNDRES SANT. Lo de la semmana santa.
Viernes santo , pardsceve. Hebdomade
majoris feria sexta. Le vendredi saint.
Il venerdi santo.
DIVERGENCIA. s. f. Ópt. La separació ó
desunió dels ratjs de la llum que han su-
fert la refracció 6 refle£ió. Divergencia.
Radiorum solis dum refranguntur dis-
+ Juuctio. Divergence. Divergenza.
DIVERGENCIA. met. Diversitat de opinións 6
parers. Divergencia. Couciliorum dis-
cordia. Diversité d'opinions. Discordia,
discordanza.
DIVERGÈNT. adj. Ópt. Se aplica al ratj
de la llum que habend sufert refracció
6 refle£ió , se aparta dels demès. Diver-
gente. [n diversum yergens.' Divergent.
Divergente.
DIVERS, A. adj. Lo que es de distincta
naturalesa , especie, número, figura,
etc. Diverso. Diversus. Divers, diffé-
rent. Diverso.
pivers. Dessemblant. Diverso. Diversus,
dispar, dissimilis. Dissemblable. Diver»
_ $0 , dissimile.
piversos, pl. Varios, molts. Diversos.
Plures. Divers, plusieurs. Parecchi,
molti.
DIVERSAMENT. adv. mod. Ab diversi-
tat. Diversamente. Diversè. Diverse»
ment. Diversamente.
DIVERSIFICAR. v. a. Diferenciar, va-
riar, fér diversa alguna cosa. Diversifi-
car. Variare, distinguere. Diversifier,
varier. Diversificare, variare.
" DIVERSIÓ. s. f. L' acció 6 efécte de di.
vertir ó divertirse. Diversion , diverti-
miento. Oblectatio. Divertissement. Di-
vertimento.
piveRsió. Entretenimènt, passatémps. Di-
version , deporte. Animi relaxatio. Re-
création , plaisir , passe-temps. Diverti-
mento, spasso.
prvensió. Milic. L'acció de cridar 6 atráu-
rer al enemig á una ó més parts pera
dividir sas forsas ó adquirir altre ven-
tatje. Diversion. Hostium avocatio. Di-
version. Distornamento , diversione.
DIVERSÍSSIM , MA. adj. sup. de pivers.
DIV
Diversisimo. Diversissimus. Tris-dien.
Diversissimo.
DIVERSITAT. s. f. Varietat, dessembl.
sa, diferencia éntre las cosas. Divers
dad. Diversitas. Diversité, varie, dif.
ference. Diversità , differenza.
DIVERSITAT. Ábuudancia , moltitut de cos
diferénts. Diversidad. Copia. Quanti
abondance de choses de differentes es-
éces. Abbondanza, coppia.
DIVERSIU , VA. adj. Med. Se api à
medicamént que se dòna pera divertir i
apartar los humòrs del paratge en yy
ofenen. Diversivo. Quod avertat. Re
sif. Rivulsivo.
DIVERTID , DA. adj. Alégre, festin. 4
bon humór. Divertido, entretenida
Festivus , facetus. Gat , divertissant, n
joué. Allegro, piacevole, solezzevok
DIVERTID. DISTRÈT, no atént, |
pivERTID. Entregad 4 una vida Ilicencx
y desordenada. Distraido. Disolutt
Débauche , libertin , dissolu. Dissols
sfrenato. |
VÍURER DIVERTID. fr. Tenir un alguns o
ue lo distrauen de sas ocupación 1
dinarias. Andar divertido. Amon i
dulgere. Se livrer à l'amour. Dari i
amore.
víunER DIVERTID. fr. Viurer distrèt ab
nas, Jogs ó altres vicis. Andar ‘a
mal divertido. Vitiis indulgere.
très-dissipé. Essere sfrenatissimo.
DIVERTIMENT. 6. m. pivsasté, en li
góna accepció.
piveRTIMÈsT. Funció easéra , de algun
música, etc., ó altre entretenimès
mòlta concurrencia. Festin. Pnwl
festum. Festin. Festino.
DIVERTIR. v. a. Distráurer. Dor
Distrahéte. Distraire. Divertire, n
gere altrove.
DIVERTIR. Entretenir, recrear, Se usa $
bé com recíproc.. Divertir. Obi
recreare. Rejouir, egayer , récretr.
vertire, rallegrare, far piacere.
pivertiz. Med. Cridar le humòra i
part. Divertir. Deflectere. Delos
Traviare , rivoltare.
pivertia. Milic. Cridar l'atenció de
mig 4 varias parts pera dividir y
litar sas forsas. Divertir. Hostes du
' here. Faire diversion. Far vo dit»
mento, una scorreria.
DIVÍ, NA. adj. Lo que pertaoy i D
Diyino. Divinus. Divin. Divino.
" DIVIDIRSE. V. T.
DIV
pivi. Lo que pertany als dèus falsos. Di-
vino. Divinus, divalis, Divin. Divino.
piví. met. Molt excel-lènt, extraordina-
riamèut primorós. Divino. Excellens.
Divin, excellent , parfait. Divino , eccel-
ente.
DI VIDENDO. s. m. 4rit. Lo número que
se ha de dividir ó partir en tantas parts
iguals com unitats té lo divisòr. Divi-
dendo, Dividendum. Dividende. Divi-
dendo. ,
DIVIDIDOR, RA. adj. Lo que se pod di-
vidir. Divididero. Divisibilis , dividuus.
Divisible. Divisibile.
DIVIDIR. v. a. Partir, separar en parts
alguna cosa. Dividir, Dividere. Diviser,
partager. Dividere, separare, disu-
nire.
pivivia. Mediar éntre dos cosas, que sèn-
se axó estarian unidas. Dividir. Inter-
jacere. Diviser. Dividere.
DIVIDIR. Distribuir, repartir alguna cosa
entre mòlts. Dividir. Dividere» partiri.
Diviser , répartir. Dividere, distribuire,
scompartire.
pivipig. met. Desunir los ánimos y volun-
tats , introduind discordia. Dividir. Dis-
jungere, distrahere. Diviser , desunir.
Dividere , separare.
pararse de la companyia,
amistat y confiahsa de alguna persòna.
Dividirse. Dissociari, sejungi. Rompre
avec quelqu'un. Rompere |’ amistà con
uno, separarsi.
DIVINAL. ad). ant. pivi.
DIVINAMENT. adv. mod. Ab divinitat, |
per medis divins. Divinamente. Divipé,
ivipitus. Divinement. Divinamente.
pivisamènt. Admirablemènt, ab gran per-
fecció y propietat. Divinamente. Pere
fectè, egregiè. Divinement , excellem-
ment, parfaitement. Divinamente, ec-
cellentemente.
DIVINISAR. v. a. Fèr divina alguna cosa,
comunicarli , atribuirli las propietats de
divina. Los gentils divinisaban als homes,
atribuindios la diguitat de dèus, de lo
que se originá la idolatría. Divinizar.
ivinitatem , deitatem tribuere. Divini-
ser. Divinizzare. |
DIVINITAT. s. f. La naturalesa diviva y
essencia del sér de Déu en cuant es
Déu. Divinidad. Divinitas. Divinité, es-
sence , nature divine. Divinità.
pivistTaT. En lo gentilisme fóu lo sèr divi
que los idólatras atribuian 4 sòs falsos
. DIV 751
dèus. Divinidad. Divinitas, deitas. Di-
vinité. Divinità.
DIVIS, A. p. p. ant. de nivinin. Dividi-
do 9 diviso.
DIVISA. s. f. Senyal exteriór pera distin-
gir persónas, graus ó altras cosas. Di-
visa. Insigne. Devise. Assisa , divisa.
DIVISAMENT. adv. mod. ant. sEPARADA—
MÈNT.
DIVISAR. v. a. Véurer, perccbir encara-
qué confusamènt algun objècte. Divi-
sar. Prospicere. Poir confusement , en-
trevoir. Scorgere, cominciar a vedere.
DIVISIBILITAT. s. f. L' aptitut y dispo-
sició de erse dividir alguna cosa.
Divisibilidad. Capacitas divisionem pa-
tiendi. Divisibilite. Divisibilità.
DIVISIBLE. adj. Lo que se pod dividir.
Divisible. Divisibilis, dividuus. Divisi-
ble. Divisibile.
DIVISIDAMENT. adv. mod. ant. sEP4RA-
DAMÈNT.
DIVISIÓ. s. f. L' acció 6 efècte de divi-
dir. Division. Divisio. Division. Divi-
sione,
pivisió. Distribució, Division. Distributio.
Partage , distribution. Spartimento , di-
stribuzione.
pivisió. La part de un efércit que opéra:
6 marza separadamént. Division. Se-
juncta ab acie manus, cohors. Division.
Divisione.
pivisió. met. Discordia, desunió dels áni-
mos y opinións. Division. Discordia,
dissensio. Division , discorde , desanion.
Discordia , divisione.
prvistó. Lóg. Uns dels modos de conéxer
las cosas, y que servex pera donar una
idea clara de ellas. Division. Divisio.
Division , separation. Divisione.
. Divisió. Ortogr. La ralleta que servet pe-
rà denotar la pertició ó divisió de algu-
na veu al fi de una ralla, passand algu-
na part de élla á la segúént. Division.
Divisionis signom. Tire! , division, trait
d'union. Divisione.
DIVISIONAL. adj. Lo pertanyént á divi-
sió. Divisional. Ad divisionem pertinens.
Qui concerne la division. Appartenente
a divisione.
DIVISIR. v. a. ant. DIVIDIR.
DIVISIU, VA. adj. Lo que servex pera
dividir. Divisivo. Divistoni deserviens.
Qui sert , qui est propre à diviser. Di-
VISIVO,
DIVISÒR. s. m. 4rit. Lo número per lo
752 . DO .
cual se ha de partir altre pera saber
cuantas vegadas cab en aquest. Divisor,
partidor. Divisor. Diviseur. Divisore.
DIVISORI, RIA. adj. Lo que servex pera
dividir ó separar. Se usa comunamént
en lo forense. Divisorio. Dividens. Qui
divise , qui separe. Divisprro,
DivisoRt. s. m. Imp. Fusta en que se col-
loca l' original, assegurad ab lo mor-
dant, y que se afirma y fita en la caxa
per anar componènd. Divisorio. Tabula
typograpbica exemplar affigens. Viso-
rium. Cavalletto.
DIVORCI. s. m. Separació de dòs casads
en cuant á la cohabitació y llit. Divor-
cio. Divortium. Divorce. Divorzio.
DIVORCIAR. v. a. Separar lo jutge ec-
clesiástic per sa sentencia á dós casads
en euant á la cohabitació y llit. Se usa
també com recíproc. Divorciar. Divor-
tium ex jure promuntiare. Divorcer.
Concedere il divorzio.
DIVUIT. adj. num. Se diu del número
que se compon de una desena y vuit
unitats. Diez y ocho. Decem et ceto,
duodevicini, duodeviginti. Dix-huit.
Dicciotto.
DIVUITE, NA. adj. num. ord. Lo que
complèta lo número de divuit. Deci-
moctavo, deciocheno. Decimus octavus,
duodevicessimus. Dix-huitième. Deci-
mottavo.
DIVULGACIÓ. s. f. L' acció 6 efécte de
divulgar. Divulgacion. Divalgatio. Di-
vulgation. Divolgamento.
DIVULGADISSIM , MA. adj. sup. de pi-
vutcAD. Divulgadisimo. Valde divulga-
tus. Tres-repandu. Divolgatissimo.
DIVULGADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
divulga. Divulgador. Divulgans. Celui
qui divulgue. Divolgatore.
DIVULGAR. v. a. Publicar; exténdrer
en lo públic alguna cosa. Divulgar. Di-
vulgare. Divulguer , publier. Divolgare,
far noto.
DO.
DÒ. s. m. Dádiva, presènt, regalo. Don.
Donum. Don, présent, offre. Dono,
donativo.
pò. Cualsevol dels béns naturals que tenim
respécte de Dàu de qui los rebem. Don.
Dei donum. Don. Dono.
po. Gracia especial 6 habilitat pera fèr al-
guna cosa. Don. Dexteritas. Aptitude,
gapacité. Attezza, grazia.
DOB
po. Mis. Priméra veu de la escala musical,
que en lo sistema modern substituer à
ur. Do. Hexacordii prima vox. Do. Do,
pd DE ACERT. Lo tiro particular quetèd. |
gu en pensar 6 efecutar alguna cos. |
Don de acierto. Prudentia. Tact, pru- |
dence , assurance. Discernimento, pr |
denza.
DÓBLA. s. f. Moneda antiga d' or c» |
guda en Espanya, y principalmente
Castélla, y que tingué varios iin. |
lléys y figuras en diversos tèmps. D> -
bla. Nan aus aureus. Double. Dopu. |
DÒBLA DE GUATRE. Moneda d' or de pes: |
valòr de vuit escuds d" or. Doblon de |
d ocho. Nummus aureus octuplus. Mo.
| nate qui vaut huit écus d'or. Oncia d'or. .
DÓBLA DE CUATRE DUROS. DOBLA D OR.
DÓBLA DE pds. Moneda d'or de pes y nin:
de cuatre escuds. Doblon de d cuatro.
Nummus aureus quadruplos. Mons:
d'or de la valeur de quatre écus. Me
meta che vale mezza oncia d' oro.
DÒBLA D' or. Moneda d'or de pes y vix
de dós escuds. Doblon de oro. Nens
aureus duplus, duplio. Monnaie d'
de la valeur de deux écus. Moneta chi
vale il qnarto d' una oncia d' oro.
DOBLA SExsILLA. Moneda imaginaria de
lòr de sexanta rals. Doblon sen:
Nummus aureus sexagiuta argeo
constans. Pistole. Moneta che vi!
colonnati.
MITJA DÓBLA DE CUATRE. DOBLA DE DOS.
SER CURTA LA DOBLA. fr. met. y fam. ab
se nota la poca capacitat de algú.
canzdrsele poco d alguno; ser de:
tos alcances. Parum ingenio pol
tre pris pour un homme de son ps
Essere un mellone, un babbacciose
DOBLADAMENT. adv. mod. Al &
Dobladamente. Duplicato , duplid
Doublement. Doppiamente.
DOBLADAMENT. ant. Ab malicia y ers
Dobladamente , doblemente. Sa
Avec duplicite ¡Doppiamente, fin
DOBLADURA. s. f. ant. posrecantu.
DOBLAMENT. s. m. ant. pupticació.
DOBLAR. v. a. Aumentar alguua
fèndia altre tant més de lo que en.
blar, Duplicare. Doubler, re
Addoppiare, doppiare.
postaz. En lo jog de billart fer que!
bola tocada per altra se traslade à 4
trém contrari de ahònt se trobaba. A
blar. In alterius area partem mittal
-DOB
Doubler. Nel bigliardo far andare la pal-
la, col toccarla un" altra, al punto op-
posto a quello nel quals si trovava-
DOBLAR. DOBLEGAR, en la primèra y segóna
accepció.
DOBLÀT, DA. adj. ant. Fingid, dissimu-
lad, que oculta en lo cor lo contrari de
lo que manifèsta. Doblado, doble. Sub-
dolus, dubiz fidei. Double. Doppio, si-
mulato, fiato.
DOBLE. adj. Lo que conté dòs vegadas lo
número, pes ó mida de altra cosa de sa
especie ab que se compara. Doble. Du-
plus. Double. Doppio.
pòBLE. Gruxud. Doble. Duplex. Double.
‘ Grosso.
DÒBLE. Se aplica també al subjècte petitó y
rabassud. Doblado , doble. Torosus.
Trapu. Maccianghero , mastacco.
pòsLE. En lo rèso ecclesiástic se aplica 4 las
fèstas que se celèbran ab mès solemnitat
que las semidobles y simples, y eu las
ue al priucipi dels salms se diu l'antí-
ona entèra. Doble. Duplex. Double.
Festa doppta.
DOBLE. 8. m. GRUX.
AL DOBLE. mod. adv. Altre tant més. 41
doble. Dupliciter. Au double , double-
ment. Doppiamente. |
COSTAR ALGUNA COSA LO DÓBLE DEL QUE VAL.
fr. fam. ab que se manifésta que algu-
na cosa se ha pagad molt cara. Costar
la torta un pan. Plusquam justo pretio
aliquid. emi. Coúter une chose plus
qu'elle ne vaut. Costare una cosa due
volte tanto.
PAGARHO DOBLE. fr. PAGARLA DÓBLE.
PAGARLA DOBLE. fr. Portar dóble castig del
'. que se merexia per haber fugid la pri-
mèra vegada. Pagarla doble. Dupli poe-
nam subire. Payer au double. Soffrire
doppia pena.
DOBLEG. s. m. La part que se doblega 6
plega en alguna cosa y lo ség que quéda
en la part per ahónt se ha dohlegad.
Doblez, debladura. Plicatura. Pli, re-
pli. Piega, crespa.
DOBLEGADIS, SA. adj. Lo que tè pro-
porció pera doblegarse. Doblegadizo.
Flecti aptus. Qui se double , qui se plie
avec facilité. Pieghevole.
DOBLEGADURA. s. f. p. us. DOBLEG.
DOBLEGAMENT. 8. m. ant. pOBLEG.
DOBLEGAR. v. a. Plegar una cosa posand
una part sòbre altra ab cert órde. Do- .
blar. Plicare. Doubler , plier. Piegare.
TOM. L |
-DOC 755
DOBLEGAR. Tórcer ó encorvar alguna cosa.
Doblar , doblegar. Curvare, flectere.
Courber. Piegare, curvare.
DOBLEGAR. VINCLAR.
DOBLEGAR. met. Inclinar á algú, inclinarlo
á que pense ó fassa lo contrari de lo que
tenia intéut ó de lo que pensaba. Do-
blar. A sua sententia aliquem deflecte-
re. Induire , determiner. Piegare , isvol-
. gere, persuadere.
DOBLEGARSE. v. r, Abaxarse, inclinarse cap
- à terra. 4garbarse. Humi se inflectere.
Se tapir. Covigliarsi, acquattarsi.
DOBLET. s. m. En lo jog de billart es lo
cop que se fa cuand se tira sòbre una
bola y se la fa anar al punt que se in-
tènta desprès de haber tocad una taula.
Doblete. Ab areá in oppositam partem
globuli alterius projectio. Doublet. Pa-
riglia.
DOBLÓ. s. m. ant. Moneda de or en Es-
panya, que ha tingud diferènts valòrs
segòns los temps. Doblon. Du lio, num-
mus aureus. Doublon. Doppioue, dob-
blone. .
DÓCIL. adj. Lo qui tè aptitat y bona dis-
posició pera rébrer la doctrina y ense-
nyansa. Dócil. Docilis. Docile. Docile,
pieghevole. |
BóciL. Lo qui tè bon geni y se avé fácil-
mènt 4 tòt y ab tòthom. Dócil, conve-
nible. Docilis. Docile, doux. Docile.
pócm. Se diu dels métalls, pèdras M altras
cosas que se déxaa traballar ab facilitat.
Docil. Mollis. Maniable. Arrendevole.
BOCILISSIM , MA. adj. sup. de póciL.
Docilisimo. Valdè docilis. Trés-docile.
Docilissimo.
DOCILITAT. s. f. Dona disposició y faci-
litat pera apéudrer ó fèr cualsevel cosa.
Docilidad. Docilitas. Docilite. Docilità.
BOCILITAT. Apacibilitat, bon geni. Docili-
dad. Docilitas. Docilité , douceur. Doci-
lità, arrendevolezza.
BÓCILMENT. adv. mod. Ab docilitat.
Dócilmente. Facilè, leniter. Docilement.
Con docilità. |
DOCTAMENT. adv. mod. Ab erudició y
doctrina. Doctamente. Doctè. Docte-
ment , savamment. Dottamente , sapien-
temente.
DOCTE, TA. adj. Lo qui á forsa de estu-
dis ha adquirid més conexeménts que
los comuns y ordinaris. Docto. Doctus.
Docte, savant. Dotto, scienziato-
DOCTÍSSIM, MA. adj. "E. de DOETE-
754 DOC
Doctísimo. Doctissimus.
Dottissimo.
DOCTOR, RA. s. m. y f. Lo qui ensenya
alguna ciencia ó art. Doctor, Doctor.
Professeur. Dottore , maestro.
DOCTÒR. Lo qui ha rebud solemnemént en
alguna universitat lo últim y més
preeminènt de tóts los graus , ab lo cual
se li dòna llicencia pera ensenyar en tò-
tas parts sòbre aquella facultat ó ciencia
en que se ha graduad. Doctor. Doctoris
academicà laureá insiguitus, doctor. Doc-
teur. Dottore.
"pocrón. Títol que la Iglèsia dòna ab parti-
cularitat á alguns sants, que ab majór
profunditat de doctrina defensaren nos-
tra sauta religió ó ensenyaren lo pre:
nyènt á èlla. Dovtor. Ecclesia doctor.
Docteur. Dottore della Chiesa.
pocròR. Vulgarmènt se dòna aquest nom
al métge encaraqué no tinga lo grau.
. Doctor , dotor. Medicus. Docteur , me-
decin. Dottore, medico.
DOCTOR. fam. BATXILLÈR, en la tercèra y
cuarta accepció.
PASSAR DOCTOR. fr. Conferir á algú lo doc-
. torat. Doctorar, graduar de doctor.
Tres-savant.
Doctoris gradum conferre. Donner le:
grade , le bonnet de docteur. Dottorare.
DOCTORA. S. f. La dona del métge. Docto-
ra. Medici conjux. Femme de medecin.
La moglie del medico.
DOCTORAL. adj. Lo que pertany al doc-
tór. Doctoral. Ad doctorem pertinens.
Doctoral. Dottorale.
DOCTORAL. Se diu de la canongfa que se dò-
na per Gposició en las catedrals y no
od recáurer sinó en qui estigue gra-
Anad en cánons per universitat aproba-
da. Se usa també com substautiu. Doc-
toral. Canonicatus qui doctori juris ca-
nonici confertur. Canonicat des eglises
cathedrales. Canonicato delle chiese
cattedrali.
pocroRat. Lo canonge que obté la canon-
gía de aquest nom. També se usa com
substautiu masculí. Doctoral. Canonicus
canobicatum doctoris, juris canonici ob-
. tinens. Docteur qui possède un canoni-
- cat. Dottore che ha un canonicato.
DOCTORANDO. s. m. Lo qui está á punt
de passarse doctór. Doctorando. Doctor
inaugurandus. Celui qui est à la veille
d'être reçu docteur. Dottorando, lau-
reando.
DOCTORAT. s. m. Lo grau de doctòr.
DOC
Grado de doctor. Doctóris gradus. Gra-
de de docteur. Dottorato.
DOCTOREJAR. v. n. fam. BATXILLEREJAR,
en la segóna y tercéra accepció.
DOCTORET. s. m. dim. de pocròa. Doc-
torcilla, doctorcito. Juvemis medicus.
Jeune docteur , docteur à simple tonsu-
re. Dottorino,
DOCTRINA. s. f. Eusenyansa que se do-
na pera instrucció de algú. Doctrina,
dotrina. Doctrina. Instruction, ensei-
gnement. Dottrina , insegnamento.
DOCTRINA. Ciencia y sabiduría. Doctrina,
dotrina. Doctrina. Doctrine. Dottrina,
scienza, sapere.
DOCTRINA. La opinió de algun 6 alguns au-
tórs sòbre cualsevol materia. Doctrina,
dotrina. Doctrina. Doctrine, maxcime,
sentiment. Dottrina, massima , iusegna-
mento.
DOCTRINA. Plática que se fa al poble expli-
candli la doctrina cristiana. Doctrina,
dotrina. Conciuncula de institutione
christiana. Instructions sur les princi
paux articles de la religion. Spiegazione
dei principali articoli della religione.
DOCTRINA, Lo llibre que conté la explicació
de la doctrina cristiana. Catecismo. Ca-
techismus , catechesis. Catechisme. Dot-
trina.
DOCTRINA CRISTIANA. La que deu saber lo
cristià per rahó de sa professió. Doctrt-
na cristiana. Christiane fidei capita.
Doctrine chretienne. Dottrina cristiana.
DOCTRINA comu. La opinió que seguexen
comunamènt los autòrs que han escrit
sòbre alguna materia. Doctrina comun.
Communis doctorum sententia.Doctrine,
sentiment commun. Dottrina , opinione.
ENSENYAR LA DOCTBINA. fr. Instruir en los
dogmas y misteris de nostra santa reli-
gió. Categuizar. Catechizare , catechis-
sare. Catechiser. Catechizzare.
DOCTRINAIRE. s. m. Lo qui explica la
doctrina cristiana. Doctrinero. Christia-
nz institutionis concionator. Catéchiste.
Catechista.
DOCTRINAL. Lo pertanyèot 4 la doctri-
na. Doctrinal. Ad doctrinam spectans.
Doctrinal. Dottrinale.
DOCUMENT. s. m. La instrucció que se
dòna á algú en cualsevol materia, y par-
ticularmènt lo avis y consell pera apar-
tarlo de obrar mal. Documento. Doco-
mentum. Document , instruction. Docu-
mento, insegnamento.
DOG
pocumÈsT. La escriptura 6 instrument ab
que se proba ó confirma alguna cosa.
Documento. Documentum , acta. Pocu-
ment , preuve par écrit. Documento,
prova.
DODRANT. 8. m. Las nou patts d ónsas de
las dótse de que constaba lo as éntre los
romans, y també las nou parts de las
dótse en que dividian una herencia.
Dodrante. Dodrans. Poids de neuf on-
ces. Dodrante.
DOGA. s. f. Cada una de las fustas de que
se componen las bòtas y cubells. Duela.
Doliaris tabula. Douve , douelle. Doga. .
DOGAL. s. m. La corda que servex pera
arrastrar y péojar als reos, 6 per algun
altre suplici. Dogal. Funis collo innexus.
Tourtouse. Capestro.
DOGAL. ant. CABESTRE.
DOGMA. s. m. La proposició que se esta-
blex per ferma y certa, y com á prin-
cipi innegable en alguna ciencia; més
comunamént se dóna aquest nom á las
veritats reveladas per Déu, declaradas
y proposadas per la Iglésia pera nostra
creencia; y á més se anomenan també
axí las proposicións fundamentals que
los heretges establexen com principis de
las sévas erradas sectas. Dogma. Dog-
ma. Dogme. Dogma.
DOGMATIC, CA. adj. Lo que pertany als
dogmas de la religió, y lo autór que
tracta de élls. Dogmdtico. Dogmaticus.
Dogmatique. Dogmatico.
pocuáric. Lo filosop que persuadid de que
las cosas no sòn per sa naturalesa in-
compreensibles, y que se pod arribar á
conéxer la veritat, assénta priocipis
certs, ó que èll tè per tals. Dogmdtico.
Dogmaticus. Philosophe dogmatique.
Filosofo dogmatico.
DOGMATISANT. p. pres. de DOGMATISAR.
Lo qui dogmatisa. Dogmatizante , dog-
matizador. Dogmata falsa disseminans.
Dogmatisant. Colui che dogmatizza.
DOGMATISAR. v. a. Ensenyar dogmas
falsos y oposads 4 nostra católica reli.
gió. Dogmatizar. Dogmatizare. Dogma-
tiser. Dogmatizzare.
DOGMATISTA. s. m. Lo qui introduex
novas opinións ensenyandlas com dog-
mas contra la veritat de la religió cató-
lica. Dogmatista. Nova dogmata disse-
minans. Dogmatiste. Colui che dogma- |
tizza.
DOGMATITSAR. y. a. ant. DOGMATISAR.
DOL 755
Á DÒJO. mod. adv. fam. Ab tóta abun-
dancia. 4 pote, d manojos , d porrillo.
Abundè, copiosè. 4 foison. A bizzeffe.
DOL. 8. m. Dolór, aflicció, sentimènt.
Duelo. Luctus, ærumna. Deuil, afflie-
tion. Duolo, pena, lutto, doglia.
nor. Las demostracións que se fan pera
manifestar lo sentimènt que se tè de la
mort de algú. Duelo. Luctus, funebris
pompa. Deuil. Lutto, bruno.
noL. Lo acompanyamént dels parènts del
difunt y demès que concòrren é sòn fu-
neral, Duelo. Defancti cognati ac reli-
qui ad ejus funus convenientes. Fune-
railles, les parens qui y assistent,
deuil. Comitiva funebre.
pot. Lo vestid negre que se porta per la
mort de algú. Luto. Vestis lugubris.
Deuil, habit de deuil. Gramaglia, bruno.
DOL. aut. DOLO.
DÈXAR LO pot. fr. Llevarse lo vestid negre,
que se portaba per la mort de algú.
Dejar el luto. Lugubvem vestem depo-
nere. Abandonner le deuil. Lasciar il
lutto.
rèr por. fr, Fèr llàstima. Dar, hacer,
poner ldstima. Miserationem ciere. Fai-
re pitié. Fare pietà.
POSAR DE DOL. fr. ENDOLAR.
POSARSE BOL Ó DE DOL. fr. Vestirse de ne-
re per la mort de algú. Vestirse de
o. Lugubres vestes induere. S'ha-
- biller en deuil. Vestirsi di bruno, di
lutto.
VESTIRSE DE DOL. fr. POSARSE DOL Ó DE DOL.
DOLAR. v. a. ant. BIBOTEJAR.
DOLCESA. s. f, ant. poLsòg.
DÓLDRER. v. n. Fér mal alguna part del
cos. Doler. Dolere aliquá corporis par»
te. Sentir de la douleur. Dolere.
DÓLBRER. Causar en lo ánimo sentimént y
ena. Doler. Dolere. Avoir de la peine.
lere. i
DÓLDRERSS. Y. Y. Arrepentirse de haber fet
alguna cosa y teniene sentimènt. Doler-
se. Dolere, poenitere. Se repentir. Ram>
maricarsi, dolere.
DÓLDRERSE. Compadéxerse del mal que al-
tre patex. Dolerse, lastimarse. Misere-
ri. Plaindre, avoir pitié. Dolere , rin-
crescere , sentir pietà.
pÓLDREBSE. Quéxarse y explicar lo dolor
que se sènt. Dolerse. Lamentari, con»
queri. Se plaindre. Dolersi, lamentarsi,
DÓLDRERSE. Quèxarse , lamentarse de algu-
na cosa. Lamentarse, lastimarse. La-
756 DOL
mentari, conqueri. Se lamenter, se
plaindre. Lamentarsi, laguarsi.
DÓLDREASE. Pesarli 4 algú de no poder fer
lo que voldria ó de algun defécte natu-
ral, encaraqué no sia per sa culpa, ni
estigue en la séva ma remediarlo. Do-
lerse. Ægrè ferre. Éire fáche. Dolere.
DOLENCIA. s. f. Indisposició, malaltía.
Dolencia. Morbus. Maladie, infirmite,
langueur. Dolenza , dolore, malattia.
DOLÈNT, TA. adj. Lo que no té la bon-
dat que li correspon. Malo. Malus. Mau-
vais, méchant, Cattivo. |
DoLÈnT. Lo qui es de mala vidá y costums.
Malo, bellaco, ruin. Improbus, scele-
ratus. Mechant , malin , fripon , coquin.
Dolente, pessimo, scellerato.
DOLÉNT. Se diu de la roba que ja está fèta
malbé y no pod servir més. Roto, des-
trozado. Attritus. Depecé. Sbranato,
spezzato,
poLÈxT. Lo que está espatllad 6 ha perdud
mòlt de To que èra. Malparado, me-
noscabado, maltratado. Attritus, usu
consumptus. Deterioré, en mauvais état.
Cattivo.
DOLÈNT. Lo que danya ó es perjudicial; y
axí se diu: la boira es porÈxra per los
sembrads. Dañoso , perjudicial. Nocuus,
noxius. Nuisible, préjudiciable. Dannoso,
nocente, nocivo.
DOLÈNT. Se aplica 4 la fruita macada, po-
drida, corcada ó que tè altres defèctes.
Dañado. Corruptus. Gdt€. Guastato,
scipato. |
DOLÈNT. Se diu també de la fruita de es-
clofólla que no tè res dins per haberse
podrid 6 assecad. Zano. Vacuus. Vide.
uoto.
noLkwT. Despreciable, de poca estimació.
Ruin. Pravus. Vil, meprisable. Vile,
dolente, dappoco.
polÈxr. Astut, maliciòs y que ab art y
dissimulo logra lo que desitja. Picaro.
Versutus, callidus. Malin, rusé. Catti-
vo, scaltro.
DOLÉNT. Lo que danya é incomoda; y axi
se diu que fa un aire porèxr. Picaro.
Asper, insuavis. Dangereux , nuisible
malfaisant. Nocente , nocivo.
poLÉxT. Se diu del temps cuand no fa bo.
Destemplado , desabrido. Asper, insua-
vis. Deregle. Cattivo.
DOLÈNT. Pecadór. Malo. Peccator. Mes
chant, pecheur. Cattivo, peccatore.
poLkxT. territ. Malalt. Enfermo, doliente.
DOL
Eger, ægrotus. Malade, infirme. Cat-
tivo , infermo.
DOLÉNT. ant. ANGUSTIAD.
VAL MÉS DOLÈNT CONEGUD QUE BO PER COSÌ-
XER. ref. que ensenya que es preferible
lo tracte ab una Ona coneguda, en-
caraqué tinga algunas cireunstancias
dolèntas, al de un desconegud, que tl
vegada las tindria pitjòrs, y de qui no
fóra fácil guardarse com del primèr.
Mejor es ó mas vale lo malo conocido,
que lo bueno por conocer. Esse scies pra
vum, pravum quem noveris esse: ese
probum nescis, quem latet esse probum.
Faut mieux le mal connu que le bien à
connaítre. E meglio il male conosciuto
del bene che non si conosce.
DOLENTAMENT. adv. mod. ant. Ab do-
leuterfa 6 malicia. Ruinmente. lmprobe,
nefariè. Mechamment , chetivement. Cat-
tivamente. .
DOLENTERÍA. s. f. Picardía. Maldad,
malicia , picardía. Maliguitas, impro-
bitas, Jniquite. Malvagita, infirgandag-
gine, scelleraterza.
DOLENTERÍA. Bellaquería, astucia. Malicia.
Calliditas. Malice, ruse, finesse. Malizia,
bindoleria.
DOLENTÍSSIM, MA. adj. sup. de no-
LÈxT. Malisimo, pésimo. Pessimus. Tres-
mauvais , trés-mechant. Pessimo.
DOLO. s. m. Frau, engany, simulació.
Dolo. Dolus. Fraude, tromperie. Dolo,
inganno, frode.
poro. for. En los delictes la plena delibe-
ració, en los contractes la intenció ar
tuta y maliciósa ab que se efecutan.
Dolo. Dolus. Dol, deception. Dolo.
DOLOR. s. m. Sensació molèsta y aflictira
de alguna part del cos per cause ¡nte
riór 6 exterior. Dolor. Dolor. Douleur,
souffrance. Dolore , doglienza.
DOLOR. Sentimént , pena y congóxa que *
patex en lo ánimo. Dolor. Dolor. Dor
leur, regret. Dolore, rincrescimento,
pena.
poròm. Pesar y arrepentimént de haber
fét. alguna cosa. Dolor. Dolor , pœniter-
tia. Douleur, repentir. Dolore, pent
mento , rammarico.
DOLOR CÓLIC. CÓLIC.
DOLOR DE TRIPAS. TORSÓ.
DOLÒR somorT. Lo qui no es agud, peró
molésta séns interrupció. Dolor sordo.
Lenis dolor non intermissus. Douleur
sourde. Dolore sordo.
DOL
DOLÒRS DE PART. Los que sériten las donas |
cuand van de part. Dolores de parto.
Parturientis dolores. Douleurs de l'en-
Santement. Doglie. |
TENIR DOLÒRS. fr. usada pera donar á en-
téndrer que una dona va de part. Es-
tar con dolores. Partús dolores sentire.
Éire en travail. Avere le doglie.
DOLORET. s. m. dim. de poròr. Dolorci-
llo, dolorcito. Tenuis dolor. Petite dou-
leur. Doloretto.
DOLORÍFIC, CA. adj. p. us. pozonds,
en la segòna accepció.
DOLOROS, A. adj. Lamentable, llasti-
mós y que mou á compassió. Doloroso.
Deplorandus. Douloureux. Acerbo, ad-
dolorante, afflittivo.
potonòs. Lo que causa dolòr.. Doloroso.
Dolorosus. Douloureux. Doloroso.
DOLOROSÍSSIM, MA. adj. sup. de no-
LorÓs. Dolorosisimo. Valdè dolorosus.
Très-douloureux. Dolorosissimo.
DOLOS, A. adj. Enganyós y fraudulént.
Doloso. Dolosus. Frauduleux, trom-
peur. Doloso, frodolente.
DOLOSAMENT. adv. mod. Ab dolo. Do-
losamente. Dolosé. Frauduleusement.
Dolosamente.
DÓLRER. v. n. pótpnrR.
DÓLRERSE. V. T. DÓLDREBSE.
DOLS, SA. adj. Lo que causa certa sen-
sació suau y agradable al paladar, com
la mel, lo sucre, etc. Dulce. Dulcis.
Doux. Dolce.
pòLs. Lo que no es amarg ó-salad compa-
randho ab altras cosas de la matèxa es-
pecie; y axí se diu: ametllas pórsas,
aigua isa. Dulce. Asperitate aut sal-
ine carens. Doux. Dolce.
pôLs. Lo que no tè sal 6 no té la suficiènt,
y per lo matéx es dessaborid. Soso. In-
sipidus, insulsue, insaporatus. Fade,
insipide. Scipito, insipide.
pòrs. Parland del temps, apacible, tempe-
rad. Blando , amoroso. Lene, Placidum.
Tempere. Soave, piacevole, dolce.
dis. met. Agradable, gustós, apacible.
Dulce. Dulcis, gratus , jucundus. Doux,
agréable. Dolce; piacevole, care.
pòrs. Pint. Lo que tè certa suavitat y bla-
nura en lo dibux, y també lo que té
una agradable y hermósa distribució de
colórs. Dulce. Suavis, mollis. Doux,
moélleux. Dolce.
DÒLS. $. m. DÓLSOR.
DÓLSAINA. s. f. Instrumènt de vènt , es-
| a DOM 757
ie de xirimía, un més curta
he un so més alt. Dulcbina. Fistula sol.
vem emittens sonum. Sorte de barigote.
Sarta di zampogna.
DÓLSAINA. DÒLSOR.
DÒLSAMÈNT. adv. mod. Ab dólsura , ab
suavitat. Dulcemente. Dulcé, dulciter.
Doucement. Dolcemente.
DOLSEJAR. v. n. Parland del vi tenir un
pec de dólsor ó saber al móst. Remos-
tarse, remostecerse. Mustum sapere.
Devenir doux. Tener del dolce.
DOLSISSIM , MA. adj. sup. de pòrs. Dul-
cisimo. Duleissimus. Trés-doux. Dolcis-
simo.
DOLSOR. s. f. La calitat de la mel , sucre
y altras cosas, que fan una impressió
agradable al paladar. Dulzura , dulzor,
dulcedumbre, dulce. Dulcedo, dulcr-
tudo, dulcitas. Douceur. Dolcezza, dol-
ciore.
DOJSOR. met. DÓLSURA.
DOLSURA. s. f. nô1son.
pÒLSURA. met. Suavitat y deleite. Dulzura.
Dulcedo, suavites, voluptas. Suavité.
Soavità, dolcezza.
nòrsura. Parland del temps, apacibilitat,
bon temperamènt. Blandura. Tempe-
ries, mitis fempestas. .4doucissement.
Dolcezza.
DOLL. s. m. Lo rat) de aigua ó altra co-
sa líquida que ix ab furia per alguna
art estreta. Chorro. Salientis liquoris
impetus. Jet de quelque liquide. Zam-
pillo, getto.
A BÈLL Su. mod. adv. En algunas cosas:
copiosamènt, ab abundancia. chor-
ros. Ubertim , affluenter. Copieusement.
Abbondantemente, copiosamente.
DOMABLE. adj. Lo que se pod domar.
Domable. Domabilis. Domptable. Do- -
mabile , domevole.
DOMADÓR, RA. s. m. y f. Lo qui dóma.
Domador. Domator, domitor. Domp-
teur. Domatere.
DOMAR. v. a. Subjectar, amansar y fèr
tornar dócil un animal á forsa de efer-
cici y ensenyansa. Domar. Domare.
Dompter , assujettir , apprivoiser. Do-
mare, far mansueto.
DOMAR. met. Subjectar, reprimir. Domar.
Domare, frenare. Dompter , reprimer.
Affrenare , raffrenare, reprimere.
DOMAS. s. m. Roba ó texid de seda bas-
tant gruxuda, ab dibuxos del matèx
colèr que lo fòndo. Sen fan cortines,
758 DOM
cobrellits y altras cosas. Damasco. Da-
. mascenum textum sericum. Damas.
Dammasco, dommasco.
DOMASSOS. pl. DBAPs, que se posan en la
iglésia. |
mir; DOMAS. Texid de seda semblant al do-
mas en lo dibux y traball, peró no tan
gruxud. Damasina. Tela serica damas-
cena. Elofe de soie qui ressemble au
damas. Stoffa di seta che rassomiglia
il dammasco.
DOMDAR. v. a. ant. pOMAR.
DOMENGE. s. m. ant. DOMINT.
DOMENJADURA. s. f. ant. DOMINI.
DOMESTIC, CA. adj. Lo que es propi de
la casa ó pertauy á élla. Domestico. Do-
mesticus. Domestique. Domestico , dime-
stico, casericcio , casalingo.
pomésTIc. Se aplica als animals que se crian
en casa, á diferencia dels que se crian
en lo camp. Doméstico. Cicur , cicura-
tus. Domestique , apprivoise. Domesti-
co, dimestico,
pow£sric. Se diu dels criads que servexen
en una casa. Se usa també com subs-
tantiu en las dos terminacións. Domes-
tico. Domesticus famulus. Domestique.
Servitori, famigli.
DOMESTICABLE. adj. Lo que pod do-
mesticarse. Domesticable. Mansuefieri
capax. Domptable. Domabile.
DOMESTICAR. y. a. Reduir, acostumar
á la vista y companyía del home al ani-
mal fer y salvatge. Domesticar. Cicu-
rare. Apprivoiser , rendre doux. Addi-
mesticare, mansuefare.
DOMICILI. s. m. La casa ó lloc en que se
habita, y lo fèt matèx de estar un es-
tablert en alguna part bax las condi-
ciòns que prevé lo dret, pera que pu-
ga constituirse domicili. Domicilio. Do-
micilium. Domicile. Domicilio.
DOMICILIAD, DA. adj. Establert en al-
n lloc ab casa y familia. Domicilia-
o. Qui sedem alicubi constituit. Do-
micilié. Stanziato.
DOMICILIARSE. v. r. Establir un sa re-
sidencia en algua lloc ab ánimo de per-
manéxer en èll. Domiciliarse , contraer
domicilio. Domiciliam alicabi collocare.
Se domicilier. Stanziarsi, abitare.
DOMINACIÓ. s. f. Lo senyorío ó imperi
ue té lo soberá sòbre alguna provin-
eta 6 règne. Dominacion. Dominatio.
Domination , puissance , autorité suprér
me. Dominio, dominazione.
DOM
DOMINACIÓ. aut. DOMINI.
pomixacidxs. pi. Los esperits celestials
del cuart cor, y primèr de la gerar-
quía mitjana. Dominaciones. Domina-
tiones. Dominations. Dominazione.
DOMINADOR, RA. s. m. y f. Lo qui do-
mina. Dominador. Dominator. Domi-
nateur. Dominatore.
DOMINANT. p. pres. de pomixaz. Lo qui
domina. Dominante. Dominans. Domi-
nant. Dominante.
DOMINANT. adj. que se aplica al que vol
avassallar 4 altres, Y al que no sufrer
que se li oposen ó li contradigan. Do-
minante , dominativo. Imperivsus. Do-
minant , avantageux. Dominante , bal-
danzoso.
DOMINANT. Lo principal 6 superior entre
altras cosas de orde 6° classe. Do-
minante. Prestans , eminens. Dominant.
Siguoreggiante , predominante.
DOMINANT. Ástrol. Se diu del astre que do-
mina en certs dias, em certas horas y
en certas casas de alguna figura celeste.
Dominante. Astrum dominans. Domi-
nant , astre qui domine. Dominante.
DOMINAR. v. a. Tenir domini sobre al-
guna cosa, subjectarla. Dominar. Do-
minari. Domíner. Dominare.
pouixan. met. Subjectar las passións á la
rahó, y manar sòbre las accións pro-
las. Señorear, dominar. Dominar.
Maltriser, dominer. Dominare, signo-
reggiare.
nomas. Domar, rendir, posar en bons
tèrmes á algú ó á alguna cosa, com po-
MINAR un geni pervers, un caball que
. no vol tirar lo cótxe. Domeñar. Doma-
re. 4mollir, flechir, apaiser. Domare,
afirenare, piegare.
pominan. v. n. Sobrexir alguna montanya,
edifici, etc. sòbre altres, ser mès alt
que èlls. Dominar. Superemiuere. Do-
miner. Dominare, soprastare.
DOMINI. s. m. Lo poder que cada hu te
de usar y disposar llibremént de lo que
es sèu. Dominio. Dominium. Domina-
tion, autorité. Dominazione, autorità.
pomini. La superioritat llegítima sòbre las
persónas. Dominio. Dominium. Domi-
nation , puissance. Dominio, imperio.
pomrvi. La terra ó estad que tè bax sa do-
minació un soberá ó república. Se usa
comunamént en plural. Dominio. Do-
minatus, ditio. Domination, empire,
commandement. Dominio , steto.
DON
pOMIMI. sENYORÍA, lo territori pertenyènt
al senyor.
DOMINI ABSOLUT. Lo domini que té un de
alguna cosa sèus dependencia de altre.
Dominio absoluto. Absolutum domi-
nium. Domination, autorité absolue.
Dominazioue assoluta.
DOMINI DIRECTA. Lo senyorío que li quéda
al que ha donad alguna cosa ó heretat
á cens perpetuo ó epfitéusis. Dominio
directo. Directum dominium. Domaine
direct, Dominio diretto.
pomini ÚTIL. Lo domini que competex al
que reb una casa ó heretat á cens per-
tuo ó enfitéusis. Dominio útil. Utile
ominium. Domaine utile. Deminio
utile.
DOMINICA. s. f. En lo lléngostge y estil
ecclesiástic lo diumenge. Dominica. Dies
dominica. Dimanche. Domenica.
QUEDARSE Á DOMINICA IN AIRIS. fr. met. y
fam. No co ir lo que se pretenia ó
esperaba. Quedarse en blanco ó in al-
bis. Spe frustrari. Etre oublie , étre frus-
tré dans son attente. Restare in nasso.
DOMINICA, NA. adj. Se aplica á lo que
pertany al órde de sant Domingo. Do-
minicano, dominico. Dominicanus. Do-
minicain. Domenicano.
DOMINICAL. adj. Lo pertanyént á las
dominicas. Dominical. Dominicalis. Do-
minical. Dominicale.
DOMIRICAL. Se aplica al dret que se paga
al senyor de algun feudo per los feu-
dataris. Dominical. Tributum domini»
com. Dominical , seigneurial. Domini-
cale.
DOMINICATURA. s. f. ant. DOMINI, sz-
NYORIA.
DOMINICO , CA. adj. Se diu dels religiò-
sos del órde de sant Domingo. Domini-
CO, dominicano. Dominicanus. Domini-
cain. Domenicano.
DOMNA. s. f. ant. sENYÒRA.
DOMPNA. s. f. ant. senvòRa.
DON. s. m. Títol honorífic y de dignitat,
que se donaba antiguamènt á mòlt pocs,
encaraqué fòssen de la priméra noble-
sa, y que se ha fet ja distinctiu de tóts |
los nobles, si bè que també se sol do-
nar als que no són per mera tole-
- rancia 6 abus. Don. Dominus, domnus.
Don , dom. Don.
pow. ant. paxr.
por. adv. ll. ant. De ahónt. De donde.
Unde. D'oà. Donde, onde.
DON 759
DONA. s. f. Criatura racional dcl se£o fe-
menf. Mujer. Mulier. Femme. Donna.
noxa. La casada respécte del marid. Mu-
jer. Uxor. Femme , epouse. Donna, mo-
le.
poxa. Distinctiu ab que se anomena á las
donas de calitat, lo cual preceex á són
nom propi. Doña. Domina. Dume , ma-
dame. Donna.
DONA. ant. SENYÒRA.
DONA DE CLAUS. La criada encarregada de
las claus y economía de la casa. .4ma
de llaves. Rèi domestica curatrix. Fem-
me de charge. Donna di servizio, che
ha cura del vasellame, delle bianche-
rie.
DONA DE GOBERX. La criada que tè á sòn
cárreg lo gobern evonómic de la casa.
Mujer de gobierno. Famula administra.
Menagère , femme de charge. Massara,
DONA DE MALA VIDA. DONA PÚBLICA.
DONA DE 54 Casa. La que té gobern y dispo-
sició pera manar y efecutar las cosas
que li pertanyen, y cuida de sa hisèn-
a y familia ab mòlta efactitut y dili-
gencia. Mujer de su casa. Mulier domi
sollicita. Bonne menagére. Buona mas-
sara.
poxa FÁCIL. La que es conegudamént frá-
gil. Mujer fdcil. Labilis femina. Femme
facile. Donna fragile.
DONA FIBESTRÈBA NO FARÀ LLARGA TELA. ref.
que dóna á enténdrer que la dona que
s' está mólt á la finestra ó balcó no es
gaire traballadòra. Dueña que mucho
mira poco hila. Videri que vult femina
he nebit parum. Femme qui epie tra-
vaille peu. Donna che stà molto alla fe- .
nestra lavora poco.
DONA MUNDANA. DONA PÚBLICA.
DONA NANA Y PATÈRNÈLLA A CÈNT ANYS SERÀ
NOVÈLLA. ref. que dòna á enténdrer que
las persòmas de pètita estatura solen dis-
simular més la edat. Oveja chiquita ca-
da año es corderita. Corpore ovis par-
vo parva est usque sgna quotannis. Les
petits ne vieillissent jamais. Donna pic-
cola, gallina mugellese.
DONA PERDUDA. DONA PÚBLICA.
DONA PÚBLICA. La que viu entregada vilmènt
al vici de la sensualitat per lo interes.
Ramera , meretriz , moscorra , pendan-
ga 5 pelleja , arrastrada , mujer de ma-
la vida 6 de vida airada, mujer del
partido , mujer ‘publica , mujer munda-
na, mujer perdida. Meretrix. Femme
760 DON
publique , prostituee. Donna di partito.
DONA Y TELA NO TE LA MIRES AB CANDELA. ref.
ue ensenya la precaució ab que se han
de escullir estas cosas pera no quedar
enganyad. La mujer y la cibera, ó la
tela, no la cates d la candela. Lumine
frumentum fallit, tela atque puellas.
Il ne faut prendre ni femme ni toile à
la chandelle. La donna è bella alla can- |
dela.
DONAR Ó PÉNDRER LA DONA AB LA CAMISA DE
LA ESQUENA. fr. fam. Donarla ó péndrer-
la sénse dot. Dar ó tomar en camisa la
mujer. Mulierem iu uxorem dare aut
accipere absque ullá prorsus dote. Pren-
dre ou donner une femme en mariage
sans dot. Prender moglie senza dote.
GOSAR UNA DONA. fr. Tenir acte carnal ab
élla. Gozar una mujer. Cognoscere fe-
minam. Jouir d'une femme. Godere
d' una donna.
LA DONA FALAGUÈRA NO FA LLARGA TELA. ref
que adwertex que la dona que parla
mòlt traballa poc. La mujer algarera
nunca hace larga tela. Garrula non
multam pertexit femina telam. La fem-
me trop parleuse ne fait pas long tissu.
Donna parlatrice cattiva lavoratrice.
LA DONA SÈNS MÈNESTÈR NO ESTIGUE BAX AL
- CARRER. ref. que aconsella lo recato y
recullimènt que deuen observar las do-
nas. La mujer honrada la pierna quer
brada y en casa: la muger y la galli-
na hasta la. casa de la vecina , ó por
andar se pierden aina. Femina, nisi
Opus, perrarò prodeat extrà. Si la fem-
me reste toujours sous son couvert, si
elle ne gagne non plus elle ne perd. La
donua in istrada molto perde e niente
impara.
PÉNDRER DONA. fr. Casarse 6 contráurer
matrimoni ab èlla. Tomar mujer. Uxo-
rem ducere. Prendre femme. Prender
moglie.
SER DONA FÈTA. fr. Haber arribad una noya
al estad de menstruar. Ser mujer. Viri-
potentem esse. Zire, devenir femme.
Essere donna. |
DONACIÓ. s. f. L'acció y efécte de donar.
Donation. Donatio. Donation. Doua-
zione.
FER Doxació. fr. Donar graciesamènt 4 al-
tre lo domini que un té en alguna cosa.
Donar , hacer donacion. Donare. Faire
. don , donner. Far dono.
DONAD. s. m. L'home que ba entrad ep
DON
classe de sirvènt eu algun òrde religio, :
asistex en éll ab certa especie de hi. |
bit religiòs, peró sénse profesur. De-
nado. Monasterio addictus. Frire Li. |
Laico, converso.
DONADA. s. f. Lo jog que se fa sémedo —
nar altra vegada las cartas. Mano. Vi.
nus, lusio. Main. Mano. |
DONADOR, RA. s. m. y f. Lo qui.
guna donació. Donador. Douator. D.
nateur. Donatore. |
DONAIRE. s. .m. Gallardía, gentiles.
soltura y agilitat airosa de cos peri |
minar, ballar, etc. Donaire. Elegant |
venustes. Gentillesse , gráce. Lega :
dria, grazia. |
DONAM. s. m. fam. Agregat de de.
Mujeriego. Mulieres. Concours, ase
blee de femmes. Goncorso , moltits i
donne. |
DONAMENT. s. m. ant. poxació. |
DONAR. v. a. Dar graciosament agut
cosa , transferir lo domini de èila. D
Donare. Donner, livrer, faire da
Donare.
Doyar. Proposar, y axí se diu: —
sumpto pera alguna composició, no
un peu pera fér alguna copla. Dar.
teriam prebere. Donner , propose.
re , proporre.
»ONAR. Pegar; y axí se diu li ha posar f
bofetada, una bastómada, etc.
Percutere , impingere. Frapper,
un coup de bäton|;'un soufflet, etc. DA
ponar. Conferir algun empleo,
etc. Dar. Couferre. Donner, cos]
Dare, conferire.
powar. Ordenar, aplicar; com posui
mey, consol, un cousell. Dar. X:
trare. Apporter. Dare , porgere.
Ronan. Concedir, convenir en algnm
posició. Dar. Pro certo habere. ./
der une proposition. Dare, co
ponar. Assenyalar, destinar é algú 8
guna cualitat respectiva á altre s
te, com DONAR per mestre, pcr amo
Dar. Coustituere, designare. D:
pour. Dare in, assegnare.
DONAR. Regonéxer, declarar; com
per llibre, per inmocènt, etc. I
bere, decerpere. Declarer. Ds.
chiarare.
DONAR. En lo jog de cartas repartir
jugadors. Dar, echar cartas.
buere. Donner, partager les :
Par le carte,
E
DON
DONAR. Anunciar; y axí se diu : poxar la
enhorabona. Dar. Gratulari. Féliciter,
complimenter. Dare, felicitare.
BONAR. Junt ab alguns substantius fèr,
practicar, efecutar l'acció que signifi
can los substantius ab que se junta: com
DONAR un abras abrassar, DONAR una
fraterna rependrer ; poxan salts, còssas,
fèr aquestos movimènts. Dar. fran. Ce
verbe joint à certains substantifs en
prend la signification : dar un abrazo,
- embrasser ; dar saltos, sauter , etc. Que-
sto verbo unito a molti sostantivi ne
prende la significazione: dar un abrazo,
abbracciare, dar un salto , balzare.
DONAR. Junt ab algans substantius, causar
ocastonar, com DONAR gust, pena, etc.
Dar. Afficere. Causer , procurer , don-
ner. Dare, cagionare.
DONAR. DONAR DE FRANC,
DONAR. DONAR DE RÈNDA.
posar. Donar profit ó,de profit, fruit 6 de
fruit. Dar útil ó de útil. Reddere. Don-
ner , porter , rapporter , produire. Dare,
produrre. .
noxAR. Dir de cor 6 de memoria, Decir de
coro, de memoria. Recitare. Dire par
coeur. Dire a mente.
DONAR. Suposar com á féta, dita, etc., al-
guna cosa, eucaraqué no ho sia; com
DONAR per Conclos algun negoci, per
practicada alguna diligencia. Dar. Pro
o habere. Supposer, tenir pour con-
clu. Dare , snpporre.
povar. Produir, valer alguna cosa; y axí
se diu: tal empleo pòxa per ménjar. Dar
de si. Suppeditare. Produire, fournir,
valoir. Yalere , reddere , produrre.
DONAR. Reputar, tenir per lo que es algu-
na cosa; com posar per bén emplead,
per bo, ete. Dar. Habere. Heputer , tc
nir pour, juger. Credere, avere per,
stimare.
DONAR, Y. n. Advertir, atinar, cáurer en
alguna cosa. Dar. Animadvertere. Com-
prendre, se mettre au fait, trouyer.
Dare.
DONAR, ACOSTUMAR&E. .
DONAR. DOXARLA , en la eegóna accepció.
DONAR. Anar á, exir algun carrér á algun
lloc. Salír. Ducere. Aboutir. Riuscire.
DONAR. Tráurer, exir un balcó, finéstra 6
* porta á algun lloc. Dar. Jacere. Avoir
issue. Guardare, riuscire.
DONAR 6 DONARSE À COXÉIER. fr. Manifestar
6 manifestarse. Dar 6 darse d conocer, .
TOM. I.
. DON 761
Manifestare vel manifestari. Éclater. Pa-
lesarsi, mostrarsi, farsi conoscere.
DONAR À ENTENDRER. fr. Explicar una cosa
de modo que la compreoga bè lo qui no
la percibia. Dar d entender. Exponere.
Donner à entendre , faire comprendre.
Far capire, far iutendere.
DONAR À ENTENDRER. fr. lusinuar 6 apuntar
alguna cosa séns dirla ab claredat. Dar
d entender. ludicare. Insinuer. Dar ad
intendere.
DOXAR À ENTENDRER. fr. Donar 4 conéxer,
manifestar ab féts ó paraulas alguna co-
sa. Dar d entender. Palam facere. Di-
re, faire connaítre. Far vedere, far
conoseere.
DOXAR Á QUI TÀ wks, fr. ab que se repren
la tontería de mòlts, que sèns elecció ni
discernimént repartexen fins lo que á
ells matèxos farà falta èntre los que no
ho han menestèr. Dais por Dios al que
tiene mas que vos. Addis aquas pelago,
nummosum munere donaus. C'est une
belle aumóne quand on donne à ceux
qui ont de plus. Dare a chi ne ha più.
DONAR À TELA. fr. Fèr texir alguna péssa.
Echar tela. Texendum tradere. Donner
une toile à faire. Dare a tessere.
DONAR BÉURER. fr. Dar de beber. Potum
prebere. Donner à boire. Dare a bere,
DONAR MAMAR, fr. Donar lo pit à una cria-
tura. Dar de mamar. Lactare. Donner
à teter. Allattare,
DONAR MENJAR. fr. Dar de comer. Cibum
prebere. Donner à manger. Dare a
mangiare,
BOXAR QUE DIB. fr. Efecutar alguna acció
mala que dóne motiu pera que se mur»
mure de élla. Dar que decir ó que ha-
blar. Dicacem populum in se reddere.
Donner à parler. Dare a parlare.
DONAR QUE DISCÓRRER. ÍT. DONAR QUE PENSAR.
DONAR QUE ENTÉNDRER. Ír. que se usa pera
significar que á algú se li dóna molestia
6 embras. Dar en que entender. Moles-
Ham alicui creare. Embarrasser. Dar a
pensare, imbrogliare.
DONAR QUE ENTÉNDAER, fr. Posar á algú en
cuidado 6 apuro. Dar en que entender.
Curam alicui injicere. Mettre la puce à
l'oreille. Mettere una pulce nell’ orec-
chio.
DOYAR QUE MERÉZER. fr. Donar á algú pe-
sars 6 disgustos. Dar en que merecer.
Molestiam parere. Faire souffrir. Ber
care spiaceri.
96
762 DON
DONAR QUE PARLAR. fr. DONAR QUE DIR.
DONAR QUE PENSAR. fr. Donar ocasió 6 mo-
tiu pera suspitar que hi ha més de lo
que se manilésta en alguna cosa. Dar
en qué pensar. Ad multa cogitanda an-
sam prebere. Donner d penser. Dare
cagione di pensare.
nowannt. fr. Ácertar alguna cosa 6 donar
eu lo punt de la dificultat. Dar en el
chiste , dar en el hito , dar en la yema.
Scopum attingere. Toucher au but. Dar
nel brocco.
DONARLA. ACOSTUMARSE.
DONARLA. Pegarla, empenyarse en efecu-
tar alguna cosa, y axí se diu: l'ha po-
NADA en voler marxar. Dar en. Pertina-
citer insistere. Sl'opinidtrer. lntestarsi,
incaponirsi,
DONARLA. Donar cap, dirigirse á algun pa
ratge. Dirigirse, encaminarse. Tende-
re, gressum facere ad vel versus. S'a-
cheminer. Capitare.
DONARSE. v. r. Eutregarse, com á la virtut,
vicis, etc. Darse. Se tradere. S’adon-
ner. Darsi.
noxABsE. Esllénegarse; y axí se diu que las
sabatas portandse se pònan. Dar de si.
Distendi. Setendre, s'allonger. Allar-
garsi. |
DOSARSE. Regonéxerse, declararse; com
DONARSE per servid , per satistèt. Darse.
Se fateri. S'avouer. Confessarsi, dirsi.
DOXABSE. Considerarse en alguu pèrill ó ab
immediació á éll; y axí se diu: me po-
ni per perdud , se poxí per mort. Dar-
se. Se fateri. Se rendre. Credersi , con-
siderarsi.
DONARSE. Rendirse, cedir. Darse. Cedere.
Se rendre , se soumettre. Rendersi.
DONARSE. ACOSTUMARSE.
DOXARSE. Confessar algú que no acerta lo
que vol dir una endevinalla proposada
er altre. Darse por vencido. Victum con-
teri, manus dare. Se rendre , s'avouer
vaincu. Dirsi vinto, confessarsi vinto.
DONARSE Á MÉNOS. fr. Desdenyarse de fèr
6 dir alguna cosa. Tener d mengua , te-
ner d menos. Pudere. Faire peu de cas.
Vergognarsi , ripugnare.
DONARSEN' Bt POC. fr. No fèr cas de alguna
-cosa , despreciarla. Ddrsele poco. Pa-
rum curare, flocci habere. Ne s'en
soucier guére. Non importar niente, non
curarsene. .
GRAN COSA SE MÉN DONA, loc. irón. POC SE
MÉN DONA.
DON
LO DELS ALTRES FA DE BOX DONAR, loc. fan,
ab que se dòna 4 enténdrer que molt
són lliberals de lo que nols costa res.
De cuero ajeno correas largas. Mem
libenter largimur. Faire le genere:
aux dépens d'autrui. Esser genera
colle cose altrui.
MOLT SE MEN DONA. loc. irón. roc SE wx
DÓNA.
NO DÒNA NI LLÈVA. loc. fam. Tant es que hi
sia com que no hi sia. Ni quita ni pov.
Nec fcrt nec aufert. C'est egal, ni aus-
mente , ni apetisse. Non da ne toglie.
NO SE MEN DÒNA RES. loc. POC SE MEX Dit.
POC sE MEN DÒNA. loc. ab que un espòs
lo poc cas que fa de alguna cosa ó lo pi
que li importa. Poco se me da; no»
me da nada; nada se me da; eso ser!
da. Parum curo. Peu m'importe. Na
m'importa niente, non me ne impico»
QUE se mis pòma? loc. Qué me import"
Qué se me da? se me da ü nÿ
Quid ad me? Qu'importe? Cosa m'iz-
orta ?
DONASSA. s. f. aum. de nom. Se api
la que es mòlt corpulénta. Muje
Corporosa mulier. Grosse femme. IX
none.
DONATARI. s. m. La persòna á qui *
la donació. Donatario. Donatarios. Í
nataire. Donatario.
DONATISTA. adj. Lo qui professaba'
errórs de Donat, cismátic el sicle cs
de la Iglésta. També se vsa com 8
tantiu comú. Donatista. Donati se
tor. Donatiste. Donatista.
DONATIU. s. m. Lo que se dòna à
per tòt lo règne, 6 per alguna 6
nas provincias, cossos 6 persónase
de urgencia, ja sia que ho dem
que se li oferesca graciosament. D:
tivo. Donum. Donatif. Donativo.
DONATtU. La dádiva voluntaria que #
per un ó per mólts. Donativo.
Donatif. Dono, donativo.
DÒNCS. Partfcula que servex en la
ció de nota de qui resol alguna
se afirma sòbre lo que discorre «
discórrer. En aquest sentit se pos
gularmènt desprès de la primèra FT
la de la oració. Pues. Ergo, igitur.
que. Donc. Dunque.
pòncs. Servex també de nota de i-
y mòltas vegadas equival à suross>
Pues. Igitur, ergo. Puisque. Gic
púxcs. Se usa també com partícula sw
D
DON
sativa pera denotar lo sentit contrari á
lo que ántes se habia proposad , com:
Pere ha robad á són amo, pòxcs no lo
tenia jo per lladre. Pues. Equidem, ve-
rum. Certes. In verità, certamente.
DOxcs. També se usa com partícula relati-
va pera redargüir de un cas á altre ó de
un discurs á altre, com: no gosarias fèr
axó davant de un home; pòxcs com go-
sas ferho davant de Déu. Pues. Quare,
quid ergo. Pourquoi, comment. Per-
ché , come, come mai..
pòxcs. Servex també pera certificar algu-
na cosa anteposandla en la oració , com :
nówcs aquest es lo meu fill. Pues. At.
Oui , certainement. Si, certamente.
pòxcs. Usad sol y com separad de la ora-
ció servex pera preguntar lo que se
dubta, y pera respóndrer afirmand lo
que se pregunta; y de aquest modo se
hi sol afegir la partícula xo, pera do-
narli més vivesa en la resposta, y la par-
tícula qug eu la pregunta. Pues. [ta
quidem , cur non. Donc. Dunque.
nOxcs. Se usa també com interjecció pera
donar forsa ó la amenassa; y axí se diu:
póncs te asseguro que me la pagarás.
Pues. Quidem , equidem. Certes. Certa-
mente , davvero.
x pòvcs? expr. fam. de que se usa pres
guutand y equival al pòxcs tot sol. P
pues? Quid ergo? Eh! que dites vous?
E dunque? .
DONDO. s. m. ant. FULLET.
DONETA. s. f. fam. L' home afeminad y
cobard. Marica, maricon. Muliebris,
femina , feminalus, femtneus , effemiua-
tus. Poupin , homme effemine, Attillato,
azzimato.
DONÍVOL. adj. ant. Se deya del home
donad á donas. Mujeriego. Muliebrosus,
muliercularius, mulierarius, muliero-
sus, mulierarios. Homme adonne aux
femmes. Donnajo. |
poxivoL. ant. Lo que toca 6 pertauy á la
dona. Mujeril, mujeriego. Muliebris,
femineus, mulierarias. Feminin. Don-
nesco.
DONÍVOLMÈNT. adv. mod. ant. Afemi-
nadamènt , i modo de dona. Mujeril-
mente. Muliebriter. En femme, comme
les femmes. Donnescamente.
DONNA. s. f. ant. sexròRA.
DONOS, A. adj. Lo que té donaire y gra-
cia. Donoso. Lepidus, facetus. Agrea-
ble, poli, galant. Faceto , leggiadro.
| . DOR 765
DONOSAMENT. adv. mod. Ab gracia y
donaire. Donosamente. Bellè, lepidè. Po-
liment , agreablement , avec gráce. Gra-
ziosamente , leggiadramente.
DONOSISSIM , MA. adj. sup. de ponòs.
Donosisimo. Lepidissimus. Zrés-gra-
cieux. Leggiadrissimo.
DONOSITAT. s. f. Gracia, graciositat.
Donosidad. Lepor, lepos. Gentillesse,
enjouement , gráce. Facezia, grazia.
DONOTA. s. f. Dona despreciable. Se diu
particularmént de la que se ha donad al
món. Mujercilla. Muliercula , meretri-
cula. Prostituee , femmelette. Donnaccia.
DONQUES. pòxcs.
DONSELL. s. m. Planta perenne, de cua-
tre à cinc pams de alsaria , mòlt pobla-
da de ramas y fullas un poc peludas,
blanquinòsas y de un verd clar: es me-
dicinal, mòlt amarga y un poc aromá-
tica. Ajenjo. Absinthium, absinthius.
Absinthe. Asseuzio.
DONSELL. ant. Patge del rey. Doncel. Nobi-
lis ephebus regis minister. Page du roi.
Paggio.
DONSELLA. s. f. La dona que no ha co-
negud varó. Doncella. Virgo. Pucelle.
Vergine, donzella.
DONSELLA. Péx de mar, que tè cosa de un
m de llarg, lo cap punxagud , lo co-
lor variad de grog, rot] y pardo, la es-
cata Casi imperceptible, los ulls pétits
y rodóns y la cua un poc obtusa; no té
aletas á la panxa y las de la esquena se
li reunexen ab las de la cua. Doncella.
Ophidium imberbe. Sorte de poisson.
Sorta di pesce.
DONSELLASSA. s. f. aum. de DONSELLA.
Se diu de la que té ja molts anys. Don-
cellueca. Adulta virgo. Fille d'un cer-
tain dge. Donzella vecchia.
DONSELLETA. s. f. dim. de DONSELLA.
Doncellica , doncellita , doncelleja , don-
cellucla. Puellula , virguncula. Jeune
ucelle. Donzellina.
DONY A. s. f. poxa, en la tercéra accepció,
DOPTANZA. s. f. ant. DUBTE.
DORADA. s. f. Péx. ÓnADA.
DORADELLA. s. f. Hèrba. DAURADÈLLA.
DORADOR. s. m. DAURADOR.
DORAR. v. a. DAURAR.
DORCA. s. f. ant. canti.
DÓRIC, CA. adj. 4rg. Se aplica á un dels
cinc drdes de aquest art que té per
adorno las metopas y los tríglifos. Dó-
rico. Doricus. Dorique. Dorico.
764 DOR
DORMÈNT. p. pres. ant. de pomum. Lo
qui dorm. Durmiente , dormiente. Dor-
miens. Dormant. Dormente.
DORMIDA. s. f. Lo acte de dormir. Sue-
no. Dormitio, somnium , somnus. Som-
me. 1 dormire, dormizione.
pormina. Lo espay en que lo cuc de seda
dorm y descansa déxand de ménjar, lo
que succeex tres vegadas abaus de: fer
los capèlls. Dormida. Dormitio. Engour-
dissement des vers d soie. Dormizione.
DORMIDERA. s. f. ant. CaSCALL.
DORMIDOR , RA. s. m. y f. Lo qui dorm
mòlt ó es mòlt inclinad 4 dormir. Dor-
milon. Dormitor. Dormeur. Dormitore,
dormiglione.
DORMIDOR. s. m. DORMITOAI.
DORMILEGA. com. pormipòRr, en la pri-
méra accepció.
DORMIR. v. n. Quedar en aquell. repos
natural, que consistex en certa inacció
ó suspensió de tòts los sentits y de tòt
movimènt voluntari. Dormir. Dormire.
Dormir. Dormire.
nonum. met. Descuidarse , obrar en algun
negoci ab ménos diligencia de la que
correspon. Dormir. Rem parum cura-
re. Dormir, s'endormir. Dormire al
fuoco.
DOBMIR. met. Apaciguarse lo que estaba
inquièt ó alterad. Dormir. Quiescere. Se
calmer, s'apaiser. Pacificarsi , calmarsi.
DORMIR SÒBRE ALGUNA COSA. fr. met. y fam.
CONSULTARHO AB LO COXÍ.
LLEVAR LO DORMIR. ÍT. DESVETLLAR.
LLEVAR LO DOBMIR. fr. met. Fér estar an-
siós. Quitar el sueño. Sollicitudinem in-
ducere. Éire tourmenté de souci. Leva-
re il sonno.
DORMITAR. v. n. Estar mitj adormid.
Dormitar. Dormitare. Sommeiller. Dor-
micchiare.
DORMITEJAR. v. n. DORMITAR.
DORMITIU. s. m. ponurronr, en la segò-
na accepció.
DORMITORI. s. m. La destinada
. pera dormirhi. Dormitorio. Dormito-
rium cubiculum. Dortoir. Dormentorio.
pormitori. Cualsevol beguda que se dòna
pera conciliar la son. Dormitivo. Potio
soporifera vel somnifica vel somuifera
vel somniculosa. Dormitif. Sonnifero.
DORS. s. m. ant. Lo revés ó esquena de
alguna cosa. Dorso. Dorsum. Dos, re-
vers. Rovescio , schiena , dosso.
DORSAL, adj. Lo que pertany á la espat-
DOS
lla 6 esquena. Dorsal. Dorsualis. Dor-
sal. Dorsale.
DOS. adj. num. que se aplica al múmero
que consta de dòs unitats. Dos. Duo.
Deux. Due, duo.
pòs. Ab alguns substantius significa lo ma-
téx que segòn; com lo nds de mat). Dos.
Secuadus. Deux. Due.
pos. s. m. La xifra que represénta dos
unitats. Dos. Nota dualis. Deux. Due.
pòs. La carta que tè dòs senyals, com lo
pos de còpas, lo nòs de bastos. Dos. Lu-
soria pagella duobus signis constans.
Deux. Duo.
DOS. ant. DORS.
DÓS. DÓNCS.
pds i pòs. mod. adv. Se diu comunament
cuand dòs van de companys contra al-
tres dòs, ó en lo jog, ó en las barallas,
ó en altra cosa.. Dos d dos. Duo adver-
sus duos. Deux d deux. À coppia, 1
due a due.
pds CONTRA DOS. mod. adv. nós 4 Dès.
DÓS CONTRA HU NO Hi VULL RES. loc. ab que
se manifésta que es prudencia retirarse
davant de forsas superiórs. Dos d uno
tornarme he grullo. $i tantos kalcones
la garza combaten d fe la maten.
Nec Hercules contra duo. De plus fort
que toi, évite le bras. Due contr’ uno
non ci voglio intrare.
À nós rer TRES. Modo de parlar que se usa
pera expressar que algú diu sòn parer
ab massa pròmptitut, 6 fa alguna eos
sènse cap reparo. 4 dos por tres. Te-
meré , inconsultó. Sans crainte, incon-
sidérément. Spensieratamente.
COM DÒS x DOS FAN CUATRE. loc. ab que se
assegura la certesa 6 evidencia de a'gu-
na cosa. Como tres y dos son cinco. Cer-
to certius. Comme j'existe. Come due e
due hauno a far quattro.
DE DÒS EN DÒs. mod. adv. Se usa pera ma-
nifestar que algunas persònas 6 cosas
van á parells. De dos en dos. Bini. Deuz
ensemble. A due a due.
POSARSE Ó ARREGLARSE DE DOS EN DOS. fr. For-
mars 4 parells, lo un costat del altre.
Aparearse. Binos copulari. S'apparier.
Mettersi a due a due.
TOTS pòs. Lo un y altre, los dòs. .Ambos;
ambos d dos ; los dos ; entrambos. Am-
bo. Tous les deux. Tutti e due.
TÔTS DÒS JUNTS. TÓTS DOS.
DOSANYAL. adj. ant. srzwwar.
DOSCÈNTS. adj. pl. uum. que se aplica
al número 6 cantitat que contd dòs ve-
gadas cènt. Doscientos, docientos. Du-
centi. Deux cents. Duecento.
DÓSIS. s. f. La cantitat de medicina que
se dòna al malalt cada vegada. Dosis.
Medicamenti certa quantitas. Dose. Do-
sa , dose.
DOSSÈR. s. m. Bastimènt cuadrad ó cua-
drilongo, cubert de vellut, domas 6 al-
tra roba, guarnid regularmènt, y 4 ve-
gadas també brodad en la cenefa que
tè al voltant y en la cortina que pènja
per detras y cubrex la pared. Servex
pera posarlo sòbre lo sitial del rèy ó de
altras persónas de dignitat. Dosel. Pro-
tectum aulais ornatum. Dais. Baldac-
chino.
DOT. s. m. Lo capital que porta la dona
cuand pren estad. Dote. Dos. Dot. Do-
ta, dote.
DOT. Gracia, prénda, calitat apreciable
que té algú. Dote. Dos. Don de la na-
ture. Dono, grazia.
pot. En lo jog de cartas lo número de
tantos que pren cada hu pera saber
després los que perd ó guanya. Dote.
Prefixus calculorum numerus. Nombre
de jetons que chaque joueur prend en
entrant au jeu. Il numero de’ brincoli
o segni che
cominciare il giuoco.
CONSTITUIR LO DOT. fr. Senyalar y obligarse
á entregar al marid á plassos ó de se-
guida lo dot que porta la nuvia. Cons-
tituir la dote. Dotem instituere, desi
mare. Constituer la dot. Assegnare i
ote. |
DOTACIÓ. s. f. L'acció y efècte de do-
tar. Dotacion. Dotandi actus. Dotation.
Dotazione.
DoTació. La rènda perpetua que se senyala
y destina pera la manutenció de alguna
fundació ó establimènt. Dotacion. An-
nuorum redituum assignatio. Dotation.
Assegnamento.
DOTACIÓ. Mar. Tòt lo que necessita un na-
vío y se li senyala pera fér un viatge,
tant de soldads y marinérs com de mu-
nicións, armas, etc. Dotacion. Navis
instrumentum. ipement. Corredo,
allestimento. |
poració. Lo número de soldads y tôt lo
demès que necessita y tè senyalad una
plassa pera sa defensa y manutenció.
Dotacion. Arcis presidium. Tout ce qui
est nécessaire à la defense d'une place.
prende ogni giuocatore nel
765
L'insieme della guarnigione e del prov-
vedimento d' una piazza forte.
DOTADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui dota.
Dotador. Dotans. Celui qui dote. Do-
tatore.
DOTAL. adj. Lo que pertany al dot. Do-
tal. Dotalis. Dotal! Dotal».
DOTAB. v. a. Donar ó assenyalar á una do.
na algun caudal en dinèr, fincas, ó ala-
jas pera péndrer estad. Dotar. Dotare.
Doter. Dotare.
DOTAR. Assenyalar béns per alguna fnnda-
ció. Dotar. Reditus adsignare. Doter.
Asseguar una rendita.
poTAR. met. Adornar la naturalesa á algú ab
particulars gracias y prerogativas. Dotar.
Ornare. Douer, pourvoir, orner. Dotare.
DOTSE. adj. num. que se aplica al nú-
mero que conté una desena y dos uni-
tats. Doce. Duodecim. Douze. Dodici.
pòrss. En algunas locuciòns es lo matéx
que porsé, y axí se diu: á pòrsE del
mès, Juan pòrss. Doce. Duodecimus.
Douze. Dodici.
DÒTSÉ , NA. adj. num. que se aplica al
número que fa dòtse ó seguex en òrde
al onsé. Duodecimo , doceno. Duodeci-
mus. Douzième. Duodecimo.
pors£. Se aplica à cualsevol de las dótse
parts de un tót, y se usa també com
substantiu masculí. Dozavo. Duodeci-
ma vel duodenaria pars. Douzième. Do-
dicesimo. |
TSENA. s. f. Lo conjunt de dôtse co-
sas de una matèxa especie. Docena.
Duodeni. Douzaine. Dozzina.
DRAG. s. m. Adimal fabulós á qui se
atribuex la figura de serpènt mòlt cor-
pulénta ab potas y alas, y de una ex-
traordinaria feresa y voracitat. Dra-
gon. Draco. Dragon. Dragone, drago.
pnac. Figura de serpènt monstrudsa que
- en alguns puéstos se treya davant de la
professó de Corpus y en algunas altras
solemnitats extraordinarias. Zarasca,
gomia. Serpens. Tarasque. Befana , or-
co, versiera. , |
DRA6. met. La persona que ménja mólt y
engullex tót lo que li dónan ab preste
sa y voracitat. Gomia. Vorax, helluo.
Goinfre. Diluvione, mangione, balin-
gatore.
DRAGADÒR. s. m. prac, en la tercèra
accepció.
DRACADOR. ant. xucuanór, del mar 6 dels
rius.
766 DRA
DRAGAR. v. a. Mèujar mòlt y depréssa.
Tragar. Devorare, helluari. Manger
beaucoup et goulument. Divorare.
DRAGAR. met. Se diu de la terra cuand se
obre, sepulta ó enfónsa lo que tenia sò-
bre. Tragar. Vorare , devorare. En-
gloutir. lughiottire, ingollare.
DRAGERÍA. s. f. ant. GLOTONERIA,
DRAGEYA. s. f. ant. Hérba. SaJuLIDA.
DRAGEYA. ant. Anis mòlt ménud de varios
colàrs. Grajea. Grana minuscula saccha-
ro condita. Nonpareille. Zuccherint.
DRAGMA. s. f. La octava part de una
ónsa que conté dos argénsos , 6 se-
tanta dós graus. Dracma. Drachma.
Drachme. Dramma.
DRAGMA. Certa moneda de plata que cor-
regué éntre los press, y també èntre
los romaus, y valia casi lo matéx que
un denari. Dracma. Drachma. Drach- |
me. Dramma.
DRAGO. s. m. Arbre de América y de
las islas Canarias , de uns divuit pams
de alsaria, ab lo trónc bastant gruxud,
y que termiga ab una grau copa for-
mada de las fullas, que sòn de figura
de espasa mòlt llargas y puuxagudas: al
mitj trau una especie de panotja plena -
de flors mòlt pètitas, y lo fruit de co-
lór grog y de la mida de las eiréras. .
Drago. Draco, avboris transmarino ge-
nusdraco dictum. Dragon. Sorta d' al-
bero d' America.
DRAGÓ. s. m. Especie de animal sem-
blant 4 la sargantana, peró més gru-
xud , que té lo colór cendrós , y tot lo
cos cubert de granets. Alicántara. La-
certa geko. Espéce de petit lezard. Lu-
certola.
DRAGÓ. Soldad que fa lo servey igualmènt
á pea que à caball. Dragon. Miles
equestris et pedestris. Dragon. Dra-
gone,
DRAGONA. s. f. La femèlla del drag.
Dragona. Dracona, draco femina. Dra-
gon femelle. La femmina del dragone.
DRAGÓXA. Divisa militar, comunamént
d'or ó plata, que assegurada 4 la espat-
lla pènja sòbre lo bras. Dragona. Mi-
litare insigne humero appensum. 4i-
guillette. Stringa , aghetto.
DRAGÒNA. ant. DRAG, en la segòna accepció.
DRAGONARIA. s. f. Hèrba ab las fullas
compostas de altras fulletas de figura de
llansa, lo trónc de tres ó cuatre pams
de alsaria, clapad de negre com la. pell. |
DRA
de una sérp, y ab una fulla en fórma
de paperina de colór verdós per fora y
purpireo negrenc per dins, que conté
a fructificació. Servex de adorno en
los jardins, y la sèva flor fa fortòr de
carn pudrida. Dragontea, taragontia,
serpentaria. Dracontium , dracuncolas,
serpentaria. Serpentaire. Serpentaria,
dragontea.
DRAGONICA. s. f. Hèrba. DRAGOWARIA.
DRAGONITA. s. f. Pédra fabulósa que
diuen se troba en lo cap dels drags en
. las Iudias. Dragonites. Dracontites,
dracontia. Draconite. Draconite.
DRAMA. s. m. Composició poética en que
se representa alguna acció per las per-
sónas que lo poeta introduex , sénse que
ell parle 6 aparega. Drama. Drama,
Drame. Dramma.
DRAMATIC, CA. adj. Lo que pertany al
drama. Dramdtico. Dramaticus. Dra-
matique. Drammatico.
DRAMÍTICA. S. f. Art. que ensenya á com-
póndrer dramas. Dramdtica. Ars dra-
matica. Dramatigue. ll drammatico.
DRAP. s. m. Gualsevol texid de seda, lla-
na, cotó, ete., que servex pera vestirse
6 per altres usos, y té diferént nom se-
góns sa calitat. Paño. Paunus. Drap.
Drappo , stoffa.
praP. Cualsevol tros de tela 6 altra roba,
: particularmènt los que serveren pera
curar llagas. Paño, trapo. Pannus, pan-
niculus. Morceau d" eto [fe, de toile, etc.
Cencio, striscia.
pRAP. Lo tros de roba ordinaria que ser-
vex pera fregar M netejar alguna cosa.
Rodilla. Panniculus abstergendis sordi-
bus. Torchon. Bandinella , asciagatojo.
DRAP. ant. ROBA, PANYO.
DRAP DE ARRAS. ant. Especie de tapisseria
dita axí per fabricarse en èxa ciutad.
Paño de ras ó arras. Tapes attrebaten-
sis. Torchon. Árazzo , panuo d' Arazzo.
paar DE CÁwAM. Lo que es texid ab lo fil
del cánam. Cdñamo, lienzo. Cannabi-
num textum. Toile de chanvre. Canapino.
DRAP DE casa. Lo drap que se ha filat ó
texid en élla. Lienzo casero. Domesti-
cum linteum. Toile de chanvre file
dans la maison. Canapino fatto in casa.
DRAP DE FREGAR. DRAP, eh la tercéra ac-
cepció.
DRAP DE cet. Lo que es texid ab fil de lli.
Lino, lienzo. Lineum textum. Toile. Pao
molino.
DRA |
DRAP DB MORTS. DRAP DE TOMBA.
DRAP DE PEUS. ant. CATIFA.
DRAP DE TÓMBA. La cuberta negra que se
posa en élla per las efequias dels di-
fonts. Paño de tumba. E mortuale stra-
gulum. Drap mortuaire. Panno funebre.
DRAP DE TRONA. Lo paramént ab que se a-
dórna exteriormént cuand se ha de
predicar, que regularmént es mólt bo
y del colór corresponént al dia. Pano
de púlpito. Suggestüs stragulum. Pié-
ce d' etoffe qu'on met sur le devant de
la chaire. Panno che si mette davanti
il pulpito per ornamento.
DRAPS. pl. Los domassos y altres adornos
sembiants que se posan en las iglèsias
y altres puéstos. Colgaduras , paños.
Aulææ. Tenture. Paramento.
DRAPS DE LLIT. ant. La roba que servex per
lo llit. Ropa de cama. Lecti linteamina.
Linge du lit. Biancheria del letto.
BAXAR DRAPS. ÍT. ABAXAR, enla quinta ac-
cepció.
POSAR COM UN DRAP MULLAD. fr. Repéndrer
agremènt à algú, dirli paraulas sensi-
bles y ofensivas. Poner como un trapo.
Acriter reprehendere. Tancer. Far una
ripassata, sgridare.
POSAR COM UN DRAP MULLAD. fr. fam. Trac-
tar malamént á algú de paraula ú obra.
Poner de vuelta y media. Verbis vel
factis malé habere. Maltraiter. Stra-
nare, malmenare.
POSAR COM UN DRAP TORT. ÍT. POSAR COM UN
DRAP MULLAD.
DRAPADA. s. f. ant. ROBA.
DRAPAIRE. s. m. Lo qui cómpra ó va
recullind los drapots, que rentads ser-
vexen pera fabricar papér. Trapero.
Pannorum collector. Chiffonnier. Cen-
ciajuolo.
DRAPER. s. m. ant. Lo qui fabrica pa-
nyos. Fabricante de panos. Leborans
pannos. Drapier. Pannajuolo , panniere.
DRAPER. ant. BOTIGUÉR DE PANTOS.
DRA PERÍA. s. f. ant. Fábrica de panyos.
Fdbrica de paños. Pannorum oficina.
Draperie. Drapperia.
DRAPET. s. m. dim. de pna». Trapico,
trapillo; pañito. Linteus, panniculus.
Petit drap. Pannino, drappetto.
TR ÁURER LOS DRAPETS AL SOL. fr. met. y fam.
TRÁURER LOS PEDASSETS AL SOL.
DRAPOT. s. m. Cualsevol tros de roba,
vèll, dolént y déxad per inútil. Trapo,
trapajo, guihapo, calandrajo. Pannys
DRE 767
obsoletas, detritus. Haillon , drapeau,
guenillon. Cencio, straccio.
DRASSANA. s. f. ADRASSANA.
DREGAR. v. a. EXCaMIRAR.
DRESSAMENT. s. m. ant. ADRESSANÈNT.
DRESSAR. v. a. ant EXCAMIRAR.
DBESSAR. ant. ADRESSAR, en la priméra ac-
cepció.
DRESSAT, DA. adj. ant. parr.
DRESSERA. s. f. La senda 6 paratge per
ahônt se fa mès curt lo camí, 6 lo camí
ue guia tòt dret 4 alguna part. Atajo,
derechera , derecera. Vig recta el
compendiaria. Chemin qui conduit en
droiture. lscorciatojo.
ANAR PER LA DRESSÈRA. fr. Anar per lo ca-
mí que guia tót dret á alguna part.
Atajar, ir por el atajo. Breviori viá ire.
Prendre un chemin de traverse. Andar
pella traversa.
ANAR PER LA DRESSÈRA. fr. met. Elegir um
medi per ahónt exir breumènt de cual-
sevol dificultat 6 mal pas. Echar por el
atajo. Compendiosam viam arripere.
Prendre le plus court chemin. Prender
l'iscorciatojo.
NO VULLAS PER LA DBESSÈRA MAY DÈXAR LA
CARRETERA. ref. NO DÈXES LA CARRETÈRA
PER ANAR PER LA DRFSSÈRA.
DRET, TA. adj. Recte, seguid, no incli-
nad á una part ni á altra. Derecho.
Rectus. Droit. Dritto.
DBET. Lo situad en la part oposada á la es-
querra. Derecho. Dexter. Droit. Destro,
ritto.
DRET. ant. JUST , CABAL,
DRET. s. m. Lo que dicta la naturalesa ó ha
ordevad Déu 6 definid la Iglèsia, 6 ha
introduid la necessitat y lo costum én-
tre tóts los homes, ó han establert los
soberans en sòs dominis, 6 las ciutads y
pobles pera són gobern particular. De-
recho. Jus. Droit. Diritto.
DRET. L' acció que se tè á una persóna ó
cosa. Derecho. Jus. Droit. Diritto.
DRET. Imposició sóbre las mercaderías, co-
mestibles y altras cosas. Se usa comu-
namént cn plural. Derecho, derechos.
Vectigal. Droit , impôt. Diritto, dazio,
imposto. .
DRET. La cara ó part de las rebas, vestids,
etc., oposada al revés. Derecho, haz.
Facies. Endroit. Verso, lato.
DRET. adv. mod. ab que s' expréssa la di-
recció recta que se pren per anar á al-
guna part. En derechura. Rectè. En
768 DRE
.droiture , tout droit, Diritto.
DRET. adv. mod. Eu peus. En pié, en pies.
Pedibus, stans. Debout. Ritto , in piedi.
DRET. prep. Envers; y axí se diu: gira la
porta DRET aquí. Hacia. Ad, versus.
nvers. Verso.
DRET canónic. Lo establert per los sants
concilis ó summos pontífices. Derecho
canónico ó pontificio. Jus canonicum,
Droit canon. Diritto canonico.
DRET CIVIL. Lo dret que pera són gobern
establex cada règne ó república. Dere-
cho civil ó cesdreo. Jus civile. Droit ci-
vil. Diritto civile, gius civile.
DRET COMÚ DRET ROMÀ, |
DRET DE ENTRADA. Lo qui se paga per certs
géneros cuand se introduexen en algun
port ó aduana. Se usa també eu plural.
Derecho 6 derechos de entrada. Porto-
rium. Entrées. Gabella , dazio d" intrata.
DRET DE GÈxrs. Lo introduid y fèt comú
entre tòts los homes per la necessitat y
lo costum, á fi de formar y conservar
las societats, reprimir las violencias 7
facilitar lo mutuo comers. Dereche
gentes. Jus gentium. Droit des gens.
Diritto delle genti.
DRET DE PATRONAT. Lo poder 6 facultat que
tè lo patró pera presentar persòna mi
. bil en los beneficis que vaquen en las
iglésias de las cuals es patró, y usar
els privilegis que li concedex lo dret.
Derecho de patronato. Jus patronatus,
Droit de patronage. Padronato.
DRET DE PORTAS. Lo tribut de entrada que
se paga en las ciutads y altres llocs,
Puerta. Portoriam. Droit d'entrée. Dar
zio d' intrata.
DRET DIVI. Lo manad , establert y promal-
gad per lo matèx Dèu. Derecho divino.
Jus divinum. Droit divin. Diritto divino.
DRET EscRIT. La lléy escrita y promulgada,
á diferencia de la que es per tradició y
costum. Derecho escrito. Jug scriptum,
Droit écrit. Diritto scritto, le leggi.
DRET MUNICIPAL. Las lléys, pragmáticas y
costums ab que se goberna una ciutad
ó provincia. Derecho municipal. Jus
municipale. Droit municipal. Diritto di
municipio,
PRET NATURAL. Los primérs principis que
inspira invariablemènt la naturalesa
acerca del bè y del mal. Derecho na-
tural. Jus naturale. Droit naturel. Dir
ritto naturale.
HAT NO EscRIT. ‘Lo costum introdoid y
. DRE
practicad per mòlt tèmps. Derecho n
escrito. Jus nou scriptum. Droit coutu-
mier. Diritto non iscritto, il consoeto,
DRET PARROQUIAL. En plural los emolamènt:
que se deuen al párroco per efercir 4.
. gunas funcións de sòn ministeri. Dere-
cho ó derechos parroquiales. Jas paro»
chiale. Droit, juridiction spirituel:
d'un cure dans sa paroisse. Giurisdui
ne spiritale d'un parroco nella por:
rocchia.
BRET postTiU, Lo establert per llèys, r:
sian divinas, ya humanas. Derecho p*
sitivo. Jus positivum. Droit positif. D:
ritto positivo.
DRET PRETORI. En la jurisprudencia es |
establert per los pretòrs, que atenéx
mès á la equitat matural que al rigor é
la lletra, explica 6 modifica las le
civils. Se anomena EDICTE PRETORI lo qi
cada pretór, al principi del any que
duraba l'ofici, publicaba y contenu h
especies de negocis sòbre que interp
saba sa autoritat. Derecho pretorio. Ji
vel edictum prætoriam. Droit etabl p:
les preteurs. Diritto stabilito dai preto:
part PÚBLIC. Lo qui té per objécte arresi
l'òrde general del estad. Derecho pi
blico. Jus publicum. Droit public. Dc!
to pubblico. |
par nomi. Las llèys dels romans. Der
romano , derecho civil, derecho com
Jus romanum. Droit romain. Di
romano.
DRETS. p. Las propinas ó salaris á que:
gú té dret. Derechos. Stipendion 4
pointemens , honoraires. Stipendio, i
segnamenio. .
À DRET SCIENT. mod. adv. ant. i cast
ANAR DRET. fr. Obrar ab rectitut. Aa
derecho, ó d derechas. Rectè proces
re. Agir adroitement. Agire retta
ANAR DRET Á ALGUNA PART. fr. Anar di
tamènt á algun paratge. Ende
Tendere. 4ller en droiture. A
dirittura.
ANAR TIRAND PER LO DRET. fr. asa
DRESSÈRA.
DE DRET Á DRET. mod. adv. Per línea
Por linea recta. Bectè. Ligne
dirittura.
DE DRET Á DRET. mod. ads. met. D
mént, 4 las claras. Derechamente.
recté. Droit , directement. Dirittas
ESTAR À Deer. fr. for. ab que s'explic
alguna persona comparex per a
DRE
medi de procuradòr en judici, y se
obliga á passar per lo que sentencie lo
jutge. Estar d derecho, estar d justicia.
Judicio sistere. Ester à droit. Presen-
tarsi in giustizia.
ESTAR DRET. fr. Estar en peus. Estar en
pie. Stare. Etre debout. Star ritto, star
in piedi,
FÈR DRET. fr. ant. ANAR PER JUSTICIA.
DIA DEL DRET Y DEL REVÉS. fr. Aténdrer
mòlt, mirar ab gran cuidado alguua co-
sa. Dar vueltas. Diu et accurate spec-
tare. Roder. Guardare pel verso e pel
rovescio.
NO MIRAR DALT. fr. Mirar guerxo. Mirar de
traves , mirar bizco. Lamis oculis intue-
ri. Regarder de travers. Guardar a
sbieco.
MO PODERSE TENIA DAFT. fr. ab que s’expli-
ca la debilitat y magresa de alguna per-
sóna ó animal. No poderse tener. Pedi-
bus stare non posse. Ne pouvoir se tenir.
Non poter reggere. UU
OBRAR COXNFÜRME Á DRET. fr. for. ab que
s' explica y ordéna que se proceesca ab
rectitut y justicia. Obrar conforme d
derecho. Rectè, ex jure agere. Agir
suivant les règles du droit. Agire secon-
do le leggi. | )
POSAR DRET. Ír. Ádressar. Enderezar , po-
ner derecho. Bectum reddere. Redresa
ser. Baddrizzare.
POSARSE DRET. fr. Adressarse lo qui estaba
tort, inclinad 6 en altra situació oposa-
da á la rectitut. Enderezarse , ponerse
derecho. Erigere se. Se redresser. Rik
drizzarsi, rimettersi
POSARSE DRET. fr. Alearse lo qui estaba as-
sental, ajagud, etc. Ponerse en pie.
Surgere. Se mettre debout. Levarsi , sor-
gere.
SEGONS DRET. mod. adv. Confèrme 4 dret,
arreglad é justicia. Segun derecho. Ex
jure. Selon le droit. Secondo il diritto.
TÒT DRET. mod. adv. Per lo eamí més dret,
En derechura , derechamente. Direetè. —
En droiture. À dirittura,
TÒT DRET. mod. adv. Sèns detenirse , ni pa-
rarse. En derechura , derechamente.
directé , directim. Sans s'arréter. Diret-
tamente.
USAR DE SÓN DRET. fr. for. Valerse de l'ac-
ció que 4 cada bu li competex pera lo
efècte que li conviiga: y extensió
etercir sa llibertat lícitamènt en cual-
sevol línea. Usar de su derecho. Suo ju-
TOM. 1.
. DRE 769
re uti. User de ses droits, les faire va-
loir. Far] valere i suot diritti. ..
DRETA. s. f. La ma dreta. Derecha , dies-
tra. Dextra. manus. Main droite. Mano
diritta, destra.
DOXAR LA DRETA. fr. met. ab que s'exprés-
sa que algú cedex á altre en alguna ma-
teria. Dar la bandera. Primas alicui
concedere. Baisser pavillon. Ammainar
la bandiera.
DRETAMENT. adv. mod. ant. TÒT DRET.
DRETÈR. adj. aut. austpExTAE.
DRETERÍA. s. f. ant, DESTRESA.
DRETÍSSIM , MA. adj. sup. de pRET. De-
- rechisimo. Rectissimus. Très-droit. Di-
rettissimo.
DRETURA. s. f. ant. RECTITUT.
DRETURER , RA. adj. ant. RECTE, JUST,
JUSTIFICAD. |
DRETURERAMENT. adv. mod. ant. sac-
TAMÈNT , JUSTAMÈNT.
DRIADA. s. f. Niufa dels boscos. Driada,
driade, napea. Dryades, napææ. Drya-
de. Driade, d £ per
DRÍADE. s. f. orfana.
DRING. s. m. Lo so que dèxa en los oidos
la campana ó altre cosssonoro. Retintin,
. retinte , retín. Tinnitus, Zintement. Tine .
.. tinno, tintianire. E
| DRINGAR. v. n. Continmar fénd un so
semblant al de la campana després de
tocada. Retinir , retenir. Tinnio, retin-
nio. Tinter. Tintinuire. vo
DRISSA. s, f. Ndut. Corda 6 cap ab.que
se issan y arrian las vergas. Driza. Fu-
Bis attollendis vel demittendis antennis.
Drisse. Dirizza.
DROGA. e. f. Cualsevol género de dspes
cias, de simples ó compostos aromàtics,
. .Droga. Aromata, medicamenta. Dro-
gue. Droga.
DROGA. $. m. met. y fam. Pícaro, astnt.
Perillan. Nebulo; versutus , vafér. Fri»
- pen. Briccone. . |
DROGADA. s. f. territ. sainóxwapa.
DROGANT. adj. ant. sEUTRE, BRIBÓ.
DROGUER. s. m. 4DROGUÈR. i
DROGUERÍA. s. f. aDROSUERÍA.
DROGUET. s. m. Cert texid de llana, que
tè vias de varios colòrs y èntre ellas *
- flors. Droguete. Tela qusedam lanea var
riegata. Droguet. Droghetto.
DROÎLA. a. m. vulg. proca, en là segò-
- ma accepció.
DROMEDARI. s. m. Animal cuadrúpedo,
especie de camèll petit, que se cria eg
770 DUB ,
l' Arabia y en diferéuts parts de l’Afri-
ca. Té lo gép eu ió llóm, y lo pel de
colór comunamént gris rojenc. Aguan-
ta mòlta carga, com lo camèll, á qui se
sembla en las demés cosas. Tiromedario,
dromedal. Dromas , dromedarii. Dro-
- madaire. Dromedario.
DR O PACISME. s. m. Certa untura que,
segòns se creya, tenia la virtut de fèr
cáurer los pels del cos. Dropacismo.
Dropar. Depilatoire. Depilatorio.
DROPEJAR. v. n. FÈR Lo DBOPO.
DROPERÍA. s. f. Peresa, falta de aplica-
ció al traball, ociositat. Haraganería ,
holgazaneria. Dessidia. Faineantise, pa-
resse , cagnardise. Infingardaggiue.
DROPO. s. m. Bribó, estrafalari. Picaro,
pillo, drope , galopin. Deses. Coquin ,
vaurien. Infingardo, briccone.
proro. Vagamundo, inaplicad. Haragan,
holgazan. Deses, otiosus. Fainéant, ca-
gnard. Poltrone, ozioso, scioperato, per-
digiorno.
FÈR Lo probo. fr. No fèr res, no voler traba-
lar. Haraganear, holgazanear. Otiari.
Cagnarder. Star ozioso.
DRUDERÍA. s. f. ant. ADULTERI.
DRUIDA. s. m. Sacerdot dels antigs galos.
Drüida. Druidæ, druides. Druide. Drui-
do.
DRUT , DA. s. m. y f. ant. aDÚLTEBO.
ria DRUT. fr. ant. Cométrer adulteri. 4dul-
terar , cometer adulterio. Adulterare,
moechari. 4dulterer. Adulterare.
DU.
DUAL. adj. Gram. En algunas llénguas se
. aplica al número del nom ó del verb
que parla precisament de dos. Dual.
Dualis. Duel. Duello.
DUANA. s. f. ADUANA.
DUANER. s. m. ant. Lo administrador de
l' aduana. 4duanero. Præfectus vecti-
galibus ex mercibus advenientibus exi-
endis. Douanier. Dogamere.
DUBITACIÓ. s. f. Ret. Figura que se co-
met cuand l' orador 6 lo poeta se pro-
posa algua dubte, ó se pregunta 4 sí
matéx lo que ha de dir. Dubitacion , du-
danza. Dubitatio. Dubitation. Dubita-
zione.
DUBITATIU, VA. adj. Gram. Se aplica
4 aquellas conjuncciòns que servexen
ra exposar lo dupte. Dubitativo. Dubi-
tativus. Dubitatif. Dubitativo.
DUB
DUBTAR. v. a. Estar lo entenimènt ab
indeterminació y perplefitat sèns re-
sóldrerse. á donar crédit á alguna cosa
ó á dissentir de ella. Dudar. Dabitare.
Douter. Dubbiare, dubitare.
NO RI HA QUE DUBTAR. loc. NO mi HA DUBTE.
DUBTE. s, m. La suspensió é indetermina-
ció del entenimènt, cuand no treba rahó
bastant pera donar crédit á alguna cosa
. 4 dissentir de èlla. Duda, dubitacion.
Dubium, dubitatio. Doute. Dubbio.
DUBTE. La cuestió que se proposa pera ven-
tilar y resóldrer. Duda. Dabium, ques-
tio. Doute , difficulté proposée. Dubbio.
ESTAR EN DUBTE. fr. Dubtar. Estar en de
da. Hesitare, dubitare. Douter , dre en
doute. Essere in dubbio.
ESTAR EX DUBTE ALGUNA Cosa. fr. Ser incer-
ta ó dubtósa. Estar en duda alguna co-
sa. In incerto versari. douteux.
Esser ambiguo, dubbioso.
EXIR DEL DUBTE. fr. Llibertarse , desembras-
sarse de éll. Salir de la duda. Dubw
se expedire. Sortir de doute. Sciorre d
dubbio. | L
NO El HA DUBTE. loc. a e s' exprés
que alguna cosa es certa y verdadera.
No hay duda. In dubium res non ve-
nit. Sans doute..Senza dubbio.
NO TÈ car DUBTE. loc. no TÈ DUBTE.
xo TÈ pure. loc. Es cert, no hi ha dub-
te. No tiene duda, no tiene duda nin-
guna. In dubio res non venit. C'est vrai
Non v' è dubbio.
POSAR DUBTE. fr. POSAR EN DUBTS.
POSAR EN DUBTE. fr. Dificultar la certitut
de alguna cosa. Poner en duda , poner
Ambigere. Meltre en doute. Met-
tere in dubbio.
QUEDAR se DUSTE. fr. ab que s' expresa
que cosa continua send incerta
6 dubtòsa. Quedar en duda. ln dube
rem esse. Demeurer dans le doute. Sta-
re nel dubbio.
skws puste. mod. adv. Certamènt. Sin d»-
da. Sine dubio, dubio procul, haud
dubio. éssurement, sans doute. Sena
dubbio.
. TRÁURER DE DUSTE 6 DEL DUSTE. fr. Fèr
véurer á la certitut de alguna co-
sa de la dubtaba. Sacar de dada ó
de la duda. Certum ali facere, Ir
rer de doute. Trarre di dubbio.
DUBTOS, A. adj. Lo qui té dubte. Dudo-
so. Dubius , dubius animi. Douteur.
Dubbioso.
DUL
DuBTÓs. Se aplica al objècte de que se dub-
ta. Dudoso. Dubius. Douteux , incer-
tain. Dubbioso, incerto.
DUBTOSÍSSIM , MA. adj. sup. de pusròs.
Dudosisimo. Valdé dubius. Jrés-dou-
teux. Dubbiosissimo. |
DUC. s. m. Títol de honór destinad en Eu-
ròpa pera siguificar la noblesa més alta.
Duque. Dux. Duc. Duca.
pvc. Aucéil nocturno, de uns dòs pams
de alsada, de colór mesclad de rotj y
negre: té lo béc córvo y cubert de pló-
mas, los ulls grossos y col-locads eu la
part anteriór del cap, y sòbre èst unas
plómas dretas que figuran unas aurellas.
Buho. Bubo. Hibou. Barbagianni.
DUCAL. adj. Lo que pertany al duc. Du-
' cal. Ad ducem pertinens. Ducal. Du-
cale.
DUCAT. s. m. Lo territori ó estad del
duc. Ducado. Ducis ditio. Duché Du-
eato.
pucat. Moneda d' or que se usi antigua-
mént en Espanya, y valia 575 marave-
dissos, ú Ónse rals y un maravedis de
equell témps. Ducado. Nummi aurei ge-
nus. Ducat. Ducato.
pucaT. Moneda imaginaria que val 575
maravedissos dels actuals. Ducado. Num-
mi aurei genus. Ducat. Ducato.
DUCTIL. adj. que se aplica à eualsevol
materia que sèns desunirse ó dividirse
pod allargarse, axamplarse , engruxirse
ó aprimarse. Dúctil. Ductilis. Ductile.
Duttile.
DUCTILITAT. s. £. La propietat que té-
nen la major part de las substancias me-.
tál-licas y algunas altras de poder ser
dilatadas sénse trencarse. Ductilidad.
Ductibilitas. Ductilite. Duttilità.
DUÈNYA. s. f. MESTRESSA.
DUENYO. s. m. amo, en la tercèra y
cuarta aecepció.
DUJA. s. f. Ndut. Cada un dels vols que
fa un cap 6 corda enrollada. Aduja.
Rodentis convoluti spira. Roue, plet,
Giro.
DULA. s. f. Lo ramat de bestiar gros de
tots los vehins de un poble. Dula. Com-
mune armentam. Troupeau appartenant
à differens. particuliers. Gregge che ap-
partiene a varj padroni.
pura. Lo ramat de porcs de tòts los ve-
hins de un poble. Veceria. Commune
porcorum armentum. Troupeau de co-
chons appartenant à differens particu» |
DUP 771
liers. Gregge di porci appartenente a
var] padroni.
DULCAMARA. s. f. Planta, especie de
morélla vera, que tè las fullas llargaru-
das y punxagudas, las flors pétitas y
de colór blau violad, y lo fruit en ra-
hims, ab granets encarnads del tamany
dels pésols. Despedex un olòr narcótic,
y sas camas sòn medicinals. Dulcamara,
dulzamara. Solanum dulcamara. Douce-
amère,. morelle grimpante. Solatro,
strigio.
DULÍA. s. f. Teol. Lo culto que se dòna
als sants. Dulia. Dulia. Dulie. Dulia.
DULIMAN. s. m. Vestidura talar que por-
tan los tures. Duliman. Talaris vestis
turcarum. Doliman. Abito turchesco
cosi chiamato.
DULSAINA. s. f. DOLSAINA,
DULSIFICANT. p. pres. de BULSIFICAR.,
Lo que dulsifica. Dulcificante. Dulco-
raus. Qui adoucit , adoucissant. Dolci-
ficante.
DULSIFICAR. v. a. Fér tornar dòls alga-
na cosa. Se pren també per mitigar ó
disminuir sa acerbitat , acrimonia, etc.
Dulcificar. Dulcorare. Ædoucir, ren-
dre doux. Dolcificare, raddolcire.
BULSIFICAR. Quim. Fér tornar dóls algun .
cos traéndli la sal. Dulzurar. Sale ab-
stracto dolcorare. Édulcorer , dulcifier.
Annacquare per addolcire.
DULSÍSSIM, MA. adj. sup. de pòrs. Dul-
cisimo. Dulcissimus. Très-doux. Dolcis-
simo.
DULSOR, s. m, -pòLsor.
DULSURA. s. f. vOLSURA.
DUNAS. s. f. pl. Veu usada en nostras
historias de Flandes, y significa las mon»
tanyetas de arena que fórman las aiguas
del mar seguidas en fórma de cordillè-
ra. Dunas. Arene tumuli. Dunes. Duna.
DIJO. s. m. Mis. La composició que se
canta 6 toca éntre dós. Duo. Duaruni
vocum concentus. Duo. Duetto.
DUODECIM, MA. adj. num. Lo que se-
guex per órde al undécim. Duodecimo,
duodeno. Duodecimus. Douzieme. Duo-
^ decimo. :
DUPLICACIÓ. s. f. La multiplicació de
‘una cantitat per lo número dòs. Dupli-
cacion. Duplicatio, duplatio. Duplica-
- tion. Raddoppiamento, duplicazione.
DUPLICAD. s. m. Lo segón despatx que
s' envia del matéx tenòr que lo primer
per si aquest se perd. Se diu també de
772 DUR
altres papers y documents. Duplicado.
Iterata littere. Duplicata. Copia, il du-
plicato.
DUPLICADAMÈNT. adv. mod. Ab du-
plicació. Duplicadamente. Dupliciter,
duplicato. Doublement , au double. Dop-
piamente, a doppio.
DUPLICAR. v. a. Fèr ó dir dòs vegadas
una matéxa cosa, doblarla 6 multipli-
carla per dós. Duplicar. Duplicare,
duplare. Doubler , redoubler. Doppiare.
DUPLICITAT. s. f. Solapa, resérva, fal-
sedat. Duplicidad , doblez. Dolus, si-
mulatio. Duplicite. Doppiezza.
DUPLO, PLA. adj. Lo que conté dòs ve-
gadas alguna cantitat. Duplo. Duplio,
uplaris. Double. Doppio, due volte
tanto.
DUPTANZA. s. f. ant. DUBTE.
DUPTAR. v. a. DUBTAR.
DUPTAR. V. D. ant. TÉMER, RECELAR, DES-
CONFIAR. Se usaba també com recíproc.
DUPTE. s. m. pusre.
DUPTE. ant. TEMÒR, RECEL , DESCONFIANSA.
DUQUESSA. s. f. La dona del duc, ó la
que per sí posseex algun estad á que es-
tá annefo títol ducal. Duguesa. Ducis-
sa. Duchesse. Duchessa.
DUQUET. s. m. dim. de puc. Duquecito.
Dux puel'us. Jeune duc. Duchetto.
DUR, RA. adj. Lo que té parts unidas
èntre sí ab tal forsa, que resistind á la
impressió de un impuls estrany, no pod
mudar ficilmèot de figura. Duro. Du-
rus. Dur. Duro, sodo.
pur. met. Ofensiu é insufrible. Duro. Du-
rus. Dur, fácheux. Duro, acerbo, se-
vero, brusco.
pur. Violent, cruel. Duro. Durus. Dur,
cruel. Duro, crudele, barbaro.
pur. Terc, obstinad. Duro. Pervicax. Obs-
tine, entélé. Pertinace.
DUR. Brónc, de m i. Duro. Asper.
Dur , rude. Duro, P ao, as ro.
pur. Se dia del estil aspre y desapacible.
Duro. Durus, incultus. Dur. Incolto,
stentato. -
DUR. Y. 8. PORTAR.
FÈRSE DUR. fr. ENDURIRSE.
FÈRSE DURA ALGUNA COSA. fr. met. Repug-
nar, ser dificil de créurer, sufrir, etc.
Ser dura ó hacerse dura alguna cosa.
Durum essse. Etre dur, difficile à sup-
porter. Essere duro, essere difficile.
TORNARSE DUR. fi". ENDURIRSE.
DURA. s. f. Duració, y axí se diu: es ro-
DUR
ba de pura. Dura. Durabilitas, diutur-
nus. Durée. Durata, durabilità.
DURABLE. adj. Lo que pod durar. Du-
rable. Durabilis, diuturoos, !diutinus.
Durable. Durabile.
DURACIÓ. s. f. La permanencta de algu-
na cosa. Duracion. Diuturnitas. Dures,
Durata, duramento, durevolezza.
DURADA. s. f. DURACIÓ.
DE Poca DURADA. Se diu de lo que no dura
gaire. De corta duracion. Parvæ diu-
‘ turnitatis. De peu de duree. Di poca
durata.
DURADERO, RA. adj. puranòr.
DURADOR, RA. adj. Lo que dura mòlt ó
pod durar. Duradero. Durabilis, diu-
turnus, diutinus. Durable. Durabile,
durevole, stabile. |
DURA-MATER. s. f. Anat. Una mèmbra-
na densa que per dins del casco cubrex
lo cervèll, formada de una substancia
nerviósa ab venas y arterias. Dura-md-
ter. Dura-mater. Dure-mére. Durama-
dre.
DURAMENT. adv. mod. Ab duresa. Du-
ramente. Duré. Durement. Duramente.
DURAN. s. m. Especie de présseg un poc
més pétit que lo melocotó. Durazno.
Malum duracinum. Duracine. Pesca,
persico duracine.
DURAND. s. m. Especie de panyo que s
usaba en Castélla en temps de Fèiip Il.
Durando. Panui genus. Sorte de drap,
calmande. Durante.
DURANT. p. pres. de purar, que se usa
com preposició pera significar la efis-
tencia ó permanencia de alguna cosa al
matéx témps que sen fa altra. Durante.
Dum. Durant, pendant. Per, nel, da-
rante, in tempo.
DURANTAS. s. f. pl. Certa roba de llam
molt forta y semblaut al droguet, que
se portaba antiguamént. Calamaco. La-
neum textum. Calmande. Durante.
DURAR. v. n. Subsistir, permanéxer. Du '
rar. Durare. Durer , subsister. Durare.
sussistere. |
DURESA. s. f. La consistencia de las parts
de un cos, que fa que no puga mudar
fácilment de figura. Dureza. Duritia,
durities Durete , fermeté. Sodezza, da-
rità. |
puresa. Pertinacia, obstinació de algú en
sos dictàmens. Dureza. Duritas, dari-
tia, durities. Dureté , obstination. Du-
FO, per tinace.
met cuand la síl-laba brèu se allarga
ra que tinga la mida lo vers. Évtasis.
ctasis. Ectasis. Ectasi.
ECUABLE. adj. Mat. Se aplica al movi-
mènt ab que los cossos caminan £spays
iguals en igual tèmps. Ecuable. Equa-
bilis. Egal. Equabile.
ECUACIÓ. s. f. 4stron. La diferencia que
hi ha notre lo lloc 6 movimént mediá y
la verdadèr ó aparent de algun astre.
Ecuacion. Æquatio. Equation. Equa-
zione.
ecu Ació. Alg. Igualació. Igualacion , ecua-
cion. Æquatio. Éguation algébrique.
Equazione.
ECUADOR. s. m. Círcul máfim que se
considera en la esfèra y dista igualmènt
dels dòs pols del món. Ecuador , ecua-
tor. Equator. Équateur. Equatore,
uinoriale.
ECUESTRE. adj. Lo pertanyènt al caba-
llèr, 6 al órde y efercici de la cabelle-
ría. Ecuestre. Equestris. Equestre.
Equestre.
ECUMENIC. adj. que se aplica solamènt
als concilis cuand sòn generals. Ecume-
nico. OEcumenicus. Gicumenique. Ecu-
menico.
ED.
EDAT. s. f. Los anys que un tè desde són
naxemént. Edad. JEtas. Age. Età.
EDAT. Lo conjunt de alguns sigles; y axí al
món se li cóntan comunamént sis edats
divididas ó denotadas per altras tantas
épocas notables désde Adam fins á la
-consumacié dels sigles. Los antigs y los
poetas fingiren , uns tres y altres cuatre
edats, que van anomenar la d'or, la de
lata, la de cóure y la de ferro. Edad.
tas. Age. Età.
EDaT. Lo espay de anys que ba corregud
de tant á tant témps; y axí se diu: en
nostra zpaT. Edad. Ætas. Age. Età.
EDAT DE DISCRECIÓ. Aquella en que la. rahó
il-lumina als adultos. Edad de discre-
cion. tas bona. Age de raison. Età di
senno.
AVANIAD DE EDAT Ó DE EDAT AYANSADA. Se din
del que ja es véll. Avanzado de edad ó
de edad avanzada. Ætas ingravescens,
provecta. Avance en dge. Di grande età.
QONÉYER LA EDAT PER.KAS DENTS, fr. Conéxer
los anys que tènen los caballs, mulas y
altres. animals segóns las dènts que han
EDI 715
mudad. Conocer la edad por el diente.
Dentibus etatem colligere. Connaître si
un Cheval marque encore. Conoscere se
un cavallo marca. '
MAJÒR EDAT. La edat senyalada per las llèys
pera exir de curadoría. Mayoría , ma-
yor edad. Legitima se regendi «tas.
L'áge pour user de ses droits. Età nella
uale l'uomo entra nel possesso de’ suoi
iritti.
mexón EDAT. La edat en que lo menòr no
gobernar ni disposar de sòs bèns ni
e sa persòna. Menor edad , menoria de
edad , minoridad. Pupillaris etas. Bas
âge; minorité. Miuorità.
MENÒR EDAT. La petitesa 6 puericia, y s’ex-
tèn fins á la juventut. Menor edad. In-
fanti» et pubertatis ætas. Bas âge. Po-
ca età, prima età.
EDECAN. s. m. Milic. Oficial militar, que
está encarregad de portar y comunicar
en lo efércit las órdes del general. Ede-
can. À mandatis ducis castrorum. Aide-
de-camp. Ajutante di campo.
EDEMA. s. f. Cir. Inflòr tòva y de poc
calór produida per la obstrucció dels
vasos finfátics . en la que se obsérvan
algunas coneavitats, comprimindla ab
los dits. Edema. Tumor, edema. Œde-
me. Edema.
EDEMATOS, A. adj. Lo que pertany al
edema. Edematoso. Tumidus,. edemati-
cus. Gidemateux. Edematoso.
EDETA, NA. adj. Lo pertanyènt á la
provincia edetana, que ara es lo règne
de Valencia. Edetano. Edetanus. De Va-
lence. Di Valenza.
EDICIÓ. s. f. Publicació 6 impressió de
algun llibre ó escrit, y la matéxa obra
impresa. Edicion. Editio. Edition. Edi-
zione.
EDICTE. s. m. Mandato, decrét publicad
ab autoritat del príncep ó magistrat.
Edicto. Edictum , edictio. Édit. Editto.
EDICTE. Pregó que se fifa en los paratges
públics de las ciutads y vilas, en que se
dòna noticia de alguna cosa, pera que
sia notoria á tóthom. Edicto. Edictum.
Placard , affiche. Cartello.
EDICTE PRETORI. Lo edicte que cada pretàr
ublicaba al principi del any que habia
he durar són ofici, y.contenia las espe-
cies de negocis sòbre que interposaba
sa autoritat. Edicto pretorio. Edictum
vel jus pretorium. Ordonnance du pré-
teur. Editto del pretore.
776 EDU
EDIFICACIÓ. s. f. L'acció y efécte de
edificar: Edificacion. Edificatio. Édift-
cation. Edificamento, edificazione.
EDIFICACIÓ. met. Eusenyansa y bon efèm-
ple que algú dóna ó causa als demés ab
sa virtut, doctrina y bous costums.
Edificacion. Virtutum exemplar, ædi-
ficatio. Edification. Edificazione.
EDIFICADOR, RA. s. m. y f. Lo qui edi-
fica y mana edificar. Edificador. JEdi-
ficator. Édificateur. Edificatore.
EDIFICANT. adj. evrricatiu.
EDIFICAR. v. a. Fèr, construir algun
edifici. Edificar. Ædificare. Edifier,
bútir. Edificare, fabbricare, construire.
tDIFICAB. met. Douar bon efèmple 4 altres
vivind arregladamènt. Edificar. JEdifi-
care, exemplo esse. Édifier. Edificare.
EDIFICATIU, VA. adj. Lo qui edifica y
dòna bon efèmple. Edificativo. Exem-
p'aris. Édifiant. Edificatorio, edifi-
cante. '
EDIFICATORI, RIA. adj. Lo que pertany
á edificar. Edificatorio. Ad. edificatio-
nem pertineus. De l'art de bátir. Ap-
partenente alla fabbricazione.
EDIFICI. s. m. Obra 6 fábrica de casa,
palaci; temple, etc. Edificio. Ælif-
clum. Édifice, bdtimeni. Edifirio, fab-
brica. x
EDIL. s. rh. Magistrat romá que tenia á
sòn cárreg las obras públicas, y cuida-
ba del repàro, ormato y limpiesa dels
téin ples. casas y earrérs de la ciutad de
Roma. Hi habia dès classes de sous:
us se anomenaban curuls, y habian de
ser patricis y nobles, y áltres plebeus,
que éran elegids èutre la plebe. Edil.
Ællis. Édile. Edile. i
EDILICI, CIA. adj. Lo que pertany al
empleo del edil. Edilicio. Edilis, ædili-
tias. D'elile. Edile, edilizio.
EDILITAT. s. f. La dignitat y empleo del
edil, y lo témps que duraba. Edilidad.
Ædilitas. Édilte. Edilità. '
EDITOR. s. m.. Lo qui dòna 4 llum 6 pu-
blica alguna obra de altre y cuida de la
"npresstó. Editor. Editor. Editeur.
Editore.
EDUCACIÓ. s. f. La criansa, ersenyansa |
y doctrina que se dóna á las criaturas
y als joves. Educacion. Educatio, ins-
: titutio, Education. Educazione.
EDUCADO1,RA.s.m, y f. Lo qui edu-
ca. E tucador. Educator. Celui que élève.
Educatore.
EFE
EDUCANDO, DA. s. m. y f. Lo wi
noya que éntra en algun col-legi 6 cor-
vént pera ser educad. Educanb. Alnar
nus. Jeune pensionnaire. Domo,
peusionario.
EDUCAR. v. a. Criar, ensenyar , adotur
nar. Educar. Educare. Élever, intr:
re. Educare, allevare. |
EDUCCIÓ. s. f. L'acció de tráurer us
cosa de altra. Educcion. Eductio. ['.-
tion de tirer, diextraire une dm
d'une autre. Lo trarre una cosa da ua
altra.
EF.
EF. s. f. Nom de la séptima lletra de me
tre alfabet. Efe. Littere F nomen £
fe
Effe.
EFECTE. s. m. Lo que se seguer des
guna causa y es prodaid -per élla. E^
to. Effectus, efecte. Effet , rés.
Effetto.
grècre. Lo matèx que fi pera que se Be
guna cosa. Efecto. Finis, scopus À
terme. Effetto, fine, scoppo.
»rècres. pl. Bèns mobles. Efectos.
Effets, biens , objets. Effetti, bem.
EN EFkcTE. mod. adv. Realmént, v
ramènt. En efecto. Verè, reapst
effet. Infatti,
Ex ErkcTE. Eu conclusió. En efecto. lg
En effet. Infatti.
POSAR EN PEBCTE. ua E£ecutar, por
obra algun ‘projècte, peusamén! .
Poner cn efecto. Effectum aliquid
dere. Mettre à effet. Condurre a
porre in éffetto.
surtia EFbete. ir. Lograr lo que se i
per algun medi que se aplica. 5
efecto. Assequi finem. Sortir, aver
effet. Riuscire,
TENIR EFÈCTE. Ír. SUATIR ESÈCTE.
EFECTIU, VA. adj. Lo que se t:
mént y arriba á tenir efècte. E
Effectivus. Effectif. Effettivo.
EFECTIVAMÈNT. adv. mod. Ea ef
en realitat. Efectivamente. Verè.
se, eflectivè: Effectivement. Ef:
mente.
EFECIUACIÓ. s. £ L’ aeció de e
se ó tenir efècte alguma cosa. E/e.:
cion. Executio. Realisation. Efett
EFECTUAR. v. a. Posar per obra.
cutar alguna cosa. . Efectuar. ED:
effectum reddere. Effevtuer. Efettos
EFEMÉRIDES. s. £ pl. Llibre ea qu
EFO
referexen los fèts de cada dia. Efemeti-
des. Ephemerides. Ephémérides. Effe-
meridi.
EFEMBRIDES ASTRONÓMICAS. Los llibres en que
se notan los moviménts diaris y aspéctes
dels planetas , y los eclipses de sol y llu-
na. Efemérides astronómicas. Epheme-
rides astronomica. Éphemerides, tables
astronomiques. Effemeridi.
EFEMINAR. v. a. ant. AFEMINAR.
EFERVESCENCIA. s. f. Calòr, bull ex-
cèssiu de las sangs. Efervescencia. Ef-
fervescentia. Effervescence. Efferve-
scenza.
EFERVESCENCIA. met. Agitació, acaloramènt
dels ánimos. Efervescencia. Fervor. Agi-
tation, ardeur. Ardimento , bollore,
fervore.
EFESSÌ, NA. adj. Lo natural de Efesso,
lo que pertany 4 aquesta ciutad. Efe-
Tino.” Ephesins, ephesinus. Éphesien.
Di Efesso.
EFECTUALMENT. adv. mod. ant. EFEc-
TIVAMÈNT.
EFFLORIB. v. n. ant. FLORIR,
EFFORÇ. s. m. ant. ESFORS. '
EFFORGABSE. v. r. ant. ESFORSARSE,
EFICACIA. s.f. Virtut, activitat, forsa y
poder pera obrar. Eficacia. Efficacia,
efficacitas. E ficacite Efficacia.
EFICACÍSSIM , MA. adj. sup. de Ericas.
Eficacisimo. Valdè efficax. Trés-effica-
ce. Efficacissimo.
EFICAS. adj. Actiu, poderòs pera obrar.
Eficaz. Efficax. Efficace. Efficace.
EFICASMENT. adv. mod. Ab eficacia.
Eficazmente. Eficaciter. Efficacement.
Efficacemente.
EFICIENT. adj. Se diu del que obra y fa
alguna cosa y de la causa que la pro-
dues. Eficiente. Efficiens. Efficient. Ef-
ficiente.
EFICTE, TA. adj. ant. rixcrm.
EFIGIE. s. f. Imatge, figura que repre-
sénta alguna cosa réal y verdadéra. Co-
munaméat se diu de las imatges de Je-
sucrist , la Mare de Deu y los sants. Ef-
gie. Effigie. Efigie. Efàgie, immagine.
EFLUVI. s. m. Emanació de las partícu-
las sutilíssimas é imperceptibles que
exhalan tòts los cossos. Effuvio. Eftla-
, vium. Émanation. Effluvio.
KE FORO. s. m. Magistrat establert en Es-
parta pera contrapesar lo poder dels
rèys en tèmps de Teopompo. foro,
Ephorus. Éphore. Efforo.
TOM. 1.
777
EFUGI. s. m. Escusa, recurs pera fugir
de alguna dificultat. Efugio. Effugium.
Usi UE. Sutterfugio, scampo.
EFUSIÓ. s. f. Derramamènt de alguna
cosa líquida. Comunamènt se diu de la
sang. Efusion. Effusio. Effusion. Effu-
sione, versamento.
EG.
EGALMENT. adv. mod. ant. IGUALMÈNT.
EGESTAT. s. f. ant. POBRESA; INDIGENCIA.
EGIPCI, CIA. adj. Lo natural de Egipte
y lo pertanyènt á aquell pais. Egipcio,
egipciano. Ægyptiacus, ægyptius. Egyp-
tien. D' Egitto.
EGIPCÍAC, CA. adj. Lo pertanyént é
Egipte. Egipciaco. Egyptius, ægyptia-
cus. ptien. D’ Egitto.
EGIRA. s. f. Epoca d arábigs y maho-
metans, dèsde la cual comensan lo
compte de sòs anys. Significa fugida ó
exida. Egira. Egira. Hegire. Egira.
EGOISME. s. m. Lo excéssiu amòr al in-
teres propi sèus tenir cap consideració
al dels demés. Egoismo. Philantia. Égo-
isme. Disordimato amor di se stesso.
EGOISTA. s. m. La na que no mira
sinó á són interes, y no procura lo dels
altres. Egoista. Qui omnia ad utilitatem
suam refert. Egoiste. Colui che ha un
disordinato amor di se stesso.
EGREGI, GIA. adj. Insigne, il-lustre.
Egregio. Egregius. Éminent , excellent,
parfait , noble, Eminente, eccelso, scel-
tissimo,
ÈGUA. s. f. &uca.
EGUAL. adj. iGuar.
EGUALAR. v. a. ant. IGUALAR.
EGUALMENT. adv. mod. ant. IGUALMÈNT.
EGUASSADA. s. f. kuGassADA.
EGUASSER. s. m. EUGASSÀR.
EGUATER. 8. m. ant. BUGASSÈR.
EI.
EISSAMENT. adv. mod. ant. Axí matéx,
també, igualmént. Asimismo. Pariter.
De la méme maniére. Parimente.
EINA. s. f. Cualsevol vas pera posar ó
guardar licórs. Pasija. Vas. Vase. Vaso.
Einas, pl. Los instruménts propis pera fèr
alguna cosa. Se diu principalmént dels
que servexen pera traballar en los dife-
rènts oficis. Zrebejos, amaños. Instrue
menta, utensilia. Outils. Strumenti
778 ELE
El.
EJECCIÓ. s. f. ant. ExPuLsió.
EL.
EL. s. f. Nom de la trètsena lletra de nos-
tre alfabet. Ele. Litteræ L nomen. Ele.
Elle.
ELABORACIÓ. s. f. L' acció y efècte de
elaborar. Elaboracion. Elaboratio, ela-
boratus. oration. Elaboratezza.
ELABORAD, DA. adj. Bén traballad.
Elaborado. Elaboratus, politus. Lime,
bien travaille. Elaborato.
ELABORAR. v. a. Traballar ab primór y
perfecció alguna cosa. Se din especial-
mènt dels métalls. Elaborar. Elaborare.
Perfectionner. Elaborare.
ELAMÍ. s. m. Nom de un signe de mú-
sica que correspon al m1 de la escala
comú. Élami. Sextum musices sigaum.
La sixième note de la gamme d'Are-
tin. Sesta nota secondo Aretino.
ELASTIC, CA. adj. Lo que tè elasticitat.
Eldstico. Elasticus. Élastique. Elastico.
ELÁsTICS. s. m. pl. Llencas de cuiro, roba
ó altra materia, ab civélla ó sénse, que
servexen pera sostenir los pantalòns. 7i-
rantes. Tæniæ ad femoralia sustinenda.
Bretelles. Cinghia.
ELASTICITAT. s. f. La propietat que té-
nen alguns cossos de recobrar sa figura
y exteusió luégo de haber cessad la for-
sa que violentamént los ne habia pri-
vad. Elasticidad. Vis elastica. Élastici-
té. Elasticità.
ELEBOR. s. m. Hérba ramósa de un pam
de alsada, que té las fullas semblants á
las del plantatge y de un color fòsc y un
poc rojenc, la cama cóncava y la flor
verdósa y blanquinósa. Sa arrel es fi-
bròsa, acre y fa estornudar. Eleboro,
eleboro blanco, vedegambre, veratro.
Elleborum, helleborum , helleborus,
veratrum. Ellebore. Elleboro.
ELECCIÓ. s. f. Nombramént de alguna
persóna ó cosa que regularmént se fa
per vots pera algun fi. Eleccion. Elcc-
tio, electus. Élection. Elezione, eleggi-
mento.
aLecció. Deliberació, llibertat pera obrar.
Eleccion. Electio, deliberatio. Delibe-
ration , liberté d'agir. Elezione, facoltà
d' eleggere.
ELE
ELECCIÓ CANÓNICA. La que se fa segons 13
forma establerta en [^ concili general de
Letran , celebrad en tèmps de Inoces-
ci III, per un de tres modos, que sn
inspiració , compromis y escrutini, Ele
cion canónica. Electio canonica. Éz-
tion canonique. Elezione canonica.
ELECTE. p. p. irreg. de etecia. Ela.
Electus, electibilis, eleetilis. Eu, Ele
ELECTIU, VA. adj. Lo que se fa ó sed»
na per elecció. Electivo. Quod elector:
fit. Electif. Elettivo.
ELECTOR. s. m. Lo qui eligex 6 tè dr
de elegit. Elector. Elector. Ékcter.
Elettore.
ELECTÓR. Cada an dels priuceps de Ale
nia als cuals corresponia la elecció dd
emperador. Elector. Imperi ee.
Électeur. Elettore.
ELECTORAL. adj. Lo que pertanyia
dignitat, 6 á la calitat del elector. £--
toral. Ad electorem pertinens. Bu»
ral. Elettorale.
ELECTORAT. s. m. Estat soberá de ll
mania, en lo cual lo príncep tenia té
de elegir emperadòr. Electorado. V
cipis electoris ditio. Électorat. Dee
rato. . |
ELECTRE. s. m. ant. Ambar. Le”:
Electrum. Ambre. Elettro, ambre.
ELECTRIC, CA. adj. Lo que tè 6 c:
nica la electricitat, ó lo que pe
élla. Eléctrico. Electricus. Ee
Elettrico.
ELECTRICITAT. s. f. Propietat “a
cts
nen los cossos en certs estads y cir:
tancias de despedir espurnas blart
á manéra de ratjs, de excitar ff
, commociòns, de inflamar las su
cias combustibles, y de atráurer y
pel-lir los cossos leves que se at
Electricidad. Electricitas. Hectra
Elettricitá.
ELECTRIS. s. f. La mallèr de algoo;
cep electór. Electriz. Electoris
is uxor. Hectrice. Elettrice.
ELECTRISABLE. adj. Lo que se pod
trisar. Electrizable. Electricitatez :
piendi capax. Electrisable. Che pw
sere elettrizzato. -
ELECTRISACIÓ. s. f. L' acció 6 e
de electrisar. Electrizacion. Ele:
tatem communicandi actio vel +»
Électrisation. Elettrizzazione.
ELECTRISAR. v. a. Comunicar la
tricitat á algun cos. Se usa
"ELE
reciproc. Electrizar. Electricitatem
communicare. Hectriser. Elettrizzare.
ELECTRISAR. met. Efaltar, avivar, inflamar
lo ánimo de algú, Se usa també com re-
cíproc. Electrizar. Ánimum accendere.
Enflammer , enhardir. lnfiammarsi,
incoraggiarsi , rincorarsi.
ELECTÜ ARI. s. m. Confecciò composta
de subetancias mediciuals escullidas.
Electuario. Medicamentorum confectio
selectorum. Electuaire. Elettovario.
ELEFANCIA. 8. f. Especie de lépra que
fa tornar la pèll negra y arrugada com
la dels elefauts. Elefancia. Elephantia,
elephantiasis, elephas. Blephantiasis.
Elefantiasi. :
ELEFANCÍAC, CA. adj. Lo qui patex de
elefancia, y lo que pertany á ella. Ele-
Janciaco. Elephantiacus , elephanticus,
elephantiosus. Qui concerne l'elephun-
tiasis. Elefautiaco,
ELEFANT. s. m. Asimal cuadrúpedo, lo
majòr dels que se cosexen. Tè lo cap
petit, los ulls xics, las aurellas mòlt
glossas y an poc caigudas, lo Habi su-
periòr prolongad en fórma de tròmpa,
que extén y arrònsa á són arbitri y li
servex com de ma, lo cos de colòr co-
munamènt cendròs fàsc, y los ullals en
forma de corus mòlt grossos y macissos,
que es lo que se anomena marfil. Se
cria en l’ Assia y Africa, ahònt lo fan
servir de animal de carga. Elefante.
Elephas, elephantus. Elephant. Ele-
fante.
ELEFANTÍ, NA. adj. Lo que pertany al
elefant. Elefantino. Elephantinus. Ele-
phantin. Elefantesco.
ELEGANCIA. s. f. La hermosura que re-
sulta al estil de la puresa, propietat,
bona elecció y col-locació de paraulas
y frases cuand se parla ó s'escriu. Ele-
gancia. Elegantia. Élegance. Eleganza.
eLEGANCIA. Hermosura, gentilesa, adorno.
Elegancia. Elegantia, cultus. Elegance.
Eleganza, leggiadria.
ELEGASCIA. Gracia. Donaire, donosura ,
gracia. Elegautia, venustas. Elegance ,
gráce. Eleganza, vaghezza.
ELEGANT. adj. Adornad , culto, selecte.
Elegante. Elegans. Élegant , choisi , po-
li. Elegante, culto, scelto.
zLEGANT. Hermès, galan, bén fet. Elegan-
te. Decorus, elegans. Beau, bien mis,
recherche. Bello, vago, elegante.
ZLEGANT. Graciós. Donoso, gracioso. Ele-
ELE 779
gans , cultus. Élegant » charmant. Vez-
2090 , piacevole.
ELEGANTISSIM, MA. adj. sup. de xiz-
GANT, Elegantísimo. — Elegantissimus.
Très-elegant. Elegantissimo.
ELEGANTMENT. adv. mod. Ab elegan-
cia, Elegantemente. Eleganter. Élggam-
ment. Elegantemente. |
ELEGER. v. a. ant. ELEGIA.
ELEGIA. s. f. Poema curt en que se re-
ferexen cosas tristas y lamentables, es-
pecialmént en assumptos amoròsos. Ele-
gia. Elegia, elegidium , elegidion , ele-
-gidiarium, elegus. IZegie. Elegia.
ELEGIAC, CA. adj. Lo que pertany á la
elegía. Elegiaco, élego. Elegiacus , ele-
gus. Elegiaque, Elegiaco.
ELEGIBLE. adj. Lo que se pod elegir.
Elegible. Eligi dignus. Eligible. Eligi-
ile.
ELEGIDS. s.. m. pl. Per antonomasia se
. enténen los predestinads. Elegidos. Elec-
ti. Les élus. Predestinati.
ELEGIR. v. a. Escullir, destinar alguna
persona 6 cesa pera algun fi. Elegir.
Eligere, deligere, ecligere. Hire , choi-
sir. Eleggere, scegliere.
NT. s. m. Principi físic que én-
tra en la composició de tóts los cossos.
Abans dels nous descubrimènts de fisi-
ca y química se anomenaban comuna-
mènt axí la terra, l'aigua, lo aire y lo
fog. Elemento. Elementa. Element. Ele
mento.
eexànT. Fls. y Quim. Tòt cos 6 substan-
cia natural en lo estad de majòr simpli-
citat 4 que se ha pogud reduir per lo
art, y que éntra en la composició de
altres cossos. Elemento. Elementa. Ele-
ment. Elemento.
gMàènrs. pl. Los fomamènts y primers
- principis de las ciencias y arts. Elemen-
tos. Elementa. Élemens. Elementi.
ELEMENTAR. adj. Lo que participa dels
eleménts. Elemental, elementar. Elemen-
tis gaudens. Élementaire. Elementale.
ELEMENTAR. met. Fundamental, primér,
principal: y axí se diu: es un priucipt
BLEMENTAR. Elemental, elementar. Ele-
mentarius. Élementaire. Elementario.
ELENCO. s. m. Catálog, índice. Elenco.
- Elenchus. Cat . Elenco.
ELET. s. m. Electe. Se diu dels practi-
cants de notaría ja passads, peró que
encara no tènen plassa. Electo. Electus,
Élu. Eletto.
780 ELI
ELEV ACIÓ. s. f. L'acció de alsar en alt
alguna cosa. Elevacion. Elatio, levatio.
Élwation. Elevamento, elevazione.
ELEVACIÓ. Altura. Elevacion. Altitado.
Elevation. Altezza.
ELEVACIÓ. Suspensió, enagenamént dels
sentits. Elevacion, elevamiento. Mentis
elatio, ecstasis. Extase, ravissement
d'esprit. Elevazione , inualzamento.
ELEYACIÓ. Efaltació á algun empleo ó dig-
nitat de consideració. Elevacion. Exal-
tatio.
zione.
TIRAR PER ELEVACIÓ. fr. 4rt. Tirar de modo
que formand lo cos llansad una curva,
vaje á cáurer en lo lloc ahónt se tira.
Tirar por elevación. In sublime tormen-
ta bellica dirigere. Tirer de hauteur.
Tirar per altezza.
ELEVAD, DA. adj. met. Alt, sublime.
Elevado. Sublimis, altus. Éleve , subli-
me. Innalzato , sublime.
ELEVADAMENT. adv. mod. Ab eleva-
ció. Elevadamente. Alté, sublimiter.
Avec élévation. Con elevamento.
ELEVAR. v. a. Alsar, axecar en alt al-
guna cosa. Elevar. Attollere, sublevare,
tollere. Elever, hausser. Elevare, esal-
tare, innalzare.
Evan. met. Col-locar á un en algun puès-
to ó empleo honorífic. Elevar. Exalta-
re. Élever. Innalzare.
ELEVARSE. V. T. met. Transportarse, ena-
genarse, quedar fora de sí. Elevarse,
arrobarse. Mentis deliquium , ecstasim
pati. S'extasier. Esser rapito.
ELICTRA. s. f. Cada una de las dòs pès-
sas primas y convefas, que cubren la
part superiòr del vèntre de varios in-
sectes, y que servexen comunamènt
ra tancar las alas. Són ó enteramènt
uras, com las del escarabat, 6 fleti-
bles, com las de la llagósta. Se usa en
plural. Elictra. Elictra. Élytre. Elitra.
ELIENOR. s. f. ant. n. pr. de dona. rro-
NOR.
ELIPSE. s. f. Geom. Curva que se fòrma
talland oblicuamént ab un pla de part
á part un cono recte. Elipse, Linea
eliptica. Ellipse. Ellisse , elisse.
ELIPSIS. s. f. Gram. Figura per la que
se omitexen en la oració algunas parau-
las, que sénd necessarias pera completar
la construcció gramatical, no fan falta
pera lo sentit y sa intel-ligencia; ans bé
si s' expressaban, traurian la gracia de
Elevation. Esaltamento, esalta-
ELU
la brevedat, y la energía 4 las expres
siòns. Elipsis. Elipsis, eclipsis. Ellipse.
Ellissi. a
ELIPTIC, CA. adj. Lo que ál
elipse 6 participa de ills. Eliptico Elip
ticus. Elliptique. Ellittico.
ELíPTIC. Lo que pertany 4 la elípsis. Eljp-
tico. Elipticus. Elliptique. D' ellissi.
ELÍXIR. s. m. Licòr compost de diferèats
substancias medicinals que se a
infusió ab vi, y se usa interiormènt.
Elixir. Potio quedam medicinalis sk
dicta. Élixir. Flisire.
ELM. s. m. Part de l'armadura anta,
que los caballérs usaban en las batallas
justas y tornetjs; ara servex de adorno
en los escuds de armas: se componi de
varias pèssas de cèr ab sas molls y
frdutissas, y servia pera defensar tàtlo
cap y la cara, ab una pèssa anomemà
visèra, composta de una rexeta del nt
téx cér, ab la cual déxaban llibre à
vista; y ab axó se distingia del mornó,
celada y cabacet, de que usaba la 1-
fantería. Yelmo. Galea. Heaume. Eizo,
casco.
ELOCUCIÓ. s. f. Col-locació y distrib
ció de las paraulas y sentencias. Eloi
cion. Elocutio. Élocution. Elocosiot,
stile, dicitura.
ELOCUENCIA. s. f. Propietat, pures:
bona distribució de paraulas y pen
ménts en parlar 6 escríurer. Elocuer-
cia. Eloquentia. Éloquence. Eloquesa-
ELOCUÈNT. adj. que se aplica 4 la per
sòna que parla 6 escriu ab elocuencia
Elocuente. Eloquens. Éloquent. Eo
uente.
ELOCUENTÍSSIM, MA. adj. sup. de no
cukwr. Elocuentísimo. Eloquentissimos
Trés-eloquent. Eloquentissimo.
ELOCUENTMENT. adv. mod. Ab do
cuencia. Elocuentemente. FEloquentet
Eloquemment. Eloquentemente.
ELOGI. s. m. Alabansa, testimoni de ls
bonas préndas y mérit de algú. Elogio
Elogium, laus, præconium. Élge,
louange. Lode.
ELOGIAR. v. a. Fèr elogis de algú. El
giar. Celebrare. Louer. Lodare.
ELONGAMENT. s. m. ant. piLació.
ELONGAR. v. a. ant. ALLARGAR, DIFF
ELOQUENTAMENT. adv. mod. ant. n
CUENTMÈNT.
ELUCIDACIÓ. s. f. Declaració, expli
ció. Elucidacion. Elucidatio. Éclairar
y
EMB
sement. Schiarimento , dilucidazione.
ELUDIR. v. a. Fugir la dificultat, exir
de élla ab algun artifici, medi térme ó
interpretació. Eludir. Eludere. Éluder.
Eludere, schivare, sfuggire.
ELUDIR. Burlarse de alguna cosa, fer que
mo tinga efécte per medi de algun arti-
fici. Eludir. Eludere, fallere. Éluder.
Eludere , ingannare.
ELL, ELLA. pron. demostratiu de que se
usa cuand se parla de alguna persóna
que está ausènt. El, ella. Ille. A, lui.
Egli, esso, ei.
ÈLL. s. f. Nom de la catórsena lletra de
nostre alfabet. Elle. fran. Double U
mouille. Due elle.
ELLEGIR. v. a. p. us. ELEGIR.
ELLIPTICB , CA. adj. ant. eripric.
ELLONGAMENT. 8. m. ant. piració.
EM.
EM. Inversió de me, cas irregular del
pronom jo. V. mE. Me. fran. Me. Mi.
Em. s. f. Nom de la quinsena lletra de nos-
tre alfabet. Eme. Littere M nomen.
Eme. Emme.
EMANACIÓ. s. f. L' acció y efècte de
emanar. Emanacion. Emanatio. Éma-
nation. Emanaziene.
EMANAR. v. n. Proceir , derivarse , tráu-
rer principi y orígen de altra causa.
Emanar. Emanare. Émaner , provenir.
Emanare, trarre origine , nascere.
EMANCIPACIÓ. s. f. L' acció ó efécte de
emancipar. Emancipacion. Emancipa-
tio. Émancipation. Emancipasione.
EMANCIPAR. v.a. Llibertar lo pare al
fill de sa patria potestat. Emancipar.
Emancipare. Émanciper. Emancipare.
EMBABIECADOR , RÁ. s. m. y f. Enga-
nyadòr, alucinadór. Embaucador , em-
baidor. Deceptor, seductor. Trompeur,
enjóleur. Ciurmadore , bindolone.
EMBABIECAR. v. a. Enganyar , alucinar.
Embaucar , embair. Illudere , decipere.
Leurrer. Tirar con lusinghe, chiappare
al boccone.
EMBABILLADOR, RA. s. m. y f. mesa-
' BIECADÓR. .
EMBABILLAMENT. 8. m. ant. Engany,
alucinamént. Embaucamiento , embai-
miento. llusio. Leurre. Lusinga, ine-
scamento.
EMBABILLAR. v. a. ant. EMBABIECAR.
EMBADALIMENT. s. m. Pasmo, suspen-
| EMB 781
m6 dels sentits. Embeleso, embelesa-
miento , embebecimiento. Mentis suspen-
sio. Transport, extase , ravissement
d'esprit. Estasi, ratto.
EMBADALIRSE. v. r. Quedarse pasmad.
Embelesarse , embebecerse , embeberse.
otupefieri. Demeurer stupéfait. Stupe-
Te.
EMBADOCARSE. v. r. EMBADALIRSE.
EMBAFAMENT. s. m. Fástig que causa
- algun mènjar. Empalagamiento , empa-
lago. Fastidium , satietas. Rassasiement.
Sazietá, fastidio, nausea.
EMBAFAR. v.a. Causar fástig algun màn.
jar sobradamènt dóls ó gras. Empala-
gar. Fastidire. Degoúter , rassasier. In-
fastidire. |
EMBAFAR. met. Cansar, enfadar, fastigue-
jar. Empalagar. Fastidium et molestiam
afferre. Ennuyer , fatiguer. Annojare,
isfastidire.
EMBAGACIR. v. a. ant. PROSTITUIR.
E MBAGASSIR. v. a. ant. PROSTITUIR.
EMBAHUCADOR , RA. s. m. y f. EMBA”
BIECADÔR.
EMBAIRSE. v. r. ant. EMBADALIRSE.
EMBAJANIMENT. s. m. ant. L'acció y
efècte de embajanirse. Embobecimiento.
Stupor. Imbecillite. Imbecilitá.
EMBAJANIRSE. v. r. ant. Tornarse bobo,
estúpido. Embobecerse. Stupere. Deve-
nir imbecile. Stupidire.
EMBALAR. v. a. Fèr fardos ó balas de
roba, paper y altres géneros pera em-
barcarlos ó transportarlos de una part
á altra. Embalar. Sarcinas struerel, com-
nere. Emballer , empaqueter. Affar-
ellare.
EMBALECO. s. p. EMBELECO.
EMBALSAMADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
embalsama. Embalsamador. Cadavera
unguentis condiens. Embaumeur. Coloi
che imbalsama.
EMBALSAMAR. v. a. Umplir de bálsam
y altras drogas oloròsas los cossos des-
près de haberles trèt las tripas y demès
parts interiòrs, pera que'se consèrven
mòlt témps llibres de corrupció. Em-
balsamar. Aromatibus vel unguentis
condire. Embaumer. Imbalsamare.
EMBANT. s. m. ant. Envá.
EMBARAS. s. m. EMBRAS.
EMBARASSAR. v. a. EMBRASSAR.
EMBARATIR. v. a. Disminuir, abaxar lo
preu de alguna cosa. Se usa també com
recíproc. Abaratar. Pretium minuere,
782 EMB |
submittere. Rabaisser. Diminuire, sce-
mare.
EMBARC. s. m. L' acció de embarcar y
embarcarse persònas. Embarco , embar:
. cacion. In navem introductio vel con-
scentio. Embarquement. Imbarco.
xwBanc. L' acció de embarcar géneros,
provisións , etc. Embarque. lo navem
introductio. Embarquement. Imbarca-
‘mento.
. EMBARCACIÓ. s. f. Cualsevol especie de
nau ab que se pod navegar. Embarca-
cion. Navis. Bátiment. Bastimento, nave.
EMBARCADERO. s. m. Lo lloc destinad
pera embarcar la gént, mercaderías y
altras cosas. Embarcadero. Ora locus è
uo in navim conscenditur. Embarca-
Aire. Luogo d' imbarco.
EMBARCADOR. s. m. Lo qui embarca
alguna cosa. Embarcador. Qui merces
vel alia in navem introducit, vel impo-
nit. Celui qui embarque. Colui che nn-
barca.
EMBARCAMENT. s. m. ant. EMBARC.
EMBARCAR. v. a. Ficar alguna cosa en
la embarcació. Se usa també com recí-
proc. Embarcar. In navibus imponere.
Embarquer. Imbarcare.
EMBARG. s. m. Retenció de héns féta per
òrde superiór. Embargo. Sequestratio.
… Saisie, sequestre. Staggina, sequestro.
EMBARG. ant. Embras, impedimènt, obsta-
cle. Embarazo , empacho , estorbo , obs-
tdculo. Impedimentum , obstaculum.
Embarras , obstacle, empéchement. In-
. toppo, inciampo.
POSAR EMBARG. ÍT. AMPARAB.
SOITAR LO EMBARG. fr. DESEMBARGAR.
- EMBARGAMENT. $ m. ant. £MBARG , en
la segóna accepció.
EMBARGAR. v. 3. AMPARAR.
EMBARGAR. ant. Destorbar, impedir, em-
brassar. Embargar. lmpedire. Séques-
trer. Staggire , sequestrare.
EMBARNISSAR..v. a. Donar una capa de
barnis á alguna cosa pera férla tornar
llustrósa: Embarnizar , barnizar. Gum-
milinire. Vernir , vernisser. Vernicare,
verniciare.
EMBARNISSAR. Donar á la terrissa una espe-
cie de barnis que tè la transparencia y
resplandòr del vidre. Vidriar. Fictilia
vasa Gperimento vitro simili illinire.
Vernisser. Invetriare.
EMBARRANCAR. v. a. Ficar en un bar-
ranc. 4barrancar. In prærupta induce-
EMB
re. Mettre, conduire dans des fov
drières. Mettere in una frana.
EMBARRANCARSE. v. r. met. Ficarse en un
negoci arduo, espinòs, de difícil exida.
Se usa també com actiu. Abarrancar-
se, enzarzarse , meterse en algun be-
rengenal , atollarse. Arduis uegotis
implicari. Se fourvoyer. Smarrirsi.
EMBARRAR. v. a. Tancar la porta ase-
gurandla per dins ab una barra. Atras-
car, trancar. Abducto vecte Janum
munire. Bácler. Sprangare , stangare.
EMBARRAR. ant. EMBRUTAR.
EMBASSAMENT. s. rn. Detenció 6 sus
pensió de la corrént de l' aigua 6 deal
gun liquid. Remanso. Stagni factio. 4r-
rétement du cours de l'eau. Impalod:
mento.
EMBASSARSE. v. r. Detenirse la corréu
de l'aigua 6 altre liquid, de manèra
ue forme bassa. Se usa també com ac
tiu. Rebalsarse , remansarse , estancar-
se. Staguare. S'arréter le cours de l'em.
Impaludire.
EMBASTAR. v.a. Apuntar ó asseguri
ab bastas lo que se ha de cusir després.
Hilvanar , embastar , bastear. Filo su-
turam notare, firmare. Faufiler. lo-
bastire.
zMBASTAR. met. Principiar y dirigir un ne
goci ó assumpto. Enjergar. Dirigert,
ordinare. Commencer, conduire, arra
ger, disposer. Imbastire, ordire, prin:
cipiare.
EMBASTARDIR. v. a. ant. DEGENERAS.
EMBASTAS. s. f. pl. Bastas 6 punts llargs
Pasos , hilvanes. Àcüs puncta protens.
Faufilures. Imbastitura.
EMBÁT. s. m. Cop que dónan las ónads
á las rocas. Embate. Undarum impeto. :
Choc impetueux de la mer. Scossa.
EMBAUCAR. v. a. EMBABIECAR. |
EMBAULAR. v. a. Ficar la roba ó altra
cosas dins del baul. Embaular. Arcá cx
meratá includere. Mettre dans un he-
hut. Mettere nel forziere.
EMBAXADA. s f. Lo recado de paraula
^ que envia una persòna 4 altra. Se dis
més comunamént dels que s' envian mu:
tuamént los princeps per medi de s:
embaxadórs. Embajada. Legatio. 4n-
bassade. Imbasciata, nuova.
EMBAIADA. Lo empleo d ofici de embat:-
dor. Embajada. Legati munus , legatio.
Ambassade. Ambasceria , imbasciata.
EMBAXADOR. s. m. Lo ministre públi
EMB.
que ab lo primèr carácter dels de ¿xa
classe va en nom de algun príncep 4 al-
tre ab carta credencial pera tractar ne-
gocis, 6 pera assistir eu sa córt en nom
de sòn soberá. Embajador. Legatus.
Ambassadeur. Ambasciadore.
EMBAIADÒR DE MALAS NOVAS Ó xoTICIAS. La
persòua que se complau en portar no-
ticias doléntas. Correo de malas nuevas.
Ominosus nuntius. Porteur de mauvai-
ses nouvelles. Nunzio fatale.
EMBAXADORA. s. f. La mullér del em.
baxadòr. Embajadora, embajatriz. Le-
gati uxor. 4mbassadrice. Ambascia-
trice.
EMBEGUD, DA. p. p. de emaguaza. Em-
bebido.
EMBEGUT, DA. adj. ant. Embadalid ,
parad. Embebecido. Harens. Étonne,
stupéfié. Stupefatto.
EMBELECA DOR, RA. s. m. y f. Lo qui
embeleca. Embelecador. Deceptor , d
lusor. Enjóleur. Ciurmadore.
EMBELECAR. v. a. Enganyar ab artifi-
cis y falsas apariencias fènd créurer lo
que no es. Embelecar. Decipere, delu-
dere. Enjóler. Abbindolare, infioc-
chiare.
EMBELECO. s. m. Engany, embustería,
ficció. Embeleco. Præstigiæ. Tromperie,
artifice. Busbaccherta , trappola, bin-
docheria. .
EMBELECO. EMBELECADÒR.
EMBELEQUEJADOR, RA. s. m. y f. Em-
BELECADÓR.
EMBELEQUEJAR. v. a. EMBELECAR.
EMBELEQUERÍA. s. f. susetEco, eu la
riméra accepció.
EMBELLIMENT. s. m. ADORNO.
EMBELLIR. v. a. Hermosejar, adornar
alguna cosa. Embellecer. Ornare, de-
corare. Embellir. Abbellire.
EMBERMELLIR. v. a. Donar celòr ber-
mell á alguna cosa. Embermejecer, em-
bermejar. Rubefacere. Rougir. Arros-
sare.
EMBESTIDA. s. f. L' acció de embestis.
Embestida , embestidura. Aggressio,
impetus. Aitaque. Attacco, assalto.
DONAR UNA EMBESTIDA. fr. EMBESTIA, en la
priméra accepció.
DONAR UNA EMBESTIDA. fr. met. Créxer mòlt
ab poc temps. Dar un estiron. Brevi
crescere, adolescere. €roítre, gran-
dir en peu de tems. Crescere im poco
tempo.
Ce
EMB 785
PEGAR UNA EMBESTIDA. fr. met. DONAR UNA
EMBESTIDA.
EMBESTIR. v. a. Acométrer ab impeto,
Embestir , arremeter, Aggredi , impete-
re, irrumpere. Attaquer, assaillir vi-
vement. Attaccare.
EMBESTIR. met. Determinarse á dir ó efe-
cutar alguna cosa ardua. 4rrestarse >
atreverse. Audere, intentare. Oser, en-
treprendre , se hasarder. Osare, ardire.
EMBESTIR. met. Empéndrer, intentar. 4co-
meter. Aggredi. Entreprendre, enta-
mer. Incominciare , intraprendere.
EMBESTIR. Ab los noms mazaLTÍA , SON, TEN-
TACIÓ , etc., es venir alguna de aquestas
cosas. Acometer. Instare, urgere. Átia-
quer. Attaccare, assalire.
EMBESTIR Á ALGÚ. fr. EMPENDRER Á ALGÚ.
EMBETUMAR. v. 2. Cubrir alguna cosa
ab betum. Embetunar. Bitumine linire,
inducere. Enduire de bitume. Intona-
car d' asfalto.
EMBEURER. v. a. Atráurer y recullir er
sí alguna cosa líquida, com la esponja
que se ropa l'aigua. Embeber, Imbibe-
re. S'imbiber. lozuppare, immollare.
EMBEURER. Contenir dins de sí alguna cosa.
Embeber. Continere , includere. Conte-
nir, enfermer. Contenere , racchiudere.
EMBIGAR. v. a. Posar bigas en algun
puésto. Envigar. Contignare. Mettre des
poutres. Mettere le travi.
EMBLA. s. f. ant. ADSEMBLA.
EMBLANCAR. v. a. EmBLANQUINAR.
EMBLANQUINAD. s. m. Lo blanquetj de
alguna cosa fét ab cals. Se diu particu-
larmént del que se fa en las pareds.
Jalbegue. Dealbatie. Blanc de chaux.
Imbiancatura. |,
EMBLANQUÍNADOR, RA. s. m. Lo qui
emblanquina. Enjalbegador , enlucidor.
Dealbator. Celui qui blanchit les murs.
Imbiancatore. o,
EMBLANQUINADURA. s. f. EMBLARQUI-
NAMÉNT.
EMBLANQUINAMÈNT. s. m. L' ecció y
efècte de emblanquinar. Enlucimiento,
encaladura. Dealbatio. L'action et l'ef-
fet de blanchir les murs. Imbianca-
mento.
EMBLANQUINAR. v. a. Blamquejar las
pareds ab guix, cals ó altra materia
semblant. Enjalbegar, Jalbegar , enlu-
eir, enca!ar, blanquear. Dealbare. Blan-
chir une muraille. Imbiancare.
EMBLANQUIR. v. a. Fèr tornar blanca
784 EMB
alguna cosa. Emblanquecer. Dealbare.
Blanchir. Imbiancare, far bianco.
EMBLANQUIR. D. US. EMBLANQUINAR.
' EMBLANQUIR. Y. n. ant. Tornarse blanc de
cabells. Encanecer. Canescere. Grison-
ner. Incannire.
EMBLAR. v. a. aut. ROBAR.
EMBLEMA. s. m. Geroglífie, símbol en
que se represénta alguna figura, y al
peu de ella se escriu algun vers ó lema
que declara lo concèpte ó moralitat que
conté. També se usa com femení. Em-
blema. Emblema. Embléme. Emblema.
EMBÓ. s. m. Ndut. Canal fèta de posts
per ahònt sen va cap al mar l'aigua
que trau la bòmba. Dala, adala. Ca-
naliculus ligneus in navibus. Manche,
cange , dalle. Canale , canaletto.
EMBOBAMENT. s. m. Suspensió, encan-
tamènt. Embobamiento, embobecimien-
to. Stupor. Étonnement , surprise , éba-
hissement. Stupore , sorpresa.
EMBOBAR. v. a. Entretenir á algú, te-
nirlo suspens y encantad. Embobar.
Mentem, sensum rapere. Entretenir,
distraire. Svagare, storre.
EMBOBARSE. V. T. Quedarse suspens y ene
cantad. Embobarse. Stupefieri. Demeu-
rer, interdit, badauder. Stupire.
EMBÒC. s. m. Lo pas de alguna cosa per
una part estreta. Emboque. Transitus
per angustum. Passage d'une chose
par un endroit etroit. 1 passo di qual-
che cosa per bucco stretto.
EMBOCADERO. s. m. Forad, ó pas ese
tret fét á manéra de canal estreta. Em-
bocadero. Ostium. Embouchure. Foce,
imboccatura.
EMBOCADOR. s. m. ant. EMBOCA4DÈRO.
EMBOCADURA. s. f. L' acció y efécte de
embocar alguna cosa per una part es-
treta. Embocadura. Trajectio. Embou-
chement. Imboccatura.
TEYIR BONA EMBOCADURA. fr. que se diu dels
que tocan cualsevol instrumént de vént
ab suavitat séns que se percebesca lo
buf. Tener buena embocadura. Tibia,
fistula dulcé canere. Avoir une excel-
^ dente embouchure. Aver buon becouccio.
EMBOCAR. v. a. Ficar dins de la bóca
alguna cosa. Embocar. Ori inferre. Em-
boucher. Imboccare, metter in bocca.
ausocar. Entrar per alguna part estreta.
Se usa també com recíproc. Embocar.
Intrare. Penétrer par un lieu etroit. Pe-
getrare,
EMD |
yusocar. mot. Fér créurer à algú lo qu
- BO es cert. Embocar. Falsas alicui per-
suadere. Duper , en faire accroire. Le
cellare , gabbare, sonarla.
EMBOCAR. v. n. Mènjar mòlt y depressa.
Embocar , embaular. Vorare, degut:
, re. Engloutir, devorer. Inghiottire.
EMBOL. s. m, Cilindro destinad en ls
máquinas pera fèr entrar 6 exir algu |
fiúido. Émbolo. Embolum. Piston. Stan
tuffo.
EMBOLIC. s. m. Farcèll de roba, paper
6 altras cosas semblants fét sense cap |
òrde. Rebujo, reburujon. Iuvolucrur.
Enveloppe. Invoglia , coperta.
emsoLic. Enllas desordenad de una così.
altra, com dels fils en la madéxi 4.
las ramas en los arbres. Enredo. lup»
eatio. Embrouillement , entrelaceme:
Imbroglio , avviluppamento.
EMBOLIC. Engany, mentida que ocaso
disturbis 6 dissensións. Enredo, ne -
ña. Confusio. Zromperie. Ynganuo, N
beria. |
gmBoLIC. Confusió, embras y dificuluta
algun negoci. Embolismo. lmplat^.
difficultas. Confusion, desordre. Gv:
sione, disordine.
emboLic. La mescla y confusió de mad
cosas. Embolismo. Confusio, perturtsa
commixtio. Melange confus. Confux
ne, mischia.
EMBOLICAD, DA. adj. Dificultos,
de embolics. Enredoso. Implicatu:. X
cile, embrouille. Imbrogliato, difi
EMBOLICADOR, RA. s. m. y f. Lo
emboliea. Enredador. Intricator. ('
qui enveloppe. Avviluppatore.
EMBOLICADOR. Lo qui té geni y acostuma
car confusións. Enredader , embolu:
dor. Mendax. Brouillon, tratas
Accattabrighe, imbroglione.
EMBOLICAIRE. s. m. EMBOLICADX:
la segóna accepció.
EMBOLICAR. v. a. Cubrir alguos
donand voltas al rodedór de èlla ab
ba, papèr, etc. Envolver. Invo
obvolvere. Envelopper. Avviluppr
EMBOLICAR. Áplicar draps á al
del cos pera curar algun mal. È
pajar, entrapar. Paauis iavolvere.
der. Fasciare, bendare, legare. |
EMBOLICAR. Embullar alcuna cosa. coe!
cabells, una madèta de seda, etc. Al
marañar. Intricare. Embrodiler. 1
tortiller. Imbrogliare , avvolgere.
07 "EMB
emborican. Enllassar, entretexir, entre-
mesclar una cosa ab altra. Enredar. Im-
plicare. Entrelacer , entortiler , méler.
Mischiare, ravvolgere..
EMBOLICAR. Barrejar una cosa ab altras ó
amagarla de modo que difícilment puga
trobarse. Envolver. Involvere. Envelop-
per. Avviluppare. -
EMBOLICAR, Dir mòltas mentidas, afegind
las unas sóbre las altras pera compón-
drer en la apariencia alguna especie, y
fer que sia difícil averiguar la veritat.
Zurcir. Mendacia confingere. Mentir.
Mentire, imbrogliáre. : '
EwBOLICAR. met. Coufóndrer, enredar al-
guna cosa fènd sòn é£it més dificil, y
axí se dia que un pléd, un negoci se
ha emsoLican. Enmaranar. Implicare.
Confondre, embrouiller, entortiller,,
Confondere, imbrogliare.
amsoLicar. met. Ficar á algú en algun em-
enyo , assumpto ó negoci escabròs 6 de
dificil étit. Enredar. Implicare. Enga-
ger. Impeguare , metter. in obbligo.
ewsoLicar. met. Ficar discordia y dissen-
sións èntre alguns. Enredar , enzarzar.
Inimicitias fovere. Souffler la discorde,
brouiller des amis. Abbaruffare.
EMBOLICARSE. v. r. met. Sobrevenir difi-
cultats en algun negoci. Enredarse , en-
marañarse. Turbari, intricari. S'em-
brouiller.. Imbrogliarsi.
EMBOLICARSE. Taparse y abrigarse ab la
capa, mantellina ó altra roba. Revolver-
se. Se obvolvere. S'envelopper. Avvi-
lupparsi. |
EMBOLISMAL, adj, que se aplica al any
que té trétse llunaciòns, anyadíndsenehi
una sóbre las dótse de que se compon
lo any puramènt llunar pera igualar los
anys llunars ab les solars. Embolismal.
Embolismalia, Embolismique. Embolis-
mico.
EMBOLISME. s. m. Anyadidura de certs
dias pera igualar lo any de una especie
ab lo de altra com lo lluuar y lo civil ab
- lo solar. Embolismo, Embolismus, em-
holimæus. Embolisme, intercalation.
Embolismo , cembolismo.
EMBOLISME.: BMBOLIC, en la cuarta accep-
ció.
EMBOLT, TA. p. p. ant, Embolicad. En-
vuelto..
EMBOLUM. s. m.. Lo que fa mòlt bulto,
y embrassa més per són volum que per
sòn pes. Balumbo. Volumen , volumino-
TOM. Lo
—————1zuzmhoo=o-=-1! À—— .—r—rt_y...t1_r_14tT,P—,_—_+——r—rrrr_———_—r_—————_————1++46Ò___PTT_—+#<=Ò+...._...-rtz_mbhbtstttisttgurih:iEunies
P 1 _—r————_—1-____=——1117_<—p==_______
—_——————_ Pp m,
i EMB 785
. sa moles. Chose qui est volumineu sè el
, embarrassante. Volume. .
EMBORBOLLADOR , RA. s. m. y f. Lo
qui parla confusa y atropelladamént.
Barbullon. Confusé multiloquus. Bar-
bouilleur. Colui che si imbarazza, im-
paccia.
EMBORBOLLAR. v.' a. Parlar atropella-
damént fénd molt sóroll. Barbullgr.
Gonfusè garrire. Barbouiller, lmpac-
ciarsi.
EMBORRAR. v. a. Umplir alguna cosa de
+ borra, com las cadires, las rdas,
ete, Emborrar , atiborrar. Fomento re-
plere, infarcire. Rembourrer. Riempire
di borra,
EMBORRAR. Donar la: segàna cardada á la
llana extenèndia pera tirarhi olî, y des-
près donarhi un altre tóm pera prepa- .
rarla per. lo tint. Emborrar. lterum
- carminare. Drousser la laine. Ricarmi-
nare. ..
EMBORRAR. ml. y fam. Atiparse, ménjar
mòlt, sèns elecció y deprèssa. Embor-
rar, atiborrarse , tupirse. Cibo infarci-
‘ri. S'empiffrer. Impinzare, mangiare à
crepa pelle. |, |
EMBORRATXADOR, BA. s. m. y f. Lo
que emborratxa, Emborrachador. Ine-
briator. Enivrant. Inebriante.
EMBORRATXAR. vy. a. Causar borrat-
- abra. Emborracher , embriagar. lne-
briare. Enivrer , soler. Inebriare , ub-
. briacare. - :
, be
‘EMBORRATXAR. met. Entontir, adormir, per-
. turbar. Se usa també com recíproc y
- $ extès als avimala. EKwiborrachar. So-
pure afficere. Æcsoupir , endormir, trou-
bler. Sopire, assonnare.
EMBORRATIARSS, Vir, Bénrer vi 6 altré lii
. .cór fins á pérdrer ‘lo us llibre y racio-
nal de las potencias. Emborracharse ,
embriagarse. Inebriari. S'enivrer, se
soüler. Ubbriacarsi , inebriarsi.
EMBORRISSAR, v. a. Douar la priméra
- càrdada á Ja llana. pera filarla. Embgr-
. rizar. Carmivare. Donner la premiere
«+ carde a la laine. Carminare.
EMBORROSSAR. v. a. .EmBÒsiaR, en la
segòna actepció. - '
EMBORSAR. v. a. ant.
primèra accepció.
EMBOS. 8. m. La part de la capa ó altra
cosa ab que algú se tapa la cara. Em-
bozo. Pallii pars os tegens. La partie.du
manteau qui couvre le visage La parte
EMBÓSSAR, en la
786 EMB
del mantello colla quale si copre il viso.
EMBOSCADA. s. f. Ocultació de algú 6
‘alguos en part retirada pera atrapar à
altre desprevingud. Se diu comunamént |
- dela guerra. Emboscada , celada. la- |
sidiæ. Embuscade. Imboscata , apposta-
mento.
EMBOSCAR. v. a. Posar amagada alguna
partida de gént per alguna operació
militar. Emboscar. Insidias parate. Em-
busquer. Imboscare, mettere in agguato.
EMBOSCARSE. v. Y. ant. Ficarse en lo espes-
sòr de algun bosc. Emboscarse. Sese in
silvam recipere. S'enfoncer dans un
bois. Imboscarsi.
EMBOSSAR. v. a. Ficar alguna cosa á la
bossa. Regularmént se diu del dinér.
Embolsar. In crumena recondere. Em-
i pourser. Imborsare.
EwBOssAR. Tapar la cara la part infe-
riór fins al nas ó als dis. Se usa més
comunamént com recíproc. Embosar.
Faciem pallio obtegere. Se couvrir le
visage jusqu'à la hauteur des yeux. Co-
prire il viso fino agli occhi.
EMBOTAR. v. a. Posar lo vi ó altre licór
en las bótas. Encubar , envasar. In do-
lium infundere. Encuver. Mettere in un
tino.
EMBOTAR. Posar lo vi, oli, etc. en los bòts
ó altras einas. Envasar. In utrem vel
aliud vas infundere. Entonner. Imbot-
tare.
EMBOTAR. p. US. AMUSSAR, en la primèra
accepció.
EMBOTELLAR. v. a. Posar algun licór
en botellas. Embotellar. Lagunculis in-
fundere. Mettre en bouteilles. Mettere
in bottiglia.
EMBOTIMENT. s. m. Inflór. Hinchazon.
Inflatio , tumor. Enffure , tumeur. Gon-
fiezza.
EMBOTIMÉNT. AMUSSAMÉNT.
EMBOTINAD, DA. adj. que se aplica á
lo que está fét en fórma de botí. Se diu
principalmént de las sabatas que cubre-
xeu mólt lo peu. Abotinado. Ad cot-
hurni formam. En forme de guétre. In
forma di nosa.
EMBOTTR. v. a. Inflar. Hinchar. Inflare.
Enfler. Gonfiare. | A
EMBOTIR. AMUSSAR, en la primera accepció.
EMBOTIBSE. v. T. infiarse. Hincharze » abo-
cagarse. Intumescere. S'enfler. Gon-
TSI.
EMBOTONAR. v. a. ant. DOTONAR.
-EMB
EMBOTORNAD, DA. adj. Inflad. 4).
tagado. Tumefactus, tumidus. Bof.
Gonfio, tumido. .
EMBÒTXAD. s. m. La enramada que se
pose als cucs de seda pera que filen, y
a Operació de posaria. Embojo. Abro-
tani ramusculi. Branches pour les vers à
soie. Rami pe' bigatti.
EMBOTXADA. s. f. Cop donad ab wu
bòtza 4 altra. Bochazo. Ictus globalo
impactus. Coup, choc d'une boule avec
une autre. Voto d' una palla con un'a- —
tra.
EMBOTXAR. v. a. En lo jog de bètis
férne fagir alguna del puésto ab lo cop
de la bótxa que se tira. Bochar. Globe:
lum alterius globali ictu trudere, pe
lere. Fendre. Spaccare , scrapolare.
EMBÒTIAR. Preparar y compóndrer las n
mas de la planta anomenada bitu 6
hèrba cuquéra, al voltant de algum -
larhi los ca . Embo
jar. Abrotani fasciculos ordinare, stru-
re. Arranger dés branches de buis por
les vers à soie. Disporre i rami pe bi
atti.
EMBRANILLAR. y. a. Guarnir de bra
llas alguna cosa. Emballenar. Oris e
tacei virgulis manire. Garnir de bale-
nes. Guarnire di ossi di balena.
EMBRAS. s. m. Impedimènt, dificultat,
obstacle. Embarazo. impedimentum,
pèssa, pera que los cucs de seda hi pe
gan pujar y
obstacalum , obex. Embarras , obstackt.
pile
Imbarazzo , intoppo.
EMBRASSADOR, RA. s. m.
embrassa. Embarazador.
Celui qui embarrasse. Imbarazzatore
EMBRASSADURA. s. f. L' acció y efict
d' embrassar 6 ficar el bras. Embrar
dura. Aptatio brachio facta. L'action
- de passer un bouclier au bras. L'ane
ne d' imbracciare.
EMBRASSADURA. La nansa per ahònt se ag? |
fa lo escud 6 altra arma semblant. En
brazadura. Ansa. Anse. Imbracciatore
EMBRASSAR. v. a. Impedir 6 retard
alguna cosa. També se usa com re
proc. Embarazar. Prepedire, imped-
re. Embarrasser. Imbarazzare.
EMBRASSAB. Ficar lo bras esquerre per h
nansa del escud 6 altra arma sembla!
pera cubrir y defensar lo cos. Embrs
‘sar. Aptare brachio. Prendre un bo"
clier , le passer au bras. Imbraccar
EMBRASSAR. ant. ABRASSAR.
EMB
EMBRASSÒS, A. adj. Lo que embrassa é
incomoda. Embarazoso. Prepediens,
molestas, Embarrassant. Imbarazzante.
EMBRASSOSÍSSIM, MA. adj. sup. de
EmBRASSÒS. Embarazosisimo. Valde pre-
pediene. Très-embarrassant. Molto im-
arazzante. .
EMBRATAR. v. a. ant. EMBRUTAR.
EMBRAVIMENT. s. m. ant. Irritació,
furòr. Embravecimiento. Sevitia, feri-
tas. Rage, fureur , colère violente. Bra-
vezza , furore , rabbia.
EMBRAVIR. v. a. ant. Irritar, enfuris-
mar. També se usa com recíproc. Em-
bravecer. Sevire, efferari. Devenir fu-
rieux , s'irriter. Infuriare , adirarsi.
EMBRIAG, GA. adj. ant. BORRATIO.
EMBRIAGAR. v. a. EMBORRATIAR.
EMBRIAGAR. met. Enagenar, transportar.
Embriagar. Inebriare. Enivrer, ravir,
extasier. Estasiarsi, esser rapito.
EMBRIAGARSE. V. T. EMBORRATIARSE.
EMBRIAGUERÍA. s. f. ant. BORBATIÈRA,
en la primèra accepció.
EMBRIAGUESA. s. f. ant. porRATIÈRA,
en la priméra accepció.
EMBRIDAR. v. a. Posar la brida als ani-
mals. Embridar. Frenare, freno ins-
truere. Brider. Imbrigliare.
EMBRIÓ. s. m. Lo sémen condensad ab la
sang y fèt una massa en lo véntre de la
femélla, abans de distingirse los mèm-
bres y organisació del animal que ha de
formarse de èlls. Embrion. Fetus infor-
mis. Embryon. Embrione.
ESTAR EN EMBRIÓ ALGUNA cosa. fr. met. Es-
tar mòlt al principi y sèns l’drde y per-
fecció que deu tenir en sòn comple-
mènt. Estar en embrion , estar en cier-
ne alguna cosa. Rem esse immaturam,
indigestam. N'étre point sorti de sa co-
ille. Non esser uscito del guscio.
EMBROLL. s. m. Enrèdo, engany de que
resulta eonfusió. Embrollo, embrolla.
Dolosa confusio , implicatio. Brouillerie,
tracasserie. Intrigo, jmbroglio.
EMBROLLADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
embrólla. Embrollador , embrollon. Im-
icans. Brouillon, tracassier , qui
brouille. Intrigante, imbroglione.
EMBROLLAIRE. com. EMBROLLADOR.
EMBROLLAR. v. a. Enredar , confóndrer
las cosas. Se usa també com recíproc.
Embrollar. Implicare, confundere. Em-
brouiller , brouiller. Imbrogliare, intri-
gare.
EMB 787
EMBROMAD, DA. adj. sorads, muvoLòs.
EMBROMADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
embròma. Embromador. Qui verbis da-
losis alios decipit. Enjóleur. Ciurmado- |
re, bindolone.
EMBRÒMAR. v. a. Enganyar é algú. Em-
bromar. Dolosis verbis decipere. Enjó-
der. Abbindolare, carrucolare.
EMBRÓMARSE. V. T. EXNUVOLARSE.
EMBRUTAMÈNT. s. m. ant. L'acció y
efècte de embrutar. Ensuciamiento. lu-
guinamentum. Salete, ordure. Sucidu-
me, bruttura, lordura. °
EMBRUTAR. v. a. Umplir de porquería
ó fèr tornar bruta alguna cosa. Se usa
. també com recíproc. Ensuciar , empor-
car. luguinare, spurcare , conspurcare.
Souiller , salir. Sporcare , ‘lordare ;
brattare.
EMBRUTAR. TACAR,
EMBRUTABSE. v. r. Fèr las necessitats cor po-
rals en lo llit, camisa, enaguas , calsas,
etc. Ensuciarse. Ventris profluvio spur-
cari. Se salir. Sporcarsi, lordarsi.
EMBRUTIRSE. v. r. ant. EMBBUTARSE.
EMBRUTIRSE. ant. Entorpirse lo us de la ra-
hó. Embrutecerse , arrocinarse. Obbru-
tescere. S'abétir. Istupidire.
EMBRUXADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
practica lo va y supersticiós art de em-
bruxar. Hechicero. Veneficus. Sorcier,
ensorceleur. Stregone , fattucchiero.
EMBRUXAMENT. s. m. Cualsevol acte
supersticiós de embruxar. Hechicerig.
Veneficium. Sorcellerie, féerie. Fattuc-
chiera.
EMBRUXAR. v. a. Segòns la credulitat
del vulgo privar un á altre de la salud
ó de la vida, trastornarli lo judici ó
causarli algun altre dany en virtut de
pacte fèt ab lo dimoni, y de certas con-
fecciòns y pràcticas supersticiòsas. He-
chizar , embrujar, maleficiar. Fasci-
nare. Ensorceler. Ammaliare, affattu-
rare.
EMBUCHACAR. v. a. ant. Mènjar mòlt.
Embuchar. Glutire. Manger goulument.
Inghiottire.
EMBUFAGAT, DA. adj. ant. Esbufegad.
Exhalado. Anhelans. Haletant , essou-
ple. Ansante.
EMBULL. s. m. EmBOLIC, en la segòna,
tercèra, cuarta y quinta accepció.
EMBULLADOR, RA. s. m. y f. ant. Lo
qui embulla. Enredador. Intricator,
Brouillon. Rissoso, accattabrighe.
788 EMB
EMBULLAR. v. a. EMaOLICAR y en la ter-
céra accepció.
EMBUS. s. m. Impedimént que no permet
lo pas. 4tasco. Obex. Obstacle, empé-
chement , obstance. Impaccio, ritegno.
EMBUSSAD, DA. ad}. Se diu de cualse-
vol conducto ple de terra 6 brossa, de
manéra que no se pod usar. Ciego,
atrampado. Obstructus. Bouche. Ostrut-
to.
-EMBUSSARSE. v. r. Umplirse de terra 6
brossa una canònada ó conducto, de
manéra que no se puga usar. Átram-
parse, cegarse. Obstrui. S'engorger,
se boucher. Turare, stoppare.
EMBUSTEJAR. v. n. ant. EMBUSTÈBEJAR.
EMBUSTERAS. s. m. aum. de EMBUSTERO.
Embusterazo, embusteron. Fallaciosus
nimis. Grand menteur. Bugiardaccio,
menzognero per la vita.
-EMBUSTEREJADOR, RA. s. m. y f. zu-
BUSTÈRO.
EMBUSTÈREJAR. v. n. Dir frecuent-
ment embusterías. Embustear. Mentiri.
User souvent de menteries. Dir molte
bugie. |
EMBUSTERIA. s. f. Mentida disfrassada
ab artifici. Embuste. Fallacies, fallacia.
Menterie , ruse, fourberie. Falsità, men-
zogna.
EMBUSTÈRO, RA. s. m. y f. Lo qui diu
embusterias. Embustero. Fallaciosus.
Menteur. Menzognero , mentitore.
EMBUT. s. m. Instrumént vuid , ample de
dalt y estret de bax , que se posa en lo
broc de alguna eina pera fér passar á
ella ab facilitat lo licór contingud en al-
tra, Embudo. Infundibulum. Entonnoir.
Imbuto.
. FÈR EMBUTS, fr. fam. Parlar ab dificultat,
tartamudejar. Tartajear , tartamudear,
rozarse. Balbutire. Begayer. Tartaglia-
re, balbettare.
NO rka EMBUTS. fr. met. y fam. Parlar clar,
dir llibremènt sòn sentit. No morderse
los labios. Apertè et liberè loqui. Ne
pas aller par quatre chemins. Parlar
schietto.
SÈNS EMBUTS. mod. adv. SÈNSE FÈR EMBUTS.
- SÉNSE FÈR EMBUTS. loc. fam. Séns empats,
claramènt. En puridad , rasamente. Pla-
né, simpliciter. Clairement , sans de-
tour. Senza rigiri , chiaramente.
+ EMBUTEJAR. v. n. FÈR EMBUTS.
. EMBUTET. s. m. dim. de EmBuT. Embu-
dillo, embudito , embudico. Parvum in-
EMI
fundibulum. Petit entonnoir. Imbuttw,
EMBUTID. s. m. Obra de fusta, marfi,
pèdra 6 métall, que se fa encaxan y
ajustand bé unas pèssas en altras de h
matèxa ó diversa materia, perú de d
tinct colòr, de manéra que formen n-
rios dibuxos y figuras. Embutido. Ops
tessellatum. Marqueterie. Tarsia, wur.
siatura. .
EMBUTIR. v. a. Fèr embatids. Ember.
Opus tessellatum conficere. Marquet.
Intarsiare.
EMENA. s. Í. ant. ESMEXA.
EMENAR. v. a. ant. ESMENAR.
EMENDACIÓ. s. f. ant. zsurxa.
EMENDAR. v. a. ant. ESMESAR.
EMERGÈNT. adj. Lo que max, it y
principi de altra cosa; y axí se anom-
na eu los contractes dany EMERGÈI 2
qui se seguex de la detenció del dr.
Emergente. Emergens. Qui prout
qui dérive , qui nait. Emergente.
EMERGIR. v. n. ant. ocónnrR.
EMERIT. adj. que se aplicaba èntre la
romans al soldad que habia complert
sòn servey. Emefito. Emeritus. Énci
te. Tra i romani il soldato che art
servito bene. |
EMERSIÓ. s. f. Astron. La exida ds
astre per detras del cos de altre q
P ocultaba. Emersion. Emersus.
sion. Emersione.
EMETIC, CA. adj. Lo que causa
Se usa mès comunamént com subs
tiu masculí. Emetico. Vomificus. Li
, tique. Emetico.
EMPASIS. s. f. Figura retórica
vex pera donar 4 enténdrer més à
que sigoifican las paraulas ab ques
préssa alguna cosa. Enfasis. Emp
Emphase. Enfasi.
EMFÁTIC, CA. adj. Se aplica 4 luf
raulas y expressions que contene
fasis , y á las persónas que las use
fdtico. Emphaticus. Emphatique.
tico.
EMFÁTICAMENT. adv. mod. Abt
sis. Enfdticamente. Emphatice. EA
tiquement. Enfaticamente.
EMFITEOTA. s. m. ENFITEOTA.
EMFITEUSIS. s. f. ENFITBUSIS.
EMFITEUTA. s. m. ENFITEOTA. |
EMFITEUTIC, CA. adj. xwrrrîere |
EMFITEUTICARI, RIA. adj. re:
CARI.
EMIGRACIÓ. s. f. Lo acte de abs
EMI
ona familia, poble ó nació són pais pe-
ra establirse eu. altra nació. Emigracion.
Emigratio. Émigration. Emigrazione.
EMIGRAD, DA. adj. Lo qui emigra. Se
usa també com substantiu. Emigrado.
Emigrans. Emigre. Emigrato.
EMIGRAR. v. n. Dèxar ó abandonar sòn
propi pais ab ánimo de domiciliarse ó
establirse en altra nació. Emigrar. Emi-
rare. Emigrer. Emigrare.
EMINENCIA. s. f. Altura ó elevació del
terreno. Eminencia. Locus eminens.
Éminence , hauteur. Eminenza.
wxescra. met. Excel-lencia 6 sublimitat
de ingeni , virtut ó altre dot de l'ànima.
Eminencia. Eminentia, excellentia. Su-
blimite de génie , de vertu, etc. Eccel-
lenza, sublimità.
Mxexcia. Títol de honòr que se dòna als
cardenals de la santa Iglésia romana, y
al gran mestre de la religió de sant Joan
de Jerusalem. Eminencia. Eminentia.
Éminence. Eminenza.
MINENCIAL. adj. Filos. Se aplica á la
virtut ó poder que pod produir un
efècte, no per conne£ió formal ab èll,
sinó per una virtut superiòr que lo
abrassa ab excel-lencia. Eminencial.
Eminens. Éminentiel. Eminenziale.
MINENT. adj. Alt, elevad, que descolla
sobre lo demès. Eminente. Eminens.
Eminent , haut. Eminente, sopravvan-
sante, eccelso.
kr. met. Lo que sobrix y se avantat-
i en mérit , preu , extensió ó altra cua-
itat. Eminente. Eminens, precellens.
e inent , excellent. Eminente, eccel-
ate.
(INENTÍSSIM, MA. adj. sup. de mu-
sèxr. Eminentisimo. Eminentissimus.
Tres-eminent. Eminentissimo.
xesrissim. adj. Dictad 6 títol que se dò-
ia als cardenals de la santa Iglésia ro-
nana y al gran mestre del òrde de sant
loan de Jerusalem. Eminentisimo. Emi-
ientissimus. Éminentissime. Eminentis-
imo.
INENTMENT. adv. mod. Excel-lent-
nént, ab mólta perfecció. Eminente-
nente. Eminenter. Éninemment, excel-
emment. Eminentemente.
exmmixT. Filos. Ab eminencia , poten-
ialmènt. ÆEminentemente. Eminenter.
"irtuellement , potentiellement. Alta-
nente, potentemente. |
ISSARI. s. m. Missatgér que s' envia
EMP 789
pera descubrir alguna cosa que se de-
sitja saber. Emisario. Emissanus. Emis-
saire. Emissario.
EMMATRICULACIÓ. s. f. ant. MATRÍCULA.
EMMATRICULAR. v. a. ant. MATRICULAR.
EMMENAR. v. a. ant. ESMENAR.
EMMUSTEIMENT. s. m. ant. Mustigue-
sa, falta de vigor y ufana. Marchitez.
Marcor. Fletrissure. Marcimento, dis-
seccamento.
EMMUSTEIRSE. v. r. ant. ENMUSTIGARSE.
EMOLIÈNT. adj. Med. Lo que servex per
ablanir alguna duricia ó tumór. Emo-
liente. Emolliens. Émollient. Emolliente,
EMOLUMÈNT. s. m. Venturas, utilitat ó
propina que correspon á algun càrreg ó
empleo. Se usa comunamént en plural.
Emolumento. Emolumentum. olu-
ment. Emolumento.
EMPADRONAMENT. s. m. L'acció Y
efècte de empadronar. Empadrona-
miento , encabezamiento , encabezona-
miento , encartacion. Census. Recense-
ment. Annoveramento , numerazione.
EMPADRONAMENT. La nómina y llista que se
fa en los pobles pera saber per sós noms
lo número de vehins. Padron, empa-
dronamiento. Census. Denombrement,
recensement. Annoveramento.
EMPADRONAR. v. a. Ássentar ó escríu-
. rer lo nom de algú ó alguns en lo llibre
dels que deuen pagar contribucións.
Empadronar , encabezar , encabezonar,
encartar. Censere. Inscrire au róle des
impositions. Annoverare uno tra quei
che pagano i daz].
EMPADRONARSE. Y. T. [nclóurerse en la llista
que conté los noms dels vebins de algun
poble. Escribirse. In censum referri.
S'inscrire. Arrolarsi , scriversi.
EMPAITAR. v. a. Perseguir ab empenyo
á alguna persóna ó animal , apurandlo y
apretaudlo. Acosar , dar tras uno. Cur-
su premere. Poursuivre avec acharne-
ment, acculer. Incalzare , stringere.
EMPALAR. v. a. Enastar á un en un pal
com se posa al ast un aucèll. Empalar.
Stipite homincm ab imo ad summum
transfigere. Empaler. Impalare.
EMPALIAR. y. a. Guarnir, cubrir las pa-
reds de tapisserías ó altres draps rics.
Colgar , emparamentar. Aulzis ornare.
Orner, parer, enjoliver, harnacher.
Guernire, parare.
EMPALIAR. Met. PALIAR.
empatan, met. y vulg. Enganyar afalegand.
790 EMP
Engatar , engatusar. Blanditiis decipe-
re. Enjóler , Gttraper. Abbindolare,
carrucolare.
EMPALOMAR. v. a. Ndut. Guarnir ó cu-
sir la relinga y gratil ab la vela. Empa-
lomar. Vela rudentibus assuere. Garnir
les voiles de ralingues. Orlare le relin-
he.
EMPALLETADA. s. f. Ndut. Especie de
matalas que se fòrma en lo costat de las
embarcacións cuand van á entrar en
combat, posand junts en un filad los
farcélls de la roba dels marinèrs, y ser-
vex pera defensar algun tant dels tirs
de fusèll enemigs á la gènt que está sò-
bre cuberta. Se fa algunas vegadas de
mès resistencia, juntand trossos de caps
y altres arreus. Empalletado. Muni-
menti genus è nautarum supellectile in
pugnis navalibus adhiberi solitum. Bas-
tingue , bastingure. Jmpagliatura.
EMPANADA. s. f. Mènjar compost de
carn ó altra cosa cuberta ab pa ó pas-
ta y cuit desprès al fórn. Empanada.
Artocreas. Páte, tourte. Torta, pa-
sticcio.
gmpaxapa. met. Conveni secrèt éntre al-
guns per algun fi comunamènt mal. Pas-
tel. Conventio. Conventicule. Pasticcio,
segreto raunamento.
EMPANTANEGAR. v. a. Detenir, em-
brassar ó impedir lo curs de alguna de-
pendencia ó negoci. Se usa també com
recíproc en lo sentit de estar algú séus
poder passar endavant en alguna depen-
dencia ó negoci. Empantanar. Implica-
re. Embarrasser. Imbarazzare , imbro-
gliare.
EMPAPAR. v. a. Mullar alguna cosa de
tal manèra que quède interior y exte-
riormént penetrada del líquid, com la
esponja que se fica en l'atgua. Se usa
eomunamént com recíproc, aplicandlo
tant al líquid que se introduex en lo
sólido, com al sólido en que se intro-
duex lo líquid; y axí diem que la sópa
s'EmPAPA en lo caldo, y que la pluja
s' EMpaPA en la terra. Empapar. Imbue-
re. Tremper , imbiber. Insuppare.
EMPAPARSE. V. T. met. Imbuirse de alguna
méfima, doctrina, etc., de modo que
ocupe tòta la voluntat 6 entenimént. '
Empaparse. Imbui. S'adonner exclusi- .
vement d.... Imbeyersi. |
EMPAPATX. s. m. Enfit. Empacho, em-
pacho de estómago , embarazo de estó-
| EMP
mago. Cruditas. Indigestion. Crolem,
indigestione.
EMPAPATXAR. v. a. Ca lo ven
trell, umplirlo massa de vianda, Car.
gar, embarazar el estómago, em.
char. Stomachum gravare. Surcharye,
Jatiguer l'estomac. Aggravare.
EMPAPATXARSE. v, r. Enfitarse. Empapare,
empacharse , ahitarse. lufarciri ci
Se regouler , se donner une indigestion
Satollarsi eccessivamente , prendere un
indigestione. |
EMPAPERAR. v. a. Embolicar ab paper
" alguna cosa. Empapelar. Chartis invoirs
re. Envelopper dans un papier. lncartar.
EMPAQUETAMENT. s. m. L'accór
efécte de empaquetar. Empaque. Sr-
cinarum confectio. L'action d'empage
ter. Afardellamento.
EMPAQUETAR. v. a. Posar alguna cn |
en paquets. Empaquetar. In sarcas
colligere. Empaqueter. Afardelare.
EMPARA. s. f. AMPARA.
POSAR EMPARA. ÍT. AMPARAR. |
TRÁURER LA EMPARA. ÍT. PESEMBANCAS. |
EMPARAMENT. s. m. ant. AMPARA.
EMPARAMENT, ant. AMPARO , PROTECCIÓ. |
EMPARAMENTAR. v. a. ant. sur,
en la primèra accepció.
EMPARAR. v. a. ant. AMPARAR.
EMPARAR. ant. PROTEGIR.
EMPARAR. ant. APÉNDRER.
EMPARAR. ant. EMPÉNDRER.
EMPARARSE. v. r. ant. Empéadrers.
drer á sòn cárreg, péadrer algusa
presa. Tomar. Assumere. Prendre
son compte. Prendere a suo conto. |
EMPARARSE. ant. APODERARSE , PÉXDBES.
EMPARENTAR. v. a. Contráurer pa
tiu per via de casamènt. Empare
Affinitate conjungi. S"apparenter.
parentarsi.
EMPARRAD. s.m. Lo conjunt de sa
fullas de una ó móltas parras.
sostingudas ab pals y travessèrs de à
ferro 6 altra materia fórman cube
fan sómbra á algun siti. També s
lo nom de EmPARRAD als pals v t
sérs que sosténen las parras.
do. Vitibus instructa pergola. 2.
tonnelle. Pergola.
EMPARRARSE. v.r. Exténdrer ma!
ramas los arbres y plantas com
parras. Parrar. Ramos diffandere.
dre les branches. Stendere i rami |
cendo una pergola.
EMP
EMPASSARSE. v. r. No detenirse alguna |
cosa en altra en que s'enclòu, ó
ahónt passa; exirse de èlla. Pasarse.
Dilabi. Exceder les bornes. Scorrere,
uscire.
gmolisanss. Passar alguna cosa per algun
conducto estret, per algun forad. Co-
larse , pasarse. Trajici. Se couler. Co-
larsi.
EMPASSARSE. DESENFILARSE.
EMPASSARSE. Enviars lo mènjar 6 béurer.
Tragar, pasar. Glutire. valer. 1n-
ghiottire, ingojare.
EMPASSARSE. SALTAR, passar de una cosa á
altra, etc.
EMPASSARSE. met. Créurer fácilmént lo in-
verossimil ó que no té fonamént. Tra-
garse. Facilè credere. Gober. Bersi una
cosa , andare a veder pescar colla gatta.
empassinzen, Defallirse per falta de alimènt.
Ahilarse. Languescere. Tomber en de-
| faillance. Svenire.
' | EMPASTAR. v. a. ant. EMPASTISSAR.
EMPASTIFERAR. v. a. EMPASTISSAR.
EMPASTIFERARSE, V. l. EMPASTISSARSE.
EMPASTISSAR. v. a. Embrutar ab fang
ó altra cosa semblant. Embarrar , em-
badurnar. Luto vel alio simili incrusta-
re. Barbouiller. Sporcare, impiastrare.
EMPASTISSARSE. Y. T. Embrutarse los peus ó
mans ab alguna porquería. Emplastar-
se, embadurnarse. Conspurcari. Se
barbouiller. Sporcarsi.
EMPASTRE. s. m. EMPLASTRE.
EMPAT. s. m. L'acció y efècte de em-
patar. Empate. Equatio. Partage. Di-
visione di voti.
EMPATAR. v. a. Quedar iguals los vots
de modo que no puga baberhi resolució
ó elecció en lo que se vota. Empatar.
Æquare. Égaliser , partager. Dividersi
i voti.
EMPATX. s. m. ant. Embras, destórb.
Empacho. Impedimentum , obstaculum.
Embarras , obstacle, difficulté. Imba-
razzo, impaccio.
muPATI. Cortedat, vergònya, turbació.
Empacho. Pudor. Timidité , honte, em-
barras. 'Tunidezza , rossore, vergogna.
EMPATXADAMENT. adv. mód. ant. Ab
embras , ab dificultat. Embarazosamen-
te. Difficilé , impedité. Avec embarras.
Con imbarazzo.
EMPATXAMENT. s. m. ant. EMPATX , en
la priméra accepció. —
EMPATXAR. v. a. ant. Destorbar, em-
EMP 791
brassar. Empachar. Impedire , obstare.
Empécher. Impedire, impaceiare.
EMPATIAR. aDt. rnouiBIR, PRIVAR, VÈDAR,
EMPATIAR. ant. ENVERGONTIR.
EMPATXARSE. Y. r. Pararse, turbarse, en-
- vergonyirse. Empacharse. Pudore, ve-
recundiá impediri. S'embarrasser. Im.
pacciarsi.
EMPATIARSE. ant. Ficarse algú en lo que no
li toca. Meterse alguno donde no le lla-
man, Ó en lo que no le toca, ó en lo
que no le va ni le viene. Alienis nego-
tiis non vocatum se immiscere. Se méler
u'un de ce qui ne lui regarde pas.
. Frammischiarsi negli affari altrui.
EMPATZ. s. m. ant. EMPATY. ,
EMPAVESSAR. v. a. Guarnir de gala al-
guna embarcació adornandla ab bandé- '
ras y gallardets. Empavesar. Navem
fasciolis versicoloribus ornare. Pavoiser.
Circondare , guervire di pavesi.
EMPAX. s. m. ant. EMPATI.
EMPAXAMENT. s. m. ant, zurarx, enla
priméra accepció.
EMPEDÈR, RA. adj. Lo qui patex lo mal
de ser restret y no poder descarregar
lo vèntre. Estíptico , estitico. Stypticus.
Constipe, reserre. Costipato, stitico.
gmpEDÈm. Lo que tè virtut de restrényer.
Estíptico, estítico. Stypticus. Styptique.
Stitico.
EMPEDERNID, DA. adj. Dur, insensi-
ble. Empedernido. Obduratus. Dur, in-
flexible , insensible. Inesorabile , infles-
sibile.
EMPEDERNIR. v. a. Endurir mólt. Tam-
bé se usa com recíproc. Empedernir.
Obdurare. Endurcir , durcir. Indurire,
indurare.
EMPEDERNIBSE. Y. T. met. Obstinarse , férse
insensible. Empedernirse. Obdurari.
S'eralurcir. Indurirsi, incrudelirsi.
EMPEDIMENT. 5s. m. ant. mrzpmkxT.
EMPEDRAD. s. m. Pavimént formad ar-
tificislmànt de pédras. Empedrado, Pa-
vimentum lapidibus stratum. Pare. La-
strico, selciato.
BlTRER LO EMPRDRAT. fr. met. y fam. ant.
Rodar mòlt per los carrèrs sènse cap
necessitat. Callejear. Per vicos discur-
rere. Battre le pavé. Essere scioperato.
EMPEDRADOR. s. m. Lo qui tà l' ofici
de empedrar. Empedrador. Pavimento-
rum structor. Pavewr. Lastricatore.
EMPEDRAR. v. a. Cubrir lo pavimènt ab
pèdras encazadas unas ab altres de mo-
bed
792 EMP
do que no pugan móurerse. Empedrar.
Lapidibus sternere. Paver. Lastrieare.
EMPEDREIR. v.:a. aut. PETRIFICAR.
EMPEDREIR. EMPEDERNIR.
kMPEDREIR. Fér que alguna cosa estigue
ménos esponjòsa de lo que se requirex
pera sòn us. Se diu particularmènt del
ménjar, y se usa com recíproc. Apel-
mazar. Nimis indurare. Comprimer,
rendre serré , compacte. Indurare, ri-
stringere, pigiare.
EMPEGAR. v. a. Donar un bany de pe-
.ga derritida ó altra cosa semblant al
interiòr ó exteriòr dels bòts, bòtas y
altras einas. Empegar. Picare, impica-
re, pice illinire. Poisser. Impeciare,
impegolare. .
EMPEGAR. Marcar ab pega lo bestiar de lla-
ma. Empegar. Pice oves notare. Mar-
quer les brebis avec de la poix. Contra-
segnare la gregge con la pece.
EuPEGAR. Parland del llinyol. passarhi lo cé-
rot pera férlo fort. Encerotar. Cerato
oblinire. Frotter de poix , avec du ce-
rat. Incerare.
EMPEGOTAR. v. a. EMPEGAR.
EMPEGUIR. v. a. ant. ENVERGONYIR.
EMPEGUNTAR. v. a. EMPEGAR.
EMPELT. s. m. Arbre empeltad. Inger-
to, engerto. Surculus. Arbre ente. Ne-
sto , innesto.
EMPELT. La part per ahónt se ha empeltad
lo arbre. Ingeridura. Insitio. Ente. Ne-
sto. |
EMPELT. L'acció y efècte de empeltar. En-
gertacion. Insertio , insitio. L'action de
greffer, d'enter. Annestamento.
EMPELTADOR. s. m. Lo qui empelta un
arbre ó altra cosa. Engeridor. lusertor.
Celui qui ente. Colui che annesta.
EMPELTAR. v. a. Ficar ó introduir un
bròt de un arbre en lo trónc 6 rama
de altre arbre. Se pod fèr de varios mo-
dos y «ezóns élls tè diferènts noms, com
EMPELTAR de escudet, etc. Ingertar, in-
- gerir..Inserere. Enter, greffer, faire
une ente. Annestare, inuestare,
EMPELTREIRSE. v. r. aut. Empedreir-
se. .foelinazarse. Nimis indurari. S'en-
dourcir beaucoup. Indurarsi molto.
EMPENDRER. v. a. Comensar alguna
cosa. Se diu: mès comunamént de las
que tèneu dificultat 6 pèrill. Empren-
der. Aggredi , suscipere. Entreprendre.
imprendere, pigliar a fare. .
exeeyDRER 4 ALGÚ. fr. Escométrerlo pera
EMP |
unportünarlo, repéudrerlo, ètc, En
. prender d alguno. Aggredi. Entrepro-
dre quelqu'un, le railler, l'attaque.
Perseguitare , importuuare.
EMPENTA. s. f. Cop que se dòna ab for-
sa pera apartar 6 tráurer de són lloc i
alguna persóna 6 cosa. Empellon, em
pujon, envion, rempujon. Impala.
impulsio. Heurt. Urto. |
EMPENTA. S. f. La forsa que se fa pera mío
rer 6 detenir à alguna persona 6 es
Empuje ,. empujo. Impulsus, impulsi.
Choc, heurt. Urto, scontramento.
À EMPENTAS. mod. adv. met. Ab violenca,
injariosamènt. 4 empellones, d emps-
jones. Violenter. Avec violence, inj
rieusement. Violentamente.
DONAR EMPENTAS. fr. Donar. cops pen li
apartar de són puèsto 4 alguna persu
6 cosa. Empellar , empujar , rempis,
empeller. Impellere , protrudere. Pe:-
ser. Spingere , scalzare.
EMPENYA. s. f. La part superior de
peu, que está éntre la canyélla de à
cama y lo comensamènt dels dits. Ex
peine del pié, peine. Pedis pars sp
rior. Cou-de-pied, Colla del piede.
-EMPENYA. La part de la sabata que cubres
la euezsra del peu. Empella , pala. Gk
cei obstragulum. Empeigne. Tomy.
EMPENYAR. v. a. Déxar alguna cos pf
penyóra en seguritat del pago. Exe,
har. Pignorare , obpiguorare. Aypoté
quer , mettre en gage. Dare io per»
EMPENTAR, Obligar 6 precisar, Empeñ
Cogere. Engager. Impeguare, ins
giare.
EMPENYAR. Posar á algú per empenyo
. conseguir alguna cosa. Empeñar. ls
cessorem adhibere. Faire quelqu'un
médiateur. Far intercedere.
EMPENTARSE. Y. r. Endeutarse. Empen:4
Ære alieno gravari. ,S "endetter. In
tarsi.
EMPESYARSS. Insistir ab tenacitat en ax
cosa. Empeñarse. Tenaciter inst
$ 'opiniátrer. Sostenere ostinatamesió
EMPENYARSE, Intercedir pera que algú c
seguesca lo que pretén. Empeñar+.
tercedere. Recommander , s'interest:
quelqu'un. Intercedere , raccomani-
emeryrarse. Contréurer alguna obligac»
empenyo. Se diu ordinariamént c:
al principi no se advertí fins ahost fl
dia arribar lo empemyo, y en 29:
sentit se dia que se EmPanya l^ acció:
EMP
disputa, etc. Empeñarse. Causam, ne-
gotium in se suscipere. S*obliger; de-
venir l'affaire serieuse. Diventar serio
un affare.
EMPENYARSE DE ALGÚ. fr. EMPENTAR, en la
tercéra accepció.
EMPENYER. v. a. Impel-lir, fér forsa
pera móurer ó detenir á alguna persó-
ma 6 cosa. Empujar , empellar. lurpel-
lere. Pousser , repousser. Spingere.
EMPENYIMENT. s. m. ant. EMPENTA.
EMPENYO. s. m. L'acció ó efécte de
empenyar ó empenyarse. Empeño. Co-
natus. Engagement. Obbligo , impegno.
EMPENYO. La obligació de pagar en que se
posa lo qui empenya alguna cosa, ó
s' empenya y endeuta. Empeño. Obli-
gatio. Engagement. Obbligo, impe-
gno.
EMPENYO. Obligació en que algú «se troba
constituid per sa hónra, per sa con-
ciencia ó altre motiu. Empeño. Obliga-
tio. Devoir. Obbligo, dovere.
v«PExYo. Desit) vehemènt de fèr 6 conse-
guir alguna cosa, y lo objècte à que se
dirigex. Empeño. Cupiditas vehemens.
Ardeur , desire ardent. Impeguo, osti-
nazione.
. empenvo. Constancia é insistencia en seguir
alguna cosa ó intént. Empeño. Cen-
tentio. Æ#rdeur. Impegno, costanza.
gmpesto. La persòna que se ha interessad
6 empenyad per altre. Empeño. Pro-
tector, patronus , fautor. Protecteur.
Protettore.
am ExPEXYO. mod. adv. Ab gran desitj
constancia, sèns déxar de fér cap dili-
gencia. Con empeño. Magua contentio-
ne, toto pectore. Avec ardeur, avec
vivacite. Con impeguo, con ostinazioue.
kn EMPENYO. fr. EMPENYARSE , eR la tercéra
accepció.
p&xORER AB EMPENTO. fr. Péndrer algun as-
sumpto ab mòlta eficacia y afany. To-
mar con empeño , tomar d pechos. Sum-
má contentione inniti. Prendre à cour.
Aver a cuore , pigliar a cuore.
POSAR PER EMPENYO, fr. EMPEXTAR , en la tere
cèra accepció.
EMPENYORAR. y. a. ant. EMPENTAR, EM
la priméra accepció. |
EMPERADOR. s. m. Títol que autigua-
mènt se donaba en rigòr no més que
als generals que habian vensud y mort
considerable número de cnemigs, Ja per
aclamació del e&ércit vencedor, Ja per .
TON. Ie
EMP 795
decrét del senad. Vuy en dia se dóna
aquest nom á varios soberans. Empera-
dor. Imperator. Empereur. Imperatore.
EMPERADOR. Pèx. ESPASA.
EMPERADORA. s. f. La dona del empe-
radór, ó la que es senyóra de algun
imperi. Emperatriz. Imperatrix. Impe-
ratrice. Imperatrice.
EMPERADRIU. s. f. ant. EMPERADÒRA.
EMPERAIRE. s. m. ant. EMPERADOR.
EMPERAMOR. adv. aut. Per causa, per
amór. Por amor , por razon. Propter.
Pour l'amour de. Per l' amor di.
EMPERATRIS. s. f. emrenanora.
EMPERATRIU. s. f. ant. emperaDOBA.
EMPERAY RE. s. m. ant. EMPERADÒR.
EMPERESIR. v. n. ant. EMPERESIBSE.
EMPERESIRSE. v. Y. Dèxar 6 diferir de fèr
alguna cosa per peresa. Emperezar. Pi-
grescere. Negliger , être paresseux. Ne-
gligere, trascurare.
EMPERESIRSE. Dèxarse dominar de la peresa.
Emperezar. Pigritia torpere. Devenir
paresseux , s'adonner à la fainéantise.
Diventar pigro, darsi alla poltroneria.
EMPERESOSARSE. v. r. ant. EMPERE-
SIRSE.
EMPERIFOLLAR. v. a. EMPOLAINAR.
EMPERO. Conjuncció adversativa, que
modifica , disminuind ó ampliand lo sen-
tit de la cláusula precedént. Empero.
At, tamen, zerumtamen, veruntamen.
Mais. Ma.
EMPESA. s. f. La mescla de varios ingre-
diénts que se fa pera donar cos y llos-
tre á alguns texids. Adobo. Mixtura te-
» ulieudis. Preparation pour les toiles.
Salda.
EMPESA. PREMPSA , lo llustre, llisura, etc.
EMPESTAD, DA. adj. EMPESTIFERAD.
EMPESTAR. v. a. Causar, comunicar la
pèsta. Se usa també com recíproc. 4pes-
tar. Peste inficere. Empester. Appesta-
re, infettare.
EMPESTAR. Fér ó comunicar mòlt mal olòr.
Apestar. Nimium fœtere. Empester,
empuantir. Impuzzolire, appestare.
EMPESTAR. met. Corrómprer , viciar. 4pes-
tar. Corvumpere. Corrompre , pervertir.
Corrompere, pervertere.
EMPESTIFERAD, DA. adj. Lo que es
mòlt dolént en sa linea; y axí se diu:
fa un aire EMPESTIPERAD. Pestifero , pes-
tilencial , pestilente. Pestilens. Pestilen-
tiel. Pestilenzioso, pestilente , pestifero.
EMPETAR. v. a. EMPATAR» 100
794 EMP -
EMPETARLAS, fr. fam. Igualar d'un en algu-
. Ma acció sobresaliènt ó extraordinaria.
Se diu mès comunamènt EMPETAR LA BA-
sa 4 aLGU. Empatdrsela d alguno.
Æquare, parem alicui esse. Rivaliser
avec quelqu'un. Gareggiare con uno.
EMPETRAR. V. a. ant. IMPETRAR.
EMPHITEOT. s. m. ant. ENFITEOTA.
EMPHITEOTICAL. adj. aut. ENFITÈUTIC.
EMPIJORAR. v. n. territ. EMPITIORAR!, ED
. la segóna accepció. .
EMPINAD, DA. adj. que se aplica al qui
afécta mólta gravedat. Estirado. Elatus,
tumidus. Affecte, qui fait l'important.
Borioso, superbo.
EMPINAMENT. s, m. L'acció y efécte de
empinar ó empinarse. Empinamiento.
. Erectio. L'action d'élever ou de s'elever.
Iunalzamento.
EMPINAR. v. a. Alsar en alt. Empinar.
Erigere, attollere. Élever , lever, haus-
ser. Alzare, innalzare.
EMPINARSE. V, r. Álsarse de puntetas pera
semblar més alt ó descubrir millór las
cosas. En los cuadrúpedos se diu axí
posarse sóbre las dós potas del detras
alsand las del davant. Empinarse. Erigi.
Se hausser sur la pointe des pieds. Driz-
. tarsi, alzarsi.
EMPINARSE, met. Se diu dels arbres, mon-
tanyas, etc., cuand pujan més que las
altras. Empinarse. Eminere, excellere.
S'elever. Alzarsi.
EMPÍREO. adj. Se aplica al cel ó còrt
celestial, perqué allí se dèxa Déu véu-
rer y gosar de sòs àngels y sants. Tam-
bé se usa com substantiu masculí. Em-
pireo. Colum empireum. Empyree. Il
cielo empireo.
EmPÍREO. Lo que pertany al cel empíreo, lo
que es celestial 6 divi. Empireo. Coeles-
tis. Empyree. Empireo.
EMPIRIC, CA. adj. Lo qui se goberna
solamént per la práctica. També se usa
. Com substantiu y se diu comunamént
. dels mètges. Emptrico. Empiricus. Em-
pirique. Empirico.
EMPIRICAMENT. adv. mod. Per la sola
pràctica. Empiricamente. Ad usum em-
pirici. En empirique. Empiricamente.
EMPITJORAMENT. s. m. PITJÒRA.
EMPITJORAR. v. a. Posar més mala al-
. guna cosa. Empeorar. Deteriorem red-
ere. Empirer. Peggiorare.
EMPITIORAR. V. D. Anar una cosa de mal 4
pitjór. Se usa també com recíproc. Em -
EMP
peorar. In pejus ruere. Empirer, Pe
iorare, deteriorare.
EMPLASSAMENT. s. m. L'acció y ef.
te de emplassar. Emplazamiento. h
diem dictio. Ajournement. Citazione, :
EMPLASSAR. v. a. Citar á algú manant.
comparéxer davant del jutge en sen
lad dia y hora. Emplazar. lo jus voor
re. dssigner. Citare, chiamar in gr
dizio.
EMPLASTRE. s. m. Medicamènt dipl
. en forma sólida, peró mòlt tore, qu
. se aplica sóbre la part mala ab aua
drap que lo subjècte. Emplastro. Es
plastrum , malagma. ¿Emplatre. lop-
stro.
EMPLEAD, DA. adj. Lo qui está
nad per lo goheru al servey pi
També se usa com substantiu. Em:
do. Munere publico fungeus. Empat
Impiegato.
DONAR PER BÈX EMPLEAD È EMPLEADA "
cosa. fr, Conformarse A
alguna cosa desagradable per lo
que de élla se seguex. Dar por bien
pleado algo. Pro benè expenso hi
S'en consoler. Consolarsene.
TENIA PER BÉN EMPLEAD Ó EMPLEADA dl
COSA. fr. DONAR PER BÈN EMPLEA È
PLEADA ALGUNA COSA.
EMPLEAR. Destinar 4/algú al servey dd
blic. Emplear. Munus publicum
ferre. Employer. Impiegare.
EMPLEAR. Gastar lo dinér en algun :
pra ; ja sia de cosa que ha de servi
usarne, ja pera comerciar ab ell.
plear. Impendere. Employer. Impr;
EMPLEAR. Gastar, consumir , ocupif:
EMPLEAR lo témps, las rèndas, etc
plear. Impendere. Employer, d
Impiegare, occupare. |
EMPLEGAR. v. a. ant. Embolicar.
volver. Involvere. Envelopper. li
pare, avviluppare.
EMPLEO. s. m. L'acció y efècte *
plear. Empleo. Comparatio. Emp»
piego. |
EMPLEO. Destino, ocupació, ofici. E
Munus, officium. Emploi, place,
occupation. Impiego, carico, v
SEPARAR À ALGÚ DE UN EMPLEO. fr. Der!
lo, tráurerlo. 4pear d alguno de >
pleo. Officio privare. Destituer, del
tre quelqu'un. Deporre , destitaut
EMPLOMAR. v. a. Cubrir de plis 1
na cosa. Emplomar. Pl ts
EMP
- plumbare. Plomber , couvrir de plomb.
Impiombare.
EMPLÓMAR. Ássegurar alguna cosa ab plóm
com se fa en las vidriéras. Emplomar.
Plumbo nectere, firmare. Plomber. 1m-
piombare.
zwPLOMaAB. Soldar ab plóm. Emplomar.
Plumbo nectere, firmare. Souder. Sul-
dare con piombo.
zmeLòmar. Posar plòmas en alguna cosa,
ja sia per adòrno, ja pera férla volar,
ja per afrónt. Emplumar. Plumis in-
duere. Emplumer. Guernir di piume.
EMPLUJAD, DA. adj. Plujós. Lluvioso.
Pluviosus. Pluvieux. Piovoso, piovig-
10050.
EMPOBREZIR. v. a. ant. EMPOSRIR.
EMPOBRIMÈNT. s. m. L'acció y efècte
de empobrir. Empobrecimiento. Paupe-
ries. Appauvrissement. Riducimento a
povertà.
EMPOBRIR. v. a. Fér tornar pobre á al-
ad. Empobrecer. Pauperare. éppauvrir.
Tmpoverire.
EMPODRIR. Y. n. ant. Tornarse pobre. Em-
pobrecer. In paupertatem venire. S'ap-
auvrir. Impoverire, divenir povero.
EMPOLAINAR. v. a. Adornar 4 alguna
rsòna ab mòlt cuidado y esmero.
Fambé se usa com recíproc. Empereji-
lar. Ornare. Parer. Ornare, guernire.
EMPOLSAMENT. s. m. Lo acte de
empolsar. JPolvoreamiento. Pulvera-
tio. L'action de poudrer. Impolvera-
mento.
EMPOLSAR. v. a. Cubrir de pòls. Em-
polvar, empolverizar , polverear , polvo-
rizar. Pulverare. Saupoudrer , couvrir
de poussière, Impolverare.
æmpdtsarss. v. r. Cubrirse de pòls los pa-
nyos y altres texids que lo reténen mòlt
fácilment. Entraparse. Pulvere obtura-
ri. Se remplir de poussière. Impolve-
rarsi. . :
EMPOLTRONIMENT. s. m. Peresa. aver-
sió al traball. Poltroneria. Desidia. Ca-
gnardise , paresse , indolence. Pigrizia,
trascuraggine.
EMPOLTRONIRSE. v. r. Tornarse pol-
- tró. Se diu més comunamént dels que
se donan 4 la vida sedentaria. 4poltro-
narse , empoltronecerse , polironizarse.
Desidere. S'acagnarder. Infingardire,
impigrire.
EMPOLVAR. v.a. Posar pòlvos al cabell.
Se usa també com recíproc. Empolvar.
——1k4k4#O_——_T—rrr—<<—m_m—___t__.__t__.—éé—a—_wdt.p_rocuk .r_r—r————___—__=_——————t__.-————_—r———_—rrr+-+—-___=—==t==__—_ ____
795
Palvere focare, ornare. Poudrer. lm-
polvorare.
EMPOLVAR. EMPOLSAR.
EMPONSONYAR. v. a. ant. ENMATSINAR.
EMPORI. s. m. Lloc ahónt concórre per
lo comers gént de diferénts nacións.
Emporio, Emporium. Endroit très- fré-
quenté par les negocians de differens
pays. Emporio,
EMPÓSIT. s. m. Lo pósit ó solatge que
fan los licòrs. Poso, asiento, simon
to, suelo , solada. Fax. Lie, mare. Fec-
cia, foadaccio, posatura.
EMPOSTAMENT. s. m. ant. L' acció y
efécte de empostar. Entabladura. Cou-
tabulatio, contignatio. Z'action et l'effet
de couvrir de planches. Il tavolare.
EMPOSTAR. v. a. ant. EMPOSTISSAR.
EMPOSTEMARSE. v. r. ant. Férse pos-
térma. 4postemarse. Apostemam crea-
re. Apostumer , abcéder. Marcire, im-
temire.
EMPOSTILAMENT. s. m. ant. EMPOSTIS-
- SAMÈNT.
EMPOSTISSAD. s. m. Pavimènt fet de
posts. Entablado. Tabulatum. Plancher
de planches. Tavolato.
EMPOSTISSAD. Sostre 6 cuberta de algun
edifici (èt de posts. Entablamento. Ta-
bulatum , contabulatio. Toit fait de
planches. Tavolato.
EMPOSTISSAMENT. s. m. ant. L' acció
y efècte de empostissar. Entabladura.
Contabulatio. L'action de plancheter.
Il tavolare.
EMPOSTISSAR. v. a. Cubrir, tancar ó
assegurar ab posts alguna cosa. Enta-
blar. Tabulare, contabulare. Planche-
ier. Chiuder con tavole, impalcar con
tavole.
EMPOTAR. v. a. Posar una cosa dins del
pot. Se din comunaméat del tabaco.
Embotar. Vasi immittere. Enfermer.
Mettere in un vaso.
EMPOTINGAR. v. a. Donar 4 algú mòl-
tas potingas 6 medicinas. Jaropar , ja-
ropear. Medicis potionibus aliquem im-
" plere. Droguer. Caricar di rimedj.
EMPOTRAR. v. a. Ficar alguna cosa en
la pared ó eu lo pavimént, assegurand-
la ab obra. Empotrar. In aliam mate-
riam introducere firmandum. £nfon-
cer, enchásser lque chose dans le
mur , dans le sol. Conficcare.
EMPOTSIM. s. m. ant. EMPÓSIT.
EMPOUAR. v. a. Ficar ó tirar al póu al
796 EMP .
guna cosa. Empozar. In puteum con]i-
cere. Mettre , Jeter dans un puits. Met.
tere nel pozzo.
EMPREMPTA. s. f. ant. IMPRÈMPTA.
EMPREMPTAR. v. a. ant. IMPREMPTAR,
ESTAMPAR.
EMPRENDAR. v. a. Guanyar la volun-
tad y agrado de algú. Prendar. Allice-
re. Gagner, captiver la bienveillance.
Allettare.
EMPRENDARSE. V. T. Aficionarse, enamorarse
algú de alguna cosa ó persòna. Pren-
darse. Allici. S'attacher , prendre de
l'affection pour. Attaccarsi , passionarsi.
EMPRENYAR. v. a. Fér concebir á la
femèlla. Emprenar. Gravidare. Fecon-
der, rendre une femme enceinte. In-
gravidare.
EMPRENYAR. met. y vulg. Molestar á algú
ab desmasiada importunitat. 4tafagar,
hacer una jiba. Fastidium gignere. En-
nuyer , importuner , assommer. Ánno-
Jare, fastidire. |
EMPRES, A. p. p. de Ewr£xpaen. Em-
prendido.
EMPRESA. s. f. L' acció ardua y dificul-
tòsa que valerosamént se comensa, Em-
presa. Facinus. Entreprise. Impresa,
intraprendimento.
EMPRESA. ASSÈNTO, en la tercéra accepció.
EMPRESA. Cert símbol ó figura enigmática
que aludex á lo que se inténta conse-
guir, ó denota alguna prènda de que se
a alarde, y pera majòr intel-ligencia
se anyadex comunamènt alguna lletra.
Empresa. Symbolum , emblema. Devise.
Impresa , motto.
EMPRESONAR. v. a. ant. Ficar á la pre-
só. Encarcelar. En carcerem conjicere.
Incarcerer , emprisonner. Imprigionare,
incarcerare, ingabbiare.
EMPRESSARI. s. m. Lo qui pren á són
cárreg alguna empresa ó negoci en que
hi intervénen altras persónas, posand
los fóndos necessaris pera élla, y estand
á las perduas ó ganancias que resulten.
Empresario. Socialis negotii prepositus.
Entrepreneur. Intraprensore, impren-
ditore.
EMPRESTAR. v. a. ant. pèxaR, entregar
. é altre, etc.
‘ EMPRESTIT. s. m. Lo acte de déxar di-
nérs, 6 los dinérs déxads. Emprestito ,
emprestado , prestamo. Mutuatio , mu-
tuum. Prét , emprunt. Imprestito, pre-
stito.
EN
EMPROBAR. v. a. Efaminar si una con
está ajustada á la mida ó proporció de
altra á la cual se ha de ajustar. Se du
comunamént dels vestids. Probar. 1!
examen revocare. Essayer. Saggin,
rovare.
EMPUDEGAR. v. a. Llansar 6 como
car mòlta pudor. 4pestar. Fetore in
ficere. Empester , empuantir, infecter.
Appestare , infettare.
EMPUDEGAR. met. y fam. Fastiguejar, cr
sar, causar enfado. Apestar. Fastidion
afferre. Ennuyer, fatiguer. honour.
infastidire.
EMPUDENTIR. v. a. ant. EMPUDEGIL.
EMPUNYADURA. s. f. En las armas bi
cas la part per ahónt se agafan ab h
ma. Empuñadura , puño. Capulus. P:
nee. Pomo, manica.
EMPUNYAR. v. a. Agafar alguna così
lo puny. Empuñar. Manu prebener.
Empoigner. Impuguare, aggangur.
EMPURPURAR. v. a. ant. Tenyir hi
púrpura. Purpurar. Porpurare, n
ce tingere. Teindre de couleur po:
Tingere di color por porino.
EMPURPURAR. ant. Vestir de púrpura. P
purar. Purpurea veste indui. Hai
. , de couleur pourpre. Vestire di po
EMUL. s. m. Enemig contrari de ag
cosa que procura destruir. Los
usan aquesta veu en bona part.
lo. Æmulus, emulator. Emule, e
teur, contraire. Emulo, gareggia
EMULACIÓ. s. f. Passió de l'ànim:
excita à imitar, y fins 4 excediris:
ciòns dels altres. Se usa en bona y 5
part. Emulacion. Emulatio.
Emulazione.
EMULAR. v. a. Imitar las accións d
tre procurand igualarlo y fins ex
lo. Se usa en bona y mala part. E
ZEmulari. Zmiter les actions d'
tácher de les egaler , rivaliser. È
, re, coritorrere, gareggiare.
PMULO, 8. me EMUL 3a sb
M . & f. Farm. Beguda
á la llèt, que s'extrau de de n
picandlas en un mortèr, y tiraudb |
gua de poc en poc. Emulsion. Eli
sio. Emulsion. Emulsione.
EN.
EN. s. f. Nom de la setsena lletra dev
tre alfabet. Ene. Littere N nomes £i
Enne. |
|. ENA
ix. Paraula que en catalá es á vegadas an
pronom neutre que equival á axó ó de
axó, Y. g. gat escaldad ab aigua tebia
ix tè prou. À vegadas es adverbi de
lloc, v. g. jo Mkx aniré, que s' entèn
de aqui ó de alli: y à vegadas se usa
com article, com primèr es kx Roca
que sòs fills. fran. En, le. Ne, il.
y. prep. Unida als noms que regex indi-
ca en quin lloc, temps 6 modo se deter-
minan las accións dels verbs á que se
referex; y axí se diu: tal obra se im-
primí Ex Barcelona: Ausías March flo-
ri Ex lo sigle XV: fulano dissipa lo séu
patrimoni En lo jog. En. lo. 4,en. A,
in.
, Junt ab algun gerundiu equival 4 luè-
go que , desprès que, com Ex posand lo
general los peus en la platja, disparà
' artillerfa. En. Simul ac. En. Nel.
NADIR. v. a. ant. ANYADIR.
NAGENABLE. adj. Lo que se pod ena-
enar. Enajenable. Alienari valens.
Aliénable. Alienabile.
\AGENACIO. s. f. L' acció 6 efècte de
enagenar. Enajenacion, enajenamiento.
Alienatio , abalienatio. Alienation. Alie-
nazione.
IGENACIÓ. met. Distracció , falta de aten-
ció, embadalimént. Enajenacion , ena-
jenamiento. Mentis evagatio. Étonne-
ment , distraction. Stupore, sorpresa.
IAGENAMÈNT. s. m. ENAGENACIÓ.
¡AGENAR. v. a. Passar 6 entregar á
altre lo domini de alguna cosa. Enaje-
nar. Alienare , abalienare. Aliener. Alie-
nare,
GERAR. met. Tráurer 4 algú de sí, pri-
rarlo del us de la rahó 6 dels sentits.
Se usa també com recíproc. Enajenar.
Distrahere. Transporter, aliener. Far
cir de” gangheri.
AGRIRSE. v. r. ant. TORNARSE AGRE, en
a primèra accepció.
AGUAS. s. f. pl. Part del vestid de
as donas, que se porta sòta de las fal-
lillas, y tapa désde la cintura, ahónt se
liga, fins als peus: es comunamènt de
ela ó cotó blanc. Enaguas , naguas.
ffaliebris interior cyclas. Jupon de des-
tous. Gonmella.
ALBARDAR. v. a. ant. ALBARDAR.
AL-LAGE. s. f. Gram. Figura que se
omet mudand las parts de la oració é
bs accidents, com cuand se posa un
as 6 un tèmps per altre, etc. Endla-
ENA 797
ge. Enallage. Enallage. Enallage.
ENALZAR. v. a. ant. ALsar.
ENAMORAD, DA. adj. Lo qui tè amor.
Enamorado, derretido, amartelado.
Amore flagrans, captus. .4moureux,
épris. Innamorato, invaghito, acceso. —
PENSAN LOS ENAMORADS QUE TÒTROM TÈ 109
ULLS TANCADS. ref. que denota que lo
qui está apassionad creu que ningú ven
lo que éll voldria que no vejès. Juzgan
los enamorados que tienen todos los
ojos vendados. Omnis anians alios or-
batos lumine credit. L'homme aveugle
par l'amour , croît tout le monde aveu-
gle. Gli innamorati credono che niuno
li osserva.
ENAMORADET , TA. adj. dim. de zxa-
MORAD. Enamoradillo, enamoradito.
Aliquantulo amore captus. Un peu epris.
Inpamoratino.
ENAMORADIS, SA. adj. Lo qui es fácil
Y propens á enamorarse. Enamoradizo,
n amorem proclivis. Enclin à l'amour.
Facile ad inpamorarsi.
ENAMORADÍSSIM, MA. adj. sup. de
ENAMORAD. Enamoradisimo. Nimio, ve-
hementi amore captus. 7kes- epris , fort
amoureux. ‘Innamoratissimo, inpamo-
rato fradicio.
ENAMORADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
enamora. Enamorador, enamorante.
Ad amorem alliciens. Celui qui fait Pa-
mour. Inpamorante.
ENAMORAMENT. s. m. L'acció y efèc-
te de enamorar ó enamorarse. Enamo=
ramiento. Amor, ad amorem allectio.
L'action de rendre amoureux ou de
devenir amoureux. Innamoramento, in-
namoranza.
ENAMORAR. v. a. Exciter en altre la
passió del amór. Enamorar. Ad amo-
rem allicere. Rendre amoureux, faire
l'amour. Innamorare.
ENAMORARSE. Y. T. Aficionarse, emprendar-
se de alguna persona. Enamorarse , en-
quillotrarse. Amore offici, capi. Deve-
nir amourewz , étre epris d'amour. In-
namorarsi , invaghirsi.
ENAMORAT, DA. s. m. y f. ant. rESTB-
JADÒR.
ENAMORICARSE. v. r. Emprendarse le-
vemènt y sèns gran empenyo de alguna
persòna. Enamoricarse , engolondrinar-
se. Levi amore affici. S'amouracher.
Inpamoracchiersi.
ENAMUNT. adv. ll. ¿munz.
798 ENC
ENANO, NA. s. m. y f. axo.
ENANS. adv. t. aBANS.
EXANS. COM]. adv. ANS BÈ.
ENANZ. adv. t. ABANS.
ENANZ. conj. adv. ANS BÈ.
ENANT. adv. t. ant. En avant. En ade-
. lante. In posterum. Désormais. D' or
innauzi , d" ora in poi.
ENANTAR. v. a. ant. AVANSAR.
ENARBOLAR. v. a. Alsar en alt algun es-
tandart ó bandèra ó altra cosa semblant.
Enarbolar , arbolar. Erigere. drborer.
Inualberare, alberare.
ENARBORAR. v. a. ant. ENARBOLAR.
ENARDIR. v. a. Excitar ó avivar alguna
passió del ánimo. Se usa també com re-
cíproc. Enardecer. Incendere. Échauf-
2 fer » enflammer. lufiammare, accen-
re.
ENARMÓNIC, CA. adj. Mus. Se aplica 4
un dels tres géneros del sistema músic
que proceex per dès diesis 6 semitons
mepórs, y una tercéra majór ó ditó.
Enarmónico. Enbarmonicus. Enharmo-
nique. Enarmonico.
ENASPRAR. v. a. Lligar los ceps nous ó
arbres á altre arbre ó aspra pera que
pujen drets. Enrodrigonar, rodrigar.
Vites vel arbores fustibus illaqueare.
Echalasser. Palare.
ENASPRIRSE. v. r. ant. Axecarse las dnas
commogudas per la furia del vént. En-
cresparse. Tumescere. Écumer. Gonfiar-
8i , insuperbirsi.
ENASTAR. v. a. ant. Posar al ast. Espe-
tar. Veru figere. Mettre à la broche.
Infilzare nello spiedo.
EXASTAR. Traspassar, clavar, introduir en
algun cos ua instrumént pupxagud. Es-
petar. Transfodere, transfigere. Enfiler,
traverser , passer de part en part. In-
filzare.
ENAVALL. adv. ll. avan.
ENBAJANIRSE. v. r. ant. EMBAJANIRSE.
ENBARGAR. v. a. ant. Impedir, embras-
sar. Embargar. Obstare, impedire. Em-
pécher , embarrasser , retenir. Impac-
ciare, impedire.
ENBRONCH, CA. adj. ant. cónro.
ENCABACETAT, DA. adj. ant. Cubert
ab lo cabacet. Encapacetado. Galeatus.
Arme d'un casque. Coperto d' elmo.
ENCABALLADA. s. m. Lo conjunt de las
péssas principals sóbre que se arma al-
guna cosa, com la zwcaBairapa de la
teulada. Armadura, armaron. Fulci-
ENC *
mestum. 4rmure. Armadura,
ENCABESTRAR. v. a. Posar lo cabestre
á un animal. Encabestrar. Capistrare.
Mettre le licou. Incapestrare.
ENCABESTRARSE. Y. T. ENCASQUETARSE.
ENCADARNARSE. v. r. Contráurer h
malaltía anomenada capanx. deatarrar-
se. Catarrho laborare. S'enrhumer. In
freddare, accatarrare.
ENCADENAMENT. s. m. L'acció y ef
te de encadenar. Se diu de la conset:
y enllas de uvas cosas ab altras, tant es
físic com en lo moral. Encaden
miento , encadenadura , encadenacios.
Concatenatio, series, ordo. Enchaíw-
ment , liaison. Incatenatura.
ENCADENAR. v. a. Lligar ab cadem:
Encadenar. Catenis vincire. Enchaíner
Incatenare.
ENCADENAR. Unir los grans de rosari
medi de un fil de llautó, plata, etc. Er
garzar. Trajecto filo concatenare. Ev
chainer. Connettere. |
ENCADENAR. met. Trabar y unir unas cos
ab altras. Encadenar , estabonar, enis.
zar, concadenar. Nectere. Enchaíne,
lier. Incatenare, connettere. |
ENCAIRONAD. s.m. Lo pavimént de
ròns. Embaldosado. Lateribus quadr
stratum. Pavage fait avec des dala
Lastrico di gronde.
ENCAIRONAR. v. a. Enrajolar ab cairos
Embaldosar. Lateribus quadris ser
re. Paver de dalles. Lastricar
gronde.
ENCALCINADURA. s. f. ant. Embravod
NAMÉNT.
ENCALCINAR. v. a. ant. EMBLASQUIJA
ENCALC. s. m. ant. EXCALSAMENT.
ENCALMAR. v. a. ant. cALMAR.
ENCALMAR. p. us. Enganyar ab rabos
afalegs. Engatusari, encatusar , eng
Decipere blanditiis. Enjóler. Abl
lare , uccellare.
£XCALMABSE. Y. T. Parland del vènt ó ut
parar. Encalmarse , echarse el aire.?
ari. Se calmer, s'apaiser. Calm
acquetarsi.
ENCALSAMENT. s. m. ant. L' accó
efécte de encalsar ó empaitar. 4%
miento. Insectatio. Poursuite. Incas
mento.
ENCALSAR. v. a. ant. EMPAITAR.
ENCALVIMENT. s. m. ant. La fih |
cabell en lo cap. Calvez. Calvities, ci
yitium. Chauvete, calvitie. Calyema
ENC
ENCALVIRSE. v. r. Pérdrer los tabells y '
quedar calvo. Encalvecer. Calvescere.
Perdre les cheveux , devenir chauve. In-
. calvire.
ENCALLAMENT. s. m. L'acció y efécte
de encallarse lo barco. Encalladura.
Navis allisio ad vada. Échouement. L'in-
cagliare.
ENCALLARSE. v. r. Topar la embarcació
ab arena ó rocas, quedand en èllas sèns
movimènt. .Encallar. Scopulis vel vadis
illidi. Échouer. Arrenare, incagliare.
ENCaLLARSE, Ficarse en algun aiguamoll 6
fangar , de ahònt no se pod exir sinó ab
fan dificultat. .Atascarse. Lutulentis
rere, ei aqua herere. S'embourber.
Infangarsi.
ENCALLARSE. met. Quedarse en algun enra-
honamént ó discurs sèns poder prosse-
ir. Atascarse , atorarse , atramparse.
ærere. Se brouiller , se troubler , res-
ter court. Imbrogliarsi , confondersi.
ENCAMINAMENT. s. m. ant. pIRECCIÓ.
ENCAMINAR. v. a. Mostrar ó ensenyar
lo camí. Se usa també com recíproc.
Encaminar. Viam monstrare. Montrer
le chemin , conduire , guider. Mostrar
la strada , guidare.
ENCAMINAR. met. DIRIGIR, en la cuarta ac-
cepció.
gacamixar. met. Dirigir alguna cosa á al-
gun fi. Encaminar. Dirigere. Achemi-
ner. Incamminare , dar avviamento.
ENCAMISADA. s. f. En la milicia antiga
la sorpresa que se feya de nit cubrind
las armas ab camisas pera no coníón-
drerse ab los enemigs. Encamisada,
ensabanada. Subita et nocturna indu-
' siatorum militam aggressio. Camisade.
Incamiciata.
ENCAMORRAR. v. a. p. us. ENGALIPAR.
ENCANT. s. m. ExCASTAMÈNT, en la pri-
méra accepció.
encanT. met. Cualsevol cosa que suspen,
pasma 6 causa gran pler. Encanto, he-
chizo. Incantamentum. Charme , enchan-
tement , ravissement. Incanto, maravi-
lia.
ERCANT. Venda pública de mobles, alajas,
etc. Almoneda. Subhastatio. Encan.
Incanto.
FÈR encast. fr. Véndrer en lo encant al-
guns mobles, alajas, etc. 4lmonedear,
vender en almoneda. Subhastare , auc-
tionari. Vendre à l'encan. Incantare.
rka gxcanT. fr. met. y fam. Posar sèns órde
EXC 7 99
y esbarriads mòlts trastos, papers, ro-
a,etc., en un lloc. Desparramar. Spar-
gere. Repandre, disperser , eparpiller.
Sparpigliare , spargere in qua e in la.
VÉNDRER AL EXCANT. Ír. FÈR ENCANT, en la
priméra accepció.
ENCANTAD, DA. adj. met. y fam. Tón-
to, parad. Zorpe , lerdo. Hebes , stupi-
dus. Lourd , pesant, stupide. Bagiano,
stupido, imbecile. |
ENCANTAD. Parland de un palaci , casa ó al-
tre cualsevol edifici, lo qui es màlt gran
y lo habitan pocs, de modo que es ne-
cessari caminar mólt pera trobar gént.
Encantado. Spatiosa domus et habita
toribus vacua. Maison très-spacieuse
habitee par peu de monde. Casa spa-
ziosissima abitata da pochi.
DÈXAR ENCANTAD. fr. Dèxar parad , pasmad,
atónit. Dejar pasmado ó atónito. Stu-
pefacere. Stupefier. Stupefare.
ENCANTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui en-
canta ó fa encantamènts. Encantador.
Incantator. Enchanteur. Incantatore.
ENCANTAMÈNT. s. m. L'acció y efècte
de encantar. Encantamiento , encanta-
mento , encanto , encantorio, encanta-
cion: Incantatio, incantamentum. En-
chantement. incantamento.
ENCANTAMÈNT. met. y fam. Rudesa , tardan-
sa en compéndrer ó e£ecutar alguna co-
sa. Torpeza , pelmaceria. Hebetudo in-
enti. Jncantalion. Ottusità , imbecilità.
ENCANTAR. v. a. Fér cosas maravellósas
en 1 apariencia, diènd varias paraulas
acompanyadas de certs géstos y opera-
cións. Encantar. Incantare. Enchanter,
charmer , ensorceler. Àmmaliare, affat-
turare , affascinare. '
ENCANTAR. met. Ocupar tóta l' atenció de
algú per medi de alguna gracia ó habi-
litat. Encantar. Mentem alterius allice-
re. Charmer , enchanter. Rapire, allet-
tare , invaghire.
ENCANTAR. FÈR ENCANT, en la priméra ac-
cepció.
ENCANTARSE. v. Y. Embadalirse, quedarse
parad. Embebecerse , embeberse , embe-
esarse. Stupefieri, extra se rapi. Ba-
dauder , demeurer interdit. Bloccare,
farla d' alocco.
DONAR ENCANTARIAS. fr. met. y fam.
ab que s' expréssa lo atractiu que té al-
ú respécte de altre. Dar sesos de mos-
quito. Veluti fascinare. Mener par le
nez. Menar per lo naso.
a
800 EXC
ENCANYISSAD. s. m. caxvis. .
EXCAYYISsAD. Rexad de canyas que se posa
en los jardins pera emparrar y guardar
las plantas ó pera tancarlos ó férhi
divisions. Encanado. Cancelli arandi-
nei. Treillage. Pergolato.
ENCANYISSAR. v. a. Guarair de canyas
las plantas pera sostenirlas, com se fa
en los téstos ab los clavellérs. Encañar.
Arundinea crate vallare. Zreillisser. In-
graticolare.
ENCAPAD, DA. adj. Lo qui porta la ca-
pa posada. Encapado. Palliatus. Qui
porte un manteau sur soi. Che porta
mantello.
ENCAPRITXABSE. v. r. Obstinarse en
sostenir lo capritxo propi. Encaprichar-
se. Sententiæ propria tenaciter adhæ-
rere. $'opiniátrer. Ostinarsi.
ENCAPSAR. v. a. ant. EXCAXONAR.
ENCAPUTXAB. v. a. aut. Cubrir ó ta-
par alguna cosa ab caputxo. Encapu-
char. Gucullo tegere. Couvrir d'un ca-
puchon. Coprire col capuceio.
ENCARA. adv. mod. que se usa pera sig-
nificar la duració ó e£istencia de algu-
na cosa en lo estad antecedént. Toda-
via, aun. Adhuc. Encore. Ancora.
ENCARA BÈ. loc. ENCARA VENTURA.
ENCARA BO. loc. ENCARA YENTURA.
ENCARA MES? loc. ab que se manifesta la
admiració que causa l' abundancia 6 re-
petició de una cosa. Aun mas? mas
aun 2 todavia mas? Preterea. Plus en-
core? Ancora più?
ENCARA QUE. No obstant, ab tôt. Aunque.
Quamquam. Quoique. Ancorchè.
ENCARAMÈNT. s. m. L' acció ó efècte
de encarar ó encararse. Encaramiento.
Visus directio. L'action d'envisager.
L' affacciarsi.
ENCARAQUE. adv. mod. ENCARA QUE.
ENCARAR. v. a. que se usa ab los noms
escopeta, trabac, etc., y significa apun-
tar, dirigir 4 alguna part la puntería.
. Encarar. la scopum collineare. Poin-
ter, viser, coucher en joue. Mettere in
mira.
ENCARARSE AB ALGÚ. ÍT. AVISTARSE AB ALGÚ.
ENCARCARAD , DA. adj. Tièsso, infle£i-
ble. Ferto, envarado. Bigidus. Raide,
dur , inflexible. Ynfessibile.
ENCARCARAD. Se aplica al vivènt que se ha
quedad tiésso y sénse movimént per lo
mòlt fret; y també se diu dels cadávers
J altras cosas gue patezeu lo matég
ENC
+. efécte. Ferte. Torpore affectus Raid.
Rigido.
ENCÀRCARAMÈNT. s. m. L'acció
efécte de encarcararse. Envaramieno,
Torpor. Engourdissement. Intirita
mento, assiderazione.
ENCARCARARSE. v. r. Entorpirse, pé-
drer lo moviméat algun mémbre. Fr.
vararse. Torpore aci. S'engourdir
Intirizzarsi.
ENCARCAXAT, DA. adj. ant. que »
aplicaba al que portaba buirac. Encar
cajado. Pharetratus. Qui porte un ar
uois. Faretrato.
ENCARCERAR. v. a. ant. Ficar algúih
presó. Encarcelar. In carcerem co;
cere. Incarcerer. Incarcerare.
ENCARIDAMENT. adv. mod. Ab inta-
cia y empenyo. Encarecidamente, c:
encarecimiento. Impensé, Instamarz.
Caldamente, premurosamente.
ENCARIMENT. s. m. L' acció y dar
de encarir 6 aumentar lo preu. En:
recimiento. Pretii accrementum. Exe
rissement, rencherissement. ll ru
rare.
ExcantuExr. met. Ponderació , efageracó
Encarecimiento. Amplificatio. Era;
ration, amplification. Esagerazione.
ENCARIR. v. a. Pajar de preu, fer an
alguna cosa. Encarecer. Pretium ug
re. Enchérir, hausser le prix. Ruc
rire.
excaria. met, Pouderar , efagerar, ab
mòlt alguna cosa. Encarecer. Extollere
amplificare. Exagerer , louer ave tr
cés. Lodare con eccesso.
ENCARNACIÓ. s. f. Lo acte misterios:
haber pres cara humana lo Fill de De:
en las entranyas virginals de María sr
tíssima. Encarnacion. Divini verb»
carnatio. Incarnation. Incarnazioni
EXCARXACIÓ. Lo colòr de carn ab qz*
pintan las figuras. Encarnacion. Li
caraeus. Éarnation. Carnagione.
ENCARNAD, DA. adj. que se aplici»
colòr de carn. Encarnado. Rubeus. F
carnat. Incarnato.
EXCARYAD, S. m. Lo colòr de carn qu s
dòna á las estatuas. Encarnado. Ca
carneus. Incarnat. Incarnato.
EXCABNAD BAX. Colór de carn clar. Exc?
nadino. Subruber. Zncarnadin. Sar
natino. |
ENCARNADURA. s. f. EXCARXACIÓ, (0 8
segóna accepció.
ENC
ENCARNAR. v. a. Donar colòr de carn
á las esculturas. Encarnar. Carnea co-
lore aficere. Donner la couleur de chair.
Pingere di color di carne.
ENCARNARSE. Y. T. de que se usa pera sig-
nificar l'acció maravillósa de haber
pres carn humana lo Fill de Déu. En-
carnar. locarnari. S'incarner. Incar-
parsi.
ECARNARSE. Criar carn cuand se va millo-
rand y curaud alguna ferida. Encar-
. nar. Carne induci. S'incarner. Incar-
narsi, — —.
ENCARNATIU , VÀ. adj. que se aplica á
la medicina que servex pera netejar !a
. materia en las Uagas à fi de que purifi-
cadas y netas pugan criar carp. Encar-
ratio. Medicamentum quo ulcera pur-
gantur et carne induuntur. Incarratif.
lacarnativo.
ENCABNISSAMENT. s. m. Lo acte de de-
vorar Ja carn ab ansia , com fan los llòps
y gòssos famòlencs cuand matan algun
cap de bestiar. Encarnizamiento. Car-
vis devoratio , avidissima edacitas. L'ac-
tion de dévorer beaucoup de viande.
Divorazione di carne.
icarvissament. met. Crueltat ab que algú
se recrea en la sang, infamia ó dany
de altre. Encarnizamiento. linmanitas.
Acharnement. Ferocia, stizza, furore.
NCARNISSARSE. v. r. Devorar ah an-
sia la carn los llóps y animals famòlencs
cuand matan algun cap de bestiar. En-
carnizarse. Carne inescari, carnes avi-
dissimè devorare. S'acharner sur la
proie. Avventarsi con ferocia alla preda.
carwissarse. met. Manifestarse cruel
contra algú, troband gust en lo que
perjudica á la sèva vida, opinió é in-
teressos. Encarnizarse. Desævire. $*a-
charner. Accarnire, invelenire.
CARREG. s. m. L' acció y efècte de
carregar , y també la cosa encarre-
rada. Encargo. Mandatum. Charge. In-
aricamento.
ánnzc. Cárreg ó empleo. Encargo. Ma-
ms. Charge, office, emploi. Carico,
ifüzio, impiego.
AR LAS EXCARREGADAS. fr. DONAR LA CUL-
A Á ALTRE.
CARREGAR. v. a. Encomanar, posar
Iguna cosa al cuidado de algú. Se usa
imbé com recíproc. Encargar. Com-
ittere. Charger, recommander. Rac-
omandare , incaricare.
TOM, I. ,
ENC 801-
ENCARRILAR. v. a. Encaminar y diri-
gir alguna cosa, com carro, cótxe , etc.»
pera que seguesca lo camí que deu. En-
carrilar. Viam monstrare. Conduire
par le chemin le plus convenable. Gui-
dare.
EXCARBILAR. met. Dirigir y encaminar per
los .trámits deguds alguna preteusió 6
altre negoci que se seguia malamènt.
Encarrilar. Dirigere. 4cheminer. Inca-
minare, avviare,
ENCARTAR. v. a. ant. Assegurar ab es-
criptura pública y legal algun contrac-
te ú obligació. Escriturar. Syngrapham
facere. Instrumenter. Rogare un istra-
mento..
ENCARTRONARSE. v. r. Posarse com
un cartró. Acarlonarse. Macrescere.
Devenir sec. Diventar magro.
ENCASQUETAR. v. a. Posar lo sombré-
ro ó gòrra en lo cap, y encaxarlo bè
en éll. Encasquetar. Capiti arcté ad-
stringere. Enfoncer dans sa téte. Calca-
re in capo.
EXCASQUETAR. met. Fér que un dóne cré-
dit á alguna cosa. Encasquetar. Suade-
re. Fourrer dans la téte. Cacciar una
cosa in capo ad uno.
ENCASQUETARSE. Y. T. Obstinarse en lo con-
cépte una vegada fet de una cosa, séns -
escoltar las rahóns que pod haberhi en
contrari. Encasquetarse. Tenaciter ad-
hxrere. S'opinidtrer, s'enteter. luca-
ricciarst, intestarsi.
ENCASTAR. v. a. Enganxar , agafar algu-
na cosa ab aiguacuit, pastetas, etc. Pe-
gar. Conglutinare, conjungere. Coller.
Incollare.
ENCASTAR. Clavar, fifar alguna cosa en un
sólido, com un clau ó una estaca en la
pared. Hincar. Infigere. Ficher. Con-
ficcare.
ENCASTAR. ENGASTAR.
ENCASTARSE. Y. T. Agafarse 6 ubirse per sa
naturalesa una cosa ab altra de modo
que sia dificultòs separarla. Pegarse.
Herere. Se joindre, se coller. Incollar-
si, uni.
ENCASTELLARSE. v. r. ant. Tancarse
en un castéll y fèrse allí fort pera de-
fensarse. Encastillarse. Castello se mu-
nire. Se retirer dans un cháteau, s'y
Jortifier pour se defendre. Incastellarsi.
ENCATARRARSE. v. r. Agafar lo catar-
ro. .fcatarrarse. Catarrho laborare,
S'enrhumer. lofreddarsi, accatarrarsi, :
101
801 «ENG...
ENCEVADOR. s. m. Polvorí en las armas
de fog. Fogon. Spiraculum. Lumire
d'une arme à feu. Focone.
ENCEVAR. v. a. Engrexar los animals.
Cebar. Inescare. Engraisser. Ingrassare,
Impinguare. '
EXCBVAB. Posar pólvora en la cassoleta de las
armas de fog. Cebar. Scloppeti alveolo
sulphureum pulverem iramittere. 4mor-
cer. Mettere il polverino.
ENCEVAR. met. ENGRANALLAR.
ENCEVARSE. v. Y. Entregarse ab molta efi-
cacia é intensió á alguna cosa. Cebarse.
Auimum intendere. S'attacher, se pren-
dre, s'appliquer. Darsi affatto , abban-
donarsi. .
ENCIAM. s. m. La verdura que se sol
mènjar crua y amanida, com la lletu-
ga, escarola, etc. Ensalada. Acetaria.
Salade. Insalata.
ENCIAM DE LLETUGA. LLETUGA.
ENCIAMET. s. m. dim. de EnciaM. Lo en-
ctam pétit de lletuga, 6 lo plantér de
ell Lechuguino. Lactucula. Petite lai-
tue. Piccola lattuga.
EXCIAMET. Lo qui se compon de diferents
hérbas gustòsas, com lo morritort, xi-
coira, fònòll, etc. Ensalada repelada.
Acetaria ex herbis. Salade d'herbes sa.
lutaires. Insalata d' erbe.
ENCÍCLIC, CA. adj. Circular. Enciclico.
Encyclicus. Circulaire. Enciclico , cir-
colare. .
ENCICLOPEDIA. s. f. Unió de tótas las
" ciencias, 6 ciencia universal. Enciclope-
dia. Eucyclopedia. Encyclopedie. Enci-
clopedia. ,
ENCICLOPEDIC, CA. adj. Lo que per
tany á la enciclopedia. Enciclopédico.
Ad encyclopediam pertinens. Encyclo-
pedique. Enciclopedico.
ENCICULACIÓ. s. f. ant. IMSACULACIÓ.
ENCICULAR. v. a. ant. INSACULAR.
ENCIRIAD, DA. adj. ENRAVENAD.
ENCIS. s. m. p. us. ETxis.
ENCISAR. v. a. ETXISAR.
ENCLAUSTRAD, DA. adj. Ficad 6 tan-
cad en claustro, convént ó monastir.
Enclaustrado. Claustro inclusus. Cloitre”
Obbligato a clausura.
ENCLAVADURA. s. f. La ferida que sc
fa á las caballerías cuand sels introdnex
ca alguna pota un clau que penétra fius
á la carn. Clavadura , enclavadura. Ul-
cus equinis pedibus clavo inflictum.
Enclouure , piqure. Inchiovatura.
- ENCODERNACIÓ. s. f. gxcuapns
|. ENC
ENCLAVAMENT. s. m. Exctavanoas,
ENCLAVAR. v. a. Parland de pésas de
artillería tapar los fogòns ab daus 6 fe.
ros pera que no pugan setvir, (laur.
Tormenta bellica clavis obstruere, in-
tilia reddere. Enclouer. Chiovare,
EXCLAVAB. Introduir algun clau en la pota
de una caballería fins arribar ¿la can
al temps de ferrarla. Enclavar. Can
malè soleis adfixo jamentum molesti |
afficere. Enclouer. Inchiodar un caval.
ENCLENC, CA. adj. Faltad de salad, m-
laltis. Enclenque. Valetudinarios. Er
ténue , faible, debile. Stenuato, sm
to, affralito.
ENCLIN. adj. ant. Inclinad. Indlinat.
Propensus. Enclin. Inchinato, disposa
ENCLINAMENT. s. m. ant. incaricò.
ENCLINAR. v. a. ant. INCLINAR.
ENCLITIC, CA. Gram. Se diu de lu vs
que se apoyan en l' autecedènt. Ini-
tico. Encliticus. Enclitique. Escita.
ENCLOS, A. p. p. de zxcróvam. Ivi
do, encerrado.
ENCLOTAD, DA. adj. Se dia de la prt
del terreno que es més fònda qu 4
lo demés. Hondo. Profundus. Prof
Profondo.
ENCLOTARSE. v. r. Enfónsarse en a:
na cosa tòva, com matalas, márig
etc. Hundirse. Deprimi. S 'enfoncet
mergersi , tuffarsi.
ENCLOTARSE. Parland de l'aigua
en alguna part fonda formanà
Encharcarse. Stagnare. Se
d'eau. Farsi una palude, star fere
ENCLÓURER. v. a. Contenir, con
drer. Incluir , encerrar. Includere.
fermer , comprendre. Chiudere, c:
re , serbare.
ENCLÓURER. RODEJAR.
ENCLÓURER. Átrapar; y axí se diu:b!
ta li encLocu£ los dits. Coger. 1
dere. Attraper. Cogliere.
ENCLUIR. v. a. ant. ENCLÓURER.
ENCLUSA. s. f. Una péssa cuadras
ferro, macissa , encaxada en vn P.
fusta mòlt forta, sòbre la cual *
ma 6 s' engruxex lo ferro i Cf
martèll. Funque, ayunque. lucu.
clume. Incudine.
ENCODERNADÒR. s. m. et
DÒR.
ENCODERNAMENT. s. m. ant.
DERNACIÓ,
ENC
ENCODERNAR. v. a. ENCUADERNAR.
ENCOFRAR. v. a. ant, EMBAULAR.
ENCOLAMENT. s. m. ant. L' acció y
efécte de encolar! Encolamiento. Con-
glutinatio. L'action de coller. Incolla-
mento.
ENCOLAR. v. a. Agafar alguna cosa ab
aiguacuit. Encolar. Conglutinare. Col-
ler. Incollare.
ENCOLERISAR. v. a. Fér que á algú se li
efalte la cólera. Se usa també com re-
ciproc. Encolerizar. lrritere. Irriter,
facher, mettre en colère. Irritare, ca-
gionar stizza.
ENCOLPAR. v. a. ant. curpan.
ENCOLXAR. v. a. Posar cotó ó seda ta-
llada éntre dós telas, y després em-
bastarlas. Acolchar, colchar. Gossipio
aut serico farcire. Ouater. Imbottire di
bambagia.
ENCOMANADA. s. f. La noya que éntra
en algun col-legi ó convént pera ser
educada. Educanda. Educanda. Jeune
pensionnaire. Educanda.
ENCOMANADIS, SA. adj. Contagiós ó
que ab facilitat se comunica. Pegadizo,
pegajoso. Contagiosus. Contagieux. Con-
tagioso.
ENCOMANAR. v. a. Encarregar à altre
alguna cosa pera que la fassa ó cuide
de ella. Encomendar. Commendare. Re-
commander , donner le soin. Racco-
mandare.
zCOMANAR. Comensar á clavar 6 lligar al-
guna cosa sèns dèxaria perfectamènt
clavada 6 lligada. Apuntar. Leviter af-
figere. Attacher , clouer légèrement. 1n-
chiodare , unire leggicrmente.
RCOMANAR. Comunicar una cosa á altre
per lo contacte, tracte, etc. Comuna-
mènt se diu dels mals contagiòsos, dels
vicis, costums ú opiniòns. Se usa tam-
bé com recíproc. Pegar. Communica-
re, inducere. Donner, communiquer.
Comunicare.
NCOMANDA. s. f. ENCOMÉNDA.
NCOMBRAT, DA. adj. ant. Embrassad.
Embarazado. Prepeditus. Embarrasse.
Imbarazzato.
NCOMÈNDA. s. f. Dignitat dotada de
rènda competènt que en los èrdes mi-
litars se dona á alguns caballérs. En-
comienda. Quoddam beneficium eccle-
siasticum militarium ordinum equitibus
destinatum. Commanderie. Commenda.
comènpa. Lo lloc, territori y réndas de
- ENCONTRA
805
la dignitat del matèx nom. Encomienda.
Beneficii ecclesiastici militarium ordi.
num eqaitibus destinati territorium,
ditio. Commanderie. Commenda.
ENCOMÈXDA DE L' ÁwiMa. La súplica que fa
la Iglésia ab determinadas preces per los
que estan en l agonía. Recomendacion
del alma. Anime commendatio. Recom-
mandation de l'áme. Raccomandagio-
pe dell" anima.
DIR LA ENCOMÈNDA DE L'Anima. fr. Dir las
preces que la Iglésia té destinados pera
os que estan en l' agonía. Recomendar
el alma. Anime commendationem reci-
tare. Faire la recommendation de
l'óme. Recitare la raccomandazione
dell" anima.
ENCOMENDACIÓ. s. f. ant. ExcARREG,
RECOMENDACIÓ.
ENCOMENDACIÓNS. pl. ant. Recados, memo-
rias. Encomiendas. Salutatio, salutis
missio. Complimens. Rispetti.
ENCOMENSANZA. s. f. ant. COMENSA-
MÉNT.
ENCOMI. s. m. Alabansa. Encomio. Præ-
conium. Éloge, louange. Lode, enco-
mio.
ENCOMIÁSTIC, CA. adj. Lo que alaba ó
conté alabansa. Encomidstico. Laudati-
vus. Qui loue, qui contient des louan-
ges. Encomiastico, lodativo.
ENCONAR. v. a. ant. ENDANTAR.
ENCONTINÈNT. adv. t. Pròmptamènt,
al instant, al punt. Incontinenti, incon-
tinente. Illicd. Incontinent, aussitôt. Im-
mantipente.
ENCONTORN. s. m. CoxTÓRN.
AL ENCONTÓRN. mod. adv. Al voltant, al ro-
dedòr. Al rededor, en contorno, en
torno. Circum. Autour. Intorno.
ENCONTRA. s. f. ant. ENCONTBE.
' ENCONTRA DE CAMINS. ant. cRUSAD, en la úl-
tima accepció.
ENCONTRAD, DA. adj. Oposad, con-
wari; y axí se diu: ser dèé genis ER-
conTRADS. Encontrado, opuesto. Op-
positus. Oppose. Opposto.
A. s. f. ant. CONTÓRN, co-
MARCA.
ENCONTRADIS, SA. adj. Lo que s' en-
contra ab altra cosa ó persóna. Encon-
tradizo, topadizo. Obvius. Qui se ren-
contre. Che viene incontro.
FÉRSE ENCONTRADIS. fr. Fèr un ccm qui en-
contra casualmént á altre, dissimuland
que lo busca. Hacerse encontradizo-
806
Sese obvium fingere. Aller qu devant,
à la rencontre. Uscir all' incontro.
ENCONTRADOR. s. m. ant. Lo qui en-
contra. Hallador. Inveutor. Jnventeur.
Inventore.
ENCONTRAMENT. s. m. ant. ENCONTRE.
ENCONTRAMENT DE CAMINS. ant. CRUSAD, en
la última accepció.
ENCONTRAR. v. a. Trobar. Encontrar.
Invenire. Zrouver. Trovare.
ENCONTRAR. Y. D. ant. Excovrrarse, en la
última accepció.
ENCONTRARSE. V. T. Concórrer junts dos 6
més en un matéx lloc. Encontrarse.
Concurrere, convenire. Se rencontrer.
Trovarst.
EXCOYTRABSE. Oposarse, opinar diferent-
mènt. Encontrarse. Dissentire. Se con-
trarier, être en opposition. Opporsi,
contrariarsi.
ENCONTRARSE, Pegar algú 6 alguna cosa ab
altra. Encontrar. Offendere. Se heurter.
Urtare.
ENCONTRE. s. m. Lo acte de encontrar
ó trobar á altre. Encuentro. Occursus.
Rencontre. Incontro, l'imbattersi in una
persona.
xxcoxTaE. Lo cop que dónan alguns ó al-
gunas cosas, pegand uns ó unas ab al-
tras. Encuentro , tope, topeton , reen-
cuentro. Collisio, conflictus. Rencontre,
heurt. Urto, percossa.
ENCONTRE. Combat éntre dós cossos de trò-
pa. Reencuentro. Conflictus. Rencontre.
Zuffa , broccata , riscontro.
EXcowTaE. Desgracia, contratémps. Azar,
contratiempo. lufortunium. Malheur,
contre-temps , revers. Contrattempo,
sinistro accidente.
DONAR UN ENCONTRE. fr. ENCONTRARSE , en la
última accepció.
EXIR AL ESCONTRE. fr. Exir á encontrar á
la persòna que vé. Salir al encuentro.
Occurrere, obviam ire. Aller au-de-
vant. Andar all' incontro.
EXIR AL ENCONTRE. fr. met. Oposarse á algú,
fèrli cara. Salir al encuentro. Adversa-
ri, resistere. Aller à. Andare a, andar
all incontro.
EXIR AL ENCONTRE. fr. met. Anticiparse á al-
tre en lo que inténta dir ó etecutar,
Salir al encuentro. Pravenire, preoc-
cupare. Aller au devant de. Precedere,
divanzare. |
ENCORAR. v. a. ant. DONAR ANIMO.
ENCORDAR. y. a. Cubrir ó forrar de
ENC
corda. Ensogar. Restibus circamvolre.
re. Corder. Infunare.
ENCORDAR. Posar cordas als instruméats de
música. Encordar. Chordis instraere,
Garnir de cordes. Incordare.
ENCORDI. s. m. Lo tumor que se forma
en las angonals, y proceex del mal gil
lic. Incordio. Inguinariys tumor. Pa
lain. Tincone.
ENCORDILLAR. v. a. Posar cordills ¿al
guua cosa 6 lligarla ab èlls. Encordelr.
Funibus instruere. Mettre des cordes,
lier avec des cordes. Legare con corde.
ENCORDONAD, DA. adj. Lo adoroad ab
cordòns. Encordonado. Torulis ornatus
instructus. Garni de cordons. Guere-
to di cordoni.
ENCORDONAR. v. a. Posar cordons si
guna cosa. Encordonar. Torols im
truere, ornare. Mettre des cordon.
Guernir di cordoni.
ENCORPORACIÓ. s. f. ant. rrconrout.
ENCORPORADURA. s. f. ant. mcum
RACIÓ.
ENCORPORAR. v. a. ant. rxconroui.
ENCORRALAB. v. a. Ficar 6 tancar h
bestiar en lo corral. Acorralar , encer
ralar. Intra septa concludere. En/e-
mer le bétail. Racchiudere il bestian:.
ENCORREGUD , DA. p. p. de zxcóun.
ENCÓRRER. v. n. inconera.
ENCORRIMENT DE PENA. ant. Lo x-
te de incórrer en alguna pena. Ela:
de incurrir en alguna pena. Pau
cursus. L'action d'encourir en que
peine. Incorrere in una pena.
ENCORTAR. v. a. EMBRUXAR, EYCANIA.
ENCORTARSE. v. T. Turbarse, faltarli à 9
paraulas per causa de la turbacró. ta
tarse. Deficere animo. Rester couri.*
troubler. Non saper piú che dire.
ENCORTINAR. v. a. ant. Adoro?
cortinas ua cuarto, casa, etc. Ent
nar. Velis instruere. Garnir de":
deaux , de cortines. Incortinare.
ENCORVAMENT. s. m. ant. La torti?
acció de posar ó estar una cosa en fitv
ra córva y torta. Encorvadura, enm
vamiento. Curvatura. Courbure. lxv
vatura.
ENCORVAR. v. a. Doblegar y tórcer *-
guua cosa posandla còrva. Encore:
recorvar. lncurvare. Pier, cow.
Curvere, incorvare, piegare, toro”
ENCOTÓNADA. s. f. Roba de cotó 2
fondo llis y flors com de reals encars
EXC
texidas, 6'ab fòndo viad y flors de va-
rios colors. Cotonada. Tela gossypina
variegata. Toile de coton brochee. Fola
di bambagia intrecciata.
ENCOTXARSE. v. r. Pujar al cótxe.
Montar en el coche, tomar el coche.
Rhedam conscendere. Monter en voitu-
re. Salire in carrozza.
¿NCOXAR. v. a. ENCOXIR.
INCOXINADA. s. f. La porció de puntas
que se fa séns tocarla del pat$ó. Tendi-
do. Reticularum portio exemplari affi -
Xa. Portion de dentelles tendue sur le
patron. ll pezzo di merletto che si fa
sopra il modello.
NCOXIR. v. ‘a. Causar cóxérs. Se usa
també com recíproc. Encojar. Claudum
facere vel fieri. Rendre boiteux. Render
zoppo, azzoppare.
NCRESPADOR. s. m. ant. CBESPADÒB.
NCRESPAMENT. s. m. ant. Los cara-
gols que se fan en los cabells. Rizo, en-
sortijamiento. Crispatio. Frisure. Arric-
ciamento , increspamento.
NCRESPAR. v. a. ant. CRESPAR.
CRESPARSE. v. r. Móurerse disputas ó al-
tercads èntre dòs ó més persònas. En-
cresparse. Rixis involvi. Se quereller.
Batostare , arrissarsi , contendere.
\CREUAR. v. a. Atravessar una cosa
sobre altra en forma de creu. Cruzar.
Decussare. Croiser , traverser, disposer
en croix. Incrocichiare , attraversare.
ICREX AR. +. a. ant. zxca?xas.
¡CRIMINAT, DA. adj. ant. Acusad,
icriminad. . Acusado , acriminado. Ac-
cusatus. Accuse. Accusato.
CROAR. v. a. ant. ENCREUAR.
CROSTAR. v. a. ant. Cubrir ab crosta
guna cosa, com una empanada, etc.
"ncrostar. Incrustare. Couvrir de croú-
e. Incrostare.
CRUELIRSE. v. r. ant. Tornarse ctuel,
T , inhumé. Encruelecerse. Sævire.
Jevenir cruel. Incrudelire.
CRUILLADA. s. f. ant. causan, en la
uarta accepció.
CUA DERNACIÓ. s. f. L'acció y efèo-
2 de encuadernar. Encuadernacion.
'oliorum libri compactio, religatio. Re-
ure de livres. ll legare i libri.
'ADERNACIO. Lo fórro 6 cuberta de pas- .
y pergamí ó altra cosa que se posa als
bres pera resguardar los fulls. .En-
tadernacion. Librorum tegumentum.
eliure. Legaccio. z
ENC . 807
ENCUADERNADOR. s. m. Lo qui té per
ofici encuadernar. Encuadernador. Li-
brorum concinnator, voluminum reli-
ptor. Relieur de livres. Legatore dei
ibri.
ENCUADERNAR. v. a. Juntar, unir y
cusir varios cuadernos y posarhi cuber-
tas. Encuadernar. Libros compaginere.
Relier les livres. Legare.
ENCUADERNAR. met. Unir y agermanar al-
gunas cosas, com voluntats, aféctes, etc.
Encuadernar. Animos conciliare, ad
concordiam revocare. Relier. Legare,
unire.
ENCUBAR. v. a. ant. Ficar per cástig als
reos de certs delictes, com lo parrici-
da, en una bóta ó bót ab un gall, una
móna, un gós y una sérp, y tirarlo á
l'aigua. Ara ha quedad ja reduid á pu-
ra ceremonia. Encubar. In culenm in-
suere. Mettre un criminel dans un ton»
neau ou cuve avec differens animaux.
Mettere un rco in una botte con var]
apimali.
ENCUBERT, TA. adj. Amagad, ocult.
Encubierto , oculto. Absconditus, occul-
tus. Cache. Nascosto, ascoso. .
ENCUBERTAMENT. adv. mod. ant. De
amagad, ab secrèt. Encubiertamente.
Clam, secretò. Secrètement , en cachet
te. Alla nascosta, ascosamente.
ENCUBERTAR. v. a. ant. Cubrir ab pa-
nyos ó sedas alguna cosa. Se deya parti-
cularmént dels caballs cuand se cubrian
de panyo ó bayeta negra per dol; y
també cuand se cubrian de ferro ó al-
tra cosa per anar á la guerra. Encuber-
tar. Stragulis cooperire. Couvrir de
drap de soie. Coprire con tela di seta.
ENCUBRIDOR, RA. s. m. y f. Lo qui en-
cubrex alguna cosa. Encubridor. Cela-
tor. Celui qui cache. Nasconditore.
ENCUBRIR. v. a. Ocultar una cosa ó no
manifestarla. Encubrir. Celare occulta-
re. Cacher, celer. Nascondere, occul-
tare.
ENCUGID, DA. adj. Apocad, lo qui té
poc esperit. Encogido, corto. Pusilla- :
nimis. Timide , pusillanime. Timido,
dappoco.
ENCUGIMENT. s. m. Lo acte de encugir
ó encugirse. Encogimiento. Contractio.
Retrecissement,, contraction. Strigm-
mento, scorciamento.
gxcucimànT. met. Falta de ánimo, vergò-
nya. Encogimiento, atamiento, Posil-
308 END
lanimitas. Timidite”, pusillanimité. Timi-
dità, pusillauimità.
ENCUGIR. v. a. Arronsar. També se usa |
com reciproc. Encoger. Contrahere.
Raccourcir. Scorciare , strignere.
ENCUGIRSE. v. r. Estar faltad de ánimo,
fèrse vergonyós, ser curt de geni. En-
cogerse. Pusillanimitate laborare, animo
deprimi. Elre timide , manquer de cou-
rage. Esser dappoco.
ENCULPAR. v. a. ant. CULPAR.
ENCULLID, DA. adj. zxcuci».
ENCULLIMÈNT. s. m. ExCUGIMEST,
ENCULLIR. v. a. EXGUGIR.
ENCULLIR. ant. CULLIR y en la priméra accep-
ció.
ENCULLIRSE. V. T. ENGUGIRSE.
ENCUNY. s. m. Lo séllo ab que séllan ta
moneda, medallas y altras cosas, que
' regularmént se fa de cér. Cuño. Typus
monetarius. Coin. Conio , torsello , pun-
zone.
excuny. La impressió 6 senyal que dexa lo
ExCUXY. (uno. Sigillum monetarium,
Empreinte. Impronta.
ENCUNYAR. v. a. Imprimir lo encuny.
Se diu especialmént de la moneda per
‘ sellarla. 4cuñar, encuñar , cuñar. Cu-
dere. Battre , frapper , monnayer. Co-
niare.
ENCUYRAR. v. a. ant. Cubrir de péll al-
guna cosa. Encorar. Corio tegere. Gar-
nir , couvrir de cuir. Guernir di cuojo.
EXCUYBAR. aut. Ficar dins de una pèll 6
cuiro alguna cosa. Encorar. In corium
immittere, Enfermer , mettre dans un
cuir. Mettere in un cuojo.
. ENCUYRASSAT, DA. adj. ant. Cubert y
vestid de curassa. Encorazado. Lorica-
tus. Cuirassé. Armato di corazza.
. ENDANYAR. v. a. Inflamar, fèr pitjorar
algun mal ó alguna part del cos que es-
tá danyada. Se usa també com recíproc.
. Enconar. Exulcerare. Enfammer, en-
. venimer, Far inciprignire, inasprire.
ENDARRERA. adv. ll. ab que se denota
la part posteriòr de alguna cosa ó lo que
está 6 quèda al datras. Atrás. A tergo.
Derriére. Indietro, dietro.
: ENDARRERA. adv. t. Se diu de cualsevol co-
sa ja passada. Atrds, Retrò. Avant. Di
dietro, già.
. ENDARRERIATGE. s. m. ant. ATRAS, en
la cuarta accepció.
ENDARRERIMENT. s. m. Lo efécte de
eydarrerir 6 endarrerirse. Atraso. Re-
END
tardatio. Retardement , retard. Ritar-
do, indugio.
ENDARRERIR. v. a. Destorbar los pro-
grèssos de algú. Atrasar. Prepedire.
etarder. Indugiare.
ENDARRERIRSE. Y. T. Quedarse endarréra.
Atrasarse. Retrò incedere. Rester , de-
meurer en arrière, s'arrierer. Restar
indietro , indugiare. D.
ENDARRERITS. s. m. pl. Las réndas,
peusións, etc., que han déxad de pa-
garse en lo degud témps. Atrasados,
caidos. Reditus die uon soluti. Arrera-
M L' arretrato.
DATRAS. adv. ll. y t. zxpannkaa.
ENDAVALLADA. s. f. BAXADA.
FER ENDAVALLADA. fr. FÈR DAVALLADA.
ENDAVANT. adv. 1l. Més enllà, mès amunt.
Adelante. Ultrà. En avant. Avanti.
EXDAVANT. adv. t. En lo esdevenidór. Se
usa comunamènt ab algunas partículas,
com de aquí ENDAVANT, de allí ENDAVANT.
Adelante, en adelante. Postea , in pos
terum. Désormais. D' or innanzi, d'ora
in poi.
EXDAVANT. Se usa també com interjecció
pera auimar á algá á que prosseguesca
. enlo comensad, 6 no se detinga per al-
gun reparo. Adelante. Age. En avant.
Avanti.
NI EXDAVANT , NI EXDARBÈRA. loc. ab que se
mauifésta que está paralisada y sèns te-
nir curs alguna cosa. Ni atrds , ni ade-
lante. Cessat omninó. Ni avance , ni rc-
trograde. Né indietro , né avanti.
ENDEBADES. adv. ant. DEBADES.
ENDECAGONO. s. m. Geom. Figura de
dose ánguls. Endecdgono. Endecagonus.
Endecagone. Endecagono.
ENDECASSIL-LABO , BA. adj. que se
, aplica al vers de ónse síl-labas, y á la
- composició feta ab éxos versos. Ende
casilabo. Endecasyllabus. Endecasylla-
be. Endecasillabo.
ENDEFES. s. m. ant. BoT3, TÒNTO , GROSSE.
ENDEMA. adv. t. que denota lo dia in-
mediat seguènt á aquell de que se par-
‘ la méntres que aquest no sia lo presènt.
El otro dia, el dia siguiente, el dia
despues. Crastina dies. Le lendemuain.
L' indomani.
ENDEMIC, CA. adj. que se aplica al mal
ó malaltía que se patex en algun pais,
y es propia de ell. Endemico. Morbus
alicujus territorii proprius. Endémique.
Endemio.
END
ENDEMITJ. adv. ixTrREMITI.
ENDEMONIAD, DA. adj. Posseid del di-
moni. Endemoniado. A demone obses-
sus. Possede du demon. Ossesso.
EXDEMONIAD. Sumaméut pervers, dolènt,
. mociu. Endemoniado, endiablado. Pra-
vus, perversus. Endiable. Indiavolato.
EXDEMONIAD. Sumamént irritad, furios.
Dado al diablo. Pre trà furens. Trans-
porté par la colère. lofuriato.
Á LA ENDEMONIADA. mod. adv. ab que s'ex-
réssa lo malamént que se fa alguna co-
sa. 4 la diabla. Perperam. 4 la diable.
A laseia podere, alla peggio.
ENDEMONIADURA. s. f. Entremaliadu-
ra, acció temeraria exposada á périll y
fora de rahó 6 tèmps. Diablura. Teme-
. rè factum. Diablerie, action témeraire:,
inconsideree. Diavoleria.
ENDEMONIARSE. v. r. Enfurismarse,
irritarse fortamént. Darse al diablo.
Pre irá furere. Se donner au diable,
s'irriter. Infuriare , irritarsi.
ENDENY. s. m. ant. INDIGNACIÓ. .
ENDERRERA. adv. ll. y t. ENDARmÈRA.
ENDERBOC. s. m. Lo conjunt de mate-
rials destrossads que quédan de un edi-
fici que se ha tirad á terra. Derribo.
Rudus. Demolition , decombres. Demo-
lizione-, roviua,
ENDERROCAMENT. s, m. ant. L' acció
de enderrocar algún edifici. Derribo,
demolicion. Demolitio, eversio. Demo-
lition. Demolizione, abbattimento.
ENDERROCAR. v. a. Destèr, arruivar,
tirar á terra alguna edifici. Derrocar,
derribar , demoler. Demoliri, diruere.
. Démolir , renverser , abattre. Dirocca-
re , rovesciare , distruggere.
ENDERROCAR. V. n. ant. Cáurer á terra al-
guna cosa. Caer, venir al suelo. Kuere.
S'ecrouler. Sprofondarsi.
ENDETRAS. adv. ll. y t. expanrira.
ENDEUTARSE. v. r. Contráurer deutes.
Adeudurse , endeudarse. Are alieno
gravari. S'endetter. ludebitarsi.
ENDEVANT. adv. ll. y t. expavasr.
ENDEVÍ. s. m. La persòna que per eon-
jecturas inferex lo que ha de succeir.
"divino , agorero. Divinus , augur. De-
vin. lodovino, devinatore.
ENDEVINACIÓ. s. f. ant. L'aceió y eféc-
te de endevisar. Adivinacion, adivi-
nariza, adivinamiento. Divinatio. Divi-
nation. Divinazione y indovinamento.
ENDEVINADOR, RA. s. m. y f. La per-
TOM. I.
END 809.
sona que endevina. Adivinador , adivi-
no. Vates, hariolus. Devin. Devinatore.
ENDEVINAIRE. com. ENDEVINADOR.
ENDEVINALLA. s. f. Especie de enigma
que en la conversació familiar se sol
proposar pera divertirse en endevinar
. lo que significa. Acertijo, adivinanza,
quisicosa , charada, acertajo, adivi-
naja. Euigma. Énigme. Euimma.
ENDEVINAMENT. s.[m. ant. ENDEVINACIÓ.
ENDEVINAR. v. a. Conjecturar, dir ó
assegurar lo que está per venir. Arivi-
- nar. Divinare. Deviner. lodovinare. —
ENDEVINAR. Parland de algun enigma acer-
‘ tar lo que vol dir. 4divinar. Solvere,
nosceré, capere. Deviner. ludovinare,
interpretare.
EXDEVINAR. Penetrar, conjectarar- |’ ocult
á difícil de enténdrer. Deletrear , adi-
vinar. Conjicere. Deviner. Investigare,
. desciferare.
ENDIABLAD, DA. adj. ENDEMOXIAD, en
la segóna accepció.
ENDIABLADURA. s. f. EXDEMONIADURA.
ENDIASTRAD, DA. adj. ENTREMALIAD.
ESDIASTRAD. EXDEMONIAD , en la tercèra ac-
cepció.
ESTAR ENDIASTRAD. fr. Tenir mòlta rabia,
estar furiòs. Estar dado al diablo. Val-
dè iratum esse. Étre transporte par la
colère , n'entendre aucune raison. Esse:
re infuriato.
ENDIASTREJAR. v. n. ENTREMALIEJAR.
ENDICI. 8. m. ant. rxpici.
ENDIMONIAD, DA. adj. ENDEMONIAD.
ENDIMONIARSE. v. r. ENDEMONIARSE.
ENDINS. adv. Il. expire.
ENDINTRE. adv. ll. En lo interiór. Se usa
també metafóricament. dentro. Intrò;
intus. Dedans , au dedans. Dentro.
ENDIVIA. s. f. ant. ESCAROLA.
ENDOCTRINAMENT. 8. m. ant. EXSE-
NYANSA 4 INSTRUCCIÓ.
ENDOCTRINAR. v. a. ant. ADOCTRINAR.
ENDOLAR. v. a. Cubrir de dol alguna:
‘ cosa. Enlutar. Funebri apparatu coo-
perire. Couvrir de noir. Coprir di lutto.
ENDOLGAIR. v. a. ant. ENDOLSIR. :
ENDOLSIR. y. a. Fèr tornar dolsa algu-
na cosa. Endulzar, dulcificar. Dulco-
rave. Adoucir , edulcorer. Raddolcire.
ENDOMASCAD, DA. adj. que se aplica
4 lo que imita lo domas. Adamascado,
damascado. Serici damasceni præfe-
rens speciem. Damasse. Damascato.
ENDORMISCARSE. v. r. Comensar á
10
808 END n.
lanimitas. Timidite”, pusillanimité. Timi-
ditá, pusillauimita.
ENCUGIR. v. a. Arronsar. També se usa |
com recíproc. Encoger. Contrahere.
Raccourcir. Scorciare , strignere.
ENCUGIRSE. v. r. Estar faltad de ánimo,
fèrse vergonyós, ser curt de geni. En-
cogerse. Pusillanimitate laborare, animo
deprimi. Elre timide , manquer de cou-
rage. Esser dappoco.
ENCULPAR. v. a. ant. CULPAR.
ENCULLID, DA. adj. excucip.
ENCULLIMENT. s. m. ExcuGIMÈIT.
ENCULLIR. v. a. EXCUGIR.
ENCULLIR. ant. CULLIR , en la priméra accep-
ció.
ENCULLIRSE. Y. T. ENCUGIRSE.
ENCUNY. s. m. Lo sèllo ab que sèllan ta
moneda, medallas y altras cosas, que
' regularmént se fa de cér. Cuño. Typus
monetarius, Coín. Conio , torsello, pun-
zone.
ExcUNY. La impressió 6 senyal que déxa lo
ewcuxy. Cuño. Sigillum inonetarium.
Empreinte. Impronta.
ENCUNYAR. v. a. Imprimir lo encuny.
Se diu especialmént de la moneda per
‘ sellarla, Acuñar , encuñar , cuñar. Cu-
dere. Battre , frapper , monnayer. Co-
niare.
ENCUYRAR. v. a. ant. Cubrir de pell al-
guna cosa. Encorar. Corio tegere. Gar
nir, couvrir de cuir. Guernir di cuojo.
ENCUYBAR. ant. Ficar dins de una péll 6
, cuiro alguna cosa. Encorar. lu corium
immittere. Enfermer , mettre dans un .
cuir. Mettere in un cuojo. 2
. ENCUYRASSAT , DA. adj. ant. Cubert y
vestid de curassa. Encorazado. Lorica-
tus. Cuirasse. Armato di corazza.
. ENDANYAR. v. a. Inflamar, fer pitjorar
algun mal ó alguna part del cos que es-
tá danyada. Se usa també com reciproc.
Enconar. Exulcerare. Enflanmer , en-
venimer, Far iucipriguire, inasprire.
ENDARRERA. adv. ll. ab que se denota
la part posteriór de alguna cosa ó lo que
está ó quéda al datras. Atrás. A tergo.
Derrière, Indietro, dietro.
: ENDARRERA. adv. t. Se diu de cualsevol co-
sa ja passada. 4trds, Retrò. Avant. Di
dietro, già.
. ENDARRERIATGE. s. m. ant. ATRAS, en
la cuarta accepció.
ENDARRERIMENT. s. m. Lo efécte de
eydarrerir ó endarrerirse. Atraso. Re-
END
tardatio. Retardement , retard. Ritar.
do, indugio.
ENDARRERIR. v. a. Destorbar los pro
grèssos de algú. Atrasar. Prepeàn.
etarder. Indugiare.
ENDARRERIRSE. v. Y. Quedarse endarrin.
Atrasarse. Retrò incedere. Rester, de
meurer en arrière, s' arriérer, Res
indietro, indugiare.
ENDARRERITS. s. m. pl. Las réods
peusións, etc., que han dèxad de p.
garse en lo degud tèmps. Atrasads,
caidos. Reditus die uon soluti. 4rretà
ges. L' arretrato,
ENDATRAS. adv. ll. y t. enpanzàn.
ENDAVALLADA. s. f. BAXADA.
FER ENDAVALLADA. fr. FÈR DAVALLADA.
ENDA VANT. ad v.1l. Més enllà, mèsamei
Adelante. Ultrà. En avant. Avabt.
ENDAVANT. adv. t. Eu lo esdevenidy. *
usa comunamènt ab algunas partias
com de aquí ENDAVANT, de allí ema
Adelante, en adelante. Postea, n»
terum. Desormais. D’ or innanzi, cs
in poi. |
EXDAVANT. Se usa també com interes
pera animar á algú 4 que prossegni
. en lo comensad , 6 no se detinga per i
gun reparo. Adelante. Age. En ús
Avanti.
NI EXDAVANT , NI ENDARRÈRA. loc. ab n
manifésta que está paralisada y se
nir curs alguna cosa. Ni atrds, ni à
lante. Cessat omninò. Ni avance, ix
trograde. Nè indietro , nè avanti.
ENDEBADES. adv. ant. pesaprs.
ENDECAGONO. s. m. Geom. Figen
ópse ánguls. Endecdgono. Endecss
+ Endecagone. Endecagono.
ENDECASSIL-LABO , BA. adj. qe
aplica al vers de ònse sil-labas.
- composició feta ab éxos versos.
casilabo. Endecasyllabus. Ende.
be. Endecasillabo.
ENDEFES. s. m. ant. BOT3, TONTO, CM
ENDEMA. adv. t. que denota lo ci
mediat seguént á aquell de que «|
la mèntres que aquest no sia lo pra
El otro dia, el dia siguiente. -
. despues. Crastina dies. Le len: «
L'indomani.
ENDEMIC, CA. adj. que se 2
ó malaltía que se patex en algo:
y es propia de ell. Endemico. M
alicujus territorii proprius. Ent:
Endemio,
ENF
ó flecs. Conjunto de lazos. Laqueorum
series. Quantité de lacets. Quantità di
lacci o di stringhe.
ENFLOCAR. v. a. Adornar ab flocs 6
lassos. Lacear. Laqueis ornare. Orner
de nœuds de rubans. Ornare, guernire
di stringhe. |
ENFLOCARSE. v. Y. Adornarse. Engalanarsé,
emperejilarse , empapirotarse , atusar-
se. Se ornare. Se parer, s'ajuster soi-
gneusement. Fregiarsi, ornarsi, abbel-
irsi.
ENFOGAR. v. a. ant. OFEGAB.
ENFOLABO. s. m. FORRO.
ENFOLLEIR. v. n.'ant. Tornarse bot).
Enloquecer , ensandecer. Insanite. De-
venir fou. Impazzire.
ENFOLLIR. v. a. ant. ENFOLLEIR
ENFOLLIRSE. V. T. ant. ENFOLLEIR.
ENFONDIR. v. a. Profundisar, fér més
fonda una cavitat 6 forad. .fhondar.
Altiùs fodere. Approfondir, creuser.
Incavare, approfondire.
ENFONDIR. ant. Tirar á fóns una embarca-
ció. Afondar ; echar d pique. Demer-
gere , mergere. Couler à fond , submer-
ger. Sommersare, sommergere.
ENFONDIRSE. V. T. ant. ENFONSARSE.
ENFONSAMENT. s. m. ant. Lo acte y
efécte de enfonserse. Hundimiento. Rui-
na , casus. Enfoncement. Affondamento,
sommersione.
ENFONSAR. v. a. Sumergir. Zundir.
Mergere. Submerger , enfoncer. Tufla-
re , conficcare.
ENFONSAR. ESBÒTSAB.
ENFONSARSE. V. T. Arruinarse algon edifici
ó sumergirse alguna cosa. Hundirse.
Ruere , immergi. S'ecrouler. Abbattersi,
rovinarsi, sfondarsi.
ENFONSARSE. Ficarse endips alguna facció
de la cara. Sumirse, hundirse. Depri-
mi. S'effacer. Cancellare, stravirsi, per-
dersi , scomparire.
ENFORA. adv. ll. Cap á fora, envers la
part exteriór; y axi se diu que un bal-
có ix znFOBA. Hacia fuera. Extrá. En-
vers au dehors. Verso fuori.
ENFORCAR. v. a. ant. Penjar. Ahorcar.
Suspendere. Pendre. Appendere, ap-
picare.
ENFORCAR. Posar, col-locar los alls y sebas
en lo fòrc. Enristrar. Restes conficere.
Mettre en bottes des ognons , des aulx.
Far un mazzo di cipolle, o d' agli.
ENFORMADOR. s. m. Instrumént de fer-
ENF 813
ro acerad, ab máneg de fusta. Té or-
dinariamént uns cinc cuarts de llarg, y
més de un dit de grux, ab un xamflat
al extrèm, que fórma un tall, ab lo
cual se obren los vuids y encaxos pera
juntar las péssas que han de formar una
obra. Escoplo. Scalprum. Ciseau. Scar-
o.
ESTAR MAL ENFORMATJAD. fr. fam.
Estar disgustad , displicént , descontènt.
Estar mal guisado. Fastidio , tedio at-
fectum esse. Etre mecontent. Essere
scontento.
ENFORNAR. v. a. Ficar alguna cosa al
fórn pera que se coga. Enhornar, ahor-
nar. in furnum immittere. Enfourner.
Infornare.
ENFORNAR. Evastar, com ENFORNAR la espa-
sa. Espetar. Infigere. Traverser, enfiler.
Infilzore.
ENFORRO. s. m. rónno.
ENFORTIMENT. s. m. L'acció y efècte
de enfortir. Fortalecimiento. Actus fir-
mandi, roborendi; firmitas, robus.
L'action de fortifier. Fortificamento.
ENFOBTIMERT, ant. Fortificació de algun lloc
ó plassa. Fortificacion. Munitio. Forti-
fication. Fortificamento.
ENFORTIR. v. a. Donar forsas, fer fort.
Fortificar, fortalecer. Roborare, fir-
mare. Fortifier. Fortificare, afforzare.
enrontir. Fér fort y robust per medi del
traball, efercicis fatigòros, tolerancia
de las inclemencias del tèmps, etc. En-
durecer. Dorare. Endurcir. lndurire,
afforrare.
ENFORTIB. EXDUBIR.
ENFORTIR. Donar fermesa, consistencia á
alguna cosa. Átiesar , retesar. Indurare.
Raidir , durcir , endurcir. Ingegliardire,
indurire, render forte.
ENFORTIR. ant. Fortificar algun lloc ó plas-
sa. Fortificar. Munire. Fortifier. Forti-
ficare.
ENFORTIR. Donar en lo batan als panyos y
altras cosas lo cos corresponènt. Enfor-
tir. Tundere. Fouler. Sodare.
ENFORTIRSE. V. T. Parland del vént anar
crexénd 6 anmentandse mès y mès. Ar-
reciar. Validius flare. Redoubler , deve-
nir plus fort. lugagliardirsi, diventar
robusto.
ENFOSCAR. v. a. ant. ENFÒSQUIR.
ENFOSQUIMENT. 8. m. ant. OESCURITAT.
ENFOSQUIR. v. a. Fèr tornar fòsc, pri-
var de llum y claredat. Oscurecer, cbs-
812 ENF
- — brir ab èlla la superficie de alguna cosa.
Enharinar. Fariná conspergere. Enfa-
_Tiner. Infarinare.
ENFASIS. s. f. emrasis.
ENFASTIJAMENT. s. m. ant, FÁSTIG.
ENFASTIJAR. v. a. ant. FASTIGUEJAR.
ENFATIC, CA. adj. emráric.
ENFATICAMÈNT. adv. mod. EMFÁTICA-
MÉNT.
ENFECCIÓ. s. f. ant. ixrEcció.
ENFECCIONAR. v. a. ant. INFECCIONAR.
ENFELLONIRSE. v. r. ant. Euujarse.
Enojarse. lvasci. Se courroucer. Cor-
rucciarsi.
ENFERMER, RA. s. m. y f. La persòna
destinada per assistir als malalts. Enfer-
mero. JEgrotantiam ministrator, vale-
tudinarius. Infirmier. Infermiere.
ENFERMERÍA. s. £ Casa 6 sala destina-
da pera los malats. Enfermeria. Vale-
tudinarium. Jnfirmerie. Infermeria.
ENFERVORISAR. v. a. Acalorar, avi-
var , infundir ánimo. Se usa també com
recíproc. Enfervorizar. Excitare, sti-
mulare, accendere. Animer , ençoura-
ger, exciter. Spronare, spingere, in-
coraggiare.
ENFEUDACIÓ. s; f. Lo acte de enfeudar
ó donar en feudo algun estad, territo-
ri, heretat, etc., y fo títol ó diplòma
en que se conté èst acte. Enfeudacion ,
infeudacion. Feudi impositio. Inféoda-
tion. Infeudazione.
ENFEUDAR. v. a. Donar en feudo algun
estad, territori, heretat, etc. Enfeu-
. dar, infeudar , feudar. Feudi lege do-
nare. Infeoder. Infeudare.
ENFORMAR. v. a. aut. INFORMAR.
ENFI. adv. en ri.
ENFILADA. s. f. Lo conjunt de cosas en-
filadas. Sarta , sartal. In filo series vel
striga. Cordon de choses enfilees. Infil-
gata.
ENFILAR. v. a. Passar lo agullér de fil ó
. seda per lo cos de l' agulla. Enhilar,
enhebrar. Filum foramini acús immit-
tere. Enfiler. Infilare.
ENFILAB. Passar un fil, fil de ferro 6 llau-
. tó, etc., per los forads de las perlas,
| grans de rosari, etc. Ensartar, enhi-
. lar. Inserere. Enfiler. lofilare, infil-
gare.
ExFiLAR. met. Dirigir ab órde alguna cosa.
. Enhilar. Dirigere, ducere. Coordonner.
Ordinare, infilare.
xxriran. Árt. y Milic, Bátrer per lo costat
ENF
algun puèsto, tròpa ó fortificació, En.
filar. Obliquè percutere. Prendre en
flanc. Attaccare pel fianco.
ENFILARSE. V. T. Pujársen pared, arbre,
etc., amunt. Encaramarse. Attolli, ele.
vari, scandere. Se jucher, Appollajarsi
ExFILARSE. Pujar las plantas amunt, emk-
licandse 6 entortolligandse ab altres à
en alguna part. Zrepar. Sese scandeni
implicare. Grimper , gravir. Arramp-
carsi,, inerpicarsi.
ENF ILÒSADA. 8. f. ENCERRÓSADA.
ENFILOSAR. v. a. EXGERROSAR.
ENFINGIR. v. a. FINGIR,
ENFIT. s. m. Indigestió 6 empapatx. A:
to. Cruditas. Indigestion, embarrs.
Crudezza. |
ENFITAD , DA. adj. Lo qui tè algomir.
digestió 6 empapatx. Æhito. Croditte
laborans. Qui a une indigestion. Qui
una indigestione.
ENFITAR. v. a. Causar empapatx ówi-
estió lo excès del ménjar ó la ciis!
de las viandas difícils de digerir. 4k-
tar. Cruditatem creare. Causer une ‘+
digestion. Cagionar crudezza, o isi-
gestione.
ENFITARSE. Y. T. Empapatxarse, carre
massa lo ventrell, ó mènjar viandas è
ficils de digerir. 4hitarse, empopers
Cibo oppleri. Se donner une indi:
tion. Prendere una indigestione. —
ENFITEOTA. s. m. Lo qui tè lo doc
útil y está obligad á pagar lo eh
la enfitéusis. Enfiteuta. Emphitemt
Emphyteote. Li
|
emphiteuticarius.
teuta.
ENFITEUSIS. s. f. Enagenamént dd ^
mini útil de alguna possessió medis
un cánob annual que se paga al sube?
te que euagena , lo cual conserva lo»
mini directe. Enfiteusis. Emplis>
Emphytéose. Enfiteusi.
ENFITEUTA. s. m. ENFITEOTA, |
ENFITEUTIC, CA. adj. Lo qui se ó^
en enfitéusis, y lo que pertany ¿es
-Enfitéutico. Emphiteuticus, emph/a
ticarius. Emphyteotique. EnGteutic:
ENFITEUTICARI , RIA. adj. rye
ENFLAQUIR. v. a. aFLAQUIB.
ENFLETXAD, DA. adj. que se api?!
arc preparad ab la flétxa pera ur:
Enflechado. Sagittá instructus. 4r: -
me de sa flèche. Arco armato dm"
cia. .
ENFLOCADURA. s. f. Copjunt de Les
ENG
ENGANOSAMENT. adv. mod. ant. enca-
NY OSAMÈHT.,
ENGANXADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
enganxa. Enganchador. Allector. Em-
baucheur , racoleur. Quello che arrolla
soidati.
ENGANXAMENT. s. m. L' acció de en-
ganxar á algú. Enganchamiento, en-
ganche. Allectio. Engagement. Arruola-
mento. .
ENGaNXaMÈènT, Lo dinèr que se dòna al que
assénta plassa de soldad. Engancha-
miento, enganche. Allectionis pretium.
Engagement , enrólement. Arruola-
mento.
ENGANXAR. v. a. Agafar alguna cosa ab
ganxo ó pénjarla en èll. Enganchar.
Unco prehendere. 4ccrocher. Appicare,
appendere, pigliar.
EWGANXAB. Atriurer á algú á que assènte
plassa de soldad donandli dinérs. En-
ganchar. Pecuniá ad militiam allicere.
Embaucher, enréler , engager. Arro-
are.
EXGANXAR. AGAYAR, en la segóna accepció.
ENGANYAR. ant. RETARDAR.
ENGANXANSE. Y. T. AGAFABSE, en la cuarta
accepció.
ENGANY. s. m. Falta de veritat en lo que
se diu, fa, creu , pensa ó discorre. En-
gaño. Error, mendacium. Fourberie,
tromperie. I»ganno , furberia, furfan-
teria.
ANAR AB ENGANY. fr. Obrar de mala fe, Jr
de mala. Dolose agere. Agir malicieu-
sement. Agir da furbo.
ENGANYABOBOS. s. m. Embolicador,
engalipadór. Engañalobos. Stultos de-
cipiens. Enjóleur. Ciurmadore.
ENCANYABOBOS. Álaja de poc valór y mòlta
apariencía que als que no ho enténen
los sembla de mólt preu. Espantavilla-
nos. Merx fucosa, fallax. Colifichet.
Cianfrusaglie.
ENGANYADIS, SA. adj. Fácil de enga-
nyar ó enganyarse. Engañadizo. Seduc-
tilis. Facile d tromper ou à étre trom-
pe. Facile ad esser ingannato e pure ad
ingannare.
ENGANYADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui
enganya. Engañador. Deceptor. Trom-
peur , fourbe. Inganpatore.
ENGANYAPASTÒS. s. m. Aucéll. cueasta.
ENGANYAR. v. a. Fér que altre crega lo
ue no es. Engañar. Fallere. Zromper,
er. Ingaunare.
ENG 815
ENGANYARSE. v. r. Figurarse lo que no es.
Engañarse. Decipi, falli. Se tromper.
Ingannarsi. -
ENGANYIFLA. s. f. Especie de engany
artificiós ab apariencia de utilitat. En-
gañifa. Circumventio, fucus. Trompe-
rie cachee sous une apparence d'utilite.
Frode, ingennò escoso.
ENGANYÒS, A. adj. Lo que enganya 6
dòna ocasió 4 enganyarse. Engañoso.
Fallez. drompeur, faux. Ingannatore,
falso.
ENGANYOSAMÈNT. adv. mod. Ab en-
guy Engañosamente. Fallaciter , frau-
ulenter. Frauduleusement. Inganposa-
mente.
ENGARGALLAR. y. a. Ficar alguna cosa
per la gargamélla , com se fa ab los au-
célls cuand sels dòna lo ménjar ab la
ma. Engargantar, In guttur immittere.
Mettre ; enfoncer dans le gosier. Ingol-
lare.
EXGARGAILAR. met. Explicar alguna cosa 4
algú ab tóta la claredat possible. Decir
deletreado. Syllabatim dicere. Expli-
quer , repeler mot pour mot. Spiegare,
ripettere una cosa miputamente.
ENGAST. s. m. L'acció y efécte de en-
astar. Engaste , engastadura. Innexio,
inclusió. Enchássure. Incastratura.
ENGASTADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui
engasta. Engastador. Qui innectit vel in-
cludit. Celui qui enchásse. Incastratore.
ENGASTAMENT. s. m. ant. EnGAS7.
ENGASTAR. v. a. Encaxar una cosa en
altra, com una pèdra preciòsa en or ó
plata. Engastar. Inserere , includere.
Enchásser , sertir. Incastrare.
ENGATJAR. v. a. ant. EmPsRYAR, en la
primèra accepció.
ENGEGNARSE. v. r. ant. ERGINYARSE.
ENGELOSIR. v. a. Cansar gelosia á algú.
Encelar. Zelotypià efficere. Inspirer de
la jalousie. Ingelosire.
ENGELOSIBEE. V. Y. Tenir zelos de alguna
persóna. Encelarse. Zelotypià affici.
Devenir jaloux. Ingelosire.
ENGENDÉABLE. adj. Lo que se pod en-
gendrar. Engendrable. Quod generari
otest. Qui peut ¿tre engendre. Genera-
ile.
ENGENDRADÒR, RA. s. m. y f. La per-
sóna que engéndra, la cosa que eria y
produex. Engendrador. Generator, ge-.
nitor. Celui qui engendre , qui produit.
Generatore.
‘ 816 ENG
- ENGENDRAR. v. a. Procrear, propagar
la propia especie. Engendrar. Gignere,
generare. Engendrer, produire son
semblable. Generare: .
- BNGEXDRAR. met. Causar, ocasionar, for-
mar. Engendrar , criar. Gignere , effi-
cere. Produire , causer , former. Gene-
rare, produrre, cagionare.
ENGENRAR. v. a. ant. EXGESDRAR.
ENGENY. s. m. ant. rxagwi,
ENGIGNAMENT. s. m. ant. zxemr , en la
priméra accepció.
ENGIGNOS , A. adj. ant. EsGINTOS,
ENGINY. s. m. Trassa, manya. Ingenio.
Solertia. Moyen , ruse. Mezzo, aceor-
tezza , astuzzia. |
ENGiNY. Qualsevol máquina en la mecá-
nica. Jngenio. Machina. Machine , en-
‘gin. Ingegno , argano.
- EXGINY. ant. : Cualsevol máquina: ó.artifi-
ci de guerra. Ingenio. Machina bel-
lica. Machine de guerre. Machiae mili-
" tare. |
VAL Mis ENGINY QUE FORSA. ref. ab que se
nota que las: cosas que: no. se poden
conséguir ab la' forsa, se logran ab la
manya ó industria. Donde no valen cu-
ñas aprovechan uüds: mas vale maña
que fuerza: mas vale acial.que fuerza
de oficial. Efficit ingenium quod vis
‘non obtinet ulla. L'adresse surpasse la
force.. Il diavolo dove non può mettere
il. capo ponvi la coda. '
VAL-MÈS ENGINY QUE FORSA. expr. ab que se
denota, que logra millór partid la sua-
' vitat y destresa que la violencia y lo ri-
gor. Mas quiere maña que fuerza. In-
genio magis quam viribus opus est. Z'a-
dresse surpasse la force. Ciò che non
fa la forza può l'ingegno. .
ENGINYAR. v.a. Trassar 6 inventar ab
enginy. Jngeniar. Ingenio invenire, ex-
cogitare. Tracer, inventer ingenieuse-
ment. Inventare cou ingegno.
| ENGINYARSE. V. r. Discórrer ab ingeni tras-
sas y manyas pera conseguir ó efecu-
tar alguna cosa. Ingeniarse. Ingeniosé
inquirere. S'ingenier. Ingegnarsi.
ENGINYER. s. m. En la milicia lo qui |
servex en la disposició, trassa y manet]
de las máquinas de guerra, y en las
obras de fortificació. Ingeniero. Belli-
caram munitionum designator. Znge-
nieur. Ingegnere.
ENGINYERIA. s. f. Lo art que ensenya á
fer y usar de las máquinas y trassas de |
hj
- gager dans des affaires, se laisset ^
.ENGOLLIR. v. A. ENCLUTIR.
'ENGORDIMÈNT. s. m. p. us. Lo es:
ENGORDIR. v. n. p. us. Posar gres. tar
ENG
guerra. Ingeniería. Ars bellicaram mo
nitionum designandi. Genie. L'art
dell’ ingeguere. .
ENGINYOS, A. adj. Lo qui. tè engior i
lo que se fa ab enginy. Ingenioso. S+ -
lers. Zngénieux , vaillant. logegms. —
ENGIR. adv. mod. AL RODEDÓR. |
ENGLANTINA. s. f. Especie de gesaní |
- que se.tria principalmènt en Cataloaya
Valencia y Murcia. Té los troncs drets |
las fullas aladas 6 compostas de molts
altras falletas, y que rematan ab tres
que estan engauxadas per lo peu fini
certa distancia: fa una flor del mit
nom, que es un poc colorada de fm
. y blanea de dins, peró mès grossa, né
bonica y mòlt .mès olorósa que la de
‘ gessami. Jasmin real. Jasminam gs
i florum, hispanicum, catalaunicuz.
Jasmin: Gelsomino.
ENGLUTIR. v. a. Tragar atropelladane::
y sènse mastegar alguna cosa. Enni".
Deglutire. valer sans mácher. loghi.
tire,
.ENGOLAR. v. a. ant. ENGLUTIR.
ENGOLAYR. v..a. ant. ENGLUTI.
-ENGOLFARSE. v. r. Entrar una embr
cació mòlt endins del mar, de modo qx
ja no.se divise desde. terra. Engolir!
engolfarse. In altam vehi. Gaga À
.. pleine mer. Iugolfarsi.
-ENGOLFARSE. met. Ficarse mòlt en negoci
déxarse arrastrar de algun penses
. 6 afècte. Engolfarse. Immergi. Sa
traîner par une pensée. Ingolfarsi, p
fondarsi. . 1
ENGOLIR. v. a. ENGLUTIR.
ENGOLOSINAR. v. a. ENLLEPOLIL.
ENGOMADURA. s. f. L’ acció y ei^
de engomar. Engomadura. Gunz".
L'action et l'effet de gommer. loz£:
ENGOMAR. v. a. Donar algun bar
. gòma á las robas y altras cosa
que quèden llustròsas, Engomar. 6:2
mi linire. Gommer. Ingommare.
matura.
ENGOMAMENT. s. m. ant. “+
de carns 6 corpulencia en las perso:
6 animals. Gordura. Crassitudo , cra
tas ,.crassities, pinguedo. Grosseur, 9
bonpoint. Grasserza.
narse gros. També se usa com reuptè
ENG
Engordar. Pinguescere. Engraisser.
Ingrassare. |
ENGORJAR. v. a. ENGARGALLAR en la pri-
méra accepció. |
ENGORJARSE. V. T. ENGLUTIR.
ENGORMANDIR. v. a. ENLLEPOLIR.
EYGORMANDIRSE. V. T. ENLLEPOLIRSE.
ENGORRO. s. m. Embras, impedimènt,
molestia. Engorro. Obex , obstaculum,
impedimentum. Embarras, empéche-
ment. Impaccio , imbarazzo.
ENGORROS, A. adj. Embrassòs, difical-
tos, molést. Engorroso. - Difficilis, mo-
lestus. Difficile , embarrassant. Diffici-
. le, nojoso, molesto.
ENGOXOS, A. adj. ant. coxcoxós.
ENGRAELLAD. s. m. La disposició de bi-
gas y llatas ab que se fórman los sostres
de cada pis de la casa. Contignacion.
Contiguatio. Contignation. Tavolato,
piano di stanze. | |
EXGRAELLAD. La obra que se fa de lligadas
de fusta y mahòns pera fabricar sòbre
terrenos falsos ó cuberts de aigua. Zam-
peado. Hydraulica fundamenta. Fon-
dation sur laquelle on bátit dans l'eau.
Fondamenti di tavole per edificare
sull’ acqua.
EXGRAELLAD. Se dóua també aquest nom al
conjunt de estacas clavadas sòta del ai-
gua y reunidas ab fustas pera formar
unas casetas, que plenas de pédra ser-
vexen de fonamènt als ponts, presas. y
altras obras hidráulicas. Pilotaje. Fun.
damentum hydraulicum é vacerris sub-
tus aquam infixis. Pilotage , ouvrage de
pilotis. Palafitta, passonata.
ENGRAELLAR. v. a. Colocar las fustas
del modo conveniènt pera formar lo
sostre de a'gun edifici. Encabriar. Tec-
tum tignis instruere. Placer , dresser la
charpente d'un toit, de la manière
convenable. Armare il legname d' un
tetto.
ENGRAJAR. v. a. ant. ENGREXAR.
ENGRANAIR. v, a. ant. ESGBANDIR.
ENGRANALL. s. m. Lo lloc ahónt se
acostuma tirar lo ménjar pera atráurer
la cassa. Cebadero. Locus ubi cibaria
venatitiss prede apponuntur. Endroit
où l'on met l'appát pour attirer le gi-
bier. Sito dove si mette P esca per at-
trarre la caccia.
ENGRANALL. Lo mènjar que se tira en al-
gun lloc pera atráurer la cassa. Cebo.
Cibus. Appál , amorce. Cibo, esca.
TOM. J.
ENG 817
ENGRANALL, met. Lo fomént ó alimènt de
algun afécte ó passió. Cebo. Fomes.
Aliment d'une passion. Esca, fomite,
incitamento.
ENGRANALL. met. Lo artifici de que se usa
pera atráurer ab engany. 4ñagaza , se-
nuelo , reclamo. llicium, incitamentum.
Leurre, amorce. Logoro, esca.
ENGRANALLAR. v. a. Atráurer als au-
célls per medi de ménjar posad en al-
gun puésto. Cebar. Inescare. 4morcer ,
appáter. Adescare, allettare coll’ esca.
ENGRAYALLAR. met. Átráurer á algú ab afa-
legs, rahóns, interes 6 alguna altra co-
sa agradable. Saborear , cebar. Allicere.
Allgcher , amorcer , attirer. Adescare.
ENGRANAR. v. a. ENGRANALLAR,
ENGRANDIMÈNT. s. m. Dilatació, au-
mènt. Engrandecimiento. Amplificatio,
augmentum. Augmentation, agrandis-
sement. Accrescimento, aumento.
ENGRANDIMÈRT. p. us. Ponderació, efage-
ració. Engrandecimiento. Exaggevatio,
maguificatio. Exageration. Esagera-
mento.
ENGRANDIR. v. a. Aumentar, fér gran
una cosa. Engrandecer , agrandar , en-
grandar. Amplificare, augere. 4gran-
dir, accroître. Accrescere, ingran-
dire.
EXGRANDIA. met. p. us. Alabar, ensalsar,
exagerar. Engrandecer. Extollere, mag-
nificare. Louer beaucoup. Lodare, en-
comiare.
ENGRASSAR. v. a. ant. ENGREYAR.
ENGRASSIR. v. a. ant. ENGREXAR.
ENGREDAR. v. a. Posar greda á alguna
cosa. Engredar. Cretà linire. Glaiser.
Intonacar d' argilla.
ENGRESCARSE. v. r. Aplicarse ab mòl-
ta intensió 4 algun negoci, disputa 6
altra cosa semblant. En/rascarse. Cura
intendere. S'occuper exclusivement. In-
tentamente ad darsi.
ENGRESCARSE, Acalorarse en alguna disputa
ó renyina, entrar en élla. .4rmar una
‘ pelotera , pelotear , pelotearse. Conten-
dere. Se disputer, Disputar con caldo.
ENGRESSAMENT. s. m. ant. EXGORDI-
MENT. .
ENGREXAMÈNT. s. m. escorpmbnr.
EXGREXAMÈNT. L' acció y efècte de engre-
. xar 6 posar grèx en alguna cosa. En-
grasacion. Pinguedinis infusio. L'action
d'engraisser. lugrassamento.
ENGREXAR. v. a. Nutrir mòlt, fér tor»
105
$18 ENG
- mar gras. Engordar. Saginarc. Engraise
ser. Ingrassare.
ENGREXAR. Donar substancia y crassitut 4
alguna cosa. Engrasar. Impinguare,
. incrassare, Graisser. lugrassare.
ENG3EXAR. Untar ab grèx. Engrasar. Pin-
guedine ungere. Graisser. Lardare.
ENGREXAR. Donar mòlt ménjar als animals
pera que se posen grassos. Sainar , en-
gordar, cebar. lmpignare, saginare.
Engraisser. Ingrassare.
EXGREIARSE. v. r. Engordirse, posarse gras.
Engordar, embarnecer, embastecer.
Pinguescere. Devenir gras. Ingrassare ,
diventar grasso.
ENGREKARSE. met. Férse ric. Se usa també
com actiu. Engordar. Ditescere. $'en-
richir. Arricchirsi.
ENGROGUIRSE. v. r. Posarse grog y
descolorid. Enmarillecerse. Pallescere.
Jaunir , pálir. Impallidire.
ENGROSSIR. v. n. ant. EXGREXARSE.
EXGROSSIR. v. a. ant. EMBOTAR. Fèr tornar
tor, etc.
ENGRUNA. s. f. Porció pétita y mènuda |
de cualsevol cosa. Migaja , miaja , piz-
ca, miga. Mica. Miette. Briciolo , mic-
cino, micolino, minuzzolo.
ENGRUXA. La part més pétita y ménuda
del pa ó altra cosa semblant que acos-
tama esmollarse al tallarlo. Migaja.
Mica. Miette. Tritolo, briciola.
ENGRUNAR. v. a. Fér engrunas alguna
cosa. Desmigajar. Comminuere, con-
terere. Émier, émietter. Sminuzzare,
stritolare.
ENGRUNETA. s. f. dim. de zxonv a. Mi-
gajica , migajilla , migajita , migajue-
la. Micula. Petite miette. Briciolino,
minuzzolino , tritoluzzo. I
ESTAR ENGRUNYAD AB ALGU. fr.
fam. Estar enemistad ab éll, ó haber
perdud la familiaritat y corresponden-
cia que se professaban. Andar ó estar
torcido con alguno. Non rectis oculis
aliquem aspicere. Hire brouillé avec
quelqu'un. Abbarruffarsi.
ENGRUT. s. m. Especie de betum dur
y fort que de las reliquias salitrósas de
algunas cosas se va juntand y unind,
com se veu en algunas einas ó ampó-
llas, en las dénts, etc. Sarro. Sordes,
situs. Crasse , tartre. Tartaro , gromma.
EYGRUT. ant. PASTETAS.
ENGRUTADOR. s. m. ant. Lo qui en-
gruta. Engrudador. Conglutivator. Ce-
ENH |
lu? qui colle. Colui che incolla. i
ENGRUTAMENT. 8. m. ant. L' acciór
efècte de engrutar. Engrudemins
Conglutinatio. Collage. Incollamento —
ENGRUTAR. v. a. ant. Agafar ab paste
tas. Engrudar, Conglutinare. Coller. le
collare.
ENGRUXAR. v. n. ant. Ferse preurai
Hacerse preñada. Gravidari, graves:
re. Devenir grosse. logravidarsi.
ENGRUXIR. v. a. Fèr més gruzuda der
na.cosa. Engrosar. Crassare, erasa
reddere. Grossir. Ingrossare.
ENGRUXIRSE, V. T. Posar gruxa. Engrow.
Crassari, crassum fieri. Devenir gr
Iugrossare.
ENGUALDRAPAR. v. a. Posar la gu-
drapa 4 ‘algun animal. Engualdre:.
Stragulis instruere. Caparaconner. le
re la copertina ad un cavallo.
ENGUAN. adv. t. ant. ENQGUANT.
ENGUANAR. v. a. ant. ENGANTAR.
ENGUANTAD, DA. adj. Se diu dele
sóna que porta los guants posads. £*
guantado. Chirotecá indutus. Gai
Inguantato.
ENGUANY. s. m. ant. Apónxo.
ENGUANY. adv. t. Aquest any 6 en lo k
presènt. Hogano, hogañazo. Hoc
Cette année. Quest’ anno.
ENGUANYAR. v. a. ant. ADORxAR.
ENGUASTAR. v. a. ant. ENGASTAarR.
ENGUIXAMENT. s. m. L'acció y eet
de engoixar. Enyesadura. Gypt 1
ductio, incrustatio. L'action el l'es
de plátrer. Lo ingessare.
ENGUIXAR. v. a. Tapar 6 acomoliri
guna cosa ab guix, y també igult
aplanar ab èll las pareds, perior
etc. Enyesar. Gypsare , g y pso t
re. Plátrer. lagessare.
ENGULLIR. v. a. EsGLUTIR.
ENHORABONA. s. f. Manifestzcet
complacencia que se fa á algú pr
bè 6 felicitat. Norabuena , enhot:
na, parabien, felicitacion, por
Gratulatio, congratulatio. Fei
Congratulazione. |
DONAR LA ENHORABONA. fr, Manifestar t
persòna que li ha passad algon &
lis Y alegría y satisfacció que un €
Gratular, dar el parabien, la!
buena ó la enhorabuena. Gratulan.
liciter , congratuler. Congratulart.
ENHORAMALA. adv. de despreci. 4
mala , enhoramala. In malam res.
. ENL
fausto omiue. 4 la maleheure. Alla mal-
ora.
ENIGMA. s. m. Sentencia obscura , ó pre-
gunta intrincada y artificiósa que en-
clou un sentit dificil de endevinar.
Enigma. Enigma. Énigme. Enimma.
ENIGMATIC, CA. adj. Lo que té ó en-
clou enigmas. Enigmdtico. Ænigmati-
cus. Énigmatique. Énimmatico.
ENIGMATISTA. s. m. Lo qui parla ab
enigmas. Enigmatista. Muigmatistes.
Qui parle par enigme. Chi parla con
eninrma.
ENJOGASSAD, DA. adj. Se diu de la
persóna que fa jogs ab frecuencia. Ju-
gueton , retozon , retozador. Lascivus,
petulans. Badin. Scherzoso, giocoso,
burlevole.
ENJONCAR. v. a. Atrapar, cullir. Coger.
Capere, prehendere. Acerocher , attra-
per. Carpire, grancire, acchiappare
con astuzia.
gxjoscaR. Forsar ó atráurer 4 algú ab per- '
suasións ó manya á que fassa alguna
cosa. Traer ó hacer venir d la gamella.
Adigere, cogere. Mener par le nez.
Menar pel naso.
ENJOYAR. v. a. Adornar ab joyas 4 al-.
guna persóna ó cosa. Enjoyar. Moni-
libus ornare. Orner, parer avec des bi-
joux. Ornare, fregiare, parare.
ENJUDICIAR. v. a. Instruir una causa ab
las diligencias y documents necessaris
pera que se puga determinar en judici.
Enjuiciar. Litem instrucre. Instruire un
procès. Formare, ordinare un processo.
ENJUGASSAD, DA. adj. ExJOGASSAD.
ENJURIA. s. f. ant. IMWURIA.
ENLASSAR. v. a. ant. ENLLASSAB.
ENLETGIR. v. a. ant. Fér tornar llétj.
Afear. Foedare , deturpare. Enlaider ,
rendre laid. Far brutto, difformare.
ENLISAR. v. a. aut. Posar llissos al telér.
Enlizar. Licia addere. Ajuster des lis-
ses. Accouciare, far andar pari.
ENLLA. adv. Il. Allá, cap allá. 4lld , hd-
cia alld. Illuc. Là, envers là. Verso
là.
ENLLACADA. s. f. RUBINADA.
ENLLARDADOR, RA. s. m. y É. ant.
AGULLA DE ENLLARDAR.
ENLLARDAR. v. a. Untar ab llard. En-
lardar , lardar, lardear, pringar,
empringar. Lardo ungere. Graisser,
frotter de lard. Lardare.
EXLEABDAR, Clayar tallets de carnsalada en
ENL 819
la carn dels aucélls ó en altras viandas
que se han de rostir. Mechar. Suillis
. peniculis transfigere. Larder. Lardel-
are.
ENLLAS. s. m. Unió de una cosa ab altra.
Enlace , enlazamiento , enlazadura, li-
gazon, coligacion. Nexus, connexio.
Liaison. Commessura , commettitura.
ENLLASSAMENT. 8. in. ant. ENLLAS.
ENLLASSAR. v. a. Uuir per medi de al-
gun llas. Enlazar. Laqueis conjungere,
connectere. Enlacer. Allacciare.
ENLLASSAR. ant. Agafar ab llas. Coger con
lazo. Laqueis irretire. Attraper au la-
cet. Cogliere con piedica.
ENLLEFERNAR. v. a. Tacar ó embrutar
ab gréx alguna cosa. Se usa també com
recíproc. Pringar. Piuguediue foedare.
lacher avec de la graisse. Macchiar
con lardo.
ENLLEPOLIMENT. s. m. Lo apetit ó
gana de tornar.á gustar lo que ha agra-
dad. Regosto. Regustandi appetitus.
Plaisir. Voglia, desio.
EXLLEPOLIMÈNT, met. La conveniencia , uti-
litat, etc., ab que s' excita ó atrau á
algú. Golosina , cebo. Esca. Appá! , al-
lechement. Esca , allettamento.
ENLLEPOLIR. v. a. Excitar lo desitj de
un ab algun atractiu. Engolosinar. In-
escare , allicere. 4llecher , amorcer. Al-
lettare, aescare.
ENLLEPOLIRSE. v. r. Áficionarse á alguna
cosa. Arregostarse , engolosinarse. Vo-
luptate affici, trahi. S'allecher. Lasciar-
si allettare.
ENLLESTIMENT, s. m. peseatx, en la
cuarta accepció.
ENLLESTIB. v. a. Acabar, conclóurer
alguna cosa. Despachar. Expedire. Ex-
pedier , finir. Far presto, spacciare.
ENLLÉSTIR. V. D. ENLLÉSTIRSE.
ENLLÉSTIRSE. v. T. Donarse prèssa en fer al”
guna cosa. Darse prisa, despachar.
Expedire. Depécher. Sbrigarsi.
ENLLETGIR. v. a. ant. Fér tornar llétj.
Afear. Fœdare. Enlaider. Far brutto,
sformare.
ENLLISTAMENT. s. m. ant. ALLISTAMÈNT.
ENLLISTAR. v. a. ant. ALLISTAB.
ENLLOSAD. s. m. Lo pavimént cubert
: dellosas unidas y ordenadas. Enlosado,
losado. Lapidibus quadris stratum. Pa-
vement , pavé avec des pierres carrées.
Selciato.
ENLLOSAR. v. a. Cubrir lo pavimént ab
820 ENM
llosas unidas y ordenadas. Enlosar , lo-
sar. Lapidibus quadris solum sternerr.
Paver avec des pierres carrées. Lastri-
care,
ENLLOTAR. v. a. Cubrir de llòt las plu- :
jas ó avingudas los camps y terras. En-
lamar. Limo opplere, operire. Couvrir
les terres de limon. Coprir di fango.
ENLLUERNAMÈNT. 8. m. La turbació
que patex la vista per la llum ó res-
plandòr desmàsiad ó repentí que la fe-
rex ab activitat. Deslumbramiento, tras-
lumbramiento. Allucitatio. Éblouisse-
ment , berlue. Abbagliamento.
ENLLUERNAR. v. a. Ofuscar la vista ó
confóndrerla ab la llum ó resplandor
desmasiad ó repentí. Se usa també com
recíproc. Deslumbrar, encandilar. Ocu-
los perstringere. Ébiouir. Abbagliare.
ENLLUIR. v. a. ant. EMBLANQUINAR.
ENLLUMINACIÓ. s. f. ant. IL-LUMINACIÓ.
ENLLUMINADOR. s. m. ant. IL-LUMINA-
DÓR.
ENLLUMINAMENT. s. m. ant.
NACIÓ. '
ENLLUMINAR. v. a. aut. IL-LUMINAR.
ENLLUSTRAR. v. a. Donar llustre á al-
guna cosa. Álustrar, lustrar , enlustre-
cer, Rem splendidam reddere. Lustrer.
Soppressare , lustrare.
ENMAGATSEMAR. v. a. Tancar en un
magatsem algunas cosas, com géneros,
comestibles, etc. Almacenar. in apo-
theca recoudere. Emmagasiner. Porre,
custodire in un magazzino.
ENMAGRAIR, v. n. ant. ENMAGRIRSE.
ENMAGRIR. v. a. Fér tornar magre. En-
magrecer. Macrefacere. Amaigrir. Di-
magrare , smagrare.
ENMAGRIBSE, Y. T. Tornarse magre. Enma-
grecer , enmagrecerse , enjugarse , va-
rearse. Macrescere. maigrir. Smagri-
re, diventr magro.
ENMALALTIR. v. a. Causar alguna ma-
laltía. Enfermar. Morbum inferre. Ren-
dre malade. Ammalare.
. ENMALALTIRSE. Y. T. Cáurer malalt. Enfer-
mar , caer enfermo, Ægrotare. Deve-
Rir, tomber malade. Ammalare, dive-
nir infermo.
ENMALICIARSE. v. r. ENQUIMERARSE.
ENMALIMENT. s. m. ant. Lo efécte de
endanyarse alguna llaga. Enconamien-
to, Exacerbatio. Inflammation. Esacer-
azione,
"ENMALIR. v. a. ant. Eudanyar alguna
IL-LUMI-
| u |. ENM
llaga. Enconar. Exacerbare. Enfan-
mer. Esacerbare.
ENMANGRAR. v. a. Tenyir de almangn,
Almagrar , enalmagrar , teñir de è
magre, dar de almagre. Rubricare,
rubro tiugere. Zeindre avec la terre
rubrique. Tingere colla sinopia.
ENMANILLAD, DA. adj. Assepurad ab
manillas. Desposado , esposado. Mar
cis constrictus. Qui a des menottes. Gi
ha manette.
ENMANLLEUTAR. v. a. MANLLEU —
ENMANLLEVAR. v. a. Demanar wi
altre que li dèxe alguna cosa. Per
prestado. Mutuum postulare. Emprer
ter. Chiedere in prestito.
ENMANTAR. v. a. Cubrir ab maota ala
na cosa, com un caball, etc. Eu
tar. Dorsuali stragolo cooperire. (+
vrir d'une couverture. Coprir con gu
drappa , coperchio, coperta, etc.
ENMARANYARSE. v. r. ENEMISTARSE.
ENMARAVELLARSE. v. r. ant. mun
LLARSE.
ENMARSIR. v. a. ant. ENMUSTIGAR.
ENMASCARAR. v. a. Tacar 6 embruti
ab çarbó , sutje ó altra cosa semblat
y per extensió tacar ab cualsevol Lx
Se usa també com recíproc. Tíznar, d
tiznar. Fœdare. Noircir. Anneram. |
EXMASCARAR, met. Desllustrar la bôor ii
famar. Tiznar, enlodar, Dedecont
famam ledere. Noircir, denigrer. A
nerare, denigrare, macchiar | d
fama.
ENMATRICULACIÓ. s. f. ant. w
CULA.
ENMATRICULAR. v. a. ant. mart
ENMATSINADOR, RA. s. m. y f. Lo
enmatsiva. Envenenador , atosisci
emponzoRador. Veneficus. Empe»
neur. Avvelenatore.
ENMATSINAMENT. s. m. L'acció y^
te de enmatsinar. Envenenamiento.
sigamiento , emponzoñamiento. Y
cium. Empoisonnement. Avvel
to, attossicamento.
ENMATSINAR. v. a. Donar matsossi
yi. Envenenar , atosigar , tosizar :
ponzonar , entosigar. V enenare.
sonner. Avvelenare , attoscare.
ENMATSINAR. Inficionar alguna cosa ab
sinas. Emponzoñar , envenenar. V
inficere. Empoisonner. Avvelenare.
tossicare.
EXMATSUKAR, met. Llansar 6 comunica É
OENN .
tòr. Apestar. Maxiré fœtere. Empes-
ter. Appestare, infettare.
ENMELAR. v. a. Untar ab mel. Enme-
lar. Melle illinire, ungere. Emmieller.
Ungere di mele.
ENMENAR. v. a. ant. ESMENAR.
ENMERDISSAR. v. a. vulg. Untar de
merda. Untar con mierda. Merdá 1n-
quinare. Souiller de merde. Sporcar di
merda.
ENMERDISSAR. met. Untar ab cosas brutas y
asqueròsas. Embadurnar. Inquinare.
Couvrir d'un enduit. Sporcare.
ENMETXADURA. s. f. La unió de dès
fustas, sògas ó altra cosa per sòs ex-
trèms, que se fa introduind ó entre-
llassand lo un ab lo altre. Empalmadu-
ra. Coagmentatio. Assemblage , jónction
de deux pièces par leurs extremites.
Commessura. .
ENMETXAR. v. a. Juntar per los caps ó
extrèms dòs fustas, sògas ó altra cosa,
introduind ó entrellassand la una ab
l'altra. Empalmar. Coagmentare. As-
sembler , monter. Commettere, comba-
ciare, congegnare. °
ENMIDONAR. v. a. Mullar ab midó de-
xatad ab aigua la roba blanca pera fèr-
la tenir tièssa. Almidonger. Amylo tin-
gere. Empeser. Inamidare.
ENMODORRIRSE. v. r. Tenir modòrra.
Amoderrarse. Conspiri. S "assoupir. Ad-
dormentarsi.
ENMORTALLAR. v. a. AMORTALLAR.
ENMOSTEIRSE. v. r. territ. Enmusti-
garse. Marchitarse. Marcescere. Se flé-
trir. Appossire , alidire.
ENMOTLLAR. v. a. Ajustar alguna cosa
al motilo. Se usa també com recíproc.
dmoldar , moldar. Ad typum confor-
mare. Mouler. Gettare in forma.
ENMUSTEIRSE. v. r. territ. ENMOSTE-
IRSE. ,
ENMUSTIGAR. v. a. Fèr tornar músti-
gas las plantas, flors y altras cosas. Se
usa també com recíproc. Marchitar.
Marcidum reddere. Faner , fletrir. Ap-
assire, seccare.
ENNAGRAIR. v. a. ant. ENNEGRIB.
ENNAVEGARSE. v. r. ENGOLFARSE.
ENNEGRIR. v. a. Tenyir de negre, fèr
tornar negra alguna cosa. Se usa també
com recíproc. Ennegrecer, negrecer,
denegrecer , atezar. Denigrare, nigrifi-
care. Noircir. Annerare.
ENNEGRIBSE. Y. Y. Se diu del cel cuand se
ENP 821
‘ cubrex de núvols, especialmènt si són
negres ó tempestuòsos. Encapotarse.
Nubibus obduci, obnubilari. S 'obscure
cir , devenir noir, se couvrir de nua-
ges. Coprirsi, intenebrarsi.
ENNEULIRSE. v. r. Se diu de las perso»
nas y dels arbres y plantas que dèxan
de créxer ó medrar, no arriband á la
perfecció que podian tenir. Anudarse.
rematurè indurescere. Se nouer , res-
ter petit, rabougri. Allegare.
ENNOBLAIR. v. a. ant. ENNOBLIR,
ENNOBLIMÈNT. s. m. L'acció y efècte
de ennoblir. Ennoblecimiento. Nobilita-
tio. L'action et l'effet d’ennoblir. Il
nobilitare. |
ENNOBLIR. v. a. Fér noble á algú. En-
noblecer. Nobilitare. 4noblir. Nobilitàre.
ENNODLIR. met. Dar llustre y esplendor.
Ennoblecer. Illustrare, clarum reddere.
Orner , embellir. Ornare, abbellire , pa-
rare.
ENNOV AR. v. a. ant. INNOVAR.
ENNUAGARSE. v. r. Tenir entravessada
ó detinguda alguna cosa en la gargamé-
lla. Atragantarse. Hærere aliquid fau-
cibus. S'enrouer. Affiocare.
ENNUAGARSE. met. y fam. Quedarse parad y
turbad en la conversació. Atragantar-
. se. Intercludi. Se troubler , rester court.
Turbarsi , non saper piú che dire.
ENNUJAR. v. a. ant. ENUJAR.
ENNUVOLARSE. v. r. Cubrirse lo cel de
púvols. #nublarse , nublarse. Obnubila-
ri. S'obscurcir , se couvrir de nuages.
Intenebrarsi, oscurarsi.
ENOJAR. v. a. ant. ENUJAR.
ENORGOLLAR. v. a. ant. ENSUPERBIR.
ENORGULLAR. y. a. ant. ENSUPERBIR.
ENORGULLIR. v. a. ant. ENSUPERBIR.
ENORME. adj. Fora de mida, excéssiu.
Enorme. Enormis, immodicus , imma-
nis. Enorme , demesure , excessif. Enor-
me , smisurato.
ENORME. Grave. Enorme. Enormis. Énor-
me , grave. Grave. .
ENORMEMENT. adv. mod. Ab enormi-
tat. Enormemente. Enormiter , immo-
dicè. Enormement. Enormemente.
ENORMISSIM , MA. adj. sup. de ENORME.
Enormisimo. Valdè enormis. Très-enor-
me. Enormissimo. .
ENORMITAT. s. f. Excès, tamany irre-
gular y desmesurad. Enormidad. Enor-
mitas. Énormité Enormità.
ENPAYMENT. 5s. m. ant. IMPEDIMÈNT-
822 ENR
ENPAYORAR. v. a. ant. empENvAR, en la
priméra accepció.
ENPERAMOR. adv. ant. EMPERAMOR.
ENQUADERNAMENT. s. m. ant. excua-
DERNACIÓ.
ENQUER. adv. ant. EXCARA.
ENQUERA. adv. ant. EXCARA.
ENQUERER. v. a. ant. IXQUIBIB.
ENQUERRE. v. a. ant. INQUIRIR.
ENQUESTA. s. f. ant. INQUISICIÓ y PESQUISSA.
ENQUESTA GRIMINAL. ant. Iuquisició de algun
delicte 6 de alguu reo. Pesquisa. Cri-
‘minalis inquisitio. Perquisition , recher-
che. Esamine, ricerca.
ENQUIET , TA. adj. ixqvikr.
ENQUIETADOR , RA. s. m. y f. imQUtg-
TADÒR.
ENQUIETAR. v. a. INQUIETAR.
ENQUILLÍ. s. m. ant. ESTADAXT.
ENQUIMERADA. s. f. Evfado, enutj.
Enojo. leritatio. Ennui, chagrin. Noja,
spiacere.
ENQUIMERAR. v. a. territ. Causar dis.
gust 6 enfado. Desazonar. Irritare. De.
plaire , chagriner. Aunojare , molestare.
ENQUIMERARSE. Y. Y. Enfadarse, enujarse.
Enojarse , atufarse, amoscarse. lrasci.
Se courroucer. Ánnojarsi , adirarsi.
ENQUIRIDION. s. m. Lo llibre manual
que ab mòlt poe volúmen conté mòlta
doctrina. Enguiridion. Enchyridion.
Enchiridion. Énchiridio.
ENQUITRANAR. v. a. Untar ab quitrá
los barcos, cordas, 6 altra cosa. Algui-
tranar , embrear, Pice , bitumine illini-
re. Goudronner. Incatramare.
ENRABIADA. s. f. EXQUIMERADA.
ENRABIARSE. v. r. EXFURISMARSE.
ENRADERAMENT. s. m. L' acció y efèc-
te de enraderarse. Aterimiento. Rigor.
Transissement. Aghiadamento, asside-
razione.
ENRADERARSE. v. r. Espalmarse de
fred. Aterirse. Rigere. Transir. Intiriz-
zire, assiderare, aghiadare.
ENRADRAMENT. s. m. ant. ExRADERA-
MENT.
ENRADRARSE. v. r. ant. ENRADERARSE.
ENRADRARSE. ant. EYDARRERIRSE.
ENRAGUASIR. v. n. ant. EvRADERARSE. ‘
ENRAHONAD, DA. adj. Rahonable, po-
sad en rahó. Razonable. Rationi conso-
nus. Raisonnable. Ragionevole.
gxaaHoviD. Lo qui es judiciós v de bona
rahó. Razonado. Prudens. Sense, prus
dent. Assenuato.
ENR
ENRAHONADÓR , RA. s. m. v Í. La qi
parla mòlt. Hablador, parlero, garla-
dor, garlante, parlador, charlaa,
charlador , charlante , hablanchin. Gur.
rulus, loquax. Parleur. Cicalatore, cor-
nacchia.
ENRAHOXADÒB. Lo qui diu lo que denria c
llar. Parlero. Locuax. Babillard, Car.
lone, ciaramella, cicalone, berlinghien.
ENRAHONAMÈNT. s. m. Lo acte de o-
rahonar. Razonamiento, plática, po-
latorio. Oratio, sermo, locntio. Dir
cours , raisonnement. Discorso, tg»
namento,
ENRAHONAMÈNT. CONVERSA.
ENRAHONAR. v. n. Parlar, proferir is
paraulas pera explicarse y donareia-
téndrer. Hablar. Loqui, fari. Pale
Parlare.
EXRAHOYAR. Conversar, confabular. Halo.
razonar , platicar , departir. Coh.
semocinari , confabulari. Parler, jes".
Parlar, ragionare.
ENRiHOXAR. Parlar mòlt. Garlar , parlo,
charlar. Garrive. Babiller. Car
: cornacchiare. |
ENRAHOYAR. V. a, Tractar , discutir, et:
nar algun assumpto. Hablar. Disco
disserere. Discuter, examiner avec ix
Discorrene.
ENRAHOYAR. PROPALAR. |
EXRAHOXAB MÓLT Y NO DIR RES. fr. Dir £:
tas paraulas sénse cap substancia. É
blar mucho y decir nada. Multilogd
nihil dicere. Parler beaucoup et ne i
rien. Parlar molto e non dir veste.
EXRAHONAR PER EXRAHOXAB. fr. Dir olea
cosa séns fonamént y sènse venir idi
Hablar por hablar. Inania garnre 2
sonner pantoufle. Ragionar cone #
stivale.
ENRAJOLAD. s. m. Lo paviment ©
de rajolas. Enladrillado , enladr:
ra, ladrillado , solada. Solum lav!
stratam. Carrelage. Aramattomo*
ENRAJOLADOR. s. m. Lo qui exi
Solador , enladrillador. Paviment
Carreleur. Colui che ammattosa.
ENRAJOLAMENT. s. m. ant. rac
ENRAJOLAR. v. a. Cubrir lo pare
de rajolas. Enladrillar. Lateribss
nere. Carreler. Ammattonare. —
EXRAJOLAR. v. n. fam. Tornarse rot ff
vergduya. Sonrosearse , embermtit*
se. Purpurascere. Rougir de honte. Ya
gognarsi, arrossire.
ENR |
ENRAMADA. s. f. Lo adòrno formad de
ramas de arbres per motiu de alguna
fèsta. Enramada. Ornatus ex arborum
- ramis. Ramee. Frascato.
ENRAMAR. v. a. Enllassar y eutretexir
varias ramas pera adornar algun siti ó
ra fér sómbra. Enramar. Ramis ob-
E acere, tegere, inumbrare. Couvrir,
garnir de branches d'arbre. Coprire
con rami d'albero.
ENRANCIARSE. v. r. Tornarse rancia al-
. guna cosa. Enranciarse. Rancescere.
Rancir. Muffare.
ENRAVENAD, DA. adj. Encarcarad.
Yerto. Rigidus. Raide. Rigido, inrigi-
dito.
ENRAVEXAD. Se diu del que va mòlt dret
afectond gravedat. Espetado. Erectus.
Empese. Lezioso, che fa il prosone.
ENRAVIRONAR. v. a. ant.. ciRCUIB.
ENREDADÒR, RA. s. m. y f. EMBOLICA-
DÒR.
ENREDAR. v. a. EMBOLICAR.
ENREDO. s. m. Engany, mentida que
ocasióna disturbis, dissensiòns y plèds.
Enredo. Commentum, dolos, fraus.
Tromperie , mensonge artificieux. lm-
broglio, intreccio.
ENREDOS, A. adj. Lo que está ple de
enrédos, embrassos y dificultats. Enre-
doso.Intricatus, iu plicatus. Embrouille,
difficile. Imbrogliato, intrecciato, diffi-
cile.
ENREDRARSE. v. r. ant. EXRADERIBSE.
ENREGULLAD, DA. adj. Rònc, lo qui
té regall. Ronco. Raucus. Enroue. Rau-
co, fioco.
ENREGULLARSE. v. r. Posarse enregu-
llad. Enronquecerse. Raucire. S'enrouer.
. Arrocare, affiocare.
ENREGULLIMENT. s. m. ant. REGULL.
ENREGULLIRSE. y. r. ant. ENREGULLARSE.
ENRERA. adv. ll. y t. expannèna.
ENRERE. adv. ll. y t. ant. zxpanzbaa.
ENREVES. s. m. reves.
AL ENREVÈS, mod. adv. AL REYES.
ENBEVIRONAMENT. s. m. ant. cIRcuiT.
ENREXAD. s. m. Obra féta en fórma de
gelosía, y que comunamént es de ca-
nyas ó Ifstóns entretexids. Bnrejado.
Opus clathratum. Zréillage. Pergola,
pergolato.
ENREXAR. v. a. ant. Tancar ab réxas.
Enrejar. Clathris claudere. Treillisser.
lograticolare.
ENRICAIR. v. a. ant. ENRIQUIR.
ENR 823
ENRICA YR. v. a. ant. ENRIQUIR.
ENRIQUIMENT. 8. m. ant. ORNAMEXT,
ADÒBXO,
ENRIQUIR. v. a. Fèr 4 algú ric. Se usa
també com recíproc. Enriquecer. Dita-
re, locupletare. Enrichir, s'enrichir.
Arricchirsi.
ENRODAR. v. a. Castigar á algun delin-
cuènt trencandli los ossos dels brassos
camas, y colocandlo sòbre una roda de
carro pera que allí espire, com se prac-
ticaba en Fransa. Enrodar. Rote sup-
licio perimere. Rouer. Arruotare.
ENRODONIR. v. a. ant. ARRODONIR.
ENROJIMENT. s. m. ant. rojón.
ENROJIR. v. a. Fér tornar roja alguna
cosa, Enrojecer. Rufare, rubefacere,
Faire rougir. Far arrossire.
ewnoxr. Fèr tornar róssa alguna cosa. En-
rubiar. Rufare, rubefacere. Rendre
blonddore. Arrossare.
EXROJIR. V. n. ant. ENRAJOLAR , en la segóna —
accepció.
ENROLLAMENT. s. m. ant. L' acció y
efècte de enrosear. Enroscadura. Si-
nuqtio. Entortillement. Torcitura, at-
torcimento.
ENROLLAR. v. a. ant. ENROSCAR.
ENRONQUIRSE. v. r. ENREGULLARSE.
ENROSCAR. v. a. ENTORTOLLIGAR.
ENROSSAR. v. a. ant. ExROJIR, en la se-
góna accepció.
ENROSSAR. ant. REOAR. È
ENROSSIR. v. a. ant. xxRosir, en la se-
óna accepció.
ENROTLLAR. v. a. Rodejar, circuir al-
guna cosa cullindia al mitj. Rodear.
Circumdare , circumoingere. Entourer.
Attorniare, circoudare, cignere, ac-
cerchiare.
EXROTLLAR. Doblegar una cosa sòbre sí ma-
tèxa, caragolarla, com un pergamí, un
paper, etc. 4rrollar, rollar. Convol-
vere. Rouler, enrouler. Avvoltare.
ENRUBINAR. v. a. Umplir las terras de
rubina, com fan los rius cuand inun-
dan los camps. Enlamar. Limo o
plere, operire. Couvrir les terres de li-
mon. Coprir di fango.
ENRUGALLIMENT. 8. m. ant. REGULL.
ENRUGALLIR. v. n. ant. ENREGULLARSE.
ENRUNAR. v. a. Dèsar los torrénte y
riéras plena de arena la terra per ahónt
passan en témps de aiguats. 4rramblar.
Sternere , operire arená. Combler , rem-
plir, Empire, colmare.
821 ENS
FER ENS RATIONIS. fr. fam. que signi-
fica detenirse á discórrer ab particular
atenció y estudi lo que á un li importa.
Hacer sus mementos. Meditari. Refle-
chir serieusement. Riflettere seriamente.
ENSA. s. m. L' home parad que uo té ac-
ció ni desembras. Meliloto. Stupidus,
fatuus. Fat, stupide. Stupido, imbe-
cille.
QUEDAR PÈT Ux Evsa. fr. Quedarse parad,
- embadalid, sénse acció. Embazar. Sta-
pefieri. Étre saisi d'admiration, d'es
tonnement. Stupefare.
ENSA. adv. ll. Aquí, cap aquí. Acd, hd-
cia acd. Huc. Ici, vers ici. In qua,
verso qua.
evsi. adv. t. que preceid de algunas pre-
posicións denota lo tèmps presént, com
de ahí exsá. dod. Ab eo tempore. Jci.
Qui, qua.
ENSABONADA. s. f. L' acció y efècte de
. ensabonar. Jabonado , jabonadura , en-
jabonadura. Sapone ablutio. Savonna-
ge. Saponata , insaponata.
ENSABONADA. Lo cúmulo de roba que se dó-
na á ensabonar ó vé ja ensabonada. Ja-
bonado. Linteamina sapone abstergenda
vel abstersa. Linge a savonner ou qui
l'est déjà. Biaucheria insaponata.
ENSABONADA. La fregada que se dona à la
roba ab lo sabó. Ojo. Sapone abstersio.
Savonnage du linge.. Saponata.
ENSABONADA. L' aigua que quéda barreja-
da ab lo sabó y la espuma, ó la matéxa
espuma que se fòrma al ensabonar. Ja-
bonaduras. Saponis spuma. Equ, ecume
de savon. Schiuma di sapone.
ENSABONAR. v. a. Fregar la roba ó al-
tras cosas ab sabó y aigua , pera nete-
jarlas, emblanquirlas ó estovarlas. Ja-
. bonar , enjabonar. Sapone tergere. Sa-
vonner , blanchir aveo du savon. Insa-
-ponare,
ENSACAR. v. a. Posar alguua cosa en
sacs. Ensacar. ln saccos mittere. Ensa-
cher. Insaccare.
ENSAFBANAB. v. a. Tenyir de safrà.
Azafranar, Croco tiugere. Safraner.
Ingiallire,
ENSAPRANAR. Posar lo safrá en algun líquid.
Azafranar. Crocum diluere. Infuser
du safran dans un liquide. Mettere lo
‘zafferano.
ENSAPRANAR. Mesclar , juntar lo safrà ab al-
tra cosa. 4safranar. Crocum miscere.
Meler du safran avec une autre subs-
ENS
_tance. Mischiar lo zafferano con che
chessia.
ENSAIG. 8. m. ant. ExsaTJ.
ENSAJADOR. 8. In. Lo qui ensaja. Eh
YADÒR.
ENSAJAR. v. a. Fér proba 6 etíme à
alguna funció abans de efecotarh a
públic. Ensayar. Proludere. Euayr,
éprouver. Assaggiare , provare.
EXSAJARSE. Probar alguna cosa 6 efercilar-
se en élla pera e£ecutarla desprès ms
perfectamènt ó pera no estranurk.
Ensayarse. Proludere, exerceri. je
sayer, s'exercer. Provarsi.
ENSAJORNAR. v. a. Brasejar la perda
6 altre aucèll 6 vianda abans de rosir-
la, pera que se consérve algun temp
sens fèrse malbé. Perdigar, emperà-
gar. Leviter amburere. Faire gril-
une perdrix , une volaille, etc. Rod
re una pernice, il pollame, etc.
ENSALADA. s. f. ant. Exciam.
ENSALM. s. m. Modo supersticiós dec»
rar ab oracións y aplicació de viru
medicinas. Ensalmo. Carmen. Manr"
superstilieuse de guérir. Modo sape:
zioso di guarire.
ENSALSADOR, RA. s. m. y f. log
ensalsa. Ensalzador. Laudans, lio
tor. Louangeur. Lodatore.
ENSALSAMENT. s. m. L' acció y efet
de ensalsar. Ensalzamiento. Exiub
Louange. Lode.
ENSALSAR. v. a. Alabar , elogiar. Sew
també com recíproc. Ensalzar. Extd
lere. Louer , exalter. Lodare. |
ENSAMARRAD, DA. adj. Cubert y ab
gad ab samarra. Enzamarrado. al
pelle indutus. Couvert d'une pes:
mouton. Coperto colla pelle d' un
«tone.
ENSANGAR. v.a. ENSANGRENTAR. —
ENSANGONAMENT. s. m. ant. L' i?
y efécte de ensangonar. Ensangr*
miento. Cruentatio. L'action et le
d'ensanglanter. L' insanguioare.
ENSANGONAR. v. a. ant. exsascarió
ENSANGRAR. v. a. ant. EXSANGAREYII-
ENSANGRENTAR. v. a. Tacar ó
de sang alguua cosa. Ensangr*
Crneptare, sanguine tingere.
glanter. Insanguinare.
ENSAPEC. s. m. ant. ENSOPEGADA.
ENSAPEGAMENT. s. m. ant.
ENSAPEGAR. v. n. ant. sxsorrcu.
ENSARDINAR. y. a. Enfonsar la
ENS
cosa semblant en lo cos de algú. Espe-
tar. Infigere. Passer l'epee au travers
du corps. Infilzare.
ENSATAR. v. a. ant. ENCETAR.
ENSATJ. s. m. Efámen, regonexemènt,
proba. Ensayo. Prolusio, periculum,
Examen, reconnaissance, epreuve.
Pruova, esame.
ENSEGUIR. v. a. ant. SEGUIR.
ENSEIGNAMENT. s. m. ant. DOCUMENT,
ENSENYANSA.
ENSELLAR. v. a. Posar la sélla al caball,
mula, etc. Ensillar. Ephippio sterne-
re. Seller. Sellare.
ENSEMS. adv. mod. ant. JUNTAMÈXT.
ENSENADA. s. f. Golfo ó recolsada que
forma lo mar ficandse terra endins. En-
- senada. Sinus. Baie, rade, golfe. Gol-
fo , seno di, mare.
ENSENDEMA. adv. t. Lo dia seguéat.
El dia siguiente. Crastina dies. Le len-
demain. L'indomani,
ENSENY. s. m. ant. EXPERIENCIA.
ENSENYANSA. s. f. Instrucció, docu-
mént, doctrina. Enseñanza, ensena-
miento, enseño. Doctrina. Enseigne-
ment , instruction. Documento, dottri-
- na, insegnamento.
ENSENYAR. y. a. Instruir á algú en alguna
ciencia, art, etc. Enseñar. Docere, eru-
dire. Enseigner, instraire. luseguare.
ExSENYAR. Manilestar, posar à la vista, com
evsesran lo bras. Mostrar, enseñar:
Ostendere , - aperire. Montrer, faire
voir. Far vedere , palesare.
EXSEXY AR. Mostrar, indicar, com ENSENYAR
lo camí, la casa que se busca, etc. En-
senar , mostrar. Ostendere, indicare.
Montrer , indiquer. Accenuare.
ENSENYORIRSE. v. r. Apoderarse, fèr-
se amo de alguna cosa. Enseñorearse.
Domiuari. S'emparer , devenir maître.
Impadronirsi , farsi padrone.
ENSERRAR. v. a. ant. Tancar. Encerrar.
Occladere. Fermer , enfermer , resser-
rer. Chiudere, serrare.
ENSEUAR. v. a. Untar ab seu. Ensebar.
Sebo obducere, illinire. Suiver , enduie
re de suif. Uguer di sevo.
ENSACULÀCIÓ. s. f. ant. INSACULACIÓ.
ENSACULAR. v. a. ant. INSACULAR.
ENSINESTRAR. v. a. Ensenyar, instrui.
Adiestrar , adestrar , amaestrar , ensa-
yar, Erudire, instituere. Enseigner,
instruire , façonner. Insegnare , formar
re, instruire.
TOM. 1.
ENS 825
ENSITJAR. v. a. Posar, tancar en la sitja.
los grans. Ensilar. In siro recundere.
Mettre , enfermer le ble dans des silos.
Chiudere il grano nella fossa, nella
boca.
ENSOBORN. 8. m. ant. somòRx.
ENSOBORNACIÓ. s. f. ant. sondas.
ENSOBORNADOR. s. m. SGBORNADOR.
ENSOBORNAMENT. s. m. ant. sosdax.
ENSOBORNAR. v. a. SOBORNAR.
ENSOFRAR. v. a. Untar ó perfumar ab
sòfre. Azufrar. Sulfure illinire. Sou-
frer, ensoufrer. Solforare.
ENSONIAT, DA. adj. ant. somxonèÈxT.
ENSONYAT, DA. adj. ant. somxoLENT.
ENSOPEGADA. s. f. Lo encontre ó cop
donad ab lo peu contra algun destòrb
6 impedimènt: Zropiezo , tropezon, trase
: pie. Offensio, Heurt, bronchade. hr
clampo. .
DONAR ENSOPEGADAS. fr, Ensopegar sènse
cáurer. Dar traspies. Vacillare pedi-
bus. Broncher. Inciampare.
DONAR EXSOPEGADAS. fr. met. Víurer ab poc
recato, ó descuidarse en materia de
honestedat ó altra semblant, Echar ó
dar traspies. Se inhonestó gerere. Me-
ner une conduite peu reglee , donner le
- eroc-en-jambe d la pudeur. Menar vita
sregolata. bl
ENSOPEGADOR. s. m. Lloc. ahòul hi ha
pèrill de ensopegar. Zropesadero. Lo-
cus ubi facile offensatur. Mauvais ches
min, rue mal pavée. Inciawpo.
ENSOPEGAMENT. s. m. ant. EXSOPEGADA.
ENSOPEGAR. v. a. ACERTAR,
ENSOPEGAR. Trobar á algú ó alguna cosa en
algun paratge. Encontrar, hallar. lu-
- venire. Trouver, rencontrer. Trovare,
venire all' incontro.
ENSOPEGAR. Trobar casualmènt á algú 6 al-
* guna cosa. Zopar, encontrar , tropezar
con alguno. Occurrere, obviam fieri,
Se rencontrer, se heurter. Trovare,
rincontrare.
ENSOPEGAR. v. D. Donar una ensopegada.
Tropezar. Offendere. Broncher. Inciam»
are.
guber AREE. v. r. Trobarse en algun lloc,
cas 6 circunstancias casualmènt. Encon-
trarse , hallarse. Inveniri. Se rencon»
trer., étre ensemble. Trovarsi.
EXSOPEGARSE. Encertarse, escàurerse, suce
ceir casualmént alguna cosa. Acertar,
acaecer. Accidere. Arriver , avenir. Âce
cadere.
104
-
826 ENT
ENSOPID, DA. adj. Lo qui tè ensopi-
mónt Amodorrado. Sopitus. Assoupi.
ito, ]
ENSÓPIMENT. s. m. Torpesa de sentids,
á modo de un pesad accidént de son,
causada per alguna indisposició. Modor-
ra. Veternus. Assoupissement profond.
Sopore, letargo.
ENSORRARSE. v. r. Encallarse una em-
barcació, Encallar. Vadisillidi. Échouer.
Arrenare , toccare.
EXSORAARSE. Enfonsarse, entrársen, Hun-
dirse. Immergi. S'enfoncer. Sprofon-
darsi.
ENSUCRAR. v. a. Banyar ó mesclar ab
sucre. 4zucarar. Zaccharo illinire. Su-
^. crer. Inzuccherare.
ENSUMAR. v. a. Flairar, olorar. Hus-
mear , oliscar. Odorare. Flairer. Fiu-
tare , annasare.
ENSUPERBIR. v. a. Causar ó excitar la
superbia en algá. Se usa també com
recíproc. Ensoberbecer. Superbum red-
dere; superbire. Enorgueillir. Insuper-
ire.
ENSUTJAR. v. a. Embrutar ó enmasca-
rar ab sutje. Enjorguinar. Fuligine
tingerc , conspurcare. Barbouiller, tein-
dre avec de la suie. Imbrattare con fu-
liggine.
ENSUTZAR. v. a. ant, EMBRUTAR. Se usa-
ba també com recíproc.
ENSUTZEAR. v. a. ant. EMBRUTAR.
ENSUTZIAR. v. a. ant. EMBRUTAR.
ENSUTZIAMENT. 5s. m. ant. L' acció de
ensutziar ó embrutar. Ensuciamiento.
Inquinamentum. Salete, tache, ordu-
. re. Sucidume , sporcheria.
ENTABAIR. v. n. ant. Eutibiarse. Entie
biarse. Tepefieri. S'attiédir. Intiepidire.
ENTABANAR. v. a. ENTABANAR DE CAP.
ENTABORNIMENT. s. m. ant. L' acció
ó efècte de entabarnirse ó entorpirse lo
entenimént. Bateria Stupidi-
tas, hebetatio. Engourdissement. Stor-
dimento, stupore.
ENTABORNIRSE. v. r. ant. Entorpirse
lo entenimènt. Entorpecer. Hebetari.
Hebeter , engourdir l'esprit. Stupefare,
intermentire.
ENTABORNIT, DA. udj. ant. Entontid.
Entontecido. Stupidus factos. Hebetc.
: Stopidito, ottuso.
ENTACAR. v. a. ant. TACAR , IXPECTAR.
ENTAFURAR. v. a. Ocultar, amagar.
Zampuzar. Abdere. Plonger , enfoncer
dans l’eau. Nascondere, tufare,
ENTALENTAR. v. a. aat. Desitjar ba
sia. Ansiar. Maguoperè ambire. De
rer avidemment. Agoguare.
ENTALHZ. s. m. ant. ENTRETAL.
ENTANY. adv. t. ant. axTaxr.
ENTAPISSAR. v. a. Cubrir ab tapiceria.
Entapizar , tapizar , colgar, endis.
Aulzis ornare. Fapisser. Ornare coo
zzerie. |
ENTARIMAD. s. m. Cubert de tarimas.
Entarimado. Tabulatum. Parquete. la
palcato.
ENTARIMAR. v. a. Cubrir lo pavinei
ab tarimas. Entarimar. Solum tabus
sternere. Plancheier, parqueter. Y
volare , impalcare.
ENTAULAMENT. s. m. ant. ruvosnsis
ENTAULAR. v. a. Disposar, pregar
empéndrer alguna pretensió, nego i
dependencia. Entablar. Preparar.
gredi. Disposer, préparer, entrare
re. Disporre, comiaciare, intrapro
dere.
ENTAULAR. AD. EMPOSTISSAR. |
ENTAULAT. s..m. ant. EMPOSTISS4D.
ENTE. s. m. Filos. Lo que tà real d:
tencia. Ente. Ens. Être. Essere, eot
EXT. Lo subgécte ridícul, 6 que en s
modo y port se fa reparable. Ente.
muucio, homunculus. e. On
ciuolo. |
ENTE. DROGA, en la segòna accepció. |
ENTEBIADOR. s. m. ant. Lloc desi
pera entibiar alguna cosa. Entiisdc
Tepidarium. Lieu où l'on attiédit ‘tà
Sito disposto per intiepidire.
ENTEBIAR. v. a. ant. estimar. ——
ENTECAD, DA. adj. Malaltis, débil, t:
Enteco , entecado. Debilis, languà
Maladif, infirme. Malazsato, iokrs:
CIO.
ENTEGRAMENT. adv. mod. ant. 42
‘ ^ MÈNT.
ENTEGRAR. v. a. ant. imtzGRAR.
ENTEGRE. adj. ant. imrecao.
ENTEGRITAT. s. f. ant. imrecart.
ENTELAR. v. a. Enfosquir lo clar, Y
nyid ó lluént. Se usa també com
proc. Empañar. Nitorem obscuri
Ternir. Appanvare.
ENTELLIGENI y TA. adj. ant. nm
GÈnT.
ENTENA. s. f. ANTENA.
ENTENCION. s. f. ant. rrrzxaó.
ENTENDANZA. s. f. ant. La persòsi 38
da. Amor. Persona amata. La personne
atmee. Core, diletto, caro.
ENTENDEDOR. s. m. ant. ENTENEDOR.
ENTENDEMENT. s. m. ant. EXTENIMÈNT.
EXTENDEMETT. ant. INTEL-LIGENCIA.
ENTENDENT, TA. adj. ant. INTEL-LIGÈNT.
ENTENDENZA. s. f. ant. ENTENDANZA.
ENTENDIMENT. s. m. ant. ENTEXIMÈNT.
ENTENDRER. v. a. Tenir idea clara de
las cosas, compéndrerlas. E vender. In-
telligere. Entendre , comprendre. Com.
prendere, capire.
EXTEXDRER. Saber ab perfecció alguna co-
sa. Entender. lntelligere , callere. En-
tendre. Conoscere , intendere.
ewrewpaer. Conérer, penetrar. Entender.
Intelligere, percipere. Entendre , péne-
trer. Intendere, capire, penetrare.
ExTExDRER. Oir. Entender. Audire, per-
cipere. Entendre , ouir. Intendere , udi-
re, sentire.
rxTÉxpnER. Tenir intenció de fèr alguna
cosa. Entender. Velle, intendere. En-
tendre. Intendere , volere.
gxrèvpaER. Créurer, pensar, judicar; y
axí se diu: jo ExrÈnc que seria millor
tal cosa.* Entender. Credere, potare.
Entendre , croire , penser. Gredere, im-
maginare, pensare.
ENTRXDRERSE. V. r. Anar dòs ó més de cou-
formitat en algun negoci. Entender se.
Communi consensu agere. S'entendre,
étre d'accord. Esser 1
dersi.
ENTEXDRER A arcù. fr. Conéxer sòn ánimo
6 sa intenció, y axí se diu: ja te zx-
Tèsc. Entender d alguno. Intelligere,
animadvertere. Connaítre les desseins
de quelqu'un. Capire uno, conoscere i
disegni.
ENTENDRERSE AB ALGÚ. fr. Avenirse ab algú
pera tractar algun negoci. Entenderse
con alguno. Convenire, consentire. Se
mettre d'accord. Porsi d' accordo.
EXTÉXDRERSE ALGÚ. fr. Tenir algun motiu ó
rahó oculta pera obrar de cert (odo.
Entenderse alguno. Scire quid agat.
Avoir motif pour agir d'une certaine
manitre. Intendersi , saper quel che si fa.
i món ExTENDRER. mod. adv. Segóns món
judici ó món modo de pensar. 4 mi en-
tender. Meo videri. 4 mon avis. À mio
parere, secondo il mio avviso.
AXÓ mo S' Exrkx AB mi. fr. ab que se dòna á
enténdrer que nons compren alguna co-
$a en que nos volen enclóurer. No se
' accordo , inten-.
ENT
entiende eso conmigo. Nihil ad me. Ce-
da ne me regarde pas. Questo non mi
tocca , non parla con me, non é affar
mio.
CADA HU 8’ ENTÈX. expr. ab que satisfá
aquell 4 qui recouvéuen de alguna cosa
que aparentmént dissona. Cada uno se
entiende. Quisque res suas curat. Cha-
cun sait où le bát le blesse. lo so ben a
quanti di è S. Biaggio.
CADA HU S'EXTÉN COM AQUELL QUE BALLA TÒT
sor. loc. CADA HU $' EXTÈX.
CAJA HU S'EXTÈN COM QUI BALLABA TÒT SOL.
ref. ELL s' ENTÈX COM AQUELL QUE BALLA
TÔT 801
¿com S'ExrÈx2 expr. que manifèsta lo en-
fado que se concebex de lo que se ou ó
veu. ¿Qué se entiende? ¿Cómo se entien-
de? Quid hoc? Cur ita? Qu'est-ce que
cela veut dire? Che vuol dir questo?
che mai vuol dir? come mai?
ÈLL S'ENTÈY, COM AQUELL QUE BALLA TÔT SOL.
ref. ab que se nota al subgécte que fa un
disbarat estand persuadid de que pro-
ceex ab acert. Cada uno se entiende , y
trastejaba de noche. Hic sibi quid licet
‘ conveniatque sapit. Chacun sait ses afe
faires, ou du moins les doit savoir.
Ognuno sa quel che fa.
NO EXTENDRERHI Mès. fr. Saber poc. No en-
tendersele mas d alguno. Nil amplius
capere. N'y ríen comprendre. Non ca-
pirvi piò.
NO ENTENDRERRI RES. fr. NO ESTÉNDRERHI
BORRALL.
NO HI HA QUI BO ENTENGA. expr. ab que se
denota que una cosa es mólt intrincada,
, obscura é imperceptible. No lo entende-
-rd Galvan. Res difficilis, inextricabilis
est. Le diable n'y entendra goutte.
Non saperne un' acca. °
ENTENDRIMENT. s. m. Lo acte y efécte
de emtendrir y entendrirse, Enterneci-
miento. Mollificatio, mollimentum. At»
tendrissement. Tenerezza.
ENTENDRIR. v. a. Estovar, íér tornar
tendra y molla alguua cosa. Se usa tam-
bé com recíproc. Enternecer. Tenera-
scere, tenerescere, emollite, mollesce-
re. Attendrir , amollir. Intenerire , mol-
lificare. |
ENTENEDOR, RA. s. m. y f. Lo qui en-
tén. Entendedor. Intelligens. Intelligent,
celui qui entend. Intenditore,
À BON ENTENEDÓR POCAS PARAULAS. ref. que
dòna à enténdrer que lo subgècie ca-
828 ENT
pas y de bon entenimént compren fá-
cilmènt lo que se li vol dir. 4 buen en-
tendedor pocas palabras: d buen en-
tendedor breve hablador. intelligenti
pauca. Le sage entend à demi mot. 4
bon entendeur salut. A buon intenditor
poche parole, a buon iütenditor il
parlar corto.
ENTENENT. p. pres. ant. de ExTÉNDRER.
ENTENEDÒR.
ENTENENT. adj. ant. INTEL-LIGÈNT.
DONAR ENTENENT. fr. Persuadir d algú que
fassa lo que se li demana. Entrar d uno,
acabar con alguno , recabar de algu-
no. Persuadere. Persuader, reduire.
Dar ad intendere.
DONAR ENTENÈNT. ÍT. DONAR A ENTÉNDRER.
ENTENIMENT. s. m. Potencia ó virtut
que se atribuex á l'ànima en cuant
concebex y conex. Entendimiento, In-
tellectus, ratio. Entendement. Intellet-
to, intendimento.
ENTENIMÈNT. Talént, facilitat en compén-
drer. Entendimiento. Capacitas , intel-
- ligendi facilitas. Entendement , capaci-
te', talent. Intelletto, talento, ingegno.
ENTENIMENT. ant. La intel-ligencia 6 sentit
que se dóna á lo que se diu ó escriu.
Inteligencia. Sensus. Intelligence. Intel-
ligenza.
ENTENIMENT. ant. INTENCIÓ.
AB ENTENIMÈNT. mod. adv. Ab prudencia,
ab judici. Cuerdamente. Consultó , pru-
denter. Sagement, prudemment. As-
sennatamente.
FÈR BULLIR LO ENTENIMEwT. fr. Perturbar
los sentits á algú de modo que se li car-
regue lo cap y tinga lo entenimént ofus-
cad. Aturdir la cabeza. Caput pertur-
bare. Étourdir. Sbalordire , stordire.
FÈR PÉRDHER LO ENTENIMENT. fr. Causar al-
guna cosa gran novedat y estranyesa.
Volver d uno loco. Extra mentem rape-
re. Faire tourner la téte. Porre la testa
in giro. |
NO TENIR TÔT SÓN ENTENIMÈNT. fr. NO TENIR
TÔT SÒN skxr.
eÉRDRER LO ENTENIMÈNT. fr. Obrar desati-
nadamént. Perder el juicio. Insane age-
re. Perdre l'esprit. Perdere il senno,
operar da scervellato.
PÉRDRERHI LO ENTENIMÈNT. fr. Discórrer
mòlt sòbre alguna cosa sèns arribar á
enténdrerla. Descabezarse. Intensè me-
ditari. Se casser, se rompre la téte.
Perdervi la testa.
ENT
POSAR ENTEXIMÈNT. fr. Comensar à tenir jo-
dici. Ajuiciar , asesar. Cordatum fer,
Murir. Maturarsi, far giudizio.
TENIR UN ENTENIMÈNT QUE SE POD TALLAR. fr.
Ser mòlt tónto. Ser de entendimien
gordo. Summè hebctem esse. Etre b
daut. Sentir dello scemo.
ENTENRE. v. a. ant. EXTEXDRER.
ENTENRIR. v. a. ant. ExTEXDMR.
ENTENTA. s. f. ant. ENTENZA. |
ENTENZA. com. ant. L' obgécte ami.
Amor. Res amata. L'objet aimé. Aur
re, caro.
ENTENZA. S. f. ant. INTENCIÓ, INTÈNT. :
ENTER, RA. adj. Cabal, cumplert r
sénse cap falta. Entero. Integer absox-
tus. Enter , parfait. Intiero.
ENTER. Constant, ferm. Entero. Cossus.
firmus. Entier , constant, ferme. Fe-
mo , costante. |
ENTER. Recte, just. Entero. Justus, nt-
ger. Droit , juste. Giusto, integro.
PER ENTER. mod. adv. EXTRBAMÈXT.
ENTERAMENT. adv. mod. Plenaria,
del tot. Enteramente, por entero, x
tegramente. Omnino , penitus , prorss
Entiérement. Interamente , affatto.
ENTERAR. v. a. Informar, instruir i:-
gu de algun negoci. També se us c
recíproc. Enterar. Instruere. Mettres
fait, informer. Istroire , informare.
ENTERBOLIMENT. s. m. Turba
obscuritat del entenimènt, del espert
del ingeni. Entorpecimiento. Stup:
stupiditas. Engourdissement. Stupc
ENTERBOLIR. v. a. Fèr tornar térhel
alguna cosa. Enturbiar. Turbiè:
Troubler. Turbare.
EXTERBOLIR. met. Turbar, ofuscar lo ef
nimènt, lo esperit 6 lo ingeni. Se +
també com recíproc. Entorpecer. (^
tundere, hebetare. Engourdir Ver:
Anueghittire. .
ENTERC, CA. adj. Atapaid , fort. &
comunamént de la roba. Entero. à:
dus. Serré. Sodo, forte.
ENTERC. Dur, fort. Terco, tieso. De
tenax. Dur. Duro.
ENTERC. ant. Indócil. Zerco. Costur
Tetu , obstine , tenace. 'Tenace , cst
ENTERDIT. s. m. aut. EXTREDET.
ENTERESA. s. f. Integritat, perfec
cumplimént. Entereza. lotegritas. .
tégrité. Integrità , perfezione.
ENTERESA. Integritat, rectitut en la
nistració de justicia. Entereza. Rec:
ENT
do, probitas, integritas. Integrite, pro-
bite. Integrità , probità.
exteresa. Constancia, firmesa. Entereza.
Constantia, animi fortitudo. Constance,
ermete. Costanza , fermezza.
ENTERISSIM , MA. adj. sup. de raria.
Enterísimo. Valde integer. Tres-entier.
Interissimo. — .
"NTERNIDAMENT. adv. mod. ant. Ab
ternura. Enternecidamente. Teneré,
molliter. Zendrement. Teneramente.
:NTERNIMENT. s. m. Lo acte y efècte
de enternir ó enternirse. Enterneci-
miento. Teneritas, teneritudo. Allen-
drissement. Tenerezza.
NTERNIR. v. a. Móurer á ternura per
compassió ó altre motiu. També se usa
com recíproc. Enternecer. Animum
commiseratione commovere. Altendrir,
toucher. Intenerire, muovere.
ATERQUEDAT. s. f. ant. TERQUEDAT.
NTERRADOR. s. m. rossba.
ATERRAMENT. s. m. ant. ENTERRO , en
la priméra accepció.
NTERRAMORTS. s. m. territ. Lo qui
té per ofici donar sepultura als cadá-
vers, Sepulturero, enterrador , sepul-
tador. Sandapilarius, vespillo. Fos-
soyeur. Beccamorti.
VIERRAR. v. a. Posar sóta terra. En-
terrar. Humare. Enterrer , enfouir. Sot-
terrare.
'ERRAR. Donar sepultura á algun cadá-
rer. Enterrar. Sepelire. Inhumer , en-
terrer. Seppellire, sotterrare.
‘ERBAR. met. Amagar alguna cosa de mo-
lo que no se veja ó no se conega ó que
ie olvide. Sepultar. Sepelire. Ensevelir.
jotterrare.
EBRAR. Sobreviurer á algú, véurer sa
sort. Enterrar. Aliis supervivere. En-
errer. Sopravvivere. .
TERRO. s. m. L'acció y efècte de
nterrar los cadàvers. Entierro , enter-
aniento. Humatio. Inhumation , enter-
ment. Seppellimento, sotterramento.
ano. Lo acompanyamènt que va ab lo
idáver. Entierro. Pompa funebris. En-
rrement. Esequie , funerali.
"'ERROGACIÓ. s. f. ant. PREGUNTA.
'ERVENIMENT. s. m. aut. INTERYEN-
Ó.
ES, A. p. p. de entenpase. Entendi-
>
. adj. Sabi, docte. Entendido. Sa-
ens, doctus. Sage. Saggio.
. " ENT 829
DONARSE PER ENTES. fr, Manifestar algú ab
senyals ó paraufas que está al corrènt
de alguna cosa. Darse por entendido.
Rem intellexisse signis manifestare. Tee
moigner qu'on est au fait. Dar ad in-
tenylere che si sa di che si parla.
DONARSE Ó NO DONARSE PER ENTES. fr. Res-
póndrer ó no al cas satisfènd á lo que
se pregunta ó enrahóna. Darse ó no
darse por entendido. Alienum vel non
à questione se ostendere. Repondre à
propos, ou mal à propos. Rispondere a
roposito , o no. tl
ENTIBIAMENT. 8. m. ant. TIBIESA.
ENTIBIAR. v. a. Posar tebia alguna cosa
líquida, donarli un grau de calòr mo-
derad. Entibiar. Tepefacere. Attiedir.
Intiepidare.
ENTIBIAR, met. Refredar, moderar las pas-
siòns, los afèctes ó lo fervòr ab que se
feya alguna cosa. Se usa també com re-
. ciproc. Entibiar. Remissiorem efficere,
segnius agere. Attiedir, refroidir. In-
tiepidire, rallentare.
ENTIMEMA. s. m. Silogisme imperfèt
que consta solamént de dòs proposi-
cións que son antecedént y consecuene
cia; com, lo sol se veu, luégo es de
dia. Entimema. Enthymema. Enthymé-
me. Entimema.
ENTITAT. s. f. Lo que constituex la es-
sencia de alguna cosa. Entidad. Essen-
tia. Entite. Entitá.
ENT OLDAR. v. a. Cubrir ab toldos al-
gun paratge pera evitar lo calor. En-
toldar. Velis obumbrare. Banner. Co-
prire, porre una tela.
EXTOLDAR. Cubrir ab sederías ó altras ro-
bas las pareds dels témples, casas, etc.
Entoldar. Aulæis ornare, tegere. Ta-
pisser , tendre. Coprir con tapezzerie,
parare.
ENTONACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
entonar. Entonacion, entono. Tonus.
Intonation. Intonazione , intonatura.
ENTONAD, DA. adj. Vanitós, estufad.
Entonado , encrestado , encopetado,
engolletado , encastillado. Elatus, su-
perbus. Hautain , vaniteux. Orgoglioso,
altiero. , —
ENTONADOR. s. m. Lo qui entona. En-
tonador. Precentor. Celui quí entonne.
Intonatore. |
ENTONADOR. Lo cantór que en las iglèsias
dirigex lo cor en lo cant pla. Sochantre.
Precentor chori. Sous-chantre. Basso.
830 ENT
ENTONAMENT. s. m. Ensuperbimtat,
vanitat, presumpció. Entonamiento,
entono , engreimiento , entonacion , en-
diosamiento, tufo , toldo, inflacion,
elacion , elevacion. Elatio. Intonation.
Orgoglio, alterigia. .
ENTONAMENT. ant. ENTONACIÓ.
ENTONAR. v. a. Comensar á cantar al-
guna cosa pera que los demés continuen
ab lo matéx to. É-tonar. Precinere.
oo. Entonner. Intuonare.
esromar. Cantar ajustadamént al to. En-
tonar. Adamussim cantare. Chanter
Juste. Intonare.
exrowar. Donar to y vigòr á las fibras,
Entonar. Roborare. Lonner du ton, de
la vigueur. luvigorire, rinforzare.
ExTONARSE. V. r. Estufarse, ensuperbirse.
Entonarse , engreirse, envanecerse, en-
diosarse , erguirse, engolletarse , en-
tronizarse , elevarse, esponjarse. Jaflari,
attolli , erigi. S'enorgueillir. Insuperbire.
ENTONTIMENT. s. m. L'acció y efécte
de entontir y entontirse. Entonteci-
miento. Hebetatio , hebetudo. Jinbecilli-
te. Imbecillità.
ENTONTIR. v. a. Fèr tornar tònto. En-
tontecer. Stupidam reddere, infatuare.
Rendre imbecile. Stupidire.
ENTONTIRSE. v. T. Tornarse tonto. Enton-
tecer , entontecerse. Stupidum fieri , in-
fatuari. Devenir , hebete. Stupidire.
ENTORN. s. m. Lo terreno ó paratge ve-
hins de que está rodejad cualsevol lloc
ó població. Contorno , rededor. Circui-
tas. Contour , environs. L' intorno.
ENTÓRN. prep. que indica profimitat de
témps; com zxrónx de Nadal. 4 vueltas.
Circa. Vers, autour. Verso, intorno.
AL ENTOAN. mod. adv. Al rodedòr. En con-
torno, al rededor , al derredor. Gir-
cum. Autour, aux environs. All intorno.
ENTORNPEU. s. m. Lo panyo ó altra co.
sa ab que se cubrexen al rodedòr los
peus dels llits, taulas, etc. Rodapie.
Circamductum, tegumentum inferius.
Soubassement. Tornaletto.
ENTORSPEU. La faxa de altre colòr que se
pinta cerca del pavimént en los cuartos
emblanquinads. Rodapie. Pavietis fim-
bria. Lambris.: Fregio, ornamento che
ricorre intorno le stanze.
ENTORPIMENT. s. m. L'acció y efècte
d'entorpir. Entorpecimiento , entume-
ciraiento , envaramiento. Stupor , stupi-
ditas. Engourdissement. Stupore.
ENT
ENTORPIR. v. a. Impedir lo moriats
de algun mémbre del cos. També y
usa com recíproc. Entorpecer, envarc,
entumecer. Stupefacere. Engourdr.
Stupefare.
ENTORPIB. melt. ENTERBOLIR, en la vem
accepció.
ENTORTELLIGAMÈNT. s. m. ax, v-
TORTOLLIGAMÈRT.
ENTO1TOLLIGAMENT. s. m. L'acció:
efécte de entortolligar. Enros:adui
Sinuatio , sipuamen. Entortillemen.
Torcitura, attorcimento.
ENTORTOLLIGAR. v. a. Tórcer, de
gar en rodó, posar en fórma de rua
alguna cosa. Se usa també com recipe
Enroscar. Sinuare, in orbem conne
re. Entortiller , plier en rond. A:
niare , avvolgere.
ENTORXAD. s. m. Distinetiu qu
sistex en un brodad de or 6 ph:
ue usan los oficials militars de ie:
dior en amunt inclusive. Bord:
Phrygianum insigne. Broderie. biz»
ENTRADA. s. f. Lo espay 6 lloc per 44
s'èntra á alguna part. Entrada. Ab
tus. Entrée. Adito, ingresso, entra
ENTRADA. L'acció de entrar 4 alguna |
Entrada. Ingressio, ingressus. Ev
Entrata.
ENTRADA. Funció pública en que ésta
solemnitat y aparato algun réy ó pe
na de gran autoritat en algun
Entrada. Solemnis ingressos. En
Entrata.
ExTRADA. En los teatros lo concun 6:
sonas que han entrad ; y axí se d'u
ha agud una bona ExTRADi. Ee
Concursus. Entrée , concours. Ex:
ENTRADA. tAmistat, familiaritat, y 1
diu que algú tè mòlta Entrsps O
casa. Entrada. Aditus, gratia, ©
tudo. Æmitié, accueil, famw*
Amistà, familiarità.
ENTRADA. Cada un dels ánguis entrast
forma lo cabell en la part supe”
frónt. Entrada. Frontis augulu Ú
cun des angles rentrans que les it"
forment dans la partie sere
front. Ognuno degli an pa
i capelli formano sulla fronte.
ESTRADA. Lo caudal que éntra es 1:
xa 6 en poder de algú. Entrads
genti in thecam nummariam m*
Les fonds qui entrent dans art -*
Entrate.
ENT
yrrapa. Siti cubert en las casas iemediat !
á la porta, que servex pera entrar en
èlla. Zaguan , portal. Vestibulum. En-
tree couverte. ingresso , entrata.
xTRADA DE CABALL SICILIA. loc. ab que se
repren á aquells que se refredan y
cansan de alguna cosa despiés de ha-
berla comensada ab mòlt fevvór. Entra-
da de caballo y parada de Lorrico.
Velut equus generosé cursum arripiens
ut asinus in medio sistit gredum. Celui
qui commence avec trop d'ardeur , se
ralentit tout à coup. Trotto d' asino.
TAADA DEL CARRER. La embocadura del
carrér. Bocacalle , boca de calle. Vici-
palis vig os, aditus. Entree, embcu-
thure de rue. Ingresso. .
PRADA DE MÉS, ANY, 1VERN, elc. Los pri-
mérs dias de aquexas estacións. Entra-
da de mes, año, invierno, etc. lnitium,
principium , caput. Entree. Principio,
Ingresso.
IBTRADA DE Fòsc. mod. adv. Desprès de
post lo sol , al acostarse la nit. 4 boca de
roche. Ad vesperam. Entre chien et loup,
i l'entree de la nuit. Sul far della notte.
‘STRADA DE IVERN. mod. adv. En los pri-
nérs dias de aquexa estació. 4 boca de
avierno , d principio ó entrada de in-
xerno. Ineunte hicme. 4 l'entree, au
ommencement de l'hiver. All' ingresso
lell' inverno.
NTRADA DE NIT. mcd. adv. Á ENTRADA DE
'ÒSC.
TRADIR. v. a. ant. inTRODUIR.
IRAMENA. s. f. ant. ENTRARTA.
IRAMENAS. s. f. pl. ant. COBADÈLLA.
IRAMENT. s. m. ant. entrapa, en la
»gòna accepció.
1RANT. p. pres. de entrar. Lo qui
ntra. Entrante. Intrans, ingrediens.
ntrant. Entrante.
unt. adj. Lo qui tè costum de ficarse
iònt no lo demanan. Entremetido. Ar-
lio. Zntrigant. Affannone.
ant. Cualsevol dels plats que se ser-
xen en la taula á mès de la escudélla,
ullid y postres. Principio. Prime
ense. Entree. Antipasto.
ANT DE TAULA. EBTBANT, cualsevol dels
ats, etc.
RANYA. s. f. Lo que se conté dintre
l cos , com lo cor, la frexura, la mel-
, etc. Comunamént se usa en ploral.
traña. Viscera, precordia, Viscère.
Cera.
ENT €31
ExTRAKYas. pl. met. Lo més ocult y ama-
gad; com las zxrnaxvas de la terra. En-
trañas. Abscondita, intima. Entrailles.
Vi:cere.
ENTRANYAS. met. La índole y geni de una
persóna; y axí se diu : home de bonas
ENTBANYAS. Entrañas. Indoles. Naturel,
caractére. Carattere.
DONAR LAS ENTRANYAS, fr. ab que s'exprès-
sa lo extiém de la liberalitat de algú.
Dar las entrañas; dar hasta las en-
trañas. Omnia etiam cariora dare, ni-
hil negare. Etre extrémement liberal.
Dare il cuore.
ENTRANYABLE. adj. Íntim , afectuós.
Entrañable. Intimus. Affectueux, inti-
me. Intimo.
ENIRANYABLEMENT. adv. mod. Ab
intimitat, afectuosamént. Entranable-
mente. Intimè, ardenter. Intimement,
affectueusement. Intimamente.
ENIRAR. v. a. Introduir de amagad al-
gun contrabando pera llibrarse de pa-
gar los drets deguds, fènd frau à las
réndas públicas. Meter. Subdolé intro-
ducere. Faire la contrebande. Far il
contrabbando.
ENTRAR. Y. D. Passar de fora 4 dintre. En-'
trar. Introire, ingredi. Entrer. En-
trare.
ENTRAR. Desguassar, desembocar los rius
en altres ó en lo mar. Entrar. Influere,
intrare. S'emboucher. Metter foce, im-
bottare.
ENTRAR. En alguns jogs de cartes elegir coll
ó intentar guanyar la posta, disputand-
la segòns las llèys de élls. Entrar. Sor-
tem intentare, aggredi. Entrer. Far il
giuoco. .
ENTBAR. met. Trobar lloc, introduirse en
lo ánimo alguna passió. Entrar. Ani-
mum occupare. Entrer. Entrare, pren-
der possesso. *
ENTRAR. Ocupar á forsa de armas una
plassa , ciutad, castèll, etc. Entrar. Ex-
pugnare. Entrer. Entrare.
ENTRAR. Ser contad ab altres en alguna lí-
nea 6 classe, com ENTRAR en lo número
dels parcials, entrar en la classe dels
caballèrs. Entrar. Aunumerari. Être
mis au rang. Entrare, esser posto
fra.
entuar. Emplearse 6 cábrer certa porció
ó número de cosas per algun fi, com
tants pams de panyo en una levita, tan-
tas rajolas en un enrajolad. Entrar.
832 ENT
Opus esse. Entrer, falloir. Entrarvi,
abisognarsi.
ENTRAR. Peuetrar, introduirse, com la es-
| pasa en lo cos. Entrar. Penetrare. En-
trer, penetrer. Penetrare , entrare.
EyTAaR. Junt ab la preposició 4 y lo iufi-
nitiu de altres verbs es donar principi
á l'acció de élls, com EXTRAR d régnar.
Entrar. Incipere. Commencer à... Co-
minciare a...
ExTRAR. Junt ab la preposició en y alguns
noms significa comensar l' acció dels
verbs á que corresponen aquells, com
ENTRAR en suspita , comensar 4 suspitar.
Entrar. Incipere. Entrer en , commen-
cer dà... Cominciare a.
ENTRAR. Junt ab la preposició en y alguns
noms equival á mesclarse ó introduirse
en las cosas que los noms significan, com
ExTRAR en disputas, etc. Entrar. Sese
immiscere. Se méler , entrer, s'immis-
‘ cer. Mischiarsi in, entrare in.
ENTRAR. Junt ab la preposició en y alguns
noms es dedicarse á lo que los noms
significan, com ENTRAR en alguna carré-
ra ó professió. Entrar. Se addicere. Se
consacrer , s'adonner , entrer , embras-
ser. Darsi a, entrare a, cominciare.
ENTRAR. Parland de un negoci, dependen-
cia, etc., péndrerla á són cárreg, obli-
gandse á la satisfacció y cumplimènt de
lo que se tracta y estipula. Entrar. Iu
se suscipere. Entreprendre , se charger,
prendre sur soi. Assumersi , incaricarsi.
ENTRAR. Mús. Comensar á cantar ó tocar
en lo compas que correspon. Entrar.
Signata temporis mensura incipere. Corn-
mencer à chanter ou à jouer À l'en-
droit marque. Entrata.
ENTRAR. Ndut. Anar aconseguind una em-
bareació á la que perseguex. Entrar.
Navem navi quam insectatur proprio»
rem fieri. S'approcher d'un navire
qu'on poursuit. Perseguitar di presso.
ENTBARSEN. V. r. Enufonsarse. Hundirse.
Ruere, corruere. S'enfoncer, Sprofon-
darsi.
ENTRAR A servie. fr. Ser admes per criad
de algú ó en algana casa. Entrar d ser-
vir. In famulatum admitti. Entrer au
service. Entrare a servire.
ara ENTRO JO. loc. de que usa lo qui ha es-
tad escoltand lo que altre ha volgud
dir séns interrómprerlo, y luégo parla
pera contradirlo. Ahora entro yo. Nunc
ego uunc loquar. C'est à present mon
ENTRECOLLIMENT. s. m. ant. L'
| ENT
tour. Ora tocca a me, adesso io © en-
tro.
NO ENTRAR À ALGÚ UNA cosas. fr. met. No
ser de l' aprobació 6 dictámen de uu,
repugnarli, no créurerla. No entrar à
alguno una cosa. Renui, non admit.
Desavouer une chose. Non entrare.
ENTRASEING. s. m. ant. ENTRESESTA.
ENTRAVESSAD, DA. adj. atravessao.
ENTRAVESSAR. v. a. ATRAVESSAR, ena
priméra accepció.
ENTRAVESSARSE. V. T. ATRAVESSARSE, en Li
priméra y tercéra accepció.
ENTRE. prep. que servex pera denotar
situació 6 estad al mtt] de dos 6 us
cosas ó accións. Entre. Inter. Entre,
parmi. Fra, tra.
ÈxrRE. rx Ó en lo número de algunas c
sas. Entre. In, inter. Chez, au non:
de. Fra, nel numero di.
ENTRECAVADA. s. f, Lx cavada lleoze-
ra y no mòlt fonda. Entrecava. Fer
ra levior. L'action de bécher. M si
gare.
ENTRECAVAR. v. a. No cavar mòlt fox
do, cavar lleugeramènt. Entrecavz".
Leviter excavare. Bécher. Vangare.
ENTRECELLAS. s. f. pl. Lo espar «-
hi ha éntre las cèllas. Entrecejo. law:
cilium. Gabellum , entresourcils. later
ciglio.
ENTRECLAR , RA. adj. Lo que té ale--
na encaraqué poca claredat. Entrer
ro. Sublucidus. Qui n'est qu'à me
clair. Mezzo chiaro.
ENTRECLAROR. s. m. Lo re(íle£o de Y
llum ó tenue resplandòr per la dis
cia de élla. Zislumbre. Dabia las. F.
tor. Falso lume.
efècte de entrecollir. Entreco efe
Interlegendi actio. L'action de
par-ci par-là. ll cogliere qua eu
ENTRECOLLIR. v. a. ant. ENTRECUZT
ENTRECOR. s. m. Lo districte. lx
-distancia que hi ha dèsde lo cu
resbiteri eu las iglèsias catedrals v
egiatas. Entrecoro. Spatium inter c
rum et altare. Distance dis chan”
maítre-autel. Spazio fra il coro e V
far maggiore.
ENTRECUAR. v.s. ant. EscREC as. '!
ENTRECUBERTAS. s. f. pl. Ars. La d
| pay que hi ha èntre las cobert» à
una embarcació. Entrecubiertas. 4
trepuentes. Spatium inter nawis tabos
ENT mE
. ta. Entre-ponts. Lo spazio fra i due
ponti d'una nave.
ENTRECULLIR. v..a. No cullir ó atra-
par del tòt. Entrecoger. luterlegere.
Cueillir par-ci par-là. Cogliere qua e là.
ENTRECUX..s. m. Angul que forman las
. cuxas immediat al vèntre. Horcajadu-
ra, entrepiernas, bragadura. fran. En-
. tre-deux de cuisses , enfourchure. Tra-
| mezzo.
EYTRECUX. Péssas cusidas en lo ángul que
forman los cuxots de las calsas. Entre-
piernas. Femorum junctura. Fonds.
Pezzi cuciti nel tramezzo dei calzoni.
ENTREDICCIÓ. e. f. ant. Prohibició. En-
tredicho. Interdictum , iùterdictio. Pro-
hibition , defense. Vietamento.
ENTREDIR. v. a. ant. Prohibir, Interde-
. cir, entredecir. luterdicere, vetare.
Prohiber , defendre. Vietare , proibire.
ENTREDIR. ant. POSAR ENTREDIT.
ENTREDIT , TA. p. p. de zxTREDIA. En-
. iredicho.
EXTREDIT. 8. M. ant. ESTREDICCIÓ.
ENTAEDIT. Censura ecclesiástica, per la cual
- se prohibex lo us de algunas cosas espi-
. rituals que sòn comuns 4 tòts los fiels.
Entredicho. Interdictum ecclesiasticum.
Interdit. Interdetto. ,
pOSAR ENTREDIT. fr. Imposar la peua eccle-
siástica anomenada ENTREDIT. Poner en-
tredicho, entredecir. luterdicere. Jn-
terdire. Interdire.
ENTREFERIRSE. v. r. ant. Topar, en-
contrarse ab violencia. Chocar, encon-
. trarse. Collidere. Choguer , heurter. Ur-
tare.
ENTREFETAS. adv. mod. ant. ÈNTRE -
TANT.
ENTREFÍ, NA. adj. Ni fi ni bast. Entre-
fino. Medius, mediocris. Qui n'est ni
fin, ni gros. Tra il fino eil grosso,
ENTREGA. s. f. L' acció de entregar al»
guna cosa, posandla en poder de altre.
Entrega, entregamiento , entrego. Tra-
. ditio. Remise. Bimessa.
ENTREGAMENT. s..m. ant. ExTRÈGA.
ENTREGAR. v. a. Posar eu mans 6 en
poder de altre alguna persòna ó cosa.
Entregar, Tradere. Livrer. Conseguare,
, dare, rimettere. |
ENTREGARSE. v. r. Posarse en mans de al-
tre, subjectandse á sa direcció 6 arbir
tri. Entregarse. Sese tradere, dedere. '
Se livrer, $ abandonner. Darsi , rimet-
terst.
TOM. I.
ENT 855
EXTREGARSE. Dedicarse enteramént á alguna
cosa, aplicarse á élla. Entregarse. Se
totum addicere. $e livrer, s'adonner-
à une chose , s'en occuper. Darsi , esse-
. re intento.
ENTREGUARD. s. m. En las minas de
. argéutviu lo conjunt de estacas ó fusta
prima ab que se cubrexen y fortifican
las sostres y costats de alguns camius
- subterráneos á properció que se ven
fènd las excavacións pera evitar que
s'»enfónsen 6 esllabissen, y també la
obra axí féta. Encamacion. Contabula-
. tio subterraneis operibus sustinendis in
fodinis. Échafaudage pour soutenir les
galeries des mines de mercure. Tavo—
lato per sostenere le loggie nelle mine.
EXTREGUABDS. pl. Los dos règles que se po-
san un á cada extrém de la bica ó post,
etc. que se riboteja 6 pulex pera 1ni-
rar si está d nivéll. Codales. Ancones.
Bras d'une equerre. Braccio di squa-
dra. . ,
ENTRELINI. adj. ant. INTERLINEAL. —
ENTRELLASSAR. v. a. Enllassar , entre-
texir una cosa ab altra. Entrelazar. lu-
nectere, intertexere. Entrelacer. Intrec-
clare. .
ENTRELLUIR. v. n. Divisarse, dèxarsa
véurer una cosa entremitj de altras.
Entrelucir. Interlucere, Se.laisser voir
à travers. Tralucere,
ENTREMALIAD, DA. adj. Través, in-
' quiét. Se diu dels minyóns. Travieso,
Irrequietos. /nquiet, vif, Icrequieto,
eominettimale..
ENTREMALIADURA. s. f. Travessura.
Travesura. Irrequieta actio. Étourderie,
vivacité inguiîte. Balordagine.
ENTREMALIAJAR. v. n, BNTREMALIEJAR.
ENTREMALIEJAR. v. nu. Travessejar.
Travesear. Irrequietè agere, lascivire,
Etre inquiet. Commetteremale.
ENTREMES, A. p. p. de ENTREMÊTRER y
ENTREMÉTRERSE. Entremetido.
ENTREMES. s. m. Composició dramática
brèu, jocòsa y burlesca, que solia re-
presentarse en los intermedis de la co-
media. Entremes. Drama brevius iuter
actus comcediz agi.solitum. Composi-
tion dramatique courte et plaisante.
. Piccolo compouimento dramatico.
ENTREMESA. s. f. ant. INTERVENCIÓ , IN-
TEBPOSICIÓ,
ENTREMESCLAR. y. a. Mesclar una co»
sa ab altras séns confóndrerias. Entre»
l
854 ENT
mezclar. Intermiscere, interponere. En-
treméler. Interporre, frammischiare.
EXTAEMESCLAB. Mesclar una cosa ab altra,
barrejandlas, ó introduind l’ una en
l'altra. Entreverar. Immiscere, misce-
re. Entreméler , insérer. Mischiare.
ENTREMETIMENT. s. m. L'acció y efèc-
te de entremétrer ó entremétrerse. En- .
tremetimiento. Interpositio. L'action de
s'ingerer, de s'entremettre. lnterpo-
nimento.
ENTREMETRER. v. a. Ficar una cosa
èntre altras. Entremeter. Interjicere,
interponere, inserere. Entreméler.
Frammischiare.
ENTREMÉTRERSE. v. Y. Ficarse algú en lo que
no li toca. Entremeterse. Sese alienis
negotiis importunè immiscere. S'inge-
rer, s'entremettre. Frammischiarsi.
ENTREMIRARSE. v. r. ant. Mirarse uns
á altres. Mirarse unos d otros. Se mu-
tuo conspicere, sese spectare invicem.
Se regarder les uns les autres. Guardar-
si vicendevolmente.
ENTREMISSIÓ. s. f. ant. ImTERMISSIÓ.
ENTREMITJ. adv. t. y ll. Entre un y al-
tre tèmps, espay, lloc ó cosa. Entre-
medias. Inter. Au milieu de. Fra.
ENTRENAR. v. a. Fér trenas. Entrenzar,
trenzar. Fasciolas texere. Tresser. In-
trecciare.
ENTREOBERT, TA. p. p. de rxTrEOBRIR.
Entreabierto.
ENTREOBRIR. v. a. Déxar 4 mitj obrir
una porta, finèstra, etc. Entreabrir.
rvum vel ex parte aperire. Entr'ou-
vrir. Aprire un poco.
ENTREOIR. v. a. Oir alguna cosa séns
percibirla bè ó enténdrerla del tòt. En-
- treoir. Subaudire. Entr'ouir. Udire al-
- quanto.
ENTREPICARSE. v. a. ant. PICARSE Las
CRESTAS. |
ENTREPIT. s. m. Porcioneta de carn que
está éntre lo pit dels aucèlis y la barca.
Entrepechuga. Carnis sub avium pecto-
re. Petite portion de chair d cóte du
blanc d'une volaille. La carne che è nel
‘petto degli uccelli.
ENTREPONTS. s. m. pl. Ndut. zxrascv-
BERTAS.
ENTREPOSAMENT. s. m. ant. nrrearo-
SICIÓ,
ENTREPOSAR. v. a. ant. INTERPOSAR.
ENTREPOSICIÓ. s. f. ant. 1nTERPOSICIÓ.
ENTREREGNE. 8. m. ant. urreantone.
L]
[n ORE m A ——— A € nme om c ON
| ENT
ENTRERÓMPRER. v. a. ant. intrazóm.
PRER.
ENTRERUPCIÓ. s. f. ant. INTERBUPCIÓ.
ENTRESEGNA. s. f. ant. ENTRESENYA.
ENTRESEGNAR. v. a. apt. SENTALAR.
ENTRESEGUIMENT. s. m. aut. Serie,
órde y continuació. Seguida. Series,
Suite. Serie, ordine.
ENTRESEGUIRSE. v. r. ant. Succeir una
cosa á altra per són òrde, tòrn ó núme-
ro. Seguirse. Sequi. S'ensuivre. Seguir-
ue, venir dopo.
ENTRESENYA. s. f. Senya; com donar
la ExTRESENYA de una cosa que se ha
perdud. Seña. Indicium. Signe , indice.
Segno, indizio.
ENTRESOL. s. m. ant. ENTRESUÈLO.
ENTRESUAR. v. n. Suar lleugeramènt,
Resudar. Resudare, leviter sudare.
Transpirer. 'Traspirare.
ENTRESUELO. s. m. Habitació èntre los
baxos y lo primér pis de una casa. Se
usa també eu plural. Entresuelo. Inter-
medium habitaculum. En/resol. Soffitta.
ENTRESUOR. s. m. L'acció de entre-
suar. Resudacion. Resudatio, levis su-
doris emissio. Transpiration. Traspira-
zione.
ENTRETALL. s. m. Escultura ó grabad
en lámina é pèdra. Entalladura , enta-
llamiento , talladura. Figura ectypa.
Sculpture , gravure , ciselure. Scultura,
intaglio,
ENTRETALLAR. v. a. Fèr alguna obra
de entretall. Entallar , entretallar. Ec-
typa son pere. Sculpter , graver , cise-
ler. Intagliare.
ENTAETALLAR. Tallar alguna cosa per lo mitj,
sèas acabar de dividirla en dès trossos.
Entrecortar. Intercidere. Couper par le
milieu, sans diviser entièrement. Ta-
liare a mezzo. |
ENTRETANT. adv. ENTRE TANT.
ENTRETEMPS. adv. ant. ENTRE TANT.
ENTRETENIMENT. s.m. L'acció y efee-
te de entretenir y entretenirse. Entre-
tenimiento. Oblectatio , oblectamentnm,
oblectamen. _4musement , divertisse-
ment. Divertimento.
ENTRETENIR. v. a. Detenir. Entretener.
Morari. Retarder , différer. Indugiare,
ritardare.
zxTaETEXIB. Fér ménos molèsta y més tole-
rable alguna cosa. Entretener. Lenire.
Adoucir , moderer. Raddolcire , mitiga-
re, moderare.
wragrevis. Divertir, recrear lo ánimo de
altre. Entretener. Oblectare. Amuser,
divertir , distraire. Divertire , distrarre.
yTRETENIRSE. v. Y. Divertirse jugand, lle-
gind, etc. Entretenerse. Ánimum re-
creare, animi recreandi causa aliquid
agere. S'amuser. Divertirsi.
vragrENIRSE. Detenirse. Detenerse. Mora-
ri. S'arréter. Trattenersi.
NTRETEXID. s. m. Lo enllas ó dibux
que fa una cosa entretexida ab altra.
Entretejedura. Intertextum. Entrelace-
ment. Intrecciamento.
NTRETEXIDURA. 5. f. ant. ENTRETEXID.
NTRETEXIR. v. a. Ficar en la roba que
se texex fils diferènts pera que fassan
distinct dibux. Entretejer. Intertexerc.
Entrelacer , entremeler. Intrecciare.
reerex¡a. Eallassar una cosa ab altra.
Entretejer. Innectere, conuectere. Lier,
enlacer. Allacciare.
ITRETINGUD, DA. p. p. de ExTRETE>
MR y ENTRETEVIRSE. Entretenido.
mETINGUD. ad]. Divertid, festiu, alégre.
Entretenido. Lepidus, facetus. Plaisant,
enjoue , clivertissant. Faceto, allegro.
TRETOC. s. m. La proba, efàmen 6
xperimént que se fa de algun subgèc-
e pera regonéxer són talént y capaci-
at, ó lo estad y disposició en que se
roba en órde á lo que se inténta. To-
te. Probatio, exploratio. Examen.
‘same, pruowa.
AR un EYTRETOC. fr. Begonéxer 6 cía-
ninar ab prevenció y sagacitat lo estad
disposició en que se troba algú en
rde á lo que se-inténta. Dar un toque.
entare. Essayer , eprouver. Assaggia-
e, provare.
i& vx EXTRETOC. fr. Insinuar. /nsinuar.
dicare. Jnsinuer. Insinnare.
RETRAURER. v. a. ant. Tráurer, es-
illir y apartar de éntre un número con-
derable de cosas algunas de las compre-
s en ell, Entresacar. Seligere. Choisir,
‘er , séparer. Scegliere, separare.
[REVALL. s. m. ant. iNTERVAL-LO.
"REVENCIÓ. s. f. ant. ixT£avESNCIÓ.
'REVENIR. v. n. Assistir ab autoritat
algun negoci. Intervenir. Intervenire,
teressc. Intervenir. Intervenire, entrar
ediatore.
evexia. Intercedir, ser medianèr en
1 negoci 6 interposar sa autoritat. In-
rvenir. Intercedere. Intervenir. Frap-
'rai , intercedere,
855
ENTREVEMA. Mediar. Intervenir. Intercede-
re, intervenire. Intervenir, s'entremet-
tre. Mischiarsi.
ENTREVEURER. v. a. Véurer confusa -
mént alguna cosa. Entrever. Quasi per
caliginem videre. Entrevoir. Scorgere.
ENTREVBURERSE. V. T. Traslluirse, divisarse
alguna cosa. Entreparecerse. Apparere,
translucere. Se laisser entrevoir. Accor-
gersi. .
ENTREVÍ. s. m. Anat. Tela plena de gréx
y entretexida de nirvis, venas, arterias
l gindules á la cual estan unids los
udèlls. Mesenterio , entresijo. Messen-
terium. Mesentére. Mescnterio.
ENTREVINGUD, DA. p. p. de entreve-
mr. Intervenido,
ENTREVISTA. s. f. Vista, eoncurrencia
y conferencia de algunas -persónas en
lloc determinad pera tractar 6 resól-
drer algun negoci. Entrevista. Congres-
sus. Entrevue , visite concertee. Abboc-
camento, conferenza.
ENTRICADAMENT. adv.
TRINCADAMÈNT.
ENTRICAMENT. s. m. ant. L'acció y
elécte de entricar. Jntrincacion , intrin-
camiento, Implieatio. L'action de méler,
de confondre. Mischia, confusione.
ENTRICAR. v.'a. ant. Embolicar, confón-
drer. Intrincar. Intricare. Embrou:ller,
confondre. Imbrogliare, confondere.
ENTRINCAD, DA. adj. rvraixcap.
ENTRISTAIR. v. a. ant. ERTRISTIR.
ENTRISTIMENT. s. m. L'acció y efècte
de entristir y entristirse. Entristeci-
miento. Contristatio , tristitudo, tristi-
tia, tristities. Tristesse. Tristezza.
ENTRISTIR. v. a. Causar tristesa. Entris-
tecer. Contristare. Attríster. Attristare.
EXTRISTIRSE, v. Y. Posarse trist y melancó-
lic. Entristecerse. Tristari. S'attrister,
Accorarsi , attristarsi. — 4,
ENTRO. prep. ant. Fins. Hasta. Usque
ad. Jusque. Fino, insino.
ENTROBERT, TA. p. p. de evraosmie.
ENTROBRIR. v. a. ExTREOBRIR.
ENTROMÉTRERSE. y. r. ENTREMETRERSE.
ENTRONISACIÓ. s. f. Elevació y col-lo-
cació em lo trono. Entronizacion. Ad
thronum exaltatio. Avenement , eleva»
tion au tróne. Innalzamento, esaltazione.
ENTRONISAR. y. a. Col-locar en lo tro»
no. Entronizar. Ad thronum evehere,
- Placer , mettre sur le trône. Iunalzare
al trono, esaltare.
mod. ant. ive
856 ENU
ENTRONISAR. met. Efaltar 4 algú, col-locar-
lo en alt estad. Entronizar. Exaitare,
elevare, extollere. Élever quelqu'un, le
placer dans un poste éminent. Iuvalzar
^icuno.
ENTROPESSAMENT. s. m. ant. ENSOPE-
GADA, |
ENTROPESSAR. y. n. ant. ENSOPEGAR.
ENTRUNYELLAT, DA, ad). ant. Entre-
nad. Entrenzado. Ad fasciole formam
textus. Tresse. Attreciato.
ENTUMIMENT. s. m. L'acció y efècte
d'entamir y entumirse. Entumecimien-
to. Tumor. Engourdissement. Intiriz-
zimento, agghiadamento.
ENTUMIR. v. a. Impedir, embrassar , en-
torpir lo movimént ó acció de algun
mémbre ó nervi. Se usa també com re-
cíproc. Entumecer. Torpore afficere.
Engourdir. Intirizzire , aggranchiare.
ENTUMIRSE, Y. Y. Inflarse. Entumecerse. Tu-
mescere. S'enfler. Gonfiarsi.
ENTUSIASMAR. v. a. Infundir entusias-
me. Entusiasmar. Auimum accendere.
Enthousiasmer. Rapire d' ammirazione.
ENTUSIASME. s. m. Lo vigòr y vehe-
mencia ab que parlen ó escriuen los
que són ó parexen inspirads. Se diu més
comunamént del furdr y arrebatamènt
de la fantasía dels poetas. Entusiasmo.
Vehementia. Enthousiasme. Entusia-
smo, estro.
ExTUSIASME. Pensamènt, ocurrencia, ca-
pritxo extraordinari. Entusiasmo. Aui-
mi motus, impetus. Enthoustasme. Fan-
| tassa.
ENTUSIASTA. s. m. Lo qui parla 6 es-
criu ab entusiasme. Entustasta. stro
agitante loquens. Enthousiaste. Eutu-
. . Siasta.
. ENUJADÍSSIM , MA. adj. sup. de enuzaD.
Enojadisimo. Valdè iratus. Trés-fáche.
Sdegnatissimo.
ENUJAR. v. a. Caosar enutj. Se usa més
comunamént com recíproc. Enojar. Ir-
ritare, exacerbare. Fácher, irriter.
Sdegnare, annojare, irritare.
ENUJOS, A. adj. Lo que causa enutj, mo-
lestia, enfado. Enojoso. Molestus. En-
nuyeux , fácheux. Nojoso , molesto.
ENUMERACIÓ. s. f. Una de las classes
del epílogo de algunas oracións ó dis-
cursos en que se resumexen y repeteren
ab brevedat las rahóns al-legadas ante-
riormént. Enumeracion. Enumeratio.
Énumeration. Aunovero , enumerazione.
ENV
! EXUMERACiÓ. Cómputo 6 compte numeral
de las cosas. Enumeracion. Compatatio.
Énumeration , denombrement. Numera-
zione.
ENUMERAR. v. a. Fèr enumeració de las
cosas. Enumerar. Enumerare. Fuire
l’enumeration. Auvoverare.
ENUNCIACIÓ. s. f. Declaració y expres-
sió de alguna cosa ignorada y oculta.
Enunciacion. Euuntiatio. Énonciation.
Enunciazione, espressione.
ENUNCIAR. v. a. Declarar, manifestar,
expressar lo que se ignora ó está ocult.
Enunciar. Enuntiave, manifestare.
noncer , exprimer, déclarer. Enuncia-
re, esprimere.
ENUNCIATIU, VA. adj. Lo que declara,
exprèssa 6 manifésta algun concepte.
Enunciativo. Enuutians, manifestant.
Énonciatif. Enunciativo.
ENUTJ. s. m. Conmoció del ánimo, que
causa ira ó enfado contra alguna per-
sona. Enojo. Iracundia. Ennui , chagrin,
fácherie. Noja , tedio.
ENVA. s. m. Pared prima que se fa de
mahóus posads de cantéll y unids ab
guir, y que servex comunamént pera
la divisió dels cuartos ó aposéntos de
las casas. Tabique. Tenuis paries. Cloi-
son. Tramezzo.
txvá. adv. mod. EN va.
ENVAINAR. v. a. ENVEINAR.
ENVANEXERSE. v. r. ESVANIRSE.
ENVANIRSE. v.r. Tornarse vanitós , e2-
superbirse. Envanecerse. Inaniter se ef-
ferre. S'enorgueillir. Insuperbire.
ENVANID, DA. adj. territ. ExTOxaD.
ENVASIR. v. a. ant. EMBESTIA.
ENVEINAR. v. a. Ficar la espasa ó altra
cosa cualsevol en la veina. Envainar.
In vaginam mittere, recondere. Ren-
gaíner. Rimettere nel fodero.
ENVEJA. s. f. Pesar y sentimént del b? y
prosperitat dels altres. Envidia. Invi-
dia. Envie. Invidia.
ENVEJ4. Emulació, desit; honést. Envidia.
Æmulatio. Émulation. Emulazione.
LA ENVESA SB L'mèxja. loc. ab que se mani.
fèsta que algú está enteramént posseid
de la enveja del bè del próxim. Se co-
me de envidia. Tabescit invidiá. 47 est
ronge d'envie. L' invidia lo rode.
St LA EXVEJA SE TORNÁS TINYA MÒLTS TINYOSOS
HI BAURIA. ref. ab que se nota al envejos
dissimulad. Si la envidia tiña fuera, qué
de ¿iñosos hubiera! Quilibet invidie
‘ENV
proritu tangitur. Si envie dtait une lè-
pre, sous Moise on penserait etre. Se
. l'invidia rogna sarebbe, tutto il mondo
gratterebbe. 007
ENVEJABLE. adj. Lo que es digne de ser
envejad. Envidiable. Æmulatioue dig-
sus. Desirable. Desiderabile.
ENVEJAR. v. a. Tenir envidia, sentir lo
bè pels altres. Envidiar. Invidere. En-
vier. Invidiare. . .
envejan. met. Desitjar lo lícit y honèst.
Envidiar. Emulari. Desirer. Desiderare.
ENVEJOS, A. adj. Lo qui té enveja. En-
vidioso. Invidus. Envieux. Juvidioso,
invido. 200. .
ENVELLIMENT. s. m. ant. Vellesa. En-
vejecimiento. Inveteratio. Vieillesse.
Vecchiezza. i
ENVELLIR. v. a. Fèr tornar vèlla alguna
cosa, com los anys y los traballs als ho-
mes, y lo mòlt us á las cosas. Envejecer,
avejentar. Inveterare. Vieillir , rendre
vieux. Invecchiare.
EXYELLIR. v. n. Fèrse vèll. També se usa
com recíproc. Envejecer. Veterascere.
Vieillir , devenir vieux. Invecchiare.
EXVELLIR. Durar, permanéxer per mòlt
témps. Envejecerse. Durare, diu per-
manere. Durer long temps. Durare. —
ExveLLIRSE. V. T. Ser 6 fèrse una cosa antiga
ó vella. Envejecerse.Veterascere.Vieillir,
s'user. Invecchiare, diventar usato.
ENVELLUTAD, DA. adj. Lo que se sem-
bla al vellut. Terciopelado , aterciopela-
do. Villoso serico similis. Espéce de.
velours. Sorta di veluto.
ENVENADURA. s. f. La lligadura que se
fa ab las venas. Vendaje. Obligamentum
fasciarum ope factum. Bandage. Fa-
sciatura. |
ENVENAR. v. a. Lligar 6 cubrir alguna
cosa ab vena. Vendar. Vittà obligare.
Bander. Beudare, fasciare.
ENVENENAR. v. a. ENMATSINAR.
ENVENTRELLAT , DA. adj. ant. Empa-
patzad, enfitad. Empachado, aito.
Cruditate laborans. Qui a l'estomac sur-
chargé, regoule. Ristucco.
ENVERGAR. v. a. Ndut. Subjectar , lligar
las velas á las vergas. Envergar. Funi-
bus vela ligare. Enverguer. Fiorire una
vela , inantennare.
ENV ERGOGNAR. v. a. ant. ENVERGONYIB.
ENVERGONYIMENT. s. m. Vergònya,
lo efécte que causa lo pudór en órde á
contenir las accións ó paraulas indignas
ENVIAD, DA. s. m.
ENV | 837
del subgécte. Vergúenza. Verecundia,
pudor. Monte, confusion. Vergogna.
ENVERGONYIMENT. Eucugimént, cortedat.
Fergüenza. Pudor subrusticus. Honte,
pudeur. Vergogna.
ENVERGONYIR. v.a. Causar vergònya.
També se usa com recíproc. Avergon-
zar , correr , sonrojar. Pudore suffun-
dere. Faire honte , faire rougir. Sver-
ognare.
ENVERINAR. v. a. ant. ENMATSINAR.
EN VERINABSE. V. T. met. Enfadarse ab des-
. masía, enrabiarse. Se diu comunamént
de las criaturas. Emberrincharse. Nimis
irasci , pre irá fremere. Se depiter , se.
Sácher tout rouge. Scorrubbiarsi , stiz-
zirsi.
EXNVERINARSE. Endanyarse una llaga. Enco-
. narse. Exacerbari. S'enflammer. Infiam-
marsi , esacerbarsi.
ENVERMELLIR. v. a. ant. Tenyir de co-
lór bermell. Enrojar , enrojecer. Ru-
befacere. Teindre en rouge. Vermigliarc.
ENVERNISSAR. v. a. EMBARNISSAR.
ENVERS. prep. que determina la situació
ó col-locacié del lloc 6 terme del movi-
mènt. Hdcia. Versus, ad. Vers. Verso.
ENVERS ABÒNT. mod. adv. que denota lo lloc
ahònt se dirigex alguna cosa, 6 ahònt
se veu ó sént. Hacia donde. Quorsum,
quoquoversus. De quel cóte? vers quel
endroit? Verso dove? ver dove?
ENVES. s. m. nrvs.
ENVES. prep. ENVERS.
ENVESCAMENT. s. m. L'acció y efècte
de envescar y envescarse. Enviscamien-
to. Visci unctio. L'action d'engluer.
Invescamento.
ENVESCAR. v. a. Untar ab vesc las ramas
de las plantas , creuetas , etc., pera que
los aucélls se hi enganxen, y pugan axí
cassarse. Enviscar. Visco linire, inun-
gere. Engluer. Invescare.
ENVESCARSE. V. T. Enganxarse los aucélls
y los inséctes ab lo vesc. Énviscarse,
enligarse. Visco implicari. S'engluer.
Invescarsi.
envescarse. met. Embrutarse. Embadur-
narse. Inquivari. Se barbouiller. Spor-
.carsi.
y f. Lo qui va per
manamènt de altre ab algun recado 6
comissió , se diu de la persòna que des-
tina un soberá á la còrt de altre pera
que lo represènte en èlla. Enviado. Mis-
sus, legatus. Enyoyé. Inviato.
858 ENX
ENVIAMÈNT. s. m. ant. L'acció y efécte
de enviar. Envio. Missio. Envoi. Spedi-
zione.
ENVIAR. v. a. Fèr que alguna persóna
vaje á alguna part 6 remétrechi alguna
cosa. Enviar. Mittere. Envoyer. Spedire.
ENVIAR Á BUSCAR Á ALGÚ. fr. Cridar; com
ENVIAR A BUSCAR al métge. Jr por. Vo-
care. Aller chercher. Mandar cercando.
ENVIARSE, V. r. Fèr passar alguna cosa coll
avall. Tragar. Glutire. Avaler. Iughiot-
tire.
ENVIDADÒR, RA. s. m. y (. Lo qui en-
vida en lo jog. Envidador. Provocator
in ludi sorte. Celui qui ouvre le jeu. Iu-
vitatore. 2
ENVIDAR. v. a. Fér euvit 4 altre en lo
jog. Envidar. In ludi sorte provocare.
Ouvrir le jeu d'une certaine somme,
ponter. Invitare.
ENVIDAR DE Fats. fr, Euvidar ab poc jog,
ab la esperansa de que .lo contrari no
admetrá, Envidar de falso. Subdolé,
falsò provocare iu ludo. Owrir le jeu
avec peu de points. Invitare con fulsità.
ENVILIMENT. s. m. L' acció y efécte
de envilirse. Envilecimiento. Demissio,
abjectio animi. Avilissement. Avvili-
mento.
ENVILIR. v, a. Fér vil y despreciable al-
guna cosa. Envilecer. Vilitare. Avilir.
Avvilire. |
EXVILIBSE. v. r. Abátrerse, pérdrer un la
estimació que tenia. Envilecerse. Vile-
scere, vitere. S'avilir. Avvilirsi.
ENVINAGRAR. v. a. Posar ó tirar vina-
gre en alguna cosa. Envinagrar. Aceto
inficere , condire. Vinaigrer. Inacetare.
ENVIRONAR. v. a. ant. cincvin.
ENVISCAR. v. a. ant. Exvescar.
ENVIT. s. m. Posta que se fa en alguns
Jogs ; fènd anar á més dels tantos ordi-
napis alguna cantitat á determinada ju-
gada. Envite. Sponsio , provocatio. L'ac-
tion d'ouvrir le jeu. Inyito.
gnvir. Oferta de alguna cosa. Envite.
Sponsio, oblatio. Invitation, offre. In-
vito, P invitare.
ENVIUDARSE. v. r. Quedar viudo lo
marid per la mort de sa mullér, ó al
contrari. Enviudar. Viduum aut viduam
+
remauere. Devenir veuf ou veuve. Esse-:
re invedovito , venire in vedovanza.
ENVOLTAS. prep. ant. evróry, en la se»
gòna accepció.
ENXARCARSE. v. r. que se usa en la
| EPI
frase ENXARCARSE DE AIQUi,Y gue
béurerne ab excès. Enaguarchars;
encharcarse de agua. Nimi aqui n.
pieri. S'inonder L'estomac. inca
lo stomaco.
ENXAROLAR. v. a. Donar xard ida
na cosa. Charolar , acharolar. Gunz:
vel glutine illinire. Vernisser ax à
vernis de la Chine. Verniciare.
ENXORDADERA, s. f. ant. La pant
espiga de mill, panis, etc. Panoja, n:
zorca, majorca. Paniculus, panico
Evi de panis. Spiga di panico.
ENY. s. £. Nom de L lletra sv. Ese. L*
tere catalaunensis NY nomen. Nom i
fi. Nome dell 5.
EO.
EO. eonj. ant. ó.
EP.
EPA. inter], vulg. er.
EPACTA. s. f. Lo número de dias en q
lo any solar excedex al llanar comí
^ dotse llunacións, 6 lo número det
| que la lluna de desémbre tè en hi
de janèr, contads dèsdel últim novia
Epacta. pacta. Épacte. Epatta.
EPANAFORA. s. f. Ret. Figura ql
comet cuand comensan seguidamest
una matéxa paraula diferénts ie
cláusulas 6 senteneias. Epandfore.L
naphora. Épanaphore. Epanafon.
EPANALEPSIS. s. f. Ret. Figura q:
comet cuand se repetexen al dito
período las matéxas paraulas ab q.
a comensad. Epanalepsis. Epanseo
Epanalepse. Epanalepsi.
EPANASTROFE. s. f. Ret. Figun
se comet cuand se col-locan en
orde las paraulas ditas antes pc
més perceptible la sentencia. £
— trofe. Epanastrophe. Repetition de
de phrases déjà exprimees. Epas:
EPANÓRTOSIS. s. £..Ret. Especie de
recció que consistex en esmenar |>
raula ja dita. Epanórtosis. Eps
sis. Évanorthose. Emendazione. |
EPENTESIS. s. f. Gram. Figura 7
comet cuand se fica alguna lletra ^
laba al mitj de alguna paraula o d
pera fèria mès llarga. Epentesis. Es
| thesis. Épenthise. Epentesi.
EPIC, CA. adj, Lo pertanyènt á L $
EPI
peya ó poesía heroica. Épico. Epicos,
heroicus. Épique. Epico.
EPICEDI. s. m. Los versos 6 elegía que
, antiguamènt se recitaban davant de al-
gun difunt, abans de donarli sepultura.
Epiceyo. Epicedion. Épicédion. Epice-
di
0. -—
EPICENO, NA. adj. que se aplica als
noms ó veus que bax una matéxa signi-
ficació comprenen los dòs se£os, com
l' águila, la rata, etc. Epiceno. Epicæ-
nus. Épicéne. Epiceno.
EPICICLE. s. m. Astron. Circul que se
suposa tenir lo céntro en la circumfe-
rencia de altre. Epiciclo. Epicyclus. Épi-
cyclique. Epiciclo.
EPICÍCLIC, CA. adj. Astron. Lo que per-
tany al epicicle. Epicíclico. Epicyclicus.
Épicyclique. Epiciclico.
EPICUREÓ, REA. adj. Lo qui seguex la
secta de Epicuro y lo pertanyént á
aquex filosop. Epicureo. Epicureus, epi-
. eurius. Epicyrien. Epicureo.
EPICÚREO. Sensual, voluptuàe. Epicureo.
Epicureus. Sensuel, voluptueux. Volut-
tuoso , lussurioso.
EPIDEMIA. s. f. La malaltía que córre y
patexen móltas persónas en un poble,
provincia, etc., alguna temporada. Epi-
demia. Epidemus. Epidemie. Epidemia.
EPIDEMIC, CA. adj. Lo que pertany á la
epidemia. Epidémico. Ad epidemum
pertinens. Epidemique. Epidemico. ——
EPIDÉRMIS. s. f. Anat. Mèmbrana exte-
riòr que cubrex lo cútis. Epidermis. Cu-
ticula extima. Épiderme. Epidermide,
cuticola.
EPIFANÍA. s. f. Aparició ó manifestació.
Es una de las principals festivitats que
celèbra la Iglèsia en lo dia sis de janbr,
que també se apomena |’ Adoració dels
réys. Epifania. Epiphania. Épiphanie.
Epifania.
EPIFONEMA. s. f. Ret. Exclamació que
se fa desprès de haber referid ó com-
parad alguna cosa notable. Epifonema.
Epiphonema. Epiphonéme. Epifonema.
EPIGASTRIC, CA. adj. 4nat. Se diu de
la regió més alta de las tres en que se
dividex lo vèntre per la part anterior.
Epigdstrico. Ventris pars superior. Épi-
gastrique. Epigastrico.
‘EPIGLOTIS. s. f. Anat. Tendrom pare-
gud 4 una fulla grossa de verdolaga,
‘que está agafad 4 la part posteriór de
la llèngua, y baxand tapa la glótis al
EPI 839
tèmps de la deglució. Epiglótis. Epi-
. glottis, epiglossis. Luette. Ugola. — -
EPIGRAFE. s. m. Lo resúmen que pre-
ceex á cada capítol, párrafo ó discurs.
Epigrafe. Argumentum. Épigraphe. Epi-
rafe.
arÍonArE, La sentencia que solen posar los
autòrs pera distingir sòs escrits dels
dels altres. Epigra/e. Inscriptio. Épigra-
phe. Epigrafe.
EPIGRAMA. s. m. Composició poética
bréu y aguda, féta en alabansa, burla -
‘ 6 vituperi de alguna persòna 6 cosa.
Epigrama. Epigramma. Épigramme.
Epigramma.
EPIGRAMATIC. s. m. Lo qui fa ó com-
pon epigramas. Epigramdtico. Epigram-
matarius. Épigrammatiste. Epigramma-
tario.
EPIGRAMMA. s. m. EPIGRAMA.
EPILEPSIA. s. f. Mal de sant Pau. Epi-
lepsia , alferecia , morbo comicial. Epi-
lepsia. Épüepsie , mal caduc , haut-mal.
Mal caduco , mal maestro , epilessia.
EPILEPTIC, CA.. adj. Lo qui patex de
epilepsia, y lo pertanyènt á aquest mal.
Epileptico. Epilepticuz. Épileptique. Epi-
lettico.
EPILOBI. s. m. Planta perenne, que crèx
fins á l'alsaria de uns cuatre pams:
trau desde l'arrel varias ramas dretas,
bén pobladas de fullas de un verd fòsc
llustrósas: las flors naxen á gróps á
la bora dels tróncs: consérva las fullas
tòt lo any. Ne hi ha de dòs especies,
un anomenad parustre y altre PELUD.
Adelfilla. Epilobum, daphe laureola.
Osier-fleuri. Felce acquatica.
EPILOGAL. adj. Resumid, compendiad.
Epilogal. Compendiarius, compendio-
sus. Abregé, resume. Epilogato.
EPILOGAR. v. a. Resumir, compendiar
una obra ó escrit. Epilogar. in com-
ndium redigere. Resumer. Epilogare.
EPILOGISME. 8. m. 4stron. Càlcul, cóm-
puto. Epilogismo. Computum. Suppu-
tation. Supputazione , computo.
EPÍLOGO. s. m. Conelusió de la oració
ó enrabonamènt en que bréu y com-
pendiossmént se recapitula tòt lo que
se ha dit pera que quède mès bèn im-
pres en la memoria. Epilogo. Epilogus.
Épilogue. Epilogo, epilogatura.
EPiroco. Conjunt 6 compendi. Epilogo.
Epilogus, compendium. Sommaire;
abrégé. Compendio, ristretto.
840 EPI
. EPIQUEYA. s. f. Interpretació moderada
y prudènt de la der segòns las circuns-
tancias del temps, lloc y persona. Epi-
. queya. Benigna legis interpretatio. Epi-
- quie. Iuterpretazione favorevole delle
legi.
EPIROTA. adj. Lo natüral de Epiro.
Epirota. Epirota. D'Épire. D' Epiro.
EPIRÓTIC, CA. adj. Lo’ pertanyènt 4
Epiro. Epirótico. Epiroticus. Qui ap-
+ partient à l'Épire. Che appartiene a
^. Epiro. |
EPISCOPAL. adj. Lo tocant y pertanyènt
. al bisbe. Episcopal, obispal. E piscopa-
lis. Épiscopal. Vescobile , episcopale.
EPISCOPOLOGI. s. m. Catálog y seria
dels bisbes de alguna iglésia. Episcopo-
-. logio. Episcoporum catalogus. Catalo-
ue. Catalogo dei vescovi.
EPISODI.. s. m, Digressió. Episodio. Di-
gressio. Digression. .Episodio.
BeisoD1. Poet. Acció securidaria , y com es-
. tranya respècte de la principal de un
poema, peró ab conuefió y dependen-
cia de élla. Episodio. Digressio. Episo-
de. Episodio. |
EPISODO. s. m. ant. zeisopt.
EPISTOLA. s. f. La part de !a missa que
" llegex lo sacerdot 6 canta lo subdiaca
després de las priméras oracións y ántes
del gradual. Epístola, Epistola.. Építre.
Epistola.
xPisróLA. L' órde del subdiaconat. Epísto-
la. Subdiaconatus. Sous-diaconat. Sod-
. diaconato.
EPISTOLAR. adj. Lo pertanyént á una
carta, com estil EPistoLar. Epistolar.
Epistolaris. Épistolaire. Epistolare.
EPITAFI. s. m. La iuscripció que se po-
sa en algun sepulcre. Epitafio. Epita-
. phium. Épitaphe. Epitafio.
'EPITALAMI. s. m. Lo cant 6 himne fet
en celebritat de alguna búda. Epitala-
mio. Epithalamium. Épithalame. Epi-
talamio. |
-EPITALAMO. s. m. ant. EPITALAMI.
EPITASIS. s. m. La part de la comedia
ahónt se manifèsta més embolieada la
trama. Epitasis. Epitasis. Épitase. Epi-
tast. o.
EPITETO. s. m. Lo adjectiu que se anya-
dex al substantiu pera expressar algu-
na calitat que se li atribuex. Epiteto.
. Epitheton. Épithète. Epiteto, aggiunto.
EPÍTIMA. s. f. Confortatiu. Epitima. Epi-
thema, Topique. Epittima.
. EQU
EPITOMAR. v. a. Compendiar y resumir
una obra, traèndne lo substancial é im-
portant. Epitomar. Epitomare. Are
ger, réduire, epitomer. Epitogare,
. compendiare.
EPITOME. s. m. Resúmen ó compendi de
alguna obra en que se recall lo més
. substancial de èlla. Epitome, Epitore,
epitoma. Épitome , précis, abrege. Epi-
tome , sommario, ristretto.
sríTOME. Ret. Figura que se comet cuand
després de ditas mòltas páraulas pera
majòr claredat repetim las primeras
Epitome. Epitoma, conduplicatio. F-
gure par laquelle on repite les premi
res paroles d'un discours. Figura che
consiste nel ripetere le prime parole
d' un discorso.
EPÍTRITO. s..m. Peu de vers llatí que
consta de cuatre classes, que se dife»
rencian en tenir la primèra, segon,
tercéra 6 cuarta síl-laba bréu y lasal-
tras tres llargas. Epitrito. Epitritus pes.
. Epitrite. Epitrito.
EPÍTROPE. s. f. Ret. Figura que se co-
met cuand denotam permétrer. ó deur
: al arbitri de altre que fassa contra no
tre - dictámen lo que vulla. Epitrop..
Permissio, concessio. Épitrope. Ep:
. strofe.
EPOCA. s. f, Punt fito y determinad de
. temps, dèsdel cual se comensan á cor
tar los anys. Época. Iuitium certum
. aliquot undè anni numerantur. Époqu:
Epoca. |
EPOPEYA. s. f. Poema en que se descris
l'acció mès il-lustre de un héroe #-
. gôns las règlas que' pera sa formació
prescriu la poética. Epopeya. Poem
epicum. Épopee. Epopeja.
EQ.
EQUATOR. s. m. ant. Ecuanor.
EQUIÁNGUL, LA. adj. Geom. Lo qu
consta de ánguls iguals, com pla Equi‘
GUL, figura zQuiÁsGULA. Equidngul.
Æqualium . angulornm. — Equianst
Equiangolo. —
. EQUIANGULO, LA. adj. equiáxcol.
.EQUIDISTANT. p. pres. de E£Qquibista:
Lo que dista igualmént. Equudistor
-. te FEquidivans,, Équidistant. Equid*
stante. .
EQUIDISTAR. v. n. Geom. Distar igui-
mént dós ó més eosas de altra. Eq
/
EQU ,
distar. Equè distare. Etre équidistant.
Essere equidistante. — .
EQUILATERO, RA. adj. Geom. Lo que
consta de costats iguals, com triángul
rquiniteno. Equildtero. Equilatus,
equilaterns, equilateralis. Equilateral.
Equilatero.
¿QUILIBRAR. v. a. Fér que una cosa se
pose ó quède en equilibri ab altra. Egui-
librar. Librare, ad equilibrium redi-
gere. Contre-balancer. Equilibrare.
qunimaan. met. Fér que una cosa no ex-
cedesca á altra, mantenindlas propor-
cionalmént iguals. Equilibrar. Æquare,
ad equilibrium redigere. Contre-balan-
cer , egaler. Equilibrare.
DUILIBRE. s. m. ant. EQUILIBRI.
QUILIBRI. s. m. Igualtat de dos ó més
esos ó forsas que se contraréstan, y
destraind recíprocamént sòs eféctes
quédan sèns movimént. Equilibrio.
Equilibrium. Equilibre. Equilibrio.
nusri. met. Contrapes, igualtat, opo-
sició; y axí se diu: estar, posar 6 te-
ir axó ó allé en EquitIBRa. Equilibrio.
Equilibritas, equilibrium. Equilibre.
sontrappesamento. ,
IUINOCCI. s. m. Astron. La entrada del
ol en cualsevol dels punts equinoccials,
ue son lo principi de Aries y lo de Li-
ra, en cual tèmps los dias sòn iguals á
s nits. Equinoccio. Æquinoctium.
guinoxe. Equinozio.
INOCCIAL. adj. Lo pertanyènt al
[ninocci. uinoccial. Æquinoctialis.
quinoxial. Equinoziale.
JIPAR. v. a. Proverr á algú de tòt lo
cessari. Equeipar. Necessariis instrue-
. Équiper. Fornire, corredare.
HPARACIO. s. f. Comparació, cotetj
‘una persòna ó cosa ab altra, consi-
randlas entre sí. Equiparacion. Æqui-
ratio. Comparaison. L' equiparare,
ragone. ;
IPARAR. v..a. Comparar una cosa
altra considerandias iguals. Equipa-
rr Æquiparare. Comparer. Parago-
re, comparare.
IPATJAR. v. a. EQUIPAR.
[PATJE. s. m. Lo conjunt de cosas
e se portan en los viatjes. Equipaje.
ticas apparatus. Equipage. Equi»
rgio.
(POL-LENCIA. s. f. Log. Equiva-
cia. Equipolencia. HEquipollentia,
sipollence. Equipollenza,
TOM. I.
EQU | 841
EQUIPOL-LENT. adj. Lóg. Equivalónt.
Equipolente. Æquipollens. Equipollent.
Equipollente. | |
EQUISETO. s. m. Planta. cua DE CABALL.
EQUITABLE. adj. ant. EQUITATIU.
EQUITABLEMENT. adv. mod. ant. EQui-
TATIVAMÈNT.
EQUITACIÓ. s. f. Lo art de montar y
manejar bé lo caball. Equitacion. Ars
equitatus. Equitation. Equitazione.
EQUITAT. s. f. Igualtat, rectitut. Equi-
dad. JEquitas. Éguite. Equità, rettitu-
ine.
EQUITAT. Moderació en la e£ccució de las
llèys, atenènd á la intenció del llegisla-
dòr més que á la lletra de éllas. Equi-
dad. Æquitas. Éguité. Equità, giusti-
zia.
EQUITAT. Baxa ó moderació en lo preu de
las cosas que se venen ó contractan.
Equidad. Pretii moderatio. Moderation
de prix. Moderazione nel prezzo.
EQUITATIU, VA. adj. Lo que conté
equitat. Equitativo. Equus. Equitable.
Equo , giusto.
EQUITATIVAMENT. adv. mod. Per
equitat. Por equidad. Ex æquitate. Par
equite. Per equità.
EQUIVALENCIA. s. f. Igualtat en lo va-
lór, estimació y aprect de dès 6 més
cosas. Equivalencia. Equipolletia. Équi-
valence. Equivaleuza.
EQUIVALENT. adj. Lo que equival á al-
tra cosa. Equivalente. Riquivalens. Equi-
- valent. Equivalente.
EQUIVALER. v. n. Ser igual una cosa á
altra en la estimació ó valòr. Equivaler,
valer. Æquivalere. Eguivaloir. Equiva-
ere.
EQUÍVOC, CA. adj. Lo que se pod en-
téndrer de diferènts manéras. Equivo-
co. Æquivocus. Equivegue. Equivoco.
equivoc. s. m. Paraula que té diferènts
accepciòns, com Càncer, que significa
uns dels signes del zodíac, y també un
tumòr maligue que se fa en varias parts
del cos. Eguivoco. JEquivocum. Équi-
vogue. Equivoco.
JUGAB LO EQUivoc. fr. Usar de ell ab gra-
cia en diversos sentits. Jugar del voca-
blo. Verbis ludere. Jouer sur le mot,
Parlar equivoco.
EQUIVOCACIÓ. s. f. Erròr y engany
que se patex en péndrer ó tenir una
cosa per altra. Equivocacion, equivoco.
Error. Malentendu. Equivero» sbaglio,
10
842 ERE
EQUIVOCADAMENT. adv. mod. Ab
equivocació. Equivocadamente. Decep-
tione, errore. Par erreur , par mepri-
se. Equivocamente.
EQUIVOCAR. v. a. Tenir ó péndrer una
cosa per altra. Se usa comunamént com
recíproc. Equivocar. Falli, decipi. Se
meprendre. Equivocare , sbagliare.
EQUIVOCARSE. v, Tr. Dir una cosa per altra.
Trabucarse. Errare , aberrare. Se trom-
per. Sbagliarsi, ingannarsi.
ER.
ER. s. f. Nom que té la R. Erre. Littere
R nomen. Erre. Erre.
Ès. s. m. Hèrba mòlt pétita, que té las
arrels mòlt primas , de las cuals bròtan
mòlts llucs brévols, cantelluds y cuberts
de fullas semblants á las de la llentía.
Fa unas tavèllas ondejadas per tóts dos
costats, las cuals conténen unas llavòrs
cantelludas, un xic rodónas y blanqui-
nòsas. Se cultiva per alimént del bes-
tiar, principalmènt boví. Yero, yeros,
yervo , yerbo, heren. Ervum. Ers. Er-
bo, lero, moco.
ka. La grana ó llavòr de la planta del
matéx nom. Ervilla. Ervorum semen.
Graine d'ers. Grano d' erbo.
ERA. 3. f. Lo punt fito dèsdel cual se co-
meusa lo cómputo dels anys en alguna
nació, com Era cristiana, etc. Era.
Era. Ere. Era.
kna. Temps, temporada. Era. Era. Ére.
ra.
baa. Tros de terra neta y ferma, y per lo
comú empedrada ó encaironada, ahónt
se baten Es garbas. Era. Area. dire.
Aja.
Ena cusam. Cron. Cómputo de témps
ve comensa á contarse per anys dés-
del naxemént de Jesncrist , com de épo-
ca mòlt senyalada. Era cristiana ó de
Cristo, era comun, era vulgar. ¿Era
christiana, era Christi, Ere des chre-
tiens. Era cristiana,
ÈRA COMÚ. RRA CRISTIANA.
iha DE CRISTO, ÈRA CRISTIANA»
ÉRA VULGAR. ERA CRISTIANA.
ERABLE. s. m. ant. Arbre. acs.
ERARI. s. m. Lo tresor públic de algun
régue 6 república, y lo lloc ahónt se
guarda. Erario. Erarium. Tresor royal,
public. Erario.
ERECCIO. s. f. Fundació ó institució de
ERM
alguna cosa. Ereccion. Institutio, fon-
datio. Érection , institution. Erezione,
fondazione.
ERECTÒR, RA. s. m. y f. Loquier-
gex 6 instituex alguna cosa. Erector,
Fundator. Celui qui institue, qui da-
blit , fondateur. Colui che erge.
ERESIPEL. s. m. ant. ERISSIPELA.
ERETAMENT. s. m. ant. BEBETAMÈST,
ERETATGE. s. m. ant. HERENCIA,
ERGUM. 5s. m. ant. ORGULL.
ERGUMENT. 5$. m. ant. ARGUMÉNT.
ERICA. s. f. Nom que se dóna á varios
arbustos de un matéx género, que tôt
ténen las arrels grossas, la fusta dura,
las fullas y las flors pétitas, y aquest
de un hermòs colòr de ¡párpora. Brezo,
urce. Erica. Bruyére. Erica.
ERÍDANO. s. m. Uua de las constel-lación
australs. Eridano. Eridanus. Éridm.
Eridano.
ERIGIR. v. a. Fundar , instituir, establi,
com ERIGIR un témple, etc. Brig"
Erigere. Ériger, élever. Ergere, er
ere.
ERISSAMENT. 8. m. L' acció y efècte de
erissarse. Erizamiento. Erectio. L'a-
tion et l'effet de se hetisser. Arne
mento.
ERISSARSE. v. r. Axecarse los cabelli,
posarse aspres y tièssas, com las pun
del erissó. Se usa també com actiu. Er
zarse. Crispari. Se herisser. Arriccur-
si, riszarsi. |
ERISSIPELA. s. f. Malaltía que consiste!
en inflamació de la sang, y se desc
brex per lo colór ences y per algon
grans en lo cútis. Erisipela. Erysipeas
| Erysipèle. Risipola.
ERISSO. s. m. Animal cubert de ponts
pètit de cos y semblant al porc. Era»
Ericius , erinaceus. Herisson. Riccio.
ERISSÓ. CASTANYA DE MAR.
erissó. ant. La closca superidr de la Of
tanya y altres fruits. Erizo. Echints
- Peau couverle de piquans. Riccio dels
castagna.
ERITATGE. s. m. ant. nensncia. |
ERM , MA. adj. Inhabitad , desert, incolt
Fermo. Incultus. Desert, solitaire. Ert
mo , diserto , incolto.
xam. 5. m. Desert 6 lloc solitari y apartat
dels homes. Fermo. Eremus. Dése
solitude. Deserto.
DÈXaR EBM. fr. Despoblar, desolar algas
cosa. Fermar , dejar yermo. Desoatt:
ERR
depopalari. Depeupler, rendre desert.
Spopolare , desolare.
ERMAR. v. a. ant. pèxan EBM.
ERMITATGE. s. rn. ant. Lo paratge ahónt
hi ha una ó més hermitas. Eremitorio,
ermitorio. Eremitarum habitatio. L'en-
droit oú il y a un ou plusieurs hermites.
Romitorio , eremitaggio,
ERMOT. s. m. Terra inculta. Erial , eria-
zo, erio. Terra arida, inculta. Friche,
garique. Sodo , incolto.
ERP. s. m. Planta. £s.
ERRA. s. f. ant. ERRÒR.
sara QUE EBBA. mod. adv. fam. Ah terque-
dat , porfiadamént. Erre que erre. Per-
tinaciter. Opiniátrement. Dalle , dalle.
ERRADA. s. f. ERROR.
z&RADA. En lo jog de billart , cada cop que
tirand lo jugador no toca bola. Errada.
Falsa lusio. Faute. Fallo.
ERRADA. En los estudis y aulas cada un dels
erròrs que se cometen al donar de me-
moria la llissó. Punto. Erratum. Faute.
Fallo, errore.
ERRADAMENT. adv. mod. Ab erròr,
engany 6 equivocació. Erradamente.
Falso , errore. Par erreur, par méprise.
Erratamente.
ERRAMENT. s. m. ant. ERROR.
ERRANT. adj. Lo qui va divagand de una
part á altra séns tenir assènto en ningun
loc. Errante, errático , erradizo , er-
rabundo. Errans, errabundus, errati-
cus. Errant , vagabond. Errante, vaga-
bondo, randagio.
ERRANZA. s. f. ant. ERRÒR.
ERRAR. v. a. Obrar ab erròr, no acer-
tar; y axí se diu : errar lo cop, eRRAR
lo tir, zarar la vocació. Errar. In er-
rorem labi. Manquer. Fallire, mancare,
errare, difettare.
'RRARSE. V. T, Equivocarse, dir una cosa
per altra. Jrabucarse, equivocarse. Er-
rare. Se tromper. lnganuarsi , sbagliarsi.
ERRATA. s. f. Errór de escriptura ó de
impressió. Errata. Error, erratum.
Faute , errata. Errata.
ERRO. s. m. Equivocació. per descuid ó
inadvertencia. Ferro. Error. Erreur,
meprise. Errore, isbaglio.
'RBO DE COMPTE. BESCOMPTE.
ba UN ERRO. fr. Cométrer an error. Come-
ter un error. Errare. Faire une faute.
Fallire.
TRRÓNEO, NEA. adj. que se aplica à tò-
ta doctrina ó discurs que conté error.
ESB 845
Erróneo. A veritate, á vero aberrans.
Errone. Erroneo, erronico.
ERROR. s. m. Concépte ó judici fals. Er-
ror, Error. Erreur. Errore.
ERROR. met. Culpa ó defècte. Error, yer-
ro. Error. Manquement , faute , defaut.
Difetto, fallo, errore, colpa, peccato.
ERRÓR DE CÒMPTE. BESCÒMPTE.
ERROR DE IMPRÈMPTA. met. La falta 6 defèc-
te que se comet per descuid en lo que
s'executa, se diu 6 s' escria. Ferro de
imprenta. Error typographicus. Erra-
ta. Errata.
SALVO ERROR. loc, CÓMPTE ERBAD QUE NO
VALGA. |
ERUDICIÓ. s. f. Instrucció en varias cien.
cias, arts y altras materias. Erudicion.
Eruditio, eruditus. Érudition, doctrine.
Erudizione.
ERUDIT, TA. adj. Instruid en varias
ciencias , arts y altras materias. Erudito.
Eruditas. Érudit, savant. Erudito.
ERUDITAMENT. adv. mod. Ab erudició.
Eruditamente. Eruditè. Avec érudition.
Eruditamente.
ERUDITISSIM , MA. adj. sup. de ERupIT.
- Eruditisimo. Valdè eruditus. Très-eru-
dit. Eruditissimo. |
ERUGA. s. f. Cuquet mólt nociu que
s' engendra de las fullas verdas de la
hortalissa , lo cual cnand es véll, agafad
al trónc de un arbre, sol fèr nn capòll
Frog » y de èll ixen desprès los papa-
llous. Oruga. Eruca. Chenille. Bruco.
eruca. ant. Salsa gustósa que se fa de la
hérba anomenada ruca ab sucre ó mel,
vinagre y pa torrad. Oruga. Conditara
ex melle vel sáccharo, pane et erucá.
Sauce faite avec de la roquette , du su-
cre, ou miel, et du pain réti. Salsa fat.
ta colla ruchetta, col zucchero e col
mele.
ERUPCIÓ. s. f. Exida de algun humór
danyòs al cútis en fórma de grans 6 ta-
cas. Erupcion. Pustulatio. Éruption,
Eruzione.
enupcid. Parland dels volcans la exida dels
materials derritids, elècte de la explo-
sió de las materias inflamables. Erupcion,
Explosio. Éruption. Eruzione.
ES.
ES. s. f. Nom de la lletra S. Ese. Litteræ
S nomen. Esse. Esse.
ESBACONAR. v. a. vulg. ESTOCIRAR.
44 ESB
ESBALAIMENT. s. m. ant. Pasmo , admie
ració gran. 4sombro. Stupor. Épouvan-
te, frayeur, effroi. Sbigottimento , stu-
._ pore.
ESBALAIR. v. a. ant. Pasmar, causar
gran admiració. Se usaba tamhé com
recíproc. Asombrar. Stupefacere. Ef-
frayer , etonner. Sbigottire, stupire.
ESBALDIR. v. a. ESBANDIR.
ESBALMAMENT. s.;m. ant. DEMOLICIÓ.
ESBALMAR. v. a. ant. DEMOLIR.
ESBANDIR. v. a. Rentar ab aigua clara
lo que se ha ensabonad ó fregad, prin-
cipalmènt los plats, vasos, etc. Enjua-
gar. Abluere, abstergere. Aigayer.
Sciacquare.
ESBANDIT, DÁ. adj. ant. Estes, escam-
pad, esparramad. Esparcido, despar-
ramado. Sparsus. Repandu, eparpille.
Sparpagliato, spanso, sperso.
ESBARGIMENT. s. m. L'acció y efècte
de esbargirse. Esparcimiento. Animi re-
creatio, relaxatio. Éparpillement. Lo
sparpagliare.
ESBARGIRSE. v. r. Divertirse, desaho-
garse, recrearse. Esparcirse , despejar-
se, desavaharse. Anunum recreare, re-
laxare. Se recréer , s'egayer. Divertir-
si, andar a bel diletto.
ESBARGIRSE. ESBARGIRSE LO TEMPS.
ESBARJO. s. m. Dilatació de algun lloc.
Espaciosidad. Spatium. Largeur , eten-
due , capacite. Stensione , distesa.
ESBARJO. ESBARGIMENT.
ESBARJOS, A. adj. Ample, dilatad , vast.
Espacioso. Spatiosus. Spacieux , vaste.
Spazioso, vasto, ampio, esteso.
ESBARRANCARSE. v. r. ant. EMBARRAN-
CARSE.
ESBARRIAR. v. a. Espargir, esparramar.
Esparcir , desparramar. Spargere. Re:
pandre , verser. Spargere.
ESBARSER. s. m. Mata mòlt coneguda,
que té las ramas cantelludas, flefibles,
inclinadas á terra y plenas de punxas
ganxudas que se agafan á la roba. Las
flors són blancas y de figura de rosa, y
són fruit se compon de un agregat de
granets de color negre, cuand són ma-
durs, y de un gust dòls que tira á agre.
Zarza. Rubus. Ronce. Rovo, rogo.
ESDERCH. s. m. aut. CORASSA, LLORIGA.
ESBERLA. s. f. Lo trosset de fusta, ca-
nya, etc., que se separa del tros prin-
cipal. Astilla. Assula. Éclat. Scheggia.
ESBERLA. Esquerda. Raja. Fissura. Fente,
ESB
crevasse. Fesso, fessura, crepaceio,
ESBERLAR. v. a. .Esquerdar alguna cv.
sa. Cascar, quebrantar. Conquasar
Casser, briser. Spezzare, infrangere,
fracassare.
ESBERLAR. Dividir en esberlas. Rajar. Fi
. dere. Fendre. Fendere, spaccare.
ESBERLARSE, V. r. Estabellarse. Estrellars.
Difringi. Se rompre, s'écraser. Free
sarsi, CODQUASSATSL
ESBLAIMAD, DA. adj. que se aplica?
colòr bax y apagad. Desmayado. he
missus. Pále. Squallido.
ESBLANQUID, DA. adj. Lo que tini
blanc. Blanquecino, blanquizco, der
.blanquecido , desblanguinado. Sobib-
dus. Blanchátre. Biancastro.
ESBLENAD, DA. adj. Mal pentiuad, ò
. qui té los cabells embullads. Greisi
Compactos fluentesque crines hates.
Qui a les cheveux mal peigné. Oh
i capelli intrescati.
ESBOIRARSE. v. r. Parland dels s
brads. ROVELLARSE.
ESBOMBAR. v. a. Divulgar, pobles
fèr saber á tothom alguna cosa. Eq:
cir, soltar la vos. Divulgare, vole
Repandre, divulguer , publier. Pob:
care, divolgare, far noto.
ESDOMBARSE. V. r. Férse pública algun 0
sa que ántes estaba oculta. Sonarse."
gir, correr fama. Vulgar. Con’.
répandre. Spargersi , divolgarsi.
ESBORANC. s. m. Esquins, forad de
roba, calsad, etc. Desgarro. Scsi
Dechirure , rupture. Scissura, stri
tura. E
FER UN ESBORANC. fr. Esquinsar, estr
| Desgarrar. Disrumpere. Dechirer:
pre. Stracciare, squarciare.
ESBORRADÒR, RA. s. m. y f. L
se ocupa en esborrar los panyos $4
nas. Desmotador. Lane mundatot.
lui qui nope une &offe. Colui che
i groppi ai panni. |
ESBORRADORAS. s. f. pl. I
fet à modo de pinsas que serva
esborrar los panyos. Despinces , d*
zas, despinzadera , pinzas. V
Pinces, pincettes. Pinzette,
ESBORRAR. v. a. Fér que lo que *
bia escrit no puga llegirse, embre
ho ab tinta 6 de altre modo. 5
tachar , testar. Delere , obliterare
facer, biffer. Cancellare.
ESBORRAR. Arrancar del panyo ab Es
ESB
borradòras los pelets que no tènen bon
colòr, nusos y altras cosas que li dónan
mala vista. Desmotar , despinsàr , des-
borrar. Lanam mundare, inutilibos floc-
cis purgare. Noper. Torre i groppi dei
panni
ESBORRONARSE. v. r. ESGARRIFARSE.
ESBOSCASSAMENT. 5s. m. ant. L' acció
efécte de esboscassar. Bosquejo. Adum-
bratio. Ébauche. Abhozro, abbozza-
mento.
ESBOSCASSAR. v. a. DespasTar, en la
primera accepció. |
SBOSCASSAR. met. BOSQUEJAR, en la segóna
accepció.
ESBOTIFARRAD , DA. adj. eSPELLIFAD.
ESBOTIFARRAR. v. a. Rómprer, des-
trossar la roba, lo vestid , etc. Romper,
derrotar, desgarrar. Lacerare. Dechi-
rer, rompre. Lacerare, stracciare.
ESBOTSAR. v. a. Rómprer, dividir ab
violencia las parts de algun tót. Rom-
per. Perrumpere. Rompre. Rompere.
807848, Fer trossos, obrir á la forsa al-
guna caxa, baul, etc., pera robar lo
que hi ha dintre. Descorchar. Effrin-
gere. Briser, casser. Rompere, spez-
zare, infrangere.
SBRANCAMENT. s. m. L'acció y efècte
de esbrancar. Escamondo , escamonda.
luterlucatio, ramorum inutilium am-
putatio. Taille d'arbres. Potamento.
SBRANCAR. v. a. Netejar los arbres ta-
llandios las brancas inútils. Escamon-
dar. Interlucare , superfluos ramos de-
curtare. Élaguer , émonder. Potare , ri-
mondare.
¿BRANDIR. v. a. ant. BLANDIR.
SBRAVAD, DA. adj. que se aplica al vi
ó altre licòr que ha perdud la sèva ac-
tivitat per haberse evaporad. Desahu-
mado, desvanecido. Evaporatus. Eva-
pore , evente. Evaporato, esalato.
BRAVARSE. v. r. Pérdrer lo vi é al-
ire licór la séva activitat evaporandse
a part esperitòsa. Desbrevarse , desva-
recerse. Vapidum reddi. Perdre sa
‘orce , son feu. Evaporarsi , esalarsi.
BAVARSE. met. Desahogarse , manifestar
1teriormènt la passió 6 sentimènt que
eniam ocult en lo interior. Desahogar-
e. Stomachu m erumpere. $e debouton-
er, se decharger le cœur. Svsmpare,
almare.
RINAMENT. s. m. ant. L'acció y
ècte de esbrinar. Escudriñamiento.
——brpbLÒr-heo-/uii—_-ym.Ò6tttpdqdq0@ò@@epR@@ ——— =—-
ati
r'————___mÉÒ@———ÉÈ_—mnyy ’__6r______—_—T_T_———_—_—_—_—_—_——_—_—_—_—_————_————————111417#=—mm ———T—>o@e@—t_—_—»6
ESB 845
Investigatio. Recherche, enguéte. Pe-
squisizione , ricerca.
ESBRINAR. v. a. E£aminar menudamént
alguna cosa. Desmenuzar. Percrutari.
Eplucher, Investigare , guardar nel sot-
tle.
ESBROCALLAR. v. a. Trencar ó llevar
la boca á alguna eina. Desbocar , desbo-
uillar. Labrum frangere. r.
boccare.
ESBROCAR. v. a. Tráurer lo broc á al-
guna eina. Desgolletar. Collum rumpe-
re. ueuler. Sboccare, rompere il
collo.
ESBROTAR. v. a. Arrancar de las plan-
tas los bròts inútils. Desfollonar. luu-
tilia vimina detrahere. Oter les jets in-
utiles. Potare , nettare.
ESBUDELLAR. v. a. territ. Estripar.
Destripar. Exenterare , eviscerare. Etri-
er. Sviscerare.
ESBUFEG. s. m. Respiració violénta. Re-
. suello , resoplido , resoplo, anhelito. Cre-
bra respiratio. Haleine, respiratien.
Alito, lena.
ESBUFEG. La respiració violénta que ténen
lo toro, lo caball y altres animals cuand
estan irrMads. Bufido. Fremitus. Bouf-
Jee , beuglement, fremissement. Mug-
gito, mughiamento.
ESBUFEG. La respiració pesada que se tè
cuand se está cansad. Jadeo. Æger an-
helitus. Courte haleine. Ansamento, an-
sata.
ESBUFEGAMENT. s. m. zssvezc , en la
priméra accepció.
ESBUFEGAR. v. n. Respirar ab difieul-
tat y fatiga per lo cansaci. Jadear.
Ægrè respirare. Haleter. Ansare, alita-
re, ansimare.
ESBUFEGAR. Respirar ab violencia lo toro,
lo caball, etc., cuand estan irritads.
Bufar. Fremere. Bouffer. Sbuffare.
ESBUFEGARSE. v. r. Fatigarse massa ab lo
efercici violént del cos y respirar per
aquesta rahó ab dificultat. Exhalarse.
Anbelare. S'exceder de travail. Ane-
are.
ESBULLAR. v. a. Tràurer de són orde é
de sòn lloc algunas cosas, esberriandlas,
desbaratar d sa simetria. Desparpajar.
Perturbare. Bouleverser, eparpiller.
Spargere , sparpagliare.
ESBULLAR. Desbaratar algun begoci 6 em-
presa, etc. Desconcertar, deslaratar.
Disturbare. Deranger, troubler , brou-
+
846 ESC
iller. Imbrogliare, scomporre.
ESBULLARSE. v. r. Desfèrse, no tenir efècte
lo que se habia projectad, com zssu-
LLABSE un casamént, una passejada. Des-
hacerse, desconcertarse. Evanescere. '
$'evanouir , disparaitre. Disfarsi, scom-
porsi , imbrogliarsi.
ESCA. s. f. Materia mólt seca, que co-
ruunamént se fa de cuiro, drapots, es-
ponja ó altra materia semblant , prepa-
rada de modo que cualsevol espurna de
fog se hi agafe luègo. Fesca. Fomes.
Amadou, matière preparee pour pren-
dre feu aisément. Esca.
esca. met. cEU, en la segòna accepció.
ESCABELLAD, DA. adj. sssuswan.
ESCABELLAMENT. s, m. L'acció y efèc-
te de escabellar. Despelusamiento. Cri-
nium implicatio, L 'action de decheve-
ler. Scompigliare.
ESCABELLAR. v. a. Desarreglar, embu-
llar los cabells. Descabellar , desmele-
nar , desgreñar , despeinar, despelotar,
despelusar , despeluznar. Crines vel co-
mam implicare, conturbare. Detheve»
ler , decoiffer , defriser. Scompigliare ,
scapigliare.
ESCABELLARSE. Y. r. Arrancarse los cabells
ab la forsa de algun sentimént ó passió.
Mesarse , repelarse los cabellos. Crines
sibi evellere. S'arracher les cheveux.
- Svellere, strappare.
X9CABELLARSE. Barallarse agafandse y esti-
randse los cabells. Andar d la greña.
In crines insilere. Se tignonner. Acca-
pigliarsi, pigliarsi a capelli.
WE ESCABELLARIA, loc. fam. ab que algú ma-
nifèsta lo gran sentiment que tindria si
li succeis alguna cosa perjudicial ó con- ,
traria 4 lo que pretèn. Me pelaria las
barbas. Grines mihi è capite evellerem.
Je serais tondu. Mi scannerei.
ESCABETX. s. m. Salsa ó adob que se fa
ab vi ó vinagre, fullas de llorér y altres
ingrediénts pera conservar y fér gustós
lo péx y altras viandas. Escabeche. Mu-
ria, salsamentam. Sorte de saumure.
Salamoja.
POSAR EN ESCABETY. ÍT. ESCABETXAR.
POSAR EN ESCABETX. fr. met. Suspéndrer al-
guna cosa fins á tant que estiga en mi-
llòr disposició. Echar en remojo. In
aliud tempus diferre. Laisser murir.
Lasciar maturare.
ESCABETXAR. v. a. Posar en escahetx
lo pèx 6 altra vianda, Escabechar, echar
- ESC |
en escabeche. Murià , salsamento em.
dire. Escabecher , mariner. Marinare, |
ESCABIOSA. s. f. Hérba medicinal que té
las fullas llargarudas, lo trónc dret, |
rodó, pelud y vuid, y las flors bam.
Escabiosa. Scabiosa. Scabieuse. Gale
nella.
ESCABRÒS, A. adj. Aspre, desigual, ge
de embrassos. Escabroso. Scaber. Sa.
breux. Scabroso, sassoso.
ESCABRÒS. met. Áspre, dur, de mala co.
dició. Escabroso. Asper, durus, ins»
vis. Scabreux. Aspro, ruvido.
ESCABROSITAT. s. f. Designaltat, aspe-
resa ocasionada de no estar plana algu:
ma cosa. Escabrosidad. Scabredo, s
bres, scabrum. Inegalité, dpreti d'u
chemin. Scabrosità.
ESCABROSITAT. met, Aspresa en lo tracte, es
lo modo de parlar, escríurer 6 fer à:
guna cosa. Escabrosidad. Asperits.
Rudesse de caractère. Aspressa , rar
dezza.
ESCABULLIRSE. v. r. rscaAPULIESE.
ESCACS. s. m. pl. ant. Las casetas blu-
eas y negras en que está dividida i
tauleta en que se juga 4 damasé:
axedres. Escaques. 'lessella. Chan
des cases d'un echiquier , d'un dame.
Scacco.
ESCADRA. s. f. ant. ESCAIRE.
ESGAFIDA. adj. que se aplica á la dx:
que porta lo vestid ó faldillas molt aju-
tadas. Escurrida. Mulier contrds
vestibus incedens. Femme dont la rox
n'a pas assez d'ampleur. Donm ici
vestido nou é assai largo.
ESCAIRAR. v. a. Formar ánguls reto
de algun cos ó lloc arreglandio i ecu
dra. Escundrar. Ad normam redigen.
formare. Éguarrir. Squadrare.
ESCAIRE. s. m. Instrumènt de métal!
fusta compost regularmènt de dos
gles que fórman un áugul recte. Esc"
dra, norma. Norma. Équerre. Nu"
dra.
À ESCAIRE. mod, adv. En forma de exi
ó en ángul recte; y axí se diu: tel
una pédra, una planxa À Escaus. pf
‘ tallarla de manèra que fórme un è
recte. Á escuadra. Ad norman. Í
équerre. In isquadra.
ESCALA. s. f. Part del edifici constrz 4
de fusta 6 pédra en forma de gra"
que servex pera pujar y baxar. E?
lera. Scala. Escalier. Scala.
sscaLa. Là que se compon de dos barras
grossas de fusta ab.uns travessèrs po-
sads á iguals distaneias que servexen
pera pujar. Escalera. Scala lignea.
Échelle. Scala a piuoli.
ESCALA. Una de las pèssas del carro que tè
. la figura de zscara. Escalera. Carri
pars scale formam referens. Train d'un
charriot. Legname d' una carrozza.
ESCALA. Mús. Recta disposició de las cor-
das ó veus. Escala. Scala musica. É-
chelle. Scala.
ESCALA, Milic. La relació per escrit que se
forma per graus y antiguitats pera no
perjudicar : ningú en I orde de fór lo
servey, ni en lo que se deu guardar en
los ascensos. Escala. Militum series gra-
du et antiquitate ordinata. Échelle.
Scala.
ESCALA. Lo paratge ó port en que tocan
regularmént las embarcacións pera pro-
veirse de lo necessari. Escala. Statio.
Echelle. Scala. ]
ESCALA. Mat. Línea dividida en cert núme-
ro de parts iguals, que represéntan
pams , cavas, lléugas, etc., y servex pe-
ra delinear ab proporció lo pla de cual-
sevol terreno ó edifici, y pera averiguar
las midas y distancias de lo que se ha
delinead. Escala, pitipie. Scala. Echel-
le. Scala.
ESCALA DE CARAGOL. La que está construi-
da en forma espiral. Escalera de ojo.
Scala verticalis. Escalier à lis, d lima-
con. Scala a lumaca.
ESCALA DE Ma. La de fusta ó corda que pod
manejarse y trasladarse abónt se neces-
site. Escala, escalera de mano. Scala
lignea. Échelle, échelle de corde. Scala
a piuoli, scala di corda.
ESCALABORNAR. v. a. DESCALABRAR, en
la segóna accepció.
ESCALABORNAR. DESCABALAR.
ESCALABRADURA. s. f. ant. EscALABRA-
MENT.
CSCALA BRAMENT. s. m. ant. Ferida
lleugéra féta en lo cap. Descalabradu-
ra. Capitis vulnus. Contusion. Ammac-
camento , contusione.
SCA LA BRAR. y. a. DESCALABRAR,
'SCA LA BRO. s. m. DESCALABRO.
SCA LA BURNAR. v. a. ESCANTÈLLAR.
SCALA DA. s. f. Assalt de una fortalesa
ab escalas. Escalada. Muri aggressio,
conscensio hostilis scalarum ope. Esca-
lade. Scalata.
0. ESC 847
ESCALAM. s. m. Ndut. Estaca pétita y
rodóna clavada á la bora del barco pe-
ra lligarhi lo rem. Escdlamo, tolete.
Scalmus. Scalme , taulet , tolet. Scalmo.
ESCALAR. v. a. Entrar en alguna plassa
.ó altre lloc valéndse de escalas. Escalar.
Scalis muros consgendere. Escalader.
Scalare.
ESCALAB. Obrir rompénd una pared, teu-
lada, etc. , com escaLar la presó, la ca-
sa. Escalar. Muris effractis aufugere,
aut intrare. Enfoncer une porte , percer
une muraille, etc. Aprire, rompere,
fendere. ,
ESCALDAD, DA. adj. Escarmentad. Es-
caldado. Proprio, vel alieno periculo
doctus, cautus. Echaude. Seottato. -
ESCALDAD. Se diu del vi que se ha esbra-
vad y ha perdud la sèva forsa. Desva-
necido. Vaporatus. Évapore. Evaporato.
ESCALDAR. v. a. Tirar aigua bullént sò-
bre alguna cosa. Escaldar, rescaldar.
Aquá fervente amburere. Échauder..
Sciacquare con acqua calda.
ESCALDABSE. Y. r. Inflamarse alguna part
del cos per haber fregad ab altra cosa.
Sahornarse. Cutem aduri. S'excorier.
Scorticare.
ESCALDABSE. Y. T. Esbravarse lo vi. Desva- :
necerse. Evanescere, dissipari. $'eya-
porer. Evaporarsi.
ESCALDUMS. s. m. pl. Guisado que se
fa dels ménuds dels aucélls, com són
alas, colls, etc. Pepiforia. Condimen-
tum ex avium minutiis. Ragoús de be-
atilles , d' abattis de volailles. Intingole
di frattaglie.
ESCALENO. adj. Geom. que se aplica al
triángul que té tots los costats desi-
guals. També se dòna aquest pom al
cono que no tè lo èx perpendicular á
la base. Escaleno. Scalenus. Scalene.
» Scaleno.
ESCALETA. s. f. dim. de rscaza. Escale-
rilla , escalerita , escalereja. Parva sca-
la. Petite échelle, petit escalier. 8ca-
letta. |
escaleTa. Especie de escala petita que se
| col-loca de part d part de la pastéra y
en que se apoya lo cedas pera passar
farina. Parillas. Quadrum ligneum in
o longam productum, supra quod criba
farinaria moventur. Chássis. Telajo.
PEGAR UNA ESCALFADA. fr. Escal-
farse depréssa y ab mòlt fog. Darse un
calenton. Festinanter igni admoveri, ad
843 ESC
iguem accedere. S'approcher trop d'un
grand feu. Riscaldarsi, avvicinandosi
molto al fuoco.
ESCALFADOR. s. m. Instrumént que ser-
vex pera escalfar lo llit posandhi fog y
ficandlo èntre los llansols per medi de
un máneg llarg que té. Calentador. Vas
calefactorium. Bassinoire, chauffelit.
Scaldaletto.
ESCALFADÒR. fam. Rellotge de butzaca mas-
sa gros. Calentador. Horologium gesta-
torium magnum. Montre trop grande.
Oriuolo grandissimo.
ESCALFAIMENT. s. m. ant. L' acció de
escalfar ó escalfarse. Calefaccion. Cale-
factio. Calefaction. Riscaldamento.
ESCALFAIMENT. La excèssiva efaltació de la
passió del amor. Recalentamiento. Ni-
‘mia libidinis excitatio. Échauffement.
Riscaldamento.
ESCALFAIRSE. v. r. Pérdrer la sahó y
comensar á fèrse malbé la cara, pèx,
etc. Pasarse. Putrescere. Se pourrir,
se corrompre , se gáter. Patrefarsi.
ESCALFAIRSE. Efaltárseli excessivamént 4 al-
gú la passió del amòr. Reçalentarse.
Nimis libidine ardere. E.cciter l'amour.
Ardere.
ESCALFAIRSE. Parland de las bestias es po- -
sarse caléntas, en mólta disposició pera
la cópula. Calentarse , recalentarse. Ca-
tulire. Etre en rut , en chaleur. Essere
in caldo.
ESCALFALLITS. s. m. ase, en la tercè-
ra accepció.
ESCALFAPANXAS. s. m. La llar ahónt
se fa fog pera escalfarse, y en la cual
no acostuma á cuinarse. Chimenea. De-
. pressi fumarii focus. Cheminee. Focolare
che serve solo per riscaldarsi le persone.
‘ ESCALFAR. v. a. Comunicar lo calòr. Se
usa també com recíproc. Calentar. Ca-
lefacere. Se chauffer, s'echauffer. Ria
scaldare, riscaldarsi.
ESCALFARSE. v. T. Eucéndrerse en la dispu-
ta 6 porfia. Calentarse. Exardescere.
S'exalter , s'echauffer. Acceudersi , ac-
canirsi.
ESCALFARSE, Recremarse lo blat y altres
grans 4 causa del mòlt calor. .4hervo-
rarse. [Esta aduri. S'echauffer. Riscal-
darst.
ESCALFETA. s. f. Braseret de ferro ó al-
tre mètall ab tres peus, que se posa sò-
bre la taula pera escalfar lo mènjar. Es-
calfador , chofeta , escalfeta. Manualis
ESC
focus. Rechaud. Scaldavivande.
ESCALFETA. Péssa de cóure 6 altre métal
fèta en figura de còpa , que tè comm.
mént tres peus y un 6 dès mineg de
fusta 6 nansas del matéx métall, y a
la que se posa fog pera encéndrer loc
garro. Copilla. Manualis foculus. St
de rechaud ou de chau fferette pour sr
vir à fumer. Piccolo braciere col que
si porge fuoco ai fumatori.
ESCALFOR. s. m. La sensació que s'e
periménta acostaudse al fog 6 posands
al sol 6 altra cosa semblant , cualsemu
que sia la causa que la produesca. C-
lor. Calor. Chaleur , ardeur. Caldo.
ESCALINATA. s. f. Lo conjunt de ea.
lóns 6 esglahóns. Graderia , escalina:
Graduum ordo. Degres , gradins. Gn
dinata.
ESCALO. s. m. EseLanó.
ESCALUNYA. s. f. Planta, especie dec-
ba , que fa móltas cabessas pétitas. ds
garudas, cantelludas y apinyada Y
usa comunamént com plural. 4scaloz.
Bulbus esculentus. Échalote. Cipois: |
ESCALLOTS. 8. m. pl. ESQUELLOTS.
ESCAMA. s. f. ESCaTa. |
ESCAMA. met. Cada una de las pis:
pétitas de cèr ab que se trabalus 3
corassas y llorigas, de manéra que a
gan las unas sòbre la mitat de las atr>
Escama. Squama ferrea. Écaille. Sur
ma, scaglia.
ESCAMARLAD, DA. adj. axascasu-
ESCAMARSE. v. r. fam. Escaparst.
gir. Escurrir la bola: poner più
polvorosa. Viam arripere. Prend:
oudre d'escampette. Far fagotto,
a a gambe, sbrattare il paese.
ESCAMBELL. s. m. Siti petit fet de
sénse espatllér. Escabel. Scamnus.
cabeau , escabelle. Sgabello.
FER CÁURER DEL ESCAMBÈLL. fr. met *
DESBANCAR, en la segóna accepci..
ESCAMBÈLLET. s. m. dim. de pu"
Escabelillo. Sedicula. Petit exi
Sgabellino. j
ESCAMNAD, DA. adj. Escarmest. Í
carmentado , escaldado. Pericu» *
tus. Averti. Scottato. d
ESCAMNAR. v.a. Escarmentar. Es
escarmentar. Offendere. Reprinsd
Rampognare, garrire. |
ESCAMONEA. s. f. Substancia me:
sólida y mólt purgant que s' extr»
una hérba del matèx nom, que # À
ESC
en Siria y altras parts. Es lleugéra,
trencadissa, de color gris pujad, olor
fort, y sabòr acre y amarg. Escamo-
nea. Scammonia. Seammonée. Sca-
monea.
ESCAMOT. s. m. Pétit cos de soldads fo-
ra del órde de escuadró. Peloton. Mi-
litum mauus. Peloton, Squadrone.
EscixoT. Lo conjunt de personas sèns òr-
de. Peloton. Turba. Peloton. Gomitolo,
gruppo. , .
ESCAMPADOR, RA. s. m. y f. Lo d
escampa. Derramador. Qui diffundit.
Celui qui repand. Spanditore, spargi-
tore.
ESCAMPAMENT. s. m. L'acció y efècte
de escampar. Derramamiento. Desper-
sio. Épanchement, effusion. Spargi-
mento. |
ESCAMPAMENT, ant. Efusió de sang. Derra-
mamiento. Eflusio. Effusion, ecoule-
ment. Versamento, efusione.
ESCAMPAR. v. a. Espargir, exténdrer
cosas líquidas ó ménudas. Derramar.
Diffundere, disseminare. Repandre,
verser. Spargere, versare.
ESCAMPAB. Esbarriar. Desparramar. Spar-
gere, dispergere. Repandre , disperser,
epandre. Spargere, dispersare.
ESCAMPAR. Publicar, divulgar alguna noti-
cia é succès. Derramar , esparcir. Vul-
gare. Repandre , semer. Spargere, pub-
blicare, far noto.
ESCAMPAR. V. N. ant. ESCAPAR.
ISCAMPARSE. V. T. Extéadrerse, dilatarse,
com l'oli. Cundir. Extendi. S'etendre.
Stendersi. I
escamparse. Parland de rius, riéras, etc.,
exir de mare. Desbordar. Exundare.
Déborder. Traboccare, sgorgare.
ESCAMPARSE ALGUNA COSA. Ír. met. ESBÒM-
BARSE.
ESCANCELLAR. v. a. ant. CANCEL-LAR.
ESCANDALISAR. v. a. Causar escándol.
Se usa també com recíproc. Escandali-
zar. Scandalizare. Scandaliser. Scan-
dalizzare. ,
ESCANDALOS, A. adj. Lo qui ó lo
causa escàndol. Escandaloso. Scanda-
lam præbens. Scandaleux. Scandaloso.
ESCANDALOSAMENT. adv. mod. Ab es-
cándol. Escandalosamente. Publicá of-
fensione. Scandaleusement. Scandalosa-
mente.
ESCANDALL. s. m. Sònda ab que se ami-
da la cantitat de brassas de aigua que
TOM. 1.
ESC 849
hi ha fins al fòndo. Escandallo. Bolis.
Sonde. Piombine , scandaglio.
ESCANDALL. met. Proba 6 eusatj que se fa
de alguna cosa. Escandallo. Examen,
exploratio. Essai, preuve , expérience.
- Saggio.
FÈR ESCANDALLS. fr. PER ESCARAFALLS.
ESCANDALLAR. v. a. Sondejar. Escan-
. dallar. Maris altitudinem bolide explo-
rare. Sonder. Scandagliare, tentare il
uado.
ESCANDIA. s. f. Especie de blat moit
blanc de que sèn fa pa. Escanda, es-
candia. Far. Sorte de froment tres-pur.
Formento purissimo.
ESCANDIR. v. a. Medir los versos. Es-
candir. Carmina metiri. Scander. Scan-
dere.
ESCANDIA. met. Apurar, averiguar. 4pu-
rar , averiguar. Perscrutari. Éclaircir,
vérifier. Rischiarare, investigare.
ESCANDOL. s. m. L acció 6 paraula que
causa la ruina espiritual de algú, do-
nand motin 4 que obre mal, ó pense mal
de altre. Es actiu cuand la expressió à
.. fèt de algú es causa de la ruina espiri-
tual de altre. Es passiu cuand un patex
ruina espiritual per la ocasió que li dò-
na lo fèt 6 ditxo dolènt de altra persò-
na, 6 que èll lo judica per tal. Escdn-
dalo. Scandalum. Scandale. Scandalo.
ESCANENCIA. s. f. Inflamació de la gar-
gamélla. Angina, engina , esquinencia.
Angina. #ngine. Scberanzia , angina.
ESCANTELLÀR. v a. Rómprer lo can-
tèll de alguna cosa. Descantear. Angu-
los complanare. rner. Scemare,
troncare.
escantèLLar. Defalcar 6 rebaxar de alguna
cantitat una part. Descantillar. Sum-
mam diminuere. Diminuer, rabattre ,
de, r. Scemare , sbattere , diffalcare,
ESCANTONAR. v. a. Rómprer 6 trencaf
superficialmént alguna cosa. Descanti-
llar , descantonar. Exterius confringere.
Écorner , ebrecher. Scemare , intaccare.
mSCAWTONAB. ESCANTÈLLAR, en la priméra
accepció.
ESCANY. s. m. ant. Ascó. o.
ESCANYAD, DA. adj. met. Escas, dimi-
nut. Escatimado. Parcus. Court , borne.
$cemo , scarso , piecolo.
ESCANYAD. Ayaro, mesquí. Mezquino , apre
tado, ronoso. Sordidus homo, nimius
parcus. Mesquin , chiche. Guitto, stret-
to, stitico,
107
850 . ESC
ESCANYALLOPS. s. m. Planta. AcónrT.
ESCANYAMENT. s. m. ant. L' acció
efècte de escanyar. Ahogamiento. Suf-
focatio. Suffocation , etouffement. Affo-
gamento , soffocazione.
ESCANYAR. v. a. Matar á algú impedin-
li la respiració ó apretandli la gargamè-
lla. Se usa també com recíproc. 4hogar.
Strangulare. Elouffer, suffoquer , &tran-
gler. Strorzare , strangolare.
ESCANYAR. met. Escassejar, regatejar. Es-
catimar. Diminuere. Lesiner. Avarizza.
re , stare a stecchetto, squartare lo zero,
scorticare il pidocchio.
ESCANYARSE. Y. Y. ESCANYUSSARSE.
ESCANYAVELLAS. s. m. vulg. XANGUET.
ESCANYUSSARSE. v. r. Tenir entraves-
sada ó detinguda alguna cosa en la gar-
gamélla. Atragantarse. Hærere fauci-
. bus. S'enrouer. Arrocare, affiocare.
ESCAPADA. s. f. Exida oculta y fuga ac-
celerada pera llibrarse de algun risc ó
périll. Escapada , escapamiento , esca-
pe, escapatoria. Fuga. Fuite. Fuga.
ESCAPADA. ant. Falta en lo cumplimèut de
la obligació. Falta. Officii vel discipli-
ne defectio. Faute. Fallo, errore.
TENIR ESCAPADÈRO. fr. Tenir recurs pera
exir de algunas dificultats ó llibrarse de
alguna opressió. Tener desenfadaderas.
Facilitatem sese expediendi habere.
Avoir des moyens de sortir d'un em.
barras. Aver la maniera di sbrigarsi.
ESCAPADOR. s. m. Escusa, efugi y mo-
do de exir algú del apréto en que se tro»
ba. Escapatoria. Effugium. Subterfuge,
ethappatoire. Scampo, rigiro, satter-
fugio.
ESCAPAMENT. s. m. ant. L'acció de es-
capar. Escape. Evasio, Fuite, evasion.
Fuga.
ESCAPAR. v. n. Exir de algun apréto,
, risc 6 périll; com de presó, de alguna
malaltía, etc. Se usa també com recí-
proc. Escapar. Effugere. Échapper,
fuir. Fuggire, scampare.
ESCAPARSE. V. r. Exir algú depréssa d ocul-
taméat 4 deshora pera que nol troben
ó nol vejan marxar. Escapar. Effugere,
evadere. S'echapper, sortir. Fuggire,
uscire.
ESCAPAR LO RIURER. fr. Tenir ganas de ríu-
rer procurand reprimirias. Retozar la
risa , retosar la risa en el cuerpo. Ri-
sum excitari. Tácher de se retenir
l'envie de rire. Far per non ridere.
o. ESC
ESCAPARSELI À UN ALGUNA COSA, fr. No ad-
vertiria, no cáurer en èlla. Escapdrsele
d uno alguna cosa. Non animadvertere.
S'echapper un mot. Sfaggire una parola.
NO ME ESCAPARÁ; NO LI ESCAPARÁ. expr. ab
que s'explica que se té assegurada al-
guna cosa, ó lo logro de élla. No se ird
por piés. Non me fugiet. Ne m'echappe-
ra point. Non mi scappa. -
DE ÉSTA ESCAPÓ, MAY PUS. ref. que diner
los que se troban en un aprèto ó cit
perillòs, de que sembla mòlt dificil
exir, 6 los que escarmentads de algui
dany fan lo propósit de ser mès cauto
en avant. Si de esta escapo y no muero,
nunca mas bodas al cielo: si Dios de
esta me escapa, nunca me cubrird tal
capa. Peream si denuó periculum istud
adiero. Si je puis en sortir bragues nt
tes, on ne m'y verra plus. Se oggi ma —
ci casco, non vi cascherò domani
ESCAPARATA. s. f. Especie de armari ab
portas de vidre 6 eristall, que serv
pera guardarhi imatges. Escaparal.
Armarium. Chásse. Custodia di rel-
uie.
ESCAPARATERIA. s. f. ant. Escaranôt.
ESCAPARATETA. s. f. dim. de escarali-
TA. Escaparatillo , escaparatico. Arm
* riolum. Petite chásse. Piccola custodi
di reliquie. :
ESCAPATORIA. s. f. ESCAPADÒR.
QUEDARSE A LA ESCAPSA. fr. No cor
seguir lo que se desitjaba 6 pretem. |
Quedarse in albis ; Ar en blanco.
Spe frustrari. Être frustré dans son 4
tente. Restare al fallimento.
ESCAPSADA. s. f. En lo jog de cartas e
la porció de èllas que s' escapsa després
de haber barrejad y abans de donarias. —
Alce. Chartarum selectio que posteri
distribuuntur. La portion de cart
qu'on coupe. Il numero delle carte ck
si alzano.
ESCAPSAMENT. s. m. ant. L' acció de
llevar lo cap. Descabesamiento. Cipit
amputatio. Decapitation. De
ESCAPSAR. v. a. Separar 6 dividir lo JX
de cartas en dès 6 més parts: ho face
munamént lo qui está á la ma esquer
del que dòna las cartas, pera que p
sadas sóta las que estaban sobre g'evite
tôt frau. dizar, cortar, levantar. Pil |
tem chartarum ab alia dividere. Cor
per. Alzare.
ESCAPSAR. Tallar ó escursar
las arrels dea
ESG
una planta. Desbarbar. Radices rese-
Care. barber. Dibarbare.
sscarsar. Llèvar lo cap. Descabezar. Ca-
put amputare. Decapiter. Decapitare.
sscarsan. met. Llèvar la part superidr 6
la punta de alguna cosa. Descabezar.
Summitates præcidere. Ététer. Scoro-
nare, sca e.
ESCAPULARI. s. m. Llenca ó tros de ro-
. ba, ab una obertura per ahónt se fica
lo cap, y pènja sòbre lo pit y la espat-
lla : servex de distinctiu 4 varios drdes
religiòsos. Se fa també de dòs trossets
de roba, unids ab dòs cintas llargas.
Escapulario. Amictus sacer. Scapulaire.
Scapolare.
ESCA PULIRSE. v. r. Anársen algú sénse
ser vist de la companyía en que se tro-
baba. Escabullirse , descabullirse. Dis-
parere. Se glisser. Campare. |
ESCAPULIBSE. met. Fugir de algana dificul-
tat ab sutilesa. Descabullirse. Diffcul-
tatem eludere. Éluder une difficulté
une objection. Campare.
ESCAPULÓ. s. m. Lo tros de roha que
quéda ó sobra de alguna pèssa, Fetal.
Tela segmentum. Retaille. Ritaglio.
ESCAPULLIRSE. v. r. ESCAPULIBSE.
ESCARA. s. f. Cir. La crosta que se fór-
ma del humór que despedexen las lla-
gas cuand se van secand. Escara. Crus-
ta. Escarre. Escara.
ESCARABAT. s. m. Insecte de sis peus y
cuatre alas, las dós primeras fletibles,
y que servexen com de estòtx 4 las al-
tras. Té lo cos de colór blavenc verdós
per sòbre y de celòr de còure per sòta.
Se cria ordinariamènt en los paratges
ahónt hi ha féms. Escarabajo, Scara-
beus. Scarabde , escarbot. Scarafaggio.
ESCARABAT. Insecte. CÈRYO VOLANT.
ascamamaT. Entre fustèrs pèssa de fusta en-
caxada en un forad cuadrad del banc,
ab dènts de ferro en que se deté lo que
se riboteja. Corchete. Instrumentum lig-
neum trabes dolandam uncinis ferreis
affigens. Chrochet d’etabli. Granchio.
-ESCARABATS. pl. Las lletras 6 rasgos mal
Íormads. Escarabajos, garabatos. Lit-
tere tortuose. Pieds-de-mouche. Oc-
chio di pulce.
rán ESCARABATS. fr. Escríurer malamént,
ab rasgos y rallas tortas, y lletras mal
formadas. Escarabajear, garabatear.
Tortuosas litteras ducere. Griffonner.
Scarabocchiare.
851
SER ESCARABAT EN BÒRRA. fr. ab que se nota
al subgécte que en tot troba dificultats,
y s'embolica en cualsevol cosa. Trope-
zar en un garbanzo. la paleam cespi-
tare. Se noyer dans un verre d'eau.
Affogarsi in un bichier d'acqua.
ESCARABATET. s. m. dim. de EscARABAT.
Escarabajuelo , escarabajillo. Parvus
scarabæus. Petit scarabee. Scarafaggino.
ESCARABINA. s. f. ant. CARBABINA.
ESCARAFALL. s. m. Demostració excés-
siva ó afectada de espant, admiració,
etc. Se usa comunamènt en plural. 4s-
paviento , alharada , espaviento , mila-
gron , hazañeria, Pavoris affectatio. Ex-
clamation , effroi. Spavento, ammira-
zione.
ska ESCARAVALLS. fr. Fér demostracións ex-
cèssivas 6 afectadas de espant, admira-
ció, etc. Hacer aspavientos , alharacas,
hazanerias. Inanè ex levi causa pavo-
rem affectare. Faire des exclamations.
Palesare eccessivo spavento, od ammi-
ragione.
ESCARAMUSSA. s. f. Especie de pelea
éotre soldads de caball que 4 vegadas se
acometen, y á vegadas se retiran ab
mòlta llèugeresa y destresa. Escaramu-
za. Equitum velitatio. Escarmouche.
Scaramuccia, badalucço.
ESCARAMUSSADOR. s. m. Lo qui pelea
fènd escaramussas. Escaramuzador. Vo-
les. Escarmoucheur. Badaluccatore.
ESCARAMUSSAR. v. n. Pelear los sol-
dads, á vegadas acometéndse, y á ve-
gadas retirandse ab llèugeresa y destre-
sa. Escaramuzar, escaramucear. Veli-
tari. Escarmoucher. Badaluccare, sca-
ramucciare. -
ESCARAPELA. s. f. Divisa composta de
cintas de un ó més colórs, féta en fór-
ma de rosa ó llas, la cual se posa en
l'ala del sombréro, y servex éntre al-
tras cosas pera distingirse los efércits
de diferénts nacións, y en los diferénts
partids que solen formarse sòbre algun
assumpto polític pera conéxerse los de
una facció. Escarapela , cucarda. Sig-
num in rose formam instructum. Co-
carde. Fiocco, nappa. |
ESCARBOTAR. v. a. Llèvar 6 raspar part
de la superficie de alguna cosa. Rozar.
Radere. Rader, Radere, raschiare.
ESCARBOTAR. Gratar. Escarbar. Scalpare.
Gratter , frotter. Gratare, stropicciare.
ESCARBOTAR. Anar descalsand 6 ménjand
852
l'aigua la terra de las ribèras ó tapias.
Derrubiar. Sensim diruere. Faire ébrou-
ler. Rovinare.
ESCARCELLATGE. s. m. Lo dret que al
exir de la presó pagan los que han es-
tad detinguds en Ala. Carcelaje. Ostia-
rium carceris vectigal. Geólage. Ciò
che i carcerati pagano al carceriere.
ESCARCELLER. s. m. Lo qui tè á són
cuidado la presó. Carcelero, alcaide.
Carceris custos. Geólier. Carceriere.
ESCARDAR. v.a. AXARCOLAR.
ESCARDOT. s. m. Planta. canpoT.
ESCARDOT BORD. Planta anyal de uns dos
pams de alsada; las fullas són liargas,
partidas y blanquinósas per sòta: prop
e éllas naxen en la cama punxas grogas
que se dividexen en tres. #rzolla, abre-
puño. Xanthium spinosum. Fallium.
Santolina.
ESCARID, DA. adj. Descubert, desem-
barassad. Escueto. Solutus. Decouvert,
débarrasse. Spacciato , sgomberato.
ESCARLATA. s. f. Texid de llana, tenyida
de colòr fi carmesí no tan pujad com lo
de la grana. Escarlata. Pannus conchy-
liatus vel coccineus. Érarlate. Scarlatto.
ESCARLATINA. s. f. Especie de escarla-
ta, de colòr més bax y ménos fi. Escar-
latin. Purpura ignobilior. Sorte d'ecar-
late. Scarlattinoe
ESCARLATINA. Malaltía que prové del ence-
nimént de la sang, lo cual se manifésta
en unas tacas bermellas que ixen al cú-
tis. Alfombrilla, alfombra , escarlata,
escarlatina. guis sacer. Scarlatine.
Scarlattina.
ESCARMENT. s. m. Desengany, avis y
cautela adquirida ab l' advertencia 6 la
experiencia del dany ,*errór 6 perjudici
que un ha regonegud en sas accións ó
en las agenas. Escarmiento. Documen-
tam. Exemple, experience. Sperienza.
ESCARMÈNT, Cástig, multa, pena. Escar-
miento. Pcena, multa, mulcta. Cháti-
ment, amende. Gastigo, punizione,
ammende , multa.
ESCARMENTAD, DA. p. p. de escanmen-
Tar. Esearmentado.
DELS ESCARMENTADS NAXEN LOS AVISADS. ref.
que denota cuant val la experiencia dels
danys y traballs suferts pera ensenyar
lo modo de evitar en avant las ocasións
perillòsas. De los escarmentados se ha-
cen los avisados ; de los escarmentados
se hacen los arteros: el escarmentado
busca el vado: el escarmentado bien —
conoce el vado: vieja. escarmentada,
arregazada pasa el agua: no hay ne —
jor cirujano que el bien acuchillado. —
Cautior evadit sua quisque percal
passus. Chien échaude craint la cin.
L' asino dove inciampa usa volta, pi
non vi passa. ll cane scottato dalla
qua calda, ha paura della fredda.
DELS ESCARMENTADS NE IXEN LOS AVISADS. fl.
DELS ESCARMENTADS MAXEN LOS AVISADI.
ESCARMENTAR. v. a. Corretgir abr |.
gór de obra 6 de paraula al que a
rad que s' esmene. Escarment.
Castigare. Reprimander , corriger. Pr
nire, gastigare.
ESCARMENTAR. Y. n. Péndrer efèmple de b
que se ha experimentad eu sí 6 en ain
per evitar en avant lo pèrill. Escarma-
tar. Suo vel alieno periculo cas
fieri. Se corriger, apprendre à ma
- pens. Imparare alla propria spes. ©
- alla s altrui.
ESCARN. s. m. ant. ESCARNT.
ESCARNI. s. m. Burla y menyspreu ct
se fa de algú ab paraulas, géstos x
cións. Escarnio, escarnecimiento. D-
risio, contemptus. Derision , moquert
Scherno , derisione.
FÈA ESCARNI. fr. FÈR ESCARNOT. |
ESCARNIDÒR, RA. s. m. y f. Lo que
burla 6 escarni de.altre. Escarnecel”:
Derisor, subsannator. Railleur, «=
qui bafoue. Beffardo , motteggevov-
ESCARNIR. v. a. Imitar 6 contrafer 13
cosa, férla semblant 4 altra. Remeis:
Effingere , referre. Imiter , copier. lc"
tare, copiare. |
escarvir. Fèr las matèxas accións, rs!
ges y figuras que altre fa. Se te >:
una especie de burla. Remedar. MP
culé imitari. Contrefaire , singer. Ut
traffare.
ESCARNOT. 9. m. rscanni.
ykn ESCARNOT. fr. Fór mofa y bara tt
tre ab accións ó perauls ijgrénd
Escarnecer. Deridere , subsangar? i
. fouer, railler, se moquer. Beliat
sbeffeggiare. |
ESCAROLA. s. f. Hèrba, especie t?
coira ab las fullas senceras y
y las (lors blavas. Se cultiva en los bil
y se mènja per enciam. Escerels: 7
dibia. Intybus, intubus, cichoress €
cichorium hortense. Chicoree.
chio.
ESC
ESCARPA. s. f. Lo pla inclinad que for-
ma la muralla del cos principal de una'
plassa desde lo cordó fins al fosso y con-
traescarpa , 6 lo pla també inclinad opo-
sadamènt que fórma la pared que sosté
la terra del camí cubert. Escarpa. Mu-
rus declivis. Escarpe. Scarpa.
ESCARPA. ESCARPRA.
ESCARPAD, DA. adj. Lo que fórma pen-
dént, com un pla inclinad. Escarpado.
Declivis. Bscarpe. Scosceso , a scarpa,
dirupato.
ESCARPARA. s. f. ESCARPRA.
ESCARPÉLL, s. m. Instrumént de ferro
sembrad de dentetas mólt ménudas que
usan los cirurgians, fustérs y altres
pera netejar y rascar las obras que tra-
hallan. Escarpelo. Scalpellum. Scalpel.
Scalpello.
scanrèti. Cir. lostrumént ab tall que ser-
vex pera separar las parts ménudas en
la dissecció de un cadáver. Escalpelo.
Scalpellum. Scalpel. Scalpello.
"SCARPI. s m. ant. Peúc.
SCARPÍ. s. m. Sabata prima que no té
més que une sola y una costura. Escar-
in. Calceus levior. Chausson. Scarpino.
SCARPIA. s. f. Especie de clau que té
en lloc de cabota una punta girada cap
amunt que servex pera tenir lo que se
hi pénja. Escarpia. Uucus, clavus in
anguli formam effectus. Clou à crochet.
Chiavello con unciuo.
¡CARPIDOR. s. m. Pinta que té las
puas mès llargas y gruxudas que las re-
gulars, y servex pere desembullar los
cabells. Æscarpidor, escarmenador.
Pecten capillis extricandis. Deméloir.
Pettine.
CARPIR. v. a. Desembullar los cabells
rassandhi lo escarpidòr. Escarmenar.
Extricare, discriminare. Deméler. Svi-
uppare.
CARPRA. s. f. Instrument de ferro de
im pam y mitj de llarg, ab la punta de
ér, que server pera traballar pèdras
métalls á cop de martéll. Cincel. Scal-
er , scalprum. Ciseau. Scarpello.
¡ARRABILLAD, DA. adj. Diligènt,
rómpte. Listo. Agilis, alacer. Leste,
rompt. Suello, spedito, lesto.
RRABILLAD. Avispad. Ævispado, vivo.
olers, acutus. Pif, eveille. Scaltro,
ronto, vivace.
ARRABILLADAMENT. adv. mod.
it. LLESTAMÈNT.
855:
ESC .
. ESCARRABILLA MENT. +. m. ant. pnòmp-
TITUT y LLESTESA.
ANAR ESCARRASSAD. fr. Cansarse y
atropellarse mòlt per algú ó per alguna
cosa. Andar arrastrado. Defatigari,
Se fatiguer. Stancarsi, affaticarsi.
ESCARRASSARSE. v. r. ant. ANAB ESCAR-
RASSAD.
ESCARRASSARSE. Fér móltas diligencias pera
conseguir alguna cosa que se desitja ab -
ansia. Desvivirse. Deperire. Se consu-
mer de desir. Spasimare.
ESCARRIFANSAS. s. f. pl. ESGARRIFAR-
SAS.
ESCARROLLAR. v. a. territ. ESGOTIMAR.
ESCARTEJAR. v. a. Remenar las cartas.
Barajar. Pagellas lusorias subagitare ;
immiscere. Battre. Mescolare.
ESCARXOFA. s. f. cARXOFA.
ESCARXOFÈRA. s. f. canzoràna.
ESCARXOFERAR. 8. m. CARXOFERAR.
ESCAS, SA. adj. Curt, limitad. Escaso,
escatimado. Parcus, curtus. Court,
borne. Corto , ristretto.
ESCAS. Faltad, curt, no cabal, com dòs
canas de tela Escassas. Escaso. Deficiens,
justo brevior. Court, incomplet. Corto,
incompiuto.
gsca8. Coquí, no lliberal. Escaso. Avarus,
sordidus. Mesquin, avare, chiche. Ava-
ro , guitto, stitico.
zscas. Massa económic. Escaso. Perpar-
cus, nimium parcens sumptibus. Trop
économe. Troppo economico.
ESCASSA. 8. f. ant. CAMAL.
ESCASSAMENT. adv. mod. Ab escassesa.
Escasamente. Parcè, modicè. Modi-
quement. Modicamente , scarsamente.
escassamBnT. Ab dificultat, apénas. Esca-
samente. Vix , ægrè. Avec peine, difi-
cilement. Scarsamente.
ESCASSE. adj. 4rg. que se aplica al arc
que tè la curva menòr que lo semicír-
cul. Escarzano. Semicirculo mitior. 4rc
dont la courbe est moindre qu'un de-
mi-cercle. Arco scarso.
ESCASSEJADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
escasseja. Escasero. Parcus. Celui qui
donne peu , qui epargne. Risparmiatore.
ESCASSEJAR. v. a. Donar poc, de mala
gana y fénd desitjar lo que se dóna. Es-
casear. Parcè, invitè largiri. Donner
peu, à contre-ceur. Scarseggiare.
ESCASSEJAR. Y. D. Faltar, anar á ménos al-
guna cosa. Escasear. Minvi , defficere.
Manquer , diminuer. Scarseggiare.
854 , ES C
ESCASSESA. s. f. Poquedat, tacanyería
ab que se fa alguna cosa. Escasez. Par-
citas, parcimonia. Mesquinerie , lesine.
Scarsità , scarsezza.
ESCASSISSIM, MA. adj. sup. de zscas.
Escasisimo. Valdé parcus , parcissimus.
Trés-court. Scarsissimo,
ESCAT. s. m. Péx que arriba á tenir tres
Y cuatre canas de llarg, peró que en
os mars de Espanya créx mòlt ménos.
Té lo cos cilíndric, sènse escata y cu-
bert de una pèll de colór blanquinòs
" que tira á verd, dura y sumamént as-
pra. Té los ulls pétits, lo llabi de sóta
mòlt més curt que lo de sobre, la bò-
ca grossa y armada de móltas dènts y
mòlt fortas. Al principi del cap tè á ca-
da costat cinc respiradèros en fòrma de
mitja lluna. Es animal mòlt voras y se-
guex en cuadrilla ab los de sa especie
al» barcos pera poder arreplegar cara
humana que es la que mès li agrada.
Liga, melsacho, pintarroja. Squalus.
. Squalo.
ESTAR ESCAT. fr. fam. Estar alègre y festiu.
Estar de gorja; estar de chirinola.
Festivum, facetum esse. Étre en go-
ette, Essere in zurlo, essere in gola.
ESCATA. s. f. Fulleta dura, prima y
trasparént, de figura rodóna, ab que
está cuberta la péll de alguns péxos y
reptils. Escama. Squama. Écaille.
Squama.
ESCATAFINYARSE. v. r. vulg. Renyir,
barallarse las donas. Escarapelar, pi-
cotearse. Mutuá contentione rixari. Se
disputer , s'egratigner. Arrissarsi.
ESCATAFINYEJARSE. v. r. vulg. Dis-
patar, barallarse, diéndse uns á altres
paraulas ofensivas. Repiguetearse , api-
tonarse , pelotearse. Contendere , rixa-
ri. $e carillonner. Arrissarsi.
ESCATAFINYEJARSE. ESCATAFINYARSE.
ESCATAR. v. a. Tráurer la escata al pèr.
Escamar. Desquamare. Écailler. Sca-
gliare. —
ESCATAR. Állisar y pulir alguna cosa ab la
pèll de escat. Lijar, Levigare, polire.
Polir avec la peau de squale. Lisciare.
ESCATAR. Rascar. Raer. Radere. Racler,
ratisser. Radere.
ESCATIFINY EJARSE. v. r. vulg. zsca-
TAFINYEJARSE.
ESCATOS, A. adj. Lo que té escatas. Es-
camoso. Squamosus, squamans, squa-
matus, squameus, squamifer, squamir
———————————léÉ—É—————ÉéÉéÉÉ—É O - "C A A PP aio A UNO ti,
É aille e?
er. E uilleux. 1080.
ESCATS. s. m. Pl. and ESCACS.
ESCAUPIL. s. m. Certa roba que ports.
ban los antigs mejicans , fèta de roba de
cotó enconxada Pa defensarse de lu
flètzas. Escaupil. Sagum gossypio fr.
tum. Sorte d'armure de coton. Sort
d' armatura.
ESCAURER. v. n. Succeir, esdevenr.
Acaecer. Áccidere. Arriver. Avvenim.
BSCÁURER. Posarse bé alguna cosa, com w
vestid , un adòrno. Caer bien. Apta.
Aller bien. Affarsi.
ESCÁUREASE, v. T. Succeir alguna con ia-
pensadamènt. 4certar. Àccidere. ju"
venir, arriver. Accadere.
| sscivaease. Cáurer, ensopegarse m
festivitat en cert dia. Caer. |
Tomber. Essere, venire.
ESCAVACIÓ. s. f. Lo acte y efictede
escavar. Excavacion. Excavatio. È
cavation. Scavamento , scavo.
ESCAVAR. v. a. Tráurer part de algun
cosa sólida féndhi fondo 6 cantat. £z
cavar. Excavare. Excaver, car.
creuser. Scavare, cavare.
ESCAXALAD , DA. adj. Lo qui no tèc
xals. Desmolado. Dentibus molars
destitutus. Qui n'a point de dents er
laires. Sdentato.
ESCAYOLA. s. f. Planta anyal, esc
de agram, que crèx fins 4 voix
pams, y fa una panos oval plea 4
una llavòr ménuda, que es un metr
mòlt agradable als aucélls. Alpiste, t
guera. Milium paradosom. Apr
phalaris , ble, grain des Canaries. Fi
laride.
zscavoca. Pasta ab que acostumas lo 6
cultórs cubrir las estatuas de 6
era que donandlos després color y
fimènt semblen de pèdra. Escayolc.Y'
_ tificialis lapidis genus. Escayolle.Sw
A ESCIENT. mod. adv. ant. 1 casi
ESCITA. adj. Lo natural de Esciti. È
cita. Scytha. Scythe. Seita.
ESCÍTIC, CA. adj. Lo que pertan 1
regió dels escitas. Escitico. Sertb
Scythique. Di Scitia. |
ESCLAFADOR. s. m. Lo qui eschù
guna cosa. Quebrantador.
Briseur. Spezzatore.
ESCLAFAMENT. s. m. ant. Lo 3:
esclafar alguna cosa. Quebrantam:
quebramiento. Fractura. Fracture.
tura, frattura.
ESC
ESCLAFAR. v. a. Rómprer, separar ab
violencia las parts de un tót. Quebran-
tar. Effringere. Rompre, briser , cas-
ser, Sperrare, rompere.
ESCLA FASSAR. v. a. ESCLAFAR.
ESCLAFID. s. m. Lo sonido que fa algu-
na cosa al tèmps de partirse ó esberlar-
se de «op. Estallido. Crepitus. Éclat.
Fragore, fracasso, schianto.
ESCLAFID. CASTANYETA.
ESCLAFID DE DÈNTS. ant. PETAMÈNT DE DÈNTS.
ESCLAFID DE Riuner. Rialla impetuósa y que
fa mòlt sòròll. Carcajada. Cachinnus.
Éclat de rire. Seroscio di risa.
FÈR ESCLAFIDS DE RÍURER. fr. Fèr mòltas
riallas y ab mòlt sóróll. Dar carcaja-
das. Cachinnare, cachinnari. Rire à
gorge deployee. ‘Ridere smascellata-
mente.
ESCLAFIDOR. 8. m. ant. casTANTOLAS,
ESCLAFTDOR. ant. CASTANYETA.
ESCLAFIMENT. 8. m. ant. ESCLAFID.
ESCLAFIR. v. n. Fer esclafids alguna co.
sa. Restallar , restañar. Crepitare. Écla-
ter. Scoppiare.
ESCLAFIR LO RÍURBER. fr. Comensar d ríurer
ab mòlt ímpetu y sòròll. Soltar , rom-
per la risa. la cacchinnos prorumpe-:
re. Éclater de rire. Sganasciar , sma-
scellar delle risa.
ESCLARIMENT. s. m. ant. L' acció y
efècte de donar claròr. Esclarecimien-
to. Illustratio, claritas. Clarte, lueur.
Rischiaramento.
ESCLARIR. v. a. acrarir, en la segóna
accepció.
ESCLARIR. ant. Il-luminar, posar clara al-
guna cosa. Esclarecer. Illustrare. Éclair-
cir. Rischiarare, schiarare.
ESCLARIRSE. Y. T. ant. ACLARIRSE, en sas dòs
accepciòns.
DONAR UN ESCLAT. fr. Causar un sò-
róll extraordinari, que regularmènt se
aplica á las cosas que se ròmpen ab es-
trépit. Dar un estallido , dar un es-
tampido , dar estampida. Stridere. Fai-
re beaucoup de bruit. Far gran fracasso,
scoppiare.
ESCLATAMENT. s. m. Lo acte de escla-
tar alguna cosa. Reventon , reventazon.
Ruptio. L'action de se fendre, de
s'ouvrir. Rottura.
ESCLATAR. v. n. Obrirse alguna cosa
per lo impuls de altra interiòr. Reven-
tar. Dirumpi. Crever , eclater , se fen-
dre. Spaccarsi, scoppiare.
ESC 855
Z5CLATAR. Obrirse las flors exind las fullas
dels botòns 6 capólls. Desabotonar. Fle-
res erumpere. Deboutonner. Sbocciarsi,
allargarsi, aprirsi.
ESCLATARSE DE RÎURER. ff. REVENTARSE DE
RIURER.
ESCLATARADA. s. f. Lo cop fort y ab
estruéndo que dóna alguna persóna
cuand cau impensadamènt. Bacatazo,
baquetazo. Subitus et gravis lapsus.
Bruit qu'on fait en tombant. Rumore
che si fa nel cadere.
DONAR UNA ESCLATARADA. ÍT. PEGAR UNA Es"
CLATABADA.
PEGAR UNA ESCLATARADA. fr. Cáurer impene
sadamént alguna persóna donand un
cop fort. Dar un batacazo. Gravi lap-
su corruere. Zomber tout de son long.
Cadere alla distesa.
ESCLAU, VA. s. m. y f. L' home 6 dona
ue está bax lo domini de altre, y no
té llibertat. Esclavo. Servus. Esclave ,
captif. Schiavo. .
ESCLAU. Lo qui está allistad per germé en
alguva confraría de esclavitut. Esclavo.
Sodalis. Membre d’une confrerie. Mem-
bro di confraternità.
EScLAU. met. Lo qui se subjècta á sòs de-
sitjs, vicis y passiòns desordenadas. Es-
clavo. Pravis affectionibus subjectus,
desserviens. Esclave. Schiavo. |
ESCLAVINA. s. f. Especie de muceta de
cuiro ó roba que portan al coll los pe-
regrins. Esclavina. Humerorom amicu» '
lum. Esclavine , pelerine. Schiavina.
ESCLAVINA. Especie de balóna que hi ha en
los collets dels ecclesiástics. Esclavina.
Collare clericorum superadditum. Col-
let. Collaretto.
ESCLAVISAR. v. a. Fér esclau á algú,
reduirio á esclavitut. Esclavizar , man-
cipar. In servitutem addicere, redige-
re. Esclaver. Ridurre a schiavitù.
ESCLAVISAR. met. Tenir à algú mòlt subjèc-
te y contiouamènt ocupad. Esclavizar.
Nimis subigere. 4ssujettir, Soggiogare,
soggettare.
ESCLAVITUT. s. f. Lo ested de esclau.
Esclavitud. Servitus. Esclavage, servi-
tude. Schiavitú, servaggio.
ESCLAVITUT. Germandat ó congregació en
que se allistan y concórren varias per-
sónas pera efercitarse en determinads
actes de devoció. Esclavitud. Sodalitium
religiosum. Confrerie , association reli-
gieuse. Confraternità.
856 ESC
ESCLAVITUT. met. La subjecció á las passions
y afèctes de l'ànima. Esclavitud. Ser-
vitus, subjectio. Esclavage. Schiavitü.
ESCLETXA. s. f. Esquerda d obertura
llarga mès ó ménos estreta, que se fa
en una pared, fusta ó altra cosa, y que
passa de part á part. Rendija, rehen-
dija, resquicio , hendedura , resquebra-
dura, resquebrajadura, resquebrajo ,
hendidura. Scissura, fissura. Lesarde.
Fesso, crepatura.
esciérxa. La obertura llarga y estreta que
se fa en la terra per la gran sequedat,
y la que se obre en las rocas. Grieta.
Hiatus. Crevasse. Crepaccio, spacca-
tura.
ESCLOFIA. s. f. ESCLOFÒLLA.
ESCLOFOLLA. s. f. La escorxa 6 cuberta
de varias fruitas y altras cosas. Cdsca-
ra. Putamen. Coque, coquille, ecale.
Buccia, guscio , follicolo.
ESCLOFÒLLA DE OU. .CLOSCA DE OU.
ENCARA NO HA EXID DE LA ESCLOFÓLLA DEL OU.
fr. ab que se manifésta que algú té en-
cara mòlt poca experiencia. 4un no ha
salido del cascaron. Nedum ovo exclu-
sus. JI n*nest pas encore sorti de la co-
que. Non è aucor uscito del guscio.
EXIR DE LA ESCLOFÓLLA DEL OU. fr. Ser mòlt
criatura , mòlt jòve. Salir del cascaron.
Ex ephebis egredi. Sortir de la coque.
Uscir del guscio. |
TÓT JUST HA EXID DE LA ESCLOFÓLLA DEL OU.
fr. ENCARA NO HA EXID DE LA ESCLOFÓLLA
DEL OU,.
ESCLOFÒLLAR. v. a. Esgranar, tráurer
los grans de las fabas, ls, etc., de
las tabèllas en que se crian. Desvainar.
Folliculis purgare. Écosser. Cavar dal
. guscio.
EScLOrÒLLAB. met. Xarrar, parlar mòlt.
Descascar , parlar; garlar, charlar.
Loquacem , garrulum esse. Parler , ba-
biller, bavarder , verbiager. Cicalare,
gracchiare.
ESCLOP. s. m. Especie de calsad de fusta,
-uid y tot de una pèssa, de que usan
principalmént los traballadórs de la ter-
ra. Almadreña , madreña , zueco, z0co.
Calcens ligueus. Sabot. Zoccolo.
ESCOAR. v. a. ant. ESCUAR.
ESCOBEN. s. m. Ndut. Cada un dels fo-
rads per ahónt ix la corda de l'àncora.
Escoben. Foramen navis ancora ruden-
o ti excipiendo. Écubiers. Cubia , occhio.
ESCOBILLÓ. s. m. Instrumènt de arti-
ESC |
llería que servex pera.netejar los a. —
nòns. Escobillon. Instrumentum ligaeen |
tormentis bellicis mundandis deserves, —
Écouvillon. Lanata.
ESCODA. s. f. Instrumént de ferro es
forma de martéll, peró ab punta i tos
dos caps, que clavad en un máneg lir,
server pera picar pédras, y ilt:
obras. Pico, escoda. Malleus utrum»
acuminatus. Laie, laye. Martellina.
ESCODRÓ. s. m. ant. Escuanró.
ESCODRONAR. v. a. ant. Escuanior.
ESCOLA. s. f. La doctrina, priocips y
sistema de algun autòr. Escuela. Sho
le dogmata , doctrina. École. Scuol.
ESCOLA. territ. AULA, ESTUDI.
ESCOLA. s. m. Lo noy que serrer eil:
iglèsias pera ajudar á missa y altresn-
nisteris del altar. Monacillo , monan-
llo, monago. Monachellus. Enfau «
chœur, petit garcon qui sert les mevr.
Cantore, ragazzo che serve i preti:
le chiese.
ESCOLÁ De AMkx. Lo subgécte que sep
sémpre cegamènt lo dictámen de aîn
Sacristan de amen, voto de amen. is
no juditio ceco animo adhzrens. G-
qui opine. du bonnet. Colui che duer-
me il compagno.
ESCOLÁ DE CANT. ESCOLÁ DE COR.
ESCOLÁ DE COR. En algunas catedrals lo 1
que servex en lo cor y en varios niù-
teris de la iglesia ab manto y ro
Infante, infante de coro. Puer c^
ecclesie minister. Enfant de che
Cantore.
ESCOLÁ MaJOR. Ministre destinad en
iglèsias pera cuidar dels ornamést. :
tedat y arréglo. Sacristan. Edit:
Sacristain. Sagrestano.
NO NECESSITAR DE ESCOLA. fr. met. y i
NO XECESSITAR DE ACÓLIT.
ESCOLAMENT. s. m. p. us. rivi pts
ESCOLAPI. s. m. Clergue regula 4
orde de las Escolas Pias destinad i
ensenyansa de la juventut. Escaso
Scholarum piarum sodalis. Frère $ +
doctrine chretienne. Frate dell; Sou
Pia.
ESCOLAR. v.a. ant. DESSANGRAN.
ESCOLAR. ant. ESCÓRRER .
ESCOLARSE. v. r. Dessangrarse. Desest-
se. Sanguine exhauriri. Se saiga" #
qu'à défaillance. Restar esasgot.
ESCOLABSE. aül. ESCAPULIRSE.
ESCOLÁSTIC, CA. adj. Lo pertanye!
ESC
las escolas y als que estudian en éllas.
Escolastico , escolar. Scholasticus. $co-
lastique. Scolastico.
escoLásic. Se aplica particalarmènt al
método ab que s' ensenya la teología en
las scolas y als mestres que la ense-
nyan, y escriuen sóbre élla. Escolds-
tico. Scholasticus. Scolastique. Scola»
stico.
ESCOLI. s. m. ESCOLIO.
ESCOLIADOR. s. m. Lo qui fa escolios á
alguna obra á escrit pera sa millor in-
. tel-ligencia. Escoliador. Scholiastes. Sco-
liaste. Chiosatore.
ESCOLIAR. +. a. Posar escolios á alguna
obra. Escoliar. Scholiis illustrare. Faire
des scolies. Fare delle scolie.
ESCOLIO. s. m. Interpretació y declara-
ció bréu de alguna sentencia obscura y
difícil de enténdrer. Escolio. Scholium.
Scolie. Scolia. |
ESCOLOPENDRA. s. f. Insecte pètit ve-
rinòs, ab alas y dós autenas, ab dos es-
, pecies de estenalletas en lo llabi inferiòr
ab que mossega y fa mal: té lo cos com-
post de varias anéllas ab dòs peus en
cada una. Cientopies , escolopendra. Sco-
lopendra, oniscus. Millepieds. Mille-
iedi.
ESCOLTA. s. f. La partida de soldads, ó
la embarcació destinada á escoltar. Es-
colta. Stipatorum manus. Escorte. Scor-
ta, guida.
escòLta. En los convénts de religiosas y
col-legis de noyas la que té per ofici
acompanyar en lo locutori á las que re-
ben visitas de persónas de fora pera oir
lo que se parla. Escucha. Auscultans.
Écoute. Ascoltatrice.
ESCOLTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
escolta. Escuchador. Auscultator, aus-
cultans. Celui qui ecoute. Ascoltatore.
ESCOLTAR. v. a. Aplicar oido per oir.
Escuchar. Auscultare. Écouter. Ascol-
tare.
EscoLTaR. Resguardar , comboyar, conduir
alguna persóna ó cosa pera que camine
sèns risc ó pèrill. Escoltar. Stipare,
custodià cingere. Escorter. Scortare.
ESCOLTARSE. V. T. Parlar ab cláusulas y
pausas afectadas. Escucharse. Sibi lo-
quenti blandiri. S'ecouter. Prosare.
ESCOLL. s. m. Roca mólt grossa que es-
tá sòta de l'aigua ó á la bora del mar,
no se descubrex bè. Escollo. Scopu-
las. Écueil. Scoglio , secca.
TOM. I.
ESC 857
ascot. met. Périll, risc. Escollo. Pericu-
lum. Écueil. Scoglio.
ESCOLLADURA. s. f. ant. ESCOTADURA.
ESCOLLAT , DA. adj. ant. Escotad. Es-
cotado. Valdè incisus. Coupe, raccour-
ci, Scorciato.
ESCOMBRA. s. f. Manòll de rametas de
una planta que té las fullas semblants á
la palma, juntas y lligadas, que servex
pera escòmbrar. Ne hi ha també de ta-
marit, ginèsta y altras plantas fortas.
pera escòmbrar los carrèrs y estables.
Escoba. Scope. Balai. Scopa, granata.
ESCÒMBRA DE FÒRN. Una a ab uns draps
á sòn extrèm ab que s'escòmbra lo forn
abans de ficarhi lo pa. Barredero. Sco-
pe ad converrendum furnum. Écou-
villon. Spazzatojo. *
ESCÒMBRADA. s. f. L' aoció de escòm-
brar. Escobada , barredura. Scoparum
ductus. Z'action de balayer. Scopatura.
ESCOMBRADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
té per ofici lo escombrar. Barrendero.
Scoparius. Balayeur. Scopatore.
ESCOMBRADURAS. s. f. pl. escóMBRARÍAS.
ESCOMBRALL. s. m. ESCÒMBRA DE FÒRN.
ESCOMBRAR. v. a. Tráurer ab la escòm-
bra là immundicia, pòls ó cualsevol al-
tra cosa que hi ha en lo pavimènt. Bar-
rer, escobar. Converrere. Balayer.
Scopare, spazzare.
ESCÒMBRAB. met. Tráurer la gènt de casa 6
de algun lloc. Descombrar. Expellere,
urgare. Éconduire. Sgombrare.
ESCOMBRARIAIRE, s. m. Lo qui porta
ó trau las escombrarías al camp ó al si-
ti destinad pera tirarlas. Basurero, es-
tercolero. Sordium et immunditiarom
levator. Celui qui enlève les balayures
. des rues et des maisons. Colui che rac-
coglie le spazzature delle case e delle
strade. |
ESCOMBRARIAS. s. f. pl. La immundi-
cia, pôls 6 desperdicis que se arreple-
gan ab la eschmbra cuand se neteja ab
èlla lo pavimènt. Barreduras , basura.
Sordes scopis congeste. Balayures.
Spazzaturc.
ESCÒMBRARÍAS. Lo lloc ahònt se tiran las
immundicias de la casa cuand s'escòm-
bra. Basurero. Locus colligendis sordi-
bus destiuatus. Lieu où l’on depose les
balayures. Sito dove si raccolgono le
spazzature.
escomBRARÍAS. met. La cosa despreciable 6
de ninguna entitat. Basura, porquería.
10
858 ESC
Vilis, despicabilis res. Babiole. Fra-
scherie , baje.
ESCOMBRA Y RE. s. m. ant. escoMBRADOR.
ESCOMBRETA. s. f. PIXSèLL.
ESCOMBROTA. s. f. Escòmbra vélla. Es-
cobajo. Scope detrite. Vieux balai.
Granatuzza.
ESCOMESA. s. f. ant. ACOMESA.
ESCOMETIMENT. s. m. ant. ACOMESA.
ESCOMETRER. v. a. ACOMETRER.
ESCOMÉTRER. Jugar, apostar. Apostar.
Spondere. Parier , gager. Scomettere.
ESCOMBTRER Á ALGÚ. fr. EMPENDRER A ALGÚ.
ESCOMOVEDOR. s. m. ant. MOTÒR.
ESCOMPARRANTIR. v. a. fam. Fèr de-
cáurer de ánimo. Descuajar. Àninum
frangere. Decourager, abattre. Sco-
vaggiare. ,
ESCOMUNICACIO. s. f. ESCOMUNIÓ.
ESCOMUNICAD, DA. adj. Separad de la
comunió dels fiels. Excomulgado , des-
comulgado. Excommunicatus. Excom-
munie. Scomunicato.
Escomuxican. Malvad , pervers. Descomul-
gado. Sceleratus. Depravé, pervers,
endiable. Scellerato, malvagio.
ESCOMUNICAD VITAXDO. Aquell 3 qui no se
"^ A pod lícitamént tractar ni comunicar en
aquellas cosas que se prohibexen per la
escomunió major. Excomulgado vitan-
do. Excommunicatus vitandus. Excom-
munié , qui a l'excommunication ma-
. jeure. Chi ha la scomunica maggiore
addosso.
ESCOMUNICAR. v. a. Apartar de la co-
munió dels fiels y del us dels sagramènts
al contumas y rebelde als mandatos de
la Iglésia. Excomulgar, descomulgar.
Excommunicare, sacra interdicere, è
fidelium communione disjungere. Ex-
communier. Scomunicare.
ESCOMUNICAR. met. y fam. Tractar mala-
mént de paraula 6 ah rigòr y enfado;
com: si fas ó dig axó me ESCOMUNICARÁ
fulano. Excomulgar. Duré, severé in-
crepare. Maltraiter de paroles. Oltrag-
giare, ingiuriare.
ESCOMUNIÓ. s. f. Separació de la co-
munió dels fiels. Se dividex en majór y
menòr. La majór es privació activa y
passiva dels sagraménts y sufragis co-
muns dels fiels. La menór es privació
passiva dels sagraménts. Excomunion,
descomunion. Excommunicatio, sacro-
rum interdictio. Excommunication. Sco-
munica.
ESC
ESCONDIR. v. a. p. us. aucun.
ESCOPETA. s. f. Arma de fog que «
compon de un canó de ferro de cinc
sis pams de llarg, assegurad en om a
xa de fusta, ab sòn pany pera disparar
y sa baqueta pera carregar. Escoeis
Scloppetum. Escopette , fusil. Fuck.
schioppo.
ESCOPETA DE vkxr. La que sense pen
despedex ab violencia la bala per ne
del aire comprimid artificialméot ds
de la culata. Escopeta de viento. Si
petum ope aeris compressi explode:
Fusil à vent. Fucile di vento.
ESCOPETADA. s, f. Lo tir que ix deb
escopeta. Escopetazo. Scloppeti eye
sio, ictus. Coup de fusil. Fucilata..
ESCOPETEJAR. v. a. Disparar repetó
tirs de escopeta. Escopetear. Scope
torum iteratis explosionibus impete
Tirailler. Sparare il fucile parede
. volte.
ESCOPETEJARSE. V. Y. Disparar repetids *>
gadas las escopetas uns contra atri
Escopetearse. Scloppetorum espies
bus utrinque pugnare; Tirailler. Tre
si scambievolmente fucilate.
ESCOPETER. s. m. Lo soldad arm:
escopeta. Escopetero. Miles sclopit
armatus. Fusillier. Fuciliere.
ESCORA. s. f. Ndut. Lo extrém à ^
perxas. Escoa. Perticæ nautice e?
mum. L'extremite des varangues. L
stremitá delle costelle di una nave
ESCORBUTI. s. m. Mal contagios à
cuènt èntre navegants acompaurd d
dinariamént de corrupció de las £ *
vas. Escorbuto. Scorbutum , giagiun
tabes. Scorbut. Scorbuto.
ESCORBUTIC, CA. adj. Lo que p
al escorbuti. Escorbútico. Ad gr
rum tabem pertinens. Scorbutique.Y
butico.
ESCORCÒLL. s. m. Lo acte de est"
llar. Registro. Scrutatio. dl
ment. Ricercamento , scrutinio.
ESCORCOLLADOR. s. m. Lo qu *
cólla. Registrador. Scrutator. (e:
enregistre. Ricercatore, scrufitert
ESCORCOLLAMENT. s. m. aot. 5
CÓLL. ;
ESCORCOLLAR. v. a. Registrar. Et
trar. Serutari. Registrer, enrt£*
Scrutare, scrutinare , ricercare. —
ESCORDI. s. m. Hèrba medicina 4
pam y mitj de alsaria , ab las fo.»
ESC
dras, oblongas, peludas, blanquinosas
y dentadas fos camas ramosas , luclina-
das cap á terra y ab bòrrissol, las flors
comunamént blancas ó purpúreas, y ab
una especie de llabi. Escordio. Teu-
crium scordium. Scordium. Scordeo.
ESCORIA. s. f. Las parts heterogéneas
que se separan dels métalls cuand se fò-
nen ó traballan al fog. Escoria. Scoria,
fex , fex. Scorie , laitier, Rosticci, sco-
ria.
escorra. met. Cosa vil y despreciada. Es-
coria. Res vilis , despicabilis. Rebut, lie.
Ciarpame, pattume.
ESCORIA. met. Lo subgècte que té mòlta
malicia y astucia. Perillan. Nebulo.
Fripon , vaurien. Briccone , mascalzone,
— birbante. .
. ESCORIACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
| escoriar y escoriarse. Escoriacion. Ex-
coriatio. HErcoriation. Scorticamento,
escoriazione.
ESCORIAR. v. a. Gastar, arrancar ó cor-
- roir lo citis, quedand la carn descuber-
ta. Se usa comunamènt com recíproc.
Escoriar. Excoriare. S'excorier. Scor-
ticarsi.
' ESCORNAR. v. a. Llevar, arrancar los
. corns 6 banyas á algun animal, Descor-
nar. Cornua detrahere. Arracher, cou-
per, óter les cornes, Scornare.
ESCORNARSE. v. T. Batallar fins arribar á
barrejarse uns ab altres. Darse de las
astas. Cornibus et conjunctione basta-
rum pugnare, cominus pugnare. En ve-
nir qux muins, en decoudre. Venirne
alle strette.
DÈXALS ESCORNAR, Ó QUE $ EsCORNEN. fr. fam.
de que se usa cuand no se vol posar pau
entre dos que se barallan ó altercan ab
calór y malas peraulas. Dejarlos des-
cornar , ó que se descuernen. lpsi se ic-
tibus aut verbis impetant. Laisser bat-
tre les gens. Lasciali rompersi il collo.
ESCORPA, s. f. ant. Pèx. ESCÓRPORA.
ESCORPI. s. m. Animal mòlt comú en
Espanya , de dos á tres pòlsadas de llarg:
sòn cap fòrma ab ló cos una sola pèssa,
té ona cua mòlt movedissa, y armada
en sa extremitat de una punta córva ó
ungla, ab la cual picand introduex lo
humor verinòs. Ælacran, escorpion.
Scorpio, scorpius, nepa. Scorpion.
Scorpione.
escorpí. Un dels dòtse siguos del zodíac,
gue está col-locad èntre lo de Libra y
ESC 859
lo de Sagitari. Escorpion. Scorpio, scor-
pius, nepa. Scorpion. Seorpione.
ESCÓRPORA. s. f. Péx de mar de un
pam y mitj de llarg, pardo per la part
superiór dels costats, y rojenc, tacad
de negre per sòta: té lo cap guarnid de
una especie de fiblóns y casi sémpre
comprimid, los ulls molt acostads, y
prop de élls y del nas unas barbetas.
Escorpina , escorpena , escorpera , res-
caza, peje diablo. Scorpena. Poisson
trés-ressemblant au scorpion. Pesce si-
mile allo scorpione.
ESCORREDOR, RA. adj. Lo que s'es-
corre ab facilitat, com llas EscorREDÒn.
Corredizo. Solutilis. Coulant. Scorsojo.
ESCORBEDÒR. 8. m. Lo lloc ahónt se vuidan
y netejan los vèntres del bestiar en lo
escorxadòr. Jamerdana. Locus abster-
gendis pecudum intestinis destinatus.
Lieu oú l'on vide la tripaille. Luogo
dove si vuota il budellame degli animali.
ESCORREDÒS. Vall que se fa en las terras
humidas pera tráurerne l'aigua. Tijera.
locile. Saignee , rigole. Canaletto.
ESCÓRREG. s. m. Lo conducto que en
los posts y altras obras servex pera.do-
nar exida á l'aigua y altras immundi-
cias. Vertedor. Colluviarium. Canal,
égout. Chiavigua, fogna.
ESCORREGUD, DA. p. p. de rscónnz:.
Escorrido.
ESCÓRRER. v. a. Apurar las reliquias y
últimas gótas de algun licór que han
quedad en un vas, bòt, etc. Escurrir.
Reliquias exhaurire. Épuiser. Esaurire,
consumare.
escónrer. Destèr lo llas , la baga, lo cordó,
la mitja, etc. Correr. Solvere. Detacher,
denouer, defaire. Snodare, disciogliere.
ESCÓRRERSE. V. Y. Cáurer de gota en gòta
lo líquid que hi habia en algun vas, etc.
Escurrir , descorrer , descorrerse. Gut-
tatim exsiccari. Degoutter. Gocciolare,
stillare.
ESCORRETJADAS. s. f. pl. ant. xvariacas.
ESCORRETJAR. v. a. ant. XURRIAQUEJAR.
ESCORRIALLAS. s. f. pl. Las últimas re-
liquias 6 gòtas de algun licòr que han
quedad en lo vas, bòta, ctc. Escurri-
duras , escurrimbres. Liquoris reliquie.
Restes. Avanzo, rifiuto.
ESCORSA. 8. f. ESCORZA.
ESCORSADOR. s. m. ant. Lo qui trav la
escorsa. Descortezador. Deglabrator.
Celui qui écorce. Scortecciatore,
860 ESC
ESCORSAMENT. s. m. ant, L'acció de
escorsar ó tráurer la escorsa. Descorte-
zamiento. Decorticatio. Decortication.
Scorticamento.
ESCORSAR. v. a. ant. EscoRxaR, en la se-
gòna y tercèra accepció.
ESCORSÓ. s. m. Especie de culébra de
un pam y mitj de llargaria y de una
pòlsada de diámetro. Té lo llòm de co-
lór cendròs fòsc, ab una ralla al mit)
composta de tacas triangulars negras, y
lo véntre de colór hlanquinès ab algu-
nas tacas negras. Lo cap es més gruxud
que lo cos, y en la barra de dait hi té
unas butllotetas plenas de un humór
verinós y mortífero que introduex en
la part que mossega. Es comú en tots
los paissos montanyósos de Európa, y de
témps mólt antig se usa com un remey.
Vibora. Vipera. Vipère. Vipera.
ESCORSONERA. s. f. Hérba de un pam
y mitj de alsada ab las fullas amplas,
entéras y que abrassan la cama, la cual
es ramósa y termina en un pétit floró
grog ab lo cális escatós. Sa arrel, que
es negra de fora y blanca de dins, se
usa en la medicina. Escorzonera. Herba
viperina. Scorzonére. Scorzonera.
ESCORTERAR. v. a. Dividir lo cos en
cuatre parts, fèrne cuartos. Descuar-
tizar , cuartear. Corpus in quatuor par-
tes dividere, secare. Écarteler. Squar-
tare. 7
ESCORXA. s. f. La part exteriòr del ar-
bre, composta de varias capas, que lo
cubrex désde las arrels fins 4 la extre-
mitat de las ramas. Corteza. Cortex.
Écorce. Corteccia, scorza.
escoRxa. La part exterior de algunas frui-
tas, com meló, poncem, llimòna, etc.
Corteza. Cortex. Écorce. Corteccia.
ESCORXADÒR. s. m. Lo qui escorxa 6
llèva la pèll. Desollador. Qui corium .
. detrahit. Écorcheur. Scorticatore.
Escorxanón. Lo lloc ahónt se mata y escor-
xa lo bestiar. Matadero , degolladero,
rastro. Laniena. Écorcherie, tuerie.
Scorticatojo.
ESCORXADURA. s. f. L'acció y efècte
de escorxar 6 llévar la pèll. 'Desuello.
Corü detractio. L'action d'ecorcher.
Scorticamento.
ESCORXADURA. L/ acció de escorxar las alsi-
nas suréras. Descasque. Decorticatio.
L'action d'etaler les lieges. Lo scorti-
care.
ESC
ESCORXADURA. ant. La escoriació que reni.
ta de fregar una part del cos ab altra
Desolladura. lutertrigo. Ecorchure,
excoriation. Escoriazione.
ESCORXAMENT. s. m. ant. ESCORIaDU,
en la priméra accepció.
ESCORXAPI. s. m. E mbareació de vela
que servia pera transportar gént de
guerra y provisiòns. Escorchapin. Ou
raria navis. Sorte de bâtiment de trans
port. Sorta di bastimento.
ESCORXAPINS. $. m. fam. Lo qui efiges
més de lo que li correspon per sòs tre
balls. Desollador. Injustus exactor.
Ranconneur. Segavene. |
ESCORXAR. v. a. Llèvar la pel al ani-
mal. Desollar , escorchar , despelleje".
Excoriare. Écorcher. Scorticare, 10
jare.
ESCORXAR. Tráurer la escorxa. Descorteza,
descascar. Decorticare. Écorcer. St
zare. |
ESCORXAR. Tránrer 6 arrancar de lis i»
nas surèras las escorxas anomenadas s-
no. Descorchar. Decorticare. Écorcerl
liege. Levar la corteccia al sugbero.
BÑscorXaR. Axaragallar las aiguas la tem
Arroyar. Scernere terras. Entra".
caver les terres. Affossare.
esconxar. met, Fèr pagar mòlt car lo qu
se ven. Desollar. Ultrà pretium verde
re. Ranconner , plumer, écorchtr,
etriller. Scorticare.
ESCOT. s. m. Certa roba 6 texid dee
tam que sàn fan mantos y altras cos
Anascote. Stamineum textum quodds.
Anachoste. Anascoto.
zscor. La part 6 cuota que toca d cidik
per rahó del gasto fèt de comú ao
ntre varias persònas. Escote. Symbos
Écot. Scotto.
#ÈRSE UN ESCOT DE ALGUNA cosa. fr. fim.
que s'exprèssa lo excès ab que algió
alguna cosa 6 s'enceva en ella; cu
FÈRSE un ESCOT de ballar, de llegir, e
Darse una panzada. Satiari. Se gore"
Impinzarsi.
ESCÓTA. s. f. Ndut. La corda ó cp?
que se tempèran las velas afluxandas*
estirandlas envers la popa. Escola. Ver
soria. Écoute. Scotta. .
ESCOTADURA. : f. Lo tall fèt ai M "
, cotilla ó altra e ro |
ot superiór á fi datis al ces |
Escotadura , escote , escotado. Ve
decollatio. Échancrure. Incavo, 14%
ESC
ESCOTAR. v. a. Escursar ó disminuir al-
guna cosa retallandia per acomodarla
de manéra que arribe á la mida que se
necessita; com escoTaR lo gipó, la co-
tilla, ete. Escotar. Recidere. Échan-
crer , couper, raccourcir. Incavare.
escorar. Pagar la part que toca á cada hu
en algun gasto comá. Se usa també com
recíproc. Escotar. Symbolam dare.
Payer son ecot. Pagare il suo scotto.
ESCOTERA. s. f. Ndut. Obertura que bi
ha en lo costat de una embarcació ab
una politxa, per la cual passa la escota
majòr ó de triquet. Escotera. Apertura
quedam in navis latere. Poulie d'ecou-
te. Girella di scotta.
ESCOTÍ. s. m. Ndut. La escota de una
vela menor. Escotin. Versoria. Ecoute
du grand hunier. Scotta di vela di
gabbia.
ESCOTILLÓ. s. m. Cada una de las ober-
turas que hi ha en los tablados ahònt se
represintan comedias. Escotillon. Val-
vz in proscenii pavimento. Petite trape.
Botoletta.
ESCOTISTA. s. m. Lo qui seguex la doc-
trina de Escot. Escotista. Scoti secta.
tor. Scotiste. Chi segue la dottrina di
Scotto.
ESCOTXEGAR: v. n. Cantar la perdiu.
Cuchichiar. Cacabare. Cacaber. Stride-
re le peruici.
ESCOTXINAR. v. n. ESCOTXEGAR.
ESCREMENT. s. m. BICREMÈNT.
ESCREX. s. m. crèx.
ESCRIBA. s. m. Doctór ó intérprete de la
llèy éntre los hebrèus. Escriba. Scriba.
Scribe, Scriba.
ESCRIBA. s. m. Lo qui escriu. Escriba-
no. Scriptor. Écrivain. Scrittore.
escarsá. Lo qui per ofici públic está auto-
risad pera donar fe de las escripturas M
demès actes que passan davant de èll.
Ne hi ha de diterduts classes; com ES-
crimá de cámara, del rèy, de provin-
cia, de ajuntamént, etc. Escribano.
Tabellio. Zabellion , notaire, greffer.
Notaro, notajo.
ESCRIBANÍA. s. f. L'ofici que efercexen
los escribans públics. Escribania. Ta-
bellionis munus. Notariat. Notariato.
mecRtEARiA. Lo cuarto ahónt lo escribá tà
són despatx, y los papérs pertanyénts
á són P fci. a Tabalariom.
Greffe. Cancelleria.
sscarsamia. Los arreus de escríurer. Es-
Denia ESC 861
cribania. Seriptorius apparatus , scri
toria supellex, Écritoire, Calamajo. FE
ESCRIBENT. s. m. Lo qui escriu lo que
altre li dicta, y lo qui copia lo que al-
tre ha escrit. Escribiente , amanuense,
escritor. Amanuensis. Commis-ecrivain,
écrivain , copiste. Copista.
ESCRINY. s. m. ant. ABMABI.
ESCRIPTÓR. s. m. La persona que escriu.
. Se diu comunamént del subjécte que es
autór de algunas obras escritas ó impre-
sas. Escritor. Scriptor. Écrivain, au-
teur. Autore, scrittore.
ESCRIPTORI. s. m. Lo aposénto ahónt
ténen són despatx los homes de negocis.
Escritorio. catorum officina. Bu-
- reau. Scrittojo, uffizio.
gscRiPTORI. Especie de calaxéra ab varias
divisiòns pera guardar papérs. Escrito-
rio, papelera. Armarium, scrinium.
Sorte d'armoire en marqueterie. Sorta
d' armadio intarsiato.
ESCRIPTURA. s. f. Instrumént públic
firmad per la persóna que l'otòrga da-
vant de testimonis y eutorisad per lo
escribá. Escritura. Scriptura , syngra-
pha. Acte public passe par devant no-
taire. Scrittura, strumento. .
ESCRIPTURA. ant. L'acció de escríurer. Es.
critura. Scriptio. Écriture. Scritto,
serittura. :
ESCRIPTURA SAGRADA. La Biblia. Escritura
sagrada. Sacra scriptura, sacra pagi-
na. La Bible; ecriture sainte. Scrittura.
TÉR EscrIPTURA. fr. Formar lo notari ins-
trumént públic per assegurar algun
contracte, obligació, etc. Escriturar.
Syngrapham facere. Instrumenter. Ro-
gare un istrumento.
SAGRADA ESCBIPTURA. ESCRIPTUBA SAGRADA.
ESCRIPTURARI. s. m. Lo qui fa profes-
sió de declarar y ensenyar la Sagrada
Escriptura, y ha adquirid gran intel-
ligencia de èlla. Escriturario. Sacre
Scripturæ interpres. Proffesseur d" Écri-
ture Sainte. ttore, professore di
Scrittura. |
ESCRIT, TA. p. p. de escrívarr. Escrito.
ESCRIT. 8. m. Lo llibre ó la obra de un au-
tòr que escriv sòbre alguna materia. Es-
crito. Scriptum. Écrit, ouvrage. Scrit-
to, opera.
ESCRIT. for. Lo pedimènt 6 al-legat que se
presénta en un plèd 6 causa. Escrito.
Supplex libellus. Piéce, acte, preuve
par écrit. Scritto, libello.
862 ESC
DONAR PES ESCRITS. fr. Entregar algun papèr
eu que se ha escrit algun punt pera sa
mès clara intel-ligencia y majòr segure-
tat. Dar por escrito; la scriptis tradere.
Donner par écrit. Dar in iscritto.
NO HI HA BES DE ESCRIT. fr. ab que cortesa-
namént se uéga lo que altre dóna per
cert ó sentad. No hay nada escrito so-
bre eso. Nihil de hac re constat. Cela
n'est pas aussi vrai que vous le croyez.
Questo è quel che non si sa.
PER Escarts. mod. adv. Per.medi de un pa-
pèr escrit. Por escrito. Per scriptum,
scripturá fidem faciente. Par écrit. In
iscritto,
ESCRIURER. v. a. Formar 6 figurar lle-
tras en alguna materia servindse de di-
ferènts instrumènts. Comunamént s' en-
tèu de las lletras escritas en lo papèr ab
la plòma, encaraqué també s'escriu en
métalls, telas, y en altras cosas. Escri-
bir. Scribere.- Écrire. Scrivere.
escríuaza. Compóndrer escrits, com dis-
cursos , historias , novelas y altras obras
literarias. Escribir. Scribere, conscri-
bere. Écrire. Scrivere.
escriuren. Dirigir cartas, bitllets, etc., á
algú. Se usa també com recíproc. Es-
| eribir. Per litteras cum aliquo colloqui.
Écrire. Scrivere.
ESCRÍURERSE. v. r. Allistarse en alguna con-
gregació , confraría, etc. Escribirse.
Nomen dare, adscribi. S'inscrire. Scri-
versi, matricolarsi.
ESCROSTAR. v. a. Tráurer la crosta de
alguna cosa. Descostrar. Crustam adi-
mere. Écrouter. Scrostare.
escrostar. Tráurer la crosta del pa 6 altra
cosa semblant. Descortezar. Deglabra-
re, decorticare. Écrouter , chapeler du
pain. Scrostare. .
ESCROSTARSE. V. T. DESGROSTARSE.
ESCROSTONAR. v. a. Tráurer crostòns
de alguna cosa. Descanterar. Extrema
frusta amputare. Couper un chanteau
de pain. Rompere tozzi.
ESCROTO. s. m. 4nat. Túnica á modo
de bòssa que cubrex y conté los testí-
culs. Escroto. Scrotum. Scrotum. Scro-
to, corlia.
ESCRÚPOL. s. m.-Dubte ó recel que
atorménta la conciencia sóbre si una
cosa es Ó no certa, si es bona ó mala,
obliga ó no obliga, y que fa estar lo
ánimo inquiet y desassossegad (ins que
se déxa córrer. Escrúpulo, Scrupulus,
' ESC
nimia solicitado, anxiets, fru, |
Scrupulo.
. EscRÚPOL. Farm. Pes equivalènt 4 vint r
cuatre grans y á la vinticuatrena par
de una ónsa. Escrúpulo. Scrupulun.
Scrupule. Scropolo, scrupolo.
ESCRÜPOL. Astron. Cualsevol dels minuta.
que se dividex un grau de circal, ep
cialmènt en los càlculs dels eclipses dl.
sol y la lluna. Escrupulo. Serupales.
Scrupule. Scrupalo.
EscRÜPOL. ant. La pedreta que se fica dus
de la sabata y i mal al peu. Escrip-
. lo. Scrupulus. Petite pierre qui entr
dans le pied en marchand. Rena o pis
tra ch’ entra nella scarpa nel camminare.
ESCRÚPOL DE CONCIENCIA. ESCBÚPOL, en li
primèra accepció. |
POSAR EN ESCRÚPOL. fr. Fèr que algú tur:
escrúpol. Meter en escrúpulo. Serp:
lum ingerere. Exciter des scnpdi.
Svegliare gli scrupoli.
ESCRUPULEJAR. v. n. Formar escrip
6 dubte sobre alguna cosa. Escrupal:
zar. Scrupulis angi. Ævoir des serp
les. Scrupoleggiare.
ESCRUPULET. s. m. dim. de sacs
Escrupulillo. Parvus scrupolus Pi
scrupule. Scrupuletto.
ESCRUPULÒS, A. adj. Lo qui pater é
escrúpols y lo que los causa. Escrpd
so. Scrupulosus. Scrupuleux. Ser
loso.
EscrupuLòs. met. Puntual, efacte. Ex"
puloso. Scrupulosus, fidelis. Scrupuleu
exact. Scrupoloso, esatto.
ESCRUPULOSAMENT. adv. mod |
escrúpol y efactitut. Escrupulosan:
Scrupulosé. Scrupuleusement. St
losamente.
ESCRUPULOSITAT. s. f. Efactitat
efámen y averiguació de las cosas
crupulosidad. Scrupulositas, acc
diligentia. Scrupule. Scrupolosità.
ESCRUTAR. v. a. ant. ESCUDRINTA!.
ESCRUTINI. s. m. E£ámen y averi
efacta y diligént que se fa de 33
cosa pera saber lo que es y formar
dici de èlla. Escrutinio. Scrutisi
- Recherche , enquête , perquisition. 5
tinio, esame.
escautixr. Regonexomént y regulaci
vots secrèts en las elecciòns 6 en 3
cualsevol acte. Escrutinio. Scrot.»
Scrutin. Scrutinio.
ESCUAD, DA. ad). que se aplica x |
ESC
mal á qui hab llevad la cha. Rabon.
Caudá prescisus. Écourlé, courtaude.
Scodato.
ESCUADRA. s. f. Cert número de sold
eu companyía y ordenansa ab són cabo,
y la plassa de cabo.en aquex vúmeró de
soldads: Escuadra. Manus militum. Es-
couade. Squadra. ,
escpanna. Part de Una armada naval com-
posta de alguns vaxèlis de guerra y un
número corresponánt de embarcacións
menors. Escuadra. Clessió. Escadre.
uadra. oa
ESCUADRINYADÒR , RA. s. m. y f. zs-
CUDRINYADOR. .
ESCUADRINYAMÈNT. s. m. ESCUDEI-
NYANÈNT. |
ESCUADRINYAR. v. a. ESCUDBINYAR.
ESCUADRÓ. s. m. Una delas parts en que
se dividex un regimént de caballería.
Escuadron. Cohors. Escadron. Squa-
drone.
ESCUADRONET. s. m. dim. de escua-
DRÓ. Escuadroncillo , escuadroncete.
Parva cohors. Petit escadron. Squa-
droncino.
ESCUAR. v. a. Llevar la cua d algun ani
mal. Descolar , derrabar. Caudá muti-
lare. Écouer, courtauder. 'Tagliar la
coda.
ESCUAR. Llevar la cua als anyélls pera que
créstan y s' engréxen. Desrabotar , ra-
botear. Candam amputare. Ecouer. Ta»
gliar la coda.
escuaR. Llevar la cua á las fruitas. Des-
pezonar. Pediolum detrahere. Óter, ar-
racher la queue d'un fruit. Levar la
coda. .
ESCUARTERAR. v. a. ESCORTERAR.
ESCUD. s. m. Arma defensiva pera cu-
brirse y resguardarse de las ofensivas ,
que se portaba en lo bras esquerre. Es-
cudo. Scutum, clypeus. Bouclier , ecu.
Scudo.
escun. Especie de moneda dita axí per te-
nir grabad lo escud de armas del prín-
cep 6 soberá que la fa encunyar. Ne hi
ha d' or y de plata, y de diferénts va-
lórs. Escudo. Nummus aureus vel ar-
genteus. Écu. Scudo.
ESCUD DE ARMAS. Lo camp, superfici ó es-
pay de distintas figuras en que se pin-
tan los blassóns de algun régne, ciutad
6 familia. Escudo de armas. Tessera
gentilitia. Ecusson. Scudo.
ESCUDEJAR. y. a. ant. Servir de escud
ESC 865
- 6 rodèlla: Escudar. Tegere , protegere.
Defendre. Scudare.
ESCUDELLA. s. f. Vas rodó y cóncavo
de que se usa comunamént pera pén-
drer caldo. Escudilla. Scutella, scutu-
la. Écuelle. Scodella.
S&CUDELLA. Lo plat eompost de pa, arros,
fideus, etc., cuits ab lo caldo del olla.
Sopa. Offa meridiana ex pane, oryzá vel
alio jure cocto. Soupe, potage. Zuppa,
minestra.
ESCUDÉLLA DE BROC, La que tè broc y ser-
vex regularmènt pera donar caldo y
altres líquids als malalts que estan de
cuidado. Pistero. Scaphium rostro in-
. ttructum. Fase à bec. Scodella con
collo.
ESCUDÈLLA DE FUSTA. La que es de éxa ma-
teria. Hortera. Gatinus ligneus. Ecuelle
de bois. Scodella.
ESCUDÉLLA DE FUSTA, La que acostuman por-
tar los peregrins. Cuenca. Scutella lig-
nea. Ecuelle de bois. Scodella.
ESCUDELLAR. v. a. Posar lo caldo, es-
cudèlla ó cosa semblant en los plats, y
distribuirho y servirho. Escudillar. Jus
in scutellas infundere. Verser du bou-
illon dans des ecuelles. Versare il bro-
do nelle scodelle.
ESCUDELLAB. met. Disposar y manejar algú
las cosas é són arbitri, com si fós únic
amo de èllas. Escudillar. Pro arbitrio
disponere. Gouverner , disposer en maf-
tre. Far il padrone.
ESCUDELLER. s. m. La postada que bi
ha regularmént en las cuinas pera po-
sar las escudéllas, vosos y altras einas.
Fasar , vasera , poyata , anden. Vasa-
rium. Tablette , buffet de cuisine. Buf-
fetto.
ESCUDER. s. m. ant. Criad majór. Es-
cudero. Famulus comitatui deserviens.
uyer. Scudiero.
ESCUDET. s. m. dim. de Escup. Escudi-
llo, escudito. Parvos clypeus. Petit
bouclier , petit écu. Scudetto.
ESCUDET. Planxa de métall que se posa da-
vant dels panys y é la bora del forad
de la clau en las portas, calaxos, arma-
ris, etc. Escudo. Ferreum sere tegu-
mentum. Écusson, ecu. Scudo,
EzscuDET. Planta que se fa en las aiguas de-
tingudas , ahónt trau una arrel llarga y
mòlt gruxuda , plena de nusos y de un
suc viscòs. Las fullas que se ajauen só-
bre de l'aigua són grossas y casi redò-
864 ESC
nas, y las (lors són també grossas y
blancas. Dòna per fruit una capsa ese
férica, plena de llayórs pétitas, llargas
y negrenoas. Nenúfar, escudete, nin-
" fea, golfan. Nymphea. Nénuphar. Nin-
fea, nenufar.
EMPELTAR DE ESCUDET. fr. Empeltar uns are
bres en altres, fènd un tall en la escor-
xa del arbre, ficand dins un bocí de ese
corxa del que se ha de empeltar que
tioga borró. Ingerir ó ingertar de ese
cudete. Scutulis inserere. Écussonner.
Annestare a occhio.
ESCUDEY LA. s. f. ant. escunkiia , en la
priméra accepció.
ESCUDRINYABLE. adj. Lo que pod es-
cudrinyarse. Escudrinable. Investiga-
bilis. Qui peut être scruté, recherche.
Serutabile. | |
ESCUDRINYADOR , RA. s. m. y f. La
persona curiòsa de saber y averiguar
as cosas secrétas. Escudriñador. Investi-
gator, scrutator. Scrutateur. Scrutatore.
ESCUDRINYAMENT. s. m. L'acció y
elécte de escudrinyar. Escudriñamien-
to. Investigatio, scratatio. L'action de
scruter. Scrutinio.
ESCUDRINYAR. v. a. Efaminar, inqui-
rir y averiguar cuidadosamént alguna
cosa y sas circunstancias. Escudrinar.
Investigare, scrutari. Scruter , recher-
cher , sonder', approfondir. Scrutinare.
ESCULPIR. v. a. Grabar. Esculpir, ins-
culpir. Sculpere. Sculpter. Scolpire, in-
cidere.
ESCULTOR. s. m. Lo artífice que fa al-
gana efigie 6 imátge de mármol, pè-
dra, fusta, etc. Escultor. Sculptor.
Sculpteur. Scultore.
ESCULTURA. s. f. L' art de esculpir
imatges y altras cosas de fusta, pédra,
etc. Escultura. Sculptura. Sculpture.
Scultura.
ESCULTURA. Cualsevol obra de ESCULTURA,
Escultura. Opus sculptam. Sculpture.
Scultura.
ESCULLID, DA. adj. que se aplica á lo
millòr, 4 lo que se ha triad éntre va-
rias altras cosas de sa especie. Selecto.
Selectus. Choisi. Scelto.
ESCULLIDISSIM , MA. adj. sup. de zs-
CULLID. Escogidisimo. Selectissimus.
Tres-choisi. Sceltissimo.
ESCULLIDOR, RA. s. m. y f. Lo qui
escull. Escogedor. Eligens. Celui qui
£hoisit. Sceglitore.
ESC
ESCULLIMENT. s. m. L' acció y efixe
de escullir. Escogimiento. Electio. Choix.
Scelta.
ESCULLIR. V. à. Péndrer ó elegir ah pe
ferencia E 6 més cosas éntre altra;
Escoger. Eligere, religere, deliger.
Choisir , dire, faire chie. soni
eleggere.
ESCUMA.:s. f. Conjunt de bombúlas que
lo aire agitad fórma y junta sobre lì
superficie dels liquids. Espuma. Spa.
cume. Schiuma. .
ESCUMA. BRUMÈRA , en la segòna accepció.
ESCUMA. met, Lo mès vil y despreciabled: '
cualsevol classe. Hez. Fex. Lie. Fecca
rka escuma. fr. Formarse la escoma eli
superficie dels líquids. Espumar. Sp:
mare. Ecumer. Sehiumave, spunte
giare. , |
ESCUMADORA. a. f. Especie de colin
grossa plena de foradets que serves p-
ra escumar. Espumadera. Rudi
spumatoria. Ecumoire. Scumaraoa.
ESCUMAR. v. a. Tráurer la escum de
algun licòr. Espumar , despumar. Ve
spumare. Écumer. Schiumare. — —
ESCUMILLA. s. f. Especie de roba ns:
clara y mòlt delicada. E . Lo
tei tenuioris genus. Crépe. Velo, tx:
ESCUMILLON. s. m. Especie de rob 4
seda mòlt gruxuda. Espumillon. Teh e
rica stipata. Crépon. Crepone.
ESCUPIDOR , RA. s. m. y £. Lo qu >
cup ab mòlta frecuencia. ir
Sputator. Crachéur. Che sputa spes
ESCUPIDÓRA. s. f. Eina que serves i^
ra escupir. Escupidera. Vas salivani:-
Crachoir. Sputacchiera.
ESCUPINA. s. f. Humor que se foni"
la bóca, y server pera humitty: *
lléngua y gargamélla , estovar MN
ménts, y facilitar la digestió. Sa
esputo , escupido. Saliva , spatar '^-
live. Sputo. |
ESCUPINADA. s. f. La escupina q**
llansa fora de la bóca. Escupidurs. "
cupetina , escupitina. Sputum. (ra
salive. Sputo, sputacchio.
ESCUPIR. v. a. Llansar escupina. £«7
pir. Spuere, exspuere, expuert: 7
spuere. Cracher. Sputare.
ESCUPIR, met. Llansar una cosa á aiti e
té mesclada ó unida. Escuptr. Er. *
ejicere. Chasser , lancer. Rigettar |
ESCUR , RA. adj. omscua.
ESCURA. s. f. L'acció y efècte de 57
ESC
- rar. Limpia, limpiadura, mondu, lim-
piamiento. Purgatio, mundatio. Net-
toiement. Nettamento, astersione.-
ESCURABASSAS. s. m. Lo qui escura las
comunas de las casas. Pocero. Latrina-
rum mundator. Cureur des latrines.
- Votacesso.
ESCURABESCAMBRES. s. m. aut. Escu-
RABASSAS. -
ESCURACASSOLAS. 8. m. Motiu que se
sol aplicar als que sòn mòlt golòsos, y
nols agrada que quède res de ménjar.
Lameplatos. Liguritor. Leche-plats. Lec-
capiatti.
ESCURAD, DA. p. p. de zscuaax. Lim-
piado , mondado.
QUEDAR ESCURAD. fr. met. Quedar sénse un
cuarto. Quedar limpio. Pecuniá vacuum
omnind remanere. Rester à sec. Esser
ridotto al verde.
ESCURADENTS. s. m. [nstrumént péti-
tet de mètall ó altra materia que ser-
vex pera escurar las dénte, traénd lo
que se hi fica éntremitj. Mondadiente,
moruladientes , limpiadientes , escarba-
dientes. Dentiscalpium. Cure-dents.
- Stuzzicadenti.
. ESCURADOR, RA. s. m. y f. Lo qui es-
cura. Limpiador, mondador. Munda-
tor. Celui qui monde , nettoie. Nettatore.
ESCURAMENT. s. m. ant. sscuna.
ESCURAORELLAS. s. m. Instrumént que
‘ forma una especie de cullereta, y ser-
vex pera tráurer la bruticia que se fa
en las orellas. Mondaorejas, escar-
baorejas. Auriscalpium, auricularium
specillum. Cure-oreilles. Stuzzicorecchi.
ESCURA POUS. s. m. Lo qui se emplea ó
tè per ofici escurar pous. Pocero, pri-
vadero. Putearius. Cureur de puits. Vo-
- tapozzo.
ESCURAR. v. a. Netejar alguna cosa
traéndne lo superfluo ó estrany que té
barrejad. Mondar , limpiar. Mundare,
purgare. Monder , nettoyer. Nettare,
mondare , pulire;
escurar. Parlaud de plats, cassolas, etc.,
tráurerne tòt lo ménjar, fèr que no hi
quède res. Arrebañar. Reliquum cibi
aut juris corradere. Gratter, racler,
ratisser. Raschiare , radere.
escunar. Parland de xemeneyas tráurerne
lo sutje. Deshollinar. Fuliginem abster-
gere. Ramoner. Spazzare.
£SCURAR À ALGÚ. fr. Péndrerli 4 algú lo
que tè, especialmènt lo dinér. Mondar.
TOM. I.
ESC 865
N ummos detrahere. Depouiller. Spo-
lare.
ESCURAXEMENEYAS. s. f. Lo qui se
ocupa en tráurer lo sutje de las xeme-
neyas. Deshollinador. Faligine abster-
pens. Ramoneur. Spazzacammini.
ESCUREDAT. s. f. ant. OBSCURITAT.
ESCURIMENT. s. m. ant. OBSCURITAT.
ESCURIR. v. a. aut. OBScURIR.
ESCURITAT. s. f. ant. OBSGURITAT.
ESCURSAR. v. a. Reduir 4 ménos la llar-
garia, duració ó cantitat de alguua co-
sa. També se usa com recíproc. Áor-
tar. Breviare, decurtare. .fccourcir ,
retrecir , rapetisser , amoindrir. Abbre-
viare, scortare, accorciare.
ESCURSONERA. s. f. Planta. ESGOBSOxÈRA .
ESCUSA. s. f. L'acció ó efécte de escusar
ó escusarse. Excusa. Excusatio, pur-
- gatio. Excuse. Scusa.
escusa. Excepció 6 descárreg. Excusa. Ex -
cusatio , purgatio. Exception. Scusanza.
escusa. Pretéxt, motiu pera fèr ú omé-
trer alguna cosa. chaque. Prætextus,
pratextum , obtentus. Pretexte , raison
apparente. Scusa, pretesto , coverta.
escusa. Efugi ab que algú s'escapa de al.
gun apuro. Escapatoria. Effugium.
Subterfuge , echappatoire. Satterfugio,
scampo.
AB ESCUSAS DEN PAU EN PERE S' ESCALFA. ref.
ue explica que alguns ab lo pretèxt de
demanar per los altres solicitan pera sí
lo que desitjan. Pide el goloso para el
deseoso. En calefit Paulus, qui Petro
aocenditur igne, cupidus non alterius
sed sui causá quæritat. JI quéte pour
Dieu; mais il quete pour deux. Chiede
pel santi e trova per se.
ANAR AB Escusas. fr. Buscar pretextos y
efugis pera dèxar de fér alguna cosa.
Andar en vueltas ; andar en chdnchar-
ras mdncharras. Pretextere. User de
detours, de subterfuges. Cercar iscuse.
DONAR ESCUSAS. ÍT. ANAR AB ESCUSAS.
ESCUSABLE. adj. Lo que adinet escusa ó
es digne de èlla. Excusable. Excusatio-
ne dignas, ezéusationem habens. Ex-
cusable. Scusabilc. |
ESCUSAD, DA. adj. Lo que no hi ha
precisió de fèr 6 dir. Excusado. Otio-
sus. supervacaneus. Non necessaire.
Inutile. ,
ESCUSADOR , RA. s. m. y f. Lo qui es-
cusa. Excusador. Excusator. Celui qui
excuse. Scusatore.
109
868 ESG
ESGARRIARSE. v. Y. Pérdrorse 6 apartarse
algú dels demés ab qui anaba en com-
pauyia. Descarriarse, desmandarse.
Aberrare. S'egarer. Smarrirsi.
ESGARRIARSE. Apartarse del ramat lo cap
de bestiar. Desmanarse , desmandarse.
A grege aberrare. S'égarer , se separer
du troupeau. Separarsi , smarrirsi.
ESGARRIARSE. met. Apartarse del just y ra-
honable. Descarriarse. A recto deviare.
S'egarer. Uscir di strada.
ESGARRIFALLS. s. m. pl. Demostració
excéssiva ó afectada de espant ú horrór.
Aspavientos , espavientos. Pavoris affec-
tatio. Exclamations. Sclamazioni.
ESGARRIFA MENT. s. m. ESGARRIFANSA:
ESGARRIFAMÈNT DE CABELLS. Lo acte y efècte
de esgarrifarse ó erissarse los cabells.
Despeluzamiento , despeluzo. Capillo-
rum erectio. État des cheveux qui se
herissent. Arricciamento.
ESGARRIFAMÈNT DE DENTS. Certa sensació des-
agradable que fa en la dentadara algun
ruido aspre, com cuand s'esquinsa al-
guna roba, se llima alguna serra, etc.
Dentera. Dentium stridor. Craguete-
ment. Sericchiolata.
ESGARRIFANSA. s. f. Horror. Grima.
Horror. Horreur. Orrore, arricctamento.
ESGARRIFANSA DE FRED. Tremoló de fred. 7i-
ritona. Tremor ex (rigore. Tremblement.
Tremito.
ESGARRIFANSA DE FRED. Indisposició del cos
‘en que en un matèx tèmps se sént un
poc de fred y calor estrany. Calofrio,
calofríos , calosfrios , escalofrío. Algor
febri affectus. Frisson. Brivido.
TENIR ESGARRIFANSAS DE FRED. Tenir éxa in-
disposició. Calofriarse , calosfriarse.
Frigora calido corpore sentire. 4voir les
frissons. Tremare, sentir brivido.
ESGARRIFAR. v. a. FÈR ESGARRIFAR.
ESGARBIFARSE. v. T. Erissarse los cabells.
Despeluzarse , espeluzarse , espeluanar-
se. Horrere. Se dresser, se herisser.
Arricciarsi.
ESGARRIES. s. m. pl. ESGARRIFALLS.
ESGARRINXADA. s. f. ESGARRANXADA.
ESGARRINXAR. v. a. ESGARRANXAR.
ESGLAHÓ. s. m. Cada un dels grabóns ó
gradas que componen una escala. Esca-
lon, grada, grado, paso, peldano.
Gradus. Degre , marche. Gradino.
ESGLAY. s. m. Espant , terròr. 4sombro.
Terror. Épouvante, terreur, frayeur.
Spavento, sbigottimento, terrore.
ESG
ESGLAY AR. v. a. Pasmar. Pamar, am
brar..Stupefacere. Etonner, dourd:,
Sbigottire , stupefare. |
escLavar. Espantar, atemorisar, aternr.
- Se usa també com recíproc. Asombra,
aterrar. Terrere. Épouvanter efraye.
Spaventare, impaurire, attérrire,
ESGLEA. s. f. ant. 1GLÈsn.
ESGLESIA. s. f. ant. 1c1àsn.
ESGLEYA. s. f. ant. IGLÉSIA.
ESGORDARSE. v. r. ant. retina, 01
RESPÓNDRER.
ESGOTAR. v, a. ant. AGOTAR.
ESGOTIMADOR, RA. s, m. y f log:
esgotima. Rebuscador, Qui vudet
reliquias legit. Grappilleur. Col a
raspolla. |
ESGOTIMAR. v. a. Arreplegar \u:-}
tims de rahim que han quedad es
ceps desprès de la brèma. Re: |
Vindemiz reliquias legere. Grapa*.
Raspollare. |
ESGRAHÓ. s. m. zscranó.
ESGRAMA. s. f. Instrumènt de fata
server pera espadar lo lli. Gram)
Tabula fino detergendo. Espadm
|
tola.
ESGRANAR. v. a. Tráurer lo gn e
guna cosa. També se usa com res
Desgranar. Grana excutere. Es
Sgranare.
ESCRANAR. Tráurer los grans de las
pésols y altras llegums de las td
en que se criau. Desvainar. Y9
nudare. Écosser. Sgusciare. |
ESGRATINYAR. v. a. Cavar esgamf
la superficie de la terra séns |
disar mòlt, com fan las gallinas f
tres animals ab las unglas.
Scalpere, scalpturire. Gratter,
Grattare.
ESGRIMA. s. f. Lo art de jugar y
jar la espasa. Esgrima. Ludo
torius. Escrime. Scherma.
ESGRIMADOR. s. m. Lo qui si
mar y Jugar la espasa. Esgrimi
diator. Escrimeur. Schermidot
ESGRIMAR. v. a. Jugar la €
rand y detenind los cops del Q
y acometèndio segóns lo art del
ma. Esgrimir. Digladiari. £4
Schermire, tirar di spada.
ESGRUMAR. v. a. Pént. Fer
trituració dels colors. Desgr
lores conterere. Broyer. 1
ESGRUNAR. v. a. EXGRUXAt.
ESL
ESGUARD: s; m, ATEXCIÓ, MIBAMENT, RES-
PÈCTE. |
ESGUARD. RETIBANSA y RETIRADA. -
DOXAR UN ESGUARD. fr. Semblar, retirar á
algú. Parecerse. Relerre. Se ressem-
bler., s'approcher. Rassomigharsi. — ,
ESGUARDAMENT. s. m. ATENCIÓ, MIRA,
RESPECTE. E
ESGUARDARSE. v. r. p. us. PERTÀNYEB,
CORRESPÓNDRER. .
AVER ESGUART. fr. ant. Tenir mira-
mént, atenció. Atender. Considerare.
Préter attention, être attentif. Porre
mente , badare.
ESGÜELS. s. m. fam. Dinèr. Moga, guel-
tre. Pecunia. Argent. Oro, danaro.
ESGUERRAD , DA. adj. que se aplica al
que está privad del us de algun mém-
bre, 6 lo tè mal fèt. Estropeado , lisia-
do, contrahecho. Mutilus. Estropie.
Storpiato.
ESGUERRAD. Se aplica també al matéx mém-
bre estropiad ó mal fet. Lisiado, de-
fectuoso. Elisus. Estropie. Storpiato.
ES GUERRAR. v. a. Fèr malamént algu-
na cosa, no férla com deu ser. Echar
d perder. Non rectè facere. Sabrenau-
der , bausiller. Acciabattare.
ESGUERRAR. Estropiar á algú, déxarlo es-
guerrad. Estropear , dejar lisiado. Mu-
tilare. Estropier. Storpiare.
ESGUERRO. s. m. Erro, errór. Ferro,
error. Error. Erreur. Errore.
ESLA VO. s. m. ant. rocvka.
ESLENEGAMENT. s. m. ant. LLISCADA,
RELLISCADA.
ESLENEGAR. v. n. ant. LLISCAR, BELLIS-
CARA
ESLLABISSADIS, SA. adj. Lo que s' es-
llabissa fácilment. Desmoronadizo. La-
bilis. Chancelant. Barcollante, cascante.
ESLLABISSARSE. v. r. Desfèrse y arrui-
narse insensiblemènt y 4 poc á poc los
edificis. Desmoronarse, desbrujarse.
Delabi. Se detruire peu d peu. Sdruc-
ciolare a basso, cadere.
ESLLANGUID, DA. adj. Flac, débil y
extenuad. Traspillado , ldnguido. Lan-
guidus. Extenue, languissant. Stenva-
to, lapguente.
ESLLANGUIMENT. s. m. Flaquesa, de-
bilitat. Languidez, languideza. Lan- .
uor. Zangueur. Languore, langui-
ezza. |
ESLLANGUIRSE. v. r. Aflaquirse, debi-
litarse excessivamént. Traspillarse. Lan-
ESM 869
guescere, attenuari. S'amaigrir , s'af-
Jaiblir, s'extenuer. Snervarsi, sina-
grirsi, indebolirsi.
ESLLEMENAR. v. a. Tràurer las lléme-
nas. Deslendrar. Lendibus purgare.
Oter les lentes. Tor via le lendine.
ESLLENEGARSE. v. r. Donarse, axam-
plarse. Se diu principalmént de la roba.
Dar de si. Distendi. S'etendre, s*al-
longer. Distendersi, allargarsi.
ESLLBNEGARSE. ESLLABISSARSE.
ESLLOMAR. v. a. ALtomaR.
ESMA. s. m. Hàbit 6 facilitat de acertar
á las palpéntas las cosas de que ántes se
tenia noticia y del órde en que estaban.
Tino. Tactum res quascumque invenien-
di facilitas. Routine, facilite acquise
par l'habitude. Abitudine, vso, prattica.
PÉRDRER LO ESMA. fr. Pérdrer lo conexe-
mént, la memoria de algun lloc. Per-
der el tino, desatinar. Confundi situs
aut loci notitiam. Perdre le souvenir de
quelqu'endroit. Perdere la memoria
d' un sito, non ricoposcerlo più.
ESMAGENCAR. v. a. Agr. Cavar segóna
vegada las vinyas. Binar , cavar las vie
ñas. Ablaqueare. Biner. Intraversare.
ESMALT. s. m. Pasta composta de vidre,
á la que se dónan diferénts colórs ó bé
. conservandli part de sa trasparencia , 6
féndlahi pérdrer. Esmalte. Encaustum.
Émail. Smalto.
ESMALT. Obra que se fa ab lo esmalt sobre
algun métall. Esmalte. Encausticom
opus. Émail. Smaltatura.
ESMALT. Lo colòr blau que se fa de pasta
de vidre ó esmalt de argentèrs molt.
Esmalte. Cæruleus color. Azur. Az-
ZUYTO.
esmarT. met. Llustre, esplendor, adòrno.
Esmalte. Ornatus. Éclat. Lume, lustro,
splendore.
ESMALTAR. v. a. Aplicar esmalt de di-
ferènts colors sòbre l'or, plata, etc.
Esmaltar, Encausto ornare. Émailler.
Smaltare.
ESMALTAR. met. Adornar de varios colors
alguna cosa. Esmaltar. Variis coloribus
ornare. Peindre en differentes couleurs.
Pingere di piú colori.
ESMALTAR. met. Adornar, hermosejar, il-
lustrag. Esmaltar. Ornare, illustrare.
Embelir. Abbellire.
ESMALTÍ. s. m. Blau de esmalt, que ser-
vex per la pintura al fresc y al trèmp.
Esmaltin, Ceruleus color. Azur pour le
870 ESM
" peinture à fresque et en détrempe. Àz-
zurro.
ESMARAGDA. s. f. ant. ESMERALDA.
ESMEDRIL. s. ru. ESMERIL. |
ESMENA. s f. Correcció de algun erròr
ó defècte. Enmienda. Emendatio, cor-
rectio. Correction , amendement. Core
rezione.
ESMENA. Satisfacció y paga en pens del
d
dany fet d ocastonad. Enmienda. Com-
pensatio, satisfactio. Dedommagement.
ompensa , risarcimento.
ESMENAR. v. a. Corretgir, fer que ale
guna cosa mala quède bona traèndne
: los defèctes. Se usa també com recí-
" proc. Enmendar. Emendare, castigare,
corrigere. Corriger. Correggere.
ESMENAR. Resarcir, recompensar algun
dany. Enmendar. Compensare. Dédom-
"^ mager. Compensare, risarcire.
HABER ESMÈNT. fr. Comensar 4 tenir
noticia de alguna cosa. Entender. Sub-
odorari. En avoir vent. Averne sen-
tore.
ESMENUCAR. v. a. Desmenussar , reduir
alguna cosa 4 parts mòlt pétitas. Des-
menuzar, despizcar. Comminuere , con-
terere. Hacher. Tritare, sminuzzare.
ESMENUSSAR. v. a. ESMENUCAR , DESME-
NUSSAR.
"ESMERALDA. s. f. Pèdra preciósa de
colòr verd, que traballada y pulida tè
un resplandor molt agradable á la vis-
ta. Esmeralda. Smaragdus. Émeraude.
. Smeraldo.
ESMERARSE. v. r. Posar particular cui-
dado en ser cabal y perfét, y obrar ab .
acert y lluimént. Esmerarse. Totis vi-
ribus conari, iutendere, incumbere.
Faire tous ses efforts. Fare tutti gli
sforzi.
ESMERDISSAR. v. a. Netejar las tripas
dels caps de bestiar. Jamerdar. Pecu-
dum intestina abstergere. Fider la tri-
paille des animaux tues. Vuotare il bu-
dellame.
ESMERENYON. s. m. Aucéll, especie de
falcó del tamany de deu 6 dòtse pòlsa-
das, pardo de sóbre, blanc y negre de
sòta, lo béc blau, la cua llarga, cen-
drósa, v blanca de la punta, y las po-
tas grogas. Es bo pera cassar. Espara-
van, esmerejon. Haltectus, falco pa-
lumbarius. Emerillon. Smeriglio.
ESMERIL. s. m. Pédra ferruginòsa de
color comunamènt pardo mès ó ménos
| ESMOLADÒR, RA. s. m. y f. Lo qu =
' ESMOLAR. met. Ménjar, consuma:r 052 "
ESM
fósc, y tat dura que ratlla tôts los co-
sos ménos lo diamant. Se emplea en pà.
vos pera trabállar las pedras preciòms,
pera pulir le cér, y per altras obra
Esmeril, Smyris. Émeri. Smeriglio.
ESMERO. s. m. Summo cuidado y ate
ció diligènt en fèr las cosas ab perfeo-
ció. Esmero. Cura, studium, digo
tia. Soin, Diligenza , cura, accurate.
ESMERS. s. m. L' acció y efècte de es
mersar. Empleo. Emptio, comparati.
Emploi. Impiego.
ESMERSAR. v. a. Gastar , emplear disen
en alguna cosa. Emplear, invertir, Pr
cuniam impendere, collocare. Empley::.
Impiegare.
ESMICAR. v. a. Fér micas de algun c
sa. Destrizar , despizcar. Comminoer.
conterere. Couper, briser, metin ^
petits morceaux. Sminuzzare , tritare.
minuzzare.
ESMICOLAR. v. a. ESGRUYAR.
ESMOCADOR, RA. s. m. y f. Lo qu e-
mòca. Despabilador. Qui lucerss
emungit. Moucheur. Colui che smocrà
llaumi. |,
ESMOCADORAS. s. f. pl. Especie de e--
tisòras que servexen pera mocar ^
llum. Despabiladeras , espabiladr: .
molleta , tenacicas , tenacillas. Forom-
le emunctoris. Mouchettes. Smoccr.:-
tojo.
ESMOCAR. v. a. Tráurer la moca. D--
tripar. Exeuterare , eviscerare. Élm,-'.
Sventrare:
mòla. Amolador. Ad cotem aco
Émouleur , rémouleur. Arrotino.
ESMOLADÒRA. 8. f. Instrumént prepara! ;
ra esmolar. Esmoladera. Instrumes:
acuendo deserviens. Instrument à .-
ser. Strumento per arrotare.
ESMOLADORA. ant. PÈDRA ESMOLADORA.
ESMOLADÒRA. adj. que se aplica á la =
que servex pera esmolar. Amala:
Cos. Meule , queue. Cote.
ESMOLADURA. s. f. L'acció y eix"
esmolar. Amoladura. Exacutia. L
tion d'aiguiser. Arrotamento.
ESMOLAMENT. s. in. ant. Essora
ESMOLAR. v. a. Fér agad lo tail ^r
ta de cualsevol arma 6 instrumert :
pèdra esmoladòra. Amofar. A:
Émoudre , remoudre. Arrotare. =
re , aguzzare.
ESM
á altra fregand ab élla. Gastar , mor-
der. Atterere. Gáter , user , consumer.
Guastare, usare.
ESNOLARSE, Y. T, Anarse gestand y méujand
alguna cosa sólida, com los mètalls, pè-
dras, fustas, etc. Escomerse. Consumi,
atteri. S'user. Guastarsi.
ESMOLET. s. m. Lo qui tè per ofici es-
molar. Amolador. Ad cotem acuens.
Émouleur , remouleur. Arrotino,
ESMOLLAR. v. a. SNGRUNAR.
ESMORS. s. m. ant. esmorsar , en la segò-
pa accepció.
ESMORSAR. v. a. Ménjar al dematí al.
guna cosa. Almorzar. Jantare. Dejeu-
ner. Far colazione, sciacquadenti.
ESMORSAR. 8. M. Lo mènjar que se fa al de-
matí. Almuerzo. Jantaculum. Dejeuner.
Asciolvere, colazione.
ESMORTIMENT. s. m. ant. pesmay , en la
| primèra accepció.
ESMORTUID, DA. adj. que se aplica als
colórs que no tènen gaire vivesa. 4mor-
tiguado, desmayado. Remissus, mi-
nus vividus. .4morti. Ammorzato;
smorto.
SMORTUID. Dax , apagad y séns vigòr. Mor-
tecino. Remissus, languidus. Faible,
languissant. Lapguente.
SMORTUID. Lo que está casi morindse 6
acabandse; com planta rswonTvrpa , llum
ESMORTUIDA. Mortecino. Emoriens , defi-
ciens , semianimis. Qui est prés de mou-
rir. Affebolito, smorto.
:SMORTUIMENT. s. m. Lo acte y efècte
de esmortuir ó esmortuirse. Amorteci-
miento , amortiguamiento , amortigua-
cron. Defectio, languor. Assoupisse-
ment , l'acte et l'effct d'amortir. Am-
morzamento.
SMORTUIR. v. a. Déxar com mort.
Amortecer , amortiguar. Semianimem ‘
relinquere. #ssoupir. Ammorzare.
MORTUIRSE. v. r. Desmayarse, quedar com
mort. .4mortecerse , amortiguarse. De-
ficere , semianimi remanere. S'evanouir.
Svenire.
¡MORTUIRSE. Mudar de colór, tornarse
grog de la cara. Demudarse ; pardrsele
d alguno el rostro mortal. Ex pallescere,
expallere, vultu immetari. S'alterer.
Impallidire, divenir giallo, alterarsi.
MORTUIRSE. Estarse apagand ó acaband
alguna cosa, com fa lo llom artificial
cuand li falta la materia. Entremorir.
P cene. mori. S'eteindre. Stingersi.
871
ESP
‘ ESMOTXADURA. s. f. Lo tall que san
los sastres al biax en alguna péssa de
roba p assentar en élla alguna cosa.
Sacadura. Sectio ad vestem aptaudam,
Coup de ciseaux. Colpo di forbici,
ESMOTXAR. v. a. Fèr-alguna esmotxa-
dura en la roba. Escotar, sisar. Ad
vestem aptandam aliquid decurtare.
Rogner , ender, raccourcir, echancrer
un habit, Incavare.
ESMUDARSE. v. r. ant. IMMUTAESE.
ESMUNYIRSE. v. r. Relliscar. Escurrir-
se, deslizarse. Elabi. S'echapper, se
glisser. Andar di soppiato.
BSMURYIRSE. Escaparse, fugir, anársen,
Escurrirse, escabullirse , descabullirse,
escurrir la bola, escullirse. Abire, au-
fugere. Se sauver. Scappare, fuggire.
EsMUNYIRSE. Desllorigarse. Desconcertarse.
desgobernarse. Luxari. Se demettre.
Dislocare.
ESMUSSAR v. a. AMUSSAR.
ESÓFAGO. s. m. Lo tonducto que va
dèsde la bòca al ventrell, per ahònt
passa lo mènjar y béurer. Esófago.
OEsophagus. (Esophage. Esofago.
ESOPIC, CA. adj. Lo pertanyènt á Esop.
Esópico. Æsopeus, wsopicus. Qui con-
cerne à Ésope. D’ Esopo.
ESPAA. s. f. ant. EsPasa,
ESPACI. s. m. Espay.
ESPACIAR. v. n. ant. Passejar, péndrer
lo aire en los paratges espayòsos. Espa-
ciarse. Spatiari. Prendre l'air. Spaziare.
ESPACIOS, A. adj. rspayds.
gspaciós. ant. Pausad. Espacioso. Lentus,
tardus. Lent, tardif. Lento, tardo.
ESPADADOR, RA. s. m. y £ Lo qui es-
pada. Espadador. Cannabi aut lini ope
spathe lignee purgator. Espadeur. Bat-
titore del lino colla scotola.
ESPADADORA. 8. f. Instrumépt de fusta de
uns tres ó cuatre pams de llarg y cinc
ó sis dits de ample ab un ó dos talls á
modo de espasa que servex pera espadar
lo lli ó cánam. Espadilla. Spatha lignea
lino vel caunabo carminando. Brisoir,
espade , espadon. Scotola.
ESPADANYA. s. f. Hèrba. 5004.
ESPADAR. v. a. Tráurer la brossa del cá-
nam ó lli d cops de espadadòra pera que
se puga filar. Espadar, espadillar. Car-
minare , macerare, Espader. Scotolare.
ESPADÓ. s. m. Eunuco, castrad. Espa-
don. Spado, eunuchus. Eunuque. Eu-
nuco.
872 . ESP i
ESPALMADOR. s. m. territ. RESPALL.
ESPALMAR. v. a. ESGLAYAR. Se usa tam-
bé com recíproc.
ESPALT. s. m. Pint. Color fòsc, traspa-
rèut y dóls pera banys ó capas. Espal-
to. Spaltum. Spalth. Spalto.
ESPALLÓ. s. m. Manòli de pels curts y
espessos que téuen las caballerías al de-
tras de las potas prop del casco. Se usa
comunamént en plural. Cerneja. Crines
in equorum manibus erumpentes. Fa-
non. Barbetta.
ESPAMPANAR. v. a. aut. ESPAMPOLAR.
ESPAMPOLADOR. s. m. DESPAMPOLADOR.
ESPAMPOLAMENT. s. m. ant. DESPAM-
POLAMÈNT. |
ESPAMPOLAR. v. a. DESPAMPOLAR.
ESPANDRE. v. a. ant. ESCAMPAR.
ESPANES, CA. adj. ant. EsPANYOL.
ESPANT. s. m. Terrór, consternació. Es-
panto. Terror, pavor. Épouvante , ef-
froi, frayeur. Spavento , tema, sbigot-
timento.
ESPANTABLE. adj. espantòs.
QUEDAR ESPANTAD. fr.{queDar PASMAD.
ESPANTADIS, SA. adj. Lo qui fâcilmènt
s' espanta. Espantadizo, asombradizo.
Pavidus. Ombrageux , craintif. Timido,
sospettoso . fantastico.
ESPANTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui es-
panta. Espantador. Qui terret, Celui qui
épouvante , qui fait peur. Spaventatore.
ESPANTALL. s, m. Lo que se posa en al-
an paratge pera espantar. Espantajo.
Ferricalum , terriculamentum. Épou-
vantail. Spauracchio.
ESPANTALLOPS. s. m. Arbusto que tè
las ramas mòlt peladas, las fullas de fi-
gura de cor, las flors grogas en forma
de mariposa y las llavórs dins de una es-
pecie de tavélla ampla, membranósa y
trasparént que cuand se belluga ta só-
roll. Espantalobos. Colutea arborescens.
Baguenaudier. Solano, solatro.
ESPANTAR. v.a. Causar espant , fer por.
Espantar. Terrere. Épouvanter. Spa-
ventare.
ESPANTAR. Fèr fugir de algun lloc 4 algu-
na persòna ó-animal. Espantar. Exci-
tare, abigere. Chasser. Scacciare.
ESPAXTAR. Causar admiració. Asombrar.
Admirationem ciere. Étonner, etourdir.
Ammiraro , meravigliare.
ESPANTARSE. v. r. Admirarse, maravellarse.
Espantarse , asombrarse. Mirari. 5'eton-
ner. Meravigliarsi.
ESP
NO TE ESPANTES. eXpr. irón. so tt py
CUIDADO. — ^
ESPANTOS, A. adj. Lo que causa esput.
Espantoso , espantable. Terribilis, ta.
rificus. Épowantable. Spaventevole.
ESPANTÒS. Admirable, lo que causa mre
vélla. Espantoso , espantable. Mirabls, |
stupendus. Merveilleux , étonnant. Ve.
raviglioso, ammirevole. |
ESPANTOSAMENT. adv. mod. Abe '
paut. Espantosamente. Terrifiok, ha-
rendè. Epouvantablement. Spaventera-
mente.
ESPANYAR. v. a. DESPANYAR.
ESPANYOL, A. adj. Lo que pertas :
Espanya 6 es natural de aquest regu.
Espanol, hispano. Hispanicus, bip
nus. Espagnol. Spagnuolo.
ESPANYOLAD,. DA. adj. que se apa
al estrangér que en lo séu aire, veti
costums se sembla als espanyols. £r:-
nolado. Hispanorum mores mit
Qui a les manières espagnoles. Un >
fetta aria spagnuola.
ESPANYOLISAR. v. a. Adoptar ins
veu estrangéra donandli la tnfletióc-
tellana. Españolizar , hispanizar er
ñolar. Hispano sermoni adscribere +
ner une inflexion espagnole. Dar ©:
spagnuola.
ESPANYOLISARSE. v. T. Péndrer los csi
espanyols. Españolizarse. Mores vs
. nos induere. Prendre les manisti
pagnoles. Farsi alle usanze spagt
ESPAORDIT, DA. adj. ant. estinte
ESPARDENY A. s. f. Especie de as
fot de cánam. Alpargata. Casi
calceus. Sandale de chanvre. Law"
canapo. ^
ESPARDENYER. s. m. Lo
espardenyas. Alpargatero. Us
cannabinorum opifex. Celui quij4
qui vend les sandales de chant
o che fa o vende i zoccoli di c
ESPARGATA. s. f. ant. ESPARDES::
ESPARGIMENT. s. m. ant. L i:
efécte de espargir. Esparcimes
persio, diffusio. Eparpillemen,
chement. Lo spa iare.
ESPARGIR. v. a. rriar, sp
exténdrer lo que está junt 43
Esparcir. Spargere. Repandr:-
cher , eparpiller. Spar agliare.
ESPARGIR. Divulgar , publicar alga!
cia. Esparcir. Divulgare. Pr
publier, Far noto, pubblican.
ESP
ESPARÓ. s. m. La punta de ferro de la
galera ó altras embareaciòps en que
acaba la proa. Espolon. Rostrum.
ron. Sprone. — -
ESPARÓ. Especie de bauyeta que los aucélis
de la classe de las gallinas ténen detras
de la pota. Espolon , garron , corbejon.
Vetus unguis aduncàs. Éperon. Sprone.
sparò. Lo estribo que se posa pera asse-
gurar alguna pared, terreno 6 edifici.
Espolon. Fulcrum angulare. Áperon.
Sprone. MU a
ESPaBÓ. Lo cantéll 6 tall que sol haberhi
- en tos pilars dels
de la forsa de la corrént talland l'aigua
. y féndla passar. per los arcs. Espolon.
Fulcrum angulare. Éperen. Sprone.
ESPABÓ. ant. ESPUÈLA. .
ESPARONADA. s. f. aut. RSPUELADA.
ESPARONEJAR. v. a: ant. Punxar ab la
espuèla la cabalcadura pera que cami-
ne. Espolear. Calcaria' .equo' addere,
calcaribus pungere: Piquer", donner
- des eperons. Sprenare.: — :
ESPARONER. s. m. ant. Lo qui fa espuè-
las. El que hace espuelas. Calcarium
artifex. Éperonnier. Spronajo. ;
ESPARPALL. s. m. Suma facilitat y des-
embras en dir 6 fér alguna cosa. Des-
parpajo. Facilitas. dir degage, débar-
rasse. Sciolto, sbrigato. . o.
ESPARPILLAD, DA. adj. zsPAviLLAD , en
la segòna accepció. - .
ESPARPILLAR. v. a. Separar algun tant
las parts unidas de alguna cosa fluxa.
Escarmenar. Extricare, discriminare.
Détacher , demembrer. Disciogliere , di-
videre.
ESPARPILLAR. met. Avivar, excitar lo ente»
nimènt ó ingeni. Despabilar. Ingenium
excitare , acuere. iller , rendre plus
WE Scuotere., ravvivare. :
ESPARRACAD, DA. ad}. que se aplica al
que va' ple de parracs.ó pelliugots. Des-
arrapado , haraposo , desharrapado.
Pannosus, dilaceratis vestibus indutus.
Deguenille. Stracoiato, lacero, cencioso.
ESPARRAMAR. v. a. Tirar per terra al-
guna cosa esbarriandla per mòltas parts.
Desparramar. Spargere, dispergere. E-
. pandre , répandre. Spargere , spandere.
ESPARREG. s. m. Lo hrot tendre de la
esparregdéra, que se méuja y es mòlt
sabrós ántes de endurirse. Espdrrago.
Asparagus. Asperge. Asparago; spara-.
glo. . .
TOM. I.
pera defeusarlos.
ESP 87
ESPARREGUERA. s. f. Hèrba de uns
cinc pams de alt, que tè las arrels que
péojan. de uta rabassa molsuda , la ca-
ma rodóna, dreta, mólt tendra al prin-
cipi, desprès ramósa y dura, y dòna.
per fruit unas tavèllas de la mida dels
pésòls y de un colòr bermell cussd sòn
maduras. Esparraguera, espdrrago.
‘ Asparagia, asparagus, corruda. Tige de.
l'asperge. Asparago. |
ESPART. s. m. Hèrba que tè las fullas
com fils, peladas y fortes; sas camas 6,
, canyetas son de uns tres ó cuatre pams
- de alsaria, dretas y magigses , y las flors
. forman una penotja espigada, Se cria
- en grans pilas, y sas fullas servexen pe-
mea fér cordas, estóras y altras cosas.
Esparto. Spartum, Sparte. Giunço di
- S 6
ESPARTA, NA. adj. La persòna natural
de Esparta y lo pertanyèut á élla. Es-
partano , esparciata. Spartenus, Spar-
. Lidte. Spartano. : :
ESPABTANO, NA. adj. EspartA. .
ESPARTAR. v. a. Cubrir de corda. de
espart alguna cosa, com .se fa ab las
. ampòllas y altras ‘einas. -Enaogar.: Res-
. tibus circumvolvere.: Carder: Infunare.
ESPARTER, RA. 8. m. y.f. La persòua
. que fabrica y ven cosas de espart. Es-
partero. Sparteorum operum artifex vel
. venditor. Ouvrier en sparte. Maniffattu-
riere in giunchi di Spagua. o
ESPARTERAR. s. m. Camp ahôat se cria
.. espart. Espartizal , espartal. Ager spar-
ti ferax. Champ. abondant en sparte.
. Campo abbondante in giunchi di Spagne.
ESPARTERIA. s. f. Lo barri, paratge 6
botiga ahónt se venen ó fan las obras
. de espart; y també l' ofici de espartèr.
. Esparteria. Taberna vel officina spar-
. taria. Sparterie. Maniffattureria di ope-
. re di giunchi di Spagna,
ESPARVER. s. m. ESPERVER. |
ESPARVERAR. v. a. Assustar, sobresal- .
tar, Se usa comunamént.com reciproc.
Asorar. Cobturbare, terrere.. Effarer, .
effrayer. Shigottire , impaurire. |
ESPARVERENC. s. m. Mal qug patexen
las bestias en la articulació de la sofra-
ja. Esparavan , ajuagas , garbanzuelo.
Tumor bestiarum in suffragine. Épar-
. - vin. Spavenio. s .
ESPARVILLAD, DA. adj. ESPAVILLAD, en
la segòna accepció.
-ESPASA. s., f.: Arma blapca composta de
11
e
874 |
una falla de cèr larga de uns cuatre
pams, punzaguda y ab tall, ab sa guar-
nició y empunyadura. Espada. Ensis,
gladius, £pez. Spada.
Espasa. Lo qui sab manejarla; y axí se dia
que algú es una bona sspisa. Espada.
Glädiatoriæ artis peritus. Une bonne
épée. Buona spada.
Espasa. En lo jog de cartas cualsevol de
aquest coll. Espada. Charta lusoria en-
sis figuram referens. Pique. Picoa.
ssessa. Péx de mar rodó y de tres á cua-
tre canas de llarg, ab lo cap aplanad,
bastant gros, y la barra de sòta prolon-
gada en fòrma de espasa, de la llarga-
ria de una tercèra part del cos. Espa-
da, espadarte. Xiphias, gladius. Épee,
espadon. Pesce spada, glave.
XSPASAS. pl. Un dels cuatre colls en que es-
tá dividid lo jog de cartas. Espadas.
Charte lusorke ensibus distmctæ. Pi-
que. Picca.
AGAFAR LA ESPASA PER LA PUNTA. fr. met. In-
vertir Pórde, método 6 col-locació de
las cosas. Tomar el rdbamo por las ho-
jas. Hysteron proteron agere, præpos-
terè agere. Mettre la charrue avant les
— boenfs. Mettere il carro innanzi a'buoi.
CENYIR LA ESPASA À ALGÚ. fr. Posarli la es-
pasa per primèra vegada al armarlo ca-
ballèr. Ceñir d alguno la espada. Ense
decorare, solemniter cingere. Ceindre
l'épée. Cinger la spada.
parmbra EsPasa. Entre los torejadòrs es lo
principal que ix á matar lo primer to-
‘ ro. Primera espada. Taurorum agita-
tor princeps. Celui qui tue le premier
taureau. Quello che nella piazza uccide
il primo toro.
RENDIR La ESPASA. fr. Milic. Entregarse pre-
sonér un oficial donand en senyal sa es-
pasa al comandant de la tròpa enemiga.
Rendir la espada. Ensem in deditionis
'siguam tradere. Rendre son épée. Ren-
dersi.
TRÁURER LA ESPASA. fr. Desenvainarla. Sa-
car la espada, desnudar la espada.
Ensem evaginare. Tirer l'epge. Tirar la
spada.
TRÁURER LA ESPASA PER ALGÚ Ó PER ALGUNA
cosa. fr. met. Exir á sa defensa, Sacar
la espada or alguno ó alguna cosa.
Acerrimà alicujus causam tueri. -Pren-
- dre la defense de quelqu'un. Tirar la
pada per uno.
xs PASABSA, 8. f. aum. de zsPasa. Espa-
———Zz=m-—_—_—__TT&+>W-@€-—Èn@ckinmr«@o-T____m.m_m
m——!!soJP'MÜMa————————— PA —— —À—
ESP
don. Grandior ensis. Grand'epee, ra.
pière. Spadone.
ESPASER. s, m. Lo qui fa, guar,
compon 6 ven espasas. Espadero. Già.
diorum artifex. Fourbisseur. Spadajo.
ESPASERÍA. s. f. La botiga 6 paratge
shónt se. fan, com Ó venen esp
sas. Espadería. Gladioram officina vel
taberna. Boutique de fourbisseur, Bot-
tega di e.
ESPÁSET . 8. £ dim. de rspasa. Ege-
dilla , espadita. Gladiolus. Petite dé.
Spadino.
PSPASETA. Lo as de espasas en lo jog de car
tas. Espada , espadilla. Charta luswra
. uno ense distincta. Spadille. Spadigia.
aspaseTa. ant. Hórba. 2004.
ESPASÍ. s. m. Espasa més Jeurta y de
guarnició més pétita que la de la eye
nyola. Espadin. Gladiolus. Sorte de pe
tite épée courte. Spadaccino.
ESPASM. s. m. ant. xspasa.
ESPASMA. s. m. La contracoió forta y
duradòra de tòts los mémbres del as
mal. Pasmo , espasmo. Spasmos. Ser
me. Spasimo , spasmo.
ESPASMÓDIC, CA. adj. Lo que pertay
al espasma. Espasmódico. Spasmodicu.
Spasmodique. Spasmodico.
QUEDAR Ó DEXAR Á ALGÚ ESPI-
TARRAD. fr. QUEDAR 6 pixar À ue
ESPATERRELLAD.
ESPATARRAR. v. a. ATERBAB , en la -
góna accepció.
QUEDAR Ó DEXAR A ALGU ESPI-
TERRELLAD. fr. met. y fam. Queli
algú 6 dèxarlo.sumamènt admirad óer
vergonyid. Quedar uno ó dejarle der
patarrado. Obstupescere , obstapefzet
re. Rester ou laisser quelqu'un stupfol
Lasciar uno stupefatto.
ESPATERRELLAR. v. a. argent, al
segóna a ió. posteri ü
ESPATLLA. s. f. La part sor
cos del home. Se ch r lo comú 8
plural. Se diu també dels animals, pr
no tan comunamént. Espalda. Dor:
Épaule. Spalla.
ESPATLLA. La part del vestid ó cut
detras de éll, que correspones à ! €
uena. Espalda. Vestis. pars dori
orsum tegens. La partie de l'hahle
ment qui répond è l'epaule. Parte de
abito che copre le spalle.
asrarita, Cada cuarto de detras del f
pons, jaquetas, etc. Espaldilla. The
ESP
cis pars posterior. Quartièr de derrière
d'un pourpoint, d'un .corset, etc. La
quarta parte del pezzo d'abito che co-
pre le spall
soxsar LAS ESPATLLAS. fr. Sufrir ab pa-
ciencia y resigeació alguna cosa desa-
gradable sènse bellugarse ni dir res.
Encoger los hombros, encogerse de
iombros. Patienter ferre. Hausser les
paules, Stringersi nelle spalle.
MGAD DE ESPATLLAS. Lo qui las té més
levadas de lo. r. Cargado de es-
aldas. Habens dorsum incurvum. Qui
: les épaules hautes. Chi ha le spalle
roppo alte.
PEGAR SÜBBE LAS ESPATLLAS. fr. met. ab
ue se dóna á enténdrer que alguna
wa redundará en dany propi. Llover d
uestas. In caput recidere. Zourner au
"judice de son auteur. Venir addosso.
REGAR SÓBRE LAS ESPATLLAS DE ALGÜ AL-
tra cosa. fr. Tenirla á són cuidado, á
n cdrreg. Cargar. Negotium , curam
stinere debere, Etre responsable. Ave-
' a dosso, stare a dosso.
IER SOBRE LAS ESPATLLAS. ÍT. CARAEGAR
BRE LAS ESPATLLAS.
| LAS ESPATLLAS. fr. Anérsen, fugir.
ir, tornar 6 volver las espaldas. Ter-
vertere. S'enfuir, Voltar le spalle.
LAS ESPATLLAS. fr. Negarse 4 algú, re-
irse de la presencia ab despreei. Tor-
r 6 volver las espaldas. Despicere.
rner la dos. Voltar le spalle.
LAS ESPATLLAS A ALGÚ. fr. met. Des-
pararlo, abandonarlo. Volver d uno
espaldas. Deserere, derelinquere.
ner le dos. Voltar le punte ad al-
IO.
AR LAS ESPATLLAS. fr. Resguardarse 6 .
ruardar 4 altre, mirand sí ó per
pera no ser ofes. Guardar las es-
las. Tueri, protegere. Proteger,
endre. Fare spalle.
LA LAS ESPATLLAS Á ALGÚ. fr. met. Res-
rdarlo , protegirlo pera que isca bé
igan perill. Hacer espaldas d uno.
legere , patrocinari. Protéger. Fare
e.
EO Á LAS ESPATLLAS. fr. Olvidar vo-
ariamént , abandonar algun encár-
ó negoci. Echar d las espaldas.
visci , deserere, oblivioni dare. Met.
de côté. Battarsi una. cosa dietro
spalle. o
[LLADOR, BA. 5. m. y f. Lo qui
ESP 875
«+ espatlla mòlt la roba, calsed, etc. Rom.
pedor. Vestes discerpens. Celui qui
rompi, qui use. Sconciatore , guastatore.
ESPATLLAR. v. a. Llansar 4 pérdrer,
malmétrer. Echar d perder, malear.
Corrumpere. Gáter. Guastare, sconcia-
re, menar male. |. |
EsPaTLLAR. Malmétrer algun mèmbre del
cos. Lisiar. Leedere. Estropier. Storpiare.
ESPATLLAR. Tirar á terra algun edifici, pa-
red, etc. Derribar. Diruere. Demolir,
abattre. Rovinare. .
ssparizan. Desbaratar l'òrde y disposició
de alguna cosa. Desbaratar. Confunde-
re, turbare. Detruire, deconcerter.
Sconciare, turbare.
EGPATLLAR. Malmétrer , destrossar la roba,
calsad , etc. Romper. Deterere. Rompre,
déchirer , user. Stracciare , squarciare,
usare, guastare.
ESPATLLAR. Estragar la salud, lo ventrell,
etc. Estragar. De-ravare. Gáter. Gva-
stare, rovinare.
ESPATLLAB. met. Pervertir algú á altre ab
sa mala companyía y costums. Malear.
Corrumpere. Pervertir , corrompre ,
depraver. Guastare, corrompere.
ESPATLLARSE. v. r. Parland de malalts, anar
de mal 4 pitjòr, agravarse. Empeorar,
ponerse peor. Ingravescere morbum.
irer. Peggiorare.
ans: Pérdrer alguna cosa sas bo-
nas cualitats; com rapaTi&amsE lo vi.
Malearse. Depravari. Se corrompre.
Alterarsi, guastarsi.
ESPA . 8. m. La part de la cadira,
banc, etc., en que descansan las espat-
llas. Respaldo, respaldar, espaldar.
Selle dorsum. Dossier. Spalliera.
ESPATLLUD, DA. adj. Se din de la per-
sóna que tè grans espatlias. Espaldudo.
Amplo tergo. Qui a les épaules bien
carrées. Spalluto.
-ESPATO. s. m. Min. Pèdra calcárea , mès
6 ménos transperènt , que se.pod calsi-
nar; no trau fog ab lo foguér, y se
troba en las minas metál-licas. Bspato.
Lapis calcareus quidam. Spalt , spath,
spat. Sorta di pietra ebe si scalda facil-
mente. THEN
ESPATOTXÍ. s. m, f. Lo qui ab astuota ó
manya se insinua en: lo ánimo de altre
a conseguir alguna cosa. Alpargati-
lla. Assentator blanditiis ac versutiá
captans. Pate-pelu. Acqua cheta , moz-
.
-: 2188.
876 ESP
, aseatòTIi. fam. Lo qui per experiencia
que tè de alguna cosa sab to modo de
efecutarla, especialmènt en las còm-
' pras, vendas ó cambis. Trujaman , tru-
jiman. Rem apprimè callens. Zruche-
‘man. Uomo scaltro. :
ES PATULA. s. f. Paleta pétita de métall,
fusta ó marfil que usau los apotecaris
pera tráurer y mesclar los electuaris y
altras medicinas. Espdtula. Spathula,
spatha. Spatule. Spatola. .
ESPATXAMENT. s. m. ant. DESPATY.
ESPATXAT, DA. adj. ant. pimigèÈnxT, en
: la segòna accepció.
ES PA VILLAD, DA. adj. Desvetllad. Des-
pabilado. Vigilans. Éveille. Gajo, vivace.
ESPAYILLAD. Viu, pròmpte, avispad. Des-
pabilado, avispado. Solers, acutus.
Egrillard, vif. Lesto, vivace, snello.
ESPAVILLADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
espavilla. Despabilador. Qui lucernas
- emungit, Moucheur. Colui che smocoola
, M lame. x
ESPAVILLADORAS. s. f. pl. EsMOCADORAS.
ESPAVILLAR. v. a. Mocar lo llam. Des-
+ pabilar , despavesar , espabilar. Emun-
ere. Moucher. Smoccolare.
ESPAVORDID, DA. adj. Ple de pavór y
espant. Despavorido , espavorido , pavo-
rido. Pavens , conterritus. Effrayé.
Sbigottito.
ESPAVORDIRSE. v. r. Esporuguirse,
+ espantarse. Despavorir , despavorirse.
‘ Pavescere. S'effrayer , s'effarer. Sbi-
gottirsi, spaventarsi.
ESPAVORID, DA. adj. esravorDID.
ESPAY. s. m. Capacitat de algun lloc, Es-
pacio. Spatium. Espace. Spazio.
estar. Interval-lo de témps. Espacio. In-
" tervallum. Espace. Spazio.
espav. Tardansa, lentitut. Espacio. Mora,
' ,cunctatio. Retard, lenteur. Ritardo,
indugio. |
*sPAY. Más. Lo interval-lo que hi ha èntre
una ralla y altra, ahónt se posan las no-
tas 6 figuras, unas en.ralla y altras en
espay. Espacio. Spatium , intervallum.
Espace. Spazio. — -
‘sspav. Imp. Pèssa de mètall ab que se di-
videx ana dicció de altra. També ser-
vexen Èsòs espays pera separar una ra-
lla de altra en las impressións espayadas.
- Bspacio. Spatium typographicum. Es-
| pace. Spasio. |
ESPAIS IMAGIRARIS. Los que no e£istezen en
la uataralesa, y sols los fingez la ima-
ESP
ginació. Espacios imaginarios. Ioni,
Espaces imaginaires. sj imaginari,
ESPAYAR. Y. A Imp. m las als
ab líneas de espays ó ab regletas inter-
posadas. Espaciar. Intervallis interpo.
sitis characterum lineas disjungere. Es.
| pacer , mettre des interlignes. Spader
giare. |
ESPAYARSE. V. T. ant. PASSEJARSE.
ESPAYOS, A. adj. Ample, dilatad, nt.
. Espacioso, desenfadado. Spatiosus, in:
plus. Spacieux , vaste. Spazioso, largo.
ESPAYOSAMENT. adv. mod. Ab espa.
. Espaciosamente. Spatiosè. Spacieu-
ment. Spaziosamente.
ESPA YOSÍSSIM 9 MA. ad). sup. de BH
vòs. Espaciosisimo. Spatiosiesimus. Tr
spacieux. Spaziosissimo.
ESPECEJAT, DA. adj. ant. Troseji,
despedassad. Despedazado. Discerpiu,
dilaceratus. Dechire, depece. Spesato
+ stracciato.
ESPECIA. s. f. Cualsevol de las drogu i
. que se assahònan las viandas; com st
clavèlls, pebre, safrà, etc. Se us c-
munamènt en plural. Especia. Aromi
Épice. Spezie. :
ESPECIAL. adj. Lo singular 6 particol,
que se diferencia de lo comú y ordis
ri 6 general. Especial. Pecoliaris, ur
. gularis. Special. Speziale.
EN ESPECIAL. mod. adv. ESPECIALMÉNT.
ESPECIALÍSSIM , MA. adj. sup. de E
PECIAL. Especialisimo , potisimo. vos
singularis. Tres-special. Spezialissimo.
ESPECIALITAT. s. f. Particularitat, es
particular. Especialidad. Singularis.
cialité. Spezialità. -
ESPECIALMENT. adv. mod. Ab ege
litat. Especialmente , en especial. Sp
ciatim , specialiter. Specialement. Sp:
zialmente.
ESPECIE. s. f. Rabó general 6 concipit
que compren mòlts individuos de us
matéxa naturalesa; com la ssrsci
home, la de caball, etc. Especie. Sp
cies. Espèce. Spezie. |
espaciz. La imatge 6 idea de algun objet!
que se represénta en l'ànima. Espec!
Species, imago. Espèce , image. Spert:
ESPRCIE. Cas, succès, assumpto, negoc:]
axí se diu: se tracta tal ssprcis, DOP
recordo de tal zsrecie, etc. Bg
‘ Eventus, res, negotium. Espéce. SP
zie, fatto. |
asraciz. Pretèxt , apariencia , colòr. 49°
|
. ESP
- cie. Species, pratextus. Motif, pretex-
. te, specieua: Scusa, motivo, apparenza.
ESPECIE. Calitat, sort. Calidad , suerte.
-" Gonditio. Espèce, sorte, genre. Spezie,
qualità.
ESPECIE REMOTA. NOTICIA. REMOTA.
ASPECIES SACRAMBRTALS. Los accidents. de
olór , colór y sabòr que quèdan en lo
sagramènt desprès
substancia de pa y vi en cos y sang de
. Cristo. Especies sacramentales. Species
sacramentales, accidentia eucharistica.
Espèces sacramentales. Specie.
ESCAPARSELI A UN ALGUNA ESPECIE. fr. Dir in-
advertidamént lo que no éra del cas, ó
se debia callar. Escapdriele d uno al-
guna especie. Inconsultò loqui. S'echap-
per. Fuggire.
ya ESPECIE, fr. ant. Fèr cop, fér novedat.
Hacer armonía. Admirationem ciere.
Étonner , causer de la surprise. Cagio '
nar novità.
SOLTAR UNA ESPECIE. fr. Dir alguna cosa
ra regonéxer y explorar lo ánimo dels
que la ouen. Solar una especie. Ver- '
bum emittere auditorom animos explo-
randi gratiá. Lácher un mot. Lasciar
sfuggire una parola , un detto.
ESPE . 8. m. Lo qui comereia ab
drogas anomenadas especias. Especiero. '
Aromatapola, aromatsrius.
Speziale.
ES PECIERÍA. s. f. Las drogas anomena-
das especias. Especería , especieria. Aro-
mata. Epicerie. Spezierie,
espECIBRÍA. ant. La botiga en que se venen
drogas d especias. Especeria, especie-
ria. Aromatum tabernas. Boutique d'epi-
cier. Spezieria.
E SPECIFIC , CA. adj. Lo que caracterisa
y distingex una especie de altra. Espe-
cifico. Singularis, specialis. Specifique.
Specifico.
ESPECÍFIC. s. m. Med. Lo medicamènt eficas
pera curar alguna malaltía determina-
da. Especifico. Medicamentum specia-
lem vim habens. Speeifique. Specifico.
ES PECIFICACIÓ. e. f. L'acció y elècte
de especificar. Especificación. Éxplica-
tio, designatio. Spécification. Specifica-
zione.
ES PECIFICADAMENT. adv. mod. Ab es-
pecificació. Especificadamente. Expres-
sé , distinctè. Specifiquement. Specifica-
tamente.
ESPECIFICAR. v.a. Explicar, declarar ab
Épicier.
e convertida la .
ESPECULACIÓ. s. f. L'acció
877
individualitat alguna cosa. Especificar.
Explicare, declarare. Spécifier , expri-
mer en detail. Specificare, dichiarare.
ESPECIFICATIU, VA. adj. Lo que tè
virtut y eficacia pera especificar aiguna
cosa declarandla individualmènt. E:pe-
cificativo. Vim declarandi , explicandi
habens. Specifigue. Specifico.
ESPECIOS, A. adj. Aparènt, enganyós.
Especioso. Simulatus. Specieux. Spe-
zioso.
ESPECTACLE. s. m. Festet) públic cele-
brad en circos ó teatros pera divertir al.
públic. Espectdculo. Spectaculum. Spec-
tacle. Spettacolo.
. ESPECTACLE. Cualsevol succès grave, per lo
comú llastimòs, digne de l'atenció y
admiració de la gènt. Espectdçulo. Spec-
taculum. Spectacle. Spettacolo. |
ESPECTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
mira ab atenció algun objècte. Especta-
dor. Spectator. Spectateur. Spetiatore.
ESPECTAR. v. n. PERTÁNYER.
. ESPECIRE. s. m. Imatge, fantasma, per
lo comú horrible, que se representa ale
ulls ó en la fantasía. Espectro. Spec- :
trum. Spectre, fantóme. Spettro , larva.
efècte de
especular. Especulacion. Meditatio, spe-
culatio. Speculation. Specolaztone.
EsPECULACIÓ. Com. L acció de comprar,
véndrer , mudar, etc., algun género co-
merciable pera lograr la ganancia que
se ba calculad. Especulacion. Negotia-
tio. Speculation. Specolazione.
ESPECULADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
especula, Especulador. Speculator. Spe-
culateur. Specvlatore.
ESPECULAR. v. a. Meditar, contemplar,
considerar, reflefionar. Especular. Spe-
culari. Speculer , contempler , regarder
soigneusement. Speculare.
ESPECULATIU, VA. adj. Lo que termi-
na sols en la especulació de las cosas.
Especulativo. Speculans. — Speculatif.
Specolativo.
ESPECULATIVA. s. f. La facultat de
l'ànima pera especular alguna cosa. Es-
peculativa. Animi vis speculatrix. Spe-
culative. Specolativa. |
ESPECULATIVAMENT, adv. mod. Ab
especulacié. Especulativamente. Cum
speculatione , theoricè. Avec spéculation.
Speculativamente,
- ESPEDASSAMENT. s. m. ant. PESTROSEA,
DESPEPASSALÈNT.
878 ESP . | —
ESPEDASSAR. v. a. ant. DESPEDASSAR.
ESPEDIR. v. a. ant. DESPEDIR.
ESPEDREGAR. v. a. Tráurer las pédras
de la terra. Despedregar. Eia pidare
lapidibus purgare. Épierrer. Purgar
dalle pietre. |
ESPELTA. s. f. Especie de blat semblant
á la escandia, de que ne hi ha dòs me-
nas: una que en cada pellofa té un sel
gra, y altra que en dds pellofas unidas
té dès grans pétits. Espelta , alaga. Zea,
arinca. Épautre. Farricello , spelda.
ESPELLIFAD, DA. adj. Ple de pellin-
gots, esquexad. Andrajoso, desarrapa-
_ do, haraposo, desharrapado, roto,
desantirajado, zarrapastroso, gual-
‘drapero, guinapo. Paunosus. Degue-
nille. Brullo, lacero , stracciato.
.AYAR ESPELLIFAD 6 TÔT ESPELLIFAD. fr. Por-
'tar'un vestid tòt esquexad ó ple de pe-
lliugots. Andar roto, hecho un arambel,
lleno de harapos , de calandrajos. La-
cerá veste indui. re couvert de
haillons. Essere vestito di cenci.
'ESPELLIFADET, TA. adj. dim. de rser-
1urao. Desharrapadillo. Aliquantulum
pannosus. Un peu deguenillé. Alquanto
cencioso , lacero.
ESPELLOFAR. v. a. Tràurer los grans de
fabas, pésols, etc., de las tabéllas en que
se crian. Desvainar. Folliculis nudare.
Écosser. Sgucciare.
ESPENTA. s. f. EMPENTA.
ESPENYAMENT. .s. m. ant. DESPETYAMÈNT.
ESPENYAR. v. a. ant. DESPENYAR.
ESPENYER. v.a. EuPfuvER.
ESPERA. s. f. L' aeció y efécte de espe-
rar. Espera. Expectatio. Attente. As-
pettamento.
tsrèna. Lo térme senyalad per lo jutge
pera efecutar alguna cosa; eom pera
pagar alguna cantitat, pera presentar
documènts, etc. Espera. Tempus pres.
titátam. Repit , surseance , relâche. Di-
‘lazione.
TENIR ESPERA. fr. Proceir ab mòlta madu-
resa y reflefió, no anar de flux. Tener
espera , ser hombre de espera. Pruden-
ter, consideraté agere. Être tempori-
seur. Esser uomo da temporeggiare.
ESPERANSA. s. f. Virtut teologal per la
que esperam:en Déu ab fermesá quens
dará los béns quens ha promes. Espe-
ranza.
speme.
gseenavsa. La confiansa de lograr alguna
Spes. Esperance. Sperauza, .
\
ESP
cosa, Se usa també en plani. Espera.
za. Fidacia, spes. Espérance. Spera.
za, fiducia.
DONAR BONAS ESPERANSAS. fr. DOSAR UR -
SAS. .
DONAR ESPERANSAS. fr. Donar i enténdrerí
algú que pod esperar lo logro de bm
solicita 6 desitja. Dar esperanza en
ranzas. Spem alicui facere. Doawr de
bonnes esperances. Dar delle sperae. |
VÍURER DE nas fr. met. Créurer y.
úa namént «b
que pretàa 6 desitja. Alimena b
esperanzas. Spe illudi. Vivre, sen
rir d'esperance. Nudrirsi di sperue
ESPERANSAR. v. a. Donar esperamos e
alguna cosa. Esperanzar. Spen ia
injicere. Donner de l'espérance. Dr
speranza.
ESPERANSAR. ESPERAR , en la primèra aros.
ESPERAR. v. a. Tenir esperansa &ov-
seguir alguna cosa que se desi. È:
perar. Sperare. Sperer. Sperare.
ESPERAR. Aguardar, fér tèmps pr
algú arribe , Ó pera que sucoeesca dr
ma cosa. Esperar. Expectare. by
Sperare , aspettare.
ESPERAR. Se diu també de las cosas qu»
se desitjan, y se tèm que ban dts
ceir; com EsPERO la fèbra, nri» i
mort. Esperar. Timere, reformidi
Attendre. Aspettare.
ESPERAR EN aLGÚ. fr. Posar en ello»
. fiausa de que li farà algon be: y 1D*
diu Espero en Déu quem fard la gue:
etc. Esperar en alguno. Spem uv
ponere. Avoir .confiance en qun *
Riposare, affidarsi in uno.
ESPÈRES UN poc. loc. NO vAJE TAS DIMD?
quí S'ESPÈRA se DESESPERA. ref. que ei»?
la mortificació de la persòna que P"
una esperansa incerta de lograr le!”
sós desitjs. Quien espera, der
hambre y esperar hacen rabiar. Ve
mora est nobis omnis que gaoda!:
fert. Attendre et ne pas voir var.”
une chose pour faire mourir. Ch Y"
dispera.
ESPERDIGAR. v. a. ant. ENSaJoru!
ESPERIENCIA. s. f. exezatencia
ESPERIT: s. m. Substancia incorp""
dotada de rahó: com lo ángel 1!*
ma del home. Espirits.. Spiritas. EF
- Spirito. |.
rsesart. L'inima racional. Espina. 424
rationalis, Esprit, Spirito.
ESP
xepenrr. Do súbrenatural y. grácia partieu- .
lar que Déu dona á algunés criaturas;
com szsPRarr de profecía, ett. Expírites.
Dogum, gratia supergataralis. Bepriz.
Spirito , dono.
EsPBRIT, Virtut, ciencia mistica. Espíritu.
. Scientia spiritualis. Esprit. Spirito.
ssegarr. Le vigór natural y victat que
alénta y fortifica lo cos per obrar ab
agilitat. Espiritu. Spiritus, vigor. Vi.
gueur d'esprit. Ardimento, vigore..
ESPERIT. Asimo, valòr, esfors. Espiritu.
Virtus, animi vigor. Courage, bravou-
re, valeur. Valore 9 prodezza 9 bravezza.
EsPERIT. Energía, forsa. Espiritu. Vis, vie
gor. Énergie, force. Energia, forza...
ESPERIT. Las parts més puras y sutils que
s' extrauea de alguns cossos sólidos ó
flúidos per medi de las aperacións quí-
micas. Espiritu. Subtilissime particule.
Esprit. Spirito.
ESPERIT CONTRIBULAD. Lo qui es agud y tra-
vés. Diablillo. Solers, isteguietus. Dia.
blotin. Facimale. |
BSPERIT DE CONTRADICCIÓ. Lo geni inclinad 4
contradir sèmpre. Espiritu de contra-
diccion. Contentiosus homo. Esprit de
contradiction. Spirito di contraddizione,
vom contradioso.
ESPERIT DE Vi. ALCOHOL.
ESPERIT MALIGNB. Lo dimoni. Espíritu ma-
ligno. Demon. Le malin esprit. Spirito,
demonio.
ESPERIT SANT. La tercèra persona de la San-
tissima Trinitat , que proceex igualmènt
del Pare y del Fill. Espiritu santo. Spi-
ritus Sanctus , paracletus, paraclytus.
Saint-Esprit. Spiritossanto.
PsPERIT vitat. Certa subetancia sutil y llén-
gerfasima que se considóra necessaria
pera que visca lo animal. Espíritu vital.
Spiritus vitalis. Esprit vital. Spirito vi-
merarrs. pl. Los vapòrs sotilíssims que ex»
hala algun licór 6 cos. Espíritus. Vapo -
res tenuissimi è corporibus exhalati.
Esprits. Spiriti.
ESPERITS pet Certe fitidos mòlt tenves
y sutils, que se ha su posad ne serve»
xen pera determinar 08 movimènte de
nostres mèmbres. E
Spiritus animalis.
Spiriti animali.
COBRAR ESPERIT. fr. COBRAR ÁNIMO.
DE POC ESPSRIT. loc. FALTAD DS ESPERE, —.
DESLLIGAR LOS MAIS ESPERITS. fr. Manarios lo
tus animales.
sprits animaux.
ESP 879
- sacerdot que los lligá la última vegada
que los conjurà, que dèxen aquell lloc
y pujen á respóndrer als eforcismes,
que va 4 férlos , per medi de la criatura
e que estan spodsrade. Desligar los
espiritus. Ligatos spiritus exorciamis re-
vocare. Conjurer, exosciser les malins
. esprits. Scongiurare, esarcizzare.
DESPEDIR LO ESPERIT. fr. Espirar , movn
Dar el espiritu, exhalar el espiritu,
despedir el espiritu. Animam, efflare,
spiritum emittere. Rendre l'esprit. Spi-
rare , render lo spirito.
DONAR ESPERIT. Ír. DONAR ÁNIMO. |
| FALTAD DE ESPRIT. Tímido, encugid. Cort
de espiritu. Pusillanimis. Timide, pu-
sillanime. Uom dappoco.
MAL ESPERIT, ESPERIT MALIGNE.
mar ESPERIT. met. Lo subgècte atrevid,
. través. Diablo. Valdè improbus. Diable.
Demonio, diavolo.
POBRE DE BSPEMIT. Lo qui no tè desitj mi
apego á la riquesa. Pobre de espiritu.
Pavper spiritu. Pauvre d'esprit. Poe
vero di spirito.
ESPERITAD, DA. adj. Posseid del dimo-
ni. Endemoniado , arrepticio, espirita-
do. Energumenus. Possedé du demon.
Ossesso.
ESPERITÒS, A. adj. Vin, animós, efi-
cas, que té mòlt esperit. Espiritoso,
espirituoso. Ànimosus. Brave, plein de
feu. Bravo, prode, coraggioso, y
zspEarrós. Lo que té mòlts esperits y es fd.
cil de exbalarse, com al licórs. Es.
piritoso , espirituoso. Spiritu abundans.
piritueux. Spiritoso.
ESPERMA. s. f. Lo sémen que servex pe-
ra la generació dels animals. Esperma,
semen. Semen, sperma. Sperme. Com-
pitura 9 a.
ESPERMACETI. s. m. Grèz sólido, més
dur que lo seu, sumamént blanc, y mitj
trasparènt, que se estran de la balena,
y servex pera fèr candelas y per algu-
nas cosas medicinals. Esperma de balle-
na. Sperma ceti. Blanc de balejne,
rme. S a,
ESPERMÁTIC, CA. adj. Lo pertanyént á
la esperma. Espermatico. Spermaticus.
rmatique. atico.
ESPERÓ. Po, apt. mA.
ESPERT , TA. adj. EXrEBT. |
ESPERVER. s. m. Aucèll de rapinya q
té unas quinse pòlsadas de llarg, lo co-
lor pardo blavenc, lo coll, lo pit y le
830 ESP |
èntre de colors més clars, las potas
‘grogas lo véntre ondèjad de blanc cen-
dròs y la cua ab capas negrencas. “Té
la vista mólt fina y molt olfato. Gavi-
lan. Accipiter. Épervier. Sparviere.
psPExvEa, Filad rodó pera pescar que se
tira á forsa de brassos en los rius y al-
tres paratge: de poca profunditat. Es-
> piravel. Piscatorium reticalum. Éper-
' vier. Ritrecine. * - 2
ESPEAVERARSE. v. r. ASTORARSE. '
ESPES, SA. adj. Denso, atapaid. Espeso.
Densus, spissus. is. Sodo, denso,
fitto. i e |
Esezs. Se diu de las cosas que estan mòlt
"juntas y apretadas, com sol sutceir ab
los blats, arboledas, etc. Espeso. Spis-
sus; densus. Épais. Denso.
es>e3. Continuad , repetid, frecuènt. Es.
p:50. Frequens , assiduus. Frequent , as-
sidu , reitere. Di spesso , frequente. :
ESPESSAMENT. ‘adv. mod. ant. SOVINT,
"RZCUESTMENT. *
PSPESSIMENT. s. m. Condensaeid de al-
gun flúido 6 liquid. Espesura , conden-
sicim. Densatio, spissitudo, spissitas.
©» Éyaisseur. Déüsità, spessezza.
ESPESSIR. v. a. Condensar lo liquid y
fluido. Se usa també com recíproc. Es-
pesar , con:lensar. Spissare, densare.
paissir. Spessare, condensare. - ^
Espessir. Unir, apretar una cosa ab altra
fendla més atapaida, com se fa ab los
texids, mitjas, etc. Espesar. Spissare.
serrer , presser. Premere, stringere.
PsPTssin*e. Unirse y apretarse unas cosas
ab altras com fan las plantas cuand cré-
' xeà y van traénd ramas. Espesarse.
* Spisfescere, spissari, densari. S'epais-
sir, se serrer, se presser.- Spessarsi,
spessirsi. AEN
r3vessirsz. Parland del cel, de l atmósfera,
Pte.. carregarse de núvols. Encapotar-
se. Nubibus obtegi. S'obscurcir , se.cou-
vrir de nuages. Oscurarsi, coprirsi,
intenebrarsi. i
ESPESSOR. s. im. Condensació de- cosas
líquidas ó flúidas. Se din. també de al-
gunas altras cosas que estan mòlt juntas '
y acostadas, co:n fos arbres, los cabells,
etc. Espesura. Spissameutam , spissatio,
densitas. Épaisseur. Spessezza: — 7
ESPESSURA. s. f. EspessòR. |
'ESPESTANYARSE. v. r. Mirar ab mòlta
afició alguna cosa. Despestañarse, des-
ojarse. Intedtis oculis inspicere. Fixer '
ESPI. s. m. Rabòll. ans.
ESPÍA. s. m. y f. La
ESP |
ses regards sur un objet. Guardar fas.
mente un' oggetto. |
ESPETARSE. v. r. Ménjarse. Zampare,
despabilarse. Edere. Croquer. Tram.
giare,
ESPETEG. s. m. Lo pet que fa algun o.
sa cuand se partex ú obre de cop. Ei.
tallido. Crepitus, fragor. Éclat, Sehiu-
to , strepito. |
BSPETEG DE AIGWA. Pluja forta y de po
duració. Chaparron , chaparrada, ue
. bada, nubarrada. Nimbus. Guilé, ;-
ESPETEGAR. v. n. Pa
SPE . v. n. - Fèr espetegs !
- casa. Estallar , aru xe dr :
crepare, crepitare. Éclater. Scoppur.
.stridere. :
ESPETEGAR. ESPETERREGAR. ^
ESPETERNEGAMÈNT. s. m. L'acció è
espeternegar. Pataleo.. Viatentu c
rom motas. ZFepignement. ll batir de
: piedi. 2E
ESPETERNEGAR. v. n. Móurer las e
mas ab violencia pera fèr mal ab elise.
. per algun accident. Patalear, peras.
Crura violenter movere. Remuer vi
ment les jambes ou les pattes. Bat Y
‘ piedi. |
ESPETERNEGAR. ESPETERREGAR. |
ESPETERREGAMENT. s. m. L'accót
espeterregar. Chisporroteo. Scintilar:
cum stridore emissio. Crepitation, *-
tillement. Scoppiettio. |
ESPETERBEGAMÈXT. L'acció de saltar des
cosa tirada al fog, com la sal y ¿in
cosas, fénd pet. Decrepitacion. Cre
tatio. Decrepitation. Scoppiettio.
ESPETERREGAR. v. o. Despedr espa
nas: ab continuació, com fa lo fog cer
lo carbó -es dolènt y los llams cusi
Poli, seu 6 cera tènen alguna hor:
Chisporrotear. Scintillas cum str
emittere. Petiller, decrepiter. Scopy"
ESPETERREGAR. Fèrse micas y -saltar
alguna cosa tirada al. fog, com li
altras cosas. Decrepitar. Crepitare. À
crepiter , petiller. Scoppiare.
ESPÍ. PORC ESPÍ,
Òna que à 4
simulo y secrèt ta y abserm ra
passa pera comunicarho 4 aquell 6”
a manad. Espía. Explorator. bc
Spione, spiatore.
.ESPía. Lo qui reporta á altre en secr”
que algú ha fét 6 dit. Soplon. !:
*
ESP
Délator. Secret. rapporteur , délateur.
Spione, delatore , soffione.
espía. ant. ATALAYA , En la primera accep-
ció.
ispia DOBLE. La persona que fa cara á dès
parts contrarias per lo interes que li
resulta. Espía doble. Explorator utri-
gue parti infidus., fallaz. Espion double.
Doppio spione.
SPIAR. v. a. Observar , regonéxer y no-
tar lo que passa ab gran dissimulo y
secrét pera comunicarho al que ho ha
encarregad. Espiar. Speculari, explo-
rare. Épier , guetter. Spiare, investigare.
ar, Reportar 4 altre en secrèt lo que
algú ha fet 6 dit. Soplar. Deferre. Rap- -
porter, dénoncer. Ridire, riportare,
soffiare.
SPIFARRAD, DA. adj. EsPELLIFAD.
sPIFARRAR. v. a. Destruir, fer malbé
alguna cosa. Despilfarrar. Lacerare,
destruere. Gáter. Sciupare, guastare,
mandar male.
¡PIFARRO. s. m. L'acció de fer malbé
alguna cosa. Despilfarro. Disturbatio,
ibusus. 4bus , mauvais usage. Abuso.
PIFIADA. s. f. En los jogs de mesa y
illart lo cop fals qae se dòna ab lo ta-
9 ála bola. Pifia. Ictus in globum sed
on io medinm. Fausse-queue. Falso
olpo.
FIAR. v. a. En los jogs de mesa y
illart no donar com correspon lo cop
: taco ála bola, Pifiar. Globum extrà
edium ferire. Faire une fausse-queue.
ar falso colpo.
'IGA. s. f. La part superiòr de la ca-
a ahdut produexen lo sèu fruit algu-
s plantas, com lo blat, la civada, etc.
piga. Spica. Ép:. Spiga.
a. La del blat de moro y altras sem-:
mts. Mazorca. Spica. Épi. Spiga.
4. La del panis y mill. Panoja. Spica,
niculus , panicula. Épi de panis. Spi-
di panico. |
v. Lo brót ó branqueta que se pren
un arbre pera empeltaria en altre.
pisa, pua. Surculus. Greffe. Marza,
ita.
. Ndut. Pal gruxud que s'enganxa
cap del arbre inestre ahónt se posan .
fustas que sosténen la gabia. Calces.
mum malo navis affixum. Ton, tenon.
nte in terzo, maschio.
GAD, DA. adj. Alt. Se diu dels jò-
que han crescud molt. Espigado,
TOM. I.
ESP 881
talludo. Corpore procerus. Grand , de
haute taille. Spigato.
ESPIGANARDI. s. f. Una de las especies
del nardo, que vé de la Siria. Espica-
nardi. Spica nardi. Spicanard. Spiga-
nardi.
ESPIGAR. v. n. Comensar las plantas á
tráurer la espiga. Espigar. Spicas emit-
tere. Épier. Spigare. |
ESPIGARSE. v. r. met. Créxer mòlt y de-
préssa alguna persdna. Espigar. Cresce-
re. Grandir. Divenir grande subito.
ESPIGÓ. s. m. tmó de carreta, arada, etc.
ESPIGOL. s. m. Planta perenne mòlt co-
mú coneguda en Espanya. Tè las ca-
mas llenyòsas cubertas de fullas entèras,
las flors partidas en dòs porciòns y de
un colòr Blau mòlt hermòs. Sòn mòlt
. aromáticas y conténen gran cantitat de
oli essencial, en que se troba la cánfo-
ra ja formada. Espliego , alhucema. La-
vandula. Lavande, spic , aspic. Spigo.
ESPIGOLADOR. s. m. Lo qui espigola.
Respigador. Spicilegus. Glaneur. Spi- -
golistro. ,
ESPIGOLADORA. s. f. La dona que re-
cull las espigas que han quedad en ter-
ra desprès de haber segad. Espigade-
ra, espigadora. Spicilega. Glaneuse.
Spigolistra. .
ESPIGOLAR. v. a. Recullir las espigas
que los segadórs han déxad de segar ó
que han quedad en lo rostòll. Espigar,
respigar. Derelictas á messoribus spicas
colligere. Glaner. Rispigolare.
ESPIGUETA. s. f. dim. de esrica. Espi-
guilla, espiguita. Parva spica. Petit
epi. 'Spighetta.
ESPIGUILLA. s. f. Especie de cinta es-
. treta que servex per guarniciòns. Espi-
uilla. Fasciola. Sorte de ruban lisse.
Nastro brunito.
ESPILL. s. m. ant. MIRALL,
ESPILLETA. s. f. aut. EsPITLLERA.
ESPILLETS. s. m. pl. ant. ULLÈRas.
ESPINA. s. f. Cada una de las punxas
que ténen algunas plantas, com lo ars,
lo esbarsér, etc. Espina. Spina. Épine.
Spino, pruno. |
ESPINA. La part dura y punxaguda que
ténen los pèxos en lloc del os. Espina,
raspa. Spina. Aréte. Lisca , spina.
ESPINA. met. Escrúpol, suspita. Espina.
Suspicio. Scrupule, soupcon. Sospetto.
TRÁURER LA ESPIXA. fr. met. Desarrelar al-
guna cosa mala ó perjudicial. Sacar la
111
989 ESP
espina. Mali causam penitus avellere.
Deraciner , extirper la cause d "un mal.
Stirpare, svellere.
ESPINAC. s. m. Hérba mólt comú , que té
las fullas de figura de alabarda, verdas y
suaus, las flors sénse fulletas, y las lla-
vòrs de figura cónica inversa, y ab pun-
xas. Se cultiva en los horts, y se acos-
tuma ménjar bullida. Espinaca. Spina-
cia, spinachium. Épinard. Spinace.
ESPINAC DE PERRO. ant. Milic. LLAVÒR DE ES”
PINAC.
ESPINACAL. s. m. Planta. PEXICAL.
ESPINADA. s. f. Las vértebras unidas y
enllassadas èntre sí, que en lo trònc
del cos del home seguexen désde la nu-
ca fios al carpó. Espinaz0, espina.
Spina. Épine , rachis. Spina.
ESPINADA DE LA CAMA. ant. CANYÈLLA DE LA
CAMA.
ESPINAL. adj. Lo pertanyént 4 la espi-
nada. Espinal. Dorsualis. Spinal. Spis
nale.
ESPINAL. 8. m. Rabòll. Ans.
ESPINAR. v. a. ant. puxxar.
ESPINETA. s. f. dim. de esprxa. Espinica,
espinilla , espinita. Parva spina. Petite
epine. Spinetto , prunino.
ESPINETA. lustrumént músic, clave pétit,
que no té més que una corda en cada
orde. Espineta. Fidiculare organum mi-
noris modi. Épinette. Spinetta.
ESPINAGARDA. s. f. Una de las especies
de pèssas de artillería. Espingarda,
Tormenti bellici genus. Espingard. Spin-
garda.
ESPINGARDA. Escopeta de més de dòtse
pams de llarg y canó corresponént que
se usaba antiguamént. Espingarda.
Scloppetum grandius. Espingard. Spin-
arda.
INOS, A. adj. Lo que está ple de es-
pinas. Espinoso. Spinosus. Épineux. Spi- |
0080,
rseixòs. met. Arduo, dificil, intrincad. -
Espinoso. Arduus, difficilis.
Malagevole, intralciato.
ESPIOT. s. m. Lo qui espia. Espion. Ex-
plorator. Espion. Spione.
ESPIRA. s. f. Mat. Línea curva que séns
clóurer lo círcul va donand voltas en
fórma de caragol. Espira, helice. Spi-
ra. Spire, spirale, hélice. Spirale.
ESPIRA. ant. GUSPIRA.
ESPIRADOR. s. m. ant. ESPIRALL.
ESPIRAL. adj. Lo que pertany á la espi-
Épineux.
ra, com línea zspraar. Espiral. Spin-
lis. Spirale. Spirale.
ESPIRALL. s. m. La obertura per abiti
ix lo aire. Respiradero. Spitacuhe,
respiramen. Canal de la respiraia.
Canale della respirazione.
ESPIRALL. Obertura que se déxa en lu
conductos de aigua pera que isa b
vènt, 6 pera conéxer fins ahoat ambi
l'aigua. Atabe. Spiraculum. Sapia,
regard. Spiraglio , spiracolo.
ESPIRALLAR. v. n. ant. rsruis.
ESPIRAR. v. n. Morir. Espirar. Espre
re, emittere spiritum. Expirer, me
rir. Spirare.
ESPIBAR. met. Acabarse lo témps; y a
diu: ja ha esrirao lo mès, lo plat:
Espirar. Expleri. Échoir , finir, tg:
rer. Spirare, finire.
ESPIRAR. ant. ACABAR, CONCLÓURERL
ESPIRITOS, A. adj. eserarros.
ESPIRITUAL. adj. Lo pertanyènt d'e
perit. Espiritual. Spiritualis, ad su”
tum pertinens. Spirituel. Spirituale
ESPIRITUALISAR. v. a. Fer á omp
sòna espiritual per medi de la gro:!
esperit de pietat. Espiritualsa y
talem reddere. Rendre spirituel $e"
tualizzare. |
ESPIRITUALISAR. Figurarse, 6 comió”
com espiritual lo que de sí es corp:
pera regonéxerho y enténdrerbo D
piritualizar. lustar spiritus aliqui c^
poreum considerare. Spirituahse. *
ritualizzare.
ESPIRITUALISTA. s. m. Lo qu
dels esperits vitals 6 té alguna 030
particular sobre èlis. Espiritvalise-
rituum vitalium systema servant. |
qui traite des esprits vitaux. Chit:
degli spiriti vitali.
ESPIRITUALITAT. s. f. La naton®
condició de lo que es espiritual. y
tualidad. Spiritus conditio, gs
iritualite. Spiritualità.
ESPIRITUALMENT. adv. mod. Ab*
perit. Espiritualmente. Spin
- Spirituellement. Spiritualmente.
ESPITAL. s. m. ant. mospiTal.
ESPITLLERA. s. f. Lo forad T
en las murallas de una forti
apuntar y disparar los fosèlls 1
armas. Tronera. Muri apertur.
brasure , meurtrière. Cannonen.
ESPITRAGAD, DA. adj. Lo qu"
senyand lo pit. Despechugado.
ESP
vudatas. Debraille. Spettorato.
ESPITRAGARSE. v. r. Anar ensenyand
lo pit, portarlo descubert. Despechu-
garse. Pectus nudare. Se debrailler.
Spettorarsi.
ESPLANA. s. f. Instrumènt de bòx 6 al-
tra fusta forta, de que se servexen los
candelèrs pera allisar los ciris y caude-
las. Alisador. Instrumentum quo can-
' — dele poliuntur. Bouloir. Bollero.
ESPLANADA. s. f. Lo pavimènt de posts
sobre que carregan las curenyas en una
batería. Explanada. Tabulatum. Gros-
ses planches. Spiano.
ESPLANADA. Lo tros de terreno que fórma
un pla inclinad desde lo camí cubert
‘fins al camp. Bxplunada, glacis. Mu-
| mimentum, declive. Esplanade. Spia-
|
nata.
: ESPLANAR. v. a. Allisar las candelas y
ciris ab la esplana. Alisar. Candelas po-
lire. Lisser , passer au bouloir. Lisciare,
. brunire.
: ESPLAYARSE. v. r. EXPLATARSE.
.ESPLENDID, DA. adj. Magnífic, llibe-
ral, ostentós. Esplendido. Splendidus,
maguificus. Splendide, magnifique.
: Splendido, magnifico.
espLExDID. Se diu del dinar 6 convid mòlt
esquisid y abundant. Opiparo. Opipa-
rus. Somptueux , splendide. Sontuoso.
,ESPLÉNDIDAMENT. adv. mod. Ab es-
plendides. Esplendidamente. Splendidé,
magnificè. Splendidement. Splendida-
mente.
ESPLENDIDES. s. f. Abundancia, mag-
nificencia, ostentació. Se usa comuna-
mént parland de dinars y convids. Bs-
plendidez. Copia, magnificentia. Splen-
deur , pompe , magnificence. Splendore,
magnificenza.
ESPLENDIDISSIM, MA. adj. sup. de
gsPLExDID. Esplendidisimo. Valde splen-
didas. 7rès-splendide , fort magnifique.
Splendidissimo , sontuosissimo.
ESPLENDOR. s. m. RESPLANDOR.
ESPLEXDÒR. met. Llustre, noblesa, hònra.
Esplendor. Splendor. Splendeur. Splen-
didezza.
ESPLICACIÓ. s. f. zxertcació.
ESPLICAR. v. a. EXPLICAB.
ESPLOMISSAR. v. a. Llevar lo plomissol
als aucélls. Quitar el plumon, el plu-
rion. Avium plumulas tollere. Úter le
duvet. 'Togliere la peluria.
ESPLUGA. s, f. ant. cova.
ESP . 885
ESPLUGABOU. s. m. Aucéll de passa, de
colór verdòs, ab clapas dauradas péti-
tas per sobre y blancas per sòta, lo
béc llarg y dret, y las potas també
largas. Chorlito. Crex. Courlis, cour-
lieu. Chiurlo.
ESPLUGAR. v. a. ant. Mirar pills. Es-
pulgar. Pediculos expiscari. Épouiller.
Spidocchiare.
ESPOLANDER. s. m. ant. MARMESSÓR.
ESPOLETA. s. f. Canonet de fusta per
abónt s enceva y cala fog á las bòm-
bas y granadas. Espoleta , espiga , pipa.
Fistula incendiaria. Fusee de bombe.
Razzo.
ESPOLI. s. m. Lo conjunt de béns que
quédan per la mort dels prelads. Espo-
lio. qpiscoporum morientium bona. De-
pouille d'un evéque mort. Le mobilia e
tutto ció che lascia un vescovo nel mo-
rire.
ESPOLIAR. v. a. ant. DESPULLAR.
ESPOLSADA. s. f. L' acció y efécte de
espolsar. Desempolvoradura , sacudidu-
ra. Palveris excutio. L'action d'Oter
la poussiére. Lo spazzolare.
ESPOLSADORA. s. f. ant. RESPALL.
ESPOLSADORS. s. m. pl. Instrumént que
servex pera espolsar. Sacudidor. Pul-
veris excussorium. Instrument qui sert
à secouer. Ció che serve a scuoter la
polvere.
ESPOLSADÒRS. Los que sòn féts de simòlsa.
Zorros, vendos. Pulveris excussorium
ex panni limbo. Houssoires de lisières
du drap. Spazzola “atta degli orli del
nno.
ESPOLSADORS. Los de plóma. Plumero. Plu-
marum fasciculus. Plumail, plumart.
‘Spazzola di piume.
ESPOLSADÒRS. Los de cua de guineu 6 altre
animal, 6 péll de moltó. Zorro. Vulpis
cauda pulveri excutiendo. Queue de re-
nard pour épousseter. Coda di volpe che
serve a spazzolare.
ESPOLSAR. v. a. Tráurer la póls de al-
guna cosa. Desempolvar, desempolvo-
rar, despolvar, despolvorear. Pulve-
rem excutere. Vergeler, epousseter.
Spazzolare. |
espòtsan. Móurer ab violencia alguna cosa
de una part á altra; y axí se diu que
lo vént EspòLsa los blats. Sacudir. Ex-
cutere. Secouer. Scuotere.
ESPOLSOS. s. m. pl. ESPOLSADÒRS.
ESPONA. s. f. Bora de llit. Lado de ca- —
884. ESP
ma. Lecti sponda. Cóte du lit. Lato del
etto.
ESPONDEU. s. m. Poet. Peu de vers lla-
tí y grèg que consta de dos síl-labas
largas. Espondeo. Spondeus. Spondee.
Spondeo.
ESPONJA. s. f. Producció marina de co-
lòr grisenc mès 6 ménos fòsc , composta
de fibras que fórman una massa més ó
ménos fleible y plena de tubos de figu-
ra irregular que servexen de habitació
á certa especie de pòlms. Servex pera
mòlts usos doméstics per la mòlta faci-
litat que tè de absorbir cualsevol líquid
y escupirlo desprès espremèndia. Es-
ponja. Spongia. Éponge. Spugna.
ESPONJA. Ant. PÈDRA TOSCA.
ESPONJOS, A. adj. que se aplica á lo
que es mòlt porós, tou y lleugér. Es-
ponjoso. Spongiosus. Spongieux. Spu-
noso.
ESPONSALICI. adj. Lo que pertany als
esponsals. Esponsalicio. Sponsalitius.
Qui appartient aux fiançailles. Sposa-
1Z10.
ESPONSALS. s. m. pl. La mutua prome-
sa que se fan dòs de contráurer matri-
moni. Esponsales. Sponsalia. Fiançailles.
Sponsalizio.
ESPONTANEAMÈNT. adv. mod. Volun-
tariamènt, de propri movimènt. Es-
pontaneamente. Spontè. Spontanement.
Spontapeamente.
ESPONTANEO, NEA. adj. Voluntari y
de propri movimènt. Espontdneo. Spon-
taneus. Spontans. Spòntaneo.
ESPONTÓ. s. m. Especie de llansa de
una cana de llarg, de que usaban abans
los oficicials de infantería. Esponton.
Hasta militaris. Esponton. Spuntone.
ESPONTÓ. ant. Especie de llansa curta ab lo
ferro daurad, y una borla per guarni-
ció, de que usaban antiguamént los ca-
pitans de infantería. Gineta. Militaris
sciplo. Lance couîte. Spuntone.
ESPONTONADA. s. f. Saludo fét ab lo
espontó. Espontonada. Demissio haste
militaris honoris gratiá. Salut qui se
Jaisait avec l'esponton. Saluto fatto
collo spuntone.
ESPORGADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
espòrga. Mondador. Mundans , interlu-
cans. Celui qui monde. Potatore.
ESPORGADURA. s. f. zsPoncawkxT.
ESPORGAMENT. s. m. L’ acció de es-
porgar. Mondadura , escamondo, es-
——————————__ÈÒ_____—__—_r_r_—_r__—rr_—————————_———_—_—_—_—__———_—_—_—_—_—_——————————————————ymtmrr>_nn—_——_————_—€r CC! | I
nn
ESP
camonda , monda. Interlücatio. L'a:-
tion de monder. Potagione.
ESPORGAR. v. a. Netejar los arbres te
llandlos las ramas inútils ó secas. Esco-
mondar , mondar , limpiar , chapodar,
castrar. Interlucare. Elaguer, emo
der. Potare.
ESPORGARÍAS. s. f. pl. esrorccrais.
ESPORGUERÍAS. s. f. pl. Los residus
que quédan del blat, ordi y dent
grans cuand se garbéllaa. Granzas. Pu:
gamenta. Criblures. Vagliatara.
ESPORTA. s. f. ant. SENALLA.
ESPORTELLA. s. f. ant. dim. de n
TA. SENALLETA.
ESPORTI. s. m. En los molins de di e-
pecie de sarribnet de espart apreta,
compost de dós rodònas cosida
per lo cantó: la de bax tà un fondp-
tit y la de dalt altre més gros, pt
ahònt se umple de olivas ja moltas. Po
sads éxos ESPORTINS uns damont de i-
tres, sels hi tira aigua calénta, y hb:
ga carrega sòbre tots pera que isca ld.
Capacho , capacha. Saccus olearios. ls
bas rond. Paniero.
ESPORUGUID, DA. adj. espavospo. |
ESPORUGUIR. v. a. Fér pòr, atemor-
sar. Amedrentar. Timorem incotere. ir
timider , effrayer. Sbigottire.
ESPORUGUIRSE. V. P. ESPAVORDIRSE. |
ESPOS. s. m. Marid. Esposo. Maris
oux. Sposo. |
ESPOSA. s. f. Mullèr. Esposa. Cost:
uxor. Épouse. Sposa. |
esposas. pl. Manillas. Esposas. Mavicz. V
nottes. Manette.
ESPOSAD. s. m. zspos.
ESPOSADA. s. f. Esposa.
ESPOSALLAS. s. f. pl. spa.
ESPOSAR. v. a. Casar. Desposar. Fit
cer , marier. Fidanzare. |
EsposaR. Péndrer per marid 6 per molt
Casar con alguno ó alguna ; toma F
marido ó por mujer. Matrimonio
jungere. Épouser. Sposare.
ESPOSAR. ant. EXPOSAR.
ESPOSARSE. V. r. Casarse. Desposarse. Yr
trimonio conjungi , uxorem vel mant
ducere. Se marter. Sposarsi, manure
ammogliarsi.
ESPOTSIM. s. m. Filets dels amb
Tijeretas , zarcillos. Capredi. Pi
nilles. Vificcio. 4
ESPOTSIM. ant. cua, en la sexta accept? ,
ESPREMADORA. s. f. Instromés! ^
ESP.
que usan los apotecaris pera posar en
èll la materia que volen esprémer; y es
una cassoleta rodóna ab sa molla pera
obrirla per lo mitj, sóta de la cual se
a un plat ab un broc per ahónt cau
o suc ó licèr que s' esprém. Exprimi-
dera. Vas exprimendo aptum. Vaisseau
où l'on exprime le suc des plantes.
.Vaso per ispremere il succo delle
piante.
ESPREMER. v. a. Extráurer lo suc ó li-
còr de. alguna cosa quen tinga 6 estigue
empapad de èll, apretandia ó retor-
cèndia. Exprimir. Exprimere. Ezprie
mer. Spremere, elicere.
ESPRÉMER. Ápretar mòlt alguna cosa sucó-
sa, com taronja, llimóna, etc., per
tráurer lo suc. Estrujar. Premere.
Presser , serrer. Premere.
ESPREMUD, DA. p. p. de ssentmen. Ex-
rimido. |
ESPREMUDA. s. f. Lo acte de esprémer.
Expresion ; estrujon , estrujadura , es-
trujamiento. Compressio. Expression.
Spremitura.
ESPUDREMENTS. s. m. pl. Mal mòlt
È penòs, que consistex en unas ganas
continuas de anar de cambra ab gran
dificultat de lograrho , lo que causa uns
dolors mòlt graves. Pujos. Tenesmus.
Tenesme. Tenesmo.
ES PUELA. s. f. Instrumént de metall ab
una rodeta de puntas en fórma de es-
trélla, que posad en lo taló del calsad
servex pera picar ó fèr caminar á las
caballerías. Espuela. Calcas. Éperon.
Sprone. . o.
ESPUÈLA DE CABALLÈA. Planta ramòsa de
tres á cuatre pams de alsada ; té las fu-
llas llargas, estretas y partidas al tra-
vés, y fala flor violada ó de altres co-
lórs, y ab una cueta. Sa llavór es ne-
gra y mata los pólls. Espuela de caba-
llero. Consolida regalis. Speronnelle,
eperon de chevalier. Sorta di consolida.
ESP UELADA. s. f. Cop de espuéla. Es-
polada, espolazo. Calcaris ietus, Coup
d'eperon. Spronata.
DONAR Ó PEGAR ESPUELADAS Á LA CABALCADU-
Ra. fr. Donarli cops de espuéla pera que
camine. Espolear , dar de espuela à la
caballeria. Calcaribus pungere, stimu-
lare. Donner de l'eperon. Spronare.
ES PUNCELADA. adj. ant. Se deya de la
minyóna desflorada. Desflorada. Cor-
rupta, violata. Defloree. Verginata.
ESP 685
ESPUNTAR. v. a. Llèvar la punta à al-
guna cosa. Despuntar. Cuspidem ob-
tundere. Épointer. Spuntare.
ESPURGAR. v. a. EsPORGAR.
ESPURGUILLES. s. f. pl. ant. zsioscvz-
RÍAS. .
ESPURI, RIA. adj. Bòrd, bastard. Bas-
tardo, espurio. Spurius, nothus. Bá-
tard. Bastardo.
ESPURNA. s. f. Particula de fog que
saltá del carbé ences, etc. Chispa , mos-
cos. Scintilla. Bluette , gendarme. Scin-
tilla.
esruzma, Pertícula de fog que salta de la
pedra foguèra per medi del foguèr 6
altra cosa semblant. Chispa, centella.
Scintilla. Étincelle. Favilla.
tsPUBNA. Partícula de fog que salta del
- móc del llum. Chispa , morcella , mos-
cella. Scintilla. Bluette. Scintilla.
ESPURXA. Cada una de las gòtas de algun
líquid ab que se mulla 6 arruxa alguna
cosa. Salpicadura, salpicon. Aspersus.
Eclaboussure. Schizzo. .
LLANSAR ESPURNAS. fr. Despedir particulas
. de fog lo llum, lo casbó ences, etc.
Chispear. Scintillas emittere. Étinceler.
Scintillare. .
SER UNA ESPUANA. fr. Ser. mòlt viva, des-
perta ó avispada alguna persòna. Ser
una chispa. Vividum esse. Etre un sal
pétre. Pronto come il salnitro.
TENIR MALAS ESPURNAS. fr. met. y fam. TE-
NIR MALAS BURLAS.
UMPLIR DE ESPURNAS. fr. Mullar, arruxar
ab gótas de algun líquid. Salpicar. As-
pergere. Eclabousser. Schizzare.
ESPURNAR. v. n. Saltar espurnas del
fog. Chispear. Scintillas emittere, scin-
tillare. Bünceler. Scintillare.
ESPURNEJAR. v. n. ESPURXAR.
ESPURNETA. s. f. dim. de ESPUBRa. Chis-
pilla ; centellita , centellica. Scintillula.
Petite etincelle , petite bluette. Scintil-
letta.
ESPUSSADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui es-
pussa. Espulgador. Pulicum insectator.
Celui qui epuce. Spulciatore.
EstussaDÒB. Lloc 6 paratge destinad pera
espussarse. Espulgadero. Locus insec-
tandis pulicibus aptus. Lieu cú l'on
s”epuce. Sito dove si spulcia.
ESPUSSAMENT. s. m. L' acció y efècte
de espussar. Espulgo. Pulicum insecta-
tio. L'action d'epucer. Spulciatura.
ESPUSSAR. v. a. Tráurer del cos ó ves-
853 ESQ |
tid làs pussas. Se usa també com recí-
proc. Espulgar. Pulices venari. Épucer.
Spulciare.
ESPUTO. s. m. Saliva, escupina. Esputo.
Sputus, sputam, sputamen , sputameu-
tum. Salive, crachat. Sputo.
ESQUADRÓ. s. m. ant. Péx. Escar.
ESQUELA. s. f. Cuartilla de papèr do-
blada per lo llarg en que está escrita
algana cosa. Servex comunamént pera
citar ó convidar 4 algunas persòuas.
Esquela. Schedula. Billet, Biglietto.
ESQUELLA. s. f. p. us. Campana petita.
Esquila , esquilon. Tintinnabulum. Sons
naille. Campanaccio.
esquècra. lastrumènt que se fa de una
lanxa prima de ferro ó còure; soldand-
a en figura de canó, quéda obert per
un extróm y tancada per lo altre: en
aquest $e hi posan dos nansas, una en
lo exteriòr pera pènjario, y altra en lo
interiór pera lligar lo batall, que sol
ser de os, de ferro ó de fusta mólt for-
ta. Ne hi ha de varios tamanys, y se
usan pera tóta especie de bestiar. Cen-
cerro, cencerra. Tintinnabalam. Cla-
rine , clairon. Campanello.
ESQUÈLLA. La que porta lo esquellèr. 4r-
rancadera. Tintinnabulnm. Sonnaille.
Campanaccio.
gsquÈnta. Pex. caBRÓ.
¿QUI POSARÁ LA ESQUÈLLA AL GAT? expr. fam.
ab que s'explica y pondèra la dificultat
ó impossibilitat que se troba en la efe-
cució de alguna cosa. ¿Quién ha de lle-
var el gato al agua? Quis nodum dis-
solvet? Què doit franchir le pas? Chi
sciorrà il: nodo? |
ESQUELLÈR. s. m. Lo moltó ó altre ani-
mal que va davant del ramad , guiand
als demés. Manso , jalo. Sectarius , dux
ges Bélier, mouton ou bœuf qui va
la tête d'un troupeau. Montone che
va in capo alla greggia.
ESQUELLETA. s. f. dim. de esqubuia.
Cencerrillo, cencerrilla. Leve tintiuna-
bulum. Petit clairon. Gampanellino.
ESQUELLOTS. s.'m. pl. Lo sòròli desa-
pacible que se fa ab esquéllas, corns y
altras cosas pera burlarse dels viudos la
nit que se casan. Cencerrada. Plurium
tintinnabulorum strepitus. Charivari.
Stampanata. |
rèe esquettoTs. fr. Fèr un sòròll desapa-
cible ab esquèllas, carns y altras cosas
pera burlarse dels. viados la nit que se
ESQ |
casan. Dar cencerrada. Tintionabi; |
obstrepere. Faire charivari. Far wn
scampanata.
ESQUENA. s. f. Las espatllas. Espalda. —
Dorsum. Dos, derrière. Dorso, temp
dosso.
ESQUENA. ant. CANTÓ.
'ssQuexa. La part del llibre oposada al ca.
re, eu la cual se poss lo rétol. Lom.
Tergum. Dos. Dosso.
esquEva. La part del gautvet opossdi à
- tall. Recazo, lomo. Cultri dorsow v
pars aciei opposita. Dos. Costola.
ESQUEXA DB ass. Lo llóm 6 figura en dect-
vi de una y altra part, que te algan
cosa. Caballete. Carina. Dos d'év.
Schiena d' asino.
CÀURER DE ESQUEYA. fr. Gàurer de esmls
ó boca per amunt. Dar de espalác.h
dorsum labi. Tomber d la renvers. (>
dere rovescioni.
BSRÒLGAR LA ESQUENA. fr. fam. Pegar í de
Sacudir el polvo; menear 6 toc +
bulto ; tocar ó zurrar la pámpana. Ve:
berare. Épousseter. Spazzare , bastomr
GIRAR LA ESQUENA. fr. OtRAR LAS ESPATLLL
GIRAR LA ESQUEXA 4 ALGÚ. fr. met, cima Li
ESPATLLAS Á ALGU. |
PARAR LA ESQUENA. fr. met. y fam. Sui.
aguantar. Hacer costilla, Patienter er
tinere. Se résigner, souffrir pate
ment. Cacciarsi addosso , sofferire.
PORTAR À LA ESQUESA. fr. met. postu :
COLL.
TIRARS' HO A LA ESQUENA. fr. TIRARS 80 d Li
ESPATLLAS.
TOCAR LA ESQUENA. fr. fam. ESPOLSAR LA è
QUENA.
ESQUENANTO. s. m. Hérba de la El:
y Arabia un poc semblant al agran.#
espigas de dès en dòs , curtas y cob
tas de bòrrissol blanc. Es aromátic
medicinal. Esquenanto. Andrope
schænanthus. Schenanthe. Sorta de”:
dell’ India e dell’ Arabia.
ESQUER. s. m. Lo ceu que se posa es >
am pera pescar. Cebo. Esca. Appat.Eo-
esquèr. La bòssa en que se porta l e
pedra y foguér. Esquero. Esce ct
marsupium. Grande bourse de cur.
. sa dove si mette il battifuoco, pet
etc.
ESQUER, RRA. adj. que se aplicr?*
part ó siti oposad al costat dret. |
quierdo , siniestro. Sinister. 655"
inistro , manca.
ESQ
ESQ UERDA. s. f. Obertura prolongada
en algun cos sólido, que no arriba á
dividirlo del tot. Hendedura , hendidu-
ra. Rima. Fente. Fesso , fessura.
ESQUERDA. La obertura llarga y estreta que
se fa en la terra per la mòlta sequedat.
G rieta. Fissura. Crevasse. Crepaccio.
ESQUERDA. La que fa lo aire á la fusta. Ven-
teadura. Rima. Soufflure. Fenditura.
ESQUERDA. La que se fa éntre dès posts de
un barco. Costura. Rima. Soufflure.
Fessura.
PSQUERDA. aBt. ESTÈLLA.
. ESQUERDAS. pl. Lo conjunt de trossets
— -- --
— a
ue
saltan de las pèdras que pican. Rocalla.
Glarea. Rocaille , gravier. Ghisja.
ES QUERDAR. v. a. Fèr alguna esquerda
en un cos sólido. Se usa també com re-
cíproc. Hender. Findere. Fendre. Fen-
dere.
ESQUERDAR. Fèr una ó mòltas esquerdas en
alguna cosa, esclafandia 6 pegandli al-
gun cop; COM ESQUERDAR UDA CaDya, UN
canti, etc. Cascar. Conquassare. Fra-
casser , casser. Fracassare.
ESQUERDARSE. v. T. Férse una ó mòltas es-
uerdas en la fusta. Esquebrajarse , hen-
erse. Findi. Fendre, s'entr'ouvrir.
Fendersi.
ESQU ERN. 8. m. ant. ESCARRI.
ESQU ERP, PA. adj. Be diu de las persò-
nas que tènen lo gedi intractable. Za-
hareño , huraño , arisco, furo, huron.
Asper , durus. Dedaigneux , intraitable.
Sc 3ifo 9 ritroso.
ESQUER P. Se diu també del animal que futg
de tóthom 6 no es manso. #risco, hu-
rano , zahareño , arañero. Ferus. Ha-
gard. Fiero, ruvido.
ESQUERRA , NA. adj. Lo qui usa de la
ma esquerra del modo y pera lo que las
demès persònas usan de la dreta. Zur-
do, izquierdo , zoco, zocato. Scæva.
Gaucher. Mancino.
ESQUERRE, RRA. adj. zsovra.
ESQUERRER, RA. adj. ant. Esquenzá.
ESQUEX. s. m. Esquixs.
gsquèx. La ruptura de la branca que sèn
porta part de la escorza, y fins del trònc
á que está agafada. Desgajadura. Ra-
mi avulsio. Rupture. Squarciatara,
rottura.
esqukx. Bròt que se arranca del trònc 6
de la cama principal de una planta es-
quexandlo, pera que introduid en ter-
ra fassa arrels y fòrme una planta nova.
887
Cogollo, esqueje. Surculus. Jet, reje-
. ton. Germoglio , rampollo, bracco.
ESQUEXAD, DA. adj. vulg. Se aplica al
subgècte llicenciòs y desbaratad, y tam-
bé als matéxos costums y vida de sem-
blant subgècte. Roto. Effrons , liber.
Debauché, libertin. Libertino, vizioso.
Á LA ESQUEXADA, mod. adv. Cap á un cos-
tat, oblicuamènt, al travès. Sesgamen-
te, sesgadamente, al sesgo. Obliquè.
Obliquement , de biais. A sghembó, a
sbiescio.
ESQUEXAR. V. 2. ESQUINSAR.
ESQUEXAR. Arrancar las brancas dels arbres.
Desgajar. Scindere. Arracher. Svelle-
re, strappare.
ESQUIF. s. m. Barco pétit que se perta
en lo vaxéll pera saltar en terra y al-
tres, usos. Esquife. Scapha. Esquif.
iffo.
ESQUILADÓR , RA. s. m. y f. Lo qui es-
quila. Esquilador. Pecoris tonsor. Ton-
eur. Tosatore.
ESQUILAMENT. s. m. L'acció y efècte
de esquilar. Esquileo, esquila. Pecoris
tonsio. Tonte y tondaison. ll tosare.
ESQUILAR. v. a. Teller ab estisóras lo
pel 6 llana del bestiar. Esquilar. Tonde-
re. Tondre. Tondere, tosare.
ESQUINANTO. s. m. Certa especie de
jònc olorós y medicinal. Esquinante,
esquinanto. Juncus aromaticus. Sche-
nante. Giunco odorifero.
ESQUINENGIA. s. f. EscANBNCIA.
ESQUINS. s. m. Ruptura de elgun vestid
6 tela. Rasgon. Scissura, incisió. 4fc-
croc, Squarcio, stracciatura.
ESQUINSAD, DA. adj. volg. ESQUEXaD.
ESQUINSADOR , RA. s. m. y f. Lo qui
esquinsa. Rasgador. Scindens. Celui qui
déchire. Squarciatore , strecaiatore.
ESQUINSAR. v. a. Dividir ab forsa algu-
nas cosas de poca consistencia; com te-
xids, pèlls, papèrs, etc. Rasgar. Dis
cindere , scisdere. Dechirer, lacérer.
Squarciare.
esovinsar. Esquexar, destrossar alguna
cosa de roba. Descalandrajar. Scinde-
re, desrumpere, in frustra secare, De
chirer , mettre en pièces. Squarciare,
lacerare, stracciare. |
PENDRER DE ESQUIRA. fr. P£NDRER D
TÉMA. .
ESQUIRLA. s. f. ant. rspraLa.
ESQUIROL. s. m. Animal cuadrépedo de
un pam y mitj de llarg, que tè lo llòm
838 ESS
de colòr megre mès ó ménos fosc y 4
vegadas rojenc, lo vèutre blauc ó de
‘color mès clar, y la cua mit llarga y
molt peluda. Viu en los boscos, ahàat
se alimènta del fruit dels arbres; es
mòlt lleugèr, y salta 4 un: distancia
extraordinaria désde la cópa dels maté.
xos, no está may quiet, y tè la siugu-
laritat de ficarse ab la ma lo alimènt 4
la bòca. Ardilla. Sciurus. Écureuil.
. Scojattolo.
ESQUIRRO. s. m. Med. Tumòc empeder-
nid ab poc ó uingun dolor. Escirro.
Scirrhoma. Squirre. Scirro.
ESQUISID , DA. adj. Lo que es de singu-
lar y extraordinaria invenció y primór
eu sa especie. Exquisito. Exquisitus.
Exquis , excellent. Squisito, eccellente.
ESQUISIDAMENT. adv. mod. En un mo-
do ó tèrme exquisid. Exquisitamente.
Exquisite. D'une manière exquise.
Squisitamente.
ESQUISIDISSIM , MA. adj. sup. de zs-
‘ quesio. Esquisitisimo. Valdé exquisitas.
Très-exquis. Squisitissimo.
ESQUISIT, TA. adj. esquisin.
ESQUITLLADA. s. f. RELLISCADA.
ESQUITLLAR. v. n. BBLLISCAR..— €
ESQUITX. s. m. Ratj de alguna cosa lí-
quida que ix improvisamènt. Chorreta-
da. Salientis liquoris inopinatus impe-
tus. Jaillissement. Schizzo.
ESQUIU, VA. adj. Desdenyòs, desagra-
dable, aspre. Esquivo. Asper , insuavis.
Dedaigneux, malgracieux. Rubido,
aspro, disprezzante. :
ESQUIVABÒR. s. m. Lo qui esquiva la
cassa. Ojeador. Ferarum exagitator.
Rechasseur. Colui che ricaccia.
ESQUIVAR. v. a. Espantar ab crids la
Cassa pera que se axeque ó vaje al siti
ahònt se li ha de tirar. Ojear. Abigere.
Rechasser. Ricacciare.
esquivar. aut. Evitar. Esquivar. Vitare,
declinare. Esquiver , eviter. Schivare,
sfuggtre.
ESQUIVESA. s. f. Desapego , -aspresa ,
desagrado. Esquivez. Asperitas. Dedain,
mepris. ASprezta , sprezza , ruvidezza.
ESQUIVITAT. s. É. ant. esqurvesa.
ESQUIVOL. adj. esquiu.
ESSA. s. f. Es, nom de la lletra S.
pÈn Èssas. fr. fam. Anar de tort lo borrat-
xo. Estar hecho una equis. Ebrium esse.
Faire des s. Essere abbriaco.
ESSENCIA. s. f. Lo sér y naturalesa de
EST, TA. pron. demostratiu de ^ +
EST |
las cosas. Esencia. Essentia, mtu.
Essence. Essenza. |
Quinta ESSEXCIA. Lo més fi y acrisolad de
las cosas. Se anomena comunament ax
lo esperit que per medi de la quimica
s extrau dels licórs y altres como
Quinta esencia. Defæcatissimus liquo-
rum spiritus. Quintessence. Quints-
senta.
SER DE ESSENCIA DE ALGUNA COSA, fr. Sr
precis, indispensable, ser cosdició i.
separable de alguna cosa. Ser de eia:
de alguna cosa. Necesse esse. Eire +.
sentiel. Essere essenziale. |
SER LA QUINTA ESSEXCIA DE ALGUSA COM. Í:
met y fam. Ser lo més pur, lo msi”
acendrad de ella. Ser. la quinta esa:
de alguna cosa. Bei cujuspiam pors.
simum , defæcatissimum esse. Er :
"il y a de plus exquis. Il più què
il più scelto di checchessia.
ESSENCIAL. adj. Lo que pertany iu
sencia de alguna cosa ; y axí se dit ex
l’anima es part essenciat del bo
Esencial. Ad essentiam pertinens. L-
sentiel. Essenziale. |
ESsExciat. Substancial, principal, not».
Esencial. Præcipuus. Essentiel, pr
pal, remarquable. Essenziale, neos”
rio.
ESSENCIALÍSSIM , MA. adj. sup. der-
sEXCtaL. Esencialisimo. Quod precp:"
ad essentiam pertinet. Zres-eses. ^
Essenzialissimo.
ESSENCIALMENT. adv. mod. Per es"
cia, per naturalesa. Esencialmente. U-
sentialiter. Essentiellement. Esser
mente.
ESSER. v. subs. y aux. SER, ritu.
ESSER. 8. m. ant. sia.
ESSER. ant. ESTAD.
EST. s. m. Un dels cuatre punts carbe
que correspon al oriént. Este. (c^
ortus. Est. Levante , oriente.
EST. Lo vent que vé de la part da o
Este. Oriens, eurus , solanum. És.
vante.
está 6 se té presènt. Este. Hic, «-
celui-ci. Questo, costui.
ESTABELLAR. v. a. Tirar ab sx:
una cosa contra altra féendoe tre
Estrellar. Coufringere. Briser, n°:
Frangere, ammaccare.
ESTABELLARSE. V. T. Parland de ias e=> |
cacidns férse trossos pegand coat
rocas. Fracasar , estrellarse. Ulidi. Se
briser, se fracasser. Infrangersi.
ESTABIL. adj. ant. ESTABLE.
ESTABILITAT. s. f. Permanencia , dura-
ció, firmesa. Estabilidad. Stabilitas,
frrmitas. Stabilite. Stabilità.
"STABLE. adj. Constant, durable, per-
manént. Estable. Stabilis. Stable , per-
manent. Stabile.
srasse. 8. m. Lloc cubert ahànt se recu-
llen las caballerías y altre bestiar pera
descansar y mènjar. Establo, caballe-
riza, cuadra. Stabulum. Étable, ecu-
rie. Stalla.
rase. ant. La menjadòra de las cabalca-
duras. Pesebre. Præsepe, presepium,
presepis, præsepes, præsepia. Créche.
Mangiatoja.
TABLE. a nt. CORRAL, en la cuarta accepció,
STABLEMÈNT. adv. mod. Ab estabili-
tat. Establemente. Firmiter. D'une ma-
niére solide. Stabilmente.
SIMBLER. s. m. Lo qui cuida del esta-
ble. Establero. Stabularius. Valet d'e-
curie , el'etable. Stabulario , stalliere.
TABLERIS. 8. m. ant. cABALLERIS.
TABLERT , TA. p. p. de esrasuin. Es-
tablecido.
¡TABLETA. s. f. dim. de EsTaBLE. Es-
'ablillo. Parvum stabulum. Petite ecu-
rie. Stalletta.
TABLÍA. 8. f. EsraBLE, en la segóna ac-
:epció.
TABLIDÒR, RA. s. m. y f. Lo qui es-
ablex alguna cosa. Establecedor. Auc-
or, institutor. Celui qui etablit , qui
nstitue. Stabilitore.
(ABLIMÈNT. s. m. Llày , ordenansa,
itatut. Establecimiento. Statutum. Loi,
'atut , ordonnance. Legge, statuto,
rdine.
BL ENT. Fundació, institució, erecció.
stablecimiento. Erectio, institutio.
rablissement, institution, fondation.
abilimento. y
'ABLIR. v. a. Fundar, institair, fer
; nou alguna cosa. Establecer. Statue-
, stabilire, instituere. Établir, fon-
r. Stabilire, porre.
:rre. Ordenar, manar, decretar. Es-
blecer. Statuere. Établir, régler , or-
nner. Stabilire, statuire.
LIR. ACENSAB.
LIASE. v.r. Domiciliarse, fiXar sa re-
lencia en alguna part. Establecerse,
ecin darse. Inter cives adscribi , adnu-
TOM. 1.
889
merari. S'etablir , se fixer. Stabilirsi.
ESTABLIT, DA. p. p. ant. de msTaBLiR.
Establecido.
ESTABLITAT. s. £ ant. ESTABISITAT.
ESTACA. s. f. Bastó rodó sénse pulir ab
punxa 4 un dels caps pera clavarlo en
terra, en la pared ó en altra part. Es-
taca. Vacerra, stipes. Pieu. Piuolo.
EsTACA. Lo tronc verd sèns arrels que se
planta pera que se fassa arbre. Estaca.
Talea. Bowture. Barbatella.
ESTACA. Pal gruzud, que se clava sòta de
l'aigua y servex de fonamènt en las
obras hidráulicas. Pilote. Vacerra , pa-
lus. Pilotis. Palo da far palafitte.
81 ETS ESTACA SUFRIRÀS , SI ETS MASSA FERIRÁS.
ref. ab que s'ensenya que debem aco-
modarnos al témps y á la fortuna.
Cuando ayunque, sufre ; cuando mazo,
tunde. Temporibus serviendum. JI faut
prendre le temps comme il vient. Navi-
gare secondo i venti. Far la vesta se-
condo i panni.
ESTACADA. s. f. Filèra de estacas clava-
das que se posan sòbre lo parapeto del
camí cubert de modo que éntre ellas no
puga passarhi un home. Estacada, pa-
lizada , empalizada. Vallum. Palissa-
— de. Palizzato.
ESTACADA. Cualsevol obra fèta de estacas
clavadas en terra pera reparo ó defen-
sa. Estacada, palizada. Opus vallatum.
Barrière. Barriera.
ESTACAR. v. a. Clavar en terra una es-
taca y lligarhi alguna bestia. Estacar.
Ad palum alligare. Ficher un pieu en
terre, et y attacher une béte. Coufic-
care un piuolo in terra e legarvi un
animale.
ESTACASSA. s. f. aum. de estaca. Esta-
con. Grandior palus. Gros pieu. Pinolo
rande.
ESTACIÓ. s. f. Cada una de las cuatre
parts ó tèmps en que se dividex lo any,
ue són ivern, primavera, estiu y tar-
dor. Estacion. Anni tempestas. Saison.
Stagione. |
usTACIÓ. Tèmps, temporada; y axí se diu:
en la esració presènt. Estacion. Tempus.
Saison, temps. Stagione, tempo.
ESTACIÓ. La visita que se fa per devoció á
las iglesias ó altars, detenindse allí al-
gun témps á orar davant del Santíssim
Sagramént, particularmént en los dias
-de dijous y divéndres sant. Estacion.
Pia estatio. Station. Stazione,
11
890 . EST
ESTACIÓ. Cert número de parenostres y
avemarías que se résan visitand al San-
tíssim Sagramént. Estacion. Preces in
statione persoluta. Station. Stazione.
ANAR 4 FBR La ESTACIÓ. fr. Visitar las iglè-
sias y resar las oracións previngudas
pera guanyar las indulgencias. Andar
estaciones. Templa precibus persolven-
dis invisere. Fair les stations. Fare |
stazioni. |
TÉR LA ESTACIÓ. fr. ANAR A PÈR LA BSTACIÓ.
ESTACIONAL. adj. Lo que es propi y
peculiar de cualsevol de las estaciòns
lel any. Estacional. Anni tempori cui-
libet peculiaris. Propre de la saison.
Proprio della stagione.
ESTACIONARI, RIA. adj. que se aplica
al planeta que en cert tèmps sembla que
no tinga movimént. Estacionario. Sta-
_ tionarius. Stationnaire. Stazionario.
ESTACTE. s. f. Licòr oloròs trèt de la
mirra fresca molta y banyada ab aigua.
Estacte. Stacta. Stucten. Oleo tratto
dalla mirra.
ESTAD. s. m. Lo sér actual y circuns-
' tancias en que alguna cosa se troba ó
considera. Estado. Status. État. Stato.
EsTAD. L'órde, classe, gerarquia y calitat
de las persónas que componen un règ-
ne, república ó poble; com lo estan ec-
clesiástic, lo de nobles, etc. Estado.
Status, ordo, conditio. tat. Stato.
ESTAD. La classe ó condició de cada hu,
confórme á la cual deu arreglarse són
énero de vida; com Estan de soltèr,
e casad , etc. Estado. Status, vite ge-
nus. État. Stato.
EsTAD. Lo cos polític de una nació. Esta-
do. Respublica. Etat. Stato, dominio,
regno, stato.
ESTAD. Lo pais 6 domini de algun príncep
ó senyór de vassalls. Estado. Ditio,
regnum. État, Dominio, signoria, stato.
ESTAD. La disposició y circunstancias en
que se troba alguna cosa. Estado. Sta-
tas, conditio. État. Stato, disposizione.
ESTAD. Mida presa de la estatura regular
de un home que servex regularmènt
pera medir alturas ó profunditats. Es-
tado. Statura hominis. Mesure de la
hauteur d'un homme. La statura dell
uomo.
£sTAD. Lo resúmen per partidas generals
que resulta de las relacións fétas per
menór, que ordinariamènt se posa en
ua sol full de papér; com un esta» de
ESTAD MAJÒB. Milic. Cos de oficials sw
put
ESTADS DEL RÈGTE. Los brassos 6 ets
DONAR ESTAD. fr. Col-locar
ESTAD DE INNOCENCIa. Aquell en que Da
ESTAD MAJÒR GENERAL. La reunió des pr
ESTAD MAJÒR DE UNA DIVISIÓ. Los germi!
EST
las rèndas del Comú. Estado. Rate,
supputatio. État, Stato.
criá 4 nostres primérs pares en la pri.
cia y justicia original. Estado de lim.
cencia. Innocentig status. État de l'a
nocence. Stato d'innoceuza.
tròpa, encarregad en los esércits de
distribuir las órdes, vigilar sa ober
vancia y procurar que no falte res pen
sa efacta y puntual edecució. Se v0-
pon del capità general, dels demà ge
nerals, dels primérs empleads de tos
los rams de un efércit, y de tots los dr
cials que hi estan empleads. Estado se
yor. Primariorum ducum cetus.
major. Stato maggiore.
mérs empleads de un etércit y lo pù
central de las grans operacións suum.
y administrativas, ahónt se array
activa tbt en presencia de las iris 4
gobern y del capità general Els
mayor general. Rei militari prec
rum cœtus. État-major général 39
maggiore generale.
demès superiòrs: de tots les rami qe:
componen, y lo punt central ax
deuen determinarse y vigilarse tots X
operacións de la matéxa, segóns lu
des comunicadas per lo estad majo" È
neral, y lo general que la mans. ls?
do mayor de una division. Re zi
ris in cohorte prefectorum (PX
État-major d'une division. Stato 8%
giore d'una divisione.
ESTAD MAJOR DE UNA PLASSA. Lo gen
gobernador que la mana, lo el
rèy, sargento majór , ajudants y
individuos que hi estan ag
do mayor de una plaza. Prima
militarium in urbe munita gr”
tium cetus. Ltal-major d'une pat
guerre. Stato maggiore d' um
que acostamaban tenir vot (95
Estados del reino. Regm ordises L4
du royaume. Stati generali.
lo pare de
milias 6 qui está en sòn lloc as!
lo estad ecclesiástic ó del ma
Dar estado, poner en estado. y
vite rationem alicui constituer. -
blir. Stabilire.
e
MODAR Ó PÉNDRER ESTAD. fr. Passar de un
estad à altre; com de soltèr 4 casad , de
secular 5 ecclesiástic. Mudar 6 tomar
estado. Vite rationem suscipere vel
mutare. Changer d'etat. Cangiare , mu-
tare stato.
so ráx estan. fr. No fèr cas de alguna co-
sa. No hacer caso. Pro nihil estimare.
N'en faire etat. Non fare capitale, non
badarci.
man PER ALGUN ESTAD. fr. Seguir alguna
carrèra 6 professió. Jr por alguna car-
rera. Destinari. Suivre une profession.
Prendere una carriera.
'STADA. s. f. Detenció que se fa en al-
gun lloc ó paratge. Estada. Mansio ,
mora. Séjour, demeure. Dimora, sog-
giorno.
mapa. Mansié y habitació en algun lloc,
casa Ó paratge. Estancia. Mansio , com-
moratio. Sejour. Soggiorno.
Taga. La casa 6 habitació ahònt se viu.
Vivienda , morada. Domicilium, sedes.
Demeure , logis. Casa, abitazione.
STADAL. s. m. Tros de cerilla que
acostuma tenir de llarg un estad de ho-
me: se anomena comanamént axf enca-
ra que sia mès ó ménos llarg. Estadal.
Candela cerea exilis. Bougie filée de la
hauteur d'un homme. Candela lunga
della statura d' un uomo.
'TADANT. s. m. Lo qui té llogada una
casa pera habitarla. /nquilino. 1 uili-
aus. Locataire. Pigionale, affittuolo.
TADI. s. m. Lloc públic de cènt y vint
y cinc passos geométrics que servia pe-
-a e&ercitar los oaballs en la carréra:
ambé servi autiguamènt pera e£erci-
arse los homes en la carréra y en la
selea. Estadio. Stadium. Stade. Sta-
lio. |
pt. La distancia 6 llargaria de cént
int y cinc passos geomètrics. Estadio.
itadium. Stade. Stadio.
CA DISTA. s. à. Lo qui descriu la po-
lació y riquesa de un poble, provin-
ia 6 mació. Estadista. Rerum publica-
am peritus. Celui qui fait la statisti-
ue. lui che dassi alla statistica.
DISTA. L' home pràctic en negocis
stad , y lo instruid en materias de po-
tica. Estadista. Politicas, Homme d'€
at. Statista.
PA DÍSTICA. s. f. Cens de la població
dels productos naturals é industrials
2 una nació ó provincia. Estadistica.
utt
EST 891
Census. Statistique. Statistica.
ESTAFA. s. f. L' acció y efécte de esta-
far. Estafa , petardo. Dolosa emunctio,
fraudatio, sycophantia. Escroquerie.
Truffa, gheruminella.
ESTAFA. COM. ESTAFADOR.
ESTAFADOR, RA. s. m. y f. Lo qui es-
tafa. Estafador , petardero , petardista,
trampista, tramposo. Sycophanta , frau-
dator. Escroqueur. Truffatore.
ESTAFAR. v. a. Demanar ó tráurer di-
nérs ó cosas de valór ab artificis y en-
ganys, y sèns ánimo de pagar. Estafar,
petardear , trampear. Sycoph antari,
astà emungere. Escroquer. Truflare,
scroccare.
ESTAFEAM. s. m. La persona que s'esta
parada en un lloc. Estafermo. In loco
. sistens. Personne plantée sur ses pieds.
Chi é ritto sui due piedi.
ESTAFETA. s. f. Lo correu ordinari que
va 4 caball de un lloc 4 altre. Estafeta.
Tabellarius. Esta fette. Staffetta.
ESTAPETA. La casa ú ofici del correu ahònt
s' entrègan las cartas que s' envian y se
recullen las que vènen de altres pobles
6 régnes. Estafeta. Tabellariorum sta-
tio. Bureau de la poste. Posta.
ESTALVI. 8. m. L' acció de estalviar, y
també lo que se estalvia. Ahorro. Par-.
simonia. Épargne. Risparmio. EE
estaLvis. pl. Especie de capsana de métall,
vímets ó altra materia, que se posa ett
la taula sóta de las cassolas , pera que
aquestas no embruten ni fassan malbé
las estoballas. Redondela. Circes. Porte-
assiette, Trespolo per porvi i piatti so-
ra la mensa. *
ESTALVIADOR, RA. 3. m. y f. Lo qui
es propens á estalviar. Ahorrativo. Par-
cus, parsimonicus. Économe. Rispar-
miatore.
ESTALVIAMENT. s. m. ant. ESTALVI.
ESTALVIANT, TA. adj. esTALVIADOR.
ESTALVIAR. v. a. Detràurer y reservar
alguna part del gasto ordinari. dhorrar.
Sumptibus parcere. Epargner, econo-
miser , ménager. Risparmiare.
EsTALVIAR. Gastar poc 6 ab economía de
alguna cosa; férla durar. Endurar.
Sumptui parcere. Économiser. Rispar-
miare, far economia.
ESTALVIARSE. Y. Y. Plányerse, escnsarse al-
gun traball, pèrill, dificultat ó altra co-
sa. Ahorrarse. Parcere labori. S'epar-
gner , se choyer. Risparmiarsi.
892 |. EST
ESTALLIT. s. m. ESPETEG.
ESTAM. s. m. La part de la llana que té
los brins més llargs. Estambre. Stamen.
Étaim. Stame.
EsTAM. Lo fil fét de estan. Estambre. Fi-
lum stamineum. Fil d'estame. Filo di
stame.
ESTAMENT. s. m. Cada un dels estads
que concorrian á las córts en Aragó;
eran lo ecclesiástic, lo dels nobles, lo
dels caballérs , y lo de las ciutads y vi-
las. Estamento. Regni ordo. Assemblee
des etats généraux. Assamblea degli
stati generali.
ESTAMÈNT. Cada un dels dòs cossos col-le-
giads establerts per lo estatut réal , que
eran lo dels prócers y lo dels procura-
dòrs del règne. Estamento. Regni cor
mitia. Chacune des chambres constituees
par le statut royal. Ognuno dei corpi
o assamblee stabiliti dallo statuto reale
di Spagna.
ESTAMÈNT. p. US. ESTAD.
ESTAMENYA. s. f. Especie de texid de
estam sensill y ordinari. Estameña. Sta-
mineum textum. Étamine. Stamigna.
ESTAMPA. s. f. Cualsevol imatge ó figu-
ra trasladada al papér ó altra materia
per med: de la impressió de la lámina de
brónse , plóm , fusta 6 altra materia en
que está esculpida. Estampa. lmago,
icon. Estampe. Stampe, rame.
ESTAMPA. IMPRÈMPTA.
DONAR Á La ESTAMPA. fr. Publicar, impri-
mir “alguna obra. Dar d la estampa.
Typis committere. Mettre au jour, Da-
re , mettere in luce, a luce, alla luce.
viva EsTaMpa. Se diu del subgécte mòlt
semblant á altre en figura ó altra cosa.
Traslado. Exemplar , imago. Vrai por-
trait. Viva immagine. |
ESTAMPAR. v. a. Imprimir, dèxar pin-
tads en lo papér los motllos de las lle-
tras ó altras figuras per medi de la
prèmpsa. Imprimir, estampar. Typis
mandare, imprimere. Jmprimer. Stam-
pare.
ESTAMPÈR. s. m. Lo qui fa ó ven es-
tampas. Estampero. Imaginum impres-
sarum venditor , artifex. Imager. Stam-
patore, e chi vende stampe.
ESTAMPÈR. IMPRESSÓR.
ESTAMPERÍA. s. f. La oficina ahónt se
estampan las láminas ó se venen las es-
tampas. Estamperia. Officina imagini-
bus imprimendis seu vendendis. Bouti-
4
EST
que de celui qui fait ou vend des estan.
es. Stamperia.
TAMPETA. s. f. dim. de estauea. Es
tampilla , estampita. Imaguncala. Pe
tite estampe. Stampetta.
ESTAMPID. s. m. Traballad de rela
que fan los artífices en las pésss de
plata , or 6 altre mètall. 4bolladur.
ullatum opus. Bosse. Acciaccato,
ESTAMPILLA. s. f. Motllo de métall ea
que estan formadas de relléu las lletra
y rúbrica que componen la firm &
algú. Se usa principalmént per las fr-
mas del réy en los . despatxos y per ls
de altras persónas que teniad dea
dencias no ténen prou vista 6 pols pe
ra firmar ab la ma. Estampilla, Chur
graphum ccelatum. Estampille. Suo.
patella, impronta. |
ESTAMPIR. v. a. Fèr rellèus en lspè-
sas de or, plata 6 altre métall. Ad
nar , bollar. Bullis ornare. Travail ^
bosse. Lavorare in rilievo. |
ESTANC. s. m. Embarg 6 prohibit
curs ó venda llibre de algunas cost."
lo assènto que se fa pera apropiarei.
venda de algunas cosas posand on pt:
fito 4 que hajan de véndrerse. Bit.
Monopolium. Bail passe pour la «n
exclusive de certaines marchand:
Monopolio.
ESTAXC. Lo siti, paratge 6 casa en qu”
venen las cosas estancadas. Estanco. ir
berna mercium monopolio obstnir
rum. Boutique où l'on vend des n7
chandises avec privilege exclusif. do"
tega dove si vendono le mercasi c?
privilegio.
ESTANCAR. v. a. Detenir y parar lo o
y corrént de alguna cosa, y fèr qu”
passe endavant. Se usa també con 7
cíproc. Estancar. Detinere. 4r
Arrestare, fermare.
ESTANCAR. Privar la llibre venda de 25
articles encarregandla 4 determi
persduas, com se fa ab lo tabs
sal, etc. Estancar. Monopolio olas
gere res venales. Defendre la va:
certaines marchandises. Vietareu ©
- dita di certe mercanrie.
EsTANCAR. Suspéndrer , detenir lo con *
alguna dependencia. Estancar.
stinare, differre. Suspendre. Sope
re, differire, prolungare.
ESTANCARSE. Y. T. EMBASSARSE.
ESTANCASANG. s. m. ant. zizosoe?
EST
STANCIA. s. f. Aposènto, cuarto ahònt
se habita ordinariamènt. Estancia. Cu-
biculum, Salle, chambre. Stanza, ca-
mera.
STANDARDER. s. m. ant. Lo qui té á
són cárreg portar lo estandart. Porta-
estandarte. Signifer , vexillifer, vexi-
llarius. Porte-bannière. Stendardiere.
STANDART. s. m. Insiguia que usa la
milicia en un tros de roba cuadrada
penjand de una asta, en que se brodan
ó sobreposan las armas réals y las del
cos. Lo usa solamènt la caballeria. Es-
tandarte. Vexillum. Ziendard, dra-
peau , bannière. Stendardo.
| TANQUÈR. s. m. Lo qui está encarre-
gad de la venda del tabaco en algun
estanc. Estanquero, estanquillero. Ta-
bernarius tabaci venditioni publicà auo-
toritate prepositus. Celui qui vend le
tabac pour le compte de l'etat. Chi ven-
de il tabacco a conto dello stato.
"TANQUILLO. s. m. Lo puésto ó boti-
ga ahónt se ven á la ménuda lo tabaco
»stancad. Estanquillo. Taberna ubi ta-
acum venale exponitur. Boutique où
‘on vend en detail le tabac. Bottega
love si vende il tabacco al minuto.
TANT. p. pres. de estar. Lo qui está
. presènt 6 permanént en algun lloc.
"stante. Presens. Étant , se trouvant ,
xe. Stante.
NT. S. M. PRESTATGE.
¡ANTEROL. s. m. Ndut. Fusta á mo-
o de columna que en las galeras está
principi del passadis de popa á proa,
en que se apoya lo toldo. Estanterol.
olumnare lignum in foro navis erec-
im. anche. Colonna di legno nelle
lere.
ANTIS, SA. adj. Passad. Se diu de
s cosas de mènjar cuand comensan à
rrózprerse. Sentido. Tabescens. Gá-
. In fracidato , guastato , corrotto.
A N'TOT. s. m. territ. SUSTENTACLE.
ANY. s. m. Métall més dur, dúctil y
illant que lo plóm , de color semblant
de la plata, peró més fósc, que crux
and se doblega, y si se frega ab los
s llamsa un olór particular. .Estario.
annum. £tain. Stagno. .
Y. Concavitat en jA terra ahónt se
atam y manténen mòltas aiguas. La-
ra » lago. Stagnum. Lagune, lac.
lude.-
LIN Y AR. y. a. Donar un bany 6 capa
895
de estany á las cosas fétas de altres mè-
talls pera són millór us. Estañar. Stan-
no oblinire, Étamer. Stagnare.
ESTANYAR. Soldar ab estany las pèssas tren-
cadas, ó que se volen unir, de ferro,
còure, etc. Estañar. Stanno consolida-
re. Étamer. Stagnare.
ESTANYÈR. s. m. Lo qui traballa en
obras de estany 6 las ven. Estañero.
Stanneorum operum artifex aut vendi-
tor. Elameur. Stagnatore.
ESTAQUET. s. m. Estaca de fusta que se
clava en terra y servex pera mirar per
sa extremitat algun objécte ó péndrer
alguna mida desde lluny. Piguete. Sti-
pes terre fixus quidquam faciendum
aspiciendumve indicans. Jalon. Bastone
da livello.
ESTAQUETA. s. f. dim. de estaca. Es-
taquilla. Clavulus ligneus. Petit pieu-
Piccolo piuolo. |
ESTAQUETA. Paperet tort que los minyóns
posan á las móscas en la part posteriòr.
Libramiento. Papyrus pensilis. Petit
morceau de papier roule. Pezzo di
carta.
ESTAQUIROT. s. m. fam. ESTAFERM.
ESTAR. v. autiliar que junt ab lo gerun-
di de altre verb no li anyadex signifi-
cació, y sols servex pera conjugarlo,
com ESTAR llegind, estar escribind, que
equival 4 llegir y escríurer actualmént.
Se usa també ab verbs recíprocs ab
certa significació de frecuentatius; y
axí se diu: ESTARSE morind ó ESTAR mo-
rindse. Estar. fran. Etre à ; être sur le
point. Stare a, stare pronto, resso.
estar. Y. n. Efistir de algun modo ó tro-
barse actualmént en algun lloc. Estar.
Adesse, esse. Éire. Stare.
ESTAR. Aténdrer, com está ab mí, está en
lo que fa. Estar. Animadvertere, vide-
re. Faire attention. Ascoltare, far
atenzione.
ESTAR. ESTAR QUIÈT. —
estar. Detenirse, trigar. Estarse. Morari,
cunctari. S'arréter. Indugiare.
estar. Viurer, habitar; y axí se diu que
fulano EsTí en tal carrèr, en tal casa.
Vivir, habitar. Morari. Demeurer. Store.
, ESTAR. Ser de dictimen, opinar, entén-
drer, com ESTIG en assÓ, ESTIG en que
plourá. Estar. Opinari, credere. Croi-
re , étre d'avis. Pensare, credere.
ESTAR: Junt ab alguns adjectius equival á
trobarse afectad de la passió del cos ó
894 EST
del ánimo que èlls significan, com zs-
tar malalt, cansad, trist, alègre, etc.
Estar. Esse. Être. Essere.
ssran. Junt ab alguns adjectius equival 4
trobarse en la situació ó modo que èlls
significan, com ssTaR dret, assentad,
núvol, seré, etc. Estar. Esse. Etre. Es-
sere, stare.
ESTAR. Junt ab la partícula d y alguns
noms equival á obligarse, com ESTAR À
la perdua, etc. Estar. Sponsionem fa-
cere. Etre prêt, dispose à faire. Esse-
re disposto.
estar. Junt ab la preposició de significa
efecutar alguna cosa d ocuparse én élla
de cualsevol modo que sia, com ESTAR
DE matausa, ESTAR DE muda de casa,
etc. Estar. Intendere. Éire occupé , étre
en, à, sur le point de. Essere di, sta-
re di.
ESTAR. Junt ab la preposició en y alguns
noms equival á consistir. Se usa sola-
mént en tercéras persónas del singular;
y axí se diu tôt ESTA ex axó, tot ESTÀ
EN que vinga. Estar. Cousistere. Con-
sister en, étre cause, motif. Dipendere,
stare. |
estar. Junt ab la preposició per 6 pera y
lo infinitiu de alguns verbs significa la
+ disposició prófima 6 determinació de
fèr lo que significa lo verb ab que se
junta; y axí se diu: ESTAR PERA morir,
ESTAR PERA marxar, etc. Estar. Param
abesse quin. Etre dispose, prét à, sur
le point de. Stare per, stare prossimo ,
nel punto, in procinto. -
estar. Junt ab la preposició per y lo iu-
finitiu de alguns verbs significa mòltas
vegadas no estar efecutad encara, ó ha-
berse déxad de efecutar lo que los
verbs significan, y axí se diu: ESTAR
PER escríurer, ESTAR PER madurar, etc.
Estar. In proximo esse. Etre à. Stare
per.
ESTAR. Junt ab la preposició per y lo iufi-
nitiu de alguns verbs significa també
trobarse casi determinad á fèr alguna
cosa; y axí se diu: ESTI6 PER anármen
á passejar, ESTIG PER douarli un revés,
etc. Estar. Parum abesse quin. 4voir
dessein , envie. Desiderare, volere, es-
'sere disposto.
ESTAR À LERILERI. fr. Estar una cosa molt
próxima á succeir. Estar al caer; es-
tar d la puerta ; llamar d la puerta.
Proximum esse. Étre sur le point d'ar-
EST
river, de survenir. Essere mi pub,
essere in procinto. |
ESTAR À LERILERI. fr. Estar ab poca tou
tat 6 4 pèrill de cáurer. Se diu com.
namènt ESTAR À LERILERI DE CiVan. Eur
en tanganillas. Parum secure. Être pa
solide. Essere pronto, prossimo. — —
ESTAR À LERILERI. fr. Estar algú prifivi.
conseguir alguna cosa, especialmèst os
empleo; y axí se diu: fulano mi io
RILERI de conseguir una toga. Este ^
cdntaro. Proximum esse. Éire ny Li
rangs. Essere in istato.
ESTAR À VBURER VENIR. fr. «Esperar peras.
resolució de alguna cosa la determine
ció 6 intenció de altre 6 lo succes kr
tur. Per venir. Exspectare. Por wc.
attendre l'issue. Sperar gli eventi.
ESTAR AB ALGÚ. fr. Opinar del mater or
do que ell. Ser con alguno. Can 11
quo opinari. Ktre du parti de quel:
qu'un, étre de son avis. Essere dé qv
rere d' uno. o
ESTAR BÈ AB ALGÚ. fr. Conservar sa ansa
y favór. Estar bien con alguno. (+
tum alicui esse. Jouir de l'antés
quelqu'un. Essere amico.
ESTAR BÉ 6 MAL UNA COSA A ALGÚ. fr. ir
réxer bè 6 mal ab élla; y axí dies: &
colòr 6 tal vestid EsTZ sk 4 fulano. «i
Capa no li está sk, etc. Estar, c"
bien ó mal una cosa d alguno. Pr
prié alicui convenire. Aller bien osa?
‘Andar hene o male, affarsi.
ESTAR Bk 6 MALAMÈNT ALGÚ. fr. Disfrux|
no de conveniencias 6 comoditats Í'
tar bien 6 mal alguno. Jacund x i
commodé vitam agere. Etre os! '
pas à son aise. Essere o non ® 4
comodi.
ESTAR BÈ UNA COSA Á ALGÚ. fr. Conse”
serli útil. Estar bien una cosa ix
no. Convenire. 4iler bien. Com‘
essere profittevole.
ESTAR EX ALGUYA COSA. fr. Créarers. ©
persuadid de élla; y axí se du ^
en que vindrá fulano. Estar es 17
cosa. Credere, oensere. Comp
entendre, étre au fait. Credere.
sare. |
ESTAR EN si. fr. Estar en ple judn
ple eonexemènt. Estar en su =“
Mentis compotem esse. Etre dis
bon sens. Star nel sao senno.
ESTAR Ev sí. fr. Estar ab atenció '
advertencia en orde 4 lo que s *
EST
fa. Estar en si. Intentum esse. Avoir
l'esprit présent à ce qu’on fait. Essere
intento.
ESTAR BX TÔT. fi. Aténdrer 4 un tèmps á
mòltas cosas, séns embarassarse b la
multitut de èllas. Estar en todo. Om-
nibus esse intentum. tre attentif à
tout. Essere intento a tutto.
ESTAR FORA DE sí. fr. Estar algú enagenad
y turbad de manéra que no pod arre-
glar sas accións ab acert. Estar fuera
de si. Alienatum mente esse. Etre hors
de soi , tran
ESTAR FORA È BEN FOBA DE SABER ALGUNA
cosa. fr. No tenir cap noticia de èlla.
Estar ajeno de alguna cosa. Esse om-
nino ignarum. Étre eloigné de con-
naître , de prévoir. Essere lungi di.
ESTAR PER ALGÚ, fr. Estdr á són favor. Es-
tar por alguno. Alicui favere. Protéger
quelqu'un » se décider pour lui. Essere
alla parte d' uno.
ESTAR PER PARIA. fr. Estar en dias de parir,
estar la dona prenyada prófima al part.
Estar ó andar en dias de
dar anidando. Partui propiorem esse.
Étre à la veille d'accoucher. Essere
partoriente.
ESTAR PER RSBRER. fr. Estar alguna senyó-
ra disposada pe rébrer visitas. Estar |
e
de recibo. Ad excipiendum paratam es-
se. Étre parée pour recevoir des visites.
Essere disposta a ricever le visite.
ESTAR PER VÉURERSE. Ír. HABERSE DE VÉU-
RER.
ESTAR PITJÒB. fr. Trobarse en més mal es-
tad que ántes alguna cosa, lo malalt,
etc. Estar peor. In pejus versum esse.
Aller plus mal. Essere più ammalato.
ESTAR SÒBRE ALGÚ, Ó SÒBRE ALGUN NEGOCI.
fr. Instar 4 algú ab frecuencia, ó pro-
móurer algun negoci ab eficacia. Estar
sebre uno, ó sobre un negocio. Instare,
urgere. Presser vivement une personne,
une affaire. Essere sopra uno affare.
ESTAR sòBRE sí. fr. Estar ab serenitat y
precaució. Estar sobre si. Mente sere-
ná, tranquillo animo esse. Se posseder.
Connettere.
sk LI está. expr. fam. ab que se denota
que té merescud algú lo mal que li
succeex. Bien empleado : bien emplea-
do le estd. Meritò plectitur. C'est bien
fait , il le meritait. Gli sta bene.
ESTÁ QUE PETA. loc. fam. ESTÁ GRAS QUE
PETA.
orté. Essere fuor di se. ©
parir; an- :
EST 895
ESTÁ QUE RRVÈNTA. loc. fam. ESTÁ GRAS QUE
PETA.
ESTIG AB VOSTÉ. eXpr. LUÈGO ESTIG AB VOSTR.
^ WSTIG RN Mi. loc. fam. ab que algú exprèssa
que creu ó está persuadid de alguna
cosa, com ESTIG EN Mi que no valdrá
res tal 6 tal obra que se imprimex : Es-
TIG EX Mi que no se casará fulano, Tengo
para mí. Puto, credo, mihj videtur.
Éire d'avis , croire, se persuader. Es-
sere di parere, credere.
LUÈGO ESTIG AB VOSTÉ. €Xpr. que se usa pe-
ra prevenir á algú que espere un poc.
Soy con Y. Tecum adsum, quampri-
mum adsto. Je suis d vous, je viens
tout à l'heure. Son da voi.
MÒLT BÈ LI ESTA, expr. fam. BÈ Li ESTÀ.
ESTARANYINAR. v. a. ESTRENTISAR.
ESTARGID. s. m. Pint. Lo dihux què
resulta en lo papér ó tela de l' acció ú
operació de estargir. Estarcido. Imago
seu figura transmisso carbonario pulve-
re delineata. Dessin ponce. Disegno
spolverizzato. .—
ESTARGIR. v. a. Pint. Passar lo dibux
ja picad á altra part fregand sòbre ell
una munyeca. Estarcir. Ímaginem seu
figuram transmisso carbonario pulvere
delineare. Poncer. Spolverizzare,
ESTARNUDAR. v. n. ESTERNUNAR.
ESTAT. s. m. ant. ESTADI.
ESTATGE. s. m. p. us. BABITACIÓ.
ESTATGER. s. m. ant. ESTADANT.
ESTÁTIC , CA. adj. rxtátic.
ESTÁTICA. s. f. Part de la mecánica que
té per objécte lo equilibri dels cossos
sólidos. Estdtica. Statica. Statique. Sta-
tica. |
ESTATUA. s. f. Figura de bulto traha-
llada á imitació del natural. Estatua.
Statua. Statue. Statua.
MERÊXER UNA ESTATUA. fr. ab que se pon-
dèran y engrandexen las accións de al-
gú. Merecer estatua. Statuá dignum es-
se. Il merite bien un monument. Merita
una statua.
ESTATUARI. a. m. Lo .qui fa estatuas.
Estatuario. Statuarius. Statuaire. Sta- i
tuario.
ESTATUIR. v. a. for. Establir, ordenar,
determinar. Estatuir. Statuere. Statuer,
ordonner. Statuire.
ESTATURA. s. f. Alsada de una persona.
Estatura. Statura. Stature. Statura.
ESTATUT. s. m. Establimént , régla que
té forsa de lléy pera lo gobern de algua
896
. cos. Estatuto. Statatam. Statut. Sta-
tuto.
ESTAXA. s. f. La corda ó cap lligad á la
fitóra que se clava á las balenas pera
matarlas. Estacha. Rudens hamo iustruc-
tus. Corde ou cáble où est attache le
harpon dans la peche de la baleine.
Corda dove s' adatta la delfiaiera nella
pesca della balena. .
ESTAY. s. m. Nd t. Cap gros que va de
la gabia majór al triquet, y lo qui va
de allí al baupres. Estay. Fuuis quidam
in navibus. Étai. Straglio.
ESTECH. s. m. ant. ESTACADA.
ESTEL. s. m. territ. ESTRÈGLA.
ESTELA. s. f. territ. esTakLLA.
ESTELAD, DA. adj. territ. ESTRELLAD.
ESTELER. s. m. ant. AsTRÓLEG.
ESTELIONAT. s. m. for. Delicte que co-
. met lo qui defrauda maliciosamènt á al-
tre, ocultand en lo contracte la obliga-
ció que sòbre la hisènda, alaja ó altra
cosa té féta anteriormènt. Estelionato.
Stellionatus. Stellionat. Stellionato.
ESTELLA. s. f. Lo tros de fusta que se
trau de élla cuand se traballa , 6 lo qui
quédi de un bastó que se ha trencad.
Astilla. Assula. Esquille, éclat, ecli.
Scheggia.
ESTÈLLA. Una de las parts de un tronc que
resultan de obrirlo per lo llarg ab des-
tral, tascòns 6 altre instrument. Raja.
Assula. Copeau. Coppone.
ESTÈLLAS. pl. Bocins de llenya. Rozo. Lig-
uorum scissorum reliquie. Copeaur,
menu bois. Scheggia.
- ESTELL \LLÈENY 8. M. ASTÈLLALLÈNYA.
ESTELLAMENT. s. m. ant. gsPETEG.
ESTELL AR. v. a. Fér estéllas. Astillar.
[n assulas scindere. Rompre , diviser en
eclats. Rompere, ridurre in ischeggie.
estèLLau. Partir la llénya ab destral, tas-
cóns ó altre instruméat. Rajar. Scin-
dere. Fendre. Fendere.
ESTELLAR. V. n. ant. ESPETEGAR.
ESTELLASSA. s. f. aum. de estELLA. As
tillon. Magna assula. Gros etlat. Scheg-
ta grande.
ESTELLETA. s. f. dim. de estkuLA. 45-
tillita , astillica; rajilla, rajita, raji-
ca, rajuela. Parva assula. Petit eclat.
Piccola scheggia.
ESTELLETA. La punta de fusta ó altra cosa
que se clava en la carn. Aancajo. Cus-
is. Écharde. Sverza.
ESTEMORDIR. y. a. Fér por, atemori-
sar. Amedrentar , atemorizar. Vam
injicere. Intimider , effrayer, epowo-
ter. Impaurire, sbigottire. |
ESTENALLAS. s. f. pl. Instrument de
ferro formad de dès brassos llarg con
las estisòras, giradas las puntas rim,
. que se unexen y aprétan una ab din
per agafar alguna cosa. Servei o-
munamènt per arrancar claus. Zeu-
zas. Forceps. Tenailles. Tanaglie. ——
ESTEXALLAS. Las que servexen per ap
. los riélls y trossos d' or en pasta &-
rant la fósa, y tirarlos 4 la copi.
Muelles. Aurifioins forceps. Élange.
Grossa tanaglia. |
ESTENALLETAS. s. f. pl. dim. de s
. MALLAS. Tenacillas , tenacicas. Parr
forceps. Petites tenailles. Tenagiine.
ESTENDILLARSE. v. r. ant. sut
ESTENDRER. v. a. EXTÉNDAER.
ESTEXDRER. Desembulicar y allargat h qe
estaba plegad ó encugid, com si"
DRER una péssa de tela, etc. Ertes”.
tender. Extendere, explicare. Zar".
Distendere.
ESTENDRERSE. v. r. En lo jog de cartas *-
rarlas tòtas 4 la taula en la pers»!
de guanyar seguramènt la pasó '
pedrera. Tenderse. Folia lusor 7
am exponere. Étaler son jeu. Mot:
re il suo, giuoco. |
ESTENEDOR. s. m. Lo qui estés. V
dedor. Qui extendit. Tender. ^
deur. Stenditore.
ESTENEDÒR. Lo lloc ahònt s' estén ag
cosa, com la roba. Tendedero, tesi
lero. Locus ubi extenditur. Étends,
Stenditojo. |
EsTExEDÒR. Post de uns dos palms de i
y prima per la part superior, li
posada en un pal llarg servex p
jar y despènjar lo papér que se p£
assecar eu las fábricas ó impre.
Espito. Patus folis recens exc"
pendendis destinatus. Étendoir. È
ta da stendere i fogli.
ESTERA. s. f. Arbusto ab las foli:
blants 4 las del llorér , arragadt
das de una y altra part y com re |
sas, las ramas peludas, y las Bec)
cas. Estepa. Cistus laurifolia. Ct"
stio, imbrentina.
ESTEPAR. s. m. Lloc 6 siti pos"
estepas. Estepar. Locus cists c**
Lieu: planté de cistes. Loogev-
d' imbrentine.
EST
ESTER. adj. ant. esrraxoka.
ESTERCOL. 8. m. ant. rÈms.
ESTERCOLAMENT. s. m. ant. L' acció
y efècte de estercolar ó femar. Ester-
coladura , estercolamiento. Stercoratio.
L'action de fumer, d'engrassser la
terre. Letaminamento.
ESTERCOLAR. v. a. ant. FEMAR.
ESTEREOGRAFIA. s. f. La descripció
corpórea en la pintura. Estereografia.
Stereographia. Siereographie. Stereo-
grafia. I
ESTEREOGRAFIC, CA. adj. Lo que
pertany á la estereografia. Estereogrd-
fico. Stereographicus. Stereographique.
Stereografico.
ESTEREOTIPAR. v. a. Imprimir ab
planxas fermas 6 estables, en: que las
lletras no se poden. separar com en las
altras impressións. Estereotipar. Carac-
teribus litterisve fixis et immobilibus
imprimere. Stercotyper. Stampare in
caratteri stereotipi
STEREOTIPIA. s. f. Lo art de impri-
mir ab planxas fermas 6 estables, en
lloc de las que comunamént se usan fé-
tas ab lletras soltas que se poden sepa-
rar. Estereòlipa, estereolipia. Stereo-
typia, ars caracteribus fixis imprimen-
i. Stereotypie. Stereotipia. /
STERIL. adj. Lo que no dona fruit,
com dona están la que no parer, ter-
ra ESTÉRIL la que no produex. Esteril.
Sterilis. Sterile. Sterile.
entr. met. Se diu del any en que la cu-
lita es mòlt escassa, Ésteril. Sterilis.
Scerile. Sterile.
TERILISAR. v. a. Fér tornar estéril
o «que abans no ho era. Esterilizar. Ste-
ilem reddere. Hendre sterile. Rendere
terile.
CERILITAT. s. f. Calitat que caracte-
isa las cosas infecundas. Esterilidad:
terilitas. Stérilité. Sterilita.
a1LtTaT. Falta de eullita, carestía de
ruits. Esterilidad. Fructuum penuria.
fara que de récolte. Disagio, sterilità.
CE RLI, NA. adj. que se aplica á al-
zas monedas inglesas, com lliura. Es-
ca nana. Esterlin. Moneta auglicæ ge-
as. Sterling. Sterlino.
"EZEXNON. s. m. Anat. Os poròs col-lo-
el. en la part anterior del pit, que reb
s costèllas. Esternon. Os pectoris an-
g^ tas. Sternum. Sterno. '
JERNOUD. s. m. L'acció y efècte de es-
TOM. I.
EST 897
- ternudar. Estornudo. Sternumentum ,
sternutatio, sternutamentum. Éternu-
ment. Starnato. :
ESTERNUD. fam. L' home pètit y desprecia-
ble. Arrapiezo. Homunculus. Nabot.
Omicciuolo.
ESTERNUDAR. v. n. Despedir ab estré-
Pt y violencia lo aire que se reb per
la aspiració involuntaria y repentina,
promo: per lo estímul de cualsevol:
substancia capas de irritar la mèmbrana
pituitaria. Estornudar. Sternuere, ster-
nutare. Éternuer. Starnutare.
ESTERROSSADOR. s. m. Lo jornalér
qui esterrossa. Destripaterrones. Occa-
tor. Journalier , qui travaille à la ter-
re. Operario che lavora la terra.
ESTERROSSAR. v. a. Rómprer ó desfèr.
los terrossos. Desterronar. Occare, gle-
- bas comminuere. Émotter. Romper le
zolle. |
ESTERRUFAMENT. s. m. L'.acció y:
efécte de esterrufarse. Erizamiento.
Crispatio. L'action de se herisser , et
l'effet de cette action. Arricciamento.
ESTERRUFARSE. v. r. Estufarse lo gat,
gallina, etc., posaud dretas las plòmas
ó lo, pel. Engrifarse. Crispari , tumesce-
re. Se hérisser. Arrieciarsi. :
ESTERBUFARSE. ERISSARSE. D
ESTES, A. p. p. de zsr£xpneR. Extendi-.
do; tendido.
estes. Estirad sobre terra. Tendido. Ex-
tensus, stratus. Étendu. Steso.
ESTESA. s. f. Descompostura y desorde
de las cosas que se déxan esbarriadas
per terra. Tendalera, tenderete. Di-
spersio, inordinatio. Étalage. Disper- .
sione. a
Estesa. Lo conjunt de roba blanca que
s' estén de una bugada. Fendido. Tela
ad siccandum exposite. Linge etendu. .
Biancheria stesa.
ESTEVA. s. f. La pèssa còrva de l'arada,
en que posa la ma lo qui llaura. pera
apretar la rèlla contra la terra. Esteva,
estevon. Stiva. Soupeau , rets. Stiva.
ESTEVAD, DA. adj. Lo qui tè las camas
tortas com una esteva. Estevado. Va-
rus. Cagneux. Strambo, sbilenco.
ESTIL. s. m. Punxó de ferro ab que es-
cribian los antigs sòbre unas posts en-
ceradas. Estilo. Stilus. Style. Stile.
estic. Lo modo y forma de parlar 6 es-
críurer peculiar á cada hu. Estilo, Mo-
dus, stilus, Style. Stile. ,
113
898 EST
zstiL. Modo, manèra, fórmá. Estilo. Ra-
tio. Syle. Stile, modo, maniera, guisa.
asti, Us, práctica, costom , moda. Esti-
lo. Mos, consuetudo. Usage, coutume ,
mode. Costume, prattica , uso.
ESTIL AsstÁTIC. Lo qui conté móltas parau-
las y mólt pocs pensaménts. Estilo asid-
tico. Stilus asiaticus. Style asiatique.
Stile asiatico.
asri Tic. Lo qui en pocas paraulas con-
té mòlts pensamènts. Estilo dtico. Sti-
lus atticus. Style attigue. Stile attico.
ESTIL FAMILIAR. Lo qui se usa comunamént
en la conversació ó en las cartas que se
escriuen éntre amigs. Estilo familiar.
Stilus familiaris vel epistolaris. Style
familier. Stile familiare. |
ADORNAR LO ESTIL. fr. Donarli elocuencia y
cultura. Peinar el estilo. Modum di-
cendi concinnare. Corriger son style.
Comporre , ritoccare , conciare lo stile.
PUJAR LO ESTIL. fr. Anarli donand major
vivesa , forsa y energía en las veus y lo-
cucións. Subir el estilo. Stilum elevare.
Relever son style. Elevare , innalzare lo
stile.
ESTILAR. v. n. Usar, acostumar, prac-
ticar. També se usa com recíproc. Bs-
tilar. Solere, in more habere. User.
Usare.
ESTIL-LICIDI. s. m. Lo acte de estar de-
gotand algun líquid. Estilicidio. Stilli-
cidium. Ecoulement. Gosciolamento.
ESTILL. s. m. ant. punraL.
ESTIMA. s. f. Consideració y apreci que
se fa de algú ó de alguna cosa per sa
calitat y circunstancias. Estima. Æsti-
matio. Estime. Stima , conto, pregio.
estima. Avaluació de alguna cosa. Estima-
cion, Æstimatio, pretium. Estimation.
Estimazione.
ESTIMABLE. adj. Lo que admet estima
'" 6 preu. Estimable. Æstimabilis. Qui
peut étre estime. Stimabile.
EsTIMABLS. Lo que es digne de apreci y
estimació. Estimable. JEstimabuis, zs-
timatione dignus. Estimable. Stimabile,
regievole.
ESTIMACIÓ. s. f. Amòr, carinyo, apre-
ci. Estimacion. Amor, reverentia. Es-
time, Stima , amore.
HITIMACIÓ. ESTIMA.
ESTIMAD, DA. adj. que se aplica á
aquell á qui se té estimació. Querido.
Amasias. Aimé, cheri. Bene, amore,
diletto.
EST
ESTIMADISSIM, MA, adj. sup. de Eito
MAD. Estimadisimo. Amatisimus, Ta.
aime. Stimatissimo , dilettissimo,
ESTIMADOR. e. m. ant. Lo qui etim
. 6 avalua alguna cosa. Estimador. E:
timator. Estimateur. Stimatore,
ESTIMAMENT. s. m. ant. ksmua, enl
segóna a ió. .
ESTIMAR. v. a. Apreciar, posar pmi
alguna cosa. Estimar. Æstimare. Et-
mer, priser. Stimare, valutare.
ESTIMAR. Fér apreci y estima de ilg
persóna ó cosa. Estimar. Estimar,
pretio habere. Estimer , faire cas. Si-
. mare, pregiare.
ESTIMARSE MES. fr. Preferir una con i :-
tra. Querer mas. Potius amare. dar
mieux. Stimare più.
ESTIMATIVA. s. f. La facoltat del inei
racional ab que se fa judici del apra:
que merexen las cosas. Estimatw: lo
ictum, virtus existimandi. Es».
Estimativa.
estiMaTiva. En los irracionals lo intut
Estimativa. Instinctas. Instinct. Ks .
ESTÍMUL. s. m. Incitamènt pera dr:
Estímulo. Stimulus. .Aiguillon, 42"
lant. Sproue, stimulo.
ESTIMULAR. v. a. Incitar, excitar 1
petidamènt à la e£ecució de algrut-
sa. Estimular. Stimulare. Sieb.
aiguillonner , exciter. Stimulare, Y"
nare. |
ESTINCO. s. m. Especie de lang
que se cria en Egipte y Arabi:
lo cos cabert de escatas y la cua re
na y complanada de la punta. £c!
Lacertæ genus. Scinc. Coccodnis in
restre. 4
ESTIPENDI. s. m. Paga 6 remox
que se dòna 4 alguna persons pe"
traball y servey. Estipendio. b
stipendium. Solde, gage, paie. 5:
dio, soldo. |
ESTIPENDIAR. v. a. Denar estr
Dar estipendio. Stipendio, ne^
conducere. Stipendier. Stipendir*
' ESTIPENDIARI, RIA. adj. Lo qui A
sou 6 estipendi. Estipendiario. SP
diatus, mercede conductus. Srpetti
re. Stipendiario.
ESTÍPITE. s. f. Columna 6 pilastn 11
do de pirámide ab la punta apr
Estipite. Stipes. Sorte de pla"
forme de pyramide renverse. XP
ESTIPULACIÓ. s. f. for. Promes {
Els fa
hi
ee 00. MP Cm <A.
OO" M se -—
EST
fe y accepta verbalmént ab las solem-
nitats y fórmulas que presoriu lo dret.
Estipulacion. Stipulatio, stipulatus. Sti-
pulation. Stipulazione.
ESTIPULADOR. 8. in. EsTIPULAXT.
ESTIPULANT. p. pres. de zsrievtan. Lo
qui estipula. Estipulante. Stipulator,
stipulans. Stipulant. Stipulante.
ESTIPULAR. v. a. for. Contractar ver-
balmént sòbre alguna materia, accep-
tand algú lo que altre li promet en fòr-
ma jurídica y solemne. Estipular. Sti-
palari, instipulari. Stipuler. Stipulare.
ESTIRAD, Dá. adj. Lo qui afécta gra-
vedat. Estirado. Elatus, tumidus. 4/-
fecte. Affettato.
POSARSE ESTIRAD. ff. POSARSE BONIC.
ESTIRADA. s. f. ESTIRAGASSADA.
ESTIRAGANYOS, A. adj. Lo que fácil-
inènt se doblega y estira sènse trencar-
se. Correoso. Flezibilis, flexilis. Souple,
flexible, élastique. Arrendevole, pie-
ghevole, flessibile.
ESTIRAGASSADA. s. f. L' aoció ab que
algú estira ó arranca ab forsa alguna
cosa. Estiron , estirajon , tiron. Succus-
sus, succussio. Effort , secousse en ti-
rant, saccade. Scóssa.
ESTIRAMENT. s. m. Acció que se fa or-
dinariamént estirand los brassos y ca-
mas al temps de despertarse y en algu-
nas altras ocasiòns. Esperezo , despere-
zo. Pandicolatio. Z'action de s'etendre.
Lo sbarrarsi nelle braccia.
ESTIRAR. v. a. Allargar, tirar alguna
cosa estenéndla ab forsa pera que se
done. Estirar. lotendere, tendere. Zi-
rer, rallonger. Distendere, stendere.
ESTIRAR. met. Dilatar, allargar lo dictámen,
la opinió, la jurisdicció mès de lo que
se deu y es conforme á rahó. Estirar.
Ultra debitum extendere, dilatare.
Étendre au-delà des bornes. Distende-
re, allungare.
ESTIRABSB. Y. T. Exténdrer y allargar los
mémbres del cos fénd contorsións pera
sacudir la peresa , com se fa al desper-
tarse y en algunas altras ocasións. Des-
perezarse , esperezarse. Pandiculari.
S'elendre , s'allonger. Sbarrars nelle
braccia.
estrmanst. Parland de la roba donarse, es-
llenegarse. Dar de sí. Laxari , protendi.
S'etendre, s'allonger, Steudersi , allun-
garsi.
astinars’ ni. fr. fam. Morirse. Estirar la
EST 899
- pierna. Mori. Mourir. Lasciar la pelle.
À TOT ESTIRAR. mod. adv. Tot lo més. 4
todo tirar , d todo reventar , d lo mas,
d lo sumo. Ad summum. 4u plus, tout
au plus. Àl pià.
ESTISORADA. s. f. Lo tall fét de un cop
ab las estisóras. Tijeretada , tijerada.
Forfice sectio. Coup de ciseau , déchi-
queture. Cincischio , frastaglio.
estisórapa. Lo cop de estisòra que talla de
un cop un floc de cabells. Se diu re-
gularmént del que fa mal á la péll.
- Trasquilon. Forfice facta læsio. Coup de
. ciseaux. Colpo di forbici.
ESTISORAR. v. a. Retallar los bòxos, ta-
rongers y altras plantas dels jardins pe-
ra que quèden iguals. 4feitar , atusar.
Tondere arbores. Zondre. Tondere.
ESTISÒRAS. s. f. Imtrumént compost de
dós fullas semblants á la del gavinet
unidas per lo mitj per medi de un ex,
ab dos anéllas al extrém pera ficarhi los
- dits, Ne hi ha de mòltas midas. Tijeras.
Forfex, forfices. Ciseaux. Forbici.
ESTISOREJAR. v. a. Tallar donand va-
rios cops de estisòras, Tijeretear. For-
five incidere. Donner des coups de ci^
seaux , dechiqueter. F rastagliare.
ESTISORETAS. s. f. pl. dim. de EsTiso-
Ras. Tijeretas. Forcipulæ. Petits ci-
seaux. Forhicette. |
ESTÍTIC, CA. adj. Med. Lo que té vir-
tat de restrényer. Estíptico , estitico,
Stypticus. Styptique. Stitico.
ssriric. Mesquí, ne lliberal. Estiptico , es-
titico. Parcus. Serre. Ristretto.
ESTIU. s. m. Una de las cuatre estacións
en que se dividex lo any , la cual dura
désde lo solstici de estru fins al equi-
nocci de la tardor. Estío, verano. JEs-
tas. Efe. State.
PASSAR LO ESTIU EX ALGUN PABATGE, fr. Pe-
ranear , veranar. JEstivare. Passer l'é-
td quelque part. Passar lo state in qual-
che parte. .
ESTIUET. s. m. dim. de estu. Veranillo,
veranito , veranico. Brevis «stas. Court
ete. State corto.
gsmuer. Lo tèmps curt en que sol fèr ca-
lor fora del estiu, y axí se diu lo zs-
nuer de san Marti. Veranico. Brevis
estas sub autumno. Le de saint-Mar-
tin. Breve state. *
ESTIVAL. adj. ant. Lo
estiu. Estival, estivo.
lis. Estiyal, Estivo.
ue pertany al
tivas, æstiva-
900 EST .
ESTIVAR. v. a. Ndut. Col-locar 6 distri
buir la carga en la embarcació. Estivar.
Navis onus convenienter . distribuere.
Estiver, arrimer. Stivare in verde, in
trave.
ESTIVENC, CA. adj. que se aplica al que
. en estiu está Sac 6 malaltis. Veraniego.
JEstivo tempore languens. Personne que
l'été abat, rend malade. Chi inferma
nello state.
ESTIVEROL. s. m. Aucéll de unas cinc
pòlsadas de llarg, que té la esquena y
las alas de colór pardo verdós, o vén-
tre verd rojenc, lo béc y la cua negres,
- y désde aquesta fins á la barra de sòta
" hi passa per lo véntre una faxa negra
que s'extén y dividex per los costats
del coll déxand llibre lo pit que es
blanc. Se aliménta de iusectes. Pavo
carbonero , monge , fringilago. Fringi-
lla, frigilla, fringuilla. Mesange char-
bonniére. Cingallegra.
ESTOBALLAS. s. f. pl. Tros de roba de
fil ab que se cubrex la taula pera posar-
hi lo ménjar. Manteles. Mappa. Nap-
pe. Tovaglia.
ESTOBALLAS. La cuberta exteriór de drap
ab que se cubrex lo altar y .sóbre la
cual se posan los corporals. Sabanilla,
sábana. Altaris linteum, mappe. Nap-
° pe d’autel, antimense. Tóváglia d'al-
tare.
PLEGAR LAS ESTOBALLAS. fr. Tráurerlas de
taula per haber ja acabad de mènjar.
: Levantar los manteles. Mappas levare.
Lever , ôter la nappe, desservir. Levar
le tovaglie.
ESTOC. s. m. Especie de espasa estreta
‘ que per lo regular passa de la marca
y ab la cual no se pod ferir sinó de
punta. Estoque. Ensis longior gracilior-
que. Estoc. Stocco.
ESTOCADA. s. f. Lo cop que se dona ab
lo estoc, y també la ferida que resulta
de ell. Estocada, hurgonada , hurgo- .
nazo , aguzonazo. Ensis ictus punctim
inflictus. Estocade. Stoccata.
ESTOCAJAR. v. a. ant. Ferir de punta
ab espasa ó estoc. Estoquear. Punctim
cedere. Estocader. Stoccheggiare.
ESTOCINAR. v. a. fam. Assessipar , matar
violentamènt. Se diu per alusió al mo-
do de matar los tocinos. .Acochinar ,
atocinar. 'Trucidere. Assassiner, tuer
avec violence. Assassinare.
ESTOGAR. v. a. aut. DESAR, AMAGAR.
EST
ESTÓIC, CA. adj. Lo pertanyent i la n,
cola dels estóics. Estoico. Stoicus, $
que. Stoico.
ESTÓIC. 8. m. Lo filosop que seguia le.
cola dels estóics , anomenads axí del loc
ahònt se reunian pera disputar, que +
deya stoa y vol dir pórtic. Est:
Stoicus. Stolcien. Stoico.
ESTOICISME. s. m. La doctrina dieta
dels estóics. Estoicismo. Doctrina, -
ta stoica. Stoicisme. Stoicismo.
ESTOJAR. v. a.-ant. DESAR, AMACAL.
ESTOL. s. m. ant. armapa, en la eem
accepció. '
ESTOLA. s. f. Un dels ornaménts sg:
que consistex en una faxa de un cu
y mitja de llarg en que estan canis
tres creuetas pétitas, una en lo cat
y una 4 cada cap. Estola. Sida. Ei.
Stola.
ESTOLÓ. s. m. aum. de Estou. & du
aquest nom á una mòlt gran quis?
diaca en las missas dels dias ferad t:
cuaresma, y se la posa solamént cu
se llèva la dalmática y se quel à
l'alba. Estolon. Stola amplior. (re
etole. Stolone.
ESTOMACAL. adj. Lo pertanyènt 2
trell. Estomacal, estomatical IM:
machum pertinens. Stomacal, £**
- chique. Stomacale. .
ESTOMACAL. Lo que aprofita al ventre!"
. tomacal , estomatical. Stomacho t-
Stomachique. Stomachico. .
ESTOMACAR. v. a. ant, Causar eh
Estomagar. Stomachum facere, 50"
re. Fácher, ennuyer. Stomcr.?
fastidire.
ESTOMACH. s. m. ant. vemeu
ESTONA. s. f. Espa y curt de tèmps El
Spatium temporis. Moment, NS
. Pezzo.
A ESTÒNAS. mod. adv. De estòna ent -
en diferènts vegadas. Á ratos. Let:
interduatim, per vices, vicisam.î*
, Satim. De temps en temps. À ve?
A ESTONADES. mod. adv. ant. i 5"
ESTOPA. s. f. La part més grosen!
lli 6 cánam que quèda en ls p*'
temps de peutinarlo. Estopa. %*
Etoupe. Stoppa. |
ESTÒPA. Lo drap grossèr que £ an:
texex ab lo ni de la estòpa. Estot=
la stupea. Grosse toile, toile 4:9
Drappo di stoppa.
ESTOPADA. s. P. Porció de etiz*
- servex pera filar ó per altres usos. Es-
topada. Emplastrom stupeum. Que-
nouille d’etoupe. Rocca di stoppa. .
APRETAR LAS ESTOPADAS. fr. Apurar á algú
en un discurs 6 argumènt. 4pretarle d
uno las clavijas. Urgere, premere, cons-
tringere. Serrer le bouton. Premere uno.
ESTOPEROL. s. m. Ndut. Clau curt de
cabota grossa y rodòna que gervex pera
clavar algunas cosas. Estoperol. Clavus
capite grandior. Clou d mangére. Chio-
do con gran capo. |
ESTOPEROL. Especie de métxa fèta de bo-
cins de corda vélls y altras materias.
Estoperol. Ellychnium stupeum. Méche
. de fil de carret. Stoppino.
ESTOPI. s. m. Art. 'Canonet ple de mix-
tos que se introduex en lo polvorí “del
canó pera calarhi fog. Estopin. Tubu-
lus incendiarius. Méche pour mettre le *
feu au canon. Stoppino.
ESTOR. s. m. ant. astòR. —
ESTÒRA. s. f. La pèssa cusida de llencas
‘ texidas de espart 6 la féta de palla,
palma, etc. Estera. Matta, storea, te-
ges, storia. Natte. Stoja.
ESTORAC. s. m. Arbust ramòs de Siria
y altras parts que se sembla al codo-
nyér y produex la rehina oloròsa del
matèx nom. Estoraque. Storax , styrax.
Storax, styrax. Storace.
ESTORAC. La góma ó licór que destil-la lo
arbre de aquest nom, y que se pren y
tórna dur com la resina. Estoraque.
Storax , storacis resina, styrax, styra-
cis resina. Slorax, styrax. Storace.
ESTORAD. s. m. Lo conjunt de estóras
que se posan en un pavimént. Esteras.
Matte vel storiz stratum. Nattes. Mol-
titudine di stuoje. l
ESTORADOR. s. m. Lo qui fa estòras, y
lo qui tracta en ellas, las ven, cus y
acomoda en las habitaciòns. Esterero.
Storearum opifex , venditor. Nattier.
Colui che fa le stoje.
ESTORAMENT. s. m. Lo acte de estorar.
Estero. Storearum aptatio. L'action de
natter. Lo mettere le stuoje.
.ESTORAR. v. a. Cubrir la terra ab estó-
ras pera guardarse del fret ó per ma-
jòr netedat. Esterar. Pavimentum sto-
reis sternere. Natter. Mettere le stuoje.
ESTÓRCER. v. a. ant. LLIBRAR.
ESTORDID, DA. adj. Llèst, diligènt.
Listo. Celer , promptus. Leste , prompt.
Pronto, presto.
| EST 901
ESTORDIDAMENT. adv. mod. ant. Lies
TAMÉNT.
ESTORDIMENT. s. m. ant. LLESTESA.
ESTORÈR. s. th. esroRADÒR.
ESTORFT. s. m. Estóra pétita y rodóna.
Ruedo, redor. Storea in spiras ducta.
Natte ronde. Stoja rotonda.
ESTORETA. s. f. dim. de estroma. Este-
rilla. Levis storea. Petite natte. Stuo-
etta.
ESTORNÉLL. s. m. Aucéll de uns tres
cuarts de llarg, que tè lo bèc grog y
en figura de alena, lo cos negre ab cla-
pas blancas, y las potas negras. Es molt
semblant al tòrt y va á vols. Estornino.
. Sturnus. Étourncau; sansonnet. Stor-
nello. . .
SER BON EsTORNÈLL. fr. Ser mòlt astut y
cautelòs. Ser pajaro de cuenta. Saga
cem, callidum esse. Etre bien madre.
: Essere accorto, volpe.
ESTORNUD. s. m. ESTERXUD.
ESTORNUDAR. v. n. ESTERNUDAR.
ESTORP. s. m. ant. pESTÒRB.
ESTORT, TA. p. p. ant. de EstéRceR.
ESTOSSEG. s. m. Tòs afectada. Tosecilla.
- Ficta tussis. Toux affectée. Tosse finta.
ESTOSSEGAR. v. n. Tussir séns necessi-
tat ó fingir la tós, ja preparandse pera
parlar ja pera que servesca de senya.
Destoserse. 'Tussim simulare, affectare.
Feindre une toux. Fingere la tosse.
ESTOTX. s. m. Capseta pétita ahónt se
posan alguns instruménts , com navajas,
estisòras , etc. Estuche. Theca. Étui.
‘Astuccio, guaina.
ESTÒTI DE NAVAJAS. Navajero. Novacularum
theca. Étui à rasoir. Guaina di rasoj. .
ESTÓTX DE LLANCETAS. Lancetero. Scalpello-
rum theca. Lancetier. Guaina delle lan-
cette.
ESTOVAR. v. a. Fèr tornar tòva alguna .
cosa. Ablandar, emblandecer , enmo-
llecer. Mollire. Amollir, rendre mou.
Ammollare, mollificare.
estòvar. Posar flonja y suau alguna cosa;
com lo matalas, la terra, etc. Mullir.
Mollire. Amollir, rendre maniable.
Mollificare.
ESTRACCIÓ. s. f. exTBaccié.
ESTRADA. s. f. ant. Camí. Estrada. Via,
strata. Chaussee, Strada.
BÁTRER LA ESTRADA. Ír. ant. Milic. Regoné-
xer lo camp. Batir la estrada ; batir el
. campo. Vias explorare. Battre l'estra-
de. Battere la strada.
902 EST
ESTRADIOTA. s. f. Especie de llansa.
Estradiota. Laucea genus. Sorte de lan-
ce. Sorta di lancia.
ESTRADO. s. m. La péssa de la casa
ahónt se séntan las donas pera rébrer
las visitas. Estrado. Cubicalum orna-
tius. Estrade. Sala.
estaapo. Lo conjunt de mobles que serve»
xen pera adornar la pèssa dita estrado.
Estrado. Supellex. Meubles pour gar-
nir un estrade. Mobilia di sala.
ESTRAFALARI, RIA. adj. Bribó, do-
lènt, tuuante. Pícaro , bellaco. Pravus,
nequam. Láche, coquin, fripon. Bric-
cone, birbante.
ESTRAFALARÍA. s. f. Briboneria, do-
lenteria. Picardia, bellagueria. Nequi-
‘ tia. Bassesse, coquinerie , espieglerie,
Bricconeria, birbanteria.
ESTRAFER. v. a. covraarka.
ESTRAFÈRSE. v. a. Fèr alguna cosa ab mòlta
vehemencia. Desgosnarse. Solvi. Faire
des contorsions. Fare storcimenti, di-
vincolamenti.
ESTRAGAR. v. a. Viciar, corcómprer ,
' malmétrer. Estragar. Gorrumpere, vi-
tiare. Corrompre, gáter, depraver. Cor-
rompere , depravare.
ESTRAGO. s. m. Dany ó destrucció oca-
sionada de cualsevol causa eu las cosas
natarals 6 artificials. Estrago. Dam-
num, destractio. Ruine, degàt, do.n-
' mage. Rovina, straggio.
EsTR460. met. Relafació 6 dany en lo per-
tauyènt al ánimo, 6 4 la moral. Estra-
go. Depravatio , corruptio. Corruption ,
. depravation. Depravazione, corruzione.
ESTRAIRE. v. a. ant. EXTRÁURER.
ESTRALL. s. m. ant. ESTRAGO.
ESTRALLAMENT. s. m. ant. estraco.
ESTRALLAR. v. a. ant. Causar estrago,
estragar. Causar estrago, estragar.
Corrumpere, ledere. Gáler, ruiner.
Roviuare, guastare.
ESTRAMBÓTIC, CA. adj. fam. Lo que
es estravagant, irregular y séns órde.
Estrambótico. Irregularis, ridicalus. E r-
travagant, bitarre. Stravagante, bi-
zarro.
ESTRANGER, RA. adj. Lo que es ó và
de pais de distincta dominació de aquell
en que se li dòna aquest nom. Extran-
| jero. Extraneus. Étranger. Straniero.
EsTRAXGÉR. S. m. Lo qui es de altra nació.
Extranjero. Advena, alienigena, Érran-
ger. Straniero, '
, EST
| ESTRANGERIA. s. f. La calitt yong. |
ció que per las llèys correspon al y.
trangér residènt en algua pais mésts
no está nataralisad en él. Extranjera,
Exteri hominis conditio. Qualité d'e
tranger. Qualità di straniero.
ESTRANGOLAR. v. a. rupassanss, ea h
cuarta accepció.
ESTRANGOLONS. s. m. pl. ant. mora.
NÒYS.
ESTRANY , NYA. adj. Lo qui es de v.
ció, familia 6 professió distineta deli
que se parla 6 anomena: se contnpu
4 propi. Extraño. Exter, extrae; |
Étranger. Straniero.
ESTRANY. Raro, singular. Ærtrano. Mira |
singularis. Btrange, rare, singe.
Siagolare , raro. |
BsTRAXY. Estravagant, com geni estan,
manía gsTRANYa. Extraño. lrregüns. |
Étrange, extravagant, bizarre B-
zarro. j
rànse estaasy. fr. Apartarse del trade.
amistat, etc., que se tenia ab algú. Er
tranarse. Alicujus consuetadinea te
uere. Se refuser. Farsi straniero.
ESTRANYAMENT. s. m. L' acció y
te de estranyar, com del régoe, di
Extrañamiento, Rejectio. L'action i:
loigner. Allontanamento.
ESTRANYAMENT. adv. mod. Ab estrest:
Extrañamente. Miré , inusitatè. Éove
gement , singulièrement. Strammn"
hizarramente.
ESTRANYAR. v. a. Véurer d oir ab»
miració 6 estranyesa alguna cos. È”
trañar. Mirari. Admirer, dre wr.
de, trouver étrange. Meravigliara.
ESTRANYAR. ant. EJAGENAR.
ESTRANYARSE. Y. T. PRASE ESTRANY.
ESTRANYESA. s. f. Irregularitat, o
sa. Extrahesa , extrañez. Irregulr?
Étrangete , rareté. Stranezza. |
ESTRANYESA. Separació , desavenenci ^
los que eran amigs. Extrañeza. NT
sio. Mesintelligence , desunion. Ala
namento, discordanza.
ESTRANYISSIM, MA. adj. sup ^-
trawr. Extrañisimo. Valde snc
Très-rare , fort range. Strauss»
ESTRAPASSAR. v. a. Esquimas. 7
segòna accepció.
ESTRATAGEMA. s. f. Ardit de got"
engany fèt ab astucia y destrea. EF
tagema. Strategema. Sirgtasime. Ÿ?
tagemma. |
_. EST |
EsTRATAGEMA. met. Astucia, fingimènt y
engany artificiòs. Estratagema. Astu-
‘ tia, strategema. Sératagème. Astuzia ,
INCADIO. .
ESTRATEGIA. s. f, La ciencia propia de
un general de e£ércit. Estrategia. Du-
cendi exercitús scientia. Strategie. Stra-
tegia.
ESTRAT EGIC, CA. adj. Lo que pertany
4 la estrategia. Estratégico. Quod ad
ducendi exercitàs peritiam sive artem
pertinet. Stratégique. Quello che ap-
partiene alla strategia. |
ESTRAVAGANCIA. s. f. Desarrègio en
lo pensar y obrar. Extravagancia. Ab-
surdites, inordinatio, Extravagance.
Stravaganza.
ESTRAVAGANT. adj. Lo que se fa ó diu
fora del órde y comú modo de obrar,
y lo qui axí parla ó proceex. Extrava-
gante. Extra ordinem actum aut agens.
Extravagant. Stravagante.
ESTBAVAGANT. S. f. Qualsevol de las consti-
tucións pontificias que se troban recu-
llidas y posadas al fi del cos del dret
canónic després dels cinc llibres de las
- decretals y clementinas. Unas se ano-
menan comuns y altras de Joan XXII.
Extravagante. Constitutio pontificia
corpore juris haud contenta. Extrava-
" gantes. Estravagante.
ESTRAVAGAR. v. n. ant. DESVABIEJAR.
ESTREB. s. m. Péssa de mètall 6 fusta en
que apoya los peus lo qui va á caball,
Y que pènja de una corretja lligada á
a sèlla. Estribo. Stapeda, stapia, sta-
pes, staphia. Étrier. Staffa.
estrris. Esparó de pared, pont, etc. Es-
tribo. Anteris, anteridion, erisma. Sou-
tien , arc-boutant. Scarpa del muro.
ESTRÈB. ESBORANC. .
estrias. Lo ferro pétit en fórma de sorti-
ja, que se fita en lo cap de la ballesta.
Estribo, estribera. Anulus ballistæ. 4n-
neau qui est au but de l'arbalcte. An-
mello della ballestra.
‘PERDRER LOS ESTRÈBS. fr. met. Impacientar-
se mòlt. Perder los estribos, ó los es-
tribos de la paciencia. lmpacienter
agere. S'emporter. Monter in collera.
ESTREBAR. v. n. Descansar lo pes de
alguna cosa en altra sólida y segura. Es-
tribar , entibar. loniti. Porter, appu-
yer. Appoggiare, posare.
ESTREBAR. TIBAR.
ESTRELLA. s. f. Cualsevol cos céleste y
EST 903
' lluminós , 4 excepció del sol y de la liu-
na. Estrella. Stella, sidus. Étoile.
. Stella.
urraèiua. Certa especie de fog artificial
que ‘forma la figura de una estrélla
gran al temps de cremarse. Estrellon.
Ignis missilis stelle formam referens.
' Etoile. Stella. | o
usTRèra, La figura de una estrèlla grossa
' que se pinta ó forma pera col-locarse
en la part superiòr de un altar ó pers-
pectiva. Estrellon. Ornatos stella for-
mam referens. Étoile. Stella.
ESTRÈLLA. met. Sort, destino. Estrella.
Sors, fatum. Étoile. Stella , destino.
ESTAÈLLA DE L’ ALBA. La estrélla que comu»
namént se anomena de Vénus. Lucero.
Phosphorus, lucifer, venus. Venus,
etoile du matin, etoile du berger. Ve-
nere.
ESTRÈLLA DEL DIA. ESTRÈLLA DE L’ ALBA.
ESTRÈLLA DEL NORT. La que está en lo ex-
trém de la ónsa menór. Estrella del
nórte , estrella polar. Stella polare.
ESTRÉLLA POLAR. ESTRÉLLA DEL NÓRT.
rsTRÈrtas. pl. Especie de pasta en figura
de estréllas que servex pera escudèlla.
Estrellas. Masse stellate genus. Pâte
en forme d'étoile. Pasta che ha la figu-
ra di stella.
ESTRÈLLAS ERRANTS. Los planetas Saturno
Júpiter, etc. Se anomenan també axí
los satél-lites que acompanyan á algun
de éxos. Estrellas errantes ó errdticas.
Stell: errantes. Planetes. Stelle erranti.
esTrELLAS rias. Las que guardan sèmpre
la matèxa distancia sensible èntre sí, y
són tòts los cossos celestes ménos los
lanetas y cometas. Estrellas fijas. Stel-
e fixe. Étoiles fixes. Stelle fisse. —
FÈR VRURER A AIGU LAS ESTRÀLLAS. fr. met.
fam. Causarli algun gran dolór que
i perturbe la vista. Hacer ver d uno
las estrellas. Doloris vi violenter affice-
re. Faire voir trente six chandelles à
quel "un. Far veder le stelle, le inc-
ciuole.
POSAR A ALGÚ SÓBRE LAS ESTRELLAS. fr. met.
Alabarlo en gran manéra. Poner d uno
sobre las estrellas: levantar ó subir d
uno sobre el cuerno 6 los cuernos de la
luna: poner ó levantar en ó sobre las
nubes. Ad astra extollere. Elever, jus-
qu'aux nues. Innalzar al cielo.
POSAR Á ALGUNA COSA SÓBRE LAS ESTRÈLLAS,
fr. met. Ponderarla ab excès de alaban-
90
sa Poner alguna cosa sobre las estre-
llas: poner ò levantar en ó sobre las
nubes. Sammis laudibus efferre. Zouer,
exalter. Lodare, innalzare.
PUJAR Á LAS ESTRELLAS Ó FINS Á LAS ESTRÉLLAS.
fr. met. POSAR Á ALGÚ Ó ALGUNA COSA
SÒBRE LAS ESTRÉLLAS.
TEXIR ESTRÈLLA. fr. met. Ser ditxòs. Tener
estrella. Felici astro nasci vel natum
esse. Etre ne coiffe. Esser nato vestito.
ESTRELLAD, DA. adj. Ple de estrèllas.
Estrellado. Stellatus. Étoile. Stellato.
ESTRELLAR. v. a. ant. ESTÈLLAR. |
ESTRELLARSE. V. T. ESTABELLABSE. |
ESTRELLASSA. s. f. aum. de ESTRÈLLA.
Estrellon. Magua stella. Grosse étoile.
Stella magna.
ESTRELLETA. s. f. dim. de ESTRÈLLA.
Estrellita , estrellica, estrelluela. Par-
va stella. Petite etoile. Stelletta.,
ESTRÈM. s. m. EXTRÈM.
ESTRÈM, MA. adj. EXTRÈM,
ESTREMAD, DA. adj. EXTREMAD.
ESTREMADAMENT. adv. mod. ExTRE-
MADAMÈNT.
ESTREMER , RA. adj. ant. paarta.
ESTREMITAT. s. f. EXTREMITAT.
ESTREMITUT. s. f. Sacudimént trémul
y repentí que fa lo cos. Estremecimien-
to. Tremor, commotio. Fremissement,
emotion , saisissement. Fremito, tre-
more. |
ESTREMUNCIAR. v. a. EXTREMUNCIAR.
ESTREMUNCIÓ. s. f. EXTREMUXCIÓ.
ESTRENA. s. f. Lo primér acte al que
se comensa á usar ó fér alguna cosa,
Estrena. Rei primus usus. Érenne. I
guanti: il primo uso d' una cosa.
ESTREYAS. pl. La dádiva 6 regalo que se fa
en senyal y demostració de algun gust,
felicitat 6 benefici rebud. Estrena, es»
trenas. Strena, munusculum. £Étren-
nes. Mancia.
EsTRENAS. Lo regalo que se fa per alguna
bona noticia. Albricias. Strene. Étren-
nes. Mancia.
DONAR ESTREYAS. fr. Fèr algun regalo en
senyal y demostració de algun gust, fe-
licitat ó benefici rebud. Dar estrenas.
Streuas dare. Éfrennèr, "donner des
etrennes. Dar la mancia.
DONAR ESTBENAS. fc. Fèr algun regalo per
algana bona noticia. Dar albricias.
Strenas dare. Donner des étrennes. Dar
la mancia.
QUAYYAR LAS ESTRBYAS. fr, Ser lo primer en
EST
douar alguna bona noticia al interes
en élla. Ganar lat albricias. Svena hh
crari. Annoncer le premier une bow
nouvelle. Esser nunzio di buona num.
TOCAR ESTRENAS. fr. Comeusar à fer algun
ganancia, venènd. Hacer nombre de
Dios. Initium facere venditioni. os
mencer une vente. Cominciar la vendita
ESTRENAR. v. a. Comensar à our de
alguna cosa; com ESTRENAR un veti,
Estrenar. Re nova primain uti. Éva.
ner. Essere il primo a far uso.
ESTRENAR. DONAR ESTRENAS, ED la priatti
accepció.
ESTRENAR. anl. TASTAR.
ESTRENUO , NUA. adj. Fort y ágil. E:
trenuo. Strenuus. Fort, vigoureu.
Strenuo, valoroso.
ESTRENYAMENT. s. m. ant. ssnrti.
ESTRENYER. v. a. Apretar. drets.
Stringere. Étreindre. Stringere.
ESTRÉNYER. Lligar fort alguna cosa. 4ÿ-
rotar. Constringere. Garrotter. Àgsi-
tigliare.
ESTRENYER. Reduir 4 ménos algun c.
déxandla més limitada y estret. 4
gostar , enangostar , ensangosta ,t-
trechar. Arctare. Étrecir, rés:
Stringere , rappiccinire.
ESTAÉNYERSE, v. Y. Reduirse á méoo ix
6 á ménos amplaria. Estrecharse 67
arctari, comprimi, Se rétrécir, st"
serrer. Ridursi , stringersi. |
ESTRENYERSE. met. Disminuir lo gasto è
familia, habitació, etc. Estrech”
Sumptibus parcere. Se saigner, it "
serrer. Fare economia.
ESTRENYINAR. v. a. Tráurer las tres:
nas. Quitar las telarañas. Aram
telas excutere. Oter des toiles d 74
gnée. Tor via i ragnateli. |
ESTRENYINARSE, V. r. met. Parland de
aclarirse, serenarse. Desencap*:
despejarse. Serenari. S'eclairar.»
venir serein. Rasserenarsi, rischia
ESTRENYÒ. s. f. ESTBETÓ.
ESTREPIT. s. m. Ruido consider!
estruéndo. Estrepito. Strepitos À
eclat, fracas. Strepito , fracasso.
DOYAR ESTRÉPIT. fr. met. FÈg ESTRET.
DONAR UN ESTRÉPIT. fr. Fèr gran sor:
guna cosa, caiènd , rompéndse, *
tandse, etc. Dar un estallido. Strà
strepitare. Craguer. Scoppiare.
ESTAR PER DONAR UN ESTREPIT. fr. c 5
que y' expressa lo temor de algus,*
I EST
dany. Estar para dar un estallido. Ma-
lum imminere. Craindre un malheur
prochain. Minacciare un male immi-
nente.
pra estagprr. fr. met. Fér novedat , causàr
. gran sensació alguna cosa extraordina-
ría y que estaba oculta; fèr tro. Dar
un estallido, un estampido , dar estam-
- pida. Admirationem movere, strepita-
re. Éclater , faire un eclat. Scoppiare.
FÈR UN ESTRÉPIT. ÍT. DONAR UN ESTRÉPIT.
SENS ESTRÉPIT Ó FIGURA DE JUDIC1. loc. for.
. ab que s'explica que en alguns. plèds ó
. causas se proceex bréu y sumariaméat,
séns observar las solemnitats de dret ó
las formalitats judicials. Sin estrepito ó
figura de juicio. Sine Juris forma. Sans
forme de procés. Senza forma di pro-
cesso. |
ESTREPITOS, A. adj. Lo que causa es-
trépit. Estrepitoso, estruendoso. Stre-
pitans. Bruyant. Strepitoso, rimbom-
bante.
ESTRET, TA. p. p. de EsTRENYER. Apre-
tado ; agarrotado; angostado ,. enan-
gostado , ensangostado , estrechado.
msraET. adj. Lo que té poca amplaria res-
. pàcte de altra cosa. Estrecho , angosto.
Arctus. Étroit. Stretto.
ESTRET. Ajustad, apretad; com vestid rs-
TRET , sabata ESTRETA. Estrecho. Strictus.
Retreci. Ristretto.
ESTRET. Se diu de lo que está tan ajustad ó
apretad que dificitmènt se pod móurer.
Premioso. Conetrictus , compressus.
Presse. Stretto, premuto.
ISTRET. ant. Obligad, precisad. Estrecha-
do, constrenido. Obetrictus. Contraint,
force. Costretto.
xstreT. met. Escas, miserable, mesquí.
Estrecho, apretado. Parcus. Avare,
chiche , mesquin. Avaro, stretto.
ESTRET. met. Austèr, rígido. Estrecho.
Austerus, rigidus. Étrou , rigide, aus-
tére. Rigido , austero.
ESTRET. s. m. Geog. Bras reduid de mar
formad y compres èntre dès terras, per
lo cual se comunica un mar ab altre;
com lo estaer de Gibraltar y lo de Ma-
gallanes. Estrecho. Tretum. Detroit.
Braccio, stretto.
TENA ESTRET. fr. met. Tenir 4 algú mòlt
recullid , donandli poca llibertat. Es-
trechar. Arctare. Reprimer. Reprimere.
ESTRETA. s. f. Apretada. Apreton. Com-
pressio. Étreinte. Stretta.
TOM. I.
. EST 905
ESTRETAMENT. adv. mod. Ab estretu-
ra. Estrechamente. Arcté , strictè.
Étroitement. Strettamente.
ESTRETAMÈNT. met. Rigurosamént , ab tòta
eficacia. Estrechamente. Acerbè. Rigou-
reusement , fortement. Rigidamente,
fortemente.
ESTRETAMÈNT, met. Escassamènt. Estrecha-
. mente. Parcè, sordidè. Chichement. Mi-
seramente, scarcamente.
ESTRETAMENT. met. Ab recullimènt , retiro
y austeritat de vida. Estrechamente.
Austerè. Austérement. Austeramente.
ESTRETIR. v. a. ant. ESTRENYER.
ESTRETÍSSIM , MA. adj. sup. de EsrRET.
Estrechisimo. Arctissimus. Très-etroit,
fort retréci. Strettissimo.
ESTRETÓ. s. f. Opressió causada per un
concurs numeròs de gènt mòlt apinya-
da. Comunamént se diu ESTRETÓ DE GÈNT.
Apretura. Compressio. Foule. Folla. :
ESTRETÓ. met. Miseria, falta de lo necessari
pera subsistir. Estrechez. Angustia , pe-
paria. Disette , nécessité. Bisogno, dis-
agio.
ESTRETURA. s. f. Pétita extensió de al-
gun terreno ó pas. Estrechura, estre-
chez. Angustia. Étroitesse, petitesse.
Strettezza.
ESTRÍA. s. f. 4rg. La canaleta que se
forma en la columna ó pilastra de dalt-
‘ abax. Estria. Stria. Strie, cannelure.
Stria, scanalatura.
ESTRIAR. v. a. 4rg. Formar las canaletas
en las columnas ó pilastras. Estriar,
istriar. Striarc. Canneler. Scanalare.
ESTRIBAR. v. n. zsraksan , en la primé-
ra accepció.
ESTRIBILLO. s. m. Cert número de ver-
sos que se repetexen després de algunas
estrofas en algunas composicións líricas,
que á vegadas comensan ab ell. Estribi-
llo, contera. Versus intercalaris. Repri-
se. Verso intercalare.
ESTRIBILLO. La paraula ó expressió que per
vici ó mal hàbit solen usar alguns fre-
- cuentmént cuand parlan. Estribillo. In-
opportuna phrasis repetitio. Expression
qu'on repete souvent. La parola che uno
ha il costume di ripetere sovente.
ESTRIBO. s. m. 4rg. ESTRÈB, en la segò-
na accepció.
ESTRIBO. Especie de esglahó que server pe-
ra pujar y haxar dels cótxes y altres
carruatges. Estribo. Scandula. Marche-
. pied. Scalino, scaglione. -
- - 4
96 , ET
ESTRIBOR. s; m. Ndut. Lo costat dret del
. barco mirand de pópa á proa. Estribor.
Dextram navigii latus. Stribor. La par-
te destra della nave.
ESTRICADA. s. f. TIRADA.
ESTRICADOR, RA. s. m. y f. Lo qui es-
trica. Tirador. Protendens. Tireur. Al-
. lungatore.
ESTRICADÒR. 8. m. Instrumént que server
pera estirar los panyos. Rama , tirador.
Extendendis pannis machina. Jnstru-
ment pour tirer les draps. Strumento
per allungare i panni. .
ESTRICAR. v. a. Estirar los panyos. Es-
tirar , tirar. Extendere. Tirer , tendre.
Stirare , allungare.
ESTRIJOL. s. m. Instrumént de ferro ab
que se frega á las caballerías pera tráu-
rerlas la caspa que crian y la póls que
recullen èntre lo pel: se compon de una
xapa de ferro ab cuatre ó cinc serretas
de dènts menudas y ròmas, y de uu
máneg de fusta ab que se maueja. 4l-
mohaza , rascadera. Strigilis, strigil.
Étrille. Stregghia.
ESTRIJOLADORA. s. f. ssraíjoL.
ESTRIJOLAR. v. a. Fregar á las caballe-
rías ab lo estríjol pera netejarlas. 4imo-
hazar. Strigili defricare. Étrüler. Streg-
ghiare.
ESTRIJOLAR. aDi. BATRER, PEGAR.
ESTRIPAR. v. a. Tràurer las tripas. Des-
tripar. Eviscerare. Étriper. Sventrare.
ESTRIPAR. Obrir lo vèntre ab algun cop ó
ferida. Desbarrigar, despanzurrar ,
despancijar. Ventrem disrumpere, la-
cerare. Éventrer. Sviscerare. —
ESTRIPAR. Esquinsar la roba, lo vestid, lo
calsad. Romper , desgarrar. Discindere.
Déchirer, rompre. Lacerare, squar-
ciare,
ESTRO. s. m. Poet. Aquell estímul que
sént interiormént lo poeta pera fér sós
versos; y se fingex que prové de cert
námen que lo agita é inflama. Estro.
. . OEstrus. Verve. Estro.
ESTROFA. s. f. Poet. Cualsevol de' las
parte simétricamènt iguals 4 las demés
e que consta una oda ó cansó. Estro/a.
Stropha , strophe. Strophe, stance.
Stroffa.
ESTROFA. COM. Pervers, bellaco. Bellaco,
malandrin. Pellax, versutus, vafer.
Coquin , méchant. Briccone, cometti-
male. .
ESTROFA. Astut, tuno. Zuno, tunante , s0-
—— IRA —— A€— Ó—ÁÀ— ——————————— Sn mg
EST
. Mastre, picaro. Astutus, seller, Fr;
Birbante. . le
ESTROMPESSAR. v. n. ant. tsorma,
ESTRÓNCAR. v. a. Estancar, parar 6 de
tenir lo curs de la sáng que raja peri.
guna ferida, per lo mas, etc. Resta.
‘ Fluzum reprimere. her, arrier
le sang. Stagnare.
ESTRÓNCARSE. Y, r. Parland de fonts, w-
carse , axugarse. Secarse. Arescere. È
dessgcher. Diseccare , rasciugare.
ESTRONCASANG. s. m. Pédra mineral de
ferro, ordinariamènt de color de ux.
Hematites , albin. Haematites. Hénas:.
Ematite.
ESTROPESSAR. v. n. ant. Top.
ESTROPIAR. v. a. Malmétrer i algú de-
xandlo esguerrad 6 lesiad. Estropes.
Proterere, mutilare. Estropier. 9n
piare.
ESTRUCTURA. s. f. Distribució yir?
de las parts de un edifici. Se din alé
de la fistribucié de las parts de ox
Estructura. Structura. Structure, 9rd
tura.
ESTRUCTURA. met. Distribució y ócd ò
que esté composta alguna obra de y
geni, com a, historia, etc. P
tructura. Ordo, distributio , metbols
Structure. Testura , costrurione.
ESTRUÈNDO. s. m. Sbroll gra. È
truendo. Strepitus, fragor. Fis
grand bruit. Strepito, frastuoso, P
CA880.
ESTUBA. s. f. Máquina de ferro 62"
materia en que se posa fog pen P
far las babitacións. Estufa. Gos
edibus hiemali tempore calefa:
aptatus. Poéle. Stufa. .
BsTUBA. met. Cualsevol aposénto ma! 1
cullid y abrigad. Estufa. Cabiess
calefactum. Etuve. Stufa. |
ESTUCADOR. s. m. Lo qui ía obi
estuco. Estuquista. Fictiti mirá
artifex. Stucateur. Stuccatore. —
ESTUCAR. v. a. Cubrir 6 blangueri
guna cosa ab estuco. Estucar. Ves
re fictitio incrustare. Endiar de A
blanchir avec de stuc. Stuccart. |
ESTUCO. s. m. Massa de guit dux:
aigua, cola y los colòrs adecu*
imitar los jaspes, la cual se emp”
pecialmènt en retaules v altraso:*
arquitectura que no estan i us
mencia. Estuco, estuque. Marna!
titium. Suc. Stucco.
EST
ESTUDI. s. m. Aplicació á saber 6 eom-
péndrer alguua ciencia ó art. Estudio.
Studium. Étude. Studio. 2007
estuDr. Lo lloc en que s' ensenya de lle-
ir y escríurer als minyòns. Escuela.
. Schola. École. Studio, scuola.
ESTUDI. Lo a nto en que lo advocad ó
l home de lletras tè sa llibreria y estu-
dia. Estudio. Museum. Étude. Studio,
scrittojo.
»srUDt. La ó aposénto en que des-
patxa lo notari. Ofício. Officina nota-
riorum seu tabellionum. Étude de no-
taire. Studio.
esrupr. met. Aplicació y diligeucia pera
fér alguna cosa. Estudio. Studium, cu-
ra, diligentia. Étude. Studio.
ESTUDI GENERAL. Universitat. Estudio ge-
neral. Academia. Université. Università.
estup:s. pl. Habitacións més baxas que los
entresuélos peró que no arriban á estar
al nivéll de terra. Entresuelos , cuartos
bajos. Intermedium habitaculum. En-
tresol. Soffitta, mezzanino.
SÈR ESTUDI EX ALGUNA cosa. fr. Posar en
èlla especial atenció y cuidado. Hacer
estudio de alguna cosa. Rem solerter
agere. Agir avec soin. Por mente, far
con istudio. |
ESTUDIADOR. s. m. fam. Lo qui estu-
dia mòlt. Estudiador. Stadiosus, litte-
ris addictus. Studieux. Studioso.
ESTUDIANT. s. m. Lo qui actualmènt
está cursand en alguna universitat ó es-
tudi. Estudiante , escolar. Scholasticus.
Écolier. Scolare.
ESTUDIANTAS. s. m. aum. de ESTUDIANT.
Lo qui está reputad per gran estudiant.
Estudiantazo. Prestantissimus schola-
sticus. Grand «etudiant, homme stu-
dieux. Studioso.
ESTUDIANTET. s. m. dim. de ESTUDIANT.
Estudiantillo. Puer scholasticus. Petit
etudiant. Scolaretto.
ESTUDIANTÍ, NA. adj. Lo que pertauy
als estudiants. Estudiantino. Scholaris,
Qui appartient aux étudians. Scola-
Tesco.
ESTUDIAR. v. a. Efercitar lo enteni-
mènt pera compéndrer alguna cosa. Es-
tudiar. Studere. Étudier. Studiare.
Estupias. Cursar en las universitats 6 altres
estudis. Estudiar. Scholas frequentare.
Étudier. Studiare, seguitar gli studj.
ESTUDIAR. Apéndrer de memoria. Estu-
diar. Memorie commendare. Étudier,
| EST
' Imparar a mente, studiare.
ESTUDIATIU, VA. adj. que se aplica al
que es molt aficionad al estudi. Estu-
dioso. Studiosus. Studieux. Studioso.
ESTUDIOS, A. adj. ESTUDIATIU.
ESTUDIOSAMENT. adv. mod. Ab estu-
di. Estudiosamente. Studiosè. Studieu-
sement. Studiosamente.
ESTUDIOSITAT. s. f. La inclinació
aplicació al estudi. Estudiosidad. Studii
amor. Amour de l'etude. Amor allo stu-
io. .
ESTUFA. s. f. estuBA.
ESTUFAD, DA. adj. Esponjòs, lo que
no está atapaid. 4huecado , esponjado.
Tumidus, tumefactus. Creuse, spon-
gieux. Spugnoso.
ESTUFAD. met. Presumid, inflad, va. Hue-
co. Vanus, elatus, tumidus, tumefac-
tus. Pain, presomptueux. Orgoglioso,
borioso.
ESTUFAD. 8. M. Guisad de carn que se fa á
fog lènto, tirandhi un poc de vi barre-
jad ab aigua ó aigua ab un poc de vi-
nagre, desprès de haberlo assahonad
ab especias finas, y tapand bè la olla
de modo que no s' esbrave. Estofado.
Caro lento igue cocta. Étuwee. Stu-
fato.
ESTUFAMENT. s. m. L'acció y efécte
de estufarse ó ensuperbirse. Engrei-
miento. Elatio. Presomption , morgue.
Orgoglio, boria , alterigia.
ESTUFAR. v. a. Estovar, fér ménos com-
pacta alguna cosa. Ahuecar. Tumeface-
re. Creuser , rendre spongieux. Gonfia-
re, far spuguoso.
ESTUFAR. Posar flonja alguna cosa per me-
di de algun líquid que se introduex en
èlla, com lo pa ab aigua. També se usa
com recíproc. Esponjar. Spongiósum
reddere. Rendre spongieux. Rendere
spugnoso. |
ESTUFARSE. v. T, Desvanéxerse, ensuper-
birse. Ahuecarse, esponjarse. Ynflari.
S'enorgueillir. Jusuperbire. — '
ESTUPENDAMENT. adv. mod. Ab ad-
miració. Estpendamente. Miré, mi-
rum to modum. Admirablement, mer-
veilleusement. Stupendamente.
ESTUPENDO, DA. adj. Mòlt admirable.
Estupendo. Mirus, stupendus. Admira-
ble, superbe, étonnant. Stupendo, mi-
racoloso.
ESTUPID, DA. adj. Lo qui es notable-
mént tòrpe en compéndrer las cosas.
907
908 ESV
Estúpido. Stapidus. Stupide, hebtic.
Stupido, stolido. |
ESTUPIDITAT. s. f. Torpesa notable en
compéndrer las cosas. Estupidez. Stupi-
ditas. Stupidite. Stupidezza.
ESTUPIDO , DA. adj. Esrúsip.
ESTUPRADOR. s. m. Lo qui estupra.
Estuprador , construpador , estrupador.
Stuprator. Celui qui viole une fille. Stu-
ratore.
ESTUPRAR. v. a. Violar, forsar una
donsella. Estuprar , construpar , estru-
par. Stuprare , stuprum facere. Pioler
une fille. Stuprare , strupare.
ESTUPRO. s. m. Violació de una donse-
lla. Estupro, estrupo. Stuprum, stu-
pratio. Viol, stupre, Stupro, strupo.
ESTURDID, DA. adj. zsronpip.
ESTURIÓ. s. m. Péx de mar de més de
tres canas de llarg, de colór blau gri-
senc ab clapas pardas ó negras, lo cap
obtas, lo cos ab cinc 6 sis ordes de es-
catas, ab pels en la bóca y en la extre-
mitat del mòrro, y P aleta de la cua en
figura de fals. Esturion , sollo , maron ,
marion. Sturio. Esturgeon. Storione.
ESTURS. 8. m. ant. Aucèll. avESTAUS.
ESVAIMENT. s. m. ant. viorencta.
ESVANAR. v. n. ant. DESVANBXERSE.
ESVANIRSE. v. r. pesvanfrerse, en la
segóna accepció.
ESVARRAR. v. n. ant. RELLISCAR.
ESVAYR. v. a. ant. ENDERROCAR, DESTRUIR,
ESVELTIMENT. s. m. L' acció y efécte
de esveltir. Despacho. Expeditio. Depé-
. che, expedition. Spaccio, spedizione.
ESVELTIR. v. a. Despatxar las mercade-
rias. Despachar, marear. Expedire.
Expedier. Spacciare , spedire.
ESVELTIRSE. Y. T. Dexòndarse. Despabilar-
se. Expergefieri. S'eveiller , chasser le
sommeil. Svegliarsi.
ESVENTAR. v. a. ant. ESBÒMBAR.
ESVERGENADA. adj. ant. Se deya de
la minyóna desflorada. Desflorada.
corrupta , violata: Defloree. Spulsel-
ata.
ESVERSAD, DA. adj. Práctic, eferci-
tad en alguna cosa. Versado. Versatus,
exercitus, exercitatus. Verse, exerce.
. Prattico, assueffatto.
ESVINSARSE. v. r. Relafarse, trencar-
se, desllorigarse alguna part del cos.
Desvencijarse. Luxari. Se deboíter. Di-:
gara:
ESVOLETEGAR. v. a. Móurer sovint las
ETE
alas ab violencia y sénse arrancar lo mí,
Aletear. Alas quatere, concutere, jy-
tare. Battre. des ailes avec force, un
rompre l'air. Dimenar l ale senza spe-
gar il volo.
ETCETERA. expr. llatina de que ww
en catalá pera trencar lo ducun è
nand á enténdrer que encara quedad:
guna cosa per dir. Comunamèst y e
criu ab aquesta xifra &c., que tin
té lo matéx nom. El cetera. El caen,
, Et cetera. Eccetera.
ETER. s. m. Quim. Licòr tardar ye»
tallí com Pa més pura, molt le
ger, inflamable, oloròs, poc soluble
l'aigua, y tan volátil, que tinmda o
aire 6 posad en la ma desapares de e
guida. Se emplea en diferénts apr:
ménts, y es medicinal. Éter. Elber.
Éther. Étere etera.
ETERN, NA. adj. que se aplica sat
al sèr diví que no tingué prima:
tindrà fi. Eterno, eternal. Eterm
ternel. Eterno.
ErERN. Lo que no tindrà fi. Eterno, €"-
nal. Eternos. Eternel. Eterno.
grenx. met. Lo que dura per llarg tes
Eterno, eternal. Æternos, valdé «>
turnus. Éternel. Eterno, perpetu.
ETERNAL. adj. ant. ETERx.
ETERNALMENT. adv. mod. ast. rv
NAMÉNT,
ETERNAMENT. adv. mod. Stosf.se
pre, prrpetuamènt. Eternamen!.”*
nalmente. lu eternum, perpetue. ba
nellement. Eternamente.
ETERNAMÈNT. met. Per llarg temps £^
namente, eternalmente. Perea
Pendant très-long temps. Eterno:
ETERNISAR. v. a. Fèr durar ó pt
gar massa alguna cosa. Se 05
com recíproc. Eternizar. In av:
trahere. Éterniser. Eternart.
zTERvisaR. Perpetuar la duració de *
cosa. Eternizar. JEteruare, È
Perpetuare, eternare.
ETERNITAT. s. f. Doració y pr
tat que no tingué principi ni ti”:
y eu aquest sentit es atribot pr
sèr diví. Eternidad. Æternits À
té. Eternità.
ETEBNITAT. Duració tuibt Y
Eternidad. Etervitas. P terni
nità.
ETJ
rrennrrat. mét. Duració dilatada de sigles
y edats. Eternidad. Perennitas. Lon-
| gue suite de siècles. Eternità. |
ETIC, CA. adj. Lo que pertany á la ética.
Ético. Ethicus. Qui concerne la mora-
le. Etico.
xric. Lo qui patex una fèbra continua que
Ji va consumind lo cos y destruind las
forsas. Hetico. Hecticus. Pthisique.
Etico. —. -
eric. Tísic. Ético. Hecticus. Étique. Etico.
ETICA. s. f. La part de la filosofía que
tracta de la moral y de las obligacións
del home. Ética. Ethica, ethice. Qui
concerne la morale , ethique. Etica.
ETIMOLOGÍA. s. f. Orígen , arrel y prin-
cipi de ahónt se derivan las paraulas.
Etimologia. Etymologia. Élymologie.
Etimologia.
ETIMOLOGIC, CA. adj. Lo que pertany
á la etimología. Etimológico. Etymolo-
gicus. Étymologique. Etimologico. -
ETIOPE. adj. Lo natural de Etiopia. Etío-
e, etiopio. Æthiops. Ethiopien. Etiopo.
ETIÓPIC, CA. adj. Lo que es de Etiopia
ó pertany á ella. Etiópico. Æthiopicus.
Ethiopien. Etiopeno , etiopo.
ETIQUESA. s. f. Fèbra lènta que va con-
sumind lo cos y destruind las forsas.
Hetica. Hectica, hectice. Pthisie. Etica.
ETIQUETA. s. f. Ceremonial dels estils,
usos y costums que se deuen observar y
guardar en las casas réals. Etiqueta.
Aalici ritus. Etiquette. Etichetta.
PARARSE EN ETIQUETAS. fr. Reparar en cosas
de poca importancia, en materias de cor-
tesía ó altras semblants. Andar en titu-
lillos. In minimis offendere. S'attacher à
des bagatelles. Por mente a minutezze.
ETÍSIC, CA. adj. ant. rísic.
ETJEGAR. v. a. Dèxar anar lo que estaba
detingud. Soltar. Emittere. Délier , de-
tacher. Sciogliere , slegare , aprire.
ETJEGAR. Llansar de sí alguna cosa, tirarla
ab ímpetu y forsa. Arrojar. Jacere.
Lancer , pousser , jeter. Gettare, lan-
ciare.
ETJEGAR A FREGAR. fr. fam. ETJEGAR A RODAR»
ETJEGAR À PASSEJAR. fr. ETJEGAR Á RODAR.
ETJEGAR A RODAR. fr. fam. Tráurerse à algú
del davant manifestandli lo desagrado ó
la desaprobació de lo que proposa, diu
6 fa. Echar ó enviar d paseo. Impro-
bare. Envoyer promener. Mandar alla
‘ malora.
ETJEGAR À nopar. Despedir 4 algú aspra-
| 909
mént negandli lo que demana. Enviar d
escardar. Acerhid aliquem repellere. .
Envoyer paítre. Ributtar con disprezzo.
ETNIC, CA. adj. Idólatra ó pagá. Gentil.
Ethnicus. Gentil, paien , idolatre. En-
nico, pagano. o
ETOLO; LA. adj. Lo natural de Etolia.
. Étolo. Etolicus, ætolius, ætolus. Natu-
rel de l'Etolie. Figlio di Etolia.
ETOPEYA. s. f. Figura de retórica que
consistex en fér una descripció ó pin-
tura de las costums, passións ó geni de
algunas persónas. Etopeya. Ethopeya.
Ethopee. Etopea. |
ETRUSCO, CA. adj. Lo natural de Etru-
ria 6 lo pertanyént á aquest pais. Etrus-
. co. Etruscus. Étrurien. Étrasco, etrurio.
ETSABARA. s. f. Plant. ADZABARA.
- ETSAROLA. s. f. ATSEROLA.
ETSART. s. m. acas, CASUALITAT.
ETSERCOL..s. m. r££&ncoL.
ETSEROLA. s. f. atsEROLA.
ETXIS. s. m. Cualsevol cosa supersticiósa;
. com sucs de plantas, unturas, etc., de
que se valen los qui etxisan pera lograr
los fins que se prometen en lo efercici
de sós arts. Hechizo. Veneficium , male-
ficium. Sortilege, malefice. Maleficio,
malia.
erxis. Coalsevol persona 6 cosa que nos
encanta y arrebata. Hechizo. lllecebra.
Charme. Jucanto.
ETXISADÓR , RA. s. m. y f. ant. Lo qui
practica lo art va y supersticiós de et-
xisar. Hechicero. Veneficus. Sorcier , en-
sorceleur. Maliardo, stregone , fattuc-
chiero.
ETXISAMENT. 5s. m. ant. ETXIS.
ETXISAR. v. a. Segòns la credulitat del
vulgo privar un á altre de la salud ó de
la vida, trastornarli lo judici ó causarli
algun altre dany en virtut de pacte fèt
ab lo diable, y de certas confeccións y
prácticas supersticiósas. Hechizar , ma-
leficiar , veneficiar. Vepeficiis , malefi-
ciis ledere. Ensorceler, charmer. Indoz-
zare , ammaliare.
rr1isaAB, Se diu de las cosss que nos dònan
mòlt gust y nos encantan; y de las per-
sónas que per sa hermosura, gracias y
bonas calitats se atrauen y cautivan la
voluntad y carinyo dels altres. Hechizar.
Formá , venustate, gratiá devincire.
Ravir , enchanter , charmer. Incantare,
rapire. |
ETZERENA. s. f. ant. ATSARENA.
910
| EU, M
EU. inter]. £v.
EU. pron. ant. Jo.
EUBOLÍA. s. f. Virtut que ajuda 4 parlar
convenientmènt, y es una de las que
pertenexen á la prudencia. Eubolia.
Eubolia. Qualité qui consiste à ne dire
jamais que ce qui convient. Qualità che
consiste nel parlare ciò ch'è convene-
vole.
EUCARISTIA. s. f. Lo Santissim Sagra-
méat del altar. Eucaristia. Eucharistia.
Eucharistie. Eucaristia.
EUCARISTIC, CA. adj. Lo pertanyént á
la eucaristía. Eucaristico. Eucharisti-
cus. Eucharistique. Eacaristico.
EUCARÍSTIC. Se diu de las obras en prosa 6
vers, que tènen.per assumpto donar
gracias. Eucarístico. Eucharisticus. Eu-
charistique. Eucaristico.
EUFONÍA. s. f. Gram. Veu grèga que
significa bon sonido, y que se usa pera
denotar cuand se suprimexen lletras al
fi de alguna paraula per rahó de la que
seguex pera suavisar la pronunciació.
Eufonia. Euphonia. Euphonie. Eufonia.
EUFORBI. s. m. Planta. EUFORBIA. — .
EUFORBIA. s. f. Planta semblant 4 la
canya.fera, que esclafassada fa un suc
mòlt acre. Euforbio. Euphorba, eu-
phorbium. Euphorbe. Euforbio.
EUFRASIA. s. f. Hérba medicinal de un
pam y mitj de alt, ab las fullas ovala-
das, ralladas y dentadas, la cama prima
y ramòsa, y las flors blancas y purpú-
reas. Eufrasia, Euphrasia. Eufraise.
Eufragia.
EUGA. s. f. La femèlla del caball. Fegua.
Egua. Cavale , jument. Cavalla.
EUGASSADA. s. f. Lo conjunt de móltas
èúgas que van á pasturar com un ra-
mad de bestiar. Feguada. Equitium.
Troupe de jumens. Mandra di cavalle,
EUGASSER. s. m. Lo qui guarda ó cuida
las éugas. Fegúlero , yegúerizo. Equita-
rius, equarius. Celui qui garde les ju-
mens. Cavallaro.
EUGATER. s. m. ant. zucasskn.
EUNUCO. s. m. L' home enteramènt cas-
trad y mutilad que se destina en los
serrallos pera guardar las donas. Eunu-
co. Eunuchus. Eunugue. Eunuco.
zusuco. En la historia antiga y oriental lo
ministre 6 emplead favorito de algun
réy. Zunuto. Regius minister. Offeede
dignité. Nome di digaità fra gli anti
EURA. s. f. Planta que tè los trône le.
nyósos, que pujan y de emparran
medi de ads fllets ab lo trôe de mr,
bre, pared ó altre cos de que trau pet
de la sóva substancia. Hiedra, od;
arbórea. Hedera. Lierre. Eden.
EURA «ARBÓREA. Planta. susa.
EURA TERRESTRE. Planta que tè las fou
. com las de le eurà comú però ms
llargas y primas, en cioc Ó sis rane
plens de dla : y unas flors sembla
las del violèr, encara que més pitis
y de un gust amarg. Hiedra terres.
Gleeoma h cea. Lierre lerregr.
Edera terrestre.
EURA. s. m. Un dels cuatre vents cari.
nals que vé del Oriéut. Euro. Eu
Eurus , est. Euro.
EUROPEO, PEA. adj. Lo natura dela
ropa 6 lo pertanyént 4 èlla. Exg-
Europeus, europensis , europienis. É.-
ropeen. Europeo.
EUTIQUIA , NA. adj. Lo sectari de E»
tiques, y lo que pertany é sa secta. b-
tiquiano. Eutychianus. Eutychite. Ei:
chiano.
EUTRAPELIA. s. f. EuTROPELIA.
EUTROPELIA. s. f. Comunamènt s'est:
er la virtut que modera lo exc
as diversiòns ó entreteniménts. Edo
pelia , eutrapelia. Moderatio. Extra
lie. Eutropelia. |
EUTROPELIC, CA. adj. Lo pertis:n
á la eutropelia. Eutropelico , euro":
co. Moderatus, temperatus.
Moderato.
EV.
EVACUACIÓ. s. f. Lo acte y efecte >
evacuar. Evacuacion. Evacuatio. 5 -
cuation. Evacuamento.
EVACUAMENT DE CAP. ant. sos
DE CAP.
EV ACUAR. v. a. Desocnpar alguna ©
Evacuar. Evacuare , exinanire. fra
Evacuare, votare. |
Evacuan. Med. Tráurer los humors ticoé
del cos humá. Evacuar. Evacoxre. Le
cuer. Evacuare, espellere.
evacuar. En las plassas , castèlls. €
tráurer la guarnició , retirar las tre
que hi habia. Evacuar. Presdu er
here. Evacuer , en faire sortir. Ev»
re, mandar fuori,
EVA
micvan. Parland de un négoci, diligen-
cia, etc., conclóurerlo , despatzarlo.
Evacuar. Negotium. conficere. Finir,
terminer. Finire, terminare.
VACUITAT. s. f. ant. vacuiTAT.
¡VADIR. v. a. Evitar un dany 6 périll
imminént, fugir de alguna dificoltat
prevista ab art ó astucia. Se usa també
com recíproc. Evadir. Vitare , effugere.
happer , eviter. Evadere , scapolare.
VANEXER. v. n. ant. Desvauéxerse,
desaparéxerse. Desvanecerse. Evanes-
cere. Sevanouir. Svanire, sparire.
VANGELI. s. m. Historia de la vida,
doctrina y miracles de nostre Senyòr
Jesucrist continguda en los cuatre lli-
bres escrits per Tos cuatre evangelistas.
E vangelio. Evangelium. Évangile. Evan-
elio.
Gori. Lo capítol trèt de un dels cua-
tre llibres dels evangelistas que se llegex
en la missa. Evangelio. Evangelium.
Evangile. Evangelico.
axceus. pl. Llibret mòlt pètit forrad re-
gularmènt de seda, en que se conté lo
principi del evangeli de S..Joan y altres
tres capítols dels altres tres sants evan-
gelistas , lo cual se sol r á las cria-
'uras pénjad á la cintura. Evangelios.
Evangeliorum libellus. Évangile. Evan-
gelio , vangelo.
'ANGELIC, CA. adj. Lo pertanyént al
Svangeli. Evangelico. —Evangelicus.
fvangelique. Evangelico.
ANGE
ostre Senyòr Jesucrist. Evangelizar.
Lvangelium predicare. Evangeliser.
vangelizzare.
ANGELISTA. s. m. Cada un dels cua-
‘e escritòrs sagrads que escrigueren lo
‘vangeli. Evangelista. Evangelista.
angeliste. Evangelista.
A POR ABLE. ad). Lo que se eva-
orar. Evaporable. Evaporari facilis.
‘vaporable. Evaporabile.
\PORACIO. s. f. L'acció y efècte de
'aporar ó evaporarse. Evaporacion,
poracion. Evaporatio. Éaporation.
va poramento.
POR AMENT. s. m. ant. EVAPOBACIÓ.
PORAR. v. a. Disminuir la cantitat
' algun líquid reduindio á vapòr per
di del fog, del sol 6 del aire. Se usa
nbé com recíproc. Evaporar , evapo-
ar. Evaporare. S'evaporer. Evapo-
"Si.
SAR. v. a. Predicar la fe de
EVI dir
EVASIÓ. i. f. Escusa, efugi que se busca
pera exir de algun aprèto 6 dificultat.
Evasion. Evasio, effugium. Évasion. Fu-
ga, scappata.
DONAR EYASIÓ. fr. Evacuar, despatxar al-
gun negoci. Dar expediente , dar sali-
. da. Negotia expedire. Expedier. Spedi-
re, sbrigare.
EVASIU, VA. adj. Lo que facilita la eva-
sió. Evasivo. Quod evasionem expedit.
Evasif. Elusorio.
EVENTO. s. m. Esdevenimént, succès.
Acontecimiento , suceso. Casus , eventos.
Événement. Evento, sucesso, avveni-
mento.
EVENTUAL. adj. que se aplica als drets
y emoluménts que té algun empleo fo-
ra de sa dotació fifa. Eventual. Obven-
titius. Casuel , accidentel. Eventuale.
EVICCIÓ. s. f. for. Seguretat que se dóna
de respóndrer sèmpre de la cosa venu-
da, pagada ó dèxada. Bviccion. Evictio.
viction. Evizione,
EVIDENCIA. s. f. Certesa clara, manifésta
y tan perceptible de alguna cosa,
ningú pod dubtarne racionalmènt. Bi
dencia. Evidentia. Evidence. Evidenza.
EVIDENCIA MORAL. La certitut que se té de
una cosa de modo que lo pensar lo con-
trari sia tingud per temeritat. Evidene
cia moral. Rei cognitio certa que nisi
temerè in dubium vocare non potest.
Certitude morale. Certezza morale.
EVIDENCIAR. v. a. Fèr patènt y mani-
fèsta la veritat y certesa de alguna co-
sa, proband que no solamént es certa
sinó també clara. Evidenciar. Demons-
trare , patefacere. Rendre evident , met-
tre en evidence. Far evidente.
EVIDENT. adj. Lo que es cert de un mo-
do clar y sénse cap dubte. .Evidente.
Evidens. Évident, clair, manifeste.
Evidente, apparente, chiaro. -
EVIDENTMÈNT. adv. mod. Ab eviden-
cia. Evidentemente. Evidenter. Évidem-
ment. Evidentemente.
EVITABLE. ad). Lo que se pod evitar, ó
deu evitarse. Evitable. Evitabilis. Évi-
table. Evitabile.
EVITAR. v. a. Fèr medis pera que no
succeesca alguna cosa, y també llibrar-
se algú ab prudencia y previsió del
dany ó perjudici que lo amenassaba , ó
de cualsevol pas, ruido. ú ocasió en que
preveya pèrill. Evitar. Evitare, vitare,
Évüer. Evitare. . .-
912 EXA .
evirar. Fugir de incórrer en alguna cosa.
. Evitar. Evitare, cavere. Éviter. Evita-
re, fuggire.
EX.
EX , XA. pron. demostratiu que se refe-
rex á la cosa que está presént ó de que
se parla, com kx home, Èxa casa. Ese,
esa. Is, hic. Ce, celui-là. Questo, co-
stul.
kx. s. m. Lo tros de fusta, ferro ó altra
materia que passa per lo céntro de al-
gun cos que dòna voltas sòbre èll. Eje.
Axis. Axe, essieu. Asse.
EXACCIÓ. s. f. Recaudació de tributs 6
impósits que se pagan al príncep ó re-
pública. Se diu també de “algunas altras
cosas , com ESacció de una multa. Exac-
cion. Exactio. Perception, exaction,
- Esazione.
EXACERBAR. v. a. Irritar, Causar gran
enfado ó enutj. Exacerbar. Exacerba-
re. 4igrir, irriter. Esacerbare.
EXACTAMENT. adv. mod. Ab efactitut.
Exactamente. Exacté. Exactement.
sattamente. :
EXACTE, TA. adj. Puntual, cabal. Exae-
¿o Exactus. Exact. Esatto.
EXACTÍSSIM, MA. adj. sup. de sacre.
Exactisimo. Summé exactas. Tres-
exact. Esattissimo. |
EXACTITUT. s. f. Puntualitat en la efe-
- cució de alguna cosa. Exactitud. Accu-
ratio, diligentia. Exactitude. Esattezza.
EXACTOR. s. m. Lo cobrador 6 recau-
dador dels tributs ó impósits. Exactor.
- Exactor. Collecteur. Collettore, esat-
tore.
EXADA. s. f. AxADA.
EXAGALLADA. s. f. L' acció inconside-
rada y repentina que algú efecuta. Via-
raza. Repentinus impetus. Étourderie,
action inconsiderée. Scempiezza , balor-
daggine. ;
EkacaLtaDa. Magallada, tontería. Tonte-
^ ria. Stültum factum. Sottise , badaude-
rie. Stolidezza.
EXAGERACIÓ. s. f. Encariméat , ponde-
ració. Exageracion. Exaggeratio, Exa-
geration. erazione. |
EXAGERADAMENT. adv. mod. Ab efa-
geració. Exagerativamente. Exagge-
ranter. D'une manière exageree. Esa
geratamente.
EXAGERADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
<< oo RU Con:
|. LO Ex
efagèra. Exagerador, exageraio
Exaggerator. Exagerateur, exagés-
tif. Esageratore. .
EXAGERAR. v. a. Encarir, abat wu
cosa, donand de èlla una idea major de
lo que en realitat merex. Ezagere.
Exaggerare. Exagérer.
EXAGERATIU, VA. adj. zfacrupi.
AGONO, NA. adj. Geom. Lo qui
sis ánguls. Exdgono. Hexagonus. Her:
gone. Esagono.
EXALCAMENT. 8. m. ant. a£aLració.
EXALCAR. v. a. ant. z£atras.
EXALSAR. v. a. ant. e£arras.
EXALTACIÓ. s. f. L' acció y té
ekaltar. Exaltacion , exaltamia:.
xaltatio. Exaltation. Esaltamento.
EXALTAR. v. a. Elevar á alguna peii
6 cosa à majòr auge ó dignitat. Erd-
tar. Exaltare, extollere. Elever, im:
ser. Esaltare.
e£arrar. met. Realsar lo mérit 6 ani
tancias de algú 6 alguna cosa ab &-
masiad encarimént. Exaltar. Extoler,
magnificare , efferre. Exalter. Est,
encomiare.
EKALTAR. met. Enardir, inflamar ls p-
siòns y afèctes del ánimo. Se usa um
com recíproc. Exaltar , inflamar. 4
cendere. Embraser, enflammer. À:
cendere , infiammare. ü
EXALTARSE. v. r. met. Commóurers. ur
tarse. Exalidrsele d uno la bilisós
colera. lrasci. Devenir furieux. dez
in collera, infuriarsi. |
E XALLAMENT. s. m. aut. pestrato. |
EXALLAR. v.a. ant. DESTERRAS.
EXAM. s. m. AXAM.
EXÁMEN. s. m. La proba que se li è
« la idoneitat de algun subgécte pe!
ekercici y professió de alguna hot:
ofici 6 ministeri. Exdmen. Eta.
periculum. Examen. Esame, 6835
EK ÁMEx. Indagació , averiguació de 25:
cosa 6 succès. Exdmen. Examen,”
vestigatio, perscrutatio. Examen. A
cherche, vérification. Ricerca, ®
mina.
Ek ÁMEN DE CONCIENCIA. Lo acte de fer
moria de las paraulas, obras v
ménts relativamènt á las obligacór
cristià. Sol fèrse abans de anar i ©
fessar. Exdmen de conciencia. 9
scientie examen, perscrutatio. i"
men de conscience. Esame di cos * |
lues DE TESTIMONIS. for. Diligenc: *”
EXA
. cial que se fa prenènd declaració à al-
gunas persònas que sahen y poden de-
posar la veritat sòbre lo que se vol ave-
riguar. Exdmen de testigos. Testium
judicialis interrogatio. Action de rece-
voir les depositions des temoins. Esame
di testimonj.
xiposanse À EfiMENS. fr. Presentarse algú
davant los efaminadòrs pera sufrir las
probas que vullan fèr de sa idoneitat
eu la facultat, ciencia ó art en que se
pretèn ser aprobad. Exponerse á exd-
men. Examen subire. Se présenter à un
examen. Sofferire esamina.
EXÁMETRO. s. m. Vers usad per los
grégs y llatins que consta de sis peus;
dels cuals los cuatre primèrs sòn espon-
deus ó dáctils, lo quint casi sèmpre
dáctil y lo sisé espondeu. Exdmetro.
Hexameter, Hexamètre. Esametro.
EXAMINADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
efamina. Exraminador. Examivator.
E.xcaminateur. Esamuatore.
EKAMINADOR simopat. Lo teóleg 6 canonista
anomenad per lo prelad diocesá en lo
sínodo de sa diócesis, ó fora de èll en
virtut de sa propia autoritat, pera efa-
minar als que han de ser admesos als
òrdes sagrads, y efercir los ministeris
de párrocos, confessòrs, predicadors,
etc. Examinador sinodal. Examinator
- synodicus. Examinateur pour les ordres
sacrés. Esaminatore sinodale,
EXAMINAMENT. s. m. ant. E$ÂMEX.
EXAMINAR. v. a. Inquirir, investigar ,
escuadrinyar ab diligencia y cuida-
do alguna cosa. Examinar. Exami-
nare, perscrutari. Examiner, scruter.
Es^minare, rivedere.
etamivar. Probar ó tantejar la idoaeitat 6
suficiencia dels que volen professar ó
etercir alguna facultat, ofici 6 ministe-
ri, 6 la calitat de alguna cosa. Exami-
nar. Examinare, periculum facere.
Examiner. Esaminare.
efkamivar. Regonéxer, registrar, mirar
atentamént alguna cosa, com EXAMINAR
la casa, etc. Examinar. Perscrutari.
E caminer. Scrutare, ricercare.
EXÁNGUL, LA. adj. Geom. Se aplica 4
las figuras que tènen sis ánguls. Exdn-
gulo. Hexagonus. Qui a six angles. Che
ha sei angoli.
EXÁNIME. adj. Lo que está sènse senyals
de vida 6 sèns vida. Exdnime. Exani-
mis. Inanime. loanime, inanimito,
TOM. 1.
EXC 915
EXARCAT. s. m. Territori y districte
que estaba antiguamènt subjècte 4 la
jurisdicció de un efarco, y la dignitat
del efarco. Exarcado. Exarchi Sitio ;
territorium. Exarchat. Esarcato.
EXARCO. s. m. Lo gobernadór que al-
guns emperadòrs de oriènt enviaban á
Italia pera que gobernás las provincias
subjèctas 4 élls: ordiuariamènt residia
en Ravena. En la Iglèsia gréga se dona-
ba també èst nom 4 certa diguitat im-
mediatamènt inferiór 4 la del patriarca.
xarco. Exarchus. Exarque. Esarco.
ART. s. m. ACAS, CASUABITAT.
EKART. ATSAB , eb lo jog de billart, etc.
EXASPERACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
efasperar. Exasperacion. Exasperatio.
xasperation. Esasperamento.
ASPERAR. v. a. Irritar, donar motiu
de disgust ó enfado á algú. Se usa tam-
hé com recíproc. Exasperar. Exaspe-
rare, exacerbare. Exasperer. Esaspe-
' rare.
EXAUCS. s. m. pl. ant. axaus.
EXAURELLAR. v. a. ant. Llévar las au-
rellas. Desorejar. Aurionlas mutilare,
ampatare. Essoriller. Mozzar le orec-
chie.
EXAVEGA. s. f. ant. xíBEG4.
EXCAVACIÓ. s. f. Lo acte y efécte de
excavar. Excavacion. Excavatio. Ex-
cavation. Scavamento, scavo.
EXCAVAR. v. a. Tráurer de alguna co-
sa sólida part de sa massa 6 gruxaria,
fènd clot ó cavitat en élla. Excavar.
Excavare. Excaver , caver, creuser.
Scavare.
EXCEDÈNT. p. pres. de rxcanm. Lo que
excedex. Excedente. Excedens. Exces-
sif. Eccessivo.
EXCEDIMENT. s. m. ant. EXCÈS, TRANS-
GRESSIÓ.
EXCEDIR. v. a. Ser una persòna ó cosa
mès gran que altra ab que se compara
en alguna línea. Exceder. Excedere,
superare. Excéder. Eccedere, trapas-
sare, superare.
EXcEDIR. Passar los límits regulars de algu-
na cosa. Exceder. Transgredi. Exce-
der. Trapassare, pagsare i termini.
EXCEDIBSE. V. T. PROPASSARSE.
EXCEDIRSE Á si MaTÈx. fr, Fèr lo qui té ad-
quirid gran nom ó fama per sòn mérit
6 talènt particular alguna cosa que
avantatje á tot lo que se li habia vist
ter fins á llavors. Excederse d si mis-
115
94 EXC o.
mo. Se ipsum superare. Se surpasse
soi-même. Superar se stesso. * |
EXCEL'LENCIA. s. f. La superior cali-
tat ó bondat que constituex y fa digna
de singular apreci y estimació en sa
línea alguna cosa. Excelencia , prestan-
cia. Excellentia, prestantia. Excellen-
ce. Eccellenza.
EXCEL-LENCIA. Tractamènt de respécte y
cortesía que se dóna á algunas persónas
per sa dignitat ó empleo. Excelencia.
Excellentia. Excellence. Eccellenza.
PER EXCEL-LENCIA. mod. adv. Per antono-
masia. Por excelencia. Antonomasticé.
Par excellence. Per eccellenza.
EXCEL-LENT. adj. Lo que sobrix eu
bondat, mérit ó estimació éntre las co-
sas que són bonas en sa matéxa especie.
Excelente , prestante. Excellens, pre-
stans, eximius. Excellent. Eccellente.
EXCEL-LENTÍSSIM, MA. adj sup. de
OO excEL-tENT. Excelentisimo, prestantisi-
mo. Excellentissimus, præstantissimus.
Très-excellent. Eccelleutissimo.
EXCEL-LENTÍssiM. Tractamènt ab que se par-
la'á la persòna 4 qui correspon donarli
la excel-lencia. Excelentísimo. Excel-
lentissimus. Excellentissime. Eccellen-
tissimo.
EXCEL-LENTMENT. adv. mod. Ab ex»
cel-lencia. Excelentemente. Excellenter,
egregiè, eximiè. Excellemment. Eccel-
lentemente.
EXCEL-LIR. v. n. ant. Avantatjarse, so-
brepujar, sobrezir. Aventajarse , so-
bresalir , sobrepujar. Excellere, supe-
rare. Exceller. Eccellere.
EXCELS, SA. adj. Mòlt elevad , alt, emt-
nént. Excelso. Excelsus. Haut, eleve,
eminent. Eccelso , alto.
EICELS. met. Se usa per elogi pera deno-
tar la singular excel-lencia de la persóna
6 cosa á que se aplica, com EXCELSA ma-
gestat , ánimo excets, etc. Excelso. Ex-
celsus. Supérieur, eminent. Eccelso,
eminente.
EXCELSAMENT. s. m. ant. ENSALSAMÈNT.
EXCELSAR. v. a. ant. EXSALSAR.
EXCENTRIC, CA. adj. Lo que está fora
del céntro, ó lo que té un céntro dife-
rént. Excentrico. A centro aberrans.
Excentrique. Eccentrico.
EXCENTRICITAT. s. f. Mat. La distan-
cia del cèntro de la elipse 4 un de sòs
dès focos; y axí se anomena BXCENTAI-
citar de un planeta 6 cometa, la distan-
| | EXC
cia que hi ha dèsdel cèntro de sa órk-
ta elíptica al sol, lo cual ocupa ue des.
focos. Excentricidad. Aberratio à ce-
tro. Excentricite. Eccentricità.
EXCEPCIÓ. s. f. L'acció y efècte de e1-
' ceptuar. Excepcion , exceptuacion. Es-
ceptio. Exception. Eccezione.
EXCEPCIÓ. for. La rahó 6 motiu que pr
duex en sa defensa una part pera cor
tradir la pretensió de la contrana. n
declinand lo judici, ja dilatandio. Er
cepcion. Exceptio. Exception. Ece-
zione.
EXCEPCIÓ DECLINATORIA. for. La que se pro
duex contra lo jutge al-legand que »
li competex lo conexemént de la cina.
Excepcion declinatoria , excepcion de
incompetencia de juez. Exceptio &-
clinatoria. Exception declinatoire. Ec-
cezione declinatoria.
EXCEPCIÓ DE NON NUMERATA PECUNIA. fe La
ue se oposa per la part que -
béreeli entregad lo deir Tue wc de
mana 6 sòbre que sel efecuta. Ex
cion de innumerata pecunia 6 de en
numerata pecunia. Exceptio non mx-
rate pecunie. Exception d'argen x:
comptant. Eccezione di non semer:
pecunia.
EXCEPCIÓ DILATORIA. for. La que dilata ..
curs de la causa, peró no extinger :
pretensió del actòr. Excepcion dix“
ria. Exceptio dilatoria. Exception £-
latoire. Eccezione dilatoria. |
EXCEPCIÓ PEREMPTORIA. for. La sl
lo litigi y extingex la pretensió de
‘ tor. Excepcion perentoria. Ever”
perem ptoria. Exception peremp:x”
ccezione del perentorio. |
EXCEPCIÓ PREJUDICIAL. for. La que dilab |
plèd, per haberse de ventilar y dec ái
ántes de passar endavant em dll. 7:
cepcion prejudicial. Exceptio przp-
cialis. Fin de non-recevoir. Eccera
di pregiudicabile.
Á EXCEPCIÓ. mod. adv. EXCÈPTE. |
EXCEPCIONAR. v. a. for. Posar ett:
cións. Excepcionar. Excipere. esc"
tiones objicere. Exciper. Opp
cezione,
EXCEPTAD. adv. mod. rxckrre.
EXCEPTAR. v. a. zxceFTUAR.
EXCÈPTE. adv. mod. Fora de.
Excepto, d excepcion. Praeter. 4"
ception, excepté, hormis. Fe
salvo, toltocchè, fuori che, ecce**^
EXC .
EXCEPTUAR. v. a. Exclóurer á alguna
persóna ó cosa de la generalitat de lo
que se tracta ó de la régla comú. Ex-
. ceptuar. Excipere. Excepter. Eccet-
tuare.
EXCES. s. m. La part que excedex y
passa més enllá de la régla y órde co-
má en cualsevol línea. Exceso. Exces-
. sus, redundantia. Excés. Eccesso.
excès. Alló en que una cosa excedex é altra.
. Exceso. Prestantia. Excés. Eccesso.
zxcks. Delicte, maldat, crim grave. Ex-
ceso. Crimen , scelus. Exces, outrage ,
violence. Eccesso , oltraggio.
COMETRER ALGUN excès. Cométrer algun de-
licte. Cometer algun exceso. Crimeu
admittere. Commettre quelque crime.
Commettere uno eccesso , un fallo.
EN Excks. mod. adv. EXCESSIVAMÈNT.
EXCESSIU, YA. adj. Lo que excedex é
ix de régla. Excesivo. Immodicus. Ex-
cessif. Eccessivo, — *
EXCESSIVAMENT. adv. mod. Ab exçès.
Excesivamente, en exceso. Immodera-
tè. Excessivement. Epcessivamente.
EXCITAR. v. a. Móurer, estimplar, pro-
vocar. Excitar. Excitare. Exciter , pro-
voquer. Eccitare, stimolare. |
EXCITATIU, VA. adj. Lo que tè virtat
ó propietat de excitar. Excitativo. Ex-
citans. Excitatif. Incitativo , movente.
EXCLAMACIO. s. f. Lo acte de excla-
mar. Exclamacion. Exclamatio. Excla-
mation. Sclamazione.
excLamacié. Figura retórica que se usa
pera ponderar la vehemencia de algun
sentimènt, indignació ó altre cualsevol
afècte y passió del ánimo. Exclama-
cion. Exclamatio. Exclamation. Esgla-
mazione. |
XXCLAMAR. v. u. Prorómprer cridand
en expressions de sentimént, indigua-
ció ó altres semblants aféctes pera móu-
rer los ánimos. Exclamar. Exclamare.
S*eécrier, se recrier. Esclamare.
EXCLAMARSE. v. r. Quexarse, fèr crids llas-
timósos demanand favòr ó ajuda. Cla-
mar. Queri, conqueri, lamentari. Jm-
plorer. Chiedere, implorare.
EXCLAMATORI, RIA. adj. Lo que es
propi.de la exclamació , com to ExcLa-
MATORI, eXpressió EXCLAMATORIA. Excla-
matorio. Ad exclamationem pertinens.
Exclamatif. Sclamativo. |
EXCLOS, A. p. p. de sxcibures. Exclui-
do, exclusa. . uu |
EXC 915
EXCLÓURER. v. a. Tréurer á alguna
persóna ó cosa fora del lloc que ocupa-
a, com EXCLÚUBER 4 un de una junta
ó comunitat, etc. Excluir. Excludere.
Exclure, chasser , expulser. Esclude-
re , ributtare.
EXCLUDIR. v. a. ant. EXCLÓURER.
EXCLUIR. v. a. ant. ExcL6URER.
EXCLUSIÓ. s. f. Lo acte y efécte de ex-
clóurer. Exclusion. Exclusio. Exclu-
sion. Esclusione.
EXCLUSIU, VA. adj. Lo que exclou ó
té forsa y virtut pera exclóurer. Ex-
clusivo. Exclusorius. Exclusif. Esclu-
sivo.
EXCLUSIVA. s. f. Repalsa pera no ad-
métrer á un en algun empleo , comuni-
tat ó altre miuisteri, lo que també se
sol exténdrer á altras cosas. Exclusiva.
Repulsa. Exclusion. Esclusiva. |
EXCLUSIVAMENT. adv. mod. Ab ex-
clusié. Exclusivamente , exclusive. Aliis
exclusis. - Exclusivement. Esclusiva-
mente. |
EXCLUSIVE. adv. mod. EXCLUSIVAMÈNT.
EXCOGITAR. v. a. aut. Trobar alguna
cosa ab lo discurs y meditació. Exco-
gitar. Excogitare. Penser , imaginer.
Pensare. '
EXCOMUNICACIÓ. s. f. zscouvxió.
EXCOMUNICAR. v. a. &jCOMUNICAB.
EXCOMUNIÓ. s. f. ESCOMUXIÓ.
EXCRECENCIA. s. f. Carnot ó superflui-
tat que se cria en animals y plautas al-
terand sa textura y superficie natural.
Excrecencia , excrescencia. Excrescen-
tia. Excroissance. Escrescenza.
EXCREMENT. s. m. La part ínfima é
inútil del aliunént que despedex lo cos
per la via ordinaria desprès de fèta la
digestió. Excremento , heces. Excre-
mentum. Excrément. Escremento, fec -
cia.
EXCREMENTAL. adj. EXCREMBXTICI.
EXCREMENTAR. v. n. Expel-lir los ex-
creménts. E.ccrementar , excretar. Ex-
crementa ejicere. Rendre les excre-
mens. Espellere.
EXCREMENTICI, CIA. adj. Lo perta-
nvènt al excremènt. Excrementicio,
excremental, excrementoso. Ad ex-
crementum pertinens. Excrementitiel,
excrémenteux. Escrementoso, escremen-
tizio.
EXCRETORI, RIA. adj. 4nat. Se aplica
als vasos 6 conductos que separan lo
916 EXE
inútil y dulént de lo ho y útil. Escre-
torio. Excretorius. Excretoire. Escre-
torio.
EXCURSIÓ. s. f. Entrada en pais ene-
mig ab gént armada pera talar y sa-
quejar la terra. Excursion. Excursió,
excursatio. Excursion. Scorreria, ine
cursione.
EXCUSA. s. f. ant. Escusa.
EXCUSAR. v. a. ant. Escusan.
EXCUSSIÓ. s. f. for. Proceimént judi-
cial que se fa contra los bèns del deu-
tòr principal abans de proceir contra
los del fador pera que ést pague la
cuantitat que aquells no bastan á satis-
' fer. També se fa dels bèns del fiador
cuand hi ha algú que deu pagar per
falta de aquest, com es lo tercér pos-
- sessór y altres. Excusion, excursion.
Judicialis excussio. Discussion. Discus-
sione.
EXECRABLE. adj. Lo que es digne de
' efecració, Execrable , execrando. Ex-
secrandus, exsecrabilis. Execrable.
Esecrabile.
EXECRACIÓ. s. f. Imprecació, maledic-
ció, detestació. Execracion. Exsecra-
tio, exsecramentum. Execration. Ese-
crazione.
EXECRAH. v. a. Maleir ; abominar, de-
testar, fér imprecacións. Execrar. Ex-
secrari. Execrer. Detestare, abbomi-
nare.
EXECRATORI. adj. sumáwkwr rfzcna-
TORI.
EXECUCIÓ. s. f. Lo acte de posar en
obra alguna cosa. Ejecucion. Exsecu-
tio. Exécution. Eseguimento, esecu-
zione.
x£szcució. for. L' aprehensió que se fa en
la persóna ó bèns del deutòr, per ma-
namènt del jutge competènt, pera sa-
tisfér als acreedòrs. Ejecucion. Compre-
hensio. Execution, saisie. Esecuzione.
LLIBRAR DE La EXECUCIÓ. fr. for. Desenjecu-
tar. À bonorum auctione liberare. De-
^ livrer de l'execution. Liberare della ese-
cuzione.
Mmewan A g£scució. fr. zgecuran, en la pri-
mèra accepció.
posan EN EREcUCIÓ. fr. BÈECUTAR, en la pri-
méra accepció.
'TRamau Efecuctó. fr. for. Fér en virtut
del manamént que se despatxa aquella
primera diligencia 6 primér embarg en
alguna prénda 6 alaja del deutór, en
EXE
senyal de quedar obligad ab altres beos
à la satisfacció del deute y sas costas.
Trabar ejecucion. Piguore apprebeno
. cavere creditori. -Faire une exécution,
une saisie. Porre esecuzione.
EXECUTABLE. adj. Lo que se pod de
cutar. Ejecutable. Quod exsequi pote.
able. Eseguibile.
ECUTANT. p. pres. for. de efscora.
Lo qui efecuta judicialmént à atre
per lo pago de algun deute. Ejecuse- |
te. Creditor debiti solutiosem pene
quens, Celui qui execute. Eseguitore.
EXECUTAR. va Posar en obra alte
cosa. Ejecutar. Exsequi. Exécuter. Le
guire, adempire.
sfecutan. for. Precisar á algú à pagar 5
que deu en forsa de manaméat de ju- |
ge. Ejecutar. Debitorem ad solutioeez
compellere. Executer. Staggue, se
questrare.
BÈECUTAR À ALGÚ Ó Los BÈXS DE ast. fr.
for. Tráurerlos de sòn poder en ions,
de manamént de jutge y véndrertos pi
blicamènt pera pagar al acreedor :
que li correspon per són crédit. Br
cutar en los bienes d alguno: ha”
ejecucion. Bona debitoris pigsex.
aire exécuter. Far sequestrare. —
ECUTIU, VA. adj. Lo que ne dez
espèra, ni permet que se diferea:
altre tàmps sa efecució. Ejecative. h-
stans, urgens. Pressant , urgent. Ee
mente.
EXECUTIVAMÈNT. adv. mod. Ab si-
ta prómptitut. Ejecutivamente. Sut»
: illico. Promptement. Prestamente.
EXECUTÒR, RA. s. m. y f. Lo quiet
cuta 6 fa alguna cosa. Ejecutor. Exe
cutor. Executeur. Esecutore.
efecutòr. for. La persóua 6 ministre cH
passa á fér alguna efecució y cobre4
de órde de jutge competènt. Ejecs"
Exactor. Executeur. ttore, ec?
tore.
EXECUTORIA. s. f. for. Lo despats <3
se expedex per los tribunals de las »*
tencias que passan en autoritat de ox
judicada. Ejecutoria. Judicam exe?
æ littere. Executoire. Esecuton
EXECUTORIAL. adj. Se aplica as *
patxos ó lletras que com as
cutoria de alguna sentencia de tr:
ecclesiástic. Se usa comunamént * —
ral. Ejecutorial. Exsequenda -**
Exécutoire. Esecutorio.
PXE
EXECUTORIAR. v. a. Obtenir & sòn fa-
- vèr eu judici la sentencia que causa
e£ecutoria. Ejecutoriar. Lite penitùs
vincere. Obtenir un jugement confirma-
ci de son droit. Vincere la lite.
EGETIC, CA. adj. Se aplica al estil,
narració ó discurs en que parla sols lo
autòr ó poeta, y no introduex perso-
natges que parlen, com succeex en los
dramas. Exegetico. Narrans, narratio-
ui deserviens. Narratif. Esegetico.
EXEGUIR. v. a. ant. e£szcutan, en la
priméra accepció.
TIA Y. a. ant. DESTERRAR.
EMPCIÓ
que gosa algú pera no ser compres ew
alguna càrrega d obligació. Exencion.
Exemptio. Exemption. Franchigia.
EXEMPLAR. adj. Lo que dòna hor
efèmple, y com á tal es digne de ser
proposed per modelo á altres pera que
o imiten. Ejemplar. lmitatione dignus.
Exemplaire. Esemplare.
zírMPLAR. 8. m. Original, lo que servez
de modelo pera tràurer de èll altras
cosas semblants. Ejemplar. Exemplar ,
exemplare, exemplarium , exemplum.
Modée, prototype. Modello, esem-
are.
risurtan. Lo que se ha fét altras vegadas
eu igual cas. Ejemplar. Exemplum.
Exemple. Esempio, esemplo.
EÍÁrMPLAR. Copia trèta del original 6 de
altra copia, com de algun llibre, escrit,
etc. ; y axí se diu: ting un ECEMPLAR de
tal obra impresa; del inanuscrit de fu-
lano ne hi trét un sfempLar. Ejemplar.
Exemplar. Exemplaire. Copia.
EMPLAR. Lo cas que servex ó deu servir
de escarmènt. Ejemplar. Documentum.
Exemple. Esemplo.
sèns rkzmrtan. mod. adv. ab que se deno-
ta que no se ha vist que haja succeid
altra vegada alguna cosa, ó que no té
efèmple. Sin ejemplar. Caret exemplo.
Sans exemple. Non v' à esempio.
EXEMPLARMENT. adv. mod. Virtuosa-
mént, de modo que edifique á tóts.
Ejemplarmente. Honestè, sanctè, Exem-
plairement. Esemplarmente.
EXEMPLE. s. m. Cas 6 fét succeid en
altre tèmps que se propesa y referex,
é pera que se imite y seguesca sènd bo
y honést, ó pera fugirue y evitarlo si
es dolènt. Ejemplo. Éxemplum. Exem-
pie. Esempio , paragone.
. 8. f. Franquesa y llibertat ^
917
stàxipLe. L' acció 6 conducta de algú que
. pod móurer ó inclinar á altres á que la
imiten, Ejemplo. Exemplum , exemplar.
L'action ou conduite d imiter. Esem-
pio. |
skèwrie. Símil 6 comparació de que se
usa pera aclarir 6 apoyar alguna cosa.
Ejemplo. Exemplum, comparatio.
Exemple. Paragone.
rikuriz. En los estudis lo patró que lo
mestre dòua als noys pera que imiten
. la forma de la lletra. Muestra. Exem-
plar. Original, patron, modèle. Esem-
plare.
nomar EfÈMPLE. fr. Excitar ab las propias
obras la imitació dels demés. Dar
. ejemplo. Aliis exemplo esse. Être l'exem- .
ple. Essere esemplare.
PÉNDBER EÉbupLE. fr. Apéndrer lo que al-
tre fa procurand imitarlo. Tomar ejem-
plo. Ab alio discere. Prendre exemple.
Prendere esempio.
PÉNDRER EXÈMPLE. fr. met. PÉNDRER LLISSÓ.
PER EXÍMPLE. expr. de que se usa cuand
se vaá posar algun símil ó comparació.
Por ejemplo, Exempli, verbi causa, gra-
tia. Par exemple. Per esempio, esem-
^. ,pigrazia.
EXEMPLI. s. m. ant. nePRÀ y ADAGI.
EXEMPLIFICACIÓ. s. f. Declaració ab
efèmples. Ejemplificacion. lx exem-
- plum adductio. Eulaircissement. Schia-
rimento.
EXEMPLIFICAR. v. a. Declarar, il-lus-
trar ab e£émples lo que se diu. Ejem-
plificar. Exemplis illustrare. Eclaircir.
e |
XEMPT, TA. P. p. irreg. de EZIMIR.
Exento.
z£kupr. s. m. Oficial de guardias de corps
inferiòr al alféres y superior al briga-
diér. La séva graduació es de coronel
de caballería , y com á tal fa lo servey
en campanya. Exento. Pretorianz co-
hortis centurio. Exempt. Ajutante.
QUIAS. s. f. pl. Los funerals que se
fan á un difunt. Exeguias. Exequie,
uneralia. Obsèques. Esequie , funerali.
EQUIBLE. adj. Lo que se pod e£ecu-
tar 6 portar á efècte. Exequible. Quod
exequi potest. Qui peut étre mis à ef-
fet. Fattibile, esequibile. :
EXEQUIR. v. a. ant. z&zcvTAR.
EXERCICI. s. m. Lo acte de efercitarse
ú ocuparse en alguna cosa. Ejercicio.
Exereitatio. Exercice. Esercizio.
913 EXE
rÈgacict. Ofici, ministeri, professió. Ejer-
cicio. Ministerium, officium. Office,
charge, emploi, profession. Impiego,
uffizio.
efercici. Passet) 4 peu 6 á caball pera
conservar la salud 6 rècobrarla. axí se
diu que convé fèr r£zRcici. Ejercicio.
Ambulatio vel equitatio sauitatis gratià.
Exercice. Esercizio.
EÉracici. Milic. Los movimónts y evolu-
cióüs militars en que se efercitan los
soldads. Ejercicio. Militum exercitatio,
decursio. Exercice. Eserciz).
EXERCICIS ESPIRITUALS. Los que se practican
per alguns dias, retirandse de las ocu-
pacións del màn, y dedicandse á la ora-
ció y penitencia, y també los que en
dius senyalads -practican los individuos
de algunas congregacións. Ejercicios
espirituales. Rerum divinarum medita-
tiones quibus prefinito dierum spatio
exercitamur. Exercices spirituels. Eser-
cizj spirituali.
DONAR Los Efencicis. fr. Dirigir al que los
fa espirituals tàt lo témps que se ocupa
en èils. Dar ejercicios. Rerum divina-
rum meditationibus doctriná asceticá
aliquem statuto teinpore instituere. Di-
riger celui qui pratique des exercices
spirituels. Dirigere chi fa gli eserciz)
spirituali.
EXERCIR. v. a. Practicar los actes pro-
pis de alguna facultat, ofici, virtut,
etc. Ejercer. Excrcere. Exercer. Eser-
citare.
EXERCIT. s. m. Multitut de gènt de
guerra ab tòts los arreus necessaris,
unida en un cos y á las órdes de un ge-
neral. Ejercito. Exercitus, acies. 4r-
"^. mee. Esercito.
EXERCITACIÓ. s. f. Lo acte de etercir
‘ ó de emplearse en fér alguna cosa.
Ejercitacion. Exercitatio. Exercice.
Esercizio.
EXERCITANT. p. pres. de sfencrran. Lo
qui efercita. Ejercitante. Exercens,
exercitans. Exerçant. Esercitante.
BRERCITAXT. s. m. Lo qui fa los e£ercicis
espirituals retirad y recullid en alguna
casa religiósa. Ejercitante. Rerum di-
. vinarum meditationi prefinito dierum
spatio deditus. Exercitant. Esercitante.
EXERCITAR. v. a. Dedivarse al efercici
de algun art, ofici ó professió. Ejerci-
tar. Exercere. E.xercer. Esercitare.
rkencitas. Fer que algú apreoga alguna
EXH
cosa per medi de la ensenyaisa, eter.
cici y práctica de èlla. Ejercitar. Al
quem exercitare, erudire. Exercer,
instruire , dresser , former. Esercitare,
assucfare , addestrare.
EXERCITARSE. Y. r. Repetir mòlts actes pera
adestrarse en la efecució de alguna co-
sa. Ejercitarse. Se exercere, versan,
"exercer. Assuefarsi , addurarsi.
EXERCOL. s. m. Lo plòm que calsinad
fias al majór grau de ofidació possible
adquirex un colòr hermell mòlt ences.
Asarcon, minio. Minium. Minium. Mino.
ERGO. s. m. La part de cualsevol me-
dalla ahònt se posa alguna llegénda w-
ta del emblema ó figura. Erergo. Eser-
gum. Exergue. Esergo.
EXERT. s. m. EMPELT.
EXUALACIÓ. s. f. Fog eléctric 6 de al-
tra especie que en las nits serenas sl
véurerse repentinamént en la atmósier:
. y estand mòlt distand sembla una estre:ia
que cau ó se mou ab gran velocitat.
E.xhalacion. Exhalatio. Exhalaison
Esalazione , vapore.
r£uaLació. Lo vapòr 6 vaf que llansa per
evaporació alguu cos. E.chalacion. Vr
por. Exhalaison. Vapore.
EN UNA EXHALACIÓ. mod. adv. Ab mòlta bre
vedat ó pròmptitat. En un instant,
en un santiamen. Temporis momeslo.
En un clin d'œil. lo an batter d'oc-
chio, in un attimo. .
EXHALAR. v. a. Llansar de sí vapor è
vaf. Exhalar. Exhalare. Exhaler. Est
lare, mandar fuort.
efmaLanse. v. r. Despéndrerse, exir lo
vapòrs ó esperits po evaporació de 1-
gun cos, espargindse per lo aire. Exe
larse. Exhalari. S'exhaler. Esalare,
Svaporarst.
EXHAUSTO, TA. adj. Lo que está ente
ramént desprovist de lo que necessita-
ba tenir pera trobarse en bon estad; '
axí se diu que lo erari está egnausto de
dinèr. Exhausto. Exhaustus. Épuis,
ri. Esaurito, esausto.
EXHIBICIÓ. s. f. Manifestació , presenb-
ció de alguna cosa davaut de qui des
fèrse. Exhibicion. Exhibitio. Exhib-
tion. Esibisia , esibizione.
HIBIR. v. a. Presentar, manifestar
davant de qui correspon, alguna cos.
Té molt o en lo iin, Exhbr.
Exbibere. Exhiber, montrer. Esibere,
presentare. .
EXI
EXHORTACIÓ. s. f. Lo acte de e£hor-
tar. Exhortacion. Adhortatio, exhor-
. fatio. Exhortation. Esortazione. :
EXHORTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
exhorta. Exhortador. Exhortator , ad-
hortator. Personne qui exhorte. Esor-
tatore. |
EXHORTAR. v. a. Induir ab paraulas á
algú á que fassa ó déxe de fér alguna
. cosa. Exhortar. Hortari, exhortari,
adhortari. Exhorter. Esortave.
EXHORTO. s. im. Lo despatx que un
jutge envia 4 altre sòn igual pera que
mane donar cumplimènt 4 lo que se li
demana. Exhorto. Litteræ hortative.
Requisitoire. Dimanda giudiziaria.
EXID, DA. p. p. de ext. Salido.
EXID. adj. Desembrassad, no encugid. Des-
pejado. Expeditus, liber. Debarrassé,
vif. Spedito, snello.
EXIDA. s. f. L' acció y efècte de exir.
Salida. Exitus, egressio. Sortie. Usci-
ta, sfogo.
EXIDA. La part per ahònt se ix fora de al-
gun siti ó lloc. Salida. Exitus, egressio.
Sortie., issue. Uscita.
ExiDA. Lo despatx ó venda de alguns gé-
neros. Salida. Venditio. Debouche. Lo
spacciar le mercanzie.
Extpa. La que fa alguna partida de tròpas
de la plassa sitiada pera sa defensa. Sa-
lida, surtida. Militum eruptio. Sortie.
Sortita. -
EXiDA. met. Lo medi 6 rahóns ab que se
vens algun argumènt, dificultat ó pè-
rill. Salida. Exitus. Raisons, moyens.
Mezzo , argomento , espediente.
EXIDA. Ücurrencia viva , prómpta é ines-
perada ; particularmènt en la conversa-
ció. Arranque. Improvisus animi sen-
sus. Boutade, saillie d'esprit. Sfogo,
gricciolo, bizzarria. |
DONAR EXIDA. fr. DONAR EVASIÓ.
EXIGENCIA. s. f. L' acció y efècte, vir-
tut ó forsa de efigir. Exigencia. Exi-
gendi actio. Exigence. Esigenza.
EXIGIBLE. adj. Lo que pod ó den etigir-
se. Exigible. Quod exigi potest aut de-
bet. Exigible. Esigibile.
EXIGIR. v. a. Cobrar, percibir de altre
per autoritat pública algun dinér ó al-
tra cosa, com Efictr las contribucións.
Exigir. Exigere. Exiger. Esigere.
e£icin. Demanar una cosa per sa natura-
lesa ó circunstancias algun requisit ne-
cessari pera que se fassa ó perfeccione.
EXI 919
Exigir. Exigere. Exiger. Esigere, ri-
- chiedere.
EZIGIR. met. Demanar á altre ab mòlta
instancia que fassa alguna cosa. Exigir.
Rogare, efflagitare: Demander. Esige-
mA dimandare, chiedere. |
IGUO , GUA. adj. rkrtr , Escas.
EXILI. s. m. ant. DESTERRO.
EXILAR. v. a. ant. DESTERRAR.
EXILL. s. m. ant. DESTERRO.
EXILLAR. v. a. ant. DESTERRAR.
EXIMENT. s. m. ant. ExIDA.
EXIMI , MIA. adj. Molt excel-lént. Exi-
mio. Eximius. Éminent. Esimio, sin-
golare , eccellente.
EXIMIMENT. s. m. ant. EREMPCIÓ.
EXIMIR. v. a. Llibertar á algú de algun
cárreg ú obligació, exceptuarlo pera
que no sia compres en la gencralitat.
Se usa també com recíproc. Eximir.
Eximire, solvere, liberare. Exempler.
Esentare, esimere, esenzionare.
EXIMPLI. s. m. ant. e£kurtr.
EXIR. v. n. Passar de la part de dins á la
part de fora. Salir. Exire , egredi. Sor-
tir. Uscire.
gxiR. Escapar, llibrarse de alguna calami-
tat, apréto ó périll. Salir. Evadere.
Sortir, s'echapper. Uscire , sfuggire.
EXIR. met. Adquirir instrucció de alguna
cosa; com ExtR matemàtic, escultòr,
etc. Salir. Evadere. Reussir. Riuscire.
EXIR. Costar, importar; com cada capa de
roba ix á tal preu. Salír. Tanti venire,
esse. Revenir. Costare.
EY!R. Parland de las cosas del ánimo, lli-
bertarse, desembrassarse; com ris de
dubte, de cuidado. Salir. Liberari , se-
se expedire. Se dégager. Sbrigarsi,
uscire. |
EXIR. Aparéxer , manifestarse , descubrirse;
com ExiR lo sol. Salir. Apparere, pro-
dire, oriri. Paraítre , se montrer. Usci-
re, apparire, farsi palese.
exir. Náxer, originarse, provenir. Salir,
Oriri, nasci. Sortir , naître, procéder.
Uscire, venire.
ExiR. Ocórrer, sobrevenir, oferirie de
nou alguna cosa. Salir. Se offerre , con-
tingere. Sortir , venir. Accadere.
exis. Dir 6 fer alguna cosa que no s'espe-
raba, ó que es fora de témps ó del as-
sumpto. Salir. Intempestivé , inesperatò
loqui. Dir ou faire quelque chose d'in-
attendu. Uscire.
zur. Pariand de carrèrs, camins, etc.,
920
- donar á algun lloc determinad. Salir,
dar salida. Terminari, ducere. Abou-
tir. Capitare, riuscire.
Eri. Nàxer, brotar. Salir. Germinare,
pullulare. Naítre , pousser. Nascere,
germogliare.
EXIR. Anársen, marxar de un lloc à altre.
Salir. Abire, proficisci. Sortir, partir.
Uscir , andar via. I
zxm. Tenir bon 6 mal é£it alguua cosa,
resultar ó no lo que s'espèra, se diu ó
se pensa. Salir. Procedere. Reussir bien
ou mal. Biuscire bene o male.
exrm. Donarse al públic alguna cosa. Salir.
Edi, prodire. Sortir , paraître au jour.
Mettersi alla luce, apparire.
£xiR. Lograr de algú que fassa 6 adheres-
ca á alguna cosa. Acabar , recabar. Ob-
tinere. Obtenir. Ottenere.
exir. Parland de las estacións y altras
parts del témps acabarse. Salir. Drsi-
nere, finem habere. Finir. Uscire di,
finire.
zur. Ser elegid ó trét per sort ó votació.
Salir. Sortione vel suffragiis eligi. Éire,
tirer au sort. Essere eletto.
exir. Cessar en algun ofici 6 cárreg; cora
exrr de regidor. Salir. Cessare. Sortir.
Uscire.
'EXiR EXFORA. fr. Pujar més un cos que al-
tre en los edificis y altras cosas. Resal-
tar , resalir. Prosilire, extare. Saillir.
Aggettare, sporgere.
EXIRYE. fr. Conseguir lo que se desitja 6
sol-licita. Salir con ello. Gansequi, oh-
tinere. Obtenir. Riuscire , ottenere.
EXIRNE AB La Shva. fr. Conseguir 6 fer algú
lo que vol á pesar de las contradiccións
ó contra lo dictámen de altres. Salirse
con la suya. Nitendo consequi. Venir à
bout. Venir a capo.
EXIRSE. v. r. Apartarse ó efimirse de al-
una cosa. Salir, salirse. Discedere,
liberari. Sortir , s'ecouler , couler. Usci-
re, affrancarsi.
exrase. Adquirir desembras en las accions.
Romperse. Expediri. Se former , acque-
rir des aisances. Sbrigarsi.
gxrase. Ah la preposició DE y alguns noms,
com judici, tino, etc., pérdrer lo us de
lo que los noms significan. Salir. Amitte-
re: Sortir de , devenir, perdre. Uscir di.
EXIRSE DE si. fr. Exirse de tino, enfuris-
marse. Salir de sió fuera de sí. Furore
abripi. Sortir de son assiette naturelle.
Uscir di suono, esser fuor di se.
rx pe agri. loc. Apártat de aqui, fute de
aquí, retirat. Quita de ahi, quiz
alld , apdrtate de ahí, dbate. Abi hi.
Va-t'en d'ici. Va via.
IXME DEL DAVANT. loc. ab que un despedes
ab despreci 6 enfado 4 altre. Quitaten
de delante. Tolle te à meo conspecta
Ütez-vous de devant mes yeux. Involai
: dal mio cospetto.
EXISTENCIA. s. f. Lo acte de dit.
Existencia. Existentia. Existence. Es.
tenza. .
BRISTEXCIAS. pl. Las cosas que quidinmo
alguna part; com los fruits que esta
per véndrer al témps de passar cor;
tes. Existencias. Res existentes. &-
plus , effets existans. Sovrappil. :
resto.
EXISTÈNT. p. pres. de Efistia. Lo qu
actualmént efistex. Existente. Estes.
pa ant, Esistente.
ISTIR. v. n. Tenir sèr rèal y verdade
alguna cosa, y estar efistènt. Ens.
, Existere. Exister. Esistere.
EXIT. s. m. Lo fi 6 terminació de ds
negoci 6 dependencia. Éxito. Exts
, Succès. Esito, evento.
EXODO. s.m. Nom de un dels llibre +
la Sagrada Escriptura que es lo ex:
del Pentateuco. En ell se tracta de
exida de Egipte dels israelitas, y de 51
viatge y peregrinació per lo der.
Éxodo. Exodus. Exode. Esodo. —
EXONERACIÓ. s. f. L'acció y efet à
e£onerar. Exoneracion. kxoser
Decharge, affranchissement. Sg
mento , scaricamento. |
ONERAR. v. a. Aliviar , descarresi
llibertar del pes, cárrega ú obig::
Exonerar. Exonerare. Decharger. S
ricare, sgravare. |
EXORBITÀNCIA. s. f. Excès notib::
que alguna cosa passa del órdeó ls
regular. Exorbitancia. Exorbé"
xcès marquant. Esorbitauza.
EXORBITANT. adj. Lo que esceda Fi
l'òrde y terme regular. Ere"
Exorbitans. Exorbitant. Esorbitos'
EXORC. adj. ant. Estéril, lo qu”
sènse successió llegítima. Manero :
rilis. Sterile. Sterile.
EXORCISAR. v. a. Usar dels elor="
disposads y ordenads per la er à
tra lo esperit maligne. Exorci:s"
EXORCISME. s. m. Conjur orde |
orcigare. Exorciser. Esorcizzan
EXP
la Iglèsia contra lo esperit maligne.
Exorcismo. Exorcismus. Exorcisme.
Esorcismo.
EXORCISTA. s. m. Lo qui té potestat en
virtut del órde 6 grau menòr ecclesiás-
tic pera eforcisar. Exorcista. Exorcis-
ta, exorcistes. Exorciste. Esorcista.
EXORDI. s. m. Ret. Lo principi regular
ó introducció de cualsevol composició ú
obra de ingeni. Se aplica comunamènt
al de la oració retórica , que servex per
. excitar l'atenció y preparar lo ánimo
dels oyénts. Exordio. Éxordium. Ex-
orde. Esordio.
EXORCELLAR. v. a. ant. EXAURBLLAR.-
EXORM. s. m. ant. Modo supersticiós de
curar ab oracións y aplicació de va-
rias medicinas. Ensalmo. Carmen. Sor-
cellerie. Stregoneria, fattura.
EXORMADOR. s. m. ant. Lo qui feya
créurer á alguns que curaba ab ora-
cions y aplicació de varias medicinas.
Ensalmador. locantator. Sorcier. Fat-
tucchiero , stregone.
EXORMAR. v. a. ant. Fèr créurer un à
altres que curaba ab oraciòns y aplica-
ció de varias medicinas. Ensalmar. 1n-
cantare. Guérir par enchantement. Gua-
rire per incantesimo.
EXORNACIÓ. s. f. Ret. Lo que se anya-
dex á lo substancial de alguna oració ó
discurs pera són adórno y hermosura,
en que se considèrau principalmént los
tropos , figuras, etc. Exornacion. Ex-
ornatio, ornatus. Ornement. Ornamento.
EXORNAR. v. a. Het. Donar gracia y
hermosura al discurs ab tropos, figuras,
etc. Exornar. Ornare , exornare. Or-
ner , embellir. Ornare, guernire, ab-
bellire.
EXÓTIC, CA. adj. Estrangér. Se diu co-
munamént de las veus, plantas y dro-
gas. Exotico. Exoticus. Exotique. Eso-
tico, avveniticcio.
ERÓTIC. ESTRAVAGANT.
EXOV AR. s. m. ant. PARAMÈNT DE CASA.
EXPANSIBILITAT. s. f. Fis. La propie-
tat que té algun cos de poder ocapar
major lloc. Expansibilidad. Expansio-
nis vis, virtus. Expansibilite. Facoltà
di dilatarsi.
EX PANSIÓ. s. f. Fis. L'acció ó efécte de
exténdrerse 6 dilatarse. Expansion.
Expansio. Expansion. Espansione.
EXPANSIU, VA. adj. Fis. Lo que se pod
exténdrer ó dilatar ocupand majór lloc,
TOM. I.
| EXPECTAR. v. n.
EXP 921
Expansivo. Quod exaudi aut extendi
potest. Expansif. Espansivo.
EXPATRIARSE. v. r. Separarse algú vo-
luntariamènt de sa patria. Expatriarse.
patria sponté emigrare. S'expatrier.
Spatriarsi.
EXPECTABLE. adj. Se aplica á lo que es
digne de la estimació y consideració pú-
blica. Expectable. Spectabilis. Conside-
roble remarquable. Nottabile , espetta-
bile.
. EXPECTACIÓ. s. f. La intensió ab que
s' espéra alguna cosa ó succés impor-
tant. Espectacion- Exspectatio. Expec-
tation. Espettazione.
p. US. PERTÁNYER.
EXPECTATIVA. s. f. Cualsevol esperan-
sa de conseguir en avant alguna cosa,
verificandse la oportunitat que se desit-
ja. Expectativa. Spes , exspectatio. Ex-
pectative. Aspettativa.
EXPECTATIVA. Dret y acció que un té á con-
seguir alguna cosa en avant; com em-
pleo, herencia, etc., en que deu suc“
ceir ó que li toca per falta de possessòr.
Expectativa. Succedendi jus. Expecta-
tive. Aspettativa.
EXPECTATIVA. Especie de futura que se do-
naba.en Róma antiguamènt 4 una per-
sóna pera obtenir algun benefici ó pre-
bènda ecclesiástica fuègo que puede
vacant. Expectativa. Jus obtinendi mu-
nus ecclesiasticum cum primum vaca-
verit, Expectative. Aspettativa.
ESTAR Á La EXPECTATIVA. fr. Estar esperand'
alguna cosa 6 succès important. Estar
en expectacion. Exspectare. Attendre,
espérer , avoir une expectation. Espet-
tare, aspettare.
EXPECTORACIO. s. f. Med. Lo acte de
expectorar, y també las matèxas fleu-
mas y altras materias viscòsas que se han
llansad. Expectoracion. Expectoratios
Expectoration. Espurgazione.
EXPECTORAR. v. a. Med. Arrancar del
pit y llansar per la bòca las fleumas y
. altras materias viscòsas. Expectorar.
Expectorare. Expectorer. Espurgare.
EXPEDICIÓ. s. f. Facilitat, desembras y
pròmptitut en fér ó dir alguna cosa.
Expedicion. Expeditio. Expedition:
Spedizione, prestezza. |
EXPEDICIÓ. Lo acte de cxpedir los negocis
y lo despatx de las dependencias. Ex-
pedicion. Negotiorum expeditio. Expe-
dition. Spaccio, spedizione.
l
922 EXP
EXPEDICIÓ. Despatz , butlla, brèu, dispen-
sa y altras especies de indults que di-.
manan de la curia romana. En ést sen-
tit es veu- presa de la llèngua italiana.
Expedicion. Littere á romana curia
expedite. Expedition. Spedizione.
EXPEDICIÓ. met. Empresa le guerra féta
ordinariamènt per mar 4 paratge sepa-
rad y distant del propi pais. Expedi-
cion. Expeditio. Expedition. Spedizio-
ne, impresa militare.
EXPEDICIONER. s. m. Lo qui cuida de
la solicitat y despatx de las expedicións
que se solicitan en la curia romana.
Expedicionero. Negotioram in romaná
curiá procurator. Expeditionnaire. Spe-
diziomere.
EXPEDIENT. s. m. Dependencia 6 nego-
ci que se seguex sèns jodici contradic-
- tori en los tribunals á solicitud de algun
interessad ó de ofici. Expediente. Nego-
lium, causa. Cause instruite. Processo
d' istruzione.
i1PzpikwT. Lo conjunt de tòts los papèrs
corresponénte 4 un assumpto ó negoci.
Expediente. Negotii acta. Procedure.
Processo.
ZXPEDiksT. Medi 6 partid que se pren pe-
- Ta exir de algun dubte ó dificultat. Ex-
pediente. Via, modus, ratio. Expedient.
Espediente. —
EXPEDIR. v. a. Donar curs á las causas
6 negocis; despatxarlos. Expedir. Ex-
pedire. Expedier. Spedire, spacciare.
Mes. Despatxar y exténdrer per escrit
ab las formalitats acostumiadas los de-
créts, {butllas, privilegis, provisions,
eto. Expedir. Expedire. Expedier. Es-
ire. :
EXPEDIT , TA. adj. Desembrassad , lli-
bre de tàt destórb. Expedito. Expedi-
tus, promptus. Expeditif. Spedito.
EXPEDITAMENT. adv. mod. Ficilmènt,
desembrassadamént. Expeditamente.
Expeditè, facilè. D'une manière expe-
ditive. Espeditamente.
EX PEL-LIR. v. a. Llansar de sí 6 de cual-
sevol part ab violencia alguna cosa. Ex-
" peler. Expellere. Chasser, expulser.
. Espellere, scacciare.
EXPENDIR. v. a. Gastar, fèr expensas.
Expender. Impendere, impensam face-
‘re. Depenser. Spendere.
EXPENSAS. s. f. pl. Gastos , costas. Ex-
pensas. Expensa, sumptas. Depenses,
frais. Spese.
EXP
EXPERIENCIA: s. f. Lo hàbit que se ad-
‘ quirex de conéxer y saber usar de tas
cosas, y manejar assumptos y negoci
per lo matéx us y práctica de ells. Ez.
periencia. Experientia. Experience.
Sperienza.
LA EXPERIENCIA PS MARE DE LA CIENCIA. TÍ.
que ensenya que sénse lo us y coneis-
mènt práctic dificilmènt se alcansa lo
verdadèr y perfèt de lo que se apres y
estudia. La experiencia es madre de ls
ciencia. Omingenz est artis docti a-
perientia mater. L' ience est lame
re de toutes les sciences. La sperieanè
madre di saviezza.
LA EXPERIENCIA TRAU AL MESTRE. ref. La n1-
PERTENCIA ES MARE DE LA CIENCIA.
PÉNDRER EXPERIENCIA. fr. PÉNDRER LLISSÌ.
TENIR EXPERIENCIA. fr. Tenir coneremésx
práctic de las cosas, adquirid per us 5
efercici de éllas. Tener experiencia.
Usu et experiencia edoctum eme. 4er
de l'expérience. Aver esperienza.
EXPERIMENT. s. m. L'acció y efècte de
experimentar. Experimento , experir
cia. Experimentum. Experience. Esp
rienza , prattica. |
EXPERIMENTAD, DA. adj. Lo qu:
experiencia. Experimentado. Expr-
- tus, experientia eductus. Experimo.:
Esperto, esperimentato , versato.
EXPERIMENTAL. adj. Lo que se fox
en la experiencia 6 se sab y alcamsa ©
élla; com física EXPERIMENTAL, CODEV-
mént EXPERIMENTAL , etc. Experimers
Experientiá_ probatus. Expérimecé
Esperimentale.
EXPERIMENTAR. v. a. Probar y dr
minar prácticamént la virtut y props
tats de alguna cosa. Experimentar: Ex
periri. Experimenter. i m
EXPERIMENTAR. Notar en sí alguna co
com la gravedat ó alivio de "m ca
Experimentar. Ex periri, animad veri
Experimenter. Provare, imest
EXPERT, TA. adj. Práctic, hábil, 3
perimentad. Experto, perito. Esp
peritus. Expert. Esperto , sperto, F
tico.
xxPERT. s. m. Lo qui está anomenad ;
regonéxer las obras de cualsevo: :”
ofici. Peedor. Inspector.
- Esaminatore, inspettore.
EXPIACIÓ. s. f. L'acció y efécte &*
tar. Expiacion. Expiatio. Az
piazione , purgazione.
-EXP
EXPIAR. v.a. Borrar las culpas, purifi-
. carse de éllas per medi de algun .sa-
crifici. Expiar. Expiare. Expier.
Espiare.
.EXPÍATORI, RIA. adj. Lo que se fa per
expiació 6 la produex. Expiatorio. Ex-
piatorius. Expiatoire. Espiatorio, es-
purgatorio.
EXPIRAR. v. n. ant. ESPIRAR, ACABAR.
EXPLANACIÓ. s. f. Declaració y explica-
ció de algun tèxt, doctrina ó sentencia
" que tè lo sentit obscur ú oferex mòltas
cosas que observar. Explanacion. Ex-
planatio. Explication , eclaircissement.
Spiegazione, rischiarimento.
EXPLANAR. v. a. Declarar, explicar.
Explanar. Explanare. Expliquer , de-
clarer. Spianare , dicbiarare.
EXPLAYAR. v. a. Axamplar, extéadrér.
Se usa també com recíproc. Explayar.
Extendere, dilatare. Dilater , etendre.
Dilatare , stendere.
EXPLAYARSE. v. r. met. Exténdrerse; com
EXPLAYABSE en un discurs, etc. Expla-
. grarse, dilatarse. Diffundi. S'etendre.
Distendersi.
° EXPLICABLE. adj. Lo que se pod expli-
T .
car. Explicable. Explicabilis. Explica-
le. Spieghevole.
EXPLICACIÓ. s. f. Declaració ó exposi-
ció de cualsevol materia, doctrina ó
téxt per medi de paraulas claras y e£-
èmples pera que se fassa mès percepti-
ble. Explicacion. Explicatio , expositio,
explanatio. Explication. Spiegazione.
- EXPLICAR. v. a. Declarar, manifestar,
donar 4 conéxer á altre lo que un pen-
sa. Se usa també com recíproc. Expli-
car. Explicare , manifestare. Expliquer,
donner à entendre. Spiegare.
EXPLICAR. Declarar 6 expositar cualsevol
materia, doctrina ó tèxt dificil per me-
di de paraulas claras 6 efèmples pera
que se fassa mès perceptible. Se usa
també com recíproc. Explicar. Expli-
care, dilucidare, explanare , enucleare.
E.xpliquer. Spiegare , dichiarare.
EXPLICIT , TA. adj. que se aplica á lo
expressamént declarad. Explicito. Ex-
plicitus. Explicite , clair. Chiaro , espli-
cito. espresso.
EXPLÍCITAMENT. adv. mod. Exprèssa
y claramènt. licitamente. Expressè,
manifestè, explicaté. — Explicitement.
Esplicitamente, espressamente.
EX PLORACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
RD oo A gr — 1
EXP 985
explorar. Exploracion. Exploratio. Ex-
oration. Esplorazione.
PLORADOR, RA. s. m. y £ Lo qui
explora. Explorador. Explorator. Ex-
plorateur. Esploratore.
EXPLORAMENT. s. m. ant. EXPLORACIÓ.
EXPLORAR. v. a. Regonéxer, inquirir ,
registrar ab diligencia alguna cosa. Ex-
plorar. Explorare. Chercher avec soin,
s’enquerir. Esplorare , esaminare , inve-
stigare.
EXPLOSIÓ. s. f. Fis. L' acció ab que lo
aire comprimid ó algun cos infamad
ròmp violentamènt y ab estruèndo al
que lo conté. Explosion. Explosio. Ex-
plosion. Scoppio, scoppiato.
EXPOLIAR. v. a. ant. DESPULLAR.
EXPOLICIÓ. s. f. Figura de retórica
que consistex en girar y presentar de
varias manèras un matèx pensamént
pera que se imprimesca més en lo áni-
mo. Expolicion. Expolitio. Expolition.
dxipulimento, esposizione. .
EXPONENT. p. pres. de exposan. Lo qui
exposa. Exponente. Exponens. Expo-
sant. Esponente.
EXPORTACIÓ. s. f. Extracció de géne-
ros de un pais á altre. Exportacion.
Exportatio. Exportation. Asportazione.
EXPORTAR. v. a. Extráurer géneros de
un pais á altre. Exportar. Exportare.
Exporter. Asportare. |
EXPOSAR. v. a. Posar de manifèst. Ex-
poner. Exponere. Exposer. Esporre,
sporre.
EXPOSAR. Árriscar, aventurar, posar en
contingencia de pérdrerse alguna cosa.
Se usa també com recíproc. E.xponer.
in discrimen committere. Exposer.
. Esporre, arrischiare.
EXPOSICIÓ. s. f. Manifestació. Exposi-
cion. Expositio. Erposition. Esposi-
zione.
Exposició. Risc, pèrill. Riesgo, peligro.
Discrimen, periculum. Risque , danger,
peril. Rischio, periglio.
EXPÓSIT, TA. adj. que se aplica al noy
ó noya que ba estad posad á la porta de
alguna iglésia , casa ó altre paratge pú-
blic, per no tenir ab que criarlo sòs
pares, ó perque no se sapia quins són.
Se usa comunamènt com substantiu.
Expósito, enechado. Expositus, expo-
sititius. Expose. Esposito. -
EXPOSITAR. v. a. Declarar , interpretar,
explicar lo que té varios sentits ó es di-
924 EXP
ficil de entéàdrer. Exponer. Exponere,
interpretari. Exposer, expliquer, de-
clarer. Esporre , dichiarare.
EXPOSITIU, VÀ. adj. Lo que declara y
explica alló que conté algun dubte ó
dificultat. Se usa parland de la teología
en cuaut explica la Sagrada Escriptara
y dòna réglas pera sa intel-ligencia.
Expositivo. Quod sensum aperit. Qui
explique, qui eclaircit. Espositivo.
EXPOSITOR. s. m. Lo qui interprèta,
exposita y declara alguna cosa. Se diu
per antonomasia dels que expositan ó
explican la Sagrada Escriptura. Expo-
sitor. Expositor, interpres. Commenta-
teur, interpréte. Interprete, espositore.
EXPREMER. v. a. ESPREMER.
EXPRES, SA. adj. Clar, patént, especi-
ficad. Expreso. Expressus, manifestus.
Exprime. Espresso, dichiarato.
exPRÈs. Correu extraordinari ó propi des-
patxad ab alguna noticia ó avis parti-
cular. Expreso. Nuntius. Expres.
Espresso..
EXPRESSAMENT. adv. mod. Ab parau-
las ó demostraciòns claras y manifèstas.
. Expresamente. Expressè. Expresse-
ment. Espressamente, segnatamente.
EXPRESSAMÈNT. DE PROPÓSIT.
EXPRESSAR. v. a. Dir clara y distincta-
mènt lo que un vol donar 4 enténdrer.
Expresar. Exprimere , declarare. Ex-
primer. Esprimere, dichiarare, spie-
gare.
EXPRESSAR. Pint. Dibuxar la figura. 6 figu-
ras que se pintan ab tóta la majór vive-
sa de aféctes propis del cas. Expresar.
Vividé exprimere. Donner aux figures
l'expression. convenable. Dare espres-
sione. |
EXPRESSIO. s. f. Especificació , declara-
ció de alguna cosa pera donarla á en-
téndrer millór. Expresion. Declaratio.
Expression. Espressione.
FIPRESSIÓ. La paraula, ditxo 6 acció ab
que manifestam lo que pensam y volem
cómanicar á altres. Expresion. Ver-
bum, dictum. Mot, parole, terme.
Espresso, espressione, detto.
.EXPRESSIÓ. La cosa que se regala en demos-
tració de afécte á qui se vol obsequiar.
Expresion. Munus, munnsculum. Ca-
deau , don. Rigalo, mancia, dono.
sxpnessid. Pint. y Esc. La veritat y vive-
sa ab que estan expressads los aféctes
en la figura ó figuras que se pintan ó
EXQ
esculpexen. Expresion. Vivida imag- —
num repræsentatio. Expression. Espres-
sione.
EXPRESSIÓ. Orat. y Dramdt. La vives y
energía ab que se manifóstan los atec-
tes 6 en la oració 6 en la represenu-
ció teatral, y en las demés arts pert» |
nyénts á la imitació, com en la música,
dansa, etc. Expresion. Vivida afitc- |
tuum imitatio. Expression, energie, |
vivacité. Espressione, energia , vivacità
fuoco.
EXPRESSIU, VA. adj. que se aplica i
las persònas, frases ó demostración
ue explican alguna cosa clara y d
tinctamént. Expresivo. Optimé exp»
mens. Expressif. Espressivo.
EXPRESSIU. Afectuós. Expresivo. Ber o
volus , blandus. Affectueux. Affetizom.
caro.
EXPRIMIR. v. a. EXPRESSAB.
EXPRIMIR. ESPRÉMEB.
EXPULS, SA. adj. Expel-lid. Era
Expulsus. Expulse, chassé. Scaccuts
EX PULSIÓ. s. f. Lo acte y efècte dea:
l-lir. Expulsion. Expulsio. Expub =
spulsione, scacciamento.
EXPULSIU, VA. adj. Lo que té nr
y facultat de expel-lir, com meé:-
mént exeuistu. Expulsivo. Espera:
vim habens. Expulsif. Espulsivo.
EXPURGACIÓ. s. f. L' acció y efècte.-
expurgar. Expurgacion. ure: .
L'action de po Po , de purifier. E-
purgamento.
EXPURGAR. v. a. Netejar 6 purificar :-
guna cosa. Expurgar. Ex purgare. X--
toyer, purger, purifier. Espurex:,
urificare.
EXPURGATORI, RIA. adi. Lo que ”-
urga. Expurgatorio. argans. (-
P ettuie , qui purifie. Parificante.
EXPURGATORI. 5. m. Lo llibre 6 índice 2-1
llibres probibids 6 manads expors"
Expurgatorio. Index librorum pr» +
bitorum. Expurgatoire. Espurga** :
EXQUISID, DA. adj. exqursr.
EXQUISIDAMENT. adv. mod. erxs"+
MÈNT.
EXQUISIT, TA. adj. Lo que es de <>
gular y extraordinaria invenció ^ 77
mdr en sa especie. Exquisito. Excs--
tus. Exguis, excellent. Esquisito. 17
libato , ottimo.
EXQUISITAMENT. adv. mod. E: *
modo 6 tèrme exquisit. Ergu s >"
. EXT . .
te. Exquisité. D'une manière exquise.
Squisitamente.
¿XQUISITAT. s. f. PRECIOSITAT.
¿XSEQUAR. v. a. ant. pRECUTAR.
IXTASIARSE. v. r. arnesaTanse, en la
| segòna accepció.
¿XTASIS. s. m. Arrebatamènt del es
rit y suspensió del us dels sentits. £x-
tasi, éxtasis. Ecstasis. Extase. Estasi.
¿XTATIC, CA. adj. que se aplica á la
persòna que está en actual éxtasis, ó lo
té ab frecuencia ó habitualmént. Extd-
tico. Ecstasi raptus. Extatique. Esta-
tico.
ÎMTEMPORANEAMENT. adv. mod.
Séns previa preparació. Extempord-
meamente. Extemporaliter. 4 l'impro-
viste. All improvviso, stemporanea-
mente.
:XTEMPORÁNEO, NEA. adj. Se diu
de las obras literarias y de ingeni fétas
de repente y sèns previ estudi. Extem-
pordneo, extemporal. Extemporalis.
Improvise. Stemporaneo.
‘XTENDRER. v. a. Fér que una cosa
aumentand sa superficie ocupe més lloc
en ample ó llarg del que ántes ocupa”
ba. Se usa també com recíproc. Éx-
tender. Extendere. Étendre. Distende-
re , sciorinare.
(TENDER. Parland de alguna escriptura,
auto, despatx, etc., posarlo per escrits
extensamènt y en la £rma acostumada.
Extender. In ordinem redacta scribere.
Dresser, faire, rédiger. Fare , scrivere.
TÉNDRER. met. Parland de cosas morals,
com de drets, jurisdicció, autoritat,
etc. , donarlas majór extensió de la que
ántes tenian. Extender. Extendere.
Etendre. Distendere, allungare.
CENDRERSE. Y. T. Ocupar algun trast 6
extensió de terreno. Se diu de las mon-
tanyas, planuras y camps, y á vegadas
de las serras y cordillèras. Extenderse.
Distendi, dilatori. Embrasser. Sten-
dersi.
rexpsense. Fèr per escrits 6 de paraula
alguna relació ó explicació dilatada ó
extensa. Extenderse. Fusicis dicere.
S 'etendre. Distendersi , ragionar lunga-
mente.
CENDRERSE. Propagarse alguna professió,
tas, costum, etc. Extenderse. Propa-
ari, augeri, diffondi. Se repandre.
Di ffondersi.
'IENDRERSE. Alcansar la forsa, virtat 6
| . EXT - 925
eficacia de alguna cosa à influir d obrar
en altras. Extenderse. Valere. Se re-
andre. Giungere, distendersi. |
EXTENS, SA. adj. Lo que té extensió.
Extenso. Extensus. Étendu, spacieux.
Spazioso , largo. — '
PER EXTENS. mod. adv. Extensamènt, cir-
cunstanciadamènt. Por extenso. Fusè.
Tout au long, en detail. Partitamente,
circostanztatamente. |
EXTENSAMENT. adv. mod. Per extens,
ab extensió. Extendidamente , extensa-
mente. Latè, fusè, extensé. D'une ma-
nicre etendue , amplement. Largamente,
alla distesa.
EXTENSIÓ. s. f. L' acció y efècte de ex-
téndrer ó exténdrerse. Extension. Ex-
, tensio. Extension. Stendimento.
EXTENSIU , VA. adj. Lo que s'extèn ó
se pod exténdrer, comunicar ó aplicar
á més cosas que aquellas que se anome-
nan. Extensivo. Extensivus. Qui peut
s'appliquer à d'autres choses non ex-
primees , extensible. Stenditivo, sten-
81VO.
EXTENSIVAMENT. adv. mod. Ab ex-
tensió. Extensivamente. Cum extensio-
ne. Largement, amplement. Largamen-
te, estensivamente.
EXTENUACIÓ. s. f. Debilitació de for-
sas materials. Se usa també metafórica-
mént. Exfenuacion. Extenuatio. Exte-
nuation. Estenuazione, affralimento.
EXTENUADÍSSIM, MA. adj. sup. de zx-
TEXUAD. Extenuadisimo. Valdè extenua-
tus. Trés-extenue. Estenuatissimo, affra-
litissimo.
EXTENUAR. v. a. Debilitar, aflaqoir. Se
usa també com recíproc. Extenuar.
Extenuare. Extenuer. Stenuare, ma-
rire, affralire.
EXTENUATIU, VA. adj. Lo que exte-
nua. Exteruativo. Extenuans. Qui ex-
tenue. Stenuante.
EXTERIOR. adj. Lo que 'cualsevol cos
manifésta per À part de fora. Exterior,
extrínseco. Exterior, extrarius. Exte-
rieur. Esteriore , esteriorita.
EXTERIOR. S. rn. Áspécte 6 port de alguna
persóna. Exterior. Facies, exterior.
Mine , apparence , extérieur. Apparen-
za, esferiore, sembianza.
EXTERIORITAT. s. f. Lo port ó con-
ducta exterior de algú. Exterioridad.
Vite modos exterior. Conduite exté-
rieure. Condotta esterna.
926 EXT
RXTERIORITAT. Demostració ab que: se apa-
rènta algun afècte del ánimo encara
ue en realitat no se sénta. Exteriori-
dad. Species. Demonstration peu since-
- re. Affettuosità poco sincera, aria fredda.
EXTERIORITAT. Honor de pura ceremonia,
. pompa de mera ostentació. E.cteriori-
dad. Pompa, ostentatio. Honneur, pom-
| pe par pure ostentation. Pompa vana.
EXTERIORMENT. adv. mod. Per la part
| exteriòr. Exteriormente, extrinseca-
mente. Exteriús: Extérieurement. Este-
. riormente.
EXTERMINACIÓ. s. f. ant. exrERMINI.
EXTERMINADOR, RA. s. m. y f. Lo
. qui extermina. Exterminador. Exter-
. .minator. Ertermingteur. Estermina-
tore.
EXTERMINAR. v. a. Destruir del tot
. alguna cosa. Exterminar. Exterminare.
. Exterminer, détruire. Esterminare, di-
struggere.
EXTERMINI. s. m. Desolació, destruc-
. ció total de alguna cosa. Exterminio.
Exterminium, ruina, eversio. Erter-
. mination. Sterminio , sterminamento.
EXTERN, NA. adj. que se aplica à las
cosas que se obran ó maniféstan á lo
exterior. Externo. Externus. Externe,
. extérieur. Esterno, estrinseco.
EXTES, A. p. p. de zxrexpaza. Erten-
. dido. |
EXTIMACIÓ. s. f. ant. ESTIMA, AVALUACIÓ.
EXTIMAR. v. a. ant. ESTIMAR, AVALUAR.
EXTINCIÓ. s. f. L’ acció y efécte de ex-
tingir. Extincion. Exstinctio, exstinc-
tus. Extinction. Estinzione, spegni-
.. mento.
EXTINCT, TA. p. p. ant. de extixcus.
. Extinguido , extinto.
EXTINGIBLE. adj. Lo que se pod extin-
gir. Extinguible. Exstinguibilis. Qui
peut s'éteindre. Estinguibile
EXTINGIR. v. a. Fèr cessar del tot: al-
guna cosa. Se diu també de las passións
del ánimo, com zxTtxcrg los odis, las
enemistats. Se usa també com recíproc.
Extingur. Exstinguere. Éteindre,
, Estinguere, spegnere. .
'EXTIRPACIÓ. s. £. L'acció y efécte de
extirpar. E.etirpacion. Exstirpatio. Ex-
tirpation. Estirpamento, estirpazione.
EXTIRPAR. v. a. Destruir enteramént
alguna cosa de modo que cesse de exis-
_ tir, com són los vicis, abusos, etc.
Extirpar. Exstirpare. Extirper , dera-
" ———
| EXTRAORDISARI. Lo
EXT
ciner , détruire. Estirpare , sradicare.
EXTORSIÓ. s. f. Lo acte y efècte de
tráurer algnoa cosa á algú indegod-
mènt y per forsa. Extorsion. Extorso.
Extorsion. Estorsione.
EXTRACCIÓ. s. f. Lo acte y eRcte de
extráurer. Extraccion. Extractio. Er
traction. Estrazione.
extracció. En la química es la separacó
de alguua de las parts de que se cou-
nen los cossos. Extraccion. Separate,
discretio. E etraction. Estrarione.
estracció. En lo jog de la lotería lo xt
de tráurer alguns números ab sas sorts
corresponènts pera decidir per ëlk lu
ganancias y perduas dels jugadors Er
traccion. Sortitio , sortitus. Zirage. Pre
. sa, lo tirare.
EXTRACCIÓ. ant. NAXENSA.
EXTRACTAR. y. a. Reduir á extracte 3-
guna COSA, com escrit, llibre , ete. Er-
tractar. In compendium redigere. Er
traire. Estrarre, far un ristretto.
EXTRACTE. s. m. Farm. La part zo
substancial 6 de majòr virtut y efcac:
que hi ha en algun cos separada de is
parts mès grossèras. Extracto. Extrac-
tum. Extrait. Estratto.
EXTRACTE. Resúmen de lo més substance
ne hi ha en algun escrit. Extroz-
Compendium, summa. Extrait. È-
stretto, epitome.
EXTRAJUDICIAL. adj. Lo que se £^
tracta fora de la via judicial y sex
lligarse 4 las formalitats del dret. Ez
trajudicial. Extra judicium actus. Er
trajudiciaire. Estragiudiciale.
EXTRAJUDICIALMÈNT. adv. mod. Pr-
vadamènt, sénse las solemnitats jad-
cials. Extrajudicialmente. Extra jui-
cium. Extrajudiciairement. Estragu-
dicialmente,
EXTRANEO, NEA. adj. ant. estRast.
EXTRAORDINARI, RIA. adj. Lo q:'
está fora de la regla natural ó coc.
Extraordinario. Extraordinarius Er
traordinaire. Straordinario.
BXTRAORDINARI, S. m. Lo correu que e
despatxa ab urgencia. Extraordina"'
Cursor tabellarius. Courrier extraort-
naire. Straordinario.
€ plat ó guisado qur *
anyadirse al mènjar diari. Extras”:
nario, antipodio , antipodia. Extr»
dinariz dapes. Entrée extraar dir
. Aatipasto straordinario.
° EXT
"XYTRAORDINARIAMENT. adv. mod.
Fora del órde ó régla comú. E.rtraor-
dinariamente. Extra morem , inusitato
modo. Extraordinairement. Straordi-
nariamente.
"XTRATEMPORA. s. f. La dispensa pe-
ra que un clergue reba los órdes ma-
jórs fora dels témps senyalads per la
Iglèsia. Extratempora. Clericorum ex-
trà data tempora ordinandorum privi-
legium. Permis de recevoir les ordres
majeurs hors des temps designes. Per-
messo di ricevere i sacri ordini fuor
del tempo assegnato.
¡XTRAURER. v. a. Tráurer. Se diu co-
munamént dels géneros cuand se tras-
ladan de un pais á'altre per lo comers.
Extraer. Extrahere, exportare. Ex-
porter. Ásportare.
TRÍURER. Quaím. Separar alguna de las
parts de que se componen los cossos
naturals 6 artificials. Extraer. Extra-
here, separare. Extraire. Estrarre.
XTRAVAGANCIA. s. f. Desarréglo en
lo pensar y obrar. Extravagancia. In-
ordinatio. Extravagance. Estravagan-
za, fantasticheria, arzigogolo, bizar-
ria.
ETRAVAGANT. adj. Lo que se fa ó diu
fora del modo y òrde comú de obrar,
y lo qui axí parla ó proceex. Extrava-
gante. Extraordinem actus vel agens.
Extravagant , bizarre, étrange. Stra-
vagante , bisbetico.
IRAVAGANT. 8. f. Cualsevol de las cons-
titucións pontificias que se troban recu-
lidas y posadas al cap davall del cos
del dret canónic desprès dels cine lli-
res de las decretals y clementinas. Sels
loná aquest nom perqué estan fora del
‘os canónic. Unas se diuen comuns y
ltras de Joan XXII. Extravagante.
"rtravagans, constitutio pontificia cor-
ore juris canonici non contenta. Ex-
ravagantes. Estravagante.
TRAVASARSE. v. r. Exirse algun lí-
raid del sèu vas. Se usa mòlt en la me-
icina. Extravasarse. Extra vasa dif-
andi. S'extravaser. Spandersi, stra-
asarsi.
TRAVENARSE. v. r. Filtrarse la sang
ra de las venas, exirse de ellas. Ex-
‘avenarse. Extra venas diffundi. $'ex-
avaser. Stravenarsi.
CRAVIAR. v. a. Fèr pérdrer lo camí.
: usa també com tecíproc. Extraviar.
EXTRE
| E . 927
A vid deducere, avertore. Égarer:
Smarrire.
EXTRAVÍO. s. m. Lo acte y efècte de
extraviar y extraviarse. Extravio. Aber-.
ratio. Égarement. Smarrimento. i
M, MA. adj. Lo últim de cualse-
vol cosa. Extremo. Extremus ; ultimus.
Dernier. Ultimo.
ExTRÈM. met. Se aplica 4 lo mès intens,
elevad ó actiu de cualsevol cosa; y axí
' diem: fred, calór extrkm. Extremo.
Summus, intensior. Extrême. Éstremo.
gxTRÈM. s. m. La part primèra 6 última,
lo principi ó fi de alguna cosa. Extre-
mo. Pars extrema, extima. Extremite.
Estremità , capo, punta.
sxrr&m. Lo punt últim 4 que pod arriba?
una cosa. Extremo. Extremitas, sum-
mitas. Excés. Estremo.
DE EXTRÈM À EXTRÈM. mod. adv. Dèsdel
principi fins é la fi de alguna cosa. De
extremo d extremo. À summo ad sum-
mum. D'une extrémité à l'autre. Dal
sommo all’ imo.
sx EXTRÈM. mod. adv. Moltíssim , excessi-
vamént. Con extremo, en extremos
por extremo. Summé. Extrémement ,
excessivement. Con ogni eccesso; stra=
bocchevolmente , direttamente.
rka exrrkms. fr. Manifestar per medi de
expressions , movimènts 6 accións irre-
go ars, desmesuradas y estranyas la ve»
emencia de algun afécte del ánimo.
Hacer extremos. Animi affectus ex-
traordinariis siguis explicare. Temoi- :
gner son affection par des gestes et des
manicres extraordinaires. Palesare con
atti bizarri e violenti il caldo delle
passioni. |
PASSAR DE UN EXTRÈM AL ALTRE. fr. Mudarse
‘ casi de repènte l'òrde de las cosas,
o passand á las oposadas. Se diu també
cuand desprès de un tèmps mòlt fred
' vé un gran calòr. Ir ó pasar de un ex-
tremo d otro. Extrema prosequi. Pas-
ser d'une extrémite à l'autre. Passar
dall" imo al sommo.
EXTREMAD, DA. adj. Lo qui es suma-
mént bo ó dolènt en són género. Ex-
tremado. Absolutus. Extreme, excel-
lent. Eccellente. |
zxrREMAD. Lo qui no guarda medi en sòs
afèctes 6 passións , sinó que sémpre cau
en algun extrèm. Extremoso. Immode-
ratus. Exceisif , immodere. Eccessive,
soverchio , smoderato , sfoggiato.
928 FAB
EXTREMADAMÈNT. adv. mod, Ab ex- |
trèm, de un modo extremad. Extrema-
damente. Perfectè, absolute. Extréme-
ment. Estremamente, sbracatamente.
EXTREMAMENT. adv. mod. En extrèm.
Extremamente. Summé , maximé. Ex- -
trémement. Sommamente.
LABORAR IN EXTREMIS. fr. ant. AGo-
NISAR.
EXTREMITAT. s. f. La part extrema 6
última de alguna cosa. E.ctremidad. Ex-
tremitas. Extremiúe, bout. Estremità,
punta.
EXTREMITAT. met. Lo últim á que alguna
cosa pod arribar. Extremidad. Extre-
mitas , finis. Extrémité. Gli estremi.
SYTAEMITATS. pl. Lo cap, peus y cua dels
animals que se matán pera ménjarne la
carn. Éxtremidades. Animalium partes
extimæ, extreme. Abatis. Frattaglie.
EXTREMUNCIAR. v. a. Donar 4 algun
malalt lo sagramént de la extremunció.
Olear. Oleo sancto ungere. Administrer
un malade. Araministrare i sacramenti.
EXTREMUNCIÓ. s. f. Un dels sants sa-
graménts que se administra als que es-
tan gravemènt malalts y en pèrill de
mort. Exrtremauncion , uncion. Extre-
ma unctio. Extréme-onction. Olio santo.
EXTRET, TA. p. p. de extráuaer. Ex-
- traido. Li
EXTRÈT. s. m. EXTRACTE.
F.
F. Séptima lletra del abecedari catalá y
quinta de las consonants, que se pro-
nuncia arrimand la part interior del
llabi de bar á las dènts de dalt, peró de
modo que puga exir lo alé. |
FA. s. m. Mús. La cuarta veu de la esca-
la. Fa. Nota musicalis dicta fa. Fa. Fa.
FARA. s. f. Lo fruit de la fabéra. Haba.
Faba. Fève. Fava.
Faña. Especie de. butllofa que ix en lo cos
del home y dels animals, y se li dona
aquest nom per la figura que té. Haba,
roncha , habon. Vibex. Ampotule. Bolli-
cella, vescichetta.
rama. Cert bulto que ix d las bestias en la
bòca procedènt de la sang que se hi
coagula. Haba. Tumor. Five lampas.
Limpa sio. |
wo PODER DIR FABA. fr. fam. No poder res-
pirar de cansad. No poder echar el
e.
FAB
EXTRÍNSEC, CA. adj. era.
EXTRÍNSECAMÈNT. adv. mod. m.
RIORMÈNT.
EXUBERANCIA. s. f. Gran abundan,
copia excessiva. Exuberancia. Eu.
rantia, exuberatio. Exuberance. En.
beranza, eccedenza.
EXUBERANT. adj. Abundant y copie
excès. Exuberante. Exuberans. Lu.
dant , exuberant. Eccedente.
EXULCERACIÓ. s. f. Med. U wi :
efècte de efulcerar. Erucersia
Exulceratio. Exulceration. Esulon-
mento , ulcerazione.
EXULCEBAR. v. a. Med. Mènjar lo ct,
‘ de modo que comense á formarse lan.
Exulcerar. Exulcerare. Erulcérer. Pr
gare, ulcerare.
EY.
EY. inter). que servex pera cridariis |
que está distant. Oyes! Heus, bes.
Oh! écoutez! Eh! olà!
Ev. Servex també pera cridar la atx:
de algú. He, ce. En, heus. El gi
Ola!
sr. Se usa axímatéx pera manifestar be
tranyesa 6 novedat que caos ¿gn
cosa no esperada. Hola. Quid? 4:
he! ho! Come! che cosa! |
EYL. pron. ant. Xt.
aliento. Interclusam pene spirito: he
bere. Ne pouvoir reprendre sa rex":
tion. Non poter aver l' alito, non pie»
ne più.
TRÁURER FABAS DE OLLA. fr. Anar Conta"
xénd de alguna malaltía grave. Jr x.
do, alear. Sanitatem sensim recop"
re. Aller mieux. Andar meglio.
FABAR. s. m, Lo terreno que esli ST:
brad 6 poblad de fabéras. Habar. i"
bale. Champ seme de fees Co
seminato di fave.
FABERA. s. f. Planta que te la <*
dreta y las fullas gruxudas. y pr”
un fruit bo pera mèujar. ficad dis:
una tabélla que també se mèny 7
es verda. Haba. Faba. Fîve. Ex
FABET. s. m. Exsa. .
FABLEA. s. f. ant. rraAQvEsa.
FABÓ. s. m. Favori,
FAB
FABOLÍ..s. m. Varietat de la f:ba comú
que servex pera mantenir los animals.
Haba panosa. Faba rudior vel equina.
Féve bátarde. Fava bastarda.
FABORDÓ. s. m. Mús. La composició en
que algunas veus cantan ab una igual-
tat tòtal. Fabordon. Concentus æquabi-
liter sonans. Faux bourdon. Falso bor-
done. |
FABREGA. s. f. ant. rismca.
FÂBREGA. ant. FARGA.
FABREGUAYAR. v. a. ant. FABRICAR.
FABRICA. s. f. L'acció y efècte de fabri-
car. Fdbrica. Fabricatio, fabricatus.
Fabrique , fabrication. Fabbricazione,
manilattura.
risrica. Lo paratge destinad pera fabri-
car alguna cosa. Fábrica. Fabrica. Fa-
brique. Fabbrica.
FÁBRICA. Edifici sumptuós. Fdbrica. Fa-
brica, ædificium. Édifice somptueux.
- Fabbrica, grande edifirio. M
FABRICADOR. s. m. FABRICANT.
FABRICADOR. met. Lo qui invénta ó
disposa alguna cosa no material. Fabri-
cador. Fabricator, machinator. Fabri-
cateur. Fabbricatore.
. FABRICANT. p. pres. de rasnican. Lo qui
fabrica. Fabricante. Fabricator , opifex.
Fabricant. Fabbricante.
FABRICANT. 8. m. Lo amo ó mestre que té
per són cómpte la fábrica de algana co-
sa 6 traballa en èlla. Fabricante , fabri-
quero. Fabricator, opifex. Fabricant.
Fabbricante.
FABRICAR. v. a. Construir un edifici ó
fer cualsevol altre artefacto. Fabricar.
Fabricare, fabricari. Construire, edi-
fier, bátir. Fabbricare, edificare.
FABBiCAR. met. Fèr 6 disposar una cosa no
material. Fabricar. Struere. Fabriquer.
Fabbricare, inventare.
FABRIDOR. s. m. ant. PULIDÒR.
FÁBULA. s. f. Narració inventada pera
deleitar ab ensenyansa 6 sénse élla. Fd-
bula. Fabula. Fable. Favola.
FÁnBULA. Cualsevol cosa inventada ó sèns
fonamént. Fabula. Commentum. Fable.
Favola.
FÁBULA. Irrisié : axí se diu; fulauo es la
zÁBULA del poble. Fabula. Fabula, ludi-
brium. Fable, riseée. Favola.
FÁBULA. La part de invenció de un poema.
Fabula. Fabule inventio. Fable. Fa-
vola.
FADULETA. s. £ dim. de risuza. Fabu-
TOM. I.
—— ——rapacó Gp P NN AGE
FAC 929
ja, fabulita. Fabetta. Petite fable.
Favoletta.
FABULOS, A. adj. Lo que pertany 4 la
fabula. Fabuloso. Fabulosus. Fabuleux.
Favoloso, favolesso.
FACCIÓ. s. f. La parvialitat de gènt amo-
tigada 6 rebel-lada. Faccion. Seditiosus
cœtus, factio. Faction. Fazione, parti-
to, cabala.
acció. Bando, pandilla, parcialitat 6 par-
tid en los comuns ó cossos. Faccione
Partes, factio. Faction, bande, ligue.
Dando.
Facció. Cualsevol de las parts de la cara
-del home. Se usa comunamént en plu-
ral. Faccion. Faciei lineamentum. Face,
forme , figure , traits , lineamens. Fac-
cia, viso, volto, fattezza.
FACCIÓ. p. us. FETÓR.
racció. Milic. Acte del servey militar,
com guardia , centinélla, patrulla , etc. ;
axí del militar que está ocopad en
alguna de éstas cosas se diu que está
de racció. Faccion. Militia officium.
Faction. Fázione, attuale servigio.
FACCIÓ DE TESTAMENT. for. L' aptitut ó ca-
pacitat de poderne fér. Faccion de tes-
tamento. Testamenti factio. Faculté,
capacité de tester. Facoltà di far testa-
mento.
FACCIOS, A. adj. Inquiét , revoltós , per-
turbadór de la quietut pública. Fac-
cioso. Factiosus. Factieux , cabaleur ,
séditieux. Fazioso, sedizioso, tumul-
tuante.
FACECIA. 8. f. ant. COMEDIA.
Facecia, ant. Ditxo 6 fet graciós. Chiste,
donaire. Facetia. Facetie. Facezia.
FACECIA. TRAPISSÓNDA.
FACECIÓS, A. adj. ant. Xistós, graciós.
Chistoso , donairoso. Facetosus , facetus,
lepidus. Facetieux. Faceto, piacevole.
FACENDA. s. f. ant. NEGOCI, QUEFER,
FEINA.
FACIALMENT. adv. mod. ant. cara Á
CARA.
FÀCIL. adj. Lo que se pod fèr sènse tra-
ball. Fácil. Facilis. Facile, aise. Faci-
le, agevole.
ricrt. Se diu de la persóna que adherex
fácilmént 6 ab lleugéresa al parer 6 vo-
luntat de altre. Fdcil. Facilis. Facile.
Debole, troppo arrendevole.
rici DE FÈR. Lo que se fér ab facili-
tat. Hacedero, fdcil de hacer. Facile
facto. Faisable. Fattibile, fattevole,
11
950 FAC FAD
FACILITAR. v. a. Tráurer los-embrassos | : dels doctòrs 6 mestres de alguna ce.
que dificultan la e£ecució de alguna cia, com la racutrar de teología, ue
cosa. Facilitar. Expedire. Faciliter. Fa- dicina, etc. Facultad. Doctorum ejur
cilitare, agevolare. dem scientia coetus. Faculte. Facolt.
FACILITAT. s. f. Disposició pera fer al- | racuLtar. Los mètges, cirurgians y apo
guna cosa sénse traball. Facilidad. Fa- tecaris de la cámara del réy. Facultad. |
cilitas. Facilite. Facilita. Domus augusta: medicorum collegiu:.
FACILITAT. Lleugéresa , desmasiada condes- La faculte. La facoltà. |
cendencia. Facilidad. Facilitas. Facili- | vacurrar. Llicencia 6 permis. Fuma!
te. Facilità. Permissus, permissio. Faculte, lice,
FACILMENT. adv. mod. Ab facilitat. permission. Facoltà, diritto, permessi.
Facilmente. Facilè, faciliter. Facile- | racuLTaT MaJóR. En las universitats sc 200-
ment. Facilmente. | mena axí la teologia, medicina y altns
FACINEROS, A. adj. Delincuènt, mal- ciencias. Facultad mayor. Altior do.
vad, ple de delictes. Facineroso. Faci- ciplina. Faculté majeure. Facoltà ux-
nerosus. Méchant , criminel. Facinero- giore.
so, scellerato. FACULTATS. pl. Béns, cabals Facultadrs
FACTIBLE. adj. Lo que se pod fér. Fac- Facultates, opes. Facultés, biens, n
tible. Fieri potens. Faisable. Fattibile. chesses. Facoltà, ricchezze, avere.
FACTICI, CIA. adj. Lo que no es natu- | FACULTATIU, VA. adj. Lo que petar
ral y se fa per art. Facticio. Factitius. á alguna facultat; y axí se dig tere
Factice , artificiel. Fattizio , artifiziale. FACULTATIU lo qui se usa èntre lage
FACTOR. s. m. Entre comerciants es la fessprs de alguna ciencia 6 art, compe
persóna destinada en algun paratge pe- culiar de élla. Facultativo. Ad sx»
ra fér compras, vendas y altres nego- tiam quamdam pertinens. Techo
cis. Factor, institor. Alienæ negotiatio- Tecnico.
nis curator. Facteur. Agente, fattore. FACULTATIU. Lo que pertany al poder il
FACTORÍA. s. f. Lo empleo y encúrreg cultat que algú té pera fer algun c
del factòr. També se anomena axí lo sa. Facultativo. Facultate gauden. he
paratge d oficina ahònt residex lo fac- cultatif. Facoltativo.
tòr y fa los negocis de comers. Facto- FACULTATIU. 8. m. Lo qui professa algu
ría , factoraje. Negotiatoris munus, offi- facultat. Facultativo. Scientiz pres
ciua. Emploi de facteur, factorerie. sor. Professeur d'une science. Pri
Faltoria. sore.
FACTURA. s. f. Lo còmpte que dònan los | FACULTATIVAMENT. adv. mod. *
factors del cost y costas de las merca- gòns los principis y règlas de dq
derías que cómpran y envian á sós cor- facultat. Facultativamente. Propns:-
respousals. Factura. Mercium ratio. yusque scientiæ vocibus. Fuadiür
Facture. Fattura. ment. Facoltativamente. .
FACTUBA. ant. L' acció de fér alguna cosa. | FACUNDIA s. f. Abundancia, facbut c
Hechura. Factio, factura. Façon, œu- lo parlar. Facundia. Facundi, fer
vre. Facimento, ditas. Éloquence, faconde. Faco-
FACULA. s f. Astron. Cada una de eloquenza.
aquellas parts mès brillants que se ob- | FACUNDITAT. s. f. racuspia.
sérvan en lo disco del sol. Fácula. Punc- FACUNDO, DA. adj. Abuadast y et
tum lucidius in disco solis. Facule. en lo parlar. Facundo. Facuods:. £-
Macchia luminosa che si scorge qualche quent. Facondioso, eloquente.
volta nel sole, FAC. s. f. ant. cana.
FACULTAT. s. f. Potencia 6 virtut pera | FAD, DA. adj. Se diu de la vias: c
.fér alguna cosa. Facultad. Facultas. fa fástig. Empalagoso. F'astidie V
Faculté, puissance, vertu. Facoltà, po- degoúte. Nojevole, naussoso.
destà. rap. Dóls, dessaborid. Jnsulso, «t^
FACULTAT. Ciencia 6 art, com la FACULTAT soso. Insulsas, insaporatus. Fui: >
de llèys, etc. Facultad. Scientia, ars. pito, insipido.
Science, art. Facoltà. FADA. s. f. Cualsevol de las tres pr?
FACULTAT. En las universitats lo conjunt Hada. Parca. Parque. Parca.
FAT
rapa. Bruxa. Fada. Venefica ; saga. Fee.
Fattocchiera, —.
FADADOR. s. m. ant. vaTICINADÔR.
"ADAR. v. a. ant. vaTICISÀR.
"A DEA. s. f. ant. Falta de sabòr. Insul-
sez. Fatuitas. Fadeur. Scipitezza.
'ADRÍ, NA. s. m. y f. Mipyó, jóve.
Mancebo, mozo. Juvenis, adolescens.
Garçon. Giovane.
DRÍ. Lo qui está per casar. Mozo. Ce-
lebs. CAibataire. Garrone. — -
ipri. En alguns oficis y arts lo qui ha
acabad lo aprenentatge y -traballa per
sòn salari. Mancebo. Avtifex sub ma-
gistro opus faciens mercede conducta.
Ouvrier. Operajo, artigiano. -
paí MESSADÈR. Lo qui desprès de haber
acabad lo aprenentafge de algun ofici
se ajusta sb lo mestre pera traballar ab
lo pacte que ést li done ménjar y lo
pague per mésas. Mesero. Menstruus
operarius. Compagnon. Lavorante.
\DRINATGE. s. m. p. ue. Minyonesa,
juventut. Mocedad. Juventas , juventus,
iuventa, Jeunesse. Gioventü.
DRINESA. s. f. ant. FADAINATGE.
DRINET, TA. s. m. y f. dim. de ra-
ri. Mocito, mozuelo , mozalbete , mo-
albillo. Adolescentulus. Jeune garcon
u fille; jouvenceau, jouvencelle. Gar-
me , giovanetto.
¿DOR. s. m. Lo qui fa alguna cosa.
acedor. Factor. Faiseur. Facitore.
2L. adj. ant. riz.
:LTAT. s. f. ant. FIDELITAT.
NA. s. f. ant. FEINA.
NT. p. pres. ant. de ria. Lo qui fa
runa cosa. El que hace. Faciens. Ce-
' qui fait. Facente.
ED A. s. f. ant. rar.
INA. s. f. GAT SALVATGE ; MARTA.
LENZA. s. f. ant. FALTA, DEFÉCTE.
LIR. v. n. ant. FAL-UB.
.LIZON. s. f. ant. FaLTA, DEFÉCTE.
(E. v. a. ant. rin.
A. s. m. Aucèll mòlt bonic y de carn
it exquisida. Té lo bèc curt y fort,
ulls voltads de una mèmbrana car-
ia de colòr de escarlata, la cua mòlt
“ga ab dòtse plòmas al mit) ralladas
usversalmènt de negre, y las demès
cos verdas, blavas, dauradas y de
es colòrs mnòlt vistôsos. Faisan.
asianus. Faisan. Fagiano.
La femèlla del aucéll del matèx
n. Farsana. Phasianus femina. La
CE
- x _——_---+-----m__-__--_----____—_ —_—_1_———1ÀÀ1zAN.
| FAL . 951
femelle du faisan. Fagiava.
FAISÓ. s. f. Partid , parcialitat, y axí se
diu: fulano es de la rarsó de sutano.
Partido, parcialidad. Factio. Parti,
partialite. Partito, fazione.
TROBARSE'ALGU AB ALTRE DS LA SÈVA FLISÓ.
fe. fam. Trobarse algú ab altre que tè
la matèxa índole ó geni. Encontrar San-
cho con su rocin. Ejusdem indolis so-
cium invenire. Trouver à qui parler.
Trovar un amico, un compagno, uno
de’ suot.
FAITURAR. vv. a. ant. EMBRUXAR.
FAIX. s. m. ant. rkx , ranpo.
FAJA. s. f. Lo fruit del fat], que es una
especie de agli. Hayuco, fabuco. Fagi
lans. Faïne. Faggiuola.
FAJAL. s. m. Lloc plantad de fatjs. Ha-
yal; hayedo, hayucal. Fagutal. Fou-
telaie. Faggeto.
FAJOL. s. m. Planta. raxoL.
FALAGAMENT. s. m. ant. AFALEG.
FALAGAR. v. a. ant. AFALEGAR.
FALAGUER, RA. adj. Lo que afalega.
Halagiteno. Blandus. Caressant, flat-
teur, agasant. Carezzevole, alletta-
tore.
FALAGUERA. s. f. ant. Planta. rar-
GUÉRA.
FALAGUERAMENT. adv. mod. ant. Ab
afalegs. Halagilenamente. Blandè, blau-
diter , blanditim. Doucement , avec flat-
terie. Carezzevolmente , piacevolmente.
FALCA. s. f. Péssa de fusta que té cinc
superficies planas y termina en una lí-
nea 6 tall. Servex per ajustar y apretar
més los encaxos de alguna obra de fus-
tér, anivellar las taulas, cadiras, etc...
posandla èntre lo pètje y lo pis cuand
són desiguals, etc. Cuña. Cuneus. Coin.
Zeppa.
FALCA DE L' ARADA. Pèssa de fcrro 6 altra
materia, que á manéra de tascó se fica
en l' arada per assegurar la rélla. Te-
lera. Clavus adstrictorius. Coin de fer.
Zeppa di ferro.
FALCAR. v. a. Ficar falcas pera apretar
y assegurar mès los encaxos de alguna
obra de fustèr. Acunar. Cuneos adige-
re. Mettre des coins. Mettere le zeppe-
FALCIDIA. s. f. for. La cuarta part dels
béns hereditaris, que lo dret comú dis-
posa que quéde llibre y desembrassada
al hereu, donandli facultat pera que
- fins & són complement puga disminuir
4 proporció los Îlegads, cuaed la can-
932 FAL
titat que aquexos suman passa de las
tres cuartas parts de la herencia. Fal-
cidia. Falcidia. Falcidie. Falcidia.
FALCÓ. Aucèll de rapinya que s' em-
pleaba antiguamént en la cassa de ace-
trería. Tè uns dos pams de llarg, lo
bèc córvo y fort, axí com las unglas,
y las camas de colòr grog y á vegadas
verd: lo colòr de las plòmas varia se-
gòss la edat , se£o y llocs ahònt se cria
y habita. Halcon. Falco, accipiter.
Faucon. Falco, falcone.
FALCÓ. Especie de canó de la artillería
antiga. Falcon. Tormentum bellicum
quoddam. Faucon. Falcone, falconetto.
FALCÓ DE NIU. Lo falcó agafad en lo niu ó
trèt poc ha de èll. Halcon niego. Falco
nidicus. Faucon niais. Falco nidiace.
FALCÓ MONTBRÍ. Lo qui no habia estad en-
senyad desde pètit, lo cual era sémpre
esquerp. Halcon montano. Falco mon-
tanus vel in juventute non cicuratus.
Faucon moniagnard. Falco di monta-
na.
FALCÓ PEREGRÍ. Lo qui va divagand de re-
: gió en regió, y que no se sab de ahont
vé. Halcon peregrino. Falco peregri-
nus. Faucon pelerin. Falco vagabondo.
FALCÓ BOQUÈR. Lo qui es enteramènt ne-
gre. Halcon roques. Falco niger. Fau-
con noir. Falco mero.
FALCÓ TaGAROT. Especie de falcó que tè lo
cos de colòr de plòm, las plómas llar-
gas de las alas de colòr pardo ab clapas
rojencas, lo vèntre clapad de blanc, y
los peus grogs. Acomet á tòts los au-
. cells. Tagarote. Falco africanus tabra-
censis. Faucon d'Ésypte. Falco d' E-
itto. '
FALCONER. s. m. Lo qui cuidaba los
falcóns. Halconero. Falconum custos,
curator. Fauconnier. Falconiere.
FALCONET. s. m. dim. de rarcé. Hal-
concillo , halconcito , halconcico. Falco
minor. Petit faucon. Falconetto.
FALCONET. Especie de culebrina antiga de
molt poc calibre. Falconete. Tormen-
tum bellicum quoddam minoris modu-
li. Fauconneau. Falconetto.
FALDA. s. f. La part del cos désde la
cintura fins als genólls. Regazo, falda.
Gremium, sinus, Giron. Grembo.
FALDA. La part de cualsevol roba talar,
com saya, faldillas, etc. , arremangada
que fa seno ó cavitat dèsde la cintura
fius als genólls, Aegazo. Vestium de-
Tn oo os
AAA A AAA O EE a
FAL
fluentium contractio. Pli. Grembo.
FALDA. Lo seno ó cavitat que fa cusserd
roba talar arr da fins á la cinto-
ra pera portarhi algunas cosas, Bajd-
do. Gretaium, sinus. Creuz que form
la robe Petroussée. Grembo. |
FALDA. La part del vestid talar désde à
cintura enavall. Falda, faldameno,
halda. Ima vestis. Basque. Falda.
FALDA. La part baxa 6 inferidr de las me
tanyas 6 serras. Falda. Radix, dede.
Pente. Pendio.
FALDA DE LA XEMENETA. La part més sh
de èlla. Campana de la chimenea. C-
mini latior pars. La partie plus lug
de la cheminée. La parte più rg È
cammino.
FALDADA. s. f. Lo que cab en la i.
» Haldada, halda. Quantum sinus capi.
Ce qui peut tenir dans le creux d'a:
robe retroussee. Quanto «ap ri
grembo.
FALDELLI. s. m. Faldillas ricas de qu
usaban las donas. Brial. Tunic prt»
sa muliebris. Jupe d'une eofft n.
Gonna ricca. |
FALDER DE BISBE. s. m. ant. ut"
TARI.
FALDILLAS. s. £. pl. Roba 6 mpg!
portan las donas dèsde la cintura $:
als peus, ab plegs per ajastarla alos
Se posa damunt de la demès rob."
per lo comú negra , y servez pen!
fora de casa. Basquina. Estima t:-!
muliebris. Basquine, jupe. Gore
gonna. |
FALDILLAS, Las de sòta que portan la ©
nas immediat á las enaguas. Zago'*
guardapies , faldas. Yotima touc è:
liebris. Jupon , sorte de cotillos. v^
nellino.
FALDILLETAS. s. f. pl. La part de.”
madura dels soldads que can des
extrém inferiòr del peto com falla
Faldar. Armatura pars infra tbv
pendens. Tassette. Cosciali.
FALDO. s. m. Cada una de las pars €
pésjan de la espatlla de la casaca, 3
‘ gipó, etc. Faldilla. Inferior res “
Basque. Falda. [n
FALDÓ. Falda que pénja, 6 ls par
riòr de alguna roba , com cams.
Faldon. Vestis pars infenor.
Lembo.
FALEUCO. s. m. Especie de ves4^
sía llatina que consta de cisc P *
AT
primèr espondeu, lo segón déctil, y los
altres tres troqueus. faleuco. Carmen
plelacium , phaleucium, pbalecum.
Phale » phaleuce. Fuleucio.
FALGUERA. s. f. Nom que se dòna co-
munamént á las plantas de una familia
mòlt numerósa, que generalmènt na-
xen en paratges freds, humids y om-
brívols, y fan la llavór en lo enrevès
de las fallas en fórma de pétits tubér-
culs de distinctas figuras y manéras,
segòns las diversas: les que hi ha
de àllas, Helecho. Filix. Fougère. Felce.
FALIR. v. n. aut. FALTAR.
FALIMENT, s. m. ant. FALTA. .
FAL-LACIA. s. f. Engany, frau ó menti-
da ab que se intènta danyar 4 altre.
Falacia. Fallacia, fallacies. Tromperie ,
fourberie. Farfanteria, baberia.
FAL-LAS. adj. Enganyòs. Falaz. Fallax.
Fourbe , trompeur. Furbo, briccone.
FAL-LENCIA. s. f. Lo engany ó erròr
que se patex en assegurar alguna cosa.
Falencia. Error. Defaut de certitude.
Errore.
"AL-LERA. s. f. Estravagancis, rfla,
obstinació en un propósit ó aprebensio.
Mania, tema. Libido. Manie. Smania.
'AL-LIBILITAT. s. f. La calitat que fa 6
constituex una cosa fal-lible. Falibili-
dad. Erroris capaz. Faillibilite. Fallibi-
litá.
A L-LIBLE. adj. Lo ne pod faltar 6 en-
ganyarse. Falible. Quod faller vel falli
potest. Fautif, faillible. Fallibile.
AL-LIR. v. n. Frustrarse ó faltar. Fa-
llar. Deficere. Échouer , ne pas reussir,
manquer. Fallire.
A LORNIA. s. f. Embostería, mentida.
Embuste , bola, gazapo , gazapa , tru-
fa » jdcara, guadramaña, volandera.
Mendacium. Bourde. Fola, carota.
corsia. Noticia falsa y desatinada de al-
gun succès, espargida entre lo vulgo.
Paparrucha. Falsa notitia. Colle, bour-
de. Faudonia.
, LS, SA. adj. Enganyós, fingid, simu-
lad , faltad de llèy ó realitat. Falso.
Fuallax. Faux. Falso, falace.
.s. Incert y contrari á la veritat, com
citas FaLsas, argumènts razsos. Falso.
E"alsus. Faux. Falso.
s. Se aplica á la moneda que maliciosa-
nent se fa iuritand la tlegítima. Falso.
hd ulterinus. Faux. Falsa, falsata.
;. >. £ Instrumént bén conegud que
FAL 955
consistex en una fulla de ferro córva ,
ab unas dentetas com de serra agudí-
simas y que tallan mólt: té un máneg
de fusta en forma de ganxo, y servex
pera segar. Hoz, falce, segadera.
Falx. Faux, faucille. Falce.
DE FALS. mod. adv. Falsamènt ó ab inten-
ció contraria á la que se vol donar á
enténdrer. Es mólt usad en los jogs de
envit cuand lo qui té poc jog envida
pera que s' enganye lo contrari y se
pose á la barreja, dèxandse pérdrer lo
que ja estaba posad. De falso, en falso.
Falso. Faussement , à faux. Falsamente.
EN FALS. mod. adv. Sèns la deguda segu-
retat y subsistencia. En falso. Nou so-
lidè, non firmiter. 4 faux. Falsamente.
FALSA. s. f. Más. La consonancia que per
haberse dividid en tons y semitons ix
redundant per tenir un semitó més dels
que toca á sa proporció, ó diminuta
per faltar á sa proporció un semitó.
Falsa. Dissonantia. Dissonance. Disso-
nanzia.
FALSABRAGA. s. f. Muralla baxa que se
posa pera major defensa de la muralla
principal, y correspon á la barbacana
dels antigs. Falsabraga , contramuralla,
contramuro. Pretentum muro propug-
naculum. Faussebraie. Falsabraca.
FALSADOR. s. m. ant. FALSIFICADOR.
FALSAMENT. adv. mod. Ab falsedat.
Falsamente. Falsè, falsò. Faussement.
Falsamente.
FALSAR. y. a. ant. FALSIFICAR.
FALSARI , RIA. adj. Lo qui falseja ó fal-
sifica alguna cosa. Falsario, falso. Fal-
sarius, falsificatus, falsificus. Faussai-
re. Falsario, falsatore.
FA LSEDAT. s. f. Falta de veritat. False-
dad, falsia. Falsitas. Faussete. Falsità,
falsezza.
FALSEJAR. v. a. FALSIFICAR.
FALSEJAR. v. n. Flaquejar 6 pérdrer algu-
na cosa sa resistencia y fermesa. Fal-
- sear. Deficere. S’affaiblir. Afhevolirsi,
indebolirsi.
FALSEJAR. Dissonar la corda de on instru-
mént müsic respécte de las demés.
Falsear. Dissonare. Dissonner. Discor-
dare.
FALSET. s. m. Müs. La veu que vènd
natural de tenór se modéra 1 recull
era cantar una composició de fiple.
Falsete. Vox ad sonum acutum inflexa.
Fausset. Falsetto.
954 FAL
FALSEZA. s. f. ant. FALSEDAT.
FALSÍA. s. f. Aucéll un poe més gros
que, la oreneta, de color enteramént
negre, excèpte lo coll que es blanc:
té las camas tan curtas que si cau en
terra baxa ó plana, necessita buscar al-
gan taronet per arrancar lo vol. Fen-
cejo. Apodes, apus. Martinet noir. Uc-
. cello di san Martino. .
asia. Hèrba que tè unas rametas pri-
mas , negras y lluènts, guarnidas de fu-
. Letas semblants á.las de la llentía, y
col-locadas simétricamènt 4 un costat y
altre. Se cria en los pòus y altres parat-
ges humids. Culantrillo, culantrillo de
pozo. Adiautum, 4diante. Capelvenere.
PALSÍA. ant. FALSEDAT.
FALSIFICACIÓ. s. f. L' acció de falsifi-
cat 6 contrafér alguna cosa. Falsifica-
cion, sofisticación. Falsilicatio. Falsifi-
cation. Falsificamento.
FALSIFICAD, DA. adj. Adulterad , con-
trafét. Fulsificado , adulterino. Adulte-
rinus. Falsifié, adultere. Falsificato,
falsato. , .
FALSIFICADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
talsiiia 6 contrafá alguua cosa. Falsi-
ficador, fulseador. Falsari us , falsifica-
tus, falsificus. Fulsificateur. Falsifica-
tore, falsatore.
FALSIFICAR. v. a. Adulterar ó contra-
fèr alguna cosa, com la moneda, la es-
criptura, la medicina. Falsear , falsifi-
car, sofisticar. Falsare, corrumpere,
adulterare. Fulsifier , adulterer. Falsi-
ficare , alterare.
FALSILLA. s. f. Instrumént que usan los
sabatèrs , v es com un ganivet ample y
córvo en figura de mitja lluna, que
servex pera desvirar las savatas, tallar
sola y altres fins. Tranchete , trinchete.
:.— Scalprum sutoriam, Tranchet. Triucetto.
FALSIOT. s. m. Aucéll , especie de falsía.
Avion. Apus, apodes. Martinet. Uccel-
' lo di S. Martino.
FALSURA. s. f. ant. FALSEDAT.
FALTA. s. f. Defécte ó privació de alguna
cosa necessaria 6 útil; com raLta de me-
dis, de plujas, etc. Falta. Defectus,
carentia. Faute, manque, défaut, di-
sette. Mancanza, difetto.
rata. Lo defècte en lo obrar contra la
obligació de cada hu. Falta. Culpa,
peccatuw. Faute. Fallo.
rata. En la dona prenyada lo defécte del
menstruo. ulta. Menstrui deicctus.
FAL
Cessation dés règles. Mancanza di mes.
FALTA. En lo jog de pilota es cáurer aques
ta fora d Limits senyalads. Falta. De.
fectus. Faute. Fallo.
FALTA DE GANA. DESMENJAMÈST, DESGANI.
FALTA DE Gava. Poca gana de fer algu
cosa. Desgana. Tediom. Degout. Sn.
gliatezza , disgusto.
FALTAS. pl. Imp. Los fulls sobrants quere
sultau de la ma que se posa de mà es
cada tirada pera que isca complet b
número de elemplars que se fa impri-
mir. Defectos. Folia residua post ox-
pleta librorum volumina. Fautes. Di.
falta. |
rka FALTA. fr. Ser precisa uda cos pri
algun fi. Hacer falta. Deese. Far:
faute. Mancare.
FER FALTA. fr. No estar algú promple d
temps en que debia estarho. Bac
falta. Non comparere , noa statim de
se. Manquer de se trouver. Mana.
PER FALTA DE ALTRE. mod. adv. Per no la.
berbi algú més 4 propósit. 4 fala:
por falta de hombres buenos. Cum m-
las alius idoneus ipventatur. 4u defo-
de gens capables. In diffetto d'altro.
PER FALTA DE ALTRE MÓN PARE FOU MT
ref. que sol dirse cuand se dòna uses
pleo á alguna persòna poc iotel-ligeai :
inénos digua per no trobarne alta è
més apta. 4 falta 6 por falta de ha-
bres buenos d mi padre hicieron dis‘
de. Esset honestorum quod copia au:
virorum etectus pago præsidet ect po
ter. fu defaut de juge mon pere pr:
da. Perché nou vi fu altro governo »
padre.
skss rauta. med. adv. Puntualmént, à
seguretat. Sin falta. Certé , secure. See
faute. Seuza fallo. |
FALTAD, DA. adj. Defectuòs 6 se
tad de alguna cosa. Falto. Debora
inops , mancus. Necessiteux , depo
Disognoso , disagiato. | |
FALTAR. v. n. No e£istir alguna presta
calitat ó circunstancia en lo que de
tenirla. Faltar. Deesse , desideran. Y
quer. Mancare.
FALTAR. Haberse consumid 6 acabad. !
tar. Deficere. Manquer. Mancare.
FALTAR. No correspóndrer un á lo qu
ó no cumplir lo que deu. Fakw.
officio deficere. Munguer. Manart.
fallo.
FALTAR. Déxar de assistir algú about =
FAM
Faltar. Deesie , uon prestò esse. Man.
- quer. Mancare.
riTag. Morir. Fallecer, faltar. Mori.
Mourir. Morire, mancare.
raLTÁRSEN Poc. fr. Haberhi casi tôt lo ne-
cessari. Faltar poco. Parum deesse, pa-
rum abesse. S'en falloir peu. Mancare
poco.
NO FALTARuI RES. fr. No faltar la part més
pétita de alguna cosa. No faltar un ea-
bello. Nec minimum deficere. Ne man-
quer absolument rien. Non mancarvi
niente,
FALTETA. ». f, dim. de ravra. Faltilla.
Levis culpa. Faute légère. Difettino.
FALUGA. s. f. Embarcació nienór y de
rems destinada al us dels generals de
escuadra y principals oficisls de marina
que se diferencia mòlt poc de un bòt
sinó que té majòr número de rems. Fa-
lua. Phaselns. Felouque. Feluca.
FALUGA. fam. La persóna pétita y bulliciò-
sa. Peonza. Ardelio. Petit homme tur-
bulent. Omicciuolo turbolento.
FALL, LLA. adj. ant. raLTaD.
FALLA. s. f. FALTA.
FÈR PALLA. fr. FÈR FALTA.
FALLADA. s. f. TRUMFADA.
FALLANSA. s. f. aut. FALSEDAT, BNGANY.
FALLAR. v. a. TRUMFAR.
FALLAR. V. D. FAL-LIR.
FALLENÇA. s. f. ant. FALTA, DEFÀCTE.
FALLID. adj. a84TUD.
FALLIMENT. s. m. ant. FALTA.
FALLIR. v. n. ABÁTRERSE.
FALLO. s. m. La sentencia definitiva del
jutge. Fallo. Decisio. Sentence , arrél.
Sentenza.
FALLO, NA. adj. Enfadad, enujad. Eno-
jado , airado , mohino. Iratus. Fáche,
irrité. Irritato, sdegnato, adirato.
FALLONÍA. s. f. Enfado, enutj. /ra,
enojo. Ira, indignatio. Ennui, fáche-
rie. Sdegno, ira, noja.
FAM. 8. f. Gana y necessitat de mènjar.
Hambre. Fames. Faim. Fame.
Fam. Escassesa de fruits, particularmènt
de blat, que patex algun territori. Ham-
bre. Fames, annong penuria. Fumine.
Carestia , penuria.
Fram. met. Gana 6 desit] veheméot de al-
guna cosa. Hambre. Fames. Desir trés-
ardent. Fame, bramosia.
FAM canina. Cert mal que consistex en te-
nir un tanta gana de ménjar que ab
res quéda satisfèt. Hambre canina. Ca-
FAM 955
nina fames. Faim canine. Fame canina,
male della lupa.
FAM CANINA. Gana extraordinaria y excés-
siva. Hambre canina. Caniua fames. Ap-
petit devorant. Fame canina, bulimo.
BONA FAM. EXpr. que se usa cuand algú
fènd lo melindrós mostra repugnancia
4 certas viandas, 6 no vol ménjar à las
- horas regulars per ‘estar ja satisfét.
Hambre de tres semanas. Longa fames
appetitum excitat. La faim te l'assai-
sonnerait. Buona fame.
ESQUERDARSE DE FAM. fr. fam. ab que se
pondèra la mòlta fam que algú té. Cla-
rearse de hambre. Fame laborare, de-
bilitari, extenuari. Mourir de faim.
Essere scannato dalla fame.
FER PATIB Ó PASSAR FAM. ff. SITIAR PER FAM,
en la segóna accepció.
rànsE PASSAR LA FAM. fr. Saciarla. Matar,
apagar el hambre. Famem eximere,
saturari. Apaiser sa faim. Appagar la
fame.
MATAR LA FAM. ff. PRASE PASSAR LA FAM.
o MORIRSE DE FAM. fr. Tenir 6 patir mòlta
fam. Morir, morirse, perecer, rabiar
de hambre. Fame iuterire. Enrager la
faim. Essere scannato dalla fame.
MORT DE FAM. Se diu per despreci del ho-
me mòlt miserable. Pelagatos. Panno-
sus et vagus. Pauvre diable. Povero-
diavolo.
SITIAR PER FAM fr. Causar 4 algú 6 fèrli
patir fam impedindli la provisió de víu-
rers. Hambrear. Fame obstringere. 4f-
famer. Affamare. '
SITIAR PER FAM. fr. met. Valerse de la oca-
sió de que algú estiga en neceséitat pe-
ra obligarlo é fèr alguna cosa. Sitiar
por hambre. Necessitate compellere.
Profiter du bésoin de quelqu'un. Tirar
profitto del bisogno altrui.
FAMA. s. f. Noticia ó veu comú de algu-
na cosa. Fama. Fama. Bruit. Grido.
Fama. La opinió pública que se te de al-
guna persòna Fama. Fama , nomen. Re- -
nommée, renom, reputation. Nome y
fama.
Fama. La opinió comú de la excel-lencia de
algun subgécte en sa professió 6 art.
Fama. Existimatio publica, communis
opinio. Reputation. Riputazione.
COBRA FAMA Y CÁLAT Á ¿áURER. ref. que dóna
4 enténdrer que aquell que adquirex'
una vegada bona fama ab poc traball
la co nsèrva. Cobra buena fama y echa-
956 FAM 9
te d dormir. Securum tu carpe bono
sab nomine somnum. Acquiers bonne
. renommée, et dors la grasse matinee.
Piglia fama e lascia fare.
DONAR Fama. fr. Acreditar 4 algú, donarlo
A conéxer. Dar fama. Celebrare, præ-
dicare. Accrediter, mettre en reputa-
tion. Mettere in credito.
GUANYA FAMA Y CÁLAT A JÁURER. ref, COBRA
FAMA Y CÁLAT À JÁURER.
LOS UNS Skw PORTAN, Ó TÈSEY, LA FAMA Y
LOS ALTRES CARDAN LA LLANA. ref. que ad-
vertex que móltas vegadas se atribuex
4 un lo que altre fèu. Unos tienen la
fama, y otros cardan la lana. Lanam
alter pectit famam sibi comparat alter.
L'un s'enléve la renommee, et Pautre
tient la plume. L' uno ha la fama e l'al-
tro la faccenda.
MÉS VAL FAMA QUE DINERS. ref. que exhorta
á obrar bé, per ser més apreciable lo
bon nom que las riquesas. Mas vale
buena fama que cama dorada. Bonum
nomen opibus prestantius est. Bonne re-
nommée vaut mieux que ceinture doree.
Un buon nome é un tesoro.
POSAR MALA Fama, fr. Desacreditar, parlar
mal de alguna cosa. Poner mala voz.
Vituperare. Diffamer , vilipender , des-
achalander. Diffamare , screditare.
FAMEJAMENT. s. m. ant. FAM.
FAMILIA. s. f. La gént que viu eu una
casa bax lo mando del amo de élla. Fa-
milia. Familia. Famille. Famiglia.
FAMILIA. Lo número de criads de algú en-
cara que no viscan dins de sa casa. Fami-
lia. Famuli. Gens, commun. I famigli.
FAMILIA. La rama de una casa ó llinatge.
Familia. Stirps, genus. Famille, race.
Famiglia , stirpe.
FAMILIA. La col-lecció de aquells animals y
plantas que ténen éntre sí relacións na-
- turals en sos órganos principals. Se diu
també dels fóssils que ténen èntre sí
relacións mòlt immediatas. Familia.
Familia. Famille. Famiglia.
FAMILIA RÈAL. Las persóuas rénls. Familia
real. Regina cognatio. Famille royale.
Real famiglia.
CARREGAR DE FAMILIA. fr. Tenir molts fills.
Cargar de familia. Multitadine familiz
opprimi. $e surcharger de famille. Ca-
ricarsi di figli.
FAMILIAR. adj. Lo pertanyént á la fa-
milia. Familiar. Familiaris. Qui concer-
ne la famille. Famigligre.
FAN
ramita. Lo que algú té de us y costen,
lo que fa frecuentmènt. Familiar, F.
. miliaris, frequens. Familer, Familia,
usuale.
FAMILIAR. 8. M. Cualsevol persona de h 6.
milia que viu bax la potestat del pre |
de familias. Principalmént se du
aquest nom als criads. Familiar. Fini. |
liaris, famulos. Domestique. Done,
casereccio. |
FAMILIAR DEL SANT OFICI. Lo ministre dei,
inquisició que assistia é las pressyi- |
tres encárregs. Familiar. Tribosals a-
quisitionis familiaris. Familier. Oliva:
ell’ inquisizione.
FAMILIARS. pi. Los dimonis que lo vip |
ignorant creu que ténen tracte ab a-
guna persòna. Familiares. Demos ü-
miliares. Esprit familier. Spiriti hs
gliari. i
TENIR FAMILIABS. fr. que se diu cos algú |
e£ecuta cosas extraordinarias, y prm |
6 anuncia lo que ningú suspita ma |
Tener diablo. Mirá sagacitate pole |
Avoir le diable au corps. Aver à ar |
lo nel corpo.
FAMILIARISAR. v. a. Fér familiar dc
mú alguna cosa. Familiarizar. bt
tum, frequens facere. Familia
Far familiare. |
FAMILIARISARSE, V. T. Introduirse y aos
darse al tracte familiar de algú. Es" |
liarizarse. Familarescere, familurtr
agere. Se familiariser. Asmelats. i
verzarsi.
FAMILIARLSSIM , MA. adj. sup. de tr
muar. Familiarísimo. Familiangias.
Tres familier. Familiarissimo.
FAMILIARITAT. e. f. La
confiansa ab que se tractan ipw
personas. Familiaridad. Fama
Familiarite , privaute. Familiant. +
trinsichezza.
FAMILIARMENT. adv. mod. Ab fs
liaritat. Familiarmente. Familurs
Familiérement. Famigliarmente.
FAMILIATURA. s. f. Lo empleo e Y
de familiar del sant ofici. Fendsrt
Familiaris officium in inquisitioss 7
bunali. Titre de familier. Titdo € È
ziale nell’ inquisiziove. |
FAMINA. s. f. ant. ram.
FAMOLENC, CA. adj. Lo qui te »
Hambriento , famelico. Famelwn *
melicosus. Famelique. Famelice. ? '
mato.
FAN
avan PAMOLENC. fr. Patir fam. Hambreur.
Esurire. 4voir faim. Esser famulento.
FAMOS, A. adj. Lo qui té fama y nom
en la accepció comú, tant si es en bà
com si es en mal; y axí se diu: come-
dia ramòsa, lladre ramòs. Famoso. Fa-
mosus. Fameux , renomme. Famoso,
rinomato.
amòs. Lo bo, perfèt y excel-lént en sa
classe. Famoso. Excellens, perfectus.
Beau , parfait , acheve. Bello, perfetto.
ixòs. Se diu del subgécte gras, fresc y
rotj. Flinflon. Vigens, florens. Homme
gras et frais. Uomo grasso e tondo.
AMOSAMENT. adv. mod. Excel-lent-
mént. Famosamente. Optimè. Excel-
lemment. Ecoellentemente.
AMOSÍSSIM, MA. adj. sup. de ramos.
Famosisimo. Valdé famosus; celeberri-
mus. Zres-fameux. Famosissimo. |
\NAL. s. m. Especie de capsa formada
de vidres 6 de altra materia trasparènt
en que se posa la llum pera que il-lu-
mine y no se apague ab lo vént. Fa-
rol. Lanterna, laterna. Lanterne. Lan-
terna.
var. Lo gros que se col-loca en las llan-
'ernas dels ports. Fanal. Pharus, lan-
erna turri imposita ad maris litus.
Fanal, phare. Fanale in terra.
NALAS. s. m. aum. de rawar. Faro-
on. Magna lanterna. Grosse lanterne.
Lanternone.
NALÈR. s. m. Lo qui cuida de encén-
rer y arreglar los fanals. Farolero.
aternarius. Allumeur des lanternes.
hi accende la lanterna.
NALET. s. m. dim. de ramaz. Farolico,
zrolillo, farolito. Parvula laterna. Pe-
te Lanterne. Lanternino.
VATIC, CA. adj. Lo qui defensa ab
nacitat I furòr opiniòns erradas en
iateria de religió. Fanático. Fanati-
is. Fanatique. Fanatico.
ric. Lo preocupad ó entusiasmad per
zuna cosa. Fanático. Ultra modum
cui rei deditus. Fanatique. Fanatico.
TA 'TISME. s. m. La tevacitat y preo-
pació del fanátic. Fanatismo. Fana-
-orum dementia, furor. Fanatisme.
ama tismo.
ID ANGO. s. m. Cert ball alègre mòlt
tig y comú en Espanya. També se
Ormena axí lo so 6 música ab que se
lla. Fandango. Saltationis Hispaniz
>d us quidam. Fandango. Fandango.
TOM. 1.
-—-
FAN 939
FANFARRIA. s. f. Vana arrogancia y
fanfarronada. Fanfarria. Jactantia , 08-
tentatio. Vanterie, fanfaronnade. Van"
to, burbanza.
FANFARRÓ, NA. adj. Se ‘din dels que
estan pagada de sí y fan alarde de lo
que no són. Fanfarron. Jactator , osten-
tator. Fanfaron. Vantatore, millanta-
tore.
FER LO FANFARRÓ. fr. Parlar ab arrogan-
cla, gastar fanfarronadas. Fanfarro-
near , fanfarrear. Sese efferre , jactare.
Faire le fanfaron. Fare il borioso.
FANFARRONADA. s. f. Dit ó fét propi
de fanfarró. Fanfarronada. Jactatio,
arrogantia. Fanfaronnade, Vento , mil-
lanteria.
FANG. s. m. Mescla de terra y aigua.
Lodo , barro. Limus. Boue , bourbe. F'an-
go, loto.
FANG. Lo qui se trau dels régs y póus
cuand se netejan, y lo qui se forma en
los camins per las aiguas detingudas.
Fango. Cenum, lutum. Vase, fange.
Fango, limo.
rAxG. Lo qui está corrompud y llansa pu-
dór. Cieno. Cænum. Bourbe , fange , li^
mon. Fango.
EXIR DEL FANG. fr. met. Exir felismènt de
algun negoci dificil. Salir del ó de un
cenagal. Ab arduo se expedire nego-
tio. Sortir d'un bourbier. Uscir d' an
gineprajo.
EYIR DEL FANG Y CÁURER AL BARRANC. ref.
que se diu dels que per evitar un mal
petit cauen en altre igual ó majór, y
dels que habend despatxad un negoci
incómodo, deuen comensarne altre de
majòr consideració. Salir del lodo y
caer en el arroyo; salir de lodazales
y entrar en cenagales. Incidit in scyl-
lam cupiens vitere charybdin. Tomber
de fièvre en chaud mal. Uscir del fuo-
co e dar nelle brace.
FICARSE AL FANG Ó EN UN FANG. fr. Empe-
nyarse en algun negoci de que no es fá-
cil exir bè. Meterse en un cenagal:
meterse en un berengenal: atollarse.
Ardua et difficilia intentare. Se mettre
dans un bourbier. Mettersi in un gine-
prajo. ,
VESTEN À PASTAR FANG. fr. fam. de que se
usa pera despedir á algú ab despreci y
enfado. Anda ó vete d esparragar ,
ó d freir esparragos. Abi in malam
crucem. Va-t-en au diable a allez vous
11
938 FAN
faire pancer. Vattene in malora. va
via, vanne al diavolo.
FANGA. 8. f. Instrumént de ferro que té
dòs ó tres puntas de uns dòs pams de .
. Marg, ab un máneg de fusta, .y servex .
pera remóurer la terra. Laya. Pala
. evolvendz terre. Louchet, hoy au. Vanga-
FANGAR. v. a. Remóurer la terra ab la
fanga. Layar. Pala terram evolvere.
| Travailler la terre avec le louchet. Van-
. gare.
FANGAR, S. m. FANGUÉRA.
FANGÒS, A. adj. Lo que está ple de fang.
Lodoso, barroso. Lutulentus, cznosus.
_ Gácheux, boueux. Fangoso. |
FANGUEJAR. v. n. Auar per lo fang.
Zancajear. Lutulentas calles terere. E
crotter les talons. Imbrattarsi.
FANGUÈRA. s. f. Lloc ó siti ple de fang.
Lodazal, lodazar , lodachar, barrizdl,
' &tolladero. Lutosus locus. Gáchis, bour-
.bier. Guazzo.
FANTARMA, s. f. FANTASMA.
FANTARMA. Figura espantòsa ab que se fa
por á las criaturas. Marimanta, coco.
Larva, spectrum. Fantôme: Fantasma.
_FANTARNA. Visió que causa espant. Estan-
tigua. Spectrum. Spectre. Fantasma,
larva, spettro. o
FANTARMA. Trosset de fusta que lligad ab
- un cordill, y fét rodar ab violeucia fa
un sòròll 4 manèra de brunsid. Brama-
dera. Trabecula versatilis aérem ver-
y
" berans et stridorem edens. Loup. '
Stecca. '
FANTASÍ. s. m. ant. Soldad de infantería.
— Infante. Pedes. Funtassin. Fante, pe-
_ done, fantaccino. 2
FANTASÍA. s. f. Lá facultat que té l'áni-
: ma racional de formar las imatges de
las cosas. També se dòna aquest nom á
la imatge formada. Fantasia. Phaata-
. sia. Fantaisie. Fantasia.
FANTASÍA. Presumpció, vanitat. Fantasia.
Fastus, elatio. Presomption, orgueil.
Boria , jattanza.
‘ Fantasia. Ficció 6 pensamént elevad é in-
geniós, com las rawrasías dels poetas,
músics y pintórs. Fantasia. Commen-
. tum, iugeniosa fictio. Verve. Estro.
FANTASMA. s. f. Visió quimérica com
las que se venen en somnis ó cuand la
imaginació está acalorada. Fantasma.
Phantasma. Fanióme, spectre. Fanta-:
+ 8ma , larva.
PaxTAsMA. La imatge de algun objècte que
+ JAN, 250 i,
FAR
quèda impresa eu la fantasia. Fertarta
Spectrum. Image gravce dans l'hi. |
Imagine. |
FANTASMA. L'home presumptads y av
nad. Fantasma. Elatos, superbu he
mo. Homme vain, présomptueuz. Ve
naglorioso, borioso,
FANTASMAGORÍA. s. f. Art de rep |
sentar fantasmas per medi de un i-
lusió óptica. Fantasmagoria. Au pix»
tasmata illusione opticd representa:
Fantasmagorie. Fantasmagoria.
FANTASTIC, CA. adj. Fiagid , quim,
que ne tè. realitat. Fantdstico. my.
narius. Fantastique, chimerique lu:
. tastico , chimerieo.
rAsTÁsTIC. Lo que pertany 4 la fantua
Fantdstico. Phantasticus. Fantastipt,
imaginaire. Fantastico, imaginano
paxTísTIC. Entonad, vanitòs. Fauedic.
Vanus, elatus. Presomptueus, ven.
Vanaglorioso, orgoglioso, super.
FANTASTICAMENT. adv. mod. Fey-
damènt, séns realitat. Fanidsicaw-
te. Fictè, fallaciter. D'une mar
fantastique. Fantastieamente. —
FAQUÍ. s. m. Camálic. Faquin. les
Crocheteur , portefaix. Facchino.
FAR. v. a. ant. ria.
FAR. S. m. ant, LLANTERNA y torra alla; €
FAR SEMBLAR. fr. ant. FÈR MOSTRA.
FARAMALLA. s. m. Enurahoazdor, ©
bolicaire. Faramalla , faramallers --
ramallon. Fallax , dolosus bons ! '
billard. Ciurmadore.
FARANDONIA.:8. f. rALogsU.
FARAUT. s. m. ant. FaRAUTS. |
FARAUTE. s. m. Lo principal es la i:
ició de alguna cosa, y mes coms
mént se entén per lo bulliciós y ©
fassèr que vol denar á enténdra »
tòt ho disposa. Faraute, Rei dus. '
arroganter et ambitiosè eam ages.
totum , trucheman. Appalton. ^
tum ,-ser faccenda. |
FARAUTE. INTÉRPRETE.
FARBALÁ. s. m. Adòrno compost è
llenca de tafetá 6 de altra roi.”
volta las faldillas de las donas; è! -
blegad y cusid per la part supe”.
. solt per la inferior. També se 287 '
axí los adórnos de eortinas, ct”
las, etc., posads en la matèx à
ció. Farfald. Rugata tema et 05
tantum fimbriis assuta. Filas”
| FAR
FARCELL. s. m. Porció de roba 6 de al-
tras cosas lligadas. Lio , envoltorio , ata-
do. Sarcina, fascis. Paquet, trousse.
Fascio , fardelio.
FARCELLET. s. m. dim. de rarcku. Ata-
dijo. Parva fascis. Faisceau. Fascetto.
FARCIMENT. s. m. Carn trinxada , hér-
bas 6 altres ménjars ab que se amplen
tripas, aucélls, hortalissas y cosas sem-
hlauts. Relleno. Farcimen , fartum , fare
tus. Páte-en-pot. Ripieno.
'UJA MES LO PARCIMÈNT QUE DO GALL. Expr.
met. y fam. que se diu de las cosas que
se anyadexen per adórno de altras,
cuand costan més que las principals;
com los adórnos dels vestids, etc. Ajo
de Valdestillas. Exuperat pretio condi-
tos muria thynnos. La sauce est plus :
chère que le poisson. La giunta val trop.
meglio della derrata.
ARCINATA. s. £. Mescla de varias cosas
que no convénen éntre sí, particular-
ment en los mènjars. Baturrillo , bati-
borrillo. Promiscue dapes. Tripotage,
ripopee. Guazzabuglio.
ARCIR. y. a. Umplir mòlt alguna cosa.
Rellenar. Replere. Remplir. Riempire.
scr. Umplir un aucèll 6 altra cosa de
carn trinxada ó altres ingrediénts. Re-
llenar. Farcire, farcinare, refercire.
Farcir. Empire di condimento.
RCÎR. ENLLEFERNAR,
«RDA. s. f. Lo conjunt de mòltas cosas
diversas y mal ordenadas. Matalotaje,
'arcia. Indigesta congeriés. .4mas con-
fus. Ripieno, mescuglio.
RDATGE. 8. m. ant. FARCÈLL.
RDELL. s. m. ranciu., |
RDELLET. s. m. dim, de ranpkut.
'ARCELLET. . ) |
RDO. s. m. Farcèll gran de roba 6 al-
ra cosa, mòlt ajusta y apretad, pera
oder portarto de una part 4 altra; lo
‘ne sé fa regulatmónt en las‘mercade-
ías que se han de transportar, y se cu-
rex ab xarpalléra 6 drap ebquitranad
. emcerad, pera qué no se malmetan '
f» los temporals. Furdo , fardel', paca.
,arcinà. Ballot, Balla. ' m
* EDAT. s. f. ant. FEBEDAT.
RFOTALLA. s. f. Cosa fútil y de poca
ntitat,.á que se ha volgud donar im-
ortancia. Pamema. Res fntilis. Va ille.
azzecola , frascheria, giammengola,
infaluca. : |
2GA. s. f. La oficina abónt se benef-
#
FAR 939
cia lo mineral de ferro, reduindio 4
mètall. Ferrería, herrería. Ferraria
ofácina. Forge. Fucina.
FARGAIRE. 8. m. Lo qui dòna ab lo mar-
tèll 6 mall la primèra fòrma al ferro.
Forjador. Ferrarius opifex. Forgeron,
forgeur. Fabbro.
FARIGOLA. s. f. Mata pètita mòlt olorò-
sa, poblada de rametas y de fullas ova-
ladas : las flors són blanquinósas y estan
col-locadas al rodedór de las extremi-
tats de las camas en figura de espigue-
' tas rodònas. Es planta medicinal y co-
mú en tòts los tusals. Tomillo. Thymus.
Thym. Timo, sermollino.
FARINA. s. f. Lo gra molt y reduid á
pólvo. Harina. Farina. Farine. Farina.
FARINAS. pl. FARIXETAS.
FER BONA Ó MALA FARINA. fr, met. y fam.
Obrar bé 6 mal. Hacer buena 6 mala
harina. Bent vel malè operari. Agir
bien ou mal. Far bene o male.
PASSAR FARINA. fr. Remenar la farina posa-
da dins del cedas, á fi de que la part
sutil caiga al siti destinad pera recn-
llirla, y lo sagó quède sòbre la tela:
Cerner. Farinam cernere. Bluter , sas-
ser. Cernere , stacciare. mE
FARINACEO, CEA. adj. Lo que partici-
de la naturalesa de la arica, ó se
sembla à èlla, Farindceo. Farinam re-
ferens. Farinacé. Farinaceo.
FARINAIRE. s. m. Ló qui tracta y co-
mercia ab farina. Harinero. Farinariüs.
Farinier. Karinajolo.
FARINER, RA. adj. Lo que pertany 4 la
farina, com molí ranraén, etc. Harine-
ro. Farinarius, farinosus. Qui concerné
la farine. Che appartiene a farina. *
FARINEB, S. M. ant. FARINAIRE: |
FARINERA. s. f. Lo lloc ahónt se guar-
da la farina. Hariñero. Arca farinaria.:
Fariniére. Luogo dóve si ripone la' fa-
rina. | sn |
FARINETAS. s. f. pl. Mènjar que sé fa de
farina, per lo comú de blat de moro,
culta ab digua y sal fins que se totrie
espessa. Poches , poleadas. Puis. Po-
lente, Polenda, polenta. - — '.
FARINETAS. Certa especie de jog que se fa
ab'sis daus, los cuals tènen cada hu so-
lamént en una cara són senyal de un,
dès, tres, cuatre, cinc y sis, ab que
fan éntre tots lo númèro de vint y un
punt. Se barrejan primeraniént en la
ma , luego se tiran Î la taula; y segons
940 FAR |
, lo número que pintan se tfaucu tantos
de la posta; peró sinó ix cap punt, se
posa uu tanto; y si se descubren tóts
. los punts, ho guanya tót: si són més los
| puats que los tantos que han quedad,
o excés es en favàr de la posta; y si
lo námero de punts es igual al dels tan-
. tos de la posta, també R guanya tòta.
. Rentilla. Álex ludus sic dictus. Jeu de
, la ferme avec six dés. Giuoco che si fa
. co’ dadi.
FARINOS, A. adj. Lo que tè alguna cosa
. semblant á la farina. Harinoso. Farinu-
lentus. Farineux. Farinacciolo.
FARISAIC, CA. adj. Lo pertanyént als
fariseus Ó á sa secta. Farisdico. Phari-
saicus. Pharisaique. Farisaico.
FARISEISME. s. m. Lo cos, conjunt, sec-
. ta y costums dels fariseus. Farisaismo.
Phariseorum coetus. Pharisaisme. Il
corpo de' farisei.
FARISEU. s. m. Lo qui éntre los juéus
. afectaba rigór y austeritat, peró no ob-
. servaba los precèptes de la Hoy. Fari-
. seo. Phariseus. Pharisien. Fariseo.
FARISTOL. s. m. Instrumènt de fusta 6
métall, en fórma de pla inclinad , que
servex pera sostenir llibres ó papérs
oberts y llegir ab més comoditat. Atril.
Abacus ad librum legendum. Pupitre,
lutrin. Leggio. |
FARISTOL. Lo gran ahónt se posan los lli-
bres pera cantar en lo cor: sol tenir
cuatre caras, y volta al rededór de un
peu que lo sosté. Regularmént se ano-
. mena FARISTOL DE cor. Facistol. Abacus
cantorum. Lutrin. Leggio.
FARMACEUTIC, CA. adj. Lo que per-
tany á la farmacia. Farmaceutico. Phar-
maceuticus. Pharmaceutique. Farma-
ceutico.
FABMACÉUTIC. 8. m. Lo qui profèssa la far-
macia, y lo qui la e&ercex. Farmaceu-
tico. Pharmacopæus, pharmacopola.
Pharmacien. Speziale.
FARMACIA. s. f. La ciencia que ensenya
. 4 conéxer los cossos naturals, y lo mo-
. do de prepararlos y combinarlos pera
que servescan de remey en las malal-
, tías 6 pera conservar la salud. Far-
. macia. Pharmaceutice. Pharmacie.
, Farmacia.
FARMACOPEA. s. f. Lo llibre en que
s expréssan las substancias medicinals
que se.usan mès comunamènt , y lo mo-
.. do de prepararlas y combinarlas, Far- *
FAR
' mácopea. Liber pharmacentices. Ple.
macopee. Farmacopea.
FARO. s. m. ant. ramar.
FAROT. s. m. Arbre. tan.
FARRAGINAL. s. m. territ. Lloc pied
de farratje. Herrenal, herreñal, le.
ren. Ager ocimo vel pabulo virenti u-
tus. Endroit oà l'on sème la drage.
Luogo seminato di ferrana.
FARRATJE. s. m. L'ordi, ségol, etc, a
hérba. Alcacel, alcacer , herren. 0
mum. Dragee. Ferrana.
FARRATIZ. La hérba que eullen los soli
ra donar als caballs. Forraje. Pal
um. Fourrage. Forraggio.
FARRATIAR. v. a. Donar verd ¿ls a:
balcaduras. Forrajear. Pabolari. Fer
rager. Forraggiare. |
FARRIGGFARRAGO. s. m. Cost de
cosas superfluas y mal ordenada. P
rago. Farrago. Fatras. Fascio, amo
chio , guazzabuglio. |
FARRITJA. Medicamènt que se di.
las opiladas, y se compon del cit pr
parad de diversas manéras. Acero. Te
ctura Martis. Teinture de mars. Eu
di marzo.
FARRO. s. m. Especie de farinetas k
zamorra. Far ex indico frumento. È
tage , polente. Polenta. |
FARSA. s. f. Representació de algu nt
cès, fábula 6 invenció. Farsa. Fior
Farce. Farsa. |
FARSA. met. TRAMOYA. |
FARSALIC, CA. adj. Lo pertanyes! i
Farsalia. Farsdlico. Pharsalicus. È
Pharsale. Di Farsalia.
FARSANT, TA. s. m. y É. La persón qv
tè per ofici representar comedias. És:
sante , farandulero. Histrio. Comeli-
Commediante.
PARSANT. met. Enrahonaire, trapacer €”
tracta de enganyar á altres. Faran-
lero. Verrutus, falsiloquos. 42%
fourbe. Furbo, mariuolo, arcadore
FART, TA. adj. Saciad de mèojer. Ze-
to. Satus. Rassasié, sole. Sa:
saziato.
FART. Lo qui ménja molt. Comilon . £*
ton, tragon , traganton , tragame£
tragaldabas , tragador. Hellao, v
Avaleur de pois gris. Ghiottone.
PART. met. Fastiguejad , cansad. 4-
harto. Pertæsus. Fatigue, las. YY
affaticato.
FART. s. m. L'acció y efècte de 319
FAR EE
Hartazgo. Saturatie , satietas. Rassasie-
ment. Saziamento. '
ART, vulg. Lo ménjar abundant y esplén-
did. Comilona , comilitona , franeache-
la, tragantona. Comessatio. Báfre.
Stravizzo , gozzoviglia.
¡RT DE BASTONADAS. La multitat de cops
que se dònan á algú ab un bastó. Man-
ta de palos, tunda de palos. Ampla
fustigatio. Volee de coups de báton.
Carpiccio di bastonate. *
RT DE GARROTADAS. FART DE BASTONADAS,
RT DE LLÈNYA. FART DE BASTONADAS.
R À ALGÚ UN FART DE BASTONADAS. fr. fam.
Donarli mòlts cops de bastó. Cargar de
leña d alguno. Fustibus cedere. Báton-
rer. Bastonare.
BSE UN FART. fr. met. y fam. ab que
s' expréssa lo excés ab que algú fa una
cosa 6 si éuceva en ella; com FÈRSE uN
rar de llegir, de ballar, etc. Darse
un hartazgo. Nimis alicui studio incum-
bere. Se rassasier. Saziarsi , satollarsi.
FART KO CONEX AL DEJU. ref. ab que se
denota que los subgéctes que viuen en
la prosperitat y abundaocia y com no
:onexen la miseria, solen no compadé-
cerse dels que estan en necessitat. El
tarto del ayuno no tiene duelo, ó cui-
tado ninguno. Pinguis venter minimé
niseretur. Le dos au feu, le ventre à
able , en hiver fait beau toujours. ll
atollo non crede al digiuno.
VEURERSEN MAY FART DE ALGUNA COSA. fr.
am. que denota lo gust ab que se mèn-
: alguna cosa que agrada mòlt. Comer-
» las manos tras alguna cosa. Dapi-
us nimiam obleetari. Avoir un grand
laisir à manger quelque chose. Non
sserne mai satollo.
iTANERA. s. f. vulg. Propensió á
ènjar ab excès. Tragónería , tragonia,
agazon , glotonería. Gula, helluatio.
'outonnerie , goinfrerie. Ghiottoneria.
'FANERIÍA. s. f. La propietat 6 cali-
t de las persónas que ménjan ab ex-
s. Voracidad. Voracitas. Voracité.
»racità.
TAR. v. a. ant. APABTAR. Se usaba
na bé com recíproc.
"EAS. s. m. aum. de rart. Glotonazo,
zgonazo. Validus helluo. Avale-dru.
a tottone.
UM. s. m. Olòr que despedexen de sí
, cosas de carn, com moltó, perdiu,
>. > Que regularmènt sel prevenir de
FAS 941
que ja comensa á passar. Se usà també
com femení. Husmo. Fetor. Odeur.
Odore.
SENTIR LA FARUM. fr. Advertir algun indici
de alguna cosa. Husmear. Subodorari.
Flairer. Fiutare , annasare.
FARUMEJAR. v. n. Fér farum. Husmear,
oliscar. Fetere. Commencer à puer.
Far odore.
FAS. s. f. Aspécte, cara. Faz. Facies. Fa-
ce , visage. Faccia, viso.
PER FAS Ó PER NEFAS. mod. adv. Justa ó in-
justamènt, de tótas mauèras. Por fas ó
por nefas. Per fas et nefas. Justement
ou injustement. Giustamente o ingius-
tamente.
FASCINAR. v. a. Enganyar, alucinar,
ofuscar. Fascinar. Allucinari , decipere.
Fasciner , tromper. Affascinare, affat-
turare. |
FASOL. s. m. MONJETA.
FASOLET. s. m. Especie de monjeta que
vingué de la India 4 Italia y de allí &
Espanya; té la cama més pétita que la
comú , casi dreta: fa unas tavéllas mòlt
complanadas y ab arrugas, y los grans
blancs, senyalads en la punta ab una
clapeta rodóna y negrenca. Judia de
carete. Phaseolus nanus. Petit haricot
tachete de noir. Fagiuolo.
FASOLS. s. m. pl. rísos.
FASOS. s. m. pl. Las matines dels tres úl-
tims dias de la Semmana Santa. Tinieblas.
Officium matutinum trium dierum heb.
domadz majoris. Zenébres. Uffizj della
Settimana Santa. i
FASTIDI. s. m. rísriG, en las dès accep-
ciòns. |
FASTIDIOS, A. adj. rasrrcds.
FASTIG. s. m. Aburrimènt, repognancia
als ménjars ó á altras cosas. Hastio.
Fastidium. Degout. Spiacere, fastidio,
nausea.
rÁsric. met. Displicencia, disgust, desa-
grado. Fastidio , hastio. Fastidium, te-
dium. Degoüt. Spiacere , noja.
DIA FÁSTIGS. Ír. APÒRRONAR.
pha FÁSTIG. fr. FER ASCO.
FASTIGÒS, A. adj. Lo que causa fástig
ó asco. Fastidioso. Fastidium creans,
fastidiens , fastidiosus. Fastidieux , de
goútant. Spiacevole , nojevole.
PasTIGÒS. met. Enfadós , molèst. Fastidio-
so. Fastidiosus, molestus. Ennuyeur,
importun. Nojoso , importuno, seccatore.
FASTIGUEJAR. v. a. Fèr fástig ó asco
942 FAT
algun ménjar, ó alguna cosa de mal
olor, etc. Fastidiar. Fastidium, nau-
seam parere. Degoúter. Spiacere, in-
fastidire. : .
EASTIGUEJAB. met. Disgustar , enfadar. Fas-
tidiar, enhastiar. Molestiam creare.
Atédier, ennuyer. Annojare, seccare.
FASTIGUEJARSE. V. n. Disgustarse, cansarse
de alguna cosa. Fastidiarse, aburrirse,
secarse. Rem fastidire. S'ennuyer.
Annojarsi.
FASTITJÒS, A. adj. ant. rasticós, en la
segána accepció.
FASTOS. s. m. pl. Anals ó serie de suc-
cèssos per l'òrde dels tèmps. Fastos.
Fasti. Fastes. Fasti.
FAT. s. m. Lo que confórme á lo disposad
er Deu dèsde la eternitat nos succeex
- ab lo discurs del tèmps mediant las can-
sas naturals ordenadas y dirigidas per
la Providencia. Hado, fato. Fatum.
Destin, destinée. Fato.
rar, En opinió dels filosops gentils serie Y
órde de cosas tan encadenadas unas a
.. altras, que neeessariamènt produiau són
efècte. Hado, fato. Fatum, fatus. Des-
tin. Fato, destino.
FAT. ant. FATUO.
FATAL. adj. Lo pertanyént al fat. Fatal.
Fatalis. Fatal. Fatale.
FATAL. Desgraciad , infelis, mal. Fatal. Fu-
nestas, Fatal, funeste , sinistre. Fatale,
funesto.
FATALISME. s. m. La doctrina dels fa-
talistas. Futalismo. Vana eorum sen-
tentia qui omnia ut in fatis sint ita ac-
'''eidere necessario eredunt. Fatalisme.
Fatalismo. |
-FATALISTA. s. m. Lo qui mira com únic
‘. principi y causa de tótas las cosas al fat
. 6 destino. Fatalista. Fatalis necessitatis
superstitiosus observator. Fataliste.
Fatalista.
FATALITAT. s. f. Desgracia, desditxa,
infelicitat. Fatalidad. Fatalitas, fatum.
Fatalité, disgrace, malheur, Fatalità,
'" sventura. —
-FATALMENT. adv. mod. Ah fatalitat, Fa-
"^ talmente. Fataliter. Fatalement. Fatal-
mente. ts
FATGINA. s. f. GAT SALVATGE , MABTA.
FATIDIC, CA. adj. 'Se aplica á las cosas
que anuncian la mort, y las persónas '
" que pronostican lo que ha de venir. Fa-
tidico. Fatidicus, faticinns, faticanus.
Fatidi que) Fstidico, indovino,
FAT
FATIG. s. m: ramoa.
FATIG. Lo traball gran en coalsevol lin.
y axí se diu del estellar llénya, que e
un raTiG. Reventadero, Loprobus be,
Travail penible. Fatica.
FATIG. PANTÈX.
FATIGA. s. f. Agitació, cansaci, trai
extraordinari. Fatiga, fatigacion. Le
fatigatio. Fatigue, travail. Fatica, n.
vaglio.
FATIGA. Lo dret que concedex la lisa
certs casos á determinadas personas de
fatigar lo que se habia venud 4 die.
Tanteo. Retractio, jus retractos. (a-
vention. Ritiramento.
FATIGAR. v. a. arFADIGAR.
FATIGAR. Donar per una cosa lo nat
preu en que se ha venud 6 rembdi
altre, per la preferencia que cord:
lo dret en alguns casos. Tante. de
trahere. Retraire. Ritenere us ow
venduta per diritto feudale o di yrs
tesco.
FATIGOS, A. adj. Lo que cane:
traball 6 fatiga. Operoso , fatigon.0p
rosus. Fatigant , pénible, Faticom, p-
noso , stanchevole.
FATILLEJAR. v. a. ant. mesvu:t. E
BRUXERÍAS.
FATILLER, RA. adj. ant. savror, an:
rariuika. Se aplica á las cosas fitis òÉ-
volas. Fruslero. Futilis. Futile. fate
vano.
FATILLERÍA. s. f. p. us. mengi.
rFATiLLERÍA. Cosa de poc valór ó età:
Frusleria. Bes nihili. Fuilite. Va:
inutilità.
FATJ. s. m, Arbre gros, alt y copad Y
las fullas curtas y amplas y la ec
blanca : sa fusta es fletible; à
flors pàtitas , y lo fruit, anomenad E
es triangular y bo pera ménjar. J^
Fagus. Hetre. Faggio. . |
FATUITAT. s. f. Falta de rahó ó es
ment; Fatuidad. Fytuitas. Fotuit ;
pidité. Fatuità, sciocchezza,
‘saggine.
FATUO , TUA. adj. Lo qui esti (at
'rahó ó de entenimènt. Fatuo. ES
Fat, stupide. Sciocco; balordo, té
cicone.'
FATXA. s. f. Trassa; figura, aspect” '
cha. Facies. Face , figure. Faccu.#
' biapte, cospetto. Ì |
FATXADA, s. f. La part anter'
edificis è de algana cosa que s *'
9
FAV
la vista. Fachada. Facies, frons. Fuga»
de. Faccia, facciata, fronte. .
FATXENDA. adj. Se diu de la parsòna
que fa ostentació de anar bonic. Guapo.
Elegans. Beau, bien mis. Elegante.
FATXENDA. 8. m. L' home va que ostéota y
. sparéata lo que:po es. Papelon , faro»
lon. Ostentator, jactabundus. Faiseur
d'embarras. Millantatore.
FATXESDA. 8. f. Ostentació en los vestuls.
Guapeza. Ornatus» vanitas. Panité, os
tentation. Vaaità. u
FaTKENDA. Vanitat ridícula y afectada. Fa-
nistorio. Vanitas, superbia. Gastonna-
de. Spampavata , millanteria.
FÈR FATIENDA, fr. Fèr alarde ú ostentació
de gust exquisit en los vestids. Guapear.
^ Se de pretiosá veste juttare. Tirer vani-
té de son ajustement. Millantarsi.
FATXENDERO, RA. adj. rarxexpa, en
la primera accepció. ?
FaTXENDÈnO. Jactanciòs , va. Preciado.
Presumptuosas, jactabundus. Presomp-
'tueux. Superbo, millantatore, borioso,
F AULA. s. f. FÁBULA.
FAUS. s. f. p. us, Fais.
FAUSTO, TA. adj. Felis, afortunad.
Fausto. Faustus, fortunatus. He«reux,
fortune. Fausto , felige, prospero , pro-
pizio.
FAUSTO. s. m. Gran ornato y pòmpa exte-
viór. Fausto, fasto. Fastus, pompa.
Faste , pompe. Fasto , ostentazione.
FAUSTUÒS, A. adj. Ple de fausto. Faus-
toso. Fastosus, fastuosus, superbus.
Fasiueux. Fastoso, burbanteso.
FAUTOR. s. m. Lo qui afavorex y ajuda
á altre. Fautor. Fautor. Fauteur. Fau-
tore , favoreggiatore.
FAV ELAR. v. n. ant. pARLAR.
FAVONER. s. m. ant. AFAVORIDOR.
FAVOR. s. m. Ajuda, socórro que se
concedex à algú. Favor. Favor. Faveur,
secours , aide. Favore, soccorso, aita.
Favor. Hónra, benefici, gracia. Favor.
Honos. Fuveur , bienfait , grâce. Favo-
re, grazia.
ravòr. La expressió de agrado que solen
tèr las damas. Favor. Grata verba. Fa-
veur. Favore.
i FAvÒR. mod. adv. En benefici y utilitat
de algú. 4 favor. Erga. En faveur. la
favore. - 007
TENIR À SÓN FAVOR À ALGÚ. fr. Tenirlo de sa
part: Tener .d su favor d uno. Alicujos
favore frui, propitium aliquem habe-
FE
. re. dvoir quelqu'un de som cóte
re in suo favore. :. se es
FAVORABLE. adj. Laïque sa fa eb favor
de algú 6 redunda en sóu henefiai. Fa-
vorable. Profieuus , rutilia. Favorable,
Favorevole.. Loge ons
FAVORABLE. Propici, . apacible ;. bendrol,
Favorable. Favorabilis, secutdaá, pro-
pitius. Favorable.; propice. .Propitio,
favorevole. ZH 2
FAVORABLEMENT. adv. mod. Ab favor.
* Favorablemente. Fiverabiliter. Ævosa-
blement, avantageusement. Faveresol-
mente.
FAVOREJAR. v. a. ant. APAvORIR.
FAVORIDOR, RÀ.:s. m. y f. agaqonmón.
FAVORIR. v. a. ant. arAvomIRe.. -
FAVORITO , TA. adj. Lo que es:ab pre-
ferencia estimad.y apreciad. Favorito.
Peculiariter cares. Favori. Favorito.
FAXA. s. f- Especie de ceayilàrrab que
‘ se cenyex y rodeja to .cos donaad. voltas
. tb èlla. Reja. Fascia, Bande. Fascia.
rara. Lo cenyidór que usa. los eapellans.
Cenidor. Cinctoriau.. Ceinture. Ciatolo,
cinto, os
FAXA. ENTÔRNPEU , en la segóna a0cepció.
FAXA DE CRIATURA. FAXADOR.- — +
FAXADOR. s. m. La faxa ab que se ee»
nyex lo cos de las criaturas... Fajero.
Fascia puerilis. Bande. Fascia. :
FAXAR. v. a. Voltar, cenyir ó emboli-
car ab la faxa. Fajar. Fascià ebligare.
Bander. Fasciare. E:
FAXETA. s, f. dim. de raxa. Fajuela.
Minor fascia. Petite bande. Faspietta.
FAXINA. s. f. Féx de ramos primas, las
cuals barrejadas ab terra serveren pera
las obras de fortificació de: campmyya.
Fagina. Ramalivm fasces. Fuscine. Fa-
scina , fastello. . rs
Fatima. La llénya ménuda ab que 9 encèn
lo fóro. Hornija. Cremium. Menu bois.
Boscaglie. 2E Uo.
FAYOL. s. m. Planta anyal de uns. tros
ms de alsada; tó la cama: bermello y
fa la flor blanca: la llavór, anamenada
també raroL ,'es triangular y negrenca.
Alforfon. Triticum saracenum. Zle noir
ou sarrasin. Suggina.
FE.
FE. 5. f. La primèra de ‘las tres virtuts
teologals. Es una llum y conexemént so-
brenatural ab que sénse véurer creiem
‘943
Tese-
, e
5
944 FE
lo que Déa diu y la Iglèsia nós proposa.
Fe. Fides. Foi."Fede. .
#8. Lo bon concépte y confiansa que se tè
de alguna persona ó cosa; y axí se diu:
tenir FE en lo métge, etc. Fe. Fiducia.
Foi. Fiducia, confidenza.
FE. La creencia que se dona á las cosas per
l'autoritat del subgècte que las diu ó
per la fama pública. Fe. Assensio. Foi,
croyance. Fede, credenza.
yz. Asseveració de que alguna cosa es cer-
ta; y en est sentit se diu que lo notari
dona re. Fe. Testificatio, testimonium.
Foi. Fede.
FE. Certificació que se dòna de ser certa
alguna cosa, com FE de vida, la que dó-
na lo notari de que alguna persòna viu,
etc. Fe. Testificatio, testimonium. Cer-
tificat. Attestato , attestazione.
rz. Hèrba que desprès de segada servex
de past pera lo bestiar bovi: trau una
canyeta mòlt prima y suau, y en la
punta ix una especie de ramet compost
de uns gramèts mòlt ménuds. Zeno.
Fœnum. Foin. Fieno.
FE MORTA. Zeol. La que no va acompanya-
da de caritat y bonas obras. Fe muerta.
Fides divina siné operibus. Foi morte.
Fede morta.
FE PÚBLICA. La confiansa que inspiran los
establimènts en que intervé l'autoritat
pública. Fe pública. Fides publica. Foi
publique. Fede pubblica.
FE viva. Teol. La que va acompanyada de
caritat y bonas obras. Fe viva. Fides
divina cum caritate et bonis operibus.
Foi vive , ardente. Fede viva.
i BONA FE. mod. adv. Certamént, sèns
dubte. 4 buena fe. Certo certius. En
vérité , certainement. Davvero.
i FE. mod. adv. ab que se afirma alguna
cosa. Á fe. Certé. Certainement. Certa:
mente.
Á FE Á FE. mod. adv. Á FE.
Á PE DE, CRISTIÁ. ex pr. ab que se assegura
la veritat de lo que se diu. 4 fe de cris-
tiano , d ley de cristiano. Meherculé.
Foi de chretien. Per mia fe.
Á LA BONA FE. mod. adv. Ab candidesa,
sensillesa , séns dolo 6 malicia. 4 la
buena fe. Sinceré , boná fide. De bonne
foi. Di buona fede.
sova FE. Don proceimént y veritat en los
que comercian. Buena fe. Bona fides.
Bonne foi, sincerite, Bona fede, since-
rità.
FEB
DE BÓNA FE. mod. adv. Ab veritat y cav
ritat. De buena fe. Bonû file. Dein.
ne foi, à la bonne foi. Sinceranes
DE MALA FE. mod. adv. ah malicia 6 ewm.
De mala fe. Malá fide, dolosé. Demo
vaise foi. Di mala fede.
DONAR FE, fr, Parland dels notar es ce.
tificar per escrits alguna cos qeh |
passad davant de èlls. Dar fe. Tie |
acere. Cerufier. Attestare.
DONAR FE. fr. fam. Assegurar algun va
que se ha vist. Dar fe. Fidem bem.
Garantir. Dar fede.
DONAR FE. fr, fam. CRÉURER , en la prata
accepció. |
rka re. fr. Ser suficiènt algun dittote '
crit, 6 tenir los requisits neceuro |
ra que en virtut de èll se cregby
se din 6 efecuta. Hacer fe. Fdmb: |
cere. Faire foi. Far fede. |
PER MA FE. mod. adv. En veritat, ik}: |
mi fe; d fe mia; para ó por mas.
guada. Per fidem meam, per mal: ,
dei signum. Ma foi, par ma fo he |
mia fe.
FEALDAT. s. f. Deformitat, degnpr- |
ció y falta de la simetría que da te:
alguna cosa pera fér planta y ser gn |
dable á la vista. Fealdad. Deforsts
Laideur , enlaidissement. Dis.
brutezza.
FEALDAT. met. Torpesa, deshonestl: i
acció indigna y mal vista. Fe
Turpitudo. Zurpitude , obscenit. T: |
pitudine , oscenità, disonesti.
FEAMENT. adv. mod. Ab fealdat * ,
mente. Deformiter. Avec dfe.
Bruttamente.
FEAMÈNT. met. Torpemènt, brutalzei. i
acciòns indignas. Feamente. Tor"
Avec turpitude. Oscenamente, ds
stamente.
FEBLE. adj. ant. Débil, Nac. Febk. ^
bilis, imbecillus. Faible. Debole.
FEBLEA. s. f. ant. DEBILITAT, FLICK» |
FEBRA. s. f. Movimént desorden *
pols que proceex de alguna cava ^
riòr que lo altéra, y causa escali |
encenimént. Calentura , fiebre. Fes
Fièvre. Febbre. |
FÈBRAS. pl. TERCIANAS y GUARTANAS
AMAINAR LA FÈBRA. fr. Cedir 6 pit?
forsa. Aflojar la calentura. Febs "|
mittere. Decliner la fièvre.
mancare la febbre. | |
DECLINAR LA FÈBRA. fr. Disminuis
FEC
FEI
elinar la calentura. Febrium decrescere. | FECUNDAMENT. adv. mod. Ab fecuo-
Decliner la fièvre. Mancare la febbre.
(TRAR La ràsna. fr. Venir, comensar
l'accessió de èlla. Entrar, acometer la
calentura. Febrium accedere. Éire at-
taqué de la fièvre. Aver la febbre.
RAR LAS FÈBRAS. fr. Cesar las accessións
de èllas. Cortar la calentura. Cessare
febrim. Cesser la fièvre. Cessar la febbre.
m pe Fèsna. Llibre de élla. Libre de
calentura. Febre solutus. Sans fièvre.
Senza febbre.
?DAR QUITI Ó LLIBRE DE FÈèsRA. fr. Llibrar-
ie de élla, no tenir cap més aceessió.
Limpiarse de calentura. Febre liberari.
Se débarrasser de la fièvre. Non aver
yiù la febbre. ,
BRADA. s. f. Accessió de febra mòlt
lorta. Calenturon. Vehemens febris. Le
ort de la fièvre. Febbricone.
DRE. s. f. ràsna.
BRER. s. m. Segón més del any que té
33 dias, v 29 cuand lo any es bigèst.
rebrero. Februarius. Férier. Febbrajo.
BRETA. s. £. dim. de fébra. Calentu-
llla. Febricula. Un peu de ficvre. Feb-
ricina.
JRIFUGO , GA. adj. Med. Lo que trau
| fébra. Se usa també com substantiu.
brifugo. Febrifugus. Febrifuge. Feb-
rifugo.
IRON. s. m. aum. de règna. Calentu-
m. Vehemens febris. Le fort de la
vre. Febbrone.
ROS, A. adj. Lo qui patex fébras.
ercianado. Febricitans, febricitator,
bricosus , febricalentus, febriculosus.
bricitant. Febbroso, febbricitante.
5. Se diu del terreno en que hi ha
tas fébras. Febril. Febrilis, Febrile.
bbrile. .
ES. s. f. pl. ant. Empósit ó excre-
ints. Heces. Faces, excrementa. Ex-
mens. Feccie.
[AL. s. m. Lo qui entre los romans
imaba la pau y la guerra, y corres-
n á réy de armas. Fecial. Fecialis.
"ial. Fecciale.
ULA. s. f. Una góma particular que
xtrau de una infinitat de vegetals,
namént blanca, tenue, insfprda
nenticia. Fecula. Fecula. Fécule.
ionia. .
JNDACIÓ. s.f. Lo acte de fecundar.
undacton. Fecundandi actus. Fecon-
tion. Fecondazione,
TOM. T.
945
ditat. Fecundamente. Fecundè. Abon-
. damment. Fecondamente.
FECUNDAR. v. a. Fertilisar, fér produc-
tiva tiguoa cosa. Fecundar , fecundizar.
Fecundare. Feconder. Fecondare, fer-
tilizzare.
FECUNDISAR. v. a. PECUNDAR.
FECUNDITAT. s. f. La virtut y facultat
de produir. Fecundidad. Fecunditas,
uber. Fecondite, fertilité. Fecondità.
FECUNDO, DA. adj. Fértil, abundant.
Fetundo. Fecundus, uber. Fecond,
fertile, abondant. Fecondo, fertile.
FECUNDO. Lo que tè fecuuditat. Fecundo.
Fecundus. Fecond. Fecondo.
FEDELTAT. s. f. ant. FIDELITAT.
FEDERATIU, VA. adj. Lo que pertany
á la confederació. Federativo. Fœdera-
- ticus. Federatif. Federativo, |
FEELTAT. s. f. ant. FIDELITAT. — : °
FEINA. s. f. Traball, e£ercici , ocupació
en alguna obra ó ministeri. Trabajo.
Labor, opera. Travail. Travaglio, la-
voro.
F£iNA. La obra que s'està etecutand. La-
bor. Opus. Ouvrage. Opera.
PEINA. Los traballs casérs en que se ocn-
pan los doméstics. Hacienda. Labor,
opus. Besogne. Opera, lavoro, fac-
cenda.
FEINA. La obra de cnsir, brodar, etc., en
que se ocupan las donas. Labor. Labor,
opus. Ouvrage. Lavoro.
FEINA. La matéxa obra traballada. Zraba-
jo. Opus. Travail. Lavoro.
FEINA. Lo traball extraordinari que ocórre
en alguna cosa en que regularmènt tè-
nen que ocuparse mòlts. Faena. Labor,
- opera. Ouvrage , travail , besogne. Fac-
cenda , lavoro , affare.
reiva. Lo gran traball que costa 6 lo molt
témps que se gasta en efecutar alguna
cosa; y axí se dia que en una péssa hi
ha mòlta 6 poca FEINA. Obra. Labor,
opera. Ouvrage , peine. Faccenda.
reina. Dificultat 6 traball. Trabajo. Labor,
. Difficulté, peine , travail. Lavoro, dif-
ficoltà.
AB PROU FEINAS. mod. adv. Ab prou dificul-
tat y traball. 4 duras penas, d graves
enas , d malas penas. Durè, difficil-
lima, ægrè. Avec beaucoup de peine.
Con molto lavoro.
CÓRRER FEINA. ÍT. HABERHI FEINA DEL OFICI.
DONAR FEINA. fr. Donar que traballar, Dar
11
4
946 FEI
- obra. Opus prebere. Donner de l'ou-
: wage. Dare lavoro, dar a lavorare.
EXIRNE AB FEINAS. ÍT. EXIRNE AB PROU FEINAS.
EXIRNE AB PROU FEINAS. fr. Lograr alguna
cosa ab gran dificultat y traball. Salir
- 4 nado. Enatando evadere. Se tirer
avec peine d'une mauvaise affaire. Ca-
varsi d'impiccio , sbrigarsi con diffi-
coltà.
FER sas FEINAS. fr. vulg. Fèr de cos. Ha-
cer sus menesteres. Ventrem exonerare.
Aller à la selle. Andar al cesso.
BABERHI FEINA DEL OFICI. fr. Tenir algú que
traballar en sàn ofici ó empleo. Correr
el oficio. Artem bené cedere, prodesse.
Avoir de l'occupation. Aver occu pazio-
ne del suo mestiere.
NO SABER AMÓNT GIRARSE DE FEINA. fr. Estar
- ocupadissim , tenir mòlt que traballar.
no poderse rodear. Quid primum agat
pre agendorum copia aliquem nescire.
Ne savoir de quel côté se tourner. Aver
moltissimo a lavorare. |
PLEGAR La FEINA. fr. Entre traballadórs sus-
péndrerla. Alzar de obra. Ab opere
cessare. Suspendre le travail. Cessare il
lavoro.
FEINER , RA. adj. Traballadór , sol-lícit
y actiu en fer las feinas que li convé-
nen 6 tè á són cárreg, Hacendoso , la-
borioso , trabajador. Operosus. Tra-
vailleur. Travagliatore. |
FEINETA. s. f. dim. de reixa. Hacendilla,
hacendeja. Levis labor. Petit ouvrages
besogne légère. Piccolo lavoro.
FEÍSSIM, MA. adj. sup. de rso. Feísimo.
Foedissimus. Très-hideux. Bruttissimo.
FEL. s. m. Humór grog y mòlt amarg
que se arreplega sóta del fètge en una
bufeta pètita. Ael. Fel. Fiel. Fele, fiele.
FEL. ant. Lo piu de las balansas. Fiel. Sta-
tere index. Languette. Lingua, ago.
uL. adj. ant. FIDEL.
FEL DE LA TERRA. Hèrba medicinal ramòsa y
mólt amarga, ab las fullas pétitas, ova-
ladas, llisas y venenòsas, lo trónc prim
y sagulòs, y la flor de colòr de púr-
pora y de figura de embut. Centdurea
menor , hiel de la tierra. Centauria vel
centaarum vel centaurea vel centau-
rium minus. Hel-de-terre, fumeterre.
- Fummosterno, coridalio.
ye SbenEIIb. Nom que se dòna 4 una ma-
laltía que causa en lo cos una grogór
estranya, y prové de haberse derramad
la bilis. Ictericia, aliacan , tiricia. Icte-
7 FEL
. Pos, morbus regius. Zetere. ler —
AMARG COM UN FEL. loc. ab que se pondin
la gran amargòr de alguna cos. day.
go como unas tueras. Sicut fel amano.
Très-amer. Amarissimo. |
NO TÈ PEL QUE LI AMARGUS. loc. met. que e
- diu de aquell que es mòlt sens y ü
un geni mòlt apacible. No tiene Mul.
. Nil amari fellis habet. N'a point de fl
Non si pasce di fiele.
SOBREXIR LO FEL À ALGÚ. fr. Contráurer d
gu la malaltía anomenada ictericia. 4:
riciarse. Icterico morbo laborare. Per
dre la jaunisse. Aver Y itterizia
TRÁURER LO FEL. fr. met. Cansarse, falipr-
se mòlt. Echar los higados: echar 4
bofe, 6 los bofes; echar la hiel V
mium laborare, nimis defatigan.
essoufle. Essere ansante, trafelato
FELICÍSSIM, MA. adj. sup. de ras le
licisimo. Felicissimas. Tres-kwex.
Felicissimo.
FELICITACIÓ. s. f. Enhorabom. He-
tacion. Gratulatio. Félicitation. Cor
tulazione. |
FELICITAR. v. a. Donar la enhonbu
6 congratularse ab altre per la fil
que ha lograd. Felicitar, gras
Gratulari. Feliciter. Congratars.
FELICITAT. s. f. La ditxa 6 propr"
de que algú gosa. Felicidad. Fex'a
Felicite, bonheur. Felicità, beatitiéx
FELIGRES, A. s. m. y f. Lo qui pet:
á certa y determinada parroquia. /*-
grés. Parxcus Paroissien. Parr
chiano.
FELIGRESÍA. s. f. Lo districte y ms
que pertanyen 4 una parroqua. fo»
gresia, colacion. Paræcia. Pes
Parrocchia. |
FELIS. adj. Ditxós, afortunad. Feliz F:
lix. Heureux, bienheureux. Félict lo»
FELISMENT. adv. mod. Ab felici!.!
liz mente. Feliciter. Heureusemen. E
licemente, |
FELÓ , NA. adj. ant. Malvad, dolist/
llon. Vilis, nequam. Fripon, (08
Fellone.
FELON , NA. adj. ant. retó. —.
FELONIA. s. f. Desliealtat, trae.
ció llétja. Felonía. Perfidia. Re
Fellonta.
FELTRE. s. m. Llana no texida: 5?
sombreros y sol emplearse pet
- Fieltro. Carminata compacta et EP
ta lana. Feutre. Feltro.
FEN
FELLÓ , NA. adj. ant. rauó.
FELLONIA. s. f. rsLonia.
FEM. s. m. rius.
*EMADA. s. f. L'acció y efècte de femar.
Estercoladura , estercolamiento. Ster-
coratio. L'action de fumer. Concima-
mento, letamamento.
EMAMENT. s. m. ant. FEMADA.
EMAR. v.a. Tirar féms á las terras pe-
ra adobarlas. Estercolar. Stercorare,
laetificare. Fumer. Letamare, concimare.
EMBRA. s. f. ant. DONA, FEMÉLLA.
EMELLA. s. f. En los animals la que
concebex y parer. Hembra. Femina.
Femelle. Femina.
uiLLA. En las plantas la que fecundada
per lo mascle dòna lo fruit, com suc-
ceex en las palméras. Hembra. Planta
femina. Fèmelle. Femina.
vÈLLa. met. Parland de gafetas, axetas,
etc., la péssa que té lo forad ahónt se
ntroduex y encaxa l'altra. Hembra.
Fibulæ pars cava. Chose dans laquelle
ene autre s'embolte. La parte del fer-
nag'io, arpioue , etc., che ha un bucco
per introddurvi qualcbe cosa.
MENI, NA. adj. Lo que pertany á las
ovas 6 es propi de éllas. Femenil, fe-
:enino. Muliebris, femineus. Feminin.
'eminile , feminino.
rvi. Gram. Lo nom que significa femè-
a de cualsevol especie, y també lo qui
o significandla se reduex á èst género
er sa terminació. Femenino. Femineus.
sminin. Femenile, feminino.
IER. s. m. Lo lloc ahónt se recullen
s féms. Estercolero, muladar , ester-
ulinio. Sterquilinium. Fumier. Leta-
ajo.
Una vw rEMÈR. loc. fam. ab que s'ex-
essa l'abundancia que hi ha de alga-
cosa. Hay una parva. Ingens est co-
1. Zi y en aun grand nombre. Ce n'è
an copia. .
NA. s. f. ant. DONA, FEMELLA.
PTA. s. f. Lo excremént de cualse-
. animal. Estiércol , freza , frez. Ster-
s. Fiente. Fimo, sterco.
S. s. m. Los excreménts dels animals
naterias vegetals pudridas, que ser-
ren per adob de las terras. Estiercol.
mus, fimum. Fumier. Letame.
DRER. v. a. ant. ESQUERDAR , PARTIR.
DURA. s. f. ant. ESQUERDA.
ZLLA. s. f. ant. ESCIÈTIA.
CI , CIA. adj. Lo natural de Fenicia,
> FER
y lo pertanyént á èlla. Fenicio, fenice.
Phenicius. Phenicien. Di Fenicia.
.
947
FENIGREC. s. m. Planta de nn peu de
alsaria, que fa las fullas de tres en tres, |
cendròsas de sòta, y las (lors pétitas y
blancas. Lo fruit es una tabélla llarga y
eocorvada, plana y estreta, que conté
las llavòrs que són groguencas, duras y
de un olòr desagradable. 4lholua , fer
mogreco. Fænum grecum. Fénu-grec.
Fiengreco.
FENIX. s. m. Aucéll fabalós que alguns
antigs han cregud que era únic, y tor-
naba 4 náxer de sos matéxas cendras.
Fénix. Phenix. Phénix. Fenice.
r£xrx. met. Lo que es exquisit ó dpic en
sa especie. Fenix. Singularis, eximius.
Phenix. Fenice.
FENOLL. s. m. Planta. FOxòLL.
FENÓMENO. s. m. Lo que aparex de
nou en lo aire ó en lo cel. Fenómeno.
Phænomena. Phenomène. Fenomeno.
FEXÓMENO. met. Cosa nova 6 extraordina-
ria. Fenómeno. Mirum, novum quid
inesperatum. Phenomene. Fenomeno.
FENTAMENT. adv. mod. ant. FINGIDA-
MÈNT. .
FENYER. v. a. ant. Maurar la pasta. He-
nir. Massam subigere. Petrir. Impastare:
PÉNYER. ant. FINGIR. "
FEO, EA. ad). LLÈTS.
FER. v. a. Produir y donar lo primèr sèr
á alguna cosa. Hacer. Facere. Faire,
produire. Fare.
rka. Fabricar, formar alguna cosa do-
nandli la figura que deu tenir. Hacer.
Facere, efficere. Faire, fabriquer. Fa-
re , formare.
rèn. Efecutar, posar en obra alguna co-
sa. Hacer. Facere, efficere, exequi.
Faire. Fare, eseguire.
rkn. met. Donar lo sér intel-lectoal , for.
mar alguna cosa ab la imaginació, com
rka concèpte , FÈR ánimo. Hacer. Effin-
gere, concipere. Former, produire.
Fare, produrre.
rka. Donar 6 concedir lo que se demana
6 necessita. Hacer. Donare, concedere.
Faire , accorder , donner. Fare, conce-
dere.
ràn. Enclóurer, contenir, y axí se diu
ue una lliura ra dótse ónsas. Hacer.
pere, includit. Contenir. Comporre,
continere.
ykn. Causar, ocasionar. Hacer. Parere,
gignere. Causer , occasioner. Cagionare.
948 FER
rèn. Disposar, compósidrer; com rika la
maleta, lo llit. Hacer. Preparare, para-
‘re. Disposer, arranger. Fare, com-
rre.
Tha. Indicar, créurer 6 considerar. Ha-
cer. Credere , existimare. Juger , croire,
considérer. Credere, considerare , sti-
mare.
vka. Compóndrer , millorar, perfeccionar;
com aquesta bòta ra bon vi. Hacer.
Meliorem reddere. Rendre. Fare , ren-
dere.
rba. Convocar, congregar; com FÈR gent.
Hacer. Conflare. Assembler , convoquer.
Fare, radunare, riunire. .
vr. Arreplegar, recullir, axí se diu del
que capta que ha rÈr un ral. Recoger,
juntar. Colligere. Recueillir. Fare , rac-
cogliere.
"FER. Acostumar, habituar. També se usa
com recíproc. Hacer. Assuefacere. Fai-
re, accoutumer , habituer. Fare, assue-
fare.
vàR. Expel-lir del cos; com rkn un cuc.
Arrojar. Expellere, ejicere. Expulser.
Spellere.
rr. Imitar, contrafér; com rkn lo cègo,
lo ximple. Remedar. Imitari. Contrefai-
re, singer. Fare, imitare, contrafíare.
rkr. Plantar; com ria cols, ápits, etc.
Plantar. Plantare, serere. Planter.
Piantare.
vàn. Obrar á favòr 6 contra de algú; axí
se diu: rku per èll tòt cuant! pogué.
Hacer. Pro aliquo facere. Agir. Fare.
FER. Parland de las plantas produir, en
éx sentit se diu que la poméra ra mól-
tas pómas. Llevar , dar. Ferre. Porter,
produire. Produrre, portare.
rèn. Traballar. Hacer. Agere, operari.
Agir. Agire, operare.
rkn. v. n. Importar, convenir. Hacer. At-
tigere, pertinere. Faire , importer. Fa-
re , importare.
rán. Efistir actualmént alguna cosa; com
rka fred. Hacer. Esse, existere. Faire,
Fare.
ria. Correspóndrer , concordar, venir bé
una cosa ab altra; y axí se diu que al-
gun adòrno ra ó no ra bè. Hacer. Con-
ventre , esse ad rem. Correspondre. Af-
. farsi.
rèn. Estar bo 6 malalt, axí se diu ¿qué ra
fulano2 Estar bueno ó malo, pasarlo
bien ó mal. Benè valere, vel secus. Se
porter. Stare, andare.
FER |
rèn. Cumplir lo numero de alguna cou:
com avuy ra set anys que succeí tal co.
sa. Hacer. Complere. F avoir, éthorr.
Esservi, scadere.
rèr. Junt ab los infinitius de alguns verbs
es obligar ó precisar, com ris venir,
rès marxar. Hacer. Cogere, compele
re. Contraindre. Fare, obbligare.
rkn. Junt ab alguns noms significa l'acció
dels verbs. que se fórman dels mata
noms; y axí FÈR mofa es mofarsc, ra
apreci apreciar : també es reduir un
cosa á lo que significan los noms, an
FER trossos, FRR micas: altras vegada
es lo matéx que-usar ó valerse de lo qu
los noms significan; com rina sera,
gestos , etc. Hacer. Facere. Faire. Fut.
rèr. Ab algunas notas de oficis y la pre-
posició pe significa efercirlos; com ri
de notari, de sastre, etc. Hacer. Face
re, gerere, agere. Fire le mdier dt
Fare il. |
FÈR ALGÚ COM QUE LI vk DE NOU ALGUSA (>
$A. fr. FER COM QUI NO HI SAB RES.
rkn ALTRE VEURER. fr. Tenir altre asp
alguna cosa. Tener otro ver. Alium est
alicujus rei aspectum. Se presenter si
un autre aspect. Avere altro verso.
FRA ALLARGAR. fr. FÈR DURAR.
FÈR ANAR. fr. Móurer alguna cosa devi
part á altra, férla bellugar. Mene
Movere. Remuer. Muovere, far ar
FÈR amar. fr. Donar moviment ó impli:
alguna cosa; com FÈR amar una fo!
Mover. Ciere, pellere. Pousser. Mir
vere, spingere.
FÈR ANAR DE AMUNT AVALL, Ó LO DE ANT
AVALL. fr. Regirar mòlt alguna cosa. À
volver. Volvendo summa imis mise.
Bouleverser. Rovesciare, scompigli"
FÈR ANAR DE AMUNT AVALL, Ó LO DE A
avai. fr. met. Trastornar, pertot
l'òrde de las cosas. Volver lo de à
arriba 6 lo de arriba abajo. $us?
imis miscere. Mettre tout sens des
dessous. Rovinare, mandar sossopri-
FÈR sk. fr. Beneficiar , contribuir al sx”
ro 6 alivio de alguna persòna 6 secs
tat. Hacer bien. Benefacere. Fart
bien. Fare il bene. ,
rkn nk. fr. Tenir las cosas bona dispos?
simetría y adórno, de modo qve don
gust lo mirarlas. Parecer bien. Asp
placere. Avoir bonne apparentt. Mr
si, andar bene. ,
Fkn BON vtuaer. fr. Fèr bona cars; EF
FER.
bon aspècte alguna cosá. Tener buen ver.
Bonum aut meliorem esse alicujus rei
aspectum. Ævoir un bon aspect. Aver
buon aspetto.
rèa civrza. fr. Tirar á terra alguna cosa.
Derribar. Sternere , evertere , in terram
dejicere. Terrasser. Far cadere, atter-
rare. :
rka. CÀURER. fr. met. Fér malvoler á algu-
na persóna féndli pérdrer la privansa,
empleo, estimació ó dignitat de que
gosaba. Derribar. De gradu dejicere.
Faire dechoir. Far cadere, far piom-
bare. -
FER COM QUE SE LI BA OLVIDAD. fr. Fingir
algú que se li ha olvidad alguna cosa.
Hacerse olvidadizo. Oblivionem affecta-
Te. Feindre d'avoir oublié. Simulare un
obblio.
"ER COM QUE SE VOL FÈR ALGUNA COSA. fr.
Fèr mostra ó acció de férla sènse reali-
sarho. Amagar , hacer ademan. Osten-
tare. Faire semblant. Far mostra.
ER COM QUI NO HI SAB RES. fr. Donar algú
á enténdrer ab afectació y dissimulo
que no tè noticia de lo que altre li diu,
sénd axí que ja ho sabia anticipadamènt.
Hacerse de nuevas. Notum quasi inau-
ditam admirari. Feindre d'ignorer.
Fingere d'ignorare.
ka COM QUI NO HO sas. fr. FER COM QUI HO
BI SAB RES.
ER COM QUI RO HO VEU. Ír. FÈR LOS ULLS
GROSSOS.
tm cómmES. fr. Péndrer, robar, portár-
sen alguna cosa. Correr , limpiar. Sur-
ripere. Voler. Rubare.
ta cónnER. fr. Divulgar alguna cosa. Sol-
tar la voz. Vulgare. Rendre public,
ebruiter. Reuder pubblico, far palese.
ta CRÓXER. fr. fam. Matar. Despabilar,
vendimiar. Occidere. Depécher , tuer.
Ammazzare, uccidere.
:R CRÓXERB. fr. fam. CRUSPIASE.
:r CRÓXER AVIAT. fr. met. Acabar aviat
alguna cosa; com la hisènda, etc. Des-
pabilar. Celeriter absumere. Depécher.
Abbaracciare.
‘A DESAPARÉXER. fr. Ocultar repentina-
mènt alguna cosa. Desaparecer. E cons-
pectu submovere. Disparaítre. Sparire.
m DUBAR. fr. Gastar poc de alguna cosa,
anarla estalviand. Endurar. Parcè insu-
mere. Économiser. Risparmiare.
‘Æ ENRAJOLAR. fr. met. Fèr tornar rotj
per vergónya. Sonrojar. Facere ut ali-
FER 949
quis rubore suffundatur. Faire rougir.
Far arrossire. :
FÉR Entrar. fr. Fèr ficar una cosa dintre
de altra, encaxárlahi , introduírlahi.
Entrar. Intrudere. Introduire , faire
entrer. Conficcare, introdurre.
FER ENTRAR. fr. Fér cábrer móltas cosas en
lloc; com mòltas lletras en una rat-
la. Meter. Infarcire. Presser, serrer.
Stringere, premere, stivare.
rka ESGARRIFAR. fr. Causar alguna cosa bor-
rór y espant. Dar, meter, poner gri-
ma. Horrorem, pavorem incutere.
Eprouver un frissonnement. Sentir ri-
brezzo , brivido.
FER ESTUDIAR. fr. Mantenir à algú donandli
lo necessari pera que estudie. Dar estu-
dios d uno. Alicui ut litterarum studio
vacet necessaria prebere. Mettre quel-
qu'un d méme de faire ses etudes. Prov-
vedere ai bisogni d' uno mentre fa i
suoi stud).
rka ria. fr. Ordenar que se fassa. Man-
dar hacer. Aliquid agendum prescribe-
re. Ordonner , commander. Ordinare,
commandare.
FER FUGIB. fr. Obligar 4 algú á que fuja
amenassandio 6 de altre modo. #huyen-
tar. Fugare. Chasser , mettre en fuite.
Porre in fuga.
FÈR FUGIR. fr. APARTAR, en la primèra ac-
cepció. |
FÈR FUGIR. fr. ESQUIVAR.
FÈR LO BÈ A UN DiFUNT. fr. Dir las missas
demés sufragis corresponénts per l'àni-
ma de algun difunt. Hacer las honras.
Justa solvere. Rendre les derniers de-
voirs. Celebrar le esequie.
FÈR MAL 6 MALAMÈNT. fr. Efecutar mala-
mènt alguna cosa. Hacer mal. \neptè
aliquid agere. Faire mal. Fare male.
FàR MAL. fr. Obrar perversamént. Hacer
mal. Malè agere. Agir mechamment.
Agire, comportarsi male.
rkn MALBB. fr. Destruir, dissipar los béne,
gastand sèns órde ni concert. Malbara-
tar, derrotar, malrotar, derrochar.
Disperdere. Dilapider , gaspiller. Spre-
care , scialacquare.
rèr MarBE. fr. Malmétrer, espatllar los
mobles, vestids, etc. Derrotar , echar
d perder. Deterere. Ruiner , détruire.
Rovipare, conciar male.
ria PamLAB. fr. Precisar á algú à respón-
drer ó á dir lo que per algun respécte
volia callar. Hacer hablar. Ad loquen-
950
. dum cogere. Faire parler. Far parlare.
FÉR PARLAR, Ó FÈR PARLAR DE SÍ. fr. DONAR
QUE DIR.
ska Parcar. fr. met. Parland de algun ins-
trumènt músic tocarlo ab mòita per-
fecció. Hacer hablar. Summá dexteritate
instrumenta musica pulsare. Faire par-
ler , jouer parfaitement. Suonare per-
fettamente. | .
FAR PASSEJAB. fr. Tráurer á passetj. Pa-
sear. Deambulatum perducere. Prome-
ner. Passeggiare, menar a spasso.
. FÈR pensar. fr. Incomodar sumamént 4 al-
st importunandlo ab cosas que li són
esagradables. Dar cordelejo. Scomma-
tis aut alio aliquem lacescere. Pousser
à bout. Stringere fra l'uscio e il muro.
vkn PETAR. fr. RÓMPRER , TRENCAR.
FÈR PETAR. fr. fam. CRUSPIRSE.
FÈR PETAR. fr. FÈR PETAR A TERRA.
rÈr Petar. Manejar lo fuet, xurriacas, etc.,
de modo que fassan pet. Chasquear.
Crepitum edere. Faire claquer. Fare
scoppiare. .
FER PETAR AVIAT. fr. FER CRÓXER AVIAT.
FER REFREDAR. fr. Fèr tornar fred lo que
estaba calént. Enfriar. Frigidum red-
dere. Refroidir. Raffreddare.
ren nETIBABR. fr. Repel-lir á algú, obligarlo
á que se retire. Retirar. Repellere.
Chasser. Scacciare.
yk^ RÍURER. fr. Excitar alguna cosa 4 ríu-
rer. Dar risa. Risum ciere, movere.
Faire rire, appreter à rire. Far ridere.
FÈR RÍURER. ÍT. DONAR GANAS DE RÍURER.
FER SABER. fr. Notificar, posar en noticia
de altre alguna cosa que ignoraba. Ha-
cer saber. Certiorem facere. Faire sa-
voir , apprendre. Far sapere, far con-
sapevole.
rkn SALTAR. fr. Donar motiu á que algú
s' enfade y diga lo que no diria. Echar
ó poner garbanzos. Offendicula parere.
Pousser à bout. Far adirare.
FÈR SORÒLLAR Á ALGÚ. fr. Férlo anar de-
préssa en lo traball. Hacer menear las
manos d alguno. Ad sedulo laborandum
incitare. Faire travailler avec celerite.
Premere, mettere in fretta alcuno.
ykn suar. fr. Costar mòlt una cosa de e£e-
cutar ó enténdrer. Hacer sudar. Im-
probo labore torquere. Faire suer. Far
sudare.
FÈR TRASTOCAR. fr. FER PERDRER LO EXTEXI-
MENT.
pia TazMOLAR. fr. Conmóurer , com la ca- .
FER:
sonada que fa rneworan las casas. Es.
tremecer. Tremefacere. Ébranler. Scu
tere, commuovere. .
FÈR TREMOLAR. fr. met. Causar espast 6
admiració alguna cosa per ser mòlt gra
en sa línea. Espantar. Extremun it.
tingere. Épouvanter. Spaventare.
FÈR VENIB. fr. Atráurer; com rà: ven los
aucélls. Llamar. Attrahere. ure.
Attrarre.
rka vena. fr. rhn venia BÈ.
Fès VENIR BÈ. fr. Ajustar una com ab i.
tra. Ajustar. Aptare. Ajuster. Agga-
stare, adattare.
FER VEURER.. fr. FÈR VÉURER CLAR.
rèe VRURER CLAR. fr. Convéncer à algi à
la rahó ó ab la experiencia pera qu
‘ déxe la opinió.ó dictámem errad en que
está. Poner delante de los ojos, hacer
ver. Patefacere, demonstrare. Mere
sous les yeux, démontrer. Dimetar,
sporre chiaramente.
FER VOMITAB. fr. met. Fèr restituir à agi
lo que habia pres y retenia indegud:-
mèut. Hacer gormar. Bonis malè parts
exuere, faire rendre gorge. Far recer.
PÉn vomitar. fr. met. Ser mòlt asqueres
y bruta alguna cosa. Dar asco. Voz
tum provocare, nauseam movere. la;
ser des nausées. Nauseare , indur me-
sea.
FÈa VOMITAR. fr. met. Ser una cosa ind
cent , fastidiosa, despreciable , etc. Pre
vocar d vomito. Nauseam movere. Pro
voquer le vomissement. Indur nausez.
FÈR v DESPÉR. fr. ab que se esplica que 2-
gu va variand en lo que disposa, fec
y desfènd una matéxa cosa. Tejer y des
tejer. Texere atque retexere. Parit
n'avoir point d'idée fixe. Fare e de-
fare. |
FÉA Y DIR. fr. DIR Y FÈR.
FÉRSE. v. r. Créxer, aumentarse, apr
avausand per arribar al estad de perfec-
ció que cada cosa ha de tenir. Ji.”
Augeri. Crolire, augmenter. Crescere
rèase. Apartarse, desviarse ; com First ©
datras, ensá, etc. Hacerse. Progrtt-
Se retirer. Farsi.
rase. Náxer espontáueamént las plactees |
algun terreno: axí se diu que en ap"
camp se hi rax hérbas. Nacer. Est
Naítre. Nascere.
Fènse. Engruxirse, posar caras. Em
necer , ir embarneciendo. Pingues*
Engraisser. Ingrassare , divenire gr»
FER
rànss. Produirse las plantas en algun ter-
reno: en aquest sentit se diu que las vi-
nyas se Fan en terreno calènt. Zenir.
Enasci. Venir , naftre. Nascere , vivere.
rkase. Exir, dèxarse véuret; axí se diu:
rkzsr al. balcó. 4somarse. Prodire. Se
montrer, se mettre à: Farsi vedere,
affacciarsi.
ÈRSE ABORRIR. fr. PÈRSE MALVOLER.
base CRÓXER. fr. fam. CRUSPIRSE.
Ensz Marsi. fr. Malmétrerse , desmillorar-
se alguna cosa. Echarse d perder , ma-
learse. Corrumpi. Se corrompre. Gua-
starsi.
ESE MaLBî. fr. rkn uarst, en la primera
accepció.
case MALBÉ. fr. Passarse, deteriorarse las
fruites y altras cosas semblants. Dañar-
se. Corrumpi. Se gáter , se deteriorer.
Guastarsi, deteriorarsi.
i ESE MAL VOLER. fr. Posarse mal ab alguna
persóna , captarse sa malevolencia. Mal- |
quistarse. Odium alienum sibi concita- ,
re. Se rendre odieux. Farsi aborribile.
ERSE OBEIR. fr. Fér respectar la autoritat |
no permetènd que ningú desobeesca.
Hacerse obedecer. Seriò preecipere. Se :
faire obeir. Farsi ubbidire.
RSE PETAR. fr. fam. CRUSPIRSE.
«ase mecar. fr. No concedir algú luègo lo
«4 ue se li demana , déxar que lo régnen
111ólt , encara que interiormènt tinga ga-
mas de férho. Hacerse de rogar. Preces
procrastinari. Attendre des prières.
A spettare il baldacchino.
RSE SERVIR. fr. No permétrer algú cap
d escuid en la séva assistencia. Servirse ó
Js acerse servir. Exactissimum servitium
»xquirere. Se bien faire servir. Farsi
servire.
se VRUBER. fr. Posarse de intènt davant
je altre pera alguu fi. Hacerse presente.
Zonspectoi alicujus consulto se offerre.
Se montrer , se faire voir. Farsi palese,
Farsi vedere.
LA. fr. ab que se significa que algú fal-
4 “lo que debia, á sas obligacióne 6 al
-oncèpte que de ell se tenia formad.
rracerla. Defficere. Manquer à ses de-
oËrs. Farla.
ws ALGUNA. fr. Fér alguna mala aeoió.
Zoxcer algun mal recado. Rem inoffi-
iosam patrare. Jouer un mawais tour.
“a sla.
3 QUI VOL QUE NO QUI Pop. ref. que
is E Nya que la voluntat tè la principal
| FER 951
part en los beneficis ó accións, y que ab
lla las e£ecuta fims lo qui sembla que
té menos possibilitats. Mas hace el que
quiere , que no el que puede. Velle ma-
gis semper praestat quam posse daturo.
Celui qui veut fait plus encore que celui
qui peut. Chi ha volontà esso fa.
FA QUI VOL Y NO QUI POD. ref. Fa wks QUI
VOL QUE NO QUI POD. |
COM QUI FA ALTRA COSA. ÍT. COM QUI RES NO
FA.
COM QUI RES NO Fa. expr. eb que se denota
que s' efecuta alguna cosa ab discimulo
e modo que mo se conega. Como quien
hace otra cosa, ó tal cosa no hace. Si-
mulando nihil aut aliud agere. Sans
avoir Pair d'y toucher. Come se non la
facesse.
CUAL FARÁS TAL TROBARÁS. ref. FILL ETS, PA.
RE SERÁS, TAL FARÁS TAL YROBARÁS.
rem RES? fr. fam. ab que algú incita á al-
tre 4 que èntre en algen negoci, 6 á la
conclusió de algun tracte. Hacemos al-
go? Agimusne? Eh bien! fatsons-nous
quelque chose? Non facciamo miente?
JA HO FARR DEMÀ. loc. DEMÀ , DEMÁ.
Lo FÈR sk May SE PERP. ref. que ensenya lo
mòlt que importa fév bonas obras, per-
qué sémpre portan alguna utilitat al que
las fa. Hacer bien nunca se pierde. Fac-
to vel ingrato semper benefacta lucran-
tur. Les bienfaits sont toujours recom-
pensées. Qui bien fera, bien trouvera.
Chi fa del bene ne troverà.
NIXGÚ FA RES DE FRANC. ref. que nos enso-
nya que lo interes es regularmént lo
móvil de tòtas las acciòns. Hdgote por-
que me hagas, que no eres Dios que me
valgas : no se dan palos de balde. Nt
sperata movet merces vix quid fit ab
ullo. On ne fait rien powr rien. Nessu-
no da per niente.
NO ES COSA DE FÈR 6 DE rinse. loc. fam. no
ES DE FAR.
no ES DE FER. loc. fam. ab que se significa
que no es lícita mi conveniènt alguna ac-
ció que se va á e&ecutar, ni correspo-
nènt al que la va á fér. No es de hacer
ó de hacerse. Non decet, non oportet
fieri. Ne dett pas se faire. Non è da fare.
xo rkn nes. fr. Estar ociòs, estar en vaga.
Holgar. Otiari. Ne rien faire. Non far
niente.
NO HO FARÉ. EXPF. KO HO FAB? MAT.
NO RO FAM May. expr. ab que algú se nè-
ga á fèr lo que altre li demana. No en
952 FER
mis días. Non agam quamdiu vixero.
De ma vie ni de mes jours. In vita mia,
a’ miei giorni.
XO ME FASSAS PARLAR. expr. ab que se re-
. pren al que nos importuna pera saber
cosas que després de sabudas no li do-
narán sinó disgust y sentimént. No me
saques la lengua 4 pasear. Ne quod ti-
bi grave sit audire me dicere cogas.
Ne me faites point parler. Non farmi
parlare.
POC ME FA. loc. POC SE MÉN DONA.
QUE Fas? Ó MIRA LO QUE FAS. expr. ab que
se avisa 4 algú que va á efecutar algu-
na cosa mala ó perillósa pera que hi re-
flexióne. Qué haces? ó mira lo que ha-
ces. Vide quid agas. Prenez garde d
ce que vous faites. Guarda un po' quel
che fai. .
QUE HI FAREM? expr. QUE HI HA QUE PER?
QUE HI Ha QUE Fa? expr. de que se usa
pera manifestar algú que se confórma
ab lo que succeex , donand á enténdrer
que no está en sa ma evitarho. Qué he-
mos de hacer? Quid agendum restat?
Qu'y faire? Che c'è da fare?
QUE RI HEM DE FER? expr. QUE HI HA QUE FÈR.
-QUE ME FA. eXpr. QUE SE MÈN DÒNA.
QUEN FAREM? QUE N° FAREM DE AXÓ? expr. ab
que se manifèsta la poca utilitat de lo
que actualmènt se proposa atés lo fi
pera que deu servir. Qué haremos ó
que hacemos con eso? Quid ad rem? 4
quoi bon cela? Cosa ne faremo?
QUI FA LO QUE NO SOL FÉR, TE VOL EXGANYAB,,
ó T HA MENESTÈR. ref. que dòna á entén-
drer lo cuidado ab que deuen mirarse
los aduladòrs. Quien te hace fiestas que
no te suele hacer, ó te quiere engañar,
6 te ha de menester. Qui tibi non solitus
blanditur fallere tentat. 1 ne faut pas
se fier aux caresses de celui qui n'a
pas coutume de festoyer, Chi t' acarezza
di raro, vuol servigio ó vuol danaro.
QUI LA FA QUE LA PAGUE. expr. ab que se
significa que lo qui té la culpa deu pa-
gar la pena. Quien tal hace que tal pa-
gue. Qui peccavit poenas luat. Qui casse
les verres les paie. Chi rompe paga.
QUI MAL FA MAL PENSA. ref. que ensenya lo
mólt propensos que sóm á suspitar de
altre lo que nosaltres fem. Piensa el la-
dron que todos son de su condicion.
Nempè suà reputat reliquos ex indole
pravus. Il mesure les autres à son au-
pe. Da se giudica gli altri.
——___—_——rY—.r—_————__—_——_—_——_———_—_—__11114++—6€—wzr&_m_———___—______—_—.————__—_—mÈT—————_———_—_——_—_—_—_-——-—-=-—-—————— ———1"@—%@@11——__@—@—@———@——@———_——@@@@—@@—@—@@— m@0@——1#@@@ i
. . ——— A—————mM——Ó E
, 1,
.FERESA. s. f. FEREDAT.
FER
QUI MAL FA, MAL TROBARÍ. ref. que ewe
que si volem víurer en pau y quiet
no debem fér mal á ningú; perqu de
fèr mal sémpre: sén seguexen dis
Haces mal espera otro tal. Ab doa.
. pectes alteri quod feceris. Recevoir i
monnaie de sa pièce. Qual asino dia
parete tal riceve.
quí MÈS RI FA, MÈS RI PERD. ref. que ext
nya que algunas vegadas los mérit vn
desatesos. 4 mas servir menos var.
Impensi damnum merces fit szpe labo
ris. Les chevaux courent les béndit e
les ânes les attrapent. Chi fila bm
camicia, e chi non fila ne ha du.
TAN ME FA. loc. POC sg MÈN DÓNA.
FER, RA. adj. FERESTEG.
FERA. s. f. Animal indómit, feros var
nicér. Fiera. Fera. Bête fauve. Fer.
FERA. met. Se diu del home que e o
cruel. Fiera. Immanis homo. Ama
cruel. Uomo crudele, feroce.
FERACITAT. s. f. Fertilitat, fecontt!.
Feracidad. Feracitas. Fertilité, fe
dite. Feconditá.
FERAS. adj. Fértil , copiós de fruits. fe
raz. Ferax. Fertile , fécond. Ferte."
coudo.
FEREDAT. s. f. Esgarrifament, box
| que causa alguna cosa. Grima. Bom.
Horreur. Orrore, brivido.
rkn FPREDAT. fr. Causar terror, ef
Dar, meter, poner grima. Hort
incutere. Effrayer. Atterrire, sbigotlst
FÈR FEREDAT. fr. ab que se pondéra i c
titut 6 excès de alguna cosa en nir.
y axí se diu: reva FEREDAT la gts c^
hi habia. Ser un juicio. Mina el
Etre étonnant , être une horreur. Pira
impossibile , era sorpreudente. |
FERESA. s. f. Inhumanitat , crudi *
ánimo; y en las bestias braves é 12?’
tu, movimént de sa brutalitat. Et.
Ferocitas , immanitas. Ferocite, (1
te. Ferocità , crudeltà. |
FERESTEG, GA. adj. que se apii "
animals que no estan domesticads X
vaje , montaraz, saltero , brano. Y
agrestis. Sauvage. Selvaggio, sel”!
FERIA. s. f. Cualsevol dels dias de €
mana ménos lo dissapte y diuméen *
diu regia segòna lo dilluns, terc?
dimars, etc. Feria. Feria. Ferie i”
FERIAD. s. m. Descans y suspess "
_traball. Se anomena també ax *'
FER
tèmps en que se descansa , y se usa re-
gularmént en plural. Feria, vacacion.
Feria. Ferie, vacance. Feria.
FERIAL. adj. Lo que pertany á las ferias
ó dias de la semmana. Ferial. Ad ferias
pertinens. Ferial. Feriale.
"ERID, DA. adj. Lo qui ha rebud algu-
ma ferida. Herido. Malè saucius. Blesse.
Ferito.
"Rip. Apoplétic, lo qui ha tingud al-
gun accident de feridura. Apopletico.
Apoplecticus. Apoplectique. Apople-
tico.
ERIDA. s. f. Solució de continuitat en
cualsevol de las parts blanas del animal,
féta ab algun instrumént. Herida. Y ul-
mus. Blessure. Ferita.
SPIRAR PER La FERIDA. fr. met. Explicar
ab alguna ocasió lo sentimént que se te-
nia reservad. Resollar ó respirar por la
herida. Dolorem explicare. Decharger
son cœur. Aprire il core.
¿RIDURA. s. f. Acumolació 6 derrama-
mént de sang 6 limfa en lo cervèll, que
priva al paciènt de sentit y movimént.
dpoplejia. Apoplexia. Apoplexie. Apo-
plessia.
AIR. v. a. Rómprer ab algun instru-
nént la continuitat de las parts blanas
lel cos del animal. Herir. Ferire, per-
utere. Blesser. Ferre.
'R. Pegar una cosa ab altra. Chocar,
par, dar. Allidere. Choquer , urter.
frtare.
e. ant. Pegar. Golpear, dar, herir.
ercutere, ferire. Frapper, choquer.
ercuotere.
a. Parland del oido ó de la vista fér
s objéctes impressió eu éstos sentits,
usar eu élls alguna sensació. Herir.
rire. Frapper , toucher , affecter. Col-
re, ferire.
. met. Parland de l'ànima é del cor
5urer, excitar algun afécte. Herir.
¡"ire , excitare. Toucher. Colpire.
. met. Oféndrer , agraviar. Se diu co-
1namént de las paranlas 6 escrits.
rir. Ferire. Blesser , offenser. Pun-
re , ferire.
, v. D. ant. ACOMÉTBER , EMBESTIR.
£. v. T. Tenir un accident de feridu-
Darle d alguno un accidente de
>plejia. Apoplectico morbo corripi.
‘e frappé d'apoplexie. Soffrir accidon-
1” apoplessia.
v1, MA. adj. Segur, sólido, perma-
TOM, I.
FER 953
nèut. Firme. Firmus. Ferme, solide,
fixe. Fermo, sodo.
MANTENIASE FERM. fr. No voler cambiar de
opinió 6 dictámen. Cerrarse, cerrarse
de campiña. lu proposito obstinaté fir-
mari. S'entéter. Intestarsi, incapponirsi.
POSAR PERM. fr. Fér que estigue ferma al-
guna cosa. #firmar. Firmare. Affermir,
fortifier. Fortificare.
TENIBSE FERM. fr. Resistir y contradir for-
tamènt alguna cosa , oposándsehi ab va-
lor y resolució. Tenerse fuerte. Fortiter
obsistere. Se tenir ferme. Resistere, op-
or fermezza. |
FERMA. s. f. Especie de guarnició ó re-
fors que se posa per la part de dins y
al voltant de las robas talars, com fal-
dillas, vestids, etc. Ruedo. Vestis, ora,
limbus. Bord mis autour. Lembo.
FERMAMENT. adv. mod. Ab fermesa.
Firmemente. Firmiter. Fermement. Fer-
mamente.
FERMANSA. s. f. riansa.
rku FERMANSA. fr. FER FIANSA,
FERMAR. v. a. ant. arinmar, en la pri-
méra accepció.
rcaman. Lligar 6 assegurar 4 algun puèsto
lo caball ó altra cabalcadura. 4rrendar,
atar. Alligare. Attacher un cheval par
le licou. Legar pella cavezza.
FERMENT. s. m. Lo que fa fermentar
com lo llevad. Fermento. Fermentum.
Ferment , levain. Fermento, lievito.
FERMENTACIÓ. s. f. L'acció y efécte de
fermentar. Fermentacion. Fermentatio. .
Fermentation. Fermentazione.
FERMENTAR. v. n. Móurerse ó agitarse
per sí las partículas de algun cos pera
adquirir novas propietats; com cuaud
lo mòst se tórna vi, lo vi vinagre, 6 se
pudrex alguna cosa. Fermentar, fer-
mentarse , cocer. Fermentare. Fermen-
ter. Fermentare, lievitare.
FERMENTATIU, VA. adj. Lo que está
disposad pera fermentar ó causar fer-
mentació. Fermentativo. Fermentandi
capax. Fermentatif. Fermentativo. —
FERMESA. s. f. Seguretat, constancia.
Firmeza. Firmitas. Fermete, solidite.
Fermezza , sodezza. |
FERMOS, A. adj. ant. mERMÒS.
FERMOSURA. s. f. ant. uERMOSURA.
FERNANDINA. s. f. Especie de tela. Fer-
nandina. Tela lintea quedam. Espece
de toile. Sorta di stoffa.
FEROCITAT. s. f. Feresa, crueltat. Fe.
]
956 PES
humor. Estar de fiesta, de gaita, de
gorja , de chirinola. Exhultare , festive
agere, festivo animo esse, Elre en go-
guette. Stare iu zurlo.
ESTAR DE FÈSTAS. fr. ESTAR DE FRSTA.
ska rÈsTA. fr. Dèxar lo traball algun dia
com si fos fèsta. Hacer fiestas, hacer
. domingo. Vacare. Avoir congé. Vacare.
rkn FÈstas. fr. Fèr jogs á algú, 6 dirli
paraulas llisongéras pera captar sa vo-
luntat. Cocar. Blandiri. Cajoler. Caret-
_ rare.
rÈR pistas. fr. Acariciar, afalegar. Mimar,
popar. Blandiri. Cajoler, amadouer,
amignoter. Careggiare , blandire, lu-
singare.
GUARDAR LAS FÈSTAS. fr. SANTIFICAR LAS FÈS-
TAS.
LAS BONAS FÉSTAS COMENSAN PER LA VIGILIA.
ref. LAS GRANS FÈSTAS JA COMENSAN EN LA
VIGILIA.
LAS GRANS FÈSTAS JA COMENSAY EN LA VIGILIA.
ref. que ensenya que lo prudènt ob-
sèrva y fa judici dels successos per los
antecedènts y senyals que los precec- ,
xen. Por las visperas se conocen los di-
santos. Vespere prenosces que siut cras
festa futura.
Quand l'astre du jour est brulant,
On ressent ses feux des l'aurore.
Le grandi feste si fanno sentire dalla
notte.
PAGAR La FÈSTA. fr. Ser lo objècte de la di-
versió de alguna concurreneia, 6 lo suh-
gécte á qui tòtbom acud en sas urgen-
cias. Ser la vaca de la boda. Nuptiarum
sumptus tacere. Etre la chouette d'une
. societe. Essere il badalucco della società,
PAGAR LA FÈSTA. fr. FÈR La costa, en la
tercéra accepció.
PUBLICAR LAS FEsTAs. fr. Férlas saber, do-
nar avis de las que deuen celehrarse.
Echar las fiestas. Dies festos promulga-
re. Annoncer les fetes au prône. An-
nunziare le feste dal pergamo.
. SANTIFICAR Las FEsTas. fr. Guardarlas
ocuparlas en cosas de Déu déxand tóta
obra mecáuica. Santificar , guardar las
Fiestas. Dies festos colere. Sanctifier les
fetes, les observer, les garder, Santifi-
care le feste.
FESTEJADOR. s. m. Lo qui fésteja á al-
guna dona. Galan, cortejo , cortejador,
cortejante. Amasius, procus. Galant,
amant, amoureux. Galante, amante.
, FESTEJANT. s. m. Lo qui acostuma fès-
FES
tejar à las donas. Galanteador. (ho.
quens. Galant, amant. Amante.
FESTEJAR. vw. a. Obsequiar á algú ab
fèstetjs. Festejar , festear. Obsequ. ie.
toyer, courtiser , feter. Far festaa, iv.
teggtare.
rksrEjAR. Obeequiar 4 alguna dona. pr>
curaod serne estimad. Cortejar , galur
tear, festejar. Malieris gratan ve
amorem captare. Coqueter, cout,
en conter à une femme. Civellare, ox.
teggiare, far allo amore.
rksrrjau. Sol-licitar ab obsequis la vuu-
tat de altre pera lograr algua fi. &-
lantear. Sollicitare, captare. Fate.
cajoler. Lusingare.
FÈSTETJ. s. m. L'acció y efécte de &
tejar ú obsequiar. Festejo, festeo. 0:-
sequium. Fete qu’on donne à quelgie.
Corteggiamento. |
rèsTETJ. L'acció de festejar à algan de.
Galanteo , festejo. Amoris ag.
Galanterie. Galanteria.
FESTÍ. s. m. Fèstetj particular que 25
en alguna casa concorrendhi moli « :
á divertirse ab balls, música, br;
y altres entreteniménts. Festin. =
choreis aut ludis scenicis com^ "
Festin accompagné de musique d::
etc. Festino. |
FÈSTIU, VA. adj. Xistòs. Festivo. FV:
vus. Badin, jovial, plaisant. Fra.
allegro, piacevole. |
rksriv. Alègre, de bon humor. P:
Letus,-festivos. Engoue, gai, ji^:
Allegro, gajo, lieto, ilare.
FESTIVITAT. s. f. La fésta ó #2:
ab que se celébra alguna cou. 3t?
ca als dias solemnes de la Iglèsi. 7
vidad. Festivitas. Celebrite, sit.
Festivitá, solennitá.
FESTÓ. s. m. Adòrno compost de “7
fruitas J fullas, que se posaba ©
portas dels tèmples en que se 1"
guna fésta, y en los caps de las e
en los sacrificia dels gentils. Feat
carpi. Feston. Festone. |
resté. Especie de garlanda de fon. "
tas y fullas ab que los arquitecta *
tres artistas adórnan sas obras. /^
colgante. Eucarpi. Feston, gu>
Festone. |
FESTUG. s. m. Arbre de uns quss'
de alsada, que tè las fallas
de altras més pètites, y disposi”
dos filas: del trónc y de las ras
FET
ex lo másteg, y lo fruit corité uña subs-
tancia rebinòsa. Alfóncigo, alfónsigo.
Pistacia. Pistachier. Pistacchio.
FET, TA. p. p. de rin. Hecho.
FÈT. adj. Acostumad, habituad. Hecho.
Assuefactus. Æccoutume, habitues Av-
vezzo, assuefatto.
rir. Ab alguns noms lo que tè alguna sem-
blansa ab lo que aquells significan ; com
FET un lleó, rkr una furia. Hecho. Si-
milis. 4 la manière. A guisa di.
rkr. Aplicad al animal ab los adverbis 52
6 mal significa la proporció 6 despro-
porció de sòs mèmbres èntre sí, y la
bona ó mala formació de cada un de
èlls. Hecho. Pulcherrimà vel deforme
specic. Fait, báti. Fatto, garbato o
sgarbato.
rkr. s. m. Acció ú obra. Hecho. Factum.
Fai , action, acte. Fatto.
rkr. Cas que ha succeid. Hecho. Res gesta,
factum. Fait, evenement. Fatto, avve-
pimento.
FÈT. Jog de noys en que un basca als de-
mès que se amagan, y al primèr que
troba y agafa lo porta á sòn lloc pera
que fassa lo matèx. Escondite. Puero-
rum sese abdeatium ludus. Cligne-mu-
selte. Fare a niscondersi.
PÈT DE armas. L' hassanya 6 acció senya-
lada de armas. Hecho de armas. Facta
bellica, res bello gesta. Haut fait d'ar-
mes. Fatto dí armi.
FÈT MALBÉ. MALMES. ,
FET Y MT. expr. DIT v FÈT.
DE FÈT. mod. adv. Efectivamènt. De hecho.
Re ipsá. Reellement, effectivement. Di
fatto, in fatti.
rien són rèr. fr. Lograr lo que se intènta,
conseguir lo fi desitjad, denotand sèm-
pre un poc de malicia. Hacer su hecho.
Quod sibi convenit patrare. Parvenir à
ses fins. Fare il sno negozio.
“Ran rkr. mod. adv. ant. Mólt. Mucho.
Müultunr. Beaucoup. Molto, assai.
.O FÈT DB LA VERITAT Es. loc, LO FAT ES.
.o FÈT ES. loc. ab que se assegura alguna
cosa. Ello es. Re quidem.verá. En ve-
ritd. M fatto à, il fatto si è.
rÒT ES ESTAREJ FÈT. fr, sh que se denota la
forsa de la costum. Tras dies dias de
ayunque de herrero, duerme al son el
perro. Assueto duris fiunt incommoda
nulla. C'est le fait de s'en faire une ha-
bitude. 1 fatto sta nel prenderne il co-
stume.
FET 957
FETA. s. f. rkr, acció. |
FETGE. s. m. Entranya gran de figura ir-
regular y de color bermell fòsc , que.si-
tuada principalmént en lo hipocóndric
dret, ocupa la majór part de la regió
interiòbr del véntre. Higado. Jecur.
Foie, Fegato. —— ' —
Frères, Lo pétit que tènen los aucélls , pe
xos y altres animals xics. Higadillo,
higadilla. Jecusculum. Petit foie , foie
d'oiseau. Fegato.
LO QUE ES BO PER LO PÉTGE, ES MAL Ó XO ES
BO PER LA ELSA: ref. ab que se dòna 4
enténdrer que lo que aprofita pera unas
cosás , sol ser perjudicial per altras. Lo
que es bueno para el higado es malo
para el bazo. Non omnibus omnia. Ce
qui nous épanouit la rate, nous ronge
souvent le ceur. Ció che oggi ci diver-
te dimani ne fa piangere.
MÈNjARSE LOS FÈTGES. fr. met. y fam. ab
que se pondèra la discordia que hi ha
èntre alguns. Comerse unos d otros. Per-
petua discordià et animorum dissensio-
ne aliquos laborare. Étre en discorde
perpetuelle. Essere come cani e gatti.
Tk BON FÈTGE. fr. fam. TÈ vx FÈTGE COM
UNA RAJADA.
TÉ UN FÈTGE COM UN LLUS. fr. fam. rk vx
FÈTGE COM UNA RAJADA.
TÈ UN FÈTGE COM UNA RAJADA. fr. fam. ab
que s'exprèssa que alguna persòna es
molt dessidiòsa, ó que res la immnta.
El alma se le pasea por el cuerpo. Sum-
me dessidiosus est. Vous avez bon foie,
Dieu vous sauve la rate. Non prendersi
noja per niente.
TRÁURER LO FÈTGE. fr. met. y fam. Fatigarse
mòlt per conseguir alguna cosa. Echar
los hígados , los bofes. Vehementer in-
tendere, defatigari.: S'evertmer. Affati-
carsi molto, restar senza lena.
FETO. s. m. Lo que la femèlla de cualse-
vol animal concebex y tè en són vèntre.
Feto , engendro. Fœtus. Fetus. Feto.
FETÒR. s. m. Olòr mòlt mal y penetrant.
Hedor , hediondez , fetor, hedentina.
Fetor. Puanteur. Pazzo.
rkn FETÒR. fr. Llansar de sí un olòr mòlt
mal y peuetrant. Heder. Fœtere. Puer.
Puzzare, putire.
FETXA. s. I La data de la escriptura,
carta 6 paper. Fecha. Diei et loci ins-
criptio. Date. Data.
LLARGA FÈTIA. expr. que se usa pera donar
á enténdrer l'antiguitat de alguna cosa, ,
958 FEX .
Larga fecha. Vetustas. Age avancé.
Lunga età.
POSAR LA FETXA. fr. Posar la data 4 algun
escrit. Fechar , datar. Diem et locum
inscribere. Dater. Seguare , mettere la
. data.
FETXURÍA. s. f. Acció mala. Fechoría,
fechuria. Facinus. Mauvaise action.
Burbanteria , baronata.
FEU. s. m. ant. reupo.
FEU DEL VI. ant. MARE DEL VI.
FEUATER. s. m. ant. reupaTARI. )
FEUDAL. adj. Lo per:anyènt á feudo.
Feudal. Feudalis. Feodal. Feudale.
FEUDALISME. s. m. Lo conjuat dels
drets que gosaban los senyòrs dels feu-
‘ dos, y lo abus que se feya de aquestos
. drets, Feudalismo. Jurium feudalium
. usus vel abusus. Droits feodaux, et
l'abus qu'on en fesait. I diritti feudali.
FEUDALITAT. s. f. La calitat. condició
ó constitució del feudo. Feudalidad.
Feudi natura, conditio. Feodalite. Feo-
dalità.
FEUDATARI, RIA. adj. Lo que està sub-
jécte y obligad á pagar feudo. Se usa
comonamènt com substantiu. Feudata-
rio. Feudatarius. Feudataire. Feudata-
rio.
FEUDATER. s. m. ant. FEUDATARI.
FEUDO. s. m. Especie de contracte, en
part semblant "i enfitéasis, en que lo
emperador , réy , príncep ó senyór ec-
clesiástic ó secular concedex á algú lo
domiai útil de cosa immoble ó equiva-
lént ú honorífica, prometéndli èst, re-
gularment ab juramént, fidelitat y ob-
sequi personal, so sols per sí, sinó tam-
bé per sòs successórs. Feudo. Feudum.
- Ref. Feudo. |
reupo. Regonexensa que se fa, 6 tribut
que se paga al priacep 6 senyór en aten-
-cié á alguna dádiva 6 gracia fèta per
élls. Feudo. Canon feudalis. Hommage,
redevance, contrat feodal. Omaggio,
livello, canons.
yeubo. La cosa concedida al vassall per lo
príncep 6 semyòr , ab regonexement y
vassallatge. Feudo. Feudum. Droit qu'a
un vassal sur le fief qui lui a eve accor-
de. Cosa data in feudo.
X. s. m. Una porció lligada de blat,
lli, hérba, llénya 6. altras cosas sem-
blants. Haz. Fascis. Faisceau, fagot.
Fascio, fastello.
. FEXA. sf. Aquella part de terra que per
no estar al nivell de las altras, forma ab
ellas una especie de esglahóns; y axí se
diu que una horta tè tantas rkxas cuan-
tas parts té de terra plana superiòrs
unas á altras. Bancal. Hortis area su-
| .pereminens. Terrasse. Sterrato.
FEXAR. v. a. ant. AGARRAR, AGAFAR.
FÈXET. s. m. dim. de rèr. Hacecillo,
hacecito , hacecico , hacezuelo. Fascicu-
lus. Petit fagot. Fascetto.
FEYNENT. s. m. ant. Vagarro, vagamun-
" dé. Holgazan , haragan. luers. Vaga-
bond , faincant. Scioperato , perdigior-
no, sfaccendato.
FEYNER. v. a. aut. rois.
FI.
Fl. s. amb. Tèrme ó consumació de algu-
na cosa. Fin. Finis. Fin, terme, bout.
Fine, termine.
FI. s. m. L' objécte ó motiu per lo cual
s'efecuta alguna cosa. Fin. Finis, sco-
pus. Fin. Scope.
rt. s. f. Mort. Fallecimiento, finamiento.
Vite fiuis. Zrepas, décès. Fine, morte.
Fi, Na. adj. Lo que es delicad y de booa
- ealitat en sa especie. Figo. Purus, per-
fectus. Fin. Fino.
rt. Constant, fiel. Fino. Fidus, constans.
Constant , sur, fidele. Fedele, sicuro.
Ft. Astut, sagas. Fino, refinado , redoma-
do. Astutus, callidus. Fin, ruse. Seal-
tro, sagace.
ri. Cortes, hén. ctiad. Fino. Comis , urhe-
nus. Poli, galant, honnéte. Pulito,
cortese, «
À rió á ri DE. mod. adv. En órde á, ab
oljécte de, pera. 4 fin, d fin de. Ut.
yp» de. A line di. ^ ^
À FI BB COMPTES. mod. adv. En cosclustó 6
ab brevedat. En resumidas cuentas.
Taudem. En un mot, bref. In somma.
AL Zi. mod. adv. Per últim, desprós de
vensuds tòts los embraseos. Se diu tam-
bé: AL ri, AL: FI, pera majòr energía de
lo que se assènta 6 tracta. # fin; al
fin, al fini al cabo; al cabo al «abo;
al cabo y d la postre; al cabo de la
jornada. Tandem. Enfin, à la fia. la
fine, alla fine,
AL FI SE CANTA LA .GLORIA. fr. ab que se do-
da é enténdrer que fias que estigue
conclosa una cosa no se pod fèr judici
cabal de èlla. 4i fin se canta la gloria.
Non nisi patratá camitar victoria pauguá,
FIA
Il ne faut pas chanter victoire avant la '
fin du combat. Chi non finisce non ha
gloria.
DONAR FI Á ALGUNA COSA. fr. Conclóurerla,
acabarla, Dar fin & alguna cosa. Ab.
solvere, finem imponere. Finir, ache-
ver. Finire, terminare, porre a fiue.
DONAR FI. fr. Conclóurerse , acabarse. Dar
fin. Desinere, finem facere. Finir. Finire.
EX FI. mod. adv. Finalmént, ultimamént.
En fin; por fin; por fin y postre. Tan-
rud A sE Infite,
as er. loc. ah que s'éxprèssa lo mòlt que *
algú es astut. De fino se pela. Vaferri-
mus est. J/ est ertrémement ruse. Egli
è sagace.
ESTAR AL ri. fr. que sé diu de las balansas
cuand la cosa pesada está en equilibri
ab lo pes, de tal mamèra que lo piu no
se incline ni 4 un ni é altre plat. Estar
en caja. Æqua lance libram stare. Zire
en equilibre. Essere in equilibrio.
PER FI. mod. adv. EN ri.
TIRAR A Dès rINS. fr. Posar l'atenció 6 pre.
tensió á dòs cosas. Tirar d dos chitas.
Duos lepores insequi. Courir deux hè-
vres à la fois. Voler pigliar due colom-
be a una fava.
FIADOR. s. m. La persòna que fa fiansa.
Fiador, garante. Fidejassor. Caution,
garant. Fidejussore, mallevadore.
EXIR FIADÒR. fr. FÈR FIANSA.
FIAMBRE. s. m. La vianda que desprès
de rostida ó cuita se ha déxad refredar
pera no ménjarla calénta. Se diu comu-
namént de ka carm. Fiambre. Coctum
aut assum quod frigidum comeditur.
Viande rótie qu'on a laissee refroidir.
Vivaade fredde.
FIAMBRERA. s. f. Capsa pera portar lo
repuésto de fiambre. Fiambrera. Theca
frigidis absoniès servandis. Bo/te de fer-
blanc oú l'on porte des viandes róties.
Orciuolo dove si mettono le vivande
fredde.
FIANSA. e. f. Obligació que un fa pera
seguretat de que altre pagará lo que
deu ó complirá las condicións de algun
contracte. Fianza. Fidejussio. Caution,
cautionnement. Fidanza , malleveria.
FIANSA. FIADÓR.
DONAR FIANSA, fr. Presentar davant del jot-
ge persòna 6 béns que queden obligads
al pago en cas de faltar lo principal 4 sa
obligació. Dar fianza , dar fiador. Præ-
dem dare. Donner caution. Fidanzare.
959
rèn russa. fr. Assegurar que altre cum-
lirá lo que promet ó pagará lo que
deu. obligandse en cas que no ho fassa
á satisfér per éll. Salir Rador , fiar. Fi-
dejubere. Cautionner , repondre. Fidan-
zare.
FIAR. v. a. Véndrer séns rébrer lo preu.
Fiar. Credito veadere. Vendre i cre-
dit. Vendere a credito.
FIAR. Fér confiansa de altre. Fiar. Fidere.
Se fier à quelqu'un. Fidarsi a alcuno,
affidarsi ad uno.
run. Donar á altre alguna cosa en con-
fiansa. Fiar. Alicui concedere. Confer.
Fidare.
4 riar. mod. adv. ab que s'exprèssa que
algú pren, cómpra, joga ó contracta
sens donar. de ot lo que deu pagar.
Al fiado. Credito. A crédit. A credito.
FIAT. Veu llatina usada com substantiu
mascalí, y significa lo consentimènt que
. se dòna pera que algusa cosa tinga
efècte. Flat. Fiat. Fiat. Sa.
FIBAILL. s. m. ant. aarzr , SIVÉLLA,
FIBLA. e. f. Obertura 6 forad per tréu-
rer aigua dels ruis, cequias, etc. San-
gradera. Emissarium. Saignee. Chias-
sajuola.
FIBLADA. s. f. Picada de abella, véspa,
etc. Picadura , picazo , aguijonazo.
Morsus. Pigúre. Puntura.
FIBLADA DE MAL DE vEwTRE. Lo dolór bréu
y vehemènt que se tè en ell. Retortijon
de tripas. Tormen. Zranchee , colique.
Pondi.
FIBLAR. v. a. Picar ab lo agulló ó fibló,
Picar , aguijonear. Stimulere, stimulo
ferire. Piquer. Pungere, spronare.
FIBLAR. Causar coissó. Escocer. Urere.
Cuire. Frizzare, bruciare.
FIBLÓ. s. m. La punxa aguda ab que pi-
can l' abella y altres insectes. Aguijon,
espigon , rejo. Aculens. Aiguillon. Pun-
olo, ago , pungiglione.
FIBLONEIAR. v. a. ant. FisLAR, en la
priméra accepció.
FIBRA. s. f. 4nat. Cualsevol dels fils su-
tils que componen las parts del cos del
animal y servexen pera donarlas ferme-
sa y consistencia. Fibra. Fibra. Fibre.
Fibra.
FIBRA. Cualsevol dels fils sutils que èntran
en la composició de las plantas, arbres,
etc. Fibra. Plantarum fibra. Fibre. Fi-
ra.
| FIBRÒS, A. adj. Lo que tà mòltas fibras.
950 FID
Fibroso. Fibratus. Fibreux. Fibroso.
FICAR. v. a. Introduir ó inclóurer una
cosa dins de altra ó en alguna part. Se
usa també com recíproc. Meter. Immit-
tere, iutromittere. Mettre , introduire.
Mettere, conficcare.
sican. Fèr entrar, col-locar las cosas de
modo quen capiam moltas en poc lloc.
Meter. Infarcire. Presser , serrer. Pre-
mere , stringere.
ricar. Fi£ar. Hincar. Figere. Ficher. Fic-
care, cacciar dentro. |
FICAR, Ó ricarni. fr. Mènjar mòlt. Meter,
embaular , embutir. Helluari. Devorer.
Inghiottire.
FiCABsE. V. r, Introduirse eu algun paratge
estret, 6 ahònt se cab just. Encajarse.
Se inserere. Se fourrer. Cacciarsi.
FICARSE. Introduirse en alguna part 6 en
alguna dependencia sénse ser demanad.
Meterse. Se inserere vel immittere.
S'entremettre , se méler, s' immiseer.
Mischiarsi , introddursi.
FICARSE ALGÚ AHÒNT NO LO DEMANAN. fr. En-
tremétrerse, introduirse en lo que no
l'incumbex, 6 no li toca. Meterse al-
guno donde no le llaman , ó en lo que
no le toca, ó en lo que no le va ni le
viene: meterse en la venta del excusa»
do. Non vocatum adesse. Se méler de ce
qui ne nous regarde pas. Mischiarsi
negli affari altrui.
FICARSE ALGÚ EN LO QUE NO LI VA RES, EN LO
QUE XO L' IMPORTA. ÍT. FICARSE ALGÚ ABÒNT
NO LO DEMANAN. |
NO ME Fico EN RES. loc. ab que algú se sin»
cèra de que no té part en alguna cosa
que se tém que tindrá mal resultat. No
me meto en nada. Nil curo. Je n'ai
aucune part à. Nog mene curo, non vi
bado.
FICCIÓ. s. f. Simulació ab que se pretén
encubrir la veritat , ó fér créurer lo que
no es cert. Ficcion. Fictio. Fiction. Fi-
zione.
FICTAMENT. adv. mod. ant. FINGIDAMÈNT.
FICTICI , CIA. adj. Lo fingid 6 fabulès.
Ficticio. Fictitius. Factice. Fatticio.
FIDANZA. s. f. ant. coxrFiAxsa.
FIDEDIGNE, NA. adj. Lo que es digne.
de que se li done fe y crédit. Fidedig-
no. Fide dignus. Digne de foi. Fede:
degno.
FIDEICOMMIS. s. m. Disposició testa-
mentaria per la cual lo testadòr dèxa
sa hisènda 6 part de ella entomanada á
FIG
la fe de algú pere que efecote s ve
luntat. Fideicomiso, fidecomiso. Pide.
commissum. Fideícommis. Fedeco-
messo.
FIDEICOMMISSARI , RIA. adj. La per
sona á qui s'encarrega algun fideicon-
mis, 6 lo que pertany à aquest. Sens
com substantia en lo primer sestit. A.
deicomisario. Fidei commissariu. F-
deicommissaire. Fedecommessario.
FIDEL. adj. Lo qui guarda fidelitat. Fe
Fidelis. Fidèle. Fedele.
FUEL. Per antonomasia lo cristià cat:
que viu en la deguda sobjecció i age
sta católica romana. Se usa també o:
substantiu. Fiel. Fidelis. Fidele. Fede:
FIDELITAT. e. f. Llealtat, lo bon port
de una persóna ab altra en complise:
de la paraula que se li ha donad 6pr
mesa que se li ha fet ab certa seat
tat 6 publicitat. Fidelidad. Fidi,
fides. Fidelite, foi, ‘loyaute. Fed.
lealtà, fede.
FIDELMENT. adv. mod. Ab fui.
Fielmente. Fideliter, Gdelè. Fiddew:
Fedelmente.
FIDEU. adj. ant. rrpz.
FIDEUS. 8. m. pl. Pasta de farina de bte
forma de cordas de instruméat. € 2
. alguna vegada en singular. Fideos. Y»
sa in fila deducta. Vermicelle. Vet:
celli.
FIDUCIARI. s. m. ant. mEREU Focos.
DE COXFIAXSA.
FIEL. adj. FiDEL.
FIELMÈNT. adv. mod. rest. —
FIGA. s. f. Lo segòn fruit ó lo més i
de la figuèra. Es tàu , de gust dos *
dintre de colòr més 6 ménos exar
. 6 blanc, y ple de llavórs sumanént »
nudas, y exteriormènt está cuber i
. una pelleta verdòsa, negra 6 mo
. segòns las diversas menas que bia
éllas. Higo. Ficus. Figue. Fico.
FIGA. L'acció de clóurer lo puuy me
lo dit pòls éntre lo índice y lo de
Higa. Pollicis vilipendiosa ostensio.
re la figue. Far le fiche.
FIGA DE moro. Lo fruit de la figuer
moro. Es ovalad, exteriormènt p:
unxas y de color grog clar, ét
- mènt de colòr de rosa: está pla à
vòrs xatas, ovaladas y blancas. ©
mestible y de gust dòls. Higo cha
higo de plata, tuna. Ficus indic
na. Fico d' India,
FIG
FIGA FLOR. Lo primer fruit de la figuèra,
que es més gros que la figa. Breva.
Ficus precox. Grosse figue precoce.
Fico fiore.
FIGA SECA. La que se ha assecad posada al
sol ó al aire: comunamènt tè la figura
complauada. Higo paso. Ficus passa.
Figue sechee au soleil. Fico secco.
AL CULLIR DE LAS FIGAS NOS VEURÉM. loc, fam.
ab que se denota, que á la fi, ó al pas-
sar cómptes tòt se trobarà. Al atar de
los trapos. Finito opere. 4 la fin du
compte. Al far de' conti.
COM ARA PLOUEN FIGAS. loc. fam. que se usa
cuand oim alguna cosa que nos parex
impossible. Como ahora llueven albar-
das. Ut nunc ficus è colo decidunt.
Comme il pleut des báts. Come piovono
dri ranocchi.
CUAND SÓN FIGAS 8ÒX RABIMS, loc. fam. ab
que s'explica que las cosas succeexen ó
s' e&ecutan al contrari de lo que s'es-
peraban ó debian fér. Cuando pitos
Slautos; cuando flautos pitos. Res pre- ,
posterè evenire. Le contraire de ce
qu'on desire arrive toujours. Quando
spero il bianco mi giunge il nero.
rEn rica. fr. Parland de las armas de fog;
no encéndrerse la pólvora de la casso-
leta al dispararlas. Dar higa, faltar.
Scloppetum fallere. Rater , manquer à
tirer. Mancare, non levar fuoco.
ràR La FIGA, fr. met. Despreciar á alguna
persóna, burlarse de élla. Dar higas.
Despicere. Mepriser , montrer au doigt.
Far le fiche.
MOLL COM UNA FIGA. loc. fam. ab que s'ex-
prèssa lo mòlt tova que es alguna cosa.
Mas blando que una breva. Ficu mol-
lior. Souple comme un gant. Essere mol-
to pieghevole, flessibile.
PESAR FIGAS. Ír. met, y fam. DONAR Ó PEGAR
CABOTADAS.
SÓN FIGAS DE ALTRE PANÈR expr. fam. ab
que se dòna 4 enténdrer la diferencia
que hi ha de una cosa 4 altra, ó que
una especie es absolutamènt agena del
assumpto de que se tracta. Eso es ha-
rina de otro costal: es remiendo de
otro paño. Extra chorum cantas, aliud
est. C'est une autre paire de manches.
La cosa cambia aspetto, è nn altro pajo
di maniche, questo è ben altro affare.
FIGUERA. s. f. Arbre que tè lo trònc
curt y tort, y la fusta blanca y flonja,
la cual conté una llèt mòlt amarga y as-
TOM. I.
FIG 961
tringént : sas. fullas, que naxen de un
brót rodó y un poc fort, sòp grans,
amplas, aspras, ab dès talls principals
y altres més pétits. Higuera. Ficus. Fi-
guier. Fico.
FIGUÈRA BORDA. La figuéra mascle: lo fruit
de élla no madura. Cabrahigo , higuera
de Egipto, higuera loca, higuera mo-
ral. Caprificus. Figuier sauvage. Ca-
prifico.
FIGUÈRA DE MORO. Planta arbórea, de uns
vuit ó deu peus de alsada, que se com-
pon dèsde l'arrel de fullas en figura de
pala, de un pam y mitj de llarg, ver-
das, carnósas y plenas de punxas cres-
cudas. Estas fullas naxen las unas sòbre
la bora de las altras, y las inferiòrs ab
lo tèmps perden lo color verd, prenen
la fórma cilíndrica, y adquirexen una
consistencia de fusta flonja. Sòbre las
fullas naxen las flors, que sòn berme-
llas, y lo fruit anomenad FIGA DE MORO.
Nopal , tunal , tuna, higuera de Indias,
higuera de pala, higuera de tuna.
Opuntia. Nopal , tuna. Fico d'ludia.
FIGUÈRA INFERNAL. Planta mès ó ménos al-
ta; fa las fullas lisas nn poc semblants
á las de la parra, y produex en rahims .
lo fruit, que conté tres llavòrs ovaladas
y bigarradas de blanc y negre. Higuera
infernal, higuera del infierno, chelva,
palmacristi , rezno , ricino. Bicinus. Pi-
eon-d'Inde , ricin. Ricino, palma
Cristi.
FIGUERAR. s. m, Siti poblad de figuéras.
Higueral. Ficetum. Figuerie. Ficheto.
FIGUERETA. s. f. dim. de ricuèna. Hi-
guerilla , higuerita, higuerica. Parva
icus. Petit figuier. Fico piccolo.
FÈR LA FIGUERETA. fr. Posarse de cap á ter-
ra y los peus en lo aire. Ponerse de
cabeza , estar de cabeza, Innitendo ca-
pite terre reliquum corpus sursum
protendere. Mettre la téte en bas et
les pieds en haut. Mettere il capo ingià
ed 1 piedi in alto. E
FIGURA. s..f. La forma exteriór de nn
cos, la cual se diferencia de altra. Fi-
gura. Figura. Figure. Figura.
FIGURA. La cara del home ó de la dona.
Figura. Vultus, facies. Figure , visage.
Aspetto, yiso.
FIGURA. La estatua ó pintura que repre-
sènta lo cos de algnn home 6 animal.
Figura. Imago, simulacrum. Figure,
effigie. Figura , immagine. o
| 121
962 FER
ricura. Ea lo dibux es la que represènta
lo cos humá. Figura. Corporis humani
figura. Figure. Figura.
FIGURA. La cosa que represénta ó significa
altra. Figura. Imago, species. Figure,
image , symbole. ‘Simbolo, figura.
FIGURA. En lo judicial rünwA 6 modo de
proceir. Figura. Forma. Forme. Forma.
FIGURA. Geom. Un espay tancad de mòlts
costats; com lo cuadrad , lo triángul,
etc. Figura. Figura geometrica. Figu-
re. Figura.
FIGURA. Entre gramátics, retórics y poe-
tas es cert modo particular de enunciar
los pensaménts , que los dòna ó més no-
blesa 6 mès vivesa 6 més gracia de la
que tindrian expressandlos simplemént.
Figura. Figura. Figure. Figura.
FIGURA. Cualsevol de las tres cartas de ca-
da coll que represéntan cossos y se
anomenan rèy, caball y sòta. Figura.
Charta figará distincta. Figure. Figura.
FIGURA. Nota de músicá. Figura. Nota mu-
sica. Note. Nota, segno.
FIGURA. Acció impertinént, gèst afectad,
estrany. Figureria. Impertinens , vana,
ridicula actio. Gesticulation , grimace.
Smorfia.
FIGURA CELESTE. Astron. La delineació que
expréssa la positura y disposició del cel
y estréllas en cualsevol momént de
témps senyalad, y se preséntan en èlla
las dótse casas celestes y los graus dels
signes, y lo lloc que los planetas y al-
tras estrellas tènen en èlls. Figura ce-
leste. Figura in astronoinicis. Thème
celeste. Tema celeste.
FIGURA DE BULTO. La que se fa de pèdra,
fusta ó altra materia. Figura ó imdgen
de bulto. Imago sculpta. Figure en re-
lief. Figura di rilievo.
FIGURA DE DRAP DE ARRAS. met. L' home de
disposició 6 figura ridícula. Figura de
tapiz. Homo ridiculé figuratus. Homme
tout d'une pièce. Uomo ridicolo.
FIGURA DE MOVIMÈNT. La que se pod posar
en varias actituts. Maniqui. Lignea ho-
minis effigies versatilis. Mannequin.
Modello.
FÈR FIGURA. fr. Tenir autoritat y represen-
tació en lo mon. Hacer figura. Specta-
bilem esse. Faire figure. Far figura.
rka ricuras. fr. Fèr accións 6 gèstos ridí-
culs. Hacer figuras. Gesticulari. Gri-
macer. Fare smorfie.
rèa ricuras. fr. Burlarse de algú, féndli
FIL
gèstos ridículs. Sacar la lengua d algo
no. Deridere. Se moquer. Beflare.
LLÈTJA FIGURA, L' home llèt) y de mala di.
posició. Figura. Deformis homo. Fix
homme. Brutta figura.
FIGURAD, DA. adj. que se aplica d cat
6 música en que las notas ténen de
rént valòr segôus sa diversa figora, ds
tingindse ab axó del cant pla. Figurato
Figuratus. Figure. Figurato.
FIGURAD. Lo que está adoruad y compost à
algunas figuras retóricas. Fgurado. F-
guratus, figuris oratoriis oruatos. Fr-
ré, metaphorique. Figurato, meliora
FIGURADAMENT. adv. mod. Abeili
gurad. Figuradamente. Figura. Fo
rement. Figuratamente.
FIGURAR. v. a. Disposar , delivear y hr.
mar la figura de alguna cosa. Five.
Figurare. Figurer , représente. Fur
rare, rappresentare. |
FIGURAR. v. D. Fèr figura, fèræ we
Figurar. Spectabilem esse aut fer ^-
gurer. Far figura.
FIGURARSE. V. T. AFIGURARSE.
FIGURASSA. s. f. aum. de motes. P:
ron. Magna figura. Grosse figure i:
gurone.
FIGURATIU , VA. adj. Lo que sûr:
vex de representació 6 figura de 2
c^3a. Figurativo. Vim representan br
bens. Figuratif. Figurativo. ——
FIGURER, RA. s. m. y f. Lo qu tit"
tum de fèr acciòns 6 gèstos ridicu:
impertinénts. Figurero. Gestice
Grimacier , gesticulateur. Smoris
FIGURETA. s. f. dim. de mous. Fe
lla, figurita. Parva figura. Petit ^^
re. Figurina. ul
FIGURÍ. s. m. Dibux 6 modello pe!!*
ra los vestids y adornos de moda f:
rin. Figura exemplaris vestis 00%
docens. Figurine. Figurino. _
FIJA. s. f. Especie de frontis. Fj- E^
rea compago bracteata. Penture i»
della.
FIL. s. m. Bri llarg
retorcènd lo lli, llana, cáner ¿*
materia semblant. Hilo. Filom.R-!'
rit. Lo qui se trau dels mètalls pe 7:
de la filéra. Hilo. Filum metallicsz ':
Filamento. 3 |
rit. Lo qui fa algun líquid espe **
almíbar, veros ete. hebra Fiet
tinosum. Consistance d'un sirop °°
le: Filo.
1m ques py
FIL
ri. La fibra de la cara cuita y semblants.
Hebra. Fibra. Filament. Filamento, fi-
bra.
rin. Lo tall de la espasa, ganivet, etc. Fi-
lo. Acies. Fil. Filo, taglio.
FIL. met. Continuació 6 serie de algun
discurs 6 altra cosa. Hilo. Filum. Fil.
Filo.
FIL DE EMPALOMAR. Cordill mòlt prim fét de
cánam. Bramante , hilo de salmar , hilo
de ensalmar. Filam camnabinum. Ca-
cheron. Spago.
LL DE FERRO y LLAUTÓ , etc. Lo fil tirad de
ferro, llautó, etc. Alambre. Metalli fi-
ium. Fil d'archal. Filamento. .
IL DE LLAUTÓ. Lo fil prim de èst métall
que servex pera encadenar los grans de
rosari y altras cosas. Doradillo. Filum
ex orichaloo. Fil de laiton. Filo d' ot-
tone,
L DE pertas. Cantitat de perlas enfiladas.
Hilo de perlas. Unionum linea. Fil de
perles. Filo di perle, collana.
L DE mTa. Lo qui se trau de l' atsavara.
Hilo de pita, pita. Filum ex herbá in-
dicá ductum. Fil de pite. Filo d' una
pianta americana che tien luogo di ca-
napo e di lino. |
. DE BAHIMS, Penjoy de rahims. Colgajo.
Uva pensilis. Grappe de raisin. Grappo
racimolo.
DE sasatèr. Lo fil de lli 6 cánam sènse
retórcer. Hilo laso. Filum eannabinum
pom tortam. Fil non retors. Filo non
ritorto.
FERRO. FIL DE FERRO.
PER RAXDA. mod. adv. ab que se deno-
a haberse contad 6 sabul alguna cosa
b tòtas sas circunstancias. B por B, C
or B, C por C. Ad unguem, perfectè.
?ornt en point. Fil per filo.
. Las arrels mès primas y sutils que
>nen las plantas. Barbas. Arborum te-
uiores radices. Barbes, chevelu. Ca- |
ello, barba.
. Lo espotsim que ténen algunas plan-
is. Zarcillos. Capreoli. Filets. Filetto.
Lo espotsim dels sarméuts del cep ó
e la parra. Zarcillos, tijeretas. Ca-
reoli, claviculæ. Urilles. Caprioli.
ET riz. mod. adv. ab que se denota la
recció ab que se talla alguna roba. Á
Zo. Ad transversi fiii normam. En
-oiture. À filo.
ET Fil. mod. adv. En línea recta. 4 .
cel. Rectà lines. 4u cordeau. A filo.
FIL 963
AGAFARSE PER UN FIL. fr. met. AGAFARSE PER
UN FIL DE TRENYINA.
AGAFARSE PER UN FIL DE ARANYA. fr. met.
AGAYARSE PER UN FIL DE TRENYINA.
AGAFARSE PER UN FIL DE TRENTINA. fr. met.
Valerse de algun pretèxt 6 motiu mòlt
leve, ja per apoyar sòn dictimen, ó ja
pera escusarse de alguna cosa. 4gar-
rarse de un pelo. Offendiculum quare-
re. Tirer parti du pretexte le plus leger.
Tirar partito di tatto.
FÈR FILS LOS LÍQUIDS MÒLT EspRssos. fr. Ha-
cer madeja , hacer hebra. la fila deflue-
re. Filer. Far dei fili.
PASSAR Á FIL DE ESPASA. fr. Matar. Se usa
comunamént de esta frase cuand se par-
la de una plassa presa per assalt. Pasar
d cuchillo. Jugulare. Passer au fil de
l'epee. Mandare a fil di spada.
PENDÈNT DE UN FIL. expr. ab que s'explica
lo gran risc ó amenassa de ruina de al-
cuna cosa. Pendiente de un hilo. Tenui
lo pendens. Qui ne tient qu'à un fil.
Pende d'un filo.
PEXDÈNT DE UN FIL. Se usa també pera sig-
nificar lo temòr, sòbresalt ó dubte que
se patex en òrde al succès de alguna
cosa futura. Pendiente de un Pito. E
o pendens. Qui ne tient qu’à un fil.
Pende d' un Ra n ^
PÉRDRER LO FIL. fr. met. Olvidarse en la
conversació ó discurs de la especie que
se tenia presént. Perder el hilo. Aliquid
repentè memorià elabi. Perdre le fil.
. Perdere il filo.
POSAR FIL À L' AGULLA. fr. met. Empéndrer
alguna cosa. Poner manos d la obra;
poner las manos en la masa. Opus ag-
gredi. Mettre la main à l'œuvre. Dar
mano all' opera.
SEGUIR LO FIL. fr. met. Continuar lo que se
tractaba ó deya. Seguir el hilo. Prose-
qui, continuare. Reprendre le fil, Se-
guire il filo.
TALLAR LO FIL DE LA vina. fr. Matar. Cor-
tar el hilo de la vida, la hebra de la
vida. Interficere. Trancher le fil de ses
jours. Tagliare il filo della vita.
TENIBSE DE UN FIL. fr. met. y fam. Estar en
gran risc ó pèrill. Estar colgado de un
hilo. E filo peudere. Ne tenir qu'à un
fil. Essere in procinto. -
TORNAR Ai PÉNDRER Ó A AGAFAR LO FIL. fr.
met. Continuar lo discurs é conversació
ue se habia interrompud. Tomar el
hilo. Orationem connectere. Reprendre
964 FIL
le fil, retourner à ses moutons. Ripi-
gliar il filo, tornare a bomba.
TREXCAR LO FIL. fr. met. Interrómprer 6
suspéndrer la prossecució de alguna co-
sa. Quebrar el hilo. Rumpere, inter-
rumpere. Rompre le fil. Rompere il filo.
FILA. s. £. L'òrde que guardan varias
persòuas ó cosas col-locadas en línea.
Fila. Series, ordo. File. Fila, ordine.
FILA. Milic. La linea que los soldads fòr-
man de cara, muscle dret ab lo esquer-
re del de sa dreta. Fila. Militum ordo,
series. File. Fila.
DE Fita. mod. adv. Lo un desprès del al-
tre. 4, la hila. Continuaté, per ordi-
nem. 4 la file. In fila.
POSAR EX FILA. fr, Posar en línea varias
cosas. Enfilar ; poner en fila. In seriem
ordinare. Mettre en file. Mettere in fila.
FILACTERIA. s. f. Tros de péll ó per-
gamí en que estaban escrits alguns
, passatges de la Escriptura , lo cual fi-
cad en una capsa ó bóssa portaban los
juèas lligad al bras esquer 6 al frónt.
Filacteria. Phylacterium. Phylactere.
Filateria.
FILAD. s. m. Instruméat de fils 6 cor-
das texids en mallas, de que ne hi ha
varias especies, y servex pera pescar
y cassar. Red. Rete. Filet. Rete.
FiLAD. Lo enrexad de fil ferro que se posa
per resguard de las vidriéras. Sobrevi-
driera. Reticulum ereum ad fenestram
vitream conservandam. Grillage pour
garantir les vitres. Ferrata.
FILAD DE FIL FERRO. Lo enrexad de fil fer-
ro fét en la matéxa fórma que lo fi-
lad de pescar. Red de alambre, alam-
brera. Rete ex metallico filo. Grillage.
Graticola.
FiLaD TRAVESSER. Filad pera pescar, que
té las tallas més estretas que las co-
muns , á fi de que no s' escape la pes-
ca pétita. Red barredera. Everricu-
lum. Filet à mailles serrees. Rete.
FILADA. s. f. Serie horisontal de mahóns
ó pédras picadas que se van posand en
un edifici. Hilada. Laterum ordo. 4s-
sise. Filare.
FILADA. Lo conjunt de lo que se filé en
fusadas. Hilado , hilaza. Pensum ne-
tum. Filusse. Stoppa di canapo. -
FILADIS. s. m. La seda que se trau del
capòll rompud. Filadiz , hiladillo. Se-
ricum ex diruptis bombycis follicalis.
Filoselle. Seta floscia, fioretto.
< FIL
FILADOR , RÀ. s. ta. y f. loqui
Hilandero. Fili ductor. Filundar.
Quello che fila.
FILAGARSA. s." f. Lo fil que se despre
de la tela. Hilacha , hilaracha. Tex
filum è tela decisum. Effilure. Fiisoci,
FILAGARSOS, A. adj. Lo quet md-
tas filagarsas. Hilachoso. Tenua fla de
cisa habens. Qui a des efilures. Chi
ha filaccie.
FILANTROPÍA. s. f. Ambr del gin
humá. Filantropia. Amor huma ee
neris. Philantropie. Filantropia.
FILANTRÓPIC, CA. adj. Lo que pr
tany à la filautropía. Filantrópico. €
amorem generis humani pertinens. Pi-
lantropique. Filantropico.
FILAR. v. a. Reduir lo lli, cágam. si
etc. 4 fil, torcéudlo ab lo tóm ó uti
máquina per medi del fus. Hir. %-
pe. Filer. Filare.
PILAR. Tràurer de sí lo cuc de seda bh:
era formar lo capóll. Sc diu tamb &
b. aranyas y altres insectes cuand for-
‘man sòs capólls ó tranyinas. His. E:
lum ducere. Filer. Filare.
PILAR PRIM. fr. met. y fam. Discórrer .:
sutilesa. Hilar delgado. Tenue due”
orationis. Ingeniosè agere. Réflechr :
subtilite. Filar sottile.
VÉTEN AQUÍ UN” ALTRA QUE NO Ba FILI ©
avur. loc. met. y fam. ab que s €s5"
ca que lo que se diu es un nou ès.
pósit ó impertinencia. Esa es otr; i
bien baila. En nova trice. Fos -*
autre qui se presente pour bien p""7-
Altra che von me la aspettava.
FILARMÓNIC , CA. adj. Lo qui 62:
aficionad 4 la música. Filarmoni:c 3:
sicæ amator. Philharmonique. Fu:
monico.
FILASSA. s. f. FitaDA, en la segon >
cepció.
FiLassa. Fil que ix groxud y dex:
Hilaza. Filum crassum , inzquue. v*
fil qui n° est pas uni. Filaccia.
DESCUBRIR LA FILASSA. Ír. met. v M
patént algú lo vici 6 defècte que!
y se ignoraba. Descubrir la it
Pravos mores prodere. Montrer -
de l oreille. Scoprire i suoi vr.
FILASSES. s. f. pl. ant. pesrnas —
FILATER. s. m.ant. Lo qui úl'
Redero. Retiarius opifex, retio: ^
cinoator. Qui appartient aux fic:*
fa.le reti. |
FIL
FILEMPUA. s. f. Tela mòlt prima com
lo cambray, peró mòlt clara. Se broda
ab fil 6 seda com lo canyamas, y tain-
bé séu fan cedassos. Éstopilla. Stupea
tela rarior. Toile très-claire. Panno ra-
dissimo. .
FILERA. s. f. Orde ó formació en línea
recta de un número de persónas ó eo-
sas. Hilera , hila , hilada. Linea, ordo.
File , rangee. Fila, filare.
PILÈRA. Milic. Línea de soldads lo un des-
près del altre. Hera. Ordo. File, hate.
Fila.
FILÈRA. Instrumènt que usan. varios ofi-
cials que traballan en métalls pera fér
los caragols: es de cér, y en éll estan
formadas las roscas del tamany que ne-
cessitan. Terraja. Fabri ferrarii instru-
mentum ad metallica toreula conficien-
da. Filière. Filiera, trafila.
DE FILÈRA. mod. adv. DE FILA.
FILET. s. m. dim. de rn. Milito, hilillo
hilico, hilete. Tenue filum. Petit fil,
fil mince. Filetto.
riLET. En l'arquitectura y arts de adòr-
no, mémbre de motllura lo més deli-
cad, com uma faxa Ó via llarga y pri-
ma. Filete, liston , listel , listelo. Su-
percilium , fasciola. Filet , listel. Lista,
regolo.
FILET. PERFIL , en las letras.
riLET. Naut. Cab 6 cordill regularmént de
sis fils, que se fica ó col-loca en la vei-
na de las velas per estirarlas. Meollar,
pasadera. Fumis ad navigiorum velas
extendeudas. Bodenure , bitord. Funi-
cella attortigliata all’ argano.
FILIACIÓ. s. f. Lo apuntamènt que en
los regiménts se fa del uom del reclu-
ta ó quinto, especificand sa estatura ,
faccións y altras senyas. Filiacion. Mi-
litaris adscriptio qua nomen, ztas, vul-
tus, stetura notantur. Enrólement.
Arrolamento.
PÉNDRER LAS FILIACIÓNS A ALGÚ. fr. Ápun-
tar lo nom de algú, especificand sa es-
tatura, faccións y altras senyas. Filiar;
tomar la filiacion d alguno. Alicujus
nomen et ætatem adscribere. Écrire le
nom et l'ége de quelqu'un. Serivere il
nome e l'età d' uno.
FILIAL. adj. Lo pertanyéut al (ll, Fi-
lial. Filialis. Filial. Filiale.
FILIAR. v. a. PANDRER LAS FIBIACIÓNS À
ALGU.
FILIGRANA. s. £. La obra formada de
FIL 965
fils d’ or 6 plata unids y soldads ab
mòlta perfecció y delicadesa. Filigra-
na. Auri vel argenti tenuissimis filis
opus elaboratum. Filigrane. Filigrana.
FILIPENSE. adj. Lo sacerdot de la con-
gregació de $. Felip Neri. Filipense.
Congregationis sancti. Philippi sodalis.
Prétre de la congregation de St. Phi-
lippe Neri. Prete di Sau Filippo.
FILIPETXÍ. s. m. Texid de llana estam-
pad. Filipichin. Panuus laueus impressis
floribus distinctas. Espéce de camelot
à fleurs. Panuo con fiori stampati.
FILIPI, NA. adj. Lo natural de las is-
las Filipinas, ó lo pertanyènt 4 ellas.
Filipino. Ad Philipinas insulas spec-
tans. Qui est des les Philippines. Fi-
glio delle Filippine.
FILIS. s. m. Habilitat, gracia y delica-
desa en fér ó dir las cosas pera que
iscan ab tóta perfecció. Filis. la rebus
agendis primor , dexteritas. Zabilete',
gentillesse , gráce. Grazia , facilità, de-
strezza.
NO. ESTÁ DE FÍLIS. expr. fam. ab que se
denota que alguna persona está disgus-
tada y de mal humor. No estd con sus
alfileres; no estd gracia en casa; no
estd de gracia; no está para gracias.
Injucundus, insuavis est. ZZ n’est pas de
bonne humeur. Esser di cattivo umore.
FILOJA. s. f. Filad de fil, seda ó cotó,
de mallas més ó ménos pétitas, que fan
las donas pera varios usos. Red. Reti-
, culum. Filet. Rete.
FILÓLOG. s. m. ri1ótoco.
FILOLOGÍA. s. f. Ciencia composta y
adornada de la gramática, retórica, .
historia, poesia, antiguitats , interpre-
tació de autórs, y generalmént de la
crítica, ab especulació general de tòtas
las demès ciencias. Filologia, filològica.
Philologia. Philologie. Filologia.
FILOLÓGIC, CA. adj. Lo que toca ó
pertany 4 la filología. Filológico. Ad
hilologiam pertinens. Philologique. Fi-
[ologico.
FILÓLOGO. s. m. Lo qui estudia ó pro-
féssa la filología. Filologo. Philologus.
Philologue. Filologo.
FILOSA. s. f. Bastó de uns cuatre pams
de llarg, que té en un extrém un cap
. ovalad fét de canyas ó vímets, ahont
osan las donas la encerrósada que se
ha de filar. Rueca. Colus. Quenouille.
Rocca.
966 FIL
FILOSADA. s. f. EXCERRÒSADA.
FILOSOF. s. m. ant. FILOSO?.
FILOSOFAR. v. a. E£aminar alguna cosa
- com filosop ó ponderarla ab rahóns fi-
- losóficas. Filosofar. Philosophari. Phi-
- losopher. Filosofare. |
FILOSOFÍA. s. f. Ciencia que tracta de la
essencia , propietats, causas y eféctes de
las cosas naturals. F.losofía. Philoso-
phia. Philosophie. Filosofia.
riLosoría MORAL. La ciencia que tracta de
la boudad y malicia de las accions hu-
manas, y explica la vaturalesa de las
virtuts y vicis. Filosofia moral. Philo-
sophia moralis. Morale. Morale.
FILOSOFIC, CA. adj. Lo que toca á la
filosofía. Filosófico filósofo. Philosophi-
cus. Philosophique. Filosofico.
FILOSOFICAMENT. adv. mod. Ab filo-
sofía. Filosóficamente. Plhilosophicé.
Philosophiquement. Filosoficamente.
FILOSOP. s. m.'Lo qui estudia, proféssa
6 sab la filosofia. Filosofo. Philosophus.
Philosophe. Filosofo.
viLosop. L'home virtuós y austér que viu
retirad, y futg de las distraccións ó
concurrencias. Filósofo. Severioris vite
homo. Philosophe. Filosofo.
FILTRACIÓ. s. f. L'acció de filtrar ó fil-
trarse. Filtracion. Liquidi intra solidum
ercolatio. Filtration. Filtrazione, filtro.
FILTRAR. v. a. Fér que un cos líquid
passe per altre sólido. Filtrar. Trans-
fundere, percolare. Filtrer. Feltrare,
colare.
FILTRAR. V. D. TRASPUAR. Se usa també coin
reciproc.
- FILTRE. s. m. La mánega, drap ó altra
cosa ab que los apotecaris cólan los lí-
quids. Filtro. Pannus quo pharmacopo-
le liquores et medicamenta percolant.
Filtre. Filtro, feltro.
FILL, LLA. s. m. y f. Lo engeudrad de
mascle y femèlla respecte de sòs pares.
Hijo, hija. Filius, filia. Fils, fille, en-
fant. Figlio, figlia, figliuolo.
ri. met. Cualsevol persona respècte del
règue, provincia ó oble de que es na-
tural. Hijo. In territorio natus. Natif.
Nativo, natio.
Fu. met. Lo qui ha pres lo hàbit de reli-
giós respècte al patriarca fundador de
sòn òrde, y al convènt ahònt lo pren-
gué. Hijo. Religiose domus filius. Reli-
gieux d'un couvent. Monaco.
pi... met. Cualseyol obra 6 producto del
FILL. expr. de carinyo que se sol diri ls
FILL CUART. Lo fill que nasqué en cuart lx.
FILL DE conresstó. Cualsevol persona re
FILL DE cosi GERMÁ. Primo segundo. Ue
ingeni. Hijo. Opus ingenii , mentis. (x.
vrage , production de l' esprit. Opera,
produzione.
FiLL. Nom que se sol donar al gendre y i
la nora respècte dels sogres. Hijo, (»-
ner, nurus. Gendre , bru. Genero.
persònas estimadas. Hijo. Filios, leo
tas. Fils. Figlio.
FILL ADOPTIU. Lo qui ho es per adopció. $
usa també en sentit místic. Hijo ado.
tivo. Filius adoptivas. Fils adopti. F-
glio adottivo.
Hijo cuartogénito. Filtus quarto e
natus. Fils qui est né en quatrieme la
Quarto figlio.
pècte del confessór que té elegi pe
directór de sa conciencia. Hijo de ce
fesion, hijo espiritual. lilius sacerdots
filius dictus cui peccata sua conten
let. Fils spirituel. Figlio spirituale.
sobrinorum filius. Cousin issu de gr
main. Cagino secondo.
FILL DE Dku. Zeol. Lo Verb etern ewe
drad per són Pare. Hijo de Dios. Ve:
bum, Filius Dei unigenitus. Pe»
Verbo.
FILL DE DÈU. En sentit místic se amori
axí lo just 6 lo qui está en gracia. D^
de Dios. Justus. Le juste, enfant i
Dieu. Giusto.
FILL DE FAMILIA. Lo qui está sènse pésir
estad y bax la patria potestat. 4;
familia. Filius familias. Fils de fasi:
Figlio di famiglia.
FILL DE FAMILIAS. FILL DE PAMILIA.
FILL DE FORTUNA. FILL DE VENTURA.
FILL DE PARE Ó MARS. expr. fam. ab que?
denota que algú té la matéxa fisooos |
ó inclinacións y costums que són pr
sa mare, Hijo de su padre 6 de st
dre; hijo de padre 6 madre. Fu”
patri vel matri similis. Enfant qu
semble à son père ou à sa mère. Fic
che rassomiglia al padre o alla m"
FILL DE TA MARE. EXpr. que se un ab :
c de vivesa per anomenar d algé i
tard 6 fill de puta. Hijo de su má”
Filius nothus. Bátard , fils de p.- *
di cento albumi.
FILL DE VENTURA. Lo nad fora de lles"
matrimoni. Hijo de gracia, hijo e
en buena guerra. Non ex legiti
FIL
trimonio natus. Enfant bálard. Ba-
stardo.
FILL DEL Draste. Lo qui es astat y través.
Hijo del diablo. Perspicax , irrequietus.
Homme inquiet , vif , turbulent. Com-
mettimale.
FILL DEL HOME. En sentit verdadèr se ano-
mena axí Jesucrist, perqué sénd verda-
der Déu, se fèu verdadér home, des-
cendènt de homes. Hijo del hombre.
Jesus Christus. Le fils de l'homme. Fi-
gliuolo dell' uomo.
FILL ESPIRITUAL. FILL DE CONFESSIÓ.
FILL ESPURI. FILL IL-LEGÍTIM.
FILL ETS, PARE SERÁS, CUAL FARÁS TAL TRO-
BARÁS. ref. FILL RTS, PARE SERÁS, TAL FA-
RÁS TAL TROBARÁS.
FILL ÈTS, PARE SERÁS, TAL FARÁS TAL TROBA-
ris. ref. que ensenya que com los fills
tracten á sós pares, serán tractads èlls
cuanil ho sian. Hijo fuiste , padre serds,
cual hiciste tal habrds. Que intuleris
patri genitor stipendia sumes. Tel fut
fils, qui devient pere; ce qu'il fit, on
lui a fait. Chi male farà, lo troverà.
FILL EXTERN. Se dóna èst nom als fills nads
després del primogénit. Segundon. Fi-
Rus post primogenitam genitus. Cadet.
Cadetto. — '
FiLL IL-LEGÍTIM. Lo procread fora de llegí-
tim matrimoni, y de pares que no po-
dian contráurerlo cuand lo tinguéren.
Hijo bastardo , hijo espurio , hijo man-
cillado. Filius illegitimus. Enfant bá-
tard. Bastardo.
FILL LLEGÍTIM. Lo nad de llegítim matrimo-
ni. Hijo legitimo. Filius ex legitimo ma-
trimonio susceptus. Fils legitime. Figlio
legittimo.
FILL NATURAL. Lo procread de dona soltéra
y de pare llibre que podian casarse al
témps de tenirlo. Hijo natural. Filius
extrá matrimonium susceptus. Fils na-
turel. Figlio naturale.
FILL PúsTUMO. Lo qui nex desprès de la
mort de són pare. Hijo póstumo. Filius
posthumus. Fils posthume. Figlio po-
stumo.
FILL seGón. Lo fill nad desprès del primo-
génit. Segundon , hijo segundogenito.
Secundogenitus. Cadet. Cadetto.
" FILLA ABANS DEL PARE. Plante. pora DE CA-
BALL.
FILLS DE bkv. expr. de admiració 6 estra-
nyesa. Hijo de Dios. Proh Deus! Oh
bon Dieu! Oh Dio.
FIL 967
FILLS DE MOLTAS MARES Ó DE TANTAS MARES.
expr. ab que se sol manifestar la diver-
sitat de genis y costums éntre mòlts de
una matéxa comunitat. Hijós de muchas
madres ó de tantas madres. Multorum
hominum mores. C’est la cour du roi
Petau. Oguuu la fa da padrone.
CADA HU ES FILL DE 848 OBRAS. ref. ab que se
denota que la conducta ó modo de obrar
de una persóna lo dóna milldr á coné-
xer que las noticias de són naxemént 6
lliuatge. Cada uno es hijo de sus obras.
Virtute decet, non sanguine niti. C'est
à ses actions plus qu'à sa naissance -
qu'on connait un homme. Ognuno me-
rita secondo la sua condotta.
DESPRÉS QUE HEM CASAD, Ó DESPRÈS DE CASA-
DA LA FILLA IXEN LOS GENDRES. ref. que
repren á aquells que no habend volgud
remediar abans los traballs de algú, des-
près que per altre costat se han reme-
diad, acuden ab ofertas y mostras de
desitj de remediarlos. 4 la hija casada
sdlennos yernos. Post restitutam vale-
tudinem ecce medicus. 4 fille mariee,
il ne manque pas de marieurs. Quando
la figlia è maritata vengono i paraninfi.
FRA UN FILL MATXO, fr. fam. FAR UN FLAC
SERVEY.
QUI TÈ FILLS AL COSTAT, NO MORIRÁ (Ó XO MOR)
EXFITAD. ref. ab que se denota lo gran
amòr dels pares, que mòltas vegadas se
privan de lo que necessitan, y se ho
trauen de la bóca pera donarho á sós
fills. Quien tiene hijos al lado, no mo-
rird (ó no muere) ahitado. Plurima cui
soboles punquam satur ille peribit. Pére
i a fils À son cóle', ne meurt pas alite.
Chi ba figli allato non morirà satollo.
REGONÉXER PER FILL. fr. Declarar á un per
tal en lo testamént ó fora de èll. Reco-
nocer por hijo. Filium agnoscere , advo-
care. Reconnaître , avouer pour son fils.
Riconoscere per figlio.
SER FILL DE pars. fr. fam. Semblarse al pa-
re en las facciòns 6 costnms. Padrear.
Patrissare. Ressembler d son pere. Ras-
somigliare al padre.
FILLAR. v. a. ant. PABIR.
FILLASTRE, TRA. s. m. y f. Fill 6 filla
que porta cualsevol dels casads al nou
matrimoni. Hijastro, entenado , alna-
do: hijastra , entenada , alnada. Pri-
, vignus , privigna. Beau-fils, belle-fille.
Figliastro, figliastra. |
FILLET, TA. s. m. y f. dim. de rix. Hi-
968 FIN
jillo, hijito, hijico, hijuelo. Filiolus,
Petit fils, petit mignon. Figliuelino.
FILLÓ, NA. s. m. y f. dim. de FILL. FILLET.
FILLOL, LA. s. m. y f. Cualsevot persò-
na respècte del subgécte que li ha estad
| padrí de batejar. 4hijado. È sacro fon-
te sasceptas: filias lustricus, Filleul.
Figlioccio.
ritor. Plansó, rebrôt. Hijo, pimpollo.
Germen. Revenue. Germoglio.
FILLOLA. s. f. Matalas pètit y prim que
se posa èntre los altres del llit pera ma-
jòr comoditat. Hijuela. Culeitula. Petit
matelas. Coltroncino. .
FINAL. adj. Lo que acaba, conclou 6
perfecciòna alguna cosa. Final. Fiualis,
Final. Finale.
FIXAL. CAUSA FINAL.
#ivat. 5. m. Lo fi y remato de alguna cosa.
Final. Finus, terminus. Fin , extremite.
Fine, termino. |
sinaLs. pl. Las últimas sil-labas de las dic-
cións , per lo que mira á las réglas que
dóna la prosodia de sa cuantitat, ó al
accént que las correspon en la escriptu-
ra. Últimos. Ultime syllabæ. Finales,
Finali.
FINALISAR. v. a. Couclóurer 6 donar fi
4 alguna cosa. Finalizar. Finem impo-
nere. Finir , terminer. Finire, terminare.
FINALMENT. adv. mod. Ültimamént , en
conclusió. Finalmente. Beniquè, pos-
tremò, tandem. Finalement, en fin. Fi-
nalmente, infine.
FINAMENT. s. m. ant. Ft, coxcrusió.
FINAMENT. adv. mod. Ab finura 6 delicade-
sa. Finamente. Apprimè. Delicatement.
Finamente, delicatamente.
FINAR. v. a. ant. ACABAR.
FINAR. v. n. Morir. Finar. Obire. Mourir.
Morire, finire.
FINCA. s. f. Heretat ó possessió eu que
algú té dret de cobrar sa rénda ó algu-
na cantitat determinada. Finca. Fun-
dus. Assiette. Possessione , fondo.
FINESA. s. f. Acció ó ditxo àb que se do-
na á enténdrer lo amór y benevolencia
que se tè á altre. Fineza. Amoris sig-
num. Caresse. Detto cortese, carezza.
rinesa. Activitat y empen yo amistòs 4 fa-
vòr de algú. Fineza. Diligens et officio-
sa benevolentia. . Manière obligeante.
Cortesia, pulitezza.
gixEsa. Pètita dádiva per expressió de ca-
rinyo. Finèza. Beuevolentiz piguus. Ca-
deau, présent, don. Mancia, rigalo, dono.
FIN
FINESTRA: s. f. La óbertur qu wi.
ciosamènt dèxa lo arquitecto en l pa-
red del edifici pera donarli llum y qu
èntre lo vént. Ventana. Fenestra. fx:
tre. Finestra.
FixÈsTBA. La porta ab que se tanc. Fa-
tana. Fenestre valva. Fenêtre, Fivetn.
FINÈSTRAS. pl. Lo número 6 sene decisa
tras en un edifici. Ventanaje. Fette
rum series. Fenétrage. Finestrato.
FINESTRERA. adj. que se aplica ¿lado
na que frecuentmént s'està à la ve
tra. Pentanera, Fenestrà frequen.
est toujours à la fenetre. Chi è sape
alla finestra.
FINESTRETA. e. f. dim. de rixèsnu. fr
tanilla, ventanica. Fenestella. Pc.
fenétre. Finestretta.
FINESTRÓ. s. m. Cada una de las pr:
que hi ha en las finéstras , balcòm, e:
Postigo , ventanillo , ventanico. Fx
tella. Volet. Imposta.
FINET , TA. adj. dim. de rr. Finito
FINGID, DA. adj. Lo qui aparénta es:
no es, 6 lo contrari del que es. Far:
ficto. Simulatus, fictosus. Feint. Fut:
FINGIDAMENT. adv. mod. Ab fnger
simalació 6 engany. Fingidamente T:
té. Avec feinte. Fintamente.
FINGIDOR. s. m. Lo qui fingex. Fat
Simulator. Celui qui feint. Fingbr.
FINGIMENT. s. m. Simulació, ext"
apariencia ab que se intènta fer 4
uma cosa semble diversa de lo quen
Fingimiento. Simulatio. Feinte. Fay
. meuto.
FINGIB. v. a. Contrafér alguna cos. asd
la semblar lo que no es. Fingir. F ES
re. Feindre , deguiser. Fiogere, set
lare. |
FINGIA. idear, imagiuar lo que no b V
Fingir. Fingere. Inventer, feindre A
trouver. Simulare, fingere, inve
FINIMENT. s. m. ant. m, coxacs*
FINIR. v. a. Conclóurer, acabar 2
cosa. Fenecer. Finire, absolvere. fi
achever , terminer , mettre fin. È.
terminare.
FINIR. v. D. Ácabarse , tenir fi algun
Fenecer. Finire. Rendre fin, se!
ner. Finirsi, terminarsi.
rina. ant. Morir. Fenecer. Mori. N:
finir, deceder. Mancare , monte.
FINÍSSIM , MA. adj. sup. de n. Fs-
Purissimus , egregios , valdè levi
fin. Finissimo.
FIR
FINIT, TA. adj. Lo que tè fi ó tèrme.
Finito. Finitus. Fini, limite. Finito.
FINÍTIM, MA. adj. Confinant. Finitimo.
Finitimus. Limitrophe , voisin. Finitimo.
confinante.
FINOR. s. f. FINURA.
FINS. prep. que servex pera expressar lo
térme de llocs, accións y cantitats con-
tinuas ó discrétas. Hasta. Usque. Jus-
que, jusqu'à. Fino a.
FINS. Se usa com conjuncció compulsiva,
y llavors servex pera e£agerar 6 pon-
derar alguna cosa, y equival á TAMBL.
Hasta. Etiam, nec non. Méme , aussi.
Fino, anche, pure.
FINTA. s. f. Especie de tribut que se pa-
gaba al príncep dels fruits de la hisénda
de cada súbdit cuand ocurria alguna
grave necessitat. Finta. Vectigal rarò
exigendum. Zribut. Tributo.
FINURA. s. f. Puresa y bondad de algu-
na cosa en sa línea. Fineza. Puritas,
Bonté, pureté, perfection. Finezza,
squisitezza. - .
rixvRA. Primòr, delicadesa. Finura. Sub-
tilitas , puritas. Finesse , delicatesse. Fi-
nezza , delicatezza.
FIRA. s. f. La concurrencia de mercadérs
y negociants á un lloc en dias senyalads
era véndrer, comprar y cambiar ro-
as, bestiar, fruits, etc. Feria. Nundi-
ne. Foire. Fiera.
FIRA. MERCAD, lo lloc públic, etc.
FiBA. Lo comprad en élla. Ferias. Nundi-
naria merces. Foire. Fiera.
CADA HU PARLA DE LA FIRA SEGÒNS LI VA EX
Eua. ref. que denota que cada hu par-
la de las cosas segóns lo profit ó dany
que ne ha trét de éllas. Cada uno cuen-
ta de la feria como le va en ella. Lu-
crum quisque suum prout nundinat ip-
se recenset. Chacun parle des affaires
selon leur issure. Ognuno parla delle
cose come gli hanno piaciuto.
FIRAL. s. m. MERCADAL, MEBCAD. |
FIRAR. v. a. Regalar á algú cosas de fira.
Feriar , dar ferias. Nandinaria munus-
cula largiri. Payer la foire d quel-
qu'un. Dar la mancia.
FIRARSE. v. r. Comprar cosas de fira. Fe.
riarse. Nundinare, nundinari. Æcheter
foire. Comperare qualche cosa nella
fiera.
FIRMA. s. f. Nom de fonts y nom de ca-
sa, Ó títol ab rúbrica, que se posa de
ma propia al fi de un document públic
TOM. I.
969
6 privad. Se dia mitja rrava coand sols
se posa lo nom de casa ab la rúbrica.
Firma. Nominis aut cognominis adscri E"
tio. Seing, signature. Firma, soscri-
zione.
FIRMA EN BLANC. La que se dòna 4 altre dé.
xand vuid en lo papér pera que puga
escríurer alló en que han convingud ó
lo que valla. Firma en blanco. Charte
nondum ecripte adscriptum nomen et
signum. Blanc-seing , blanc signe. Car-
ta bianca.
DONAR 6 DÈXAR FIRMA EN BLANC, fr. Posar
un sa firma en un papèr que no está
escrit pera que altre pose en èll lo con-
vingud. Firmar en blanco. Chartam ob-
signare et alterius fidei scribendam cre-
dere. Donner son blanc-seing. Dar car-
ta bianca.
DONAR FIRMA EN BLANC. fr. met. y fam. Do-
. Mar facultats 4 algú pera que obre ab
tota llibertat en un negoci. Dar firma
en blanco. Rei summam alicui concre-
dere. Donner son blanc-seing. Dar cav-
ta bianca.
FIRMAMENT. s. m. Lo cel en que se su-
posa que se troban las estrellas fifas.
Firmamento. Firmamentum. Firma-
ment. Fermamento.
FIRMAMÈNT. adv. mod. FERMAMÈNT.
FIRMAR. v. a. Posar la firma. Firmar.
Obsiguare , subscribere. Signer, sous-
crire, soussigner. Firmare, sottoscri-
vere.
FIRMAR. Y. r. Usar algú de sa firma. Fir-
marse. Subscribere , obsignare. Se sous-
crire. Sottoscriversi.
FIRMESA. s. f. rEamrsa.
FIRMISSIM , MA. adj. sup. de rem. Fir-
mísimo. Firmissimus, constantissimus.
Très-ferme. Fermissimo , sodissimo.
FISC. s. m. Tresor de réy ó príncep. Fis-
co. Fiscus. Fisc. Fisco.
FISCAL. adj. Lo pertanyént al fise 6 al
ofici del fiscal. Fiscal. Fiscalis. Fiscal.
Appartenente al fisco.
FISCAL. 8. M. Lo ministre encarregad de
promóurer los interessos del fisc. Fis-
cal. Fisci procurator. Procureur fiscal,
avocat fiscal , procureur du roi. Fiscale.
FISCAL. met. Lo qui indica ó sindica las ac-
cións de altre. Fiscal, Accusator. Celui
qui reproche. Accusatore, rimprovera-
tore.
FISCAL CIVIL Ó DEL CIVIL. Lo ministre parti-
cularmént destinad pera promóurer los
122
970 FIS
interessos ó drets civils. Fiscal civil ó de
lo civil. Rei civilis procurator. Procu-
reur fiscal du civil. Fiscale civile.
FISCAL CRIMINAL. Lo ministre destinad pera
promóurer la observancia de las Ñays
que tractan de delictes y penas. Fiscal
criminal. Rei criminalis procurator.
Procureur fiscal du crime. Fiscale cri-
minale.
FISCALÍA. s. f. L'ofici ó empleo de fiscal.
Fiscalía. Fisci procuratoris munus. Erm-
Ploi de procureur fiscal. Uffizio del fis-
cale.
FISCALISAR. v. a. Fèr l'ofici de fiscal.
Fiscalizar. Fisci procuratorem agere.
Exercer les fonctions de procureur fis-
cal. Fiscaleggiare.
FISCALISAR. met. Criticar y sindicar las ac-
cións ú obras de altre. Fiscalizar. Ac-
cusare, redarguere. Critiquer , censu-
rer. Criticare, rimproverare.
FÍSIC, CA. adj. Lo que pertany á la físi-
,ca. Fisico. Physicas. Physique. Fisico.
risic. Natural, réal., existènt. Fisico. Phy-
sicus. Physique, reel, naturel. Fisico,
naturale.
rísic. s. m. Lo qui profèssa la fisica. Fisico.
Physice professor. Physicien. Fisico.
rísic. Lo professèr de medicina. Físico.
Medicus. Medecin. Medico , fisico.
SICA. s. f. La ciencia que explica la na-
turalesa y propietats dels cossos. Fisica.
Physica. Physique. Fisica.
FÍSICAMÈNT adv. mod. De un modo
corresponént á la naturalesa dels 508808.
Fisicamente. Physicè. Physiquement.
Fisicamente.
FISIOLOGÍA. s. f. Med. Tractad del cos
humé en estad de salud. Fisiologia. Phy-
sioiogia. Physiologie. Fisiologia.
FISONOMÍA. u^ as cte particular
de la cara de una persóna , que resulta
de la varia combinació de sas faccións.
Fisonomia. Vultus, facies. Physiono-
mie. Fisonomia.
FISONÓMIC, CA. adj. Lo que pertany 4
la fisonomía. Zisonómico. Physionomi-
cus. Qui appartient à la physionomie.
Fisonomico.
FISONOMISTA. s. m. Lo qui se dedica 4
fór estudi de la fisonomía. Fisonomista,
fisonònomo. Physiogaomon. Physiono-
miste. Fisionomista.
FISTÓ. s. m. Brodad de cadeneta que fan
las donas en las boras dels mocadòrs
altras feinas. Feston. Encarpi aca picti.
—— i —Éí—-—————É—É-É—É—É—-Ééàé—— —————É-É—ÉÉÉÉ ta — es
FIX
Points de chaínette. Punto di catenett,
FISTOLA. s. f. risrura.
FISTULA. s. f. Cir. Llaga pétita, (ad y
callòsa. Fistola, fístula. Ulcusculun a-
losum et altum. Espèce d'ulcère. Pista
MIRAR DE FIT A FIT. fr. Fitar la vs
ta en algun objécte sèns apartarla deè..
Mirar de hito en hito. Intentis cali
intueri. Regarder fixement. Mirar bn.
FITA. s. f. La senyal que se posa pen d+
vidir los tèrmes, límits y camios. ls
Jon; hito, hita. Limes, lapis limitans
Borne. Limite.
FITACIÓ. s. f. L'acció de fitar. {mms
miento , mojonacion. Limitatio, te=-
natio. Abornement , bornage. lo pur
tare i termini ne’ terrini.
FITADÓR. s. m. Lo qui fita. 4mojoss-
dor. Finitor, metator. Celui qu pia
des bornes. Chi pianta i termini x ter:
reni.
FITAR. v. a. Senyalar ab fitas los termes
6 límits de alguna heretat 6 tern. da
jonar, mojonar. Terminare, finie. -
mites figere. Aborner , borner. Put.
limiti, 1 termini.
FITJA. s. f. Pèssa pètita de marfil. fit
os, etc., que servex pera seariur -
tantos que se guanyan en lo jog. EU
Tessera nummaria in chartaron lus
Jeton. Segni , brincoli.
FITORA. s. f. Instramèat de ferro dr
untas, que servex pera pescar. fi:
Tridens fascina, hErpa o. Espai
trois pointes. Rampone, delfività
pescan AB FrTORA. fr. Fisgar. Horpe*
piscari. Prendre les poissons ac *
harpon. Pescare con delfiniera. —
FIXACIÓ. s. f. Lo acte de fitar. Fior:
Figonti actus. Firation. Fissanos.
FIXAMÈNT. adv. mod. Ab segort!
fermesa. Fijamente. Firmiter, o7
Fixement. Fissamente.
rikambnT. Ateptamènt. Fijamente. V^
té. Attentivement. Fissamente,
mente.
FIXAR. v. a. Ficar, clavar, assegari
guna cosa en altra. Fijar. Fig.
mare. Ficher. Fissare, conficcart.
ritan. Quim. Fér que estigan fibs!
tas las partículas volátils de vs pil
detenirlas pera que no s'evspor*"
medi de repetidas destil-lcis ,
cland alguna altra cosa que tres j
pera detenirlas-6-fifarlas. Fija. -"
re, detinere. Fixer. Fissare.
FLA
rar, met. Establir 6 determinar las ideas
acerca de un objécte, que abans no es-
taban generalmént determinadas, ó es-
taban exposadas á controversia. Fijar.
Stabilice, statuere. Fixer. Fissare, sta-
bilire.
£ansg. v. r. Detenirse y permanéxer al-
una cosa en algun sits 6 paratge, com
o dolòr en un Bras, la idea en la ima-
ginació. Fijarse. Figi, permanere. Se
xer , s’arréler. Fissarsi.
XO, XA. adj. Ferm, segur, cert. Fijo.
Fixus, firmus. Ferme, assure , certain.
Fermo, fisso, sodo.
to. Lo que permanex sèmpre séus mu-
dansa; com dia Pifo, sou rito. Fijo.
Stabilis, certus. Fixe, stable. Fisso,
stabile.
FL.
“IC, CA. adj. Magre. Flaco. Macer.
Maigre. Magro.
ic. Débil, falto de forsas. Flaco, feble.
Debilis, languidus. Faible , languissant.
Debole, languente.
c. met. Frágil, qui cau fácilmént en
Igan defécte. Flaco. Fragilis. Faible,
ragile. Labile.
2. met. Parland de cosas immaterials,
ébàl, sènse forsa, com FLAC argument,
LACA rahó. Flaco. Debilis. Faible, sans
arc e. Dehole, fievole.
. Se diu del vi que no té mòlta forta.
sa 6 vigor. Flojo. Tenuis. Faible, plat.
iacco, frale.
LC A. s. f. Lo defécte moral, 6 l'afició
-edlominant de un individuo. Flaco,
fe ctus, imbecillitas. Faible. Debole.
C AMENT. adv. mod. Débilmént. Fla-
rzzente. Debiliter. Faiblement. Fie-
rl mente.
GELL. s. m. ant. assor, en la primè-
accepció.
zen. met. Asso, en la tercèra accepció.
G ELLACIÓ. s. f. ant. AssorauExr.
GELLAR. v. a. ant. AssoTaaR.
HO. s. m. L'home gras, fresc y rot).
re fdon , frescachon. Pinguis, obessus.
rene gras, replet , et frais de visage.
atto, schiacciato.
¡RA.s. f. Olòr. Olor. Odor. Odeur.
lore; fraganza.
RR AR. v. a. Olórar ab cuidado y fre-
"ga Emmént, y buscar per medi del ol-
o alguna cosa. Oliscar, husmear.
971
Odorari. Flairer. Fiutare, aunasare,
odorare.
FLAISA. s. m. Aucèll. raisi.
FLAM. 8. m. FLAMA , FLAMARADA.
FLAM. Especie de brasèr alt. fito sòbre un
peu dret , en que s' encénen algunas ma-
terias que fassan flama. Hachon. Igni-
tabuli genus. Sorte de brasier. Sorta di
bracciere.
FLAM. Especie de mènjar compost de fari-
na , llèt, ous y sucre, tòt pres y torrad
per tòtas parts. Flaon. Lactea placenta
saccharo ovisque confecta. Flan. Spe-
zie di torta.
FLAMA. s. f. La part més sutil del. fog
que se axéca en figura piramidal. Lla-
ma. Flamma. Flamme. Fiamma.
FLAMANT. adj. Nou. Flamante. Recens.
Neuf. Nuovo.
FLAMANT. Poet. Lo que despedex flames.
Flamigero. Flammiger. Flamboyant.
Fiammeggiante.
FLAMARADA. s. f. La flama que se axé-
ca del fog y se apaga pròmpte. Llama.
rada. Subita flamma. Flamme qui s'elc-
ve et s'eteint sur-le-champ. Fiammella.
FLAMARADA. met. Árdór repentí y momén-
táneo de la cara. Llamarada , soflama.
Subitus in ore rubor. Feu rouge qui
monte au visage. Rossore.
FLAMEJANT. ad). Lo que despedez fla»
mas. Flamante. Flammiger. Enflamme.
Fiammifero.
FLAMEJAR. v. n. Despedir flamas. 4r-
rojar llamas. Flammigo, flammigero.
Jeter des flammes. Fiammeggiere.
FLAMENC, CA. adj. Lo natural de Flan.
‘ des, y lo que pertany als estads de èst
nom. Flamenco. Belga, belgicus. Fla-
mand. Belga.
FLAMENC. 8. m. Aucéll un poc més gros que
la cigónya; té lo coll y los peus molt
llargs, lo cap pètit, llargarud y ab mó-
nyo, lo béc de unas cinc pòlsadas de
llarg, cubert de una pelleta rojenca, la
uena y las cubertas de ias alas de
colór de fog mólt bonic, lo demés blanc,
y lo pit posteriòr mòlt pètit. Flamenco.
Pbeevicopterus. Flamand , phénicopté-
re. Fenicotero.
FLAMULA. s. f. Bandéra pétita, llarga,
estreta y partida en dós puntas al ex-
trèm, que comunmént se usa per adór-
no cuand s' empavessan los barcos. Fld-
mula. Flammula. Flamme. Fiamma,
banderuola.
972 FLA
FLANC. s. m. La part del baluart que fa
ángul entrant ab la cortina. Flanco, tra-
vés. Propugnaculi latus. Flanc. Fiauco.
Franc. Milic. Lo costat de algun cos de
tropa. Flanco. Latus militaris turmæ.
Flanc. Fianco.
FLANQUEJAR. v. n. Debilitarse, anar
perdéod la forsa. Flaquear. Vacillare.
Faiblir. Affralirsi.
FLAQUEJAR. Faltar lo ánimo. Flaquear. Ca-
dere animo. Faiblir. Affievolirsi.
YLAQUEJAR. Desistir del empenyo ab que se
habia comensad alguna cosa. Flaquear.
Cedere. Se relácher. Desistere , cedere.
FLAQUESA. s. f. Magresa. Flaqueza. Ma-
cies. Maigreur. Magrezza.
FLAQUESA. met. Debilitat, falta de vigór y
forsas. eza. Debilitas. Faiblesse.
Debolezza, fralezza.
rLaquesa. met. Fragilitat , 6 l'acció defec-
tuósa comesa per debilitat, especialmènt
de la carn. Flaqueza. Fragilitas. Fai-
blesse, fragilite. Fragilità.
FLAQUESA DE VENTRELL. Debilitat de ventrell.,
Flaqueza de estómago. Stomachi debi-
litas. Faiblesse d'estomac. Debolezza di
stomaco.
FLAQUÍSSIM, MA. adj. sup. de rac.
Flaquisimo. Debilissimus. Très-/aible.
Debolissimo.
FLASCO. s. m. Eiua fèta regularmènt de
banya en que se porta la pólvora pera
carregar la escopeta. Frasco. Pulveris
rii theca. Poire. Fiasca.
FLASSADA. s. f. Texid de llana atapaid
y pelud , que servex per abrigarse en lo
llit. Manta, frazada , frezada. Lodix,
stragulum. Couverture de lit à longs
0ils. Coperta di lana.
FLASSADETA. s. f. dim. de FLassaDa. Fra-
zadilla. Parvum stragulum. Petite cou-
verture de lit. Copertina di lana.
FLASTOMADOR. s. m. ant. BLASFEMADÒR.
FLASTOMAR. v. n. ant. BLASFEMAR.
FLASTOMÍA. s. f. ant. BLASFEMIA.
FLATO. s.m. Aire detingud en alguna
part del cos humá, que causa incomo-
ditat. Flato. Aer in. corpore detentus
vel compressus, flatus. Flatuosité, fla-
tulence. Flatuosità.
FLATO. VENTOSITAT.
FLATOS, A. adj. Lo que fa flatos. Flatu-
lento, ventoso. Flatus ciens. Penteux.
Flatuoso.
FLATULENT, TA. adj. ruaròs.
FLAUT. s. m. ant. FLAUTA.
|
FLE
FLAUTA. s. f. Instramènt músic de ve:
en fórma de canó void ab varios foracs
eu sa llargaria pera formar los divers
tons, tapandios 6 destapandlos. Fla:
tibia. Fistula, tibia. Flute. Flaoto.
FLAUTA. En las orgas lo canó que És va»
semblant al de la flauta. Flauta. Organ
fistula. Tuyau d'orgue. Tubo der
gano.
FLAUTA DÓrS4. La que té un bocadillo mu —
part superiòr pera introduir lo arr
formar la so. Flauta dulce. Blanda tit:
Flúte douce, fhite à bec. Flauto dde. -
FLAUTA TRAVESSÈBA. La que tè la part
periòr tapada, y reb lo aire per 0 5-
rad, per lo que se aplica á la boca &
travès, pera tocarla. Flauta traves:
Fistala transversa. lite traverser.
flite allemande. Flauto traverso.
FLAUTAT. s. m. Un dels registres de la
orga compost de canóns que fa us so
semblant al de las flautas. Raso.
Organi mosici fistularum completas
Jeu de flutes. Tasto d' organo.
FLAUTÈR. s. m. Lo artífice que b .:
flautas. Flautero. Tibiaram artifex. F.-
teur de flúte. Chi fa 1 flauti.
FLAUTÍ. s. m. Flauta pètita que fur’:
un so agud. Pito. Fistula acutum som:
edens. Flageolet. Zufolo.
FLAUTISTA. s. m. Tocadòr de fils
Flautista. Tibicen. Joueur de Lc:
fliteur. Sonatore di flauto.
FLAYSANT. s. m. aot. Aucèll. ram.
FLECA. s. f. Lo siti 6 casa ahóst se^ -
ven lo pa. Panaderia. Pistrinus. 2° -
langerie, boutique de boulanger.Fxs -
FLEGMA. s. f. ant. PLEUMA.
FLEGMATIC, CA. adj. ant. remi”.
FLEIXA. s. f. ant. estaca.
FLEQUER, RA. s. m. y f. Lo qu te
ofici fér y véndrer pa. Panadere . -
nificus, pistor. Boulanger. Fez.
panattiere.
FLEQUERA. s. f. aut. Fleca.
FLESCA. s. f. En las fábricas 6 fotzs - '
vidre es un canó de ferro com!» -
una escopeta, ab que se trau lo"-- ^
del fórn, y se posa sobre lo mari -
llosa de ferro pera traballario y NS |
en éll las pèssas. Puntel. Ferreus t:
ad vitrum è fornaceeducendon. frs
de fer. Canna, tubo di ferro.
FLET. s. m. wónrr.
FLETAR. v. a. Llogar la mau 6 «*
part de èlla pera conduir merci"
FLI
Fletar. Navem conducere. Freter, af-
freter, noliser. Noleggiare.
FLETXA. s. f. Sageta. Flecha. Sagitta.
Flèche. Freccia.
rLÈTIa. La que se fa de un tros de bastó 6
sarmént al» papér en lo un eap, y una
punta en lo altre, per clavar en alguna
porta, etc. Rehilete, garapullo, repu-
llo. Sagitta pinnata. Petite flèche gar-
nie de papier. Freceia guarnita di
earta.
rLèTxa. met. La paraula picant ó-altra co-
sa que dòna pena. Flecha. Spiculum.
Frait percant. Sprone.
FLETXAR. v. a. ant. Estirar la corda del
arc col-locand en èll la flétxa pera ti-
rarla. Flechar. Arcum intendere. Tirer
de l'arc. Frecciare.
FLETXER. s. m. Lo qui se servex del
arc y de las flétxas pera los combats y
altres usos. Flechero, saetero, sagita-
rio. Sagittarius. Archer. Arciere, sagi-
tario, frecciatore.
FLEUMA. s. f. Humor fred y que parti-
cipa de la naturalesa de l'aigua. Flema.
Phlegma. Flegme. Flemina , pituita.
FLEUMA. met. Tardansa y lentitut en las
operacións. Flema , remanso. Lentitu-
do. Flegme , lenteur. Flemma , lentezza.
FLEUMA. adj. Se diu de la persóna que
‘obra ab lentitut. Flemdtico, flemudo.
Tardus, lentus. Flegmatique. Flemma-
tico.
GASTAR FLEUMA. fr. met. Tenir bon fétge.
Gastar flema. Segniter agere. Etre
lent, paresseux. Aver flemma.
FLEUMARÍA. s. f. ant. rLEUMA, en la se-
òna accepció.
FLEUMATIC, CA. adj. Lo que pertany
4 la fleuma, ó participa de élla. Flemd-
tico. Phlegmaticus. Flegmatique. Pr
tuitoso , flemmatico.
FLEUMÁTIC. FLEUMA, en la tercèra aecepció.
FLEXIBILITAT. s. f. Disposició que tè-
nen algunas cosas pera doblegarse fácil-
mènt. Flexibilidad. Flexibilitas. Flexi-
bilité, souplesse. Flessibilità, arrende-
volezza , pieghevolezza. -
FLEXIBLE. ad Lo que té disposició pe-
ra doblegarse fácilment. Flexible. Fle-
xibilis, flex ilis. Flexible. Arrendevole.
rrsKmts. met. Dócil, fácil 4 eedir. Flexi-
ble. Flexibilis. Flexible, souple , docile. '
Flessibile , pieghevole.
FLICA. s. com. La persòna astuta, caute-
lósa 6 dissunulada. Socerron, redoma-
——-ipE ei T.E — — UN — ap
-
FLO 973
do. Versutus. Fin, ruse, surnois. Vol-
pe, scaltro.
FLICANDÓ. s. m. Guisado que regular-
mént se fa de vedélla evuardada. Fri-
candó. Condimenti gallici genus. Fri-
candeau. Braciuola, fetta di vitello lar-
dellata.
FLIST , FLAST. fam. Veus ab que s' ex-
prèssa lo sòròll dels cops que se dónan
ó reben. Zs, zas. Percussionis sonus.
Pan; pan. Plif, plat.
FLOC. s. m. LLas.
. FLOC DE LA BARBA. ant. Pel murí. Bozo.
Pubes , lanugo. Duvet , poil follet, Ca-
lugine , peluria.
FLOC DE CABELLS. La porció de èlls separa- |
da dels demés. Mechon de cabellos.
Flocus. Touffe de cheveux. Ciocca di
capelli.
FLOC DE CABELLS. La porció de ells que pèn-
jan del cap. Guedeja , vedeja, guarda-
ja. Cincinnus. Faces. Riecio.
FLOC DE LLANA. Porció pèlita de llana se-
parada de la pell. Vellon. Lanz flocus.
Toison. Tosone , voldrone.
FLOC DE NÈv. Cada una de las porcións de
néu trabada que cauen cuand nèva.
Copo de nieve. Nivis floccus. Flocon de
nelge. Falda.
FLOCAR. v. a. PLanTAR, en lo sentit de
pegar.
FLOCARSE. V. l'. MENJARSE, BÉUREBSE,
FLÓCAT AQUEXA. eXpr. que se usa cuand 4
algú se li dòna algun cop, 6 se fa ab
èll altra acció que sénta, pera douar 4
enténdrer que ho mereixia lo qui la
reb, ó lo acert del subgècte que la e£e-
cuta. Tómate esa. Hoc habe. Attrape
cela. Prendi questa.
ON ARE s. m. ant. Riv.
JO, JA. adj. Bla, esponjòs e
té poca consistencia. Fofb. Turgidus,
Spougiosus. Mou, spongieux , veule.
Molle, soffice, morbido, trattabile.
FLOR. s. m. Producció de las plantas,
composta comunmént de varias follas
que ixen de una poncélla, eo la cual
se conté la llavór de la matéxa planta.
Flor. Flos. Fleur. Fiore.
FLOR. met. Lo més pur y perfèt, lo mès
escullid. Flor. Flos. Fleur, elite. Eletto,
fiore.
FLOR. La enteresa virginal. Flor. Flos vir-
ginalis. Fleur , virginité. Virginità,
lore.
FLOR. Met. BONA FLOR.
974
rcox DE AmÒR. Planta que tè la cama ver-
da, morada y dura, y de uns cinc
pans de alsada: las fallas són grossas y
el colór de la cama; de la extremitat
de aquesta ix la flor principal en fórma
de un grupo de pirámides mès 6 ménos
pètitetas: la superiòr y central se dila-
ta fias á formar la figura de un móc
de gall dindi. 4maranto , flor de amor,
moco de pavo. Amaranthus. Amaran-
- the, jalouse. Sciamito, amaranto.
FLOR DE LA EDAT. La juventat. Flor de la
edad. Etatis flos. Fleur de l'âge. Fior
degli auni.
FLOR DE LLIMONÈR Y TABONJÈR. La flor de
aquestos arbres, que es de una mitja
polsada de llarg, blanca y partida en
la extremitat , formand tres fulletas
mòlt olorósas. Azahar. Citri flos. Fleur
d'orange. Fior d' arancio.
FLOR SkwsE OLOR. met. BONA FLOR.
FLORS. pl. aut. MENSTRUO.
PLons. met. Ditxos elegants ab que se
adórna le oració. Flores. Acumina , sa-
les. Fleurs. Acutezze, facezie.
FLORS BLANCAS. Flnx blanc, malaltía en al-
gunas donas. Flores blancas. Fluor al-
bus. Fleurs blanches. Flusso bianco, fior
hiafico.
FLORS DE Ma. Las artificials que se fan de
seda, tela, plòmas, etc., imitand las na-
turals, Mores de mano. Factitii flores.
Fleurs artificielles. Fiori artificiali.
BONA FLOR. met. Lo subgècte dolént y as-
tut. Sollastre, sollastron. Vafer, ver-
sutus. Fripon. Briccone.
CONÉXER LA FLOR. fr. met. ENTÉXDRER La
FLOR. :
ENTÉNDRER LA FLOR. fr. Advertir la maula,
la trampa eu lo jog. Descornar la flor.
In chartarum ludo fraudem detegere.
Éventer la mine, Conoscere il giuoco.
ENTE YDRER LA FLOR. fr. met. Penetrar la
intenció de algú. Conocer el juego; ver
el juego ; entender la musa. Mentem,
consilia. conjicere. Connaître l'inten-
tion. Saper come va il giuoco.
PER FLOR. fr. FLORIR, en la priméra ac-
cepció.
NÁXER AB LA FLOR AL CUL. fr. vulg. Ser dit-
xós 6 afortanad. Nacer de pies. Omnia
prosperé alicui evenire. Naítre coiffe.
Nascer vestito. >
pecdva rtor. La flor de: las plantas, que
per ser fora de témps no pod arribar á
asjahonarse. Redrejo. Regerminatio.
%
FLO
Fleur tardive. Fior tardivo.
SER FLORS Y VIOLAS. fr. fam. ab que se ad-
vertex á algú que sént ó se quéxa de
pétit traball, que haurá de sufrir ó te-
nir altres majórs. Ser tortas y pan pa-
tado. Hzc flores sunt, majora videl
Vous en verrez bien d'autres. Questo
non è ancor niente.
UNA FLOR NO FA ESTIU, NI DOS PRIMAVERA.
ref. UNA ÒRENETA NO FA ESTIU.
UNA FLOR NO FA PRIMAVERA. Tef. UNA FLOR ve
FA ESTIU, NI DOS PRIMAVERA,
FLORAIRE. s. m. Lo qui fa 6 ven fen
de ma. Florero, florista. F'actitiorea
florum artifex, venditor. Reuriste. Fo-
rista.
FLORALS. adj. pl. que se aplica sl»
féstas que se celebraban éntre los ges-
tils en hondr de la deesa. Flora. Florg-
les. Floralia. Floraux. Floreali.
FLORATXO. s. m. Flor grossa que se
sol figurar en los texids de mal gut.
Floripondio. Grandior inelegans flos ia
telis. Grande fleur d'un mauvais gou:.
Fiore cattivo.
FLOREJAR. v. a. Triar lo millor. Des-
natar. Seligere. Écrémer. Sfiorare, tar
re il meglio.
FLORENTI, NA. adj. Lo natural de Fu-
rencia 6 lo pertanvént á éxa cistad
Florentin. Florentinus. Florentina. Fio-
rentino. |
FLORERA. s. f. Especie de adóruo que
se posa en los altars formad de un per.
y sòbre diversas flors de ma lesi
tan un ramellet. Se fan també de fm:as —
mòlt sutils de plata, y de altres mèta:s.
Ramilletero. Florum fasciculus. F2:
garni de fleurs artificielles. Froroee .
rosone.
FLORESTA. s. £ Siti poblad de arbre
lantas y flors. Floresta. Nemns Far:
ocage. Boschetto.
rLorksta. Se diu de cualsevol siti camper
tre que es ameno y agradable & la v —
° fa; per translació se diu de la colecc.
de cosas agradables y de bon gast. Pr—
resta. Locus amesous. Bocage, --
charmant. Luogo ameno.
FLORET. s. m. rior, en la sgòea a—
cepció.
rLoRET. Espasa per esgrimar. Epæds e-
gra 6 de esgrima. Eusis obtosms des.
Fleuret. Fioretto , passetto.
FLORET. adj. que se aplica al papè de +
mèra calitat per ser més blanc » --
FLO
trós. Florete. Charta nitidior. Papier
blanc très-fin. Carta squisita.
#LORET DE LA EDAT. FLOR DE LA EDAT.
FLORETA. s. f. dim. de rior. Florecita ,
florecilla, florecica. Flosculus. Petite
fleur, fleurette. Fioretto, fiorelline.
FLORETA. ant. CAPTROT, en la segóna accep-
ció.
FLORÌ. s. m. Moneda que corregué an-
tiguamènt en Espanya, y valia poc
més ó mónos vuit rals de plata: ara ja
es imaginaria, peró efectiva en varios
paissos estrangérs. Florin. Nummus flo-
ris signo distinctus. Florin. Fiorino.
FLORID, DA. adj. Lo que té flors. Flo-
rido. Floridus. Fleuri. Fiorito.
FLOBID. met. Lo més pur ó escullid de al-
guna cosa. Florido. Parus, selectus.
Choisi , excellent. Fiorito, scelto.
rLoRID. met. Elegant, ple de erudició.
Florido. Elegans, floridus. Fleuri, éle-
gant , orne. Fiorito, guernito, parato.
Lorin. Cubert de floridura. Mohoso , mo-
hiento, enmohecido. Mucidus. Chanci.
Maffo.
ESTAR À LA FLORIDA. fr. FLOBIR, en la segó-
na accepció.
FLORIDURA. s. f. Especte de bôrrissol ó
pelussa blanquinósa y á vegadas ne-
grenca , que se cria sobre algunas co-
sas que comensan á corrómprerse , com
lo pa, etc. Moho. Mucor. Chancissure.
Muffa.
FLORIR. v. n. Tráürer flors los arbres y
plantas. Florecer. Florere. Fleurir. Fio-
rire.
rLorir. Parland de las vinyas, blats, etc.,
estar fecundandse la flor. Cerner , estar
en cierne , en flor. Fæcuadare. Btre en
fleur. Germogliare.
FLORIB. met. Prosperar , créxer en rique-
sa ó reputació. Se dia també de las co-
sas morals, com la justicia, las ciencias,
etc. Florecer. Florere, vigere. Fleurir.
Essere in fiore. .
FLORIR. met. Efistir en algun témps 6 épo-
ca determinada. Se diu comunamént de
persónas insignes. Florecer. Florere.
Fleurir , vivre , exister. Fiortre.
PLOBIRSE. Y. T. Cubrirse de floridura. En-
mohecerse , florecerse. Mucere , muces-
cere. Se moisir. Muffare.
FLORIRSE. Neguitejarse, consumirse. Pu-
drirse , consumirse, deshacerse. Ángi.
Se consumer. Affannarsi , rammaricarsi.
XO DÉXAR FLORIR ALGUNA COSA, fr. met. y
FLU 975
fam. Gastarla promptamènt. No dejar
criar moho d alguna cosa. Citó consu-
mere. Ne laisser pas moisir les choses.
Non lesciar muffare nna cosa.
FLORISTA. s. com. FLORAIRE.
FLORÓ. s. m. Lo adòrno fèt 4 manùra de
flor mòlt gran, que se usa en la pintu-
ra y arquitectura. Floron. Voluta flo-
rem referens. Fleuron. Rosone.
FLORONCO. s. m. Especie de tumòr que
s'elèva en lo cos ab duresa, inflamació
y dolòr. Divieso. Tumor. Furoncle,
clou. Fignolo, furuncalo,
FLOTA. s. f. Lo coujunt de embarcaciòns
de corners destinadas á conduir fruits ó
altres eféctes. Flota. Classis vectoria.
Flotte. Flotta.
FLOTA. La esouadra composta de bucs de
guerra y destinada als combats navals,
Fota. Classis. Flotte. Flotta, armata na-
vale.
FLOTETA. s. f. dim. dè rior... Flotilla.
Minorum navium. classis. Flottille. Pic-
cola flotta.
FLUCTUACIÓ. s. f. Lo acte y efécte de
fluctuar. Fluctuacion. Flactuatio. Fluce
(uation. Agitazime.
rructuació. met. Ia irresolució, indeter-
- minació 6 dubte ab que algú vacilla
sènse saber risóldrerse. Fluctuacion.
Fluctuatio, hæatatio. Incertitude , irre-
solution. Fluttiamento, incertesza.
FLUCTUANT. y. pres. de rLucruan. Lo
qui fluctua. Fucluante. Fluctuans. Fos
tant. Fluttuante.
FLUCTUAR. v.n. Vacil-lar un cos sóbre
las aiguas pet lo movimènt agitad de
èllas. Fluctua:. Fluctuare. Flotter. One
deggiare.
rLUCTUAR. met. Vacil-lar , dubtar en la re.
solució de abuna cosa. Fluctuar. Fluc-
tuare, vacilbre. Balancer , étre irreso-
lu, flottant. Fluttuare. |
FLUIDESA. s. f. Lo estad 6 cualitat que
constituex lccos flúido. Fluidez. Fluen-
tia. Fluidite Floidità, fluidezza.
FLUIDO, DA. adj. Se aplica á cualsevol
cos que té as mol-léculas tan poc tra-
badas èntresí que cedexen á la menòr
pressió, y e mouen ab mòltíssima fa-
cilitat ; comlo aire, l'aigua, etc. Se usa
també com substantiu. Fhíido. Fluidos.
Fluide. Fludo.
rLüino. met. Se aplica al estil corrènt
fácil. Fiiæ. Fluens. Coulant. Fluido.
FLUIDO ELÉCTRC. Nom que se dòna al quie
976 FLU
despren de diferénts cossos, principal-
mént per la frotació, y que produex
los eféctes que conexem per electrici-
tat. Flúido electrico. Fluidum electri-
cum. Fluide electrique. Fluido ellettrico.
FLÚIDO Garvántc. Lo flúido eléctric que se
. despreu per lo contacte de dós métalls
diferénts; com lo zen y cóure, y altres
cossos de distincta naturalesa. Fiiido
galvdnico. Fluiduin galvanicum. Fluide
galvanique. Finido galvanico.
FLUIMENT. s. m. Lo acte de fluir. Flu-
jo. Fluentia. Flux , ecoulement. Flusso.
FLUIR. v. n. Córrer los líquids. Zur.
Fluere. Fluer, couler. Scorrere , cola»
re, fluire.
FLUM. s. m. ant. RIU.
FLUMAYRE. s. m. ant. BIUADA,
FLUVI. s. m. ant. aiv.
FLUX, XA. adj. Lo que está mal lligad,
poc apretad, 6 poc tibant. Flojo. Laxus.
Láche. Rallentato , amplo.
FLUt. Inconsiderad, imprudènt, lléuger.
Liviano. Levis, fluxus. Leger, inconsi-
dere. Leggiero, imprudente.
FLUX. s. m. Lo movimènt de las cosas lí-
quidas. Flujo. Flux1s. Flux. Flusso.
FLUX DE LLÈXGUA. L' abandancia excéssiva
de paraulas. Flujo de palabras. Verbo-
rum copia immoderita. Flux de bou-
che. La cacajuola nel& lingua.
FLUX DEL Mar, ant. Las crexénte de las ai-
guas del mar, priucipalmént del Oc»
céano. Flujo del mar, fujo de las aguas.
Æstus marinus. Flux ce la mer. Flusso,
marea.
FLUX DE same. Malaltía cue coneistex en
exir la sang en abundaacia per la bòca,
nas ó altra part del cos Flujo de san-
gre. Sanguinis flogus. Flux de sang.
Flusso di sangue.
FLUX DE ventre. Indisposidó del cos. que
consistex en la frecuéo. evacuació del
vèntre. Flujo de vientre, Alvi fluxus.
Devoiement , flux de ventre. Flusso,
soccorrenza.
pe FLUx. mod. adv. Sèns rele£ió; y axí se
diu: créurer, anar DE riux. De ligero,
ligeramente. Temerè. Legérement , à la
légère. Alla spensierata , Ji leggiero.
FLUXAMENT. adv. mod. lentamént . ne-
gligentmènt. Flojament. Socorditer.
Lentement , negligemmen. Lentamente,
trascuratamente.
FLUXEDAT. s. f. Debilitat y flaquesa de
alguna cosa. Flojedad , fbjera. Debili-
FOG
tat, lavitas. Faiblesse , langueur , las:
tude. Debolezza, lassezza.
FLUtEDAT. met. Negligencia, descuid. Fi.
, jedad. Iguavia, socordia. Nonchalan:,
ldcheté, cagnardise. Trascurataggix,
svogliataggine.
FLUXEDAT. met. Inconsideració , imprude-
cia, lleugéresa. Liviandad , tigere..
Levitas. Legérete , imprudence. lump
denza , leggerezza.
FLUIEDAT DE ORINA. Malaltía que cou
en no poder retenir la orina. Znmce-
nencia de orina. lncontinentia ursz
Incontinence d'urine. Impotenza d:-
tener l' urina.
FLUXEJAR. v. 0. Estar fluxa, so bx
lligada. alguna cosa. Estar flojo. Lama
esse. Etre un peu láche. Essere rale.
tata, ampia una cosa.
ruuizsaa. Flaquejar. Maquear , flyer.
Remitti. Se relácher. Allentare. nus-
sare.
FLUXIÓ. s. f. Lo flux de hamòr que ci.
re 4 alguna part del cos danyasta
Fluxion. Fluxio. Fluxion. Flussiose.
FO.
FOCIL, s. m. ant. rocuka.
FOCO. s. m. Opt. Lo punt en que se re-
nexeu los ratjs de llam per medi de z-
rall ustori, ja sia per reflefió, ja pe
refracció. Foco. Focus. Foyer. Ombe- |
lico, fuoco.
FOG. s. m. Tot lo que en la natur:
está en estad de actual combustió. F —
go. Ignis. Feu. Fuoco.
roc. La materia encesa en brasa 6 s.
com carbó, llénya, etc. Fuego. 1
Feu. Fuoco.
roc. Lo incendi de algun edifici, etc. F--
go. Incendium. Feu , incendie , ex: >
sement, Fuoco, abbrucianento, :-
ceudio.
roc. met. Cada familia de alguna ue
Fuego. Focus. Feu. Fuoco. p
roc. Lo disparo de las armas de fog ez -
guerra. Fuego. Tormentoram be!.:--
rum aut scloppetorum explasio. F-
Fuoco.
FOG FocaRADA, efervescencia de la s.
etc. |
FOG DE SANT ANTONI. Humor cutáneo .: -
rosiu que mortifica alguna part da . -
y se va exteuénd. Fuego de sam Ar -
de san Marzal, fuego sacro. Iguis o"
*Feu saint- Antoine. Risipola.
FOG
roc roLLET. ant. La inflamació de certas
materias que s' elóvan de las substancias
animals y vegetables que estan en estad
de putrefaectó , y fórman pètitas flamas
de diferènts tamanys, que se veuen
. amar per lo aire é poca distancia de la
terra, especialmènt en los paratges pan-
tanòsos. Fuego fatuo. Ignis fatuus. Feu
follet. Fuochi fatui.
roc GRANEJAD. Lo qui fa un batalló 6 altre
cos de soldads, disparand pocs cada ve-
ada pera que puga continuarse séns
intermissió. Fuego graneado. Frequens
‘ glandium emissio à singulis manipuli
militibus facta. Feu continuel. Fuoco
continuo.
rocs. pl. Los senyals que se fan de nit ab
rocs desde las atalayas. Fuegos. Ignis in
specula. Feux. Fuochi.
rocs ARTIFICIALS. Los cohets y altres artifi-
cis de pólvora que se fan en ocasió de
algun regositj 6 diversió. Fuegos artifi-
ciales. Iguis missilis. Feu d'artifice.
Fuochi artefiziati. |
À roa v À saxc. mod. adv. Ab sumo rigor,
talandho tôt, sènse perdonar ni reser-
var res. 4 fuego y d sangre. {gue fer-
roque. 4 feu et à sang. A fuoco e
fiamma.
AB poc FoG. mod. adv. Á fuego lento, d
fuego manso. Tenui igue. 4 petit feu.
A fuoco lento.
ATIAR LO Foc. fr. met. Fomentar la discor-
dia. Echar ó poner leña al fuego. Dis-
cordiam fovere. Jeter de l'huile sur le
feu. Metter legne al fuoco.
CALAR Foc. fr. Aplicar ó comunicar lo fog
4 alguna cosa. Pegar fuego. Acceude-
re. Mettre le feu. Mettere il fuoco.
CALARSE FOG. fr. PEGARSE FOG.
car com i roc. loc. fam. ab que se efagé-
ra lo excéssiu preu de alguna cosa. Ca-
ro como aceite de aparicio. Carissimè.
Excessivement cher. Carissimo, che
costa il core.
DONAR FOG. fr. FOGUEJAB, en la segòna ac-
cepciò. :
ENCENDRER FOG. fr. FÈR rog, en la segóna
accepció.
ESPURNAR FOG LOS ULLS. fr. met. ab que se
pondèra lo gran furór ó ira que up ma-
nifèsta. Echar fuego por los ojos. Pre
irá oculos ardere. Jeter feu et flamme.
“ Trar fuoco degli occhi. |
ESTAR ENCES COM UN FOG. ÍT. ESTAR EXCES COM
UNAS BRASAS.
TOM. I.
FÓG 977
ETTRLI À ALGÚ POG DE LA CARA Ó DE LAS GAL-
TAS. fr. met. ESTAR ENCES COM UNAS BRASAS.
rka roc. fr. Milic. Disparar l'artilleria 6
altras armas de fog. Hacer fuego. Glo-
bulos igneos explodere. Faire feu. Far
fuoco.
rèa roc. fr. Encéndrer lo carbó, llénya,
etc. Encender lumbre. Iguem accende-
re. Allumer. Accendere.
FUGIR DEL FOG Y CAURER Á LAS BRASAS. fr.
met. que se diu del subgécte que pro-
curand evitar un inconveniént ó dany,
cau en altre. Huir del fuego y dar en
las brasas: saltar de la sarten , y dar
en las brasas. Incidit in Scyllam cupiens
vitare Charybdin. Tomber de Scylle en
Caribde; de la fièvre en chaud mal;
de la poële en la braise. Cader dalla
padella nella brace; uscir della brace e
rientrar nel fuoco.
LO FOG ES MITJA VIDA. ref. que explica que
ab bon fog se sufrexen cómodamènt las
intemperies del ivern. Media vida es la
candela, pan y vino la otra media.
Altera pars vite focus est pars altera
panis. Le dos au feu, le ventre d table:
arrive qui plante. ll fuoco giova molto
alla vita.
NO SE FA TAN FÒNDO LO FOG, QUE LO FUM NO
‘ISGA EN ALGUN LLOC. fer. PER FONDO QUE
SE FASSA LO FOG SÈMPRE IX LO FUM, Ó LO
FUM RESPIRA.
PEGAR FOG. fr. CALAR FOG.
PEGARSE FOG. fr. Incendiarse alguna cosa.
Prenderse fuego. Incendi. Prendre feu.
Abbruciarsi. —
PER FÓNDO QUE 88 FASSA LO FOG SÈMPRE IX LO
FUM , 6 LO FUM RESPIRA. ref. que dòna 4
enténdrer que per més ocultas que se
fassan las cosas no dèxan de rastrejarse.
Donde fuego se hace humo sale: no hay
secreto que tarde ó temprano no sea
descubierto: todo se sabe hasta lo de la
'callejuela. Occultum credas delituisse
nihil. 11 n'y a point de feu sans fumée.
Ogni fuoco fa fumo.
picar FOG. fr. Fér exir espurnas de la pè-
dra foguéra per medi del foguér, á fi
de comunicar lo fog á la esca 6 altra
cosa semblant. Encender lumbre. Ignem
è silice elicere. Battre le briquet. Bat-
tere il fuoco.
POSAR FOG. fr. CALAR FOG.
PROP DEL FOG. mod. adv. Á LA Bona DEL FOG.
PROP DEL FOG LA PEGA BEGALA. ref. que ad-
vertex lo risc que hi ha en la desmasia-
978 FOG
da familiaritat èntre homes y donas. La
estopa cabe el mancebo digole fuego:
+ mo estd bien el fuego cabe las estopas.
Foeminei ardentis fugias confinia sexus;
ni accepto perstans igne perire cupis.
L'homme est le feu , et la femme l'etou-
pe, le diable vient qui souffle. Vicino
al fuoco tatto si riscalda. '
TRÁURER FOG. fr. Llansar espurnas la pèdra
foguéra ab lo cop del foguér, ó ab lo
del rastéll de las armas de fog. Dar
lumbre. Silicem emittere ignem. Faire
feu. Scintillar fuoco.
TRÁURER FOG. fr. met. Lograrse lo que se
: intentaba. Dar lumbre. Eventum votis
respondere. Attraper. Riuscire.
TRÁURER POG PER LOS caxaLs. fr. met. Donar
mostras de enutx y furór, prorómprer
en amenassas. Echar chispas , echar es-
pumarajos por la boca. Iracandiá scan-
descere. Jeter feu ét flamme , bisquer.
Palesare la rabbia.
FOGAR. 8. m. ant. LLAR DEL FOG.
FOGARADA. s. f. Gran cantitat de fog.
Lumbrada , lumbrarada. Ingens focus.
Grand feu. Gran fuoco.
FOGARADA. met. Movimént del ánimo ar-
dént y eficas peró de poca duració. Lla-
marada. Animi estus. Emportement.
" Impeto, trasporto, furore.
FOGARADA. Efervescencia de la sang que
se manifésta en lo exteriór ab un colór
bermell mòlt encès , ó ab granets ó bat-
llofas. Erupcion. Pustulatio. Éruption.
. Eruzione.
FOGARRET. s. m. dim. de roc. Fuegue-
cillo, fueguezuelo. Tintillus ignis. Pe-
tit feu. Piccolo fuoco.
FOGASSA. s. f. ant. Pa de sagó ó farina
mal passada que se fa pera j^ gènt del
camp. Hogaza. Panis focarius. Pain de
grosse farine. Focaccia.
FOGATA. s. f. Art. Especie de fogonet
de poca cavitat, que carregad ab una
pétita porció de pólvora servex pera
véncer obstacles de poca resistencia en
° la wivellació de terrenos: se aplica tam-
bé pera defensa de las brètxas. Fogata.
Parva cavitas pulvere pyrio onusta, cu-
jus explosione superiora corruunt. Fou-
gade , fougasse. Mina.
, FOGATGE. s. m. Certa contribució que
pagaban antiguamènt los habitants de
* casas. Se anomená axí perqué se repar-
" tia per fogs ó familias. Fogaje. Vectigal
pro focis. Fouage. Diritto che si paga-
FOG
va per ciascuno focolare.
FOGÓ. s. m. Vuid fèt en una especie de
adris ample que hi ha en las cui j
a bora de la llar ab uns ferros en y.
ma de graèllas 4 certa profunditat pn
sostenir lo fog y déxer cáorer lì cu.
dra. Ne bi ha també de portátil, E.
nilla , fogon. Focus, foruacula. Fyr,
átre. Focolare.
FOGÓ DE BARCA. Cuineta portátil, enda.
da y forrada de llauna, que server n
los barcos pera cuinar. Fogon. Mri
fuculus. Fougon. Focone. |
BXIRSE DE FOGÓ. fr. met. DESBOCARSE, ni
segòna accepció. |
FOGONADA. 8. f. La flamarada que h
la pólvora posada en la cassoleta de ls
armas de fog cuand se inflama. Fago
40. Flamma in tormenti foculo. Rowe:
qui sort du bassinet. Fiamma de
del focone.
FOGÒS, A. adj. Ardént, massa via. Frer
so. Igueus, ardens. Fougueur, aia,
impelueux. Ardente, focoso, fervat.
FOGOSITAT. s. f. Ardór y vives um
siva. Fogosidad. Impetus, ardor. F.-
gue , ardeur , impetuosité. Furia, ar |
re, bollore, fervore.
FOGUEJAR. v. a. Milic. Acostomar +’
personas 6 caballs al fog. Foguear. br
mines aut equos bollo et igni aset.
cere. Æccoutumer les homme o -*
chevaux au fait d'armes. Arreu:
uomini ed i cavalli al fuoco del 112.
FOGUEJAR. Marcar alguna part dd es^
un animal ab un ferro bullènt. Live
d fuego. Ferro candenti exsecare P
ner le feu. Dare il fuoco.
FOGUER. s. m. Ferro acerad que #71
pera picar fog ab la pèdra foguén i"
labon. Chal y bs quo e'icitor igos à"
lice. Briquet. Battifuoco, acciarine
FOGUERA. s. f. Porció de materia ot
bustibles que encesas alsan molta Lt
rada. Hoguera. Rogus. Feu de joie. Fee
chi d'allegrezza, Blò.
FOGUERADA. s. f. rocarapa.
FOGUETAIRE. s. m. courrant.
FOILLAT , DA. adj. FRoxpòs. |
FOLA. s. f. aut. Multitut, arp -
cosas posadas sénse cap òrde. [=
Confusa multitudo. .4mas confe. ^
ca , folla. |
FOLAR. v. a. ant. Trepitjar. Hole" '
culcare. Fouler. Calpestare, ce
conculcare.
FOL
FOLEJAR. «v. n. ant. BOJEJAR:
FOLGA. s. f. Ditxo burlesco y graciós.
Chanza , chanzoneta. Jocus. Plaisante-
rie, badinage. Scherzo , sollazzo , beffa.
FOLGAD, DA. adj. que se aplica á lo que
es ample, més de lo que se necessita.
Holgado, hornaguero. Amplus. disc:
Agiato , comodo.
ANAR FoLGAD. fr. Ester desahogad, tenir
dinèrs. Andar 6 estar holgado. Divitiis
affluere. Etre à son aise. Esser agiato.
FOLGANSA. s. f. Pler, conténto, diver-
sió. Holgansa. Jucuuditas, oblectatio.
Divertissement , récréation. Divertimen-
to, spasso.
"OLGAR. v. n. Descansar de alguna fati-
ga. Holgar. Requiescere. Se reposer.
Riposare.
OLGARSE. v. Y. Divertirse, recrearse, en-
tretenirse ab gust en alguna cosa. Hol-
gar. Oblectari. Se rejouir. Divertirsi.
orcanss. Dir paraulas burlescas y gració-
sas. Chancearse. Jocari. Plaisanter , ba-
diner. Scherzare.
'OLIACIÓ. s. f. Lo acte y efècte de fo-
liar. Foliatura , foliacion. Foliorum nu-
meratio. Numerotage. Il segnar con nu-
meri.
OLIAR. v. a. Numerar los folios ó fulls
dels llibres ó altres escrits. Foliar. Li-
brorum folia numeris notare. Numero-
ter. Seguar con numeri.
OLIO. s. m. Lo full impres ó manuscrit
del ilibre, procés ó cuadern que regu-
larmént es de mit) full de papèr entér.
També se anomenan axí encara que
sian més pétits; pero cuand se diu un
llibre en rouo s' entén principalmént de
la mida de mitj full sencer. Folio. Fo-
lium, charta. Feuillet. Foglietto.
» LOR. s. f. ant. BOJERÍA.
)LRAR. v. a. FORRAR:
DL RO. s. m. FÓRRO.
LL, LLA. adj. ant. sorj.
AR FET Us FOLL. fr. Estar enforismad,
ic ritad. Estar dado al diablo. Nimis fu-
riosum esse. Faire le diable à quatre.
Far il diavolo e peggio.
LILA. s. f. ant. ror.
ELLAMENT. adv. mod. ant. BoJamkar.
'¿L.LAR. v. a. ant. FRUSTRAR.
LLLLEIAR. v. n. ant. BOGEJAR.
L.LEJAR. v. n. ant. BOGEJAR.
I, LET. s. m. Esperit que lo vulgo creu
que habita en algunas casas entremalie-
and y causand sòròll. Duende, trasgo.
e
FON 979
- Lemures. Farfadet , lutin. Folletto.
APARÉXER UN FOLLET, AXAB COM UN FOLLET.
fr. ab que s' explica que algú se aparex
en los paratges ahònt no sel esperaba.
Parecer un duende; andar como un
. duende. Lemuruin more degit. Faire
des actes d'apparition. Comparire.
FOLLETO. s. m. Papér impres que té
pocs fulls. Se aplica regularmént al que
. es despreciable. Folleto. Scriptum leve,
despicabile. Brochure, écrit de peu
d'etendue et mauvais. Foglietto.
FOLLIA. s. f. ant. Bocenia.
FOLLÍAS. pl. Especie de música. y variació
de un ball espanyol que sol ballarlo un
tot sol ab castanyolas. Folía. Lyricus
tonus saltationis hispane generi aptas.
Folies d'Espagne. Sorta di musica spa-
nuola.
FOLLOR. s. f. ant. BecEníA.
FOMENT. s. m. Calòr, abrig y reparo
que se dona á alguna cosa. Fomento.
Fomentam. Chaleur , abri , defense. Fo-
mento. |
romÈnT. Lo. que servex de pábulo á e guna
cosa. Fomento. l'omentum. Appát. Esca
rowksr. met. Ajuda, apoyo, protecció.
Fomento. Auxilium. Appui, protection.
Aita, appoggio.
FOMENTADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui
foménta. Fomentador. Fovens. Celui qui
fomente. Fomentatore.
FOMENTAR. v. a. Donar calòr natural ó
‘ temperad que vivifique 6 dóne vigor.
Fomentar. Fovere. Échauffer. Fomen-
tare.
FOMENTAR. met. Excitar, promóurer Ó pro-
tegir alguna cosa. Fomentar. Fovere.
Fomenter , exciter, animer, encoura-.
.ger. Fomentare , incitare.
FONA. s. f. Especie de trena de cánam 6
altra materia semblant, que servex pera
tirar pédras ab violencia. Antiguamént
tenia mòlt us en la guerra; peró ara no
servex més que entre los pastòrs. Hon-
da. Funda. Fronde. Frombola, scaglia.
FONAMENT. s. m. La part del edifici que
está sòta terra y en la cual se apoya tò-
ta la obra. Cimiento, fundamento. Fun-
damentum. Fondement , fondation. Fon-
damento.
ronamÈnT. La excavació que se fa en terra
ra tomensarhi los rowaxEsTs de un
edifici. Zanja. Fossa. Fosse , fosse. Fos-
80 , scavo.
roxauExr. met. L'orígen ó principi de al.
980 FON
guna cosa no material. Fundamento, :
cimiento. Radix, origo. Fondement.
Fondamento, principio , base.
FONAMÈNT. La rahó principal ó motiu ab
ue se vol assegurar alguna cosa. Fun-
amento. Fandamentum. Fondement,
cause. Fondamento, causa.
FÈR LOS FONAMÈNTS. fr. Comensar lo edifici
fènd las excavaciòns en que deuen cons-
trairse las pareds. Abrir los cimientos,
abrir las zanjas , zanjar. Fundamenta
jacere. Creuser les fondemens. Far gli
scavi.
FER LOS FONAMÈNTS. fr. Construir ja las pa-
reds que deuen quedar sòta terra y ser-
vir de apoyo 4 tòt lo edifici. Funda-
mentar , echar los cimientos , echar los
fundamentos s cimentar. Fundamenta
Jacere, ponere. Jeter les fondemens.
. Fare i fondamenti.
FÓNDA. 8. f. La casa ahónt se dòna allot-
Jamént , ménjar y béurer, y ahónt se
venen licórs generosos. Fonda. Diver-
sorium. Hótel garni, restaurant. Oste-
ria, trattore. .
FONDAL. s. m. Espay de terreno fóndo.
Hondonada. Profunditas. Bas-fond.
Fondo.
FONDARIA. s. f. La profunditat de al-
guva cosa. Hondura. Altitudo, profan-
ditas. Profondeur , hauteur. Profondi-
tà , altezza.
FONDECH. s. m. ant. MAGATSEM.
FONDEJADERO. s. m. Paratge situad en
la costa 6 port, de profunditat suficiént
pera que las embarcacións pugan fon-
dejarhi. Fondeadero , surgidero, Com-
moda navium statio. Mouillage. Luogo
dove si possa ancorare.
FONDEJAR. v. n. ponar rònpo.
FONDEJAR. v. a. met. Profundisar, e£ami-
nar ab cuidado alguna cosa fius á arri-
bar á sòs primèrs principis. Fondear,
. profundizar, profundar. Rem peuitus
perscrutari. Examiner à fond. Esami-
uare a fondo.
FONDICIÓ. s. f. L' acció y efécte de fón-
drer los métalls. Fundicion. Fusura,
fusio. Fonte. Fusione, liquefazione.
Foxpició. La fábrica en que se fònen los
métalls. Fundicion, fundería. Fusoris
officina. Fonderie. Fonderia.
FONDIR. V. a. ant. FONDRER los mètalls, etc.
FONDISTA. s. m. Lo amo de una fonda.
Fondista. Cau po. dubergiste, restau-
rateur. Trattore.
FON
FÒNDO, DA. adj. Lo que tè fondari 6
profunditat. Hondo. Piofundos, altes.
Profond. Profondo.
rompo. Se aplica 4 la part del terreno que
es mès baxa que lo demès. Hondo. lmus.
Bas. Basso.
Fònpo. met. Dificultòs, sutil, profundo.
Hondo. Profundos. Profond , diffidle.
Dificile, arduo, profoudo.
FONDO. 8. M. FONDARIA. )
rówpo. La part inferiòr de alguna cos
vuida. Fondo. Fundus. Fond. Fondo.
rónpo. En las robas lo camp sobre que e-
tan pintadas, texidas ó brodadas las flors
6 altres adòrnos. Fondo. Tela supert-
cies. Fond. Fondo, campo.
FÓNDO. FONDAL.
rònpo. Lo extrèm horisontal de algun lx.
edifici, etc. Fondo. Extremum. E.rtr:-
me. Stremo.
Fòxpo. Lo cul de alguna cosa vuida que
puga contenir algun líquid. Zonda,
fondo. Fundus. Fond. Fondo.
roxpo. Lo profundo del mar. Fondo,
fundo. Profuudum. Fond , profondez.
Fondo.
FÓNDO. Caudal de alguna cosa ; com de a-
biduria , de virtut, etc. Fondo. Caja.
Fond. Copia.
rònpo. Milic. Lo spar que ocopa late
pa formada, dèsde la primera filer: :-
davant 4 la última del darréra. Fozi-.
Phalangis pars intima. Mauteur. L
spazio che occupa la milizia dalla pra.
all ultima fila.
FONDO. Lo grux que ténen los diam.
Fondo. Adamantis crassities. Epainz.".
Grossezza.
Fòxpos. pl. Los capitals 6 bèns que aiz:
posseex. Fondos. Bona. Fonds, capita
Fondo, capitale.
Á FONDO. mod. adv. Cabal y perfectame::
axí se diu: enténdrer, saber i mn:
alguna, cosa. 4 fondo. Omnisò. pr-
tus. A fond, parfaitement. A fons.
affondo.
DONAR FONDO. fr. Assegurar la embarc:: .
tirand las áncoras al fondo del ma"
Dar fondo. Anchorz ia profundar ,«
te navim alligare. Donner fond , je. *
l'encre. Dar fondo, mollare.
FÓNDRER. v. a. DEARITIR.
FóNDRER. Fèr tornar líquids los me’:
Fundir. Fuudere. Fondre. Lique:"
fondere.
FÓNDRER. Y. D. Se diu del papèr cuaz -
FON
tinta lo travèssa. Pasarse, calar. Trans-
fundi. Penetrer , s'imbiber. Imbevere.
mpREBSE. v. r. Derritirse. Derretirse. Li-
quari. Se liquefier. Liquefarsi.
¡NDAERSE. Parland del'atxa, candela, etc.,
derritirse ab excès fènd canal la cera ó
ceu. Correrse. Liquefieri. Se fondre.
Disciorsi.
NDRERSE. Desitjar ab mólta ansia alguna
cosa. Finarse, alamparse. Deperire.
Bayer. Agoguare.
XDRERSE. met. Desaparéxer alguna cosa
de modo que no se sapia ahónt para ul
se puga trobar. Hundirse. Omnino oc-
cultari. Disparaitre, s'eclipser. Sparire,
svanire.
xDRERSE. met. Faltar alguna cosa per
haberla robada ó amagada. Oscurecer-
se , Obscurecerse. Abdi. Disparaltre,
s'évanouir. Sparire.
(DRERSE. met. Gastar sèns saber en que,
ó anársen las cosas de èntre las mans.
Rehundirse. Coco modo refundi. De-
penser sans savoir comment. Fuggir ì
danari di mani.
'DRERSE. DESFÈRSE, en la quinta accepció.
INDURA. s. f. ant. FONDARIA.
R Ó FERSE FONEDISSA ALGUNA
OSA. fr. ab que se dóna á enténdrer
[ue alguna cosa ha desaparegud de èn-
re las mans ó la han robada. Desapa-
ecer , hacer ó hacerse noche alguna
osa. Clam surripere. Se derober d la
ue. Uscir di vista.
NEDOR. s. m. Lo qui té per afici
indrer. Fundidor. Fusor.
onditore.
NOLL. s. m. Planta mòlt comú en Es-
amya: tè l'arrel llarga y blanca, las
illas partidas en llenquetas mòlt pri-
as, y los troncs de cinc d sis peus de
saria, plens de nusos y dividids del
rp damunt en rametas, que conténen
ras flors pètitas y grogas posadas en
rima de parasol. Tôta la planta es aro-
ática y té un gust dòls y agradable.
rojo. Foeniculam. Fenouil. Finocchio.
ur. DE BOU. Planta. cicura.
Lt Marí. Planta molt abundant en las
stas dels mars de Espanya. Crex fins
tenir uns dos pams de alsaria: té las
llas molsudas, duras, sucósas y par-
las en tres llencas que també se divi-
x en en altras, y las flors pétitas, gro-
; y posadas en fórma de parasol. Hi-
ro marino. Crithmum maritimum,
Fondeur. |
FON 981
Fenouil marin , bacille. Finocchio ma-
rino. .
FONS. s. m. rònpo.
FÓNs DE TERRA. ant. Heretat , possessió. Fon-
do. Fundus , predium. Fonds. Fondi.
anar À róxs. fr. Enfónsarse dins del aigua
la embarcació. Irse d fondo, irse d pi-
ue. In profundum mergi. Couler en
as. Colare abbasso , andare a picco.
ANAR 4 Fons. fr. Sumergirse cualsevol co-
sa. Irse d fondo, hundirse. Obrui, mer-
gi. S'enfoncer. Attuffarsi , immergersi.
DONAR FÓNS. Ír. DONAR FÓNDO.
TIBAR À ròms. fr. Fér que se sumergesca
una embarcació. Echar d fondo , echar
d pique , afondar. Submergere , demer-
gere. Couler à fond. Immergere.
FONSURA. s. f. PONDARIA.
FONT. s. f. Manantial de aigua que ix de
la terra. Fuente, hontana. Fons. Fon-
taine. Fonte, fontana, sorgente.
FONT. Lo artifici ab que se fa exir l'aigua
en los jardins y altras parts de las ca-
sas, carrèrs 6 plassas pera diferènts
usos, conduindla per medi de canóna-
das désde los manantials ahónt nax na-
turalmént. Fuente. Fons artificiali.
Fontaine artificielle. Fontana artifiziale.
FONT. Llaga pétita y rodòna òberta artifi-
cialmént en lo cos humá pera purgar y
evacuar los humòrs superfluos. Fuente.
Ulcusculum consultó factum quo hu-
mores effluant. Cautére. Rottorio, cau-
terio.
FONT. met. Principi, fonamént y orígen
de alguna cosa. Fuente. Caput, origo.
Source, principe, origine. Origine,
fonte.
FONT DEL BRAS. La part interiór del bras
per ahònt se doblega y se sangra. San-
gradura. Brachii internis medium.
Saignee. La parte interna del braccio.
FONTS BAPTISMALS. Péssa de pédra cóncava
ab són pedestal del matèx, y tapa de
fusta que hi ha en las iglesias parro-
quials pera administrar lo sagramènt
del baptisme. Pila. Labrum baptimati
sacro accipiendo. Fonts baptismaux.
Fonte battesimale.
ESTRONCARSE LAS FONTS. fr. Déxar de rajar
per causa de sequedat. Secarse las fuen-
tes. Exarescere fontes. Tarir les fontai-
nes. Venir meno, inaridire.
FONTANA. s. f. ant. FONT.
FONTANAL. adj. apt. Lo que pertany á
la font. Fontanal. Fontanalis , fontalis,
982 FOR
fontinalis, fontanus, fontaneus. Qui'ap-
partient aux fontaines. Fontale.
FONTANALMENT. adv. mod, ant. on:1G1-
NALMÈNT.
FONTANELA. s. f. Lo instrumènt de que
usan los cirurgians pera obrir las fouts
en lo cos humà. Fontanela. lustrumen-
. tam chirurgicum uscusculis aperiendis
quibus humor fluat. Instrument pour
ouvrir les cautéres. Instrumento da far
i cauterj.
FONTANELLA. s. f. ant. FONTETA.
FONTETA. s. f. dim. de roxr. Fuentecica,
fuentecilla , fuentecita, fuentezuela,
Jontezuela. Fonticulus. Petite fontaine.
Fonticina.
FOR. s. m. Jurisdicció, poder; com lo
Foa ecclesiástic, etc. Fuero. Jurisdictio.
For, juridiction. Foro.
FUR. adv. mod. ant. À excepció, ménos.
Excepto. Preter. Excepte, hormis.
Fuori.
FOR DE LA CONCIENCIA. Lo dictámen interiór
confórme á las llèys que deu arreglar
las operacións del home. Fuero de la
conciencia , fuero interno , fuero inte-
rior. Forum conscientiz. For de la con-
science, for intérieur. Foro interno.
RECONVENIB EN SÓN PROPI FOR. fr. for. Citar
á algú pera que comparega davant lo
tribunal competèut. Reconvenir en su
fuero. Apud proprium judicem vocare.
Citer devant le tribunal dont on relève.
Citare davanti al proprio tribunale.
FORA. adv. ll. A la part exteriór de lo
que servex de límit ó línea de separa-
ció; com rora de casa; Fora de Éspa-
nya. Fuera. Extra. Hors, dehors. Fuori.
roma, En paratge distint de aquell en que
algú está; y axí se diu ving de Foña.
Afuera, fuera. Extra. Dehors. Fuori.
roza. adv. mod. Eu públic, en lo exterior.
Afuera. Palam, aperte. Publiguement,
à decouvert. Pubblicamente, allo sco-
perto.
rora. Ménos, á excepció, axí se diu: tot
FORA axó. Menos, d excepcion. Preter.
Sauf, excepte. Meno, salvo, fuoriché.
FORA; FORA, FORA. expressións de que se
usa pera avisar que la gènt dèxe llibre
algun pas ó desocupe algun lloc. 4/ue-
ra; afuera , afuera : fuera ; fuera , fue-
ra. Procul esto. Place, place. Largo,
largo. ,
FORA DE. Á més de; axí se diu: rora de
ax6, rona de que. Fuera de, d mas de.
FOR
Preter hoc. Outre, de plus. Oltre.
DE FORA. mod. adv. De la part exterior.
De fuera. Exterius. Extefieuwemu.
Di fuori.
ESTAR FORA DE Sí. fr. Estar algú perturba
de modo que no puga arreglar las sèss
accións ab acert. Estar fuera de i.
Alienatum mente esse. Être hor de so,
transporté. Esser fuori di se.
Y Fora. mod. adv. ab que se limits alg
número, cantitat, etc.: axí se dio: ds
Y FORA, éll v Fon. No mas, solo. Tar
tum. Seulement. E fuori, e non pi.
FORA, NA. adj. Lo que está á la parte
fora. Exterior. Externus, externa,
Extérieur. Forano, esteriore.
FORAD. s. m. La ruptura que té ¿ln
cosa , com vestid, roba, pared 6 past.
Azujero. Foramen. Trou. Buco.
FoRAD. Lo de las bòtas, ahònt se posal'a-
xeta 6 canó. Canillero. Dolii forames.
Trou pour y mettre la canelle. Bw».
roman. La porteta ú Obertura pétita que
ténen las arnas pera que las abellas po-
gan entrar y exir. Piguera. Alvers
inum foramen. Porte , ouverture de re
che. Buco dell" arnia.
roRAD. Lo vuid que se déxa en las paré
. per posar en èll los travéssos pera &
as bastidas. Mechinal. Cavus in pare
te trabibus sustivendis. Boudin. Baco
FORAD DE AGULLA. Lo cos de | agulla de cs-
sir. Ojo, hondon. Foramea (ás.
Cruna.
FORAD DEL COBREU. La òbertura per abo
se tiran las cartas en lo correu. Ecc.
Forameu capsule ubi reponautar ep-
stolæ tabellario tradende. Troa de à
botte aux lettres. Buco della posta.
FORAO DE FORMIGAS. Lo cau shôat se cru:
y recullen las formigas. Hormigur
Formicarum nidus. Fourmilicre. F«-
micolajo.
FOBAD DELS ULLS. La concavitat en que #-
tau situads. Cuenca. Cavum ocali. O7
bite de l’œil. Orbita dell’ occhio.
yoRaDs. pl. Los que se fan en las corr*-
jas per entrar en èlls lo pungaat à». :
sivèlla. Puntos. Foramina. Points. Pes
to, foro.
FORADS DEL Nas. Las bberturas de èst mer-
bre, que servexen pera la respeta
Ventanas de la nariz. Nares. Nar.
Narici , nari.
DESTAPAR UN FORAD PERA TAPARNE TS "
que repren 4 aquells que pera "E
FOR —
un dany ó cubrir una trampa ne fan
altra. Hacer un hoyo para tapar otro.
lllad ut obtures, reseras hoc, prisce,
foramen. Oter à saint Pierre pour don-
her d saint Paul. Levare a Pietro per
dar a Giovanni.
ER FICAR EN UN FORAD DE ABANYAS. fr. Con-
fóndrer, oprimir, envergonyir 4 algú
de manèra que no se atrevesca á res-
póndrer. Meter en un puño ó en un za-
pato. Aliquem verbis serrere. Tancer.
Confondere.
JI AGUAITA PER FORAD, VEU SÓN MAL FAT.
ref. que advertex que las persónas mas-
sa curiósas solen oir ó véurer cosas de
quels resulta pesar y disgust. Quien
acecha por agujero, ve su duelo: quien
escucha , su mal oye. Per rimam inspi-
ciens quoties tua probra videbis. Celui
qui guette par les fentes voit des fautes
personnelles. Chi guata pei buchi ha da
piangere.
;[ ESCOLTA PER LOS PORADS OU 8Ò8 MALS
PATS. ref. QUI AGUAITA PER FORAD, VEU
SÓN MAL FAT.
ORADADA. s. f. ant. candnwapa, en la
primera accepció.
)RADAR. v. a. Fér algun forad. Azu-
jerear, agujerar, horadar. Perforare.
Trouer , perforer. Bacherare, forare.
)RADET. s. m. dim. de roman. 4guje-
"illo , agujerito , agujerico , agujeruelo.
Parvum foramen. Petit trou. Buchetto.
IR AGITAMENT. s. m. ant. EXPULSIÓ.
RAGITAR. v. a. ant. Llansar, tirar
fora. Echar afuera. Projicere. Lan-
er s jeter. Lanciare , gettate.
RAL. adj. for. Lo que pertany al for.
oral. Forensis. Pratique. Foraneo.
RA NEO, NEA. adj. Forastèr, estrauy.
ordneo. Exter, exterus. Forain, etrán-
er. Forano, estraneo.
RASTER, RA. adj. Lo que es 6 và de
ra de lloc. Forastero. Alienigena.
tranger. Forestiere.
srER. s. m. La persóna que viu 6 está
| un lloc 6 pais de ahónt no es vehí ó
‘ont no ha nad. Forastero. Advena,
traneus. Éranger. Straniero.
A VIAR. v. 0. ant. DESVIARSE.
BIR. v. a. ant. Netejar, pulir. Lim-
zr , acicalar. Detergere, perpolire.
'*£oyer , curer. Nettare.
BITZ. p. p. de ronsia. Limpiado,
calado.
Z. S. m. La distancia que hi ha dès-
FOR 985
de la extremitat del dit pòlse 4 la del
índice, estesos, que servex de mida.
Jeme. Quantum spatium porrectis pol
lice et indice capi potest. Distance des
puis le pouce jusqu'à l'extremite de
l'index de la main bien ouverte. La di-
stanza dal dito police fino all’ indice.
ròac. Trena fèta de las camas dels alls,
cebas, etc., ab algun número de èlls 6
èllas. Ristra, horca, horco. Ceparum
vel alliorum restis. Glane. Resta.
FORCA. s. f. Máquina composta de tres
fustas, dbs clavadas en terra y lo ter-
cèr dessòbre traband los dòs, en lo
cual moren pènjads per lo botxí los de.
lincuènts condemnats 4 aquesta peua.
Horca. Furca, patibulum, patibulus.
Gibet , potence. Ciobbetto , forca.
vònca. Perxa que remata en dós 6 més
puas de la matéxa fusta ó sóbreposadas
de ferro, de que usan los pagesos per
apilar la palla y altres menestérs. Hor-
ca. Furca. Fourche. Forca.
rónca. Pal en figura de forqueta que ser-
vex pera formar los emparrads, y pera
sostenir las ramas dels arbres que estan
carregads de fruit. Horcon, horqueta.
Pregraodis farca. Grande fourche,
tuteur. Palo per sostenere gli alberi.
POSAR LaS FÒRCAS PER DAVAST. fr. met. y
fam. Anticiparse 4 posar inconveniènts
y destórbs pera negar alguna cosa. Mos-
trar la horca antes que el lugar. Sub-
eunda incommoda premonstrare. Alle
guer d'avance des pretextes. Mettere
ingombri innanzi al fatto.
FORCAD, DA. adj. Lo que està en fòrma
de fòrca. Horcado. Farcillatos. Qui a
la forme d'une fourche. Forcato, for»
cauto. .
FORCAD. $. m. Fòrca de fusta que se posa
al coll de las mulas pera traballar. Hor-
cajo. Collaris furca. Collier en forme
de fourche. Collare a guisa di forchetta.
roncan. Part superiór del trònc dels ar-
bres ahònt se dividexen las ramas, ó lo
angl que fórman éstas èntre sf. Hor-
cadura. Pars arboris ubi divaricantur
rami. Partie superieure du tronc d'un
arbre. Forcata.
FORCEJAR. v. n. Fér ferse. Forcejar.
Niti, conari. Faire effort. Sforzarsi.
FORÇA. s. f. ant. FORTALESA , CASTÈLL.
: FORGADAMENT. adv. mod. ant. ronso-
SAMÉNT.
FORENSE. adj. Lo pertanyént al foro,
984 FOR |
Forense. Forensis. Qui appartient au
barreau. Forense.
FORER , RA. adj. ron.
FOREST. adj. ant. SALVATGE , DESERT.
FORFAR. v. n. ant. ERRAB, PECAR, FAL-
TAB.
FORFAIT. s. m. ant. CULPA , PECAT, FALTA.
FORFATURA. s. f. aut. CULPA, PECAT,
FALTA.
+ FORFAYT. s. m.
FALTA.
FORJADÒR. s. m. Lo qui forja. Forja-
dor. Figurator. Forgeron, forgeur.
Fabbro.
FOBJADÒR. met. Lo qui forja, pensa 6 dis-
còrre alguna cosa. Se pren á mala part;
com rorsanda de mentidas, etc. Fra-
guador , forjador. Fabricator , auctor.
Forgeur. Fabbro, inventore.
FORJAR, v. a. Donar la primèra forma
ab lo martèll á cualsevol pèssa de mé-
tall. Forjar, fraguar. Mallei ictibus
formare. Forger. Fabbricare, battere
il ferro a caldo.
FORJAR. Met. FORJARSE.
ronjaR. met. Idear, fabricar, formar al-
guna cosa no material. Forjar, fra-
guar. Formare, effingere. Forger , con-
trouver. Controvare , inventare.
SORJARSE. Y. r. met. Inventar, fingir, com
FORJARSE una mentida, etc. Forjar. Fin-
gere. Forger , inventer, Jnventare, fio-
ant. CULPA, PECAT,
«gere.
FORMA. s. f. Lo que determina la mate-
ria 4 ser tal, 6 tal cosa. Forma. Forma.
Forme. Forma. '
' mwónMa. La figura de alguna cosa. Forma.
o Forma. Forme, figure. Forma, figura.
roma. Fórmula y modo de proceir en al-
guna cosa. Forma. Ratio, modus. For-
me. Forma.
ròama. Aptitut, modo, disposició de fér
algana cosa; y ari se dia: no hi ha
Forma de cobrar. Forma. Ratio, via.
Forme. Modo , maniera.
rónma. La configuració y modo de escríu-
rer ab que se distiugex la lletra de un
de la del altre. Forma. Stilus iu scri-
bendo. Caractère d'ecriture. Carattere.
forma. Lo pa sènse llevad, tallad regular-
mént en figura circular, mòlt més pè-
tit que la hostia, y que servex pera la
comunió dels laics. Se li dóna ést nom
ántes y després de consagrarse. Forma.
Hostia. Hostie. Ostia.
soma. Las pareulas ab que se fan los sa-
lèsia pera cada nn de èlls. Fra;
Forma sacramentorum. Forme des ss-
cremens. Forma. |
Forma. Imp. Lo motllo que se pos ei
prem sa pera imprimir una cara de tx
- lo fall. Forma. Forma, typus. Fro».
FOR
praménta, determinadas per Cristo yk
$
Forma..
FORMA. ANIMA DE BOTÓ.
Forma. Péssa de fusta que tè la figura de
un peu, de que usan los sabatén pen
fér las sabatas. També se dòna que
nom á la pèssa de que se servezes lu
sombrerèrs pera formar la copa deb
sombreros. Horma. Forma. Forme de
soulier. Forma.
TÒRMA SILOGÍSTICA. Lo modo de argona- ©
tar usand de silogismes. Forma siegs-
tica. Forma sylogistica. Forme wir
gistique. Forma silogistica.
DE Forma. mod. adv. De modo. De forms. —
Ita ut, adeo ut. De facon , de maire.
Di maniera, in guisa.
EN FÒRMA. mod. adv. En figura. En fora.
Specie. En forme. la forma, agua —.
zw FÒRMA. Ab formalitat. En forma. &-
rió. Tout de bon. Davvero, formi-
mente.
EN FORMA, Ó EN DEGUDA FÒRMA. mod. ar.
for. Confórme á las règlas del dre :
prácticas establertas. En forma, es
debida forma. Modo forensi, cow
tudine et jure servatis. En forme."
dovuta forma.
EN FÒRMA DE VANO. loc, En figura de vam
En abanico. Ad iustar flabelli. Es /—
me d'eventail, À guisa di ventagis.
EN TÒTA FÒRMA. mod. adv. Bé y cumpida-
méat , ab tòta formalitat y cuidado ‘
axí se diu que una cosa se fèu Es n°.
rósma cuand se ha efecutad ab pari.
lar esmèro y efactitut. En forma —
toda forma. Optimè, adamussim. È
toute forme. Ottimamente.
FORMACIÓ. s. f. L'acció y efexe t
formar alguna cosa. Formacion. Y.'
matio. Formation. Formazione.
FORMAL. adj. Lo que pertany à af
ma. Formal. Formalis. Qui concerz: -
forme. Appartenente a forma.
FORMAL. Se aplica á la persòna seria. e
ga de la veritat y enemiga de xar»
Formal. Gravis, severus. Grax.”
rieux. Grave, assennato.
rormar. Exprés, precis, determminal >
mal. Expressus, signatus. Form: +
FOR
près, précis. À proposito, preciso.
FORMALISAR. v. a. Douar la última f0r-
ma á alguna cosa. Se diu regalarmènt
de las cosas no materials; com FORMALI-
sar un expediént, etc. Formalizar. Per-
ficere. Donner la forme. Perfezionare.
FORMALISARSE. v. T. Posarse serio, fénd cas
de alguna cosa que tal vegada se digué
per xanxa ó sèns intenció de oféndrer.
Formalizarse. Rem non joco sed serió
aut in malam partem accipere. Se for-
maliser. Formalizzarsi.
"ORMALITAT. s. f. La efactitut y pun-
tualitat ab que 3'efecuta alguna cosa.
Formalidgd. Rectitudo. Ponctualite ,
exactitude. Esatezza.
ormaLiTaT. Lo modo de efecutar ab la
efactitut deguda algun acte públic.
Formalidad. Ritus servandi. Formali-
te. Formalità.
JAMALITAT. Serietat y judici en algun ac-
te. Formalidad. Gravitas. Gravite', sé-
rieux. Gravità.
'ORMALMENT. adv. mod. Segóns la
forma deguda. Formalmente. Ritè. For-
mellement. Formalmente.
BwaLMkyr. Ab formalitat 6 expressa-
ment. Formalmente. Expressè. D'une
manière expresse. À proposito, espres-
samente.
JRMAR. v. a. Donar forma á alguna
cosa. Formar. Formare. Former, fa-
corner. Formare.
mas. Juntar y congregar diferénts per-
sómas ó cosas, unindlas éntre sí pera
que fassan un cos. Formar. Cougrega-
re. Former. Formare.
sas. Milic. Posar en órde als soldada,
y d'xí se diu: roguan lo escuadró. For-
nar. instruere. Former, arranger.
Mettere in ordine, ordinare.
RMATGE. s.. m. La pasta que se fa
le la llèt, coagulandla primér, y com-
»rimindia y espreméudla pera que dé-
.e lo xerigot; desprès se li tira un poc
e sal pera que se consèrve, y se li dò-
a varias figuras. Queso. Caseus. Fro-
sage. Cacio, formaggio.
MATGE TENDRE. Lo qui es fét de poc.
deso fresco. Caseus mollis, muceus,
ecens. Fromage frais. Formaggio fre-
CO, nuovo.
BR MATGER, RA. s. m. y f. Lo qui fa
ven formatges. Quesero. Casei pres-
»r vel venditor. Fromager. Formag-
tajo, caciajuolo.
TOM. ].
. FOR 985
FORMATGERA. s. f. Especie de pastéra
grau y llarga abònt se posan los mot-
llos de fèr formatges, la cual tè en un
dels costats una canaleta pera que isca
lo xerigot de la llèt presa que s'esprém
al temps de formar lo formatge. Ez-
premijo, quesera. Vas ligneum caseis
conficiendis. Grande huche à faire le
fromage. Madia da fur i formaggi.
FORMA'TGET. s. m. dim. de ronwaToz.
Quesillo, quesito. Caseolus. Petit fro-
mage. Caciolino.
FOBMATGET. ant. MATÓ.
FORMATIU, VA. adj. Lo que fórma ó
dòna la forma. Formativo. Formam in-
ducens. Qui donne la forme. Formativo.
FORMENT. s. m. Lo blat de millór cua-
litat. Trigo candeal , trigo blanco. Sili-
go. Froment de première qualite. Fru-
mento,
FORMÈNT RUBÍ. BLAT ROTJ,
FORMIDABLE. adj. Lo que es mòlt te-
mible, assombrós. Formidable. Formi-
dabilis, formidolosus. Formidable , re-
doutable. Formidabile, spaventoso.
FORMIDABLE. Lo que es excesstvamènt gran
en sa línea. Formidable. Ingens, imma-
nis. Gros, vaste, étendu. Grande, smi-
surato. .
FORMIDOLOS, A. adj. que se aplica á
la persóna que tè mòlta pòr. Formido-
loso. Formidolosus. Craintif, timide.
Timido, pauroso.
FORMIGA. s. f. Nom que se dòna á dòs
insectes mòlt comuns en Espanya, que
se diferencian solamènt en ser lo un de
colòr de canyélla y de una línea de
dos líneas de llarg. Tòts tènen lo cap
mòlt gros, sòn vorassos, viuen en so-
cietat, y se aliméntan de plantas y ani-
mals. La majór part de lis no ténen
alas ni se£o, y sols los mascles y femè-
llas anomenads arapas tènen cuatre alas,
y viuen solamént lo témps necessari
pera procrear. Hormiga. Formica.
Fourmi. Formica.
FORMIGA ALADA. Insecte. ALADA.
FORMIGÓ. s. m. Certa picór que s' ex-
perimènta èntre carn y pèll. Hormigue-
ro, hormigueamiento. Formicatio. Four-
millement. Brulichio, formicolio.
FORMIGUËR. s. m. Gran movimènt 6
concars de gènt, ó de altras cosas. Hor-
miguero. Aflluentia, multitudo , agmen.
Fourmilicre. Balicame.
124
llarg, y lo altre de colòr negre y de.
n
986 FOR -
FORMIGUETA. s. f. dim. de ronca.
Hormiguilla , hormiguita , hormigüela.
Formicula. Petite fourmi. Formichetta.
FÓRMULA. s. f. Lo modo ja establert
pera explicar alguna cosa db paraulas
precisas y determinadas. Fórmula. For-
mula. Formule. Formola.
FORMULARI. s. m. Lo llibre ó escrit
que conté las fórmulas que se han de
, Observar pera la efecució de algunas
- cosas. Formulario. Formularum codex.
Formulaire. Formolario.
FORN. s. m. Obra pètita en fórma de bó-
veda rodòna ab sòn tespirall: servex
pera cóurer pa y altras cosas. Horno.
Furnus, fornax. Four. Forno.
FÒRN DE cats. Lo fürn ahónt se créma la
pèdra pera fèr la cals. Calera. Furnus
calcarius. Chaufour. Fornace da caltina.
FÒRN DE RAJOLA. RAJOLERÍA. |
EXCENDRER LO FÒRN. fr. Calar fog á la llè-
: nya posada dins del fòrn, pera que
créme y lo escalfe. Encender el horno.
Farnum calefacere. Chauffer le four.
Riscaldare il forno.
ESCALFAR LO rÓnw. fr. Donarli lo grau de
calór que se necessita pera l’ objécte 4
que se destina. Calentar el horno. Fur-
num igne adhibito aptare, parare.
Échauffer un four. Scaldare, riscalda-
- re il forno.
POSAR AL FÓRN. fr. ENFORNAR , en lá primé-
ra accepció.
ser UN FÒRv. fr. que se diu del siti 6 cuar-
to mòlt calorós. Ser un chicharrero.
Locum astdosam esse. Ml y fait grand
chaud. Vi fa un caldo da morire.
TRÁUSER DEL FOR. fr. DESENFORNAR.
FORNADA. s. f. Cantitat ó porció de pa,
pamèlis 6 altras cosas que se couen de
una vegada en lo fora. Hórnáda. Coc-
- tara fornacea. Fournee. Infornata , for-
nata.
FORNAL s. f. Lo fógó en que lo ferrèr
y altres artífices que traballan en mè-
- talls tèhen lo fog pera forjartos. Fra-
gua. Fornax ferraria. Fórge. Fucina,
magona.
FORNAS. s. m. adm. de rónw. Hornazo.
Faraus magnus. Grand four. Fornac-
cone.
FORNELL. s. m. ant. FORTET.
FORNER, RA. s. m. y f. Lo qui tè per
ofici cóürer pa. Hornero. Farnarios.
* Boulanger. Fornajo.
rka DE ronska. fr. Etercir l'ofiti de for-
FOR
nér. Horneár. Furuariam éxercer.
Faire le métier de boulanger. Fani
for najo.
FORNET. s. ni. dim. de rón«. Horn:
Parvus furnus, foruacala. Petit fo.
Fornello, fornellino.
FORNICACIÓ. s. f. Lo accés ó acte ar-
wal del home ab la que no es sa llrgit-
ma mullér. Fornicacion. Fornicito.
. Fornication. Fornicazione.
FORNICADOR, RA. s. m. f. Lo qu
fornica. Se diu regalarmént de la per-
sóna que viu ab èst mal costum. fr
nicador , fornicario. Fornicator , fura-
carius. Fornicateur. Forniratore.
FORNICAR. v. a. Tenir cópula 6 arte
carnal fora del matrimoni. Forner.
Fornicare, fornicari. Forniquer. Far
nicare.
FORNICARI, RIA. adj. Lo que pertay
á la fornicació. Fornicario. Ad forma-
cionem pertinens. Qui appartient è à
fornication. Fornicario.
FORNID, DA. adj. que se aplica a! box
robust, que tè mòlt os. Fornido. X»
bustus, lacertosus. Fort, robuste. he
busto, forte.
FORNIR. v.a. Guarnir y proveir aes»
cosa de lo necessari y conduént per :-
gun fi. Proveer , guarnecer. lostro.
munire. Fournir. Munire, provvede
ronxia. Farcir, umplir. 4testar. Rep.
Remplir, farcir, bourrer. Empire.
riempire.
FORNITURA. s. f. Imp. La porció dr &-
tra que se fón pera completar agua
fondició. Fornitura. Typorum mp7
mentum. Assortimens. Assortimen!e.
ForwiTURA. Milic. Lo corretjam y caric'-
xèras que portan los oficials y so'd»--
Comunamént se usa en plural. Fo-w"--
ra. Apparatus scorteus militi arman
Fourniment. Fornimento , prove
mento.
FORO. s. m. Lo siti en que los tribr-.'
ouen y determinan las causas. £--.
Forum. Barreau. Foro.
roro. En los teàtros es tòta la part is: -
: ribr dèsdel taló fins als hastidors. 7 --
Platea, forum. Fond. Foro.
FORQUETA. s. f. E ie de basta fn
ab un ferro al cap damont em for *
semicítcul , que servex regalar emet —
ra pénjar y despèniar las cosas. HF
lla. Furcilla, Petite fourche. Ford»
FORQUILLA. s. f. lustramént de «-
FOR
fusta ó altra materia, que servex pera
péndrer lo ménjar ab curiositat ajudand
á la cullère. Tenedor. Fuscivula capien-
do cibo. Fourchette. Farchetta.
FOBRALLAT. s. f. Barreta de, ferro que
servex pera.tançar y.essegurar las por- —
tas. Cerrojo. Pessulus. Verrou. Chiavi-
stello. . - i ZEE
FORRAR. v. a. Posar fórro 4 algun cosa.
Afarrar , forrar. Tegumentum interius
vesti assuere. Doubler. Soppanuare , £o-
,derare. . TE
FORRO. s. m. La roba que se posa per la
part interior de oualsevol vestid. Forre,
aforro. Tegnmentum jeterins vesti as-
sutum, Doublure, Fodera, soppanno.
Fório: Certa malaltia que patezen las.cria-
turas nadas de poc temps. Æ#lhorre.
Pustul:e rubicunde pueris receater.na-
tis familiares. Croute de lait. Schiauea.
FORROL. s. m. ant. La paleta pétita, que
«server pera nemeuar lo fog. Badil. Ba-
tillum, Pelle à feu. Paletta.
. FORROLL. s. an. ant. FORBOL.
. FORS. adv. mod. aut. ron, en la segdua
accepció. |
FORSA. s. f. Vigòr, robustesa y capaci-
tat pera fèr 6 móarer alguma cosa que
tiuga pes ó fassa resistencia. Fuerza.
Vis, vigor. Force, vigueur. Forra, ga-
gliardia.
FORSa. La violencia que se fa á una dona
pera gosarla. Fuerza. Violatio. Viol.
Stupro, violasione.
ronsa. La part principal , majòr y mès for-
ta de algua tót. Fuerza. Precipuum
robur. Partie la plus forte. Forza.
yORSA. Lo estad més vigoròs de alguna co-
sa. Fuerza. Robur, vigor, vehementia.
Force. Forta.
xoasa. La virtut y eficacia natural que las
cosas ténen en. sí. Fuerza. Vis, virtus.
Force. Forza , virtà.
ronsa. La eficacia de las cosas no materials;
com la Fossa del argumént , de la rahó,
etc. Fuerza. Vis, eficacia. Force. Forza.
rorsa. Tirada 6 movimèut violént ab que
algú procura escaparse de qui lo tè. -
Forcejon. Nixus, uisus. Grand effort.
Sforzo.
ronsa. for. Lo agravi que lo jutge ecele-
siástic fa 4 la part.en conéxer de sa cau-
sa 6 en lo modo de conéxer de élla 6 en
ao cencedirli l'apel-lació. Fuerza. Vis,
juris violatio ab ecclesiastico judice.
Fiolence d'un juge. Forza,
FOR 987
FOASA. ant. FORTALESA , FORTIFICACIÓ.
rorsa. adj. Se usa en lloc de mált; com
Foasa gènt, ronsa dinérs. Mucho. Mul-
tus. Beaucoup. Molto, assai.
FORSAS. pl. Las tròpas y demès aparell mi-
litar de algun soberà. Fuerzas. Copiz.
Forces. Forze.
á FORSA DE. mod. adv. Ab perseverancia y
. traball. 4 fuerza de. Ássiduo labore.
force de. A forza, pella forza.
À rorsa DE. Ab abandancia de alguna co-
sa; com Á FQRSA DE paciencia. 4 fuerza
de. Copià. A force de. À gopia di.
-4 ta FORSA. mod. adv. PER FORSA.
À viva ronsa. mod. adv. Ab gran resolució,
ab tot lo xigòr possible, sèes excusar
treball ni diligencia. 4 viva fuerza. Om-
ni vi, A toute force. Con tutta forza, a
forza aperta.
COBRAR FORSAS. fr. Convaléxer lo malalt re-
colwandse poc á poc. Cobrar fuerzas.
Convalesoere. Se rétablir , reprendre ses
forces. Ripigliar le forze, riavere le
- forze.
. DÀzaR sas FORSM. fr. Debilitar á algú las
- sangrias, alguna malaltía, etc. Desjar-
retar. Enervare, debilitare. Épuiser à
force de saignees, Rifivire le forze.
. DONAR FOBSA Ó FORSAS. fr. Avimar, refor-
sar. Dar fuerzas. Vires addere. Donner
des forces, fortifier. Incoraggiare , ag-
giungere forza.
, LLEYAR LAS FORSAG, ÍT. nkxan SENS FORSAS.
PÉXDBER PER Fonsa. fr. Fèrse amo per vio-
lencia de alguna cosa de altre. Tomar
por fuerza. Vi tellere. Prendre de for-
ce. Prendere a forza aperta.
PER FOR£A. mod. adv. Violentamènt. Por
fuerza, de por fuerza. Vi, violenter.
De force, par force, avec violence. A.
forza aperta. |
PER FORSA. Necessariamènt. Por fuerza,
de por fuerza. Necessarió. Necessaire-
ment. Necessariamente , per forza.
PÉBDAER LA FOBSA. fr, Esbravarse, evapo-
rarse. Se din dels licòrs y altras cosas
espiritòsas. Desvanecerse. Evanescere,
S'evaporer. Evaporarsi.
PROBAR Las FORSAS. fr. met. Probar l'habi-
litat 6 intel-ligencia de algú en alguna
materia. Probar las armas , probar las
fuerzas. Quid animi vel virtutis sit pe-
riclitari. Éprouver les forces. Far prova
. delje.forse.
TRÁURER FORSAS DE FLAQUESA. Ír. Esforsarse
en fèr lo que po sembla possible. Sacar
988 FOR |
fuerzas de flaqueza. Defatigatam ani-
mo refici, supra vires aliquid teptare.
- Faire de nécessité vertu. Fare della ne-
cessità virtù.
‘ FORSAD, DA. adj. rorsòs.
Fogsao. 8. m. Lo criminal que en pena de
sòs delictes está condemnad 4 remar en
las galeras. Forzado. Reus remo ads-
trictus , addictus. Forgat, galérien.
Forzato.
-FORSADAMENT. adv. mod. Per forsa,
ab violencia. Forzadarmente , forzosa-
mente. Violenter, invité. Forcément ,
par force. Forzatamente , a marcia for-
za, a marcio dispetto, ad onta.
‘ FORSAR. v. a. Fér forsa 6 violencia fisi-
ca pera conseguir algun fi; com ronsar
una porta, etc. Forzar. Vim facere.
Forcer. Forzare , violentare.
-FOBSAR. Subjectar y rendir á forsa de ar-
mas alguna plassa, castéll , etc. Forzar.
Expugnare , vi capere. Forcer , enlever;
prendre par force. Rompere, espuguare.
FORSAR. Fèr violencia á alguna dona, co-
néxerla contra sa voluntat. Forzar. Vio-
lare, corrumpere. Forcer , violer. Vio-
lare, staprare.
FORSAR. met. Obligar 6 précisar. Forzar.
Cogere, compellere. Forcer, obliger,
contraindre. Forzare , costringere.
FORSAR. Y. n. ant. Trobarse alguna cosa en
sòn estad més vigoròs. Estar en su fuer-
za. Vigere. Etre en vigueur. Essere in
tatte le forze.
FORSEJAR. v. n. Fèr forsas. Forcejar.
Niti, conari, Faire effort. Fare sforzi.
FORSENARIA. s. f. ant. FURÒR , DESATINO.
FORSENAT , DA. adj. ant. sumiòs, DESA-
. TINAD.
FORSER. adj. ant. ronr.
FORSETA. s. f. dim. de ronsa. Fuerceci-
lla, fuercecita. Levis vis. Peu de force.
Forzetta.
FORSÒS, A. adj. Lo que no se pod escu-
sar. -Forzoso. Necessarius, inevitabilis.
Nécessaire , inevitable. Bisoguevole , ne-
. cessario.
FORSOSA. s. f. En las damas aquella dis-
posició del jog en que tenind tres da-
mas contra una y estand apoderad de la
carrèra del mit), deu guanyarse ab dót-
se jugadas y sinó quédan taulas. Forzo-
sa. Victorie genus in scruporum ludo.
Jeu ge dames forcées. Giuoco forzato.
FORSOSAMENT. adv. mod. Per forsa,
de necessitat. Forzosamente. Necessarió.
FOR
Necessalrement. A forza, per biom.
FORSUD, DA. adj. Lo qui tè molta ix.
sa. Forzudo. Robustus, lacertosas. Fo:.
robuste. Forte, robusto.
FORT, TA. adj. Lo que tè forsa y resi
tencia. Fuerte. Fortis, Grœu. F:-.
Forte.
FORT. Robust, corpulènt ue tè pros
forsas. Fuerte." Robustus! , per ons
Fort, vigoureuz. Forte , vigoroso,
FORT. Animòs, valént. Fuerte. Anime
Fort , courageux. Forte, prode, cn
gioso.
sort. Dur, que no se pod traballar fc}
mènt. Fuerte. Durus. Dur, difich;
travailler. Forte , duro , sodo.
roaT. Dur, de mala condició , de mal =
ni. Fuerte. Durus, asper. Dur, dere.
Duro, aspro.
vonT. Terrible, grave, excéssiu , con ren
dolór. Fuerte. Gravis, vebemew. fer,
grand, violent , extrême. Forte, tem-
bile, violento.
FORT. Lo que es mòlt vigorós y actiu: ca
tabaco Font, vi roar. Fuerte. Vigorzt.
vividas, magnà vi præditus. Fort, s:
ritueux. Forte , spirituoso.
FORT. Gran, eficas, y que tè fora v»
persuadir; com rahó roxTa , argumet
FORT. Fuerte. Efficax. Fort, convaine:-.
energique. Forte, energico.
FORT. Mis. La solfa que per naturales »
per accidènt se canta un semitó mes: -
ta que lo regular. Fuerte. Vox in 1*-
sicá aliquanto fortior. Fort. Forte
FORT. S. m. La fortalesa 6 siti fortácal
pera defensa del enemig. Fuerte. Pro-
pugnaculum. Fort. Forte, form
rocca.
FORT. La majòr forsa 6 intensió de siguu
acció, efercicì, etc; axí se diu: lo ET
del sembrar. Fuga. Vehementia. Fr:
mence. Veemenza.
FORT. Lo més viu y empenyad de air»
acció militar 6 disputa. Fuego. Cosi
tionis ardor. Feu. Ardore, caldo.
FORT. adv. mod. Ab forsa, fortes
Fuerte. Fortiter. Fort, fortement. F "
temente.
FORT. Ant. MÓLT.
ANAR FORT. fr. Acabar de couvalézs ^
malalt, tenir ja recobradas gras y"
de las forsas. /r aleando. Benè ves
sanitatem penitus recuperare. 4%
mieux. Star meglio.
AXAB FORT. fr. met. Parland de algs ©
FOR
goci tractarse ab mòlta activitat. Bullir.
Urgere. Aller rondement. Andar bene.
ESTAR FORT. fr. No voler condescendir eu
alguna cosa. Hacerse fuerte. Obaiti.
Tenir ferme. Star fermo.
ESTAR Ó MANTENIRSE FORT. fr. Insistir tenas-
mènt en la propia opinió ó en la pre-
tensió de alguna cosa. Hacer hincapie.
Obniti. Persister , insister. Star fermo,
persistere, ostinarsi.
rkase FORT. fr. Fèrse robust per medi del
traball 6 acostumand lo cos á sufrir las
inclemencias del tèmps. Eudurecerse.
Durari, firmari. Endurcir. Iudurire,
ingagliardire , render forte.
ràrse rort. fr. Fortificarse en algun lloc
pera defensarse de alguna violencia ó
périll. Hacerse fuerte. lu loco tuto se
collocare. Se fortifier, se retrancher.
Fortificarsi.
FÈRSE FORT. fr. Unirse, lligarse y consoli-
darse lo guix, barro, Ó argamassa que
se ha emplead en las obras. Fraguar.
Adstringi, solidari. Faire corps. Soli-
darsi.
PÉNDABR PER LO .FORT. fr. Péndrer alguna
cosa ab mòlta eficacia y empenyo. To-'
mar d pechos. Summá contentione sus
cipere. Prendre une chose à cœur. Pi-
gliar a cuore.
¿TENIA FORT. fr. TENIRSE Ó MANTENIRSE FORT.
TENIRSE 6 MANTENIRSE FORT. fr. Persistir ab
constancia y tenacitat en alguna resolu-
ció ó dictámen. Tener ó tenerse tieso.
Animum oblirmare. Tenir ferme. Star
fermo.
FORTALESA. s. f. Forsa y vigòr. For-
taleza. Vis, vigor, robus. Force, vi-
gueur. Forza, vigore.
FORTALESA. Una de las cuatre virtuts car-
dinals ab la cual fugim del temor, séns
incórrer en la temeritat. Fortaleza.
Fortitado. Force. Fortalezza.
xontatesa. Lo lioc fortificad pera poder
defensarse del enemig. Fortaleza. Pro-
pugnaculum. Forteresse. Fortezza, roc-
ca, bastita.
FORTAMENT. adv. mod. Ab forsa. Fuer-
temente. Fortiter. Fortement. Forte-
mente.
Fontamènt. Ab vehemencia. Fuertemente.
Vehementer. Avec violence. Veemente-
mente.
FORTEPIA NO. s. m. Piano.
FORTI. s. m. Una de las obras que se al-
san en los atrinxeraménts de un efércit
FOR 989
pera la major defensa. Fortin. Propug-
naculum. Fortin, fort de campagne.
Fortino, castelletto.
rorti. Fort pétit. Fortin. Parvum castel-
lum. Petit fort. Castelletto.
FORTIFICA CIÓ. s. f. L' aeció de fortifi-
car. Fortificacion. Munitio. Fortifica-
tion. Fortificamento.
FORTIFICACIÓ. La obra que se construex
pera defensar algun paratge. Fortifica-
cion. Munimentum. Fortification. For-
tificazione.
ronTIFICACIÓ. Lo art de fortificar. Fortifi-
cacion. Architectura militaris. Fortift-
cation. Fortificazione , architettura mi-
litare.
FORTIFICAR. v. a. Donar forsa y vi-
gor. Fortificar, fortalecer. Roborare.
Fortifier. Fortificare , afforzare.
FORTIFICAR. Milic. Construir las fortifica-
cións. Se usa també com recíproc. For-
tificar. Manire, vallare. Fortifier. For-
tificare.
FORTÍSSIM, MA. adj. sup. de rot. For-
tísimo. Fortissimus. Trés-fort. Fortis-
simo,
FORTOR. s. f. Olór fort que no es gaire
agradable. Olor subido y malo. Putor.
Odeur forte, penetrante. Puzzo.
PER FORTOR. fr. E£halar un olor fort y no
gaire agradable. Trasminar. Vehemen-
ter olere. Exhaler une odeur forte,
penetrante. Puzzare , putire.
LLANSAR FORTÒR. fr. FÈR FORTÒR.
FORTUIT, TA. adj. Lo que succeez im-
pensada y casualmént. Fortúito. For-
tuitus. Fortuit , accidentel. Fortuito.
FORTUNA. s. f. Casualitat, sort. Fortu-
na. Sors fortuna. Fortune, cas fortuit ,
hasard. Caso, sorte, evento, accidente.
FORTUNA. Felicitat, ventura. Fortuna. Pros-
pera fortuna. Fortune, bonheur. For-
tuna , ventura.
rortuna. Infelicitat , desgracia. Infortunio,
adversidad. Sors adversa. Infortune ,
malheur. Sciagura, sventura, disgra-
zia. y
sÈn FORTUNA. fr. Adquirir grans empleos,
honòrs ó bèns. Hacer fortuna. Opibus,
dignitate crescere , augeri. Faire fortu-
ne. Far fortuna.
PROBAR FORTUNA. fr. Empéndrer alguna
cosa de éfit dubtòs pera millorar de
sort. Probar fortuna. Sortem tentare,
fortuna se committere. Tenter fortune.
Provar fortuna.
990 FOS
FORTUNADAMÈNT. adv. mod. ant. Ab
fortuna. Afortunadamente. F eliciter.
Heureusement. Felicemente.
FORTUNAL. adj. ant. FAVORABLE.
FORTUNAT, DA. adj. aut. AFORTUXAD.
FORTUNETA. s. f dim. de FORTUYA.
Fortunilla. Levis fortuna. Peu de for-
tune. Fortunetta.
FORZA. s. €. ant. FORTALESA , CASTELL.
FORZIBLAMENT. adv. mod. ant. FOR-
SADAMÈNT.
FORZIVOLMENT. adv. mod. aut. roa-
SADAMÈST. |
FÔs, A. p. P- de róxpaEa. Derretido,
EOS 8. f. L'acció de fóndrer. Fundi- C
cion. Fusio. Fonte. Fusione, liquefa-
- zione.
FOSC, CA. adj. Obscur, séuse Ham ó
_ clardr. Oscuro , obscuro , escur o. Obs-
curus. Obscur. Fosco, oscuro.
vòsc. Se diu de tòts los colòrs que sòn
poc vius, de modo que casi tiran á ne-
gre. Oscuro, obscuro, escuro. Subni-
ger. Obscur. Oscuro. |
ròsc. Se aplica també á cualsevol color
cuand esta mès carregad del regular,
axí se diu: castauy FOSc, verd rósc. Os-
curo , obscuro , escuro. Obscurus, sur-
dus, austerus. Obscur. Oscuro.
Fènse ròsc. fr. Faltar la llum del dia, fèr-
se de nit. Oscurecer, obscurecer. Ad-
vesperascere. S'obscurcir. Oscurarsi ,
iotenebrarsi.
-Fkase rdsc. fr. Ennuvolarse. Oscurecerse
el día , cerrarse el cielo. Coelum nubi-
bus obduci. S'obscurcir. Inteuebrarsi.
TORNARSE Füsc. fr. FRASE FÜSC-
FÒSCA. s. f£. Obscuritat, falta de llum
pera percebir las cosas. Oscuridad ,
obscuridad , escuridad. Obscuritas, te-
nebre. Obscurite. Oscurità.
À Las roscas. mod. adv. Sènse llum. 4 os-
curas. In teuebris. Dans l'obscurité. All
Oscuro.
A Las FOscas. mod. adv. Sèns principis 6
conexemént de lo que se tracta ó ma-
neja. Á oscuras, d escuras. Ceco mo-
do. 4 tátons. Tastoni, al tasto.
" &KAR.Á LAS roscas. fr. met. Proceir en al-
guna cosa séuse los principis ó conexe-
ménts necessaris pera exirne ab acert.
Andar d oscuras à d escuras. Caco
modo procedere. Aller à tátons. Andar ^
a vanvera, a tastone.
phran 4 vas rÒscas. fr: Dèxac sèus3 lium, ‘
FOS
Dejar d oscuras 6 á buenas roches. |:
tenebris linquere. Laisser sans lumiere,
Lasciare all' oscuro.
rka ròsca. fr. Fèr la nit mòlt obsenra p:
estar ennuvolad. Hacer oscuro. Nocie
tenebrosam esse, Faire une must obsa-
re. Far notte oscura.
QUEDARSE À Las Fóscas. fr. Quedarse sine
llum. Quedarse d oseuras 6 d buena
noches. Luce privari. Demewrer deu
l'obscurité. Restar all’ oscuro.
FOSCAMENT. adv. mod. ant. Sénse len,
á las foscas. Oscuramente. Obsari
Obscurement. Oscuramente, foscameste,
FOSCOR. s. f. róeca.
POScOR. Obscuritat gran que sol preceir i
las tempestats, cubrindse lo cel de si-
vols inòlt negres. Cerrazon. Nubun |
densa caligo. Grande obscurite , brume.
Oscuritá, nebbione.
FÈR roscón. fr. rita FÒSCA.
FOSCURA. s. f. ant. ròsca.
FOSFÓBIC, CA. adj. que se aplica 2s
cossos 6 substancias que sg capis;
de donar llum en la obscuritat. Foy —
rico. Luoem emittens. Phosphoriqu. —
Fosforico.
FÓSFORO. s. m. Materia sumamènt com
bastible, Heugèra, trengadissa y de co-
lòr de caramel-lo, que se derritex es
l'aigua calèuta, lluex eu la obscurita.
se inflama mòlt fácilmént y despeje: |
un olòr particular. S' extrau comon-
mént dels ossos, y tè diferénts uso
Fósforo. Materia somme combustibiis
quz in tenebris lumen emittit. Pk
phere. Fosforo.
FOSQUEDAT. s. f. ròsca.
FÈR FÒSQUEDAT. fr. rán rósca.
FOSQUEJAR, v. n. Anar féudse nit , anar
faltaud la llum y claredat , com suce
cuand lo sol se pon. Oscurecer. Adve-
perascere. S'obscurcir, se faire nu.
Annottare.
FOSSA. s. f. Clot, fosso. Hoya. Fonts.
Fosse , creux. Fossato.
rossa. Sepultura. Huesa, hoya. Sepralera:.
Sepulture. Sepoltura , sepolero.
possa. met. Lo paratge, efercica é acci)
en que moren mólts; y axí es diu x:
la guerra ó algun pais mal sa, rossa de-
que coneòrren 6 habitan eo él. Sapor
cro. Sepulchrum. Sepulcre. Sepolera
FOSSAR. s. m. CEMESTIRI.
FOSSÈR. s. m. Lo qui té per ofici db
las sepultures y cubrir ab terre +
FRA
morts. Sepulturero , enterrador. Vespil-
lo. Fossoyeur. Beccamorti , becchino.
FÓSSIL. adj. Lo que s' extrau de sòta de
la terra y pertany al règue mineral. Se
usa també com substantiu. Fósil. Fos-
silis, fossitius, fossicius. Fossile. Fos-
sile. — |
FOSSO. s. m. Clot. Hoyo, foso. Fossa,
fossatum. Fosse, trou. Fosso, fossa,
fossato.
rosso. Excavació fónda que circuex la for-
talesa. Foso. Fossa. Fossé. Fosso.
FÓTIL. s. m. Piu. Espigon. Spiculum.
Pointe. Punta.
FOTJA. s. f. Aucèll, especie de ánac,
del tamany de un colòm: tè lo héc
gros y ample, ab la part superiór que
cubrex la inferiór; es pardo, cendrós,
salpicad de taquetas més fóscas, y en
las alas té un drde de plómetas blancas,
y altre de verdas: la cua es curta, y
os dits dels prus unids per medi de
una membrana. Cerceta , zarceta. Quer-
quedula. Cercelle, sarcelle, judelle.
Farchetola, arzavola.
FOTJA. C'ot de aigua 6 fang clar. Charco,
regajo , regajal. Aqua stagnans. Mare.
Pozzanghera.
Forza. Violinet de que usan los mestres
de dansas. Violinete. Fidicula. Petit
violon. Violinetto.
FOURE. s. m. ant. Vcina de la espasa y
altras cosas semblants. Vaina. Vagiua.
Fourreau , gaíne , etui. Guaina , fodero.
. FR.
FRA. s. m. Contracció de la veu frare,
Tractamènt que se dòna als religiosos
de alguns órdes. Fray. Frater. Frère.
Fra. '
FRACAS. s. m. Succés llastimòs, inopinad
y funèst. Fracaso. lofortumium. De-
sastre; mauvais succès. Disastro, sven-
tura.
FRACCIÓ. s. f. La divisió de alguna cosa
en parts. Fraccion. Fractio. Fraction.
Frazione, frattura.
yracció. Arit. Quebrad. Quebrado , frac-
_cion. Numerus fractus, pars nameri.
Fraction , nombre fractionnaire. Fra»
zione.
FRACTURA. s. f. Ruptora, trencamènt.
Fractura. Fractura. Fracture , rupture.
Frattura, rottura,
rRACTUBA, Gr. Lia ruptura de un os. Frac-
p—— —————DÁÓÓ————— effe IT —Ü
01 PP
FRA 991
tura. Ossis fractura. Fracture. Frattura. -
FRACTURAR. v. a. Cir. Rómprer un os
ab violencia sénse dividir la péil de la
carn. Fracturar. Frapgere, rumpere.
Faire une fracture. Frangere.
FRAGA. s. f. p. us. MADUXA.
FRAGANCIA. s. f. Olór suan y deliciós. .
Fragrancia, fragancia. Fragrantia.
Odeur agréable. Fragranza.
raAGANCIA. met. Lo bon nom y fama de las
virtuts de alguna persona. Fragrancia.
Virtutum fama, nomen. Bonne odeur,
bonne réputation. Odore, nominanza.
FRAGANT. ad). Lo que despedex de sí
bon olòr. Fragrante, fragante. Fra-
graus. Odoriferant , odorant. Fragrante.
EN FRAGANT. mod. adv. En lo matèt fet,
en lo punt ó instant de la e£ecució. En
fragrante, en fragante. In ipso facto.
Sur le fait. In fragranti, sul fatto, nel-
l atto.
FRAGATA. s. f. Embarcació de tres are
bres ab cofas y una sola batería seguida
de pòpa á proa. Fragata. Liburnica.
Fregate. Fregata.
yRaAGaTA. ant. Barca lleugéra, y de bòrdo
bax. Fragata ligera. Celox. Fregate le-
gere. Fregata leggiera.
FRAGIL. adj. ant. Lo que se trenca fácil-
mènt. Frágil. Fragilis. Fragile. Frale,
fragile. | |
PBáciL. tnet. Se aplica d la persòna que cau
fácilmént en algun pecat, especialmènt
contra la castedat. Frdgil. Fragilis.
Fragile. Fragile.
FRAGILITAT. s. f. ant. La disposició que
tè alguna cosa per trencarse fácilment.
Fragilidad. Fragilitas. Fragilite. Fra-
Hità,
PRACILITAT, met. Facilitat en cáurer en lo
mal. Fragilidad, humanidad. Fiagili-
tas. Fragilite. Fragilezza.
FRAGILITAT. Pecat sensual. Fragilidad. In-
continentia. Incontinence, peche de la
chair. Incontinenza.
FRAGMENT. s. m. La part ó porció pè-
tita de algunas cosas trencadas ó parti-
das. Fragmento. Fragmentum. Frag-
ment. Frammento, pezzo.
FRAGMÈNT. met. Part que ha quedad de
algun llibre ó escrit. Fragmento. Frag-
mentum. Fragment. Frammento.
FRAGÒS, A. adj. Aspre, intrincad, ple
de malesas y garrotxas. Fragoso. Fra-
gosus , salebrosus, asper. Apre, rabo-
teux. Scabro , scabroso , aspro,
999 FRA
FRAGOSITAT. s. f. L' aspresa y espes-
sór de las montanyas plenas de malesas
garrotxas. Fragosidad , fragura. Sa-
(ebritas. Aprete. Scabrosità. :
FRAMENOS. s. m. pl. ant. Los religièsos
del órde de san Francesc. Menores.
Fratres ex familia sancti Francisci. Fre-
res mineurs. Frati minori.
FRANC, CA. adj. Lliberal, dadivós. Fran-
co. Munificus. Liberal, genereux. Ge-
neroso.
Franc. Llibre, etèmpt, desembrassad.
Franco, horro. Liber, expeditus, exemp-
' tus, immunis. Franc, exempt. Franco,
immune, libero. |
Fraxc. Se aplica á las cosas que estan lli-
bres y efèmptas de drets y contribu-
ciòns, y als llocs y ports, etc., en que
se gosa de aquesta efempció. Franco.
A vectigalibus liber, exemptus. Franc,
libre, privilegie. Franco, esento, libero.
FRAXC, Sensill , ingenuo. Franco. Ingennus,
sincerus. Franc, sincer , ingenu. Fran-
co, siucero.
FRANC. ant. Se aplicaba al esclau á qui se
babia donad llibertat. Morro. Liber.
Libre, affranchi. Libero , affrancato.
FRANC. 8. m. Moneda de Fransa, que equi-
val á poca difereucia á nostra pesseta.
Franco. Nummus gallicus argenteus
quidam. Franc. Franco. |
DE FRANC. mod. adv. Graciosamént , sènse
cap preu. De balde , de barato. Gratis.
Gratuitement , gratis. Gratis.
DE FRANC. mod. adv. ab que se pondéra lo
barato que vau ó se venen las cosas. 4
huevo. Vili pretio. Bon marche , pour
rien. Buon mercato, per niente.
DONAR DE FRANC. fr. Concedir, passar al-
guna proposició los que disputan. Dar
de barato. Gratuitó concedere. Conve-
nir. Concedere gratis.
EXIR FRANC. fr. No haber de pagar sa part,
Salir horro. A communi debito se exi-
mere. Sortir sans payer. Uscirne gra-
tis.
rÈR Franc. fr. Llibertar , eximir á algú de
alguna contribució, tribut ó altra cosa
á que estaba obligad. Franguear. Im-
munem reddere. Exempter , affranchir,
dispenser. Affrancare, esentare.
FRANCAMENT. adv. mod. Ab frauque-
sa. Francamente. Largiter,. munificè.
Franchement , libéralement , largement.
Largamente, a ribocco.
FRANCES, A. adj. Lo que pertany: al
FRA
régie de Fransa, y lo qui ha mad en:
Prances. Gallus, gallicns. Francos.
Francese.
FRANCES. S. m. Lo idioma frances. Fra.
cés. Gallicum idioma. Francais. Fr»
cese.
A LA FRANCESA. mod. adv. Al us de Fran
A la francesa. Gallicè, gallico more,
A la francaise. Alla francesa.
FRANCESC, CA. adj. ant. rase.
FRANCESILLA. s. f. Nom que se dm
á varias plantas de una matéxa ee.
que téuen l’ arrel de cabessa, y fui
or mòlt bónica. Francesilla. Run
culus asiaticus. Anemone. Àneu.
FRANCISCA, NA. adj. Lo pertarèt:
la religió de san Francesc. Francs.
francisco. Ad ordinem sancti Frac
pertinens. Franciscain. Francesco.
FRANCO. s. m. Lo paperet 6 firma que)
mestre,dóua als noys cuand costras
algun mérit, per medi del cui dia
lo perdó si cometen alguna falta. Fa.
Magistri chirographuw pro vapalto
vitanda. Immunite. Esenzione.
FRANCOLÍ. s. m. Aucèll del temari
la perdiu y semblant à èlla; teh s
ja y lo vèntre negres, y los peu ds
mells. Francolin. Attagena, due
Francolin. Francolino. '
FRANEL-LA. s. f. Texid fi de lan F>
rela. Tela lauea quzdam delecti fis
nelle. Flanella.
FRANJA. s. f. Guarnició texida deb%
or, plata, seda, lli 6 llana, que ri
per adornar y guarnir los vestis
tras cosas. Franja. Limbus. zit
Frangia, cerro, balzana.. |
FRANJETA.s. f. dim de rasa. Fra,
franjuela. Parvus limbus. Petit f
ge. Frangetta. '
FRANQUEA. s. f. ant. LrisEAAuTIT-
FRANQUEJAR. v. a. Concedir li
mèut y ab generositat alguna con:
tre. Franquear. Generosè largn
corder genereusement. Dar
mente.
FRANQUESA. s. f. Efempció de
alguns drets. Franqueza. lun
. Franchise. Franchigia, esenzione
FRANQUESA. Obertura , sinceritat. 10
tat. Frangueza. Sinceritas, ing?
Franchise , ingénuite, sinceri. :
rità.
FRANQUICIA. s. f. Llibertat y d
ció que se concedex á alguña
FRA
pera no pagar drets en las mercaderías
que introduex ó extran. Franquicia.
Immunitas. Franchise. Franchigia.
FRAPPAR. v. a. ant. PEGAR.
FRARADA. s. f. Acció descomposta y de
mala criansa. Frailada. Actio inurba-
. na, incivilis. Action ridicule. Azione
cattiva, burbanteria.
FRARAM. s. m. fam. Los frares en co-
mú. Fraileria. Monachorum frequen-
tia, concursus. Moinaille. Frateria. —
FRARAS. s. m. aum. de rrane. Frailon ,
frailote.. Magnus frater vel monachus.
Gros moine. Monacaccio.
FRARE. s. m. Religiós. Fraile. Frater.
Moine. Frate.
FRARE. ant. GEBMÁ.
FRARE. Lo dobleg que se fa en la bora de
las faldillas.
Bord retrousse d'une jupe de femme.
. Il lembo alzato della gonnella d' una
donna.
FRABE. En la imprémpta lo tros de papèr
— que per haberli donad poca tinta 6 es-
tar un xic sec al tèmps de tirarse, ha
quedad mal impres. Fraile. Lacuna in
typographicis. Moine. Nella stampa il
pezzo di carta che resta senza stampa-
re per mancare l'inchiostro, o pure per
essersi seccata.
Frans. Jog que fan los noys, talland la
art superiòr de una faba, y traèndii
o gra, quèda la pellofa en fòrma de
una capilla de frare. Frailecito. Ludi-
crum quoddam puerile. Fève coupée à
moitié par le haut. Giuoco dei ragazzi.
FBARE DE ALFORJA Lo religiós destinad 4
captar per són convént. #/forjero. Men-
dicantium frater perá instructus ad pe-
tendam eleemosinam. :Frère quéteur.
Frate che va alla cerca.
FRARE DE MISSA DE ÒNGE. Lo qui está desti-
nad per assistir al cor y servey del al-
tar, y Do seguex la carrèra de cátedras
ó púlpit, ni tè los graus que sòn con-
seguènts á ella. Fraile de misa y olla.
Monachus litterarum expers, é vulgo
fratrum. Moine qu n'a aucun grade
litteraire. Frate che non ha titoli lette-
rar). |
FRARER, RA. adj. Lo qui es mòlt apas-
sionad á frares. Frailero. Monachorum
. studiosus. Aimant des moines. Ámico
dei frati.
FRARESCA. s. f. ant. LLEGÍTIMA.
FRARESSA. s. f. ant. GERMANA,
TOM. I.
Fraile. Vestis infle£io. :
FRA 995
FRARET. s. m. dim. de raans. Frailecito,
Jrailecillo, frailecico , frailezuelo. Fra-
terculus. Petit moine. Fraticello.
FRAROT. s. m. Lo frare despreciable y
de poc respècte. Frailuco. Trivialis mo-
nachus. Moinillon. Fratotto.
FRASE. s. f. Lo conjunt de veus que fdr-
ma una proposició, y en èst sentit s' en-
tén la paraula raass cuand de èlla se
diu que es correcta ó viciósa, natural
ó figurada, etc. Frase. Phrasis. Phra-
se. Frase.
GASTAR FRASES. fr. fam. Parlar mólt y ab
.rodetjs y circunspecció. Gastar frases.
Circumlocutionibus abundare. Faire des
phrases. Esser ua prosone.
FRASQUETA. s. f. Imp. Un cuadro for-
mad de cuatre barretas de ferro primas,
lo cual té en la part superiór dós fron-
tissas ó fijas ab que se tira sòbre lo tim-
pá, per assegurar lo full de paper que
se ha de tirar, y se cubrex ab paper 6
pergamí tóta aquella part que corres-
pon á lo que en algunas planas deu que-
dar en blanc séose imprimir, á fi de que
no se taque. Frasqueta. Quadrum fer-
reum typographicum. Zrisquette. Fra-
schetta.
FRATERN, NA. adj. FRATERNAL.
FRATERNA. s. f. Correcció ó repreben-
sió aspra. Fraterna, mandoble. Acris
objurgatio. Sevére reprimande. Ripren-
sione, rimprovero severo.
FRATERNAL. adj. Lo que es propi de
germans, com amór FRATERNAL, etc.
Fraternal , fraterno. Fraternus. Frater-
nel. Fraternale.
FRATERNALMENT. adv. mod. Ab fra-
ternitat. Fraternalmente. Fraternè. Fra.
ternellement. Fraternamente, fratelle-
volmente.
FRATERNITAT. s. f. La unió y bona cor-
respondencia que deu haberhi èntre los
germans. Fraternidad. Fraternitas.
Fraternite. Fraternità.
FRATERNO, NA. adj. FRATERXAL.
FBATRICIDA. s. com. Lo qui mata á sòn
germà. Fratricida. Fratricida. Fratri-
cide. Fraticida,
FRATRICIDI. s. m. L' homicidi ó mort dE
algú efecutada per són propi germá.
Fratricidio. Fratris occisio. Fratricide.
Fraticidio.
FRAU. s. m. Engany. Fraude, fraudu-
lencia. Fraus. Fraude. Frode.
FRAU. CONTRABANDO. 25
1
994 FRE
FRAU. S. f. La estretura de dós montanyas
6 de algun vall profundo. Garganta,
hoz , gollizo. Fauces. Gorge de monta-
e. Fauce.
FRAUDULENCIA. s. f. raav, en la pri-
méra accepció.
FRAUDULÈNT , TA. adj. Enganyòs.
Fraudulento. Fraudulentus. Fraudu-
leux. Fraudolento.
FRAUDULENTMÈNT. adv. mod. Ab frau
6 engany. Fraudulentamente , encubier-
tamente. Frauduleuter. Frauduleuse-
ment. Fraudolentamente.
FRAUDULOS, A. adj. ant. FRAUDULÈNT.
FRAYRESCA. s. f. ant. GERMANDAT.
FRE. s. m. Instrumént de ferro que ser-
vex pera subjectar y gobernar las ca-
ballerfas; se compon de camas, barba-
da y de una péssa que éntra en la bóca.
Freno. Frenum. Frein, Freno, morso.
FRE. met. Subjecció 6 impedimènt que
coarta las accións. Freno. Frenum.
Frein. Freno, ritegno.
POSAR FRE. fr. met. Contenir, refrenar. En-
frenar, poner freno. Frenare. Mettre
un frein. Porre il freno.
POSAR LO FRE À LAS CABALLERÍAS. fr. Enfre-
nar, echar el freno. Equum frenare,
equo frenum injicere. Brider. lmbri-
gliare, mettere la briglia.
FRECUENCIA. s. f. La repetició de un
acte que se fa á menud. Frecuencia.
Frequentatio, iteratio. Frequence. Fre-
quema.
FRECUÈNT. adj. Repetid 4 menud. Fre-
cuente. Frequens. Frequent. Frequente.
FRECUÈNT. adv. mod. FRECUENTMÉNT.
FRECUENTACIÓ. s. f. L'acció de fre-
cuentar. Frecuentacion. Frequentatio.
Frequentation, Frequentazione.
FRECUENTADOR, RA. s.m. y f. Lo qui
frecuénta. Brecuentador. Frequentator.
Celui qui frequente. Frequentatore.
FRECUENTAR. v. a. Repetir un acte á
menud. Frecuentar. Frequentare. Fre-
quenter. Frequentare.
FRECUENTATIU, VA. adj. Gram. Se
aplica al verb que denota frecuencia de
l' acció que significa. Frecuentativo.
Frequentativus. Fréguentatif. Frequen-
tativo.
FRECUENTÍSSIM, MA. adj. sup. de ree-
cukwr. Frecuentisimo. Valde frequens.
Trés- fre
FRECU
cuencia.
nt. Frequentissimo.
TMÈNT. adv. mod. Ab fre-
Frecuentemente, frecuente.
FRE
Frequenter. Frequemment 5 souvent.
Frequentemente , spesso.
FRED, DA. adj. que se aplica al efècte
que sentim per l'ausencia ó disminució
del calor. Frio. Frigidus. Froid. Freddo.
FRED. met. que se aplica al home que per
naturalesa es impotént. Frio. Generabo-
ni inhabilis. Froid , impuissant. Freddo,
impotente.
raep. met. Lo qui respécte de alguna per-
sóna ó cosa se mostra ab. indiferencia,
, desapégo, ó no prem interes per èlla.
Frio. Îndifferens. Froid, indifférent.
Freddo, indiferente.
FRED. met. Lo qui no té gracia, esperit ni
agudesa. Frio, friatico. Insulsus, inep-
tus. Froid. Freddo, insalso , sciocco.
FRED. s. m. Lo efécte que ocasióna ó pro-
duex la fredòr. Frio. Frigus. Froid.
Freddo, freddore.
pren. Privació 6 disminució del calor.
Frio. Frigus. Froid. Freddo.
TREMOLAR DE FAED. fr. Tiritar. Frigore com
tremissere, pra frigore tremere. Trem-
bloter, trembler de froid. Tremare
tremolare di freddo.
FREDAMÈNT. adv. mod. Sèns eficacia,
lentamént. Friamente. Lenté , remise.
Nonchalamment. Freddamente , trascu-
ratamente.
PREDAMÈNT. Séns gracia ni donaire. Fria-
mente. Insulsè, illepidé. Froidement.
Freddamente.
FREDAT. s. f. FERBDAT.
FREDOLIC, CA. adj. Lo qui es mòlt sen-
sible al fred. Friolento > Jriolero. Alsio-
sus, frigoris impatiens. Frileur. Fred-
doso,, freddoloso. !
FREDOR. s. f. Sensació que prové dela
falta de calór. Frialdad , frigidez. Fr
gedo. Froideur. Freddezza, freddora.
FaEDOR. met. Impotencia pera la genera-
ció. Frialdad. Impotentia generandi.
Impuissance , froideur naturelle. Impo-
tensa. D 3
raznón. met. Descuid, negligencia,
activitat. Frialdad. Negligontia, Der.
tia. Froideur , lenteur. Lentezza , fred-
dezza.
FREDÒR. met. Ditxo insuls y fora de pro-
pósit. Frialdad. Insulsitas, ineptia. Sot-
tise , impertinence. Sciocchezza.
rasnón. met. Indiferencia, desapégo , poc
interes. Frialdad. Apathia. Froideur,
indifférence. Freddezza, indiferenza.
FREDÒR. FRIOLÈAA.
FRE
FREDULOS, A. adj. ant. rREDOLIC.
FREDURA. s. f. ant. FBEDÒR, FRED.
FREDUROS, A. adj. ant. PREDOLIC.
FREG A FREG. mod. adv. que se diu
cuand passa tócand lleugétamént un cos
á altre. Ras con ras, ras en ras. Jux-
ta, levi tractu. Rasant : le touchant ler
gdrement avec rapidite. Rasente. — .
nec À FREG. À poca diferencia, poc més
ó ménos. Á poca diferencia , poco mas
o menos. Fetè. A peu prés. Poco più o
meno. .
FREGA. s. f. Remey que se fa fregand
alguna part del cos ab un drap ó res-
pill, 6 ab las mans. Friega. Fricatio.
Friction. Fregagione, stropicciamento.
"REGADA. s. f. L'acció y efécte de fre»
gar. Fregamiento , fricacion , friccron.
Fricatio. Friction, frottement. Frega-
mento.
'REGADA. Lo encontre de dès cosas de que
resulta tacarse ó embrutarse la una de
ellas. Raboseada , raboseadura. Com.
maculetio ex contactu. Éclaboussure.
Zacchera , pillacchera. |
REGADA. L'acció de fregar la roba 6 altra
cosa per netejarla. Limpion. Levis mun-
datio. Nettoiement. Astersione, netta-
mento. |
REGADA DE AUBELLAS. met. y fam. FRATERNA.
R EGALL. s. m. Porció de espart picad
que servex pera fregar los plats, casso-
las, etc. Estropajo , fregador. Scopula
s partea. Torchon, lavette. Strafinaccio.
REGAMENT. s. m. ant. rREGADA, en la
priméra accepció.
REGAR. v. a. Refregar alguna cosa pe-
ra netejarla ó tráurerne la pòls. Re-
fregar. Fricare. Frotter une chose con-
tre une autre. Fregare.
EGAR. Refregar alguna part del cos, com
camas, brassos, etc. Frotar, flotar.
Fricare, subigere. Frotter. Fregare.
zGAR. Refregar ab forsa alguna cosa;
com la capa ab lo respall, etc. Estre-
gar , fregar. Fricare. Frotter , gratter.
Stropicciare, fregare.
tGAR. v. D. Tocar una cosa ab altra ab
alguna forsa, de manéra que ab la con-
tinuació se ménjen. Ludir. Confricare.
Frotter contre. Strofinare.
:GAR. Tocar una cosa ab altra lleugè-
ramènt, y axí se diu que un á altre li
ha FREGAD la roba. Rozar. Leviter tan-
zere. Frotter contre, battre. Soffregare,
mettare.
—————_——6____——_—_ ————————— ———————————————— ———M
FRE . 995
razcar. Passat tocand lleugèramènt una
cosa ab altra; com Precan la bala á la
pated. Rasar. Leviter pertingere. Ra-
ser. Radere, rasentare.
FREGAR. Tocar lleugèramènt una cosa ab
- altra de que resulta tacarse ó embru-
tarse algun poc. Rabosear. Contingen-
ter maculare. Éclabousser. Vaccherare,
impillaccherare.
FREGARSE. v. r. Gratarse l'home ó lo irra-
cional, aplicand la part en que té picor
en alguna pared, arbre, etc., y mo-
véndla ab continuació. Estregarse. Re-
fricare. $e gratter. Grattare, stropic-
cire.
PAEGARSE. Buscar lo tracte 6 comunicació
ab algú. Rozarse. Alicujus consuetudi-
nem querere. Chercher par detours
l’amitie de quelqu'un. Cercar l'amistà
d' uno.
FREGARSE. Semblarse 6 tenir conne&ió una
cosa ab altra. Rozarse. Referri , assimi-
lari. Ressembler. Rassomigliarsi.
FREGIR. y. a. Tirar alguna cosa en oli,
mantega 6 altra materia grexósa, y fèr
que bulla al fog. Freir. Frigere. Frire.
Friggere. —
FREGIBSE. V. T. Consumirse, estar mòlt im-
paciént. Deshacerse. Angi. S'affliger,
s'inquieter. Rammaricarsi , affliggersi.
razcinse. Patir, sentir un calòr excèssiu.
Freirse de calor. Estuare. Brúler , mou
rir de chaud. Ardere. 2
FREGIALA Ó FREGÍRLABI À ALGÚ. fr. Enga-
nyarlo ab premeditació. Frelrsela d al.
guno. Aliquem decipere. Duper quel.
qu'un , lui jouer un tour. Fargliela a
alcuno.
FREGÓ. s. m. Lo criad que está en la cui-
na destinad pera fér las feinas més ba-
xas y brutas. Sollastre, picaro de co-
cina, pinche , galopillo , galopin , mar-
miton. Culinz'famulus. Marmiton. Guat-
tero.
FREGÒNA. s. f. Criada que servex eh la
cuina y frega. Fregona , fregatriz. Cui -
linaria famula. Écureuse. Guattera. '
FRENELLAR. v. a. ant. AFRANELLAR.
FRENÈR. s. m. Lo qui fa frens. Frene-
ro. Frenorum artifex. Ouvrier qui fait
des mors de bride. Frenajo.
FRENERIA. s. f. Lo paratge ó botiga en
que se fan 6 venen frens. Frenería.
Frenorum officina. Boutique, lieu où
l'on vend. des mors de brides. Bottega o
strada dove si vendono i freni.
996 FRE
FRENESI. s. m. Bogerfa foriòsa acompa-
nyada de fébra. Frenesí. Phrenesis,
phrenitis. Frenésie. Frenesia, delirio,
arnetico.
FRENESÍ. met. Acció desbaratada. Frenesi.
Iusania. Frenésie. Vaneggiamento.
FRENETIC, CA. adj. Bot) y posseid de
frenesí. Frenetico. Phreneticus. Freneti-
que. Frenetico, freneticante, farnetico.
FRESAR. v. a. rrisar.
FRESAR. ant. ESCLAFAR,
FRESC, CA. adj. Lo que està moderada-
mènt fred. Fresco. Subfrigidus. Frais.
Fresco.
FRESC. De poc tèmps, acabad de fér, de
cullir, etc., com formatge FRESC, ou
FRESC. Recens. Frais, recent. Fresco.
FREsc. met. Nou, acabad de succeir, com
noticia FRESCA. Fresco. Recens. Sai-
gnant , nouveau. Fresco, recente.
FRESC. Lo qui es ple de carns, blane y rotj,
y no té las faccións delicadas. Fresco.
Vegetus homo, vigens, florens. Frais.
Fresco, vigoroso.
FRESC. Seré y que no se immuta en los
pérills y contradiccións. Fresco. Imper-
turbatus. Tranquille , paisible. Fresco,
tranquillo.
DE FRESC. mod. adv. De nou, de poc tèmps.
Frescamente , recientemente. Recenter.
Fraíchement , recemment. Novellamen-
te, frescamente.
POSAR EN FRESC. fr. Posar á refrescar. Po-
ner d enfriar. Aliquid ubi refrigeratur
statuere , apponere. Mettre à rafraíchir.
Mettere a rinfrescare.
QUEDARSE FRESC. fr. Quedarse burlad en al-
gun negoci ó pretensió. Quedar fresco.
pe frustrari. Demeurer dechu de ses
esperances, Star fresco, restar a bocca
aperta.
FRESCA. s. f. La cualitat ó estad de un
moderad fred. Frescura, fresco, fres-
cor. Amenam frigus. Fraícheur. Fre-
schezza. 2E
FRESCA. Paraula fora de propósit, frívola,
burlesca. Frescura. Ineptia. Platitude.
Goffaggine , sciocchezza.
FRESCA. Paraula resolta que sol dirse des-
prés de algana quéxa ó sentimènt. Fres-
ca, claridad. Verba libera. Air aisé,
libre. Parola schieta.
DIR CUATRE FRESCAS. fr. Desahogar algú lo
sèu sentimènt ó quéxa diéod algunas
paraulas resoltas. Decir cudntas son
cinco, Objurgare. Chanter une gamme
FRE
à quelqu'un. Parlar schieto, cantar h |
zolfa , dare una sbrigliata,
PASSAR FRESCA. fr. Córrer aire, snire
fresca. Correr fresco. Flare auram sal
frigidam. Faire de l'air. Essere ire
sentirsi il fresco.
PRNDRER LA FRESCA. fr. Posarse en paritge
d propòsit pera gosarne. Tomar d'e. —
co. Auram captare. Prendre le fr,
l’air. Prender l’aria. |
PÉXDRER A LA FRESCA. fr. Péndrer spun
cosa ab catxassa, ab calma. Tomar cos -
frescura. Negligere. Agir avec un gud
sang-froid. Sentir con sangue frella
prendere frescamente.
QUEDARSE À LA FRESCA. fr. QUEDAME FIX
FRESCAL. adj. Que se aplica à alguns p-
xos cuand no estan enteramènt (recu
sinó conservads ab poca sal. Fra.
Non admodum recens. Qui x'et pus
entièrement frais. Ancor fresco, reste.
FRESCAMENT. adv. mod. bx nx.
FRESCOR. s. f. razsca, en la pron
accepció.
FRESCURA. s. f. raEsca , en la pre
accepció.
rRESCURA. Desembras. Frescura. Libras
L:berte. Libertà,
FRESCURA. Descuid , negligencia, po v.
Frescura. Inertia , negligentia, Node
lance. Svogliataggine ; trascurata
negligenza. L
FRESCURA. Serenitat, tranquil-litat de ie
mo. Frescura. Avimi tranquits
Tranquillité, sang-froid, insouxzz
Saugue freddo , calma.
FRESQUET, TA. adj. dim. de ns.
Fresquecito , fresquecillo , fer
Subfrigidus. Un peu frais. F |
FRESQUETA. s. f. dim. de rasa. ke
quito , frescorcito. Aura subfrigida 4
subtile. Frescolino. |
FRESQUETA. Imp. FRASQUETA.
FRESSA. s. f. sóRÓLL, RUMÓR.
FRESSA. BROSSA y BUNA. |
rasssa. Lo sòròll que fan los cucs dest
desprès de desperts. Freza. Stridort:
bombyces pascuntur. Bruit. Row
fracasso.
FÈR FRESSA. fr. FRESSEJAR,
FÈR FRESSA. FÈR SÒRÒLL.
MÓURER FRESSA. fr. MÓURER BULLA. —
FRESSEJAR. v. n. Traballar indio”
aparentand mòlta diligencia, colà
fatiga. Hacer que hacemos. Ard
agere. Se donner beaucoup de 9
- FRI:
ment pour ne rien faire. Simular di far
molto.
FRESSERIA. s. f. Cosa de poca entitat.
Fruslería , chucheria. Res nihili. Futili-
té, vetille. Baja, chiappola , fanfaluca.
FRESSETA. s. m. L'home bulliciòs y de
poca importancia que per tòt se fica.
- Chisgaravis, chiquilicuatro. Homuncio.
Homme inquiet , turbulent. Irrequieto,
turbylento. .
FR S. s. m. Lo qui es sumamént in-
quiét y de una vivesa excéssiva. Bullebu-
lle. Irrequietus. Hurluberlu. Avventato.
FRETURA. s. f. apt. FALTA.
FER FRETUSA. fr. ant. FÈR FALTA. -
FRETURAR. v. n. ant. FALTAR.
FRETUREJAR. v. n. ant. FALTAR.
FRETUROS. adj. ant. FALTAD, NECESSITAD.
"REVOL. adj. ant. FLac.
*REXE. s.m. Arbre ramds y bastant cor-
pulènt que tè las fullas compostas de al-
tras pétitas , ovaladas, de un colòr verd
mòlt hermós y ab lo peuet ribetejad :
tè la fasta blanca y servex pera dife-
rénts usos. Fresno. Fraxinus. Fréne.
Frassino. |
"REXEDA. s. f. Siti 6 lloc de mòlts frè-
xes. Fresneda. Locus fraxinis consitus.
Lieu plante de frénes. Frassineto.
'REXURA. s. f. Una part de las entra-
nyas , de colór sanguíneo, que se divi-
dex en dós mitats contingudas en la ca-
vitat del pit; es esponjòsa y axampland-
se y estrenyéndse atrau y despedex lo
aire pera la respiració. Bofes, livianos,
pulmon, chofes. Pulmo. Poumon. Pol-
mone. \
REYTURAR. v. n. ant. FALTAR.
RICASSE. s. m. Especie de guisado á la
francesa en que se hi fa una salsa deba-
tuda ab ous. Fricase. Condimenti gallici
genus. Fricasse. Fricassea.
AIOLERA. s. f. Cosa de poca importan-
cia. Friolera. Quisquilia. Bagatelle.
F'anfaluca, fruscheria.
IS. s. m. 4rg. La part que hi ha èntre
lo arquitrau y la corouisa ahònt solen
posarse los fullatges y altres adòrnos.
Friso. Zoophorus, zophorus. Frise.
Fregio.
USANSA. s. f. Pruitja, picassòr. Come-
zon. Prurigo. Demangeaison. Frizzo.
SANSA. met. Lo neguit que causa lo de-
sit) 6 espant de alguna cosa mèntres no
se logra. Comezon. Anxietas. Deman-
geaison. Prudure, pizzicore.
FRO : - 997
FRISAR. v. a. Alsar y retórcer los pelets
de alguns texids de llana, tráurer lo pel
al panyo ó bayeta. Frisar. Textum cris-
pare. Friser. Arricciare.
FRISARSE. Y. T. Tenir alguna semblansa ó
acostarse una cosa 4 altra. Frisar. Ác-
cedere. Se ressembler. Somigliarsi.
rmsanse. Neguitejarse. Deshacerse. Àngi.
S'ennuyer. Rammaricarsi.
FRISÓ. s. m. Lo caball que và de Frisia
ó es de aquella casta. Frison. Frisius.
Frison. Cavallo di Frisia.
FRIVOL, LA. adj. Lo que es de. poca
substancia. Frivolo. Frivolus, futilis.
Frivole, vain. Frivolo, vano.
FRIVOLITAT. s. f. Cosa de poca subs.
tancia. Frivolidad. Res frivola. Frivolite, -
Frivolezza , debolezza.
FRONDOS, A. adj. Abundant de ramas y
fullas. Frondoso. Frondosus, frondifer.
Feuillu , toufu. Folto, ramoruto.
FRONDOSITAT. s. f. Abundancia de fu-
llas y ramas. Frondosidad. Frondositas.
Feuillage. Foltezza.
FRONT. s. m. Lo espay que hi ha en la
cara desde las cèllas Bos al cabell y èn-
tre los dòs pòlsos. Frente. Frons. Front.
Fronte.
FRÓNT. ant. ENFRÓNT.
FRONTAL. adj. que se aplica als muscles
del frónt. Frental. Ad frontem perti-
nens. Frontal. Frontale.
FRONTAL. 8. m. PÁLIT.
FRONTARER. adj. ant. FRONTERIS.
FRONTERA. s. f. Lo extrém ó confí de
un estad ó régne. Frontera. Limes,
terminus. Frontiére. Frontiera.
FRONTEREJAR. v. n. ant. coNFINAR, en
la priméra accepció.
FRONTERIS, SA. adj. Lo que está situad
6 servex en la frontéra. Fronterizo.
Conterminus , finitimus. Limitrophe. Li-
mitrofo, confinante.
FRONTIS. s. m. Lo davant 6 fatxada de
algun edifici. Frontis, Jrontispicio.
Frons. Face , facade. Facciata, faccia,
fronte.
FRONTISPICI. s. m. PRÓNTIS.
FRONTISPICI. Lo remato triangular de una
fatxada. Frontispicio. Fastigium. Fron-
tispice. Prospetto.
FRONTISSA. s. f. Instrument de ferro
ab que se sosténeu y mouen las portas
y altras cosas que se obren y tancan.
Se compon de dòs planxetas de ferro
que per los extrèms encaxan la una ab
998 ' FRU
l' atra per medi de unas mossas y se
nnexen ab un passadòr del matéx mé-
tall. Bisagra. Vertebra ferrea. Gond,
charnière. Gánghero, cardine.
FRUCTÍFERO, RA. adj. Lo que dóna
fruit. Fructifero. Fructifer. Qui pro-
duit des fruits. Frattifero, frattevole.
FRUCTIFICACIÓ. s. f. L' acció y efècte
de donar fruit. Fructificacion. Fracti-
ficatio. Fructification. 'Fruttifitasione.
FRUCTIFICADOR. s. in. Lo qui fracti-
fica. Fructificador. Fructuosas, fructi-
fer; fructuarlus. Ce qui fructifie. Chi
' frattifica. |
FRUCTIFICAR. v. a. Produir ó donar uti-
litat, com las plantas de que se callen
fruits. Fructificar. Fructum ferre. Fruc-.
trfier. Fruttare, fruttificare.
PauctiFicaR. met. Produir. utilitat, ‘com
censos, casas, etc. Fructificar. Fruc-
tum, utilitatem afferre. Fructifter , ren-
dre, produire. Fruttare, prodarre.
FRUCTUÒS, A. adj. que se aplica á lo
que dòna fruit ó utilitat. Fructuoso.
Fructuosus. Fructueux, ‘profitable.
Frpttifero, fruttuoso, utile. .—
"FRUCTUOSAMENT. adv. mod. Ab fruit,
ab utilitat. Fructuosamente. Fructuosé.
Fructueusement. Fruttuosamente , util-
mente.
FRUGAL. adj. Lo qui es moderad en lo
ménjar y demés gastos. Frugal. Ftu-
galis. Frugal. Frugale, sobrio, parco.
FRUGALÍSSIM , MA. adj. sup. de rau-
car. Frugalisimo. Valdè frugalis. Très-
frugal. Frugalissimo.
FRUGALITAT. s. f. Moderació prudént
en lo mènjar, vestids y altras cosas.
Frugalidad. Frugalitas. Frugalité, tem-
perance. Frugalitá, temperanza.
FRUICIO. s. f. Lo acte y efècte de gosar
del bà que se posseex. Fruicion. Actus
fruendi. Jouissance. Fruizione.
FRUIR. v. n. ant. Gosar.
FRUIT. s. m. Lo que produex cada any
lo arbre ó planta després de la flor y
de la fulla. Fruto. Fructus. Fruit.
Frutto.
FRUIT. Cualsevol producció de la terra que
dòna alguna utilitat. Fruto. Fructus,
frux. Fruit , profit. Frutto, profitto.
xguir. met. Utilitat y profit. Fruto. Fruc-
tus, emolumentum. Fruit , utilité. Frut-
to, vantaggio, utilità.
FRUIT DE BENEDICCIÓ. Lo fill de llegítim
matrimoni. Fruto de bendicion. Proles
Lond Po Po PP
om mm oir
— ——— Á— ee SRE EEE
| FRU .
legitima. Enfant né d'un mariage le
gitime. Figlio di legittimo maritasgi
PRUITS. pl. Las prodaccidns de la terra de
que se fa callita. Frutos. Frate
Fruits. Fratti,
FRUITS EN ESPECIE. Los que no estan relzià
á dinèr 6 altra cosa equivabtot. Fos
en especie, Fractus ipsi -Espéces, da
- Pes, en nature, Frutti.
DONAR FRUIT. fr. Produirlo la tema, lo;
arbres, las plantes. Dar fruto. Fruta
ferre. Fructifier. Fruttare. |
AECULLIR 108 FRUITS. fr. Arreplegarlos, &
la cullita. Recoger los frutos. Frutes
metere. Moiseonner. Mietere, ree
gliere.
rriuner PhUrT. fr. Conseguir algun ext
favorable de lus diligencias que se fo
6 medis que se posan. Sacar fro
- Fructum eonsequi. Tirer du fra, pro
fiter. Trarne il frutto, profitàr.
FRUIFA. s. f. Lo fruit comestible qu
- dóuan los erbres y plantes. Reguir-
: mént se dóna aquest nom als qae
vexen mès per regalo que per alus.
Fruta. Fructis, pomi, poma. P.
‘ Frutta. ©
FRUITA DEL Times. La que se ménja ai
matéxa estació en que se madun v*
call. Puta del tiempo. Fructos te
pestivus. Fruit de la saison. Fr
della stagione.
FRUITA DEL TEMPS. met. Se diu deloqr
es frecuént en la ocasió en que * pi
la; com los cadarns es ivern. Frati”
tiempo. Accidere solitum ea tempo"
qua loquimur. Propre à la “Xx
Proprio della stagione. |
PRUITA NovÈnta. La priméra que ix dec
da especie. Fruta nueva. Nova ps
Fruit nouveau. Frutta nova.
FRUITA NOvLLA. Lo que es nou en er
vol línea. Fruta nueva. Res vota. F;
nouveau. Nuovo. E
FRUITA PRIMARENCA. La que vé mòlt it.
Fruta temprana. Præcox pomum. P
premature. Wrutto prematuro.
FRUITA seca. Los fruits de esclofoll; dr
que se guardan tàt lo any; com :
nous, las ametllas, etc. Fruta fi
Fructus durà cortice. Fruit sec. Fr!
to secco.
FRUITÈR. adj. que se aplica 3 »"'
que fa fruita. Frestal. Fractifer. !
tier. Fruttifero.
FRUITERA. s. f. Especie de plat 07.
destinad pera servir la fruita. Frutero.
Discus ministrandis pomis. Plat où l'on
sert le fruit. Fruttiera.
FRUITERAR. s. m. Lloc plantad de ar-
bres fraitérs. Frutal. Pomarium, po-
metam. Lieu planté d'arbres fruitiers.
Luogo piantato d' alberi fruttiferi.
FRUITETA. s. f. dim. de rav:Ta. Frutilla.
Pomi minores. Petit fruit. Fratticello.
FRUNSIR. v. a. Arrouser la bora del pa-
oyo 6 altra roba féndhi unas arrugas
pétitas. Fruncir. Corrugare. Froncer,
plisser. Increspare , raggrinzare.
FRÜSIRAR. v. a. Privar á algú de Jo
que se li debia 6 esperaba , y també dè-
xar séns efócte algun intènt. Frustrar.
Frustrare. Frustrer. Frostrare.
FRUSTRARSE. v. r. Mal-lograrse alguna cosa,
succeir al contrari de lo que s' espera-
ba. Frustrarse. Frustrari. Échouer , ne
pas réussir. Iaciampare, incagliare , non
riuscire.
FU.
FUET. s m. Especie de xurriacas de cui-
ro ó corda ab que se pàga y fa cami-
mar á las caballerías. Ldtigo. Flagel-
lum. Fouet. Frusta , sferza.
"UETADA. s. f. Cop de fuet. Latigazo.
Flagelli ictas. Coup ou claguement de
fouet. Colpo di frusta.
'UETEJAR. v. a. XURRIAQUEJAR. .
UGA. s. f£. Fugida apressurada. Fuga.
Fuga. Fuite. Fuggita.
GA. La majòr forsa 6 intensió de alguna
acció 6 e£ercici. Fuga. Vehementior
vis. État d'une chose dans sa plus
grande force. Fuga.
Ga. Mis. Alteració de un movimènt
fèndio més viu sèns faltar á sa primiti-
va naturalesa. Fuga. Concentus armo»
nicus concitatus. Fugue. Fuga.
JGIDA. s. f. L' acció y efécte de fugir.
Huida. Fuga. Fuite. Fuggita.
IGIR. v. n. Apartarse ab celeritat
prestesa de algun lloc regularmént
por dé cobardía. Huir. Fagere. Fur,
r ‘enfiir. Foggire.
un. met. Passar y no tornar alguna co-
a; com lo tèmps, la edat. Huir. Fuge-
e. Fuir, s'ecouler. Fuggire.
tr. Evitar alguna cosa mala 6 no con-
órrer á lo que pod tenir pèrill ó in-
onveniènt. Huir. Fugere , cavere, de-
limare. Fuir , eviter, esquiver. Fuggire,
vitare , schivare.
| FUL . 999
FUGTR. ESCAPANSE. 2
PUTGME DE DAVANT, expr. ab que algú des-
pedex.á altre ab despreci. Quitateme
de delante. Tolle te á meo conspectu,
apage te. Retirez-vous. Va via.
EUTG; FUTG DE AQUÍ. expr. ab que se ma-
nifèsta que nons agrada oir 6 no se
aproban las ideas ó noticias que algú
comunica. Quita alld. Apage te. Fi!
Oibò.
FUGITIU, VA. adj. Lo qui va fogind y
amagandse. Fugilivo. Fugitivus. Fugi-
tif. Fuggitivo.
FULANO , NA. s. m. y f. Veu ab que se
suplex lo nom de alguna persóna cuand
- aquest se ignora, 6 de propòsit no se
vol expressar. Fulano. Quidam. Un tel.
Certo.
FULMINACIÓ. 8. f. L'acció de fulminar.
Fulminacion. Fulminatio. Fulmination.
Fulminazione, .
FULMINADOR, RA. s. m. y £ Lo qui
fulmiua. Fulminador. Eulminator. Fou-
droyant. Fulminante.
FULMINAR. v. a. Llansar ó despedir.
llars. Fulminar. Folminare. Foudroyer.
Fulminare.
FOLMISAR. Junt ab los substantius censu-
ras, excomuniüns, sentencias, etc.»
imposarlas y publicarlas. Fulminer. Sa-
cris interdicere, censuras impenere.
Fulminer , lancer. Fulminare, avven-
tare.
FULL. s. m. La péssa de papér que se fa-
brica de nna volta en lo motllo. Pliego.
Plagula. Feuille. Foglio.
yu. En los llibres y euaderns cada una
de las parts de papèr ó pergamí de que
se compon. Hoja. Folium, pagina.
Feuillet. Foglietto.
PULL. En los métalls plauxa batuda y mòlt
prima que se fa de élls. Hoja. Bractea
amina. Feuille. Foglia. .
GIRAR FULL Ó LO FULL. fr. Fér passar lo full
de un llibre ó cuadern obert de la part
dreta á la esquerra pera llegir 1 altra
cara. Volver la hoja. Folium volvere.
Tourner le feuillet. Voltare il foglio,
GIBAR 6 MUDAR DE FULL. fr. met. Déxar al-
gun assumpto 6 conversa, y passar &
altre. Volver la hoja; echar la plática
d otra parte. Omissá priori collocutio-
ne de aliis agere. Changer de discours.
Cangiar discorso.
mir; FULL. La mitat del full de papér.
Hoja de papel, medio pliego. Dir :
1000 FUL
dium folii. Demi-feuille. Mezzo foglio.
FULLA. s. f. Part sutil y prima que
traueu per la primavera las camas de
las plantas y las ramas dels arbres. Ho-
ja. Folium, frons. Feuille. Foglia.
Punta. La del pi. Pinocha. Pini folium.
Feuille du pin. Foglia di pino.
Punta. En las flors cada una de las parts
exteriórs que rodejan lo cális. Hoja.
Folium. Feuille. Foglia.
evita. La part de la espasa, ganivet, etc.,
désde la empunyadura ó máneg fins á
la punta. Hoja. Lamina. Lame. Lama.
FULLA. Cada una de las parts de papèr de
que se compon una escriptura, procés,
. etc. Foja. Folium. Feuille. Foglio.
PULLA seca. La que cau dels arbres. Sero-
de la tardór, al acostarse lo ivern, Al
caer de la hoja. Ineunte hieme. 4 la
chüte des feuilles. Al cader delle fo-
lie. |
ro MOU LA FULLA QUE DÈU NO HO VULLA.
ref. ab que se denota que comunamènt
no se fan las cosas sènse fi particular.
No se mueve la hoja en el drbol sin la
voluntad del Senor. Quilibet in cunctis
cautus sibi consulit actis: que folia in-
de cadunt numine flante cadunt. Sans
la volonté du Seigneur , arbre ne meut,
feuille ne tombe. Quando Iddio lo vuo-
le la foglia si muove.
POSAB FULLA. fr. TRAURER FULLA.
TRÁURER FULLA LOS ARBRES, fr. Poblar. Ar-
bores germinare vel folis virgscere,
frondescere. Pousser. Mettere, germo-
gliare, pullulare.
TREMOLAR COM LA FULLA EN LO ARBRE. fr. ab
que se pondèra lo gran tremoló que tè
algú causad per la pòr que li fa alguna
cosa. Temblar como un azogado. 'Tre-
mere, trepidare. Trembler de peur,
trembler comme la feuille. Tremare co-
me fronda.
FULLARACA. s. f. Conjunt de las fullas
que han caigud dels arbres. Hojarasca.
Folia decidua, strata. Feuilles qui tom-
bent d'un arbre. Rimettiticcio. -
FULLABACA. La multitut de fullas que tènen
los arbres pompósos. Hojarasca. Re-
dundantia arborum folia. Feuillage touf-
fu. Foltezza.
FULLABACA. FULLA SECA.
yuLLaRaca. met. Cosa inútil y de poca
ja, serojo , borusca. Folium deciduum.
Brindilles. Rimettiticcio.
AL CÁUBER Là FULLA. mod. adv. fam. Al fi
FUM
substancia, especialtmént en las pim.
las y promesas. Hojarasca. Res fatis,
inutilis. Paroles inutiles, vaines yn.
messes. Parole inutili.
SER TOT FULLABACA. fr. met. Ser de
substancia lo que algú dia. Ser tod,
hoja y no tener fruto. Noge, ins,
Parler beaucoup pour ne rien dre.
Parlar molto e non dir niente.
FULLATGE. s. m. Lo adòrso de fols
dentadas ab que se guaruex y ex
. alguna cosa. Follage. Ornatus ex dor
bus. Feuillage. Fogliami , frappe.
FULLEJAR. v. a. Móurer ó passar la-
geramènt los fulls de un llibre 6 eu.
ero. Hojear, trashojar, tresfojs.
Folia volvere. Feuilleter. Squiderur.
FULLEJAR. Passar los fulls de algun lite:
llegind deprèssa alguns passatges pera
- tenir de èll un llengèr coneremest. E»
jear. Librum per summa capt pr-
currere. Feuilleter. Volgere.
FULLETA. s. f. dim.. de ru. Bovl,
hojilla , hojita , hojica. Parvon fus.
Petite feuille. Foglietta.
FUM. s. m. Vapòr negre que eibi
que s' está cremand. Humo. Fumus he
mee. Fumo.
rum. Vapòr que e£hala cualsevol cos qu
fermènta 6 bull. Humo. Vapor. Fam:
Fumo.
Fun. L' abundancia ó copia de ell, cons
del que ix de un forn de rajola, el
Humareda. Fumi copia. Ajondan:eH'
fumée. Fumo.
FUM3. pl. FUMILLOS. |
ruus. Los vapòrs que s' elèvan del rati
y ocupan y mortifican lo cap, 6i
desvanéxer. Wapores. Vapores. )-
peurs. Fumea.
ANÀRSEV TOT EN FuM. fr. Desvaniiev
prar en res lo que donaba grans
ransas. Irse todo en humo. Evapest"
dissipari. S'en aller en fumée. Ad
in fumo. |
FÈR ANAR LO FUM. fc. TRÁUBER LO FOX.
ska rum. fr. E£halar y tráurer de si fs
alguna cosa. Humear , ahumar. Yi:
re. Fumer, jeter de la fume. EF
mare.
TRÁURER Lo pum. fr. Fèrio exir desc
paratge com ho fa lo vènt. Dessbc
Fumo purgare. Chasser la fuma. ^
tade il fumo.
FUMADA. s. f. La porció de tabaco "
cab en la pipa y se fuma de un
FUM
Fumarada. Portio fumi. Quantité de
tabac qui entre dans une pipe. Tutto il
tabaccQ che cape nella pippa.
FUMADOR, RA. s. m. y f£. La qui té
costum de fumar. Fumador. Qui fuma-
re solet. Celui qui a l'habitude de fu-
mer. Fumatore.
FUMADÒR DE GaRROT. Lo qui fuma mòlt.
Cigarrista. Qui nimis fumare est assue-
factus. Qui fume trop. Gran fumatore.
GRAN FUMADÓR. FUMADOR DE GARBOT.
FUMAR. v. a. Xuclar y despedir lo fum
que fa lo tabaco de fulla posad en la
pipa, 6 de que está fet lo cigarro. Fu-
mar. Fumare. Fumer. Fummare.
Fumar. Cubrir de fum. Ahumar. Infuma-
re. Fumer. Fummare. .
— FUMAR. y. n. Ethalar, llansar fum. Hu-
mear , ahumar. Fumare. Fumer, jeter
de la fumee. Fumare, esalar fummo.
rumar. Llansar alguna cosa un vapor sem-
blant al fum; com ruman la terra, los
fèms, etc. Humear. Exhalare. Fumer.
Fumare, svaporare.
FUMARSE. v. r. Ressentirse, picarse. Resen-
tirse, picarse. Stomachari. $e ressen-
tir. Rissentirsi.
FUMARSE. fam. BURLARSE.
‘ FUMARIA. s. f. Hérba medicinal, mòlt
| tendra, amarga, ramósa y de un pam
de alsada ; tè las fullas compostas de al-
tras obtusas y de color verd groguenc,
la cama vuida y llisa, las flors en espi-
a, pétitas y blancas, rojencas, y las
llavòrs en rahims. Fumaria , palomilla,
palomina. Fumaria. Fumeterre. Fum-
mosterno , coridalio,
FUMERA. s. f. Fum copiòs. Humareda.
Copiosus fumus. Abondance de fumée.
Fumo abboudaute.
FuMÈRA. territ. XEMENEYA.
FUMERAL. s. m. aut. Canó de la xeme-
neya. Humero. Fumarium. Tuyau de
cheminee. Cammino.
FUMIGACIÓ. s. f. L' acció de famigar.
Fumigacion. Sufimentom, suffitio. Fis-
migation. Fumigazione.
FUMIGAR. v. a. Perfumar ab substan-
cias reduidas à gas. Fumigar. Fumiga»
re. Fumiger. Sullumigare.
rumiGAB. Reduir á gas 6 fum alguna subs-
tancia pera desinfectar lo aire, la roba
altras cosas. Comunamènt se usa en
los hospitals y presóns. Fumigar. Fu-
migare. Enfumer, fumiger. Afjumi-
care.
TOM. I.
FUN 1001 '
FUMIGATORI, RIA. adj que se aplica
als instrumènts ab que se introduex lo
fum ó lo gas ó aire eu los cossos dels
animals. Fumigatorio. Fumum inspi-
rans. Fumigatoire. Fumigatorio.
F UMILLOS. s. m. pl. Vanitat, presump-
ciò y altivesa. Humos , humillos. Altio-
res spiritus. Fumee d’orgueil. Fumoso,
altiero.
FUMOS, A. adj. Lo que efhala 6 llansa
de sí fum. Humoso. Fumosus , fumidus.
Fumeux. Fumoso.'
FUNAMBUL. s. m. votati.
FUNCIÓ. s. f. Cualsevol dels moviménts y
acciòns vitals que pod fèr un cos ani-
mad. Funcion. Functio. Fonction , mou-
vement. Funzione, uffizio.
FUNCIÓ. Acció y efercici de algun empleo,
facultat ú oftci. Funcion. Muneris func-
tio. Fonction. Fazione, uffizio.
FUxció. Acte públic que se celébra ab la
concurrencia de mólta gént. Funcion.
Celebritas , solemnitas. Solemnité, cere-
monie publique. Solennità, cirimonia
pubblica.
ruxció. Fésta, convid, ball, etc. , que se
fa ab concurrencia de algunas perso-
nas. Funcion. Convivium. Invitation,
festin. Convito, pasto, banchetto.
runció. Milic. Acció de guerra. Funcion.
Actio militaris, bellica. Action, com-
bat. Azione, battaglia. .
FUNDACIÓ. s. f. L'acció y efécte de fan-
dar. Fundacion. Fundatio. Fondation.
Fondazione.
FUNDACIÓ. Lo principi, ereceió, establi-
mént y orígen de una cosa. Fundacion.
Fundatio, primordium. Fondation, eta-
blissement, institution. Fondazione, ere-
zione, stabilimento.
ruxpació. La dotació 6 rénda ab que se
funda alguna obra pia. Fundacion , do-
tacion. Fundationis dos. Fondation.
Fondazione, legato pio.
FUNDADAMENT. adv. mod. Ab fona-
mènt. Fundadamente. Cum fandamen-
to. Avec fondement. Con ragione, con
fondamento.
FUNDADOR, RA. s. m. y f. Lo qui fun-
da. Fundador. Fundator. Fondateur.
Fondatore.
FUNDAMENTAL. adj. Lo que servex de
fonamènt ó es lo priucipal en alguna
cosa. Fundamental. Quod rei caput est.
Fondamental. Fondamentale.
FUNDAMENTAR. v. 8. Establir, assegu-
l
1002 ‘. FUN
rar alguna cosa. Fundamentar. Stabi-
lire, formare. Établir, assurer. Fon-
dare, fermare.
FUNDAR. v. a. Erigir, instituir alguna
ciutad, establimènt religiòs, col-legi,
vincle, etc. Fundar. Fundare. Fonder,
instituer, établir. Fondare, erigere,
Statuire.
FUNDAR. Destinar alguns béns pera que
servesca són producto per la efecució
de alguna cosa, v. g. per una obra pia.
Fundar. Censum fundare. Fonder. Fon-
dare.
FUNDAR. met. Apoyar ab rahòns 6 motius
alguna cosa; com FUNDAR $a Opinió, són
dictàmen, etc. Fundar. Argumentis fir-
mare. Fonder , appuyer sur. Fondare,
assicurare, stabilire.
FUNEBRE. adj. Trist, lamentable, funest.
Finebre, funéreo. Funebris, funereus.
Funebre. Funebre.
FUNERAL. adj. Lo pertanyènt 4 enterro
ó efequias. Funeral. Funereus, fune-
bris. Funeraire. Funereo.
FUNERAL. s. m. La pòmpa y solemnitat ab
que se fa algun enterro ó efequias. Se
usa també en plural. Funeral, funera-
les. Funus. Funerailles. Funerale, pom-
pa funebre, esequie.
Á-La FUNERALA. mod. adv. ab que s' expli-
ca lo modo de portar les soldads las ar-
mas per la Semmana Santa y en los fu-
- nerals del monarca ó general de e£ér-
cit; y consistex en portar cap per avall
las bòcas dels canòns dels fusèlls. A la
funerala. Funebri rita. Les armes ren-
versées. Le armi ingid.
FUNERARI, RIA. adj. Lo que pertany al
funeral. Funerario. Funereus, funebris.
Funeraire, Fuuerale, fanereo.
FUNERARIA. s. f. rUNEBAL.
FUNÈST, TA. adj. Trist y desgraciad.
Funesto. Fonestus, Funeste, malheu-
reu x. Funesto, infausto.
FUNEVOL. s. m. ant. Máquina per tirar
peores de gran pes. Fundibulo. Fandi-
ulum. Ancienne machine à lancer des
pierres. Antica macchina per lanciar
pietre.
FUNGUEIRO. s. m. Especie de capsa,
comunamént de bòx, de figara de una
‘ ampolleta de aigua de olór, ab sòn coll
y un cap rodó que tè uns foradets per
ahónt se pren lo tabaco de pòls atraènd-
lo ab l'aspiració del nas. Fusique. Cap-
: sula in cucurbitæ formam superius per-
FUR
forata. Sorte de tabatière, Sota di y.
tola.
FUR. s. m. ant. Privilegi. Fuero, Prin.
giam. Privilege. Privilegio.
FUR. ant. LLADRÈ.
FURA. s. f. Cuadrápedo de mitj pen è
llarg, de colór rot] fosc, ab lo morro y
las aurellas blancas. Despedex gr h
ano una fortór sumament desagradab:,
. y viu ocult éotre las pèdras. Es vr
parts lo domestican y crian pera hes —
sa de conills, Huron. Viverra. Fue.
Furetto.
Fura. La femélla del animal del matex wr.
Hurona. Viverra femina. Femell è
furet. La femmina del furetto,
Fura. met. La persóna que averign 1
descubrex lo amagad y secrèt. ru,
Scrutator. Furet. Curioso, indagatore.
CASSAR AB FUBA. fr. Valerse de ètaza)
pera la cassa de conills. Hurowr. Vi-
verra cuniculos venari. Fureter. Mà:
a caccia col furetto.
FURATEJAR. v. a. met. Anarbo ar.
guand tôt. Huronear. Secreta seran
Fureter. Frugare, scrutinare, spe.
FURGA. s. m. Burxa de ferro que em
en alguns oficis de formal pera mr
y alsar lo fog massa enfonsad. Hus
Sabmotor. Fourgon. Forchetto.
FURGAR. v. a. Remenar algun e
Hurgar. Submovere, agitare. Reme.
Muovere , dimenare.
FURGAR. Remenar lo fog. Hurgonear. È:
tabulo ignem excitare. oum
Rattizzare.
rurcar. Móurer y axecar la tem 1"
morro lo que fan los tocines y por
senglars. Hozar , hocicar. Rostro tema
movere. Fouiller. Grufolare.
FURGAR. met. Inquirir curiosamènt lo sá
está ocult, procurand averiguarbo. ir
carbar , huronear. Perscrutari. $1 F
mer, chercher à connaître. Sp
scrutinare.
FURIA. s. f. La ira efaltada. Furia. Fr
ria, furor. Furie, emportement. F5
trasporto, stizza, rabbia. — —
ruria. met. L'activitat y agitació t:
de las cosas insensibles; com la nt:
vènt, del mar, etc. Furia. Furet.
lentia. Furie. Furia, impeto.
FURIA. La préssa y vehemencia ab gr‘
efecuta alguna cosa. Furia. Rip '
vehementia. Furie. Furia, furor.
DONARSE À LAS FURIAS. fr. irritar "
.— —
— — -— =
| FURIÒS. met. Molt
;
| FUR
Darse al diablo. Diris se devovere. Se
donner au diable, s'irriter. Infuriarsi.
FS UXA FURIA. loc. ES UN FURÒA.
POSARSE COM UNA FURIA. fr. ab que se sigui-
fica que algú se irrita y enfurisma ab
. facilitat. Ponerse como un perro ó hecho
un perro. Facilè irasci. Se mettre faci-
lement en furie. Adirarsi presto.
FURIBUNDO, DA. adj. Irad, coléric y
mòlt propens á enfurismarse. Furibun-
do. Furibundus. Furibond. Faribondo,
infuriato.
FURIENT, TA. adj. Rápido, violént. Rd-
pido, violento, raudo. Rapidus. Rapide,
violent, impetueux. Rapido; violento.
FURIOS, A. adj. Lo qui está posseid de
furia. Furioso. Atrox , furiatus, fario-
sus, furippus, furiatilis, furens. Fu-
rieux. Furioso.
Fu®iòs. Privad enteramènt de judici y vio-
lént en sas accións, de modo que deu
estar lligad pera que no fassa dany. Fu-
rioso. Furens, furiosus. Furieux. Fa-
rioso , forsennato.
FURIOS, Violènt, terrible. Furioso. Violen-
tus. Furieux , violent. Furioso, impe-
tuoso , violento.
ran y excéssiu; com
gasto rurids, cullita runiósa. Furioso.
Ingens. Furieux , grand, excessif. Stu-
pendo, eccessivo.
POSARSE FURIÒS. fr. POSARSE COM UNA FURIA.
FURIOSAMÈNT. adv. mod. Ab furia. Fu-
riosamente. Furiosè, furenter, furiali-
ter, furialè. Furieusement. Furiosa-
mente.
, FURMEIG. s. m. ant. FARUM.
J FURMEJAR. v. n. ant. FARUMEJAR.
. FURÓ. s. m. FURA, en la priméra accep-
ció.
FUROR. s. m. Agitació violènta del áni-
mo manifestada ab gèstos y acciòns. Fu-
ror. Furor. Fureur. Furore.
Furor. Ira exaltada, rabia. Furor. Furor,
ira. Fureur , colère, rage. Furore, rab-
bia, sdegno, forsennerta.
FUROR PORTIC. Arrebatamènt, entusiasme
del poeta cuand compon. Furor poético.
OÉstros, œstrum. Fureur poetique.
Estro, furore
Es Ux FURÓR. loc. fam. ab que s' expréssa
lo excès de alguna cosa. Es un juicio.
Mirum est. 4u plus haut point. E’ un
furore.
FU s. m. Lo comissionad en la mi-
licia , que tè á sòn cárreg la distribució
-
FUS 1005
de allotjaménts y cuartèls de las tròpas,
y del pre, pa y ordi, y anomenar pera
o servey. Furrier. Stationum mensor,
distributor, metator. Fourrier. Foriere,
furiere.
FURT. s. m. L'acció de robar. Hurto.
Furtum, latrocinium. Pol, larcin. Fur-
to, ruberia, ladroneccio.
FURT. La cosa robada. Hurto. Fartum , res
furtiva. Vol. Furto, ruberia.
FURTADOR. s. m. aut. Lo qui roba. Hur- :
tador. Furator. Voleur, pilleur. Fura=
tore, ladro. |
FURTAR. v. a. ant. Robar. Hurtar. Fura-
ri. Voler , derober. Furare, rubare.
FURTIU, VA. adj. Lo que se fa de ama-
gad. Furtivo. Furtivus. Furtif. Furtivo.
FURTIVAMENT. adv. mod. De amagad.
Furtivamente. Fortivè, furtim. Furti-
vement. Furtivamente.
FUS. s. m. Instrumènt rodó mòlt conegud
ab que se fila, y servex pera tórcer lo
- bri y formar la fusada. Huso. Fusus.
Fuseau. Fuso.
FUS. Cert instrumént de ferro de uns dós
pams de llarg, que té en la part infe-
rior una especie de cabota també de
. ferro pera que fassa contrapes á la ma,
y servex pera devauar la seda ficandlo
dins de un canó. Huso. Fusus ferreus
serico torquendo. Verge de fer qui pas-
se dans une bobine à devider. Fuso.
FUS DE RETÓRCER. Lo fus ab que se tors la
filassa, lo cual té en la extremitat un
ganxet ahònt se agafa lo fil, y un rodet
e fusta pera que fassa pes. Torcedor.
Fusus filis torquendis. Fuseau pour tor-
dre le fil. Fuso da torcere il di .
FUSA. s. f. Nota de música: sòn valór es
la mitat de la semicorxèra. Fusa. Sig-
num musicum quoddam. Triple croche.
Biscroma.
FUSADA. s. f. La porció de cánam , lli,
llana ó estam que ja filada cab en lo fos.
Husada , mazorca. Pensum. Fusee. Un
fuso pieno.
FUSELL. s. m. Escopeta llarga de que
usan los soldads de infantería y dragóns.
Fusil. Scloppetum. Fusil. Fucile.
rusèLL. Lo éx del carro y altras cosas sem-
blants. Eje. Axis. Essicu. Sala, asse.
FuskiL. Caragol de prómpsa. Husillo. Cy-
lindrus spiris excavatis dispositus. Pis
de pression d'une presse. Vite d’un
torcolo.
FUSELL. ADÍ. BÒZET.
1004 GAB
FUSELLS. pl. ant. Puntas.
FUSELLAR. v. a. Passar per las armas
ab lo fusèll. Fusilar. Displosis scloppe-
tis interficere. Fusiller. Archibugiare.
FUSELLER. s. m. Lo soldad de infante-
ría que no es granadér ni cassadór. Fu-
silero. Miles scloppeto instructus. Fusi-
lier. Archibusiere, schioppettiere.
FUSINA. s. f. Animal cuadrúpedo, espe-
cie de mustela, de setse pòlsadas de
llarg: tè las aurellas largas y rodònas,
lo cos de colór castany , la cua guarni-
da de pels llargs, y en lo coll una clapa
blanca. Cassa de nit, camina saltand y
habita principalmènt èntre la hèrba
auomenada fe. Garduna , fuina. Muste-
la. Fouine. Faina.
FUST. s. m. ant. FUSTA.
FUST. Cada una de las dos pèssas de fusta
que té la sella del cahall. Fuste , arzon.
Ephippii fulcrum. 4rçon: Arcione.
FUST. aut. Soca, trònc de arbre. Tronco.
Truncus, stipes. Tronc. Tronco, stipite.
FUSTA. s. f. La part sólida dels arbres.
Madera. Lignum. Bois. Leguo.
YUSTA. Lo conjunt de bigas, posts, etc., que
servexen per un edifici, fábrica, etc.
Maderaje , maderdmen. Contignatio.
Bois. Leguame.
FUSTA. ant. Embarcació de vela llatina, ab
un ó dós arbres, que servex pera car-
ga, y es capas de unas trescéntas tone-
ladas. Fusta. Liburnus. Fuste. Fusta.
FUSTAM. s. m. rusrA, en la segóna ac-
cepció.
FUSTANI. s. m. ant. Roba de cotó que
-servex regularmént pera forrar vestids.
Fustan. Grossypina tela. Futaine. Fru-
stagno.
| GAB
FUSTER. s. m. Lo qui tribal fu
Carpintero , maderero. Faber lignatias
Charpentier , menuisier. Falegname.
FUSTERÍA. s. f. ant. Botiga de far.
Carpintería. Officina lignaria. Clarpa.
terie , menuiserie. Bottega di falegun:,
FUSTETS. s. m. pl. camprrre.
FUTESA. s. f. Cosa de poc valor 6 enti-
tat. Fruslería , bagatela. Res nibii. F.-
tilite , vetille. Frascheria, baja.
FUTIL. adj. Lo que es de poc apreii
importancia. Fútil. Futilis. File ver,
frivole. Futile, vano, inutile.
FUTILITAT. s. f. La poca 6 ninguna
rtancia de alguna cosa. Se diu ren.
armént de discursos y argumèst, fi.
tilidad. Futilitas. Futilite. Futiti.
NO SABER Ó NO ENTENDRER FULL
LA. fr. íam. Ser mòlt ignorant min
na cosa. No saber una jota. leur
omnino esse. Ne savoir a ni b. day
saper boccicata.
FUTUR, RA. adj. Lo que está per rau.
Futuro. Futurus. Futur , avenir. Fotun.
FUTUR. Gram. Se diu dels tèmps dd rr
ab que se significa lo venidèr. $ cu
també com substantia mascoli. Fs...
Futurum. Futur. Futuro.
FUTUR CONTINGÈNT. Lo que pod soccer”
no. Futuro contingente. Futun q.
eventus. Futur contingent. Futuro ee
tingente. |
FUTURA. s. f. Dret á la successió de +-
gun empleo ántes de estar vacant -
tura. Superstiti asserta possesso. i
vivance d'un emploi. Sopravviven
FUSTIGAR. v. a. ant. BASTOXEJAR.
FUYTA. s. f. ant. FUGIDA.
G.
G. Setena lletra del abecedari y quinta de
las consonants que té en catalá dos dis-
tinctas pronunciacións: una forta cuand
va ab las vocals a, 0, u, 6 bé cuand
éatre la g y la e 6 la i se interposa una
u; y altra més suau cuand ferex inme-
diatamènt la e ó la i. Antiguamènt era
lletra numeral que valia 400 y ab una
ralla sobre 400,000.
GAB. s. m. ant. BURLA, BEFA , ESCARNI.
GABADAL. s. m. Especie de cassola de
fusta que servex pera donar ménjar als
animals y pera fregar. Dornajo , arte-
son, gamella , dornilla. Alveus lige
eluendis patinis. Auge. Trogolo.
GABADOR. s. m. ant. ENCANTADOS.
GABAR. v. a. ant. ENGANYAR.
GABARDINA. s. f. Especie de casaca P
té los faldòns llargs, y regolarmes
mánegas justas y botónadas. Golw:-
Vestis quzdam. Petit habit à met *
étroites et boutonnees. Veste abbotta
ta e colle maniche strette.
GABARRA. s. f. Especie de barco 5
que tè arbre mestre y solen tm"
- sarhi cuberta. Se maneja ab vel?
GAB
y se usa en las costas pera transports.
Gabarra. Navis vectoriæ genus. Gaba-
re. Bastimeuto di trasporto.
GABARROT. s. m. Clau pétit que tè la
cabota rodóna. Tachuela. Clavulus. Bro-
quette. Bulletta.
GABATX, XA. adj. Se din dels naturals
de alguns pobles de las faldas dels Piri-
neos, y lo que pertany á ells. En estil
familiar se diu de cualsevol frances. Ga-
bacho. Gallus. Habitant des Pyrénees,
français. Francese.
3ABELOT. s. m. ant. Recaudador de las
gabéllas. Recaudador. Publicanus. Col-
decteur. Collettore, esattore.
> À BELLA. s. f. Cualsevol tribut 6 contri-
bució que se paga al príncep. Gabela.
Vectigal , tributum. Gabelle, impôt.
Gabella.
ABELLA. territ. TÉNDA.
> ABESSINA. s. f. Arma defensiva de que
se usaba antiguamènt. Gabesina. Arma
quedam tuendo apta. Ancienne arme
defensive. Arma antica.
yABETA. s. f. Especie de pastereta de
fusta en que los mestres de casas amas-
san lo guix y lo mortér. Cuezo. Ligneus
alveolus gypso subigendo. Auge à gá-
cher du platre. Mastello.
'ABIA. s. f. Caxa formada de vímets ó
filferro que servex pera tenir tancads
los aucèlis. Jaula. Caula. Cage. Gabbia.
asia. Enrexad de ferro 6 de fusta com
los que se fan pera assegarar los botjs y
las féras. Jaula. Caula, cavea. Loge.
Stanze dove si chiudono i pazzi.
814. La gran en que se posan aucélls pe-
ra que hi crien. Pajarera. Cavea pas-
serum. Volière. Uccelliera.
Bra. La que servex pera guardarhi ga-
llinas. Alcahaz. Cavea gallinacea. Gran-
de cage. Gabbia grande.
B14. La que servia pera tenir exposads
al públic los caps dels ajusticiads. Lin-
terna. Caula ferrea. Cage de fer. Gab-
bia.
pia. La de fusta que servex pera tenir
subjèctes als que són botjs rematads.
Gavia. Cavea furiosis detinendis. Loge
pour les fous. Stauza da chiudere i mat-
ti da catena.
314. Especie de grita que se posa sòbre
lo arbre de mitjana ó baupres. Gavieta,
gavia. Mali specula. Hune , gabie. Gab-
bia.
LA. ant. POTRO pera ferrar.
GAE 1005
GABIA DE BOTIS. met. La casa en que hi ha
mólt bullici y falta de gobern. Casa de
locos. Inordinata , turbulenta domus.
Maison d'ecerveles. Casa di pazzi.
PLEGAR GABIAS. fr. met. Desembrassar algun
siti ó paratge. Mondar el haza ó la ha-
za. Impedimentis locum expedire. De-
ménager , lever le piquet. Sloggiare,
sgombrare.
PLEGAR LAS GABIAS. fr. met. PLEGAR GABIAS,
GABIAIRE. s. m. Lo qui fa ó ven gabias.
Jaulero. Caularum artifex. Celui qui
fait ou vend des cages. Gabbiajo.
GABIAL. s. m. canta, en la tercèra ac-
cepció.
GABIÈR. s. m. cantine.
GaBikn. Lo marinér que está encarregad
de la gabia y de registrar tót lo que se
ped véurer désde élla. Gaviero. Specu-
ator navis. Gabier. Gabbiere.
GABIETA. s. f. dim. de cata. Jaulilla,
jaulica , jaulita. Parva caula. Petite ca-
ge. Gabbietta.
GABINET. s. m. Péssa ó cuarto separad
en los palacis dels prínceps y grands
senyòrs, destinad pera són recullimént
ó pera tractar en secrét alguns negocis.
Gabinete. Privatum cubiculum. Cabinet.
Gabineto.
GABIO. s. m. Especie de cova ple de ter-
ra que servex pera defensar dels tirs
del enemig als que obren la trinxéra.
Gavion. Corbis terrá fartus munimen-
tum militi. Gabion. Gabbione.
GaBió. La gabia ampla y baxa de que usan
los cassadors. Alcahaz. Caula demissa.
Voilière. Gabbia da cacciatore.
GABOLET. s. m. Especie de pastèll pètit
en que en lloc de carn se hi posa cré-
ma , ménjar blanc ó altra confitura. Cu-
bilete , pastelillo. Panis pistorius qui-
dam. Petit pdte. Pasticetto.
GABOLETERA. s. f. Lo motllo que ser-
vex pera fér gabolets. Cubilete , cubile-
tero. Vas pane pistorio formando. Mou-
le pour les petits pátes. Forma per fare
i pasticetti.
GADITA, NA. adj. Lo natural de Cádiz y
lo pertanyént á aquexa ciutad. Gadita-
no. Gaditanus. De Cadix. Di Cadice.
GADOLLAIRE. s. m. Lo qui ven carn de
contrabando. Gatunero. Carnium inter-
dictarum venditor. Celui qui vend de la
viande de contrebande. Chi vende car-
ne di contrabbando.
GAEZA. s. f. ant. ALEGRIA.
1006 . Gal
GAFA. s. f. Pèssa de ferro ó altre mètall
que tè los dos extréms doblegads y pun-
xaguds, y que clavada servex pera unir
y subjectar dòs cossos ó pera assegurar
o que passa per èlla. Grapa, laña. Fer-
reus nexus. Crampon de fer. Rampone.
GAPAS. pl. ULLÈRAS.
caras. En lo jog de mesa una post pètita
o que está pènjada 4 la barana de la me-
sa, pera apoyar la ma esquerra y po-
der jugar la bola que està ficada ú la
tronèra. Gafas. Conspicilla. Petite plan-
che. 'Tavola.
GAFAR. v. a. AGAFAR.
GAFARRÓ. s. m. Aucèll de unas dòs pòl-
sadas de llarg, de colór éntre grog y
verd, ab las alas clapadas de colór de
plata. Té lo cant monótono y poc ar-
. moniós. Verdecillo. Gryllus , siren avi-
cula. Verdier. Verdone.
GAFET. s» rn. Péssa de métall feta de fil
de llautó ó de ferro platejad ó altra co-
sa semblant, que fórma un ganxo ab
dós anelletas al peu pera clavarlo, y
que unindse ab la gafeta servex regu-
larmènt pera cordar las óberturas de
una pèssa de roba. Corchete. Uucinus.
Corchet , agrafe. Arpione, fermaglio.
GAFET. Lo de or 6 plata, majór que lo re-
gular y de fórma elegant. Broche. Fi-
bula. Crochet. Arpione.
GAFET. Cada una de las taucas de mètall
que se posan en los llibres. Manecica,
manecilla , manecita , manezuela. Fibu-
la. Fermoir de livre. Borchia, ferma-
lio.
GAFETA. €. f. Péssa de mètall feta de fil
de llautó, fil de ferro ó altra materia
. semblant que fórma una anélla ahónt
s' encaxa lo ganxo del gafet, y que se
clava allí ahónt ha de servir per medi
de dòs anelletas més pètitas que té al
peu. Corcheta. Parvus anulus cui vecti-
tar uncinus. L'annear où entre le cro-
chet. L' annello dove entra il fermaglio.
GAHÒNS. s. m. Hèrba medicigal y ramò-
sa, de un pam y mitj de alt, ab las fu-
. llas ovaladas y dentadas, las camas ra-
mòsas., primas, casi ajagudas, duras y
que acaban ab unas espinas llargas y
. punxagudas : las flors purpúreas, rojen-
cas, y lo fruit unas tabelletas abulta-
das y curtas. Gatuña , detienebuey , ga-
tuna, gata. Ononis spinosa. Arréte-
bœuf, bugrande. Anonide , bonagra.
GAIESA, s. f. ant. ALEGRÍA,
GAL
GATEZA. s. f. ent. ALEGRÍA.
GAIRE. adv. mdrr.
GAIRE GAIRE. 6XpF. CASI CASI,
DE GAJRELL. mod. adv. De Costat, où.
cuamént. De lado, al soslayo, de vi
layo. Transversim, obliquè. De hai,
A sghembo , a sbieco.
GAITA. s. f. Sac dels gemègs. Gaito. T.
bia utricularis. Cornemuse. Corsamu,
piva.
GALA. s. f. Vestid ric y alegre. GL.
Vestis elegans. Habit de gala. Abito i
gala. |
GALA. Gracia, garbo en fèr 6 dir deu
cosa. Gala. Elegantia. Bonne gros,
adresse. Grazia , leggiadria.
Gata. Lo més escallid de alguna com. (+
la. Flos. La fleur , l'élite, Il fiore.
Gara. Excrecencia de figura rodom que
forma en lo róure y altres arbre wo»
blants. 4galla. Galla Galle. Gallen.
GALA. ant. GLANDULA.
FÈR GALA DE ALGUNA Cosa. fr. Gloriars è
haberla féta. Hacer gala de algun c
sa. Aliquid jactare. Se vanter. Ar
fastoso, boriarsi.
FÈR GALA DEL SAMBERITO. fr. Jactarsti:
guna acció dolénta. Hacer gala dass
benito. Dedecus vel notam jactare. T-
rer vanité de ce qui deshonore. Avi
fastoso di cosa che macchia la np
zione.
LA GALA DEL NADAR ES SABER GUARDAS Li PP
Ba. ref. que ensenya que en comer
cosa 6 negoci lo més important es p
curar no rébrer cap detrimènt. le;
la del nadador es saber guardar"
pa. In omnibus negotiis potioré ct
est nullum pati detrimentum. L'ad vi
nageur doit veiller sa chemise. la t
ria del marinajo e saper giunger al port
GALAN, NA. adj. Lo que es bo eu s
nea; Com UB GALAN vi, UD Galay C
etc. Buen, bueno, bello. Boous. 9^
Buono. |
«avan. Gran en sa línea; axí se diu (i
algú se ha ménjad un cans pu!
* vianda. Buen, bueno. Non medio‘
Grand. Grande , forte. o.
catas. Se usa irónicamènt pera sg?"
dolènt, axí se dia una caras fe ”
una feina dolénta. Bello. Bells. }
joliet. Gran bello.
catan. Hermès, bèu adornad. Gals."
lan. Elegans, speciosus. Elegant:'
cat, bien mis. Vago, leggiadro.
GAL:
GALLY. 8. m. L'home de bona presencia y
airòs en lo manetj de sa persòns. Galan.
Pulcher, venustus. Joli, bien fait, de
bon air. Bello. 2
catas. Lo qui en las comedias fa algun
dels principals papèrs serios ab exclusió
del de barba; y axí se diu: lo primer
aatax, lo segòn GaLan , etc. Galan. Pri-
mus actor in scena. Acteur qui joue les
premiers rôles. Primo attore di teatro.
catas. Lo qui fèsteja 4 alguna dama. Ga-
lan. Amasius , procus. Amoureur,
amant. Bello, galante, zerbino, attil-
lato.
GALANAMENT. adv. mod. Ab gala. Ga-
lanamente. Eleganter. Galamment. Gai
lantemente. |
;xALAxawkwT. met. Ab elegancia y gracia.
Galanamente. Eleganter. De bonne grá-
ce. Con galanteria, con grazia.
zALANET. adj. dim. de carax. Galance-
to. Elegantolus, pulchellus. Dameret ,
mignon. Damerino , zerbino.
»ALANJA. s. f. Arrel medicinal de una
hèrba del matéx nom que se fa en las
Indios. Es del grux de un dit, plena de
nusos, de un color renc de fora y
que tira 4 rot] de dins, aromática y un
poc amarga y picant. Galanga. Galan-
ga. Galanga. Galanga. -
ALANOY. adj. GALANET.
ALANTEJADOR. s. m. Lo qui galante-
ja. Galanteador. Qui affectum sollici-
tat. Galant , amant. Galante, vago; zer-
bino.
ALANTEJAMENT. s. m. ant. GaLan-
TETJ.
ALANTEJAR. v. a. Procurar per tóts
los medis y obsequis possibles guanyar-
se la voluntat de algú. Galantear. Af-
fectum sollicitare , captare, morem ge-
rere. Courtiser. Galanteggiare.
.LANTERÍA. s. f. Lliberalitat, gene-
rositat. Galanteria. Liberalitas , muni-
jcen tia. Liberalite, générosité. Genero-
sità.
ANTERÍA. La gracia y elegancia que se
dvertex en la fórma ó figura de algu-
ias cosas. Galantería. Elegantia, nitor.
4£grement , bonne gráce. Galanteria,
rrazia.
LANTETJ. s, m. L' obsequi que se fa
una dona de qui nos volem guanyar
: voluntat. Galanteo. Muliebris fc
18 Obsequiosa sollicitatio. Galanterie.
alanteria, civiltà.
GAL 1007
GALANTMENT. adv. mod. Áb bon mo-
do. Bonicamente, bonitamente. Comi-
ter, solerter. 7but-benu. Galantemente.
GALATA. adj. Lo natural de Galacià.
També se usa com subitañtiu. Gdlata.
Galata. Galate. Galatà.
GALBANA. s. f. Peresa, pocas ganàs de
fór alguna cosa. Galbana. Dessidia,
langor. Paresse, indolence. Pigrisia!,
negligenza, trascuraggine.
GALBANISME. s. m. La propietat de ex-
citar moviménts en los nervis y mus-
cles. Galbanismo. Fluidus electricus
animalis. Galvanisme. Galvanismo.
GALBANO. s. m. Réhina gornósa y mes
dicinal que se trau per incisió de una
hérba del matéx nom que se cria en Si-
ria y eu las Indiás. Es més tóva que la
cera, de un colór blanquinòs que tira
& rotj, olór fort desagradable, y gust
acre y amarg. GdMano. Galbanum.
Galbanum. Galbano.
GALDA. s. f. Hèrba ramòsa ab las fullas
llargas, de figura de llánea , ondejadas,
lo trònc ramòs, de tres ó cuatre pams
de alt, las flors grogas y en espiga, y
las llavòrs en fórma de ronyó. Se usa
pera tenyir de grog. Gualda. Lutew.
Guade. Sorta d' erba che tinge verde.
GALDOS, A. adj. que se usa irónicamènt
pera calificar una cosa despreciable.
Lindo , bonito. Bellus. Joli, jotiet. Bello.
GALEA. s. f. ant. carena.
GALENIC , CA. adj. que se aplica á lo
que pertany á Galeno, al qui seguex sa
doctrina, y á la doctrina matéxa. Ga-
lenico. Ad Galeni doctriuam spectans.
Galénique. Galenico.
GALENISTA. adj. Lo qui seguex la doc-
trina de Galeno. Galenista. Medicine
Galeni sectator. Galeniste. Galenista.
GAEERA. s. f. Embarcació de vela y rem,
la més llarga de carena, y que éntra
ménos dins de l'aigua de tòtes las de
vela llatina. Galera. Triremis. Gakre.
Galea , galera.
GALERA. Carro gran ab caatré rodas y una
cuberta que se sosté ah uns mitjos cér-
cols de fusta. Galera. Plaustrum. Cha-
riot couvert. Carro.
GALERA. La casa de reclusió ahònt se con-
démna á las donas. Galera. Meretricum
carcer. Maison de réclusion. Riclusio-
ne delle donne.
GALERA. La filéra de llits que se posa en
los hospitals al mitj de las salas cuand
1008 ° GAL
hi ha mó!ts malalts. Galera. Cubilium
alterna series in nosocomiis. Rangee de
lits. Ordine, fila di tetti. ‘
GALERA. Impr. La post guarnida per los
tres costats de uns llistòus, que servex
pera posar las líneas de lletras que com-
pon lo caxista formand ab èllas la gale-
rada. Galera. Tabula typographica.
Galée. Vantaggio.
ENVIAR À GALERAS. fr. Imposar á alguns de-
lincuènts la pona de remar en las gale-
ras. Echar d galeras. Ad trirémes
damnare. Condamner aux galères. Con-
dauvare alle gallere. |
GALEBADA. s. f. La carga que cab en
una galera. Galerada. Plaustri gran-
dioris onus. Ce qui peut contenir un
chariot couvert. Quanto cape in .un
carro.
GALERADA. Imp. La composició que se po-
sa en una galera; y la proba sénse com-
paginar que se trau ab la ma pera
corretgirla. Galerada. Compago typo-
graphica in. tabula. Galee. Vantaggio.
GALERETA. s. f. dim. de carena. Gale-
rita. Plaustrum minor. Petit chariot
couvert, Carretto,
GALERÍA. s. f. Pèssa llarga y espayòsa
adornada de móltas finéstras, ó sostin-
guda de columnas ó pilars que servex
pera passejarse ó pera colocarhi cua-
dros, adórnos y altras preciositats. Ga-
lería. Ambulacrum fenestratum. Gale-
rie. Galleria, loggia.
GALERÍA. Corredór de volta formad sòbre
faxina y terra ab que se tapa lo fosso
pera arrihar 4 la brétxa cubrindlo bé
de ramas, pélls y altras cosas que re-
sistescan lo fog de la plassa. Galería.
Plutens. Galerie. Galleria.
GALERITA. s. f. ant. CUGULLADA.
GALET. s. m. Canonet de banya, canya
6 altra materia que se posa d'la bòca
de las bòtas y altras einas semblants pe-
ra bdurer per èll ab facilitat. Brocal
de bota. Siphunculus ori utriculi affi
xus. Goulot d'une outre. Collo, canna
d' un fiasco.
&&UREB À GALET. fr. Modo de béurer que
usan los catalans y consistex en tenir
alsad lo canti, porró, bota, etc., y di-
rigir à la boca lo rajolí del licor que
conté, y que ix per lo broc xic. Beber
d gollete. Fluentem è vasis siphuneulo
liquorem hiante ore accipere. Boire au
galet, à la regalade, Versar la beran-
GAL
. da in becca col capo piegato indietn.
BÉUBER À GaLET. fr. met. Créurer dij
luégo y pablicar las noticias del nin.
Beber del pilon. Rumorem volgi acti
pere. Cròire les nouvelles populars
les debiter. Ber groso.
GALETA. s. f. Especie de pa nai y
séuse llevad que .servex regulamént
. per la manutenció de las tripulicie.
. Galleta, bizcocho. Panis nauticos he
coctus. Galette, biscuit. Galetta, bs
. cotto.
GALGA. s. f. La femélla del galgo. Ge
ga. Canis gallica. Levretle. Lema,
. veltra.
GALGO. s. m. Especie de gòs uil La
gèr, que té lo cap pètit, los dhge -
sos, lo mòrro puuragad, las or
primes y penjants, lo cos prim, bal,
la cua y las potas llurgas, y te lis de
datras un dit més que en hstib-
vant. Galgo. ‘Canis gallicos. Lene.
Vestro, levriere, cane da giungere
GALIASSA. s. f. Embarcació la mb go
sa de las que usau rem y vela, y (*
tá un arbre més que las galera si
parias. Galeaza. Major triremis. Gu
ce. Galeazza.
GALIFARDEU. s. m. fam. Lo must
justicia que agafa los delincuèsts Fr
queron , esbirro, satelite , corthete. X
telles, apparitor. Archer, sbire. Bav.
sbirro, zaffo. |
GALILEU, EA. adj. Lo natural dee
lea, y lo pertanyèut á aquest pas
lileo. Galileras. De Galilée. Di (ala
GALINDAINA. s. f. Cualsevol friolèn de
adórno que encara que bona au
. apariencia es de mòlt poca importst
6 entitat. Bujeria , chucheria, barii-
pelitrique , sacadinero; sacadine:-
Res frivole, nugæ. Bagatelles, Jo"
lites. Frascheria, baja.
GALIÓ. s. m. Especie de barco gras
no navega sinó ab velas y vént X*
ha de guerra y de carga. Galeon.69*
- de navigium. Galion. Galione, ger
GALIOT. s. m. Forsad de galera. 6^
te. Remex. Galerien , forcat. Goes
forzato.
GALIPOT. s. m. Rehina de pi. Esp"
da, transparènt, de un gust amé
acre y que causa basquet), Y de 0:
lbr rotj que tira á blaoc. Miera. V
na pinus. #rcanson. Resina di p*
GÁLLIC, CA. adj. Lo pertanses”
)
GAL
Galias. Gdlico. Gallicus, gallicanus.
Gaulois. Gallico.
Gát-uc. s. m. Mal contagiós que se con-
. trau originariamènt per medi de la có-
pola. Gdlico. Lues venerea. Mal vene
rien, mal francais. Morbo venereo,
loe venerea.
3AL-LICAD, DA. adj. Lo qui patex de
gál-lic. Galicoso. Lue venerea infectas.
Verolique. Ammalato di lue venerea.
>AL-LICINI. s. m. ant. Lo tèmps de la
nit próxim á la matinada. Galicinio.
Gallicinium. Le point du jour. Lo spua-
tar del giorno. .
;AL-LICISME. s. m. Defécte en que se
cau cuand se usa alguna veu, frase ó
eonstrucció francesa escribind en altra
llèngua. Galicismo. Locutio gallica , ora-
tio gallicé constructa. Gallicisme. Fran-
cesismo. ”
'ALMON. s. m. Aucéll de las Indias, que
tè un pam y mitj de llarg, 1 es verd
de sòbre, de color de viola de la pan-
xa, y rotj del cap. Viu á la bora del
mar y se alimènta de péxos. Calamon.
Porphirio. Porphyrion. Porfirione.
A LÓ. s. m. Texid fort y estret de seda
6 de fil d' or ó plata que servex pera
guarnir vestida ó altras cosas. Galon.
Gallone, nastro.
1LOP. s. m. Movimént del caball que
consistex en caminar avansand al ple-
gad las dòs potas del davant apoyandse
sobre las del datras pora pegar embes-
tida, axecand y doblegand los brassos
y dèxandios cáurer ab cert compas.
zalope. Equi concitatus gressus. Galop.
zaloppo , gualoppo.
LOPAR. v. n. Anar lo caball 4 galòp.
ralopar, galopear. Tolutim incedere.
valoper. Galoppare.
LOTXA. s. £. ant. Especie de esclop
e fusta ó ferro que servex pera anar
er lo glas, per l'aigua 6 per lo fang.
alocha. Calceamenta lignea vel fer-
sa. Sabot, galoche. Galoscia.
.SA DOR. s. m. Instramènt de fusta
, un ferro en fórma de serra de que
an los fustérs y botérs pera fèr gal-
s. Argallera. Serrula curva, falcata.
ouchette. Bottaccio.
SE. s. m. La canal que se fa en las
stas pera que las posts encaxen unas
altras. Rebajo. Incisio tabulis aptan-
i. Entaille. Incavo, tacca, incastro.
SERÁ. s. m. Plaúta perenne que trau
TOM. 1.
GAL 1009
varios tróncs cilindrics de uns tres
pers de alt, de colòr zerd fòsc, cu-
erts de fallas ovaladas, punxagudas y
del matéx colór dels tróncs. En las ca-
ras de sóbre de las fullas hi naxen las
| flors y lo fruit, que són unas tabèllas
de colór carmesí. Brusco, rusco , jus-
iit Ruscus aculeatus. Bruc, brus-
que , fragan. Ruspo, pugnitopo.
GALSERAR. s. m. Planta oatssná.
GALTA. s. f. Cada una de las dòs promi-
nencias que hi ha en la cara del home
dèsdels ulls fins á la barra. Mejilla,
carrillo. Maxilla, mala. Joue. Guancia,
gota.
GALTAS DE PA DE RAL. Lo qui las tè mòlt
abultadas. Carrillos de monja boba , de
trompetero. Crassiores bocce, maxillae.
Qui a des grosses joues , joues bouffies.
Chi ha le guancie gonfie, guancie di
para. |
GALTAS DE TROMPETÈR. GALTAS Ve PA DE RAL.
DESFÈR LAS GALTAS. fr. DESFÈR LA CARA À RE-
v
FÈR TORNAR LAS GALTAS ROJAS. fr. Envergo-
nyir. Soprojar. Facere ut aliquis ru-
bore suffundatur. Faire rougjr. Far ar-
rossire.
POSAR GALTAS. fr. Engrexarse algú, abul-
társeli las galtas. Echar carrillos. Ma-
lis intumescere. Engraisser. Gonfiar le
ote.
GALTADA. s. f. ant. BOFETADA.
GALTER. s. m. Coxinet pétit que se po-
sa sòbre los altres del llit pera majòr
comoditat. Æcerico. Cervical. Petit
oreiller. Guancialetto.
GALTERAS. s. f. pl. Especie de tamór
que ix sòta las galtas éntre lo coll y
l' aurella. Paperas. Gutturis tumor.
Goltre. Gozzo.
GALTUD, DA. adj. ant. Lo qui tè las .
galtas abultadas. Carrilludo, mofletu-
do. Homo maxillis crassior. Joufflu.
Paffuto, paccioso.
GALL. s. m. Aucéll doméstic mólt comú
ea tótas parts. Té la cresta carnósa y
bermella, lo béc conve£o, los forads
del nas guarnids de una mémbrana car-
tilaginósa , lo cos fornid , las plómas del
coll estretas y llustrósas y las de la cua
mólt més llargas y amplas. Gallo. Gal-
lus. Cog. Gallo.
GALL. Péx de mar de uns dós pams de
llarg, que té lo cap pétit, lo llabi su-
periór guarnid de una membrana trans-
l
1010 AL
versal, lo cos aplanad , lo colòr plate-
jad verdós y l'aleta de la esquena de
figura un poc semblant 4 la cresta del
. gall. Gallo. Gallus piscis. Doree , pois-
son de saint Pierre. Dorata.
GALL DiXDI. Aucèll de uns cuatre pams de
llargaria, que té lo coll Marg, lo cos
horisontal , ovalad , regularmént negre,
| 4 las alas un poc clapadas de blanc. De
a nuca li pènja en forma de cresta una
pell arrugada que li baxa sóta del coll
y es de colór més ó ménos bermell,
blanca ó blava, segóns vol lo animal.
Lo masole se distingex per un plómall
de pels que té al pit. Pavo. Gallus in-
dicus ,. meleagris. Dindon. Gallo d' In-
dia.
ALTRE GALL LI CANTARÁ. expr. ab que s' ex-
plica que en altras circunstancias dis-
tinctas vindria millór sort ó fortuna.
Otro gallo le cantara. Aliud ei ertt. Jl
‘ s’en trouverait mieux. lo farei altri
conti.
CADA GALL CANTA EN SÓN GALLINÈR. ref. que
advertéx que cada hu mana eu sa casa
6 ministeri. Cada gallo canta en su
muladar. Gallas in sterquilinio suo
plurimam potest. Ze charbonnier est
maître chez lui. Ogn"n è padrone in
casa sua.
DOS GALLS EN UN GALIINÈR NO CANTAN BÈ.
ref. que ensenya, que cuand són mòlts
los que gobernan solen pérdrer lo acert
per la discordia dels parers. El man-
‘ dar no quiere par. Non par imperio
socius admittitur ullus. Royauté et sei-
gneurie ne veulent pas de compagnie.
Ogni gallo vuol esser solo nel suo cor-
tile
POSARSE COM UN OALL. fr. met. Eufadarse,
irritarse en gran mauéra. Embotijarse.
Pre irà targescere. Se gonfler de co-
lére. Empiersi di stizza.
POSARSE COM UN GALL. fr. met. Ressentirse
ab mostras de superioritat de la parau-
la ó acció de algú. Ponerse tan alto.
Excandescere. Se ressentir. Far ricina-
mo delle parole.
QUI SOL MÈNJA SÓN GALL SOL ENSÈLLA SÓN CA-
BALL. ref. que ensenya que lo qui no
dona de lo que tè ni ajuda als demès,
tampoc troba ajuda ni socórro cuand
lo necessita. El que solo come su gallo,
solo ensilla su caballo. Frustra petit
socium qui sit frenator equorum, qui
socium mense denegat esse sibi. Qui
GAL
seul son dindon a mange, seul son
cheval va sceller. Chi solo mangia solo
lavora.
GALLARD, DA, adj. Airós, galan. Ga-
llardo. Venustus. Beau, de bonne grá-
ce. Gagliardo, leggiadro.
GALLARD. Gran ó excel-lènt en alguna cosa
corresponènt al ánimo; com pensamènt
GALLARD. Gallardo. Eximius, prestan.
Grand, excellent. Eccelente, grande,
' esimio.
GALLARDA. s. f. Ball antig espanyol,
que tenia aquer nom per ser mòlt ai-
ros. Gallarda. Saltationis hispanicz ele-
gans genus. Sorte de danse espagnole.
Gagliarda. |.
GALLARDAMENT. adv. mod. Ab gallar-
día. Gallardamente. Eleganter. Avec
: grâce, elegance. Gagliardamente.
GALLARDEJAR. v. n. Ostentar la bisar-
ría y lo desembras en fér algunas cosas.
Gullardear , bizarrear. Dexteritatem or
tentare. Montrer de la grdce. Mostrar
agevolezza. |
GALLARDET. s. m. Llenca ó faxa volan
que va dismisuisd fins á rematar ea
punta, y se posa en lo extrém dels ar-
bres de la embarcació, ó en altra part,
per adorno ó pera demostració de al-
gun negoci, y també per senyal. Galli
dete. Aplustria, aplustre, aplostra.
Gaillardet. Piè di gallo, gagliardetto.
GALLARDÍA. s. f. Bisarrfa, desembras v
bon aire, espectalmént en lo manetj del
005. Gallardia. Egregius corporis babi-
tus. Gráce, elegance. Grazia, leggia-
dria.
i GALLARDÍA. Esfors, serenitat, resolució en
e£ecutar las acciòns y acométrer las em
presas. Gallardia. Strenuitas. Courage,
résolution. Gagliatdia.
GALLARDÓ. s. m. Lo premi, recompen-
sa Ó retribució dels mérits y serveys.
Galardon. Retributio, remumeratio.
premium. Recompense , prix. Guider-
one.
GALLARDONAR. v. a. p. us. Premiar 6
remunerar los serveys 6 mérits de algú.
Galardonar. Remunerare, retribaere.
Recompenser , rémunerer. Goiderdona-
re, rimeritare.
GALLARET. s. m. Jóve desvanancad 6 de
poc judici. Gallito. Petulans juvenis.
Jeune homme evente, Sventato, spen-
sierato.
GALLABETS. pl. Vanitat, presumpció 6 su-
GAL .
perbia. Penacho , ventolera. Inanis ani-
mi elatio. anite , présomption. Vanità.
TENIR LOS GALLARETS AL cap. fr, fam. ab
que se denota que alguna persóna té
- mòlta vanitat. Temer ventana al cierzo.
Joanis glorie aviditate ferri. Avoir la
tcte pleine de vent, Essere sventato.
GALLEDA. s. f. Eiua de fusta, rodóna,
més ampla de la bòca que del eul , for-
mada de varias deugas cenyidas y eub-
jéctas ab dós ó tres cércols de ferro.
Comunamént té una nansa del matéx
métall por ahònt se agafa, y ahóut se
- lliga la corda pera triorer ab èll aigua
del pòu. Cubo, pozal. Situlus, vas pu-
. teale. Seau. Secchia.
GaLLRDA. Especie de pastereta de fusta en
que'pastan lo geix tos'mestres de ca-
. sas. Cuezo. Ligueus 'alveolos gypso
subigendo. 4uge à gácher du plátre.
Mastello. .
GALLEGO ; GA. adj. Lo natural de Ga-
licia 6 lo pertanyént á aquell règne.
- t Gallego. Gallaicus. De Galice. Di Gal-
licta.-
GALLEJAR. v. n. Alsar la veu ab ame-
naséás y crids. Gallear. Inter ceteres
vocem efferre. Lever la crête. Levare il
capo.
GALLET. s. m. dim. de ca. Gallito.
Gallus minor. Petit cog. Galletto.
4x ALLIHUDA. s. f. Póx de mar de uns
. sis pams de llarg, que viu mòlt témps
fora de l'aigua: tè lo cap pétit y cart,
' los ulls llargaruds, la bóca gran ab tres
drdes de dènts, y lo cos rotj clapad de
pardo de sòbre y blanc de sòta. Galeo.
Squalus canicula. Espadon. Glave.
GALLINA. s. f. La femèlla del gall. Ga-
llina. Gallina. Poule. Gallina.
GALLINA. com. met. Cobard , pusil-lánim.
Gallina, pendejo, lebron, liebre. Ti-
znidus. Poule mouillée. Cencio molle.
GALLINA CÈGA. Aucéll. BECADA.
GALLIXA CÈGA. Jog ab que se divertexen los
noys, tapand de ulls á un de èlls, fius
que agafa á un dels altres, ó lo conex
cuand li pèga, y se posa en sòn lloc.
Gallina ciega. Puerilis ludus in quo
unus velatis oculis alios insectatur. Jeu
de la main chaude. Gatta cieca.
GALLINA ESCUADA. La que no té cua. Galli-
na recula. Gallina caudá carens. Poule
sans queue. Gallina sensa coda.
CUAND LAS GALLINAS PITEN. expr. fam. ab
que se denota la impossibilitat de fèr ó
*
GAL 1031
conseguir alguna cosa; y també que no
deu férse per ser fora del cas. Cuando
‘’ meen las gallinas. Ad grecas calendas,
cum mula pepererit. Quand les poules
auront des dents. Alle calende greche.
La GALLIXA PUNICANA PON UN OU CADA SEM-
Mana, eto. Jog que usan los noys sen-
tandse en roda ab las camas estiradas,
y lo qui guia lo jog está al mitj, y diu
AXÍ: LA GALLINA PUNICANA PON UN OU Ca-
" DA SEMMAYA, ne pon dos, ne pon tres,
y puja fins 4 vuit, contand dèsde las
- camas de un: en arriband al número
' wuit, aquell 4 qui toca, amaga la cama;
y de èsta manèra va passand per los
peus de fòts, y lo qui quèda sol, paga.
La pavada pone huevos d manadas.
Quidam puerorum ludus. Sorte de jeu
d'enfans. Sorta di giuoco dei ragazzi.
VISCA LA GALLINA, Y VISCA AB SA PEPIDA.
ref. que aconsella que no se deu inten-
tar lo curar radicalmènt certs atxaques
habituals per lo périll que pod haberhi
de pérdrer la vida. Viva la gallina, y
viva con su pepita. Dum vivitur, pa-
' tienter incommoda salutis ferenda. Vi-
ve la poule encore qu'elle ait la pepie.
- Viva la gallina e viva con pipita.
GALLINAIRE. s. m. Lo qui ven gallinas.
Gallinero. Gallinarius. Poulailler. Guar-
dapolli. .
GALLINAMENT. adv. mod. ant. coBAR-
DAMÈYT.
GALLINASSA. s. f. Lo excremènt de las
gallinas. Gallinaza. Gallinarum stercus,
fimus gallinaceus. Fiente de poule. Ster-
co, concio di gallina.
GALLINER , RÁ. s. m. y f. GALLINAIRE.
catLLixkn. Lo lloc 6 cubert ahònt se crian
las gallinas y se recullen á dormir. Galli-
nero. Gallinarium. Poulailler. Gallinajo.
GALLINÈR. Lo conjunt de bancs situads en
la part de algun teatros destinada pera
las donas. Sol ser en la part més alta.
Cazuela. Prospectus regione scena, ca-
vea in theatro mulieribus destinata. Pa-
radis. Loggione.
ALBOROTAR LO GALLINÈR. fr. met. Alterar,
turbar ab paraulas ó accións alguua
companyía 6 concurrencia de gént. Al-
borotar el cortijo, el palomar , el ran-
cho. Rem turbare. Mettre en desarrai.
Far gran scompiglio.
GALLINERÍA. s. f. Cobardía, pusil-lani-
mitat. Gallinería. Timiditas , pusillani-
mitas. Láchete. Codardia.
1012 GAM
GALLINUDA. s. f. Péx. GALLIRUDA.
GALLOFA. s. f. DIETARI.
GALLOFAMENT. s. m. ant, EMPOLTROXI-
MENT.
GALLOFEJAR. v. n. ant. Fér lo gallofo.
Gallofear, haraganear. Vitam vagam
et inopem agere. Cagnarder. Star
ozioso. —— .
GALLOFERIA. s. f. Falta de aplicació al
traball, dessidia. Haraganeria. Desidia,
socordia. Cagnardise , fainéantise. Pi-
grizia, poltroneria , negghienza.
GALLOFO. s. m. Negligént, dessidiòs,
qui busca escusas pera no traballar. Fo-
llon , zanguango. Deses, ignavus. Lá-
che, poltron. Codardo, poltrone.
GALLÓFOL. s. m. GALLOFO.
GAMBA. s. f. Cama llarga. Zanca. Crus.
Jambe longue. Gamba Tunga.
TENIR BONA GAMBA. fr. que se diu del que
camina 6 corre mòlt, ab lleugèresa M
velocitat. Tener pies. Perniciter gradi
vel currere. Avoir de bonnes jambes.
Aver buone gambe.
GAMBADA. s. f. camapa.
GAMBADA. Lo pas llarg que se dóna ab mo-
vimènt irregular 6 per ser las camas
llargas. Zancada, trancada, tranco.
Passus longé ductus. Enjambee. Passo.
AB DÓS GAMBADAS. mod. adv. Ab un salt,
— mòlt deprèssa. En dos trancos , en dos
trancadas. Brevi itinere. En deux en-
jambees. la due passi. |
SER CURT DE GAMBALS. fr. fam. ser
CURTA LA DÓBLA.
GAMBEJAR. v. n. camejar, en la segóna
accepció. :
GAMBEJAR. ant. Móurer ab violencia las ca-
mas. Pernear. Crara violenter vel cre-
brò movere. Remuer les jambes avec
violence. Dar gambate.
GAMBERA. s. f. Péssa de l armadura
antiga que cubria la cama dèsdel genòll
fos lo coll del peu. Greba. Ocrea. Gré-
ve. Gambiera.
GAMBETO. s. m. Especie de capot que
passa del genòll. Lo usan los pagesos de
| Catalunya. Gambeto. Chlamys. Sorte de
.. manteau court. Tabarro.
GAMBIROT. s. m. Nom que se dòna al
minyó ó jóve través y de poc judici.
Saltabardales , saltaparedes , trincapi-
ñones. Irrequietus. Jeune etourdi. Sven-
tato. ne.
GAMBUX. s. m. Capèll que se posa á las
criaturas nadas de poc tèmps: las tapa
4
GAN
enteramént lo cap, dèxand véurer la
cara per una óbertura rodóna, y se
subjécta á la cintura pera que fassa te-
nir lo cap immóvil. Gambo, gambuj.
Puerorum pileólus. Petit bonnet d'en-
fant. Birrettino di ragazzo.
GAMFARÓ. s. m. Especie de peudó que
usan algunas comunitats ecclesiásticas,
Confalon. Vexillum. Gonfalon. Gonfa-
one,
GAMMARRO. s. m. Péx. cranc.
GAMONET. s. m. Hérba medicinal de
uns cuatre pams de llarg, que fa las
arrels llangas y 4 manéra de dits reo-
. nids en maps: té la cama dreta, gruxu-
da y ramósa per la part superior, las
fullas llargas-y de figura de espasa, y
las flors, que naxen en fórma de espi-
ga, ténen una línea rojenca per lo llarg.
Gamon, asfódelo. Asphodelus. Aphro-
dil , asphodele. Asfodela.
GANA. s. £. Desit], apetit, propensió na-
tural, volnatat de alguna cosa ; com de
mènjar, dormir, etc. Gana. Appetitus,
desiderium, cupiditas. Désir, eme,
volonté. Desio, brama, voglia.
GANAS DE TRÁURER. Ganas de vomitar. 4s-
cos. Nausea, Nausce. Nausea.
BONA GANA. loc. BOXA FAM.
DE BONA Ó MALA GANA. mod. adv. Ab gust
y voluntat, 6 al contrari, ab repugnan-
cia y disgust. De buena ó mala gana.
Libenter vel invité. Bon gré mal gre.
Di buon grado o per forza.
DONAR GANAS DE RÍURER. fr. Excitar alguna
cosa á ríurer per sa estranyesa ó irre-
gularitat: Dar gana de reir. Ridicu-
lum videri. Mettre en train de rire.
Dar voglia di ridere.
FRA VENIR GANAS DE RÍURER. fr. DONAR cavas
DE RIURER.
LAS GANAS Lt FAN DIR. loc. ab que s' explica
la facilitat ab que creu algú lo que de-
sitja. Soñaba el ciego que veia , y sona
ba lo que queria. Quod cupit. hoc re-
putat facile unusquisque futurum. Par-
ce qu'on lui en a pris envie, la bouche
parle. Il desio del cor esce alla bocca.
BLÈVAR Ó FER PÉRDRER LA GANA DE FÈR al-
cura cosa. fr. Llèvar á altre lo gust ó
desitj de férla. Desganar , quitar la
gana de hacer alguna cosa. Volunta-
tem auferre, tedium inducere. Degoú-
ter. Strappare , torre la voglia.
NO ME FASSAS DIR LO QUE NO TING GAWAS DE
pis. loc. ab que algú insinua 4 altre
GAN
que no l' obligue á dir cosas que li cau-
sarán sentimènt ó disgust cuand las oi-
ga. No me saques la lengua d pasear.
Ne quod tibi grave sit audire me dice-
re cogas. Ne me forces pas à parler.
Nos farmi parlare.
PÉRDRER LAS GANAS DE FÈR ALGUNA COSA. ÍT.
Cansarse de lo que ántes se feya ab gust
y per propia elecció. Desganarse. Fas-
. tidiri, Se degouter, se lasser d'une
chose. Disgustarsi di qualche cosa.
TENIR GANAS DE COPS. fr. met. eb que se
siguifica que algú dona motiu pera que
li succeesca alguna cosa que mo li esti-
gue bé. Tener gana de fiesta. Incitare,
provocare. Vouloir qu'il nous mesarive.
Cercar il male.
TENIA GANAS DE JUGAR. fr. Estar per jogs.
Tener gana de rasco. Jocum appetere.
Avoir envie de jouer. Aver voglia di
scherzare.
SÓN LAS GANAS QUE TÈ. loc. LAS GANAS LI FAN
DIR.
GANANCIA. s. f. La utilitat que resulta
del tracte, comers, ó de altra acció. Ga-
nancia. Questus, locrum. Gain, pro-
fit, acquét. Profitto, guadagno.
LA GANANCIA DE LA PÈX FRIT, QUE LO VENIA
À CUATBE Y LO PAGABA À 518. expr. que
se eplica al subgècte que á més de tra-
ballar sénse utilitat, li costa alguna co-
sa lo traball. El sastre del Cantillo ó
del Campillo, que oosia de balde y po- |
nia el hilo. De suo ipsius ponere filum
et suturam. Sage couturiére , qui don-
nait son fil et ses fournitures. Bravo
calzolajo che faceva le scarpe e daya
danajo. |
NO LI ARRÈNDO LA GANANCIA. eX pr. que se nsa
pera donar á enténdrer que algá está
en périll, ó exposad á algun traball ó
cistig à que ha donad motiu ú ocasió. :
No le arriendo la ganancia. Non invi-
deo sortem. Je ne suis pas jaloux de
son sort. Non vorrei essere entro la sua
pelle.
GANANCIAL. adj. Lo que es propi de la
anancia ó pertany á élla. Ganancial.
ucrosus. Lucratif. Lucrativo, lucroso.
GANANCIALS. ple BÈNS GANANCIALS.
GANAPE. s. m. canaPrs.
GANAPIA. s. m. L' home alt y prim.
Gambalúa , tagarote, varal pendon,
perigallo , gansaron. Procerus et lan-
guidus homo. Escoguiffe. Sgangherato,
sciamannato.
. GAN 1015
GANASSA. s. m. Ganapra. |
GANDALLA. s. f. Especie de cofia. Gan-
daya , gandayas. Calantica genus. Re-
. seau pour enfermer les cheveux. Reti-
cella.
GANDUL. s. m. Tonante, vagamundo,
Gandul. Vagabundus. Gueur, vaga-
bond. Pezzente, vagabondo.
GANFANONER. s. m. ant. Lo qui porta-
ba lo estandart. Portaestandarte. Sig-
. nifer. Cornette. Cornetta, alfiere.
GANGA. s. f. Cualsevol cosa apreciable
que se adquirex ab poc cost ó traball.
Ganga. Res pretiosa vili pretio empta.
Chose de grand prix, bien inesperee.
Cosa ottima che si acquista per poco.
GANGRENA. s. f. Principi de corrupció
en las parts carnòsas que las va morti-
ficand y. llévand la sensació. Gangrena.
Gaugrena. Gangréne. Cangrena, can-
crepa.
GANGRENARSE. v. r. Patir alguna part
del cos la gangrena. Gangrenarse. Gan-
grená affici. Se gangrener. Cancrenare,
farsi cancrena.
GANGUIL. s. m. Barco gran pera pescar
en alta mar, lo cual té un sol arbre, y
la pópa semblant à la proa, y axí nave-
ga endavant y endatras cuand es ne-
cessari, y porta un filad gran estes ab
dòs pals llargs, lo cual sén porta tòta
la pesca que troba. Gdnguil. Cymba
piscatoria., Grande barque de pécheur.
Gran batello.
GÁNGUIL. fam. PALLANGA.
GANIVET. s. m. Instrumènt de ferro
acerad y de un sol tall, ab máneg de
métall, fusta 6 altra cosa. Se fa de va-
rios tamanyos , segòns los usos á que se
aplica. Cuchillo. Culter. Couteau. Col-
tello. |
GANIVET. Lo qui comunamént se porta en
la butxaca, y enclou lo tall de la fulla
en lo máneg , que li servex com de vei-
na, cuand se tanca. Newaja. Navacula,
cultellus. Couteau pliant. Coltellino.
GANIVETA. s. f. Instrument compost de
una fulla mólt ampla de ferro acerad,
de un sol tall, ab són máneg pera ma-
nejarlo. Cuchilla. Culter. Couperet. Col-
tellaccio da cucina o da beccajo.
GANIVETADA. s. f. Cop de ganivet. Cu-
chillada , navajada , navajazo. Cultri
ictus. Coup de couteau. Coltellata.
GANIVETADA. La ferida que resulta del cop
de ganivet. Cuchillada , navajada , na-
1014 GAN
vajazo. Vulnus cultro inflictam. Bles-
sure faite avec un conteau. ColteHata.
GANIVETAS. s. m. aum. de Gamive?. Cu-
o chillazo, cuchillon , navajon. Grandior
culter. Grand couteau. Coltellone.
GANIVETER. s. m. ant. Lo qui fa ó ven
ganivets. Cuchillero. Cultrarias. Coute-
lier. Coltellinajo.
GANIVETET. s. m. dim. de caxiver. Cu-
chillito, cuchillico , cuchillejo: navaji-
ta, navajilla , navajica , navajuela.
Cultellus. Petit couteau. Coltellino.
GANIVETETA. s. f. dim. de caxtvEra.
Cuchilleja. Parvus culter. Petit coupe-
ret. Coltellaccino.
GANIVETÓ. s. m. dim. de GANIVET. GANI-
VETET.
GANOS, A. adj. Desitjòs, y que té ganas
de alguna cosa. Ganoso. Avidus, cupi-
dus. Desireux , avide. Desioso, avito.
GANSERÍA. s. r. L'astucia, cautela y mo-
do de obrar cavil-lós del subgécte que
busca sa utilitat en lo que fa, y và á
lograr ab manya són intént. Zorretia.
Vulpina calliditas. Ruse. Accortezza,
scaltrezza.
GANSO, SA. s. m. y f. Lo qui tè gamse-
ría. Zorro. Callidus , vafer. Fin, renard.
Smaliziato, volpone.
GANXET. s. m. dim. de caxxo. Ganchillo,
ganchito , ganchico , ganchuelo , gara-
batillo. Exilis uncas. Petit accroc. Un-
cinetto. |
GANXO. s. m. Lo ferro:ó bastó tort
unxagud que servex per agafar 6 pén-
jar alguna cosa. Gancho y garfio , gara-
bato. Uncus, harpago, harpaga, har-
page. Croc, accroc, crochet. Uncino,
ar pione.
GANXO. ant. TIRAPEU, de pastor.
GANXUD, DA. adj. Lo que té ganxos.
Ganchoso. Unciuatus, aduncus, curvos.
Crochu. Adunco, uncinato.
GANYA. s. f. En los pèxos l' órgano de la
respiració , que tènen col-locad en cada
nna de las dberturas naturals de la part
del cap immediata al cos. Agalla. Dran-
chia. Outes , branchies. Branchie.
GANYADA. s. f. La cicatris prolongada
que algú té en la cara de resultas de una
ganivetada 6 engarranxada. Chirlo. 'Ci-
1 4
catrix oblonga in facie. Estafiladd. |
Sfregio , staffilata.
GANYIR. v. n. ant. cvivvoran.
GANYOLAR. v. n. GUINTOLAR.
GANYOT. s. m. Canó de la veu y de la
| GAR
' respiratiô. Gañote, gañon. Fauciom
canalis. Trachee-artère. Trachea , aspe-
‘ra arteria,
GANYOTA. s. f. Senyal 6 demastració
: que se ta ab cualsevól dels ulls tancani-
lo un poc ab dissimulo pera fér algun,
- advertencia. Guiñada, guiño, gurfiadu-
ra. Nictatio, nictus. Cliguement. Il Gr
d'occhio, i! aminiccare.
PEA GANTOTAS Ó LA 'GAXYOTA. fr. Hacer md-
ños. Connivere ocutis. Faire des oeilla.
des, Far d' occhio, ammiecare.
FER LA GARAGARA. fr. rès Lo sus.
GARAMBAINA. s. f. Adorno de mal gust
y superfluo en los vestids y altras cosas.
Garambaina. Supervacaneos fatilisque
ornatus. Colifichet. Ornamenti non coa-
facenti.
GARANTIA. s. f. Lo acte de garantir, y
també la segutetat que resulta de et
acte. Garantia. Fidejussio. Garantie,
caution. Cauzione.
GARANTIR. v. a. Exir fiadòr. Garantir.
Wadem ‘se dare. Se rendre caution. Es-
: ser mallevadore.
GARBA. s. f. Lo fèx de canyas de bla,
ordi, etc., lligadas ab una porció de
ellas matèras. Gavilla , has. Fascis , ma-
nipulus. Javele:, gerbe. Covone , maano.
PRà' Garpas. fr. Anarlas formand 4 propor-
ció que seva segind. Agavillar , enga-
' “villar. Ménipulos cumulare. Javeler.
‘ Ammannare le blade.
CIRARSE LA GARBA. fr. met. y fam. Exir a-
gunz cosa al contrari de lo se de-
sitjaba. Volverse la nlbarda d la barri-
gu. Spe falli. Se casser le nez. Dar del
culo in un cavicchio.
GARBEJAR. v. n. Portar las garbas del
camp á la era. Sacar. Messis manipulos
ta aream portare. Transporter les ger-
bes dans l'aire. Trasportare i covoni
all aja.
GARBÈLL. s. m. Instramènt que se com-
pon de an cércol pritn de fusta, en lo
, cual está assegurad un cuiro cru de ca-
ball ó áltre animal, tôt ple de forad«.
Criba , eribo, harnero, zaranda. Cri-
brum. Crible. Crivello, cribro , vaglio.
SEMBLAR UY GARBÉLL. fr. fam. Tenir una co-
sa mòlts fura.ls. Estar como una criba à
‘ hechá una criba. Rem multicavam esse.
Etre perce comme un crible. Forato co-
me un vaglio.
GARBELLADOR. s. m. Lo qui tà per ofi-
ci lo garbellar. 4echador , garbillador,
GAR
zarandador , zarandero. Cribrane. Cri-
bleur. Vagliatore.
GARBELLADÒR. Lo lloc destinad pera garbe-
llar. 4tchaderó. Lócas cribrandi. Lieu
où l'on vanne les grains. Luogo dose si
crivella.
GARBELLADURAS. s. f. pl. Lo desper-
dici que quèda desprès de garbellad lo
blat , ordi y altres grans. Aechaduras,
acribaduras. Pargamenta cribro exare-
ta. Criblure. Vagliatura.
GARBELLAR. v. a. Netejar lo blat ó al-
tre gra passandlo per lo garbèll. Cribar,
acribar , aechar, garbillar , zarantar,
zarandear. Gribrare. Panner , cribler.
Crivellare , cribrare , vagliare.
GARBELLAR. met. Separar lo especial y més
preciós de lo comú en alguna línea.
Zarandar , zarandear. Cribrare. Sepa-
rer. Crivellare, separare , discostare.
GARBELLET. s. m. dim. de Gansìtt.
Harnerillo , harnerito., harnerico , za-
randillo , cribillo. Cribellum. Petit cri-
ble. Crivellino.
GARBERA. s. f. Pila de garbas. Hacina.
Fasciculorum strues. Monceau de ger-
bes. Stipa, mucchio di cavoni.
GARBERAR. v. a. Posar las garbas unas
sòbre altras. Hacinar. Fasciculos in
struem 'ponere, congerere. Mettre des
gerbes en tas. Ammucchiare i cavoni.
GARDI. s. m. Nom de un vènt en lo Me-
diterráneo , que també se anomena lle-
vetj , y correspon al Sudoest en l' Oc-
céano. Garbino. Subanster. Garbin.
Gherbino , libeccio.
GARBO. s. m. Gallardía, bon tall y dis-
posieió del cos. Garbo. Corporis elegan-
tia. Galanterie , gentillesse. Galanteria,
leggiadria.
GARBO. Gracia, aire en fèr las cosas. Gar-
bo. Gratia, elegantia. Bon air, bonne
gráce. Bella grazia, leggiadria.
carso. Aire, donaire que ténen algunas
donas, que las servex.de atractiu enca-
raqué no sian bonicas. Garabato. Ele-
gantia , gratia. 4ttraits , charmes. Gra-
zia, incanto.
GARBÓ. s. m. Fèx de sarmènts lligads.
Gavilla de sarmientos, mostela. Sar-
mentorum fasciculus. Fagot de sarmens.
Fastello di sarmenti.
GARBONAR. s. m. Lloc ahôat se guardan
los sarménts. Sarmentera. Locus in quo
sarmeutorum congeries servatur. En-
droit où l'on met les fagóts de sarmens.
I
estretas de unas cinc pòlsadas de llarg.
GAR 1015
Luogo dove si ripongono i fastelli di
sarmenti. |
GARBONERA. s. f. GARBOXAR. |
GARBÒS, A. adj. Lliberal , generds. Gar-
boso , rumboso, rumbon. Magnificus.
Liberal, généreux. Generoso, dadivoso.
GaRBÒS. Airòs, galan. Garboso , agarbado.
Elegans, venustus. Qui a de la gráce.
Grazioso, vago.
GARBOSITAT. s. f. Geperositat, desinte-
res. Garbo. Liberalitas, magnificentia.
Generosite. Generosità.
GARCETA. s; f. Aucèll de cosa de un pam
y mitj de llarg, mès pètit que la cigò-
nya. Té lo cos blanc, lo bèc negre, las
potas verdòsas y un mònyo de plòmas
Se troba regularmènt en los rius y en
los estanys. Garceta, garzota. Ardea
garcetta. Heronneau. Awope. |.
PENDBER GARDA. fr. ant. Aténdrer,
mirar, tenir compte. Atender, tener
cuenta. Cavere, Prendre garde. Badare.
GARDAR. v. a. ant. MIRAR.
GARFI. 8. m. Gaxxo.
GARGALL. s. m. La fleuma coagulada
que del cap baxa al coll ó gargamélla.
Gargajo. Conglobatum sputum.. Cra-
chat. Sputo , sputacchio.
GARGALLADA. s. f. L'acció de llansar.
un gargall. Gargajeada , gargajeo. Exs-
creatio, exscreatus. Crachement. Lo
sputare. |
GARGALLADA. GARGALL.
GARGALLEJADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
gargalleja. Gargajiento, gargajoso, Exs-
creator. Obligé de cracher. Chi sputa.
GARGALLEJAR. v. n. Tirar gargalls.
Gargajear. Exscreare. Cracher. Sputa-
re, sputacchiare.
GARGAMELLA. s. f. Part interiór del
coll, que dèsde lo mès fóndo de la bòca
conté lo comensamént del esófago, de la
traquiarteria y lo epiglótis. Garganta.
Guttur, fauces. Gorge, gosier. Gola,
gozzo , strorza.
GARGAMELLO. s. m. Tendrum llarg y
rodó, róm de la punta, que pénja al
extrém del paladar á la entrada del esó-
fago y canó de la frexura. Campanilla,
gallillo , lengüeta. Epiglottis, uva. Luet-
te. Ugola.
GÁURER LO GARGAMELLÓ. fr. Pérdrerlo per
alguna malaltía. Caerle d alguno la cam-
panilla. Alicui uvam laxari. Perdre la
luette. Cadere l' agola.
1016 GAR
GARGANTA. s. f. GARGAMÈLLA.
GARGANTILLA. s. f. conLaneT, en la se-
gòna accepció. ,
GARGARISAR. v. n. Detenirse en la gar-
gamélla alguna cosa líquida sèns permé -
trer que passe, alsand la bòca y despe-
dind lo alé, y fènd cert sòròll. Garga-
rizar. Gargarizare. Se gargariser. Gar-
arizzare.
GARGARISME. s. m. Lo licòr que servex
pera gargarisar. Gargarismo. Potio gar-
garizationi preparata. Gargarisme. Gar-
arismo.
GARGOLETAS. s. f. pl. ant. Figuras fétas
en las fonts ó en las canals de las teu-
ladas que llansan l'aigua per la bóca.
Gargolas. In fontibus aut stillicidii fau-
cibus persona cujus ore aqua erumpit.
Gargouille. Gronda , doccia.
GARGOT. s. m. ròpo, de tinta.
GaRGOT. Rasgo irregular fet ab la plóma
sènse cap òrde ni concert. Garrapato.
- Varia et deformis circumflexio littera-
ram ant linearum. Pieds de mouche.
Occhio di pulce.
cancoTs. pl. Las lletras 6 escrits mal for-
mads. Garabatos. Informes littere. Let- -
tres mal formées. Lettere cattive.
GARGOTEJAR. v. n. Fèr rasgos ab la
lóma sèns órde ni concert, y per sem-
lansa se diu del que fa mala lletra. Ga-
rabatear , garrabatear. Informes litte-
ras ducere. Griffoner. Scarabocchiare.
GARIR. v. a. y n. ant. GUARIR.
GARJOLA. s. f. fam. La presó. Casa de
tia. Carcer. Prison. Prigione.
GARLAIRE. s. m. Lo qui parla mòlt y séns
discreció. Garlador, garlante. Garrulus.
Babillard , claquedent. Ciarlone , chiac-
cherone.
GARLANDA. s. f. Coróna òberta, texida
de flors, hérbas ó ramas, ab que se
adórna lo cap. Guirnalda. Sertum. Guir-
lande. Ghirlanda.
GARLANDA. Lo bóllo de pa 6 altra pasta de-
licada formad en círcul. Rosca. Libum
spirale. Biscuit rond. Biscotto rotondo.
GARLAR. v. n. Parlar mòlt y sèns inter-
missió. Garlar. Garrire. Babiller. Ciar-
lare , cicalare, cornacchiare.
GARLOPA. s. f. Especie de ribot de fus-
tér de uns cuatre pams de llarg. Garlo-
pa. Instrumentum quo ligna levigantur,
Varlope. Pialla.
GABLOPA. territ, Especie de estrép de fus-
ta en forma de xinel-la que cubre tóta
“GAR
- la empenya del peu. Estribo de palo
Lignea stapeda. Étrier de bois. Suf,
di legno.
GARNATXA. s. f. Vestidura talar ab ai.
pegas y una especie de ba'òna que ca
sobre las espatilas. Garnacha. Ton «.
natoria. Robe de conseiller, de maji
trat, etc. Vestito di magistrato,
GARNEU. s. m. Astot, dificil de ap.
- nyar. Marrcjo 3 martagon, gato, pis
pollastro. Vafer, astutus, versipdis
Fute , fin, ruse. Scaltro, volpe.
GARNISON. s. f. ant. Guanxició.
GARNIZON. s. f. ant. cuanució.
GARRA. s. f. La pota de cualsevol beta
armada de unglas còrvas, fortu y po»
xagudas; com la del lleó, de limà,
etc. Garra. Unguis aduncus. (fr
Artiglio, rampa.
canna. En los bòts aquella part de pel qe
cubria la pota del animal. Piezgo, pe?
- go. Àmicinum. Peau de la jamb,u.
dans les outres sert de goulot. Pele è
la gamba che é il. collo d' un otro.
GARRAFA. s. f. Especie de ampi va
y cuadrada que server per lar!
conservar los licòrs. Frasco. Leu.
Flacon. Fiasco.
GARRAFAL. adj. que se aplica i or»
cosas eforbitants; axí se diu: errore
RAFAL, mentida cannarat. Garrafa le
gens, pregrandis. Gros , énorme. (ne
e, grosso. |
GARRAFERA. s. f. Capsa feta ab ns
divisións que servex pera tenirh ie
guradas las garrafas, sèns que s bit
guen. Frasquera. Lagesaruu (a
Cantine.{antinetta da trasporto.
GARRAFÓ. s. m. cannoró.
GARRAR. v. n. Ndut. Anar endatr :
embarcació després de fondejada, FE
no haberse bèn agafad l'àncora. Gars
Navem retrocedere. Chasser sur 5085
cre. Arare.
GARREJAR. v. n. ant. GUERRES.
GARRELL, LLA. adj. estava.
GARRI. s. m. copar. |
GARRID , DA. adj. ant. Galan, br
Garrido. Palcher , venustus. Beau,
charmant. Vago, bello, vezzoso.
GARRIDESA. s. f. ant. nenmostss.
GARRIG. 8. m. carnasca.
GARRIGA. s. f. Lloc plantad de zr?
Carrascal, coscojal , coscojar. lt
Chénaie. Querceto.
GARRINADA. s. f. Lo conjunt de 4°
GAR
que parex la truja de una vegada, y se
crian junts. Lechigada. Porce fetus
multiplex. Ventree. Ventrata, portato,
parto. .
GARRINAR. v. n. Parir la truja. Parir la
guarra, 6 verra. Sus fœtus edere. Met-
tre bas la truie. Partorire la troja.
GARROBA. s. f. ant. GARROFA.
GARROFA. s. f. Lo fruit del garrofér. Es
una tabélla de colór de castanya, que té
uns vuids de tan en tan, ahónt se con-
tènen las llavórs : té lo gust desagrada-
ble peró cuand es seca es bastant dólsa,
y servex per alimént de las caballerías.
Algarroba. Siligua. Caroube. Caruba,
carruba. .
GARROFER. s. m. Arbre que tè la fusta
de colór bermell fòsc, las fullas com-
postas de altras verdas y llustròsas, y
ue no se assecan en lo ivern. Es arbre
de uns trenta pams de alsaria, y que
viu mès de doscèuts anys. Algarrobo,
algarrobera, algarrobero. Siligna ar-
bor, ceratonia siligna. Caroubier. Car-
rubo, carrubio.
GARROFERAR. s. m. Lloc plautad de
garroférs. Algarrobal, garrobal. Ager
silignis consitus. Zerrain planté de ca-
roubiers. Tevra piantata di carrubi.
GARROFÍ. s. m. Especie de llegum rodó,
pla y de color fòsc. Algarroba , garru-
bia. Vicia sativa. Carouge. Caruba.
GARROFÓ. s. m. Especie de galleda de
suro empegada ó fusta en que se posa
aigua 6 nèu pera refrescar lo béurer.
Corchera. Tas subereum. Seau de liège.
Secchia di sughero.
GARROT. s. m. Bastó gruxud y de una
llargaria proporcionada. Garrote. Fus-
tis. Garrot. Raudello.
GABROT. Suplici que se efecuta ofegand als
reos ab un instruméut de ferro aplicad
al coll. Garrote. Strangulatio. Supplice,
gui consiste d ctrangler avec un collier
de fer. Collana di ferro colla quale si
scanna gli uomini per suplizio.
DONAR GARROT. fr. Efecutar aquex suplici
en algun delincuént. Dar garrote.
Strangulare. Étrangler avec un collier
de fer. Scannare con una collana di
ferro.
DONAR GARROT. Ír. met. DONAR TORTURA.
GARROTADA. s. f. Cop de garrot. Gar-
rotazo. lctus fuste inflictus. Coup ¡de
garrot. Colpo di raudello.
GARROTAR. v. a. LLIGAR.
TOM. I.
GAS 1017
GARSOTAB. Lligar y apretar ab mòlta for-
sa los fardos ó cárregas ficand un bastó
èntre lo fardo y la corda y fèodli donar
varias voltas. Ægarrotar, engarrotar.
- Constringere. Garrotter. Aggratigliare.
GARROTEJAR. v. a. Donar cops de gar-
rot. Apalear , dar de palos. Fustigare,
fuste cedere. Bátonner. Bastouare.
GARROTERA. s. f. ant. XARRETÈRA.
GARROTILLO. s. m. Juflamació del coll
ab inflór de la gargamèlla. Garrotillo.
Iuflammatio faucium. Esquinancie.
Scherauzia , angina.
GARROTXA. s. f. Terreno desigual , alt
y trencad per ahònt no se pod caminar
sinó ab dificultat. Verícueto. Locus præ-
ruptus, anfractus. Zerrain dpre, rabo-
teux. Terreno disuguale e scabro.
GARRUD, DA. adj. Lo qui té mólta gar-
ra. Garrudo. Magnis adoncis unguibus
instructus. Qui a la serre bonne. Chi ha
molta gamba.
GARRULLAR. v. n. ant. GORGUEJAR.
GARSA. 8. f. Aucéll mòlt semblant 4 la
gralla ; peró ab las plómas blancas y ne-
gras. Es cridaira y gormanda , é imita
la veu hamana com lo papagall. Té la
propietat de amagar tot lo que troba.
Urraca , picaza, picaraza, marica,
gaya. Ardea, pica. Pie. Gazza.
cansa REAL. Aucèll de rapinya, un poc
semblant á la cigónya, que té la nuca
negra y llustròsa, la esquena blavenca,
lo véatre blanc, y lo pit clapad de ne-
gre. Cuand vola amaga lo cap éatre las
espatllas, y porta las potas pénjaud.
Garza real. Ardea cinerea. Heron royal.
Aghirone.
DONAR Ó VENDRER GARSAS PER PERDIUS. fr.
met. Enganyar á altre en la calitat de
la cosa que li ven. Vender gato por lie-
bre. Adulterinum pro legitimo vendere.
Faire croire que des vessies sont des
lanternes. Vender lucciole per lanterne.
XARRA MÈS QUE UNA GaRSA. loc. fam. Ab
que s' efagéra lo mòlt que enrahóaa al-
guna persona. Habla mas que una ur-
raca. Picá loquatior est. Il jase com-
me une pie borgne. Cicala come una
cornacchia.
GARSO, A. adj. ant. Lo qui té los ulls
blaus. Garzo. Cæsius. Qui a les yeux
bleus. Chi ha gli occhi azzurri.
GARSO. s. m. Jóve galan. Garzon. Ado-
lescens , juveuis. Garçon. Garzone.
GAS, SA. adj. ant. ganso. 28
1
1018 GAS
Gas. s. m. Lo cos que combinad ab le
calóric pren la fórma de aire. Gas. Gas.
Gaz. Gar.
GASANYAR. v. a. ant. GUANYAR,
GASCÓ, NA. adj. Lo pertanyènt é la
Gascunya, y lo natural de aquell pais.
Gascon , gascones. Vasconicus. Gascon.
Guascone.
GASETA. s. f. Papèr periódic que se pa-
Mica frecuentmèut, y dòma noticia de
las novedats que van ocorrènd en dife-
rénts régues y provincias. Gaceta. Dia-
rium rerum gestarum , diurna. Gazette.
Gazzetta.
GASETER. s. m. Lo qui fórma las gase-
tas, y també lo qui las ven. Gacetero.
Diurnarum aactor aut venditor. Gaze-
tier. Gaszettiere.
GASETISTA. s. m. Lo qui es mòlt aficio-
nad á llegir gasetas. Gucetista. Diurna-
rum studiosus. Nouvelliste. Novellista ,
novelliere. —
GASMONYERIA. s. f. Afectació de algu-
na prenda moral que no se té. Gazmo-
ñería. Affectatio. Cafarderie. Bacchet-
toneria.
GASMÒNYO, NYA. adj. Le qui afècta
alguna prénda moral que no tè. Gaz-
. moño. Affectator. Cafard, bigot. Spi-
golista, bacchettone, baciapile, torti-
collo. |
GASOFIA. s. f. Las sobras dels plats bar-
rejadas unas ab altras. Bazofia, gazo-
fia. Obsoniorum diversi generis reli-
quis permiste. Graillon, regrat. Ri-
masuglio, avanzo.
GASOFILACI. e m. Lo lloc ahònt se re-
cullian las caritats, réndas y riquesas
del témple de Jerusalem. Guzofifacio.
Gasophylacium. Tresor du temple de
Jerusalem. 'Tesoro del tempio di Geru-
salemme.
GASPATXO. s. m. Especie de sòpa que
se fa regularmént ab bocinets de pa,
oli, vinagre y ceba. Gazpacho. Offe
enas non cocte, oleo, aceto, sale et
allio aut pipere condite. Sorte de sou-
pe. Suppa fatta da biscotto.
GASSENDISTA. s. m. Lo qui seguex lo
sistema y doctrina de Gassendo. Gasen-
dista. Gassendl sectator. Gassendiste.
Chi segue il sistema di Gassendo.
GASSEOS, A. adj. Lo que está en forma
de gas. Gaseoso; la formam gas. Ga-
seua, Gaszoso,
GASSUSSA. s. f. Gaua de mènjar molésta
| GASTAR. ant. Destruir, talar. Gastar. Ve
GAS
6 vehemènt. Gazuza. Vehemem et no
lesta fames. Faim devorante. Fame to
nini,
GASTABLE. adj. Lo que se pod pit. .
Gastable. Quod consumi potest. Qu
peut depenser. Spendibile.
GASTAD, DA. adj. Debilitad, detero-
rad, borrad per lo as. Gastado. Ob+
letus, attritus. Gáté, use. Gusti, |
usato. |
GASTADOR, RA. s. m. y f. Lo qui pre
ta mòlt. Gastador. Dissipator, ce
sumptor. Depensier, prodigue. Ya
ditore, prodigo.
GASTADÓR. kit. Lo soldad que se apa |
als traballs de dbrir trinxéras y altre
semblants. Gastador. Miles avertis
, Ribus et fossuris incumbens. Sgr.
Marrajuolo.
GAsTAaDOR. Milic. Un dels soldads que un
en cada batalló destinads pera obe »
camí en las martas, pera lo que pra
palas, destrals tres instrunat.
Gastador. Miles viis sternends det»
tus. Sapeur. Marrajuolo.
GASTAMENT. s. m. Lo acte de gi
6 parir ántes de tèmps. Aborto. de-
tamiento, malparto. Abortio. Fas
couche , avortement. L? abortire.
GASTAMÈNT. Lo nascud ántes de tezp
Aborto, abortamiento. Abortus, de
sas. Avorton. Aborto.
GASTAR. v. a. Emplear lo diner en +
guna cosa. Gustar. Impendere, ue
mere. Depenser. Speudere. ——
GASTAR. Consumir; com casram lam.
las forsas. Gastar. Cousumere E»
ployer., se servir. Impiegare, spite
Gastar. Emplear; com casraa la mà. è
salud, lo temps. Gastar. lasowere. Ex
ployer. Impiegare. |
castan. Fèr malbé. Gastar. Disperda
Deteriorer. Deteriorare, peggiorar
tare. Ruiner, devaster. Rovinare.
GASTAR ALEGRAMÈNT. fr. Gastar soper
mènt los bèns en diversidos y bri?
sèns refletionar lo que pod sobre
Gastar alegremente la hacienda >
dal. Rem inconsultà insumere. Ps:
per follement sa fortune. Disspit >
egramehte. o
GASTAR LLARG. fr. Gastar ab profusw. v7
tar largo y tendido. Prodigè expo?
re. Depenser avec profusion. Pros
GASTABSE. Y. T. Teuir consum, depi*
GAT
se alguna cosa. Gastarse. Facilè vendi.
Se vendre, dire d'un débit facile. Ven-
dersi, spacciarsi.
Gastanss. Malparir. dhortan, malparir.
Ahortire, abortiri, abortus vel abor-
sus vel aborsum iri. Faire une fausse
couche, avorter. Abortire. —
casrarse. Ménjarse alguna cosa sólida de
massa servir. Gastarse. Exedi. S'user,
se gáter. Guastarsi, usarsi.
Gastarse. Pudrirse, corrómprerse. Gase
tarse. Putrescere, Se detériorer. Pu-
trefarsi.
GASTO. s. m. Lo acte de gastar, y tamr
. bé lo que se ha gastad.ó gasta. Gasto.
Sumptus, dispendium, impense. De-
pense. Spesa , costo , dispendio.
GASTOS.DE ESCRIPTOBI. Lo que se gasta en.
alguna oficina en papér, tinta, etc.
Gastos de escritorlo. Scriniorum sump-
tus. Frais de bureau. Spese di scrit-
toJo.
A TÔT Gasto. mod. adv. À TÔT cosr.
FAR Lo GasTo. fr. rka La costa, en la se-
góna accepció.
PAGAR, LO GASTO. Ír. FÉR LA COSTA , en la se-
gòna accepció.
GAT. s. m. Animal cuadrápedo y domés-
tic, mòlt ágil, que servex en las casas
pera uir las ratas y altras bestias.
Té lo mòrro curt, la lléngua raspòsa,
.y las unglas mòlt punxagudas y còr-
vas. Gato. Felis, catus. Chat. Gatto.
GAT. vulg. Lo qui està borratxo. Mona,
pellejo. Ebrius. Sac à vin. Briacone,
otre.
car. Borratxéra. Zorra, mona, lobo.
Ebrietas. Jvresse. Ubbriachezza.
Gar. Bot pétit que servex pera posar vi.
Botillo. Parvus uter vinarius. Petite ou-
tre. Otrino.
cat. Pèx enteramént semblant al escat, y
alguns lo tènen per lo matèx. Zollo.
Squalus. Sguale. Squalo.
GAT BUARATIO, vulg. GAT, en la segóna ac-
cepció.
GAT DE ALGALIA. Animal cuadrúpedo de la
mida del gat, ab lo mòrro agud , lo cos.
llarg, las potas curtas, la esquema cen-
dròsa ab ondas negras y la panxa de co-
lór més clar. Se cria en los paissos .ca-:
-lénts y es lo qui produex l' algalia. Ga-
to de algalia. Viverra zibethos. Civet-
te. Zibetto,
GAT DE MAR. GAT DE VAXÉLL.
GAT DE varku,. Lo minyó que server en
| GAT 1019
los barcos pera pujar 4 las gabias y al-
tras feinas. Grumete. Famulus nauticos.
Mousse. Mozzo di galera.
GAT ESCALDAD AB AIGUA TEBIA NE TÈ PROU.
ref. que denota que lo qui ha sufert al-
guns danys ó ha passad alguns pèrills
ab dificultat vol passarne altres encara
que menòrs. Gato escaldado del agua
fria ha miedo ó huye; quien del ala-
cran .estd picado la sombra le espanta.
Piscis, quo lesus, vix visum diffugit
liamum. Chat ethaude craint l’eau
froide. L' asino dove inciampa una vol-
ta più non. vi passa. |
GAT ESCORTAD. met. La persona mòlt flaca :
y macilénta. Gata parida. Extemuatus.
Personne maigre. Uomo magrissimo,
affralito.
GAT MaiMó. Especie de móna, de color
rdo, la cara negra y la cua mòlt llar-
ga. Gato paul. Cercopithecus. Singe à
queue. Gatto mammone.
GAT MIOLADÒR MAY SERÁ BON RATADÔR. ref.
que se aplica al que enrahòna mòlt y
obra poc. El gato maullador nunca
buen cazador. Felis clamans non capit
mures. Chat qui miaule ne prend pas
les rats. Can che abbaja poco morde.
GAT SALVATGE, Especie de gat que té la cua
roja, lo cos ab faxas negrencas, las tres
de la esquena llargas y las dels costats
espirals. Gato montes. Catas Silvester.
Chat sanvage. Gatto selvatico.
GAT SAUMÓ. met. y vulp. Motiu que se dó-
pa al que ab manya y secrèt procura
conseguir sòn intént. Mdtalas callando.
Paulatim tentando capit perimitque ta-
- cendo. Sournois. Gatta morta.
GAT SÒBRE BACÓ NO VOL COMPANYÓ. ref. que
advertex que á ningú agrada tenir com-
pauy em lo mando ni en las cosas de
que trau utilitat. Dos pardales en una
espiga. hacen mala liga; el mandar no
quiere par. Non patitur comitem si
quas noneiscitur escas felis, sed totas
veudicat ipse sibi. Jl ne faut pas jeter
un os à deux chiens. Due ghiotti a un
tagliere non stanpo bene.
GAT VÈLL. met. L' home dificil de enga-
nyar per sa mòlta experiencia. Toro
corride , perro viejo. Calltdus , astutus.
Vieux matois, fine mouche. Volpe
fina.
GAT VÈLL Y LA CUA VERDA. Se diu del home
vèll que en sòs modaly sembla jove par-
ticularmènt en materias alègres: Viejo
1020 GAT o.
verde. Senex juvenem mentiens. Co-
quard. Vecchio civettone.
AGAFAR LO GAT. fr. met. y fam. Embetrat-
xarse. Pillar una zorra , un cernicalo ,
una mona, un lobo. Inebriari. Cuver
son vin. Smaltire il vino.
COM GATS Y Gòssos. expr. ab que se ponde-
ra lo aborrimènt que alguns se tenen,
Como perros y gatos. Mutuis odiis ri-
xantes. Comme chiens et chats. Essere
come gatti e cani.
COM UN GAT ENTRE BRASAS. loc. met. y fam.
ab que s'explica la prèssa ab que se
passa per alguna cosa que no agrada.
Como gato por ascuas. Instar felis iu-
ter prunas. Comme chat sur braise. Co-
me gatto sull' acqua.
. DONAR GAT PER LLÈBRA. fr. met. DONAR 6
VÉNDRER GARSAS PER PERDIUS.
ESTAR COM LO GAT Y LO GOs. fr. Estar mòlt
desavinguds. Estar como perros y ga-
tos. Mutuis odiis exardescere. S'accor-
der comme chiens et chats. Stare com
gatti e cani. |
MULLARSE COM UN GAT, fr. Mullarse mòlt.
Hacerse una zarpa. Madefieri. Se mou-
iller jusqu'aux os. Grondar d' acqua.
NO DÈXAR Á ALGÚ BO PER LOS GATS. fr. Mal-
tractar mólt á algá particularmént de
paraula. Poner d uno cual digan due-
has. Contumeliosis verbis aliquem one-
rare. On lui a bien fait avaler des poi-
res d'angoisses. Tranguggiar disgusti.
QUI NO TÉ RES QUE FÈR AL GAT PENTINA. ref.
que denota que lo qui está ociós ab
cualsevol cosa procura passar lo témps.
El que no tiene que hacer con el culo
caza moscas. Ælurum pectit vacuo cui
tempus abundat. Celui qui n'a rien à
faire se gratte les ongles. Chi non ha
uiente a fare si gratta il capo.
SER GAT VÈLL, fr. fam. que se diu de aquells
que difícilmént poden ser enganyads
per la mòlta experiencia que ténen. Te-
ner garrones. Expertum esse. Éire sa-
vant en diable. Aver cotto il culo nei
ceci rossi.
GATA. s. f. La femélla del gat. Gata. Fe-
lis foemina. Chatte. Gatta.
GATA MAULA. met. territ. GATA MÒXA.
GATA MOXA. met. Se diu del que procura
lograr sòs (ins aparentand no posarhi
cap interes. La gata de Mari-ramos.
Lepus dormiens, vulpes sopita. Chatte-
mite. Gatta di Masino.
rèn La GATA mona. fr. Afectar humilitat y
GAT
moderació. Hacer la gata, à la qua
ensogada , ó la gata muerta, Hom;
tatem vel modestiam simulare. Faire!;
sainte nitouche , le chien couchant. He
re il santiflcetur , far la gatta mort,
GATADA. s. f. Disbarat gran. Gazfan,
gazapaton. Cacophaton. Sottise, pe
pos absurde. Sproposito.
GATAS. s. m. aum. de car. Gata:o. Pe
lis ingens. Gros chat , matou. Gallo.
GATASSA. s. f. aum. de Gata. Gates.
Ingens felis foemina. Grosse chatte. Git-
taccia.
GATEJAR. v. n. ant. Anar pits per terra
Gatear. Pedibus manibusque incelere
Grimper. Arrampicarsi , inerpicam.
GATERA. s. f. GaTOxèRa.
GATET. s. m. dim. de car. Gatillo, c
tito, gatico. Pusillus catus, felis. Pe:
chat. Gattetto.
GATETA. 3. f. dim. de cata. Gatila te
tilla, gala. Pusilla felis. Petite da-
te. Gattina.
GATGE. s. m. ant. paèypa, ab ques se
gura alguna cosa.
CATGE. ant. La persòna, plassa, de. qe
quéda en poder del enemig perse
tat del cumplimènt de algun anni
pacte. Rehen. Obses. Otage. Pego.
GaTGE. ant. Emolumènt, éstipendi Gt.
gajes. Merces, stipeudiam. Pas.
age. Mercé , stipendio. |
GATILLO CASTO. s. m. Raboll des
á catòrse pams de alsada , que cres:
bora dels rius y en llocs humid: f:
las ramas cuadrangulars, fletibs '
blanquinósas. Las fullas constan de #
cua llarga, y en la extremitat de ei^
tan col-locadas cinc 6 set fullas de bz
ra de ferro de llensa : las flors sos yt
tas y blavas, y estan col-locadas es t
hims en la extremitat de las ramas: '
fruit es rodó, pètit y negre. Sane
llo, agnocasto. Salix fragilis, TÉ
Gattilier , agnus-castus. A gno-casto.
GATINAR. v. n. GATONAR.
GATÓ. s. m. dim. de car. GATTT. |
GATONAR. v. n. Parir la gats. Pa»
gata. Felinum fœtum edere. Mettre
la chatte. Partorire.
GATONERA. s. f. Lo forad que wb"
la pared, teulada 6 porta pera qu *
gan entrar y exir los gats. Gaterá. l
ramen ut cati ingrediantur et eg
tur. Chatière. Gattajuola.
GATONET. 5s. m. dim. de cat. ait
a GAV
GATOSA. s. f. Planta. ARGELAGA.
GATSARA. s. f. Lo ruido de mòltas veus
juntas, que per lo comú nax de ale-
gría. Algazara, zambra. Læta vocife-
ratio, tumultuarius clamor. Zintamar-
re. Chiasso, chiassata, baccano.
GATX. s. m. Especie de corb, que té lo
cos negre clapad de rotj, y las plòmas
llargas de las alas, de colòr blau fòsc
ab rallas blancas. Se alimènta de nous,
inyòns, avellanas y altres fruits sem-
lants. Arrendajo, rendajo. Corvus
glandiartus. Oiseau-moqueur. Derisore.
GAUDEAMUS. s. m. Veu llatina usada
familiarmènt en catalá pera significar
festa, regositj , mènjar y béurer abun-
‘ dant. Gaudeamus. Dies epulis et scy-
- phis lætissima. Bombance. Gozzoviglia,
stravizzo.
GAUDIMENT. s. m. ant. Lo acte y efécte |
de gaudir ó disfrutar de alguna cosa.
Goce. Possessio. Jouissance. Godimento,
fruizione.
GAUDIR. v. n. Lograr, obtenir, gosar.
Gozar. Potiri, frui. Jouir , posséder.
Godere , fruire.
GAUDIASE. v. r. Utilisarse de alguna cosa.
Aprovecharse. Commodum vel utilita-
tem referre ex alicujus rei usu. Profi-
ter. Profittare.
GAUS. s. m. Aucéll de nit, especie de
óliva, que se diferencia de ésta en ser
un xic més gros, de colór fósc ab tacas
blaucas, y en tenir las plómas grossas
de las alas casi blancas é iguals. Autillo.
Alucus. Chouette. Nottola , civetta.
GAUSIR. v. n. ant. GAUDIR.
GAVANT. s. m. ant. Especie de gambe-
to. Gaban. Rustica lacerna. Gaban.
Gabbano.
GAVARRERA. s. f. Rabòll, especie de
rosér bórd ab las fullas un poc agudas
y séns pelussa; la cama es llisa ab dos
punxas col-locadas alternativamènt, las
flors ó rosetas encarnadas, lo fruit ova-
lad y carnòs, coronad de talls, y de co-
lór bermell cuand es madur. Escara-
mujo, gavanzo, zarzaperruna , oxia-
canta. Rubus caninus. Églantier. Rosa
canina.
GAVINA. s. f. Aucéll de unas dinou pòl-
sadas de llarg: té lo béc recte, gruxud
-y fort, la espatlla blanca, los extréms
de las plómas llargas de las alas negres,
lo demés del cos blanquinós, y tres
dits en cada peu. Gaviota , paviota , ga-
GEG 1021
| vind. Gavia, larus. Mouette. Gabbiano»
mugrano.
GAVINA. S. f. PESCADÓR RALL.
GAY. inter]. ant. av.
GAT, Ya. adj. ant. ALÈGRE.
GAYA. s. f. ant. Aucéll. cratra.
cava. Llenca 6 péssa de roba tallada en fi-
gura triangular, la cual se afegex y cus
á las robas ó vestids pera donarlos vol
ó l'amplaria que necessitan. Nesga , ses-
ga. Segmentum triangulare vesti assu-
tum. Pointe triangulaire. Cencio trian-
golare.
GAYAS. pl. En las capas los pedassos de ro-
ba tallads oblicuamènt que se unexen á
l'amplaria de élla pera que iscan rodò-
nas. Camas, cambas. Panni segmenta
transversè pallio assuta. Chanteaux de
manteau. Gherone di mantello.
GAYAMENT. adv. mod. ant. ALEGRAMÈNT.
GAYATELL. s. m. ant. Boya.
GAYATO. s. m. Tirapeo de pastòr. Ca-
yado, cayada. Pedum. Houlette. Ba-
colo , bacchetta, verga da pastore.
GAYETA. s. f. Mineral mólt comú en
Espanya, de colòr negre llustròs, bas-
tant dur y més lleugér que l'aigua. Se
usa comunamènt pera fèr botóns y va-
rias cosas de adórno. Azabache. Gaga-
tes. Jayet, jais. Lustrino.
GAYETAT. s. f. ant. arrGríx,
GAZAGN. s. m. ant. GUANY.
GAZAGNAR. v. a. ant. GUANYAR.
GAZARDONAR. v. a. ant. GALLARDO”
NAR.
GAZARDOS. s. m. ant. GALLARDÓ.
GE.
GEBRADA. s. f. ceraba.
GEBRAR. v. n. Glassarse la rosada que
cau en las nits fredas. Escarchar. Prui-
nam congelari. Geler blanc. Cader la-
brina, labrinata.
GEBRE. s. m. La rosada de la nit glassa-
da. Escarcha , rosada. Pruina. Givre.
Briva , pruina.
GEGANT. s. m. L' home que excedex
mólt la estatura regular dels demés. Gi-
gante. Gigas. Geant. Gigante.
GEGANT. met. Lo qui excedex & altre en
ánimo , forsas ó altra cualsevol virtut ó
vici. Gigante. Portentum , prodigium.
Geant. Gigante.
GEGANTS. pl. Las figuras gegantescas que
preceexen en la professó de Córpus.
1022 GEL
Gigantones. Gigantum simulacra. Géans
de carton. Giganti.
GEGANTAS. s. m. aum. de GEGANT. Gi-
gantazo, giganton. Maximus gigas. Gros
geant. Gran gigante.
GEGANTESG, CA. adj, Lo, que pertany
als, gegants. Giganteo., gigantesco. Gi-
anteus. Gigantesque. Gigantesco,
GEGANTESSA. s. f, La dona que exce-
. dex mòlt la estatura regular de las de-
més. Giganta. Mulier giganteæ corpo-
. ris statura, Geante. Gigantessa.
GEGANTET. s. m. dim. de czcaxr. Gi-
gantillo. Minor gigas. Petit géant. Gi-
antino.
GEGANTI, NA. adj. ant. AGEGANTAD.
GEL. s. m. L' aigua convertida per lo ri-
dr del fred en un cos sólido y cristalli.
Hielo. Gelu, gelum, gelus, glacies. Ge-
lge. Diaccio, ghiaccio.
GELAD, DA. adj. Lo que es ó está molt
. fred. Helado. Gelidus, frigidus. Gele,
. congele. Gelato. i
GELAD. S. m. Especie de refresc mòlt gus-
, tos fet de fruitas, llèt, café, ous 6 al-
tras cosas semblants geladas ab néu en
, un motllo. Tè més consistencia que lo
zrapinyad. Helado. Potus congelatus.
lace. Sorbetti , confetti ghiacciati,
DÈIAR GELAD. fr. met. Déxar aturdid 6 pa-
rad á algú. Dejar pasmado. Stu-
pefacere. Laisser étonné. Restar di
Sasso. -
QUEDARSE GELAD. fr. met. Quedar mólt ad-
mirad , espantad. Quedarse helado;
quedarse de una pieza 6 hecho una
pieza. Summo stupore corripi. Demeu-
rer interdit. Essere di gelo.
GELADA. s. f. La congelació dels liquids
produida per lo fred. Helada. Gelu,
, congelatio. Gelée. Gero, gelato.
GELADA. GÉBRE,
GELAR. v. a. Congelar, endurir l'acció
del fred algun líquid. Helar. Gelare,
congelare. Geler , congeler. Gelare, diac-
ciare, agghiacciare.
GELAR. Se diu de [o que causa gran fred,
del modo que se diu de la porta òber-
ta en ivern per ahònt entra mòlt aire.
Helar. Summo frigore afficere, Geler,
.glacer. Gelare.
GELAR. v, n. Fér un fred capas per sa in-
tensió de glassar los líquids y altras co.
sas. Helar. Gelare. Geler, glacer. Ag-
gelare, agghiacciare.
GELARSE. V. r. Glassarse los líquids 6 altras
GEM
cosas. Helarse. Rigere. Se glgcer. Dig.
ciarsi, aggelarsi.
GELARSB. Se diu per e£ageració de la pe.
sána que tè mòlt fred. Helarse. Ge
frigore constringi. Se glacer. Gelani
GELARSE. Met. Pasmarse, assustarse, que
dar sèns acció. Helarse. Obstapere. &
glacer. Restar di sasso,
GELATINA. s, £ Especie de comèm
condensada, transparènt. y fina, ques
compon del suc de cualsevol fruit me»
clad ab, sucre; també se fa de sabita-
cia de pits de gallina, peus de vella
y pòlvos de banya, de cèrvo. Jaltiu.
gelatina. Succus pomorum et carsica
saccaro concretys. Gelée. Gelatisa.
GELOS, A. adj. Lo qui tè gelosia. Zelo-
so. Zelotes, zelotypus. Jalour. Géo —
GELOS. Se diu de la persona sobradisat
sol-lícita y amaut de lo. qui li perte.
Zeloso. Suorum nimium stadio: Je
loux. Geloso.
GELOSIA. s. f. Zelos. Z2los. Zelotrpa.
zelus. Jalousie. Gelosia.
GELOSÍA. Rexat de llistonets de fusta, pr
medi del cual se veu sènse ser vit (è
losia. Cancelli. Persianne, abéjw.
Persiana,
@gLosia. Planta. FLOR DE AMOR.
GEMEG. s. m. Lo acte y efécte de ge
gar. Gemida, Gemitus. Gémissem
Gemito , doglianza, lai.
rka crwkos. fr. Gemegar. Dar gemis
Gemere, gemitus edere. Gem, *
plaindre. Gemere , dogliersi.
GEMEGADOR, RA. s. m. y f. «t
GAIBE.
GEMEGAIRE. s. com. Lo qui gemtgó
tè vici de gemegar. Gemidor. (ents
gemebundus. Celui qui gémit. Gement.
GEMEGAR. v. n. Expressar naturalnel
ab sonido y veu llastimòsa la pem qv -
afligex lo cor. Gemir. Gemere. (és:
Gemere.
cemècan. Quexarse de algun mal ab re
expressiòns de, sentimènt. Gamer
Conqueri. Se
guarsi, gemere.
GEMEGO. s. m. fam. GEMEGAIRE.
GEMESSEGAR. v. n. ant. GEMÈca o —
GEMINIS. s. m. Signe boreal, lo tens
dels del Zodiac, que correspoa al 26
de matj. Géminis, astillejos, ase *
Geminis. Gemeayr. Il segno di Gens
cgmixis, ant, Emplastre compost de bz
quet y cera, disolt ab oli rosad y sf
plaindre. Dogliera, Be |
— - — T ”- --
-- = -— — —-
GEN
comú. Geminis. Emplastram geminom.
Emplátre resolutif. Ym piastro risolutivo.
GEMIR. v. n. ant. GEMÈGAR.
GENCIANA. s. f. Hèrba medicinal de uns
tres panis de alsada, ab las fullas mòlt
llargas, sènceras, llustròsas y ab tres 6
cinc nervis; las camas llisas y las flors
grogas y apiladas. Sa arrel es grossa,
carnósa , de colòr grog rogenc de fora,
més clar de dins; fa un olòr fort, y
tè un gust mòlt amarg. Genciana. Gen-
tiana. Gentiane. Genziana.
GENDRE. s. m. Lo marid de la filla de al-
gú, que correlativamént se anomena
sogre. Ferno. Gener. Beau-fils, gendre.
Genero.
GENEALOGÍA. s. f. La serie de progeni-
tòrs y ascendènts de cada individuo. Se
anomena també axí lo escrit que la con-
té. Genealogía. Genealogia. Genealogie.
Genealogia.
GENEALOGIC , CA. adj. Lo que pertany
4 la genealogía; com arbre GEXEALÓGIC,
llibre cexrarôcic. Genealògico. Ad ge-
nealogiam pertinens. Genealogique. Ce
nealogrico.
GENEA LOGISTA. s. m. Lo qui fa profes-
sió y estudi de saber genealogía y llinat-
ges, y de escríurer sòbre èlls. Genealo-
gista. Genealogus. Genealogiste. Genea-
logista.
GENER. s. m. saxÈn.
GENERACIÓ. s. f. L' acció y efécte de
engendrar. Generacion. Generatio. Ge-
nération. Generazione , generamento.
CEXERACIÓ. Casta, género, especie. Gene-
racion. Genus. Genre, espèce. Genere.
GENERACIÓ. LLINATGE.
GENERACIÓ. La successió de generacións en
línea recta. Generacion. Generatio. Gé-
neration. Generazione.
ceseració. Lo conjunt de tòts los vivénts;
y axí se diu: la cenrraci6 presént, la
GENERACIÓ futura. Generacion. Genus
hominum. Generation. Generazione.
cexenact6. Multitnt de gént en algun con-
curs. Gentío. Hominum confusa multi-
tado. Foule, affluence. Folla, calca,
moltitudine.
GENERAL. s. m. En la milicia lo qui té
lo mando superiòr de un e£ércit 6 ar-
mada. General. Supremos militie dux.
General. Generale.
ceveraL. Lo prelad superiòr de cualsevol
òrde religiòs. General. Prepositus ge-
neralis. General. Generale.
GEN |. 1085
GENERAL. adj. Lo que es comú à las cosás
de una matéxa espècie. General. Gène-
ralis. General. Generale.
ceneri. Lo que convé à la majdr part; com
es GENERAL la corrupció de costums, etc.
Generdl. Generalis. General. Generale.
GENERAL. Se diu de la persòna que té intel-
ligencia en móltas ciencias 6 arts. Gene-
ral. Genéralis, universalis. General,
universel. Universalè.
GÉNERAL DE ARTILLERÍA. Lo superidr que tè
, À són cuidado tòt lo que pertany à élla.
General de là artillerta. Rei tormenta-
rie prefectos. Grand maitre de l'arti-
llerte. Generàle.
GENERAL DE CABALLÈRIA. Lo qui marta en tò-
ta èlla com 4 superiòr. General de la
caballería. Equitatoi prefectus. Colonel
general de la cavalerie. Generale.
EN GENERAL. mod. adv. En comú, general-
mènt. En general. Generaliter , genera-
tim. En general, en commun. la gene-
rale, comunamente.
EX GENERAL. Sèns especificar ni individua-
lisar ninguna cosa. En general. Genera-
tim, indeterminatè. En general. In ge-
nerale. |
GENERALA. s. f. En ha milicia lo primer
toc dels tabals pera que lo e£ércit pren-
ga las armas. Generala. Generale classi-
cum. Générale. Chiamata generale.
GENERALA. La mullèr del general. Genéra-
la. Supremi dutis exercitus uxor.
L'epouse du général. La sposa del gene-
rale.
GENÉRALAT. s, m. L'ofici 6 ministeri
del general dels órdes religièses. Gene-
ralato. Moderatoris generals munus, su-
prema fratrum regularium auctoritas,
Generalat. Generalato.
GENERALÁT. Lo tèmps que dura l'ofici 6
ministeri del general dels òrdes religiò-
sos. Generalato.'Tempus quo munus ge-
neralis exercetur. Generalat. Generalato.
GENERALISAR. v. a. Fér general ó co-
mú alguna cosa. Se usa també com re-
cíprec. Generälizar. Divulgare. Genera-
liser. Generaleggiare.
GENERALÍSSIM , MA. adj. sup. de ceme-
BAL. Generalísimo. Valdé geeralis. Bien
general. Generalissimo.
GENERALÍSSIM. s. m. Milic. Lo general què
tè lo mando superiòr sòbre tòts los su-
petiòrs militars, Generdlisimo. Supre-
mus militie dux prafectus. Generalis-
sime. Generalissimo.
|: 1034 GEN
GENERALITAT. s. f. Extensió 4 mólts
séns determinació á persóna ó cosa par-
ticular. Generalidad. Universitas. Gene-
ralité, universalité. Generalità, uuiver-
salità.
GENERALITAT. La calitat de alguna noticia ó
discurs que no referex ab extensió ni
particularitat las circunstancias de al-
gun suocès. Generalidad. Indistincta
rei narratio. Generalite. Generalità.
GESERALITATS DE LA LLÈY. for. Las tatxas se-
nyaladas per la lléy als testimonis ; com
la menòr edat, amistat ó parentiu ab
las parts, interes eu la causa. Genergles
de la ley. Testium exceptiones genera-
les. Causes de récusations de témoin.
Ecceziont legali dei testimon). |
GENERALMENT. adv. mod. Ab genera-
litat. Generalmente. Geueraliter , gene-
ratim. Generalement. Generalmente.
GENERANT. p. pres. Lo qui engendra.
Generante. Genitor. Celui qui engendre.
Generante.
GENERATIU, VA. adj. Lo qui té virtat
de engendrar. Generativo. Genitivus.
Generatif. Geuerativo.
GENERIC, CA. adj. Lo que es comú á
mòltas especies. Genérico. Generalis.
Generique. Generico.
GENERICAMÈNT. adv. mod. De un mo-
do genéric. Genericamente. Generatim.
Generalement. Genericamente.
GENERO. s. m. Lo que es comá á diver-
sas especies 6 las compren. Genero. Ge-.
nus. Genre. Genere.
GÉXERO. Lo modo 6 manéra ab que se fa
alguna cosa. Gerero. Modus, ratio. Gen.
re, sorte, manière, Genere, sorta.
GENERO. Gram. La divisió dels noms segòns
las diferènts classes de masculins, feme-
nins y neutres. Genero. Genus. Genre,
Genere.
CÉNERO, ESPECIE.
GEsERO. Cualsevol de las classes en que
s'ekercita la retórica, poética, historia,
etc. Genero, Genus. Genre. Genere.
GÉxEROS. pl. Mercaderías. Generos. Mer-
ces. Denrees, marchandises. Merci,
viveri, derrata.
GENEROS, A. adj. Noble. Generoso. Ge-
nerosus, ingenuus. Noble. Nobile.
GENEROS. Lo qui obra ab magnanimitat y
noblesa de ánimo. Generoso. Magnani-
mus, strenuus. Genereux , magnanime.
Generoso, magnanimo.
crvenòs. Lliberal, dadivòs. Generoso, lar-
GEN
go. Munificus. Genereuz , liberal. (us.
tese , liberale, largo, generoso.
GENEROSAMENT. adv. mod. Ab gue
rositat. Generosamente. Generos. i;
nereusement. Generosamente.
GENEROSITAT. s. f. Magoanimitat, m-
blesa de ánimo. Generosidad. Generos.
tas. Generosité, magnanimité. Gener»
sità.
GENEROSITAT. Lliberalitat. Generosds!,
largueza. Munificentia. Generosite, L..
ralite. Generosità, liberalità.
GENESIS. s. m. Un dels llibres de la $.
grada Escriptura. Genesis. Genesis. 6.
nése. Genesi.
GENESTA. s. f. Planta. cixèsrs
GENETLÍAC, CA. adj. Lo que pertaoyi
la genetlíaca, 6 4 la persòm qui
efecuta. Genetliaco. Genethliacu (+
nethliaque. Geneatico.
GENETLÍACA. s. f. La ciencia vati 1
persticiósa de pronosticar á algú ue
na 6 mala fortuna per lo dia yhona
que nax. Genetliaca. Genethliowe.
geuethliace. Genethliologie. Genta
GENI. s. m. La ioclinació segòn liis
dirigez un comunamént sas acci +
nio. Indoles. Jnclination, diss"
naturelle, caractère, naturel. Lan.
carattere.
cevi. Disposició per alguna cosa; conc
cia, art, etc. Genio. Natura. Get.
titude. Genio, ingegno, attezs. —
Gex. Nom que donabau los antigs gent:i
una deitat que la suposaban engesiré-
ra de tot lo que hi ha en la mars
y que extenguéren luègo 4 altra cer
Genio. Genium, genius. Genie. (e
GENI BO. BOX GENI.
GENI DOLÉNT. MAL GENI. |
GENI. PBÒMPTE. Lo mal geni de algú qu *
poc motiu ú ocasió s' enfada é Mt
Pólvora. Ad iram proclivis. Facile o^
riter. Pronto all' ira.
GENI TRAVÈS. Natural revoltòs 6 uc»
Genio revesado. Irrequieta indoles +
ractére revéche , indocile. Carattere £^
aspro, vitroso.
GENI Y FIGURA FINS Á LA SEPULTURA. Itf (Y
denota que mo es fácil mudar de gt
Genio (ó natural) y figura hasta LT
pultura. Quod natura dedit nullo dz:
titur evo. De ce qui s'apprend ay
ceau , l'on se souvient jusqu'au ton 77
Il carattere e la figura non si cix?
mal.
. GEN
sos cent. Natural benigne, suau y dócil.
Genio blando , genio suave , buen genio.
Suavis indoles. Caractére doux , agréa-
ble. Carattere dolce, soave.
MAL GENI. Natural aspre, condició mòlt poc
amable. Genio avieso , mal genio. Prava
indoles. Caractére méchant. , pervers.
Cattivo carattere, imperversito.
REPRIMIR LO GENI. fr. Moderar l' aspresa del
natural, corretgir lo mal geni obrand
contra éll. Quebrar la condicion ó el
natural. Pravæ indoli adversari. Domp-
ter le naturel. Vincere, frenare il ca-
rattere. ]
SER DE GENIS ENCONTRADS. fr. No lligar, no
avenirse dós ó més persónas. Encontrar-
se los genios. Adversari indole. Avoir
des inclinations contraires. Esser d' op-
posto carattere.
TENIR DOS Ó MÒLTS UN MATÈX GENI. fr. TRO-
BARSE DOS Ó MÓLTS DE UN MATÈX GENI.
TExIR LO cesi FORT. fr. Tenir lo natural as-
pre y acre. Tener condicion. Acri indo-
le pollere. Etre acariátre. Essere in-
crescevole, stucchevole.
TROBARSE DOS 6 MÒLTS DE UN MATÈX cEM. fr.
^ Lligar, avenirse dòs 6 més personas.
Encontrarse los genios. Convenire indo-
le. Sympathiser. Affarsi due caratteri,
andar a genio una persona con un'altra.
GENIAL. adj. Lo que es propi del geni ó
inclinació de algá. Genial. Insitus inna-
tus. Conforme au génie, à l'inclination.
Secondo il carattere.
GENIAL. $. m. Lo hàbit 6 costum que es
confórme al geni de cada bu. Geniali-
dad. ludoles. Habitude , coutume confor-
me au genie , au goút. Geniale.
GENÍSSARO. s. m. Lo soldad de infante-
ría de la guardia del Gran Turc. Gent-
zaro. ' Turcarum imperatoris miles præ-
torianus. Janissaire. Gianizzaro.
GENITAL. s. m. TESTÍCUL.
GENITAL, adj. Lo que servex per la genera-
ció. Genital. Genitalis. Genital. Genitale.
GENITIU, VA. adj. Lo que pod engen-
° drar y produir alguna cosa. Genitivo.
Genitivus, genitalis. Generatif. Genera-
tivo.
GEN.TiU. 8. m. Gram. Lo segón cas de la de-
cliuació dels noms. Genitivo. Genitivus.
Genitif. Genitivo.
GENIVA. s. f. La carn que cobre la bar-
ra y guarnex la dentadura. Encía. Gin-
giva. Gencive. Geniva, gengia.
GENOLL. s. m. Un os balladór en forma
TOM. lo
GEN 1025
de mitja bola, que agafa lo jog de la
cuxa y de la cama. Rodilla. Genu, po-
" ples. Genou. Giuocchio.
GENOLLERA. s. f. Padas en los genolls
de las calsas. Rodillera. Braccarum ad
genua sarcimen. Piéce au genou du pan-
talon. Pezzo cucito al ginocchio dei cal.
zont.
DE GENOLLÒNS. mod. adv. ab que se
significa la positura del cos en que se
doblegan las camas, posand los genólls
eo terra per adoració ó sumissió. De ro-
dillas. Flexis genibus vel in genua pro-
cumbendo. A genoux. Ginocchioni.
GENOVES, A. adj. Lo natural de Géno-
va, ó lo que pertany á aquella ciutad y
pais. Se usa també com substantiu. Ge-
novés. Genuarius, ligusticus. Génois , de
Génes. Genovese.
GÈNS. adv. Usad ab ivterrogació ó en sen-
tit condicional 6 dubitatiu denota algu-
na porció ó cantitat de la cosa significa-
da per lo nom ab que se junta; com
cuand se pregunta: ¿hi ha ckws de ai-
gua? Algun poco, un poco, algo. Ali-
quantum, aliquid. Un peu. Un poco,
alquanto.
Gkss. Se usa pera negar, y denota que no
hi ha ni poca ni mòlta cantitat de la co-
sa que conté la pregunta; com v. g.
cuand al que pregunta hi ha aigua, se
li respon ckxs. Ningun, nada. Nihil,
Point du tout. Niente, nulla, mica.
GÈNT. s. f. Pluralitat de persònas. Gente.
Gens. Gens, monde , personnes. Gente.
GENT. Nació. Gente. Gens. Peuple , nation.
Popolo, gente.
ckwr. Partida de soldads. Gente. Turba
militum. Âommes d'armes. Gente
d'armi.
ckvr. Familia. Gente. Stirps, familia, gens.
Famille, parentée. Famiglia, parenta-
do, casato.
GENT. adv. mod. ant. INGEXIOSAMÈNT, DES-
TRAMÈNT.
GÈxr BanUNA. Gènt baxa y despreciable.
Gente bahuna. Gens despicabilis. Lie du
peuple. Feccia del popolo, canaglia,
gentaglia.
GÈNT BAIA. GÈNT DE BAIXA MA.
GkxT comú. La que no tè distincció en la
república. Gente comun, gente vulgar,
Vulgus. Gens du commun. Gente vol-
gare.
GÉNT DE BAY ESTAMÉNT. GÈNT DE BAYA MA.
GÈxT DE BAXA MA. La de la fofima plebe.
1
1026 GEN
Gente baja. Infima plebs. Petites gens.
Gente bassa.
GÈxT pe sè. La de bona intenció y honrads
proceimènts. Gente de bien. Gens ho-
nesta. Gens de marque. Geute dabbene,
onorata.
GÉNT DE CABALL. La que va á caball. Gente
de d caballo. Equites. Cavalier. Caval-
liere.
GENT DE CUALITAT. La de distincció, supo-
sició ó carácter. Gente de cuenta. Pri-
mores viri. Gens de distinction. Gente
di qualità.
GÈNT DE pixkns. La que es rica y acomo-
dada. Gente de pelo ó de pelusa. Divi-
tes. Gens riches. Doviziosi.
GÉNT DE DISTINCCIÓ. GÉNT DE UPA.
GÈNT DE ESTOFA. GÈNT DE UPA,
Gkxr DE MODO. La que obsérva la deguda
circunspecció en obras y paraulas. Gen-
te de traza ó de modo. Gens honorabi-
lis, honesta. Honnétes gens. Gente cor-
tese.
GÈxz DE «ecoci. La que está dedicada d la
negociació ó comers. Gente de trato.
Commercio dedita gens. Gens de com-
merce. Gente del commercio.
GÉNT DE pau. expr. ab que sol respóndrer
lo qui truca á alguna porta pera que
obran ab seguretat. Gente de pas. Amb
cus adest. .4mi. Servitor suo.
GÈxT pe PEU. La que va 4 peu. Gente de d
pié. Pedites. Gens à pied. Gente a piedi.
ok«r DE eLòma. La que té per e£ercici es-
críurer. Ordinariamént se pren per los
uotaris. Gente de pluma. Scriba. Gens
de plume , notaires. Notaj.
GÈNT DE sUPOSICIÓ. GÈNT DE CUABITAT.
GÁNT DE TÒTA srossa. La que viu ab lliber-
tat sèus tenir ofici ni empleo conegud.
Gente de toda broza. Fex vulgi, gene
vaga. Gens sane aveu. Birbone, giro-
. vago. .
cèuT De tra. La que es il-lustre per sa no-
blesa ó té la primèra consideració en la
. Pepública. Gente principal, gente de
distincion. Honorati, ilustres cives.
Gens de marque , de distinction. Gente
di prima righa , d'alto affare.
GÈNT GRANADA. GÈNT DE UPA,
GÈET PRINCIPAD. GENT DE UPA,
oiwr rústica. La gènt del camp. Gente de
gallaruza , gente rústica , gente de ca-
pa parda. Rusticani, gens rustica. Gens
de la campagne. Coutadini.
MOR GÈNT. fr. FÈR GÈNT.
GEN
ra chwT. fr. Reclutar, allistar wid
pera lo exércit. Hacer gente, leur
gente. Milites comscribere. Leer ds
soldats , faire des recrues. Reclutan
FÈR RÍURER À La GÈNT. fr. Donar ocasió ón»
‘tiu per que se riga y se borle de deu
estranyesa , ridicalésa, etc. Dar qu
reir d la gente. Risus occasionen pre.
bere. Donner à rire. Fat ridere Hi dr.
catan cèxr. La gént bona, de garbo. (e
te buena, gente de garbo. Humain.
ri. Gens de bien. Gente de bem.
OPEGARSS DE GÈNT. fr. fam ab que se po
déra lo calór y estretó que ocasión o
mòlt concurs de gent. Ahogars à
gente. Urgeri plebis concurs. lof»
de chaleur à cause du grand mor».
Affogarsi dalla gente. |
SEGÓNS LA GÈNT LOS ENCEXS. ref. qoe die
tex que d cada hu se li deu férl'ime
y obsequi que correspon à s cue.
Cuales barbas tales tobajas. Co
sua conditione honor tribuis. 4
gens de village , trompette de bi.
condo il santo il panno. |
GENT, TA. adj. ant. exer, sou
GENTETA. s. f. Gént ruí y degree.
Gentecilla. Plebecula. Bas pagi re
ulace , canaitle. Canaglia , gestus.
GÉNTIL. s. m. Lo idélatra 6 pai. Et
til, Gentilis, ethnicus. Genti, RA:
idolátre. Pagano, idolatra, geste
Gremi. adj. Briós, galan. Gentil Espa
Gentil, joli, mignon. Gentie, gues
vago, avvenente.
omis. Excel-lènt. Gentil. Eximios Et
cellent , exquis. Eccellente, esso
GENTILESA. s. f. Gallardía, bos 1" 1
disposició del cos, garbo y bam
Gentileza. Elegantia. Gentilesse, gré"
galanterie. Gentilezza, grazia.
GENTILIC, CA. adj. Lo que per"
entils. Gentilico. Gentilicos. Ps”
agano. |
GENTILICI, CHA. adj. Lo que pt"
al llinatge 6 familia. Gentilicio. Let”
tius. Qui appartient à une faut
un lignage. Geutilizio. :
GENTILISME. s. m. La falsa rego:
ofèssan los gentils 6 idolatres U^"
mo, gentilidad. Geutilitas. Pat"
me. Gentilità , gentittsmo. »"
Guwrristaz. Lo conjunt y agregal €
les gentils. Gentilidad , gentilino'
tes. Gentilite, paganisme. P0"
gentilita.
‘GEO
GENTILITAT. a. f. qastusima, en los dès |
accepcións.
GENTILMENT. adv. mod. Ah gentilesa.
. Gentilmente. Eleganter , streguè. Genti-
ment, joliment. Elegantemente.
GENTOTA. a. £ La gént más desprecia-
bie de la plebe. Gentuella , vulgacho,
. dahorrina. Infima plehis, plebis sordes,
plebecula. Lie du peuple , papulace , ca-
naille. Cañaglia , feceia del popale.
xENTUSSA. s. f. QENTOTA. ,
ENUFLECTORL s. m. Moble que sol
haberhi en los oratoris y capéllas, y
servex pera estar agenollad ah eomadi-
tat. Genuflectorio. Genuflectarium.
Agensuilloir. Ingivocchiatojo.
;ENUFLEXIÓ. e. f. L'acció y efècte de
doblegar lo genòll abazand le cap & ter-
ra en seuyal de reverenoia. Genw/Toxion.
Gepuflexio. Génu/Texion. Genuflessione.
ENUI, NA. adj. Pur, propi y natural.
Genuino. Genuanns. Pur, uraz. Gennina,
;ENZAB. v. a. aut. aponxan, en la pri-
mèra accepció.
»EOGRAFIA. s. f. Ciencia que tracta de
la descripció de la terra. Geografía.
Geographia, Géographie. Geografia,
;EOGRAFIC , CA. adj. Lo que pertany
4 la geografía. Geogrdfico. Geographi-
cus. Geographique. Geografico.
'EOGRAFICAMENT. adv. mod. Segons
las reglas de geografía. Geogrd/icamen-
graphie. Geograficamente.
EOGRAFO. s. m. Lo qui sab ó profèssa
la geografia. Geógrafo. Geographus.
Geographe. Geografo.
EOLOGÍA. s. f. Ciencia que tracta de
la naturalesa y geveració de las dife- -
réuts parts de la terra, Geologia. Scien-
tia partium terre naturam explicans.
Geologie. Geologia.
SOMANCIA. s, f. Especie de mágica y
modo de endevinar supersticiós per los
205308 terrestres 6 ab líneas, circuls 6
pics féts en la terra. Geomancia. Divi-
ratio ex terrà. Geomance. Geomaoria,
rernenaia. |
OMANTIC. s. m. Lo qui estudia ó pro-
essa la geomancia. Geomántico. Ex ter-
‘à divinator. Geomancien. Geomante,
mántic. adj. Lo que pertany á la geo-
nancia. Geomántico. Ad divinationem
x terrà spectaus. Géomantique. Geo-.
nautico.
OMETRA. s. m. Lo qui sab 6 profèsea
te. Geographicà methodo. Selon la géo-
GER 1027
la geometría. Geómetra. Geometra. Geo-
métre. Geometra , geometro.
GEOMETRÍA. s. f. Ciencia que tracta de
la extensió y de sas midas. Geometria.
Geometria. Geometrie. Geometria,
GEOMETRIC, CA. adj. Lo que pertany
á la geometría. Geometrice. Geometri-
cus. Grometrique. Geometrico.
GEOMETRICAMENT. adv. mod. Segòns
lo método y réglas de geometría. Geo-
metricamente. Geometricè. Geometrigue-
ment. Geometrieamente.
GEORGIA , NA. adj. Lo natural de Geor-
gia 6 lo que pertany á aquella provin-
cia. Georgiano. Georgianus. Geo: gien.
Di Georgia.
GEOTIC, CA. adj. ant. TERRESTRE.
GÉP. s. m. Lo bulto que ténen sòbre la
esquema ó pit per lo comú los que sòn
contrafèts. Corcoba , joroba, jiba, me-
rienda. Gibba, gibbus. Bosse. Gobba,
sorigno.
cèr. La curvatura de cualsevol cosa. Core
vadura , curvatura , curvidad. Curvatu-
ra. Courbure. lncurvatura.
GÈPERUD, DA. adj. La persòna 6 cosa
que té un ó més gèps. Corcovado, jo-
robado, jiboso , jibado. Gibbosus, gib-
bus, gibberósus. Bossu. Gobbo.
rèr ckrenup. fr. Fér exir á algú un gèp.
Enjibar. Gibbesum facere , gibbá affi-
cere. Rendre bossu. Far gobbo.
GEPS. s. m. ant. curr.
GEQUIR. v. a. ant. ABÂTRER, HUMILIAR.
G£QUIR. ant. DÉXAR.
GERARQUÍA. s. f. L' òrde èntre los di-
versos cors dels ángels, y los graus di-
versos de la Iglèsia. Per extensió se
aplica á altras persónas y cosas. Jerar-
quia. Sacer ordo. Hierarchie. Gerar-
chia.
GERARQUIC, CA. adj. Lo que pertany
á la gerarquía. Jerdrquico. Ad sacrum
. ordinem pertinens. Herarchique. Ge-
rarchico.
GERDERA. s. f. Rabòll, especie de es-
barsèr ab las ramas primas, rodònas,
guarnidas de punxas, las fullas verdó-
sas, fòscas de sóbre y cubertas de una
especie de bórra per la part de sóta,
las flors purpúreas, lo fruit semblant á
les móras de esbarsér, un poc pelud,
de colòr bermell , olór fragant suau, y
sabòr agredóls mòlt agradable. Fram-
bueso. Rubus ideus. Framboisier. Rovo
1a00.
1028 GER
GERGA. s. f. Lo que está obscur, com-
plicad y difícil de euténdrer. Jerigon-
‘ Za, gerga. Obscurus sermo. Jargon,
argot. Gergo, lingua corrotta.
GERGON. s. m. ant. GzRGA.
GERMA , NA. s. m. y f. Una persóna
respécte de altra ab qui té comuns pa-
re y mare, ó lo pare ó la mare sola-
mént. Hermano , hermana. Frater , so-
ror. Frère, sœur. Fratello, sorella,
germano, germana. |
GERMÁ. met. Una persóua respécte de al-
tra que té lo matéx pare que élla en
sentit moral, com un religiós respécte
de altres de són matéx órde, ó un cris-
tiá respécte dels demés fiels de Jesu-
crist. Hermano. Sodalis. Frére. Fra-
tello.
cERMÀ. met. Lo individuo de alguna ger-
mandat ó confraría. Hermano. Pix con-
fraternitatis socius. Frère. Fratello.
GERMÁ. met. Una cosa respécte de altra á
que es mólt semblant. Hermano. Simi-
lis. Frére. Fratello,
GEAMÁ CARNAL. Lo qui ho es de pare y
mare. Hermano carnal. Frater germa-
nus. Frère germain. Fratelli germani,
fratelli carnali.
GERMÁ DE LLÈT. Lo fill de una dida respèc-
te del agé que criá. Hermano de leche.
Collactaneus. Frére de lait. Fratello di
latte.
GERMÁ DE PART DE MARE. Una persóna res-
pècte de altra que tè la matèxa mare,
peró no lo matéx pare. Hermano de
. madre, hermano uterino. Frater ute-
rinus. Frére utérin. Fratello uterino.
GERMA DE PART DE PARE. Una persona res-
pècte de altra que té lo matèx pare,
peró no la matéxa mare. Hermano de
padre. Frater consanguineus. Frére de
pére, frére consanguin. Fratello da pa-
re.
ceamá POLÍTIC. Cunyad. Hermano politico.
Levir. Beau-frére. Cognato.
— MIT) GERMÁ. Lo qui ho es solamènt de pa-
re ó de mare. Medio hermano. Frater
vel ex solo patre vel ex solá matre. De-
mi-frère. Mezzo fratello.
MÒLTS GERMANS EX UN CONSELL LO BLANC PAN
TORNAR BERMELL. ref. que ensenya la di-
versitat de parers y opinións en los ho-
| mes. Pon lo tuyo en concejo, y unos
dirdn es blanco, y otros que es
negro. Sæpè inter plures de re non
convenit uná ; et vocat hic album, quod
TN ne i e n= .
GER
vocat ille nigrnm. Celui qui est e.
au jugement du public! ne dois
s'attendre à contenter tout le moi.
Chi fa la casa iu piazza, o e' la un,
o e’ la fa bassa.
GERMANDAT. s. f. La relació de prm.
tiu que hi ha èntre germans Hermer-
dad, hermanazgo. Fraternitas. Fr»
ternité. Fraternità.
GERMANDAT. met. Amistat íntima, voi de
voluntats. Hermandad. Amicitia, fa-
liaritas. Fraternité. Fraterutà.
GERMANDAT. met. Confraria, congregc:
Hermandad. Societas. Confrérie. lu
fraternità, congregazione.
GERMANDAT. met. Agregació de algun per-
sòna 4 una comunitat religion pen
férse per èst medi participant de cer-
tas gracias y privilegis. Mermani
Fraternitas. Confrerie, affiliation. Go
fraternità.
GERMANIC, CA. adj. que se aplica ii.
gunas cosas pertanyènts 4 Alena
Germdnico. Germanicus. German.
Germanico. |
GERMINAMENT. 8. m. ant. L' wi d
brotar y comensar 4 créxer las parta.
Germinacion. Germinatio. Germinta.
Germinazione , gerinogliament. —
GEROFLE. s. m. ant. CLavÈnt, en)» 71
méra accepció.
GEROGLÍFIC. s. m. Símbol 6 figar ft
conté algun sentit misteriós. com 1
palma que representa la victoria, ke
lòm lo candòr del ánimo, etc. Jrs*
fico. Hierogl phica imago. Heu
phe. Geroglifico.
GERONÍ, NA. adj. Lo pertanyénl ile
rona. Gerundense. Ad civitatem (ent
de pertinens. De Girone. Di Leo
GERRA. s. f. Eina gran de terrissa cà
y algunas vegadas embarnissada: de
del cul va axamplandse, y form u
especie de panxa fins é la boca, qu$
més estreta. Tinaja. Dolium. 6rev:
cruche de terre. Botte. |
cenna. Eina de terrissa fina ab vost
nansas y coll alt. Jarra. Diota. Jo"
Giara , coppo. a
GERRER. s. m. Lo qui té per ofici (abr
car einas de terrissa. Alfarero, alt
rero, barrero. Figulus. Potier de i^
re. Pentolajo, vasellajo. .
GERRET. s. m. dim. de cano. Ja
jarrico, jarrito. Urceolas. Petit p?
l'eau. Vasetto, orciuolino.
GES
GERRETA. s. f. dim. de agna. Tinajilla,
tinajita , tinajica , tinajuela. Doliolum.
Petite cruche. Giaretta.
GERRO. s. m. Eina de terrissa, pisa ó
de algun métall á manéra de gerra ab
una sola nansa. Jarro. Urceus. Pot à
l'eau. Orciuolo.
senno. Arq. Addrno semblant al gerro que
sol posarse al cim de algans edificis, es-
pecialmént en las portaladas. Jarron.
Ædium ornatus urceum referens. Or-
nement en forme de pot à fleurs. Sorta
d' ornamento.
ERRO. Eina de pisa 6 métall que servex
pera donar aiguamaus. Æouamanil,
Aquemanile, aquemanalis. Lavemain.
Lavamaue.
ERRO DE BaRBEn. Eina de estany, cóure 6
altre métall, féta 4 manèra de una xoco-
latèra ab sòn tap foradad com una ralla-
dòra, en la cual escalfan y ténen l'aigua
los barbèrs per afeitar. Escalfador.
Vas calefactorium operculo punctim
perforato. Coguemar. Cocoma, cucuma.
'ERS. s. m. Lo fruit de la gerdéra. Fram-
buesa. Rubi idet fructus. Framboise.
Lamptone.
ERUNDI. s. m. GERUNDIU.
ERUNDIADA. s. f. Expressió retum-
bant y ridícula ab que se afècta ino-
portunamént erudició é ingeni. Gerun-
diada. Importuna et quesita nimis in
concione venustas. Grand mot. Detto .
inoportuno e ridicolo.
ZRUNDIU. s. m. Gram. Aquella part
Rel verb que porta en sí la significació
Le ell, peró sèns determinar lo tèmps,
era lo que necessita la unió 6 agrega-
#6 de altre verb; com LLEGIND me di-
'ertí, etc. Gerundio. Gerundium. Ge-
ondif. Gerundio.
S. 8. m. ant. GUIX.
. adv. ant. cis.
SOLREUT. s. m. Lo primér dels sig-
es de la música, y un dels tres que
»rvexen de clau. Gesólreút. Primum
gnum musica. Premier signe et une
es clefs de la musique. Gesolreut.
¡SAMÍ. s. m. Planta que se cultiva en
8 jardins, y trau móltas camas verdas
»stidas de follas encontradas, y com-
»stas de altras fulletas ab una de més
"am en lo extrèm. Sas flors, que ténen
matèx nom, sòn blancas y de olòr
au y agradable. Jazmin. Jasminum.
rsrmirs. Gelsomino.
GIN 1029
GESTA. s. f. ant. rkr. .
GESTO. s. m. Lo movimént que se fa ab
la cara. Gesto. Gestos. Geste. Gesto,
attegiamento.
oksros. pl. Visatges. Pisajes. Gestus. Gri-
maces. Smorfie. ——
GET. 8. m. ant. cit.
asT. ant. La corretja que se lliga als peus
dels aucélls de rapinya. Pihuela. Pedi-
ca. Jet. Getto.
GETAMENT. s. m. ant. cir.
GETAR. v. a. ant. citar, en la primèra
accepció.
GI.
GIAUSIR. v. n. ant. caunis.
GIBRELL. s. m. Eina de terrissa embar-
nissada , rodóna , de un pam poc més 6
ménos de alsada, que désdel cul se va
axampland fius á la bóca, y servex pe-
ra reutar roba y altres usos. Lebrillo ,
librillo. Labrum. Terrine. Terrina.
GIBRÈLL PLA. Eina de terrissa ordinaria sem-
blant al gibréll , peró no tan alta, que
servex pera varios usos. Barreño. Pel-
vis fictilis. Bassin , terrine. Terrina.
GIBRELLA. s. f. Eina de teriissa embar-
nissada ó pisa de figura rodòna: té una
bora al rodedòr: es més ampla que fón-
da, y servex regularn.ént pera rentarse
la cara y mans. Aljofaina , aljafana,
jofaina, ajofaina. Pollubrum fictile.
Jatte de falence. Piatto.
GIBRELLETA. s. f. dim. de cisnkiia. Al-
jofaina pequeña. Parvom pollubrum
fictile. Petite jatte de faïence. Piatello.
GIBRELLETA. Bacineta pera orinar. Bacini-
lla , bacinica , orinal. Matella, matelli-
no. Pot-de-chambre. Orinale.
GIGANT. s. m. ant. GEGANT.
GIMNASTIC, CA. adj. Lo que pertany á
la pelea y efercicis corporals que se
feyao en lo Gimnasi y Academia. Se usa
també com substantiu en la terminació
femenina per lo art que ensenyaba y
dirigia éstos efercicis. Cimndstico. Gym-
nasticus. Gymnastique. Gimnastico.
GINEBRE. s. m. Arbre comunamènt pétit
y copud, ab lo trònc tort, la escorxa
escabrósa y rojenca cuand está seca,
las fullas de tres en tres, estretas, pla-
nas, mòlt punxsgudas, las flors pétitas,
y lo fruit carnòs, rodonet, negrenc
coronad de tres punxetas. Tè la fusta
oloròsa, y són fruit es medicinal. Ene-
Y
1050 GIN
bro, junipero. Suniparat. Geuevrier,
Gingpro.
GINÈRRE. GINGERBE.
GINEBREDA. s. f. Siti poblad de givè-
bres. Enebral. Locus juniperis çopsitus,
Lieu plante de genevriers. Ginepreto.
GINEBRÓ. s. m. Lo fruit del ginòbre.
Nebrina, enebrina. Juniperi granum.
Le fruit du genevrier. Giuepro. |
GINESTA. s. f. Mata que (a las ramas
cantelludas, llargas , detibles ab fullas
de figura de ferro de llansa, y rahims
laterals de flors grogas, y en cada fruit
una sola llavór en fórma de ronyó. Re-
tama, genista, hiniesta, ginesta. Ge-
nista. Genét. Ginestra.
GINESTAR. s, m. Siti poblad de gipès-
tas. Retamal, retamar. Locus gentstis,
frequens. Lieu plante de genéts. Gine-
. streto.
GINET. s. m. ant. Lo qui está muntad á
caball. Ginete. Equo insidens. Cavalier.
Cavaliere.
GINETA. s. f. ant. Especie de llansa cur-
ta ab lo ferro daurad, y una borla per
guarnició, que antiguamènt era insig-
nia y distiuctiu dels capitans de infan-
tería. Gineta. Hasta exilis. Lance cour-
te. Laucia curta.
GINGEBRE. s. m. Arrel medicinal de una
hérba del matéx nom que se cria en las
Indias. Es del grux del dit pétit, un
c complanada, plena de nusos, de co-
or cendròs de part de fora y blanca y
roguenca de dins: són olór es aromá-.
tc agradable, y té un sabòr acre y. pi-
cant com lo del pebre. Jengibre, ajen-
gibre. Ziugiber. Cingembre Zenzero.
GINGIVA. s. f, ant. GENIvA.
GÍNJOL. s. m. Lo fruit del ginjolér , que
es de figora de ou, de mitja pólsada de
llarg, encarnad de fora y grog de dins.
Es dòls y se usa pera fér expectorar.
Azufaifa , yúyuba, ginja, ginjol , azo-
Jaifa, guinja, guinjol. Zizyphum. Ju-
jube. Giuggiola.
ESTAR ALÈGRE COM UN GÍNGOL. fr. fam. Es-
tar mòlt alègre. Estar como una casta-
Ruela. Summà exultatione lætari. Etre
gai comme un pinçon, Essere molto al-
. legro.
CINJOLÈR. s. m. Arbre de vint 4 vigt y
cinc pams de alsada; tè lo tronc tort,
las ramas ondejadas é inclinadas á terra
y penas de punxas rectas que naxeu
de dos en dòs: las fullas són llustròsas,
nme rata
—————r——à—#k___—T—___—__wum"rPPnrrrrrP___—rrrr_r_—____—____ ss —— AS
GR
de una polsada y mitja de llarg, la fan
poc vistosas, y la fruit epcaroad. 4o.
Jaifo, azofaifo , ginjo, ginjolero, pur
jo x guinjolero. Lisyphos. Jujubir
Giuggiola.
GINT. adv. mod. ant. incrmosanbrr, an
TRAMÈNT.
GINY. s. m. ENGINY.
GINY ER. s, m. ant. Excuka.
GIPÓ. s. m. Part del vestid de las dots
que cubre dèsdels muscles fins à la io
tura, cenyind y ajustand al cos. Jude,
Thorax. Pourpoint. Giubba.
, GIPONET. s. m. dim. de cieó. Juboncia,
juboncita, juboncico. Parvus tora
Petit pourpoint. Giubbetta.
GIR. s. m. ant. Contórn, volt, rodtér.
Giro, rededor , contorno. Gyrus (a-
tour. Giro. :
GIRA. s. f. La part del llensol, cuu.
etc., que se doblega à la part de se
Vuelta. Pars versa supra aliam. Pat
d'une chose qui se replie sur lastre. L
parte che si pirga.
cinas, pl. Las llencas de vellut ó altar
ba ab que se fórran, los davant dus
capas, capots , etc. Becas. Tear pi:
oris anterioribys icterius assutz. (ru:
tures d'un manteau. Contorno, ge.
mento d' un mantello.
GIRAD. s. m. Nom que dònan las des
que fan mitjas á cada un dels puab qe
forman la carréra 6 règa en ellas, 8
cuals se fan donand una volta dé:
endret y altra al revés, ab lo cual qe
da al reves la carréra. Nudillo. ha
geram textura nodulus. Maille. Y-
la.
cnn. En las mitjas la volta d orde?
punts ab que circularmént se van i
maud. Vuelta. Caligaram circamtes-
ra. Maille. Maglia.
GIRADA. s. f. L'acció de girar ó giri.
Vuelta. Inflexio. Tour. Giro.
GiRADA, En los jags de cartas lo acte àt
rar lo que ha de ser trumfo, ó h 2
texa carta girada. Voltereta, volet:
volteta. Charte inversio. L'actos *
retourner une carte au jeu. ll vv
una carta nel giuoco.
cuava. Lo acte de girar de carrer.”
cantó, etc. Puelta. Flexio in aiaz
cum. Retour. Giro, giravolta. ——
GIBADA DE PRU. Torta de peu. Tanti
de pie. Pedis distorsio. Le pied t0-*
Volgersi y girarsi il pjede.
GIR
GIRAGÒNSA. ». f. Torta y retorta de al-
gun siti 6 paratge. Recoveco. Gyrus.
Detour. Giravolta.
Fkn crascòmsas. fr. Donar voltas 4 una
part y altra girand de camí. Hacer ca-
racoles , caracolear. Gyros ducete. Ca-
racoler , voltiger. Ondeggiare , svolaz=
vare,
GIRAMENT. s. m. ant. omapa.
GIRANT DE LA LLUNA. Lluna nova ó
conjuncció de lluna. Novilunio. Novilu-
nium , lunz renovatio. Neomenie. Neo-
menhia, )
iL. GIRAXT. mod. adv. En la part per ahònt
se gira de un carrèr ó cantó. 4 la vuel-
ta. Ubi deflectitar ad alium vicum. Au
detour , en tournant. Nel voltare.
>IRAR. v. a. Tórcer ó inclinar una cosa
de un costat 4 altre. Woiver. Vertere,
convertere. Tourner. Voltare.
4RAR. Mudar la cara de las cosas posand-
las del endret al revés ó al contrari.
Volver. Convertere, invertere. Tourner.
Girare.
31RAR. ant. TRADUIR.
;IRAR. VOLCAR.
1822. Remétrer las lletras de cambi de
unas parts á altres segons lo interes que
córre. Girar. Syngraphas remittere.
Diriger. Girare.
mar. met. Fèr mudar de parer 4 algú à
forsa de persuasións 6 rahòes. Se usa
també com recíproc. Polver, volcar,
trastornar. Dissuadere, animum flecte-
re. Faire changer d'avis. Gambiare.
BAR. v. n. Móurerse , donand volta al ro-
dedór. Girar. la gyros ire. Tourner.
Girare.
rar. Dèxar lo camí 6 línea recta que se
seguia. Volver, torcer. Deflectere. Se
detourner. Volcare.
RAESE. v. Y. inclinar lo cos 6 la cara en
senyal de dirigir la paraula 4 determi-
nads subgéctes. Volverse. Se converte-
re. Se retourner. Voltarsi.
tARSE. Tombarse lo got, la xicra 6 altra
cosa semblant. Trastornarse , volcarse.
Subverti. Se renverser. Cadete, rove-
sciare.
anst. Parland del vènt, etc., móurerse.
Levantarse. Cieri. S'dever, survenir.
Alzarsi, muoversi.
anse. Móurerse de una part á altra.
Revolverse. Huc illuc se cotivertere. Se
tourner, se retourner. Girare.
tAR DE AMUNT AYAIL, Ó LO DE AMUNT
1031
GIT
AVALL. fr. Trastornar, orbar Y drde
de las cosas. Jolver de arriba abajo.
Susque deque vertere. Bouleverser. Ro-
vesciare , metter sossopra.
Ór&ABsE CONTRA ALGU. fr. Perseguirlo, fèr-
li dahy ó serli contrari. Volverse contra
alguno. Adversus aliquem converti. Se
tourner contre quelqu'un. Rivolgersi
contro alcuno.
GIRASOL. s. m. Planta que produex la
cama del grux de dós dits y alta com
un home, la fulla de figura de cor, la
flor grossa com un plat pétit, las lla-
vòts négras y cantélindas, Se anomena
axí perqué se va girand cap ahònt ca-
Mina lo sol. Girasol, gigantà, gigun-
tea, tornasol, mirasol. Heliotropiam,
helianthes annua. Zournèsol. Eliotropio,
girasole.
cirasot. Instrument mòlt semblant al pa-
raigna, que server pera fer òmbra.
Quitasol, parasol, guardasol. Umbrel-
la. Parasol. Ombrella.
GIRASOL. PARAIGUA.
GIRAVOLT. s. m. Torá, tóm, volta.
Voltereta, volteleta , volteta. Corporis
ad aerem volutatio. Pírouette. Giravolta.
DONAR GIRAVOLTS. fr. FÈR GIRAVOLTS.
rha criíravoLTs. fr. Donar tóms ó voltas.
Voltear , dar vueltas. Cireumvolvi. Vol.
tiger. Far giravolta.
GIRAVOLTA. s. f. ciravor.
GIRAVOLTA. GIRAGÒNSA.
GIRFALC. s. m. ant. GitirarT.
GIRIFALT. s. m. Aucèll, especie de fal-
có de colór pardo fúsc, ab rallus cén-
drósas en lo véntré, los costats de la
cua blancs, y las potas bermellas. Ge-
rifalte , gerifalco , girifalte. Buteo.
Gerfaut. Girfalco.
GIRO. s. m. Movimént circular. Giro.
Gyrus. Tour. Giro.
cino. Circulació dé las lletras dé cambi.
Giro. Syngraphz transmissio. Virement.
Giramento, girata.
GIROFLE. s. m. ant. cravèrs, en la pri-
mèra accepció.
GIT. s. m. ant. L'acció de llansar ó tirar.
Echada , lanzamiento , tiro. Jactus. Jet.
Gittata, getto, gitto.
GITAMENT. s. m. ant. ctr.
GITANADA. s. f. L'acció propia de gita-
nos. Gitanada. Vagabunda gentis actio
digna. Action de boh£mien. Asione da
zingaro.
GITANALLA. s. f. Lo conjunt é comuni-
1032 GLA
tat de gitanos. Gitanismo. Homiaum
apud nos segiptii dicti congregatio. Reu-
nion de bohemiens. Radunanza di zin-
ari.
GITANERÍA. s. f. Ditxo ó fét propi y pe-
culiar dels gitauos. Gitanería. Actio vel
dictum vagabundæ gentis proprium.
Action ou mot de bohemien. Detto o
fatto da zingaro.
GITANO, NA. s. m. y f. Certa rassa de
gént errant y séns domicili fifo, que se
creu que descendex dels egipcis. Gita-
no. Homo inter nos egiptius dictus. Bo-
hemien, égyptien. Zingaro , zingano.
arraxo. met. y fam. Lo qui tracta en cóm-
pras y vendas, y té mólta manya y per-
suasiva. Chalan. Mango, versutus ven-
ditor. Brocanteur. Barattatore , permu-
tatore.
GITAR. v. a. ant. Llansar. Arrojar, lan-
zar, echar. Projicere. Jeter. Gittare,
. lanciare.
ciTar. ant. Tráurer. Sacar. Ejicere. Tirer.
Trarre. |
arras. ant. Llansar lo cárreg de la embar-
cació al mar per allèugerarla. 4lijar la
nave: echar los generos ó mercaderias
al mar. Merces in mare projicere. Al-
leger , soulager un navire de sa charge.
Alleggerire una nave, far gitto..
GITAB. vulg. VOMITAR.
GITAR. Y. n. ant. JÀURER, en l'accepció de
estar ajagud.
GITAR FORA. fr. ant. Tráurer fora. Echar
fuera. Ejicere. Pousser , mettre dehors.
Gettar fuori, lanciare.
GITARADA. s. f. vulg. Vómit, ó vómit
gran per haber mènjad mòlt, y també
o matéx que se vomita. Vómito , vomi-
tona. Vomitus vehemens. Pomissement.
Vomito. |
GITAIRE. adj. Se diu de la criatura de
inamélla que vomita mòlt. Zomiton. Vo.
mitor. Enfant que rend le lait qu'il a
tete. Si.dice dell' infante che vomita il
latte.
GL.
GLA. s. m. acrá, en la primera accepció.
GLA. Capseta en figura de agli, pera posar
cosas aromáticas. Bellota. Vasculum
odorarium. Gland. Scatoletta.
GLACIAL. adj. Gelad. Se aplica solamént
á la part del mar que está prop del pol
boreal. Glacial. Mare frigidum, glacia-
le. Glacial. Glaciale.
GLA
GLACA. s. f. ant. GLAS, ctum.
GLADIADOR. s. m. Lo qui en los jogs pi.
blics dels romans peleaba ab altre fin
llevarli la vida 6 pérdrerla. Giadiar, -
gladiador. Gladiator. Gladiateur, e
diatore.
GLADIATORI, RIA. adj. Lo que prim
als gladiadòrs. Gladiatorio. Gladiators.
Qui appartient au gladiateur. Vado
torio.
GLAN. s. m. ant. acLi, en la primer x- |
cepció.
GLANDIFER , RA. adj. aot. cusèt.
GLANDULA. s. f. Cos esponjos de &
rénts figuras, que servex pera separe
algun humor de la massa de la one. o
pera purificar algun líquid. Glitduk.
Glandula. Glandule. Glanduletta.
GLÁNDULA. La que se forma en varia pers
del cos dels animals. Molleja, lad
cilla. Glaudula. Glande. Glandd.
GLANDULOS, A. adj. Lo que te g'itr
. las 6 está compost de èllas. Glaadzis-
Glandulosus. Glanduleuz. Glamdde
GLANER , RA. adj. que se aplica la
bres que fan aglans. Glandifero Gu
difer. Qui porte du gland. Ghudim.
GLANOLA. s. f. GLÍXDULA.
GLAPIR. v. n. CLAPIR.
GLAS. s. m. GEL.
TÔT ES COMENSAR A TRENCAR LO Glas. ref. q;
se usa pera manifestar á algú ¿ques
mense á fèr alguna cosa à que té
puguancia. El comer y el rascar ti
es empezar. Nunc ede: nunc sab:
perges mox ipse lubenter. Lap
vient en mangeant. Le difficolti o
nel priacipio.
GLASSA. s. f. Roba de seda 6 fil :»'
clar, transparént y sutil, de que vs!
comunamènt las donas en sòs adore
Gasa. Tela valde subtilis et rara. (=.
Velo, tocca. |
GLASSAD, DA. adj. crab. |
QUEDARSE GLASSAD. ÍT. QUEDABSE GELID.
GLASSADA. s. f. La congelació des .-
quids produida per lo fred. El
Gelatio, gelida. Gelée. Diaccio, f?
elato. . |
GLASSAMENT. s. m. ant. coxcrtich.
GLASSAR. v. n. GELAR.
GLASSARSE, V. T. GELARSE. |
GLATIR. v. n. Tenir gran desit) de 5%
Jar 6 béurer alguna cosa que se lt
davant. Alamparse , hacerse aqui"
agua la boca. Avidè cupere. l'
GLO
l'eau à la bouche. Venir l'acqua alle
bocca.
GLAY. s. m. p. us. ESGLAT.
GLEBA. s. f. teanos, de terra.
tem. Porció de terra vestida d' hèrba
mènuda,'y entrètexida de arrels, talla-
da ab cávac ó altre instrumént. Cesped,
céspede , tepe. Cespes. Gazon. Terreno
erboso, piotaloso.
GL£BA DE sano. Porció de sang presa. Cua-
jaron de sangre. Grumulus ex sangui-
ne concretus. Caillot. Grumo di sangue.
GLODO. s. m. Bola. ó cos esféric compres
bax una sola superficie. Globo. Globus
Globe. Globo.
eLòso. Lo de cristall ple de aigua en que
se tènen alguns péxos de varios colors.
Pecera. Globus vitreus pisciculis colo-
ribus distinctis alendis. Globe en cristal
pour mettre des petits poissons. Globo
di cristallo per avere dei pesci.
cLòso. Vas en que se guardan las fórmas
consagradas. Copon, pixide. Sacra pi-
xis. Ciboire. Pisside, ciborio.
GLÒBO AEROSTÁTIC. BÓMBA DEL GAS.
GLOBOS, A. adj. Lo que tè forma 6 &-
gura de glóbo. Globoso. Globosus. Sphé-
rique. Sterico.
¿LOP. s. m. La porció de líquid que se
beu ó xucla de una vegada. Sorbo. Sor-
billum. Coup, trait. Assaggio, sorso.
LÓP. GLÒPADA.
iBLAR À GLOPS. fr. fam. Parlar mòlt y
atropelladamènt. Hablar d chorretadas.
Præproperè festinanterque loqui. Bre-
dauiller. Parlar in gola, barbugliare.
LOPADA. s. f. La porció de líquid que
cab en la bóca. Buche , bocanada. Haus-
tus. Gorgee. Sorso , sorsata.
èraca. La porció de sang, vi, etc., que
se llansa ó trau de una vegada per la
bóca. Gargantada , bocanada , espada-
rada. Vomitio. Gorgée. Sorso.
1LAB À GLÒPADAS. fr. fam. PARLAR A GLOPS.
& URER GLÓPADAS DE SANG. fr. Tràurer
sang per la bòca. Echar bocanadas de
sangre. Sanguinem per os emittere.
Rendre du sang par la bouche. Gittar
sangue pella bocca.
OPEJAR. v. a. Remenar per la boca '
an glop de algun liquid pera netejarla
» curar algun mal. Se usa també com
eutre. Enjuagar , enjuagarse. Os a-
luere. Rincer la bouche. Sciacquare la
occa.
JPET. s. m. dim. de cuor. Sorbillo,
TOM. I.
GLO 1035
sorbitò. Sorbillam. Petite gorgee. Sor-
setto.
GLOPETJ. s. m. L' acció de glòpejar. En-
juagadura , enjuagatorio , enjuague.
Oris collusio. Rincure. Lo sciacquare.
GLÒPETJ. Lo líquid que se glópeja. Enjua-
gue , enjuagatorio , enjuagadientes. Li.
quidui oris lotioni deserviens. Rincure.
Sciacquatura.
GLORIA. s. f. La reputació, fama y ho.
nòr que resulta á cualsevol de las bonas
accións y grans cualitats. Gloria. Gloria,
fama, honor. Gloire. Gloria.
auoria, La benaventuransa eterna. Gloria.
Gloria eterna, beatitudo. Gloire. Glo-
ria, beatitudine.
GLORIA. Gotj ó complacencia vebemént; y
axí se diu del que ama lo estudi, que
está en sas cLoBIas cuand se dedica 4 èll.
Gloria. Summa voluptas. Glòire. Glo-
ria.
GLORIA. Lo que ennoblex ó il-lustra en
gran manèra alguna cosa; y en èst sen-
tit se diu que una persóna es cLonia de
sa nació, que lo fill es cuonta del pare,
etc. Gloria. Gloria, decus. Gloire. Glo-
ria.
GLORIA. Lo gra de rosari anomenad també
- DEXA. Diez. Globalus grandior recitan-
dis precibus rosarii nomine susignitis
deserviens. Dizaine de chapelet. Dicina
di corona. |
ESTAR EX LA GLORIA. fr. met. Estar llibre
de tót lo que podia molestar. Estar en
la gloria. Undique se habere felicem.
N'avoir point de souci. Non aver cordo-
gli , non sofferire, star come nella glo-
ria.
ESTAR EN sas GLORIAS. fr. fam. Estar un
fènd alguna cosa ab gran pler y contèn-
to per ser mòlt de són geni ó gust. Es-
tar en sus glorias. Summá delectatione
frui. Ktre dans son centre. Essere a suo
bell’ agio.
GLORIARSE. v. r. Preciarse, jactarse ó
alabarse de alguna cosa. Gloriarse , glo-
rificarse. Gloriari. Se vanter, faire
, gloire. Aver gran fava, andar fastoso,
boriarsi.
GLORIAYAR. v. n. ant. GLORIEJARSE.
GLORIEIAR. v. n. ant. GLORIEJARSE.
GLORIEJARSE. v. r. ant. Compláurerse,
alegrarse mólt. Gloriarse , complacerse.
Gaudere. Se complaire , mettre sa gloi-
re, son plaisir. Godersi , compiacersi.
¡ GLORIETA. s.f. Espay comunamént ro-
130
[054
- dé que sol haberhi en los jardins, clos
y cubert de fusta, parras , euras, etc.,
y server pera soparhi 6 péndrerhi la
fresca ab majór comoditat. Glorieta,
cenador , cenadero , pabellon. Umbra-
culum. Berceau. Pergolato.
GLORIFICACIÓ. s.f. L'acció y efècte de
glorificar. Glorificacion. Glorificatio.
Glorification. Glorificamento , glorifica-
- ZION€. a
GLORIFICADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui
glorifica. Glorificador, glorificante. Glo-
rificans. Celui qui glorifie. Glorificatore.
GLORIFICAR. v. a. Regonéxer y ensalsar
al que es gloriòs y alabarlo. Glorificar.
Glorificare. Glorifier. Glorificare.
GLORIOS, A. adj. Digne de honòr y ala-
bansa. Glorioso. Gloriosus. Glorieux.
Glorioso. |
eLoàròs. Lo qui pertany á la gloria 6 be-
naventurausa; axí se diu la cLontdsa
Verge María. Glorioso. Gloriosus. Glo-
rieux. Glorioso.
SOBRE GLORIOS. ant. GLORIOSÍSSTM.
GLORIOSAMENT. adv. mod. Ab gloria.
Gloriosamente. Gloriosé. Glorieusement.
Gloriosamente.
'GLORIOSÍSSIM , MA. adj. sup. de cio-
ads. Gloriosisimo. Gloriosissimus. Tres-
glorieux. Gloriosissimo.
GLOSA. s. f. La explicació ó interpreta-
ció de un text de obscura 6 dificultòsa
intel-ligencia. Glosa. Glossa. Glose. Glo-
sa, chiosa, commento.
Gtosa. Port. Composició en que se ampli-
fica lo sentit de alguns versos posand al
fi de ella al peu de la lletra lo vers que
se glosa. Glosa. Poetica compositio cu-
jus membra in totiem alterius desinunt
versus. Glose. Spezie di poesia, il cui
ultimo verso d'ogni &trofa è cavato da
una opera che $'é presa per soggetto.
cuosa. Mis. La variació que ab destresa
efecuta lo müsic sóbre unas matéxas
notas, peró sèns subjectarse rigurosa-
mènt á ellas. Glosa. Notarum musica-
rum dextera variatio. Variation d'un
air. Variazione nella musica.
GLOSADOR, RA. s. m. y f. Lo qui expli-
ca, interpréta y coménta alguna cosa.
Glosador. Glossographus , commentator.
Glosateur , commentateur. Glosatore.
GLOSAR. v. a. Explicat, interpretar y
comentar alguna paraula, sentencia,
téxt ó llibre. Glosar. Glossam edere,
. commentari. Gloser. Glosare.
GOB
cLosar. Parlar mòlt sòbre algun mter;
comentandla fins ab impertivesca. Dr
cantar. Prolixè iaterpretari, dise.
Gloser. Glosare.
cLosan. Poet. Compóndrer glosa. Gir.
Amplificare versibus versum cliquer.
Gloser. Far la poesia chiamata glow.
ctosan. Mis. Fór vatiacións sóbre oni
matéxas notas,
rigurosamènt á éllas. Glosar. Notam. -
sicas dexterè variare. Parier un c.
Variare uti componimento musical
GLOSARI. s. m. Diccionari que era
paraulas obscuras y poc usadas. (iu.
rio. Glossarium. Glossaire. Glossam.
GLOSILLA. s. f. Imp. Carácter de len
menòr que la de breviari. Glosills, L:-
terarum cudéndarum character na:-
tior. Petit-texte. Gagliarda, gana
cino.
GLOSIR. v. a. ant. CLOQUEJAR.
GLOT. s. m. ant. GOLAFPRAE.
GLÓTIS. s. f. Anat. Orifici d obert
superiór del canó de la respiració, &
tis. Glotis. Glotte. Glotta.
GLOTÓ, NA. s. m. y f. Golafre Gita
Gluto, helluo. Glouton. Ghioti. mr
gione.
GLOTONAS, SA. s. m. v f. aum. dur
t6. Glotorazo. Summé helluo. Adv
de pois gris. Ghiottonaccio.
GLOTONEJAR. v. n. p. us. Misprit
cès per costum. Glotonear. Helen
Manger goulument , bó frer. Ghtut:
giare.
GLOTONERÍA. s. f. corararais.
GLUPIAL. s. m. Ndut. Gruta.
GLUTINOS, A. adj. Apegadis ye!
juntar om "p
virtut per agafar
altra. Glutinoso. Glutinosus. Gh
Glutinoso.
GNÓMON. s. m. Senyaladór en los re
ges de sol. Grómon. Gnomon. Gas
Gnomone.
GO.
GOBELET. s. m. ant. casorrriu.
GOBERN. s. m. L'órde de regir y FP"
nar alguna cosa. Gobierno, gober^
Gobernatto. Gowernement. Get»
mento. |
vosean. Lo èmpleo, ministeri y És”
del gubèrnadòr. Gobierno. Gober"
ris munus. Gouvernement. Govtr*
coszan. Lo districte 6 territoti en 6°
eró séns subjertre |
. GOB
. jurisdicció 6 autoritat lo gobernador.
Gobierno. Gubernatoria ditio. Gouverner
ment. Governo.
conan. Lo tèmps que dura lo mando 6
autoritat del gobernador. Gobierno. Gu-
bernationis tempus. Temps qu'un gou-
verneur est en place. 1 tempo del go-
verno. |
cosgrw. ABRIG, 6n la primèra accepció.
GOBERNACLE. s. m. ant. TINó, de la
nau. .
GOBERNADÒR, RA. s. m. y £ Lo qui
goberna. Gobernador. Gubernator. Gou-
verneur. Governatore.
GOBERNADORA. s. f. La dona del go- |
reí un -
bernadòr ó la que goberma
règne ó estad. Gobernadora. uberna-
toris uxor, guberaatriz. La femme du
gouverneur. Moglie del gowernatore,
overnatrice.
GOBERNAL. s. m. ant. md, de la nau.
GOBERNALL. s. m. ant. TIM6 , de la nau.
GOBERNAMENT. 8. m. aut. GOBEAY.
GOBERNANT. p. pres. de conznnan. Lo
qui goberna. Gobernante. Gubernans.
Celui qui gouverne. Governante.
GOBERNAR. v. a. Manar ab autoritat ó
regir alguna cosa. Gobernar. Guberna-
re. Gouverner. Governare.
GoBERXAR. Guiar y dirigir. Gobernar. Re-
gere. Gowerner , conduire. Governare,
reggere.
GOBERNAR. Parland de la roba abrigar mòlt.
Abrigar. Fovere. Échauffer. Riscal-
dare.
cosermar. Gombaldar , cuidar. Cuidar. Co-
rare, curam habere. Soigner. Badare,
invigilare.
GOBERNATIU, VA. adj. Lo que pertany
al gobern. Gubernativo , gobernativo.
Ad administrationem pertinens. Qui ap-
artient au gouvernement. Governativo.
GOBERNATIVAMENT. adv. mod. - Per
via de gobern. Guberaativamente. Sinè
forensi strepitu. Par voie de gouverne-
ment. Per via di governo.
GOBÍ. s. m. Péx. contó.
GOBIÓ. s. m. Péx de mar de unas set
polacas de llarg: tè lo llóm de colòr .
sc ab clapas negras, y lo vèntre blanc,
lo cap gros, los ulls al mitj de èll, lo
cos suau y cubert de una especie de -
mocositat mòlt llapissòsa. Sa carn es
blanca, y cuand se cou se tórma rojen-
ca. Gobio. Gobio, gobius. Goujon, co-
bite , chabon. Chiozzo.
GOL 1055
GODALLA. s. f. ant. pasta.
GODALLAR. v. a, aot. DALLAR.
GODAY. s. m. Lo porc pétit que no té
encara cuatre mêsos. Garrin, gorrino.
Porcellus. Goret. Porcello, porchetto.
GODAYAR. v. n, GABAINAR.
GODAYET. 8. m. dim. de conay. Gorri-
nilo. Porculus, Petit goret. Porcel»
100. |
GODO, DA. adj. Lo vataral de la Gocia
ó descendènt de èlla, y lo que pertany
als godos; y axí se diu: sang cona,
gènt copa. Godo. Gothicus. Goth. Got-
tico. — |
GOJAT. s. m. Jóve. Mozo. Juvemis. Jeu-
ne homme. Giovane.
GOLA. 8. f. La tragadèra per ahònt pas-
sa lo mènjar y béurer al ventrell. Gola,
gaznate. Guttur, gula, fauces. Gosier.
Gola, strozza.
cóLa. Apetit desordenad de mènjar y héa-
rer. Gula. Gula. Gourmandise. Golosità.
GÓLA. Gònc , en la primèra accepció.
cóza. lusignia que usan los oficials de in-
fauteria cuand estan de facció , y es una
mitja lluna convefa de mètall que pèn-
ja de una cinta ó cordó lligad al coll.
Gola. Militaris torques. Hausse-col.
Gorgiera, gorzerino.
FÒSC COM UNA GÓLA DE ELÒP. loc. ab que se
pondéra la obscuritat de algun lloc.
Oscuro como boca de lobo. Densiseimis
tenebris obfusus. Aussi obscur que les
. tenébres. Oscuro come bocca di lupo.
GOLADA. s. f. ant. GLOPABA.
GOLADRETA. s. f. ant. GARGOLETAS.
GOLAFRE. s. m. Lo qui ménja ab excés
. per costum. Gloton , tragon , tragama-
llas. Helluo. Glouton. Ghiottone.
GOLAFRERÍA. s. f. Lo mènjar mòlt y ab
ansia. Glotonería , tragonia , tragason.
Helluatio. Gloutonnerie. Ghiottoneria.
GOLAGAR. v. a. ant. IGUALAR.
GOLAR. v. a. ant. APETÉXER.
GOLARÓ. s. m..ant. cdac, en la priméra
accepció. '
GOLETA. s. f. Embarcació pétita peró
de mólt aguant, que té dos arbres y
vela llatina. Goleta. Navicella. Goelette.
Piccolo naviglio di due alberi.
GOLF. s. m. GOLFO.
GOLFA. s. f. La part més alta de la casa
que té per cuberta la teulada. Desvan,
' sobrado. Cavum summi tecti. Grenier,
_galetas. Solajo , soffitta.
còLra. En las casas de pagesos la pèssa que
1036 GOL
está sóta de la teulada , destinada pera
guardar los grans. Cdmara. Granariom,
Suprema contignatio. Grenier. Granajo.
FO. s. m. Bras de mar avansad per
gran trast dius de la terra; com lo cór-
ro de Venecia éntre Italia y Dalmacia.
Golfo, seno. Sinus. Golfe. Golfo.
Gòtro. Aquella gran extensió de mar que
dista mòlt de terra per tòtas parts, y
en la cual no se troban islas; com lo
córro de las damas, etc. Golfo. Mare.
Mer. Golfo.
còLro. Pèssa de ferro en figura de anèlla
anida ab altra de la matéxa fórma
materia, y servexen pera donar movi-
méat á las portas. Gozne, gonce. Car-
do, ferrea compago. Gond. Ganghero,
cardine.
ARRANCAR LOS GÒLFOS, fr. Desgoznar , des-
gonzar. Cardines evellere, solvere. De-
gonder. 'Torre i cardini.
POSAR GOLFOS. fr. Clavarlos en las portas,
finéstras, etc., pera que tingan éstas
, movimént. Engoznar. Cardinibus ius-
truere. Mettre des gonds. Porre i car-
dini.
TRÁURER LOS GÒLFOS. fr. ARRANCAR 105 GÒL-
FOS.
GOLIART. s. m. ant. GOLAFRE.
GOLILLA. s. f. Cert adórno fét de cartró
forrad de tafetá ó altra roba negra que
volta lo coll, sóbre lo cual se posa una
valòna de glassa ó altra roba blanca,
engomada ó enmidonada. Ara solamént
usan de aquest adórno los ministres to-
gads y demés curials. Golilla. Spirale
colli oraamentum. Golile. Collare, ba-
vero alla spagnuola.
AJUSTARLI A ALGÚ La GOLILLA. fr. met. y fam.
Repéndrer 4 algú, reconvenindlo y
apretandlo ab rahòns. Ajustar d uno la
golilla. Aliquem correctione premere.
Tancer, reprimander fortement. Sgri-
dare, rampoguare amaramente.
ESCAPAR DE GOLONDRO. fr. Víurer
á costa de altre. Campar de golondro.
Alterius impensh vivere. Vivre aux de-
pens d'autrui. Vivere alle spese altrui.
GOLÓS, A. adj. Lo qui té góla ó s' en-
tréga 4 élla. Guloso. Gulosus. Goulu,
gourmand. Ghiottone.
COLÒS. LLÉPOL.
GOLOSÍA. s. f. GOLOSINA, cLOTONERIA.
GOLOSINA. s. f. Desitj desarreglad de al-
una cosa. Golosina. Iminoderata cupi-
0. Gourmandise. Golosità.
_ GOR
GOLOSINA. LLEPOLERÍA.
GOLL. s. m. Especie de bòny que wi i
algunas persònas en lo coll, inmediti
la barba. Papo. Guttur obessum. Pr.
tie charnue sous le menton. Sot c
tumore sotto la barba.
DE GÒM À GÒM. mod. adr. aque
denota que una estancia 6 log esti pe
de manéra que no hi cab res má le
bote en bote. Ex omni parte. Dux hi
à l'autre. Affatto pieno.
GOMA. s. f. Snbstancia viscdsa y séb,
sèns olór ni sabòr, que ficer mun-
mént y per incisió del ametllèr, saca
y altras plantas llenyósas. Es dixi
en l'aigua y se créma sense fer fau
Goma. Gummi. Gomme. Gomm.
GOMA ARÁBIGA. La que fluex de ix:
que se cria en Africa. Es la mesha-
ca, transparént y pura quema
la medicina y en las arts. Goma mi
ga. Gummi arabicum. Gomme si:
que. Gommarabica , bombena.
cóma DE GINÈBRE. La que fluex de sv
bre, y se usa en la medicina. Gra
Vernix, juniperi gummi. Persi. vic-
ma di ginegro.
GOMBULDAR. v. a. p. us. conil.
GOMOS, A. adj. Se aplica á lo qu*
gòma 6 se sembla á èlla. Gomes. t^?
mosus, gamminosus. Gomes. Ut
moso. |
GONA. s. f. ant. sava , TÚNICA.
GONELA. s. f ant. si va, TÚSICA
GONELLA. s. f. ant. sara, TESA
GONEYLA. s. f. ant. sara, TUNU
GONORREA. s. f. Med. Malaltia quo
sister en lo flux involuutari dd set
Gonorrea. Gonorrhæs. Gonorrié. 6:
norrea, scolazione. |
coxonnza. Malaltia grave que costs!
lo flux de materia acre y corroan”
la via de la orina. Gonorrea. (8"
rhæa. Écoulement , chaude-pisse. 59
zione , scolagione.
GORA. 5. m. ASE EuGassès.
GORD, DA. adj. territ. Gras.
GORDARIA. s. f. apt. Gnura. |
GORDILLÓ, NA. adj. que se spo?
persòna pétita y grassa. Reg”
corpore brevis crassusque. Hows:*
got. Uomo basso, grasso e low
RG. s. m. Lo remolí 6 morimes *
cular de l'aigua en alguns parit
rius y del mar. Remolino, ol:
ges. Tourbillon. Gorgo.
o — — — — — -—
GOR
cdnc. territ. CLOT DE AIGUA.
GORGA. s. f. ant. coma.
GORGOT. s. m. ant. carimoT, eu la segó-
Da accepció.
GORGUEJAR. v. n. Fèr refilets. Gorgear.
Vocem canendo inflectere. Fredonner.
Trillare , gorgheggiare.
GORGUET. s. m. capinot, en la segona
accepció.
GORGUETJ. s. m. REFILET. |
GORIGORI. s. m. Veu ab que lo poble
escarnex ó contrafá lo cant lúgubre dels
enterros. Gorigori. Plebecule voces lu-
gubrem cautum effingeotes. Chant des
enfans qui veulent imiter celui de l'e
glise. Canto dei ragazzi imitaudo quel-
lo della chiesa.
GORJA. s. f. Part interiór del coll, que
désde lo més profundo de la bóca conté
lo principi del esófago, de la traquiar-
teria y lo epiglótis. Garganta , gorja,
gargúero, garguero , garganchon , gaz-
nate , pasapan. Guttur, fauces. Gorge.
Gola.
GORJUD, DA. adj. vulg. eoLaraz.
GORMAND, DA. adj. r1£ror.
GORMANDEJAR. v. n. LLEPOLEJAR.
GORMANDERIA. s. f. LLEPOLERÍA.
GORRA. s. f. Péssa rodóna de tela ó de
punt pera cubrir y abrigar lo cap.
Gorro. Pileum , pileus. Bonnet. Bonetto.
còrna. Lo convid ahónt acud algú sènse
ser. convidad. Gorra. In alienà mensá
non invitatus immissio. Arrivee d'un
parasite. Invito di scroccone.
GORRA DE cor. Especie de coxinet, en fi-
gura de turbant , que se posa 4 las cria-
turas que comensan á caminar, al vol-
tant del cap, pera que no se fassan mal
si cauen. Frentero, frontero. Culcitula
ad instar pilei puerorum fronti pre-
cincta vitandis contusionibus. Bourre-
let, bourlet. Cercine.
ANAR Á PEGAR GÒRRAS. fr. VÍUBER DE GÒR-
RAS.
DE CÒRBA. mod. adv. À costa de altre,
sènse ser convidad. De gorra, de mo-
gollon , d ufo. Aliená quadrá. Sans étre
invite. Da scroccone.
VÍUBRR DE GÒRRAS. fr. Acostumarse 4 mèn-
jar en casas agenas sènse ser convidad.
Andar , comer ó meterse de gorra: pe-
gotear. Alienà vivere quadrà. Faire le
arasite. Far lo scroccone.
RRADURA. 8. f. Fogarada que ix al
cútis, y se manifèsta en unas tacas ber-
GOS 4037
.mellas. Alfombrilla. Ignis sacer. Rou-
geole. Rosolia.
GORRASSA. s. f. aum. de cónna. Gorron.
Maguus pileus. Grand bonnet. Berreto-
ne, berretaccia.
GORRERO. s. m. Lo qui viu de gòrras.
Gorrero, gorrista, gorron, mogrollo.
Paresitus. Parasite, ecornifleur. Scroc-
cone.
GORRETA. s. f. dim. de córna. Gorrito,
gorrillo, gorrico, gorrete. Parvus pi-
deus. Petit bonnet. Berretino.
GORRO. 8. m. Especie de sombréro , co-
munaméot de palla, que usan las se-
nyòras. Sombrero. Pileus muliebris.
Chapeau. Cappello.
GORRÓ. s. m. ant. La espiga gruxuda de
métall que se posa en las molas de mo-
lí. Gorron. Scapus cardinalis. Pivot
d'une meule de moulin. Perno.
GOS, SA. s. m. y f. Cuadrúpedo vivípa-
ro, carnivoro, que té cinc dits en las
potas de davant y cuatre en las del de-
tras, lléngua suau, cua encorvada, llèu-
eresa, forsa y mòlt olfato, y es capas
e educació y mòlt lleal al home. Per-
ro; perra. Canis. Chien; chienne. Ca-
ne; cagna.
GÒS ALÁ. GÒS DE PRESA. -
GÒS BRINXET. GÓS DE FALDA.
còs cusiLika. Especie de gòs, un poc més
pétit que lo galgo, que servex pera
cassar cunills. Té lo mórro llarg, lo cap
pia» las aurellas pétitas, y las potas
ortas y duras. Es molt lleugèr, y de
gran olfato y aguda vista. Podenco,
perro podenco ó conejero. Capiendis
cuniculis canis. Chien pour la chasse
aux lapins. Cane per cacciare i conigli.
GÒs DE acua. Casta de gòs que se creu
originaria de Espanya, y que se distin-
gex en lo pel llarg y caragolad y en sa
majòr intel-ligencia y aptitut pera na-
dar, de ahònt li vingué lo nom. Perro
de aguas, perro de lanas. Canis aqua-
ticus. Chien barbet. Can barbone.
CÒS DE AJUDA. Lo ensenyad á socórrer y
defensar 4 sòn amo. Perro de ayuda.
Subsidiarius canis, canis socius. Chien
dresse à defendre son maítre. Cane per
difendere il suo padrone.
GÓs DE FALDA. Casta de gòs de pétita esta-
tura, ab las camas curtas, las aurellas
caigudas, y lo pel sumamént llarg y
pénjant. Perro faldero, perro de la-
nas, perrillo de faldas, falderillo, .
1038. GOS
falderito, falderico. Canis melitzus.
Chien de manchon. Cane di Maita.
eds DE PRESA. Especie de gòs corpulént y
fort; té lo cap gros, las aurellas caigu-
das, lo mòrro ròm y arremangad, la
cua llarga y lo pel curt y suau. Alano,
perro de presa, dogo. Molosus. Dogue.
Alano.
GÒs DE Raman. Especie de gos de uns tres
pams de alsada tè lo cos graxud y
membrud , lo pel curt y aspre y de co-
lór rojenc, las aurellas mitj caigudas!, y
los labis que li pènjan per los costats.
Es astut, valènt y sangainari: acomet
y vens al llòb, y es la casta que més
s' estima pera guardar los ramads. Mas-
tin. Molosus. Mátin. Mastino.
Gbs FÒLL. GÒS RABIÒS.
GÒS GALGO. GALGO.
eos LLEBRÈR. Especie de pds que tè lo lJa-
bi superiòr y las aurellas caigudas, le
mòrro fort, lo llòm recte, lo cos arg
y las camas tiradas endarréra. Se li do-
‘né est nom per ser mòlt á propósit pe-
ra la cassa de las llébras. Lebrel, perro
lebrero. Canis leporarius. Levrier. Vel-
tro, levriere, cane da giungere.
còs PERDIGUER. Casta de gòs que té las au-
rellas grans y caigudas, y una, especie
de esperó en los peus de detras. Es de
uns dòs pams y mitj de alsada, gruxud
de cos, y de colór blanc ab clapas ne-
gras. Seli donà est nem per ser mòlt á
propósit pera la cassa de las perdius.
Perro perdiguero , pachon. Canis sagax
vel perdicum auceps. Chien pour chas-
ser aux perdrix. Cane che caccia le
pernici.
còs Perkx. Especie de gòs pétit que tè |
l' oido indlt fi, y es mòlt lladraire. Goz-
que, perro gozque. Canis gothicus. Ro-
quet. Botolo.
605 QUE LLADRA NO MOSSEGA. ref. que ense-
nya que de ordinari los que parlan
mòlt fan poc. Perro ladrador peco mor-
dedor, ó nunca buen mordedor. Ne
morsum timeas à cane multum latrante.
Chien qui aboie ne mord pas. Can che
abbaja poco morde.
AXAR COM UN GÒS. fr. met. y fam. Fatigar- i
se mólt, anar ab afany. Aperrearse. .
Nimium defatigari. #haner. Darar una
fatica da cane.
CUAND LOS GÓSSOS LLADRAN ALGUNA COSA skw- -
TEX, ref. que ensenya que lo rumór y .
veus del poble solen tenir algun orígen.
Cuando la pr
o la sarten chilla algo
villa. Sepe malum atta rec i
spargit in urbe. Z n'y & pas de fuss
sans feu. Dove v' è il famo colà v ¿1
fuoco. |
LO GÓS DEL sontoLÌ QUE RO LADRA nou
LLADRAR. ref. que 0 al que si e
aprofita de las Cosas yal dera el
tres se aprofiten de èllas. El perro de
hortelano, que ni come las berzas à
las deja comer. Canis enperbas nec v
citar paleis nee parcere sinit. Le din
du jardinier, qui ne mange pas de haz,
et ne veut des autres en na
ent. H can dell ortolane non mugiù
ettuga e non la lascia mangiar apli ar
NO TING GAP GÒS QUEM LLADAR, expr. fin.
de que se usa manifestar la tol
independencia en que se troba algú 5a
padre ni madre, ni perro que meloln.
Nec pater amt mater terrent ul
parentes adsunt: ut timeam quid mà
restat adhac? Sans père ni met, s
chien qui me suit. Sans paren: ni fee
me , ni enfant qui crie. Non aser pir
né fratello.
GOSADAMENT. adv. mod. ant. itt
damènt, ab intrepiditat, 6 sèm cue
xemènt 6 refle£ió. Osadamente. Ando
ter, audaciter, audenter. Audaces
ment. Arditamente.
GOSADÍA. s. f. ant. Atrevimènt, sha
6 temeritat. Osadia. Audacia. duda,
hardiesse.- Audacia , ardire, baldan
GOSAMENT. s. m. ant. Possessió, frecó
Disfrute, goce. Usüs , perceptio. Jm
sance. Godimento.
GOSAMENT. ant. ATREVIMENT.
GOSAR. v. a. Tenir, posseir, fruir. 6+
zar. Frui. Jouir, posseder. Gel
possedere. |
GO6AR. Y, B. Atrevirse. Osar. Audere. dr
Ardire, osare. |
GOSAR. S. M. ATREVIMÈNT.
NO GOSAR PIULAR. fr. met. y fam. Ro Ut
virse á parlar, estar mòlt atardid. Ñ
esar chistar. Nec hiscere quidem at
re. Ne point oser desserrer les de
Non osar aprir .
NO GOSAR RESPIRAR. fr. met. y fam. 0%
SAR PIULAR.
GOSAT, DA. adj. ant. Atrevid. Os”
Audax. Audace. Audace.
GOSÒS, A. adj. sorde.
GOSSAS. e. m. aum. de còs. Pere
Magnus cams. Gros chien. Caguoo
GOT
GÒSSET, TA. s. m. y f. dim. de cos. Per-
rillo, perrito , perrico. Gatellus, catu-
lus. Petit chien. Caguoletto , cagnolino.
GOT. s. m. Vas pera béurer. Paso. Vas.
Ferre. Vaso.
GOTA. s. f. Porció mibima de aigua ó al-
tre líquid. Gota. Gutta. Goutte. Geccia.
cora. Mica. Pisca. Parum, Brin, miette.
Briciolo , miccino, micolino
GÒTA. POAGRA. |
GOTA. ant. GALTA.
GÒTA À GTA. mod. adv. DE GÓTA EN GÓTA.
GÒTA CORAL. MAL DE SANT PAU.
GÓTA DEL COR. MAL DE SANT Pau.
GÒTA GÓTA FA GÓRO. ref. DE GÒTA EN GÓTA SE
UMPLE LA BOTA,
cóTa szRENAa. Privació total de la vista
sòns senyal exteriór ni lesió sensible en
los ulls. Gota serena. Glamoma. Geutte
sereine. Gotta serena.
À aòTas. mod. adv. met. En pètitas cuan-
titats, ab mesquinaria. Por. adarmes,
por alambique. Parcissimè. TFés-mesqui-
nement. Grettissimamente, meschime-
simamente.
CÁURER GOTAS. fr. Plovisquejar. Zioviznar.
Tenviter pluere. Pluviner. Piovigginare.
XE GÒTA EN GÒTA. mod. adv. À gòtas y ab
intermissió de una d altra. Gota d gota.
Guttatim. Goutte à goutte. Goecia a
geccia.
E GÒTA EX GÒTA sE UMPUS La BOTA. ref. que
ensenya que lo quí de poc es poc va
guardand lo que guanya ó adquirex, al
cap de algun temps se troba rie y pro-
vist. Grano d grano hinche la gallina
el papo. Eveniunt minimis servatis mag-
na per annum. Grain à grain la poule
enrplit son jabot. Piecette à picoette la
bourse s'emplit. Un grano e poi un al-
tro empiono an sacco.
) QUÈDAR GÓTA DE SANG AL cos. fr. met. y
fam. Haber tingud algú un gran susto
6 temòr. No quedar gota de sangre en
el cuerpo. Meta exanguem reddi. Fri-
sonner de frayeur. Sentir ribrezzo,
sentirsi ghiacciar il sangue.
vRuuERuI GÓTA. fr. fam, No véurerhi 6
véurer mòlt poc per falta de llum 6 de
vista. 'No ver gota. Nihil admodum vi-
dere. N'y voir goutte. Non veder punto.
ME HAGUESSEN SANGRAD NO ME HAURIAN TRÈT
UNA GÓTA DE BANC. expr. fam.ub que al-
gú manifèsta haber tingnd un susto
mòlt gran. No me quedó gota de sun-
gre en el cuerpo. Metu sarguinem amis
\
GOT 1039
si. Je pensai mourir de frayeur. Pensai
motir di paura. |
GÒTAGAMBA. s. f. Especie de rehin
gomósa , groga, sèns olor, y de sabòr un
acre, que fluex naturalmént y per
incisió de una hèrba del matèx nom que
se cria en diferents parts de l'Àsia. Es
medicinal , y sol emplearse en barnis-
sos. Gutagamba. Guttagamba. Gutte.
Gomma gutta. |
AGAMBA. GOTIAMBRE.
GOTASSA. s. f. aum de còra. Góta mòlt
grossa de aigua de pluja. Goteron. In-
gens gutta. Grande goutte. Gran goccia.
GOTEJAR. v. n. DEGOTAR,
GÒrBIAR. CÁURER GÜTAS.
GOTÈRA. 8. f. La continuació de gòtas
de aigua. que cau en lo interiòr de las
casas, y també la esclètza 6 paratge del
sostre per ahónt cau. Gotera. Stillici-
diam. Gouttière. Grondaja.
QUI NO ADÒBA LA GOTÈRA HA DE FÈR La CASA
entàna. ref. que ensenya lo cuidado ab
que se deu acudir al remey dels mals
en sòs priacipis abans de que sian grans.
Quien no adoba ó quita gotera hace ca-
sa entera. Principiis obsta ; sero medi-
cina paratur. Qui ne daisse goultière,
maison a terminée. Chi non guarisee il
dito taglia poi il braccio.
GOTET. s. m. dim. de cor. Vasillo, va-
sito, vasice. Vasculum. Petit verre. Va-
setto.
GOTET3. pl. Planta. màmma DE 14 MABE DE
viv.
GÒTETA. s. f. dim. de còra. Gotilla , go-
ita, gotica. Parva stilla, guttule. Pe-
tite goutte. Gocciolina.
GOTIAMBRE. s. m. Certa
grog que servex pera il
miniaturas: se anomena axí per estar
formad com en gótas y ser del colòr
del ambre. Gutidmbar. Gummi guitu-
larum instar ambaro similis. Sorte de
gomme. Sorta di gomma.
GOTIC, CA. adj. Lo pertanyént á la Go-
cia 6 als godos. Gótico. Gothicus. Go-
thique. Gotico.
GOTIM, MA. adj. Grossèr. Burdo., hasto,
grosero. Rudts. Grossier. Grosso, TOLZO,
óma de colór
Saminacibna y
grossolano.
GOTIM. 8. m. Lo rahim pètit y de pocs
grans, que van dèxend esderrèra les
veremadors. Redrojo , redruejo, tencer-
ron. Botrus exiguus. Petite grappe de
raisin. Ramicello, vaspetto,
1040 GRA |
corim. Una de las parts en que se dividex
lo rahim. Gajo. Racemus. Grappe.
Grappo. |
corr». Lo bagot que se trenca 6 talla de
un rahim gros. Carpa. Botrus. Bouquet
de raisin. Pennino, mazzo, grappolo.
GOTIMAR. v. a. ESGOTIMAR.
GOTI. s. m. Júbilo, alegria. Gozo. Leti-
tia. Joie , plaisir. Gioja, piacere, alle-
grezza.
cori. Deleite y complacencia que resulta
del bé que se posseex. Gozo. Gaudium.
Joie, plaisir. Piacere, gioja, delizia.
GOTI SÈNSE ALEGRÍA. ref. ab que se dòna á
enténdrer haberse desvanescud alguna
cosa ab que se contaba. El gozo en el
pozo. Inane gaudium. Le bonheur s'en
va en fumée. La gioja affogata.
TENIR GOTI skxsE ALEGRÍA. fr. ab que se dò-
na ú enténdrer haberse descompost lo
logro de alguna pretensió ó utilitat, en
lo cual se habia ja consentid atesos los
medis que estaban posads. Tornarse ó
volverse el sueño del perro. Spe falli.
Éire frustre de ses esperances. Affogarsi
la gioja.
GOTJA. s. f. vulg. La dona mòlt grossa.
Pandorga , narria. Obesa mulier. Gros-
se femme pesante. Donnone.
GOTLLA. s. f. Aucéll. GUATLLA.
GOTLLA. fam. Mentida. Pajarota , pajaro-
tada, gazapa , gazapo. Fabula. Men-
songe. Bugia.
GOTOS , A. adj. poscròs.
GOXAR. v. a. Tráurer los arbres , sem-
brads y hèrba, rebròts 6 grifols. Ahi-
jar. Pullulare. Jeter, pousser. Germo-
gliare.
GR.
GRA. s. m. Lo fruit dels sembrads y lla-
vòrs de las hérbas y plantas. Grano.
Granum. Grain. Grano.
GRA. GRANA, en la tercéra accepció.
cra. Farm. Lo pes de un gra regular de
ordi, que eqaival á la vigéssima cuarta
part del escrúpol. Grano. Grauum.
Grain. Grano. .
cra. La porció ó part ménada de algunas
cosas; com gra de arena, de auis, etc.
Grano. Mica. Grain. Granellino.
GRA. Cnalsevol cosa pétita y rodòna 6 casi
rodóna cuand fórma ab altras un agre-
gat; com un cra de rahim, de magra-
na , etc. Grano. Granutn. Grain. Grano,
Inc ——Á—Á—————————MÀM—— € — see
GRA
cas. Lo pinyonet que tè lo gra de ris,
y altres fruitas. Granuja. Grao. p.
pin. Acino, granello.
GRA. Certa arena grossa que se tron
las pédras, que encaraqué de la mato
xa materia, se distingex del cos pri
pal per certa figura de gram. Gra,
Arene mica, granum. Grain. Gra,
cra. Especie de tumoret que nat en
na part del cos, y cria materia. Grax.
Granum morbosum. Grain. Boicel
Gua. Lo qui se fa en lo carpó á certa.
cèlls; com canaris, cadarnéras, e.
Granillo , culero , helera. ‘Posti a
quorundam passerum urophygiveie.
cens. Bouton. Bolla.
cra. En las armes de fog es una pisiqe
se posa en la part del polvori cuni +
ha gastad y engrandid ab lo u.y a
élla se tórna 4 obrir lo polvorí. Ga.
Parvos .cyliodrus metallicos tore:
bellici foramini aptatus. Lumire. Fr
cone.
ama. Pes del or y la plata. Grano. Pin
minima ponderis in auro vel ange:
Grain. Gràno.
GRA. Eu las pédras preciosas esh cut
part de un quilat. Grano. Par sam:
ponderis in lapidibus. Quatrième pat:
d'un carat. Grano.
GRA DE ALL. Cada una de las parts en q?
se dividex la cabessa de alls, y estat
paradas per són tel y pellofa partes
Diente de ajo, espigon de ajo. Lu
spicus. Gousse d'ail. Bpicchio d'en
GRA DE MIL EN BOCA DE ASE. loc. fam.ibc*
se ridiculisa la excéssiva pétitené +
guna cosa comparada ab altra pen q*
está destinada. Grano de mijo ep?
de asno. Tamquam milli granos :
faucibus asininis. Une fraise deu -
gueule d'un loup. Una fava in bout
eone.
GR4 DE ROSARI. Cada una de las boletas
Gladas 6 encadenadas que comporti è
rosari, y servexen pera portar loc?
te de las oraciòns que se résas. C^
de rosario. Globulus precatonus 5 -'
de chapelet. Grauo di corona. —
GRANS DE RARIM. Los que se trobas è Y
del core, cistélla, portadora, elc. "
. parads de la rapa. Granuja, pr>
Acine uva sparse vel solute. Grat *
raisin qui demeurent au fond ét"
niers. Grano.
ESCAMPAR LO GRA, fr. Espargirio es :”
GRA
terreno. Granear. Spargere semen. Se-
mer. Spargere.
IAL GRA. CARBUNCLE , en la segòna accepció.
OSAR UN GRA DE sat. fr. met. Anyadir al-
guna especie aguda ó satírica al as-
sumpto que se tracta. Echar un grano
de sal. Facetiis rem condire. Mettre un
peu de sel attique. Mettere un po'di sale.
MPLIRSE DE GRANS. fr. Exirli á algú molts
graus en algana part del cos. Engranu-
jarse. Pustularum eruptione laborare.
Grener. Granare , granire.
'RABAD, DA. adj. Se aplica é la persò-
na que té molts pics de verola. Se diu
també GRABAD DE VEROLA. Picoso , viro-
lento. Papulis notatus. Marque de peti-
te verole. Tarmato dal vajuolo.
RABAD. s. m. Art que ensenya á escul-
pir figuras, adórnos ó lletras en lámi-
nas de métall, ó encunys, ó en pèdras
finas. Grabado. Ars celandi. Gravure.
Intaglio.
rasa. Lo efècte que quèda de l'acció de
grabar. Grabadura. Cælatura. Gravure.
Intaglio , opera di intaglio.
RABADÒR, RA. s. m. y f. Lo gui pro-
féssa lo art del grabad. Grabador. Cæ-
lator. Graveur , ciseleur. Incisore.
3 A BADURA. s. f. cRABAD, en la tercéra
accepció.
ABADURA. Sòbreposad de pèssas graba-
das. Grabazon. Opus celatam superpo-
sitam. Gravure. Intaglio soprammesso.
ZABAR. v. a. Esculpir y senyalar algu-
na cosa en métall, fusta 6 pedra; com
escuds de armas, lletras, etc. Grabar.
Cælare. Graver , ciseler. Incidere, scol-
nre , tagliare.
BAR. Met. IMPRIMIR.
ACIA. s. f. Do de Déu sobre tóta l' ac-
ivitat y e£igencia de nostra naturalesa,
¿nse mérits ni proporció de part nos.
ra, y sémpre ordenad al logro de la
enaventuransa. Gracia. Gratia divina.
ráce. Grazia.
:4. Do natural que fa agradable á la
3rsòna que lo tè. Gracia. Gratia , pul-
iritudo. Grâce, beaute. Grazia, beltà.
:ra. Cert dovaire y atractiu que s' ad-
'rtex en la fesomía de algunas persó-
is. Gracia. Gratia, elegantia. Gráce.
razia , Incanto.
1a. Benefici y favòr que se fa sèns
érit particular. Gracia. Gratia , bene-
: ium. Grâce, bienfait. Grazia, mercè.
ta. Garbo, donaire y desembras en la
TOM. 1.
GRA 1041
ekecució de alguna cosa. Gracia. Ele-
gantia, facilitas, venustas. Gráce , gen-
tillesse. Grazia , bellezza , vagherza.
cnacra. La benevolencia y amistat de al-
tre. Gracia. Benevolentia. Gráce , bien-
veillance. Grazia , benevoglienza.
GBAcrA. Ditxo agud y discrèt. Gracia. Le-
por, sales, facetiæ. Bon mot. Detto ar-
guto. , |
GRACIA. Sal, donaire en lo parlar. Gracia,
gracejo. Lepos, festivitas. Plaisante-
rie. Buffoueria, facezia , baja.
GRACIA. Concessió pontificia, réal, etc.
Gracia. Gratia. Grdce. Grazia.
GRACIA. Condonació, perdó. Gracia. Gra-
tia. Gráce , pardon. Perdono, grazia.
GRACIA. fam. Lo nom de cada hu. Gracia.
Nomen cujusque proprium. Nom de
chaque personne. Il nome d' ogni per-
sona. .
GBACIA DE Diu. La pietat y misericordia de
sa divina Magestat. Gracia de Dios.
Gratia Dei. Gráces , bonté, miséricorde
de Dieu. Grazia di Dio.
GRACIA DE DÈU. Lo pa. Gracia de Dios. Pa-
nis. Pain. Pane.
GBACIA GRATIS DATA. Es un dó transeunt
pera efecutar algunas cosas, que exce-
exen tòta la facultat de la naturalesa,
pera utilitat y profit del prófim. Gracia
gratis data. Gratia gratis data. Gráce
surnaturelle et gratuite. Grazia gratis
data.
GRACIA ORIGINAL. La que infundí Déu 4 nos.
tres primérs pares en lo estad de la ino-
cencia. Gracia original. Originalis gra-
tia. Gráce originelle. Grazia originale.
cracias. pl. Expressió de agrahimént. Gra-
cias. Gratie. Merci. Grarie.
GRACIAS A DEU QUE NE HEM ETID. loc. ab que
se dóna á enténdrer lo gust que se reb
cuand després de una llarga dilació se
“logra alguna cosa, y se ix de algun
dubte. Acabdramos; acabdramos con
ello. Tandem aliquando. Enfin. Grazia
a Iddio l'abbiam finita.
CÁURER DE LA GRAGIA DE ALGÚ. fr. met. Pér-
^ drer són valimèot y favór. Caer de la
gracia de alguno. Alicujus favorem aut
gratiam amittere. Perdre les bonnes
gráces de quelqu'un. Cadere in disgra-
zia d' uno.
CÁURER EN GRACIA. fr. Agradar, compláu-
rer. Caer en gracia. Gratum esse, ali-
cujus gratiam inire. Gagner les bonnes
gráces. Cadere in grazia. ;
131 :
1942 - GRA
Ds GRACIA. mod. adv. Gratúitamènt, séns
premi ni interes. De gracia. Gratis.
Gratuitement. Gratuitamente.
DONAR GRACIAS. fr. ab que se manifèsta lo
. agrahimènt per lo benefici rebud. Dar
gracias. Agere gratias. Rendre gráce,
remercier. Rendere, dare le grazie.
XÈR GRACIA. fr. Condonar , no efigir de al-
gu tot 6 part de lo que debia satisfèr,
suportar, egecutar, etc. Hacer gracia.
Coudonare. Pardonner , remettre. Per-
donare , far grazia.
POSARSE EN GRACIA. fr. Exir del pecad per
medi de la confessió , ó contrició. Po-
nerse en gracia. Peccata expiare. $e
mettre en elat de gráce. Ricuperare la
grazia.
¡Quixa Gracia! expr. irón. ab que se nota
alguu despropósit. ¡Qué gracia! Quam
belle! Plaisante proposition! Che bella
grazia!
RETRE GRACIAS. fr. ant. DONAR GRACIAS.
VAL MÉS CÁURER EN GRACIA QUE SER GRACIÓS.
ref. que ensenya que á vegadas pod més
la fortuna y ditza de un sobgicte que
lo mérit de altre. Mas vale caer en gra-
cia que ser gracioso. Non tam facetum
interest esse quam gratiosum. Bonheur
passe mérite. Colui che piace è il miglior
razioso.
GRACIETA. s. f. dim. de cnacta. Gracie-
cita. Levis gratia. Petite gráce , peu de
gráce. Grazietta.
GRACÍOLA. s. f. Hèrba medicinal y amar-
ga, que té las camas de uns dós pams
de alsada, rodónas , peladas y cubertas
. de fullas estretas y dentadas, las flors
blancas y groguencas, y las llavòrs mè-
mudas. Gractola. Gratiola officinalis.
Gratiole. Stancacavallo.
GRACIOS, A. s. m. y f. Lo comediant que
e£ecuta sèmpre lo papèr de estil festiu
y xistós. Gracioso. Mimus. Zani, bouf-
fon. Buffone, zanni.
GBaCIÒS. adj. que se aplica á las persónas y
cosas que ténen un aspècte atractiu que
deleita als que las miran. Gracioso. Le-
pidus, gratus. Gracieux. Grazioso, lu-
singhiero.
craciós. Xistós, agud, ple de donaire y
gracia. Gracioso. Festivus , facetus. En-
Joué, plaisant. Faceto, grazioso.
enaciós. Gratúit, Jo que se dòna de gra-
cia. Gracioso. Gratuitus. Gratuit. Gra-
tuito. D
anicids. Per autifrasis siguifica lo ridícul
GRA
y extravagant: y axí se din: cum,
resposta, cuand en èlla se hi trob on
despropósit. Gracioso. Insulsus, up. '
cundus. Sot, ridicule. Bestia, hagan.
GRACIOSAMENT. adv. mod. Ab gna.
Graciosamente. Lepidè, festive, va
tè. Gracieusement , avec grâce. Gra
samente.
cnaciosamEnt. Gratúitamènt, sens pre:
ni recompensa. Graciosamente. (si,
gratuito, gratiosé. Graluitemen. Gn.
tuitamente,
GRACIOSET, TA. adj. dim. de cues,
Graciosillo , graciosito, graciosire.f+-
tivus. Badin , un peu gracieux. Sdu-
zoso , giocoso; faceto,
GRACIOSITAT. s. f. Hermosara, pri
de $ excel-lencia de alguna con. qu
óna gust y deleita als que la mé
oùen. Graciosidad. Lepor, vents
Beaute , perfection 9 agrément. Deu:
eccellenza.
GRACIOSITAT. Ditxo graciós. Graceje, à?
te, donaire. Facetiz, lepor, bp‘
Agrément, enjouement. Gras, des
arguto.
GRADA. s. f. La tarima del altar. (os
Altaris scabellum. Marche-pid. Ve
della , sgabello.
GRADAS. pi Esglahóns. Gradas. toxo
Gradins. Scalino , scaglione.
GRADERÍA. s. f. Lo conjunt de gres.
Regularmént se aplica sols á las gra
que solen tenir los altars. Grade:
Graduum ordo. Assemblage de ri
dins. Gradinata. .
GRADETA. s. f. dim. de crana. (rita
Parvus gradus. Petit marche-picd s
bellino.
GRADIMENT. s. m. ant. acauxmiv.
GRADIR. v. a. ant. AGRAUIR. |
GRADUACIÓ. s. f. Lo acte y eléct:
graduar. Graduacion. Graduam des
sio. Graduation. Graduariove.
GRADUACIÓ. Milic. Grau. Grado, gre&
cion. Dignitas. Grade. Grado. —
GRADUAD, DA. adj. Afilic. Se da ^
oficial que no té en propietat lo e
corresponènt al grau que gos. v-
duado. Ad gradum evectus. Qi:
grade. Graduato.
GRADUAL. adj. Lo que está pers”
6 va de grau en grau. Gradual b^
dus divisus. Graduel. Graduale.
GRADUAL. $. m. Lo vers que se résa 0”
en la missa entre la epístola y los
GRA
- geli en certs tèmps del any. Gradual.
Versus graduum. Graduel. Salmi gra-
duali.
GRADUALMENT. adv. mod. De grau en
grau. Gradualmente. Per gradus. Par de.
gres. Di grado in grado, gradatamente.
GRADUANDO. 5s. m. Lo qui está próxim
á rébrer algun grau en a guna universi-
tat. Graduando , laureando. Grada aca-
demico iaitiaudus. Candidat à la veille
d'ére gradue. Laureando.
GRADUAR. v. a. Donar 4 alguna cosa lo
grau ó calitat que li correspon. Gra-
duar. Æstimare, pouderare. Graduer.
Graduare.
canvas. Milic. Donar á un algun dels
graus; com de capitá, corouel, etc.
Graduar. Gradum conferre. Conferer
un grade. Dar un grado. .
cGRADUAR. En las usiversitats es donar lo
grau y títol honorífic de batxillèr, lli-
cenciad 6 doctór en alguua facultat. Se
usa comunamént com recíproc. Gra-
duar. Gradum academicum conferre.
Graduer. Graduare.
GRADUAB. Senyalar en alguna cosa los graus
eu que se dividex; com caapvam un
círcul , un termómetro, un mapa. Gra-
duar. Gradus indicare. Graduer. Gra-
duare.
GRAELLAS. s. f. pl. Instrumént de ferro
en figura de rexeta, ab peus, que ser-
vex pera brasejar ó torrar alguna cosa.
Parrillas. Craticula. Gril. Grate , gra-
ticolla.
GRAFÓMETRO. s. m. Instrumént mate-
mátic, compost de un semicírcul, ab
una alidada, que dóna voltas sóbre un
ex fito en lo céntro de éll. En los ex-
tréms hi ha dós pínulas perpendiculars;
té una bráxula, y servex per amidar
ánguls. Grafómetro. lustrumentum ma-
thematicum dimetiendis angulis. Gra-
phométre. Grafometro.
GRA GES. s. f. pl. ant. cnapas.
SRAHÓ. s. m. ESGLAHÓ.
»RAHONET. s. m. dim. de cranó. Gradi-
Ha. Scabelum minus. Petit marche-
pied. Sgabellino.
SR AIR. v. a. ant. AGRABIR.
SRALLA. s. f. Aucéll. cucata.
;RALLA. Jostrumént músic de vènt, dret,
de uns tres pams de llarg: té den forads
pera lo us dels dits, ab los cuals se fòr-
ma l'harmonía; es de fusta, y en la
part per ahònt se junta ab la bòca tè
GRA 1045
una llengüeta de canya per abònt se im-
troduex lo aire. Chirimía. Præcentoria
tuba , fistula musica. Larigot. Zufolo.
GRAM. s. m. Hérba. aGRaM.
GRAMALLA. s. f. Vestidura llarga fins als
peus, á manéra de cota, que se vs an-
tigamént. Gramalla. Vestis talaris an-
tiquitus usitata. Sorte de longue robe.
Gramaglia.
GRAMÀTIC. s. m. Lo qui estudia y sab ó
ha estudiad la gramática ó escriu de
èlla. Gramdtico. Grammaticus. Gram-
mairien. Gramatico.
GRAMÁTICA. s. f. Lo art de parlar bé y
escriorer correctamént. Gramdtica.
Grammatica. Grammaire. Gramatica.
GRAMÁTICA PARDA. fam. L' habilitat que na-
turalméot y séns estudi ténen alguns
pera manejarse. Gramdtica parda. So-
ertia, rerum agendarum peritia. Bon
sens. Accortezza, sagacitá.
GRAMATICAL. adj. Lo que pertany é la
gramática. Gramatical. Grammaticalis.
Grammatical. Gramaticale.
GRAMS. adj. ant. TRIST, MELANCÓLIC.
GRAN. adj. Tot lo que excedex á lo comú
y regular. Grande. Magnus. Grand.
Grande.
eran. Alt. Alto. Procerus, grandis. Haut.
Alto.
Gran. Lo principal 6 primér en una línea,
com GRAN prior, GRAN turc, GRAN Capi-
tá, etc. Gran. Magnus. Grand. Grande.
GRAN. S. ID. ant. CAPACITAT, GRANDARIA.
FÈRSE GRAN. fr. CREXER), en la priméra ac-
cepció.
wks caam. Majdr. Mayor, mas grande.
Major. Plus grand. Maggiore.
GRANA. s. f. La llavòr de las hèrbas. Gra-
na, simiente, semilla. Semen. Graine.
Seme, semenza.
GBANA. La llavòr mòlt ménuda de algunas
hèrbas ó plantas; com la de naps, de
cascall, etc. Granilla. Minutulum se-
men. Graine très-mince. Seme.
cnana. La porció de ordi 6 altre gra que
se dòna de una vegada á las cabalcadu-
ras. Pienso. Pabulam. Ration qu'on
donne aux bétes de somme. La biada
che si dá alle bestie per mangiare.
crama. Panyo de colòr berméll. Grana.
Paonus coccineus. Écarlate. Scarlatto,
scarlattino.
cnaxA. Lo colór ab que se tenyex lo panyo
de ést nom. Grana. Color coccineus.
Écarlate. Scarlatto.
1044 GRA .
DONAR GRANA. fr. Donar de una vegada una
porció de ordi ó altre gra á las cabalca-
duras. Pensar. Jumentis alimentam
prebere. Penser. Dar da mangiare a un
cavallo.
GRANAD, DA. adj. caax, en la primèra
accepció.
GRANAD. Principal, il-lustre. Granada
Primus, illustris. Grand , illustre. Grau-
de, illustre.
GRANADA. s. f. Glóbo 6 bola de cartró,
' vidre 6 ferro, casi del tamauy de una
magrana regular, plena de pólvora, ab
una espoleta, atacada de un mixto in-
flamable. Las portaban los granadèrs
pera tirarlas encesas als enemigs. Ne hi
ha també de viés grans, que se dispa-
rau ab obus. Granada. Globulus igni-
fer missilis. Grenade. Granata.
GRANADA. Lo témps en que grana lo blat,
ordi, etc. Grana. Tempus sementandi.
Temps où les bles sont en graine. Epo-
ca in cui nelle biade si forma il grano.
GRANADER. s. m. Lo soldad que s' escull
per sa estatura éntre tots los demés, y
servia ántes pera tirar granadas de ma
als enemigs. Hi ha una ‘companyfa de
soldads de ésta classe en cada batalló de
lnfantería y en cada regimènt de dra-
góns. Granadero. Miles jaciendis globu-
lis igotferis destinatus. Grenadier. Gra-
natiere.
GRAxADER. Home alt y robust. Jayan, fi-
listeo. Procerus homo. Grand homme
fort. Uomo grande e robusto.
GRANADEB. ant. Arbre. MacBANEA.
GRANADERA. s. f. La gorra alta féta de
pel que portan los granadérs. Gorra.
Infula militaris. Bonnet de grenadier.
Birretto di granatiere. |
GRANADÍ, NA. adj. Lo natural de Gra-
mada y lo pertanyènt á èxa ciotad y
régue. Se usa també com sobstantiu en
las dós terminacións. Granadino. Gra-
natensis. De Grenade. Di Granada.
GRANALLADA. s. f. Multitut de grans
que ixen á alguna part del cos. Granos.
Granorum copia. Beaucoup de grains.
Moltitudine di bolicelle. —
GRANALLUD, DA. adj. Lo que en sa su-
perficie fórma ó té grans. Granoso,
granujado , granujiento, granujoso.
Granosus. Grenu. Granoso.
GRANAR. v. n. Auarse umplind lo gra en
la espiga. Granar. Grana grandescere.
Grener. Granare.
| GRA
GRANAT. s. m. Especie de rubi ordinari
Granate. Carbunculos, apyrotos, apr.
rotos. Grenat. Granato.
GRANATXA. s. f. Especie de rahim be.
mell que tira 4 morad , mòlt delicad y
de mòlt bon gust. Granacha. Un ve
lacea. Sorte de raisin violet. Sot
d' uva.
GRANATIA. Lo vi fèt dels rahims del m.
.téx nom. Garnacha. Vinum ex uva ne
lacea. Vin du raisin violet. ll vino de
- sì fa con certa sorta di uva.
GRANCANON. s. m. Grau de lle de
imprémpta , que es la majòr que se es.
Grancdnon. Littera typographia ex
or. Gros-canon. Canon grosso.
GRANDARIA. s. f. Capacitat, extent
Grandeza. Magnitudo. Grandeur. (as
dezza.
GRANDARIA. Lo tamany gran de las cos
Grandor. Magnitudo. Grandeur. Gra.
dezza.
GRANDAS, SA. adj. aum. de cus. a
DASSAS.
GRANDASSAS, SA. adj. aum. de cut
Grandazo , grandon , grandillos. ra
dote. Justa grandior. Trop grani. Gur
daccio.
GRANDE DE ESPANYA. Lo qui:
preeminencia de poderse cubrir din
del réy, y gosa dels demés pririess
‘annefos 4 ésta dignitat. Hi ha gras
de priméra, segona y tercèra dis
ue se distingexen en lo modo y tesp
de cubrirse cuand fan la ceremonu &
presentarse la primera vegada are.
Grande de Espana. Yn nobilium bise
norum ordine primus. Grand d'Ege
gne. Grande di Spagna.
CUBRIRSE GRANDE DE ESPANYA. fr. Péndrer 6
presencia del rèy possessió de las pr
rogativas de ésta dignitat. Cubrirse +
grande de España. later primans
Hispaniæ magnates solemni ritu ads
bi. Se cowrir pour la première fois dr
vant le roi. Mettersi il cappello dissi
gi al re.
GRANDES A. s. f. La dignitat de gras
de Espanya. Grandeza. Magpaton p-
ma dignitas in Hispania. Grandes.
Grandezza.
GRANDESA. ant. GRANDARIA.
GRANDET, TA. adj. dim. de cnas. (12
decillo, grandecito , grandecico . t' :
dezuelo. Aliquantnlum grandis. la P
grand. Grandetto.
GRA
GRANDIOS, A. adj. Gran, magnific. Gran-
dioso. Maguificus, splendidus. Grand,
magnifique , majestueux. Grande, ma-
nifico.
GRANDISSIM, MA. adj. sup. de Grax.
Grandisimo. Valde grandis. Tres-grand.
Grandissimo.
GRANEA. s. f. ant. MAGNITUT, GRANDARIA.
GRANEJA. s. f. ant. MAGNITUT GRANDARIA.
GRANER. s. m. Siti ahónt se recull y
guarda lo gra. Granero, troj troje,
panera. Horreum, granarium. Granier.
Granajo.
GRANERA. e. f. territ. ESCÒMBRA.
GRANET. s. m. dim. de cra. Granillo,
granito , granico. Granum minusculum.
Petit grain. Granetto.
GRANGUARDIA. s. f. Milic. La gent de
caball apostada á mólta distancia de un
efércit acampad pera guardar los ca-
mios y donar avisos. Granguardia.
Turma ante exercitum excubias agens.
Grand'garde. Grande guardia.
GRANIS. s. m. La pluja congelada en lo
aire, que també se anomena pédra
cuand es mólt grossa. Granizo. Grando.
Gréle. Gragnuola , grandine.
GRANISAD. s. m. cBaPINYAD.
GRANISSADA. s. f. La copia de granis
que cau de una vegada en abundancia
y ab continuació. Granizada , granizo.
Grandinis turbo. Quantité de gréle.
Grandinata.
GRANIVOLA. s. f. ant. CALAMABSADA.
GRANJA. s. f. Hisénda de camp, ab una
tanca de pared á manéra de hort, dins
de la cual sol haberhi una casa ahónt se
recull la gèut de traball y lo bestiar.
Granja. Villa. Grange, metairie. Pode-
re, villa. ,
GRANJER. s. m. Lo que cuida de alguna
granja. Granjero. Villicus. Fermier,
metayer. Villano.
GRANÒR. s. m. Lo efècte de granar los
blats, ordis, etc. Granazon. Granorum
emissio. L'action de produire de la
graine. ll grauare.
GRANOTA. s. f. Reptil de unas dès 6 tres
pòlsadas de llarg. Té la esquena de co-
lòr verd mès ó ménos fort ab clapas
negras que se auméntan ab la edat, y
tres rallas de colór de palla que córren
per tóta la séva llargaria; lo véntre
blanc, lo cap gros, los ulls grossos
ue li ixen del cap, ab las ninas de ail
e colór d'or, y las camas casi altre
‘GRA 1045
tant més llargas que lo restant del cos.
No tè cua, via en aigua dòlsa, se man-
té de insectes acuátils ó terrestres, pas-
sa lo ivern adormid y ocult sòta tèrra,
tè la veu desagradable, camina y nada
á salts, es molt ágil y llèuger, y sa
carn es un mènjar sa y delicad. Rana.
Rana. Grenouille. Rana, ranocchia.
GRANOTETA. s. f. dim. de cranoTa. Ra-
nilla. Ranula. Petite grenouille. Ranetta.
GRANSA. s. f. Planta perenne, que té
l'arrel llarga, dividida en móltas ramas,
del tamany de un canó de plóma, pe-
luda, bermella de dins.y sèns olór, Ixen
de élla mòlts bròts llargs, estesos, cua-
drads, pleus de nusos y aspres al tacto,
y en cada nus trauen cinc 6 sis fullas
que lo voltan en forma de estrella , as-
pras, y que se agafan fortamènt á la
roba. Las flors són verdòsas y de figura
de campana.. Lo fruit se torna negre
cuand madura, y se sembla al del gi-
nèbre. Rubia, granza. Rubia. Garance.
Robbia.
GRAPA. s. f. La garra del animal. Garra,
zarpa. Unguis aduncus. Grife, serre.
Artiglio, rampa.
GBAPA. La ma del home. Garra. Adunca
manus. Main de l'homme. Mano.
GRAPA. GAFA, en la primèra accepció.
cBAPAS. pl. Llagas ó úlceras que se fan à
las caballerías en las sofrajas, y las im-
pedex lo movimént. Grapas. Ulcus ar-
ticulare in bestiis. Grappes. Reste.
. A CUATRE GRAPAS. mod. adv. ab que se sig-
nifica lo modo de posarse ó caminar al-
guna persóna ab los peus y mans en
terra com los cuadrúpedos. 4 gatas, d
achas. Pedibus manibusque inceden-
o. À quatre pattes. A quattro piedi.
CÁURER EN LAS GRAPAS. fr. met. Cáurer en
poder de algú de qui se tém ó recela un
dany grave. Caer en las garras. In ali-
cujus manus incidere. Tomber dans les
griffes. Esser preso nell’ artiglio. |
POSAR LA GRAPA SOBRE. fr. fam. Agafar á al-
gú. Echar d alguno la garra, ó la zar-
a. Comprehendere. Mettre la main sur
le collet. Pigliar per il collo.
TBÂURER À ALGÚ DE LAS GRAPAS DE ALTRE. fr.
" fam. Llibertarlo de són poder. Sacar d
alguno de las garras de otro. À potes-
tate aliená liberare. 4rracher des grif-
fes de quelqu'un. Strappare uno dalle
mani di qualcuno.
GRAPAD. s. m. La porció de cualsevol
1046 . GRA
cosa que se pod portar en la ma 6 por-
tar ab èlla, clos lo puuy. Puñado, pu-
ño. Pugillus. Poignée. Pugno, pugnello. '
'GRAPAD. MULTITUT.
'£ GRAPADS. mod. adv. Abundantmént. ,4
puñados. Abundé, plenis manibus. A
poignée , en abondance. A bizzeffe.
ANAR À GRAPADS. fr. fam. AGAFAUSE, arribár
' álas mans, etc.
FER Á GRAPADS. fr. fam. FÈR BÒRRA DE BOU.
GRAPADA. s. f. crarap, en la primèra
| accepció. '
GRAPADA. ARPADA. -
PEGAR GRAPADA, fr. Agafar ab las mans 6
© unglas. Echar la zarpa. Arripere , ma-
nú capere, unguibas apprehendere.
Mettre la main sur. Mettere la mano
addosso. |
GRAPALT. s. m. aut. caráPaT. .
GRAPAUT. s. m. aut. cALÁPAT.
GRAPEJAR. v. a. Palpar d tocar repeti-
damént alguna cosa. Manosear. Mani-
bus attrectare. Manier , toucher, táter
avec la main. Tastare, palpare.
| GRAPEJAR. ESGARRAPAR , en la sexta accepció.
'GRAPETJ. s. m. L'acció y efècte de gra-
pejar. Manoseo. Attrectatio. Maniement.
Toccamento, maneggiamento.
GRAPIALTESA. s. f. vulg. Dinérs. Un-
güento de Méjico, unto de Mejico, unto .
de rana. Pecunia. Argent. Danajo.
GRAPIALTESA BLANCA. Ungüént que feyan los
apotecaris compost i arrel de brionia,
oli y cera. Ja no está en us. Ungüento
de Agripa ó de brionia. Unguentum
agrippe. Onguent de la coulevree. Un-
guento di brionia.
GR 4l'IALTESA NEGBA. Uugüènt fèt de cera
groga y oli de malví, resina de pi y
trementiua. Ungüento de altea. Unguen-
tum altes. Onguent de la guimauve.
Unguento d' altea.
GRAPINYAD. s. m. Especie de beguda
mitj glassada y que fórma grumulls.
Garapiña. Liquor congelatus partim.
Particule d'une liqueur congelee. Be-
vanda gelata.
GRAPINYAR. v. a. Posar un líquid en
estad de grapinyad. Garapiñar. Partim
congelare. Glacer, congeler. Agghiac-
ciare.
GRAPINYERA. s. f. Eina que server pe-
ra grapinyar las begudas. Garapiñera.
Vas ad congelandum. J/ase où Pon fait
glacer les liqueurs. Vaso dove si fanno
agghracciare i liquidi,
|. 6Rà
GRAPONEJAR. v. a. volg. cum,
GRAS, SA. adj. Lo que d gr Gras,
- gordo, pingüe. Crassas, plogui. (^s.
Grasso.
Gras. Se aplica també 4 las personas
ténen móltas caras. Gordo. Ping en |
sus. Gras, gros. Grasso.
‘GRAS COM UN PORC. Se dia de la peri.
que está excessivamènt grassa. ie
do. Obesus homo. Chargé de ras.
Grassissimo.
TORNARSE GRAS. fr. EYGREXARSE, enin.
mèra accepció.
GRASALETA. s. f. ant. Ampolleta jm
posar cosas de olòr , y la capseta
se guarda. Bujeta , bujetilla. Of»
lum. Cassolette. Profumino, profumer.
GRASSAMENT. adv. mod. ant. we
DANTMÉNT.
GRASSAS, SA. adj. aum. de eus. br
dazo , gordon. Crassissimus. Bies rz
Grassotto.
GRASSAS. Lo qui está excessivamést 55
peró tè las carus mòlt flonja Ge
flon. Homo obesas. Qui a he
d'embonpoint. Grassoccio , gastar.
GRASSESA. s. f. ant. caèx, esa tit
ra accepció.
GRAT, TA. adj. Gustòs, agradable. v:
to. Gratus. Agreable , charmant P"
vole, grato.
- GRAT. $. M. ant. AGRABIMÈNT.
DE BOX GRAT. mod. adv. DE Gr.
DE GraT. mod. adv. Volontariame*
bona gana. De grado, de su grado. xa
tè, libenter. De bon gre, vor
ment. Volontieri , di buon grade.
‘MAL À són GRAT. mod. adv. Ab repo
cia, ab disgust, de mala gana. LE
su grado, mal su grado. OEgrt. *
té. Malgré lui. Suo malgrado.
MAL DE SÓN GRAT. mod. adv. war i #5 "|
NI GRAT NI GRACIAS. expr. ab que se ^
| ca que algunas cosas se fan sém':"
ció, y que no merexen gracias. V^
do ni gracias. Quid boni vel be.
On n'y doit aucune reconnaissant.
merita le grazie.
KI GRAT NI GRACIAS FÉSTAS EX DiCukva 7^
NI GRAT NI GRACIAS.
PÉXDRER DE GRAT. fr. POSAR CABIYIO-
SENTIR CRAT, ff. AGRARIB. |
GRATAR. v. a. Fregar ab fora 2*
ab alguna cosa punxaguda ó r^
Regularmènt se diu cuand 2316 y
las unglas. També se usa com re. "
| GRA
Rascar. Scalpere. Gratter. Grattare. |
»mTAR. Cavar esgarrapaud la superficie
de la terra, com fan las gallinas y altres
animals ab las arpas. Escarbar. Scalpe-
re. Gratter, remuer. Razzolare, raspare.
zTAR. Portérsen insensiblemént lo riu,
torrént etc. la terra de las boras. Der-
rubiar. Sensim deterere. Faire ebouler,
aplatir les bords. Smottare, franare.
SRATARSE, Y. T. Fregarse ab un arbre, una
pared etc. arrimándsehi, com ho fan
os animals. Estregarse. Se refricare.
Se gratter. Grattarsi.
‘0 MASSA GRATAR COU. ref. que eusenya que
las cosas no se deuen portar fins al ex-
trèm. Tanto pica la pega en la raiz del
torvisco , hasta que quebrante el pico.
Qui nimis emungit sanguinem elicit.
Trop parler nuit , trop gratter cuit, Chi
molto gratta cava sangue.
"RATELLÀ. s. f. ant. RÓNYA.
'RATIFICACIÓ. s. f. Premi, recompen-
sa de algun servey ó mérit extraordi-
nari. Gratificacion. Gratificatio , retri-
butio. Gratification. Gratificazione.
;RATIFICADOR. s. m. Lo qui gratifica,
Gratificador. Gratificans, retribuens.
Celui qui gratifie. Chi gratifica.
,RATIFICAR. v. a. Premiar, recompen-
sar alguna acció, traball ó mérit. Gra-
tificar. Remunerare, retribuere. Gra- .
tifier. Gratificare, gratuire.
xRATIL. s. m. Ndut. La extremitat de
la vela per ahónt se unex y lliga al pal
ó verga corresponènt. També se anome-
na axí lo tros de verga ahònt se liga y
assegura la vela. Gratil. Ora quò velum
antennz ligno nectitur. Le milieu de la
voile qui s' attache à la vergue. La par-
te della vela che tocca alla verga.
RATIS. adv mod. puramènt hats. De
franc. Gratis. Gratis. Gratis, gratuite-
ment. Gratis.
RATITUT. s. f. Agrahimènt, estimació
y regonexemént de un favor. Gratitud.
Gratitudo, gratus animus. Gratilude,
reconnaissance. Gratitudine.
GRATSIÈNT. mod. adv. Expressamènt,
de propósit, ab tot conexemént. 4 sa-
biendas. Scienter. Sciemment. Sciente-
mente. .
RATUIT, TA. adj. Lo que es de franc.
Gratúito. Gratuitus. Gratuit. Gratuito.
AATUITAMENT. adv. mod. De franc,
de gracia. Gralúitamente. Gratuito, gra-
tis. Gratuitement. Gratuitamente.
GRA 1047
GRATULACIÓ. s. f. (L'acció y efècte de
alegrarse ó complàurerse. Gratulacion.
Gratalatio. Congratulation. Congratu-
lazione.
GRATULATORI, RIA. adj. que se apli-
ca comunamènt al discurs, carta etc.
en que se dòna la enhorabona à algú per
ua succès próspero. Gratulatorio. Gra-
tulatorius. De congratulation. Gratula-
torio,
GRAU. s. m. ant. EsGLARÒ.
GRAU. La graduació que cada hu tè eu sa
respectiva carrèra. Grado. Ordo, locus,
gradus. Grade. Grado.
GRAU. En los parentius lo número de ge-
neracións que hi ha fios á cada hu dels
parènts , contand dèsdel avi comú. Gra-
do. Cognationis gradus. Degre. Grado.
GRAU. En las universitats lo títol y honor
que se dona al que se gradua en alguna
facultat ó ciencia; com grau de batxi-
llèr, de doctór etc. Grado. Gradas aca-
demicus. Grade. Grado.
GRAU. met, La mida de la calitat y estad
de uva cosa. Grado. Gradus. Degré.
Grado. Í
GBAU. Gram. Calitat en la siguificació de
las veus, com GRAU positiu, GRAU com-
paratiu etc. Grado. Gradus. Degré.
Grado.
GRAU. for. Cada una de las diferónts ins-
tancias que segue un plèd; y axí se
diu: en crav de apel-lació etc. Grado.
Status, gradus, jus, judicium. Degre.
Grado, stato.
GRay. Cualsevol de las trescèntas sexanta
parts iguals en que se considéra dividi-
da la circumferencia de cada círcul.
Grado. Circuli pars tercentessima et
sexagessima. Degre. Grado.
GRAVA. s. f. Lo pedruscall que barrejad
ab terra, arena ó altra materia servex
ra construir y adòbar lo pavimènt de
as carretéras, passetjs, etc. Casquijo.
Glarea, rudus. Gravier. Ghiaja.
GRAVÁMEN. s. m. Cárreg , obligació de
pagar 6 efecntar alguna cosa. Gravd-
men. Gravamen, onus. Charge , obliga-
tion. Gravame, obbligo.
GRAVAR. v. a. Causar gravámen , moles-
tia etc. Gravar. Gravare. Opprimer,
assujettir. Gravare, a vare.
GRAVATORI, RIA. adj. Lo que grava.
Gravativo. Onerosus. Oppressif, oné-
reux. Gravatorio.
GRAVE. adj. Lo que es pesad. Grave.
1048 GRA |
Gravis. Grave, pesant. Grave, pesante.
cRAvE. Gran, de mòlta entitat, com ne-
goci GRAVE , malaltía GRAVE. Grave. Gra-
vis, ingens. Grief, enorme. Grave,
grande, enorme.
GRAVE. Circunspécte, serio, y que causa
respécte y veneració. Grave. Gravis,
circumspectus. Grave, sérieux. Grave,
severo.
crave. Molést, enfadòs. Grave. Gravis,
molestus. Grief, fácheux. Grave, an-
nojoso.
GRAVE. Árduo, difícil. Grave. Gravis, ar-
duus. Penible, difficile. Difficile, aspro.
GRAVE. Mis. Se diu del sonido bax y fón-
do. Grave. Tonus gravis. Grave. Grave.
POSARSE GRAVE. fr. Posarse á afectar gra-
vedat lo qui ántes no la tenia. Ponerse
grave. Severum supercilium ostendere.
Prendre , affecter un air grave. Mo-
strar gravità.
GRAVEDAT. s. f. Calitat per la que lo
cos grave se mou cap avall. Gravedad.
Gravitas. Gravité, pesanteur. Gravità.
eraveDaT. Modestia, circunspecció. Gra-
vedad. Gravitas, modestia. Gravité,
modestie. Modestia.
GRAVEDAT. met. Enormitat, excés. Grave-
dad. Gravitas, enormitas. Gravité, enor-
mite. Gravità, enormitá, grandezza.
GRAVEDAT. met. Grandesa, importancia;
com GRAVEDAT del negoci, de la malal-
tía." Gravedad. Gravitas, magnitudo.
Gravite, importance. Gravità, impor-
tanza. |
GRAVEDAT. Orgull, superbia. Engreimien-
to, hinchazon. Elatio. Morgue, orgueil,
guinderíe. Orgoglio, alterigia.
GRAVEMENT. dy. mod. Ab gravedat.
Gravemente. Graviter. Griévement. Gra-
vemente.
GRAVISSIM, MA. adj. sup. de Grave.
Gravisimo. Gravissimus. Très-grave.
Gravissimo.
GRAVITACIÓ. s. f. L'acció y efècte de
gravitar. Gravitacion. Vis quá corpus ad
aliud fertur. Gravitation. Gravitazione.
GRAVITAR. v. n. Tenir algun cos pro-
pensió á cáurer ó carregar sóbre altre
per rahó de sóm pes. Gravitar, gra-
vear. Incumbere, incubare. Graviter.
Gravitare.
GRAVOS, A. adj. Molèst, pesad, y 4 ve-
gadas intolerable. Gravoso. Gravis, mo-
lestus. Onereux , pesant. Gravoso, pe-
sante.
GRE
GRECISME. s. m. Idiotisme de la ll.
gua grèga, construcció 6 modo de par
ar propt de la matèxa. Helenimy, m
‘ cismo. Hellenismus. Hellenisme, Un.
cismo.
GRECOLLATÍ, NA. ad). que se aplica i
lo que está escrit en grég y en liti
Grecolatino. Græco-latinus. Greco-atin
Greco-latino.
GREDA. s. f. Especie de argila, com
mént blanca, que server pera ret:
roba, tráurer tacas y altras cosas (re
da. Creta. Glaise, argile, crai. At
giglia, argilla.
GREDA. met. fam. Dinérs. Lana, mon:
Pecunia. Argent. Danajo.
GREDOS, A. adj. Lo que pertay il
greda 6 tè sas calitats. Gredoso. Cri
ceus. Argileux, craisseux , qui que
tient à la craie. Argilloso.
GREG, GA. adj. Lo pertanyèntiGra
y lo nascud en élla. Griego, gres,
Gracus. Grec. Greco.
GBÈG. s. m. Lo idioma grég. Griego. Le
gua greca. Grec. Greco.
 La GRÈGA. mod. adv. Fora de drde. xr
se cap disposició ni método. Sata,
fuera de trastes. Contusè, init.
Sans ordre ni methode. Sena wi |
né regola.
PARLAR EN GREG. fr. PARLAR cic.
PARLAR G8èG. fr. Parlar de materia qe 7
pod enténdrer lo qui escòlta. EX:
en griego. Ea loqui que audients si.
tem et rationem excedant. Parler ee |
Parlar greco, parlar arabo. |
GREGAL. s. m. Lo vènt que vé de ts"
llévant y tramontana , segòns la des:
que de la rosa náutica se usa en lo W-
diterráneo. Gregal. Aquilo. Fent-f"*.
nord-est. Greco.
GREGARI. adj. que se aplica al sl
ras. Gregario. Gregarius. De m*
troupe. Soldato.
GREGE. s. m. ant. acravi, en la seta
accepció.
GREGUE. s. f. ant. creva.
GREGUESC, CA. adj. ant. cakc.
GRÉJOL. s. m. Lliri blau. Lirio cards"
Lilium ceruleum. Lis violet. Giglio p
nazzo.
GRELL. s. m. ant. carr.
GRELL DE OU. ant. RÒVELL DE OU.
cati per ov. Especie de taqueta de az
més pètita que una Hentía, quel '|
en les ous que pon la gallina que L
' GRE
tad cuberta per lo gall, y sèus ¿lla l'ou
es infecando. Galardura ,. engallardu-
ra, meaja de huevo. Ovi sperma. Ger-
. me de l'œuf. Germe dell’ uovo.
GRELLAR. v. n. ant. GRILLAR. .
GREMI. s. m. La reunió de mercadèss,
traballadòrs y altras persónas que tèmen
un matèx ofici, y estan subjèctes en ell
4 certa ordenansa. Gremio. Collegium.
Corps. Collegio.
GREMI. La falda ahónt las mares tènen als
fills. Se usa solamènt en sentit metafó-
ric, com cuand se diu que estan es lo
caruit de la Iglésia católica los fiels cris-
tiaos, que unids ab sòs llegítims pas-
tòrs tènen una matéxa fe y obeexen 4
un matèx cap visible, que es lo papa.
Gremio. Gremium. Giron, sein. Grembo.
;REMIAL. s. m. Lo indjviduo db algna
gremi. Gremial. Collegiatus, Individu
d'un corps. Membro d" un collegio.
R ENOYÀ. s. f. ant. GRANOTA.
;RENOYT. s. m. ant. REMETA.
;RESAL. s. m. ant. PLAT.
-R ESGA. s. f. Tabola, bróma. Gresca.
Lztus strepitus. Vacarme , tintamarre,
sabbat. Chiasso, rombazzo, fracasso,
bordello.
TAR DE cresca. fr. Estar alègre, de bon
humor. Estar de gorja; estar de chun»
ga. Letitió gestire. Etre en goguette.
Essere in zurlo, sguazzare.
1ESOL. s. m. Eina de figura regular-
mént cónica, que se fa de certa classe
de terra que resistex mòlt al fog,
servex .pera fóndrer, los mètalls, lo vi-
]re y altras cosas. També se sol fér de
platina y de algun altre mètall. Crisol.
Catinus metallis fundendis. Creuset.
-rogiuolo.. —
sor. Lo de terrissa, mètall 6 altra ma-
eria, en que se encén llum. Candileja.
atillas. Lampe. Lampada. .
io. DEL LLUM. En lo llum de oli lo gre-
vl de la part de sóbre, ahónt hi ha
oli y lo ble. Candileja. Catillus olea-
i lycbni. Godet qui entre dans une
impe è hec. La parte superiore della
mpada. ' '
OL DE SOTA DEL LLUM. Eu los llums de
i lo que va á la part de sota, y ser=
x pera tomar las gòtas de oli que
uen del de sòbre. Cazoleta del can-
I. Lvchni olearii inferior catillus. La
rtie inférieure d'une lampe. La par-
inferiore della lampada. .
TOM. I.
GRE 1049
GREU. adj. ant. caave.
GREU. ant. FORT, VEH£EMÈNT.
GREU. ant. GRAVÓS. |
sasza onu. fr. Tenir séntimènt 6 pena de
. alguna cosa. Saber mal , sentir. Dolere.
Deplaire, Rincrescere.
saver GhEv. fr. Serli repugnant 4 algú ale
guna cosa, férla eb disgust. Hacerse
mal de su grado. Egrè ferre. Arriver
à contre-cœur. Rincrescere, spiacere. '
sassa GRÈU. Dóldrer, causar pena que se
fassa malbé alguna cosa. Dar lástima.
Dolere. Faire: pitié. Dolere.
GREUGE. s. m. ant. acravr, en la segó-
na accepció.
sasuce. ant. Quéxa del agravi fet 4 las
lléys 6 privilegis, que se proposaba or-
- dinariamént en las córts de la coròna
de Aragó. Greuge.. Actio in legum Ara-
gone tufractores. Plainte. Querela,
oglianza, lamentanza.
GREUJAR. v. a. ant. GRAVAR, AGRAVAR,
OPRIMIB.
GREUMENT. adv. mod. ant. caavembnr.
GREVA. s. f. ant. Pèssa de l'armadura
antiga que cubria la cama dèsdel genòll
fins al tormèll. Greba. Ocrea. Gréve.
Gambiera, stivale.
GREVANSA. s. f. ant. Dany, DETAIMÉNT,
GREVEMENT. adv. mod. ant. arave-
MÈST.
GREVIA. s. f. ant. GRAVEDAT.
GREVOL. s. m. Planta que té las camas
divididas désde la base en varios rams,
esbarriads , cilíndrics y dividids per nu-
808, I uarnids de panxetas. Las fullas
sòn de gura de ferro de llansa, cras-
sas y mòlsudas: las flors, que són gro-
gas, naxen separadas las masculinas de
las femeninas en distinct brót; y lo
fruit es una tabélla .de dós líneas de
diámetro, mit) transparént, de colòr
blanc rosad , y plena de un suc viscòs
de que participa també tòta la planta.
Muerdago, liga. Viscus, viscum. Gui
de chéne. Vischio.
GRÈX. s. m. Lo llard ó part més grassa
de la carn de cualsevol animal. Grasa,
gordura, gordo, graso, grosura , en-
jundia , sain , untaza , unto. Pinguedo
adeps. Graisse. Sugna, adipe, grasso.
eakx. Lo de gallina y altres aucélls. En-
. jundia, untaza. Áxungia. Graisse de
. volaille. Sugna.
cakx. Lo excès de carns 6 corpulencia en
. las persónas y animals. Gordura. Cras-
15€
1050 GRI
situdo , pinguedo. Embonpoint excessif:
Grassezza.
crkx. La bruticia 6 porquería que se posa
en la roba per fregar ab la carn ó per
altras causas, Grasa, mugre , pringue. |
Sordes. Crasse. Succidume , lordura.
GRÉX DE BALENA. ESPERMACETI.
EMBRUTAR pe GBÈr. fr. Tirar grèx sóbre
alguna cosa tacandla. Pringar. Pingue-
diue fedare. Empáter. Sporcare, in-
grassare.
POSAR GRÈZ. fr. SNGRELARSE.
GREXIMONIA. s. f. fam. Dinèr. Unto de
' Méjico , unto de rana. Pecuuia. Argent.
Danaro.
GREXONERA. s. f. Eina de cuima que
servex pera tomar lo gréx de las cosas
que se rastexen. Grasera. Lanx coqui-
paria assorum adipi recipiendo. Léche-
frite., Gbiotta , leccarda.
GREXOS, A. adj. Lo que está ple de
gréx. Gordo, pingúe , graso. Pinguis.
Graisse. Grasso.
enzxós. Ple de porquería. Grasiento , cra»
siento , mugriento , pringoso. Pinguedi-
ne unctus. Encrasse , plein de graisse.
Succido, lordo. °
GRIALA. s. f. territ. GABADAL.
GRIALA. 8. f. GIBRELLETA, pera rèntar las
. mans.
GRIANSAS. s. pl. ant. espPonGUERÍAS.
GRIDA. s. f. ant. carpa.
GRIETA. s. f. Llaga que se fa á las caba-
llerías en las potas ab dolór y un poc de
materia. Respigon. Ulceris genus in ju-
mentis. Ulcere qui vient aux pieds des
montures. Piaga che si fa nei piedi del-
le cavalcature.
GRIFAD, DA. adj. que se aplica 4 cert
carácter de lletra. Grifado. Characteris
litterarii genus. Lettre bátarde. Lette-
ra bastarda.
GRIFO. s. m. Animal fabulòs, de mitj
cos en amunt áliga y de mitj en avall
, Meó. Grifo. Gryps, gryphus. Griffon.
Griffo.
GRÍFOL. s. m. Lo lluc ó bròt que trauen
de nou los arbres ó plantas. Pimpollo,
verdugo , vdstago , renuevo. Stolo. Jet,
pousse , rejeton. Germoglio.
ORÍFOL DE AIGUA. Lo ratj que fa l'aigua de
"bax 4 dalt, elevandse sòbre la superfi-
cie. Borbollon , borbeton. Salientis aquse
impetus. Bouillonnement , bouillon. Bul-
licame.
rka ó trávasa Gniross. fr. Brotar las plan-
” GRI
tas, trédrer llacs nous. 4hijar: ec
- pimpollos,. renuevos. Pullulare, Je,
. pousser. Germogliare.
GRIFOLAR. v. n. rèa Ó TRíugE cuin
GRIFOLL. s. m. ant. caso,
GRIHER. s. ni. ant. Lo ventrell dels ar.
célls. Molleja. Avium ventriculu. (e
sier. Ventriglio.
GRILL. s, m. Insecte de una pink
llarg y cuatre alas, las dos preis
més cartas que las altras dès, lo cpu
clinad cap d.terra, dès antevas llargs,
lo cos pardo, rojenc y lustros, y de
unglas en cada pota. Se cria en locep
- yeu las casas, y fregand una ab i
dós alas més as fa una espeor le
sòròli 6 cant . particular, especulsa:
de nit. Grillo. Gryllas. Grillon. Gri
ent. Lo lluc que ix de las llaròrs cus
comensan 4 náxer en la terra abai «
sembran, 6 bé cuand estan es aga
puèsto ea que sènten la humitat. (rs:
Caulis. Petit tige. Stipate, ceppo.
caiLt. Parland de taromjas, llimonas, d,
cada una de las porciòns en qu tú
dividida interiormènt aquest (nú.
las cuals estan radas per si d
una pèlleta mòlt prima. Gajo, culo,
casco. Frustum. Morceau. Pem.
exit. En las nous cada una de las cor
rts en que interiormént está dir:
Baida. Pierna. Pars oblongi no»
Cuisse. Frallo.
cares. pl. ant. GRILLÓNS.
rán GRILLS. fr. GRILLARSE.
NO PUJA UN GRILL DE NOU. expr. Ga. i
ue se usa pera significar lo poca '
e alguna cosa. No vale ó no moi
comino. Ne flocci quidem habend:=
Cela ne vaut pas un zeste. Noo vale su
acca.
FER LA GRILLA. fr. fam. ris cost
GRILLAR. v. o. Tráurer llucs las pe
tas ó llavórs després de sembradas de
lular. Germinare. Pulluler. Gen:
gliare.
GRILLARSE. v. T. Tráurer grills las p"
per àllas matèxas sèns esser sembn—
Nacerse. Pullulare , pullulascere. PJ
ser de soi-méme. Germogliare.
GRILLET. s. m. eniuuó.
GRILLÓ. s. m. Arc de ferro ab ws tue
sèr al detras que se posa al coi *'
cama. Grillete. Ferreus compa ^
neau mis aux pieds. Ceppo di fer
GRILLÓNS. pl. lostrumènmt pera sez
GRO
los reos, que consistex en dòs mitjes
cércols de Erro , ab una barreta que
hi passa per los extrèms, la cual en un
dels caps fòrma una especie de botó, y
en lo altre un foradet, ahónt se fica 7
rébla una falqueta del matóx mètall.
Grillos. Compedes ferrei. Fers. Ferri.
posar GaiLLÒns. fr. Subjèctar á agi ab
grillóns, com se fa ab los reos, botjs,
etc. Echar grillos. Compedes injicere.
Mettre des fers. Porre i ferri.
GRIMA. s. f. FEREDAT.
GRIPAU. s. m. catíPAT.
GRIS, A. adj. que se aplica al colòr que
resulta de la mescla de blanc ab negre
ó blau. Gris. Lencopheus color. Gris.
Bigio.
GRISENC , CA. adj. cats. |
GRISETA. s. f. Certa roba de seda ab
flors 6 altre traballad ménud. Griseta.
Tela serica quædam floribus intexta.
Grisette. Drappo di color bigio.
GRISO. s. m. Aquell fred sec que fa en
lo ivern, acompanyad de un airet fi
penetrant. Remusguillo , remusgo. Fri-
gidus aer. Bise trés-fraíche. Rovajo.
GRITA. s. f. Obra 4 modo de llanterna,
ab una finestreta 4 cada costat, que ser-
vex pera col-locarhi las centinèllas. Ga-
rita. Specula. Guerite. Casino, casotto
della sentinella. à
GRIVA. s. f. Aucèll de passa que acud
per la tardór als paíssos calénts y tem-
perads de Espanya. Es de unas nou pòl-
sadas de llarg, y té la esquena parda,
lo véntre blanquinòs, lo pit pardo clar
ab clapas groguencas, lo béc negre y
las potas cendròsas. Se aliménta de
fruits y busca ab preferencia los rahims
y las olivas. Zorzal. Turdus pilaris vel
Miacus. Grive. Tordo.
GRODETUR. s. m. Roba de seda sem-
blant al tafetá , pero mès gruxuda. Gro-
detur. Textille quoddam sericum. Gros-
de-tours. Sorta di drappo.
GROFALT.UD, DA. adj. Lo que es bast y
mal tèt. Zoguetudo. Rudis. Brut. Ruvido.
GROG, GA. adj. Lo que enlo colòr es sem-
blant al oróála flor de ginésta. 4ma-
rillo , gualdo. Pallidus. Jaune. Giallo.
c Roc. Descolorid , macilént 6 decaigud de
sòn colòr natural. Pdlido, pocho. Pal-
lidus. Pdle. Pallido.
«roc Excss. Lo color grog que es mòlt pu-
jad. Jalde, jaldo, jaldado. Crocens,
crocinus. Jauni. Ingiallito.
GRO 1051
Tonmanse CROG. fr. Descolosirse, pérdrer
lo colòr natural. Enmarillecerse. Pal-
lescere. Jaunir , pálir. Impallidire.
GR R. s. f. Lo colòr grog. Se usa co-
munamént parland del cos huma. 4ma-
rillez. Pallor. Páleur. Palliderza, pal-
lore. :
GROGUEJAR. v. n. Manifestar alguna co-
sa la grogór que tè, ó tirar 4 grog.
Amarillear. Paltere. Paraítre jaune,
jaunir. Ingiallire.
GROGUENC, CA, adj. Lo que tira al co-
lór Amarillento. Subpallidus.
Jaunátre. Palliduccio.
Gnocuenc. Lo que té lo colòr grog mòlt
bax. Amarillazo. Subpallidus. Jaune
púle. Giallo chiaro.
GROGUESA. s. f. ant. crocòR.
GROGUET, TA. adj. dim. de croc. 4ma-
rillito. Subpallidos. Jaunátre. Giallic-
cio.
GROGURA. s. f. ant. caocèr.
GROGURA, ant. FEL SOBREXID.
GROLLÈR, RA. adj. Tòsc, mal formad.
Chanflon , zoquetudo. Rudis, impolitus.
Malotrou. Zoticone), goffo, sconcio.
croLLEr. Bast, ordinari, de baxa calitat,
axí se diu: panyo cnorika. Burdo, bas.
to. Crassus, impolitus. Grossier. Ruvi-
do, grossolano, rozzo.
GRÓNDOLA. s. f. Especie de barco pètit
ab rems y toldo 4 modo de una xalupa.
Góndola. 'Scapha, cymba. Gondole,
Gondola.
GRONXAR. v. a. Móurer alguna cosa ab
repetició de una part á altra. Mecer.
Motare , agitare. Branler. Tentennare,
dondolare. m
GRONXARSE. Y. F. Móurer lo cos de un cos-
tat á altre cuand se camina, 6 per afec.
tació 6 per costum. Columpiarse. Affec-
tato fastu incedere. Se dandiner. Don.
dolarsi.
GRONIARSE. Móurerse penjad de una part
á altra com lo columpi. Columpiarse,
ondearse , ginglar. Oscillare. Se balan-
cer. Dondolarsi, dimenarsi.
GRÒP. s. m. Lo nu dels abres. Nudo. No-
dus, geniculus, geniculum. — Nod.
Nodo.
cnór. La part de la rama que quèda uñi-
da al trónc cuand aquella se talla. Co-
dillo. Rami stipes, imus. Tronçon d'une
branche coupee. 'Troncone.
caòr. met. Apréto 6 dificultat gran en que
algú se troba. Reventon. Arduitas. Dif-
1052 GRO
culte, danger. Inciampo, intoppo,
ca. 5 P PP
GRÒP DE AIGUA. GROPADA DE AIGUA,
GROP DE PLUJA, Ant. XÁFAC.
GROP DE VÈNT. ant. RATXADA DE VENT.
GROPA. s, f. La part posteriòr del ca-
ball. Grupa. Equi tergum, clunes. Crou-
pe. Groppa. .
GROPADA DE AIGUA. Cop de aigua
impetuòs y violènt. Nubada, nubarra-
da, grupada de agua. Nimbus. Ondee.
Acquazzoue , rosvescio d' acqua.
GROPADA DE GÈxT. Tropèll de gènt que cab
ab dificultat en algun paratge. Boca-
nada de gente. Hominum caterva. Fou-,
le de monde. Calca.
GROPERA. s. f. La corretja ab que se '
aliansa la part posteriór de la sélla á la
cua del caball ó altra bestia. Grupera,
gurupera. Postilena. Croupière. Grop-
piera, posolatura.
GROS, SA. adj. Gruxud. Grueso, graso.
Crassus. Gros. Grosso.
Gros. Corpulént. Grueso, gordo. Obesus.
Corpulent. Ottuso. ,
caos. Gran. Grueso. Magnus. .Grand.
Grande. ,
Gros. Se diu també del home tónto y gros-
ser. Gofo. Stultus, hebes. Dandin. Ba-
lordo , balocco , scimunito.
GROS DEL EXERCIT. La part principal y més
forta del efércit. Grueso del ejercito.
Validior pars exercitus. La partie prin-
cipale et la plus forte de l’armée. Gros-
so dell’ esercito. :
ANAR GROS. fi. VENIR GROS.
DE GROS EN GROS. mod. adv. xx anos.
EN Gros. mod. adv. Tòt plegad, per ma-
jòr, en grans cantitats. En grueso, por
mayor, por junto, de por junto. Cu-
mulatim. En gros. In grosso.
EN GROS. A ull, séns examinar bè las co-
sas. 4 bulto. Indistinctè, confusè.
boule-vue. Alla balorda.
ES UN GROS. expr. ab que se pondéra lo
gran cost de alguna cosa. Es un dine-
ral. Non nisi ingeuti sumptu compara-
tur. Grande quantité d'argent. Grande
quantità di danaro.
ESTAR Grossa. fr. Se diu de la dona cuand
está prenyada. Estar en cinta. Gravi-
dam esse. Étre enceinte, étre grosse.
Esser gravida.
rkase GRO3. fr. Posar carns, toruarse cor-
puléot. Engrosar. Pinguescere. Gros-
sir. Ingrassare.
ykase anos. Gloriarse , jactarse de deu
cosa. Gloriarse , jactarse, Sese jactar.
. Se vanter, être glorieux. Borani,
TOBNABSE GROS. fr. FÀRSE ctas, en la y.
méra accepció.
vena Gros. fr. Se diu dels rios, tora,
etc., cuand portan mòlta aigua. Fa
crecido. Copiosis andis affluere. }ear
haute. Acque piene.
GROSSA. s. f. Lo número de doti dote.
nas de algunas cosas ménudas, cor b-
tóns, etc. Gruesa. Numerus dades.
rius in se ductns. Grosse. Grossa.
GROSSARIA. s. f. Lo grux 6 desstié
algun cos. Grosor , grueso. Cristo
. Grosseur. Grossezza.
GROSSARIA. Lo excès de Carns 6 corpus
cia. Gordura. Pioguedo. Embopox
excessif. Grassezza.
GROSSARIA. Grandaria, tamany. Grad*.
Maguitudo. Grandeur. Grandeza.
GROSSER , RA. adj. Bast , ordinari. (>
sero. Rudis. Grossier. Rozzo, rovs.
GRosskna. Descortes, faltad de moda. (7--
sero. Incivilis, inurbauus. Inpol. L:-
polito.
GRosska. Tooto, de poc alcans. (4). &-
bes. Hebete, stupide , lourd. Biss.
GROSSERAMENT. adv. mod. Ab zrue-
ría. Groseramente. Rasticè, incinzie.
Grossiérement , lourdement. lupi
mente, scortesemente.
GROSSERÍA. s. f. Descortesía, falla è
criansa. Groseria. Inurbanitas, hon.
tas. Lourderie, grossicrete. Seorvsà
inciviltà. |
GROSSESA. s. f. ant. caassrrur.
GROSSÍSSIM , MA. adj. sup. de cen Lo
que es mòlt gruxud. Grosisimo. 22
sisimo. Valdè crassus. Trés-gres. Ur
sissimo.
crossissim. Lo que es mòlt gran. Gra
mo. logentissimus. Très-grand. Vi
dissimo.
GROSSURA. s. f. ant. caossagu.
GROTESC. s. m. Arq. y Pint. Adore?
pritxós de insectes y altres ani”
tranys y fullatges; anomenad 31 F
ser á imitació dels que se trobars *
las ruinas del palaci de Tito. Gv
grotesco. Florum frondiumque d >
morum insectorum insu per defors >
que animalium implexus atque o#*
tus. Grotesgue. Grotesco.
GRUA. s. f. Aucéll que vola mòlt a!”
sosté ab una sola pota cuand esti”
GRU
ra. Tè lo bec llarg, recte y agud, la
nuca y lo coll peluds, lo frdnt cubert
de una especie de borrissol negre, lo cos
de colòr de cendra, y las plómas més
grossas de las alas negras. Grulla. Grus.
Grue. Gru , grua.
saua. Guarnimént per lo regular de ca-
pyas, sobre las cuals s'extèn y evganxa
un tros gran de papér: se fa de varias
figuras peró la més comú es la cuadra-
da: à un de sòs extrèms se hi pénja una
especie de cua fèta de bocins de papèr
ó altra materia; y lligad lo tòt ab un
fil mòlt llarg se PA elevar per medi del
vènt, y servex de diversió á las criatu-
ras. Cometa , bilocha. Cometes volatilis
papyro et vergis decussatis confectus.
Cerf- volant, Cervo volante. '
sua. 8. f. Máquina de que se nsa pera
axecar tóta classe de pesos. Grua. Ma-
china tractoria. Grue, escoperche. Grua,
argano.
3RUA MALLORQUINA. Áucéll de uns tres 4
cuatre pams de llarg. Té la esquena de
colór blau cendrós, las plómas de las
alas blancas y bermellas, las de la cua
negras y grogas, las potas y lo bec ne-
greucs, y la part anterior del cap cu-
berta de plómas mòlt finas de un negre
fort. Tè sòbre del cap un plòmall llarg
y bonic de colòr grog. Es manso y se
manté de insectes y llavòrs. Martinete,
martin del rio. Ardea pavonina, 4i-
grette. Garza bianca.
'RUM. s. m. cena BLANCA, en la segòna
accepció.
BUM. CAUMULL.
RUMULL. s. m. La part del líquid que
se coagula; com un GRUMULL de sang,
etc. Grumo. Grumus. Grumeau. Grumo.
IUMULL. Lo bulto pétit que se forma en
algunas cosas , cuand se unexen y apré-
tan unas ab altras las parts que anaban
soltas; com succeex en la pasta, en las
farinetas , etc. Gorullo, gurullo, buru-
jo. Globulus. Petit peloton , petite bou-
le. Grumo. —
1UMULLAD, DA. adj. caumuLLos.
RUMULLARSE. v. r. Formarse gru-
mulls en algun líquid. Engrumecerse.
In grumo coagulari. Grumeler. Aggru-
marsi.
tUMULLOS, A. adj. Lo que está ple
de grumulls. Grumoso. ln grumos coa-
gulatus. Grumeleux. Honchioso , rosti-
glioso. n
GRU 1055
GRUNA. s. f. ant. excauxa.
GRUNYID. s. m. Lo sonido que fa lo porc
ab la bóca. Gruñido. Grunnitus. Gro-
nement. Grugnito.
GRUNYIR. v. n. Formar lo porc lo soni -
do propi de la sèva veu. Gruñir, Grun-
nire. Grogner. Grugnire , groguare.
GRUNYIR. met, Rondinar, manifestar dis- .
gust y repuguancia en la e£ecució de
alguna cosa, murmurand entre dénts.
Grunir , refunfuñar , rezongar , verra-
quear. Obmurmurare. Grogner , mur- .
murer. Borbottare , gorgogliare.
GRUNYIR. Cruxir, fér un sonido fort y des-
apacible. Rugir. Rudere, stridere. Ru-
gir. Ruggire.
caunria. Fèr 6 causar alguna cosa un so-
nido agud y desagradable per fregar
ab altra ab mólta forsa; com ho fan
une serra, una llima, una carreta, etc.
Rechinar, chirriar. Stridere. Crier.
Stridere.
crunyia. Fèr un sòròll desapacible las bal-
das, forrallats, portas y finéstras cuand
estan fluxas y las mou lo vént; y los
ferros de cótxes, carros y máquinas
cuand no ajustan bé. Cencerrear. Obs-
trepere. Crier. Cigolare.
aausria. Donar un sonido aspre la corda
de algun instrumént. Cerdear. Stride-
re. Rendre un son faux et desagrea-
ble. Stridere.
GRUPIA. s. f. Ndut. mora.
GRUPO. s. m. Lo conjunt de varios cos-
sos apinyads y unids. Grupo. Cumulus. -
Groupe. Gruppo.
GRUTA. s. f. Caverna ó concavitat de la
terra éntre rocas. Gruta. Spelunca,
crypta. Grotte, Grotta, antro, tana,
spelonca.
GRUTA. Cavitat subterránea que servex pe-
ra tenirhi fresc lo béurer y altras cosas.
Cueva, caño. Crypta aque frigescendæ.
Cave. Caneva , cantipa.
GRUX. s. m. Corpulencia ó densitat de
algun cos. Grueso , grosor. Crassitudo.
Grosseur. Grossezza.
GRUX DE CABELL. La part mínima de alguna :
cosa. Negro de uña. Pili crassities. La
moindre partie. Una piccolissima parte.
GRUXA. s. f. caux.
POSAR GRUXA. ÍT. ENGREXARSE.
GRUXARIA. s. f. crux.
GRUXUD, DA. adj. Dóble, lo que té
mòlt grox. Doble. Crassus. Double.
Grosso.
1054 GUA
&RUXUD. Lo que excedex de la mida regu-
lar y corpulencia que deu tenir; com
fil cruxun , roba cauxuna. Gordo. Cras-
sus. Gros. Grosso.
eRUxUD. Corpulènt, gras. Gordo, grueso.
Crassus, obesos. Corpulent. Grasso, core
pulento.
TORNARSE GRUXUD. fr. FÈRSE GROS.
GU.
GUAANYAR. v. a. ant. GUANYAR.
GUACAMAYO. s. m. Aucèll de América,
especie de papagall del tamany de la
" gallina, ab lo bèc blanc de sobre, ne-
re de sòta, los pòlsos blancs, lo cos
de un colòr bermellòs, lo pit variad de
blau y verd, las plómas grans exteriórs
de las alas mòlt blavas, y las de la bora
‘ del pit grogas, la cua mòlt llarga
' bermella, ab las plómas dels costats bla-
vas. Guacamayo. Psittacusmacao. Aras.
Gran pappagallo.
GUADAGN. s. m. ant. cvawr.
GUADAGNAR. v. a. ant. GUANYAR.
GUADAMACIL. s. m. Cabretilla adòbada
ab varias figuras y adórnos estampads
ab la prémpsa. Guadamacil. Aluta ce-
lata vel picta. Cuir dore. Cuojo pittato.
GUAL. s. m. Lo paratge de poc fóndo,
pla y ferm per ahónt se pod passar lo
riu de una part á altra sénse barca.
Vado, esguazo. Vadum. Gue. Vado,
guado.
PASSAR Á GUAL. fr. VADEJAR.
GUALDRAPA. s. f. La cuberta llarga de
seda ó llana que tapa y adórna las ancas
del caball. Gualdrapa. Equi stragulum.
Chabraque. Coperta di cavallo.
GUALDRAPA. ant. REBOSTÈR, en la segóna ac-
cepció. .
GUANOS, A. adj. ant. que se aplica al
paratge del mar, riu, etc.,-que en
mólts puéstos té poc fóndo, y per lo
matéx es perillós lo navegarhi. Vadoso.
Vadosus. Plein de bas-fonds. Che ha
molti bassi fondi.
GUANT. s. m. Abrig per la m& y de la
matéxa fórma, fét de péll , roba ó punt.
Guante. Chirotheca. Gant. Guante. '
@UANT DE FERRO. ant. MANOPLA, en la pri-
méra accepció. ,
FER ux GUANT. fr. Arreplegar entre varias
personas algun dinér pera algun fi, re-
gularmént de beneficencia. Echar un
guante» Stipem ab amicis colligere,
GUA
Faire' une quête entre amis. Fare uu
cerca , una colletta fra gli amici
LLEVARSE LOS GUANTS. fr. Tráurersels de ly
mans. Descalzarse los guantes. Chin
thecas deponere. Se deganter. Caras
i guanti.
PASSAR UN GUANT. fr. rkn un Gta.
POSAR À ALGÚ COM UN GUAST. fr. ab que
dòna 4 enténdrer que se ha resndi
algú de modo que lt haja fèt impresi.
Se usa també aquesta frase ab dim
verbs. Poner d uno como un guaneo
mas blando que un guante. Fun
reddere. Rendre souple comme un sa
Far soave come un guante.
POSARSE LOS GUANTS. fr. Ficáreels à las ma
Calzar ó calzarse los guantes, enna
tarse. Chirothecas induere. Mettre
gants. Mettersi i guanti.
SALVO LO GUANT. expr. fam. de questa
ra excusarse ab algú de no hier
flerad lo guant al donarli la ma. dd
' el guante. Salva cæremonié. L'on
passe le gant. L' amore passa il gus
GUANTER , RA. s. m. y f. Lo qui hd
ven guants. Guantero. Chirotheans
opifex. Gantier. Guantajo.
GUÁNTERA. s. f. Planta. pipattu
GUANY. s. m. La utilitat que resulta di
comers 6 altra acció. Ganancia, ler.
logro. Lucrum, quzstus. Gain, pr*
Guadagno.
poman À Guanr. fr. Dèxar alguna cos è
usura. Dar d logro. Feneran. Pr”
à usure. Dare ad usura.
POSAR À GUANY. fr. DONAR i GUAXI.
GUANYAD, DA. p. p. de cuasru 6
nado.
TANT GUANYAD TANT DESPES. expr. de quf
usa pera manifestar lo poc products è
algun ofici 6 empleo. Comido por et"
' do. Victui tantum ratio accepti eter
pensi convenit. Pivre au jour la jos
née. Vivere di per di.
GUANYADOR, RA. s. m. y f. Lo;
guanya. Ganador. Lucrans, lon
ciens. Gagnant. Guadagnatore.
GUANYAR. v. a. Adquirir riquesas dir
mentarlas per medi del comers, int
* tria 6 traball. Ganar. Lucrari, quasi:
' facere. Gagner. Guadagnare.
cuavrar. Aventatjar, excedir 4 altre ^
alguna cosa. Ganar , vencer. Vier.
excellere. Gagner, vaincre. Guadir>
re, vincere. :
GUAXYAR. Lograr 6 adquirir algun (>
GUA
com la hònra, lo favòr, la gracia, etc.
Ganar. Comparare. Gagner , acquerir.
Guadagnare , acquistare.
cvaxyam. Portársen la palma. Llevar lo
mejor. Primas ferre. Avoir le dessus.
Aver il primo posto.
GUANYAR. CONQUISTAR.
GUANYAR Á corner. fr. Córrer més deprès-
sa que algú. Ganar en la carrera. Cur-
so vincere. Paincre à la course. Vin-
cere al corso.
GUANYARSE LO Mikxjam. fr. Guanyar ab lo
traball lo necessari per la subsistencia.
Ganar de comer. Proprio labore vic-
tum comparare. Gagner sa vie. Gua-
daguarsi il vitto.
GUAPAMENT. adv. mod. Bellamént , ab
elegancia. Guapamente. Strenué. Belle-
ment. Bellamente.
GUAPO , PA. adj. Galant, bonic, elegant.
Guapo. Elegans, pulcher. Beau, bien
mis. Bello, elegante. .
ska LO Guaro. fr. Ostentar ánimo y valen-
tía en los pérills. Guapear. Fortitudi-
nem ostentare. Faire montre de son
courage. Audar fastoso del suo valore.
GUARDA. com. La persòna que está en-
carregada de guardar y conservar al-
guna cosa. Guarda. Custos. Garde,
gardien. Guardia, custodia.
Guarps. Veu ab que se advertex y avisa
á altre que se aparte del dauy ó per-
judici que lo amenassa. Guarda. Heus,
cave. Gare. Guarda, bada.
GUARDA. Se usa també pera manifestar al-
gu que fogirá de fèr una-cosa de que
creu li pod resultar dany. Guarda Pa-
blo. Cave. Halte-la. Alto là.
CUARDA. GUARDIA.
GUARDA DE CÁRCER. ant. ESCARCELLÈR.
GUARDA DE PRESONIA. Ant. ESCARCELLÈR.
GUARDA DE vista. La persóna que no perd
may de vista 4 aquell 4 qui guarda.
Guarda de vista. Custos ocularis. Celui
qui garde un autre d vue. Guardi di
vista.
GUARDAS. 8. f. pl. En los panys són aquells
ferros que privan de girar las claus
pera fer córrer lo pestèll, y en las claus
són los vuids per ahònt passan aquells
ferros. Guardas. Sere repagula. Gar-
des. Togegni.
ESTAR DE GUARDA. fr. FRR GUARDA.
rkr Guanpa. fr. Estar guardand alguna
cosa. Hacer guardia. Excubias agere.
Faire la garde. Far la guardia.
GUA
MUNTAR GUARDA. ÍT. PUJAR GUARDIA.
PUJAR GUARDA. fi. PUJAR GUARDIA,
PUJAR DE GUARDA. Ír. PUJAR GUARDIA.
GUARDABOSC. s. m. La persóna desti-
nada pera guardar los boscs, especial-
mènt los rèals. Guardabosque. Nemoris
custos. Garde-forestier. 1 custodi dei
boschi.
GUARDACOS. 8. m. ant. ARMILLA.
GUARDACOSTAS. s. m. Lo barco desti-
nad pera defeusar las costas y ports é
. impedir la introducció de géneros de :
contrabando. Guardacostas. Prasidia-
ria navis. Garde-cóte. Navigli che dif-
fendono le coste. |
GUARDADOR, RA. s. m. y £ Lo qui
guarda 6 té cuidado de las sévas cosas.
Guardador. Custos , servator. Gardien.
Guardiano, custode.
GUARDAMA. s. m. La part que cubre la
ma en la guarnició de la espasa 6 daga.
Guardamano. Capuli .ensis ovnamen-
tum. Garde d'une épée. Guardia, elsa.
cuanpami. En las armas de fog es una
de ferro semicircular, clavada en
a caxa sóbre del disparador pera im»
pedir que aquest dóne eap cop. Guar-
damonte. Catapulta fibule munimen.
Ressort d'une platine. Molla nella car-
tella dell’ acciarino.
GUARDAPOLVOS. s. m. En los cótxes
són los ferros que van dèsdel balancí
gran fins al èx. Guardapolvos. Ferrea
virge rhedam munientes. Tirans de vo-
lee. Tirante del bilancino.
GUARDAR. v. a. Cuidar, posar en cobro
alguna cosa; com los dinérs , joyas , ves-
tida, etc. Guardar. Recondere. Gar-
der , conserver, serrer. Riservare , cog-
- servare, racchiudere, custodire.
GUARDAR. Tènir cuidado y vigilancia sobre
- alguna cosa. Guardar. Curare, defen-
dere. Garder. Guardare.
GUARDAR. Observar y cumplir lo que cada
hu deu per ebligació; com cusnpan la
paraula, lo secrèt. Guardar. Servare.
Garder , observer. Osservare, servare.
GUARDAR. Conservar. Guardar. Conserva-
re. Conserver. Conservare.
GUARDAR. Preservar algune. cosa del dany
que li pod sobrevenir. Guardar. Serva-
re, tueri. Garder , preserver. Preser-
vare, difendere.
GUARDAR. No gastar, ser escas. Guardar.
Sordidum, miserura esse. Ne pas depen-
ser. Risparmiare.
to 56
1036 GUA
GUARDAR. ant. ATÉNDRER , MIRAR.
GUARDARSE. Y. f. Precaucinnarse de algun
périll. Guardarse. Sibi cavere. Se gar»
der, se garantir. Guardarsi, preser-
varsi.
cuarvarse. Posar cuidado en dèxar ide
efecutar alguna cosa que no es conve-
niént. Guardarse. Cavere. Se garder,
s'abstenir. Guardarsi, astenersi.
GUARDARSE. Parland de fruitas, llegums,
etc., mantenirse, no passarse. Conser-
varse. Durare. Se maintenir. Mante-
nersi, conservarsi.
GUARDARSE DE ALGÚ. fr. Desconfiarne. Re-
servarse. Precavere. Se garder » se dé-
fier. Diffidare, guardarsi.
GUÁRDAT HO. expr. ab que se desprecia y
no se admet lo que altre oferex. Ar-
rópese con ello, arrebócese con ello. Si-
bi solus habeat. Pous pouvez le garder.
Glielo do, glielo cedo, grazie.
NO GUARDARSE. fr. Se diu de las fruitas y
altras cosas semblants que ab lo tèmps
se passan. Dañarse. Corrumpi. Se gá-
ter. Corrompersi.
GUARDAROBA. s. m. La oficina destina-
da en palact y en altras casas y esta-
blimèsts públics pera guardar la: roba.
Guardaropa. Vestiariam. Garde-robe.
Guardaroba.
GUARDAROBA. Lo armari ahónt se guarda
la roba. Guardaropa. Arca vestiaria.
‘ Garde-robe. Armadio che serve di
- guardaroba.
GUARDARODAS. s. m. Pèdta que se po-
sa 4 las cantonádas dels: edificis pera
resguardarlos dels carruatges. També
se posa á las boras dels pasetjs y. carre-
tèras pera que los carros, cótxes , etc.,
no pugan exirme. Guardacanton , re-
- canton. Saxum ad januæ latera, vel ad
:' edificii .asgulos tuendos..Borme. Pila-
strino. , . .
GUARDATIMO. s. m. Ndut. Cada hu dels
capòns que se posan en las tnouéras de
la pópa que estan 4 nua y.altra part del
- timó. Guardatimones. Bellica tormenta
in puppis lateribus collocata. Canons
de retraite. Cannosi di poppa:
€UARDAVELA, s. m. Ndut. Cap. que
-1 trinca las velas de gabia ab las espigas
- idels arbres pera acabar de assegurarlas.
Guardavela. Funis veli adstrioterius.
Voile de hune. Fuue della vela di gab-
12. à ' .
GUARDIA. s. f. Lo cos de soldads á altra
GUA
gónt armada que assegura 6 delme il.
guna persóns ó puesto. Guardia. (s.
todia militaris. Garde. Guardia.
GUARDIA. s..m. Lo soldad de cualserdà
las companyías de guardias de $, y
Guardia. Regie custodie miles, Gr
du roi. Guardia del re, guardia rak
GUARDÍA DE corps. Lo cos de soldads miis
- destinads pera guardar iamedishmst
'. una persòna real. Guardia de cop,
guardia de la persona del rey. (at.
dam corporis turma. Garde-du-orx.
Guardie del corpo.
GUARDIA DE xOxÓR. Müic. La que se mi
aquellas persónas á qui correspo ye
sa dignitat y empleo. Guardia de i-
nor. Militaris custodia honori gni
Garde d'honneur. Guardia d' onore.
GUARDIA MARINA. Lo cadet que se exi
. pera ser un oficial espert de la min
militar. Guardia marina. Milita nin;
tiro. Garde marine. Guardia-manm
PUJAR GUARDIA Ó DE GUARDIA. fr. Mic. P»
trar alguns soldads de guardia es ala
puésto pero que iscam y descauss |»
que hi habia. Montar la guardiz (er
todiam , excubias suscipere. Ks 4
garde. Montar la guardia.
GUARDIA. s, m. Lo qui guarda pevh
de alguna cosa. Guardian. Costos. e"
. dien. Guardiano, custode.
evaanió. Ea la órde de san Francesc los
periòr de sòs convénts. Guardian Fr
trum minorum prefectus. Gen.
Guardiano.
GUAnDLé. ant. Ndut. En los navíos loq
- tè á són cérreg cuidar de las vela. :-
mas, etc. Guardian. Armorum ass
Gardien. Guardiano. .
GUARDIA DE vivras. La persòna que €?
destinada pera guardarlas. Find
Vineæ custos. Messier. Guardian Y
. vigne.
GUARDIANÍA. s. f. Lo empleo de gt
dig en.la orde de san Francesc +:
temps que dura. Guardiania. Fntr-
minorum prefectura. Gardini
Guardianeria.
Guahpiasía. Lo territori que té send
cada convènt de frares (ranciscam >:
- ra recollir caritat en los pobles qu:
estan compresos. Guardiania. Fot:
minorum præfecti ditio. District » *
couvent fait la quete. Distretto d.
convento,
GUARDIN, s.m. Ndut. Lo cap ab qv
a
GUA
tànen en lo aire las portèllas de la arti-
Mería. Guardin. Funis in navibus fenes-
trarom. foribus suspendendis. Cordes
qui tiennent suspendus les mantelets
des sabords. Fune per chiuder ed apri-
re i contrasportelli.
euaunix. Ndut. Lo cap que se posa al ex.
trèm del pinsot pera subjectarlo cuand
se goberna. Guardin. Funis ad guber-
naculi clavum in navibus. Drosse du
gouvernail. Fune del timone.
GUARDIOLA. s. f. Eina de barro, de fi-
gura comunamént rodóna , tóta tapada,
que servex pera guardar lo dinér que
se hi va tirand per una sola òbertura
que té llarga y estreta, de modo que
pugan entrarhi las monedas, y no pu-
gan exirue sénse trencarla. 4Alcancia,
hucha, ladronera , olla ciega. Theca
fictilis. Tire-lire. Salvadanajo.
GUARDO. s. m. ant. GALLABDÓ.
GUARDONAR. v. a. ant. GALLARDONAR. .
GUARENCIA. s. f. ant. GananTia.
GUARENTIA. s. f. ant. GARANTIA.
GUARENTIGI , GIA. adj. for. que se
aplica al contracte, escriptura 6 cláu-
sula de élla en que se dona facultad á
las justicias pera que la fassan cumplir,
y etecuten al obligad com per sentencia
passada en antoritat de cosa judicada.
Guarentigio. Chirographum de pecuniá
statim solvendà aut re tradendá. Pou-
voir qu’on donne à un juge de faire
exécuter une sentence. La parte d' una
scrittura nella quale si da facoltà al
giudice di far eseguitare quello che iu
essa si promette. |
'UARIMENT. s. m. ant. curació,
UARIR. v. a. ant. cunar, en la priméra
accepció.
vane. V, M. ant. curan, en la sexta ac-
cepció. .
UARISME. s. m. Lo número ó números
posads en órde pera senyalar cantitat
determipada. Guarismo. Numeroram
scriptio. Chiffre. Numero.
UARISÓ. a. f. apt. cunació.
JARISON. 8. f. ant. cunació.
UARITA. 5. f, ant. Amparo ó refugi pe-
ra escaparse de algus dany 6 pèrill.
Guarida. Refoginm, confugium. Re,
traite, repaire, gsile. Asilo, ricovero,
rifugio. |
JARNICIO. s. f. Adoruo qne.se posa en
os vestids, robas, cortivatges y altras
osas semblants pera que sian mès bo-
TOM. L '
| GUA 1057
nicas y agraciadas. Guarnicion. Limbus
vel fimbria in vestis ora. Garniture , or-
- nement. Guernimento , guervigione.
GUARNICIÓ. La defensa que se posa en las es-
pasas y altras armas de la matéxa classe
pera preservar la ma. Guarnición. Ensis
capulas. Garde d'epée. Guardia, elsa.
GUABNICIÓ. La trópa que guarnex alguna
plassa. Guarnicion. Militare presidium.
Garnison. Guernigione.
GUARNICIÓ. Lo adorno de fusta ó altra ma.
teria , de figura regularmént cuadrilon-
ga, ahônt se posan y encaxan las es-
tampas, pinturas, etc. Marco. Ora,
margo. Cadre. Quadro, cornice.
cuarnició. Lo cércol de or, plata d altre
métall ahónt se clavan y asseguran las
pèdras preciósas. Guarnicion. Emblema.
Garniture. Guernimento, guernigione.
GUARNICIONER. s. m. Lo qui fa guar-:
nicións per mulas y caballs. Guarnicio-
nero. Phaleraram opifex. Bourrelier,
Valigiajo, bastajo, sellajo.
GUARNIMENT. s. m. cvaaNtció.
GUARNIMENT. Adorno é ataviu ab que se
cubre algnua cosa. Paramento. Orna-
tus. Ornement. Fregio,
GUARNIMÈNTS. pl. Tots los arreus necessaris
pera carregar 6 muntar las caballerías.
: Aparejos,rendaje. Dorsualia. Harnais.
Arnese, bardatura.
cuarnimbxTs. Los arreus que se posan d las
mulas y caballs pera tirar lo cótxe.
Guarnicion. Phalere. Harnais. Arnese.
GUARNIR. v. a. Adornar los vestids, ro-
bas, etc., ab puntas, galòns ó altra
cualsevol guarnició. Guarnecer. Orna-
. re. Garnir. Orpare, guernire, fregiare.
cuantía. Eogastar diamants y altrás pè-
dras en or, plata ó altre mètall. Guar.
. necer. Gemas argento vel auro ipse-
rere. Enchásser. Incastrare, incassare.
cuansir. Destiuar cert número de tròpa á
- alguna plassa 6 fortalesa pera sa. defen-
. sa y oonsérvació. Guarnecer , presidiar.
Preesidium Ímponere, præsidiis muni-
re. Garnir. Guernire.
GUARNIR. Adornar ab guarniménts alguna
cosa, ataviarla. Emparamentar , para-
mentar, Ornare, exornare. Orner , pa-
rer, harnacher. Parare, guernire.
:GUARNIR. met. EMBABIECAR.
GUASARDA. s. f, aut. RECOMPENSA.
GUASPA. s. f. ant. coxrkna.
GUAST , TA. p. p. irreg. ant. de euastan.
Maleado. 53
1
1059 GUA
GUASTAR. v. a. ant. Malmétrer, espat-
llar. Echar d perder, malear. De-
pravare. Depraver. Guastare, depra-
vare,
GUATLLA. s. f. Aucèll de passa, més
gros que la calandria: té lo bèc obscur,
las céllas blancas, las potas sèuse espa-
ré, y lo cap, la esquena y las alas de
colór pardo ab rallas més fóscas, y la
part inferiòr de un colòr gris groguenc.
Codorniz. Coturnix. Caille. Quaglia.
GUATLLA MARESA. GUATLLA MARINA.
GUATLLA MARINA. Especie de guatlla més
grossa que las altras, y no se conex si-
, nó perqué las guia 4 tótas cuand estan
de pas. Rey de codornices , rascon. Co-
turpix alias ducens. Roi de cailles, rá-
le de genet. Be delle quaglie.
GUAU. s. m. ant. GUAL. :
GUAY. s. m. aut. Plor y laménto per al-
guva desgracia 6 ceutratémps. Guaya.
Piauctus. Plainte, gemissement. Gemi-
to, pianto, lai.
cuar. ant. Allicció, pesar. Cuita , pesa-
dumbre. Afflictio. Affliction, peine,
chagrin. Peva , cordoglio.
GUAYABA. s. f. Lo fruit del guayabo.
Guayaba. Guayabæ fructus. Goyabe.
Pera indiana.
GUAY ABO. s. m. Arbre de las Indias que
té las fullas ralladas y un poc obtusas,
las camas cuadrangniar:, la flor com
una rosa composta de mèltas fulletas,
lo fruit ovalad de la mida de una pera
mitjana, de varios colórs y més ó mé-
nos dòls, ab la mólsa plena de uns gra-
nets ó Navòrs pétitas. Guayabo. Gua-
yaba, psidium pyriferum. Goyabier.
. Sorta di pero indiano.
GUAYAC. s. m. Arbre gran de las Anti-
llas que tè lo trónc tort, la escorxa du-
ra, trencadissa y de un colòr fòsc, las
fallas compostas de altras fulletas ova-
hadas y obtosas; las flors blancas, lo
fruit molsad y de figura de las olivas.
La séva fusta es medicinal, rehinósa , de
un colór negrenoe , un poc aromática, y
de un gost amargant y un poc acre.
Guayaco , guayacan. Guayacum offici-
nalis. Gaiac. Guajaco.
GUAYAQUIL. adj. que se aplica á lo que
es de la provincia de Guayaquil en lo
règne del Perú. Guayaquil. Guayaqui-
lensis. De Guayaquil. Di Guayaquil.
GUAYMENTAR. v. n. ant. Plorar , geme
gar, lamentarse. Plañir. Plaugere.
nana
. eveana. Lo art y
. GUERRA. ant. DESAFÍO.
GUE
Pleurer , gémir , se plaindre. Piano,
gemere , lagnarsi.
GUAYTA. s. € ant. czvmkin , ar
GUAYTAR. v. a. ant. aratavan.
GUBIA. s. f. Enformadór de mitja as
primet , de que usan los fustèrs y ts
artifices pera traballar las obras di
das. Gubia. Scalpram fabrile. Seu:
guge. Scalpello.
GUBIADA. s. f. Lo concurs abundi:
algunas cosas. Nubada , nubarreki.
pia. Concours, abondance. Copiar
titudine.
GUERIMENT. s. m. ant. curació.
GUERRA. s. f. Desavenencia y has:
éntre dós ó més potencias. Guerra »-
lam. Guerre. Guerra.
professió milibr 1
aquest sentit se diu gèot de ca
máquina de GUERRA, etc. Guerra :
bellica. Guerre. Guerra.
GUERRA. met. Dissensió y desavenemos
tre doméstics. Guerra. Dissidixz »
mesticum. Guerre, differens. Ge
quistione , discordio.
GUERRA, met. La eposició de um s:
altra. Guerra. Contrarietas. £
contrariété. Guerra, oposizione.
GUERRA CIVIL. La que ténen éntt-
habitants de un matèx poble, re.
ca 6 règne. Guerra civil. Civilo de:
Guerre civile. Guerra civile.
GUBRRA BECTARADA. La enemistat ma
que hi ha èntre dès 6 més
Guerra abierta. Bellum apertun.i
re ouverte. Guerra aperta.
GUERRA DE ENTENINÈNT. La oposicú
diferènts dictàmens 6 parers. Gv
entendimiento. Dictaminum pres
position, contrariag de sex
Pugna tra i pareri.
GUERRA INTERIOR. La que mou contri
hó la part sensitiva del home.
Seditio. Revolte des sens. Gue
terna.
GUERRA viva. La mòlt encarnissadiw
termissió ni trègua. Guerra viva È
ne bellum. Guerre vive, animé |
ra spietata, grande.
DECLARAR La GUERRA. fr. Notificar i i
ber una potencia 4 altre la mí
que ha pres de tractarla com 11
ga, privand tòta comunicació y *
y cometènd contra èlla y sòs
actes de hoftilitat. Declarar la:
e
GUE
Belum indicere. Declarer la guerre.
Dichiarar la guerra.
yèr GUERRA. fr. FÈR La GUERRA.
Fka GUERRA. fr. met. Oposarse á altre ab
eficacia pera impedirli algun intéut;
anar contra de algú. Hacer guerra. In-
sidiari. Faire la guerre , resister. Far
la guerra.
rèn cuxana. fr. met. Molestar lo interior
alguna passió, especie, etc. Hacer guer-
ra. Angere. Tourmenter, agiter inté-
rieurement. Tormentare, affligere.
vk La GuraRa. fr. Hostilisar y combátrer
una potencia á altra empleand contra
élla los medis militars. Hacer guerra,
guerrear. Bellum gerere. Faire la guer-
re. Far la guerra. |
QUI NO VA À La GUERRA NO MOR EN ÈLLA. ref.
que ensenya que peral evitar cualsevol
esgracia es lo millòr no posarse en pè-
rill de rébrerla. Quien no va d la guer-
ra no muere en ella. Area vitetur si
aspergere pulvere nolis. Qui ne joue
point, est toujours à deux de jeu. Chi
non vuol la festa levi |’ alloro.
GUERREJADOR, RA. s. m. y f. Lo qui
guerreja. Guerreador , guerreante. Bel-
lator. Guerrier , guerroyeur. Guerriero,
uerreggiatore.
GUERREJAR. v. a. Fèr la guerra. Guer-
rear. Bellum gerere. Faire la guerre,
guerroyer. Guerreggiare, combattere,
far guerra.
GUERRER, RA. adj. Lo qui té geni mar-
cial y es inclinad 4 la guerra. Guerre-
ro. Bellicosus. Guerrier, belliqueux.
Guerriero, bellicoso.
GUERRILLA. s. f. Partida de tròpa llèu-
gera que fa las descubertas y comensa
las primèras escaramussas. Guerrilla.
Velites. Guerillas. Guerrillas.
| GUERXARSE. v. r. Tórcerse la fusta de
las portas, finéstras, taulas, etc. 4la-
hearse , combarse , bornearse. Dolatam
trabem flecti. Se dejeter, se courber.
Piegarsi, iucurvarsi.
GUERXERA. s. f. GUERXESA.
GUERXESA. s. f. Lo vici que ha pres al-
gana péssa de fusta traballada, tór-
céudse 6 doblegandse. Alabeo, comba.
Trabis dolate flexio. Cambrure. Garbo,
curvatura.
TRÁURER DE GUERXESA. fr. Adressar alguna
pèssa de fusta que se habia posad guer-
xa. Desalabear. Deflexionem tollere.
Redresser. Raddirizzare.
GUI 1059
GUERXO, XA. adj. que sé aplica à lá
persóna que per vici 6 per defècte dels
ulls n.ira torcènt la vista. Bisojo, bizco.
Strabo, strabus, strabouus. Louche,
bigle. Guercio.
cu£ato. Sé diu també de la pèssa de fusta
traballada que se ha tort ó doblegad.
Alabeadó , combos combado. Flexus.
Dejeté. Gurva, incurvata, piégata.
MIRAR GUERXO. fr. Mivar malamént, tor-
cènd la vista. Mirar de traves, mirar
bizco. Obliqué istueri. Regurder de
tràvers. Guardar con occhiò bieco, tor-
vo, arcigno.
GUIA. s. f. Lo qui encamina, conduet y
ensenya 4 altre lo tamí. Guia. Dux,
ductor. Guide, conducteur. Guida,
scorta.
outra. met. Lo qui ensenga y dirigex 4 al.
tre pera (èr ó lograr lo que se proposa.
Guia. Dax, ductor. Guide , directeur.
Guida, direttore.
GUIA. Lo despatx que se dóna al qui trans.
porta alguns géneros pera que no li start
detinguds. Guia. Syngrapha telonaria.
Billet de douane , passavànt. Polizza di
tratta.
Guia. En la cinia y altras máquinas sem-
blants la barra que ix de dalt del timó,
ahònt sé assegura lo ronsal del animal
que la fa rodar. Guiadera , guia. Anti-
lis gubernaculi clavus. Guide. Guida.
curas. pl. En los tirs de mulas 6 caballs
sòn los que van inmediatamènt davant
dels de la llansa, y als cuals goberna un
matéx cotxèró. Guías. Equi in rheda
bijugis proximores. Chevaux de volee.
Cavalli del bilancino.
GUIADÒR, RA. s. m. y f. Lo qui guia.
Guiador. Dux, ductor. Guide, conduc-
teur. Guida, conduttore.
GUIAR. v. a. Anar davant mostrand lo
camí. Guiar. Ducere. Guider. Guidare.
curar. met. Dirigir 4 uu en algun negoci.
Guiar. Dirigere, regere. Guider, con-
duire , diriger. Guidare, menare, con-
durre.
GUIATGE. s. M. SALVOCONDUCTE.
GUIÈR. 5. m. territ. GRIHER.
GUILLA. s. f. cuixeu.
GUILLEUMA. s. m. Ribot estret de que
usan los fustérs pera fér los galses y al-
tras cosas que no se poden ribotejar ab
la gariopa ni ab altres ribots. Guillame.
Runcina angustior. Guillaume. Incor-
zatojo.
1060 GUI
GUILLOTINA. s. f. Máquina usada en
Fransa pera llevar lo cap als reos. Gui-
llotina. Maquina in Galliá quá damna-
torum capita amputautur. Guíllotine.
Ghigliottina.
GUIMBALET. s. m. Ndut. Barra de més
de una cana de, llarg, que se aplica á
la bòmba pera donarli movimént y
tráurer l'aigua que fa lo barco. Guim-
. balete. Navalis antlie manubrium. Brim-
bale. Manovella.
GUINDA. s. f. CIRÈBA GUINDA.
GUINDA. Ndut. La altura dels arbres. Guin-
da. Mali navis altitudo. Guindant,
guindage. Altezza degli alberi.
GUINDER. s. m. Lo cirerèr que fa ciré-
ras guindas. Guindo. Prunus .cerasus.
Griottier , guignier. Sorta di ciliegio.
GUINDALESA. s. f. Ndut. Corda gruxu-
da y rolôua, llarga de cèut brassas,
que se porta en los navíos pera dife-
vènts usos. Guindaleza, Rudens. Guin-
deresse , haussiére. Ghindazzo.
GUINDAMAINA. s. f. Ndut. Senyal de :
amistat que fa un navío d altre 6 una
escuadra cuand se troban. Guindamai-
na. Classis amicæ signum. Signal d'a-
mitié. Segno d' amistà. |
GUINDASTE. s. m. Ndut. Codornals for-
mads de pals gruxuds, en los cuals se
posan las politxas; se clavan en las cu-
ertas y llatas pera armar las vergas.
Guindaste. Trabes quadrate quibus
trochlee affixae sunt in navibus. Guin-
dages. Ghindaggio. .
GUÍNDOLA. s. f. Ndut. Planxa triaugular
forinada de tres posts ab tres caps, que
servex pera rébrer las cargas y altres
usos. Guindola. Triangulum nauticum
. funibus instructum levandis ponderi-
bus. Guindoule. Paranchino di straglio.
GUINEA. s. f. Moneda inglesa que val un
poc mès de siuc duros sensills de la nos-
tra. Guinea. Nummus aureus anglorum.
Guince. Ghinea.
GUINEA. BREGA , GRESCA.
GUINEU. s. f. Cuadrúpedo mòlt comú en
los paíssos montanyósos del antig conti-
nént. Es de uus cuatre pams de llarg y
dòs de alt, y bastant semblant al gòs,
solamént que té lo cap més rodó y la
cua llarga y mòlt peluda. Se manté de
cunills y aucèils que cassa valendse més
de sa extrema la astucia que de la for-
sa. Llansa una pu-lòr que fa fugir als
que la perseguexen. Zorra, raposa,
y
GUI
. vulpeja. Valpes. Renard. Volpe.
Mec s. m. o mascle de n Grue.
Zorro, raposo. Vulpes masculus. le.
nard mále. Volpe maschio.
LA GUINEU CUAND NO NB POD HABER DU (xt
sox vrapas. ref. ab que se pota é aques
ue desprecian las cosas, no per lo que
das sou sinó perqué no las podes d-
cansar. Agrillas eran. Acerbz ses
uve. Autant en dit le renard des mu-
res, elles sont trop vertes. Egli fa cone
la volpe faceva dell’ uve.
GUINYADA. s. f. Senyal 6 demosn:ó
que se fa ab cualsevol dels ulis tanc:
lo us poc ab dissimulo pera fer alga
advertencia. Guiñada , guiñadura, gs
ño. Nictatio. Zillade. Occhiala.
GUINYAMENT. s. m. ant. cursrans
GUINYAR. v. a. Tancar un ull ab dis-
mulo, déxand lo altre óbert. Gui:
Nictare. Guigner , cligner. Guardar si-
t' occhio, ammicare , far d” occhio.
cuisvAR. Ndut. Móurer la proa del nave
cap á una y altra part del rumbo que
porta cuand navega, lo que se f mo
vénd lo timó. Guinar. Aliquastlia
proram deflectere. Courir sur um aurt
rumb de vent. Correre per nuovo rombo.
GUINYOL. s. m. Lo udèl del gos ca!
lo maltractan. Gañido. Ganmitus. È
aboiement , glapissement. Abbajameat:
GUINYOLAR. v. n. Udolar lo gos ab 12
sonido rónc y trist cuand li haa doz:
algun cop 6 li han fét mal. Gañir. bar —
nire. Crier , aboyer , glapir. Abbapre.
GUIÓ. s. m. Mus. La nota 6 seayal gx
se posa al fi de la escala cuand so s
pod seguir, y ha de tornar á core
sar; y denota lo punt de la escala. Lo:
ó espay en que proseguex la sai
Guion. Nota musica dirigeos. Gini:
guide. Chiamata.
quió. Pètit pendó que va davant de 1
nas professóns y comparsas. Guion. >»
xillum minus. Petite bannière. Sus
dardo.
GUIPAR. v. a. fam. Espiar, mira 23
atenció y cuidado. Avizorar, a +
Clam speculari. Guelter, épier. Spare
osservare.,
GUIPUSCOA, NA. adj. Lo natera d> *
provincia de Guipúscoa y lo pertaa: €
à ella. Guipuzcóano , provinciano. Li
. puscoanus. De Guipuscoa. Di Ga. +
coa.
GUIRIGAY. s, m. Llènguatge obsce: *
GUI
dificultbsa intel-ligencia. Guirigay. Obs-
curus et intricatus sermo. Langage
obscur, argot. Linguaggio oscuro.
GUIRLANDA. s. f. aut. GABLARDA,
GUISA. s. f. ant. mono, ManñÈRA.
En Guisa. mod. adv. À nianéra. 4 mane-
ra. More, modo. 4 l'instar. A guisa.
GUISAD. s. m. cuisaDo. a
GUISADO. s. m. La vianda composta y
amanida ab suc, especias ó altras cosas.
Guisado. Condimentum , cibus condi-
tus. Ragout. Mauicaretto, intingolo. -
GUISADOR, RA. s. m. y f. Lo qui guisa
lo ménjar. Guisandero. Coquus, cibo-
rum conditor. Cuisinier , celui qui sait
appréter les viandes. Cuoco.
GUISAR. v. a. Compóndrer y amanir lo
ménjar. Guisar. Condire. Appréter , as-
saisonner , accommoder les viandes.
Cuocere , cucinare. ,
GUIT, TA. adj. Se diu del animal que té
vicis que no se li conexen, y. que tira
còssas encaraqué nol toquen. . Falso,
ruin. Calcitrosus. Méchant , qui a quel-
que vice cache. Calcitrante..
GUIT. met. Se aplica al home traidór, fals
y poc segur en lo tracte. Zaino, Sub-
dolus. Traítre , fourbe. Volpone , uomo
scaltro.
GUITARRA. s. f. Instramènt músic fét de
fusta: del cos, que es vuid, ix un má-
neg ab trasts que conté lo diapessón:
regularmént se compon de cinc , sis y
fins de set órdes de cordas. Guitarra ,
vihuela. Fidicula. Guitare. Chitarra.
ESGARRAPAR LA GUITARRA. fr. Tocarla séus
art y séus saberne. Zangarrear. Incon-
dité pulsare chelym. Racler de la gui-
tare. Strimpellare la chitarra.
ESTAR BÈX Ó MAL TRÈMPADA LA GUITARRA. fr.
met. Estar algú de bon ó mal humòr.
Estar bien ò mal templada la guitarra.
Latum aut maestum esse. . Etre de bon-
ne ou mauvaise humeur. Essere di buo-
DO o Cattivo umore.
NO ESTÁ Bkw TBÈMPADA LA GUITARRA. loc. ab
que se denota que algú está disgustad ó.
mal hamòr. No estd gracia en casa.
Amaro animo est. Z a marché sur une :
mauvaise herbe. E di mal umore.
GUITARRASSA. s. f. aum. de curranna.
Guitarron. Magna fidicula, Grosse gui-
tare. Chitarra grande.
GUITARRER. s. m. Lo qui fa, compon
y ven las guitarras. Gutarrero. Fidicu-
larum opifex. Faiseur ou marchand de
GUI 1061
itares. Chi fa le cbitarre.
GUITARRETA. s. f. dim. de GuiTARAA.
Guitarrilla. Parva fidicula. Petite gui-
tare. Chitarricco.
GUITARRISTA. s. m. Lo qui toca la gui-
tarra, y particularmént lo qui la toca
ab habilitat. Guitarrista , vihuelista. Fi-
dicen. Celui qui pince de la guitare. Chi
suona la chitarra.
GUITARRÓ. s. m, Jostrumént mòlt sem-
blaut á la guitarra, sinó que.es més pè-
- tit y té las veus més agudas. Tiple,
discante , guitarrillo , guitarro. Citha-
ra acutior. Espéce de guitare. Chitar-
; riuo.
GUITZ. s. m. ant. cun.
GUIX. s. m. Certa pédra no mòlt dura,
á la cual propiauént se dóna aquest
nom cuaad ba estad cremada y dispo-.
sada pera fèr obras, com la cals, peró
té ta calitat contraria 4. élla , putx posa-
da en aigua s' endurex y forma uua
massa , méntre que la cals se hi desfá.
Feso. Gypsum. Plátre. Gesso.
Guix suasc. Lo guix cristallisad. Espejuelo.
Selenites. Gypse. Gesso, pietre rannoze.
GUIX DE sastre. Lo bocinet de clarió de
que se valen los sastres pera senyalar
en la roba las pèssas que han de tallar.
Jaboncillo. Lapis artificialis delineandis
vestibus. Craie. Creta.
GUIX PARRÈLL. PARBÈLL.
Guix pass. Lo guix blanc, apagad en aigua
- fins 4 fèrli pérdrer tòta la fortalesa, de
que se servexen los escultòrs, pintórs y
auredòrs pera eoguizar las pareds, fus-
tas ó draps que ban de pintar ó daurar.
Yeso mate. Gypsum candidissimum.
Plátre trés-blanc. Gesso bianchissimo.
. GUIXA. s. f. Especie de llegum de la
classe del pésol, peró més complanad
y de urs cas cubdrada. dimorta, ti-
.to, muela, diente de muerto. Pisum
quadratum. Espece d'haricot carre.
Sosta di fagiuolo. |
GUIXAIRE. s. m. Lo qui fabrica, ven 6
tracta ab guix. Fesero. Gy psi fabrica-
tor. Plátrier. Chi fa, o chi compra e .
vende gesso. |
GUIXERA. s. f. Lo terreno de ahónt se
trau la pèdra del guix. Fesera, yesal ,
yesar. Gypsi fovina. Plátriere. Cava
delle pietre da gesso.
GUIXOT. s. m. Lo tros de cualsevol obra. :
de guix, que sol servir pera novas obras.
en lloc de mahòns 6 pedra. Feson. Gyp-
1062 GUS
sate fabrica fragmentum. Plátras.
Calcinaccio, rottame, rimasuglio di fab.
brica. |
GUIZAR. v. a. ant. Gutar.
GUIZARDON. s. m. aut. GARLARDÓ.
GUIZARDONAR. v. a. ant. GALLARDONAR.
GUIZARDOS. $. m. ant. GALLARDÓ.
GUIZERDONAR. v. a. ant. GALLARDONAR.
GULIART. s. m. ant. GOLAFAE.
GUMERA. s. f. Ndut. La corda grossa que
“servex en las embarcacións pera lligar
las áncoras y altres usos. Gimena. Ra-
dens. Gume , guméne. Gomoua.
GUMIA. s. f. Arma que participa de da-
ga y puuyal. Gumia. Pugionis genus.
Arme qui ressemble d un. poignard.
Sorta di pugnale.
GUOIOS , A. adj. ant. soròs,
GURET. s. m. La priméra llaurada que
se dóna á la terra, y també se preu per
la matèxa terra llaurada pera sembrar-
la després. Barbecho. Vervactum. Pre-
mière labour qu'on donne à une terre
en jachére. La prima aratura.
rea cwnhr. fr. Liaurar las terras dispo-
sandlas pera sembrarlas. Barbechar.
Terram aratro scimdere seminatio pa-
rando. Jacherer. Dar la prima aratura.
GURÈTAR. v. a. territ. rs cunkr.
GURRUMÍ. s. m. Lo marid que indegu-
damént contémpla ab excés á la dva
dona. Gurrumino, maridazo. Uxorius
maritus. Mari soumis d sa femme. Ma-
rito troppo arreudavole al voler di sua
moglie.
GUSPIRA. s. f. Esevana , en las tres pri-
méras accepcións.
GUSPIR AR. v. n. ant. rsPURNAR.
GUSPIRETA. s. f. dim. EsPURN8TA.
GUST. s. m. Un dels cinc seutits cor po-
rals ab que se percibex y distingex lo
sabór de las cosas, y que residex prin-
cipalmènt en la llengua. Gusto. Gustos.
Gout. Gusto.
eust. Lo sabòr que tènen las cosas en si
matéxas ó que produex la mesclá de
ellas per medi del art. Gusto. Sapor.
Gott , saveur. Gusto, sapore.
cvsr. Lo desitj y complacencia de alguna
cosa. Gusto. Voluptas. Gott, plaisir,
contentement. Gusto, compiacenza.
ausT. Propia veluntat. Gusto. Voluntas,
arbitrium. Goût, volonte. Gusto, ca-
priccio, volere.
eusT. Bona elecció: y axí se diu fulano es
home de ever, tè bon GusT, etc. Gusto.
GUS
Electio, Judicium. Goüt, choix, ds.
cernement, Gusto.
ausros. pl. Los vicis en general. Gustos.
Voluptates, delitim, Plaisirs. Piaceri,
duetti.
A BÈLL GUST. mod. adv. apatras.
A GUST DE SÓN PALADAR. mod. adv. Seeòn
lo gust 6 desitj de algú. 4 sabor das
dida 6 d sabor de su paladar. Mya.
citum. À gout de, au gré de. A pa-
-cere.
pa GusT. mod. adv. Ab afició y empar,
De gana. Intentissimè, enixè. De ba
gré. Volontiere, con piacere.
DE CUSTOS NINGÚ NE Ha ESCRIT. ref. ab
se significa que á qui tè declarad sa
gust per alguna cosa, no cal propeuri
* vahóns en contrari. Sobre gusto no uj
disputa , 6 sobre gustos no se ha eso
to. Trahit sua quemque voloptas. Ju
faut pas disputer des gouts. Nei pi
. hon. v! è regola.
I4 ALABO EO GUST. loc. irón. ab que se mà
lo mal gust ó.elecció que una person
ha tingud en alguna cosa. Alabo dar
to! Egregiè profectò! bellè! persa
optimé! 5 n goüt est delicat. i
buon gusto.
MAL GUST. REGUST.
MÈNJAR À GUST Y VESTIR AL Us. ref. que es
senya , que encaraqué privadamen
‘ obrem segóus nostres gastos y cap:
' xos, en públic debem conformane
sèmpre ab los usos establerts. Comer i
gusto y vestir al uso. Fercula det pe
citum, sed vestes publicus usus. (ke
toi comme il te plaira, au dehors im:
me l'on te dira. Star chelo a pe
mento, e aavigar secondo il vento.
PÉXDAER UUST EN ALGUMA cosa. fr.
mensarla á experimentar y trobar ges
eu élla. Tomar el gusto d alguna cos6
. Delectari. Prendre geút à une cox
s^ y plaire. Camptacersi, sentim pe
cere.
PER BkLL GUST. mod. adv. apatras.
vaL MÈS UN GUST QUE CENT DÓBLAS. ref. qe
significa que se preferex un capritwa
bé que pod resultar. Mas vale un pt
ue cien panderos. Præstat gostusqun
divitis malta. J'aime mieux mon gr
que ton argent. Un gusto vale più ce
e ricchezze. '
GUSTAMENT. s. m. ant. TAsT.
GUSTAR. v. a. Percebir en lo paladar |
: gust de las cosas. Gustar. Gustare, dt
GUS
libare. Goüter. Gustare, assaporare.
cusran. Tastar. Gustar , probar. Probare.
Deguster , savourer. Gustare, assag-
giare.
custar. Agradar alguna cosa, paréxer bà
ó ser de la aprobació. Gustar. Placere.
Plaire. Piacere.
custan. Tenir complacencia en alguna co-
sa. Gustar. Aliquo delectari. Faire plai-
sir. Compiacersi.
GUSTET. s. f. dim. de cvsr. Gustillo. Le-
vis voluptas. Petit goút. Piacer leve.
GUSTILLO. s. m. Aquell sabór que per-
cibex lo paladar en algunas cosas cuand
lo gust principal no apaga del tót altre
més viu y penetrant que hi ha en éllas.
Gustillo. Acutulus sapor. 4Arri¿re-gotit.
GUT 1063
Sapore che lascia una vivanda.
GUS , A. adj. Contènt, alègre. Gusto»
so. Letus, jucundus, placens. Joyeux,
content. Allegro, gajo.
custós. Lo que es divertid y agradable.
Gustoso. Jucundus, gratus. Plaisant,
agréable. Caro, piacevole.
cusTÓs. Saboròs. Gustoso. Sapidus. Savou-
reux. Saporito, saporoso.
GUSTOSAMÈNT. adv. mod. Ab gust, de
gust. Gustosamente. Spontè, De plein
gré. Piacevolmente.
GUTGLAR. s. m. ant. yocran.
GUTURAL. adj. Le que es propi ó per-
tany á la gargamélla. Gutural. Guttu-
ralis. Guttural. Gutturale,
PI DEL TONO PRIMER.
,
a da
07M
D . sl
4 se
mn. "a
/
.
4
ic —
E
ms